Search is not available for this dataset
ca
stringlengths 3
1.79k
| gl
stringlengths 4
734
|
|---|---|
A partir de l'any 2000 va començar a treballar com a directora de companyies teatrals com Captatio Benevolentiae, Enlata Teatro, o Harapo Teatro. | A partir do ano ano 2000 comezou a traballar como directoras de compañías teatrais como Captatio Benevolentiae , Enlata Teatro , ou Farrapo Teatro . |
En 2013 va ser cofundadora de Matrioshka Teatre - amb la qual va guanyar diversos premis María Casar . | En 2013 foi cofundadora de Matrioshka Teatro - coa que gañou varios premios María Casares . |
Diputació de la Corunya. | Deputación da Coruña . |
Urutau. [ 1 ] | Urutau. [ 5 ] |
A part de l'encunyació de moneda i de la producció de segells postals, l'IPZS és el responsable de la impressió de publicacions oficials com la Gazzetta Ufficiale i també de l'elaboració de diverses marques i segells de caràcter oficial.[1] | Á parte da cuñaxe de moeda e da producuión de selos postais , o IPZS é o responsable da impresión de publicacións oficiais como a Gazzetta Ufficiale e tamén da elaboración de diversas marcas e selos de carácter oficial. [ 16 ] |
A partir de 2001, el Centre Nacional d'Anàlisi de Monedes es va establir a les instal·lacions de l'Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, com a entitat encarregada de l'anàlisi de les monedes falses que els ciutadans d'Itàlia, San Marino i la Ciutat del Vaticà estaven obligats a lliurar-li. | A partir de 2001 , o Centro Nacional de Análise de Moedas estableceuse nas instalacións do Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato , como entidade encargada da análise das moedas falsas que os cidadáns de Italia , San Marino e a Cidade do Vaticano etán obrigados a entregarlle . |
Aquest centre me la fos part del Grup Europeu d'Experts en Falsificació de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau. [ 1 ] | Este centro forma parte do Grupo Europeo de Expertos en Falsificación da Oficina Europea de Loita contra a Fraude. [ 21 ] |
Seu del Museu de la Seca de Roma, a les instal·lacions de l'IPZS | Sede do Museo da Ceca de Roma , nas instalacións do IPZS |
L'Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato –IPZS– (literalment: "Institut Poligràfic i Seca de l'Estat") és la companyia pública italiana, dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda, encarregada de l'encunyació de la moneda de curs legal en aquest país. | O Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato –IPZS– ( en galego : " Instituto Poligráfico e Ceca do Estado " ) é a compañía pública italiana , dependente do Ministerio de Economía e Facenda , encargada da cuñaxe da moeda de curso legal nese país . |
Té la seva seu a Roma, al número 691 de la Via Salaria.[1] | Ten a súa sede en Roma , no número 691 da Via Salaria. [ 3 ] |
L'octubre de 2016 es va inaugurar una nova etapa del Museu de la Seca de Roma (Museo della Zecca di Roma) a les instal·lacions de l'Institut Poligràfic i Seca de l'Estat, del qual depèn, a la Via Salaria de Roma.[1] | En outubro de 2016 inaugurouse unha nova etapa do Museo da Ceca de Roma ( Museo della Zecca di Roma ) nas instalacións do Instituto Poligráfico e Ceca do Estado , do que depende , na Via Salaria de Roma. [ 23 ] |
L'IPZS produeix a més passaports i segells de correus tant per a la República Italiana com per als microestats de Ciutat del Vaticà, San Marino i l'Orde de Malta. | O IPZS produce ademais pasaportes e selos de correos tanto para a República Italiana como para os microestados da Cidade do Vaticano , San Marino e a Orde de Malta . |
