diff --git "a/hftrain_ca.json" "b/hftrain_ca.json" new file mode 100644--- /dev/null +++ "b/hftrain_ca.json" @@ -0,0 +1,36929 @@ +{ + "version": "1.0.0", + "data": [ + { + "sentence": "L'economia administrativa o economia de l'empresa és la branca de l'economia que aplica l'anàlisi microeconòmic a les decisions empresarials específiques. Com a tal, és una conjunció de la teoria econòmica amb l'economia pràctica. Utilitza tècniques quantitatives, com ara l'anàlisi de regressió i la correlació, el càlcul lagrangià, la programació lineal, la teoria de les decisions, i la teoria del jocs. En aquest sentit és molt similar a la investigació d'operacions; de fet, utilitza moltes de les tècniques de la investigació operacional.\nEl propòsit principal de l'economia administrativa és realitzar l'optimització de les decisions empresarials sota els objectius i les restriccions imposades per l'escassesa.\nEncara que qualsevol decisió empresarial pot ser analitzada amb l'economia administrativa, sovint s'utilitza en:\n\nl'estimació de la demanda - les tècniques estadístiques com ara l'anàlisi de regressió són utilitzades per a determinar el nivell de la demanda d'un producte, servei o marca.\nl'anàlisi dels riscos - diversos models d'incertesa, regles de decisió i de la quantificació dels riscos són utilitzats per a determinar el risc d'una decisió.\nl'anàlisi de la producció - tècniques microeconòmiques utilitzades per a analitzar l'eficiència de la producció, l'assignació òptima dels factors, costos, economies d'escala i per a estimar la funció de costos de l'empresa.\nl'anàlisi del preu: tècniques microeconòmiques que s'utilitzen per a analitzar les decisions de determinació dels preus, com ara la transferència de preus, l'assignació conjunta dels preus, les estimacions de l'elasticitat dels preus, i l'elecció del preu òptim.\nel pressupost del capital - teoria de la inversió, que s'utilitza per a examinar les decisions de compra de capital d'una empresa.A les universitats aquest curs s'ofereix principalment als estudiants avançats de llicenciatura.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un negoci (també conegut com a empresa, firma o companyia) és una organització legalment reconeguda destinada a proporcionar béns, serveis o tots dos a consumidors o a altres negocis a canvi de diners. Els negocis predominen a les economies capitalistes, en les quals solen ser a mans privades i destinades a aconseguir beneficis que augmentaran la riquesa dels seus propietaris. Els propietaris de negocis privats amb ànim de lucre tenen entre els seus objectius principals rebre o generar beneficis a canvi de feina i acceptació de riscos. Els negocis també poden ser sense ànim de lucre o bé de propietat estatal.\nL'etimologia de negoci prové de les paraules llatines nec i otium, és a dir, tot el que no és oci. A l'antiga Roma, otium era tot el que es feia durant el temps lliure i que no oferia cap recompensa, i per tant tot el que fos la negació de l'otium es feia a canvi de diners. Quan aquesta ocupació lucrativa té una grandària, estabilitat, organització i volum de negoci considerable, aleshores se la sol anomenar empresa, si bé també es pot emprar com a sinònim de negoci. Per extensió, la paraula es convertí, a partir del segle xviii, en sinònim de \"empresa individual comercial\" i de vegades també com a \"nexe d'activitats comercials\" o l'activitat dels representants de l'activitat comercial.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un acomiadament col·lectiu, o massiu (també anomenat reducció de planter), és una decisió unilateral per part d'un empresari que implica l'acomiadament, en un període de 90 dies, d'almenys deu persones, si l'empresa té menys de cent treballadors, o bé un 10% dels treballadors, si aquesta en té entre cent i tres-cents, o bé trenta o més treballadors, si en té més de tres-cents. Aquest acomiadament pot estar fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per tancament de l'empresa. L'extinció dels contractes de treball per mitjà d'un acomiadament col·lectiu exigeix per llei la tramitació d'un procediment legal anomenat Expedient de Regulació d'Ocupació, ERO (en castellà, Expediente de Regulación de Empleo, ERE).\nLes \"causes econòmiques\" en aquest aspecte no estan detallades a la llei espanyola, de manera que es poden considerar com a tals el fet que l'empresa guanyi més diners amb l'acomiadament que sense ell, o qualsevol ajust que pugui fer l'empresa amb el fi de fer front a una crisi econòmica, o el fet de témer que l'any en curs no obtindrà tants beneficis econòmics com esperava o voldria. Aquest buit legal no és present, per exemple, per a la recaptació d'impostos, on hi ha criteris molt definits de pagament i cap exempció o cas particular per \"causes econòmiques\".\nA Catalunya, les empreses que fan un acomiadament col·lectiu, llevat que aquest hagi estat acordat amb els representants dels seus treballadors, durant els següents sis mesos no poden concertar el contracte de foment de la contractació indefinida per cobrir llocs de treball de la mateixa categoria o del mateix grup professional que els afectats per l'acomiadament, ni per al mateix centre o centres de treball.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'administració de les existències és un registre sistematitzat de tots els moviments de les existències necessaris per realitzar una bona gestió d'aprovisionament en una empresa. Per a aquest registre utilitza un document que es diu fitxa de control d'existències. Es registren individualment tots els productes que entren al magatzem com els que surten.Aquest document ens dona la següent informació:\n\nEns descriu i fa un registre cronològic dels moviments que hi ha en les existències.Registrant qui ha estat el seu proveïdor i a qui les hem venut.\nEns informa en cada moment del nivell d'existències que tenim al magatzem\namb aquest document podem saber quin és el criteri de valoració utilitzat: FIFO, PMP, LIFOLa fitxa de control ajudarà a l'empresari a decidir quan ha de començar a fer el procés d'aprovisionament, segons les seves necessitats.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'analítica web, és la disciplina professional encaminada a extreure conclusions, definit estratègies o establir regles de negoci sobre la base de les dades recollides en tots aquells entorns web sobre els quals una empresa exerceix control. Una altra definició és aquella que considera l'analítica web com la \"recopilació, mesura, avaluació i explicació racional de les dades obtingudes d'Internet, amb el propòsit d'entendre i optimitzar l'ús de la pàgina web de l'organització\".", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'anàlisi PEST (Anàlisi de factors Polítics, Econòmics, Socials i Tecnològics) descriu el marc dels factors macroambientals d'una empresa, utilitzat en l'exploració de factors com un component de la gestió estratègica. Alguns analistes afegeixen el factor legal i reordenen l'acrònim a SLEPT; si s'afegeix el factor ecològic s'expandeix a PESTEL o PESTLE, molt reconegut a Anglaterra.El model s'ha fet estès encara més recentment a STEEPLE y STEEPLED, ja que s'hi han afegit factors ètics i demogràfics. És una part important de l'anàlisi externa en portar a terme una anàlisi estratègica o una investigació de mercat, ja que ofereix una visió general dels diferents factors macroambientals que l'empresa ha de tenir en compte. És una eina estratègica útil per entendre el creixement o decreixement del mercat, la posició del negoci, el potencial i la direcció de les operacions. La importància del creixement dels factors ecològics o ambientals en la primera dècada del segle xxi, ha donat lloc a la creació de negocis verds i va donar lloc a l'ús generalitzat d'una versió actualitzada del marc PEST. L'anàlisi STEER considera sistemàticament factors socioculturals, tecnològics, econòmics, ecològics i reglamentaris.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un arxiu empresarial o d'empresa forma part dels arxius privats. Els diccionaris de terminologia específica d'arxivística no recullen cap definició en el concepte arxiu d'empresa, tampoc en fa referència la Gran Enciclopèdia Catalana. Segons aquesta entenem per arxiu el “conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d'una utilització jurídica o històrica”. D'altra banda, entenem per empresa qualsevol tipus de companyia mercantil constituïda legalment mitjançant escriptura pública i registrada en el registre Mercantil d'acord amb el Codi de Comerç i el reglament de l'esmentat registre. Així doncs, els arxius d'empresa són els produïts per les empreses privades creades a l'empara de la legislació mercantil que tenen personalitat jurídica en tots els seus actes i contractes.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Atorgament d'escriptura pública és l'acte en què els socis o propietari d'una empresa o societat signen l'escriptura de constitució de l'empresa a través i davant del notari. I per tant estan obligats a complir i a fer complir aquesta escriptura.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un avantatge competitiu és una característica diferencial d'una empresa que li permet sostenir els beneficis a llarg termini. Aquests atributs poden incloure l'accés a recursos naturals o la disposició de capital humà qualificat. Michael Porter defineix dos tipus d'avantatges competitius que una organització pot aconseguir respecte als seus competidors: costos més baixos o diferenciació del producte. Aquest última avantatge prové dels atributs que permeten una organització superar els seus competidors, com és a través de la posició en el mercat, mitjançant unes característiques particulars, o amb els recursos de què disposa. Des del punt de vista del professor Porter, l'estratègia dels gestors de l'empresa s'ha de focalitzar en construir i mantenir aquest avantatge competitiu.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Aversió al risc és un concepte usat en economia, finances i psicologia relacionat amb el comportaments dels consumidors i inversors. L'aversió al risc és la preferència d'una persona a acceptar una oferta amb un cert grau de risc abans que una altra amb una mica més de risc però amb major rendibilitat. Fora dels camps més matemàtic de l'economia i les finances, la gent ha de prendre decisions sobre com enfrontar-se cada dia als riscos.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Mary Barra (Waterford Township, 24 de desembre de 1961) o Mary Teresa Barra (nascuda Makela) és una empresària estatunidenca que ha estat vicepresidenta de General Motors (GM) i, posteriorment, des del 15 de gener de 2014, consellera delegada. És la primera dona CEO d’un dels tres grans fabricants estatunidencs. El desembre de 2013, GM la va nomenar per succeir a Daniel Akerson com a consellera delegada. Abans de ser nomenada consellera delegada, Barra va ser vicepresidenta executiva de desenvolupament de productes, compres i cadena de subministrament mundial. Des del 2014 ha estat destacada entre les 10 primeres dones de la Llista Forbes de les 100 dones més poderoses.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis (BEPS, de l'anglès Base erosion and profit shifting) es refereix a les estratègies de planificació d'impostos de les empreses multinacionals que utilitzen per “desplaçar” els beneficis de les jurisdiccions d'impostos alts a les jurisdiccions d'impostos baixos, així “erosionant” la “base tributària” de les jurisdiccions d'impostos alts.L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) defineix les estratègies BEPS com a \"explotació de buits i desajustos en les regles fiscals\"; no obstant això, els acadèmics van demostrar que hi ha paradisos fiscals per a empreses (com Irlanda, el Carib, Luxemburg, Països Baixos, Singapur, Suïssa i Hong Kong), que són els centres de BEPS mundials més importants, utilitzant estructures d'impostos i eines BEPS conformes amb l'OCDE.Els paradisos fiscals de les empreses ofereixen eines BEPS per \"desplaçar\" els beneficis al refugi, i eines addicionals BEPS per evitar pagar impostos dins del refugi (per exemple, el \"Jersey verd\" d'Irlanda). Les eines BEPS estan associades principalment a la tecnologia i les multinacionals de ciències de la vida dels Estats Units. Els acadèmics fiscals van mostrar l'ús de les eines BEPS per part de multinacionals nord-americanes, a través de paradisos fiscals, maximitzats els rebuts per la hisenda nord-americana i la devolució dels accionistes, a costa d'altres. Les iniciatives per frenar els BEPS de l'OCDE i l'administració Trump han fracassat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Blohm+Voss (Blohm & Voss fins al 1965) és una drassana alemanya amb seu a Hamburg a la riba sud del Norderelbe. Va ser fundada el 1877 i és l'última de les grans drassanes del port d'Hamburg. Les àrees comercials de la drassana s'han traslladat a empreses independents des de 1996: Blohm+Voss Shipyard GmbH per a la construcció naval, Blohm+Voss Repair GmbH per a reparacions de vaixells i Blohm+Voss Industries GmbH per a enginyeria mecànica. El 28 de setembre de 2016, la drassana de Bremern, Lürssen va anunciar que assumiria Blohm + Voss. El comprador era la seva filial Lürssen Maritime Beteiligungen GmbH & Co KG. La companyia treballa com Blohm+Voss B.V. & Co. KG des del 4 de juliol de 2017.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La bretxa salarial és la diferència del salari mitjà de les dones respecte del salari mitjà dels homes expressada en forma de percentatge. És un indicador de discriminació retributiva atès que indica en quina mesura el salari dels homes és superior al salari de les dones.\nHi ha dues formes d'expressar aquest índex: bretxa salarial ajustada i no ajustada. La bretxa salarial ajustada té en compte aspectes com el lloc de treball, la formació, l'experiència, els horaris, etc. La bretxa salarial no ajustada és aquella que calcula la mitjana de sous de manera global, sense tenir en compte altres característiques. La bretxa salarial no ajustada sol ser molt superior a l'ajustada, ja que aquesta segona mesuraria la discriminació manifesta i il·legal contra les dones.\nEn anglès el terme és conegut com a gender pay gap.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Broadcast multicast service center és una entitat funcional dins de l'arquitectura MBMS, que proporciona el rang de funcions relacionades amb el subministrament de serveis MBMS. Per exemple, el control d'accés dels usuaris al servei.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Business-to-business (B2B o BtoB, i que es pot traduir en català com comerç \"d'empresa a empresa\") és una situació on una empresa o negoci fa transaccions comercials amb altres empreses o negocis. Això típicament ocorre quan:\n\nUna empresa proveeix materials per al seu procés de producció a una altra (per exemple, un fabricant d'aliments que compra sal com a matèria primera).\nUna empresa necessita els serveis d'una altra per raons operatives (per exemple, un fabricant d'aliments que contracti una empresa de comptabilitat per auditar les seves finances).\nUna empresa revèn béns i serveis produïts per altres (per exemple, un minorista que compra el producte final al fabricant d'aliments).El B2B sovint es defineix per contrast amb la venda al consumidor final (B2C). En el comerç B2B, sovint es dona el cas que les parts de la relació tenen un poder de negociació comparable i, fins i tot quan no és així, cada part acostuma a comptar amb personal professional i assessorament legal en la negociació de les condicions contractuals, mentre que el B2C es configura en un grau molt més extens i massiu amb les seves implicacions econòmiques d'informació asimètrica. No obstant això, dins d'un context B2B, les grans empreses poden tenir molts avantatges comercials, de recursos i d'informació respecte a les empreses més petites. El govern del Regne Unit, per exemple, va crear el càrrec de comissari de petites empreses en virtut de la Enterprise Act 2016 per \"permetre a les pimes resoldre disputes\" i \"considerar les queixes dels proveïdors de petites i mitjanes empreses sobre condicions de pagament amb empreses més grans a qui subministren\".En molts casos, el volum global de transaccions B2B (empresa a empresa) és molt superior al volum de transaccions B2C. La raó principal d'això és que en una cadena de subministrament típica hi haurà moltes transaccions B2B que impliquin subcomponents o matèries primeres, i només una transacció B2C, concretament la venda del producte acabat al client final. Per exemple, un fabricant d'automòbils fa diverses transaccions B2B, com ara comprar pneumàtics, vidres per a finestres i mànegues de goma per als seus vehicles. La transacció final, un vehicle acabat venut al consumidor, és una transacció única (B2C).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un cap d'operacions, o director (general) d'operacions, sovint conegut amb les sigles COO per influència del terme anglès chief operating officer, és un membre de la direcció d'una empresa. Es tracta d'un dels càrrecs executius de més alt nivell de l'empresa. S'ocupa de gestionar-ne les operacions del dia a dia i sovint ret comptes directament a l'executiu més alt, generalment l'executiu en cap. Així doncs, el cap d'operacions sol ser el primer càrrec en importància per sota del president i l'executiu en cap, especialment si aquests dos càrrecs estan ocupats per la mateixa persona.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Carol B. Tomé és una executiva empresarial estatunidenca. És l'executiva en cap d'United Parcel Service (UPS). Va formar part de The Home Depot, on va treballar del 1995 al 2019, exercint de vicepresidenta i tresorera i, més tard, de vicepresidenta executiva i directora financera. Va ser membre de la junta d’UPS des del 2003.Tomé ha estat nomenada dues vegades a la llista Forbes de les 100 dones més poderoses del món. El 2012, apareix en segon lloc en la llista dels millors directors financers de The Wall Street Journal. Tomé va ser seleccionada per a la primera edició del 2021 de Forbes 50 Over 50; format per empresaris, líders, científics i creadors majors de 50 anys.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un càrtel és un acord formal entre empreses del mateix sector amb l'objectiu de reduir o eliminar la competència en un determinat sector. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que, mitjançant la col·lusió de les empreses que el formen, tenen una estructura de mercat monopolistíc, obtenint un poder amb el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors.\nLa diferència rau en el fet que els beneficis totals (que els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'OPEP. Els defensors dels càrtels afirmen que aquests ajuden a estabilitzar els mercats, a reduir les despeses de producció, a eliminar aranzels elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidors.\nEls seus detractors assenyalen que, quan no existeix competència, els preus són més alts i l'oferta menor. Avui dia es considera que els seus inconvenients són més grans que no pas els seus avantatges i sovint s'estableixen límits legals per a restringir el desenvolupament de nous càrtels.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un centre de negocis (en anglès és business center) és el resultat de la combinació entre recursos materials i humans amb la finalitat d'aconseguir el màxim desenvolupament de l'activitat empresarial dels seus usuaris. El símil més apropiat és d'\"un hotel d'empreses\" atès que en un centre de negocis els usuaris trobaran un espai comú que ofereix diferents serveis d'allotjament a empreses: des d'espais físics de treball i sales de reunions i formació, a oficines virtuals gràcies a l'ús de les noves tecnologies de la informació. Així mateix els centres de negocis disposen de recepció per a rebre els seus clients, i d'un equip de secretariat i administratiu per donar suport als seus clients i sense cap mena de cost fix per a ells.En l'economia desenvolupada la externalització de serveis o subcontractació està acreixent-se ràpidament donats els seus enormes beneficis. La subcontractació de la gestió de les oficines es tradueix normalment en els serveis que proveeixen els centres de negoci permetent abaratir els costos de l'oficina tradicional, i reduint el temps de dedicació de les tasques improductives i rutinàries.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un Centre Integral de Mercaderies (CIM) és un nus de transport on té lloc la recepció de mercaderies per a la seva gestió i posterior expedició o distribució. Es tracta d'una gran plataforma logística reservada al transport rodat (camions) que compren una extensa àrea de magatzems. A Catalunya, els centres integrals de mercaderies estan tutelats per l'empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, i cada plataforma acull diverses empreses logístiques, transportistes o transitàries.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Chloé és una casa de moda francesa fundada l'any 1952 per Gaby Aghion. L'empresa es desenvolupa alguns anys més tard, després de l'associació de la fundadora amb Jacques Lenoir. La marca és coneguda per als seus models flexibles fets amb materials lleugers.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un clúster, districte industrial o clúster industrial, en l'àmbit econòmic, és una concentració geogràfica d'empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial. Aquesta agrupació crea unes economies de concentració que proporciona avantatges competitius. Segons Michael E. Porter és un grup nombrós d'empreses i institucions, totes elles relacionades amb la mateixa activitat econòmica i en el mateix entorn geogràfic.\nJa el 1890 Alfred Marshall va parlar del districtes industrials com a concentracions sectorials en un territori concret. Així mateix, el professor Giacomo Becattini ha tractat desenvolupat en profunditat l'estudi d'aquest fenomen en el context italià.\nPerò aquest concepte, rebatejat com a clúster, ha estat popularitzat pel professor Michael Porter al llibre \"The Competitive Advantage of Nations\". Paul Krugman, des del comerç internacional també ha fet notar la importància de la geografia. No obstant això, és un fenomen que, amb altres denominacions menys populars, ha estat profusament estudiat amb anterioritat per l'economia territorial.\nEls clústers es beneficien de l'aparició d'economies d'aglomeració, que es manifesten en forma d'una sèrie d'avantatges per a les seves empreses. La presència d'un mercat prou ample de mà d'obra qualificada facilita la contractació de les empreses i permet que les pràctiques es difonguin entre el sector.\nAquesta alta densitat també ajuda a la creació d'institucions de formació i recerca especialitzades, així com a l'aparició d'uns valors i un context social que transmeten el coneixement tàcit, tant de tipus tècnic com empresarial, i una cultura que afavoreix l'emulació i la competència.\nFinalment, la concentració sectorial permet que les empreses del sector diversifiquin els seus riscos derivats de la cadena de subministrament, en existir una base de proveïdors prou ampla.\nEn el món existeixen molts clústers d'indústries, com Silicon Valley en la informàtica i biotecnologia, Detroit en automoció o Bangalore en software.\nCatalunya havia estat un clúster tèxtil d'importància (Barcelona, Sabadell, Terrassa). En l'actualitat hi té diversos clústers destacables: d'automoció, editorial i de mitjans de comunicació, químic (Tarragona), entre d'altres.\nEls clústers són objecte d'atenció per part de les polítiques industrials, a través de polítiques específiques de base territorial, entre les que figuren la creació de xarxes sectorials d'empreses, instituts de recerca i formació especialitzats i la promoció de models d'innovació oberta. Amb aquesta darrera es fomenta el repartiment de costos de desenvolupament entre conjunts d'empreses, permetent-los de realitzar projectes més ambiciosos del que la seva capacitat financera individual els permetria.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Co-determinació, també coneguda com a cogestió (i també \"coparticipació\" o \"participació del treballador\") és la pràctica de donar als treballadors d'una empresa el dret a votar els representants que formen part de la junta directiva en una empresa. També fa referència a donar al personal drets de decisió a través dels comitès d'empresa en assumptes relacionats amb el lloc de treball.\nLa paraula és una traducció literal de l'alemany Mitbestimmung i els drets generats en una co-determinació difereixen segons el context legal. Les primeres lleis sobre co-determinació van aparèixer a Alemanya en el sector del carbó i l'acer. Des de 1974, una llei obliga que tota empresa de més de 500 empleats tingui representació dels treballadors en els òrgans de direcció. Aquesta llei va ser modificada el 2004.\nAquest sistema de cogestió també existeix a Àustria (amb un mètode molt semblant a l'alemany) i a Suècia (amb un mètode totalment diferent però amb resultats equiparables o superiors). També als altres països nòrdics i a Holanda.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Cogestió és la gestió compartida de l'empresa per part de l'empresari (o els accionistes) i dels treballadors (o els seus representants). És una fórmula força implantada en països com Alemanya, Àustria i els països nòrdics; a Suècia particularment de forma més accentuada que enlloc. També, en menor mesura, a Holanda.\nDe totes maneres, sovint acostuma a ser una cogestió asimètrica on la part empresarial conserva el seu paper preponderant, especialment sobre les decisions més importants. I en molts casos, tot i que es parli igualment de cogestió, en realitat allò que hi ha és tan sols la capacitat de decisió conjunta en temes puntuals. O, encara, només la capacitat de la part treballadora de rebre certes informacions i de ser consultada prèviament a la presa de certes decisions. Aquesta darrera versió tant feble de la participació obrera en la gestió de l'empresa és la més estesa a la majoria dels altres països de la Unió Europea. La “cogestió perfecta” seria, en teoria, allò que alguns anomenen paritarisme, amb un 50%-50% de vots en el conjunt d'òrgans decisoris.\nDe la cogestió se’n diu co-determination en anglès o mitbestimmung en alemany (a vegades també es parla de codirecció o mitdirektion), cogestione en italià, i cogestion o més aviat participation à la gestion de l'entreprise en francès. Aquestes són les denominacions habituals en les legislacions respectives sobre el tema. A Dinamarca es parla de cooperació i a Finlàndia i Suècia s'utilitza l'expressió anglesa de codeterminació: en suec, medbestämmande.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La compra social, també coneguda com a Social shopping o Shopping 2.0 (en anglès), és una combinació de xarxes socials i compres electròniques (e-commerce). Aquestes webs tracten d'agafar aspectes clau de les xarxes socials (grups, amics, votacions, debats, etc.) per encaminar-los a les compres.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una franquícia és un contracte en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'un negoci de productes o serveis prèviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i saber fer. El 2011 hi havia 289 franquícies a Catalunya.Mitjançant el contracte de franquícia es pacta, a canvi d'un preu, la cessió d'un model d'empresa. La perfecció d'aquests contractes instrumenta la formació de xarxes de distribució molt integrades, que s'han anat estenent ràpidament i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprudència com pels diferents ordenaments jurídics. A Europa es va estendre aquesta pràctica a mitjan segle xx, i va aconseguir el ple reconeixent per part de les institucions comunitàries amb el Reglament de la Comissió de la CEE de 30 de novembre de 1988.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El cost indirecte és el tipus de cost que afecta el procés productiu en general d'un o més productes, per la qual cosa no es pot assignar directament a un sol producte sense usar algun criteri d'assignació. En altres paraules, el cost indirecte s'ha d'imputar segons una clau de repartició que pot ser més o menys subjectiu.Per exemple, són costos indirectes el lloguer d'una nau industrial o la despesa en electricitat, aigua, climatització, etc; sempre que aquests costs no són relacionats directament amb l'elaboració del producte, és a dir que a major producció major és la despesa. Per exemple: la llum és un cost indirecte a les oficines mentre que la llum utilitzada per fer anar les màquines de producció és un cost directe, si hi ha un comptador que deixa mesurar separadament el consum de l'èquip de producció.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els costos de canvi o barreres de canvi són termes utilitzats en microeconomia, gestió estratègica i màrqueting. Es poden definir com els inconvenients o despeses que els consumidors senten que experimenten, juntament amb els costos econòmics i psicològics de canviar d'una alternativa a una altra.Per exemple, quan els proveïdors de serveis telefònics també ofereixen accés a Internet com a paquet, afegeixen valor al seu servei. Aleshores es forma una barrera al canvi, ja que l'intercanvi de proveïdors de serveis d'Internet és un esforç que requereix temps. Hi ha una varietat de costos de canvi diferents que es divideixen en tres categories principals: barreres de canvi de procediment, barreres de canvi financer i barreres de canvi relacional. Les barreres de canvi de procediment fan referència al temps i als recursos associats amb el canvi a un nou proveïdor; les barreres de canvi financer es refereixen a la pèrdua de recursos financerament mesurables; i les barreres de canvi relacional examinen els inconvenients emocionals de la ruptura de vincles i la pèrdua de la identitat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El creixement orgànic del negoci està relacionat amb el creixement dels sistemes i organismes naturals, les societats i les economies, com un procés organitzatiu dinàmic, que per a l'expansió del negoci es caracteritza per un augment de la producció, l'expansió de la base de clients o el desenvolupament de nous productes, a diferència de les fusions i adquisicions, que és el creixement inorgànic.\nPer a les empreses, el creixement orgànic normalment exclou l'impacte de les divises. \"Creixement bàsic\" és el terme que s'utilitza per referir-se al creixement que inclou divises, però exclou les desinversions i les adquisicions.\nEl creixement orgànic del negoci és el creixement que prové dels negocis existents d'una empresa, a diferència del creixement que prové de la compra de nous negocis. Pot ser negatiu. Mitjançant la planificació del creixement, les empreses poden aconseguir un creixement orgànic seleccionant les millors estratègies disponibles. Per exemple, examinant la matriu d'Ansoff, les empreses poden triar entre la penetració del mercat, el desenvolupament del mercat, el desenvolupament de productes i la diversificació per augmentar els seus ingressos de manera orgànica. A més, el creixement orgànic del negoci es pot aconseguir utilitzant esforços de màrqueting de contingut, que impulsen el trànsit de cerca orgànica.\nEl creixement orgànic del negoci inclou el creixement durant un període que resulta de la inversió en empreses que l'empresa posseïa a l'inici del període. El que exclou és l'impuls al creixement de les adquisicions, i el descens de les vendes i tancaments de negocis sencers.\nQuan una empresa no revela les xifres de creixement orgànic, normalment és possible estimar-les estimant les xifres d'adquisicions realitzades en el període examinat i en l'any anterior. És útil desglossar el creixement orgànic de vendes en el que prové del creixement del mercat i el que prové dels guanys de quota de mercat: això facilita veure com és el creixement sostenible.\nEn relació amb l'entrada orgànica d'una organització, també pot relacionar-se amb l'acte de tancar centres de costos mitjançant mètodes orgànics establerts en lloc d'esperar una llista de finances.Edith Penrose va estudiar àmpliament els mecanismes i la taxa de creixement de les empreses que experimenten creixement orgànic en el seu llibre de 1958 The Theory of the Growth of the Firm.Una referència primerenca al \"creixement orgànic\" va aparèixer al llibre de 1899 d'Inazo Nitobe The Soul of Japan.\nEl creixement orgànic està evolucionant cap a un nou concepte dins del màrqueting a les xarxes socials del segle XXI. Les xarxes socials també fan un creixement orgànic en termes de seguidors i presència social.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una cuina fantasma (també conegut com un restaurant de comandes, cuina virtual, cuina a l'ombra, cuina comissària o dark kitchen) és un servei professional de preparació d'aliments i cuina establert per a la preparació de l'entrega de només menjars. Tanmateix, una cuina fantasma es diferencia d'un restaurant virtual en el fet que una cuina fantasma no és necessàriament una marca de restaurant en si mateixa i pot contenir espai per a la cuina i instal·lacions per a més d'una marca de restaurant.Una cuina fantasma conté l'equipament de cuina i les instal·lacions necessàries per a la preparació dels àpats del restaurant, però no disposa de zona de menjador per als clients a peu. Les cuines fantasma, han sorgit com a model de negoci com a resposta al ràpid creixement de la demanda dels consumidors pel menjar per a emportar, i als menors costos derivats de l'ús d'instal·lacions de cuina situades fora de llocs urbans de gran renda i trànsit. L'ús d'una cuina fantasma permet als restaurants establerts amb servei de menjador ampliar les seves operacions de lliurament sense afegir estrès a la cuina existent, allibera l'aparcament dels vehicles de repartiment i els permet entrar a barris nous a un cost inferior.Un individu pot configurar una cuina fantasma per iniciar la seva pròpia marca, que s'identifica amb el seu propi restaurant en línia. Es pot optar per posar en marxa una cuina fantasma perquè els costos d'establiment són més baixos i el temps trigat en obrir el negoci és més curt que per a una cuina que també serveix un restaurant a domicili. I pot trigar tan sols 3 o 4 setmanes, depenent del país i de la legislació local.A causa dels diners que s'estalvien, ja que no han de tenir menjador ni contractar personal de cambra, les cuines fantasma tenen una despesa general significativament inferior (fins i tot tenint en compte les despeses d'explotació d'un servei de lliurament o les tarifes cobrades per empreses de lliurament de tercers com Grubhub i Caviar) i, per tant, majors marges de benefici.Sense una sala de menjador, personal de servei, ni utillatge, les empreses també poden provar noves marques i cuines amb menys esforç i despeses.A Barcelona hi ha diverses cuines fantasmes, i empreses com Cook Lane estan en procés de construir diverses macrocuines fantasmes a la ciutat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Cultura institucional o bé organitzacional fa referència a la cultura (entesa com el conjunt de creences, valors, experiències, costums i hàbits d'un grup humà) i que en aquest cas s'aplica a una organització ja sigui una administració, una empresa o qualsevol altra institució.\nNormalment el concepte cultura s'ha aplicat a societats i civilitzacions i ha estat estudiada per la sociologia i especialment per l'antropologia. A partir de la dècada dels 70 el concepte cultura es va començar a aplicar també a d'altres camps. En el camp de les organitzacions es parla majoriatàriament com a cultura organitzacional.\nEn el sistema humà que representa una organització s'hi troben també costums, valors i creences propis, una història que la defineix, elements simbòlics, una forma de treballar, un tipus de relacions diferents de la d'altres àmbits, i fins i tot i hi ha establerts processos identitaris i d'inclusió/exclusió. Hi ha comportaments que es consideren legítims i són acceptats, que es manifesten en maneres de parlar, d'actuar i de relacionar-se. Constitueixen moltes vegades subcultures que a vegades competeixen pel poder.\nLa cultura organitzacional afecta i es veu afectada pels seus membres. Des de la selecció de personal, fins a la política de renovacions o d'acomiadaments passant pel tipus de lideratge o la presa de decisions es veuen marcades per contingències culturals.\nLa definició més acceptada de Cultura Organitzacional és la de Schein: \"Cultura organitzacional és el patró de premisses bàsiques que un determinat grup va inventar, va descobrir o va desenvolupar en el procés d'aprendre a resoldre els seus problemes d'adaptació externa i d'integració interna i que van funcionar prou bé fins al punt de ser considerades vàlides i, per tant, de ser ensenyades a nous membres del grup com la manera correcta de percebre, pensar i sentir en relació a aquests problemes (Schein, 1984: 56)\nZarko Butrich (1980) va fer un dels primers estudis de gran repercussió en aquest àmbit i va extreure variables en relació a: individualisme-col·lectivisme, distància de poder, masculinitat-feminitat, grau de tolerància en la desviació de les normes i enfocament temporal.\nD'acord amb Stephen P. Robbins la cultura exerceix nombroses funcions dins de l'organització. Primer, té un paper de definició de fronteres; és a dir, crea distincions entre una organització i les altres. Segon, transmet un sentit d'identitat als membres de l'organització. Tercer, la cultura facilita la generació d'un compromís una mica més gran que l'interès personal d'un individu.Quart, incrementa l'estabilitat del sistema social.\nCom tota cultura, la d'empresa, no és ni rígida ni permanent sino que canvia constantment. I cada canvi important comporta revisar el paradigma: la forma de pensar i fer les coses.\nUn exemple el trobem en el sector asistencial en general i de les persones grans en particular. En els darrers anys s'està implantant el que s'anomena ACP (Atenció Centrada en la Persona) que comporta un canvi cultural en la manera de cuidar i atendre persones grans, amb dependència o discapacitades. Aquest nou paradigma que posa la persona com a centre de l'atenció implica una transformació dels rols professionals, del funcionament del centre, de la manera de pensar que significa fer-se gran o tenir una demència. (Bowers et al., 2007; Bowman & Schoeneman, 2006; Collins, 2009; Koren, 2010; Prieto, 2014).\nPassar de prioritzar les tasques assistencials, donar la màxima importància als procediments o protocols rígids pel bé de l'usuari, el poder del professional o els horaris tancats a canviar i començar a prioritzar l'autonomia, la llibertat del client, posar al centre de l'atenció la persona amb la seva història i fer-la protagonista de la seva pròpia vida, recuperant poder de decisió, potenciant la seva mirada respecte el que li està passant o canviar l'entorn institucional suposen un canvi cultural a les organitzacions assistencials.\nAixò implica una revisió amb profunditat d'aquesta cultura organitzacional.(Koren, 2010; Collins, 2009), ja que comporta canvis actitudinals, en la forma d'organitzar el treball directe i indirecte, la forma de pensar, distribuir i utilitzar l'espai dels centres, el nombre de places, el paper de la família o la manera de liderar.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El departament comercial té com a funció desenvolupar tot el conjunt d'activitats destinades a fer arribar al consumidor els béns i serveis produïts per l'empresa. Aquestes activitats consisteixen en: Planificació i control, estudi de mercat, promoció, publicitat del producte, distribució. Aquest departament ha de mantenir relacions amb altres departaments: Departament de producció, departament de financer, departament de recursos humans.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El Diamant de Porter és un model econòmic desenvolupat per Michael E. Porter (Ann Arbor, Michigan, 1947) que explica com determinats sectors industrials obtenen avantatges competitius derivats de la seua localització en un entorn determinat", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "A una empresa, el director comercial és el màxim responsable del departament comercial. En dependència directa del director general de la companyia el Director Comercial és responsable del compliment dels objectius de vendes d'aquesta.\nDel director comercial depenen dues àrees principals:\n\nVendes\nMarketing", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La discriminació retributiva és el trencament del principi d'igualtat social entre les persones pel fet de rebre una remuneració diferent per la realització d'un treball igual o d'igual valor; fent referència també a la igualtat de tracte, d'oportunitats d'accés al treball i les possibilitats de promoció. La discriminació retributiva per raons de gènere és una de les facetes de discriminació laboral a la dona, i en particular la discriminació retributiva corresponent al salari, o discriminació salarial, que pot incloure el salari base, els complements, dietes, pagues extres o altres conceptes.Les causes principals de la discriminació salarial envers les dones són la menor valoració dels llocs de treball que ocupen, una classificació professional discriminatòria en relació amb el gènere i la configuració dels salaris i dels complements. Per exemple, l'any 2007, a Catalunya, les dones tenien un salari brut mitjà anual de 18.137 euros mentre que el dels homes era un 38% més alt, de 25.110 euros. A la Unió Europea, Espanya és un dels països on les diferències retributives entre homes i dones és més acusada.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La divisió del treball o de forma més general la divisió de funcions és l'especialització d'individus que cooperen per a fer tasques o papers específics.\nAdam Smith ho va teoritzar a La riquesa de les Nacions (segle xviii). En l'aspecte laboral és un mètode d'organització de la producció on cada treballador s'especialitza en una fase, fins i tot molt petita, de la producció. Segons Adam Smith, l'especialització del treball genera una major producció total a causa del fet que el treball se simplifica i pot introduir-se màquinària especialitzada per realitzar subtasques definides amb un major detall. Diversos economistes clàssics, com també enginyers de la mecànica com Charles Babbage van proposar la divisió del treball.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'economia d'escala, en microeconomia, és el conjunt d'avantatges que obté un negoci gràcies a la seva expansió. Són factors que fan que el cost per unitat del productor disminueixin a mesura que la quantitat de producció s'incrementa.\nEs refereix al poder que té una empresa quan arriba a un nivell òptim de producció per anar produint més amb menys cost, és a dir, a mesura que la producció en una empresa creix (sabates, xiclets, bastons, capses de llumins...), els seus costos per unitat produïda es redueixen. Com més produeix, menys li costa produir cada unitat.\nEn altres paraules, es refereix al fet que si en una funció de producció s'augmenta la quantitat de tots els inputs utilitzats en un percentatge, l'output produït pot augmentar en aquest mateix percentatge o bé augmentar en major o menor quantitat que el mateix percentatge. Si augmenta en el mateix, estaríem davant economies constants d'escala, si fos a més, serien economies creixents d'escala, si fos en menys, en economies decreixents d'escala. Normalment, quan es diuen simplement \"economies d'escala\", es refereixen a les creixents, ja que aquestes denoten una funció bastant avantatjosa des del punt de vista econòmic, perquè significa que la producció resulta més econòmica de mitjana com més gran és l'ocupació de tots els recursos. Resultaria, per exemple, més barat per unitat produir 400 unitats que 200, si augmentem en la mateixa quantitat tots els recursos emprats per a això (i el preu de cada recurs per unitat no canviés)\nPer analitzar el fenomen de les economies d'escala se sol considerar la relació entre els augments de producció (output) causats pels augments en els factors de producció (inputs). Què passa quan una empresa, per exemple, dobla la quantitat que utilitza d'inputs (el doble de treballadors, el doble de capital…)? Si el resultat és que la producció augmenta més que el doble, llavors es diu que l'empresa està caracteritzada per economies creixents d'escala. Aquesta és una situació de cert interès en economia, ja que implica que es pot produir amb menors costos a mesura que augmenta el nivell de producció. Això està molt estretament lligat a la concentració empresarial, en la mesura que en un procés productiu afectat d'economies d'escala creixents, una sola empresa més gran produeix amb un menor cost que dues empreses més petites.\nSi no es té una economia d'escala no es pot treballar en mercat, perquè no és un mercat competent (hi ha una empresa que ha aconseguit el seu procés de fabricació òptim, aconseguint reduir el seu cost marginal). La solució per a això són les tarifes, fixades pels reguladors a partir del que costa de mitjana produir un producte; en aquests casos, el cost mitjà és més alt que el cost marginal.\nLes deseconomies d'escala són el contrari.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un ecosistema digital (en anglès, digital ecosystem) és el conjunt de totes aquelles tàctiques i idees que es duen a terme en el món d'Internet i que fan servir les marques o empreses per aconseguir vendes, tràfic de qualitat (totes les visites d'aquells usuaris que els interessa el que una marca determinada ven i que està disposat a comprar els productes) i generar leads (tots aquells usuaris que han visitat la pàgina web de l'empresa, la qual té la seva informació per poder aconseguir que es converteixin en nous clients). Serveix als negocis per posicionar-se i donar-se a conèixer davant de la seva competència.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'eficiència econòmica és l'obtenció d'una determinada quantitat de producte), utilitzant el mínim de factors de producció per obtenir-lo. Aquesta, s'aconsegueix quan la producció obtinguda és la màxima possible amb les quantitats de factors disponibles.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Emprenedor és una persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. La paraula prové del llatí prendere. Era usada en documents del Consolat de Mar com acordar o iniciar.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'emprenedoria social és un enfocament de persones, grups, empreses de nova creació o emprenedors, en el qual desenvolupen, financen i implementen solucions a problemes socials, culturals o mediambientals. Aquest concepte es pot aplicar a una àmplia gamma d'organitzacions, que varien en mida, objectius i creences. Els emprenedors amb ànim de lucre solen mesurar el rendiment mitjançant mètriques empresarials com el benefici, la xifra de negoci i l'augment dels preus de les accions. Tanmateix, els emprenedors socials no tenen ànim de lucre o combinen objectius amb finalitats de lucre amb generar un \"retorn a la societat\" positiu. Per tant, utilitzen mètriques diferents. L'emprenedoria social acostuma intentar ampliar els objectius socials, culturals i mediambientals sovint associats al tercer sector en àrees com la reducció de la pobresa, l'atenció sanitària i el desenvolupament comunitari.\nDe vegades, es poden constituir empreses socials amb ànim de lucre per donar suport als objectius socials o culturals de l'organització, però no com a finalitat en si mateixes. Per exemple, una organització que té com a objectiu proporcionar habitatge i ocupació a les persones sense llar pot gestionar un restaurant, tant per recaptar diners com per proporcionar ocupació a les persones sense llar.\nA la dècada de 2010, l'emprenedoria social va ser facilitada per l'ús d'Internet, en particular les xarxes socials. Aquests llocs web permeten als emprenedors socials arribar a nombroses persones que no estan geogràficament properes i que comparteixen els mateixos objectius i animar-les a col·laborar en línia, a conèixer els problemes, a difondre informació sobre els esdeveniments i activitats del grup i recaptar fons mitjançant el micromecenatge.\nEn els darrers anys, els investigadors demanen una millor comprensió de l'ecosistema en què es desenvolupa l'emprenedoria social i de les empreses socials. Això els ajudarà a formular una millor estratègia i a ajudar a assolir el seu objecte de doble bottom line.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. És la unitat de producció bàsica.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa 2.0 és aquella empresa que, per analogia amb la web 2.0, pren la referència d'aquesta pel que fa a l'ús d'eines de programari social. No obstant això, mentre que la web 2.0 suposa no només el simple ús d'aquestes eines sinó també canvis més profunds relacionats amb la identitat de les persones i les relacions entre elles, cal considerar a l'empresa 2.0 com una eina més per a gestió de negocis. Així doncs, englobaria l'ús dels principis i pràctiques de l'anomenada web social com a plataforma d'actuació.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa contractista de defensa (també anomenada contractista militar) és una organització comercial que forma part de la indústria armamentística, i que ofereix productes o serveis al departament de defensa d'un govern. Entre els seus productes hi ha: avions militars, vaixells de guerra, vehicles blindats, armament, i sistemes electrònics. Els seus serveis poden incloure: la logística, el suport tècnic, i el suport de telecomunicacions. Els contractistes de defensa, generalment no ofereixen el seu suport directe en les operacions militars. En virtut de les Convencions de Ginebra de 1949, els contractistes de defensa, i les empreses militars privades, que participen en el suport directe de les operacions militars, poden ser objectius legítims d'un atac militar.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa de treball temporal (ETT) és aquella ofereix temporalment empleats seus a disposició d'una altra empresa.\nLa regulació legal de les empreses de treball temporal sorgeix arran de la normativa establerta al conveni 96 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) aprovat el 1933 i modificat el 1949, a mesura que els diferents països l'han anat adoptant s'han creat les legislacions nacionals corresponents. El concepte d'empresa de treball temporal, denominades en principi, «agència retribuïda de col·locació», establert al conveni 96 de l'OIT és la següent:", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa derivada (en anglès, spin-off) és un projecte nascut com a extensió d'un altre d'anterior, o, més encara, a una empresa nascuda a partir d'una altra mitjançant la separació d'una divisió subsidiària o departament de l'empresa per a convertir-se en una empresa per si sola.Els spin-off inclouen:\n\nUna facció dissident d'una organització de membres.\nUna secta d'un culte.\nUna denominació d'una Església.\nUna branca diversificada d'una companyia més gran. En general els accionistes de l'empresa matriu o mare, reben accions de la nova companyia en la mateixa proporció, de manera que la propietat de l'holding roman inalterable.\nUna empresa nova formada per membres d'un centre de recerca, com pot ser una universitat. La finalitat és la transferència de coneixement amb un àmbit d'aplicació ideal per al sector R+D, per la qual cosa gràcies a això ofereix als investigadors la possibilitat de portar a la pràctica empresarial els seus projectes.\nEn la televisió i les historietes, una derivació és una sèrie de ficció el protagonista de la qual prové d'una sèrie de ficció anterior, o bé que té diferents personatges, però succeeix en el mateix univers (però aquesta sèrie derivada pot estar no en continuïtat amb la sèrie de l'origen). També es pot aplicar a videojocs, pel·lícules i altres obres de ficció.\nUn derivat a Wikipedia es denomina una bifurcació o fork.\nEls productes civils que són el resultat de la recerca militar o governamental també es coneixen com a derivats.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa emergent (en anglès, start-up) és una empresa de creació recent que, generalment, es troba en una fase de desenvolupament de producte i cerca de mercats. Són empreses que es dediquen a crear quelcom nou en condicions d'extrema inseguretat.Tot i que les empreses emergents poden dedicar-se a qualsevol sector, generalment el terme es relaciona amb empreses d'alt creixement, associades a noves tecnologies o models de negoci innovadors. El terme va esdevenir popular internacionalment durant la bombolla tecnològica d'internet, on es van crear moltes empreses punt-com.\nTot i l'alt risc que representen aquestes empreses, resulten molt atractives per als inversors, que busquen projectes amb un alt potencial de rendibilitat que poden proporcionar mercats en creixement i la diferenciació a través del desenvolupament i aplicació de nova tecnologia. Les empreses emergents tenen una gran importància en el creixement i la innovació de determinats sectors, com les tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica, programari, telecomunicacions i internet) o la biotecnologia. Moltes obtenen fons en comunicar els seus projectes a través d'un pla d'empresa amb el que proven de captar inversions de àngels inversors o fons de capital de risc o capital llavor.\nLa importància de les empreses emergents per al creixement ha fet que les polítiques industrials i d'innovació hagin provat de promoure'ls mitjançant mecanismes de finançament com ajuts i subvencions o fons de capital de risc públics. Aquestes accions acostumen a estar complementades amb un suport a la transferència de tecnologia i l'oferiment d'altres serveis de valor afegit mitjançant vivers d'empreses i parcs científics i tecnològics.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa matriu és una empresa que té una majoria d'accions d'una o més empreses, que es consideren filials seves.\nA Andorra, la llei defineix una empresa matriu com «l'entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d'una o més entitats, [entès com] la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions següents en què l'entitat matriu:\n\na) tingui la majoria dels drets de vot;\nb) tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l'òrgan d'administració;\nc) pugui disposar, en virtut d'acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot;\nd) hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l'òrgan d'administració que exerceixin el seu càrrec. En concret, aquesta circumstància es presumeix quan la majoria dels membres de l'òrgan d'administració de la societat dominada són membres de l'òrgan d'administració o alts directius de la societat dominant o d'una altra dominada per aquesta societat[.]»", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Entorn és tot allò que és aliè a l'empresa com a organització (Mintzberg, 1984). De forma que l'entorn de l'empresa està compost pels factors externs que influeixen sobre les decisions de l'empresa, que li són incontrolables, i que afecten a l'èxit de les seves estratègies empresarials.\nL'anàlisi de l'entorn permet identificar les influències positives o negatives, per tal de decidir la resposta més adequada.\nDintre de l'anàlisi de l'entorn es pot distingir entre l'entorn general i l'entorn específic:\n\nEntorn general, és el medi que envolta a l'empresa i afecta per igual a totes empreses d'un determinat àmbit geogràfic.\nEntorn específic, és aquell entorn que afecta a un determinat tipus d'empresa o determinat sector d'activitat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'escriptura de constitució d'una empresa és un document que recull les relacions jurídiques internes de l'empresa. En l'escriptura hi figuren les principals dades necessàries d'una empresa, les normes i estatuts del tipus de societat creada i tota mena de dades que es necessiten per a tenir en regla la documentació de l'empresa. A través de l'escriptura de la constitució es pot extreure tota la informació necessària sobre les dades de la societat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'executiu en cap o executiva en cap (anglicisme) més generalment conegut en català com a director/-a general, president/-a (i) director/-a (general) o conseller/-a delegat/-da , és l'encarregat o encarregada de màxima autoritat de la gestió i direcció administrativa en una empresa, organització o institució.\nEncara que en les empreses petites és habitual que el lloc de president i del director executiu recaiguin en la mateixa persona, no sempre és d'aquesta manera, essent el president qui encapçala el govern de l'empresa (estratègies generals), i el director en cap (director executiu, anglicisme) l'administració de l'empresa (la fase operativa de les estratègies).\nEn les empreses grans, el director executiu pot tenir una sèrie de directors per a cadascuna de les responsabilitats de la companyia, com és el cas director general d'operacions, director general de finances i el director general d'informació.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els factors de producció són els recursos, materials o no, utilitzats en el procés de producció de béns i serveis. Segons l'economia clàssica, els factors de producció són: la maquinària, l'equip, les eines, els serveis del treball, la terra i les primeres matèries necessàries per a produir les mercaderies o els serveis. També s'anomenen inputs.\nPotaxio", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una filial d'una companyia, empresa, corporació o societat de responsabilitat és una entitat controlada per una altra entitat anomenada matriu, holding o parent company (literalment companyia mare o pare).\nLa raó d'aquesta distinció és que una companyia per si sola no pot ser filial d'una organització. Només una entitat representant una ficció legal com una entitat separada pot ser una filial. Si ben els individus tenen la capacitat per actuar per la seva pròpia iniciativa, una entitat de negocis només pot actuar a través dels seus directors, oficials i empleats.\nÉs molt utilitzada per implantar-se en nous mercats, on l'empresa mare encara no desenvolupa la seva activitat.Una filial és una companyia de mercat creada segons les normes de l'estat on s'estableix amb aportació de capital(diners) per part d'una altra empresa, que és qui posseeix un percentatge d'accions majoritari i, per tant exerceix el control. Les filials tenen personalitat jurídica pròpia, que es independiza de la matriu.Una filial també pot tenir filials, i poden tenir filials pròpis(com si fora una cadena). Una companyia mare i totes les seves filials són denominades un grup, encara que aquest terme també pot aplicar-se a empreses que cooperen i a les seves filials amb variats graus de propietat compartida. Quan la filial no està compartida per dues o més empreses, es denomina «wholly owned» (totalment controlada).\nL'empresa filial només pot actuar seguint les directrius marcades pels responsables del seu holding, si bé a l'efecte de regulació i pagament d'impostos són considerades entitats independents de l'empresa matriu.Les filials són entitats separades, diferents legalment per a propòsits d'impostos i regulació. Per aquesta raó difereixen de les divisions, les quals són negocis totalment integrats dins de la companyia principal, i no legalment o d'una altra manera diferents d'ella.\nEn contrast, una empresa filial inoperativa existiria en el paper solament (és a dir acció, els enllaços, els articles de la incorporació) i utilitzaria l'acció de la identitat de l'Holding.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La flexibilitat laboral, flexibilització laboral o desregulació del mercat de treball fa referència a la fixació d'un model regulador flexible per al maneig dels drets laborals a l'interior de les empreses i organitzacions privades. L'aplicació de la flexibilitat laboral requereix un procés de desregulació del mercat laboral que usa de referent la llibertat de contractació i el contracte de treball, per a flexibilitzar els antics mecanismes aconseguits pels sindicats el segle xx, esperant amb això mantenir el creixement de tot el sector privat. Es permet així millorar els serveis, majors oportunitats a les empreses i a les persones, al món globalitzat on les estructures rígides i les legislacions voluminoses i complexes resultarien impediments a ser superats darrere major llibertat per a la població econòmicament activa.\nEls mecanismes de flexibilització laboral s'han enfocat en la generació d'ocupació a través de la reducció del cost de la mà d'obra o del temps de jornada o de contractació. En tant s'assenyala, des de l'anàlisi econòmica del dret i altres fonts afins, que manca de sentit establir múltiple drets en favor de cada vegada menys persones, engendrant privilegis dels quals sol algunes persones gaudeixen justament (ex. sindicats) i que no beneficiarien en aquests temps a la major part d'ocupadors i treballadors. A la vegada aquest estalvi permet generar a les empreses un augment de la seva productivitat i, com a conseqüència, generar més places de treball, el que a la llarga tindria com a conseqüència l'increment de l'ingrés i el temps lliure.El procés de flexibilitat actual és paral·lel al pas cap a una economia post-industrialista i digital, on les fonts d'ocupació potencialment es diversifiquen i pluralitzen, sempre que existeixin les facilitats per desenvolupar-les. De la mateixa forma els problemes associats a la desregulació del mercat laboral prové de debilitats de les estructures jurídiques on s'aplica, que permeten treure avantatges més enllà del contracte o acord establert, la qual cosa torna necessària la consolidació de la seguretat jurídica com a pilar d'una economia de mercat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La llista Fortune 500 (en català Riquesa 500) és un seguit de les 500 majors empreses de capital obert per volum de vendes.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Freemium és un model de negocis que funciona oferint serveis bàsics gratuïts, mentre es cobra per uns altres més avançats o especials. La paraula «freemium» és una contracció en anglès de les dues paraules que defineixen el model de negocis: «free» i «premium». Aquest model de negoci ha guanyat popularitat amb el seu ús per part de les companyies relacionades amb la Web 2.0.El capitalista Fred Wilson va popularitzar el model de negoci freemium el 23 de març de 2006:\n\nDesprés de descriure el seu model de negoci, Wilson va demanar suggeriments sobre com anomenar-lo. En unes hores, ja tenia més de 30 suggeriments de noms dels lectors del seu blog. Un dels suggeriments va ser de Jarid Lukin, d'Alacra, una de les companyies de la cartera de Wilson. Lukin va encunyar el terme \"freemium\" i Wilson i els seus seguidors ho van adoptar com a nom del seu model comercial. El terme ha aparegut des de llavors relacionat amb el negoci del 2.0 i ha estat utilitzat per bloguers importants com Chris Anderson o Tom Evslin.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La gestió de contingut empresarial o ECM (de l'anglès Enterprise Content Management) és un conjunt de tecnologies amb la finalitat de capturar, emmagatzemar, preservar i processar continguts i documents relacionats amb els processos organitzatius. Les eines i estratègies ECM permeten la gestió de la informació no estructurada d'una organització.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La gestió de requisits és el procés de documentar, analitzar, seguir, prioritzar i consensuar els requisits i el control del canvi i la comunicació a les parts interessades pertinents. Es tracta d'un procés continu al llarg d'un projecte. Un requisit és la capacitat que un resultat del projecte (producte o servei) ha de conformar.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La gestió de la reputació és una tècnica per al control de la reputació i ús que es fa de les marques en el mitjans d'informació i zones d'influència informativa.\nTambé es podria dir que el és una nova forma d'entendre i avaluar la informació que hi ha en el món referent a les empreses i les seves marques. Doncs la tendència de les grans empreses i les seves noves manares de portar la directiva de les seves organitzacions els fa menys agressius, més comprensius i per tant més dialogants.\nPerquè una empresa pugui participar-ne, cal que compti amb els serveis i solucions d'una empresa NTIC especialitzada en Web Crawler. Amb tot, les empreses fan una evolució en la seva forma d'entendre la informació i la comunicació. Una forma en la qual ja no val només el que digui l'empres o el mitja d'informació si no que cal tenir molt en compte el que diu la societat sobre les marques i les companyies per petites o grans que siguin aquestes.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Gestió de producte és una funció organitzativa dins d'una empresa que tracta la planificació, previsió, i producció, o màrqueting d'un producte o productes al llarg de totes les etapes del cicle vital del producte. De la mateixa manera, la gestió del cicle de vida del producte (Product Lifecycle Management en anglès) integra persones, dades, processos i sistemes de gestió empresarials. Aquest, proporciona informació del producte a empreses i a les seves cadenes de subministrament.\nEn la majoria d'empreses tecnològiques, gran part dels directors o gestors de producte posseeixen coneixement en les àrees següents: ciències de la computació, negoci, i experiència d'usuari.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La gestió estratègica inclou la formulació i implementació dels principals objectius i iniciatives adoptades pels directius d'una organització en nom de totes les parts interessades, basant-se en els recursos i en una avaluació dels elements de l'entorn interns i externs en què actua una organització. La gestió estratègica proporciona una direcció general a una empresa o organització i demana aclarir quins són els objectius de l'organització, desenvolupar polítiques i plans per assolir-los, i, en darrer lloc, assignar recursos per implementar els plans on estan detallats.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un gestor de comunitats (community manager, en anglès) és un professional encarregat de crear, gestionar, dinamitzar i mantenir una comunitat virtual a Internet, independentment de les plataformes o eines 2.0 utilitzades, amb el propòsit de connectar les empreses i les comunitats, adaptant-se al llenguatge i normes de la Web 2.0.\n\nAquesta figura va aparèixer per coordinar, administrar i moderar els fòrums a Internet, però la seva importància es va disparar amb la irrupció de les xarxes socials com Facebook o Tuenti. També s'entén per gestor de comunitats en línia com el gestor de comunitats; autor de blogs, articles, podcasts, vídeos i screencasts. S'encarrega de proposar tota mena de temàtiques i la seva funció va més enllà dels fòrums. Ha d'interioritzar l'esperit de la companyia per la qual treballa. També se'l denomina: Online Marketing Strategist o Chief Blogging Officer.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un grup d'empreses (Corporate group en anglès) és una societat financera que posseeix participacions en el capital de diverses i variades empreses i que en controla l'activitat.\nEl principal dels beneficis econòmics d'aquest tipus d'estructura empresarial és el de l'eficiència fiscal: la càrrega tributària sobre el compte de resultats consolidada pot ser menor que la suma de les càrregues sobre cadascuna de les empreses del grup considerades individualment. Aquest efecte pot ser encara més important quan la seu del grup d'empreses es troba en un país amb una legislació fiscal més laxa o amb uns tipus impositius més reduïts que aquell o aquells on operen les companyies del grup. Els grups d'empreses poden considerar-se com una forma d'integració empresarial, amb tots els beneficis que aquesta representa, però sorgeixen també quan un grup de capitalistes va adquirint propietats i signatures diverses, buscant simplement la rendibilitat de cadascuna i no la integració de les seves activitats. Les lleis anti-monopoli poden restringir aquesta pràctica.\nExisteixen grups d'empreses que es creen a través dels bancs i altres entitats financeres, grups d'empreses que parteixen del patrimoni d'una família i també d'altres conformats per empreses estatals.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Michael Hammer (Annapolis, 13 d'abril de 1948 – Boston, 3 de setembre de 2008) fou un enginyer nord-americà, autor de gestió, i professor de ciències de la computació a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), conegut com un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials (Business process reengineering, BPR).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La indústria del videojoc és un sector econòmic involucrat en el desenvolupament, la distribució, la mercadotècnia, la venda de videojocs i del maquinari associat. Engloba dotzenes de disciplines de treball i dona feina a milers de persones arreu del món.\nLa indústria del videojoc ha experimentat en els últims anys altes taxes de creixement, a causa del desenvolupament de la computació, capacitat de processament, imatges més reals i l'estreta relació entre pel·lícules de cinema i els videojocs, amb la qual cosa els consumidors reconeixen els títols més aviat. La indústria de videojocs va generar una recaptació mundial de 57.600 milions d'euros durant 2009, i 91.000 milions de dòlars en 2016.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Initiative Q és una iniciativa que pretén crear una nova xarxa de pagament i moneda digital (anomenada Q). Va ser creada per part de l'israelià Saar Wilf, qui anteriorment havia creat Fraud Sciences, una empresa de seguretat de pagaments adquirida per PayPal. Q ha rebut suport de l'economista Lawrence H. White del Cato Institute. A diferència de Bitcoin, no prendria mesures per tal d'evadir control estatal.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Innovació Oberta proposa que les idees valuoses poden provenir de la pròpia companyia o de fora i alhora poden anar al mercat a través d'aquesta companyia o d'una altra.\"La idea central que hi ha al darrere de la Innovació oberta és que, en un mon on el coneixement està a bastament distribuït, les empreses no es poden permetre fer elles soles la seva Recerca , els cal comprar o llicenciar processos o invencions (p.e. Patents) d'altres companyies. A més, les invencions de l'empresa que no es comercialitzen haurien de portar-se a fora de la companyia (p.e. a través de llicències o joint ventures --Aliança d'empreses-- o spin-offs/ Empresa derivada)", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Intel·ligència empresarial, intel·ligència de negoci o BI (en anglès business intelligence) són el conjunt d'estratègies i eines enfocades a l'administració i creació de coneixement mitjançant l'anàlisi de dades existents a una organització o empresa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'inventari, les existències o l'estoc, està constituït pels béns del patrimoni d'una entitat tals com són les primeres matèries, la producció en procés, els articles acabats i altres materials que s'utilitzin en l'empaquetatge, en l'envàs del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d'operacions.A la comptabilitat van a l'actiu circulant. En el cas que es facin obsolets o es deteriorin s'han de reposar. L'estoc obsolet suposa un important cost de gestió, financera i operativa, per a una empresa, sobretot per la que realitza gestió de logística. Per això és fonamental aconseguir una adequada determinació de l'objectiu d'aprovisionament i d'estoc mínim, màxim i de seguretat, en funció dels paràmetres de període operatiu, consum i retard i tenint en compte els factors de seguretat i garantia en cas d'interrupció del subministrament de recursos propis o de la cadena de subministrament que es vulguin aplicar.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una inversió estrangera directa (IED) és una inversió, d'una entitat basada en un país estranger, en la forma de participació de control en una empresa del país. Per la qual cosa es distingeix de la inversió estrangera de cartera, on en aquesta última no hi ha el control de l'empresa per part de l'inversor.\nL'origen de la inversió no té impacte en la definició, així la inversió pot fer-se \"inorgànicament\" mitjançant la compra d'una empresa al país de destinació o \"orgànicament\" per les operacions d'un negoci existent en expansió en aquest país.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La llarga cua (en l'original en anglès \"The Long Tail\") va ser una expressió adoptada per Chris Anderson en un article de la revista Wired d'octubre de 2004 per descriure determinats tipus de negocis i models econòmics com ara Amazon.com o Netflix. Ho va fer a partir d'un text publicat per Clay Shirky, un dels seus redactors. El terme llarga cua s'utilitza normalment en estadística en relació amb distribucions de riquesa o amb l'ús del vocabulari.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Lliure empresa és el terme amb el qual es designa al concepte d'empresa en l'economia de mercat pròpia del sistema econòmic capitalista, i que se sustenta en l'ètica racionalista de la llibertat individual. Segons la teoria econòmica liberal és un concepte essencial per al teòric funcionament sense restriccions d'un mercat lliure de competència perfecta, sense monopolis coercitius ni distorsions degudes a l'intervencionisme de l'Estat (cinquè poder).\nAmb el nom de llibertat d'empresa es designa també habitualment al concepte de llibertat econòmica, amb rang constitucional en molts països.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un magnat és una persona que ha assolit un lloc prominent dins de la seva categoria. El mot deriva del llatí tardà, magnas, (genitiu magnatis), que significa «ciutadà dels principals del seu càrrec» o «senyor feudal de la més alta categoria».Modernament, fora del marc feudal, es parla també de magnat en el sentit de persona poderosa de rang social elevat. Com ara els magnats industrials o de negocis. Solen acumular fortunes substancioses i tendeixen a fer-se coneguts per la seva habilitat per als negocis, i de vegades pel seu malbaratament de diners per satisfer gustos extravagants, i ocasionalment, per les seves obres benèfiques.\nAlguns magnats industrials del món anglosaxó coneguts són: el magnat de la premsa escrita William Randolph Hearst, el petrolier John D. Rockefeller, el navilier Aristotelis Onassis, Jean Paul Getty, i el cofundador de Microsoft Bill Gates.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Les maquiladores són empreses processadores, subcontractades i instal·lades en zones franques exemptes de tota obligació fiscal i de l'adequació a la legislació laboral. El capital inversor de les maquiles és nord-americà, xinès, coreà o del mateix país.\nAquesta indústria s'encarrega de la part de la producció tèxtil, del calçat, l'alumini, l'orfebreria i el tabac destinats a l'exportació al mercat nord-americà i europeu.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Medalla al treball President Macià és una distinció que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a aquelles persones que hagin destacat per les seves qualitats o mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball. La distinció de la Placa al treball President Macià s'atorga com a reconeixement a les empreses o organitzacions.Aquestes medalles i plaques porten el nom del president Francesc Macià i Llussà i van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors/ores individuals, sigui de les empreses. La concessió d'aquests guardons és oberta a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposada per un dels departaments de la Generalitat o a instància d'una persona o entitat que desenvolupi activitats empresarials, sindicals, socials o d'altres similars.\nLa concessió és anual i la relació de persones i d'entitats que reben aquesta distinció es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.\nEl disseny original de la medalla condecorativa és obra de Manuel Capdevila i Massana, guanyador del concurs convocat l' any 1981 pel Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya. La versió actual ha estat redissenyada pel també orfebre i joier Manel Capdevila Coral.\nLa Medalla al treball President Macià és presentada en el seu corresponent estoig juntament amb el botó de solapa que és la rèplica de l' anvers de la medalla. Al revers hi figura el símbol de la Generalitat de Catalunya, el títol de la medalla, el nom i cognoms de la persona distingida i, a la part inferior, l' any corresponent.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La medicina del treball és una especialitat mèdica que té el seu precursor en l'anomenat Diploma de Medicina d'Empresa i que va ser creada pel Reial Decret 127/84 i que fa feina amb altres professionals de la salut laboral com els professionals d'infermeria d'empresa i altres professionals de la Prevenció, com els especialistes de seguretat, higiene, psicosociologia i ergonomia. El Metge i l'Infermer són els responsables de controlar els efectes sobre els treballadors dels Riscos Laborals.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "És un mètode d'analisi de l'entorn futur d'una empresa.\nL'anàlisi de l'entorn actual mostra les oportunitats i les amenaces que s'ofereixen en el moment actual, i el Mètode dels Escenaris ens permet investigar sobre la situació que en el futur afectarà a l'empresa, o sigui, ens permet analitzar l'entorn de l'empresa futur.\nSi l'entorn és turbulent, els models més vàlids no poden basar-se en fets o esdeveniments passats. Segons Menguzzato i Renau (1991), es requereixen mètodes prospectius, i caracteritzats en una visió més global de futur:\n\nDonant especial importància a aspectes qualitatius i subjectius.\nSuposar que les relacions entre les variables són dinàmiques i que evoluciones en el temps.\nAcceptar que el futur depèn de: el passat i de les decisions que es prenen en el present, i adoptar una actitud activa i creativa davant el futur.Totes aquestes característiques es reuneixen en el Mètode dels Escenaris.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una microempresa es defineix generalment com una petita i mitjana empresa que dona feina a nou persones o menys, i que té un balanç o facturació de menys d'una certa quantitat. En un context més anglosaxó i d'empresa social, també pot fer referència a una petita empresa finançada pel microcrèdit. A nivell internacional, la majoria de microempreses són empreses familiars que donen feina a una o dues persones. La majoria dels propietaris de microempreses estan principalment interessats a guanyar-se la vida per mantenir-se a si mateixos i a les seves famílies. Només fan créixer el negoci quan canvia alguna cosa de la seva vida i necessiten generar ingressos més grans. Segons la informació que es troba al lloc web Census.gov, les microempreses representen el 95% dels 28 milions d’empreses estatunidenques seguides pel cens. Tanmateix és habitual també l'abordatge dins d'aquesta tipologia d'empreses dels conceptes d'emprenedoria i empreses emergents, atès que durant els primers anys de vida acostumen a tenir una petita dimensió.\nEn concret podem veure la seva importància pel seu nombre, i és que a Espanya les microempreses representaven el 2020 un 89,7% del total de 1.492.418 empreses amb assalariats (1.338.650 microempreses), a Catalunya un 88,7% (234.459), a les Illes Balears un 89,8% (39.379) i al País Valencià un 89,9% (150.219), sumant els tres territoris un total de 424.057 microempreses (un 31,7% del total d'Espanya). Respecte a Andorra el 2018 les microempreses representaven un 90% d'un total de 8.774 empreses censades (7.897 microempreses).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La missió d'una organització és una declaració breu de per què existeix, quin és el seu objectiu general, identificant l’objectiu de les seves operacions: quin tipus de producte o servei proporciona, els seus principals clients o mercat i la seva regió geogràfica d’operació. Pot incloure una breu declaració de qüestions fonamentals com els valors o les filosofies de l'organització, els principals avantatges competitius d'una empresa o l'estat futur desitjat: la «visió».Una missió no és una simple descripció d'una organització per una part interessada externa, sinó una expressió, feta pels seus líders, dels seus desitjos i intenció per a l'organització. L’objectiu d’una declaració de missió és comunicar el propòsit i el sentit de l’organització als seus empleats, clients, proveïdors i altres parts interessades. Una declaració de missió també crea un sentit d'identitat per als seus empleats. Normalment, les organitzacions no canvien les seves declaracions de missió amb el pas del temps, atès que defineixen el seu propòsit i enfocament continus.\nSegons Chris Bart, professor d'estratègia i governança a la Universitat de McMaster, una declaració de missió comercial consisteix en tres components essencials:\nMercat objectiu: el públic objectiu\nContribució: el producte o servei\nDistinció: què fa que el producte sigui únic o per què l’audiència hauria de comprar-lo per sobre d’un altreBart estima que, a la pràctica, només el deu per cent de les declaracions de la missió diuen alguna cosa significativa. Per aquest motiu, són àmpliament poc valorades.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un model de negoci és una eina conceptual que conté una sèrie d'elements i les seves interrelacions i permet expressar la lògica de negoci d'una determinada firma. És una descripció del valor que una empresa ofereix a un o a diversos segments de clients i l'arquitectura de la firma i la seva xarxa d'associats i aliats per a crear, comercialitzar i lliurar aquest valor al mercat. Addicionalment, mostra les relacions de capital per generar rendibilitat i els fluxos d'ingressos sostenibles.Sovint, erròniament, es confon el model de negoci amb l'estratègia. Si s'analitzen les metes de cada concepte quedarà molt clara la distinció. Un bon model de negoci respon a les clàssiques preguntes:\n\nQui és el client?\nQue dona valor al client avui?\nCom generarem beneficis sostenibles?Per la seva banda, l'estratègia cerca, a partir d'un determinat model de negoci, com assolir ser competitiu.\nUn símil automobilístic ajudarà a visualitzar aquesta diferència. No és el mateix conduir per carretera, per la ciutat o per una pista de carreres. El conductor d'un vehicle ajustarà el seu estil de conducció a cada modalitat de trajecte; és a dir, per a cada problemàtica, modularà la seva forma de pilotar; realitzarà un ajustament fi; en definitiva, adoptarà una estratègia.\nD'altra banda, segons les modalitats de circulació que practiqui més freqüentment, triarà un o altre tipus i marca de vehicle, o sigui, realitzarà un ajustament gruixut, una elecció de model.\n“Queda clar que estratègia i model de negoci no són la mateixa cosa, sinó dues coses que es complementen”", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El model de negoci Canvas (de l'anglès Business Model Canvas, BMC) és una plantilla de gestió estratègica per al desenvolupament de nous models de negoci o documentar els ja existents. És un gràfic visual o esquema conceptual amb elements que descriuen propostes de producte o de valor de l'empresa, la infraestructura, els clients i les finances. Ajuda les empreses a alinear les seves activitats mitjançant la il·lustració de possibles compensacions.\nEl BMC va ser proposat inicialment per l'emprenedor suís Alexander Osterwalder sobre la base del seu treball sobre l'ontologia dels models de negoci (2009). Des de la publicació de l'obra d'Osterwalder, han aparegut nous Canvas o plantilles per a nínxols específics, com el Lean Canvias per a metodologies Lean startup.\nLes descripcions formals del negoci es converteixen en els blocs de construcció per a les seves activitats. Existeixen diferents conceptualitzacions de negoci; la tesi d'Osterwalder (2004) i el llibre que va coescriure amb Yves Pigneur (2010) proposen un model únic de referència basada en les similituds d'una àmplia gamma de conceptualitzacions de model de negoci. Amb el seu disseny del model de negoci, una empresa pot descriure fàcilment el seu model de negoci.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) és una gran empresa que opera en diversos països. Generalment, té una única imatge de marca. Solen tenir la seu en un país fortament industrialitzat. Són fruit de la globalització de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport.\nTambé diem que una multinacional és una societat mercantil o industrial, els interessos i les activitats de la qual estan establerts en diversos països.\nLa majoria de les companyies més grans i influents de l'època moderna són empreses de capital obert (sota la forma de societat anònima), i estan incloses en el Forbes Global 2000. Les empreses multinacionals són objecte de crítiques per no tenir estàndards ètics. També s'han associat a paradisos fiscals per a multinacionals i a les activitats d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis.\n\n", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La negociació col·lectiva és aquella que es realitza entre els treballadors d'una empresa o sector, normalment (encara que no sempre) reunits a través d'un sindicat o grup de sindicats i l'empresa o representants d'empreses del sector. La finalitat de la negociació és arribar a un acord sobre les condicions laborals aplicables a la generalitat dels treballadors de l'àmbit en el qual se circumscriu la negociació (conveni col·lectiu). El terme va ser encunyat per Beatrice Webb.\nA vegades, com a mesura de pressió per a la negociació i per fer complir els acords quan consideren que no han estat complerts, els treballadors poden acudir a la vaga.\nLa negociació col·lectiva és una manifestació particular del diàleg social, i és considerat com un dret fonamental bàsic integrant de la llibertat sindical. Mundialment es troba garantit al Conveni 98 i 154 de l'Organització Internacional del Treball (OIT).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La neteja de dades (en anglès data cleansing o data scrubbing) és l'acte de descobriment, correcció i/o eliminació de registres de dades errònies d'una taula o una base de dades. El procés de neteja de dades permet identificar dades incompletes, incorrectes, inexactes, no pertinents, etc. i després substituir, modificar o eliminar aquestes dades brutes (\"data duty\"). \nAquest procés és una part crucial de l'anàlisi de dades, especialment quan es recopilen dades quantitatives.\nDesprés de la neteja, la base de dades podrà ser compatible amb altres bases de dades similars al sistema.\nLes inconsistències descobertes, modificades o eliminades en un conjunt de dades poden haver estat causades per: les definicions de diccionari de dades diferents d'entitats similars, errors d'entrada de l'usuari i corrupció a la transmissió, o l'emmagatzematge.\nLa neteja de dades es diferencia de la validació de dades en que gairebé sempre compleix la funció de rebutjar els registres erronis durant l'entrada al sistema, i no en lots de data. El procés de neteja de dades inclou la validació i, a més, la correcció de dades per assolir dades de qualitat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un període calculat per endavant pel fabricant, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolescència planificada s'utilitza en productes molt variats i, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.L'obsolescència programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en què la producció en massa va començar a forjar un nou model de mercat en el qual l'anàlisi detallada de cadascuna de les seves parts va esdevenir un factor fonamental per aconseguir l'èxit.\nSegons alguns observadors, el 1924 el Càrtel Phoebus, lobby dels principals fabricants de bombetes del món occidental, es van posar d'acord per imposar una estandardització a la producció de les làmpades incandescents, amb la finalitat de garantir una esperança de vida de cada unitat de només unes 1.000 hores, obligant així al recanvi de les bombetes i augmentar els guanys de les empreses.\nL'elecció de fabricar productes que es tornin obsolets de manera premeditada pot influir enormement en la decisió de l'empresa sobre la seva arquitectura interna de producció. Així, la companyia ha de sospesar si utilitzar components tecnològics més barats satisfà o no la projecció de vida útil dels seus productes. Aquestes decisions formen part d'una disciplina coneguda com a enginyeria del valor.\nHi ha el risc, però, d'una reacció adversa per part dels consumidors en descobrir que el fabricant es va acarnissar en què tal producte es torni obsolet ràpidament, fent que canviïn a la competència, basant la seva elecció en la durabilitat i qualitat del producte. L'ús de l'obsolescència planificada no sempre és fàcil de determinar, i es complica encara més quan es tenen en compte altres factors relacionats, com la constant competència tecnològica o la sobrecàrrega de funcions, que si bé poden expandir les possibilitats d'ús del producte en qüestió també poden fer-ho fracassar rotundament.\nL'objectiu de l'obsolescència planificada és el lucre econòmic immediat, de manera que la cura i respecte de l'aire, aigua, medi ambient i per tant el ser humà, passa a un segon pla de prioritats.Cada producte que es torna obsolet, suposa contaminació. És un evident problema de l'actual sistema de producció i econòmic: no s'ajusta en absolut a l'harmonia i equilibri de la natura.\nSegons Latouche els fonaments de la societat del creixement són la publicitat, l'obsolescència programada i el crèdit. Pel que fa al segon concepte - obsolescència programada- Latouche ha volgut denunciar que si les persones no cedeixen a la persuasió publicitària i refusen de canviar els objectes que tenen «hauran de convertir-se en consumidors forçats, ja que els objectes avui es fabriquen de tal manera que duren poc; quan s'espatllen surt més car reparar-los que comprar-ne un de nou». Finalment s'ha referit al crèdit com una opció que permet endeutar cada vegada més i ha posat en relleu que molts economistes saben que aquesta situació és insostenible però no diuen res.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "OEM (Original Equipment Manufacturer) és una forma subcontractada de producció en què les empreses o persones adquireixen dispositius a l'engròs per al muntatge d'ordinadors o equips de forma personalitzada que presenten amb el seu propi nom.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura organitzativa d'una empresa o organització. Representa les estructures departamentals i, en alguns casos, les persones que les dirigeixen. Fa un esquema sobre les relacions jeràrquiques i les competències en vigor en l'organització.\nTipus d'organigrama\nSegons la finalitat:\nInformatius: presenten les grans unitats de l'empresa. Pretenen donar una visió general.\nD'anàlisi: mostren totes les unitats de l'empresa, fins i tot les més petites, i les relacions entre elles. Són molt detallats.\nSegons l'extensió:\nGenerals: Mostren tota l'estructura de l'empresa.\nDe detall: Presenten només una part en concret.\nSegons el contingut:\nEstructurals: Presenten tan sols les diverses unitats que componen l'empresa.\nFuncionals: mostren quines són les funcions de cada unitat.\nDE personal: Expliciten el nom i el càrrec de cada persona.\nSegons la forma: \nHoritzontals: les unitats amb més autoritat se situen a l'esquerra.\nVerticals: les unitats amb més autoritat se situen la posició vertical.\n\nViccionari", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un outlet, és un tipus de comerç dedicat a la venda de roba o estris i objectes de temporades anteriors, restes de sèries i descatalogats, amb reduccions de preus significatives.\nÉs un fet curiós que, tot i ser un mot d'origen anglès, el significat de fet ha sofert una transformació, ja que l'accepció original fa referència a qualsevol botiga o sucursal de venda d'una marca concreta i en canvi el terme català ha adoptat aquest significat de \"lloc de venda d'articles de diferents marques a preus reduïts per tenir defectes de fabricació o per ser de temporades passades\".\nA Espanya podem trobar descomptes des del 30% fins al 70%. Als EU els descomptes pràcticament sempre dins dels OUTLET són realment competitius, i pràcticament tots els descomptes estan entre el 50% i el 70%, com a mínim descompte arribant fins al 80%\nViccionari", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El perfil estratègic de l'entorn d'una empresa és una eina que ajuda a detectar les oportunitats i amenaces que l'entorn ofereix. Implica l'anàlisi de les següents variables:\n\nLa situació geogràfica de l'empresa.\nLes variables de l'anàlisi PESTEL.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El PIMESTIC és un pla d'actuació de la Generalitat de Catalunya per a promoure la implantació i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'empresa catalana. Preveu diverses actuacions en l'àmbit territorial i sectorial (jornades comarcals, jornades sectorials, assessoraments tecnològics, ajuts...) amb la finalitat d'augmentar la percepció del valor de les TIC entre els empresaris catalans i accelerar-ne el procés d'adopció de noves solucions tecnològiques.\nDes del seu web una micro petita o mitjana empresa pot autodiagnosticar l'estadi actual d'utilització de les TIC en diferents temàtiques: noves tecnologies, aspectes legals, comerç electrònic, eMàrqueting, mobilitat, seguretat informàtica i relació amb els clients.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un pla de recuperació davant desastres (en anglès Disaster Recovery Plan) és un procés de recuperació que cobreix les dades, el maquinari i el programari crític, perquè un negoci pugui començar de nou les seves operacions en cas d'un desastre natural o antropogènic. Això també hauria d'incloure projectes per enfrontar-se a la pèrdua inesperada o sobtada de personal clau.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El pla general de comptabilitat (PGC) conté la normativa comptable amb relació a la formulació dels comptes anuals que obligatòriament han de presentar les empreses residents en territori espanyol. El PGC vigent és l'aprovat pel RD 1514/2007 del 16 de novembre de 2007 i substitueix al PGC de 1990 vigent fins al 31 de desembre de 2007. Segons la introducció del referit decret aquest nou pla general de comptabilitat representa la culminació de tot un procés d'harmonització comptable imposat per l'adopció per part de la Unió Europea de les Normes Internacionals de Comptabilitat, conegudes amb les seves sigles NIC/NIFF.\nComplint la Llei 16/2007, de 4 Juliol de reforma i adaptació comptable, el PGC és aprovat pel RD 1514/2007 de 16 de novembre i el RD 1515/2007 de 16 novembre per a PIMES i els criteris comptables específics per a microempreses. El PGC serà d'aplicació obligatòria per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, individual o societària, sense perjudici d'aquelles empreses que puguin aplicar el PGC de PIMES. El PGC PIMES té caràcter voluntari, podent aplicar-lo aquelles empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, que compleixin els requisits exigits per a presentar el balanç, estats de canvis en el patrimoni net i memòria abreujats, mantenint l'opció de forma continuada, mínim 3 exercicis. No podran en cap cas aplicar el PGC de PIMES les empreses que es trobin en alguna de les següents circumstàncies: \n\nRealitzar emissions de valors que es negocien en mercats financers de qualsevol estat de la UE.\nEntitats financeres que captin fons del públic.\nSi pertany a un grup de societats que realitzi comptes anuals consolidats.\nLa moneda que utilitzi és diferent a l'euro.El PGC per a PIMES té en compte aspectes concrets aplicables a les microempreses. I considera microempreses aquelles empreses que compleixen les següents criteris a tancament d'exercici i durant dos exercicis consecutius:\n\nTotal d'actiu no major d'un milió d'euros.\nImport net xifra de negocis no superior a 2 milions d'euros.\nEl nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici no superior a 10.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Placa al treball President Macià és una distinció que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya a les empreses o organitzacions que hagin destacat pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball. La Medalla al treball President Macià és una distinció atorgada a persones que hagin destacat dins del món del treball.Aquestes medalles i plaques van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors/ores individuals, sigui de les empreses. La concessió d'aquests guardons és oberta a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposada per un dels departaments de la Generalitat o a instància d'una persona o entitat que desenvolupi activitats empresarials, sindicals, socials o d'altres similars.\nLa concessió és anual i la relació de persones i d'entitats que reben aquesta distinció es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El pla d'empresa (anglès business plan) és un pla per a valorar la viabilitat d'una nova empresa o un nou marc d'actuació empresarial. S'hi analitzen tots els aspectes d'aquesta activitat o projecte per tal de poder-ne definir la viabilitat i els passes a seguir.S'hi exposa el propòsit general del projecte, incloent el model de negoci, la descripció del producte o servei, l'anàlisi del mercat i la competència, el pla comercial i de màrqueting, el pla d'operacions, l'organització i el pla financer. Un plan d'empresa coherent és important en les fases inicials per obtenir finançament en forma de prèstecs bancaris o de capital procedent d'inversors (capital llavor, procedent de àngels inversors o capital de risc).\n«Durant les batalles t’adones que els plans són inservibles, però fer plans és indispensable». Aquesta cita, de Dwight Eisenhower, exemplifica perfectament la importància de fer un bon pla d'empresa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La planificació estratègica és el procés d'una organització per definir la seva estratègia o direcció i prendre decisions sobre l'assignació dels seus recursos per seguir aquesta estratègia.\nTambé es pot estendre als mecanismes de control per orientar la implementació de l'estratègia. La planificació estratègica es va estendre àmpliament a les empreses durant la dècada de 1960 i continua sent un aspecte important de la gestió estratègica. La duen a terme experts en planificació i estratègia (estrategs) que impliquen molts actors i parts interessades i fonts de recerca en l'anàlisi de l'organització i la seva relació amb l'entorn en què competeix.L'estratègia té moltes definicions, però generalment implica establir objectius estratègics, determinar accions per assolir-los i mobilitzar recursos per executar-les. Una estratègia descriu com s’aconseguiran els objectius (objectius) amb els mitjans (recursos). El lideratge superior d’una organització sol tenir la tasca de determinar l'estratègia. L'estratègia es pot planificar (pretendre) o observar com un patró d’activitat (emergent) a mesura que l’organització s’adapta al seu entorn o competeix.\nL'estratègia inclou processos de formulació i implementació; la planificació estratègica ajuda a coordinar tots dos. Tanmateix, la planificació estratègica té un caràcter analític (és a dir, implica \"trobar els punts\"); la formulació de l'estratègia implica la síntesi (és a dir, \"connectar els punts\") mitjançant el pensament estratègic. Com a tal, la planificació estratègica es produeix al voltant de l’activitat de la formulació d’estratègies.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La presa de decisions és el procés mitjançant el qual es realitza una elecció entre les alternatives o formes per resoldre diferents situacions de la vida, aquestes es poden presentar en diferents contextos: a nivell laboral, familiar, sentimental, empresarial (utilitzant metodologies quantitatives que brinda l'administració), etc., és a dir, en tot moment es prenen decisions, la diferència entre cada una d'aquestes és el procés o la forma en la qual s'arriba a elles. La presa de decisions consisteix, bàsicament, a triar una alternativa entre les disponibles, als efectes de resoldre un problema actual o potencial, (encara que no s'evidenciï un conflicte latent).\nLa presa de decisions a nivell individual es caracteritza pel fet que una persona fa ús del seu raonament i pensament per a triar una decisió a un problema que se li presenti a la vida, és a dir, si una persona té un problema, aquesta haurà de ser capaç de resoldre'l individualment a través de prendre decisions amb aquest específic motiu.\n En la presa de decisions importa l'elecció d'un camí a seguir, pel que en un estadi anterior s'han d'avaluar alternatives d'acció. Si aquestes últimes no estan presents, no hi haurà decisió. \nPer prendre una decisió, no importa la seva naturalesa, cal conèixer, comprendre, analitzar un problema, per així poder donar-li solució, en alguns casos per ser tan simples i quotidians, aquest procés es realitza de forma implícita i es soluciona molt ràpidament, però hi ha altres casos en els quals les conseqüències d'una mala o bon compromís pot tenir repercussions en la vida i si és en un context laboral en l'èxit o fracàs de l'organització, per als quals és necessari realitzar un procés més estructurat que pot donar més seguretat i informació per resoldre el problema. Les decisions ens afecten a tots i que gràcies a elles podem tenir una opinió crítica.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La prevenció de riscos laborals és el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases productives d'una empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir riscos per a la salut derivats del treball incrementant la seguretat i salut laboral. El seu objectiu és aconseguir el major control possible dels riscos que es generen a l'empresa, entenent per risc aquelles que poden suposar pèrdues humanes i materials. La gestió dels mateixos en tant funció de l'administració pública com de l'empresa privada.\nDes de 1950, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definició comuna de salut laboral. Aquesta definició va ser revisada en la dotzena reunió, celebrada el 1995. La definició diu: «l'activitat dirigida a protegir els treballadors davant els riscos físics i mentals que la seva ocupació pot comportar, mitjançant l'adopció del treball a la persona i de cada persona al seu treball.»", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat. En l'àmbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa pública. És des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no té ni despeses de manteniment ni beneficis, que s'enduen els accionistes o amos de l'empresa.\nLa privatització tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost, amb la inversió econòmica ja feta i usualment a un preu de compra sota cost, recullen els mateixos beneficis econòmics. Aquests diners no es reinverteixen en el país productor sinó que la trans-nacional els inverteix en ella mateixa i els seus amos. També es perd el benefici social. L'empresa encareix productes i serveis, sovint s'aprofita del seu estat de monopoli i pot marxar del país, deixant sense un servei important a la ciutadania. A Espanya i alguns països del tercer món la privatització s'associa a la corrupció política i la malversació de diners públics per a beneficiar a empresaris amics, o d'altres si és a canvi de diners, i a alts càrrecs polítics o de la família reial.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un procés de negoci (o empresarial), un mètode de negoci o una funció de negoci és un recull d'activitats o tasques relacionades i estructurades per persones o equips en què una seqüència específica produeix un servei o producte (serveix per a un objectiu comercial concret) per a un client o clients particulars. Els processos de negoci es produeixen a tots els nivells organitzatius i poden o no ser visibles pels clients. Un procés empresarial sovint es pot visualitzar (modelar) com un diagrama de flux d'una seqüència d'activitats amb punts de decisió intercalats o com una matriu de processos d'una seqüència d'activitats amb regles de rellevància basades en les dades del procés. Els avantatges d'utilitzar processos empresarials inclouen una millora de la satisfacció del client i una agilitat millorada per reaccionar davant dels canvis ràpids del mercat. Les organitzacions orientades a processos trenquen les barreres dels departaments estructurals i intenten evitar compartiments estancs d'informació.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El sistema de taller (en anglès, Putting-out system) és un mètode de producció que es va desenvolupar a moltes regions europees a mitjan segle xviii. Es concreta en la subcontractació del treball a través d'un agent, perquè completin els treballs a les seves pròpies instal·lacions, en general la seva pròpia casa. S'utilitzà en la indústria tèxtil anglesa, en les petites explotacions, i de bloqueig de rutes al segle xix. Va ser substituït per la contractació dins del sistema de fàbrica. Tots els processos es van dur a terme en diferents sostres artesanals.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Quadre professional, o simplement \"quadre\", és el conjunt de comandaments d'una empresa, administració pública, exèrcit o d'un partit polític. Un quadre intermedi és la categoria professional intermèdia: superior a la del treballador especialitzat i inferior a l'executiu. Quadre també es refereix a l'organització i els comandaments de base d'alguns partits polítics. Es fa servir de vegades en francès el mot cadre, indicant els llocs que formen la columna vertebral d'una organització, en general de tipus polític o militar. El terme cadre (o en plural, cadres) generalment s'aplica a un petit nucli de persones compromeses i amb experiència, capaces de formar als nous membres i assumir el lideratge del grup.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La recol·locació, sovint coneguda pel terme anglès outplacement o newplacement, és un servei externalitzat que procura recol·locar un o més treballadors d'una empresa a una altra en el mínim temps possible i reduint al màxim els aspectes negatius d'un acomiadament.El concepte d'outplacement va néixer a finals de la dècada dels 60 i es va popularitzar ràpidament durant la crisi del petroli, als anys 70, ja que moltes empreses es van veure forçades a despatxar molts treballadors però volien ajudar-los a trobar una nova feina. A Europa aquest servei es va començar a oferir a Holanda als anys 80 i a l'estat espanyol es començaria a usar a la dècada dels 90. Actualment, un 20% de les empreses de l'estat espanyol ofereixen algun servei d'outplacement a les persones desvinculades i a partir dels 50 treballadors acomiadats col·lectivament és obligat legalment per l'article 51.10 de la Llei 3/2012.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una reducció de capital és una disminució del nombre d'accions d'una empresa. Durant una reducció de capital, de vegades l'empresa retorna una porció de les accions de l'empresa a un accionista.La reducció de capital s'ha d'acordar en junta general.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Relacions públiques són activitats que, amb l'aplicació d'una tècnica i de forma planificada i habitual, es dirigeixen a crear un corrent de comunicació, coneixement i comprensió entre una institució pública o privada, o persona, i els seus públics (públic objectiu, públic intern, etc.).\nLes relacions públiques pretenen crear i mantenir relacions de confiança amb els seus públics que esdevinga en una opinió positiva cap a l'empresa que indirectament afavorisca les vendes del producte.\nLes relacions públiques tenen més credibilitat que la publicitat dels productes, i per això reforcen la credibilitat de la mateixa publicitat i la força de vendes.\nEn les relacions públiques cal fer-ho bé i fer-ho saber, no és suficient que l'empresa abastisca correctament els seus objectius econòmics i socials, sinó que també ha de comunicar-ho eficaçment als seus públics.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Rentat d'imatge verd és l'acció d'una empresa, un govern o un organisme d'usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada. La paraula és una traducció de l'anglès greenwash o greenwashing. Es tracta d'un ús enganyós del màrqueting “ecològic”.Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge «verda», però que en realitat aquests productes, el seu mètode de fabricació o el balanç ecològic segueixen sent perjudicials per al medi ambient. També inclou els casos en què les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecològics positius siguin provats de manera científica. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una política empresarial veritablement sostenible i conscient i una mera manipulació sense canvis profunds en la gestió.És obvi que hi ha una presa de consciència mediambiental i cada vegada més persones procuren que les seves pràctiques no provoquin danys ecològics o contribueixen al canvi climàtic. Les empreses volen aprofitar aquest canvi de mentalitat per vendre més, distingir-se de la competència fent productes suposadament \"eco\", \"bio\", \"orgànics\" o amb altres arguments de sostenibilitat. El rentat d'imatge verd es omnipresent. Fan greenwashing les empreses, premsa, partits polítics i qualsevol persona o organització que es posicioni públicament a favor del medi ambient sense tenir en compte l'impacte real que això hauria de tenir en tota la seva actuació política o empresarial.\nCada vegada és més habitual trobar etiquetes que descriuen productes com \"respectuosos amb el medi ambient\", que és \"100% natural\" o simplement apareixen imatges d'entorns naturals als envasos que volen fer que en la clientela augmenti la bona imatge envers l'empresa o producte i la consciència ecològica del consumidor es quedi tranquil·litzada. Quan l'engany esdevé públic, per exemple per un escàndol transcendit públicament o mitjançant una associació de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un restaurant virtual és un negoci de serveis d’alimentació que atén els clients exclusivament mitjançant lliuraments basats en comandes per telèfon o en línia. És una entitat de proveïdor d'aliments independent que opera a la cuina d'un restaurant existent. Com que no disposa d’un local de restaurant amb servei complet amb aparador i menjador, els restaurants virtuals poden economitzar ocupant béns immobles més econòmics. Un restaurant virtual pot ser allotjat en un establiment de restauració tradicional o en una cuina fantasma, o dark kitchen, i alhora pot referir-se també a una marca d'entrega de menjar preparat. Això contrasta amb una cuina fantasma que és un concepte de col·laboració per a la preparació de menjars sense presència al detall que un restaurant/marca o diversos restaurants poden adquirir.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El Retorn de la inversió, més conegut per les seves sigles en anglès ROI (Return On Investment) és una eina de planificació empresarial que permet calcular el retorn esperat de l'acció empresarial, que exigeix fer una valoració tant de la inversió\nprevista com dels beneficis que se n'esperen obtenir. La manera més simple de fer aquest càlcul seria calcular les quantitats que hauríem d'escriure a la següent fórmula:\n\n \n \n \n r\n =\n \n \n \n \n V\n \n f\n \n \n −\n \n V\n \n i\n \n \n \n \n V\n \n i\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle r={\\frac {V_{f}-V_{i}}{V_{i}}}}\n on:\n\n \n \n \n \n V\n \n f\n \n \n \n \n {\\displaystyle V_{f}}\n = valor final\n \n \n \n \n V\n \n i\n \n \n \n \n {\\displaystyle V_{i}}\n = valor inicial", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Sagalés és una empresa de transport per autobús que opera per tota Catalunya i amb seu central en el municipi barceloní de Mollet del Vallès. Sagalés SA és el resultat d'una agrupació d'empreses de transport de viatgers.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "TSG Group, prèviament conegut com a SCO Group i abans com \"Caldera Systems\" i \"Caldera International\", és una corporació que associada en els seus orígens a Linux i el moviment programari lliure, desenvolupava distribucions Linux per a servidors i estacions de treball. Després d'adquirir alguns drets sobre UNIX, SCO UNIX (actualment Openserver) i UnixWare, va iniciar un judici legal contra IBM el 2003, al·legant que IBM havia introduït en el nucli Linux codi pertanyent a SCO Group.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un secretari, assistent personal o auxiliar administratiu és la persona encarregada de mantenir els arxius, atendre al telèfon, redactar correspondència, organitzar reunions i esdeveniments, i fer altres tasques administratives en una oficina o despatx, tant pública com privada. Aquestes funcions poden ser dutes a terme per assistir a una persona o bé per al benefici de més d'una.\nLa feina de secretària requereix una varietat d'habilitats i gran capacitat d'adaptació a noves situacions.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La seu social és el lloc en l'espai —lloc habitual— on es gestionen i s'administren les associacions i entitats culturals. Aquest terme té rellevància en l'àmbit jurídic. És diferent del domicili social, que és el lloc on radica el centre de l'activitat d'una societat mercantil, malgrat que sovint s'usen indistintament.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una societat de cartera (en anglès, holding) és una empresa que té com a principal negoci la participació controladora en els valors d'altres empreses. Una societat de cartera normalment no produeix béns o serveis per si mateixa. El seu propòsit és posseir accions d'altres empreses per formar un grup d'empreses.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un cap, superior, encarregat, supervisor o director és algú que en una jerarquia té autoritat sobre algú altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, importància o valor més alt. Implica doncs que hagi elements o persones inferiors i subordinats al superior, que l'han d'obeir pel fet de la seva categoria al sistema jeràrquic i no per raons de prestigi o reputació guanyada, empatia o amor de qualsevol mena. El superior té privilegis, com per exemple la llibertat total de decisió.\nSegons el tipus, el superior té poder militar, executiu, religiós, emocional o d'altres menes sobre els subordinats que han de dependre d'ell. El superior pot ser sobirà, és a dir que està al capdamunt de la jerarquia, com per exemple un cap d'Estat, un emperador, un rei feudal o el Papa a l'Església, o estar en el que es coneix com un \"rang intermedi\" o \"comandament intermedi\", és a dir, que té subordinats i alhora està subordinat a un altre, com per exemple un capità militar o un bisbe.\nLes organitzacions no necessiten caps i superiors, només les organitzacions verticals basades en jerarquies que categoritzen en superiors i subordinats inferiors. A les organitzacions horitzontals, per exemple, tots els elements tenen el mateix valor i cap està sotmès a altre. Anàlogament, les persones a les civilitzacions poden organitzar-se de diferents maneres, un exemple de govern sense castes o elits superiors és la democràcia directa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El terme supermercat fantasma, botiga fosca, supermercat fosc o centre dotcom fa referència a un centre comercial o centre de distribució que s’adreça exclusivament a les compres en línia. Un supermercat fantasma és generalment un gran magatzem que es pot utilitzar per facilitar un servei de \"fer clic i recollir\", on un client recull un article que hagi demanat en línia o com a plataforma de compliment de comandes per a vendes en línia. El format es va iniciar al Regne Unit i la seva popularitat també s’ha estès a França, seguida de la resta de la Unió Europea, Rússia, i també als Estats Units.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Es parla d'un taller de treball esclau a un lloc de treball que té unes condicions laborals molt pobres i socialment inacceptables. El treball pot ser difícil, perillós, inadequat (fred, calor, ventilació inadequada) o mal pagat. Els treballadors poden estar treballant durant moltes hores al dia, o durant molt de temps, amb salaris baixos, independentment de les lleis que exigeixin una retribució extraordinària o un salari mínim; les lleis sobre el treball infantil també poden ser violades. A els treballadors poden estar sotmesos ocasionalment a abusos físics, mentals o sexuals. Els resultats del 2015 del Departament de Treball dels Estats Units sobre les pitjors formes de treball infantil van trobar que \"18 països no van complir la recomanació de l'Organització Internacional del Treball per a un nombre adequat d'inspectors\".", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Es tracta d'aplicar mètodes científics d'orientació positivista i mecanicista a l'estudi de la relació entre l'obrer i les tècniques modernes de producció industrial, amb la finalitat de maximitzar l'eficiència de la mà d'obra i de les màquines i eines, mitjançant la divisió sistemàtica de les tasques, l'organització racional del treball en els seus processos i seqüències, i el cronometratge de les operacions, més un sistema de motivació amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisació en l'activitat industrial.\nEn la dècada de 1910, Christine Frederick es va interessar en aplicar el taylorisme en fer les cuines més eficients per a les dones i se li atribueix l'estandardització de l'alçada dels taulells de la cuina i de les superfícies de treball, i va investigar uns 1.800 productes diferents, des d'electrodomèstics fins a aliments, buscant mètodes de preparació i ús que permetessin estalviar mà d'obra. Va començar una sèrie d'articles sota el títol New Housekeeping al Ladies' Home Journal. que es van recollir posteriorment com a llibre, The New Housekeeping: Efficiency Studies in Home Management.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La tecnoestructura és tot aquell grup de persones que prenen part en els processos de decisió d'una organització. El concepte fou enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre El nou estat industrial (1967).Galbraith argumenta que en l'empresa moderna, l'empresari individual com a tal ha perdut el poder de decisió. Per una banda s'ha separat la propietat de l'empresa de la gestió deixant aquesta una gerència professional. D'altra banda, la creixent complexitat dels nous processos productius i la creixent competència intercapitalista fa que la presa de qualsevol decisió requereixi cada cop més informació. Donat que és impossible que un sol individu poseeixi tots els coneixements que requereix una empresa moderna (des del disseny, la tria de materials i la producció del bé fins a la comercialització i les finances) això porta que l'empresa moderna acumuli tècnics amb coneixements específics sobre cada àrea i que participen en la presa de decisions.Evidentment no tots els individus que conformen la tecnoestructura tenen el mateix grau de jerarquia ni de responsabilitat. No obstant això, Galbraith dona una gran importància, dins la tecnoestructura, als quadres tècnics per sobre de la gerència, ja que el coneixement específic que aquests aporten és difícilment reemplaçable i els atorga un gran poder sobre decisions importants mentre que els individus que componen la gerència no són imprescindibles i poden ser reemplaçats amb una major facilitat.No s'ha de caure, però, en l'error de pensar que això només és vàlid per a productes d'alta tecnologia. Fins i tot productes senzills com el sabó, els detergents, els refrescos o els cereals exigeixen avui en dia grans programes de control de mercats, ja que la senzillesa i la uniformitat d'aquests productes exigeixen una important inversió en tècniques de recerca de mercats i diferenciació del producte.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Training Within Industry - TWI és un programa de desenvolupament per a supervisors de planta, l'objectiu del qual és augmentar la seva preparació per tal que puguin desenvolupar eficaçment les seves tasques de supervisió de la producció. Els cursos TWI desenvolupen les habilitats d'instruir els treballadors, d'establir unes bones relacions amb ells i l'habilitat de millorar mètodes preexistents. El TWI és la base del Lean Manufacturing.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un trust és una forma de concentració empresarial. La fusió de diverses empreses, els components de les quals perden totalment llur independència productiva, comercial i jurídica, tot convertint-se en socis posseïdors d'accions segons el valor de llurs empreses respectives. La direcció regula la producció, determina les condicions de venda i els preus, decideix la distribució de beneficis, etcètera.\nAltres formes de concentració empresarial són el càrtel, el monopoli, el holding i la multinacional.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un val de descompte o simplement val és un document comercial, per pagar un producte, ja sigui bé o servei. Pot representar el pagament total o parcial (descompte immediat en el moment de la compra per la quantitat que apareix en el val).\nÉs habitual que els establiments comercials proporcionin vals als seus clients per fidelitzar-los. El val serveix per a descomptes, i també serveix per donar-se a conèixer a clients nous, oferint-los un article més barat o gratuït. En altres casos forma part del procés de devolució, el comerç estén un val que permet canviar un producte adquirit per un altre en un temps futur.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un viver d'empreses, o incubadora d'empreses, és una instal·lació destinada a donar suport a les noves companyies, oferint múltiples serveis per sota de preu de mercat, durant els primers mesos o anys d'activitat empresarial.Les estadístiques destaquen que els vivers d'empreses afavoreixen la creació i la consolidació d'empreses. A la Unió Europea el 89% d'empreses que havien estat a un viver d'empreses continuaven funcionant després de 3 anys, segons dades del 2008 de la European BIC Network.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "VICA és un acrònim (en anglès, VUCA: volatiliy, uncertainty, complexity and ambiguity) que es fa servir per descriure o reflectir la volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat de les condicions i situacions generals. Es va començar a fer servir a la dècada dels 90, i prové de vocabulari militar. S'està fent servir per tractar idees emergents en lideratge estratègic, aplicable a un ampli camp d'organitzacions, des de les empreses fins a les institucions educatives.El significat de cada element de l'anàlisi VICA serveix per reforçar el seu caràcter estratègic per a prediccions i per a reflexions, i també per estudiar el comportament de grups i d'individus en organitzacions.\nV: volatilitat - la natura i la dinàmica del canvi, i la natura i la velocitat de les forces del canvi i dels catalitzadors del canvi.\nI: Incertesa (anglès: U d'Uncertainty) - La manca de predictibilitat, la possibilitat de sorpresa, i el sentit de consciència i de comprensió dels fets.\nC: Complexitat - La multiplicitat de forces, la confusió de coses, i el caos i confusió que envolten una organització.\nA: Ambigüitat - La vaguetat de la realitat, els potencials errors de lectura, i els significats múltiples de les condicions, a més de la confusió de causes i efectes.Per a la majoria de les organitzacions contemporànies -ja siguin de negoci, militars, educatives, governamentals o d'altre tipus- VUCA és un codi de pràctica per a la consciència i la preparació. Més enllà de la simple sigla és un conjunt de coneixements que s'ocupa dels models d'aprenentatge per a la preparació, l'anticipació, l'evolució i la intervenció.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin. Una altra accepció més complexa i utilitarista fora que la comptabilitat és el procés de manteniment, auditoria i processament de la informació financera amb finalitat mercantil. És un conjunt de tècniques que s'utilitzen per a produir sistemàticament i estructuradament la informació quantitativa expressada en unitats monetàries (qualsevol moneda de curs legal) de les transaccions que realitza una entitat econòmica i de certs esdeveniments econòmics quantificables que l'afecten, a fi de facilitar als diversos interessats el prendre decisions en relació amb aquesta entitat econòmica.\nEn el cor de la moderna comptabilitat es troba el sistema de partida doble. Aquest sistema implica el realitzar almenys dues entrades (o assentaments) per a cada transacció: un càrrec en un compte i el corresponent abonament en altre compte. La suma del deure (dèbit) ha de ser sempre igual a la suma de l'haver (crèdit). Això proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Aquest sistema va ser utilitzat per primera vegada en l'Europa medieval. D'acord amb les crítiques a les pràctiques de comptabilitat estàndard, aquesta ha canviat lleugerament des de llavors. S'han dut a terme mesures de reforma comptable en cada generació per a tractar que la comptabilitat fos rellevant per al capital o la capacitat de producció. No obstant això, no han canviat els principis bàsics, que se suposa que són independents de l'economia.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Actiu propi és tot bé o dret la titularitat del qual correspon a l'entitat comptable a conseqüència de fets passats. Inclou, per tant, els elements lliurats en cessió o en adscripció i exclou els rebuts en cessió o adscripció.Actiu és tot bé o dret integrat com a tal en la comptabilitat de l'entitat, siguin o no de la seva titularitat (per exemple, béns finançats mitjançant la fórmula del leasing), del qual s'espera que en un futur contribueixi directament o indirecta a la consecució dels objectius que constituïxen la seva activitat.\nLa comptabilitat de doble entrada assegura que l'actiu sigui sempre igual al passiu o, cosa que és el mateix, que els béns que té una entitat comptable siguin equivalents a les obligacions que ha contret per a obtenir-los (tant amb tercers, com amb els seus propis socis).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'actiu corrent o actiu circulant correspon a un actiu que es pot vendre ràpidament a un preu predictible. El constituïxen aquells grups de comptes que representen béns i drets, fàcil de convertir-se en diners o de consumir-se en el pròxim cicle normal d'operacions de les empreses. Com a exemple: clients, comptes a cobrar, inventari, o pagaments anticipats.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'amortització és un datil econòmic i comptable, referit al procés de distribució en el temps d'un valor durador. Addicionalment s'utilitza com a sinònim de depreciació en qualsevol dels seus mètodes.\nS'empra referit a dos àmbits diferents gairebé oposats: l'amortització d'un actiu o l'amortització d'un passiu. En ambdós casos es tracta d'un valor, habitualment gran, amb una durada que s'estén a diversos períodes o exercicis, per a cada un dels quals es calcula una amortització, de manera que es reparteix aquest valor entre tots els períodes en els que roman.\nLa fórmula de l'amortització és:\n\n \n \n \n P\n \n =\n \n A\n \n [\n \n \n \n 1\n −\n \n \n (\n \n \n 1\n \n 1\n +\n \n \n r\n n\n \n \n \n \n \n )\n \n \n n\n t\n \n \n \n \n r\n n\n \n \n \n ]\n \n \n \n {\\displaystyle P\\,=\\,A\\left[{\\frac {1-\\left({\\frac {1}{1+{\\frac {r}{n}}}}\\right)^{nt}}{\\frac {r}{n}}}\\right]}\n , que és equivalent a\n\n \n \n \n P\n \n =\n \n A\n \n [\n \n \n \n 1\n −\n \n \n (\n \n 1\n +\n \n \n r\n n\n \n \n \n )\n \n \n −\n n\n t\n \n \n \n \n r\n n\n \n \n \n ]\n \n \n \n {\\displaystyle P\\,=\\,A\\left[{\\frac {1-\\left(1+{\\frac {r}{n}}\\right)^{-nt}}{\\frac {r}{n}}}\\right]}\n on: P és la quantitat principal prestada, A és la quantitat periòdica a pagar, r és el tipus d'interès anual nominal, n són els períodes de meritació d'interessos, n és el nombre total de pagaments anuals, i t són els anys.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un any fiscal o any financer és un període de 12 mesos utilitzat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions. En la majoria de jurisdiccions hi ha lleis que regulen la comptabilitat i requereixen aquests informes una vegada cada dotze mesos.\nAquest període a Espanya i els països llatinoamericans normalment comença l'1 de gener i acaba el 31 de desembre del mateix any. Hi ha empreses que tenen certes característiques i formes d'administració i el seu any fiscal dins de l'empresa comença l'1 de juliol i acaba el 30 de juny del següent any.\nL'any fiscal serveix per determinar la meritació de moltes obligacions, tant comptables com tributàries.\nA Mèxic, l'article 11 del Codi Fiscal de la Federació estableix que les contribucions es calculessin per exercicis fiscals, i que aquests coincidiran amb l'any de calendari. Per això al any fiscal també se'l coneix com a exercici fiscal.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un assentament comptable és l'anotació o registre que es fa en cadascun dels llibres de comptabilitat, amb la finalitat de registrar un fet econòmic que provoca una modificació en el patrimoni de l'empresa i, per tant, un moviment en els comptes d'una societat o persona física.\nUn assentament comptable ha de tenir una sèrie de dades mínimes: data, quantitat que s'ha mogut, comptes als que ha afectat i concepte de l'assentament.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En temes de comptabilitat, el BAII és l'acrònim de Benefici Abans d'Interessos i Impostos (en anglès: Earnings Before Interests and Taxes, acrònim EBIT). El BAII és el resultat que s'obté en l'anàlisi del Compte de Pèrdues i Guanys. La fórmula per calcular el BAII és la següent:\n\nIngressos d'explotació - Despeses d'Explotació = BAII\n\nEls ingressos d'explotació són els següents:\n\nL'import net de la xifra de negocis (vendes menys els descomptes que fem).\nVariació de les existències de productes acabats i en curs.\nAltres ingressos d'explotació (arrendaments, etc.).Les despeses es componen de:\n\nProveïments (compres menys els descomptes que fan ± variació d'existències comercials i matèries primeres).\nDespeses de personal (Sous i salaris i Seguretat Social a càrrec).\nAmortitzacions de l'immobilitzat.\nAltres despeses d'explotació (subministraments, reparacions, etc.).El BAII s'utilitza per calcular la ROA a l'anàlisi de la rendibilitat de l'empresa.\nEl BAI (Benefici Abans d'Impostos), en el Compte de Pèrdues i Guanys, en comptabilitat, és el resultat que s'obté de la suma del BAII (Benefici Abans d'Impostos i Interessos) i el Resultat Financer.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El balanç de situació o estat de situació patrimonial és un document comptable que recull de forma ordenada, i en un moment donat del temps, tots els elements de titularitat empresarial i necessaris per a desenvolupar la seva activitat coneguts com a patrimoni empresarial. El balanç de situació forma part dels comptes anuals que les societats deuen dipositar en acabar un exercici comptable al Registre Mercantil.Cal remarcar que degut al sistema de partida doble l'actiu sempre ha de ser igual al passiu.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic. És un dels tres factors de producció, sent els altres les matèries primeres i la mà d'obra, que permeten la producció de béns creats pels humans, en contrast amb les matèries primeres. El capital no es fa servir immediatament en el procés de producció, a diferència de les primeres matèries o dels béns intermedis.\nLa teoria econòmica distingeix el capital tècnic, que suposa el conjunt de béns materials directament relacionats amb l'explotació econòmica com les instal·lacions, edificis, primeres matèries, maquinària, o eines entre d'altres elements, i el capital comptable que suposa la valoració monetària amortitzable representada en els comptes del capital tècnic. L'economia de l'empresa defineix el capital fix que formen els béns duradors com terrenys, maquinària o edificis que no es transformen en diner en l'exercici econòmic, i el capital circulant que formen els béns com primeres matèries, mercaderies o estocs que es consumeixen en la producció o activitat comercial en un exercici i que es poden vendre per transformar en diners. Des del punt de vista jurídic el capital son el conjunt de drets de l'empresa que recauen sobre el capital: titulars d’accions i creditors de les operacions comercials.Karl Marx a la seva teoria va definir el capital variable com la inversió d'un capitalista en el poder del treball, que es considera l'única font de valor excedent. És \"variable\" atès que la quantitat del valor que pot produir difereix de la quantitat que consumeix, i crea un nou valor. D'altra banda, el capital constant es refereix a la inversió en factors no-humans de la producció, en les plantes i la maquinària, que per Marx només contribuïa amb el seu valor de reemplaçament. És \"constant\" atès que la quantitat de valor que es fa servir a la inversió original, i la quantitat de valor que es recupera en els productes finals, roman constant.La inversió en l'acumulació de capital en la teoria de l'economia clàssica és l'acte d'incrementar el capital. Per a invertir, els béns han de ser produïts, i no s'han de consumir immediatament sinó que han de ser utilitzats per a produir altres béns com a mitjans de producció. La inversió està relacionada amb l'estalvi, però no són conceptes iguals. L'economista John Maynard Keynes va fer la diferència: estalviar és no gastar tota la renda en béns i serveis actuals, mentre que la inversió es refereix a la despesa en un tipus específic de béns, els béns capitals.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat i dret mercantil, el capital social o capital societari (en anglès: Share capital, Issued capital (UK), o Capital stock (US)) és una part dels fons propis d'una societat mercantil. L'import monetari, o el valor dels béns que els amos d'una societat (entesa aquesta com una empresa, conjunt de béns, sigui societat limitada, anònima o comanditaria en les seves diferents versions) li cedeixen a aquesta sense dret de devolució i que queda comptabilitzat en una partida comptable del mateix nom.\nSegons les diferents legislacions mercantils, cada tipus de forma jurídica té uns requisits, per exemple a Espanya una societat limitada ha de tenir almenys 3.000 euros, mentre que una societat anònima ha de tenir almenys 60.000 euros.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "CISPR 32 és una normativa internacional sobre compatibilitat electromagnètica creada per l'organisme CISPR. Aplica a equipaments del sector multimèdia (relatius a imatge, so i informació). El subjecte de la norma són les interferències radioelèctriques, concretament els mètodes i límits de les mesures a realitzar.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El codi compte client (CCC) o número de compte bancari és un número utilitzat per les entitats financeres (bancs i caixes i cooperatives de crèdit) per a la identificació dels comptes dels seus clients. El codi compte client està format per vint dígits i el seu significat és el següent: Estructura del CCC: EEEE OOOO DD NNNNNNNNNN\n\nEEEE - Seqüència de quatre dígits - codi de l'entitat. Codi assignat a l'entitat financera on radica el compte segons el codi de registre de les entitats financeres.\nOOOO - Seqüència de quatre dígits - codi d'oficina. Codi de l'oficina en l'estructura de l'Entitat Financera.\nDD - Seqüència de dos dígits - dígits de control. Es generen a partir dels altres dígits del CCC, d'acord amb unes certes regles, i serveixen per a validar el CCC. El primer d'ells valida conjuntament els codis d'entitat i d'oficina; el segon, valida el número de compte.\nNNNNNNNNNN - Seqüència de deu dígits - número de compte. Número de Compte, s'hi inclouen tots els identificadors d'índole interna que l'entitat financera desitgi utilitzar, per a individualitzar cada compte en particular.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El coeficient de caixa, encaix bancari, coeficient legal de reserves o coeficient de reserves, indica el percentatge del diners d'un banc que ha de ser mantingut en reserves líquides, i per tant sense que pugui ser usat per invertir o fer préstecs. Les autoritats monetàries de cada país estableixen un coeficient mínim de reserves que totes les entitats financeres han de complir. En alguns casos, les entitats financeres poden col·locar per sobre del mínim fixat legalment.Els bancs no guarden els diners dipositats en ells, ja que mantenir els fons immobilitzats a les seves instal·lacions no és rendible, per això tot banc pren tots els diners dipositat i ho intenta invertir, bé mitjançant crèdits, invertint en valors (borsa) o en deute (bons). Evidentment, un banc no pot invertir tots els dipòsits que els estalviadors li lliuren, ja que això podria produir fallades de liquiditat o fallides de les institucions; per impedir aquestes situacions (entre altres motius) la normativa dictada pel banc central els obliga a mantenir un percentatge dels dipòsits en el seu poder. El coeficient de caixa (c) és igual al percentatge entre els actius del sistema bancari o reserves (ACSB) i els dipòsits lliurats pels estalviadors al banc (D) \n\nC = ACSB/DAixò vol dir que un coeficient d'un 2% (habitual a la zona Euro avui en dia) significa que per cada 100 que dipositem en estalvis en una entitat, aquesta manté 2 com a reserves legals (ACSB) i té la capacitat d'invertir o concedir crèdits per valor de 98.\nLes reserves no es corresponen necessàriament amb els diners que els bancs guarden en les seves caixes fortes (reserves de caixa) que és un valor addicional, ja que de fet un banc no pot lliurar les reserves quan retirem moneda dels nostres dipòsits. Les reserves habitualment estan dipositades al banc central, i els bancs addicionalment mantenen un percentatge molt menor de reserves de caixa.\nLa finalitat de les reserves és garantir la solvència a curt termini dels bancs (evitar la fallida del sistema bancari, com els crac del 29 o el corralito de l'Argentina) i impedir la multiplicació dels fons d'una manera descontrolat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "John Collins va ser un matemàtic aficionat anglès, del segle xvii, conegut per haver estat un dels primers a publicar texts de comptabilitat pels industrials i comerciants.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un compte és l'element bàsic i central en la comptabilitat i en els serveis de pagaments. El compte comptable és la representació valorada en unitats monetàries, de cada un dels elements que componen el patrimoni d'una empresa (béns, drets i obligacions) i del resultat de la mateixa (ingressos i despeses), permet el seguiment de l'evolució dels elements en el temps. Per tant hi ha tants comptes com a elements patrimonials tingui l'empresa. i en conseqüència el conjunt de comptes d'una empresa suposa una representació completa del patrimoni i del resultat (beneficis o pèrdues) de l'empresa.Les transaccions econòmiques es recullen en la comptabilitat a través de les variacions en el valor dels diferents comptes, facilitant el registre de les operacions comptables en els llibres de comptabilitat. Cada compte es configura per un títol que fa referència a l'element que representa, un codi numèric que l'identifica i un valor d'aquesta, gràficament es representen com una T, que recull les anotacions o moviments del compte, on a la part esquerra de la T, es diu \"Dèbit\" o \"Ha de\" ia la part dreta \"crèdit\" o \"haver\", sense que aquests termes tinguin cap altre significat més que indicar una mera situació física dins del compte.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El compte de pèrdues i guanys o compte de resultats és un document comptable o estat financer que mostra ordenada i detalladament la forma com es va obtenir el resultat de l'exercici durant un període determinat.\nL'estat financer és tancat, ja que abasta un període durant el qual han d'identificar-se perfectament els costos i despeses que van donar origen al seu ingrés. Per tant ha d'aplicar-se perfectament al principi del període comptable perquè la informació que presenta sigui útil i fiable per a la presa de decisions.\nÉs un document d'obligada creació per part de les empreses, juntament amb la memòria i el balanç de situació. Consisteix a desglossar les despeses i ingressos en diferents categories i obtenir el resultat abans i després d'imposts.El compte de pèrdues i guanys es formularà tenint en compte que:\nEls ingressos i despeses es classificaran d'acord amb la seva naturalesa.\nL'import corresponent a les vendes, prestacions de serveis i altres ingressos d'explotació es reflectirà en el compte de pèrdues i guanys pel seu import net de devolucions i descomptes.\nLa partida 4.c)\"Treballs realitzats per altres empreses\" recull els imports corresponents a activitats realitzades per altres empreses al procés productiu.\nLes subvencions, donacions i legats rebuts que financen actius o despeses que s'incorporen al cicle normal d'explotació incorporades al resultat de l'exercici, mentre que les subvencions, donacions i legats que financen actius de l'immobilitzat intangible, material o inversions immobiliàries, s'imputaran a resultats, d'acord amb la norma de registre i valoració, a través de la partida 9.\"Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres\". Les subvencions, donacions, i legats concedits per cancel·lar deutes que s'atorguen sense una finalitat específica, s'imputaran igualment a la partida 9.\"Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres\". Si es financés una despesa o un actiu de naturalesa financera, l'ingrés corresponent s'inclourà al resultat financer incorporant-se, en cas que sigui significativa, la corresponent partida amb la denominació \"Implantació de subvencions, donacions i legats de caràcter financer\".\nLa partida 10 •Excessos de provisions\" recull les reversions de provisions a l'exercici, amb l'excepció de les corresponents al personal que es reflectirà a la partida 6 \"Despeses de personal\" i les derivades d'operacions comercials que es reflectiran a la partida 7.c).\nAl supòsit excepcional que a una combinació de negocis el valor dels actius identificables adquirits menys el dels passius assumits sigui superior al cost de la combinació de negocis, es crearà una partida amb la denominació \"Diferència negativa de combinacions de negoci\", formant part del resultat d'explotació.\nEls ingressos i despeses originats pels instruments de cobertura que, d'acord amb lo disposat a les normes de registre i valoració, deuen imposar-se al compte de pèrdues i guanys, figuraran a la partida de despeses i ingressos, respectivament, que genera la partida coberta, informant d'allò detalladament a la memòria.\nAl seu cas, les despeses associades a una reestructuració es registraran a les corresponents partides atenent a la seva naturalesa i s'informarà a la memòria de les comptes anuals de l'import global dels mateixos i, quan siguin significatius, dels imports inclosos a cada una de les partides.\nEn cas que l'empresa presenti ingressos o despeses de caràcter excepcional i quantia significativa, com per exemple els produïts per inundacions, incendis, multes o sancions, es crearà una partida amb la denominació \"Altres resultats\", formant part del resultat d'explotació i informarà d'allò detalladament a la memòria.\nA la partida 14.a) \"Variació de valor raonable a instruments i financers, cartera de negociació i altres\" es reflectiran els canvis al valor raonable dels instruments financers inclosos a les categories d'\"Actius (passius) financers mantinguts per negociar\" i \"Altres actius (passius) financers a valor raonable amb canvis al compte de pèrdues i guanys\" als termes recollits a la norma de registre i valoració relativa a instruments financers, podent imposar-se l'import dels interessos meritats calculats segons el mètode de tipus d'interès efectiu així com és dels dividends meritats a cobrar, a les partides que corresponga, segons la seva naturalesa.\nA la partida 18 \"Resultat de l'exercici procedent d'operacions interrompudes net d'impostos\" del model normal de compte de pèrdues i guanys, l'empresa inclourà un import únic que comprengui:Resultat després d'impostos de les activitats interrompudes.\nResultat després d'impostos reconegut per la valoració a valor raonable menys els costos de venda, o bé per l'alienació o disposició per altres medis dels actius o grups alienables d'elements que constitueixin l'activitat interrompuda.L'empresa presentarà a aquesta partida 18 l'import de l'exercici anterior corresponent a les activitats que tinguin el caràcter d'interrompudes a la data de tancament de l'exercici a què corresponguin els comptes anuals.\nUna activitat interrompuda és tot component d'una empresa que ha sigut alienada o s'ha dispost d'allò per altra via, o bé que ha sigut classificat com mantingut per a la venda, i:\na)Representi una línia de negoci o una àrea geogràfica de l'explotació, que sigui significativa i puga considerar-se separada de la resta;\nb)Formi part d'un pla individual i coordinat per alienar o disposar per altra via d'una línia de negoci o d'una àrea geogràfica de l'explotació que sigui significativa i puga considerar-se separada de la resta; o\nc)Sigui una empresa depenent adquirida exclusivament amb la finalitat de vendre-la.\nA aquestos efectes s'entén per component d'una empresa les activitats o fluxos d'efecte que, per estar separats i ser independents al seu funcionament o a efectes d'informació financera, es distingeixen clarament de la resta de l'empresa, tal com una empresa depenent o un segment de negoci geogràfic.\n\nEls ingressos i despeses generats pels actius no corrents i grups alienables d'elements, mantinguts per a la venda, que no compleixen els requisits per qualificar-los com operacions interrompudes, es reconeixeran a la partida del compte de pèrdues i guanys que correspongui segons la seva naturalesa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un cost és el muntant econòmic que representa la fabricació de qualsevol component o producte, o la prestació de qualsevol servei. Coneixent el cost d'un producte o servei es pot determinar el preu de venda al públic d'aquest producte o servei, ja que el PVP és la suma del cost més el benefici.\nEls principals apartats que té el cost d'un producte són els següents: \n\nPreu de les primeres matèries\nPreu de la mà d'obra directa emprada en la seva producció\nPreu de la mà d'obra indirecta emprada en l'organització i funcionament de l'empresa\nCost d'amortització de maquinària i edificis.\nViccionari", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els costos mitjans són els costos per unitat de producció. Si dividim el cost total \n \n \n \n \n C\n \n T\n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{T}}\n per la quantitat \n \n \n \n Q\n \n \n {\\displaystyle Q}\n d'unitats de producció obtindrem el cost mitjà:\n\n \n \n \n \n C\n \n M\n j\n \n \n =\n \n C\n \n T\n \n \n \n /\n \n Q\n \n \n \n {\\displaystyle C_{Mj}=C_{T}/Q\\,}\n També podem considerar els costos fixos mitjans i els costos variables mitjans:\n\n \n \n \n \n C\n \n M\n j\n \n \n =\n C\n \n F\n \n M\n j\n \n \n +\n C\n \n V\n \n M\n j\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{Mj}=CF_{Mj}+CV_{Mj}\\,}\n on\n\n \n \n \n C\n \n F\n \n M\n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle CF_{Mj}}\n són els costos fixos mitjans.\n\n \n \n \n C\n \n V\n \n M\n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle CV_{Mj}}\n són els costos variables mitjans.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El cost total són tots aquells costos que es generen en un procés de producció o en una activitat. Es calcula sumant els costos fixos i els costos variables:\n\n \n \n \n \n C\n \n T\n \n \n =\n \n C\n \n F\n \n \n +\n \n C\n \n V\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{T}=C_{F}+C_{V}\\,}\n També poden afegir-s'hi els costos d'oportunitat:\n\n \n \n \n \n C\n \n T\n \n \n =\n \n C\n \n F\n \n \n +\n \n C\n \n V\n \n \n +\n \n C\n \n P\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{T}=C_{F}+C_{V}+C_{P}\\,}", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit de la comptabilitat i l'economia, el terme depreciació es refereix a una disminució periòdica del valor d'un bé material o immaterial. Aquesta depreciació pot derivar-se de tres raons principals: el desgast a causa de l'ús, el pas del temps i la vellesa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El descompte és una operació financera que es du a terme en institucions bancàries en les que aquestes adquireixen pagarés o lletres de canvi del valor nominal es descompta l'equivalent als interessos que generaria el paper entre la seva data d'emissió i la data de venciment.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.Es pot classificar pel seu origen:\n\ndeute intern\ndeute externi pel seu destí:\n\ndeute públic\ndeute privat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un deutor és aquella persona física o jurídica que per mitjà d'un contracte prèviament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant. Per aquesta raó, el deutor és el «subjecte passiu» de la relació, perquè sobre ell recauen els passius de l'obligació.Donada la situació, en què el deutor no efectuï els pagaments al seu creditor, aquesta pot exercir accions legals contra el deutor per intentar recuperar el deute corresponent. Cal fer constar, encara que sigui obvi, que si no hi ha cap document que sigui capaç de demostrar l'esmentat deute, legalment el deute no existirà i no es podrà efectuar cap tipus d'acció legal contra el morós.\nEn la versió llatina del Parenostre, les paraules Et dimitte nobis debita nostra...Sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, les paraules deutor i deute de vegades es tradueixen com pecador i pecat. Aquesta particular concepció del pecat, com una forma de deute que hereta la humanitat, té a veure amb la teoria soteriològica de l'expiació substitutiva, que diu que Jesús va morir a la creu com a instrument de propiciació, en substitució dels pecadors.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En dret mercantil societari, el terme dividend pot tenir dos sentits diferents: el dividend actiu i el dividend passiu.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En finances, EBITDA (acrònim de Earnings before interest, taxes, depreciation and amortization; 'beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions') és una mesura del benefici que pretén mesurar la rendibilitat econòmica d'una empresa a fi de posar en relleu el benefici generat per l'activitat purament operativa d'aquesta.\nL'EBITDA té l'avantatge d'eliminar el biaix de l'estructura financera, de l'entorn fiscal (a través dels impostos) i de les despeses \"fictícies\" (amortitzacions). D'aquesta manera, permet obtenir una idea clara del rendiment operatiu de les empreses, i comparar d'una forma més adequada com de bé o malament ho fan les diferents empreses o sectors en l'àmbit purament operatiu. Des d'aquest punt de vista, és un bon indicador de la rendibilitat del negoci.\nL'EBITDA, doncs, és independent de les condicions de finançament (despeses financeres), les restriccions fiscals (impostos), de la depreciació de l'utillatge d'explotació (amortització) i de l'amortització de les despeses fictícies (amortització). Cal tenir present que al sistema comptable nord-americà es distingeix conceptualment entre depreciació i amortització, mentre que en el pla comptable espanyol ambdós fenòmens es recullen sota la mateixa denominació: amortització.\nL'EBITDA es calcula a partir de l'estat de resultats o Compte de Pèrdues i Guanys d'una empresa. Representa el marge o resultat brut d'explotació de l'empresa abans de deduir els interessos, la càrrega financera, les amortitzacions i les depreciacions i l'impost de societats. Aquest indicador s'ha consolidat, en els darrers anys, com un dels més utilitzats per a mesurar la rendibilitat operativa (percentatge d'EBITDA sobre vendes) d'una empresa. Actualment la premsa econòmica utilitza l'EBITDA com a mesura de la rendibilitat econòmica i als efectes d'establir una valoració de les empreses. Aquest és un indicador desenvolupat originalment als Estats Units. No és un indicador estàndard que equival a dir que el contingut pot variar d'una companyia a una altra. També se'l coneix com a OIBDA (operating income before depreciation and amortization, benefici de l'activitat abans d'amortitzacions i provisions).\nSi a l'EBITDA se li resten les depreciacions i les amortitzacions, s'obté l'EBIT (Earnings before Interest and Taxes; BAII: Beneficis abans d'interessos i impostos). En general apareix en els comptes com a Operating Profit (Benefici operatiu).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'economia empresarial, en comptabilitat, des de la formació de les anomenades partides dobles la configuració de l'anomenada activa (l'activitat) i passiva (recursos involucrats) de qualsevol activitat o operació, o que implica l'assoliment dels objectius, seria llavors, la causa que els seus registres comptables o que l'objectiu del que s'anomena empresa i la seva economia tinguen beneficis o assoliment d'objectius.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'equació de comptabilitat, o equació comptable, és un dels conceptes fonamentals en comptabilitat, sent la base sobre la qual se sustenta el sistema comptable per partida doble. Es defineix, sota els principis de comptabilitat generalment acceptats, de la següent forma:\n\nActiu = passiu + capital (o patrimoni, o fons propis).\nD'aquesta forma, la suma del valor dels comptes de l'actiu haurà de ser igual a la suma de valor dels comptes del passiu més la suma del valor dels comptes del patrimoni.\nA Lucca Pacioli se li reconeix l'ésser el primer a publicar una descripció del mètode de comptabilitat que els mercaders venecians van utilitzar durant el renaixement italià, la comptabilitat per partida doble.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Ernst & Young, també coneguda com EY és una de les principals companyies de serveis professionals del món, que inclouen auditoria, impostos, finances, comptabilitat, serveis de càlculs i estudis actuarials i assessorament en la gestió de l'empresa.\nEY és una de les anomenades quatre grans, juntament amb PricewaterhouseCoopers, Deloitte i KPMG. Segons la revista Forbes, a finals de 2013 per la seva grandària era la desena major empresa privada dels Estats Units.EY és una organització amb operacions a tot el món que consisteix en diverses empreses membres. EY Global està situada a Londres i l'empresa als Estats Units posseeix les seves oficines a Times Square. A Espanya està situada a la Torre Picasso, al centre de Madrid.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'Escola Llombarda, també dita Escola Administrativa, va aparèixer en 1840, amb la publicació del llibre La contabilità applicata alle amministrazioni private e pubbliche de Francesco Villa, que era el principal representant d'aquesta escola de comptables, juntament amb Antonio Tonzig.\nEl principal interès d'aquesta escola va ser l'estudi de la l'administració empreses. Amb això, la comptabilitat ja no és només comptabilitat, passant també a controlar la gestió de les empreses. Ja no es limita als números per abastar també les idees més abstractes i les operacions. Una altra de les novetats d'aquesta escola va ser l'avaluació dels actius fixos pels preus actuals.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'estat de flux en efectiu és un estat financer bàsic que informa sobre les variacions i els moviments d'efectiu i els seus equivalents en un període determinat. Segons la NIF-B2, l'estat de flux d'efectiu és un estat que mostra les fonts i les aplicacions de l'efectiu de l'entitat durant un període, les quals es classifiquen en activitats d'operació, inversió i de finançament.\nMostra les entrades i sortides d'efectiu que representen la generació o l'aplicació de recursos de l'entitat durant el període.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els estats financers, també anomenats estats comptables, informes financers o comptes anuals, són informes que utilitzen les institucions per tal de reportar la situació econòmica i financera i els canvis que experimenta la mateixa en una data o període determinat. Aquesta informació resulta útil per a l'Administració, gestors, reguladors i altres tipus d'interessats com ara els accionistes, creditors o propietaris.\nLa majoria d'aquests informes constitueixen el producte final de la comptabilitat i són elaborats d'acord amb principis de comptabilitat generalment acceptats, normes comptables o normes d'informació financera. La comptabilitat és duta a terme pel comptable, en alguns països comptadors públics que, en la majoria dels països del món, han d'enregistrar-se en organismes de control públics o privats per a poder exercir la professió.\nEls estats financers són les eines més importants amb què compten les organitzacions per a avaluar l'estat en què es troben.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La factura és el document emès pel venedor quan es produeix la venda de mercaderies o la prestació de serveis, en el qual s'especifiquen els productes o serveis, les seves característiques i l'import de l'operació.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El contracte de facturatge és bàsicament, aquell contracte pel qual un comerciant o fabricador cedeix a un factor (empresa de facturatge), els seus drets sobre crèdits a canvi que la societat de facturatge els els aboni anticipadament, però deduint d'aquest import una comissió.El facturatge o factoring és un producte financer que els bancs o caixes d'estalvi ofereixen a les empreses. Suposa donar dos serveis: administració de cobraments i finançament. A través d'aquesta operació, una empresa o comerciant contracta a un banc o entitat financera la gestió de tots els seus cobraments i l'avenç dels mateixos en canvi d'un interès.\nEl facturatge és la prestació d'un conjunt de serveis administratiu-financers que realitza la companyia de facturatge a un Client (empresa venedora), respecte de la facturació a curt termini, originada per la venda de mercaderies o prestació de serveis, i que li cedeix la citada empresa venedora a la companyia de facturatge. Consisteix en la compra dels crèdits originats per la venda de mercaderies a curt termini.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una fallida, abatiment o bancarrota (del genovès medieval: bancarotta; en anglès: bankruptcy; en castellà: quiebra; en francès: banqueroute) és una situació jurídica en la qual una persona (persona física), empresa o institució (persones jurídiques) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar (passiu exigible), perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles (actius). A la persona física o jurídica que es troba en estat de fallida es denomina fallit. Quan el fallit o deutor es trobava declarat judicialment en «estat de fallida», es procedia a un judici de fallides. Al regne d'Espanya, amb l'aprovació de la llei 22/2003, concursal, la «institució de la fallida» quedà derogada i els 4 processos de declaració d'insolvència anteriors -fallida, suspensió de pagaments, concurs de creditors i quitança i espera, passaren a regir-se per un procediment únic anomenat procediment concursal, en el qual s'examina si el deutor pot atendre a part del deute amb el seu patrimoni a les obligacions de pagament pendents.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "First in, first out o FIFO (en català, «primer a entrar, primer a sortir»), és un concepte utilitzat en estructures de dades, comptabilitat de costos i teoria de cues. Guarda analogia amb les persones que esperen en una cua i van sent ateses en l'ordre en què van arribar, és a dir, que la primera persona que entra és la primera persona que surt.\nTambé s'anomena first come, first served o FCFS (en català, «primer a arribar, primer a ser atès»).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "First In, First Out (primer a entrar, primer a sortir); (FIFO) és, en comptabilitat, un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la primera unitat de producte entrada al magatzem serà, també, la primera a sortir, a afectes d'inventari.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un flux de caixa, flux d'efectiu, flux de fons, flux de tresoreria o flux monetari (en anglès: cash flow) és en matemàtica financera el flux de diners d'entrada i de sortida (de caixa o en efectiu), generat per un projecte d'inversió, en un període determinat. Altrament en comptabilitat financera és la quantitat neta de diners generada per una societat amb la seva activitat comercial, o sigui, la diferència entre cobraments i pagaments. El flux de caixa és l'acumulació neta d'actius líquids en un període determinat i, per tant, constitueix un indicador important de la liquiditat d'una empresa.\nL'estudi dels fluxos de caixa dins d'una empresa pot ser utilitzat per determinar:\n\nProblemes de liquiditat. L'ésser rendible no significa necessàriament tenir liquiditat. Una companyia pot tenir problemes d'efectiu, tot i ser rendible. Per tant, permet anticipar els saldos en diners.\nPer analitzar la viabilitat de projectes d'inversió, els fluxos de fons són la base de càlcul del Valor actual net i de la Taxa interna de retorn.\nPer mesurar la rendibilitat o creixement d'un negoci quan s'entengui que les normes comptables no representen adequadament la realitat econòmica.Els fluxos de liquiditat es poden classificar en:\n\nFluxos de caixa operacionals: efectiu rebut o expès com a resultat de les activitats econòmiques de base de la companyia.\nFluxos de caixa d'inversió: efectiu rebut o expès considerant les despeses en inversió de capital que beneficiaran el negoci a futur. (Ex: la compra de maquinària nova, inversions o adquisicions.)\nFluxos de caixa de finançament: efectiu rebut o expès com a resultat d'activitats financeres, com ara recepció o pagament de préstecs, emissions o recompra d'accions i/o pagament de dividends.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El fons de Comerç és un concepte comptable que designa a l'excés de valor material d'una empresa quan és venuda, i que generalment ve donat per allò que dona rendiments a l'empresa però que no és pas material (clients, patents, marques).\nÉs un valor immaterial que es dona quan a l'empresa es generen beneficis superiors als habituals en el sector econòmic. Hom també la defineix com el valor actual dels superbeneficis (allò que ultrapassa d'un benefici normal) que genera l'empresa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El Fons de maniobra, Fons de rotació, Capital circulant, Capital corrent o Capital de treball (en anglès: Working capital o Current capital) és una ràtio financera que serveix per analitzar la situació patrimonial i financera d'una empresa. Exactament calcula quin és el superàvit dels recursos permanents d'una empresa sobre el total de les seves despeses d'inversió. Des d'una interpretació financera és la part de l'actiu corrent que és finançada amb recursos permanents. L'anàlisi del fons de maniobra ve justificada pel fet que a l'empresa hi ha elements que, teòricament segons la comptabilitat, són actiu corrent, però que en realitat s'estan comportant com actius no corrent amb permanència a llarg termini i per tant es podrien qualificar com inversions a llarg termini; tal és el cas de l'estoc mínim de seguretat, el saldo mínim de tresoreria, i el saldo de clients que moltes empreses acostumen a mantenir. Davant d'aquesta evidència, una empresa estructurada coherentment i equilibrada financerament hauria de tenir un Fons de maniobra positiu, ja que sinó l'empresa podria tenir problemes per fer front als seus pagaments a curt termini. Per tant el Fons de maniobra és la part dels Recursos permanents que una empresa utilitza per a finançar les operacions del dia a dia, i és desitjable sigui així perquè en cas contrari, si es finança les operacions a curt termini amb préstecs a curt termini, es pot trobar que no pugui fer front als deutes a curt termini abocant-la a fer suspensió de pagaments.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Fora balanç, palanquejament ocult o off-balanç sheet per la seva expressió en anglès, és una expressió comptable que fa referència a un actiu, deute o activitat financera d'una empresa que no apareix en el seu balanç comptable.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "GnuCash és un sistema de finances personal en programari lliure que utilitza la doble entrada. En un inici pretenia desenvolupar capacitats similars a les del programa comercial Quicken de la companyia Intuit, és a dir, gestió de finances personals. L'evolució actual està més propera a desenvolupar eines per a pimes, a més de les finances individuals.\nGnuCash forma part del Projecte GNU i funciona en moltes plataformes: en GNU/Linux (sota GNOME), i també en Windows (Windows 2000 o superior), OS X, FreeBSD, Solaris i d'altres plataformes UNIX.\nEl desenvolupament de GnuCash va començar el 1997 i la primera versió estable es va publicar el 1998. La part de comptabilitat per a petites i mitjanes empreses (Pimes) va ser introduïda el 2001.\nEs va desenvolupar inicialment per a plataformas GNU (basat en Unix), però des del 15 de juliol de 2007 (versió 2.2.0), està també disponible una versió directament compilada per a usar-la en Windows. La primera versió directament instal·lable en Mac va ser la 1.8.\nEl programa serveix tant per portar una comptabilitat personal o familiar como de petites empreses. És fàcilment configurable, utilitza el sistema de comptabilitat per partida doble o de doble entrada, permet la creació i modificació d'un pla comptable jerarquitzat, i incorpora un mòdul de facturació i de gestió de les relacions amb clients/deutors i amb proveïdors/creditors. Els diversos estats per a presentar els resultats comptables es poden preparar en forma d'informes, que poden incloure gràfiques. S'adapta fàcilment als règims d'impostos de diferents països. No obstant, la seva ergonomia és millorable i no ofereix els mecanismes de protecció que tenen altres programes de comptabilitat propietaris. És convenient tenir un bon nivell de coneixement de comptabilidad per a un ús productiu. És molt potent com a eina per a fins didàctics.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'immobilitzat està format pel conjunt d'elements patrimonials de l'empresa destinats a ser-hi de forma perdurable.L'immobilitzat es classifica en immaterial i material.\nL'immobilitzat immaterial està format per elements patrimonials no tangibles. Un exemple d'aquests elements són les aplicacions informàtiques.\nL'immobilitzat material està format per un conjunt d'elements patrimonials tangibles, mobles o immobles qualificats com de patrimonials, i aquells que, sent de domini públic, es troben afectats al funcionament dels serveis.\nAixí, dins de l'immobilitzat material es troben:\n\nTerrenys i béns naturals\nConstruccions\nMaquinària, instal·lacions i utillatge\nElements de transport\nMobiliari\nEquips de processos d'informació (EPI)\nAltre immobilizat material\nInstal·lacions complexes especialitzades\nTots aquests elements són del subgrup 20 del quadre de comptes.\n\nDintre de l'immobilitzat material apareix restant l'amortització acumulada de l'immobilitzat material que és una correcció de valor de caràcter irreversible que ha d'establir-se de forma sistemàtica al final d'any, en funció de la vida útil dels béns, o atès la depreciació que normalment acusin pel seu funcionament, ús o desgast. Aquesta depreciació és una despesa i, en conseqüència, afectarà al resultat econòmic de l'entitat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Instrument financer és un concepte comptable definit per la Norma Internacional de Comptabilitat 32 de la següent manera:", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat LIFO (Last In First Out) és un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la darrera unitat de producte entrada en magatzem serà, per contra, la primera a sortir a efectes d'inventari. Aquest mètode és el contrari que el FIFO (First In First Out).\nEl LIFO es va començar a ulitzar després de la segona guerra mundial. El va implementar el govern dels Estats Units a l'economia nipona amb el pla Marshall.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El Llibre diari és un llibre comptable on es recullen, dia a dia, els fets econòmics d'una empresa. L'anotació d'un fet econòmic en el llibre Diari es diu assentament. Els assentaments són anotacions registrades pel sistema de partida doble i contenen entrades de dèbit en un o més comptes i crèdit en d'altres de tal manera que la suma dels dèbits sigui igual a la suma dels crèdits.\nEs garanteix així que es mantingui l'equació de comptabilitat. Depenent del sistema d'informació comptable, alguns assentaments són automàtics i poden utilitzar-se en conjunció amb els assentaments manuals per al manteniment de registres.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El llibre major o llibre mestre recull els moviments que ha sofert especialment cada compte de forma ordenada. El llibre major en estar format per tots els comptes de la comptabilitat de l'empresa, proporciona informació sobre les variacions dels elements i sobre el seu valor.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Dins la comptabilitat, la minva ocorre quan una empresa té menys elements reals en estoc que en la llista d'inventari. O dit d'una altra manera, és la pèrdua o disminució que pot experimentar una mercaderia a causa del transport o l'emmagatzematge.Les minves en la venda al detall i en altres indústries fan referència a tota mena de pèrdua de valor en les existències durant la cadena de subministraments, ja sigui per danys, robatoris, fraus o falles de procés, en general, entre el punt de fabricació (o compra d'un proveïdor) i el punt de venda. Això afecta el benefici: si la minva és gran, els beneficis disminueixen. Això impulsa les empreses a augmentar preus per compensar les pèrdues, traspassant el cost de la minva als clients.Aquest és un tema que des de sempre ha estat present en la indústria del comerç detallista, fet que ha provocat que algunes empreses d'aquest sector estiguin molt acostumades a funcionar amb la minva, considerant-la com un fenomen completament natural i que forma part del negoci, sense ni tan sols qüestionar-se les magnituds o les conseqüències que pot presentar aquest problema. No obstant això, dins de l'última dècada s'han desenvolupat estudis, principalment a Europa i els Estats Units, que plantegen metodologies per aconseguir una millor gestió i control d'aquestes pèrdues, la qual ja han estat provades i testejades amb gran èxit. Aquestes busquen abastar totes les dimensions que poden influir en el problema, evidenciant-lo com un tema netament organitzacional, que pot ser contrarestat", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Mustawfi era un funcionari islàmic medieval encarregat de la comptabilitat i actuant com a comptable general. El títol va aparèixer amb els gaznèvides i després els seljúcides. Sota els mongols l'ofici corresponia a un superintendent de finances provincials. Sota els timúrides, safàvides i qajars els mustawfis eren secretaris d'estat encarregats dels comptes del tresor públic. La funció va existir també a Egipte sota fatimites i aiúbides, però amb un rang inferior.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli —també Paciolo, Paccioli o Paciolus— (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.\nLucca Pacioli va néixer a Borgo de Sansepolcro, petita població de la regió de Toscana cap a l'any 1445. Poc se sap de la seva vida abans de 1500, excepte que en la seva joventut va estudiar en l'anomenada \"escola de l'àbac\", tipus d'escola matemàtica per a càlculs de comptabilitat basats en l'anomenada numeració aràbiga; centres d'aquest tipus d'escola havien sorgit en les principals places comercials d'Europa a partir del segle xi. Les habilitats de Pacioli van fer que el comerciant venecià Rompiasi el contractés. A Venècia, va freqüentar l'anomenada Scuola di Rialto, en la qual ensenyava Domenico Bragadin, que basava els seus ensenyaments en la lògica i en les matemàtiques per a estudiar medicina i astrologia; era un pensament humanista que considerava la ciència com el millor mètode d'accedir a Déu; és llavors, segons tot sembla indicar-ho, que Pacioli decideix ordenar-se frare; així és que després va ingressar a l'orde franciscà (1470). Quan fou professor de matemàtiques, va viatjar fent classes per diverses regions d'Itàlia, residint principalment a Florència, Pisa, Perusa, Bolonya, Roma, Nàpols, Milà i Venècia; a Milà, va arribar el 1497 en acceptar una oferta del duc Lluís el Moro i va col·laborar amb Leonardo da Vinci en els estudis referits a la secció àuria, que ell anomenava divina proporció.\n\nEl 1494 (ajudat pel recent -per a Europa- invent de la impremta de tipus mòbils), va publicar a Venècia una veritable enciclopèdia de ciències matemàtiques titulada Summa di arithmetica, geometrica, proportione, et proportionalita, que va redactar en llatí medieval vulgar (el mateix Pacioli va declarar que va utilitzar un imbroglio de termes llatins, italians i grecs); l'obra conté un tractat general d'aritmètica i àlgebra; aquests elements aritmètics eren molt utilitzats pels mercaders per a efectuar comparances i canvis de les monedes, pesos i mesures que usaven els diferents estats feudals. Un dels capítols de la Summa es titula Tractatus de computis et scripturis i en aquest és presentat per primera vegada, d'una manera sistemàtica, el concepte (bàsic actualment per a la comptabilitat) de partida doble (i amb això, els de deure i haver, així com els de balanç i inventari). Conceptes que aviat es van difondre per tot Europa amb el nom de \"mètode venecià\", perquè era usat principalment pels comerciants venecians en les seves transaccions. El 1509, va escriure Pacioli una traducció llatina de la Geometria d'Euclides i va publicar un text que havia concebut durant la seva estada el 1497 en la cort de Ludovico Sforza (Ludovico El Moro); a aquest llibre, li va donar per títol De Divina Proportione, i fou il·lustrat amb els cèlebres gravats realitzats per Leonardo, en els quals es representen suggestives figures polièdriques.\nEn La divina proporció, Pacioli tracta el tema de la proporció àuria, i hi fa consideracions cosmològiques i matemàtiques connexes a la teoria dels sòlids platònics i altres tipologies de poliedres, consideracions referides a l'arquitectura preses de Vitrubio i de Leon Battista Alberti; també aborda qüestions relatives a la perspectiva (camp que llavors interessava molt al seu paisà, el pintor Piero della Francesca, fent esment dels grans mestres Melozzo da Forlì i Marco Palmezzaro entre d'altres).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els papers de treball de l'auditor són el conjunt de documents elaborats per aquest que li permeten obtenir una opinió sobre la raonabilitat en què els estats financers de l'empresa auditada responen a la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera d'aquesta. Són la base per emetre l'informe d'auditoria.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El sistema de partida doble o comptabilitat de doble entrada és el mètode o sistema de registre de les operacions més utilitzat en comptabilitat. Seguint aquest sistema de partida doble, en cada operació que executa una empresa cal buscar sempre una doble modificació en els elements patrimonials d'aquesta. El registre comptable es fa anotant dues vegades la quantitat de l'operació: al deure d'un compte i a l'haver d'un altre compte. Per exemple, si ens concedeixen una subvenció, però ens la queden a deure i no ens la paguen fins tres mesos més tard, apuntarem l'ingrés en el moment de la concessió i el cobrament quan ens la paguin, i mentrestant aquesta quantitat estarà recollida en un compte de deutors, perquè tenim dret que ens la paguin. Quan s'empra aquest sistema, es diu que se segueix el criteri d'import, perquè s'apunten els ingressos i despeses quan neixen els drets i obligacions, al marge de quan s'efectuï el pagament o el cobrament.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El passiu, en la comptabilitat de partida doble recull les obligacions de la societat. El contraposat és l'actiu que recull tots els béns i drets que té la societat.\nLa idea fonamental és que la suma de l'actiu ha de ser igual a la del passiu: o sigui, la suma dels béns i drets ha de ser igual a la suma d'obligacions que la societat va contreure per a obtenir-los.\nEl passiu es divideix en dos grans grups:\n\nFons propis, és la part del passiu que correspon als socis, i està format principalment pel capital social i els beneficis no repartits.\nFons externs, és la part que es deu a entitats externes, està formada principalment pel saldo pendent de pagament als proveïdors i creditors, els imports rebuts en préstec dels bancs, els imports pendents de pagament a organismes públics (seguretat social i hisenda). Aquest apartat al mateix temps se separa en dos grups: a llarg termini, que compren tots els deutes de venciment superior a un any; i a curt termini, que engloba la resta de deutes.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Patrimoni és un concepte que fa referència al conjunt d'objectes o béns que es posseeix. S'utilitza en diversos àmbits des de la biologia, patrimoni gènic, cultural, patrimoni de la Humanitat i del dret i l'economia, en aquests dos casos amb significats no exactament coincidents.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Ràtio de Garantia o Solvència és una ràtio que mesura la solvència total de l'empresa, a partir de les dades del Balanç, expressant la relació entre l'actiu total respecte el total exigible. Indica la seguretat que presenta l'empresa per fer front als deutes i obligacions contretes per la mateixa amb els deutors i tercers en general a l'hora de poder cobrar els crèdits. Determina la situació en relació a un possible estat d'insolvència definitiva o fallida.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Ràtio de Tresoreria (acrònim: Rt; en anglès: Acid test Ratio) és una ràtio financera que intenta mesurar si una empresa disposa de suficients actius a curt termini (excloses les existències) per a cobrir els seus deutes a curt termini. Aquesta ràtio s'utilitza per estimar la liquiditat d'una empresa, és a dir, si disposa de prou actius líquids per pagar els seus deutes a curt termini. És una ràtio similar però més exigent que la ràtio de fons de maniobra, perquè intenta detectar un risc que el fons de maniobra no pot copsar, és a dir, si l'empresa podria pagar els seus deutes a curt termini en el cas extrem que els seus creditors volguessin cobrar immediatament, i a més no pogués vendre cap ni un producte de les seves existències. En una anàlisi relacional, si el fons de maniobra és molt més gran que la ràtio de tresoreria, ens trobaríem davant d'una empresa on els actius corrents són majoritàriament existències, tret característic dels negocis dedicats a la venda minorista. En resum, la ràtio de tresoreria ens mostra una imatge molt precisa de quina és la liquiditat d'una empresa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un rebut o constància de pagament és el reconeixement escrit sobre que s'ha rebut un article especificat o una suma de diners. Un rebut registra la compra de béns o serveis obtinguts en un intercanvi.\nDit d'una altra manera, és una constància que serveix per certificar que s'ha pagat per un servei o producte. De vegades també té la funció de control fiscal.\nN'hi ha de diversos tipus segons el format, si queda registrat i altres característiques.\nEls rebuts, generalment, s'estenen per duplicat. L'original es lliura a qui va fer el pagament i el duplicat resta amb qui el rep.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La ROA (acrònim en anglès de Return On Assets: retorn de l'actiu) o rendibilitat econòmica de l'empresa és una ràtio financera que mesura el rendiment dels actius, és a dir, el rendiment de les inversions totals de l'empresa. La ROA és el quocient del BAII (beneficis abans d'interessos i impostos) entre l'actiu:\n\n \n \n \n \n R\n O\n A\n \n =\n \n \n \n BAII\n \n \n Actiu\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\mathrm {ROA} ={\\frac {\\mbox{BAII}}{\\mbox{Actiu}}}}", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat el saldo és la diferència entre l'haver i el deure, i pot donar com a resultat 3 opcions:\n\n1) El deure és major que l'haver: llavors la diferència entre ambdós s'anomena saldo deutor\n2) L'haver és major que el deure: llavors la diferència entre ambdós s'anomena saldo creditor\n3) Tots dos són iguals: llavors es denomina saldo nul, o també pot dir-se que els comptes han quedat \"saldats\"Els comptes d'actiu i pèrdues han de tenir saldo deutor o nul. Els comptes de passiu i guanys han de tenir saldo creditor o nul.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies. A ell es deu que el neerlandès sigui una de les poques llengües en què la paraula matemàtiques no segueixi una arrel grecollatina, sinó que es digui wiskunde, traducció directa del significat de la paraula matemàtiques proposada per Stevin.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat pública és tot desplaçament patrimonial que té per objecte un lliurament dinerari o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i d'aquests a altres entitats públiques, privades i particulars, així com les realitzades per aquestes a una administracions públiques, totes elles sense contrapartida directa per part dels ens beneficiaris; afectat a un fi, propòsit activitat o projecte específic (en això es diferencia de la transferència); amb obligació per part del destinatari de complir les condicions i requisits que s'haguessin establert o, en cas contrari, procedir al seu reintegrament.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Suspensió de pagaments (en anglès: receivership) és la situació concursal en la qual un comerciant o una societat mercantil es troba quan no poden pagar la totalitat dels deutes que té amb els seus creditors per falta de líquid, o diners en efectiu.\nÉs un procediment que té per objecte arribar a un acord entre el deutor i els creditors, sota supervisió judicial, sobre la manera que es pagarà. La diferència amb la fallida està que en aquest cas el deutor té suficients actius per a plantar cara als seus deutes, però els seus actius no són prou líquids. Per exemple, pot tenir immobles o actius fixos per un valor superior als seus deutes, però no pot pagar aquests deutes vençuts en el moment. Per això també es diu que la suspensió de pagaments és una situació concursal temporal, mentre que la fallida és definitiva.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Tenidoria o tenidoria de llibres és la part de la comptabilitat dedicada a la tècnica de dur els llibres de comptes d'una empresa o entitat. Actualment correspondria a la feina del comptable.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Antonio Tonzig (Pàdua, 1804) fou un comptable italià pertanyent a l'Escola Llombarda o Comptabilitat de gestió. Va proposar que la gestió i la comptabilitat són inseparables, no existeix l'un sense l'altre. Els comptes registraria les dades de l'administració i l'administració podria actuar sobre la base de les dades proporcionades pel comptable.\nTonzig és considerat com el precursor de l'economia moderna empresarial, que va ser desenvolupada posteriorment per altres autors italians.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La transferència bancària és una manera de moure diners d'un compte bancari a un altre. És una manera de traspassar fons entre comptes bancaris sense treure físicament el diners.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El valor comptable és el valor d'un actiu segons els registres del balanç de situació d'una companyia.\nTípicament, el valor comptable d'una empresa és el resultat de la suma de tots els actius menys la suma dels seus passius. El valor comptable d'una acció és la ràtio borsària que es calcula dividint la suma del capital social d'una societat i les seves reserves entre el nombre total d'accions d'aquesta societat. El valor comptable d'una acció sol ser molt inferior a la cotització en borsa d'aquesta acció, perquè no té en compte els elements de la societat no convertibles en efectiu però que contribueixen al seu valor, com ara el prestigi o les relacions laborals.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El valor raonable és un dels criteris de valoració comptable d'actius i passius, utilitzat a les Normes Internacionals d'Informació Financera. El principi de valor raonable es basa fonamentalment en el preu de mercat, quan aquest existeixi i es contraposa al mètode del cost històric, al qual ha substituït en algunes instàncies.\nLes principals objeccions a l'extensió del valor raonable com a criteri comptable generalitzat es basen en la volatilitat que pot generar als mercats financers i també la manca de fiabilitat d'aquesta informació, no basada en transaccions reals.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat, el valor residual és el valor mínim d'un actiu al final de la seva vida útil. Per exemple, un cotxe vell té un cert valor residual perquè, encara que hagi deixat de funcionar, conserva el valor dels materials que el componen, que es poden vendre com a ferralla. El valor residual d'un actiu es pot calcular restant els costos d'amortització i depreciació del seu valor inicial quan era nou. Únicament es calcula sobre els actius immobilitzats. En alguns casos, és la llei la que marca un valor residual de referència, donat com a percentatge del valor inicial.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Francesco Villa (Milà, Itàlia, 1801 - 1884) va ser un comptable i un professor de comptables italià.\nFou part de l'Escola Llombarda de Comptabilitat. És considerat com un precursor de l'ús de la comptabilitat com una font d'informació de gestió, no considerant aquella una mera col·lecció de xifres, sinó una ciència, amb principis similars a l'economia i la gestió.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat, la xifra de negoci són els ingressos o l’augment dels actius nets que té una entitat per les seves activitats normals (en el cas d’una empresa, generalment per la venda de béns i serveis a clients). La xifra de negoci comercial també es pot anomenar vendes o facturació . Algunes empreses reben ingressos per interessos, regalies o altres comissions. \"Xifra de negoci\" pot referir-se als ingressos en general, o bé es pot referir a l'import, en una unitat monetària, obtingut durant un període de temps, tal com a \"L'any passat, l'empresa X va tenir uns ingressos de 42 milions d'euros\". Els beneficis o els ingressos nets generalment impliquen ingressos totals menys les despeses totals en un període determinat. A la comptabilitat, a l'estat de balanç, la xifra de negoci és una subsecció de la secció del passiu i la xifra de negoci n'augmenta el patrimoni net, sovint es coneix com la \"línia superior\" a causa de la seva posició al compte de pèrdues i guanys. Això s'ha de contrastar amb la \"línia inferior\" que indica l'ingrés net (ingressos bruts menys despeses totals).En l’ús general, la xifra de negocis són els ingressos que rep una organització en forma d’efectiu o equivalents en efectiu. La xifra de negoci per vendes són els ingressos rebuts per la venda de béns o serveis durant un període de temps. S'acostuma a alternar sovint la xifra de negoci amb els ingressos, en especial en estats comptables d'entitats no mercantils, com poden ser les administracions públiques (ingressos fiscals) o les entitats no lucratives (ingressos per captació de fons dels donants per fomentar els seus objectius fundacionals).\nEn un ús més formal, la xifra de negoci és un càlcul o una estimació dels ingressos periòdics basats en una pràctica comptable estàndard particular o en les regles establertes per un govern o una agència governamental. Els dos mètodes comptables habituals, la comptabilitat amb criteri de caixa i la comptabilitat amb criteri de meritació, no utilitzen el mateix procés per mesurar els ingressos. Les empreses que ofereixen accions per a la venda al públic solen estar obligades per llei a comunicar la xifra de negoci sobre la base de principis comptables generalment acceptats o de les Normes internacionals d’informació financera.\nEn un sistema de comptabilitat de doble entrada, els comptes de xifra de negocis són comptes del llibre major que es resumeixen periòdicament a l'epígraf \"Ingressos\" o \"Ingressos\" del compte de pèrdues i guanys. Els noms dels comptes de la xifra de negoci en descriuen el tipus, com ara \"Ingressos del servei de reparació\", \"Ingressos obtinguts per lloguer\" o \"Vendes\".", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un empresari és aquella persona que, de forma individual o col·lectiva, fixa els objectius i pren les decisions estratègiques sobre les metes, els mitjans, l'administració i el control de les empreses i assumeix la responsabilitat tant comercial com a legal enfront de tercers. L'empresari és la persona física, o jurídica, que amb capacitat legal i d'una manera professional combina capital i treball amb l'objectiu de produir béns i/o serveis per oferir-los al mercat a fi d'obtenir beneficis.\nEl terme generalment s'aplica tant a les altes capes de gerència -els anomenats executius en cap —per exemple Steve Jobs i Bill Gates– com als membres del consell d'administració —per exemple: Sergio Marchionne i Ramón Aboitiz– o a alguns accionistes (generalment \"accionistes majoritaris\" o aquells que posseeixen múltiples inversions —per exemple: Warren Buffett i Ricardo Claro– i, generalment, als propietaris d'empreses de qualsevol grandària.\nEs pot suggerir que en el rol de l'empresari es troben tres funcions diferents: la de propietari, capitalista o financer; la de gerent o administrador i la d'emprenedor o innovador que assumeix riscos.\nJean-Baptiste Say suggereix en el seu Traité d'économie politique de 1803 que \"és rar que tals empresaris siguin tan pobres que no posseeixin almenys part del capital que empren\"; que \"ell és l'enllaç de comunicació entre les diferents classes de productors, com entre els productors i els consumidors. Ell dirigeix el negoci de la producció i és el centre de moltes trobades i relacions; ell fa guany del seu coneixement i de la ignorància d'uns altres, i de qualsevol avantatge accidental de producció\"; que \"el mèrit del mercader que aconsegueix, a través del bon maneig fer que el mateix capital sigui suficient per expandir un negoci és precisament anàleg al de l'enginyer, que simplifica la maquinària o la fa més productiva\", i nota al mateix temps que \"l'empresari està exposat a tots els riscos, però en canvi s'aprofita de tot el que pugues ser-li favorable\".", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Mike Blackman, és el director general de l'exposició Integrated Systems Europe, sobre sistemes audiovisuals i d'integració.Blackman té una trajectòria de més de 35 anys en el sector tecnològic i en l'organització d'esdeveniments internacionals. En els últims 17 anys s'ha centrat en el sector audiovisual i en l'exposició Integrated Systems Europe, la qual va començar en una única sala d'exposicions a Ginebra l'any 2004. L'any 2018, l'esdeveniment es va decidir traslladar d'Amsterdam a Barcelona, al complex d'exposicions Fira de Barcelona. L'any 2020, Installation International Magazine va reconèixer a Mike Blackman com la persona més influent de la indústria audiovisual.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Leilani Reklai (nascuda el 27 de desembre de 1966) és una política i empresària palauana. Ha exercit com a presidenta del consell d'administració de la Corporació Nacional de Comunicacions del Palau.\nLeilani Reklai va ser elegida provisionalment com a governador de l'estat d'Aimeliik a les eleccions estatals del 13 de novembre de 2007. Els resultats van mostrar que Reklai va guanyar la seva oponent (i la seva cosina), Abina Etpison, amb només 35 vots. Reklai va obtenir 218 vots mentre que Etpison, legisladora de Palau, va tenir 183 vots.Leilani Reklai es va convertir en la primera dona governadora d'Aimeliik i la tercera dona governadora de la història de Palau. Les altres dues dones governants de Palau van ser la governadora Vicky Kanai (de l'estat d'Airai) i la governadora Akiko Sugiyama (de Ngardmau).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Christina Stinnett () (més coneguda com a «Kiki») és una activista pels drets de les dones del Estats Federats de Micronèsia, i la presidenta del Consell de Dones de Chuuk (CWC), format per les líders de 60 organitzacions de dones dins de l'estat de Chuuk, als Estats Federats de Micronèsia.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Markus Wischenbart (nascut a Tirol, Brixlegg, Àustria) és un empresari dominicano-austríac, propietari del Lifestyle Holidays Vacation Club, un dels complexos turístics més grans de la República Dominicana.\nAls 14 anys, Wischenbart va començar a treballar com a paperer. Es va traslladar a Puerto Plata, República Dominicana, l'any 2002. El mateix any, va crear el concepte Lifestyle Holidays Vacation Club i es va convertir en el cap del complex. A partir del 2021, LHVC és una de les instal·lacions turístiques més grans de la República Dominicana.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Fabbrica d'Armi Pietro Beretta és una companyia privada italiana d'armes de foc que opera en diversos països.\nLes seves armes de foc s'utilitzen a tot el món per a una varietat d'efectes civils, policials i militars. Els braços esportius representen tres quartes parts de les vendes; Beretta també és coneguda per la comercialització de roba i accessoris de tir. Fundada al segle xvi, Beretta és el fabricant actiu més antic dels components d'armes de foc del món. En 1526 el seu producte inaugural va ser barrils d'arcabús; per tots els comptes Barrets fabricats amb Beretta van equipar la flota veneciana a la Batalla de Lepant el 1571. Beretta ha subministrat armes per a totes les grans guerres europees des de 1650.Beretta USA Corp., ubicada als Estats Units, va fabricar i lliurar més de 600.000 pistoles Beretta M9 | a les Forces Armades dels Estats Units a partir de 1985.Va perdre el contracte el 2017.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Bose Corporation és una empresa nord-americana de multimèdia fundada el 1964 per un ex-professor de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, Amar G. Bose. L'empresa fabrica components de HiFi com altaveus i amplificadors, encara que se la coneix principalment per les seves solucions completes d'àudio com els sistemes de cinema domèstic.\nLa seu de l'empresa es troba a Framingham, Massachusetts, Estats Units. Bose és una empresa de capital privat que comptava el 2007 amb més de 9.000 empleats.\nUna particularitat dels sistemes de Bose és el seu disseny cridaner. A més, és competidor directe d'empreses com Bang & Olufsen, Bowers & Wilkins i Harman Kardon.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un centre d'atenció telefònica és una empresa que atén trucades de clients. Duen a terme campanyes de màrqueting telefònic, de servei de postvenda, d'assistència tècnica, d'informació, de gestió de demanda d'hora o de queixes.Sovint és un servei subcontractat o independent, amb empleats que no tenen cap o gaire poder de decisió i només responen segons escenaris predefinits. Contribueixen a augmentar la distància entre el client i les persones realment competents per resoldre una incidència.\nAls centres de venda, es distingeix entre prospecció telefònica «freda», una acció no sol·licitada, a cegues, disturbant persones que no han manifestat cap interés i l'atenció «calent», quan responen a consumidors que han demanat informació. En molts països la prospecció no sol·licitada és prohibida. En altres països, les persones que no volen ser molestades per trucades o correus no sol·licitats s'han d'inscriure en la Llista Robinson.\nVegeu també: desert dels serveis", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "CINSA (\"Cinematográfica Interamericana, S.A.\") (1958 - 1983) va ser una empresa mexicana pionera en doblatge al castellà i traducció de diàlegs els propietaris i fundadors dels quals eren l'empresari nord-americà Robert W. Lerner i el Llic. Carlos David Ortigosa. Va ser un dels estudis de doblatge més importants de Mèxic i Llatinoamèrica. Una quantitat considerable dels seus doblatges també van ser emesos a Espanya per televisió.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "D-wave Systems, Inc. és una empresa privada de computació quàntica, amb seu a Burnaby, British Columbia, Canadà. D-Wave fou declarada la primera companyia d'informàtica quàntica. La filosofia de treball d'aquesta empresa es basa exclusivament en els ordinadors quàntics, la seva evolució i el seu potencial.\nD-wave ha obtingut més de 160 patents dels Estats Units i ha publicat més de 100 articles revisats en revistes científiques, líders en els seus sectors.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Dom Pérignon (pronunciació francesa: [dɔ̃peʁiɲɔ̃]; /ˌdɒmpɛrɪˈnjɒn/ en anglès) és una marca de xampany, produïda per Moët & Chandon. Va rebre el nom de Dom Pérignon en honor de Pierre Pérignon, un monjo benedictí qui suposadament fou el descobridor, de la forma de creació dels vins escumosos.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els germans Joaquim i Marià Vayreda i Vila, que freqüentaven París amb motiu de les seves activitats artístiques, assimilaren allà un tipus d'iconografia coneguda amb el nom d'Art de Sant Sulpici, donat que el desenvolupaven bon nombre d'artistes instal·lats al barri parisenc que duu el nom del sant. Joaquim Vayreda, junt amb el també pintor J. Berga i Boix, dugué a terme un assaig tècnic destinat a donar ocupació als alumnes avantatjats de l'Escola de Dibuix d'Olot, als quals s'oferia la possibilitat de desenvolupar professionalment la seva capacitat artística.\nD'aquesta mútua col·laboració nasqué la primera indústria d'imatgeria religiosa, que arrelà tot seguit a la població i constitueix actualment una de les seves activitats artesanals més peculiars i conegudes. En 1880 la societat es deia \"Vayreda, Berga i Cia\", que es transformà dos anys després en \"EL ARTE CRISTIANO\". Nombrosos artistes, entre els quals es troben escultors amb prestigi internacional han passat de llavors ençà pels tallers d'aquesta empresa degana, creant imatges que han donat prestigi a la marca i han estat també exportades a diversos països dels cinc continents.\nLes estàtues realitzades en pasta cartró fusta tenen la concessió afirmativa per part de la Sagrada Congregació de ritus i indulgències, i per tant, la consideració de material noble i venerable.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Sabio és una empresa britànica que es va fundar el 1998 amb l’objectiu d’ajudar a empreses a connectar millor amb els seus clients. Actualment està col·laborant amb 65 països diferents a transformar l'experiència del client, amb les seves últimes tecnologies digitals aplicades a CX. Aquesta tecnologia mesura com se sent els Client (economia)|clients respecte a una companyia, com pot ser la connexió emocional, física i Psicologia|psicològica que estableix amb una empresa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Kyivstar (en ucraïnès: Київстар) és una empresa ucraïnesa de telecomunicacions que proporciona serveis de comunicació i transmissió de dades basats en una àmplia gamma de tecnologies fixes i mòbils, incloses les 3G i 4G (LTE). La xarxa mòbil \"Kyivstar\" cobreix totes les ciutats i pobles d'Ucraïna. A partir de l'any 2018, Kyivstar era l'operador de telefonia mòbil més gran, així com un dels majors proveïdors d'Internet d'accés a banda ampla (servei \"Internet a casa\") a Ucraïna.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els cinemes Pathé Gaumont (abans Gaumont Pathé! Cinemas!) És la filial del grup Pathé especialitzada en explotació cinematogràfica. Una empresa fundada el juny del 2001 amb el nom de EuroPalaces opera cinemes a les botigues Pathé i Gaumont. Anteriorment, el 66% era propietat de Pathé i el 34% de Gaumont, les accions de Gaumont van ser adquirides per Pathél'1 de març de 2017, deixant a Pathé el control total dels cinemes del grup.\nEl primer circuit de cinema de França, Països Baixos i Suïssa, els cinemes Pathé i Gaumont, que també són presents a Bèlgica i Tunísia, compten amb un total de 111 cinemes i 1.091 pantalles el 2018, per a un total de 63,4 milions de teatres. entrades. El mateix any, les vendes van ascendir a 748 milions d'euros.A França, l'empresa opera 69 cinemes per un total de 773 pantalles el 2017. Ha obtingut 46,2 milions d'ingressos i dona feina a 1.800 empleats.\nL'empresa Pathé Gaumont Cinemas ara està dirigida per Aurélien Bosc, que n'és el president.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "LifeScan Inc. és un fabricant de sistemes de diagnòstic amb productes centrats en el mercat de la diabetis, específicament en sistemes de monitorització de glucosa en sang.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Lightbox era un servei de subscripció de vídeo sota demanda (SVOD) de Nova Zelanda que oferia una selecció de programes de televisió en diversos dispositius. El servei era propietat del proveïdor nacional de telecomunicacions Spark Nova Zelanda, però va ser comprat per l'empresa per satèl·lit Sky Television el desembre de 2019. El 7 de juliol de 2020, Sky va fusionar Lightbox amb el seu propi servei de d'streaming Neon mitjançant la plataforma d'streaming existent de Lightbox. Hema Patel era el director general de Lightbox.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Manfrotto és una empresa dedicada a la creació, i posterior comercialització, de suports per càmeres i il·luminació de cinema, televisió i vídeo. Va ser fundada l'any 1972 per Lino Manfrotto i Gilberto Battocchio. Manfrotto Distribution n'és la secció encarregada de la distribució arreu del món (Xina, França, Alemanya, Hong Kong, Itàlia, Regne Unit, Estats Units, etcètera), a part que també ofereix l'accés als mercats i tendències globals per mantenir l'empresa al dia. Això fa que s'obtingui una bona qualitat a tots els nivells. Les seccions encarregades de la fabricació són Manfrotto Suports i Manfrotto Bags.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "MSI (Micro Star International Co., Ltd, Xinès: 微星科技股份有限公司) és una empresa multinacional taiwanesa situada a Nou Taipei Ciutat, Taiwan. Dissenya, desenvolupa i proporciona maquinari d'ordinador, va relacionar productes i serveis, incloent portàtils, desktops, plaques base, targetes de gràfics, servidors, ordinadors industrials, perifèrics de PC, etc.\nL'empresa té un llistat primari a la Borsa de valors de Taiwan i va ser establert dins agost 1986 per 5 fundadors – Hsu Xiang (un.k.Un. Joseph Hsu), Huang Jinqing (un.k.Un. Texans Huang), Lin Wentong (un.k.Un. Frank Lin), Yu Xian'neng (un.k.Un. Kenny Yu), i Lu Qilong (un.k.Un. Henry Lu). Primer començant el seu negoci a Taipei Ciutat, Taiwan, MSI més tard es va expandir a Mainland Xina, instal·lant el seu Baoan Planta a Shenzhen i establint recerca i facilitats de desenvolupament a Kunshan dins 2001. També proporciona servei de garantia global dins Amèrica del Nord, Amèrica del Sud/Central, Asia, Austràlia i Europa.L'empresa ha estat una patrocinadora per un número de eSports equips i és també l'amfitrió de l'internacional gaming Mestres de MSI de l'esdeveniment Gaming Camp (anteriorment sabut com MSI EL va Batre). El més primerenc EL va Batre el torneig pot ser remuntat a 2010, presentant Mal Geniuses guanyant el campionat.L'eslògan de l'empresa a l'any 2017 era: \"CERT GAMING. ALGUNS SÓN PC, SOM GAMING.\"", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una empresa mixta és aquella societat que no és íntegrament de titularitat privada, ja que part de la seva propietat pertany a l'Estat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Nivea (pronunciació alemanya: [niˈveːa], estilitzat com a NIVEA) és una marca registrada de la companyia Beiersdorf AG d'Hamburg, Alemanya. És una empresa de productes cosmètics, fundada el 1911 per l'empresari Oskar Troplowitz, el químic Isaac Lifschütz i el dermatòleg Paul Gerson Unna, que foren els inventors de la primera crema hidratant de la història. És una gran marca mundialment dedicada a l'atenció de la pell i el cos.\nEl propietari de l'empresa, Oskar Troplowitz, va donar el nom de Nivea, de la paraula llatina niveus / nivea / niveum, és a dir, de color blanc com la neu.La marca \"Nivea\" va ser expropiada en molts països després de la Segona Guerra Mundial. En l'actualitat, Nivea forma part d'una de les empreses multinacionals més grans del món, que comercialitza així els seus productes en al voltant de 150 països.\nDurant la dècada de 1980, la marca es va impulsar a un ampli mercat mundial, mitjançant un procés d'internacionalització.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Oppo, nom curt de Guangdong OPPO Mobile Telecommunications Corp, és un fabricant de productes electrònics amb seu a Dongguan, a la província de Guangdong, a la Xina. És principalment conegut pels seus telèfons intel·ligents. Altres empreses relacionades, i que comparteixen la mateixa marca comercial, són OPPO Shop (Europa), OPPO Corea i la seva filial nord-americana OPPO Digital Inc, que dissenya i fabrica DVDs. No obstant això, operen com a empreses completament diferents.\nÉs subsidiària de BBK Electronics, igual que Vivo, OnePlus i Realme.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una organització de responsabilitat de productor (ORP) és una organització d'empreses implicades en la fabricació i la distribució per administrar la «fi de vida útil» de productes de consum o d'ús professional, quan esdevenen residus. De vegades es fa servir l'acròstic PRO, de l'anglès producer responsibility organisation.\nÉs un sistema col·lectiu per complir els deures legals de responsabilitat estesa del productor (REP) en la recollida i el tractament dels productes a la fi de vida útil. Sovint són organitzacions sense ànim de lucre o cooperatives, però poden ser igualment empreses normals o agències públiques. Alternativament un productor pot crear el seu propi sistema de gestió de residus, tot i que la recollida individual i ulterior tractament sembla una solució menys eficient. Per exportadors nous o petites i mitjanes empreses, participar en una ORP pot ser l'única solució factible. Segons l'OECD, el risc existeix que es faci servir el procediment administratiu per afiliar-se a una ORP, per tal de crear barreres tècniques al llibre comerç. Per això s'ha de vetllar que qualsevol productor o actor exportador pugui entrar fàcilment en una ORP, igual com un actor nacional.Una ORP pot tenir unes quantes tasques: participar en sistemes de recuperació voluntaris com obligatoris, sistemes de devolució de fiances i programes de taxes anticipades de recollida i tractament. També pot actuar més enllà de la gestió de la recollida, com ara en l'educació i la formació de productors i consumidors, la recaptació de tributs i altres tasques d'un programa de REP. La reglamentació sobre les organitzacions de responsabilitat de productor també ha de preveure qui paga el cost de tractament residus d'importació privada o d'empreses desaparegudes.A Espanya el 2021 hi havia nou organitzacions de responsabilitat de productor. No totes tenen activitats de recollida de les set categories de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Cada any, la Direcció general de Qualitat i Avaluació mediambiental determina els objectius de recollida per a cada organització. El volum mínim depèn del volum de les vendes d'aparells elèctrics i electrònics (AEE) de l'any precedent.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un 'Projecte Skunk Works' està desenvolupat normalment per un reduït i estructurat grup de persones que investiguen i desenvolupen un projecte principalment en nom de la innovació. El terme generalment es refereix als projectes de tecnologia, que prové del terme Skunk Works, un apel·latiu per als Programes de Desenvolupament Avançat de la Lockheed Martin (anteriorment Projectes de Desenvolupament Avançat de la Lockheed).\nUn projecte Skunkworks sovint es porta a terme amb un alt grau d'autonomia i llibertat per la burocràcia, per completar treballs en projectes avançats o secrets. Aquests projectes es duran a terme sovint en secret en l'enteniment que si el desenvolupament té èxit, el producte es dissenyarà d'acord amb el posterior procés habitual.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Quirónsalud o Grup Hospitalari Quirónsalud és el grup hospitalari més important de l'estat espanyol.El grup compta amb 50 clíniques i 63 instal·lacions sanitàries, incloent-hi centres a Madrid, Barcelona (Centre Mèdic Teknon, Hospital Universitari Dexeus, Hospital Quirónsalud, Hospital Universitari Sagrat Cor, Hospital El Pilar), Castelló, València i Palma.\nVa ser adquirit per la companyia farmacèutica alemanya Fresenius SE el 2016 per 5.760 milions d'euros i es va fusionar amb la cadena hospitalària privada més gran d'Alemanya, Helios.Plataforma per la Llengua ha rebut nombroses queixes sobre el grup hospitalari per la poca presència del català en la documentació i la retolació i també s'han denunciat diversos casos de discriminacions lingüístiques contra els catalanoparlants. Malgrat això, Quirónsalud assegura que «està compromès amb el compliment de les normatives en tot el seu abast».", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Razer és una empresa dedicada a la fabricació i venta de productes destinats als jocs d'ordinador. Va ser creada a l'any 1998 per Min-Liang Tan, Robert Krakoff i un equip d'enginyers i venedors per comercialitzar el primer producte d'aquesta empresa, un ratolí de “gaming”, el Boomslang, el qual va fer sortir la empresa a la llum amb un gran nombre de vendes. Razer durant la seva història ha creat molts productes d'alta gama, aquest productes són des d'ordinadors portàtils fins a perifèrics, com ratolins i auriculars, i diferents accessoris i “wearables”.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "RCA Records és una marca estatunidenca de discos que és propietat de Sony Music, una filial de Sony Corporation of America. És una de les tres marques de bandera de discos, junt amb Columbia Records i Epic Records. RCA Records ha realitzat diversos gèneres de música, incloent pop, rock, hip-hop, electrònica, R&B, blues, jazz, i country. El nom de la companyia deriva de les inicials de Radio Corporation of America (RCA).Entre els seus artistes s'inclouen: Britney Spears,\nShakira, Christina Aguilera, Miley Cyrus, Justin Timberlake, Alicia Keys, Usher, Charlie Wilson, R. Kelly, Enrique Iglesias, Foo Fighters, Kings of Leon, Kesha, Chris Brown, D'Angelo, Pink, Pitbull i Zayn.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Sidro, acrònim de Société Internationale d'Energie Hydro-Électrique fou una societat que si bé es constituí a Brussel·les el 31 de gener de 1923, la seu legal s'establí a la ciutat de Toronto, al Canadà. El seu promotor fou el financer belga Alfred Loewenstein. La seva funció era ser una companyia inversora en companyies de producció d'electricitat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "SkyWater Technology és una foneria d'enginyeria i fabricació de semiconductors amb seu a Bloomington, Minnesota. És l'única foneria de silici pur-play propietat dels Estats Units.L'empresa es va formar el 2017, quan la firma de capital privat Oxbow Industries va adquirir Cypress Foundry Solutions, un fabricant de microelectrònica que abans era una filial de Cypress Semiconductor Corp, amb seu a Califòrnia.A principis de 2021, SkyWater va adquirir una fàbrica de xips addicional a Osceola, Florida, reutilitzant la instal·lació de fabricació de NeoCity de la Universitat de Florida Central en un segon lloc de fabricació. Va ampliar les seves instal·lacions i va afegir 100 nous llocs de treball el 2021, en part mercès al finançament del Departament d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic de Minnesota.\nSkyWater ha col·laborat amb Efabless i Google per a crear el primer programa de fabricació de xips de codi obert.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Sofina, acrònim de Société Financière de Transports et d'Enterprises Industrielles, va ser una societat fundada el 1898 per un període de 30 anys a Brussel·les. Creada per finançar els equipaments elèctrics dels fabricants d'equipament elèctric més importants del moment (primer la UEG, després l'AEG), a partir de 1905 ràpidament va convertir-se en un inversor internacional de primer ordre en el sector del transport urbà i la producció d'energia elèctrica. Els inversors van crear una altra societat per succeir-la, la Trufina, i canviant-li el nom per poder recuperar l'antic Société Financière de Transports et d'Enterprises Industrielles. A data d'avui (juliol de 2020) la Sofina continua operativa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Vandoren és la marca de canyes per a clarinet i saxòfon més famosa del mercat. L'empresa es va crear el 1905 per Eugene Van Doren. El tipus de canya s'anomena Arundo Donax (nom científic) i la que utilitza Vandoren per a la seua producció prové del sud de França, a Bormes-les-Mimosas, entre Marsella i Niça.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "XMOS és una empresa del sector dels semiconductors del tipus fabless (sense fabricació pròpia) que desenvolupa solucions de veu, productes d'àudio, DSP i múltiples microprocessadors amb execució de tasques concurrents o en paral·lel.XMOS va ser fundada el juliol del 2005 per Ali Dixon, James Foster , Noel Hurley, David May i Hitesh Mehta. Va rebre capital inicial de la Universitat de Bristol i de l'empresa Wyvern. L'any 2006 rep finançament de les empreses Amadeus Capital Partners, DFJ Esprit, i Foundation Capital. El juliol del 2017, adquireix l'empresa SETEM especialitzada en algorismes d'àudio.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El concepte Triple Corona s'utilitza en l'educació superior quan una universitat obté les tres acreditacions internacionals més importants.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Audencia Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Nantes i Pequín. Fundada l'any 1900. Audencia se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2015 va ocupar la 63è posició a la llista de les millors escoles de negocis del món publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com 24è posició del món. Audencia imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 30.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política. L'escola és el soci École nationale de l'aviation civile per un doble grau d'enginyeria / gerent.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Universitat Bocconi (en italià: Università Commerciale Luigi Bocconi) és una universitat privada de Milà (Itàlia). Bocconi ofereix formació de grau, postgrau i postgrau en els camps d'economia, finances, dret, gestió, ciències polítiques, administració pública i informàtica. SDA Bocconi, l'escola de negocis de la universitat, ofereix programes MBA i Executive MBA.\nLa Universitat Bocconi es classifica constantment com la millor universitat d'Itàlia en els seus camps i com una de les millors del món. L'any 2021, el QS World University Rankings va classificar la universitat en el setè lloc mundial i en el segon a Europa en estudis de negocis i gestió, així com en el primer lloc en economia i econometria fora dels Estats Units i el Regne Unit (16è a tot el món).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'Escola de Negocis Booth (University of Chicago Booth School of Business) és l'escola de negocis de la Universitat de Chicago, localitzada a Chicago, Illinois. Antigament coneguda com a University of Chicago Graduate School of Business, Chicago Booth és considerada una de les escoles més prestigioses del món, on ensenyen nombrosos premis Nobel dels 85 de la Universitat de Chicago. Ha produït caps d'estat, directrius de les empreses més grans del món, guanyadors de premis Nobel i eminències al món de les finances, economia, empresa i política.\nÉs la segona escola de negocis més antiga dels Estats Units i la primera a oferir un Executive MBA program, i que va crear un programa de doctorat en negocis. L'escola va ser reanomenada el 2008 després de rebre una donació de 300 milions de dòlars de l'antic alumne David G. Booth. L'escola rep el tercer nombre major de donacions econòmiques del món, únicament superada per les escoles de Harvard i Stanford.Segons l'última classificació de les millors escoles de negocis del món realitzat per les revistes Business Week i The Economist, Booth School of Business és la millor del món, per davant de les competidores Harvard, Stanford i Wharton.\nL'escola està localitzada al barri de Hyde Park de Chicago, al campus de la universitat. Té també campus a Londres i Singapur, a més d'un al centre de Chicago, ubicat al carrer Magnificent Mile. A més de realitzar programes de postgrau de negocis, l'escola duu a terme recerques en els camps de les finances, economia, màrqueting i comptabilitat, entre molts altres.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Burgundy School of Business és una escola de negocis europea amb seus a París, Dijon i Lió. Va ser fundada el 1899. BSB se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la vuitanta-unena posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. BSB imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes CGE, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 17.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Stéphane Baschiera (CEO Moët & Chandon) i Antoine Lesec (CEO Being).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "EDC Paris Business School és una escola de negocis europea amb seus a La Défense. Va ser fundada el 1950. EDC imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes CGE, EPAS i UGEI. Per l'escola hi han passat més de 15.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Jean Todt (president de la Federació Internacional d'Automobilisme).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "EDHEC Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Londres, Lilla, Niça i Singapur. Va ser fundada el 1906. EDHEC se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2015 va ocupar la vintè cinquè posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el divuitè del món. A més a més, el seu MBA figura a la 84a posició a escala mundial. EDHEC imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 30.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Delphine Arnault (Deputy CEO Louis Vuitton) i Jean-Jacques Goldman (Cantautor).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "EM Strasbourg Business School és una escola de negocis europea amb seus a Estrasburg. Va ser fundada el 1919. EM Strasbourg se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la vuitanta-cinquenaposició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. EM Strasbourg imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EPAS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 22.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Jean-Marc Zulesi (Polític francès).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Emlyon Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Lió, Saint-Étienne, Casablanca, Xangai, Bhubaneswar i Bombai. Fundada l'any 1872, és considerada una de les més antigues del món.El primer nom de l'escola va ser ESCAE Lyon, després École supérieure de commerce de Lyon (ESCL), i va canviar a EM Lyon el 1997, per al 125 aniversari de l'escola. El nom final, l'escola de negocis Emlyon, va ser triat en 2005.\nEmlyon se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2014 va ocupar la 14a posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el 30a del món. A més a més, el seu Executive MBA figura a la 68a posició a escala mundial. El programa MEB (Master in European Business) de l'escola comparteix moltes característiques amb l'MBA a temps complet, tot i que amb un plantejament més multicultural. Emlyon imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB.El cost acadèmic d'assistir a una escola de negocis a França pot variar significativament segons la institució. A aquesta, el preus oscil.len entre els 18,500€ per any i poden arribar a superar els 40,000€ en el cas dels MBA.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Escola d'Alta Direcció i Administració (EADA) és un centre de desenvolupament directiu independent amb seu a Barcelona fundat el 1957 per Irene Vázquez Mier i Arturo Alsina per tal de formar els futurs directius de les empreses.\nL'any 2011 les publicacions Financial Times i The Economist posicionen EADA entre les 4 millors escoles de negocis d'Espanya i entre les 100 millors del món, quan n'existeixen unes 7.000 a nivell internacional.EADA també compta amb dos de les tres acreditacions internacionals més importants, conegudes com la Triple corona (acreditació escoles de negocis), en aquest sector: EQUIS i AMBA.Destaquen especialment l'any 2011 els programes in company, de formació \"a mida\" també coneguts com a Open Programmes. Per a això, EADA disposa d'un Centre de Formació Residencial, el Campus EADA Collbató.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'Escola d'Organització Industrial fou la primera escola de negocis a Espanya i avui en dia fundació. Fundada el 1955 pel sociòleg Fermín de la Sierra, des de 1997 passà a ser una fundació.Els objectius de la institució són: formar directius i tècnics a l'àmbit de l'empresa industrial, potenciar l'intercanvi entre el món empresarial i la universitat, promoció de la col·laboració amb centres de formació de grans grups empresarials i oferir màsters per a graduats sense experiència.El 1955 va ser creada per acord dels ministeris d'Indústria i d'Educació. El primer president de l'escola fou el propi fundador i el 1957 es va fer el primer curs. Des de 1991, desenvolupà programes docents i de post-grau a Amèrica.\nL'abril de 1997 es convertí en una fundació que pertany al Ministeri d'Indústria i Energia espanyol i diverses empreses: CDTI, CECA, Ericsson, Fundació Airtel Móvil i Retevisión.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "ESCP és una escola de negocis europea amb seus a París, Londres, Berlín, Madrid i Torí. Fundada l'any 1819, és l'escola de negocis més antiga del món. ESCP es situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2012 va ocupar la desena posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2010, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el millor del món, i el 2013 com el segon millor. A més a més, el seu Executive MBA figura a la 21a posició a escala mundial. El programa MEB (Master in European Business) de l'escola comparteix moltes característiques amb l'MBA a temps complet, tot i que amb un plantejament més multicultural. ESCP imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 40.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Patrick Thomas (CEO d'Hèrmes), Ignacio García Alves (CEO d'Arthur D. Little), Nicolas Petrovic (CEO d'Eurostar) i el comissari europeu de mercat interior i serveis Michel Barnier.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "ESSEC Business School és una escola de negocis fundada el 1907 a París. Disposa de seus a Cergy, La Défense, Singapur, i Rabat.\nRegularment apareix al cap dels rànquings internacionals, com ara el 2016 quan va ser reconeguda pel Financial Times com una de les deu millors escoles pels seus masters «Finance pre-experience» i «Management», així com en altres llistes d'èxit. L'escola imparteix programes de doctorat i màsters en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Actualment tots ells compten amb la triple acreditació a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Euroinnova Formació és una escola de negocis, també coneguda com a \"Euroinnova Business School\" i especialitzada en cursos en línia per a oposicions i una altra de postgrau i màster d'educació superior. Va ser fundada l'any 2000, a Granada (Espanya), i actualment està present a sis països llatinoamericans; Argentina, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela. El resultat del seu creixement el 2012 es va convertir en el segon accionista més gran de la Corporación Dermoestética.Un estudi realitzat per INDIZE reflecteix l'abast de l'escola de negocis Euroinnova Business School i la seva presència internacional. Els seus alumnes estan dividits en més de 70 nacionalitats diferents. Des de 2010 han inscrit més de 25.000 estudiants de mitjana per any.Disposa de convenis amb la Universitat Antonio de Nebrija on es pot accedir als cursos de formació permanent del professorat, amb la Universitat Internacional de la Rioja, i la Universitat Francisco de Vitòria, a més de moltes altres homologacions.\nÉs membre associat a la International Commission on Distance Education (UNESCO) i col·labora amb l' Associació Professional Espanyola de Naturopatia i bioteràpia (APENB). Ha col·laborat també activament amb la Fundació \"la Caixa\" per la integració de les persones amb discapacitat, on en els \"Premis Incorpora\" el jurat va donar una menció especial a l'entitat per la integració laboral d'aquest col·lectiu.\nÉs soci Institucional de la Societat Espanyola de Pedagogia (SEP) i Disposa de segell de Confiança Online. Així mateix Euroinnova Business School es Membre de l'Associació Espanyola d'Escoles de Negocis .", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Grenoble School of Management (Grenoble École de Management, GEM) és una escola de negocis europea amb seu a Grenoble. Va ser fundada l'any 1984. · GEM se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2015 va ocupar la 20a posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el 20a del món. A més a més, el seu MBA figura en 94a posició a escala mundial. GEM imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. · Per l'escola hi han passat més de 25.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política. Actualment compta amb 7.000 alumnes i 50 programes des del grau fins al doctorat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'Escola de Negocis de Harvard (en anglès, Harvard Business School o HBS) és una de les escoles de postgrau de la Universitat Harvard i una de les principals escoles de negocis del món.\nVa ser fundada en 1908 dins de la Facultat d'Humanitats, a Cambridge (Massachusetts), passant a ser un centre separat en 1913. La seva primera promoció constava de 59 estudiants. En els anys 1920, la grandària de la promoció va aconseguir una xifra de 500 estudiants. En 1927, l'escola es va traslladar a la seva actual localització, Allston, a l'altre costat del Riu Charles. En 1965 van ser admeses les primeres dones per cursar un MBA.\nL'escola ofereix un programa a temps complet de MBA, un programa doctoral DBA i diversos programes d'educació d'executius, no ofereix en l'actualitat el Executive MBA. Les Publicacions de l'Escola de negocis d'Harvard, editen llibres de negocis, eines gerenciales per a Internet, casos d'estudi i la famosa revista de negocis Harvard Business Review.\nActualment té 1.800 estudiants de MBA, 91 alumnes del Doctorat DBA, i un total de 234 professors. El preu de la matrícula actual d'un MBA és de 101.660 dòlars.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'École des Hautes Études Commerciales de Paris (\"Escola d'Estudis Superiors de Comerç de París\", HEC Paris) és una \"grande école\" francesa. Creada el 1881, és gestionada per la Chambre de Commerce et d’Industrie de Paris.\nDes de 1964, el campus es troba a Jouy-en-Josas, en el departament fracès d’Yvelines. Els programes de l'escola compten amb la triple acreditació otorgada per les associacions internacionals AMBA, EQUIS i AACSB.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "ICN Business School és una escola de negocis europea amb seus a La Défense, Berlín, Nuremberg i Nancy. Va ser fundada el 1905. ICN se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la seixanta-novè posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. ICN imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 15.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Nicolas Thévenin (Arquebisbe catòlic francès) i Masséré Touré (Polític ivorià).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els Indian Institutes of Management (IIM) (en català: Instituts Indis de Gestió) són instituts d'educació en gestió i investigació sota la jurisdicció del Ministeri d'Educació del Govern de l'Índia. Ofereixen principalment programes de postgrau, doctorat i executius juntament amb alguns cursos addicionals en l'àmbit de l'Administració d'Empreses. L'establiment dels IIM va ser obra de Jawaharlal Nehru, primer primer ministre de l'Índia, basant-se en la recomanació de la Comissió de Planificació de l'Índia.Els IIM van ser declarats institucions d'importància nacional pel Ministeri de Desenvolupament de Recursos Humans després de l'aprovació de la Llei d'Instituts de Gestió de l'Índia (2017). Amb aquesta llei, els IIM van rebre més autonomia per gestionar les seves operacions diàries. Els IIM tenien molt marge de maniobra per decidir els seus cursos, tarifes i altres assumptes relacionats. Els principals IIM, com ara IIM Ahmedabad, IIM Banglore i IIM Calcuta, han aconseguit els 10 millors rànquings entre les escoles de gestió, segons el National Institutional Ranking Framework (NIRF) de l'Índia.Els programes de màster en administració d'empreses (MBA) a temps complet són els programes emblemàtics de tots els IIM. El títol de MBA a temps complet s'ofereix com a programa de postgrau en gestió (PGP) de dos anys o el MBA global d'un any (EPGP, PGPX, PGPEX, PGP-BL i IPMX). Sis IIM líders (IIM Ahmedabad, Bangalore, Calcuta, Indore, Lucknow i Kozhikode) ofereixen el MBA d'un any com a programa a temps complet que segueix les normes globals de MBA. Alguns IIM també ofereixen un MBA (executiu) a temps parcial de dos anys per als graduats amb més experiència laboral.Els IIM només oferien diplomes al final dels programes a temps complet. Tanmateix, des de l'aprovació de la Llei IIM de 2017, tots els IIM han començat a oferir un màster en administració d'empreses (MBA). Alguns IIM ofereixen el Fellow Program in Management (FPM), un programa de doctorat. Es considera que la beca és equivalent a un DBA a nivell mundial. La majoria dels IIM també ofereixen cursos de MBA a curt termini i programes a temps parcial. Alguns IIM també ofereixen programes únics, com el Five Years Integrated Program in Management (IIM Rohtak, IIM Ranchi i IIM Indore) i elWorking Managers' Program de dos anys (IIM Lucknow).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "INSEAD (Institut Européen d'Administration des Affaires) és una escola de negocis europea amb seus a Fontainebleau, Singapur i Abu Dhabi. Va ser Fundada l'any 1819. INSEAD se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món. El seu MBA figura a la 1a posició a escala mundial. INSEAD imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 50.