Search is not available for this dataset
ca
stringlengths 3
1.79k
| gl
stringlengths 4
734
|
|---|---|
És de planta central i compta amb una gran cúpula. | É de planta central e conta cunha gran cúpula . |
La façana està concebuda per ser contemplada des de la plaça de l'Obradoiro, de manera que la decoració es concentra a la cornisa superior, on hi ha les imatges de les quatre virtuts cardinals, és a dir, la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Temprança (que la tradició popular afirma que són els quatre pals de la baralla).[1] | A fachada está concibida para ser contemplada desde a praza do Obradoiro , polo que a decoración se concentra na cornixa superior , onde están as imaxes das catro virtudes cardinais , é dicir , a Prudencia , a Xustiza , a Fortaleza e mais a Temperanza ( que a tradición popular afirma que son os catro paus da baralla ) . [ 3 ] |
Així mateix, té un campanar adornat amb volutes i pinacles i una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de les Angoixes. | Así mesmo , ten un campanario adornado con volutas e pináculos e unha fornela coa imaxe da Virxe das Angustias . |
En el seu interior destaca la Pietat neoclàssica d'Antón Fernández o Vello que presideix l'altar major. | No seu interior destaca a Piedade neoclásica de Antón Fernández o Vello que preside o altar maior . |
La seva construcció està relacionada amb el fet que el bisbe Gelmírez va portar de Braga les relíquies de sant Fructuós, que actualment es poden venerar a la capella de les relíquies de la catedral de Santiago. | A súa construción está relacionada co feito de que o bispo Xelmírez trouxo de Braga as reliquias de san Froitoso , que actualmente se poden venerar na capela das reliquias da catedral de Santiago . |
L'església parroquial de San Antonio de Baíñas és un temple de culte catòlic romà, situat a la capital de la parròquia vimiancesa de Baíñas. | A igrexa parroquial de Santo Antoíño de Baíñas é un templo de culto católico romano , situado na capital da parroquia vimiancesa de Baíñas . |
Formava part en els seus orígens d'un antic monestir durant l'Edat Mitjana, reduït a priorat a finals del segle XV. | Formaba parte nas súas orixes dun antigo mosteiro da Idade Media , reducido a priorado a finais do século XV . |
Dependent del monestir bieito de San Martín Pinario, el seu desmantellament podria haver estat fruit de la Desamortització de 1836.[1] | Dependente do mosteiro bieito de San Martiño Pinario , o seu desmantelamento podería ter sido froito da Desamortización de 1836. [ 1 ] |
Conserva encara aspectes del seu origen medieval, de començaments del segle XIII, i representa l'esquema tipus del romànic rural: nau única i absis rectangular, mantenint a la part inferior a bancada que ocupaven els monjos del priorat en les litúrgies i coberta amb volta de canó apuntada. | Conserva aínda aspectos da súa orixe medieval , de comezos do século XIII , e representa o esquema tipo do románico rural : nave única e ábsida rectangular , mantendo na parte inferior a bancada que ocupaban os monxes do priorado nas liturxias e cuberta con bóveda de canón apuntada . |
Els arcs, igualment apuntats, es recolzen sobre semicolumnes amb capitells de formes vegetals esquemàtiques. | Os arcos faixón , igualmente apuntados , apoian sobre semicolumnas con capiteis de formas vexetais esquemáticas . |
Un escacat emmarca l'arc triomfal. | Un axadrezado enmarca o arco triunfal . |
La nau única estava coberta en els començaments per un entramat de fusta fins que les tropes franceses li van calar foc el 1809. | A nave única estaba cuberta nos comezos por unha armazón de madeira ata que as tropas francesas lle prenderan lume en 1809 . |
Fora, destaquen els canzorros sota la teulada, amb formes vegetals i humanes, aquestes últimes per representar vicis i/o pecats. | Fóra , destacan os canzorros so do tellado , con formas vexetais e humanas , estas últimas a representar vicios e/ou pecados . |