A la seva seu de Roma hi ha també la seva editora, la Libreria dello Stato, així com l'Officina Carte Valori, on s'imprimeixen els segells postals, i la seva productora multimèdia.[1] Compta també amb altres plantes ubicades a Verrès, a la Vall d'Aosta, i a Foggia, Pulla.[2][3] | Na súa sede de Roma está tamén a súa editora Libreria dello Stato , así como a Officina Carte Valori , onde se imprimen os selos postais , e a súa produtora multimedia. [ 4 ] Conta tamén con outras plantas situadas en Verrès , no Val de Aosta , e en Foggia , Puglia. Os billetes son producidos polo Banco de Italia. [ 5 ] [ 6 ] |
Els orígens de la Casa de Moneda de l'Estat (Zecca dello Stato) es remunten a 1871, quan el Regne d'Itàlia va traslladar la seva capital a Roma. | As orixes da Casa de Moeda do Estado ( Zecca dello Stato ) remóntanse a 1871 , cando o Reino de Italia trasladou a súa capital a Roma . |
Per la seva banda, l'Istituto Poligrafico va néixer el 1928, i no va ser fins al 1978 quan, sota la presidència de Rosario Lanza, la Zecca dello Stato es va convertir en part de l'Istituto per donar lloc a la institució actual: Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato.[1] | Pola súa banda , o Istituto Poligrafico naceu en 1928 , e non foi ata 1978 cando , baixo a presidencia de Rosario Lanza , cando a Zecca dello Stato se converteu en parte do Istituto para dar lugar á institución actual : Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato. [ 1 ] [ 12 ] |
A més de les monedes italianes de l'Eurozona, l'IPZS encunya també els euros i els cèntims del Vaticà, de San Marino i, des de 2018, també els d'Eslovènia.[1] | Ademais das moedas italianas da Eurozona , o IPZS cuña tamén os euros e os céntimos do Vaticano , de San Marino e , desde 2018 , tamén os de Eslovenia. [ 15 ] |
Eva González Álvarez, coneguda com a Eva Xanim, nascuda a Navia de Suarna l'11 de desembre de 1994, és una escriptora i professora gallega. | Eva González Álvarez , coñecida como Eva Xanim , nada en Navia de Suarna o 11 de decembro de 1994 , é unha escritora e profesora galega . |
El pseudònim Xanim correspon al nom de la casa paterna. | O pseudónimo Xanim corresponde ao nome da casa paterna . |
A més de Navia de Suarna, també està molt lligada a l'ajuntament asturià d'Ibias, en el qual van néixer el seu pare i la seva mare. | Ademais de Navia de Suarna tamén está moi ligada ao concello asturiano de Ibias , no que foron nados o seu pai e a súa nai . |
Va començar els estudis en l'IES Lucus Augusti en 2010 ( centre en el qual també va realitzar les pràctiques docents ) i es va graduar en Llengua i Literatura Gallegues i Llengua i Literatura Espanyoles per la Universitat de Santiago de Compostel·la.[1] Al juliol de 2018 va aprovar les oposicions de professora de Llengua Gallega i Literatura per a ensenyament secundari.[2] | Comezou os estudos no IES Lucus Augusti en 2010 ( centro no que tamén realizou as prácticas docentes [ 1 ] ) e graduouse en Lingua e Literatura Galegas e Lingua e Literatura Españolas pola Universidade de Santiago de Compostela. En xullo de 2018 aprobou as oposicións de profesora de Lingua Galega e Literatura para ensino secundario [ 2 ] . |
És escriptora d'algun que altre text poètic i narratiu i ha col·laborat en nombrosos projectes literaris, revistes i presentacions de llibres. | É escritora de algún que outro texto poético e narrativo e ten colaborado en numerosos proxectos literarios , revistas e presentacións de libros . |
La investigació, l'art, la natura i la llengua són algunes de les seves passions.[1] | A investigación , a arte , a natureza e a lingua son algunhas das súas paixóns. [ 3 ] |