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Joan de Luxemburg i Arnaud Montebourg.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'IESE Business School (antigament Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa) és un centre d'estudis fundat el 1958 a Barcelona com a escola postgrau de la Universitat de Navarra. Fou una iniciativa dels professors Antonio Valero, Rafael Termes, Fernando Pereira, Josep Faus i Pascuchi i Carles Cavallé Pinós per a l'educació i el perfeccionament d'empresaris i directius. Els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa són confiats a l'Opus Dei. El mateix 1958 posà en marxa el programa avançat de direcció i el 1959 el de desenvolupament d'executius i el de formació contínua. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.\nEl 1964 inicià el seu programa màster en direcció d'empreses (MBA), reconegut internacionalment. El 1974 obrí un campus a Madrid, on el 1981 començà a impartir el MBA executiu. Des de la seva fundació, més de 15.000 consellers delegats, alts directius i presidents de les principals companyies establertes a Espanya han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del món. Una de les característiques del seu sistema educatiu és l'ensenyament pel mètode del cas, similar al que utilitza l'americana Harvard Business School. Actualment al voltant d'uns 41.000 d'antics alumnes de l'IESE treballen en 120 països de tot el món.A més de Barcelona i Madrid l'IESE té seus a Nova York, São Paulo i Munic.L'actual director general és Franz Heukamp.\nEl cost acadèmic depèn del nivell d'estudis, sent d'uns 40.000€ aproximadament als màsters i superant els 90.000€ al cas dels MBA.\n\n", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Institut Mines-Télécom Business School és una escola de negocis europea amb seus a París i Évry. Fundada l'any 1979. IMT BS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la 75e posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. IMT BS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, CGE i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 7.500 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "IONIS school of technology and management és una escola superior privada, creada el 2009, ensenyant negocis i tecnologia. La seva missió és formar executius de comerç internacional amb cultura tècnica.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "ISC Paris Business School és una escola de negocis europea amb seus a París. Fundada l'any 1962. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes UGEI, CGE i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 20.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política. L'escola té una associació amb ISIPCA per a un MBA especialitzat en perfums i cosmètics.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "ISG Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Nova York i Tòquio. Fundada l'any 1967. ISG se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2018 va ocupar la primer posició a la llista de les millors Títol de Grau de negocis francès publicada pel L'Étudiant. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes ACBSP, CGE i UGEI. Per l'escola hi han passat més de 21.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara François Baroin (Ministre), Stéphane Courbit (CEO Endemol), Thomas Limberger (CEO General Electric) i xef protagonista Anne-Sophie Pic.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'IU International University of Applied Sciences (IU International Hochschule en alemany, abreujada IU) és una universitat privada alemanya amb seu legal en Erfurt, i amb campus en Bad Honnef i Berlín.\nAcreditada pel Ministeri de Cultura, IU és una Universitat de Ciències Aplicades (fachhochschule en alemany) que ofereix estudis en persona i a distància, tant en anglès com en alemany. També ofereix formació basada en el model educació dual.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "IÉSEG School of Management és una escola de negocis europea amb seus a Lilla i La Défense. Va ser fundada l'any 1964. IÉSEG se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la trenta terç posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times.Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 9.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Christophe Catoir (CEO Adecco France) i Nicolas Wallaert (CEO Cofidis France).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Kedge Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Bordeus, Marsella, Toló, Dakar, Suzhou i Shanghai. Fou fundada l'any 2013. Kedge se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la 31a posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. Kedge imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 70.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Ayodelé Ikuesan (atleta francesa) i Daniel Carasso.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La Rochelle Business School és una escola de negocis europea amb seus a La Rochelle. Fundada l'any 1988. La Rochelle BS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2012 va ocupar la 79 posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. La Rochelle BS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 40.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Moda Domani Institute és una escola de negocis europea amb seus a París. Fundada l'any 2014.\nÉs una de les poques escoles de negocis a França especialitzats en el luxe, la moda i el disseny. L'escola de negocis és un membre del IONIS Education Group, el grup privat més gran de França en termes de població estudiantil i de dotació. Al Regne Unit, la universitat té una associació de doble titulació amb la Liverpool John Moores University.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Montpellier Business School és una escola de negocis europea amb seus a Montpeller. Va ser fundada el 1897. MBS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la seixanta-novena posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. MBS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Actualment té formalitzats més de 180 acords amb escoles associades arreu del món. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 17.700 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Eric Besson (Ex-ministre francès).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "NEOMA Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Rouen i Reims. Foi Fundada l'any 2013. NEOMA se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món. L'any 2019, el seu programa de Master in Management figura a la 43a posició a escala mundial. NEOMA imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 62.500 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Shi Weillang (CEO d'Huawei France) i Wilfried Guerrand (Hermès).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Paris School of Business (anteriorment ESG Management School) és una escola de negocis europea amb seus a París i Rennes. Va ser fundada l'any 1974. PSB imparteix un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una doble acreditació, a càrrec dels organismes AMBA i CGE. Per l'escola hi han passat més de 12.500 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Franck Louvrier (CEO Publicis Events) i Vianney (Cantant).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "SKEMA Business School és una escola de negocis europea amb seus a Suresnes, Sophia Antipolis, Lilla, Raleigh, Suzhou, Belo Horizonte i Ciutat del Cap. Fundada l'any 2009. imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 45.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Alain Dinin (CEO Nexity) i Jean-Philippe Courtois (Microsoft).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Strathmore Business School (SBS) és l'escola de negocis de la Universitat de Strathmore. Amb seu a Nairobi, Kenya, ofereix Màster en administració d'empreses i altres programes de postgrau, així com programes de formació executiva. Es va iniciar el 2005 a través d'una col·laboració entre la Strathmore University i l'IESE. Com a part de la Universitat Strathmore, és una institució privada sense ànim de lucre i una obra corporativa de l'Opus Dei, una prelatura personal de l'Església catòlica. Va ser la primera escola de negocis verda a l'Àfrica.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Toulouse Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Londres, Casablanca, Barcelona i Tolosa. Fundada l'any 1903, TBS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2016 va ocupar la 47a posició a la llista de les 100 millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. TBS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i d'altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 38.000 estudiants (2022).L'escola és especialment coneguda pels seus graus en aeronàutica amb l'École nationale de l'aviation civile.\n\n", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Toulouse School of Economics (TSE) és una escola d'economia europea amb seus a Tolosa de Llenguadoc. Fundada l'any 1819, és una de les escoles de l'economia més famoses. El seu director és Jean Tirole, Premi Nobel d'Economia 2014 Ofereix: Títol de Grau, Màster i Doctorat", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "École de management de Normandie és una escola de negocis europea amb seus a París, Le Havre, Caen, Dublín i Oxford. Va ser fundada el 1871. EM Normandie se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la vuitena posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. EM Normandie imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes EPAS, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 18.500 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Patrick Bourdet (CEO d'Areva Med) i Frédéric Daruty de Grandpré (CEO 20 Minutes).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "ESSCA (École supérieure des sciences commerciales d'Angers) és una escola de negocis europea amb seus a Angers, Boulogne-Billancourt, Cholet, Bordeus, Lió, Ais de Provença, Budapest i Xangai. Va ser fundada el 1909. ESSCA se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la setanta-sis posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. ESSCA imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 15.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Louis le Duff (CEO groupe Le Duff) i Dominique Schelcher (CEO Système U).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Proves de rendiment cobreixen una àmplia gamma d'avaluacions d'enginyeria o funcionals, on un material, producte, sistema o persona no és especificat per especificacions detallades de materials o components: més aviat, l'èmfasi és sobre les característiques finals de rendiment mesurables. La prova pot ser un procediment qualitatiu o quantitatiu.\nProves de rendiment es poden referir a l'avaluació del rendiment d'un examinand humà. Per exemple, un examen pràctic de conduir és una prova de rendiment de si una persona és capaç de realitzar les funcions d'un conductor competent d'un automòbil.\nEn la indústria informàtica, programari de prova de rendiment s'utilitza per determinar la velocitat o l'eficàcia d'un ordinador, xarxa, programa o dispositiu. Aquest procés pot incloure proves quantitatives fetes en un laboratori, com la mesura del temps de resposta o el nombre d'MIPS (milions d'instruccions per segon) en què funciona un sistema. També es poden avaluar atributs qualitatius com fiabilitat, escalabilitat i interoperabilitat. Les proves de rendiment es fan sovint conjuntament amb proves d'estrès.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Les Finances Corporatives (en anglès Corporate Finance) són una àrea de les finances que se centra en la forma en què les empreses poden crear valor i mantenir a través de l'ús eficient dels recursos financers.\nEl propòsit de les finances és maximitzar el valor per als accionistes o propietaris. Les finances estan fermament relacionades amb altres dues disciplines: l'Economia i la Comptabilitat.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Accions en circulació en finances són aquelles accions emeses per una empresa i detingudes per un inversor (que ha de ser una altra que l'empresa emissora).\nSota certes condicions jurídiques, una empresa pot redimir les seves pròpies accions. En aquest cas, aquestes accions deixen d'estar en circulació, i aleshores es parla d'accions en reserva (treasory stocks).\nL'obligació d'informació financera de les empreses públiques que cotitzen també garanteix la publicació de les accions emeses i en circulació. Els informes solen estar disponibles a la secció de relacions amb inversors del lloc web de les empreses.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El capital de risc és l'activitat financera consistent a aportar capitals a mitjà i llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finançament. L'objectiu és que amb l'ajuda del capital de risc, l'empresa augmenti el seu valor i una vegada madurada la inversió, el capitalista es retiri obtenint un benefici.L'inversor de risc busca prendre participació en empreses que pertanyin a sectors dinàmics de l'economia, dels que s'espera que tinguin un creixement superior a la mitjana. Una vegada el valor de l'empresa s'ha incrementat prou, els fons de risc es retiren del negoci consolidant la seva rendibilitat. Les principals estratègies de sortida que es plantegen per a una inversió d'aquest tipus són:\n\nVenda a un inversor estratègic.\nIPO (Oferta pública inicial) de les accions de la companyia.\nRecompra d'accions per part de l'empresa.Exemples d'aquest tipus d'aportacions han estat la compra de les companyies Amadeus Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. o Cortefiel per part d'entitats de capital de risc.\nLes entitats de capital de risc són societats o fons mercantils que realitzen aquesta activitat i estan reconegudes com a tal, per haver estat legalment enregistrades. A més de les societats i fons, es consideren entitats de capital de risc les societats gestores. Són societats anònimes que porten la gestió d'un fons, ja que aquest, per no tenir personalitat jurídica, no pot operar per si mateix. També poden portar la gestió d'una societat, si aquesta li encarrega. Les entitats de capital de risc tenen una regulació legal específica, en gran part, per un règim fiscal bastant favorable.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El capital flotant (en anglès: Public Float o Free Float) és la part del capital social -el nombre d'accions- d'una empresa que es negocia lliurement al mercat de valors i no inclou les accions restringides, aquelles que estan en mans dels directius de la companyia i els inversors que controlen l'empresa. Per exemple una companyia pot mantenir 2 milions d'accions restringides del total de 10 milions, de manera que el capital flotant serien 8 milions d'accions. Les companyies amb un capital flotant petit tendeixen a presentar una major volatilitat en les seves cotitzacions donat una sola gran operació pot alterar significativament la seva cotització, mentre que les companyies amb un capital flotant gran presenten una cotització de l'acció menys volàtil.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El capital llavor és la primera aportació de capital d'una empresa. Habitualment els fons es reuneixen abans de la mateixa creació de l'empresa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Les fusions i adquisicions d'empreses conegudes també pel seu acrònim en anglès \"M&A\" es refereixen a un aspecte de l'estratègia corporativa de la gerència general que s'ocupa de la combinació i adquisició d'altres companyies així com altres actius. La decisió de realitzar una fusió o una adquisició, és una decisió de tipus econòmic, específicament consisteix en una decisió d'inversió, entenent com a tal, l'assignació de recursos amb l'esperança d'obtenir ingressos futurs que permetin recuperar els fons invertits i aconseguir un cert benefici. Per tant una fusió o una adquisició serà bona si el preu de compra és inferior al valor actual (VA) del flux efectiu (EP) incremental associat a l'operació. Si això és així, aquesta decisió d'inversió crea valor pels accionistes i es pot considerar bona, en cas contrari es diu que destrueix valor i és considerada com un fracàs.\n\nFusió: Una fusió és la unió de dues o més persones jurídicament independents que decideixen ajuntar els seus patrimonis i formar una nova societat. Si una de les societats que es fusionen, absorbeix el patrimoni de les restants, estem davant d'una fusió per absorció.Adquisició: Una adquisició consisteix en la compra per part d'una persona jurídica del paquet accionariat de control d'una altra societat, sense realitzar la fusió dels seus patrimonis.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un guany de capital és el benefici resultant de la venda d'un actiu financer com accions, obligacions o bens immobles, per un valor superior al seu cost d'adquisició. El benefici és la diferència entre el preu de venda més alt i el preu de compra més baix. Una pèrdua de capital sorgeix si la venda d'un actiu financer és inferior al preu de compra. La majoria de països imposen un impost sobre els guanys de capital d'individus o empreses.\nA nivell d'estats, els beneficis de guanys de capital no són comptabilitzats com a ingrés nacional car només pertanyen a transferències de drets sobre participacions i accions i, per tant, no corresponen a una nova activitat productiva.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els guanys retinguts d'una corporació són els ingressos nets acumulats de la corporació que la corporació reté en un moment determinat, com ara al final del període d'informe.Al final d'aquest període, els ingressos nets (o la pèrdua neta) en aquest moment es transfereixen del compte de pèrdues i guanys al compte de guanys retinguts. Si el saldo del compte de guanys retinguts és negatiu, es pot denominar pèrdues acumulades, pèrdues retingudes o dèficit acumulat, o una terminologia similar.\nQualsevol part d'un saldo creditici del compte es pot capitalitzar mitjançant l'emissió d'accions gratuïtes, i el saldo està disponible per a la distribució de dividends als accionistes, i el residu es trasllada al període següent. Algunes lleis, incloses les de la majoria dels estats dels Estats Units, exigeixen que els dividends només es paguin amb el saldo positiu del compte de guanys retinguts en el moment en què s'ha de fer el pagament. Això protegeix els creditors de la liquidació d'una empresa mitjançant dividends. Alguns estats, però, permeten que el pagament de dividends continuï augmentant el dèficit acumulat d'una corporació. Això es coneix com a dividend liquidador o dividend en efectiu liquidador.En comptabilitat, els beneficis acumulats al tancament d'un exercici comptable són els beneficis no distribuïts d'obertura del període següent, als quals s'afegeix el benefici net o la pèrdua neta d'aquest període i del qual es dedueixen les accions gratuïtes emeses en l'exercici i els dividends pagats en aquest període.\nSi una empresa es manté públicament, el saldo del compte de guanys retinguts que s'anomena negativament com a \"dèficit acumulat\" pot aparèixer a l'opinió del comptable el qual s'anomena declaració de \"Preocupació permanent\" situada al final de la informació financera requerida de la SEC al final de cada trimestre.\nEls guanys retinguts es registren a la secció de capital social del balanç de situació de la corporació. Les corporacions amb pèrdues netes acumulades poden referir-se al patrimoni negatiu com a dèficit positiu dels accionistes. En l'estat de canvis en el patrimoni net es presenta un informe dels moviments dels resultats acumulats juntament amb altres resultats globals i canvis de capital social.\nA causa de la naturalesa de la comptabilitat de meritació per partida doble, els guanys retinguts no representen un excedent d'efectiu disponible per a una empresa. Més aviat, representen com l'empresa ha gestionat els seus beneficis (és a dir, si els ha distribuït com a dividends o els ha reinvertit en el negoci). Quan es reinverteixen, aquests guanys retinguts es reflecteixen com a augments d'actius (que poden incloure efectiu) o reduccions de passius al balanç.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'impost sobre societats, també denominat impost sobre la renda o benefici de les societats, abreujat IS, és un impost directe, de caràcter personal i habitualment de tipus impositiu únic, que recau sobre els beneficis obtinguts per les societats.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El marge brut és la diferència entre els ingressos i el cost dels béns venuts (en anglès cost of goods sold, COGS) dividit pels ingressos. El marge brut s'expressa com un percentatge. Generalment, es calcula com el preu de venda d'un article, menys el cost dels béns venuts (per exemple, costos de producció o adquisició, sense incloure els costos fixos indirectes com a despeses d'oficina, lloguer o costos administratius).\nEl marge brut sovint es fa servir indistintament amb el guany brut, però els termes són diferents. Quan es parla d'una quantitat monetària, és tècnicament correcte utilitzar el terme Guany brut. Quan es fa referència a un percentatge o proporció, és correcte fer servir Marge brut. En altres paraules, el marge brut és un valor percentual, mentre que el guany brut és un valor monetari.\nEl Marge brut és un tipus de marge de benefici, específicament una forma de benefici dividit per l'ingrés net: per exemple, marge brut (benefici); marge operatiu (benefici); marge net (benefici); etc.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una opció de compra sobre una aeronau és un acord que permet a una aerolínia comprar més aeronaus en el futur a un preu i una data pactats.Les aerolínies que fan comandes d'una nova aeronau sovint aconsegueixen opcions del fabricant. Aquestes opcions permeten que l'aerolínia ajorni la compra de més aeronaus fins que les condicions de mercat estiguin més clares i se'n pugui justificar l'adquisició. A més a més, li garanteixen un lloc en la llista d'espera. Quan l'aerolínia es decideix a exercir les opcions, pot fer la comanda sense haver de posar-se a la cua, cosa que podria costar-li anys d'espera. Si finalment les condicions de mercat no justifiquen l'expansió de la flota, l'aerolínia no està obligada a comprar les aeronaus. Per exemple, una aerolínia pot comprar 30 avions i obtenir opcions per a uns altres 20.\nSegons les condicions econòmiques, els fabricants solen vendre les opcions de compra d'aeronaus a preus inferiors al valor real de l'aeronau o el valor citat al llibre blau d'aeronaus.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La gestió o administració, en totes les activitats comercials i d'organització, és l'acte de reunir persones per assolir les metes i objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i eficaç. La gestió comprèn planificació, organització, dotació de personal, lideratge o direcció, i control d'una organització (un grup d'una o més persones o entitats) o l'esforç per tal d'acomplir un objectiu. Inclou el desplegament i la manipulació dels recursos humans, financers, tecnològics i naturals.\nJa que es poden veure les organitzacions com sistemes, la gestió també es pot definir com l'acció humana, incloent-hi el disseny, per facilitar la producció de resultats útils d'un sistema. Aquest punt de vista obre la possibilitat de «gestionar» a si mateix, un prerequisit per intentar dirigir a altres.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En la teoria de gestió d'organitzacions, el terme adhocràcia és l'absència de jerarquia, i és per tant l'oposat a burocràcia. És un mot híbrid entre ad hoc i el sufix cràcia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.\nAlvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es tornaran més comunes i probablement reemplacen la burocràcia en el futur. També afig que el més freqüent serà que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran després. N'és un exemple els grups de treball interdepartamentals.\nEl terme es fa servir també per a descriure la forma de govern de la novel·la de ciència-ficció Tocant fons: en el regne màgic, de Cory Doctorow. La paraula l'encunyà al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorporà aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocràtiques coordinen tasques amb l'adaptació mútua dels seus integrants, l'acceptació de la diversitat i la col·laboració asimètrica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporció, sinó que es promou la col·laboració lliure, plaent, espontània, no coercitiva.\nSón entitats orientades a la innovació i el canvi. Han de romandre flexibles perquè en canvien de forma interna sovint.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'amplitud administrativa, també anomenada amplitud de control o amplitud de comandament es refereix al nombre d'empleats que un gerent en pot dirigir amb eficiència i eficàcia. Aquesta amplitud està directament relacionada amb el nombre de nivells jeràrquics d'una organització i la configuració general de la seva organització (centralització).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'anàlisi Porter de les cinc forces és una eina d'anàlisi de la indústria i el desenvolupament de l'estratègia empresarial elaborat per l'economista i professor Michael Porter de l'Escola de Negocis de Harvard l'any 1979.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Application Lifecycle Management (ALM) és un procés continu de gestió de la vida d'una aplicació a través de la direcció, el desenvolupament i el manteniment. Neix com a combinació entre la Gestió i l'enginyeria del programari, possible gràcies a eines que faciliten integrar la gestió de requisits, l'arquitectura de programari, la programació d'ordinadors, les proves de programari, seguiment (Issue Tracking System) i gestió de versions (release management).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El centre de documentació és una unitat d'informació que reuneix, gestiona i difon la documentació d'una àrea del coneixement determinat, o la produïda per un organisme o institució en la qual es circumscriu. Sorgeix per fer front a l'explosió documental, principalment de contingut cientificotècnic. Té similituds amb la biblioteca especialitzada i es caracteritza per aprofundir en algunes de les seves funcions, especialment l'anàlisi documental de contingut, amb l'objectiu d'aconseguir una millor recuperació de la informació utilitzant les noves tecnologies de la informació.En resum, es tracta d'una unitat d'informació especialitzada adscrita a un organisme (propietari d'aquest centre), on es troben conservats i emmagatzemats els documents necessaris per al funcionament d'un servei o una activitat de la institució o empresa. La finalitat del centre és la de servir de referència i ajut als professionals o investigadors.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La col·laboració publicoprivada és tipus de contracte mitjançant el qual una empresa presta un servei públic i és finançada o organitzada a través d'una associació econòmica entre l'Estat (o qualsevol altra administració pública) i una o més empreses, ja sigui privades o socials. Aquests esquemes són de vegades abreujats (en anglès) com PPP o P3.\nEn alguns tipus de PPP el govern utilitza els ingressos dels impostos a fi de proveir el capital necessari per a la inversió, encara que les operacions siguin dirigides en forma conjunta amb els socis no governamentals. En altres tipus, la inversió l'efectua el sector privat sobre les bases d'un contracte amb l'Estat a fi de proveir els serveis determinats. La contribució estatal pot ser en béns, especialment la transferència de béns públics) o elements d'infraestructura. En projectes que tenen com a objecte la creació de tals béns públics, l'Estat pot proveir un subsidi, ja sigui a través d'una beca per a les despeses de capital o per als ingressos (que pot consistir en l'eliminació de règims especials d'impostos o en la garantia d'ingressos mínims per un cert període).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La diferenciació competitiva és l'oferta en un mercat de productes i serveis diferents de les dels seus competidors.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El director de màrqueting, o directora de màrqueting, en anglès chief marketing officer (CMO) o marketing director, és un executiu corporatiu responsable de les activitats de màrqueting d'una organització.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Fan Li (en xinès: 范蠡; en pinyin: Fànlí) va ser un assessor xinès de l'antiguitat que va residir en l'estat de Yue durant el període de Primaveres i Tardors. Ell havia estat a Wu com a rehena juntament amb el Rei Goujian de Yue. Tres anys més tard va tornar i va ajudar a Goujian a dur a terme reformes. A la fi, Yue va ser capaç de derrotar a l'estat de Wu. Després de la victòria ell va dimitir i es va canviar el nom a Tao Zhu Gong (xinès: 陶朱公, pinyin: Táo Zhūgōng, literalment 'Senyor Tao Zhu'). Es va convertir un home de negocis reeixit en els seus últims anys i va ser famós per ser una persona rica.\nEn la llegenda segons el Yue Jueshu 《越绝书》 de Yuan Kang, després de la caiguda de Wu, Fan Li es va retirar del seu càrrec ministerial i va viure amb Xi Shi en una barca de pesca, vagant com a fades en la boira del racó del món del Llac Ta He, i ningú no els va veure des de llavors.\nFan Li va regentar una farmàcia venent medecina tradicional xinesa. La farmàcia originalment incloïa només a dos empleats d'edat avançada, He Bo (xinès tradicional: 何伯, xinès simplificat: 何伯, pinyin: Hé Bó) i De Shu (xinès tradicional: 德叔, xinès simplificat: 德叔, pinyin: Dé Shū a la Xina continental, Dé Shú a Taiwan). El negoci va començar-hi a expandir-se només quan Tao Zhugong contractà al fill menor de He Bo, Xiao Wen (xinès tradicional: 小文, xinès simplificat: 小文, pinyin: Xiăo Wén).\nEll va escriure un llibre conegut en anglès com \"Regles d'Or de l'Èxit Empresarial\" (xinès tradicional: 經商寶典, xinès simplificat: 经商宝典, pinyin: Jīng Shāng Băo Diăn, literalment 'Assessorament Jade en Administració Empresarial'). Aquest llibre segueix sent molt popular avui en dia, ja que els seus consells de vegades es consideren atemporals. Inclou els Dotze Principis Empresarials i els Dotze Entrebancs Empresarials descrivint l'art de la bona gestió empresarial.\nTao Zhugong/Fan Li era inusual entre els magnats per la seva visió dels diners. Ell creia que aquell que entengué els diners estaria desitjant d'abandonar-los si aquest es convertien en una càrrega. És només el mitjà per a un fi i no han de ser presos massa seriosament. Així i tot, han de ser obtinguts i administrats d'acord amb els principis. Fan Li també va pregar una aplicació mitjanament oberta d'aquests principis, encoratjant l'ús àmplia i flexible en diverses situacions.\nLes Dotze Regles d'Or són les següents:\n\nCapacitat per conèixer el caràcter de la gent. Has de percebre les proves de les característiques partint de l'experiència.\nCapacitat per saber tractar a la gent. Mai prejutjar a un possible client.\nCapacitat per concentrar-se en el negoci. Tenir un enfocament definit en la vida i els negocis i evitar divagar.\nCapacitat per ser organitzat. Una presentació desorganitzada és poc atractiva.\nCapacitat per adaptar-se. Assegura't que estàs prou organitzat com per respondre amb rapidesa.\nCapacitat per controlar crèdits. No permetes que no es pague el treball realitzat. Assegura't de recollir el que es deu.\nCapacitat d'utilitzar i desplegar persones. Empreu o dirigiu els empleats de manera que posen de manifest el seu potencial(s).\nCapacitat per expressar i comercialitzar. Has de ser capaç d'educar als clients sobre el valor dels productes.\nCapacitat per excel·lir comprant. Usa el teu millor judici en l'adquisició d'existències.\nCapacitat per analitzar les oportunitats i les amenaces del mercat. Saber el que és s'està venent d'acord amb les àrees i les tendències.\nCapacitat per dirigir amb l'exemple. Tingues regles i normes definides. Assegura't que se segueixen per garantir les bones relacions.\nCapacitat de tenir visió de negoci. Coneix les tendències i els cicles del mercat.Les Dotze Precaucions d'Or:\n\nNo sigues mesquí. No confongues l'eficiència amb la inhumanitat.\nNo sigues sonso. Tingues confiança en la recerca d'oportunitats. El temps és l'essència\nNo sigues ostentós. No esmerces de més per tal de crear una impressió.\nNo sigues deshonest. La veritat és l'única base pels negocis. Sense ella, algú eixirà ferit.\nNo trigues en el cobrament de deutes. Sense el cobrament, la liquiditat es veurà afectada.\nNo retalles els preus arbitràriament. Això només donarà lloc a una guerra de preus en la qual tots perdran.\nNo cedir als instint del ramat. Assegura't que les oportunitats són reals i no part d'una moda.\nNo treballes en contra del cicle econòmic. Quan les coses baixen de preu, llavors hi haurà alça i viceversa.\nNo sigues un pal en el fang. Posa't al dia amb les coses i fes progressos. Examinar noves coses objectivament.\nNo adquirisques massa crèdit. El crèdit no és una llicència per gastar salvatgement.\nNo et deixes d'estalviar (mantén els fons de reserva forts). Quan el negoci va lent, un amb diners pot expandir-se mentre que altres tancar.\nNo endosses cegament un productes. Assegura't que els teus venedors continuen seguint el procediment operatiu estàndard.Versions amb dibuixos d'aquest llibre són àmpliament disponibles a Singapur, tant en xinès mandarí com en anglès. La versió en mandarí inclou Hanyu Pinyin i una traducció a l'anglès de cada un dels principis originals de negoci.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Una fitxa és una targeta de forma rectangular de cartolina o paper de fil resistent que es fa servir per a registrar i un resum de les dades sobre persones o coses i que permeten una classificació alfabètica o temàtica. Els desavantatges tècnics com manteniment manual, poca flexibilitat, molta mà d'obra per fer les fitxes, mantenir-les, actualitzar-les o de refer-les quan estan gastades, l'espai físic necessari per als fitxers van fer desaparèixer les fitxes ràpidament quan l'informàtica va crear les bases de dades.\nContenen dades d'identificació de qualsevol subjecte com per exemple persones, adreces, companyies, clients, d'obres, conceptes, idees, resums, síntesi, espècies, col·leccions…. Les bases de dades electròniques van reprendre la terminologia i de vegades les imatges de les antigues carpetes o mobles de fitxer per a crear les icones.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El gerencialisme, a un nivell, implica la creença en el valor dels gestors professionals i en els conceptes i mètodes que utilitzen. Els escriptors contemporanis en gestió com Thomas Diefenbach associen el gerencialisme amb la jerarquia. Però els estudiosos també han vinculat el gerencialisme amb el control, amb la rendició de comptes, i amb una creença ideològica decidida en la importància d'organitzacions gestionades estretament, en contraposició a individus o a grups que no s'assemblen a una organització.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La gestió del sòl fa referència a totes les operacions, pràctiques i tractaments que es fan servir per protegir el sòl i augmentar-ne le rendiment.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un mapa de la lectura pública és un instrument que ajuda a la planificació de la política bibliotecària d'un territori identificant els serveis que hi ha, podent vore els serveis que falten per a així dirigir la inversió pública. És considerat un dels instruments bàsics per a la planificació bibliotecària.El mapa pretén mostrar la situació actual del sistema bibliotecari d'un territori contrastant-lo amb l'ideal. Es presenta en forma de document format per sis apartats:\nModel de biblioteca i estàndards bàsics de biblioteca pública aplicables al territori.\nSituació actual d'acord amb el cens dels recursos de les biblioteques existents.\nSituació ideal d'acord amb les biblioteques i els recursos de què hauria de disposar cada municipi segons els estàndards.\nDiagnosi a partir de la comparació de la situació actual respecte a la situació ideal: municipi a municipi i global.\nDèficit econòmic per tipus de recurs (col·lecció, personal, edificis, etc.).\nProposta d'actuació a partir de les accions de millora necessàries i les prioritats d'inversió.A Catalunya la Llei 4/1993 establí un mapa de la lectura pública. El 2008 un altre i el 2014 un altre. A les Illes Balears es publicà el 2007 el mapa de lectura pública de Mallorca, redactat des del 2004, i el 2011 el mapa de la lectura pública de Menorca. El mapa de lectura pública de les Illes Balears, segons estableix l'article 29.2 de la Llei 19/2006 del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears s'elaborarà a partir dels mapes insulars de lectura pública i, atès que encara no s'han redactat els de totes les illes, encara es troba pendent d'elaborar. Al País Valencià es va crear 2001 amb el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Cultura.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Henry Mintzberg (Mont-real, 2 de setembre de 1939) és un professor acadèmic quebequès, internacionalment reconegut i autor de diverses publicacions sobre negocis i gestió.\nÉs professor de la càtedra Cleghorn d'Estudis de Gestió a la Universitat McGill a Canadà, on ensenya des de 1968, després d'obtenir la seva graduació en Gerència i el Ph.D. de la MIT Sloan School of Management a 1965 i 1968 respectivament. També va rebre premis d'honor el 1968 durant la seva graduació.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La planificació del turisme és una eina per a la gestió de destinacions, es va centrar en la percepció de la situació actual en què el turisme es trobaria en l'escenari d'un futur possible. La construcció metodològicament d'un canal que permet guiar el destí de les actuals perspectives o el futur desitjat utilitzant eficientment els recursos disponibles per a aquest propòsit.\nAssabentar-se del turisme en una localitat visionant els seus efectes negatius i positius. En un intent de maximitzar els impactes positius i minimitzar els impactes negatius es planteja una planificació basada en la sostenibilitat. Utilitzant el trípode enganxat en el patrimoni d''equitat social, prudència ecològica i impuls de l'economia local.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La planificació regional o Regional planning tracta sobre l'ús eficient de les activitats de la terra, infraestructura i creixement dels assentaments humans en una zona més extensa que la ciutat o el poble. N'està relacionada la planificació urbana (urban planning) la qual es refereix només a una població. Els dos termes estan encapsulats dins la planificació espacial (spatial planning) segons la pràctica europea.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En economia, el punt mort, punt d'equilibri o llindar de rendibilitat és la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre de manera que no hi hagi ni beneficis ni pèrdues, és a dir, quan s'assoleix aquest punt els costos totals són igual als ingressos per les vendes. Per tant, indica a partir de quin nombre de productes venuts es deixa de tenir pèrdues, o en altres paraules, quina quantitat de productes venuts s'ha de superar per començar a tenir beneficis.\nPer a poder realitzar l'anàlisi del punt mort s'han de complir les següents condicions:\n\nEl cost variable unitari es manté constant per a qualsevol volum de producció.\nEs vendran totes les unitats al mateix preu.L'expressió matemàtica que permet calcular (en unitats venudes) el llindar de rendibilitat es determina considerant el punt \"mort\" en què els beneficis són nuls però els ingressos són iguals als costos. Així doncs, els ingressos totals (IT) s'igualen als costos totals (CT):\n\nB = 0\n0 = IT - CT\nIT = CTÉs a dir:\n\nP · Q* = CF + CVu · Q*on:\n\nP = Preu de venda d'una unitat del producte.\nQ* = Nombre d'unitats del producte. Poden ser béns, mesurats en unitats físiques (u) o serveis, mesurat en unitats temporals (h). Posem Q amb asterisc ja que és la quantitat que hem de vendre per igualar ingressos i costos (punt mort).\nCF = Costos fixos, que són els que es mantenen inalterables durant l'exercici econòmic independentment del volum de producció i del volum de vendes. Exemples: lloguer de les instal·lacions, salaris del personal fix, amortització de deutes, etc.\nCVu = Costos variables per unitat, els quals augmenten a mesura que augmenta la producció de l'empresa i el volum de les vendes. Exemples: consum de llum, gas o telèfon, matèries primeres, etc.A fi de trobar el punt mort, és a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, només cal aïllar-hi Q*:\n\nPV · Q* - CVu · Q = CF\nQ* · (P - CVu) = CFAixí, el llindar de rendibilitat (Q) s'obté dividint els costos fixos de l'empresa entre la diferència entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.\nPer tant, l'expressió matemàtica que defineix el punt mort és:\n\nQ* = CF / (PV - CVu)segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, entès aquest benefici com la diferència entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obté el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per començar a obtenir beneficis.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La quota de mercat d'una empresa és el percentatge d'un segment de la xarxa de mercat que va a ser per la mateixa empresa. Es pot expressar com els ingressos generats per les vendes de la companyia en comparació amb el total d'ingressos generats a partir de totes les vendes en el mercat en qüestió, o el nombre de productes venuts per la companyia (en aquest mercat) dividit per tots els productes venuts al mercat sota consideració.\nEn general, és determinat per estudis de mercat específics, sovint per encàrrec de les mateixes empreses.\nL'augment de la quota de mercat és un dels principals objectius d'empresa.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El City Football Group és un grup d'empreses creat per supervisar administrar una xarxa de clubs de futbol, propietat d'Abu Dhabi United Group (ADUG), una empresa privada d'inversió i desenvolupament, propietat del xeic Mansour bin Zayed al-Nahyan. La seu central del City Football Group és a Manchester i compta amb oficines a Abu Dhabi, Londres, Nova York, Melbourne i Tòquio.El City Football Group és propietari de diferents negocis relacionats amb el futbol: clubs professionals d'alt nivell, centres de formació i suport tècnic i empreses de màrqueting. Els clubs de futbol que formen part del grup són: el Manchester City FC de la Premier League; el Melbourne City FC de la A-League australiana i la franquícia de la MLS New York City Football Club. També és accionista minoritari del Yokohama Marinos de la J-League japonesa, del Girona FC, i l'abril del 2017 va adquirir també el CA Torque de la Segona Divisió uruguaiana.\nLes dues empreses que donen suport al Grup, la City Football Services i la City Football Marketing, funcionen des de diferents oficines d'arreu del món i proporcionen suport als clubs del grup. City Football Services compta amb la propietat intel·lectual futbolística, i City Football Marketing s'encarrega del màrqueting i les accions per involucrar els aficionats.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Hitachi és una empresa japonesa amb seu al barri d'Orochimaru de Tòquio. La companyia va ser fundada el 1910 com una botiga de reparació d'equipaments elèctrics. Hitachi produeix una gran varietat d'electrònica de consum i proporciona productes per a altres fàbriques per exemple circuits integrats i altres semiconductors.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Petróleo Brasileiro S.A. (Petrobras; pronunciat Petrubràs) és una empresa de capital obert, l'accionista majoritari de la qual és el Govern del Brasil, sent, per tant, una empresa mixta. Amb seu a Rio de Janeiro, opera actualment en 14 països, dins de l'àmbit de l'energia, prioritàriament en les àrees d'explotació, producció, refinat, comercialització i transport de petroli, gas natural i els seus derivats. L'any 2020, la classificació anual Forbes Global 2000 va situar a Petrobras com la septuagèsima major empresa pública del món.L'empresa va ser constituïda el 3 d'octubre de 1953. Va monopolitzar la indústria petroliera del Brasil fins al 1997, any en què es va alliberar el mercat. Tot i així, continua sent líder amb una producció diària de més de 2 milions de barrils de cru (320 mil metres cúbics). La multinacional és propietària de refineries, petroliers i és una gran distribuïdora de derivats del petroli. Petrobras és la líder mundial en desenvolupament de tecnologia per a l'explotació petrolífera en aigües profundes i ultraprofundes.Petrobras estava en 2011 en el cinquè lloc en la classificació de les majors petrolieres de capital obert del món. En valor de mercat, l'any 2010 va ser la segona major empresa del continent americà i la quarta major del món (la segona del sector energètic), segons dades de Bloomberg i de l'Agência Brasil. En setembre de 2010, l'empresa va registrar el rècord de la major capitalització borsària de la història: 72,8 bilions de dòlars (a l'època, 127,4 bilions de reals), pràcticament doblant el rècord existent, que pertanyia a la Nippon Telegraph and Telephone (NTT), amb 36,8 bilions de dòlars al novembre de 1987. Petrobras va tancar l'any 2014 amb unes pèrdues de 21,5 bilions de reals, el pitjor exercici des de 1986 i el primer tancament en vermell des de 1991. La pèrdua de diners causada per la corrupció entre 2004 i 2012 va ser estimada en 6,2 bilions de reals. El 2015, la Petrobras va tornar a tancar amb pèrdues, de 34,8 bilions de reals, a causa de la caiguda del preu del barril de petroli en el mercat internacional, de la crisi econòmica en el país i de la crisi referent a l'Operació Lava Jato, que va fer amb que l'empresa suspengués temporalment les seves inversions, el que va afectar de ple la seva xarxa de proveïdors de serveis i equipaments.Petrobras és responsable del 0,77% de l'emissió global de gasos hivernacle industrials en el període entre 1988 fins a 2015 i, per tant, un dels majors responsables mundials del canvi climàtic.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Reliance Industries Limited (RIL) és un grup empresarial de l'Índia amb seu a Bombai. És propietària de diverses empreses situades arreu del país encarregades de la producció d'energia, productes petroquímics, tèxtils, recursos naturals i telecomunicacions. Reliance és l'empresa més rendible de l'Índia, la segona major empresa cotitzada a la borsa del país per capitalització borsària i la segona major empresa de la nació per ingressos, únicament superada per l'empresa estatal Indian Oil Corporation. El 2015 fou considerada una de les corporacions més grans del planeta, sent classificada al lloc 158 de la llista de Fortune Global 500. RIL contribueix a l'economia de l'Índia amb el 20% de totes les exportacions del país.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Toshiba (Tōshiba, , 東芝?) (TYO 6502,LSE TOS) és una companyia japonesa dedicada a la manufactura d'aparells elèctrics i electrònics amb seu a Tòquio. Ocupa el 7è lloc en la llista de grans companyies mundials del seu camp.\nDurant l'any comercial 2000-01 l'empresa va facturar per 5.951.357 milions de iens i va obtenir un benefici net de 96.168.000.000 ¥. Treballen per a Toshiba 188.042 empleats (2001).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Al Japó, el terme zaibatsu (財閥) defineix un gran grup d'empreses que estan presents a gairebé tots els sectors de l'economia. Les empreses que formen un zaibatsu solen formar part de l'accionariat d'altres empreses del grup amb participacions creuades.\nEls Estats Units van voler desmantellar-los degut a l'actiu paper que van tenir durant la Segona Guerra Mundial. Els zaibatsu no van desaparèixer sinó que es van transformar, amb una estructura diferent que actualment rep el nom de keiretsu.\nAlguns dels principals zaibatsu són: Mitsubishi, Mitsui, Sumitomo, Itochu, Marubeni, Nichimen, o Kanematsu.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La investigació d'operacions, investigació operativa o investigació operacional, es refereix a l'ús de models matemàtics, estadístics i algorítmics per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'anàlisi dels sistemes reals i complexos, amb el propòsit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matemàtica aplicada per a l'administració d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.\nAlgunes de les eines utilitzades per la investigació d'operacions són: l'optimització, els models estocàstics (probabilitat), la teoria de cues, la teoria de jocs, la teoria de grafs, el mètode de la ruta crítica, la programació lineal, la programació dinàmica, la programació combinatòria, la simulació i les heurístiques. La investigació, per altra banda, depèn força de l'ús dels ordinadors, i de la programació, i per tant, la informàtica ha creat programes específics pels càlculs estàndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan ús d'heurístiques específiques i adaptades al problema que es vol solucionar.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els algorismes de les colònies de formigues són algorismes inspirats en el comportament de les formigues i que constitueixen una família de metaheurístiques d'optimització. Va ser proposat per primera vegada per Marco Dorigo i altres en els anys 90. Per a la investigació de camins òptims en un graf, el primer algorisme s'inspira en el comportament de les formigues que cerquen un camí entre la seva colònia i una font d'aliment. La idea original es diversifica després per resoldre una classe més àmplia de problemes, i apareixen diversos algorismes que s'inspiren en diversos aspectes del comportament de les formigues.\nEn anglès, el terme consagrat a la principal classe d'algorismes és «Ant Colony Optimization» (acrònim ACO). Els especialistes reserven aquest terme per un tipus particular d'algorisme. Existeixen tanmateix diversos grups de mètodes que s'inspiren en el comportament de les formigues. En francès, aquests diferents enfocaments s'agrupen sota els termes «algorithmes de colonies de fourmis» (algorismes de colònies de formigues), «optimisation par colonies de fourmis» (optimització per colònies de formigues), «fourmis artificielles» (formigues artificials) o diverses combinacions d'aquestes variants.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En teoria de cues, una disciplina que s'engloba dins de la teoria de la probablitat, la fórmula de Pollaczek–Khinchine afirma que hi ha una relació entre la longitud de la cua i les transformades de Laplace del temps de servei per una cua de tipus M/G/1 (en què la feina arriba seguint una distribució de Poisson i té una distribució de temps de servei general). El terme també s'usa per denominar les relacions entre la longitud mitjana de la cua i la mitjana del temps d'espera o de servei en aquest model.La fórmula va ser publicada per primer cop el 1930 per Félix Pollaczek el 1930 i readapta en termes probabilístics per Aleksandr Khintxin dos anys més tard. En teoria de risc, la fórmula es pot usar per calcular la probabilitat de ruina final (la probabilitat que una companyia d'assegurances faci fallida).", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Els fonaments matemàtics de la programació lineal es deuen en gran part al matemàtic nord-americà d'origen hongarès (Janos) John Von Neumann (1903-1957), que el 1928 va publicar el seu famós treball Teoria dels jocs. Aquesta teoria no estava lligada en principi amb la programació lineal, però més tard es demostrà que anaven relacionades, particularment en el concepte de dualitat.\nUna altra aportació a la programació lineal va ser donada el 1932 per Wassily Leontief en què va fer un model industrial per a l'entrada i sortida de l'economia americana. Aquest model consistia en un conjunt de restriccions lineals, però aquest model mancava de funció objectiu a ser optimitzada.\nL'enfocament general de la programació lineal es va considerar seriosament a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, quan es va formular i resoldre diferents problemes.\nAlguns d'aquests problemes de la programació lineal són els de Frank Lauren Hitchcock; especialment important és el que presentà l'any 1941, que seria conegut amb el nom del problema de transport. Posteriorment George Stigler va presentar el 1945 un altre tipus de problema, anomenat problema de la dieta.Durant la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra es va crear un grup de científics anomenat Grup d'Investigació d'Operacions Militars, que tenia com a funció trobar solucions als problemes militars tant en el pla tàctic com en l'estratègic. Alguns d'aquests problemes consistien a determinar la dimensió convenient dels combois militars, elaborar plans d'atac per fer més dany a l'enemic, problemes relacionats amb la planificació, etc.\nCal remarcar el nom de George B. Dantzing, ja que va ser una de les persones més importants en l'evolució de la programació lineal, ja que el 1947, va marcar un punt i a part amb el mètode del símplex. Aquest mètode va permetre resoldre problemes més grans i complexes, ja que, en ser possible la seva programació en computadores, es va reduir el temps i la dificultat de la resolució dels problemes més comuns en la indústria. Posteriorment, al generalitzar-se l'ús dels ordinadors personals es van posar a l'abast de tot el món paquets de programes eficients que resolien ràpidament problemes de mitjana complexitat i dimensions.La programació lineal es va especialitzar durant els anys posteriors en problemes de control d'inventaris, assignació de recursos, línies d'espera, etc.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius. També s'entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administració d'empreses el lideratge és l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma eficaç i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del procés administratiu de l'organització).\nEl Diccionari de Ciències de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les \"qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus\". Altres definicions són: - \"El lideratge és un intent d'influència interpersonal, dirigit a través del procés de comunicació, a l'assoliment d'una o diverses metes\"\nEl filòsof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: \"L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un ésser humà, denominat líder, que per la seva acció es col·loca al servei de l'assoliment, a través d'una missió, d'un o diversos objectius proposats per una visió. L'esmentada visió ha d'alinear-se i subordinar-se necessàriament al Bé Últim de l'home. Els objectius proposats per la visió han d'incloure i considerar a aquells objectius que són individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que són organitzacionals\".Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigació del lideratge, assenyala que \"existeixen gairebé tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aquí, s'entendrà el lideratge gerencial com el procés de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definició té quatre implicacions importants.\nImplica que hi hagi una persona (líder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per això en els estudis sobre lideratge es fa èmfasi en la capacitat de persuasió i influència. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han conclòs que el carisma no té la importància que històricament se li havia atorgat i que també hi ha altres factors que són més determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "En optimització matemàtica, el mètode símplex (o algorisme símplex) de Dantzig és un algorisme popular de programació linal. La revista Computing in Science and Engineering el va llistar com un del 10 algorisme més importants del segle xx.El nom de l'algorisme es deriva del concepte d'un símplex i va ser derivat per T. S. Motzkin. Els símplex no s'utilitzen en el mètode, de fet, però una interpretació del mètode és que opera amb cons simplicials, i això es converteix en símplexs amb una restricció addicional. Els cons simplicials en qüestió són les cantonades (per exemple, els veïns dels vèrtexs) d'un objecte geomètric anomenat polítop. La forma d'aquest polítop és definida per les restriccions aplicades en la funció objectiu.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El model booleà de recuperació d'informació (MBRI) és un model de recuperació d'informació clàssic (RI) i, alhora, el primer i més adoptat. És un model utilitzat per molts sistemes de recuperació d'informació d'avui dia.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "Un model matemàtic utilitza el llenguatge matemàtic per descriure un sistema. El procés de desenvolupar un model matemàtic s'anomena modelització matemàtica. Els models matemàtics s'utilitzen no només en les ciències naturals (com la física, biologia, ciències de la Terra, meteorologia) i d'enginyeria, sinó també en les ciències socials (com l'economia, la psicologia, la sociologia i ciència política); físics, enginyers, informàtics i economistes utilitzen models matemàtics molt àmpliament.\nEykhoff (1974) va definir un model matemàtic com «una representació dels aspectes essencials d'un sistema existent (o un sistema a construir), que presenta el coneixement d'aquest sistema en una forma utilitzable».Els models matemàtics poden adoptar moltes formes, incloent els sistemes dinàmics, models estadístics, equacions diferencials o models teòrics de jocs. Aquests i altres tipus de models poden superposar-se amb un model donat que implica una varietat d'estructures abstractes.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El problema de la motxilla, altrament dit KP (en anglès, Knapsack Problem) és un problema d'optimització combinatòria. Modelitza una situació anàloga al fet d'omplir una motxilla, en la que no es pot posar més d'un cert pes, amb tot o una part d'un conjunt d'objectes. Aquests objectes tenen un pes i un valor determinat. Els objectes que es posen dins la motxilla han de maximitzar el valor total sense sobrepassar el pes màxim.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "El problema del viatjant de comerç és el problema d'optimització de trajectòries donat per l'enunciat següent: donat un conjunt de nodes, es tracta de trobar l'ordre de visites a seguir per tal de definir una trajectòria que passi un sol cop per a cada node i de manera que la distància total recorreguda sigui la més curta possible. S'usa en el sector públic per al disseny de xarxes de serveis i de transports i la planificació logística pública i privada. Es pot resoldre a mà amb la teoria de grafs i algunes matrius, però és més ràpid, sobretot si intervenen molts nodes o punts de pas, fer-ho amb un senzill programa informàtic. Es va plantejar, com el seu nom indica, per a planificar la millor ruta que hauria de fer un comerciant que volgués passar a veure una llista de clients. A més d'en l'enginyeria, s'estudia com a exemple també, tot i que sense aplicar-lo a la vida real, en altres camps que no hi tenen res a veure, com per exemple, a teoria de la informàtica.El problema del viatjant de comerç es presenta en moltes aplicacions pràctiques, per exemple en el disseny d'una línia de metro, en logística o en el disseny del circuit integrat de microxips. Encara apareix més sovint com a subproblema, per exemple en el problema de la distribució de mercaderia, en el problema de la planificació de la ruta per donar servei als clients o per donar servei en una avaria o en la seqüenciació del genoma. Els termes de \"ciutat\" i \"distància\" no s'han d'agafar al peu de la lletra. Per exemple, el concepte \"ciutats\" pot representar les ciutats dels clients a visitar o les cadenes d'ADN, mentre que la \"distància\" pot significar tant el temps que es triga a fer el viatge, els costos o el grau de concordança entre dues cadenes d'ADN. En moltes aplicacions pràctiques primer s'ha de tenir en les restriccions com les dels marges de temps o recursos restringits cosa que complica considerablement la solució del problema.\nEl problema del viatjant de comerç pertany a la classe de problemes NP-complets de la teoria de complexitat computacional. Per tant es creu que el temps de computació que cada algorisme determinista dona com a solució òptima per aquest problema, en el millor dels casos té un creixement exponencial encara que depèn del nombre de ciutats. Per a poques ciutats, la quantitat que cal l'algorisme pot fer que el càlcul ja sigui impracticable degut a l'enormitat del temps de computació.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La programació lineal (PL) és un mètode matemàtic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici màxim o el cost mínim) d'un cert model matemàtic donats una sèrie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals. La programació lineal és un cas específic de la programació matemàtica (optimització matemàtica).\nMés formalment, la programació lineal és una tècnica per l'optimització d'una funció objectiu lineal, subjecta a una igualtat lineal i restriccions en forma de desigualtats lineals. La seva regió factible és un políedre convex, que és un conjunt definit com la intersecció de molts (finits) semiespais, cadascun dels quals és definit per una desigualtat lineal. La seva funció objectiu és una funció afí de valors reals definida en aquest políedre. Un algorisme de programació lineal troba un punt del políedre en el qual aquesta funció té el menor (o major) valor, si existeix tal punt.\nEls programes lineals són problemes que es poden expressar en la següent forma canònica:\n\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n maximitzar\n \n \n \n \n \n \n c\n \n \n \n T\n \n \n \n \n x\n \n \n \n \n \n \n \n amb la restricció\n \n \n \n \n A\n \n x\n \n ≤\n \n b\n \n \n \n \n \n \n \n i\n \n \n \n \n \n x\n \n ≥\n \n 0\n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\begin{aligned}&{\\text{maximitzar}}&&\\mathbf {c} ^{\\mathbf {T} }\\mathbf {x} \\\\&{\\text{amb la restricció}}&&A\\mathbf {x} \\leq \\mathbf {b} \\\\&{\\text{i}}&&\\mathbf {x} \\geq \\mathbf {0} \\end{aligned}}}\n x representa el vector de variables que es volen determinar; c i b són vectors de coeficients coneguts; a és una matriu de coeficients coneguts; i \n \n \n \n (\n ⋅\n \n )\n \n \n T\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle (\\cdot )^{\\mathrm {T} }}\n és la matriu transposada. L'expressió que es vol maximitzar o minimitzar s'anomena funció objectiu, en aquest cas cTx. Les desigualtats Ax ≤ b són les restriccions que configuren un polítop convex sobre el qual s'optimitza la funció objectiu. En aquest context, dos vectors són comparables quan tenen les mateixes dimensions. Si cada component del primer és menor o igual a la component corresponent del segon, llavors es pot dir que el primer vector és menor o igual al segon vector.\nLa programació lineal es pot aplicar a diversos camps d'estudi. Es fa servir en negocis i economia, però també es pot fer servir per resoldre alguns problemes de l'enginyeria. Algunes indústries que utilitzen models de programació lineal són, per exemple, la del transport, energia, telecomunicacions i fabricació. La programació lineal s'ha demostrat útil per modelar diversos tipus de problemes que tracten la planificació, el disseny de rutes, la programació d'horaris, l'assignació i el disseny.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "La programació lineal entera serveix per resoldre els problemes de programació lineal en què les variables han de prendre valor enters.Quan representem un problema de programació lineal ens podem trobar que només tenen sentit aquelles solucions de la regió factible, que les seves variables són nombres enters. Llavors estem davant d'un problema de programació lineal entera.\nUn problema de programació lineal entera es formula de la mateixa manera que un problema de programació lineal convencional, però amb la diferència que el resultat d'aquest es trobarà dins d'una regió factible, en aquesta trobarem diversos punts, però només són vàlids els que tenen unes coordenades enteres. Aquests problemes són a vegades fàcils de resoldre i a vegades impossibles, perquè no trobem cap punt dins de la regió factible que tingui coordenades enteres.\nPer resoldre aquests problemes s'utilitza el mètode gràfic. Aquest consisteix a representar la regió factible, dibuixar la funció objectiu i buscar en quin punt assoleix el màxim o el mínim.\nUna vegada buscat el màxim o el mínim, si aquests punts no tenen coordenades enteres s'ha de buscar quins punts amb coordenades enteres són pròxims aquests i en quins d'aquests s'obté el màxim o el mínim.", + "label": "Empresa" + }, + { + "sentence": "L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis. Habitualment fa referència a l'activitat econòmica d'un estat, però també s'utilitza per a altres àmbits.En economia, un joc és qualsevol situació estratègica en la qual intervenen dos o més agents econòmics i el resultat final depèn tant del que decideix cada agent econòmic com de les decisions de la resta.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En la teoria de gestió d'organitzacions, el terme adhocràcia és l'absència de jerarquia, i és per tant l'oposat a burocràcia. És un mot híbrid entre ad hoc i el sufix cràcia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.\nAlvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es tornaran més comunes i probablement reemplacen la burocràcia en el futur. També afig que el més freqüent serà que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran després. N'és un exemple els grups de treball interdepartamentals.\nEl terme es fa servir també per a descriure la forma de govern de la novel·la de ciència-ficció Tocant fons: en el regne màgic, de Cory Doctorow. La paraula l'encunyà al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorporà aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocràtiques coordinen tasques amb l'adaptació mútua dels seus integrants, l'acceptació de la diversitat i la col·laboració asimètrica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporció, sinó que es promou la col·laboració lliure, plaent, espontània, no coercitiva.\nSón entitats orientades a la innovació i el canvi. Han de romandre flexibles perquè en canvien de forma interna sovint.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un agent econòmic és tota persona natural o jurídica que participa en l'economia exercint qualsevol classe d'activitat econòmica. Els agents econòmics poden ser entesos com els ens que actuen i prenen decisions dins d'un mercat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'autoregulació o autocontrol en economia o dret és la capacitat o l'obligació d'un organisme de controlar si mateix el funcionament o la qualitat dels productes o la qualitat de treball dels membres sense haver menester una inspecció o control per un organisme públic. Aquesta autoregulació pot ser voluntària o imposada per la llei. La regulació implica necessàriament que s'apliqui una força coercitiva al comportament humà voluntari. Sigui regulació o autoregulació, consisteix en restriccions normatives sobre una conducta que sensa ella seria lliure.La concepció neoliberal preconitza una mínima intervenció dels poders públics, segons el principi que n'hi ha prou amb les forces del mercat: les empreses tindrien tot interés que els clients quedin satisfets i que tinguin una vida llarga i feliç. Els escandols sanitaris, alimentaris i financers de les últimes dècades que aquest autoregulació sovint no funciona. A més codis voluntaris tendeixen a limitar les conseqüències al mínim comú denominador. Tampoc no és pas una dicotomia absoluta: com si, en absència de regulació, l'humà només faria necessàriament coses dolentes. En aquest aspecte, l'home de negocis és imperfecte i no difereix de l'home en general. Regulació excessiva, en canvi, pot conduir a rigiditat i frenar qualsevol creativitat o innovació. Lleis fan nogensmenys menester per protegir la societat contra les persones poc honrades.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'FMI defineix un centre financer com a: centres financers internacionals (IFC), com ara Ciutat de Nova York, Londres i Tòquio; Els centres financers regionals (RFC), com Frankfurt, Chicago i Sydney; i els centres financers extraterritorials (OFC), com les Illes Caiman, Dublín i Singapur.\n\nEls IFC, i molts RFC, són centres financers de servei complet amb accés directe a grans agrupacions de capital de bancs, companyies d'assegurances, fons d'inversions i mercats de capital cotitzats, i estan en grans ciutats mundials. Els OFC, i també alguns RFC, acostumen a especialitzar-se en serveis basats en impostos, com ara eines de planificació d'impostos sobre empreses, vehicles amb tracte de neutralitat fiscal, i banca a l'ombra/titulització i poden incloure ubicacions més petites (per exemple, Luxemburg) o ciutats estat (per exemple, Singapur). L'FMI observa un solapament entre els RFC i els OFC (per exemple, Hong Kong i Singapur són OFCs i RFC). Des de 2010, els acadèmics consideren l'OFC sinònim de paradís fiscal.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Es coneix com a circuit curt a aquella venda que duen a terme productors o agrupacions de productors en favor del consumidor final, amb la intervenció del mínim nombre d'intermediaris. La venda en circuit curt es pot fer en establiments minoristes, agrupacions de productors o d'altres establiments. A Catalunya, la venda en circuit curt es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d'acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "S'anomena commodity frontiers (literalment, fronteres de mercaderies) a aquells espais limítrofs que separen zones geogràfiques on es duen a terme activitats econòmiques diferenciades: l'un, caracteritzat per la lògica i pràctiques capitalistes i, l'altre, en el que aquestes han deixat de ser-hi presents o que encara no s'hi han desenvolupat. Utilitzat com a concepte d'anàlisi en diverses disciplines de ciències socials com l'Ecologia Política o l'Economia Ambiental, permet pensar sobre les maneres en què el sistema socio-econòmic capitalista mobilitza i transforma recursos encarats a l'acumulació de capital i a la creació de plusvàlua, ja siguin matèries primeres, força de treball o formes no hegemòniques de producció de coneixement i capital cultural.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El compte satèl·lit és un model de mesura que utilitza una sèrie d'eines estadístiques que permeten estudiar amb detall un sector econòmic concret, analitzant la seva relació amb algunes de les principals variables macroeconòmiques com la contribució al producte interior brut (PIB), les exportacions o el personal empleat. El seu nom deriva justament del fet que aquesta metodologia permet vincular una mesura amb l'esquema central de comptabilitat nacional, permetent analitzar sectors específics i al seu torn generar informació valuosa per al disseny i implementació de polítiques públiques.L'objectiu del compte satèl·lit de la producció domèstica és doble: proporcionar una imatge global de les activitats productives que es porten a terme en les llars i aportar una estimació del valor econòmic aportat per aquestes activitats. Per aquesta raó, totes les activitats produïdes a les llars, tant les incloses en el Sistema Europeu de Comptes (SEC) com les que no, hauran de considerar-se en el compte satèl·lit, amb la finalitat d'atendre a la visió global esmentada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La coopetició o coopetència és la col·laboració oportunista entre diferents actors econòmics que són competidors. El terme és una barreja o una fusió entre dues paraules: Competició (concurrència) i cooperació. Es tracta d'una paraula-fusió; és a dir, d'un neologisme que es genera unint el principi d'una paraula amb el final d'una altra.Aquesta noció va ser popularitzada l'any 1996 gràcies als autors nord-americans Adam M. Brandenburger i Barry J. Nalebuff.La coo-petició o coo-petition (anglicisme) com a pràctica cap a l'harmonia econòmica, política i social, i com a origen de l'evolució social de la humanitat, també fa al·lusió a la capacitat de les persones d'utilitzar la naturalesa competitiva humana i el desig o la necessitat d'ajudar altres persones, o grups de persones, promovent orientar la seva capacitat intel·lectual, econòmica, productiva, de manera individual o col·lectiva, per generar ambients o condicions propícies per al desenvolupament cultural, econòmic, polític dels pobles al marge de les creences, conviccions dogmàtiques, polítiques, ètniques, com a únic propòsit de millorar les condicions i promoure el millor ús o aprofitament dels recursos naturals, humans i socials, a la recerca d'un bé superior i col·lectiu, és un joc, un joc social, qui més aporta és qui més reconeixement i valor obté.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El cost indirecte és el tipus de cost que afecta el procés productiu en general d'un o més productes, per la qual cosa no es pot assignar directament a un sol producte sense usar algun criteri d'assignació. En altres paraules, el cost indirecte s'ha d'imputar segons una clau de repartició que pot ser més o menys subjectiu.Per exemple, són costos indirectes el lloguer d'una nau industrial o la despesa en electricitat, aigua, climatització, etc; sempre que aquests costs no són relacionats directament amb l'elaboració del producte, és a dir que a major producció major és la despesa. Per exemple: la llum és un cost indirecte a les oficines mentre que la llum utilitzada per fer anar les màquines de producció és un cost directe, si hi ha un comptador que deixa mesurar separadament el consum de l'èquip de producció.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El criteri d'eficiència (o compensació) de Kaldor-Hicks fou introduit el 1939 per dos economistes, Nicholas Kaldor i John Hicks. Tracta els problemes de confrontació en termes de benestar social.\nEls dos economistes van proposar aquest criteri per superar les dificultats per afrontar els problemes de les polítiques de redistribució segons la lògica del criteri d'eficiència de Pareto.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Economia domèstica és la professió i el camp d'estudi que tracta sobre l'economia i la gestió de la llar i la comunitat.\nL'Economia domèstica és un camp d'estudi formal que inclou temes com l'educació del consumidor, la gestió institucional, el disseny interior, el moblament de la llar, la neteja, l'artesania, la costura, la roba i els teixits, la cuina comercial, la cuina, la nutrició, la conservació d'aliments, la higiene, el desenvolupament infantil, la gestió dels diners i les relacions familiars. Això ensenya als estudiants com dur adequadament l'entorn familiar i fer del món un lloc millor per a les generacions futures.\nL'educació sexual i la conscienciació sobre les drogues poden també ser cobertes, juntament amb temes com la prevenció d'incendis i els procediments de seguretat. Prepara als estudiants per a les tasques de la llar o les carreres professionals, o per ajudar per preparar-se per realitzar responsabilitats de la vida real a la llar. S'ensenya en escoles secundàries, colleges i universitats, escoles professionals i en centres d'educació d'adults; entre els estudiants s'inclouen dones i homes.\nD'altra banda des de 2013 un grup d'acadèmics mexicans van encunyar el terme Economia Domèstica Complementària (EDOCOM) per distingir un tipus d'emprenedoria informal comú en aquest país i que es realitza des de la llar per donar suport amb un ingrés addicional l'economia familiar. A partir d'una investigació longitudinal May et al. (2013 a Hernández i McCoy 2017) van definir les EDOCO com:\n\"Emprenedoria informals en petita escala que es donen en el si d'una llar, sense incórrer en una inversió extraordinària i l'operació i\" administració \"és realitzada per membres de la família, podent ser serveis o productes, utilitzant els recursos materials propis de les activitats quotidianes com les olles amb què preparen els seus propioas aliments, els coberts, la taula de la cuina, les cadires, etc. amb la finalitat de propiciar un ingrés addicional per a les necessitats pròpies de la família. Moltes vegades se situen per rètols a la façana amb llegendes com es ven gel, es fan talls de cabell, es donen classes de guitarra, etc. \"(May, Aguilera & Casas, 2013: 5) .2", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia o les ciències econòmiques (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νόμος [nomos], 'norma', per tant \"administració de la llar\") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. És a dir: l'economia.\nUna definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu \"Assaig sobre la Naturalesa i el significat de la Ciència Econòmica\" de 1932: \"[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius.\" D'altres, tanmateix, han proposat una definició més ampla de l'economia, atesa la seva aplicació en diversos camps que no són pas considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per exemple, David Friedman, va definir l'economia com la manera d'entendre el comportament que comença amb la suposició que les persones tenen objectius i que tendeixen a triar la manera correcta per assolir-los. La manera correcta d'assolir aquests objectius és la \"racionalitat\". Així doncs, l'economia estudia la manera racional d'aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos.\nTot i que no hi ha una definició universal de l'economia com a ciència social, és fàcil indicar quines són les preguntes que els economistes proven d'analitzar. En primer lloc hi ha les preguntes de la microeconomia, com ara, analitzar les forces que determinen els preus dels béns i els serveis i dels recursos que els produeixen; és a dir, analitzar com es combinen els recursos en la producció i com és que els compradors i els venedors es troben al mercat. Per altra banda, hi ha les preguntes de la macroeconomia, que enfoca als agregats, com ara la renda d'un país, l'ocupació laboral o el flux d'inversió. Tot i que aquestes són les dues branques principals de l'economia, els problemes que encaren els economistes són diversos, la qual cosa ha donat lloc al sorgiment de disciplines com ara l'economia del desenvolupament, l'economia del comportament, l'economia ambiental, etc. Els economistes basen llurs anàlisis en la lògica rigorosa i l'aplicació d'eines matemàtiques, com ara el càlcul diferencial, l'estadística, les equacions simultànies, i l'anàlisi de regressió.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de bolos, economia de feinetes o, en anglès, gig economy, fa referència a un tipus d'economia basat en un mercat laboral en què prevalen contractes breus o petites feines puntuals, normalment per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.Ha estat classificada per organismes com el Comitè de les Regions Europeu com un tipus d'economia col·laborativa (per tal d'evitar confusions, en anglès, sharing economy). Tot i així, diferents autors argumenten que tindria poc sentit fer èmfasi en la col·laboració que hi pot intervenir per a considerar-la com a tal. Alguns autors també s'hi refereixen com a economia col·laborativa extractiva, en contraposició a aquella comunitària o de procomú.A diferència d'altres tipus de treball temporal ja presents abans, en el context actual s'acostuma a associar a l'ús de plataformes i aplicacions digitals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de l'Imperi Otomà s'ocupa de la història econòmica de l'Imperi Otomà que va existir entre 1299 i 1923. Els otomans van tenir com a principal font de riquesa l'expansió militar i el fiscalisme; per la seva banda, l'agricultura era considerada més important que la indústria i el comerç. Berkes descriu l'economia otomana com una economia de guerra, el principal ingrés comprenia el botí de l'expansió militar. Aquesta idea ha estat recolzada per altres orientalistes..\n Mercantilistes occidentals van donar més èmfasi a la indústria en l'equació riquesa-poder-riquesa, avançant cap a una economia capitalista que comprèn indústries i mercats en expansió, mentre que els otomans van mantenir la trajectòria de expansió territorial, monopolis tradicionals, tinença de terra conservadora i agricultura. En termes econòmics, ni la manera de producció asiàtica de Marx, ni la manera feudal trobat a l'Europa medieval reflecteixen amb precisió l'economia otomana, ja que cau en algun punt entre els dos: l'excés de producció camperola va ser gravat per l'Estat, en lloc de ser pagat com a renda als senyors feudals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L’economia matemàtica és l’aplicació de mètodes matemàtics per representar teories i analitzar problemes en l’economia els quals van més enllà de la geometria simple, per exemple, el càlcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l’àlgebra de matrius, la programació matemàtica i altres mètodes computacionals.Aquests mètodes proporcionen maneres de formular relacions teòriques amb rigor, generalitat i simplicitat. Un exemple d’això és com les matemàtiques donen la possibilitat de formar proposicions significatives i comprovables sobre fenòmens econòmics complexos i de gran abast, els quals serien difícil d’explicar d’una manera menys formal; o la facilitat del llenguatge matemàtic de generar arguments específics i positius sobre tòpics irresolubles sense les matemàtiques.\nEls models matemàtics ajuden a representar gran part de la teoria econòmica. Algunes aplicacions de les matemàtiques en l'economia inclouen:\n\nProblemes d’optimització amb l’equilibri com a objectiu.\nAnàlisi estàtica (o d’equilibri).\nComparació estàtica.\nAnàlisi dinàmica.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'extinció de les botigues és un fenomen de canvi d'estructura que s'observa al món occidental. Primer va tocar el sector dels detallistes als carrers centrals dels pobles i ciutats. Des d'un temps toca també centres comercials que abans eren vists com la causa major de la mort de les botigues tradicionals. L'abaixada de persianes definitiva és contagiosa: quan més botigues tanquen, quan més baixa l'atractivitat de carrers senzers. Antics carrers majors que fins als anys 1990 eren llocs vius de trobada, amb persianes abaixades plenes de grafitis i pisos inocupats –o okupats– canvien molts nuclis històrics en barris mig morts després d'anys d'agonia. Es crea un cercle viciós de desinversió. La pandèmia de la covid va accelerar el procés i no és gaire segur que botigues que van tancar tornaran a obrir.Posen el món polític, els propietaris d'immobles i les organitzacions econòmiques davant un repte per ressuscitar-les. El 2018, Catalunya comptava amb 30.000 locals comercials buits.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "FOAK és un acrònim en anglès de «first of a kind » que significa primer d'una nova classe. És una paraula de l'argot de màrqueting i d'economia per designar la primera generació de productes o serveis que utilitzen una nova tecnologia o disseny. És una variació al concepte de prototip, sèrie experimental que precedeixen la producció normal. Aquests generalment tenen un cost significativament superior, com que pel fenomen de la corba d'aprenentatge el cost de producció dels subseqüents generacions baixa. Per designar la tecnologia madura, de vegades s'utilitza l'argot NOAK, acrònim de «nth of a kind» (enèsima d'una classe). La transició de FOAK a NOAK inevitablement passa per una corba d'aprenentatge tecnològic.IBM va crear el programa FOAK per a fomentar la transició d'un model d'innovació tancada a innovació oberta en formalitzar una col·laboració estreta entre d'un costat el departament de recerca i desenvolupament i el servei comercial i d'un altre costat un client major. Aquest tres partits havien de col·laborar per resoldre un problema comercialment important i conceptualment interessant. A més la plantilla havia de treballar durant un temps a la mateixa seu del client per observar el problema i les possibles solucions in vivo. Aquesta nova manera d'organitzar la recerca i la innovació havia d'accelerar els procés de desenvolupament tot i adaptar-la millor a les veritables necessitats.IBM obté els drets d'utilitzar la solució en d'altres entorns i obté la propietat intel·lectual de les solucions desenvolupades per la plantilla en el procés de recerca de noves solucions. Henry Chesbrough constatà a més: «Però IBM encara obtenia quelcom més: l'oportunitat d'exposar el seu personal de recerca interna a problemes de primer nivell a la mateixa seu del seu client».", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Gran Acceleració és el creixement dramàtic, continu i simultani que es dona en diversos aspectes de l'activitat humana, iniciat a mitjans del segle XX i que dura fins a l'actualitat. Tenint en compte el concepte de l'antropocè, aquest creixement es refereix a tota activitat humana que impacta sobre la geologia, la terra i els seus ecosistemes. L'antropocè es representa típicament després de l'holocè, per emfatitzar el paper central de la humanitat en la geologia i l'ecologia. Des de 1950, aquestes tendències augmenten significativament, gairebé de manera exponencial.En el seguiment dels efectes de l'activitat humana sobre la Terra, s'utilitzen diversos paràmetres socioeconòmics i terrestres, incloent la població, l'economia, l'ús d'aigua, la producció d'aliments, el transport, la tecnologia, els gasos amb efecte hivernacle, la temperatura superficial i l'ús de recursos naturals.L'historiador ambiental J.R. McNeill ha argumentat que la Gran Acceleració és idiosincràtica de l'era actual i que està condemnada a aturar-se en un futur proper; que mai no ha passat i que no tornarà a passar mai més. No obstant això, d'altres científics com l'ambientòleg Will Steffen han trobat que les proves no són prou concloents per ratificar o descartar tal afirmació.\nEl concepte d’acceleració del canvi està relacionat amb la gran acceleració. La tendència teòrica és pensar que aquest procés d'acceleració no cessarà fins que s'aconsegueixi la singularitat tecnològica, moment en què el creixement tecnològic es convertirà en incontrolable i irreversible, donant lloc a canvis insondables a la Terra i, ocasionalment, fins i tot al propi univers.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El guany net, també conegut com el resultat final, l'ingrés net o els guanys nets és una mesura de la rendibilitat d'una empresa després de comptabilitzar tots els costos i impostos. És el benefici real i inclou les despeses operatives que estan excloses del benefici brut.\nUn sinònim comú de guany net quan s'analitzen els estats financers (que inclouen un balanç general i un estat de resultats) és el resultat final. Aquest terme es deu a l'aparença tradicional d'un estat de resultats que mostra tots els ingressos i les despeses assignats durant un període de temps específic amb la suma resultant a la línia inferior de l'informe.\nEn termes simplistes, el guany net són els diners que queden després de pagar totes les despeses d'una empresa. A la pràctica, això pot ser molt complex en grans organitzacions o esforços. El comptador o comptador públic ha de detallar i assignar els ingressos i les despeses de manera adequada a l'àmbit de treball específic i al context en què s'aplica el terme.\nLes definicions del terme poden, però, variar entre el Regne Unit i els Estats Units. Als EE.UU., el guany net sovint s'associa amb la utilitat net o el guany després d'impostos (consulteu la taula a continuació).\nEl percentatge de marge de benefici net és una relació relacionada. Aquesta xifra es calcula dividint el guany net per l'ingrés o la facturació, i representa la rendibilitat com a percentatge.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Henry William Chesbrough (1956) és un Estatunidenc expert en teoria de l'organització, professor adjunt i director de la facultat del Garwood Center for Corporate Innovation i de la Haas School of Business a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.És conegut per encunyar el terme innovació obertaChesbrough va obtenir una licenciatura ( BA) en Economia a la Universitat Yale, un Màster ( MBA) a la Stanford Graduate School of Business, i un doctorat a la Haas School of Business de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Ha estat professor ajudant a la Harvard Business School. Actualment és professor adjunt i director de la facultat al Garwood Center for Corporate Innovation at the Haas School of Business at de Universitat de Califòrnia a Berkeley. És el president del Centre d'Innovació Oberta al Brasil. La seva primera aparició al Brasil fou l'any 2008 quan va fer una presentació en el decurs del Seminari sobre Innovació Oberta (2008). També és president del consell consultiu de Induct Software i ha fet aparicions a Oslo durant la setmana de la innovació oberta (2011) WeekÉs doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Segons el web de la facultat d'empresa i comunicació : \"Després de l'entrada solemne a l'Aula Magna de la comitiva acadèmica formada pels doctors i doctores de la UVic-UCC, el padrí del doctorand i degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació, Xavier Ferràs, va glossar la figura del Dr. Henry Chesbrough, del qual va destacar la seva teoria sobre la idea d'innovació oberta “que emergeix de realitats inqüestionables a partir de les quals sintetitza el nou paradigma de conversió del coneixement en creixement econòmic”'.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una idiosincràsia és una peculiaritat de la constitució física o mental d'algú, temperament personal, que no pot ser atribuït a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut (encara que també hi ha altres usos, vegeu més avall). També pot significar una mania estranya. El terme s'utilitza sovint per expressar excentricitat o peculiaritat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'intercanvi ecològicament desigual és un concepte d’economia ecològica que parteix de la noció d’intercanvi desigual. Considera les desigualtats amagades en el valor monetari dels fluxos comercials no només en termes de salaris i quantitats de mà d’obra, sinó també en relació a la degradació de materials, energia i medi ambient. Com que el treball és també una forma d’energia, l’intercanvi desigual de treball encarnat fins i tot es pot considerar un subconjunt del fenomen més ampli d’intercanvi ecològicament desigual. Hi ha una utilització desigual del medi ambient a nivell mundial a causa de la distribució desigual dels recursos i també de la càrrega ambiental. El consum i l'acumulació de capital dels països centrals es basen en la degradació i l'extracció del medi als països de la perifèria . L’anàlisi de la sostenibilitat i les solucions amb una perspectiva basada en la producció als països centrals poden de fet incrementar la insostenibilitat a nivell mundial. La configuració actual de les xarxes de producció globals que condueix a aquests patrons comercials asimètrics ha evolucionat històricament amb el colonialisme. Mentre que l’intercanvi ecològicament desigual és un concepte desenvolupat a l’àmbit acadèmic, el concepte de deute ecològic s’utilitza en un context d’activisme de justícia ambiental. Aquesta última defineix l'acumulació d'aquest intercanvi desigual a través de la història.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El materialisme, en el context individual, és la importància que una persona atribueix a l'adquisició i consum de béns materials. L'ús del terme materialista per descriure la personalitat d'un individu o d'una societat tendeix a tenir una connotació negativa o crítica. Sovint s'associa amb un sistema de valors que considera que l'estatus social està determinat per la riquesa (veure consum conspicu), així com la creença que les possessions poden proporcionar felicitat. L'ecologisme es pot considerar una orientació competencial al materialisme.També es pot considerar aquest materialisme com una forma pragmàtica d'interès personal il·lustrat basat en una comprensió prudent del caràcter de l'economia i de la societat que estan orientades al mercat. Tanmateix, els estudis han trobat que també s'associa amb comportament i depressió autodestructius.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'ocupació és la relació regulada entre dues parts en virtut d'un contracte formal o de fet, individual o col·lectiu, pel qual el treballador rep una remuneració o salari. Al treballador contractat se l'anomena empleat i a la persona contractant ocupador.En un sentit ampli, el terme ocupació s'utilitza com a antònim de desocupació i designa tota feina per la qual es genera un ingrés monetari o, genèricament, una renda. És a dir, que inclou a més a més del treball assalariat, el treball autònom i en general, el realitzat per la població ocupada, és a dir, per la part de la població activa que efectivament està treballant per obtenir un benefici econòmic. A la majoria de les estadístiques s'inclou entre la població activa els integrants de les unitats econòmiques familiars que participen en la producció. El debat d'aquests conceptes i categories porta a sostenir que el treball domèstic també forma part de la feina i cal reconèixer el valor que genera.\nLa taxa d'ocupació o taxa de desocupació, és el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la població en edat de treballar (o població en edat laboral). En canvi, la taxa d'activitat és el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la població activa. Aquesta població activa es compon de tots els que tenen una ocupació més tots aquells que no en tenen, però ho estan buscant. Per tant, la població activa sempre és menor que la població en edat laboral, ja que sempre hi ha un conjunt de persones en edat i condició d'aconseguir una feina que no ho desitgen.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El parternariat en dret administratiu és la col·laboració voluntària i estable entre dues o més organitzacions públiques i privades per a desenvolupar productes o serveis compartint els riscos, els costs i els beneficis. És a dir, la cooperació entre el sector públic i l'empresa, per una lògica de beneficis per intercanvi.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El patrocini és el conveni entre una persona, física o jurídica i una altra amb la finalitat que aquest presenti la marca o el producte que vol promoure l'empresa patrocinadora. A la primera se la sol anomenar patrocinador i a la segona patrocinat. El patrocinador sol buscar un posicionament concret dels mateixos associant-lo a una activitat de cert prestigi. [1] Per la seva banda, el patrocinat rep de la signatura patrocinadora una contraprestació, normalment econòmica o en material. Aquest tipus de patrocini és notori en esports i televisió. Moltes companyies volen a canvi que el seu logotip aparegui en l'uniforme de l'equip. [2] Això vol dir que la publicitat està associada al patrocini d'una forma molt important. By una persona totalmente anònima \nLa patrocini es una camaleona de color rosa que sempre te fam i te tres fills al dia.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Premi Yrjö Jahnsson és una distinció acordada cada dos anys i després de 1993 per la Fundació Yrjö Jahnsson i per l'Associació Europea d'Economia (EEA), i que homenatja un economista de menys de 45 anys per una contribució significativa quant a recerca teòrica i aplicada, preferentment vinculada amb l'economia a Europa i amb l'intercanvi entre estudiants, investigadors i professors.\nEl comitè de selecció, presidit pel president de l'EEA, està compost per cinc membres, entre els quals quatre són nomenats per l'Associació Econòmica Europea, i el restant per la Fundació Yrjö Jahnsson. Aquest comitè de selecció consulta individualment tots els becaris de l'EEA, i utilitza les seves respostes al costat del seu propi criteri, a efecte de conformar una llista restringida de candidats, entre els quals després es tria el premiat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El pressupost amb perspectiva de gènere (PPG), també conegut com pressupost amb sensibilitat o enfocament al gènere, consisteix a aplicar la transversalitat de gènere al procés d'elaboració de pressupostos. El pressupostat amb perspectiva de gènere és una estratègia i un procés que té com a fi, a llarg termini, aconseguir objectius d'igualtat de gènere. També s'analitza com es visibilitza l'equitat de gènere en els objectius i prioritats governamentals, com s'insereix la política d'equitat de gènere en aquestes prioritats i quin reflex té en l'execució de les polítiques públiques .\nL’objectiu principal de l'eina és realitzar una anàlisi dels pressupostos basat en el gènere, amb la incorporació de la transversalitat de gènere a tots els nivells del procés pressupostari i la reestructuració dels ingressos i les despeses per tal de promoure la igualtat de gènere.El procés dels pressupostos de gènere es basa en:\n\nUna visió present en tot el procés polític i pressupostari.\nLa importància del moment d’introducció de la perspectiva de gènere al procés.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un recurs d'ús comú (RUC) és un tipus de recurs, natural o produït pels humans, que forma part d'un sistema que, a causa de les seves dimensions o característiques, és gairebé impossible excloure algunes persones del seu ús o apropiació. A la vegada, quan una persona usa o s'apropia d'un d'aquests recursos, redueix la capacitat de fer-ho d'una altra persona.Els recursos d'ús comú són sovint sobreexplotats i sobreutilitzats, la qual cosa redueix l'eficiència del sistema i pot provocar-ne el col·lapse. Aquest fenomen s'ha anomenat la tragèdia dels comuns.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una sanció econòmica és una penalització comercial i financera aplicada per un o més països contra un estat, grup o persona. Les sancions econòmiques poden incloure diverses formes de barreres comercials, aranzels i restriccions a les transaccions financeres. Un embargament és similar, però en general implica una sanció més severa. Les sancions econòmiques no s'imposen necessàriament a causa de les circumstàncies econòmiques; també poden ser imposades per una varietat d'afers polítics, militars i socials. Poden utilitzar-se per assolir objectius nacionals i internacionals.Un embargament, en aquesta accepció, és la prohibició parcial o completa del comerç i les transaccions amb un país en particular o un grup de països. L'embargament és una severa mesura diplomàtica imposada en un esforç, pel país imponent, per obtenir un determinat resultat d'interès nacional del país a què s'imposen. Els embargaments són generalment considerats barreres legals al comerç, que no han de confondre's amb els bloquejos, que sovint es consideren actes de guerra.Els embargaments poden significar: limitar o prohibir l'exportació o la importació, crear quotes de quantitat, imposar peatges especials, impostos, prohibir el noli o els vehicles de transport, congelar o confiscar nolis, actius, comptes bancaris, limitar el transport de determinades tecnologies o productes (alta tecnologia), per exemple, el CoCom durant la guerra freda.En resposta als embargaments, sovint es desenvolupa una economia independent o autarquia. L'eficàcia dels embargaments, doncs, és proporcional a l'abast i el grau de participació internacional de l'economia d'aquest país.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un servei (o servici) en economia, consisteix en \"la prestació de capacitat tècnica o intel·lectual\" o\" la prestació de treballs directament útils per a l'usuari, sense transformació material\". Els serveis corresponen al sector terciari, que per això també rep el nom de sector serveis.\nLa prestació d'un servei correspon a una producció econòmica de caràcter particular, ja que no consisteix en el subministrament d'un bé material a un client. A més, els serveis -que es consumeixen alhora que són necessaris per produir-los- es consideren no \"emmagatzemables\".", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La sobreexplotació és la recollida d'un recurs natural fins al punt dels rendiments decreixents. La sobreexplotació sostinguda pot conduir a la desaparició o la destrucció del recurs. El terme aplica per exemple a plantes medicinals, pastures, pesca, boscos, minerals, recursos energètics, aqüífers d'aigua i hidrologia en general.\nEn ecologia, la sobreexplotació és una de les cinc activitats principals que amenacen la biodiversitat global: les poblacions que es recullen a un ritme que és insostenible, donades les seves taxes naturals de mortalitat i de les capacitats per a la reproducció. Això pot donar lloc a l'extinció d'una població i fins i tot l'extinció d'espècies senceres. En biologia de la conservació, el context sol ser el de l'activitat econòmica humana que implica utilitzar recursos biològics o organismes en major nombre que les seves poblacions poden suportar.\nEn el context de la pesca, el terme sobrepesca pot utilitzar-se en lloc de la sobreexplotació, com el pasturatge excessiu en la gestió d'estocs, el terme en anglès: overlogging, en la gestió forestal. La sobreexplotació no és una activitat limitada als humans. Els depredadors i herbívors introduïts, per exemple, poden sobreexplotar la flora i fauna nativa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Surplus: Terrorized into Being Consumers (on surplus = excedent; titulada en castellà Surplus: Terrorismo de consumo) és un documental suec sobre el consumisme i la globalització, creada pel director Erik Gandini i l'editor Johan Söderberg. Observa els arguments del capitalisme i la tecnologia, com ara una major eficiència, disposar de més temps i haver de treballar menys, i mostra que aquests arguments no es compleixen ni es compliran. La pel·lícula es recolza en les explicacions de John Zerzan (ideòleg anarcoprimitivista), defensant una \"vida senzilla i plena\".", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "usos d'aquest terme, vegeu Terminologia tècnica\nEl tecnicisme és un sistema filosòfic que fa referència a una confiança predominant a la tecnologia i al coneixement tècnic (vegeu Tècnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt.\nAquest s'associa de forma directa amb el mètode científic i les ciències aplicades, ja que tots dos en el seu conjunt són eines essencials pel desenvolupament de la tecnologia actual i a la inversa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Thatcherisme descriu les polítiques de condemna, econòmica, social de l'estil britànic del Partit Conservador de Margaret Thatcher, que va ser líder d'ell des de 1975 a 1990. També s'ha utilitzat per descriure les creences del govern britànic sota Thatcher com a primer ministre de 1979 a 1990, i més enllà als governs de John Major, Tony Blair i David Cameron.El thatcherisme va representar un rebuig sistemàtic, decisiu i una reversió del consens de la postguerra, mitjançant el qual els principals partits polítics van coincidir sobre manera en els temes centrals del keynesianisme, l'estat del benestar, la indústria nacionalitzada i la regulació estricta de l'economia. N'hi va haver una gran excepció: el Servei Nacional de Salut, que va ser àmpliament popular. Ella va prometre als britànics el 1982, que el Servei de Salut està «fora de perill a les nostres mans».Tant els termes exactes del que constitueix el thatcherisme com el seu llegat específic en termes de la història britànica de les últimes dècades són controvertits. En termes d'ideologia, el thatcherisme ha estat descrit per Nigel Lawson, el Ministre d'Hisenda de Thatcher de 1983 a 1989, com una plataforma política que emfasitza els mercats lliures amb despeses governamentals reduïdes i retallades d'impostos junt amb el nacionalisme britànic tant al propi país com a l'estranger. The Daily Telegraph va declarar per l'abril de 2008 que el programa del pròxim govern britànic no conservador, l'administració de Tony Blair amb èmfasi en New Labor, bàsicament va acceptar les mesures centrals de reforma del thatcherisme, com la desregulació, la privatització d'indústries nacionals clau, el manteniment d'un mercat flexible laboral, la marginació dels sindicats i la centralització del poder de les autoritats locals al govern central.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "The American Economic Review és una revista acadèmcia d'economia que publica dotze números anualment. És publicada per l'American Economic Association. Es va publicar per primer cop el 1911, i és considerada una de les revistes més prestigioses en el seu camp. L'editor en cap és Pinelopi Koujianou Goldberg (Universitat Yale). L'editor anterior era Robert Moffitt. La revista té la seu a Pittsburgh.El número de maig de la revista és conegut amb el nom de \"Papers and Proceedings\". Seleccionar els millors papers i discussions relacionades.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "The Economist és un setmanari britànic d'informació econòmica i política en llengua anglesa.\nFou publicat per primera vegada el setembre del 1843 i ha seguit ininterrompudament fins a l'actualitat. Va ser fundat quan el Regne Unit era la primera potència econòmica mundial, per un fabricant de barrets i banquer escocès (James Wilson) per aconseguir revocar la legislació proteccionista sobre el blat (les corn laws). El revista ha defensat sempre el liberalisme econòmic i les posicions polítiques més conservadores.El setmanari té una gran reputació en els àmbits de la política internacional, l'economia i els negocis, i és una de les publicacions internacionals més influents.\nUna característica del setmanari és el que, excepte contades excepcions, els articles no estan signats. Això afavoreix la col·laboració entre els periodistes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix. El treball pot ser manual o intel·lectual i el seu resultat es contraposa al que es rep com a regal no merescut. Forma part de l'Economia en satisfer necessitats de l'ésser humà i de la societat on habita, directament o indirectament. Habitualment, el treball comporta molèstia, fatiga i tal vegada penalitats i és objecte d’estudi en les ciències econòmiques, en les polítiques, en les socials i jurídiques, principalment.\n\nEtimològicament, el mot treball prové del llatí trǐpalǐare, de trǐpalǐum, instrument de tortura de tres pals que s'utilitzava per a infligir dolor i sofriment. Hi ha altres mots amb significats semblants, però amb algunes càrregues significatives diferents com per exemple: labor, obra, tasca, ocupació, quefer, feina, taleia, producció, entre altres. Les fonts etimològiques són diferents en l'origen de cada mot; el mot treball es pot referir a una obra, un producte, mentre que labor no s'hi refereix. Per Hanna Arendt, la labor és l'activitat que els humans fan per alimentar-se i subsistir, com fan els altres éssers vius, mentre que el treball proporciona riquesa, poder i progrés però comportant danys a la natura.\nEl resultat del treball inclou el producte que es vol vendre a un mercat a canvi de diners i la disponibilitat de fer-lo, que Marx va anomenar-ho força de treball. El treball es concreta en diverses formes, a més de quan comporta retribució: el manteniment i millora de la seguretat i la salut individual, el voluntariat i també tot el que hom fa per sentir-se útil i necessari. L'esclavatge era una mostra de poder en la societat; posseir molts esclaus demostrava ser molt poderós.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El treball digital, o digital labor en anglès, designa el conjunt de les activitats digitals que poden assimilar-se a un treball perquè produeixen del valor. L'expressió anglesa és sovint emprada tal quina en català, per raó de les connotacions específiques al terme labor (que designa un treball patit més que una feina remunerada).\nAmazon Mechanical Turk, el servei de crowdsourcing d'Amazon, és un exemple de treball numèric.\nEl debat sobre el treball digital part de la idea que en l'Economía Digital, les grans empreses del web generen benefici explotant el treball no remunerat dels usuaris. L'activitat en línia crea contingut que successivament és explotat per les grans plataformes web per generar benefici. S'arribaria així a una nova forma d'explotació en el sentit marxista del terme.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Usine Nouvelle és un setmanari francès de premsa escrita del Groupe Industrie Services Info (GISI), i orientada a l'economia i la tecnologia al món industrial. La revista conté notícies d'actualitat, i estudis diversos sobre evolució dels mercats, tendències, anticipació tecnològica, anticipació concurrencial, etc, tot molt orientat al món de la producció industrial. Aquesta revista de premsa econòmica i professional va sorgir per primera vegada el 5 de desembre de 1891 en Charleville amb el títol l'Usine, i allí, el subtítol anunciava clarament la intensió dels seus fundadors i ideòlegs.\nPresident director general : Christophe Czajka", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El valor d'ús' (alemany: Gebrauchswert) o el valor en ús és la utilitat de consumir un bé, el poder de satisfacció d'un bé o servei en l'economia política clàssica. En la crítica de Marx a l'economia política, qualsevol producte té un valor laboral i un valor d'ús, i si es comercialitza com a mercaderia en els mercats, també té un valor de canvi, sovint expressat com a preu monetari. Marx reconeix que les mercaderies que es comercialitzen també tenen una utilitat general, implicada pel fet que la gent els vol, però argumenta que això no ens diu res sobre el caràcter específic de l'economia en què es produeixen i es venen.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "A l'economia política i especialment a l'economia marxista, el valor de canvi (en alemany: Tauschwert) es refereix a un dels quatre atributs principals d'una mercaderia, és a dir, un article o servei produït i venut al mercat econòmic. Els altres tres aspectes són Valor d'ús, Valor econòmic, i Preu.Una mercaderia, a més de tenir valor d'ús, té un valor de canvi perquè el seu ideal és ésser intercanviat per valors d'ús diferents. Per extensió, també s'usa valor de canvi com a sinònim de preu de mercaderia.\nAixí, una mercaderia té:\n\nun valor\nun valor d'ús (o utilitat)\nun valor de canvi\nun preu (podria ser un preu de venda real o un imputat preu ideal)Aquests quatre conceptes tenen una història molt llarga en el pensament humà, des d'Aristòtil fins a David Ricardo, qui el 1817 en va actualitzar els conceptes al seu llibre Sobre els principis de l'economia política i tributació. Progressivament es van diferenciar cada vegada més clarament a mesura que avançava el desenvolupament del comerç comercial, però en gran part han estat a modernament integrats i han desaparegut de la discussió acadèmica com quatre conceptes diferents en l'economia moderna.\nRecentment, però, amb l'adveniment de l'economia circular i les diferents formes contemporànies de cooperació, l'ús diferenciat dels conceptes de valor d'un bé torna a ser freqüent i té una dimensió política i reivindicativa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En estudi de factibilitat s'avalua si un nou projecte, organització, producte o procediment és possible, tenint en compte tots els factors negatius i positius que hi poden influir. És la fase entre una idea i la seva realització, o no i una fase important en la gestió de projectes. Abans de portar a la pràctica o de llançar una producció a escala industrial, s'avalua segons els casos, si la idea és tècnicament possible, si les persones implicades són disponibles i disposades a col·laborar-hi, s'hi ha prou matèries primeres, si l'anàlisi de cost-benefici és positiva, quina és la viabilitat ecològica a mitjà i llarg termini, quin serà el grau d'aprovació o resistència de grups de pressió, al final, tots els elements que poden ajudar o frenar el projecte. Es pot procedir segons les necessitats a estudis parcials, es parla aleshores de factibilitat (o viabilitat) tècnica, econòmica…\nLes competències per efectuar tal anàlisi són molt diferents, si es tracta, per exemple, d'un producte industrial, d'un gran projecte d'infraestructura, d'un nou procediment medical o de la reorganització d'un servei, empresa o administració. En qualsevol cas, és un treball multidisciplinari i per decomptat, és un document no solament útil sinó de rigor per motivar qualsevol persona que té poder de decisió (direcció, propietaris, inversors, polítics…).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La violència socioeconòmica és una forma de violència que pot ser un mitjà per a fer la víctima més vulnerable a altres formes de violència. Un millor estatus econòmic no elimina necessàriament l'amenaça de violència.Dins l'àmbit privat sol ser llevar-li els ingressos a la víctima, no permetre que tinga ingressos individuals o fer que no siga apta per a treballar mitjançant un maltractament físic que té aquest objectiu.Dins l'àmbit públic és una causa i un efecte de les relacions de poder de gènere que dominen en una societat. Els tipus d'aquesta violència socioeconòmica són: la denegació a l'accés a l'ensenyament o a la feina remunerada (sobretot a una feina remunerada de manera igualitària), la denegació d'accés als serveis, l'exclusió a determinats treballs i la denegació de poder gaudir i exercir els drets cviils, culturals, socials i polítics.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un accident de treball, és un episodi o accident que genera lesions, i que es produeix durant el treball, o en els trajectes d'anada i/o tornada al treball (accident \"in itinere\"). L'accident de treball en el nostre medi és atès per les Mútues d'Accidents de Treball, i suposen que en el cas en què es produeixi una baixa, n'assumeixin el tractament, i també les prestacions econòmiques que es puguin generar.\nSegons l'article 115 de la Llei General de la Seguretat Social de 1994, aprovada per Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, és accident de treball tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o a conseqüència del treball que executi per compte aliena.\nAl territori valencià des del 2012 fins al 2018 hi ha hagut un creixement de la sinistralitat laboral.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un acomiadament col·lectiu, o massiu (també anomenat reducció de planter), és una decisió unilateral per part d'un empresari que implica l'acomiadament, en un període de 90 dies, d'almenys deu persones, si l'empresa té menys de cent treballadors, o bé un 10% dels treballadors, si aquesta en té entre cent i tres-cents, o bé trenta o més treballadors, si en té més de tres-cents. Aquest acomiadament pot estar fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per tancament de l'empresa. L'extinció dels contractes de treball per mitjà d'un acomiadament col·lectiu exigeix per llei la tramitació d'un procediment legal anomenat Expedient de Regulació d'Ocupació, ERO (en castellà, Expediente de Regulación de Empleo, ERE).\nLes \"causes econòmiques\" en aquest aspecte no estan detallades a la llei espanyola, de manera que es poden considerar com a tals el fet que l'empresa guanyi més diners amb l'acomiadament que sense ell, o qualsevol ajust que pugui fer l'empresa amb el fi de fer front a una crisi econòmica, o el fet de témer que l'any en curs no obtindrà tants beneficis econòmics com esperava o voldria. Aquest buit legal no és present, per exemple, per a la recaptació d'impostos, on hi ha criteris molt definits de pagament i cap exempció o cas particular per \"causes econòmiques\".\nA Catalunya, les empreses que fan un acomiadament col·lectiu, llevat que aquest hagi estat acordat amb els representants dels seus treballadors, durant els següents sis mesos no poden concertar el contracte de foment de la contractació indefinida per cobrir llocs de treball de la mateixa categoria o del mateix grup professional que els afectats per l'acomiadament, ni per al mateix centre o centres de treball.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un actiu financer és, pel seu titular, un dret patrimonial sobre els recursos futurs i incerts que pugui generar una empresa. Les empreses venen/emeten actius financers —drets— als inversors a fi d'obtenir finançament per poder comprar actius reals —tangibles o intangibles—, de manera que tot actiu financer en mans d'un inversor és, per a l'empresa emissora, un passiu financer —un deute—.\nEls actius financers —drets— sobre els recursos futurs i incerts que pugui generar una empresa es poden titulitzar, resultant-ne un valor mobiliari que es pot negociar als mercats financers; la seva correcta valoració, en funció de la rendibilitat, el risc i els temps, és el camp d'estudi de l'economia financera. Donat que tot actiu financer és alhora un passiu financer, les normes internacionals de comptabilitat han definit el concepte genèric d'«instrument financer» que recull alhora la seva doble naturalesa, és un actiu —un dret— per qui en sigui el seu titular, i al mateix temps és un passiu —una obligació— per l'empresa emissora.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'administració de les existències és un registre sistematitzat de tots els moviments de les existències necessaris per realitzar una bona gestió d'aprovisionament en una empresa. Per a aquest registre utilitza un document que es diu fitxa de control d'existències. Es registren individualment tots els productes que entren al magatzem com els que surten.Aquest document ens dona la següent informació:\n\nEns descriu i fa un registre cronològic dels moviments que hi ha en les existències.Registrant qui ha estat el seu proveïdor i a qui les hem venut.\nEns informa en cada moment del nivell d'existències que tenim al magatzem\namb aquest document podem saber quin és el criteri de valoració utilitzat: FIFO, PMP, LIFOLa fitxa de control ajudarà a l'empresari a decidir quan ha de començar a fer el procés d'aprovisionament, segons les seves necessitats.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un Advance Ship Notice o Advance Shipping Notice (ASN) és una notificació de mercaderies pendents d'entrega, semblant a un \"Packing list\". En general s'envia en format electrònic i és un document comú d'intercanvi de dades electrònic o EDI (Electronic data interchange, en anglès).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un agregat monetari és un agregat creat per a mesurar l'oferta monetària, és a dir, la suma del diner en circulació dins d'una economia. Secularment s'ha identificat l'oferta monetària amb els diners en el seu sentit més estricte, el que avui es coneix com a M1, és a dir els diners en efectiu que tenen els ciutadans a les seves butxaques més els que tenen guardats als bancs comercials. Arran del desenvolupament financer dels anys vuitanta del segle XX es produí una transformació en el suport dels diner com ara les targetes de crèdit i els dipòsits amb major rendibilitat a curt termini amb liquiditat similar als comptes a la vista. Davant aquests canvis es creà la M2 i la M3, nous agregats monetaris que inclouen els nous suports del diner i que són els utilitzats pel Banc Central Europeu en el marc de la política monetària de l'euro. En alguns altres països s'han arribat a crear agregats monetaris més amplis coneguts com a M4, M5, M6 i M7.\nEl Banc Central Europeu utilitzats per a mesurar l'oferta monetària a l'Eurozona són:\n\nLa M1: «Diner en sentit estricte» (o Agregat monetari M1 o Disponibilitat líquida) és un agregat monetari que suma totes les monedes metàl·liques, tots els bitllets bancaris, i tots els traveler's checks que estan a les carteres dels ciutadans de l'Eurozona, més la suma de totes les anotacions en compte dels comptes corrents a la vista en els bancs comercials de l'Eurozona. Se la defineix com a «diner en sentit estricte» perquè és l'efectiu circulant d'immediata disponibilitat en una economia com a mitjà de pagament.\nLa M2: (o Agregat monetari M2) És la M1, més els dipòsits d'estalvi -disponibles amb preavís de fins a tres mesos-, més els dipòsits a termini de fins a dos anys.\nLa M3: (o Agregat monetari M3) És la M2, més els instruments financers negociables, en particular, les cessions temporals de diners REPOs de venciment més gran que un dia, les participacions en fons del mercat monetari i els valors diferents de les accions fins a dos anys emesos per les instituciones financeres monetàries.La Reserva Federal dels Estats Units calculà la M3 fins al 26 de març del 2006, moment en el qual deixà de publicar-la informant que aquesta dada no aportava un valor significatiu en comparació a la M2, així com que la M3 no s'estava emprant per a determinar la política monetària, de manera que els costos de recollida de dades, càlcul i publicació no eren necessaris. Fins aleshores havia determinat la M3 com la suma de la M2 (la M1 més els dipòsits d'estalvi: MMDA, petits dipòsits temporals, i MMMF —Money Market Mutual Funds— minoristes) més els grans dipòsits no inclosos ni en la M1 ni en la M2, com ara els REPOs de 100.000$ o més, els MMMF majoristes i institucionals, així com els dipòsits Eurodollar de bancs americans situats a l'estranger.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Agricultural Bank of China —中国农业银行股份有限公司 en xinès simplificat; 中國農業銀行股份有限公司 en xinès tradicional; Zhōngguó Nóngyè Yínháng en pinyin; Agricultural Bank of China Limited, ABC en anglès— és un dels \"quatre grans\" bancs de la República Popular de la Xina. Va ser fundat el 1951 i té la seu a Pequín amb sucursals en tota Xina continental, a més de Hong Kong i Singapur. El 2007 tenia una plantilla de 447.519 persones. El seu president és Xiang Junbo.\nA la fi del 2008, L'Agricultural Bank of China va esdevenir el segon major banc de la Xina en termes d'actius totals, que havien aconseguit 7,01 bilions de yuans, només superat pel Banc Industrial i Comercial de la Xina. Els ingressos van créixer un 17,8 per cent a 211.190 milions de yuans, i els ingressos nets per interessos van créixer fins a un 23,1 per cent als 193.850 milions de yuans.El banc, en el qual el Ministeri de Finances de la República Popular Xina i el Central Huijin tenen cadascun una participació del 50%, té en la mira una oferta pública de venda, però no té una data ferma.\nEl Banc Agrícola de la Xina va ser víctima del robatori de banc més gran en la història de la Xina a l'abril del 2007, quan dos directors de la sucursal de Handan a la província de Hebei van extraviar gairebé 51 milions de yuans.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Airbus Corporate Jets és una unitat de negoci d'Airbus SAS que comercialitza i finalitza les variants de negocis dels avions de passatgers d'Airbus. Els seus models van des de l'A318 fins a l'Airbus A380 Prestige, que pot tenir dues o tres cobertes. Airbus entrà en el negoci dels avions de negocis amb l'A319 Corporate Jet el 1997, després de la sortida al mercat del Boeing Business Jet, un derivat del Boeing 737.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'ajustament per periodificació és l'amortització anticipada d'un préstec pel prestatari.\nEn el cas d'una hipoteques de seguretat (MBS), el pagament es percep com una forma de risc, perquè els deutes de la hipoteca se'n paguen abans de temps per tal d'aconseguir reduir els interessos totals dels pagaments a través d'un finançament més barat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.\nLa moneda va existir des del segle xii a l'Iraq, amb els seljúcides, i el nom fou utilitzat per la primera moneda encunyada per Orhan el 1327 (es va dir Akçe otomà). Al segle xiv i XV les peces otomanes eren anomenades normalment othmanis però sota Selim I es va adoptar el nom únic d'akče\nEs va encunyar fins al regne de Mahmut II però el seu valor s'havia reduït sensiblement al final del segle xvii i de fet ja només era una unitat comptable.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una aliança d'empreses, també sovint coneguda com a unió temporal d'empreses (en anglès: joint venture, que literalment significa 'empresa conjunta') és una aliança de dues empreses que tenen un tipus d'acord comercial d'inversió econòmica compartida a llarg termini, entre dues o més persones (normalment persones jurídiques o comercials). No cal que una joint venture es constitueixi com una companyia i entitat legal separada. La joint venture també es coneix com a empresa de risc compartit. Per aconseguir l'objectiu comú, dues o més empreses es posen d'acord en fer aportacions de diversos tipus. L'aportació pot consistir en primeres matèries, capital, tecnologia, coneixement del mercat, sistemes de distribució, recursos humans, finançament o màrqueting de productes. Tanmateix, és necessari tenir un compromís a llarg termini, i les empreses han de ser independents entre elles sense fusions ni absorcions.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'alineació tecnològica, també anomenada alineació de negocis i tecnologia, és la terminologia utilitzada en negocis per denominar les estratègies en els \"fulls de ruta\". Quan la tecnologia està canviant molt ràpidament en la indústria, l'alineació dels termes de negocis de les distincions que la tecnologia requereix, tendeix a dominar qualsevol esforç de desenvolupament de la taxonomia de l'empresa. En tals circumstàncies, es requereix generalment consultors o tecnologia específica de formació, ja que l'organització manca de les habilitats internes o experiència amb les tecnologies que s'espera implementar.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Amakudari (天下り, ? literalment, ”descendit del cel”) és la pràctica institucionalitzada on un exburòcrata japonès d'alt rang es retira i és nomenat per a un lloc important en una companyia privada. Actualment, aquesta pràctica és considerada en major mesura com corrupta i ha arrossegat a una relació interdependent entre l'estat i el sector privat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'anàlisi de cost-benefici o, senzillament, anàlisi cost-benefici (ACB), és un procés sistemàtic per calcular i comparar els beneficis i els costos d'un projecte, per tal de facilitar la presa d'una decisió de tirar-lo, o no, endavant. L'ACB té dos propòsits: \n\nDeterminar si és una bona inversió/decisió (justificació/viabilitat),\nProporcionar una base per a comparar projectes. Es tracta de comparar el cost total esperat de cada opció davant els beneficis totals esperats, per veure si els beneficis superen els costos, i per quant.En l'ACB, els beneficis i els costos s'expressen en termes monetaris, i s'ajusten per al valor temps del diner, de manera que s'expressen en una base comuna, pel que fa al seu \"valor actual net\", tots els fluxos de beneficis i tots els fluxos dels costos del projecte a través del temps (que tendeixen a ocórrer en diferents moments de l'execució del projecte).\nEn estreta relació, però lleugerament diferents, són les tècniques que inclouen l'anàlisi de cost-efectivitat, l'anàlisi de cost-utilitat, l'anàlisi d'impacte econòmic, l'anàlisi d'impacte fiscal i l'anàlisi de retorn social d'una inversió.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'aparadorisme és l'art decoratiu de compondre els productes i elements estètics (fons, disposició d'elements, colors, formes, etc.) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenció del consumidor en els productes exposats i transmetre una certa imatge de l'establiment. La persona que s'hi dedica professionalment és una aparadorista.\nEls elements bàsics a tenir en compte a l'hora de realitzar un projecte d'aparadorisme són el producte, la botiga, el client i la marca, creant a l'aparador una escenografia que proporcioni un ambient agradable al consumidor. Una tendència actual en els aparadors és fer-los interactius. Així s'aconsegueix cridar més l'atenció dels vianants. Un exemple d'això va ser l'aparador de la botiga Levi's al Passeig de Gràcia amb Gran Via de Barcelona.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Associació Espanyola de Banca és una entitat fundada el 1977 que agrupa les entitats bancàries privades espanyoles que cotitzen.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El balanç de situació o estat de situació patrimonial és un document comptable que recull de forma ordenada, i en un moment donat del temps, tots els elements de titularitat empresarial i necessaris per a desenvolupar la seva activitat coneguts com a patrimoni empresarial. El balanç de situació forma part dels comptes anuals que les societats deuen dipositar en acabar un exercici comptable al Registre Mercantil.Cal remarcar que degut al sistema de partida doble l'actiu sempre ha de ser igual al passiu.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les barreres tècniques al comerç són especificacions i característiques, de qualitat i seguretat, que dicten els estats de manera unilateral. Els productes que vulguin ser importats dins el territori duaner de cada estat hauran de complir certs requisits per tal de poder ser introduïts. Les raons per les quals els estats poden aplicar aquestes mesures són:\n\nProtecció d'éssers vius: persones, flora i fauna.\nManteniment de l'ordre públic.\nProtecció del medi ambient.\nProtecció de la propietat industrial.\nProtecció de patrimoni històric, artístic o arqueològic.Les barreres tècniques són considerades barreres no aranzelàries del comerç internacional. Una manera d'exercir proteccionisme als productes que no compleixen la normativa nacional i així afavorir els productors locals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Bernard Mannes Baruch - /bəˈruːk/ - (Camden, Carolina del Sud, 19 d'agost de 1870 - Nova York, 20 de juny de 1965) va ser un financer, filantrop, estadista i consultor polític estatunidenc. Després del seu èxit a l'empresa, es va dedicar a assessorar el president dels Estats Units Woodrow Wilson i Franklin D. Roosevelt d'assumptes econòmics i va esdevenir un filantrop. És el responsable de l'expressió Guerra Freda per referir-se a l'enfrontament que vingué entre els EUA i l'URSS després del final de la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un Bo / Obligació convertible és un bo que s'emet amb l'opció que el subscriptor pugui canviar-lo per accions de l'empresa, o un altre tipus de bons de l'emissor, la qual cosa facilita la seva col·locació al mercat. Aquesta conversió de les obligacions en accions serà rendible efectuar quan el benefici dels dividends siguin superiors als del cupó, o bé perquè es desitgi dotar d'una major liquiditat a l'actiu en tant que l'obligació, ja convertida en acció, sigui cotitzable en un mercat secundari. Per fer aquesta conversió s'han d'especificar els següents aspectes:\n\nData de conversió\nValoració de l'obligació (sol ser del 100% més el cupó corregut)\nNombre d'accions a convertir\nValoració de les accions, que poden ser a preu fix o a preu fixat segons la seva cotització.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Bombolla immobiliària a Espanya es defineix com la sobrevaloració dels actius immobiliaris iniciada el 1999 fins a l'actualitat, produïda per un període especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'interès. Del 1999 al 2006, l'habitatge a Espanya va créixer de preu molt per sobre de l'Índex de Preus de Consum, mentre els tipus d'interès eren molt baixos. A partir del 2006, els tipus d'interès fixats pel Banc Central Europeu van començar a pujar, de manera que moltes famílies, que tenien contractada una hipoteca de tipus variable, van veure com havien de pagar a l'entorn de 200 euros més d'hipoteca. A això cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps de venda d'un immoble era molt més llarg que anys enrere i en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Borsa d'Egipte és al Caire i a Alexandria. Va ser producte de la fusió entre les borses d'Alexandria (creada el 1883) i del Caire (creada el 1903). En els anys quaranta, amb la seva fusió esdevingué una de les cinc borses més importants del món. Però a causa de la política socialista del govern egipci dels anys 1950 va perdre el seu lloc i solament va tornar a ser atractiva després de les reformes liberals del 1992. La seva capitalització és de 417 mil milions de lliures egípcies.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Borsa de Londres (oficialment i en anglès London Stock Exchange- LSE) és una borsa de valors localitzada a Londres, Anglaterra.Fou fundada el 1801, i actualment és una de les borses d'accions més grans del món. Molts dels seus valors són internacionals però compte també amb nombrosos valors de companyies britàniques. Les seves actuals instal·lacions estan situades a Paternoster Square, prop de la Catedral de Sant Pau de Londres.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Borsa de Taiwan (Taiwan Estoc Exchange Corporation) és una entitat financera que es va fundar el 1961 a Taipei i va començar a operar com borsa de comerç el 9 de febrer de 1962. Està regulada per la Comissió Supervisora de Finances. L'índex de la Borsa de Taiwan és el TWSE.\nLa seua adreça és Xinyi 7 - Secció 5, Taipei 101, planta 3, i Taipei 11049, plantes 9 a 12, Taiwan. Actualment el seu president és el Sr. Sean Chen.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Borsa de València és una borsa de valors fundada l'any 1981 destinada a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguen dret d'adquisició o subscripció.\nEn la pràctica, els emissors de renda variable acudeixen també a la Borsa de València com a mercat on formalitzar les seues ofertes de venda d'accions o ampliacions de capital. Així mateix, també es contracta en borsa la renda fixa, tant deute públic com privat.\nLa Borsa de València té la seua seu al Palau dels Boïl d'Arenós, al carrer Llibrers núm. 2 de la ciutat de València.\nDe 1992 a 1995 va dirigir la Borsa Joaquín Maldonado Chiarri, fill de Joaquim Maldonado i Almenar, impulsor de la creació de la Borsa de València.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Brother Industries, Ltd. (ブラザー工業株式会社, , Burazā Kōgyō Kabushiki-gaisha?) és una empresa japonesa diversificada que produeix una àmplia varietat de productes com màquines de cosir, eines mecàniques, impressores d'etiquetes, màquines d'escriure, aparells de fax, impressores simples i multifunció, entre altres productes electrònics relacionats amb l'ordinador. Els MFCs sovint inclouen les funcions d'una impressora, un escàner, un aparell de fax, una copiadora, i un PC fax.Brother va ser fundada en 1908 i en 1954 es va establir Brother International Corporation en els Estats Units, sent la primera filial estrangera de la companyia. Avui dia distribueix els seus productes sota la seua pròpia marca i també conforme a acords OEM amb altres empreses.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un buycott és l'oposat a boicot; és una campanya que promou la compra de productes o serveis d'una companyia o d'un país que estan afectats per boicots. S'han dut a terme diverses campanyes internacionals de buycott a favor d'Israel, amb l'objectiu de fer front a les nombroses campanyes econòmiques i polítiques en contra d'aquest país.\nQuan la companyia Whole Foods Market va ser objecte de boicot, degut a la seva oposició a la reforma del sistema de salut als Estats Units, promoguda pel seu president Barack Obama, els oponents a la reforma van iniciar un buycott a nivell nacional. Per altra banda, l'organització no governamental Carrotmob es dedica a promoure campanyes de buycott amb finalitats ètiques, on es premien les bones pràctiques en les empreses\nUna de les primeres referències del terme buycott va ser el 1991, al diari Los Angeles Times, en una columna de Robert Foxworth.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Caixa d'Estalvis de Vilanova fou una caixa d'estalvis fundada el 1877 a Vilanova i la Geltrú. Després d'uns anys d'expansió estrictament local el 1919 va establir la seva seu central al carrer dels caputxins, 7 de la vila del Garraf, demanant a l'arquitecte J. F. Ràfols que projectés la reforma de la façana, amb esgrafiats de Francesc Domingo. El 1932 va ser absorbida per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi, posteriorment coneguda com La Caixa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una cambra de comerç és una corporació de dret públic, creada per propietaris de comerços i empreses per protegir els seus propis interessos.Les primeres cambres de comerç van ser fundades el 1599 a l'Europa continental a Marsella i el 1665 a Bruges. Hi ha proves històriques que en l'antiguitat van existir formes primitives d'organització comercial, especialment a l'Orient Mitjà. Al nord i l'oest d'Europa, els despatxos de la Lliga hanseàtica també van forma embrions de futures cambres de comerç.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Camel o Camel tobacco és una marca de cigarrets fundada en 1913 per R.J. i P.E.L.G Reynolds Tobacco i pertanyent al grup JT (Japan Tobacco Inc.) que és el tercer fabricant de tabac més important del món. Centra la seua producció en la fabricació de cigarrets de tabac ros procedent de Turquia i Virgínia (Estats Units).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat i dret mercantil, el capital social o capital societari (en anglès: Share capital, Issued capital (UK), o Capital stock (US)) és una part dels fons propis d'una societat mercantil. L'import monetari, o el valor dels béns que els amos d'una societat (entesa aquesta com una empresa, conjunt de béns, sigui societat limitada, anònima o comanditaria en les seves diferents versions) li cedeixen a aquesta sense dret de devolució i que queda comptabilitzat en una partida comptable del mateix nom.\nSegons les diferents legislacions mercantils, cada tipus de forma jurídica té uns requisits, per exemple a Espanya una societat limitada ha de tenir almenys 3.000 euros, mentre que una societat anònima ha de tenir almenys 60.000 euros.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El capital Tier 1 (en anglès: Tier 1 capital) és la mesura central de la fortalesa financera d'un banc des del punt de vista del regulador. Es compon d'un capital bàsic, que consisteix principalment en les accions ordinàries i de les reserves declarades (o utilitats retingudes), però també pot incloure les accions preferencials no-acumulatives no-redimibles.\nEl capital en aquest sentit es relaciona amb, però és diferent del, concepte comptable de capital social. Tant el capital Tier 1 i Tier 2 es van definir per primera vegada en l'Acord de Capital Basilea I, essent substancialment les mateixes en l'Acord Basilea II. El capital Tier 2 és més gran que el Tier 1, però està subordinat als dpòsits i les afirmacions de l'assegurador de dipòsits. Això inclou accions preferents amb venciment fix i deute a llarg termini amb un mínim de venciment de més de cinc anys.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Carlí és una moneda de Nàpols, del segle xviii. Es dividia en 12 blats.\nTambé s'anomena així la moneda d'or i d'argent encunyada per Carles I d'Anjou, rei de Nàpols (1266-85).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un càrtel és un acord formal entre empreses del mateix sector amb l'objectiu de reduir o eliminar la competència en un determinat sector. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que, mitjançant la col·lusió de les empreses que el formen, tenen una estructura de mercat monopolistíc, obtenint un poder amb el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors.\nLa diferència rau en el fet que els beneficis totals (que els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'OPEP. Els defensors dels càrtels afirmen que aquests ajuden a estabilitzar els mercats, a reduir les despeses de producció, a eliminar aranzels elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidors.\nEls seus detractors assenyalen que, quan no existeix competència, els preus són més alts i l'oferta menor. Avui dia es considera que els seus inconvenients són més grans que no pas els seus avantatges i sovint s'estableixen límits legals per a restringir el desenvolupament de nous càrtels.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El cicle de caixa és el temps que passa, en dies, des del moment en què es fa el pagament de les compres fins al moment en què rebem el cobrament dels clients.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El cicle de maduració és el temps que passa, en dies, des del moment en què es fa una comanda fins al dia en què es rep el pagament dels clients.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les cinc proves econòmiques (five economic tests) foren una sèrie de criteris definits pel Tresor del Regne Unit durant el mandat de Gordon Brown per determinar si el país estava preparat per entrar a formar part de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM) i, per tant, per adoptar l'euro com a moneda oficial. En principi, aquestes proves eren una qüestió separada de la decisió política d'unir-se a la UEM.\nLes cinc proves eren les següents:\nSón compatibles els cicles econòmics i les estructures econòmiques, de manera que tant nosaltres com els altres puguem viure còmodament amb els tipus d'interès de l'euro indefinidament?\nSi sorgeixen problemes, hi ha prou flexibilitat per resoldre'ls?\nUnir-se a l'EMU milloraria les condicions per les empreses que han de decidir si inverteixen en el Regne Unit a llarg termini?\nQuin impacte tindria l'entrada a la UEM sobre la posició competitiva del sector financer britànic i, en particular, els mercats majoristes de La City?\nEn resum, unir-se a la UEM promouria més creixement, més estabilitat i un augment durable de l'ocupació?A més d'aquests criteris propis, el Regne Unit també hauria de complir els criteris de convergència econòmica de la Unió Europea (o «criteris de Maastricht») abans de poder adoptar l'euro. Un d'aquests requisits és haver format part de l'MTC II. El Regne Unit no el compleix. Segons el Tractat de Maastricht, el Regne Unit no té cap obligació d'unir-se a l'euro.\nLes proves ja no són política oficial del govern britànic, car Brown perdé les eleccions generals del 2010.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una clàusula abusiva és tota clàusula contractual no negociada individualment, predisposada, la incorporació de la qual ve imposada per una de sola de les parts. Que va en contra de la bona fe, causa un gravi desequilibri en els drets i obligacions de les parts en perjudici del consumidor. La llei les considera nul·les de ple dret. Això no implica la nul·litat del contracte.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El codi compte client (CCC) o número de compte bancari és un número utilitzat per les entitats financeres (bancs i caixes i cooperatives de crèdit) per a la identificació dels comptes dels seus clients. El codi compte client està format per vint dígits i el seu significat és el següent: Estructura del CCC: EEEE OOOO DD NNNNNNNNNN\n\nEEEE - Seqüència de quatre dígits - codi de l'entitat. Codi assignat a l'entitat financera on radica el compte segons el codi de registre de les entitats financeres.\nOOOO - Seqüència de quatre dígits - codi d'oficina. Codi de l'oficina en l'estructura de l'Entitat Financera.\nDD - Seqüència de dos dígits - dígits de control. Es generen a partir dels altres dígits del CCC, d'acord amb unes certes regles, i serveixen per a validar el CCC. El primer d'ells valida conjuntament els codis d'entitat i d'oficina; el segon, valida el número de compte.\nNNNNNNNNNN - Seqüència de deu dígits - número de compte. Número de Compte, s'hi inclouen tots els identificadors d'índole interna que l'entitat financera desitgi utilitzar, per a individualitzar cada compte en particular.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La col·laboració publicoprivada és tipus de contracte mitjançant el qual una empresa presta un servei públic i és finançada o organitzada a través d'una associació econòmica entre l'Estat (o qualsevol altra administració pública) i una o més empreses, ja sigui privades o socials. Aquests esquemes són de vegades abreujats (en anglès) com PPP o P3.\nEn alguns tipus de PPP el govern utilitza els ingressos dels impostos a fi de proveir el capital necessari per a la inversió, encara que les operacions siguin dirigides en forma conjunta amb els socis no governamentals. En altres tipus, la inversió l'efectua el sector privat sobre les bases d'un contracte amb l'Estat a fi de proveir els serveis determinats. La contribució estatal pot ser en béns, especialment la transferència de béns públics) o elements d'infraestructura. En projectes que tenen com a objecte la creació de tals béns públics, l'Estat pot proveir un subsidi, ja sigui a través d'una beca per a les despeses de capital o per als ingressos (que pot consistir en l'eliminació de règims especials d'impostos o en la garantia d'ingressos mínims per un cert període).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una Collateralized loan obligation (acrònim: CLOs) és un dels tipus d'obligacions de deute garantides que es caracteritza pel fet que els pagaments que renda es deriven d'una cistella formada per préstecs (en anglès:loan).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç electrònic (també conegut com a e-commerce de l'anglès Electronic Commerce) és una transacció comercial en què les parts involucrades interaccionen de manera electrònica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis físics a través del tracte físic directe.\nEl comerç electrònic consisteix en la compra i venda de productes o de serveis per mitjans electrònics, tals com Internet i altres xarxes d'ordinadors. La quantitat de comerç duta a terme electrònicament ha crescut extraordinàriament a causa de la propagació d'Internet en el món desenvolupat. Una gran varietat de comerç es realitza d'aquesta manera, estimulant la creació i ús d'innovacions com ara la transferència de diners electrònica, l'administració de cadenes de subministrament, el màrqueting per Internet, el processament de transaccions en línia, l'intercanvi electrònic de dades, els sistemes d'administració de l'inventari, i els sistemes automatitzats de recol·lecció de dades. El comerç electrònic normalment fa servir Internet en algun punt del cicle de la transacció, encara que pot abastar una gamma més àmplia de tecnologies, com ara el correu electrònic.\nUn gran percentatge del comerç electrònic s'utilitza completament per a articles virtuals (programari i derivats en la seva majoria), així com l'accés a contingut premium d'un lloc web; però la majoria del comerç electrònic involucra el transport d'objectes físics d'una manera o altra.\nEl comerç electrònic realitzat entre empreses s'anomena en anglès Business-to-business o B2B. El B2B pot estar obert a qualsevol que estigui interessat (com l'intercanvi de mercaderies o matèries primeres), o bé estar limitat a participants específics prequalificats (mercat electrònic privat).\nEl comerç electrònic on les operacions comercials són entre una empresa i un usuari final s'anomena Business to Consumer o B2C, empresa a consumidor. El comerç electrònic amb operacions entre empresa i administració pública és el Business to Administration o B2A.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Competència és la rivalitat entre dos o més subjectes sobre alguna cosa. Normalment, la competència té lloc entre diferents éssers vius que coexisteixen en un entorn amb recursos limitats. Per exemple, els animals competeixen pels recursos hídrics, pel menjar o per una parella. Els éssers humans també competeixen pel reconeixement, per la riquesa o per la diversió entre moltes altres coses. Està relacionada amb el paradigma de la dominació, que dona importància a l'individu que sobresurt per sobre dels altres,al contrari que el de la cooperació.\nLa competència pot generar efectes positius i negatius. Des del punt de vista del darwinisme, la competència pels recursos escassos farà que només els més forts i preparats sobrevisquin, el que pot provocar una millora o un empitjorament del grup. Si un conjunt d'ocells competeixen per abeurar-se en un petit toll durant una gran secada, només els més forts sobreviuran i el conjunt serà més fort. En canvi, si un grup de galls dindis competeixen per tenir la cua més espectacular per atreure les femelles, al final tots tindran la mateixa aparença entre ells, i amb les mateixes opcions per a guanyar una femella, i no hauran guanyat res. Al contrari, perden la facultat de volar.\nPot generar mals físics o ferides en els subjectes que competeixen, i també un drenatge inútil de recursos i energies que podrien haver estat millor utilitzats en una situació de cooperació. La competència humana pot esdevenir molt costosa en diners, com per exemple en les campanyes electorals, les competicions esportives internacionals o les batalles publicitàries. Igualment, pot portar a trencar barreres ètiques o a arriscar la pròpia salut per tal de guanyar un avantatge. Un clar exemple és el dopatge en les competicions esportives.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La competència monopsonista és una situació de mercat que es produeix quan pocs consumidors competeixen entre ells atorgant diversos privilegis als oferents, tals com crèdits per la producció, regals o publicitat, amb l'objectiu d'aconseguir els millors productes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una competència distintiva, també anomenada competència bàsica, competència essencial, o competència clau o també \"Gir del negoci\" i coneguda en anglès per Core Business o Core Competent, es refereix en gestió empresarial, a aquella activitat capaç de generar valor i que resulta necessària per establir un avantatge competitiu beneficiós per a l'organització.\nLes competències distintives es determinen mitjançant anàlisis de la cadena de valor, que permeten conèixer quines activitats són necessàries per satisfer els clients, els seus costos i els seus rendiments corresponents.\nL'atribució d'una competència bàsica no es fonamenta solament a disposar d'una tecnologia adequada o unes habilitats de producció, elements que tots dos poden ser adquirits o comprats a un tercer, sinó també i principalment, en el grau de coneixement i aprenentatge de l'organització per conèixer i manejar aquesta tecnologia i coordinar tals habilitats.\nLa definició de cada core business és una de les fases fonamentals que permeten a una organització decidir-se per la subcontractació, outsourcing o externalització estratègica d'algunes de les seves activitats.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un compte d'estalvis, i tradicionalment llibreta d'estalvis, és un compte que obre un client en una institució financera en efectuar-hi un dipòsit de diner amb finalitat d'estalvi.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, la corba d'Engel mostra la relació existent entre la quantitat demanada d'un bé o servei i la renda del consumidor, és a dir, com varia la quantitat demanada en canviar la seva renda. Rep el seu nom en honor de l'estadístic alemany del segle xix Ernst Engel.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un cost és el muntant econòmic que representa la fabricació de qualsevol component o producte, o la prestació de qualsevol servei. Coneixent el cost d'un producte o servei es pot determinar el preu de venda al públic d'aquest producte o servei, ja que el PVP és la suma del cost més el benefici.\nEls principals apartats que té el cost d'un producte són els següents: \n\nPreu de les primeres matèries\nPreu de la mà d'obra directa emprada en la seva producció\nPreu de la mà d'obra indirecta emprada en l'organització i funcionament de l'empresa\nCost d'amortització de maquinària i edificis.\nViccionari", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, el cost marginal és la variació en el cost total a conseqüència de variar la quantitat produïda en una unitat, és a dir, l'increment del cost total que suposa la producció addicional d'una unitat d'un bé determinat. Matemàticament, la funció del cost marginal \n \n \n \n C\n M\n a\n \n \n {\\displaystyle CMa}\n és expressada com la derivada de la funció del cost total \n \n \n \n C\n T\n \n \n {\\displaystyle CT}\n respecte la quantitat \n \n \n \n Q\n \n \n {\\displaystyle Q}\n :\n\n \n \n \n C\n M\n =\n \n \n \n d\n C\n \n \n d\n Q\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle CM={\\frac {dC}{dQ}}}\n \nLes empreses intenten aconseguir aquelles quantitats que els permeti maximitzar el benefici. Per tant, a les empreses els interessa incrementar la producció sempre que l'última unitat produïda tingui un cost addicional inferior a l'ingrés que s'obté amb la seva venda. Al contrari, si el cost de produir una unitat addicional és superior a l'ingrés que s'obté amb la seva venda, a les empreses els convé disminuir la producció. El cost de produir una unitat addicional es coneix com a cost marginal; l'ingrés obtingut amb la venda d'una unitat addicional s'anomena ingrés marginal. La diferència entre ambdues magnituds, ingrés i cost marginal, és el rendiment marginal.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Crayola és una marca de llapis de colors, marcadors, guixos i diversos utensilis artístics. Originalment van ser fabricats per Binney & Smith, avui Crayola LLC. L'empresa va ser una de les primeres a produir eines artístiques no tòxiques, la qual cosa la va fer immensament popular als Estats Units, Canadà, Austràlia, Regne Unit i tota Sud-amèrica, arribant inclusivament en alguns països a suplantar el nom de crayón pel de la marca.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un creditor és aquella persona (física o jurídica) legítimament facultada per exigir el pagament o compliment d'una obligació contreta per dues parts amb anterioritat. És a dir, que encara que una de les parts es quedi sense mitjans per complir amb la seva obligació, aquesta persisteix. Per exemple, en cas de la fallida d'una empresa els seus creditors mantenen la facultat de requerir el compliment d'aquesta obligació.\n\nVariants de creditors\nTreballador són aquells creditors respecte dels crèdits contrets per un comerciant i la impossibilitat de meritar les seves salaris.\ncreditors bilaterals són els governs que atorguen préstecs atorgats o garantits per entitats oficials com els organismes de crèdit a l'exportació. Alguns creditors oficials participen en els acords de reprogramació de deutes que afavoreix el Club de París.\ncreditors multilaterals són institucions com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, i altres bancs regionals, com el Banc Africà de Desenvolupament i el Banc Interamericà de Desenvolupament.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una crisi financera és qualsevol d'una gran varietat de situacions en què alguns actius financers de sobte perden una gran part del seu valor nominal. Durant els segles segle xix i segle xx, moltes crisis financeres es van associar amb els pànics bancaris, i moltes recessions van coincidir amb aquests pànics. Altres situacions que sovint es denominen crisis financeres inclouen la fallida borsària i la ruptura d'altres bombolles econòmiques, la crisi monetària i la fallida del deute sobirà. Les crisis financeres donen lloc directament a la pèrdua del valor del paper moneda, però no provoquen necessàriament canvis significatius en l'economia real (per exemple, la crisi derivada de la famosa bombolla per la tulipomania en el segle xvii).\nMolts economistes han ofert teories sobre com es desenvolupen les crisis financeres i com es podrien prevenir. No hi ha consens, però, i les crisis financeres continuen produint-se de tant en tant.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una moneda de curs legal és un mitjà de pagament admès per un sistema legal (definit per la llei d'un estat) que sigui vàlid per a complir amb una obligació financera. El paper moneda i les monedes són formes comunes de moneda de curs legal en molts països. La moneda de curs legal es defineix de diverses maneres en diferents jurisdiccions. Formalment, és tot el que extingeix el deute quan s'ofereix en pagament. Però, els xecs personals, les targetes de crèdit i els mètodes de pagament similars que no són en efectiu no es consideren moneda de curs legal. Les monedes i els bitllets del banc es defineixen generalment com a moneda de curs legal. Algunes jurisdiccions poden prohibir o limitar el pagament per qualsevol altre mitjà que no sigui la moneda de curs legal. Per exemple, una llei d'aquest tipus podria prohibir l'ús de monedes i bitllets de banc estrangers o bé requerir una llicència per realitzar transaccions financeres en una moneda estrangera.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "DAX (Abreviatura de Deutscher Aktienindex) és l'índex borsari més important d'Alemanya. Reflecteix el comportament de les accions dels blue chips, que són les trenta principals empreses cotitzades a la Borsa de Frankfurt seleccionades per la seva capitalització i volum de contractació. El terme DAX és una marca registrada pertanyent a l'operadora de l'índex, Deutsche Börse AG. La data base del DAX és el 30 de desembre de 1987 i va partir del valor base de 1.000 punts.\nEl càlcul del DAX el realitza el sistema Xetra cada segon al llarg d'una sessió i consisteix en una mitjana aritmètica ponderada per capitalització. Les sessions transcorren de dilluns a divendres. La seva obertura és a les 9:00 i el tancament es produeix un cop conclosa la subhasta de tancament de preus del Xetra, que s'inicia a les 17:30. Des del 18 de juny de 1999, per al càlcul del DAX només es tenen en compte aquelles empreses cotitzades al Xetra.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Defoe Shipbuilding Company va ser una constructora de vaixells petits establerta el 1905 a Bay City, Michigan, EUA. Va deixar d'operar el 1976 després de no poder renovar els seus contractes amb la Marina dels Estats Units d'Amèrica. El lloc de la primera societat és ara un dipòsit de ferralla a la vora del riu Saginaw.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat. També es pot definir com la demanda del producte interior brut d'un país quan els nivells d'estoc no han variat. Sovint s'anomena demanda efectiva o s'abrevia fent servir les sigles angleses, AD. En un gràfic on es representi la demanda general d'oferta agregada, la corba de la demanda agregada (AD) s'inclina cap avall, indicant que com més puja la producció, més baixen els preus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El departament comercial té com a funció desenvolupar tot el conjunt d'activitats destinades a fer arribar al consumidor els béns i serveis produïts per l'empresa. Aquestes activitats consisteixen en: Planificació i control, estudi de mercat, promoció, publicitat del producte, distribució. Aquest departament ha de mantenir relacions amb altres departaments: Departament de producció, departament de financer, departament de recursos humans.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un derivat financer, actiu derivat, instrument derivat o simplement derivat, és un instrument financer que es caracteritza pel fet que el seu preu es deriva del preu d'un altre valor financer, raó per la qual s'anomena a aquest darrer actiu subjacent. Els actius subjacents més comuns per a derivats són accions, bons, matèries primeres, monedes, tipus d'interès i índexs de mercat.Generalment prenen forma de contracte amb el qual dues parts acorden una transacció basada en el valor d'un actiu subjacent o una altra dada, en un punt particular en el temps. La classificació general de derivats són els futurs, els forwards, les opcions, i les permutes.\nEls dos principals derivats financers són els futurs i les opcions:\n\nEl seu valor canvia en resposta als canvis d'una taxa d'interès, d'un preu de les accions, d'un preu de primeres matèries cotitzades, d'una taxa de canvi de monedes, d'un índex o d'un indicador de preus, d'una qualificació o d'un índex creditici o d'una variable semblant a les anteriors, els actius subjacents.\nRequereix una inversió inicial neta molt petita o nul·la, respecte a un altre tipus de contractes que tenen una resposta semblant davant de canvis en les condicions del mercat.\nEs liquidarà en una data futura.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El descompte és una operació financera que es du a terme en institucions bancàries en les que aquestes adquireixen pagarés o lletres de canvi del valor nominal es descompta l'equivalent als interessos que generaria el paper entre la seva data d'emissió i la data de venciment.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La despesa pública o gast públic és el conjunt de diners que necessiten les entitats públiques i/o estat per poder fer front als serveis públics o despeses corrents que té un estat o ens en qüestió. Les despeses corrents de l'estat són: pagar al personal públic, manteniment i construcció d'infraestructures, benestar social…", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.Es pot classificar pel seu origen:\n\ndeute intern\ndeute externi pel seu destí:\n\ndeute públic\ndeute privat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El deute privat és el qual procedeix dels mercats financers, sobretot de la banca internacional.\nEn 1999 se situava en 1.189.248 milions de dòlars. El deute privat ha anat guanyant pes relatiu en els últims anys, sent el mateix, en 1999, el 57% del deute a llarg termini. En l'actualitat existeix una progressiva translació del deute privat de la banca als mercats financers, mitjançant la venda de deute extern en el mercat borsari. Així, en 1995 en els mercats financers havia bons de deute per valor de 133.000 milions de dòlars, xifra que representava el 38% del deute privat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El deute subordinat o deute júnior (en anglès: subordinated debt, subordinated loan, subordinated bond, subordinated debenture o junior debt) és un tipus de deute emès per les entitats financeres en el que el cobrament dels interessos està subordinat a la condició que hi hagi beneficis, i en què el titular té una prioritat de cobrament menor a la d'altres creditors generals en cas de fallida de l'entitat. Per aquest motiu es tracta de bons relativament arriscats, fet que es compensa amb una rendibilitat major a la mitja del mercat amb l'objectiu d'atraure als inversors i compensar el menor rang i pitjor ordre de prelació que confereix al seu titular en cas d'insolvència de l'entitat emissora, perquè en aquest cas els titulars del deute subordinat seran dels últims a poder recuperar la seva inversió respecte als creditors ordinaris.\nAquest tipus de deute és emès normalment per entitats de crèdit i computa com a recursos propis —Tier 2 capital— de l'entitat emissora; per aquesta raó i perquè compleix certs requisits que el fan assemblar parcialment al Capital social de les entitats de crèdit, el deute subordinat és considerat, conjuntament amb les participacions preferents, un híbrid de capital.\nSi bé el titular d'aquests bons els pot vendre quan vulgui en el mercat secundari de renda fixa, ja que no hi ha cap impediment legal per a fer-ho, cal tenir present que en el cas que l'entitat presenti problemes financers serà difícil aconseguir-ne la venda donat el menor rang i pitjor ordre de prelació en cas de fallida. Així mateix, els problema de liquiditat també es dona igualment en situacions no excepcionals perquè es tracta de valors no gaire líquids, situació que pot suposar no recuperar la totalitat de la inversió en cas de voler vendre abans del termini de venciment.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un deutor és aquella persona física o jurídica que per mitjà d'un contracte prèviament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant. Per aquesta raó, el deutor és el «subjecte passiu» de la relació, perquè sobre ell recauen els passius de l'obligació.Donada la situació, en què el deutor no efectuï els pagaments al seu creditor, aquesta pot exercir accions legals contra el deutor per intentar recuperar el deute corresponent. Cal fer constar, encara que sigui obvi, que si no hi ha cap document que sigui capaç de demostrar l'esmentat deute, legalment el deute no existirà i no es podrà efectuar cap tipus d'acció legal contra el morós.\nEn la versió llatina del Parenostre, les paraules Et dimitte nobis debita nostra...Sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, les paraules deutor i deute de vegades es tradueixen com pecador i pecat. Aquesta particular concepció del pecat, com una forma de deute que hereta la humanitat, té a veure amb la teoria soteriològica de l'expiació substitutiva, que diu que Jesús va morir a la creu com a instrument de propiciació, en substitució dels pecadors.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La diferenciació competitiva és l'oferta en un mercat de productes i serveis diferents de les dels seus competidors.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Dijous d'Argent fou un esdeveniment ocorregut als mercats financers el dijous 27 de març de 1980. Una costeruda caiguda als preus de l'argent desembocà en pànic a la primera matèria i els contractes de futurs.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El dime (pronunciat ['dajm]) és una moneda equivalent a 10 cèntims d'un dòlar nord-americà.\nA l'anvers hi ha representat Franklin Delano Roosevelt i al revers una torxa, una branca de roure i una branca d'olivera, així com el lema E pluribus unum, un dels primers lemes dels Estats Units, que significa: A partir de molts, en fem un.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El diner mercaderia és el diner, en el qual el valor prové de la mercaderia de la qual es fa. Els objectes tenen valor en si mateixos, així que permeten el seu ús com a diner. Exemples de productes que han estat utilitzats com a mitjà de canvi són: or, plata, coure, grans de pebre, pedres de grans dimensions (com les monedes Rai), cinturons decorats, petxines, alcohol, cigarrets, marihuana, caramels, ordi, detergent per a la roba, etc. Aquests elements van ser utilitzats de vegades en una mètrica de valor percebut en relació d'un amb l'altre, en valoracions de diverses mercaderies o en una economia de sistema de preus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El dipòsit a termini o imposició a termini fix (IPF) (en anglès: Time deposit) és una operació financera per la qual una entitat financera, a canvi del manteniment de certs recursos monetaris immobilitzats un període determinat, reporta una rendibilitat financera fixa o variable, en forma de diners o en espècie. En terme, la persona pot retirar tots els diners o part d'aquest. Si les condicions pactades ho permeten, podria també renovar la imposició per un període suplementari: en aquest últim cas, si no es pren una decisió el mateix dia del venciment, no es perden els interessos generats fins al moment, però sí que es perden dies durant els quals es podrien estar generant nous interessos. Sempre que es contracta un dipòsit cal tenir en compte la possible necessitat de liquiditat del capital invertit, ja que algunes entitats cobren una quantitat o percentatge per la cancel·lació anticipada del dipòsit, mentre que en altres casos no existeix tal comissió de cancel·lació anticipada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Dollar cost averaging (es podria traduir com cost mitjà d'adquisició), DCA en anglès, és una estratègia d'inversió econòmica utilitzada per tal de reduir l'impacte de la volatilitat en la compra de productes als mercats financers tals com les accions. Mitjançant el fraccionament de la quantitat a invertir en parts iguals i en intervals regulars, la DCA redueix el risc d'incórrer en pèrdues substancials en comparació a invertir-ho tot d'una sola vegada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Mario Draghi (Roma, 3 de setembre de 1947) és un economista italià. Entre 1985 i 1990 va ser director executiu del Banc Mundial, i entre el gener del 2002 i el gener de 2006 va ser vicepresident, per Europa de la firma Goldman Sachs. Del 16 de gener de 2006 al 31 d'octubre de 2011, va ser governador del Banc d'Itàlia. Fou president del Banc Central Europeu des de l'1 de novembre de 2011 fins al 2019 i, entre el de febrer de 2021 i juliol de 2022 fou president del Consell de Ministres de la República Italiana.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Ocupant el nord-est d'Àfrica, l'Egipte és seccionat en dos per la fèrtil vall del Nil. La seva economia era molt centralitzada durant el període del president Gamal Abdel Nasser, però es va obrir durant els governs dels presidents Anwar Sadat i Hosni Mubarak.El govern va implantar agressives reformes entre el 2004 i el 2008 amb la intenció d'atreure la inversió estrangera i estimular el creixement, que va ser superior al 7% a l'any el 2007 i el 2008. No obstant això, el 2009 el creixement va caure per 4,7, com a resultat de la crisi financera global, que va afectar els sectors bolcats a l'exportació, especialment les manufactures i el turisme.La moneda del país és la lliura egípcia (EGP) amb taxa de canvi de 5,6 lliures per 1 US$ el 4 de maig de 2009.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Barbados és el país més ric i més desenvolupat del Carib Oriental i té una de les rendes per capita més altes d'Amèrica.D'ençà al segle xx el cultiu de sucre i la producció de rom i melassa ha esdevingut el més important motor de l'economia de l'illa. Amb l'explosió recent del turisme, es va produir una reorientació de l'activitat. Ara manté un sistema molt depenent dels Estats Units i Europa que són els llocs de procedència de la majoria dels turistes, la qual cosa afebleix la seva economia en els períodes de contenció als països d'origen. El país va sofrir els efectes de la recessió econòmica de 2009 que va disminuir el nombre de visitants, i la deute públic va arribar a 106% del PIB.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'arxipèlag de Cap Verd té escassos recursos naturals, incloent aigua, que és agreujada per les perllongades sequeres. L'economia és basada en serveis, amb el turisme, el transport i els serveis públics responent per 3/4 del producte interior brut.El 70% de la població viu a la zona rural. Arrel de la independència del país i l'eliminació del model colonial, per poder autoabastir el consum es va haver de canviar el model productiu tradicional, basat en agricultura de secà per producció de blat de moro i llegums, per una agricultura més basada en el regadiu i la ramaderia, que tenen una participació en el PIB del 9%. Prop de 75% dels aliments han de ser importats. El potencial de la pesca, principalment llagosta i tonyina no és completament explorat. Hi ha indústries associades a la pesca i a l'alimentació a Mindelo, Praia i Sal.\nEl turisme és una altra font d'ingressos important, contribuint amb més del 10% dels 820 milions d'Euros del PIB de Cap Verd l'any de 2005.La seva situació estratègica al mig de l'Atlàntic ha permès que el transport hi tingui un paper important, disposa del port de Mindelo (Porto Grande) i aeroports internacionals a Sai i Praia, amb industries i instal·lacions associades, com la reparació naval.\nEl principals socis comercials són Austràlia, l'Estat Espanyol, Portugal, França, Xina i Rússia (2017).\nEl país té anualment un gran dèficit comercial, finançat per l'ajuda internacional i pels molts emigrants escampats pel món, que contribueixen amb remissions financeres que complementen el PIB en més del 20%.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de Costa Rica és l'onzena economia més gran de l'Amèrica Llatina després de la de Brasil, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Xile, Perú, República Dominicana, Guatemala i Equador.\nL'economia de Costa Rica tenia creixement estable abans de la crisi econòmica global. L'economia va sofrir una retracció d'1,3% el 2009, però va tornar a créixer aproximadament 4% a l'any entre 2010 i 2014.Mentre les exportacions agrícoles tradicionals - banana, cafè, sucre i carn - segueixen sent importants, el desenvolupament industrial i alguns productes agrícoles especialitzats van ampliar les exportacions en els últims anys. El sector turístic segueix portant divises al país, perquè la rica biodiversitat del país és un atractiu per l'ecoturisme.Els inversors estrangers són atrets per l'estabilitat política del país i per l'elevat nivell d'educació del seu poble. Malgrat això, segueixen problemes que dificulten els negocis, per exemple la gran burocràcia, incerteses legals a causa del gran nombre d'agències reguladores, dificultats d'executar contractes, i reduïda protecció a les inversions.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de Finlàndia és una economia altament industrialitzada, basada en grans recursos forestals, alts nivells d'inversió de capitals i màxim desenvolupament tecnològic. Històricament el país és competitiu en el sector de manufactura - principalment indústries de fusta, metalls, enginyeria, telecomunicacions i electrònica. El comerç exterior també és important: en els últims anys les exportacions representen més d'1/3 del producte interior brut del país.Tradicionalment, Finlàndia ha estat un importador net de capital per finançar el creixement industrial. Des de la dècada de 1980, la taxa de desenvolupament econ��mic de Finlàndia ha estat una de les més altes dels països industrialitzats. Encara que aconsegueix resistir els primers anys de la crisi econòmica sorgida en 2008 finalment en 2013 comença la caiguda que s'accentua en principis del 2015.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Es denomina economia de guerra la que s'aplica en moments històrics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en períodes d'extrema autarquia i que té per objecte mantenir el funcionament de les activitats econòmiques indispensables per a un país, procurar l'autoabastament, desincentivar el consum privat, garantir la producció d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat.\nEntre les actuacions fonamentals es troben: \n\nControl exhaustiu de la política monetària que eviti els processos d'hiperinflació.\nAfavoriment de l'autarquia com sistema que eviti la dependència de les importacions exteriors en productes bàsics i material militar.\nMesures d'estalvi del consum energètic.\nIncentivació de la mà d'obra femenina a baix cost per a ocupar els llocs de treball d'aquells que s'incorporen a l'exèrcit.\nCanvis en la política agrícola que dirigeixen els cultius i la indústria transformadora cap a la producció de gra i, en general, cultius que aportin una alta quantitat d'hidrats de carboni.\nAugment de la producció de la indústria pesant i de material militar.\nEstabliment de reduccions del consum privat, que pot incloure el racionament a la indústria i a les famílies.Per a molts països no bel·ligerants i propers territorial o econòmicament a una zona de conflicte armat, l'economia de guerra representa una oportunitat de creixement i desenvolupament en poder incrementar les seves exportacions als territoris bel·ligerants. En altres casos, l'economia de guerra sustenta processos d'investigació i desenvolupament tecnològic que milloren la capacitat del país, sostenint-se per alguns economistes que, en alguns casos, aquest sembla l'origen real d'alguns conflictes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L 'economia de Jamaica depèn molt dels serveis, que representen més del 70% del PIB. Lo país té recursos naturals, principalment bauxita, i un clima ideal conducive a agricultura i també turisme. La descoberta de bauxita en els anys 1940 i l'establiment subsegüent de la indústria de transformació de bauxita en alúmina va canviar l'economia de Jamaica de sucre i plàtans. Nels anys 1970, Jamaica hi havia emergit com a dirigent mundial dins exportació d'aquests minerals com inversió estrangera van augmentar.Debilitat en el sector financer, especulació, i els nivells més baixos d'inversió erosionen confiança en el sector productiu. El govern continua els seus esforços per aixecar deute sobirà nou en local i mercats financers internacionals per tal de conèixer les seves obligacions de deute de dòlar dels EUA, a mop amunt liquiditat per mantenir el tipus de canvi i per ajudar finançar el dèficit de pressupost actual.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de la informació és la branca de l'economia que estudia la manera en la qual la informació afecta les decisions econòmiques. La informació té un paper especial, ja que és fàcil de produir-la, però difícil de controlar i avaluar la veracitat. L'economia de la informació estudia entre d'altres les asimetries de la informació, l'economia dels béns de la informació i l'economia de la tecnologia de la informació.\nLa informació té un paper creixent en l'economia. Tant que necessitava un support material (llibre, disc...) es podia tractar com qualsevol mercaderia, però per la desmaterialització dels supports esdevé una mercaderia atípica dins del sistema capitalista: per la informatització i l'internet, el cost de la seva reproducció i distribució ha esdevingut una part infima del cost de la seva producció. Per la seva immaterialitat creixent, no respon a les lleis del mercat de productes materials, malgrat el desenvolupament del concepte de propietat intel·lectual i lleis per protegir-la. Paral·lment al programari i el contingut propietari, es desenvolupa cada vegada més informació fora dels circuits comercials. Així per exemple, a un grup de músics, ja no li cal necessàriament una empresa discogràfica per difondre les seves creacions.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de Letònia va créixer més de 10% entre 2006 i 2007 però va entrar en recessió l'any 2008, com a resultat d'un dèficit pressupostari insostenible i un gran deute extern. Amb la fallida del segon major banc del país, l'economia va contreure 18% el 2009. El país va ser un dels més afectats per la crisi, però per fer part de l'Eurozona a l'ocasió, no va atreure atenció dels mitjans d'informació.\nA partir de 2010, la situació va millorar i en 2012, l'economia letona va créixer el 5,6%, encara que no s'han recuperat els valors previs a la crisi. El Fons Monetari Internacional va destacar a Letònia com a exemple de l'èxit de les polítiques econòmiques anticrisi basades en la retallada de despeses.La majoria dels bancs i empreses ja va ser privatitzada. El país podia adoptar l'Euro com moneda ej 2012 i ho va fer l'1 de gener de 2014.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda. L'economia de mercat acostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'estat que intervé en política econòmica d'una manera limitada o, en casos d'intervenció massiva, amb la finalitat de salvaguardar l'estabilitat del sistema i corregir l'anomenada competència imperfecta. S'oposa doncs a les economies planificades i a les antigues economies d'excedents o familiars.\nSegons economistes com Adam Smith, l'economia de mercat, regida per les lleis de l'oferta i demanda, la competència i la maximització del benefici, (benefici únicament monetari, perquè mai parlem d'un benefici social per exemple, igual que amb el cost de producció, també únicament monetari, perquè no es consideren costos destruir una part del planeta, saltar-se lleis, pagar menys del que es mereixen als treballadors...) està \"naturalment\" present en el comportament humà i dirigeix, si es deixa lliure de restriccions, les iniciatives econòmiques. En contra d'aquesta teoria, diverses crítiques han estat arrasades pels que no suporten ni els arguments ni els pressupostos ideològics.\nEntre aquests crítics es troba l'antropòleg i economista Karl Polanyi. Polanyi va veure en les economies de mercat en una realitat fa poc temps, característica de la societat capitalista industrial del segle xix i xx, sinó per les pràctiques d'empreses estrangeres i les relacions econòmiques abans.\nAquesta va ser una resposta força empenta social i es van organitzar d'acord amb dos principis fonamentals: la de la reciprocitat, que proporciona el comerç recíproc de béns considerats com equivalents a un valor simbòlic i social, i el de la redistribució, el que equilibra la distribució de béns imposada per les normes venen a passar pel govern.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Noruega té una economia pròpia dels països més desenvolupats del món, on més del 60% de la mà d'obra es dedica al sector de serveis. El país és un dels principals productors de petroli i gas natural d'Europa que li aporta una riquesa entorn de 22% del total nacional.\nEncara que sensible als cicles econòmics mundials, l'economia de Noruega ha mostrat un sòlid creixement des de l'inici de l'era industrial. Un dels seus principals motors econòmics ha estat tradicionalment l'exportació. El país és ric en recursos naturals i entre les seves principals activitats destaquen l'exploració i producció de petroli i gas, la pesca i la construcció de preses per a l'aprofitament del potencial hidroelèctric. De fet, més del 10% dels llocs de treball depenen directament del petroli. El sector primari i la indústria pesant han tendit a disminuir gradualment en favor del sector serveis i la indústria petroliera.\nEl seu sector públic és un dels més grans del món quant a la seva aportació al producte interior brut del país. Noruega té una elevada esperança i nivell de vida i una seguretat social extensa. Posseeix una de les càrregues fiscals més grans del món. L'existència d'un vast estat del benestar i la modernitat de la indústria s'han pogut finançar gràcies a l'explotació de petroli al mar del Nord. A més, el superàvit generat és dipositat al seu Government Pension Fund of Norway, el fons sobirà més gran del món, amb més de 800 000 milions de dòlars nord-americans en actius.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia dels recursos inclou l'estudi de l'economia ambiental, la producció agrícola i el mercat, la bioeconomia, el desenvolupament econòmic de les comunitats, la utilització dels recursos, i les polítiques ambientals d'un govern.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia empresarial, en comptabilitat, des de la formació de les anomenades partides dobles la configuració de l'anomenada activa (l'activitat) i passiva (recursos involucrats) de qualsevol activitat o operació, o que implica l'assoliment dels objectius, seria llavors, la causa que els seus registres comptables o que l'objectiu del que s'anomena empresa i la seva economia tinguen beneficis o assoliment d'objectius.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia evolucionista és un corrent econòmic que estudia l'evolució, canvi o desenvolupament dels sistemes econòmics fent ús de principis de la biologia tant de manera explícita (fent ús d'idees bàsiques de la teoria darwiniana, per exemple), com de forma implícita (a través de l'ús d'analogies i metàfores relacionades amb les ciències naturals). Els principals teòrics del pensament evolucionista són Thorstein Veblen, John Rogers Commons, Joseph Alois Schumpeter, Carl Menger, Friedrich Hayek, Richard R. Nelson o Sidney Graham Winter.\nD'acord amb els econòmics evolucionistes, la base de les seves teories correspon a \"una interpretació dels fenòmens econòmics basada en la interacció de múltiples agents heterogenis - entre ells, empreses i individus - els qui mitjançant la repetició d'un sistema de prova i error intenten contínuament explorar noves tecnologies, noves estratègies de comportament, noves formes organitzatives\".Els evolucionistes sostenen \"que els models evolucionistes són millors que la teoria neoclàssica-ortodoxa; perquè incorporen les innovacions i l'avanç tecnològic com els determinants del creixement a llarg termini. En aquest sentit, la teoria evolucionista reprèn les idees de Schumpeter, definint-se així mateixos com neoschumpeterians\". D'acord amb l'anterior, l'economia evolucionista li lliura un enfocament, en gran manera, reduccionista a les explicacions de les variables macroeconòmiques.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El terme economia neoclàssica o escola neoclàssica és un concepte imprecís utilitzat en economia; ciència política, etc., per a referir-se en general a un enfocament econòmic basat en l'anàlisi marginalista que inclou la percepció de l'Homo œconomicus.\nGeneralment s'empra en dues accepcions: per a referir-se als desenvolupaments en el pensament econòmic entre 1870 i 1920, que concep el valor com a resultat de la interacció entre una demanda basada en la utilitat del consumidor en termes marginals, i una oferta basada en els costos de producció, però aquesta vegada no mesurats des dels seus preus sinó des de la productivitat marginal dels factors de producció, tornant així a la concepció clàssica del capital, però sobre més sòlids fonaments marginalistes. L'economista neoclàssic de referència és Alfred Marshall.\nEl terme serveix per a designar més o menys críticament el que es considera el pensament econòmic ortodox o dominant (mainstream) en l'actualitat. Entre els neoclàssics moderns pot distingir-se, entre altres, als nous clàssics (molts dels quals són partidaris del monetarisme) i els adherents de la síntesi neoclàssica", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'eficiència econòmica és l'obtenció d'una determinada quantitat de producte), utilitzant el mínim de factors de producció per obtenir-lo. Aquesta, s'aconsegueix quan la producció obtinguda és la màxima possible amb les quantitats de factors disponibles.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una empresa matriu és una empresa que té una majoria d'accions d'una o més empreses, que es consideren filials seves.\nA Andorra, la llei defineix una empresa matriu com «l'entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d'una o més entitats, [entès com] la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions següents en què l'entitat matriu:\n\na) tingui la majoria dels drets de vot;\nb) tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l'òrgan d'administració;\nc) pugui disposar, en virtut d'acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot;\nd) hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l'òrgan d'administració que exerceixin el seu càrrec. En concret, aquesta circumstància es presumeix quan la majoria dels membres de l'òrgan d'administració de la societat dominada són membres de l'òrgan d'administració o alts directius de la societat dominant o d'una altra dominada per aquesta societat[.]»", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'equació de comptabilitat, o equació comptable, és un dels conceptes fonamentals en comptabilitat, sent la base sobre la qual se sustenta el sistema comptable per partida doble. Es defineix, sota els principis de comptabilitat generalment acceptats, de la següent forma:\n\nActiu = passiu + capital (o patrimoni, o fons propis).\nD'aquesta forma, la suma del valor dels comptes de l'actiu haurà de ser igual a la suma de valor dels comptes del passiu més la suma del valor dels comptes del patrimoni.\nA Lucca Pacioli se li reconeix l'ésser el primer a publicar una descripció del mètode de comptabilitat que els mercaders venecians van utilitzar durant el renaixement italià, la comptabilitat per partida doble.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'escassetat és un concepte fonamental en economia. L'escola neoclàssica involucra el concepte en la mateixa definició d'economia. Lionel Robbins la defineix com una \"ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius.\".\nL'escassetat implica que no es poden satisfer totes les infinites necessitats humanes perquè no es poden aconseguir suficients recursos donada la seva limitació. Consegüentment, l'escassetat implica que no es poden assolir tots els objectius de la societat a la vegada, de forma que cal establir prioritats.\nEl concepte d'escassetat porta a la diferenciació entre bé lliure i bé econòmic: els primers són aquells dels quals en tenim la quantitat que volem en el moment desitjat. És a dir, són béns no escassos. La resta de béns, dels quals no disposem de qualsevol quantitat en qualsevol moment, s'anomenen béns econòmics o escassos. De béns lliures n'hi ha pocs exemples: l'aire que necessitem per respirar o per dur a terme la majoria de processos industrials en serien dos casos.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Escola d'Economia de Chicago és un grup informal d'economistes liberals. Són generalment associats amb la teoria neoclàssica dels preus, al lliure mercat llibertari i al monetarisme, així com l'oposició al keynesianisme desenvolupant la teoria de les expectatives racionals, que aplicada a les finances donà lloc la Hipòtesi dels Mercats Eficients. El seu nom prové del Departament d'Economia de la Universitat de Chicago, on la majoria dels professors eren membres d'aquesta escola de pensament.\nEs limita sovint l'escola de Chicago als economistes monetaristes. De fet, inclou també l'aplicació del càlcul estocàstic als mercats financers (vegeu la «Teoria moderna de cartera»).Les teories de l'escola de Chicago es troben a l'origen de les polítiques econòmiques del Banc Mundial a mitjans de la dècada del 1980 fins a mitjans dels anys 1990, durant els quals moltes empreses públiques dels països en desenvolupament van ser privatitzades.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'escriptura de constitució d'una empresa és un document que recull les relacions jurídiques internes de l'empresa. En l'escriptura hi figuren les principals dades necessàries d'una empresa, les normes i estatuts del tipus de societat creada i tota mena de dades que es necessiten per a tenir en regla la documentació de l'empresa. A través de l'escriptura de la constitució es pot extreure tota la informació necessària sobre les dades de la societat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'esquilada, xolla o tosa és el procés de treure el velló de llana d'una ovella. La persona que treu la llana s'anomena esquilador, esquilet o tonedor. Normalment, les ovelles són esquilades una vegada a l'any. Això es fa sovint en un cobert d'esquila, una instal·lació dissenyada especialment. La xolla és una part essencial de la ramaderia ovina en molts països arreu del món.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'estabilitat de preus és un objectiu de la política monetària i fiscal que té com a objectiu donar suport a taxes sostenibles d'activitat econòmica mantenint una taxa d'inflació o deflació molt baixa. Les oscil·lacions en l'activitat econòmica poden contribuir a l'increment generalitzat de preus o inflació. A més d'encarir el cost de la vida, la inflació pot provocar una pèrdua de competitivitat en el país, ja que l'augment de preus redueix les vendes de productes nacionals a l'estranger. Per tant, el govern ha de tractar d'estimular el creixement econòmic sense que augmentin els preus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'estanc és el monopoli en la producció o venda d'un determinat bé assumit per l'estat o atorgat a particulars a canvi d'un ingrés al fisc. Els estancs més comuns són els de tabac, segells, sal, explosius i licors. A Colòmbia encara es conserva, en certa manera, l'antic «monopoli dels estancs» en la producció d'alcohol, aiguardent i rom per part dels departaments. A Espanya el govern ha recuperat el de la venda i distribució de tabac al consumidor. A Suècia les botigues propietat de l'estat que tenen reservat el monopoli de venda d'alcohol s'anomenen Systembolaget.\nUn dels més antics és l'estanc de la sal (datat en el segle XIV), en el qual es regulava la venda i no es permetia la importació. El 1634, a la corona de Castella s'instaurà l'estant sobre el tabac que convertí el monopoli en una font important d'ingressos (el 1887 fou concedit a una companyia arrendatària i el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins als nostres dies). La difícil situació econòmica del segle xvii feu que Felip IV de Castella crees les anomenades «siete rentillas» (pólvora, plom, sofre, vermelló, mangra, lacre i els jocs de cartes, estancats ja des del 1543). Així mateix foren establerts els del pebre, de paper timbrat, l'aiguardent, etc. La majoria dels estancs, llevat dels més rendibles, foren abolits durant el segle xix.Als Països Catalans, bé que existien anteriorment monopolis reials damunt determinats productes, com la sal, el tabac (des del 1686), etc., la introducció de l'estanc fou deguda als Borbó. L'intendent Rodrigo Caballero destruí més de cent quaranta fàbriques privades de tabac al País Valencià (1708-11), i hi implantà l'estanc reial. Al Principat i a les Balears hi fou introduït amb la victòria de Felip V.A l'Estat espanyol l'establiment on es ven tabac, segells mòbils i de correu i efectes timbrats, s'anomena Estanc.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una fallida borsària o fallida de la borsa o fallida del mercat de valors és una caiguda sobtada i dramàtica dels preus de les accions a d'un mercat de valors, que provoca una important pèrdua de la riquesa del paper. Les fallides són provocades tant pel pànic com pels factors econòmics subjacents. Sovint segueixen a les bombolles del mercat de valors de tipus especulatiu.\nLes fallides del mercat de valors són fenòmens socials on els esdeveniments econòmics externs es combinen amb el comportament de la multitud i la psicologia en un bucle de retroalimentació positiva, on la venda d'alguns participants del mercat impulsa a més participants del mercat a vendre. En termes generals, les fallides solen produir-se en les següents condicions: un període prolongat d'augment dels preus de les accions i l'optimisme econòmic excessiu, un mercat on les ràtios preu-benefici excedeixen les mitjanes a llarg termini i l'ús extensiu del deute del marge i l'apalancament dels participants del mercat. Altres aspectes com ara guerres, hacks de grans corporacions, canvis en les lleis i regulacions federals i desastres naturals d'àrees altament productives econòmicament, també poden influir en una disminució significativa del valor d'una àmplia gamma de valors de la Borsa de Nova York. Cal assenyalar que totes aquestes caigudes de les accions poden donar lloc a un augment dels preus de les accions de les empreses que competeixen contra les empreses afectades.\nNo hi ha una definició numèrica específica d'una fallida del mercat de valors, però el terme s'aplica comunament a les pèrdues percentuals de doble dígit en un índex de borsa durant un període de diversos dies. Sovint, la fallida es distingeix del mercat baixista per la venda per pànic i les disminucions brusques i dramàtiques dels preus. Els mercats baixistes són períodes de disminució dels preus del mercat de valors que es mesuren en mesos o anys. Les fallides sovint s'associen amb els mercats baixistes, però no necessàriament van de la mà. El Dilluns negre de 1987, per exemple, no va venir d'un mercat baixista. De la mateixa manera, el mercat baixista japonès de la dècada de 1990 va durar diversos anys sense cap mena de fallida notable.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Federació Bancària Europea (European Banking Federation, EBF en anglès o FBE en francès) és una organització del sector bancari europeu, que representa els interessos de més 5000 bancs europeus en 31 països amb uns actius combinats de més de 30.000 bilions d'euros i al voltant de 2,4 milions d'empleats. Fou establerta l'any 1960.\nL'EBF actua com un fòrum en el qual es proposen i debaten iniciatives dels membres, i també com un company de diàleg de les institucions europees que vetllen per la legislació de l'esfera bancària. Dona suport al procés d'unificació europeu i salvaguarda els interessos bancaris a Brussel·les (Bèlgica).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "First In, First Out (primer a entrar, primer a sortir); (FIFO) és, en comptabilitat, un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la primera unitat de producte entrada al magatzem serà, també, la primera a sortir, a afectes d'inventari.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les Finances Corporatives (en anglès Corporate Finance) són una àrea de les finances que se centra en la forma en què les empreses poden crear valor i mantenir a través de l'ús eficient dels recursos financers.\nEl propòsit de les finances és maximitzar el valor per als accionistes o propietaris. Les finances estan fermament relacionades amb altres dues disciplines: l'Economia i la Comptabilitat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "FITUR és una fira internacional de turisme que se celebra anualment en la Institució Firal de Madrid, IFEMA, durant cinc dies en els mesos de gener i febrer. FITUR acull pavellons dedicats a cadascun dels països representats, els quals mostren les seves atraccions i focus d'interès per al turisme internacional, com també és el cas de Catalunya a través de les seves nou marques turístiques. D'aquesta manera, FITUR es converteix en la segona fira internacional més important del món en aquest sector.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En dret mercantil, una garantia (en anglès: warranty) és un assegurament durant un termini de temps determinat del bon funcionament d'un bé que hom ven, i de l'obligació de substituir-ne les parts defectuoses en cas d'avaria.\nViccionari", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Grexit és un neologisme que es refereix a la retirada de Grècia de la Zona Euro per retornar a la Dracma. El mot prové de la paraula composta anglesa Greece (Grècia) i \"exit\" (eixida o sortida). Un terme similar és Spexit i que es refereix a la sortida d'Espanya de la Zona Euro. Grexit va ser utilitzat per primera vegada el 6 de febrer del 2012 pels analistes del Citigroup, Willem Buiter i H. Rahbari Ebrahim. Feien referència a un grup de treball creat per països de la zona euro que treballava ja per la possible sortida de Grècia, mirant de preparar la Zona Euro.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Grupo Santander (BMAD SAN,LSE BNC,NYSE STD (ADR),Euronext SANT,BIT SANT} BM&F Bovespa SANB3) és un grup bancari centrat en el Banco Santander, conegut també com «el Santander», és el banc més gran de l'eurozona (en temes de capitalització de mercat), originari de Santander, Cantàbria. Amb la compra de Banco Popular Español en 2017 va superar els 400.000 milions d'euros en actius reforçant la seva posició de líder a Espanya, però en deixar de compatibilitzar en la seva filial espanyola la banca corporativa i d'inversió en 2019, que es van integrar a Resto de Europa, el liderat a Espanya va passar a Caixabank.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'homo economicus és, en economia neoclàssica, el concepte utilitzat per a modelitzar el comportament humà racional i egoista davant d'estímuls econòmics. Aquest individu només existeix en la teoria, ja que en la pràctica les persones prenen decisions econòmiques relacionades amb factors que van més enllà del benefici i la probabilitat, com intenta demostrar l'economia del comportament.\nSi en una ciutat on només visqués l'homo economicus hi hagués un producte que té 100 compradors quan costa 50 € i té 200 compradors quan en costa 40, seria fàcil preveure que si el preu baixa a 30 € els compradors pujarien a 300. Però, en la realitat els factors com ara la moda o el prestigi de la marca del producte influeixen i fan que la demanda no segueixi un patró estricte com el que seguiria l'homo economicus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La imatge corporativa és una construcció cultural realitzada per una organització per dirigir la percepció que la societat té sobre aquesta. És una “imatge” generalment acceptada del que una companyia “significa”. La creació d'aquesta imatge és un exercici en la direcció de la percepció d'aquesta. És creada sobretot per experts de màrqueting que utilitzen les relacions públiques i altres formes de promoció per suggerir un quadre mental al públic: típicament una imatge corporativa es dissenya per ser atractiva al públic, de manera que la companyia pugui provocar un interès entre els consumidors, generi riquesa de marca i faciliti així les vendes del producte.La imatge d'una corporació no és creada únicament per la companyia sinó que hi ha altres factors que contribueixen a crear-la com poden ser els mitjans de comunicació, els periodistes, els sindicats, les organitzacions mediambientals i altres ONG. La imatge corporativa relaciona com una empresa, organització o entitat es presenta i com és vista des de fora.En la creació de la imatge d'una empresa no intervé només la companyia també hi contribueixen (mitjans de comunicació, sindicats…). La dissenyen experts en màrqueting i comunicació.\nAquesta imatge corporativa consisteix en l'agrupació del símbol, el logotip i el color, de manera que es crea un sistema de senyals propi.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, la importació és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'un altre país. Les importacions poden ser qualsevol producte o servei rebut dins de la frontera d'un Estat amb propòsits comercials. Les importacions són generalment portades a terme sota condicions específiques. Les importacions permeten als ciutadans adquirir productes que en el seu país no es produeixen, o més barats o de major qualitat, beneficiant-los com consumidors. Al realitzar-se importacions de productes més econòmics, automàticament s'està lliurant diners perquè els ciutadans estalvien, invertisquen o gasten en nous productes, augmentant les eines per a la producció i la riquesa de la població.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un impost proporcional és un tipus d'impost que grava el mateix percentatge de diners per a tothom, sense tenir en compte la seva renda. Ho són per exemple l'IVA i els impostos sobre l'alcohol, el tabac o la gasolina. Aquests impostos suposen un percentatge de renda més alt per a les rendes més baixes i un percentatge més baix per a les més altes, ja que els percentatges s'apliquen a productes que tenen el mateix preu per a tothom.\nPer exemple, si l'IVA general és del 18%. Una persona que guanya 900 € al mes i compra un ordinador de mil euros, paga el 18% de mil, o sigui 180 € d'impostos, i això representa el 20% del seu salari (el 20% de 900 és 180). En canvi, una persona que guanya 1.800 € al mes compra el mateix ordinador de mil euros i paga també 180 € d'IVA, però això només representa un 10% del seu salari (ja que 180 és el 10% de 1.800). Finalment el més ric sempre paga una porció més alta de la seva renda que el més pobre.\nTot i que hi ha autors que han considerat l'IVA i els impostos proporcionals sobre el seu preu com a proporcionals, estrictament aquests també són regressius pel que fa a les rendes, i haurien de considerar-se només proporcionals els que ho són respecte a la renda de qui paga, no al preu del producte o servei. Seria proporcional i no regressiu, per exemple, un impost que gravés per a tothom el cinc per cent dels seus ingressos per a finançar la sanitat. I seria regressiu haver de pagar el cinc per cent del cost de la visita del metge.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Instrument financer és un concepte comptable definit per la Norma Internacional de Comptabilitat 32 de la següent manera:", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'interès variable és l'interès fixat en relació amb un tipus de referència (interbancari, IPC, inflació, etc.), per la qual cosa fluctua al mateix temps que ho fan les variacions d'aquest tipus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una inversió estrangera directa (IED) és una inversió, d'una entitat basada en un país estranger, en la forma de participació de control en una empresa del país. Per la qual cosa es distingeix de la inversió estrangera de cartera, on en aquesta última no hi ha el control de l'empresa per part de l'inversor.\nL'origen de la inversió no té impacte en la definició, així la inversió pot fer-se \"inorgànicament\" mitjançant la compra d'una empresa al país de destinació o \"orgànicament\" per les operacions d'un negoci existent en expansió en aquest país.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La investigació d'operacions, investigació operativa o investigació operacional, es refereix a l'ús de models matemàtics, estadístics i algorítmics per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'anàlisi dels sistemes reals i complexos, amb el propòsit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matemàtica aplicada per a l'administració d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.\nAlgunes de les eines utilitzades per la investigació d'operacions són: l'optimització, els models estocàstics (probabilitat), la teoria de cues, la teoria de jocs, la teoria de grafs, el mètode de la ruta crítica, la programació lineal, la programació dinàmica, la programació combinatòria, la simulació i les heurístiques. La investigació, per altra banda, depèn força de l'ús dels ordinadors, i de la programació, i per tant, la informàtica ha creat programes específics pels càlculs estàndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan ús d'heurístiques específiques i adaptades al problema que es vol solucionar.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El BIC és un codi d'identificació per a bancs. Els codis estan regularitzats per la norma ISO 9362. Aquest codi s'utilitza, entre altres coses, per a les transferències bancàries internacionals.\nEl BIC té l'estructura següent: AAAABBCC, en què:\n\nAAAA és el codi del banc (lletres)\nBB és el codi de l'estat (lletres)\nCC és el codi de la zona geogràfica (lletres i/o números)", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de Kiribati és una de les més pobres del món. El PIB per capita era de US$ 1420 el 2010. Els jaciments de fosfat es van esgotar el 1979, poc després de la independència del Regne Unit. El país depèn del turisme i de l'agricultura (principalment el coco). La moneda del país és el dòlar australià.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, juntament amb un augment progressiu i indefinit de la prosperitat. Es produiria un ordre espontani generat per la mà invisible que condueix que els individus segueixin el seu egoisme personal i que ordenaria, per exemple, els preus justs de cada servei o producte, així com els salaris i la societat en general.\nEl liberalisme econòmic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es basaven en la presumpció que les accions econòmiques dels individus són sobretot basades en el mateix interès, i que permetre'ls actuar sense restricció comportaria una mena de selecció natural que portaria als resultats òptims.\nÉs el model econòmic que tenen els partits polítics de dretes, mentre que els d'esquerres, que ho consideren \"la llei de la selva\" prefereixen la participació de l'Estat per a garantir certes necessitats bàsiques per a tothom i per a protegir els febles enfront dels més forts. Aquesta diferència en la manera de tractar l'economia d'un poble, que pot tenir moltes posicions intermèdies, més moderades o radicals, a una banda o l'altra, és en principi una de les diferències fonamentals en què es basen la majoria de partits polítics de les democràcies actuals. També els Estats decideixen en general una política més o menys liberal, així, en països més liberals econòmicament parlant, com el Regne Unit o els Estats Units, es paguen pocs impostos, però hi ha moltes desigualtats socials, mentre que en d'altres menys liberals, com Alemanya o França, se'n paguen més però tothom té dret a l'educació, la sanitat, la jubilació, etc.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "LIBOR (London InterBank Offered Rate) és el tipus d'interès interbancari que s'aplica en el mercat de capitals de Londres. És la base dels tipus de préstec interbancari de Londres definida com el tipus d'interès per a grans transaccions interbancàries en el mercat bancari internacional. És una taxa que fluctua d'acord amb l'estat del mercat i depenent del termini del préstec i de la moneda contractada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat LIFO (Last In First Out) és un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la darrera unitat de producte entrada en magatzem serà, per contra, la primera a sortir a efectes d'inventari. Aquest mètode és el contrari que el FIFO (First In First Out).\nEl LIFO es va començar a ulitzar després de la segona guerra mundial. El va implementar el govern dels Estats Units a l'economia nipona amb el pla Marshall.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En finances, la liquiditat representa la qualitat dels actius per a ser convertits en diners efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del seu valor. Es diu que un valor és líquid o té liquiditat quan és fàcil convertir-lo en efectiu.\nExpressat d'una altra manera, un actiu líquid té totes o algunes de les següents característiques:\n\npot ser venut ràpidament;\npot ser venut amb una mínima pèrdua de valor;\npot ser venut en qualsevol moment.Per exemple, un actiu molt líquid podria ser el dipòsit d'una caixa d'estalvis amb el qual el seu titular pot acudir en qualsevol moment (a una oficina de l'entitat financera, a un caixer automàtic, etc.) i retirar els diners. En contraposició, un bé o actiu poc líquid o de baixa liquiditat podria ser un bé immoble o inversions en fons de pensions, ja que des que es decideix vendre'l o transformar-lo en diners fins que efectivament s'obtenen aquests diners en efectiu, transcorre un determinat període, i per tant no és immediat.\nEn general, la liquiditat d'un actiu està contraposada a la rendibilitat que ofereix, de manera que és probable que un actiu molt líquid ofereixi una baixa rendibilitat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, la llei de Say o llei dels mercats de Say és un principi atribuït a l'empresari i economista francès Jean-Baptiste Say (1767-1832) que diu que no hi pot haver demanda sense oferta. Un element central de la llei de Say és que la recessió no s'esdevé a causa d'una baixada de la demanda o de la manca de diner. Com més béns (per als quals hi haja demanda) es produesquin, més béns existiran (oferta) que es convertiran en demanda de nous béns. Per aquesta raó, la prosperitat creixeria estimulant la producció, no pas el consum. Des del punt de vista de Say, la creació de més diner simplement provoca inflació; el fet que hi hagi més diners i la mateixa quantitat de béns no suposa un increment de la demanda real. Say va argumentar que aquesta llei de mercats implica que no es pot produir un excés generalitzat de l'oferta sobre la demanda.Amb els anys s'han plantejat almenys dues objeccions a la llei de Say: Es produeixen glutis generals, particularment durant les recessions i depressions, i els agents econòmics poden triar col·lectivament augmentar la quantitat de diners que tenen, reduint així la demanda, però no l'oferta. La llei de Say va ser generalment acceptada durant tot el segle xix, tot i que es va modificar per incorporar la idea d'un cicle “boom and bust”. Durant la Gran Depressió mundial de la dècada de 1930, les teories de l'economia keynesiana van disputar les conclusions de Say.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La logística, del grec logikós (relatiu al raonament) és l'activitat i ciència que té per objecte proporcionar els materials i serveis que calen per a satisfer necessitats en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats als consumidors objectiu. Originalment aquest terme provenia del món militar, juntament amb estratègia i tàctica, on la logística es referia a l'aprovisionament d'armes, munició, queviures, i tot el que era necessari en la milícia. A l'Imperi Romà ja es varen tractar per resoldre els problemes que a l'imperi li presentava el transport dels subministraments.\nEn l'àmbit empresarial, la logística cobreix la gestió i la planificació de les activitats dels departaments de compres, producció, transport, emmagatzematge, manteniment i distribució. Es defineix la logística empresarial com «qualsevol moviment i emmagatzematge que faciliti el flux de productes des del punt d'adquisició dels materials fins al punt de consum o entrega, així com els fluxos d'informació que es posen en marxa, amb la finalitat de donar al consumidor el grau de servei adient a un cost raonable».Un operador logístic és la persona o empresa que coordina les activitats del flux de materials i productes que requereixen una empresa des de la font de subministrament de materials fins a la seva utilització per part del consumidor final.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La logística de tercers és el conjunt de serveis logístics que una empresa presta a una altra.\nUn proveïdor de serveis logístics de tercers (abreujat 3PL, o de vegades TPL) és una empresa que ofereix serveis logístics als clients, que abans eren realitzats dins de la mateix empresa, és a dir, serveis logístics terciaris (o \"de tercers\") per a una part o la totalitat de les seves funcions en la gestió de cadena de subministrament. El proveïdor normalment s'especialitza en el servei integrat, l'emmagatzematge i el transport que es poden ampliar i personalitzar per les necessitats del client sobre la base de les condicions del mercat i les exigències i requisits de la prestació de serveis per als seus productes i materials.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les maquiladores són empreses processadores, subcontractades i instal·lades en zones franques exemptes de tota obligació fiscal i de l'adequació a la legislació laboral. El capital inversor de les maquiles és nord-americà, xinès, coreà o del mateix país.\nAquesta indústria s'encarrega de la part de la producció tèxtil, del calçat, l'alumini, l'orfebreria i el tabac destinats a l'exportació al mercat nord-americà i europeu.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La marca corporativa fa referència a la pràctica d'utilitzar el nom d'una companyia com a marca d'un producte. És un intent d'adjudicar el valor d'una companyia a tots els seus productes. Alguns exemples en són Disney, IBM o McDonald's.\nLa marca corporativa és el producte de l'estratègia de l'empresa per crear una imatge i actitud corporativa que s'estengui per associació a tots els seus productes. A més, serveix per a distingir els productes de la companyia dels dels seus competidors i crear una imatge que representa a la companyia en la ment dels consumidors i dels seus propis treballadors.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un megaprojecte és un projecte amb una inversió extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a \"iniciatives que són físiques, molt cares, i públiques\". Al seu lloc web megaprojects Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine., Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen més de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenció pública a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos.\nEls megaprojectes inclouen ponts, túnels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports, plantes energètiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracció de petroli i gas natural, edificis públics, sistemes de tecnologies de la informació, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una mercaderia (en anglès: commodity) és un producte del treball, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat. Històricament, en la transformació d'una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament llur valor de canvi en el mercat.La mercaderia és una cosa bona per a la demanda, però cal que se subministri sense diferenciació qualitativa a través d'un mercat. Alguns exemples són el petroli, el paper, la llet o el coure. El preu del coure és universal, i fluctua diàriament segons l'oferta i la demanda mundials. Hi ha diversos aspectes en la diferenciació dels productes, com poden poden ser entre d'altres, la marca, la interfície d'usuari o la qualitat percebuda.\nEn contrast, una de les característiques d'un producte bo és que el seu preu es determina en funció del conjunt del mercat. En general, són recursos bàsics i productes agrícoles, com ara mineral de ferro, petroli cru, carbó, etanol, sal, sucre, cafè, soja, alumini, coure, arròs, blat, or, plata i platí. Les primeres matèries toves són productes que es cultiven, mentre que els productes bàsics durs són els que s'extreuen a través de la mineria.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un mercat és l'espai, actual, virtual o metafòric, en el qual un mercat opera. El terme és també usat en un context legal per fer denotar l'actual entorn de consum, és a dir, el 'món real' en el qual productes i servicis són proveïts i consumits.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, s'anomena mercat captiu a aquell en el qual hi ha una sèrie de barreres d'entrada que impedeixen la competència, i converteixen al mercat en un monopoli o oligopoli. És el contrari al lliure mercat. La forma més habitual de crear un mercat captiu és a través d'aranzels, si bé no és l'única. També cal posar altres barreres d'entrada com a especificacions tècniques, requisits que les empreses han de complir per operar en aquest mercat o altres.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un mercat comú és una unió duanera que a més, estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d'obra. Un mercat únic és una forma avançada del mercat comú en què es suprimeixen totes les barreres físiques (fronteres), tècniques (estàndards) i fiscals (impostos) entre els estats membres, les quals obstrueixen la llibertat de moviment de qualsevol factor de producció.\nEl mercat comú es considera com la primera etapa cap a la creació d'un mercat únic. En general, es construeix sobre una zona de lliure comerç amb relativament lliure circulació de capitals i de serveis, però amb una reducció limitada de la resta de barreres comercials.\nUn mercat unificat és l'última etapa i la meta final d'un mercat únic. Es requereix la lliure circulació total de béns, serveis (inclosos els serveis financers), de capital i de persones (factors de producció) sense tenir en compte les fronteres nacionals.\nL'objectiu del mercat únic és aconseguir la total llibertat de moviments de capitals, mà d'obra, béns i serveis entre els Estats membres, com si es tractés d'un mateix país, retirant les barreres entre els Estats en la màxima mesura possible.\nAlguns exemples de mercat comú en el món són Mercosur i la Unió Europea. La UE conté, addicionalment, un mercat únic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els mercats de primeres matèries són instruments organitzats en els que es gestionen els intercanvis de recursos essencials que serveixen com a base de la transformació en productes més complexos per la indústria manufacturera.\nÉs el tipus de mercat més antic que es coneix. La utilització dels sistemes de negociació borsària als mercats de primeres matèries es comencen a produir als països d'Europa Occidental a partir del segle xii. Un dels seus trets característics, és la presència a les transaccions dels subjectes que realitzen l'activitat econòmica real i que pot constituir tant primeres matèries (plata, platí, fusta, coure, zinc, alumini), una mercaderia transformada susceptible de negociació o altres objectes d'ésser transformats, coneguts com a insums.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El mercat negre és el comerç il·legal o clandestí, és a dir l'intercanvi de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La mesoecononia és l'anàlisi econòmic que sintetitza l'anàlisi agregat que representa la macroeconomia, l'anàlisi individualitzat de la microeconomia i la teoria d'equilibri general per tal de proporcionar eines per a l'anàlisi dels efectes de canvis a nivell del global de l'economia i/o sectorials en la demanda, costos, expectatives, impostos, nivell de preus, demanda agregada, etc.\nEl fet que la mesoeconomia accepti la possibilitat de mercats amb competència imperfecta fa que sigui un instrument útil per analitzar els problemes del món real de poder de mercat i les implicacions macroeconòmiques que se'n deriven.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "MIBOR (Madrid InterBank Offered Rate) és el tipus d'interès interbancari que s'aplica al mercat de capitals de Madrid. És la base dels tipus de préstec interbancari definida com el tipus d'interès per a grans transaccions interbancàries en el mercat bancari internacional. És una taxa que fluctua d'acord amb l'estat del mercat i depenent del termini del préstec i de la moneda contractada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'índex Mitjana Industrial Dow Jones, també conegut com a Dow Jones Industrial Average (DJIA), Dow-30 o informalment Dow Jones o Dow, és el principal índex borsari creat per Charles Henry Dow, editor del diari The Wall Street Journal durant el segle xix, i cofundador de l'empresa Dow Jones & Company.\nÉs el segon índex més antic dels Estats Units, després de la Mitjana de Transports Dow Jones o Dow Jones Transportation Average, també creada per Dow. Mesura com s'han comportat les cotitzacions de les 30 majors empreses que cotitzen a la Borsa de Nova York.Encara que va néixer amb el nom «industrial», el cert és que en l'actualitat no tots els seus components tenen relació amb la indústria pesant, ja que s'hi han incorporat companyies financeres, farmacèutiques i d'informàtica.\nPer compensar els efectes de divisions d'accions i altres ajusts, la mitjana és calculada a escala en relació amb la mesura i importància d'una empresa.\nL'índex arribà als 10.000 punts per primer cop, tancant amb 10.006,78 el 29 de març de 1999\n.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una moneda complementària s'utilitza com a complement a una moneda nacional.:3 És un acord per utilitzar un mitjà d'intercanvi que no sol ser de curs legal.:2 El propòsit pot ser protegir o estimular una economia en particular.:7 Un altre propòsit pot ser per a orientar l'economia cap a objectius socials, ambientals o polítics.:7:4", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, una moneda local, és una moneda que es pot gastar en una àrea en particular en les organitzacions participants. En general, actuarà com una moneda complementària, a utilitzar sense substituir la moneda nacional. El propòsit és fomentar la despesa dins de la comunitat local, especialment amb empreses de propietat local. Això també pot ajudar a reduir la petjada mediambiental.La moneda no pot ser recolzada per un govern nacional o tenir un curs legal. Com a eina de localisme fiscal, la moneda local pot augmentar la consciència sobre l'estat de l'economia local. Són útils per a les persones que no estan familiaritzades o incòmodes amb la barata tradicional.Abasten una àmplia gamma de formes, tant física com econòmicament, i sovint s'associen amb un discurs econòmic en particular.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El morabatí era un impost sobre el monedatge que es va aplicar a la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana i l'edat moderna. Va ser creat per Jaume I el 14 d'abril de 1266 amb la finalitat de garantir l'estabilitat del sistema monetari, així com per a finançar les campanyes contra els musulmans revoltats al Regne de Múrcia. El seu nom prové del cost del tribut, set sous reials de València, equivalents a un morabatí, cada set anys sobre cada foc o llar que disposara de béns valorats en almenys quinze morabatins. Es va aplicar al Regne de València i al Regne de Mallorca. Va ser suprimit per Carles III d'Espanya el 1764, tot i que durant la primera guerra carlina se'n van encunyar en el bàndol carlí.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) és una gran empresa que opera en diversos països. Generalment, té una única imatge de marca. Solen tenir la seu en un país fortament industrialitzat. Són fruit de la globalització de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport.\nTambé diem que una multinacional és una societat mercantil o industrial, els interessos i les activitats de la qual estan establerts en diversos països.\nLa majoria de les companyies més grans i influents de l'època moderna són empreses de capital obert (sota la forma de societat anònima), i estan incloses en el Forbes Global 2000. Les empreses multinacionals són objecte de crítiques per no tenir estàndards ètics. També s'han associat a paradisos fiscals per a multinacionals i a les activitats d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis.\n\n", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'índex Nasdaq Composite és un índex borsari dels Estats Units que inclou tots els valors (tant nacionals com internacionals) que cotitzen al mercat Nasdaq, un total de més de 5000 empreses. L'índex va ser desenvolupat amb un nivell base 100 a data 5 de febrer de 1971.Les empreses es ponderen pel criteri de capitalització. L'alta ponderació de valors tecnològics dins del mercat Nasdaq, ha fet aquest índex molt popular, encara que és més volàtil i especulatiu que el NYSE.\nNo s'ha de confondre amb l'índex Nasdaq 100, que inclou les cent majors empreses no financeres del mercat Nasdaq.\nFunciona, com la resta de mercats dels Estats Units, des de les 9:30h fins a les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins a les 22:00, hora catalana).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La neuroeconomia és la combinació de la neurociència, l'economia i la psicologia per a estudiar el procés d'elecció dels individus. Analitza el paper del cervell quan els individus avaluen decisions, categoritzen els riscos i les recompenses i com interaccionen els uns amb els altres.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La neuropolítica és una ciència que per la seva aplicació assumeix els conceptes moderns de la neurociència, la governança i la psicologia.És necessària per aprendre a tractar als ciutadans no tan sols com a governats, sinó com la causa d'existir dels polítics. Instrueix a tots els que es distancien de les necessitats cognitives que les persones requereixen a la societat globalitzada i que encara són per descobrir a molts països, poblacions, barris i famílies.\nEl terme ha estat encunyat per Miguel Carrión i Salvador Estapé-Triay, autors del llibre Pilotos del Margen publicat per Gestión 2000, conjuntament amb el seu equip d'investigació, dirigit a la utilització en les empreses de recursos neuroeconòmics.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El nivell de vida es mesura generalment per normes com la real (és a dir, la inflació ajustada) renda per capita i la taxa de pobresa. Altres mesures com l'accés i la qualitat de l'atenció de la sanitat, la desigualtat de creixement dels ingressos i els nivells educatius també són utilitzats. Alguns exemples són l'accés a certs béns (com el nombre de refrigeradors per cada 1.000 persones), o les mesures sanitàries com l'esperança de vida. És la facilitat amb què les persones que viuen en un temps i lloc són capaces de satisfer les seves necessitats i/o desitjos.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La nova política econòmica, NEP, rus: Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa.\nVa ser decidida al Desé Congrés del Partit Comunista al març de 1921. Va ser ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat.\nLa NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxèvics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una obligació, bo mobiliari, o senzillament bo (de l'anglès: bond) és un valor mobiliari que representa la part alíquota d'un emprèstit i que dona dret a rebre interessos i a recuperar el capital al venciment de l'obligació a partir de cinc anys.\nEls tipus d'obligació que podem trobar són:\n\nObligació amb opció de compra o warrant: Bo amb opció de compra sobre accions de l'empresa emissora de les obligacions.\nObligació/Bo convertible: Bo amb opció de convertir el seu valor en accions en una data concreta i a un preu determinat. Ofereix a canvi un cupó inferior al que tindria sense l'opció de conversió.\nObligació/Bo cupó-zero\n\nViccionari", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una Oferta Pública d'Adquisició de valors (coneguda pel seu acrònim OPA), és una operació borsària per la qual una persona física o jurídica ofereix als accionistes d'una empresa comprar-los les seves accions a un preu superior al seu valor de cotització per aconseguir una participació majoritària en la dita empresa.Aquesta operació pot realitzar-se amb l'aprovació de la direcció de l'empresa (OPA amistosa), o bé sense comptar amb la seva acceptació (OPA hostil). Segons la legislació espanyola l'oferta pública d'adquisició ha de ser comunicada a tots els accionistes públicament, així com a l'òrgan regulador del mercat de valors (CNMV), que serà l'encarregat de realitzar el control administratiu de l'operació.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Obrascón Huarte Lain, S.A. (OHL,BMAD OHL) és un grup dedicat a la construcció i als serveis. Neix de la fusió de dues empreses basques Obrascón i Huarte l'any 1997 que a la vegada es fusionà el 1999 amb Construcciones Lain filial anglesa del grup britànic John Laing Construction.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una opció és un contracte que dona dret a vendre o a comprar un actiu subjacent (accions, bons, etc.), a un preu determinat (preu d'exercici), en una data prèviament establerta (venciment), o en qualsevol moment anterior a aquesta data i pel qual s'ha de pagar una quantitat, option premium (prima), en el moment de la seva adquisició. El comprador d'una opció adquirirà o vendrà l'actiu subjacent només si el beneficia, ja que té el dret d'exercir l'opció però no està obligat a fer-ho, de manera que si no l'exerceix tan sols perdrà la prima que va pagar per comprar el dret. De forma contrària, el venedor de l'opció, a canvi de rebre aquesta prima (menys les despeses d'intermediació), està obligat a realitzar allò que decideixi el comprador.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una opció de compra sobre una aeronau és un acord que permet a una aerolínia comprar més aeronaus en el futur a un preu i una data pactats.Les aerolínies que fan comandes d'una nova aeronau sovint aconsegueixen opcions del fabricant. Aquestes opcions permeten que l'aerolínia ajorni la compra de més aeronaus fins que les condicions de mercat estiguin més clares i se'n pugui justificar l'adquisició. A més a més, li garanteixen un lloc en la llista d'espera. Quan l'aerolínia es decideix a exercir les opcions, pot fer la comanda sense haver de posar-se a la cua, cosa que podria costar-li anys d'espera. Si finalment les condicions de mercat no justifiquen l'expansió de la flota, l'aerolínia no està obligada a comprar les aeronaus. Per exemple, una aerolínia pot comprar 30 avions i obtenir opcions per a uns altres 20.\nSegons les condicions econòmiques, els fabricants solen vendre les opcions de compra d'aeronaus a preus inferiors al valor real de l'aeronau o el valor citat al llibre blau d'aeronaus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "A Ciències polítiques i economia, es coneix com a pagament de transferència al pagament d'un govern a una altra organització o individu, grup o un govern d'un altre nivell per al qual no cal rebre directament cap bé o servei a canvi. En teoria econòmica, els pagaments de transferència del govern es consideren sovint com a impostos negatius, ja que en el cas dels impostos, la gent paga al govern sense rebre cap bé o servei directe a canvi.