La porta lateral del mur nord -avui tapiada- presenta en el seu timpà un relleu, de basta factura, d'origen igualment medieval: un home munta sobre una bèstia, que podria representar sant Martí en el moment en què parteix la seva capa per donar-la a un pobre. | A porta lateral do muro norte - hoxe tapiada - presenta no seu tímpano un relevo , de feitura basta , de orixe igualmente medieval : un home monta sobre unha besta , que podería representar a san Martiño no momento en que parte a súa capa para lla dar a un pobre . |
També queden d'aquesta època els contraforts graduats i disposats anàrquicament, articulació mural que es dóna tant a la capella major, per suportar la volta que cobreix l'interior, com al mur sud. | Tamén fican desta época os contrafortes graduados e dispostos anarquicamente , articulación mural que se dá tanto na capela maior , para soportar a bóveda que cobre o interior , como no muro sur . |
L'Església de San Xian de Veiga o San Xiao de Veiga és un temple romànic situat a la parròquia de Veiga, a l'ajuntament luguès de la Puebla del Brollón, que data del segle XII, sent el monument més antic d'aquest ajuntament. | A Igrexa de San Xián de Veiga é un templo románico situado na parroquia de Veiga , no concello lugués da Pobra do Brollón , que data do século XII , sendo o máis antigo que se atopa nese concello . |
Datada en la segona meitat del segle XII amb naus absis semicirculars, la nau principal és rectangular amb murs de cachotaría, coberta a dues aigües amb teulada de pissarra. | Data da segunda metade do século XII con naves ábsidas semicirculares. A nave principal é rectangular con muros de cachotaría , cuberta a dúas augas con tellado de lousa . |
La sagristia està adossada a un dels laterals de la nau. | A sancristía está acaroada a un dos laterais da nave . |
La portada principal és estreta i allargada, i està reformada. | A portada principal é estreita e alongada , e está reformada . |
Té tres arquivoltes semicirculars peraltades. | Ten tres arquivoltas semicirculares peraltadas . |
Canzorros llisos, estella amb flor de lis i, a l'interior, retaule barroc del segle XVIII, escultures i campanar amb espadanya de quatre obertures. | Canzorros lisos , estela con Flor de Lis e , no interior , retablo barroco do século XVIII , esculturas e campanario con espadana de catro vans . |
L'església de San Félix de Cangas, (Igrexa de San Fiz de Cangas) és un temple religiós situat a la parròquia de San Félix de Cangas, a l'ajuntament luguès de Pantón. | A igrexa de San Fiz de Cangas , é un templo relixioso situado na parroquia de San Fiz de Cangas , no concello lugués de Pantón . |
És l'únic vestigi que queda d'un antic monestir d'origen visigot. | É o único que queda dun mosteiro de orixe visigótica . |
Com a monestir de monges de l'Orde de Sant Benet apareix citat en documents dels anys 1180 i 1119; el 1289 rep donació de Urraca Yáñez i, l'any 1515, és annexionat al monestir compostel·là de San Pelayo de Antealtares.[1] | Como mosteiro de monxas bieitas aparece citado en documentos dos anos 1180 e 1119 ; en 1289 recibe doazón de dona Urraca Iáñez e , no ano 1515 , é anexionado ó mosteiro compostelán de San Paio de Antealtares. [ 1 ] |
L'església és d'arquitectura romànica del segle XII, amb elements de transició. | A igrexa é de arquitectura románica do século XII , con elementos de transición . |
La planta exteriorment aparenta ser de creu llatina, però té una sola nau amb tres absis poligonals, davant les quals es creua una altra nau. | A planta exteriormente aparenta ser de cruz latina , pero ten unha soa nave con tres ábsidas poligonais , ante as cales se cruza outra nave . |
La porta principal presenta un arc lleugerament apuntat, i el seu timpà va decorat amb uns relleus que representen el Sol i la Lluna amb una creu grega al centre, sota els quals es representa una estrella de vuit puntes i uns rectangles concèntrics. | A porta principal presenta un arco lixeiramente apuntado , e o seu tímpano vai decorado cuns relevos que representan o Sol e a Lúa cunha cruz grega no centro , baixo os cales represéntase unha estrela de oito puntas e uns rectángulos concéntricos . |
