Search is not available for this dataset
ca
stringlengths 3
1.79k
| gl
stringlengths 4
734
|
|---|---|
El 26 de juliol, descansant en un cafè d'aquesta ciutat dibuixa diversos esbossos –pensant en Brueghel i en el Bosco- per desenvolupar en un futur quadre seu. | O 26 de xullo , descansando nun café desta cidade debuxa varios esbozos –pensando en Brueghel e no Bosch - para desenvolver nun futuro cadro seu . |
Cal destacar-ne un, que descriu així: "Un paisà (que pot no ser paisà i sí recaptador) està traient l'última sang d'una vaca que té el cap d'una calavera". | Cómpre destacar un , que describe así : " Un paisano ( que pode non sere paisano e si recaudador ) está zugando o derradeiro sangue dunha vaca que ten a cabeza de caliveira " . |
Aquesta imatge serà la base d'una de les Cousas de Castelao i també del disseny d'un dels cartells que dibuixarà en 1936 per a la campanya a favor de l'Estatut de Galícia.[1] | Esta imaxe será a base dunha das Cousas de Castelao e tamén do deseño dun dos carteis que debuxará en 1936 para a campaña a favor do Estatuto de Galicia. [ 10 ] |
Des de Bruges va ser l'Antuerpen (2 d'agost), on queda decebut davant els quadres de Rubens ("Olla's que Rubens era un fabricant de cadros pintats a man") i Rembrandt ("Rembrandt és indiscutible, un enorme artista; però vistes quatre o cinc obres seves sembla'm a mi que abonen per assabentar-se un del seu art i de la seva tècnica"). | Desde Bruxas foi a Antuerpen ( 2 de agosto ) , onde queda decepcionado ante os cadros de Rubens ( " Óllase que Rubens era un fabricante de cadros pintados a man " ) e Rembrandt ( " Rembrandt é indiscutíbel , un enorme artista ; pero vistas catro ou cinco obras súas paréceme a min que abondan pra decatarse un do seu arte e da súa técnica " ) . |
Per contra, recunca en els comentaris elogiosos sobre Brueghel el Vell. | Pola contra , recunca nos comentarios eloxiosos sobre Brueghel o Vello . |
Patrimoni gallec a l'exterior. | Patrimonio galego no exterior . |
L'Adoració dels Mags, de Van der Goes. | A Adoración dos Magos , de Van der Goes . |
Sota el títol de Diario 1921, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao va escriure les impressions que li va produir un viatge d'estudis que va realitzar per França, Bèlgica i Alemanya durant el referit any per conèixer les últimes tendències artístiques que es manifestaven al llarg d'Europa. | Baixo o título de Diario 1921 , Alfonso Daniel Rodríguez Castelao escribiu as impresións que lle produciu unha viaxe de estudos que realizou por Francia , Bélxica e Alemaña durante ese ano para coñece-las últimas tendencias artísticas que se manifestaban ó longo de Europa . |
El viatge li va ocupar des del 26 de gener fins al 10 d'octubre (data de la primera i última anotació). | A viaxe ocupoulle desde o 26 de xaneiro ata o 10 de outubro ( datas da primeira e última anotación ) . |
Alguns fragments van aparèixer a la revista Nós en els anys 1922 i 1923.[1] Els textos van ser inclosos en llibre per primera vegada formant part d'Escolma posible (Galaxia, 1964), prologats i seleccionats per Marino Dónega.[2] Com a text independent no es va publicar fins al 1977 (Museo de Pontevedra y Galaxia) amb pròleg de Xosé Filgueira Valverde. | Algúns fragmentos apareceron na revista Nós nos anos 1922 e 1923. [ 1 ] Os textos foron incluídos en libro por vez primeira formando parte de Escolma posible ( Galaxia , 1964 ) , prologados e seleccionados por Marino Dónega. [ 2 ] Como texto independente non se publicou ata 1977 ( Museo de Pontevedra e Galaxia ) con limiar de Xosé Filgueira Valverde . |
La tercera i última etapa del viatge és Alemanya, on arriba el 16 d'agost, per conèixer l'expressionisme. | A terceira e última etapa da viaxe é Alemaña , onde chega o 16 de agosto , para coñece-lo expresionismo . |
