Search is not available for this dataset
ca
stringlengths 3
1.79k
| gl
stringlengths 4
734
|
|---|---|
Fou director del butlletí L'Orensano (del Centro Orensano de Buenos Aires) i d'Opinió Gallega, i va escriure nombrosos opuscles sobre diferents temes gallecs i argentins. | Foi director do boletín El Orensano ( do Centro Orensano de Buenos Aires ) e de Opinión Gallega , e escribiu numerosos opúsculos sobre diferentes temas galegos e arxentinos . |
As cruces de pedra na Bretaña (Les creus de pedra a Bretanya) és un estudi històric i descriptiu dels creuers a la Bretanya francesa publicat per Castelao el 1930, com a documentació prèvia per a un altre treball similar que estava preparant sobre els creuers gallecs, Las cruces de una piedra en la Galicia. | As cruces de pedra na Bretaña é un estudo histórico e descritivo dos cruceiros na Bretaña francesa publicado por Castelao en 1930 , como documentación previa para outro traballo similar que estaba preparando sobre os cruceiros galegos , As cruces de pedra na Galiza . |
Va ser publicat pel Seminario de Estudos Galegos el 15 de maig de 1930, i imprès a la impremta Antúnez, de Pontevedra. | Foi publicado polo Seminario de Estudos Galegos o 15 de maio de 1930 , e impreso na imprenta Antúnez , de Pontevedra . |
Conté el resultat del recorregut realitzat amb la seva dona, Virxinia, entre maig i agost de 1929 gràcies a un ajut concedit per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques. | Contén o resultado do percorrido realizado coa súa muller , Virxinia , entre maio e agosto de 1929 grazas a unha axuda concedida pola Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas . |
Es diu que si li va concedir gràcies a les maniobres d'alguns amics seus per ajudar-lo a superar la depressió soferta després de la mort del seu únic fill, Alfons Xesús de Braga, el gener de 1928.[1] | Dise que se lle concedeu grazas ás manobras dalgúns amigos seus para axudarlle a supera-la depresión sufrida trala morte do seu único fillo , Alfonso Xesús de Braga , en xaneiro de 1928 [ 1 ] . |
Alba de gloria (originalment "Alba de groria") és un conegut discurs d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao pronunciat amb motiu del Día de la Patria Galega (25 de juliol) de 1948 al festival del Centro Gallego de Buenos Aires celebrat al Teatro Argentino, publicat aquell mateix mes al número 463 d'A Nosa Terra i que l'autor va manifestar que comencés a escriure un any abans, el 1947, a Marsella (França). | " Alba de gloria " ( orixinalmente " Alba de groria " ) é un coñecido discurso de Alfonso Daniel Rodríguez Castelao pronunciado co gallo do Día da Patria Galega ( 25 de xullo ) de 1948 no festival do Centro Gallego de Buenos Aires celebrado no Teatro Argentino , publicado ese mesmo mes no número 463 de A Nosa Terra e que o autor manifestou que comenzara a escribir un ano antes , en 1947 , en Marsella ( Francia ) . |
Donades les circumstàncies històriques en les quals es va fer —postguerra i exili del galleguisme— i la talla històrica del seu autor, la significació d'aquest discurs va més enllà de la celebració d'un 25 de juliol concret sinó que és vist pel nacionalisme gallec com probablement el document que millor reflecteix les aspiracions i ideals d'aquest moviment. | Dadas as circunstancias históricas nas que se fixo —posguerra civil , exilio do galeguismo— e o talle histórico do seu autor , a significación deste discurso vai máis alá da celebración dun 25 de xullo concreto senón que é visto polo nacionalismo galego coma probablemente o documento que mellor reflicte as aspiracións e ideais deste movemento . |