L'estructura original de l'església va ser modificada al segle XVII en suprimir-se l'absis lateral esquerre per albergar en el seu lloc la capella de Torrenovais, de la Casa d'Espasantes, en la qual va ser col·locat el sepulcre de Rodrigo López de Quiroga, cavaller de Santiago i comanador d'Anguera; el sepulcre és d'arcosoli, amb la figura orant del difunt.[1] | A estrutura orixinal da igrexa foi modificada no século XVII ó suprimirse a ábsida lateral esquerda para albergar no seu lugar a capela de Torrenovais , da Casa de Espasantes , na que foi colocado o sepulcro de don Rodrigo López de Quiroga , cabaleiro de Santiago e comendador de Anguera ; o sepulcro é de arcosolio , coa figura orante do defunto. [ 1 ] |
El 9 de juliol del 1963, després de la mort a Madrid de Manuela Esteban Collantes el 8 de juliol del 1959, María de las Nieves Quiroga y Pardo Bazán va emetre un testament obert. | O 9 de xullo do 1963 , trala morte en Madrid de Manuela Esteban Collantes o 8 de xullo do 1959 , María de las Nieves Quiroga y Pardo Bazán emitiu un testamento aberto . |
En aquesta voluntat es van especificar els objectes i béns de la família Pardo Bazán, així com el seu parador. | Nesta vontade especificáronse os obxectos e bens da familia Pardo Bazán , así coma o seu paradoiro . |
Els seus actius van ser liquidats i distribuïts entre els parents de branques secundàries, ja que no quedaven hereus directes, i a institucions amb finalitats de caritat: l'església parroquial de Santiago a la Corunya, la delegació de la Creu Roja i el "Refugi de la Caritat" dirigida pel pare Rubinos. | Os seus activos foron liquidados e distribuídos entre os parentes de pólas secundarias , xa que non ficaban herdeiros directos e a institucións con fins de caridade : a igrexa parroquial de Santiago na Coruña , a delegación da Cruz Vermella e o “ Refuxio da Caridade ” dirixida polo pai Rubinos . |
El 2 de desembre del 1970 va morir María de las Nieves Quiroga y Pardo Bazán. | O 2 de decembro do 1970 morreu María de las Nieves Quiroga y Pardo Bazán . |
El 13 d'agost del 1971 es va emetre el document notarial en el que es prenia possessió de l'edifici, verificant les existències i seleccionant els mobles, objectes i articles localitzats a la primera planta de la casa. | O 13 de agosto do 1971 eimitiuse o documento notarial no que se tomaba posesión do edificio verificando as existencias e seleccionando os móbeis , obxectos e artigos localizados no primeiro andar da casa . |
En 20 dies es van habilitar dues sales de l'Ajuntament de la Corunya per albergar de manera provisional el museu Emilia Pardo Bazán. | En 20 días habilitáronse dúas salas do Concello da Coruña para albergar de xeito provisional o museo Emilia Pardo Bazán . |
Entre aquest mateix any i 1979 es van emprendre les reformes de l'edifici. | Entre ese mesmo ano e 1979 emprendéronse as reformas do edificio localizado na Rúa de Tabernas . |
Es va inaugurar el 22 de març del 1979 amb l'assistència dels reis d'Espanya. | Inaugurouse o 22 de marzo do 1979 coa asistencia dos reis de España . |
Es va reinaugurar el 16 de maig del 2003. | Reinaugurouse o 16 de maio do 2003 . |
Sala I. El passadís | Sala I. O corredor |
Aquesta sala està dedicada als tapissos i mobles d'estil Isabella i altres d'estètica neoclàssica. | Nesta sala está adicada ós tapices e móbeis de estilo Isabella e outros de estética neoclásica . |
També s'hi poden trobar els retrats de la família Pardo Bazán, així com llibres escrits per diversos membres de la família, com el pare de l'escriptora, José Pardo Bazán, o el seu fill Jaime. | Tamén pódense atopar os retratos da familia Pardo Bazán así coma libros escritos por varios membros da familia , coma o pai da escritora , José Pardo Bazán e polo seu fillo Jaime . |
En aquesta sala es van celebrar importants reunions literàries i grans celebracions, entre les quals destaca la celebrada el 1903 per homenatjar Miguel de Unamuno. | Nesta sala celebrárose importantes reunións literarias e grandes celebracións , entre as que destaca a celebrada no 1903 para homenaxear a Miguel de Unamuno . |