A Berlín bat amb la dificultat de l'idioma, ja que ell no sap alemany i no troba ningú que parli francès o castellà ("Segueixo sense entendre'm amb ningú").[1] Visita el museu Kaiser Friedrich i la Nationalgalerie, on segueix dedicant-se fonamentalment a la pintura flamenca, sense oblidar la nova pintura impressionista i cubista. | En Berlín bate coa dificultade do idioma , xa que el non sabe alemán e non atopa ninguén que fale francés ou castelán ( " Sigo sen entenderme con ninguén " [ 11 ] ) . Visita o museo Kaiser Friedrich e a Nationalgalerie , onde segue dedicándose fundamentalmente á pintura flamenga , sen esquece-la nova pintura impresionista e cubista . |
El 21 d'agost, enfront del quadre Adoració dels Mags, de Van der Goes, escriu: "En passar dediante del Van diere Goes de Monforte vaig sentir veritable estremiment. | O 21 de agosto , fronte ó cadro Adoración dos Magos , de Van der Goes , escribe : " Ó pasar dediante do Van der Goes de Monforte sentín verdadeiro estremecemento . |
Visca Espanya! diuen sempre els espanyolistes, però tots ells no són homes per posar diners per l'honor d'aquesta Espanya que tant lloen, i deixen sortir d'Espanya una joia semblant". [lower-alpha 1] | ¡ Viva España ! din sempre os españolistas , pero todos iles non son homes pra castiga-la súa bulsa polo honor disa España que tanto louban , e deixan saír de España unha xoia semellante " . [ lower-alpha 3 ] |
Al cap d'un mes marxa a Munic (18 de setembre), que sembla agradar-li més que Berlín; també el que aquí veu de Rembrandt fa que millori l'opinió que tenia d'ell. | Ó cabo dun mes marcha a Múnic ( 18 de setembro ) , que parece gustarlle máis que Berlín ; tamén o que aquí ve de Rembrandt fai que mellore a opinión que tiña del . |
Descriu diferents exposicions de pintura modernista, d'una de les quals diu que li va resultar “molt més interessant que totes quantes he vist a París al Gran Palais”. | Describe diferentes exposicións de pintura modernista , dunha das cales di que lle resultou " moito máis intresante que todas cantas teño visto en París no Gran Palais " . |
Així i tot, repeteix opinions demolidores com la que li mereix Paul Klee: "El meu xaval fa dibuixos millors. | Aínda así , repite opinións demoledoras como a que lle merece Paul Klee : " O meu rapaz fai debuxos mellores . |
Jo no sé per què una persona gran ha de pintar com pinten els nens, doncs els que ja no som nens no podem fer mainaderes”. | Eu non sei por qué unha persoa maor ha pintar como pintan os nenos , pois os que xa non somos nenos non podemos faguer rapazadas " . |
En línies generals, el Diari reflecteix una profunda decepció davant aquestes avantguardes artístiques que via buides i artificials, " pour épater le bourgeois ", escriuria després de veure una exposició d'artistes independents a París. | En liñas xerais , o Diario reflicte unha fonda decepción ante estas vangardas artísticas que vía baleiras e artificiais , " pour épater le bourgeois " , escribiría tras ver unha exposición de artistas independentes en París . |
En el viatge visita quant museu i exposició troba a les ciutats que recorre, però mentre que els comentaris dels poses primitius flamencs són normalment molt laudatoris, els que aboca sobre les personalitats i tendències de la nova pintura solen reflictir un clar menyspreu. | Na viaxe visita canto museo e exposición atopa nas cidades que percorre , pero mentres que os comentarios polos primitivos flamengos son normalmente moi laudatorios , os que verte sobre as personalidades e tendencias da nova pintura adoitan reflictir un claro desprecio . |
A punt de rematar l'estada a París escriu: “Ja sé el que és el dadaisme. | A piques de remata-la estancia en París escribe : " Xa sei o que é o dadaísmo . |
El dadaisme no és res; el dadaisme és faguer res amb res i és pitjor que res perquè és ximple i en un poble on hi hagi una mica d'higiene espiritual els dadaistes seran apallissats a bastonades".[1] | O dadaísmo non é nada ; o dadaísmo é faguer nada con nada i é peor que nada porque é parvo e nun pobo onde haxa un pouco de hixiene espritual os dadaístas serán mallados a paus " . [ 12 ] |