La primera frase del discurs, Si en l'alba d'aquest dia s'usa entre nacionalistes tant per referir-se a aquest text com per referir-se en general a les ànsies del nacionalisme gallec. | A primeira frase do discurso , Se no abrente deste día úsase entre nacionalistas tanto para referirse a este texto coma para referirse en xeral ás arelas do nacionalismo galego . |
Els dos primers paràgrafs havien estat escrits un any abans i formen part del cap. I del quart llibre de Sempre en Galiza.[1] Recordava així Castelao el discurs "A significació espiritual do Dia da Galiza", que havia pronunciat Ramón Otero Pedrayo "en un teatre de Vigo, setze anys enrere". | Os dous primeiros parágrafos xa foran escritos un ano antes e forman parte do cap. I do cuarto libro de Sempre en Galiza. [ 1 ] Lembraba así Castelao o discurso " A significación espiritual do Día da Galiza " , que pronunciara Ramón Otero Pedrayo " nun teatro de Vigo , van alá dezaseis anos " . |
El títol, "Alba de groria", amb el qual es va publicar a partir de 1951, probablement no va ser escollit el poses propi autor, sinó per Eduardo Blanco Amor[1] que va ser, també, el que va fer la traducció al castellà.[2] | O título , " Alba de groria " , co que se publicou a partir de 1951 , probablemente non foi escollido polo propio autor , senón por Eduardo Blanco Amor [ 2 ] que foi , tamén , o que fixo a tradución ao castelán. [ 3 ] |
La Fundació Castelao, una fundació de caràcter privat i declarada d'interès gallec, es va fundar el 28 de desembre de 1984 per iniciativa de Ramón Martínez López i Avelino Pousa Antelo amb la finalitat d'estimular i afavorir la cultura gallega i especialment en els camps en els quals es va distingir la figura d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao. | A Fundación Castelao , unha fundación de carácter privado e declarada de interese galego , fundouse o 28 de decembro de 1984 por iniciativa de Ramón Martínez López e Avelino Pousa Antelo coa finalidade de estimular e favorecer a cultura galega e en especial nos campos nos que se distinguiu a figura de Alfonso Daniel Rodríguez Castelao . |
La fundació té la seva seu a la ciutat de Santiago de Compostel·la i publica, sota la coordinació d'Henrique Monteagudo, els Cadernos Castelao. | A fundación ten a súa sede na cidade de Santiago de Compostela e publica , baixo a coordinación de Henrique Monteagudo , os Cadernos Castelao . |
El seu primer president va ser Ramón Martínez López i Teresa Rodríguez Castelao, germana de Daniel, va ser la presidenta d'honor fins a la seva mort. | O seu primeiro presidente foi Ramón Martínez López e Teresa Rodríguez Castelao , irmá de Daniel , foi a presidenta de honra ata a súa morte . |
L'actual president és Carlos Mella, després de la mort d'Avelino Pousa Antelo el 2012. | O actual presidente é Carlos Mella , tras o pasamento de Avelino Pousa Antelo en 2012 . |
La Fundació Juana de Vega és una organització sense ànim de lucre constituïda en 1872 per desig en el seu testament de l'escriptora Juana de Vega, que va donar tots els seus béns a aquesta fi. | A Fundación Juana e Vega é unha organización sen ánimo de lucro constituída en 1872 por desexo no seu testamento pola escritora Juana de Vega , que doou tódolos seus bens para ese fin . |
El seu objectiu era la creació d'una escola agrària, teòrica i pràctica. | O seu obxectivo era a creación dunha escola agraria , teórica e práctica . |
Al no tenir ajuda d'altres institucions públiques la Fundació en 1970 va canviar els seus objectius fundacionals. | Ao non ter axuda doutras institucións públicas a Fundación en 1970 trocou os obxectivos fundacionais . |
En 1992 va arribar a acords amb la Universitat de la Corunya per posar en pràctica projectes agraris i de recerca. | En 1992 chegou a acordos coa Universidade da Coruña para pór en práctica proxectos agrarios e de investigación . |