Va col·laborar en la revista luguesa Xistral[1] i va participar en els llibres col·lectius: | Colaborou na revista luguesa Xistral [ 4 ] e participou nos libros colectivos : |
Autores: Carmen Blanco, María Lado, Verónica Martínez, Raquel Miragaia, Teresa Moure, Emma Pedreira, Isabel Rei Samartim, Susana Sánchez Arins, Rexina Vega i Eva Xanim. | Autoras : Carmen Blanco , María Lado , Verónica Martínez , Raquel Miragaia , Teresa Moure , Emma Pedreira , Isabel Rei Samartim , Susana Sánchez Arins , Rexina Vega e Eva Xanim . |
Através Editora, 120 pàgines. | Através Editora , 120 páxinas . |
ISBN 978-84-16545-09-4. [ 1 ] Remédios para o galego ( 2017 ) . | ISBN 978-84-16545-09-4. [ 5 ] Remédios para o galego ( 2017 ) . |
ISBN 978-84-16545-13-1. [ 2 ] [ 3 ] | ISBN 978-84-16545-13-1. [ 6 ] [ 7 ] |
El topònim gallec Parada Seca es pot referir a: | O topónimo galego Parada Seca pode referirse a : |
Parada Seca, lloc i parròquia del municipi de Chandrexa de Queixa, província d'Ourense; Parada Seca, lloc de la parròquia de Vilar de Cerreda, al municipi de Nogueira de Ramuín. | Parada Seca , parroquia do concello de Chandrexa de Queixa ; Parada Seca , lugar de dita parroquia ; Parada Seca , lugar da parroquia de Vilar de Cerreda , no concello de Nogueira de Ramuín . |
El topònim Paradaseca es pot referir a: | O topónimo galego Paradaseca pode referirse a : |
Paradaseca, lloc i parròquia del municipi de Quiroga, província de Lugo. | Paradaseca , parroquia do concello de Quiroga ; Paradaseca , lugar de dita parroquia . |
El topònim Paradiña pot referir-se a: | O topónimo Paradiña pode referirse a : |
La parròquia de Paradiña a l'ajuntament de Sarreaus. | A parroquia de Paradiña no concello de Sarreaus . |
El lloc de Paradiña a la parròquia de Asadur de l'ajuntament de Maceda. | O lugar de Paradiña na parroquia de Asadur do concello de Maceda . |
El lloc de Paradiña a la parròquia de Rebordondo de l'ajuntament de Monterrei. | O lugar de Paradiña na parroquia de Rebordondo do concello de Monterrei . |
El lloc de Paradiña a la parròquia de Paradiña de l'ajuntament de Sarreaus. | O lugar de Paradiña na parroquia de Paradiña do concello de Sarreaus . |
El topònim Paradiñas pot referir-se a: | O topónimo Paradiñas pode referirse a : |
Paradiñas, lloc de la parròquia de Torneiros del municipi d'Allariz. | Paradiñas , lugar da parroquia de Torneiros do concello de Allariz . |
Paradiñas, lloc de la parròquia de Lamas de Moreira del municipi de la Fonsagrada. | Paradiñas , lugar da parroquia de Lamas de Moreira do concello da Fonsagrada . |
La Sidra és una publicació mensual editada per l'associació cultural Ensame Sidreru des de setembre de 2003. | La Sidra é unha publicación mensual editada pola asociación cultural Ensame Sidreru dende setembro de 2003 . |
És la primera revista temàtica sobre la sidra d'Astúries. | É a primeira revista temática sobre a sidra de Asturias . |
Els seus continguts estan en llengua asturiana i llengua castellana, i recull notícies d'actualitat del món de la sidra arreu del món, amb articles d'opinió, investigació, etnologia, divulgació o receptes. | Os seus contidos están en lingua asturiana e lingua castelá , e recolle noticias de actualidade do mundo da sidra en todo o mundo , con artigos de opinión , investigación , etnoloxía , divulgación ou receitas . |
Té un tiratge d'entre 3000 i 5000 exemplars. | Ten unha tiraxe de entre 3000 e 5000 exemplares . |
Façana del Col·legi Companyia de Maria. | Fachada do Colexio Compañía de María . |
Edifici de Bescansa Casessis i portada i escalinata de Rei Pedreira | Edificio de Bescansa Casares e portada e escalinata de Rey Pedreira |