Quan rematava el viatge, i pensant xa en el retorn, Castelao comença a recollir conclusions en el seu Diari: "I que deprenien moito? | Cando remataba a viaxe , e pensando xa no regreso , Castelao comeza a recoller conclusións no seu Diario : " ¿ E que deprendín moito ? |
El viatge va poder realitzar-se mitjançant una ajuda concedida per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques, gràcies al seu amic i contertulià Sánchez Cantón.[1] L'objectiu d'aquesta ajuda era estudiar, durant un període de nou mesos, les notícies tècniques europees en aiguafort, litografia i gravat, visitant museus i escoles d'art de França, Bèlgica, Alemanya i Gran Bretanya, tot i que no va arribar a visitar aquest últim país, probablement perquè es va demorar cinc mesos a París. | A viaxe puido realizarse mediante unha axuda concedida pola Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas , [ 3 ] grazas ó seu amigo e contertulio Sánchez Cantón. [ lower-alpha 1 ] O obxectivo desta axuda era estudar , durante un período de nove meses , as novas técnicas europeas en augaforte , litografía e gravado , visitando museos e escolas de arte de Francia , Bélxica , Alemaña e Gran Bretaña , malia que non chegou a visitar este último país , probablemente porque demorou cinco meses en París . |
Una de les condicions de la bossa de viatge va ser la remissió de memòries mensuals amb el que anava veient i aprenent, informes que Castelao va basar en un diari en el qual abocava tota mena d'opinions, artístiques, polítiques i personals, completades amb dibuixos, fotografies, programes de mà recollits dels museus visitats etc. El 6 de juliol, en un esbós seu d'un ball pagès que adjunta al Diari, escriu: “La veritat és que aquest diari va ple de coses diferents. | Unha das condicións da bolsa de viaxe foi a remisión de memorias mensuais co que ía vendo e aprendendo , informes que Castelao baseou nun diario no que vertía todo tipo de opinións , artísticas , políticas e persoais , completadas con debuxos , fotografías , programas de man recollidos dos museos visitados etc. O 6 de xullo , canda un bosquexo seu dun baile campesiño que pega no Diario , escribe : " A verdade é que este xornal vai ben cheo de cousas difrentes . |
I moltes bestieses porta!”. | ¡ E moitas parvadas leva ! " . |
El Diario de Castelao comença el 26 de gener de 1921, data en què arriba a París. | O Diario de Castelao comeza o 26 de xaneiro de 1921 , data na que chega a París . |
Céltiga va ser una editorial creada per les Irmandades da Fala de Ferrol en 1921 amb l'objectiu de publicar obres en llengua gallega en prosa, cobrint així el buit que s'observava respecte a la relativament àmplia producció poètica. | Céltiga foi unha editorial creada polas Irmandades da Fala de Ferrol en 1921 co obxectivo de publicar obras galegas en prosa , cubrindo así o baleiro que se observaba respecto á relativamente ampla produción poética . |
Va tancar durant la dictadura de Primo de Rivera el 1923. | Pechou durante a ditadura de Primo de Rivera en 1923 . |
Portada d'una edició facsímil d'Ànimes mortes. | Portada dunha edición facsimilar de Almas mortas . |
L'equip directiu estava format pel fundador i director Jaime Quintanilla, el secretari Fiz Álvarez do Castelo, l'administrador Manoel Morgado i el gerent Ramón Villar Ponte. | O equipo directivo estaba formado polo fundador e director Xaime Quintanilla Martínez , o secretario Fiz Álvarez do Castelo , o administrador Manoel Morgado e o xerente Ramón Villar Ponte . |
Va comptar com a col·laboradors amb els personatges més representatius i més compromesos del moment en la defensa del gallec com a llengua de cultura: Vicente Risco, Castelao, Antón Villar Ponte, Losada Diéguez, Ramón Otero Pedrayo, Valentín Paz Andrade, Eladio Rodríguez González etc. | Contou como colaboradores cos personaxes máis representativos e máis comprometidos do momento coa defensa do galego como lingua de cultura : Vicente Risco , Castelao , Antón Villar Ponte , Losada Diéguez , Ramón Otero Pedrayo , Valentín Paz Andrade , Eladio Rodríguez González etc . |