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Pànic de 1873 es desencadenà per la fallida de l'entitat bancària de Filadèlfia Jay Cooke and Company als Estats Units d'Amèrica el 18 de setembre de 1873, conjuntament amb la caiguda, el 9 de maig de 1873, de la Borsa de Viena.\nEl pànic de 1873 va conduir a una dura depressió econòmica d'abast global, coneguda com a la \"Llarga depressió\" (Long Depression), que perdurà fins a l'any 1877. Va ser una de les moltes crisis econòmiques que es van produir al segle xix i començament del segle xx.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El pànic de 1893 va ser una greu depressió econòmica als Estats Units que va començar en aquest any. Com en el Pànic de 1873, aquesta depressió es va caracteritzar pel col·lapse de l'excés de construcció del ferrocarril i la inestabilitat en el finançament del mateix que va desencadenar una sèrie de fallides de bancs. Fins a la Gran Depressió, el pànic del 93 es va considerar la pitjor depressió que els Estats Units havien experimentat mai.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els participants dels mercats financers es defineixen en dues grans categories: la primera categoria distingeix entre inversors i especuladors, i la segona categoria entre inversors institucionals i minoristes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El passiu, en la comptabilitat de partida doble recull les obligacions de la societat. El contraposat és l'actiu que recull tots els béns i drets que té la societat.\nLa idea fonamental és que la suma de l'actiu ha de ser igual a la del passiu: o sigui, la suma dels béns i drets ha de ser igual a la suma d'obligacions que la societat va contreure per a obtenir-los.\nEl passiu es divideix en dos grans grups:\n\nFons propis, és la part del passiu que correspon als socis, i està format principalment pel capital social i els beneficis no repartits.\nFons externs, és la part que es deu a entitats externes, està formada principalment pel saldo pendent de pagament als proveïdors i creditors, els imports rebuts en préstec dels bancs, els imports pendents de pagament a organismes públics (seguretat social i hisenda). Aquest apartat al mateix temps se separa en dos grups: a llarg termini, que compren tots els deutes de venciment superior a un any; i a curt termini, que engloba la resta de deutes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El patac eren diverses monedes de billó encunyades en les terres occitanes als segles xiv i xv. El patac de Perpinyà fou fet encunyar per Lluís XI de França en aquesta ciutat durant els anys en què els francesos ocuparen els comtats de Rosselló i de Cerdanya (1462-1483). Tenia el valor d'un diner i mig.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una patronal és aquella organització que agrupa els empresaris d'un país o territori. En els estats on està regulada la negociació col·lectiva les organitzacions patronals són la contrapart de les organitzacions sindicals en la negociació.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids. Les principals roques obtingudes en les pedreres són: marbres, granits, calcàries i pissarres. Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l'abandonament de l'activitat acostuma a originar seriosos problemes d'impacte ambiental, principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El poder de mercat és la capacitat que té una empresa que no és perfectament competitiva per augmentar els preus sense perdre tota la demanda del seu producte. En els mercats perfectament competitius, cap companyia té poder de mercat. Una companyia amb poder de mercat pot apujar els preus sense perdre clients.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El posicionament de marca és el \"lloc\" que ocupa una marca determinada en la ment del consumidor. Aquesta és la principal diferència entre una marca i la seva competència. La paraula posicionament va ser creada el 1969 per Jack Trout en el seu escrit : Trout, J., \"Posicionamient\" és el joc que utilitza la gent en l'actual mercat d'imitació o de jo-també\", Industrial Marketing, Vol.54, No.6, (June 1969), pp.51-55. En el màrqueting s'evita per tots els mitjans que el posicionament esdevingui sense la planificació adequada, per aquest motiu s'utilitzen tènciques consistents en la investigació, la planificació i la comunicació de missatges directes i subjectius per a la construcció de la imatge i la identitat desitjada per la marca. També podem sentir a parlar de reposicionament. Consisteix a canviar la posició que el producte o servei té en la ment del consumidor. Les estratègies de posicionament es basen a adoptar per part del producte/servei un tret diferencial. Els posicionaments més habituals són:\nposicionament basat en una característica determinada del producte\nposicionament basat en solucions, beneficis o necessitats específiques\nposicionament en una categoria determinada\nposicionament en moments d'ús específics\nposicionament contra un altre producte\nposicionament per disseny\nposicionament per preu\nposicionament per franja d'edatUn procés de posicionament d'una marca pot comprendre els següents passos: \n\nIdentificar els atributs que defineixen el producte/servei.\nConèixer el sector i el mercat del producte/servei.\nIdentificar la competència i determinar quin posicionament té en la ment dels consumidors i quin posicionament vol tenir.\nConèixer els diferents públics per identificar quins són els atributs més rellevants segons els consumidors actuals i potencials d'aquest producte/servei.\nIdentificar \"espais\" buits en la ment del consumidor on posicionar el nostre producte/servei.\nEscollir el posicionament més adequat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Preferència és un concepte utilitzat en ciències socials, particularment en economia. Assumeix una elecció real o imaginària entre certes alternatives i la possibilitat d'ordenar-les. Més generalment, es pot veure com una font de la motivació.\nEn ciències cognitives, les preferències individuals determinen l'elecció dels objectius.\nPer exemple, se sol preferir la felicitat al patiment o a la tristesa. A més, normalment s'assumeix que se sol (encara que no sempre) preferir un major consum d'un bé normal a un consum menor.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El preu al comptat (de l'anglès: spot price) és el preu de qualsevol mercaderia, valor financer o divisa que es transacciona en el moment actual. Es contrasta amb el preu forward, que és el preu futur de qualsevol mercaderia, valor financer o divisa que es pacta en un contracte de futurs, en el que el contracte es formalitza en el moment actual però la transacció es realitzarà en futur. El preu al comptat és calculat via mètode bootstrapping, que utilitza el preu de qualsevol dels instruments transaccionats que s'operen en els mercats per a elaborar la corba de preus al comptat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El preu de mercat és un concepte econòmic de gran aplicació tant en aspectes teòrics de la disciplina com en el seu ús tècnic i en la vida diària. El preu de mercat és el preu al qual un bé o servei pot comprar-se en un mercat concret.\nDe totes maneres, el concepte ha donat origen a discussions tant tècniques com teòriques en el desenvolupament de les ciències econòmiques. Aquestes discussions van des de la definició de què és un mercat fins que s'entén per preu, dificultats que tenen una importància especial en microeconomia, àmbit en el qual una de les funcions més importants de l'economista és la determinació de preus que maximitzin els guanys de l'empresa. La problemàtica, però, també s'estén a la macroeconomia, en la qual els càlculs sobre preus juguen un paper central en la determinació d'un hipotètic equilibri econòmic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Dins del màrqueting empresarial el preu de transferència és el preu que pacten dues empreses que pertanyen a un mateix grup empresarial o a una mateixa persona. Mitjançant aquest preu es transfereixen béns entre ambdues: una li pot vendre més car o més barat, a diferència del preu de mercat; per tant, el preu de transferència no sempre segueix les regles d'una economia de mercat, és a dir no sempre es regula mitjançant l'oferta i la demanda.\nLes normes sobre preus de transferència busquen evitar que empreses vinculades o relacionades (casa matriu i filials, per exemple) manipulin els preus sota els quals intercanvien béns o serveis, de manera que augmentin així els seus costos o deduccions o disminueixin els seus ingressos gravables. Aquest concepte es coneix internacionalment com a Principi Arm's Length, i ha estat adoptat per la majoria de les economies del món i, en particular, pels països que integren l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El concepte de preu ombra s'utilitza en el camp del càlcul d'externalitats i correspon al preu de referència que s'establiria per qualsevol bé en condicions de competència perfecta incloent els costos socials a més dels privats.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final. És un concepte relatiu: per exemple la llet pot considerar-se un producte que ha estat processat, pasteuritzat homogeneitzat i envasat; o una matèria primera del formatge o del iogurt. El seu paper s'amplia en el marc d'una producció circular.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat. En l'àmbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa pública. És des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no té ni despeses de manteniment ni beneficis, que s'enduen els accionistes o amos de l'empresa.\nLa privatització tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost, amb la inversió econòmica ja feta i usualment a un preu de compra sota cost, recullen els mateixos beneficis econòmics. Aquests diners no es reinverteixen en el país productor sinó que la trans-nacional els inverteix en ella mateixa i els seus amos. També es perd el benefici social. L'empresa encareix productes i serveis, sovint s'aprofita del seu estat de monopoli i pot marxar del país, deixant sense un servei important a la ciutadania. A Espanya i alguns països del tercer món la privatització s'associa a la corrupció política i la malversació de diners públics per a beneficiar a empresaris amics, o d'altres si és a canvi de diners, i a alts càrrecs polítics o de la família reial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La probabilitat d'incompliment (PD, del terme anglès probability of default) és un paràmetre utilitzat en el càlcul de capital econòmic o capital regulatori de Basilea II per a una institució bancària. Aquest és un atribut del client d'un banc.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La producció en cadena, producció en massa, producció en sèrie o fabricació en sèrie va ser un procés revolucionari en la producció industrial basat en la cadena de muntatge; una forma d'organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines més desenvolupades tecnològicament.va ser un procés revolucionari en la producció industrial la base és la cadena de muntatge, línia d'acoblament o línia de producció; una forma d'organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines també més desenvolupades.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Producció, en economia, és la creació i processament de béns i mercaderies, inclosa la seva concepció, el seu processament en les diverses etapes i el finançament que ofereixen els bancs. Es considera un dels principals processos econòmics, el mitjà a través del qual el treball humà crea riquesa. Pel que fa als problemes que comporta la producció, tant els productors privats com el sector públic han de tenir en compte diverses lleis econòmiques, dades sobre els preus i recursos disponibles. Els materials o recursos utilitzats en el procés de producció es denominen factors de producció.\nEl llindar de producció és la producció mínima d'un element que fa que resulti més barat produir-lo que comprar-lo. A l'hora de fabricar un producte, les empreses han de valorar si de la seva producció n'obtindran beneficis. Cal saber si serà més convenient produir components necessaris com a primeres matèries o comprar-lo a un proveïdor.\nLa fórmula per a determinar el valor del llindar de producció és la següent:\n\n \n \n \n Q\n =\n \n \n \n C\n F\n \n \n p\n −\n C\n V\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle Q={\\frac {CF}{p-CV}}}\n ,on:\n\nQ és el nivell de necessitat del producte,\nCF són els costos fixos,\np és el preu de compra, i\nCV són els costos variablesEl cost total de compra és: \n \n \n \n p\n ⋅\n Q\n \n \n {\\displaystyle p\\cdot Q}\n , i el cost total variable és \n \n \n \n C\n F\n +\n C\n V\n +\n Q\n \n \n \n {\\displaystyle CF+CV+Q\\,}\n .", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen. Es pot expressar matemàticament com: P = producció/recursos\nUna productivitat més alta utilitzant els mateixos recursos permet augmentar la rendibilitat d'una empresa. Els augments de productivitat es poden aconseguir mitjançant inversions i bones gestions i relacions laborals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una bé tangible o no-tangible. Això implica que cap persona natural o jurídica, pot utilitzar-la de forma legítima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donació, transacció, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiació. El dret a la propietat privada i la llibertat econòmica no són absoluts.Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, òbviament, neguen l'existència d'una autoritat competent per a la seva derogació.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, el punt mort, punt d'equilibri o llindar de rendibilitat és la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre de manera que no hi hagi ni beneficis ni pèrdues, és a dir, quan s'assoleix aquest punt els costos totals són igual als ingressos per les vendes. Per tant, indica a partir de quin nombre de productes venuts es deixa de tenir pèrdues, o en altres paraules, quina quantitat de productes venuts s'ha de superar per començar a tenir beneficis.\nPer a poder realitzar l'anàlisi del punt mort s'han de complir les següents condicions:\n\nEl cost variable unitari es manté constant per a qualsevol volum de producció.\nEs vendran totes les unitats al mateix preu.L'expressió matemàtica que permet calcular (en unitats venudes) el llindar de rendibilitat es determina considerant el punt \"mort\" en què els beneficis són nuls però els ingressos són iguals als costos. Així doncs, els ingressos totals (IT) s'igualen als costos totals (CT):\n\nB = 0\n0 = IT - CT\nIT = CTÉs a dir:\n\nP · Q* = CF + CVu · Q*on:\n\nP = Preu de venda d'una unitat del producte.\nQ* = Nombre d'unitats del producte. Poden ser béns, mesurats en unitats físiques (u) o serveis, mesurat en unitats temporals (h). Posem Q amb asterisc ja que és la quantitat que hem de vendre per igualar ingressos i costos (punt mort).\nCF = Costos fixos, que són els que es mantenen inalterables durant l'exercici econòmic independentment del volum de producció i del volum de vendes. Exemples: lloguer de les instal·lacions, salaris del personal fix, amortització de deutes, etc.\nCVu = Costos variables per unitat, els quals augmenten a mesura que augmenta la producció de l'empresa i el volum de les vendes. Exemples: consum de llum, gas o telèfon, matèries primeres, etc.A fi de trobar el punt mort, és a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, només cal aïllar-hi Q*:\n\nPV · Q* - CVu · Q = CF\nQ* · (P - CVu) = CFAixí, el llindar de rendibilitat (Q) s'obté dividint els costos fixos de l'empresa entre la diferència entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.\nPer tant, l'expressió matemàtica que defineix el punt mort és:\n\nQ* = CF / (PV - CVu)segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, entès aquest benefici com la diferència entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obté el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per començar a obtenir beneficis.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212. També se l'anomenava moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La quota de mercat d'una empresa és el percentatge d'un segment de la xarxa de mercat que va a ser per la mateixa empresa. Es pot expressar com els ingressos generats per les vendes de la companyia en comparació amb el total d'ingressos generats a partir de totes les vendes en el mercat en qüestió, o el nombre de productes venuts per la companyia (en aquest mercat) dividit per tots els productes venuts al mercat sota consideració.\nEn general, és determinat per estudis de mercat específics, sovint per encàrrec de les mateixes empreses.\nL'augment de la quota de mercat és un dels principals objectius d'empresa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La ràtio de despeses totals (en anglès: total expense ratio, TER) és una mesura del cost total d'un fons per a l'inversor.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La raó de Sharpe és una mesura de la prima d'una inversió. El 1994 va ésser redefinida per al seu propi autor, William Forsyth Sharpe, de la següent manera: la raó entre el valor esperat, la mitjana, de l'excés de rendiment de l'actiu i la desviació estàndard dels rendiments de l'actiu.\nL'excés de rendiment es calcula prenent com a referència un actiu model o objectiu, en teoria lliure de risc, com per exemple certes emissions de deute públic o índex de tipus d'interès, com podria ésser l'Euribor.\nLa desviació estàndard és una mesura de la dispersió dels rendiments de l'actiu.\nAbans de la revisió de 1994, els rendiments de l'actiu de referència es consideraven constants.\nLa Ràtio de Sharpe s'utilitza per conèixer si el rendiment d'una inversió compensa el risc d'aquesta inversió, és a dir, si el rendiment és funció del risc assumit.\nEn comparar dues inversions, cadascuna amb el seu valor esperat de rendiment contra un mateix model, la que té la Ràtio de Sharpe més elevada proporciona un major rendiment per a un mateix nivell de risc.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El debt-to-equity ratio (acrònim: D/E; en català, literalment: ràtio deute-capital) és una ràtio financera que mesura la proporció entre capital social i deute que una companyia ha usat per a finançar els seus actius. És una ràtio que aproxima el concepte de palanquejament, raó per la qual a voltes pot ser anomenada ràtio de risc o ràtio de palanquejament, en tant que dona una mesura del pes del deute sobre el capital social; en la mesura que augmenta el finançament per deute, la ràtio augmenta. Quan la ràtio excedeix el 100%, indica que el finançament extern és superior al finançament intern. Les dues magnituds, capital social i deute, es prenen dels Estats financers, específicament del valor en llibres balanç de situació, per bé que si tant les accions com el deute de l'empresa són negociats públicament en mercats financers es prenen aquests darrers.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.\nL'objectiu de la política de reconversió és adaptar eixes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.\nEls sectors més afectats van ser el siderometal·lúrgic, construcció naval, tèxtil i calçat, línia blanca d'electrodomèstics, i les empreses General Elèctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar Elèctrica.\nEs van crear una sèrie d'àrees promotores diferenciades segons l'activitat que realitzarien\n\nUnes àrees centrals, amb les seus socials amb capacitat de decisió, gestió, control i innovació, i les unitats de producció estratègica i tecnologia més avançades. (Madrid i en menor grau Barcelona).\nUnes àrees semiperifèriques destinades a fàbriques amb sistemes de producció més estandarditzats però amb un cert grau d'elaboració. (Biscaia, Saragossa o València).\nUnes àrees perifèriques que s'emporten la producció d'articles menys estratègics, encara que no necessàriament menys tecnificats, i que poden utilitzar mà d'obra menys qualificada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La reflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per tenir al mateix temps una pujada forta en els preus (inflació) amb una recessió.\nÉs una inflació artificial creada per l'Estat amb la finalitat d'estimular la producció. És un sistema perillós perquè pot donar lloc a una sobreproducció, i originar després una caiguda de preus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Renda Nacional, també denominat Ingrés Nacional, és una magnitud econòmica, que està composta per tots els ingressos que reben tots els factors productius nacionals durant un cert any. És una eina valuosa per a analitzar els resultats del procés econòmic, que concretament mesura la quantitat de béns i serveis dels quals s'han disposat en el país durant cert any.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Renda Nacional Bruta (RNB), o Ingrés Nacional Brut, anteriorment Producte Nacional Brut és un mesurament de l'economia basat en el valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país (és a dir, els nacionals). A diferència del Producte Intern Brut (PIB), aquest mesurament es basa en a qui pertanyen els factors de la producció, i no el lloc on es realitza la producció. La Renda Nacional Bruta, per tant, inclou la renda neta que rep un país per les inversions a l'estranger (en salaris dels seus ciutadans que viuen a l'estranger, o els guanys d'una companyia nacional operant a un altre país) i exclou la renda que reben les companyies i ciutadans estrangers que treballen dins del seu territori.\nSovint, els càlculs de la RNB es realitzen en moneda local i es converteixen a dòlars nord-americans corrents, i no pas en paritat de poder adquisitiu. El Banc Mundial fa ús del \"Mètode Atlas\", per fer la conversió. El Mètode d'Atlas utilitza un terme mitjà de les taxes de canvi de les monedes per tal de suavitzar-ne els efectes de les fluctuacions transitòries o temporals. El Banc Mundial prefereix l'ús del RNB al PIB per a fer comparacions de la grandària de les economies de diferents estats i l'utilitza per classificar-los en països de renda alta, mitjana o baixa. Atès que utilitzen el \"Mètode d'Atlas\", aquesta classificació i el mesurament de la RNB és un bon indicador per a la presa de decisions quant als préstecs que realitza la institució, ja que elimina les fluctuacions de curt-termini.\nLa RNB per capita és simplement la divisió de la RNB total d'un país entre la població total que hi viu, i representa la renda mitjana d'una persona del país o territori.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els instruments de renda variable són especialment aquells que són part d'un cabal, com les accions de les companyies anònimes.\nLa denominació «variable» es relaciona amb la variació que pot haver en les sumes percebudes per concepte de dividends. En tant, els dividends poden ser en efectiu o en accions.\nEn general, els instruments de renda variable reporten als seus tenidors guanys o rendiment en el llarg termini, en canvi d'un major risc.\nLes accions són representatives del capital d'una empresa. Per tant, els accionistes són copropietaris i per tant solidaris amb la responsabilitat de la companyia, exercint el seu paper en les assemblees generals ordinàries i extraordinàries, que trien a les autoritats i decideixen sobre els canvis i expansió d'activitats que els proposa la junta directiva.\nEn el mercat borsari, els accionistes poden resultar beneficiats o perjudicats. D'aquesta manera, si una empresa és conduïda amb eficiència i açò és benvolgut pel mercat, els accionistes rebran majors dividends i l'o els títols que emeta aqueixa societat tendiran a augmentar de preu. Si, en canvi, l'acompliment és erroni, disminuiran els dividends i la cotització de l'acció d'aqueixa signatura en la Borsa.\nA l'Estat els mercats operen en euros des del 4 de gener de 1999.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La rendibilitat empresarial és el resultat de l'empresa que relaciona els beneficis amb les inversions i els recursos propis. L'anàlisi de la rendibilitat indica si l'activitat de l'empresa és eficient. En relacionar les variables: benefici, vendes, actiu i recursos propis, s'obtenen indicadors de rendibilitat econòmica i rendibilitat financera. L'efecte del palanquejament és una variable que influeix a la rendibilitat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El ROE o rendibilitat financera o rendibilitat del capital (en anglès: Return on equities, acrònim: ROE) és una ràtio financera que mesura la rendibilitat -rendiment- dels recursos propis d'una empresa, és a dir, la rendibilitat -rendiment- de la inversió feta pels socis.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una restricció voluntària d'exportacions (també coneguda com a VER, de l'anglès voluntary export restraint) és una limitació, establerta pel govern d'un estat, de la quantitat de béns que poden ser exportats a un altre país per un període determinat. Malgrat ser teòricament voluntàries, aquestes restriccions quantitatives són sovint implementades degut a la insistència dels països importadors. Són casos coneguts de VER les restriccions de les vendes d'automòbils japonesos als Estats Units i la Unió Europea durant la dècada dels vuitanta.\nLes limitacions quantitatives que comporten les restriccions voluntàries d'exportacions poden induir, com a forma d'evitar-ne els efectes, processos d'inversió estrangera directa: les empreses dels estats que estableixen aquestes restriccions instal·len plantes de producció allà on veuen limitades llurs exportacions perquè així els seus béns hi tinguin la consideració de nacionals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La reutilització és l'acció de tornar a utilitzar els béns o productes. La utilitat pot venir per a l'usuari mitjançant una acció de millora o restauració, o sense modificar el producte si és útil per a un nou usuari. En una visió ecologista del món, la reutilització és el segon pas en l'acció de disminució de residus, el primer és la reducció, el tercer i últim pas és reciclar. En contribuir a la reducció de producció de nous béns que demandin recursos naturals i energia, la reutilització contribuïx a millorar el medi ambient. Reutilitzar és donar nou ús, a un bé o producte. Així, l'oli usat es pot reutilitzar per a convertir-lo en biodièsel, per a ser utilitzat per qualsevol vehicle amb motor de gasoil.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La riquesa o riquea és l'abundància d'objectes i els diners per a potencialment obtenir objectes. Generalment, la riquesa es refereix a propietats materials de tota classe i als diners. El mateix ús del terme assumeix que hi ha un mitjà socialment acceptat d'identificar el propietari de diners, terres o objectes varis. En altres paraules, cal una noció de propietat que es pugui invocar amb un esforç mínim per part del propietari.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Risc creditici o risc de crèdit (en anglès: Credit risk, o Default risk) és el risc que assumeix un inversor davant la possibilitat que el creditor incompleixi les seves obligacions contractuals i no faci el pagament per retornar el crèdit; si es produeix aquest fet, té lloc una Suspensió de pagaments. El concepte risc creditici es relaciona habitualment amb les institucions financeres i els bancs, però afecta també empreses i organismes d'altres sectors.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Rosa de Peters és una matriu, proposada per Arno Peters, que permetria calcular el valor més pròxim possible de qualsevol producte, basant-se en el socialment necessari per la despesa total que es consumeix per a l'acabament d'un producte llest per al consum. Estaria en contradicció amb el preu de mercat.\nSegons Heinz Dieterich i la seva teoria del socialisme del segle XXI l'aplicació de la Rosa de Peters en un nou projecte d'Estat socialista, basat en el treball col·lectivitzat que substituiria al treball per salari, causaria que la producció mercantil desaparegui gradualment i d'aquesta manera la diferència i lluita entre classes, la diferència entre el treball intel·lectual i manual, i entre el treball a la ciutat i al camp.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Rothschild Frères (Germans Rothschild) va ser un banc de la branca francesa de la família Rothschild. Es va convertir en Banc Rothschild el 1967 i posteriorment en Banc Europeu fins a la seva nacionalització el 1981. Es va vendre en un primer moment al banc Crédit Industriel et commercial (CIC) i tornat a vendre el 1991 al Banc Barclays.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El salari d'equilibri és un tipus d'equilibri econòmic en el que el salari que no provoca ni un excés d'oferta ni de demanda de treballador, és a dir, és el punt on l'oferta i la demanda de treballadors s'iguala.\nÉs a dir, és el punt on la corba d'oferta de treball s'iguala amb la corba de demanda de treball. El nombre d'hores ofertes pels oferents de treball és exactament igual al nombre d'hores que desitgen les empreses.\nSi el salari fos superior, hi hauria un excés d'oferta o excedent de treball que faria baixar el valor del salari d'equilibri. Si el salari fos inferior, i hauria un excés de demanda i s'elevaria el valor del salari d'equilibri.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El salari de reserva és el salari més baix que un treballador està disposat a acceptar. El salari de reserva és igual al pendent de la corba d'indiferència en el punt en què s'ofereixen zero hores. Amb salaris de mercat inferiors al de reserva, l'individu decideix no participar en el mercat laboral. Quan el salari de reserva disminueix, la participació acostuma a augmentar.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Thomas John \"Tom\" Sargent (Pasadena, Califòrnia, 19 de juliol de 1943) és un economista nord-americà, especialitzat en els camps de la macroeconomia, l'economia monetària i l'econometria. És conegut com un dels líders de la revolució de les expectatives racionals i com a autor de nombrosos treballs pioners. Al costat de Neil Wallace va desenvolupar la caracterització de l'estabilitat de \"punt de sella\" de l'equilibri de les expectatives racionals. En 2011 va ocupar el lloc 17º entre els economistes més citats del món. El 10 d'octubre de 2011 Sargent, al costat de Christopher A. Sims, va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Saviesa convencional (en anglès Conventional wisdom) és un terme emprat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre La societat opulenta (1958) i que designa algunes idees o explicacions que són generalment acceptades com a certes per al públic.\nLa saviesa convencional pot ser certa o no. Algunes llegendes urbanes, per exemple, podríem classificar-les com a \"saviesa convencional\". La saviesa convencional suposa un obstacle per a la introducció de noves teories, sovint fins al punt de la negació de nou coneixement per persones amb una fe cega en la saviesa convencional establerta. Aquesta inèrcia és deguda al fet que tendim a associar la veritat amb la conveniència i un cop establerta aquesta associació la mantenim sense revisar-la fins que els esdeveniments sacsegen violentament aquesta \"veritat\" i descobrim que no s'adapta a la nova realitat.\nEn paraules de Galbraith:\n\nEl concepte de saviesa convencional s'aplica també despectivament per referir-se a idees o afirmacions que es repeteixen constantment fins al punt de ser acceptades independentment de si són certes o no.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Seattle Computer Products (SCP) fou una empresa de maquinari de Seattle (estat de Washington), que fou una de les primeres a fabricar ordinadors basats en l'arquitectura del processador Intel 8086 de 16 bits.\nÉs coneguda per ser el lloc on Tim Paterson desenvolupà el QDOS, que Microsoft comprà per 50.000 $ el 1981 i acabà sent venut a IBM com a PC-DOS (MS-DOS).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El sector quaternari és el sector econòmic que inclou els serveis altament intel·lectuals tals com la recerca científica, el desenvolupament tecnològic, les tecnologies de la informació i les finances.\nTradicionalment es considera englobat dins del sector terciari, però la seva importància creixent ha comportat que es formés un sector especialitzat. Engloba la indústria d'alta tecnologia, tecnologies de la informació i les telecomunicacions i algunes formes de recerca científica, així com l'educació i la consultòria i la indústria de la informació. S'hi vol invertir per assegurar-ne futures expansions.\nEl Japó és un gran productor d'aquest sector econòmic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El sector secundari d'una economia es refereix als sectors econòmics de la vida que creen productes finals: la indústria, mineria, producció d'energia i construcció. Les activitats que el constitueixen són basades en l'extracció i transformació de matèries primeres en altres productes. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesant segons la destinació dels productes fabricats, i en indústria punta o madura segons la importància econòmica.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).\nEls serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a \"béns intangibles\", i són el conjunt d'activitats que busquen respondre a una o més necessitats d'un client, i poden ser serveis públics, privats o mixtos. El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.\nEntre finals del segle XIX i principis del segle XX les antigues indústries abandonaven els centres de les ciutats per traslladar-se a la perifèria, on es van desenvolupar els districtes industrials, on ja s'instal·laven les noves indústries, on el sòl era considerablement més barat que el centre de la ciutat i el transport de subministraments i productes acabats era molt més fàcil sense la congestió constant emblemàtica del centre, deixant lloc al centre per al sector terciari, que en alguns casos es convertien en el downtown. Com a resultat d'aquesta migració, la fabricació va deixar de ser una part important de la barreja d'empreses del centre de la ciutat.Des de la dècada del 1960, els països industrialitzats han experimentat un canvi substancial de llurs economies d'una concentració del sector primari o secundari cap a la concentració del sector terciari. Encara que la primera economia a seguir aquest camí va ser el Regne Unit, la velocitat amb què les altres economies han fet o estan fent aquesta transició cap al sector dels serveis (sovint coneguda com l'economia postindustrial), s'ha accelerat amb el temps.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La selecció adversa és un concepte en economia, assegurances i gestió de riscos, que captura la idea d'una transacció \"perversa\". Quan els compradors i venedors tenen accés a una informació diferent (informació asimètrica), els comerciants amb una millor informació privada sobre la qualitat d'un producte podran, de forma selectiva, fer transaccions econòmiques que els beneficiïn més (a costa de l'altre operador econòmic). Un exemple clàssic és el Mercat de llimones d'Akerlof.\nA vegades hi ha compradors que tenen una millor informació sobre la quantitat de beneficis que es poden extreure d'un servei en el que els clients \"dolents\" són més propensos a sol·licitar el servei. Per exemple, un restaurant de bufet lliure (per tant amb un preu fix per a tots els clients) s'exposa a ser seleccionat pels clients amb molta gana (i per tant menys rendibles). Un altre exemple és en l'oferta d'una assegurança de salut, els tipus de clients que més fàcilment acudiran són els que són més propensos a patir accidents o malalties.\nEn tots dos casos, el venedor (que pateix de selecció adversa) ha de protegir-se a si mateix mitjançant el cribratge dels clients o per identificació de senyals creïbles de qualitat.\nUn exemple en què el comprador selecciona de manera adversa és en els mercats financers. Així, una empresa és més probable que ofereixi valors quan els gerents saben en privat que el preu actual supera el valor fonamental de l'empresa. Llavors els inversors desinformats exigeixen racionalment una prima per participar en l'oferta de capital.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La sericicultura o sericultura és la cria del cuc de seda (Bombyx mori), per a l'aprofitament del fil de seda, que les larves empren en la confecció dels seus capolls.\nPel 2011, uns investigadors de l'Institut d'Investigació i Ingenyeria de Singapur van presentar un procediment per tintar la seda mitjançant l'alimentació del cuc amb les pròpies tintes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular. La idea d'un sistema econòmic porta amb si la connotació articulada de parts (principis, regles, procediments, institucions) harmonitzades funcionalment per a la conseqüència de fins col·lectius determinats. Durant aquesta articulació de parts cada societat tracta de resoldre el problema fonamental econòmic que és la satisfacció de les necessitats bàsiques. Es distingeixen tres classes de models/sistemes econòmics:\n\nEl liberalisme econòmic: Basat en la premissa de què l'economia pot autoregular-se tota sola en una forma satisfactòria, i apunta que la intervenció de l'Estat en la mateixa sigui mínima.\nL'economia planificada: Al contrari, és l'Estat qui controla tots els aspectes de la vida econòmica. No permet l'existència de la propietat privada.\nL'economia mixta: està en un punt en mig entre el liberalisme i l'economia dirigida.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un Sistema Institucional de Protecció (SIP), també anomenat 'fusió freda' o 'fusió virtual', és un acord financer entre dues entitats de crèdit o més per reforçar la solvència i la liquiditat del conjunt. Això implica un sistema comú i centralitzat de política financera, de solvència i de risc. Les caixes implicades en un SIP no perden, a curt termini, ni la personalitat jurídica ni les oficines.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Staples (NYSE SPLS) és la companyia que més articles d'oficina ven del món. Va ser fundada en 1986 en Brighton, Massachusetts, i té la seua seu en Framingham, Massachusetts. Els seus principals competidors són OfficeMax i Office Depot.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un supermercat és una botiga a la qual es venen productes variats, que solen incloure menjar (ultramarins, fruita i verdura fresca, congelats, carn, peix, etc.), productes d'higiene i de neteja i de vegades fins i tot electrodomèstics o roba. Es diferencia d'una botiga de queviures o d'ultramarins sobretot en la seva mida, que sol ser més gran, i d'un mercat en què els diferents tipus de productes els ven el mateix establiment i es paguen tots junts al final. Alguns formen part de franquícies. Els supermercats són als pobles i a les ciutats mentre que els hipermercats són de dimensions molt més grans i solen ser a les carreteres (o a les autopistes i autovies), o actualment sovint en grans centres comercials en els quals també sol haver-hi locals restauració i cinemes, per exemple, que sovint també es troben en carreteres o autovies, als afores dels municipis.\nEls clients que entren a un supermercat generalment el recorren amb un carret o cistella, en el qual van guardant els productes que volen comprar. Els productes estan distribuïts per seccions: ultramarins, aliments frescos, aliments congelats, begudes, etc. Aquestes seccions, al seu torn, s'organitzen en passadissos classificats per la seva naturalesa:galetes, cereals, fruites, carns, etc. El client o la clienta fa el pagament de la compra a la caixa que estiga situada a les sortides de l'establiment.\nLa distribució de seccions és molt similar en tots els supermercats. La intenció és que el client hi faci el recorregut més ampli possible de manera que els productes de primera necessitat s’hi col·loquen en diferents punts i, generalment, allunyats de l'entrada: carn, peix, fruita i llegums, joguines, pa, llet, aigua, etc.\nEls mobles amb prestatges on s'exposen els productes es denominen góndola i el seu lateral, capçalera de góndola. Per la seva banda, els productes congelats i lactis s'exposen en arcons frigorífics. La part del màrqueting que s'ocupa de les tècniques d'optimització de venda de productes en una superfície d'autoservei es denomina marxandatge.\nEl setembre de 2012, Sorli Discau instal·là el primer supermercat virtual d'Europa a l'estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "C. S. Swan Hunter és el nom amb el qual antigament es coneixia a Swan Hunter & Wigham Richardson, una de les companyies navilieres més conegudes en el Regne Unit. Amb seu en Wallsend (Tyne i Wear, Anglaterra), aquesta companyia és coneguda per la construcció d'alguns dels majors navilis de principis del segle xx, entre els quals es troben el RMS Mauretania, vaixell al que es va atorgar la Banda Blava per ser el més ràpid a creuar l'oceà Atlàntic, i el RMS Carpathia, que va rescatar als supervivents del RMS Titanic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En finances, la taxa de canvi entre dues monedes especifica quin és el valor d'una moneda en relació amb una altra, que es mesura pel nombre d'unitats de moneda d'un país que es necessiten per adquirir una unitat monetària de l'altre. També se l'anomena habitualment tipus de canvi. Per exemple, a 6 d'octubre del 2005 1 euro val 137,26 iens japonesos (1 ien val 0.007284 euros) i 0,6820 lliures esterlines (1 lliura esterlina val 1,4669 euros). Hi ha dos sistemes de taxes de canvi:\n\nTaxa de canvi fixa: és determinada rígidament pel Banc Central emissor de la moneda determinada, que estableix un canvi fix d'una moneda respecte a una altra. Per exemple, les monedes que havien de ser reemplaçades per l'euro tenien, anys abans de la seva desaparició, un canvi fix respecte a la nova moneda de la Unió Econòmica i Monetària europea.\nTaxa de canvi flexible o flotant: en aquest cas es determina pel joc de l'oferta i la demanda dels mercats financers mundials i pot canviar diàriament. Al llarg de la història els tipus de canvis han tendit a flexibilizar-se. En 1973 els EUA va decidir abandonar el patró or.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La taxa de descompte, tipus de descompte o taxa d'actualització (en anglès: Discount rate) és la taxa que s'utilitza en un factor de descompte per a descomptar/actualitzar un flux de caixa futur a fi d'expressar-lo en termes de valor actual. La taxa de descompte és un valor discrecional i es pot escollir tant el cost d'oportunitat del capital, com el rendiment del flux de caixa, com la taxa de capitalització del mercat, com qualsevol altre taxa en funció del criteri que es consideri oportú. En matemàtica financera s'acostuma a representar en les fórmules amb els literals «r» o «i».", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Es tracta d'aplicar mètodes científics d'orientació positivista i mecanicista a l'estudi de la relació entre l'obrer i les tècniques modernes de producció industrial, amb la finalitat de maximitzar l'eficiència de la mà d'obra i de les màquines i eines, mitjançant la divisió sistemàtica de les tasques, l'organització racional del treball en els seus processos i seqüències, i el cronometratge de les operacions, més un sistema de motivació amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisació en l'activitat industrial.\nEn la dècada de 1910, Christine Frederick es va interessar en aplicar el taylorisme en fer les cuines més eficients per a les dones i se li atribueix l'estandardització de l'alçada dels taulells de la cuina i de les superfícies de treball, i va investigar uns 1.800 productes diferents, des d'electrodomèstics fins a aliments, buscant mètodes de preparació i ús que permetessin estalviar mà d'obra. Va començar una sèrie d'articles sota el títol New Housekeeping al Ladies' Home Journal. que es van recollir posteriorment com a llibre, The New Housekeeping: Efficiency Studies in Home Management.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El teorema de Fisher postula que l'objectiu de l'empresari és maximitzar la seva taxa de rendiment sobre costos i per aconseguir per tant el major valor present de la seva inversió. La taxa de Fisher és la taxa de rendiment que iguala en valor present tots els costos amb tots els ingressos, el que equival a la taxa interna de retorn o la taxa de rendiment que iguala els valors presents dels fluxos en efectiu de tots els projectes que s'estiguin considerant. El teorema de la separabilitat estableix que una signatura pot assegurar-se que els seus propietaris aconsegueixin la seva posició òptima en termes d'oportunitats del mercat, finançant la seva inversió amb una determinada proporció de crèdit i fons propis obtinguts internament.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una teoria econòmica és un conjunt d'hipòtesis que pretenen reproduir aspectes d'una realitat econòmica i els teoremes obtinguts a partir d'elles mitjançant càlculs lògics. Un dels objectius últims de les diferents teories econòmiques és modelar un escenari on es maximitzen els beneficis de la societat com a conjunt. En la teoria econòmica actual es distingeixen dos formes d'anàlisis principals: la microeconomia i la macroeconomia.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El termini de recuperació o període d'amortització, també conegut en anglès com a payback period, és un mètode estàtic d'avaluar inversions. És el temps que ha de transcórrer en un projecte d'inversió per tal de recuperar el desemborsament inicial, tenint en compte tots els cobraments i pagaments.Doncs, de manera simplificada: si la inversió inicial és de 1200 euros i que el flux de caixa anual és de 400 euros, el termini de recuperació és tres anys.\nEl criteri de selecció d'inversions mitjançant el termini de recuperació estableix que el projecte més aconsellable és aquell en què el termini de recuperació és més curt, és un mètode senzill, que tot i no especialistes comprenen el raonament. Com cada mètode de càlcul econòmic té inconvenients. Primer, els fluxos de caixos futurs sempre són estimacions. També, aquest criteri no té en compte els fluxos de caixa, negatius o positius que la inversió inicial pot produir després del moment on es recupera el desemborsament inicial. En mantenir tots els factors iguals, pot tenir un sentit si el termini queda concebible. Ans al contrari, quan al càlcul del termini de recuperació, per exemple, per a la construcció d'una central nuclear es fa noms a mitjà termini com es solia fer, el criteri esdevé matemàticament absurd, com que període de semidesintegració de les deixalles és quasi infinit.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La terra amortitzada era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havien de transmetre en herència. Aquest tipus de propietats eren molt freqüents durant l'edat mitjana, ja que l'economia es basava en l'agricultura. Degut a la falta d'interès dels propietaris d'aquestes terres, es trobaven desmillorades, endarrerides i sense produir el necessari. Carles III d'Espanya (1759-1788) va fer unes reformes per tal de vendre aquestes terres, és a dir, de desamortització. Aquesta nova reforma va ser un llarg procés històric-econòmic iniciat a Espanya a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre de 1924), i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades “mans mortes” que no les conreaven, gairebé sempre l'Església Catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Trampa de l'alt nivell d'equilibri és un concepte desenvolupat per Mark Elvin per explicar les raons que van impedir una revolució industrial durant els segles xiii i xiv, malgrat el nivell d'estabilitat i de coneixements científics posseït en aquesta època a la cultura xinesa. Segons aquesta teoria, l'economia preindustrial xinesa fou tan eficient que no hi havia motiu econòmic que obligués a investir capital en costoses millores tecnològiques. Aquesta eficiència era un reflex del punt d'equilibri marcat per l'oferta i la demanda.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les Trente Glorieuses ('Trenta Gloriosos', en francès) són el període de fort creixement econòmic i la millora de les condicions de vida que conegué la gran majoria de països desenvolupats, majoritàriament membres de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), entre el 1946 i el 1975.\nL'expressió fou encunyada a per Jean Fourastié el 1979 en record de les Trois Glorieuses.\nLes Trente Glorieuses foren una revolució silenciosa però portadora de canvis econòmics i socials importants que marcaren el pas d'Europa a la societat de consum quaranta anys després dels Estats Units. El cas de França permet copsar en particular el sentit del subtítol del llibre de J. Fourastié, Révolution invisible, però el creixement també fou fort a Alemanya, Itàlia, el Canadà i el Japó, impulsat per la inversió el consum.\nDesprés d'un inici difícil, els 28 anys que separen la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945 del xoc del petroli del 1973 es caracteritzen per:\n\nla reconstrucció econòmica de països devastats en gran manera per la guerra\nel retorn a una situació de plena ocupació a la gran majoria de països\nun creixement fort de la producció industrial (creixement anual mitjà de la producció d'aproximadament el 5%)\nuna expansió demogràfica important (el baby boom) a certs països europeus i nord-americans (particularment França, l'Alemanya de l'Oest, els Estats Units i el Canadà).El fort creixement fou facilitat per un accés encara barat a les energies en general i les energies fòssils en particular, així com un tancament de la bretxa tecnològica (en relació amb els Estats Units) als països amb un capital humà (nivell d'educació i experiència dels treballadors) important.\nDes del punt de vista econòmic, les Trente Glorieuses foren un període extremament brillant durant el qual el producte interior brut augmentà significativament: \n\nPer ex.: l'índex de producció industrial a França, a preus constants (base 100 el 1938)És a dir, del 1938 al 1973, una multiplicació per 4,5, un creixement anual mitjà rècord del 5,9%.Al principi del període, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, els països afectats tenien les infraestructures destruïdes i l'economia devastada o orientada a la producció militar.\nAl final d'aquest període es constata globalment que la societat s'havia remodelat profundament, esdevenint una societat de consum de masses i una societat de lleure. Aquest fenomen és en part una arribada tardana a l'estil de vida estatunidenc de la dècada del 1920. De la mateixa manera, el PIB per capita s'acostà al nivell estatunidenc (per a tornar-se'n a allunyar a la dècada del 1980).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Jack Trout (Manhattan, 1935 - Greenwich, Connecticut, 5 de juny de 2017) fou el propietari de Trout & Partners, una consultoria. També va ser el creador de la teoria i metodologia del posicionament\n.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una unió monetària i econòmica és un mercat comú amb una moneda comuna. Les unions monetàries no necessàriament han creat un mercat comú; de fet, l'única unió monetària i econòmica del món és l'Eurozona de la Unió Europea, integrada pels membres de la Unió que han adoptat l'euro com a moneda estatal. Es considera una de les etapes més avançades d'integració econòmica.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una unitat de compte és una unitat de mesura que comptabilitza el valor de mercat d'un bé o servei. La moneda és una unitat de compte, però n'hi ha d'altres.Les mercaderies en venda en un mercat són expressades fent servir aquesta unitat de compte, acceptada per tots els seus agents. És una manera de generalitzar i estandarditzar el valor dels diferents productes o serveis oferts i demanats al mercat. D'aquesta manera el valor és calculat pel venedor i expressat al comprador, qui pot acceptar o no l'operació.\nEls títols de crèdit o de deute es denominen en unitats de compte. D'aquesta manera el valor convingut és mesurat i el mètode de càlcul del deute és definit.\nLa majoria de mercats tenen poques unitats de compte completament acceptades, per tal de facilitar les operacions financeres.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El valor comptable és el valor d'un actiu segons els registres del balanç de situació d'una companyia.\nTípicament, el valor comptable d'una empresa és el resultat de la suma de tots els actius menys la suma dels seus passius. El valor comptable d'una acció és la ràtio borsària que es calcula dividint la suma del capital social d'una societat i les seves reserves entre el nombre total d'accions d'aquesta societat. El valor comptable d'una acció sol ser molt inferior a la cotització en borsa d'aquesta acció, perquè no té en compte els elements de la societat no convertibles en efectiu però que contribueixen al seu valor, com ara el prestigi o les relacions laborals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un valor mobiliari o simplement valor (en anglès: security) és qualsevol actiu financer que ha estat titulitzat, és a dir, materialitzat com a instrument financer, i que per tant pot ser negociat -comprat o venut- en un mercat de valors. Si el valor és representat físicament per un document de paper s'anomena títol-valor, per bé que majoritàriament els valors són representats mitjançant anotacions en compte, anomenant-se dret-valor. La companyia o qualsevulla entitat que emet el valor mobiliari s'anomena emissora. Els valors financers es categoritzen principalment en tres tipus:\n\nde propietat: accions, participacions preferents, quotes participatives.\nde deute / crèdit: obligacions-bons, cèdules hipotecàries, lletres de canvi, pagarés, deute públic, etc.\nde drets: forwards, futurs, opcions, swaps, covered warrants, etc.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En comptabilitat, el valor residual és el valor mínim d'un actiu al final de la seva vida útil. Per exemple, un cotxe vell té un cert valor residual perquè, encara que hagi deixat de funcionar, conserva el valor dels materials que el componen, que es poden vendre com a ferralla. El valor residual d'un actiu es pot calcular restant els costos d'amortització i depreciació del seu valor inicial quan era nou. Únicament es calcula sobre els actius immobilitzats. En alguns casos, és la llei la que marca un valor residual de referència, donat com a percentatge del valor inicial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La viabilitat econòmica és la condició que avalua la conveniència d'un sistema, projecte o idea al que qualifica, atenent a la relació que existeix entre els recursos emprats per a obtenir-lo i aquells dels quals es disposa. En moltes ocasions, els recursos dels quals es disposa per a avaluar la viabilitat econòmica venen determinats pels que produeix el mateix sistema, projecte o idea que s'està avaluant, pel que en realitat es porta a terme una anàlisi de rendiment o rendibilitat interna. Per a això s'enfronta el que es produeix amb el que es gasta, en termes econòmics.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una xarxa interbancària, també conegut com un consorci o xarxa de caixers, és una xarxa informàtica que connecta els caixers automàtics dels diferents bancs i permet que aquests caixers automàtics puguin interaccionar amb les targetes de caixers automàtics dels bancs no nadius.\nAls Països Catalans existeixen quatre xarxes interbancàries:\n\nServiRed: CaixaBank, Banc Sabadell, Bankia, CatalunyaCaixa, Banc Mediolanum, Caixa d'Arquitectes i caixes rurals com Caixa Guissona.\nGroupement des Cartes Bancaires CB: Crèdit Agrícola Sud Mediterrani i Banc Popular del Sud.\n4B: Banca March.\nEuro 6000: Sa Nostra, Caixa Ontinyent i Colonya.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una zona franca (o zona de lliure comerç) és un territori molt ben delimitat d'un país on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris, com ara el no pagament de drets d'importació de mercaderies o el no cobrament d'alguns impostos.\nMolts governs estableixen zones franques en regions apartades o perifèriques econòmicament per tal d'atraure capitals i de promoure el desenvolupament econòmic de la regió. A les zones franques solen crear-s'hi grans centres de compra i s'hi instal·len tot sovint, també, indústries maquiladores o magatzems especials per a les mercaderies en trànsit.\nDe vegades són anomenades ports francs, per una analogia amb els ports lliures coneguts des de fa molt de temps: els ports lliures de taxes duaneres o amb regulacions de taxes favorables; per exemple, el de Trieste. Sovint els ports francs són part de zones franques.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia agrària o economia agrícola és una especialització de l'economia que originalment s'aplicava a la producció de conreus i a la ramaderia una disciplina coneguda com a agronomia. L'agronomia era una branca de l'economia que tractava específicament de l'ús de la terra. Se centrava a maximitzar el rendiment dels conreus mantenint-ne la fertilitat i l'ecosistema del sòl.\nAl llarg del segle xx aquesta disciplina es va expandir i actualment el seu abast és molt més ampli En el sentit actual l'economia agrària inclou diverses àrees aplicades, amb un considerable solapament amb l'economia convencional.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'antropologia econòmica és un camp d’estudi multidisciplinari entre les ciències econòmiques i les antropològiques. L'antropologia econòmica és una part de l'antropologia sociocultural que, si bé és inseparable de les altres parts, a causa de la consideració global o holística que per l'antropologia tenen les maneres de vida o les cultures, presenta unes característiques pròpies que permeten la seva anàlisi individualitzada.\nL'antropologia econòmica, de manera especial des de mitjans del segle xx, s'ha consolidat com una part de l'antropologia dedicada a l'estudi dels processos de producció, distribució i intercanvi de les societats humanes, amb metodologia pròpiament antropològica. Aquesta apreciació no amaga la importància que ha tingut en el desenvolupament de l'antropologia econòmica la seva interacció amb l'economia.\nL'antropologia econòmica ha estat concebuda des de diferents corrents, dels quals els quatre més importants són:\n\nEl Formalisme pel qual l'objecte de l'antropologiaeconòmica és l'estudi de la conducta humana en relació a l'ús alternatiu d'uns béns escassos, l'interès se centra en les transaccions, més que no pas en la producció.\nEl substantivisme entén que la teoria econòmica neoclàssica fou pensada per a un tipus especial d'economia, la de mercat. Aquest tipus d'economia es basa en l'anàlisi dels preus, la qual cosa la fa inaplicable a les societats sense mercats generadors de preus. Els autors d'aquest corrent elaboren models descriptius que relacionen les unitats de producció amb realitats sociopolítiques, tant del passat com del present i s'ocupen fonamentalment de l'organització de la producció i de les formes de circulació.\nEl materialisme cultural posa l'èmfasi en la determinació tecnicoambiental, la superioritat del medi i la pressió reproductora en els processos socials.\nEl marxisme basa l'anàlisi de les formes i les estructures dels processos materials de cada societat en els conceptes de mode de producció i formació economicosocial, en l'anàlisi de les relacions socials que actuen sobre la producció.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia del comportament (o de la conducta) és un àmbit d'investigació dins de l'economia que integra aquesta amb la psicologia, que analitza i intenta preveure perquè la gent actua de manera irracional o imprevisible davant de situacions econòmiques determinades i com els influeixen les emocions. En conseqüència, critica que l'economia clàssica s'hagi aplicat sempre considerant que els individus corresponen al patró d'Homo economicus.\nEstudia els biaixos cognitius que expliquen la conducta humana en la presa de decisions econòmiques. Permet entendre millor com es formen els preus, les decisions de consum i la distribució de recursos. Constitueix una síntesi dels avenços de la psicologia cognitiva i de l'economia neoclàssica. Conjuntament amb les aportacions de la psicologia, s'estudien els efectes de les decisions amb heurismes o regles simples de decisió, així com la importància de la formulació i dels contexts en la resposta a decisions econòmiques.\nEls pioners de l'economia del comportament van ser Amos Tversky i el premi Nobel Daniel Kahneman, dos psicòlegs que van adaptar i comparar teories del processament de la informació al cervell amb models econòmics els anys 70. La seva proliferació es deu als treballs de Kanheman així com als de Richard Talher i Kip Viscusi. Els seus treballs examinen la validesa explicativa de la teoria de la utilitat esperada. Així de les investigacions s'observa que els individus tenen aversió a les pèrdues a més del risc, aversió a l'ambigüitat (paradoxa d'Ellsberg) així com una diferent preferència temporal, sovint explicada per una forma hiperbòlica. Altres treballs demostren que els individus tenen incentius no compatibles amb la veritat en la demanda de béns públics.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia del coneixement és un terme que es refereix tant a una economia del coneixement centrada en la producció i gestió de coneixement en el marc de les limitacions econòmiques, com una economia basada en el coneixement. En el segon sentit, més freqüentment utilitzat, es refereix a la utilització de les tecnologies del coneixement (com ara coneixements d'enginyeria i la gestió del coneixement) per produir beneficis econòmics. La frase es va popularitzar, si bé no va ser inventada per Peter Drucker en el títol del Capítol 12 del seu llibre L'edat de la discontinuïtat.La diferència essencial és que en una economia del coneixement, el coneixement és un producte mentre que en l'economia basada en el coneixement, el coneixement és una eina. Aquesta diferència encara està sent questionada en diferents fons literàries. Ambdues aproximacions són molt interdisciplinaries, compten amb la participació d'economistes, científics, enginyers, matemàtics, químics, físics, així com cognitivistes, psicòlegs i sociòlegs.\nDiversos observadors descriuen l'economia global d'avui com una de transició cap a una \"economia del coneixement\", com una extensió d'una \"societat de la informació\". La transició requereix que les normes i pràctiques que determinen l'èxit en l'economia industrial necessiten ser reescrites en una economia interconnectada, globalitzada on els recursos del coneixement així com els coneixements tècnics i l'experiència són tan importants com altres recursos econòmics.\nSegons analistes de l'\"economia del coneixement\", aquestes normes necessiten ser reescrites en els nivells de les empreses i les indústries en termes de gestió del coneixement i en el pla de la política pública com a política del coneixement o els coneixements relacionats amb la política.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La geografia econòmica és l'estudi de les condicions econòmiques en diferents parts de la Terra.\nLa geografia econòmica contribueix a la comprensió d'una àmplia gamma de problemes contemporanis. La combinació de les influències ambientals i espacials en l'estudi de l'activitat econòmica és qualsevol cosa excepte una regressió cap al determinisme ambiental. Per contra, ajuda a revelar en forma més completa la natura no determinista del procés econòmic i les funcions del judici humà i de la percepció ambiental en les decisions que conformen l'espai econòmic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia normativa és la branca de l'economia que estudia com hauria de ser el sistema econòmic ideal i quines mesures poden impulsar-se per aconseguir-lo. Inclou un estudi de la política, ètica i filosofia de la justícia, així com una anàlisi dels avantatges dels diferents sistemes històrics. Pot abastar recomanacions concretes, aplicades a un territori o moment determinat, o bé proposar un canvi total de sistema. Gran part dels teòrics de l'altermundisme usen recomanacions d'economia normativa i tenen les seves arrels en la tradició de la utopia. Com a camp d'estudi s'oposa a l'economia positiva o descriptiva.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Economia política va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producció, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents. En contraposició amb les teories de la fisiocràcia, en les quals la terra era vista com l'origen de tota riquesa, l'economia política va proposar (primer amb Adam Smith) la teoria del valor-treball, segons la qual el treball és la font real del valor. A finals del segle xix, el terme economia política fou substituït de mica en mica pel terme economia, usat per aquells que buscaven abandonar la visió classista de la societat, reemplaçant-la per l'enfocament matemàtic, axiomàtic i avaloratiu dels estudis econòmics actuals i que concebia el valor originat en la utilitat que el bé generava en l'individu.\nActualment, el terme economia política s'utilitza comunament per a referir-se a una àrea de les ciències socials interdisciplinaria que es basen en el coneixement de l'economia, la sociologia, el dret i la ciència política per a entendre com les institucions i els entorns polítics, socials i culturals influencien la conducta dels mercats. Consisteix a estendre l'estudi de l'economia més enllà de l'equilibri econòmic per incorporar nocions com ara l'equilibri polític i social. Dintre de la ciència política, el terme es refereix principalment a les teories liberals, marxistes, o d'altre tipus, que estudien les relacions entre l'economia i el poder polític dintre dels estats. Economia política internacional és en canvi una branca de les ciències socials que estudia el comerç i les finances internacionals, i les polítiques estatals que afecten l'intercanvi internacional, com les polítiques de distribució de la riquesa (determinació de lleis que la redistribueixin), les de sostenibilitat, les monetàries i les fiscals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La sociologia econòmica és l'anàlisi sociològica dels processos socials de l'activitat econòmica, de les seves estructures i institucions i dels sistemes que integren l'economia amb la societat. Per a la sociologia econòmica, el problema fonamental és definir teòricament diferents formes de processos econòmics tal com es realitzen les relacions socials reals i la seva influència sobre elles.\nLa sociologia econòmica es definida de manera freqüent als mitjans acadèmics com \"la perspectiva sociológica aplicada als fenòmens econòmics\". Des d'aquest procediment científic, els fets econòmics són considerats i tractats pels investigadors com fets socials.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació. El comerciant normalment compra quantitats grans d'un bé per tal de vendre'l en menors quantitats. El comerç detallista és el que compra a l'engròs a distribuïdors (o directament de productors) i els ven al consumidor final.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En el món comercial i laboral, un viatjant o viatjanta és una persona que viatja per compte d'una empresa amb la finalitat de representar-la en operacions de compra i venda en les localitats visitades.La funció més típica era la de vendre, atendre directament les comandes dels clients consolidats i augmentar la cartera de clients.\nUna figura familiar, des de temps antics (principalment des de la revolució industrial) fins als anys seixanta del segle vint, era la del viatjant català amb un maletí a la mà procurant vendre tota mena de productes en indrets propers i remots.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'adroguer era l'amo o el dependent d'una drogueria. Aquest establiment estava especialitzat a vendre al detall els productes típics d'ultramar i les colònies com ara les espècies (pebre, canyella, safrà, etc.), el sucre o el cacau. Tots aquests tenien en comú que eren fàcils de transportar per la seva mida petita i manejable i que eren molt cobejats per la societat europea, la qual en pagava uns preus que en feien molt rendible el transport intercontinental.\nLa referència més antiga del terme en català és del segle xiv com a \"mercaders de drogues\", i no seria fins al XVI que es normalitzaria el nom \"adroguer\", tot i que també foren coneguts per \"aromatarii\".Durant l'edat mitjana i, en alguns llocs de Catalunya, durant l'edat moderna, aquest ofici sovint conformava el gremi amb els candelers. Al segle XVI ambdós oficis començaren a ser classificats a l'estament dels artistes en comptes del dels menestrals. A Barcelona se separaren ja durant la baixa edat mitjana; el 1562 els adroguers aconseguiren unes ordinacions per ells; i al segle xvii es constituïren en un col·legi propi.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Apadrinament (adoption en anglès, apadrinamiento en castellà, parrainage en francès) d'una planta de conreu o d'un animal de granja és un mètode de patrocini comercial que s'està desenvolupant actualment en el món agricultor i ramader. Com a objecte d'un apadrinament pot figurar qualsevol planta de conreu (cep, olivera, taronger, ametller, pomer, etc.) o animal de granja (vaca, ovella, porc, etc.).\nA nivell emocional, l'apadrinament crea un enllaç amistós entre els consumidors finals i el sector agricultor i ramader. El sentit econòmic de l'apadrinament consisteix en una mena de venda a l'avançada del producte final d'una planta (fruites, vi, oli, etc.) o d'un animal (llet, ous, carn, etc.) a un preu atractiu, moltes vegades més avantatjós que els preus de mercat, ja que la cadena de distribució és més curta i sovint directa: fabricant - consumidor.La natura de l'apadrinament és mixta, és a dir, presenta una síntesi d'un producte físic amb un servei. La vessant de servei inclou moltes vegades coses com visites al lloc de producció, participació en les obres, enviament regular de noticiaris sobre l'estat de la planta o de l'animal.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un aparador, mostrador o una vitrina o vidriera (/de mostra) , és l'espai situat a la façana de les botigues i destinat a exhibir —darrere un vidre— una mostra dels productes o serveis que s'ofereixen a l'interior. L'aparador contribueix tant a la venda com a la bona imatge de l'establiment. La paraula aparador, en alguns països, s'usa per designar un moble amb portes i calaixos que serveix per guardar roba o altres objectes.L'aparadorisme és l'art de presentar de forma adequada, combinant objectes i materials, els articles que té a la venda un establiment en el seu aparador. És un conjunt de tècniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L'aparador juntament amb el cartell lluminós, la banderola o rètol (on sol aparèixer el logotip) i el disseny de façana constitueix el primer reclam de venda l'establiment.És un dels mitjans més importants amb què compta un comerciant per a trucar i retenir l'atenció d'un vianant cap al seu punt de venda. Part l'èxit comercial d'una botiga depèn que la decoració del seu aparador sigui apropiada i atractiva. De fet, la superfície disponible per a aparador es considera un factor de valoració econòmica del local comercial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats. S'estableix per protegir la indústria nacional d'un estat de la competència externa i per aconseguir superàvit en la balança comercial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Armedangels és una companyia tèxtil a Colònia (Alemanya) fundada l'any 2007 i concep una varietat de roba fabricada a partir de tèxtils com el cotó orgànic. Ven a través de la seva botiga en línia i a botigues a sis països. La marca ha creat i produït roba durable que tenen una certa ètica. L'empresa intenta canviar la percepció de la roba ecofriendly que és sovint hippy-like i non-fashion. A més, Armedangels s'ha donat com a objectiu promoure un context social al voltant de la indústria tèxtil i treballar només amb empreses responsables que estan certificades pel comerç just.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit del comerç, la barata, la permuta, el bescanvi o el troc és un sistema d'intercanvi en què els participants en una transacció intercanvien directament béns o serveis per altres béns o serveis sense fer servir un mitjà d'intercanvi, com ara diners.\nEls economistes distingeixen entre la barata i les economies del regal de moltes maneres; la barata, per exemple, implica un canvi recíproc immediat, no ajornat en el temps. La barata normalment té lloc de manera bilateral, però pot ser multilateral (p. ex., mitjançant un intercanvi comercial). En la majoria de països desenvolupats, la barata normalment sols existeix en paral·lel a sistemes monetaris i de manera molt limitada. Els actors del mercat utilitzen la barata com a substitut dels diners com a mètode de canvi en temps de crisi monetària, com ara quan la moneda esdevé inestable (durant una hiperinflació o una espiral deflacionista) o simplement quan no n'hi ha de disponible per a comerciar.\nNo hi ha estudis etnogràfics que mostrin que cap societat del passat o actual hagi utilitzat primordialment la barata sense altres mitjans d'intercanvi o mesura, ni els antropòlegs han trobat proves que els diners emergissin de la barata; en canvi, han trobat que el mitjà més habitual d'intercanvi de béns i serveis ha estat la donació (crèdit atorgat de manera personal amb un balanç interpersonal mantingut a llarg termini; és a dir l'economia del regal). No obstant això, els economistes des dels temps d'Adam Smith (1723–1790) —posant com a exemples societats premodernes, sovint totalment imaginades— han utilitzat la ineficiència de la barata per a explicar l'aparició de l'economia, i de la mateixa disciplina de les ciències econòmiques.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un bitllet és un contracte econòmic que es fa entre dues parts on una és l'usuari i l'altre és el grup, persona o institució que es compromet a satisfer la demanda que contrau amb l'usuari que compra el bitllet.\nEl bitllet sol estar fet de paper o de cartró i és d'unes dimensions reduïdes per tal de donar facilitats per al seu ús, en un viatge o un espectacle, o bé per al seu intercanvi a l'hora d'adquirir-lo o bescanviar-lo per un producte contractat.\nUn bitllet té un preu que aquell que vol contractar el servei o producte ha de pagar per tal d'accedir-hi. A més, els bitllets tenen una regulació que afecta a ambdues parts que contrauen aquest contracte, amb el compromís de respectar i complir les normes que cada part exigeix a l'altra.\nEls bitllets generalment donen dret a entrar a un recinte, a seure en un lloc (són anomenats també entrades o tiquets), o a fer un viatge tant en transport privat (bitllets o passatges d'avió, de vaixell...) com en transport públic (autobús, tren...). També poden servir per acreditar la participació d'una persona en un esdeveniment, com ara un sorteig o rifa (bitllets de loteria).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El boicot és el refús de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, polític o econòmic, per aïllar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenció de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo.El boicot no entra dins de la definició de la censura perquè la censura és un bloqueig des del poder i el boicot és un bloqueig des d'una petició.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una caixa expositora és l'embalatge que compleix una doble funció: de transport i com a expositor de producte en el punt de venda. Els principals models de caixa expositora són:\n\nCaixa amb tapa. És una caixa en què les tapes s'obren al punt de venda i doblegant-se sobre si mateixa, s'encaixa al fons a manera de rètol. Aquest tipus d'embalatge se sol situar en taulells o al costat de caixes enregistradores i està destinat a productes de compra compulsiva.\nCaixa amb pretallats. Es tracta d'una caixa estàndard (generalment, de solapes o wrap around) a la qual s'ha practicat una línia de pretallats en un o diversos dels seus costats. Aquest tall permet arrencar part de l'embalatge deixant així el producte exposat al prestatge. Els tipus de pretallats més comuns són:\nPerimetral. La línia de punts recorre horitzontalment tot el perímetre de la caixa.\nOblic. El pretallat adopta la forma de falca mostrant una major superfície d'exposició al front i una protecció progressiva en els laterals de la caixa. Aquest disseny es considera més estètic que l'anterior pel que la seva popularitat és creixent en els comerços de lliure servei.De finestra. El pretallat configura una finestra frontal o superior per on es pot disposar el producte.\nD'obertura frontal. El tall previ forma una finestra frontal, que es perllonga per la part superior de la caixa abastant una de les solapes superiors, mostrant una major superfície d'exposició.La cinta d'esquinçat es pot considerar una variació del pretallat. Consisteix en una cinta plàstica (dos, en el cas de wrap around) que es col·loca a l'interior de la caixa i que possibilita la seva neta obertura tirant de la mateixa.Mebalatge doble. Es compon de dues peces unides entre si mitjançant diversos punts d'enganxat. La part inferior actua com a safata i va impresa en alta qualitat. L'altra es col·loca damunt encastada entre el producte i la base sent de pitjor qualitat tant en la seva composició com en el tipus d'impressió. La tapa s'assenta sobre la base passant així a suportar la càrrega de l'apilament. A la botiga, es desprèn la coberta amb gran facilitat (usant tres dits) deixant el producte exposat sobre el lineal. El conjunt es munta en una màquina que plega i enganxa, de doble introductor i diversos punts d'enganxat i es pot utilitzar en línies d'envasat automàtic, ja que es comporta com una caixa de solapes.\nExposició informal. Per tal d'agilitar les tasques de manipulació, trobem freqüentment en els supermercats embalatges exposats que no van ser concebuts amb aquesta finalitat. Així passa amb aquells que s'esquincen amb cúter o amb cinta d'esquinçat deixant al producte sobresortir per la part superior. Els missatges de la caixa es corresponen a un embalatge de transport (codi de barres, nombre d'unitats, pes, etc.) I no a un promocional (característiques, missatges publicitaris, etc.) Pel que la impressió general resulta molt pobre. Se sol donar en begudes, lleixius, olis, llet i altres productes de baix valor afegit.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una caixa registradora és un aparell mecànic o electrònic que permet calcular i registrar transaccions comercials, i inclou un calaix per guardar diners. En general, permet a més imprimir un rebut o factura per al client, segons les disposicions legals de cada país.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Canal de distribució és el circuit a través del qual els fabricants (o productors) posen a la disposició dels consumidors (o usuaris finals) els productes perquè els adquireixen.\nLa separació geogràfica entre compradors i venedors i la impossibilitat de situar la fàbrica enfront del consumidor fan necessària la distribució (transport i comercialització) de béns i serveis des del seu lloc de producció fins al seu lloc d'utilització o consum.\nEl punt de partida del canal de distribució és el productor. El punt final o de destinació és el consumidor. El conjunt de persones o organitzacions que estan entre productor i usuari final són els intermediaris. En aquest sentit, un canal de distribució està constituït per una sèrie d'empreses i/o persones que faciliten la circulació del producte elaborat fins a arribar a les mans del comprador o usuari i que es denominen genèricament intermediaris.\nEls intermediaris són els que realitzen les funcions de distribució, són empreses de distribució situades entre el productor i l'usuari final; en la majoria dels casos són organitzacions independents del fabricant.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una caravana és una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc còmodes per a traversar sol. Etimològicament prové del persa kārau̯ān i es refereix a un grup nombrós de viatgers, mercaders o pelegrins, que es reuneixen per a fer una llarga travessia, generalment pel desert. Les caravanes més arquetípiques són les dels nòmades del desert, amb una llarga sèrie de camells o dromedaris, que van parant en els oasis. A l'orient, aprofitaven una xarxa de caravanserralls situats al fi de cada etapa com lloc segur de descans, de proveïment i de negocis. Per extensió, la paraula s'utilitza per una llarga corrua de vehicles que progressa molt a poc a poc a les carreteres, o per al seguici publicitari de cursos ciclistes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un carretó de supermercat, o simplement carretó, també dit carret de supermercat, és un vehicle de càrrega empès a mà que es pot trobar principalment en supermercats o grans superfícies perquè els clients puguin transportar les seves compres abans de pagar; en alguns casos, el manillar porta muntat una calculadora per servir al client en els seus comptes.\nSovint després d'acabar la compra i sortir de la botiga, el client pot portar la mercaderia dins el carretó fins a l'aparcament, si s'hi ha anat en cotxe. També hi ha establiments on es poden deixar a l'aparcament, ja que personal de l'establiment s'encarrega de portar-los de nou als punts de sortida.\nEls carretons també es poden trobar, en un altre format adequat a l'ús, en aeroports, perquè els passatgers puguin transportar el seu equipatge des de la parada d'autobús, el tren, o l'aparcament fins al taulell de facturació. S'anomenen «carretons d'equipatge».Als Països Catalans i a molts altres llocs, la gent també utilitza un «carretó d'anar a plaça», o «carretó d'anar a comprar», que porten des de casa per transportar les compres fins a casa a peu (o en transport públic, si de cas).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un catàleg comercial és una obra impresa en la qual les empreses mostren la seva oferta de productes i serveis als clients.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un centre de distribució és una infraestructura logística en la qual s'emmagatzemen productes i s'embarquen ordres d'eixida per a la seua distribució al comerç al detall o a l'engròs. Generalment es constitueix per un o més magatzems, en els quals ocasionalment es compta amb sistemes de refrigeració o aire condicionat, àrees per a organitzar la mercaderia i comportes, rampes o altres infraestructures per a carregar els vehicles.\nLes companyies solen definir la localització dels seus centres de distribució en funció de l'àrea o la regió en la qual aquest tindrà cobertura, incloent-hi els recursos naturals, les característiques de la població, disponibilitat de força de treball, imposts, serveis de transport, consumidors, fonts d'energia, entre altres. Així mateix aquesta ha de tenir en compte a més les rutes des d'i cap a les plantes de producció, i a carreteres principals, o a la ubicació de ports marítims, fluvials, aeris, estacions de càrrega i zones franques.\nLa implementació de centres de distribució dins de la cadena de subministrament sorgeix de la necessitat d'assolir una distribució més eficient, flexible i dinàmica, és a dir, assegurar una capacitat de resposta ràpida al client, de cara a una demanda cada vegada més especialitzada. La implementació també ofereix una reducció de costs en les empreses i evita colls d'ampolla.\nAltre avantatge és el fet de generar mecanismes de vincle «fabrica – client», la qual cosa permet una atenció adequada a petits punts de venda, com quioscs, cafeteries o restaurants, amb una alta taxa d'entrada i eixida de productes, els quals tenen habitualment un curt termini per a fer les seues comandes o un període molt curt per a la seua comercialització.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un client és algú que compra o lloga un producte a un individu o organització.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç colonial fou el comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestadors i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle xviii, que fou clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi. Modes i tendències de la historiografia i la cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi en favor de lingua franca que va ser el llatí i les gestes de les legions. Tant la llengua com les legions van ser recolzades pel comerç, sent al mateix temps part de la seva espina dorsal. Els romans eren homes de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç.\nEncara que en teoria els membres del Senat i les seves famílies tenien prohibit dedicar-se al comerç, els membres de l'ordre eqüestre sí que el van exercir, malgrat els seus aristocràtics valors que feien èmfasis en passatemps militars i activitats recreatives. Els plebeus i lliures tenien botigues o atenien llocs als mercats mentre grans quantitats d'esclaus feien gairebé tot el treball dur. Els propis esclaus eren a més objecte de transaccions comercials, i donada la seva alta proporció en la societat (comparada amb l'antiga Grècia) i la realitat de les fugides, les guerres servils i les revoltes menors, van donar un toc distintiu al comerç romà.\nLa intricada, complexa i extensa comptabilitat del comerç romà va ser efectuada amb l'ajuda de taulers comptables i àbacs romans. Aquests, que usaven nombres romans, estaven especialment ideats per als comptes en monedes i unitats romanes.\nEl comerç era molt intens. A principis de l'Imperi el port romà de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sestercis. L'Escítia servia de trànsit per les mercaderies de l'Índia (seda, bàlsams i pedres precioses); de Germània arribaven l'ambre i pedres precioses; d'Ístria i Rècia procedia el vi dolç i aromàtic; d'Il·líria, les pells i bestiar; de Nòrica el ferro; de les Gàl·lies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hispània, plata, mel, alum, cera, safrà, peix, blat, cànem i lli; de Britània, estany i plom; de Grècia, coure, mel, llanes, púrpures i oli; d'Àsia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Aràbia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de Pèrsia i Síria, seda i pells; de Tir, porpra; d'Etiòpia, perfums, marfil, cotó i feres.\nAmb Claudi es va iniciar la concessió de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu màxim per llei. Posat cas que algun monopolista retirés el producte de la circulació (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessió de monopolis va ser freqüent en tota l'època imperial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics industrialitzats (els consumidors) i els països en via de desenvolupament (els productors). La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans… i es basa en les normes següents:\nAssegurar als treballadors uns doblers justos per la feina que fan.\nNo acceptar que els nens facin feina, rebuig a l'explotació infantil.\nIgualtat entre homes i dones.\nAfavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.\nSer respectuosos amb el medi ambient.\nNo privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.\nEstructures democràtiques.Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu de 1,95 € en preus de 2010, el productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Es coneix com a comerç marítim de pells el comerç de pells marines capturades a la costa del nord-oest pacífic des de mitjans del segle xviii fins a mitjans del segle xix, que eren transportades per vaixell a la Xina, on es venien o intercanviaven per altres mercaderies. Se centrava en l'adquisició de pells de llúdria marina i altres animals dels pobles indígenes de la costa del nord-oest pacífic i indígenes d'Alaska, unes pells que després es venien sobretot a la Xina a canvi de te, seda, porcellanes i altres productes xinesos, que després es venien a Europa i els Estats Units. Aquest comerç de pells fou iniciat pels russos, que es desplaçaven cap a l'est des de la península de Kamtxatka, seguint la cadena de les illes Aleutianes, fins a arribar a la costa meridional d'Alaska. Els britànics i estatunidencs s'hi uniren a la dècada del 1780, centrant-se en allò que avui en dia és la costa de la Colúmbia Britànica. El comerç florí al voltant del canvi al segle xix i entrà en un llarg període de declivi a la dècada del 1810. A mesura que la població de llúdries marines s'esgotava, el comerç de pells es diversificà i transformà, buscant nous mercats i productes bàsics sense deixar de centrar-se en la costa nord-oest i la Xina. Durà fins a mitjans del segle xix. Els russos controlaven la majoria de la costa d'allò que avui és Alaska durant tota aquella època. La costa sud d'Alaska veié una forta competència entre ells i els bucs mercants britànics i estatunidencs. Els britànics foren els primers a operar en el sector sud, però foren incapaços de competir amb els estatunidencs, que dominaren des de la dècada del 1790 fins a la dècada del 1830. La Companyia de la Badia de Hudson, del Regne Unit, entrà al comerç de la costa a la dècada del 1820, amb la intenció de foragitar-ne els estatunidencs, cosa que aconseguí al voltant del 1840. En el seu últim període, el comerç marítim de pells es duia a terme en gran manera pels britànics de la Companyia de Hudson i els russos de la Companyia Russo-Americana.\nEl comerç marítim de pells integrà la costa de la regió del nord-oest pacífic en una vasta i nova xarxa de comerç internacional d'abast mundial, centrada en el nord de l'oceà Pacífic i basada en el capitalisme, tot i que no, en gran part, en el colonialisme. Amb la vinculació de la costa del nord-oest pacífic, la Xina, les illes Hawaii (descobertes recentment pel món occidental), el Regne Unit i els Estats Units (especialment de Nova Anglaterra) sorgí una xarxa de comerç triangular. Aquest comerç tingué un efecte important sobre els pobles indígenes de la costa del nord-oest pacífic, especialment els pobles aleutians, tlingit, haida, nuu-chah-nulth i chinook. Hi hagué un ràpid augment de la riquesa entre els nadius costaners, a més de més armament, potlatch, esclavitud i despoblació, a causa sobretot de les epidèmies. Tanmateix, la cultura indígena no fou substituïda per aquest ràpid canvi, sinó que clarament florí, com ho demostren la importància dels tòtems, les creixents crestes tradicionals de la noblesa, i l'argot Chinook, que continua sent un aspecte distintiu de la cultura del nord-oest pacífic i es desenvolupà durant aquella època. La societat nadiua hawaiana es veié afectada de manera similar per l'afluència sobtada de riquesa i tecnologia occidentals, així com per les seves epidèmies. L'efecte del comerç a la Xina i Europa fou mínim, però per a Nova Anglaterra, aquest comerç i els seus significatius beneficis ajudaren a revitalitzar la regió, contribuint a la seva transformació d'una societat agrària a una d'industrial. Les riqueses generades s'invertiren en el desenvolupament industrial, especialment en fàbriques tèxtils, que tingueren un gran efecte en l'esclavitud als Estats Units, augmentant la demanda de cotó i ajudant a fer possible la ràpida expansió del sistema de plantacions arreu del Deep South.Les pells més rendibles eren les de llúdria marina, especialment les de la llúdria marina septentrional, que vivia en aigües costaneres entre el riu Columbia al sud i la badia de Cook al nord. Les pells de llúdries marines meridionals, en canvi, eren menys preuades. Després que la llúdria marina septentrional s'extingís localment a causa de la caça, els comerciants marítims de pells es desplaçaren a Califòrnia, on també portaren la llúdria marina meridional a la vora de l'extinció. Els comerciants marítims de pells britànics i estatunidencs duien les pells al port xinès de Canton, on treballaven en el marc del sistema de Canton. La majoria de les pells obtingudes a l'Amèrica russa es venien a la Xina a través de la localitat comercial mongola de Kiakhta, que s'havia obert als mercaders russos en virtut del tractat de Kiakhta (1727).L'expressió «comerç marítim de pells» fou encunyada pels historiadors per distingir el comerç de pells costaner, basat en el transport en vaixells, del comerç continental, basat en el transport per terra, per exemple, el que duien a terme els factors de la Companyia del Nord-oest (NWC) o l'American Fur Company. Històricament, aquest comerç no fou conegut per aquest nom, sinó que se solia anomenar «comerç de la costa nord-oest» (North West Coast trade) o «comerç del nord-oest» (North West Trade).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La comercialització de l'espai és l'ús d'equipament enviat o a través de l'espai exterior per proveir beneficis o serveis de valor comercial, ja sigui per una corporació o estat. Diversos exemples de l'ús comercial de l'espai s'inclouen sistemes de navegació per satèl·lit, televisió per satèl·lit i ràdio per satèl·lit. El primer ús comercial de l'espai exterior va tenir lloc en 1962, quan el satèl·lit Telstar 1 va ser llançat per transmetre senyals de televisió sobre l'oceà Atlàntic. En la dècada de 1980, empreses privades ja estaven llançant a l'espai equips comercials i d'operacions. Això va permetre que a la llarga conduís a oportunitats espacials a principis de la dècada de 2000, que es va veure néixer el turisme espacial. En 2004, la inversió global en tots els sectors espacials es va estimar en $50,8 bilions. En les següents dècades seguint l'advent del turisme espacial, van evolucionar diversos conceptes de la comercialització de l'espai, des de la creació d'empreses de turisme espacial, com Virgin Galactic, a projectes ambiciosos com la colonització de Mart i la mineria d'asteroides.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç d'animals salvatges, o tràfic d'animals salvatges, comprèn el comerç legal i il·legal d'espècies d'animals salvatges i productes derivats. Entre els productes derivats cal distingir entre aquells que comporten la mort de l'animal i aquells què no. En molts països el comerç d'animals salvatges està reglamentat per les lleis nacionals per a la protecció de les espècies en perill d'extinció. A nivell internacional, el comerç d'animals salvatges es regeix per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), ratificada per una gran majoria de països al món.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç de detall, també conegut com a petit comerç és l'empresa comercial que ven productes al consumidor final. Són l'última baula de la cadena de distribució de mercaderies, el qual està en contacte amb el mercat. Els professionals es diuen detallistes.\nEl comerç de detall compra productes en grans quantitats a fabricants o importadors, bé directament o a través d'un majorista. No obstant això, ven unitats individuals o menudes quantitats al públic en general, normalment, en un espai físic dit tenda. Són importants perquè poden alterar, frenant o potenciant, les accions de màrqueting i marxandatge dels fabricants i majoristes. Són capaços d'influir en les vendes i resultats finals dels articles que comercialitzen.\n\nAlgunes legislacions defineixen al minorista com:", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Companyia Nova de Gibraltar fou una companyia comercial catalana fundada l'1 de juliol de 1709 a Barcelona. Al capdavant de l'empresa s'hi trobava Salvador Feliu de la Penya com a administrador, a més de Joan Verivol, Josep Grases i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls. L'objectiu de la creació de la companyia va ser el de trencar amb l'hegemonia comercial de Cadis a l'Atlàntic. S'encarregava de l'exportació de vins a Amèrica i Europa del Nord; aiguardents a Lisboa, Amèrica, Amsterdam i Europa del Centre i Nord; llana a Tunis; o avellanes a Anglaterra, entre d'altres. Pel que fa a les importacions, els vaixells catalans tornaven carregats de blat de Sardenya i Tunis, sucre del Brasil, peix holandès, cuirs del Marroc i Amèrica, cotxinilla americana.\nEl llibre de comptes o Llibre major de la Companyia Nova de Gibraltar, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, és un testimoni la gran activitat comercial en temps de guerra, a més de descriure'n els principals productes i comerciants que viatjaven entre continents.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una companyia privilegiada (de l'italià Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'estat mitjançant un privilegi. L'activitat d'aquestes companyies era diferent de la de les guilds de comerciants de l'edat mitjana, com la Hansa, i s'identifiquen més amb les grans corporacions capitalistes, excepte per funcionar en règim obertament monopolístic.\nEl capital necessari per al funcionament de les companyies privilegiades estan només a l'abast de l'Estat i de l'associació de molts capitalistes individuals, amb el que s'estableixen per a aquests condicions de responsabilitat limitada similars a les de les modernes societats anònimes.\nLa seva prehistòria es pot rastrejar fins a la Itàlia del segle xiv, quan els seus mercaders operaven en el Llevant mediterrani, coneixent companyies comercials de Pisa, Gènova, Venècia i Florència. També poden considerar precedents els consolats comercials de les ciutats de les Corones de Castella i Aragonesa durant la baixa edat mitjana (anomenat Consolat del Mar a la Corona d'Aragó), o l'esmentada Hansa, que va reunir a les ciutats del Bàltic i va dominar el comerç del nord d'Europa.\nPerò trobem un avanç significatiu en sistemes comercials privilegiats que es beneficiaven de les dimensions d'una economia nacional sustentada en un Imperi colonial, fins a l'obertura de l'economia-món al segle xvi, amb l'establiment a la façana atlàntica d'Europa Occidental de les monarquies autoritàries de l'Antic Règim (Portugal, Espanya i França), i especialment en els seus rivals econòmics, socials i ideològics: les Províncies Unides (Holanda) i Regne d'Anglaterra (la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals i la Companyia Britànica de les Índies Orientals).\nLa política comercial que es fonamenta en això, basada en el proteccionisme, es denominava mercantilisme, i per justificar-ho van sorgir les primeres elaboracions teòriques de l'economia com a ciència moderna, com la de Jean-Baptiste Colbert.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La compra social, també coneguda com a Social shopping o Shopping 2.0 (en anglès), és una combinació de xarxes socials i compres electròniques (e-commerce). Aquestes webs tracten d'agafar aspectes clau de les xarxes socials (grups, amics, votacions, debats, etc.) per encaminar-los a les compres.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els Consolats de Cathalans (en llatí consules in ultramarinis partibus) van ser unes institucions internacionals paral·leles als Consolats de Mar, (aquests dins dels territoris de la Corona d'Aragó), que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència de dita Corona d'Aragó, per tal d'afavorir els intercanvis comercials.Com a Consolats de Mar més importants, hi havia el Consolat de Barcelona (1258), el Consolat de València (1283) i el Consolat de Mallorca (1326), però ja feia temps que s'havien establert Consolats de Catalans a molts ports del Mediterrani, nombre que, amb el temps, aniria in crescendo, sobre tot a partir de la concessió de Jaume I a la ciutat de Barcelona del dret d'elegir consules in ultramarinis partibus.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un consorci és una associació d'entitats amb personalitat jurídica.\n\nPot ser una associació econòmica en la qual una sèrie d'empreses tenen l'ànim de desenvolupar una activitat conjunta mitjançant la creació d'una nova societat. Generalment es dona quan en un mercat amb barreres d'entrada diverses empreses decideixen formar una única entitat amb la finalitat d'elevar el seu poder monopolista.\nTambé es denomina consorci l'acord pel qual els accionistes d'empreses independents accedeixen a lliurar el control de les seves accions a canvi de certificats de consorci que els donen dret de participar en els guanys comuns d'aquest consorci. Els participants en el consorci es denominen Concorde. Un exemples de consorcis són el W3C, Airbus (al moment de crear-se l'any 1970) i en certa manera el Observatori Europeu Austral (ESO).\nEn dret administratiu un consorci és una organització de dret públic entre una o més entitats públiques-Administració-i un o més subjectes o organitzacions de Dret Privat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia i comerç, consumidor final (també dit usuari final, per traducció del vocable anglès end-user) es defineix com la persona que realment utilitza un producte. El consumidor final difereix del client, que pot comprar el producte però no necessàriament consumir-lo; per exemple, en el cas de la roba infantil, un pare pot comprar peces com client d'un establiment però el consumidor final és el xiquet.\nEn els contractes, el terme consumidor final vol indicar que no s'està parlant d'un revenedor del producte sinó de l'última persona que ho va a posseir. Des d'aquesta perspectiva, el pare que va comprar la roba de xiquet seria el consumidor final i la tenda una no-consumidora final.\nEn matèria tributària, el consumidor final és qui haurà de suportar el gravamen de l'IVA (Impost al Valor Agregat o Impost sobre el Valor Afegit), degut al fet que aquest és un impost de translació, que el seu fet imposable és el consum.\nEn tecnologia de la informació, els consumidors finals no són \"clients\" en el sentit habitual, doncs solen ser empleats del client.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El consumisme és un corrent econòmic fonamentat en l'increment infinit de consum de béns.És una opció filosòfica i econòmica que preconitza que la felicitat rau en la compra de béns i serveis i així es contribueix al creixement econòmic.\nEs centra en la idea de l'imaginari col·lectiu, ja que es creen una sèrie de valors comuns de la societat en la qual tothom té la necessitat de comprar i consumir el mateix producte.\nL'opció es resumeix en la frase irònica «compro, per tant existeixo», una paràfrasi de la idea de René Descartes (1596-1650) «penso, per tant existeixo». El model econòmic del consum infinit en una Terra de recursos finits és subjecte de crítica, pel desgast i el seu impacte en els recursos naturals i l'equilibri ecològic. La terra no té prou recursos (sòl arable, primeres matèries…) per poder generalitzar a tots els habitants del planeta el volum de consum de recursos per capita de la societat occidental. Per la seva influència en el canvi climàtic, els mètodes de producció per respondre a la demanda creixent inherent al consumisme produeixen residus tòxics i altres efectes que redueixen encara més els recursos limitats d'aigua potable i terra arable.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Dirigisme (del francés \"dirigisme\") és un concepte polític-econòmic utilitzat per a designar un sistema en el qual el govern exercita una forta influència directiva en els sectors econòmics, generalment no a través de l'intervencionisme o de l'estatització sinó de l'ús d'incentius per a promoure pràctiques que són d'interès públic o general.\nA pesar que molts consideren que tal influencia és, per definició, excessiva (el DNV, per exemple, defineix el terme com significant \"Tendència del Govern o de qualsevol autoritat a intervindre d'una manera abusiva en una determinada activitat.\"), això no és necessàriament el cas. Igualment, a pesar que el concepte ha sigut usat per a designar una economia centralitzada en la qual el govern o l'estat efectivament controla els mecanismes de producció i distribució, etc. -és a dir, com a equivalents a certs sistemes socialistes o col·lectivistes com en el cas de l'Estat socialista- eixe no és el sentit que la paraula tenia originalment o té fins i tot en el present a França (i a través d'aquesta en altres països), on és usada generalment per a designar un sistema essencialment capitalista amb participació forta de l'Estat, específicament amb un rol estatal de coordinació. En altres paraules, és un sistema que pot ser considerat com a capitalisme d'Estat.\nEn tal sentit, moltes economies modernes poden ser caracteritzades com amb algun grau de \"dirigisme\" (vegeu economia mixta), per exemple, el govern generalment subsidia estudis i desenvolupaments científics o tècnics o promou la indústria nacional a través de programes fiscals, per exemple, producció i compra de material militar, sanitaris, educatius, etc.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El dret d'avaria és un principi del dret marítim pel qual totes les parts interessades d'un enviament marítim comparteixen proporcionalment les pèrdues d'un possible accident, és a dir, que tant el propietari del vaixell o com el de la càrrega són corresponsables en cas d’emergència. Per exemple, si la tripulació llença alguna càrrega per la borda per alleugerir el vaixell en una tempesta, la pèrdua la repartirien prorratejada tant el transportista (propietari del vaixell o l'empresa operadora) com els propietaris de càrrega.\nDavant una sobrevinguda emergència en alta mar, és possible que els membres de la tripulació tinguin poc temps per determinar amb precisió quina càrrega estan llenánt. Així, per evitar baralles que poguessin perdre un temps valuós, la pràctica més justa va ser demanar a tots els comerciants que contribuïssin amb la compensació al propietari de la càrrega perduda, basant-se en una quota. El dret d'avaria té els seus orígens en el dret marítim antic i el principi es manté en el dret de l’almirallat de la majoria de països.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El dret d'emmagatzematge (en alemany i neerlandès stapelrecht, en llatí ius emporii) era un privilegi d'origen medieval atorgat a certes ciutats al Sacre Imperi Romanogermànic, que obligava als comerciants d'emmagatzemar les seves mercaderies durant uns quants dies i proposar-les a la venda, abans de poder continuar el camí. En certes condicions, era possible lliurar-se d'aquesta obligació en pagar un peatge, anomenat stapelgeld o taxa d'emmagatzematge. Aquest fre al lliure comerç va ser abolit el 1807.A ciutats situades a un lloc estratègic a una ruta comercial, i difícil de contornar, aquest dret va ser molt lucratiu. Per a productes frescs (llet, carn, peix…) aquest privilegi era problemàtic. També alentia el comerç a grans distàncies. Conrad d'Hochstaden, arquebisbe i elector de Colònia, atorgà el dret d'emmagatzematge a la seva ciutat el 7 de maig del 1259. Totes les mercaderies que passaven al Rin, des de sempre una artèria vital per al transport, havien de ser presentades a la venda durant tres dies, el que va ser un important font de riquesa per als negociants de Colònia. Al segle xiv, la ciutat hanseàtica d'Hamburg veia d'un mal ull que molts comerciants prenien el braç meridional de l'Elba per a escapar al dret d'emmagatzematge d'Hamburg. El 1375 van comprar unes parcel·les d'aiguamolls de poc valor als ducs de Braunschweig-Lüneburg al marge de l'Elba meridional, construir el castell Moorburg per a tancar manu militari l'escapatoria als comerciants.Entre les ciutats que tenien aquest dret hi ha Berlín, Magúncia, Frankfurt del Main, Leipzig (1479)Heilbronn, Neuss, Münden (1247), Minden (Rin del Nord-Westfàlia), Frankfurt (Oder), Görlitz (1339), Berlín, Magdeburg, Itzehoe (1260), Erfurt, Viena (1221) i les ciutats hanseàtiques de Lübeck, Hamburg, Stade (1259), Bremen i Zwolle (1438).\nEl dret d'emmagatzematge va ser abolit el 1821 a la conca de l'Elba, el 1823 a la conca del Weser, el 1831 a la conca del Rin i finalment tot arreu per la Unió Duanera del Nord d'Alemanya el 1834.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Dry Goods (eng. Articles secs) és un terme històric que descriu el tipus de línia de productes que comercialitzava un tipus de magatzem, que diferia per a cada regió. El terme prové del comerç tèxtil i les botigues semblen haver-se estès amb el comerç mercantil pels territoris colonials britànics (i antics territoris) com a mitjà per portar subministraments i productes manufacturats a una gran varietat d'assentaments i magatzems que s'estenien arreu del món. A partir de mitjans dels anys del 1700, aquestes botigues van començar venent subministraments i productes tèxtils a comunitats remotes i molts van personalitzar els productes que portaven segons les necessitats de la zona. Aquesta va continuar sent la tendència fins a principis dels anys del 1900. Amb l'augment dels grans magatzems i les vendes per catàleg, es va iniciar la disminució de les botigues de Dry Goods i el terme ha quedat en gran manera fora d'ús.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia del regal o també economia del do (de l'angles gift economy) és una teoria social en la qual els béns i serveis s'otorguen sense acord explícit de quid pro quo. És a dir que les nostres actuacions no es basin en l'interès o la vanitat («que al meu veí no li falti de res» o també «que allò que fem avui sigui recordat demà»). L'economia del regal es dona en cultures o subcultures en les que ja s'esperen recompenses socials o intangibles, com el karma, l'honor, la lleialtat o qualsevol altra forma de gratitud. En alguns casos, regals simultanis o recurrents fan que la gratitud circuli entorn de la comunitat, el que es pot veure com una forma d'altruisme recíproc. En alguns casos s'espera que aquesta gratitud retorni en béns o serveis del mateix valor, donant suport polític, o un regal a una tercera persona. tot i així, es considera que l'autèntic esperit de l'economia del regal consisteix en tot el contrari: donar sense esperar rebre res a canvi.\n\n", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'encantament de serps (i cobres) és una professió que consisteix en demostrar que uns talismans fan immunes contra les picadures de les serps i/o cobres a la persona portadora per a vendre'ls mitjançant fer que una cobra: o es moga de manera que isca d'un sac o cistella al, suposadament, tocar una melodia amb el pungi o fent-les lliscar entre els braços de l'encantador. És una professió tradicional de l'Índia (concretament de la comunitat Nath i la casta dels sapera), i a Paquistan.Tant les serps com les cobres són sordes, així que el moviment entrenat d'eixir del sac o cistella és causat per l'acte de balancejar el cos de l'encantador més els cops que li pega al recipient de manera discreta.Les cobres presentades al públic pels encantadors estan entrenades a base de pors i estan mutilades a causa de l'entrenament a les quals són sotmeses. L'entrenament de les cobres consisteix en arrancar-les els ullals verinosos posant-los un drap davant els ulls, el qual el mosseguen i aleshores els entrenadors tiren del drap arrancant-los els ullals (el qual és l'objectiu) i col·lateralment altres dents.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Escola d'Alts Estudis Comercials era una escola normal que va ser creada per la Mancomunitat de Catalunya el amb la finalitat de formar el professorat de les Escoles Locals de Comerç creades en diverses ciutats catalanes (Tarragona, Lleida, Reus i Sabadell) al novembre de 1916. Va ser suprimida el 1923 per la dictaduraa de Primo de Rivera. Va reobrir el 1930 com a Institució d'Estudis Comercials fins al 1936.El projecte va ser aprovat pel Consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya el 28 de febrer de 1918. L'escola va ser inaugurada el 3 de novembre del mateix any. Els alumnes del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) eren admesos sense necessitat d'examen previ. Es tractava d'enfortir l'organització del comerç català molt beneficiada per la neutralitat espanyola davant la Primera Guerra Mundial però que aviat hauria de fer front a dos perills quan s'acabés el conflicte bèl·lic: la competència estrangera i la manca d'una sòlida estructura i cultura comercial catalana.Inicialment van crear-se cinc grups d'estudis, de dos cursos cada un, i dos anys més tard s'afegiren tres nous grups d'ensenyaments. Les matèries quedaven distribuïdes les matèries en vuit grups diferents: 1. Geografia econòmica; 2. Mercologia; 3. Organització d'empreses mercantils; 4. Aritmètica mercantil, estadística comercial i assegurances; 5. Dret del comerciant; 6. Transports, duanes i política mercantil; 7. Moneda, banca i canvi internacional; i 8. Teoria de l'economia i política social.\nTambé instrueix, entre d'altres, els corredors de comerços, agents de canvi i borsa, organitzadors i directors de comptabilitat, revisadors comptables, dependents de banca i companyies i agències d'assegurances, funcionaris de duanes, experts de cases d'importació i exportació, pèrits tecnicomercòlegs, empleats d'empreses de transports, empleats d'agències de transports, funcionaris del cos de correus, funcionaris de la carrera consolar, funcionaris del cos d'auxiliars de comptabilitat de l'estat, secretaris d'associacions obreres i patronals i de cooperatives, organitzadors i directors d'empreses mercantils. Entre 1918 i 1923 hi assistiren uns quatre cents alumnes.Entre el seu professorat va tenir Pere Coromines, Manuel Reventós, Miquel Vidal, Josep M. Tallada.Es va fundar perquè la Universitat de Barcelona no tenia cap facultat de ciències econòmiques en aquell moment.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un estand, parada o trast és l'espai dins d'una fira o saló en el qual una empresa exposa i presenta els seus productes o serveis. L'estand és un espai identificatiu de cada empresa en què s'acull els visitants i es fan negociacions comercials. La quantitat de superfície triada en el recinte firal depèn molt del pressupost assignat, del producte o servei que es vol exposar i dels objectius marcats per a l'esdeveniment. L'estand ha de constituir l'espai en què l'empresa es presenta davant els seus clients i davant la seva competència per la qual raó ha de reflectir fidelment la seva filosofia i imatge corporativa i constituir un entorn amè i atractiu.\nLes entitats organitzadores de fires posen a disposició dels participants estands modulars amb un disseny estàndard tot i que aquestes poden encarregar la fabricació d'un particular, el que és recomanable quan es tracta d'empreses de prestigi o d'espais d'una certa envergadura.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'etiqueta d'eficiència energètica o etiqueta energètica és una fitxa destinada al consumidor que resumeix les característiques d'un producte, en particular la seva despesa energètica, amb la finalitat de facilitar l'elecció entre els diferents models.L'eficiència energètica dels aparells s'avalua en termes de classes d'eficàcia energètica senyalats de l'A++ a la G. La classe A++ és aquella amb un rendiment òptim, la G la menys eficaç. Però totes les categories d'aparells no comporten pas encara les classes A+ i A++. El nombre de classes d'eficàcia actualment en són set.\nEn en cas dels electrodomèstics, l'eficiència energètica està fortament influïda per l'eficiència elèctrica.\nIntroduït el 1992 per la major part dels aparells electrodomèstics, aquest principi després s'ha estès a altres dominis com els dels automòbils i l'immobiliari. El nom de cada segment d'eficiència s'anomenava amb les lletres de l'alfabet ordenades. Des de la màxima eficiència, A, fins a la menor eficiència, G. Cada fracció tenia un color assignat, tal com es veu en les imatges.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'etiquetatge en català dels productes comercials és un dret reconegut a Catalunya ja des de l'Estatut del consumidor de 1993. L'obligació estava avalada per una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Tanmateix, a Catalunya, aquest dret no passa a ésser una obligació per les empreses fins a l'aprovació del Codi de Consum del 2010 que estableix que a Catalunya l'etiquetatge dels productes ha de ser, com a mínim, en català. La normativa va preveure un període d'adaptació d'un any per a les petites i mitjanes empreses i de sis mesos per a les grans empreses. La normativa de la Unió Europea també dona suport a l'etiquetatge en les diverses llengües europees diferents de les oficials dels estats de la UE.L'etiquetatge en català augmenta any rere any de manera sostinguda. El 2013 l'etiquetatge en català s'estenia en molts productes, especialment els alimentaris, tot i que encara era minoritari. La Plataforma per la Llengua valorava que el 2012 només un 6% dels productes de marques comercials venuts en grans superfícies etiquetaven en català d'acord als drets del consumidor inclosos a la llei. Així mateix, segons aquesta mateixa organització, també el 2012, només un 6% de les joguines distribuïdes a Catalunya ho feien de manera legal d'acord a les obligacions lingüístiques previstes. El 2014, a partir d'un segon informe de la Plataforma per la Llengua, l'etiquetatge de marques comercials (no de marca blanca) ja havia assolit el 10%.El cas de la detenció i aplicació de la llei antiterrorista del nin de 14 anys Èric Bertran fou a causa d'una demanda d'etiquetatge en català.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un expositor és un moble en què s'exhibeixen productes destinats a la venda, o material promocional com fulletons, catàlegs sobre petites revistes disponibles per al client. Els expositors són mobles que se situen en el punt de venda per a exhibir i promocionar determinats productes. Consisteixen en diverses lleixes o prestatges combinats amb imatges i cartells publicitaris i tenen per finalitat provocar la venda d'un producte o informar sobre algun aspecte relacionat amb la promoció de la venda. Formen part del que es coneix com a PLV o publicitat en el lloc de venda.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primera necessitat com un impost directe que cobrava l'estat : Sal, vi, oli, blat o béns exportats… durant l'antic règim. Per extensió també va aplicar-se als magatzems on es guardaven aquests productes. Tenia diverses formes, podia ser un impost indirecte o directe. La seva forma més coneguda va ser la gabella de la sal, també anomenat selga o salga. Es pot comparar amb els imposts sobre les begudes alcohòliques i els combustibles per a mitjans de transport. El mot prové de l'àrab qabala.\nPot prendre la forma d'un impost directe o indirecte. Com a impost directe hi ha:\n\nGabella emigrationis un impost directe que una persona havia de pagar sobre el patrimoni que portava fora\nGabella hereditatis, l'impost damunt una herència o una donació destinada a un beneficiari a l'estrangeri com a impost indirecte, \n\nla Gabella pro accisiis: La taxa sobre béns de primera necessitat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un guardamobles, un mini-magatzem, o un emmagatzematge de mobles pot designar un local o bé una empresa especialitzada en el lloguer de llocs d'emmagatzematge en els quals el públic en general o les empreses poden emmagatzemar els seus objectes de manera temporal o bé permanent.Els tipus de locals varien molt; a l'aire lliure, accessible amb vehicle dins d'un edifici o en contenidors ; algunes són taquilles petites, alguns són taquilles petites, mentre que altres tenen la mateixa superfície que un garatge. Els motius del lloguer d'un guardamobles són múltiples: pot ser per raó d'un trasllat, per falta d'espai a casa, falta d'espai al garatge, emmagatzematge d'equipament de temporada(tallagespa, canoa, esquís, snowboard, aire condicionat, accessoris per a la piscina, etc.). Alguns guardamobles especialitzats poden emmagatzemar cotxes, vaixells i vehicles tot terreny (ATV).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La góndola de supermercat és un tipus de moble disposat a manera de paret per exhibir productes al consumidor en el punt de venda. A causa de les seves dimensions, s'utilitzen especialment en les grans superfícies d'autoservei i la seva longitud és el principal component del lineal.Normalment, una góndola està formada per dos pals, sobre els quals es col·loquen panells verticals. Aquests panells compten amb uns orificis anomenats gotes, d'uns 15-30 mm de diàmetre. De les gotes s'enganxen tiges (ganxos per penjar productes) o bé safates (o prestatges). A més, cada ganxo o safata de la góndola compta amb un porta-preus de plàstic transparent per col·locar els preus del producte corresponent. L'ús de gotes permet modificar la disposició dels productes d'acord amb un planograma.Cadascun dels dos extrems del moble es denomina capçalera de góndola i és un dels llocs en els quals es col·loquen els productes destacats o en promoció en el punt de venda.La col·locació dels productes en els diferents nivells o alçades, representa un element fonamental per augmentar les vendes d'un producte determinat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La indústria tèxtil a la Xina és la primera del món en producció i en exportacions. La Xina va exportar 1,88 bilions de renmibis (¥) —equivalents a uns 241 mil milions d'euros— en productes tèxtils, tall i confecció l'any 2020, un volum que va créixer un 9,7% respecte el 2019.La indústria va començar a créixer a principis del segle xx. La Primera Guerra Mundial va estimular-ne l'expansió, que va créixer ràpidament fins a la depressió de la dècada dels anys 1930. Posteriorment seguí creixent, tot i que més lentament, fins a la Segona Guerra Sinojaponesa, amb la destrucció de moltes filatures i les seves cadenes de subministrament que no es van recuperar plenament fins a la dècada del 1950, en què molts dels magnats importants havien portat els seus imperis a Hong Kong per evitar la persecució mentre que la resta de la indústria fou monopolitzada pel govern. Quan Deng Xiaoping va ascendir al poder, va identificar aquestes empreses de Hong Kong com a models d'empreses capitalistes tècnicament avançades i va fer que poguessin relacionar-se amb les que havien romàs a la Xina.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El comerç interior és aquell tracte de compravenda de productes i serveis que es realitza dins d'un mateix estat, de les fronteres d'un mateix estat, sobre el que l'administració pot condicionar les pràctiques comercials. En funció de les seves dimensions, un mercat pot ser local, regional o nacional, i es distingeixen dos grans tipus, el comerç a l'engròs o majorista, i el comerç al detall o minorista\nEl comerç interior és vital per al desenvolupament econòmic d'un país doncs el flux de diners dins de l'economia és constant per l'intercanvi de mercaderies que provoca un gran volum d'activitat econòmica, i ajuda al repartiment de la riquesa generant ingressos entre ciutadans via impostos.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana. Fou creada a Barcelona el 1758 i substituïda el 1847 per la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç. La Junta de Comerç fomentà el comerç interior com l'exterior, especialment a Amèrica i impulsà escoles d'ensenyament tècnic per a aconseguir uns productes competitius, les manufactures d'indianes.\nEl seu arxiu, riquíssim, bàsic per a estudiar la vida catalana setcentista, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Fou el lloc on es va fer la primera prova amb electricitat de Catalunya, el 1760, quan es va encendre un llum. A més, va encarregar a Antoni de Capmany l'elaboració d'una història econòmica sense parangó en tot el segle xviii.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un magatzem o almagatzem és un lloc o espai físic per dipositar-hi béns i tenir-ne cura. Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.En un magatzem es dipositen les primeres matèries, productes semiacabats o acabats, a l'espera de transferir-los a la següent baula de la cadena de subministrament o al rebuig. Es poden també trobar embalatges, peces de recanvi, peces de manteniment... segons decisions de l'empresa. Serveix com a centre regulador del flux de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.\nGeneralment són construccions grans i planes en les zones industrials, equipats amb molls de càrrega per carregar i descarregar camions, o algunes vegades són carregats directament de vies de tren, aeroports o ports marítims, així com amb material d'emmagatzematge, adaptat al producte i la seva rotació d'inventari, com prestatgeries, ponts grua, plataformes rotatòries, etc.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El majorista o distribuïdor a l'engròs és un component de la cadena de distribució, consistent en el fet que l'empresa no es posa en contacte directe amb els consumidors o usuaris finals dels seus productes, sinó que lliura aquesta tasca a un especialista. El majorista és un intermediari entre fabricant (o productor) i usuari final que:\n\ncompra a un productor (independent o associat en cooperativa), a un fabricant, a altre majorista o intermediari, i\nven a un fabricant, altre majorista o un minorista, però mai al consumidor o usuari final.En el cas de productes agrícoles, compren a menuts agricultors, agrupen la producció, la classifiquen, envasen, etiqueten...\nLes empreses majoristes estan perdent protagonisme a favor de les grans empreses de distribució o d'associacions de minoristes, que estan assumint funcions pròpies dels majoristes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un maniquí (en neerlandès: manneken, que significa 'home petit') és un model articulat del cos humà usat pels artistes i en els aparadors de les botigues de moda. En moltes ocasions és una figura articulada de grandària natural usada específicament per exhibir roba en l'aparador o a l'interior d'un establiment comercial. Aquests models serveixen especialment per demostrar l'arranjament de la roba. També es coneix com a maniquí o «maniquí de costura» el model tridimensional, generalment només del tors, per provar les peces de vestir que s'estan confeccionant. Així pot veure's com quedaria la peça en una persona i es poden fer les correccions necessàries. Alguns d'aquests maniquís es realitzaven amb les mesures corporals de persones concretes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda. L'existència d'un mercat assequible redueix els costos d'una transacció. Els diferents mercats es poden classificar segons els criteris següents:\n\nGrau de concentració: Nombre d'empreses o venedors que hi ha al mercat. També el nombre de demandants.\nInfluència sobre el preu: Els preus poden estar marcats pel mercat o pot ser que les empreses hi puguin influir.\nGrau d'homogeneïtat/ tipus de producte: Un mercat és homogeni quan els productes són intercanviables.\nIntensitat de competència: La tensió en què les empreses lluiten dins el mercat per vendre més.\nGrau de transparència / informació perfecta o imperfecta: Informació de què disposen tant venedors com compradors sobre el producte que es ven al mercat.\nBarreres d'entrada o sortida: Obstacles que impedeixen sortir o entrar en el mercat (un paradigma de barrera són els aranzels).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El mercat d'intercanvi es basa en l'intercanvi d'objectes que estan en bon estat, però que han perdut la seva utilitat per als seus propietaris respectius.\nN'és un exemple el Mercat d'Intercanvi de Passanant (Passanant i Belltall, Conca de Barberà), que se celebra cada any el primer diumenge de primavera.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Octalysis és un model dissenyat per Yu-Kai Chou, un conferenciant en el camp de la ludificació. El nom Octalysis és una marca comercial que prové de la forma de «l'octàgon de la motivació».\nAquest model identifica vuit components de la motivació i permetria tant analitzar com definir processos relacionats amb la ludificació o processos orientats al canvi del comportament dels usuaris. L'objectiu de l'Octalysis és analitzar tot allò que fa que alguna cosa ens motivi, analitzar un procés o projecte determinat per identificar quin és el grau de motivació o interès que desperta en els seus usuaris, reals o potencials.\nSegons Yu-Kai Chou, totes les nostres activitats es basen en una o més de les vuit unitats bàsiques dins de l'Octalysis. En cas que no hi fos present cap de les vuit unitats bàsiques, aquella acció no seria motivadora i no ens portaria a cap altra acció.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El paper moneda de la Generalitat de Catalunya és l'emissió de bitllets que va fer aquest organisme per les circumstàncies especials de la Guerra civil espanyola els anys que van de 1936 a 1938.\nLa gran escassedat de moneda fraccionària motivada pel fet de l'atresorament de monedes de plata per part dels particulars (com a moneda refugi), agreujada pel fet que la mateixa Generalitat retirava de la circulació les monedes de plata que li arribaven per tal d'utilitzar-les en compres a l'estranger, van afectar l'activitat econòmica i financera de Catalunya.Segons un decret del 21 setembre 1936, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya dirigida en aquells mesos per Josep Tarradellas i Joan creà el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideració i poder alliberador que els bitllets del Banc d'Espanya.Es projectaren i es feren proves de color i disseny de bitllets des de 1000 pessetes fins als d'una pesseta, però finalment no se'n va emetre cap més que els de 10, 5 i 2,5 pessetes que no van resoldre el problema de la manca d'efectiu fraccionari. S'ha de tenir en compte que el 1936 el sou mitjà d'un treballador era de 8 a 12 pessetes al dia i els cèntims s'utilitzaven molt. Per això, a banda del paper moneda de la Generalitat, els comerços i botigues emeteren vals i bons per al canvi i finalment també els ajuntaments (tant a Catalunya com al País Valencià i Menorca) foren autoritzats per l'emissió de moneda.El disseny es va encarregar a l'artista noucentista Josep Obiols i es van imprimir a l'Institut Gràfic Oliva de Vilanova i la Geltrú amb paper de seguretat especial amb marques d'aigua. Josep Obiols, que ja havia acceptat abans encàrrecs per a institucions cíviques i polítiques del país, va dissenyar també els bitllets de Viladrau. A l'anvers dels tres bitllets es va disposar l'escut de Catalunya amb una espiga de blat i un martell, com a al·legories de l'agricultura i de la indústria, amb una corona de branques de llorer i de roure al costat esquerre, que es repetia al revers. Al mig de la corona, es podia veure la marca d'aigua que consistia en un cap masculí d'estil clàssic. Al revers, en canvi, cada bitllet tenia un disseny diferenciat: el de 10 pessetes, imprès en dos tons de verd, presentava barques de pesca al·ludint a la vocació marinera de Catalunya; el de 5 pessetes, en dos tons de marró, un feix de fusells i una cinta de metralladora simbolitzant la guerra, amb un obrer amb una clau fixa sobre un fons de fàbriques i un camperol amb una garba de blat sota el braç sobre un fons d'espigues; i el de 2,50 pessetes, en dos tons de gris, la reproducció de l'escultura El forjador de Josep Llimona, del 1914, amb unes fàbriques amb xemeneies fumejants al fons, simbolitzant la indústria i el progrés.El 1938 el govern de la República prohibí l'emissió d'aquest tipus de moneda, en tant que s'havia fet sense comptar amb el Banc d'Espanya, i durant el mateix any foren retirades de la circulació.Conserven paper moneda emès per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i la Universitat de Barcelona.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Market town o market right (literalment: ciutat de mercat o, amb dret de mercat ≈ vila) és un terme legal utilitzat durant el període medieval a Anglaterra per a designar un assentament amb dret a hostatjar un mercat, diferenciant-lo d'un poble (village) o una ciutat (city). És similar al terme vila en català. Un town es pot descriure correctament com un \"market town\" o que disposa de \"market rights\", fins i tot si ja no manté un mercat (market).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Prèmium és un adjectiu que s'utilitza per definir un servei o un producte de característiques especials i de qualitat superior a la mitjana. El més habitual és que allò prèmium sigui un privilegi destinat a aquells consumidors d'un producte que paguen una quantitat econòmica addicional.\nMoltes empreses, com els bancs, acostumen a comptar amb serveis prèmium per als seus clients. Això es fa per recompensar i fidelitzar els consumidors oferint beneficis, promocions o descomptes. De vegades, un servei prèmium és aquell que inclou prestacions addicionals en comparació amb el que es pot trobar de manera gratuïta. Això és habitual en l'espai en línia, com ara les pàgines web: qui opti per un servei gratuït tindrà una capacitat de transferència i d'allotjament limitada i haurà d'incloure publicitat al seu portal. En canvi, qui contracta el servei premium podrà pujar més arxius i no tenen per què mostrar publicitat. Un producte prèmium, per últim, pot ser una edició especial d'un producte.\nSegons el Diccionari de Cambridge, prèmium és una quantitat d'alguna cosa més elevada de la que és usual.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El prescriptor és aquella persona que influeix en la decisió de compra del consumidor, en aconsellar-li o prescriure-li el consum d'un determinat producte o servei com per exemple els metges, els mecànics, els professors, etc..\nSón instrument específics de promoció de vendes destinats al prescriptor:\n\nParticipacions en congressos.\nSeminaris i conferències.\nRegals.\nDocumentació tècnica i catàlegs.\nVisites a fàbriques.\nMostres.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El preu de referència és la quantitat econòmica que l'Estat estableix com a preu màxim que està disposada a pagar per un determinat grup de medicaments, en l'àmbit de la regulació farmacèutica pública del Sistema Nacional de Salut (SNS).\nAquests preus són definits a partir del seu principi actiu i d'una determinada via d'administració i són calculats de manera estandarditzada a partir de la seva dosi diària definida. La relació de grups amb preu de referència s'actualitza anualment i s'hi van incorporant grups de medicaments que comptin com a mínim amb una especialitat farmacèutica genèrica (EFG), la qual necessàriament ha de ser igual o inferior en cost al preu de referència. El valor del preu de referència l'estableix l'administració mitjançant la mitjana aritmètica de les tres presentacions amb el preu més baix.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La propina (del llatí propinare , 'donar beure') és una recompensa generalment econòmica que s'atorga com agraïment per un bon servei i pel producte consumit.\nEn la majoria dels llocs, el client decideix si dona o no una propina i l'import d'aquesta. En els últims anys en alguns països la propina ha esdevingut un pagament obligatori per alguns serveis, els restaurants en són el millor exemple. No obstant això, en ser obligatòria fa que perdi el caràcter de propina (encara que en conservi el nom).D'altra banda, hi ha empreses en les quals els treballadors no guanyen més que el que obtenen de propines (com és el cas d'empaquetador de supermercat). I en contrast algunes prohibeixen als seus clients deixar propines als empleats. Els pots, a diferència de les propines, se solen repartir entre tots els empleats, ja sigui de forma monetària o en sopar d'empresa.\nAquestes situacions han començat a polaritzar als consumidors, d'una banda hi ha gent que pensa que la propina és quelcom pràcticament obligatori per donar suport a l'economia del treballador, d'altra banda hi ha els qui creuen que donar propina només propicia que els salaris es mantinguin en nivells baixos. Mentre que alguns altres només veuen la propina com un vell costum.\nEl 2007 Pedro Solbes, llavors ministre d'Economia d'Espanya va afirmar que les propines excessives són un factor per l'augment de la inflació del país.En països com els Estats Units, el costum de deixar propina s'ha expandit més enllà dels restaurants. És així que és comú lliurar propina al taxista (15%), al grum de l'hotel i al perruquer.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Rakuten, Inc (楽 天 株式会社 Rakuten Kabushiki-gaisha) (JASDAQ: 4755) és una empresa japonesa dedicada al comerç per Internet. La seva botiga en línia és la més gran del Japó, amb més de cinquanta milions d'usuaris registrats. El seu director executiu és Hiroshi Mikitani. El grup Rakuten té més de 10.000 treballadors a tot el món. La facturació del primer trimestre del 2013 va ser de 1.000 milions d'euros, el 20 % més que el trimestre anterior. A Europa la companyia té oficines a França, Àustria, Alemanya i Anglaterra. Rakuten és considerada una de les 10 companyies més innovadores del món, segons la revista Forbes.El 16 de novembre de 2016 es va anunciar que Rakuten seria el futur patrocinador oficial del FC Barcelona a partir de la temporada 2017-2018, amb un contracte fins al 2021.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Junta de Comerç (Junta de Comercio en castellà), va ser una organització nascuda amb la finalitat de promoure el comerç i la indústria. El seu àmbit d'actuació era Castella i va ser creada per Carles II d'Habsburg el 1679.La Junta de Comerç va fracassar en la seua tasca, sent un organisme totalment ineficaç a principis del segle xviii. A partir de 1730, Felip V intenta reorganitzar l'antiga Junta agregant-li organismes afins. En aquella nova etapa l'organisme tampoc no tindria massa èxit, però la seua reaparició provocà la creació de Juntes Particulars de Comerç, destacant-ne la de València (1762) i, sobretot, la de Barcelona (1758), que es convertiria en un òrgan d'actuació de la burgesia catalana, i l'èxit de la qual explicaria la poca penetració de les Societats d'Amics del País a Catalunya.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un rebut o constància de pagament és el reconeixement escrit sobre que s'ha rebut un article especificat o una suma de diners. Un rebut registra la compra de béns o serveis obtinguts en un intercanvi.\nDit d'una altra manera, és una constància que serveix per certificar que s'ha pagat per un servei o producte. De vegades també té la funció de control fiscal.\nN'hi ha de diversos tipus segons el format, si queda registrat i altres característiques.\nEls rebuts, generalment, s'estenen per duplicat. L'original es lliura a qui va fer el pagament i el duplicat resta amb qui el rep.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Resolució 232 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 16 de desembre de 1966, va assenyalar amb preocupació que els esforços per trencar l'activitat econòmica internacional amb colònia de Rhodèsia del Sud no havien aconseguit acabar amb la rebel·lió, el Consell va decidir que tots els Estats membres impedissin la importació d'amiant, mineral de ferro, crom, sucre, tabac, coure o productes animals que s'havien originat a Rhodèsia del Sud. A més, les activitats de qualsevol dels seus nacionals destinades a promoure l'exportació d'aquestes mercaderies o la importació d'armes, municions de tota classe, avions militars, vehicles militars i equips i materials per a la fabricació i manteniment d'armes i municions, juntament amb un total embargament de petroli i productes derivats del petroli, tot i que es va fer una excepció per als contractes concedits abans d'aquesta resolució.\nEl Consell també va reafirmar els drets inalienables del poble de colònia de Rhodèsia del Sud a la llibertat i la independència i va reconèixer la legitimitat de la seva lluita.\nLa resolució es va aprovar amb 11 vots a cap; la República Popular de Bulgària, França, Mali i la Unió Soviètica es van abstenir.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Resolució 253 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada per unanimitat el 29 de maig de 1968, després de reafirmar les resolucions anteriors, el Consell va observar amb preocupació que les mesures adoptades fins ara no han aconseguit posar fi a la rebel·lió a Rhodèsia del Sud i va condemnar les recents \"execucions inhumanes dutes a terme pel règim il·legal a colònia de Rhodèsia del Sud que ha afrontat flagrantment la consciència de la humanitat\". Després de condemnar el règim i demanar al Regne Unit que posés fi a la rebel·lió a Rhodèsia del Sud, el Consell va decidir que tots els estats membres haurien de:\n\n(a) -evitar importar productes originaris de Rhodèsia del Sud després de la data d'aquesta resolució independentment del caràcter legal d'aquests productes\n(b) - suspendre qualsevol activitat dels seus nacionals als territoris dels estats membres de les Nacions Unides dissenyats per promoure l'exportació de mercaderies de productes procedents de Rhodèsia del Sud\n(c) - prohibir l'enviament de vaixells o avions registrats a Rhodèsia Meridional o per rhodesians d'entrar al seu territori.\n(d): impedir la venda o subministrament per part dels seus nacionals o dels seus territoris de qualsevol producte o producte (excepte aquells estrictament destinats a finalitats mèdiques, educació, publicacions, notícies i en circumstàncies especials humanitàries, aliments)\n(e): prohibir l'enviament de mercaderies per vaixells, avions o transport terrestre a través del seu territori destinats a Rhodèsia del SudEl Consell també va decidir que els estats membres no haurien de posar a disposició del règim cap empresa d'utilitat comercial, industrial o pública, incloses les empreses turístiques, a Rhodèsia del Sud qualsevol fons per a la inversió o qualsevol altre finançament de recursos econòmics i evitar que els seus nacionals o qualsevol persona amb propietats als territoris de posar a disposició aquests recursos o recursos i remetre qualsevol altre fons a persones o organismes de Rhodèsia, excepte per a pensions, medis, humanitaris, educació, notícies i, en alguns casos, productes alimentaris. El Consell també va decidir que els estats membres impedirien l'entrada al seu territori de qualsevol persona que viatgi amb passaport de Rhodèsia, així com persones que es tinguin motius per creure que normalment són residents a Rhodèsia del Sud i que hi hagi raons per creure que han fomentat o encoratjat, o que sigui probable que afavoreixin o fomentin les accions fora de la llei del règim il·legal.\nA continuació, el Consell va decidir que tots els estats membres impedirien que les companyies aèries que es constitueixin als seus territoris, així com aeronaus de la seva inscripció o en règim de xàrter, als seus nacionals d'operar a Rhodèsia del Sud o que s'uneixin a qualsevol companyia aèria constituïda o avió registrada a Rhodèsia del Sud. Es va demanar a les agències especialitzades de l'ONU que adoptessin totes les mesures possibles per evitar activitats que promoguessin, ajudessin o fomentessin l'emigració a Rhodèsia del Sud. El Consell també va demanar als estats membres i als organismes de les Nacions Unides que ajudessin Zàmbia com a prioritat, ja que la realització d'aquesta resolució probablement generaria problemes econòmics en aquest país. Finalment, el Consell va decidir establir un Comitè per informar sobre l'aplicació d'aquesta resolució.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Resolució 314 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada el 28 de febrer de 1972, preocupada perquè certs estats no complissin la Resolució 253, el Consell va decidir que les sancions contra República de Rhodèsia establertes en la resolució 253 quedarien plenament vigents. També va instar a tots els estats a que implementessin plenament la resolució 253 i declaressin que qualsevol legislació aprovada o adoptada per qualsevol estat amb la finalitat de permetre la importació de qualsevol mercaderia de Rhodèsia meridional que entri en l'àmbit de 253 (es va esmentar específicament mineral de crom) perjudicaria les sancions i seria contrària a les obligacions de l'Estat en virtut de la Carta de les Nacions Unides.\nEl Consell va assenyalar a l'atenció de tots els Estats la necessitat d'augmentar la vigilància en l'aplicació de les disposicions i va demanar al Comitè establert en la resolució 253 i presentar un informe a tot tardar el 15 d'abril per recomanar formes i mitjans per garantir l'aplicació de les sancions i va demanar al Secretari General de les Nacions Unides que proporcionés tota l'assistència necessària al Comitè.\nLa resolució va ser aprovada per 13 vots a cap, amb dues abstencions del Regne Unit i dels Estats Units.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Resolució 318 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada el 28 de juliol de 1972 després de reafirmar les resolucions anteriors sobre el tema, el Consell va aprovar les recomanacions de la comissió establerta a la resolució 253. El Consell va condemnar tots els actes que violaven les disposicions de les resolucions anteriors i va demanar a tots els estats que continuessin tenint relacions econòmiques i d'altre tipus amb la República de Rhodèsia per aturar immediatament i exigir que tots els estats membres complissin escrupolosament les seves obligacions en virtut de les resolucions anteriors. A continuació, la resolució va demanar al Secretari General que proporcionés tota l'assistència adequada a la comissió establerta a la resolució 253.\nLa resolució es va aprovar amb 14 vots a cap, amb una abstenció dels Estats Units.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Resolució 333 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 22 de maig de 1973 després de reiterar les declaracions prèvies i admetre que les mesures prèvies encara no havien aconseguit la fi del \"règim il·legal de Rhodèsia\" el Consell va condemnar a Sud-àfrica i Portugal per no cooperar amb l'aplicació de les sancions i va demanar que es prenguin mesures urgents per aplicar-les. El Consell va demanar llavors que els estats amb legislació que permetin la importació de la República de Rhodèsia ho revoquin immediatament i va demanar als estats que promulguin i apliquin la legislació contra qualsevol persona que intenti evadir-se de cometre una infracció amb sancions per:\n\n(a) Importació i mercaderies de la República de Rhodèsia;\n(b) Exportació de qualsevol mercaderia a Rhodèsia del Sud;\n(c) Proporcionar qualsevol instal·lació per al transport de mercaderies des de i cap a Rhodèsia del Sud;\n(d) Facilitar qualsevol transacció o comerç que es pugui fer a Rhodfèsia del Sud;\n(e) Continuar tractant amb clients a Sud-àfrica, Angola, Moçambic, Guinea (Bissau) i Namíbia després de conèixer-se que els clients reexporten productes o components d'aquests a Rhodèsia del Sud, o que els béns rebuts d'aquests clients són d'origen rhodesià.La resolució continua demanant que els estats requereixin rebuts molt específics per als béns lliurats a qualsevol de les nacions que figuren a la subclàusula i per assegurar-se que no es revendran a Rhodèsia i demana als estats que prohibeixin a les seves companyies asseguradores garantir qualsevol cosa vinculada a Rhodèsia.\nLa resolució 333 va ser aprovada per 12 vots contra cap; França, el Regne Unit i els Estats Units es van abstenir.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Sant Carles Internacional (en francès, Saint-Charles International) és una plataforma europea multimodal de transport situada majoritàriament en el terme comunal de Perpinyà, tot i que el seu extrem nord-oest, sobretot el conjunt de vies de ferrocarril que el serveixen, entra en el de Toluges, tots dos de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.\nEstà situat a ponent de la ciutat de Perpinyà, just al nord d'Orla, a migdia del Mas Ducup i, a més distància, a ponent de Malloles. Té una extensió de 430 hectàrees.\nÉs el principal centre de distribució de fruites i verdures del sud d'Europa. Està preparat per treballar amb transports de carretera i ferroviari, disposa de 150.000 metres quadrats de magatzems refrigerats, amb una secció destacada de productes ecològics. És a 10 quilòmetres de l'Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes, a 30 quilòmetres de la frontera amb Catalunya i a 30 quilòmetres de port de Portvendres. És considerat el mercat majorista més important de venda de fruita i horta espanyoles a França.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La segmentació de mercat és el procés de dividir un mercat en grups uniformes més petits que tinguin característiques i necessitats semblants.Això no està arbitràriament impost sinó que es deriva del reconeixement que el total de mercat està fet de subgrups anomenats segments. Aquests segments són grups homogenis (per exemple, les persones en un segment són similars en les seves actituds sobre certes variables). Degut a aquesta similitud dins de cada grup, és probable que responguin de manera similar a determinades estratègies de màrqueting. És a dir, probablement tindran les mateixes reaccions sobre el màrqueting mix d'un determinat producte, venut a un determinat preu, distribuït en una manera determinada i promocionat d'una forma donada.\n\nEls requisits per a una bona segmentació són:\n\nHomogeneïtat en el segment\nHeterogeneïtat entre segments\nEstabilitat de segments\nEls segments han de ser identificables i mesurables\nEls segments han de ser accessibles i manejables\nEls segments han de ser prou grans per ser rendiblesLes variables utilitzades per segmentació inclouen:\n\nVariables geogràfiques\nRegió del món o del país\nMida del país\nClimaVariables personals\nEdat\nGènere\nOrientació sexual\nMida de la família\nCicle de vida familiar\nIngressos\nProfessió\nNivell educatiu\nEstatus socioeconòmic\nReligió\nNacionalitatVariables psicogràfiques\nPersonalitat\nEstil de vida\nValors\nActitudsVariables de comportament\nRecerca del benefici\nTaxa d'utilització del producte\nFidelitat a la marca\nUtilització del producte final\nNivell de 'llest-per-consumir'\nUnitat de presa de decisióQuan moltes variables es combinen per proporcionar un coneixement profund del segment, se'l coneix com a segmentació profunda. Quan es dona prou informació per crear una imatge clara del membre típic del segment, es diu perfil del comprador. Una tècnica estadística utilitzada habitualment en determinar un perfil és el cluster analysis (anàlisi de grup)\nEls beneficis de la segmentació de mercats poden ser:\n\nIdentificar les necessitats més específiques per als submercats.\nFocalitzar millor l'estratègia de màrqueting\nOptimitzar l'ús dels recursos empresarials\nMàrqueting\nProducció\nLogística\nPresa de decisions\nFer publicitat més efectiva\nIdentificar una veta de mercat propi on no tingui competència directa.\nAugmentar les possibilitats de créixer ràpidament en segments del mercat sense competidors", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "SEcure MObile Payment Service (SEMOPS) és un sistema de pagament via telèfon mòbil impulsat per un consorci format per bancs, operadores de telefonia mòbil i empreses de software. Va ser creat per ser un mètode de pagament via mòbil ràpid, segur i simple.\n SEMOPS només funciona en tres països que estan fent proves com a plans pilot:Grècia Hongria i Taiwan. Tenen funcionalitats limitades(no tots els sistemes de pagament estan disponibles).\n\nFuncionament\n\nEl comerciant envia les dades de la transacció al client.\nEl client fa la petició del pagament al seu gestor. Aquest consulta les dades bancàries i si el client té suficients recursos, s'envia l'autorització del pagament al venedor.\nEl venedor retorna la confirmació del cobrament al client, que l'haurà d'acceptar.\nSi el client accepta la petició del pagament(2), automàticament i en temps real es realitza la transacció bancària.\nSEMOPS té diferents mètodes de pagament, adaptant-se a les diferents situacions de pagament\nPagament en línia\nPagament en un pàrquing\nCompra d'entrades\nP2P (Person to person)\nComptes prepagament\nMòbil com a datàfon per venedors (Virtual POS)\nPagament a màquines de vending\nPagament als emprovadors de botigues de roba, evita cues de caixes\nRestitució de comptes\nBotó WebPay (pagament via internet mòbil)", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El sistema de Canton fou el règim regulador amb el qual l'Imperi Xinès controlà el seu comerç amb Occident des del 1757 fins a la fi de la Primera Guerra de l'Opi el 1842.\nEl nom ve del fet que el govern imperial xinès requeria que tot el comerç amb Occident es desenvolupés al port de la ciutat de Canton, al sud del país. En xinès mandarí el sistema és conegut com a Yīkǒu tōngshāng (一口通商, 'Relacions comercials d'un únic [port]'). La política sorgí el 1757 com a resposta als suposats riscos polítics i comercials que els emperadors xinesos percebien en els estrangers europeus.\nFou la culminació d'un procés gradual de restricció del comerç entre la Xina i Europa que havia començat a la segona meitat del segle xvii. A finals del segle xvii, una sèrie de clans i famílies comercials xineses, conegudes com a Hong (háng, 行 ), gestionaven tot el comerç amb Occident. El 1757, l'emperador Qianlong reorganitzà les operacions dels Hong convertint-los en un monopoli comercial conegut com a Cohong. A partir d'aquell moment, els comerciants xinesos havien de tractar amb els mercaders occidentals (coneguts com a yángháng (洋行, literalment 'mercaders de l'oceà', és a dir, 'mercaders d'ultramar' o 'mercaders estrangers') a través del Cohong, les activitats del qual eren regulades pel Supervisor de Duanes de Canton (Yuèhǎi guānbù jiàn dù, 粵海關部監督), conegut informalment com a Hoppo, i pel Virrei de Liangguang.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La sobrereserva (també coneguda pel nom anglès overbooking) és l'excés de reserves a un servei que no té prou capacitat per a absorbir-les. És una estratègia comercial que aprofita que a la pràctica no totes les reserves es transformen en un ús del servei, i aquest marge s'intenta cobrir per a maximitzar el benefici econòmic.\nL'objectiu primer d'aquesta pràctica és tenir la màxima ocupació del servei, tenint en compte la probabilitat que tenen els usuaris de no utilitzar-lo. La problemàtica arriba quan l'excés de reserves es transforma en un excés real i hi ha usuaris que no poden accedir al servei contractat, amb el consegüent perjudici. La solució en aquests casos pot variar en funció del context del servei, normalment s'indemnitza d'alguna manera als afectats o se'ls ofereix una oferta alternativa. S'ha de tenir en compte, però, que la pràctica de la sobrereserva és considerada legal en molts contextos, com en el cas de les companyies aèries.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un soc (de l'àrab سوق, sūq) és la denominació que es dona en català als mercats tradicionals dels països àrabs, especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional. El significat de la paraula soc en català és restringit respecte del terme original àrab suq, que significa ‘mercat’, de qualsevol mena.\nEl soc generalment se situa en una plaça al centre de la ciutat, ja que al seu entorn giren moltes altres activitats, i com és un lloc molt concorregut per a tota mena de compravenda d'articles variats, també sorgeixen alhora activitats secundàries de serveis per als qui el visiten, com ho són el transport, perruqueria, guarderies, etc.\nEn alguns llocs, la seva activitat pot ser setmanal o diària depenent de la població i els llocs de què disposi. Moltes poblacions reben el seu nom del mercat estacional que s'hi fa, per exemple, la marroquina Souk El Arbaa (‘mercat del dimecres’) o la toledana Plaza de Zocodover (de سوق الدواب, suq al-dawwab, ‘mercat de les bèsties de càrrega’). A l'Àndalus, i més tard en els regnes cristians ibèrics, es va establir un sistema d'administració del mercat: al front hi havia un funcionari anomenat zabazoque, del qual depenien els restants, entre aquests els mostassafs.\nEls socs, tradicionalment, no han estat només llocs de compra i venda, sinó espais centrals de la vida social. Per això, apareixen profusament en tota la literatura tradicional com a escenari on es desenvolupen les trames o part d'aquestes. En Les mil i una nits, per esmentar-ne només un exemple, tenim la història de Gra de bellesa, en què el pare del protagonista, Chamseddin, és síndic del soc del Caire.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Surplex GmbH, amb seu a Düsseldorf, és una casa de subhastes industrials especialitzada en el comerç de maquinària de segona mà. L'empresa compra i ven maquinària i equips industrials usats arreu del món, realitza subhastes en línia i ofereix taxacions i valoracions. És una de les poques empreses de l’antiga nova economia que avui dia es manté en xifres positives.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Take a penny, leave a penny (anglès:Pren un cèntim, deixa un cèntim) (de vegades Give a penny, take a penny (anglès:Dona un cèntim, pren un cèntim) o penny tray (anglès: safata dels centaus), són termes que es refereixen a un tipus de safata, plat o got trobat amb freqüència en una gasolinera, botigues de conveniència i altres petits establiments d'Amèrica del Nord, dedicats a facilitar les transaccions amb canvi. No confondre amb l'expressió Spend a penny, slang britànic que es refereix a l'acció d'orinar.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un taulell és una taula allargada que serveix per donar suport i mostrar els productes dins d'un establiment comercial.\nEls taulells són part del mobiliari comercial i, originalment, tenien la funció d'exposar i mostrar al client el producte que demanava. En l'actualitat, amb la difusió dels establiments de lliure servei, les funcions del taulell han quedat pràcticament reduïdes a les operacions de tancament de la transacció: empaquetat per a regal, pagament ...\nSobre el taulell, es col·loquen instruments de cobrament i de consulta com l'ordinador o la caixa registradora i es realitzen les accions de desetiquetado, empaquetat i embossat de l'article. Sobre un taulell es posen també els productes escollits per a la seva adquisició, es reben possibles devolucions de mercaderia i s'atenen consultes dels clients.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El teloni o teloneu era un impost que gravava el transport de mercaderies. S'esmenta en nombrosos documents de l'època carolíngia. A Catalunya durant la Baixa edat mitjana rebia molt sovint el nom de lleuda.Correspon a les paraules Teloneum en anglès i Tonlieu en francès.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'antic Tolhuis del comerciant Jan van Eyckplein a la ciutat belga de Bruges està format per diferents edificis: la casa cantonera \"Het Heilig Graf\", el Pijndershuisje, l'actual Tolhuis i la casa \"Het Wezelkin\".", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El top manta o, en un registre més formal, la venda a la manta, és un tipus de venda ambulant, que es practica al marge de la llei, consistent a mostrar a terra, sobre una manta o un element similar, productes comercials diversos i a vendre'ls per sota del preu del mercat.\n\nLa venda a la manta es produeix, normalment, en llocs molt cèntrics o turístics. Alguns dels productes que s'ofereixen poden ser bosses, cinturons, imitacions de calçat esportiu o samarretes de futbol, o també altres peces de vestir i complements com ulleres o rellotges. La persona que es dedica a la venda a la manta s'anomena «venedor a la manta» o «venedora a la manta» o bé «manter» o «mantera». Sovint, es tracta de persones immigrants en situació irregular que no tenen un mitjà alternatiu regulat per guanyar-se la vida.Les organitzacions de comerciants consideren la venda a la manta una forma de competència deslleial i reclamen a l'administració, actuacions contundents per aturar-la. D'altra banda, els manters i manteres d'algunes ciutats reclamen, de forma organitzada, el seu dret a desenvolupar aquesta activitat. Així, el 2015, les persones manteres de Barcelona varen constituir un sindicat, amb objectius declarats, com ara, lluitar contra la discriminació, el racisme i la violència policial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El tractat de Madrid va ser un tractat comercial signat el 23 de maig de 1667 a la ciutat de Madrid (Espanya), entre la monarquia hispànica i el Regne d'Anglaterra. Bàsicament va ser una ratificació dels acords comercials establerts en el tractat de Londres de 1604, trencats per les hostilitats de la guerra anglo-espanyola de 1655-1660.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA) és un tractat internacional multilateral que no ha entrat en vigor que regula el comerç internacional d'armes convencionals. El comerç internacional d'armes s'ha estimat en uns 70.000 milions de dòlars a l'any.El tractat va ser negociat en una conferència mundial sota els auspicis de les Nacions Unides, des del 2 fins al a 27 de juliol 2012, a Nova York. Com que no va ser possible arribar a un acord sobre un text definitiu en aquell moment, una nova reunió per a la conferència estava prevista per del 18 fins al a 28 març, 2013. El 2 d'abril de 2013, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar el TCA. El tractat va ser signat per 128 estats i ratificat per 60. L'acord entrarà en vigor el 24 de desembre de 2014, després d'haver estat ratificat o s'han adherit als necessaris 50 estats.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa. Avui dia és àmpliament tipificat com a delicte en les legislacions estatals pels països signants de la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 4). i consisteix habitualment a transportar persones com a mercaderies, dins els processos de migració o pel seu ús als camps de l'esclavatge i/o la prostitució forçada. A diferència del viatge voluntari, el tràfic implica l'amenaça o condicions penoses en el periple i a l'arribada. La UNODC, una agència de l'ONU, vetlla per intentar erradicar-lo i ha calculat que suposa entre 5 i 9 milions de dòlars l'any, xifra multiplicada per set pels governs europeus i encara més alta per a les ONG. El tràfic de persones afecta les capes més pobres dels països en desenvolupament o dones i nens d'arreu segrestats o enganyats. Sovint, es relaciona amb bandes de delinqüència organitzada que mantenen diversos negocis il·legals, com ara el tràfic de drogues.\nLa major part del tràfic de persones es refereix a l'ús de dones com a prostitutes forçades (més del 60%). Aquestes es recluten de diverses formes: poden ser nenes venudes per les seves famílies incapaces de mantenir-les o casades a distància, dones segrestades o immigrants forçades a treballar com a prostitutes per pagar deutes. A continuació, segueix el tràfic de nens (un 20% del total) per a la seva explotació sexual, laboral o en processos d'adopció il·legals. Aquests nens poden ser també venuts per les seves famílies, a vegades amb falses promeses, ser nens de carrer, nens soldat o víctimes de conflictes armats.\nUn estudi demostrà la presència del trastorn per estrès postraumàtic complex sense diferència de sexe en les víctimes del tràfic humà.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El tràfic negrer era el transport forçat de negres esclaus cap a Amèrica o altres colònies europees durant el període colonialista.\nL'esclavatge va ser practicat per molts pobles en diferents regions des d'èpoques antigues: a Egipte, a la Grècia Antiga, a Roma... Normalment eren esclavitzats els presoners de guerra.\nTanmateix durant l'Edat moderna, sobretot a partir del descobriment d'Amèrica, l'esclavatge va tenir com a objecte la població negre que va ser utilitzada com una mercaderia més, no com a éssers humans, que s'intercanviava per objectes per després fer-la treballar als camps de cotó o de sucre. Aquestes poblacions varen ser maltractades, menystingudes, matades, violades,... pels europeus colons (Regne de França, Regne de Portugal, Espanya, Holanda i Regne d'Anglaterra) dins d'un cercle comercial que porta el nom de “comerç triangular”. No se sap ben bé la quantitat de gent que va ser objecte d'aquest tracte, però se sap, aproximadament, que al segle xviii hi havia més de 6 milions de negres circulant d'un costat a l'altre. Més tard els Estats Units també van comercialitzar amb negres, cosa que fa provocar una guerra civil. Les embarcacions europees no tenien cap mena de miraments a descarregar la càrrega negrera (els esclaus negrers eren col·locats dins les càrregues dels vaixells com a mercaderia) si l'embarcació patia un enfonsament. La falta de condicions que se'ls va donar va provocar un alt percentatge de mort. Les malalties dins les embarcacions es multiplicaven.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Uruguai és un país d'origen i de trànsit d'homes, dones i nens traficats amb finalitats d'explotació sexual comercial i treball forçat. La majoria de víctimes són dones, nenes i alguns nois traficats al país per a zones frontereres i turístiques per a l'explotació sexual. Una agència governamental ha constatat que les famílies havien facilitat l'explotació de moltes nenes per a la prostitució. Segons els pares, les nenes empobreixen la seva situació domèstica i agrícola a les zones rurals. Algunes dones uruguaianes han estat traficades a Espanya i Itàlia per a una explotació sexual.\n\nL'Oficina del Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica, per supervisar i combatre el tràfic de persones, va situar el país a Tier 2 el 2017.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Veneçuela és un país d'origen, de trànsit i destinació d'homes, dones i nens traficats amb finalitats d'explotació sexual comercial i treball forçat. Les preocupacions polítiques, econòmiques i socials de Veneçuela contribueixen als factors i tipus de tràfic d'éssers humans al país. En particular, la forta pobresa a Veneçuela ha augmentat la taxa de tràfic d'éssers humans.Les dones i les nenes veneçolanes són traficades al país per una explotació sexual, atretes des de regions pobres de l'interior del país fins a zones urbanes i turístiques. Les víctimes són reclutades mitjançant falses ofertes de treball i, posteriorment, obligades a la prostitució o a les condicions d'explotació laboral. Sembla que la prostitució infantil a les zones urbanes i el turisme sexual infantil a destinacions com ara l'illa Margarita creixen. Les dones i les nenes veneçolanes són traficades per explotació sexual comercial a Europa occidental i Mèxic, a més de destinacions del Carib com Trinitat i Tobago, Aruba i República Dominicana.\nEls homes, les dones i els nens de Colòmbia, el Perú, l'Equador, el Brasil, la República Dominicana i la República Popular Xina són traficats cap a (i a través de) Veneçuela, i poden ser objecte d'explotació sexual comercial i de treballs forçats.L'Oficina del Departament d'Estat dels Estats Units per supervisar i combatre la trata de persones va situar el país a «Tier 3» el 2017.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un val de descompte o simplement val és un document comercial, per pagar un producte, ja sigui bé o servei. Pot representar el pagament total o parcial (descompte immediat en el moment de la compra per la quantitat que apareix en el val).\nÉs habitual que els establiments comercials proporcionin vals als seus clients per fidelitzar-los. El val serveix per a descomptes, i també serveix per donar-se a conèixer a clients nous, oferint-los un article més barat o gratuït. En altres casos forma part del procés de devolució, el comerç estén un val que permet canviar un producte adquirit per un altre en un temps futur.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "S'anomena compravenda a terminis a una modalitat de compravenda utilitzada, normalment, per a béns duradors, a través de la qual el pagament del preu no es fa en el moment de l'adquisició del bé, sinó que difereix en el temps a través d'una sèrie de pagaments denominats \"terminis\", \"quotes\" o \"abonaments\" (a vegades, també reben col·loquialment el nom de \"lletres\").\nLes compres a terminis normalment tenen lloc en casos en què els béns objecte de la compravenda té preus elevats, i tracten de facilitar al comprador l'accés a aquests. Són una forma de finançament mitjançant la qual el venedor accepta cobrar el preu de forma esglaonada o parcialitzada per poder ampliar el seu mercat, amb la qual cosa tracta d'aconseguir un increment en les seves vendes. L'objecte de les compres a terminis solen ser béns duradors, si bé això no és així en tots els casos. En particular, s'ha estès el pagament a terminis a un altre tipus de béns o serveis, com els viatges o fins i tot les intervencions quirúrgiques.\nLa garantia del pagament del preu és normalment el mateix bé venut (encara que també poden ser-ho altres béns que posseeixi el deutor), de manera que l'impagament d'un o més terminis sol implicar l'embargament d'ells. En alguns casos, pot estar involucrat en l'operació una penyora sense desplaçament sobre el mateix bé venut, o lletres de canvi o pagarés, per assegurar el compliment dels terminis o quotes.\nAfirma Jóse Alejandro Bonivento, en el seu llibre Los principales contratos civiles', que la compra a terminis és una forma de pagament quan es convé en un termini posterior per al pagament del preu; entenent que el termini que s'acordi pot ser per a la satisfacció en quotes o en un sol valor; l'important, per establir aquesta modalitat, és que el pagament es faci amb data posterior al perfeccionament del contracte. El termini ha de ser estipulat expressament.\nS'ha d'advertir que el pagament del preu a terminis no altera la característica d'instantaneïtat de la compravenda. Difícil resultaria considerar aquest contracte d'execució successiva per la forma de pagament a terminis. El contracte perfeccionat crea obligacions la realització de les quals se suposa immediata o instantània.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La venda directa és la comercialització fora d'un establiment comercial de béns i serveis directament al consumidor. Pot ser venent els seus productes en establiments del productor, molt emprat per les cooperatives agropecuàries, (p. e. la Cooperativa Lletera del Cadí), o bé mitjançant la demostració personalitzada per part d'un representant de l'empresa venedora. Aquest últim aspecte distingeix aquest tipus de venda directa de les anomenades vendes a distància, en les quals no arriba a existir un contacte personal entre l'empresa venedora i el comprador.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Zona Franca de Jebel Ali, també conegut com a JAFZ per les seves sigles en anglès (en àrab: المنطقة الحرّة لجبل علي, al-Munṭaqa al-Ḥurra le Jabal ʿAlī) és una zona econòmica de Dubai, als Emirats Àrabs Units, que es va fundar el 1985 a una part del port de Jebel Ali i va esdevenir el principal centre de desenvolupament de l'emirat amb milers d'empreses establertes i una intensa activitat industrial i comercial iniciada per les indústries del gas, de l'alumini i del ciment, avui generalitzades a totes les branques de l'economia. Les taxes són molt baixes i els capitals es poden repatriar sense restriccions; també hi ha llibertat total per a la contractació de personal estranger.Està dirigida per la JAFZA (Jebel Ali Free Zone Authority). Inicialment estava formada per 70.000 m² de magatzems i 850.000 m² d'àrees cobertes, tot i que avui ja ocupa més del triple de superfície. Tres anys han passat fins que una gran zona de desert ha esdevingut una àrea dinàmica de 100.000 m². La JAFZA fou establerta per decret de l'emir el maig de 1980. D'aleshores ençà dels 100.000 m² inicials s'ha arribat als 30.000.000 de m² actuals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Zona Franca de Kaunas (ZFK) (en lituà: Kauno laisvoji ekonominė zona) és una zona de lliure comerç (zona franca) prop de Kaunas, Lituània. Es tracta d'una àrea de desenvolupament industrial de 534 hectàrees, que ofereix impostos més petits i favorables per als inversors que inverteixin un mínim d'un milió d'euros. Els inversors són majoritàriament empreses estrangeres, ja que més del 70% del total de les inversions a la ZFK són inversions estrangeres directes (IED).La Zona Franca de Kaunas es va establir el 22 d'octubre de 1996 al districte municipal de Kaunas, a prop de les autopistes A6 i A1. Té tres parts importants: l'àrea de producció i logística, el carrer dels negocis i l'airpark.\nL'àrea de producció i logística és el territori més gran de les parts. Les inversions verdes prenen la major part d'aquest territori. És utilitzat per les terminals logístiques, una companyia farmacèutica, una companyia productora d'escuma d'origen finlandès, així com una companyia d'automoció d'alta tecnologia.\nEl carrer del negoci és una part dedicada als futurs centres comercials de la ZFK a l'autopista A6. Està prevista la construcció de 13 parcel·les diferents per a oficines i hotels. La major part d'aquests terrenys són plans detallats i gaudeixen d'una moderna infraestructura. Aquest territori tindrà una accessibilitat fàcil, un sistema d'estacionament ben situat i locals d'oficines ben desenvolupades.\nLa tercera i última part és l'airpark. El territori compta amb gairebé 3 quilòmetres de frontera amb el territori de l'aeroport de Kaunas, que permet accedir a les aeronaus directament i elimina tràmits duaners. Dins del territori de l'airpark s'hi pot transitar per tres vies diferent: per aire, en cotxe i en ferrocarril. Dipòsits d'avió, diverses indústries de l'aviació, com ara de prova, venda i muntatge d'avions o companyies de serveis d'aeronaus poden establir-se fàcilment dins de la zona franca, i utilitzar la pista, els incentius fiscals i d'altres privilegis oferits.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El desenvolupament regional és l'aconseguiment de la prosperitat en una regió. Pot donar-se el cas de regions d'un mateix estat que siguen menys pròsperes que les altres, donant-se una situació de desequilibri territorial.Hi ha diverses teories o models que expliquen com s'aconsegueix el desenvolupament regional. Totes coincideixen en el paper de la inversió en infraestructures com a instrument bàsic de la política de desenvolupament regional. Totes les teories \"legitimen la distribució geogràfioca de la inversió pública en infraestructures\" seguint criteris equitatius, però aquest criteri pot tindre accepcions diferents (igualació del benestar, igualació del densenvolupament econòmic o igualació d'oportunitats).Els models neoclàssics consideren els desequilibris territorials que són solament uns desfasaments temporals cap a la situació d'equilibri, sota la hipòtesi de mobilitat perfecta i flexibilitat dels preus, que són els mecanismes d'igualació de productivitats del sistema de mercat. Solament defensen la inversió pública en infraestructures en les regions més pobres per a accelerar la convergència perquè facilita la mobilitat dels factors productius.Aquests models són críticats negativament perquè són poc explicatius, suposen coses que no arriben a ocórrer, queda registrat en la història la persistència de les disparitats regionals, no inclouen el progrés tècnic i la seua difusió a l'espai i no consideren facotrs institucionals, polítics i socials. Per açò mateixa es van proposar altres models.Els models de causalitat acumulativa van ser proposats per Myrdal i Hirschman i més endavant els desenvoluparen Kaldor i Holland. Aquests models afirmen que el sistema de mercat empitjora les diferències territorials. Considera que unes regions presenten un avantatge inicial respecte altres i el mercat les afavoreix (siga en forma de centre contra perifèria, nord contra sud o pols de desenvolupament).El model del potencial de desenvolupament regional va ser desenvolupat per Biehl, Hussmann i Schnyder. El model incideix en les possibilitats potencials de creixement econòmic de la regió per a aconseguir la convergència.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER) és un instrument financer de la Comissió Europea la finalitat del qual és l'ajut per al desenvolupament econòmic de les regions deprimides de la Unió Europea.Aquests fons són subvencions a fons perdut, essent gestionats directament per les administracions públiques (central, autonòmica i local) tenint cada una d'elles una quota de fons assignada a priori per realitzar projectes a la zona. L'objectiu del FEDER seria desenvolupar els principis econòmics on es basa la zona monetària òptima perquè totes les regions de la Unió Europea convergeixin al mateix nivell de desenvolupament, i permeti enfortir la moneda i la posició econòmica d'Europa.\nEl FEDER suposa una de les partides més grans dins del pressupost de la UE, afectant àrees de desenvolupament com els transports, les tecnologia de la comunicació, l'energia, el medi ambient, la recerca i la innovació, les infraestructures socials, la formació, la rehabilitació urbana i la reconversió industrial, el desenvolupament rural, la pesca, i fins i tot el turisme i la cultura.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els Fons estructurals de la Unió Europea són l'instrument principal de la política d'inversions de la Unió Europea per afavorir el creixement econòmic i l'ocupació dels estats membres i llurs territoris, així com la cooperació territorial europea. S'articulen en tres fons, fins ara coordinats amb l'Estratègia Europa 2020:\nEl Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), centrat en la innovació i la recerca, l'agenda digital, el suport a les petites i mitjanes empreses i l'economia de baix nivell d'emissions de carboni.\nEl Fons social europeu (FSE), centrat en l'ocupació, l'educació i la formació, la inclusió social i la capacitat institucional.\nEl Fons de cohesió (FC), dedicat a transports i a la protecció mediambiental en estats membres econòmicament menys desenvolupats.\nAquest Fons, juntament amb el Fons europeu agrícola per al desenvolupament rural (FEADR, dedicat a la Política agrícola comuna) i amb el Fons europeu per als afers marítims i la pesca (FEAMP, de la Política pesquera comuna) conformen el conjunt dels Fons estructurals i d'inversió europeus, que es decideixen i executen d'acord amb cicles de programació septennals (p. ex. 200-2006, 2007-2013...), coneguts com a Perspectives financeres o Marc financer pluriennal. Tots els fons, per al cicle de programació 2014-2020, són regulats per disposicions comunes previstes en el Reglament UE 1303/2013, al qual s'afegeixen normes a part en els Reglaments específics de cada Fons.\nEl 2020, arran de la pandèmia de la covid-19, s'ha vist alterat llur funcionament, així com les negociacions de les perspectives financeres en vigor per al període 2021-2027, amb la introducció de derogacions i flexibilitzacions i amb l'adopció de diferents paquets financers i programàtics d'estímul per afavorir la recuperació, ço és, CRII, CRII+, REACT-EU i NGEU.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (FEAGA), consumeix una gran part del pressupost general de la Unió Europea. Finança pagaments directes als agricultors en el marc de la Política Agrícola Comuna (PAC) i pren mesures de regulació dels mercats agrícoles, com la intervenció i les restitucions per exportació. Està configurat per assegurar el guany dels productors de béns agrícoles i orientar-los per produir el que més requereixi el mercat.\nEl 14 de gener de 1962, després de l'acord dels sis estats membres originales de la Comunitat Econòmica Europea, el Consell creà un fons en relació a l'article 40 del Tractat de Roma. Aquest fons es diria Fons Europeu d'Orientació i Garantia. El primer Relgament que el regula fou aprovat l'abril de 1962.El Reglament 17, de 5 de febrer de 1964, dividí el fons en la secció Orientació i la secció Garantia. La secció primera tenia la finalitat com a fons estructural dins de la Política Agrària Comunitària i l'altra secció s'ocuparia de les intervencions directes als mercats agrícoles, mesures de regulació de funcionament dels mercats i altres.El FEAGA i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) Arxivat 2019-12-20 a Wayback Machine., que finança els programes de desenvolupament rural dels Estats membres, es van establir l'1 de gener de 2007, després del Reglament (CE) n º 1290/2005 de 21 de juny de 2005 sobre el finançament de la PAC. Tots dos substitueixen el Fons d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), que havia estat establert pel Reglament nº 25 de 1962 sobre el finançament de la PAC en la seva versió modificada pel Reglament (CEE) núm. 728/70.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Fons Social Europeu (FSE) és el principal instrument financer de la Unió Europea (UE) per fomentar l'ocupació als Estats membres i promoure una major cohesió econòmica i social. La despesa del FSE representa aproximadament el 10% del pressupost total de la UE.\nEl FSE forma part dels Fons estructurals de la UE, el finançament dels quals es destina a millorar la cohesió social i el benestar econòmic a totes les regions de la Unió. Els Fons Estructurals són instruments financers de redistribució que contribueixen a millorar la cohesió dintre d'Europa, ja que concentren la despesa a les regions menys desenvolupades. Concretament, els ajuts del FSE pretenen recolzar la creació d'un major nombre de llocs de treball i la millora de les condicions laborals dintre de la UE. Per fer-ho, el fons co-finança projectes nacionals, regionals i locals que milloren els nivells d'ocupació, la qualitat dels treballs i les possibilitats d'integració en el mercat laboral als Estats membres i les seves regions.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Política regional de la Unió Europea és una política d'inversions de la Comissió Europea que té per objectiu reduir les disparitats socioeconòmiques i territorials que existeixen entre les regions d'Europa. Aquestes inversions contribueixen a assolir els objectius de l'estratègia Europa 2020.Més d'un terç del pressupost de la Unió Europea està dedicat a aquesta política, que persegueix eliminar disparitats econòmiques, socials i territorials dintre de la UE, reestructurar les àrees amb declivi industrial i diversificar les àrees rurals que tenen una agricultura en declivi. En fer això, la política regional de la UE està orientada a fer les regions més competitives, fomentant el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. La política també té un paper en objectius més amplis de cara el futur, inclòs el canvi climàtic, l'abastiment energètic i la globalització.\nLa política regional de la Unió Europea cobreix totes les regions europees, encara que aquestes regions pertanyen a diferents categories –també nomenades objectius–, depenent majoritàriament de la seva situació econòmica. En el període de finançament 2007-2013, la política regional de la UE consistia en tres objectius: «Convergència», «Competitivitat regional i col·locació», i «Cooperació territorial europea». Aquests reemplaçaven els tres previs objectius entre 2000-2006, que eren simplement coneguts com a \"Objectius 1, 2 i 3\". El 17 de desembre de 2013 s'aprovà el paquet de lleis per a la política regional durant el període 2014-2020. Els focus d'inversió es concentren en quatre àrees prioritàries, la qual cosa es coneix com a 'Concentració Temàtica':\n\nInvestigació i innovació.\nAgenda digital.\nSuport a petites i mitjanes empresas (PIME).\nEconomia de baix carboni.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La política regional d'Espanya implica un sistema de repartiment territorial dels recursos públics. Fuente (1999, p. 138) explica que l'assignació territorial del component productiu de la despesa pública és un aspecte clau de la política regional. Bosch & Espasa (1999, p. 150) destaquen la inversió pública com a instrument bàsic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El potencial regional de desenvolupament (PRD) és la capacitat d'una región per a créixer econòmicament i augmentar el nivell de vida de la seua població. Aquest enfocament implica que a una regió hi ha uns factors de potencialitat que fan que puga créixer. Aquests factors són mesurables, cosa que possibilita definir una política regional per a reduir les vulnerabilitats de la regió.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Dret econòmic és el conjunt de principis i normes de diverses jerarquies, principalment de dret públic, que inscrites en un ordre públic econòmic, dictat en la Constitució, faculten a l'Estat a planejar indicativament o imperativa el desenvolupament econòmic i social d'un país i regular la cooperació humana en les activitats de creació, distribució, canvi i consum de la riquesa generada pel sistema econòmic.\nEs defineix com el paper que té el Dret (entès en aquest cas com a sistema jurídic) en la regulació de l'activitat econòmica. Aquest marc legal, que estableix les \"regles del joc\" neutrals per als actors econòmics, abasta les transaccions borsàries, l'auditoria de negocis, les lleis referents a l'economia (com les lleis monetàries, per exemple), i en general totes les activitats comercials i de funcionament dels mercats. S'observa llavors fins a quin punt els camps de l'economia i el Dret estan estretament lligats i mantenen una interacció constant entre si. Cal remarcar que el fet d'exercir influència en l'esfera econòmica, se li dona al Dret un caràcter multidisciplinari, amplia notablement el seu camp d'acció i s'aparta de la tradició antiga europea.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Trade in Services Agreement (TiSA) o Acord en Comerç de Serveis és un tractat sobre el comerç internacional proposat entre les 24 parts, inclosa la Unió Europea i els Estats Units. L'acord té com a objectiu la liberalització del comerç mundial de serveis, com la banca, la salut i el transport. La crítica sobre aquest acord secret va sorgir després que WikiLeaks publiqués el juny del 2014 un esborrany classificat d'annex dels serveis financers de la proposta, en data de l'abril anterior.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia internacional (també coneguda com a ciència del comerç internacional) és la branca de l'economia que estudia els conceptes de comerç internacional, inversió estrangera directa i indirecta, taxa de canvi, i llur influències en les economies nacionals, regionals i mundial. Utilitza els mateixos mètodes que les altres branques de l'economia. L'estudi de l'economia internacional està basat en tres conceptes principalment:\n\nl'avantatge comparatiu - basat en el model de David Ricardo, que estableix que encara que un país sigui més productiu que un altre en tots els seus productes, ambdós països, per mitjà del comerç tenen avantatges comparatius que permeten l'increment de la producció i utilitat globals, per mitjà de l'especialització. De fet, entre més gran sigui la diferència productiva, els guanys del comerç són majors per a ambdós. D'acord amb aquest model, països amb la mateixa capacitat productiva no tenen cap incentiu per a comerciar. Aquest model explica per què existeix el comerç entre nacions desenvolupades i nacions en vies de desenvolupament.\neconomies d'escala - aquest model es basa en el concepte econòmic de les economies d'escala; amb major producció, els costos per a produir una unitat més són menors. Per mitjà del comerç, dos països amb la mateixa capacitat productiva poden especialitzar-se, i gràcies a les economies d'escala, produir els productes amb menor cost. Aquest model explica per què existeix el comerç entre nacions desenvolupades.\ncompetència imperfectaAlgunes subcategories de la branca de l'economia internacional són:\n\nEl procés d'integració econòmica\nLiberalització del comerç\nTractats de lliure comerç, com ara el NAFTA\nUnió monetària, com ara l'eurozona", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Apreciació és l'augment en el preu d'una moneda pel que fa a una altra o unes altres sota un règim de tipus de canvi flexible; és a dir, del tipus de canvi pel que fa al preu de les altres monedes al mercat de divises. El fenomen contrari en aquest règim (que una moneda perdi valor al mercat cambiario) es coneix com a depreciació.El comportament de la moneda local respecte a les altres es regeix per les lleis de l'oferta i demanda dins del mercat de canvi.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Giovanni Arrighi (Milà, Itàlia, 1937 - Baltimore, Estats Units, 18 de juny de 2009) va ser un economista i sociòleg italià especialitzat en economia política. Es considera un dels màxims representants de les teories dels cicles econòmics. Els seus treballs han estat traduïts a una quinzena de llengües.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La balança de pagaments és un document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions amb la resta del món pels residents d'un país, i la dels residents de la resta del món amb el país durant un període. Els criteris han estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol se subdivideix en tres subbalances.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les barreres comercials són intervencions restrictives dels governs al comerç internacional. Les barreres poden prendre moltes formes, incloent les següents:\n\nAranzels\nBarreres no-aranzelàries\nLlicències d'importació\nLlicències d'exportació\nQuotes d'importació\nSubvencions\nRestriccions voluntària d'exportacions\nRequisits de contingut local\nEmbargament\nDevaluació de moneda\nObstacles tècnics al comerçLa major part de barreres comercials utilitzen el mateix principi: la imposició d'alguna classe de cost al comerç que fa incrementar el preu dels productes introduït o expedit. Quan dues o més nacions apliquen barreres al comerç de manera repetida entre elles, s'esdevé una guerra comercial.\nLa majoria d'economistes estan d'acord en afirmar que les barreres comercials tenen un efecte negatiu en l'eficàcia econòmica, això pot ser explicat per la teoria d'avantatge comparatiu. En teoria, el lliure comerç implica l'eliminació de totes les barreres, exceptuant potser aquelles considerades necessàries per salut o seguretat nacional. A la pràctica, tanmateix, inclús els països que promouen el lliure comerç de manera aferrissada tenen subvencionades certes indústries, com l'agricultura o la siderúrgia.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La II Cimera Amèrica del Sud-Països Àrabs (ASPA) va ser inaugurada oficialment per l'emir de l'Estat de Qatar, Hamad bin Khalifa Al-Thani el 31 de març de 2009. En l'esdeveniment van participar els 22 països de la Lliga Àrab i 12 de la Unasur, per tractar temes d'interès per a ambdós blocs regionals.\nUn dels esdeveniments de la cimera va ser la proposta del president de Veneçuela Hugo Chávez per crear una moneda anomenada el petro per a reemplaçar el dòlar com a moneda de reserva internacional. Chávez també va criticar al Tribunal Penal Internacional per dictar ordre de captura contra el president del Sudan, Omar al-Bashir, en lloc de fer-ho contra l'expresident nord-americà George Bush.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un cistell de monedes és un conjunt de monedes de diverses procedències, que poden servir per fixar el valor d'una determinada moneda. Un cistell de monedes normalment s'utilitza per minimitzar el risc de fluctuacions de moneda. Un exemple d'un cistell de monedes és la Unitat Monetària Europea que va ser utilitzat pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea com la unitat de compte abans de ser reemplaçat per l'euro. Un altre exemple és els Drets especials de gir del Fons Monetari Internacional.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La convertibilitat és un sistema monetari que fixa, mitjançant una llei, el valor d'una moneda amb el d'una altra moneda més estable (generalment el dòlar o l'euro) o un altre patró (l'or). L'avantatge d'un sistema monetari convertible és assolir la previsibilitat en el valor d'una moneda i evitar salts inesperats en la seva cotització. L'inconvenient és la rigidesa monetària, que pot arribar a causar valors irreals (sobrevaloració o subvaloració), amb què s'impedeix que l'elasticitat del preu de la moneda corregeixi aquests tipus de situacions.\nFins que es va abandonar el patró or, aquest metall acostumava a ser escollit com a referència per a un sistema convertible. Després es va imposar el dòlar dels Estats Units i actualment, en alguns països, l'euro comença a ser usat amb aquesta finalitat.\nHi ha també un sistema anomenat cistella de monedes que bàsicament és una convertibilitat, però prenent com referència més d'una moneda; per exemple, la suma del dòlar i l'euro dividida per dos. Aquest sistema, que pot ser més flexible que la convertibilitat, no és gaire usat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El deute exterior és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, que es compon de deute públic (el contret per l'estat del país) i deute privat o del sector privat (el contret pels particulars en l'exterior).\nEl deute extern pel que fa a altres països es dona amb freqüència a través d'organismes com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. Si el deutor té problemes per a pagar-lo, pot suposar un seriós problema per al desenvolupament econòmic d'un país, i fins i tot per a la seva autonomia.\nEn principi l'endeutament no és dolent, perquè permet conservar els recursos propis i rebre recursos aliens per a explotar, processar o produir nous béns i serveis. No obstant això es torna un problema quan aquest deute no s'utilitza realment per al que va ser sol·licitat o bé les condicions de devolució s'endureixen. Aleshores pot arribar a ser una de les causes del subdesenvolupament més que un camí per a resoldre'l.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Índex Big Mac és una manera informal de mesurar la paritat de poder adquisitiu, PPA (o PPP en les seves sigles en anglès) entre dues monedes.\nL'Índex Big Mac fou introduït pel setmanari The Economist el setembre de 1986 com una il·lustració humorística de les diferències de PPA entre països. Des d'aleshores s'ha anat publicant pràcticament anualment.\nEl tipus de canvi entre dues monedes tendeix de manera natural a ajustar-se de manera que una cistella de béns i serveis hauria de costar, en termes de PPA, el mateix en ambdós països. En l'Índex Big Mac, la \"cistella de béns\" en qüestió és una sola hamburguesa Big Mac venuda a la cadena de restaurants de menjar ràpid McDonald's. El producte Big Mac fou escollit pel fet que és un bé homogeni que està disponible a un gran nombre de països i perquè les franquícies locals de McDonald's tenen un elevat nivell de responsabilitat en la negociació dels preus de les matèries primeres. Per això, l'índex permet la comparació entre el nivell de poder adquisitiu de diferents economies.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Índex de Llibertat Econòmica és un índex i una classificació anuals creats per la Fundació Heritage i The Wall Street Journal per mesurar el grau de llibertat econòmica a les nacions del món. Els creadors de l'índex van prendre un enfocament similar a La riquesa de les nacions, d'Adam Smith: «les institucions bàsiques que protegeixen la llibertat dels individus per obrar en el seu propi interès econòmic resulten en una major prosperitat per la societat en general».\nEstats no classificats Andorra\n Antigua and Barbuda\n Grenada\n Iraq\n Libya\n Liechtenstein\n Marshall Islands\n Monaco\n Nauru\n Palau\n Saint Kitts and Nevis\n San Marino\n Somalia\n South Sudan\n Syria\n Tuvalu\n Vatican City", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En economia, el mal holandès o síndrome holandesa són els efectes adversos que té sobre una economia un augment sobtat de la riquesa en un sector determinat (generalment relacionat amb els recursos naturals).\nL'origen del nom es remunta al moment en el qual als anys 60 els Països Baixos, arran del descobriment de jaciments de gas i petroli al Mar del Nord, experimentaren un augment espectacular de l'atur (i fins i tot, una disminució de la població activa).\nEl descobriment d'aquesta quantitat de recursos naturals va suposar una forta entrada de divises i en conseqüència una forta apreciació de la moneda local. Aquesta apreciació de la moneda va portar a la resta de sectors de l'economia a ser molt poc competitius en els mercats internacionals (cal recordar, a més, que l'economia neerlandesa és una economia petita i oberta al comerç internacional) i tampoc podien competir amb les importacions que resultaven comparativament molt més barates.\nAquest fenomen fou modelitzat per W. M. Corden i J. Peter Neary en un estudi l'any 1982.\nAlguns casos en els quals es pot aplicar aquest model són els següents:\n\nEn els països exportadors de petroli durant l'escalada de preus del petroli dels anys 70.\nA Colòmbia a causa de l'augment de preus del cafè de a la dècada de 1980.\nEl descobriment d'or a Austràlia cap al 1850.\nL'entrada de tresors procedents d'Amèrica a l'Espanya del segle xvi\nVeneçuela, que té una economia massa dependent de l'exportació del petroli.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El mètode Atlas és un mètode utilitzat pel Banc Mundial des del 1993 per estimar la mida de les economies en termes de renda nacional bruta (RNB) en dòlars dels Estats Units.\nLa RNB d'un país en moneda local (nacional) es converteix en dòlars nord-americans mitjançant el factor de conversió Atlas, que utilitza una mitjana de tres anys dels tipus de canvi per suavitzar els efectes de les fluctuacions transitòries dels tipus de canvi, ajustades a la diferència entre la taxa de inflació del país (utilitzant el deflactor del producte interior brut del país) i la dels països desenvolupats (calculada utilitzant la mitjana ponderada dels drets especials de gir d'aquests països).\nEl rendiment resultant de dòlars nord-americans es divideix per la població mitjana d'anys del país per obtenir el RNB per capita.El Banc Mundial afavoreix el mètode Atlas per comparar la mida relativa de les economies i l'utilitza per classificar els països en categories de rendes baixes, mitjanes i altes i així establir els requisits dels préstecs, reduint les fluctuacions a curt termini en la classificació del país.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una moneda de reserva és una moneda que molts governs i institucions tenen en quantitats significatives com a component de les seves reserves de divises estrangeres. A més a més, tendeix a ser la moneda amb què es fan les transaccions comercials a nivell global, de productes com ara petroli, or, etc.\nAixò permet al país emissor de comprar els productes amb un marge més favorable que els altres estats, que han de canviar la seva moneda cada vegada que fan una adquisició de mercaderies i a més han de pagar un cost de transacció (per a les monedes més fortes, aquest cost de transacció és poc significatiu en comparació amb el preu del producte). També permet al govern negociar els préstecs de manera més favorable, ja que sempre hi haurà més mercat per a aquella moneda que per a unes altres sense aquesta consideració.\nMés de la meitat de les reserves internacionals es fan en dòlars dels Estats Units. L'euro ocupa també un lloc significatiu com a moneda de reserva, principalment gràcies al llegat del marc alemany i el franc francès, i segueixen en importància la lliura esterlina, el ien japonès i el franc suís, entre altres monedes.\n\nAcumulació internacional de monedes de reserva", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El nacionalisme econòmic és un terme usat per a descriure les polítiques que posen l'èmfasi en el control de l'economia, el treball i la formació del capital dins d'un estat fins i tot si això implica la imposició d'aranzels i altres restriccions al moviment del treball, els béns i el capital. S'oposa a la globalització en molts casoss, o com a mínim qüestiona els beneficis del lliure comerç sense restriccions. El nacionalisme econòmic pot incloure doctrines com el proteccionisme i la industrialització per substitució de les importacions.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "En l'economia, la paritat de poder adquisitiu (PPA) o paritat de poder de compra (PPC), sovint abreujat PPP per les sigles en anglès Purchasing Power Parity, és un mètode utilitzat per a calcular una taxa alternativa de canvi de monedes de dos països. El PPP és un mesurament de quant pot comprar una moneda (en termes d'un índex, usualment el dòlar nord-americà), ja que els béns i serveis poden tenir diferents preus als dos països.\nLes taxes de canvi segons el PPP són utilitzades en les comparacions internacionals de la qualitat de vida, usualment amb el Producte Intern Brut (PIB). El PIB d'un estat està lligat a la seva moneda local, i per tant quan es fan comparacions, es converteix a una moneda internacional, com ara el dòlar o l'euro. Atès les diferències en preus i cost de vida entre dos estats, alguns economistes prefereixen l'ús del PPP, que està basat en els preus reals dels productes i no pas en les taxes de canvi de llurs respectives monedes.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les remeses són les transferències de diners d'un treballador estranger migrant al seu país d'origen. Els diners enviats al país d'origen dels migrants constitueixen el segon flux financer més gran dels països en vies de desenvolupament, superant, fins i tot, l'ajut internacional. El 2009 les remeses als països desenvolupats es van estimar en 209.000 milions de dòlars nord-americans, xifra inferior als 305.000 milions del 2008.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Unió Econòmica Eurasiàtica (UEE) és una unió econòmica formada pels països de Rússia, el Kazakhstan, Bielorússia, Armènia i el Kirguizistan. Fou establerta l'1 de gener de 2015 segons el tractat que firmaren els dirigents rus, kazakh i bielorús el 29 de maig de 2014. Els tractats que pretenien la incorporació d'Armènia i el Kirguizistan foren firmats el 9 d'octubre i el 23 de desembre de 2014, respectivament. L'accessió d'Armènia tingué lloc el 2 de gener de 2015 i la del Kirguizistan l'agost del 2015.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una zona econòmica especial (en anglès Special Economic Zone, SEZ) és una zona franca. És a dir, una regió geogràfica que gaudeix d'exempcions fiscals i tributàries i a on en definitiva imperen lleis econòmiques i de tot tipus més favorables a l'empresa que les lleis nacionals típiques del país. Dins una zona econòmica especial determinades lleis d'abast nacional fins i tot poden ser suspeses.\nLa categoria SEZ cobreix, incloent-hi zones de lliure comerç (free trade zones, FTZ), zones de procés d'exportació (export processing zones, EPZ), zones lliures (free zones, FZ), parc industrials o estats industrials (industrial estates, IE), port lliures, zones econòmiques lliures (free economic zones, zona d'empreses urbanes (urban enterprise zones) i altres.\nNormalment l'objectiu d'una estructura és incrementar la inversió directa estrangera (foreign direct investment) pels inversors estrangers, típicament un negoci internacional (international business) o una corporació multinacional (multinational corporation, MNC), el desenvolupament d'infrastructures i el creixement de l'ocupació laboral.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "KFC Index o índex KFC és una guia informal per mesurar la paritat de poder adquisitiu (PPA) comparant tipus de canvi a països africans. Inspirat en l'índex Big Mac la diferència entre tots dos índexs és que l'índex KFC està enfocat exclusivament sobre l'Àfrica. Per contra, la cobertura de l'índex Big Mac és limitada a l'Àfrica a causa de la presència limitada de restaurants McDonald's. Per altra banda, les cadenes de KFC operen gairebé a 20 països arreu del continent.\nL'índex de KFC va ser creat per Sagaci Research (una empresa capdavantera en estudis de mercat panafricans) com una manera informal d'avaluar si les monedes en països africans són “correctament valorades”. Es basa en la teoria de paritat de poder adquisitiu (PPA), segons la qual els tipus de canvi tendeixen cap a la ràtio que igualaria els preus d'una cistella idèntica de béns i serveis entre dos països. En aquest cas, els béns són la cistella original de 12 peces KFC. La cistella és geogràficament específica a països africans.\nPer exemple, el preu mitjà de 12 peces Original KFC a Amèrica a gener de 2016 era de 20,50 $. En canvi, a Namíbia era només de 13,40 $ al tipus de canvi de mercat. Per això, l'índex declara que el namibià dòlar va ser infravalorat en un 33% en aquell període.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia marxista és l'escola de pensament econòmic inspirada en l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels. La majoria dels conceptes fonamentals d'aquesta escola van ser desenvolupats per Marx en la seva obra principal Das Kapital, entre ells, força de treball, lumpenproletariat, proletariat i burgesia (en sentit de classe social), lluita de classes, plusvàlua, materialisme històric, explotació i la teoria del valor treball.\nMolts acadèmics fan una distinció entre l'economia marxista i el marxisme, manifestant que hi ha una separació intel·lectual clara entre els principis econòmics exposats per Marx i el seu suport al socialisme revolucionari i la revolució del proletariat.Malgrat que l'escola marxista és considerada heterodoxa en economia,, les ideees sorgides dels economistes marxistes han contribuït a la comprensió de l'economia mundial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'acumulació del capital, o concentració del capital, és una teoria essencialment marxista respecte al procés històric relatiu a l'expansió del capital en les seues diverses fases que suposa que l'acumulació de cabdal d'uns respon obligatòriament a l'explotació i consegüent pauperització d'uns altres. Té una fase directa (expansió de curt abast) en la qual es programa una dominació regional (que és la qual va analitzar Karl Marx) i altra de llarg abast en la qual es desborden les regions i es conquisten mercats llunyans. Açò últim s'emparenta totalment amb l'imperialisme.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'acumulació per despossessió és un concepte encunyat pel geògraf i teòric marxista anglès David Harvey que consisteix en mètodes d'acumulació originària per a mantenir el sistema capitalista, mercantilitzant àmbits fins aleshores exclosos del mercat. Mentre que l'acumulació originària va suposar la implantació d'un nou sistema, segons la teoria marxista, en desplaçar el feudalisme, l'acumulació per despossessió té per objectiu mantenir el sistema actual, repercutint la crisi de sobreacumulació del capital en els sectors empobrits.El terme, segons David Harvey, defineix els canvis neoliberals produïts en els països occidentals des de la dècada de 1970 fins a l'actualitat i que estarien guiats per quatre pràctiques, principalment: la privatització, la financiarització, la gestió i manipulació de les crisis i les redistribucions estatals de la renta. Els canvis es manifesten, entre altres, en la privatització d'empreses i serveis públics, que tenen en la seva arrel la privatització de la propietat comunal.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'acumulació originària és un terme emprat per Karl Marx en la seva obra Das Kapital, inspirat en l'economia clàssica, en particular en la d’Adam Smith. Es tracta d’una acumulació precedida per l’acumulació capitalista, que pressuposa la presència de dos grups de propietaris de mercaderies (d’una banda, propietaris de diners, producció i menjar, que exploten comprant mà d’obra assalariada i, de l’altra, treballadors assalariats, que venen la seva mà d’obra a la primera). No és altra cosa que \"el procés de divorci històric del productor i dels mitjans de producció. El procés va ser \"originari\" perquè va formar la prehistòria del capital i el seu mode de producció corresponent. \" Al contrari del que deia l'economia política clàssica, no es basa principalment en l'economia i en la diligència d’individus que tenen igual dret, i gràcies al treball propi acumulaven les seves propietats. Més aviat, el procés es basa en una expropiació forçada dels mitjans de treball imposat pels mitjans polítics i econòmics dels propietaris reals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva és un assaig de la filòsofa italiana Silvia Federici publicat originàriament en anglès el 2004, traduït al català per Marta Pera el 2018 i publicat de la mà de Virus Editorial.És una de les obres clau per entendre les nocions de gènere i família en el període d'acumulació originària de capital. En el marc de la tradició marxista feminista i del moviment autònom, el llibre ofereix una alternativa crítica a la teoria de l'acumulació primitiva de Karl Marx. Federici sosté que la caça de bruixes va servir per a reestructurar les relacions familiars i el paper de la dona a fi de satisfer les necessitats de la societat durant l'auge del capitalisme. Així, doncs, explica l'ús de l'extrema violència exercida contra les dones com un mètode sistemàtic de subordinació i com a fonament de l'Estat modern.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Contribució a la crítica de l'economia política (alemany: Zur Kritik der Politischen Ökonomie) és un llibre de Karl Marx, publicat per primera vegada el 1859. El llibre és principalment una anàlisi del capitalisme i la teoria de la quantitat de diners, obtinguda criticant el escrits dels principals exponents teòrics del capitalisme en aquella època: es tracta dels economistes polítics, actualment sovint coneguts com a economistes clàssics, Adam Smith (1723–90) i David Ricardo (1772-1823), que són els principals representants del gènere.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Fetitxisme de la mercaderia és una expressió encunyada per Karl Marx amb la qual defineix el fenomen sociopsicològic que es dona en una societat productora de mercaderies, en què aquestes aparenten tindre una voluntat independent dels seus productors, és a dir, fantasmagòrica.Segons Marx, les relacions entre les persones es converteixen en relacions entre objectes, en ser una característica del sistema capitalista la producció i intercanvi de mercaderies. En aquest context, els éssers humans acaben convertint-se, també, en un objecte, ja que la seva força de treball esdevé una mercaderia més que pot ser venuda i comprada.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La llei del valor és un concepte bàsic de la crítica de l'economia política de Karl Marx, primerament exposat en la seva polèmica «La misèria de la filosofia» (1847) en resposta a Pierre-Joseph Proudhon (que havia publicat «Filosofia de la misèria»), i amb referència a David Ricardo. Més en general, es refereix a un principi normatiu de la ciència econòmica d'intercanvi dels productes generats pel treball humà: la relació de valors de canvi d'aquests productes en el comerç, en general expressada pel preu en diners, són proporcionals a les quantitats de treball humà mesurat en el temps emprat directament o indirectament per fabricar-los o produir-los, el que Marx també va anomenar el temps de treball socialment necessari per a la corresponent fabricació o producció.\nPer tant, el valor d'intercanvi dels productes bàsics (productes intercanviables) es regeix pel seu valor, el qual és equivalent a una quantitat de treball humà (Teoria del valor treball). En El Capital, Marx exposa que aquesta quantitat és la relació entre la quantitat de treball socialment necessari per produir un bé reproduïble, i la corresponent quantitat de treball socialment necessari per produir una unitat d'or.\nEn resum, Karl Marx reprèn la idea de valor-treball desenvolupada per Ricardo, expressant-la en la següent frase: \"El valor d'un bé depèn de la quantitat de treball directament o indirectament necessari per a la seva fabricació\", tot i que mentre Ricardo considera el treball com un concepte natural o comú, Marx jutja l'expressió 'valor del treball', partint de la idea que el treball està en l'origen de tot valor. Per a Marx, els salaris no representen el valor del treball sinó l'arrendament de la força de treball de l'assalariat, proposant l'explicació següent: «Respecte del concepte de valor recentment expressat, el salari del treballador només representa la part necessària a la seva pròpia supervivència, i el que resta constitueix la plusvàlua».", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història. Està basada en la dialèctica entre les forces de producció i les relacions socials de producció. Com en tota dialèctica, aquestes són interdependents entre elles però alhora són contradictòries i entren en conflicte.\nSegons Marx, la dialèctica entre les forces de producció i les relacions socials de la societat capitalista acabaran per desembocar en la revolució i el 'retorn' al comunisme. L'economia política està present en totes les manifestacions de les relacions humanes. Els homes entren en relacions determinades, necessàries, independents de la seua voluntat, que venen marcades pels modes de producció, que corresponen a un cert grau de desenvolupament de les forces productives materials. El conjunt d'eixes relacions de producció constitueix l'estructura econòmica de la societat, base real sobre la qual s'eleva la superestructura jurídica i política a la que corresponen formes socials determinades de consciència.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball. Concretament això inclou: màquines, eines, la terra, les matèries primeres, les unitats de producció de béns (fàbriques) i en general tot allò que hi ha entre el treball humà en l'acte de transformació de la naturalesa i la naturalesa mateixa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El mode de producció capitalista és un dels modes de producció que Marx va definir com estadis de l'evolució de la història econòmica definits per un determinat nivell de desenvolupament de les forces productives i una forma particular de relacions de producció. És el següent al mode de producció feudal i, en la predicció del futur que implica les tesis marxistes, la seua lògica interna li conduirà a la seua desaparició i substitució per un mode de producció socialista.\nMentre que en la bibliografia no estrictament marxista el capitalisme sol definir-se com un sistema econòmic, per al materialisme històric, el capitalisme és un mode de producció.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora. I específicament en economia és l'augment de valor econòmic d'una propietat privada atès, no pas a una millora del propietari, sinó a l'augment de la demanda (a igual oferta), a l'especulació o a altres factors.\nMolt sovint es fa referència a \"la plusvàlua\" en parlar de l'impost (generalment municipal) que grava l'increment de valor d'un terreny de naturalesa urbana (és a dir, d'un bé immoble com pisos, locals, etc.) quan se'n fa una transmissió (venda, herència o donació).La plusvàlua pot provenir de béns i serveis diversos: \n\na) renda del sòl, o part de la plusvàlua que es quedarà el terratinent pel monopoli del sòl.\nb) interès econòmic, o part de la plusvàlua que va a parar al capitalista que presta diners al propietari dels mitjans de producció.\nc) guany, o benefici industrial o comercial, marge de benefici que el capitalista considera que li correspon.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La proletarització es refereix al procés social mitjançant el qual persones autoocupades o ocupadores (i fins i tot aturades que no necessitaven treballar) passen a ser mà d'obra assalariada per part d'un ocupador. Per a la teoria marxista, la proletarització ha estat una de les formes més importants de mobilitat social descendent.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les relacions de producció (alemany: Produktionsverhältnisse) és un concepte utilitzat freqüentment per Karl Marx i Friedrich Engels en el desenvolupament de la seva teoria del materialisme històric i en Das Kapital. Per primera vegada s'utilitzà explícitament en el llibre de Marx \"La pobresa de la filosofia\", tot i que Marx i Engels ja havien definit el terme a \"La ideologia alemanya\".\nAlgunes relacions socials són voluntàries i escollides lliurement (una persona opta per associar-se amb una altra persona o amb un grup), però altres relacions socials són involuntàries, és a dir, les persones poden estar relacionades socialment, vulguin o no, perquè formen part d'una família, d'un grup, d'una organització, d'una comunitat, d'una nació etc.\nPer \"relacions de producció\", Marx i Engels volien expressar la suma total de relacions socials que les persones han d'establir per sobreviure, produir i reproduir els seus mitjans de vida. Com que les persones han d'entrar en aquestes relacions socials, és a dir, perquè la participació en elles no és voluntària, la totalitat d'aquestes relacions constitueixen una estructura relativament estable i permanent, la “estructura econòmica” o el mode de producció.\nEl terme \"relacions de producció\" és una mica vague, per dues raons principals:\n- La paraula alemanya verhältnis pot significar \"relació\", \"proporció\" o \"ratio\". Així, les relacions podrien ser qualitatives, quantitatives o ambdues coses alhora. Cosa que no es pot establir sovint des del context de la frase.\n- La relació a la qual Marx fa referència es pot referir a les relacions socials, a les relacions econòmiques o a les relacions tecnològiques.\nMarx i Engels utilitzen típicament el terme per referir-se a les relacions socioeconòmiques característiques d'una època concreta, com és ara: la relació exclusiva del capitalista amb un bé de capital i la relació consegüent del treballador amb el capitalista; la relació d'un senyor feudal amb un feu, i la consegüent relació del serf amb el senyor; la relació d'un esclavista amb el seu esclau; etc., concepte que contrasta i està relacionat amb el que Marx va anomenar les forces de producció.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La sobreacumulació o superacumulació és un concepte de l'economia marxista que defineix la situació a través de la qual els inversors, en no tenir l'expectativa d'obtenir una taxa de guany que consideren suficient, opten per deixar de reinvertir el seu capital i plusvàlua, acumulant-ho sense finalitats productives. Quan la sobreacumulació es converteix en la tònica general del mercat, pot produir crisi o accentuar les ja existents, constituint una de les causes de les crisis cícliques del capitalisme.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La teoria del valor-treball (TVL) és una teoria econòmica que considera que el valor d'un bé o servei depén de la quantitat de treball que porta incorporat.\n\n", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El treball abstracte és una categoria central d'El Capital de Karl Marx, amb la qual es pretén assenyalar que així com en la mercaderia hi estan continguts dos tipus o formes del valor, el valor de canvi i el valor d'ús, el treball que produeix una mercaderia també conté dues facetes diferents, dues \"cares de la mateixa moneda\". Una, com a treball concret o treball útil, creador de valors d'ús, i una altra, com a treball abstracte, creador de valors de canvi.\nLa diferència entre el treball abstracte i el treball concret o útil, és una diferència d'aspectes del mateix treball abstracte, i no s'ha de confondre amb dos tipus de treball diferents (com seria, per exemple, la diferència entre la redacció d'un article de Wikipedia i la confecció de calçat per a fins comercials). Les diferències entre un treball per al consum directe i un treball per a l'intercanvi no són que el primer és concret i el segon abstracte. Tots dos produeixen valors d'ús i són per això treballs concrets, només que el segon és més treball abstracte perquè en intercanviar-se posseeix valor de canvi.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El treball excedent (alemany: Mehrarbeit) és un concepte utilitzat per Karl Marx en la seva crítica a l'economia política. Significa treballs realitzats en excés de la mà d'obra necessària per produir els mitjans de vida del treballador (\"treball necessari\"). El \"excedent\" en aquest context significa el treball addicional que ha de fer un treballador en la seva feina, més enllà de guanyar el seu propi manteniment. Segons l'economia marxiana, el treball excedent sol ser un treball no compensat (no remunerat).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El treball productiu es refereix a aquell treball que té la capacitat de modificar el valor d'ús de les mercaderies o de proporcionar serveis, generant la riquesa material i no material que sosté a la societat. En un sistema socioeconòmic capitalista, a més, els capitalistes poden apropiar-se de part d'aquesta riquesa en forma de plusvalor.En contraposició, el treball improductiu és aquell orientat al manteniment de l'ordre social basat en classes socials i que no genera riquesa per si mateix (com el govern, les forces armades, el manteniment de la propietat privada o les operacions financeres entre altres).Tant el treball productiu com l'improductiu poden ser assalariats, sent la riquesa generada pel productiu la responsable del manteniment tant dels treballadors productius com dels improductius, així com de la classe capitalista.Es tracta de conceptes centrals en economia política clàssica. La seva concreció ha anat variant al llarg del temps. Van ser plantejats primerament per l'escola fisiocrática, per, més tard, tenir importants aportacions d'Adam Smith i ser finalment precisats per la crítica de Karl Marx i el posterior desenvolupament de la teoria marxista.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un economista és un professional de la ciència social de l'economia.L'economista pot estudiar, desenvolupar i aplicar teories i conceptes econòmics i escriure sobre política econòmica. Dins d'aquest camp s'hi inclouen diversos subcamps, des de les grans teories filosòfiques fins a centrar-se en l'estudi de característiques de mercats molt específics, anàlisi macroeconòmic, anàlisi microeconòmic o anàlisi d'estats financers, amb l'ús de mètodes analítics i eines com l'econometria, l'estadística, models econòmics computacionals, economia financera, matemàtica financera o matemàtica econòmica. Una interpretació acadèmica generalment acceptada és que un economista és algú que té un doctorat en economia, ensenya ciències econòmiques i ha fet publicacions en el camp de l'economia, tot i que es pot considerar que un economista és qualsevol persona llicenciada en ciències econòmiques.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Col·legi d'Economistes de Catalunya és una corporació de dret públic de caràcter professional, que compta amb més de 7.800 col·legiats i col·legiades i 1.500 societats i despatxos vinculats (2022) dedicats a els diferents vessants de l'economia i l'empresa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Kristina Háfoss (Copenhaguen, 26 de juny del 1975) és una economista, advocada, política i nedadora de les Illes Fèroe. Entre 2015 i 2019 va exercir de Ministra de Finances de les Illes Fèroe.Kristina Háfoss va estudiar a la Universitat de Copenhaguen els graus de dret (2002) i economia (2003). Llavors va treballar al ministeri d'afers exteriors del govern danès del 1998 al 1999, al ministeri de finances del 1999 al 2000 i a l'oficina del primer ministre de les Illes Fèroe en períodes estiuencs del 1999 al 2000. Ha estat membre dels comitès le la cambra de diputats de les Illes Fèroe, anomenada Løgting, del 2002 al 2004 i la seva presidenta del 2011 al 2015. Actualment diputada del partit independentista Tjóðveldi al parlament feroès.\n\n", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Ingrida Šimonytė (Vílnius, 15 de novembre de 1974) és una economista i política lituana, actual primera ministra de Lituània, després d'haver pres possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020. És la segona dona que ocupa el càrrec, després de Kazimira Prunskienė. Šimonytė també ha estat membre del Seimas per a la circumscripció d'Antakalnis des del 2016 i va ser ministra de finances del segon gabinet de Kubilius des del 2009 fins al 2012. Va ser candidata a les eleccions presidencials del 2019. Šimonytė és una política independent, tot i que ha estat afiliada a la Unió Patriòtica - Democristians Lituans. Paral·lelament a les seves funcions, també va impartir classes d'economia a Institut de Relacions Internacionals i Ciències Polítiques de la Universitat de Vílnius, i finances públiques en Universitat d'Administració i Economia ISM.\nŠimonytė va renunciar el 31 d'octubre de 2016 per assumir les seves funcions com a membre del Seimas, ja que va ser escollida en el districte electoral d'Antakalnis a les eleccions parlamentàries lituanes de 2016. El 4 de novembre de 2018, va guanyar les primàries del partit Unió Patriòtica - Democristians Lituans (TS-LKD) (78,71% contra Vygaudas Usackas) per a les eleccions presidencials de Lituània de 2019. A la primera volta, Šimonytė va quedar en primera posició amb el 31,13% dels vots per davant de Gitanas Nausėda. No obstant això, Nausėda a la segona volta va aconseguir recaptar el suport de tots els partits que havien quedat fora de la segona volta, per la qual cosa va obtenir la victòria amb el 66,72% dels sufragis.A més del seu natiu lituà, Šimonytė parla anglès, polonès i rus, així com suec bàsic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Marilyn Joy Waring (7 d'octubre de 1952) és una política i intel·lectual feminista neozelandesa, professora del Centre de Polítiques Públiques de la Universitat Tecnològica d'Auckland. Fou diputada del Parlament de Nova Zelanda de 1975 a 1984. Hom la considera fundadora de l'economia feminista.\nEl seu llibre If Women Counted és una anàlisi de l'economia moderna. L'obra sosté que l'economia dominant ignora el treball no remunerat de les dones, i que l'economia mundial passa per alt el valor de la naturalesa. Nogensmenys, ha criticat el concepte del PIB, la mesura econòmica que va esdevenir la base del Sistema de Comptes Nacionals de les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial, atès que «comptbilitza els vessaments de petroli i les guerres com a contribuents al creixement econòmic, mentre que la criança i la cura dels infants es consideren sense valor». La seva tasca ha influït en acadèmics, en la comptabilitat governamental de diversos països i en polítiques de les Nacions Unides.\nL'any 1995, Terre Nash va fer una pel·lícula documental sobre Waring titulada Who's Counting? Marilyn Waring on Sex, Lies and Global Economics.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "DACH (també estilitzat D-A-CH) és un terme que fa referència a les regions europees de parla alemanya, principalment Alemanya, Àustria i Suïssa.\nEl terme —format a partir de les sigles d'aquests tres països, la primera del nom alemany (Deutschland) i les altres dues del llatí (Àustria i Confoederatio Helvetica)— s'usa sobretot en el comerç, l'economia i sectors com a vendes, màrqueting i la publicitat. Té un significat semblant al del sprachraum alemany (àrea d'influència de l'idioma alemany), usat més en lingüística i en l'acadèmia, encara que tots dos termes no coincideixen el cent per cent ja que aquest últim inclou de forma generalitzada a altres petits territoris europeus on es parla l'alemany, com Liechtenstein, Luxemburg i zones d'Itàlia (el Bozen), Bèlgica i Dinamarca.Des del punt de vista més limitat del terme DACH, el mateix delimita una àrea tant lingüística com econòmica, és a dir que només abasta la part germànica de Suïssa. D'altra banda, també es fa servir per a referir-se senzillament als tres països que ho conformen, obviant el fet que Suïssa inclou també regions de parla no alemanya. En aquest aspecte sembla a l'ús quotidià del terme Benelux que, malgrat referir-se oficialment a l'acord de cooperació entre Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, es fa servir genèricament per a referir-se a aquests tres països en una sola paraula.El terme DACH —avui usat internacionalment— va tenir des del principi una àmplia acceptació en l'alemany, ja que coincideix amb la paraula alemanya per a «sostre» (Dach), insinuant la inclusió de totes les regions de parla alemanya sota el mateix sostre.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El terme industrialització per substitució d'importacions reconegut per les seves sigles, ISI, o també com a Model ISI, fa referència a una estratègia o model econòmic adoptat al territori llatinoamericà i en altres països en desenvolupament posteriorment a la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un país desenvolupat o país desenrotllat és un país que gaudeix d'un estàndard de vida relativament alt per mitjà d'una economia forta i diversificada tecnològicament. La majoria dels països amb un Producte Intern Brut per capita (PIB) i un índex de desenvolupament humà (IDH) elevats són considerats països desenvolupats.\nAlguns sinònims moderns són país avançat, país industrialitzat, país més desenvolupat, país més desenvolupat econòmicament, país global del nord, països de renda alta i país postindustrial. El primer país industrialitzat fou Anglaterra seguit d'Alemanya, França, la resta dels països constituents del Regne Unit i altres països d'Europa Occidental. Segons l'economista Jeffrey Sachs, tanmateix, la divisió actual entre un món desenvolupat i un d'altre en vies de desenvolupament és un fenomen del segle xx.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Un país en vies de desenvolupament és una nació amb un estàndard de vida més baix, una base industrial subdesenvolupada i un baix Índex de Desenvolupament Humà (IDH) en relació amb els altres països (els anomenats desenvolupats). Per altra banda, des de finals del 1990 els països en vies de desenvolupament tendeixen a mostrar taxes de creixement superiors als desenvolupats. No hi ha un criteri universal acordat que determini quins països es poden considerar en vies de desenvolupament davant dels països desenvolupats, encara que hi ha una referència general de punts segons el PIB d'una nació per capita que permet comparar les nacions. No s'ha de confondre el terme de país en vies de desenvolupament amb el de país menys desenvolupat.\nHi ha crítiques a l'ús del terme país en desenvolupament. El terme implica inferioritat d'un país en desenvolupament o país subdesenvolupat en comparació amb un país desenvolupat, terme que a molts països no els agrada. Pressuposa un desig de desenvolupament segons el model econòmic tradicional occidental que alguns països, com Cuba i Bhutan, decideixen no seguir. Una mesura alternativa que s'ha suggerit és la de la Felicitat Interna Bruta, que mesura la satisfacció real de les persones en lloc de com d'industrialitzat és un país.\nEls països amb les economies més avançades que les altres nacions en vies de desenvolupament, però que encara no han demostrat ser un país desenvolupat, sovint es classifiquen sota el terme de països recentment industrialitzats.Segons autors com Walt Whitman Rostow, els països en desenvolupament estan en una transició d'estils de vida des de la tradicionals a la forma de vida moderna, procés que es va iniciar en la revolució industrial en els segles XVIII i xix.