Retrincos és un llibre de 61 pàgines, publicat el 1934 per Nós, consistent en una col·lecció de relats d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, composta per cinc narracions autobiogràfiques ("El secreto", "El inglés", "Pecho de lobo", "El retrato" i "Sabela"), ordenades cronològicament i escrites amb un mateix criteri. | Retrincos é un libro de 61 páxinas , publicado en 1934 por Nós , consistente nunha colección de relatos de Alfonso Daniel Rodríguez Castelao , composta por cinco narracións autobiográficas ( " O segredo " , " O inglés " , " Peito de lobo " , " O retrato " e " Sabela " ) , ordenadas cronoloxicamente e escritas cun mesmo criterio . |
Vano acompanyades per una data i un lloc, que coincideixen amb àmbits especials per a l'autor. | Van acompañadas por unha data e un lugar , que coinciden con ámbitos especiais para o autor . |
És l'única obra de Castelao sense il·lustracions pròpies, si bé Maside va crear la seva respectiva xilografia per a cada relat. | É a única obra de Castelao sen ilustracións propias , se ben Maside creou cadansúa xilografía para cada relato . |
Fou editat en 1934 per l'editorial Nós, a Santiago. | Foi editado en 1934 pola editorial Nós , en Santiago . |
Com havia passat també amb les Cousas, tres dels cinc relats de Retrincos ja havien estat publicats anteriorment. | Como acontecera tamén coas Cousas , tres dos cinco relatos de Retrincos xa foran publicados anteriormente . |
S'observa en aquesta obra, com és natural en Castelao, un intens contacte entre l'autor i el lector. | Obsérvase nesta obra , como é natural en Castelao , un intenso contacto entre o autor e o lector . |
Hi ha interrogacions retòriques que ens fan sentir molt acostats al relat i que ja apareixen al Llindar. | Hai interrogacións retóricas que nos fan sentir moi achegados ó relato e que xa aparecen no Limiar . |
Un ull de vidre. | Un ollo de vidro . |
Memorias de un esqueleto (Memòries dun esquelet) és un text en prosa escrit per Castelao i publicat en 1922 per l'Editorial Céltiga, de Ferrol. | Memorias dun esquelete é un texto en prosa escrito por Castelao e publicado en 1922 pola Editorial Céltiga , de Ferrol . |
Consta d'una sèrie de seqüències narratives que aconsegueixen unitat estructural gràcies a ser producte d'una conversa entre un narrador, l'esquelet, que recorda seqüències de la seva vida passada, i dos paranarradors, col·legues de cementiri. | Consta dunha serie de secuencias narrativas que acadan unidade estrutural grazas a seren produto dunha conversa entre un narrador , o esqueleto , que lembra secuencias da súa vida pasada , e dous paranarradores , colegas de cemiterio . |
El gènere memorialístic associat a la temàtica de l'altra banda constitueix un punt de partida paradoxal doncs normalment les memòries són cròniques d'un periple vital, mentre que aquí, en ser un esquelet el protagonista, les memòries recullen les peripècies d'una existència més enllà de la mort. | O xénero memorialístico asociado á temàtica do alén constitúe un punto de partida paradóxico pois normalmente as memorias son crónicas dun periplo vital , mentres que aquí , ao ser un esqueleto o protagonista , as memorias recollen as peripecias dunnha existencia máis alo da morte . |
Castelao, en el pròleg, s'adreça al lector i indica com va trobar les memòries de l'esquelet: l'enterramorts li facilita les "memòries", escrites amb un gargot en trossos de diari i papers de fumar. | Castelao , no prólogo , diríxese ó lector e indica como atopou as memorias do esqueleto : o sepultureiro facilítalle as " memorias " , escritas cun garabullo en anacos de periódico e papeis de fumar . |
La troballa del relat manuscrit és resultat de l'òptica d'un ull de vidre d'una calavera, ja que el narrador, l'esquelet, transcriu el que pot contemplar amb l'ull de vidre que li va ser posat en vida: | O achado do relato manuscrito é resultado da óptica dun ollo de vidro dunha caveira , pois o narrador , o esqueleto , transcribe o que pode contemplar co ollo de vidro que lle foi posto en vida : |