Les primeres obres publicades van ser Alén del propio Quintanilla; Trebón de Armando Cotarelo Valledor; Mal de moitos i Trato a cegas de Euxenio Charlón Arias i Manuel Sánchez Hermida. | As primeiras obras publicadas foron Alén do propio Quintanilla ; Trebón de Armando Cotarelo Valledor ; Mal de moitos e Trato a cegas de Euxenio Charlón Arias e Manuel Sánchez Hermida . |
A partir de març de 1922 amb el subtítol de "Novel·la mensual il·lustrada" es van publicar 13 títols, entre ells Un ollo de vidro. | A partir de marzo de 1922 co subtítulo de " Novela mensual ilustrada " publicáronse 13 títulos , entre eles Un ollo de vidro . |
Memorias dun esquelete de Castelao; Saudade de Quintanilla; A i-alma de Mingos de Francisca Herrera Garrido; A Santa Compaña, de Roberto Nóvoa Santos; o Almas mortas d'Antón Villar Ponte. | Memorias dun esquelete de Castelao ; Saudade de Quintanilla ; A i-alma de Mingos de Francisca Herrera Garrido ; A Santa Compaña , de Roberto Nóvoa Santos ; ou Almas mortas de Antón Villar Ponte . |
Els llibres que editava portaven portades dibuixades per artistes de la talla de Castelao, Camilo Díaz Baliño, Imelda Corral o Álvaro Cebreiro. | Os libros que editaba levaban portadas debuxadas por artistas do talle de Castelao , Camilo Díaz Baliño , Imelda Corral ou Álvaro Cebreiro . |
També es van publicar en aquesta editorial llibres de contes d'Eugenio Montes i d'Evaristo Correa Calderón. | Tamén se publicaron nesta editorial libros de contos de Euxenio Montes e de Evaristo Correa Calderón . |
La dictadura de Miguel Primo de Rivera va acabar amb l'editorial ordenant el seu tancament en 1923. | A ditadura de Miguel Primo de Rivera acabou coa editorial ordenando o seu peche en 1923 . |
En aquell moment estava preparant la publicació d'A trabe d'ouro e a trabe d'alquitrán, de Vicente Risco, que finalment fou editat per Lar, successora de Céltiga. | Nese momento estaba preparando a publicación de A trabe d ' ouro e a trabe d ' alquitrán , de Vicente Risco , que finalmente foi editado por Lar , sucesora de Céltiga . |
En total va publicar 16 títols amb un tiratge mitjà de 3.000 exemplars.[1] | En total publicou 16 títulos cunha tiraxe media de 3000 exemplares [ 1 ] . |
Antón Piruleiro, de Xesús Fernández González, 1925.[1] 8. | Antón Piruleiro , de Xesús Fernández González , 1925. [ 3 ] 8 . |
Lar[1][2] fou una editorial de La Corunya, continuadora de l'Editorial Céltiga, que publicà amb periodicitat irregular, de 1924 a 1928, una col·lecció de novel·les curtes. | Lar [ 1 ] [ 2 ] foi unha editorial da Coruña , continuadora da Editorial Céltiga , que publicou con periodicidade irregular , de 1924 a 1928 , unha colección de novelas curtas . |
Estava dirigida per Leandro Carré Alvarellos i administrada per Ánxel Casal. | Estaba dirixida por Leandro Carré Alvarellos e administrada por Ánxel Casal . |
Els cinc primers números es van editar a la impremta Moret. | Os cinco primeiros números editáronse na imprenta Moret . |
La portada de la col·lecció estava dissenyada per Camilo Díaz Baliño. | A capa da colección estaba deseñada por Camilo Díaz Baliño . |
Va cessar en 1928, donant pas a l'Editorial Nós. | Cesou en 1928 , dando paso á Editorial Nós . |
En el seu primer número, publicat el desembre de 1924, incloïa la novel·la A miña muller, de Wenceslao Fernández Flórez. | No seu primeiro número , publicado en decembro de 1924 , incluía a novela A miña muller , de Wenceslao Fernández Flórez . |
En el segon número, publicat el 20 de desembre de 1924, incloïa la novel·la O anarquista, de Leandro Pita Romero. | No segundo número , publicado o 20 de decembro de 1924 , incluía a novela O anarquista , de Leandro Pita Romero . |
En el tercer número, publicat el 3 de gener de 1925, incloïa la novel·la O pastor de doña Silvia, d'Aurelio Ribalta. | No terceiro número , publicado o 3 de xaneiro de 1925 , incluía a novela O pastor de doña Silvia , de Aurelio Ribalta . |