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els països menys desenvolupats (LCDs, per les seves sigles en anglès), a vegades anomenats Tercer Món, són països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats que, segons les Nacions Unides tenen els indicadors socioeconòmics més baixos del món, així com els índexs de desenvolupament humà més baixos. Un país pot ser classificat com a país menys desenvolupat si compleix amb tres criteris:\nrenda baixa (una mitjana de tres anys de la Renda Nacional Bruta de menys de US$750; més de US$900 per sortir de la llista);\nrecursos humans dèbils (segons els indicadors de nutrició, sanitat, educació i alfabetisme adult); i\nvulnerabilitat econòmica (basada en la inestabilitat de la producció agrícola, la inestabilitat en l'exportació de béns i serveis, en la importància econòmica de les activitats no tradicionals, en la concentració de l'exportació de mercaderies, el percentatge de la població desplaçada a causa dels desastres naturals, etc.)La classificació més recent, del 16 d'abril, 2008, inclou quaranta-nou països. Els únics dos països que han estat eliminats d'aquest llistat en augmentar llurs indicadors socials i econòmics són Cap Verd i Botswana", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i així es parla de la història econòmica de Catalunya, per exemple. La disciplina està molt lligada a la història social, ja que el sistema econòmic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una època sol veure's reflectida en la seva economia. Per efectuar aquest estudi, la història econòmica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i se centra en la investigació sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions.\nEntenem per conjuntura la combinació fortuïta d'esdeveniments o circumstàncies que afecten una societat. Per exemple: una onada de fred nòrdic que malmet una collita de préssecs, un atemptat contra un polític, la vaga d'un sector de treballadors que demana un augment salarial… Dintre del concepte global de conjuntura es troba la conjuntura econòmica, que s'entén com els canvis i els moviments dels components essencials de la vida econòmica. Per exemple: l'increment del consum, les oscil·lacions dels preus, les baixades de producció de béns manufacturats... S'anomena estructura al conjunt d'elements que caracteritzen una societat i que canvien molt lentament. Podem parlar de diferents estructures: social (components i organització de la societat), política (sistema i/o organització política) i econòmica (organització econòmica, sectors productius, etc.).\nCom a creixement s'entén l'increment de la capacitat productiva i dels recursos que disposa una societat, és a dir, els seus canvis d'estructura econòmica. El creixement consisteix en l'augment quantitatiu de les xifres macroeconòmiques sense que afectin les expressions per capita i que no produeixin transformacions socials. Un exemple d'això pot ésser un país del tercer món que augmenti la seva producció d'arròs, però que s'incrementi la quantitat de famílies pobres en el mateix període.\nS'anomena fluctuació econòmica a l'interludi de creixement econòmic i depressió. Les fluctuacions poden ésser de curta i de llarga durada. Les fluctuacions de curta durada poden ésser quotidianes (el consum de la campanya de Nadal), amb intervals de temps setmanals, mensuals, estacionals o interannuals. Quan una fluctuació es refereix a un període d'entre tres i quatre anys s'anomena cicle Kitchin i quan es referix a un període d'entre set i deu anys, cicle Juglar. Les fluctuacions de llarga durada que més s'estudien són el cicle Kondratieff o moviments intradesenals (cinquanta i seixanta anys) i la tendència secular que es refereix al període d'un segle, vers l'alça o vers la baixa.\nEls sistemes econòmics de les societats primitives es basaven en la tradició. Tanmateix, ja en el tercer mil·lenni abans de Crist emergiren civilitzacions a Egipte, la Xina i l'Índia basades en el sistema d'economia autoritària. En aquestes economies l'autoritat central podia decidir l'ocupació de part de la població, de manera que es podien generar excedents de riquesa importants. Tot i que aquestes societats no es regien per un sistema de mercat, hi havia mercats per alguns productes. Amb el col·lapse de l'Imperi Romà, el creixement del feudalisme i la formació dels estats nacionals, les societats a Europa passaren de la tradició i l'autoritat al sistema de mercat. Primerament, amb el mercantilisme dels segles xvii i XVIII, encara que en aquest període els preus i els salaris estaven regulats. Després seguí el capitalisme comercial, on la producció i distribució de béns i serveis ja quedava determinada pel mercat. A partir d'aquesta etapa, la societat es pot dividir clarament en un vessant econòmic i un de polític, donat que, a diferència dels sistemes tradicionals i autoritaris, en aquest sistema la manera de coordinar-se per a la producció i distribució de béns difereix del sistema d'organització de la resta d'activitats. Aquesta nova esfera econòmica limità el poder polític, i va impulsar així formes democràtiques de govern.\nEn el segle xix, la taxa de creixement de la producció s'incrementà enormement en aquells països on arribà la Revolució Industrial. Això generà diferències entre el nivell de vida d'aquests països i la resta del món. Donada la importància d'aquesta transformació aquesta etapa es coneix amb el nom de capitalisme industrial. Tanmateix, el creixement econòmic no era constant, sinó que es caracteritzava per les seves fluctuacions. En aquest sentit, l'episodi més important fou la Gran Depressió, que tingué lloc en la dècada de 1930. Per tal de fer front als problemes de la depressió i per avançar la recuperació els governs incrementaren i ampliaren el seu paper en el funcionament de l'economia. És a partir d'aquesta etapa que els governs es fan responsables del nivell de producció de l'economia i del benestar de la societat. Aquesta etapa es coneix com a capitalisme d'estat.\nNo tots els països seguiren aquestes etapes. A partir de 1917, es desenvolupà a Rússia una versió moderna del sistema autoritari anomenat sistema de planificació central. Es col·lectivitz�� l'economia i s'eliminaren les empreses privades i els mercats capitalistes. El Comitè Central del Partit Comunista era qui establia els objectius econòmics que els diferents ministeris havien d'implementar. Aquest sistema permeté una ràpida industrialització del país i, després de la Segona Guerra Mundial, una ràpida recuperació de la guerra, però fracassà quan vingueren temps de pau. El 1985 hi hagué una reorganització del sistema, la perestroika, però també fracassà i la crisi econòmica que patiren a finals dels 80 conduí al trencament de la Unió Soviètica. A principis dels 90, els països de l'Europa Oriental i Central i Rússia iniciaren la transformació de les seves economies cap a un sistema de mercat.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'arbitrisme és el nom genèric que es dona a un corrent de pensament polític i econòmic desenvolupat en la Monarquia Hispànica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del segle xvi i el segle xvii, relacionada intel·lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca. L'arbitrisme es pot considerar com la primera literatura econòmica digna de tal nom, simultània i en bona part precedent del mercantilisme d'altres nacions europees, com França i Anglaterra.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La història del capitalisme fou font de grans debats sociològics, econòmics i històrics des del segle xix. Tant els mercaders com el comerç existeixen des que existeix la civilització, però el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparèixer fins al segle xvi a Anglaterra i va substituir el feudalisme. Segons Adam Smith, els éssers humans sempre han tingut una forta tendència a \"realitzar barates, canvis i intercanvis d'unes coses per unes altres\". D'aquesta manera, al capitalisme, igual que al sistema de preus i l'economia de mercat, se li atribueix un origen espontani o natural dins de l'edat moderna.Aquest impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organitzar a Europa occidental des del segle xi fins al segle xiii. Les grans travessies i expedicions dels segles XV i XVI van reforçar aquestes tendències i van fomentar el comerç, sobretot després del descobriment del Nou Món i l'entrada a Europa de quantitats ingents de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. L'ordre econòmic resultant d'aquests esdeveniments va ser un sistema en el qual predominava el que era comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar béns i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer palesa fins a la Revolució Industrial, que va tenir lloc al segle xix.\nNo obstant això, ja abans de l'inici de la industrialització havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons Schumpeter, l'individu que assumeix riscos econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat amb la finalitat d'obtenir beneficis en el futur, que és desconegut. Tant la possibilitat d'obtenir guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, motiu pel qual el paper de l'empresari consisteix a assumir el risc de tenir pèrdues o guanys.\nEl camí cap al capitalisme a partir del segle xiii va ser aplanat gràcies a la filosofia del Renaixement i de la Reforma. Aquests moviments van canviar de forma dràstica la societat, i van facilitar l'aparició dels moderns Estats nacionals (i posteriorment l'Estat de Dret com a sistema polític i el liberalisme clàssic com a ideologia), que van proporcionar les condicions necessàries per al creixement i desenvolupament del capitalisme en les nacions europees. Aquest creixement va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'aquest excedent per generar un creixement econòmic més gran, la qual cosa va generar industrialització en les regions del nord.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Chatham Chest va ser un fons creat el 1588 per pagar pensions als mariners discapacitats de la Royal Navy. Va estar finançat per les deduccions regulars de la paga dels mariners, que van ser dipositades en un cofre desat a la drassana de Chatham i desemborsat, quan calia, amb la prova de la incapacitat d'un mariner. El fons va deixar d'operar el 1803, quan es va fusionar amb un sistema de pensions equivalent, administrat pel hospital de Greenwich. El Cofre de Chatham ha estat exhibit en el Museu Marítim de Greenwich de Londres i en The Mast House a Chatham Historic Dockyard.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Colbertisme és el nom que es dona a una doctrina econòmica del segle XVII, elaborada per Jean-Baptiste Colbert, Contrôleur général des finances (ministre de finances) de Lluís XIV. És una variant del mercantilisme i és considerada un conjunt de pràctiques polítiques, més que una teoria econòmica. Va ser practicada a França entre 1661 i 1683, data de la mort de Colbert. No obstant això va ser continuada amb algunes modificacions pels seus successors.\nCom a pensament econòmic suggeria que una de les principals funcions de l'Estat és promoure la producció de riquesa en un país a fi de finançar les despeses d'Estat, mitjançant el foment del desenvolupament econòmic nacional. Va ser reemplaçada al segle xviii per la fisiocràcia i, posteriorment, pel liberalisme econòmic.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La conspiració per fixar el preu de la lisina va ser un intent empresarial organitzat durant la meitat de la dècada de 1990 per a fer pujar el preu d'un dels components principals del pinso animal: l'aminoàcid lisina. En aquesta operació il·legal hi van estar involucrades empreses com Archer Daniels Midland (ADM); Ajinomoto i Kyowa Hakko Kogyo (aquestes dues del Japó); i Sewon America Inc. (de Corea). Una investigació criminal donà lloc a multes i a sentències de tres anys de presó per a executius d'ADM en connivència amb altres companyies per a fixar preus. Les companyies estrangeres arribaren a un acord amb el Departament de Justícia-Divisió antitrust el setembre de 1996. El càrtel aconseguí elevar el preu de la lisina un 70% en els primers nou mesos de cooperació.Amb aquesta investigació el govern dels Estats Units varen recaptar prop de 100 milions de dòlars en multes, un rècord en la penalització antitrust d'aquella època. a més l'empresa ADM va haver de pagar una multa addicional de 30 milions de dòlars per la seva participació en una conspiració separada pel que fa al mercat de l'àcid cítric.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Culi o coolie , és l'apel·latiu utilitzat al segle xix i principis del XX per designar els carregadors i treballadors amb escassa qualificació procedents de l'Índia, Xina i altres països asiàtics. També es va utilitzar per nomenar als emigrants d'aquests països que eren contractats en les colònies europees o als països americans. La utilització de culis o peons va augmentar després de l'abolició del comerç d'esclaus.\nEls culis indis eren reclutats amb contractes que establien un període de treball no menor a vuit anys, a canvi del transport i un sou; passat aquest lapse, el treballador podia tornar a la seva llar o buscar un altre treball. En el cas dels xinesos les condicions eren més irregulars. Al sud d'Àsia, actualment és una paraula d'ús comú per als treballadors en treballs manuals no qualificats, especialment carregadors a les estacions de ferrocarril.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle xx (16 de desembre del 1924). Va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiaris de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i una classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els liberals van modificar el sistema de propietat de l'Antic Règim per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del segle xix.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de l'Antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, activitat que venia condicionada per la relativa pobresa dels camps de cultiu en consonància amb les característiques de la geografia de Grècia. Al començament del segle vi aC, es van desenvolupar l'artesania i el comerç (principalment marítim), que van tenir més rellevància durant el període clàssic.\nCal tenir en compte que el concepte «economia» des del punt de vista actual és relativament anacrònic i en aquells temps tenia un altre sentit. La paraula grega oikonomía (οἰκονομία) fa referència als oikos (οἶκος), que signifiquen la casa o el forn. Per tant, el diàleg de Xenofont titulat Oeconomicus està dedicat a la gestió de la llar i de l'agricultura. Els grecs no tenien un terme exacte per fer referència als processos d'elaboració de productes i intercanvi.\nL'economista Murray Rothbard, però, comenta que si bé el concepte en si no existia, els antics filòsofs grecs tractaven amb qüestions que avui dia serien identificades com a econòmiques.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de l'Imperi Romà es fonamentava en una societat agrícola i esclavista. La majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció que es nodria de l'activitat dels esclaus adquirits, en gran part, entre els presoners de guerra, i que generaven un comerç molt dinàmic en mercats als quals acudien els traficants.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Dinastia Han (206 a.C. - 220 dC.) de l'antiga Xina va experimentar períodes oposats de prosperitat econòmica i declivi. Se divideix normalment en tres períodes: Han Occidental (206 aC.- 9 d.C.), la Dinastia Xin (9 - 23), i Han Oriental (25 - 220). La Dinastia Xin, establerta pel regent Wang Mang, va formar un curt període d'entreregnes de llargs períodes de domini Han. Després de la caiguda de Wang Mang, la capital Han va ser traslladada a l'est des de Chang'an a Luoyang. Per això, els historiadors han nomenat aquestes eres com Han Occidental i Han Oriental, respectivament.L'economia Han va ser definida per un important creixement poblacional, un augment en la població urbana, un creixement sense precedents de la indústria i el comerç, i l'experimentació governamental amb la nacionalització. En aquesta època, l'encunyat de monedes i la circulació de les mateixes va créixer de manera significativa, formant les bases d'un sistema monetari estable. La ruta de la seda va facilitar l'establiment del comerç i intercanvis tributaris amb països estrangers al llarg d'Euràsia, molts dels quals no van ser coneguts per la gent de l'antiga Xina. Les capitals imperials, tant d'Han Occidental (Chang'an) com Han Oriental (Luoyang), es trobaven entre les ciutats més grans del món en el seu moment, tant en població com en àrea. Tallers del govern fabricaven els mobles per als palaus del emperador i produïen béns per a la gent comú. El govern va supervisar la construcció de camins i ponts, els quals van facilitar el treball oficial del govern i van impulsar el creixement comercial. Sota el domini Han, els industrials, majoristes, i comerciants ―des d'amos de petits negocis fins a adinerats empresaris― podien prendre part en qualsevol empresa i activitats comercials en les esferes domèstiques, públiques i fins i tot militars.\nEn els primers anys del període Han, els camperols agricultors eren, en gran manera, autosuficients, però van començar a dependre més i més dels intercanvis comercials amb acabalats terratinents amos d'extenses propietats agrícoles. Molts camperols es van endeutar i es van veure obligats a convertir-se en treballadors a sou o en parcers de les classes propietàries de les terres. El govern Han va tractar en forma constant de proveir ajuda econòmica als agricultors pobres, els qui havien de competir amb poderosos i influents nobles, terratinents i comerciants. El govern va tractar de limitar el poder d'aquests grups adinerats a través de forts impostos i regulacions burocràtiques. El govern de l'emperador Wu -que va regnar entre el 141 aC. i 87 aC.- fins i tot va nacionalitzar les indústries del ferro i la sal; no obstant això, aquests monopolis governamentals van ser repel·lits durant l'Han Oriental. Un increment en la intervenció governamental en l'economia privada durant el segle ii aC va afeblir fortament a la classe comerciant. Això va permetre als terratinents acabalats incrementar el seu poder i assegurar la continuació d'una economia predominantment agrària. Els terratinents rics també van dominar les activitats comercials, mantenint el control sobre els camperols ―dels quals el govern depenia per a les seves recaptacions fiscals― poder militar, i mà d'obra per a obres públiques. Per als anys 180, les crisis econòmiques i polítiques havien causat que el govern Han es torni fortament descentralitzat, mentre que els grans terratinents es van tornar cada vegada més independents i poderosos en les seves comunitats.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'economia de transició o economia en transició és la denominació d'aquells sistemes econòmics que pretenen fer el pas d'una economia centralitzada (capitalisme d'estat) a una economia de mercat (capitalisme descentralitzat).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una economia palatina, economia de palau o la redistribució de l'economia, és un sistema d'organització econòmica en què part substancial de la riquesa flueix cap al control d'una administració centralitzada, «el palau», i d'allà a la població general, que no pot permetre les seves propies fonts d'ingressos, sinó que depèn sobre manera de la riquesa redistribuïda pel palau.El concepte d'un sistema de redistribució és si més no tan antic com el concepte de faraó, que significa «casa gran» i descriu el palau reial. Molt més tard, el Nou Testament descriu una població de comunitats cristianes que donen tot el que tenien al patriarca, el qual els donaria el que necessitessin per viure; ja que no hi ha «palau» com a tal, això era similar a l'igualment antic concepte d'economia del regal.Els antropòlegs han assenyalat molts d'aquests sistemes, dels membres de la tribu participant en les economies de subsistència de diversos tipus comuns en les civilitzacions complexes, com ara la de l'Imperi Inca, que assigna segments de l'economia de pobles específics. L'essència de la idea és que una administració central fa plans de producció, assignant elements de la població per portar-los a terme, recull els béns i serveis així creats, i els redistribueix als productors.L'economia palatina és un tipus específic de sistema de redistribució on es porten a terme les activitats econòmiques de la civilització en o a prop de les instal·lacions dels complexos de l'administració central, els palaus dels monarques absoluts. És funció de l'administració palatina subministrar als productors amb els béns per a la producció d'altres béns i serveis, que són considerats com a propietat del monarca. Normalment, això no és una empresa altruista. El palau està principalment interessat en la creació de capital, que després pot ser eliminat quan el rei vulgui. Alguns béns poden convertir-se en mercaderia de capital, per ésser venuts o intercanviats per a benefici, o alguns poden ser reinvertits en altres centres, incloses les instal·lacions addicionals de producció, les guerres -activitats econòmiques de les que s'espera un benefici a extreure-, aliances favorables, flotes, i domini dels mars.\nEn els sistemes antics del palau, els productors eren típicament part del capital de treball. De gran a petit, es van unir a l'economia palatina per llaços indissolubles de servitud involuntària o sota patrocini. S'esperava qualsevol inversió en una guerra per portar un retorn de saqueig i presoners, que se convertís en part de la dotació del complex del palau. El palau va ser el responsable d'atendre les despeses dels productors. Havia de proporcionar aliments, roba i refugi, el que succeïa sovint en les instal·lacions, com en el cas dels fabricants de tela femenins.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'Edicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La fallida de Carles II va ser la fallida de la hisenda pública del rei Carles II de Castella, produïda el 1666, i que després d'alteracions monetàries i fiscals va conduir, entre 1680 i 1686, a la reforma monetària de Carles II.\nLes dificultats de la hisenda heretades, puix durant el regnat anterior hi havia hagut quatre fallides, va obligar a la suspensió de pagaments el 1666. L'acumulació de dèbits i impossibilitat de cancel·lar portava periòdicament a decretar la fallida, reconvertint el deute flotant en deute consolidat o juros. Aquesta va ser l'última vegada que es va recórrer a aquest expedient, quedant els rèdits dels juros en gairebé deu milions de ducats el 1669, mentre el valor de les recaptacions era de menys de dotze milions. A partir de llavors es va generalitzar la pràctica de detreure entre un 50 i un 70 per cent dels interessos que havien de percebre els juros. Un altre recurs, l'alteració monetària o premi de la plata, va assolir un màxim del 275 per cent el 1679. La inflació consegüent i la penosa situació de la hisenda havien arribat a un extrem insostenible, de manera que només va poder recórrer a una expeditiva reforma monetària, duta a terme entre 1680 i 1686 pel govern del Duc de Medinaceli. A partir de llavors els preus es van estabilitzar, el valor de la moneda de plata castellana es va equiparar al dels seus equivalents europeus i van millorar les finances tant de la Hisenda com dels particulars, si bé partint d'un nivell enormement precari.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les fallides de Felip II foren un seguit de crisis de deute, incompliments dels compromisos de pagament del deute públic de la hisenda, del rei Felip II de Castella durant el seu regnat. El rei declarava la fallida i suspenia pagaments però la seva completa dependència dels préstecs dels assentistes li impossibilitava la realització en la pràctica d'un impagament total del deute. Les fallides de la hisenda pública es van quedar en reestructuracions pactades del deute que suposaven una modificació de les condicions d'aquest.\nLes dificultats d'hisenda van començar amb la mateixa arribada al tron, el 1556, quan es va descartar la possibilitat de no reconèixer l'herència dels quantiosos deutes del seu pare, l'emperador Carles V.El cost extraordinari dels creixents recursos necessaris per al manteniment d'uns dominis on no es ponia el sol i d'una política de defensa de la fe catòlica (objectius polítics explícitament escollits i defensats davant les crítiques internes que es van presentar) no podien ser coberts ni amb l'arribada de les remeses del quint reial que anualment portava la flota d'Índies, sumades a la creixent fiscalitat obtinguda de les Corts de Castella. Eren els regnes de la Corona de Castella els que més contribuïen, tant per la seva major potència econòmica i demogràfica com a la major capacitat de la monarquia autoritària a actuar-hi. La revolució dels preus va anar soscavant la base econòmica productiva castellana, a la qual se sumava la pèrdua d'ingressos a causa de la col·locació del deute públic (juros) sobre les rendes més segures. Els interessos del deute creixien amb la inseguretat dels pagaments i va fer menester recórrer a suspensions de pagaments periòdics, seguit d'un allargament dels terminis, quites o reduccions dels interessos.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Fallides de Felip III és el nom que es coneix al conjunt de fallides d'hisenda del rei Felip III de Castella. Les dificultats d'hisenda van començar només arribar al tron el 1598.\nLa principal suspensió de pagaments va ser la que es feu efectiva el 1607. L'acumulació de dèbits i la impossibilitat de cancel·lar-los van dur a decretar la fallida i van reconvertir el deute flotant en deute consolidat o \"juros\".Hi ha documentades altres fallides, especialment d'institucions financeres sevillanes, el 1600 i el 1601.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Les fallides de Felip IV van ser les fallides de la hisenda del rei Felip IV de Castella.\nLes dificultats de tresoreria van ser una constant de tot el regnat, caracteritzat per la consciència de l'anomenada decadència espanyola i la crisi general del segle XVII, així com pels precedents de les fallides dels regnats anteriors.\nLes suspensions de pagaments es van fer el 1627, 1647, 1652 i 1662. L'acumulació de dèbits i impossibilitat de cancel·lar portaven periòdicament a decretar la fallida, reconvertint el deute flotant en deute consolidat o juros. Si bé la fallida de 1627 va afectar de forma molt important a tot el sistema financer internacional, la de 1647 només el va afectar indirectament, atès que la descomposició de l'Imperi Espanyol ja li havia fet perdre pràcticament tot crèdit.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La febre del cautxú va ser un període en el qual es va realitzar una extracció i comercialització massiva del cautxú a la regió amazònica entre 1879 i 1912.\nLa transcendència econòmica i social en països amb territoris amazònics, com Brasil, Perú, Bolívia, Colòmbia i Equador van disparant el seu procés colonitzador, atraient riquesa i causant transformacions culturals i socials, a més de donar gran impuls a ciutats amazòniques com Iquitos al Perú, Belém al Brasil i en especial la ciutat brasilera de Manaus, fins avui la principal ciutat amazònica i capital de l'Estat d'Amazones (Brasil).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La fisiocràcia era una escola de pensament econòmic del segle xviii fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressió «laissez faire, laissez passer» (deixar fer, deixar passar).\nL'origen del terme fisiocràcia prové del grec i vol dir \"govern de la naturalesa\", al considerar els fisiòcrates que les lleis humanes havien d'estar en harmonia amb les lleis de la naturalesa. Això està relacionat amb la idea que només en les activitats agrícoles la naturalesa possibilita que el resultat obtingut sigui superior als recursos utilitzats en la producció sorgint així un excedent econòmic. Els fisiòcrates van denominar d'estèrils a les activitats com la manufactura o el comerç on la producció sols seria suficient per a reposar els recursos utilitzats.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La gran divergència és el nom usat per explicar el diferent desenvolupament d'Occident respecte altres regions amb capacitat per esdevenir potències econòmiques a partir del segle xix i que va acabar suposant l'hegemonia d'aquest. El terme va ser encunyat per Eric Jones i es refereix a un procés que culmina a la dècada de 1980 quan altres àrees del món assoleixen nivells de prosperitat similars o superiors als països occidentals.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Guilda (de l'antic neerlandès gilde) és una corporació de mercaders o comerciants, la seva forma habitual d'associació durant la Baixa edat mitjana (segles XI al XV). Funcionava institucionalment de manera equivalent als gremis dels artesans, és a dir, com la reunió d'un grup de persones que comparteixen una activitat comuna, trien càrrecs directius, es doten a si mateixos de regles determinades que obliguen a tots ells i comparteixen els mateixos drets o llibertats. Tals conceptes no tenien el mateix valor que van adquirir en l'Edat Contemporània, i eren entesos com una forma de privilegis compatibles amb una situació marginal en el sistema socioeconòmic feudal, que a partir dels últims segles de l'Edat Mitjana (especialment des de la crisi del segle XIV) es trobava en un lent procés de crisi i transformació, en transició al capitalisme. Els mercaders enriquits de les guildes, si bé no podien formar part dels estaments privilegiats, si podien aconseguir una alta posició econòmica.\nEls collegia romans, especialment els navicularii poden considerar un precedent remot de les guildes.\nLa forma més elaborada de guilda va ser la que va adquirir la Hansa a les ciutats del Bàltic i altres ports del nord d'Europa, on va arribar a ser poderosíssima, va funcionar gairebé com un Estat, i fins i tot va mantenir forces armades.\nEls Merchant Adventurers d'Anglaterra són un altre exemple significatiu.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La història del pensament econòmic és la branca de l'economia que estudia la història dels esforços intel·lectuals per comprendre i explicar els fenòmens comuns de la naturalesa. És a dir, és la disciplina que tracta del procés cronològic del naixement, desenvolupament i canvi de les distintes idees i diferents economies en diverses societats, mostrant la contribució del pensament econòmic dominant a l'economia moderna.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Gran Dimissió (en anglès, \"Great Resignation\" o \"Big Quit\") fa referència a la tendència actual que els empleats deixin voluntàriament la seva feina, des de la primavera 2021 fins a l'actualitat, com a reacció a la pandèmia de COVID-19. El terme la Gran dimissió va ser encunyat probablement per Anthony Klotz, un professor d'administració a la Mays Business School de la Universitat de Texas A&M.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El maquinisme, va ser la introducció de maquinària i sistematització, als processos de fabricació, per facilitar l'elaboració de productes i reduir els costs. És un concepte històric que fa contacte amb el fenomen succeït durant el final de la Revolució industrial, coincidint amb la introducció massiva de maquinària per substituir o reduir el treball. El seu principal origen va ser al Regne Unit al segle xvii.Des de fins del segle xvii, la revolució maquinista va tenir, com fonamental escenari, Gran Bretanya on es van realitzar els més transcendentals progressos de caràcter mecànic. Es van inventar nous mitjans de comunicació i de transport. Es van crear artefactes d'ús domèstic que van modificar les condicions de vida diària. Finalment, es van perfeccionar les màquines de vapor i es van inventar els motors elèctrics i d'explosió.\nLa introducció de la tecnologia i la mecanització va suposar una autèntica revolució en la forma de fabricació, de manera que es van produir dràstics canvis laborals i socials. A Anglaterra, bressol de la Revolució industrial, es va donar el ludisme, un moviment obrer que cercava acabar amb el nou plantejament productiu mitjançant la destrucció de les màquines per mantenir el treball artesà. El maquinisme va ajudar a les indústries a produir-ne més en menys temps i menys despeses el que feia que el capital recaptat fos reinvertit. Això va constituir un canvi fonamental en la revolució industrial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el segle xvi, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del segle xvii, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al xviii. La política econòmica coneguda amb el nom de mercantilisme va tenir una gran influència en la consolidació dels Estats moderns europeus.\nEn el mateix si del sistema feudal, comença a néixer un nou sistema econòmic: el capitalisme vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament amb la Revolució Industrial. A Europa, en el camp polític, el fraccionament característic de l'Edat Medieval donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralitzats. Són les monarquies autoritàries i absolutes que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seves creixents despeses (exèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.\nLa pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquesa d'un Estat depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposés. El segon formulava que per aconseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantenir, en tot moment, una balança de pagaments positiva. Amb aquestes premisses, molts estats europeus van adoptar una sèrie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (mitjançant privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació mitjançant la manipulació dels drets de duana. És a dir, el mercantilisme suggereix que el govern d'un Estat ha d'aplicar una política proteccionista sobre la seva economia, afavorint l'exportació i desafavorint la importació, sobretot a través de la imposició d'aranzels. És, doncs, un sistema d'anàlisi dels fluxos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El Mercat de canvi d'Avinyó va ser un dels primers mercats de divises de la història, establert en el Comtat Venassino durant el Papat d'Avinyó. La Borsa estava composta pels agents de les grans cases de banca italianes, que van actuar com a canviadors, així com intermediaris financers entre la Cambra Apostòlica i els seus deutors i creditors. El barri més pròsper de la ciutat d'Avinyó, on es van instal·lar els banquers, es va conèixer simplement com el Canvi. D'acord amb De Roover, «Avinyó es pot considerar una colònia italiana, ja que els banquers papals eren tots italians».Avignon va ser el primer cos legal per regular les transaccions fiduciàries: un estatut d'Avignon, de 1243, conté un paràgraf titulat De Litteris Cambii, «de lletres de canvi».", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Els mesos majors eren, en la societat preindustrial, sobretot en l'Antic Règim, els d'abril, maig, juny, és a dir: en els quals anava apropant-se el moment de la collita de cereals (més tardana com més al nord).Determinaven una alça dels preus atès que s'anaven acabant les reserves de la collita de l'any anterior, sobretot si havia estat escassa i es preveia que la collita per recollir també ho seria. Les deficients comunicacions i la inexistència d'un mercat lliure o d'institucions eficaces de previsió feien impossible evitar-ho. El fet que el pa fos la base principal de l'alimentació, agreujava més aquestes crisis alimentàries, ja que es convertia en objecte d'una demanda inelàstica: es demanda més com més pugi el seu preu (al contrari del que prediu la llei de l'oferta i la demanda per a qualsevol altre tipus de producte); ja que en ser l'aliment més barat (i ho segueix sent malgrat el seu encariment enfront d'uns altres com la carn, en un context d'escasíssima varietat en els aliments quotidians), és una decisió racional, encara que perversa per al funcionament del mercat, augmentar la quantitat de pa i disminuir la quantitat d'aquests altres aliments més cars en la dieta per compondre la mateixa quantitat de despesa monetària, sempre en el límit de la subsistència.L'escassetat i consegüent carestia determinava la reducció de l'alimentació de les capes populars, la gana i el descontentament social, que moltes vegades acabava produint conflictes, coneguts com a motins de subsistències, moltes vegades aprofitats políticament: Motí dels Gats (28 d'abril de 1699), Motí de Squillace (diumenge de rams de 1766), o la pròpia Revolució francesa (14 de juliol de 1789) es van iniciar en el final de la primavera i començament de l'estiu (en canvi, la Independència dels Estats Units, encara que se celebra el 4 de juliol, no té a veure amb cap protesta similar, com tampoc el Motí d'Aranjuez de 17 de març de 1808).", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general. També té lligams molt estrets amb la fabricació de les monedes físiques i la numismàtica.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La nova història del treball és una branca de la història laboral que se centra en l'estudi de les experiències dels treballadors, dones i minories. Està fortament influenciada per la història social.\nAbans dels anys 60, la majoria d'historiadors laborals de tot el món es van centrar en la història dels sindicats i de les lluites obreres. Als Estats Units, per exemple, els economistes laborals de la Universitat de Wisconsin van desenvolupar la disciplina acadèmica de la història del treball. L'objectiu fonamental de la investigació era el coneixement del desenvolupament dels mercats, sindicats i filosofies polítiques.\nA la dècada de 1950, els britànics i altres historiadors europeus van desenvolupar el camp de la història social per corregir els desequilibris estructurals que percebien en l'estudi de la història. Els historiadors socials no només pretenien ampliar l'estudi de la història, sinó centrar-la en les experiències de la gent comuna més que no en institucions o elits.\nHistoriadors socials britànics com E. P. Thompson, en particular, van tenir un impacte significatiu en els historiadors del treball nord-americans. Els estudiosos laborals a la dreta i a l'esquerra de l'espectre polític nord-americà van trobar difícil explicar l'augment del sindicalisme a finals del segle xix, i la història social va oferir almenys un nou enfocament per resoldre l'enigma. La història social també va arrelar alhora que la mà d'obra organitzada nord-americana començava a declinar. Per als estudiosos laborals d'esquerres, la història social va suggerir una nova manera de revitalitzar el moviment obrer dels Estats Units centrant l'atenció al marge dels líders i institucions conservadores, així com va esdevenir un mitjà perquè els investigadors es puguin relacionar amb els propis treballadors. Per a alguns, la nova història del treball va allunyar la disciplina de la història laboral de la perspectiva teòrica marxista que va veure els moviments sindicals en termes d'elits, classes i institucions (vegeu Rogin, 2002).\nEls crítics europeus i nord-americans de la \"nova història del treball\" acusen que els historiadors descurin ara les institucions i les elits. Argumenten que els líders i els sindicats amplien els objectius i valors dels treballadors tant com ells els reflecteixen. També remarquen que la \"nova història del treball\" té una tendència a ignorar les tendències i moviments culturals més grans i els desenvolupaments tecnològics que operen a un nivell més sistèmic que l'individu.\nEspecialment als EUA, molts joves historiadors laborals estan intentant una nova síntesi de les \"velles\" i \"noves\" històries del treball.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La refeudalització és un procés històric que es va donar a partir de la crisi del segle xiv a diferents parts d'Europa.El terme també s'aplica, al context de la teoria de l'esfera pública de Jürgen Habermas a determinats fenòmens de les societats contemporànies, quan s'atorguen certs privilegis a grups organitzats.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) és una entitat nascuda en el context del reformisme il·lustrat europeu. És un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració.\nAmb el nom complet de Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia y su Reino fou fundada el 1776 pel monarca Carles III d'Espanya, seguint a altres Societats d'Amics del País que la van precedir, com la Societat Bascongada d'Amics del País (1765) i la Reial Societat Econòmica Matritense d'Amics del País. En els primers anys, els membres pertanyien als estaments nobiliari i eclesiàstic.L'any 1777 es van redactar unes primeres constitucions o regles internes de la Societat. En 1778 s'envià l'esborrany dels estatuts al Consell de Castella. En 1785 s'aprovaren i publicaren els estatuts.\nLa societat protagonitzà la difusió del coneixement agronòmic al País Valencià a principis del segle xix. A mitjans del segle xix destacaren els seus esforços per impulsar la indústria sedera, així com per introduir nous cultius a l'agricultura, molts provinents d'Amèrica. Pel que fa la citricultura, va començar a impulsar-la a partir de 1845, quan el Comte de Ripalda introdueix uns empelts de mandarí, i a partir de 1849 se centra en assumptes referents a l'exportació de fruita i a l'aclimatació de noves varietats. Tot i el paper secundari de la societat en la consolidació del cultiu de la Taronja al País Valencià, l'impuls o la participació en determinades activitats de foment va repercutir positivament en la consolidació de l'agricultura al País Valencià.Els fets més rellevants de la Societat són la creació de la primera càtedra d'Agricultura en 1818; la participació a través del Marquès de Campo de la primera línia de ferrocarril a València en 1850; la creació en 1878 de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, (posteriorment Bancaixa), la del Jardí Botànic de València, la creació de l'Institut Taquigràfic en 1881 i l'organització de l'Exposició Regional Valenciana en 1867 i 1883. També publicaren un butlletí enciclopèdic amb informes sobre els premis i exposicions anuals, i es feia un balanç agrícola.El primer director de la RSEAPV va ser el Comte de Castrillo i Orgaz, i el director actual és Francisco Oltra Climent.\nAlguns personatges il·lustres que van formar part de la Societat foren Vicent Boix, Ciril Amorós, José Campo Pérez (Marquès de Campo), Antoni Josep Cavanilles, Juan Navarro Reverter, Mariano de Cabrerizo, Gregori Maians i Francesc Pérez Bayer.\nLes activitats més destacables de la Societat són les conferències, homenatges i publicacions. Han impartit conferències Juan Luis Cebrián, Ignacio Ramonet, Manuel Marín, Fernando Morán López, Marcelino Oreja Aguirre, Eduard Punset, Victoria Prego i moltes altres persones il·lustres.\nLa Biblioteca i l'Arxiu de la Societat tenen una important col·lecció d'obres i documents del segle xviii, destacant els fons de la Il·lustració valenciana. Alguns d'aquests documents han estat digitalitzats per la Universitat Politècnica de València i estan disponibles en xarxa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.\n\nL'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.\nAquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies com el liberalisme i socialisme, que configuraren el món contemporani.\nAquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.\nHi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La Revolució comercial va ser un període d'Europa d'expansió econòmica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del segle XIII fins principis del segle xviii. Va ser tingut com un èxit al segle xviii per la revolució industrial. Començant amb les Croades els europeus van descobrir les espècies, sedes i d'altres primeres matèries rares a Europa. Aquest desenvolupament va crear un nou desig per al comerç, el qual es va expandir en la segona meitat de l'edat mitjana. La nova formació d'estats europeus, a través de viatges, van ser a la recerca de rutes alternatives de comerç en els segles XV i XVI, el que va permetre a les potències europees construir grans i noves xarxes comercials internacionals. Les nacions també van buscar i van trobar noves fonts de riquesa. La Revolució comercial està marcada per un augment en el comerç en general, i en el creixement dels serveis financers, com ara la banca, les assegurances, i la inversió econòmica.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La revolució dels preus fou un procés d'inflació que es va donar entre la segona meitat del segle xv i la primera del segle xvii a l'Europa occidental. De mitjana, els preus es van multiplicar per sis durant 150 anys. Aquest nivell d'inflació correspon a l'1–1,5% per any, una taxa d'inflació baixa per a estàndards moderns, però considerablement alta donada la política monetària del segle xvi.En general, es considera que l'alta inflació era causada per l'entrada de grans quantitats d'or i plata provinent del Nou Món (incloent-hi Mèxic, Perú i la resta de l'Imperi Espanyol) a través de la Flota d'Índies. L'expressió fou encunyada per l'historiador Earl J. Hamilton l'any 1934.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Una Societat Econòmica d'Amics del País és un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració. En van aparèixer moltes a Espanya, incloses les colònies americanes, a partir de la segona meitat del segle xviii. També n'hi ha algunes, de creació anterior, a Irlanda i a Suïssa.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Societat industrial és el terme sociològic amb el qual es refereix a les societats amb estructura social moderna. Aquesta estructura es va desenvolupar als països occidentals que van desenvolupar la Revolució industrial, a partir de la transformació de la prèvia societat preindustrial o premoderna o agrària. També pot definir-se generalment com una societat de masses. L'evolució posterior permet a alguns autors parlar de societat postindustrial.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Societat postindustrial és un concepte proposat per diversos teòrics de la sociologia i l'economia per descriure l'estat d'un sistema social i econòmic que ha evolucionat segons uns canvis específics en la seva estructura que corresponen a un estadi de desenvolupament posterior al procés d'industrialització clàssic de la Revolució industrial (la societat industrial, estat posterior al de societat preindustrial). En una societat postindustrial s'ha produït una transició econòmica, que reestructura la societat sencera, entre una economia basada en la indústria a una altra basada en els serveis, una divisió del capital nacional i global (globalització) i una privatització massiva. El requisit previ d'aquest canvi són els processos d'industrialització i liberalització.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La societat preindustrial és la que correspon a les específiques característiques socials, i formes d'organització política i cultural que prevalien abans de la modernització pròpia de la Revolució industrial i el triomf del capitalisme, que van portar com a conseqüència la instauració d'una societat industrial. D'altra banda, la societat preindustrial s'entén com una societat complexa (civilització) pròpia d'un estadi d'evolució cultural superior a la denominada societat primitiva.\nEl concepte de societat preindustrial és àmpliament usat en les ciències socials, més que altres conceptes similars que poden tenir càrrega ideològica, enfront dels quals pot considerar-se com un terme \"lliure de valor\" (vegeu objectivitat). Per exemple, s'usa intercanviable amb societat tradicional, en La divisió del treball en la societat S'objecta a l'ús d'aquest terme que tradició implica estancament, amb el que es carrega el concepte. Marx, que va fundar teòricament el concepte, usava l'expressió societat precapitalista, que tampoc és un terme neutral, ja que implica que la transició al capitalisme és un desenvolupament inevitable o de progrés en la successió de les maneres de producció cap a un futur sense classes en la societat comunista. Altres sinònims són societat agrària i societat premoderna, tots dos derivats de Hegel i Marx. Encara que no són estrictament sinònimes, cadascuna amb el seu llinatge intel·lectual i mereixen tractament independent.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La terciarització és una transformació econòmica i social que afecta els països més desenvolupats des de l'última fase de la revolució industrial (tercera revolució industrial). No solament consisteix que la població ocupada en el sector terciari (serveis) passa a ser més nombrosa que la del sector secundari (indústria), sinó que la forma de treball pròpia d'aquest sector es difon per tots els altres, terciaritzant-los.\nPer exemple, en el canvi de les instal·lacions industrials: les grans i contaminants plantes de la segona revolució industrial (siderúrgia, indústria química), de gran impacte espacial i ecològic, es veuen sotmeses a la deslocalització (en benefici dels nous països industrialitzats, abans subdesenvolupats) i a la reconversió industrial posterior a la crisi industrial i energètica de 1973; el nou tipus d'indústria pròpia dels països més avançats s'allotjarà en moderns i nets polígons industrials o fins i tot parcs tecnològics integrats en l'espai urbà i els entorns universitaris, i aconsegueix la sinergia dels processos de recerca i desenvolupament.\nTambé es produeix un canvi en el tipus de treballador industrial i la formació que se li requereix, que ja no està vinculada a una formació professional rígida que determina la seva funció laboral fins a la seva jubilació, sinó flexible per permetre el canvi de lloc de treball, de sector professional i de nivell, no únicament en el sentit de la promoció laboral, sinó arribat el cas, en el del subempleu, en perspectiva individual, la qual cosa és denunciat com una erosió dels drets laborals col·lectius conquistats pel moviment obrer tradicional. Disminueix la proporció de treballadors de granota blava (operaris, tant sense especialitzar com especialitzats) en benefici dels treballadors de bata blanca (quadres), però sobretot es difuminen les diferències existents entre qualsevol d'ells i els treballadors de camisa i corbata que treballen en sector informàtic (tradicionalment administratius o llocs d'atenció al públic), de forma indistingible també amb els treballadors de la mateixa condició que poguessin fer-ho en una empresa comercial o de serveis (o fins i tot en determinats nivells d'una gran empresa agrícola), la qual cosa dona la justificació perquè alguns proposin la seva denominació com sector quaternari.\nEn menor mesura pot dir-se alguna cosa semblant de les activitats del sector primari (agrícoles, ramaderes, pesqueres i forestals), la mecanització de les quals i modernització produeix dràstics canvis en l'estructura laboral i en la forma tradicional de treball. El que sí que s'ha produït d'una manera molt notable és la terciarització de l'espai rural, que ha deixat de ser tan exclusivament agrari com havia estat tradicional, per allotjar tot tipus d'activitats econòmiques, siguin vinculades al seu mitjà com el turisme rural, o completament deslocalitzades com les que permet el teletreball.\nTambé es parla de terciarització en els usos de l'espai urbà, sobretot en els nuclis històrics i el centre de les ciutats, significant llavors la substitució d'habitatges (ús residencial) per usos turístics, comercials o administratius.\nNo ha de confondre's amb la tercerització (també anomenada externalització o subcontractació, anglès outsourcing), encara que és un fenomen econòmic i social contemporani i amb el que poden trobar-se-li connexions.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "Tesaurus (del grec antic, θησαυρός, Thesaurus) o casa del tresor és, a l'antiga Grècia, un edifici on es dipositen objectes de valor. El terme s'utilitza en particular per designar petits edificis religiosos on s'emmagatzemaven ofrenes a una deïtat. Sovint es troba en un santuari panel·lènic i té la forma d'un petit temple, amb vestíbul i sala principal.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La urbanització és el fenomen del creixement de les zones urbanes a conseqüència del desenvolupament de la societat i de l'expansió dels modes de vida urbans. Les Nacions Unides van predit que el 2008 la meitat de la població mundial viuria en àrees urbanes. El 2018 ja eren 55 % i les previsions per a 2050 són de 68%. La urbanització està estretament vinculada a la modernització, la industrialització i el procés sociològic de la racionalització. La urbanització pot descriure una situació específica en un temps establert, és a dir, la proporció de la població total o l'àrea en ciutats o pobles, o el terme per descriure l'augment d'aquesta proporció en el temps. Pel que la urbanització termini pot representar el nivell de relació urbana a la població en general, o pot representar la velocitat a la qual la proporció urbana va en augment.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El violari o violarium o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners. Per a rebre aquest dret s'ha d'haver lliurat un capital i l'obligació de pagar la pensió vitalícia és redimible. Trobem esments de violaris en documents catalans dels segles XI i XII i, fins i tot, aquest nom (vivolarium) és mencionat en textos occitans del segle X.Es desenvolupà com a tipus de préstec medieval durant la dècada dels anys 30 del segle XIV al Principat de Catalunya. Concebut com una forma de crèdit a llarg termini, concretament a dues vides. Mitjançant una formulació comercial, el violari intentava escapar de les restriccions eclesiàstiques que censuraven la usura. En aquest cas, el prestador rebia el nom de comprador i el prestatari de venedor. D'aquesta manera, l'objecte d'intercanvi era el dret del comprador de percebre una pensió durant dues vides. A canvi, el venedor rebia un préstec monetari. L'interès anual de les pensions se situaren en un primer moment en el 14,29%, si bé anaren baixant al llarg del segle xiv. En àrees urbanes les pensions solien consistir en entregues de numerari; en zones rurals, en canvi, a les pensions també s'hi preveien mitgeres de gra. El violari també tingué un interès fonamental en el desenvolupament de la fiscalitat pública, ja que molts municipis de Catalunya i la mateixa Diputació del General varen vendre títols per a avançar els diners.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "El cost de vida és un terme macroeconòmic que fa referència al cost mitjà de despeses en consum d'una llar o família en un lloc determinat. Aquest valor no es pot calcular només amb els índexs que mesuren la inflació, com l'índex de preus al consum. Tampoc no té en compte els ingressos d'aquesta llar, per això en alguns països, com per exemple a Espanya, hom prefereix parlar del poder adquisitiu de la llar o família, que és més alt com més elevada sigui la relació entre salari i els costos d'habitatge, transport, alimentació, etc.\nEl cost de vida permet comparar l'economia de diferents països o regions. Per exemple, el valor d'un euro és molt menor a Europa que als països del tercer món, que tenen un cost de vida molt menor. En general, els països del primer món tenen un cost de vida major que els del segon món, i aquest un de major que els del tercer món. No és tanmateix un signe de major desenvolupament econòmic. Per exemple, Alemanya i França són dos països a priori semblants quant a macroeconomia, però el cost de vida del primer en 2008 era de l'ordre d'un 30% més barat que el del segon.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Se sol associar a una emissió excessiva de moneda respecte a l'oferta de béns i serveis. Però aquesta interpretació només respon a una part dels processos inflacionaris, si bé aquests són precisament els més extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda és sinònim d'una pèrdua del seu valor.\nEl procés contrari a la inflació (és a dir, quan aquesta torna negativa) és la deflació.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants. Per aconseguir-ho, cal dividir el PIB d'un país entre la població d'aquest. El terme «per capita» (sense accent) és un llatinisme directament adoptat en català.", + "label": "Economia" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia. En l'enginyeria s'utilitzen coneixements de les matemàtiques, les ciències naturals, i d'altres ciències, obtinguts a través de l'estudi, l'experiència i la pràctica, són aplicats amb criteri i amb consciència al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econòmicament amb responsabilitat social i basats en una ètica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyers o enginyeres.L'American Engineers' Council for Professional Development (ECPD, el predecessor de l'ABET) defineix l'\"enginyeria\" com:\n\nEn els estudis des del punt de vista de l'enginyeria són vàlids alguns mètodes que no ho són als científics, ja que busquen l'obtenció de resultats reals, i es poden permetre aproximacions, valoracions segons l'experiència i aplicacions de diversos mètodes i coneixements (científic, experimental, etc.). Són molt importants els ordres de magnitud, per exemple, i el plantejament de preguntes i de respostes, ja que l'objectiu no és aconseguir el major nombre de xifres decimals d'un resultat sinó una solució a un problema real no plantejat científicament, i que pot tenir per resposta, per exemple, un \"sí\".", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Aforament és l'acció d'aforar és a dir reconèixer, pesar o mesurar gèneres o mercaderies.\nHistòricament el terme es refereix a finalitats fiscals per establir el pagament de drets de duana i fixar la tarifa que li és aplicable o l'import de l'exacció aranzelària.\nActualment el significat d'aforar és més ample i s'aplica a la determinació de qualsevol material sense importar amb quina finalitat es fa.\nA causa d'interferències gramaticals del castellà sobre el català, sovint s'empra la paraula aforament com a sinònim de la capacitat d'encabir persones en locals públics.\nEn enginyeria es fan servir els aforaments per calcular quina quantitat de producte hi ha aproximadament. Per això es calcula el volum del producte i se'n determina la densitat per poder conèixer el pes total. Com sovint els productes estan emmagatzemats amb una forma irregular es redueix aquesta forma a volums regulars i s'apliquen les fórmules geomètriques corresponents que acabaran donant el volum total aproximat. Per exemple, en rius i canals s'empra una estació d'aforament.\nEn alguns casos si hi ha discussió sobre la quantitat de producte aforat es pot recórrer a tornar a pesar-lo.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una aixeta, grifó o canella és una vàlvula que s'acciona manualment i que adaptada a l'orifici d'un recipient o a l'extrem d'una conducció, regula la sortida d'un fluid.\nLa paraula aixeta en català està documentada des de 1363 i és d'origen incert, probablement deriva del verb aixetar i aquest del llatí tardà ex-aptare (deslligar).\nHi ha diversos tipus de mecanismes que fan la funció d'una aixeta, en general consisteixen en un cos fix que disposa d'una peça interior accionada des de l'exterior, la qual pel seu moviment ja sia de rotació o de translació, permet o impedeix el pas de l'aigua o d'un altre fluid. L'aixeta també té un broc que dirigeix cap enfora el raig que surt.\nUn exemple d'aixeta per l'aigua de la llar amb la vàlvula de seient corresponent, consta de tija amb rosca i al final una volandera gran i gruixuda de cautxú, cuir o de goma que com mostra la imatge, en girar el comandament, tanca el conducte d'arribada i d'aquesta manera interromp el pas de l'aigua. Tradicionalment la peça de tancament era de cuir, per la qual cosa en certs països es coneix com a \"cuerito\", i en altres sabata, que també recorden aquest origen, tot i que actualment són de cautxú sintètic.\nTambé es fabriquen aixetes amb altres tipus de vàlvula. En llocs poc representatius (jardins, cotxeres) s'utilitzen aixetes amb vàlvula de bola. En les aixetes dels banys, s'utilitzen amb vàlvula de discs ceràmics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'atractor de Lorenz, concepte introduït per Edward Lorenz el 1963, és un sistema dinàmic determinista tridimensional no lineal derivat de les equacions simplificades de rotllos de convecció que es produeixen en les equacions dinàmiques de l'atmosfera terrestre.\nPer alguns valors dels paràmetres \n \n \n \n a\n ,\n b\n ,\n c\n \n \n {\\displaystyle a,b,c}\n el sistema exhibeix un comportament caòtic i mostra el que actualment s'anomena un atractor estrany, això va ser provat per W. Tucker el 2001. L'atractor estrany en aquest cas és un fractal de dimensió de Hausdorff entre 2 i 3. Grassberger (1983) ha estimat la dimensió de Hausdorff en 2.06 ± 0.01 i la dimensió de correlació en 2.05 ± 0.01.\nEl sistema apareix en làsers, en generadors elèctrics i en determinades rodes d'aigua. El model és un sistema de tres equacions diferencials ordinàries, conegudes com les equacions de Lorentz:\n\n \n \n \n \n \n \n d\n x\n \n \n d\n t\n \n \n \n =\n a\n (\n y\n −\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {dx}{dt}}=a(y-x)}\n \n \n \n \n \n \n \n d\n y\n \n \n d\n t\n \n \n \n =\n x\n (\n b\n −\n z\n )\n −\n y\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {dy}{dt}}=x(b-z)-y}\n \n \n \n \n \n \n \n d\n z\n \n \n d\n t\n \n \n \n =\n x\n y\n −\n c\n z\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {dz}{dt}}=xy-cz}\n on a s'anomena el Nombre de Prandtl i b s'anomena el nombre de Rayleigh.\n\n \n \n \n a\n ,\n b\n ,\n c\n >\n 0\n \n \n {\\displaystyle a,b,c>0}\n , però és normalment \n \n \n \n a\n =\n 10\n \n \n {\\displaystyle a=10}\n , \n \n \n \n c\n =\n 8\n \n /\n \n 3\n \n \n {\\displaystyle c=8/3}\n i b és variat. El sistema exhibeix un comportament caòtic per a \n \n \n \n b\n =\n 28\n \n \n {\\displaystyle b=28}\n però mostra òrbites periòdiques per a altres valors de b, per exemple, amb \n \n \n \n b\n =\n 99.96\n \n \n {\\displaystyle b=99.96}\n es converteix en un nus tòric anomenat T (3,2).\nLa forma de papallona de l'atractor de Lorenz pot haver inspirat el nom de l'efecte papallona en la teoria del Caos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Audio Engineering Society (AES) és la major associació mundial d'enginyers de so. Fundada en 1948, organitza conferències internacionals, edita una revista científica (JAES, des de 1953, al principi amb 4 números, a partir del 1971 amb 10 números a l'any) i elabora normes i recomanacions per a l'àmbit de l'enginyeria d'àudio.\nLa seu principal de l'associació es troba en Nova York, tenint seccions en 41 regions geogràfiques de la Terra.\nEstàndars més importants: \nAES3 (també conegut com a AES/EBU) per a la interconnexió d'àudio digital\nAES10 (també conegut com a MADI) per a la interconnexió d'àudio digital multicanal\nAES11 per a la sincronització d'àudio digital\nAES17 per a la mesura de paràmetres acústics en equipament \nFormat d'intercanvi de fitxers AES31\nAES42 per a micròfons amb interfície digital\nAES47, AES51 i AES53 per enviar dades d'àudio digital AES3 a través de xarxes de mode de transferència asíncrona\nAES48 sobre interconnexions; pràctiques de connexió a terra i CEM; i blindatges de connectors en equips d'àudio que contenen circuits actius\nAES64 per a enregistraments d'àudio mecànics de groove gruixut\nAES67 per a la interoperabilitat d' àudio sobre IP", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Enginyeria de Biosistemes (o també Enginyeria Biològica als EUA) és un camp de l'enginyeria que integra la ciència i disseny d'enginyeria amb les ciències biològiques, ambientals i agrícoles. Representa una evolució de la disciplina d'Enginyeria Agrícola i s'aplica a tots els organismes vius (però sense incloure generalment aplicacions biomèdiques, que és el regne de l'enginyeria biomèdica). En moltes institucions als EUA, Enginyeria de Biosistemes és sinònim d'Enginyeria Biològica. En algunes institucions, Enginyeria de Biosistemes es considera un terme més ampli que inclou l'Enginyeria Agrícola i l'Enginyeria Biològica.\nAlgunes àrees programàtiques són: producció de bioenergia; desenvolupament de biosensors; enginyeria ambiental i ecològica; processament d'aliments i seguretat alimentària; enginyeria agrícola (maquinària, reg, emmagatzematge), tractament i gestió de l'aigua (incloses els mesuraments d'agents patògens, productes químics i altres contaminants).\nABET (junta d'acreditació per a l'enginyeria amb seu als Estats Units) considera nivell B.S. els programes acadèmics sota l'àmbit d'Enginyeria Biològica. Les societats professionals que donen suport Enginyeria de Biosistemes als EUA inclouen: ASABE(Societat Americana d'Enginyers Agrícoles i Biològiques) i l'IBE (Institut d'Enginyeria Biològica).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una brida és un element que uneix dos components d'un sistema de canonades, permetent ser desmuntat sense operacions destructives, gràcies a una circumferència de forats a través dels quals es munten perns d'unió. Està formada per l'ala, el coll, diàmetre de perns, cara.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria del buit s'ocupa dels processos tecnològics, les tècniques i l'equipament que utilitzen el buit o les pressions ultrabaixes per aconseguir més bons resultats que els que s'obtindrien sota la pressió atmosfèrica normal. Les aplicacions més difoses de la tecnologia del buit són: \nRecobriment amb carbur de crom pirolític (PCC Coating)\nManipulació d'objectes mitjançant urpes de buit\nVidre antireflector\nAcoloriment del vidre\nImpregnació al buit\nRecobriment al buit\nAssecat al buitLes màquines de pintar al buit (metal·litzats,vacuum coater) són capaces d'aplicar diferents tipus de recobriments de metall, vidre, plàstic o superfícies de ceràmica i proporcionen millor qualitat, gruix i uniformitat de color que altres mètodes. Les assecadoras al buit estan disponibles en materials delicats i estalvien quantitats significatives d'energia a causa de les baixes temperaturas d'assecat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un capturador de massa és un dispositiu teòric previst per desaccelerar una massa de material, generalment en el context del transport espacial. Un objecte gran col·locat a l'espai amb forma cònica impediria que altres objectes es precipitessin cap al centre de la part posterior d'aquest. Aquests altres objectes no tornarien a rebotar a l'espai perquè petites restes d'impactes anteriors amb el captador de massa formarien un recobriment similar al regolit, que absorbiria l'impacte i desacceleraria l'objecte fins a la velocitat del capturador de massa. El transport interestel·lar de materials a granel seria una font potencial de demanda per a la construcció d'un capturador de masses (per exemple, mineral extret de la Lluna o asteroides originalment accelerats en una trajectòria que interceptés el capturador de masses per part d'una catapulta electromagnètica). Aquest dispositiu va ser proposat el 1978 per Thomas A. Heppenheimer.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una catapulta electromagnètica és una obra hipotètica d'enginyeria, igual que l'ascensor espacial, que permetria abaratir el cost dels llançaments a òrbita.\nEl concepte és molt simple: es tracta d'una rampa de gran longitud en la qual, mitjançant camps magnètics, s'accelera l'objecte que es desitja posar en òrbita. Les tècniques propostes poden ser ben la del canó de Gauss o bé la del canó electromagnètic. La seva realització en la pràctica, no obstant això, no és tan senzilla.\nEl primer inconvenient és la construcció de la catapulta. Es tracta d'una obra de diversos quilòmetres de longitud al llarg de la qual s'ha de mantenir una inclinació constant i s'han de disposar els elements que permetin generar el camp magnètic. És doncs, una obra d'enginyeria de gran envergadura i, per tant, notablement cara.\nEl segon problema és l'acceleració necessària per posar el cos en òrbita. En una catapulta espacial es prescindeix de l'ús de coets impulsors, per la qual cosa el cos ha de sortir amb la velocitat necessària per aconseguir l'òrbita. Aconseguir una velocitat tan alta en uns pocs quilòmetres exigeix acceleracions que poden arribar a ser de l'ordre de milers de g, la qual cosa les fa inviables per llançar éssers humans (fins i tot elements mecànics sensibles poden resultar danyats). Les acceleracions poden reduir-se augmentant la longitud de la catapulta, però això augmentaria la dificultat de la seva construcció.\nUn tercer problema és l'atmosfera. Velocitats de sortida tan altes impliquen fregaments molt elevats, semblants als quals sofreix un vehicle que realitza el seu reentrada en l'atmosfera, amb els problemes que això implica quant a les temperatures. Es podria minimitzar aquest problema situant la catapulta en llocs alts, on l'atmosfera és menys densa, però per facilitat d'ús seria convenient que el dispositiu es trobés en zones properes a l'equador, la qual cosa limita el nombre possible d'emplaçaments idonis. Un d'aquests llocs seria l'altiplà andí a Sud-amèrica.\nA causa dels inconvenients derivats de l'atmosfera i de les altes acceleracions (que impedeixen el llançament d'éssers vius i, per extensió, d'astronautes) la catapulta sembla un mitjà poc adequat per sortir de la Terra.\nMalgrat aquestes dificultats, les utilitats d'una possible catapulta electromagnètica en la Terra són molt variades, per exemple, per posar satèl·lits en òrbita, llançar sondes no tripulades a l'espai exterior, llançar les peces o materials per construir estacions espacials o edificis lunars, llançar material radioactiu d'alta activitat dirigit a planetes inhabitables que segur mai trepitjarem com Júpiter, com a arma per poder llançar projectils dirigits cap a algun asteroide que posi en perill l'existència a la terra.\nUna utilització i emplaçament més lògics para la catapulta seria la posada en òrbita de minerals en brut o de metalls des de la Lluna. Els avantatges són varis: d'una banda la gravetat lunar és molt menor que la terrestre, la qual cosa facilita la posada en òrbita de materials mitjançant aquest mètode; d'altra banda, la Lluna manca d'atmosfera, evitant els problemes de fregament i escalfament. De fet, la Lluna ha estat considerada ja des dels primers treballs de Tsiolkovsky com un port intermedi en els viatges interplanetaris dins del sistema solar i els optimistes plans de la NASA en els anys 1960 ja incloïen bases mineres i catapultes en la seva superfície. Encara que és molt probable que per llançar el material necessari per construir això en la lluna d'una manera rendible faci mancada primer tenir una catapulta electromagnètica a la terra.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La paraula ceràmica deriva del vocable grec keramos, l'arrel sànscrita significa \"cremar\". En el seu sentit estricte es refereix a l'argila en totes les seves formes. No obstant això, l'ús modern d'aquest terme inclou tots els materials inorgànics no metàl·lics que es formen per acció de la calor. Fins als anys 1950, els materials més importants van ser les argiles tradicionals, utilitzades en terrisseria, maó, rajola i similars, juntament amb el ciment i el vidre. També pot buscar-se la història del rakú, singular tècnica mil·lenària oriental. Històricament, els productes ceràmics han estat durs, porosos i fràgils. L'estudi de la ceràmica consisteix en una gran extensió de mètodes per mitigar aquests problemes i accentuar les potencialitats del material, així com oferir usos no tradicionals. Això també s'ha buscat incorporant a materials compostos com és el cas dels cermets, que combinen materials metàl·lics i ceràmics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El codi QR (sigla provinent de l'anglès Quick Response, és a dir resposta ràpida) és un sistema per a emmagatzemar informació que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel·ligent, sovint un telèfon mòbil. \nEl codi QR és una evolució del codi de barres cap a dues dimensions (2D), comparable amb altres codis 2D, com Data Matrix i Aztec Code (quadrats), PDF417 (rectangles) o MaxiCode (hexàgons).\nUn codi QR pot contenir dades de qualsevol format informàtic que càpiguen al seu espai. Molts codis QR contenen adreces web (URL). Altres exemples d'ús són sistemes de pagament, bitllets d'entrada o certificats administratius.\nUn codi QR pot recuperar dades danyades, fins a un cert grau.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Coll d'ampolla paraula emprada en enginyeria per referir-se al fenomen que afecta el rendiment o la capacitat d'un sistema sencer per la limitació d'alguns components d'aquest sistema.Per exemple: en el món de xarxes informàtiques si en un commutador de xarxa hi ha trànsit de dades entrant de 2 Gbps i sortint de només d'1 Gbps el commutador és el coll d'ampolla en aquest punt de la xarxa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El cop d'ariet o Impuls de Jukovski, anomenat així per l'enginyer rus Nikolai Jukovski, és juntament amb la cavitació el principal causant d'avaries a les canonades i instal·lacions hidràuliques.\nEl cop d'ariet s'origina pel fet que el fluid és lleugerament elàstic (tot i que en diverses situacions es pot parlar de fluid no compressible). En conseqüència, quan es tanca bruscament una vàlvula o una aixeta instal·lada a l'extrem d'una canonada de certa longitud, les partícules de fluid que s'han detingut són empeses per les que venen immediatament darrere i que segueixen encara en moviment. Això origina una sobrepressió que es desplaça per la canonada a una velocitat que pot superar la velocitat del so en el fluid. Aquesta sobrepressió té dos efectes: comprimeix lleugerament el fluid, reduint el seu volum, i dilata lleugerament la canonada.\nQuan tot el fluid que circulava per la canonada s'ha detingut, cessa l'impuls que la comprimia i, per tant, aquesta tendeix a expandir-se. D'altra banda, la canonada que s'havia eixamplat lleugerament tendeix a reprendre la seva dimensió normal. Conjuntament, aquests efectes provoquen una altra ona de pressió en el sentit contrari. El fluid es desplaça en direcció contrària però, en estar la vàlvula tancada, es produeix una depressió pel que fa a la pressió normal de la canonada. Al reduir la pressió, el fluid pot passar a estat gasós formant una bombolla mentre que la canonada es contrau. En arribar a l'altre extrem de la canonada, si l'ona no es veu dissipada, per exemple, amb un dipòsit a pressió atmosfèrica, es reflectirà sent mitigada progressivament per la mateixa resistència a la compressió del fluid i la dilatació de la canonada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "De Architectura és un llibre cabdal de l'arquitectura romana, escrit per Marc Vitruvi Pol·lió vers l'any 20 aC, recollint la seva experiència professional al final de la seva vida. Segons tots els indicis, va escriure l'obra en una data posterior al 27 aC, quan August fou proclamat emperador, ja que el compendi de llibres pretenia servir de referència al Cèsar perquè pogués jutjar els diversos edificis erigits i aquells que pogués erigir en el futur; i abans de l'11 aC, perquè esmenta com a viva Octàvia, la germana d'August, que va morir en aquest any.És el tractat sobre arquitectura més antic que es conserva i va ser pres pels arquitectes renaixentistes com a referència de primera mà per al coneixement de les manifestacions arquitectòniques de l'antiguitat grecollatina. D'ell només han arribat els seus texts, ja que les il·lustracions originals, a les que durant els llibres fa constant referència, s'han perdut.\nEl seu tractat constitueix un compendi d'altres texts, moltes vegades monogràfics sobre edificis hel·lenístics, als autors dels quals, especialment a Hermògenes, menciona amb freqüència, però també documenta alguns aspectes de la tradició arquitectònica de la República i dels inicis de l'imperi, amb una especial atenció als problemes constructius i tècnica de l'arquitectura.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En enginyeria civil s'anomena desmunt (o també terrabuit, en oposició a terraplè) a l'excavació de terra que es realitza en un determinat entorn per tal de rebaixar la rasant del terreny, reduint així la seva línia de cota i aconseguint formar un pla de suport adequat per a executar una obra.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un difusòmetre de radar (de vegades anomenat escatòmetre ) es va dissenyar per a determinar la \"secció eficaç normalitzada de radar\" (sigma-0) de la superfície de la Terra. Els difusòmetres operen transmetent un impuls d'energia de microones contra la superfície de la Terra, i mesurant l'energia reflectida. Una mesura separada de la potència només en soroll es fa i se substrau de la mesura del \"senyal de soroll\" i així es determina la potència del senyal backscatter. La secció Sigma-0 es computa a partir del mesurament de potència del senyal usant l'equació de \"blanc distribuït\" del radar.\nLes aplicacions principals de la difusometria espacial han estat les mesures de vent prop de la superfície sobre un oceà. Combinant els mesuraments de sigma-0 de diferents angles d'azimut, el vector vent prop de la superfície sobre la superfície oceànica es pot determinar fent servir un model de funció geofísica (GMF) relacionant vent i difusometria. Els mesuraments dinamomètrics de vent són particularment útils per a monitorar huracans. Les seves dades s'apliquen a l'estudi de la vegetació tropical, humitat del sòl, gel polar, canvi climàtic global.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La dinàmica de sistemes és una metodologia que intenta l'aproximació a la modelització de la dinàmica de sistemes complexos, com les poblacions biològiques o els sistemes econòmics, en els quals les parts interaccionen enèrgicament unes amb unes altres. Fou creada a principis de la dècada de 1960 per Jay Forrester, de la MIT Sloan School of Management (Escola d'Administració Sloan, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts) amb l'establiment del MIT System Dynamics Group (Grup de dinàmica de sistemes de l'I.T. de Massachusetts). En aquesta època havia començat a aplicar el que havia après amb sistemes elèctrics a tota classe de sistemes.\nEl que distingeix la dinàmica de sistemes d'altres aproximacions a l'estudi dels mateixos problemes, és l'ús de bucles de realimentació. La construcció de models per la dinàmica de sistemes parteix de la distinció essencial entre dipòsits i fluxos. Amb aquests elements s'edifiquen models que descriuen sistemes connectats internament per bucles de realimentació; sistemes que mostren el caràcter no lineal que hom sol trobar en els problemes del món real. Cal l'ús d'ordinadors perquè, sense una gran capacitat de càlcul mecànic, no és possible provar, depurar i utilitzar els models formulats sobre el paper.\nUn model permet, en la mesura de la seva validesa, simular el comportament del sistema que representa, per exemple una ciutat en creixement, i detectar problemes pràctics amb l'antelació que cal per a intervenir.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El disseny modular — o «la modularidad en el disseny» — és el disseny basat en la modulació reticular d'espais que permetin optimitzar el temps de construcció i a causa que són transportables, desarmables i reorganizables permeten impulsar múltiples funcionalitats i la seva reutilització en generar un nou ús diferent al que van ser fabricats.\nUn sistema modular es pot caracteritzar pels següents paràgrafs:\n\nPartició funcional en discrets mòduls escalables i reutilitzables que consisteix en aïllats, autònoms elements funcionals\nÚs rigorós d'interfícies modulars ben definides, incloent descripcions orientat a objectes de la funció del mòdul\nFacilitat de canvi aconseguir transparència tecnologia i, a la mesura del possible, fer ús d'estàndards industrials per a interfícies clauA més de la reducció en els costos (a causa d'una menor personalització, i menys temps d'aprenentatge), i la flexibilitat en el disseny, la modularidad ofereix altres beneficis com en incrementar (l'addició d'una nova solució amb només connectar un nou mòdul), i l'exclusió. Exemples de sistemes modulars són els automòbils, els ordinadors i edificis de gran altura. Exemples anteriors són els telers, els sistemes de senyalització del ferrocarril, centrals telefòniques, els òrgans de tubs i sistemes de distribució d'energia elèctrica. Les computadores utilitzen la modularidad per superar les demandes canviants del client i poder realitzar el procés de fabricació més d'adaptació al canvi (veure Programació modular).\nEl disseny modular és un intent de combinar els avantatges de l'estandardització (alt volum normalment és igual als baixos costos de fabricació) amb els de personalització. Un aspecte negatiu a la modularidad (i això depèn del grau de modularidad) és que els sistemes modulars no estan optimitzats per al rendiment. Això és generalment a causa del cost de la col·locació de les interfícies entre els mòduls.Assemblatge modular", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En enginyeria, l'electromecànica és la combinació de les ciències de l'electromagnetisme de l'enginyeria elèctrica i la ciència de la mecànica. La mecatrònica és la disciplina de l'enginyeria que combina la mecànica, l'electrònica i la tecnologia de la informació, entre altres coses, com programació a nivells elevats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'energia exosomàtica és un tipus d'energia del qual es beneficia especialment l'ésser humà i que té la característica que s'utilitza fora del propi cos. Per exemple, en cuinar aliments, utilitza una font energètica (llenya, carbó, gas natural, electricitat) no directament com a aliment, d'on obtindrà pròpiament l'energia (calories) i nutrients per viure, sinó únicament per a coure i modificar aquest aliment. L'energia dels aliments consumits, en canvi, és energia endosomàtica.L'ús d'energia exosomàtica forma part de la cultura humana des del primer ús del foc (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se) al paleolític. La tecnologia, la societat, el consum i la manera de viure ha canviat molt; especialment a la cultura occidental; des d'aleshores. A la societat contemporània occidental l'ús d'energia exosomàtica ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes 110 vegades més respecte al paleolític.L'energia exosomàtica inclou l'electricitat i totes les fonts per a obtenir-la (centrals hidràuliques, tèrmiques, nuclears, petroli, energia solar, etc.), a més de l'energia tèrmica (energia solar, llars de foc, etc.), les diferents energies de transformació (d'electricitat a llum, fred o calor, per exemple), etc. Comporta la construcció de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'ús de vehicles, rentadores, ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i econòmic) com els residus generats són elevats i hi ha risc de contaminació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria enertrònica o la enertrònica és la combinació sinèrgica de l'enginyeria mecànica, l'enginyeria electrònica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari, orientada al desenvolupament i implementació de projectes energètics, amb especial èmfasi a tots els aspectes elèctrics. Possibles aplicacions són les energies renovables, xarxes de distribució energètica intel·ligents, vehicles elèctrics, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un enginyer o enginyera és una persona professional de l'enginyeria i que per tant es dedica a aplicar conjuntament el coneixement científic, la tecnologia i l'enginy en un context social i ambiental específic real i amb uns recursos determinats. Poden dissenyar materials, estructures, espais, serveis, productes i sistemes tot tenint en consideració múltiples aspectes com per exemple la funcionalitat, la seguretat i el cost econòmic. La paraula «enginyer» deriva de les arrels llatines ingeniare ('planejar', 'elaborar', 'idear', 'arreglar') i ingenium ('intel·ligència', 'creativitat').Els enginyers i les enginyeres tenen amplis coneixements de ciències pures i de ciències aplicades, i el seu treball en recerca i desenvolupament és diferent que el que duen a terme els científics, els quals fan recerca bàsica.\nLa seva feina forma l'enllaç entre les descobertes científics i les seves aplicacions subseqüents a les necessitats humanes i la qualitat de vida.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria inversa és el procés d'analitzar quelcom en detall (un accessori mecànic, un component elèctric, programari informàtic, etc.) amb la fi de determinar com està fet, què el fa funcionar i com ha estat fabricat, amb la intenció de construir un nou enginy o aplicació que faci exactament el mateix que el dispositiu examinat, però sense copiar res de l'original.\nAquest mètode és denominat enginyeria inversa perquè inverteix el procés natural de l'enginyeria, que consisteix a utilitzar dades tècniques i plantejar idees per a aconseguir un resultat final adequat. En l'enginyeria inversa es parteix d'un producte acabat per a indagar sobre el seu funcionament intern.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "EMC (Enhanced Machine Controller) és un programari per al control de màquines-eina i robots creat pel NIST (National Institute of Standards and Technology)amb el suport de la General Motors. La nova versió, EMC2, amb llicència GPL, ofereix funcionalitats addicionals interessants, com HAL (Hardware Abstraction Layer), capacitat de programació com a Autòmat Programable Industrial (PLC, Programmable Logic Controller), etc. Per a afegir-li aquesta darrera funcionalitat, s'ha utilitzat el treball del projecte de PLC obert ClassicLadder. Hi ha una distribució BDI (Brain Dead Install), que instal·la una distribució Debian de GNU/Linux, els patches necessaris i l'EMC. Abans d'instal·lar-lo i a tall d'avaluació, es pot fer servir la distribució CoolCNC que s'executa des de CD. Admet el llenguatge G-code (RS274) habitual en CNC (Computer Control Numerical). Per a aplicacions simples permet utilitzar el port paral·lel de l'ordinador personal per al control de motors pas a pas o de servomotors. Té una interfície gràfica per a la interacció de l'operari amb la màquina.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'entorn de treball o marc de treball és Infraestructura de programari que, en la programació orientada a objectes, facilita la concepció de les aplicacions mitjançant la utilització de biblioteques de classes o generadors de programes. En l'àmbit de l'enginyeria i de la informàtica, encara sovint s'utilitza la paraula anglesa no normalitzada de framework.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una escala mecànica o elèctrica és un dispositiu de transport, que consisteix en una escala inclinada, amb esglaons que es mouen cap amunt o cap avall, mantenint la mateixa \"geometria relativa\" entre ells i també amb un passamà de cautchú, mentre es mouen respecte al que els envolta.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Estat de l'art, és un anglicisme derivat de l'expressió state of the art (literalment estat de l'art), utilitzat per a la investigació-acció. L'expressió anglesa es pot traduir al català també com a \"capdavanter\", \"l'últim\" o \"[el més] avançat\"; per exemple, state of the art technology es tradueix dins del context cultural hispà, és a dir, no literal, com a \"tecnologia punta\" o \"tecnologia de punta\", \"l'últim en tecnologia\" o \"tecnologia d'avantguarda\". També es pot dir més fàcilment en el cas d'assajos, \"l'estat d'aquesta temàtica actualment i els seus avanços\".\nDins de l'ambient tecnològic industrial, s'entén com a \"estat de l'art\", \"estat de la tècnica\" o \"estat de la qüestió\", tots aquells desenvolupaments d'última tecnologia realitzats a un producte, que han estat provats en la indústria i han estat acollits i acceptats per diferents fabricadores.\nEn anglès, la frase va unida amb guions quan s'utilitza com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En català no es compleix aquesta convenció, encara que pot aplicar-se igualment.\nEn el camp de la propietat industrial, especialment en el camp de les patents, se sol denominar Estat de la Tècnica o \"prior art\". Es defineix mitjançant tot allò que ha estat publicat, ja sigui al país on es busca la patent o a tot el món, abans de la data de sol·licitud de la patent.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un estel, grua, catxerulo, miloca, milotxa o milorxa, cometa, caputxó (sense canyes), caputxí, passavolant o quan és llarguer bacallà a Tarragona és una màquina simple, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent. Sol ser fet de seda, paper o material sintètic lleuger, estès mitjançant una estructura de canyes o alguna altra matèria, i que es controla amb un o diversos fils.\nÉs un artefacte volador més pesat que l'aire (aerodina), que vola gràcies a la força del vent ia un o diversos fils que la mantenen des de terra en la seva postura correcta de vol. És un joc tradicional, però també es realitzen competicions d'estels en què concorren principalment adults; des de 1980 es fan concursos a l'antiga usança en què intervenen centenars de participants.\nÉs molt comú veure'ls en mans de nens, ja que principalment van ser creades per a ells.\nA causa de la seva pròpia construcció l'habitual és desplegar els estels en llocs oberts i ventosos, com ara descampats o platges.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'European BEST Engineering Competition (EBEC) és una competició anual d'enginyeria organitzada per la Board of European Students of Technology (BEST). La EBEC es realitza a 32 països diferents amb la missió de desenvolupar els estudiants oferint-los l'oportunitat de desafiar-se en resoldre un problema teòricament o de forma pràctica. Els estudiants formen equips de quatre i han de resoldre un problema interdisciplinari de Team Design o un Case Study. Està adreçat a estudiants de tots els camps de les enginyeries.A Catalunya, es realitza a càrrec del grup local de BEST-UPC, vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya dins de l'anomenada Week of Engineering Competition.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La fallada estructural és la pèrdua de la capacitat de sostenir o transmetre la càrrega relativament a un component o un membre de l'interior d'una estructura o l'estructura mateixa.\nLa fallada estructural comença quan el material és dut al límit de la seva capacitat, i això provoca fractures i deformacions excessives.\nEl límit de l'esforç a la ruptura del material, el component o el sistema representa el valor màxim de la seva capacitat portadora.\nQuan s'assoleix aquest límit, es provoquen danys al material, i la seva capacitat portadora queda reduïda permanentment, significativa i ràpida.\nEn un sistema ben projectat, uns danys localitzats no haurien de causar un esfondrament immediat ni progressiu de l'estructura sencera. El límit de ruptura del material és una de les condicions que cal tenir en compte durant el disseny i el projecte estructural.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La fiabilitat humana és una disciplina que forma part del camp de la fiabilitat de sistemes, en la mesura que l'home pot ser considerat com a part integrant d'un sistema.\nEs considera que el component humà és d'una complexitat molt més gran que qualsevol altre component i, per tant, les tècniques aplicables a l'estudi de la fiabilitat humana o, complementàriament, de l' error humà són específics i integren aspectes psicològics i organitzacionals a les tècniques matemàtiques habituals.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La fórmula de Chézy, desenvolupada per l'enginyer francès Antoine de Chézy (conegut internacionalment per la seva contribució a la hidràulica dels canals oberts) i presentada en 1769, és una fórmula que permet obtenir la velocitat mitjana en la secció d'un canal i estableix que:\n \n \n \n v\n =\n χ\n \n \n R\n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle v=\\chi {\\sqrt {Rj}}}\n \non:\n\n \n \n \n v\n \n \n {\\displaystyle v}\n velocitat mitjana en \n \n \n \n [\n m\n \n /\n \n s\n ]\n \n \n {\\displaystyle [m/s]}\n \n\n \n \n \n χ\n \n \n {\\displaystyle \\chi }\n coeficient de rugositat en \n \n \n \n [\n \n m\n \n 1\n \n /\n \n 2\n \n \n \n /\n \n s\n ]\n \n \n {\\displaystyle [m^{1/2}/s]}\n \n\n \n \n \n R\n \n \n {\\displaystyle R}\n radi hidràulic en metres,\n\n \n \n \n j\n \n \n {\\displaystyle j}\n el pendent longitudinal de la solera o fons del canal.També se sol utilitzar per calcular cabal màssic en la forma:\n\n \n \n \n Q\n =\n χ\n S\n \n \n R\n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle Q=\\chi S{\\sqrt {Rj}}}\n \non: \n\n \n \n \n Q\n \n \n {\\displaystyle Q}\n Cabal màssic en \n \n \n \n [\n \n m\n \n 3\n \n \n \n /\n \n s\n ]\n \n \n {\\displaystyle [m^{3}/s]}\n \n\n \n \n \n S\n \n \n {\\displaystyle S}\n secció del canal en \n \n \n \n [\n \n m\n \n 2\n \n \n ]\n \n \n {\\displaystyle [m^{2}]}", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les geomembranes són làmines geosintètiques que asseguren l'estanquitat d'una superfície. Normalment es fan servir per posar remei a les pèrdues d'aigua per infiltració o per evitar la migració dels contaminants al sòl.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un georadar, radar de penetració de terra, GPR o radar inferior es fa servir per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del sòl. El GPR utilitza ones electromagnètiques i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicació s'hi va realitzar el 1929 a Àustria per determinar el gruix d'una glacera. La mateixa tecnologia va ser utilitzada, per exemple, a l'Àrtic per a determinar el gruix del glaç i poder avaluar així si un avió podia aterrar-hi al damunt. Un GPR també es fa servir per a investigar les propietats de les capes del sòl. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en geofísica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La incineració és una tècnica de transformació de la matèria per l'acció del foc: «incinerar» vol dir 'reduir a cendres'.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'índex d'octà és una magnitud que mesura la velocitat de detonació d'un combustible líquid en unes condicions d'anàlisi estàndard. És una mesura de la qualitat del combustible estudiat.\nÉs una propietat essencial en els carburants utilitzats en els motors d'encesa per desenvolupament d'arc voltaic entre els elèctrodes de les bugies i que segueixen un cicle termodinàmic en el qual el seu comportament s'assembla al descrit pel Cicle Otto.\nEn general, l'eficàcia del motor augmenta amb alts índexs de compressió, però només mentre el combustible utilitzat suporti aquest nivell de compressió sense patir combustió prematura o detonació.\nA l'Estat espanyol la normativa que regula la determinació del nombre o índex d'octà és UNE-EN ISO 4264", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat. Conté d'un costat les xarxes de transport, d'energia, d'aigua neta i residual, de telecomunicació, i d'un altre costat els edificis de serveis d'interés general (escoles, hospitals, ports i aeroports, parlaments, depuradores, casernes, magatzems de provisions estratègiques).Es tracta d'obres de gran envergadura per a les quals només una col·lectivitat sol tenir les mitjans. Molta infraestructura és per tant obra pública, com que per imperatiu de servei públic, es vol garantir l'accés igual i universal per a tots els ciutadans. Tot i això, segons la ideologia vigent, de vegades s'opta per a la privatització de serveis o per a un sistema mixt. La infraestructura privatzada no pot oferir serveis que no són rendibles i entra en conflicte amb l'imperatiu de servei universal. La construcció, per exemple, d'una carretera o un ferrocarril cap a un poble aïllat mai no serà rendible quan una autopista entre dues metròpolis ho és, igualment com el manteniment d'una capacitat de llits d'emergència a una unitat de cures intensives que només serveix unes poques setmanes en situacions d'epidèmia. Sempre queda un risc que s'acabi privatitzant la infraestructura què és rendible i se socialitzi el què no ho és.La infraestructura és dissenyada, administrada i mantinguda per un cos de professionals especialitzats en enginyeria civil, arquitectura, urbanisme, ecologia, etc. Si fins fa poc l'impacte social, sanitari i ecològic no era gaire pres en consideració per la preponderància de l'imperatiu econòmic, avui en dia en societats avançades es necessita més: un planejament territorial multifuncional, estudis d'impacte ambiental i càlcul dels costs indirectes d'entre altres l'impacte en la salut (soroll, pol·lució…) i la destrucció d'ecosistemes naturals.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una instal·lació constructiva és qualsevol tipus de xarxa o equip fix que permet el subministrament i operació dels serveis que ajuden els edificis a complir les funcions per a les quals han estat dissenyats. La majoria d'edificis tenen instal·lacions, ja siguin habitatges, fàbriques, hospitals, etc., Que en alguns casos són específiques de l'edifici al qual serveixen. Les instal·lacions porten, distribueixen i/o evacuen l'edifici matèria, energia o informació, de manera que poden servir tant per al subministrament i distribució d'aigua o electricitat com per a la distribució d'aire comprimit, oxigen o formar una xarxa telefònica o informàtica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La instrumentació és la branca de l'enginyeria que s'ocupa de la mesura i el control. Un instrument és un dispositiu que mesura o manipula variables com flux, temperatura, nivell, o pressió. Els instruments inclouen moltes formes d'actuar sobre els sistemes mecànics que poden ser tan simples com a vàlvules i transmissors, i tan complexes com als analitzadors. Els instruments sovint inclouen els sistemes de control de diversos processos. El control de processos és una de les principals branques de la instrumentació aplicada.\nLa instrumentació de control inclou dispositius tals com a solenoides, vàlvules, disjuntors i relés. Aquests dispositius són capaços de canviar un paràmetre sobre el terreny, i proporcionar control remot o la capacitat de control automatitzat.\nEls transmissors són dispositius que produeixen un senyal analògic, generalment en forma de corrent elèctric de 4-20 mA, encara que hi ha moltes altres opcions utilitzant voltatge, freqüència, o pressió. Aquest senyal pot ser utilitzat per altres instruments de control directe, o pot ser enviat a un controlador lògic programable, DCS, sistema SCADA, o un altre tipus de controlador computacional, on es pot interpretar com a valors de lectura i s'utilitza per al control d'altres dispositius i processos del sistema.\nLa instrumentació té un paper important en la recopilació d'informació tant des del camp com en el canvi de paràmetres del camp i, com a tals, són una part clau del control de les màquines.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques i les seves aplicacions, la linealització es refereix al procés de trobar l'aproximació lineal a una funció en un punt donat. En l'estudi dels sistemes dinàmics, la linealització és un mètode per estudiar l'estabilitat local d'un punt d'equilibri d'un sistema d'equacions diferencials no lineals. Aquest mètode es fa servir en camps tals com l'enginyeria, la física, l'economia, i l'ecologia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un mandrí és un tipus especial de premsa usada per a subjectar un objecte, usualment un objecte amb simetria radial, especialment un objecte cilíndric. És més comunament usat per a mantenir fixada una eina rotativa (com les broques en un trepant) o en una peça de treball en rotació (com la barra en eix del capçal fix d'un torn). Alguns mandrins també poden subjectar objectes de forma irregular (aquells que manquen de simetria radial). En algunes aplicacions, l'eina o la peça de treball subjectada pel mandrí roman estacionària mentre que una altra eina o peça de treball gira (per exemple, una broca en l'eix del contrapunt d'un torn, o una peça circular essent tallada per una fresadora).Molts mandrins tenen mandíbules, que són perns que van disposats en un patró radial simètric (com els punts d'un estel) per a subjectar l'eina o la peça de treball. Sovint les mandíbules seran estretes o afluixades amb l'ajuda d'una clau de mandrí, la qual és una eina similar a una clau feta amb aquest propòsit. No obstant això, molts mandrins aperrados són de la varietat sense clau, i la seva estrenyi o afluixament és sol amb la força de la mà. Els dissenys sense claus ofereixen la conveniència d'un premsatge o despremsatge més ràpid i fàcil a costa d'una major força d'agafada per a subjectar l'eina o la peça de treball. Mandrins de tipus collaret o collet, en lloc de tenir mandíbules, tenen collarets, que són unes mànegues o colls flexibles que s'encaixen estretament al voltant de l'eina o peça de treball i la fa quan és rebregada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El marge dinàmic o rang dinàmic és la diferència entre el valor numèric més gran i el més petit (o nivell de soroll) que pot adoptar una variable.\nAquest terme s'utilitza freqüentment en el món de l'àudio per determinar tot el marge de valors d'intensitat sonora que es poden codificar. Normalment expressat en unitats logarítmiques (dB), el valor de marge dinàmic resulta de la diferència expressada logarítmicament entre el valor màxim de senyal sense distorsió i el nivell de soroll (o aquell a partir del qual el soroll de fons ja no emmascara el senyal).\nEn certes ocasions, el marge dinàmic és referenciat a un valor en particular de senyal. Per tant, per poder tenir una bona percepció sobre el concepte de marge dinàmic que un sistema ens ofereix, hem de conèixer la corba de ponderació i a quin valor està referenciat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El metacentre és el punt d'intersecció de les línies de forces ascendents a l'escorar el vaixell un petit angle amb la línia d'equilibri normal. És un punt definit dins l'estudi del comportament dels cossos flotants. Geomètricament representa el punt al voltant del qual gira la línia d'acció de l'empenyiment hidroestàtic per totes les petites inclinacions.\nPer definició, el metacentre (M φ ) és el centre de curvatura de la projecció en el pla vertical que passa pel centre de massa (G) i perpendicular a l'eix d'inclinació baricèntrica de la trajectòria seguida pel centre de carena (B) durant una inclinació infinitesimal de l'anomenada isocarena.\n\nQuan un vaixell escora, el centre de flotabilitat de la nau es desplaça lateralment. També pot moure's cap amunt o cap avall respecte a la línia de flotació. El punt en el qual una línia vertical a través del centre de flotabilitat en escora travessa la línia a través del centre de flotabilitat vertical, original, és el metacentre. Per definició, el metacentre queda directament per sobre del centre de flotabilitat.Al diagrama, les dues B mostren els centres de flotabilitat d'un vaixell en condicions verticals i escorat, i M és el metacentre. El metacentre es considera que es fixa en relació amb la nau per a petits angles de taló; no obstant això, a grans angles de taló, el metacentre ja no es pot considerar fix, i cal trobar la seva ubicació real per calcular l'estabilitat del vaixell. El metacentre es pot calcular mitjançant les fórmules\n\n \n \n \n K\n M\n =\n K\n B\n +\n B\n M\n \n \n {\\displaystyle KM=KB+BM}\n \n\n \n \n \n B\n M\n =\n \n \n I\n V\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle BM={\\frac {I}{V}}\\ }\n On KB és el centre de flotabilitat (alçada per sobre de la quilla), I és el segon moment d'àrea de l'aigua en metres i V és el volum de desplaçament. en metres, KM és la distància entre la quilla i el metacentre.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El modelisme consisteix a una reproducció, que si és física pot ser a diferent escala, d'objectes, processos, sistemes o espais, que poden ser reals o imaginaris. Un exemple d'escala augmentada pot ser una figura d'insecte. És una forma d'art.Una maqueta o model es pot realitzar per motius de màrqueting i comercials, educatius, informatius, d'experimentació, d'investigació, de qualitat, artístics, d'estudi, com a part d'un procés o lúdic, entre d'altres. Les maquetes són típiques en arquitectura, enginyeria i programació informàtica (pàgines web, intranets, etc). La modelització és un pas sovint previ a la simulació i l'optimització (també maximitzacions i minimitzacions) o una eina per a obtenir dades empíriques.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Mur de Mauá és una estructura de protecció contra inundacions que es troba entre el moll de Mauá i l'avinguda de Mauá, al centre històric de Porto Alegre, Rio Grande do Sul.\nEl mur armat de tres metres d'alçada i 2.647 metres de llargària és part d'un sistema de protecció contra inundacions que consta de 68 km de dics, 14 comportes i 19 cases de bombes. El mur representa només el 4% de l'extensió dels dics de protecció del sistema i se situa al llarg del Canal dos Navegantes, part del Delta do Jacuí. El mur es va concloure al 1974.\nEl sistema es construí per tal d'evitar catàstrofes com la del 1941. Les comportes ja s'han hagut de tancar algunes vegades després de construït.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La nanoenginyeria és la pràctica de dissenyar productes i sistemes a la nanoescala. El seu nom s'origina del nanòmetre, la unitat de mesures equivalent a un metre dividit mil milions de vegades (al 10-9 en notació científica).\nLa nanoenginyeria es relaciona amb la nanotecnologia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Es denomina nau industrial o edifici industrial a tota construcció destinada a albergar la producció i/o magatzem de béns de naturalesa industrial. Aquests edificis donen aixopluc a les persones i màquines que participen de l'activitat econòmica que es desenvolupa en el seu interior, protegint-los de les inclemències atmosfèriques, i generant les condicions adequades per al treball. La quantitat i varietat d'activitats econòmiques que pot albergar una nau industrial és innombrable, presentant cadascuna d'elles una sèrie de requeriments que l'edifici industrial ha de satisfer. Cadascun d'aquests requeriments pot condicionar l'projecte d'una nau industrial, i això ha donat lloc al fet que al llarg dels anys s'hagin desenvolupat un gran nombre de solucions constructives.\nLes naus industrials són edificis eminentment funcionals, diàfans, amb llums considerables, orientats a facilitar la producció i totes les activitats relacionades amb la mateixa: treball dels operaris, transport intern, sortida i entrada de mercaderies, etcètera.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La neteja de dades (en anglès data cleansing o data scrubbing) és l'acte de descobriment, correcció i/o eliminació de registres de dades errònies d'una taula o una base de dades. El procés de neteja de dades permet identificar dades incompletes, incorrectes, inexactes, no pertinents, etc. i després substituir, modificar o eliminar aquestes dades brutes (\"data duty\"). \nAquest procés és una part crucial de l'anàlisi de dades, especialment quan es recopilen dades quantitatives.\nDesprés de la neteja, la base de dades podrà ser compatible amb altres bases de dades similars al sistema.\nLes inconsistències descobertes, modificades o eliminades en un conjunt de dades poden haver estat causades per: les definicions de diccionari de dades diferents d'entitats similars, errors d'entrada de l'usuari i corrupció a la transmissió, o l'emmagatzematge.\nLa neteja de dades es diferencia de la validació de dades en que gairebé sempre compleix la funció de rebutjar els registres erronis durant l'entrada al sistema, i no en lots de data. El procés de neteja de dades inclou la validació i, a més, la correcció de dades per assolir dades de qualitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La oleohidràulica és una branca de la hidràulica. El prefix \"oli\" fa referència als fluids sobre la base de derivats del petroli, com l'oli mineral per exemple. En essència, l'oleohidràulica és la tècnica aplicada a la transmissió de potència mitjançant fluids confinats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'optimització de procés és la disciplina d'ajustar un procés per tal d'optimitzar algun conjunt específic de paràmetres sense violar cap restricció. Els objectius més comuns són minimitzar el cost, maximitzant el rendiment i/o l'eficiència. Aquest és una de les principals eines quantitatives en la presa de decisions en la indústria.\nFonamentalment hi ha tres paràmetres que es poden ajustar:\n\nOptimització de l'equipamentProcediment d'operació\nL'automatització pot no ser una ajuda si els operaris prenen el control i fan funcionar la planta manualment.Control d'optimització\nEn una planta típica de processament hi pot haver centenars o milers controls de bucle, cadascun d'aquests és responsable del control d'una part del procés, com per exemple mantenir una temperatura, un nivell o un flux. El procediment de controlar contínuament i optimitzar la planta productiva sencera de vegades s'anomena supervisió de rendiment (performance supervision).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un òrgan artificial és un dispositiu artificial que es implanta o integrat en un ésser humà per substituir l'òrgan d'una persona, amb el propòsit de restaurar una funció específica o un grup de funcions relacionades, de manera que el pacient pot tornar a una vida tan normal com sigui possible. La funció de substitució no necessàriament ha d'estar relacionada amb el suport vital.\nAquesta definició implica el fet que el dispositiu no ha d'estar contínuament connectats a una font d'energia estacionària, o d'altres recursos fixos, com els filtres o les unitats de processament químic (el diari de recàrrega ràpida de les bateries, la recàrrega dels productes químics, i/o neteja/substitució de filtres, exclouria que un dispositiu pugui denominar com a òrgan artificial). Així, una màquina de diàlisi, encara que és un dispositiu de suport vital molt reeixit i críticament important que reemplaça completament les funcions d'un ronyó, no és un òrgan artificial. En aquest moment no hi ha disponible un ronyó artificial eficient i autocontingut.\nLa carrera d'enginyeria biomèdica busca la manufactura d'aquests dispositius per a l'ajuda de la salut comprenent el funcionament del cos humà i utilitzant la tecnologia de què disposem per millorar la salut. S'espera que amb l'ús d'òrgans òrgans artificials es podran curar diverses malalties i fer trasplantaments d'una manera més senzilla i el pacient no haurà d'esperar tant a rebre aquest trasplantament.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un ornament o adorn és un element o composició que serveix per embellir persones o coses. El conjunt d'adorns usats pels artistes, artesans, dissenyadors, arquitectes i enginyers per embellir objectes o espais pot distribuir-se en dues classes: simples (o elementals) i compostos. Els simples consisteixen en un sol motiu; aïllat, repetit o combinat amb un altre en una sèrie; els compostos són una combinació dels elementals.\nEls adorns simples es divideixen en:\n\ncal·ligràfics, els seus motius són traços d'escriptura.\ngeomètrics, compostos per línies de la geometria. Es divideixen en dos tipus:\nel de línia continua, que constitueix la motllura\nel de línia interrompuda, o adorn geomètric simplement dit.\norgànics, a semblança d'elements del regne vegetal o animal. S'anomenen, respectivament, fitària i zodària.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un pas de peix és una instal·lació hidràulica que forma un passadís biològic per als peixos migratoris que permet superar la fragmentació de l'hàbitat pels obstacles creats per l'home que trenquen la continuïtat dels biòtops que impedeixen entre d'altres el seu retorn al lloc de naixement per reproduir-se. És un dispositiu important, quan un retorn complet a l'estat natural del riu no és possible, per la presència d'edificis, carreteres o preses.De fet, preses, rescloses de diversos tipus, centrals hidroelèctriques, canalitzacions, dics de protecció contra l'aigua alta van empobrir considerablement la biodiversitat a molts rius en fragmentar l'hàbitat. Aquestes construccions, juntes amb la pol·lució van gairebé extingir la vida a molts hàbitats aquàtics. Per fer tornar la vida van desenvolupar-se diferents tipus de passos artificials simultàniament amb esforços de despol·luir l'aigua.\nEl tipus depèn del peix que hom vol ajudar i també de la moda. A l'inici, va optar-se per a una mena d'escala de formigó, a l'estil funcionalista brut dels anys 1970-80, del qual va derivar el nom popular escala de peix. Aquest concepte va comprovar-se poc eficaç per què molts peixos no semblaven gaire adoptar-lo i de més, agradava ans al contrari molt als ocells depredadors. Per assaig i error, van desenvolupar-se solucions millors. Des dels anys 1990, els experts prefereixen crear braços laterals a cabal reduït, que contornen l'obstacle i s'assemblaven tant com és possible a un riu natural. Malauradament, en llocs molt urbanitzats, de vegades falta l'espai necessari per a aquesta solució.\nUna innovació recent és un pas en forma de sifó, que pot ésser una instal·lació permanent o temporal, per exemple durant obres. L'ascensor de peix és un altre variant: els peixos estan dirigits a una mena de bertrol que a intervals regulars es tanca, puja i es buida prudentment a dalt. Si més sovint és la pujada que és problemàtica, al cas d'una central hidroelèctrica també és la baixada: sense protecció, molts peixos moren a les turbines. S'assaja aleshores de desviar-los abans que es perden a les turbines i de conduir-los pel corrent a un by-pass segur.\nLa Directiva marc de l'aigua obliga als estats-membres de redigir un pla hidrològic per a garantir una fauna sana als rius o d'actuar per a fer tornar-la en millorar la qualitat de l'aigua i en suprimir els obstacles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° < a < 90°.El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.\nImaginem que volem arrossegar el pes P des d'una altura 1 fins a 2; sent les posicions 1 i 2 a les que ens referim les del centre de gravetat del bloc representat a la figura.\n\nEl pes del bloc, que com sabem és una magnitud vectorial (vertical i cap avall), pot descompondre's en dues components, H i V, paral·lela i perpendicular al pla inclinat respectivament:\n\nH = P·sin(a)\nV = P·cos(a)Com, a més, el bloc es desplaça per la superfície del pla inclinat, existirà en general una força de fregament FR del bloc contra la superfície que també haurem de vèncer per a poder desplaçar-lo. Aquesta força és:\n\nFR = µ·V = µ·P·cos(a)sent µ el coeficient de fregament.\nDe l'observació de la figura, és immediat que per a aconseguir desplaçar el bloc, la força F que haurem de realitzar, serà:\n\nF = H + FR = P·sin(a) + µ·P·cos(a) = [sin(a) + µ·cos(a)]·PResulta evident que si en compte del pla inclinat, tractàrem d'alçar el bloc sense més ajuda que els nostres propi músculs, la força G que hauríem de realitzar seria simplement la del pes del bloc a causa de l'actuació de la gravetat, és a dir\n\nG = PLa qüestió és: en quines condicions serà avantatjosa la utilització del pla inclinat?", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La poalanca (poaranca, poalenca) o shaduf (també apareix escrita com: shadoof, shadouf, chadouf o chaduf en altres idiomes) és una màquina simple que, usada a manera de palanca, serveix per pujar aigua des d'un riu, canal, dipòsit o un pou. Aquesta aigua s'empra per regar o per a ús domèstic i pels animals. La paraula shaduf és d'origen àrab (شادوف).\nEl viatger alemany Karl Kaeger la descriu així", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Proves de rendiment cobreixen una àmplia gamma d'avaluacions d'enginyeria o funcionals, on un material, producte, sistema o persona no és especificat per especificacions detallades de materials o components: més aviat, l'èmfasi és sobre les característiques finals de rendiment mesurables. La prova pot ser un procediment qualitatiu o quantitatiu.\nProves de rendiment es poden referir a l'avaluació del rendiment d'un examinand humà. Per exemple, un examen pràctic de conduir és una prova de rendiment de si una persona és capaç de realitzar les funcions d'un conductor competent d'un automòbil.\nEn la indústria informàtica, programari de prova de rendiment s'utilitza per determinar la velocitat o l'eficàcia d'un ordinador, xarxa, programa o dispositiu. Aquest procés pot incloure proves quantitatives fetes en un laboratori, com la mesura del temps de resposta o el nombre d'MIPS (milions d'instruccions per segon) en què funciona un sistema. També es poden avaluar atributs qualitatius com fiabilitat, escalabilitat i interoperabilitat. Les proves de rendiment es fan sovint conjuntament amb proves d'estrès.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En processament digital de senyals, la quantificació és la discretització d'un rang continu d'amplituds per arrodoniment o truncament de valors. El resultat serà un grup més reduït d'amplituds discretes.\nAquest article descriu aspectes de la quantificació relacionats amb senyals de veu i àudio, així com les seves aplicacions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La quantificació vectorial és una tècnica de codificació de font emprada per a representar d'una manera compacta un conjunt de valors i té les seves bases en la Teoria de la Informació. Aquesta demostra que sempre que la informació mútua entre les diferents components sigui no nul·la, l'ús de quantificació vectorial conjunta aconseguirà una representació més compacta que la quantificació escalar de cada component per separat. No va anar fins a la dècada dels anys 80, quan la seva realització pràctica es va fer possible a través del treball de Linde, Buzo i Gray (algorisme LBG)\n. Aquest mètode sorgeix com generalització de l'algorisme de Lloyd.\nUn vector pot ser usat per a descriure gairebé qualsevol tipus de patró, com podrà ser un segment d'un senyal de veu o d'una imatge, simplement formant un vector de mostres de la forma d'ona o de la imatge. Però també podrà formar-se un vector amb un conjunt de paràmetres usats per a representar, per exemple, l'envolupant espectral d'un senyal de veu. La quantificació vectorial pot veure's com una forma de reconeixement de patrons on un patró és apariat amb un patró seleccionat d'un conjunt emmagatzemat de llibre de codis.\nPer aquest motiu la quantificació vectorial és molt més que una generalització formal de la quantificació escalar. En els últims anys s'ha convertit en una important tècnica en reconeixement de veu i firmes manuscrites com, també en compressió d'àudio i vídeo, i la seva importància i les seves aplicacions van en augment.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una rampa és un element arquitectònic que té la funcionalitat de circumvalar parcialment dos plans diferents, de manera que aquests posseeixin una diferència d'alçada relativa en un determinat espai. Sovint s'utilitzen per fer més accessibles dos o més plans que estan a alçades diferents, tot i que a vegades tenen una funció ben diferent quan s'introdueixen en el món dels esports. Segons la geometria descriptiva es poden classificar en diversos tipus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La regulació automàtica és una branca de l'enginyeria que s'ocupa del control d'un procés en un estat determinat, per exemple, mantenir la temperatura d'una calefacció, el rumb d'un avió o la velocitat d'un automòbil en un valor establert. La regulació automàtica, també anomenada teoria de control, estudia el comportament dels sistemes dinàmics, tractant-los com caixes o blocs amb una entrada i una sortida. En general, l'entrada al sistema és un senyal analògic o digital que es capta en algun punt del sistema. Els blocs intermedis representen les diverses accions pertorbadores que afecten al senyal, com fregaments en els actuadors, així com l'efecte dels elements de control interposats, els reguladors. Aquests efectes es solen representar per mitjà de les funcions matemàtiques que els descriuen, anomenades funcions de transferència. La sortida del sistema es diu referència i correspon al valor del senyal després actuar-hi les anteriors funcions de transferència. Quan una o més de les variables de sortida d'un sistema han de seguir el valor d'una referència que canvia amb el temps, es necessita interposar un controlador que manipuli els valors dels senyals d'entrada al sistema fins a obtenir el valor desitjat de sortida.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un sifó és una eina o una instal·lació hidràulica que aplica el principi dels vasos comunicants per transferir o mantenir un líquid. Segons les necessitats, es tracta d'un tub rígid o flexible en forma de U o de U invertida, que connecta dos vasos. El Principi de Bernoulli permet de calcular la velocitat de la transferència i el desnivell maximal.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Actualment les ciutats estan donant pas a l'avanç per ser més sostenibles, eficients i millor gestionades, convertint-se en el que es coneix com a Smart city. Casos i estudis recents demostren que un factor clau en aquesta transformació és l'ús de grans dades urbanes i objectes físics a les ciutats. Tanmateix el coneixement i el marc de l'ús de dades per a ciutats intel·ligents continuen sent relativament desconeguts.\nIBM va realitzar més de 100 projectes de smart cities a tot el món de 2010 a 2017, projectes dels quals si incloïen administració, ciutadania, desenvolupament econòmic, medi ambient i planificació de transports públics i urbans.\nEn adició a això, la recent proliferació del Big Data ha contribuït molt en la transformació a Smart city. El nom de big data fa referència a grans i complexes conjunts de dades que representen rastres digitals d'activitat humana que es poden definir en termes d'escala o volum, anàlisi de mètodes o efectes sobre organitzacions. Les ciutats d'arreu del món obtenen gran quantitat de dades complexes relacionades a la vida urbana i gràcies a això podem aconseguir informació útil per a diverses parts interessades, com ara ciutadans, visitants, govern local i empreses.\nPer exemple, el govern de Seül (capital de Corea del Sud) recopila dades relacionades a la salut pública, transport i residència que estan a disposició dels científics per contribuir al coneixement de la ciutat i els seus ciutadans. Com a resultat van identificar que la ciutat necessitava l'ús del bus urbà a mitja nit i posteriorment van millorar els serveis públics de mitja nit. De la mateixa manera, el govern de San Francisco (Estats Units) va analitzar els registres de delictes per millorar els serveis de seguretat pública i el govern de Rio de Janeiro utilitza dades de càmeres i sensors per solucionar diversos problemes de la ciutat, com ara el clima, energia i seguretat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Societat Espanyola de Mecànica del Sòl i Enginyeria Geotècnica (SEMSIG) és una societat de finalitats culturals, de recerca, científics i tècnics, no lucratius.\nEl seu objectiu és promoure la col·laboració entre els qui s'ocupen de treballs relacionats amb la mecànica de sòls i enginyeria geotècnica, organitzar l'intercanvi de coneixements, idees, resultats de recerca i procediments pràctics en el camp de les mateixes i les seves aplicacions.La SEMSIG forma part de la International Society for Soil Mechanics and Geotechnical Engineering (ISSMGE) que agrupa més de 80 Societats Nacionals.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Solar Euromed és un grup d'alta tecnologia amb seu a França especialitzada en tecnologia d'energia solar termoelèctrica concentrada. La companyia proporciona sistemes propis d'energia solar termoelèctrica que produeixen calor per a la generació d'energia i aplicacions industrials amb la capacitat incorporada per emmagatzemar i subministrar electricitat sota demanda, fins i tot més enllà de la posta de sol. La tecnologia solar tèrmica de Solar Euromed es basa en el concepte de generació directa de vapor i la utilització d'òptica lineal de tipus Fresnel, la qual es va desenvolupar en col·laboració amb el Centre Nacional Francès d'Investigació Científica i la Comissió francesa d'Energia Atòmica i d'Energies Alternatives.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'error de quantificació o soroll de quantificació és, en dinàmica de sistemes, el senyal en temps discret i amplitud contínua introduïda pel procés de quantificació (un dels processos que intervenen en la conversió analògica-digital, que segueix al de mostreig i precedeix el de codificació) i que resulta d'igualar els nivells de les mostres d'amplitud contínua als nivells de quantificació més propers. Un cop quantificades les mostres podran ser codificades, ja que sempre es podrà establir una correspondència biunívoca entre cada nivell de quantificació i en nombre sencer. Per al cas del quantificador ideal es tracta de l'únic error que introdueix el procés. El soroll és en general, en camps diversos, una interferència o error afegit normalment pel simple fet de quantificar en condicions reals, errors de càlcul inevitables, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En mecànica dels medis continus, l' tensor tensió o tensor de tensions és el tensor que dona compte de la distribució de tensions i esforços interns al medi continu.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "A matemàtiques, a l'estudi de sistemes dinàmics, el teorema de Hartman-Grobman o el teorema de linelització és el teorema que tracta del comportament local del sistema al voltant d'un punt d'equilibri.\nBàsicament, el teorema anuncia que el comportament del sistema dinàmic prop d'un punt d'equilibri és qualitativament el mateix que el comportament que la seva linealització prop del mateix punt d'equilibri si i només si tots els valors propis de la linealització tenen part real diferent de zero.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "The Engineer és una revista de divulgació tècnica amb seu a Londres on hom pot trobar els darrers avenços en enginyeria i tecnologia tant al Regne Unit com internacionals. Fou fundada el gener de 1856 i es troba entre les publicacions professionals més antigues del món. The Engineer se centra sobretot en noves tecnologies lligades a les energies alternatives i la millora de les fonts energètiques tradicionals, a avanços en bioenginyera, aviació, enginyeria naval, comunicacions, defensa o producció. També s'hi pot trobar una gran secció d'ofertes de treball per enginyers així com informació sobre convencions i cursos de formació.\nEl fundador fou Edward Charles Healey, un emprenedor i enginyer amb interessos financers als ferrocarrils. El diari publicava cròniques i explicava la gran quantitat de millores tècniques durant el gran desenvolupament en l'època victoriana.\nAbans de la fi del segle xix, The Engineer havia cobert fites com ara el procés Bessemer per la fabricació d'acer, la invenció del telèfon o la llum per part de Thomas Edison.\nDurant el següent segle i mig The Engineer reflectí no només la ràpida evolució de la tecnologia, sinó també la història de Gran Bretanya. Per exemple, en els primers anys fou testimoni de gran quantitat de projectes duts a terme per l'Imperi Britànic. Durant la Segona Guerra Mundial, la revista es va centrar en el paper dels enginyers en la lluita contra el Nazis, per exemple amb el motor Rolls-Royce Merlin desenvolupat per donar potència a l'avió de combat Supermarine Spitfire, de la Royal Air Force\nAl llarg de la seua vida, la revista ha narrat altres esdeveniments com ara l'enfonsament del Titanic, l'arribada de la televisió, el llançament del Spútnik, la cooperació anglo-francesa en el Concorde.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El tub Venturi o tub de Venturi és un dispositiu per a mesurar cabal hidràulic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un usuari és una persona que utilitza o treballa amb algun sistema, producte o servei; públic, privat, empresarial o professional; en qualsevol moment del seu cicle de vida (disseny, fabricació, transport, utilització, residu). En el llenguatge comú, no especialitzat, actualment se sol entendre com a usuari només les persones relacionades amb la fase d'utilització, i s'oblida les altres.\nSegons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans un usuari és aquell «que té dret d'usar d'una cosa d'altri» o «que usa alguna cosa, algun servei, especialment públic». Això és una cosa que s'oposa als conceptes tècnics i particulars de la web semàntica, web 2.0, 3.0 i treball col·laboratiu, ja que la realitat actual prima ls ciutadans com a emissors i no només com a receptors que «usen» els mitjans.És preferible, per tant, parlar d'actors, subjectes, ciutadans, per referir-se a les persones que interaccionen a les xarxes digitals.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En estudi de factibilitat s'avalua si un nou projecte, organització, producte o procediment és possible, tenint en compte tots els factors negatius i positius que hi poden influir. És la fase entre una idea i la seva realització, o no i una fase important en la gestió de projectes. Abans de portar a la pràctica o de llançar una producció a escala industrial, s'avalua segons els casos, si la idea és tècnicament possible, si les persones implicades són disponibles i disposades a col·laborar-hi, s'hi ha prou matèries primeres, si l'anàlisi de cost-benefici és positiva, quina és la viabilitat ecològica a mitjà i llarg termini, quin serà el grau d'aprovació o resistència de grups de pressió, al final, tots els elements que poden ajudar o frenar el projecte. Es pot procedir segons les necessitats a estudis parcials, es parla aleshores de factibilitat (o viabilitat) tècnica, econòmica…\nLes competències per efectuar tal anàlisi són molt diferents, si es tracta, per exemple, d'un producte industrial, d'un gran projecte d'infraestructura, d'un nou procediment medical o de la reorganització d'un servei, empresa o administració. En qualsevol cas, és un treball multidisciplinari i per decomptat, és un document no solament útil sinó de rigor per motivar qualsevol persona que té poder de decisió (direcció, propietaris, inversors, polítics…).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La vida útil és la durada estimada que un objecte pot tenir, complint correctament amb la funció pel qual ha estat creat. Normalment es calcula en hores de durada.\nQuan es refereix a obres d'enginyeria, com a carreteres, ponts, preses, etc., es calcula en anys, sobretot per a efectes de la seva amortització, ja que en general aquestes obres continuen prestant utilitat molt més enllà del temps benvolgut com a vida útil per a l'anàlisi de factibilitat econòmica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria administrativa és una disciplina que estudia la gestió de les organitzacions amb una orientació cap a la manufactura, l'enginyeria, la tecnologia o la producció. També estudien temes de la Investigació Operativa, l'administració estadística de la qualitat i l'ús d'altres tècniques estadístiques i matemàtiques per a la presa de decisions i l'optimització de la producció. Altres àrees d'especialització són la gestió de la tecnologia, la gestió organitzacional, la gestió de les operacions, i les finances.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria alimentària o enginyeria tècnica agrícola especialitzada en indústries agràries i alimentàries és una branca de l'enginyeria que s'encarrega del disseny i construcció d'indústries agroalimentàries, de la planificació d'operacions unitàries relacionades amb el processament d'aliments, de tasques tècniques de control de qualitat… No s'ha de confondre l'enginyeria alimentària amb els estudis de ciència i tecnologia dels aliments. La primera com el seu nom indica es fonamenta en l'enginyeria per realitzar les seves tasques, alhora presenta plenes atribucions col·legials en l'àmbit alimentari i agrícola (elaboració de projectes). Per altra banda la ciència i tecnologia dels aliments es fonamenta en la ciència. D'aquesta manera incideix en el sector alimentari ficant més atenció en la química i la biologia dels propis aliments. A més intervé en aspectes de nutrició, bromatologia i salut pública.\nL'enginyeria alimentària es fonamenta en les ciències bàsiques com les matemàtiques (càlcul infinitesimal, àlgebra, estadística), la química (orgànica, inorgànica, anàlisi química), la física (mecànica, electromagnetisme, termodinàmica), la biologia (microbiologia d'aliments, fermentacions, fisiologia vegetal…) i les diferents matèries relacionades amb l'enginyeria de la construcció i l'enginyeria química (operacions unitàries, càlcul d'estructures, expressió gràfica, reactors...).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria automàtica és una àrea multidisciplinaria de l'enginyeria que s'encarrega de la concepció i desenvolupament d'autòmats i d'altres processos automàtics. L'enginyeria de control és l'ús d'elements sistemàtics com el control numèric, els controladors lògics programables (PLC) i altres sistemes de control industrial i tecnologies d'ajuda per computador CAD, CAM per al control industrial de maquinària i processos.En l'àmbit de la industrialització, l'automatització va un pas per davant de la mecanització. Els processos i els sistemes també poden ser automatitzats.\nL'enginyeria automàtica s'encarrega de l'automatització de processos tècnics en les següents àrees: Electrònica i electricitat, Automatització d'edificis (domòtica), Química, Enginyeria mecànica, Automòbils, Aeronàutica i astronàutica, Robòtica, Biologia, Medicina, Mecatrònica.\nDins de l'enginyeria automàtica es troben, entre altres, les següents disciplines: Instrumentació automàtica Tecnologia de sensors Regulació automàtica, Control de processos, Enginyeria Automàtica, Vigilància, Diagnòstic d'errors, Optimització matemàtica, Visualització de .processos\nAvui en dia, l'enginyeria electrònica és una part integrant de l'enginyeria de control. Gairebé tots els sistemes automàtics funcionen amb ajuda de l'electrònica, quedant els sistemes automàtics, basats en la mecànica, en un segon pla. D'altra banda, els sistemes digitals estan prenent cada vegada més importància en aquesta àrea, en especial els microprocessadors i els convertidors digital-analògics (D/A), així com els analògic-digitals (A/D).\nLa majoria dels mètodes generals de l'enginyeria de control es basen en l'ús de models analítics del procés que es vol estudiar, obtinguts de forma teòrica o experimental. A partir d'aquests models es poden usar mètodes científics per a obtenir sistemes de control per a aquests. Aquesta part de l'automàtica té una gran importància, comptant amb els següents mètodes: Identificació i estimació de paràmetres, Control adaptatiu, Vigilància i diagnostico d'errors, Lògica Fuzzy, Algoritmes evolutius, Xarxes neuronals.\nAmb aquests mètodes es poden dissenyar sistemes intel·ligents amb reguladors, basats en models que s'autoactualitzen i amb control d'errors, que poden prendre decisions en funció de la informació que obtenen a través dels seus sensors. Els mateixos són també de gran importància en la mecatrònica i són usats en el control digital de robots, màquines eina, motors, cotxes i sistemes pneumàtics i hidràulics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria biològica o la bioenginyeria (incloent l'enginyeria de sistemes biològics) és la branca de l'enginyeria que estudia els processos moleculars per dissenyar, sostenir i analitzar sistemes biològics. L'Enginyeria biològica està relacionada amb la medicina i amb l'enginyeria agrícola. Atès que altres disciplines de l'enginyeria estudien els organismes vius, aquest terme també està molt relacionat amb l'enginyeria d'aliments i la biotecnologia. A diferència dels biòlegs, els enginyers biològics volen imitar els sistemes biològics per a crear productes o modificar els sistemes biològiques per reemplaçar, augmentar o conservar alguns processos químics i mecànics.\nL'enginyeria biològica aplica els conceptes i els mètodes de la biologia (i de manera secundària de la física, química, matemàtica, i ciència de les computadores) per resoldre problemes del món real relacionats amb les ciències de la vida i de la seva aplicació usant l'enginyeria analítica i metodologies sintètiques. L'enginyeria biològica usa principalment la biologia molecular per estudiar aplicacions avançades als organismes vius.\nLa diferenciació entre enginyeria biològica s'ensolapa amb l'enginyeria biomèdica i moltes universitat utilitzen els termes \"bioenginyeria\" i \"enginyeria biomèdica\" de manera intercanviable. Els enginyers biològics se centren a aplicar la biologia, però no necessàriament en usos mèdics.\nUna aplicació especialment important és l'anàlisi i solució cost-efectivitat dels problemes relacionats amb la salut humana, però el seu camp és més general que això. Per exemple, la biomimètica és una branca de l'enginyeria biològica que cerca estructures i funcions d'organismes vius que puguin ser usats com a models per al disseny i l'enginyeria de materials i de màquines. D'altra banda la biologia de sistemes cerca utilitzar la familiaritat dels enginyers amb sistemes artificials complexos, per facilitar el reconeixement de l'estructura, funció i mètode d'operació precís de sistemes biològics complexos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria de la construcció és una àrea de coneixement relacionada amb l'enginyeria civil que aborda tots els temes relacionats amb el funcionament de la indústria de la construcció: disseny, obra, operació, manteniment i renovació, i l'avaluació del seu impacte en el medi ambient. L'enginyer modern té el seus orígens en l'enginyer militar, i no fou fins a finals del segle XVII que a França es separaren les figures d'enginyer civil, que s'enfocaria cap a l'arquitectura i l'art amb un fort coneixement de les arts gràfiques i el traçat, i l'enginyer militar, enfocat a l'enginyer tècnic amb un fort component científic i pràctic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria de control és la disciplina de l'enginyeria que s'enfoca en la modelació matemàtica de processos. N'analitza el comportament dinàmic i utilitza la teoria de control per especificar paràmetres per fer funcionar els sistemes d'una manera predeterminada. En el camp de l'automatització l'enginyer de control supervisa els processos industrials. Per això fa servir sensors i altres sistemes de control. L'enginyeria de control i automatització es concentra, sobretot, en l'automatització de processos manuals. Aquesta es completa quan tota una línia de producció funciona del començament a la fi, amb el control de les màquines controladores sens intervenció humana.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria bioquímica és una disciplina científica que s'encarrega de l'estudi i desenvolupament dels processos biològics, i de la preparació de primeres matèries per a la recuperació de productes rellevant per a la indústria. És fruit d'una convergència entre les branques de la biotecnologia, la bioquímica i l'enginyeria química, malgrat que comprén també aspectes de la farmacèutica, l'enginyeria biomèdica, l'enginyeria ambiental i l'enginyeria alimentària.El camp professional de l'enginyeria química és relativament nou i es basa a adaptar el processos de laboratori i transformar-los a escala industrial. Tenen l'objectiu de dissenyar equips capaços de produir cultius cel·lulars de fins a milers de litres per tal de desenvolupar combustibles naturals, millorar l'eficàcia dels fàrmacs i processos farmacèutics, així com de desenvolupar cures per a malalties. Formulen les instruccions que els equips i bioreactors utilitzen per fer créixer i mantenir aquests cultius, i creen les especificacions d'operació utilitzades pel personal de fabricació per a mantenir la planta de fabricació funcionant sense problemes. Pel fet de treballen directament en la fabricació de grans volums de productes d'ús humà, requereixen uns coneixements i nocions relatius a la seguretat de fabricació de la planta i la seguretat dels productes que s'hi desenvolupen.Per altra banda, també se centren en els sistemes de producció i processament d'aliments, en qualsevol aspecte que inclogui la conversió de matèries primeres en alimentació envasada i productes acabats. Poden dissenyar la producció d'aliments i els sistemes de processament corresponents, com la maquinària de producció i el treball en els dissenys dels envasos, instal·lacions d'emmagatzematge o distribució. Estretament relacionats amb els enginyers agrícoles i els tècnics d'aliments, se centren en una àmplia gamma d'organitzacions, inclosos els fabricants d'equips i els productors d'aliments i begudes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria de l'edificació és l'estudi i l'aplicació de les diverses branques de la tecnologia aplicada a l'edificació, entenent per edifici aquella construcció fixa, feta amb materials resistents, per a habitació humana o per a altres usos. Es distingeixen, dins de l'edificació, l'edificació residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical...), edificació industrial (naus, complexos, fàbriques, cellers, centres de distribució...), edificació comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius...). Alhora, l'edificació es pot classificar com a pública o privada.\nL'Enginyer de l'edificació és el responsable o tècnic expert en Gestió de la Conservació i el Manteniment del Patrimoni Immobiliari, Direcció i Gestió de Projectes, Eficiència Energètica i Arquitectura Bioclimàtica, Consultoria, Assessorament i Auditories Tècniques Redacció i Desenvolupament de Projectes Tècnics, Gestió Tècnica de l'Edifici en fase d'Ús i Manteniment, Gestió de la Producció de l'Edificació, Noves Tecnologies aplicades a l'Edificació Rehabilitació de l'Edificació Existent, Estudis d'Impacte Ambiental i Auditoria Energètica, Administració Pública, Recerca, i Docència.A Espanya hi ha una batalla legal sobre la denominació del títol universitari que en permet l'exercici, tot i que no sobre les seves funcions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria electrònica és el conjunt de coneixements tècnics, tant teòrics com pràctics que tenen per objectiu l'aplicació de la tecnologia electrònica per a la resolució de problemes pràctics. L'electrònica és una branca de la física que tracta sobre el comportament i estudi del comportament de les càrregues elèctriques en els diferents materials i elements com els semiconductors. L'enginyeria electrònica és l'aplicació pràctica de l'electrònica, incorpora, a més dels coneixements teòrics i científics, altres de tipus tècnic i pràctic sobre els semiconductors així com sobre molts dispositius elèctrics a més d'altres camps del saber humà com serien el dibuix i les tècniques de planificació entre altres. Entre l'enginyeria electrònica i l'enginyeria elèctrica existeixen similituds fonamentals, car ambdues tenen com a base d'estudi el fenomen elèctric. No obstant això la primera s'especialitza en circuits de baix voltatge, com ara els semiconductors que tenen com a component fonamental el transistor, o el comportament de les càrregues en el buit com en el cas de les velles vàlvules termoiòniques i l'enginyeria elèctrica s'especialitza en circuits elèctrics d'alt voltatge com per exemple les línies de transmissió i les estacions elèctriques. Ambdues enginyeries posseeixen aspectes comuns com els fonaments matemàtics i físics, la teoria de circuits, l'estudi de l'electromagnetisme i la planificació de projectes. En diversos països, especialment els EUA, l'enginyeria electrònica es considera com una branca que està lligada a l'enginyeria elèctrica.\nL'Enginyer electrònic és la persona que ha realitzat estudis professionals d'aquesta enginyeria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria eòlica (en anglès: Wind engineering) és una enginyeria que va aparèixer a la dècada de 1960 al Regne Unit, que analitza els efectes del vent a la natura i a l'ambient edificat i estudia els possibles danys, inconvenients o beneficis que en resulten. Dins del camp de l'enginyeria estructural s'inclouen els vents forts que causen incomoditat, com també els vents extrems com són els huracans, tornados i fortes tempestes, que poden causar una extensa destrucció. En el camp de l'energia eòlica i contaminació atmosfèrica també inclou vents moderats, ja que aquests són importants en producció d'electricitat i dispersió de contaminants.\nInclou entre altres:\n\nImpacte del vent en infraestructures (edificis, ponts, torres).\nConfort prop dels edificis.\nEfectes del vent en la ventilació dels edificis.\nClima del vent en energia eòlica.\nContaminació de l'aire prop dels edificis.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria forestal és una branca de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia a l'estudi i la gestió dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econòmic. Això inclou la creació, la gestió, la utilització i la conservació dels boscos i els recursos que s'hi associen en benefici dels humans de manera sostenible per tal d'assolir els objectius desitjats, les seves necessitats i els seus valors.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria física és la branca de l'enginyeria que busca assimilar i adaptar tecnologies noves i existents a processos industrials. Està orientada a generar, a través de la recerca aplicada, el desenvolupament de tecnologies alternatives per a usos industrials, mitjançant la formulació teòrica abstracta dels fenòmens físics que involucren un projecte.\nAquesta enginyeria estudia tots els fenòmens naturals com a tals, com correspon a una ciència, però alhora busca portar a la pràctica, en forma dinàmica, tots els seus conceptes teòrics i experimentals. Una característica fonamental de l'enginyer físic és la seva capacitat de disseny, disciplina i innovació; permetent disposar dels seus coneixements físico-matemàtics en projectes que involucren branques diverses de la física clàssica i la moderna, adaptant-les a finalitats pràctiques, el que li atorga un avantatge sobre les altres enginyeries en les quals només s'adquireix una certa especialització.\n\nL'enginyer físic està preparat per treballar en el camp del desenvolupament tecnològic. Aquesta especialització, en general, pot ser caracteritzada per les aplicacions de procediments físics multidisciplinaris i sovint especialitzats a problemes tècnics de la més variada índole. Com a conclusió, l'enginyer físic juga un rol fonamental en l'avanç tecnològic d'importància actual.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria geofísica és la branca de l'enginyeria que en el seu camp professional participa en la investigació, exploració, avaluació, explotació i aprofitament de recursos energètics, minerals i hidrològics, per a determinar-ne l'impacte ambiental i els riscos geològics.\nAixí mateix, participa en estudis del sòl i del subsol per a la construcció d'obres d'enginyeria civil: preses, centrals hidroelèctriques, ponts, carreteres. També pot participar en altres obres d'infraestructura en els organismes estatals i privats relacionats amb: Recursos hidroelèctrics (embassaments), recursos minerals, petrolis, recursos energètics en general o a l'entorn de comunicacions i transports. A part de poder prestar els seus serveis en instituts de recerca o de docència.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà. Per aconseguir-ho, intenta modelar de forma lògica el llenguatge natural des d'un punt de vista computacional. L'esmentat modelatge no se centra en cap de les àrees de la lingüística en particular, sinó que és un camp interdisciplinari, en el qual participen lingüistes, informàtics especialitzats en intel·ligència artificial, psicòlegs cognitius i experts en lògica, entre altres.Algunes de les àrees d'estudi de la lingüística computacional són:\n\nCorpus lingüístic assistit per ordinador.\nMorfologia computacional assistida per ordinador.\nDisseny d'analitzadors sintàctics (en anglès: parser), per a llenguatges naturals.\nDisseny d'etiquetadors o lematizadors (en anglès: tagger), tals com el POS-tagger.\nDefinició de lògiques especialitzades que serveixin com a font pel Processament de Llenguatges Naturals.\nEstudi de la possible relació entre llenguatges formals i naturals.\nTraducció automàtica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria logística és l'aplicació dels conceptes de logística, la compra, el transport, l'emmagatzematge i la distribució de les matèries primeres, dels productes semiacabats i dels béns finals. La gestió d'aquestes activitats de manera eficient i efectiva per a una organització és el propòsit principal de l'enginyer en logística. L'enginyeria logística també estudia la satisfacció del consumidor final i la qualitat del servei. Una altra aplicació de l'enginyeria logística és la gestió de la cadena de subministraments.\nL'enginyeria logística és una part fonamental de l'enginyeria industrial en la que l'optimització de les operacions de producció, emmagatzematge, transport i distribució s'estudien, calculen i optimitzen mitjançant models matemàtics i heurístics com ara la teoria de cues per a optimitzar temps, el mètode Simplex de la programació lineal per a optimitzar recursos materials, l'MRP (Material Requirements Planning) per a l'òptima planificació de la producció, i mètodes com l'anomenat problema del taller mecànic, que troben solucions òptimes simplificades (heurístiques) a problemes particulars.\nTotes aquestes matèries s'estudien a les escoles d'enginyeria industrial sota el nom d'investigació operativa (anglès Operations Research).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "A l'enginyeria genètica, l'enginyeria metabòlica és la tecnologia que s'ocupa de la manipulació de l'ADN que doni com a resultat la variació de rutes metabòliques, ja sigui afegint nous intermediaris a les rutes preexistents, modificar la regulació de les mateixes o crear noves rutes.\nUn exemple d'enginyeria metabòlica es produeix amb els flavonoides, que consisteix en la manipulació de l'ADN en certes plantes amb l'objectiu d'augmentar o disminuir la seva concentració de flavonoides a través de la manipulació de les seves vies metabòliques. D'aquesta forma s'ha aconseguit canviar el color de les flors a colors blaus o grocs que no existeixen en estat silvestre, i també augmentar la concentració de flavonoides d'interès farmacèutic en els aliments, entre altres coses.\nUn altre exemple és la producció d'artemisina, una droga anti-palúdica, en llevats. A partir de la ruta del mevalonat, es modifica la regulació de la ruta i s'afegeixen nous enzims, de manera que a partir del mevalonat es forma l'àcid artemisínic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria naval inclou el disseny, construcció, instal·lació, operació i suport dels sistemes i equips de propulsió i control de vehicles marins, i de sistemes que fan un vehicle o estructura siguin habitables per la tripulació, passatgers i càrrega.L'enginyeria naval és aliada de l'enginyeria mecànica, tot i que l'enginyer naval modern necessita coneixements (i pràctica) d'energia elèctrica, electrònica, pneumàtica, hidràulica, química, enginyeria de control, arquitectura naval, enginyeria de processos, generació de vapor, turbina de gas i fins i tot tecnologia nuclear, en determinats vaixells militars.\nL'enginyeria naval a bord d'un vaixell es refereix a l'operació i manteniment dels sistemes de propulsió i altres sistemes com: el generador dièsel, la il·luminació, l'aire condicionat, la refrigeració i l'aigua. Aquesta tasca és portada a terme pels oficials enginyers navals, que generalment són cadets navals entrenats per diverses organitzacions marítimes. Hi ha també centres de formació en institucions d'ensenyament superior que ofereixen programes d'enginyeria naval, com el vehicle submarí autònom d'investigació de l'escola de Geòrgia, la investigació d'energies renovables navals, i les carreres relacionades amb l'extracció de petroli i gas i les indústries de cable de comunicacions submarí.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc. i la interacció entre radiació i matèria. Als Països Catalans és una especialitat de l'enginyeria industrial. Aquest camp de l'enginyeria inclou per exemple el disseny, anàlisi, desenvolupament, proves, operació i manteniment dels sistemes i components de fusió o fissió nuclear, específicament reactors nuclears i centrals nuclears, així com de la creació d'armes nuclears. Aquest camp de l'enginyeria pot incloure també la seguretat nuclear, transport de calor, tecnologia de combustibles nuclears, aplicacions mèdiques i hospitalàries, aplicacions a processos industrials, detecció i control de les radiacions (tant la radiació natural com l'artificial) als diferents medis, seguiment i models de la seva evolució, control, monitoratge i tractament de residus i ambients radioactius, o creació i desenvolupament de normes, lleis i pràctiques relacionades amb la seguretat i el respecte al medi ambient.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria del petroli o enginyeria petroliera és la disciplina de l'enginyeria que estudia l'exploració i les activitats de producció del petroli. L'enginyeria del petroli inclou el coneixement d'altres disciplines com ara l'economia, la geologia, la geoquímica, mecànica, física, sismologia, estudi de les plaques tectòniques, termodinàmica i tots els processos de l'extracció, emmagatzematge i refinació del petroli.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria de sistemes és l'aplicació d'esforços d'enginyeria per a transformar una necessitat d'operació en una descripció de paràmetres de rendiment del sistema informàtic i una configuració del sistema a través de l'ús d'un procés iteratiu de definició, síntesi, anàlisi, disseny, prova i avaluació; integrar paràmetres tècnics relacionats per a assegurar la compatibilitat de tots els interfases de programa i funcionals de manera que optimitzi la definició i disseny del sistema total; i integrar factors de fiabilitat, mantenibilitat, seguretat, supervivència, humans i altres en l'esforç d'enginyeria total a fi de complir els objectius de cost, planificació i rendiment tècnic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria de so és la branca de l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi del fenomen sonor, en tots els camps d'aplicació d'aquest, tals com a l'enregistrament i producció, l'acústica, l'electroacústica, el reforç sonor i el disseny de sistemes electroacústics. Té un camp d'acció en el desenvolupament de projectes d'enginyeria, aplicant tecnologies que interaccionen amb altres disciplines, com l'electrònica, la informàtica, la física, les matemàtiques, la gramàtica musical, entre altres, per al disseny i la manipulació de sistemes per a l'enregistrament, processament de senyal, creació i reproducció del so.\n\nUn enginyer de so és un professional de la producció i manipulació del so. Les seves funcions van més enllà de l'operació de dispositius i aparells, ja que també és capaç de crear projectes d'enginyeria per al disseny de dispositius de so, utilitzant eines de programari especialitzat. Un projecte recurrent consisteix en el desenvolupament i construcció de sistemes d'enginyeria per a l'aïllament de soroll i condicionament acústic interior de recintes.\nLes següents àrees són algunes en les que l'enginyer de so actua: televisors, emissores radials, so en viu, l'enginyeria de disseny acústic, la producció de mitjans audiovisuals, el disseny de banda sonora; les institucions governamentals encarregades de plans i programes de control ambiental; el contrastisme i la invenció i auditoria d'obres.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria tècnica és una carrera de primer cicle de tres anys de durada (més un projecte de fi de carrera) que dona accés a la professió dels enginyers tècnics. A Espanya aquesta carrera es va establir el 1963, per homologar l'enginyeria espanyola a les de la resta dels països desenvolupats i poder accedir així als crèdits del Banc Mundial. Els seus antecessors, els pèrits, estudiaven una carrera de 4 o 5 anys més revalida i projecte final de carrera. La Llei 12/86 d'Atribucions, aprovada per les Corts Espanyoles, estableix, en l'article 1r, que els enginyers tècnics tindran la plenitud d'atribucions en la seva especialitat respectiva, així com les que tenien els antics perits.Els títols de pèrit mantenen la seva vigència en els professionals que l'exerceixen, molts dels quals els van convalidar pels d'enginyer tècnic. Si bé les últimes promocions que van obtenir aquesta titulació ho van fer en la dècada dels seixanta, l'última promoció va ser la de 1969-1970. Eren impartides en una escola universitària d'àmbit tècnic o en una escola tècnica superior que, a més, impartia carreres de cicle llarg.\nLa reforma actual dels ensenyaments de graus (a causa del Pla Bolonya), farà desaparèixer aquests estudis, que s'impartiran com a ensenyaments de grau, denominant els nous títols graduats en enginyeria mecànica, elèctrica, electrònica i automàtica, química o tèxtil , en el cas dels enginyers tècnics industrials, graduats en enginyeria naval , graduats en enginyeria aeronàutica , etc. Les seves escoles es denominaran: Escola d'Enginyers o Escola Superior d'Enginyers si, a més del grau, s'imparteixen estudis de postgrau.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'ètica de l'enginyeria és el camp del sistema de principis morals que s'apliquen a la pràctica de l'enginyeria. El camp examina i estableix les obligacions dels enginyers amb la societat, els seus clients i la professió. Com a disciplina acadèmica, està estretament relacionada amb temes com la filosofia de la ciència, la filosofia de l'enginyeria i l'ètica de la tecnologia. A mesura que l'enginyeria es va convertir en una professió diferent durant el segle XIX, els enginyers es van veure com a professionals independents o com a empleats tècnics de grans empreses. Hi va haver una tensió considerable entre les dues parts mentre els grans empresaris industrials lluitaven per mantenir el control dels seus empleats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un actuador o accionament és un dispositiu o subsistema destinat a regular o variar la potència d'una planta o d'un automatisme. El seu principi de funcionament és la conversió d'energia generada normalment per l'aire, l'aigua o l'electricitat i transformar-la en algun tipus d'acció motriu.\nExisteixen diversos tipus d'actuadors com per exemple els electrònics, els hidràulics, els pneumàtics i els elèctrics. Els actuadors hidràulics, pneumàtics i elèctrics són usats per a manejar aparells mecatrònics. En general, els actuadors hidràulics s'empren quan el que es necessita és potència, i els pneumàtics són simples posicionaments. No obstant això, els hidràulics requereixen molt equip per a subministrament d'energia, així com de manteniment periòdic. D'altra banda, les aplicacions dels models pneumàtics també són limitades des del punt de vista de precisió i manteniment.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un actuador pneumàtic és un dispositiu mecànic que utilitza l'energia de l'aire comprimit per generar força, que permet utilitzar-lo com a actuador per posar en moviment els elements d'una màquina. Els cilindres pneumàtics, gràcies a l’ús d’un mitjà net, que és l’aire, generen molta menys contaminació que els elements hidràulics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un cilindre hidràulic es un actuador mecànic que té per funció transformar la pressió del fluid en moviment mecànic, lineal, que es aprofitat per moure elements de màquines o mecanísmes. Es per aquest motiu que acostumen a muntar-se al final del circuit En els cilindres pneumàtics el fluid és aire comprimit. Els cilindres hidràulics s'utilitzen àmpliament per aixecar objectes pesats a la indústria. Aquest dispositiu és una part irremplaçable de tots els sistemes hidràulics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un mecanisme de cremallera és un dispositiu mecànic amb dos engranatges, denominats «pinyó» i «cremallera», que converteix un moviment de rotació en un moviment rectilini o viceversa. L'engranatge circular denominat «pinyó» engrana amb una barra dentada denominada «cremallera», de manera que un gir aplicat al pinyó causa el desplaçament lineal de la cremallera.\nPer exemple, en un ferrocarril de cremallera, la rotació d'un pinyó muntat en una locomotora permet transmetre a un carril dentat la força necessària perquè un tren pugi un pendent pronunciat.\nPer a cada parell de perfils d'envolupants és possible dissenyar un sistema d'engranatges conjugats. En el cas bàsic de la cremallera, un dels engranatges és una vora recta dentada, amb radi infinit.S'utilitzen tipus de cremalleres normalitzades de referència per especificar els detalls de les dents i les seves dimensions en el disseny de màquines eina, com a freses o talladors.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un servomotor és un actuador rotatiu o lineal capaç de controlar la posició, velocitat o acceleració de l'eix de forma precisa i amb una elevada resposta dinàmica. Aquest tipus de servomecanisme sol estar format per tres elements bàsics: un controlador, un sensor de posició i un motor elèctric, hidràulic o pneumàtic. Hi ha diferents variants d'aquesta configuració, amb els elements separats en diferents mòduls o com els sistemes integrats que incorporen tots els components en un sol dispositiu.Les característiques d'un servomotor depenen fonamentalment del tipus de motor que s'empri. Els elèctrics són fàcils de controlar i assequibles, recentment s'han popularitzat respecte a les altres opcions gràcies a la seva flexibilitat i eficiència. Els servomotors hidràulics ofereixen una elevada potència en relació amb el seu pes i se solen fer servir en aplicacions on s'han de moure càrregues útils pesants. Finalment, els servomotors pneumàtics són difícils de controlar però poden oferir grans acceleracions a costos baixos.Els servos s'empren en diverses aplicacions com robots industrials, màquines-eina amb control numèric, radars, discs durs d'ordinadors, sistemes de seguiment i guiatge, entre d'altres. Per aplicacions no industrials hi ha servomotors de modelisme, més senzills i assequibles, que s'empren en cotxes teledirigits o en aparells dissenyats per la cultura maker.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un servomotor de modelisme (conegut generalment com a servo o servo de modelisme) és un dispositiu actuador que té la capacitat de situar-se en qualsevol posició dins del seu rang d'operació, i de mantenir-se estable en aquesta posició. Està format per un motor de corrent continu, una caixa reductora i un circuit de control, i el seu marge de funcionament generalment és de menys d'una volta completa.\nEls servos de modelisme s'utilitzen sovint en sistemes de radiocontrol i en robòtica, però el seu ús no està limitat a aquests.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un solenoide (del grec, «Solen», 'tub', 'conducte', i «eidos», 'en forma de' ) és un dispositiu físic capaç de crear un camp magnètic summament uniforme i intens en el seu interior, i molt feble a l'exterior. Té forma de bobina cilíndrica i consta d'un fil conductor aïllat i enrotllat segons una hèlix, formant un cilindre d'una llargària, normalment superior al diàmetre. André-Marie Ampère va inventar el 1820 el nom de solenoide, en un experiment que feia amb corrents circulars.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'aeronàutica és la ciència o disciplina relacionada amb l'estudi, disseny i manufactura dels aparells mecànics pesants capaços d'elevar-se en vol o les tècniques de control d'avions. Tot això també inclou una branca de l'aeronàutica anomenada aerodinàmica. Aquesta branca estudia el moviment de l'aire en relació als objectes en moviment, com els avions. Aquestes dues branques formen part de la ciència física.No s'ha de confondre amb el terme aviació (referit al maneig dels avions), encara que en la pràctica sovint s'utilitza el terme per a referir-se a l'altre. Així, per exemple, és correcte parlar d'enginyer aeronàutic, ja que es tracta d'una carrera d'estudis, però en canvi s'ha de parlar de la història de l'aviació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Clément Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francès al qui hom deu, entre altres invencions, un micròfon i els primers intents del telèfon. El 1880 instal·là a París la primera línia telefònica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una aerodina és una aeronau capaç de generar substentació. Els aerodines es divideixen en dos grans grups: les aeronaus d'ala fixa i les aeronaus d'ales mòbils.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Aerosport és una fira d'aeronàutica esportiva i corporativa que se celebra anualment des de 1993 a l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, comarca de l'Anoia, organitzada per Fira d'Igualada i la Federació Aèria Catalana (FAC), conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant la societat pública Aeroports de Catalunya. És l'única fira de tot l'Estat que està dedicada íntegrament a l'aviació general i esportiva.La fira inclou exposicions i vols d'ultralleugers, autogirs, vol a motor, vol a vela, motovelers, acrobàcia, paramotors, helicòpters, construcció amateur, complements i accessoris aeronàutics, escoles de pilots, aeroclubs i un mercat d'ocasió. La fira disposa d'una carpa on es solen fer conferències tècniques sobre l'aeronàutica general i esportiva en què s'aborden temes com la cartografia i l'espai aeri, els motors d'avió, les assegurances i la història de les línies aèries.Fira d'Igualada va rebre l'any 2007 el Premi Flyer en la categoria de 'Millor desenvolupament i divulgació del sector aeronàutic', atorgat al certamen Aerosport.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Air Ambulance Show és un fira aeronàutica que té lloc a la República Txeca. Està dirigida al públic general i a professionals, i en ella es mostren sistemes d'emergència integrats en aeronaus de tota classe: avions, helicòpters, caces, etc. Es porta a terme anualment en maig en la localitat de Hradec Králové.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Air-Cobot, acrònim d’Aircraft enhanced Inspection by smaRt & Collaborative rOBOT, és un projecte francès de recerca i desenvolupament d'un robot mòbil de col·laboració poden inspeccionar els avions durant les operacions de manteniment. Coordinat per Akka Technologies, aquest projecte de múltiples associats implica laboratoris de recerca i la indústria. La investigació al voltant d'aquest prototip va ser desenvolupat en tres dominis : la navegació autònoma, assaig no destructiu i la col·laboració humana-robot. El robot i els desenvolupaments investigacions relacionades han estat presentades en exposicions i conferències.\nAir-Cobot es factura com el primer robot d'inspecció visual per a avions. S'han considerat anteriorment els robots d'inspecció amb altres tipus de sensors, com el del Projecte europeu Robair. Des del llançament del projecte, s'estan començant a desenvolupar altres solucions basades en la visió, com ara el drone de l'aerolínia britànica EasyJet o l'eixam de drones de l'startup de Tolosa de Llenguadoc Donecle o el projecte Aircam del fabricant Airbus.\nDes de l'inici del projecte en 2013, el robot Air-Cobot es dedica a inspeccionar les parts inferiors d'un avió. En la continuació del projecte, hi ha la perspectiva d'acoblament amb un drone per inspeccionar les parts superiors d'un avió. A l'octubre de 2016, Airbus Group va llançar el seu projecte d'investigació sobre l'hangar del futur a Singapur. S'hi inclouen els robots dels projectes Air-Cobot i Aircam.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Airexpo, és un dels esdeveniments francès més importants de presentació de materials aeronàutics i espacials, estenent-se a l'aeroport de Muret-Lherm, al sud de Tolosa de Llenguadoc. És organitzat cada mes de maig, per dues universitats franceses aeronàutiques (ENAC i ISAE).Els fabricants presenten sovint les seves aeronaus més recents en demostracions de vol.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En aerodinàmica, l'allargament d'una ala és essencialment la raó aritmètica de la seva longitud respecte a l'amplada de la seva corda. Un allargament alt indica ales llargues i estretes, mentre que un de baix indica ales curtes i amples.En la majoria d'ales la longitud de la corda no és constant sinó que varia al llarg de l'ala i per tant l'allargament es defineix com el quadrat de l'envergadura de l'ala (b) dividit per la seva superfície (S), el que és igual a la ràtio entre la longitud i amplada per una corda constant.\nLa seva fórmula matemàtica és:\n\n \n \n \n A\n R\n =\n \n \n \n b\n \n 2\n \n \n S\n \n \n \n \n {\\displaystyle AR={b^{2} \\over S}}", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un altímetre és un instrument de mesura que indica la diferència d'altitud entre el punt on es troba localitzat i un punt de referència; habitualment s'utilitza per conèixer l'altitud sobre el nivell del mar d'un punt.\nEn esports o activitats en què es pateixen grans desnivells, com el muntanyisme, trekking, ciclisme, esquí, escalada, paracaigudisme, etc., S'utilitza per conèixer els desnivells que s'estan superant. Com a curiositat, alguns dels més moderns velocímetres per a bicicleta integren un altímetre podent generar perfils de la jornada amb ajuda d'un ordinador.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'anomena angle d'atac a l'angle que formen la corda geomètrica d'un perfil d'ala amb la velocitat de l'aire incident.\nÉs un paràmetre que influeix decisivament sobre la capacitat de generar sustentació d'una ala o sobre la de generar tracció de les pales d'una hèlix.\nNormalment, en augmentar l'angle d'atac augmenta la sustentació fins a un punt concret en el qual aquesta disminueix bruscament, fenomen que es coneix amb el nom d'entrada en pèrdua. La dependència de la sustentació amb l'angle d'atac es pot mesurar a través d'un coeficient de sustentació \n \n \n \n \n C\n \n L\n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{L}}\n la variació del qual amb l'angle d'atac α s'il·lustra a la figura 2.\nS'ha de destacar que existeixen uns dispositius hipersustentadors que poden incrementar l'angle d'atac d'entrada en pèrdua.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Ernest Archdeacon (París, 28 de març de 1863 - Versalles, 3 de gener de 1950) va ser un ric advocat francès, d'ascendència irlandesa. Va ser un pioner de l'automobilisme i de l'aviació a França abans de la Primera Guerra Mundial, així com de l'esperanto.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Astrium és la divisió espacial de l'empresa EADS, és un fabricant espacial europeu involucrat en el desenvolupament i fabricació d'equips i vehicles espacials, llançadores per posar aquests en òrbita i serveis de comunicació protegida i navegació basats en satèl·lits. El 2008, Astrium facturar uns 4.300 milions d'euros amb 15.000 empleats a Alemanya, Espanya, França, Països Baixos i Regne Unit. Els seus tres àrees principals d'activitat són: Astrium Space Transportation per a llançadors i infraestructura orbital, Astrium Satellites per satèl·lits i segment terreny i Astrium Services per al desenvolupament i subministrament de serveis per satèl·lit.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Atmosfera Estàndard Internacional (ISA, per les seves sigles en anglès) és un model atmosfèric invariant de com varien la pressió, temperatura, densitat i viscositat de l'atmosfera terrestre a diferents altituds. Va ser creat per l'Organització d'Aviació Civil Internacional (ICAO) i s'utilitza bàsicament en navegació aèria.\nConsisteix en taules amb valors tipificats per a diverses altituds, així com fórmules per a calcular-los. L'ISO (International Organization for Standardization) va reconèixer l'ISA com a l'estàndard internacional amb la denominació ISO 2533:1975.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'aviònica és l'aplicació de l'electrònica a l'aviació o el conjunt d'equipament electrònic d'una aeronau. Fa referència als sistemes electrònics usats en avions, satèl·lits artificials i naus espacials, tant sistemes de comunicació i navegació com els seus indicadors i elements de control.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "William Edward Boeing (1 d'octubre de 1881 - 28 de setembre de 1956) va ser un pioner de l'aviació que va fundar la companyia Boeing.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La cabina, la carlinga, el post o l'habitacle d'una aeronau, també anomenada coberta de vol, és l'espai on es concentren els controls de vol de l'avió i els pilots que els controlen, se sol situar a la part frontal de l'aeronau.\nLa cabina d'una aeronau conté la instrumentació i els controls que permeten al pilot de fer volar l'aparell. En la major part dels aparells comercials, una porta separa la cabina del compartiment de passatgers. A les aeronaus antigues i la més part d'avionetes la cabina concentra un gran nombre d'indicadors i commutadors analògics, mentre que els més moderns ja integren el que s'anomena cabina de cristall (glass cockpit) centrada en pantalles multifunció que funcionen conjuntament amb ordinadors. Aquestes permeten d'alternar entre mostrar la informació dels instruments tradicionals, cartografia i informació del radar o GPS entre altres.\nLa major part de les cabines tenen vidres protectors dels rajos de sol i una o més finestretes que poden ser obertes mentre l'avió és a terra. Després dels Atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001, les principals aerolínies han pres mesures per fortificar la cabina per tal d'evitar qualsevol possible segrest.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una cabina de pilotatge de vidre(de l'anglès: glass cockpit ), és una cabina de pilotatge d'aeronau dotada de pantalles de presentació dels instruments electrònics. Per a les funcions en què una cabina tradicional fa servir nombrosos instruments mecànics per mostrar la informació, una cabina de vidre utilitza diverses pantalles controlades per sistemes de gestió de vol que poden ser configurades per mostrar la informació de vol segons es necessiti. Això simplifica la navegació i l'operació de l'aeronau i permet als pilots centrar-se únicament en la informació més important. El desenvolupament d'aquestes cabines amb informació digitalitzada i senzilla, ha eliminat la necessitat d'un enginyer de vol a la tripulació. En els últims anys aquesta tecnologia ha passat a estar també àmpliament disponible per a les petites aeronaus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El caire d'atac és una línia que connecta els punts més avançats d'un perfil d'ala. Dit d'una altra manera, és la vora frontal de l'ala. Quan un avió es desplaça cap endavant, el caire d'atac és la primera part de l'ala que toca l'aire. En un tailslide, des d'un punt de vista aerodinàmic, el caire de sortida esdevé el caire d'atac i a l'inrevés.\nEl caire d'atac pot ser equipat amb:\n\nextensions del caire d'atac,\nslats,\nslots,\nstall strips,\ncuffs,\ngeneradors de remolins.En cas que el caire d'atac d'una ala estigui perpendicular a l'aire, l'ala s'anomena recta. Si contacta amb l'aire amb un angle determinat, es tracta d'una ala en fletxa. Algunes ales, com les del General Dynamics F-111, tenen ales mòbils que es coneixen com a ales de geometria variable.\nEn aeronaus que es desplacen a grans velocitats, com el transbordador espacial, la fricció de l'aire pot provocar un escalfament espectacular del caire d'atac. L'accident del transbordador espacial Columbia (1 de febrer del 2003) va ser provocat a causa d'aquest tipus d'escalafament.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La caixa negra o millor capsa negra o enregistrador de vol és un dispositiu electrònic que enregistra les dades del vol d'una aeronau com: l'altura, la velocitat, la pressió de l'aire, les converses dels pilots, etc. La seva funció bàsica és conèixer els problemes succeïts en l'avió per tal d'evitar-los posteriorment. També alguns vaixells i altres vehicles en duen a bord.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una carta aeronàutica és una representació d'una porció de la Terra, el seu relleu i construccions, dissenyada especialment per a satisfer els requisits de la navegació aèria. Es tracta d'un mapa en el qual es reflecteixen les rutes que han de seguir les aeronaus, i es faciliten les ajudes, els procediments i altres dades imprescindibles per al pilot.\nLa seguretat de la navegació aèria exigeix l'elaboració i publicació de cartes aeronàutiques actualitzades i precises, que responguen a les necessitats actuals de l'aviació. En conseqüència, correspon a cada estat membre de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) adoptar les disposicions necessàries per a facilitar l'esforç de cooperació que suposa la producció i difusió de cartes aeronàutiques. A més, cada Estat té l'obligació de proporcionar informació del propi territori a través de les cartes aeronàutiques.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Société des Avions Caudron va ser una empresa constructora d'aeronaus francesa fundada el 1909 pels germans Gaston Caudron (1882-1915) i René Caudron (1884-1959). Va ser un dels primers fabricants d'aeronaus a França i va produir avions per l'exèrcit tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En el camp del control del trànsit aeri, un Centre de control regional o Area Control Center en anglès, abreujat amb el terme ACC, és un centre regional que garanteix la seguretat del trànsit aeri.\nA cada centre, l'espai aeri és dividit en sectors i administrat específicament per garantir la millor distribució possible del trànsit. Aquesta divisió es fa tant a nivell de vols (franges d'altituds) o per zones geogràfiques, o més sovint amb una combinació de totes dos.\nA cada sector hi treballen generalment dos controladors; la missió d'un és transmetre instruccions als pilots (executive controller / operador de radar); l'altre s'ocupa de les coordinacions telefòniques i de la planificació (planning controller / controlador orgànic).\nA un ACC, també podem trobar sectors involucrats en la informació de vol (control de vols VFR, informacions als pilots sobre el temps, zones perilloses, etc.), sectors militars i llocs dedicats a la gestió dels fluxos de trànsit (Flow Management).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un certificat de tipus és un document administratiu expedit per una autoritat de certificació per a una aeronau, un motor o una hèlix. Aquest document certifica que el producte respon a un conjunt d'especificacions que en garanteixen l'aeronavegabilitat. L'autoritat de certificació és l'Agència Europea de Seguretat Aèria a Europa i l'Administració Federal d'Aviació als Estats Units. Un certificat de tipus és necessari per a l'explotació comercial d'una aeronau. Quan un model d'aeronau té un certificat de tipus, cada exemplar d'aquesta aeronau també ha de disposar d'un certificat d'aeronavegabilitat.\nUn certificat de tipus suplementari (STC) s'expedeix per les modificacions dutes a terme per una tercera part que no té el certificat de tipus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un certificat de tipus suplementari (STC, sigles de supplemental type certificate) és una modificació o reparació important que ha estat aprovada per una autoritat d'aviació i es duu a terme sobre una aeronau, un motor o una turbohèlice que ja disposa d'un certificat de tipus. S'anomena «suplementari» perquè expandeix el certificat de tipus existent. L'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) és l'organisme que s'encarrega d'emetre els STC a la Unió Europea.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Check-in és el procés principal de facturació en què es demanen les dades del client i s'assigna a un producte. És un terme anglès utilitzat per a la facturació als hotels, aeroports i altres sectors, principalment turístics.\nEl procés finalitza amb el check-out, en què es realitzarà el pagament al servei o producte que s'hagi estat utilitzant.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El colom fotògraf és un mètode de fotografia aèria inventat per l'apotecari alemany Julius Neubronner el 1907, que utilitzava coloms per entregar medicaments.\nEl mètode consisteix a equipar un colom missatger amb una càmera amb temporitzador agafada amb un arnès que transfereix el pes d'una petita càmera a la part posterior del pit. En deixar anar el colom, aquest torna al colomar per un camí i una velocitat relativament predictibles. Això permet controlar els indrets on el disparador automàtic prendrà les fotografies aèries.\nLa sol·licitud de patent alemanya de Neubronner va ser rebutjada inicialment, però se li va concedir el desembre de 1908 quan va obtenir fotografies autèntiques preses pels seus coloms. Va publicar el mètode a l'Exposició Fotogràfica Internacional de Dresden de 1909, i va vendre algunes imatges com a postals a l'Exposició Internacional d'Aviació de Frankfurt i al Paris Air Show de 1910 i 1911. Al començament, el potencial militar del colom fotògraf per al reconeixement aeri semblava atractiu. Proves de camp de batalla de la Primera Guerra Mundial van donar resultats encoratjadors, però calia disposar de colomars mòbils per a coloms missatgers. A causa del ràpid perfeccionament de l'aviació durant la guerra, l'interès militar pel colom fotògraf es va reduir i Neubronner abandonar els seus experiments. Una segona prova realitzada el 1930 pel rellotger d'Argòvia Adrian Michel no va tenir més èxit. No obstant això, el mètode va ser aplicat a petita escala durant la Segona Guerra Mundial, tant pel costat alemany com pel francès, i en la dècada de 1970 per la CIA.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El servei de control del trànsit aeri, també conegut per les seues sigles en anglès ATC (Air Traffic Control) és un dels serveis del Serveis de Trànsit Aeri (Air Traffic Services o ATS en anglès). Consisteix en mantenir una mínima separació de les aeronaus que es troben en vol, aterrant i enlairant-se de l'aeroport o rodant per les plataformes i carrers de rodadura dels aeroports. Es presta pels països signants del tractat de Chicago que van donar origen a la creació de la OACI/ICAO en els termes especificats per les normes d'aquesta organització internacional.\nL'espai aeri es divideix en regions d'informació de vol, conegudes com a FIR (Flight Information Region) i cada país es fa responsable del servei en les compreses en la seua 'àrea de responsabilitat'. En molts casos aquesta àrea de responsabilitat excedeix les aigües territorials d'un país a fi que l'espai aeri comprès sobre les aigües internacionals siga proveït d'un servei d'informació. L'espai aeri en el qual es presta el servei de control aeri es diu 'espai aeri controlat'. La Unitat encarregada de lliurar el servei de control al trànsit aeri en aquestes àrees rep el nom de Centre de Control d'Àrea. A causa de l'ampli espai aeri que manegen, estan dividits en Sectors de Control, cadascun responsable per una banda de l'espai total al seu càrrec. Quan un avió està a punt d'eixir d'un sector és traspassat al següent sector en forma successiva, fins a l'aterratge en la seua destinació. Actualment, la major part de les rutes aèries estan cobertes per radars, el que permet fer un seguiment permanent als vols.\nEn les regions d'informació de vol es troben les àrees terminals dels aeroports importants i entre elles discorren les aerovies, passadissos pels quals circulen les aeronaus. Altres elements són les àrees prohibides, restringides o perilloses que són zones on el vol d'aeronaus es veu restringit en diferents mesures i per causes diverses.\nLes normes que regulen la circulació aèria en l'espai aeri controlat s'arrepleguen en el Reglament de Circulació Aèria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El control per senyals elèctrics, sovint conegut pel seu nom en anglès, fly-by-wire, és un sistema de control d'una aeronau que uneix, per una banda, les palanques i controls que maneja el comandant d'un avió, i per l'altra, els actuadors que mouen les superfícies aerodinàmiques de l'aparell, mitjançant sistemes elèctrics i/o electrònics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En aeronàutica, la corda fa referència a la línia recta imaginària que uneix el caire de caiguda i el centre de la curvatura del caire d'atac, de la secció transversal del perfil aerodinàmic d'una ala. La longitud de corda és la distància d'aquesta línia imaginariaEls termes corda i longitud de corda s'utilitzen per descriure l'amplada de l'ala, els estabilitzadors i l'hèlix d'un avió, què es basen en la secció aerodinàmica. La corda d'una ala, un estabilitzador i una hèlix es determinen examinant la superfície de l'ala i mesurant la distància entre els caires d'atac i caiguda. Si la superfície de l'ala és rectangular, en lloc de cònica o en forma de fletxa, aleshores la corda és simplement l'amplada mesurada en la direcció del corrent d'aire. Aquest terme també s'aplica a l'amplada dels dispositius hipersustentadors, els alerons i el timó d'un avió.\nA més, també s'aplica a les superfícies de sustentació dels motors de turbina de gas com els turboreactors, les turbohèlix o els motors turbo-ventilats.\nLa majoria d'ales no tenen una superfície rectangular i, per tant, tenen diferents cordes en diferents posicions. Per poder comparar entre les diferents formes d'ales, s'utilitza la corda mitjana. Aquesta és més difícil de calcular, donat que la majoria d'ales varien d'amplada al llarg de la seva longitud, fent-se més estretes cap als extrems exteriors. Això vol dir que es genera més sustentació a les parts interiors més amples, fent que es desplaci el seu punt de mesura per tenir en compte aquest fet.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un corredor aeri és una ruta aèria, definida per radiobalises, obligatòria per a les aeronaus. Dits corredors s'estableixen per raons de densitat de trànsit, de jurisdicció de l'espai aeri entre altres.Els corredors aeris són normalment imposats per necessitats militars o diplomàtiques. Durant el bloqueig de Berlín, per exemple, les aeronaus que volaven a través de l'espai aeri alemany controlat pels soviètics restaven obligades a mantenir una posició molt específica dins dels corredors aeris definits pel comandant a càrrec del transport aeri. Vols posteriors, tant militars com civils, entre Alemanya Occidental i Berlín durant la Guerra Freda estaven obligats a romandre dins del seu corredor designat, sota el risc de ser abatuts si no seguien la ruta.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En la navegació aèria, un derivòmetre és un instrument òptic que permet mesurar la deriva d'un avió respecte de la terra ferma.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La descompressió descontrolada és una caiguda no planificada en la pressió d'un sistema de segellat, com ara una cabina d'avió, i resulta típicament d'errors humans, fatiga de materials, errors d'enginyeria, o impactes, evitats pel dipòsit sota pressió per donar curs a baixades de pressió ambient o sense pressió en absolut.\nLa descompressió es pot ser classificada com explosiva, ràpida o lenta:\n\nDescompressió explosiva (ED en anglès) és violenta, la descompressió és massa ràpida per a la sortida de l'aire de manera segura des dels pulmons.\nDescompressió ràpida, mentre que segueix sent ràpid, és prou lenta com per permetre que els pulmons es ventilin.\nLenta o descompressió gradual es produeix tan lentament que no pot ser detectada abans de patir d'hipòxia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Donecle és un fabricant de vehicle aeri no tripulat (VANT) autònom d'inspecció de vehicles aeris. Fundat el 2015 i situat al sud de Tolosa, la companyia ofereix VANT o eixams de VANT per inspeccionar visualment els avions amb càmeres d'alta resolució. L'empresa treballa amb companyies aèries com Air France-KLM i és un dels actores en el camp de l'automatització del manteniment aeronàutic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'anomenen eixos de l'avió els tres eixos imaginaris perpendiculars entre si, amb el punt d'intersecció situat sobre el centre de gravetat de l'avió, respecte als quals una aeronau pot pivotar o rotar. Aquests tres eixos són: l'eix transversal (o lateral), el longitudinal i el vertical.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'energia solar espacial (en anglès Space-based solar power, SSP), terme estretament relacionat amb satèl·lit d'energia solar (en anglès Solar Power Satellite), és la conversió d'energia solar adquirida a l'espai en qualsevol altre tipus d'energia (principalment electricitat), la qual es pot usar en el mateix espai o bé es pot transmetre a la Terra. Des de mitjan segle xx s'utilitzen els panells fotovoltaics a l'espai a bord de satèl·lits espacials per produir l'electricitat necessària per al seu funcionament a partir de la llum solar. La novetat del concepte de SSP resideix en la idea d'adquirir energia a gran escala a l'espai i transmetre-la a la Terra de forma sense fil per al seu consum sobre la superfície del planeta.L'energia solar és una font d'energia renovable i inesgotable i per això té el potencial de resoldre els problemes socioeconòmics i ambientals associats amb la dependència dels recursos fòssils i de l'energia nuclear. L'energia solar espacial presenta pros i contres respecte a altres fonts energètiques, especialment respecte a la seva variant terrestre. L'aprofitament dels panells a l'espai és molt major que el dels panells terrestres, al no veure's afectats per l'atenuació de la radiació solar en l'atmosfera terrestre ni per les fases nocturnes, si bé l'energia ha de transmetre's a llargues distàncies amb les corresponents pèrdues energètiques. D'altra banda, l'energia solar espacial tindria l'avantatge d'estar situada fora del sistema ecològic terrestre, no generant pràcticament cap deixalla una vegada en funcionament.\nEls majors frens al desenvolupament dels sistemes de SSP són l'alt cost de la posada en òrbita dels panells i certs obstacles tècnics, especialment la baixa eficiència de les cèl·lules fotovoltaiques quan treballen a alta temperatura i la difícil transmissió de l'energia a la superfície de la Terra. Des que a la fi del segle XIX es van asseure les bases teòriques de la tecnologia fotovoltaica, el desenvolupament de totes les tecnologies involucrades ha estat notori. En la primera dècada del segle xxi, equips d'investigadors europeus, nord-americans i japonesos segueixen treballant per fer aquesta tecnologia possible algun dia.\nPer la SSP s'han proposat diverses aplicacions possibles així com diverses opcions tecnològiques, com per exemple el tipus de satèl·lit o la freqüència d'emissió de l'energia a la Terra. Igualment, incògnites com els possibles efectes mediambientals de la transmissió d'energia a la Terra, la vida útil dels panells a l'espai, el temps de tornada energètica o el paper que podria jugar la Lluna, segueixen sense una resposta clara.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un enginyer de vol o una enginyera de vol, que s'anomena segon oficial o segona oficial en els mitjans aeronàutics, és la persona responsable de l'operació dels sistemes, motors, càlculs de rendiment, control de consum de combustible, operabilitat d'equips de radioajudes per al vol, revisió de l'avió abans del vol i l'aeronavegabilitat de l'aeroplà, en vol i en terra. Els avions amb motors de reacció de segona generació requereixen segons oficials a bord.\nHa de tenir coneixement de tot el que es refereixi al manteniment que se li hagi efectuat o s'hagi d'efectuar. Assisteix els pilots en tot el referent al funcionament de l'avió, i durant les emergències, amb un dels pilots, executa els procediments necessaris per anul·lar el problema.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'envergadura d'un avió o ocell és la distància entre els extrems alars (amb les ales esteses al màxim en el cas d'animals voladors). També pot fer referència a l'ample de la vela major d'un veler.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'escafandre estratonàutic fou un vestit pressuritzat dissenyat pel coronel Emilio Herrera Linares el 1935 que havia de ser utilitzat durant un vol estratosfèric mitjançant un globus aerostàtic de barqueta oberta programat per a l'any següent del seu disseny. Se'l considera un dels antecedents del vestit espacial.Finalment i a causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, el vol mai va lloc. Herrera, que va militar en el bàndol republicà, va fugir a França el 1939, on va morir a l'exili el 1967. El vestit, fet de seda vulcanitzada, va ser tallat i usat per fer impermeables per les tropes. S'hauria tractat del primer vestit totalment pressuritzat funcional de la història, encara que mai va arribar a ser usat en condicions reals.El vestit tenia en el seu interior una funda hermètica (provada en el bany del pis d'Herrera a Sevilla) recoberta d'una carcassa metàl·lica articulada amb plecs similars als d'un acordió. Tenia parts articulades per a les espatlles, el maluc, els colzes, els genolls i els dits. La mobilitat del vestit va ser provada a l'estació experimental de Cuatro Vientos, i segons Herrera era \"satisfactòria\". El vestit era alimentat amb oxigen pur. Herrera va dissenyar un micròfon especial sense carboni per a ser usat a l'interior del vestit i evitar qualsevol possibilitat d'ignició espontània. La pantalla del casc usava tres capes de vidre: una irrompible, una altra amb un filtre ultraviolat i l'exterior opaca a l'infraroig. Les tres capes tenien un tractament antibaf.\nHerrera afegí un escalfador elèctric en el vestit, però durant les proves en una cambra que simulava grans altures va resultar que el vestit s'escalfava fins als 33 °C mentre que la temperatura de l'atmosfera al seu voltant baixava a -79 °C. Herrera s'adonà que el problema en un vestit pressuritzat situat en un entorn de gairebé buit era en realitat eliminar la calor sobrant produïda pel cos humà.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'espai aeri és una porció de l'atmosfera terrestre (tant sobre terra, com sobre aigua) controlada per un país en particular. Hi ha quatre tipus d'espai aeri: controlat, no controlat, espai aeri d'ús especial, i altres. El tipus d'espai aeri és definit depenent del moviment d'aeronaus, el propòsit de les operacions que ací es condueixen, i el nivell de seguretat requerit.\nL'espai aeri està classificat per l'OACI en 7 parts, definits amb una lletra de la A a la G. Classe A representa el nivell més alt de control, mentre que classe G és espai aeri no controlat. No tots els països tenen totes les classificacions dels espais aeris, se seleccionen els que més estiguen acord a les necessitats que aquest requerisca.\nL'espai aeri controlat és un espai aeri amb dimensions definides en el qual hi ha un servei de control de trànsit aeri per a vols IFR i per a vols VFR segons la classificació d'aquest.\nL'espai aeri controlat és també un espai aeri on tots els pilots estan subjectes a certs requisits, regles d'operació, i requeriments per a les seues aeronaus.\n\nPer a vols IFR en qualsevol tipus d'espai aeri, el pilot ha d'omplir un pla de vol IFR i rebre la seua corresponent autorització del control del trànsit aeri. Es donarà separació per part de l'ATC a totes les aeronaus que operen sota condicions IFR en espai aeri controlat.\nPer a vols VFR s'ha de sol·licitar una autorització per part d'ATC i que els requisits de comunicacions es complisquen abans d'ingressar a un espai aeri classe B, C o D\nEs donaran alertes de tràfic a totes les aeronaus quan la quantitat de treball del controlador ho permeta.\nAlertes de seguretat són serveis obligatoris que donarà el control de trànsit aeri a totes les aeronaus. Hi ha 2 tipus; Alertes de Terrè/Obstruccions i Alertes de conflictes d'aeronaus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'entén per esports aeris aquells que tenen lloc a l'aire. Internacionalment estan regulats per la Fédération Aéronautique Internationale. Les disciplines esportives que contempla són:\n\nAeromodelisme\nAerostació (globus aerostàtic)\nAla delta\nEstels\nParacaigudisme\nParapent-Paramotor\nUltralleugers\nVol a motor\nVol a vela\nVol acrobàtic", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En aeronàutica, un espòiler és un dispositiu dissenyat per a reduir la sustentació d'un avió. Els espòilers són plaques situades a la part superior d'una ala i que poden estendre's amunt en el flux d'aire, «deflectant-lo». D'aquesta manera, l'espòiler crea una entrada en pèrdua curosament controlada a sobre de la porció d'ala que li queda al darrere, reduint dràsticament la sustentació d'aquesta secció de l'ala. Els espòilers es diferencien dels aerofrens en què els aerofrens estan dissenyats per a augmentar la resistència de l'aire sense crear grans diferències en la sustentació, mentre que els espòilers redueixen de manera important la sustentació amb només un petit augment de l'arrossegament.\nEls planadors utilitzen espòilers per a controlar la seva velocitat de descens, per tal d'efectuar un aterratge controlat al lloc desitjat. Els espòilers són necessaris perquè, encara que es pot incrementar el ritme de descens fent baixar el nas d'un avió, això pot comportar un increment significatiu de la velocitat, sobrepassant possiblement una velocitat segura.\nEls avions comercials també solen tenir espòilers. Els espòilers s'utilitzen a vegades per baixar de l'altitud de creuer, ajudant l'avió a reduir la seva altitud sense guanyar velocitat. Tanmateix, el seu ús és sovint limitat, ja que el flux d'aire turbulent que es crea darrere d'ells causa una vibració i un soroll perceptibles, cosa que pot incomodar els passatgers. Els espòilers també es poden utilitzar per a fer maniobres de canvi de direcció. Durant l'aterratge, els espòilers s'utilitzen gairebé sempre al màxim per ajudar a frenar l'avió. De fet, l'efecte més important és que els espòilers causen una pèrdua dramàtica de sustentació, de manera que el pes de l'avió passa de les ales al tren d'aterratge, cosa que permet frenar les rodes amb una possibilitat molt menor de relliscades. També s'utilitza un impuls invers per contribuir a reduir la velocitat de l'avió en aterrar.\nEn avions de motor alternatiu de refrigeració amb aire, es poden utilitzar espòilers per impedir un refredament dràstic del motor. En un descens sense espòilers, la velocitat augmenta, mentre que el motor funciona a baixa potència, produint menys calor del normal. El motor es pot refredar massa ràpidament, provocant vàlvules embussades, cilindres esquerdats o altres problemes. Els espòilers alleugen el problema permetent a l'avió descendir a la velocitat desitjada, mentre que el motor pot continuar funcionant a una potència que n'eviti un refredament massa ràpid (això és especialment important per als motors alternatius turbocomprimits, que generen temperatures més altes que motors d'aspiració normal).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En una aeronau, els estabilitzadors són unes superfícies estabilitzadores que serveixen per donar a l'aeronau durant el vol estabilitat estàtica longitudinal o estabilitat de capcineig respecte a l'eix transversal, i també estabilitat direccional o estabilitat de guinyada respecte a l'eix vertical. Aquest moviment es produeix amb la rotació de l'avió al voltant del seu eix vertical que passa pel centre de gravetat i és perpendicular un eix ideal traçat en unir les dues puntes de les ales.\nEls estabilitzadors, en la majoria dels casos, es fixen a les superfícies de control a la part final del fuselatge de l'avió coneguda com a cua de l'avió.\nDe vegades, en combinacions especials de muntatge, els estabilitzadors s'uneixen amb altres elements (com ara el timó) convertint-se en una sola superfície mòbil, encara que segueixen tenint la mateixa tasca d'estabilitzar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'estabilitzador vertical o deriva d'una aeronau, míssil o bomba militar es la superfície destinada a garantir l'estabilitat en la direcció, proporcionant característiques d'estabilitat aerodinàmica direccional i fent possibles les maniobres fora del pla de simetria, l'aterratge amb vent creuat i el control després de la fallada d'un motor situat fora del pla de simetria. Normalment es troba a la part superior i posterior del centre de gravetat del fuselatge i sol estar format per un pla fixe, anomenat deriva, i el timó de direcció.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El solc, dit en llenguatge mariner solcatera, deixant o aub és el rastre o traça momentània, en forma de línia o senyal llarguer, generalment blanquinós, que deixa darrere seu un cos, en moviment a l'aigua (en aquest cas a més és escumós) o a l'aire, com ara una embarcació en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc. Indica el camí que segueix una embarcació, marcat a l'aigua per l'acció del timó i també en la zona de la superfície tranquil·la de la mar, que resta dibuixada entre dues raàfegues d'oratge quasi imperceptibles.\nA l'aire sol ser condensació, encara que el seu efecte també pot ser creat artificialment amb fum. En el cas de vaixells impulsats per hèlixs, el corrent d'expulsió d'aquestes se suma a l'efecte del deixant pròpiament dit. En cas de mar en calma el seu efecte persisteix durant hores.\nAquest fenomen apareix darrere dels cossos en moviment a través d'un fluid. La resistència aerodinàmica total apareix com una pèrdua de moment i un augment d'energia en aquest deixant. La grandària i la intensitat del deixant és un indicatiu de la resistència aerodinàmica del perfil del cos. L'aub es pot detectar, per exemple, quan un camió creua un automòbil: per davant el rastre d'aire absorbeix el vehicle.\nEls moviments de l'avió no intencionats poden ser causats pel deixant (turbulències). Les turbulències ordinàries són habituals, sobretot a la fase d'aproximació d'una aeronau. Un pilot que sospiti que una turbulència de deixant afecta l'avió, ha de sortir d'aquest aub o preparar-se per trobar-se un deixant més potent. La topada amb el deixant pot ser, inicialment, molt suau. Tanmateix, hi ha hagut seriosos accidents en els quals els pilots han perdut el control de l'avió a causa de la força de l'aub.\n\nEls traços o deixants d'avió són àrees de condensació que s'originen per darrere de les fuites de les turbines i que formen cirrus artificials (de vegades anomenats deixants de vapor). També es generen en els vòrtexs de les ales dels jets, que precipiten un corrent de cristalls de gel en atmosfera humida i freda. Al contrari de la seva aparença, no ocasionen pol·lució. Els deixants es produeixen quan hi ha una pressió molt baixa a gran altitud. Però també es poden produir en un caça quan vola a poca altitud, modificant l'obertura de la tovera.\n\nAltres deixants que es dissipen molt ràpid es produeixen en els extrems de les ales. A causa de la diferència de pressió de la part superior i inferior de les ales es produeix un corrent d'aire en els extrems en forma de remolí. Quan la diferència de pressió de les cares és més gran, en ascensos ràpids, loopings, el remolí es fa prou fort per crear un buit a causa de força centrífuga. Aquest buit fa que l'aire baixi ràpidament de temperatura i el vapor es condensi.\n\nEls deixants aeris poden ser creats de dues maneres:\n1) Les fuites del jet augmenten la quantitat d'humitat en l'atmosfera terrestre, la qual cosa provoca que el seu contingut d'aigua arribi al punt de rosada o de saturació. Així es causa la condensació del vapor del combustible querosè cremat, i es forma el deixant.\nEls combustibles d'aviació com la benzina per a motors de pistó, o parafínics/querosè per a motors jet, consisteixen en hidrocarburs. En cremar-se, el carboni es combina amb l'oxigen formant diòxid de carboni, l'hidrogen es combina amb l'oxigen formant aigua, que escapa com vapor de les fuites. Per cada litre de combustible cremat (oxidat), es produeix un litre d'aigua, agregat a l'aigua condensada present (de la humitat de l'aire) en el combustible. A grans altituds, aquest vapor es troba amb un ambient fred, (a major altitud, menor temperatura) cosa que abaixa la temperatura del vapor fins a la seva condensació en petites gotes d'aigua i/o sublimant en gel. Les múltiples gotes i/o els cristalls de gel formen els deixants. Com que la temperatura perquè el vapor passi a l'estat líquid o sòlid varia amb el temps i la distància, el vapor necessari per a condensar en zones de l'avió es pot produir d'alguna manera a l'aeronau.\nLa major part del contingut ennuvolat ve de l'aigua atrapada en l'aire circumdant. A grans altituds, el vapor d'aigua superrefredat requereix una arrencada per a obtenir la desublimació. Les partícules d'escapament de les fuites de les turbines actuen com a arrencador, causant que el vapor atrapat passi ràpidament a cristalls de gel.\n2) Les ales de l'aeroplà causen una caiguda en la pressió de l'aire en el veïnatge de l'ala (això explica en part com arriba a volar un objecte més pesant que l'aire). Aquesta caiguda de pressió provoca una disminució de la temperatura, que produeix la condensació d'una part del vapor d'aigua de l'aire i formi deixants, però només a grans altituds. A més baixes altituds, aquest fenomen es coneix com a ectoplasma. L'ectoplasma és més comú de veure en moments d'embranzides d'alta energia dels motors, com per exemple en combat, o en jets de línies durant l'enlairament i l'aterratge, en llocs de molt baixa pressió, en les ales, i freqüentment en turbo-fan. Les fuites de deixants es fan més estables i durables en alta altitud.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Antonio Ferri (Norcia, Úmbria, 5 d'abril de 1912 - Long Island, 28 de desembre de 1975) era un científic italià, destacat en el camp de l'aerodinàmica, amb una especialització de vol hipersònic i supersònic.\nNascut l'any 1912 a Norcia, Itàlia, des del 1937 va dur a terme una investigació a Guidonia Montecelio, on es feia la recerca més avançada pel que fa a l'aerodinàmica d'alta velocitat. Entre les tasques que va dur a terme hi havia experiments espectaculars els anys 1939 i 1940 amb túnels aerodinàmics supersònics.\nDurant la Segona Guerra Mundial, al període de la República socialista italiana (o la República Salò), tres dies després que el Nazisme alemany ocupés Roma el 10 de setembre, de 1943, Ferri va tornar al refugi de Guidonia, va destruir el material, va omplir un bagul amb documents, va amagar la seva dona i família a prop de la seva casa als Apenins (des d'on després es van traslladar cap a un poble pesquer de la mar Adriàtica), i va unir-se amb un grup de guerrilla anti-Feixista. Finalalment, va anar a Roma després de la seva alliberació pels Aliats, on va establir contacte amb el representant de l'Oficina de Serveis Estratègics (OSS), Moe Berg, i va començar a treballar amb ell traduint documents clau del bagul, i també transmetent el seu coneixement de les fites de la ciència alemanya durant la guerra.\nEn el decurs de la guerra les instal·lacions de Guidonia van quedar destruïdes. L'any 1944, Ferri va anar al destacat centre de recerca americana, el Comitè Nacional Consultiu d'Aeronàutica (NACA), a Langley, Virgínia, on va continuar essent la figura més important en aquest camp.\nEn el període de postguerra, va estudiar l'ús del perfil aerodinàmic per a una aeronau d'alta velocitat i va desenvolupar el mètode Schlieren Flow Visualization de previsió de l'impacte d'ona de xoc en les ales d'una aeronau. Llavors, va redirigir el problema de l'escut tèrmic, el de la dinàmica termofluïda hipersònica, aplicant-los a l'estudi dels reactors supersònics i hipersònics. També va dur a terme estudis importants en els camps dels reactors de combustió supersònica i de calor aerodinàmica de les aeronaus d'alta velocitat. En totes aquestes àrees va fer contribucions clau per l'avenç de l'enginyeria aerospacial.\nFerri va morir l'any 1975 a Long Island, Nova York, EUA.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "France AEROTECH és el nom de la xarxa nacional francesa formada per les universitats aeronàutica i espacial (anomenades Grande école en francès).Va ser creada el 2011 per Arts et Métiers ParisTech, École Centrale de Lyon, École centrale de Nantes, École nationale de l'aviation civile i École nationale supérieure d'électronique, informatique, télécommunications, mathématiques et mécanique de Bordeaux. Els objectius de France AEROTECH són oferir cursos de francès a l'estranger, desenvolupar projectes internacionals de recerca i cursos en enginyeria aeronàutica i l'espai, i ajudar els mercats emergents. Per aconseguir tots aquests objectius, es creà un programa d'estiu de sistemes encastats i un master en aeronavegabilitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El fuselatge o buc (del francès fuselage i aquest de fuseau, fus) és un cos estructural dels avions i planadors de figura fusiforme que suporta les ales, els plans estabilitzadors de cua i el tren d'aterratge i constitueix generalment la part habitable de l'aeronau. La seva forma i disseny es basa en una geometria suau amb poca resistència aerodinàmica i necessitats específiques de l'aeronau de volum o capacitat. En un avió comercial, gran part del volum del fuselatge està dedicat a la cabina de passatgers i la disposició depèn de diferents factors com la duració del vol, els serveis a bord, els accessos a l'avió (portes) les sortides d'emergència, la tripulació auxiliar, etc.\n\n", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i èxit del primer avió tripulat els van realitzar de forma simultània diversos investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912), fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeronàutica, com els inventors del primer avió pràctic que va volar.\nEl seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk, a bord del Flyer I i va durar dotze segons. Tres anys més tard farien el primer vol amb un passatger, en el que van recórrer quatre quilómetres. El 17 de setembre de 1908 l'avió dels germans Wright va tenir un accident en el que va morir el tinent T.E.Selfridge sent aquest el primer accident mortal de la història de l'aviació.Realment la seua gran aportació al vol va ser el control de viratge mitjançant els alerons. Fins llavors els avions existents eren difícils de controlar perquè no s'havia considerat la necessitat d'inclinar les ales per a canviar de direcció.\nUn treball metòdic i minuciós va establir les bases per al vol d'aparells més pesants que l'aire. Van arribar a construir el primer túnel aerodinàmic per mesurar la sustentació que produeixen diferents perfils amb distints angles d'atac.\nVan fer volar controladament un aeroplà de 350 kg., construït amb els pesants materials de l'època, amb un motor de només 19 cavalls (actualment un ULM semblant, de 200 kg., vola amb 50 cv.). És important recordar que també van haver d'aprendre a pilotar i molt bé, perquè les reproduccions actuals del Flyer I volen amb dificultat en mans d'experts pilots.\nVan ser molt famosa la seva cursa per avançar els pioners francesos de l'Aéro-Club de France, com Santos-Dumont, Ernest Archdeacon o Henri Deutsch de la Meurthe, amb els quals va haver-hi una gran rivalitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un girodí és una aeronau d'ales giratòries que compta amb un rotor principal similar al dels helicòpters, però que a diferència d'aquests, també disposa d'un sistema de propulsió principal independent del rotor, i que produeix una embranzida en la direcció de la trajectòria. A altes velocitats el rotor principal es comporta com el d'un helicòpter, igual que en realitzar la maniobra d'ascensió.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Groupe ISAE és el nom de una xarxa francesa formada per les universitats aeronàutica i espacial (anomenades Grande école en francès).Va ser creada el 2011 per Institut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace, École nationale supérieure de mécanique et d'aérotechnique, École supérieure des techniques aéronautiques et de construction automobile, École de l'Air et de l'Espace, Institut supérieur de mécanique de Paris i École nationale de l'aviation civile.El Groupe ISAE es constitueix en forma de consorci de cooperació entre institucions autònomes. Es regeix per un acord de col·laboració que inclou una carta comuna.La seva finalitat és «federar els Col·legis de França en l'àmbit de l'enginyeria aeronàutica i espacial sota una bandera comuna, per tal d'augmentar la influència d'aquests Col·legis, tant a nivell nacional com internacional, i promoure la formació d'enginyers en els camps de l'aeronàutica i l'espai. aeroespacial».\nEls projectes i accions que duen a terme conjuntament els membres del Groupe ISAE es refereixen a la formació, la recerca i la influència nacional i internacional.\nEls projectes i accions del Groupe ISAE es desenvolupen amb el suport del GIFAS (Groupement des industries françaises aéronautiques et spatiales), les empreses membre del qual representen els principals ocupadors dels graduats dels Col·legis del grup.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'hangar és un lloc utilitzat per a guardar-hi aeronaus, generalment de grans dimensions i situat als aeròdroms.Un hangar és una estructura tancada per encabir, protegir aeronaus. La majoria d'hangars són de construcció metàl·lica, tot i que també es poden utilitzar altres materials com formigó o fusta (històricament). Els hangars protegeixen els avions i altres vehicles del temps atmosfèric i la llum ultraviolada. Per altra banda també s'acostumen a utilitzar per a realitzar les tasques de reparació i manteniment i, fins i tot, d'assemblatge dels avions.\nPel que fa als avions de combat sovint els hangars són fortificats, serveixen també per al rearmament de les aeronaus i per amagar-los de reconeixement aeri.\nEls vaixells de guerra també poden comptar amb un hangar. ja sigui per habitualment la majoria de fragates i corbetes modernes compten amb un hangar i coberta de vol a popa amb capacitat per un o dos helicòpters. Els portaavions i portahelicòpters compten amb hangars molt més grans, que ocupen la major part la coberta sota la coberta de vol, en aquest cas pot encabir un gran nombre de caces i avions d'atac.\nLa paraula hangar prové del francès medieval hanghart («tancat prop d'una casa»), i aquesta alhora provinent del fràncic haim-gard («tancat de cases»).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Institut polytechnique des sciences avancées (Institut politècnic de ciències avançades, IPSA), és una institució privada d'ensenyament superior d'enginyeria aeronàutica francesa situada a Ivry-sur-Seine, Lió, Marsella i Tolosa. Forma part del grup d'escoles privades IONIS Education Group i de l'Aerospace Valley.\nL'«Institut polytechnique des sciences appliquées» va ser creat el 1961 per Michel Cazin, Maurice Pradier i Paul Lefort, tres enginyers que procedien del sector de l'aviació i que van establir-se a París. El 2001 va canviar el nom a \"Institut polytechnique des sciences avancées\". El 2007 va obrir una filial a Tolosa de Llenguadoc, a recer de la important indústria aeronàutica de la zona.El govern francès reconegué el títol d'\"Expert en enginyeria dels sistemes aeronàutics i espacials\" als titulats de l'escola l'any 2005, i el 2011 la Commission des titres d'ingénieur va autoritzar l'institut a atorgar el títol d'enginyer. Els primers titulats d'aquesta enginyeria van acabar els estudis a la fi del curs 2013-2014. L'escola ofereix un cicle preparatori de dos anys i un cicle superior de tres anys d'especialització en: «Sistemes de telecomunicacionsó», «Informàtica de bord», «Sistemes electromecànics», «Mecànica i estructures», i «Energia i propulsió». Els titulats ixen de l'escola amb el títol oficial d'«Expert en Ingénierie des Systèmes Aéronautiques et Spatiaux».Des 2017, l'escola també ofereix Bachelor's degree en aeronàutica. La Universitat compta entre els seus estudiants amb les nedadores sincronitzades franceses Charlotte i Laura Tremble (classe 2025). · · \nExalumnes\nÉric Boullier (1999), president del McLaren\nPhilippe Harache (1976), empresari i director d'Eurocopter \nCyril Bourlon de Rouvre (1965), empresari i president de les escuderies de F1 AGS i Guy Ligier\nJulien Simon-Chautemps (2002), enginyer francès especialitzat en automobilisme.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Es denomina instruments de vol al conjunt de mecanismes que equipen una aeronau i que permeten el vol en condicions segures. Depenent de la seua grandària o grau de sofisticació, una aeronau pot comptar amb un nombre variable d'instruments. Se classifiquen en tres grups: de control, de performance i de navegació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Nikolai Iegórovitx Jukovski (5 de gener en el calendari julià o 17 de gener en el calendari gregorià de 1847 - 17 de març de 1921)rus: Никола́й Его́рович Жуко́вский, fou un enginyer mecànic rus, nascut a la localitat d'Orekhovo, a la Província de Vladímir. Va ser un dels precursors de l'aerodinàmica i la hidrodinàmica moderna, sent nomenat per Lenin com \"el pare de l'aviació soviètica\". Entre els seus altres treballs destaquen també els seus estudis sobre el cop d'ariet o pols de Jukovski. El cràter de la Lluna Zhukovski va ser nomenat així en honor seu. Hi ha a més un Museu Jukovski a la ciutat del mateix nom propera a Moscou i batejada així en honor seu.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Línia de Kármán és l'altitud definida internacionalment que s'acostuma a fer servir per a definir el límit entre l'atmosfera i l'espai exterior. D'acord amb les definicions de la Fédération Aéronautique Internationale (FAI) aquesta línia se situa a 100 km d'altitud sobre la superfície terrestre (tècnicament 100 km sobre el nivell de la mar). La denominació és en honor del científic hongarès Theodore von Kármán.\nAl voltant d'aquesta altitud l'atmosfera terrestre es torna tan fina que és negligible en concepte aeronàutic, i s'hi esdevé, a més a més, un augment significatiu de la temperatura atmosfèrica i de la interacció amb la radiació solar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La matrícula d'una aeronau és una sèrie alfanumèrica de caràcters que indica el país on està registrada i el seu número de registre únic. Segons s'estipula en el Conveni sobre Aviació Civil Internacional (també conegut com a Conveni de Chicago) aquest codi també ha d'aparèixer al Certificat de Registre expedit per l'Autoritat d'Aviació Civil de l'Estat del país on estigui registrada i que cal portar en tot moment en una aeronau en operació.La matrícula s'ha de mostrar de manera prominent a l'aeronau i la majoria de països obliguen també a que es col·loqui una placa ignífuga al fuselatge a efectes d'una investigació posterior a un accident on l'avió s'hagi cremat.\nLes matrícules es componen de un prefix, que indica el país on s'ha registrat l'aeronau, i un sufix que és el número de registre d'aquell avió en aquell país.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Joseph-Michel Montgolfier (Annonay, Occitània, 26 d'agost de 1740 - Balaruc-les-Bains, 26 de juny de 1810) i Jacques-Étienne Montgolfier (Annonay, Occitània, 6 o 7 de gener de 1745 - Serrières, 2 d'agost de 1799) foren els inventors de l'anomenat Montgolfier, o globus aerostàtic d'aire calent.\nEls germans aconseguiren el primer enlairament dirigit els anys 1782 i 1783. Posteriorment, el desembre de 1783, en reconeixement per la seva gesta, el seu pare Pierre va ser nomenat noble, amb l'apel·lació hereditària \"de Montgolfier\" pel rei Lluís XVI de França.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Motor i a l'aire (en anglès, Go-Around) és una maniobra aeronàutica emprada per la interrupció d'emergència de l'aterratge d'un avió. Consisteix en:\n\nAugmentar la potència del motor (o sigui, donar gas). Això sol, ja augmenta la velocitat i, per tant la sustentació, de manera que l'avió deixa de baixar i comença a elevar-se.\nModificar posició de l'avió i les superfícies de control per l'ascens, o sigui, elevar el morro de l'avió i recollir els flaps.\nRecollir el tren d'aterratge, en avions amb tren d'aterratge retràctil.La decisió d'avortar l'aterratge, per la causa que sigui, pot ser ordenada pel controlador de vol o bé pot ser presa pel mateix pilot. En aquest darrer cas, s'ha de comunicar a la torre de control un cop iniciada la maniobra, si hi ha torre.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La navegació aèria és el conjunt de tècniques i procediments que permeten conduir eficientment una aeronau al seu lloc de destinació, assegurant la integritat dels tripulants, passatgers i dels que estan en terra. La navegació aèria es basa en l'observació del cel, del terreny, i de les dades aportades pels instruments de vol.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La navegació astronòmica és una part de l'astronomia per a l'ús directe del navegant aeri, que comprèn principalment les coordenadas celestes, el temps i la posició i moviment aparent dels astres pel que fa a la Terra.\nS'empra en vols de llarga distància on es manca de ràdio ajudes convenients. Per a utilitzar-la es requereix disposar de sextant, cronòmetre, almanac aeri i taula de reducció. La combinació dels diferents mètodes de navegació permet resoldre el problema de navegació amb major facilitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un paracaigudes és un aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda. És un velam gran que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se –semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada–, que és utilitzat per a reduir la velocitat d'una persona o un objecte que cau per l'aire; es transporta als avions com a dispositiu d'emergència.\nEl disseny dels paracaigudes ha anat millorant amb el pas del temps: els de disseny especial controlen la velocitat de descens, l'efecte del vent i mantenen l'estabilitat segons el pes i la forma de l'objecte que transporten. Altres paracaigudes especials s'utilitzen per a desaccelerar naus espacials, coets experimentals, avions i cotxes esportius.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un pilot de proves és una persona que treballa professionalment en el desenvolupament, avaluació i testeig d'avions i aeronaus experimentals. Les pilots de proves són aviadores, o pilots, que treballen per organismes militars i empreses privades transnacionals.\nAvaluar una aeronau requereix que aquesta porti a terme una sèrie de maniobres específiques per prendre nota dels resultats. Això es fa amb el propòsit de determinar si l'avió reacciona de la manera que s'espera segons el seu disseny i característiques. Aquest és un pas crucial per determinar si el disseny d'un nou aparell o la modificació d'un ja existent és correcte o no.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un postcremador és un mecanisme afegit a alguns motors de reacció per augmentar-ne temporalment el seu impuls, és utilitzat sobretot en avions de combat supersònics. Es fonamenta en injectar combustible addicional després de la turbina. El seu avantatge principal és l'increment notable de l'impuls i el seu desavantatge és el consum molt alt de combustible.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un programa de guerxament o maniobra d'inclinació és una maniobra aerodinàmica que altera l'actitud d'un vehicle de llançament espacial llançat en posició vertical. Aquesta maniobra es fa servir per situat la nau espacial en la direcció adequada vers la seva òrbita desitjada.\nEl programa de guerxament es completa poc després que el vehicle superi la torre. En el cas d'una missió tripulada, un dels tripulants (habitualment el comandant) informa el control de missions sobre el guerxament, sent confirmat pel comunicador amb la càpsula.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El rai dels cims és el nom d'expedicions científiques sobre la biodiversitat del bosc. Dirigit per Dany Cleyet-Marrel (pilot), Francis Hallé (botànic), Gilles Ebersolt (arquitecte), Patrick Blanc i Olivier Pascal (col·laboradors científics) en particular, a partir de 1986, van intentar explorar el cobricel arbori dels boscos tropicals.\nAntoine de Maximy va fer un documental sobre diverses d'aquestes expedicions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En meteorologia d'aviació, el rang visual de pista (o RVR de l'anglès Runway Visual Range) és la distància des de la qual un pilot d'una aeronau situada al centre de la pista d'aterratge pot veure les marques que delimiten la pista o identificar-ne la línia del centre. L'RVR se sol expressar en metres o en peus.\nL'RVR és usat com un dels paràmetres mínims que, en un procediment d'aproximació instrumental, s'ha de complir, ja que en la majoria de casos el pilot ha de tenir contacte visual amb la pista per tal d'aterrar. El màxim rang visual de pista és de 2000 metres (o 6000 peus), ja que per sobre d'aquesta magnitud ja no és significant la diferència, i per tant, ja no cal que es comuniquin. Els RVRs són proveïts en els METARs i són transmesos pels controladors aeris a les aeronaus que fan aproximacions, per tal d'ajudar els pilots a saber si és prudent i legal fer el procediment d'aproximació.\nL'RVR és també el criteri principal que s'usa per determinar la categoria de les ajudes visuals instal·lades en els aeroports. L'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) estipula a l'Annex 14 que per valors d'RVR per sobre de 550m, la CAT I d'il·luminació serà instal·lada, si l'RVR és d'entre 300 m i 549 m, caldrà la CAT II de l'enllumenat. La CAT IIIa s'instal·la per valors d'RVR d'entre 175 m i 300 m. La CAT IIIb és requerida per valors d'RVR d'entre 50 m i 175 m, mentre que no hi ha limitació d'RVR per ajudes visuals de CAT IIIc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El ràtio impuls-pes (on \"pes\" es refereix al pes a la superfície de la Terra) és un paràmetre adimensional característic dels motors de coet, els motors de reacció i els vehicles propulsats per aquest tipus de motors (generalment vehicles espacials i avions de reacció). Es fa servir com a paràmetre de qualitat per a comparacions quantitatives de vehicles i motors.\nEvidentement el valor és superior pel motor que per la totalitat del vehicle de llançament. Aquest últim ha de ser superior a u (per exemple 1,4) al moment del llançament des de la superfície d'un cos celeste (tenint en compte que el pes varia segons la gravetat del cos en qüestió).\nExisteixen molts factors que afecten la ràtio impuls-pes i, per a una comparació vàlida, cal mesurar l'impuls en condicions controlades. Entre els factors que afecten l'impuls hi ha la temperatura, la pressió, la densitat i la composició del flux lliure d'aire. Depenent del motor o vehicle estudiat, el pes efectiu pot canviar a mesura que es consumeix el combustible i segons la gravetat al punt d'ús.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la \"frontera de l'espai\". Aquest article sobretot descriu el procés controlat de reentrada de vehicles que es pretén arribin sencers a la superfície del planeta, de totes maneres també s'inclouen casos de reentrada descontrolada (o mínimament controlada) com el desorbitament destructiu de satèl·lits o la caiguda de brossa espacial a causa de la degradació de la seva òrbita.\nEls vehicles que normalment passen per l'experiència de la reentrada són els que retornen d'òrbita (generalment astronaus) o els que venen d'un vol sub-orbital com poden ser els míssils balístics intercontinental o algunes astronaus que travessen per ben poc la frontera de l'espai sense arribar a orbitar la terra.\nDonat que la velocitat a la que es produeix la reentrada a l'atmosfera és altíssima (de l'ordre de milers de kilòmetres per hora) ha calgut desenvolupar diverses tècniques que permetessin controlar la trajectòria dels vehicles així com disposar d'algun mètode especial de protecció per evitar l'escalfament produït per la fricció de l'aire contra l'objecte a aquestes velocitats extremes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Rep el nom de Regles de Vol Instrumental (més conegut per les seues sigles en anglès, IFR -Instrumental/ Flight Rules), el conjunt de normes i procediments arreplegats en el Reglament de Circulació Aèria, que regulen el pilotatge d'aeronaus en condicions de visibilitat reduïda. Es tracta del mètode de navegació alternatiu a les Regles de Vol Visual o VFR -Visual/ Flight Rules.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les regles de vol visual, més conegudes per les seues sigles en anglès VFR (de l'anglès Visual Flight Rules), és el conjunt de normes contingudes en el reglament de circulació aèria i que estableixen les condicions suficients de navegació aèria perquè el pilot puga dirigir el seu aeronau, navegar i mantenir la separació de seguretat amb qualsevol obstacle amb l'única ajuda de la vista. Amb VFR, el pilot dirigeix la seua aeronau mantenint en tot moment contacte visual amb el terreny, encara que li està permès utilitzar els instruments de vol a bord com ajuda suplementària.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La resistència aerodinàmica, o simplement resistència, és el component de la força que pateix un cos en moure's a través de l'aire en la direcció de la velocitat relativa entre l'aire i el cos. La resistència és sempre de sentit oposat a aquesta velocitat, per això, habitualment es diu que la resistència aerodinàmica és la força que s'oposa a l'avanç d'un cos a través de l'aire. Parlant de resistència de forma més general, per un cos en moviment en el recorregut d'un fluid, aquesta component rep el nom d'arrossegament; així, en el cas de l'aigua se'n diu resistència hidrodinàmica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Risc aviari és un concepte que en aeronàutica fa referència al perill de col·lisió entre una aeronau i un animal volador, normalment un ocell o un ratpenat. El xoc contra un ocell és un dels perills per a la seguretat aèria, i han causat un nombre d'accidents amb víctimes humanes. És petit el nombre d'accidents greus que afectin aeronaus civils i s'ha estimat que es produeix un accident amb pèrdua de vides humanes per cada mil milions d'hores de vol. La major part dels xocs amb aus (65%) danya lleument l'aeronau; si bé la col·lisió sol ser mortal per als ocells.\nLa majoria dels accidents es produeixen quan l'au colpeja el parabrisa o és engolida pels motors. Aquests accidents causen uns danys anuals que s'han estimat en 400 milions de dòlars als Estats Units i fins a 1200 milions en avions comercials de tot el món.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un seient projectable és un seient emprat en aeronaus per a permetre als pilots abandonar-les en cas de danys catastròfics i allunyar-se'n ràpidament permetent l'obertura del seu paracaigudes i el descens controlat a la superfície. És un equipament habituals dels avions de combat moderns i altres aeronaus militars.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Semi Automatic Ground Environment (SAGE) és un sistema automàtic de detecció, seguiment i intercepció d'aeronaus enemigues del NORAD utilitzat entre els anys 1950 i 80. En el moment en què el sistema va estar plenament operatiu, l'amenaça d'avions soviètics havia estat completament substituïda per la de míssils balístics intercontinentals. Tanmateix, la SAGE va ser un sistema molt innovador, era un sistema en línia basat en ordinadors, gestionat en temps real i comunicat per mòdems. En general, és considerat un dels més avançats i grans sistemes de computació mai desenvolupat. La tasca d'IBM per al projecte SAGE (el disseny i l'aplicació de l'ordinador AN/FSQ-7, la vàlvula termoiònica dels nuclis de ferrita de la memòria a la base del computador Whirlwind II) va ser un important factor d'èxit de la societat i, per descomptat, va reforçar el lideratge d'IBM en el sector de la informàtica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un simulador de vol és un sistema que intenta replicar, o simular, l'experiència de volar una aeronau de la forma més precisa i realista possible. Els diferents tipus de simuladors de vol van des dels videojocs fins a les rèpliques de cabines en mida real muntades en accionadors hidràulics (o electromecànics), controlats per sistemes moderns informatitzats.