En una obra literària, un paranarrador és un narrador secundari. | Nunha obra literaria , un paranarrador é un narrador secundario . |
Quan hi ha un narrador secundari en el discurs es denomina paranarrador (un narrador explica que un paranarrador narra al seu torn una història). | Cando hai un narrador secundario no discurso denomínase paranarrador ( un narrador conta que un paranarrador narra algo ) . |
Al paranarrador li correspon un paranarratari (un narrador explica a un narratari que un paranarrador narra alguna cosa a un paranarratari). | Ó paranarrador correspóndelle un paranarratario ( un narrador conta a un narratario que un paranarrador narra algo a un paranarratario ) . |
Abellas de ouro (literalment, Abelles d'or) és un llibre de Xosé Lesta Meis, publicat per primera vegada el 1930 per l'Editorial Nós, amb pròleg d'Antón Villar Ponte[1] i portada d'Álvaro Cebreiro. | Abellas de ouro é un libro de Xosé Lesta Meis , publicado por primeira vez en 1930 , pola Editorial Nós , con prólogo de Antón Villar Ponte [ 1 ] e portada de Álvaro Cebreiro . |
Dedicatòria Preludi cordial Per què surt ara aquest llibre Ànxela La senyoreta Gabriela La senyoreta Dominga L'oncle Manuel La bugadera Elisa La costurera Matilde Roxelia La senyoreta Farruca Culasa La senyoreta Antona la mesqueteira El senyoret Mingos | Dedicatoria Preludio cordial Porqué sae agora este libro Ánxela A siña Gabriela A siña Dominga O tío Manuel A lavandeira Elisa A costureira Matilde Roxelia A siña Farruca Culasa A siña Antona a mesqueteira O siño Mingos |
Placa a la casa on va estar la impremta de l'Editorial Nós a Santiago de Compostel·la. | Placa na casa onde estaba a imprenta da Editorial Nós en Santiago de Compostela . |
Placa a l'edifici del carrer Real de La Corunya on es va fundar l'Editorial Nós. | Placa no edificio da rúa Real da Coruña no que se fundou a Editorial Nós . |
L'editorial Nós va ser una editorial gallega creada a La Corunya[1] en 1927. | A Editorial Nós foi unha casa editorial galega creada na Coruña [ 1 ] en 1927 . |
Va ser fundada i dirigida pel polític i escriptor galleguista Ánxel Casal. | Foi fundada e dirixida polo político e escritor galeguista Ánxel Casal . |
De la seva impremta van sortir Nuestra Tierra i la revista Nós. | Da súa imprenta saíron A Nosa Terra e a revista Nós . |
El seu nom complet era "Nós, pubricacións galegas i impremta".[2] | O seu nome completo era " Nós , pubricacións galegas e imprenta " . [ 2 ] |
La revista Nosotros va néixer a Ourense l'any 1920, però a partir del número 16 va començar a imprimir-se a Pontevedra, aprofitant un menor cost. | A revista Nós naceu en Ourense no ano 1920 , mais a partir do número 16 comezou a se imprimir en Pontevedra na busca de menores custos . |
El novembre de 1924, Ánxel Casal, en col·laboració amb Leandro Carré Alvarellos, fundà l'editorial Lar. | En novembro de 1924 , Ánxel Casal , en colaboración con Leandro Carré Alvarellos , fundou a Editorial Lar . |
Més tard, es va desvincular d'aquesta iniciativa per fundar el 1927 l'Editorial Nós, on finalment tindria cabuda la revista. | Máis tarde , desvencellouse desa iniciativa para fundar en 1927 a Editorial Nós , onde finalmente tería cabida a revista . |
El 25 de novembre de 1927 va publicar el primer títol Historia sintética de Galicia de Ramón Villar Ponte. | O 25 de novembro de 1927 publicou o primeiro título Historia sintética de Galicia de Ramón Villar Ponte [ 3 ] . |
En 1930 fundà el periòdic republicà El Momento que, per falla de suport, només arribaria al número 14 i arrossegaria gairebé a la fallida a l'editorial Nós. | En 1930 fundou o xornal republicano El Momento que , por falla de apoio , só duraría 14 números e arrastraría case que á quebra á editorial Nós . |