En el primer es troben exposades les publicacions procedents de la biblioteca personal de l'escriptora i els llibres dedicats a l'autora. | No primeiro atópanse expostas as publicacións procedentes da biblioteca persoal da escritora e os libros adicados á autora . |
El segon espai parla de la “Qüestió Feminista”, sobre la lluita de l'escriptora en un món preferentment masculí, així com sobre els èxits aconseguits per altres dones. | O segundo espazo fala da “ Cuestión Feminista ” , sobre a loita da escritora nun mundo preferentemente masculino así coma os logros conseguidos por outras mulleres . |
El tercer espai està dedicat a la faceta periodística de l'autora. | O terceiro espazo está adicado á faceta periodística da autora . |
El quart espai està dedicat a Marineda, que és el sobrenom emprat per l'escriptora per anomenar la ciutat. | O cuarto espazo está adicado a Marineda , que é o alcume empregado pola escritora para nomear á Coruña . |
El cinquè i últim espai està dedicat a una sèrie d'articles publicats a La Voz de Galicia el 1896 sobre la controvèrsia entre Manuel Murgía i Emilia Pardo Bazán. | O quinto e derradeiro espazo está adicado a unha serie de artigos publicados na Voz de Galicia no 1896 sobre a controversia entre Manuel Murgía e Emilia Pardo Bazán . |
També es troba en aquest espai el discurs de l'autora agraint la presidència honorífica de la Reial Acadèmia Gallega. | Tamén atópase neste espazo o discurso da autora agradecendo a presidencia honorífica da Real Academia Galega . |
Hi ha retrats familiars, fotografies, obres literàries, notes autobiogràfiques, o un pròleg a la primera edició de Los pazos de Ulloa, entre altres documents. | Áchanse retratos familiares , fotografías , obras literarias , notas autobiográficas , un prólogo á primera edición d ' Os pazos de Ulloa entre outros documentos . |
1 de juliol al 31 d'agost, de dilluns a divendres' de 9:00h a 14.30 h. | 1 de xullo ó 31 de agosto , de luns ( segunda feira ) a venres ' de 9:00h a 14.30 h . |
1 de setembre al 30 de juny , de dilluns a dijous de 9:00h a 14:45h i de 16:30h a 19:45h . | 1 de setembro ó 30 de xuño , de luns ( segunda feira ) a xoves ( quinta feira ) de 9:00h a 14:45h e de 16:30h a 19:45h . |
Divendres , de 9:00h a 14.45 h . | Venres ( sexta feira ) , de 9:00h a 14.45 h . |
La Casa-Museu d'Emilia Parzo-Bazán és una casa museu localitzada en la que va ser l'habitatge familiar de la comtessa a la Corunya. | A Casa-Museo de Emilia Parzo-Bazán é unha casa museo localizada na vivenda familiar da condesa na Coruña . |
Avui comparteix dependències amb la Reial Acadèmia Gallega, de la qual depèn, i va ser llegada pels seus hereus. | Hoxe comparte dependencias coa Real Academia Galega , da que depende , e foi legada polos seus herdeiros . |
Casa Museu Emilia Pardo Bazán | Cadernos de estudios da Casa Museo Emilia Pardo Bazán |
Mostra l'habitatge i posa l'accent en la faceta literària de l'autora, unint sales d'ambient amb altres amb audaces posades en escena. | Mostra a vivenda e fai fincapé na faceta literaria da autora unindo salas de ambiente con outras de posta en escena moi audaz . |
Està situat al C/Tabernas número 11, a la Ciutat Vella de la Corunya, i va ser inaugurada el 22 de març del 1979. | Está situado na Rúa Tabernas número 11 , na Cidade Vella da Coruña e foi inaugurado o 22 de marzo do 1979 . |
En el 1855, D. José Pardo Bazán i Amalia Rúa-Figueroa y Somoza, pares d'Emilia Pardo Bazán, van comprar la casa localitzada en la C/Tabernas 11, a Antonio Rivadeira Acebedo i a la seva núvia, María Josefa Quiroga y Quindós, per servir de residència familiar. | No 1855 D. José Pardo Bazán e Amalia Rúa-Figueroa y Somoza , pais de Emilia Pardo Bazán , mercaron a casa localizada na Rúa de Tabernas , 11 a Antonio Rivadeira Acebedo e á súa noiva , María Josefa Quiroga y Quindós , para servir de residencia familiar . |