\nEls simuladors de vol són molt utilitzats per l'entrenament de pilots en la indústria de l'aviació, l'entrenament de pilots militars, simulació de desastres o errors en vol i desenvolupament d'aeronaus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Société anonyme des Établissements Nieuport, que posteriorment es passaria a anomenar Nieuport-Delage, va ser una empresa fabricant d'avions francesa que principalment construïa avions de competició, abans que esclatés la Primera Guerra Mundial, i avions de caça durant la Guerra i en el període entre guerres.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Starship és un vehicle de llançament i nau espacial reutilitzable de capital privat que està desenvolupant l'empresa SpaceX. El novembre de 2018, Elon Musk va batejar la segona etapa i la nau com a Starship (nau estel·lar), mentre que la primera etapa es va anomenar \"Super Heavy\" (s��per-pesant). L'arquitectura global del vehicle espacial té en compte tant el vehicle de llançament com la nau espacial, així com la infraestructura terrestre per al llançament i reutilització ràpids, i la tecnologia de transferència de propel·lent en gravetat zero que s'ha de desplegar en òrbita terrestre baixa (LEO). La capacitat de transportar a una òrbita terrestre almenys 50.000 kg fa que la Starship es consideri un vehicle de llançament superpesant. No obstant això, si es manté la tendència observada en iteracions anteriors, el conjunt complet Starship-Super Heavy pot arribar a ser capaç de llançar 150 tones o més a òrbita terrestre baixa, més que qualsevol altre vehicle de llançament que s'hagi planificat mai. El primer vol de prova orbital es calcula que pot ser a principis de 2022.Es preveu que el sistema Starship substitueixi completament tot el material de SpaceX (els vehicles de llançament Falcon 9 i Falcon Heavy, i la nau Dragon), primer orientant-se al mercat de llançaments a òrbites terrestres, però afegint explícitament prou capacitat per aconseguir vols de llarga durada en els entorns cislunars i de transport a Mart.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La sustentació (o subpressió) és la força generada per un cos que es desplaça per un fluid, de direcció perpendicular a la del moviment del corrent incident.\nCom amb altres forces aerodinàmiques, en la pràctica, en comptes de forces hom utilitza coeficients adimensionals, els quals representen l'efectivitat de la forma d'un cos per a produir sustentació i l'ús dels quals és més còmode que el de forces.\nLa fórmula és:\n\n \n \n \n S\n u\n s\n t\n e\n n\n t\n a\n c\n i\n \n \n \n o\n ´\n \n \n \n =\n \n \n 1\n 2\n \n \n ⋅\n ρ\n ⋅\n \n V\n \n 2\n \n \n ⋅\n S\n ⋅\n C\n o\n e\n f\n i\n c\n i\n e\n n\n \n t\n \n S\n u\n s\n t\n e\n n\n t\n a\n c\n i\n \n \n \n o\n ´\n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle Sustentaci{\\acute {o}}={\\frac {1}{2}}\\cdot \\rho \\cdot V^{2}\\cdot S\\cdot Coeficient_{Sustentaci{\\acute {o}}}}\n \nOn (descripció de la variable i unitats en el Sistema Internacional d'Unitats):\n\n \n \n \n S\n u\n s\n t\n e\n n\n t\n a\n c\n i\n \n \n \n o\n ´\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle Sustentaci{\\acute {o}}}\n - newtons.\n\n \n \n \n ρ\n \n \n \n {\\displaystyle \\rho \\,}\n - Densitat del fluid. \n \n \n \n \n \n \n k\n g\n \n \n m\n \n 3\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\frac {kg}{m^{3}}}}\n .\n\n \n \n \n V\n \n \n \n {\\displaystyle V\\,}\n - Velocitat. \n \n \n \n \n \n m\n s\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\frac {m}{s}}}\n .\n\n \n \n \n \n S\n \n p\n l\n a\n n\n t\n a\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle S_{planta}\\,}\n - Superfície en planta. \n \n \n \n \n m\n \n 2\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle m^{2}\\,}\n .\n\n \n \n \n C\n o\n e\n f\n i\n c\n i\n e\n n\n \n t\n \n S\n u\n s\n t\n e\n n\n t\n a\n c\n i\n \n \n \n o\n ´\n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle Coeficient_{Sustentaci{\\acute {o}}}}\n - Adimensional.Per la qual cosa el coeficient de sustentació és:\n\n \n \n \n C\n o\n e\n f\n i\n c\n i\n e\n n\n \n t\n \n S\n u\n s\n t\n e\n n\n t\n a\n c\n i\n \n \n \n o\n ´\n \n \n \n \n \n =\n \n \n \n S\n u\n s\n t\n e\n n\n t\n a\n c\n i\n \n \n \n o\n ´\n \n \n \n \n \n \n \n 1\n 2\n \n \n ρ\n \n V\n \n 2\n \n \n S\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle Coeficient_{Sustentaci{\\acute {o}}}={\\frac {Sustentaci{\\acute {o}}}{{\\frac {1}{2}}\\rho V^{2}S}}}", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els tancs de combustible conformables, també coneguts per les seves sigles en anglès CFT (Conformal Fuel Tanks), són tancs de combustible suplementaris que van encastats al perfil d'una aeronau per augmentar el seu abast en vol i que provoquen poca pèrdua aerodinàmica comparat amb els tancs externs convencionals.\nEls tancs conformables tenen un desavantatge, al contrari que els tancs externs, no es poden rebutjar un cop estiguin buits. Això és degut al fet que els tancs conformables estan acoblats mitjançant \"fontaneria\" a l'aeronau, i només poden ser llevats en terra. D'aquesta manera, quan els CFT estan buits, l'aeronau continua patint la mateixa penalització aerodinàmica sense cap benefici. No obstant això, un avió amb CFT pot portar tota la càrrega d'armes i dues CFT de 1.500 litres, mentre que un avió sense CFT ha de sacrificar almenys dos pilones d'armes per portar tancs externs, reduint o l'abast o la càrrega d'armes.\nAltres avantatges dels CFT són que no incrementa de manera significativa la secció radar equivalent de l'avió, i que permeten una major velocitat màxima que els tancs externs.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un timó (o governall) és un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire. Els que més l'utilitzen són les embarcacions, submarins, aerolliscadors (hovercrafts) i aeronaus. Un timó funciona reorientant el fluid que passa al voltant del buc, transmetent així un moviment de gir a la nau. En la seva forma bàsica, un timó és una taula plana o una làmina de material fixat amb una frontissa a la popa o la cua de la nau o darrere d'aquesta. Sovint, els timons es construeixen amb una forma que redueixi al mínim la resistència hidrodinàmica o aerodinàmica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El timó de profunditat o timó d'elevació és el responsable del capcineig, o la variació de profunditat en un vehicle immers en un fluid.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una tovera és un dispositiu que converteix l'energia potencial d'un fluid (en forma tèrmica i de pressió) en energia cinètica. S'utilitza en turbomàquina i altres màquines, com l'ejector, en què es vol accelerar un fluid per a l'aplicació de què es tracti. L'augment de velocitat que pateix el fluid en el seu recorregut al llarg de la tovera és acompanyat per una disminució de la seva pressió i temperatura, en conservar l'energia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En enginyeria, un túnel de vent o túnel aerodinàmic és una eina de recerca desenvolupada per ajudar en l'estudi dels efectes del moviment de l'aire al voltant d'objectes sòlids. Amb aquest aparell se simulen les condicions experimentades per l'objecte en la situació real.En un túnel de vent, l'objecte roman estacionari mentre es força el pas d'aire o gas al voltant d'ell. S'utilitza per a estudiar els efectes del moviment de l'aire en objectes com avions, naus espacials, míssils, automòbils, edificis o ponts.\nL'aire es bufa o aspira per mitjà d'un conducte equipat amb una finestra i altres aparells, dins el qual els models o formes geomètriques es munten per al seu estudi. Després es fan servir diverses tècniques per a estudiar el flux d'aire real al voltant de la geometria i es compara amb els resultats teòrics, que també han de tenir en compte el nombre de Reynolds i el nombre de Mach per al seu règim de funcionament.\nPer exemple:\n\nPoden unir brins a la superfície en estudi a fi de detectar la direcció del flux de l'aire i la seva velocitat relativa.\nPoden injectar tints o fum en el flux d'aire per a observar el moviment de les partícules en passar per la superfície.\nPoden inserir sondes en punts específics del flux d'aire a fi de mesurar la pressió estàtica o dinàmica de l'aire.Un túnel de vent vertical és una instal·lació d'esbarjo d'interior anomenada skydiving.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Andrei Nikolàievitx Túpolev, rus: Андре́й Никола́евич Ту́полев, (29 d'octubre de 1888, Pustomàzovo (oblast de Tver) - 23 de desembre de 1972, Moscou) va ser un dissenyador i constructor aeronàutic rus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El variòmetre o varioaltímetre és un aparell dotat d'un sensor de pressió atmosfèrica, molt sensible, que unit a dispositius electrònics permet al pilot de planejador o parapent determinar a quina velocitat vertical es mou dins de la massa d'aire, és a dir si guanya o perd altura. A més, una alarma acústica, amb un to per l'ascensió i un altre per al descens, permet centrar els corrents tèrmics per a guanyar alçada o accelerar per sortir de les descendències. També indica l'altitud sobre el nivell del mar, sobre l'enlairament o sobre qualsevol altra referència que es prengui.\nEn combinació amb un termòmetre pot proporcionar el gradient de temperatura, el que subministra una informació addicional molt útil per saber a quina alçada pot arribar a pujar la tèrmica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so. Per exemple a l'atmosfera terrestre En condicions normals i sense humitat la velocitat del so és de 340 m/s. Aquesta velocitat varia depenent del medi a través del qual viatgen les ones sonores. A més de l'interès de l'estudi del mateix so, la seva propagació en un medi pot ser útil per a estudiar algunes propietats del medi de transmissió. La velocitat del so no depèn del to o longitud d'ona, però si de la seva atenuació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una velocitat és supersònica quan és major que la velocitat del so, és a dir, major que 1.225 km/h (a l'aire) al nivell del mar.\nMolts avions de combat són supersònics, i el 1947 es produí el primer vol tripulat a velocitat supersònica. El Concorde va ser un avió de passatgers supersònic, retirat de servei el 26 de novembre de 2003 després de 27 anys de servei i un accident. Actualment no queden avions supersònics comercials. Les velocitats majors a 5 vegades la velocitat del so són algunes vegades anomenades hipersòniques.\nUn element aerodinàmic que apareix en el règim supersònic però que no es dona en velocitats subsòniques són les ones de xoc.\n\n", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les velocitats característiques o velocitats V són velocitats que defineixen alguns comportaments i limitacions d'una aeronau. Són establertes pel fabricant durant el disseny i les proves, i són específiques per a cada model d'aeronau. Generalment, les velocitats característiques són relatives a l'aire pel qual l'aeronau es desplaça i, per tant, són velocitat del vent. En molts casos, són definides en referència a l'atmosfera estàndard internacional o altres condicions específiques, i/o al pes de l'aeronau a càrrega completa, i el pilot és responsable de calcular el valor efectiu basat en el pes i densitat de l'aire actual en les quals opera l'aeronau. En altres casos, la velocitat indicada, el valor no corregit segons les diferències de pressió atmosfèrica (altitud i temperatura), és útil directament per al pilot. En aviació general, les velocitats més usades i les més crítiques són representades per arcs i línies de color en el mateix anemòmetre.\nLes velocitats característiques s'expressen en nusos (kn) o, en les aeronaus antigues, en milles per hora. En les aeronaus més ràpides, algunes velocitats també s'expressen en nombre de Mach.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Virgin Galactic és una empresa espacial dels EUA que està desenvolupant una astronau comercial que vol proporcionar vols suborbitals a turistes espacials, llançaments suborbitals per missions de ciència espacial. Més endavant, Virgin Galagtic vol proporcionar vols espacials humans.Al desembre de 2018, Richard Branson va declarar que el primer viatge comercial de Virgin a l'espai, en el qual ell anirà a bord, es produirà al març de 2019.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un vol de prova o assaig en vol, és una branca de l'enginyeria aeronàutica que desenvolupa i reuneix les dades durant el vol d'un avió i després analitza les dades per avaluar les característiques de vol de l'aeronau i validar el seu disseny, incloent aspectes de seguretat. La fase de proves de vol porta a terme dues tasques principals: \n\nTrobar i corregir qualsevol disseny d'aeronaus problemes.\nVerificar i documentar les capacitats de les aeronaus per a la certificació del govern o de l'acceptació del client.La fase de proves de vol poden variar des de la prova d'un nou sistema únic per a una aeronau existents per al desenvolupament complet i la certificació d'un nou avió. Per tant, la durada d'un programa de proves de vol pot variar des d'unes poques setmanes a diversos anys.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El vol és el principal mitjà de locomoció que empren la majoria dels ocells. Els ajuda a l'hora d'alimentar-se, procrear i evitar depredadors.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El vol sense motor o vol a vela és una activitat de lleure i competició durant la qual els pilots utilitzen una aerodina anomenada planador o veler. La pràctica consisteix a explotar els corrents d'aire ascendents o «ascensions» amb un planador per tal de recórrer la major distància possible. És la tècnica que més imita el vol dels ocells.Mentre que alguns pilots aprecien la llibertat, el plaer estètic i l'alegria de fer anar les seves màquines, d'altres es concentren en el seu rendiment en competicions durant les quals l'objectiu és completar al més ràpidament possible un recorregut determinat per punts de viratge. Aquests esdeveniments posen a prova les capacitats dels pilots i copilots (en el cas de màquines biplaça) de reconèixer i utilitzar les condicions aerològiques, així com les seves qualitats de pilotatge i navegació. Existeix també una pràctica acrobàtica anomenada acrobàcia aèria en planador.\nEls recorreguts poden ser de diferents tipus:\n\namb objectius fixos en un mínim de temps;\nun circuit lliure on només la distància es té en compte;\nla major distància possible en una durada fixa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una zona d'exclusió aèria (també coneguda com a NFZ, de les sigles angleses de no-flight zone) és un espai aeri en el qual està prohibit el trànsit d'avions, helicòpters, globus i dirigibles. Aquest tipus de zones s'imposen com a mesures de seguretat, o bé per motius militars o bé per esdeveniments especials. Són especialment conegudes la zona d'exclusió aèria imposada durant la Guerra de Bòsnia (Operació Deny Flight) i les zones imposades a Iraq després de la Segona Guerra del Golf el 1991 (Operació Northern Watch al nord del país i Operació Southern Watch al sud).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', rus: Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.\nD'acord amb les definicions de la Fédération Aéronautique Internationale (FAI), l'astronàutica es dedica a totes aquelles activitats aeronàutiques situades per sobre de l'anomenada Línia de Karman ubicada a uns 100 quilòmetres sobre la superfície de la terra.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'aerofrenada (no confondre amb aerocaptura) és una tècnica que s'utilitza en astronàutica per canviar la mida i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita. La nau usa la fricció amb l'atmosfera del planeta per frenar-se a cada òrbita, la qual cosa redueix progressivament la mida de l'òrbita per adequar-la als objectius de la missió. Com en la Terra, les capes altes de l'atmosfera d'un planeta canvien dia a dia i de lloc a lloc, amb variacions difícils de predir, de manera que aquesta maniobra és arriscada per l'orbitador i difícil per als operadors. Amb aquesta tècnica s'estalvia molt pes en el propel·lent que seria necessari si es volgués inserir la nau directament en l'òrbita final.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El 1994 el físic mexicà Miguel Alcubierre va publicar a la revista científica Classical and Quantum Gravity un model matemàtic que suposaria possibles els viatges a velocitats majors que c (velocitat de la llum), és a dir, superlumínics efectuant trucs amb l'espaitemps, Alcubierre planteja la mètrica que porta el seu nom com una solució a algunes equacions d'Einstein en el marc de la teoria general de la relativitat.\nImplícitament el postulat per Alcubierre parteix del fet que la matèria causa curvatures o deformacions (en anglès Warps) dins del \"teixit\" espaitemps.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els angles de Tait-Bryan, o també angles de navegació, són un tipus d'angles d'Euler usats per descriure l'orientació d'un objecte en tres dimensions.Si es té un sistema de coordenades mòbil respecte d'un fix, en tres dimensions, i es vol donar la posició del sistema mòbil en un moment donat, hi ha diverses possibilitats de fer-ho. Una d'elles són els angles de Tait-Bryan o angles de navegació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'anomalia de sobrevol és un increment energètic (energia cinètica) inesperat que es dona en satèl·lits artificials durant assistències gravitatòries. En diverses ocasions s'ha observat que el guany de velocitat ha estat més gran de l'esperat i, a hores d'ara, no s'ha trobat una explicació plausible. Aquesta anomalia s'ha observat usant telemetria d'efecte Doppler en la banda-S i banda-X. S'han mesurat increments de fins a 13 mm/s. En una ocasió es va mesurar una discrepància més gran (400 - 1000 m) (missió NEAR) usant els radars de la Space Surveillance Network (SSN).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En arqueologia, l'arqueologia espacial és l'estudi, basat en la recerca científica, de diversos objectes fets pels humans que es troben a l'espai, la seva interpretació com a pistes de les aventures que la humanitat ha experimentat en l'espai i la seva conservació com herència cultural.Inclou els complexs de llançament a la Terra, residus orbitals, satèl·lits i objectes i estructures sobre altres cossos celestes com el planeta Mart. També inclou recursos culturals.\nEl turisme espacial podria afectar els artefactes arqueològics, per exemple, sobre la Lluna.Una ramificació és el desenvolupament de tècniques per a detectar signes de vida o de tecnologia en altres planetes, o de visitants a la Terra extraterrestres. Una faceta d'aquesta tasca és l'ús de satèl·lits per identificar estructures de significació arqueològica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'arquitectura espacial, es defineix com la teoria i pràctica del disseny i construcció d'ambients habitats en l'espai exterior. L'enfocament està basat principalment en l'enginyeria, però també involucra diverses disciplines com la fisiologia, psicologia i la sociologia. Gran part de les obres d'arquitectura espacial ha estat la del disseny de d'estacions espacials orbitals i naus per l'exploració de la Lluna i el planeta Mart amésdebases de superfície per a les agències espacials particularment per a la National Aeronautics and Space Administration (NASA).\nEl Sasakawa International Center for Space Architecture (SICSA) és una organització acadèmica amb la Universitat de Houston que ofereix un Màster de Ciència en Arquitectura espacial. A Europa, International Space University està molt involucrada en la recerca de l'arquitectura espacial. La International Conference on Environmental Systems es reuneix cada any per a presentar sessions sobre vols espacials humans i factors humans en l'espai (human spaceflight i space human factors). S'ha format dins l'American Institute of Aeronautics and Astronautics, el Space Architecture Technical Committee. El turisme espacial amenaça la tasca de l'arquitectura espacial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un ascensor espacial és un sistema de transport teòric que pretén reduir els costos d'enviament de càrregues a l'espai, mitjançant una estructura guia i un vagó o muntacàrregues, que possibiliti el subministrament d'energia a mesura que puja, contràriament als coets, que empren la major part del combustible en aixecar el combustible restant per a la resta del viatge, i la seva càrrega útil és reduïda.\nLa idea base de la qual prové l'ascensor espacial és la de la força centrífuga, que provoca que, si es fa girar una corda amb un pes a l'extrem, es manté la corda tensada.\nA escala de la terra, un cable ancorat a l'equador i desplegat a banda i banda del cinturó geoestacionari de manera que la força centrífuga del conjunt sigui superior a la força centrípeta, proporcionaria l'estructura tensada requerida perquè el muntacàrregues s'hi enfili, sempre que el material sigui capaç de resistir les tensions involucrades.\n\nCal que la força centrífuga sigui superior, i no igual, a la centrípeta, perquè en penjar-hi el muntacàrregues, no s'ensorri, i també perquè si es trenca el cable, almenys la part de dalt se'n vagi cap amunt i no caigui perjudicant algú.El cable no seria completament vertical sinó lleugerament inclinat en el sentit de rotació de la terra, de manera que, en pujar, la força de la pujada del muntacàrregues tingui una component tangencial que li permeti guanyar velocitat tangencial per mantenir la velocitat rotacional i amb ella, la posició geoestacionària. De la mateixa manera, en baixar cal disminuir la velocitat tangencial, per mantenir la posició geoestacionària.Un contrapès a l'extrem tensaria l'últim tram i faria més estable la posició de l'extrem malgrat els desplaçaments de la base (necessaris per desplaçar el cable per a esquivar elements de risc) i els desplaçaments del muntacàrregues.L'ascensor permetria situar moltes càrregues en òrbita amb un cost baix, fent-les pujar a velocitat sostinguda, però força inferior a la desenvolupada pels coets, (a menys velocitat cal menys energia per fer el mateix treball) fins a l'altitud desitjada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un ascensor espacial lunar és un sistema de transport proposat per moure un vehicle mecànic d'escalada cap amunt i cap avall per un cable lligat en forma de cinta que s'estableix entre la superfície de la Lluna \"a la part inferior\" i un port d'acoblament suspès a desenes de milers de quilòmetres per sobre de l'espai a la part superior.\nÉs similar en concepte a la idea més coneguda de l'ascensor espacial basat en la Terra, però, atès que la gravetat superficial de la Lluna és molt inferior a la de la Terra, es poden complir els requisits d'enginyeria per construir un sistema d'ascensors lunars utilitzant materials i tecnologia ja disponibles. Per a un ascensor lunar, el cable o tether s'estén considerablement més lluny de la superfície lunar cap a l'espai que un s'utilitzaria en un sistema basat en la Terra. No obstant això, la funció principal d'un sistema d'elevadors espacials és la mateixa en qualsevol dels dos casos; ambdós permeten un mitjà reutilitzable i controlat de transport de càrregues útils de càrrega, o possiblement persones, entre una estació base al fons d'un pou de gravetat i un port d'acoblament a l'espai exterior.\nUn ascensor lunar podria reduir significativament els costos i millorar la fiabilitat dels equips d'aterratge suau a la superfície lunar. Per exemple, permetria utilitzar accionaments de baixa empenta eficients en massa (alt impuls específic), com ara els propulsors iònics que d'una altra manera no podrien aterrar a la Lluna. Com que el port d'acoblament estaria connectat al cable en un entorn de microgravetat, aquestes i altres unitats poden arribar al cable des de l'òrbita terrestre baixa (OTB o LEO) amb un mínim de combustible llançat des de la Terra. Amb els coets convencionals, el combustible necessari per arribar a la superfície lunar des de l'òrbita terrestre baixa és moltes vegades la massa de l'aterratge, de manera que l'ascensor pot reduir els costos de llançament de les càrregues útils destinades a la superfície lunar en un factor similar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un autonomous spaceport drone ship (ASDS en les seves sigles en anglès o en català literalment vaixell no tripulat-port espacial autònom) és una embarcació oceànica derivada de la coberta d'una gavarra, equipada amb motors de manteniment de la posició i una gran plataforma d'aterratge. La construcció d'aquests vaixells va ser encarregada per la companyia aeroespacial SpaceX per permetre la recuperació de les primeres etapes de coets al mar durant les missions d'alta velocitat que no transportin prou combustible per retorn a la base de llançament després de situar una nau espacial sobre una trajectòria orbital.SpaceX té dos vaixells no tripulats en operació, el Just Read the Instructions en l'Oceà Pacífic per al llançament des de Vandenberg i el Of Course I Still Love You a l'Atlàntic per al llançament des de Cap Canaveral. A January 2017, deu vols del Falcon 9 han intentat aterrar en un vaixell autònom, amb cinc amb èxit: sent el primer intent reeixit la missió CRS-8 l'abril de 2016.\nEls vaixells ASDS són un component clau del programa de desenvolupament del sistema de llançament reutilitzable d'SpaceX amb l'objectiu significatiu de reduir el preu dels serveis de llançament espacial a través de la \"reutilització ràpida i completa\". Tots els vols que van a òrbita geoestacionària o superen la velocitat d'escapada requereixen d'aterratge al mar, que abasta aproximadament la meitat de les missions de SpaceX.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El carenat és un dels components principals d'un vehicle de llançament. Serveix per protegir la càrrega útil de l'impacte contra l'atmosfera terrestre durant l'ascens (pressió aerodinàmica i escalfament aerodinàmic). Més recentment ha adquirit una nova funció: mantenir un espai de sala blanca per als instruments de precisió. El carenat se separa del coet una vegada ha sortit de l'atmosfera, exposant la càrrega útil. En aquest moment es poden observar xocs mecànics i un augment de l'acceleració.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Comissió Espai de les Nacions Unides, posada en marxa l'any 1959 i denominat correctament COPUOS (Committee on the Peaceful Uses Of Outer Space; en català: Comitè per a Usos Pacífics de l'Espai Extra atmosfèric de Nacions Unides) és un òrgan subsidiari de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides.\nTé dos comitès: un científic i un altre jurídic, que treballen en reunió plenària o en grups de treball per a assumptes particulars. Les proposicions que sustenten tant els debats del Comitè com els dels subcomités, emanen d'un Estat o d'un grup d'ells. Cadascun dels dos subcomités transmet el seu informe al Comitè de l'Espai, el qual sotmet les seves proposicions a l'Assemblea General de Nacions Unides. Aquesta última es pronuncia i adopta al mateix temps la resolució fixant els mandats del Comitè i dels dos subcomités per al següent any.\nL'Assemblea General de Nacions Unides pot, d'altra banda, adoptar resolucions o recomanacions que incloguin textos de convenis internacionals oberts a la signatura dels Estats. En aquest marc, és en el qual han estat negociats cinc acords internacionals i llocs a la signatura dels Estats.\nEl Comitè de l'Espai ha conegut una contínua expansió, passant de 18 membres el 1958, a 24 el 1959, 28 el 1961, 37 el 1974 i finalment 53 membres des de 1980.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La dimetilhidrazina asimètrica (UDMH) (1,1-Dimetilhidrazina) és un compost químic amb la fórmula H2NN(CH3)2. És un líquid incolor, amb olor forta a amoníac que és la típica olor de les amines orgàniques. Esmescla completament amb l'aigua, l'etanol i el querosè. En concentracions 2,5% i 95% en l'aire, els seus vapors són inflamables. No és sensible als cops.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "DIRECT és una proposta d'arquitectura alternativa de vehicle de llançament derivat del transbordador espacial (SDLV, de l'anglès Shuttle-Derived Launch Vehicle) per ser utilitzada dins el marc de la Vision for Space Exploration de la NASA, que substituiria els coets planejats per l'agència espacial, l'Ares I i l'Ares V, per una altra família de vehicles de llançament anomenats Jupiter.\nDIRECT és defensat per un grup d'entusiastes de l'espai que afirma representar un equip més gran de desenes d'enginyers de la NASA i la indústria espacial que hi treballen activament, de manera anònima i voluntària, al seu temps lliure. Al setembre del 2008, es deia que l'equip de DIRECT estava compost de 69 membres, dels quals 62 eren enginyers de la NASA, enginyers de contractistes de la NASA o directors del Programa Constellation. Un nombre reduït de membres de l'equip no afiliats amb la NASA representa el grup en públic.\nEl nom del projecte, \"DIRECT\", es refereix a la filosofia consistent en maximitzar la reutilització de material i instal·lacions que ja es fan servir actualment pel programa del transbordador espacial, permetent així una transició \"directa\". L'equip de DIRECT afirma que aquest enfocament per desenvolupar i utilitzar una família de coets amb moltes similituds entre ells disminuiria els costos i el període entre la retirada del transbordador espacial i el primer llançament de l'Orion, reduiria els retards i simplificaria els requisits tècnics per les futures missions tripulades dels Estats Units a l'espai.\nS'han proposat tres grans versions de la proposta de DIRECT. La més recent, la versió 3.0, fou revelada al maig del 2009. El 17 de juny del 2009, el grup presentà la seva proposta a una vista pública del Comitè de Revisió dels Plans de Vol Espacial Tripulat dels EUA, un panell que revisa la política espacial dels EUA, a Washington DC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'efecte pogo o oscil·lació pogo és l'oscil·lació violenta de motors de coet a causa de canvis sobtats en el forniment de propel·lent.Avui en dia, l'oscil·lació és esmorteïda per amortidors mecànics a la conducció de l'oxigen líquid (LOX), però no a la conducció de l'hidrogen líquid, respectivament el comburent i combustible dels coets de combustible líquid Saturn V i del transbordador espacial.El cas més conegut d'oscil·lacions pogo amb danys es produí en el motor central del segon tram durant la missió Apollo 13, durant el seu ascens vers l'òrbita d'aparcament terrestre.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'era espacial és el període que comprèn les activitats relacionades amb l'exploració espacial, la tecnologia espacial i els desenvolupaments culturals influïts per aquests esdeveniments.\nL'era espacial va iniciar amb el desenvolupament de moltes tecnologies que van culminar el 4 d'octubre de 1957, amb el llançament del Spútnik 1 per la Unió Soviètica, que va ser el primer satèl·lit artificial i que va orbitar la Terra durant 98 minuts. El llançament de l'Spútnik I va desembocar en una nova era d'èxits polítics, econòmics i tecnològics que van acabar donant el nom d'era espacial.\nL'era espacial s'ha caracteritzat pel desenvolupament accelerat de noves tecnologies en l'anomenada cursa espacial mantinguda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Es van fer avenços en la ciència de materials, informàtica i moltes altres àrees. Gran part de la tecnologia desenvolupada originalment per a aplicacions espacials ha estat aplicada a altres usos. Avui, el terme era espacial encara té connotacions de novetat i innovació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En aeronàutica, un escut tèrmic és la capa protectora d'una nau espacial o míssil balístic que està dissenyada per protegir-los de les altes temperatures produïdes pel fregament amb les capes altes de l'atmosfera durant la seva reentrada des de l'espai. També és considerat necessari en el disseny d'un avió d'alta velocitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La fabricació espacial és la producció de bens manufacturats en un entorn exterior a l'atmosfera planetària. Normalment, això inclou condicions de microgravetat i buit extrem. Per a la producció de bens o materials espacials fets a la Terra exclusivament forma part de la indústria espacial\nLa fabricació a l'espai té diversos avantatges potencials sobre la indústria basada a la Terra.\n\nL'entorn únic que pot permetre processos industrials que no es poden reproduir fàcilment a la Terra.\nLes matèries primeres es podrien elevar a òrbita des d'altres cossos dins del sistema solar i processats a una baixa despesa en comparació amb el cost d'elevar els materials a l'òrbita de la Terra.\nEls processos potencialment perillosos es poden realitzar a l'espai amb un risc mínim per a l'entorn de la Terra o d'altres planetes.Es preveu que l'entorn espacial sigui beneficiós per a la producció de diversos productes. Un cop els grans costos de capitalització de muntar instal·lacions de mineria i fabricació siguin reduïts o pagats, la producció haurà de ser rendible econòmicament per esdevenir autosuficient i beneficiós per a la societat. El cost més important és superar l'obstacle energètic per elevar els materials a l'òrbita. Una vegada que aquesta barrera es redueix significativament en el cost per quilogram, el preu d'entrada per a la fabricació de l'espai pot ser molt més atractiu per als emprenedors.\nEls requisits econòmics de la fabricació de l'espai impliquen la necessitat de recollir les matèries primeres necessàries amb un cost energètic mínim. El moviment econòmic del material a l'espai està directament relacionat amb el delta-v, o el canvi en la velocitat requerida per passar dels llocs de mineria a les plantes de fabricació. Els asteroides propers a la Terra, Fobos, Deimos i la superfície lunar tenen un delta-v molt més baix en comparació amb el llançament dels materials de la superfície de la Terra a l'òrbita terrestre.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En el context del vol espacial, una finestra de llançament és un període durant el qual un vehicle en particular (coet, transbordador espacial, etc.) s'ha de llançar per tal d'assolir el seu objectiu previst. Si el coet no és llançat dins de la \"finestra\", ha d'esperar a la propera.Per als viatges en òrbites terrestres, és possible gairebé en qualsevol moment. Però si la nau espacial ha de realitzar un encontre amb una estació espacial (com l'Estació Espacial Internacional) o un altre vehicle que ja és en òrbita, el llançament ha de ser totalment programat per ocórrer al voltant del moment quan el pla orbital del vehicle objectiu es creua amb la base de llançament.\nPer als llançaments per sota de l'òrbita terrestre baixa (LEO), el temps real de llançament pot ser flexible si s'utilitza una òrbita d'aparcament, ja que la inclinació i el temps de la nau espacial inicialment en l'òrbita d'aparcament pot variar.Per anar a un altre planeta utilitzant el senzill mètode de baixa energia de l'òrbita de transferència de Hohmann, si l'excentricitat de les òrbites no és un factor, les finestres de llançament són acord al període sinòdic; Per exemple, en el cas de Mart el període és 2,135 anys, p.e. 780 dies. En casos més complexos, incloent l'ús d'assistències gravitatòries, les finestres de llançament són irregulars. A vegades les oportunitats sorgeixen rarament: per exemple, quan la Voyager 2 es va aprofitar d'una alineació planetària en 175 anys (finestra de llançament) per visitar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Quan es perd l'oportunitat, es pot seleccionar una altra destinació. Per exemple, la missió Rosetta de l'ESA havia sigut originalment destinat a 46P/Wirtanen, però un problema amb el llançador va fer endarrerir la missió i havia de ser seleccionat un nou objectiu (el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko).\nLes finestres de llançament es calculen és sovint amb el delta-v necessària per aconseguir la missió, davant a l'hora de llançament.\nLes missions del transbordador espacial a l'Estació Espacial Internacional van ser restringits per retallades de l'angle beta. L'angle beta (\n \n \n \n β\n \n \n {\\displaystyle \\beta }\n ) es defineix com l'angle entre el pla de l'òrbita i el vector del sol. A causa de la relació entre l'angle beta d'un objecte en òrbita (en aquest cas, la ISS) i el tant per cent de la seva òrbita que es gasta en la llum del sol, la generació d'energia solar i de control tèrmic es veuen afectats per aquest angle beta. Els llançaments del Transbordador a la ISS van ser només intentats quan la ISS era en una òrbita amb un angle beta de menys de 60 graus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Robert Hutchings Goddard (Worcester, Massachusetts, 5 d'octubre del 1882 – Baltimore, 10 d'agost del 1945) fou un dels pioners en el camp dels coets. Tot i que el seu treball en aquest camp fou revolucionari, sovint fou ridiculitzat per les seves teories, que estaven molt per davant del seu temps. Rebé poc reconeixement durant la seva vida, però finalment seria considerat com un dels pares dels coets espacials.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La gravetat artificial és una simulació de la gravetat de l'espai exterior o caiguda lliure. Això facilitaria els viatges a l'espai, evitant els problemes associats amb la ingravidesa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els hipergols són compostos químics utilitzats en la propulsió de coets (un fa de comburent i l'altre fa de combustible) els quals, quan entren en contacte l'un amb l'altre s'inflamen immediatament, sense necessitat d'oxigen (el qual, de fet l'aporta un dels dos ergols, el comburent) i són combustibles de fàcil i segura autoignició. Són menys energètics que altres combustibles utilitzats en els coets com és la combinació hidrogen líquid/oxigen líquid, per exemple.\nExemple : peròxid de nitrogen i UDMH (dimetildrazina disimètrica).\nMalgrat que els propel·lents hipergòlics tendeixen a ser difícils de manejar per la seva toxicitat extrema, carcinogenicitat i/o corrosivitat, generalment es poden emmagatzemar com a líquids a temperatura ambient.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una injecció translunar (TLI per les seves sigles en anglès) és una maniobra de propulsió mitjançant la qual s'ubica una aeronau en la trajectòria amb què arribarà a la Lluna.\nLes trajectòries translunars típiques són semblants a les de la trajectòria de transferència Hohmann, tot i que també s'ha recorregut a trajectòries de baixa energia en alguns casos, com el de la sonda Hiten Per a missions de curta durada sense pertorbacions significants, una transferència Hohmann ràpida sol resultar més pràctica.\nUna neu porta a terme una injecció translunar per a iniciar la transferència partint d'una òrbita d'aparcament circular baixa al voltant de la Terra. L'impuls, sovint causat per un motor de coet químic, incrementa la velocitat de la nau, canviant-ne l'òrbita d'una òrbita terrestre baixa a una òrbita el·líptica. A mesura que la nau avança en l'arc de la transferència lunar, la seva trajectòria és similar a la d'una òrbita terrestre el·líptica amb un apogeu situat a prop del radi de l'òrbita de la Lluna. Mentre la nau orbita al voltant de la Terra, se'n sincronitza el moment i les dimensions de la propulsió de la injecció translunar amb objectiu a la Lluna. L'impuls inicial és sincronitzat de manera que tingui lloc quan la nau s'aproximia a l'apogeu, és a dir, quan és més a prop de la Lluna. Finalment, la nau entre en l'esfera d'influència de la Lluna, realitzant un sobrevol lunar hiperbòlic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La inserció orbital és el conjunt de maniobres que ha de realitzar un vehicle espacial per tal de poder entrar en òrbita al voltant d'un cos celeste. En general, un vehicle espacial sempre s'acosta a un planeta, lluna o asteroide a una velocitat superior a la velocitat d'escapament d'aquest cos, de manera que cal reduir la velocitat i corregir la trajectòria. Aquest procés s'acostuma a realitzar amb la ignició del sistema de propulsió (habitualment coets químics) i a vegades es pot ajudar amb tècniques d'aerofrenat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En astronàutica, el llançament és un procés per elevar un objecte o vehicle de la superfície d'un cos celeste a l'espai exterior. Normalment s'utilitza la incineració d'un coet, i amb més propietat, l'acció de vehicular una astronau fins a conferir-li la ubicació i la velocitat que requereix la seva missió.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El llançament espacial sense coet (o bé non-rocket space launch o NRS en anglès) és un llançament a l'espai on part o tota la velocitat i l'altitud necessària és proporcionada per quelcom que no sigui l'ús de coets d'un sol ús. S'han proposat tot un seguit d'alternatives als coets d'un sol ús. En alguns sistemes, com ara els ganxos espacials, el trineu coet, i el llançament aeri, utilitzen un coet per arribar a l'òrbita, però només és \"part\" del sistema.\nEls costos de llançament d'avui en dia són molt alts – $10.000 a $25.000 per quilogram des de la Terra a òrbita terrestre baixa. Com a resultat, els costos de llançament són un gran percentatge en el cost de tots els afers espacials. Si els costos de llançament es poden abaratir es reduirà el cost total de les missions espacials. Afortunadament, a causa de la naturalesa exponencial de l'equació del coet, proporcionant fins i tot una petita quantitat de la velocitat a LEO per altres mitjans té el potencial de reduir considerablement el cost d'arribar a l'òrbita.\nAmb la reducció dels costos de llançament en milions d'euros per quilogram faria que molts dels projectes espacials a gran escala proposats, com ara la colonització espacial, l'energia solar espacial i la terraformació de Mart fossin possibles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Aquest article és una llista dels objectes artificials que estan sortint del sistema solar. Tots aquests objectes són sondes espacials i les seves etapes superiors llançades per la NASA, l'agència espacial americana, i no inclouen les missions que van entrar en òrbita al voltant dels planetes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En les llistes de programes espacials s'inclou:\n\nLlista d'agències espacials\nLlista d'empreses privades de vol espacial", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En el vol espacial, una maniobra orbital és l'ús de sistemes de propulsió per canviar l'òrbita d'una nau espacial. Quan una maniobra es du a terme lluny de la Terra (per exemple, en el cas d'òrbites al voltant del Sol), s'anomena maniobra d'espai profund (en anglès, DSM: deep space maneuver).\nEl canvi de velocitat que s'aplica en una maniobra orbital s'anomena delta-v.\nDurant la resta del vol espacial, sobretot en maniobres de transferència orbital, la nau es troba en fase sense propulsió, o coasting.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En astrodinàmica, el manteniment orbital, el substentament orbital, o el manteniment d'estació orbital (orbital station-keeping en anglès) és el conjunt d'operacions necessàries per mantenir una nau espacial en una determinada òrbita. Les operacions destinades al manteniment orbital són maniobres orbitals executades mitjançant els sistemes de propulsió de la nau.\nEn el cas de satèl·lits en òrbita terrestre baixa, el manteniment orbital ha de contrarrestar les perturbacions que fan que l'òrbita real divergeixi respecte l'òrbita kepleriana. Aquestes pertorbacions inclouen les forces que resulten de l'aplatament de la Terra, la gravetat del Sol i la Lluna, la pressió de radiació solar, l'arrossegament de l'atmosfera i la marea de la Terra.En el cas de satèl·lits en òrbita geoestacionària, el manteniment orbital ha de contrarrestar principalment les variacions de la inclinació causades per la gravetat del Sol i la Lluna. Per a això, s'executen maniobres orbitals en direcció ortogonal al pla orbital. Aquest tipus de manteniment orbital s'anomena control nord/sud. El delta-v necessari per contrarrestar la pertorbació en la inclinació orbital és de l'ordre de 45 m/s per any. Adicionalment, la rotació no-simètrica de la Terra causa variacions en el període orbital, i la pressió de radiació solar causa variacions en l'excentricitat orbital. Aquests dos paràmetres es controlen mitjançant maniobres orbitals en la direcció tangencial a l'òrbita. Aquest tipus de manteniment orbital s'anomena control est/oest, i requereix menor delta-v que el control nord/sud.\nEn el cas de naus que orbiten al voltant d'un punt de Lagrange, la posició orbital és especialment sensible a petites pertorbacions. Aquestes òrbites es dissenyen utilitzant un model de tres cossos (dos cossos celestes i la nau). El manteniment orbital ha de contrarrestar totes aquelles pertorbacions que allunyen el moviment real de la nau respecte al moviment teòric del model de tres cossos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En enginyeria aeroespacial, max Q és el punt de màxima pressió dinàmica, el punt on es maximitza l'estrès aerodinàmic en una nau espacial en el vol atmosfèric.\nConsiderant la definició de pressió dinàmica: q = ρ v² / 2, on q és la quantitat de pressió aerodinàmica, ρ (ro) és la densitat de l'aire i v és la velocitat del vehicle, trobem que tal quantitat és:\n\nzero a l'enlairament, quan la densitat de l'aire ρ és alta però la velocitat del vehicle v=0\nzero fora de l'atmosfera, on la velocitat v és alta però la densitat de l'aire ρ=0\nsempre positiva (zero o més) donant les quantitats corresponentsPer tant, hi haurà necessàriament un punt on la pressió dinàmica és màxima: aquell punt és precisament max Q.\nEn altres paraules, per sota del punt max Q, l'efecte de l'acceleració de la nau espacial redueix el decrement de la densitat per crear més pressió dinàmica (oposada a l'energia cinètica) actuant sobre la nau. Per sobre del punt max Q, es dona el cas invers, i la pressió dinàmica actuant contra la nau es redueix a mesura que es redueix la densitat de l'aire, a la llarga assolir un Q de 0 on la densitat de l'aire és zero.\nCom s'ha explicat abans, \"Q\" o \"q\" és simplement una quantitat anomenada pressió dinàmica, que és una combinació de densitat de l'aire i velocitat. Durant el llançament d'un coet, la velocitat augmenta perquè el coet accelera, però quanta més alçada assoleix el coet la densitat de l'aire disminueix més. Hi ha un punt on la combinació d'augment de la velocitat i descens de la densitat és màxima, i aquest és el punt denominat \"max q\". Els coets, avions, míssils i altres vehicles estan dissenyats per suportar només una certa q màxima després de la qual patiran danys estructurals, així que el terme s'utilitza també en enginyeria aeroespacial i no només per la NASA.\nPer exemple, durant un llançament del transbordador espacial normal, la max Q està a una altitud d'uns 11 km (35.000 peus).\nDurant les missions Apollo, la max Q es produïa entre els 13 i 14 km d'altitud (43.000–46.000 peus).El punt de max Q és clau durant el llançament d'un coet, perquè aquell és el punt on l'estructura pateix el més gran estrès mecànic. La desintegració del transbordador espacial Challenger es produí poc després de la max Q.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Mercury-Redstone 1 (MR-1) va ser el primer vol de prova no tripulat del programa de Mercury i el primer intent per llançar una astronau \"Mercury\" amb vehicle de llançament Redstone. Va ser llançat el 21 de novembre de 1960 de Cap Canaveral, Florida, amb la intenció de fer un vol sub-orbital sense tripulació. El llançament va fallar d'una manera estranya a la que es va començar a referir com a el \"vol de quatre polzades\".", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'anomena microgravetat la situació que es dona a l'interior dels vehicles en òrbita al voltant de la Terra que s'assimila a l'absència de gravetat. Això és degut al fet que es troben en situació de caiguda lliure, equivalent a l'absència de gravetat per als fenòmens físics. Aquest estat pot provocar desorientació, perquè el sentit de \"dalt\" o \"sota\" no existeix a l'espai. Però, contràriament a la creença popular, no és exactament un estat d'ingravidesa (sense gravetat).\nTanmateix, l'equivalència només és vàlida des d'un punt de vista macroscòpic (és a dir, des del punt de vista de les activitats a l'escala humana). El camp gravitatori terrestre contínua sent ben present (la força d'aquest és només d'un 10% més baixa a l'alçada de l'estació espacial internacional) i deixa sentir els seus efectes. Per exemple, hi ha una diferència petita, però mesurable, en la seva força entre els punts del vehicle més propers i més allunyats de la Terra. A més, el vehicle pateix petites acceleracions degudes a forces de frotament amb l'atmosfera, interaccions amb el camp magnètic, radiació solar, etc.\nTotes aquestes forces fan que els objectes en microgravetat estiguin sotmesos a petites acceleracions respecte a la nau, cosa que trenca l'equivalència amb l'absència de gravetat. En realitat, la situació s'aproxima més a estar sotmès a camps gravitatoris molt febles, d'aquí el seu nom.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La militarització de l'espai és la col·locació i el desenvolupament d'armament i tecnologia militar a l'espai exterior.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una missió de retorn o recull de mostres és un programa de nau espacial amb l'objectiu de tornar mostres tangibles d'una ubicació extraterrestre cap a la Terra per a l'anàlisi. Les missions de retorn de mostres poden portar de tornada els àtoms i molècules o un dipòsit de compostos complexos, com ara terra i roques. Aquestes mostres poden ser obtingudes en un col·lector utilitzat també per a la captura de les partícules de vent solar o pols dels cometes, el sòl i excavació de roca, la mineria, i qualsevol altra forma possible per recuperar mostres en el medi ambient.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "NewSpace és un terme sorgit l'any 2000 per referir-se al nou paradigma en l'exploració i l’ús de l'espai. Si havien estat sinònims d’inversions públiques estatals i de polítiques governamentals degut a les elevades inversions i el risc associat que suposava aquest sector —dificultant-ne l’accés a entitats privades—, un gran desenvolupament tecnològic i una reducció de costos molt significativa eliminaven les barreres d’entrada, generant un moviment global dins del sector, una nova economia que incidia en la democratització tant pel que fa a l’accés a l'espai com a la mateixa indústria aeroespacial. Es tracta d'un canvi significatiu des d'una situació amb tan sols alguns grans protagonistes —governs i grans corporacions— que operaven satèl·lits, distribuïen dades i facilitaven serveis, cap a una nova situació on s'obria el mercat a dotzenes de noves empreses. El moviment NewSpace ha reduït significativament el cost de construir un satèl·lit i enviar-lo a l'espai. El NewSpace proporciona oportunitats d’ús i explotació de plataformes espacials per a aplicacions molt diverses, incloent-hi la recerca científica, el desenvolupament i la qualificació de la tecnologia espacial, l’observació de la Terra i les telecomunicacions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'OREX (Orbital Re-Entry Experiment) va ser una càpsula espacial japonesa no tripulada llançada el 3 de febrer del 1994 mitjançant un coet H-2 des de la base de Tanegashima amb fins d'experimentació tecnològica durant la seva reentrada atmosfèrica. L'objectiu de l'experiment era provar materials per a ser usats com a protecció tèrmica i obtenir dades sobre la reentrada atmosf��rica per utilitzar-los en el disseny del transbordador japonès HOPE.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Pedro Eleodoro Paulet Mostajo (Arequipa, Perú, 2 de juliol de 1874 - Buenos Aires, Argentina, 30 de gener de 1945), va ser un enginyer peruà considerat com un dels pioners de la astronàutica i de l'era espacial, pioner del motor a propulsió amb combustible líquid.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una plataforma de llançament és l'àrea i les instal·lacions on s'enlairen els coets o naus espacials. Un cosmòdrom (o base espacial) pot contenir una o diverses plataformes. Una plataforma de llançament típica consisteix en estructures de servei i línies d'abastament. L'estructura de servei proporciona una plataforma d'accés per inspeccionar el vehicle de llançament abans del llançament. La majoria de les estructures de servei es poden moure o girar a una distància segura. Les línies d'abastament subministren combustible, gas, energia i enllaços de comunicació amb el vehicle de llançament. El vehicle de llançament se situa sobre la plataforma de llançament, la qual té una estructura reflectora per soportar la calor intensa i la càrrega generada pels motors del coet durant l'enlairament.\n\nLa majoria dels vehicles de llançament criogènics han de ser ràpidament emplenats quan s'aproximi la data del llançament. Això és especialment necessari, ja que diversos dipòsits estan situats a l'enlairament i després es retiren quan el personal de suport corregeix els problemes o verifica que no són greus. Sense la possibilitat d'omplir el vehicle de llançament, el llançament hauria de ser anul·lat quan els problemes retardessin el compte enrere. Les grues pòrtic són comunament dissenyades i construïdes sobre plataformes de llançament per a complir aquests tipus de serveis, tant durant el llançament com en els períodes que el precedeixen.\nLa majoria dels coets necessiten suport estable durant uns pocs segons després de la ignició, mentre que els motors s'encenen i s'estabilitzen amb tota la seva força. Aquest requisit d'estabilitat s'aconsegueix mitjançant l'ús de perns explosius que connecten el vehicle de llançament a la plataforma. Quan el vehicle és estable i està llest per volar, exploten els perns, trencant els vincles que connecten el vehicle a la plataforma en terra.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Linda Plush és una infermera de família amb especialitzacions secundàries en l'atenció d'adults i nefrologia. A més de graus als EUA, Linda és membre de la Royal Society of Health, Regne Unit. També va ser una alumna pilot i va treure el certificat PADI de bussejadora d'aigües obertes.\nLinda manté un interès actiu en qüestions de microgravetat i de salut relacionades amb la vida i el treball en l'espai. Linda és una Membre LIFE Membre de l'Aerospace Medical Association. Linda era una estudiant membre de la Societat Americana de Biologia Gravitacional i de l'Espai, mentre treballava en la seva tesi de màster sobre el tema de repòs en llit i la desmineralització òssia. Actualment, és membre de l'Associació americana per l'avanç de la ciència. També va ser President Fundador de la Space Nursing Society, un membre fundador dels Rogerian Scholars, i un membre de Sigma Theta Tau (grup científic d'infermeria). Més recentment, Linda s'ha convertit en assessora de la Moon Society.\nHa col·laborat en la publicació de la National Space Society, Ad Astra, i la Space Nursing Society, escrivint sobre la medicina espacial i temes relacionats. Ha estat coordinadora del tema per al Suport i la Biosfera de Ciències de la Vida des de la seva fundació, i membre del Consell Editorial de la revista \"Journal of Human Performance in Extreme Environments\". Linda va presentar \"14th IAA Humans in Space Symposium\" a Banff, Alberta, Canadà, i va participar com a ponent convidat al programa Espacial. Va ser copresidenta de diverses pistes de medicina espacial per a les Conferències Internacionals de Desenvolupament de l'Espai de la National Space Society.\nLinda va esdevenir la primera infermera de pràctica avançada que va participar en la Terapèutica i Atenció Clínica Integrada de l'equip de productes a la NASA-Johnson Espacial Center, on va ser convidada a unir-se a l'Equip de Projectes Avançats de la NASA-JSC, i va estar involucrada en qüestions de telemedicina i cura de ferides per als vols espacials de llarga durada.\nA més de les seves activitats aeroespacials, Linda té en l'actualitat una empresa de consultoria d'educació per a la salut, un equip de diàlisi aguda mòbil, i és sòcia d'una instal·lació ambulatòria crònica, a més de treballar amb els metges locals en consultoris privats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La política espacial és el procés de presa de decisions polítiques i l'aplicació de polítiques públiques d'un estat (o associació d'estats) respecte el vol espacial i els usos de l'espai exterior, tant per a propòsits civils (científica i comercial) com militar. Els tractats internacionals, com el Tractat de l'espai exterior de 1967, intenta maximitzar els usos pacífics de l'espai i restringir la militarització de l'espai.\nLa política espacial s'intersectua amb la política científica, ja que sovint els programes espacials nacionals utilitzen el finançament de la ciència espacial, i també amb la política de defensa, per a aplicacions com ara satèl·lits espia i armes antisatèl·lit. També engloba la regulació governamental d'activitats de tercers com ara satèl·lits de comunicacions comercials i vol espacial privat.La política espacial també engloba la creació i aplicació de la llei espacial, i les organitzacions d'advocacia espacial existeixen per donar suport a la causa de l'exploració espacial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Programa SIRIO, acrònim de Satellite Italiano per la Ricerca Industriale Operativa, va ser un programa de recerca espacial italià constituït amb l'objectiu de desenvolupar el camp de les telecomunicacions per satèl·lit. El programa, fundat el 1968, després d'un llarg període de preparació, que es va completar amb la posada en marxa del satèl·lit SIRIO el 25 d'agost de 1977 des de la base de llançament de Cap Canaveral. El satèl·lit es va utilitzar essencialment per les comunicacions d'alta freqüència entre 12 i 18 Ghz.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La resistència o l'enduriment contra la radiació és el disseny de parts i sistemes electrònics perquè puguin suportar el dany causat per la radiació ionitzant. Aquesta radiació es produeix en l'espai exterior i en grans altituds, als cinturons de radiació de Van Allen. També es produeixen en les explosions nuclears i prop dels reactors nuclears i altres fonts de radiació.Hi ha moltes tècniques que poden aconseguir l'«enduriment». La MRAM, memòria d'accés aleatori magnetorresistiva, es proposa com la solució de llarga durada de memòria electrònica. Aquest és el cor de la resistència a la radiació, ja que si la memòria del sistema no està danyada, el sistema pot ser reiniciat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un sistema d'escapament al llançament (LES, de l'anglès Launch Escape System) és un míssil muntat a l'extrem d'una càpsula espacial tripulada, que al seu torn està muntada sobre un coet. En cas d'emergència, l'objectiu del sistema és separar la càpsula espacial del coet i impulsar-la a una distància prou gran per mantenir la tripulació sana i estàlvia. Al programa Mercury, el LES consistia en un coet de combustible sòlid de 23.4000 kg muntat sobre una torre situada sobre el vehicle. En cas d'interrupció del llançament, el LES s'hauria activat durant un segon, allunyant la càpsula del vehicle de llançament defectuós. Aleshores, el mòdul hauria baixat mitjançant el seu sistema de descens amb paracaigudes. Com que el LES es trobava a l'extrem de les càpsules especials, després de l'apagada de l'injector del motor (BECO), el LES ja no servia i era separat del vehicle per mitjà d'un altre coet de combustiblè sòlid (que a les missions Mercury, per exemple, pesava 360 kg), que s'activava durant 1,5 segons per evitar que es deixés anar i impactés contra la càpsula. El LES només es feia servir en situacions de perill imminent, com ara en cas de risc d'explosió del coet.\nEn el programa espacial soviètic Vostok i l'estatunidenc Gemini, ambdós vehicles espacials portaven seients projectables capaços de llançar la tripulació a l'exterior de l'habitacle de la càpsula per després aterrar amb un paracaigudes. També es preveia que el transbordador espacial europeu Hermes i el soviètic Buran portessin seients projectables si haguessin dut a terme un vol espacial tripulat, cosa que mai no passà. Com quedà demostrat en el cas de la Soiuz T-10, un LES ha de ser capaç de dur una càpsula espacial des de la plataforma de llançament fins a una alçada suficient per assegurar que els paracaigudes s'obrin correctament. Per tant, ha de dur coets de combustible sòlid grans, potents i pesants. Els enginyers constructors de càpsules espacials preferiren programar l'ús de seients projectables, especialment perquè són molt més lleugers i, en determinades circumstàncies, podrien servir també durant la fase de reentrada atmosfèrica i l'aterratge. Els LES formats per un coet de combustible sòlid no ofereixen aquesta possibilitat.\n\nAl principi, el transbordador espacial estatunidenc també portava seients projectables, que foren eliminats després dels vols de prova que demostraren la fiabilitat del vehicle espacial. Només fou després del desastre del transbordador espacial Challenger (STS-51-L) que els vehicles espacials restants foren dotats de seients projectables per permetre a la tripulació una evacuació eventual des de la finestra principal, tot i que aquest sistema només es pot fer servir quan el transbordador es troba en vol controlat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La síndrome de Kessler (també coneguda com a efecte Kessler, col·lisions en cascada o ablació en cascada) és un escenari hipotètic on la densitat d'objectes en l'orbita baixa terrestre (LEO) és prou alta com per que la col·lisió entre objectes pugui causar una cascada on cada col·lisió genera brossa espacial que incrementa la possibilitat d'aquestes col·lisions.Fou proposat pel científic de la NASA Donald J. Kessler el 1978 i pot implicar que la distribució de brossa espacial pot provocar que activitats espacials i l'ús de satèl·lits en algunes òrbites determinades pugui ser impracticable durant moltes generacions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La tecnologia espacial és una tecnologia que està relacionada amb la introducció i recuperació d'objectes o formes de vida des de l'espai.\nTecnologies quotidianes com ara la previsió meteorològica, teledetecció, sistemes GPS, televisió per satèl·lit, i alguns sistemes de comunicacions de llarga distància, depenen críticament d'infraestructura espacial. Les ciències d'astronomia i de la Terra (a través de sensors remots) sobretot es beneficien de la tecnologia espacial.Ordinadors i telemesura una vegada van ser tecnologies de punta que es podrien haver considerat com «tecnologia espacial», a causa del seu caràcter crític a coets acceleradors i naus espacials. Que existien abans de la cursa espacial de la Guerra Freda (entre l'URSS i els EUA), però el seu desenvolupament es va accelerar enormement per satisfer les necessitats dels programes espacials de les dues grans superpotències. Tot i que encara s'utilitzen avui en naus espacials i míssils, les aplicacions més prosaiques, com el control remot (a través de la telemetria) dels pacients, xarxes d'abasteciment d'aigua, condicions de les carreteres, etc i l'ús generalitzat d'ordinadors supera amb escreix les seves aplicacions espacials en quantitat i varietat d'aplicacions.L'espai és ambient tan estrany que tractar de treballar-hi exigeix tècniques noves i coneixement. Noves tecnologies d'origen espacial o accelerades pels esforços relacionats amb l'espai són sovint explotades posteriorment en altres activitats econòmiques. Això ha estat àmpliament assenyalat com un benefici pels defensors de les activitats espacials i els entusiastes d'afavorir la inversió de fons públics en aquestes activitats i programes. Opositors polítics diuen que seria molt més barat desenvolupar tecnologies específiques directament si són beneficioses i critiquen aquesta justificació de les despeses públiques en la investigació relacionada amb l'espai.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El peròxid de nitrogen, o tetraòxid de dinitrogen, és un compost químic de fórmula N2O4. És un dímer del diòxid de nitrogen NO2. És un líquid d'incolor a marró groguenc segons la concentració de diòxid de nitrogen que contingui. Forma una barreja en equilibri químic amb el diòxid de nitrogen:\nN2O4 ⇌ 2 NO2les temperatures més altes empenyen l'equilibri cap al diòxid de nitrogen.\nEn estat líquid es troba com a forma principal la del dímer N2O4.\nTambé s'estudia aquest compost per a la producció d'energia, pel procés de dissociació de gas pel cicle de Brayton, gràcies a la seva tendència a descompondre's reversiblement en NO2.\nÉs un antioxidant molt potent, corrosiu i tòxic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Thiokol (també anomenada Thiokol Chemical Company, Morton Thiokol o diversos noms heretats de la seva història) és una empresa estatunidenca que es dedicà inicialment al sector del cautxú i productes químics relacionats, i més tard a l'astronàutica (programa Apollo) i sistemes de propulsió de míssils (míssil Trident). L'empresa entrà a formar part d'Alliant Techsystems l'any 2001.\nÉs notablement l'empresa que manufacturà la junta tòrica responsable de l'accident del transbordador espacial Challenger el 28 de gener del 1986.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El tub de Krasnikov és un hipotetitzat dispositiu o mecanisme per a un viatge espacial a velocitats superluminals, proposat pel físic rus Sergei Kràsnikov, i que implica un combeig permanent de l'espaitemps.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Flight 90 del North American X-15 va ser un vol de proves realitzat per la NASA i la Força Aèria dels Estats Units en 1963. Va ser la primera de dues missions del X-15 que va arribar a l'espai, juntament amb el Flight 91 el mes següent. El X-15 va ser pilotat per Joseph A. Walker, que va volar en ambdós vols espacials del X-15.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El X-15 Flight 91 va ser una missió de vol espacial tripulat americà en 1963, i el segon vol i final del programa per arribar al vol espacial suborbital, un vol per sobre dels 100 km en altitud, que va ser aconseguit prèviament durant el Flight 90 un mes abans. Va ser el vol més alt del programa X-15. Va ser el primer vol d'una nau espacial reutilitzada, ja que l'avió número tres va volar en l'anterior vol suborbital el 19 de juliol. Aquesta missió va ser pilotada per Joseph A. Walker el 22 d'agost de 1963, amb el llançament en aire gràcies a un Boeing B-52 Stratofortress modificat sobre el Smith Ranch Dry Lake, Nevada, Estats Units. Walker va pilotar el X-15 a una altitud de 107,96 km i va romandre en ingravidesa durant aproximadament cinc minuts. Aquesta altitud va ser la més alta en un vol tripulat per un avió espacial fins aleshores i va mantenir el rècord fins al vol de 1981 del Transbordador Espacial Columbia. Walker va aterrar el X-15 en 12 minuts després d'haver-se llançat, al Rogers Dry Lake, Edwards Airforce Base, a Califòrnia. Aquest va ser el vol final del X-15 per en Walker.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una clau remota o clau per ràdio és un \"sistema remot sense clau\" (la clàssica de metall), d'abast mitjà (uns 10 m, pe: la rampa d'un pàrquing), que utilitza un senyal de ràdio per obrir les portes de un cotxe o d'un garatge, en lloc d'utilitzar la clau mecànica tradicional. El terme sistema d'entrada sense clau es va usar originalment per indicar un codi o clau numèrica prefixada, la clau s'entrava amb un teclat ocult activat pel tacte.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El codi evolutiu o rolling code (també codi variable o hopping code) es va idear per ser utilitzat en els sistemes de clau remota, per impedir atacs de replay, on un espia extern grava la transmissió i la reprodueix en un altre moment per fer que el \" receptor securitzat \"desbloquegi, per exemple, el\" automòbil \"o obriu una porta. Aquests sistemes són típics en els comandaments de portes de garatge i en els sistemes de \"control remot sense clau\" per a automòbils.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El control de creuer (o cruise control en anglès i tempomat en alemany) és un sistema que controla de forma automàtica el factor de moviment d'un vehicle de motor. El conductor configura la velocitat i el sistema controla la vàlvula d'acceleració o papallona del vehicle per mantenir la velocitat de forma contínua.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'eolípila va ser inventada al segle i per l'enginyer grec Heró d'Alexandria conegut també com \"el mag\". Va ser, però, l'enginyer, arquitecte i tractadista Vitruvi el primer en descriure aquest aparell a la seva obra De architectura. Cal destacar que Heró i Vitruvi no van començar el descobriment de zero. Ambdós es van inspirar en els esbossos i primers treballs de l'inventor i matemàtic de l'Alexandria de l'Egipte Ptolemaic Ctesibi.\nL'eolípila és considerada com la primera màquina tèrmica i de vapor de la història. Lamentablement, durant molt de temps no va ser científicament estudiada, servint només de joguina o entreteniment \nEl nom prové del llatí \"Aeolian\" i \"pila\", traduït com pilota de Èol , en honor del déu grec del vent.\nL'eolípila es considera tant un predecessor de la màquina de vapor com del coet. Certament es considera que amb els descobriments d'Heró d'Alexandria i la tecnologia de la que es disposava durant l'antiga Grècia s'hauria fins i tot pogut construir un rudimentari primer model d'automòbil.Durant un temps, l'eolípila es va arribar a utilitzar com a màquina de vapor que permetia obrir les portes dels temples. El sistema, però, no va ser gaire utilitzat fruït dels accidents que es van originar per un mal ús d'aquesta maquinària i, per la forta presència d'esclaus a la societat de l'època, on les classes benestants van prioritzar una mà d'obra més barata.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Federació Internacional d'Automatització (en anglès: International Federation of Automatic Control, IFAC) és una organització paraigua sense ànim de lucre de caràcter professional, creada el 1957, que engloba a 49 federacions i organitzacions nacionals en el camp de l'automatització.L'objectiu de la IFAC és fomentar la ciència i la tecnologia darrere de l'automatització en tots els seus aspectes, incloent els tècnics (enginyeria), físics, econòmic-socials i biològics. La IFAC també tracta de l'impacte de l'automatització industrial en la societat. La seu principal de la federació es troba a Àustria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un girocompàs és una brúixola que mira sempre al pol geogràfic usant un joc de discs o anells que giren molt ràpid (moguts elèctricament) i les forces de fricció per a aprofitar la rotació de la Terra. Els girocompassos s'usen àmpliament en els vaixells. Tenen dos avantatges principals sobre les brúixoles magnètiques:\n\nApunten al nord geogràfic, és a dir, la direcció de l'eix de rotació de la Terra, i no al nord magnètic.\nNo es veuen afectats pel metall del buc dels vaixells.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un interruptor centrífug és un interruptor elèctric que funciona amb la força centrífuga creada des d'un eix de rotació, el més comú és que sigui d'un motor elèctric o d'un motor de gasolina. L'interruptor es dissenya per activar o per desactivar en funció de la velocitat rotatòria de l'eix.\nUn dels usos comuns dels interruptors centrífugs és amb motors monofàsics o bifàsics d'inducció. Aquí, l'interruptor s'utilitza per desconnectar la bobina d'arrencada quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal. En aquest cas, l'interruptor centrífug consisteix en pesos muntats en l'eix del motor i portats a prop de l'eix per la força del ressort. A la resta, les palanques unides als pesos pressionen amb una lleu fricció una placa no conductora contra un conjunt de contactes elèctrics muntats a la coberta del motor, tancant els contactes i connectant la bobina a la font d'energia. Quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal, la força centrífuga supera la força del ressort i els pesos oscil·laran/balancejar cap a fora, aixecant la placa lluny dels contactes elèctrics. Això permet que els contactes s'obrin i es desconnecti la bobina d'arrencada de la font d'energia, el motor llavors continua funcionant únicament amb el corrent de la seva bobina de treball. Els motors que fan servir un interruptor centrífug així, fan un soroll/clic diferent quan comencen i quan s'aturen, com quan l'interruptor centrífug s'obre i es tanca.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un interruptor magnetotèrmic (o simplement magnetotèrmic) és un tallacircuit que basa el seu funcionament en dos dels efectes produïts per la circulació de corrent elèctric per un circuit, el magnètic i el tèrmic (efecte Joule). El dispositiu consta, per tant, de dues parts, un electroimant i una làmina bimetàl·lica, connectades en sèrie i per les quals circula el corrent que va cap a la càrrega.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un pilot automàtic és un sistema mecànic, elèctric o hidràulic usat per a guiar un vehicle sense l'ajuda d'un ésser humà. El terme s'usa majoritàriament per al·ludir al d'un avió, però també n'hi ha per vaixells.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Pilot automàtic és un equip utilitzat en els vaixells (i també en els avions) per mantenir el curs elegit sense cap intervenció humana constant . També és conegut per diversos altres termes, com ara autopilot (terme pres de les aeronaus i considerat incorrecte per alguns marins) i Autohelm (tècnicament un marca registrada de Raymarine.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un automatisme de porta del garatge és un dispositiu motoritzat que obre i tanca portes de garatge. La majoria estan controlades per una caixa de control a la paret del garatge, comandada amb interruptors o lectors accessibles des de la finestreta del conductor o via ràdio mitjançant un comandament o clau remota manejada pel mateix.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El pressòstat, també conegut com a interruptor de pressió, és un aparell que tanca o obre un circuit elèctric depenent de la pressió a la qual arriba el fluid que hi circula.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El regulador centrífug és el sensor d'una cadena mecànica de retroalimentació, que proporciona un paràmetre que és funció de la velocitat angular. Aquest paràmetre pot ser un desplaçament mecànic que actuï sobre una vàlvula de control de retroalimentació negativa que es subministra a un motor per tal de mantenir constant la seva velocitat.\nEs compon de dues o més masses en rotació al voltant d'un arbre giratori. Com a resultat de la força centrífuga les masses tendeixen a allunyar-se de l'eix de rotació, però al fer-ho s'oposen a un sistema de ressorts o a la força de la gravetat a través d'un sistema articulat, semblant a un pèndol cònic.\nUn sistema de palanca transforma el moviment radial de les masses en lliscament axial sobre un collaret. Una palanca de canvis té aquesta última per transferir el mecanisme que es vol controlar, com pot ser la vàlvula de pas de vapor o de combustible, o d'aigua en una canonada de càrrega.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un regulador de tensió (a vegades traduït de l'anglès com regulador de voltatge) és un circuit electrònic dissenyat amb l'objectiu de protegir aparells elèctrics i electrònics delicats de variacions de diferència de potencial (tensió/voltatge), descàrregues elèctriques i \"soroll\" existent al corrent altern de la distribució elèctrica. Els reguladors de tensió estan presents en les fonts d'alimentació de corrent continu regulades, la missió és la de proporcionar una diferència de potencial constant a la seva sortida. Un regulador de tensió eleva o disminueix \"automàticament\" el corrent perquè el voltatge sigui estable, és a dir, perqu�� el flux de voltatge arribi a un aparell sense irregularitats. Això, a diferència d'un \"supressor de pics\" el qual només evita els sobre voltatges sobtats (pics). Un regulador de voltatge pot o no incloure un supressor de pics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un regulador integrat és un dispositiu electrònic creat per obtenir un valor de sortida desitjat sobre la base del nivell d'entrada, ja sigui mecànic o elèctric. Aquest consisteix a fixar el valor de la tensió de sortida, sent aquesta típicament de 9, 12, 15 o 18 V, en funció de l'entrada i les condicions de la pista. En general és un element de baixada i amb una dissipació de calor proporcional. Un exemple mecànic és una clau d'aigua on es regula el flux d'aigua que surt per ella. Un regulador elèctric es pot emprar en l'alternador d'un cotxe, per carregar la bateria elèctrica, o en un carregador d'un aparell on l'entrada és la línia elèctrica i un transformador, i obtenim a la sortida el voltatge requerit per l'aparell. Els reguladors són de dos tipus, fixos i ajustables, d'aquesta manera es pot tenir qualsevol gamma de tensions amb un baix cost. En sistemes de control es requereixen valors fixos amb precisió dels nivells mil·lesimals en els quals els reguladors tenen un paper molt important. Exemples típics en què pugui servir d'ajuda un regulador poden ser un termòstat, un tanc d'aigua que necessita tenir un control programat perquè no vessament, etc. En general, aquest tipus de controladors s'usen en situacions de baixa complicació i poc precisos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un sensor de pressió és un dispositiu que mesura la pressió de gasos o líquids. La pressió és una expressió de la força necessària per retenir un fluid en expansió, i en general s'expressa en termes de força per unitat d'àrea. Un sensor de pressió en general actua com un transductor, és a dir, que genera un senyal com una funció de la pressió rebuda. Als efectes d'aquest article, aquest senyal és elèctric.\nEls sensors de pressió s'utilitzen per al control i la vigilància en milers d'aplicacions d'ús quotidià. Els sensors de pressió també es poden utilitzar per a mesurar indirectament altres variables com ara el flux de líquids o gasos, la velocitat, el nivell de l'aigua o l'altitud. Els sensors de pressió també s'anomenen transductors de pressió, transmissors de pressió, indicadors de pressió, piezòmetres i manòmetres, entre altres noms.\nEls sensors de pressió poden variar molt quant a tecnologia, disseny, rendiment, conveniència de l'aplicació i cost. Una estimació conservadora seria que almenys hi ha 50 tecnologies i més de 300 empreses treballant en la fabricació de sensors de pressió arreu del món.\nHi ha una tipus de sensors de pressió especialment dissenyats per a mesures dinàmiques i per a detectar canvis molt ràpids en la pressió. Exemples d'aplicacions per a aquest tipus de sensor serien la mesura de la pressió de combustió als cilindres d'un motor o en una turbina de gas. Aquests sensors es fabriquen normalment amb materials piezoelèctrics com ara el quars.\nAlguns sensors de pressió, com els utilitzats en algunes càmeres de control del trànsit, tenen un funcionament binari (OFF / ON), és a dir, que quan s'aplica pressió a un sensor aquest actua per obrir o tancar un circuit elèctric. Aquests tipus de sensors s'anomenen també interruptors de pressió o pressòstats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un termòstat és el component d'un sistema de control simple que obre o tanca un circuit elèctric en funció de la temperatura. La seva versió més simple consisteix en una làmina bimetàl·lica com la que utilitzen els equips d'aire condicionat per apagar o encendre el compressor. Un altre exemple el podem trobar en els motors de combustió interna, on controlen el cabal hidràulic del líquid refrigerant que torna al radiador depenent de la temperatura del motor. Es pot utilitzar en diversos aparells en els quals actua com sensor en un diagrama de blocs amb realimentació prèviament manipulat per al seu ús.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El timó de vent és un instrument mecànic utilitzat en els velers per poder aguantar l'ajust preestablert de l'embarcació (és a dir, mantenir l'angle constant respecte al vent aparent) en el cas en què que sobrevinguin canvis involuntaris, sense l'ajuda d'un timoner, tan sols amb l'ajuda del vent i l'aigua\nPer tant, actua com a pilot automàtic, però manté l'angle de l'embarcació respecte del vent aparent i no pas un rumb precís, amb l'avantatge, però, de no malgastar electricitat. Normalment s'instal·la a la popa de l'embarcació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una vàlvula de control o vàlvula de regulació és una vàlvula usada per controlar el flux d'un fluid, comportant-se com un orifici d'àrea contínuament variable, que modifica la pèrdua de càrrega, en funció del senyal d'un controlador. Això permet el control del cabal i el consegüent control de les variables del procés tals com: pressió, temperatura i nivell.\nEn la terminologia de la tècnica de Regulació i control, la vàlvula és l'òrgan de control o element de control final.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps. Tanmateix, en física relativista i en física quàntica, el concepte de buit no es correspon amb el no-res.En la pràctica, el \"buit absolut\", la manca total de matèria, és impossible d'aconseguir de manera estricta. Els físics discuteixen sovint els resultats d'experiments ideals en condicions de buit absolut, però utilitzen el terme de \"buit parcial\" quan es refereixen a les condicions reals que poden ser assolides als laboratoris o amb les diferents màquines que permeten aconseguir el buit. També s'utilitza el terme llatí in vacuo per a descriure un objecte que està en el buit.\nLa qualitat del buit dependrà de quant s'acosta a un \"buit absolut\"; en un \"buit parcial\", les poques partícules que resten exerceixen una determinada pressió sobre les parets del recipient que les comprenen, per això el buit parcial s'expressa en unitats de pressió i sovint es compara amb la pressió atmosfèrica normal (la pressió que exerceix l'atmosfera a nivell del mar). La pressió és una manera de mesurar en quin grau s'ha aconseguit crear el buit en un recipient, és una mesura de la qualitat del buit assolit. La unitat de pressió del sistema internacional és el pascal (Pa), però de vegades també pot ser expressada com a percentatges de la pressió atmosfèrica en bars o atm (atmosferes). Per exemple, una aspiradora produeix prou succió com per a reduir la pressió d'aire al voltant del 20%. Però es poden assolir millors qualitats de buit; així, es parla de buit elevat i d'ultrabuit (UHV, de les sigles angleses d'Ultra high vacuum); les cambres d'ultrabuit, habituals en química, física i enginyeria, operen per sota d'una bilionèsima (10−12) de la pressió atmosfèrica, i poden arribar a aproximadament 100 partícules/cm³. L'espai exterior és un buit de més qualitat encara; equival a uns pocs àtoms d'hidrogen per metre cúbic de mitjana. No obstant això, fins i tot si tots els àtoms i partícules poguessin ser tretes d'un volum determinat, deixaria de ser \"buit\" a causa de les fluctuacions del buit degudes a les partícules virtuals, a l'energia fosca i a altres fenòmens de la física quàntica.\nEl buit ha estat un tema freqüent de la filosofia des de l'antiga Grècia, però no va ser estudiat empíricament fins al segle xvii. Evangelista Torricelli va crear el buit en un laboratori per primer cop el 1643; a partir de les seves teories sobre la pressió atmosfèrica, es van desenvolupar algunes tècniques experimentals. El buit va esdevenir una valuosa eina industrial durant el segle xx amb la introducció de la bombeta incandescent, la vàlvula electrònica, el tub de raigs catòdics de la televisió i una variada gamma de tecnologia que utilitzava el buit. El desenvolupament recent dels vols espacial tripulats ha despertat interès sobre l'impacte del buit sobre la salut humana i sobre la vida en general.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una bomba de buit extreu molècules de gas d'un volum segellat, per crear un buit parcial. És una màquina amb la funció de reduir la pressió d'un volum estanc, de manera que, a tots els efectes, s'aconsegueix generar el buit absolut al seu interior. Les màquines amb funcionament més similar al de les bombes de buit són els compressors, a causa del fet que comparteixen la funció de moure volums d'aire travessant una diferència de pressió, entre l'entrada i la sortida. En el cas de bombes de buit, la pressió d'aspiració és variable i descendent, mentre que la pressió sobre la qual es treballa (l'atmosfèrica) és constant. Aquestes bombes, poden ser de desplaçament positiu o rotatives. Una vegada aconseguit el buit, una bomba de buit s'ha de mantenir funcionant a certa càrrega per tal de mantenir la situació de buit.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una cambra de buit és un recipient de parets rígides del qual s'extreu l'aire i altres gasos mitjançant una bomba de buit. La baixa pressió resultant, comunament anomenada buit, permet als investigadors dur a terme experiments físics o provar dispositius mecànics que han d'operar, per exemple, en l'espai exterior. Cambres d'alumini permeten controlar que l'camp magnètic interior surti fora del buit. Per contra, les cambres fetes de molts metall eviten que els camps externs penetrin en el buit.\nLes cambres solen tenir diverses portes, cobertes amb brides de buit, per permetre que els instruments o les finestres puguin ser instal·lades a les parets de la cambra. En les aplicacions de mitjà a baix buit, aquestes són segellades amb juntes tòriques de cautxú. En aplicacions de buit més alt, les brides tenen durs talls d'acer soldats en elles, que tallen una junta de coure quan la brida és cargolada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un termos, en anglès:vacuum flask, Dewar flask, Dewar bottle o Thermos, és un recipient d'emmagatzematge aïllat tèrmicament que va ser inventar per Sir James Dewar l'any 1892, el flascó de buit consta de dos flascons ficats un dins de l'altre i unit pel seu coll. L'espai entre els dos flascons presenta un buit parcial el qual crea gairebé el buit que evita la transferència de la calor per conducció o per convenció.\nEls termos es fan servir de manera domèstica per a mantenir begudes calentes o fredes durant cert temps o bé de forma industrial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'ultrabuit (en anglès Ultra-high vacuum, UHV) és el règim de buit caracteritzat per pressions inferiors a 10−7 pascals o 100 nanopascals (10−9 mil·libars, ~10−9 torr). Les condicions d'UHV es creen mitjançant el bombeig del gas d'una cambra UHV. A aquestes baixes pressions, el recorregut lliure mitjà d'una molècula de gas és d'uns 40 km, de manera que les molècules de gas xoquen amb les parets de la cambra moltes vegades abans de xocar entre elles. Gairebé totes les interaccions moleculars tenen lloc, per tant, en diverses superfícies de la cambra.\nLes condicions de UHV són integrals per a la investigació científica. Els experiments en ciències de la superfície sovint requereixen una superfície d'exemple química neta amb l'absència de qualsevol adsorbat no desitjat. Les eines d'anàlisi de superfícies, com l'espectroscòpia de fotoelectrons de raigs X i la dispersió d'ions de baixa energia, requereixen condicions de UHV per a la transmissió d'electrons o bigues de ions. Per la mateixa raó, les canonades de feix en acceleradors de partícules com el Large Hadron Collider es mantenen en UHV.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una ventosa és un objecte que utilitza la pressió negativa de fluids com l'aire o l'aigua per adherir-se a superfícies no poroses. Les ventoses s'inspiren en les ventoses presents en alguns animals com polps i calamars i tenen una sèrie d'aplicacions comercials i industrials. En els entorns d'oficina i de la llar, s'utilitzen comunament per posar objectes en superfícies no poroses verticals com, per exemple, portes de frigorífic o parets de rajoles. També es fan servir ventoses de mida més gran per subjectar i moure panells de vidre així com per al muntatge dels parabrises d'automòbils, aixecament de rajoles, etc. Les ventoses especialitzades també han estat utilitzades per escaladors urbans per escalar edificis amb superfícies llises exteriors.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La ciència de materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, màquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.\nLa ciència de materials investiga la relació entre l'estructura i les propietats dels materials. Inclou elements de la física aplicada i la química, així com les enginyeries química, mecànica, civil i elèctrica. En els últims anys també s'hi ha afegit la nanociència i la nanotecnologia, gràcies a les investigacions i als avenços tecnològics. D'altra banda, l'enginyeria de materials, es fonamenta en les relacions propietats-estructura i dissenya o projecta l'estructura d'un material per aconseguir un conjunt predeterminat de propietats. És a dir, que la ciència és descriptiva mentre que l'enginyeria inclou la ciència, però per a aplicacions al món. La tecnologia de materials és l'estudi i posada en pràctica de tècniques d'anàlisi, estudis físics i desenvolupament de materials. Així, l'estudi des del punt de vista de l'enginyeria inclou la viabilitat tècnica, econòmica i social, la tecnologia, la tècnica, la practicitat, el temps, l'eficiència, la rendibilitat financera i social, les alternatives, el medi ambient, l'ergonomia, la mercadotècnia, etc. Convé matisar aquesta diferència, donat que sovint es presta a confusió.\nTot i els espectaculars progressos en el coneixement i en el desenvolupament dels materials en els últims anys, el constant desafiament tecnològic requereix materials cada cop més sofisticats i especialitzats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'adsorció és un fenomen físic o químic que consisteix en la formació d'una capa de material ós, líquid o sòlid sobre la superfície d'una substància sòlida, tot i que, de vegades, també es pot produir sobre una superfície líquida, però això és menys freqüent. El material adherit és l'adsorbat i es diposita sobre l'adsorbent. És un fenomen habitual, per exemple, en els processos de corrosió.\nL'adsorció, igual que altres fenòmens fisicoquímics, és present a la vida quotidiana. Per exemple, en la neteja en sec de taques d'oli o greix d'un teixit: es cobreix la taca amb un adsorbent mitjançant un polvoritzador (o bé s'empolvora manualment, per exemple, amb pols de talc) i al cap d'un temps es raspalla per a eliminar-lo: amb l'adsorbent se'n va també l'oli adsorbit.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'anàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química (per exemple, sòl, aigua potable o residual, fluids corporals, minerals, compostos químics...). De vegades es fa el mateix respecte la composició d'isotòpica. La quantitat dels elements presents s'expressa normalment en percentatge.\n\n\t\t\nL'anàlisi elemental pot ser qualitativa (determinant quins elements hi ha presents), i pot ser quantitativa (determinar la quantitat de cadascun d'ells presents). L'anàlisi elemental s'emmarca dins de l'àmbit de la química analítica, el conjunt d'instruments implicats en el desxiframent de la naturalesa química del nostre món.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit tecnològic de l'ús de materials per qualsevol activitat constructiva es fa necessari controlar la qualitat d'aquests materials. Les proves de qualitat detecten defectes o ineficiències en la funcionalitat dels materials tècnics. Els assaigs o proves de qualitat poden ser destructives o no destructives. Hi ha proves de control de qualitat molt evidents i immediates com ara la inspecció visual de la superfície d'una peça, a vegades assistida per microfotografia o fotografia de freqüències no visibles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En ciència de materials, la caracterització fa referència al procés mitjançant el qual s’estudia i es mesuren l'estructura i les propietats d’un material. És un procés fonamental en el camp de la ciència dels materials, sense el qual no es podria conèixer els materials en l'àmbit científic. L’abast del terme sovint difereix; algunes definicions limiten l'ús del terme a tècniques que estudien l'estructura microscòpica i les propietats dels materials, mentre que d'altres utilitzen el terme per referir-se a qualsevol procés d'anàlisi de materials, incloses tècniques macroscòpiques com proves mecàniques, anàlisis tèrmics i càlculs de densitat. L'escala de les estructures observades en la caracterització va des dels angstroms, com per exemple en la imatge d’àtoms individuals i enllaços químics, fins a centímetres, com en la imatge d’estructures de gra en metalls.\nTot i que s’han practicat moltes tècniques de caracterització durant segles, com ara la microscòpia òptica, sorgeixen constantment noves tècniques i metodologies. En particular, l’aparició del microscopi electrònic i l'espectrometria de masses d’ions secundaris al segle XX ha revolucionat el camp, permetent la imatge i l’anàlisi d’estructures i composicions a escales molt més petites del que abans era possible, el que va conduir a un enorme augment del nivell de comprensió dels materials, així com els seus diferents comportamnets i propietats. Més recentment, la microscòpia de forces atòmiques ha augmentat encara més la resolució màxima possible per a l'anàlisi de certes mostres en els darrers 30 anys.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una cel·la d'enclusa de diamant és un dispositiu utilitzat en experiments científics que permet comprimir una petita peça (de grandària submil·limètrica) de material a pressions extremes, que poden excedir els 300 gigapascals (3.000.000 d'atmosferes).El dispositiu s'ha usat per a recrear la pressió existent a l'interior dels planetes, creant materials i fases no observades en condicions normals: alguns exemples notables inclouen el gel X no molecular, el nitrogen polimèric i el xenó metàl·lic (un gas inert a baixa pressió).Una cel·la d'enclusa de diamant consisteix en dos diamants oposats amb una mostra comprimida entre els extrems. La pressió es pot controlar emprant-hi un material de referència el comportament del qual sota pressió és conegut. Els estàndards de pressió comuns inclouen la fluorescència del robí, i alguns metalls estructuralment simples, com el coure o el platí. La pressió uniaxial creada per la cel·la d'enclusa de diamant es pot transformar en pressió hidroestàtica uniforme usant un mitjà transmissor de pressió, com l'argó, xenó, hidrogen, heli, oli de parafina o una barreja de metanol i etanol. El mitjà transmissor de pressió està confinat per una junta i les dues encluses de diamant. La mostra pot ser vista a través els diamants i il·luminada per raigs X i llum visible. Així, la difracció i fluorescència de raigs X, l'absorció òptica i fotoluminiscència, la dispersió Mössbauer, Raman i Brillouin; l'anihilació de positrons i altres senyals es poden mesurar amb materials sota alta pressió. Es pot aplicar un camp magnètic i microones de manera exterior a la cel·la, permetent la ressonància magnètica nuclear, la ressonància paramagnètica electrònica i altres mesures magnètiques. Adjuntar elèctrodes a la mostra permet mesures elèctriques i magnetoelèctriques, així com escalfar la mostra a milers de graus. Es pot arribar a temperatures molt altes (superiors a 7.000 K) amb escalfament induït per làser, i el refredament fins a mil·likelvins s'hi ha demostrat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Centre d'Elaboració de Materials i Estudis Estructurals (en francès: Centre d'Élaboration de Matériaux et d'Etudes Structurales), conegut per les sigles CEMES, és un laboratori públic de recerca del CNRS francès (l'equivalent del CSIC espanyol) situat a Tolosa de Llenguadoc, França.\n\nEl CEMES és un laboratori de recerca fonamental en física de l'estat sòlid, nanociències, química molecular i ciència de materials. La seva activitat abasta des de la síntesi de (nano)materials i sistemes moleculars, l'estudi i modelització de les seves estructures i propietats físiques (òptiques, mecàniques, electròniques i magnètiques), fins a la seva integració en dispositius i a la manipulació d'aquests objectes individuals a escala nanomètrica o atòmica.La major part d’aquesta activitat recolza en una instrumentació avançada, raó per la qual un bon nombre d’estudis realitzats en aquest laboratori tenen com a objectiu el desenvolupament instrumental i metodològic en els àmbits de la microscòpia electrònica de transmissió (MET), la microscòpia de proximitat i l'espectroscòpia òptica. Aquests temes de recerca i desenvolupament integren estudis teòrics i de modelització duts a terme a diferents escales dins el laboratori.\nEl CEMES és un laboratori del CNRS (Centre national de la recherche scientifique) associat a la Universitat Paul Sabatier (Universitat de Tolosa III) de Tolosa de Llenguadoc i a l'INSA (Institut national des sciences appliquées). Es va inaugurar l'any 1988 com a successor del LOE (Laboratoire d'optique électronique) creat l'any 1949 pel professor Gaston Dupouy i traslladat el 1957 a l'emplaçament actual de la zona de Rangueil de Tolosa, a la riba del Canal del Migdia.\nEn col·laboració amb la comunitat acadèmica, el CEMES participa en la formació que s'imparteix a la universitat a tots els nivells: grau, màster i doctorat.\nEl personal del CEMES està integrat actualment per unes 160 persones (dades del 2020: 40 investigadors CNRS a temps complet, 27 professors universitaris titulars o ajudants, 37 enginyers i personal tècnic i administratiu, 8 postdoctorands, 32 doctorands i nombrosos estudiants de grau).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un defecte topològic, en ciència dels materials, és una alteració en l'ordenació regular d'un cristall. Aquest tipus de defectes apareixen sovint a la superfície del cristall, o prop d'ella, i són regions en un cristall on l'ambient d'enllaços químics normal és topològicament diferent del dels seus voltants.\nPer exemple en el grafè, on tots els àtoms es troben en anells de sis àtoms, si la làmina conté regions amb el nombre d'àtoms diferent de sis, mentre el total del nombre d'àtoms roman el mateix, es forma un defecte topològic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La ductilitat és la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acció d'una força, poden estirar-se sense trencar-se i formar així filferros o fils. En l'àmbit de la metal·lúrgia els metalls anomenats dúctils com ara l'alumini, el níquel, l'acer, el coure, l'argent i l'or que tenen un grau elevat de ductilitat. La propietat físico-mecànica oposada és la fragilitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Empa (acrònim de Eidgenössische Materialprüfungs- und Forschungsanstalt, en alemany, literalment en català “laboratoris federals suïssos d'assaig i recerca en materials”) és un institut suís de recerca en ciència i tecnologia de materials. És part del Domini d'Instituts Federals Suïssos de Tecnologia (ETH Domain) i és administrat pel govern federal suís. Des de la seva fundació l'any 1880 fins a finals dels 1980s, les funcions de l'EMPA estaven limitades a l'assaig de materials clàssics. Però en les dues darreres dècades, l'institut ha evolucionat fins a esdevenir un centre de recerca i desenvolupament en l'àmbit de la ciència i tecnologia de materials. Els més de 40 grups de recerca amb els que l'institut compta en l'actualitat s'estructuren en cinc grans departaments: Materials Avançats i Superfícies, Ciències de l'Enginyeria, Materials per la Vida, Mobilitat, Energia i Mediambient, i Materials Funcionals. L'institut té la seu central a Dübendorf (Cantó de Zuric) i compta amb dos altres campus a Sankt Gallen (Cantó de Sankt Gallen) i a Thun (Cantó de Berna).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Enllaç en sòlids es refereix a l'enllaç entre els seus components atòmics o moleculars.\nEls sòlids poden ser classificats d'acord amb la naturalesa d'aquest enllaç, i la classificació tradicional en distingeix quatre tipus:\nEnllaç covalent, que forma sòlids de xarxa covalent (algunes vegades simplement anomenats \"sòlids covalents\")Enllaç iònic, que forma sòlids iònicsEnllaç metàl·lic, que forma sòlids metàl·licsEnllaç intermolecular feble, que forma sòlids molecularsEls membres típics d'aquestes classes tenen distribucions electròniques distintives\n, així com propietats termodinàmiques, electròniques i mecàniques també distintives. En particular, les energies d'enllaç d'aquestes interaccions varien àmpliament. No obstant això, l'enllaç en sòlids pot ser de tipus barrejats o intermedis, i per això no tots els sòlids tenen les propietats típiques d'una classe en particular, i alguns pots ser descrits com formes intermèdies.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una estructura cristal·lina és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició (cel·les unitàries) que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristal·lografia és l'estudi científic dels cristalls i de la seva formació.\nL'estat cristal·lí de la matèria és el de major ordre, és a dir, on les correlacions internes són majors i a major rang de distàncies. I això es reflecteix a les seves propietats antròpiques i discontinues. Solen aparèixer com endidats pures, homogènies i amb formes geomètriques definides (hàbits) quan estan ben formats. No obstant això, la seva morfologia externa no és suficient per avaluar la denominada cristal·linitat d'un material.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La flexibilitat és la capacitat que posseeix un objecte o sistema d'adaptar-se a una nova situació. També es designa flexibilitat com la qualitat del que és flexible, i aquesta com la capacitat o disposició que té qualsevol cosa de deformar-se sense trencar-se.\nEl terme té aplicació en diversos àmbits lingüístics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La fotoelasticitat és una tècnica experimental per a la mesura d'esforços i deformacions. Es basa en l'ús de llum per dibuixar figures sobre peces que estan sent sotmeses a esforços. Les figures que es dibuixen són semblants a les mostrades en realitzar una anàlisi d'elements finits, ja que es poden observar contorns i colors.\nLa mesura s'aconsegueix en avaluar el canvi de l'índex de refracció de la peça al sotmetre's a una càrrega (peces transparents). En el cas d'una peça no transparent, es cobreix la peça amb una resina Birefringència.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La fragilitat és la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat. Tècnicament es defineix com la capacitat d'un material de fracturar-se amb escassa deformació, a diferència dels materials dúctils que es trenquen després de patir acusades deformacions plàstiques. El trencament fràgil té la peculiaritat d'absorbir relativament poca energia, a revera diferència del trencament dúctil, ja que l'energia absorbida per unitat de volum ve donada per: \n\n \n \n \n \n \n \n d\n \n E\n \n d\n e\n f\n \n \n \n \n d\n V\n \n \n \n =\n \n \n 1\n 2\n \n \n \n ∑\n \n i\n ,\n j\n \n \n \n σ\n \n i\n j\n \n \n \n ε\n \n i\n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\frac {dE_{def}}{dV}}={\\frac {1}{2}}\\sum _{i,j}\\sigma _{ij}\\varepsilon _{ij}}\n \n\nSi un material es trenca pràcticament sense deformació les components del tensor deformació \n \n \n \n \n ε\n \n i\n j\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\varepsilon _{ij}\\;}\n resulten petites i la suma anterior resulta en una quantitat relativament petita.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Friabilitat és la condició de ser friable. Descriu la tendència d'una substància sòlida a trencar-se a peces més petites sota pressió o contacte, especialment per fregament. El contrari de friable és indurat.\nSubstàncies que són designades perilloses, com asbest o sílice cristal·lí, són sovint qualificades de friables si les partícules petites són fàcilment despreses i esdevenen suspeses en l'aire, i per això respirables (capaces d'entrar a pulmons humans), plantejant així un perill per la salut.\nSubstàncies més dures, com formigó, també poden ser mecànicament dividides i reduïdes a fina pols mineral. Tanmateix, tals substàncies no són generalment considerades friables a causa del grau de dificultat que implica trencar els enllaços químics de la substància a través de mitjà mecànic. Algunes substàncies, com espumes de poliuretà, mostren un augment de llur friabilitat amb exposició a radiació ultraviolada, com la continguda en la llum solar.\nFriable és de vegades utilitzat metafòricament per descriure \"personalitats trencadisses\" que poden ser \"fregades\" per estímuls aparentment menors però que produeixen respostes emocionals extremes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La histèresi és la tendència d'un material a conservar una de les seves propietats, en absència de l'estímul que l'ha generat. Podem trobar diferents manifestacions d'aquest fenomen. Per extensió s'aplica a fenòmens que no depenen només de les circumstàncies actuals, sinó també de com s'ha arribat a aquestes circumstàncies.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El que segueix és una lista de propietats dels materials.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una macla és una associació de diversos cristalls d'un mateix mineral que presenten relacions cristal·logràfiques entre ells. La simetria pot ser especular respecte del pla de macla o pel gir dels seus elements al voltant de l'eix de macla en 60°, 90°, 120° o 180°.\nHi tipus de macles que són característiques d'un mineral (o d'un grup de minerals) i ens poden ajudar a la seva identificació, com les macles de Carlsbad en els feldespats, o les polisintètiques de les plagiòclasis. Es distingeixen diversos tipus de macles:\n\nMacles de contacte, quan els dos vidres bessons estan separats d'una superfície plana anomenada cara de combinació, com passa en la macla en fletxa del guix.\nMacles de penetració, quan els dos cristalls es penetren mútuament i es creuen, com les macles en creu de l'estaurolita, les de la pirita o les de Carlsbad de l'ortosa.\nMacles d'intrusió, quan els dos cristalls s'inclouen mútuament amb aparença de cristall simple. Són freqüents en el quars i en la pirita.\nMacles múltiples, que són reunions de tres o més cristalls maclats de la mateixa manera.Alguns exemples són:\n\nMacla de calcita\nMacla de fluorita, de contacte o compenetració\nMacla de guix, en \"punta de llança\"\nMacles per deformacions típiques dels metalls bcc i hcp.\nMacles de recuit formades després de tractaments tèrmics de recuit, típiques en fcc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Segons la IUPAC, un material macroporós és aquell que conté porus amb diàmetres superiors als 50 nm.\nEn el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:\nMaterials microporosos, aquells que tenen un diàmetre de poro inferior a 2 nanòmetres.\nMaterials mesoporosos, aquells materials amb un diàmetre de porus intermèdi, d’entre 2 i 50 nanòmetres.\nMaterials macroporosos, aquells amb un diàmetre de porus superior a 50 nm.Alguns materials macroporosos inclouen materials compostos d'òxids de silici i alumini.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Segons la IUPAC, un material mesoporós és aquell que conté porus amb diàmetres compresos entre els 2 i els 50 nm.\nEn el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:\nMaterials microporosos, aquells que tenen un diàmetre de poro inferior a 2 nanòmetres.\nMaterials mesoporosos, aquells materials amb un diàmetre de porus intermèdi, d’entre 2 i 50 nanòmetres.\nMaterials macroporosos, aquells amb un diàmetre de porus superior a 50 nm.Els materials mesoporosos típics inclouen òxids de silici i alumini, així com òxids de metalls de transició com el niobi, tàntal, titani, zirconi, ceri i estany. Tot i això, el material mesoporós més destacat és el carbó mesoporós, que s'usa en diverses aplicacions d'emmagatzament d'energia. El carbó actiu també pot tenir una estructura mesoporosa, així com microporosa, depenent de les condicions en que es sintetitzi.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Segons la IUPAC, un material microporós és aquell que conté porus amb diàmetres inferiors als 2 nm. Entre aquests materials es troben algunes zeolites, així com estructures metàl·liques–orgàniques.\nEn el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:\nMaterials microporosos, aquells que tenen un diàmetre de poro inferior a 2 nanòmetres.\nMaterials mesoporosos, aquells materials amb un diàmetre de porus intermèdi, d’entre 2 i 50 nanòmetres.\nMaterials macroporosos, aquells amb un diàmetre de porus superior a 50 nm.Cal destacar que en aquest context, el prefix micro- no fa referència als micròmetres, sinó a que és la categoria amb el diàmetre de porus més petit de la classificació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La microbòtica és la tecno-ciència que s'ocupa dels microbots, que són robots de dimensions menors d'1 mm o capaços de manipular elements de micres de grandària.\nEl microbot ha estat possible gràcies a l'aparició del microcontrolador en els anys 1990, que és l'ordinador que governa al microbot i que s'incrusta en el mateix.\nEn ser un ordinador limitat, els microbots estan dedicats a resoldre tasques que no exigeixin una elevada potència i complicats algorismes, amb rapidesa i precisió.\nA causa de la petitesa del microcontrolador i a la seva portabilitat, una característica principal del microbot és la mobilitat, ja que pot portar inserit l'ordinador que ho dirigeix.\nHa d'indicar-se que en l'actualitat, gràcies especialment a les connexions sense fils tipus Wi-Fi (per exemple, dins d'una xarxa domòtica) han augmentat les capacitats de processament dels microbots, podent memoritzar més dades i realitzar tasques més complexes. Quan el microbot actua sense estar controlat per un ordinador extern (amb l'ordinador apagat), es diu que actua en manera autònoma.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un microscopi electrònic de transmissió d’escaneig (STEM, de l'anglès scanning transmission electron microscope) és un tipus de microscopi electrònic de transmissió o TEM amb característiques típiques de microscopis electrònics de rastreig o SEM. Com passa amb un microscopi electrònic de transmissió convencional (CTEM), les imatges estan formades per electrons que passen a través d'una mostra prima. No obstant això, a diferència de CTEM, en la microscopia STEM el feix d'electrons està enfocat en un punt amb una mida típica de 0,05 - 0,2 nm, que s'escaneja sobre la mostra de manera que s'il·lumini en cada punt amb el feix paral·lel a l'eix òptic del microscopi. L'escaneig amb el feix a través de la mostra fa que la tècnica STEM sigui adequada per a tècniques analítiques com ara el mapatge espectroscòpic mitjançant espectroscòpia de raigs X d’energia dispersiva (EDX) o l'espectroscòpia per pèrdua d’energia d'electrons (EELS). Aquests senyals es poden obtenir simultàniament, permetent una correlació directa entre les imatges obtingudes i les dades espectroscòpiques.\nNormalment els aparells STEM són microscopis electrònics de transmissió, o microscopis electrònics de rastreig convencionals equipats amb bobines d'exploració addicionals, així com amb els detectors i circuits necessaris, que li permeten canviar entre funcionar com a STEM o com a CTEM; no obstant, també es fabriquen STEM dedicats.Els microscopis electrònics de transmissió d’escaneig d’alta resolució requereixen ambients ambients excepcionalment estables. Per obtenir imatges de resolució atòmica amb STEM, els nivells de vibració, les fluctuacions de temperatura, les ones electromagnètiques i les ones acústiques han d'estar controlats en la sala on s'allotja el microscopi.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En la física de l'estat sòlid, la mobilitat dels electrons es caracteritza per la rapidesa amb què un electró es pot moure a través d'un metall o semiconductor, quan és atret per un camp elèctric. En els semiconductors, hi ha una quantitat anàloga per als forats, anomenada mobilitat dels forats. El terme de mobilitat del portador es refereix en general a la mobilitat tant d'electrons com de forats en semiconductors.\nLa mobilitat dels electrons i dels forat són casos especials de la mobilitat elèctrica de les partícules carregades en un fluid sota un camp elèctric aplicat.\nQuan s'aplica un camp elèctric E a través d'una peça de material, els electrons responen movent-se amb una velocitat mitjana anomenada velocitat de deriva, \n \n \n \n \n \n v\n \n d\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\,v_{d}}\n . A continuació, amb el valor μ de la mobilitat dels electrons:\n\n \n \n \n \n \n v\n \n d\n \n \n =\n μ\n E\n \n \n {\\displaystyle \\,v_{d}=\\mu E}\n .La mobilitat dels electrons gairebé sempre s'especifica en cm²/(V·s). Això és diferent de la unitat de mobilitat, m²/(V·s), del SI. Així tenen una conversió de 1m²/(V·s) = 104cm²/(V·s).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El mòdul de cisallament o rigidesa (també anomenat mòdul d'elasticitat transversal ) és una constant elàstica que caracteritza el canvi de forma que experimenta un material elàstic quan s'apliquen esforços tallants.\nAquest mòdul rep una gran varietat de noms, entre els quals cal destacar els següents: Mòdul de rigidesa, mòdul de tall, mòdul de cortadura, mòdul elàstic tangencial, mòdul d'elasticitat transversal, ...\nPer a un material elàstic lineal i isòtrop, el mòdul d'elasticitat transversal té el mateix valor per a totes les direccions de l'espai.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El mòdul d'elasticitat, mòdul elàstic, mòdul d'elasticitat longitudinal o mòdul de Young és la mesura de la rigidesa d'un material elàstic. Es defineix com la relació entre la tensió uniaxial i l'allargament unitari uniaxial en el rang de tensions en el qual es compleix la llei de Hooke (és a dir, abans d'arribar al límit elàstic). En mecànica del sòlid, el pendent de la corba tensió-deformació en qualsevol punt s'anomena mòdul tangent; si aquest punt es troba sobre la regió lineal de la corba, doncs, es tracta del mòdul d'elasticitat o mòdul de Young. El mòdul d'elasticitat es pot determinar experimentalment mitjançant un assaig de tracció realitzat sobre una mostra del material a estudiar. En materials anisotròpics, el mòdul d'elasticitat pot tenir diferents valors segons la direcció que s'apliqui la força respecte a l'estructura del material.\nEl mòdul de Young s'anomena així en honor de Thomas Young, científic britànic del segle xix. De totes maneres, el concepte fou desenvolupat el 1727 per Leonhard Euler, i els primers experiments que utilitzaren el concepte de mòdul d'elasticitat foren duts a terme pel científic italià Giordano Riccati el 1782.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En ciència de materials, els MXens (en anglès MXenes), són una classe de compostos inorgànics bidimensionals. Aquests materials consisteixen en capes de carburs, nitrurs o carbonitrurs de metalls de transició de pocs àtoms de gruix. Descrits per primera vegada el 2011, els MXens combinen la conductivitat metàl·lica dels carburs de metalls de transició i una naturalesa hidròfila a causa de les seves superfícies terminades amb grups hidroxil o oxígens.El nom de MXens ve de les fases MAX, uns composts químics formats per capes apilades de carburs i nitrurs que segueixen la fórmula Mn+1AXn, on n és un nombre enter entre 1 i 4; M és un metall de transició de l'esquerra del bloc; A és un element del grup 13 o 14; i la X és carboni, nitrogen o una mescla d'ambdós. Els MXens es sintetitzen eliminant selectivament les capes de A de les fases MAX, quedant així només Mn+1AXn.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La nanobiotecnologia és la branca de la nanotecnologia amb aplicacions o usos en la biologia i la bioquímica. La nanobiotecnologia sovint estudia elements existent en la natura per tal de fabricar nous dispositius.El terme bionanotecnologia sovint s'usa de forma intercanviable amb la nanobiotecnologia, encara que a vegades es fa una distinció entre els dos. Si els dos es distingeixen, la nanobiotecnologia normalment es refereix a l'ús de la nanotecnologia per seguir els objectius de la biotecnologia, mentre la bionanotecnologia es pot referir a qualsevol solapament entre biologia i nanotecnologia, incloent l'ús de les biomolècules com a part de o com una inspiració per a dispositius nanotecnològics.La nanobiotecnologia sovint es fa servir per descriure el solapament d'activitats multidisciplinàries associades amb biosensors - particularment on la fotònica, química, biologia, biofísica nanomedicina i enginyeria convergeixen. Els mesuraments en biologia fent servir per exemple tècniques d'ona guiada com la interferometria polaritzada dual són altres exemples.\nUn exemple de recerques nanobiotecnologies són els que impliquen les nanosferes cobertes amb polímers fluorescents. Aquestes nanosferes podrien ser introduïdes en el cos humà per trobar i eliminar metabolits associats amb tumors i altres problemes de salut.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La nanotecnologia de l'ADN és una branca de la nanotecnologia que utilitza les propietats del reconeixement molecular de l'ADN i altres àcids nucleics per a crear estructures artificials d'ADN dissenyades amb propòsits tecnològics. En aquest camp, l'ADN és utilitzat no tant com a portador d'informació genètica, sinó com a material estructural: n'és un exemple la bionanotecnologia. La nanotecnologia de l'ADN té aplicacions en l'autoensamblatge molecular i en la computació basada en l'ADN.\nTot i que normalment, en el context de biologia molecular, l'ADN és considerat com el portador de la informació genètica en cèl·lules vives, la nanotecnologia de l'ADN considera l'ADN únicament com a material i producte químic, utilitzant-lo, en general, fora del context biològic. La nanotecnologia de l'ADN utilitza el fet que, degut a l'especificitat dels parells de bases del model de Watson-Crick, només les porcions de cadenes que són complementàries entre si s'uneixen per a formar dúplexs d'ADN. La nanotecnologia de l'ADN intenta fer unions entre diverses cadenes d'ADN a través del disseny racional de tal manera que les porcions desitjades de cada cadena s'uneixin en la posició correcta per a obtenir una estructura desitjada, un procés que s'anomena disseny d'àcids nucleics.\nTot i que el camp s'anomena nanotecnologia de l'ADN, els principis que predica poden ser igualment aplicats a altres àcids nucleics com poden ser l'ARN i l'APN. Per aquesta raó el camp també pot ser anomenat com nanotecnologia dels àcids nucleics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'ondulació és la mesura del component espaiat de la textura superficial. És una visió més àmplia de la rugositat perquè es defineix més estrictament com \"les irregularitats amb una separació superior que el mostreig de rugositat\". Es poden produir desviacions de la màquina, tensió residual, vibracions o tractament tèrmic. S'ha de distingir de la planitud, tant per la seva separació més curta com per la seva característica de ser típicament periòdica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El paràmetre de Larson-Miller és un mitjà per preveure la vida útil del material en funció del temps i la temperatura a la qual serà sotmès a partir d'una aproximació correlativa que es basa en l'equació d'Arrhenius. El valor del paràmetre s'expressa normalment com LMP=T(C + log t) on C és una constant específica del material, que s'aproxima sovint a 20, t és el temps en hores i T és la temperatura en kèlvins.\nLes dades de la trencament per tensió de fluència per aliatges resistents a la fluència a altes temperatures sovint es representen en gràfiques de logaritme de la tensió en funció d'una combinació de logaritmes temporals o de temperatura. Un dels paràmetres que relacionen temps i temperatura que s'utilitzen per representar aquest tipus de dades és el paràmetre de Larson-Miller (L.M.) parameter, que, en la forma generalitzada és:\n\n \n \n \n P\n (\n L\n .\n M\n .\n )\n =\n T\n [\n log\n ⁡\n \n t\n \n r\n \n \n +\n C\n ]\n \n \n {\\displaystyle P(L.M.)=T[\\log t_{r}+C]}\n \nT = temperatura, en K o °R \n\n \n \n \n \n t\n \n r\n \n \n \n \n {\\displaystyle t_{r}}\n = temps de trencament, h \nC = constant, normalment de l'ordre de 20\nSegons el paràmetre L.M., en un nivell de tensió donat, el logaritme del temps de trencament més una constant de l'ordre de 20 multiplicada per la temperatura en kèlvins o en graus Rankine es manté constant per un material donat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En elasticitat lineal, els paràmetres de Lamé són dues constants elàstiques que caracteritzen per complet el comportament elàstic d'un sòlid isòtrop per a petites deformacions, aquests dos paràmetres es designen com:\n\nλ, també conegut com a primer paràmetre de Lamé.\nμ, el mòdul d'elasticitat transversal o segon paràmetre del Lamé. També denotat G.L'equació constitutiva d'un material elàstic lineal homogeni i isòtrop, anomenada llei de Hooke ve donada en 3D per l'expressió general:\n\n \n \n \n σ\n =\n 2\n μ\n ϵ\n +\n λ\n t\n r\n (\n ϵ\n )\n I\n \n \n {\\displaystyle \\sigma =2\\mu \\epsilon +\\lambda tr(\\epsilon )I}\n on σ és la tensió, ε el tensor de deformació, \n \n \n \n \n I\n \n \n \n {\\displaystyle \\scriptstyle I}\n la matriu identitat i \n \n \n \n \n \n t\n r\n \n (\n ⋅\n )\n \n \n \n {\\displaystyle \\scriptstyle \\mathrm {tr} (\\cdot )}\n la funció traça.\nEl primer paràmetre λ no té una interpretació física directa o simple, però serveix per simplificar la matriu de rigidesa a la llei de Hooke. Els dos paràmetres junts constitueixen una parametrització del mòdul d'elasticitat per a medis isòtrops homogenis, i estan així relacionats amb els altres mòduls d'elasticitat.\nEls paràmetres reben el seu nom en honor de Gabriel Lamé.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La permeància, en general, és el grau en el qual un material admet el flux de matèria o d'energia. Es denota, normalment per la lletra majúscula cal·ligràfica P: \n \n \n \n \n \n P\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\mathcal {P}}}\n .", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La plasticitat és la propietat mecànica d'un material, biològic o d'altre tipus, de deformar permanentment i irreversible quan es troba sotmès a tensions per sobre del seu rang elàstic, és a dir, per sobre del seu límit elàstic.\nEn els metalls, la plasticitat s'explica en termes de desplaçaments irreversibles de dislocacions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La porosimetria és una tècnica analítica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa d'un material, com el diàmetre del porus, el volum total de porus, l'àrea superficial, i el volum i densitats absolutes.\nLa tècnica implica la intrusió d'un líquid no humectant (sovint mercuri) a alta pressió en un material mitjançant l'ús d'un porosímetre. La mida de porus pot determinar segons la pressió externa necessària per forçar el líquid a entrar en un porus en contra de la força d'oposició de la tensió superficial del líquid.\nUna equació de balanç de força coneguda com l'equació de Washburn per al material anteriorment que té porus cilíndrics es dona com:\n\n \n \n \n \n P\n \n L\n \n \n −\n \n P\n \n G\n \n \n =\n \n \n \n 4\n σ\n cos\n ⁡\n θ\n \n \n D\n \n P\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle P_{L}-P_{G}={\\frac {4\\sigma \\cos \\theta }{D_{P}}}}\n \n \n \n \n \n P\n \n L\n \n \n \n \n {\\displaystyle P_{L}}\n = pressió del líquid\n\n \n \n \n \n P\n \n G\n \n \n \n \n {\\displaystyle P_{G}}\n = pressió del gas\n\n \n \n \n σ\n \n \n {\\displaystyle \\sigma }\n = tensió superficial del líquid\n\n \n \n \n θ\n \n \n {\\displaystyle \\theta }\n = Angle de contacte del líquid d'intrusió\n\n \n \n \n \n D\n \n P\n \n \n \n \n {\\displaystyle D_{P}}\n = diàmetre del porusJa que la tècnica normalment es fa sota el buit, la pressió de gas comença en zero. L'angle de contacte del mercuri amb la majoria dels sòlids és d'entre 135° i 142°, de manera que es pot prendre sense gaire error una mitjana de 140°. La tensió superficial del mercuri a 20 °C en el buit és de 480 mN/m. Amb les diverses substitucions, l'equació es converteix en:\n\n \n \n \n \n D\n \n P\n \n \n =\n \n \n \n 1470\n \n \n kPa\n \n ⋅\n μ\n \n m\n \n \n \n P\n \n L\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle D_{P}={\\frac {1470\\ {\\text{kPa}}\\cdot \\mu {\\text{m}}}{P_{L}}}}\n A mesura que augmenta la pressió, també ho fa el volum de porus acumulatiu. Des del volum de porus acumulatiu, hom pot trobar la pressió i el diàmetre del porus on el 50% del volum total s'ha afegit per donar el diàmetre de porus mitjà.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una proveta, en ciència de materials, és una peça (generalment de dimensions normalitzades), constituïda per un determinat material les característiques del qual es desitgen estudiar.\nEn control de qualitat de materials de construcció es fan assaigs físic-químics per determinació de la porositat, densitat real i densitat aparent; presència de ciment aluminós; profunditat de carbonatació; contingut de clorurs; contingut de ciment, composició ponderal i relació aigua/ciment; desgast per fregament sobre dos provetes cilíndriques, assaigs a flexió, compressió i tracció.Les proves habituals per determinar les característiques d'una proveta son observació a lupa binocular, microscopia òptica petrogràfica, microscopia electrònica de rastreig amb anàlisi puntual, difracció de raig X, anàlisi termogravimètrica, caracterització de la composició dels compostos orgànics per Infraroig, determinació de la composició química per fluorescència de raig X, determinació qualitativa del tipus de sals solubles mitjançant tiretes d'anàlisis (sulfats, nitrats/nitrits i clorurs), prospecció amb termovisió i test aluminós.La proveta en l'assaig de tracció se sosté i agafa pels dos extrems, alhora que una força de tracció F (vegeu figura) s'aplica a velocitat constant; obtenint-se la corba tensió-deformació :", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El punxonament és un esforç produït per traccions en una peça degudes als esforços tangencials originats per una càrrega localitzada en una superfície petita d'un element bidireccional de formigó, al voltant del seu suport. Aquest esforç de punxonament produeix un efecte puntual sobre el seu pla de suport. Pot produir-se en la trobada d'un pilar amb el forjat, o en fonamentacions superficials. Cal tenir en compte que aquest efecte pot aparèixer en els forjats reticulars i en lloses massisses. En aquests forjats el punxonament produeix un trencament de la placa al voltant del pilar on recolza, ja sigui de forma troncocònica o troncopiramidal (segons sigui el pilar, de secció circular o rectangular) i la seva directriu és el punt carregat. La superfície crítica de punxonament és la superfície de trencament, que abasta el perímetre on dona suport a la llosa i s'eleva amb un angle entre 30 º i 45 º.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La reducció programada per temperatura amb hidrogen (H2-TPR, de l’anglès H2 Temperature-Programmed Reduction) és una tècnica per a la caracterització de materials sòlids, que s’utilitza sovint en el camp de la catàlisi heterogènia per trobar les condicions de reducció més eficients. És un precursor de catalitzador i se sotmet a un augment de temperatura programat mentre per sobre hi circula una barreja de gasos que conté hidrogen. Va ser desenvolupat per John Ward Jenkins mentre desenvolupava catalitzadors heterogenis per a la companyia Shell Oil.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les regles de Hume-Rothery són un conjunt de regles empíriques que descriuen les condicions sota les quals un element pot dissoldre's en un metall, formant una solució sòlida. Hi ha dos conjunts de regles, un que es refereix a solucions sòlides substitucionals i una altra per a les solucions sòlides intersticials. Van ser establertes pel químic britànic William Hume-Rothery.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En ciència de materials, la resiliència és la capacitat d'un material d'absorbir energia quan es deforma de manera elàstica per l'efecte d'una força i de dissipar-la un cop la força desapareix, mesurant el seu grau de retorn a l'estat original. La resiliència patró és la màxima energia que un material pot absorbir fins al seu límit elàstic sense que es deformi permanentment. El mòdul de resiliència és la màxima energia que un material pot absorbir per unitat de volum sense que es deformi permanentment.\nLa resiliència és igual al treball extern exercit per deformar un material fins al seu límit elàstic:\n\n \n \n \n \n U\n \n r\n \n \n =\n \n ∫\n \n 0\n \n \n \n ε\n \n y\n \n \n \n \n σ\n (\n ε\n )\n \n d\n ε\n \n \n {\\displaystyle U_{r}=\\int _{0}^{\\varepsilon _{y}}\\sigma (\\varepsilon )\\ d\\varepsilon }", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulació del corrent elèctric. Es correspon amb la resistència elèctrica d'un tros de material d'un metre de longitud i d'un metre quadrat de secció, s'expressa en ohms per metre (Ω·m, ohmmetre). La resistivitat permet classificar els materials en conductors, semiconductors i aïllants (a més resistivitat més bon aïllant, o més mal conductor). No hi ha cap aïllador perfecte (ρ=infinit) ni cap conductor perfecte (ρ=0).\nLa resistivitat dels materials depèn de la temperatura:\n\nPer als metalls, a temperatura ambient, creix linealment amb la temperatura. Aquest efecte s'utilitza per mesurar la temperatura (sonda Pt 100).\nPer als semiconductors, decreix fortament amb la temperatura, la resistivitat també pot dependre de la quantitat de radiació (llum visible, infraroig, etc.), absorbida pel component.A pocs kèlvins de temperatura la resistivitat d'alguns materials es fa nul·la, és el fenomen conegut amb el nom de superconductivitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La resistència a la tracció o tensió de trencament, és la màxima tensió que un material pot suportar en ser traccionat abans que es produeixi el fenomen del necking que és quan la secció transversal de l'espècimen comença a contraure's de manera significativa.\nLa resistència a la tracció s'obté generalment realitzant un assaig de tracció i registrant la tensió en funció de la deformació (o allargament); el punt més elevat de la corba tensió-deformació és la resistència a la tracció.\nLes tensions de trencament poques vegades són considerades en el disseny d'elements dúctils, però són molt importants en el disseny d'element fràgils. Aquestes tensions es troben tabulades per als materials més comuns.\nLa tensió de trencament es mesura en unitats de força per unitat de superfície. Per alguns materials no homogenis s'indica com una força o una força per unitat de gruix. En el sistema internacional, la unitat és el pascal (Pa) o ,equivalent al Pascal, Newton per metre quadrat (N/m²).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La seda d'aranya és una fibra proteica filada naturalment per aranyes. Les aranyes l'empren per desenvolupar xarxes de caça o teranyines, nius, proteccions per als seus ous o fins i tot per transportar per l'aire a manera de parapente. Gràcies a aquesta forma de transport, alguns mariners han informat de la presència d'aranyes entre els seus espelmes després d'haver salpat, fins i tot a distàncies de 1600 km mar endins. També s'han trobat en globus atmosfèrics en les tasques d'anàlisi de l'atmosfera a alçades una mica inferiors a 5000 m.5 (vegeu \"Vol aràcnid (Ballooning)\")\nEn algunes espècies també s'ha observat que en ocasions especials la seda d'aranya pot utilitzar com a suport alimentari per a la pròpia especie.\nActualment hi ha un gran interès en determinar la relació que hi ha entre la composició i l'estructura química de la seda d'aranya per tal de desenvolupar materials que posseeixin propietats mecàniques similars, així com a aconseguir un mètode aplicable industrialment per produir seda amb fins com ara l'enginyeria de teixits.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El terme sol·licitació s'empra en enginyeria estructural per a designar algun tipus d'acció o fenomen extern que afecta una estructura i necessita ser tingut en compte en els càlculs estructurals. Usualment el terme s'aplica a:\n\nForces exteriors\nEsforços interns transmesos per una part de l'estructura a una altra part adjacent.\nDesplaçaments ocasionats per un desplaçament del terreny o l'empenta d'algun element extern.\nDeformacions induïdes per fenòmens variso com dilatació tèrmica, retracció del formigó, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una solució sòlida és una solució en estat sòlid d'un o més soluts en un solvent. Aquesta mescla és considerada una solució en lloc d'un compost sempre que l'estructura cristal·lina del dissolvent romangui sense canvis en ser substituïts els seus àtoms pels àtoms dels soluts i a més la mescla romangui homogènia.\nEl solut pot incorporar-s'hi dins de l'estructura cristal·lina del dissolvent bé mitjançant substitució, reemplaçant cada partícula del dissolvent per una partícula del solut, o bé de forma intersticial, encaixant-s'hi cada partícula de solut dins de l'espai que hi ha entre partícules del dissolvent. Ambdós tipus de solució sòlida afecten les propietats del material, ja que distorsionen, encara que sigui una mica, l'estructura cristal·lina i perquè pertorben l'homogeneïtat física i elèctrica del material dissolvent.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura d'ebullició del nitrogen). El descobriment experimental del primer superconductor per Karl Müller i Johannes Bednorz va ser reconegut immediatament en rebre del Premi Nobel de física del 1987.\nTots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat són òxids de coure, bari i itri, anomenats genèricament YBCO, són cristalls amb l'estructura tetragonal de la perovskita i presenten anisotropia en determinades propietats superconductores. Tots ells són superconductors de tipus II, en els quals el camp magnètic pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (vòrtexs) que formen regions metàl·liques normals dins l'estructura superconductora. La teoria BCS no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'àtoms de coure hi tenen un paper destacat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La tensió tallant o tensió de tall és aquella que, fixat un pla, actua tangent a aquest. Se sol representar amb la lletra grega tau \n \n \n \n τ\n \n \n \n {\\displaystyle \\tau \\ }\n . Amb peces prismàtiques, les tensions tallants apareixen en cas d'aplicació d'un esforç tallant o bé d'un moment torsor.Amb peces allargades, com bigues i pilars, el pla de referència sol ser un paral·lel a la secció transversal (és a dir, un perpendicular a l'eix longitudinal). A diferència de l'esforç normal, és més difícil d'apreciar en les bigues, ja que el seu efecte és menys evident.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En enginyeria estructural, les plaques i les làmines són elements estructurals que geomètricament es poden aproximar per una superfície bidimensional i que treballen predominantment a flexió. Estructuralment la diferència entre plaques i làmines és a la curvatura. Les plaques són elements la superfície mitjana és plana, mentre que les làmines són superfícies corbades en l'espai tridimensional (com les cúpules, les petxines o les parets de dipòsits).\nConstructivament són sòlids deformables en els quals hi ha una superfície mitjana (que és la que es considera s'aproxima a la placa o làmina), a la qual s'afegeix un cert gruix constant per sobre i per sota del pla mitjà. El fet que aquest gruix és petit comparat amb les dimensions de la làmina i al seu torn petita comparada amb els radis de curvatura de la superfície, és el que permet reduir el càlcul de plaques i làmines reals a elements idealitzats bidimensionals.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La textura cristal·logràfica en ciència dels materials i en geologia és la distribució d'orientacions cristal·lines en un policristall. Aquesta distribució d'orientacions és una conseqüència de les condicions de formació del policristall. Com que en general les condicions de formació són altament direccionals, el terme \"textura cristal·logràfica\" fa referència també a l'orientació preferencial dels vidres en un material policristal·lí. És in material que no posseeix una orientació preferencial, sinó que posseeix una distribució aleatòria d'orientacions, que es coneix com a material atexturat o equiaxial. El cas contrari, és aquell del monocristall, en el qual, per definició, només una orientació és possible.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La tribologia és la ciència que estudia la fricció, el desgast i la lubricació de superfícies en contacte. El terme deriva de la paraula grega tribos, \"fregar\", i és usat universalment des de finals del segle xx.\nPer a entendre a la tribologia es requereix coneixements de física, de química i de la tecnologia de materials. Les tasques de l'especialista en tribologia (tribòleg) són les de reduir la fricció i desgast per a conservar i reduir energia, assolir moviments més ràpids i precisos, incrementar la productivitat i reduir el manteniment.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En física de l'estat sòlid, el vector de Burgers es defineix com el vector de la xarxa necessari per tancar un circuit de Burgers que enclou una línia de dislocació, suposant que es traça un camí en una xarxa atòmica cristal·lina que recorre el mateix nombre d'àtoms en una direcció. En cas que el cristall sigui perfecte, el camí es tanca per si mateix; en canvi, si el camí enclou en el seu interior una línia de dislocació, és necessari incloure un vector addicional per poder tancar-lo: aquest vector és el vector de Burgers.\nMatemàticament es pot definir el vector de Burgers com la circulació del vector de desplaçament atòmic al llarg d'una línia tancada que envolta la dislocació:\n\n \n \n \n \n \n \n b\n →\n \n \n \n =\n \n ∮\n \n C\n \n \n \n d\n \n \n \n u\n →\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\vec {b}}=\\oint _{C}\\,d{\\vec {u}}}\n El vector de Burgers és característic de l'estructura cristal·lina i no depèn de la posició o orientació de línia de dislocació.\nL'orientació relativa de la línia de dislocació respecte al vector de Burgers permet caracteritzar el tipus de dislocació, de manera que quan la línia de dislocació discorre paral·lela al vector de Burgers es tracta d'una dislocació helicoïdal, mentre que les línies de dislocació perpendiculars al vector pertanyen a dislocacions en aresta (també anomenades de Taylor o de vora). En les dislocacions mixtes, l'angle entre la línia de dislocació i el vector de Burgers pot prendre qualsevol valor.\nL'energia elàstica introduïda en un cristall per la presència d'una dislocació és directament proporcional al quadrat del mòdul del vector de Burgers, per la qual cosa només aquells vectors de la xarxa que minimitzin l'energia introduïda per la dislocació –és a dir, aquells de menor mòdul– poden ser vectors de Burgers.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La velocitat de deformació és una magnitud que mesura el canvi de deformació respecte al temps. Per problemes uniaxials és simplement la derivada temporal de la deformació longitudinal, mentre que per problemes o situacions tridimensionals es representa per un tensor de segon rang.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La viscoelasticitat és la propietat dels materials que presenten característiques viscoses i elàstiques quan es deformen. Els materials viscosos, com l'aigua, resisteixen el flux de cisallament i es tensionen linealment amb el temps quan es tensionen. Els materials elàstics es tensen amb pressió i tornen immediatament al seu estat original una vegada que es deixen de tensionar.\nEls materials viscoelàstics tenen elements d'ambdues propietats i, com a tal, presenten una tensió que depèn del temps. Mentre que l'elasticitat acostuma a ser resultat de l'enllaç químic que s'estén i es cristal·litza en un sòlid ordenat, la viscositat és el resultat de la difusió d'àtoms o molècules en un material sòlid amorf.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La vitrificació és el procés de conversió d'un material en un sòlid amorf similar al vidre, mancat de tota estructura cristal·lina. Això s'aconsegueix per mitjà d'escalfament o refredament molt ràpid o mitjançant la barreja amb un additiu. El procés ha de ser el més ràpid o instantani possible, per aquest motiu es fa servir el sistema anomenat criotop .\nQuan el material de partida és sòlid, la vitrificació normalment comporta l'escalfament de la substància a molt altes temperatures. Molts materials ceràmics es produeixen d'aquesta manera. Aquest tipus de vitrificació també pot succeir de manera natural quan un llamp cau en sorra: les altes temperatures poden crear unes estructures ramificades anomenades fulgurites.\nQuan el material de partida és un líquid, necessitarem un refredament molt ràpid o la introducció d'agents que impedeixin la formació de cristalls. De forma natural, les granotes\n,\npeixos i insectes àrtics produeixen glicerol i glucosa per reduir la formació de gel.\nLa solidificació d'un sòlid vitri es produeix a la temperatura de transició vítria, que és menor que la temperatura de fusió.\nEs fa servir àmpliament com a tècnica de crioconservació d'embrions i oòcits. Aquesta vitrificació s'aconsegueix mitjançant un refredament molt ràpid en el qual s'utilitza una solució altament concentrada que no cristal·litza durant la congelació, mentre que la seva viscositat augmenta amb el descens de temperatura fins a la formació d'un estat sòlid amorf. L'exposició i les taxes de congelació han de ser prou ràpides per evitar la toxicitat i la formació de cristalls intracel·lulars que puguin danyar el contingut cel·lular. Per aconseguir que la deshidratació sigui molt ràpida s'utilitzen crioprotectors en concentracions elevades. Abans de la congelació, el material biològic ha d'equilibrar amb aquesta solució crioprotectora (en menor concentració) perquè pugui suportar el xoc osmòtic. La taxa de supervivència de les mostres és major del 90%, i els embrions solen sobreviure intactes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una xarxa polimèrica interpenetrada (o IPN, de l'anglès interpenetrating polymer network) és un tipus de polímer. És format per dues o més xarxes que estan com a mínim parcialment entrellaçades a escala polimèrica, però sense formar enllaços covalents entre elles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.La construcció, com a part de l'arquitectura, comprèn el conjunt de tècniques, materials, processos, arts i oficis per tal de fer les obres d'un edifici una obra pública.En la construcció d'edificis o obres públiques es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents processos o tècniques aplicades a cada part de l'obra així com les accions a què està sotmès l'edifici al llarg de la seva vida útil, com són: el pes dels materials, el pes derivat de l'ús de l'edifici o sobrecàrrega, les accions del vent o dels terratrèmols, la contaminació atmosfèrica, el risc d'incendi, etc.\nLa construcció naval o la construcció aeronàutica, etc., són conceptes equivalents a la construcció arquitectònica, referits a les tècniques pròpies de l'enginyeria especialitzada en els vaixells, els avions, etc.\nEn el sentit més ampli o general s'anomena «construcció» tot allò que exigeix, abans de fer-se, tenir o disposar d'un projecte o pla predeterminat, o que es fa ajuntant diversos components segons un ordre determinat. Com a exemples tenim: les construccions sintàctiques o gramaticals, la construcció musical, les construccions de la ment, etc. Conseqüentment en el sentit més ampli i general, el mot «construcció» es fa servir en diverses disciplines, tant científiques, tècniques o aplicades com en les que corresponen a les humanitats: la gramàtica, la pedagogia, la psiquiatria, la teoria de l'art, etc.\nEl mot «construcció» significa també 'la cosa construïda', per exemple quan hom diu «es tracta d'una construcció sòlida» o «és una construcció de gran complexitat».", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En fusteria, es diu acoblament, ajustament o en certs casos encaixament, de la unió entre si (i fixació ferma) de taulons, posts, o de peces de fusta en general, per a fabricar mobles, estructures o altres elements de fusta.\nA part de la cola, sempre recomanable en llocs que no s'hagin de desmuntar, certs tipus d'acoblament es fan solament, mitjançant cargols, grapes o claus. N'hi ha d'altres en canvi, els anomenats encaixamens, que fan servir com a base d'unió, la mateixa fusta retallada d'una manera especial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'aixada pedrenyera és una eina composta d'una peça de ferro amb un ull central en el qual va aficat un mànec de fusta. La peça metàl·lica té un cap acabat en tall vertical (rastell) i l'altre en punta. També s'anomena aixada amb punta. L'eina és emprada pels margers en les construccions de pedra seca.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població. Hom considera que tenen el seu origen en la vil·la romana, si bé la historiografia valenciana més moderna descarta esta teoria.El significat del concepte d'alqueria ha canviat amb els canvis que s'han produït a la societat. Per aquesta raó, no és el mateix el que s'entenia per una alqueria en l'època musulmana que el que es considerava que ho era en època feudal o als segles xviii o xx.Com a tipologia arquitectònica i com a unitat d'habitació, l'alqueria és un concepte boirós pel que fa a l'arquitectura tradicional. Generalment es considera que una alqueria està formada tant per una casa aïllada dels nuclis de població, sovint de dimensions més grans que les d'un habitatge normal, com per un conjunt de cases. En ambdós casos, es destaca la vinculació de l'habitatge a les terres de cultiu. Pel que fa al seu origen, se situa en els districtes rurals propis de la societat andalusina, Algunes alqueries incloïen torres, que conforme es deixe enrere l'edat mitjana, deixarien enrere el seu caràcter defensiu per a ser merament ornamental.Les alqueries que encara hi ha en l'actualitat han sobreviscut a diferents èpoques de despoblació i abandó rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com a molins o tallers.\nActualment, a causa de l'auge del turisme rural, moltes s'han adaptat al ram de l'hoteleria com a allotjaments o restauració, d'altres com a centres culturals o museus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Aluminosi és una patologia del formigó provocat pel tipus de ciment que s'utilitzava a Espanya per a la construcció d'edificis aproximadament entre 1950 i 1970.L'anomenat ciment aluminós (CAC-R), amb una gran quantitat d'alúmina que prenia més de presa, es feia servir en la fabricació de certes bigues dels edificis. Amb el pas del temps el formigó es feia menys resistent i més porós i posa en perill l'estabilitat de l'edifici.\nAmb temperatures altes i humitat elevada l'estructura del ciment aluminós passa del sistema cristal·lí hexagonal al cúbic que és una estructura més densa, amb això les partícules de ciment ocupen menys espai i per tant l'estructura global té més porositat i perd resistència mecànica. Si no es presenta l'alta humitat i temperatura funciona correctament.L'Estadi Vicente Calderón va ser un cas d'aluminosi que va ser restaurat. A Barcelona per l'alta humitat marítima alguns edificis amb aluminosi van haver de ser derruïts.\nPer a determinar la presència de ciment aluminós en una estructura cal analitzar una mostra del formigó. Des de l'any 1991, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona (CAATEEB) disposa d'un servei, anomenat Test Aluminós. Aquest Test Aluminós, és un mètode ràpid i fiable. Només cal extreure’n una o diverses mostres de diferents parts de l'edifici (aproximadament de la mida d'un encenedor), fer-la arribar al Col·legi i omplir una fitxa Test Aluminós per a cada mostra. Les mostres són enviades al laboratori, on es determinarà el tipus de conglomerat utilitzat mitjançant la prova de l'oxina del BRE. Segons el tipus de precipitat de la mostra s'obtenen tres possibles resultats:\n\nCiment aluminós\nNo és ciment aluminós\nNo ha estat possible definir-lo: cal determinar-lo amb altres tècniques experimentals.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En arquitectura i construcció s’anomena aparell a la disposició i lligam donats als materials emprats en murs. L'aparell d'un edifici o mur es pot classificar segons el material emprat i la disposició de les peces.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'aparell isòdom (del grec ισόδομος, nom compost format pels mots ισός, 'igual', i δόμος, 'construcció') és una antiga tècnica constructiva que s'utilitza des de l'edat del bronze final i bastant utilitzada en l'arquitectura monumental grega i romana.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Es denomina arc de descàrrega a l'arc cec practicat en un mur de càrrega, amb la finalitat de desviar part dels esforços o tensions del mur sota el mateix.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En construcció, l'armadura consisteix en un o diversos objectes, que serveixen per reforçar una estructura. El seu ús més comú és com a mitjà per tensionar el formigó (el que s'anomena formigó armat), i també per reforçar estructures de maçoneria per aguantar el formigó a compressió. L'estructura reforçada s'anomena armat.\nL'armadura sol prendre la forma de barres i filferros corrugats (és a dir, amb relleus superficials per augmentar-ne l'adherència) fetes d'acer al carboni.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Arquitectura empeltada és a l'arquitectura basada en la fusió harmònica d'elements originals existents en una construcció o en un edifici amb elements nous que s'hi volen inserir. De la mateixa manera que en botànica empeltar consisteix a sumar una part d'una planta (tija, tronc, branca, etc.) a una altra de plantada, a fi que el conjunt es comporti com una sola planta, en aquesta concepció de l'arquitectura es fa servir figuradament aquesta noció per a destacar que un edifici existent es beneficia —s'empelta— d'una nova proposta per a originar un edifici renovat que conserva els punts forts dels components originals i s'enriqueix amb la incorporació harmònica de les noves propostes, com si el mateix edifici aprofités la saba antiga per al creixement conjunt d'un nou edifici.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'arquitectura tècnica és la carrera universitària que a Espanya formava els arquitectes tècnics, coneguts anteriorment com a aparelladors o mestres d'obres. A partir del curs 2009-2010, els estudis d'Arquitectura Tècnica i Edificació es van substituir pel grau d'Enginyeria de l'Edificació. Aquests nous estudis són impartits a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (UPC) i a les Universitats de Girona, Lleida, Illes Balears i Politècnica de València, entre d'altres.\nEl nom aparellador indica que es tracta de l'agent que coneix els aparells de les fàbriques, tècniques i mitjans per a la seva execució. Durant tota la seva història, fins i tot avui dia, la professió guarda una estreta relació amb la construcció física de l'obra. Distingint plenament de l'arquitecte, encarregat de tasques més humanistes.\nEl patró dels aparelladors i, per extensió, dels arquitectes tècnics és Sant Joan d'Ortega.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una banyera és una peça fixa de fontaneria utilitzada per a banyar-se. La major part de les banyeres modernes estan fetes de fibra de vidre o acrílica, encara que també n'hi ha fetes de porcellana, acer, ferro fos i fins i tot de fusta (tradicionalment al Japó). Tradicionalment, la majoria de les banyeres eren aproximadament rectangulars, encara que amb l'arribada de les banyeres acríliques, hi ha més formes possibles. Generalment són blanques, encara que també n'hi ha d'altres colors. Les banyeres modernes poden tenir o no aixetes muntades damunt. A més, poden ser encastades, lliures o \"submergides\" en el terra. La banyera es troba normalment en la cambra de bany, ja sigui com una peça autònoma o en conjunció amb una dutxa.\nEl procés per a esmaltar banyeres de ferro colat va ser inventat per l'escocès David Dunbar Buick, qui més tard va inventar el motor OHV i va fundar la Buick Motor Company.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una banyera d'hidromassatge és una tina amb aigua calenta, amb diferents broquets, per fer moure l'aigua, mitjançant un motor que és en essència en el que es basa la banyera d'hidromassatge\nLes banyeres d'hidromassatge poden disposar d'un sistema d'il·luminació per cromoteràpia i algunes altres incorporen un sistema d'inducció de fragàncies per a proveir aromateràpia a l'aigua. L'aigua en un hot tub o spa es canvia de mitjana de 3 o 4 mesos, ja que incorporen un sistema de filtració, i per sanitizer l'aigua la majoria tenen com a opció d'incorporar un ozó, més l'ús d'un desinfectant addicional que pot ser diclor o brom. Es poden utilitzar dins de la casa o a la intempèrie.\nEls primers hot tubs eren uns barrils de fusta, amb aigua temperada per un calefactor a llenya i dissenyat especialment per a usar-lo a la intempèrie.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. També es podien fer enterament de pedra seca impermeabilitzades amb calç. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m³.A llocs com Mallorca, hi ha basses cobertes amb volta per protegir-les de l'evaporació i de la brutícia. Aleshores la seva planta és circular, de mides variables, però sempre una coberta de falsa cúpula. Els paraments són dobles i varien en alçària.A les muntanyes d'Andorra, una bassa és un estany petit lligat al model glacial, però poc profund, que sovint s'asseca al cor de l'estiu.\nL'accés a la bassa coberta és fa pel portal, on hi ha una sèrie de graons que permeten arribar a l'aigua segons quin sigui el nivell que tingui. Les mides del portal també varien. Pot tenir una pedra de llinda de grans dimensions, o dues formant un angle, i els brancals són formats sempre per pedres sobreposades grosses.\nEn els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emmagatzemar aigua per a regar.\n\nLes basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa.\nLes basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats. Són molt comunes en els paisatges mediterranis i són usades per a aprofitar l'aigua aportada per les pluges. Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una bassa de rosada (dew pond en anglès) és un estany excavat intencionalment a la cimera d'un turó per les necessitats de la ramaderia. Al segle xxi, n'hi ha encara a la regió de les South Downs, a Anglaterra.\nLes basses de rosada s'instal·len en les pastures deficients d'aigua.\nSón en general poc profundes, circulars i cobertes amb creta o argila. L'argila és sovint coberta d'una escorça de creta aixafada per protegir la bassa de les peülles de les vaques.\nMalgrat el nom, la font primària d'aigua és la pluja, més que la rosada o la broma.\nHi ha a França, a les muntanyes del Massís central instal·lacions similars anomenades lavognes, dolines circulars pavimentades de pedres, típiques a la zona de les Causses per al pastoralisme.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una bastida és una construcció temporal, constituïda de ponts, de passarel·les o de plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i a l'orient de canyes de bambú destinada a permetre l'accés dels artesans i el material en tots els punts d'un edifici a edificar o a reparar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un bidet és una banyereta en forma de seient per a la higiene íntima. Sol estar fet de porcellana, gairebé sempre a joc amb el vàter situat a la cambra mateixa, i té una sortida d'aigua freda i calenta, aixeta i una canalització per a la sortida d'aigua. Serveix per a rentar-se l'anus i els genitals externs, amb més freqüència que les dutxes, especialment en certs moments, com per exemple les dones al postpart. Sovint s'usa també per a rentar-se els peus o tenir els peus en aigua freda o en banys. Algunes persones l'usen com a banyera per als nens petits.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una bola de demolició o bola d'enderroc, és una bola d'acer pesada, normalment penjada d'una grua, que és utilitzada per enderrocar edificis grans emprant l'energia cinètica de la bola. Va ser d'ús molt comú durant les dècades de 1950 i 1960. Diverses empreses d'enderrocs reclamen haver inventat la bola de demolició. Un ús primerenc documentat va ser el desballestament del SS Great Eastern el 1888-1889, dut a terme per l'empresa Henry Bath & Co, a Rock Ferry en el Riu Mersey.\nEl 1999, la bola de demolició va ser descrita com \"una de les formes més comunes de demolició tosca a gran escala\". Tot i que la bola de demolició segueix sent la forma més eficient per arrasar una estructura de carcassa de formigó, el seu ús està disminuint. Amb la invenció del excavadores 'hidràuliques i altres maquines, l'ús de la bola de demolició ha esdevingut menys comú als enderrocs, atès que la seva eficiència de treball és inferior a la de les excavadores d'alt abast.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Vegeu també: Edifici intel·ligent i ImmòticaEl Building Management System (BMS) és un sistema de gestió d'edificacions, basat en un programari i un maquinari de supervisió i control que s'instal·la en els edificis. Amb aquest concepte, es defineix l'automatització integral d'immobles amb alta tecnologia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una cadena és un element relacionat amb la construcció de camins de pedra seca. Es tracta d'un conjunt de pedres de forma rectangular que delimiten o divideixen el paviment. Tenen la funció de reforç.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La canonada pre-aïllada és aquella que se subministra amb l'aïllant tèrmic incorporat. Habitualment és utilitzada en sistemes de canonades que estan enterrades i que requereixen la mínima pèrdua de calor. S'utilitza molt en els països nòrdics per a les xarxes d'aigua de calefacció, encara que també es sol emprar per als tub d'aire condicionat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El carener és l'aresta superior de la teulada, on es troben els dos vessants. Sol estar compost d'un rengle de teules del mateix material que la resta de la coberta.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les cases prefabricades són habitatges construïts a partir de seccions estandarditzades, que són fabricades amb antelació fora del seu lloc d'emplaçament, i posteriorment enviades a la seva ubicació definitiva per al seu acoblament final.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La cèdula d'habitabilitat és un document administratiu que expedeix la Generalitat de Catalunya, que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat que preveu la normativa vigent i és apte per a ser destinat a residència de persones, sense perjudici que s'hi desenvolupin altres activitats autoritzades.\nLa cèdula s'anomena de segona ocupació si es refereix a habitatges usats o preexistents.\nLes dades que consten a la cèdula són:\n\nL'adreça i ubicació de l'habitatge\nLa superfície útil de l'habitatge i de les habitacions\nLes estances i els espais que componen l'habitatge\nOcupació máxima\nLa identificació i titulació de la persona tècnica que certificat l'habitabilitatA la cèdula no figura el nom de la persona propietària. Es tracta d'un document que acredita les condicions objectives d'habitabilitat d'un habitatge, amb independència del seus titulars o ocupants.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els Ciments d'aluminat de calci o Ciment aluminós (en anglès: \"Calcium aluminates, \"alumina cements\" o \"high alumina cements\") són ciments que contenen predominantment aluminats de calci hidràulic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La cintra o cindri és una estructura auxiliar que serveix per a sostenir provisionalment el pes d'un arc o volta, així com d'altres obres de pedra, durant la fase de construcció. Sol ser una armadura de fusta. Aquesta estructura, un cop muntades les dovelles i la clau es desmunta, en una operació anomenada: descintrat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una claveguera és una obertura de petites dimensions feta a una paret situades a parets de doble corona a nivell del terra usada per a deixar pas a les ovelles entre dues tanques dedicades a pastures, donar pas a l'aigua dels corrents superficials. És feta de pedra calcària adobada.La claveguera es configura com una petita galeria dins la paret a causa de la considerable amplària d'aquesta (1,50 m). Presenta la coberta plana formada per una successió de lloses de grans dimensions. La boca d'ambdós costats, de 47 cm de llum, es allindanada i esta constituïda per les pedres mes elaborades de la paret. Sobre la llinda ja està situada la corona de la paret.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'anomena coberta invertida a la coberta en la qual l'aïllant tèrmic protegeix la làmina impermeabilitzant. El nom prové del fet que aquesta disposició de capes és oposada a la tradicional, en què l'impermeabilitzant protegia l'aïllant. Van sorgir a mitjans del segle xx, arran de l'aparició del poliestirè extrudit (XPS), un material aïllant capaç de resistir la intempèrie sense perdre les seves propietats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un cocó o bassol (o cadolla) és una estructura de pedra en sec (pedra calcària) de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i I'embrutiment.\nS'usa pel consum animal i es sol situar vora un camí. Es recull l'aigua per filtració a través de la coberta.\nLa seva planta és el·líptica i la seva cobertura és en falsa cúpula. Està fet amb un parament doble de poca alçària i té un petit portal allindanat.\nA les comarques tarragonines, s'anomena cocó al petit dipòsit fet a la vinya per tal d'arreplegar-hi una petita quantitat d'aigua que, ordinàriament, no passa d'un parell de galledes i de vegades només la suficient per a refrescar-hi el càntir. Hi ha cocons disposats de manera que l'aigua que hi entra hi arriba filtrada per una gruixa de sorra o de terra. Altres cocons, en canvi, no són més que clots naturals que s'omplen quan plou. A Menorca, en els cocons que hi ha a les roques de la riba, vora la mar, en evaporar-se l'aigua, hi resta la sal de cocó.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La compactació del sòl, en enginyeria geotècnica, és el procés en el qual una pressió aplicada al sòl causa la seva densificació a mesura que l'aire és desplaçat dels porus entre els grànuls del sòl. Quan la força aplicada que causa la densificació es deu al desplaçament de l'aigua (o d'un altre líquid) dels grànuls del sòl es presenta la consolidació del sòl i no la compactació. Normalment la compactació és el resultat del pas de maquinària pesant que comprimeix el sòl, però també pot ocórrer pel pas, per exemple, dels peus dels animals especialment dels ramats.\nEn edafologia i agronomia la compactació del sòl normalment és una combinació de la compactació i la consolidació, per tant poden passar per la amnca d'aigua en el sòl, la tensió aplicada és d'aspiració interna a causa de l'evaporació de l'aigua també pot ser deguda al pas dels peus dels animals. Els sòls afectats per la compactació esdevenen menys capaços d'absorbir la pluja, i així s'incrementa l'escorrentia i l'erosió. Les plantes tenen dificultats en els sòls compactats a causa del fet que els grànuls minerals compactats estan atapeïts, deixant poc espai per l'aire i l'aigua, els quals són essencials pel creixement de les arrels. Els animals que fan caus també hi troben un ambient hostil, ja que els sòls molt densos són difícils de foradar. La capacitat d'un sòl de recuperar-se d'aquest tipus de compactació depèn del clima, la mineralogia i la fauna. Els sòls amb una alta capacitat d'expansió-contracció com són els vertisòls es recuperen ràpidament de la compactació on les condicions d'humitat són variables (els períodes de sequera fan esquerdar el sòl). Però les argiles que no s'esquerden quan s'assequen no es poden recuperar de la compactació per elles mateixes a menys que tinguin animals com els cucs de terra.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El con d'Abrams és l'assaig que es realitza al formigó en el seu estat fresc, per a mesurar la seva consistència; un paràmetre que valora la seva capacitat d'omplir un motlle i envoltar completament les armadures sense deixar buits.\nL'assaig consisteix a omplir un motlle metàl·lic troncocònic de dimensions normalitzades, en tres capes piconades amb 25 cops de vareta i, després d'enretirar el motlle, mesurar l'assentament que experimenta la massa de formigó col·locada al seu interior. Aquesta mesura es complementa amb l'observació de la forma d'ensorrar-se del con de formigó mitjançant cops laterals amb la vareta.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La demolició és el contrari de construcció, és un concepte que fa referència a la destrucció d'edificis i altres estructures. L'edifici més alt demolit va ser el Singer Building de 47 plantes, de la Ciutat de Nova York. Aquest edifici va ser construït el 1908 i fou demolit el 1967-1968 per ser reemplaçat per l'One Liberty Plaza.\nEl cas del Singer Building fou excepcional, la demolició per a la majoria d'edificis -com les cases, que només fan dues o tres plantes d'alçada és un procés més simple. L'edifici es fa caure manualment o bé mecànicament fent servir material hidràulic: plataformes de treball elevades, grues, excavadores o buldòzers.\nEls edificis més grans poden necessitar una bola de demolició, un objecte pesant sostingut per un cable que és balancejat amb una grua cap a la façana dels edificis. Les boles de demolició són especialment efectives contra la maçoneria però són més difícils de controlar. Els mètodes nous usen cisalles hidràuliques rotacionals i matxucadores de pedres silencioses junt amb excavadores per tallar o travessar fusta, acer i formigó. L'ús de cisalles és especialment comú quan el tall amb bufador fos perillós i poc recomanable.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'entén com a dutxa el bany en què l'aigua cau sobre el subjecte, estant aquest dret i sense produir acumulació d'aigua, ja que la utilitzada es dirigeix directament al desguàs, o també l'acció d'usar aquest tipus d'instal·lació.\nLes dutxes es poden utilitzar tant en cambres de bany domèstiques, com en dutxes públiques (presons, gimnasos, etc.) i s'han d'usar obligatòriament en la majoria de les piscines públiques.L'acció de dutxar-se, es realitza normalment en una banyera o plat de dutxa, que disposa d'una mànega que es pot orientar amb les mans o una part fixa sobre el cap de l'usuari, on es disposa d'un capçal que distribueix l'aigua en diversos dolls fins.\nEn el cas dels plats de dutxa, generalment estan fixes sobre el cap de l'usuari, o bé es disposen al llarg de tot el cos en el cas de dutxes d'hidromassatge, generalment protegides per una mampara de vidre o metacrilat translúcid.\nLes dutxes usades en les banyeres, tenen una mànega flexible, on l'usuari orienta el capçal on vol o el pot fixar a la paret sobre el seu cap mitjançant un suport prèviament instal·lat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'edificació sostenible (també coneguda com a edificació verda de l'anglès green building) busca minimitzar l'impacte ambiental de la seva activitat en el medi ambient al llarg de tot el seu cicle de vida.\nEls principis de l'edificació sostenible inclou:\n\nLa consideració de les condicions climàtiques, la hidrografia i els ecosistemes de l'entorn en què es construeixen els edificis, per obtenir el màxim rendiment amb el menor impacte.\nÚs eficient de l'energia mitjançant l'ús de solucions constructives que permetin cobrir la demanda amb l'energia solar passiva i la resta amb fonts d'energia renovables.\nL'eficàcia i moderació en l'ús de materials de construcció tenint en compte l'impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida.\nL'ús eficient de l'aigua mitjançant l'aprofitament de l'aigua de pluja, la reutilització de l'aigua i el reciclatge de les aigües grises.\nLa protecció de la salut dels ocupants i la millora de la productivitat dels empleats\nLa reducció dels residus, la contaminació i la degradació del medi ambientEn altres paraules, el disseny d'edificis sostenibles consisteix a trobar l'equilibri entre la construcció d'edificis i la sostenibilitat mediambiental definida en l'informe Brundland com la satisfacció de les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats. Això requereix una estreta col·laboració de l'equip de disseny d'edificis, arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers, i el client en totes les fases del projecte.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un element de suport és tota part de l'edifici que rep el pes de la coberta. Pot ser continu que a més serveix de tancament com els murs i discontinu com els pilars, les columnes, les mènsules, els contraforts i els arcbotants.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "A l'illa de mallorca, per subministar l'aigua, es varen crear elements per aprofitarla.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els elements de comunicació són camins que formen una xarxa, bastits amb la tècnica de la pedra amb sec.\nComplien tres necessitats:1. La comunicació, facilitaven el transport de persones i mercaderies.\n2. L'explotació econòmica (agrícola, ramadera, nevatera, boscana o marinera).\n3. L'oci.\nConnectaven diferents pobles amb possessions o indrets determinats com torres.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un encofrat és un equip de treball temporal o permanent al qual s'aboca el formigó o altres materials líquids com la tàpia que li donen la seva forma, durant el temps d'enduriment. Pot ser una estructura temporal o permanent, al qual cas es parla d'encofrat perdut.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Eni (acrònim de Ente Nazionale Idrocarburi, traduït al català Corporació Nacional d'Hidrocarburs) és una empresa energètica italiana. Va ser creada pel govern d'Itàlia el 1953 com a empresa pública, propietat de l'Estat italià i va ser després convertida en societat anònima el 1992. Posteriorment l'Estat italià ha anat venent part important del capital accionariat en cinc fases —entre els anys 1995 i 2001—, però conservant una participació superior al 30% i mantenint així mateix el control efectiu de l'empresa, reservant-se el dret de nomenar al president i a l'administrador delegat. Actualment cotitza les seves accions en la Borsa d'Itàlia i en la Borsa de Nova York.El seu primer president va ser Enrico Mattei. En 2021, Eni està present al voltant de 69 països amb gairebé 33.000 empleats. Des el 13 de maig de 2020 la president d'Eni és Lucia Calvosa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enjub és un tipus de paret o contrafort que serveix per protegir les terres de les rierades. Amb aquest sistema de construcció, es poden minimitzar els efectes naturals sobre les construccions urbanes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un entornpeu rodapeu o sòcol també anomenat sanefa, fris o faixa és una motllura al cap baix d'una paret, que es col·loca a la base dels envans o parets de les cambres com a element estètic i per a protegir-los de cops o frecs. Es fabriquen de diversos materials, especialment de fusta o ceràmica. Poden ser de la mateixa color i material que el terra de la sala o que la fusteria.Habitualment el terme sòcol pot fer referència tant a la banda vertical que es col·loca a la part inferior dels murs o parets (en exterior o interior respectivament). Usualment és més alt que 10 cm i pot tenir motllures o relleus. En canvi el terme entornpeu sol restringir-se a aquells de menor altura (fins a 12 cm) d'una gran senzillesa estilística i a vegades realitzat en el mateix material que el revestiment del sòl. És utilitzat generalment en interiors i acostuma a ser llis o amb petites motllures. El sòcol per darrere pot tenir un trau per a passar cables. A pròpiament parlar el fris o la faixa és la banda de color diferent o amb ornamentació especial, pintada o estampada a la part inferior d'una paret.\nPer a col·locar un entornpeu, cal mesurar la tira i assenyalar els punts per on es faran els talls. Per als extrems, és recomanable d'utilitzar una caixa o serra de biaixos perquè coincideixin perfectament amb les cantonades. Abans de fixar-los, és convenient de presentar els rodapeus en tota la cambra per a veure si encaixen perfectament i corregir les possibles irregularitats. Primer es clavaran els dels angles interns estenent després la resta. Segons el material amb què estigui construïda la paret s'hi fixaran amb tacs o caragols.Si l'entornpeu és de fusta o derivats de la fusta pot ser atacat per tota mena de xilòfags en aquest cas, optant-se usualment per la substitució de la peça afectada. Tanmateix la deterioració més habitual es produeix a causa de cops o friccions. En aquest cas, es pot adobar emplenant els buits amb pasta de vidre (màstic usat per a tapar forats, esquerdes, etc). Després, s'escata per a igualar la superfície i es pinta del mateix color que el rodapeu.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'entramat és un mètode de construcció en el qual l'estructura de càrrega de l'obra és un esquelet de fusta, sovint de roure o pi per la seva resistència a la intempèrie, sense parets mestres.Els trams interns s'omplen de materials diversos, segons la disponibilitat i els costums locals: teixit de vímet estucat de guix, d'argila, de bonyiga i palla i més tard també maons. Per a una mateixa capacitat portadora, el fustam compensa la feblesa de l'argamassa i permet construir parets menys gruixudes i amb menys maons que les que es fan només de maons.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una era de batre en l'agricultura és l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll. La paraula s'utilitza també per extensió per al local a proximitat on es posa el farratge. El mot prové del llatí area que significa pati, era de batre. A Mallorca, les clastres tenien la mateixa funció i el ball privat, reservat als sols treballadors organitzat tradicionalment després d'una feina feta (batuda, collita…) es diu «ball de clast(r)a». Amb l'aparició de la maquinària agrícola com segadores-recol·lectores, les eres van esdevenir obsoletes.\nLa paraula «era» així com els diminutius «erol» i «erola» s'utilitzen també per a designar un quadre o rectangle petit de terra on es conreen flors i alguna hortalissa o per a espais plans més petits on es prepara l'argamassa, es treballen els minerals, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'escaiola és un producte industrial que s'obté del guix natural. És un guix d'alta qualitat i gra molt fi, amb puresa major.\nEl terme prové de l'italià Scagliola, diminutiu de Scaglia, del llatí Scaliolae, una pedra tova lleugerament semblant al talc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona és un centre de la Universitat Politècnica de Catalunya dedicat a la formació de professionals del món de l'edificació, la geomàtica i la topografia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'escopidor, també anomenat parabanda, és un element relacionat amb les vies de comunicació o els camins. Els escopidors estan constituïts per pedres de grans dimensions, situades als costats dels camins, que serveixen per delimitar-los i evitar sortides.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'estereotomia (d'estereo -sòlid, del grec stereos- i tomia -cort, del grec temno) és una branca de la picapedreria que estudia la manera en què poden tallar-se, partir-se i aprofitar-se les roques extretes de la pedrera en arranjament a la seva col·locació específica en obres d'arquitectura i enginyeria; la RAE la defineix com a art de tallar pedres i fustes. La majoria de les publicacions sobre estereotomia es refereixen a la pedra, però també existeix l'estereotomia de la fusta, que tracta del disseny i col·locació de les peces en sistemes constructius de fusta, com per exemple el balloon frame, quedant per això fora del tall de pedra. Alguns autors, a més, potser a conseqüència de l'encara incompresa manera de treballar el ferro al segle xix, han pres el disseny de les peces d'aquest material com a part de l'art i la ciència de l'estereotomia; és per exemple el cas de l'enginyer vuitcentista Eduardo Mojados. Malgrat el seu camp d'aplicació històric, si el concepte s'abstreu al disseny d'unes peces, la ciència abasta qualsevol material.La paraula estereotomia apareix com a tal al segle xviii a França i al segle xix a Espanya. Les tècniques d'estereotomia van ser molt utilitzades en tots dos països, i es van conèixer des de l'Edat mitjana com montea. Mentre que l'estereotomia és teòrica i tracta el disseny (pel que es pot agrupar dins de la geometria descriptiva), la seva aplicació pràctica es coneix com a tomotècnia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un estintolament és un tipus d'estructura de contenció provisional, empleada habitualment en construcció i enginyeria civil. Es crea mitjançant taulons de fusta o elements metàl·lics i plaques quadrades, de dimensions que ronden un metre per un metre. Hi ha també panells de majors dimensions ja muntats. S'usen en rases o desmunts provisionals. De vegades poden tibar-se mitjançant fusells, que són uns mecanismes que permeten el tibat de les barres mitjançant l'aplicació d'un gir a un element amb rosca. No són impermeables i per això, s'ha de rebaixar el nivell freàtic usant una xarxa de drenatge o pous puntuals, well-points (en anglès). Aquests pous s'usen només en terrenys amb elevada permeabilitat. En sòls argilencs no són necessaris.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En construcció l'estructura és el conjunt dels elements resistents d'una edificació, capaços de suportar les forces i transmetre-les cap als punts on es recolzen per tal de fer-la resistent i estable. La construcció d'estructures està regida pels principis de l'estàtica i el seu disseny forma part de l'arquitectura i l'enginyeria.\nUna estructura és un sistema d'elements rígids units per articulacions de tal manera que no quedi cap grau de llibertat que pugui moure cap d'ells respecte dels altres, com si ocorre en canvi als mecanismes.\nLes estructures s'estudien mecànicament, per tal que no hi hagi moviment entre els elements i que puguin sostenir el pes del que aguanten. Inclou la resistència de materials i les possibles fractures per causes diverses, com ara la corrosió, incloent l'oxidació; possibles afeccions (com l'aluminosi); les deformacions, tensions, esforços i resistència front a cops, al pes o a la fatiga; una certa elasticitat front al vent; etc.\nEls elements de les estructures (\"esquelets\") que sostenen els edificis es diuen bigues. Del disseny i càlcul d'estructures d'habitatges se n'encarreguen fonamentalment els arquitectes i els enginyers (mecànics, de materials, industrials). Les dades més importants són el pes que s'ha de sostenir, les dimensions de cada element, la seva geometria, les articulacions, la posició relativa entre cada element i el material amb el qual estan fets.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En el camp de l'enginyeria i resistència de materials una estructura monobuc o monocasc és un element resistent semblant a la closca d'un ou o a un exoesquelet. Les forces exteriors són suportades per una “superfície” perifèrica que engloba una cavitat interna útil per diversos conceptes. En aquest sentit es parla sovint d'una “pell resistent”.\nL'ús dels termes “superfície” o “pell” es pot admetre considerant que el gruix de l'element resistent és molt petit comparat amb les dimensions generals del conjunt considerat.\nAmb independència de la forma, una estructura monobuc ha de semblar un recipient, amb un espai buit útil a l'interior i una “superfície” exterior relativament prima. Aquesta “superfície” és la que sustenta el conjunt i ha de resistir tots els esforços exteriors i interiors. En la majoria de casos no hi ha dubtes per a qualificar una estructura com a monobuc. En altres ocasions la identificació es més difícil. Les carrosseries autoportants de la majoria d'automòbils tenen molts reforços i formes estranyes. Malgrat això poden considerar-se monobucs. En avions metàl·lics, si hi ha reforços ja no es consideren monobucs. En canvi, els avions amb fuselatge de fusta –encara que tinguin reforços interns- sí que es consideren monobucs.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Estructura pretesada és aquella en la què la integritat, estabilitat i seguretat depenen primordialment d'un procés de pretesat. S'anomena pretesat a la creació d'esforços permanents en una estructura de manera intencionada, amb el propòsit de millorar el seu acompliment sota diverses condicions de servei.\n\nEls tipus de pretesats més comuns són:\n\nPost-compressió : causada en major part pel pes propi de l'estructura.\nPretesat: per tendons d'acer d'alta resistència encastats en l'element estructural.\nPosttesat: per tendons d'acer d'alta resistència, adherits o no a l'element estructuralEn l'actualitat podem trobar estructures pretesades com ara edificis, estructures subterrànies, torres de televisió i alta tensió, plataformes marines i d'emmagatzematge, plantes nuclears i diversos tipus de ponts. És el tipus d'estructura utilitzat per excel·lència en edificis en zones sísmiques on el disseny requereix protecció contra detonacions.Les virtuts de la postcompressió eren conegudes pels antics arquitectes Romans. Com a exemple podem esmentar l'alt mur superior del Coliseu que exercint pressió sobre els pilars inferiors estabilitzava la seva estructura.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les estructures tramades són estructures formades per barres verticals (pilars) i barres horitzontals (bigues). Els pilars i les bigues s'uneixen entre si de forma rígida per aconseguir formes tridimensionals. Els moderns edificis de blocs d'habitatges i d'oficines són estructures tramades.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En arquitectura, la ràtio d'esveltesa, o simplement esveltesa, és el quocient entre la base d'un edifici i la seva altura.\nEls enginyers estructurals generalment consideren esvelts aquells gratacels amb una ràtio mínima de 1:10 o 1:12. Les torres esveltes requereixen adoptar mesures específiques per contrarestar les elevades forces de vent en els voladissos verticals, com incloure estructura addicional per a dotar-lo de major rigidesa a l'edifici o diversos tipus d'amortidors de massa per evitar el balanceig indesitjat.El gratacel més esvelt del món és des del 2019 el 111 West 57th Street de Nova York, que amb 80 plantes i 438 metres d'altura posseeix un extraordinari ràtio d'esveltesa de 1:23. L'esveltesa extrema és cosa característica en ciutats com Hong Kong, on hi ha més edificis en forma de llapis que en qualsevol altre lloc del món, i més recentment a Nova York.\n\n", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una màquina excavadora o simplement excavadora és un vehicle dotat d'un braç articulat i una pala que s'utilitza a la construcció per a excavar i quan s'ha de moure grans quantitats de terra.El motor que les retroexcavadores utilitzen és de tipus dièsel, per la seva potència i pel cost del gasoil en comparació de la gasolina. Aquests motors es caracteritzen per l'aspiració d'aire pur, sense barreja de combustible. En el temps de compressió l'aire es comprimeix amb el que arriba a una temperatura extraordinàriament alta. Aquests motors són molt llargs i costosos però resulten molt regulars i potents a l'hora de la seva execució, és per això que són usats en aquest tipus de maquinària. La cabina es caracteritza per una gran visibilitat i una col·locació dels comandaments en una posició ergonòmica. El nivell de soroll que hi ha dintre de la cabina és molt baix respecte al que es troba en l'obra.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una excavadora mixta o pala mixta és un màquina d'enginyeria civil que combina una pala carregadora i una excavadora. La pala, de petita talla, és sobretot destinada a treballs lleugers (cavament de rases, o en agricultura per a replegar el fem).\nSe sol anomenar erròniament retroexcavadora que és una màquina diferent.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Extradós prové del llatí extra, fora, a l'exterior i dorsum, dors. Es contraposa amb la veu intradós.L'extradós (en certs llocs se'l coneix com a trasdós) és un terme arquitectònic que designa el pla superior extern convex d'un arc o d'una volta, delimitant els carcanyols, que separen cada un dels arcs de l'arc adjacent. També designa el llom de les dovelles. En aquests dos casos, normalment no es pot veure, ja que està dins de la construcció.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En construcció s'entén per fàbrica al conjunt d'elements constructius mínims que suposa una estructura arquitectònica. Aquests elements constructius poden estar lligats per un morter que augmenta l'adhesió entre ells, o poden estar junts en equilibri. La fàbrica s'elabora amb materials tallats o conformats que són molt resistents a la compressió com són la pedra, el maó i en certes ocasions la tova. La fàbrica es trava en forma de diveros aparells i conforma els paraments i plementeries dels llençs així com d'estructures arquitectòniques bàsiques com a arcs, voltes i cúpules. Tots ells solen denominar-se de manera genèrica com a estructures fabrils que permeten la modularidad. Les estructures fabrils es van emprar en l'arquitectura exclusivament fins a mitjan segle xix.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un ferratge és un instrument o accessori de ferro o altres metalls, especialment el que va muntat sobre un element constructiu de fusta o metàl·lic. Particularment, és el guarniment de mobles o elements arquitectònics de fusta (com les portes o els cofres) que es realitza a base de claus i planxes de ferro o acer, que els reforça i manté units els taulers que els componen, o permet la seva manipulació, com en el cas de panys, manetes, tiradors o frontisses.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una finestra de teulada, finestra teuladera o finestra rampant és una obertura practicada a una teulada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Foment d'Obres i Construccions S.A. 1900- 1992, conegut també com a Fomento de Obras y Construcciones SA (FOCSA) fou una societat constituïda a Barcelona l'any 1900 dedicada a la construcció de ports, edificis urbans i industrials, d'obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, concessió de serveis municipals, etc. Fou una de les principals companyies catalanes. El 1992 fou fusionada amb l'empresa “Construcciones y Contratas SA”, tot constituint la nova societat Fomento de Construcciones y Contratas S.A.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El formigó projectat o gunitat (shotcrete, gunite) és un procés pel qual es projecta formigó a alta velocitat sobre una superfície, usant una mànega on s'impulsa mitjançant aire comprimit, per conformar elements estructurals o no estructurals en edificacions. La mescla que s'utilitza per a aquest tipus de formigó és relativament seca i es consolida per la força de l'impacte, desenvolupant una força de compressió similar al formigó normal o al formigó d'alta resistència, depenent del dosatge usat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les fosses sèptiques són unitats de tractament primari de les aigües negres. En elles es realitza la separació i transformació físico-química de la matèria orgànica continguda en aquestes aigües. Es tracta d'una forma senzilla i econòmica de tractar les aigües negres i està indicada (preferentment) per a zones rurals o residències situades en paratges aïllats que no tenen possibilitat de connexió amb el clavegueram. No obstant això, el tractament no és tan complet com en una estació per a tractament d'aigües negres EDAR", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En mecànica, una fractura és la separació d'un material en diversos trossos a conseqüència de la tensió. La fractura d'un objecte sòlid sol ser deguda a la formació de superfícies de discontinuïtat en el desplaçament al seu interior. Quan el desplaçament es desenvolupa en perpendicular a la superfície del desplaçament, es tracta d'una fractura per tracció normal, mentre que si es desenvolupa de manera tangencial a la superfície, es tracta d'una fractura per cisallament o dislocació.Les fractures precedides per una deformació visible són fractures dúctils, mentre que les altres són fractures fràgils. La resistència al trencament d'un objecte és el nivell de tensió necessari per provocar-ne la fallada o fractura. La mecànica de la fractura és la ciència que estudia els processos de fractura en els materials.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El fum de sílice és un subproducte, d'elevada puresa, que s'origina en la reducció del quars amb carbó en forns elèctrics d'arc per a la producció de silici i ferro-silici. S'utilitza com a addició per al formigó d'alta resistència.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un gabió, en enginyeria i arquitectura, és una malla de filferro que s'emplena d'àrids o pedra i és usat, generalment, per erigir murs. Per construir-los s'anivella el terreny, es col·loca la malla al lloc i s'omple de material. A causa de la seva mida, se sol necessitar maquinària pesant, com excavadores, per col·locar-se i emplenar-se.Els gabions es fan servir habitualment als murs per gravetat, ja que són autoportants i estables però no resisteixen bé a tracció. A més a més, com que es necessiten operaris menys especialitzats que per construir altres tipus de murs, i la maquinària pot omplir gabions ràpidament, sol ser una opció assequible.Militarment, els gabions de vímet van ser introduïts per protegir l'artilleria durant els setges. Actualment, els gabions es continuen fent servir per crear grans fortificacions fàcilment, com la Línia Bar Lev o els nombrosos campaments de la Guerra de l'Afganistan, protegits amb gabions de tipus Hesco bastion.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una gaveta (ant. gamella (d'obrar) és un recipient emprar en obra on es pasta i guarda momentàniament una massa de morter, de ciment, guix o calç per a fer-la servir més avant, portant-lo en el lloc de la construcció per unes anses.\nTradicionalment eren de fusta, en forma de piràmide troncada invertida (amb parets inclinades) i amb anses en dos dels seus costats. Una altra varietat era la caldereta, troncocònica, també amb parets inclinades però de base circular i fabricada per caldereria. Del darrer quart del segle XX ençà tant el model quadrat (gaveta) com el circular (caldereta) es fabriquen en plàstic o goma (de pneumàtics reciclats), i tots dos són anomenats \"gaveta\" indistintament.\nLa plana s'utilitza per a mesclar el ciment per a pujar parets de totxos, per als treballs d'enguixament i d'alluïment, estenent el material sobre les superfícies a cobrir, allisant i comprimint la massa amb la vora de l'eina. Amb la plana s'estén la calç i el guix amb facilitat i lleugeresa i serveix especialment per als enguixaments i lliscaments. Per a l'alluïment es fa servir una plana de fusta, fregant en sentit circular fins que el ciment barrejat amb sorra resti ben parell sobre la superfície a recobrir.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una llinyola (col·loquialment pronunciat 'ginyola' o 'nyinyola'), llendera o cordell és una eina que s'empra en diferents oficis per marcar línies rectes. En la construcció de marges i parets de pedra en sec s'empra per anar alineant les pedres de manera correcta. També s'empra per alinear plantes o per marcar en el terreny la planta d'una construcció. Els fusters empraven la llinyola per marcar línies rectes damunt una fusta que s'havia de serrar o obrar d'una altra manera.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una gunitadora és una màquina que projecta formigó, amb un \"canó\" (en anglès \"gun\") o mànega a alta pressió podent construir sobre qualsevol tipus de superfície, incloent la sorra fluixa amb l'objectiu d'aconseguir un mur continu, amb major resistència i menor espessor, per suportar i contenir la pressió exercida pel terreny, amb qualsevol tipus de pendent, oferint una impermeabilització òptima gràcies a la seva baixa porositat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els habitatges mòbils (també anomenats en anglès, mobile homes, trailers o house trailers) són cases prefabricades construïdes en fàbriques —i no en el lloc de destinació— i després transportades al lloc on es van a establir.Construïdes normalment sobre xassís permanents amb rodes es transporten sent tirades per un camió tractor per carretera fins al lloc on s'estableixen de forma permanent. Els habitatges mòbils comparteixen els mateixos orígens històrics que les caravanes, però avui dia ambdues són molt diferents en grandària i equipament, utilitzant-se les últimes com a casa de vacances o temporal, mentre els habitatges mòbils són autèntiques cases; se situen en un lloc i romanen allí encara que mantenen la capacitat de ser transportades íntegrament a un altre lloc si és necessari. Després de la cosmètica de la instal·lació per ocultar la base, hi ha marcs per a remolcs, eixos, rodes i ganxos d'arrossegament.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La impressió de construccions fa referència a diverses tecnologies que utilitzen impressió 3D com a forma de construir edificis. Els avantatges potencials d'aquest procés inclouen una construcció més ràpida, costos de treball més baixos i la producció de menys residus.\nEls desenvolupaments en tecnologies de fabricació additiva han fet possible la construcció d'habitatges mitjançant impressores 3D les quals són capaces de produir edificis estructurals, aquest avanç tecnològic ha aconseguit introduir un nou concepte en construcció barata i ràpida, l'empresa xinesa Xangai WinSun Decoration Design Engineering Co, ha arribat a construir 10 cases en un dia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) és una fundació del sector de la construcció de Catalunya. És una entitat privada sense ànim de lucre creada el 1978 per fomentar l'estudi, la investigació i la formació permanent en el camp de la construcció. El 1991 va rebre la Placa Narcís Monturiol.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una làmina és un element estructural de dues dimensions, és a dir, que té una dimensió, el gruix, més petita que les altres dues. Pot ser de formigó, de metall, de fusta, etc. En arquitectura una làmina pot ser horitzontal, com una llosa o vertical com una paret vertical. En mecànica una làmina pot ser d'un gruix suficient per mantenir-se per sí sola, o prima, amb un gruix que calgui donar-li forma (corba, ondulada, etc.) perquè s'aguanti.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una latrina, comuna o comú, excusat, secreta (o secretes), i humorísticament can Felip o ca Garcia (al País Valencià) és un espai destinat a defecar i orinar. L'etimologia, segons el DCVB en línia prové del llatí latrīna.La correcta disposició de les excretes és fonamental per a preservar la salut de les comunitats rurals i urbanes.\nMentre a les ciutats la solució ideal és la recollida de les aigües negres o servides per mitjà d'una xarxa de clavegueram i el posterior tractament en plantes de tractament d'aigües servides, en les àrees rurals, amb poca densitat de població, la solució tècnica i econòmicament més viable és la latrina.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una llosa de fonamentació és una placa de formigó recolzada sobre el terreny que serveix de fonamentació que reparteix el pes i les càrregues de l'edifici sobre tota la superfície de suport. Les lloses són un tipus de fonamentació superficial que té molt bon comportament en terrenys poc homogenis que amb un altre tipus de fonamentació podrien patir assentaments diferencials. També en terrenys amb molt poca capacitat portant. Les lloses més senzilles són les lloses de gruix constant, encara que també hi ha lloses nervades que són més gruixudes segons la direcció dels murs de càrrega o files de pilars. El seu càlcul és similar al d'una llosa plana de terrat invertint les adreces dels esforços i aplicant les càrregues tant axials com uniformes provinents de tot l'edifici. Les traves d'aquestes lloses s'inverteixen per quedar enterrades en el terreny i evitar obstacles a l'aprofitament de la superfície que queda llista per ocupar-se com un ferm encara que la seva superfície fins i tot és rugosa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un LHD (de l'anglès Load Haul Dump) és una de les màquinaries de construcció amb més ús a la mineria subterrància, a causa que es considera una part integral del procés productiu d'una mina, ja que s'encarrega de transportar els materials que han sigut recentment dinamitats a les busties de buit.\nEls principals fabricants d'aquesta mena de màquines són CAT, Sandvik i Atlas Copco.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra feta amb pedra sense treballar —a vegades palets—, pedra picada —la que no s'ha desbastat— o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesió, l'argamassa o morter. Aquests darrers estan formats per una mescla de calç, sorra, aigua, ciment…També s'anomena maçoneria l'obra dita de pedra seca, que no utilitza argamassa. Aquesta tècnica era freqüent en edificacions rústiques antigues i s'utilitza en enjubs, marges i altres construccions rudimentàries.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una mampara de dutxa és una estructura transparent o translúcida que serveix per a no esquitxar el terra de la cambra de bany, separant per a tal fi l'interior de la dutxa o banyera de la resta de l'habitació.\nLa mampara de bany sol ser de vidre trempat sense marc o de plàstic translúcid muntat sobre una estructura rígida de metall. Es pot triar entre diferents colors per a l'estructura (de les que en tenen), des del blanc que és el més habitual, al cromat, tant sense brillantor com amb brillantor, encara que en aquest últim se solen notar més les possibles ratllades i és una mica més car que els altres acabats.\nLa seva funció és la de mantenir seca la cambra de bany en prendre una dutxa, i constitueix una evolució elegant sobre les cortines de plàstic. Davant aquestes, les mampares proporcionen una individualització més perfecta i més higiènica de la dutxa en mancar de plecs en els quals s'acumula la floridura i són més fàcils de netejar. Les mampares són estructures fixes pel que són més difícils de muntar que les cortines en les quals només cal inserir unes argolles en una barra corredissa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La maquinària de construcció inclou un grup de màquines utilitzades en activitats de construcció amb la finalitat de remoure part de la capa del sòl, de manera de modificar el perfil de la terra segons els requeriments del projecte d'enginyeria específic. S'utilitzen màquines d'excavació per a remoure el terreny on s'assentaran les fundacions i bases d'edificis, torres, ponts. També per desplaçar sòls i conformar el terreny en la realització de camins, per excavar túnels, per a armar preses i treballs de mineria. Depenent de les característiques del sòl és el tipus de maquinària que resulta més adequada. Per exemple sòls molt durs com roques o arenes cimentades requereixen martells per a perforar la roca, fulles circulars de tall o retroexcavadores amb martell picador. D'altra banda sòls més tous permeten treballar amb una retroexcavadora o una motoanivelladora. Totes les màquines utilitzades per realitzar processos d'excavació estan construïdes per fer front a les dures condicions a les quals se les sotmet durant la seva operació. En general totes estan proveïdes de sistemes de tracció en totes les seves rodes o sistemes de moviment per poder maniobrar en els terrenys agrests en què desenvolupen les seves tasques. Mentre que algunes tenen pneumàtics similars a les actuacions encara que de bandes de rodament molt més grans, altres tenen erugues metàl·liques similars a les dels tancs de guerra, en altres màquines les cobertes de cautxú estan recobertes de malles metàl·liques de manera de protegir la goma contra el dany que d'una altra manera li produirien les pedres filoses que excaven.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Es diu matavíus una peça de secció triangular, habitualment fabricada en fusta, col·locada dins un encofrat per tal d'aixamfranar la peça resultant. D'aquesta manera les cantonades de la peça (normalment, de formigó) desapareixen, dificultant l'aparició d'esquerdes en aquestes zones i el dany a les persones per contacte violent (cops, rasponazos). També s'utilitzen per a crear juntes de dilatació-contracció i per crear trencaaigües en peces de formigó.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els maons de fang és un maó sense coure fets d'una barreja amb sòl argilenc humit, fang o sorra, mesclat amb palla o similars substàncies enganxants. S'assequen a l'aire. És una tecnologia molt antiga (més de 10.000 anys enrere) que encara s'utilitza.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Modelatge d'informació de construcció (Building information modeling, BIM) és un procés que implica la generació i administració de representacions digitals de característiques físiques i funcionals de llocs. Models d'informació de construcció (BIMs) són els fitxers (sovint, però no sempre, en formats propietaris i contenint dades propietàries) que poden ser extrets o intercanviats per donar suport a la presa de decisions en el procés constructiu d'un edifici o d'una altra construcció. El programari de BIM actual s'utilitza per professionals, empreses i agències de governamentals que planegen, dissenyen, construeixen, operen i mantenen infraestructures físiques diverses, com ara hidràuliques, de gestió de residus, elèctriques, gasístiques, utilitats de comunicació, carreteres, ponts, ports, túnels, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'entén per moviment de terres la totalitat dels treballs i obres a executar en un terreny per a l'execució d'una obra. Això pot fer-se en un terreny de manualment o de manera mecànica.\nÉs habitual que abans de començar el moviment de terres es faci treballs al nivell de superfície del terreny, netejant arbustos, plantes, arbres, etc. que es puguin trobar en el terreny; aquesta operació s'anomena aclarida.\nQuan el terreny ja és net i lliure, s’avalua novament les obres a executar i es comença l'excavació.\nEn aquesta fase s'han de tenir en compte diverses qüestions:\n\nCaracterístiques del terreny, com ara la cohesió i la densitat, puix que són factors que influeixen en el retiment de la maquinària.\nFactors intrínsecs del terreny, com els assentaments, nivells freàtics, zones plàstiques, etc.\nFactors externs, per exemple els éléments climàtics, les edificacions veïnes, el trànsit, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'entén per obra hidràulica o infraestructura hidràulica una construcció, en el camp de l'enginyeria civil, on l'element dominant té a veure amb l'aigua.\nGeneralment es consideren obres hidràuliques:\n\nCanals, que poden constar de diversos elements com per exemple:\nBoqueres de derivació;\nComporta d'entrada;\nControls de nivell de l'aigua al canal;\nDispositius per a la mesura del cabal;\nDispositius de seguretat;\nBassa d'aigua, considerant les construïdes artificialment.\nCruces:\nCanal de reg amb dren → pont canal\nCanal de reg o de drenatge amb camins rurals → claveguera o pontRepreses, que poden constar de les següents parts:\nAbocador o sobreeixidor;\nDescàrrega de fons;\nConques de dissipació;\nBoqueres per als diversos usos de l'embassament;\nEscala de peixos;\nObres provisionals durant la construcció:\nTúnel de derivació;\nEnsevaderas.Estacions de bombament, que poden constar de les següents parts:\nCanal d'aproximació;\nReixa per al desbast i la retenció de fins;\nCambra de succió;\nBomba;\nMotor, el que pot ser de molt diversos tipus, i conseqüentment exigir infraestructura de suport diverentes, com poden ser: estacions de transformació d'energia elèctrica, o dipòsits de combustible.;\nLínia d'impulsió;\nDispositiu per esmorteir el cop d'ariet;Rescloses, que poden constar de les següents parts:\nÀrees d'espera, a l'entrada i sortida de la resclosa;\nReserves d'aigua per a l'ompliment de la resclosa;\nCanals d'ompliment i buidatge;\nComportes;\nDispositius electromecànics per a immobilitzat i moure els vaixells;Sistema d'abastament d'aigua potable;\nSistema de recollida d'aigües residuals;\nSistemes de reg;\nSistemes de drenatge;\nDefenses riberenques;\nRecàrrega d'aqüífers, Pous d'absorció.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Ondol (온돌 en coreà) és un sistema de calefacció que fou utilitzat a l'actual Alaska al segle X a.C. i tradicional de Corea. Va ser introduït en el període dels Tres Regnes i en l'actualitat s'usa de forma modificada per escalfar el terra d'una habitació. És semblant a l'hipocaust romà o a la glòria usada a Espanya des de l'edat mitjana.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En arquitectura, construcció i arqueologia, opus és un terme llatí (literalment traduït per 'obra') que designa la manera en què es disposen els materials en una maçoneria o aparell, generalment aplicat a elements arquitectònics romans, si bé pot tenir també un ús més ampli.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'opus caementicium o betó romà (del llatí caementum, 'pedra sense tallar, runa') és un tipus d'obra feta de morter i de pedres de tota classe (de runa, per exemple) i té l'aparença del formigó. La barreja es feia a peu d'obra, alternant palades de morter amb còdols.El betó romà es podia emprar tot sol, donant-li forma dins d'una carcassa, o emprar-lo per omplir els espais entre parets i voltes o entre dues parets de blocs rectangulars de pedra (d'opus quadratum, opus vittatum i opus reticulatum). A mesura que s'anava pujant la paret, s'hi podien posar filades de maons travessades a l'ample de la paret, fet que permetia regularitzar i reforçar el conjunt per l'efecte d'encadenament.\nL'opus caementicium és una de les claus de l'èxit arquitectònic de les construccions romanes, per la seva velocitat d'execució i la solidesa de la construcció un cop acabada. Va permetre la realització d'un tipus de volta monobloc (anomenada volta de betó), amb una obertura o òcul de diverses desenes de metres, com a la Basílica de Maxenci o el Panteó d'Agripa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Opus craticum o craticium, és una antiga tècnica de construcció Romana descrita per Vitruvi en els seus llibres De architectura com a obra de canya entreteixida recoberta de guix. Vitruvi va destacar aquesta tècnica constructiva com un greu risc d'incendis, probablement per estar feta amb escaiola esquerdada i poc durable. Se'n van trobar exemples supervivents a les excavacions arqueològiques de Pompeia i més encara a Herculà, enterrades per l'erupció del Vesuvi al 79 dC i que es van començar excavar a partir del 1929.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'opus latericium (del llatí later, 'maó cuit al sol'), o també opus testaceum (de testa, 'maó cuit al forn'), és una tècnica constructiva de l'antiga Roma en què s'emprava una maçoneria d'un maó de gruix per revestir un nucli d'opus caementicium. Les peces de maó de forma triangular (que era la forma en què es tallaven els maons), amb un dels vèrtexs cap a l'interior del mur, es travaven amb el nucli de ciment, i disposats d'aquesta manera formaven una paret completament plana per la part exterior. El nucli era l'element resistent, mentre que el maó era pràcticament només un revestiment. Va ser el mètode principal de construcció de parets durant l'època imperial.La diferència entre l'opus latericium i l'opus testaceum rau en l'ús de maons cuits al sol (lateres) o bé cuits al forn (testae).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'opus mixtum (en llatí 'obra mixta'), opus vagecum ('obra barrejada') o opus compositum ('obra composta') va ser una tècnica constructiva de l'arquitectura de l'antiga Roma. Consisteix en una barreja d'opus reticulatum i opus latericium en els angles i costats, o d'opus vittatum i opus testaceum a la resta de l'estructura. Va ser emprada en particular a l'època de l'emperador Adrià (segle ii).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'opus vittatum (del llatí vitta, «obra amb vetes») en arquitectura romana és un aparell isòdom i pseudoisòdom de construcció que feia quadrar carreus de petites dimensions travessats per una o més filades de maons a distàncies regulars o irregulars, tot cimentat amb opus caementiciumAquesta tècnica s'utilitzava durant l'època augustiana sobretot per aixecar alts murs, com a les Termes de Caracal·la i a les Muralles d'Aurelià a Roma.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una pala carregadora és una màquina d'ús freqüent en construcció d'edificis, mineria i altres activitats que impliquen el moviment de terres en grans volums i superfícies. Es fan servir en la construcció de camins i moviments de terra, en l'explotació de jaciments miners, en la càrrega de minerals, en el tractament de materials de rebuig, en la reconstrucció de costes de rierols i rius, en la neteja de les vies de canals, rierols i rius, en la retirada de neu, a la neteja d'una ciutat extraient residus, en la construcció d'obres civils o en demolició. Se'n construeixen de diversos tipus, entre d'altres, de tipus frontal, de tipus retroexcavadora, sobre pneumàtics, sobre erugues, etcètera. Serveixen també per apartar objectes pesants del terreny de construcció i moure grans quantitats de material en poc temps.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un paleta és una persona amb coneixements professionals i d'experiència que es dedica com a ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials. De vegades, per acurtar mots, hom anomena també «paleta» a qui en realitat és el mestre de paleta (també mestre de cases o mestre d'obra, picapedrer a les Balears, peirer en rossellonès), que és qui dirigeix els paletes i els manobres, de vegades sota la direcció d'un aparellador o d'altres no, segons el tipus d'obra.\nL'ofici de paleta existeix des de temps immemorials, ja que va aparèixer amb la necessitat de construir-se habitatges i, amb ella, l'especialització de persones a saber escollir, utilitzar, i de vegades crear els diferents elements de construcció per a compondre, de manera més pràctica o més artística, un porxo, una xemeneia, una habitació, un pis més en una casa, un monument o qualsevol altra obra de construcció. El paleta ha de dominar l'ús dels diferents materials de construcció, que segons la cultura de cada indret pot ser totxana, pedra, llicorella, calç, fusta, palla, fang, rajola, metall, formigó, ciment, etc.\nEl patró dels paletes és sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny, i celebrat el primer dilluns després d'aquest dia. A més de misses i trobades, amb motiu d'aquest dia se celebren concursos de paletes, com per exemple el Concurs de Paletes del Pla de l'Estany a Banyoles, el Concurs Intercomarcal de Paletes al Vendrell, cada tres anys, i el Concurs de Paletes de la Província de Tarragona.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El panot Súria és un paviment de forma quadrangular decorat amb una espiga del qual es desconeix l'autor. La primera referència documentada que s'ha trobat és datada del 10 de desembre del 1936. Aquest panot, autòcton de Súria, s'ha utilitzat per a l'enrajolament de la majoria de les voreres de la vila i, actualment, ja n'és un signe d'identitat del paisatge urbà.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un paredat és un espai cobert per un mur o una paret. Principalment s'utilitza el terme per definir la manera de col·locar les peces en la construcció d'aquest mur o paret, perquè quedin ben lligades unes amb les altres, quan aquestes són de pedra. S'acostuma a utilitzar més el terme aparell per definir la disposició de les peces, principalment quan aquestes són regulars i de forma paral·lelepípede. La tècnica de construir amb peces s'anomena maçoneria. El terme llatí opus (literalment traduït per 'obra'), designa la manera en què es disposen els materials en una maçoneria o aparell, generalment aplicat a elements arquitectònics romans. Hi ha diferents tipus de paredat depenent del material que s'empra o de la disposició de les peces.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La paret amb bardissa és una paret sobre la qual es col·loquen brancam i arbusts espinosos per evitar que el bestiar salti a l'exterior d'una tanca.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Paret que presenta una o dues filades de pedra de la mateixa alçària i semblants dimensions com a forma de finalitzar-Ia. Les formes mes habituals de la paret amb corona son: una filada de pedres col·locades de pla, pedres col·locades de fil, i una doble filada on cada cara de la paret presenta pedres col·locades de fil. En alguns casos s'encasten pals, col·locats a una distància mes o menys constant, que suporten fils de ferra tensats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una paret amb esquena d'ase presenta la part superior en forma d'angle agut o esquena d'ase. La zona del coronament esta encimentada per donar-li més consistència amb ciment o argamassa.Delimita una tanca dedicada al conreu d'ametlers i herbàcies i, a la vegada, evita que des d'un camí es pugui accedir a l'interior. Esta feta de pedra viva i tapiot.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Paret que presenta un encadenat simple o doble en volada com a forma de finalitzar-Ia. Té la darrera filada que sobresurt per evitar que el bestiar caprí la pugui sobrepassar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Paret formada per grans pedres planeres col·locades en posició vertical.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La paret rasant és una paret de dimensió inferior al metre d'alçària sobre la qual es col·loca reixeta de filferro, independentment del tipus de coronament.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Paret formada per una acumulació provisional de pedres en forma d'un parament simple.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una màquina piconadora o piconadora), compactadora, aplanadora/esplanadora, afermadora, afetgegadora o corró és una màquina auto-propulsada (vehicle) que serveix per a pitjar i fer ferma una capa de terra, grava o material semblant.\nLes afetgegadores són indispensables en la construcció de carreteres. En la fase inicial d'afermar el sòl i en la fase d'acabament per a compactar i allisar la mescla de grava i quitrà que forma la superfície final de rodament per als vehicles automòbils. També s'utilitzen per a aplanar i compactar superfícies de tota mena, en la construcció d'edificis o complexos esportius.\"\nAbans de les compactadores autopropulsades algunes tasques d'aplanament i compactació es feien amb corrons de tracció animal. Un exemple típic de l'ús de corrons era en la construcció i manteniment d'eres per a batre els cereals segats. Amb l'arribada de les màquines de vapor aparegueren les primeres piconadores de vapor que encara eren freqüents als anys 50 del segle passat.\nLes afermadores actuals van propulsades per motors dièsel. Algunes actuen per simple gravetat, per acció del mateix pes. Altres disposen d'un sistema vibrador que permet incrementar la pressió de treball sobre el terreny sense haver d'augmentar el pes de la màquina.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Piera, Cortinas i Companyia (1893 - 1900) fou una empresa creada per l'explotació de pedreres i la construcció d'edificis i d'infraestructures. Va operar a partir de la producció de les seves pedreres de Montjuïc. L'empresa serà la base per a la constitució l'any 1900 de la companyia Foment d'Obres i Construccions S.A. que amb el temps es convertiria en una de les més importants empreses catalanes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La potolera és una petita edificació que es construïa vora les cases pairals a algunes zones de Catalunya. Era pensada per aixoplugar els captaires i vianants que passaven per la casa. És un derivat de pòtol, 'vagabund, miserable'.La potolera es construïa en un lloc discret de la finca, com a estructura independent o adossada a la pallissa. Se solia construir en un lloc assolellat perquè l'escalfés el sol. Tenia lloc perquè els que hi fessin estada poguessin jeure, escalfar-se i cuinar.Hom considerava que els habitants de les masies tenien l'obligació d'hostatjar la bona gent que ho demanés. A les cases riques, es temia que si incomplien amb aquesta obligació, Déu els podria castigar amb mala fortuna. Per tant, les potoleres servien per assegurar la benedicció de les cases on es construïen.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un pou amb capelleta és un clot excavat per arribar a la capa freàtica, amb un paretó que I'envolta (coll) i que es tanca amb una coberta de pedra en sec anomenada capelleta. Es sol situar en un repla muntanyó, a un coster marjat dedicat al conreu de I'olivera i sol estar construït de lloses calcàries.\nS'empra per captar aigua pel consum humà i animal.\nEn trobam un exemple a s'Hort Nou (Alaró, Mallorca).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Clot paredat amb un paretó que I'envolta (coll), excavat per arribar a la capa freàtica. La planta del pou és circular.\nSempra per la captació d'aigua per al consum humà i del ramat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un pou integrat en un marge és un clot excavat per arribar a la capa freàtica i integrat en el paredat d'un marge.\nS'utilitza per captar l'aigua pel consum humà i animal.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La prefabricació és un sistema de construcció basat en el disseny i producció de components i subsistemes elaborats en sèrie en una fàbrica fora de la seva ubicació final i que es porten a la seva posició definitiva per muntar l'edificació després d'una fase de muntatge simple, precisa i no laboriosa. Tal és així que, quan un edifici és prefabricat, les operacions en el terreny són essencialment de muntatge, i no d'elaboració. Una bona referència per conèixer el grau de prefabricació d'un edifici és la de valorar la quantitat de residus generats en l'obra; quanta major quantitat d'enderrocs i brutícia, menys índex de prefabricació presenta l'immoble.\nEl terme prefabricació segueix tenint una connotació despectiva, la qual cosa ja avançava el dissenyador i arquitecte autodidacta Jean Prouvé, quan deia que el que es qualifica com prefabricat acaba assimilant-se a edifici provisional. No obstant això, la prefabricació comporta, en la majoria dels casos, un augment de qualitat, reducció de deixalles, perfeccionament i seguretat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El projectista és un dels agents de l'edificació previstos en la Llei d'Ordenació de l'Edificació d'Espanya. És l'agent que per encàrrec del promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el projecte. Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que el complementin, altres tècnics de forma coordinada amb l'autor d'aquest. Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o altres documents tècnics, cada projectista assumirà la titularitat del seu projecte. Són obligacions del projectista:\n\na) Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional habilitant d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer, enginyer tècnic, segons correspongui i complint les condicions exigibles per a l'exercici de la professió.\nb) Redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i al que s'hagi establert en el contracte i lliurar, amb els visats que si és el cas fossin preceptius.\nc) Acordar, si escau, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La protecció contra incendis és el conjunt de mesures que es disposen en els edificis per a protegir-los contra l'acció del foc. Generalment, amb aquestes mesures es tracta d'aconseguir tres finalitats:\n\nSalvar vides humanes\nMinimitzar les pèrdues econòmiques produïdes pel foc.\nAconseguir que les activitats de l'edifici puguin reprendre en el termini de temps més curt possible.La salvació de vides humanes sol ser l'únic fi de la normativa dels diversos estats i els altres dos els imposen les companyies d'assegurances rebaixant les pòlisses com més apropiats siguin els mitjans.\nLes mesures fonamentals contra incendis es poden classificar en dos tipus:\n\nMesures passives: Es tracta de les mesures que afecten el projecte o la construcció de l'edifici, en primer lloc facilitant l'evacuació dels usuaris presents en cas d'incendi, mitjançant camins (passadissos i escales) de suficient amplitud, i en segon lloc retardant i confinant l'acció del foc perquè no s'estengui molt de pressa o es pari abans d'envair altres zones.Mesures actives: Fonamentalment manifestes en les instal·lacions d'extinció d'incendis.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La putzolana és una roca silícia d'origen volcànic a partir de la qual s'obtenia tradicionalment el ciment. La història del seu ús va des de l'antiga Roma fins a la invenció del ciment Portland al segle xix. Avui dia el ciment putzolànic es considera un material de construcció ecològic.\nLa definició àmplia de putzolana no s'ocupa de l'origen del material, només de la seva capacitat de reaccionar amb hidòxid de calci i aigua. La quantificació d'aquesta capacitat està compresa dins del terme activitat putzolànica.La pozzolana és un material similar però en aquest cas només d'origen volcànic", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les ratlles o ratlletes són elements relacionats amb les vies de comunicació o camins de pedra seca. Les ratlles són fileres de pedres allargades que sobresurten un poc sobre la resta de paviment. Estan col·locades un poc embiaixades i a trams més o manco regulars i tenen la funció de desviar l'aigua del camí.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La retroexcavadora (també dita retrocarregadora, excavadora carregadora, excavadora mixta, carregadora mixta o pala mixta) (backhoe, en anglès) és una màquina de construcció utilitzada per a realitzar treballs d'excavació. És una variant de l'excavadora i no ha de ser-hi confosa.\nEs destria de l'excavadora pel fet que disposa d'una pala addicional en la part frontal, a més del cassó o cullera per a excavar en l'extrem d'un braç articulat muntat en la seva part posterior.\nLa retroexcavadora s'utilitza habitualment en obres per al moviment de terres, per a realitzar rampes en solars o per obrir rases destinades al pas de canonades, cables, drenatges, etc, així com per a preparar el terreny o calçada on s'assenten els fonaments dels edificis.\nEl xassís pot anar muntat sobre cadenes o bé sobre pneumàtics. En aquest darrer cas estan proveïdes de gats hidràulics per a fixar la màquina al sòl.\nLa retroexcavadora, a diferència de l'excavadora frontal, incideix sobre el terreny excavant de dalt cap avall, i del front cap a la pròpia màquina; d'aquí el seu nom. És utilitzada per a treballar el moviment de terres a nivell inferior a pla de suport, o una mica superior a aquest.\nLa persona que maneja la retroexcavadora ha de tenir un entrenament previ per a usar aquesta màquina de manera adequada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una sauna és un bany de vapor a altes temperatures, que oscil·len entre els 70 °C centígrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 °C o 90 °C (en saunes seques).Té lloc en recintes petits generalment de fusta, i proporciona als seus usuaris efectes beneficiosos per l'organisme a través de l'eliminació de toxines gràcies a la sudoració. Per aquesta raó és utilitzada per a fins higiènics iterapèutics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El sòl és la superfície inferior d'una habitació o d'un vehicle. Els sòls varien des de la pols o terra que hi pot haver una cova fins a superfícies de moltes capes fetes amb tecnologia moderna. Els sòls poden ser de pedra, fusta, bambú, metall o qualsevol altre material que pugui suportar la càrrega esperada.Els sòls solen consistir en un subsòl per a suport i un revestiment de sòl utilitzat per donar una bona superfície de caminada. En els edificis moderns, el subsòl sovint té cablejat elèctric, fontaneria i altres serveis integrats. Com que els pisos han de satisfer moltes necessitats, algunes d'elles essencials per a la seguretat, els pisos es construeixen amb estrictes codis de construcció en algunes regions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un tac o soquet és un component utilitzat per assegurar un cargol en un element estructural com poden ser una paret, un plafó, un moble, etc.. Hi ha diverses menes de tacs, cadascun amb un ús específic.\nEl material del tac varia segons el seu ús, n'hi ha de plàstic i de metall.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El tancament d'un edifici són el conjunt d'elements físics que separen l'entorn condicionat i no condicionat d'un edifici incloent la resistència a l'aire, l'aigua, la calor, la llum, i el soroll de transferència.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La tàpia és una antiga tècnica de construcció de murs amb terra argilosa, abocada en un motlle o encofrat i compactada a cops mitjançant un picó. L'encofrat sol ser de fusta, encara que també pot ser d'altres materials. En el procés, es van posant dues fustes paral·leles, anomenades tapieres, entre les quals s'aboca terra en tongades de 10 o 15 cm, i és compactada mitjançant piconat. Posteriorment, es mou l'encofrat a una altra posició per seguir amb el mur. La terra compactada es desseca al sol, i una vegada que la tàpia queda aixecada, les portes i finestres s'obren a cisell.Antigament, s'havia usat molt en construccions rurals, per la seva economia, amb gruixos d'uns tres pams per a parets de cases i d'uns dos pams per a tanques de patis i corrals. Al fang, sovint, s'hi afegia una beurada de calç per millorar-ne la resistència (tàpia reial) i, modernament, s'ha emprat tàpia amb un afegit de ciment pòrtland. Entre les seves propietats, hi ha la gran inèrcia tèrmica que té, o sigui, la tendència a mantenir una temperatura constant a l'interior a causa del temps que triga a escalfar-se i refredar-se la gran massa d'una paret tan gruixuda. Entre els seus inconvenients, hi ha la seva poca resistència a la humitat i la pluja, que desfà el fang, i que obliga a protegir la tàpia amb arrebossats, altres revestiments o teulades que requereixen un manteniment periòdic i que fa que les construccions de tàpia durin molt poc si s'abandonen. Aquesta poca resistència a la humitat fa que aquest material sigui propi de llocs relativament secs, com els de clima mediterrani o els del nord d'Àfrica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Tauler de densitat mitjana o DM és un aglomerat elaborat amb fibres de fusta (que prèviament s'han netejat i desfibrat) aglutinades amb resines sintètiques mitjançant forta pressió i calor, en sec, fins a obtenir una densitat mitjana. També se l'anomena MDF (les sigles de medium-density fibreboard ).Presenta una estructura uniforme i homogènia i una textura fina que dona a les cares i cantells tinguin un acabat perfecte. Es treballa pràcticament igual que la fusta massissa, es pot fresar i tallar sense esllenegar-se com els taulers de fibre a baixa densitat. L'estabilitat dimensional, al contrari que la fusta massissa, és òptima, però el seu pes és molt elevat. Constitueix una base excel·lent per aplacar una capa decorativa de fusta, de fòrmica així com per a lacar, pintar o vernissar. S'encola (amb cola blanca) fàcilment. Sol ser de color marró mitjà-fosc. És un tauler de baix cost econòmic.\nS'utilitza per a tota mena de mobles (funcionals o artístics) en què el pes no suposi cap problema o com a base per a parquet laminat en aquest cas sobretot en la qualitat HDF. Excel·lent com tapes de taules i bancs de treball. No és apte per a exterior ni condicions humides. Hi ha plaques de DM que porten un tractament antihumitat (hidròfug).\nBàsicament es fa servir en la indústria del moble (en ebenisteria per als fons d'armaris i calaixos pel fet que són molt barats i no es podreixen ni corquen), la construcció i indústries afins, però també s'utilitza per fer talles i escultures enganxant diversos taulers fins a aconseguir el gruix adequat, com a suport o llenç de pintura aplicant una imprimació adequada de la seva superfície, de base per a maquetes, i com darrere de portafotos, pòsters i trencaclosques.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Tegula et imbrex és un sistema de cobertura freqüent als edificis de l'antiga Grècia i Roma. Consisteix en una primera capa, damunt la infraestructura de fusta, de tegula, una mena de teula plana rectangular, els junts de les quals es cobreixen d'imbrex, un teula rodona que s'assembla a la teula romana. Un sistema semblant es fa servir a la Xina, on la tegula és lleugerment còncau.\nA la fi de l'era romana, a Gal·lia es va abandonar la fabricació de les tegulae, la fabricació de les quals feia menester de molta precisió per obtenir-ne que encaixaven bé, i es va construir teulats amb només imbrex o teules romanes, que s'alternaven amb files concaves i convexes. Aquesta tècnica continua fins a l'actualitat a tota la conca mediterrània.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un tetràpode és una estructura formada per quatre eixos, a manera de tetraedre estilitzat, que, donada la seva capacitat d'intricat amb figures anàlogues i a la seva estabilitat geomètrica, ja que sempre reposa sobre tres peus en un equilibri molt estable, ha estat emprat en obres civils (particularment en la construcció d'esculleres) i militars (per bloquejar el pas de tropes o civils, de vegades reforçat amb filferro espinós).