Jorge Luis Bueno Alonso, nascut a Oviedo el 24 d'abril de 1972, és un professor universitari, escriptor i traductor gallec. | Jorge Luis Bueno Alonso , nado en Oviedo o 24 de abril de 1972 , é un escritor e tradutor galego . |
Llicenciat en Filologia Anglesa a la Universitat d'Oviedo, va començar treballant-hi fins a mudar-se a Vigo. | Licenciado en Filoloxía Inglesa na Universidade de Oviedo , comezou traballando nela ata mudarse a Vigo . |
És professor d'anglès mitjà i anglès antic a la Universitat de Vigo, i la seva especialitat és la literatura anglesa medieval i del Renaixement. | É profesor de Inglés medio e Inglés antigo na Universidade de Vigo , e a súa especialidade é a literatura inglesa medieval e do Renacemento . |
Ell discurs poètic elegíac d'ell Anglès Antic (2001) L'èpica de l'Anglaterra anglosaxona: Història i textos de l'auge de Mèrcia al declivi de la monarquia ( 750-1016) (2007) Judith: text, estudi i traducció (2012) Literatura Anglesa Medieval i Renaixentista: Guia temàtica i bibliogràfica (2005) | El discurso poético elegíaco del Inglés Antiguo ( 2001 ) La épica de la Inglaterra anglosajona : Historia y textos del auge de Mercia al declive de la monarquía ( 750-1016 ) ( 2007 ) Judith : texto , estudio y tradución ( 2012 ) Literatura Inglesa Medieval y Renacentista : Guía temática y bibliográfica ( 2005 ) |
Beowulf (2010), Premi AEDEAN a la millor traducció des de l'anglès. | Beowulf ( 2010 ) , Premio AEDEAN á mellor tradución dende o inglés . |
Sir Gawain e o cabaleiro verde (2013), Premi AEDEAN a la millor traducció des de l'anglès. | Sir Gawain e o cabaleiro verde ( 2013 ) , Premio AEDEAN á mellor tradución dende o inglés . |
Christian Senra, conegut artísticament com Sen Senra, va néixer a Presqueiras (Forcarei) el 1995, és un músic gallec de garatge i estils propers,[1] de 23 anys d'edat. Des que va publicar "Sensaciones" no ha parat de créixer fins a convertir-se en una de les figures més rellevants del pop espanyol actual. | Christian Senra , coñecido artisticamente como Sen Senra , nado en Presqueiras ( Forcarei ) [ 1 ] en 1995 , é un músico galego de garaxe e estilos achegados . |
Va ser criat a Vigo, des de petit les seves passions van ser el futbol i la música. Va començar el seu desenvolupament artístic en liderar la banda de música Demonhigh amb companys de l'institut quan tenia tan sols quinze anys.[1] Va abandonar molt aviat els estudis per dedicar-se a la música; quan va començar a desenvolupar la seva carrera musical es va mudar a Madrid. | Criado en Vigo , xogou ao fútbol e comezou a tocar liderando a banda Demonhigh con compañeiros de instituto con quince anos. [ 1 ] Abandonou os estudos para dedicarse á música ; cando comezou a desenvolver a súa carreira musical mudouse a Madrid. Os seus primeiros dous álbums cantounos en inglés . |
Els seus primers dos àlbums els va cantar en anglès, i el tercer, Sensaciones, el va cantar en espanyol. | Para o terceiro , Sensaciones , mudou ao español . |
Al seu estil l'han anomenat garatge encara que ell no s'encasella en un estil concret, es mou entre el R&B i el pop, també que comparteix molts elements de la cultura del hiphop.[1][ 1][ 2][ 1] Respecte al seu tipus de producció, l'han comparat amb Frank Ocean[2] o Mac DeMarco.[3] | Do seu estilo teñen dito que é garaxe , [ 2 ] aínda que el o negue , [ 2 ] e que se move entre o R & B e o pop , [ 3 ] se ben tamén teñen sinalado que comparte moitos elementos da cultura do hiphop. [ 2 ] Téñeno comparado con Frank Ocean [ 3 ] ou Mac DeMarco. [ 4 ] |
Ha col·laborat amb artistes com Royce Rollo (Bana Bahia), els integrants de Novedades Carminha o Natalia Lacunza. | Ten colaborado con Royce Rolo ( Banana Bahia ) e cos integrantes de Novedades Carminha . |