Centre educatiu concertat de Coruña. | Centro educativo concertado da Coruña . |
Fundat per la Companyia de Maria Nostra Senyora el 1917 és gestionat en l'actualitat per una fundació educativa. | Fundado pola Compañía de María Nosa Señora en 1917 é xestionado na actualidade por unha fundación educativa . |
Imparteix ensenyament d'Educació infantil i Primària, especial, ESO i Batxillerat. | Imparte ensinanza de Educación infantil e Primaria , especial , ESO e Bacharelato . |
Web del Col·legi Compañía de María corunyès | Web do Colexio Compañía de María da Coruña |
Les primeres religioses de la Companyia de Maria van arribar a la ciutat herculina el 1917. | As primeiras relixiosas da Compañía de María chegaron á Coruña en 1917 . |
Procedents d'Orduña (Biscaia) un grup de diverses monges van respondre a la petició de l'abat de la Col·legiata de fundar un col·legi religiós per a dones. | Procedentes de Orduña ( Biscaia ) un grupo de varias monxas responderon á petición do abade da Colexiata de fundar un colexio relixioso para mulleres na cidade . |
Els costos de la instal·lació del nou centre van córrer a costa de Josefina Aguirre, que estava al capdavant de la legació de l'orde religiós. | Os custos da instalación do novo centro correron á conta de Josefina Aguirre , que estaba á fronte da legación da orde relixiosa . |
Inicialment, van habilitar un col·legi en un habitatge a O Corgo, lloc de l'antic ajuntament de Santa María de Oza, en el qual es van mantenir entre setembre de 1917 i juny de 1925, mentre es construïa l'edifici que ocupa actualment a Ciudad Jardín.[1] | Inicialmente , habilitaron un colexio nunha vivenda no Corgo , lugar do antigo concello de Santa María de Oza , no que se mantiveron entre setembro de 1917 e xuño de 1925 [ 1 ] , namentres se construía o edificio que ocupa actualmente en Cidade Xardín . |
Va ser secularitzat en la II República, mantenint una direcció laica entre 1932 i 1939. | Foi secularizado na II República , mantendo unha dirección laica entre 1932 e 1939 . |
A més, durant la Guerra Civil va ser hospital de sang per a l'atenció dels ferits. | Ademais , durante a Guerra Civil foi hospital de sangue para a atención dos feridos . |
A principis de la dècada de 1970, emparant-se en les limitades possibilitats que oferia la Llei General d'Educació, el centre va incorporar la llengua gallega a la docència.[1] En el curs 1977-1978 va començar la coeduación a les seves aules i manté un concert amb l'Estat des de 1986.[2] | A principios da década de 1970 , ao abeiro das limitadas posibilidades que ofrecía a Lei Xeral de Educación , o centro incorporou a lingua galega á docencia [ 2 ] . No curso 1977-1978 comezou a coeduación nas súas aulas e mantén un concerto co Estado dende 1986 [ 3 ] . |
La Companyia de Maria ocupa els números 2, 4 i 6 de l'Avinguda de Calvo Sotelo. | A Compañía de María ocupa os números 2 , 4 e 6 da Avenida de Calvo Sotelo . |
La construcció va ser encarregada a Leoncio Bescansa Casar qui va projectar un edifici neogòtic[1] que es va inaugurar al juny de 1925. | A construción foi encargada a Leoncio Bescansa Casares quen proxectou un edificio neogótico [ 4 ] que se inaugurou en xuño de 1925 . |
Va tenir diverses reformes i ampliacions, destacant les intervencions de Santiago Rey Pedreira, que va rematar l'entrada principal i la seva escalinata (1945), i qui, al costat de Juan González Cebrián, va projectar el pavelló posterior (1951) i els laterals adossats a l'edifici original (1960). | Tivo varias reformas e ampliacións , destacando as intervencións de Santiago Rey Pedreira , que rematou a entrada principal e a súa escalinata ( 1945 ) , quen canda Juan González Cebrián fixeron o pavillón posterior ( 1951 ) e os laterais adosados ao edificio orixinal ( 1960 ) . |