En aquesta casa va viure l'escriptora Emilia Pardo Bazán. | Nesta casa viviu a escritora Emilia Pardo Bazán . |
El 4 de maig del 1956, les dues últimes hereves d'Emilia Pardo Bazán, María de las Nieves Quiroga y Pardo-Bazán, vídua del marquès Jose Calvanti, i Manuela Esteban Collantes y Sandoval, comtessa vídua de Torre Cela, van donar els seus béns a Madrid, a la casa de Blanca Quiroga localitzada al carrer Goya 23. | O 4 de maio do 1956 as dúas últimas herdeiras de Emilia Pardo Bazán , María de las Nieves Quiroga y Pardo-Bazán , viúva do marqués Jose Calvanti e Manuela Esteban Collantes y Sandoval , condesa viúva de Torre Cela fixeron doazón dos seus bens en Madrid , na casa de Blanca Quiroga localizada na rúa Goya 23 . |
Com a representants de la Reial Acadèmia Gallega van comparèixer Sebastián Martínez Risco y Macías, Ángel del Castillo López i Julio Rodríguez Yordi. | Como representantes da Real Academia Galega compareceron Sebastián Martínez Risco y Macías , Ángel del Castillo López e Julio Rodríguez Yordi . |
En aquesta acta es va especificar la creació del Museu Emilia Pardo Bazán, l'assignació de la casa localitzada al carrer Tabernas 11 a la Reial Acadèmia Gallega, a canvi que aquesta s'ocupés de la conservació del museu. | En devandita acta especificouse a creación do Museo Emilia Pardo Bazán , a asignación da casa localizada na Rúa de Tabernas , 11 á Real Academia Galega , a cambio de que esta se ocupas da conservación do museo . |
El Museu d'Art Contemporani Gas Natural Fenosa (MAC), abans conegut com a Museu d'Art Contemporani Unión Fenosa (MACUF), és el museu que acull la col·lecció d'art de la companyia elèctrica Unión-Fenosa, reunida a partir de les aportacions de les biennals d'art contemporani que des de 1989 promou aquesta entitat. | O Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural Fenosa ( MAC ) , [ 1 ] antes coñecido como Museo de Arte Contemporáneo Unión Fenosa ( MACUF ) [ 2 ] é o museo que acolle a colección de arte da compañía eléctrica Unión-Fenosa , reunida a partir das achegas das bienais de arte contemporánea que dende 1989 promove a devandita entidade . |
Cal destacar una important mostra del denominat "moviment renovador" d'artistes gallecs. | Cómpre destacar unha importante mostra do denominado " movemento renovador " de artistas galegos . |
Comparteix edifici amb el Museu de l'Electricitat. | Comparte edificio co Museo da Electricidade . |
A l'octubre de 2018 la Fundació Naturgy va anunciar el tancament del museu per al 30 de desembre del mateix any.[1] | En outubro de 2018 a Fundación Naturgy anunciou o peche do museo para o 30 de decembro do mesmo ano. [ 3 ] |
El museu va ser dirigit per Luis Caruncho entre 1995 i 2005. | O museo foi dirixido por Luis Caruncho entre 1995 e 2005 . |
La directora actual és Carmen Fernández Rivera. | A directora actual é Carmen Fernández Rivera . |
El Museu de l'electricitat és un espai que mostra la història de l'electricitat a Galícia. Aquí s'exposen màquines i objectes d'empreses elèctriques. | O Museo da electricidade é un espazo que mostra a historia da electricidade en Galicia , nel expóñense máquinas e obxectos de empresas eléctricas . |
També s'exposen maquetes de diferents instal·lacions elèctriques de Galícia. | Tamén se expoñen maquetas de distintas instalacións eléctricas de Galicia . |
Comparteix edifici amb el Museu d'Art Contemporani Unión Fenosa. | Comparte edificio co Museo de Arte Contemporánea Unión Fenosa . |
A l'altar major destaca un retaule barroc, de 1760, en el qual es mostra, a l'esquerra, la imatge de la Mare de Déu del Carme traient les ànimes del purgatori i, a la dreta, la Cinquena Angoixa. | No altar maior destaca un retablo barroco , de 1760 , no que se mostra , á esquerda , a imaxe da Virxe do Carme sacando as ánimas do purgatorio , e á dereita , a Quinta Angustia . |