Permanent Vacation ( 2015 ) The Art Of Self-Pressure ( Cripis Editorial , 2017 , produït per Carlos Pereiro ) Sensaciones ( 2020 , produït per Ángel Herrera ) Perfecto ( single 2020 segell : Universal Music Spain S.L ) [ ... ] | Permanent Vacation ( 2015 ) The Art Of Self-Pressure ( Cripis Editorial , 2017 , producido por Carlos Pereiro ) Sensaciones ( 2020 , producido por Anxo Ferreira ) |
És el germà de l'artista i dissenyadora Vaas Senber.[1] | É o irmán da artista e deseñadora de táboas Vaas Senber. [ 1 ] |
«Quintes» té aquests significats: | O termo Quintas pode referirse a : |
María de los Dolores del Adalid y González Garrido, més coneguda com María del Adalid González[1] i María del Adalid Garrido, (Madrid, 1873 - La Corunya, 18 de gener de 1930) va ser una pintora espanyola i primera persona nomenada acadèmica d'honor de la Reial Acadèmia Gallega.[2] | María de los Dolores del Adalid y González Garrido , máis coñecida como María del Adalid González [ 1 ] ( e mesmo María del Adalid Garrido ) , [ 2 ] nada en Madrid en 1873 e finada na Coruña o 18 de xaneiro de 1930 , foi unha pintora galega , membro de honra da Real Academia Galega . |
Va ser l'única filla de l'escriptora Francisca González Garrido (Fanny Garrido) i el músic Marcial Adalid que va morir quan ella tenia vuit anys d'edat. | Foi filla única dos coruñeses Francisca González Garrido ( Fanny Garrido ) , escritora , e Marcial del Adalid , músico destacado , que finou en 1881 , cando María contaba con oito anos de idade . |
María del Adalid es va formar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i va tenir molt bona relació amb el també pintor Francisco Lloréns. | Formouse na Real Academia de Belas Artes de San Fernando. Tivo boa relación co tamén pintor Francisco Lloréns . |
Va obtenir mencions d'honor en les exposicions nacionals de Belles Arts de 1904, 1906 i 1909. | Obtivo mencións de honra nas exposicións nacionais de Belas Artes de 1904 , 1906 e 1909 . |
Va participar en l'Exposició d'Art Regional de la Corunya de 1912, en l'Exposició d'Art Gallec de la Corunya de 1917 i en l'Exposició d'Art Gallega de Buenos Aires de 1919.[1][2] | Participou na Exposición de Arte Rexional da Coruña de 1912 , na Exposición de Arte Galega da Coruña de 1917 [ 3 ] e na Exposición de Arte Gallega de Buenos Aires de 1919. [ 4 ] |
Morta la seva mare el 1917, dos anys més tard es casà el 19 de juliol al Pazo de la Merced de Baiona, amb José Ruiz de Huidobro, doctor en Medicina i Farmàcia.[1][2] El març de 1926 donà un terreny de la seva propietat a Montrove, per a la creació d'una escola, que porta el seu nom i que contribuí a edificar.[3] | A súa nai morreu en 1917 e María casou o 19 de xullo de 1919 con José Ruiz de Huidobro ( †1924 ) , [ 5 ] doutor en Medicina e Farmacia , no Pazo da Mercé de Baiona. [ 6 ] En marzo de 1926 doou un terreo da súa propiedade en Montrove , para a creación dunha escola , que leva o seu nome e que contribuíu a edificar. [ 7 ] |
El pazo familiar l'hi va llegar als salesians perquè fessin una granja-escola, posteriorment va passar a ser propietat de l'Ajuntament d'Oleiros i seu de l'Institut Universitari de Medi Ambient de la Universitat de la Corunya.[1][2] Va morir vídua i sense descendència al seu domicili del número 26 del carrer Tabernas, de la Corunya.[3] | O pazo familiar legóullelo aos salesianos para que fixesen unha granxa-escola , [ 1 ] hoxe propiedade do Concello de Oleiros e sede do Instituto Universitario de Medio Ambiente da Universidade da Coruña. [ 12 ] Finou viúva e sen descendencia no seu domicilio do número 26 da rúa Tabernas , da Coruña. [ 3 ] |
Veraudunus és un déu cèltic conegut per dues inscripcions votives trobades a Luxemburg. | Veraudunus é un deus celta coñecido por dúas inscricións votivas atopadas en Luxemburgo . |