A més, la capella del centre, inicialment neogòtica va ser reformada el 1962 per Milagros Rey Hombre, antiga alumna i primera arquitecta de Galícia: seguint les orientacions del Concili Vaticà II va fer un espai que destaca per la seva sobrietat i l'estudiada ocupació de la llum. | Ademais , a capela do centro , inicialmente neogótica foi reformada en 1962 por Milagros Rey Hombre , antiga alumna e primeira arquitecta de Galicia : seguindo as orientacións do Concilio Vaticano II fixo un espazo que destaca pola súa sobriedade e o estudado emprego da luz . |
El recinte compta amb un poliesportiu obra de Fernández-Albalat (1974). | Outra intervención foi o polideportivo de Fernández-Albalat ( 1974 ) . |
Esperanza Mariño Dávila, nascuda a Santiago de Compostel·la el 15 d'abril de 1963, i morta el 30 de febrer de 2048, va ser una assagista i traductora gallega. Trajectòria Llicenciada en Filologia Gallec-Portuguesa a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Des de llavors, exercia com a professora en diversos Instituts d'Ensenyament Secundari, per abans de morir treballar a l'IES de Sar, Santiago de Compostel·la. | Esperanza Mariño Nacemento 15 de abril de 1963 Santiago de Compostela Nacionalidade España Alma máter Universidade de Santiago de Compostela Ocupación escritora Xéneros Ensaio Estudos Filoloxía Galego-Portuguesa [ editar datos en Wikidata ] |
Alfonso Alcaraz del Río, nascut a Ourense el 23 de setembre de 1922 i mort a la mateixa ciutat el 26 de desembre de 1957, fou un poeta gallec. | Alfonso Alcaraz del Río , nado en Ourense o 23 de setembro de 1922 e finado na mesma cidade o 26 de decembro de 1957 , foi un poeta galego . |
Fill de Miguel Alcaraz Sogorb i María del Río Adánez, es va criar en el si d'una família fondamente catòlica i de tradició carlista a la plaça del professor Manuel Sueiro (llavors de Topete).[1] Educat en el Col·legi Sueiro i en el seminari d'Ourense, no va rematar els estudis per causa de la Guerra Civil. | Fillo de Miguel Alcaraz Sogorb e María del Río Adánez , criouse no seo dunha familia fondamente católica e de tradición carlista na praza do profesor Manuel Sueiro ( entón de Topete ) [ 1 ] . Educado no Colexio Sueiro e no seminario de Ourense , non rematou os estudos por mor da Guerra Civil . |
Llavors, Alcaraz va fugir de la ciutat natal i va falsejar les seves dades per poder participar en la contesa, on ja lluitava un dels seus germans grans.[2] | Entón , Alcaraz fugouse da cidade natal e falseou os seus datos para poder participar na contenda [ 2 ] , onde xa loitaba un dos seus irmáns máis vellos . |
Després de la Guerra Civil, va començar a participar en iniciatives culturals locals lligades a l'Acció Catòlica. | Logo da Guerra Civil , comezou a participar en iniciativas culturais locais ligadas á Acción Católica . |
Funcionari de l'Institut Nacional de Previsió va viure des de finals de la dècada de 1940 a la Corunya. | Funcionario do Instituto Nacional de Previsión viviu dende finais da década de 1940 na Coruña . |
Allí va ajudar a Ramón González-Alegre en la creació d'Alba, un altre títol clau en la reactivació de la poesia gallega en la postguerra. | Alí axudou a Ramón González-Alegre na creación de Alba , outro título clave na reactivación da poesía galega na posguerra . |
També va escriure el capítol sobre Luis Santamaría de l'obra Poesía Gallega Contemporánea coordinada per González-Alegre el 1954. | Tamén escribiu o capítulo sobre Luis Santamaría da obra Poesía Gallega Contemporánea coordinada por González-Alegre en 1954 . |