Al costat de l'altar major hi ha un petit espai en el qual antigament es trobava la sagristia i en el qual ara s'exposen algunes làpides i, en una fornel·la (cendrer), la part superior d'un creuer. | A carón do altar maior ábrese un pequeno espazo , antiga sancristía , no que se se expoñen algunhas lápidas e , nunha fornela , a parte superior dun cruceiro . |
La capella plateresca dels Carneiro va ser construïda el 1575 per Pedro de Cereceda. | A capela plateresca dos Carneiro foi construída en 1575 por Pedro de Cereceda . |
Conté dos sarcòfags, cadascun sota un arc. | Contén dous sartegos baixo cadanseu arco , un do fundador , Pero Carneiro , e outro de Álvaro Paz Carneiro . |
Un és del fundador, Pero Carneiro, i un altre d'Álvaro Paz Carneiro. En el del primer, s'observa la seva figura esculpida. | No primeiro , coa figura esculpida do personaxe , unha inscrición lémbrao : " ACI GAZ PO CARNEIRO FILLO D Po Ao DA CORREDOIRA " ( Aquí xace Pedro Carneiro , fillo de Pedro Alonso da Corredoira ) . |
Fou un mercader que arribà a batlle de la vila de Noia.[1] Prestà diners al cardenal i arquebisbe compostel·là Gaspar de Abalos (1542-1545) quan aquest era a Gènova.[2] El sepulcre d'Álvaro Paz, mort per la pesta el 1348, manca de figura. | Este Pero Carneiro foi un mercador que chegou a alcalde da vila de Noia , e prestou diñeiro ó cardeal e arcebispo compostelán Gaspar de Abalos ( 1542-1545 ) cando este estaba en Xénova [ 2 ] . O sepulcro de Álvaro Paz , finado pola peste en 1348 , carece de figura ; o seu epitafio di : " AQUI IAZ ALVARO PAZ CARNEIRO QUE SE FINOU ENA MORTALDA XV DIAS D ' AGOSTO ERA MCCCLXXXVI ANOS " . |
En el frontispici d'aquesta capella estan llaurats els bustos de Sant Pere i Sant Paulo. | No frontispicio desta capela están labrados os bustos de San Pedro e San Paulo. Unha inscrición dá conta da construción : " ESTA CAPILLA MANDO HAZER PRO CARNERO I LA DEXO DOTADA CON DOS MISAS CADA DIA VNA EN S MARTIN AL ALBA I LA OTRA A AS ONZE " . |
A l'entrada de l'església es troba baptismal del segle XV. | Á entrada da igrexa pode observarse unha pía bautismal do século XV cun relevo de difícil interpretación . |
L'església de Santa Maria a Nova és un dels monuments religiosos i històrics més representatius de la vila de Noia. | A igrexa de Santa María a Nova é un dos monumentos relixiosos e históricos máis representativos da vila de Noia . |
Es tracta d'una església construïda el 1327 sobre una altra més antiga (del segle XII), al centre del cementiri històric de la ciutat. Posseeix una mostra de laudes sepulcrals que daten entre els segles XIV al XIX. | Trátase dunha igrexa construída en 1327 sobre outra máis antiga ( do século XII ) , no centro do cemiterio histórico da cidade , e posúe unha mostra singular de laudas sepulcrais que datan dos séculos XIV ó XIX . |
Va ser declarada monument històric artístic en 1973 i no posseeix culte, estant decidida a Museu. | Foi declarada monumento histórico artístico en 1973 e non posúe culto , estando actualmente dedicada a Museo . |
Vista general de la part sud del cementiri. | Vista xeral da parte sur do cemiterio . |
S'hi poden observar algunes laudes de pedra antigues, alguna reaprofitades amb plaques de marbre. | Pódense observar algunhas laudas de pedra antigas , algunha reaproveitada con placas de mármore por riba . |
El cementiri de l'església de Santa Maria a Nova envolta l'església, dividint-lo així en dues zones, la nord i la sud. | O cemiterio da igrexa de Santa María a Nova rodea a igrexa , de modo que esta o divide en dúas áreas , norte e sur . |
A la part nord es troba el Crist de l'Humilladoiro, un creuer del segle XVI, sota un baldaquí.[1] La cúpula del baldaquí té forma piramidal i té dos relleus, un amb les quatre fases de la lluna i un altre amb una escena de caça en què un animal ferit fuig de gossos. | Na parte norte atópase o Cristo do Humilladoiro , un cruceiro do século XVI , baixo un baldaquino [ 3 ] . A cúpula do baldaquino , de forma piramidal , mostra dous relevos moi desgastados , un coas catro fases da lúa e outro cunha escena de caza na que un animal ferido foxe dos cans . |
Castelao el va dibuixar en la seva obra As cruces de pedra na Galiza. | Castelao debuxouno na súa obra As cruces de pedra na Galiza . |