Marino Dónega Rozas, nascut a Huelva el 3 de març de 1916 i mort a la Corunya l'1 d'abril de 2001, va ser un escriptor i polític espanyol. | Marino Dónega Rozas , nado en Huelva o 3 de marzo de 1916 e finado na Coruña o 1 de abril de 2001 , foi un escritor e político galego . |
Criat a Lugo, es llicencià en dret, fou president de les Mocedades Galleguistas de la Corunya (1936). | Criado en Lugo , Licenciouse en dereito , foi presidente das Mocedades Galeguistas da Coruña ( 1936 ) . |
Per escapar a la repressió franquista després del Cop d'estat del 18 de juliol de 1936 s'incorporà a l'exèrcit. | Para escapar á represión franquista logo do Golpe de Estado do 18 de xullo de 1936 incorporouse ao exército . |
Va ser un dels fundadors de l'Editorial Galaxia el 1950 i el seu president entre 1980 i 1996. | Foi un dos fundadores da Editorial Galaxia en 1950 e o seu presidente entre 1980 e 1996 . |
També va ser conseller de cultura de la Xunta preautonòmica (1978). | Tamén foi conselleiro de cultura da Xunta preautonómica ( 1978 ) . |
Va ser membre de la Reial Acadèmia Gallega, sent el seu secretari durant gairebé vint anys, del patronat de l'Institut de la Llengua Gallega, de la Fundació Penzol, de la Fundació Otero Pedrayo i membre d'honor de l'Acadèmia Gallega de Jurisprudència i Legislació. | Foi membro da Real Academia Galega , sendo o seu secretario durante case vinte anos , do padroado do Instituto da Lingua Galega , da Fundación Penzol , da Fundación Otero Pedrayo e membro de honra da Academia Galega de Xurisprudencia e Lexislación . |
Es va presentar com a independent en les llistes de la Unió de Centre Democràtic en les primeres eleccions autonòmiques. | Presentouse como independente nas listas da Unión de Centro Democrático nas primeiras eleccións autonómicas . |
Manuel Morgado González del Valle, nascut a Ferrol el 16 de desembre de 1892 i mort a la mateixa ciutat el 14 d'agost de 1936, va ser un editor i polític espanyol. | Manuel Morgado González del Valle , nado en Ferrol o 16 de decembro de 1892 e finado na mesma cidade o 14 de agosto de 1936 , foi un editor e político galego . |
Empleat de la Societat Espanyola de Construcció Naval. | Empregado da Sociedad Española de Construcción Naval . |
Membre del comitè de vaga de les drassanes en 1920. | Membro do comité de folga dos estaleiros en 1920 . |
Participà en la fundació i fou administrador de l'editorial Céltiga en 1922. | Participou na fundación e foi administrador da editorial Céltiga en 1922 . |
Va pertànyer a l'Agrupació Socialista de Ferrol. | Pertenceu á Agrupación Socialista de Ferrol . |
Fou elegit regidor de Ferrol a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, i fou sisè tinent alcalde en la corporació presidida per Jaime Quintanilla Martínez. | Fue elixido concelleiro de Ferrol nas eleccións municipais do 12 de abril de 1931 , e foi sexto tenente alcalde na corporación presidida por Xaime Quintanilla Martínez . |
Fou director d'El Obrero de Ferrol i candidat del PSOE per la Corunya a les eleccions de 1933 encara que no resultà elegit. | Foi director de El Obrero de Ferrol e candidato do PSOE pola Coruña nas eleccións de 1933 aínda que non resultou elixido . |
Amb la vaga general revolucionària de 1934 va ser detingut i cessat com a regidor i condemnat en consell de guerra a quinze anys de reclusió. | Coa folga xeral revolucionaria de 1934 foi detido e cesado como concelleiro e condenado en consello de guerra a quince anos de reclusión . |
Després del triomf del Front Popular al febrer de 1936 va ser reposat com a regidor. | Logo do triunfo do Frente Popular en febreiro de 1936 foi reposto como concelleiro . |
Amb el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va ser detingut a Ferrol el dia 21 de juliol i condemnat a mort en consell de guerra. | Co golpe de Estado do 18 de xullo de 1936 foi detido en Ferrol o día 21 e condenado a morte en consello de guerra . |
Va ser afusellat a Ferrol el 14 d'agost de 1936. | Foi fusilado en Ferrol o 14 de agosto de 1936 . |