A més, Alcaraz va aconseguir dos accèssits en els Jocs Florals Hispanoamericans de la Corunya per "Camí d'Espanya" i "Home dels diu" i, el 1956, un altre en els Jocs Florals d'Ourense per un poema sobre la ciutat: "Somni i amor de ciutat".[1][2] A més, a partir de 1952, va començar a traduir a vers el Llibre dels Salms, el Llibre de Job i el Càntic dels Càntics. | Ademais , Alcaraz conseguiu dous accésits nos Xogos Florais Hispanoamericanos da Coruña por " Camino de España " e " Hombre de Dios " [ 6 ] e , en 1956 , outro nos Xogos Florais de Ourense [ 7 ] por un poema sobre a cidade : " Sueño y amor de ciudad " . Ademais , a partir de 1952 , comezou a traducir a verso o Libro dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares . |
Escrit en llengua gallega es conserva únicament "La estrella última". | Escrito en lingua galega consérvase unicamente " A estrela derradeira " . |
En 1954, en un article publicat en el periòdic La Noche, Ramón González-Alegre, el cita com un poetes gallecs més importants del moment juntament amb Díaz Castro, Luis Pimentel, Luz Pozo, Antón Tovar i Pura Vázquez.[3]. | En 1954 , nun artigo publicado no xornal La Noche , Ramón González - Alegre , cítao como un poetas galegos máis importantes do momento xunto con Díaz Castro , Luis Pimentel , Luz Pozo , Antón Tovar e Pura Vázquez [ 8 ] . |
L'obra d'Alfonso Alcaraz està marcada per les seves profundes conviccions religioses, com a mostra que comencés la traducció en vers dels Salms, el Llibre de Job i el Cantar dels Cantar després d'uns exercicis espirituals. | A obra de Alfonso Alcaraz está marcada pola súas profundas conviccións relixiosas , como mostra que comezase a tradución en verso dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares logo duns exercicios espirituais . |
Però també estava influït, en opinió de José Luis Varela per Bécquer i per l'obra de Gerardo Diego, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Antonio Machado, Guillén i Vicente Aleixandre, amb les quals estava molt familiaritzat.[1] La seva prematura mort va impedir la publicació de les seves obres en vida. | Pero tamén estaba influído , en opinión de José Luis Varela [ 10 ] por Bécquer e pola obra de Gerardo Diego , Rafael Alberti , Federico García Lorca , Antonio Machado , Guillén e Vicente Aleixandre , coas que estaba moi familiarizado [ 2 ] . A súa prematura morte impediu a publicación das súas obras en vida . |
Els centenars de fulls escrits van ser organitzats el poses seu marmessor literari, Segons Fernández Covelo, i José Luis Varela, que van aconseguir el suport de l'Ajuntament d'Ourense, de la Diputació i de Caixa Ourense per publicar en 1962 una breu compilació sota el títol "La meva vida està quallada". | Os centos de follas escritas foron organizados polo seu albacea literario , Segundo Fernández Covelo , e José Luis Varela , que conseguiron o apoio do Concello de Ourense , da Deputación e de Caixa Ourense para publicar en 1962 unha breve recomplicación baixo o título " Mi vida está callada " . |
El 1997, pel quaranta aniversari de la seva mort, Caixa Ourense va editar una Antologia Poètica en dos toms incloent les seves traduccions dels Salms, el Llibre de Job i el Càntic dels Càntics. | En 1997 , polo corenta aniversario da súa morte , Caixa Ourense editou unha Antoloxía Poética en dous tomos incluíndo as súas traducións dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares . |
Francisco Javier Comesaña Concheiro, va néixer a l'Havana el 1944 i va morir a El Escorial el 8 d'abril de 2011.[1] Va ser un violinista gallec. | Francisco Javier Comesaña Concheiro , nado na Habana en 1944 e finado en El Escorial o 8 de abril de 2011 [ 1 ] , foi un violinista galego . |
Va actuar com a solista amb diferents orquestres a Espanya, Mèxic, Canadà i Rússia, entre les quals es troba l'Orquestra Filharmònica de la Universitat Nacional de Mèxic, l'Orquestra Simfònica de Galícia i l'Orquestra Simfònica Portuguesa. | Actuou como solista con diferentes orquestras en España , México , Canadá e Rusia , entre as cales se atopa a Orquesta Filarmónica da Universidade Nacional de México , a Orquestra Sinfónica de Galicia e a Orquesta Sinfónica Portuguesa . |
Va estrenar a Espanya el Concert número 2 i la Sonata per a violí i piano de Dmitrii Shostakovich, el Concert número 3 i el Concert número 4 de A. Schnittke i l'Offertorium de Sofiia Gubaidulina. També va ser professor al Conservatori de San Lorenzo de El Escorial. Entre els seus alumne trobem: Ana Comesaña, Joaquín Torre, Blai Justo... | Estreou en España o Concerto número 2 e a Sonata de Dmitrii Shostakovich , o Concerto número 3 e o Concerto número 4 de A. Schnittke e o Offertorium de Sofiia Gubaidulina . |
Luca Attanasio (Saronno, 23 de maig de 1977 i mort el 22 de febrer de 2021) va ser un diplomàtic italià, que va servir com a ambaixador a la República Democràtica del Congo des de 2017 fins al seu assassinat al febrer de 2021. [1] | Luca Attanasio , nado o 23 de maio de 1977 e finado o 22 de febreiro de 2021 , foi un diplomático italiano , quen serviu como o embaixador na República Democrática do Congo desde 2017 até o seu asasinato en febreiro de 2021. [ 1 ] |
Attanasio es va graduar per la Universitat Comercial Luigi Bocconi el 2001. | Attanasio graduouse na Universidade Comercial Luigi Bocconi en 2001 . |
Va arrencar la seva carrera diplomàtica el 2003, al Farnesina, dins de la Xunta Directiva per a Assumptes Econòmics, Oficina de Suport Empresarial, i després en el secretariat de la Direcció General per Àfrica. | Arrancou a súa carreira diplomática en 2003 , no Farnesina , dentro da Xunta Directiva para Asuntos Económicos , Oficina de Apoio Empresarial , e logo no secretariado da Dirección Xeral por África . |
Un any més tard va passar a ser cap diputat del subsecretariat d'estat amb responsabilitat a l'Àfrica i Cooperació Internacional. | Un ano máis tarde pasou a ser xefe deputado do subsecretariado de estado con responsabilidade en África e Cooperación Internacional . |
Attanasio va començar a excepció d'Itàlia el 2006, servint a l'Oficina Econòmica i Comercial de l'ambaixada italiana a Berna (2006-2010) i General del Cònsol Regidor a Casablanca, Marroc (2010-2013).[1] El 2013 va tornar al Farnesina on va ser nomenat Cap del Secretariat de la Direcció General per a la Globalització i Assumptes Globals. | Attanasio comezou fóra de Italia en 2006 , servindo na Oficina Económica e Comercial da embaixada italiana en Berna ( 2006–2010 ) e Xeneral do Cónsul Rexedor en Casablanca , Marrocos ( 2010–2013 ) . [ 2 ] En 2013 regresou ao Farnesina onde foi nomeado Xefe do Secretariado da Dirección Xeral para a Globalización e Asuntos Globais . |
Més tard va tornar a l'Àfrica com a conseller primer a l'ambaixada italiana a Abuja, Nigèria, el 2015. | Máis tarde regresou a África como conselleiro primeiro na embaixada italiana en Abuja , Nixeria , en 2015 . |
Des del 5 de setembre de 2017, va ser cap de missió a Kinshasa, a la República Democràtica del Congo. | Desde o 5 de setembro de 2017 , foi cabeza de misión en Kinshasa , na República Democrática de Congo . |