Al cementiri de l'església s'impartia justícia fins a l'any 1517, data en què les autoritats eclesiàstiques ho van prohibir. | Fóra lendas , o certo é que no cemiterio da igrexa impartíase xustiza ata o ano 1517 , data na que as autoridades eclesiásticas prohibiron este uso . |
A la part sud hi ha un altre creuer gòtic del segle XVI, donat per Lope de Buya. | Na parte sur hai outro cruceiro , gótico do século XVI , doado por Lope de Buya . |
El nombre total de laudes que es conserven sembla superar els cinc-cents, encara que només una petita part estan recuperades i exposades al públic.[1] A les parets de l'església hi ha carreus amb les eines de treball que identifiquen les laudes gremials. | O resto amoréase ó pé dos muros do cemiterio. Aínda así , no cemiterio poden verse lousas de pedra entre sepulturas modernas , cubertas ou non de mármore , e tamén quedan algunhas no piso do interior da igrexa. Nas propias paredes da igrexa hai perpiaños coas ferramentas de traballo que identifican as laudas gremiais , posiblemente como consecuencia dun reaproveitamento do material para a reconstrución da igrexa . |
Altres laudes mostren figures humanes esquematitzades. | Finalmente , outras laudas mostran figuras humanas esquematizadas . |
Sastre Mariner Carnisser Sabater Adobador Fuster de ribeira Figura antropomorfa Signes familiars | Xastre Mariñeiro Carniceiro Zapateiro Coireiro Carpinteiro de ribeira Figura antropomorfa Signos familiares |
Va ser construïda el per l'arquebisbe santiagués Berenguel de Landoira (1262-1330), d'origen francès, en estil gòtic mariner amb influència del romànic, sobre una altra església anterior del segle XII. | Foi construída polo arcebispo santiagués Berenguel de Landoira ( 1262-1330 ) , de orixe francesa , en estilo gótico mariñeiro con influencia do románico [ 1 ] , sobre outra igrexa anterior do século XII . |
Això pot explicar la denominació de Santa Maria a Nova ("La Nova"), mostrant l'existència d'una Santa Maria a Vella ("La Vella") prèvia. | Isto pode explica-la denominación de Santa María a Nova como testemuña dunha anterior Santa María a Vella . |
Té una sola nau amb teulada de fusta sobre arcs apuntats que la divideixen en quatre trams. En cap, la capella major, quadrangular, amb volta de canó. | Ten unha soa nave con tellado de madeira sobre arcos apuntados que a dividen en catro tramos , e , na cabeza , a capela maior , cuadrangular , con bóveda de canón . |
Al costat de l'Evangeli, a l'esquerra, la capella dels Carneiro, o de Sant Pere, amb una volta en forma de petxina de petxina de pelegrí. | No lado do Evanxeo , á esquerda , a capela dos Carneiro , ou de San Pedro , cunha bóveda en forma de cuncha de vieira . |
Més modernes són les laudes nobiliàries, dels segles XVII al XIX, en les quals ja es representen escuts heràldics o estàtues jacents. | Máis modernas son as laudas nobiliarias , dos séculos XVII ó XIX , nas que xa se representan escudos heráldicos ou mesmo estatuas xacentes , algunhas moi rudimentarias e outras máis elaboradas . |
A més de les laudes, es conserven sarcòfags complets, alguns en arcs oberts al mur de l'església. | A maiores destas laudas consérvanse , tanto no exterior coma no interior da igrexa , sartegos completos , uns exentos e outros baixo arcos abertos no muro da igrexa. Entre os que se poden contemplar no interior destacan dous , o do xa citado Pero Carneiro na capela do seu nome , e o de Ioan das Estivadas , taberneiro noiés que en 1397 fixo unha importante doazón á igrexa. Este sartego provén da igrexa de San Martiño , desde onde foi trasladado en 1930 . |
Amuntegament de laudes. | Amoreamento de laudas. Outra zona . |
Contenidors d'escombraries. | Contedores de lixo . |
A l'exterior, destaca el timpà de la porta principal, que conserva restes de la policromia original. | No exterior , destaca o tímpano da porta principal , que conserva restos da policromía orixinal . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.