Lucio Martínez Pereda, nascut a Vigo el 1962, és un historiador gallec. | Lucio Martínez Pereda , nado en Vigo en 1962 , é un historiador galego . |
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Santiago de Compostel·la, és professor d'Història a l'IES Valadares de Vigo. | Licenciado en Xeografía e Historia pola Universidade de Santiago de Compostela , é profesor de Historia no IES Valadares de Vigo . |
Va investigar la rereguarda franquista durant la guerra civil espanyola: mobilització, propaganda política i depuració administrativa i estudia la mobilització i politització de masses en la fase inicial de la dictadura a Galícia.[1] La seva obra Medo político e control social na retagarda franquista va ser finalista del Premio da Crítica Galicia 2016. | Investigou a retagarda franquista durante a guerra civil española : mobilización , propaganda política e depuración administrativa e estuda a mobilización e politización de masas na fase inicial da ditadura en Galicia. [ 1 ] A súa obra Medo político e control social na retagarda franquista foi finalista do Premio da Crítica Galicia 2016 . |
La depuración franquista del Magisterio Nacional en el norte de Zamora 1936-1943, CEB Ledo del Pozo, 2008. [1] Propaganda, mobilización e cerimonias político relixiosas en Vigo durante a Guerra Civil, Instituto de Estudios Vigueses, 2011 , ISBN 978-84-89599-45-9. [2] Medo político e control social na retagarda franquista , Xerais , 2015 , ISBN 978-84-9914-808-3. [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] El pan y la cruz . | La depuración franquista del Magisterio Nacional en el norte de Zamora 1936-1943 , CEB Ledo del Pozo , 2008. [ 2 ] Propaganda , mobilización e cerimonias político relixiosas en Vigo durante a Guerra Civil , Instituto de Estudios Vigueses , 2011 , ISBN 978-84-89599-45-9. [ 3 ] Medo político e control social na retagarda franquista , Xerais , 2015 , ISBN 978-84-9914-808-3. [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] El pan y la cruz . |
Biblioteca Nova , 2017 , ISBN 978-84-16647-64-4. [ 6 ] | Biblioteca Nueva , 2017 , ISBN 978-84-16647-64-4. [ 7 ] |
Neix a 478 m entre la Pedra da Cabra i el Coto Vello, a la serra de Montemaior, prop de Vilariño, Montemayor (Larratxa). Desemboca en la junta amb el riu Calvelo formant el Rosende sota el pont das Táboas, a la parròquia d'Arts (Carballo). | Nace a 478 m entre a Pedra da Cabra e o Coto Vello , na serra de Montemaior , preto de Vilariño , Montemaior ( Laracha ) . [ 1 ] [ 2 ] Desemboca na xunta co río Calvelo formando o Rosende baixo a ponte das Táboas , na parroquia de Artes ( Carballo ) . [ 1 ] |
El riu Rosende és un afluent de l'Allones pel marge esquerre. | O río Rosende é un afluente do Anllóns pola marxe esquerda . |
Neix a 119 m d'altitud en la unió dels rius Bardoso i Calvelo, sota el pont d'As Táboas, a la parròquia d'Arts (Carballo). | Nace a 119 m de altitude na xunta dos ríos Bardoso e Calvelo , baixo a ponte das Táboas , na parroquia de Artes ( Carballo ) . |
Després de passar el Pont Lubiáns desemboca en el lloc de Montecelo (Coristanco). | Tras pasar a Ponte Lubiáns desemboca no lugar de Montecelo ( Coristanco ) . |
Les cascades de Rus i Entrecruces es troben en els seus afluents. | As fervenzas de Rus e Entrecruces atópanse nos seus afluentes . |
Riu Anllóns Riu Bardoso | Río Anllóns Ríos de Galicia |
El riu Calvelo és la capçalera esquerra del riu Rosende. | O río Calvelo , ou rego do Calvelo ou rego de Calvelo , é a cabeceira esquerda do río Rosende. [ 2 ] < ref name = " MTN25 " > |
Neix a 486 m d'altitud a les muntanyes de Santa Marta, prop de Calvelo de Arriba, Sofán (Carballo). Desemboca en la unió amb el riu Bardoso formant el Rosende sota el pont d'As Táboas, a la parròquia de Artes (Carballo). | Nace a 486 m de altitude nos montes de Santa Marta , preto de Calvelo de Arriba , Sofán ( Carballo ) . [ 1 ] [ 2 ] Desemboca na xunta co río Bardoso formando o Rosende baixo a ponte das Táboas , na parroquia de Artes ( Carballo ) . [ 1 ] |