Una d'aquestes inscripcions suggereix que 'Veraudunus' pot ser un epítet del déu dels trèvers Lenus Mart. | Unha desas inscricións suxire que ‘Veraudunus’ pode ser un epíteto do importante deus dos tréveros Lenus Marte . |
En ambdues inscripcions, Veraudunus és invocat juntament amb Inciona. | En ámbolas inscricións , Veraudunus é invocado xunto con Inciona . |
Inscripció votiva de Widdebierg, Luxemburg. | Inscrición votiva de Widdebierg , Luxemburgo . |
A la pedra altar de Mensdorf, Widdebierg, el déu Veraudunus (DO VERAVDVNO) i Inciona són invocats en l'honra de la família imperial en compliment del vot fet per la mare de Marcus Pl (autius?) | Na pedra altar de Mensdorf , Widdebierg , o deus Veraudunus ( DEO VERAVDVNO ) e Inciona son invocados na honra da familia imperial en cumprimento do voto feito por Marcus Pl ( autius ? ) |
Restitutus, Alpinia Lucana.[1] | Restitutus ' nai Alpinia Lucana. [ 1 ] |
La segona inscripció és una petita placa de bronze de Kaul a Luxemburg, on es llegeix: | A segunda inscrición é unha pequena placa de bronce de Kaul en Luxemburgo , onde se le : |
Les lletres NO MAR poden significar Leno Marti, per la qual cosa 'Veraudunus' seria un epítet de Lenus Mart, el protector tribal dels trèvers que van habitar en l'actual Luxemburg.[1][2] | As letras NO MAR poden significar Leno Marti , polo que ‘Veraudunus’ sería un epíteto de Lenus Marte , [ 1 ] o protector tribal dos tréveros que habitaron no actual Luxemburgo. [ 2 ] |
Benito Antonio Malvárez León (Muros, 1883 - Buenos Aires, 13 de novembre de 1966) va ser un periodista espanyol. | Benito Antonio Malvárez León , nado en Muros en 1883 e finado en Buenos Aires o 13 de novembro de 1966 , foi un xornalista galego . |
Instal·lat a Santiago de Compostel·la, fou corresponsal de la revista Galicia de La Habana, col·laborà en Gaceta de Galicia i Vida Gallega, fundà el periòdic La Tribuna Literaria (que a començaments de 1910 passà a denominar-se La Tribuna) i fou soci de La Tarde. | Instalado en Santiago de Compostela , foi correspondente da revista Galicia da Habana , colaborou en Gaceta de Galicia e Vida Gallega , fundou o periódico La Tribuna Literaria ( que a principios de 1910 pasou a denominarse La Tribuna ) e foi socio de La Tarde . |
Emigrà a Buenos Aires on fundà un nou periòdic i en 1911 s'instal·là a El Chaco. | Marchou a Bos Aires onde fundou un novo periódico e en 1911 instalouse no Chaco . |
En 1917 sent director del periòdic El Heraldo del Chaco de Resistencia, guiat per Visitación Zamudio, va descobrir el camp de Las Piedritas. | En 1917 sendo director do periódico El Heraldo del Chaco de Resistencia , guiado por Visitación Zamudio , descubriu o campo de Las Piedritas . |
Enemic del Governador del Territori, Enrique J. Càceres, va ser arrestat diverses vegades i va patir maltractaments. | Inimigo do Gobernador do Territorio , Enrique I. Cáceres , foi arrestado varias veces e sufriu malos tratos . |
Es va traslladar a Corrientes on va editar el periòdic Heraldo del Norte. | Trasladouse a Corrientes onde editou o periódico Heraldo del Norte . |
Va tornar de l'Argentina en 1962 i es va instal·lar a Santiago de Compostel·la. | Regresou da Arxentina en 1962 e instalouse en Compostela . |
Va tornar de nou a Buenos Aires. | Pero volveu marchar para Bos Aires . |
Fitxa a Personajes del Chaco ( en castellà ) | Ficha en Personajes del Chaco ( en castelán ) |
Eugenio Alfredo de la Iglesia Santos, (La Corunya, 18 d'octubre de 1861 - 17 de maig de 1933), va ser un professor i escriptor espanyol. | Eugenio Alfredo de la Iglesia Santos , nado na Coruña o 18 de outubro de 1861 e finado na mesma cidade o 17 de maio de 1933 , foi un profesor e escritor galego . |