\nLes esculleres realitzades amb tetràpodes es caracteritzen per una gran capacitat per absorbir l'impacte de les onades, pel fet que formen una estructura de gran rugositat i porositat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El terme tirant, en arquitectura, indica un element estructural, sovint de metall, útil per a contrastar les forces laterals que empenyen, degudes al pes, per exemple, d'una cobertura. Es retroba sovint en associació amb arcs o voltes Del punt de vista estructural és dit tirant un element que treballa, com s'intueix del terme, a tracció simple, a diferència del puntó (? it. puntone) que en canvi treballa a compressió simple.\n\nEl tirant és també un element constitutiu de la capriata (cadena) o de les estructures reticulars, en què el tirant és dit també biela tibada o asta tibada. Tirant i puntó (? it. puntone), elements components de les bigues reticular isostàtiques, representen l'element acabat més simple: element asta o biela. Un tal element és a la base del strut and tie method (forma del puntó i tirant), utilitzat per a l'estudi de les D regions, basant-se en l'analogia del traliccio equivalent.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un toll o bassal és un petita acumulació de líquid, generalment d'aigua de pluja, continguda sobre una superfície. Es pot formar ja sigui per acumulació de líquid que convergeix cap una depressió del sòl prou impermeable, que fa de contenidor, o sortint des de l'interior cap a la superfície. De vegades el líquid que forma el toll es pot mantenir en la seva posició, directament sobre una superfície plana, sense necessitat de que hi hagi una depressió, simplement per la tensió superficial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Es denomina topadora o Dozer una màquina utilitzada principalment en construcció i mineria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les torres de perforació són utilitzades per realitzar perforacions d'entre 800 i 6.000 metres de profunditat en el sòl tant de pous de gas, aigua o petroli, com així també pous d'exploració per analitzar la geologia i buscar nous jaciments petrolífers. Fins i tot s'utilitzen per realitzar perforacions de prospecció o explotació en mineria quan la profunditat del jaciment supera els 1.500 m sota el nivell de terreny. Quan les perforacions es realitzen al mar aquestes torres estan muntades sobre barcasses amb potes o vaixells amb control actiu de la seva posició respecte del fons del mar i es denominen plataformes petrolieres.\n\nPer perforar el pou:\n\nLa broca de perforació, empesa pel pes de l'enfilall i les brides sobre ella, pressiona contra el terra.\nEs bomba de fang de perforació ( «mud») dins el broc de perforació, que retorna per l'exterior d'aquest, permetent la refrigeració i lubricació de la broca al mateix temps que ajuda a elevar la roca molta.\nEl material que resulta de la perforació és empès a la superfície per al fang de perforació, que després de ser filtrat d'impureses i runes és rebombat al pou. Resulta molt important vigilar possibles anormalitats en el fluid de retorn, per evitar cops d'ariet, produïts quan la pressió sobre la broca augmenta o disminueix bruscament.\nLa línia o enfilall de perforació s'allarga gradualment incorporant cada 10 m un nou tram de broc a la superfície. Les unions entre segments presenten des de dos juntes per canelles de menor diàmetre, fins a quatre a la gent gran.Tot el procés es basa en una torre de perforació que conté tot l'equipament necessari per bombar el fluid de perforació, baixar i elevar la línia, controlar les pressions sota terra. extreure les roques del fluid, i generar in situ l'energia necessària per a l'operació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La tragella, en agricultura, és un instrument que serveix per passar d'una part a una altra la terra amb facilitat quan es vol aplanar o igualar algun terreny.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.Els arquitectes del modernisme van ser molt proclius en l'ús de les rajoles ceràmiques, però Antoni Gaudí va proposar uns sistemes fins aleshores inèdits. Josep Maria Jujol i Gibert va ser l'encarregat d'aplicar-les i qui li va donar la personalitat característica.\nUtilitzava peces de rebuig de la fàbrica Pujol i Bausis, emplaçada a Esplugues de Llobregat, i també trossos de plats i tasses de cafè de pisa blanca d'altres manufactures d'Espanya. També va utilitzar rajoles de ceràmica i el mosaic amb la tècnica de l'opus tessellatum.\nPer tal d'aconseguir cromatisme, es va decidir a utilitzar ceràmica esmaltada que ofereix colors vius i aprofita la superfície llisa i polida i alhora la superfície tridimensional de la seva arquitectura per causar el màxim efecte de brillantor a l'incidir-hi la llum.\nLa tècnica va ser utilitzada per primera vegada per al picador de l'entrada de la finca Güell de l'avinguda de Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convertí en necessitat trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres.\nEn trossejar les rajoles que ja tenien la seva pròpia decoració i fer una nova composició sense res a veure amb els dibuixos de les peces senceres i que a més a més barreja amb fragments de diferents peces, s'aconsegueix efectes visuals peculiars i distintius de la tècnica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un urinari o orinador és un aparell utilitzat per orinar, generalment situat en banys públics masculins. Solen ser de porcellana, fosa o acer. N'hi ha amb diferents formes: rodons, ovalats, rectangulars, suspesos del mur o recolzats a terra.\n\nL'urinari es diferencia de l'inodor en el fet que està dissenyat només per a orinar, és a dir, per abocar únicament excrements líquids. De la mateixa manera que els vàters, la majoria té una descàrrega d'aigua, que pot ser automàtica per mitjà de sensor o electrovàlvules, o manual amb un polsador. Poden contenir desinfectants amb desodoritzant per evitar olors desagradables i mantenir la higiene.\nSón dispositius que generalment consumeixen una gran quantitat d'aigua, entre d'altres a causa de la manca de consciència o descuit dels que el fan servir, per això se'ls hi poden incorporar elements manuals o automàtics que possibiliten un ús racional de l'aigua. Fins i tot hi ha models que per funcionar no utilitzen gaire aigua, ja que fan servir en la descàrrega un dipòsit que conté un gel de baixa densitat, que al moment de passar l'orina, activa una mena de trampa o barrera de manera automàtica, que només consumeix mig litre d'aigua un parell de vegades al dia amb l'únic objectiu de retirar l'orina o altres substàncies que poguessin quedar adherits a la superfície de l'urinari.\nVers 1870 es va començar a equipar les ciutats d'urinaris públics, per tal promoure la higiene i evitar que els homes continuïn pol·luint angles foscs no apropiats. A l'època on l'homosexualitat només es podia viure en clandestinitat, aquest equipament va evolucionar vers un lloc de trobada. S'hi havia sempre d'actuar amb la màxima prudència i amb molta por. «Era un calvari per aquells que eren catòlics practicants o que estaven convençuts que eren uns malalts». Durant la dictadura franquista els urinaris eren llocs predilectes de la policia per a caçar homosexuals. Fora de la península Ibèrica, uns dels urinaris més famosos va ser el de la plaça Spielbudenplatz a Sankt Pauli (Hamburg) al qual la policia urbana havia instal·lat un mirall translúcid darrere del qual havia un lloc d'observació. El 1980, l'activista gai Corny Littmann va trencar el mirall i descobrir el post d'observació. Un escàndol va esclatar quan va palesar que la policia tenia set posts més, des dels quals va observar els gais des del 1964, amb complicitat del govern socialdemòcrata de la ciutat estat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un vàter és un servei sanitari, concretament un tipus de receptacle (recipient), que desplaça per mitjà de l'aigua cap al clavegueram o un pou negre els excrements, orins i altres residus humans. Hi ha tipus de vàters on es pot seure i altres en què noPodem trobar freqüentment vàters on no es pot seure a països com la Xina i el Japó i també són fàcils de trobar uns de coneguts com a plaques turques a països europeus com França o Itàlia, on en comptes de seure cal fer les necessitats a la gatzoneta o dempeus.\nEl tipus de vàter on es pot seure sol comptar amb una tapa seient unida a la tassa (l'esmentat receptacle), mitjançant frontisses, coberta quasi sempre amb una segona tapa que cobreix l'espai central buit ovaloide del seient ocupat pel paner en seure, ja que de vegades es prescindeix de la segona tapa, sobretot en banys públics d'uns quants països.\nAl Japó és habitual que el seient del vàter, a més de la segona tapa que el cobreix quan està abaixada, tingui algun sortidor d'aigua orientable amb funció de bidet i altres prestacions, també seleccionables des d'un comandament de botons, com escalfar o netejar el seient. Vegeu Vàters al Japó.\nRespecte als vàters en què es pot seure i que estan connectats a una xarxa de clavegueram, a grans trets hi ha tres menes de vàter des del punt de vista de l'arrossegament de les deposicions cap al desguàs: el típic vàter que simplement té el recipient del sifó d'aigua tancada en una posició central o cap al final del fons de la tassa (vegeu-lo, per exemple, al començament del vídeo de l'apartat que conté enllaços a webs); un tipus de vàter com una variant d'aquest darrer però amb el receptacle d'aigua a l'altre extrem de la tassa en què la resta del fons és un altre receptacle còncau quasi pla que conté una mica d'aigua i recull les deposicions fins que s'estira la cadena per netejar-lo; i el tercer tipus té la sortida de les deposicions en la posició del primer tipus de vàter, cap al final, i amb una forma més d'orifici estret, però l'aigua assoleix un nivell que pot arribar a ser de mitja tassa i es recupera després de la descàrrega de l'aigua i les deposicions en forma de remolí. Aquest tipus d'inodor, que a diferència dels dos anteriors no és de tècnica d'arrossegament sinó sifònica pel que fa al sistema de descàrrega quan es neteja (vegeu el vídeo de les referències), és freqüent a països americans com els Estats Units i és com el del vàter de la fotografia d'aquesta mateixa entrada de la Viquipèdia. A Espanya va existir-ne almenys un model: el vàter de cisterna baixa de la col·lecció Lorentina de la marca Roca, dels anys 60 - 70, però els vàters d'aquest tipus van bandejar-se perquè consumien massa aigua (fins a 14 litres per descàrrega) i s'embussaven molt. El segon model de vàter presentat correspon a vàters de fa dècades freqüents a països com Alemanya o Àustria. Els tres tipus d'inodor descrits tenen correspondència amb la tipologia de vàters que, com a curiositat, va establir el filòsof Slavoj Žižek, d'acord amb la seva ideologia del vàter. Hi hauria almenys un altre tipus de vàter que seria una barreja del primer i el segon tipus, ja que té el receptacle d'aigua en la posició inicial de la tassa però la resta de la tassa hi fa pendent en comptes de tenir un segon receptacle de poca aigua com a fons quasi horitzontal de la resta de la tassa; en són exemples molts vàters espanyols entre els anys 40 i 60. En aquest sentit, també existeix un tipus de vàter com aquest darrer però que té el receptacle d'aigua del sifò a la part posterior, encara que la resta de la tassa sigui menys inclinada i més plana com en el vàter presentat de tipus alemany, de fet com si haguéssim fet un gir de 180 graus del darrer tipus de vàter espanyol presentat dels anys 40 - 60 des del seu eix central de la tassa.\nFinalment, també hi ha vàters amb sistemes diferents com els automàtics autonetejables d'alguns espais públics, els de les casetes Poly Klyn, els vàters secs en general, els dels avions, trens, autocars, caravanes, creuers i altres vaixells, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Existeixen tres tipus de vàters al Japó. El més antic és similar a una placa turca, i encara és habitual en serveis públics.\nDesprés de la Segona Guerra Mundial, es van fer comuns els vàters amb cisterna de tipus occidental. Els més moderns són ara els vàters amb bidet incorporat, que, a data de 2004, estan presents en més de la meitat dels habitatges japonesos i són encara més populars en hotels. Al Japó aquests bidets se solen anomenar Washlets (ウォシュレット, Washlets?), un nom comercial de l'empresa TOTO, i inclouen moltes funcionalitats avançades que rarament es veuen fora del Japó.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El vehicle de trabuc, bolquet o autotrabuc (conegut habitualment com a “dúmper”, tot i que aquest nom s'aplica també a vehicles diferents) és un vehicle de quatre rodes utilitzat en la construcció destinat al transport de materials a granel dins de les obres, i consta d'una tremuja, bolquet, o caixa basculant, per a la seva descàrrega, bé cap a davant o lateralment, mitjançant gravetat o de forma hidràulica. A més té un tracció davantera o de doble eix, amb rodes posteriors direccionals.\nEs distingeix substancialment del camió bolcador o dumper truck per la seva configuració: el \"vehicle de trabuc\" autopropulsat generalment té el contenidor de càrrega en la part frontal davant del conductor, mentre que el camió bolcador el té a la part posterior, darrere de la cabina del conductor. Com el lloc de conducció està situat darrere del bolquet, sobre les rodes del darrere, es fa necessari posar de forma adequada la càrrega, per permetre la visibilitat. En molts casos, la direcció del seient del conductor es pot invertir i el vehicle disposa d'un segon joc de comanaments, per tal que es pugui conduir a la mateixa velocitat tant endavant com endarrere.L'arrencada del motor, normalment es realitza per mitjà d'una maneta, (però darrerament s'estan donant més casos amb motor elèctric) segons la seva capacitat de càrrega. Té de quatre velocitats, dos per cada sentit, accionats per un inversor de marxa, i s'ha de prohibir excedir de 20 km/h tant dins com fora de l'obra (recollida de materials). Al costat de la maneta d'arrencada hi ha un ganxo, que permet l'arrossegament de remolcs. Compta amb llums i altres dispositius que prescriu el codi de circulació espanyol, pel que el seu ús es prescriu a la zona de l'obra, i caldrà per al seu transport per una carretera, autovia i/o autopista un camió grua o camió de suficient mida perquè es realitzi de manera segura, tot i que també hi ha dúmpers matriculats que poden circular per la via pública. De tota manera, per l'ús d'aquesta màquina en l'obra cal tenir el permís de conduir tipus B, i que la mateixa màquina tingui altres elements necessaris que permetin una circulació més segura.\nQuan la descàrrega es fa per gravetat (no hidràulicament), la disposició de la caixa és tal que quan està buida la posició elevada és estable mentre que quan està plena la posició estable és la baixa. Aleshores, per buidar només cal deixar anar la caixa (amb un pedal als peus del conductor) per que es tombi pel pes de la càrrega i un cop buida es pot tornar a posar a lloc amb la mà.Per reduir els accidents, es poden adaptar diferents components al dúmper:\n\nPòrtic de seguretat, que disposarà de cinturó de seguretat i dispositius de subjecció. La resistència del pòrtic a la deformació ia la compressió haurà de ser com a mínim del pes del vehicle.\nEls vehicles mal compensats, hauran de portar un llast o contrapès a la zona desequilibrat, per incrementar l'estabilitat carregat.\nL'evacuació de fums del motor haurà d'estar en la part dreta del conductor, sota el xassís.\nElevar el costat més pròxim al conductor, per millorar la visibilitat.\nCol·locar una arrencada elèctrica, l'enganxament encastat, botzina, miralls retrovisors, sistema d'il·luminació, etc.S'ha de prohibir l'ús del dúmper en rampes de més del 20% en terrenys humits i de més del 30% en terrenys secs, i es recomana que la pujada de rampes amb càrrega es realitzi marxa enrere (i posseirà un element sonor que avisi a possibles treballadors propers que s'està realitzant una operació amb maquin��ria en marxa enrere), evitant la pèrdua de càrrega, la bolcada, i la pèrdua d'estabilitat. Si s'estaciona en una rampa, caldrà apagar el motor, i accionar el fre de mà. Les rampes han de tenir 70 centímetres lliures fins a l'extrem de les mateixes. El bolquet està prohibit a les autopistes o autovies i per ciutat cal anar sempre amb cinturó de seguretat.\nEls primers dúmpers tenien una càrrega útil de prop d'una tona i eren de tracció a 2 rodes, la conducció sobre l'eix davanter, i la direcció a les rodes del darrere. Com que la caixa queda sobre l'eix davanter, el pes de la càrrega ajuda a millorar l'adherència dels neumàtics cosa que ajuda a pujar rampes importants, però també fa que en anar tot el pes sobre un sol eix les rodes d'aquest eix hagin de ser més grans. El motor dièsel monocilíndric (de vegades feta per Lister) va ser iniciat amb caixa de canvis manual. El volant fa girar les rodes del darrere, no davant. Funcionant amb poca electrònica i amb poca hidràulica, poc pot anar malament en aquesta màquina.\nEls dúmpers moderns tenen càrregues útils de fins a 10 tones i en general es dirigeixen mitjançant l'articulació al centre del xassís (direcció de pivot). Tenen motors de diversos cilindres dièsel, turbo, alguns arrencada elèctrica i tenen el sistema hidràulic d'inclinació i direcció i són més cars de fabricar i operar. Alguns dúmpers incorporen una cabina amb forma d'A, es coneix com a marc ROPS (Roll-Over Protection), es pot muntar sobre el seient per protegir el conductor si el dúmper es dona la volta. Alguns bolquets tenen FOPS (protecció contra objectes caient) també. Els canvis d'elevació estan disponibles per a la descàrrega sobre el nivell del sòl. En la dècada de 1990 van sortir els dúmpers amb caixes giratòries, que podien ser rotats per inclinar cap a un costat, es va fer popular, especialment per als que treballen en llocs estrets, com ara obres vials.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una volandera o dineret és un element de muntatge amb forma de disc prim amb un forat normalment al centre (corona circular). Normalment s'utilitza per a suportar una càrrega de fixació. Entre altres usos poden tenir el d'espaiador, de molla o ressort, dispositiu indicador de precàrrega i com a dispositiu d'assegurança.Les volanderes normalment són de metall o de plàstic. Els cargols amb caps d'alta qualitat requereixen volanderes d'algun metall dur per prevenir la pèrdua de precàrrega una vegada s'ha aplicat el parell de serratge. Els segells d'hule o fibra usats en tapes i juntes per a evitar la fuita de líquids (aigua, oli, etc.) De vegades són de la mateixa manera que una volandera però la seva funció és diferent. Les volanderes també són importants per a prevenir la corrosió galvànica, específicament isolant els caragols de metall de superfícies d'alumini.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un vàter portàtil, sanitari portàtil o bany portàtil és un vàter que s'instal·la de manera puntual en un espai públic obert, amb motiu d'algun esdeveniment temporal, com ara un concert, la construcció d'un edifici, una festa popular, etc. Els vàters portàtils estan construïts en plàstic tractat i es lloguen per mòduls; poden ser de diferents tipus: lavabos químics, lavabos portàtils bàsics, lavabos adaptats, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Xapa diamantada també coneguda com a xapa estriada o acer diamantat és un tipus de planxa metàl·lica generalment prefabricada la qual posseeix un patró regular de \"diamants\" o línies en relleu que permeten una millor subjecció evitant així el risc de lliscament s. Sol ser fabricada en acer o alumini. Són àmpliament utilitzades per a fabricar una escala o una passarel·la industrial, igual que per a construir sòls en instal·lacions mineres. També són utilitzades en l'interior d'una ambulància i en els laterals dels camions de bombers. A més a més pot ser utilitzada de forma merament decorativa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) és una organització amb personalitat jurídica pròpia creada per impuls de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Generalitat de Catalunya i la Unesco, creada l'any 1987, per promoure la investigació dels mètodes numèrics i la seva aplicació per a la solució de problemes científics i tecnològics de l'enginyeria civil, ambiental, mecànica, aeronàutica i naval.El CIMNE és un centre autònom de recerca dedicat a impulsar els avenços en el desenvolupament i l'aplicació de mètodes numèrics i tècniques de càlcul per ordinador per tal de solucionar problemes d'enginyeria en un context internacional. La missió fonamental del CIMNE és promoure el desenvolupament, les aplicacions i la difusió dels mètodes numèrics per a la solució de problemes d'enginyeria i ciències aplicades.La seu central del CIMNE es troba en un dels edificis del Campus Nord de la UPC, al cor del conjunt d'edificis de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona.\nEl CIMNE també disposa d'una seu a la ciutat de Terrassa i altres instal·lacions al Campus de Castelldefels de la UPC ubicat dins el Parc Mediterrani de la Tecnologia. El CIMNE també té 17 petites seus a països com Cuba, l'Argentina, Colòmbia i Veneçuela, entre d'altres.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) és una escola d'ensenyament Superior de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix titulacions de Grau, Màster i Doctorat en l'àmbit de la Telecomunicació i l'Aeronàutica.L'11 de novembre de 2010 l'escola va canviar el seu nom d'Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC) per la nova nomenclatura per tal d'adequar-se a la nova legislació i recollir explícitament els seus àmbits d'activitat.L'EETAC ha estat guardonada en dues ocasions amb el Premi Vicens Vives (1996 i 2004) i també ha rebut el Premi Flyer. L'any 2006 l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) li ha atorgat dues distincions de qualitat a la docència.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), també coneguda amb el nom de Telecom BCN, és un centre universitari públic de la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelonatech) creat l'any 1971. Compta amb una àmplia experiència docent de més de 40 anys i amb el reconeixement de la qualitat dels seus estudis, professorat i titulats per les empreses del sector i de la societat, tant a nivell nacional com internacional.\nL'escola es troba al Campus Nord de Barcelona. Amb transport públic s'hi pot arribar amb diverses línies d'autobús o amb la Línia 3 del Metro baixant a les estacions de Palau Reial o Zona Universitària.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) és un centre universitari integrat a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria industrial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Escola de Camins es va crear l'any 1973 per una sèrie d'enginyers de camins i empreses catalanes, constituent-se en un patronat presidit per Victoriano Muñoz Oms.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. Va ser el primer vaixell a tenir doble buc. El buc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m³ mentre que el buc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el buc interior i l'exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la respiració i il·luminació i un tanc d'hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L'Ictíneo I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulació de quatre homes.\nLa immersió s'aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotació de l'enginy. L'Ictíneo I estava equipat amb un seguit d'eines específiques per a la pesca del corall, ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submarí tingué lloc el setembre de 1884 al port de Barcelona i el seu codi de registre era 164988DHRA\nLes primeres proves de l'Ictíneo van ser en privat, durant tot l'estiu, però la prova pública i per tant el primer viatge del primer submarí d'en Monturiol, tingué lloc el 1859 al port de Barcelona, davant d'un públic expectant. L'Ictíneo, el primer submarí civil amb finalitats no bèl·liques sinó d'exploració i recol·lecció, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a diferència dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necessària. La primera immersió va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.\nL'èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant això, no obtingué cap mena de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escrigué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Ictíneo II fou el segon submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol (l'anterior va ser l'Ictíneo I). Fou el primer submarí propulsat a vapor el 2 d'octubre de 1864. Feia 14 metres de llargada, 2 metres d'amplada per 3 de profunditat i tenia un volum de 29 m³. Fou construït amb fusta d'olivera i reforços de roure i una capa de 2 mil·límetres de coure. A la part superior tenia una coberta d'1,3 metres d'ample amb tres ulls de bou amb vidres de 10 cm de gruix i 20 cm de diàmetre. Des de la torreta es controlava el timó mitjançant un engranatge de cargol sense fi.\nQuatre compartiments estancs de 8 m³ situats simètricament a banda i banda garantien la flotabilitat del submarí quan aquests estaven buits. Aquests compartiments podien ser inundats a voluntat per tal de submergir-se. Emergir a la superfície s'aconseguia injectant aire als compartiments amb una bomba. Un pes que es desplaçava longitudinalment a través d'un rail permetia mantenir l'horitzontalitat durant la navegació submarina. Aquest mecanisme era controlat pel timoner. El submarí tenia un mecanisme d'escapatòria que permetia deixar anar llast i emergir a la superfície en cas d'emergència.La invenció més important de Monturiol, però, fou el motor anaeròbic de l'Ictíneo II conjuntament amb la solució del problema de renovació de l'oxigen en un contenidor hermètic. El motor utilitzava un compost químic de manganès, peròxid, zinc i clorat de potassi que reaccionava generant la temperatura necessària per a la producció de vapor i produïa un gas, oxigen, el qual era recollit en tancs i posteriorment utilitzat per a la respiració de la tripulació i per a la il·luminació interior.Per causa de problemes financers, l'Ictíneo II fou venut com a ferralla l'any 1868. Una rèplica del mateix es podia veure al port de Barcelona. Aquesta rèplica va ser retirada l'any 2010 degut al seu deteriorament, sense saber si serà restaurada i reubicada.\nCap altre submarí utilitzà un sistema de propulsió anaeròbica fins al 1940, quan l'armada alemanya provà un sistema utilitzant els mateixos principis, la turbina Walter, en el submarí experimental V-80 i posteriorment en els submarins navals U-791. El problema de la propulsió anaeròbica fou finalment resolt amb la invenció del primer submarí nuclear, el USS Nautilus.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Ictineu 3 és un submarí civil, per a ús científic i tècnic, de disseny i construcció catalans, inspirat en els submarins Ictíneo I i Ictíneo II creats per l'emprenedor figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol en la segona meitat del segle xix. Opera sota bandera francesa amb el número de registre MA-933181.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Argos va ser un reactor nuclear experimental per a fins d'investigació i docència d'enginyers. Construït entre els anys 1960 i 1962, s'ubicava al pavelló C de l'edifici de l'ETSEIB, a Barcelona, i es va posar en marxa per primer cop l'any 1963.El reactor va estar en funcionament fins a l'any 1977 quan la Universitat Politècnica de Catalunya va decidir iniciar-ne el procés de desmantellament i clausura, després d'haver format 500 estudiants. Això es va deure a que la Llei de l'Energia Nuclear de l'any 1968 no preveia un règim específic per les instal·lacions nuclears d'investigació i l'Argos no complia amb els requisits.Aprofitant l'inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992, es va procedir a retirar el combustible del reactor. Un parell d'anys més tard, el 1994, es va presentar el projecte de desmantellament, desenvolupat per la UPC, i el 1996 es va rebre l'autorització per dur-lo a terme. Les obres de desmantellament es van iniciar l'any 2001 i l'abril del 2002 es van acabar. La sol·licitud de clausura es va atorgar pel Ministeri d'Economia d'Espanya el 23 de desembre de l'any 2003.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria militar és la branca de l'enginyeria que dona suport a les activitats de combat i logística de les forces armades mitjançant un sistema MCP (Mobilitat, Contramobilitat i Protecció) amb tres tasques principals: l'enginyeria de combat o suport d'enginyer tàctic al camp de batalla, el suport estratègic mitjançant l'execució d'obres i serveis necessaris a les zones de comunicacions, i el suport auxiliar.\nEls enginyers s'encarreguen de la construcció d'aeròdroms i dipòsits, la millora dels ports i les comunicacions per carretera i ferrocarril, inclosa la construcció de ponts i passarel·les i l'emmagatzematge i distribució de combustibles, el subministrament i distribució de mapes i l'eliminació de bombes i sense explotar. Augmenten el poder defensiu per mitjà de construccions o millorament d'estructures de defensa i l'estesa de camps minats. A més de les seves missions clàssiques de suport en situacions de combat a la guerra, en èpoques de pau col·labora en la solució de problemes d'infraestructura ordinària. En l'àmbit d'una unitat/cos, és aquella que té com a missions facilitar el moviment de les forces pròpies i impedir o dificultar el de l'enemic. Les tasques d'un soldat d'enginyers inclouen la construcció de camins i ponts, estesa de camps de mines o la detecció i neteja d'obstacles. En alguns exèrcits també és responsabilitat dels enginyers les comunicacions tàctiques de les seves unitats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Acadèmia de l'Arma d'Enginyers és una institució de formació militar de l'exèrcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid). Va ser fundada en 1803 a Alcalá de Henares, i la seva seu ha estat situada en diferents ciutats, com Segòvia, Madrid, Guadalajara o Burgos, fins que va ser traslladada en 1986 a la seva actual ubicació.\nLa seva seu actual es troba en la carretera M-618, que enllaça Hoyo de Manzanares amb Colmenar Viejo, a la zona nord de la Comunitat de Madrid. L'aquarterament, situat dins d'un perímetre barrat d'uns 4.650 m al Parc Natural de la Conca Alta del Manzanares, té una superfície aproximada de 84 Ha i limita al nord i a l'est amb el camp de tir i maniobres de El Palancar, i al sud i a l'oest amb diversos terrenys de propietat pública i privada. El seu lema Nunc Minerva, postea Palas significa: \"Primer la saviesa, després la guerra\".", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit és una institució de formació militar de l'Exèrcit espanyol amb una àmplia tradició tecnològica i científica que va romandre a Guadalajara des de 1833 fins al seu trasllat a Segòvia en 1932 com a part de la seva fusió amb l'Acadèmia d'Artillers.\n\nLa seu de l'Acadèmia d'Enginyers a Guadalajara va estar situada al palau de Montesclaros, a l'oest de la ciutat, fins que en 1924 va ser destruït per un incendi fortuït que va acabar amb part de les seves dependències i amb una important col·lecció de models, documents, llibres i obres d'art. Des de llavors, i fins al seu trasllat definitiu, va continuar les seves activitats als edificis annexos al palau que avui constitueixen l'Arxiu General Militar de Guadalajara i al palau d'Antonio de Mendoza.\nA les aules de l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara van completar la seva formació 115 promocions, integrades per un total de 2.213 oficials enginyers, alguns d'ells màxims responsables del naixement i desenvolupament de l'Aeronàutica Militar Espanyola. Per les seves aules van passar, com a professors o alumnes, importants personatges, uns per la seva trajectòria castrense, uns altres per la seva aportació a l'avanç de l'enginyeria i la tècnica, com Mariano Barberán y Tros de Ilarduya, Eduardo Barrón, José Cubillo Fluiters, Alejandro Goicoechea Omar, Emilio Herrera Linares, Alfredo Kindelán y Duany, José Ortiz Echagüe o Pere Vives Vich.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Acadèmia Militar de Barcelona, també coneguda per Acadèmia de Matemàtiques, es fundà el 1716, just després de la Guerra de Successió Espanyola, però no es posà en marxa fins al 1720. Inicialment establerta a la Ciutadella de Barcelona, el 1752, es traslladà a l'antic convent de Sant Agustí Vell, rehabilitat i transformat en caserna militar després dels greus danys que havia patit durant la Guerra de Successió Espanyola.Els promotors en foren els enginyers flamencs Joris Prosper Van Verboom i Alejandro de Retz i els germans Antonio i Francisco Montaigu. El seu primer director fou l'italià Mateo Calabro. i fins al 1751 va formar especialment als artillers El seu punt àlgid va venir el 1738 amb la direcció de Pedro de Lucuze, En les ordenances de 1739 es definia que els estudis duraven tres anys, dividits en quatre cursos de nou mesos cadascun, en els que s'estudiaven les matemàtiques pures i mixtes, posant èmfasi en els aspectes d'interès per a la formació dels militars, i en particular, en aquells de més utilitat directa per als enginyers. A més dels enginyers que van fer les construccions militars de tots els regnes d'Espanya, els alumnes d'aquesta acadèmia també van treballar com urbanistes, i van traçar noves ciutats i barris a l'Espanya del segle XVIII\nEs va acabar dissolent el 1803, quan es va traslladar a l'Acadèmia d'Enginyers d'Alcalá de Henares.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Bastió de sa Font és un antic bastió de Ciutadella, llistat com a Bé d'Interés Cultural. En perdre la seva funció militar el 1869 va servir entre d'altres com dipòsit d'aigua i com a fàbrica de gas. Després d'una restauració profunda, de 1995 a 2018, durant vint-i-tres anys va ser la seu del Museu Municipal. Continua funcionant com a magatzem i espai per a investigadors.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Cos d'Enginyers de Combat d'Israel (en hebreu: חיל ההנדסה הקרבית) (transliterat: Heil HaHandasa HaKravit) és la força d'enginyeria de combat de les Forces de Defensa d'Israel. El color de la boina del cos d'enginyers de combat és platejat i el seu símbol mostra una espasa en una torre defensiva amb l'halo d'una explosió en el fons. Els lemes del cos d'enginyers de combat són el lema oficial: \"Sempre els primers\" (en hebreu: ראשונים תמיד) (transliterat: Rishonim Tamid) i el lema extraoficial: \"El difícil ho farem avui, l'impossible ho farem demà\".\nLes seves funcions inclouen la seguretat i la mobilitat en les carreteres, la defensa i la construcció de fortificacions, suprimir la mobilitat de les forces enemigues, la construcció i la destrucció d'estructures sota el foc enemic, el sabotatge, l'ús dels explosius, l'eliminació de bombes i artefactes explosius, la guerra nuclear, química i biològica (NBQ) i les missions especials d'enginyeria. A més dels sapadors del cos d'enginyers de combat, cada brigada d'infanteria té una companyia d'enginyers entrenada amb coneixements bàsics d'enginyeria i habilitats per a la desactivació d'explosius improvisats. Les brigades blindades i la infanteria, utilitzen als sapadors de combat per ajudar-los a buidar els obstacles i per manejar l'amenaça que suposen els artefactes explosius improvisats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units (en anglès United States Army Corps of Engineers) (USACE) és una agència federal i un important comandament de l'Exèrcit dels Estats Units format per uns 34.000 funcionaris civils i militars. És el cos més gran del món d'enginyeria de disseny públic. Generalment s'associa amb les preses, canals i protecció contra les inundacions als Estats Units.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Desactivació de explosius és el procés per mitjà del qual un artefacte explosiu és desactivat a un estat segur. La desactivació d'explosius i bombes es va formalitzar durant la Primera Guerra Mundial. La gran producció d'armament i municions, va conduir a diversos defectes en la seva fabricació i una quantitat considerable d'aquestes municions, disparades per tots dos bàndols, van ser trobades sense detonar. Aquests artefactes representaven un risc per a qualsevol persona que es trobés en la proximitat i en resposta, l'exèrcit britànic va organitzar una unitat d'Examinadors d'Artilleria del Cos d'Artilleria de l'Exèrcit Reial per tal d'afrontar aquest tipus de situacions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El desminatge o eliminació de mines és el procés d'eliminar tant mines terrestres com mines navals, d'una zona, mentre que el terme rastreig de mines descriu l'acte de la detecció de mines. Hi ha dos tipus diferents de detecció de mines i desminatge: militars i humanitaris.\nDins de les zones de combat actiu, el terme \"eliminació de mines\" s'utilitza amb preferència. La prioritat per a la neteja de mines en una zona de combat actiu s'atorga a la velocitat del procés més que a l'exactitud. Una vegada que l'activitat militar s'ha reduït, l'enfocament normalment canvia per aconseguir un desminatge més profund, i el terme \"desminatge\" s'utilitza amb més freqüència.\nEls dragamines utilitzen moltes eines per tal de complir la seva tasca. Entre aquestes eines històricament s'han inclòs molts animals entrenats, com gossos i rates, però amb major freqüència en el món modern els dragamines confien en detectors de metalls o en vehicles amb una àmplia varietat d'eines mecàniques acoblades. També hi ha o han estat desenvolupats altres mètodes per a la detecció de mines, inclosa la utilització dels mamífers marins entrenats (el lleó mari o el dofí), els bacteris, l'acústica, i altres mètodes més exòtics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Quarter d’Enginyers (o Quarter de les Avingudes) és una caserna militar de Palma (Mallorca, Illes Balears, Espanya), construïda entre 1937 i 1945. És un destacat exemple de racionalisme arquitectònic de la ciutat per les dimensions i la ubicació de l'edifici, en ple centre de la població.\nEl seu nom oficial va ser Comandància d’Obres de Balears fins que el 2020 l'edifici va ser rebatejat com a Quarter General Palacios, en honor de l’enginyer d’obres homònim.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Pere Navarro o Pedro Navarro (?, 1460? - Nàpols, 28 d'agost del 1528), comte d'Oliveto, fou un enginyer militar al servei de l'armada catalana, era expert en pólvora i artefactes explosius.\nHom l'anomena misser Pere Navarro en diversos textos així com, comte Pere Navarro (Conde Pedro Navarro). El seu lloc de naixement és incert, hi ha quatre possibles indrets: Cantàbria, ja que li diuen càntabre i així apareix a la seva tomba a Nàpols a l'església de Santa Maria la Nuova; Biscaia, ja que li diuen biscaí; Navarra, ja que l'anomenen així, i un dels regnes de la Corona d'Aragó, possiblement Nàpols, Sicília o València.\nLi concediren el títol de comte d'Oliveto, tot i que aquest restava en poder de Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Anteriorment el 1495 Carles de França va designar a Ferran Diaç senyor d'Oliveto.Sabem que tenia un escuder anomenat Bertomeu Roís. Aquest Bertomeu Roís se l'identifica com a Bartolomé Ruiz a les Índies.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els ports Mulberry van ser un tipus de port artificial construït durant la Segona Guerra Mundial davant la necessitat de comptar amb ports on descarregar el material en la invasió del continent europeu per part dels aliats. Van ser creats a partir de la unió de diversos blocs de formigó preformats que, transportats a través del Canal de la Mànega a flotació, van ser enfonsats una vegada a la ubicació definitiva. De la forma ideada, constituïda per blocs units un a un, va sorgir el nom de port «mulberry» a causa de la seva similitud a una mata de mores. D'aquest tipus de ports, se'n van transportar 2 durant la invasió de Normandia, un dels quals, construït a la platja d'Omaha, va ser arrasat per una forta tempesta alguns dies després de la seva creació i l'altre, situat a Arromanches, va ser de gran utilitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Corps of Royal Engineers (Cos d'Enginyers Reials), habitualment simplement conegut com el Royal Engineers (RE) (Enginyers Reials) i habitualment coneguts com els \"Sappers\" (Sapadors), és un cos de l'exèrcit britànic. Està molt ben considerat per totes les Forces armades del Regne Unit, en especial per l'exèrcit. Prové d'enginyeria militar i altre suport tècnic a les Forces Armades britàniques, i està encapçalat pel Reial Enginyer en Cap. El Quarter General regimental i la Reial Acadèmia d'Enginyeria Militar estan a Chatham (Kent). El cos està dividit en diversos regiments, aquarterats en diversos llocs del Regne Unit i d'Alemanya.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Royal Engineers Association Football Club és un club de futbol anglès del cos d'enginyers de l'exèrcit britànic (Royal Engineers).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els sapadors o enginyers de combat són els soldats que es dediquen a construir fortificacions o infraestructures, instal·lar sistemes de comunicacions o desactivar explosius.El mot sapador prové del francès sappe, que vol dir trinxera. Es va començar a fer servir durant el segle xvii, quan els assetjants cobrien l'avenç cap a les fortaleses o ciutats amb trinxeres i feien túnels sota els murs per ensorrar-los. Aquests túnels i rases s'anomenaven sapes, i els que hi treballaven es van començar a anomenar sapadors.\nAls exèrcits moderns, els sapadors fan bàsicament 3 tasques:\nDonen suport tàctic col·locant ponts, i d'altres estructures ofensives o defensives, al camp de batalla.\nConstrueixen grans instal·lacions, com aeròdroms o campaments.\nS'ocupen dels explosius: col·locació o desactivació de mines, explosius improvisats, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un torpede Bangalore és un dispositiu en el qual la càrrega explosiva és col·locada a l'extrem d'un llarg tub extensible. Cal remarcar que és d'ús terrestre i no aquàtic, com el seu nom podria deixar entreveure. És utilitzat pels enginyers militars per eliminar obstacles, que d'altra manera requeririen la seva aproximació directa, sota el possible foc enemic. És comunament referit com mina Bangalore, bangers o simplement com Bangalore.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La unitat Yahalom: (en hebreu: יחידה הנדסית למשימות מיוחדות) és una unitat especial d'enginyers de combat d'elit del Cos d'Enginyers de les Forces de Defensa d'Israel (FDI). La paraula Yahalom significa \"diamant\" en hebreu) i és una abreviació d'unitat especial d'operacions d'enginyers.\nLa unitat s'especialitza en missions especials d'enginyeria que són les següents: \n\nMissions de comando i contraterrorisme.\nDemolicions precises i col·locació d'explosius.\nDesactivació de bombes, mines terrestres i munició sense esclatar.\nSabotatge marítim i superació d'obstacles.\nRecerca i destrucció de túnels.\nDesenvolupament de mètodes avançats i d'eines per dur a terme demolicions i desactivació de munició sense explotar.\nEnsenyament i entrenament dels soldats del Cos d'Enginyers i d'altres unitats especials de demolicions i desactivació de munició sense esclatar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Karim Ennakhli és un enginyer informàtic i desenvolupador de tecnologia format a la Universitat Politècnica Catalunya. Ha passat pràcticament la meitat de la seva vida treballant en diferents companyies i empreses emergents com a administrador de sistemes, desenvolupador, consultor i investigador. Actualment inverteix tot el seu temps a Sekg, una empresa barcelonina que ha dissenyat aplicacions informàtiques que llegeixen l'activitat cerebral dels humans i responen a les seves emocions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Natalie Jeremijenko (Austràlia, 1966) és una tecnoartista i enginyera australiana, que viu entre Nova York i San Diego. En els seus projectes artístics utilitza les últimes tecnologies per desenvolupar alternatives per a un futur tecnològic i generar una crítica institucional. El seu objectiu és demostrar el poderós paper que la tecnologia té en la cultura contemporània: guia les nostres accions, dirigeix les nostres opinions i dramatitza les nostres vides.\nUtilitzant robòtica, enginyeria genètica i digital, electromecànica i sistemes interactius per visualitzar dades i facilitar sistemes naturals, crea experiments en l'espai públic a gran escala, ‘\"espectacles de participació\", vídeo i instal·lacions multimèdia. Els seus aparells es basen en una \"arquitectura de la reciprocitat\", en contrast amb les tecnologies que condueixen a un monitoratge complet i a un poder i control asimètrics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Manuel Olivé Sans (Barcelona, 1924, Barcelona, 1995), va ser, un maquetista de models de cotxe fabricats fins el més petit detall. Tots els models construïts per ell són veritables obres d'art i es poden trobar a les col·leccions privades d'alguns dels col·leccionistes més notables del món, incloent-hi els capitosts de la indústria o la reialesa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Adrien André Sanfourche (1888-1956) fou enginyer químic, doctor en ciències físiques i assessor científic de la Compagnie de Saint-Gobain el 1947.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Charly Schmukler (7 d'octubre de 1968) és un enginyer de so de cinema i televisió.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 2007, l’Institut des sciences et industries du vivant et de l'environnement, també anomenada Agro ParisTech, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Universitat París-Saclay.Agro ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de Agro ParisTech (Màster Ingénieur Agro ParisTech)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1780, Arts et Métiers ParisTech (l'Escola Superior d'Arts i Oficis de París, École Nationale Supérieure des Arts et Métiers), també anomenada ENSAM, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França.\nL'ENSAM és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de (Màster Ingénieur ENSAM)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École nationale de l'aviation civile (ENAC), és el nom en francès de l'escola d'enginyeria aeronàutica francesa (Grande école) a Tolosa. Forma part de la Universitat de Tolosa i la Aerospace Valley i France AEROTECH.És l'escola d'aeronàutica més gran d'Europa.La universitat té una fundació. Els graduats estan representats per l'associació ENAC Alumni.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada el 1854, l'École Centrale de Lille, també anomenada EC-Lille, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Lilla i inclou el Campus Université Lille - Nord de France i la Cité Scientifique de Villeneuve-d'Ascq.\nL'École Centrale de Lille és un establiment públic d'ensenyament superior i de recerca tècnica.\nL'escola lliura els títols següents:\n\nDiploma d'enginyer de l'École Centrale de Lille (Màstere Ingénieur Centralien de Lille)\nDiploma de màster de recerca i doctorat\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École centrale de Nantes, també anomenada EC-Nantes, va ser fundada el 1919, és una grande école d’enginyeria de França. Està situada a Nantes, França.L’École Centrale de Nantes és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'escola lliura:\n\nel diploma d'enginyer de École Centrale de Nantes (Màster Ingénieur Centralien de Nantes)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1829, l'École Centrale de Paris, també anomenada ECP, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Châtenay-Malabry.L'École Centrale de Paris és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de École Centrale de Paris (Màster Ingénieur Centralien de Paris)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada el 2015, CentraleSupélec, és una Grande école d'enginyeria de França, fusió de l'École Centrale de Paris i de l'École supérieure d'électricité. Està situada a Gif-sur-Yvette, França : Campus Universitat París-Saclay.CentraleSupélec és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.L'Escola lliura :\n\nel diploma d'enginyer de CentraleSupélec (Màster Ingénieur CentraleSupélec)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nel Mastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École nationale supérieure de chimie de Paris o Chimie ParisTech és una Grande école d'enginyeria de França fundada el 1896. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.És un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica que lliura el diploma d'enginyer de Chimie ParisTech (Màster Ingénieur Chimie ParisTech) i el diploma Màster recerca i de doctorat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1933, l’École de l'Air, també anomenada EA, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Selon, França : Base aérienne 701. És una acadèmia militar. S'entrena en les ocupacions pilot de combat, enginyer i tècnic.\nL’École de l'Air és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de École de l'Air (Màster EA) ;\nel diploma Mastère spécialisé (en associació amb lÉcole nationale de l'aviation civile i lInstitut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace);\nUn MOOC en defensa aèria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada el 2005, l'École des technologies numériques avancéesy, és una Grande école d'informàtica de França. Està situada a Ivry-sur-Seine. Els graus lliurats per la universitat són reconeguts per l'estat francès.El curs és un sistema educatiu dual de tres anys i inclou 200 hores de lliçons i 400 hores d'estudi de casos pràctics per any. Hi ha dues especialitzacions disponibles: desenvolupament de programari o xarxa informàtica i ordinadors.\nA partir de setembre de 2013, la universitat inicià un nou programa gratuït de 2 anys després del Baccalauréat per 250 estudiants. La novetat és que hi ha estudiants de postgrau que pagaran els estudiants en formació (250 euros al mes durant tres anys).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1920, l’École nationale supérieure d'électronique, informatique, télécommunications, mathématiques et mécanique de Bordeaux, també anomenada ENSEIRB-MATMECA, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Bordeus, França : Campus a Talença.\nL’ENSEIRB - MATMECA és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSEIRB - MATMECA (Màster Ingénieur ENSEIRB - MATMECA).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École nationale supérieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise, també anomenada ENSIIE, és una Grande école d’enginyeria de Françafundada el 1968,. Està situada a Évry, França. L'escola lliura el diploma d'enginyer de l'École nationale supérieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise (Màster Ingénieur ENSIIE) i el diploma Màster recerca i de doctorat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1902, l’École nationale supérieure de mécanique et des microtechniques, també anomenada ENSMM, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Besançon, França. L'escola està especialitzada en rellotgeria i microtecnologia.L’École nationale supérieure de mécanique et des microtechniques és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSMM (Màster Ingénieur ENSMM)\nel diploma Màster recerca i de doctorat", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1741, l'École Nationale Supérieure de Techniques Avancées, també anomenada ENSTA ParisTech, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a Palaiseau, França : Campus Universitat París-Saclay.L'ENSTA ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer d'ENSTA ParisTech (Màster Ingénieur ENSTA ParisTech)\nel diploma Màster recerca\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "École nationale supérieure des mines de Nancy, és una universitat francesa, grande école, fundada el 1919. És membre de la Conférence des Grandes Ecoles. Amb un currículum interdisciplinari, forma enginyers en tres anys, que després treballen principalment en el món empresarial: L'objectiu de la formació és l'anomenat Master Ingénieur Mines Nancy.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "École nationale supérieure des mines de Saint-Étienne és una universitat francesa, una Grande école d'enginyeria, fundada el 1816, amb seu a Saint-Étienne. Entre els objectius marcats per la universitat es troba donar suport al desenvolupament dels seus estudiants i empreses a través d'una sèrie de cursos i camps de recerca, des de la formació inicial d'enginyers generals ingénieurs civils des mines, fins a la docència del doctorat; des de les ciències dels materials fins a la microelectrònica passant per l'enginyeria de processos, la mecànica, el medi ambient, l'enginyeria civil, les finances, les tecnologies de la informació i l'enginyeria de la salut.L'escola va ser fundada el 2 d'agost de 1816, a instàncies de Lluís XVIII.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "École nationale supérieure des mines d'Alès (Mines Alès) va ser creada l'any 1843 pel rei Lluís Felip, sota la tutela del Ministeri d'Economia, Finances i Ocupació francès, és una universitat francesa de tecnologia i enginyeria. A partir de 2012, el seu nom complet va canviar a Ecole Nationale Supérieure des Mines d'Alès. Fundada l'any 1843, aquesta escola es va formar originalment per estudiar la indústria minera. Actualment és una escola d'enginyers a les Grandes écoles de França i del Groupe des écoles des mines.Hi ha programes de grau i màster d'enginyeria de tres anys.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada el 1954, l'École nationale supérieure du pétrole et des moteurs, també anomenada IFP School, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Rueil-Malmaison i inclou el Campus IFP Énergies nouvelles.\nL'escola ofereix cursos de màster i doctorat per a joves enginyers, així com especialistes en els camps de l'energia i el transport.L'escola forma enginyers en 4 àrees:\n\nMotors i mobilitat sostenible\nEstalvi energètic i gestió energètica\nProcessos energètics i processos químics\nGeoresources i energia.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1999, l'EPITECH, també anomenada European Institute of Technology, és una Grande école d’informàtica de França. Està situada a 12 ciutats de França i a Catalunya (Barcelona).L’EPITECH és un establiment d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma de EPITECH (Màster)\nel Executive Màster en administració d'empreses\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École pour l'informatique et les techniques avancées (EPITA), és una Grande école d’enginyeria de França fundada en 1984. Està situada a Le Kremlin-Bicêtre, França : Campus Groupe Ionis.L’EPITA és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de EPITA (Màster Ingénieur EPITA)\nel diploma Màster recerca\nExecutive MBA\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada el 1894, l'École Supérieure d'Electricité, també anomenada Supelec, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a Gif-sur-Yvette, Metz, Rennes, França.Supelec és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de Supelec (Màster Ingénieur Supelec)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École supérieure d'électronique de l'Ouest (ESEO) és una escola francesa d'enginyeria creada l'any 1956 per Jean Jeanneteau.Està situat a Angers, Dijon, Vélizy i Xangai, i està especialitzat en el camp de l'electrònica.El Col·legi és membre de la Conférence des Grandes Écoles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1958, l’École supérieure d'informatique, électronique, automatique, també anomenada ESIEA, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Ivry-sur-Seine, França, a prop del campus de l'Institut polytechnique des sciences avancées.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada el 1883, l'École supérieure de chimie, physique, électronique de Lyon, també anomenada CPE Lyon, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Lió i inclou el Campus La Doua de Villeurbanne.CPE Lyon és un establiment d'ensenyament superior i de recerca tècnica.\nL'escola lliura els títols següents:\n\nDiploma d'enginyer de CPE Lyon (Màstere Ingénieur CPE Lyon)\nDiploma de màster de recerca i doctorat\nMastère spécialisé", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1882, l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (Escola Superior de Física i de Química Industrials de París), també anomenada ESPCI, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.L'ESPCI ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer d'ESPCI (Màster Ingénieur ESPCI)\n6 diploma Màster recerca i de doctorat\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "EFREI Paris, antigament l'École française d'électronique et d'informatique, és una escola privada d'enginyeria francesa situada a Villejuif, Illa de França, al sud de París. Els seus cursos, especialitzats en tecnologia de la informació i gestió, s'imparteixen amb el suport de l'estat. EFREI va ser fundada l'any 1936 com a École Française de Radioélectricité. El màster de dos anys ofereix 12 especialitats: Sistemes d'Informació i Cloud Computing, Business Intelligence, Enginyeria de programari, Seguretat SI, Imatge i Realitat Virtual, IT per a Finances, Bioinformàtica, Big Data, Aviònica i Espai (sistemes encastats), Intel·ligent. Sistemes i Robòtica, Noves Energies i Sistemes Intel·ligents, Xarxa i Virtualització.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École nationale de la statistique et de l'administration économique, també anomenada ENSAE ParisTech, és una Grande école d'enginyeria de França fundada el 1942. Està situada a Malakoff, França.És un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica que lliura el diploma d'enginyeria d'ENSAE ParisTech (Màster Ingénieur ENSAE ParisTech) i elMastère spécialisé.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1907, l’École nationale supérieure d'électrotechnique, d'électronique, d'informatique, d'hydraulique et des télécommunications, també anomenada ENSEEIHT, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Tolosa de Llenguadoc, França.\nL’ENSEEIHT és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSEEIHT (Màster Ingénieur ENSEEIHT)\nel diploma Màster recerca i de doctorat (en associació amb École nationale de l'aviation civile)\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "École nationale supérieure de mécanique et d'aérotechnique (ENSMA) és una escola d'enginyeria francesa creada el 1948.L'ENSMA és una escola privada que forma enginyers especialitzats en els àmbits de l'aeronàutica.Situada a Chasseneuil-du-Poitou, l'escola es va incorporar al Groupe ISAE.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1971, l’École nationale supérieure de techniques avancées Bretagne, també anomenada ENSTA Bretagne, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Brest, FrançaL’ENSTA Bretagne és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSTA Bretagne (Màster Ingénieur ENSTA Bretagne)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "EPF - École d'ingénieurs (antiga École polytechnique féminine) una escola d'enginyeria francesa creada el 1925.L'escola forma enginyers amb un perfil multidisciplinari, que treballen en tots els sectors de la indústria i els serveis. Cada classe està formada per aproximadament 350 alumnes de formació generalista, cicles de grau dual i estudiants d'aprenentatge.\nSituat a Cachan, així com a Troyes des del 2010 i a Montpeller des del 2012, l'EPF és una institució privada d'educació superior d'interès general reconeguda per l'Estat. L'escola és membre de la Union des grandes écoles indépendantes (UGEI).L'EPF es va crear l'any 1994 a partir de l'antiga École polytechnique féminine (que mai va estar vinculada a l'École polytechnique) fundada el 1925 per Marie-Louise Paris.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "ESIEE Paris és una gran escola d'enginyeria situada a Marne-la-Vallée. L'escola va ser creada el 1904 amb el nom d'École Breguet.L'ESIEE de París ofereix als seus estudiants una formació d'enginyeria general amb l'objectiu de capacitar-los per dissenyar, produir i supervisar sistemes industrials complexos, complint limitacions econòmiques estrictes i enfrontant-se a un entorn internacional. Per això, l'escola imparteix una formació científica i tecnològica avançada, que s'actualitza sovint per seguir el ritme dels canvis en les tecnologies d'avantguarda i es complementa amb la seva associació a l'ensenyament d'idiomes, cultura general, economia i humanitats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'École Spéciale de Mécanique et d'Électricité o ESME Sudria, és una Grande école d'enginyeria privada situada a Lilla, Lió, París i Ivry-sur-Seine (França) que va ser fundada el 1905.Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un politècnic que a París es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb èxit, preparava per accedir a alguna de les Grandes écoles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a París l'École Spéciale de Mécanique et d'Electricité. Aquesta va passar de ser una escola preparatòria a oferir uns estudis propis d'enginyeria de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat francès el 1922; la carrera s'allargà a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mecànica i electricitat, s'hi afegí el 1966 la informàtica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electrònica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingué únicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu net Jean Doceul (1980-2003).Té diverses branques d'estudis: l'enginyeria elèctrica; l'enginyeria electrònica i de telecomunicacions; i l'enginyeria informàtica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "École supérieure des techniques aéronautiques et de construction automobile (ESTACA) és un col·legi d'enginyers francès creat el 1925.ESTACA és una escola privada que forma enginyers especialitzats en els camps del transport. A més de les seves activitats formatives, l'escola també desenvolupa recerca aplicada en els sectors de l'aeronàutica, l'automoció, l'espai, el transport guiat i el naval.Situat a Montigny-le-Bretonneux i Laval, l'escola està reconeguda per l'Estat. El 25 de setembre de 2012 es va incorporar al Groupe ISAE.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Escuela Politécnica Superior de Huesca, coneguda com a EPS, és una escola pública d'enginyeria de la Universitat de Saragossa fundada el 1968 i adscrita a aquesta universitat el 1974. Està situada al campus d'Osca, a uns tres quilòmetres als afores de la ciutat. S'hi imparteixen estudis relacionats amb l'agronomia i les ciències ambientals. Actualment és dirigida per Luís Pardos Castillo.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1992, l'Institut de Ciències i Tècniques de les Yvelines, també anomenada ISTY, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a Vélizy-Villacoublay, França : Campus Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines.L'ISTY és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura el diploma d'enginyer de ISTY (Màster Ingénieur ISTY)", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "l’Institut Mines-Télécom, també anomenada IMT, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Universitat París-Saclay.L’IMT és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé\nExecutive MBA\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Institut national des sciences appliquées de Lyon (INSA Lyon) és una gran escola francesa i escola d'enginyeria. La universitat es troba al campus de La Doua – LyonTech, en un clúster d'universitats de ciència i tecnologia i Grandes Écoles. La Doua es troba a Villeurbanne, un suburbi de Lió.L'escola es va fundar l'any 1957 per formar enginyers altament qualificats, donar suport a la formació contínua i dur a terme investigacions. El pla d'estudis de cinc anys té com a objectiu formar enginyers que posseeixin qualitats humanes i estiguin ben versats en les àrees primàries de la ciència i l'enginyeria. Els estudiants poden cursar un doctorat en finalitzar el pla d'estudis de 5 anys. Els graduats de l'INSA de Lió s'anomenen Insaliens.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundat el 2003, l'Institut national des sciences appliquées de Strasbourg, també anomenat INSA Strasbourg, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Estrasburg i inclou el Campus Universitat d'Estrasburg.L'INSA Strasbourg és un establiment públic d'ensenyament superior i de recerca tècnica.\nL'escola lliura els títols següents:\n\nDiploma d'enginyer de l'INSA Strasbourg (Màstere Ingénieur INSA Strasbourg)\nDiploma de màster de recerca i doctorat\nMastère spécialisé", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada el 1963, l’Institut national des sciences appliquées de Toulouse (Institut Nacional de les Ciències Aplicades), també anomenada INSA Toulouse, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Tolosa de Llenguadoc.\nL’Institut national des sciences appliquées de Toulouse és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de INSA Toulouse (Màster Ingénieur INSA Toulouse), doctorats i el Mastère spécialisé.\nA nivell de recerca, està associat, entre d'altres, amb el CEMES.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundat el 2019, l'Institut polytechnique de Paris, també anomenat IP Paris, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Palaiseau. L'IP Paris és un establiment públic d'ensenyament superior i de recerca tècnica. La recerca a IP Paris s’organitza al voltant de cinc pols temàtics: energia i clima, digital, seguretat, tecnologies i salut.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Sup’Biotech, també anomenada ISBP, és una Grande école d'enginyeria de França, a Villejuif i Lió, creada el 2003. És un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica que lliura el diploma d'enginyer en biotecnologia i cursus oberts en línia de MOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1991, l’Institut supérieur de l'automobile et des transports, també anomenada ISAT, ��s una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Nevers, França : Campus Université de Bourgogne. ISAT és l'única escola d'enginyeria pública francesa especialitzada en automòbils.L’ISAT és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ISAT (Màster Ingénieur ISAT)\nel diploma Màster recerca", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Institut supérieur international du parfum, de la cosmétique et de l'aromatique alimentaire (ISIPCA), fundada en 1970, és una Grande école de cosmètica de França. Està situada a Versalles, França : Campus Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines. És l'única escola de perfumeria professional que no és privada. L'escola s'especialitza en perfums, cosmètics i aroma. L'Escola lliura el diploma Títol de Grau, el diploma Master. el Mastère spécialisé i el MOOC. i el", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1783, l’École nationale supérieure des mines de Paris, també anomenada Mines ParisTech, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.L’École nationale supérieure des mines de Paris és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de Mines ParisTech (Màster Ingénieur Mines ParisTech)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé\nMOOC", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "École des Ponts ParisTech (originàriament anomenada École Nationale des Ponts et Chaussées o ENPC, o a França simplement coneguda com a Ponts) és una institució educativa i de recerca científica de nivell universitari. Va ser fundada l'any 1747, i és l'escola d'enginyeria més antiga d'Europa. És una de les prestigioses Grandes Écoles de França. Té uns 1200 estuduants\nLa seva seu és a Champs-sur-Marne i Marne-la-Vallée (un suburbi de París) i és un membre de ParisTech (Institut de Tecnologia de París).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1917, l’Institut d'optique Graduate School, també anomenada SupOptique, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Palaiseau, França : Campus Universitat París-Saclay a Palaiseau.SupOptique és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de SupOptique (Màster Ingénieur SupOptique)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Fundada en 1878, Télécom ParisTech, també anomenada École nationale supérieure des télécommunications, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Universitat París-Saclay.Télécom ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.\nL'Escola lliura :\n\nel diploma d'enginyer de Télécom ParisTech (Màster Ingénieur Télécom ParisTech)\nel diploma Màster recerca i de doctorat\nMastère spécialisé\nMOOC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un explosiu és una substància que per alguna causa externa (fricció, calor, percussió, etc.) es transforma en gas i allibera calor, pressió o radiació en un temps molt breu. Un explosiu és un artefacte més o menys senzill, habitualment proveït d'un mecanisme accionador i d'un material que s'expandeix.\nEn general, els materials explosius han de complir dues característiques principals: han de ser químicament inestables i el procés d'iniciació produeix una expansió sobtada del material i un canvi de pressió, típicament acompanyats d'un flaix i un fort soroll: l'explosió.\nL'explosiu més antic conegut és la pólvora. Al segle xix es va inventar la nitroglicerina, que és molt inestable, i més tard Alfred Nobel a la seva fàbrica a Geesthacht la va perfeccionar i va inventar la dinamita més estable. Els explosius són perillosos, i n'hi ha molts que es poden fer amb productes casolans, del tipus de combinar salfumant i aspirina.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'amonal és un explosiu fabricat amb una barreja de nitrat d'amoni, trinitrotoluè, i pols d'alumini en una relació 22/67/11. Cal afegir també que en cas d'usar aquests explosius per a la càrrega d'armes submarines (torpedes, mines, etc.) l'alumini reforça l'efecte explosiu d'aquesta al reaccionar amb l'aigua. El nitrat d'amoni és l'oxidant i l'alumini és un potenciador de l'explosió. Com a efecte secundari, l'alumini fa que l'explosiu sigui menys sensible a la detonació. L'ús de components relativament barats com el nitrat d'amoni i l'alumini fa que s'utilitzi en lloc del TNT pur. La barreja pot malmetre's si hi ha presència d'humitat, ja que el nitrat d'amoni és altament higroscòpica. Crema quan s'exposa a l'aire i detona quan es troba confinada. La seva velocitat de detonació és de 4.400 m/s.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un artefacte explosiu improvisat o IED, sigles de l'anglès Improvised Explosive Device, és una bomba de fabricació artesanal. Aquest tipus d'explosius són habitualment emprats per forces irregulars sense estat: guerrilles o grups insurgents contra forces policials o d'un exèrcit convencional.Els IED poden estar fabricats o no amb material militar i solen tenir formes molt diferents, des de canonades emplenades d'explosiu fins a grans projectils d'artilleria connectats entre ells. A causa d'això, el mètode d'ús també és molt variable: cotxes bomba, atemptats suïcida, col·locats sota una carretera…Tot i que aquest tipus d'element s'ha fet servir des de la introducció de la pólvora fou a la Guerra del Vietnam, per part dels soldats del vietcong, on es va començar a usar tal com s'usen avui en dia. A partir de la Invasió de l'Iraq de 2003 i la Guerra de l'Afganistan els IED guanyaran molta importància, arribant a ser una de les principals armes de la insurgència. Els artefactes explosius improvisats també s'han usat contra civils en diversos atacs indiscriminats, els més destacables que han afectat Europa i els EUA són l'atemptat d'Oklahoma City (1995), els atemptats als trens de Madrid (2004) i els atemptats de Londres (2005).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'azida de sodi és el compost inorgànic amb la fórmula química NaN3. és una sal química azida incolora i és el component del sistema del coixí de seguretat de molts automòbils. Es fa servir per preparar altres compostos d'azida. És una substància iònica molt soluble en aigua i extremadament tòxica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El C-4 o Composition C-4 és una varietat comuna d'explosiu plàstic d'ús militar. El terme \"composition\" s'usa en anglès per a qualsevol explosiu estable, i la \"composition A\" i la \"composition B\" són altres variants conegudes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La càrrega buida és una tècnica de construcció de projectils explosius. Consisteix a redirigir i concentrar la força de l'explosió del projectil, per tal de superar un blindatge. La granada impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la forma en què està disposada, gran part de la força de l'explosió es projecta cap endavant\nEl principi de la càrrega buida consisteix -bàsicament- a aprofitar la força de l'explosió de la càrrega del projectil per fondre el metall d'un blindatge. Quan el projectil impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la seva disposició, es projecta cap endavant, amb una força i velocitat de 8.000 m/s i 10.000 k/cm² de pressió. L'efecte s'incrementa si s'afegeix un recobriment metàl·lic en forma de con invertit a l'explosiu, de manera que aquest recobriment es fon per la detonació i es forma un dard semilíquid que es projecta contra l'acer enemic i en fon el blindatge.\nL'efecte s'aconsegueix disposant l'explosiu en forma còncava (forma de bol buit) o cònica al voltant d'un con, generalment de coure. En produir-se l'explosió, la força d'aquest \"rebota\" a l'interior del con, que se'n desvia de forma perpendicular a les parets. L'efecte resultant és una suma dels components normals al centre del con, que es converteix en un raig de gasos (plasma) a alta pressió i temperatura, que arrossega el metall fos del mateix con i el projecta cap al punt d'impacte del projectil, de manera que s'hi produeix un efecte de penetració de fins a 30 o 40 cm en formigó o acer.\nL'angle més adequat per al con és el de 60 graus; també cal optimitzar la distància de la base del con al blindatge, amb la qual cosa se'n millora sensiblement el poder de penetració. Aquest sistema de disposar l'explosiu en forma de càrrega buida es basa en l'efecte Monroe.\nEls plafons separadors (planxes metàl·liques o reixetes de metall), disposats a uns decímetres de distància del blindatge principal, anul·len gairebé per complet els efectes d'aquest tipus de munició.\nEs va utilitzar per primer cop en la Segona Guerra Mundial per part d'Alemanya, en les seves armes personals anticarro Panzerfaust. Durant la Guerra del Golf, els tancs M1 Abrams nord-americans utilitzaven el projectil de càrrega buida STalbot, que va destruir molts T-62 i T-55 en penetrar-ne la cuirassa, incinerar la tripulació i, posteriorment, fer detonar tots els explosius al seu interior.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una carta bomba o paquet bomba és un sobre o paquet, respectivament, enviat per via postal o missatgeria que conté algun dispositiu que, en obrir-se, fa explosió, o allibera un element perillósSol ser el mitjà utilitzat per bandes i grups armats per atemptar contra persones o institucions.\nLes primers cartes bombes foren enviades a principis del segle xx. Un dels primers casos famosos forou el 1915, quan el vicepresident dels Estats Units Thomas R. Marshall fou l'objectiu d'un intent d'assassinat per carta bomba. També ho van ser els atemptats del grup sionista Lehi a finals dels anys 40 del sege XX a Anglaterra. El grup, d'extrema dreta, i que s'anomenava a si mateix terrorista, envià el 1946 fins a 21 cartes bomba a destacats polítics i membres del gabinet britànic, entre les quals el primer ministre Clement Attlee, el secretari d'Exteriors, Ernest Bevin i el canceller de l'Exchequer Stafford, Cripps, així com el polític conservador Anthony Eden. La majoria de les bombes van ser interceptades, algunes van arribar als destinataris previstos però fallaren. El 1947 el mateix grup envià deiverses cartes bomba al president dels EUA Harry Truman, que foren interceptades.\nEn lloc de bombes, la carta o paquet pot contenir una arma biològica com en els atacs amb carboncle del 2001 als Estats Units. Un cas molt famós va ser el d'en Theodore Kaczynski, l' \"Unabomber\", que va matar a tres persones i en va ferir 23 en una sèrie de mailbombings als Estats Units des de finals de 1970 a principis de 1990.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La ciclotrimetilentrinitramina, també coneguda com a RDX, és un alt explosiu utilitzat en aplicacions militars i industrials. Va ser desenvolupat com un explosiu més potent que el trinitrotoluè (TNT) i fou àmpliament utilitzat durant la Segona Guerra Mundial.\nEn la seva forma pura l'RDX és un sòlid cristal·lí de color blanc. Sovint s'utilitza formant compostos amb altres materials o plastificants o estabilitzadors. L'RDX és estable en emmagatzemament i és considerat un dels explosius militars més potents.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La cloratita és un explosiu clorat format per clorat de potassi, sofre i sucre en composició 80/10/10 i que, igual que l'ANFO, necessita com a detonant algun tipus de dinamita. A causa de la facilitat de la seva producció ha estat utilitzat pels grups terroristes en múltiples ocasions. Altres fonts la descriuen com un explosiu de potassa, clorur d'amoni i nitrat d'amoni que es produeix a la planta d'Ercros de Flix des del 1923.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Amb el terme cordita es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany Christian Friedrich Schönbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l'ozó.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una detonació (del llatí: detonare: 'tronar') és un tipus de combustió supersònica que implica l'existència d'una ona expansiva i una zona de reacció darrera d'aquesta. Les detonacions ocorren en els explosius sòlids i liquids, com també en gasos reactius. La velocitat de detonació en els explosius sòlids i líquids és molt més alta que en els explosius gasosos, la qual cosa permet observar el sistema d'ones amb un detall més gran (a més alta resolució). Es diferencia de la deflagració, la qual és una combustió subsònica.Alguns materials explosius poden detonar en absència d'oxigen, per exemple en el cas de l'acetilè, ozó i el peròxid d'hidrogen.\nUna detonació és un procés dràstic de transformació de l'energia que conté un material, gairebé sempre és un procés químic, que s'intercanvia a velocitats altes amb el medi que l'envolta. Per a mesurar el poder detonant d'un material amb propietats explosives, es fa servir la definició de \"poder detonant\" i s'expressa en metres per segon, donades les característiques particulars del material químic que es tracti.\nLa detonació és un ràpid microcanvi (pràcticament instantani), que un detonador injecta al material que es vol detonar, una certa quantitat d'energia que a aquest li resulta impossible d'acumular, emmagatzemar, o dissipar per algun altre medi. Això fa que en el material sotmès es produeixi una reacció crítica, principalment en la que la seva estructura molecular experimenta una dràstica pèrdua de la seva geometria estructural o deformació física.\nPer exemple, un dipòsit de combustible -gasolina-, té molt més poder detonant quan aquest material s'activa dins el contenidor, que no pas aquesta mateixa gasolina activada sense estar comprimida en un recipient. La diferència de detonació és exponencial a la càrrega, la capacitat de reacció química del material, i al contenidor reductor.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un detonador és un dispositiu iniciador usat per explotar bombes, càrregues explosives i altres tipus de material explosiu i dispositius d'explosió. Hi ha tres categories de detonadors segons el temps que tarden a iniciar l'explosió: detonadors elèctrics o no elèctrics instantanis (DEI), detonadors de període curt (DPC) i detonadors de període llarg (DPL). Els detonadors DPC mesuren el temps de retard en mili-segons mentre que els DPL el mesuren en segons. Segons el seu mecanisme d'acció: químics, mecànics o elèctrics, sent aquests dos últims els tipus més freqüents utilitzats avui en dia. En els artefactes explosius militars (AEM), com ara granades de mà o mines navals, els detonadors solen ser mecànics. Al contrari, en l'ús comercial d'explosius, és més comú l'ús de detonadors no elèctrics (Nonell), que han desplaçat als elèctrics per la seva major seguretat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867 i va guanyar ràpidament popularitat perquè no explota per accident amb facilitat. La paraula «dinamita» és un neologisme construït a partir de les paraules gregues δυναμις (dinamis, 'potència', 'moviment') i el sufix, també grec, -ιτης (-itēs), que indica 'inflamació', 'irritació'. Alfred Nobel l'anomenà «Pols de Seguretat per a Explotar». Fou inventada per Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotació dels camps petroliers de Bakú (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provocà la seva reeixida invenció.\nLa dinamita és una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat d'amoni i nitrat de sodi, adsorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu líquid significava un ús molt dificultós. Nobel manufacturava i venia aquest líquid, però la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb \"terra de diatomees\" que estabilitzà la seva reactibilitat. Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i sílex.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "S'anomena efecte Munroe la capacitat que tenen alguns explosius de concentrar l'efecte de la seva emissió d'energia (explosió) si se'ls modela adequadament. El descobriment va ser fet pel científic nord-americà del mateix nom en la segona meitat del segle xix.Si es pren la càrrega d'un projectil d'artilleria (normalment ogival) i es buida anteriorment aconseguint una cavitat perfectament parabòlica, en el moment de l'explosió tota l'energia produïda per la càrrega és condensada (principalment en forma de calor) en el focus de la paràbola. Durant molt de temps, aquest fenomen va ser aplicat només al tall de vies, realitzat amb petites càrregues lineals. Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit alemany va començar a aplicar aquest principi en les seves armes personals antitancs Panzerfaust.\nEls efectes de l'explosió d'una càrrega buida contra un tanc són que el dard de flama que sorgeix del projectil (amb una temperatura de l'ordre de 3000-3500 graus) fon la cuirassa del vehicle i fa penetrar en el seu interior un raig d'aire i gas candents capaç de carbonitzar a la tripulació, fer esclatar les municions i incendiar el combustible. Exteriorment el resultat apareix com un forat de pocs centímetres de diàmetre, amb vores foses. Des de l'interior el forat té forma d'embut, amb el diàmetre major cap al costat intern.\nDurant la Guerra del Golf, els tancs M1 Abrams nord-americans van utilitzar el projectil de càrrega buida STalbot i van destruir molts T-62 i T-55 en penetrar la seva cuirassa, incinerar a la tripulació i posteriorment fer detonar tots els explosius al seu interior.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'expressió equivalent en TNT es refereix a un mètode empíric per mesurar l'energia alliberada durant una explosió o d'altres fenòmens que causen grans aixecaments geològics en un període curt de temps. La unitat bàsica és d'una tona de TNT, és a dir, l'energia alliberada per l'explosió de prop d'una tona de trinitrotoluè (TNT). Aquesta unitat no és part del sistema SI, però no obstant això resulta molt comú.\nLes quilotones (kt) i megatones (Mt) de TNT han estat tradicionalment utilitzats per quantificar l'energia alliberada durant la detonació d'armes nuclears. Aquestes unitats apareixen en diversos tractats sobre les armes nuclears, perquè es pot comparar el poder destructiu de les diferents armes. Des de la dècada del 1990 s'utilitzen també per a quantificar l'energia alliberada en fenòmens d'alta energia (per exemple, un terratrèmol una erupció vocànica o la col·lisió d'un asteroide). Per exemple, s'estima que l'asteroide que impactà a finals del Cretaci a Chicxulub (Yucatàn) i extingí els dinosaures, ara fa uns 65 milions d'anys, devia alliberar una energia equivalent a 100 milions de megatones (100 teratones).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Es denomina espoleta en la terminologia militar, i en sentit estricte, al dispositiu integrat en un projectil que inicia la detonació de la seva càrrega després de ser disparat. Més genèricament s'utilitza per a designar a qualsevol aparell que serveixi de detonador.\nLes espoletes estan presents en molts tipus de projectils, com granades, coets, míssils o torpedes; existint diversos tipus en funció de l'objectiu: de percussió, proximitat, retardades o per control remot. En general, i per raons de seguretat, les espoletes romanen emmagatzemades separades del projectil i només s'acoblen moments abans del seu ús.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Les explosions de pols es produeixen per un conjunt de fines partícules de pols, especialment de la pols de carbó, però també per pols d'altres materials com la pols de cereals emmagatzemats en sitges o altres llocs tancats.\nLa pols de carbó es pot crear durant l'extracció, el transport o el maneig mecànic del carbó. La pols de carbó són altament inflamables i es troben durant les explotacions de les mines de carbó.\nLes partícules de carbó en suspensió en l'aire són la causa d'explosions i es creu que aquesta va ser la causa de la catàstrofe de Courrières ocorreguda a principi del segle XX i que va matar a 1099 persones.\nLes tècniques modernes d'extraccions mecàniques del carbó, aparegudes a partir de la dècada de 1930, usant el martell picador van augmentar la producció de pols de carbó i al mateix temps la pols de carbó és l'origen de la malaltia professional de la silicosi.\nUn dels principals riscos està relacionat amb l'estat de partícula fina: en efecte, el carbó necessita la presència d'aire per cremar i en partícula fina la pols presenta una gran superfície de contacte amb l'aire (vegeu superfície específica).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El factor d'efectivitat relativa (FER), es refereix a la potència de demolició d'un explosiu en comparança amb el TNT, en unitats d'equivalents en TNT/kg (TNTe/kg). El FER és la massa relativa de TNT a la qual equival un explosiu; com més gran sigui el FER, més poderós és l'explosiu.\nAixò permet als enginyers determinar les masses requerides de diferents explosius en l'aplicació de fórmules de voladura desenvolupades específicament pel TNT. Per exemple, si per una voladura es precisa una càrrega d'1 kg de TNT, però utilitzant octanitrocubà, que té un FER de 2,38, se'n necessitarien només el 1,0/2,38 (o 0,42) kg per fer la mateixa feina.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El fulminat de mercuri (o fulminant de mercuri) és un explosiu primari que s'utilitza com a detonant. És un fulminat, una sal explosiva, que es presenta en forma de cristalls blancs. És molt inestable i de descomposició exotèrmica poc calòrica, pel que s'utilitza com a explosiu d'iniciació. És extremadament sensible a la fricció i als cops.La fórmula química del fulminat de mercuri és ONC-Hg-CNO", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El fulminat de potassi és la sal de potassi de l'ió fulminat. El seu únic ús, a part de les demostracions químiques, és en els pistons de percussió d'alguns rifles primitius. Normalment es prepara fent reaccionar una amalgama de potassi amb fulminat de mercuri, és molt menys sensible a causa de l' enllaç iònic entre el potassi i el carboni, a diferència de l' enllaç covalent més feble entre el mercuri i el carboni.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Goma-2 és un explosiu del tipus dinamita de fabricació espanyola per a ús industrial (sobretot en mineria) per la Unió Espanyola d'Explosius, SA (actualment Maxam). Es comercialitza a mínim en dues variants, la Goma-2 EC i la Goma-2 ECO.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Granada antitanc Serdyuk de 1941(VPGS-41) era una granada antitancs dissenyada i utilitzada per la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Va ser produïda entre 1941 i 1942, quan va cessar la seva construcció, per la baixa qualitat de l'arma i la seva poca seguretat. El disseny no va ser gaire utilitzat i var acabant sent reemplaçat per les granades antitanc manuals (com la RPG-43).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Llançagranades automàtic Howa Tipus 96 (96式40mm自動てき弾銃, , 96-shiki 40-miri jidōtekidanjū?), es un llançagranades automàtic de disseny i producció japonesa, que està en producció des de 1996 per la mateixa companyia que el va dissenyar, Howa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Llançagranades de fusell Tipus 100, era, com el seu nom diu, un llançagranades, el qual s'afegia a la boca del fusell, per a poder propulsar les granades de mà a una distància major. Va ser dissenyat, produït i utilitzat per l'Imperi Japonès, i utilitzat per l'Exèrcit Imperial Japonès durant la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un masclet o petard és un element pirotècnic que, quan s'encenen, produeixen una detonació sonora i lumínica. Generalment, són compostos per un tub de material poc resistent, com ara paper o cartó, ple de pólvora o algun altre material explosiu. Quan es tanca el tub s'hi deixa un ble a l'extrem per poder-lo encendre amb seguretat. La potència i l'efecte lluminós de cada petard és variable i depèn de la càrrega explosiva.Com la pólvora, els petards van ser inventats al segle ix a la Xina. Si molts productes fets amb pólvora tenen un ús bèl·lic, els petards de seguida van agafar una dimensió festiva i van ser utilitzats per a focs artificials. Fou així com a l'edat mitjana arribaren a Europa. Actualment, hi ha moltes classes de petards i solen classificar-se per la potència: bombetes, bengales, volcanets, voladors, focs d'artifici, traques, piules, coets, trons, bateries, etc.Els petards van estretament vinculats a les revetlles d'estiu, i molt especialment a la nit de Sant Joan. En aquesta festa, hi predomina la idea que el foc purifica, protegeix i regenera. Els Països Catalans tenen una tradició molt arrelada d'encendre fogueres i llançar focs d'artifici durant aquella nit, quan es detonen quilos de petards que aporten un soroll i una lluminositat ben característics. A València s'utilitzen sobretot durant les Falles i també s'empren en una mascletada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El terme metxa té tres significats diferents que, tot i estar relacionats amb la combustió, exigeixen definicions i explicacions particulars.\n\nLes metxes o blens de les llànties i espelmes són cordons combustibles que permeten iniciar i mantenir la combustió de la matèria que crema (cera, oli, llard, greix, espermaceti, parafina...) en forma de flama que dona llum.\nLes metxes dels llums de petroli i fogons són incombustibles (o poc combustibles). La seva funció és permetre l'inici i mantenir la combustió d'una flama amb finalitats de fer llum o aprofitar la font de calor.\nLes metxes pirotècniques són cordons combustibles que permeten transmetre la combustió des d'un cap a l'altre.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La mina Shitotsubakurai Lunge era una arma antitancs suïcida dissenyada i desenvolupada per l'Exèrcit imperial japonès. Aquesta arma era utilitzada per les Unitats Japoneses de Combat Proper. L'arma consistia en una càrrega buida de forma cònica, col·locada en un contenidor metàl·lic, i que es subjectava mitjançant un pal de fusta. Va ser considerada com a arma oficial de l'exèrcit japonès en 1945, quan els soldats americans van veure per primera vegada el seu ús en combat, i més tard van descobrir els manuals d'atac de l'exèrcit imperial japonès.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els mistos garibaldis, també coneguts com a mistos de cassoleta o rascaparets, eren un tipus de petard petit molt popular a les festes de Sant Joan. Consistien en una tira de cartró gris d'uns 7 cm de llarg amb una fila de punts vermells gruixuts d'uns 7 mm de diàmetre que contenien fòsfor blanc, producte molt tòxic, barrejat amb sesquisulfur de fòsfor.\nFeien soroll quan eren friccionats contra una superfície aspra, com un mur o una roca. Els mistos garibaldis, juntament amb altres petits petards com les piules, piuletes, bombetes i borratxos, gaudien de molta popularitat amb la canalla de l'època.\nL'any 1973 durant les festes de Sant Joan a Catalunya un grup de nens petits, arran d'haver menjat mistos garibaldis, varen patir una intoxicació greu que va dur alguns d'ells a la mort. Degut a llur toxicitat, la manufactura i venda de mistos garibaldis havia estat prohibida ja l'any 1963, però se seguien manufacturant i venent clandestinament a les botiguetes que venien petards durant les festes, comerç molt difícil de controlar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La MON-50 es una mina de tipus Claymore (de forma rectangular, lleugerament còncava), amb el cos de plàstic, de tipus direccional, dissenyada i produïda com a mina antipersona per la Unió Soviètica. Està dissenyada per a ferir o matar per fragmentació. La mina es similar a la M18 Claymore dels Estats Units d'Amèrica, però amb algunes variacions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El nitrat d'amoni és un compost químic inorgànic, una sal constituïda per cations amoni \n \n \n \n \n \n NH\n \n 4\n \n \n +\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\ce {NH4+}}}\n i anions nitrat \n \n \n \n \n \n NO\n \n 3\n \n \n −\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\ce {NO3-}}}\n , la qual fórmula és \n \n \n \n \n \n NH\n \n 4\n \n \n \n \n \n \n NO\n \n 3\n \n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\ce {NH4NO3}}}\n . Es tracta d'un compost sòlid, blanc i cristal·lí. És altament soluble en aigua i higroscòpic en el seu estat sòlid, però no forma hidrats. La seva aplicació principal és en l'agricultura, com a fertilitzant ric en nitrogen, i com explosiu d'aplicacions civils.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa o cotó pólvora és un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Schönbein. És un sòlid semblant al cotó, o un líquid gelatinós lleugerament groc o incolor amb olor d'èter. S'empra en l'elaboració d'explosius, propulsors per a coets, cel·luloide (base transparent per a les emulsions de les pel·lícules fotogràfiques) i com matèria primera en l'elaboració de pintura, laca, vernissos, tinta i altres productes similars.\nReaccions químiques amb les quals l'àcid nítric converteix la cel·lulosa en nictrocel·luosa i aigua (l'àcid sulfúric hi actua com a catalitzador):\n3HNO3+ C6H10O5 → C6H7(NO2)3O5 + 3H2O", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La nitroglicerina és un explosiu molt inestable, de fórmula C3H5N3O9. És una molècula de glicerina (C3H5(OH)3) en què s'han substituït tres àtoms d'hidrogen amb tres grups nitro (NO2): C3H5(O(NO2))3. La seva composició fa que cremi molt ràpidament fent una gran explosió segons la reacció següent:4C3H5N3O9 → 6N2 + 12CO + 10H2O + 7O2", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Panzerwurfmine (abreviat a PWM) era una granada antitanc que consistia en una càrrega buida. La granada es llançava a mà i era molt utilitzada per les tropes terrestres de la Luftwaffe i els especialistes de la Wehrmacht i Waffen SS en tasques antitancs. Aquesta arma va ser dissenyada i produïda a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El pentaeritritol tetranitrat (PETN), amb fórmula química C5H8N4O12, és un dels explosius més potents de què es disposa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El peròxid d'acetona és un peròxid orgànic i un explosiu primari. Es produeix per l'oxidació de l'acetona per produir una barreja de monòmer lineal i dímers cíclics, trímers i formes tetràmiques. El trímer es coneix com a triperòxid de triacetona (TATP) o peròxid d'acetona tricíclic (TCAP). El peròxid d'acetona pren la forma d'una pols blanca cristal·lina amb una olor similar al lleixiu i pot explotar si se sotmet a calor, fricció o xoc. Com a explosiu no nitrogenat, el TATP ha estat històricament el difícil de detectar, i s'ha usat com explosiu en atacs islamistes a Europa, i, denominat per Estat Islàmic com la Mare de Satan, fou localitzat entre les restes de les explosions d'Alcanar d'agost de 2017.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La pólvora sense fum (anomenada també pólvora blanca o pólvora piroxilada) és el nom que reben cert nombre de propel·lents usats en armes de foc i artilleria que produeixen una quantitat insignificant de fum quan es cremen, a diferència de la pólvora tradicional (la pólvora negra) a la que van substituir progressivament des de finals del segle xix fins a principis del xx. La definició del terme «sense fum» és deguda al fet que els productes de combustió són principalment gasosos, comparats amb el 55% de productes sòlids (principalment carbonat de potassi, sulfat de potassi i sulfur de potassi) de la pólvora negra.Malgrat el seu nom, la pólvora sense fum no està completament lliure de fum i tampoc té forma de pols com la pólvora negra sinó que és un material granular. La pólvora sense fum va permetre el desenvolupament d'armes automàtiques i semiautomàtiques. La pólvora negra deixa un espès i dur residu que és higroscòpic i és causa de la corrosió del canó, mentre que la pólvora sense fum no presenta cap d'aquests desavantatges. Això fa que una arma de foc de càrrega automàtica amb moltes peces en moviment sigui possible i fàcil de mantenir (d'altra manera, s'embrutaria i s'embussaria amb els dipòsits de la pesada pólvora negra).\nLes pólvores sense fum estan classificades com a explosius de tipus 1.3 en les Recomanacions per al transport de mercaderies perilloses - Model de Regulacions per a l'ONU, a Europa per mitjà de l'acord ADR i als Estats Units pel ATF. No obstant això, aquesta pólvora s'utilitza com propel·lent sòlid, per tant el seu ús normal està més relacionat amb la deflagració que amb la detonació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un polvorí és un edifici d'ús militar on s'emmagatzema la pólvora i les municions o explosius fets a base de pólvora. Habitualment també se n'hi produeix. Com que dins aquests magatzems s'hi guarden matèries explosives, la història dels polvorins ha estat plena de nombrosos accidents, entre els quals es poden destacar els següents:\n\nL'explosió del polvorí de Delft, als Països Baixos (llavors les Províncies Unides), que va causar la mort de més d'un centenar d'habitants i va destruir una part de la ciutat. Va tenir lloc el 12 d'octubre de 1654.\nL'explosió del polvorí de Grenelle (avui barri de París), el 31 d'agost de 1794. Hi va haver més d'un miler de víctimes, entre personal del magatzem i la població veïna, i tots els voltants en van resultar afectats.\nL'explosió del polvorí de Sant Ferran, a Palma, el 25 de novembre de 1895, considerat l'accident laboral més luctuós de les illes Balears. Va causar la mort de 97 empleats, la major part dones i infants.\nL'explosió del polvorí dels Divuit Ponts, a Lilla, al nord de França, l'11 de gener de 1916. Va provocar 104 morts i 400 ferits, i s'especula que fos obra d'un sabotatge contra l'exèrcit ocupant alemany durant la Primera Guerra Mundial.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La POMZ, POMZ-2 i la POMZ-2M (ПОМЗ, ПОМЗ-2, ПОМЗ-2М) són tres tipus de mines anti persona de pal de disseny i producció soviètic. La mina POMZ va ser utilitzada durant la Segona Guerra Mundial. Va ser reemplaçada per la POMZ-2, i més tard, per la POMZ-2M. Aquestes mines (i copies d'aquestes) van ser utilitzades en diversos conflictes, incloent la Guerra de Vietnam i la Guerra de Corea.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La RG-41 era una granada de mà dissenyada per la Unió Soviètica el 1941, i utilitzada breument fins a 1942, quan va ser reemplaçada per la més moderna RG-42. Va ser dissenyada per N. P. Belyakov.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La RPG-40 era una granada antitancs, dissenyada per la Unió Soviètica el 1940, i utilitzada en la Segona Guerra Mundial, en la Front Oriental.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La Schu-mine 42 (Peu-Mina),també coneguda com a Schützenmine 42, era una mina antipersones dissenyada i produïda en l'alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Consistia únicament en una caixa de fusta, que contenia 200 grams de TNT i un detonador tipus ZZ-42. Si algú es posava sobre aquesta caixa, i exercia la suficient pressió, causava que un pin es mogués causant que el detonador s'activés.\nLa mina era barata de produir, i va ser utilitzada en grans quantitats. Aquesta mina era un exemple de les primeres creades amb l'objectiu de no portar gaire metall, amb l'objectiu de que fos difícil per als detectors de mines detectar-les, i l'única part metàl·lica era una petita quantitat en el detonador de l'arma. Durant la Operació Overlord, l'exèrcit britànic va decidir utilitzar gossos entrenats en la cerca de mines per a trobar-les.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La sensibilitat la fricció és una aproximació de la quantitat de fricció o fregament que un compost pot suportar abans que exploti prematurament. Per exemple, la nitroglicerina té una molt alta sensibilitat a la fricció, cosa que significa que amb molt poca fricció es pot desencadenar una violenta explosió. No hi ha cap determinació exacta de la quantitat de fricció necessària per desencadenar l'explosió en un compost, però s'hi aproxima per la determinació de la quantitat de força aplicada i per la quantitat de temps abans que esclati el compost.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La sensibilitat al xoc és una mesura comparativa de la sensibilitat a la compressió sobtada (per impacte o explosió) d'un compost químic explosiu. La determinació de la sensibilitat de xoc d'un material destinat per a l'ús pràctic és un aspecte important de les proves de seguretat dels explosius. S'utilitzen una varietat de proves i índexs, dels quals un dels més comuns és la prova d'impacte Rotter.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La tonita és un explosiu utilitzat de vegades a finals del segle XIX i principis del XX. Consisteix en una barreja de pesos iguals de nitrat de bari i nitrocel·lulosa (cotó-pólvora).Els productes del cotó-pólvora perfectament detonant es poden expressar mitjançant la següent equació: 2C12 H14 O4 (NO3)6 = 18CO + 6CO 2 + 14H2O + 12N. Per tant, no conté oxigen suficient per a la combustió completa del seu carboni. La producció de monòxid de carboni és perillosa en les operacions mineres en particular, per la qual cosa es proporciona oxigen addicional barrejant un compost de nitrats amb el guncotton (cotó-pólvora) . S'han utilitzat diversos nitrats (nitre, nitrat de potassi, nitrat de bari, nitrat d'amoni).\nL'explosiu va ser patentat el 1874 pels senyors Trench, Faure i Mackie. Les altes pressions de gas generades per la detonació de tonita van fer que s'utilitzés com a càrrega eclosiva d'algunes granades de mà primitives utilitzades a la Primera Guerra Mundial. El seu nom es va prendre del verb llatí tonat = \"trona\", i en llengua anglesa cal pronunciar-ho com \"toe-nite\" (\"dit del peu\") i no com \"tonight\" (\"aquesta nit\").", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El trinitrotoluè (TNT) o 2,4,6-trinitrometilbenzè (notació IUPAC) és un hidrocarbur aromàtic cristal·lí de color groc pàl·lid que es fon a 81 °C.\nÉs un compost químic molt explosiu. S'utilitza sol o formant part d'unes quantes mescles explosives, com per exemple l'amatol, que s'obté barrejant TNT amb nitrat d'amoni. El trinitrotoluè s'obté a partir de la nitració del toluè (C6H5CH3). La fórmula química és C6H2(NO2)3CH3.\nEn forma refinada, el trinitrotoluè és bastant estable i, a diferència de la nitroglicerina, és relativament insensible a la fricció, als cops o a l'agitació. Explota quan un pes de 2 kg hi cau a sobre des de 35 cm d'altura (és a dir, 2 kg a 2,6 m/s, que equival a una energia de 6,86 joules). La temperatura d'explosió, quan és anhidre, és de 470 °C. Aquesta estabilitat permet d'emmagatzemar-lo durant un període relativament llarg. La detonació s'aconsegueix fent servir un detonador. En canvi, sí que reacciona amb àlcalis, a partir dels quals forma compostos inestables molt sensibles a la calor i a l'impacte.\nL'explosió es produeix d'acord amb les següents reaccions:\nC6H2(NO2)3CH3 → 6CO + 2.5H2 + 1.5N2 + C\nC6H2(NO2)3CH3 → 6CO+0.5CH4 + 0.5H2 + 1.5N2L'explosió desprèn els següents gasos:", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La velocitat de detonació, també coneguda com a velocitat explosiva, és la velocitat a la qual el front d'ona de xoc viatja a través d'un explosiu detonat. Les velocitats de detonació són sempre més ràpides que la velocitat local del so en el material.\nSi l'explosiu està confinat abans de la detonació, com en un projectil d'artilleria, la força produïda se centra en una àrea molt més petita, i la pressió s'intensifica massivament. Això es tradueix en una velocitat explosiva que és més gran que si l'explosiu havia estat detonat a cel obert. Les velocitats no confinades són sovint aproximadament d'un 70 a un 80 per cent de les velocitats confinades.La velocitat explosiva augmenta amb menor grandària de partícula (és a dir, un augment de la densitat espacial), l'augment de diàmetre de càrrega, i l'augment del confinament (és a dir, una pressió més alta).Les velocitats de detonació típics en els gasos van des dels 1.800 m/s a 3000 m/s. Les velocitats típiques en els explosius sòlids sovint van més enllà dels 4.000 m/s a 10.300 m/s.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un acoblament en baioneta és un mecanisme d'acoblament emprat en electricitat que radica en l'aparellament de superfícies. Un costat mascle amb una o més agulles i un receptor femella amb traus on s'encaixen i una molla que manté la fixació. El nom baioneta li ve de la similitud del moviment de l'acoblament amb el moviment d'ús de l'arma baioneta, d'enfonsar i girar l'arma, per matar l'enemic.\n\nPer acoblar les dues parts, s'espera que l'usuari encari les agulles del costat mascle amb els traus del costat femella i les empenyi l'una envers l'altra. Un cop les agulles atenyen el final del trau, cal girar les superfícies per tal que les agulles entrin per un trau perpendicular cap a un cau en sentit contrari que evita que les agulles es retractin. Una molla ajuda a mantenir-les en aquesta posició.\nPer desacoblar les parts, cal empènyer les dues parts l'una contra l'altra per vèncer la força de la molla i fer una fracció de gir per fer lliscar les agulles cap al passadís de desbloqueig.\nLa robustesa de l'acoblament rau en la força de tall de les agulles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un adhesiu és una substància que pot mantenir units dos o més cossos per contacte superficial. La seva importància en la indústria moderna és considerable. Encara que l'adherència pot obeir a diversos mecanismes de naturalesa física i química, com ho són el magnetisme o les forces electroestàtiques, des del punt de vista tecnològic els adhesius són els integrants del grup de productes, naturals o sintètics, que permeten d'obtenir una fixació de caràcter mecànic. és qualsevol substància no metàl·lica aplicada a una o ambdues superfícies de dos elements separats que les uneix i resisteix a la seva separació.L'ús d'adhesius ofereix molts avantatges respecte a tècniques d'enquadernació com cosir, fixació mecànica, unió tèrmica, etc. Aquests inclouen la capacitat d'unir diferents materials entre si, per distribuir-los. la tensió de manera més eficient a través de l'articulació, la rendibilitat d'un procés fàcilment mecanitzable, una millora del disseny estètic i una major flexibilitat del disseny. Els desavantatges de l'ús d'adhesius inclouen disminuir l'estabilitat a temperatures altes, debilitat relativa en unir objectes grans amb una superfície d'enllaç petita i una major dificultat per separar objectes durant les proves.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La adhesiu termofusible, també conegut com a cola en calent, cola de polièster o termocola, és un tipus de adhesiu termoplàstic que supleix amb barres sòlides i cilíndriques de diàmetres diversos, dissenyats per fondre a la pistola calenta. La pistola utilitza resistència elèctrica per fondre un extrem de la barra de cola, mateixa que pot ser empesa a través de la pistola per un gallet o directament per l'usuari. La cola que s'esprem pel filtre és prou calenta com per cremar i fer ampolles a la pell. L'adhesiu és viscós mentre està calent i s'endureix al refredar-se, per la qual cosa no és convenient el seu ús en materials sensibles a la temperatura ni en ambients on la temperatura elevada pugui causar que la cola perdi força o es torni a fondre, parcialment o del tot (per exemple a la safata o tablier d'un cotxe). Aquest efecte pot reduir-se usant un adhesiu curable amb radiació ultraviolada, en un procés de curació posterior al refredament.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una agulla imperdible (o simplement imperdible) és un estri que conté una secció en forma de ganxo per a guardar-hi la seva punta, d'aquesta manera s'evita que s'obri i deixi de complir la seva funció i també es prevenen ferides accidentals en usar-lo en la roba. Feta del metall rígid però flexible, s'obre pressionant-ne costats paral·lels cap a dins. És segura perquè l'extremitat aguda de l'agulla resta protegida quan està tancada. S'utilitza per a subjectar la roba i altres tipus de tèxtils que no tenen cap dispositiu especial d'unió com ara botons o cremalleres. També s'usa per a realitzar una reparació provisional en cas d'algunes imperfeccions de la roba. L'imperdible punxa i passa a través de la superfície del material amb el seu extrem agut. Llavors, s'uneix i s'insereix en l'altre extrem blindat que manté l'objecte al seu lloc. Generalment està feta d'acer. L'agulla imperdible és forta, segura i molt duradora. Són molt comunes i barates n'hi ha de moltes mides i es fabriquen també en variants plàstiques. S'usa tant com complement de vestimenta com d'arracada.\nTambé es coneix com a agulla de seguretat o agulla tancadora, agulla de travar/travadora, agulla engafetadora, agulla de dida, agulla d'arquet, agulla travessera, agulla passsadora o gafa.Les fíbules, d'origen micènic, complien una comesa semblant al de les agulles imperdibles modernes. L'agulla imperdible va ser reinventada el juliol de 1849 per Walter Hunt, qui va vendre la patent per 400 dòlars.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una brida de cables o brida de plàstic, és un tipus de fixació per subjectar elements, principalment cables elèctrics . A causa del seu baix cost, facilitat d'ús i força d'unió, les brides de cable són omnipresents i s'utilitzen en una àmplia gamma d'altres aplicacions. Les brides de cable van ser fabricades per primera vegada per Thomas & Betts amb la marca Ty-Rap .\nLa brida de cable genèrica, normalment feta de niló, té una secció de cinta flexible amb dents que s'enganxen amb un trinquet al cap per formar un trinquet de manera que a mesura que s'estira l'extrem lliure de la secció de la cinta, la brida s'estreny i no es desfà. . Alguns llaços inclouen una pestanya que es pot aprimar per alliberar el trinquet de manera que la corbata es pugui afluixar o treure, i possiblement reutilitzar-la. Les versions d'acer inoxidable, algunes recobertes amb un plàstic resistent, s'adapten a aplicacions exteriors i ambients perillosos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una brida de paret , brida de canonades, o també abraçadora- ibídem, és un dispositiu, amb forma de semiargolla (brida-U) o d'argolla completa partida, que s'utilitza per fixar els tubs o les canonades de metall, plàstic, etc.. sobre qualsevol tipus de paret, envà, plafó, sostre o mur..", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una brida de tubs, brida de mànegues, o també abraçadora- ibídem, (en anglès: Jubilee clip), és un dispositiu, amb forma d'argolla, que s'utilitza per connectar i segellar un tub o mànega sobre qualsevol tipus d' accessori.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un clau, tatxa o punta és un tija metal·lica prima i allargada amb punta esmolada i una cabota que rep les picades. Es fa servir com a element d'unió. Es fan servir per subjectar dos o més objectes i són els elements d'unió més simples existents. La seva forma és cilíndrica, en un extrem acaben en punta i en l'altre hi ha el cap o cabota. Les puntes són claus però de menys grandària. Un clau es clava amb un martell. El clau es basa en el principi mecànic de les falques. L'elasticitat i el fregament fan possible que els claus quedin fixos un cop penetren dins els materials que s'han d'unir.\nLa majoria de claus i puntes són d'acer, encara que n'hi ha de llautó, coure i bronze. Aquests últims són menys resistents que els d'acer i només s'utilitzen pel seu valor decoratiu o bé per resistir millor l'oxidació. Amb aquest fi també es poden emprar claus d'acer inoxidable o galvanitzats.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una clàvia o claveta, clavilla o garrof(et)a, és un tipus de passador o ferret llarguer més ample de dalt que de baix, que es posa dins un forat del cap del fusell de la roda d'un carro perquè la roda no surti de l'eix sobre el qual va muntada. La paraula és atestada a l'Edat Mitjana i deriva del llatí \"clavus\".", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La cola de cautxú (cow gum en anglès britànic ) és un adhesiu fabricat a partir de polímers elàstics (típicament làtex ) barrejats en un dissolvent com acetona, hexà, heptà o tolué per mantenir-lo prou fluid per poder ser utilitzat. Això fa que formi part de la classe d'adhesius d'assecat a l'aire : a mesura que els dissolvents s'evaporen ràpidament, la goma es solidifica formant un enllaç fort però flexible.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un cordill és una corda lleugera o una corda, més gruixuda i resistent que el fil, composta d'almenys dues fibres fines retorçades i, a continuació trenades entre si. Els fils s'uneixen en la direcció oposada a la del seu gir, cosa que afegeix resistència a torsió i evita que es desfaci. Aquest procés de vegades s'anomena embolcall invers. La mateixa tècnica que s'utilitza per fer cordill també s'utilitza per fer fil, que és més prim,i corda, que és més fort i més gruixut, generalment amb tres o més fils.\nLes fibres naturals que s'utilitzen per fer cordill són la llana, cotó, sisal, jute, cànem, henquen, paper i coco. També s'utilitzen diverses fibres sintètiques com polietilè o polipropilè, niló o altres poliamides i polièsters. El cordill és una substància popular que s'utilitza en l'artesania moderna, que s'enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat en cabdells, i pot o no ser elàstic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El curat per UVo reticulació química per UV (en anglès:UV curing), és un procés mitjançant el qual s'utilitza la llum ultraviolada per a provocar una reacció fotoquímica que genera una xarxa de polímers reticulats. El curat per UV s'utilitza en adhesius emprats en odontologia, i en el muntatge de diversos productes i materials, com per exemple els vidres de les pantalles tàctils. S'empra també en arts gràfiques en la impressió, recobriment, decoració, estèreo-litografia, etc. En comparació amb altres tecnologies, curar amb llum ultraviolada es pot considerar un procés de baixa temperatura i alta velocitat, apart de ser un procés sense solvent, atès que el curat es produeix per polimerització directa en lloc de fer-ho per evaporació. Aquesta tecnologia introduïda inicialment a la dècada de 1960, ha aconseguit a racionalitzar i augmentar l'automatització en moltes indústries del sector de la fabricació en sèrie.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una grapa o gafa metal·lica és una tija de ferro o altre metall que els seus dos extrems doblegats i punxeguts es claven per a unir i subjectar papers, taules o altres coses.Les grapes s'han emprat al llarg de la història per a enllaçar els carreus d'una fàbrica i sent de ferro en construccions econòmiques i de bronze en la resta. En les antigues construccions de l'època romana, es van fer algunes de fusta en forma de doble cua d'oreneta però les més emprades foren les de bronze i el desig d'apoderar-se d'aquest metall ha contribuït notablement a la destrucció dels monuments antics. Escollien el bronze perquè, a més de ser més durador, no es rovella com el ferro augmentant de volum i fent saltar les pedres.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Vegeu adhesiu per a un tractat general sobre les coles.Aquesta és una llista de diversos tipus de cola. Històricament, el terme \"cola\" només feia referència a col·loides proteics preparats a partir de carn animal. El significat s'ha ampliat per referir-se a qualsevol tipus d'adhesiu fluid.Hi ha moltes substàncies adhesives que es consideren o se solen denominar tant \"cola\" com \"adhesiu\".", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'acrilat de metil és un compost orgànic, concretament l'èster metílic de l'àcid acrílic. És un líquid incolor amb una olor acre característica. Es produeix principalment per fabricar fibra d'acrilat, que s'utilitza per teixir catifes sintètiques. També és un reactiu en la síntesi de diversos intermedis farmacèutics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un passador partit o passador dividit, és una fixació metàl·lica amb dues meitats que es poden doblegar (o no) durant la instal·lació, amb una funcionalitat semblant a una grapa o rebló . Normalment, estan fets de filferro gruixut amb una secció transversal semi-circular, els passadors partits tenen diferents mides i tipus.\nUn passador partit és similar en disseny i funció a un relligador de llautó en el món de la papereria i enquadernació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un rebló és un element d'unió mecànica permanent. Abans d'ésser instal·lat consisteix en una tija cilíndrica llisa amb un cap a un extrem. Hom anomena cua l'extrem contrari al cap. La instal·lació es fa col·locant el rebló a través de forats fets a les peces a unir. Llavors la cua és \"reblada\" (deformada) de manera que s'expandeix (sovint més de 1.5 vegades el diàmetre original de la tija) formant un altre cap i aguantant el rebló a lloc.\nPerquè la unió sigui eficaç els caps d'ambdós finals han de suportar càrregues de tracció (càrrega paral·lela a l'eix de la tija); tanmateix, els reblons són més eficaços com a unions a cisalla o tallant (càrrega perpendicular a l'eix de la tija). Les unions roscades (cargols) són més convenients per aguantar càrregues de tracció.\nAltres elements d'unió utilitzats tradicionalment en fusta com els claus treballen amb el mateix principi que el rebló.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un relligador de llautó o enquadernador de llautó, és un article de papereria que s'utilitza per tal de poder fixar diversos fulls de paper junts. Un relligador de llautó és similar en disseny i funció a un passador partit en el món de la mecànica. El 1866 es va emetre una patent del relligador a George W McGill.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El resorcinol o benzè-1,3-diol és un compost orgànic amb la fórmula C6 H4 (OH)2 . És un dels tres benzenodiols isòmerics, ( 1,3 - isòmer o meta - isòmer). És un sòlid incolor, soluble en aigua amb reacció lleugerament àcida.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La cola de resorcinol, també coneguda com a resorcinol-formaldehid, és una combinació adhesiva de resina i enduridor que resisteix la immersió dins l'aigua a llarg termini i té una alta resistència a la llum ultraviolada. L'adhesiu, introduït el 1943, ha estat molt popular en la construcció d'avions i embarcacions.Fins a la invenció de la resina epoxídica, el resorcinol va ser una de les coles marines més esteses. A diferència de l'epoxi, no té propietats d'ompliment de buits, necessitant que les juntes s'ajustin bé i s'agafin a pressió per obtenir bons resultats. La cola es presenta en dues parts: un xarop vermell i unes pólvores marró clar que es barregen per formar la cola. El resorcinol no curat té una vida útil relativament curta d'uns dos o tres anys, segons la temperatura d'emmagatzematge. El seu ús ha disminuït des de la dècada de 1990 per la facilitat d'ús i la versatilitat de les coles epoxi.Tot i que la major facilitat d'ús i versatilitat de l'epoxi fa que sigui molt més popular, l'epoxi presenta una mala resistència als raigs UV i en la majoria d'aplicacions estructurals només té una modesta resistència a la calor, cosa que la fa menys ideal per a molts usos a l'exterior. El resorcinol continua sent l'adhesiu més adequat per a usos exteriors i marins. A diferència de l'epoxi, no omple bé els forats, de manera que requereix un estàndard molt elevat dels dos factors essencials per al seu bon ús: la mecanització i el muntatge.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Velcro és una marca comercial de vetes adherents.\nLa marca comercial velcro, és un mot creuat, a partir del francès velours (vellut, que dona el segment vel-) i crochet (ganxo, per al segment -cro). Com que velcro és una marca, el Termcat ha proposat el terme genèric veta adherent, prou transparent.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una veta adherent és un sistema de subjecció consistent en dues tires de teixit diferent que s'enganxen per pressió i se separen per tracció. La marca vulgaritzada és Velcro.\nÉs un sistema de tancament ràpid i senzill que està formada per dues superfícies, generalment en forma de tires. Una superfície consta de ganxos flexibles diminuts i l'altra de fibres embolicades. Els ganxos s'aferren a les fibres que s'enganxen per pressió i se separen per tracció. Originalment concebut per a la roba, la indústria va desenvolupar-ne noves aplicacions entre d'altres en automòbils, en la construcció, i fins i tot en l'aeronàutica, on aprofita la rapidesa de la fixació, sense eines o temps assecatge i la possibilitat de desfer sense danyar les dues parts.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Dins l'àmbit de la gestió, la gestió de projectes és l'activitat de planificar, organitzar, motivar i controlar recursos, procediments i protocols per tal d'aconseguir un objectiu específic, com pugui ser realitzar un projecte dintre d'unes restriccions d'abast, qualitat, temps i cost.\nUn projecte és un esforç temporal assumit per a crear un producte, resultat o servei únic, que porta canvis beneficiosos o valor afegit.\nAquesta propietat de ser un esforç temporal i únic contrasta amb els processos, o operacions, que són treballs que es fan permanentment o semi-permanentment per a crear un mateix producte o servei de forma permanent, o repetida. La gestió d'aquests dos sistemes és sovint molt diferent i requereix habilitats tècniques i estratègies de gestió diferents, cosa que explica la necessitat del desenvolupament diferenciat de la gestió de projectes.\nEl primer repte de la gestió de projectes és estar segur de què un projecte serà entregat dintre de les restriccions definides. El segon repte és la ubicació i integració òptima dels recursos necessaris (diners, persones, materials, energia, espai, subministraments, qualitat, comunicació, etc.) per a assolir els objectius predefinits.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'indicador SMART és una regla mnemotècnica utilitzada a l'hora de guiar en la determinació \nd'objectius en àmbits, per exemple, de l'empresa o desenvolupament personal. La paraula smart en anglès a la vegada significa intel·ligent, llest, polit i elegant.Pel que fa el significat de cada sigla:\nS de specific (específic)\nM de measurable (mesurable)\nA de achievable o attainable (assolible)\nR de relevant o realistic (rellevant o realista)\nT de time-bound (temps limitat o fitat)", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "African Parks és una organització no governamental (ONG) dedicada a la conservació, fundada el 2000 i amb seu principal a Johannesburg, Sud-àfrica, i seus secundàries a Amsterdam i Nova York. Va ser fundada com a African Parks Management and Finance Company, una empresa privada; llavors va experimentar canvis estructurals per esdevenir un ONG amb nom African Parks Foundation, i després reanomenada African Parks Network. L'organització gestiona parcs nacionals i àrees protegides pertot arreu d'Àfrica, en col·laboració amb governs i comunitats circumdants. En consulta realitzada el maig de 2019 la fundació tenia contractada la gestió de 14 parcs africans de vuit estats diferents, destacant Zàmbia amb dos parcs i Malawi amb quatre, i dona feina a més d'1,000 rangers. Michael Eustace, Peter Fearnhead, Paul Fentener van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang estan acreditats com a co-fundadors; Fearnhead continua servint com a executiu en cap. El Príncep Harry va ser nomenat president d'African Parks a finals de 2017.\nL'Organització No Governamental African Parks gestiona i dirigeix parcs nacionals i àrees protegides arreu d'Àfrica, en col·laboració amb governs i comunitats circumdants. A més de la gestió del parc, l'organització fa les següents activitats: entrena vigilants; gestiona i protegeix activament la vida salvatge; treballa per reduir la caça furtiva i augmentar l'aplicació de la llei i el turisme relacionat amb la natura; fa recaptacions de fons; millora les infraestructures; i dona suport als residents locals. El lema d'African Parks és \"una aproximació empresarial a la conservació\".A l'abril de 2018, African Parks gestionava 15 àrees protegides a 9 països, que incloïen: P.N. Pendjari a Benín; Chinko a la República Centreafricana; Reserva Natural i Cultural d'Ennedi i P.N. Zakouma al Txad; P.N. del Garamba a la República Democràtica del Congo; P.N. de Liwonde, Reserva de Flora i Fauna de Majete, Reserva Forestal de Mangochi, i Reserva de Flora i fauna de Nkhotakota dins de Malawi; P.N. de Bazaruto a Moçambic; P.N. d'Odzala-Kokoual a la República del Congo; Akagera Parc Nacional dins de Rwanda; i les Marjals de Bangweulu i P.N de la Plana de Liuwa a Zàmbia.African Parks donava feina a més d'un miler de rangers, el maig del 2018. Segons The Washington Post, l'organització \"té la major força contra la caça i pesca furtives de qualsevol organització privada del continent\". Peter Fearnhead co-fundà i continua com a executiu en cap (CEO) d'African Parks. Michael Eustace, Paul Fentener Van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang són també acreditats com a co-fundadors. n'Enric de Sussex, que anteriorment col·laborà amb el projecte de translocació d'elefants dintre de Malawi (African Parks 2016–2017), va ser nomenat president honorífic el desembre de 2017. Robert-Jan van Ogtrop serveix com a president, des de desembre de 2017.African Parks ha rebut finançament de la Unió Europea, Fundació Adessium, Global Environment Facility, Fundació Howard G. Buffett, Banc Internacional per la Reconstrucció i Foment, National Geographic Society, Nationale Postcode Loterij, Swedish Postcode Lottery, Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), Servei de Pesca I Fauna Salvatge dels Estats Units (USFWS), Fundació de la Família Walton, Fons Mundial per la Naturalesa, i Fundació Wyss, entre altres. Una dotació financera finançada per Fentener van Vlissingen dirigeix aproximadament 700.000 dòlars EUA cap a les operacions anuals d'African Parks. El pressupost de l'organització era aproximadament 35 $ milions el 2016.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Asana és una eina web i aplicació mòbil dissenyades per ajudar a les persones i equips de treball a organitzar, fer seguiment, i gestionar la seva feina. És desenvolupat per l'empresa del mateix nom. (Asana, Inc.). Es basa en els mètodes de treball col·laboratiu anomenats àgils.\nVa ser fundada el 2008 pel cofundador de Facebook, Dustin Moskovitz, i l'enginyer exGoogle i exFacebook, Justin Rosenstein, que van treballar en la millora de la productivitat dels empleats de Facebook. El producte es va llançar comercialment a l'abril de 2012. Al desembre de 2018, l'empresa tenia un valor de 1.500 milions de dòlars.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El burn down chart és una representació gràfica, utilitzada en la gestió de projectes, que mostra la feina que queda per fer respecte al temps. Normalment es representa el temps a l'eix horitzontal i la feina restant a l'eix vertical, de manera que hauria de quedar una línia descendent, ja que la feina ha d'anar disminuint a mesura que avança el temps. És a dir, és un gràfic per a controlar l'execució dels treballs pendents. És útil per a predir en quin moment es completarà una feina o conjunt de feines.\nAquests tipus de gràfics es poden aplicar a les feines de qualsevol tipus de projecte, però sovint s'utilitza a les metodologies àgils de desenvolupament de programari, com ara l'Scrum.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un cap de projecte, project manager o encarregat de projecte, és la persona que té la responsabilitat total del planejament i l'execució fins a l'acabament de qualsevol projecte. Aquest títol es fa servir en la indústria de la construcció, en arquitectura, en el desenvolupament de programari i en diverses ocupacions que es basen en la generació o manutenció d'un producte.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un cronograma és la descripció de les activitats d'un projecte en relació amb el temps en el qual es desenvoluparan, el que implica, primer de tot, determinar amb precisió quines són aquestes activitats a partir dels aspectes tècnics presentats en el projecte. D'acord amb els recursos, el temps total i l'equip humà amb el que es compta, es calcula, per a cada una de les activitats, el temps en el qual hauran de ser desenvolupades. És una eina bàsica en l'organització d'un projecte, en la realització d'una sèrie de passos per a la culminació d'una tasca. És ideal per a esdeveniments i és la base principal de l'execució d'una producció organitzada. El cronograma pot ser un document imprès o d'una aplicació digital; en qualsevol cas, aquest inclou una llista d'activitats o tasques amb les dates previstes per al seu començament i el seu final.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'efectivitat és la capacitat de produir un resultat desitjat. Quan alguna cosa es considera efectiva, significa que té un resultat previst o esperat, o que produeix una impressió profunda i viva.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'eficàcia és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat. En filosofia l'eficàcia és la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. El problema filosòfic s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder eficaç. Es veuen accions d'eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un és causa incompleta, però de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva força de tracció.\nNo és tan fàcil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Així succeeix amb la causa segona, que és insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta última per si sola suficientíssima. No concebem això a priori, però ho provem partint de l'experiència interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Enfilament d'abast (també anomenat enfilament de requeriments, enfilament de funcions) en gestió de gestió de projectes fa referència a canvis incontrolats en l'abast del projecte. Aquest fenomen pot ocórrer quan l'abast d'un projecte no està adequadament definit, documentat o controlat. És considerat generalment un fet negatiu a evitar.\nTípicament, l'increment de l'abast consisteix en nous productes o noves funcions per a dissenys de productes ja aprovats, sense els corresponents increments en recursos, calendari o pressupost. Com a resultat, l'equip del projecte corre el risc de sortir-se del seu propòsit original i dedicar-se a afegiments no planificats. A mesura que l'abast d'un projecte creix, més tasques han d'ésser completades dintre del pressupost i el calendari originalment dissenyats per a un conjunt més petit de tasques. D'aquesta forma, l'enfilament d'abast pot tenir com a resultat que l'equip de projecte excedeixi el seu pressupost i calendari originals. Si el pressupost o el calendari són incrementats juntament amb l'abast, el canvi és normalment considerat com un afegiment acceptable al projecte, i el terme 'enfilament d'abast' no s'utilitza.\nL'enfilament d'abast pot ser resultat de:\n\nControl de canvis pobre\nFalta d'identificació inicial adequada de què s'ha de portar a terme sobre els objectius del projecte\nGestor de projectes dèbil\nComunicació pobre entre partsL'enfilament d'abast és un risc en molts projectes. Molts megaprojectes cauen víctimes de l'enfilament d'abast.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'enfilament d'instruccions o (amuntegament d'instruccions) es dona quan les instruccions augmenten en nombre i mida en el temps fins que es tornen ingestionables. Pot ser perjudicial per a l'èxit de grups grans com ara corporacions. S'origina per la ignorància del principi KISS i resulta en una superposició de procediments complexos que sovint no són ben entesos i seguits d'una gran irritació, o ignorats.La fal·làcia fonamental de l'amuntegament d'instruccions és la creença que la gent llegeix instruccions amb el mateix nivell d'atenció i comprensió, independentment del volum o la complexitat d'aquestes instruccions. Una conseqüència és la creació de moltes regles que intenten deliberadament controlar a unes altres per imposició, sense considerar cap consens ni col·laboració. Això tendeix a antagonitzar a altres, inclús quan als instigadors els sembla que estan actuant encertadament.\nL'amuntegament d'instruccions és comú en organitzacions complexes, on les regles i les pautes són creades per grups canviants de persones a través de llargs períodes. L'estat constant de flux en aquests grups sovint els porta a afegir més instruccions, en comptes de modificar o consolidar les existents. Això pot esdevenir en una superposició considerable en el missatge o l'esperit de les directrius, a costa de la claredat, l'eficiència i la comunicació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Enfilament de missió és l'expansió d'un projecte o missió més enllà dels seus objectius originals, sovint després de tenir èxit inicial. L'ús del terme sovint implica una certa desaprovació dels nous objectius adoptats per part de l'usuari. El enfilament de missió és habitualment considerat indesitjable a causa del camí perillòs que suposa que cada èxit assolit doni lloc a nous objectius més ambiciosos, fins que arribi un error final i sovint catastròfic. El terme va ser originalment aplicat exclusivament a operacions militars, però recentment ha estat aplicat a diversos camps, principalment al creixement de les burocràcies.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La gestió de requisits és el procés de documentar, analitzar, seguir, prioritzar i consensuar els requisits i el control del canvi i la comunicació a les parts interessades pertinents. Es tracta d'un procés continu al llarg d'un projecte. Un requisit és la capacitat que un resultat del projecte (producte o servei) ha de conformar.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La gestió de versions és el procés de gestió de les versions del programari des del desenvolupament a les proves i des de les proves als entorns de producció. És una disciplina relativament nova, però en ràpid creixement dins de l'enginyeria de programari. Com els sistemes de programari, processos de desenvolupament de programari i els recursos estan cada cop més distribuïts, invariablement cada vegada són més especialitzat i complex. A més, els productes de programari (especialment aplicacions web) són en general en un cicle continu de desenvolupament, proves i posada en marxa. Cal afegir a això una evolució i la complexitat creixent de les plataformes en què aquests sistemes funcionen, i es fa evident que hi ha un munt de peces que han d'encaixar a la perfecció per garantir l'èxit i valor a llarg termini d'un producte o projecte. Per tant, la necessitat de dedicar recursos a supervisar la integració i el flux del desenvolupament, les proves, la implementació i el suport d'aquests sistemes existeix. Encara que els cap de projecte han fet això en el passat, en general, estan més preocupats pels \"grans\" aspectes d'un projecte o aplicació, de manera que, sovint no tenen temps per supervisar alguns dels aspectes més tècnics o de dia-a-dia del projecte. L'administrador de versions (també conegut com a \"RM\" o Release Managers) cobreixen d'aquesta necessitat. Han de tenir un coneixement general de cada aspecte del procés de desenvolupament de programari, de diversos sistemes operatius aplicables i aplicacions o plataformes, així com diverses funcions de negoci i perspectives.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La gestió del canvi és un enfocament pel canvi / transició dels individus, equips i organitzacions d'un estat actual a un estat futur o desitjat. En el context de la gestió de projectes, gestió del canvi es refereix al procés pel qual els canvis són formalment presentat i aprovat.La gestió del canvi utilitza les estructures i eines bàsiques de control de qualsevol esforç de canvi organitzacional. L'objectiu és maximitzar els beneficis i minimitzar els efectes del canvi en els treballadors i evitar distraccions.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'holocràcia és un sistema d'organització en el qual l'autoritat i la presa de decisions es distribueix horitzontalment enlloc d'ésser jeràrquicament. L'holocràcia ha estat adoptada per organitzacions amb i sense ànim de lucre a Austràlia, Alemanya, EUA, França, Nova Zelanda i el Regne Unit.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "HubSpot és un desenvolupador i venedor nord-americà de productes de programari per a màrqueting entrant, vendes i servei al client. Va ser fundat per Brian Halligan i Dharmesh Shah el 2006.\nEls seus productes i serveis tenen com a objectiu proporcionar eines per a la gestió de relacions amb els clients, màrqueting en xarxes socials, gestió de continguts, generació de clients potencials, analítica web, optimització de motors de cerca, xat en directe i atenció al client.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un KPI (key performance indicator), conegut també com a indicador clau o mesurador d'acompliment o indicador clau de rendiment és una mesura del nivell de l'acompliment d'un procés. El valor de l'indicador està directament relacionat amb un objectiu fixat per endavant i normalment s'expressa en valors percentuals. Els KPI tenen com a objectius principals mesurar el nivell de servei, fer un diagnòstic de la situació, comunicar i informar sobre la situació i els objectius, motivar els equips responsables del compliment dels objectius reflectits en el KPI i, en general, avaluar qualsevol progrés de manera constant. De moment només hi ha un estàndard desenvolupat, aplicat al manteniment industrial: la norma EN 15341:2008 \"Manteniment. Indicadors clau de rendiment del manteniment\".\nUn KPI es dissenya per mostrar com és el progrés en un procés o producte en concret, per la qual cosa és un indicador de rendiment. Hi ha KPI per a diverses àrees d'una empresa: compres, logística, vendes, servei al client, etc. Les grans companyies disposen de KPI que mostren si les accions desenvolupades estan donant els seus fruits o si, per contra, no es progressa com s'esperava.Els indicadors clau d'acompliment són mesuraments financers o no financers utilitzats per quantificar el grau de compliment dels objectius; reflecteixen el rendiment d'una organització i generalment es recullen en el seu pla estratègic. Aquests KPI s'utilitzen en intel·ligència de negocis per reflectir l'estat actual d'un negoci i definir una línia d'acció futura.\nL'acte de monitorar els indicadors clau d'acompliment en temps real es coneix com a «monitoratge d'activitat de negoci». Els indicadors de rendiment s'utilitzen normalment per valorar activitats complicades de mesurar, com els beneficis de desenvolupaments capdavanters, el compromís dels empleats, el servei o la satisfacció.\nEls KPI solen anar lligats amb l'estratègia de l'organització (exemplificada en les tècniques com la del quadre de comandament integral). Els KPI són vehicles de comunicació: permeten que els executius d'alt nivell comuniquin la missió empresarial o la visió de l'empresa als nivells jeràrquics més baixos, involucrant directament tots els col·laboradors en la realització dels objectius estratègics de l'empresa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Kaizen (改善, japonès per a, literalment, 'canvi per a millor', 'millora'; l'expressió comuna en català és 'millora contínua').\nEn el context d'aquest article, kaizen es refereix a una estratègia de qualitat al lloc de treball; està sovint associada al sistema de producció de Toyota i relacionada amb diversos mètodes de control de qualitat, incloent-ne de W. Edwards Deming.\nEl kaizen tracta d'eliminar «residus», definits per Joshua Isaac Walters com «activitats que afegeixen cost però no afegeixen valor»).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La gallina i el porc és una faula empresarial que consisteix en el compromís amb un projecte o causa. Quan es cuina un plat d'ous amb pernil o cansalada, el porc proporciona pernil o cansalada que requereixen el seu sacrifici vital i el pollastre proporciona els ous que no són difícils de produir ni suposen el seu sacrifici vital. Així, el porc està realment compromès amb aquest plat, mentre que el pollastre només hi participa, tot i que es necessiten tots dos per produir el plat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un megaprojecte és un projecte amb una inversió extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a \"iniciatives que són físiques, molt cares, i públiques\". Al seu lloc web megaprojects Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine., Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen més de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenció pública a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos.\nEls megaprojectes inclouen ponts, túnels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports, plantes energètiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracció de petroli i gas natural, edificis públics, sistemes de tecnologies de la informació, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El mètode per projectes és una metodologia pròpia de la tecnologia, el disseny i l'enginyeria, que es pot usar també a les arts, per a portar a terme un projecte a partir d'unes circumstàncies i voluntats donades. Es caracteritza, entre altres coses, pel fet que mai no hi ha una única manera de fer ni d'arribar-hi, que es parteix d'una anàlisi de la situació, de l'objectiu i de les condicions, i que d'aquest avantprojecte general es va desenvolupant, implementant i detallant cada pas fins al final. Inclou també el manteniment i la desmantellament, és a dir, tot el seu cicle de vida.\nEl preprojecte o avantprojecte té en compte des de la idea inicial al desmantellament de la construcció, organització, producte o sistema, tenint en compte també usos secundaris, mals usos, possibles renovacions, canvis, incidències o mal funcionaments. Forçosament ha de complir totes les normatives vigents que hi siguin pertinents.\nEl mètode té en compte tots els usuaris al llarg de tot el cicle de vida, el medi ambient, la viabilitat i sostenibilitat econòmica i social, la qualitat, la traçabilitat, etc. El projecte pot ser una innovació o millora, una ampliació, una rèplica, etc. Requereix sobretot creativitat, enginy, capacitat analítica, flexibilitat, sentit comú, mirada crítica, coneixement tècnic i científic de diferents àrees i saber-los integrar per a arribar a una resposta adient a tots els requeriments, incloent els recursos de tota mena (materials, humans, etc.) i el temps.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Microsoft Project és un programa de la suite Microsoft Office utilitzat per a la gestió de projectes.\nMicrosoft Project (o MSP) és un programari d'administració de projectes dissenyat, desenvolupat i comercialitzat per Microsoft per assistir administradors de projectes en el desenvolupament de plans, assignació de recursos a tasques, donar seguiment al progrés, administrar pressupost i analitzar càrregues de treball.\nEl programari Microsoft Office Project en totes les seves versions (la versió 2010 és la més recent) és útil per a la gestió de projectes, aplicant procediments descrits en el PMBOK (Management Body of Knowledge) del PMI (Project Management Institute).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "OpenUP (UP, unified process) és un mètode i un procés de desenvolupament de programari lliure proposat per un conjunt d'empreses de tecnologia, qui ho donaren l'any 2007 a la Fundació Eclipse. La Fundació ho ha publicat sota una llicència de programari lliure i ho manté com una part del bastiment de processos Eclipse. (Eclipse Process Framework). OpenUP conserva les característiques essencials de RUP (Rational unified process), el qual inclou un desenvolupament incremental i la gestió dels requisits mitjançant casos d'ús. Finalment, l'OpenUp assumeix els valors de la metodologia àgil i els té en compte a l'hora de personalitzar el procés unificat.\nL'OpenUP és un procés mínim i suficient, la qual cosa significa que solament el contingut fonamental i necessari és inclòs en cada iteració. Per tant no proveeix de solució a cada iteració per a tots els elements que es manegen en un projecte, però té els components bàsics que poden servir de base a processos específics. La majoria dels elements d'OpenUP estan declarats per fomentar l'intercanvi d'informació entre els equips de desenvolupament i mantenir un enteniment compartint el projecte, els seus objectius, abast i avanços.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un Pla de sistemes informàtics, també conegut com a Pla Director de sistemes, pla de sistemes i tecnologies de la informació (SI/TI) o pla estratègic de sistemes, facilita a una organització una correcta determinació de l'estat actual dels sistemes informàtics de l'organització, dels requeriments que aquesta els demana per identificar un estat futur on els sistemes d'informació estiguin alineats amb els objectius i necessitats de l'organització.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "PRojects IN Controlled Environments o PRINCE, versió en anglès de Projectes en entorns controlats, és un mètode de gestió de projectes que abraça l'administració, el control i l'organització d'un projecte. És una marca registrada de l'Office of Government Commerce del Regne Unit.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La priorització de requisits és la forma utilitzada en el procés de producció de programari per a determinar quins requisits candidats per a formar part d'un producte de software haurien de ser inclosos en una certa versió. Els requisits són també prioritzats per a minimitzar el risc durant el desenvolupament, de manera que els requisits més importants o de més alt risc són implementats primer. Hi ha diversos mètodes per a avaluar una priorització de requisits de programari.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El procés tecnològic és el mètode base que valida els resultats d'un procés de creació\nd'un objecte tecnològic. Aquest procés es compon d'un conjunt d'etapes seqüencials amb retroalimentacions que seguides sistemàticament faciliten l'obtenció de resultats i la seva adequació als requeriments inicials. Una primera aproximació al procés tecnològic seria la següent: \n\nNecessitat. En primer lloc cal partir d'una necessitat a la qual cal donar solució, el nostre projecte estarà dirigit a satisfer-la.Anàlisi. Aquesta etapa, consisteix a analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Serà interessant estudiar com s'ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d'informació, tot allò que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l'anàlisi de la situació i dels elements que condicionen el projecte es defineixen els requeriments o plec de condicions. Si bé les condicions inicials poden ser molt variades i de molts tipus, les principals són les següents: condicions funcionals, constructives (data d'acabament, etc.), econòmiques (pressupost), estètiques, ecològiques i de seguretat.Disseny. A partir dels requeriments i de l'experiència acumulada s'estableixen els criteris de disseny. En aquesta fase s'han de definir tots els aspectes que tenen relació amb el producte final. Si aquest és un artefacte caldrà fer un procés de planificació de la construcció definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcció, dibuixar els plànols constructius de les peces de què constarà, les eines de treball, els costos, l'aspecte final, l'ergonomia, l'impacte ambiental, el reciclatge al final de la seua vida útil, entre d'altres.Prototip. Definit l'artefacte o procés cal construir-ne un prototip o model seguint les pautes establertes pel projecte.Avaluació. Una vegada acabada la construcció cal passar a la fase d'avaluació per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat. D'aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d'esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o bé si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.Memòria tècnica. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentació definitiva amb les esmenes pertinents per a la seua fabricació en sèrie. S'inclouran tots els documents de la fase de disseny degudament modificats en funció de l'avaluació.Construcció. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comença la fabricació en sèrie amb els documents elaborats dins la memòria tècnica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un procés de negoci (o empresarial), un mètode de negoci o una funció de negoci és un recull d'activitats o tasques relacionades i estructurades per persones o equips en què una seqüència específica produeix un servei o producte (serveix per a un objectiu comercial concret) per a un client o clients particulars. Els processos de negoci es produeixen a tots els nivells organitzatius i poden o no ser visibles pels clients. Un procés empresarial sovint es pot visualitzar (modelar) com un diagrama de flux d'una seqüència d'activitats amb punts de decisió intercalats o com una matriu de processos d'una seqüència d'activitats amb regles de rellevància basades en les dades del procés. Els avantatges d'utilitzar processos empresarials inclouen una millora de la satisfacció del client i una agilitat millorada per reaccionar davant dels canvis ràpids del mercat. Les organitzacions orientades a processos trenquen les barreres dels departaments estructurals i intenten evitar compartiments estancs d'informació.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els projectes telemàtics són un conjunt d'activitats presentades en format web i accessibles des d'internet, en les quals alumnes i professors utilitzen diverses eines TIC per assolir els objectius previstos per als diferents projectes, a través d'activitats variades, seguint una pauta i una temporització concreta.En els projectes telemàtics es demana compartir el treball de l'alumnat, sense que es produeixin interaccions entre ells, ja que no cal establir cap mena de col·laboració ni amb altres centres ni amb altres grups d'alumnes. Per tant, quan un grup de centres passen a formar part d'un projecte telemàtic, treballen paral·lelament i comparteixen una mateixa tasca i una idea comuna i van agregant les seves aportacions a les de la resta de participants.El portal del projecte proporciona, per tant, un lloc on els mateixos centres pengen les seves produccions o activitats a la xarxa. És molt important però, que abans de començar un projecte telemàtic estiguin ben definits i especificats els seus objectius, i que les activitats didàctiques siguin flexibles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un quadre sinòptic és una eina que permet organitzar i interrelacionar idees i conceptes per mitjà de símbols i representacions gràfiques. Són estratègies per organitzar el contingut de coneixements. Un quadre sinòptic és aquell que mostra projectes de manera senzilla i proporciona una estructura global coherent d'una temàtica i les seves múltiples relacions.\nPoden presentar-se per mitjà de claus i prendre forma de diagrames (com ara en les estructures arbòries dels diagrames en arbre) o poden estar composts per files i columnes a manera de taules.\nS'utilitzen molt a l'escola per resumir els continguts a estudiar. També es pot aplicar per a la gestió de projectes i l'organització industrial. S'utilitza molt a les transparències i presentacions, per a deixar clar en tot moment l'entorn i les relacions del que està parlant l'exposant, d'una manera ràpida i visual.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El regidor o regidora és, en el món del teatre, la persona responsable de l'organització de les condicions materials, i la coordinació dels diferents mitjans i equips tècnics, per tal de posar-los a disposició de la direcció, els assajos i la representació de l'espectacle. El regidor venia a assumir les funcions del traspunt o segon apunt, però avui dia ja ha pres carta de naturalesa com un càrrec intermedi entre el director i la resta de l'equip tècnic. De fet, és considerada la màxima autoritat a l'escenari i el responsable directe de l'espectacle una vegada ha començat. Si bé les funcions són les mateixes arreu del món, ha adoptat diferents denominacions segons la llengua, com ara regidor, en castellà; stage manager o assistant manager, en anglès; régisseur, en francès; Inspizient, en alemany; o direttore di scena en italià.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Scrum és un marc de treball per a la gestió de projectes. Inicialment força estès entre els desenvolupadors i mantenidors de programari o d'aplicacions. Amb el temps, Scrum també s'ha fet popular per a la gestió de programes i de múltiples equips de desenvolupament. L'objectiu és desenvolupar i crear un producte en un període determinat on un equip format per diferents persones treballen conjuntament per arribar a un objectiu comú.\nUn dels principis claus de l'èxit de Scrum és que està basat en la premissa que, durant el desenvolupament dels productes, els clients canviaran les seves opinions sobre què volen i què necessiten. Els imprevistos no han de ser una gran dificultat per al desenvolupament dels productes. En aquest cas Scrum accepta que el problema no està completament entès i definit i se centra a maximitzar la capacitat de l'equip per entregar ràpidament dins dels terminis establerts i respondre a les necessitats d'última hora.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El seguiment de requisits o la traçabilitat de requisits és una subdisciplina de la gestió de requisits en el desenvolupament de programari i l'enginyeria de sistemes. El seguiment de requisits es refereix a la documentació de la vida d'un requisit i que faciliti la traçabilitat bidireccional entre diversos requisits associats. Permet als usuaris o grup d'interessats trobar l'origen de cada requisit i fer un seguiment de cada canvi ocorregut a aquest requisit. Perquè aquest seguiment sigui possible, és necessari documentar els canvis realitzats en cada requisit existent.\nEs discuteix la utilitat de continuar amb la documentació de canvis als requisits després de finalitzar la implementació, d'haver desplegat i utilitzat l'aplicatiu.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Triangle de la Gestió de Projectes (anomenat també Triple Restricció o el Triangle de Ferro) és un model de mostra la dependència entre les restriccions que limiten un projecte en la gestió de projectes. És un ajut gràfic on els tres atributs es dibuixen en les cantonades del triangle per mostrar l'oposició entre elles. És útil per ajudar amb intencionalment triar els biaixos del projecte, o l'anàlisi dels objectius d'un projecte. S'utilitza sovint per il·lustrar que l'èxit de la gestió del projecte es mesura per la capacitat de l'equip de projecte per gestionar el projecte, de manera que els resultats esperats són produïts en fer servir el temps i el cost.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els sistemes WorkPLAN inclouen el programari de Planificació de Recursos Empresarials (ERP) WorkPLAN Enterprise i el programari de gestió de projectes MyWorkPLAN, desenvolupats per Sescoi per a fabricants, empreses i departaments que treballen basant-se en projectes i necessiten un software especialitzat.Els usuaris d'aquest ERP pertanyen als següents camps d'activitat: enginyeria, automoció i aeroespacial, fabricació de motlles i matrius, fabricació de models, prototips o màquines especials i mecànica general.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un aparell de mesura o instrument de mesura és un objecte que s'utilitza per comparar magnituds físiques mitjançant un procés de mesura. Com a unitats de mesura s'utilitzen objectes i successos prèviament establerts com a estàndards o patrons, i de la mesura en resulta un número que és la relació entre l'objecte d'estudi i la unitat de referència. Els instruments de mesura són el mitjà amb què es duu a terme aquesta conversió. Tots els instruments de mesura estan subjectes a diversos graus d'error de l'instrument i a la incertesa de mesura. Dues característiques importants d'un instrument de mesura són la precisió i la sensibilitat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un Aeròmetre és un instrument dissenyat per a mesurar la densitat (o altres paràmetres) de l'aire i d'alguns gasos.El terme aeròmetre (o Ärometer, del grec clàssic ἀήρ -aer \"aire\" i μέτρον -métron \"mesura, escala\") es refereix a diversos tipus de dispositius per a la definició o mesura dels gasos. Els instruments designats amb aquest nom poden servir per trobar: la densitat, el flux, la quantitat o algun altre paràmetre, de l'aire o d'un gas determinat.Un altre instrument anomenat areòmetre (del grec antic ἀραιός -araiós \"lleuger\" i μέτρον -métron \"mesura\"), també conegut com a hidròmetre, que s'utilitza per mesurar la densitat dels líquids, sovint es confon amb el terme aeròmetre definit en el present article.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un amperímetre és un instrument de mesura que s'usa per quantificar el flux de corrent elèctric en un circuit. Els corrents elèctrics són mesurats en ampers, d'aquí el seu nom.\nEl disseny previ fou el galvanòmetre, que es basa en la desviació magnètica. Quan un corrent passa per la seva bobina, aquesta es mou dins d'un camp magnètic. S'intenta minimitzar la caiguda de tensió en la bobina per disminuir al màxim la resistència.\nSi un galvanòmetre se sobreescalfa, poden cremar-se les diminutes espires del seu bobinat. Per mesurar grans corrents s'acobla en paral·lel una resistència al galvanòmetre, o s'empren transformadors de mesura. D'aquesta manera per l'aparell només passa una fracció mínima de corrent.\nEls dissenys moderns usen un conversor analògic-digital (ADC) per mesurar el voltatge d'una resistència. Un microcontrolador llig l'ADC i fa els càlculs pertinents per traure el corrent que passa per la resistència.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'amperímetre de pinça o pinça amperomètrica és un dispositiu elèctric (accessori d'un multímetre o incorporat a ell) que té dues mandíbules que s'obren per permetre situar-la al voltant d'un conductor elèctric, (tancant-se mitjançant l'acció d'una molla).\nLa inserció de la sonda permet mesurar la magnitud del corrent elèctric que passa a través del conductor sota mesura, sense haver de fer contacte físic amb ell, i sense l'inconvenient d'haver d'obrir el circuit en el qual es vol mesurar el corrent emprant un amperímetre clàssic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una ampolla de Nansen és un dispositiu per obtenir mostres d'aigua de mar en una profunditat específica. Va ser dissenyada el 1894 per l'explorador i oceanògraf Fridtjof Nansen i millorada per Shale Niskin el 1910 (vegeu ampolla de Niskin).\nL'ampolla, més precisament un cilindre de metall o de plàstic, es submergeix lligada un cable a l'oceà i, quan arriba a la profunditat requerida, es deixa caure pel cable un pes de llautó anomenat «missatger». Quan el pes arriba a l'ampolla, l'impacte posa l'ampolla cap per avall i tanca una vàlvula de moll que hi ha al final de l'ampolla, capturant la mostra d'aigua a l'interior. L'ampolla i la mostra es recuperen al recollir el cable.\nEs pot disposar un segon «missatger» per ser alliberat per a invertir el mecanisme, i baixar-lo pel cable fins que arriba a una altra ampolla de Nansen. Preparant una seqüència d'ampolles i missatgers a intervals al llarg del cable, es poden prendre una sèrie de mostres a una profunditat més gran amb una sola acció.\nLa temperatura de l'aigua a la profunditat de mostreig es registra mitjançant un termòmetre d'inversió fixat a l'ampolla Nansen. Es tracta d'un termòmetre de mercuri amb una constricció en el seu tub capil·lar que, quan el termòmetre s'inverteix, fa que el fil es trenqui i atrapi el mercuri, quedant fixada la lectura de la temperatura. Atès que la pressió en aigües profundes comprimeix les parets del termòmetre i afecta la indicació de la temperatura, el termòmetre està protegit per un recinte rígid. Es vincula un termòmetre no protegit amb un termòmetre protegit, i la comparació de les dues lectures de temperatura permet determinar la temperatura i la pressió en el punt de mostreig.\nL'ampolla de Nansen ha estat àmpliament substituïda per l'ampolla de Niskin i actualment ja no es fabriquen, tot i que encara s'utilitzen.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una ampolleta o bé ampolleta d'hores (també coneguda en l'antiguitat com clepsamia) és un tipus de rellotge de sorra usat en la navegació marítima per estimar el temps que es navega en un rumb determinat i poder calcular així la posició per estima. Originalment constava de dues fioles de vidre col·locades una sobre l'altra i connectades per l'extrem amb un tub. El progrés de bufat del vidre va permetre a partir d'un moment donat fer-les d'una sola peça.\nNormalment s'emprava una ampolleta de 30 minuts que servia també per marcar les guàrdies de 4 hores (8 ampolletes).\nS'utilitzava una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració) juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat del vaixell en nusos.La fiola plena de sorra o material similar (partícules finament moltes d'estany o plom) es col·locava en la part superior i per efecte de la gravetat, la sorra fluïa lentament i de manera constant cap a la fiola inferior. Una vegada havia fluït tota la sorra a aquesta fiola inferior, es podia girar l'ampolleta per mesurar un altre període.\nL'ampolleta no era un instrument del tot precís per a mesurar de forma fiable el pas del temps, hi havia diversos factors que podien afectar la durada del flux de sorra: la humitat dins de l'ampolleta, l'homogeneïtat del gra de la sorra, el diàmetre interior del tub d'interconnexió desgastat pel flux de sorra, la posició més o menys horitzontal, l'efecte dels moviments d'acceleració o desacceleració del vaixell, tots ells podien influir en el flux de la sorra, i per tant en el temps mesurat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'analitzador vectorial de senyals (VSA) és un instrument de mesura de senyals electrònics usualment de radiofreqüència, que reemplaça l'analitzador d'espectre (SA) com a instrument de mesura per a dissenyadors que treballen en aquests sistemes. Ideal per a les mesures de senyals ràpids d'ampla banda o espectre estès. El VSA és un instrument poderós que pot realitzar moltes de les tasques de mesura i caracterització que realitza el SA, però a més pot fer moltes més funcions digitals útils de demodulació. El SA i el VSA operen en maneres diferents. Aquestes diferències operacionals poden tenir com a resultat errors en el mesurament si aquestes diferències no es consideren apropiadament en mesurar. Usant un instrument vectorial amb una amplada de banda real igual o més ample que l'amplada de banda del transmissor ens assegura una captura de tots els senyals d'interès del dispositiu sota anàlisi. Instruments vectorials són més cars que els instruments escalars però els vectorials proveeixen mesura més ràpida a més d'anàlisi i generació de senyals més complexos. Un instrument vectorial escombra a través de l'espectre més ràpid que un escalar. Amb l'arquitectura vectorial es poden generar senyals més complexos com ones modulades usades en la majoria dels sistemes de comunicació. Instruments vectorials capturen fase, amplitud i freqüència on instruments tradicionals típicament no poden. Es pot utilitzar aquesta capacitat per capturar i mostrar simultàniament informació de freqüència i temps necessària per a l'anàlisi de freqüència - temps i mostrar espectrogrames en 3D. També amb instruments vectorials es pot utilitzar la informació de la fase amb la informació de la freqüència en anàlisi en modulació I/Q per mostrar una més detallada vista del senyal sota anàlisi. Aquests beneficis fan l'instrument vectorial més poderós i flexible que els instruments tradicionals d'anàlisi d'estreta banda d'espectre.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un anemòmetre és un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, és un dels aparells utilitzats en una estació meteorològica. Etimològicament deriva de la paraula grega anemos, que significa vent.\nLa primera descripció d'un anemòmetre va ser feta per Leon Battista Alberti cap a 1450.Els anemòmetres es poden dividir en dues classes:\n\nEls que mesuren la velocitat del vent.\nEls que mesuren la pressió del vent.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La mànega de vent o anemoscopi en llenguatje tècnic, (\"windsock\" en anglès, literalment \"mitjó de vent\"), és un estri dissenyat per indicar la direcció i força del vent respecte a l'horitzontal del sòl (el perillós vent lateral en una autopista o carretera a partir de certa velocitat, dona també una idea aproximada de la velocitat del vent segons el nivell d'inflat o la inclinació del con: \n\nCon vertical → vent fluix\nCon a 45° → vent considerable\nCon horitzontal → vent fort", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els aparells de mesura electrònic són el conjunt d'instruments que s'utilitzen per a realitzar mesures en equips electrònics. Poden servir per crear estímuls, per capturar respostes, per analitzar un senyal, etc. A la pràctica, s'utilitzen sobretot per comprovar el correcte funcionament en sistemes electrònics i així poder-ne detectar els possibles errors. Per aquesta tasca es necessiten molts tipus d'instruments de mesura, alguns poc costosos i senzills com un simple detector de corrent, i d'altres molt més complexos i cars com ara equips automàtics (ATE). A continuació es mostren un seguit d'aparells de mesura:", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un areòmetre és un aparell de mesura dissenyat per a determinar densitats de líquids o les concentracions de mescles a partir del principi d'Arquimedes.Areòmetre és un mot compost de areo-, forma prefixada del mot grec araiós, \"lleuger\" i de -metre, forma sufixada del mot grec métron, \"mesura\".", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'audímetre, també anomenat People meter (mesurador de persones en anglès) és un aparell que es connecta a la televisió i mesura automàticament l'audiència de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades estadístiques.\nL'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ningú pot oferir-se voluntàriament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis corresponents i els ofereix a un grup estadísticament significatiu de persones. Aquestes persones no reben cap pagament per l'estudi, però poden aconseguir premis per part de l'empresa, com electrodomèstics, però no aparells de televisió, ja que això alteraria la mesura.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La balança de Gouy és un dispositiu que serveix per mesurar la susceptibilitat magnètica d'una mostra, en particular el seu atracció o repulsió per un gradient de camp magnètic, derivada del canvi d'energia produït per aquest camp (efecte Zeeman). Aquest mètode és d'importància històrica, d'interès didàctic, i permet determinacions susceptòmetre a un cost molt baix. No obstant això, en les investigacions actuals és comú l'ús de mètodes molt més sensibles i versàtils, com són els magnetòmetres dotats de SQUID. Rep el seu nom del seu inventor el físic francès Louis Georges Gouy.\nPer usar-la, la mostra s'introdueix en un recipient cilíndric allargat, suspès d'una balança i penetrant parcialment entre els pols d'un imant. La balança mesura el canvi de massa aparent en ser derrotats o atreta per la regió d'alt camp magnètic entre els pols. La força que constitueix el canvi aparent de pes està relacionada amb la susceptibilitat per:\n\n \n \n \n F\n =\n \n \n \n A\n \n χ\n \n M\n \n \n \n H\n \n 2\n \n \n \n \n 2\n \n V\n \n m\n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle F={\\frac {A\\chi _{M}H^{2}}{2V_{m}}}}\n on A és l'àrea del recipient, \n \n \n \n \n χ\n \n M\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\chi _{M}}\n la susceptibilitat magnètica, H el camp magnètic aplicat i \n \n \n \n \n V\n \n m\n \n \n \n \n {\\displaystyle V_{m}}\n l'volum molar de la substància que s'està examinant. Algunes balances comercials estan adaptades perquè sigui possible aquest ús. En l'aplicació tradicional, la mostra es desplaça fins que està entre els pols d'un imant fix. Una adaptació més recent, l'anomenat mètode d'Evans, fa servir una mostra fixa i imants mòbils.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió. Està constituït per un material elàstic sotmès a torsió (parell torsor). Quan se li aplica una torsió, el material reacciona amb un parell de torsió contrari o recuperador. La va dissenyar originalment el geòleg britànic John Michell i la va millorar el químic i físic de la mateixa nacionalitat Henry Cavendish. L'instrument el va inventar de manera independent el físic francès Charles-Augustin de Coulomb l'any 1777, qui el va utilitzar per a mesurar l'atracció elèctrica i magnètica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La balança de Kibble o balança de watt és un instrument de mesura de masses electromecànic que mesura la massa d'un objecte de forma molt precisa mitjançant la mesura de la força d'un corrent elèctric dintre d'un camp magnètic i d'una tensió elèctrica induïda en un conductor en moviment dintre d'un camp magnètic.\nEl disseny d'aquest tipus de balança fou ideat el 1975 per Bryan Peter Kibble del National Physical Laboratory (NPL) del Regne Unit. La primera balança, anomenada Mark I, fou construïda pel mateix Kibble i per Ian Robinson. D'altres centres de metrologia estan desenvolupant-ne amb l'objectiu de proporcionar una nova definició de la unitat de massa, el quilogram, sobre la base d'unitats electròniques.\nL'any 2016, a la vint-i-dosena reunió del Comitè Consultiu per les Unitats, del Comitè Internacional de Pesos i Mesures, es va decidir que la balança de watt passaria a denominar-se balança de Kibble en honor del seu inventor.Les magnituds elèctriques a la balança de watt es mesuren utilitzant els efectes quàntics macroscòpics: l'efecte Josephson per a la tensió elèctrica, i l'efecte Hall quàntic per a la resistència elèctrica. Aquests dos efectes vinculen, de manera diferent, aquestes magnituds elèctriques a dues constants fonamentals: la càrrega elèctrica elemental, \n \n \n \n e\n \n \n {\\textstyle e}\n , i la constant de Planck, \n \n \n \n h\n \n \n {\\textstyle h}\n . La balança de watt pot mesurar la unitat SI d'energia elèctrica i, mitjançant l'ús dels efectes de Josephson i Hall quàntic, determinar la constant de Planck, en termes de les unitats bàsiques del SI de massa, longitud i temps.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una balança hidroestàtica és un mecanisme experimental destinat a l'estudi de la força d'impuls exercida per fluids sobre els cossos en ells immersos. Va ser inventada per Galileo Galilei al voltant de l'any 1586. El seu funcionament es basa en el principi d'Arquimedes i està especialment concebuda per a la determinació de densitats de sòlids i líquids. Una variant de balança hidroestàtica és la balança de Mohr-Westphal que la va substituir ràpidament després de la seva invenció en ser més precisa i senzilla d'usar. Avui dia aquestes dues balances gairebé no s'utilitzen en laboratoris. En el seu lloc es fa servir el picnòmetre o mesuradors digitals, que són molt més precisos.\nLa balança hidroestàtica consta comunament de dos braços, dels quals pengen dos platets. D'un d'ells es penja l'objecte del qual volem determinar el seu pes i en l'altre les peses calibrades per determinar la seva massa. Un cop determinada se submergeix en aigua destil·lada i es calcula de nou la massa de l'objecte. Un cop coneguda aquesta diferència de masses s'aplica el principi d'Arquimedes (tot cos submergit en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat). Ja que la densitat del fluid és 1 g/cc (aigua destil·lada) simplement s'aplica la fórmula de la densitat:\n\n \n \n \n ρ\n =\n \n \n m\n V\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\rho ={m \\over V}}\n La precisió d'aquest mètode és qüestionable, ja que tant l'error absolut com el relatiu són grans, però va ser un important avanç per al segle xvii.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per a avaluar el pes o la massa d'un objecte. Les balances s'usen per a amidar el pes, o la massa, en la ciència, i la tècnica de diferents objectes materials, àdhuc d'una persona, i a la indústria i el comerç les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants. Un balancer (femení: balancera) és la persona que fa o fabrica balances, i també, a vegades, aquell que té l'ofici de pesar, segons el DIEC. La balança és el símbol de la justícia, que calibra els arguments a favor i en contra de cada cas (sovint es representa per una dona amb els ulls embenats).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La bàscula (del francès bascule) és un instrument de mesura. Permet determinar el pes dels cossos. Està formada bàsicament per 2 plataformes i entre elles, una peça fonamental, la cel·la de càrrega. La cel·la de càrrega és l'encarregada de proporcionar aquest pes. Trobem dos tipus fonamentals: la bàscula mecànica i l'electrònica o digital.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un biosensor és un instrument per a la mesura de paràmetres biològics o químics. Sol combinar un component de naturalesa biològica i un altre físic-químic.\nEs compon de tres parts:\n\nEl sensor biològic: Pot ser un teixit, un cultiu de microorganismes, enzims, anticossos, cadenes d'àcids nucleics, etc. El sensor pot ser pres de la natura o ser un producte de la biologia sintètica.\nEl transductor: acoblament els altres dos elements i tradueix el senyal emès pel sensor. Pot ser òptic, piezoelèctric, tèrmic, magnètic, etc.\nL'electrònica associada: realitza el tractament del senyal per tal de ser més amigable per l'usuari. Sol ser la part més cara del dispositiu.L'exemple més comú de biosensor és el que mesura la glucosa a la sang. Utilitza un enzim que processa molècules de glucosa, alliberant un electró per cada molècula processada. Aquest electró és recollit en un elèctrode i el flux d'electrons és utilitzat com una mesura de la concentració de glucosa.\nEls canaris engabiats utilitzats pels miners per a detectar la presència de gasos letals poden ser vistos com un exemple primitiu de biosensor. Molts biosensors s'utilitzen per detectar substàncies tòxiques, utilitzant organismes que en responen a nivells molt més baixos en què ho podria fer una persona.\nReferències \nFlorinel-Gabriel Bănică, \"Chemical Sensors and Biosensors: Fundamentals and Applications\", 2012, John Wiley and Sons, Chichester UK, 576 p. ISBN\n9781118354230", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un bolòmetre és un instrument per mesurar la quantitat de radiació electromagnètica incident. Fou inventat l'any 1878 per l'astrònom estatunidenc Samuel Pierpont Langley. Malgrat que es poden utilitzar per a mesurar radiació de qualsevol freqüència, el disseny dels bolòmetres els fa més sensibles per a la banda de 200 µm a 1 mm de longitud d'ona; per a altres bandes s'acostumen a utilitzar altres tipus de detectors més sensibles.\nUn bolòmetre està format per un absorbidor, que està connectat a un dissipador de calor (zona de temperatura constant) a través d'una unió aïllada. El resultat és que qualsevol radiació absorbida per l'absorbidor en fa augmentar la temperatura per sobre de la del dissipador de calor. A partir de la diferència de temperatures, que es pot mesurar amb termòmetres, es pot calcular la potència absorbida.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una botella Niskin és un tipus de botella molt utilitzada per agafar mostres d'aigua, normalment per a estudis oceanogràfics. El disseny d'aquest tipus de botella és de Shale Niskin el març del 1966, i es una millora de les ampolles de Nansen. Les primeres botelles Niskin es van fer de metall, encara que el material més comú en l'actualitat és el PVC.\n\nUna botella Niskin està constituïda per un cilindre obert en els seus extrems, amb dues tapes articulades. Quan hom desitja usar-la, les tapes es mantenen obertes mitjançant una cordeta, subjectant una goma elàstica tensada que uneix els extrems més separats de les tapes. La corda està fixada amb un mecanisme que incorpora una molla elàstica o ressort. (El conjunt és semblant a un parany o trampa de caça o una ballesta parada. Un esforç molt petit controla una energia emmagatzemada relativament important).\nEn el cas de l'ampolla Niskin, l'ordre que fa disparar el mecanisme (deixant anar la cordeta i fent que les tapes es tanquin) la proporciona un pes de plom o de tefló que va baixant pel cable que sustenta la botella. El pes disparador s'anomena tradicionalment “missatger”.\n\nUna variació moderna de l'ampolla de Niskin utilitza vàlvules accionades que es poden configurar prèviament a una profunditat específica detectada per un interruptor de pressió o controlades remotament per fer-ho mitjançant un senyal elèctric que es transmet des de la superfície.\nEn moltes ocasions es fixa un termòmetre a un braç apartat del missatger, perquè no hi hagi perill que el trenqui en activar el tancament, per mesurar el gradient de temperatura del lloc de la mostra.\n\nUna altra manera d'utilitzar les botelles Niskin és a uns dispositius anomenats \"rosetes\" de manera que diverses botelles Niskin es disposen a una estructura circular (normalment metàl·lica). La roseta es deixa caure amb una grua al vaixell oceanogràfic i un sensor de pressió que té la mateixa roseta fa que es tanquin a diferents profunditats les botelles tenint així mostres a diferents profunditats. Les rosetes poden tindre fins a 36 botelles Niskin.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una Brúixola Brunton , també coneguda com a Brúixola de geòleg , o compàs de butxaca Brunton , és un tipus de brúixola de precisió feta per originalment per la companyia Brunton, Inc de Riverton, Wyoming. L'instrument va ser patentat el 1894 per un geòleg canadenc anomenat David W. Brunton. Aquest instrument té una agulla imantada que es disposa en la direcció de les línies de magnetisme natural de la Terra. A diferència de la majoria de les brúixoles modernes, el compàs de butxaca Brunton utilitza amortiment d'inducció magnètica en lloc de líquid per esmorteir l'oscil·lació de l'agulla orientadora. S'usa principalment per mesurar orientacions geogràfiques, triangular un emplaçament, mesurar alineacions estructurals, plans i llocs geomètrics d'estructures geològiques.\nEncara que la companyia Brunton Inc manufactura molts altres tipus de brúixoles magnètiques, el compàs de butxaca Brunton és un instrument especialitzat, usat àmpliament per aquells que necessiten fer mesuraments precisos d'angles. Actualment és manufacturada per diverses companyies. Els usuaris principals d'aquesta eina de mesurament són els geòlegs, arqueòlegs, enginyers agrimensors i inspectors de camp. L'exèrcit dels Estats Units va adoptar el compàs de butxaca model M2 per a l'ús del seu personal d'artilleria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un cabalímetre, mesurador de cabal o mesurador de flux, és un instrument de mesura per al mesurament del cabal (volumètric) d'un fluid o per al mesurament del cabal màssic. Aquests aparells solen col·locar-se en línia amb la canonada que transporta el fluid. Es correspon parcialment amb un hidròmetre però aquest permet mesurar també altres magnituds emprades en hidrometria a part del cabal: la velocitat o la força dels líquids en moviment, depenent de la graduació i aplicació d'aquest instrument en cada cas particular.\nCal no confondre hidròmetre amb el terme anglès hydrometer , que de fet equival al que en català és un densímetre, és a dir, un instrument que serveix per a mesurar la densitat dels líquids. Ni tampoc confondre cabalímetre amb fluxòmetre, que és un instrument per a la mesura del flux magnètic.Existeixen versions mecàniques i elèctriques. Un exemple de cabalímetre elèctric es pot trobar en els escalfadors d'aigua de pas que l'utilitzen per poder determinar el cabal que està circulant o també en les rentadores per poder omplir el seu dipòsit a diferents nivells.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un calibrador de tap és una eina d'inspecció utilitzada per comprovar si un forat d'una peça compleix les toleràncies permeses. En la comprovació d'una peça hi ha dues proves; i l'acceptació de la peça implica que tingui passi un prova i no passi l'altre. Aquest procés és una part del control de qualitat que s'utilitza en la indústria de fabricació per assegurar que es puguin canviar parts entre processos, o fins i tot entre fabricants diferents. Un calibrador de tap és una eina de mesura que no retorna una mida en el sentit convencional, però en canvi retorna un estat. L'estat pot ser acceptable (la peça és dins de tolerància i es pot utilitzar) o és inacceptable (ha de ser rebutjat). Aquestes eines d'inspecció s'ajusten bé per l'ús a l'àrea de producció de la fàbrica, ja que per usar-les eficaçment exigeixen poca habilitat o interpretació i a més tenen poques, si n'hi ha, parts mòbils que puguin ser fetes malbé.\n\nAquests calibres són anomenats com calibradors de tap, ja que s'utilitzen per verificar forats. Normalment estan formats per parts estàndards, on la porció de calibre és intercanviable per unes altres peces de calibre i el cos utilitza el principi de pinces per aguantar els calibres fermament. Per utilitzar aquest estil de calibre, primer s'introdueix l'extrem més petit al forat a verificar i depenent del resultat d'aquella prova, es prova l'altre extrem.\nA la imatge de la dreta, el primer calibre és un calibre de rosca interna que es cargola a la rosca que es vol comprovar. L'extrem etiquetat com passa hauria de roscar plenament i l'extrem no passa no hauria de roscar. La imatge de sota és un calibrador de tap que s'utilitza per comprovar la mida d'un forat, l'extrem verd és el passa, el vermell és el no passa. La tolerància del forat que comprova aquest calibre és 0,30 mm on la mida més petita del forat és 12,60 mm i la mida més gran és 12,90 mm, totes les mides fora d'aquesta gamma serien fora de tolerància. Això es pot expressar en de diferents formes, tres possibilitats poden ser:\n\n12,75 mm +/- 0. 15 mm\n12,60 mm +0,30 -0,00\n12,90 mm +0,00 -0,30", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una cel·la de rosada és un higròmetre que es fan servir per determinar el punt de rosada que consisteixen en un parell de cables elèctrics pelats i espaiats posats en espiral al voltant d'un aïllant i amb una metxa humitejada amb una solució aquosa que conté un excés de clorur de liti, un potencial elèctric aplicat als cables provoca una flux de corrent a través de la solució de clorur de liti, que eleva la temperatura de la solució fins que la seva pressió de vapor està en equilibri amb la de l'aire ambient.\nA mesura que el LiCl absorbeix humitat des de l'aire, la conducció a través dels elements que s'escalfen augmenta, el corrent en ells s'incrementa i la calor fa augmentar la humitat que s'evapora des de la solució salina. A una certa temperatura la quantitat d'humitat absorbida per la solució de sal equival a la quantitat evaporada (equilibri).\nA l'interior del nucli de la cel·la de rosada un termistor (o un altre dispositiu de mesurament de temperatura) canvia la resistència elèctrica amb la temperatura creada per l'escalfament. Un processador frontal proporciona una referència, voltatge, mesura la sortida de la xarxa, i calcula el punt de rosada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Aparell per a la bicicleta que s'utilitza per prendre mesures de velocitat, distància, temps i altres mesures opcionals que depenen del model de ciclocomputador.\n\nTé més o menys el format d'un rellotge de polsera i es col·loca en un suport al manillar o la potència. En els models amb cable , del suport surt un cable fins a la forquilla que subjecta la roda, que acaba en un sensor que capta el pas d'un imant col·locat a la roda, normalment en un radi. En els models sense cable o sense fil la transmissió de la informació entre el sensor i el ciclocomputador es realitza per senyals de ràdio.\nLes funcions que poden dur a terme són:\n\nVelocitat\nActual o instantània.\nMitjana\nMàxima\nDistància\nTotal. Algunes vegades es pot començar a comptar des d'una altra xifra diferent de 0. Per si s'esborra després d'un canvi de pila.\nParcial. Alguns té més d'una distància parcial, per explicar el recorregut del dia i algun tram del que es desitja saber la distància.\nCronòmetre. Es pot activar per mitjà d'un botó o pel moviment de la roda. Normalment per treure la mitjana s'utilitza aquesta mesura, de manera que si no es té activat pel moviment de la roda, la mitjana inclourà el temps que està aturat.\nCanvi de funció automàtic. Va alternant la funció visualitzada cada cert temps: Velocitat màxima, mitjana, distància, cronòmetre.\nMemòria per a dos diàmetres de roda. Per emprar-lo en la bicicleta de muntanya i en la de carretera que solen tenir diàmetres diferents. Amb el canvi de coberta pot variar el diàmetre una mica, però totes les llantes del mateix tipus de bicicleta són del mateix diàmetre.\nMesures en quilòmetres i en milles.Les funcions es posen a zero prement un botó. De vegades no es pot esborrar independent cada funció sinó que s'esborren per grups: Velocitat màxima, mitjana, 1 º distància, i cronòmetre juntes i 2n distància s'esborra a part.\nAltres funcions menys comuns són:\n\nCàlcul de calories.\nBrúixola\nAltitud i inclinació\nCadència\nTemperatura\nPulsòmetreUn molt bon complement és un receptor de GPS en el que hi pot aparèixer detallada tota la ruta: velocitat, altura sobre el mar, distància, parades, ... a part de marcar punts determinats, amb waypoints.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El colorímetre és un aparell inventat per Jan Szczepanik que és utilitzat en colorimetria. El colorímetre mesura l'absorbància d'una solució específica i permet determinar la longitud d'ona d'una llum. L'aplicació més habitual del colorímetre és la mesura de la concentració d'una solució, atès que les diferents substàncies químiques absorbeixen diferents longituds d'ona. El principi de funcionament del colorímetre es basa en la llei d'absorció de la llum habitualment coneguda com de llei de Lambert-Beer, que estableix que la concentració d'una solució és proporcional a l'absorbància.\nEn realitat, aquests dos noms provenen de dos autors que mai van arribar a col·laborar junts, ja que els separen un segle. Johann Heinrich Lambert (1728-1777) va realitzar les seves principals contribucions en el camp de la matemàtica i la física i va publicar el 1760 un llibre titulat Photometria, en el qual assenyalava la variació de la intensitat lluminosa en travessar un raig de llum un nombre \"m\" de capes de cristall que podia considerar-se com una relació exponencial, amb un valor característic (\"n\") per a cada cristall. En 1852, August Beer (1825-1863) va assenyalar que aquesta llei era aplicable a solucions amb diversa concentració i va definir el coeficient d'absorció, amb el que va establir les bases de la fórmula que segueix essent utilitzada actualment:\n\n \n \n \n l\n n\n \n (\n \n \n I\n \n I\n \n 0\n \n \n \n \n )\n \n =\n −\n k\n c\n d\n \n \n {\\displaystyle ln\\left({\\frac {I}{I_{0}}}\\right)=-kcd}\n \non:\n\n \n \n \n \n \n I\n \n I\n \n 0\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\frac {I}{I_{0}}}}\n és la fracció entre les intensitats lluminoses sortint i entrant\n\n \n \n \n k\n \n \n {\\displaystyle k}\n és el coeficient d'absorció molecular, característic de la substància absorbent per a la llum d'una determinada freqüència.\n\n \n \n \n c\n \n \n {\\displaystyle c}\n és la concentració molecular de la dissolució\n\n \n \n \n d\n \n \n {\\displaystyle d}\n és el gruix de la capa absorbent o distància recorreguda pel raig lluminós", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un compàs forestal o forcípula, és un instrument en forma de peu de rei que serveix per a mesurar el diàmetre del canó d'un arbre o el d'un roll.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un comptador d'aigua o hidròmetre és un aparell que permet mesurar la quantitat d'aigua que passa a través d'ell. És utilitzat en les xarxes de distribució d'aigua per controlar els consums de les instal·lacions domèstiques i industrials i, d'aquesta manera, poder realitzar els cobraments pertinents als usuaris.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un comptador de gas (o també mesurador de gas) és un dispositiu de mesura per a la determinació de la quantitat de gas consumida durant un període determinat. Els comptadors de gas s'utilitzen principalment en l'àmbit de subministrament de gas, però també es poden utilitzar per mesurar amb precisió una quantitat en proves de laboratori. La unitat emprada per mesurar el gas consumit és el metre cúbic, a partir de la diferencia entre dos períodes es fa el càlcul dels metres cúbics consumits.\nEls comptadors de gas poden ser dispositius mecànics o electrònics, depenent de la tecnologia demanada.\nEls comptadors de gas que s'utilitzen estan subjectes a una verificació obligatòria cada cert temps. Hi ha unes ordenances (específiques de cada companyia) que defineixen els períodes respectius en els quals el comptador de gas serà sotmès a un calibratge.\nPer a la lectura remota de comptadors, hi ha la possibilitat d'equipar el mesurador de gas amb interfícies de lectura remota. Llavors el fabricant pot fer la lectura en qualsevol moment o de forma esporàdica. Per als clients de gas amb l'estructura de consum de gas domèstic normal, no s'utilitza en general la possibilitat de lectura a distància. En l'aspecte comercial, en el cas de grans consumidors, com ara, per exemple, plantes de calderes d'explotació industrial, s'utilitza un comptador de gas especial per a un posterior processament de la mesura de metres cúbics distribuïts.\nSi la pressió del gas a la connexió de servei té més de 23-25 mbar de sobrepressió, la majoria dels comptadors tenen un limitador de pressió de gas (un regulador de pressió) que redueix l'alta pressió de la xarxa de gas.\nEl primer comptador de gas fou construït l'any 1816, pel Britànic Samuel Clegg.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El comptador elèctric o mesurador de consum elèctric és un dispositiu que mesura el consum d'energia elèctrica d'un circuit o un servei elèctric, essent aquesta la seva aplicació usual. Hi ha mesuradors electromecànics i n'hi ha d'electrònics. Els mesuradors electromecànics utilitzen bobinatges de corrent i de tensió per a crear corrents paràsits en un disc que, sota la influència dels camps magnètics, produeix un gir que mou les agulles de la caràtula. Els mesuradors electrònics utilitzen un convertidor analògic-digital per a fer la conversió. Existeixen comptadors bidireccionals per al balanç zero, que possibiliten comprar i vendre electricitat, no només comprar-ne a la xarxa elèctrica.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un comptador intel·ligent (en anglès, Smart Meter) és un tipus de mesurador o comptador avançat (mesurador elèctric, d'aigua o de gas) que calcula el consum d'una forma més detallada que els comptadors convencionals. Aquests aparells també ofereixen la possibilitat de comunicar aquesta informació a través d'alguna xarxa a un centre de control de la companyia de serveis local, la qual pot utilitzar les dades a efectes de facturació o seguiment. Així mateix alguns tenen la capacitat d'interrompre el subministrament en cas que no s'hagi realitzat el pagament pel servei.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un conductímetre és un aparell de mesura de la conductivitat elèctrica de les dissolucions d'electròlits. Els conductímetres consten bàsicament de tres elements:\n\nFont d'alimentació: proporciona un corrent altern a la mostra.\nElèctrodes de platí: formen una cel·la de mesura, generalment són cilíndrics i estan disposats concèntricament.\nPotenciòmetre: permet mesurar la resistència elèctrica entre la parella d'elèctrodes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una corredora, o corredora de barqueta, és un aparell de mesura que, amb l'ajut de l'ampolleta o rellotge de sorra (de 30s. o 15s. de duració), era tradicionalment utilitzat pels marins per mesurar la velocitat de la nau sobre l'aigua.\nTots els instruments nàutics que mesuren la velocitat d’un vaixell a través de l’aigua es coneixen com logs. Aquesta nomenclatura es remunta als dies de vela, quan els mariners llançaven un tronc unit a una corda amb nusos a intervals regulars de la popa d'un vaixell. Els mariners comptaven el nombre de nusos que passaven per les seves mans en un temps determinat per determinar la velocitat del vaixell. Avui en dia, els mariners i els pilots d'avions encara expressen la velocitat en nusos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un crioscopi, o criòmetre és un instrument que serveix per mesurar la temperatura d'inici de congelació d'una dissolució.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El cronògraf és un rellotge o aparell que serveix per registrar gràficament el temps transcorregut durant períodes concrets. Disposa d'accionadors d'arrencada, parada i posada a zero, podent incorporar altres funcions com flyback, compta parcial i altres. Els comptadors poden registrar amb una precisió de centèsimes de segon, dècimes de segon, segons, minuts i hores. La lectura dels resultats pot ser oferta de manera analògica o digital.També es denomina cronògraf la persona que professa la cronologia o té coneixements especials en la matèria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El cronòmetre marí és un rellotge mecànic de gran precisió, dissenyat originalment per funcionar a bord d'un vaixell en alta mar. Havia de controlar el temps amb suficient exactitud com per servir d'estàndard horari portàtil utilitzable en la determinació de la longitud geogràfica del vaixell, comparant la seva hora amb l'hora local determinada mitjançant càlculs astronòmics.\nEstaven muntats sobre una articulació cardan per contrarestar l'efecte dels moviments de vaivé i capcineig que pateix l'embarcació.\nA partir de la segona meitat del segle xx, han estat substituïts de forma general per sistemes electrònics d'orientació i especialment pels procediments de posicionament via satèl·lit (GPS).\n(Rellotges de polsera:) El terme cronòmetre marí també s'utilitza per referir-se als rellotges de polsera provats i certificats quan compleixen unes certes normes de precisió. Els rellotges fabricats a Suïssa només poden mostrar la paraula \"cronòmetre\" si estan certificats pel COSC (\"Contrôle Officiel Suisse des Chronomètres\", segons les seues inicials en francès).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El cub de Leslie és un aparell inventat pel físic John Leslie en 1804 que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superfícies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una està coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta està envernissada. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector tèrmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt més que les altres tres.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un curvímetre, també conegut com a opisòmetre és un dispositiu (instrument de mesura), mecànic o electrònic utilitzat per tal de mesurar la longitud d'una corba sobre un plànol. En cartografia s'utilitza per a mesurar petites distàncies sobre un mapa.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El dendròmetre és un instrument de mesura, utilitzat en dendrometria que permet determinar l'altura d'un tronc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un detector d'infrarojos és un detector que reacciona a la radiació infraroja (IR). Els dos tipus principals de detectors són: tèrmics i fotònics (fotodetectors).\nEls efectes tèrmics de la radiació IR incident poden ser seguits a través de molts fenòmens dependents de la temperatura. Els bolòmetres i micro-bolòmetres es basen en canvis en la resistència. Els termoparells i termopiles utilitzen l'efecte termoelèctric. Les cèl·lules de Golay segueixen l'expansió tèrmica. En els espectròmetres IR els detectors piroelèctrics són els més generalitzats.\nEl temps de resposta i la sensibilitat dels detectors fotònics pot ser molt major, però en general aquests han de ser refredats per tallar el soroll tèrmic. Els materials en aquests són semiconductors amb llacunes de banda estreta. Els fotons IR poden causar excitacions electròniques. En detectors fotoconductors, es controla la resistivitat de l'element detector. Els detectors fotovoltaics contenen una unió PN en la qual el corrent fotoelèctric apareix després de la il·luminació.\nAlguns materials detectors d'IR\n\nTel·lurur de mercuri-cadmi (MCT)\nAntimonur d'indi\nArsenur d'indi\nSelenur de plom\nQWIP\nQDIP.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un detector d'ionització gasosa és un instrument de detecció de radiació l'objectiu del qual és detectar la presència de partícules ionitzants en física de partícules i, en general, mesurar la radiació ionitzant.\nEls detectors d'ionització gasosa fan servir l'efecte ionitzant de la radiació sobre un sensor emplenat de gas. Si la partícula té prou energia per ionitzar un àtom o molècula de gas, els electrons i ions resultants produeixen un flux de corrent mesurable.\nFormen un grup important d'instruments utilitzats per la detecció i mesura de la radiació. N'hi ha tres tipus bàsics:\n\nCambra d'ionització\nComptador proporcional\nTub de Geiger-MüllerUna aplicació molt habitual és la de detectors de fum.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un detector de cables o traçador de cables, és un dispositiu que s'utilitza per trobar cables ocults en les parets, sota el paviment o sota terra. A vegades es trenquen els cables i, per reparar-los o canviar-los, cal saber per on passen o a on s'han trencat, sent impossible saber-ho amb un simple examen des de la superfície.\nSi es coneix el traçat per on passa el cable i el que es pretén trobar és el lloc exacte on s'ha trencat el cable (la distància respecte a un extrem), hi ha una tècnica més precisa que fa ús de la reflectometria, un mètode de diagnosi basat en el principi del radar. En aquest mètode s'envia un senyal de sondeig al llarg del cable a investigar i quan troba una discontinuïtat (augment d'impedància), una part de la seva energia és retornada al punt d'injecció, amb la mesura del temps de tornada en un oscil·loscopi se sap a quina distància està tallat el cable.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un difractòmetre és un aparell de mesura emprat per analitzar l'estructura d'un material a partir del patró de difracció produït quan un raig de radiació o de partícules (com ara els rajos X o els neutrons) interactua amb el material. Consten d'una font de rajos X, un sensor i un suport per a la mostra.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El dilatòmetre és un instrument de mesura el canvi del volum. Són instruments utilitzats per mesurar l'expansió/contracció relativa de sòlids en diferents temperatures. Els dilatòmetres s'usen per al control de qualitat en materials o en producció. Un ús familiar de dilatòmetre és el termòmetre de mercuri, en el que el canvi en el volum de la columna del líquid es llegeix d'una escala graduada. Perquè el mercuri té una expansió termal bastant constant sobre gammes de temperatures normals, els canvis de volum es poden relacionar directament amb la temperatura.\nL'expansió tèrmica és definida per\n\n \n \n \n α\n =\n \n V\n \n −\n 1\n \n \n (\n δ\n V\n \n /\n \n δ\n T\n \n )\n \n P\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\alpha =V_{-1}(\\delta V/\\delta T)_{P}\\;}\n \nés així com la seva definició termodinàmica és també un paràmetre important de l'enginyeria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un dinamòmetre és un aparell de mesura de forces. Fou inventat per Isaac Newton i no ha de confondre's amb la balança (instrument utilitzat per a amidar pesos), encara que sí que pot comparar-se a una bàscula.\nNormalment, un dinamòmetre basa el seu funcionament en un ressort que segueix la Llei de Hooke, sent les deformacions proporcionals a la força aplicada. Generalment, aquests instruments consisteixen en una molla continguda en un cilindre de plàstic, cartó o metall generalment, amb dos ganxos, un en cada extrem. Els dinamòmetres duen marcada una escala, en unitats de força, en el cilindre buit que envolta la molla. En penjar pesos o exercir una força sobre el ganxo inferior, el cursor del cilindre inferior es mou sobre l'escala exterior, indicant el valor de la força. Les molles que formen els dinamòmetres tenen un límit d'elasticitat. Si s'apliquen forces molt grans i es produeixen allargaments excessius, es pot sobrepassar el límit d'elasticitat i patir una deformació permanent, amb el que s'inutilitzaria el dinamòmetre. Els dinamòmetres els incorporen les màquines d'assaig de materials quan són sotmesos a diferents esforços, principalment l'assaig de tracció, perquè amiden la força de trencament que trenquen les provetes d'assaig.\nEls dinamòmetres solen usar-se en l'ortodòncia per amidar les forces aplicades pel tractament.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El disdròmetre és un instrument de mesura de la precipitació amb el qual és possible avaluar la mida de les gotes de pluja.La mida i la velocitat de caiguda de les gotes de pluja és un factor important per estudiar l'erosió dels sòls. Els pluviòmetres no permeten mesurar directament aquestes magnituds. Per superar aquestes limitacions es fan servir els disdròmetres que serveixen a més per calibrar els radars meteorològics.Els disdròmetres ofereixen informació sobre la distribució de mides i velocitats, la forma i l'energia cinètica de les partícules corresponents als diferents hidrometeors, com les gotes de pluja, els flocs de neu i la calamarsa. Aquesta informació tan completa sobre la precipitació és molt important i transversal per a diversos camps científics així com per a aplicacions comercials i industrials. Alguns models inclouen: la teledetecció de la precipitació, la meteorologia i la climatologia, els models climàtics, els models numèrics i de probabilitat aplicats al radar meteorològic i/o la detecció de la precipitació per un satèl·lit, així com aplicacions dins de l'àmbit agronòmic i d'erosió i conservació del sòl.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un dispositiu de seguiment làser, de l'anglès laser tracker, és un instrument de mesura portàtil de longituds que permet amidar llargues distàncies en tres dimensions amb una elevada precisió.Aquests aparells disposen d'una base fixa i un cap giratori que permet apuntar el dispositiu sensor envers un reflector. El sensor és un interferòmetre, que pren les mesures de distància, i també s'usen dos codificadors rotatius d'alta precisió per determinar els angles vertical i horitzontal. El reflector, instal·lat a dins d'una petita esfera que es pot moure amb la mà, té la propietat de reflectir qualsevol raig en la mateixa direcció en què incideix, permetent prendre mesures a l'interferòmetre. El resultat de la mesura estima la posició del reflector en coordenades esfèriques, que normalment es converteixen a coordenades cartesianes.Com a sistemes de metrologia portàtil, els dispositius de seguiment làser es poden instal·lar i configurar en menys d'una hora al lloc on hi ha l'objecte que s'ha de mesurar. Això permet que s'emprin en moltes aplicacions, com la fabricació o manteniment als sectors de l'automoció, aeroespacial i naval. També se solen utilitzar en la construcció i manteniment de grans infraestructures que requereixen precisions submil·limètriques, com als acceleradors de partícules.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un drosòmetre (del grec δρόσος, drosos, rosada + μέτρον, metron, mesurar) és un aparell meteorològic per a mesurar la quantitat de rosada formada per unitat de temps per unitat de superfície.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un duròmetre és un aparell que mesura la duresa superficial dels materials. La seva funció és tractar de perforar el material. Com més força es necessiti per perforar, més dur és el material. Va ser inventat el 1896 per Thomas Turner, el primer professor de la metal·lúrgia a Gran Bretanya.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un ebullioscopi és un instrument que permet de mesurar propietats físiques o químiques dels líquids, soluts o dissolucions, a partir de l'observació de la desviació soferta amb relació al punt d'ebullició estàndard, prèviament conegut.El primer ebullioscopi fou inventat el 1838 per l'abat Honoré Brossard-Vidal, amb l'objectiu de mesurar el contingut alcohòlic d'una dissolució. L'avantatge d'aquest mètode era que el punt d'ebullició és relativament insensible a altres components com ara els sucres. Altres alcoholímetres es basen en el mesurament de la densitat, que és més sensible a la presència d'altres soluts.\nUna versió posterior en fou construïda pel químic francès François Marie Raoult, però la dificultat per a determinar la temperatura exacta fou superada amb la invenció del termòmetre de Beckmann, pel químic alemany Ernst Otto Beckmann, el 1887. Aquesta millora permeté que l'ebullioscopi s'empràs com l'aparell estàndard per a determinar la massa molecular de les substàncies en una solució, aprofitant l'augment ebullioscòpic que produeixen els soluts sobre la temperatura d'ebullició dels dissolvents. Actualment, els ebullioscopis moderns no empren el termòmetre de Beckmann, que ha estat substituït per termistors encara més precisos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un electroscopi és un instrument que permet determinar la presència de càrregues elèctriques i el seu signe.\nUn electroscopi senzill consisteix en una vareta metàl·lica vertical que té una boleta a la part superior i a l'extrem oposat dues làmines d'or molt primes. La vareta és suspesa a la part superior d'una caixa de vidre transparent amb una armadura de metall en contacte amb el terra. En apropar un objecte electritzat a l'esfera, la vareta s'electrifica i les làmines carregades amb el mateix signe que l'objecte es repelen, sent la seva divergència una mesura de la quantitat de càrrega que han rebut. La força de repulsió electroestàtica s'equilibra amb el pes de les fulles. Si l'objecte s'allunya de l'esfera, les làmines, en perdre la polarització, tornen a la seva posició normal.\nQuan un electroscopi es carrega amb un signe conegut, es pot determinar el tipus de càrrega elèctrica d'un objecte aproximant-lo a l'esfera. Si les làmines se separen significa que l'objecte està carregat amb el mateix tipus de càrrega que l'electroscopi. En cas contrari, si se ajunten, l'objecte i l'electroscopi tenen càrregues de signes oposats.\nUn electroscopi carregat perd gradualment la seva càrrega degut a la conductivitat elèctrica de l'aire produïda pel seu contingut en ions. Per això la velocitat amb la que es carrega un electroscopi en presència d'un camp elèctric o es descarrega pot ser utilitzada per mesurar la densitat de ions en l'aire ambient. Per aquest motiu, l'electroscopi es pot utilitzar per mesurar la radiació de fons deguda a la presència de materials radioactius.\nEl primer electroscopi va ser creat pel metge anglès William Gilbert per realitzar els seus experiments amb càrregues electroestàtiques. Actualment aquest instrument no és més que una curiositat de museu, donant lloc a millors instruments electrònics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un electròmetre és un instrument elèctric destinat a mesurar la càrrega elèctrica o la diferència de potencial. N'hi ha de diversos tipus, des dels instruments antics que estaven fets a mà fins als aparells moderns d'alta precisió. Els aparells electròmetres moderns estan basats en el tub de buit o en la tecnologia de l'estat sòlid i es poden utilitzar amb corrents elèctrics molt febles, per sota d'un femtoamper. Un instrument més simple i que n'està relacionat, és l'electroscopi, el qual funciona sota principis similars però que només indica les magnituds dels voltatges o càrregues.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un enregistrador de dades (en anglès data logger o datalogger) és un sistema electrònic per a mesurar un cert nombre de variables i efectuar una tabulació escrita i/o registrar-les en un format adequat per a l'entrada a l'ordinador.Cada vegada més, però no totalment, estan basats en un processador digital (o ordinador). Generalment els enregistradors de dades són petits, accionats amb piles, portàtils i equipats amb un microprocessador, memòria interna per emmagatzemar dades i sensors. Alguns fan interfície amb un ordinador personal i fan servir programari per activar l'enregistrador de dades i veure i analitzar les dades recollides, mentre altres tenen un dispositiu d'interfície local (keypad, LCD) i poden ser usats acom un dispositiu autònom.\nEls Data loggers varien entre tipus de propòsit general per un ventall d'aplicacions de mesura a dispositius molt específics per a mesurar només en un sol ambient o un tipus d'aplicació. És comú per a propòsits generals que siguin programables; tanmateix, molts romanen com màquines estàtiques amb només un limitat nombre de paràmetres o que no són intercanviables. Els enregistradors de dades electrònics han substituït els registradors amb paper (chart recorders) en moltes aplicacions.\nUn dels beneficis principals de fer servir enregistradors de dades és la possibilitat de recollir automàticament dades sobre la base de les 24 hores, per exemple de temperatura de l'aire i humitat relativa. .\nEl preu dels enregistradors de dades ha anat disminuint al llarg dels anys.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'ergògraf és un aparell inventat per l'italià A. Mosso (1846 - 1910) que serveix per mesurar la força emprada en una contracció muscular. En psicologia, s'usa per detectar les variables que poden influir en un treball muscular com per exemple la fatiga, les disposicions motivacionals, els estímuls, etc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El mètode de l'escala diagonal o mètode de les transversals és un recurs geomètric que permet augmentar la precisió de lectura de longituds lineals o d'angles en instruments, plànols i similars.\nAquest mètode es basa en el primer Teorema de Tales.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El esferòmetre és un instrument de mesura que està compost per un trípode, en el centre del qual hi ha una rosca sobre la qual s'hi ha adossat un cargol micromètric.\nUn dels laterals de l'instrument disposa d'una escala numerada que permet mesurar la variació del cargol central pel que fa al plànol format pels tres braços del trípode. Sobre aquest cargol central, hi ha a més a més una corona a la que se li han fet una sèrie de divisions, el nombre de les quals pot variar entre diferents esferòmetres i dependrà, generalment, de la seva grandària.\nGràcies a aquestes dues escales graduades és possible realitzar un mesurament precís de l'altura recorreguda pel cargol central.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un esfigmòmetre o esfigmomanòmetre també conegut com monitor de tensió arterial, o tensiòmetre, és un producte sanitari que s'utilitza per mesurar la pressió arterial, compost per un braçal inflable per col·lapsar i després alliberar l'artèria sota el braçal de manera controlada, i un manòmetre de mercuri o aneroide per mesurar la pressió i un mecanisme d'inflat que pot ser una petita bomba i una vàlvula accionades manualment o una bomba accionada elèctricament. La pera infladora té una vàlvula d'única via per a prevenir la pèrdua ensopegada de pressió mentre l'operador està realitzant la maniobra de l'eixida d'aire del braçal. Els esfigmòmetres manuals s'utilitzen amb un estetoscopi quan s'utilitza la tècnica auscultadora\nLa paraula ve del grec sphygmus (pols), més el terme científic manòmetre (mesurador de pressió). L'aparell va ser inventat per Samuel Siegfried Karl Ritter von Basch. Scipione Riva Rocci, un metge italià, va introduir unes variacions el 1896 i Harvey Cushing el va re-descobrir el 1901 i el va popularitzar per tot arreu.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un espectrofotòmetre és un aparell de mesura usat en la física òptica que serveix per mesurar, en funció de la longitud d'ona, la relació entre valors d'una mateixa magnitud fotomètrica relatius a dos feixos de radiacions. També és utilitzat en els laboratoris de química per a la quantificació de substàncies i microorganismes. Hi ha diversos tipus d'espectrofotòmetres, poden ser d'absorció atòmica o espectrofotòmetres de massa.\nAquest instrument té la capacitat de projectar un feix de llum monocromàtica a través d'una mostra i mesurar la quantitat de llum que és absorbida per aquesta mostra. Això permet a l'operador realitzar dues funcions:\n\nInformar sobre la naturalesa de la substància en la mostra\nIndicar indirectament quina quantitat de la substància que ens interessa és present en la mostra", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'espectrofotòmetre Dobson, va ser el primer instrument que es va utilitzar per mesurar l'ozó a l'atmosfera. L'espectrofotòmetre Dobson és un espectròmetre d'absorció òptica diferencial, va ser inventat per Gordon Dobson.\nEls espectrofotòmetres Dobson es poden utilitzar per mesurar tant la columna d'ozó total com els perfils d'ozó a l'atmosfera. Les molècules d'ozó absorbeixen la llum ultraviolada més energètica a l'atmosfera abans que les radiacions UV arribi a la superfície de la terra. No obstant això, hi ha llum ultraviolada, com ara els raigs UV-B i els raigs UV-A, que l'ozó no absorbeix.\nL'espectròmetre Dobson mesura l'ozó total mitjançant el mesurament de la intensitat relativa de la radiació UV-B perillós que arriba a la Terra i comparant-la amb la de la radiació UV-A a nivell del terra. Si tot l'ozó s'elimina de l'atmosfera, la quantitat de radiació UV-B seria igual a la quantitat de radiació UV-A a terra. Com que la capa d'ozó existeix a l'atmosfera, l'espectròmetre Dobson pot utilitzar la relació entre la radiació UV-A i UV-B a terra per determinar la quantitat d'ozó és present en l'atmosfera.\nL'espectròmetre compara dues intensitats diferents longituds d'ona, UV-B (305 nm) i UV-A (325 nm). Els resultats es mesuren en unitat Dobson, igual al gruix de la capa d'ozó comprimit a condicions estàndard de temperatura i pressió (STP) a la columna.\nLa distribució vertical de l'ozó es calcula utilitzant el mètode de Umkehr. Aquest mètode es basa en la intensitat de reflectir, en lloc de la directa, la llum UV. La distribució d'ozó es deriva del canvi en la relació de dues freqüències UV amb el temps com el sol. Un mesurament Umkehr triga unes tres hores, i proporciona dades fins a una altitud de 48 km, amb la informació més precisa per altituds superiors a 30 km.\nEl mètode Dobson té inconvenients: és fortament afectat pels aerosols i contaminants a l'atmosfera, ja que també absorbeixen part de la llum de la mateixa longitud d'ona. Els mesuraments es realitzen sobre una àrea petita. Avui dia aquest mètode s'utilitza sovint per calibrar les dades obtingudes per altres mètodes, incloent-hi els satèl·lits.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un espectrògraf és un aparell que permet d'enregistrar sobre un suport d'imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l'espectre de la radiació electromagnètica provinent d'una determinada font. La incorporació a un espectròmetre d'una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf.\nEtimològicament espectrògraf és un mot compost de espectro, forma prefixada del mot espectre; i de -graf, forma sufixada del grec -graphos, derivat del mot graphé, \"escriptura\", que indica l'instrument que escriu, que enregistra.\nEn un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d'analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm (que inclou el domini visible, l'infraroig proper i l'ultraviolat proper). La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials. La variable que es mesura amb més freqüència és la intensitat de la llum, però també es poden mesurar d'altres com l'estat de polarització. Habitualment la longitud d'ona és una variable independent, normalment expressada en nanòmetres, però de vegades també utilitzant una unitat directament proporcional a l'energia del fotó, com el nombre d'ona o l'electró-volt, que té una relació inversa amb la longitud d'ona.\nL'espectroscopi s'utilitza en espectroscòpia per produir línies espectrals i mesurar les seves intensitats i longituds d'ona. El terme espectròmetre s'aplica als instruments que treballen en un ampli ventall de longituds d'ona, des de la radiació gamma i els raigs X a l'infraroig llunyà. Si l'estudi se centra en la regió de l'espectre visible l'estudi rep el nom d'espectrofotometria.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un espectroscopi és un espectròmetre que permet l'observació visual (sobre una pantalla òptica, catòdica, monitor de TV, etc.) de l'espectre de la radiació electromagnètica d'una determinada font.Etimològicament, espectrògraf és un mot compost de espectro, forma prefixada del mot \"espectre\"; i de la forma sufixada del grec -skópion, derivat del mot skopêin, 'mirar'.\nL'espectroscopi fou inventat el 1819 per l'alemany Joseph von Fraunhofer. Els científics alemanys Gustav Robert Kirchhoff i Robert Bunsen dissenyaren un espectroscopi el 1859, amb el qual descobriren el cesi i el rubidi.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'espiròmetre és un producte sanitari usat en medicina per mesurar els volums i capacitats del pulmó o, dit en altres paraules, per realitzar una espirometria. Consta d'un sistema de recollida d'aire (pot ser de manxa o campana) i d'un sistema d'inscripció muntat sobre un suport que es desplaça a la velocitat desitjada.\nL'addició d'un potenciòmetre que genera un senyal proporcional al desplaçament de la campana permet transformar el senyal mecànic en elèctric.\nActualment gairebé tots els espiròmetres són capaços de calcular la derivada del volum mesurat per transformar-la en flux (V/t)", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un estalagmòmetre és un aparell de mesura de la tensió superficial. Consta d'un dipòsit connectat a un tub capil·lar pel qual es deixen caure gotes que es pesen. Un cop mesurat el pes, es calcula la tensió superficial segons la llei de Tate.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un etilòmetre, popularment conegut com a alcoholímetre (amb el que cal no confondre, ja que es tracte d'un ús per a persones.. amb un concepte diferent i que empra uns altres principis), és un aparell que mesura la concentració d'alcohol etílic en el corrent sanguini d'una persona mitjançant l'anàlisi de l'aire pulmonar profund.\nLa seva principal aplicació és identificar conductors de vehicles que estiguin sota l'efecte de begudes alcohòliques.Els etilòmetres especialitzats utilitzats per la policia tenen molt poc marge d'error, però els etilòmetres comuns no són del tot fiables, ja que poden confondre alts nivells d'alcohol amb diferents tipus de substàncies com THC (produïts pel cànnabis o pel tabac).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'evaporímetre Piché és un aparell que mesura l'evaporació potencial, és a dir, la quantitat d'aigua per unitat d'àrea i de temps que s'evapora a través d'una petita superfície situada a l'aire lliure. Consta d'un tub cilíndric de vidre de 25 cm de llarg i 1,5 cm de diàmetre obert per un extrem i tancat per l'altre, amb una graduació gravada, creixent en mil·límetres. A l'extrem obert, una pinça acabada en una volandera metàl·lica fa que es pugui tapar amb un disc de paper filtre normalitzat de 30 mm de diàmetre i 0,5 mm de gruix, fixada per capil·laritat i mantinguda per un ressort. S'omple el tub amb aigua (si pot ser de pluja), es tapa amb el disc i es penja amb aquest en la part inferior, anotant la graduació assolida per l'aigua. L'endemà es torna a mesurar l'altura de la columna d'aigua (cal tenir en compte en els dos casos els efectes de la capil·laritat de l'aigua). La diferència entre les dues altures és l'evaporació potencial del dia anterior.El procés d'evaporació està lligat essencialment al dèficit higromètric de l'aire; però, potser l'aparell no té prou en compte la influència de la insolació. A les estacions hidrometeorològiques aquest aparell s'instal·la sota recer.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El Field-Map és una tecnologia utilitzada per la cartografia, la recollida i tractament de les dades de camp. S'utilitza principalment per a la cartografia dels ecosistemes forestals en temps real i la recollida de dades durant les investigacions de camp. L'aplicació funciona amb la base de dades relacional multinivell i també proporciona una bona comunicació amb dispositius externs perifèrics com ara el GPS, el telèmetre làser i el clinòmetre.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El fluorímetre és un aparell que analitza l'emissió de fluorescència que es produeix en fer incidir un feix lumínic sobre una dissolució problema. La presència de molècules fluorescents i la seva concentració es correlacionen positivament amb la quantitat de fluorescència emesa a una determinada longitud d'ona. La mesura de la fluorescència emesa permet el posterior càlcul de la concentració en la dissolució problema.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En un ampli sentit, un fotòmetre és qualsevol instrument usat per mesurar la intensitat de la llum. Els que s'utilitzen per a la fotometria (com el fotòmetre de Bunsen), són instruments que detecten:\nIntensitat de llum dispersa\nAbsorbància\nFluorescènciaEls dos més importants en l'astronomia són el fotòmetre fotoelèctric i el fotòmetre CCD: el primer d'ells, tot i que encara s'utilitza, està en desús, ja que el xip CCD presenta nombrosos avantatges enfront de l'anterior (linealitat, preus més reduïts, major fiabilitat, àmplia resposta a l'espectre electromagnètic, major precisió, etc.).\nEl fotòmetre fotoelèctric va néixer a finals del segle xix a Anglaterra, va millorar als Estats Units a inicis del segle XX i va aconseguir la seva maduresa en els anys 50 del passat segle, caient en desús a mesura que la tecnologia digital primer, i el sensor CCD després, va anar augmentant la precisió i reduint el seu preu.\nEn els articles recents de les revistes astronòmiques (any 2005), s'ha presentat la magnitud de les estrelles del cúmul obert M67 amb una precisió de 0,0001 magnituds, cosa impensable fa només uns pocs anys quan la màxima precisió era de 0,001 magnituds (pot comparar-se amb les 0,01 magnituds a què es pot arribar amb la fotometria fotogràfica, emprant microdensitòmetres d'alta qualitat).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un fotòmetre solar es un tipus de fotòmetre concebut de manera que es dirigeixi al sol. El fotòmetres recents són instruments automàtics que incorporen una unitat de detecció del sol, un sistema òptic apropiat, un dispositiu de filtració d'espectres, un fotodetector i un sistema d'adquisició de dades. La quantitat mesurada s'anomena radiància directa del sol.\nQuan un fotòmetre solar es col·loca en un punt de l'atmosfera terrestre, la radiància mesurada no és igual que la radiància emesa pel sol perquè l'atmosfera terrestre absorbeix i dispersa la radiació solar. Per tant, el flux radiant mesurat és la diferència de la radiació emesa pel sol i la radiació absorbida per l'atmosfera que es pot relacionar mitjançant la Llei de Lambert-Beer.\nL'efecte de l'atmosfera pot ser eliminat usant l'extrapol·lació de Langley, aquest mètode permet mesurar la radiació solar extraterrestre mitjançant les mesures del fotòmetre amb la contribució de l'atmosfera. Una vegada es coneix la radiància, es pot usar el fotòmetre solar per a l'estudi l'atmosfera, en particular, per a la determinació de la profunditat òptica de l'atmosfera. També, si es mesura el senyal de dos o més intervals adequats de l'espectre, es pot usar la informació per a calcular la concentració dels gasos atmosfèrics en una columna d'aire de l'atmosfera, com el vapor d'aigua, l'ozó..", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un freqüencímetre és un instrument que serveix per mesurar la freqüència, comptant el nombre de repeticions d'una ona en un interval de temps, mitjançant l'ús d'un comptador que acumula el nombre de períodes. Atès que la freqüència es defineix com el nombre d'esdeveniments d'una classe ocorreguts en un període, és generalment senzilla la seva mida.\nSegons el sistema internacional el resultat es mesura en hertzs (Hz). El valor comptat s'indica en un display i el comptador es posa a zero, per començar a acumular el següent període de mostra.\nLa majoria dels comptadors de freqüència funciona simplement mitjançant l'ús d'un comptador que acumula el nombre d'esdeveniments. Després d'un període predeterminat (per exemple, 1 segon) el valor comptat és transferit a un display numèric i el comptador és posat a zero, començant a acumular el següent període de mostra.\nEl període de mostreig s'anomena base de temps i ha de ser calibrat amb molta precisió.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Una galga de rosques és una eina utilitzada per mesurar el pas de la rosca d'un cargol. La galga de rosques de la imatge és una galga de rosca mètrica. La galga de rosques s'utilitza com a eina de referència per determinar el pas de la rosca d'un cargol o d'un forat amb rosca interior. Aquesta eina no s'utilitza com a instrument de mesura de precisió. Aquest mecanisme permet a l'usuari determinar el perfil d'una rosca donada i classificar-la ràpidament segons la seva forma i pas. Aquest mecanisme també estalvia temps, ja que evita a l'usuari mesurar i comptar el pas de rosca de l'element roscat.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un gasòmetre és un aparell dissenyat per a mesurar volums de gasos. L'enginyer militar Jean Baptiste Meusnier i el constructor d'instruments Pierre Mégnié dissenyaren el primer gasòmetre per a Antoine Laurent Lavoisier el 1784, que l'emprà per a mesurar els volums del gasos produïts en reaccions químiques.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un generador de senyal, de funcions o de formes d'ona és un dispositiu electrònic de laboratori que genera patrons de senyals periòdics o no periòdics tant analògics com digitals on la seva freqüència és ajustable en un ampli rang de valors. S'empra normalment en el disseny, test i reparació de dispositius electrònics, tot i que també pot tenir usos artístic.\nPot produir ones senoidals, quadrades i triangulars, a més de crear senyals TTL.\nTambé compta amb una funció d'escombrat la qual pot ser controlada tant internament com externament amb un nivell de DC (corrent continu). El cicle de màquina, el nivell de offset en DC, el rang d'escombrat, l'amplitud i l'amplada de l'escombrat poden ser controlats per l'usuari.\nHi ha diferents tipus de generadors de senyals segons el propòsits i aplicació; que es correspondrà amb el preu. Tradicionalment els generadors de senyals eren dispositius estàtics només configura, però actualment permeten la connexió i control des d'un PC. Amb el que poden ser controlats mitjançant programari fet a mida segons l'aplicació, augmentant la flexibilitat.\nUn generador de funcions, normalment, treballa en un rang de frequencies entre 0,2 Hz a 2 MHz.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un geòfon és un aparell utilitzat per a detectar sorolls subterranis. El geòfon converteix els moviments del sòl (desplaçament) en voltatge, el qual pot ésser registrat en una estació. La desviació d'aquest voltatge mesurat s'anomena resposta sísmica i és nalaitzada per l'estructura de la terra.\nEstà format essencialment per un micròfon i un amplificador i es fa servir en mètodes sísmics de prospecció i també per a rescatar persones soterrades accidentalment.\n\nEls geòfons històricament han estat aparells de circuits anàlegs passiu amb bobina. Els dissenys recents es basen en sistemes microelectromecànics (MEMS) que generen una resposta elèctrica en resposta al moviment de la terra.\nEn els mètodes sísmics de prospecció minera s'acostuma a registrar el moviment del sòl generats per explosius o camions vibradors.\nEls geòfons són transductors de desplaçament, velocitat o acceleració que converteixen el moviment del sòl en un senyal elèctric. Gairebé tots els geòfons emprats en la prospecció sísmica a la superfície terrestre són del tipus electromagnètic.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El giroteodolit o teodolit giroscòpic és un instrument de mesura compost per un giroscopi muntat en un teodolit. S'utilitza per determinar l'orientació de nord veritable mitjançant la localització de la direcció dels meridians. És el principal instrument en una mina, per orientar en la mesura i en la enginyeria de túnels, i en els llocs on les estrelles no són astronòmicament visibles.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un glucòmetre és un instrument de mesura que es fa servir per obtenir la glucèmia (concentració de glucosa a la sang), de forma immediata. És utilitzat pel control dels pacients amb diabetis mellitus i tractament hipoglucemiant. També pot ser utilitzat, rarament i per part d'un professional sanitari, per confirmar la sospita d'una diabetis mellitus no diagnosticada i descompensada.\nLa determinació la realitza el mateix pacient o per un seu familiar. També és utilitzat pels professionals sanitaris tant en àmbit de l'atenció primària de salut com en atenció hospitalària.