José Carlos Quiroga Díaz (Escairón, O Saviñao, 9 de maig de 1961) és un escriptor i lingüista gallec, germà bessó del també escriptor Xabier Quiroga. | José Carlos Quiroga Díaz , nado en Escairón ( O Saviñao ) o 9 de maio de 1961 , é un escritor e lingüista galego , irmán xemelgo do tamén escritor Xabier Quiroga . |
Guanyador del Premi Carvalho Calero de narrativa. | Laiovento. gañador do Premio Carvalho Calero de narrativa . |
A través. | Através. . |
A través de. [ 1 ] | Através. [ 4 ] |
Il Castello nello Stagno di Antela - O Castelo da Lagoa de Antela ( 2004 ) . [ 1 ] | Il Castello nello Stagno di Antela - O Castelo da Lagoa de Antela ( 2004 ) . [ 5 ] |
Premi Mostra de Teatre Infantil de Ferrolterra el 1988, per O Castelo da Lagoa. | Premio da Mostra de Teatro Infantil de Ferrolterra no 1988 , por O Castelo da Lagoa . |
Premi Carvalho Calero de narrativa el 1998, per Periferias. | Premio Carvalho Calero de narrativa no 1998 , por Periferias . |
Premi Carvalho Calero de narrativa el 2005, per Inxalá. | Premio Carvalho Calero de narrativa no 2005 , por Inxalá . |
Carlos Quiroga a la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega. | Carlos Quiroga na páxina web da Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Galega . |
Doctor en Filologia Gallec-portuguesa, va ser becari d'investigació de la Fundació Calouste Gulbenkian (1991-1992), de l'actual Institut Camões (1992-1993), i de la Universittà Italiana per Stranieri ( 1983). | Doutor en Filoloxía Galego-portuguesa , foi bolseiro de investigación da Fundação Calouste Gulbenkian ( 1991-1992 ) , do actual Instituto Camões ( 1992-1993 ) , e da Universittà Italiana per Stranieri ( 1983 ) . |
Abans de treballar a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on és professor de literatures lusòfones, va ser el primer docent de portuguès en una Escola Oficial d'Idiomes de Galícia.[1] | Antes de traballar na Universidade de Santiago de Compostela , onde é profesor de literaturas lusófonas , foi o primeiro docente de portugués nunha Escola Oficial de Idiomas de Galiza [ 1 ] |
Va fundar i dirigir la revista O Mono da Tinta, de 1987 a 1991. | Fundou e dirixiu a revista O Mono da Tinta , de 1987 a 1991 . |
Durant diversos anys va ser director de la revista de ciències socials i humanitats Agália. | Durante varios anos foi director da revista de ciencias sociais e humanidades Agália . |
Fou un dels fundadors del projecte editorial Lletres de Calç. | Foi un dos fundadores do proxecto editorial Letras de Cal . |
El Diário de Notícias portuguès va incloure el seu llibre Inxalá en una col·lecció de clàssics literaris universals.[1] | O Diário de Notícias portugués incluíu o seu libro Inxalá nunha colección de clásicos literarios universais. [ 2 ] |
A més de professor a la USC, és membre de la direcció de l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega i també de l'Associaçom Galega da Língua.[1] | Ademais de profesor na USC , [ 3 ] é membro da dirección da Asociación de Escritores en Lingua Galega e tamén da Associaçom Galega da Língua . |
G.O.N.G. - mais de vente poemas globais e um prefácio esperançado (1999). | G.O.N.G. - mais de vinte poemas globais e um prefácio esperançado ( 1999 ) . |
Quan va arribar la Guàrdia Civil, Paulino ja havia tornat a la seva casa, d'on el seu germà havia tret a la seva dona després de conèixer els successos.[1] Li va calar foc a l'habitatge amb ell dins i es va ficar al llit. | Cando chegaron os gardas , Paulino xa volvera para a súa propia casa , de onde o seu irmán sacara a súa muller tras coñecer os sucesos. [ 1 ] Prendeulle lume á casa con el dentro e deitouse na cama . |
Va morir com a conseqüència d'aquest incendi. | Faleceu como consecuencia deste incendio . |
Incloent al propi Paulino Fernández, va haver-hi vuit morts:[1] | Incluíndo o propio Paulino Fernández , houbo oito mortos [ 5 ] : |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.