I des del 31 d'octubre de 2019, va ser confirmat com a Ambaixador Extraordinari Plenipotenciari, acreditat en el DRC.[2] | E dende o 31 de outubro de 2019 , foi confirmado como Embaixador Extraordinario Plenipotenciario , acreditado no DRC. [ 3 ] |
Jorge Cuña Casasbellas, nascut a Vigo el 26 d'agost en 1945 i mort a Pontevedra el 30 de juny de 2004, va ser un escriptor gallec en llengua castellana. | Jorge Cuña Casasbellas , nado en Vigo o 26 de agosto en 1945 e finado en Pontevedra o 30 de xuño de 2004 , foi un escritor galego en lingua castelá . |
Fill del poeta i senador Manuel Cuña Novás, va néixer al carrer de Santiago de Vigo. | Fillo do poeta e senador Manuel Cuña Novás , naceu na viguesa rúa de Santiago . |
En 1951 es trasllada a Pontevedra, i en 1964 a Madrid, on viu les revoltes universitàries, amb una breu estada a la presó. Després passa una etapa a Oriola i una altra a Madrid, després de la qual torna a Galícia. | En 1951 trasládase a Pontevedra , e en 1964 a Madrid , onde vive as revoltas universitarias , cunha breve estancia en prisión . |
S'instal·la a la ciutat de Pontevedra, on escriu i publica una rellevant obra literària, fonamentalment poètica. | Despois pasa unha etapa en Orihuela e outra en Madrid , trala que regresa a Galicia . |
Seu de la Delegació del Govern a Galícia, a La Corunya. | Sede da Delegación do Goberno en Galicia , na Coruña . |
Subdelegació del Govern a Lugo. | Sede da Subdelegación do Goberno en Lugo . |
Seu de la Subdelegació del Govern a Ourense. | Sede da Subdelegación do Goberno en Ourense . |
Subdelegació del Govern a Ourense | Subdelegación do Goberno en Ourense |
Seu de la Subdelegació del Govern a Pontevedra. | Sede da Subdelegación do Goberno en Pontevedra . |
Dates del mandat Delegat Partit 20-08-1981 17-05-1996 Domingo García-Sabell PSOE 17-05-1996 12-05-2000 Juan Miguel Diz Guedes PP 15-05-2000 30-01-2004 Arsenio Fernández de Mesa PP 23-04-2004 24-09-2009 Manuel Ameijeiras Vals PSOE 24-09-2009 01-04-2011 Antón Louro Goyanes PSOE 01-04-2011 14-10-2011 Miguel Ángel Cortizo Nieto PSOE 14-10-2011 05-01-2012 Xosé Manuel Pose Mesura PSOE 05-01-2012 14-11-2014 Samuel Casado Juárez PP 14-11-2014 19-06-2018 Santiago Villanueva Álvarez PP 19-06-2018 en el càrrec Francisco Javier Losada PSOE | Datas do mandato Delegado Partido 20-08-1981 17-05-1996 Domingo García-Sabell PSOE 17-05-1996 12-05-2000 Juan Miguel Diz Guedes PP 15-05-2000 30-01-2004 Arsenio Fernández de Mesa PP 23-04-2004 24-09-2009 Manuel Ameijeiras Vales PSOE 24-09-2009 01-04-2011 Antón Louro Goyanes PSOE 01-04-2011 14-10-2011 Miguel Ángel Cortizo Nieto PSOE 14-10-2011 05-01-2012 Xosé Manuel Pose Mesura PSOE 05-01-2012 14-11-2014 Samuel Juárez Casado PP 14-11-2014 19-06-2018 Santiago Villanueva Álvarez PP 19-06-2018 no cargo Francisco Javier Losada PSOE |
Casa de la Duana, seu de la Subdelegació del Govern a la Corunya. | Casa da Aduana , sede da Subdelegación do Goberno na Coruña . |
El Delegat del Govern a Galícia compta amb l'assistència de quatre subdelegats, un per província de la Comunitat Autònoma.[1] Aquests exerceixen funcions similars a les quals tenien els governadors civils, als quals van reemplaçar l'any 1997.[2] | O Delegado do Goberno en Galicia está asistido por catro subdelegados , un por cada unha das provincias da Comunidade Autónoma , con funcións similares as que anteriormente tiñan os gobernadores civís , aos que substituíron no ano 1997. [ 1 ] |
Els titulars de les Subdelegacions s'esmenten a continuació, incloent el període de mandat de cadascun: | Os titulares , con indicación do período do mandato de cada un deles , foron os seguintes : |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.