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador. En geometria, un gnòmon és una figura plana formada llevant un paral·lelogram del cantó d'un paral·lelogram més gran. Aquest és un cas particular del gnòmon pitagòric: una figura geomètrica que ha de ser afegida a una figura donada perquè la figura nova sigui semblant a aquesta última.\n\nAl cenotafi de Seti I (1300 aC), es descriu l'ús d'un rellotge de sol. La gnomònica ha estat sempre unida, per una banda, al concepte de mesura del temps i, d'altra banda, a la idea d'aplicació cartogràfica de representació en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecció va ser el físic grec Tales de Milet per a construir mapes estel·lars.\nL'autor grec que abans va començar a denominar-lo, i tal sigui el més important, va ser Heròdot (484-426 aC), que fa una petita ressenya a la seva Història II.109.3 dels coneixements grecs del temps, dient que van adquirir la divisió del dia en dotze parts dels babilonis. Per tant, el sistema horari dels grecs era temporani: amb això, es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc diürn recorregut pel Sol, però com tal arc varia al llarg de l'any, l'hora també varia. Per aquesta raó, aquest sistema se'l denomina també d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisió del dia dels grecs.\nPlini el Vell (100-59 aC) a la seva Història natural, relata la història del rellotge que l'emperador August va fer construir al Camp de Mart, aprofitant un obelisc.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El gravímetre és un aparell de mesura per amidar la gravetat o el seu gradient. És un instrument emprat pels geodestes per poder determinar el camp gravífic de la Terra o en treballs de anivellació que exigeixen conèixer les superfícies equipotencials. Els gravímetres poden ser absoluts o relatius. Avui en dia no existeixen un gran nombre d'aparells pel seu elevat preu, que només el fa accessible a institucions públiques o sectors molt especialitzats.\nLes unitats de la gravetat en el sistema internacional són \n \n \n \n m\n \n /\n \n s\n \n g\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle m/sg^{2}}\n . Encara que en terminologia gravimètrica és més freqüent emprar el Gal \n \n \n \n 1\n G\n a\n l\n =\n 0.01\n m\n \n /\n \n s\n \n g\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle 1Gal=0.01m/sg^{2}}\n \nLes precisions actuals dels aparells terrestres estan sota 1 microgal. En sistemes navals o aerotransportat la precisió empitjora substancialment.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "La groma era un aparell d'anivellament utilitzat pels agrimensors de la Roma antiga.Consistia en una perxa vertical que suportava a la seva extremitat superior dos travessers en forma de creu rectangular damunt un pivot: el travesser podia així girar en el pla horitzontal. De cada extremitat d'ambdós travessers queia una plomada.La groma servia per a comprovar les alineacions i les perpendiculars. A la sortida del sol, l'agrimensor utilitzava les plomades d'un eix com alidada per a determinar el decumanus, o l'eix est-oest. De la posició de les dues altres plomades i un tercer puntal clavat a distància es podia determinar l'eix perpendicular. Per evitar que es confonguin les plomades, tenien una forma diferent aparellada per a cada travesser. No era necessari que el pal central era posicionat perfectament vertical, com que les plomades, per definició cauen en posició vertical. Per a evitar errors deguts a imprecions en l'angle recte de la creu (que a distàncies més grans s'augmenta) es feia una segona mesura, en tornar el groma 90° i es solia aleshores utilitzar la mitjana d'ambdues mesures.\nPer extensió, aquest terme va designar el centre d'un campament militar romà o el fòrum a la fundació d'una ciutat, o la intersecció del cardo, l'eix nord-sud i del decumanus, l'eix est-oest, com que l'angle recte format per les direccions d'aquestes dues artèries era comprovat amb la groma.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un hidròmetre és un aparell de mesura emprat en hidrometria per a mesurar l'alçada dels líquids continguts en els dipòsits.Hidròmetre és un mot compost de hidro-, forma prefixada del mot grec hýdôr, \"aigua\" i de -metre, forma sufixada del mot grec métron, \"mesura\".", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un hodòmetre (del grec ὁδός hodós \"camí\" i μέτρον metron \"mesura\") és un instrument de mesura que calcula la distància total o parcial recorreguda per un cos (generalment per un vehicle) a la unitat de longitud en la qual ha estat configurat (metres, milles). El seu ús està generalitzat a causa de la necessitat de conèixer distàncies, calcular temps de viatge, o consum de combustible.És un aparell que s'utilitza per mesurar l'espai recorregut. Aquesta paraula és un neologisme equivalent a comptaquilòmetres. L'aparell mesura la distància recorreguda per un cotxe o un altre vehicle. El dispositiu pot ser electrònic, mecànic, o una combinació dels dos. La paraula deriva de les paraules gregues hodós, significant \"ruta\" o entrada i \"métron\", \"mesura\".\nLa referència més antiga apunta a Arquimedes com el seu inventor, que en l'antiguitat va dissenyar diversos tipus d'hodòmetres amb finalitats que abastaven diversos usos militars i civils. I qui descriu per primera vegada com construir un hodòmetre, encara que sense declarar que ell en sigui l'inventor, és per l'arquitecte romà Vitruvi en la seva obra De Architectura al segle I aC.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'Horoscopion d'Apianus és un instrument en forma de quadrant dissenyat per Petrus Apianus. Es tracta d'un rellotge universal (horoscopion), és a dir, dissenyat per oferir valors de temps a qualsevol latitud.\nCom diu el títol del llibre, l'enginyós instrument contenia un mètode molt exacte per a conèixer l'hora mitjançant el Sol durant el dia, i de nit amb la Lluna, els planetes i les estrelles. Afegia taules de distàncies i altures dels cossos celestes. A part de l'observació nocturna, també permetia el càlcul de l'hora emprant els dits de la mà.\n\nSolia anar acompanyat del Quadrans astronomicus, del qual es conserva un exemplar a la Biblioteca del Reial Observatori de l'Armada, i conté nombroses anotacions manuscrites. Es tracta d'una edició molt acurada, com totes les d'aquest autor; en la portada, s'utilitzen dues tintes (negra i vermella).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un instrument científic és un aparell o dispositiu que està específicament dissenyat, construït i sovint refinat a través del mètode d'assaig i error per ajudar a la ciència. Específicament, els instruments científics serveixen per buscar, adquirir, mesurar, observar i emmagatzemar dades reproduïbles i verificables. Per al seu funcionament s'aplica algun principi físic, relació, o tecnologia.\nLes dades subministrades per un instrument científic són, en general, conjunts de mesures numèriques que ens donen informació sobre propietats o fenòmens relatius a observacions o experiments de diversos aspectes de la realitat. Per això els instruments científics podrien classificar-se en instruments de mesura (com el cronòmetre), instruments d'observació (com el microscopi) o instruments que permeten dues coses (com l'espectrofotòmetre).\nEls primers instruments científics van sorgir al segle xvii i es van multiplicar en funcions, precisió i usos, amb el desenvolupament de la ciència en els segles posteriors.\nSovint es denominen amb els sufixos -scopi (perquè veuen alguna cosa), -metre (perquè mesuren alguna cosa) o -tró (instruments complexos moderns, com el ciclotró).", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa. Hi ha molts tipus d'interferòmetres, en tots ells s'utilitzen dos feixos de llum que recorren dues trajectòries òptiques diferents, determinades per un sistema de miralls i plaques que, finalment, convergeixen per formar un patró d'interferència.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "En òptica, un interferòmetre de Fabry-Pérot, o etalon, és un interferòmetre constituït per una placa amb dues superfícies reflectores, o dos miralls paral·lels altament reflectors. Tècnicament, el primer és un etalon i el posterior és un interferòmetre, però la terminologia es fa servir, sovint, de manera indistinta. Quan es determina el seu espectre de transmissió en funció de la longitud d'ona es verifica que existeixen pics de gran transmissió que corresponen a la ressonància de l'etalon. Es va nomenar després de Charles Fabry i Alfred Perot. \"Etalon\" és un terme que prové del francès étalon, que significa \"càlcul de mesura\" o \"estàndard\".L'efecte de ressonància d'un interferòmetre de Fabry-Pérot és idèntic al que s'usa en un filtre dicroic. Els filtres dicroics són col·leccions seqüencials molt primes d'interferòmetres de Fabry-Pérot i estan caracteritzats d'aquesta manera i dissenyats s'utilitzen les mateixes regles matemàtiques.\nEls etalons s'usen amb força freqüència en telecomunicacions, làsers i espectroscòpia de control i mesura de longituds d'ona. Els recents avenços en les tècniques de fabricació han permès la creació d'interferòmetres de Fabry-Pérot molt precisos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'interferòmetre de Mach-Zehnder és un dispositiu utilitzat per determinar el desfasament relatiu entre dos feixos provinents d'una font de llum coherent. Consta de dos miralls i dos semimiralls, que deixen passar una part del feix i en reflecteixen l'altra. L'interferòmetre s'empra, entre altres coses, per mesurar el desfasament en un dels raigs en travessar una mostra. L'aparell porta el nom del físic Ludwig Mach (fill d'Ernst Mach) i Ludwig Zehnder.\nL'interferòmetre de Michelson és un interferòmetre de Mach-Zehnder plegat sobre si mateixa. La principal diferència és que en l'interferòmetre de Michelson el divisor del feix s'usa també per recombinar els feixos.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Els limbes són cercles o discs graduats, tant verticals com horitzontals, per mesurar angles. Estan dividits de 0 a 360 graus sexagesimals, o de 0 a 400 graus centesimals. En els limbes verticals es poden veure diverses graduacions (limbes zenitals). Els teodolits mesuren en graduació normal (sentit dextrogir o de les agulles del rellotge) o graduació anormal (sentit levogir o contrari a les agulles del rellotge). Es mesuren angles zenitals (distància zenital), angles de pendent (alçada d'horitzó) i angles nadirals.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Lisímetre és un dispositiu inserit en el sòl, ple amb la mateixa terra del lloc i amb vegetació. És utilitzat per a mesurar l'evapotranspiració de referència (ETo) o del cultiu (ETc). També s'anomena evapotranspiròmetre depenent de quina manera s'ha fet el procediment de mesura.\nLa mesura de l'evapotranspiració és determinada pel balanç hídric dels dispositius. Normalment hi ha una balança en el fons del lisímetre on es pot determinar, d'aquesta forma, quanta aigua es va evapotranspirar en el sistema. Un altre tipus de lisímetre utilitza, en lloc de la balança, un sistema de drenatge d'aigua on quan posada l'aigua fins a la capacitat de camp d'aquell sòl, la quantitat d'aigua drenada és exactament la quantitat d'aigua evapotranspirada.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un luxímetre és un instrument de mesura que permet mesurar la Il·luminació real i no subjectiva d'un ambient. La unitat de mesura és el lux (lx). Conté una cèl·lula fotoelèctrica que capta la llum i la converteix en impulsos elèctrics, els quals són interpretats i representada en un display o agulla amb la corresponent escala de lux.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Un machmetre o màchmetre és un instrument de control de vol pertanyent al sistema pitot-estàtica d'una aeronau que indica la relació de la velocitat de l'avió respecte a l'aire - \"True airspeed\" (TAS) en anglès - amb la velocitat del so, que varia amb l'altitud de vol, a causa de la temperatura i la densitat de l'aire. El machmetro indica la velocitat en forma de fracció decimal, essent 1 la velocitat del so. El Mach de vol és una quantitat adimensional, per ser únicament una relació. Si V és la velocitat real i a la del so, el Mach de vol queda així:\n\n \n \n \n M\n =\n \n \n V\n a\n \n \n \n \n {\\displaystyle M={\\frac {V}{a}}}\n La velocitat del so en un gas, variant, queda definida per γ , R i T , que són, respectivament, la relació entre els calors específics a pressió i temperatura constants (C p /C v ), la constant del gas (R = 287,05 J/kg * K), i la temperatura. γ val 1,4 en el cas de l'aire.\n\n \n \n \n a\n =\n \n \n γ\n R\n T\n \n \n \n \n {\\displaystyle a={\\sqrt {\\gamma RT}}}\n La franja de velocitats properes a la velocitat del so que serveix per passar del vol subsònic al vol supersònic s'anomena vol Velocitat transsònica. Abans d'arribar a la velocitat del so, l'avió en qüestió arriba primer a la seva Mach crític, en què l'aire que flueix sobre superfícies a baixa pressió, on és accelerat, arriba localment Mach 1 abans que l'avió en si. Això provoca la formació d'ones de xoc i l'augment de la resistència aerodinàmica. La velocitat indicada en aquestes condicions canvia amb la pressió ambiental, que al seu torn canvia amb l'altitud. Per tant, la velocitat indicada no és adequada per informar al pilot sobre la seva velocitat de vol. Perquè sàpiga amb seguretat si s'acosta al Mach crític del seu avió s'utilitza el machmetre, més exacte en aquest aspecte.\nAlguns machmetres mecànics antics utilitzaven un baròmetre dins de l'aparell que convertia la pressió pitot-estàtica a nombre de Mach, que rep el seu nom en honor del físic i filòsof austríac Ernst Mach. Els machmetres electrònics moderns utilitzen informació d'un sistema computeritzat de dades de l'aire.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "Es diu magnetòmetre als dispositius que serveixen per quantificar en força o direcció del senyal magnètic d'una mostra. N'hi ha de molt senzills, com la balança de Gouy o la balança d'Evans, que mesuren el canvi en pes aparent que es produeix en una mostra en aplicar un camp magnètic (pel moment magnètic que indueix), i també molt sofisticats, com els dotats d'SQUID, que són els més sensibles actualment.\nEl magnetisme varia d'un lloc a l'altre i aquestes variacions en el camp magnètic terrestre (magnetosfera) poden ser causades per la diferent naturalesa de les roques i la interacció entre les partícules carregades del Sol i la magnetosfera d'un planeta. Els magnetòmetres són un component instrumental molt freqüent de les naus espacials que exploren planetes.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El manòmetre (del gr. μανός, lleuger i μέτρον, mesura) és un aparell de mesura de la pressió d'un fluid contingut en un recipient tancat. Es distingeixen dos tipus de manòmetres, segons s'utilitzin per a mesurar la pressió de líquids o de gasos. A diferència dels baròmetres, que mesuren la pressió absoluta respecte al buit, els manòmetres mesuren una pressió relativa, diferencial, o pressió manomètrica, generalment una sobrepressió (o depressió) respecte de la pressió atmosfèrica.\nPer a petites diferències de pressió, s'empra un manòmetre que consisteix en un tub en forma d'U amb un extrem connectat al recipient que conté el fluid i l'altre extrem obert a l'atmosfera. El tub conté un líquid, com aigua, oli o mercuri, i la diferència entre els nivells del líquid en ambdues branques indica la diferència entre la pressió del recipient i la pressió atmosfèrica local.", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "El manòmetre diferencial mesura la diferència de pressió entre dos punts (P 1 i P 2 ) d'allí el seu nom.\nAmb base a la figura es pot escriure l'equació:\n\n \n \n \n \n \n \n p\n \n 1\n \n \n \n =\n \n p\n \n 2\n \n \n −\n ρ\n .\n g\n a\n −\n ρ\n .\n g\n h\n +\n \n ρ\n \n m\n \n \n .\n g\n h\n −\n ρ\n .\n g\n h\n +\n ρ\n .\n g\n h\n +\n ρ\n .\n g\n a\n \n \n {\\displaystyle \\ {p_{1}}=p_{2}-\\rho .ga-\\rho .gh+\\rho _{m}.gh-\\rho .gh+\\rho .gh+\\rho .ga}\n \nque es redueix a:\n\n \n \n \n \n \n \n p\n \n 1\n \n \n \n −\n \n p\n \n 2\n \n \n =\n h\n g\n (\n \n ρ\n \n m\n \n \n −\n ρ\n )\n \n \n {\\displaystyle \\ {p_{1}}-p_{2}=hg(\\rho _{m}-\\rho )}\n \nOn:\n\n \n \n \n \n \n ρ\n \n m\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ \\rho _{m}}\n = densitat del líquid manomètric, generalment s'utilitza el mercuri\n\n \n \n \n \n ρ\n \n \n {\\displaystyle \\ \\rho }\n = densitat del fluid, aigua en l'exemple de la figura. Si es tracta de gas, el terme \n \n \n \n \n ρ\n .\n h\n g\n \n \n {\\displaystyle \\ \\rho .hg}\n podria menysprear.\nLa sensibilitat del manòmetre és tan gran, com menor sigui la diferència \n \n \n \n \n (\n \n ρ\n \n m\n \n \n −\n ρ\n )\n \n \n {\\displaystyle \\ (\\rho _{m}-\\rho )}", + "label": "Enginyeria" + }, + { + "sentence": "L'entreteniment és una diversió o distracció amb l'objectiu d'esplaiar-se, relaxar-se o passar el temps. Generalment, l'entretenidor fa el possible per a mantenir l'atenció del públic o dels participants.A diferència d'altres activitats, un entreteniment, una diversió o una distracció no té necessàriament un fi, ni tan sols cultural, sinó que simplement es fa per a relaxar el cos o la ment d'altres activitats rutinàries o pesades (més prop de l'arrel de diversió o distracció), o bé per a passar el temps (més prop de l'arrel de entretenir).\nExisteixen molts tipus d'entreteniment, com ara:\n\nApostar\nArt\nBallar\nBeure\nCaça\nConversar\nCirc\nCinema\nCol·leccionisme\nEsport\nJocs\nHobby\nHumor\nLectura\nMàgia\nMúsica\nPasseig\nPesca\nPremsa\nRàdio\nRevista (espectacle)\nSexe\nTeatre\nTelevisió\nTrencaclosques", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Antre és un nom alternatiu amb el qual hom coneix els clubs nocturns, discoteques, bars i locals similars. Els antres són llocs on els concurrents poden ballar, socialitzar o consumir begudes alcohòliques i en general tenint l'entreteniment com a objectiu. A Espanya el terme és concretament emprat amb caràcter despectiu per referir certs llocs d'oci i entreteniment de dubtosa reputació, fent referència als seus intempestius horaris d'obertura, les poques comoditats que ofereixi a la clientela, les pràctiques al marge de la llei que en ells puguin donar-se o, simplement, al seu aspecte ombrívol, llòbrec o semiocult.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Architecture for Control Networks (amb acrònim anglès ACN) és un conjunt de protocols de xarxa per al control d'equips de tecnologia d'entreteniment, especialment els que s'utilitzen en actuacions en directe o instal·lacions a gran escala. Per exemple, equips d'il·luminació, àudio o efectes especials. ACN està gestionat per Entertainment Services and Technology Association i la seva primera versió oficial va ser ANSI Standard E1.17-2006 - Entertainment Technology - Architecture for Control Networks. L'estàndard es va revisar i publicar posteriorment com a ANSI E1.17-2010.ACN es va dissenyar inicialment per posar-se en capes a la part superior d' UDP/IP i, per tant, s'executarà sobre la majoria de transports IP, incloses les xarxes Ethernet estàndard i de baix cost i 802.11 (Wi-Fi).ACN defineix una arquitectura de protocol comú, dos protocols de xarxa principals (SDT, DMP), un llenguatge de descripció de dispositiu (DDL) i una sèrie de \"Perfils E1.17 per a la interoperabilitat\" (coneguts com a EPI o perfils d'interoperabilitat) que defineixen com els elements de l'arquitectura ACN s'ha d'utilitzar en un context determinat per aconseguir la interoperabilitat. Per exemple, proporcionant valors o intervals específics per als paràmetres de temporització que s'utilitzen en un entorn de xarxa concret.\nS'ha criticat el desglossament d'ACN en subprotocols, perfils d'interoperabilitat i altres petites peces ja que dificulta la lectura i la comprensió d'ACN, però fa que l'arquitectura sigui molt modular i netament estratificada i això ha permès que moltes de les peces s'utilitzin en altres contextos o substituïssin o revisin sense canviar les altres peces. Per exemple, DMP s'ha operat a través de TCP i SDT tal com es defineix a l'estàndard inicial, DDL s'ha adaptat amb pocs canvis per descriure els dispositius als quals s'accedeix DMX512 (ANSI E1.31/Streaming ACN) i s'han vist diversos perfils d'interoperabilitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Asco de Vida (ADV) és una pàgina web creada el 23 d'abril del 2009 per Álex Tomás i Rubén Lotina.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els Benshi (弁士, ?) eren artistes japonesos que van oferir narració en viu per a pel·lícules mudes (tant pel·lícules japoneses com pel·lícules occidentals). Els Benshi de vegades s'anomenen katsudō-benshi (活動弁士, ?) o katsuben (活弁, ?).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un divertiment o activitat recreativa és una activitat que es fa en el temps de lleure amb la qual hom es diverteix. La necessitat de fer alguna cosa per esbarjo és un element essencial de la biologia i la psicologia humana.La paraula divertiment prové etimològicament del llatí diversum. Una paraula amb un significat similar és activitat recreativa, que prové del terme llatí re (tornar a) i creare (crear).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'entitat de Serveis i Tecnologia de l'Entreteniment (amb acrònim anglès ESTA) és una associació comercial nord-americana sense ànim de lucre que representa la indústria de la tecnologia d'entreteniment i es dedica a promoure la professionalitat i el creixement del sector. També ofereix un fòrum on les parts interessades poden intercanviar idees i informació, crear estàndards i recomanar determinades pràctiques, i enfrontar-se a problemes de formació i certificació.Els membres d'ESTA ofereixen una àmplia varietat de productes i serveis a la indústria, que van des de grans corporacions fins a dissenyadors individuals. Entre els seus membres hi ha distribuïdors, fabricants, empreses de l'àmbit del servei i la producció, dissenyadors i consultors.Actualment ESTA s'encarrega de revisar el protocol DMX512 (Digital MultipleX) així com del desenvolupament del nou protocol sACN (Advanced Control Network), ambdós protocols de comunicacions utilitzats per controlar la il·luminació d'escenaris i efectes especials.Exemples d'estàndards són:\n\nANSI E1.11-2004 / ANSI E1.11-2008 - DMX512\nANSI E1.17-2006 - Xarxa de control avançada o Arquitectura per a xarxes de control\nANSI E1.20-2006 - Gestió de dispositius remots mitjançant DMX512", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'entreteniment de marca, també conegut com a entreteniment publicitari, es refereix al contingut informatiu, d'entreteniment o lúdic produït o promogut per una marca, que pot ser d'interès per al seu públic objectiu, en què se solen reflectir els valors de la marca. Es tracta del contingut de marca que té com a objectiu l'entreteniment.Al parlar de l'entreteniment de marca estaríem referint-nos a un terme que s'utilitza per reflectir les relacions entrellaçades entre la publicitat i l'entreteniment. En general, es produeix als mitjans de comunicació amb la combinació de diverses formes d'entreteniment (televisió, pel·lícules, cançons, etc.) amb els elements de la publicitat per tal de promoure productes o marques. Un exemple podria ser la col·locació de productes en una pel·lícula. El terme és un manlleu de l'anglès \"advertainment\" que, al seu torn, és un acrònim de \"advertising\" i \"entertainment\" (publicitat i entreteniment).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'entreteniment educatiu, també conegut per la versió anglesa \"edutainment\" és un gènere televisiu, dissenyat per a entretenir mentre s'educa. El terme és un neologisme creat per Robert Heyman el 1973, mentre produïa documentals per a National Geographic. Un dels programes infantils més entranyables d'aquest gènere podria ser Barri Sèsam.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un problema d'escacs és un passatemps gràfic que consisteix a trobar el desenllaç d'una partida d'escacs a partir d'una posició determinada. L'enunciat del problema es redueix normalment al color al qual li toca fer el següent moviment i el color guanyador. Addicionalment, de vegades, s'indica el nombre de jugades restants. Per exemple: juguen blanques i guanyen en tres moviments o simplement juguen blanques i guanyen.\nSovint, els problemes corresponen a partides històriques de Grans Mestres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Escala de paraules (Word Ladder) és un joc inventat per Lewis Carroll, l'autor de llibres pels infants entre ells Alícia al País de les Meravelles o Alícia a través de l'Espill. Carroll va crear el joc per a Vanity Fair.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Escriptura de guions (anglès: screenwriting o scriptwriting) és l'art i habilitat d'escriure guions pels mitjans de comunicació en massa, com llargmetratges, videojocs o produccions televisives. És sovint una professió autònoma.\nEls guionistes (anglès: screenwriters) són els responsables d'investigar la història, desenvolupar la narrativa, escriure el guió, i enviar-lo, en el format requerit, als executius de desenvolupament. Per això tenen una grossa influència sobre la direcció creativa del guió i, probablement, de la pel·lícula en conjunt. N'hi ha de creatius independents que desenvolupen guions en esperar de trobar un productor. D'altres són contractats per crear un guió segons un concepte o a partir d'una obra literària ja existent. De vegades hi ha un équip de guionistes que es comparteixen les diferents tasques.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'exercici aeròbic, pel que fa a l'exercici físic, és complementari a l'exercici anaeròbic. Aeròbic significa literalment 'amb oxigen', i fa referència a l'ús d'oxigen en els processos de generació d'energia dels músculs. L'exercici aeròbic inclou qualsevol tipus d'exercici, típicament aquells que es practiquen a nivells moderats d'intensitat durant períodes extensos, el que fa mantenir una freqüència cardíaca més elevada. En tal tipus d'exercicis s'usa l'oxigen per a cremar greixos i sucre, produint trifosfat d'adenosina (ATP), el qual és el principal element transportador d'energia per a totes les cèl·lules. Inicialment, durant l'exercici aeròbic, el glicogen es trenca per a produir glucosa, però no obstant això, quan aquest escasseja, el greix comença a descompondre's. Aquest últim és un procés lent i està acompanyat d'una disminució en el rendiment. El canvi de subministrament d'energia per a acabar depenent del greix causa el que els corredors de marató solen anomenar «trencar el mur» (hitting the wall).\nL'exercici anaeròbic, per contra, fa referència a la fase inicial de l'exercici o a qualsevol ràfega d'esforç; en elles el glicogen o la glucosa són consumits sense oxigen, i això un procés molt menys eficient. Operant de manera anaeròbica, un atleta de 400 metres desentrenat podria «trencar el mur» després de només 300 metres. Hi ha diversos tipus d'exercici aeròbic. En general, és exercici aeròbic el qual es realitza a una intensitat moderadament alta durant un llarg període. Per exemple, córrer una llarga distància a una marxa moderada és un exercici aeròbic però no ho és el realitzar un esprint. Es considera generalment que jugar un partit de tennis (en individuals) amb moviment gairebé continu és un exercici aeròbic, mentre que jugar al golf o a dobles en tennis, amb descansos més freqüents, no ho és.\nQuan fem exercici, molt sovint combinem l'exercici aeròbic amb l'anaeròbic, tot depèn de la durada de l'activitat.\nPer exemple en un partit de voleibol, diríem que ens trobem davant d'una activitat aeròbica per la seva durada, però hi ha moments de salts, remat... on la part anaeròbica és molt important.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'exercici anaeròbic comprèn activitats breus basades en la força, tals com els esprints o l'aixecament de pes, mentre que l'exercici aeròbic està centrat en les activitats de resistència física, com la marató o el ciclisme de fons.\nDe totes maneres, la primera etapa de qualsevol exercici és anaeròbic (literalment sense aire), i fa referència a l'intercanvi d'energia sense oxigen en un teixit (biologia) viu. L'exercici anaeròbic és una activitat breu i de gran intensitat on el metabolisme anaeròbic té lloc en els músculs. En canvi, el metabolisme aeròbic subministra la major part de l'energia durant extensos períodes d'exercici, de tal manera que aquest exercici és denominat exercici aeròbic. Són exemples d'exercici anaeròbic: l'aixecament de pesos, els esprints i els salts; qualsevol exercici que consisteixi d'un esforç breu i intens sol ser un exercici anaeròbic. L'exercici anaeròbic és típicament usat per atletes d'esports de poca resistència per a adquirir potència i per culturistes per a guanyar massa muscular. Els músculs que són entrenats sota l'exercici anaeròbic es desenvolupen de manera diferent a nivell biològic, adquirint més rendiment en activitats de curta durada i gran intensitat.\nL'exercici aeròbic, d'altra banda, inclou activitats de menor intensitat desenvolupades en períodes més llargs, tals com caminar, córrer, nedar i caminar amb bicicleta. Aquestes requereixen una gran quantitat d'oxigen per a generar l'energia que es necessita en un exercici perllongat. Hi ha dos tipus de sistemes anaeròbics d'energia: el sistema ATP-PC, que usa fosfat de creatina durant els primers deu segons de l'exercici, i el sistema de l'àcid làctic (o glicòlisi anaeròbica), que usa glucosa en absència d'oxigen. L'últim consisteix en un ús ineficient de la glucosa i produïx subproductes que perjudiquen la funció muscular. El sistema de l'àcid làctic és el dominant durant tres minuts, però també proporciona una quantitat significativa d'energia en l'exercici aeròbic, ja que els músculs tenen una determinada capacitat de desfer-se dels subproductes del sistema anaeròbic; aquesta capacitat pot millorar-se amb l'entrenament.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'exercici físic és una activitat física amb un moviment estructurat i planificat que té com a objectiu la millora o manteniment d'un o més components de la forma física (capacitats físiques), ja sigui lúdic o competitiu. La pràctica regular d'exercici físic ha esdevingut un dels objectius principals dels plans de salut pública a causa de la seva relació amb la prevenció de nombroses malalties cròniques. La infància i l'adolescència són moments claus per iniciar l'hàbit de l'exercici físic.L'exercici físic presenta beneficis per a la salut en general, incloent el funcionament i la salut del cervell. Una investigació feta amb rates trobà que els beneficis cognitius de la pràctica de l'exercici físic eren transmessos a la progènie.Els seus beneficis poden resumir-se als següents punts:\n\naugmenta la vitalitat, pel que proporciona més energia i capacitat de treball;\nauxilia al combat de l'estrès, ansietat i depressió;\nincrementa autoestima i autoimatge; a més a més els seus factors són:\nmillora el to muscular i resistència a la fatiga;\nfacilita la relaxació i disminueix la tensió;\ncrema calories, ajudant a perdre pes excessiu o a mantenir-se al pes ideal;\najuda a agafar el son;\nfomenta la convivència entre amics i familiars, a més a més de donar l'oportunitat de conèixer gent;\nredueix la violència en persones molt temperamentals;\nafavoreix estils de vida sense addicció al tabac, a l'alcohol i a altres substàncies;\nmillora la resposta sexual;\natenua la sensació d'aïllament i solitud entre ancians;\nenforteix els pulmons i amb això millora la circulació d'oxigen a la sang i redueix la severitat d'infeccions respiratòries agudes\ndisminueix el colesterol i risc d'infart, i regularitza la tensió arterial;\nés eficaç al tractament de la depressió;\nestimula l'alliberació d'endorfines, les nomenades «hormones de la felicitat», i\npermet una distracció momentània de les preocupacions, amb el qual s'obté tranquil·litat i una més gran claredat per enfrontar-les més endavant.La quantitat mínima per prevenir malalties és de 30 minuts diaris d'activitat física moderada. Altres hàbits que han de combinar-se amb la realització d'exercicis són: la bona alimentació, el descans adequat, la higiene i evitar el consum de substàncies perjudicials per a l'organisme, com ara el tabac, l'alcohol i d'altres estimulants.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La fira Expominer és una exposició internacional de minerals, roques, fòssils i joieria que se celebra cada any al mes de novembre a la Fira de Barcelona.És la més important d'Espanya en aquest àmbit i una de les primeres d'Europa. S'hi reuneixen expositors d'arreu del món per vendre, comprar i intercanviar. Durant els tres dies que dura s'hi desenvolupen exposicions, demostracions i conferències.L'any 2012 es va celebrar juntament amb l'exposició \"Col·lecciona Barcelona\", que inclou sectors com la filatèlia, la numismàtica o les plaques de cava, entre d'altres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Fira de Minerals de Munic (en alemany: Mineralientage München) és una fira de minerals, fòssils i gemmes que se celebra anualment a la ciutat de Munic, a Alemanya. És considerada com de les fires de minerals més importants i rellevants d'Europa. La cita té lloc poques setmanes després de l'Oktoberfest. Se celebra des de 1963.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La indústria cultural o de l'entreteniment fa referència a la visió de la cultura com una mercaderia. Fou utilitzat per primera vegada pels filòsofs Theodor Adorno i Max Horkheimer, dos dels representants més il·lustres de l'Escola de Frankfurt, l'any 1944 en el seu llibre Dialektik der Aufklärung (Dialèctica de la Il·lustració).Aquesta idea es troba dins el marc de la Teoria crítica, proposada pel mateix Horkheimer, on es considerava els mitjans de comunicació com eines de poder i dominació, no com a “servei públic” sinó com a instrument de “control públic”.\nAmb aquest nou concepte, es considera la cultura com un objecte, una mercaderia subjecta a les lleis de l'oferta i la demanda de l'economia capitalista i produïda industrialment d'acord amb normes de rendiment, seriació, estandardització i divisió de la feina, com les que aplica el capitalisme. Segons Adorno i Horkheimer, els productes dels mitjans de comunicació (cine, premsa, ràdio, publicitat, etc.) tenen un esquema organitzatiu i una planificació idèntica, i un mètode i unes tècniques utilitzades que fan recordar a les fabricacions d'automòbils en sèrie.\nAquesta mateixa producció industrial de la cultura entra en la ideologia, consolidant uns principis d'assimilació i conformisme social a través de models simbòlics que, com diu Adorno, fa que la fabricació i producció dels productes culturals no es valori pels seus costos sinó per l'acció sobre els seus receptors, ja que la rendibilització econòmica es conjunta amb la rendibilitat ideològica perquè l'assimilació al sistema beneficia l'economia d'aquest.\nA més, la indústria cultural fa un esquematisme de les idees tractant igual el tot i les parts, l'ideal consistiria a fer que la vida real no es pogués diferenciar d'un film.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Infoentreteniment o entreteniment informatiu és el «contingut o programació de mitjà basada en la informació i que també inclou contingut d'entreteniment en un esforç per augmentar la popularitat entre el públic i els consumidors». És un acrònim neologístic d'informació i entreteniment, en referència a un tipus de mitjà que ofereix una combinació d'informació i diversió. D'acord amb molts diccionaris, «infoentreteniment» és sempre televisió, i el terme és utilitzat «majoritàriament en un sentit pejoratiu». Tanmateix, existeixen molts llocs web autodenominats d'«infoentreteniment», que proporcionen una varietat de funcions i serveis.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un joc d'escapada (en anglès escape room o room escape) és un joc en el qual els jugadors, normalment en grups de 4 o 6, estan tancats en una habitació i han de fer servir els elements que troben per resoldre una sèrie de puzzles i escapar-se abans que se'ls esgoti el temps de què disposen, normalment una hora o una hora i mitja. Aquests jocs fomenten el team building. Estan basats en els videojocs Escape the room, ambientats en tot un seguit de llocs ficticis com cel·les de presó, masmorres i estacions espacials.\nEl primer joc d'escapada es va crear l'any 2006, i cap al 2010 es van fer famosos als Estats Units, al Japó, a Tailàndia, al Canadà, a Israel i, sobretot, a la Xina. Els primers rooms escape permanents es van obrir a Àsia i després a Amèrica del Nord, Europa, Austràlia i Amèrica del Sud. Entre els organitzadors més destacats s'hi troben AdventureRooms, ClueQuest, The Escape Hunt Experience, ClueJob i Puzzle Break. A Catalunya, la primera sala d'escape o d'escapament va ser Parapark Barcelona, una proposta importada d'Hongria l'any 2012.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els mots encreuats són un passatemps que combinen l'aspecte visual d'un trencaclosques (s'ha d'omplir un enreixat) amb el funcionament del joc de mots. Es tracta de completar un tauler amb els mots definits, directament o amb pistes, de manera que encaixin els uns amb els altres. El domini del vocabulari és essencial per endevinar les paraules amagades.El tauler pot ser quadrat, amb quadres negres que separen les paraules, o seguir formes i dibuixos de caràcter més lúdic. Els mots encreuats apareixen en les revistes d'entreteniment i en la majoria de diaris.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un passatemps és un joc d'enginy, coneixement del llenguatge, resolució de problemes espacials, etc.; habituals en molts diaris i revistes d'informació general.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "PatronScan és una empresa de solucions digitals fundada el 2005 i subsidiària de l’empresa canadenca Servall Biometrics. És coneguda per ésser la desenvolupadora d'una tecnologia d’identificació digital que duu el mateix nom i que s’aplica a locals d’oci, restauració i entreteniment.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Politainment, un acrònim compost per les paraules política i entreteniment, descriu tendències en la política i els mitjans de comunicació de masses per amenitzar els informes polítics i la cobertura de notícies utilitzant elements de les relacions públiques per crear un nou tipus de comunicació política. Politainment, encara que exteriorment emfatitza els aspectes polítics de la informació comunicada, es basa en gran manera en tècniques de la cultura pop i el periodisme per fer més accessible o convincent la informació complexa i distreure l'atenció pública de temes políticament desfavorables. Les interdependències dels polítics i els mitjans de comunicació es coneixen com el complex polític-mediàtic.\nDe dubtosa virtut, la disminució de les quantitats de contingut i substància pot compensar-se fàcilment donant a les notícies una punxada sensacionalista. Així doncs, el politainment se situa al mateix nivell que l'edu- i l'infoentreteniment.\nEls titulars típics en els informes de politització o els mitjans de comunicació de vegades argumenten sense embuts ad hominem d'una manera generalitzada i @tratar emfatitzar les virtuts i el carisma (\"xyz farà als Estats Units gran de nou\") o vicis i febleses (per denúncia: \"xyz destrossarà aquest país\"). Aquest últim exemple també es coneix com a crida a la por. Les formes més moderades fan un ús extensiu del llenguatge metafòric imprecís (al·legories, metonímia, perifrases, kennings, etc.).\nEl politainment pot ser tant un aspecte de comunicació de (1) polítics i spin-doctors per al seu propi benefici i l'obstacle de l'adversari polític o (2) una estratègia per a editors de notícies, periodistes, etc., per promoure el seu treball periodístic i mitjà.\nEl politainment pot ser un factor en la identificació dels partits, influint en les eleccions dels votants, per la qual cosa s'ha convertit en una eina indispensable en les campanyes polítiques i les eleccions. Com a tal, també pot ser un dels ingredients -aparentment innocus- de la manipulació de les masses fins a la guerra política psicològica.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un pub quiz (literalment 'concurs de preguntes de pub') és un concurs de preguntes i respostes per equips que es fa en un pub. La tradició va néixer a la Gran Bretanya i va arribar al seu punt àlgid als primers anys de 90. Aquesta es va estendre per països de la Commonwealth com Austràlia o Nova Zelanda, i també els Estats Units. Actualment la tradició s'ha estès a tot el món. A les terres de parla catalana hi ha un mínim de vuit pubs (britànics i no britànics) que fan quizs regularment (2 a Alacant, 3 a Barcelona, 1 a Argentona (Maresme), 1 a Santa Ponça (Mallorca) i 1 a Valencia). Aquest joc és un exemple clar dels moderns jocs de pub o pub games. Encara que tots aquests concursos de pubs poden tenir una àmplia gamma de formats i temes, tots tenen molts trets en comú.El pub quiz consisteix en diverses rondes de preguntes que formula l'anomenat quizmaster. Els equips han de respondre per escrit i lliurar el paper amb les respostes. Normalment els premis són consumicions al mateix pub en acabar el quiz.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Sala Price, o Gran Price, va ser una sala multiusos de la ciutat de Barcelona situada al carrer Floridablanca cantonada amb carrer de Casanova. Va acollir combats de boxa, lluita lliure, partits de basquetbol i altres esdeveniments. Després d'uns anys sense poder-se fer servir, en el mes de maig de 1963 l'espai es reacondiciona per la pràctica del basquetbol i es tornen a celebrar partits a la pista. L'any 1972 la sala va ser clausurada ofegada pels deutes, i el 2 de març de 1972 la constructora Nuñez i Navarro inicià la seva demolició.S'hi va presentar el 1970 el disc Dioptria de Pau Riba, que els responsables del Palau de la Música Catalana es van negar a acollir, en una nit mítica de la història de la música progressiva catalana.El 25 d'abril de 1970 va acollir el 1er Festival Popular de Poesia Catalana, on hi van participar \"Pere Quart\" (Joan Oliver), Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Joan Vinyoli, entres d'altres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La sopa de lletres és un passatemps que consisteix a localitzar una sèrie de paraules en una graella plena de lletres, de manera que es pugui llegir en vertical, horitzontal o diagonal. Alguns mots estan en sentit invers i junt amb combinacions sense significat per augmentar la dificultat. A vegades s'hi inclouen accents, però no sempre. El nombre mínim de jugadors és 1.\nLes paraules a cercar es poden indicar en un llistat, amb dibuixos o anunciant el tema (indicant per exemple que hi ha 10 animals a cercar). Variacions de la sopa de lletres són la sopa sil·làbica, on en comptes de lletres soles la graella conté combinacions de dues o tres, i l'encadenada, on trobar les paraules permet llegir, amb les lletres sobreres, un missatge que respon a la pregunta-repte. La graella pot tenir diferents formes, si bé la més habitual és la de forma de rectangle.\nPer trobar les paraules només cal paciència i capacitat de lectoescriptura, per això la sopa de lletres és un dels passatemps més senzills. Apareix a la majoria de revistes d'entreteniment i té publicacions específiques amb nombroses variants. Han aparegut també programes informàtics que les simulen, sobretot amb finalitats educatives (per treballar el vocabulari o la lateralitat)", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'afició al ferrocarril inclou activitats relacionades amb aquest mitjà de transport com la fotografia de trens, el col·leccionisme de maquetes, els viatges en ferrocarril i el modelisme virtual.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una afició o passatemps (en anglès hobby) és una activitat que algunes vegades no busca una finalitat productiva concreta, sinó que el seu valor resideix en l'entreteniment d'aquell que ho executa. Aquells que practiquen una afició reben els noms d'aficionats, amateurs o fans. Moltes activitats poden ser aficions, i els que s'hi dediquen s'anomenen aficionats, en contraposició als professionals, vegeu, per exemple, la informàtica, la cuina i la jardineria. Hi ha persones que tenen per afició la programació, la fusteria, l'elaboració de vi, i moltes altres. Encara que hi ha infinites aficions, algunes de les més practicades són:\n\nAquariofília\nBricolatge\nCaça\nCol·leccionisme (p. ex.: filatèlia i numismàtica)\nColombicultura\nEsport (tant a practicar-lo com a seguir els partits, equips i jugadors)\nEscacs\nExcursionisme\nCuina\nInformàtica\nJardineria (p. ex.: cultiu de bonsais)\nModelisme (p. ex.: aeromodelisme, afició al ferrocarril, pintat de miniatures)\nMúsica\nOrigami\nParaulògic\nPesca\nRadioafició\nViatjar\nViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'apicultura urbana és la pràctica de l'apicultura en l'entorn urbà. S'ha fet popular a ciutats com Nova York i Londres, que va registrar un augment del 220% d'apicultors, entre el 1999 i el 2012 Aquesta pràctica ha estat recentment legalitzada en moltes ciutats dels Estats Units, incloent-hi Nova York. L'apicultura urbana pot ser considerada com una part del moviment d'aliments locals.No afectades pels contaminants urbans, alguns defensen que les abelles dels ruscs urbans són \"més sanes i més productives que les seves congèneres del camp\". La limitada superfície d'àrres verdes a les ciutats, junt a la creixent popularitat d'aquesta l'afició pot donar lloc a rendiments més baixos de mel, com ha passat a Londres i Nova York. Un altre problema creat per un excés d'abelles pot ser l'aparició d'eixams incontrolats, quan una reina deixa una colònia plena amb un seguici de treballadors per iniciar el seu propi.\nEl nombre de ruscs d'abelles varia molt d'una ciutat a una altra, i els recomptes oficials pot ser inexacte, una alta proporció dels ruscs no es registren. El 2012, s'estima que el 75% de les explotacions apícoles de Londres no disposaven de llicència de cap mena. Aquest mateix any, es considera que al voltant de la meitat dels ruscs de Nova York no disposava de llicència. Es calcula que hi ha 3.200 explotacions apícoles a Londres, 400 a Nova York, i almenys 100 a Toronto. Melbourne alberga prop de 60 ruscs. La ciutat de Xicago ha patrocinat vuit ruscs als terrats de la ciutat.En algunes ciutats, l'apicultura és duta a terme per associacions, però també per particulars. En moltes ocasions es tracta d'hotels.\nA Londres, els edificis dels grans magatzems Fortnum & Mason, Lambeth Palace, la borsa de Londres, el Museu d'Història Natural, i el Royal Lancaster hotel, entre altres, acullen ruscs. La teulada del Banc d'Anglaterra també va acollir un rusc.\nA Nova York, l'InterContinental The Barclay Hotel, el Waldorf-Astoria Hotel, i la York Prep School tenen cura de ruscs.\nA París, les abelles es troben a l'Hotel Mandarin Oriental i a l'òpera Garnier.\nToronto compta amb els ruscs del Fairmont Royal York (de fet, el Fairmont Hotel Group manté abelles en 18 de les seves propietats), de l'Opera House, i de la Casa Loma.\nA Denver, el Brown Palace Hotel també disposa del seu propi rusc, mentre que la Casa Blanca és un dels llocs on es té cura d'abelles a Washington D.C..Urban Honey Co, a Melbourne, fou la primera companyia a bastir una xarxa de terrats i ruscs urbans a Austràlia. Els amfitrions van des d'hotels de 5 estrelles a comunitats de propietaris. Una altra empresa d'apicultura urbana a la ciutat de Melbourne és la Melbourne City Rooftop.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un bonsai (盆栽) és el conjunt harmònic i equilibrat format per una o més plantes (generalment exemplars d'espècies arbòries o arbustives cultivades en forma d'arbre en miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat.\nBonsai és una paraula japonesa formada per dos ideogrames: Bon (盆) equival a safata, i sai (栽) equival a cultivar. Per tant, \"Bonsai\" equival a cultivar en safata.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms. Destaquen tres pràctiques diferents: competicions amb coloms missatgers, la solta i les competicions per raça.\nAmb el nom de colombaire, es coneix el mestre del colom; aquest, segueix els moviments dels coloms. Colombaire, derivat de \ncolom amb el sufix d'origen -aire, es crea i popularitza en el segle XVIII, quan en l'ambient de la solta de coloms, i en la lluita entre els partidaris dels coloms missatgers i els coloms amadors, aquests diuen a aquells pejorativament colombaires, contra colombòfils o colombistes. Qui es dedica a criar coloms és el colomer o colomaire, el colombaire és el venedor de coloms i el qui els amolla en el joc de tirar a coloms.\nEl 8 d'octubre de 1944 s'aprova el Reglament pel qual es regirà la colombicultura: d'aquesta manera, es considerava a partir de llavors un nou esport protegit per la llei.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La cultura maker és una cultura o subcultura contemporània que representa una extensió tecnològica basada de cultura de DIY (Fes-ho tu mateix). Es vincula amb la cultura hacker (menys relacionada amb els objectes físics i enfocada al programari) i amb la creació de nous dispositius, així com bricolatge d'aquells que ja existeixen. Generalment, la cultura maker, dona suport al maquinari lliure. Els interessos típics de la cultura maker inclouen activitats orientades a l'enginyeria, l'electrònica, robòtica, impressió 3D, i l'ús del control numèric per ordinador, així com activitats més tradicionals com el treball dels metalls, treball de la fusta, i, principalment les habilitats i treballs manuals tradicionals. Aquesta subcultura, subratlla un enfocament del copy/paste (tallar i enganxar) sobre les tecnologies d'aficions estandarditzades. També fomenta la reutilització, amb llibres de receptes dels dissenys publicats en llocs web i publicacions adreçades al moviment maker. Hi ha un fort enfocament en l'ús i l'aprenentatge d'habilitats pràctiques per aplicar-les a dissenys de referència. També hi ha un treball creixent sobre l'equitat i la cultura hacklab.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'escubidú (del francès scoubidou) és una forma de macramé que es va posar de moda als any 1960 i que va ressorgir la dècada de 1980 i el 2004. Tot i això, la tècnica –amb materials tradicionals– és més antiga i se'n troben traces des del primer mil·lenni precristià a l'Àfrica subsahariana en la decoració de ceràmica.Tot i es pot fer servir qualsevol material oblong i fluix, –cordills, argila, cuir…– la forma moderna consisteix en trenar diversos tubs de plàstic, de diferents colors i de secció mil·limètrica, que es poden utilitzar després com a anells i polseres. Hi ha diferents modes de trenar els tubs, tot i que el més habitual és fer-ho amb quatre tubs diferents, tot formant una secció quadrada. El nom d'«escubidú» prové d'una onomatopeia manllevada de l'scat, una forma de jazz, scoo bi doo bi dooh ah!, utilitzada en aquest sentit per primera vegada el 1958 en la cançó «Scoubidou», el primer senzill exitós del cantautor francès Sacha Distel. En l'argot francès, la paraula va prendre el significat de penis, més aviat en sentit despectiu quant a les dimensions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El fandom és una paraula d'origen anglès (Fan Kingdom), o es refereix al conjunt d'aficionats a algun passatemps, persona o fenomen en particular.\nCal aclarir que el terme fandom s'associa més amb els aficionats a la ciència-ficció o la literatura fantàstica. També se sol aplicar aquest terme a les comunitats d'Internet que discuteixen temes relacionats amb la seva afició.\nEls detractors d'aquest tipus d'aficionats solen esmentar que el fandom restringeix el cercle d'amistats dels integrants, al fer-los sentir que els únics que entendran les seves preferències i amb els quals val la pena relacionar-se, són persones enteses en el seu passatemps.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El fartlek és un sistema d'entrenament que consisteix a anar barrejant diversos exercicis gimnàstics tant aeròbics com anaeròbics, principalment exercicis de velocitat.\nEl terme \"fartlek\" prové del suec \"joc de córrer\". Fou desenvolupat per l'entrenador suec Gösta Holmér (1891-1983), i posteriorment fou adoptat per molts fisiòlegs.\nHom inclou jocs de velocitat en els quals els individus corren a través de boscos, platges o a camp obert movent-se en llibertat enmig de la natura. Les característiques del fartlek venen definides per les irregularitats del terreny, quant més variat millor, i en el qual no hi ha un traçat preestablert (excepte en entrenaments ja estudiats, fet que treu emoció a la pràctica d'aquest esport) i l'individu es mou per instint canviant la velocitat, la intensitat i el volum al seu gust segons li demani el cos.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un film domèstic, una pel·lícula casolana o més modernament, un vídeo domèstic, són les pel·lícules realitzades per gent no professional normalment dins l'entorn familiar, filmant la família, els amics, els viatges, etc.., com un tipus d'àlbum familiar no estàtic, que complementa o fins i tot de vegades arriba a substituir les fotografies. Quan s'intenta donar-li un cert argument, entraria dins la categoria de cinema amateur.\nEn el moment d'iniciar-se aquest tipus d'activitat, les pel·lícules casolanes es gravaven sobre un suport de pel·lícula fotogràfica (9mm, 8mm, 16 mm, Super-8,Single 8…).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El forçament (o overclocking en anglès) és el procés de fer córrer un component de l'ordinador a una freqüència més elevada (més cicles de rellotge per segon) del que s'havia dissenyat o especificat pel fabricant, que generalment s'utilitza per entusiastes que busquen un augment del rendiment dels seus ordinadors. L'objectiu és aconseguir un rendiment més alt de franc, encara que pugui suposar una pèrdua d'estabilitat o escurçar la vida útil del component. De vegades es força un ordinador per adoptar nous requeriments del sistema.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Ikebana ((生け花 o いけ ば な), «mantenir vives les flors») és l'art japonès d'arranjament floral. També es coneix com a Kado (华 道 o 花道, «el camí de les flors»), que és una pràctica del budisme zen.Es tracta de la composició de motius decoratius amb flors, encara que també branques, fulles, fruits i llavors. A més del seu propòsit estètic, també es fa servir com a mètode de meditació, ja que està connectat amb el flux de les estacions i cicles de la vida.\nCom art floral neix pels voltants del segle vi i reuneix conceptes religiosos, simbòlics i filosòfics, expressió de la cultura de la veneració de la natura. A l'inici es limitava a unes poques espècies: les tiges del bambú, les branques del pi, del salze i de l'auró, les branques i les flors de la prunera, els crisantems, les camèlies, les peònies, els lliris… Modernament, la tria d'espècies es va eixamplar amb espècies tropicals més vius, no sense resistència al canvi de les escoles tradicionals, tot i això la internacionalització va fer emergir diferents estils: naturalista, tradicional, urbà i avantguardista.El fet que les obres siguin efímeres, a causa del material de què estan fetes, en fa un acte de reflexió sobre el pas del temps. Més que simplement posar les flors en un recipient, l'ikebana és un art disciplinat en què la natura i la humanitat s'uneixen. Contràriament a la idea de l'arranjament floral com una col·lecció d'acord multicolor o multicolor de flors, ikebana sovint posa l'accent en altres àrees de la planta, com ara tiges i fulles, i crida l'atenció cap a la forma, línia, etc. Encara que és una expressió creativa, té certes regles que regeixen la seva forma. La principal regla és que tots els elements utilitzats en la construcció han de ser d'origen orgànic, ja sigui branques, fulles, herbes, o flors. La intenció de l'artista darrere de cada disposició és il·lustrar, a través de combinacions de colors d'una peça, les formes naturals, línies elegants i generalment implica el sentit de la disposició.\nUn altre aspecte n'és el minimalisme. És a dir, una solució no pot consistir en només un nombre mínim de flors escampades entre les tiges i fulles. L'estructura d'un arranjament floral japonès es basa en un triangle escalè definida per tres punts principals, generalment branques, considerada en algunes escoles per simbolitzar el cel, la terra i l'home i en altres, el sol, la lluna, l'amor i la terra. El contenidor també és un element clau de la composició, i diversos estils de la ceràmica poden ser utilitzats en la seva construcció.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Kusamono (literalment \"acompanyament herbaci\" ) i shitakusa (literalment \"sota l'herba\") són una col·lecció de plantes en test dissenyades tant per l'acompanyament amb bonsai, com en solitari. Normalment el terme kusamono s'utilitza quan la sembra es mostra com el centre d'atenció, mentre que el terme shitakusa s'utilitza per a les plantacions que acompanyen a les presentacions per bonsai. A diferència de les plantes auxiliars (que estan en el test del bonsai), el kusamono i la shitakusa es mostren per separat en tests especials, trossos de fusta o fins i tot pedres. Les plantes utilitzades són típicament molsa, herba, líquens, petites flors, bambú o bulbs, que poden realçar la bellesa o reflectir una certa temporada.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els components electrònics tenen un funcionament determinat pels seus fabricants, però realment no es té cap idea de quines són les prestacions reals d'allò que s'està utilitzant i quins són els seus límits.\nTot i que aquests dispositius es verifiquen i passen diversos controls de qualitats, a vegades pot passar que dos dispositius iguals tinguin un rendiment diferent. Per exemple, en el cas d'un ordinador, pot ser que dos processadors iguals tinguin consums diferents, que funcionin a una velocitat diferent, o fins i tot, que un s'escalfi més que l''altre. Per aquest motiu es diu que estem jugant a una loteria, en la qual tothom qui compra dispositius electrònics hi està participant.\nLa loteria del silici és un fenomen conegut en els microprocessadors, però també es pot donar en memòries RAM, memòries flash, targetes gràfiques, plaques base, etc. Això és degut al fet que tots aquests components electrònics fan servir el silici en el seu procés de fabricació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El modelisme consisteix a una reproducció, que si és física pot ser a diferent escala, d'objectes, processos, sistemes o espais, que poden ser reals o imaginaris. Un exemple d'escala augmentada pot ser una figura d'insecte. És una forma d'art.Una maqueta o model es pot realitzar per motius de màrqueting i comercials, educatius, informatius, d'experimentació, d'investigació, de qualitat, artístics, d'estudi, com a part d'un procés o lúdic, entre d'altres. Les maquetes són típiques en arquitectura, enginyeria i programació informàtica (pàgines web, intranets, etc). La modelització és un pas sovint previ a la simulació i l'optimització (també maximitzacions i minimitzacions) o una eina per a obtenir dades empíriques.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Observació del cel és l'activitat a la qual l'astronomia deu la seva existència, una observació practicada per persones que al llarg de la Història, per passió i per curiositat, han aixecat els ulls i mirat al cel. Un primer enfocament d'aquesta disciplina, abordada pel costat pràctic portant una mirada cap a aquesta volta celeste, ràpidament descobreix la magnificència dels seus objectes. Aquest descobriment comença per una simple observació a ull nu que revelarà les bases d'aquesta ciència, així com una millor comprensió de l'espai que envolta la Terra, i es pot perllongar, per als més apassionats, amb la utilització d'instruments astronòmics, de vegades molt poderosos, que permetran estudiar l'espai profund.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El passallibres o alliberament de llibres (en anglès, bookcrossing) consisteix a deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar. El funcionament és simple. Quan una persona disposa d'un llibre que pretén alliberar a la jungla el primer que ha de fer és entrar al web oficial del moviment (http://www.bookcrossing.com). Allí l'ha de registrar per tal d'obtenir un BCID (BookCrossing ID number), una identificació única per a cada llibre. Després li ha de posar una etiqueta on consti el BCID i les instruccions a seguir per la persona que localitzi el llibre. I, finalment, deixar el llibre en un lloc públic com un banc o una cabina telefònica. Quan algú localitzi el llibre ha d'entrar a la pàgina web, notificar la troballa i, un cop llegit, tornar a alliberar-lo anotant al web la nova ubicació.\nEl moviment fou iniciat per Ron Hornbaker el 17 d'abril de 2001 inspirat per un web de seguiment del recorregut de bitllets: Where's George?. Actualment hi ha 326.000 membres i 1.716.000 llibres registrats a tot el món.\nTot i que ha estat criticat per alguns membres del sector editorial, el passallibres compta amb destacats escriptors entre els seus membres. Segons els bookcrossers és una forma de promocionar la lectura i, per tant, d'afavorir als escriptors. Quan una persona llegeix un llibre i li agrada pot comprar-lo per distribuir-lo com a nou llibre compartit.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La personalització d'automòbils o tuneig (anglès tuning) és la cultura de la transformació del vehicle, de forma que el resultat sigui una representació particular del propi vehicle.\nUn dels llocs del tuning més destacats és als Estats Units d'Amèrica i el Japó tot i que en un principi es diu que el seu origen és a Europa concretament a Alemanya.\nAlgunes persones atribueixen l'origen del tuning a Alemanya entre 1960 i 1970. Altres indiquen que tendències de modificació de l'automòbil com els Lowrider es van començar a popularitzar als Estats Units durant els anys 50. Hi ha diverses tendències, però l'estil més influent de l'actualitat és el dels Estats Units.\nEl tuning es va expandir a gran velocitat, fins i tot avui en dia existeixen una gran quantitat de concentracions de fanaticos del tuning d'autos, premsa especialitzada, botigues d'accessoris tuning i esdeveniments d'autos modificats. Addicionalment, els mitjans i la televisió han influït considerablement en l'acceptació del concepte tuning com moda i estil, com ho proven pel·lícules com The Fast and the Furious (Rapido i Furioso).\nHi ha diversos estils de tuning, entre ells: Racing, Lowrider, DUB, Hi-Tech, DubToys, Import, Custom, Rat, Barroc, Extreme, JDM o Hot Rod. Cada comunitat té un estil diferent i ho aplica a les seves actuacions.\n\nViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pintura de miniatures és l'activitat de pintar figures de modelisme normalment aliatges amb base de plom o bé de plàstic. Aquestes miniatures s'usen en els jocs de rol i, sobretot en els jocs d'estratègia on són l'element central del joc. L'auge i popularització d'aquesta mena de jocs ha anat acompanyada de l'afició de pintar miniatures, ja que usualment els models són comercialitzats sense pintar i els aficionats a aquests jocs dediquen força temps a pintar-les. La pintura d'aquesta mena de models requereix materials específics, ja que els pigments més usuals no s'impregnen sobre els materials o bé les cobreixen massa fent perdre els detalls d'aquestes petites escultures. Per això diverses empreses es dediquen a comercialitzar pintures i pinzells específicament dissenyats per a aquesta activitat.\nLes tècniques bàsiques de pintures de figures de metall són aquelles tècniques que s'utilitzen per pintar figures de metall d'una forma ràpida amb resultats acceptables. Si es vol millorar el resultat, és necessari aprendre tècniques més avançades.\nEl mètode consisteix en imprimar la figura de metall amb una base de pigment blanc o negre i pintar les parts desitjades del color elegit després s'apliquen les tècniques adequades per obtenir un resultat adient. La primera tècnica bàsica és la “rentada de tinta” que consisteix a pintar la figura amb un pigment diluït amb molta aigua, de tal manera que en assecar-se el pigment es diposita en els plecs i fissures del model donant sensació de profunditat. La segona tècnica bàsica és contrària a la primera perquè consisteix a agafar molt poca pintura amb un pinzell gruixut i pintar només les parts exteriors per tal de fer més visibles les parts exteriors amb un color més clar, normalment es denomina tècnica de “pinzell sec”.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un radioaficionat (OM, en anglès Old Man) és una persona que gaudeix durant el seu temps lliure estudiant les ones electromagnètiques tant en el seu vessant pràctic com teòric.\nOriginalment un radioaficionat era una persona entesa en electrònica que estudiava l'ús pràctic de les ones electromagnètiques.\nAmb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitjà d'ones electromagnètiques: informàtica, comunicacions digitals, etcètera.\nAmb l'aparició de l'electrònica de consum també va aparèixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que gaudeix utilitzant la ràdio per realitzar comunicats amb altres radioaficionats pel pur plaer de comunicar-se i mantenir un contacte.\nLa seva denominació reglamentària oficial és la de Servei d'Aficionats, la definició dels quals per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) des de fa diversos anys és la següent:\n«Servei de radiocomunicació que té per objecte la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per aficionats, això és, per persones degudament autoritzades que s'interessen en la radiotècnia amb caràcter exclusivament personal i sense fins de lucre».\nLa radioafició és tant una afició com un servei en el qual els participants, anomenats \"radioaficionats o radio-escolta\", utilitzen diversos tipus d'equips de radiocomunicació és per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei públic, la recreació i l'autoformació.Els operadoradores de radioafició gaudeixen (i, sovint a tot el món) de comunicacions sense fil personals entre si i són capaços de donar suport a les seves comunitats amb comunicacions d'emergència i de desastres si és necessari, mentre augmentar la seva coneixement personal de la teoria de l'electrònica i de la ràdio. S'estima que unes sis milions de persones a tot el món participen regularment de radioafició.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'scrapbooking és un mètode per conservar històries personals i familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicació impresos, i records en àlbums decorats. L'scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, els àlbums fets amb imatges, dibuixos, textos, retalls de diaris o fotografies, i que acaben constituint molt sovint una mena de dietari Il·lustrat.\nLa tècnica de l'scrapbooking comporta multitud de processos similars al collage, com retallar o enganxar, a més de l'escriptura o el dibuix directament sobre les planes de l'àlbum. Aquesta activitat s'aplica també a cartes, poemes, calendaris o invitacions, per exemple. Es poden emprar diferents materials, com ara adhesius, botons, cintes, papers especials, flors seques o rebladures. Es poden generar composicions de diversos estils, des del més recarregat fins al més senzill, i amb intencions diverses, des de la bucòlica a la terrorífica.\nAquest hobby aconsegueix captar cada dia més adeptes. Només als Estats Units s'estima que existeixen més de 25 milions d'aficionats. De fet, és en aquest país on més arrelament i desenvolupament està tenint. Des d'inicis del segle XXI ha tingut un fort arrelament també a Europa, tot i que va ser en aquest continent on va iniciar-se la recopilació de records en forma d'àlbum diversos segles enrere.\nEls seguidors del scrapbooking es coneixen com a \"scrapbookers\" o “scrapers”. Existeixen multitud de tallers d'ensenyament, fòrums on compartir idees i publicacions de tota classe. Part del seu èxit actual és degut a l'aparició d'un gran nombre d'empreses especialitzades en els accessoris d'aquesta activitat, com papers amb trames i colors, plantilles, adhesius, maquinetes per encunyar, i una infinitat de productes més, i a l'aparició d'influencers directament esponsoritzades per aquestes empreses, amb una intensa activitat a les xarxes socials.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'spotting és l'afició d'observar, seguir i fotografiar avions, trens, autobusos, cotxes o vaixells. Els aficionats a aquesta pràctica s'anomenen spotters. Els spotters anoten detalls del fabricant, model, matrícula o destinació del vehicle, a més a més de detalls sobre les rutes, infraestructures, estacions o aeroports relacionats.\n\nL'Aeroport de Barcelona El Prat és un punt de trobada de molts spotters d'avions, on l'Ajuntament del Prat de Llobregat hi té diversos miradors habilitats per a la pràctica d'aquesta afició.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Suiseki (水石, Suiseki?) és una paraula japonesa que fa referència a una petita roca amb la forma i colors de la qual podem recordar un paisatge o objecte de la natura com poden ser un animal, un ésser humà, etc.Es tracta d'una roca que sense cap tractament profund aconsegueix emular una imatge de la natura a la nostra ment. Normalment no solen ser de mida gran, havent-los de molt petits.\nPer a poder classificar una pedra comú com a suiseki cal que aquesta puga suggerir-nos ideals semiabstractes japonesos que per a cada persona poden ser diferents en un mateix suiseki.Els més comuns que podem trobar-hi són els suiseki amb forma de muntanya o de serralada que pot estar travessada per rius, torrents, etc. No obstant això, són el que tenen forma antropomòrfica el més preuats pels aficionats a aquesta disciplina.\nHi ha dues formes tradicionals d'exposar-lo, una és al damunt d'una petita plataforma de fusta anomenada daiza feta especialment per a aquesta tasca. L'altra consisteix a situar-hi el suiseki en una safata plena de sorra o aigua per ajudar a qui l'observa a imaginar-lo al seu entorn original.\nAquest art té el seu origen a les corts imperials de la Xina, on s'empraven conjuntament amb els bonsais per fer paisatges en miniatura o penjing.Normalment vorem al suiseki acompanyant al bonsai en les seues exposicions. També era un element assidu al tokonoma o espai tradicional dedicat a l'espiritualisme o la veneració divina dels hogars del Japó antic, on també podíem trobar a l'anterior.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Te comería a versos (Et menjaria a versos, en català-valencià) és un moviment urbà consistent a pintar citacions literàries en blanc als passos de zebra, provocant que la citació siga camuflada en el pas de pedestres mateix, confonent-s'hi com un element més d'aquest.\n\nArran de la Crisi de final de la dècada del 2000, que a Espanya s'allargaria durant la dècada de 2010, els ajuntaments de les ciutats espanyoles van posar en obra diferents mesures d'estalvi, com per exemple, de buidar de pintura els passos de vianants, pintant-ne només els laterals. Aprofitant els espais deixats per mesures d'estalvi com aquesta, el col·lectiu artístic Boa Mistura i l'artista Leiva van portar a terme als carrers de Madrid una sèrie d'accions consistent a guixar versos a diversos passos de pedestres. Inicialment van ser 22 versos, extrets de cançons de Leiva i del raper Rayden.A poc a poc la iniciativa es va anar estenent també a la ciutat de Barcelona, i a València on arribaria entre desembre de 2014 i gener de 2015. Les primeres pintades van aparèixer en zones properes als campus de Blasco Ibáñez i Tarongers, com al Barri de Benimaclet.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El treball manual, com a activitat creativa i de lleure, consisteix a elaborar objectes artístics diversos a mà, amb ajuda o sense d'eines. Els objectes o treballs manuals que se n'obtenen depenen de la idea i el mètode del creador, així com de l'esforç i de la seva destresa. Generalment en aquestes tasques es busca una realització personal, una expressió de les capacitats creatives, sovint una forma de desconnectar de la feina quotidiana, i també poden ser un entreteniment per combatre el tedi o l'avorriment. Amb els infants, com ara a les escoles, és una activitat comuna que els pot ajudar a desenvolupar habilitats manuals i estètiques.\nEl treball manual té virtuts en altres aspectes com ara en la teràpia. Moltes vegades fer treballs manuals fa que les persones es relaxin i se sentin millor. Com a exemple hi ha l'elaboració de treballs de paper a mà, que té aspectes terapèutics, ja que, quan es treballa amb el paper, hom pot anar fent tasques manuals i sentir-se més relaxat. Es pot aprendre història investigant els mètodes de producció de treballs manuals. Al llarg del temps hi ha hagut molts mètodes per crear diversos treballs manuals. Es poden aprendre tots aquests mètodes perquè serveixin de base quan es vol crear. Abans de crear cal saber que han fet altres prèviament per evitar cometre els mateixos errors del passat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La paraula trekkie (també coneguda com a trekker) és el terme usat per a referir-se als fans de Star Trek. Està admesa l'Oxford English Dictionary, i va ser encunyada en els anys 60 pel mateix Gene Roddenberry, creador i productor de la sèrie.\nAl llarg del temps, el concepte de trekkie fou associat especialment a un grup de fans molt característic, mentre que altres trekkies es consideraven diferents, aquest, per no veures confusos amb els anteriors, decidiren anomenar-se a si mateixos trekkers.\nAvui en dia els dos termes signifiquen el mateix.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Anell d'Or de Rússia (en rus Золотое кольцо, Zolotoie koltsó) és una zona turística que inclou un conjunt de ciutats de la regió central de Rússia, al nord-est de Moscou. S'hi troben diferents monuments que representen la història i la cultura d'aquest país, principalment esglésies, catedrals i monestirs.\nLes ciutats es troben repartides en cinc províncies o óblasti: Moscou, Iaroslavl, Ivànovo, Kostromà i Vladímir.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El cementiri de Chauchilla està situat a uns 30 km de la ciutat de Nazca, al departament d'Ica, al Perú.Es tracta d'una necròpolis d'època preinca, descoberta durant la dècada de 1920. Algunes fonts la relacionen amb l'antiga Cultura Huari i altres amb la Cultura Nazca que van florir a la zona entre el segle ii aC. i el segle ix de la nostra era. Al cementiri es poden veure restes de l'antiga civilització, fragments de ceràmica, tèxtils i mòmies.Les mòmies es troben en un bon estat de conservació malgrat la seva antiguitat i en moltes d'elles es poden veure encara restes de cabells i fins i tot una mica de pell. La conservació ha estat possible, en part, gràcies al clima àrid del desert de Nazca on està enclavat el cementiri.\nEs tracta d'un jaciment a l'aire lliure, la zona ha patit el continu atac dels saquejadors, cosa que ha fet desaparèixer la majoria dels tresors arqueològics. No obstant això, des 1997, la zona està protegida i ha esdevingut un jaciment arqueològic oficial.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El County Hall ( Saló Comtal en anglès) és un edifici situat al districte londinenc de Lambeth, va ser la seu del Consell del Gran Londres. L'edifici està a la vora del riu Tàmesi, al nord del Westminster Bridge i davant del Palau de Westminster. Les estacions de metro més properes són Waterloo i Westminster.Avui dia el County Hall és un lloc de negocis i atraccions, que inclouen l'Univers Dalí, el London Aquarium i una zona de jocs Namco Station . El London Eye està al costat de l'edifici, i les seves taquilles i botigues estan siuades al seu interior. També hi ha una zona de sales d'exhibicions que van ser la seu de la Saatchi Gallery des del 2003 al 2006 i que ara es fa servir per a exposicions itinerants. Altres parts de l'edifici alberguen dos hotels (1 Premier Travel Inn i un Marriott Hotel de cinc estrelles), diversos restaurants i alguns habitatges. Hi ha disponibles espais per a altres usos, inclosa la Cambra del Consell de Londres al cor de l'edifici.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Dinoseto és una bardissa amb forma de dinosaure que s'exhibeix com a monument a la ciutat de Vigo des del 19 de maig del 2015.Va crear-se el 19 de maig de 2015 al carrer Rosalía de Castro de la ciutat. Aquella ubicació va ser una equivocació, ja que havia de situar-se a un parc ecològic a Navia, als afores de la ciutat. Tanmateix, el Dinoseto va ser un èxit, compartint-se la seua imatge i selfies a les xarxes socials, fet que va provocar que s'ubicara permanentment al nucli urbà de la ciutat. El 16 de juny va ser ubicat a la Plaça de la Princesa, ubicació temporal però on va esdevindre el monument més fotografiat de la ciutat, superant el popularitat a l'escultura del Sireno.Arran de la seua popularitat, s'ha previst col·locar noves bardisses amb forma de dinosaure. Així, l'ajuntament va col·locar un ou a baix del Dinoseto, per a anunciar que hi haurien quinze noves bardisses a la ciutat. A Navia es va col·locar un Rinoseto, amb forma de triceratops.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hitita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la província de Kayseri a la regió d'Anatòlia central de Turquia, a la conca del Kızılırmak. La ciutat més a prop moderna és Kayseri, a 20 km cap al sud-oest.\nKaneš, habitada contínuament des del calcolític fins al temps dels romans, va florir especialment com a important ciutat hitita i hurrita, que contenia un quarter de comerciants (kârum) del Regne d'Assíria, des de vers el segle XX aC al XVI aC. Vers el 1400 aC un darrer testimoni en una antiga tradició inclou un rei de Kaneš anomenat Zipani entre disset reis de ciutats locals que s'aixecaren contra l'accadi Naramsin (que va governar quasi mil anys abans, vers 2254-2218 aC). És el lloc de descoberta de les primeres traces de la llengua hitita, i el primer testimoni de qualsevol llengua indoeuropea; aquestes traces estan datades del segle XX aC. El terme nadiu per a la llengua hitita era nesili, 'llengua de Neša'.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un mirador és un punt elevat des d'on es poden veure vistes d'entorns urbans o naturals.Pel seu elevat interès turístic, moltes vegades sol estar acompanyat d'establiments turístics com botigues o restaurants, alguns dels quals tenen a disposició del públic binocles fixos que s'activen en introduir-hi una moneda per veure amb més detall les vistes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Museu Bishop de la Ciència i la Natura (anteriorment conegut com a Museu del Sud de Florida) és un museu d'història natural i cultural situat a Bradenton (Estats Units) i especialitzat en la història de la costa de Florida al golf de Mèxic. Conserva objectes relacionats amb la història de Florida des de la prehistòria fins a l'actualitat. Presenta exposicions temporals a la Galeria Est i altres galeries més petites de la planta baixa i la primera planta. El museu també conté un planetari i l'Hàbitat Parker per a la Rehabilitació dels Manatís, on visqué fins a la seva mort el 2017 Snooty, el manatí captiu més longeu del món. L'Hàbitat Parker per a la Rehabilitació dels Manatís és membre fundador del Partenariat per al Rescat i la Rehabilitació de Manatís i n'ha rehabilitat 36 des del 1998. El planetari obrí les portes a mitjans de la dècada del 1960, però des d'aleshores ha estat remodelat de dalt a baix i l'octubre del 2013 fou equipat amb importants millores tècniques.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un parc de mamífers marins (conegut igualment com a parc d'animals marins i, de vegades, com a oceanari) és un parc d'atraccions o aquari en el qual es tenen mamífers marins com ara dofins, belugues i lleons marins en piscines, on participen en espectacles de cara al públic. Un parc de mamífers marins és més complex que un delfinari perquè també té altres mamífers marins i atraccions. Així doncs, és una barreja d'aquari i parc d'atraccions. Els parcs de mamífers marins no s'han de confondre amb els parcs marins, que inclouen reserves naturals i santuaris marins com ara els esculls de corall, especialment a Austràlia.\nLa tinença de mamífers marins en parcs és molt criticada pels defensors del benestar dels animals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conèixer la petjada d'una de les famílies valencianes més universal, els Borja. Els Borja tenen el seu origen en Aragó, tot i que es van establir en terres valencianes després de la conquesta de València de Jaume I. Són coneguts com els Borgia, manera italiana d'escriure el cognom en la seva pronunciació en valencià o català. A aquesta família van pertànyer personatges històrics com els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja, i Sant Francesc de Borja.La ruta permet gaudir no només d'un recorregut històric de més de 400 anys, sinó a més de bells paratges naturals, platges, art i gastronomia dels llocs que la travessen. La Ruta a través del llegat dels Borja té el seu començament a la ciutat de Gandia (la Safor) i finalitza a València (l'Horta), travessant diferents conjunts monumentals i poblacions valencianes on els Borja van deixar la seva empremta.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una taula d'orientació és un tipus de construcció que normalment es troba al cim de turons, muntanyes o en miradors situats en llocs elevats i que indica la direcció, i sovint la distància, d'elements geogràfics notables que es veuen des d'aquell punt. Normalment, s'hi indiquen els punts cardinals, o, almenys, el nord geogràfic.\nUna taula d'orientació consisteix, generalment, en una placa circular o d'altres formes, muntada horitzontalment sobre un pedestal i on s'hi representa el paisatge que hi ha a l'entorn. Normalment estan fetes de metall i posades al damunt d'un pedestal metàl·lic, de ciment, o d'altres materials resistents.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc. Com tots els espectacles, es desenvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un públic infantil, adult o també pot usar-se de manera social, per exemple ajudant a pobles que s'estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra recent.\nA Argentina es va donar una variant d'aquest gènere artístic, denominada \"circ crioll\" que va sorgir entre el 1840 i el 1866 als voltants de la ciutat de Buenos Aires, va difondre principalment el gènere \"gauchesco\"\" a través de la dansa i de cançons.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Annie Jones Elliot (Marion, 14 de juliol de 1865 - Brooklyn, 22 d'octubre de 1902) va ser una dona barbuda estatunidenca, nascuda a Virgínia. Va fer una gira amb el showman P. T. Barnum com una atracció de circ. No es coneix si la causa de la seva condició era hirsutisme o una afecció genètica no relacionada que afecta a nens de tots dos sexes i continua durant tota la vida.\nMolts fotògrafs, inclòs Mathew Brady, la van retratar durant la seva vida, i les seves fotografies van ser àmpliament distribuïdes. Quan era adulta, Jones es va convertir en la primera «dona barbuda» del país i va actuar com a portaveu dels «Freaks» de Barnum, una paraula que es va crear per abolir el negoci. Jones es va casar amb Richard Elliot el 1881, però es va divorciar el 1895 per anar a viure amb el seu amor de la infància William Donovan, que va morir i la va deixar vídua.\nEl 1902, Jones va morir a Brooklyn de tuberculosi.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Jordi Aspa i Tricas (La Garriga, Vallès Oriental 1964 ) és l'actual director artístic del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Bet Miralta.\nVa néixer el 1964 a la població de la Garriga, situada a la comarca del Vallès Oriental. Després d'estudiar expressió corporal a Granollers i Barcelona va iniciar-se amb les tècniques circenses a París sota la direcció d'Anne Fratellini. L'any 1987 fundà amb Bet Miralta la companyia Escarlata Circus, amb la qual van assumir la direcció artística del Festival de Circ Trapezi, festival de circ organitzat a Reus i Vilanova i la Geltrú.\nL'any 2007 ha estat guardonat, juntament amb Bet Miralta, amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva aportació a la dignificació i el desenvolupament del circ a Catalunya, tant en el vessat artístic com per la incidència en el públic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Associació Valenciana de Circ (AVC) és una entitat que aglutina els professionals del circ del País Valencià. Té per objectiu establir una seu per al circ contemporani valencià, difondre aquesta art escènica i oferir espai d'assaig i creació sobretot a companyies locals. També ofereix formació en diverses tècniques circenses, repartida entre cursos regulars i intensius.Treballa des de fa anys per regular el teatre de carrer al País Valencià. El 2010 va aconseguir l'acord per al Circuit de Teatre de Carrer a la ciutat de València, que establia espais i horaris i temps d'actuació, malgrat que el centre històric de la ciutat va quedar fora de l'acord.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una bala de canó humana és una actuació en què una persona que actua com a \"bola de canó\" és expulsada d'un canó especialment dissenyat. La bola de canó humana aterra sobre una xarxa horitzontal o un matalàs inflat col·locat al punt d'aterratge, tal com prediu la física. Les actuacions a l'aire lliure poden apuntar a una massa d'aigua.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Anna Haining Bates (Comtat de Colchester, 6 d'agost de 1847 – Seville, 5 d'agost de 1888), nascuda Anna Haining Swan, va ser una grangera canadenca famosa per la seva gran alçada (patia gegantisme). S'estima que va arribar a assolir els 2,43 m d'alçada. Els seus pares, immigrants canadencs d'arrels escoceses, no eren especialment alts. Se li va arribar a conèixer com «La dona moderna més gran de món», encara que de la seva contemporània l'alemanya Marianne Wedhe (1866-1884) es deia que havia arribat als 2,53 m d'alçada (en realitat mesurava 2,18). Els promotors solien exagerar les característiques dels seus representats per augmentar l'interès.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Ca l'Estruch és una antiga fàbrica situada al barri de la Creu Alta de Sabadell, on des del 1995 s'allotja L'Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu. Dins aquest equipament –propietat de l'Ajuntament de Sabadell– hi ha des del 2016 La Vela, on es produeix i representa circ, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una carpa de circ (del quítxua Karpa ) és un tendal de grans dimensions usat com un edifici temporal. Per molts anys han estat usades a circ s per albergar el públic assistent i als l'espectacle en si: també s'usen en un altre tipus d'espectacles, fires, banquets, casaments grans o esdeveniments d'índole hospitalària, per enfrontar catàstrofes o altres desastres (botiga de hospital de campanya). A Amèrica, és el terme utilitzat comunament per denominar les tendes de campanya. també es van utilitzar durant principis del segle XX per a funcions de teatre ambulant Tradicionalment es construeixen de lona, de polietilè o, per a major resistència, de PVC. Hi ha carpes disponibles en diverses mides: des d'uns 6 metres fins a 9 o 45 metres. El seu cost en general sol ser car i requereixen d'un equip especialitzat capaç de muntar i armar la carpa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El circ als Països catalans troba les seves arrels en un món màgic, iniciàtic i ancestral. En la història contemporània occidental, des del final del segle xviii fins avui, és un art que ha anat evolucionant i que s'ha sabut adaptar als canvis estètics, econòmics i socials. Els Països Catalans han estat un escenari privilegiat d'aquesta art i la seva evolució.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "The Circus (El circ) és una pel·lícula muda de 1928 dirigida per Charles Chaplin.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La corda fluixa és una corda que, al contrari del cable tens, està fluixa i comunament se'l confon amb el cable o corda tensa. Es troba subjecta pels dos extrems, desenganxada del terra i amb una lleugera curvatura per la seva des-tensió. L'altura a la qual es trobe varia segons amb l'habilitat de l'executant i de les possibilitats de seguretat del lloc. En general descalça, la persona aconsegueix estabilitat sense ajuda d'altres objectes. Es denomina funàmbul a l'acròbata que realitza exercicis sobre la corda fluixa o el fil ferro.\nEntre les dificultats que es practiquen sobre la corda figuren les següents: \n\nCaminar d'esquena.\nEquilibri en un sol peu.\nSeure, acostar-se, agenollar-se, etc. a la corda.\nRealitzar jocs de mans sobre la corda.Algunes variants del número sobre corda es realitzen utilitzant elements mecànics com ara bicicletes, monocicles i, també motocicletes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Waino i Plutano, Els homes salvatges de Borneo, varen ser dos germans nans excepcionalment forts que es varen fer famosos de la mà de P. T. Barnum i el seu espectacle de monstres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Entrada dels Gladiadors op. 68 (en txecVjezd gladiátorů, o en alemany Einzug der Gladiatoren) és una marxa militar escrita el 1897 pel compositor txec Julius Fučík. Al principi la va titular Grande Marche Chromatique, en referència a l'ús d'escales cromàtiques per tota la peça, però va canviar el títol inspirat pel seu interès en la història de l'Imperi Romà.\nEl 1901, l'editor nord-americà Carl Fischer va publicar una versió d'aquesta marxa, arranjada per a banda de la mà del compositor canadenc Louis-Philippe Laurendeau, sota el títol Thunders and Blazes (llamps i trons). És a partir d'aquesta versió que la peça va esdevenir molt popular com a marxa de circ, sovint utilitzada per a introduir els pallassos. De fet, avui és coneguda principalment per aquesta associació, mentre que el títol i el compositor originals són relativament desconeguts. La versió de Laurendeau també estava adaptada per a orgue de fira.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'escapisme és la pràctica d'escapar des d'un tancament físic o d'altres paranys. Els escapistes (també anomenats «artistes de la fuita») escapen de manilles, camises de força, gàbies, cofres, caixes d'acer, barrils, boles, edificis en flames, tancs d'aigua i altres perills, sovint combinats.\nAlguns trucs dels escapistes són aconseguits per mitjà de tècniques de l'il·lusionisme, d'altres són actes genuïns de flexibilitat, força i audàcia.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival Internacional de Teatre i Circ Ciutat d'Amposta és un festival de teatre i circ que se celebra a Amposta cada any des del 2014. Està impulsat per l'Escola de teatre i circ d'Amposta i coorganitzat amb l'Ajuntament d'Amposta amb el suport del Departament de Cultura de les Terres de l'Ebre i pretén esdevenir un espai de referència pel teatre i el circ a les Terres de l'Ebre. Des del juny de 2016 forma part de la Plataforma Artsdecarrer de Catalunya que agrupa festivals, fires i mostres que tenen les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació.L'edició del 2016 va comptar amb set espectacles de companyies de quatre nacionalitats diferents. L'edició de 2018, amb un pressupost de 60.000 euros, que va ser la cinquena, va obrir amb una actuació de La Fura dels Baus amb 40 persones suspeses a 40 metres d'altura i incorporava instal·lacions de carrer, tallers i exhibicions de circ.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Festival de Circ Trapezi és un festival de circ que se celebra, des de 1997, cada any al mes de maig a Reus, amb actuacions tant al carrer com en teatres de companyies tant catalanes com d'àmbit internacional; el mateix festival se celebra a Vilanova i la Geltrú. Es fan representacions a La Palma, a la Plaça del Baluard, a la Plaça de la Llibertat, a la Plaça Mercadal, a la Plaça Prim, i als teatres Bartrina i Fortuny, entre altres indrets. L'assistència de públic habitual és d'unes 100.000 persones. Durant el festival, que és referent internacional en el seu àmbit, es poden veure diverses tècniques de circ. El seu director artístic és Leandro Mendoza.El 2012 va rebre el Premio Nacional de Circo, atorgat pel Ministeri de Cultura. El 2020, a causa de la pandèmia de la COVID-19 es va transformar en un festival essencialment virtual.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival Internacional de Pallasses d'Andorra (FIPA) és un certamen creat per Pepa Plana i Tortell Poltrona per promoure la presència femenina en les arts escèniques i en especial en el món de la comicitat, on constataven la manca de pallasses.La celebració del festival, a Andorra la Vella, va tenir una periodicitat bianual des del 2001 fins al 2009, i al llarg d'aquests anys hi van participar companyies arribades d'arreu –Suïssa, França, Espanya, Brasil, Argentina, Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Polònia...–, que actuaven al Teatre Comunal, al Centre de Congressos del Comú d'Andorra, el Centre Cultural del Comú a Sant Julià de Llòria o als mateixos carrers de la ciutat. Després de cinc edicions la seva celebració es va veure interrompuda.A l'estela del festival, únic fins aleshores al món, havien anat apareixent arreu altres trobades de característiques similars: Clownin Festival de Viena, Red Pearl Women Clown Festival de Hèlsinki, o Festival Esse Monte de Mulher Palhaça de Río… O bé altres a Recife, Brasília, Barcelona (Almacen) o Sant Esteve de Palautordera (Circ Cric).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat “Memorial Charlie Rivel” és un festival biennal que se celebra a Cornellà de Llobregat des de l'any 1984 i que té la missió de difondre la vessant sociocultural de les arts escèniques dels pallassos. Està reconegut com el més prestigiós del món en la seva categoria.El Festival distingeix amb el guardó Nas d'Or aquelles personalitats que han realitzat una tasca remarcable com a divulgadores del món del pallasso.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d'Empordà és un Festival de Circ i teatre de Carrer que omple d'espectadors els carrers de La Bisbal d'Empordà durant el tercer cap de setmana de juliol. La voluntat d'aquest festival és oferir en un cap de setmana una programació diversa i engrescadora que sigui atractiva a tots els públics i edats.La Fira de Circ és una activitat coorganitzada per l'entitat Fira de Circ i l'ajuntament de La Bisbal d'Empordà i que enguany ja arriba a la vintena edició, motiu de celebració per part de l'organització.Aquestes més de vint edicions que arranquen el 1996 de la mà de l'entitat juvenil Nuik’s, i formen part d'una segona etapa, ja que la Fira de Circ vigent va recollir el testimoni de l'entitat bisbalenca Paufila, que a principis dels anys vuitanta va organitzar les dues primeres edicions de la Fira de Circ. L'entitat Nuik’s va reprendre el projecte amb el compromís de dotar-lo d'una identitat pròpia i de nodrir-se de l'energia necessària perquè la Fira tingués assegurat el seu futur. Aquesta entitat es va anar transformant alhora que desapareixia donant lloc a l'actual entitat organitzadora Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d'Empordà.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El funambulisme és l'activitat, sovint en un número de circ o de varietats, que consisteix en caminar sobre una corda o filferro, a una certa distància de terra. Es pot fer bé utilitzant una eina per mantenir l'equilibri (paraigua, ventall, pal, etc.) o utilitzant només el propi cos. Etimologia: la paraula llatina per a \"equilibrista\" és funambulus, del llatí funis (corda) i ambulare (caminar).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El gran circ (títol original en anglès: The Big Circus) és una pel·lícula dels Estats Units de Joseph M. Newman estrenada el 1959. Ha estat doblada al català.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Jules Léotard (Tolosa de Llenguadoc, Alt Garona, 1 d'agost de 1838 - Tolosa de Llenguadoc, 16 d'agost de 1870) és l'inventor del trapezi volador i, particularment, de la pirueta entre dos trapezis.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Manolo Alcántara Párraga (Barcelona, 23 d'abril de 1970) és un malabarista, monociclista, funàmbul, actor, inventor d'aparells de circ català.En les seves creacions Alcántara parteix d'una idea embrionària i construeix els espectacles experimentalment i sense presses. Tant les seves intervencions en espectacles d'altri com els muntatges de creació pròpia es caracteritzen per la veritat escènica i una característica cal·ligrafia corporal. En les seves creacions, el risc estètic i la personalitat artística s'amalgamen amb l'escenotècnia per produir seqüències d'intensa poesia física.Com a inventor escenotècnic, per a Locomotivo va dissenyar un escenari remolcable de 20 m², damunt del qual el cable de funambulisme (a 1,70 m d'altura sobre la plataforma escènica) avançava o retrocedia horitzontalment enrotllant-se en dues bobines motoritzades situades a banda i banda de l'estructura. La màquina permetia suggeridores novetats plàstiques, acrobàtiques i d'equilibri, a més d'un seguit de gags i situacions escèniques dramàticament eficaces.Per a Plecs va dissenyar la «cablípside», un balancí metàl·lic de dues rodes el·líptiques unides per un travesser central. Proveït d'un cable a cada extrem de l'eix de l'ordenada, l'aparell el·líptic possibilitava singulars duets de funambulisme i sorprenents situacions còmiques i acrobàtiques.A Rudo, Alcántara capgirava els preceptes del funambulisme ortodox substituint el cable per tubs de ferro. Així traslladava la precarietat de caminar sobre un gronxadís cable d'acer de 12 mm a la precarietat d'un amuntegament inestable de caixons de fusta on es repenjaven els tubs. El repte continuava sent l'equilibri, però innovant-ne la tècnica i els aparells. D'altra banda, l'espai escènic de Rudo recuperava el concepte de palc (pista a l'aire lliure envoltada d'una graderia circular protegida per una tela perimetral per evitar les mirades dels passavolants i garantir la intimitat de l'espectacle).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Leandro Mendoza Artagaveitia (Ramos Mejía, 1976) és director, artista, tècnic i constructor de circ. Actualment és el director artístic de Festival de Circ Trapezi.Inicia la seva formació de circ la dècada de 1990 a les escoles de circ tradicional de Buenos Aires; amb el canvi de mil·lenni s'instal·la a Barcelona on entra en contacte amb referents del sector, consolida la seva carrera professional com artista i entra en l'equip docent de l'Escola Rogelio Rivel. El 2001 crea el festival Curtcirkit de Montgat i durant una dècada n'és el director artístic i tècnic juntament amb José Antonio Hernández (Joselito). És un dels impulsors entre el 2004-2007 del Circ de Nadal de Vilanova i la Geltrú des del centre La Vela de residencia per a companyies de circ. Entre els anys 2008-2012 està al capdavant de la direcció tècnica (2008) en l'elaboració del disseny tècnic de l'equipament, i en la direcció artística (2011-2012) de La Central del Circ de Barcelona.\nAmb Cíclicus, la seva companyia, que funda amb Tanja Haupt el 2008 a Barcelona, en primer terme estrena “Cíclicus” 2009 dirigida per Joan Busquets, espectacle per a tots els públics de petit format. El 2014 presenta “La Tartana” espectacle itinerant encara en gira des de la seva estrena. Aquests primers treballs obren pas a les seves noves creacions de circ contemporani, on la natura passa a ser part elemental i fonamental de l'arquitectura escènica, d'estètica per força poètica, on la música en viu hi és sempre present, els seus treballs esdevenen obres d'essència orgànica i emotiva. El 2013 estrena \"Retalls\" al Mercat de les Flors de Barcelona produït pel Festival Grec, en aquesta producció el director entra de ple en la seva etapa de creador escènic. “Pals” (2015) co-produït amb el Festival Grec de Barcelona, Buenos Aires Polo Circo i el Ministerio de Cultura de la Ciudad de Buenos Aires, aquesta obra reb el Premi Especial del Jurat als Premis Zirkólika 2015. Mendoza també ha dirigit l'espectacle de circ de fibres naturals “Guadual” (2016), una producció del Teatro Sánchez Aguilar de Guayaquil 2016, Ecuador, treball pel qual ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de Circ 2016. Al final de l'estiu del 2017 estrena a les festes de La Mercè de Barcelona “Petita història d'un gran paisatge”, una proposta de format gran, que manté els valors de les produccions anteriors, i incideix en més mesura en l'essècia intergeneracional del circ, i en l'intercanvi que això provoca. En 2009 va treballar com a assessor de circ en la producció del Teatre Lliure “Un somriure a peu d'escala” de Henry Miller dirigida per Ramon Simó i Vinyes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El monocicle o unicicle és un vehicle d'una sola roda, amb pedals com els d'una bicicleta. És requisit per a tot monociclista tenir un bon equilibri i domini del centre de gravetat.\nEs diu del monocicle que és un dels invents més útils per a la ciutat, ja que la seva reduïda grandària el fa molt apte per als ciutadans que viuen en pisos, per la seva senzillesa a l'hora de guardar-lo i es pot usar com a mitjà de transport ràpid i lleuger. Així mateix, aquest mitjà de transport i d'oci ha servit des de fa temps com a font d'ingressos per diversa gent a través de demostracions de carrer.\nUna de les varietats del monocicle són els girafes, que es caracteritzen pel fet que tenen molta més alçada que un corrent: 1,50 m, 2 m i més.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Monti & Cia fou una companyia de pallassos de circ fundada el 1996 per Joan Montanyès, Monti, acompanyat habitualment per Oriol Boixader (Oriolo), Fulgenci Mestres (Gensi), Domènec de Guzmán (Gus), i esporàdicament altres com Joan Valentí (Nan), Jordi Gómez, Adrià Mascarell o Xavi Boixader.\nEs proposà de redescobrir els orígens del clown per a actualitzar-ne els continguts amb una dramatúrgia sempre molt acurada, però preservant-ne la tradició, com ara els papers dels diferents pallassos (carablanca, August, contraugust, i Monsieur Loyal o el director del circ, el presentador de pista, l'autoritat inapel·lable) i les seves entrades. Els seus espectacles tenien una línia molt personal on es barrejava un pallasso tendre i poètic, però també descarat, ingenu i atabalat. El primer espectacle de la companyia, Clàssics, va sorgir el 1996 de la col·laboració amb Tortell Poltrona, Jango Edwards i Leo Bassi, entre d'altres, al qual van seguir Klowns (1997), un espectacle homenatge al món del circ, Utopista (1999), Fools Folls (2000), Pallassos de Nadal (2001), Fòrum 2 mil i picu (2002) i Grottesco (2004) presentat al Forum de les cultures en una carpa pròpia. També treballaren amb la Companyia Acrobàtica de Qiqihaer (Manxúria) a l'espectacle Bi, dirigit per Joan Font el 2001. A Can Cabanyes (Vilanova i la Geltrú) van impulsar el Centre de Difusió i Residència d'Artistes, on a més van instal·lar la seva base d'operacions. L'any 2005 foren contractats pel circ Roncalli de Berlín, un dels més prestigiosos d'Europa, per tal d'ésser el fil conductor del seu nou espectacle.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Nellie Keeler (Kokomo, 6 d'abril de 1875 - 1903) va ser una artista de circ infantil estatunidenca coneguda com a Litle Queen Mab.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Teatre Circ Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, número 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral·lel. Va ser un circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors/es on també es van programar espectacles d'òpera, sarsuela, teatre, revista, ballet, boxa, lluita lliure, etc. Va funcionar de 1924 a 1947, quan va ser enderrocat.No s'ha de confondre amb el '''Teatre Olímpia''' que va funcionar al Paral·lel des dels anys noranta del segle xix.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Moira Orfei, (21 de desembre de 1931 ― 15 de novembre de 2015), nom de naixement Miranda Orfei, va ser una artista de circ i actriu de cinema i televisió italiana.\nFilla de Violetta Arata i Riccardo Orfei. Va contreure matrimoni amb Walter Nones des de 1961, va ser mare de Stefano Nones, Lara Nones i Zoia Orfei.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El regidor o regidora és, en el món del teatre, la persona responsable de l'organització de les condicions materials, i la coordinació dels diferents mitjans i equips tècnics, per tal de posar-los a disposició de la direcció, els assajos i la representació de l'espectacle. El regidor venia a assumir les funcions del traspunt o segon apunt, però avui dia ja ha pres carta de naturalesa com un càrrec intermedi entre el director i la resta de l'equip tècnic. De fet, és considerada la màxima autoritat a l'escenari i el responsable directe de l'espectacle una vegada ha començat. Si bé les funcions són les mateixes arreu del món, ha adoptat diferents denominacions segons la llengua, com ara regidor, en castellà; stage manager o assistant manager, en anglès; régisseur, en francès; Inspizient, en alemany; o direttore di scena en italià.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Bárbara Rey és el nom artístic de María Margarita García García (Totana, Múrcia, 1949), una vedet, actriu i presentadora espanyola de televisió.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Teatre Reial Carré (neerlandès: Koninklijk Teatre Carré) és un teatre d'estil nou Renaixentista d'Amsterdam, ubicat a prop del riu Amstel. Quan el teatre va ser fundat el 1887, estava destinat originalment com un edifici de circ permanent. Actualment, és utilitzat principalment per musicals, cabaret, actuacions i concerts.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una tarda al circ (títol original en anglès At the Circus) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Buzzell. És la novena pel·lícula dels germans Marx, estrenada el 1939 per la MGM. Els acompanyen en el repartiment Margaret Dumont, Eve Cremen i Kenny Baker, entre d'altres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Varekai és un espectacle de Cirque du Soleil que va ser estrenat a Mont-real el 2002. El seu títol significa literalment \"on sigui\" en la llengua romaní, i el xou és un tribut \"acrobàtic a l'esperit nòmada\".\nLa trama està basada lliurement en el mite grec d'Ícaro, al qual se li fonen les seves ales després de volar massa a prop del sol. En lloc d'ofegar-se al mar, a Varekai, Icarus aterra en les terres d'un frondós bosc, en el qual les criatures li ensenyen a volar de nou.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Zirkólika és una revista especialitzada en el sector del circ de periodicitat trimestral que s'edita a Barcelona i es distribueix als Països Catalans, Espanya, Europa i Amèrica. El primer número va ser el de juny-agost del 2004.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir bé com a forma d'expressió, bé com a interacció social, o bé pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d'actuacions artístiques. L'ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l'antiguitat.\nPer a identificar què és dansa, cal tenir en compte factors socials, culturals, estètics o artístics, i varia des de la dansa tradicional més popular a la considerada més sofisticada i culta, com per exemple el ballet. La dansa pot ser participativa, social o representada per a una audiència, amb moviments que no comporten cap significat, com passa en la majoria dels balls europeus, o bé pot tenir moviments i gestos d'un sistema simbòlic de significats, com passa en les danses asiàtiques, mentre que les danses africanes sovint tenen una funcionalitat interpretativa de l'entorn. En qualsevol cas, les danses donen forma a idees, emocions o conten una història.\nLes danses populars estan enllaçades amb les arrels històriques dels pobles, puix totes les societats humanes han desenvolupat alguna mena de dansa característica. Per exemple, en el folklore dels Països Catalans, hi ha danses com la sardana de Catalunya o el bolero, el copeo, la mateixa de Mallorca, la jota en moltes zones de la península Ibèrica. Altres danses són la dansa clàssica a Europa, la dansa del ventre a Àfrica i Orient, les danses gitanes de l'Índia fins a la península Ibèrica (flamenc, etc.), els diferents balls de saló (vals, tango, lindy-hop, etc.), la dansa espanyola, la dansa contemporània, les danses urbanes, etc.\nTotes les danses, de tots els estils, al capdavall, tenen característiques comunes, com el moviment del cos i l'expressivitat, així com consideracions físiques humanes i universals. Cal recordar que la dansa és un llenguatge més antic que la llengua i una de les arts més antigues.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'expressió dansa africana fa referència principalment a la dansa en la part d'Àfrica al sud del Sàhara, i a nombrosos tipus de danses africanes producte de les moltes diferències culturals en els estils musicals i de moviment. Aquestes danses estan molt relacionades amb les tradicions musicals al sud de Sàhara i amb el sentit del ritme bantu. La dansa africana utilitza el concepte de poliritme i l'articulació total del cos. Les danses permeten interpretar patrons i valors socials, i ajuden les persones a treballar, madurar i criticar membres de la comunitat alhora que contribueixen a la celebració de festivals i funerals, competicions, recitat d'història, proverbis i poesia; i a acostar-se als déus. En general, les danses africanes promouen la participació, i fan partícips els espectadors en la mateixa expressió artística. Tret d'algunes danses espirituals religioses o d'iniciació, tradicionalment no hi ha barreres entre els ballarins i el públic, i sovint les danses rituals tenen moments en què el públic hi participa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Bal des Ardents («Ball dels ardents») o Bal des Sauvages («Ball dels salvatges») fou un ball de màscares realitzat el 28 gener 1393 a París en el qual participà Carles VI de França. El rei va dansar juntament amb cinc membres de la noblesa francesa i durant l'espectacle, quatre dels ballarins van morir a causa d'un foc provocat per una torxa que portava un espectador, Lluís I d'Orleans, germà del rei. Carles i altres ballarins van sobreviure.Aquesta dansa era un dels diversos esdeveniments per entretenir al jove rei, qui l'estiu anterior havia tingut un atac de bogeria. Els fets tràgics van soscavar la confiança dels parisencs quant a la capacitat de Carles VI per governar; el poble va considerar l'accident com una prova de la decadència de la cort i van amenaçar de rebel·lar-se contra els membres més poderosos de la noblesa. La ira del poble va forçar al rei i al seu germà, Lluís I d'Orleans, a demanar disculpes.\nElisabet de Baviera, esposa de Carles, va organitzar el ball per celebrar el nou casament d'una dama de companyia. Els estudiosos creuen que pot haver estat un charivari tradicional, amb ballarins disfressats com a homes salvatges, representant éssers mítics sovint associats amb dimonis, personatges habituals en l'Europa medieval que apareixen documentats en escrits de l'època Tudor a Anglaterra. L'esdeveniment va ser relatat en cròniques contemporànies de l'època, com les del monjo de Sant Denis i Jean Froissart, i va ser il·lustrat en diversos manuscrits del segle xv per pintors com el Mestre Antoine de Borgonya.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat. Exemple de ball són el vals, tango, i la sardana. Un ball també es pot fer per a fer equip abans d'una activitat, per a una celebració, com a part d'un ritual social, religiós o d'una altra mena, com a joc, etc. Alguns balls i ballets antics són els precursors de la dansa clàssica i, a través d'ella, d'altres estils de dansa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El ballarí o la ballarina és la persona que es dedica a l'art de ballar no només professionalment, sinó també com a afició. Disciplina, constància, passió i valors ètics defineixen la seva aportació social a través de la seva vocació. Considerant que cada ballarí posseeix un talent que desenvolupa a través de l'entrenament i la seva apropiada formació que potencia les diverses aptituds.\nL'entrenament tant físic com a mental del futur ballarí dependrà del tipus de dansa triat. Hi ha programes universitaris i d'escoles associades a companyies professionals de dansa per a la formació especialitzada. També hi ha petites acadèmies de propietat privada, on els estudiants poden formar-se en una varietat d'estils de dansa, com a formes de dansa competitiva (per exemple, ball llatí, jazz, ball de saló, hip-hop, funky, break dansi, etc), així com ètnic i folklòric.\nLa formació en un conservatori professional de dansa dura uns 10 anys. Els alumnes d'aquests centres són seleccionats en una prova d'accés en la qual es tenen en compte les seves condicions físiques. Normalment aquesta prova es realitza entorn dels 8 anys. En els conservatoris l'entrenament sol ser diari i les disciplines que s'imparteixen poden ser: dansa clàssica (o acadèmica), dansa contemporània, danses tradicionals (per exemple dansa espanyola), música, anatomia, tècnica de puntes, repertori, maquillatge, classes de pas a dos, etc.Els ballarins professionals solen ser emprats per contracte. La vida professional d'un ballarí és en general un constant canvi de les situacions de treball, la pressió d'una forta competència i els baixos salaris. Sovint, aquells ballarins que no treballen per a una companyia gran, han de complementar els seus ingressos, ja sigui en els papers relacionats amb la dansa (per exemple, l'ensenyament de la dansa, els entrenadors esportius de ball, ioga) o la instrucció de Pilates per aconseguir l'estabilitat financera.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Bésame el Cactus és una soliloqui dirigit, coreografiat i interpretat per Sol Picó amb la col·laboració de Txiqui Berraondo que va fer les propostes dramatúrgiques i de direcció teatral, i Carme Vadell com a assistent de coreografia. Fou estrenat l'any 2001 a l' Escorxador, Sitges Teatre Internacional.\nLali Canosa es va encarregar de l’escenografia, Valiera Civil de vestuari, Sylvia Kuchinov i Gina Cubeles de la il·luminació. Eva Brown va realitzar l’assessoria musical i la banda sonora la va firmar Jordi Riera, així com els textos, Rafael Metlikovez. La peça va ser produïda per Pía Mazuela.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El cakewalk és un ball que es va desenvolupar a les plantacions de cotó de Florida, i que es va posar de moda al voltant del 1880 als EUA, fet que fa de l'estil un gènere purament estatunidenc. L'estil està estretament lligat amb el ragtime. El ball imita amb ironia, de fet amb to burlesc, l'actitud dels amos de les plantacions. Va ser importat a Europa cap al 1900 mitjançant els music-halls.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Campanades a Morts és un espectacle de dansa que es va presentar el 1985 al Teatre Fortuny de Reus.Joan Tena i Aran va presentar un espectacle sobre cançons de Lluís Llach a l'Institut del Teatre que titulà El món i la música de Lluís Llach. El mestre i coreògraf va treballar sobre El meu amic el mar (1978) i Campanades a morts (1977) amb un grup d'alumnes de la seva escola, i els presentava sota el nom de Joan Tena Conjunt Coreogràfic. Campanades a morts, que és un dels temes més emblemàtics de Llach i de la Nova Cançó, va ser composta arran de la massacre de Vitòria el 1976, en què cinc treballadors van perdre la vida. Joan Tena va plasmar la cançó en una peça de vint minuts amb senzillesa tècnica, però efectiva. El grup de ballarins que la van representar caminaven solemnement per l'escenari, i el moviment se centrava sobretot en els braços i el cap, tot aconseguint un efecte plàstic en què recalcaven la transcendència de la lletra.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Carnet de ball és un targetó plegat o un llibret de mida petita impresa amb algunes dades i adorns, que va ser indispensable per a les dames que assistien als balls aristocràtics o de famílies importants del segle xix i començaments del XX; per regla general tenia ja escrit el nom de les peces musicals programades, a continuació dels quals la dama anava escrivint el nom del cavaller que li demanava ballar amb ell aquest determinat ball.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Chorégraphie, ou l'art de décrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs (en català, Coreografia, o l'art de descrire la dansa mitjançant caràcters, figures i signes demostratius), sovint anomenada Chorégraphie, ou l'art de décrire la danse o simplement Chorégraphie és un tractat de coreografia escrit per Raoul Auger Feuillet en 1699, tres segles més tard que el primer llibre de coreografia i amb notació coreogràfica al món (Llibre vermell de Montserrat), conegut per ser la font més antiga que incorpora el mot \"coreografia\". Al segle xviii però l'anterior mot, \"orquesografia\" (Vegeu Orchésographie), encara es preferia i de fet la seva traducció a l'anglès, en 1700, per John Weaver es diu Orchesography. Or the Art of Dancing (Orquesografia. L'art de la dansa) i en ell Weaver explica que la traducció \"correcta\" és Orchesography i no Choreography.Posteriorment a aquest tractat, de 1700 a 1708, l'autor va anar publicant reculls de balls de saló, danses i contradanses, incloent-ne algunes d'òperes (Jean-Baptiste Lully,Marin Marais) de l'època, descrites segons la notació de la Choréographie. Algunes d'aquestes obres van ser traduïdes a l'anglès o a l'alemany.\nLa Chorégraphie inclou una notació específica usada per a la dansa barroca, abans d'existir la dansa clàssica, per André Lorin (Livre de contredance présenté au Roy, manuscrit, 1686) i Pierre Beauchamp a l'Acadèmia Reial de Dansa francesa almenys des dels anys 1680, que Pierre Rameau va modificar en 1725 i que va usar-se fins als anys 1780 aproximadament. A la mateixa època, un altre recopilador i anotador de dansa igualment important i influent fou el director i compositor de ballets Louis Pécour.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El dab és un gest, un ball, i un moviment coreogràfic on el ballarí posa el seu rostre al plec del colze, tot apuntant el cel a la direcció oposada amb els dos braços paral·lels. Aquest moviment ha estat popularitzat per la música hip-hop. Ha estat molt estès entre els adolescents i nens d'arreu del món i vindria a exaltar la capacitat humana de connectar-nos mundialment més enllà de fronteres, ètnies, cultures o llengües.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Les danses més emblemàtiques dels EUA, els mateixos que reuneix una sèrie de característiques com la sensualitat, llibertat i elegància.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Dansa barroca és com se sol anomenar actualment la dansa cortesana, primer francesa i després a tota Europa, dels segles xvii i xviii, per estar en forta connexió amb la música barroca. A l'època es coneixia com a Belle Danse. Inclou balls de saló cortesans com la courante, el minuet, la gavota, la sarabanda, la giga, la forlana, el louré, el passepied o el rigaudon. És a l'origen del ballet o dansa clàssica.Està fortament lligada a l'Acadèmia Reial de Dansa francesa de París fundada per Lluís XIV en 1661, per a millorar la tècnica de dansa dels nobles pels balls que ell oferia a la cort. Ell mateix, des de ben petit, dedicava diverses hores diàries a entrenar-se a la dansa i va adquirir el nom de \"Rei Sol\" en actuar al Ballet de la Nuit (1653) als quinze anys. La filosofia de l'acadèmia de dansa estava en consonància amb l'Acadèmia Francesa de Richelieu, en el sentit de voler controlar políticament el coneixement per mitjà de l'escriptura i el control de l'accés a allò recollit per escrit. D'altra banda, dotava a la cort, per mitjà de la dansa, dels valors classicistes del rei i de l'època: simetria, ordre, equilibri, claredat i harmonia en tots els elements, també aplicats a l'arquitectura, per exemple, com al castell de Versailles, on s'instal·là la cort en 1682. Els acadèmics (com Louis Pécour, Pierre Beauchamp, Raoul-Auger Feuillet o Charles Compan) van tenir la comanda d'escriure la Chorégraphie i reculls de danses.La dansa barroca va tornar a néixer, amb música barroca o contemporània, en espectacles amb posades en escena innovadores, a partir dels anys 70 del segle xx, especialment a partir de les investigacions de la ballarina i coreògrafa Regine Astoer als Estats Units i de Francine Lancelot a Europa (França), i després també en altres països de tots els continents. De entre els coreògrafs de dansa barroca actuals hi destaca Anna Romaní.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Dansa expressionista (en llengua alemanya: Ausdruckstanz o Neuer Tanz, en llengua sueca: Fridans) és un terme empleat per definir un moviment que va sorgir el 1900 com una protesta contra l'estancament artístic del ballet clàssic i cap a la maduresa en el futur de l'art en general. El ballet tradicional es percebia com l'auster, mecànic i fermament sostingut en formes fixes i convencionals.\nAquest nou ball va ser més lliure, natural i menys governat per regles. Va estar fortament influït pel pas de les arts visuals de l'expressionisme. La dansa expressionista va florir fins a la Segona Guerra Mundial, quan va desaparèixer quasi per complet a Europa Central.\nTípic per a la dansa expressionista va ser la celebració de moltes nits de ball. Aquests van ser influïts pels reclams individuals de crear i presentar les seves pròpies obres coreogràfiques. Coreògrafs i ballarins eren sovint un i la mateixa persona.\nLa terminologia és diversa i el concepte de «dansa expressionista» va sorgir a mitjan segle xx, i es va introduir en el concepte més ampli de la dansa moderna cap a finals del segle xx, va arribar a reunir-se i fondre's amb el ballet tradicional.\nAltres noms que han deixat d'usar-se són Moderner Tanz, Absoluter Tanz, Freier Tanz, Tanzkunst i Bewegungskunst. La dansa expressionista alemanya està relacionada amb la dansa-teatre.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La dansa postmoderna és de manera àmplia la dansa que va sorgir a partir dels anys seixanta del segle XX qüestionant-se el significat de la dansa, com a reacció front a la dansa moderna i que ha estat progressivament substituïda per la dansa contemporània. Es pot considerar la primera etapa de la dansa contemporània. És un terme polèmic i complex de definir, ja que tampoc hi ha consens sobre la modernitat de l'anomenada dansa moderna, i més globalment, tenint en compte que algunes definicions i descripcions s'han fet molt centrades en el context estatunidenc, ignorant o menyspreant la realitat europea i encara més la dels altres continents.La primera persona que va parlar de dansa postmoderna va ser probablement Yvonne Rainer i el llibre Terpsícore en sabates d'esport: la dansa postmoderna (1980), de Sally Banes, el que va posar el terme en major circulació. Va sorgir sobretot com a resposta al concepte modern de \"dansa pura\", a la cerca de l'abstracció, que existia sobretot als Estats Units, estèticament autònoma, front a la importància major a l'emocionalitat i l'expressivitat, de vegades representativa i teatralitzada, a Europa. Banes considera que la dansa postmoderna és la dansa radical i innovadora que es va començar a fer a partir dels anys seixanta mentre que d'altres autors l'associen a la teoria i cultura del postmodernisme i l'apliquen a la dansa dels anys vuitanta i principis dels noranta. Avui ja no s'utilitza per a la dansa que es fa en aquest moment.És dansa postmoderna típicament la dansa contact o contact improvisació, per exemple. Alguns dels principals precursors i creadors de la dansa postmoderna són Merce Cunningham, Pina Bausch, la companyia Judson Dance Theater, Judith Dunn, Lucinda Childs, Twyla Tharp, Meredith Monk, Steve Paxton, Simone Forti, Anna Halprin i Trisha Brown.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una dansa viva és una dansa que es fa en una festa concreta i en un moment concret d'aquesta festa. Aquestes danses es duen a terme en els moments principals de la celebració, quan la ritualitat es fa més explícita. Els balladors, tot sovint, no provenen de cap formació concreta ni tornaran a executar la dansa en qüestió. La manera com els balladors accedeixen a la dansa és diferent a cada població: adés és per sorteig, adés perquè s'han casat aquell any, adés pel fet d'exercir un càrrec determinat, etc.\nUna altra característica, i sempre parlant des d'una òptica generalista, és que el lloc natural d'execució de la dansa és la plaça o el carrer. Allunyant-se de l'escenari, hi perd força el concepte d'espectacle en favor del concepte de ritual. A Catalunya el patrimoni de danses vives és tan ric i extens com desconegut. Entre els gèneres més populars, hi ha el contrapàs, la jota, la sardana, etc. Barcelona no és una població especialment rica en dansa viva, però sí que gaudeix d'alguns exponents dignes d'esment, com ara el Ball de Rams d'Hostafrancs o el Galop de la Mercè.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Dia Internacional de la Dansa (DID) se celebra mundialment cada 29 d'abril. El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO proposà aquesta data per commemorar el naixement de Jean-Georges Noverre (29 d'abril de 1727), considerat el pare del ballet modern. Cada any el DID converteix la Dansa en la gran protagonista, reconeixent i recolzant l'esforç constant de totes aquelles persones que es dediquen a la Dansa. El DID també és una festa on compartir la passió per la Dansa en tota la seva diversitat i una ocasió per a acostar-la a la ciutadania.Cada any, des del 1989, l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) se suma a aquesta celebració amb un seguit d'actes que volen recollir tota la diversitat de la Dansa, reconèixer l'esforç constant dels seus professionals i acostar aquest art a la ciutadania, a més de difondre les altres activitats que tenen lloc arreu de Catalunya amb motiu d'aquesta celebració.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Es diu escalfador a una peça que es col·loca a les cames, bé per a escalfar els músculs abans de fer exercici, bé com a accessori de moda. Es tracta d'una mena de mitges curtes de llana sense peu que s'introdueixen per les extremitats inferiors.Els escalfadors són d'ús tradicional entre els ballarins per a escalfar les cames durant les classes de ball. Es porten durant la primera part de la classe o durant l'assaig d'una actuació per mantenir calents les cames i evitar així lesions en la part més activa de l'exercici. Un cop calents els músculs, els escalfadors es retiren.\nEls escalfadors es van popularitzar com a accessori de moda per a dones en els anys 80 arran la projecció de la sèrie de televisió Fama i la pel·lícula Flashdance. En ambdós casos, els protagonistes utilitzaven escalfadors per a les cames durant els assajos i classes de dansa. Les joves van trobar que els escalfadors usats pels seus ídols es podien dur també com a peces de carrer. En aquell moment, les noies se'ls van posar combinats amb vestits o minifaldilla, sovint sobre leggins de licra o jeans. A finals dels 80 el seu ús va decaure, però han tornat a ser presentats per alguns dissenyadors a principis del segle xxi.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una escola de dansa és un espai en què els ballarins aprenen i assagen l'art de la dansa. El terme s'utilitza normalment per descriure un espai que ha estat construït o adaptat per al propòsit.\nUn estudi de ball normalment inclou un sòl llis que cobreix o, si s'utilitza per al claqué, per un pis de fusta. El revestiment de sòl de vinil llis, també conegut com una superfície rendiment i comunament anomenat \"Marley\", en general, no està fixada permanentment a terra subjacent i pot ser enrotllat i es transporta als llocs de rendiment, si cal.\nAltres característiques comuns d'un escola de dansa es que inclouen una barra, que pot ser o bé fixada a la paret o ser un dispositiu de moviment independent que està aproximadament a l'altura de la cintura i s'utilitza com un mitjà de suport. A mesura que la música és una part integral de la dansa, gairebé tots els estudis de dansa tenen un sistema de so per a la reproducció de música o CD a través d'un dispositiu habilitat per a Bluetooth; un comandament a distància és essencial per al sistema de so perquè sigui fàcil per l'instructor per repetir passatges musicals, segons sigui necessari. Un piano encara s'utilitza comunament per acompanyar ballet i tap dance, especialment en els estudis professionals. En els estudis de dansa és típic que almenys una paret estigui coberta per miralls, que són utilitzats pels ballarins per veure la seva posició i alineació corporal. Altres elements essencials en qualsevol estudi de ball són una taula per a portàtils de mestres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La història de la dansa és el relat cronològic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social. Des de la prehistòria l'ésser humà ha tingut la necessitat de comunicar-se corporalment, amb moviments que expressaven sentiments i estats d'ànim. Aquests primers moviments rítmics van servir igualment per ritualitzar esdeveniments importants (naixements, defuncions, noces). En principi, la dansa tenia un component ritual, celebrada en cerimònies de fecunditat, caça o guerra, o de diversa índole religiosa, on la pròpia respiració i els batecs del cor van servir per atorgar una primera cadència a la dansa.Els orígens de la dansa es perden en el temps, ja que en el seu vessant ritual i social ha estat un acte d'expressió inherent a l'ésser humà, igual que altres formes de comunicació com les arts escèniques, o fins i tot les arts plàstiques, com es demostra per les pintures rupestres. El ball i la dansa han estat un acte de socialització en totes les cultures, realitzat amb múltiples vies d'expressió. Pel seu caràcter efímer resulta pràcticament impossible situar el seu origen a l'espai i en el temps, ja que solament és conegut per testimoniatges escrits o artístics (pintura i escultura), els quals comencen amb les civilitzacions clàssiques (Egipte, Grècia, Roma). D'altra banda, des de temps antics ha existit una dicotomia entre dansa com a expressió folklòrica i popular i la dansa com a art i espectacle, integrat en un conjunt format per la mateixa dansa, la música, la coreografia i l'escenografia. Sembla que va ser en l'Antiga Grècia quan la dansa va començar a ser considerada com a art, el qual es representava enfront d'un públic. En temps més moderns, la consideració de la dansa com a art —més pròpiament anomenat ballet— va començar en el Renaixement, encara que la gènesi del ballet modern caldria situar-la més aviat al segle xix amb el moviment romàntic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'IEA (Institut Escola Artístic) Oriol Martorell és un centre públic d'ensenyaments artístics integrats de Barcelona.\nLa formació primària s'imparteix al carrer de l'Artesania, 39 i la secundària a la carretera Alta de Roquetes, 70. Nascut el curs 1997-1998, des del curs 2000-2001 els alumnes de música també poden cursar l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).L'escola integra els ensenyaments obligatoris amb els artístics de música o dansa, de manera que els alumnes que hi estudien tenen una càrrega lectiva superior a la resta d'alumnes, durant l'educació primària, s'imparteix el grau elemental de música i dansa; en l'ESO i batxillerat, s'imparteix el grau professional de música i dansa (el grau professional de dansa a l'ESO i Batxillerat va ser impartit per primer cop el curs 2016/2017 per temes de logística de l'escola).\nPer a ser admès al centre és imprescindible passar una prova d'aptituds per als ensenyaments artístics. A mesura que avancen els cursos la prova d'accés canvia per adaptar-se als nous requeriments (s'exigeix als que vulguin ser admesos al centre el mateix nivell que els estudiants del curs al qual es volen integrar).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Labanotation, notació Laban o cinetografia Laban és un sistema de notació per registrar i analitzar el moviment humà. Es va desenvolupar a partir de la feina de Rudolf Laban, qui el va descriure a Schrifttanz (“Dansa Escrita”) l'any 1928. Aquest treball inicial ha estat ampliat per teòriques de la dansa com Ann Hutchinson Guest, i notadores com l'hongaresa Maria Szentpál o l'anglesa Valerie Preston-Dunlop li han donat el prestigi guanyat. S'utilitza com a notació de dansa i altres disciplines que impliquen moviments corporals, com per exemple el teatre físic, el mim, el propi Anàlisi del Moviment de Laban, la robòtica i la simulació de moviments humans en general.\nActualment, diverses organitzacions s'encarreguen d'establir els estàndards tècnics del sistema i a promoure'n la seva difusió. Per exemple, el Consell Internacional de Cinetografia Laban / Labanotation promou els estàndards i el desenvolupament de la notació Laban. L'Agència de Notació per a Dansa ha estat documentant coreografies en Labanotation ençà l'any 1940, i ara mateix recull la col·lecció de partitures en notació Laban més extensa del món. També s'encarreguen d'ensenyar-la i d'organitzar representacions de dances basades en les anotacions fetes en aquest sistema.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Legong és una forma de dansa balinesa. És una forma de ball refinada, caracteritzada per moviments complexos dels dits, complicat treball de peus i gestos expressius i expressions facials.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Lettres sur la danse et les ballets és un text teòric sobre dansa publicat aproximadament el 1760 pel ballarí, coreògraf i mestre francès Jean-Georges Noverre. En ell teoritza i estableix les bases dels ballets-pantomima, ballets d'acció o pantomímics, un gènere d'arts escèniques derivat de l'òpera-ballet en el qual el cant ha acabat desapareixent, esdevenint la dansa protagonista i autònoma. Aquests espectacles es descriuen amb una estructura narrativa que utilitza la dansa com a llenguatge principal, complementat amb música, escenografia i vestuari. Dramatúrgicament es caracteritzen pel fet que transcorren en un sol espai i un sol temps. Aquestes notes marcaran un punt d'inflexió en la història de la dansa.Noverre combina escenes ballades amb d'altres de pantomímiques per tal d'explicar l'acció i el seu significat, sense recórrer a la declamació ni la lírica. Així mateix, despulla la dansa de l'artificiositat de les màscares, adapta el vestuari a la temàtica i època de l'obra i posa l'accent en l'expressivitat de la dansa i del ballarí per damunt de la formalitat i el virtuosisme tècnic, anticipant així el que serà el ballet romàntic.\nLa dansa passarà a entendre’s com un art autònom, deixant de funcionar com a element decoratiu en òperes i entremesos teatrals, tal com havia succeït fins aleshores.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món. Inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l'església de Montserrat durant el segle xiv. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.Abans ja s'hi havien fet reculls de notacions musicals de \"danses\", en el sentit de composicions musicals ballables, però encara sense cap indicació coreogràfica. N'és un exemple l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, on consten la lletra i notació musical, de quatre danses cultivades per trobadors: S'anc vos ame, Amors, merce no sia, Ara lausetz, lauset, lauset i Era.us preg.Segons explica el mateix llibre, la finalitat de recollir i ensenyar aquestes cançons i danses als pelegrins era que es poguessin entretenir sense pertorbar el recolliment dels que estaven pregant. Les danses propostes podien ser-ho per a substituir-ne d'altres profanes o impúdiques, no dignes de la santedat del lloc. Hi devia haver monjos o eclesiàstics que hi participaven, ja que la majoria del text està escrit en llatí i altrament la gent del poble no hauria pogut ni cantar ni corejar les lletres. Hi ha tres poemes en llengua vulgar: un goig escrit en català amb una mica d'influència provençal i dos poemes en català amb influència més forta del provençal.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Giovanni Battista Lulli, Jean Baptiste Lully (Florència, 28 de novembre de 1632 - París, 22 de març de 1687), va ser un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, que va crear la tragèdia-ballet, un gènere teatral amb un pròleg al qual es canta la grandesa del rei, i la comèdia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Molière per a divertir al rei i la cort. Algunes de les seves òperes apareixen als reculls de Raoul-Auger Feuillet, amb la notació coreogràfica del Chorégraphie, ou l'art de décrire la danse. També va ser Sobreintendent de la Música de Lluís XIV de França.Pels seus dots com a músic i com a organitzador, així com de cortesà i intrigant, Lully va dominar tota la vida musical a França a l'època del Rei Sol. Va ser l'origen de moltes formes musicals, que bé va organitzar o concebre: la tragèdia lírica, el gran motet, l'obertura a la francesa, etc. La seua influència sobre la música europea de l'època va ser gran, i nombrosos compositors entre els més grans (Henry Purcell, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach, Jean-Philippe Rameau) li són deutors d'una o altra manera.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un mallot és una peça de vestir de punt, ajustada, que cobreix normalment tot el tronc del cos i que s'empra sobretot per a fer dansa i alguns tipus d'esport, com la gimnàstica rítmica o el patinatge. També porten mallots els esportistes que practiquen rem, halterofília o lluita, per exemple. En dansa clàssica pot anar complementat amb un tutú. Els mallots fets per a ser usats a l'aigua són banyadors.\nUn mallot cobreix el tronc del cos i generalment acaba als engonals, però també n'hi ha que cobreixen part o totes les cames, sempre de manera molt ajustada. Els mallots de les ballarines solen ser escotats i sense cremalleres ni botons, excepte els més rics per a alguns espectacles, que poden incorporar un cosset o teixits no elàstics que els obliguen a tenir una cremallera, sovint dissimulada a un costat. En aquests casos, si tenen mànigues, solen estar obertes a l'aixella, perquè no impedeixi el moviment dels braços. En els mallots habituals però, les mànigues o els tirants estan fets del mateix teixit elàstic (cotó, licra, etc.) i aquesta obertura no és necessària.\nEls mallots esportius solen ser menys escotats, de manera que arriben fins al coll, o poden fins i tot ser de coll alt. Per poder-los posar doncs cal una cremallera que sol estar a l'esquena. També n'hi ha de més senzills i de competició, que poden ser molt elaborats.\nEs diferencia del bodi en què aquest es corda a l'entrecuix. Els bodis els porten els nadons i algunes dones, com a roba interior o com a roba de carrer.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El moonwalk (en català «caminada lunar») és un pas de ball que va ser popularitzat per Michael Jackson durant la presentació de \"Billie Jean\" a Motown 25: Yesterday, Today, Forever en 1983. Consisteix en una sèrie de passos lliscant un peu darrere l'altre sense desenganxar-los del sòl, de tal manera que es produeixi l'efecte òptic de lliscament cap a davant, mentre la persona es desplaça cap enrere. Cal destacar que Michael Jackson mai es va atribuir el pas com a seu i hi ha moltes instàncies registrades de versions similars d'aquest pas de ball des dels anys 30.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una òpera ballet (originalment en francés, opéra-ballet) és un tipus d'espectacle dramàtic que combina el cant i la dansa, anterior al ballet. Va sorgir a l'Òpera de París (Acadèmia Reial de Música) com a fruit de la passió existent a França, i sobretot a la capital, pel gènere coreogràfic. Hereu del ballet de la Cort, l'òpera ballet és diferent de la tragédie lyrique perquè minimitza l'acció a favor de la dansa.\nFou conreada especialment per Jean-Baptiste Lully, encara que el primer que creà una òpera ballet fou el compositor provençal André Campra amb L'Europe galante (1697), obra que, pel fet d'ésser estrenada a l'Òpera de París, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra (Les Fêtes vénitiennes, 1710) i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí Jean-Philippe Rameau, amb títols com Les Fêtes d'Hébé, Les Fêtes de Polymnie, Le Temple de la Gloire, Les fêtes de l'Hymen et de l'Amour, Les Surprises de l'Amour, i el més conegut: Les Indes galantes (1735).\nEn aquest tipus d'espectacle, l'argument era poc elaborat, de tipus amorós i sovint desenvolupat a països exòtics o bé amb herois mitològics. Solia ser el pretext per al desenvolupament de l'acció coreogràfica o un fil conductor d'escassa entitat dramàtica de la successió dels diferents números ballats o cantats. Encara que després del segle xviii el gènere gairebé desaparegué, ocasionalment se n'ha escrit alguna obra més, sobretot a França.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Orquestografia (de títol original, en francès, Orchesographie et traicté en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre & practiquer l'honneste exercice des dances, més conegut com a, simplement, Orchésographie) va ser un tractat o manual de dansa escrit en 1589 pel saderdot jesuita Thoinot Arbeau. En ell apareix per primera vegada la paraula \"orquestografia\" (de \"orquesto\", dansa; i \"grafia\", escriptura) que es considera precedent del mot \"coreografia\".Va tenir una reedidió póstuma en 1596 i nombroses reedicions i reimpressions entre 1878 i 1988. Inclou informació sobre balls i danses de França i altres llocs europeus, indicant quin pas executar a quin instant precís, seguint la partitura musical d'una cançó. És també el primer manual publicat per a tocar el tambor que es coneix al món.\nAquest manual dona informació crítica sobre el capteniment als salons de ball i sobre la necessària interacció entre els músics i els balladors. Conté molts gravats tant de balladors com d'instrumentistes i inclou també gràfics amb nombroses explicacions dels passos de dansa posats en paral·lel amb la partitura, una innovació important en el camp de la notació de la dansa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Picacrestes és la Colla Dansaire del Prat de Llobregat creada l'any 2011 que treballa per recuperar i promoure la dansa tradicional del Prat de Llobregat i catalana en general. La colla ha recuperat i reconstruït balls pratencs com El Carnestoltes, El Ball de la Creu, El Ball del Tortell, i alguns balls de bastons. L'any 2015, impulsà el primer Dansabaix, Trobada de Danses Tradicionals pròpies del Baix Llobregat. El 2017 s'inaugura La Nau de Cultura Popular, seu de la federació El Nus, on Picacrestes hi té un espai.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'SSV Ulm 1846, nom complet Schwimm- und Sportverein Ulm 1846 e.V., és un club de poliesportiu alemany de la ciutat d'Ulm a l'estat de Baden-Württemberg. Disposa de més de vint seccions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una showgirl és una ballarina o intèrpret en un espectacle de teatre destinat a mostrar els atributs físics de la intèrpret, en general per mitjà de roba reveladora o fins i tot topless o nuesa. Showgirls s'associen sovint amb la música i la dansa.\n\nEl terme showgirl s'aplica a vegades a una model promocional empleada en fires i demostracions comercials.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La videodansa és un art interdisciplinari a cavall entre les arts escèniques, concretament la dansa, i les audiovisuals, mitjançant el vídeo, que crea obres coreogràfiques específicament per a la pantalla. Dintre de la dansa se'n considera un gènere al mateix nivell que l'espanyola, el clàssic, el neoclàssic, el contemporani i la dansa-teatre.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Vogue, o voguing, és una forma estilitzada i moderna de house dance originada en la dècada de 1980 que va evolucionar a partir de la cultura ball del Harlem de la dècada de 1960. Es va popularitzar quan va aparèixer en la cançó i el vídeoclip de Madonna \"Vogue\" (1990), i quan es va exhibir en el documental de 1990 Paris Is Burning (que va guanyar el Gran Premi del Jurat en el Festival de Sundance de 1991). En la seva forma moderna, aquesta dansa s'ha convertit en un fenomen global que continua evolucionant tant estilística com demogràficament.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una discoteca és un local on es pot ballar, coneguda també com a disco, night club o boîte. Generalment en una discoteca només serveixen begudes (alcohòliques o no), tot i que en algunes també s'hi serveix alguna cosa per menjar. Per exemple, a Barcelona es van fer famosos els sandvitxos de pernil dolç i formatge en pa de motlle que se servien a la discoteca Bikini, fins al punt que la paraula biquini ha quedat a la parla col·loquial catalana per designar aquesta mena de sandvitx, i no només a la ciutat d'origen. La il·luminació baixa i amb jocs de flaixos de colors i els efectes com fum o reflexos donen l'ambient propici per a ballar, usualment de nit. En algunes discoteques hi ha fins i tot un espai anomenat \"quarto fosc\" per facilitar contactes sexuals.\nEs diferencia de les antigues sales de festes perquè la música no es toca en directe sinó que prové de discos que \"mescla\" un disc jockey (DJ), el qual \"anima\" la nit mesclant la música amb el seu toc personal.\nAquesta paraula fou emprada per primer cop l'any 1948 per Raymond Nakachian. El nom significa col·lecció de discs, ja que es referia a un indret on les persones podien escoltar tots els títols dels altres.\nLa primera discoteca del món fou l'Scotch Club, de la ciutat alemanya d'Aquisgrà, la qual funcionà a partir del 1959. Durant els anys seixanta, les discoteques es van popularitzar a tot Europa, i als setanta també als Estats Units, on conseqüentment es desenvolupà la música disco i dance. Una discoteca famosa és l'Studio 54 a Nova York.\nLes discoteques sovint s'han vist envoltades de polèmica pel tipus de lleure que proposen i el soroll, que pot molestar els veïns. Per això la legislació controla especialment els seus horaris d'obertura i tancament i la insonorització del local. Per mirar de fugir d'aquestes lleis van sorgir els anomenats \"after-hours\" que sota la forma jurídica de bars, oferien seguir la festa un cop tancades les discoteques legals. En aquests locals es va popularitzar la música punk i posteriorment la chill-out.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Amnesia Ibiza és una discoteca de l'illa eivissenca.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Barraca és una discoteca inaugurada el 1965, ubicada a prop de la platja de Les Palmeres, al municipi de Sueca, i que fon pionera de la vanguardia musical. Va tindre un gran auge en els anys 80, quan es va consolidar com la discoteca de major importància de la «moguda valenciana», durant la Ruta Destroy.A l'inici la sala era una típica barraca valenciana, d'on prové el nom, a la qual aviat es van anar adherint carpes per a poder acollir més gent. La discoteca va començar als anys seixanta del segle xx, amb música lenta i flamenc. Seria a finals dels setanta quan, amb uns anys en funcionament i l'impuls de Carlos Simó, va començar a diferenciar-se de la resta de discoteques. Als anys de la movida i de la alliberació cultural i sexual després de la caiguda del franquisme va començar a atraure gent estrambòtica, esdevenint un referent de la Ruta Destroy en canviar el seu ambient per un de més radical i liberal, una veritable revolució a les discoteques de la península ibèrica.Amb Chocolate i Spook Factory va ser un dels centres de la ruta del bakalao, on durant els anys 80 del segle xx es va desenvolupar la música synthpop peninsular que es volia diferenciar de la programació comercial i poc innovadora de les grans discogràfiques i emissores de televisió i ràdio. Es destacava com un espectacle visual, ja que s'hi podia trobar tothom que fugia de les normes estètiques establertes. Inspirat en grups com Kraftwerk, Depeche Mode, U2, Visage o The Pretenders i fins i tot rock de garatge, que discjòqueis com Carles Simó, Juan Santamaría, i Fran Lenaers van punxar, es va desenvolupar un estil ben propi, diferent del synthpop anglosaxó o eivissenc. Així van aparéixer a València els denominats «barraqueros», assidus de la sala i la característica «música barraquera». La discoteca acompanyava les sessions amb espectaculars performances.El 2008 la discoteca llança un segell discogràfic propi: «Barraca Music» com a senyal de la característica identitat musical que té. Va produir temes de discjòqueis residents com Danny Fiddo o Andrew Grant, i discjòqueis del mateix estil musical, com Los Updates i Ricardo Villalobos, entre d'altres. Moltes edicions han estat molt ben acollides entre el públic aficionat a l'estil musical, dins i fora de la sala.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Boite DC-7 és el nom que va rebre l'avió Douglas DC-7C, 45127 amb matrícula EC-BEN que durant la dècada de 1980 va ser utilitzat com a discoteca a la localitat valenciana del Puig.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Dhraa Nite City o simplement Dhraa és una macrodiscoteca promoguda per Romeo Sala i inaugurada a Mallorca el 1986, actualment en ruïnes. Situada al quilòmetre 4 de la carretera Ma-4023 entre Portocristo i Cala Millor, tenia capacitat per 15 000 persones i era a l'aire lliure. Entre d'altres hi varen actuar Nina Hagen, Miguel Bosé, Immaculate Fools, Kid Creole & The Coconuts, Radio Futura i Nacha Pop. Va tancar el 1993 i el 2016 es va posar a la venda. El grup manacorí Roig! va presentar el 2015 un àlbum titulat Dhraa en referència a aquesta discoteca.El juliol de 2021 la societat alemanya May Holding Baleares adquireix el complex per 245.000 euros. El responsable de la societat, Markus Wolfgang Breisch, un alemany resident a Porto Cristo, declara que la seva intenció no és reobrir Dhraa com una discoteca, sinó que el seu projecte aniria més encaminat a la restauració i concerts en directe.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Eivissa compta amb discoteques importants, encara que hi ha incomptables pubs repartits per tota ella. L'illa gaudeix de tenir les millors discoteques del món, ja que moltes han guanyat nombrosos premis. També podem gaudir dels millors dj's del món. Són invitats a les seves sales per pinxar i demostrar el seu talent. Alguns més coneguts són per exemple David Guetta, Carl Cox, Tiësto, etc.\nÉs important dir que el preu d'entrada a les sales cíviques és elevat. L'edat mínima per entrar i gaudir dels centres eivissencs és de 18 anys.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Fabric és una coneguda discoteca del barri londinenc de Farringdon. Inaugurada el 29 d'octubre de 1999 a Charterhouse Street, davant del mercat de Smithfield, va ser considerada la millor discoteca del món a la llista Top 100 Clubs Poll de DJ Magazine el 2007 i 2008 i classificada com a número 2 del món el 2009, 2010 i 2017.Fabric disposa de tres sales amb sistemes de so independents. Dues de les sales tenen escenaris per a actuacions en directe. Una característica destacada del club és el terra vibrant de la Room One, conegut com a bodysonic, en què les seccions del terra estan connectades a 400 transductors de greus que emeten freqüències baixes de la música que està sonant.\nEls gèneres musicals més populars els divendres a Fabric són el grime, el breakbeat, el dubstep i el drum and bass. Els dissabtes predomina el house, el techno i la música disco, de la mà dels punxadiscos internacionals de més renom. Des del febrer de 2009, els diumenges es duu a terme una festa polysexual amb música house i techno underground, amb alguna actuació en directe.\nEl 2001 es va llançar una sèrie de CD a través del segell discogràfic Fabric Records tant de DJ consolidats com emergents.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Fac 51 Haçienda (més coneguda simplement com The Haçienda) era una discoteca i sala de concerts a Manchester, Anglaterra. El magatzem que va ocupar el club està en 11-13, Whitworth Street West a la part sud del Canal de Rochdale, i té la façana corba de maó vermell. Es troba a la cantonada de Whitworth Street West i el carrer Albion, prop de Castlefield, al centre de la ciutat. Es feu famós al \"Madchester\" de la dècada de 1980 i principis de 1990, i durant la dècada de 1990 fou reconegut com el club més famós del món per la revista Newsweek. The Haçienda va obrir el 1982, i tot i els seus considerables i persistents problemes financers va sobreviure fins a 1997 gràcies a les vendes de discos de New Order, doncs alguns dels seus membres n'eren propietaris. The Haçienda està associat amb l'augment de acid house i la música rave.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Joy Eslava és el nom d'una discoteca situada al carrer Arenal de Madrid, en el local que fins a 1981 havia ocupat l'històric Teatro Eslava.Adquirit el local per l'empresari Pedro Trapote a Luis Escobar Kirkpatrick en 1979, la discoteca es va inaugurar la nit del 24 de febrer de 1981, l'endemà del Cop d'estat perpetrat al Congrés dels Diputats. Aviat es convertiria en un dels llocs d'oci de referència en la capital d'Espanya, per a un determinat públic i incorporant un nou tipus de local, la macro-discoteca. Durant la dècada de 1980 va ser lloc de concentració de personatges de l'anomenada Movida madrileña i va servir d'ocasional escenari del programa musical de Televisió espanyola Aplauso, que hi va portar estrelles del moment com Alaska y los Pegamoides, Mecano o Tino Casal. Joy Eslava ha continuat albergant concerts, festes i esdeveniments socials diversos, amb participació de famosos com Roger Moore, Pedro Almodóvar, Stevie Wonder, Julio Iglesias o Ruth Lorenzo. El 1999 va sofrir un incendi.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Karlovy lázně (pronunciació txeca: ​[ˈkarlovɪ ˈlaːzɲɛ]: ; literalment \"Balneari 'Charles'\") és una discoteca de Praga, la República Txeca, situada a uns 50 metres del costat oriental del Pont de Carles a la riva del riu Vltava. L'edifici que alberga el club era un balneari datat del segle XIV, i encara conserva algunes característiques arquitectòniques originals, com ara la paret de rajoles de mosaic i les piscines-spa d'estil romà, que ara s'utilitzen com a pistes de ball. El club té cinc pisos, en cadascun dels quals sona un estil de música diferent, un fet que es reivindica sovint en el màrqueting del club.\nKarlovy Lázně és la discoteca més gran de Praga, i afirma ser el complex d'oci nocturn més gran de l'Europa Central.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Ministry of Sound (MoS) és un dels clubs nocturns més famosos del món dedicats a la música electrònica. Recentment ha aconseguit el sisè lloc en la llista dels 100 clubs més importants del món.\nMinistry of Sound va ser fundat per James Palumbo, Humphrey Waterhouse i el DJ Justin Berkmann l'1 de septembre del 1991, però no va obrir oficialment fins al 21 d'aquell mateix mes. Encara és majoritàriament controlat per Jamie Palumbo, fill de Lord Peter Palumbo. Des de la seva obertura, el MoS, com a marca, s'ha estès a una gran quantitat d'àrees. Els premis van posar a Palumbo a la llista del Sunday Times de les persones més riques del 2004, amb una fortuna estimada de 154 milions €.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Privilege és la discoteca més gran del món, segons el llibre Guinness dels rècords, amb una capacitat de 10.000 persones. És la més gran des que Discomunal Thamesis (Redovà) va ser tancada. Es troba no gaire lluny de Sant Rafel de sa Creu, a Eivissa, a menys d'1 km de la discoteca Amnèsia. Durant catorze anys, la discoteca va acollir Manumission, un dels esdeveniments més famosos de l'illa. Després d'una disputa entre l'amo del club i els organitzadors de Manumission, l'esdeveniment es va traslladar a Amnèsia.\nOriginalment fou anomenat Ku Club, Privilege va ser un restaurant de la dècada de 1970. La sala principal és de la grandària d'un hangar d'avions, amb un sostre alt de 25 metres i una piscina. A la discoteca es va filmar el mític vídeo dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, el 29 de maig de 1987.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un espectacle és una manifestació pública que s'ofereix a la vista, especialment com una cosa digna d'atenció.Els espectacles poden ser obres d'art dramàtic; incloent l'art popular –diables, castells, trabucaires, el carnaval, etc.–, performances o accions artístiques, dansa, teatre, circ (acrobàcia, clown, màgia, etc.) òpera, revista, cabaret, concerts i molts altres gèneres; espectacles audiovisuals en diferit, que separa el públic de la feina dels intèrprets i registrat, com típicament les produccions de cinema i televisió; i es poden fer espectacles de diferents esdeveniments com ara una desfilada militar, una entrega de premis, un joc, un esport, una execució pública o la tauromàquia.\nTambé s'utilitza el terme per a referir-se a les activitats professionals relacionades amb aquesta diversió, o per extensió a alguna acció o esdeveniment espectacular o de gran estranyesa.\n\nA les arts escèniques, l'espectacle dramàtic és l'objecte creatiu central del procés de comunicació dramàtica. Consisteix a una presentació devant d'un auditori d'una ficció, executada per uns intèrprets, que aporten el seu propi cos (i a través d'ell la veu, el gest i el moviment), i en el cas general també un conjunt heterogeni d'elements escènics, incloent la il·luminació, el so (que pot ser música, veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions, l'escenografia, els objecte]s accessoris, el vestuari, la perruqueria, el maquillatge i les màscares. De tots aquests elements, els únics obligatoris són almenys un intèrpret i almenys un espectador.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "En termes esportius, un All-Star es refereix a l'equip seleccionat a partir dels millors jugadors de cadascuna de les posicions, dins d'un esport d'equip, com el bàsquet o el futbol. També es refereix a la llista dels millors participants en esports individuals, com el golf o les carreres.\nLes celebracions, on s'acostumen a seleccionar aquests equips, es realitzen un o dos cops a l'any, tenint l'espectacle com a màxima fita, així com fer un homenatge als millors jugadors de l'any.\nA Espanya destaca l'All-Star de la Lliga ACB. Als Estats Units, aquestes celebracions tenen molta més repercussió mediàtica, amb celebracions de l'estil del partit de les estrelles de l'NBA, entre les conferències de l'Est i de l'Oest, o el Major League Baseball All-Star Game, de beisbol.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Les animadores esportives o cheerleaders són grups de noies i nois, que executen un espectacle breu de gimnàstica rítmica, dansa esportiva o acrobàtica, per animar i entretenir els afeccionats durant els descansos i sempre que s'interrompeix el joc en algunes competicions esportives (a l'estat espanyol, bàsicament en els partits de bàsquet).\nEl cheerleading és originari dels Estats Units i Canadà, on té una gran tradició com a complement dels partits de bàsquet i futbol americà i on, a més, es considera com un esport més, amb els seus propis clubs, federacions i competicions oficials. De vegades, les coreografies poden incloure fins i tot algunes torres humanes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Bartabas, és un genet, pedagog, coreògraf i escenògraf francès", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Espectacle digital és un ampli concepte amb una variada gamma de produccions amb la característica comuna d'incorporar tecnologies i tècniques informàtiques en la seva producció. Es pot incorporar multimèdia a qualsevol tipus d'espectacle, ja sigui en directe en una sala de teatre o al carrer, però quan la tecbnologia digital té un paper clau en la producció, és quan parlem d'espectacles digitals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'European Balloon Festival és la concentració de globus aerostàtics més important d'Espanya i del sud d'Europa, i se celebra a Igualada cada any durant el mes de Juliol, des de la seva creació l'any 1997. Els impulsors de la iniciativa van ser el llavors regidor de promoció de l'Ajuntament d'Igualada, Joaquim Romero i el consultor de màrqueting Pep Valls, juntament amb Josep Maria i Carles Lladó de l'empresa Ultramagic i Àngel Aguirre de globus Kon-Tiki.\nEl Festival té una durada de quatre dies (de dijous a diumenge) i atreu milers d'espectadors en el camp de vol de l'avinguda de Catalunya (antiga N-II). Els organitzadors són l'Ajuntament d'Igualada, l'empresa Ultramagic i Igualada, ciutat dels globus.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una fantasia és un espectacle eqüestre tradicional on se simula un assalt militar, que principalment es fa al Magrib, on també es coneixen com a «jocs de la pólvora» o «jocs dels cavalls».\nÉs una pràctica molt antiga, que acostuma a prendre la forma d'esdeveniments eqüestres durant els quals els cavallers, armats amb fusells de pólvora negra i muntant cavalls molt ornamentats, simulen una càrrega de cavallaria que avança per un camí a la mateixa velocitat, i finalment disparen al cel. Segons la regió on es fa, pot fer-se amb dromedaris o a peu.\nL'espectacle és d'origen amazic i es remunta al segle xiii, inicialment a Líbia. A finals del segle xviii, es coneix formalment gràcies a testimonis de viatgers al Magrib, i pren el nom de fantasia, a partir de 1832, gràcies a Eugène Delacroix i les seves pintures. Es convertirà en un dels temps destacats dels pintors orientalistes més il·lustres, com Eugène Fromentin o Marià Fortuny.\nLa fantasia acompanya les celebracions més importants (casaments, naixements, festes religioses, etc.), fins i tot si l'aspecte turístic preval en l'actualitat", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Litterarum - Fira d'espectacles literaris Móra d'Ebre és una fira professional, constituïda el 2007 com a trobada d'espectacles de qualsevol disciplina, musical, teatral, espectacle de carrer, arts escèniques, dansa, circ, màgia, que tinguin la literatura en llengua catalana i que no han estat concebuts originalment per a l'escena. La fira ha estat impulsada per l'Ajuntament de Móra d'Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes. El seu àmbit té com a eix central el domini lingüístic del català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord i l'Alguer). Les seves creacions escèniques estan inspirades en la literatura catalana, inspirades en autors de les lletres catalanes de totes les èpoques, clàssics i contemporanis, i dirigides al gran públic.Litterarum, que està dirigit per Albert Pujol, aplega els professionals implicats en la promoció i el coneixement dels productes literaris de parla catalana a les terres de l'Ebre, i és també un punt de referència en el camp de la literatura en català per a joves i infants.L'any 2019 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Nacional de Cultura.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Les majorettes (en francès) són noies que, uniformades i en formació, desfilen pel carrer generalment seguides d'una banda de música, en ocasió de les festes locals. Solen portar barret i jaqueta militars, minifaldilla i botes altes. Mentre desfilen, fan girar un bastó metàl·lic amb una tècnica esportiva denominada twirling baton. Aquests grups, que són molt populars a França i en altres països europeus, també participen en gales i en campionats. A l'estat espanyol es van popularitzar molt a la dècada de 1970, però després van anar decaient progressivament.\nLes majorettes no s'han de confondre amb les animadores esportives, originàries de Nord-amèrica.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Tutilimundi (provinent del italià tutti li mondi -tots els mons-, també anomenat a vegades \"mundinovi\"), va ser un popular espectacle ambulant proveït d'una modesta tecnologia òptica o mecànica, de suposat origen italià o alemany. Consitia en un gran artefacte que, en un primer moment, es limitava a l'exhibició de vistes (gravats, acuarel·les, panorames) en una caixa òptica de grans mesures, però que va evolucionar fins a convertir-se en una ingeniosa joguina amb figures mogudes per mecanismes de rellotgeria primitiva. Aquest conjunt de figures es presentaven dins d'una espècie de cosmorama portàtil que es portava de fira en fira.\nEl tutilimundi pot considerar-se precedent de la cinematografia primitiva en tant que és un aparell que deriva de la llanterna màgica inventada per Athanasius Kircher l'any 1654. No obstant això, cal destacar que el tutilimundi no projectava cap imatge, sinó que s'havia de mirar en el seu interior per gaudir de l'espectacle que oferia.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Wad Ras és un espectacle de dansa i teatre d'Increpación Danza, formada per Montse Sánchez i Ramon Baeza, que es va estrenar el 15 de febrer del 1996 a l'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'activitat física és qualsevol moviment corporal produït per la musculatura esquelètica que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.\nEn anglès no es fa distinció lingüística entre activitat física i exercici físic.\nL'activitat física és tota mena de moviment corporal que realitza l'ésser humà durant un determinat període, ja siga a la seva feina i activitat laboral o en els seus moments d'oci, que augmenta el consum d'energia considerablement i el metabolisme de repòs, és a dir, l'activitat física consumeix calories.\nEl contrari de l'activitat física és la inactivitat o sedentarisme.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un ajut ergogènic és una actuació de tipus mecànic, psicològic o una substància que incrementa la capacitat del cos o de la ment per a un treball. El terme ergogènia deriva de les paraules del grec que signifiquen generar treball. S'aplica molt sovint al rendiment físic esportiu. Aquesta àmplia definició pot incloure els sistemes legals o il·legals. Per exemple entre les legals pot estar utilitzar un monitor de les pulsacions del cor per un millor entrenament i entre els il·legals les ajudes amb esteroides anabòlics o l'hormona del creixement humà.Amb les ajudes ergogèniques es vol especialment eliminar els símptomes de la fatiga. Els productes nutritius ergogènics poden ser o bé nutrients, subproductes metabòlics de nutrients, extractes de plantes o substàncies que es troben normalment en aliments (per exemple la cafeïna i la creatina) que és proporcionan en quantitats més concentrades que les que normalment es troben en els aliments naturals.Les ajudes ergogèniques no nutritives inclouen els esteroides anabolitzants i els seus anàlegs molt utilitzats per alguns esportistes però prohibits per les organitzacions esportives de tot el món. Entre la funció d'aquestes drogues il·legals hi ha:\n\nDirigir i amplificar el creixement del múscul i de vegades reduir el greix del cos utilitzant esteroides anabòlics, antagonistes de beta-2, moduladors selectius d'andrògens (SARMs), i diverses hormones humanes, especialment l'hormona de creixement i els seus precursors.\nEstimulants per incrementar l'alerta, disminuir la fatiga i incrementar l'agressivitat, per exemple amfetamines.\nAugmentar el llindar de dolor utilitzant des del medicament (ibuprofè) als narcòtics\nSedants com el valium i la marihuana.\nDiurètics per controlar el pes corporal.\nDrogues emmascaradores de les substàncies il·legals preses. Per exemple usar l'epitestosterona (una droga sense efecte ergogènic) per restaurar la relació testosterona/epitestosterona (un criteri comú per testar els esteroides) als nivells normals després d'haver pres esteroides anabòlics de més.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "En els esports un amortidor és l'equip de protecció utilitzat pels atletes i que té la finalitat d'ajudar a resistir un impacte, ja que aquest podria arribar a ser mortal en alguns casos, ja sigui un cop per un cop de puny o per una puntada, o un impacte resultant d'una caiguda, o potser un xoc ocasionat per un objecte que ha estat llançat.\n Amortiment pràcticament significa rebre, absorbir i mitigar una força tal, ja sigui perquè s'ha dispersat o perquè l'energia s'ha transformat de manera que la força inicial s'hagi minoritzat. Entre millor sigui l'amortiment de la força inicial, menor serà la força rebuda sobre el punt final.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Bones Brigade fou un dels equips de monopatí més importants i exitosos de Powell Peralta, la companyia de l'skater Stacy Peralta. Bones Brigades fou creat el 1979 pel mateix Stacy i a mitjans i finals de la dècada de 1980 va aparèixer una productiva generació de skaters, la més important de l'equip, incloent patinadors de la importància de Steve Caballero, Tony Hawk, Rodney Mullen, Mike Vallely o Bucky Lasek.\nEl primer vídeo de l'equip es realitzà l'any 1982, titulat Bones Brigade Video Show. Després de l'èxit, es convertí en una cita habitual de Powell Peralta i Bones Brigades, llençant un vídeo cada any fins a l'actualitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El caiac polo (de caiac, tipus de piragua i polo, sufix per definir jocs de punts amb porteries) és un esport col·lectiu i de contacte que és pràctica sobre piragua. L'objectiu és aconseguir introduir la pilota a la porteria de l'equip contrari i evitar que l'altre equip la introdueixi en la teva.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una canellera és una peça de vestir que es posa al voltant del canell per protegir-lo durant un ús fort o per permetre que es curi. Les canelleres són accessoris habituals en processos de rehabilitació de lesions que afecten el canell. Immobilitzen l'articulació i proporcionen escalfor i compressió als ossos. Estan dissenyades en teixits rígids com el niló o el neoprè que permeten una mobilitat limitada a la mà i s'ajusten al canell mitjançant una tira de velcro. Per garantir la seva fixació poden abastar part de la mà cenyint-se al voltant del polze. En els casos més greus, incorporen platines metàl·liques per tal d'immobilitzar l'articulació.\n\nLes canelleres estan indicades per a traumatismes de canell sense fractura, immobilització de l'articulació, postoperatori de sinovitis, osteoartritis degeneratives, esquinços o inflamacions de l'articulació, entre d'altres .\nLes canelleres exerceixen una funció protectora en activitats en què s'exigeix al canell un esforç extraordinari, com en halterofília o en el culturisme. En aquests casos, mitjançant calor i pressió es poden prevenir possibles torçades i esquinços.Finalment, s'utilitzen en esports en què es força el joc del canell, com passa amb els de raqueta (tennis, pàdel, bàdminton) o en el hoquei.Tenen una triple finalitat: protegir el canell de possibles lesions, eixugar-se la suor del front i evitar que la suor del braç arribi a la mà impedint que rellisqui la raqueta/estic. Amb aquesta finalitat es confeccionen en materials absorbents com cotó o pelfa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Centre Esportiu Municipal Parc de la Ciutadella, es un edifici de propietat municipal de l'Ajuntament de Barcelona d'uns 4.000 metres cuadrats dedicat a l'esport. Te una pista de basquet, gimnàs, una piscina descoberta, una piscina coberta, un hidromassatge, saunes i sales d'activitats dirigides. Al exterior de la instal·lació hi ha una pista de futbol i una pista de Skate que son d'ús gratuït.\nOcupa un lloc dintre del recinte del Parc de la Ciutadella, justament en una de les entrades principals del parc, entre l'entrada principal del zoològic i al costat de l'estació de França.\nEs un edifici dissenyat per l'estudi d'arquitectes Batlle i Roig. La constructora Copisa va finalitzar l'obra a finals de 2009 i la empresa UTE Club Natació va començar a explotar en març de 2010 l'edifici.\n\nEs el camp on entrena actualment el Club de Basquet Ciutat Vella.\nEs on el club de karate Ciutat Vella te la seva seu.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La classe d'esgrima (títol original en finès: Miekkailija i en estonià: Vehkleja; títol internacional en anglès: The fencer) és una pel·lícula finlandesa de 2015 dirigida pel cineasta Klaus Härö. Està basada en la vida d'Endel Nelis, un tirador i entrenador d'esgrima estonià. Fou la seleccionada per Finlàndia per competir pels Oscars en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa, arribant a la llista curta de 9 pel·lícules però sense qualificar-se per a la selecció final. Sí que fou present als Globus d'Or del 2016, també nominada a la categoria millor pel·lícula de parla no anglesa. La pel·lícula es va doblar al català.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Confederació Esportiva Internacional Laborista (en francès Confédération Sportive Internationale du Travail; CSIT) és una organització internacional multiesportiva creada sobre la base dels ideals del moviment obrer internacional. És una organització associada a la Internacional Socialista.\nL'any 2011 el Congrés celebrat a Rio de Janeiro va decidir obrir el CSIT a tots els esportistes aficionats i el seu nom va passar a ser \"International Workers and Amateurs in Sports Confederation / Confédération Sportive Internationale Travailliste et Amateur\".\nPromou principalment les següents disciplines esportives: atletisme, bàsquetbol, escacs, futbol, gimnàstica, judo, karate, lluita, natació, petanca, tennis de taula, voleibol i vòlei platja.\nFundada el maig de 1946 els seus antecedents són les organitzacions de les quals és hereva: \n\nLa Internationale Sportive Ouvrière, fundada el 1913 a Gant (Bèlgica) a partir de las organitzacions nacionals obreres d'esports.\nDesprés de la Primera Guerra Mundial és refundada l'any 1920 a Lucerna (Suïssa) com a Federació Internacional Obrera per a l'Esport i Condicionament Físic. El 1928 va passar a ser la Internationale Sportive Ouvriere Socialiste que va organitzar les Olimpíades Obreres i va participar en la Olimpíada Popular de 1936.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La conquilla és un protector de la zona pelviana, que protegeix els testicles. Generalment s'usen en esports de contacte com el kick boxing, la boxa, el karate o l'esgrima, esports en els quals han de protegir aquestes parts. Es posa mitjançant una espècie de slip que es diu suspensori. També existeixen equivalents femenins per protegir els ovaris.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els efectes neurobiològics de l'exercici físic son nombrosos i impliquen una àmplia gamma d'efectes interrelacionats sobre l'estructura del cervell, la funció cerebral i la cognició. Un gran nombre d'investigacions en humans demostren que l'exercici aeròbic habitual (per exemple, 30 minuts cada dia) indueix millores persistents en determinades funcions cognitives, alteracions saludables en l'expressió gènica al cervell i formes beneficioses de neuroplasticitat i plasticitat conductual. Alguns d'aquests efectes a llarg termini son: augment del creixement de les neurones, augment de l'activitat neurològica –per exemple, senyalització de c-Fos i factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF)–, millor afrontament de l'estrès, millor control cognitiu del comportament, millora de la memòria declarativa, espacial i de treball, i millores estructurals i funcionals en les estructures i vies cerebrals associades amb el control cognitiu i la memòria. Els efectes de l'exercici sobre la cognició tenen implicacions importants en millorar el rendiment acadèmic en nens i estudiants universitaris, millorar la productivitat dels adults, preservar la funció cognitiva durant la vellesa, prevenir o tractar determinats trastorns neurològics i millorar la qualitat de vida en general. En adults sans, s'ha demostrat que l'exercici aeròbic indueix efectes transitoris sobre la cognició després d'una sola sessió d'exercici i efectes persistents sobre la cognició després de fer exercici regularment durant diversos mesos. Les persones que realitzen regularment exercici aeròbic (p. ex., córrer, trotar, caminar ràpid, nedar i anar en bicicleta) tenen puntuacions més elevades en les proves de funció neuropsicològica i de rendiment que mesuren determinades funcions cognitives, com ara el control de l'atenció, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva i l'actualització i la capacitat de memòria de treball, memòria declarativa, memòria espacial i velocitat de processament de la informació. Els efectes transitoris de l'exercici sobre la cognició inclouen millores en la majoria de les funcions executives (per exemple, atenció, memòria de treball, flexibilitat cognitiva, control inhibitori, resolució de problemes i presa de decisions) i en la velocitat de processament de la informació durant un període de fins a 2 hores després de fer exercici.L'exercici aeròbic indueix efectes a curt i llarg termini sobre l'estat d'ànim i els estats emocionals en promoure l'afecte positiu, inhibir l'afecte negatiu i disminuir la resposta biològica a l'estrès psicològic agut. A curt termini, l'exercici aeròbic funciona com antidepressiu i euforitzant, mentre que l'exercici constant produeix millores generals en l'estat d'ànim i l'autoestima.L'exercici aeròbic regular millora els símptomes associats a una sèrie de patologies del sistema nerviós central i es pot utilitzar com a teràpia complementària per a aquests trastorns. Hi ha proves clares de l'eficàcia del tractament a través de l'exercici per al trastorn depressiu major i el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat . La guia de pràctica clínica de l'Acadèmia Americana de Neurologia estableix respecte a un deteriorament cognitiu lleu que els metges han de recomanar exercici regular (dues vegades per setmana) a les persones que han estat diagnosticades. Les revisions de l'evidència clínica també donen suport a l'ús de l'exercici com a teràpia complementària per a determinats trastorns neurodegeneratius, especialment la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson. L'exercici regular també s'associa amb un menor risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius. Un gran conjunt d'evidències preclíniques i evidències clíniques emergents donen suport a l'ús de l'exercici com a teràpia complementària per al tractament i la prevenció de les drogodependències. També s'ha proposat l'exercici regular com a teràpia complementària per als càncers cerebrals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'enregistrament audiovisual de l'esport, com bé diu el nom, tracta de gravar, fotografiar o retransmetre tant esdeveniments com la pràctica esportiva. La indústria audiovisual, des dels seus inicis, sempre ha tingut la necessitat i l'interès d'avançar i buscar nous mètodes per a poder reproduir de la manera millor possible totes les activitats que fem els humans, i l'esport n'és una d'aquestes - des de fotografiar una marató, fins a gravar un salt en paracaigudes o retransmetre un partit de futbol, passant per l'esport dins la cinematografia.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Entrenament es refereix d'un costat a l'adquisició de coneixement, habilitats, i capacitats com a resultat de l'ensenyament d'habilitats vocacionals o pràctiques i coneixement relacionat amb aptituds que tanquen certa utilitat i de l'altre costat el conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l'atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau (IDSDP) és una dia internacional que se celebra anualment el 6 d'abril per tal de destacar el poder de l'esport per impulsar el canvi social, el desenvolupament comunitari i per fomentar la pau i la comprensió.\nAquesta celebració anual es impulsada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 23 d'agost de 2013, amb el suport del Comitè Olímpic Internacional des del 6 d'abril de 2014. Aquesta data commemora la inauguració, l'any 1896, dels primers Jocs Olímpics de l'època moderna, a Atenes, (Grècia).El 23 d'agost de 2013, l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 67/296 decideix proclamar el 6 d'abril com el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\". Les Nacions Unides, amb aquesta commemoració, \"conviden els Estats, el sistema de les Nacions Unides i en particular l'Oficina de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau de les Nacions Unides, les organitzacions internacionals pertinents i les organitzacions esportives internacionals, regionals i nacionals, la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals, i el sector privat, i totes les altres parts interessades pertinents per tal de cooperar, observar i donar a conèixer el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'esportivitat, deportivitat o joc net és una aspiració o caràcter distintiu que creu que un esport o activitat pot ser més gaudit tenint en compte l'equitat, l'ètica, el respecte i el sentit de companyonia. Un perdedor es refereix a una persona que no es pren bé la derrota, mentre que un bon esportista ha de ser un \"bon guanyador\" i a més de ser un \"bon perdedor\".L'esportivitat es pot conceptualitzar com una característica duradora i relativament estable o la disposició com els individus difereixen en la manera com s'espera que en general es comportin en situacions esportives. En general, l'esportivitat es refereix a virtuts com la justícia, el domini propi, la valentia i persistència, i s'ha associat amb els conceptes interpersonals de tractar els altres i ser tractats amb justícia, mantenir l'autocontrol quan tractes amb els altres i el respecte a l'autoritat i opositors.\nUn competidor que exhibeix un comportament antiesportiu després de perdre un joc o concurs sovint s'anomena \"mal perdedor\" i aquells que mostren poca esportivitat després de guanyar són típicament anomenats \"guanyadors dolents\". El comportament mal perdedor inclou culpar altres per la pèrdua, no assumir la responsabilitat de les seves accions personals que van contribuir a la derrota, la reacció davant la pèrdua d'una manera immadura o inadequada, posant excuses per la derrota, i citant condicions desfavorables o altres assumptes d'estar per casa com raons per la derrota. Un guanyador mal actua d'una manera superficial després de la seva victòria, com delectant-se sobre la seva victòria, fregant el triomf a la cara dels opositors, i la reducció de l'autoestima de l'adversari recordant com de malament van jugar en comparació (encara que amb una bona actuació).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'estirament és una forma d’exercici físic en què un múscul, tendó específic (o grup muscular) es flexiona o s’estira deliberadament per tal de millorar l’elasticitat del la superfície muscular i aconseguir un millor to muscular. El resultat és una sensació de major control muscular, flexibilitat i rang de moviment. L'estirament també s'utilitza terapèuticament per alleujar els rampes.En la seva forma més bàsica, l'estirar és una activitat natural i instintiva. La realitzen humans i molts altres animals. Es pot acompanyar de badall. L'estirament sovint es produeix instintivament després de despertar-se del son, després de llargs períodes d’inactivitat, o després d’haver sortit d’espais i zones confinades.\nL’augment de la flexibilitat mitjançant l'estirament és un dels aspectes bàsics de la forma física. És freqüent que els esportistes s’estirin abans, per escalfar-se, i després de fer exercici, per intentar reduir el risc de lesions i augmentar el rendiment.L'estirament pot ser perillós quan es realitza de forma incorrecta. Hi ha moltes tècniques d’estiraments en general, però segons quin grup d’estiraments s’utilitzi, algunes tècniques poden ser ineficaçes o perjudicials. Aquests errors poden provocar hiperlaxitud, inestabilitat o dany permanent als tendons, lligaments i fibres muscular. Per tant, la naturalesa fisiològica de l'estirament i les teories sobre l'efecte de diverses tècniques estan sotmeses a una intensa investigació.\nTot i que l'estirament estàtic forma part d’algunes rutines d’escalfament, un estudi del 2013 va indicar que debilita la musculatura. Per aquesta raó, es recomana un escalfament dinàmic actiu abans de fer exercici en lloc d’estiraments estàtics.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Fit Kid és un esport que combina la dansa amb la gimnàstica esportiva, i on l'acrobàcia és molt important. Existeix una Federació Internacional de Dansa esportiva que organitza diferents campionats i opens arreu d'Europa. El principal és el Campionat del Món, que cada any es realitza en un lloc diferent. Últimament s'ha organitzat a Rímini (Itàlia), Pula (Croàcia) i l'any 2009 a Badalona (Espanya). En el Campionat del Món existeixen diferents modalitats entre les quals les més importants són el Fit Kit, el Dance Show i la Fantasia.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El fitness és l'exercici físic fet per mantenir un correcte estat de salut. Recull l'ideal grec de la 'kalokagatia', o síntesi del bo i el bell.\nEn l'actualitat el fitnes implica múltiples factors que es poden resumir en l'ideal grec perfectament: una millora de la condició física en general amb la seva consegüent resposta en l'apartat de l'aspecte físic, i tot això a través d'un sistema d'entrenament individualitzat, d'una adequada nutrició i un descans apropiat.L'objectiu del fitnes és la salut, perquè la mateixa condició física implica salut de forma directament proporcional. L'entrenament en fitnes té com a objectiu el desenvolupament integral de totes les qualitats físiques del subjecte: un entrenament cardiovascular per a desenvolupar el sistema cardiorespiratori, un entrenament amb càrregues i de flexibilitat i elasticitat per a potenciar el sistema neuromuscular, tot això acompanyat d'una alimentació correcta i equilibrada i, en cas necessari, de la suplementació apropiada per a cada cas en particular.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El flic-flac és un element gimnàstic bàsic que es pot realitzar endavant i enrere. Es tracta de saltar enrere i posar les mans a terra. S'utilitza per obtenir més acceleració horitzontal cap enrere en les sèries acrobàtiques.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El fons és un exercici d'entrenament de força que s'utilitza per enfortir els músculs del quàdriceps, els glutis i els músculs que componen el \"isquiotibials\", el semitendinós, semimembranós, i el bíceps femoral. Una estocada de llarg posa l'accent en els glutis, mentre que una estocada curta posa l'accent en el quàdriceps.Per dur a terme l'estocada, l'individu està dret amb els peus a l'ample d'espatlles, i després passos cap endavant, caient primer amb el taló. El genoll ha d'estar a 90 graus i directament sobre els dits dels peus, només (fent un pas més curt pot posar pressió sobre el genoll). El moviment continua fins que el genoll posterior està gairebé tocant a terra. L'individu després torna a la seva posició de partida per conducció cap amunt amb la cama davantera.L'estocada es pot realitzar sense pesos (és a dir, el pes corporal). No obstant això, els entrenadors de pes en general tracten d'augmentar la dificultat utilitzant pesos (a cada mà) o una barra amb pesos sobre el mateix (que va tenir lloc sobre del clatell i les espatlles). Entrenadors avançats poden trobar que la força d'agafada és un problema amb l'estocada manuelles, de manera que prefereixen l'estocada barra.\nCom una variació, estocades pliomètrics (també conegut com dividides agachadillas) pot ser realitzada per saltant explosivament entre les posicions estocada, amb els peus intercanviant posicions en cada salt. A més, l'estocada explosiva és important quan un atleta ha de fer un pas ràpid, llarg. Per exemple, quan s'intenta robar una pilota, arribant a una pilota o per invertir les adreces en el beisbol, respectivament. És important per augmentar la capacitat d'un atleta per executar un impuls explosiu desactivat, és necessari no només per arribar a una persona o un objecte, sinó també per millorar la velocitat de marxa i acceleració.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una foto finish és una fotografia que es fa al final d'una cursa per tal de saber l'ordre d'arribada dels participants. És la reproducció de l'arribada dels competidors a la línia de meta, amb tal precisió que, en cas de ser necessari, pugui dilucidar el vencedor en un final tan disputat que l'ull humà no pogués diferenciar. Encara que el terme foto finish s'ha mantingut per raons històriques, en realitat no sempre és una fotografia el que s'empra, sinó que pot ser una, diverses o un vídeo pres en la línia d'arribada. En el segle xxi, solen emprar-se mitjans digitals i equipament especial, disparats per sensors fotovoltaics o làser.\n\nHistòricament, un fotògraf realitzava una sèrie de fotografies a mà en la meta. Encara que en alguns esports s'utilitza equipament electrònic per posicionar als participants durant la carrera, la foto es considera com l'evidència més important a l'hora de determinar el vencedor. No obstant això, només es recorre a la seva ocupació quan el final d'una carrera és disputat o quan s'ha batut un rècord. Una alternativa, usada en les competicions de natació, és situar pulsadors manuals, els quals registren el temps quan els propis atletes els toquen.\nA vegades, el terme també s'utilitza de forma dramàtica en periodisme per explicar successos d'última hora, com per exemple al final del Campionat del Món de Fórmula 1 de 2008, quan Hamilton passà Glock en l'últim revolt del circuit.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'expressió geopolítica de l'esport designa l'ús de l'esport com a forma de política propagandística per part d'estats imperials amb què procuren diversos beneficis, com ara una reputació a l'exterior, un apropament a altres països, la cohesió i exaltació de la població, així com l'accés a recursos naturals aliens.\nLa geopolítica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopolítiques que hi ha rere les polítiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressió apareix de forma més o menys volguda a partir de la dècada dels 1970 del segle XX als països francòfons i anglosaxons. L'esport hi és comentat com un marcador jeràrquic social i polític, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats.\nL'ús de l'esport com a forma de propaganda no és gens nou. Forma part de l'anomenada política tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat clàssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats polítiques. És el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Olímpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la població a mode de propaganda. Atenes i el món grec estenia el seu prestigi a fora.\nLa represa a Europa dels Jocs Olímpics al final del segle XIX tornà l'esport en una nova manera de fer política per altres mitjans. La intenció era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les potències europees. S'havia de fer dels Jocs Olímpics la nova exposició universal del segle XX. En efecte, les exposicions universals del segle XIX van servir amb intencionalitats polítiques, com ara l'alçament d'una imatge positiva a l'exterior dels països que rebien l'exposició, així com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un gol (de l'anglès goal; meta, objectiu) és el fet d'aconseguir un punt, que acostuma a ser l'objectiu del joc en diversos esports.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Iván Hompanera Álvarez (Barcelona, 26 de gener de 1969) i resident a l'Hospitalet de Llobregat. És un esportista espanyol que va competir en atletisme adaptat, en concret a causa de la seva paràlisis cerebral.Va guanyar dues medalles d'or en els Jocs Paralímpics de Sídney 2000 en les proves de 800 m (T36) i 5000 m (T38). A banda d'aquestes dues victòries també va obtenir tres medalles d'or al Campionat d'Europa a Assen de 2003 (800 m, 5000 m i 4 x 400 m. També va obtenir la medalla de bronze al Campionat d'Europa de Espoo de 2005 (800 m).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Aquest article és sobre el sistema de puntuació. Per a uns altres significats, vegeu joc (desambiguació).Joc (set en anglès) s'utilitza en el sistema de puntuacio de molts esports (per exemple, tennis o voleibol). Un joc es guanya amb un determinat nombre de punts, i el guanyador del partit és el que aconsegueix un cert nombre de jocs (típicament dos o tres).\nAltres jocs, com els de cartes, anomenen joc a un torn o moment parcial del joc complet que serveix per a comptabilitzar els punts per a cada jugador.\nViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un Kite-buggy és un kart amb tres rodes propulsat per un estel, que permet arribar a agafar altes velocitats. Es pot - com en la navegació a vela - anar contra el vent i tornar al punt de partida fent brodades.\nVan sorgir a principis dels anys 80 del segle 20 - sovint en combinació amb l'estel acrobàtic lliure en forma de kite buggies, el pare espiritual és en Peter Lynn.\nVelocitats de 90 km per hora o més no són impossibles. Igual que en altres formes d'esport amb estel, aquest arriba a donar un gran impuls, fet que atrau a la gent de tots els esports del mateix tipus. Hi ha un factor \"risc\" que és, almenys així ho sembla, l'element que el fa atractiu.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una lesió esportiva és un tipus de malaltia lligada a la pràctica d'un esport. Normalment manifestades en alteracions dels ossos, articulacions, músculs i tendons que es produeixen durant la pràctica d'activitats físiques i es troben relacionades amb l'esport.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El mallakhamb (malla = home de força, gimnasta i khamb = pal) és un esport i dansa tradicional de l'Índia en què un gimnasta realitza moviments i postures mentre penja d'un pal vertical de fusta o d'una corda. Mallakhamb també es refereix al pal utilitzat en l'esport.\nEls tornejos de mallakhamb a nivell nacional es van organitzar per primera vegada fa més de 25 anys. Actualment hi participen 29 estats de l'Índia que s'organitzen en quatre grups diferents.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La marxa és la manera com la gent o els animals es mouen fent servir les cames. Si una persona va a caminar, es diu que ell o ella se'n va anar a \"fer una passejada\". Caminar, durant una bona estona, és conegut com un exercici sa. La marxa és una forma de caminar a ritme sostingut com a pràctica d'exercici físic.Es pot alternar amb altres exercicis recorrent circuits pel carrer o la muntanya. La diferència entre córrer i fer marxa és molt clara, però se sol entendre que la marxa és a ritme constant i a una velocitat gens ràpida. Es recomana fer-ho a la gent jubilada per a cremar el sucre en excés i mantenir-se en forma.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La medicina esportiva és l'especialitat mèdica que estudia els efectes de l'exercici en l'esport i, en general, de l'activitat física, en l'organisme humà, des del punt de vista de la prevenció i el tractament de les malalties i lesions. També la hi denomina medicinade l'esport, medicina l'activitat física, medicina de l'educació física, medicina de l'exercici, medicina especialitzada en deportologia. Alguns opinen que el terme \"Medicina de l'Esport\" encara que utilitzat per alguns mitjans de comunicació, no és d'ús correcte, igual que no és correcte el terme \"Medicina Treballadora\" sinó \"Medicina del Treball\", en forma anàloga el terme correcte és \"Medicina de l'Esport\".\nEstà reconeguda com una branca de la medicina pel que existeixen cursos en diverses universitats, sigui dins d'un mestratge, especialització, subespecialització, curs tutelar o curs bàsic.\nAquesta diversitat dona com a resultat que l'orientació primària de l'especialista en Medicina esportiva pot variar segons el país de què es tracti. Així, en alguns països el metge esportiu és preferentment un metge clínic, en altres és un metge traumatòleg que es dedica a atendre lesions de l'esport o també es tracta d'un especialista o subespecialista en ergometria o proves d'esforç, en rehabilitació de pacients diabètics, o en prevenció de malalties cardiovasculars\nBranques i disciplines de la medicina esportiva poden incloure a bàsiques (anatomia, fisiologia, biomecànica de l'exercici, etc.), clíniques (prevenció, tractament i rehabilitació de lesions i malalties) així com ciències aplicades (psicologia, nutrició, entrenament en l'esport, metrologia, cineantropometria, etc.).\nEls principals comeses de la medicina esportiva són:\n\nMissió preventiva.\nMissió orientadora.\nMissió curativa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un país esportiu és qualsevol territori delimitat geogràficament i històricament per homogeneïtats culturals i socials, les quals conformen un poble que té les seves pròpies institucions polítiques, més enllà del seu reconeixement polític internacional, i que disposa del seu propi sistema esportiu, constituït per diferents organitzacions que promouen, gestionen, dirigeixen i regulen l'esport, tot agrupant voluntàriament i de manera representativa en el seu si la majoria de federacions, clubs, associacions i esportistes d'aquest territori.\nPierre de Coubertin l'any 1916 va pronunciar la frase \"La geografia esportiva no coincideix amb la geografia política\". I, efectivament, avui en dia, països amb territori delimitat, tot i no ser reconeguts internacionalment com a Estats, tenen institucions polítiques pròpies que promouen l'esport sobre la base d'una xarxa civil d'entitats socials que organitzen la pràctica esportiva. Són els que anomenem, d'acord amb la tradició esportiva internacional, països esportius.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un partit amistós (també conegut com un partit d'exhibició) és un esdeveniment esportiu en el qual el resultat final no influeix majorment (en general el premi és diners o un regal donat per algun auspiciador). Els jocs poden ser celebrats entre dues persones, equips diferents o entre parts d'un mateix.\nEn els esports de grups s'usen molt aquests tipus de partits per a la preparació de grans competències que tenen per objecte familiaritzar als companys entre si i preparar-se per als pròxims partits. a més en els esports professionals són molt freqüents les pretemporada, les quals ajuden als equips decidir quins jugadors mantenir per a la temporada regular, i en el cas dels esports individuals com el billar o escacs són molt freqüents com entreteniment o per a recaptar diners per a organitzacions benèfiques.\nPer a la FIFA a més existeixen els partits amistós de caràcter oficial, coneguts com a data FIFA en els quals el resultat influeix directament en l'acompliment de l'equip en la classificació mundial de la FIFA, també conegut com a rànquing FIFA.\nDonada la naturalesa altament competitiva dels esports professionals, els partits \"amistosos\" no sempre són exemples de bona voluntat i el joc net que el terme podria suggerir.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Mètode Pilates (conegut popularment com a Pilates), és un sistema d'entrenament físic inventat durant la Primera Guerra Mundial per l'alemany Joseph Pilates basant als seus coneixements de diverses especialitats com la gimnàstica, la traumatologia, el ballet o el ioga.\nAl seu inici el mateix Pilates el va anomenar \"Contrologia\" (en anglès Contrology), ja que creia que el seu mètode utilitzava la ment per a controlar els músculs. El mètode Pilates se centra en la postura dels músculs centrals que ajuden a mantenir l'equilibri del cos i que són essencials per a mantenir la columna vertebral. En particular, els exercicis de Pilates ensenyen a qui ho practica a ser conscients de la respiració i l'alineació de la columna i enforteixen els músculs interns del tors que són importants per evitar dolors d'esquena.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El pilot, o gran grup, és un terme esportiu que designa un grup de corredors que es mantenen junts durant una cursa. S'empra principalment en atletisme i ciclisme. Pot haver-hi un \"grup capdavanter\".\nEn el ciclisme, el pilot representa el grup majoritari i els que aconsegueixen avançar-se a aquest grup s'anomenen els \"escapats\" o \"escamot\". De vegades es refereix a tots els ciclistes professionals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pliometria és un sistema d'entrenament que es basa en l'execució de salts que produeixen un cicle d'estirament-escurçament en el múscul, la qual cosa és deguda a l'activació del reflex miotàtic i també de la reutilització de l'energia elàstica, producte de l'estirament realitzat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un porter és el jugador d'un equip esportiu que defensa la porteria davant dels xuts dels jugadors de l'equip contrari, impedint que facin o marquin un gol. N'hi ha en esports com l'handbol, les diverses modalitats d'hoquei, el waterpolo o el futbol, entre d'altres.En la majoria d’esports que impliquen marcar en una xarxa, els porters solen ser objecte d'una reglamentació especial, que no sol aplicar a la resta de jugadors (anomenats jugadors de camp). Aquesta normativa se sol instituir per a protegir el porter i evitar que sigui objecte d’accions perilloses o, fins i tot, violentes. Aquestes circumstàncies són més evidents en esports com els de la família de l’hoquei i el lacrosse, on han de dur una equipació especial (coixinets pesats i una màscara facial) per a protegir-se de potencials impactes de l’objecte de joc (una pilota o un disc).\nEn alguns esports, els porters poden compaginar la seva reglamentació especial amb la de la resta de jugadors de camp. És el cas, per exemple del futbol on el porter pot xutar la pilota com qualsevol altre jugador, a la vegada que també pot agafar-la i juaga-la amb les mans dins de la seva àrea. En canvi, en altres esports, els porters poden veure limitada la seva àrea d'actuació i les accions que poden dur a terme, tal com passa a la NHL nord-americana, on els porters no poden jugar el disc en les zones restringides darrere de la porteria ni portar-lo més enllà de la línia vermella del centre de la pista.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una Power Ball és un dispositiu giroscòpic dissenyat per a exercitar, especialment, el canell com fisioteràpia, o per a enfortir, en general, els diversos músculs de l'extremitat superior.\nEstà basat en el giroscopi creat l'any 1852 per Léon Foucault per demostrar la rotació de la Terra. Funciona gràcies al principi de la força centrífuga. La força del rotor que es troba en el seu interior va en funció de la velocitat amb la qual se li fa girar. En girar la Power Ball amb més intensitat, el rotor augmenta el nombre de revolucions, generant un soroll o xiulada cada vegada més agut en proporció a les revolucions. No necessita alimentació elèctrica ni bateries, i els díodes LED que s'inclouen en la majoria dels seus models s'il·luminen amb l'energia que el giroscopi genera.\nActualment es comercialitza, usant-se per a exercitar els músculs de la mà, avantbraç, bíceps, tríceps i muscle. És molt recomanable per a enfortir braços en diferents esports com el golf, tennis, o, també per a músics com guitarristes, baixistes, pianistes, etc\nExisteixen diverses versions de NSD Power Ball amb l'opció d'incloure un velocímetre que mesura entre altres funcions les rpm. Les versions de la marca NSD Power Ball (existeixen d'altres empreses) són:\n\nPower Ball Gold\nSuper Power Ball\nPower Ball Regular\nPower Ball Sound\nPower Ball Green Light\nPower Ball Amber Light\nPower Ball Blue Light\nPower Ball Techno\nPower Ball SignatureAltres empreses que comercialitzen aquest producte, a part de NSD Powerball, són:\n\nPowerball\nIronPower\nDynaBee\nIronPower\nDynaflex Powerball\nDFX Powerball\nTanGOball", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Primer toc és un programa radiofònic d'esports que s'ha emès a l'emissora RAC 1 històricament de 19:00 a 21:00, de dilluns a divendres, on es fa anàlisi i tertúlia sobre l'esport català. Actualment, s'emet de 14:30 a 15:00 cada dia i el dirigeix i condueix Aleix Parisé, de dilluns a dijous, i els divendres, dissabtes i diumenges ho fa Albert Ferran. Entre els seus col·laboradors es troben o s'hi han trobat Joan Maria Pou, Julio Salinas, Marc Guillén, Toni Padilla, Gemma Herrero, Oriol Domènech, Josep Maria Minguella, Rafa Cabeleira, Gerard Autet, Gemma Montero, Marc Mundet, Albert Ferrer, Quim Salvador, Miguel Rico. Segons l'Estudi General de Mitjans de la temporada 2011 – 2012, Primer toc tenia 127.000 oients.El 2000 va agafar-ne la direcció Xavier Bosch i estava presentat per Joan Maria Pou, posteriorment per Raül Llimós i per últim Aleix Parisé. A partir de la temporada 2016-2017, amb el nou format, Raül Llimós va tornar a agafar-ne la direcció fins que va deixar l'emisora i el va tornar a dirigir Aleix Parisé.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 26 de juliol de 1921 - Madrid, 24 de juny de 2017) va ser una republicana, militant del PSUC i activista de la resistència. Represaliada pel franquisme, va patir tortures, presó i exili. Va viure a França, Txecoslovàquia i Romania. Mai va abandonar la lluita política i va ser la primera veu en català de la clandestina Radio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica, amb seu a Bucarest. També va ser esportista i pintora.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un pulsímetre, pulsòmetre o monitor de ritme cardíac és un dispositiu que permet a un usuari mesurar la seva freqüència cardíaca en temps real, per un estudi més detallat posterior (vegeu Electrocardiograma). Els models primitius tenien una cinta al pit amb uns elèctrodes en contacte amb la pell per controlar electrònicament les pulsacions del cor. Si bé aquests models encara existeixen, les versions modernes solen constar de dos elements: un transmissor de cinta al pit i un receptor de canell o telèfon mòbil, que normalment és a la vegada rellotge i telèfon.Al principi amb les tires de plàstic era necessari l'ús d'aigua o algun líquid per obtenir un bon rendiment. Més tard, s'utilitzà un teixit intel·ligent conductor (Polar, Textronics, Zephyr, Equivital) amb uns microprocessadors que analitzen el senyal per determinar la freqüència cardíaca (Polar, Zephyr, Equivital, Sanitas).\nTambé, hi ha disponibles versions sense cinta, però no tenen algunes de les funcions del disseny original. Els models més avançats, mesuren a més a més la variabilitat del ritme cardíac, l'activitat i la freqüència respiratòria per avaluar paràmetres relatius a l'aptitud del subjecte.\nAlguns dels nous monitors han substituït les cintes de plàstic per sensors de tela, per comoditat o per a integrar-los amb la roba. La nova tecnologia de \"roba intel·ligent\" permet eliminar la necessitat de les corretges elàstiques que subjecten el transmissor amb elèctrodes integrats en contacte amb el pit.\nEn els models més antics, quan es detecta un batec del cor es transmet un senyal de ràdio, que el receptor utilitza per determinar la freqüència cardíaca. Aquest senyal pot ser un simple pols de ràdio o un únic senyal codificat des de la corretja del pit, (com ara Bluetooth, ANT, o d'un altre enllaç de ràdio de baixa potència); la codificació impedeix que un altre usuari proper amb un transmissor semblant rebi el senyal (efecte conegut com a diafonia, un tipus d'interferència).\nLes versions més recents inclouen un microprocessador que supervisa contínuament l'electrocardiograma i calcula la freqüència cardíaca, i altres paràmetres. que poden incloure acceleròmetres que detectin la velocitat i la distància, eliminant la necessitat de portar dispositius en els peus.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La retransmissió d'esdeveniments esportius és la cobertura d'esports a través de la televisió, la ràdio o altres mitjans de comunicació. En general, consisteix en un o diversos comentaristes esportius que descriuen els esdeveniments que succeeixen.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una semifinal és una situació en la qual s'enfronten dos o més contrincants, tot buscant un lloc per a la final. Normalment s'enfronten els participants que han guanyat els enfrontaments de quarts de final. S'acostuma a utilitzar el format de quatre participants, realitzant-se dos enfrontaments (participant A contra participant B i participant C contra participant D).\nEls guanyadors de cadascuna de les disputes seran els que jugaran la final, mentre que els dos perdedors poden arribar a jugar la final de consolació per decidir el tercer i quart lloc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una societat anònima esportiva és un tipus especial de societat anònima a Espanya, creada amb la Llei 10/1990 del 15 d'octubre i desenvolupada amb el Reial Decret 1251/1999 del 16 de juliol.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Strongman (strength athlete, atleta de força o forçut) és un terme que va començar a ser utilitzat en el segle xix per a referir-se als exhibidors de força (el terme era usat encara abans de l'halterofília i del powerlifting). Molts demostraven la seua força en el circ o alçant pes en el bent press (no confondre amb press de banca, el qual encara no existia).\n\nJa en els últims trenta anys del segle xx, strongman va ser usat per a designar als esportistes que demostraven la seua habilitat en demostracions de força, com alçar roques i altres objectes pesats. La competició més important d'aquest tipus és l'home més fort del món, creada en 1977. Des dels anys 90, l'interès al voltant del món per aquest esport ha començat a pujar, i els gimnasos són avui més populars que fa uns anys.\nDes de 1995 existeix l'IFSA, l'organització principal del strongman que des de llavors apunta a una política més sanitària i a un esport que aquest a l'abast de tots els països del món.\nEn 2005 la IFSA es va dividir de l'home més fort del món patrocinat per Met-Rx i va crear la competició de l'home més fort del món IFSA. La WSMCF (World's strongest Man Cup Federation) va crear o World Strongman Cup en 2004.\nAvui dia s'han incorporat molts moviments de strongman als exercicis amb peses, encara que en la majoria dels casos amb pesos molt més lleugers.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una targeta de penalització, normalment coneguda simplement com a targeta o cartó, s'utilitza en molts esports com a mitjà d'advertència, repressió o càstig d'un jugador, entrenador o membre d'un equip. Les targetes són comunament utilitzades pels àrbitres per a indicar que un jugador ha comès una falta. L'àrbitre tindrà la targeta per sobre del seu cap mirant o apuntant cap al jugador que ha comès la infracció. La color o la forma, o totes dues coses alhora, de la targeta utilitzada per l'àrbitre indica el tipus o la gravetat de la infracció i el grau de càstig que s'ha d'aplicar.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una tira nasal o adhesiu horitzontal és un tipus de tira adhesiva formada per dues bandes o petits tubs de plàstic flexibles i resistents, que permeten l'obertura de les fosses nasals, de manera que s'augmenta el flux d'oxigen que entra fins als pulmons. S'aplica a través del pont del nas i els costats de les fosses nasals per ajudar a mantenir la via aèria oberta. Es coneixen dos tipus de tires nasals: internes i externes. Es creu que facilita la respiració i per això s'utilitzen durant l'esforç atlètic i com una ajuda per reduir la congestió o per prevenir els roncs. Hi ha diversos estudis que no han indicat que tinguin un efecte que millori el rendiment. També són usades pels entrenadors de cavalls de carreres per motius similars. Es creu que redueixen la resistència de les vies respiratòries i redueixen el risc d'hemorràgia pulmonar induïda per l'exercici (EIPH), a més de reduir la fatiga i ajudar a la recuperació post-cursa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un trampolí en esport és una post flexible utilitzada per al salt que fa una funció de ressort per a augmentar la impusió de qui salta.\nEls trampolins estan fixats normalment per una frontissa en un extrem (de manera que poden ser elevats quan no estan en ús) i l'altre extrem penja generalment sobre una piscina, amb un punt situat a mig camí entre la frontissa i l'extrem que es recolza sobre un fulcre ajustable.En raó del menester de ser lleugers i flexibles, els trampolins es fan generalment d'alumini. En les piscines, la major part dels trampolins, es pinten de blau i sovint la textura és agregada a la superfície barrejant vidre o sorra picada amb la pintura per a donar-los una adherència addicional.\nLa constant de la molla d'un trampolí és ajustada generalment per mitjà d'un fulcre que es col·loca aproximadament a mitjan trampolí. Generalment, els trampolins funcionen en un règim lineal on obeeixen aproximadament la llei de Hooke. Quan està carregat amb un banyista, la combinació de la massa aproximadament constant del banyista i la rigiditat constant del trampolí donen una freqüència ressonant que és ajustable per mitjà de la constant de la molla (fixada per la posició del fulcre). Com que el sistema que en resulta és en un règim aproximadament lineal, pot ser modelat prou exactament per una equació diferencial de segon grau. La freqüència ressonant es pot ajustar en general en una gamma que varia d'un quocient de 2:1 a 3:1.\nEs localitzen a 1 m o 3 metres sobre l'aigua. En competició olímpica, només s'utilitzen els trampolins d'altura de 3 metres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "#Vamos por Movistar Plus+ (llegiu \"Vamos\") és un canal de televisió per subscripció espanyol, propietat de Telefónica. De temàtica exclusivament esportiva, està orientat a ser el canal central multiesport, de la plataforma Movistar Plus+.A Espanya el canal està disponible en exclusiva en Movistar Plus+ en els dials 8 i 45, en alta definició per a clients de fibra i satèl·lit, i en definició estàndard per a clients de ADSL. També està disponible com a canal d'emissió lineal en el servei de vídeo sota demanda, tant per a clients de Fusió com de Movistar+ Lite.A Andorra està disponible a SomTV en el dial 201 en alta definició. També està disponible com a canal d'emissió lineal en el servei de vídeo sota demanda.Va iniciar les seves emissions en proves el 10 de setembre de 2018, després de la fusió de dues dels canals esportius propis de la plataforma, Movistar Deportes 1 i 2, en un sol canal denominat Movistar Deportes. L'inici de la seva programació va tenir lloc principi el 16 de setembre de 2018 a les 21.30 hores EEl 7 d'agost de 2019 va iniciar les seves transmissions el senyal per a horecas amb el nom de «#Vamos Bar» en substitució de Movistar Fútbol, a més dels seus senyals auxiliars (#Vamos Bar 1-2).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Ventafocs és un terme esportiu informal emprat en esport per a designar a un equip o a un jugador que disputa una competició (o una fase d'aquesta) amb altres equips o jugadors que, a priori, són clarament superiors. L‘expressió prové del conte de fades La Ventafocs, la protagonista del qual és maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa treballs de la casa mentre elles poden assistir al ball del fill del rei.\nAl Regne Unit, el terme ventafocs s'empra per a designar a un equip que amb freqüència té una actuació més pobra que l'esperada (com ara la selecció espanyola de futbol), o que és eclipsat per veïns amb més èxit (com ara, el Tranmere Rovers F.C. per Liverpool F.C. i Everton F.C.).\nAls Estats Units, una ventafocs és un equip o jugador que té una actuació en un torneig molt més reeixida d'allò que s'esperava. Un terme en català semblant seria equip revelació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El vestidor o guarda-roba és el lloc destinat a vestir-se. Als domicilis privats sol ésser una cambra, generalment annexa al dormitori, destinada exclusivament a vestir-se o a canviar-se de roba amb intimitat i sense molestar les persones de les estances contigües. És habitual tenir agrupada la roba al vestidor, organitzada per tipologies en armaris, sabaters, calaixeres, etc. També convé tenir-hi un mirall. Pel seu caràcter íntim, generalment el vestidor no té finestres.\nEn instal·lacions esportives tals com gimnasos, camps d'esports, piscines, banys, etc., el vestidor és el lloc destinat a canviar-se de roba. A les botigues de roba el vestidor acostuma d'anomenar-se emprovador (tot i que també s'empra el castellanisme \"provador\", impropi, perquè la roba no es \"prova\", sinó que s'emprova). Als teatres i sales d'espectacles, els intèrprets muden de roba als camerinos.\nMalgrat la similitud dels mots, no s'ha de confondre el vestidor amb el vestuari.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un vestit de busseig és un vestit que bussos i bussejadors utilitzen per protegir-se del fred quan estan submergits en l'aigua. El formen un conjunt de peces dissenyades per protegir al bussejador del fred (en l'aigua es perd temperatura ràpidament) i en menor mesura de talls i esquinçaments pel reblaniment de la pell. Així com permetre surar o enfonsar-se a voluntat i respirar sota l'aigua (quan es busseja amb escafandre).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Victòria (del llatí victoria) és un terme, originalment aplicat a la guerra, que es refereix a l'èxit assolit en el combat personal després de les operacions militars en general o, per extensió, en qualsevol competició. L'èxit d'una campanya militar es considera una victòria estratègica, mentre que l'èxit d'una intervenció militar és una victòria tàctica. En la mitologia, la victòria està identificada amb la deessa grega Nice i amb la romana homònima. Victòries arquetípiques del bé sobre el mal són sovint representades en la mitologia i els contes de fades.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Wherigo és una activitat basada en la tecnologia GPS que pot ser jugada a l'aire lliure. Els seus autors són els mateixos que van popularitzar el Geocaching.\nHom pot desenvolupar aventures i emmagatzemar-se en els anomenats \"Cartridges\", que caldrà instal·lar-les en una unitat GPS conjuntament amb un programa específic per executar-les.\nEl jugador i l'aventura es basen en la informació de localització proporcionada per la unitat GPS per tal d'anar provocant els esdeveniments del joc, trobant objectes virtuals o interaccionar amb ells, entre altres coses. Completar una aventura pot requerir visitar diferents lloc i resoldre trencaclosques.\nEl site de l'activitat ofereix un constructor d'aplicacions i una base de dades d'aventures ja desenvolupades, que poden ser descarregades gratuïtament.\nEl programa necessari per executar aquestes aventures només està disponible per a un nombre limitat de plataformes, específicament per a Windows CE i Garmin Colorado i Oregon.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un festival és un esdeveniment, celebració, o conjunt de manifestacions artístiques, culturals, o esportives, organitzat generalment per una comunitat local o municipi, i que sol tenir caràcter periòdic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival d'Atenes - Festival d'Epidaure és un esdeveniment anual de les arts que se celebra a diversos locals d'Atenes i Epidaure, del mes de maig a octubre. És un dels festivals més prestigiosos de Grècia. Inclou activitats culturals musicals, teatrals i d'altres com la publicació de llibres i revistes.El festival està organitzat per l'empresa Festival Hel·lènic SA i a partir de l'any 2007 supervisat pels Ministeris de Cultura i d'Economia i Finances de Grècia.Se fundó en 1955 cuando el director de teatro Dinos Giannopoulos fue llamado para ello por el Ministro de la Presidencia Georges Rallis -del gobierno de Alejandro Papagos-, para su inauguración se contó con la actuación de la Orquesta Filarmónica de Nueva York dirigida por Dimitris Mitropoulos.El president de la Junta de Directors del festival és Yorgos Loukos.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Buergbrennen és una celebració centrada en una gran foguera que té lloc durant el primer diumenge de quaresma a Luxemburg i els seus voltants. A Alemanya se l'anomena Burgbrennen, a França i Bèlgica, es coneix com el dimanche des Brandons. Es basa en les tradicions antigues que representen el final de l'hivern i l'arribada de la primavera.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Dia de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica d'Alliberament (en coreà: 조국해방전쟁 승리 기념일) és una festa nacional de Corea del Nord que se celebra el dia 27 de juliol per commemorar l'inici de l'armistici entre aquest país i Corea del Sur i pausar així la Guerra de Corea, conflicte armat que va tenir lloc entre els anys 1950 i 1953.En aquest dia se celebren cerimònies en la capital nord-coreana Pyongyang, i en el Memorial de la Gran Guerra Patriòtica d'Alliberament. El conflicte bèl·lic va enfrontar la República de Corea (Corea del Sud), amb el suport dels Estats Units i de l'ONU, contra la República Popular de Corea (Corea del Nord), país que va rebre suport de la República Popular de la Xina, i ajuda de la Unió Soviètica. La guerra va ser el resultat de la divisió de la península de Corea per un acord entre els vencedors de la Segona Guerra Mundial, després de la conclusió de la Guerra del Pacífic.\nL'armisitici que es commemora durant aquest dia es va crear i firmar per assegurar la suspensió d'hostilitats i atacs armats a la península de Corea fins que es pogués fer efectiu un tractat de pau definitiu entre les parts. Encara que actualment la situació de conflicte directe a la península és gairabé inexistent, oficialment no s'ha arribat a cap tractat de pau i per tant tots dos Estats continuen tècnicament en guerra.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Emaischen és un festival que se celebra tots els dilluns de Pasqua en la vila de Nospelt al sud de Luxemburg, així com al mercat de peix de la Ciutat de Luxemburg.\nEls xiulets de terrissa amb forma de petits ocells coneguts com a peckvillercher són una característica especial de la festa. Tradicionalment eren intercanviats entre parelles d'enamorats, però avui dia són molt populars entre tota classe de públic que participa en les celebracions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Féile an Phobail (traduïble com a \"Festival de la Comunitat\"), també conegut com a West Belfast Festival (\"Festival del Belfast Occidental\"), és un festival de la comunitat irlandesa de la part occidental de Belfast, per a promoure la cultura irlandesa i internacional. El festival té lloc des de 1988 i es realitza tant a dins com als voltants de Falls Road, a Belfast, Irlanda del Nord.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival d'escultures de gel i neu de Harbin (en xinès 哈尔滨国际冰雪节， pinyin: Hā'ěrbīn Guójì Bīngxuě Jié,en anglès Harbin International Ice and Snow Sculpture Festival) és un festival internacional dedicat a les escultures de neu i gel que se celebra de forma anual al gener des de 1963. Es va interrompre durant la Revolució Cultural per continuar el 1985.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Fesitval de la Carn de Gos de Yulin o Festival de Carn de Gos i Litxi és una celebració anual realitzada a Yulin, (Guangxi) durant el solstici d'estiu, en el qual els participants mengen carn de gos i litxi. El fesitval dura 10 dies i s'estima que entre 10.000 i 15.000 gossos són consumits al festival. La primera edició del festival va tindre lloc el 21 de juny de 2009. El festival ha sigut criticat per defensors dels drets i el benestar dels animals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival de Televisió de Montecarlo és un festival internacional centrat en produccions per a televisió que es realitza anualment al principat de Mònaco.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival del Còmic d'Angulema (en francès Festival international de la bande dessinée d'Angoulême) és el segon festival de còmics més gran d'Europa i el tercer més gran del món després del Lucca Comics & Games i el Comiket. Ha tingut lloc al mes de gener cada any des del 1974 quan fou fundat per Francis Groux, Jean Mardikian, i Claude Moliterni a Angulema, França. Té més de 200.000 visitants cada any, uns 800 dels quals són periodistes i entre 6.000 i 7.000 són professionals. El festival té lloc arreu de la ciutat i es divideix en diverses àrees no connectades entre elles directament.Des del 2003 el Govern de Corea del Sud hi tingué participació oficial.Des del 2007, el festival compta amb un gat fer (en francès Le Fauve) com a mascota. La va crear Lewis Trondheim, guanyador del gran premi del festival del 2006. A partir del 2008 els guanyadors dels premis del festival reben figuretes amb el gat fer com a premis, sent la del premi al Millor àlbum banyada en or.A l'edició de 2014 hi hagué una controvèrsia per l'exposició d'uns manhwa demanats pel govern sud-coreà sobre les dones de confort. Un autor japonès revisionista exposà un manga narrant fets contraris.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival del Fang de Boryeong és un festival anual celebrat cada estiu (del 19 al 28 de juliol) a la ciutat de Boryeong, un poble que està a 200 km cap al sud de Seül, Corea del Sud. La primera edició va ser celebrada el 1998 i, pel 2007, el festival va atraure 2,2 milions de visitants al poble. Entre el fang utilitzat hi ha fangs de distints colors.El fang és extret de les planes fangoses de Boryeong i és portat en camió a l'àrea de platja de Daecheon, on és utilitzat com a la peça central de la \"Terra de l'Experiència del Fang\". El fang és considerat ric en minerals i és usat per manifacturar productes de cosmètica. Originalment, el festival va ser pensat per a publicitar els cosmètics fabricats a la ciutat amb fang.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival Internacional Cervantino (popularment conegut com El Cervantino) té lloc cada tardor a la ciutat de Guanajuato, situada al centre de Mèxic. Aquesta és una petita ciutat de l'època colonial amb una gran vida cultural. Els orígens del festival són de mitjans del segle xx, quan els jocs curts de Miguel de Cervantes anomenen \"entremesos\" es van dur a terme a les places de la ciutat. El 1972, això es va ampliar amb suport federal per incloure més esdeveniments per afegir un sabor més internacional. Des de llavors, el FIC ha crescut fins a convertir-se en un destacat esdeveniment artístic i cultural de Mèxic i Amèrica Llatina, i un dels quatre grans esdeveniments del seu tipus al món.\nÉs membre de l'Associació Europea de Festivals i de l'Associació Asiàtica de Festivals de Teatre. A més del suport del govern, també hi ha patrocinadors privats, com Telmex, Televisa i Microsoft.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival Internacional de Jovent d'Aberdeen és un festival artístic per a joves de gran rellevància en el conjunt d'Escòcia.\nCada any el Festival atrau més de 1000 joves d'arreu del món, que actuen a la ciutat i tenen l'oportunitat de conèixer-se i de posar-se en contacte amb artistes i professionals.\nEl festival consta d'actuacions a porta tancada però també d'espectacles a l'aire lliure o simplement gratuïts i d'una cercavila. Tots plegats sumen una setantena llarga d'esdeveniments que atrau més de 30.000 espectadors.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival Internacional de la Cervesa de Tsingtao (en xinès simplificat: 青島國際啤酒節, en xinès tradicional: 青岛国际啤酒节, en pinyin: qīngdǎo guójì píjiǔjiē) és un esdeveniment anual celebrat des de 1991 en el segon cap de setmana del mes d'agost a la ciutat de Tsingtao en la República Popular Xina; aquesta ciutat és coneguda com la ciutat xinesa de la cervesa per la fabricació de la marca més reconeguda del país, la cervesa Tsingtao. L'esdeveniment es considera el festival més important de cervesa en el continent asiàtic i reuneix cada estiu a productors de cervesa de diverses parts del món, a les platges d'aquesta ciutat en el districte de Shandong. Té una durada de dues setmanes i consta d'una concorreguda inauguració, tasts de cervesa, actuacions nocturnes, competicions de bevedors, concursos i karaoke, entre altres esdeveniments. El festival també és conegut com el Oktoberfest asiàtic en referència al famós festival alemany.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Festival internacional de videoart (FIVA) és un festival internacional de videoart de caràcter internacional que es porta a terme des de l'any 2011. Aquest festival se celebra anualment a la ciutat de Buenos Aires, l'Argentina. És el primer festival de nivell global que es desenvolupa amb continuïtat en aquest país, tant és així que ja hi consta en el calendari anual de festivals internacionals.FIVA va néixer l'any 2011 per iniciativa de diferents professionals. La idea va sorgir després d'una visita a Cuba que va tenir lloc l'any 2009 en la que Hernan Raggi i Soledad Sanchez van participar en un festival de Videoart. Ells dos juntament amb Marcela Andino varen donar vida a aquest Festival, que va esdevenir el primer Festival Internacional de videoart que tenia lloc a l'Argentina. Any rere any l'objectiu principal de FIVA és oferir una perspectiva actualitzada de l'escena del videoart internacional per tal d'obrir nous camins de difusió, noves sensibilitats estètiques i noves formes de comunicació; a més d'incentivar a la creació i la producció audiovisual d'aquesta pràctica artística contemporània. Des dels seus inicis i, al llarg de tots els seus certàmens ha comptat amb la presencia de prestigiosos i reconeguts col·laboradors i jurats de l'àmbit artístic nacional i internacional com per exemple Graciela Taquini, Rodrigo Alonso i Carlos Trilnick de l'Argentina; Laura Baigorri i Nekane Aramburu d'Espanya i Brian Mackern d'Uruguay.\nLa primera edició es va dur a terme en el partido d'Almirante Brown. Posteriorment, gràcies al suport de Gabriel Patrono, fundador de La Nave de los Sueños, va sorgir l'oportunitat de desenvolupar el festival a la Biblioteca Nacional.El propòsit del FIVA segons expliquen als seus organitzadors i equip directiu és el següent: \"Lo que buscamos es promover la disciplina y la diversidad en las miradas, que exista la posibilidad de que un público acostumbrado a un lenguaje comercial pueda tener acceso a estas obras que plantean una reflexión y nos invitan a pensar el mundo de otra manera\".Al llarg de les edicions que s'han celebrat, el FIVA ha anat creixent en prestigi i notorietat. Per aquest motiu que l'any 2013, corresponent a la seva segona edició, el festival va aconseguir el suport del INCAA (Institut Nacional de Cinematografia i Arts Audiovisuals) i va ser declarat d'interès cultural per la Ciutat de Buenos Aires, per mitjà de la Llei de Mecenatge. Durant l'any 2014 el festival va incorporar programes de capacitació i debat en relació al videoart, a més d'oferir xerrades informatives al públic assistent.\nCal afegir que durant l'any 2015 el FIVA va aconseguir acords amb diferents institucions per les seves presentacions com el Museu Es Baluard d'Espanya, el \"AC \"Museu d'Art Contemporani de la Ciutat de Santa Fe (Argentina) i el Cabildo de Montevideo. En aquest mateix any, també va passar a formar part de la Nit dels Museus en la pantalla del Museo del Libro y de la Lengua. El Festival compta ja amb un total de 5 edicions consecutives des de la seva posada en marxa i avui dia podríem dir que ja ha aconseguit consolidar-se i expandir-se, essent molt significatiu en diferents països.