Alumnes de l'institut de Pontevedra amb el professor Alfredo de la Iglesia, 1922. | Alumnos do instituto de Pontevedra co profesor Alfredo de la Iglesia , 1922 . |
Fill de Francesc Maria de l'Església. | Fillo de Francisco María de la Iglesia . |
Va cursar el Batxillerat en l'Institut de La Corunya, i va obtenir el títol de mestre d'instrucció primària en aquest institut. | Cursou o bacharelato no Instituto da Coruña , e obtivo o título de mestre de instrución primaria nese instituto . |
Va exercir de mestre a l'escola del seu pare de 1879 a 1886. | Exerceu de mestre na escola do seu pai de 1879 a 1886 . |
A partir d'aquest any va ser director d'un col·legi de Ferrol adscrit a l'Institut de La Corunya. | A partir dese ano foi director dun colexio de Ferrol adscrito ao Instituto da Coruña . |
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Central de Madrid (1900), en 1917 fou nomenat catedràtic de Llengua i Literatura castellana a l'Institut de Las Palmas de Gran Canaria i després de l'Institut de Pontevedra, on es jubilà en 1931. | Licenciado en Filosofía e Letras pola Universidade Central de Madrid ( 1900 ) , en 1917 foi nomeado catedrático de Lingua e literatura castelá no Instituto das Palmas de Gran Canaria e despois pasou ao Instituto de Pontevedra , onde se xubilou en 1931 . |
Va escriure en 1919 un manual escolar (considerat el primer manual escolar sobre Literatura gallega) titulat Resum de la Història de la literatura gallega, que no va arribar a publicar.[1] | Escribiu en 1919 un manual escolar ( considerado o primeiro manual escolar sobre literatura galega ) [ 1 ] titulado Resumen de la Historia de la literatura gallega , que non chegou a publicar. [ 2 ] |
Compendio de lexicologia francesa acomodat á un programa per a examen de primer any, 1905, Ferrol.[1] Gramàtica de la llengua espanyola, 1917, Ferrol, Imp. i Est. del Correu Gallec.[1] Resum d'Història de la Literatura Gallega, inèdit. | Compendio de lexicologia francesa acomodado á un programa para examen de primer año , 1905 , Ferrol. [ 3 ] Gramática de la lengua española , 1917 , Ferrol , Imp. y Est. de El Correo Gallego. [ 3 ] Resumen de Historia de la Literatura Gallega , inédito . |
Santo Antonio de San Miguel de Outeiro és una parròquia situada a l'oest de l'ajuntament de Vilamartín de Valdeorras. | Santo Antonio de San Miguel de Outeiro é unha parroquia situada no oeste do concello de Vilamartín de Valdeorras . |
Segons l'IGE el 2014 tenia 45 habitants (22 homes i 23 dones), quinze menys que el 2004 (32 dones i 28 homes) i set menys que el 1999. | Segundo o IGE en 2014 tiña 45 habitantes ( 22 homes e 23 mulleres ) , quince menos ca en 2004 ( 32 mulleres e 28 homes ) e sete menos ca en 1999 . |
El text no es pot modificar està perfecte . | Ten unha única entidade de poboación , |
Sant Bernabé de Valencia del Sil (en gallec, San Bernabé de Valencia do Sil) és una parròquia que es localitza al sud-oest de l'ajuntament de Vilamartín de Valdeorras. | San Bernabé de Valencia do Sil é unha parroquia que se localiza no suroeste do concello de Vilamartín de Valdeorras . |
Segons el padró municipal de 2004 tenia 125 habitants (64 homes i 61 dones), distribuïts en 3 entitats de població, el que suposa un augment en relació a l'any 1999 quan tenia 124 habitants. | Segundo o padrón municipal de 2004 tiña 125 habitantes ( 64 homes e 61 mulleres ) , distribuídos en 3 entidades de poboación , o que supón un aumento en relación ao ano 1999 cando tiña 124 habitantes . |
Segons l'IGE, el 2014 la seva població havia descendit fins als 83 habitants, sent 47 homes i 36 dones. La traducció és perfecta. No necessita afegits. | Segundo o IGE , no 2014 a súa poboación descendera ata os 83 habitantes , sendo 47 homes e 36 mulleres . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.