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Les Festivitats d'Octave és una de les principals celebracions religioses anuals organitzades a Luxemburg. Comença al tercer diumenge després de Pasqua i es tanca amb la «Processó d'octava» al cinquè diumenge després de Pasqua. S'honra a Nostra Senyora de Luxemburg, Maria Mater Jesu, Consolatrix Afflictorum, Patrona Civitatis et Patriae Luxemburgensis.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els highland games (literalment jocs de les Terres altes d'Escòcia) són festivals anuals realitzats a Escòcia i altres països amb cultura cèltica. En dits festivals s'inclouen esdeveniments de força, música i ball. L'origen es remunta al rei Malcolm III d'Escòcia qui va ser el primer a convocar gent d'un poblat escocès per tal d'escollir-ne el corredor més ràpid de la zona i fer-ne així el missatger reial. Hi ha documents que referencien ja cap a l'any 1703 uns jocs semblants als actuals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "IndigNation va ser la temporada anual d'orgull lèsbic, gai, bisexual i queer de Singapur, d'un mes de durada, que es va celebrar per primera vegada a l'agost de 2005 per a coincidir amb el 40è Dia Nacional de la República.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'International Festival of Authors de Toronto és un festival que va néixer l'any 1974 i des de llavors ha acollit uns 8.500 escriptors de més d'un centenar de països, inclosos 21 Premis Nobel. El seu propòsit és promoure la cultura del Canadà i servir d'aparador de la producció literària d'altres països. En la seva edició de 2015 va tenir un focus dedicat a la literatura catalana. Per aquest motiu, vuit autors en català van participar en diverses de les activitats programades: Anna Aguilar-Amat, Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Internationale Tanzmesse és un festival i fira per a professionals de la dansa que reuneix durant quatre dies el món de la dansa al NRW-Forum Kultur und Wirtschaft de Düsseldorf, on s'estableixen 160 estands, que representen més de 400 companyies de dansa provinents de 40 països. El programa artístic, repartit en 11 espais i teatres de la ciutat, permet a les companyies presentar els seus espectacles al públic professional.En els últims anys, la Internationale Tanzmesse s'ha consolidat com a mercat, festival i punt de trobada de professionals internacionals del sector de la dansa, tant companyies, coreògrafs, i ballarins, com agències, representants i institucions culturals. La fira va aconseguir batre el seu rècord de participació en l'edició de 2012, amb 1.413 professionals acreditats, provinents de 50 països, xifra que converteix la Tanzmesse en un referent mundial en el sector.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Just for Laughs (en francès: Juste pour rire) és un festival de comèdia que té lloc cada mes de juliol a la ciutat de Mont-real (Quebec). Va ser fundat el 1983. És el festival més gran de la seua especialitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Onam (del malaiàlam: ഓണം) és un festival que s'organitza al sud de l'Índia, sobretot a l'estat de Kerala, per a celebrar el temps de collita de l'arròs. La seva data sol fluctuar entre els mesos d'agost i setembre del calendari gregorià, ja que es determina el període de festa segons un calendari lunar, i correspon a la lluna plena.\nL'Onam commemora l'arribada del rei llegendari Maveli i les celebracions tenen lloc durant 10 dies. Hi apareixen diversos elements de la cultura i la tradició del Kerala. S'hi fan decoracions florals, nombrosos àpats multitudinaris, i curses de vaixells, el Puli Kali i la dansa Kaikottikali.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La festivitat d'Opet o d'Ipet era la festa religiosa més important de les que es feien a l'antic Egipte. Se celebrava a Tebes cada any al segon més civil segons el calendari lunar. Es va establir durant el regnat de Hatshepsut, la faraona de la dinastia XVIII, tot i que pot provenir d'èpoques anteriors. Durant la dinastia XX va arribar a durar 27 dies. Se celebrava la unió sagrada (hierogàmia) entre Ammon-Ra, el principal déu de l'estat, i la seva esposa Mut, també se solia commemorar la coronació del faraó. El rei hi participava en lloc principal, ja que era una cerimònia d'estat. El treball estava suspès al camp a causa de la crescuda del riu Nil i el poble participava en la processó que començava al temple d'Amon a Karnak i acabava al Gran temple d'Amon de Luxor uns tres quilòmetres més enllà, al sud, la processó passava per l'avinguda de les esfinxs que va d'un temple a l'altre. El faraó escortava la representació d'Amon-Ra i la seva família (que anaven amagats dins d'una barca solar) i al seu costats soldats amb tambors i nubians dansant. Al temple de Luxor es feia una cerimònia. Durant el festival es podien consultar els oracles dels temples. Els temples distribuïen menjar i cervesa als ciutadans que participaven en la cerimònia.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Puli Kali (del malaiàlam, creat a partir de puli \"lleopard/tigre\" i de kali \"jugar\"), que també es coneix com a Kaduvakali, és un art tradicional de diversió popular que es realitza a l'estat de Kerala (Índia). Hi actuen diversos artistes acostumats a divertir la gent durant la festa de l'Onam, un festival que té lloc cada any durant la collita d'arròs, i que se celebra sobretot a l'estat indi de Kerala.\nÉs durant el quart dia de l'Onam (Nalaam Onam) quan els comediants disfressats de tigres i caçadors, amb vestits brillants de colors groc, vermell i negre, ballen seguint el ritme d'instruments tradicionals com ara l'udukku i el thakil. Aquesta tradició popular es practica amb més intensitat i entusiasme al districte de Thrissur on arriba a atraure diversos milers de persones a la ciutat de Thrissur.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Pupteatra Internacia Festivalo (Festival Internacional de Titelles) ( PIF ) té lloc cada any a finals d'agost i principis de setembre a Zagreb, Croàcia.\nVa ser iniciat l'any 1968 pels llavors membres del Club Esperantista Estudiantil (SEK-Studenta Esperanto-Klubo) de Zagreb. L'organització del festival va ser assumida l'any 1972 pel Servei Cultural Internacional (IKS-Internacia Kultura Servo), que es va fundar aquell any. IKS és una empresa fundada per llavors membres del SEK, que fins a la independència de Croàcia també treballava per l'Esperanto (però, malauradament, ja no).\nFins ara, el PIF ha acollit més de 350 grups de titelles d'arreu del món que han representat més de 450 obres diferents, algunes de les quals en esperanto. Als primers PIF era obligatori fer representacions en esperanto, però ara els mateixos grups escullen l'idioma en què actuaran.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Raasten rastah és un festival de cultura sami meridional que té lloc a Plassje (Røros) cada dos anys. Va néixer el 2002 amb l'objectiu de difondre la cultura i la llengua sami meridional sobretot entre els joves samis, i de ser un punt de trobada dels samis a través de la frontera entre Noruega i Suècia, a la qual fa referència el nom Raasten rastah que significa a traves de la frontera en sami meridional.\nAl festival hi ha activitats per a infants, com dansa, esports i workshops d'art tradicional i joik, però també hi actuen artistes samis per a públics adults. Alguns dels artistes que hi han participat, són Jon Henrik Fjällgren, Marja Mortensson i ISÀK.Raasten rastah inicialment s'organitzava alternativament a Plassje a Noruega i Funäsdalen a Suècia, però a partir de 2010 se celebra només a Plassje.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Schueberfouer és la fira anual de la ciutat de Luxemburg. Té lloc a la plaça Glacis del districte de Limpertsberg. És una festa amb molta tradició i el 2015 se celebra la seva 675a edició. Va ser creada per Joan I de Luxemburg el 20 d'octubre de 1340. Tradicionalment, el Schueberfouer comença un dimecres, dijous o divendres abans del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost) i tanca un dilluns, dimarts o dimecres abans del 12 de setembre per tal de durar 20 dies cada any. El 2010, la fira va comptar amb 184 atraccions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El primer Festival de Wartburg (alemany: Wartburgfest), celebrat el 18 d'octubre de 1817, va ser un important esdeveniment en la història alemanya que va tenir lloc al castell de Wartburg, prop d'Eisenach, i que fou clau en el desenvolupament de la lluita per l'Estat unitari alemany.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La saga d'Alien és una saga cinematogràfica de ciència-ficció i terror que relata la història de la tinent Ellen Ripley (protagonitzada per Sigourney Weaver) i la seva lluita contra una forma de vida extraterrestre, coneguda simplement com «l'alien» o xenomorf. La sèrie va començar el 1979 amb la pel·lícula de 20th Century Fox Alien, el vuitè passatger i a partir d'aquesta es van produir tres seqüeles i dues preqüeles, igual que nombrosos còmics, llibres i videojocs basats en la franquícia.\nRelacionades amb la sèrie estan les pel·lícules de Alien vs. Predator (Alien vs. Predator i Alien vs. Predator: Requiem), que es basen en la franquícia que fa la combinació de l'univers d'Alien amb el de la saga cinematogràfica de Predator.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "CSI: Crime Scene Investigation és una sèrie televisiva de ficció estatunidenca transmesa per primera vegada el 6 d'octubre del 2000 als Estats Units per la cadena CBS. Va ser creada per Anthony E. Zuiker i està produïda per Jerry Bruckheimer.\nLa sèrie se centra al voltant d'un grup de científics forenses que treballen a Las Vegas (Nevada), investigant els crims que hi succeeixen. L'original fórmula de la sèrie i el seu èxit van suscitar dues sèries derivades, CSI: Miami (2002) i CSI: NY (2004), al voltant dels equips de científics forenses d'aquestes ciutats, però a més influeix en diverses sèries posteriors relacionades amb la investigació criminal, com Bones o NCIS entre altres. CSI ha estat reconeguda com la sèrie dramàtica més popular a nivell internacional pel Festival de Televisió de Montecarlo, que l'ha premiat amb el \"International Television Audience Award\" (Millor Sèrie de Drama Televisiva) en tres ocasions. S'estimà l'audiència mundial de CSI en més de 73,8 milions d'espectadors el 2009.\nL'onzena temporada de CSI va ser confirmada el 19 de maig de 2010, com també, que seria l'última on hi apareixeria Marg Helgenberger. Helgenberger, que interpretava Catherine Willows i que va formar part de la sèrie des del seu inici (\"Pilot\"), només ha participat en els primers 19 episodis. L'onzena temporada de CSI sortí en la pantalla petita el 23 de setembre del 2010 amb l'episodi \"Shock Waves\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El planeta dels simis (títol original en anglès Planet of the Apes) és una saga de pel·lícules dels Estats Units que comprèn nou pel·lícules, entre elles, un remake, un reboot, dues sèries de televisió (una d'elles animada) i diversos còmics i llibres. La sèrie comença amb la pel·lícula de 1968 El planeta dels simis, basada en la novel·la francesa de 1963 de Pierre Boulle La Planète des singes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Ghost in the Shell (en japonès 攻殻機動隊, Kōkaku Kidōtai, literalment \"policia armada antiavalots\") és una franquícia multimèdia japonesa que es compon de manga, pel·lícules d'animació, sèries d'anime, videojocs i novel·les. Les històries se centren en les activitats de la \"secció 9 de seguretat pública\", una unitat antiterrorista, en un Japó futurista d'estètica cyberpunk. Originalment era un manga seinen (per a adults) creat pel dibuixant japonès Masamune Shirow el 1989 i publicat per entregues a la revista \"Young Magazine\" de l'editorial Kōdansha. Masamune Shirow és també el creador de Dominion Tank Police i d'Appleseed, entre d'altres, i és molt conegut també per les seves il·lustracions de caràcter eròtic (com a Intron Depot i Intron Depot 2). La primera pel·lícula és considerada, junt amb l'adapatció cinematogràfica d'Akira de Katsuhiro Otomo com un dels grans referents del cinema de ciència-ficció japonès a escala mundial. Se'n va fer una versió 2.0, amb un nou enregistrament i noves mescles del doblatge i de la música fetes a l'Skywalker Sound, i amb nous efectes i elements infogràfics que va ser estrenada al Japó el 2008.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Gru, el meu dolent preferit (originalment en anglès, Despicable Me) és una franquícia de mitjans d'animació per ordinadorcentrada en Gru, un súper vilà reformat (que després es convertirà en pare, marit i agent secret) i els seus Minions de color groc. Està produït per Illumination i distribuït per la seva empresa matriu Universal Pictures.\nLa franquícia va començar amb la pel·lícula homònima del 2010, a la qual van seguir dues seqüeles: Gru 2, el meu dolent preferit (2013), Gru 3, el meu dolent preferit (2017) i una futura seqüela, Gru 4, el meu dolent preferit, que s'esperava que arribés als cinemes el 2024; dues preqüeles derivades: Els Mínions (2015) i els propers Minions: L'origen de Gru (2022). La franquícia també inclou molts curtmetratges, un especial de televisió, diversos videojocs i una atracció de parc temàtic. La franquícia és la franquícia de pel·lícules d'animació més taquillera i la 15a franquícia de pel·lícules més taquillera de tots els temps, amb més de 3.700 milions de dòlars a la taquilla mundial.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La sèrie de productes James Bond se centra en l'agent secret fictici 007 del Servici Secret Britànic creat el 1953 per l'escriptor Ian Fleming, que el va fer aparèixer en dotze novel·les i dues compilacions d'històries curtes. Des de la mort de Fleming el 1964, fins a vuit autors han escrit novel·les o novel·litzacions autoritzades sobre Bond: Kingsley Amis, Christopher Wood, John Gardner, Raymond Benson, Sebastian Faulks, Jeffery Deaver, William Boyd i Anthony Horowitz. La darrera novel·la és Forever and a Day d'Anthony Horowitz, publicada el maig de 2018. A més a més Charlie Higson va escriure una sèrie de novel·les sobre el jove James Bond, i Kate Westbrook va escriure tres novel·les basades en el personatge recurrent de Moneypenny.\nEl personatge ha sigut adaptat televisió, ràdio, còmics, videojocs, i pel·lícules. És la sèrie de pel·lícules més antiga de la història i el conjunt d'elles ha recaptat 7.040 milions de dòlars en total in total, sent la sisena sèrie de pel·lícules més lucrativa de la història, que va començar el 1962 amb Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No), protagonitzada per Sean Connery com a James Bond. A data de 2022, hi hagut vint-i-quatre títols en la sèrie de pel·lícules d'Eon Productions. El film Bond més recent és Spectre (2015), i està protagonitzat Daniel Craig interpretant a James Bond; sent el sisè actor que ha fet de Bond en les pel·lícules d'Eon. També hi ha hagut dues produccions independents de pel·lícules sobre Bond: Casino Royale (una paròdia de 1967) i Mai diguis mai més (Never Say Never Again) (una obra derivada de 1983 d'Operació Tro [Thunderball]). El 2015 es va estimar que la saga tenia un valor 19,9 milers de milions de dòlars.Les pel·lícules de Bond són conegudes per diversos tropes, inclòs l'acompanyament musical, amb les cançons temàtiques havent rebut nominacions a premis Oscar en diverses ocasions i dues victòries, per Sam Smith i Adele. Altres elements importants que apareixen en la majoria de les pel·lícules són els cotxes Bond, les pistoles, i els aparells que subministra la Secció Q. Les pel·lícules també es coneixen pels flirtejos i les relacions de Bond amb diverses dones, a les quals a vegades se les coneix com a \"xiques Bond\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Re:Zero − Començant la Vida en un Altre Món (Re：ゼロから始める異世界生活, , Ri:Zero kara Hajimeru Isekai Seikatsu?) és una sèrie de novel·la lleugera japonesa escrita per Tappei Nagatsuki i il·lustrada per Shinichirou Otsuka. La història tracta d'en Subaru Natsuki, un hikikomori que és transportat per sorpresa a un altre món quan estava tornant cap a casa des d'un supermercat. La sèrie va es va començar a publicar a la pàgina web Shōsetsuka ni Narō des del 2012. Media Factory n'ha publicat disset volums des del gener de 2014.\nEls tres primers arcs de la sèrie s'han adaptat a sèries de manga. El primer, de Daichi Matsue, va ser publicat per Media Factory entre el juny de 2014 i el març de 2015. El segon, de Makoto Fugetsu, s'ha estat publicant per Square Enix des de l'octubre de 2014. Matsue va llançar la tercera adaptació, també publicada per Media Factory, al maig de 2015. A més, Media Factory ha publicat dues antologies de manga amb històries de diferents artistes. Una adaptació d'anime de la sèrie feta per White Fox es va emetre des del 4 d'abril de 2016 fins al 19 de setembre de 2016, començant amb un episodi especial d'una hora. El primer dels dos OVA basats en la sèrie va ser llançat el 6 d'octubre de 2018. El març de 2017, el desenvolupador de jocs 5pb. va publicar una novel·la visual basada en la sèrie.\nLes novel·les lleugeres han venut més de tres milions de còpies, mentre que la sèrie d'anime ha venut més de 60.000 còpies en vídeo. Les novel·les lleugeres han estat elogiades per la seva nova interpretació del concepte d'\"un altre món\", però han estat criticades pels seus diàlegs estranys i fragments redundats. La sèrie d'anime ha estat elogiada per crítics pel seu \"món complex culturalment\" i per les accions dels seus personatges. La sèrie va rebre premis als Premis d'Anime Newtype del període 2015–2016 i als Premis Sugoi del Japó, el 2017, i va ser nomenat per l'Anime de l'Any als Premis Anime el 2016.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'univers DC engloba tots els títols publicats per DC Comics, és l'univers de ficció en què tots els personatges de l'editorial conviuen entre si. Açò ajuda a donar-li coherència i sentit de la continuïtat a les històries. L'Univers DC (DCU) és l'univers compartit fictici on tenen lloc la majoria d'històries dels títols de còmics nord-americans publicats per DC Comics. Superherois de DC com Superman, Batman, Wonder Woman, Martian Manhunter, The Flash, Green Lantern, Aquaman i Booster Gold són d'aquest univers i també hi ha supervillans coneguts com; Lex Luthor, el Joker,Brainiac, Gorilla Grodd , Sinestro, Deathstroke, Cheetah i Darkseid. En context, el terme \"Univers DC\" sol referir-se a la continuïtat principal de CC.\nEl terme \"DC Multiverse\" fa referència a la col·lecció de totes les continuïtats de les publicacions de DC Comics. Dins del Multivers, l'univers principal DC ha tingut molts noms, però en els darrers anys s'ha anomenat \"Terra Primera\" (no s'ha de confondre amb \"Earth Prime\") o \"Terra 0\".\nEl principal univers DC, així com les realitats alternatives relacionades amb ell, van començar com el primer univers compartit en còmics i es van adaptar ràpidament a altres suports com sèries de cinema o drames de ràdio. En les dècades posteriors, la continuïtat entre tots aquests mitjans es va fer cada vegada més complexa amb certes trames i esdeveniments dissenyats per simplificar o racionalitzar els aspectes més confusos de la història dels personatges.\nDes de fa uns anys, DC s'ha estat promocionant com a \"The Original Universe\" (l'univers original) perquè en els seus primers anys (quan era coneguda com a National Publications) van publicar el número u d'Action Còmics, revista on va aparéixer Superman, i va donar origen al gènere de superherois dins del camp del còmic. Altres editorials que publiquen superherois han creat universos semblants (com l'univers Marvel).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un cafè de gats (japonès: 猫カフェ, cafè de gats?) és un cafè temàtic l'atracció del qual és poder observar i jugar amb gats. Els clients paguen el dret a entrar, i se sol pagar per hores. Aquesta tendència s'ha vist potenciada amb la publicació d'estudis recents que han suggerit que les sensacions que provoca acaronar els gats poden ser beneficioses des del punt de vista cardiovascular; per tant, és possible que aquesta pràctica sigui beneficiosa per a la salut.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Miku Hatsune (en japonès: 初音ミク Hatsune Miku) (sovint escrit Hatsune Miku seguint l'ordre japonès de cognom-nom) és un banc de veu per al programa VOCALOID2, VOCALOID3 i VOCALOID4. La seva imatge arriba a ser considerada i personificada com una de les més famoses idol virtuals japoneses, desenvolupada per Crypton Future Media amb la veu de la seiyuu Saki Fujita per a la segona versió del programa de sintetització de veu VOCALOID. El seu nom prové de la combinació de Hatsu (primer), Ne (so), i Miku (futur). Les dades per a la veu es van crear a partir del mostreig de la veu de Saki Fujita, una actriu japonesa de doblatge. A diferència dels sintetitzadors de veu generals, Vocaloid està sintonitzat per crear cançons (en especial de Pop Japonès o J-Pop). En l'actualització Vocaloid 3, Hatsune Miku inclou també un banc de veu amb els fonemes necessaris para cantar en anglès.\nEl paquet de veu Hatsune Miku fou desenvolupat per Crypton Future Media l'any 2007 pel sintetitzador Vocaloid2. Poc després de la comercialització, els usuaris van començar a penjar vídeos amb les cançons creades pel programari. El reconeixement i la popularitat del programari va créixer. Les cançons originals foren escrites per usuaris que esdevenien populars i generaven il·lustracions, animacions en 2D i 3D, i remixos d'altres usuaris. Es va fer tant popular que ha estat considerada la primera ídol virtual japonesa. El 30 d'abril 2010 va sortir en venda el segon producte del CV01, Hatsune Miku Append, el qual inclou 6 llibreries en total amb diferents expressions.\nPer al sisè aniversari de Miku Hatsune, aquesta va adquirir la capacitat de cantar en Anglès gràcies al seu banc de veu Miku Hatsune V3 English i es va revelar una actualització, Miku Hatsune V3, que va sortir a la venda el 27 de setembre de 2013, i que inclou els seus bancs de veu original i les seves llibreries Append millorades.\nDurant el seu novè aniversari el 31 d'agost de 2016 va ser llançada una nova actualització, Hatsune Miku V4X, aquesta vegada per al motor VOCALOID4 amb dues funcions noves, I.V.I.C. (Enhanced Voice Expression Control) i la compatibilitat amb el paràmetre GWL (Growl - Grunyit). Actualment posseeix moltes pàgines verificades en Internet, concretament en YouTube, i una d'elles patrocinada per Vevo. Aquests vídeos han aconseguit posar-se com els més vists de Miku en YouTube, portant-la a guanyar el premi de plata i ser candidata al d'or d'aquesta empresa.\nHa aparegut a mangas i a animes. La seva primera aparició en un videojoc és a 13-sai no Hello Work DS (13歳のハローワークDS) per a la Nintendo DS on se l'inclou com un dels personatges. Finalment Miku Hatsune ha protagonitzar un videojoc titulat Hatsune Miku - Project Diva, publicat l'1 de juliol del 2009, i del qual n'hi ha hagut diverses continuacions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Universal Studios Japan (ユニバーサル・スタジオ・ジャパン, , Yunibāsaru Sutajio Japan?) és un parc temàtic gestionat per Universal Parks & Resorts situat a Osaka. Fou inaugurat el 31 de març del 2001 i el primer any rebé més d'onze milions de visitants, cosa que el convertí en el parc que trigà menys a superar la fita dels 10 milions de visitants. Des de llavors, cada any visiten el parc vuit milions de persones aproximadament. La majoria són turistes japonesos i d'altres països asiàtics com Corea del Sud o la Xina.\nEl 2005 Goldman Sachs es convertí en l'accionista principal del parc. El 2013 Universal Studios Japan rebé 10,5 milions de visitants; el mateix any havia obert la muntanya russa Hollywood Dream i l'atracció interior The Amazing Adventures of Spider-Man amb tecnologia 4K. El juliol del 2014 es va inaugurar una àrea temàtica basada en el món màgic de Harry Potter, The Wizarding World of Harry Potter, amb una inversió de 45.000 milions de iens. El març del 2021 obrí l'àrea Super Nintendo World, basada en la franquícia Mario de Nintendo.\nA més de les llicències pròpies dels parcs Universal, Universal Studios Japan té els drets de diverses franquícies per a les atraccions, com ara Detectiu Conan, Shingeki no Kyojin, Death Note, Kimetsu no Yaiba, Doraemon o One Piece.\nUniversal Studios Japan és el cinquè parc temàtic més visitat del món i el tercer de l'Àsia, amb 14.500.000 visitants el 2019.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.\nLes nombroses espècies i varietats de plantes silvestres i/o hortícoles presentades són estrictament identificades i reunides en col·leccions. Els quatre objectius principals pels quals es conreen són: la conservació, la recerca científica, l'educació, l'ensenyament i el turisme.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Hortus Botanicus és el nom d'un jardí botànic d'Amsterdam als Països Baixos. És un dels més antics del món, fundat el 1638 per la ciutat per servir de jardí d'herbes medicinals per als doctors i els apotecaris. Conté més de sis mil arbres i plantes, tropicals i indígenes. El monumental hivernacle de les palmeres data de 1912 i és famós per la seva col·lecció de Cycadophyta.\nLa col·lecció inicial de l'Hortus Botanicus va ser important durant el segle xvii gràcies a plantes i llavors portades per venedors de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals per ser emprades com a medicaments, així com per les seves potencialitats comercials. Una única planta de cafè, el Coffea arabica, provinent de la col·lecció de l'Hortus va servir de parent a la totalitat dels conreus de cafè a Amèrica central i del Sud.\nIgualment, dues petites palmeres d'oli portades de Maurici per la Companyia van donar llavors al cap de sis anys, i aquestes van servir per a propagar la planta per tot el sud-est asiàtic, i esdevingué la font principal d'ingressos de les Índies Orientals neerlandeses i ara d'Indonèsia.\nEntre les extensions recents fetes a l'Hortus, un gegantí hivernacle càlid ha estat afegit, incorporant tres climes tropicals diferents.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Bergianska trädgården, el Jardí Bergian o Hortus Bergianus, és un jardí botànic situat a Frescati als afores d'Estocolm, prop del Museu Suec d'Història Natural i el principal campus de la Universitat d'Estocolm. El director del jardí botànic es coneix com a Professor Bergianus.\nAquest jardí va ser fundat per una donació feta el 1791 per l'historiador i antiquari Bengt Bergius i el seu germà Peter Jonas Bergius, un metge i científic, per a la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, i originàriament estava situat al camí de Karlbergsvägen, a l'actual districte de Vasastaden del centre d'Estocolm. El jardí es va traslladar on és ara l'any 1885.\nActualment el jarfí és administrat de forma conjunta per l'Acadèmia de Ciències i la Universitat d'Estocolm.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Bertiz és una extensió de 3,4 ha dins del Parc Natural del Senyoriu de Bertiz, que fa unes 2.040 hectàrees de bosc atlàntic, amb roures, faigs i verns. Pertany al municipi de Bertizarana en la zona pirinenca de Navarra.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Cambridge University Botanic Garden (en català, jardí botànic de la Universitat de Cambridge) és un jardí botànic situat a Cambridge al Regne Unit. D'una superfície de 16 hectàrees, està situat entre el centre de la ciutat i l'estació de Cambridge.\nFundat per a la universitat de Cambridge el 1831 per John Stevens Henslow (1795-1861), el jardí va obrir al públic el 1846. Molts el consideren com el segon en importància darrere els Jardins Botànics Reials de Kew.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra o en francès: Conservatoire et Jardin botaniques de Genève, és un jardí botànic situat prop del llac Lemán, en Ginebra, Suïssa. Al costat d'un Arboretum, i diverses seccions de col·leccions de plantes, es duen a terme programes de recuperació d'espècies animals en reculada en el seu mitjà natural, o en perill d'extinció.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Eden Project és un complex mediambiental concebut per Tim Smit i dissenyat per l'arquitecte Nicholas Grimshaw sobre el tema de la natura i del desenvolupament durable. Està situat a 8 quilòmetres de St. Austell a Cornualla, Anglaterra. Va obrir el març de 2001, després de dos anys de construcció a una antiga pedrera de caolí. Comprèn dos hivernacles protegint cadascuna un bioma, un reproduint els climes tropicals humits i l'altre els climes càlids i secs de tipus mediterranis.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic d'Erlangen en alemany : Botanischer Garten Erlangen també conegut com a Botanischer Garten der Universität Erlangen-Nürnberg, és un jardí botànic de 2 hectàrees d'extensió administrat per la Universitat d'Erlangen-Nuremberg, que es troba en Erlangen, Baviera, Alemanya. És membre del BGCI, i el seu codi de reconeixement internacional com a institució botànica així com del seu herbari és ER.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí dels simples de Florència, en italià: Giardino dei Semplici di Firenze és una secció del Museu d'història natural de la Università degli Studi di Firenze.\nEs troba a la Via Micheli 3, 50121, Firenze", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Hijuela del Botánico, conegut també com “La Hijuela”, és un espai públic enjardinat amb una superfície de 3390 metres quadrats localitzat en la part posterior de l'Excelentísim Ajuntament de la Vila de La Orotava, a l'illa de Tenerife, (Canàries, Espanya).\nLa Hijuela depèn del Jardí d'Aclimatació de La Orotava (JAO) que està situat en el municipi del Puerto de la Cruz, antic Puerto de La Orotava, i va ser concebut inicialment en època de Carles III (segle xviii)", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Hort del Cura és un jardí botànic situat a la ciutat d'Elx, a la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià).\nEl jardí posseeix uns 13.000 m² densament poblat de palmeres. En ell viuen al voltant de 1000 palmeres, en la seua majoria datileres. A més de palmeres, hi creixen plantes dels horts mediterranis, com ara magraners, ginjolers, tarongers, figueres i llimoners, als quals s'hi han afegit amb el temps plantes d'origen subtropical i una col·lecció de cactus.Aquest hort (a Elx es denomina hort a una parcel·la de terra amb palmeres) deu el seu nom al capellà José Castaño Sánchez, que va ser el seu propietari fins a l'any 1918. A més, és el jardí més important del conjunt denominat Palmerar d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Es denomina amb el nom en llatí d''Index seminum (\"índex de llavors\") a un catàleg de llavors en format 14,6 x 21 cm. (A5), que preparen els jardins botànics de les llavors que tenen disponibles (\"banc de germoplasma\") de les plantes que alberguen, i que s'ofereix anualment als jardins botànics de tot el món (més de 1000 institucions de 48 països), amb la intenció d'establir un intercanvi lliure i gratuït.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Belize en anglès: Belize Botanic Gardens, és un jardí botànic d'unes 18 hectàrees d'extensió que es troba en Cayo, Belize. És un jardí botànic de titularitat privada. És membre del BGCI i de l'Associació Llatinoamericana i del Carib de Jardins Botànics. Presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics, el seu codi d'identificació internacional com a institució botànica és CAYO.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El jardí botànic de Chelsea, en anglès: Chelsea Physic Garden va ser establert com a Apothecaries' Garden a Londres, Anglaterra el 1673. (La paraula \"Physic\" aquí fa referència a la ciència de guarir.) És el segon jardí botànic més antic del Regne Unit essent el primer el University of Oxford Botanic Garden, el qual es va fundar el 1621.\nÉs un jardí de rocalla i el més antic dels anglesos dels dedicats a plantes alpines. Hi ha l'olivera que dona olives més grossa de la Gran bretanya protegida per parets altes de maó que emmagatzemen calor i encarada al sud. També hi ha una vinya que fructifica en les mateixes condicions que l'olivera. Fins a l'any 1983 no es va obrir al públic en general. És membre del Museus de salut i medicina de Londres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Curitiba (en portuguès: 'Jardim Botânico de Curitiba) - també conegut com el \"Jardim Botânico Fanchette Rischbieter\" - és el Jardí Botànic de la ciutat de Curitiba, la capital de l'estat de Paraná, la ciutat més gran del sud de Brasil.\nÉs la major atracció turística de la ciutat - el 2007 era el lloc més votat en una elecció en línia per triar \"les set meravelles del Brasil\" i és part del campus de la Universitat Federal de Paraná (la universitat més antiga del Brasil). És el símbol no oficial de la ciutat i de tota la Regió Sud del Brasil.El codi d'identificació internacional és CURIT.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els Jardins Botànics de Singapur és un jardí tropical de 156 anys d'antiguitat,situat a la perifèria de la zona comercial de Singapur. És un dels tres jardins, i l'únic jardí tropical. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2015.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí d'Aclimatació de La Orotava, també anomenat Jardí Botànic, o normalment com El Botànic, és un Jardí botànic situat en el Puerto de la Cruz a l'illa canària de Tenerife (Espanya). El nom de Jardí d'Aclimatació de La Orotava prové perquè antigament el Puerto de la Cruz pertanyia al municipi de La Orotava i era conegut com a Port de La Orotava, conservant-se el nom original, la qual cosa a vegades porta a confusió la seva situació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí de cactus és un espai que pertany a l'illa de Lanzarote, a les Illes Canàries (Espanya). És un cactarium que està situat a una extracció de terra volcànica que el camperols que viuen a Lanzarote utilitzen per cobrir cultius i, d'aquesta manera, retenen la humitat que arriba a les arrels de la planta.\nEl Jardí dels Cactus es troba a la zona de tuneras de Guatiza, un lloc de cultiu. Aquest cactarium va ser l'últim treball que va realitzar César Manrique a Lanzarote, l'any 1991, i el botànic Estanislao González Ferrer es va encarregar de seleccionar i agrupar tots els tipus de cactus per a la plantació.\nLes col·leccions estan col·locades en forma d'amfiteatre i es localitzen més de deu mil exemplars de cactus de més de mil quatre-centes espècies diferents, procedents d'Amèrica, Madagascar, Canàries, Marroc, Etiòpia i altres zones desèrtiques de la Terra.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Reial de les Plantes Medicinals (en francès: Jardin royal des plantes médicinales), també conegut com el «Jardí del Rei» (Jardin du roi), és un jardí botànic de París creat el 1635 pel rei Lluís XIII de França seguint els consells del seus metges, principalment a partir d'una idea original de Guy de La Brosse.\nÉs un dels organismes científics oficials francesos més antics: s'el va inaugurar un segle després del Collège royal (1530) però uns trenta anys abans que l'Académie des sciences (1666) i l'Observatoire de Paris (1672). El 1793, amb la Revolució Francesa, el Jardí Reial, en tant que institució de recerca i de conservació de col·leccions, esdevingué l'actual Museu Nacional d'Història Natural de França (Muséum national d'histoire naturelle). En tant que jardí, se l'anomena avui dia el Jardí de les Plantes (Jardin des plantes).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardim Botânico Nacional Grandvaux Barbosa o Jardí Botànic de Cap Verd és l'únic jardí botànic a Cap Verd. El jardí es troba a São Jorge dos Órgãos. Entre les plantes que conté hi ha flors, arbres de palma, hydrangeas, hibiscus, i moltes altres nadiues de Cap Verd.\nEl jardí fou creat en 1986 i va rebre el nom del botànic franco-portuguuès Luís Augusto Grandvaux Barbosa (1914-1983). Es troba a 400 m sobre el nivell del mar i té una àrea de 20.000 m². Forma part de l'INIDA (Instituto Nacional de Investigação e Desenvolvimento Agrário), un campus de la Universitat de Cap Verd amb seu a Praia.\nEl jardí compta amb diverses plantes, en particular algunes de la llista d'endèmiques i en perill com Phoenix atlantica, Euphorbia tuckeyana, Echium hypertropicum, Echium stenosiphon, Artemisia gorgonum, Micromeria forbesii, Aeonium gorgoneum, Campanula jacobaea i altres plantes ornamentals diferents utilitzades en medicina i agricultura.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El jardí Majorelle és un jardí botànic turístic de Marràqueix, al Marroc, del pintor francès Jacques Majorelle (1886-1962) creat el 1931. Propietat d'Yves Saint-Laurent i Pierre Bergé des del 1980.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic Central de Corea és un jardí botànic, de 250 hectàrees d'extensió, que es troba a Pionyang, Corea del Nord. El Jardí Botànic Central de Corea es troba en el Districte de Daesong. El jardí acull 6.500 espècies conreades, de les quals 2.500 són espècies pròpies de la República Popular Democràtica de Corea, i 4.000 són espècies procedents d'altres països. El jardí té un herbari amb 20.000 espècimens.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic d'Oranim (en hebreu: הגן הבוטני במכללת אורנים) és un jardí botànic que envolta al Oranim Academic College. Es troba en la poble de Qiryat Tivon en el país d'Israel.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El jardí botànic de Brooklyn (BBG) és un jardí botànic del districte de Brooklyn a la ciutat de Nova York. Fundat el 1910 i situat al Mount Prospect Park, al costat del Prospect Park i el museu de Brooklyn, el jardí de 21 hectàrees de 52 acres inclou diversos jardins especialitzats dins del jardí, col·leccions de plantes i el conservatori Steinhardt, que acull el CV Starr Bonsai Museum, tres pavellons de plantes amb temàtica climàtica, una casa de plantes aquàtiques de ferro colat i vidre blanc i una galeria d'art. El jardí conté més de 14.000 tàxons de plantes i cada any té més de 900.000 visitants. El jardí es troba adjacent a la històrica comunitat de Park Slope. És membre del BGCI i presenta treballs per l'Agenda Internacional for Botanic Gardens in Conservation.\nEl codi d'identificació del Brooklyn Botanic Garden com a membre del \"Botanic Gardens Conservation International\" (BGCI), així com les sigles del seu herbari és BKL.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí botànic de Vil·la Marco és un jardí botànic d'uns 30 000 metres quadrats gestionat conjuntament per la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament del Campello; es troba al municipi del Campello.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí i museu botànic de Berlín-Dahlem al barri de Lichterfelde a Berlín, amb la seva superfície de 43 hectàrees i una col·lecció d'unes 22.000 plantes, és el més gran d'Alemanya. Pertany a la Universitat Lliure de Berlín. El jardí i el museu reben un mig milió de visitants per any. Encara que es troba a Lichterfelde, per raons històriques generalment es parla del «Jardí de Dalhem» que es va crear a l'antiga finca reial de Dalhem.Al darrere quart del segle XIX es van fer els primers plans per a un jardí botànic i arboretum a Berlín. El projecte va ser aprovat pel parlament de Prússia el 26 de juny del 1897, però l'obra no va començar fins a agost de 1899, sota la direcció d'Adolf Engler com a botànic i Alfred Koerner. Va ser estrenat el 13 d'abril del 1903.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Karlsruhe (en alemany: Botanischer Garten Karlsruhe) és un jardí botànic municipal de la ciutat de Karlsruhe, Alemanya.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Keukenhof és un parc floral situat al nord-oest de Lisse, a l'Holanda Meridional, als Països Baixos.\n\nSobre les 32 hectàrees del parc, les societats florals de la regió exposen a la primavera (de març a maig) els seus bulbs en flor, i sobretot les tulipes. Conegut internacionalment, el parc és sovintejat cada any per milers de turistes dels Països Baixos i d'altres bandes.\nVa ser en el transcurs del segle xv que el parc, part de la finca del Castell de Teylingen, va servir de jardí d'hort a la comtessa Jacqueline d'Hainaut. Trobava allà els ingredients per a la seva cuina, el que explica l'origen de la denominació (Keukenhof: finca de la cuina). El 1840, el parc va ser redissenyat pels arquitectes Zochter i fill, que havia concebut igualment el Vondelpark d'Amsterdam. El 1949, la propietat va ser transformada per acollir les exposicions de flors de bulbs, per iniciativa de l'alcalde de Lisse de l'època, W.J.H. Lambooy.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'illa Kitchener és una petita illa al davant d'Assuan, Egipte, que rep el nom del general Horatio Kitchener, que el 1883 va ser enviat a Egipte i va ser governador general del Sudan i guanyador de la guerra contra els dervixos (1898), el qual hi va plantar nombroses plantes exòtiques que avui dia conformen un jardí botànic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "LABoral Centro de Arte y Creación Industrial és un centre de confluència de l'art, la cultura, l'educació i la creació del segle XXI amb seu a Gijón, Astúries, Espanya. Fou inaugurat el 30 de març de 2007 ocupant l'antiga seu de la Universitat Laboral de Gijón, edifici construït a la meitat del segle XX i remodelat i reconvertit el 2007. Fou ideat per Luís Moya Blanco. Les visites guiades informen de l'arquitectura, la història i els costums moderns. Hi ha un teatre amb variada programació i algunes exposicions, reunions o congressos. L'edifici i la torre mirador poden ser visitades cada dia a l'estiu (fins a l'11 de setembre) i dels dimecres als diumenges la resta de l'any. El jardí botànic Atlàntic tanquen els dilluns a l'estiu i dilluns i dimarts la resta de l'any. Els preus són relativament alts especialment si només serveixen per la visita a una zona. S'hi accedeix fàcilment venint de l'Autovia del Cantàbric i és a tocar del nou estadi de futbol del Sporting de Gijón.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí botànic de la Universitat de Leiden (Hortus Botanicus Leiden) és el jardí botànic més antic dels Països Baixos i un dels més antics del món. Està situat a la banda sud-oest del centre històric de Leiden, entre l'edifici de l'Acadèmia i l'Observatori de Leiden.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).\nHi ha dues rondalles que pretenen explicar per què es va posar el nom de Lluc a aquest lloc tan espiritual i emblemàtic de la serra de Tramuntana mallorquina. La primera diu que el topònim prové de Lucus que designa un bosc sagrat i l'altra el fa derivar del nom del pastor que fa molts segles pasturava el seu ramat en aquest lloc i que durant un temps va estar molt relacionat amb la imatge de la verge del santuari.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Arborètum Lussich és un arborètum de 192 ha d'extensió, el qual es troba al departament de Maldonado, al sud-est de l'Uruguai.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic Makinō (高知県立牧野植物園 en japonès), conegut també pel nom de Jardí Botànic Makinō de la Prefectura de Kōchi, és un jardí botànic situat a Godaisan 4200-6, Kōchi, Prefectura de Kōchi, Japó. És obert al públic cada dia de la setmana tret dels dilluns; es cobra entrada.\nEl jardí fou fundat l'any 1958 amb un museu dedicat a Tomitaro Makinō (1862-1957), el \"Pare de la Botànica Japonesa\", i amb un laboratori de recerca. En l'actualitat, la seva col·lecció inclou unes mil cinc-centes èspècies diferents de plantes japoneses, com Rhododendron, Acer, crisantems, plantes de terrenys serpentis i calcaris, flora de la regió de Sohayaki i plantes salvatges de la regió de la Prefectura.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí botànic de Nova Brunsvic (en francès Jardin botanique du Nouveau-Brunswick) és un jardí botànic a Edmundston, al nord-oest de Nova Brunsvic. S'estén sobre una superfície de set hectàrees i conté més de 80.000 plantes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Orto botanico dell'Università di Ferrara és una institució del Departament de Biologia i Evolució de la Facultat de Ciències de la Universitat de Ferrara.\nEstà situat en el jardí del Palau dels banys turcs, al qual s'accedeix pel Corso Porta Mare 2b.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Pàdua —Orto Botanico di Padova (italià)— és l'original de tots els jardins botànics de tot el món, creat l'any 1545, representa el naixement de la ciència, dels intercanvis científics, i la comprensió de la relació entre natura i cultura. S'ha fet una profunda contribució al desenvolupament de moltes disciplines científiques modernes, especialment la botànica, la medicina, la química, l'ecologia i la farmàcia. Actualment hi ha més de 6.000 espècies, ordenades d'acord amb criteris sistemàtics i utilitàries (plantes medicinals, plantes productores d'essències) i criteris ecològic-ambiental (plantes de torberes, vegetació mediterrània, flora alpina). També hi ha col·leccions temàtiques (suculentes, aquàtiques, verinoses, carnívores) i d'un sol gènere (Salix L., Allium L., Ornithogallum L., Aster L., Campanula L .). De particular interès és la col·lecció de plantes que són rares o en perill d'extinció, algunes de les quals s'han reproduït amb èxit al jardí.\n\nMolts distingits acadèmics en les disciplines de la botànica i la medicina han treballat a la Universitat de Pàdua, des de la seva fundació el 1222. Entre aquests estaven Albert Magne, qui va obtenir-hi el títol el 1223 i es va convertir en el sant patró de les ciències naturals, Pietro d'Abano (1250-1316), Giacomo Dondi Orologio (1298-1360), i Domenico Senno (1461 -1531). El 1533 Francesco Bonafede (1474-1558) va ser nomenat per la Càtedra de Lectura Simplicium a la Universitat de la República Sereníssima de Venècia. En 1543 es va sol·licitar la creació d'un model d'herbari i el jardí botànic, que va ser establert per decret de la Sereníssima República el 29 de juny de 1545. Els treballs es van iniciar immediatament en una parcel·la pertanyent a l'orde benedictí, els monjos probablement ja duien a terme el cultiu de plantes medicinals allà. L'execució del projecte va ser assignat a Daniele Barbaro, traductor del De architectura de Vitruvi.\nEl jardí s'ha mantingut des de llavors. Diverses addicions s'han fet en els segles intermedis una instal·lació de bombament per subministrar 10 fonts al segle xvii, quatre entrades monumentals en 1704, i els nous hivernacles de maçoneria a finals del segle xviii i principis del segle xix. Un arboretum, un jardí anglès amb camins sinuosos, i un petit monticle (mirador), també es van afegir al voltant d'aquest temps. La intenció de Barbaro era establir les 22.000 m² de la superfície de forma irregular en la forma d'un món paradisíac petita envoltada per un anell d'aigua (Alicomo Canal) per representar l'oceà. Dins d'ell va planejar una circular hortus conclusus (jardí emmurallat) de 86 m de diàmetre, que al seu torn tanca una parcel·la de 41 m². El jardí sencer es va dividir en quatre quadrants per vies perpendiculars, cap als quatre punts cardinals. Documents preliminars mostren que el Jardí Botànic va ser voltat per un alt mur de maó, mentre que els quatre quadrats més petits creats per les dues vies que tallen la plaça central es embellien amb geomètrics massissos de flors, vorejats de pedra, en cada un dels quals una espècie vegetal única va ser conreada. Aquest disseny bàsic sobreviu fins als nostres dies, encara que amb moltes addicions posteriors.\nQuan les quatre entrades van ser remodelades el 1704, les portes de ferro forjat que donen als cercles interns i les quatre acroteras es van col·locar en els vuit pilars i coronat per quatre parells de plantes de ferro forjat (Fritillatia, Ananas, Lilium i Yuca). L'elegant balustrada, que s'estén al llarg de la part superior de la totalitat dels 250 m de la paret circular, també es va completar durant la primera meitat del segle xviii.\nEls hivernacles construïts en pedra amb calefacció reemplaçats conservatoris mòbils utilitzats per protegir plantes delicades durant l'hivern, que es troba al costat sud de l'anell. El jardí botànic també té dues col·leccions importants. La biblioteca conté més de 50.000 volums i manuscrits de gran importància històrica i bibliogràfica. L'herbari és el segon més extens a Itàlia. En el jardí s'hi han recollit tradicionalment i crescut plantes particularment rares, que després s'han introduït en la resta d'Europa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Palerm (en italià, Orto Botanico di Palermo o també com Orto Botanico dell'Università di Palermo) es troba a la ciutat de Palerm a l'illa italiana de Sicília. Aquest jardí botànic té una extensió d'unes 10 hectàrees i és una institució didàctica i científica que depèn del Departament de Ciència Botànica de la Universitat de Palerm. El codi d'identificació internacional com a membre del Botanic Gardens Conservation International (BGCI), així com les sigles del seu herbari, és PAL.\nEl seu origen es remunta al 1779 però l'any 1786, per necessitats d'espai, es decideix traslladar-lo a la seva ubicació actual, en el Piano di Sant'Erasmo de Palerm. Aviat s'inicià la construcció de l'edifici principal en estil neoclàssic. Està constituït d'un edifici central –Gymnasium–, i de dos cossos laterals –Tepidarium i el Calidarium–. L'extensió actual, d'unes 10 hectàrees, es conseqüència d'una ampliació de l'any 1892. El 1985 el jardí va passar a ser un departament dels estudis de botànica de la Universitat de Palerm. El gran Ficus magnolioides, que constitueix el símbol del jardí modern, va ser importat de l'Illa Norfolk (Austràlia), el 1845.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Pequín (xinès tradicional: 北京植物園, xinès simplificat: 北京植物园, pinyin: Běijīng Zhíwùyuán, literalment 'Jardí Botànic de Pequín') és un jardí botànic de 200 hectàrees obert al públic situat a les afores de la ciutat xinesa de Pequín, entre el Parc dels Turons Fragants i la Muntanya de la Font de Jade, als Turons Occidentals de la capital xinesa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Planten un Blomen és un parc de 47 hectàrees del centre d'Hamburg. El nom, en baix alemany, significa «plantes i flors».\nLa primera planta del parc, plantada el novembre de 1821 per Johann Georg Christian Lehmann, era del gènere Platanus, la qual encara es pot veure al costat de l'entrada de l'estació d'Hamburg Dammtor.\nEl parc és conegut pels concerts, les obres de teatre i les actuacions musicals a l'aire lliure que hi tenen lloc. A més dels jardins, hi ha una àmplia zona de jocs al sud del parc, cosa que fa del parc un lloc molt popular de la ciutat. Conté l'antic jardí botànic d'Hamburg.\nForma part d'un cinturó verd en forma d'arc al costat de les estructures terraplenades al voltant del centre de la ciutat d'Hamburg i segueix els desnivells del terraplè existent al segle xix.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Reial Jardí Botànic de Kew (en anglès Royal Botanic Gardens of Kew) és un gran jardí botànic situat entre els districtes de Richmond upon Thames i Kew al sud-oest de Londres. Es tracta del jardí botànic més ric del món.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Reial Jardí Botànic de Madrid (Real Jardín Botánico de Madrid) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Fundat per Reial Ordre de 17 d'octubre de 1755 pel rei Ferran VI al Soto de Migas Calientes, el rei Carles III d'Espanya n'ordenà el trasllat a la seva ubicació actual l'any 1781, al Passeig del Prado, junt al Museu de Ciències Naturals que s'hi estava construint (actualment Museu del Prado), a Madrid. Aquest jardí botànic hostatja, en tres terrasses esglaonades, plantes d'Amèrica i de l'oceà Pacífic, a més de plantes europees.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El jardí botànic de Sibèria (en rus: Сибирский ботанический сад), és un jardí botànic situat a Tomsk, Rússia. És el primer jardí botànic que es va fundar més enllà dels Urals. Va ser establerta el 1885 pel professor Krilov (1850-1931). Va ser dirigida després del 1927 pel professor Reverdatto (1891-1969). El professor Popov (1893-1955) va deixat un herbari ric en col·leccions de l'Àsia Central i la Sibèria. La seva directora actual és Tatiana Astafourova", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Sóller es troba a Sóller, al nord-oest de l'illa de Mallorca. Actualment té un paper important en la conservació de la biodiversitat vegetal de les Illes Balears.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de la Universitat de Karslruhe (en alemany: Botanischer Garten der Universität Karlsruhe, o també Botanischer Garten der Karlsruher Institut für Technologie) és un jardí botànic que es troba al campus de la universitat de Karlsruhe a Karlsruhe, Alemanya.\nEstà administrat per l'Institut Tecnològic de Karlsruhe (KIT).\nEl codi d'identificació internacional del Botanischer Garten der Universität Karlsruhe com a membre del “Botanic Gardens Conservation Internacional” (BGCI), així com les sigles del seu herbari és UNKAR.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de la Universitat de València és un jardí botànic ubicat al barri d'El Botànic de la ciutat de València. Aquest jardí depèn administrativament de la Universitat de València.\nEl codi de reconeixement internacional com a institució botànica en el Botanical Gardens Conservation International /BGCI), així com les sigles del seu herbari, és VAL.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Villa Carlotta és una residència noble del segle xvii envoltada d'un gran jardí al municipi de Tremezzo, a la vora del llac de Como, al nord d'Itàlia. Porta el nom d'una de les seves antigues propietàries, la duquessa Carlota. Actualment és famós pel seu jardí botànic i la casa és un museu que conté obres d'art.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Jardí Botànic de Wuppertal, o en alemany, Botanischer Garten, Wuppertal, és un Jardí botànic històric que es troba al centre de la ciutat de Wuppertal, a Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya. És un parc d'entrada lliure, on es poden visitar les seves col·leccions de plantes exòtiques que es troben en les 1,5 hectàrees de vivers, així com les plantes locals disposades en els nombrosos senders que hi condueixen.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc o jugar és una activitat física o mental que té com principal fi la diversió o l'entreteniment de qui l'executa. És un entreteniment o un exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i la sort dels participants. Les parts clau d'un joc són els objectius, les regles, els reptes i la interactivitat. Els jocs normalment generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici, tenen un rol educatiu i contribueixen al desenvolupament i l'equilibri psicològics. Les convencions que regeixen un joc només compten fins que s'acaba l'activitat. El joc evoluciona segons l'edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura en què s'estudiï. Es pot jugar a un dels jocs estructurats existents, però el teme també s'usa en sentit ampli, sense cap joc concret definit.\nÉs una activitat universal, una constant a totes les cultures que l'ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental per a l'home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d'expressió en pot dependre considerablement l'evolució, el desenvolupament i la maduració. Té una transcendència particular en la vida dels infants que està recollida en l'article 7 de la Declaració dels Drets de l'Infant (1959): «L'infant gaudirà plenament de jocs i d'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.» El joc, sigui adult o infantil, és una activitat voluntària que troba el que busca en ella mateixa i en el desenvolupament del seu propi procés. El joc infantil és una activitat molt seriosa en què el nen s'implica totalment i que li serveix per demostrar i afirmar la seva personalitat. El joc infantil pot ser lliure i espontani o més o menys dirigit per un adult que anima i organitza el joc i proveeix els materials.Etimològicament la paraula joc ve del llatí iocus que significa el mateix a més de diversió, esbarjo, broma, passatemps. El sinònim llatí ludus va donar els derivatius cults lúdic, ludificació, ludoteca...", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "A cagar a la via és el nom en català de la versió del joc de taula i alhora joc de festa concebut originalment en anglès com a «Cards Against Humanity» (en català, Cartes contra la humanitat). Es tracta d'un joc d'humor negre amb un contingut molt políticament incorrecte i que deixa de banda la sensibilitat cap a col·lectius estigmatitzats i esdeveniments històrics o bèl·lics, per la qual cosa ha estat envoltat de polèmica social.A banda del seu contingut, té la particularitat que en totes les llengües en què es troba disponible, és accessible de franc o com a còpia distribuïda atesa la seva llicència Creative Commons amb restricció d'ús comercial. A més a més, permet la personalització i addició en línia de diverses cartes per tal que els jugadors puguin adaptar el joc als seus entorns geogràfics o sociolingüístics.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'airsoft (de l'anglès, air, aire i soft, suau, aire suau) és un esport o hobby en el qual se simulen enfrontaments armats, utilitzant rèpliques d'armes reals d'ús vigent en la majoria d'exèrcits i cossos policials del món. Aquestes rèpliques solen ser d'escala 1:1 i estan fetes de plàstic o metall. A més els jugadors porten roba de camuflatge, fet que converteix l'airsoft en un esport sovint més realista que el seu competidor directe, el \"paintball\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "As d'Or és el premi més prestigiós de França per als jocs ideats en el darrer any, atorgat cada any a l'ocasió del Festival International des Jeux a Canes, on es reuneixen els professionals del sector lùdic: editors, creadors, il·lustradors i negociants. Va ser creat el 1988. Prové de la fusió de dos guardons anteriors, un anomenat també As d'Or i l'altre Jeu de l'année (= joc de l'any). Hi ha tres categories: joc de l'any, joc infantil de l'any i joc expert de l'any.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Baby Einstein és una línia de productes multimèdia i les joguines que s'especialitza en activitats interactives per a nens d'1 a 6 anys. Temes com la música clàssica, l'art i la poesia són un lloc destacat explorat. Aquests productes es fan actualment per una divisió de Walt Disney Company, comercialitzats sota el lema, \"On Discovery Begins\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El terme ballaruga, balladora o balladura Val., ventureta o virolet designa dues menes de joguines que, tot i ser semblants, són molt diferents conceptualment.\n\nBallaruga joguina: la definició genèrica indica una mena de baldufa petita, de forma indeterminada i sense cap posició preferent en estat de repòs, que es fa girar amb dos dits. Actuant sobre una petita tija que sobresurt.\nBallaruga per jocs d'atzar: la definició particular fa referència a un petita baldufa que es fa girar amb dos dits, que disposa d'un cos de secció quadrada o poligonal que, quan s'atura, té posicions predeterminades de repòs. Aquest cos del rotor acostuma a tenir cares marcades (tantes com els costats del polígon de la secció) amb lletres, signes o paraules. Aquestes marques poden ser usades per a jugar fitxes o diners. Segons regles predeterminades.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El billiard hockey (šprtec en txec) és un joc en el que s'enfronten dos jugadors. Aquests fan servir uns petits estics d'hoquei per colpejar unes fitxes de fusta anomenades draughts. Aquestes fitxes han de colpejar un petit disc intentant introduir-lo a dins de la porteria rival. La seva pràctica se centra principalment a l'Europa de l'est.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El bòlit (conegut també amb les formes no normatives de bèlit i boli), escampilla (valencià), pic i pala o tritis (en rossellonès) és un esport tradicional de Catalunya i el País Valencià. Presenta força similituds amb el beisbol.\n\nS'organitza en dos equips de dos o tres individus i tots dos tenen com a objectiu fer caure una fusta de l'equip rival a cops de bastó sobre una altra fusta.\nEl joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta –el bòlit. Se situa el bòlit a terra i amb la pala en posició vertical, s'hi dona un cop per la part on el bòlit té forma cònica, provocant que aquest s'alci. Aleshores, una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una paleta a manera de raqueta, intentant que el bòlit vagi el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els altres jugadors tracten d'agafar-lo, però així que cau a terra, ja no el poden tocar.\nEl jugador que colpeix repeteix aquesta acció tres vegades, partint d'on ha arribat el bòlit amb el darrer cop. Si un dels altres jugadors agafa el bòlit mentre vola, passa ell a tustar.\nSi després de les tres vegades de ventar-li cop, no l'ha agafat ningú, el jugador següent tira el bòlit d'allà on ha caigut la darrera vegada contra la paleta, que ha estat col·locada damunt la ratlla de sortida; si la toca passa a ser qui colpeja si no, ho prova el següent, i així fins que algun jugador toca la paleta.\nSi després de provar-ho tots no l'ha tocada ningú, torna a batre el mateix que ho ha fet abans, perquè no s'ha aconseguit de desplaçar-lo.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El calitx, també anomenat \"calintxe\" a algunes comarques, és un joc popular del País Valencià, semblant a la petanca, que es juga amb xapes rodones (normalment de plom) que es llancen des d'una distància d'uns 10 metres per a tombar o apropar-se el màxim possible al calitx (un bastó d'uns 10cm d'alt sobre el qual s'hi col·loquen dues monedes).L'objectiu final del joc és aconseguir que les monedes caiguen del calitx i queden més a prop de les xapes dels jugadors que de l'esmentat calitx. Els jugador seguiran llançant sempre que quede almenys una moneda més a prop del calitx que d'una xapa d'algun jugador.\nNormalment es juga per parelles, primer llancen els dos jugadors d'una parella, després els dos de l'altra i així successivament fins al final de la partida.\nCom qualsevol joc popular, el calitx té les seues expressions col·loquials pròpies. Alguns exemples en són:\n\nFer dita: Apropar el màxim possible la xapa al calitx (sense tombar-lo).\nDescapollar: Tombar el calitx.A Altea (La Marina Baixa) hi ha un \"Carrer Calitx\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Captura la bandera és un joc tradicional a l'aire lliure on tots dos equips tenen una bandera (o un altre marcador) i l'objectiu és capturar la bandera de l'altre equip, situada a la \"base\" de l'equip i tornar-la amb seguretat a la seva base. Els jugadors enemics poden ser \"etiquetats\" pels jugadors del seu territori i, depenent de les regles, poden estar fora del joc, convertir-se en membres de l'equip contrari, tornar al seu propi territori o congelar-los en el seu lloc (\"a la presó\" \") fins que s'alliberi per un membre del seu propi equip.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La carrera de daus és un joc de daus que consisteix a sumar punts amb determinades combinacions de cinc daus. Es combina l'atzar de les tirades amb l'estratègia de decidir a quina combinació es destina cada tirada. Hi ha una versió comercial força popular al món anglosaxó anomenada Yahtzee (basada en la versió sud-americana anomenada Generala). El joc té diverses adaptacions en línia.\nLes combinacions consisteixen a comptar el nombre de daus repetits, a les del pòquer (com el full o l'escala) i a sumar el total dels punts obtinguts en una tirada. S'han d'anar apuntant els resultats en una graella, es pot jugar amb dos o més jugadors i guanya qui assoleix la puntuació final més alta després de tantes tirades com combinacions es demanen.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La chana és un joc o esport tradicional castellà que amb algunes variants en el nom o les normes es conserva en l'Alta Castella, especialment a la província de Palència. També pren les denominacions de cuerno, morrillo, ahita, tiesto o chana a morrillo, entre d'altres. Entre les localitats de diverses províncies que ho practiquen hi ha:\n\nProvíncia de Burgos: Villanueva de Odra.\nProvíncia de Palència: La pràctica d'aquest joc tradicional, actualment es practica en força localitats palentines Husillos, Villalcázar de Sirga, San Quirce del Río Pisuerga , Villanuño de Valdavia, Villamelendro, etc, tot i que algunes fonts asseguren que va abastar tota la província exceptuant la zona nord. En tots els casos, però, tan sols ho practicaven els homes i en cap cas les dones. Existeix un campionat a nivell de tota la província.\nProvíncia de Zamora: Castroverde de Campos", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El chito, en català palet, tella, estràngol, calitx, canut i tànguit, a les Balears rèbol o bètol, també conegut en espanyol com a tuta, tángana, tango, tanga o tanguilla, és un joc popular de diverses zones d'Espanya, incloent-hi les Illes Canàries. El mot chito ja apareix als Furs de Madrid de 1202, consisteix en llançar un disc metàl·lic (tejo, tostón, chanflo o doblón) o peces de moneda o objectes de valor damunt o darrere o contra un cilindre posat dret (el palet, en castellà: chito, tuta, tanga o tarusa), situat a una certa distància, generalment uns 20 metres, per tal de separar els diners del palet. Aquell qui aconsegueix que els diners restin més prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.\nSobre el chito es col·loca una moneda o xapa. Per a puntuar cal fer caure el chito; si la moneda resta més a prop del chito que del tejo s'obté la puntuació mínima, mentre que si la moneda és més a prop del tejo que del chito s'obté la puntuació més alta.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La taxonomia de tipus de jugador és una classificació de jugadors de videojoc (gamers) que va ser realitzada el 1996 per Richard Bartle. La classificació descrita en Hearts. Clubs, Diamonds, Spades: Players Who suit MUDs, classifica el perfil de jugador segons la personalitat i comportament que mostren en jocs MUD (multi-user dungeons), encara que ara també refereix a jugadors de videojocs individuals.\nLa taxonomia a l'inici separava els jugadors en Hearts, Clubs, Diamonds i Spades, però van modificar els noms per: Triomfador, Explorador, Socialitzador, i Competidor. Aquests apareixen d'un model de 2 eixos, on en l'eix X s'hi representa preferència per interaccionar més o menys amb altres jugadors. Com més a la dreta és defineixen com a jugadors més independents, i més a l'esquerra jugadors amb preferència de joc més comunitari, social. En l'eix Y s'hi representa preferència per interactuar. Un cop delitmitades les característiques dels eixos, podem dir on es troben delimitats els tipus de jugadors. En l'extrem nord-est s'hi troben els triomfadors, en el nord-oest els competidors, en el sud-est els exploradors i en el sud-oest els socialitzadors.\nEl test conegut com a Bartle Test of Gamer Psychology basat en la psicologia de la taxonomia de Bartle va ser creat entre 1999–2000 per Erwin Andreasen i Brandon Downey, i contenia una sèrie de qüestions i un puntuació per les respostes. Tot i que la prova ha obtingut crítiques per la naturalesa del seu mètode de pregunta-resposta.\n\nEl resultat de la prova és el \"Bartle Quocient\", el qual es calcula basantse en les respostes a una sèrie de 30 qüestions aleatòries a la prova. Per exemple, una persona pot marcar \"100% Competidors, 50% Socialitzador, 40% Triomfador, 10% Exploador\", el qual indica un jugador que prefereix lluitar contra els altres jugadors abans de qualsevol altra àrea d'interès. Les puntuacions són típicament abreujades per la primera lletra de cada categoria, per ordre del quocient. En l'exemple anterior, aquest resultat seria descrit com a \"resultat\" de CSTE.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El cub de butxaca (també conegut com a Minicub, Mini Rubik o Cub de gel) és l'equivalent d'un cub de Rubik però de dimensions 2x2x2. Encara que mecànicament és més complex que el Cub de Rubik, la seva resolució és molt més senzilla, donat que és anàloga a reordenar únicament els vèrtexs d'un cub de Rubik estàndard 3x3x3.\nEl mètode de resolució més comú per a principiants suposa avançar capa per capa, de manera semblant a como es fa en molts algoritmes per al cub de 3x3x3. Alguns mètodes populars entre cubistes \"de velocitat\" són els d'Ortega i Guimond, que orienten les dues capes (del cub de 2x2x2) separadament i després permuten fins a ajuntar-ho tot.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La cucanya, també conegut com a pal enseuat, és un joc consistent a escalar, grimpar, només amb l'ajuda de braços i cames, per un pal vertical o horitzontal, que sol estar allisat o empastifat amb alguna substància relliscosa, fins a atrapar el premi situat a l'altra punta des d'on s'ha sortit, que és la diversió del joc. Es practica en molts països hispanoamericans.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un dau és un objecte amb forma geomètrica en la que cada cara hi ha un número imprès. Es fa servir en jocs per obtenir un número a l'atzar segons les lleis de la probabilitat. El més comú té forma d'hexaedre, però també n'hi ha amb altre nombre de cares, usats especialment en el joc de rol o alguns jocs de taula.\nLa seva mecànica és simple: N'hi ha prou en llençar el dau sobre una superfície plana i considerar el valor imprès a la cara que quedi en posició superior com a resultat.\nTipus de daus:\n\nMoneda (2 cares): No és un dau en si, però popularment és emprat per obtenir resultats d'1 o 2\nTetràedre (4 cares): Com que no se li pot considerar que té una cara en concret en posició superior, aleshores el resultat és aquell que el seu nombre està imprès paral·lelament a la base.\nCub o Hexàedre (6 cares): El més comú és un dau en forma de cub, de 6 cares, amb un número de l'1 al 6 marcat a cada cara amb punts. Els punts estan disposats de manera que les cares oposades sumen set.\nOctàedre (8 cares)\nTrapezòedre pentagonal (10 cares)\nDodecàedre (12 cares)\nIcosàedre (20 cares)\nDau de cent (100 cares): Raresa només adquirible a botigues especialitzades. Té tantes cares que fa difícil la seva manipulació i la lectura del resultat. Popularment es prefereix substituir-ho per dos daus de deu cares i diferenciats pel color. En aquest cas un dels daus adopta la funció de desenes i l'altre d'unitats.Existeix un sistema d'abreviatures que tracta el tipus i quantitat de daus a utilitzar en un llançament, molt utilitzat per aquells jocs que combinen els tipus de daus. Es fa referència, bàsicament, a les cares que té el dau,precedit per la consonant \"d\" (per exemple, un dodecaedre seria abreviat com a \"d12\"), si a més es vol fer referència a la quantitat, l'afegiríem davant la \"d\". A més es pot utilitzar l'abreviatura com a element matemàtic i regir-lo per les seves lleis.\nPer exemple, si es vol demanar que al resultat de tres octaedres se li ha de restar un dos, s'escriu d'aquesta manera: \"3d8-2\".\nEls daus descendeixen de les tabes asiàtiques i apareixen ja mencionats al Mahabharata. Es fabricaven amb ivori o banya. El nom ve de la paraula àrab per designar \"nombre\". Des dels inicis apareixen referències a daus trucats i a trampes en el seu ús.\nSi s'usen els daus amb propòsits d'endevinació, es parla d'un tipus de cleromància. Aquests daus poden ser els ordinaris o contenir símbols gravats en les seves cares i poden usar-se en combinació amb altres fonts (per exemple per triar la pàgina que s'ha de llegir d'un llibre màgic).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Dau Barcelona és un festival de jocs de taula, dirigit a les famílies i també als jugadors experimentats que es va crear el 2012 a Barcelona. El festival posa a l'abast jocs de tauler contemporanis i tradicionals, de cartes, de rol, de miniatures, de simulació històrica, i també es pot jugar a les bitlles, al bèlit, a la morra o al futbol botons. L'activitat principal es desenvolupa durant un cap de setmana de finals de Novembre. Tradicionalment ha tingut diversos escenaris, com la Fàbrica Fabra i Coats del Districte de Sant Andreu., el Born Centre Cultural i el Canòdrom: Parc de Recerca Creativa, tot i que en les darreres edicions s'ha centrat a la Fàbrica Fabra i Coats. A més, durant els dies previs també se celebren activitats paral·leles en diferents punts de la ciutat, com centres cívics, biblioteques i espais a l'aire lliure.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Dorodango (en japonès: 泥だんご, literalment \"Doro\" és fang i \"Dango\" és una espècie de bola) és una tècnica escultòrica i alhora un joc japonès en el qual els participants transformen un tou de fang en una bola brillant i polida només emprant aigua i les seves pròpies mans. Els jugadors més experts fan boles que s'assemblen a bales o boles de billar.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc del gat i la rata és un joc d'acció i de persecució per a infants que té moltes variants. El nom està inspirat del joc d'un gat que encalça la rata, també utilitzat com a metàfora de relacions i conflictes humans que ha inspirat obres literàries o periodístiques, per a descriure situacions conflictives en què hi ha una gran diferència de forces entre els contrincants, on cadascú amaga secrets i armes per aconseguir els seus objectius.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una endevinalla o endevineta és un misteri simple adreçat especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que és orientat a la mainada té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions. Durant l'endevinalla, ens donen pistes de l'objecte per tal que el puguem endevinar.\nLes endevinalles es presenten en diferents formats de metre i composició, si bé són molt comuns els versos octosíl·labs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, més habitualment, en versos alterns.\nLa pràctica de l'endevinalla és documentada d'antic: en trobem exemples en escrits sànscrits, la Bíblia, llegendes clàssiques... Entre les endevinalles de gran tradició trobem l'anomenada \"endevinalla de l'esfinx\" de la llegenda grega d'Èdip:Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, durant el dia amb dos i a la nit amb tres?", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Eson xorgol és un joc de mancala jugat pels kazakhs a Mongòlia occidental. És un joc per a dues persones.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Estràngol o joc de tella és un joc popular ancestral del poble de Son Macià, a Mallorca. Es juga individualment i es fan servir dues pedres, monedes i una tella. Té molt d'èxit entre els habitants d'aquest indret i cada any són més les persones que hi juguen.\nL'objectiu principal del joc és el de intentar fer caure monedes col·locades damunt d'una pedra, fent servir un tros de metall anomenat “tella”. Les monedes es guanyen quan cauen més a prop de la tella que de la pedra. Originàriament es practicava sobre esplanades polsoses fent servir pedres planes o soles de sabata com a “tella”.El Campionat Mundial d'Estràngol se celebra anualment al poble de Son Macià, en el context de les festes d'estiu. Normalment consta d'uns 30 participants que competeixen en semifinals i els 10 millors es disputen el títol en la final.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Fet i amagar (títol original: Hide and Seek) és una pel·lícula de 2005, dirigida per John Polson i protagonitzada per Robert De Niro i Dakota Fanning. Es va estrenar el 27 de gener de 2005 amb gran èxit de taquilla, encara que no li va passar el mateix amb les crítiques que va rebre, que en general van ser negatives. En canvi, la interpretació dels actors va ser molt apreciada. Especialment la de Fanning que va rebre elogis i l'aclamació per la crítica i per la qual cosa es va convertir en la primera persona a guanyar un premi MTV Movie en la categoria Millor interpretació de terror l'any 2005.\nLa pel·lícula va ser un èxit financer va aconseguir recaptar $ 122.650.962 dòlars a tot el món.\nHa estat doblada al català.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El flèndit és un joc infantil en el que poden intervenir diversos contrincants. Hi ha moltes varietats del joc però gairebé totes es basen en una zona marcada (un cercle, un quadrat,...), un projectil per a cada participant (una barcanya de pedra, una mitjasola de goma, un taló de goma,...) i uns quants patacons per participant. Una de les formes de jugar és que cada participant posa un patacó a la zona marcada (el flèndit) i tots van tirant el seu projectil (segons les normes de cada variant) provant de treure els patacons del flèndit sense que el projectil quedi dins del flèndit. El patacons expulsats del flèndit passen a ser propietat del tirador.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Jessica Fridrich (República Txeca, 1964) és una enginyera elèctrica i especialista autodidacta en càlcul diferencial i integral, coneguda per documentar i popularitzar el «Mètode CFOP» (Cross, First two layers, Orientation, Permutation), més conegut popularment, en honor del seu nom, com a «Mètode Fridrich», un dels mètodes més eficients i populars per a la solució del Cub de Rubik.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els bescuit xop, de vegades també dit el joc del bescuit, joc de la galeta, galeta xopa, el bescuit agafatós, bescuits i crema o Cookie Ookie és un joc de masturbació humana que es va originar al Regne Unit en el qual els participants, tot homes, són al voltant d'un bescuit i s'han de masturbar fins a ejacular-hi a sobre: el darrer que ejacula ha de menjar el bescuit cobert del semen de tothom. El joc és també conegut a Austràlia com a SAO xopa a causa de la popular marca de galetes SAO. El terme bescuit xop es creu que es va crear al Regne Unit en algun moment de la dècada dels 60.\nEncara que la terminologia pot variar lleugerament, la notabilitat del joc és tal que les variacions sobre el tema són diverses. En moltes novel·les i sèries angleses, el joc ha estat practicat sense cap censura.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La geocerca o geocaching és un joc a l'aire lliure de cerca de tresors al món real amb l'ajuda de dispositius GPS. Els participants han d'anar a unes coordenades específiques i, un cop al lloc, intentar trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. Es pot jugar tant a la ciutat com en plena natura. Les coordenades geodèsiques dels amagatalls són publicades al lloc web.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una gimcana és una cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats. Normalment, cal seguir un camí tortuós ple d'obstacles en el menor temps i amb la mínima penalització possibles. Aquesta mena de curses poden diferir en la seva forma i normativa segons el mitjà emprat: bicicleta, motocicleta, automòbil, cavall o simplement a peu.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La guerra de pintura (en anglès: paintball, traducció literal \"bola de pintura\") és un esport en què els participants fan servir escopetes d'aire comprimit anomenades marcadores (markers) per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors. En essència és un joc de persecució complex, ja que els jugadors tocats per boles de pintura durant el joc són eliminats.\nNormalment, en una partida de guerra de pintura s'enfronten dos equips amb l'objectiu d'eliminar tots els jugadors de l'equip contrari o aconseguir un objectiu (com ara capturar la bandera o eliminar un jugador en concret). Un joc de guerra de pintura típic no professional acostuma a durar d'uns cinc minuts a mitja hora. L'equip bàsic necessari per practicar la guerra de pintura no és excessivament car (tot i que sí que ho poden ser les marcadores d'alta gamma). El nombre de boles de pintura disparades durant una partida varia d'un jugador a un altre: alguns en disparen 100, d'altres unes poques i fins i tot n'hi ha que no arriben a disparar en tota la partida.\nDes del seu naixement, la guerra de pintura ha enganxat una multitud de jugadors ocasionals o permanents. La Sporting Goods Manufacturer's Association estima que aproximadament 10 milions d'estatunidencs juguen anualment a la guerra de pintura. Les estadístiques de les asseguradores indiquen que és un dels esports més segurs, fins i tot més que el golf.\nLes partides de guerra de pintura poden jugar-se sota sostre o a l'aire lliure, i adoptar diferents formes, com el woodsball, i el torneig o speedball. Les regles varien àmpliament d'una manera o altra de jugar, i es pensen perquè la majoria de participants gaudeixin del joc en un entorn segur.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Indiaca és un joc de moviment i la pilota amb què s'hi juga. El joc té les seves arrels a Sud-amèrica. L'Indiaca és un tipus de joc d'equip que com el voleibol o el bàdminton que es juga amb una xarxa que divideix el camp. Es juga amb un estri anomenat Indiaca com el mateix joc i que es colpeja amb la mà. El joc s'ha anat popularitzant cada cop més a Alemanya. És un joc però també s'ha organitzat com a esport. Aquest està dividit a Alemanya en tres federacions: la CVJM, la Eichenkreuz i la Deutschen Turnerbund (DTB).\nEl 26 de maig de 2000 es va fundar a Berlín la federació mundial anomenada International Indiaca Association (IIA). Aquesta associació s'ha proposat els objectius de celebrar tornejos internacionals així com uniformar les diferents formes del joc. Hi ha federacions importants a Alemanya i al Japó, però també formen part de la federació Suïssa, Estònia, Eslovàquia, Brasil i Luxemburg. A Alemanya està representada la IIA a través de la DTB. L'agost del 2001 es va celebrar a Estònia el primer mundial d'Indiaca i el 2006 el segon.\nSe suposa que el joc prové dels nadius sud-americans. Allà existeix el joc des de fa uns cent anys com a esport. El 1936, el professor d'esport Karlhaus Krohn va observar aquest joc als joves de Copacabana i el portà a Alemanya. Heinz Karl Kraus va aconseguir organitzar força associacions i unir-les en la Deutschen Turnerbund (DTB).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Infinity és un joc d'estratègia que es juga amb miniatures de metall fetes a escala de 28 mm. El joc simula combats amb petits grups de tropes d'operacions especials. El joc té una ambientació basada en la ciència-ficció i les miniatures segueixen una estètica manga.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La jenga (en suahili construir) és un joc d'habilitat física i mental, en què els jugadors han de retirar blocs d'una torre per torns o col·locar-los a la seva part superior fins que aquesta caigui.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc d'aguantar la mirada és un joc competitiu en què dues persones es miren els ulls mútuament i proven de mantenir l'esguard durant un període més llarg que el del seu contrincant. El joc s'acaba quan un dels participants desvia la vista (volgudament o no) i deixa de mirar els ulls de l'altre. La prohibició de no parpellejar (tot mantenint la vista clavada en els ulls de l'altre) n'és una variant popular, tot afegint-hi un repte físic (a més del psicològic). La majoria d'altres variants es basen en les dues ja descrites, a voltes prohibint gairebé tota altra acció que no sigui mirar (riure, fer ganyotes, assentir, parlar, tocar-se, etc.) i a voltes permetent-ne l'ús com un mètode més per aconseguir la derrota del rival.\nLes raons per embrancar-se en un joc de mantenir la mirada són diverses, si bé l'avorriment i el festeig són les més habituals. Com que la mirada d'altri pot suscitar emocions profundes, sovint hom desafia al joc algú de l'altre sexe per qui se sent atret com a pretext per establir una relació emocional - o simplement poder mirar-se algú a qui troben atractiu.\nTot estudiant els efectes del contacte visual entre humans, els científics han realitzat experiments on dos desconeguts de sexe contrari eren tancats dins una habitació i se'ls forçava a mirar-se els ulls mútuament tant com poguessin. L'experiment durà només uns 5 minuts de mitjana per parella, però tot i això després seu hom conclogué que els individus havien adquirit forts lligams emocionals (fins amorosos) amb aquell amb qui haguessin mantingut la mirada, tot i haver-se conegut just abans de començar l'experiment. Per aquesta raó, el joc de mantenir la mirada, i el contacte visual en general, poden ser una eina social important i un mètode d'enfortir la relació entre dos individus.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un joc d'estratègia és un entreteniment amb un conjunt de normes establert, en el qual un jugador o equips de jugadors poden assolir la victòria mitjançant accions planificades i tècniques més o menys establertes. Actualment, podem trobar-ne com a jocs de taula o en videojocs, tot i que d'altres poden ser jugats en altres suports.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc de canyes és un joc de lluita d'origen militar de gran celebració a Espanya des del segle xvi al xviii, juntament amb les festes de lluminàries en moltes de les seves places majors. Viciana ens explica a la seva crònica com Carles V jugava a València al joc de canyes amb la seva àvia Germana de Foix. Consistia en fileres d'homes muntats a cavall (normalment nobles) tirant-se canyes com si fossin llances o dards i aturant-les amb l'escut. Es feien càrregues de combat, escapant fent cercles o semicercles en grups de fileres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc de fer rodar un ou, o la carrera de fer rodar l'ou de Pasqua és un joc tradicional d'alguns països que es juga utilitzant ous de Pasqua. Existeixen diferents versions del joc segons el país; en general, es juga amb ous durs que han estat decorats.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc de l'amic invisible se celebra generalment quan s'acosta Nadal. En aquest joc un grup de persones es fan regals els uns als altres, amb les condicions següents: que cadascú faci i rebi només un regal, i mantenir l'anonimat de l'autor del regal. A més, es poden aplicar altres regles, com ara limitar el cost del regal (normalment de baixa quantia), fixar-ne la temàtica o impedir regals entre persones concretes (per exemple entre parelles). El sorteig previ per a determinar qui fa un regal a qui se sol celebrar mitjançant paperets, però les noves tecnologies permeten fer-ho per Internet.Una modalitat que darrerament està agafant força és l'anomenat Elefant Blanc (de l'anglès White Elephant), en què es regalen trastos o rampoines i que permet altres accions, com ara «robar» o intercanviar el regal que t'ha tocat per un que t'agradi més i que hagi estat regalat a una altra persona, etc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc de la rodanxa és un joc infantil, amb característiques d'activitat esportiva, consistent en fer rodar un cèrcol per terra. El jugador impulsa el cèrcol i el fa rodar. Primerament amb la mà i seguidament amb algun estri que permeti mantenir el gir. L'objectiu del joc és perllongar el gir del cèrcol tant com sigui possible, malgrat les dificultats d'un terreny desigual. Hi ha varietats del joc que inclouen la realització d'algunes maniobres difícils amb el cèrcol.\nLa joguina s'anomena rodanxa, rutlla, rutla o cèrcol. L'estri auxiliar pot ser un simple bastonet o una guia més elaborada en forma de forquilla a l'extrem d'un mànec.\nDes dels primers temps fins a finals de la Segona Guerra Mundial fer rodar el cèrcol havia estat un joc molt popular a Europa. Actualment es tracta d'un joc pràcticament desaparegut, que només practiquen els menuts als països poc desenvolupats.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La tella és un joc que es jugava amb una tella (teula) o una pedra plana circular.\nEra un joc de competició individual. En un document del segle xv, mentre es prohibeix jugar a daus i a qualsevol altre joc on es juguin diners, es permetia de jugar «a taules e a escachs e a balesta e a teylla e a traer de dart e a bylles [bitlles]».\nA Mallorca es jugava amb diners situats darrere o a sota d'una pedra anomenada rèbol. Els jugadors, d'una certa distància estant, proven de separar la pedra dels diners llançant la tella. Guanya aquell que aconsegueix que la tella resti més prop dels diners que del rèbol. Antigament era practicat a moltes viles de l'illa però actualment tan sols es juga a Montuïri el dia del pancaritat que se celebra al puig de Sant Miquel. En aquest vilatge s'hi jugava amb la intenció de tocar o aproximar-se al rèbol per a endur-se'n el premi. De 1995 ençà s'organitza un campionat anual de joc de tella en què guanya qui toca més cops el rèbol en deu tirades.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc de triler és un joc, normalment associat a l'estafa, que és tradicional en carrers concorreguts, fires i mercats ambulants. Es presenta com un joc d'atzar, però en realitat, quan es fa una aposta per diners, gairebé sempre és un truc de confiança utilitzat per cometre el frau. En l'argot de confiança truc, aquesta estafa es coneix com un curt-amb perquè és ràpid i fàcil d'aconseguir.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc del diccionari és un joc de llapis i paper que consisteix a inventar definicions versemblants de paraules existents però poc conegudes.\nHi han de participar tres jugadors com a mínim. Un dels jugadors tria del diccionari una paraula intentant que sigui de significat desconegut pels altres jugadors, i els la diu.\nEls altres jugadors inventen una definició per a aquesta paraula procurant que sigui creïble, l'escriuen en un paper i la donen al jugador que ha triat la paraula. Aquest jugador llegeix en un ordre aleatori totes les definicions, inclosa la del diccionari. Els jugadors que han escrit voten la definició que creuen correcta. Un cop fetes les votacions es puntua de la manera següent:\n\nun punt per a cada jugador que encerta la definició correcta.\nun punt per a cada jugador la definició del qual rep un vot, dos punts si rep dos vots, etc.\nun punt per al jugador que ha triat la paraula si ningú ha votat la definició del diccionari.El torn de triar la paraula al diccionari va passant de jugador a jugador. El joc es pot allargar tant com es vulgui, i guanya qui té més punts.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc del milió, o billard electrònic, també conegut per l'anglicisme pinball, és un tipus d'entreteniment on el jugador intenta mantenir unes boles actives per un circuit polsant botons per tal que no caiguin a baix de tot del tauler inclinat. Pot tractar-se d'un joc manual o un videojoc, on llavors la pantalla vertical simula el tauler inclinat de joc. Els botons envien la bola cap a uns obstacles o marcadors que són els que van addicionant punts. Usualment una partida té un nombre limitat de boles consecutives que van afegint puntuacions parcials fins a assolir el resultat final.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc del mocador és un joc molt popular que consisteix a alinear dos equips a banda i banda d'una persona neutral, a una certa distància, que sosté un mocador amb la mà i crida un número. Cada persona, a ambdós equips té assignat, en secret per l'altre equip i la persona neutra, un d'aquests números, i en ésser cridat competeix amb el de l'altre equip per arribar abans i treure el mocador. Qui tregui el mocador abans i arribi a la seva posició inicial guanya un punt.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els jocs educatius són jocs explícitament dissenyat amb propòsits educatius, o que tenen incidental o valor educatiu secundari. Tots els tipus de jocs poden ser utilitzats en un entorn educatiu. Els jocs educatius són jocs que són dissenyats per ajudar persones a aprendre sobre temes segurs, expandir conceptes, reforçar desenvolupar, entendre un esdeveniment històric o cultura, o assistir-los dins aprenent una habilitat mentre juguen. Els tipus de joc inclouen tauler, targeta, i videojocs. Un joc educatiu és un joc dissenyat per ensenyar éssers humans sobre un tema específic i per ensenyar-los una habilitat. Mentre educadors, governs, i els pares s'adonen de la necessitat psicològica i beneficis de l'aprenentatge mitjançant jocs, aquesta eina educativa ha esdevingut una idea dominant. Els jocs interactius ens ensenyen objectius, regles, adaptació, el problema que soluciona, interacció, tot representat com a història. Satisfan la nostra necessitat fonamental d'aprendre per proporcionar diversió, implicació apassionada, estructura, motivació, ego, gratificació, adrenalina, creativitat, emoció i interacció social en el joc ell mentre l'aprenentatge té lloc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un joc seriós és aquell que es dissenya específicament per aprendre, gestionar recursos o fer simulacions a part de per pur entreteniment. Els jocs tenen un paper important en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Els estudiants poden millorar fàcilment les seves habilitats gramaticals, memoritzar vocabulari, practicar la pronunciació o controlar el nivell de coneixement en proves ràpides i interactives. Usar un joc augmenta la motivació dels participants, regula el procés i ofereix resultats immediats, a diferència d'altres processos similars.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc tradicional és un joc que ha estat transmès de pares a fills, normalment per via oral.\nEs poden fer diverses classificacions dels jocs tradicionals a l'Educació Física en funció dels següents paràmetres: habilitats motrius, qualitats físiques i material emprat.\nAixí s'obtenen les classificacions següents:\n\nhabilitats motrius: jocs de saltar, jocs de precisió, jocs de cursa, joc de llançament.\nqualitats físiques: jocs de força, jocs de velocitat.\nmaterial emprat: jocs de corda, jocs de pilota, jocs de bitlles, jocs de xapes.Es pot explicar un joc tradicional a partir dels següents paràmetres:\n\nDenominació\nZona geogràfica d'origen (El joc tradicional català, francès, alemany, etc.)\nNombre de jugadors\nEdat dels jugadors\nMaterial\nEsquema i distribució\nDesenvolupament\nNormes del joc\nVariants", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els jocs són formes de joc estructurades, que es fan generalment per entreteniment o diversió, i de vegades s’utilitzen com a eina educativa. Els jocs es diferencien del treball, que normalment es realitza a canvi d'una remuneració, i de l’art, que és sovint una expressió d’elements estètics o ideològics. Tanmateix, la distinció no és clara i molts jocs també es consideren treballs (com ara jugadors professionals d’esports o jocs d’espectadors) o artístics (com ara trencaclosques o jocs amb un disseny artístic com Mahjong, solitari o alguns videojocs ).\nEls jocs de vegades es juguen exclusivament per gaudir, de vegades també per aconseguir una recompensa. Es poden jugar sols, en equips o en línia; per aficionats o per professionals. Els jugadors poden tenir una audiència de no jugadors, com ara quan la gent s’entreté veient un campionat d’escacs. D’altra banda, els jugadors d’un joc poden tenir seguidors. Sovint, part de l'entreteniment per als nens que juguen a un joc consisteix a decidir qui forma part del seu públic i qui és un jugador.\nEls components clau dels jocs són els objectius, les regles, el desafiament i la interacció. Els jocs generalment impliquen estimulació mental o física, i sovint ambdues coses. Molts jocs ajuden a desenvolupar habilitats pràctiques, serveixen com a forma d’exercici o realitzen un paper educatiu, de simulació o psicològic.\nAmb testimonis ja l'any 2600 aC, jocs són una part universal de l'experiència humana i estan presents en totes les cultures. El joc real d’Ur, Senet i Mancala són alguns dels jocs més antics coneguts.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "En un joc, un jugador és algú que hi participa. El terme \"jugador\" s'utilitza amb aquest mateix significat tant en la teoria dels jocs com en els jocs recreatius ordinaris. Normalment, en un joc hi participen com a mínim dos jugadors, però existeixen jocs per a un sol jugador, que es coneixen col·lectivament com a jocs en solitari (com ara diversos jocs de cartes i la gran majoria de videojocs).\nSegons el creador i dissenyador de jocs Tracy Fullerton, \"per esdevenir un jugador, cal acceptar voluntàriament les regles i les restriccions d'un joc.\"", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una juguesca, o aposta, és pactar el guany o la pèrdua d'una certa quantitat de diners, o un altre bé, segons quin sigui el resultat futur d'un esdeveniment. L'esdeveniment esmentat pot ser qualsevol en el qual hi hagi un marge d'incertesa sobre el resultat final: jocs de cartes, jocs de societat (ruleta, bingo i altres), jocs populars com una porra, curses de cavalls i qualsevol altre que es pacti entre particulars o no.\nEn català es fa distinció entre l'aposta, o juguesca, que és l'acció d'apostar, i la posta, que es refereix a la suma de diners arriscada.\nDes del punt de vista legal o bé resta prohibit totalment (com en els països islàmics) o se'n regula l'activitat (apostes de l'estat o autonòmiques, concessió de casinos i escurabutxaques, etc.).\nCal tenir en compte que, en general, els deutes de joc per apostes il·legals entre particulars, no són exigibles davant la llei i en canvi poden donar lloc a activitats criminals.\nLes apostes, a banda del problema econòmic, poden generar el trastorn del comportament que es coneix com a ludopatia.\nA l'àmbit dels videojocs en línia, les caixes d'espolis que s'han de pagar per a obrir-les i que aparega un objecte aleatori foren començades a ser considerades apostes en diversos països: l'abril de 2018 a Minnesota s'aprovà una llei que així ho considera, en altres estats dels Estats Units es proposà la consideració i a Bèlgica és considerat juguesca criminal des d'abril de 2018.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "KAPLA és un joc de construcció basat en tauletes de fusta de pinastre que s'uneixen les unes a les altres sense punts de fixació (només per l'equilibri de forces). Totes les peces de KAPLA tenen la mateixa mida i estan construïdes usant proporcions 1:3:15 (és a dir, cada peça mesura una unitat d'alçada, per tres d'amplada, per quinze de longitud), de manera que el costat més llarg fa 12 cm.\nAquest joc ha estat usat amb finalitats educatives a les escoles franceses, entre d'altres, perquè permet treballar la geometria de l'espai i la coordinació de moviments.\nL'inventor del KAPLA és el neerlandès Tom van der Bruggen, i el seu nom ve de Kabouter Plankjes, que en neerlandès significa \"taulons de follet\".\nExisteixen diferents Centres que es dediquen a realitzar animacions a escoles, i ha tot tipus d'equipaments culturals. El primer va crear-se a Paris, i després se n'han creat per tot França.\nEl primer pol en tota Espanya es va crear al Vendrell al 2009 i des d'aleshores es dedica a realitzar animacions per tot Catalunya i per la resta de l'estat Espanyol.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Làser Tag és un joc esportiu que simula un combat entre persones. Està basat en el fet que els jugadors intentin aconseguir punts disparant amb pistoles làser (inofensives) als dispositius receptors situats en els seus rivals, que s'il·luminen amb llums de colors, un color per a cada equip.Encara que els làser tags van ser creats per entrenar els soldats en situacions de combat, en l'actualitat és un joc de nens i adults molt popular. És semblant al paintball, però en comptes de jugar amb pintura i a l'aire lliure, es fa amb pistoles làser i en interiors.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els jocs de taula editats en català inclouen tant els originals de dissenyadors catalans com les traduccions i adaptacions de jocs de creadors internacionals. El premi al Millor joc familiar o adults editat en català es lliura en el Festival del Joc del Pirineu de la Seu d'Urgell. Devir és el principal editor de jocs de taula en català.A Catalunya es jugava arreu a jocs de taula, tant en espais públics i privats, habitualment vinculats a les apostes econòmiques, fet que alarmà les autoritats per la conflictivitat que generava, i es va intentar erradicar tipologies de joc, sobretot de daus i cartes. Un dels jocs més populars durant els segles XVII i XVIII era l'auca, nascut possiblement durant el segle XVI a Florència.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Lost Odyssey és un Videojoc de rol desenvolupat per Mistwalker, conjuntament amb Feelplus, per a Xbox 360. És la segona obra de Mistwalker, essent Blue Dragon la primera i Archaic Sealed Heat la tercera. Empresa liderada per Hironobu Sakaguchi qui va ser director de tots els Final Fantasy fins a la desena entrega, així com de la pel·lícula Final Fantasy: La força interior. L'encarregat de la banda sonora s'hi troba l'artista Nobuo Uematsu que també és el creador de les melodies de la mítica saga de Square. Els somnis, explicats durant el transcurs del joc, estan a càrrec de Kiyoshi Shigematsu i el disseny dels personatges de mans del prestigiós mangaka Takehiko Inoue, creador de Vagabond i Slam Dunk.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un Maibaum (alemany), majtræ (danès), maypole (anglès), majstång (suec) o mai (gascó), que vol dir arbre de maig o pal de maig, és un tronc o pal de fusta de diversos metres, adornat amb branques d'arbres, cintes colors i escuts d'associacions o ciutats, que normalment s'erigeix a principis de maig com a part d'una festa tradicional. A canvi a alguns països es porta a terme l'erecció a la Nit de Sant Joan, en altres casos el pal no s'erigeix anualment, sinó és un ornament permanent. A algunes regions també existeix la tradició de grimpar pel pal, semblant a la cucanya.\nA Gascunya, particularment a la costa, la festa tradicional de la Maiada és encara ben viva. Durant la nit del 30 d'abril al primer de maig, s'erigeix un arbre, generalment un pi adornat de colors vius, que diuen el mai, per festejar un esdeveniment com un aniversari, etc. Ho fan de manera discreta, gairebé clandestina, per provocar un efecte de sorpresa a la matinada. La persona a qui és dedicat el mai ha de pagar el beure i el menjar als convidats. A Anglet, vila del País Basc nord, de llengua pròpia occitana, la municipalitat ha erigit un mai per la primera vegada en maig de 2013, com símbol de la identitat gascona recuperada.A Alemanya i Àustria el Maibaum s'erigeix el dia 1 de maig o a la vigília. A moltes àrees, sobretot a Baviera, Baden-Württemberg i Àustria l'erecció és acompanyada per una festa popular.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Mecànica de joc es construeix de les regles o els mètodes van dissenyar per interacció amb l'estat de joc, per això proporciona jugabilitat. Tota mecànica d'ús dels jocs; tanmateix, les teories i els estils difereixen tan a la seva importància definitiva al joc. En general, el procés i estudi de disseny de joc, o Ludologia, és esforços per venir amunt amb mecànica de joc que permet per les persones que juguen un joc per tenir un comprometent, però no necessàriament diversió, experiència. El rellotge de sorra també s'utilitza en molts casos per a limitar la durada dels torns de joc, permetent una partida més fluïda i donant temps als jugadors per planificar les seves accions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La morra és un joc que consisteix a encertar el nombre de dits mostrats entre dos jugadors. Es tracta d'un joc de societat molt conegut des de l'antiguitat en diversos països i que pot procedir del costum de comptar amb els dits.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El myachi (pronunciat: mi-a-chi) és un sac de sorra rectangular de 10 x 4 cm amb el qual es practica un esport o joc modern realitzant un seguit de malabars amb la mà.\nEl joc consisteix en situar el myachi a la part posterior de la mà i després elevar-lo per ser captat amb qualsevol part del cos excepte el palmell de la mà, tot evitant que caigui a terra. Quants més trucs es realitzin seguits sense que caigui el myachi a terra, més habilitat es té.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Mètode CFOP (Cross ― F2L ― OLL ― PLL), de vegades conegut també com a mètode Fridrich, és un dels mètodes més utilitzats en speedcubing per al cub de Rubik de 3x3x3. Aquest mètode es va desenvolupar a principis dels anys 80 combinant innovacions de diversos cubers. Generalment, s'ha donat crèdit a la txeca Jessica Fridrich per popularitzar el mètode per mitjà de la publicació en línia l'any 1997.El mètode funciona amb un sistema de capa per capa. Normalment es resol primer la creu de la part inferior, es resolen posteriorment les dues primeres capes (F2L), s'orienta l'última capa (OLL) i finalment es permuta l'última capa (PLL). Una simplicació, anomenada en anglès two-look OLL/PLL, fa el mètode un pèl més lent és fer les etapes OLL i PLL en dos passos. Això implica haver de memoritzar força menys algoritmes, especialment en l'etapa OLL.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Nomic és un joc creat el 1982 pel filòsof Peter Suber en el qual les regles del joc inclouen mecanismes per tal que els jugadors puguin canviar les regles, en general mitjançant un sistema de votació democràtica.\n\nNomic es refereix de fet a un gran nombre de jocs basats en el conjunt de regles inicial presentat per Peter Suber en el seu llibre The Paradox of Self-Amendment, publicat originalment a la columna Metamagical Themas de Douglas Hofstadter de la revista de divulgació Scientific American el juny de 1982 i que presentava el llibre de Suber, aleshores a punt de ser publicat. El joc segueix en certa manera el model de govern dels sistemes moderns. Demostra que, en qualsevol sistema en què els canvis de regles són possibles, pot sorgir una situació en què les lleis resultants són contradictòries o insuficients per determinar el que és de fet legal. Precisament, el nom del joc s'origina de νόμος (nomos), del grec \"llei\", pel fet que modelitza i exposa qüestions conceptuals sobre el sistema legal i els problemes de la interpretació legal.\nSi bé la condició de la victòria en el conjunt de regles inicial de Suber és l'acumulació de 100 punts resultants de la tirada de daus, l'autor digué una vegada que \"aquesta regla és deliberadament avorrida, per tal que els jugadors la modifiquin ràpidament per a la seva satisfacció\". Els jugadors poden canviar les regles fins al punt de convertir la puntuació del joc en irrellevant, fent en canvi que es tracti per exemple d'una moneda vertadera, o fer que la victòria deixi de ser important en el joc. Qualsevol regla del joc es pot canviar, incloent les regles que especifiquen els criteris per guanyar i fins i tot la regla segons la qual les regles han de ser obeïdes. Qualsevol escletxa en el conjunt de regles, però, pot permetre al primer jugador que la descobreixi d'utilitzar-la per a benefici propi, modificant per exemple les regles per a guanyar la partida. Per a complicar aquest procés, el conjunt de regles inicial de Suber permet la designació de jutges per prendre decisions sobre la interpretació de les regles.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Les ombres xineses, precedents del teatre d'ombres, parteixen d'un joc popular basat en un efecte òptic teatralitzat que consisteix en col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta ombres a la pantalla que representen figures estàtiques o en moviment. A part de fer-se servir les mans, també es poden utilitzar titelles de tija per representar els diferents personatges de la funció. Les ombres xineses no van néixer a la Xina, malgrat el que indica el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era. Constitueixen una de les més antigues arts del teatre de titelles i marionetes.A Java, les titelles eren pintades amb colors variats i daurats. La raó de fet era que els homes contemplaven l'espectacle de cara, com si l'espectacle es tractes d'unes titelles corrents; en canvi, les dones no podien veure l'espectacle com els homes sinó que l'havien de veure des de darrere. Elles eren les que veien l'espectacle autèntic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc dels ossets, l'osset de jugar, la marraquinca (Balears), carn i os o joc de les tabes fou practicat al llarg de tota l'edat mitjana, en bona part d'Europa. Es pot veure en diverses representacions d'època medieval. Rebia molts noms i es podia jugar de maneres diverses. Una de les variants més usuals era el joc del botxí.Tradicionalment s'emprava l'os del taló o astràgal dels quadrúpedes, dels animals de llana.\nEl joc de la marraquinca, antiquíssim, s'ha perdut completament en aquest segle. És un joc d'atzar, que consisteix a tirar enlaire la marraquinca i observar quina de les seves quatre cares roman visible i horitzontal quan l'os ha caigut en terra; segons quina hi roman, guanya o perd el jugador que l'ha llançat. A Menorca, al s. XX encara hi havia nenes que hi jugaven qualque poc. Generalment juguen amb dos ossets, llançant-los enlaire simultàniament. Les cares de l'os tenien, a Ciutadella, aquests noms: s'ull, es cul, es sa-mitat i es nèpel (o es tot); si una marraquinca restava amb el cul per amunt, la jugadora que l'ha tirada perdia; si no romania cap marraquinca amb el cul per amunt, la jugadora que les ha llançades guanyava per diferent valor segons la posició dels ossets, i si una d'aquestes restva amb el nèpel o tot per amunt, guanyava tot allò que les jugadores hi havien posat.\nLes parts dels ossets s'anomenen: clotet (part més enfonsada), esquena, panxeta o carn (cara còncava que sobresurt), reiet o rei (part més plana), palomera (part que té un acabament en forma de bec). La corretja és la cara oposada al clau.\nAl Rosselló rep el nom de totos o tòtols.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els pals del diable són un joc malabar consistent a mantenir a l'aire un bastó mitjançant dos pals més que el malabarista porta a les mans. El tercer pal es pot llançar i fer girar per l'aire aconseguint diferents piruetes de diferents dificultats.\nEl pal del diable central pesa 230 grams i té una longitud de 66 centímetres. El seu diàmetre és de 3 centímetres als extrems i de 2 centímetres al centre. Existeixen models per a principiants amb materials que permeten un agafament més gran, o també models per experts en els quals es pot calar foc als extrems i ser usats mentre cremen. Els dos pals de les mans són més lleugers, curts i prims que el pal central.\nEl bastó del diable s'usa des de fa molt de temps. En l'època medieval ja s'usava.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Fer pam i pipa és un gest de befa que consisteix a portar el polze d'una mà al cap del nas i l'altra mà tot seguit, mentre s'agiten els dits estesos. Qui fa pam i pipa belluga els dits com si sonés el flabiol o una flauta, encara que recolza el polze sobre el nas en lloc de fer-ho sobre la boca.Sovint quan els nens fan pam i pipa l'acostumen a acompanyar d'una frase repetida amb una cantarella per a trufar-se del seu company o adversari de joc (elis elis, putxinel·lis...).\nPer extensió, l'expressió transitiva fer (-li) pam i pipa a qualcú significa befar-se'n.\nMalgrat que el gest no té nom propi en castellà, a qualques països com l'Argentina o l'Uruguai l'anomenen “pito catalán”, com a fruit d'exportació cultural d'aquest «gest típic català» donat per immigrants catalans a aquests països.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Parker Brothers és una marca comercial dedicada a la fabricació i distribució de jocs i joguines. Durant els seus 115 anys de vida, la companyia ha distribuït més de 1800 jocs. Entre els seus jocs de taula més coneguts podem trobar el Monopoly, el Cluedo, el Risk, el Trivial Pursuit i la Ouija, entre d'altres. Actualment, Parker Brothers forma part de l'empresa de joguines Hasbro.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El patacó és un joc tradicional jugat pels infants de Catalunya en que es posen els patacons de cap per avall, es colpegen amb el palmell de la mà i, si es donen la volta, es guanyen.\nEs tracta d'un joc de punteria, destresa i sort que es pot jugar tant al carrer com a casa i del qual n'hi ha moltes modalitats de joc. El seu origen està en la paraula patac ‘cop violent i sobtat'.Al Japó existeix un joc similar anomenat \"Menko\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Pedra, paper, tisora, llangardaix, Spock és una expansió dels clàssics mètode de selecció de joc de pedra, paper, tisora. Funciona amb el mateix principi bàsic, però inclou dues armes addicionals: el llangardaix (format per la mà com una boca mitjó-titella-like) i Spock (format per la salutació de Star Trek Vulcan). Això redueix les possibilitats d'un final rodó en un empat (de 01.03 a 01.05). El joc va ser inventat per Sam Kass amb Karen Bryla, com \"Rock Paper Scissors Spock Lizard\". El joc ha estat esmentat en quatre episodis de The Big Bang Theory. D'acord amb una entrevista amb Kass, els productors de la sèrie no li van demanar permís per a utilitzar el joc; però més endavant, en l'episodi \"The Rothman Disintegration\" de la cinquena temporada, sí que hi van fer referència, cosa que els va agrair al seu lloc web.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una penyora és un objecte que en determinats jocs el jugador que comet alguna error deixa en dipòsit fins a la fi de la partida, moment en què el podrà recuperar a canvi d'alguna acció que hom li farà fer, com ara cantar una cançó, caminar a peu ranquet, dir un embarbussament, etc.\nViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Les pessigolles o cuscanelles són una sensació que s'experimenta en algunes parts del cos quan són lleugerament tocades, que sol provocar involuntàriament la rialla i, si són continuades, una convulsió. També poden produir-se quan s'efectua pressió en aquestes zones, i especialment quan ho realitza una altra persona amb un vincle afectiu. Per condicionament, també es generen quan el subjecte creu que està a punt de ser tocat. Són inicialment plaents, però al cap de cert temps es tornen desagradables. Quan les pessigolles es produeixen, s'activa l'escorça somatosensorial.Es creu que relaxen i enforteixen els músculs. Per exemple, les pessigolles en els peus estimulen els músculs de la cama i del peu. En ser així, són bones per als atletes o corredors. Les aixelles, les costelles, el coll, els palmells de les mans i les plantes dels peus són zones l'estimulació de les quals mitjançant pessigolles produeix el riure amb més gran facilitat.\nEl procés de donar i rebre pessigolles obeeix a una espècie de programació neurològica que estableix vincles personals. Succeeix el mateix amb el sexe. És, en definitiva, una activitat comunicadora innata. Prova d'això és que difícilment una persona es fa pessigolles a si mateixa. En alguns estudis s'ha demostrat que no és possible d'autoinduir-se pessigolles a causa d'un mecanisme cerebral que anticipa els moviments propis, que bloca la sensibilitat provocada per tal tocament. Tanmateix, amb l'ajuda d'un robot de control remot que es mogui amb lleugers retards a les ordres rebudes sí que és possible l'autoinducció.Les pessigolles també s'han anomenat «reacció de por», per tal com el cervell fa que el múscul \"atacat\" es mogui bruscament, però això no evita que, en ocasions extremes, indegudament causi riure; és a dir: més aviat impliquen por de rebre sensacions estranyes infligides per una altra persona.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els Pips son elements petits, fàcilment comptables. El terme sol descriure els punts de les fitxes de dòmino i dels daus els símbols que denoten els colls i valors de les cartes o bé llavors petites d'alguna fruita. En algunes ocasions, el terme també es fa servir per a referir-se com el \"punt\" dins el codi Morse.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Piu Xaliu és un joc que es jugava en el segle xix a Menorca, i consta de tres parts: Piu Xaliu, Vola Vola i Tim Tam. Al principi es reunien els membres d'una família al voltant d'una taula. Cada un dels participants col·loca el seu dit índex sobre la taula, i la persona que dirigeix el joc diu \"Piu\". Els jugadors han d'aixecar el seu dit un instant, per col·locar-lo seguidament tal com es trobava abans. El director de joc segueix dient \"Xaliu, xaloc, qui està bé, que no's mog\" (qui estigui bé, que no es mogui), fent coincidir l'acció d'aixecar el seu índex amb les darreres paraules formulades. No obstant això, els altres han d'abstenir-se d'imitar el seu moviment, de forma que qui aixequi el dit queda eliminat.\nEn la segona part, el mestre de cerimònies torna a col·locar el seu dit, juntament amb els jugadors restants, els quals l'hauran de treure successivament només quan es faci referència a animals voladors. Així, qui no compleixi amb aquesta norma, serà eliminat. Està clar, doncs, que si el director del joc diu \"Vola vola mocador\" no haurà de fer-se res, mentre qui si es diu \"Vola vola ocell\" sí que haurà d'aixecar-se el dit.\nAl final quedarà un nombre de jugadors que seguiran actius, amb la qual cosa es donarà començament a la tercera fase, en la que consisteix pròpiament el joc, sota la direcció del mateix mestre de cerimònies. Aquest efectua un senyal a l'esquena dels jugadors, al mateix temps que diu:\n\n\"Tim tam.\nGuerra dam.\nEstisoretes.\nBon panxó.\nUi de bou.\nTayadó.\nMa plana.\nPota d'aze.\nQue vols?\"\n\nSi el preguntat no encerta amb el senyal, es repeteix aquesta fins que algú ho encerti, i dirà:\n\"Estisoreta quesis dit.\nSan Pere hauria texid.\nEmb es cavallet a n'es did.\nTim tam.\"\nSeguint-se així fins que tots hagin encertat amb el senyal que se l'hi hagués fet a l'esquena. Si es desitja continuar el joc, aquest s'inicia un cop més amb Piu Xaliu.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El plançó és un joc d'estratègia matemàtic per a dos jugadors o més. És molt simple, ja que per a jugar-hi només es necessita un full de paper i un llapis.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El \"Playtesting\" és l'activitat més important en un procés de disseny de jocs, i, irònicament, és una que els dissenyadors entenen menys. La idea errònia habitual és que el \"Playtesting\" només consisteix en jugar el joc i recopilar comentaris. És més que això, i el que millora la sessió de \"Playtesting és l'investigador d'usuaris de jocs. La prova de joc implica l'observació sistemàtica en condicions controlades per determinar com la gent juga el joc. La forma en què es realitza una bona sessió de \"Playtesting\" és molt similar a les proves d'usabilitat, però prestant atenció a molts altres aspectes que impliquen l'experiència de l'usuari del jugador, els problemes d'usabilitat del joc, el funcionament del joc, entre d'altres. La prova de joc, com a tècnica exploratòria, hauria d'ajudar a respondre la pregunta: \"Com respondria el jugador final al nostre joc en condicions realistes?\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un pogo stick o pal pogo és un dispositiu per saltar del terra en una posició dreta, a través de l'ajut d'una molla, o altres tecnologies noves, sovint utilitzat com a joguina, equipament d'exercici o instrument d'esports extrems. Va ser usat evolucionant a un esport extrem anomenat extrem pogo o \"Xpogo\".\nLa construcció tradicional consisteix a dues peces cilíndriques de material resistent, com ara aliatges d'acer. De les dues peces, hi ha una que és buida en la seva secció. Normalment el cilindre buit és el superior, on hi ha un mànec per subjectar l'estri. A dintre del cilindre buit hi ha un cilindre massís. Aquest segon cilindre encaixa a l'interior de manera que pot pujar i baixar. El moviment lliure és limitat per una potent molla que uneix els dos cilindres. A la part inferior del cilindre buit hi ha uns reposapeus.\nEl saltador col·loca els seus peus en els suports mentre va flexionant els genolls i acompanyant el mànec amb els canells. La intensitat de l'esforç muscular afegeix o resta energia en la molla. Quan la molla és a compressió plena, l'usuari és elevat per l'extensió de la molla, el qual és llançat cap amunt a l'aire. Aquest procés és repetit per mantenir un bot periòdic.\nEl pogo saltarí pot ser dirigit per desplaçament del propi pes des de la línia central de l'eina en la direcció horitzontal desitjada produint així locomoció horitzontal.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc popular és aquell joc que és molt arrelat en un cert territori. Els habitants d'aquest lloc l'exerceixen habitualment en el seu temps lliure. Aquest pot ser practicat per tota la població independentment de l'edat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Pyssla és un joc d'entreteniment i de creació de treball manual que desenvolupa la creativitat i la psicomotricitat fina tant de l'infant com de l'adult (treball manual, doncs, de teràpia lúdica). Aquest joc es pot comprar en grans superfícies com Ikea.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Saló recreatiu o centre d'oci, entre altres. És el lloc on es troben un conjunt de màquines o jocs, en els quals a canvi d'una determinada quantitat de diners s'obté un temps de joc.\nEls jocs poden ser de tipus: electrònic, electromecànic o manual.\n\nElectrònics: són aparells similars a un ordinador en els quals el joc transcorre en una pantalla i el maneig del joc s'efectua normalment mitjançant una maneta de jocs i botons. Són els dits videojocs de saló o arcades\nElectromecànics: tenen part mecànica i part elèctrica. Normalment la part elèctrica es basa en electroimants. L'exemple més conegut d'ells és el Pinball.\nManuals: són aparells en els quals se mesura l'habilitat del jugador, normalment competint amb altres. Per exemple el futbolí, billar (pool), bowling (pista de bitlles), dards, etc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc de saltar a (la) corda, és una activitat practicada com a joc infantil i com a exercici físic (especialment com a entrenament per a alguns esports, com la boxa, tennis o el culturisme). L'ús de les cordes per saltar ha estat tradicionalment un dels jocs favorits dels nens. Els exercicis amb corda se solen utilitzar com a escalfament esportiu previ a altres exercicis, i resulten un entrenament ideal per als esports que requereixen vigor, coordinació i ritme. El salt amb corda endureix i renova la textura dels músculs, i es considera adequat per al cor i els pulmons. Un dels aparells de la gimnàstica rítmica és la \"corda\", que fins a cert punt és similar a la corda infantil o d'entrenament, però s'empra amb criteris totalment diferents.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Saltar i parar és un joc de nens en el qual cada jugador salta per damunt l'esquena o les espatlles dels altres prèviament ajupits. Hi ha una variant per a jugar amb menys jugadors en la qual cada jugador s'ajup un cop ha saltat sobre l'esquena de l'altre, protegint-se el clatell o no, i així contínuament. El nombre de jugadors no és fixat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Simon és un joc electrònic creat per Ralph H. Baer i Howard J. Morrison i distribuït per la companyia Milton Bradley el 1978.\nVa tenir un gran èxit durant la dècada dels 80. Té forma de disc i en una de les seves cares hi ha quatre zones, cadascuna pintada d'un color diferent, en la seva versió original els colors són verd, vermell, blau i groc. El seu nom prové del conegut joc tradicional \"Simon diu\", en el qual està inspirat.\nEl joc consisteix que, de forma aleatòria, es vagin il·luminant els quadrants o zones de colors, i alhora que s'il·luminen, cada quadrant emeti un so propi. Després d'esperar, l'usuari ha d'anar introduint la seqüència mostrada abans, en l'ordre correcte, ajudant-se de la seva memòria visual i sonora. Si ho aconsegueix, el joc respondrà amb una seqüència més llarga i ràpida, i així successivament. Si falla, l'usuari ha de tornar a començar. Els diferents nivells de dificultat van augmentant la velocitat de la seqüència a repetir.\nMés de dues dècades després han sortit diferents versions actualitzant l'electrònica de l'aparell, amb més o millors efectes visuals i sonors o afegint més colors i sons dels quatre originals.\n\nViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Simon Says (en català, \"En Simó diu\") és un joc infantil per a tres o més jugadors. Un jugador assumeix el paper de \"Simon\" i emet instruccions (sovint accions físiques, com \"salta\" o \"treu la llengua\") a la resta de jugadors, que només les han de seguir si l'acció ve precedida de \"Simon says\". Els jugadors són eliminats del joc si segueixen accions no precedides immediatament per la frase, o si no són capaços de seguir una instrucció que comenci per \"Simon says\". Qui actua com a Simon ha de donar les ordres amb lleugeresa, i la resta de jugadors les han d'obeir —si cal— ràpidament. El que sovint importa en el joc és la capacitat de distingir entre comandes genuïnes i errònies, més que l'acció física; en la majoria de casos, només cal intentar l'acció. Així, aquest joc ensenya a les criatures la importància d'escoltar i frenar els seus comportaments a través de comandes senzilles.L'objectiu del jugador que actua com a Simon és eliminar la resta de jugadors tan ràpid com sigui possible; el jugador de la partida és el darrer jugador que ha seguit correctament totes les comandes. Tanmateix, ocasionalment, els últims jugadors poden quedar eliminats alhora, fet que resulta en què Simon guanyi. En alguna versió del joc, el Simon pot passar el càrrec a un altre jugador. El joc ha arrelat a la cultura popular, amb nombroses referències en pel·lícules, música i literatura.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El National Museum of Play, antigament conegut com a Strong National Museum of Play, està ubicat a The Strong al municipi de Rochester (Nova York), EUA. Es va formar el 1969, inicialment es va fromar basant-se en la col·lecció personal de Margaret Woodbury Strong, tot i que el museu va obrir les seves portes al públic el 1982. Des de llavors, ha anat incrementant les seves col·leccions, formades per centenars d'objectes. El 1997 i el 2006 va tenir dues ampliacions destacades. El museu és actualment un dels cinc Play Partners of The Strong, que van crear el National Toy Hall of Fame, el International Center for the History of Electronic Games, i la Brian Sutton-Smith Library, així com els Arxius del Joc. També produeix la revista American Journal of Play.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El joc és una activitat que realitzen els éssers humans amb la finalitat de divertir-se o entretenir-se, a més, és una eina d'aprenentatge innata. Jugar és una acció que també dona plaer a qui la realitza i és lliure, tothom té dret a practicar-ho.\nAixí mateix, podem assegurar que, el joc afavoreix el desenvolupament de les capacitats dels infants com poden ser les motores, les cognitives, les afectives i les socials.\nJean Piaget va descriure els principals tipus de jocs d'acord amb el desenvolupament dels infants, aquests es van perfeccionant segons vagi evolucionant. Els podem classificar segons jocs funcionals, jocs de construcció, jocs simbòlics i jocs de regles.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un tirador és una arma portàtil que es fa servir per a llançar projectils, normalment pedres, impulsats per una banda de material elàstic en tensió, normalment cautxú o goma.\nEl tirador és format per una forca (un marc, generalment de fusta, en forma de Y), que disposa de dues tires de goma lligades a les puntes superiors. Les tires sostenen una mena de bossa (una base de cuir, habitualment, tot i que també de plàstic o tela), on se situa el projectil. El tirador es fa servir subjectant-lo amb la mà no dominant (l'esquerra en la majoria de la gent) i estenent el braç. Llavors, s'agafa el projectil per la base, prenent-lo entre els dits índex i polze, i s'estira per a situar-lo a una altura prop de la galta. Aleshores, s'apunta i, quan es deixa anar, surt el projectil disparat cap a l'objectiu.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un torneig d'eliminació doble és una competició en la qual un participant deixa de ser elegible per guanyar el torneig al perdre dos jocs o partides. En canvi, en un torneig normal d'eliminació senzilla una derrota ocasiona l'eliminació.\nUn torneig d'eliminació doble es divideix en dos blocs: la ronda de Guanyadors (W) i la ronda de Perdedors (L). Després de la primera ronda, els guanyadors continuen a la ronda W i els perdedors continuen a la ronda L. La ronda W es dirigeix de la mateixa manera que un torneig d'eliminació senzilla excepte, naturalment, que els perdedors de cada ronda \"cauen\" a la ronda L (de Perdedors).\nCom en torneigs d'eliminació senzilla, el nombre més habitual de competidors és potència de 2 (4, 8, 16, etc.) de manera que hi hagi un nombre parell de competidors a totes les rondes.\nEls tornejos de doble eliminació són característics d'esports com l'hoquei taula.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La xarada sil·làbica és un joc de paraules que consisteix a ocultar la paraula, que és la solució, trossejada en diverses parts amb sentit independent. Com que es tracta d'una xarada sil·làbica, les parts de la paraula corresponen a les seves síl·labes. Les parts se solen numerar en el plantejament i s'hi accedeix resolent un seguit d'enigmes.\nPer exemple: La paraula oculta és «Cànoves». Es trosseja en les seves síl·labes «ca», «no», «ves» i es proposen enigmes per a cada part tot numerant-les:\n\n\"El meu primer és un gos\" = CA\n\"El meu segon nega\" = NO\n\"El meu tercer mana que vagis\" = VES\n\"El meu tot és al Vallès Oriental\" = CÀNOVESViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Xarranca o sambori és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La xoca era un joc medieval que al nord de França s'anomenava la soule i a Tolosa de Llenguadoc, i en occità, era el joc de chocas.\nEl trobem en documents catalans dels darrers segles medievals amb els noms de xoca, curra o ribla.\nEl joc consistia en el fet que els jugadors de dos equips, que duien un bastó corb, havien d'aconseguir que una pilota superés una de les dues ratlles que hi havia en els extrems d'un camp (de vegades, en lloc d'una línia, hi podia haver un clot a terra).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una balança de molles o balança de-amb molla és un joc infantil que es troba en parcs i jardins i es basa en un ressort sobre el qual s'asseu el nen i es balanceja.\nLa balança de molla, com a variant moderna del cavall balancí tradicional està compost per una molla de grans dimensions, un seient, una figura decorativa i una estructura amb nanses metàl·liques a les quals s'agafen els infants. Les balances de molles són recomanades per experimentar amb l'equilibri i el joc del balanceig. Així mateix, permeten de fomentar la sociabilitat col·locant diverses unitats en una mateixa zona. En general, la figura està fabricada de contraxapat antihumitat o de polietilè. Tenen la forma d'animals o vehicles (ovelles, cavalls, granotes, ocells, motocicletes, avions, etc.), i així els usuaris poden fer com si cavalquessin o conduïssin.\nLa primera balança de molles va ser creada per l'escultor danès Tom Lindhart Wils (1935-2007) l'any 1972. Havia creat unes escultures plenes de coloraines per tal d'alegrar els barris socials. Va constatar que els nens preferien escalar les seves obres en lloc de només admirar-les, la qual cosa li va donar la inspiració de crear jocs artístics. El 1970 va associar-se amb Hans Mogen Frederiksen en Multikunst Legepladser (Espais de joc multiart) a fi de portar jocs acolorits als barris de pisos grisos. La primera balança tenia la forma d'una gallina. Lindhardt i Frederiksen són considerats com els inventors dels jocs amb molles. La gallina va ser coronada el mateix any amb el Jeppe Design Award. El grup va canviar el nom a Kompan (danès per a 'company') i va evolucionar vers una empresa multinacional de producció de jocs i de concepció d'espais de jocs que cotitzava en borsa del 1986 al 2005. L'empresa té la seu d'explotació de la península Ibèrica a Mataró.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un gronxador, una gronxadora, un(a) engronsador(a)/gronsador(a)/agrunsador(a) o baldador(a), trapezi, i d'àrea més reduïda balancí, bersolador, enairador, colcador, barqueta, etc. és un seient penjat utilitzat pels nens per a la seva diversió. Consisteix en un seti que penja amb unes cadenes d'una estructura metàl·lica o de fusta. L'entreteniment es produeix quan la persona agafada als laterals s'impulsa o és empès balancejant-se endavant i enrere.\n\nEn parcs i jardins, poden trobar diversos gronxadors penjats d'un mateix bastidor el que permet a diverses persones de balancejar-se alhora. Aquests gronxadors es presenten en una gran varietat de formes i mides.\n\nPer a nens petits, hi ha gronxadors amb respatller i buits en les cames que els mantenen en una posició rígida impedint que es caiguin.\nEn altres casos, el seient consisteix en un mer pneumàtic en el buit es posa el nen. La llanta és apta per una soga i pendent d'una branca d'un arbre.\nLa base pot consistir en un seient amb respatller o sense suport i fins i tot ser una simple peça de lona plastificada.Antigament, els gronxadors adoptaven un aire bucòlic en penjar de les branques dels arbres i ser fabricats amb materials naturals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un llit elàstic és una lona elàstica que unida a una estructura metàl·lica mitjançant molles serveix per a entreteniment tant de joves com d'adults. La diversió consisteix a saltar i fer tombarelles aprofitant l'impuls de la seva elasticitat.\nEntre els riscos que impliquen els llits es troben els cops i les caigudes exteriors. Per evitar-los, al seu voltant es col·loca una malla protectora i tant les molles com l'estructura es protegeixen amb matalassos d'escuma de poliuretà.\nEls llits elàstics es troben en alguns parcs públics així com en altres recintes d'oci tals com fires o parcs d'atraccions. No obstant això, també existeixen models de menor grandària per a situar-los en jardins particulars.\nAlguns accessoris per als llits individuals són: \n\nMalla lateral.\nEscala per accedir-hi.\nFunda per a la seva protecció.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La palanca o balança és un joc infantil que consisteix en una barra llarga de metall o fusta, amb seients en els seus extrems i recolzada al pivot central. Les palanques constitueixen una diversió tradicional de la infància i es troben en parcs i jardins al costat dels gronxadors, tobogans i altres elements lúdics.\nEl seu funcionament és el següent: els nens seuen en els sellons, l'un davant de l'altre, i s'empenyen alternativament fins a arribar a estar al capdamunt. D'aquesta manera, es produeix un agradable vaivé vertical. En aquest sentit, és recomanable que els usuaris tinguin pesos similars de manera que ambdós puguin pujar i baixar. En cas contrari, el balancí es decantaria exclusivament cap a un costat deixant l'altre nen suspès. A la Unió Europea, les palanques a espais públics són sotmeses a la norma europea EN1176 sobre l'equipament de les àrees de joc.Com a variació convencional, es pot trobar la palanca amb molla, en la qual la barra es manté en posició horitzontal reposant sobre dues molles. L'avantatge respecte al convencional és que exigeix un menor esforç i suavitza el moviment, evitant, així, possibles accidents.\nA Columbia, al poble experimental de Las Gaviotas, un grup d'enginyers i científics ha desenvolupat una palanca a la qual han integrat una bomba, que permet explotar aqüífers sis vegades més pregons que les bombes convencionals. Amb energia lúdica i materials locals barats, contribueix al proveïment d'aigua potable. Accionada per dos infants, la palanca té una capacitat de 1500 litres d'aigua per hora.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una sorrera o arenera és un espai de joc amb sorra o arena, situat dins de places i parcs.\nL'espai ocupat per una sorrera pot ser de diverses grandàries i formes.\nHi ha sorreres tancades i obertes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un tobogan (de l'anglès toboggan) és una construcció de caràcter recreatiu, que consisteix en una rampa lliscant elevada en la seva part posterior per una escala que permet l'ascens a la part superior per a procedir al lliscament sobre la superfície. Es pot considerar com la part central de la diversió en els parcs aquàtics moderns.\nOriginàriament la paraula inuit feia referència a un trineu construït amb taules de fusta corbades en la part anterior. L'etimologia de la paraula tobogan\", ve del francès tabaganne, terme adaptat de l'idioma Micmac, (propi d'una tribu índia del Canadà i pertanyent a les llengües algonquianes) per canadencs francòfons a la primeria del segle xix.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La ludificació (o gamificació, adaptació no normalitzada del terme anglès gamification) és l'ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos aliens a aquest, amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, com per exemple aconseguir una vinculació especial amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o transmetre un missatge o contingut. No s'ha de confondre amb el joc seriós ni amb la teoria dels jocs.\nLa paraula anglesa gamification ve del mot game, que significa 'joc'. De manera anàloga, l'acceptació en català «ludificació» prové del mot llatí ludus, que significa 'joc''. La primera vegada que s'empra la paraula gamification és l'any 2003, quan Nick Pelling funda la consultora Conundra, que ofereix utilitzar les mecàniques de joc com a recurs per vendre productes de consum.A partir de l'experiència virtual lúdica dels videogamers s'han registrat canvis com l'augment de la creativitat, de les capacitats perceptives i de la presa de decisions o millores en la visió per a la conducció nocturna, entre d'altres efectes. Entre les qualitats que mostren els videojugadors en línia hom ha detectat algunes que esdevenen desitjables tant en els escolars, com en l'e-learning i en la formació i aprenentatge al llarg de tota la vida, capacitats considerades competències essencials en la “societat del coneixement”. Ens referim a qualitats com poden ser: la persistència, l'atenció als detalls o la proactivitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Educaplay és una plataforma on trobar i crear activitats educatives multimèdia. Aquesta plataforma s'emmarca dins de la tendència educativa de la ludificació, la qual permet crear i cercar activitats de manera grupal, exportar els recursos i utilitzar-los en qualsevol plataforma de Sistema de gestió de l'aprenentatge (Learning management system, LMS) compatibles amb SCORM. Es pot jugar des de qualsevol dispositiu gràcies a la seva tecnologia basada en html 5.\nSegons alguns estudis aquesta aplicació basada en el concepte d'Aprenentatge basat en el joc com a tecnologia educativa, ha demostrat el seu impacte positiu en els resultats educatius de l'alumnat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Just Press Play Project és un projecte de gamificació de l'educació que ressenyen Dennis Ramírez i Kurt Squire al capítol 25 Gamification and Learning del llibre The Gameful World: Approaches, Issues, Applications publicat l'any 2014 per The MIT Press, Massachusetts Institute of Technology.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "S'ha demostrat que la ludificació millora l'habilitat dels estudiants per resoldre problemes. La clau és el disseny d'un entorn d'aprenentatge basat en els videojocs de tal manera que fomenti les habilitats de pensament d'ordre superior. Hi hauria d'haver certs elements del videojoc que afavorissin la resolució de problemes. No tots els videojocs poden ajudar els principiants a convertir-se en experts; no obstant això, els videojocs que contenen els components següents tendeixen a proporcionar un entorn ric en el que els estudiants poden adquirir coneixement i treballar per aconseguir l'expertesa. Els videojocs poden ser simulacions de videojocs individuals, formar part d'una experiència d'aprenentatge d'un món virtual o tenir lloc a l'aula.\nJohn W. Rice, director de tecnologia d'una facultat de Texas, ha dedicat anys de la seva carrera d'investigació als videojocs instructius. En la seva tesi doctoral, se centra en els indicadors d'èxit dels estudiants en els videojocs educatius. Des del 2007, ha fet la crònica de la seva recerca en aquest camp en el seu bloc edugamesresearch.com [citació], ha fet presentacions a conferències capdavanteres en el tema, i ha escrit diversos articles interessants, incloent-hi “Assessing Higher Order Thinking in Video Games”, el qual va aparèixer publicat al Journal of Technology and Teacher Education [citació].\nEn aquest darrer article, Rice presenta una rúbrica dissenyada per mesurar la probabilitat que té un videojoc educatiu per transmetre habilitats de pensament d'ordre superior als jugadors. L'eina s'anomena “The Video Game Cognitive Viability Index” i ofereix una sèrie de components necessaris per ajudar a assegurar que un videojoc permeti adquirir habilitats de pensament d'ordre superior. No fa falta que tots els components hi siguin presents per fomentar el processament cognitiu, però com més components hi hagi present, més alta serà la probabilitat que el videojoc fomenti el pensament d'ordre superior. Els components també es poden fer servir com a guia per al desenvolupament d'un videojoc que permeti adquirir habilitats de pensament d'ordre superior, com ara la resolució de problemes, la síntesi d'informació i la presa de decisions. Aquesta llista es presenta com una guia per crear un videojoc que permeti assolir aquest tipus d'habilitats.\nAmb algunes modificacions, els elements fonamentals de la llista original de Rice es mantenen. A continuació hi ha un sumari de cada component.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La ludificació de l'aprenentatge -de vegades traduït com gamificació, joguització o juguetizació- és un acostament educacional per motivar als estudiants a aprendre mitjançant l'ús de dissenys de video joc i elements de joc a l'entorn d'aprenentatge. L'objectiu és maximitzar el plaer i el compromís a través de la captura de l'interès dels estudiants i inspirant-los a continuar amb l'aprenentatge. La ludificació, definida en sentit ampli, és el procés de definir els elements compresos en els jocs que els fa divertits i motiven als jugadors a seguir jugant, i usar aquests mateixos elements en un context aliè al joc per influenciar el comportament. En contextos educacionals, exemples dels comportaments desitjats per part dels estudiants en els quals la gamificación pot potencialment influenciar inclouen l'assistència a classe, enfocar-se en tasques d'aprenentatge complexes i la presa d'iniciatives.Distingible de l'aprenentatge basat en el joc, la gamificació de l'aprenentatge no involucra als estudiants a dissenyar i crear els seus propis jocs o a jugar video jocs comercials. Dins de les iniciatives d'aprenentatge basat en jocs, els estudiants podrien usar Gamestar Mechanic o Gamemaker per crear el seu propi videojoc, o jugar Minecraft, per exemple, on exploren i crea mons 3D. En aquests exemples, juntament amb jocs tals com Sorgeix i Angry Birds, l'agenda d'aprenentatge està inclosa dins del propi joc.\nDistingible també de l'entreteniment educatiu, la ludificació de l'aprenentatge s'enfoca més en l'adaptació d'eines lúdiques per potenciar l'aprenentatge, mentre que aquell s'enfoca més en processos i eines d'ensenyament, i busca enriquir-les amb \nAlguns autors contrasten la gamificació de l'aprenentatge amb l'aprenentatge basat en el joc, al·legant que la gamificació ocorre només quan l'aprenentatge es dona en un context aliè al joc, com una aula de col·legi, i quan una sèrie d'elements de joc s'organitzen en un sistema o \"capa de joc\" que opera en coordinació amb l'aprenentatge en aquesta aula. Uns altres inclouen jocs que es creen per induir l'aprenentatge.Gabe Zichermann comenta que \"en termes tàctics, la gamficiació pot ser entesa com l'ús d'elements dels sistemes de jocs amb objectius mercantils (...) d'aquesta forma la gamificació està sent usada per crear experiències que usen el poder dels videojocs (...) en camps com els de la salut, finances, governació, educació, etc.\" (2011)L'objectiu de la gamificació no és simplement fer ús de l'instint intrínsec de l'ésser humà pel gust al joc per motivar-ho a jugar per jugar. Per contra, a través d'un disseny innovador i atractiu per al subjecte, es busca comprometre-ho amb l'activitat per millorar les seves capacitats, habilitats, coneixements o es persegueix una fi comercial.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "A principi del segle xx, les malalties infeccioses eren responsables d'una taxa de mortalitat del 30% als Estats Units (Centers for Disease Control and Prevention, 1999). Gràcies als avenços en vacunació, als antibiòtics i a la comprensió de la importància de la higiene, les persones ara viuen més anys i tenen una vida més saludable, amb moltes malalties infeccioses completament erradicades. Tot i que, en conjunt, les persones gaudeixen de més bona salut, els productes de la industrialització han causat una crisi sanitària completament diferent, que té correlació amb la dependència creixent dels automòbils, l'activitat física reduïda i la disponibilitat generalitzada d'aliments rics en calories. Amb malalties com la diabetis, les malalties cardiovasculars i les malalties cròniques cada vegada més comunes, la prevenció i gestió de les malalties cròniques representa un repte sanitari enorme (Organització Mundial de la Salut, 2000; Pruitt, 2005).Molts usuaris de la sanitat i professionals de la salut recorren a eines informàtiques per mitigar o resoldre aquests reptes. A mesura que els sensors guanyen una ubiqüitat cada vegada més gran, les persones es poden beneficiar cada vegada més d'eines que els ajuden a seguir les seves dades sanitàries, a organitzar-les i a donar-los sentit. Les tecnologies que permeten el seguiment i la monitoratge de la salut poden ser una de les revolucions més grans de l'atenció sanitària del segle xxi, sempre que els dissenyadors siguin capaços de crear experiències atractives i eficaces per als usuaris. Aquest repte no té res de trivial. Tot i que creix l'interès pel moviment del “jo quantificat”, que se centra en el seguiment automàtic, l'anàlisi de dades i la reflexió, els sistemes de salut personals s'enfronten a barreres per a la seva adopció generalitzada. Captar i retenir l'atenció de les persones a les que no les preocupa la salut o que no tenen interès per les seves pròpies dades resulta difícil quan s'intenta fomentar l'ús de tecnologies de seguiment de la salut. Fins i tot les persones que ja tenen interès per la salut poden tenir problemes amb l'excés d'informació i tenir dificultats per ordenar i fer sentit de la informació recollida sobre els seus cossos i la seva salut.\nPer animar els individus a invertir en el seu benestar personal i per superar els reptes relacionats amb la interpretació d'informació exhaustiva i a vegades complexa, hi ha persones que proposen convertir el seguiment i millora de la pròpia salut en un “joc” o afegir-hi elements de joc a les tecnologies actuals de seguiment de la salut. Els videojocs i els sistemes gamificats brinden l'oportunitat de convertir el devessall d'informació en una experiència que sigui significativa i motivadora i a replantejar problemes sanitaris greus per convertir-los en reptes divertits de resoldre.\nEl potencial del videojocs per tractar problemes de salut no ha passat desapercebut per als investigadors, per als metges i per als usuaris. Avui dia hi ha més de 13.000 aplicacions sanitàries disponibles per als usuaris (Dolan, 2012). Malgrat tot, escollir si una aplicació de seguiment sanitari s'ha de convertir en un videojoc o en una experiència gamificada no sempre és una decisió senzilla. La informació sobre salut i benestar és una informació personal i confidencial; com es recull, s'emmagatzema, s'analitza, es comparteix i es mostra aquest tipus d'informació pot ser transcendental per als individus que la utilitzen per a les seves decisions o comportaments relacionats amb la salut. El disseny d'aplicacions sanitàries per als usuaris de la sanitat presenta diversos reptes de disseny i planteja preguntes sobre els valors. Com i quan hauria de ser preocupar-se per la salut una cosa divertida? És inapropiat convertir la gestió de la salut en un “videojoc”, bàsicament consisteix a subornar les persones perquè facin el que ja haurien de fer? Atès que el dissenyador pot construir experiències que premien determinades activitats, la gamificació de la salut arrabassa a l'individu la seva voluntat en relació al seu benestar.\nEn aquest article, s'examina de manera crítica la gamificació de la salut i el benestar. Es comença amb un repàs breu dels models de canvi de comportament i es tracten factors importants sobre si les persones poden adoptar i mantenir bons comportaments de salut i com. Aprofitant aquests factors, s'analitzen les filosofies que hi ha darrere la informàtica personal i els enfocaments gamificats que fomenten el canvi de comportament, i es presenten alguns dels avantatges i dels inconvenients de cada enfocament.\nFent servir diversos casos d'estudi, es proporciona informació que ajuda a entendre l'espai de disseny dels videojocs i la gamificació per a la salut. Es tracta de les mecàniques i els atributs potencials dels videojocs que modifiquen els comportaments i les actituds de les persones en relació a la salut. Recorrent a estudis de cas de videojocs d'esforç físic i d'esports interactius, de videojocs orientats al compliment de determinades mesures i de videojocs educatius, s'il·lustren algunes de les alternatives associades amb l'ample espai del disseny de videojocs i eines informàtiques personals gamificades. Es tracta com i per què aquesta classe de videojocs ajuden a assolir objectius sanitaris i com es distingeixen d'un enfocament informàtic personal. Després es reflexiona sobre consideracions de disseny i adopció crítiques a què s'enfronten els dissenyadors, el personal sanitari i els individus que decideixen si un videojoc és un mètode apropiat per crear, mostrar o organitzar informació sanitària.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Yu-Kai Chou (Taiwan, 1986) va escriure un llibre sobre la ludificació. Va inventar el model que va batejar Octalysis descrit al seu llibre Gamification: més enllà dels punts, les insígnies i les taules de classificació.És fundador i president de l'Octalysis Group que organitza conferències sobre la ludificació i la motivació. Va treballar per a organitzacions com Google, Tesla, Universitat de Stanford, LEGO, TEDx, SxSW, Gamified Índia, Huawei, el Centre d'Innovació a Dinamarca, el Regne de Bahrain, entre d'altres.Yu-Kai Chou va ser un pioner de la ludificació. El 2015, Yu Kai va ser classificat primer entre els «Gamification Gurus Power 100» per RISE i també va ser guardonat amb el premi Gurú de la ludificació de l'any («Gamification Guru of the Year Award») el 2014 i 2015 pel Congrés Mundial de Ludificació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Gabe Zichermann (20 de maig de 1974) és un autor, orador i “empresari en sèrie” com es descriu ell mateix. Ha treballat com a defensor de l'aprofitament de les mecàniques del joc en els negocis, l'educació i altres plataformes de no entreteniment per augmentar el compromís de l'usuari en un procés anomenat ludificació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Addoku és un joc japonès i és una combinació del kakuro i el sudoku. L'objectiu és omplir una graella com la del sudoku, de manera que a cada quadrat apareguin números de l'1 al 9 sense que es repeteixin horitzontalment, verticalment i dins de les caixes de 3x3. A més a més, cal que les xifres que estan en cel·les agrupades (per colors o per línies discontínues) sumin la quantitat que apareix a una cantonada.\nAquest passatemps, a vegades conegut amb el nom de Killer Sudoku o Samunamupure, es practica des de mitjans dels anys 90. L'estratègia comença per aïllar sumes que només puguin tenir una combinació, de manera que apareguin algunes de les xifres i a partir d'aquí resoldre per eliminació el quadrat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Es diu que es produeix una coincidència matemàtica quan dues expressions sense relació directa mostren una gairebé igualtat que no té una explicació teòrica aparent.\nPer exemple, hi ha una igualtat propera al nombre rodó 1000 entre potències de 2 i potències de 10:\n\n \n \n \n \n 2\n \n 10\n \n \n =\n 1024\n ≈\n 1000\n =\n \n 10\n \n 3\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle 2^{10}=1024\\approx 1000=10^{3}.}\n Algunes coincidències matemàtiques s'utilitzen en enginyeria quan una expressió es pren com a aproximació d'una altra.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Problema del cavaller de Méré és el nom pel qual es coneix un problema clàssic d'estadística i probabilitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El kakuro és una classe d'enigma lògic que sovint és referit com una transcripció matemàtica del mots encreuats. Bàsicament, els enigmes del kakuro són problemes de programació lineal, i es poden resoldre utilitzant les tècniques de matriu matemàtica, encara que siguin resolts típicament a mà. Els enigmes del kakuro són regulars en la majoria, si no totes, de les publicacions matemàtiques i d'enigma lògic als Estats Units. Dell Magazines va proposar els noms de Cross Sums (Sumes Croades) i Cross Addition (Addició Croada), però també el nom japonès kakuro (l'abreviació japonesa de Kasane kurosu: 加算 クロス Addició + Creu) guanyà acceptació general i els enigmes apareixen titulats d'aquesta manera ara en la majoria de les publicacions. La popularitat de kakuro al Japó és immensa, només després del famós sudoku entre altres cèlebres ofertes de la famosa Nikoli.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Kenken (japonès 賢 Ken, Kashiko), també denominat Kenko o KenDoku (versions no autoritzades es denominen de vegades Mathdoku o Calcudoku) és un trencaclosques creat per Tetsuya Miyamoto amb l'objectiu d'exercitar la ment.Les regles són no repetir cap número en files o columnes i les regions marcades de formes diverses han d'estar ocupades per números que formin la xifra exacta mitjançant les operacions indicades: suma, resta, multiplicació o divisió. Si no s'indica el contrari, generalment els dígits poden repetir-se dins d'una regió, sempre que no es trobin en la mateixa fila o columna.\nKenken és una variant del Sudoku; la diferència és que en el Sudoku els dígits no tenen un ordre lògic i poden ser intercanviats per dibuixos o lletres, mentre que en aquest cas sí que es fa ús del valor assignat a cada cel·la.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El nim és un joc matemàtic d'estratègia, jugat per torns entre dos jugadors que agafen (treuen) objectes de diferents pilons. A cada torn, un jugador ha d'agafar com a mínim un objecte d'un piló, i en pot treure qualsevol número fins al màxim existent, però tots del mateix piló. Guanya el jugador que pot agafar l'últim objecte.Versió Marienbad: Perd el jugador que es veu obligat a agafar l'últim objecte. La pel·lícula va inspirar una breu bogeria per la variació de Nim jugada pels personatges.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La matemàgia és una branca de la màgia i l'il·lusionisme que fa servir procediments basats en propietats matemàtiques per enganyar l'espectador tot entretenint-lo. La majoria de jocs són automàtics. Un dels principals popularitzadors de la màgia matemàtica va ser Martin Gardner: a gairebé tots els llibres que va publicar, reculls de la seva columna a \nScientific American, hi ha estudis de màgia matemàtica.\nEl mentalisme és el camp que més es beneficia de la matemàgia, ja que combinant l'automatisme i obscuritat del mecanisme dels jocs amb la teatralització de l'actuació es fa difícil per part del públic comprendre la forma com s'ha realitzat un joc que sol contenir aspectes impossibles. Sovint es fa servir jocs basats en màgia matemàtica per fer veure que es prediu el futur, es llegeix la ment o es controla la ment.\nLa matemàgia permet dur a terme a una aproximació recreativa i divertida a l'aprenentatge de conceptes matemàtics. Per exemple, en Lluís Segarra exposa misteris i sorpreses numèrics al seu llibre Matemàgia i també a Encercla el Cercle. Matemàtica recreativa. Enric Ramiro i Pilar Gandia ho fan a 100 Jocs Automàtics de Matemàgia per sorprendre i divertir-se.La bibliografia sobre la matemàgia en altres llengües és força ampla. En Fernando Blasco, al seu llibre en castellà Matemagia també proporciona una unió comprensible dels mons de la Màgia i de les Matemàtiques. El llibre Tours Extraordinaires de Mathémagie conté jocs avançats molt relacionats amb el mentalisme. Un clàssic en anglès és Mathematical Magic, de William Simon.La matemàgia connecta amb la màgia que fa servir fenòmens poc coneguts per enlluernar el públic (màgia química, per exemple). També pot relacionar-se amb la ciència recreativa, i en particular amb la matemàtica recreativa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La matemàtica recreativa és un terme ampli que inclou els trencaclosques matemàtics i els jocs matemàtics.\nNo tots els problemes en el camp de la matemàtica recreativa requereixen un coneixement de la matemàtica avançada i, per tant, la matemàtica recreativa sovint atrau la curiositat dels no matemàtics i inspira el posterior estudi de la matemàtica.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El nombre d'Erdős és un nombre natural que defineix la \"distància de col·laboració\" de qualsevol matemàtic, pel que fa a articles publicats, respecte al matemàtic hongarès Pál Erdős, un dels més prolífics del segle XX.\nEl nombre d'Erdős es defineix inductivament de la següent manera:\n\nPaul Erdős té un nombre d'Erdős igual a 0.\nEl nombre d'Erdős d'un autor M, que hagi signat un treball amb algú que tingués un nombre d'Erdős, és igual a 1 més el mínim de tots els nombres d'Erdős dels matemàtics amb qui M hagi signat un article de recerca en matemàtiques.És a dir, que qualsevol matemàtic que hagi publicat un article amb el mateix Erdős té un nombre d'Erdős igual a 1. Un matemàtic que hagi publicat un article amb algú que hagi publicat un article amb Erdős té un nombre d'Erdős igual a 2. I així successivament. Erdős va publicar articles amb 509 col·laboradors diferents, de manera que hi ha 509 matemàtics amb nombre d'Erdős igual a 1, i n'hi ha 6.984 amb un nombre igual a 2.\nEls nombres d'Erdős formen part del \"folklore\" de les matemàtiques, fins al punt que el 20 d'abril de 2004 Bill Tozier, un investigador amb nombre d'Erdős igual a 4, posà a subhasta a eBay la possibilitat de publicar un article amb ell perquè el col·laborador pogués aconseguir un nombre d'Erdős igual a 5; el guanyador va pagar 1.031 dòlars.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un nombre de Dudeney és un nombre enter que és un cub perfecte, de manera que la suma dels seus dígits dona com a resultat l'arrel cúbica del nombre. El nom deriva de Henry Dudeney, qui va observar l'existència d'aquests números en un dels seus trencaclosques, Root Extraction, en què un professor jubilat de Colney Hatch postula això com a mètode general per a l'extracció de l'arrel.\nHi ha molt pocs nombres de Dudeney:\n\n1 = 1 x 1 x 1; 1 = 1\n512 = 8 x 8 x 8; 8 = 5 + 1 + 2\n4913 = 17 x 17 x 17; 17 = 4 + 9 + 1 + 3\n5832 = 18 x 18 x 18; 18 = 5 + 8 + 3 + 2\n17576 = 26 x 26 x 26; 26 = 1 + 7 + 5 + 7 + 6\n19683 = 27 x 27 x 27; 27 = 1 + 9 + 6 + 8 + 3", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El nurikabe (japonès: ぬりかべ o mur invisible) és un trencaclosques de col·locació, de l'estil del sudoku, que requereix només paciència i l'aplicació lògica d'una sèrie de regles. Aparentment, Nikoli ha inventat i donat el nom a aquest joc, que va aparèixer publicat per primera vegada el 1991. El nom del joc, nurikabe, és el d'un esperit de la mitologia japonesa, un mur invisible que barra el pas en un camí.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un polígon màgic, també anomenat polígon de perímetre màgic, és un polígon amb uns nombres enters en els seus costats i que les seves sumes donen com a resultat una constant màgica. Això passa quan totes les sumes dels nombres enters positius (d'1 a N) d'un polígon de k-costats dona la mateixa constant.Els polígons màgics són la generalització d'altres formes màgiques com els triangles màgics.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El problema de les 12 monedes és un problema matemàtic al qual es demana trobar entre 12 monedes quina és la falsa, utilitzant només tres pesades de balança, i determinar, a més, si pesa més o menys que les altres.\nEl problema amb 12 monedes hauria aparegut en 1945 als Estats Units d'Amèrica, sense més detalls sobre la seva procedència. El problema admet una generalització quan s'augmenta el nombre de monedes i pesades i la qüestió esdevé aleshores: «quin és el màxim de monedes per a \"n\" pesades? Hi ha dos solucions del problema.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El problema de Monty Hall és un trencaclosques de probabilitat basat en el programa de televisió americà Let's Make a Deal (Fem un tracte, en català). El nom ve del presentador del programa, Monty Hall. El problema també s'anomena la paradoxa de Monty Hall.\nUna explicació coneguda del problema va ser publicada a la revista Parade:\n\nCom que no hi ha manera de saber quina de les dues portes no obertes és la guanyadora, la majoria de la gent creu que cada porta té les mateixes probabilitats i conclou que canviar de porta no importa. Però aquesta conclusió és incorrecta: de fet si el jugador canvia la probabilitat de guanyar passa d'1/3 a 2/3. Canviar no dona cap avantatge si el jugador tria inicialment la porta guanyadora, el que té una probabilitat d'1/3. Triar inicialment la porta incorrecta té una probabilitat de 2/3; quan es revela l'altra porta incorrecta, canviar suposa guanyar. Així, la probabilitat de guanyar quan es canvia de porta és de 2/3.\nQuan la solució del problema va aparèixer a la revista Parade, aproximadament 10.000 lectors, incloent uns 1.000 amb doctorat, van escriure a la revista dient que la resposta era incorrecta. Molta part de la controvèrsia fou perquè la versió de la revista del problema és tècnicament ambigua, ja que hi ha aspectes que el presentador no explica, com que ha d'obrir una porta i ha d'oferir al concursant si vol canviar de porta.\nEl problema estàndard de Monty Hall és matemàticament equivalent al problema dels tres presoners i els dos estan relacionats amb la paradoxa de la caixa de Bertrand.\nAquest i d'altres problemes en els que intervenen distribucions de probabilitat no uniformes són força difícils de resoldre correctament, i porten a la realització de nombrosos estudis psicològics. Fins i tot quan es dona una afirmació completament correcta del problema de Monty Hall, explicacions, simulacions i proves matemàtiques formals, molta gent pot encara dubtar de la solució correcta.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El problema del blat i l'escaquer, conegut amb molt diversos noms, entre d'altres, La llegenda de Sissa, o la Faula del rei de Shirham, és un problema matemàtic, que serveix per fer palès com de ràpidament creixen les seqüències exponencials. El problema és de vegades plantejat amb grans d'arròs en lloc de grans de blat.\nEl plantejament del problema és el següent:\n\nPer solucionar el problema, cal saber que un escaquer té 8×8 caselles, i per tant, un total de seixanta-quatre. Si el nombre de grans es dobla en cada casella successiva, llavors la suma dels grans de les 64 caselles seria:\n\n \n \n \n \n T\n \n 64\n \n \n =\n 1\n +\n 2\n +\n 4\n +\n ⋯\n +\n \n 2\n \n 63\n \n \n =\n \n ∑\n \n i\n =\n 0\n \n \n 63\n \n \n \n 2\n \n i\n \n \n =\n \n 2\n \n 64\n \n \n −\n 1\n \n \n \n {\\displaystyle T_{64}=1+2+4+\\cdots +2^{63}=\\sum _{i=0}^{63}2^{i}=2^{64}-1\\,}\n Aquesta operació dona com a resultat 18.446.744.073.709.551.615, una xifra molt més gran que la que hom esperaria de manera intuïtiva.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El problema del guarda del museu és un problema de visibilitat molt estudiat en l'àmbit de la geometria computacional. Sorgeix d'un problema real en què cal vigilar una galeria d'art amb el mínim nombre de guardes, tal que tota la galeria quedi vigilada. També conegut com a problema de la galeria d'art o, simplement, problema del museu, la versió de geometria computacional la galeria es representa per un polígon i cada guarda per un punt en el polígon. Es diu que un conjunt \n \n \n \n S\n \n \n {\\displaystyle S}\n de punts guarda un polígon si, per tot punt \n \n \n \n p\n \n \n {\\displaystyle p}\n del polígon hi ha algun \n \n \n \n q\n \n \n {\\displaystyle q}\n pertanyent a \n \n \n \n S\n \n \n {\\displaystyle S}\n tal que la línia entre \n \n \n \n p\n \n \n {\\displaystyle p}\n i \n \n \n \n q\n \n \n {\\displaystyle q}\n no surti del polígon.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els problemes no resolts en matemàtiques són una sèrie d'enunciats o conjectures matemàtiques sobre els quals existeix una forta evidència empírica que són certs però dels quals no es coneix una demostració matemàtica rigorosa. Existeixen diverses llistes de problemes oberts, entre els quals els problemes del mil·lenni o els problemes de Hilbert (encara que solament una part dels mateixos segueixen sent problemes no resolts).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un quadrat grecollatí, quadrat d'Euler o quadrats llatins ortogonals d'ordre n és el nom que rep en matemàtiques la disposició en una quadrícula quadrada n × n dels elements de dos conjunts S i T, tots dos amb n elements, on cada cel·la contingui un parell ordenat (s, t), sent s element de S i t de T, de manera que cada element de S i cada element de T aparegui exactament una vegada en cada fila i en cada columna i que no hi hagi dos cel·les que continguin el mateix parell ordenat.\nSi els element de S es representen amb caràcters llatins i els de T amb caràcters grecs, la disposició exclusivament dels caràcters llatins o dels grecs forma un quadrat llatí. Un quadrat grecollatí per tant es pot descompondre en dos quadrats llatins \"ortogonals\". En aquest cas ortogonalitat vol dir que cada un dels parells (s, t) del producte cartesià S × T apareix exactament una vegada.\n\nQuadrats grecollatins", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un Quadrat llatí és una matriu de n×n elements en la que cada cel·la està ocupada per un dels n símbols de tal manera que cadascun d'ells apareix exactament una vegada en cada columna i en cada fila de la matriu.\nLa següent matriu és un quadrat llatí:\n\nEls quadrats llatins s'apliquen fonamentalment en el disseny d'experiments.\nEl nom de \"quadrat llatí\" deriva dels articles matemàtics de Leonhard Euler, qui va utilitzar caràcters llatins com a símbols. Òbviament es poden utilitzar altres símbols en lloc de les lletres llatines. En l'exemple anterior, la seqüència alfabètica A, B, C pot ser substituïda per la seqüència de nombres enters 1, 2, 3.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un quadrat màgic és la disposició d'una sèrie de nombres enters en una taula quadrada o matriu de forma que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals sigui la mateixa, la constant màgica. Usualment, els nombres emprats per a omplir les caselles són consecutius de l'1 a n², essent n el nombre de columnes i files del quadrat.\n\nSigui la successió aritmètica 1, 2, 3, 4 ... 36 (quadrat d'ordre 6), disposats ordenadament en dues sèries en zig-zag:\n\nResulta evident que qualsevol parell de nombres alineats verticalment suma el mateix, ja que a mesura que ens desplacem per les columnes en la fila superior s'hi afegeix una unitat mentre que en la inferior se n'hi resta una. La suma és, en tots els casos, la dels extrems:\n\n \n \n \n \n n\n \n 2\n \n \n +\n 1\n =\n 36\n +\n 1\n =\n 37\n \n \n {\\displaystyle n^{2}+1=36+1=37}\n \nSi es disposen el conjunt de nombres en sis files (vegeu la taula a la dreta), fàcilment es pot apreciar que les sumes en les diferents columnes han de ser necessàriament iguals, ja que els nombres es troben agrupats per parelles tal com ho estaven en el primer cas (compareu les parelles de files 1a-6a, 2a-5a i 3a-4a amb la disposició original). Ara, tanmateix, per ser tres (n/2) les parelles de files, la suma resulta:\n\n \n \n \n \n M\n \n 2\n \n \n (\n n\n )\n =\n \n \n \n n\n (\n \n n\n \n 2\n \n \n +\n 1\n )\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle M_{2}(n)={\\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}\n quantitat anomenada constant màgica, i que en aquest cas és n×(n² + 1)/2 = 6×(36 + 1)/2 = 111.\n\nEl quadrat anterior no és pas un quadrat màgic, ja que com s'han disposat les files en forma consecutiva, les sumes de cada fila són cada cop més grans. No obstant això, s'han trobat sis sèries de nombres compresos entre 1 i 36 de forma tal que, sense repetir-se'n cap, les sumes de les sèries són la constant màgica. Però, és més, la suma de les xifres de la diagonal principal en un quadrat així construït és també la constant màgica: els nombres de la diagonal principal es poden escriure de la forma (a-1)×n + a.\nCalculant la suma, sabent que les files a van d'1 a n:\n\n \n \n \n \n ∑\n \n a\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n (\n a\n −\n 1\n )\n \n n\n \n +\n a\n =\n (\n n\n +\n 1\n )\n \n ∑\n \n a\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n a\n −\n \n ∑\n \n a\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n n\n =\n (\n n\n +\n 1\n )\n \n \n \n n\n (\n 1\n +\n n\n )\n \n 2\n \n \n −\n \n n\n \n 2\n \n \n =\n \n \n \n \n n\n \n 3\n \n \n +\n 2\n \n n\n \n 2\n \n \n +\n n\n −\n 2\n \n n\n \n 2\n \n \n \n 2\n \n \n =\n \n \n \n n\n (\n \n n\n \n 2\n \n \n +\n 1\n )\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\sum _{a=1}^{n}(a-1){n}+a=(n+1)\\sum _{a=1}^{n}a-\\sum _{a=1}^{n}n=(n+1){\\frac {n(1+n)}{2}}-n^{2}={\\frac {n^{3}+2n^{2}+n-2n^{2}}{2}}={\\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}\n \nque és la constant màgica. Però això no és tot: qualsevol sèrie de valors on no hi hagi dos nombres de la mateixa fila o columna sumarà la constant màgica. Escrivint el terme i, j de la matriu com (i-1)×n + j, i prenent 6 termes qualssevol amb la condició que ni i, ni j es repeteixin i variïn d'1 a n, l'equació resultant obtinguda és exactament l'escrita per al cas anterior, que condueix de la mateixa manera cap a la constant màgica.\nCom es pot demostrar, la quantitat de sèries possibles de n nombres que compleixin la condició anterior és n!, 720 en quadrats d'ordre 6, i ni tan sols són totes les possibles, ja que abans s'havien obtingut sis sèries no incloses entre elles. En definitiva, sent possible construir (n²)! matrius en les que cap terme es repeteixi i existent almenys només n! (en realitat, moltes més) combinacions de nombres que sumin la constant màgica, s'intueix que podria ser impossible construir quadrats màgics.\nD'ordre 3, existeix un únic quadrat màgic (lògicament amb les seves variacions que es poden obtenir per rotació o reflexió). El 1693 Bernard Frenicle de Bessy va establir que hi ha 880 quadrats màgics d'ordre 4 [1]. Posteriorment s'ha trobat que existeixen 275.305.224 quadrats màgics d'ordre 5. El nombre de quadrats màgics d'ordre major, es desconeix amb exactitud, però segons estimacions de Klaus Pinn y C. Wieczerkowski realitzades el 1998 mitjançant mètodes de Monte Carlo i de mecànica estadística existeixen (1,7745 ± 0,0016) × 1019 quadrats d'ordre 6 i (3,7982 ± 0,0004) × 1034 quadrats d'ordre 7.\nPel que fa a ordres inferiors, és evident que d'ordre 1 existeix un únic quadrat màgic, 1 , mentre que d'ordre 2, no n'existeix cap, cosa fàcilment demostrable considerant el quadrat màgic a, b, c, d de la figura i imposant les següents equacions (on M és la constant màgica, no fixada a priori), condició de quadrat màgic:\n\nresolent el sistema d'equacions es veu que el sistema tan sols té la solució trivial a = b = c = d = M/2, de manera que resulta impossible construir un quadrat màgic amb les seves xifres diferents.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "En les matemàtiques índies, un quadrat vèdic és una variació en una taula de multiplicar típica de 9 × 9 on l'entrada a cada cel·la és l'arrel digital del producte dels encapçalaments de columna i fila, és a dir, el residu quan el producte dels encapçalaments de fila i columna és dividit per 9 (amb la resta 0 representada per 9). Es poden observar nombrosos patrons i simetries geomètriques en un quadrat vèdic, alguns dels quals es poden trobar en l'art tradicional islàmic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Regla 30 és un autòmat cel·lular binari unidimensional introduït per Stephen Wolfram el 1983. Wolfram el descriu la seva \"regla favorita de tots els temps\" i en dona detalls en el seu llibre 'A New Kind of Science'. Emprant l'esquema de classificació de Wolfram, la regla 30 és una regla de Classe III, que mostra un comportament aperiòdic i caòtic.\nAquesta regla és de particular interès perquè genera patrons complexos aparentment aleatoris partir de regles simples i ben definides. Per aquest motiu, Wolfram creu que la Regla 30 i els autòmats cel·lulars en general, són la clau per entendre de quina manera regles simples generen estructures i comportament complexes a la natura. Per exemple, un patró semblant al generat per la Regla 30 apareix a la closca dels cargols con de l'espècie Conus Textile. La Regla 30 també s'ha emprat com a generador de nombres aleatoris en el programa Mathematica del mateix Wolfram, i també ha estat proposada com un possible xifrat de flux pel seu ús en criptografia. No obstant això, Sipper i Tomassini han demostrat que, com a generador de nombres aleatoris, la Regla 30 exhibeix un mal comportament en una prova de khi quadrat en comparació amb altres generadors basats en autòmats cel·lular.\nLa Regla 30 s'anomena així perquè 30 és el codi Wolfram més petit que descriu el seu conjunt de regles. La imatge especular, el complement i el complement especular de la Regla 30 tenen codis Wolfram 86, 135 i 149 respectivament.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un Sangaku és una tauleta de fusta amb figures geomètriques, ubicades en temples o santuaris com a ofrenes votives als déus o com a desafiaments als congregats i visitants, escrits en kanbun, una forma antiga de japonès. Aquestes tauletes son del segle XVII o successius.Cada tauleta Sangaku conté entre 1 i 10 problemes, i cada problema està format de la següent manera: a dalt (o a la dreta) de la tauleta s'ubiquen les figures geomètriques; a baix (o a l'esquerra) es troben les preguntes i solucions (procediment, resposta, o ambdues si n'hi ha).\nEls seus primer estudiosos en el segle XX, van ser els matemàtics Dan Pedoe i Fukagawa Hidetoshi.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques recreatives, la seqüència de Kolakoski, a vegades també descrita com la seqüència d'Oldenburger-Kolakoski, és una seqüència infinita de símbols {1, 2} corresponent a la seqüència de longituds d'execució en la seva pròpia codificació de longitud d'execució. Rep el nom del matemàtic William Kolakoski, qui la va descriure l'any 1965, però anteriorment havia estat comentada per Rufus Oldenburger el 1939.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Sudoku (japonès: 数独 sūdoku; en traducció directa al català: Xifra soltera), sovint escrit també Su Doku, és un trencaclosques de combinatòria basat en la lògica.En el sudoku clàssic, l'objectiu és omplir una graella de 9×9 files i columnes subdividida en 9 subgraelles de 3×3 anomenades regions. Donats uns quants números inicials, l'objectiu és col·locar un número de l'1 al 9 en cada cel·la de tal manera que mai coincideixin dos números iguals en cada línia horitzontal, vertical o en cada regió. Els numerals en els sudoku es fan servir només per conveniència, sense que existeixi cap relació aritmètica entre ells. De fet, poden fer-se servir en qualsevol tipus de símbols, lletres, formes, colors… sense alterar-ne el funcionament.\nEls diaris francesos van impulsar variacions del sudoku al segle XIX, i el trencaclosques va aparèixer a partir del 1979 en llibres de trencaclosques sota el nom \"Number Place\". No obstant, el sudoku modern només va començar a tenir certa popularitat a partir del 1986 quan en va publicar la companyia de trencaclosques japonesa Nikoli amb el nom sudoku.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El trencaclosques de les vuit reines (o de les vuit dames) és un problema de raonament lògic que consisteix a posar vuit dames d'escacs en un escaquer (8 × 8 caselles) de tal manera que cap d'elles sigui capaç de capturar-ne qualsevol altra amb els moviments estàndards de la dama dels escacs. Les dames s'han de col·locar de tal manera que no n'hi hagi cap capaç d'amenaçar les altres. Per tant, requereix una solució en què no hi hagi dues dames que comparteixin la mateixa fila, columna o diagonal.\nEl trencaclosques de les vuit dames és un exemple del més general trencaclosques de les n reines que consisteix a col·locar n dames en un tauler d'escacs n × n, que només té solucions per a n= 1 o n ≥ 4.\nEl problema concret de 8 × 8 té 92 solucions diferents.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), una institució permanent global, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles (llibres, obres d'art, obres didàctiques…) de l'home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l'estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans. Actualment l'ICOM defineix el museu com una institució al servei de la societat, el qual adquireix, conserva, exposa i comunica els béns representatius de la natura i de l'home, a fi de salvaguardar-los, d'augmentar els coneixements i d'afavorir el desenvolupament del patrimoni, de l'educació i de la cultura. Per a arribar en aquesta concepció, ha calgut superar una llarga etapa de col·leccionisme privat i una etapa de creació de museus públics.\nEls museus són objecte de diverses disciplines específiques:\n\nLa museologia, dedicada a l'estudi de la institució i la seva funció social.\nLa museografia, que estudia aspectes operatius específics per gestionar un museu, com l'arquitectura, les instal·lacions o l'organització interna de la institució. És un dels camps on més s'està evolucionant en el darrers anys, creant exposicions cada cop més interactives que fomentin un major enfocament pràctic, per tal de donar al públic l'oportunitat de prendre decisions i participar en activitats que poden variar la visita convertint-la en una experiència.A Catalunya, la realitat museística és molt variada i prolífica, amb un fort component de museologia territorial. Es troba regulada per la Llei de Museus de Catalunya 17/1990. Actualment (2010) hi ha prop de 500 museus i col·leccions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una audioguia (en anglès: audio tour) és un sistema electrònic que permet realitzar guies personalitzades en museus, parcs, centres històrics i sales d'art. Són utilitzades també com un tour guiat a l'aire lliure. Donen informació històrica, tècnica i visual de l'objecte que se està visitant. Les audioguies estan disponibles en general en diferents idiomes, es poden llogar en general en els museus per xifres mòdiques, algunes vegades venen incloses en el valor de l'entrada.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un gabinet de curiositats o cambra de les meravelles (en anglès: Cabinet of curiosities, en alemany: Kunstkabinett, Kunstkammer, Wunderkammer) era una col·lecció enciclopèdica d'objectes durant l'època del Renaixement a Europa. En la terminologia moderna entrarien dins la història natural (de vegades eren falsificacions), la geologia, l'etnografia, l'arqueologia, relíquies religioses, obres d'art i antiguitats. En el cas de Carles I d'Anglaterra, per exemple, la seva col·lecció, la considera Peter Thomas com una forma de propaganda.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "GLAM és un acrònim format a partir de les paraules angleses «galleries, libraries, archives, and museums» («pinacoteques, biblioteques, arxius i museus»). Més generalment, es pot definir els GLAM com a institucions públiques que custodien col·leccions de béns culturals diversos. El terme GLAM aparegué quan aquestes institucions van començar a treballar de forma conjunta o, si més no, convergent, de manera que es va sentir la necessitat d'ajuntar esforços per a una tasca que els és comuna. Això es va fer especialment visible quan van començar a penjar les seves col·leccions on-line. Les obres d'art, els llibres, els documents i tota mena d'objectes esdevenen autèntics \"recursos culturals\" lliures i igualitaris quan apareixen on-line a disposició de tothom. Com a institucions que custodien béns culturals, els GLAM tenen la vocació i la funció, no només de preservar-los, sinó sobretot de posar els seus materials a disposició del públic i especialment com a fonts primàries de qualitat per als investigadors. Des del 2010, ha aparegut el viquipedista resident com un nou recurs per donar sortida a aquesta necessitat dels GLAM.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una gliptoteca és un museu dedicat a la conservació d'obres d'escultura en general, però més particularment de pedres fines gravades.\nMarc Emili Escaure, home d'Estat romà que va morir l'any 87 aC, va ser el primer que va formar una col·lecció d'aquest tipus. Pompeu va seguir el seu exemple. Juli Cèsar va exposar al temple de Venus Gènitrix les pedres de què s'havia apoderat i que pertanyien a Mitridates. Marcel, fill adoptiu d'Octavi, va formar una altra col·lecció que va exposar al públic dins el temple d'Apol·lo Palatí.\nAl segle xvi, els Mèdici van reunir una magnífica col·lecció de pedres gravades i aviat es va estendre l'afició i van trobar imitadors a la resta d'Europa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El terme institució de la memòria, sovint anomenat col·lectivament com a \"institucions de la memòria\", és un terme col·lectiu per a les institucions que preserven i transmeten els coneixements. Es tracta, en particular de les biblioteques, els museus i els arxius. Per referir-se a elles s'aplica sovint el terme GLAM, format a partir de les paraules angleses «galleries, libraries, archives, and museums» («pinacoteques, biblioteques, arxius i museus»). El terme fou introduït per Lorcan Dempsey en 1999, passant a ser usat habitualment en Biblioteconomia i Documentació.El terme va ser encunyat en un principi per referir-se a la informació digital en el context d'arxiu a llarg termini i la posada a disposició del públic. Tot i les grans diferències en la ubicació i la forma d'organització i el coneixement emmagatzemat, les institucions de la memòria s'enfronten a problemes similars en termes de tecnologia, finançament i drets d'autor. Des de la perspectiva dels usuaris d'ofertes digitals d'institucions del patrimoni cultural, és irrellevant on es trobava originalment la informació recuperada. Diversos autors entenen que les institucions de la memòria van més enllà de les tradicionalment anomenades com a tals (arxius, biblioteques i museus).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "J Ward va ser una presó australiana utilitzada per albergar criminals dements. Està situat a Ararat, Victòria, Austràlia. Els edificis estan construïts en pedra blava.\nActualment és un museu obert al públic. Els recorreguts pel museu estan disponibles tots els dies, excepte els festius. Algunes obres inclouen dibuixos creats a les parets per diversos presoners. J Ward no només estava ocupat pels bojos criminals, sinó també per bojos que no havien comès cap delicte.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Museu de la Immigració està situat a Melbourne, a l'antic edifici de la duana, i mostra les continuades onades migratòries cap a Austràlia des de diversos punts de l'hemisferi, les quals han donat lloc a l'actual realitat social del país. El museu també compta amb un centre de recursos per a la recerca, on qualsevol ciutadà australià pot iniciar la cerca dels seus orígens familiars.\t \nDes que el 1770 el capità James Cook de l'armada britànica va desembarcar a les costes australianes, onades de migrants van arribar a aquesta illa habitada per aborígens des de 40.000 anys abans. Inicialment s'hi instal·laren presons per a convictes britànics i hi anaren colons per explotar els recursos naturals de la zona. Es poden traçar quatre grans moments migratoris cap a Austràlia: les grans campanyes dels cercadors d'or de meitat del segle xix, les migracions d'inici del segle xx, l'arribada d'europeus després de la Segona Guerra Mundial, i la immigració política i econòmica de persones d'arreu del món des de la dècada dels 1970 fins avui.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un museu de tecnologia és un museu dedicat a les ciències aplicades i las desenvolupaments tecnològics. Molts museus combinen un museu de ciència i un de tecnològic.\nEls museus històricament més importants de tecnologia a Europa són:\n\nel Musée des Arts et Métiers a París, creat en 1794;\nel Science Museum a Londres, fundat en 1857;\nel Deutsche Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technik a Munic, fundat en 1925; i\nel Technische Museum für Industrie und Gewerbe a Viena, fundat en 1918.Altres museus de tecnologia a Alemanya inclouen el Deutsche Technikmuseum a Berlin-Kreuzberg, el Technoseum a Mannheim, el Technik Museum Speyer i el Technikmuseum Magdeburg. La més prestigiosa del seu tipus a Àustria és el Technische Museum a Viena.Molts altres museus independents, com ara els museus de transports, cobreixen gèneres de certes tècniques, processos o indústries, per exemple mineria, química, metrologia, instruments musicals, ceràmica o paper.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Museu Memorial de Guerra d'Auckland (Auckland War Memorial Museum) és un dels museus més importants de Nova Zelanda. Les seves col·leccions se centren principalment en la història de Nova Zelanda, i més concretament en la de la regió d’Auckland, tant en la seva història natural com militar.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un Museu Nacional és un museu creat com a tal per llei, la qual ha de determinar-ne l'àmbit museístic, l'estructura i el finançament. A Catalunya, cada museu nacional gaudeix de personalitat jurídica pròpia segons la llei de museus de 1990. La creació d'un museu nacional comporta l'assumpció per la Generalitat d'almenys el cinquanta per cent de les aportacions procedents de les Administracions públiques en les despeses corrents del museu. A Catalunya, entre d'altres, destaca el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya creats legalment per la mateixa llei de museus. Els directors i els administradors dels museus nacionals són nomenats, a proposta de la Junta de Museus, per l'òrgan que s'especifiqui en els estatuts de l'entitat que gestioni el museu.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Museu Simon Janashia de Geòrgia (en georgià: სიმონ ჯანაშიას სახელობის საქართველოს მუზეუმი), abans conegut com a Museu Estatal d'Història de Geòrgia, és un dels principals museus d'història de Tbilissi, Geòrgia, que exhibeix les principals troballes arqueològiques del país.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Te Umanibong o museu Cultural de Kiribati és un museu a Bikenibeu, a Tarawa, Kiribati. Mostra tota mena d'objectes de significat històric i cultural pel país.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un parc d'atraccions o parc de diversions és un tipus de parc d'oci en el qual es troben atraccions mecàniques, espectacles, botigues, restaurants, i altres tipus d'infraestructures destinades sobretot a l'oci i sense tematització.\nNo tenen una tematització molt definida (zona de la naturalesa, per exemple). Si estan dividits en zones temàtiques definides, es tracta de parcs d'atraccions temàtics o simplement parcs temàtics.\nPoden ser de petita grandària i poques atraccions, sobretot atraccions tipus flat ride*, a grans recintes amb nombroses i grans atraccions, principalment muntanyes russes.\nN'hi ha de sistema de pagament en el qual es paga per atracció muntada, de vegades a través de sistemes de punts (fitxes) que en alguns parcs tenen el seu propi nom, i de sistema de pagament en què s'adquireix una entrada general amb accés gratuït a totes o gairebé totes les atraccions i espectacles.\n\n(*) És el nom amb el qual es denominen totes les atraccions d'un parc que ni són muntanyes russes, ni caigudes lliures, ni de recorregut, ni d'aigua, és a dir entrarien Frisbies, Nòria, autos de xoc, etc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Action Park és un parc d'atraccions situat a Vernon (Nova Jersey) obert el 1978, on hi predominen les atraccions aquàtiques. Es troba en els terrenys de l'estació d'esquí de Mountain Creek.El parc va ser fundat per GAR (Great American Recreation), una empresa nascuda de la fusió de dos parcs d'esquí l'any 1978. L'objectiu de GAR era explotar aquests parcs d'esquí durant l'estiu. Comptava amb tres zones diferents amb atraccions: una zona alpestre, un Motoworld i un Waterworld, que va ser un dels primers parcs aquàtics moderns dels Estats Units. Moltes atraccions d'Action Park eren úniques i volien atreure visitants de l'àrea metropolitana de Nova York. Tanmateix, el parc tenia una reputació per tenir atraccions mal dissenyades i insegures. Almenys sis persones van morir a causa d'incidents en atraccions al parc original. A causa de demandes per lesions es va acabar tancant el parc l'any 1996. El parc es va reobrir el 2014, després de fer-hi modificacions per millorar-ne la seguretat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Astroland era un parc d'atraccions situat a Coney Island, als Estats Units i obert des de 1962.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Disney Village, anteriorment Festival Disney, és un complex d'oci, cultural i gastronòmic que es troba dins de Disneyland Resort París.\nEl complex dissenyat originàriament per Frank Gehry comptava amb unes columnes metàl·liques que suportaven una malla amb la que se simulava un cel estrellat. Després la malla fou retirada quedant les columnes decorades amb globus lumínics de diferents colors.\nAl Disney Village es poden trobar diferents establiments el Cafè Mickey, un Rainforest Café, McDonald's i Planet Hollywood a banda de diversos espectacles i una sala de cinema IMAX.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Disneyland Resort és un resort (complex de vacances) situat en la ciutat d'Anaheim, prop de Los Angeles en l'estat de Califòrnia. El resort és dirigit i coordinat per la Walt Disney Company. Aquest està compost per dos parcs temàtics, tres hotels i una àrea de compres, gastronomia i entreteniments.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Disneyland Paris, abans Disneyland Resort Paris i originalment Euro Disney Resort, és un complex lúdic de Disney situat a la localitat francesa de Marne-la-Vallée també conegut com a Eurodisney. Es troba a uns 32 quilòmetres del centre de la ciutat de París. El parc és propietat de la EuroDisney SCA una companyia pública en la qual Disney participa en un 39,78%, un 10% al príncep saudita Alsaleed i un 50% repartit entre diversos accionistes.\nEl resort compta amb dos parcs temàtics, un gran centre comercial i set hotels propis de Disney més quatre de diverses companyies.\nEl parc s'inaugurà el 12 d'abril del 1992 no sense polèmica per part de cert sectors culturals francesos que no dubtaren a qualificar el projecte com un txernòbil cultural.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els Jardins de Tivoli (o simplement Tivoli) és un famós parc d'atraccions de Copenhaguen, Dinamarca. El parc va obrir les seves portes el 15 d'agost de 1843 i és el segon parc d'atraccions més antic del món, després del parc de Dyrehavsbakken al municipi de Gentofte, a la rodalia del districte de Klampenborg.\nEl Tivoli és actualment el parc temàtic més visitat d'Escandinàvia i el tercer més visitat d'Europa.\nDes del principi, el parc inclou una gran varietat d'atraccions: edificis d'estil exòtic d'un Orient imaginari: un teatre, restaurants i cafeteries, jardins de flors, jocs mecànics i atraccions.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Mirabilandia és un parc temàtic d'Europa, aquests són parcs dirigits a les familles amb nens entre 6-18 anys però poden haver-hi adults. Parcs temàtics d'Europa hi ha vuit mirabilandies:\n\nMirabilandia Brasil\nMirabilandia Beach\nMirabilandia Itàlia\nMirabilandia Ravenna\nMirabilandia Dinoland\nMirabilandia Ispeed\nMirabilandia Recife\nMirabilandia ParkLa mascota de Mirabilandia és un ànec dit Mike és de color blau.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Les muntanyes russes (en anglès conegudes com a roller coasters), són unes atraccions populars desenvolupades per als parcs d'atraccions i els parcs temàtics.\nLes muntanyes russes són, en principi, un sistema especialitzat de ferrocarril,que consisteixen en rails que pugen i baixen segons esquemes específics, a vegades amb un o diversos tombs (el més comú - una inversió) que col·loquen breument el passatger amb el cap per avall. Els rails no han de formar necessàriament un circuit tancat encara que els puristes considerin que el terme «muntanyes russes» no hauria de ser utilitzat més que per als circuits tancats. Uns trenets dissenyats especialment per a les muntanyes russes transporten els passatgers. Aquests petits trens normalment tenen vagons que poden encabir dos, quatre o sis passatgers cadascun. El conjunt dels vagons enganxats entre ells és dit tren, tot i que no és un tren en el sentit tradicional, ja que no hi ha locomotora, etc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Parc d'Atraccions de Madrid és un parc d'atraccions situat a Madrid, a la Comunitat de Madrid, concretament a la zona de Batán de la Casa de Campo. Compta amb dues portes d'entrada: per Zona Tranquilidad i per Nickelodeonland (pròxima a l'estació de metro de Batán).\nAl parc es pot accedir amb cotxe, encara que també està comunicat amb el transport públic per l'estació de Batán del Metro i per les línies 33, 55 i 65 de l'EMT.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El parc d'atraccions de Montjuïc va ésser inaugurat el 18 de juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre del 1998. Era ubicat a la ciutat de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, en un punt on actualment hi ha els Jardins de Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc.\nL'espai que ocupava corresponia en part als terrenys d'un antic destacament militar d'artilleria de costa anomenat \"Álvarez de Castro\" instal·lat el 1897, a les restes d'un anterior parc d'atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d'atraccions.La seva construcció, de caràcter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas, que —després d'un acord amb l'ajuntament de Barcelona— disposà d'una concessió per a l'explotació dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experiència en la direcció d'aquesta mena d'instal·lacions, i fins aleshores havia dirigit, entre altres, el parc Coney Island a Caracas (cal no confondre'l amb el Coney Island de Nova York).Inaugurat parcialment el 23 de juliol del 1966, el parc d'atraccions de Montjuïc tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, i així es convertí en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tota mena, a més d'un teatre-auditori on se celebraven diferents actuacions d'artistes de renom o festivals variats. L'èxit del seu funcionament, des dels seus inicis, pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre —accessibles amb la simple adquisició de l'entrada al parc— i, especialment, al tipus d'atraccions mecàniques que en el seu moment van ser una veritable revolució respecte a les que es coneixien fins aleshores —com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón o el Zig-Zag. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes diferències amb el projecte original.\nCap al 1973, l'espanyol Carlos Merino es va fer càrrec del parc d'atraccions de Montjuïc, i aprofità per reacondicionar-ne la infraestructura i les instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l'oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l'entrada d'algunes de les atraccions més mítiques del parc —com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, aquesta darrera la roda de fira més alta dels Països Catalans que s'havia instal·lat fins al moment.\nEl parc va seguir gaudint d'un èxit de referència, però —cap a la dècada de 1990– la moda dels nous parcs temàtics va començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d'una espectacular muntanya russa anomenada Boomerang aconseguí mantenir el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d'inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió, va anar fent-ne disminuir el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l'empresa i l'ajuntament l'abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre del 1998.En tancar-se, el parc d'atraccions de Montjuïc fou immediatament desmantellat, i se'n retiraren les atraccions que podien aprofitar-se. El Boomerang va acabar en un parc d'atraccions de Nova Orleans fins que va arrasar-lo el Katrina el 2005, i el Ciclón va anar a parar a unes atraccions de Platja d'Aro. Després d'uns anys d'abandonament, els terrenys varen ésser acondicionats per tal d'ubicar-hi els actuals Jardins de Joan Brossa, inaugurats l'any 2003.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Parc d'Atraccions Tibidabo és un parc d'atraccions situat a la muntanya del Tibidabo, la qual pertany a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona. El parc ocupa una superfície aproximada de 70.000 m² i té una situació privilegiada com a mirador de la ciutat de Barcelona. És, a més, el parc d'atraccions més vell dels Països Catalans i d'Espanya, el segon més antic d'Europa i un dels més vells del món. L'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Parc Merveilleux és un parc de diversions situat a l'est de Bettembourg al sud de Luxemburg. Dissenyat sobretot per al públic infantil, el parc compta amb una gran varietat d'atraccions, incloent ocells exòtics, animals en els seus hàbitats naturals, un ranxo de cavalls, un ferrocarril en miniatura, cotxes de lloguer sense conductor per a nens, zones de jocs, escenes de contes de fades, un restaurant i un cafeteria. El parc està obert tots els dies des de Pasqua a començaments d'octubre.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Walt Disney Studios és el segon dels parcs temàtics després de Disneyland Park que es troba a dins del complex turístic Disneyland Paris.\nLa tematització del parc, és semblant al de Disney's Hollywood Studios (Orlando), que representa un estudi de cinema, amb atraccions dedicades a aquest àmbit i amb vàries botigues i restaurants. Walt Disney Studios compta també amb zones tematitzades en pel·lícules com Ratatouile, Toy Story i amb pròximament amb l'univers Marvel.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Prater o Wurstelprater en alemany és un parc d'atraccions localitzat al Prater de Viena, en el segon districte, Leopoldstadt. La seva atracció més famosa és la roda de fira, coneguda com a Wiener Riesenrad. El parc té també altres atraccions com muntanyes russes, cavallets o autos de xoc.\nAquesta institució es remunta a l'època de l'Imperi Austríac, quan l'emperador Josep II va obrir al públic el \"Prater\" (que fins aleshores havia servit com a coto de caça imperial) l'any 1766.El parc està obert de 10:00 a 1:00 cada dia durant la temporada que va del 15 de març al 31 d'octubre. Algunes atraccions, així com els llocs de menjar i els restaurants, estan oberts durant tot l'any. No hi ha tarifa d'entrada per entrar al parc; en canvi, cada atracció cobra la seva pròpia tarifa, les atraccions són empreses individuals, propietat principalment de famílies locals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Saturno Park fou un parc d'atraccions construït dins del Parc de la Ciutadella inaugurat el 25 de maig de 1911 i obert fins al 1926. La seva construcció va estar envoltada de polèmica degut a casos de corrupció.\nHi havia dues atraccions destacades: Witching Waves i Los Urales, una muntanya russa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "SeaWorld és una cadena de parcs de mamífers marins dels Estats Units amb instal·lacions a Orlando, San Diego i San Antonio. Els seus parcs són una barreja de delfinaris (amb lleons marins, ossos polars, manatís, pingüins, dofins i orques) i parcs d'atraccions. A més a més, SeaWorld duu a terme programes de reproducció per protegir espècies amenaçades de l'extinció.\nEls parcs són propietat de SeaWorld Parks & Entertainment, filial del Blackstone Group.\nEl 2019, SeaWorld Orlando tingué uns 4,64 milions d'habitants, xifra que el situava al desè lloc en la classificació de parcs d'atraccions més visitats de Nord-amèrica. SeaWorld San Diego estava en catorzè lloc amb uns 3.74 milions de visitants.La principal atracció és l'espectacle en viu amb les orques, que es fa cada dia. Des del 2006 hi ha un espectacle anomenat Believe, en el qual la fascinació amb aquests animals s'acosta al públic. Substitueix l'antic espectacle The Shamu Adventure. El 2011 s'estrenà OneOcean. Des del 2017 es fa l'espectacle Orca Encounter a SeaWorld San Diego. Conté menys elements d'espectacle i menys música, però molta més informació sobre les orques. El 2020 s'estengué Orca Encounter als altres dos parcs de la cadena.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Shima Spain Village és un parc d'atraccions del Japó inaugurat el 22 d'abril de 1994 i dedicat a Espanya. Està situat a la província de Shima, al sud-est de la Prefectura de Mie.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Vulcania, el \"Parc europeu del Vulcanisme\", és un parc d'atraccions educatiu i un museu dels Volcans. Situat a Saint-Ours-les-Roches, Alvèrnia, França, a 15 km al nord-oest de Clermont-Ferrand, va ser oficialment inaugurat el 2002.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Walibi World és un dels parcs temàtics més grans als Països Baixos. El parc està ubicat a Biddinghuizen (municipi de Dronten) a la província neerlandesa de Flevoland. Anteriorment conegut com el parc Six Flags Holland, Walibi Flevo i fins i tot més temps abans Flevohof. Origen del primer parc Walibi, el parc va ser creat el 1975 per Eddy Meeùs, un empresari belga. El nom \"Walibi Belgium\" prové dels tres municipis en què es troba el parc: Wavre, Limal i Bierges.\nSota el nom de la Flevohof el parc va començar com un parc de la granja on el coneixement urbà podria fer a l'agricultura. Quan el Flevohof primers nou anys va anar a la fallida va ser, el parc va ser rebatejat Walibi Flevo. Aquest parc va ser adquirit pel primer ministre de Parcs el 1998 i el parc va canviar el 2000 a Six Flags Holanda. Des de 2005 el nom actual en ús. La majoria de les atraccions, incloent muntanyes russes i molts altres \"passeigs de l'emoció\" són de la Six Flags i Walibi període Flevo. En els últims anys el parc intenta presentar-se a si mateix més com un parc de la família.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El West Edmonton Mall (WEM), inaugurat el 15 de setembre del 1981, és el centre comercial més gran de Nord-amèrica i el quart del planeta. És situat a Edmonton (província d'Alberta, Canadà) i és una de les principals atraccions turístiques d'Alberta essent visitada per 22 milions de persones cada any (60.000 compradors diàriament).\nAquest centre comercial té una superfície de 570.000 m² amb 800 botigues i d'altres serveis comercials atesos per 23.000 empleats. A més, té una àrea d'aparcament per a 20.000 vehicles.\nEl seu valor econòmic és al voltant dels 926 milions de dòlars estatudinencs.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.Es distingeix generalment la pesca fluvial i la pesca marítima. La pesca marítima es divideix en la pesca costanera, sovint artesana i la pesca d'altura més aviat amb grans vaixells-fàbrica. La sobrepesca i la industrialització van contribuir a l'esgotament dels fons. El sector va començar canviant des dels anys 1970 per l'expansió de l'aqüicultura i el 2020 la meitat del peix i el marisc que es menja no es pesca, sinó que es cria en una mena de «granges aquàtiques» o piscifactories.\nSe l'ha de distingir de la pesca esportiva (marítima o fluvial) que no fa part del sector alimentari (però sí del lleure i dels esports aquàtics.)", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Acord de les Nacions Unides sobre les poblacions de peixos amb territoris que es troben dins i fora de les zones econòmiques exclusives i les poblacions de peixos altament migratòries, en anglès: United Nations Agreement for the Implementation of the Provisions of the United Nations Convention on the Law of the Sea of 10 December 1982 relating to the Conservation and Management of Straddling Fish Stocks and Highly Migratory Fish Stocks Overview (UNFSA), és un acord internacional de les Nacions Unides sobre la pesca.\nAquest acord es va elaborar sobre el principi fonamental, establert per la Convenció, que els Estats haurien de cooperar per assegurar la conservació i promoure l'objectiu de la utilització òptima dels recursos de les pesqueries, dins i també més enllà de la zona econòmic exclusiva.\nAquest acord es va adoptar el 4 d'agost de 1995 per la Conferència de les Nacions Unides sobre estocs de peixos transzonals i estocs de peixos altament migradors i fins a la data límit, 4 de desembre del 2006, de ser signat ho va ser per 59 entitats estatals.\nAquest acord va entrar en vigor l'11 de desembre de 2001.\nDetalla, entre altres coses, els estàndards mínims internacionals per a la conservació i gestió dels estocs peixos transzonals (Straddlings) i grans migradors.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'almadrava o madrava (de l'àrab andalusí المضربة almadrába, «lloc on es colpeja o lluita») és una de les tècniques per a la captura de la tonyina emprada a Andalusia, al País Valencià, Múrcia, Catalunya i Ceuta aprofitant la migració de les tonyines Atlàntic-Mediterrani (i tornada) que s'utilitza des de temps preromans. Consisteix a instal·lar un laberint de xarxes en el pas de les tonyines, que normalment se situa prop de la costa. A Sicília el mètode es denomina tonnara, de tonno («tonyina»).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una almorrefa és un enorme art de pesca utilitzat per a la pesca de tonyines de petita grandària i espècies similars.\nEs tracta d'un art de cèrcol amb una xarxa rectangular de 500 a 1.000 m de longitud per 100 d'alçada. Pot estar una mica embeguda en els extrems. Està proveïda de flotadors i ploms que la mantenen vertical. Cada 3 m aproximadament pengen de la ralinga inferior uns bucles amb sengles anelles de 10 cm de diàmetre, per les quals passa la gruixuda sàgola que igual que en les arts de cèrcol per a la pesca de la sardina i seitons, cenyeix l'art per la seva part inferior.\nLa seva maniobra s'ha de fer prenent tota mena de precaucions tant pels espantadissos que són les tonyines com per la facilitat que tenen per submergir-se. Per això s'utilitza amb freqüència en zones on el fons no arriba als 100 m amb fet que assegura que l'art toqui el fons i sigui més difícil que els peixos atrapats puguin escapar.\nA Espanya aquest art s'empra sobretot en el mediterrani però s'utilitza també en altres països de tradició pesquera.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca d'altura és la pesca que es practica en els llocs més allunyats del continent amb vaixells de grans tonatges i tècniques modernes per a la localització dels bancs de peixos i la seva posterior captura (teledetecció, GPS, etc). Surten a pescar en flotes organitzades amb un vaixell-fàbrica, en què la resta va descarregant diàriament la pesca i allà s'inicia el procés de transformació, netejat i congelat del peix, i amb els residus s'inicia la fabricació de pinsos i farines. Cada expedició sol durar diversos mesos.\nLa pesca d'altura, s'ha trobat en expansió fins a mitjan dels anys 1980, fins que es va estabilitzar pels efectes desastrosos de la sobrepesca. Es porta a terme a les costes africanes de països com Senegal o Angola amb arrossegadors congeladors, congeladors de cèrcol, bacallaners i tonyinaires que capturen mariscs i peixos.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un arpó és un instrument de pesca format per una asta de ferro amb una punta dentada, utilitzat en la pesca per a capturar grans peixos i balenes, i el ferro de tres puntes, la del mig per a ferir i les dels costats, orientades en sentit contrari, per a retenir la presa. Aquest instrument es fa servir des de la prehistòria. L'arpó va amarrat a un cordill que permet recollir la presa en el vaixell.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Banc Agulhas, en anglès: Agulhas Bank en portuguès: Cabo das Agulhas és una part ampla i poc profunda del sud d'Àfrica que s'estén fins a 250 km al sud del Cap d'Agulhas abans de caure abruptament cap a la plana abissal\nÉs la regió oceànica on es troben el càlid Oceà Índic i el fred Oceà Atlàntic. Aquesta convergència condueix a condicions de navegació traïdores, que representen nombrosos bucs destruïts a la zona al llarg dels anys. Tanmateix, la reunió dels oceans aquí també alimenta el cicle de nutrients per a la vida marina, convertint-se en un dels millors bancs de pesca a Sud-àfrica.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El bou és la denominació que rep una tècnica de pesca i també la barca que s'hi fa servir. L'art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perquè l'art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d'un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s'escapi per dalt. Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.\nEs calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les set del matí i tornen abans de les sis de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patró) deixen anar l'art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s'obri horitzontalment perquè el peix pugui entrar. Van arrossegant aquesta xarxa pel fons marí, el cóp es va omplint, recollint, tot allò que ocupa la superfície bentònica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d'organismes. Una vegada s'ha acabat el bol, es lleva l'art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, és la morralla. Solen fer dos o tres bols. S'agafa tota mena de peix i altres animals: gambes, escamarlans, calamars, capellans, polps, llúceres o maires, lluços, raps, bruixes, crancs de sopa...", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un calador és un lloc apropiat per fer-hi la pesca, on els pescadors calen (tiren) les xarxes de pesca.\nS'acostumen a situar:\n\nA les zones on la plataforma continental és extensa, com passa, per exemple, al Mar del Nord, on les aigües són poc profundes, estan agitades per corrents marins i tenen temperatures favorables.\nA les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids perquè s'hi concentren espècies d'aigües càlides i espècies d'aigües fredes. Com que s'hi concentren tantes espècies resulta més fàcil capturar-les.\nA les zones costaneres prop de les quals passa un corrent marí fred perquè les aigües fredes tenen molt de plàncton vegetal format per algues unicel·lulars que capten la radiació solar. Aquest fotoplàncton alimenta el plàncton animal o zooplàncton que, al seu torn, serveix d'aliment a molts animals marins.Hi ha diversos peixos, com ara la tonyina o la sardina, que s'alimenten exclusivament de plàncton. Altres espècies, com ara el bacallà, el lluç o la rajada devoren el peixos que s'alimenten de plàncton.\nViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La canya de pescar és un aparell que s'usa per a pescar. Originàriament el seu cos era de components naturals, principalment qualsevol mena de bastó llenyós com una branca d'arbre o una canya. En l'actualitat i a causa de nous components d'idèntics comportaments, majorment es fabriquen amb components sintètics, especialment la fibra de carboni.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "En la indústria pesquera, la captura accessòria és la captura involuntària de peixos o altres organismes marins juntament amb els animals de les espècies i mides desitjades. La captura accessòria pot referir-se a animals d'una espècie diferent, del gènere equivocat, o que encara són massa petits per ser pescats. De vegades, l'ús del terme s'estén a altres indústries que exploten els recursos animals.\nEl 1997, l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD) definí la captura accessòria com «la mortalitat total per pesca, excloent-ne la part corresponent a la captura retinguda de les espècies objectiu». La captura accessòria contribueix a l'esgotament dels recursos pesquers i és un dels mecanismes implicats en la sobrepesca.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La captura accessòria de cetacis és la captura accidental de cetacis com ara dofins, marsopes i balenes pels pescadors. Es pot produir quan un cetaci és atrapat per una xarxa, una llinya, un ham o una xarxa d'arrossegament. La freqüència i la intensitat de la captura accessòria de cetacis continuen augmentant. És probable que aquesta tendència es mantingui pel creixement de les poblacions humanes i la demanda d'aliments d'origen marí, així com la industrialització de la pesca i la seva expansió a noves àrees. Els pescadors entren en contacte directe i indirecte amb els cetacis. El contacte indirecte inclou la reducció dels estocs de peixos dels quals s'alimenten els cetacis. En algunes parts del món, els cetacis que es capturen de manera accidental es conserven com a aliment o com a esquer.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una confraria de pescadors, també coneguda com a pòsit de pescadors o pòsit marítim, és una entitat de dret públic que agrupa les persones dedicades a la pesca marítima d'un determinat àmbit territorial i representa el sector pesquer davant l'administració. Les confraries de pescadors són corporacions sense ànim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitzen les captures de peix mitjançant subhastes públiques a la baixa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Confraria de Pescadors Sant Pere de Calafell és un edifici de planta rectangular, d'una sola planta i coberta plana, amb la façana principal que dona a l'avinguda de Sant Joan de Déu i la posterior a la platja al terme de Calafell (Baix Penedès). A l'edifici originari es van adossar posteriorment diversos cossos. Un al costat nord-oest, amb coberta de teula aràbiga de tres aiguavessos, i dos a la banda de la platja; un amb coberta plana i l'altre amb coberta d'un aiguavés de fibrociment. Al del costat sud-est, que es va construir l'any 1969, hi ha la llar del pescador jubilat. Exteriorment, l'edifici té una composició molt senzilla. Els únics elements formals són un sòcol, un llistell i una cornisa. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc i blau. A la façana principal hi ha un plafó de rajoles, col·locat recentment, amb la representació de Sant Pere. Al cos de la banda nord-oest hi ha la màquina per arrossegar les barques. El sistema constructiu emprat és de tipus tradicional amb murs de càrrega i sostres unidireccionals. Els murs són de maó massís i totxana perforada units amb morter.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca al curricà, en anglès trolling, és una modalitat de pesca que es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcació en marxa, a mar obert, en grans embassaments, en llacs interiors o en rius.\nDes de la costa es practica una modalitat similar, rebent llavors el nom anglès de spinning, una tècnica consistent en llançar i recollir el cimbell amb una canya.\nLa pesca al curri, com se l'anomena en argot, acostuma a estar dirigida a peixos depredadors, ja que aquests ataquen només esquers en moviment. Se solen usar, tant cimbells (esquers artificials), com naturals (viu o mort). Així mateix, es pot treballar en superfície, a mitges aigües o en profunditat segons l'espècie perseguida. Per a fer curricà de fons o a mitges aigües, s'utilitzen línies plomades, ploms enganxats a la línia, o profunditzadors. Es pot practicar durant tot el dia, però algunes espècies són específiques per al curricà nocturn.\nEs realitza a baixa velocitat (1,5 - 2 nusos) per a espècies poc agressives, o bé a velocitat més altes (fins a uns 7 nusos) per a altres espècies més depredadores o de mida més gran, com les tonyines o els marlins. Però l'elecció de la velocitat i la profunditat, no només les determinen l'espècie perseguida, sinó també factors com la proximitat al litoral, la temperatura de l'aigua, l'estat de la mar, l'hora de dia, el tipus de fons disponible, l'època de l'any, etc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Dia Mundial de la Tonyina és un dia internacional que se celebra el 2 de maig.\nEl 7 de desembre de 2016 l'Assemblea General de les Nacions Unides decideix, a través de la Resolució 71/124, designar el 2 de maig 'Dia Mundial de la Tonyina'. La commemoració d'aquest dia pretén subratllar la importància d'una gestió pesquera sostenible i de conservació per evitar que les poblacions de tonyina es redueixin perillosament, i reconeix el paper fonamental d'aquest exemplar en el desenvolupament sostenible, la seguretat alimentària, l'economia i els mitjans de vida de les persones de tot el món.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix a situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb una barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura els peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.\nEl nombre de tripulants que van al vaixell és entre deu i tretze i capturen els peixos prèviament detectats amb màquines específiques.\nPopularment als pobles de la costa catalana, l'embarcació emprada en aquesta tècnica es coneix com a tranyina o traïnya, que prové del mot teranyina en referència al tipus de xarxa i la forma d'emprar-la.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'esquer, esc o esca és qualsevol aliment o substància que l'imiti utilitzada per atraure una presa. L'ús d'un esquer és una pràctica comuna a diverses formalitats de caça amb parany. S'utilitza per caçar el lleopard en els safaris o atreure els taurons per a safaris subaquàtics. També es fa servir per caçar ossos i llops. En la pesca amb canya l'esquer es punxa a l'ham de manera que el peix en quedi enganxat quan vol menjar-se'l. Tradicionalment, els cucs de terra, insectes (per exemple tricòpters), i peixos o trossos de peixos s'han fet servir amb aquesta finalitat. Actualment també es fan servir esquers sintètics i senyals elèctrics atractius.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una flota pesquera és un agregat de vaixells de pesca comercial. Aquest terme pot ser emprat per referir-se a tots els vaixells que operen en un port determinat, tots els vaixells que duen a terme una operació de pesca conjunta (com ara en la pesca de la tonyina), o simplement tots els vaixells pesquers d'un país o regió.\nEncara que els vaixells de pesca no estan formalment organitzats com ho estan els d'una flota naval, molt sovint les limitacions del temps (en els ambdós sentits de la paraula) són tals que les embarcacions es veuen obligades a navegar juntes per sortir o tornar a un port, creant així com a mínim una aparença de cos organitzat (alguns països, com ara l'antiga Unió Soviètica, no obstant això, van organitzar realment les seves flotes pesqueres segons models navals i les van incloure al servei d'intel·ligència naval.)\nPescadors que treballen amb el mateix tipus d'embarcació o en un port determinat sovint pertanyen a una associació local que distribueix informació i que pot servir per coordinar activitats, sobretot pel que fa a prevenir la sobrepesca en algunes àrees concretes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La fluixa és l'ormeig de pescar consistent en una ploma lligada a un cordill prim de seda, que a l'extrem porta un ham petit. Està muntat de manera que, en avançar la barca, tot l'ormeig va avançant, i els peixos es figuren que es tracta d'un peix autèntic, mossegant l'ham. També existeixen fluixes per a peixos més grossos (oblada, déntol, círvia).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Fulton Fish Market és un dels mercats de peix i de productes del mar més importants dels Estats Units situat a New York. El primer mercat va obrir les portes el 1822 i servia d'acollida als vaixells que havien travessat l'Oceà Atlàntic. A partir dels anys 1850, la majoria dels peixos pescats a la rodalia de la ciutat eren portats al Fulton Fish Market, on eren comprats, o bé per restauradors, o bé per majoristes, a la recerca de peix fresc de tota mena. No era d'altra banda estrany que peixos procedents de tota Nova Anglaterra passessin per aquest mercat abans de ser revenuts a les ciutats on havien estat pescats. De fa alguns decennis, els preus són controlats i fixats pel govern americà, el que tradueix la importància d'aquest mercat de peix a tota l'àrea metropolitana de Nova York.\nEl juliol de 2005, el Fulton Fish Market s'ha desplaçat, anant del magatzem original situat a Fulton Street, al barri del Bronx, a Hunts Point. El nou mercat presenta així infraestructures modernes, com el nou magatzem, que ofereix un enllumenat, i condicions de frescor òptimes.\n\nEl Fulton Fish Market no és l'únic mercat a l'engròs de Manhattan, ja que un Meat Market, dedicat a la carn està situat a l'altura de la West Side, permetent als restauradors de tota la regió proveir-se de carn, a més a més del peix.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Gran Sol és un calador situat en l'Atlàntic Nord, entre els paral·lels 48 i 60, a l'oest de les illes britàniques. Destaca per la riquesa pesquera, especialment per l'existència de lluç, una espècie de gran rendiment econòmic.\nDes d'antic el calador de Gran Sol ha estat explotat pels pescadors portuguesos, gallecs, espanyols, bascs, bretons…, que naveguen des de la costa cantàbrica i atlàntica a pescar en les seves aigües. Aquesta mar destaca també per la ferocitat dels seus temporals.\nEl nom de Gran Sol prové del francès Grande Sole (gran llenguado). No s'ha de confondre amb el Box Irlandès (Irish Box, en anglès), calador aquest que està fora del Gran Sol i que designa una àrea de pesca reservada fitada entre paral·lels i meridians (box) al voltant de l'illa d'Irlanda.Destaca per la seva riquesa pesquera sent les principals espècies objectiu de les flotes comunitàries: lluços, gall, rap, bacallà, eglefí, Merlà, Pleuronèctids, llenguados…", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Gremi de Pescadors de Sant Pere fou l'associació que agrupava els pescadors de Calella de Palafrugell entre els segles XIX i XX i la que s'encarregava de la gestió de Sa Perola i de l'Escola de Calella.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'ham és un instrument per a la pesca dels peixos ja sigui clavant-lo a la seva boca com, més rarament, punxant el cos del peix. Els hams han estat emprats durant segles pels pescadors per capturar peixos d'aigua dolça o salada. El 2005, l'ham de pescar va ser escollit per Forbes com una de les 20 eines principals en la història de la humanitat. Els hams normalment estan units a algun tipus de fil de pescar o a unes estructures per atraure l'animal coneguda com cimbell (els més coneguts es diuen cullereta i mosca) En el cas de la pesca amb palangre hi ha una gran quantitat d'hams inferits (units) a uns llargs cordills de pescar (que s'anomena baga). Hi ha gran varietat d'hams que s'adapten al propòsit i la intenció dels pescadors. Els hams estan dissenyats per suportar diversos tipus d'esquers naturals o artificials; que imiten les preses del peix que es vol pescar.\nEls hams actuals estan fets ja sia d'acer amb alt contingut de carboni, acer amb aliatge amb vanadi o acer inoxidable depenent de l'aplicació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La història del peix i del marisc fa referència de la seva pesca, recol·lecció i consum, i es remunta a l'antiguitat. Aquestes pràctiques es remunten, almenys, fins a principis del paleolític, ara fa uns 40.000 anys. L'anàlisi isotòpica de les restes òssies de l'home de Tianyuan (humans moderns que van viure fa 40.000 anys a l'est d'Àsia) ha permès demostrar que aquests individus consumien peix d'aigua dolça de forma regular.Proves arqueològiques com, per exemple, els munts de petxines, les restes d'ossos de peix i pintures rupestres indiquen que els aliments marins eren importants per a la supervivència i que es consumien en importants quantitats. Durant aquest període, la majoria de la gent practicava un estil de vida caçador-recol·lector i per necessitat, es trobaven en moviment constant. No obstant això, els primers exemples d'assentaments permanents (encara que no necessàriament permanentment ocupats) com els de Lepenski Vir, estan gairebé sempre associats a la pesca com una font important d'aliment.\nAntigament el riu Nil proveïa una font abundant de peixos: el peix fresc i el peix sec van ser un aliment bàsic per a gran part de la població. Els egipcis tenien instruments i mètodes específics de pesca que il·lustren en les escenes funeràries, en dibuixos i en documents de papir. Algunes representacions fan al·lusió a la pesca com un passatemps.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La llinya, linya o fil de pescar és l'element resistent en forma de cordill o similar que va lligat a l'ham. Pot anar lligada a l'ham directament o a l'extrem del guarniment. El guarniment és un tram, relativament curt, de fil més prim i transparent que, antigament es feia de pèl de cuc.La pesca amb llinya pot fer-se de forma directa, subjectant el fil amb la mà, o mitjançant una canya de pescar.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Mercat del peix de Tsukiji (en japonès: 築地市場, Tsukiji shijō) és el mercat majorista més gran del món pel que fa a peix i marisc i també un dels mercats majoristes més grans del món. Està situat a Tsukiji, al centre de Tòquio, i és una atracció turística important per a visitants estrangers, tot i que els japonesos no el visiten massa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació és un dels departaments ministerials en què es divideix el govern d'Espanya. Des del 2018 el ministre titular és Luis Planas Puchades. És el departament competent en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat per a la proposta i execució de la política del Govern en matèria de lluita contra el canvi climàtic, protecció del patrimoni natural, de la biodiversitat i del mar, aigua, desenvolupament rural, recursos agrícoles, ramaders i pesquers, i alimentació.\nEntre 1977 i 1982 el ministeri rebé el nom de Ministeri d'Agricultura, rebent a partir d'aquell moment el nom de Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. En la formació de la IX Legislatura l'any 2008 fou denominat Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, integrant dins aquests les competències de l'extint Ministeri de Medi Ambient. El 2011, amb el primer govern de Mariano Rajoy s'anomenà Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a vegades abreujat Magrama. Des d'octubre de 2016 fins a juny de 2018 s'anomenava Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Va ser amb el Govern de Sánchez quan va passar a tindre la denominació actual.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un mornell és un parany de pesca semblant a la nansa que s'ha utilitzat per a pescar xicotets peixos, com la llisa, i anguiles, durant segles a l'Albufera, aixina com més recentment per a la captura de tortugues amb finalitats proteccionistes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una nansa és un antic parany de pesca. Encara s'utilitza en la pesca artesanal, n'hi ha de diversos tipus, depenent de la zona i el tipus de presa. Els dos tipus principals de nansa són: de campana i de barril. Tots dos es basen en un coll d'ampolla d'entrada que obliga els peixos, atrets per l'esquer, obligant a passar pels bucles per entrar. D'aquesta manera, la presa no és capaç de sortir del parany. Les nanses se situen generalment al capvespre i es recullen al matí per substituir l'esquer i recuperar el peix atrapat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El nus de pescador és un nus per cordes i cordills de pesca. Té una estructura simètrica que consisteix en dos nusos simples, cada un lligat a la part central de l'altre. Altres noms per al nus de pescador inclouen: nus anglès i, nus halibut. Encara que el nus de pescador està associat amb la pesca, pot lliscar quan es lliga amb monofilament de niló i altres fils relliscosos; però, sí que té més capacitat de retenció, els nusos simples poden ser fets amb més girs, com el nus de pescador doble, i així successivament. És compacte, encallat quan s'estreny i els extrems es poden retallar molt a prop al nus. També pot ser lligat fàcilment amb mans fredes o mullades. Encara que aquestes propietats estan ben adaptades a la pesca, hi ha altres nusos que proporcionen un rendiment superior.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un palangre és un tipus d'aparell de pesca artesanal utilitzat arreu dels Països Catalans i que bàsicament consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca \"individualment\" a cadascun d'aquests hams. La mida d'aquests hams depèn dels peixos que hom pretén pescar. De palangres no en paren un de sol, sinó que n'ajunten alguns o molts.Per extensió, també s'anomena simplement palangre a la pesca amb palangre i al peix pescat amb palangre (o peix de palangre), principalment anfossos, déntols, pagres i congres. Els peixos pescats amb palangre en general són considerats d'alta qualitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Peix depredador és un nom genèric que es dona a certspeixos d’aigua dolça que es caracteritzen per una dieta molt carnívora, en particular piscívora. A França, s'inclou dins d'aquest tipus la perca americana Micropterus salmoides el lluç de riu Esox lucius Common perca Perca fluviatilis lucioperca Sander lucioperca i el silur Silurus glanis Encara que pertanyin als mateixos ordres, la rufa ( Gymnocephalus cernua ), la carbassa ( Lepomis gibbosus ) o el silur comú ( Ameiurus melas ) no es consideren depredadors. S’han de distingir sobretot dels peixos blancs i els salmònids. Terme utilitzat en el món de la pesca, les t`cniques que s’utilitzen per a la seva captura són principalment l’ús de peixos vius com a esquer o un dummy imitant la seva forma,\n\nPeixos depredadors a França:", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una peixateria o pescateria és un comerç que es dedica a vendre peix i marisc. En general no s'hi solen vendre les granotes, els rèptils, els caragols i altres animals, es podrien trobar a un o altre d'aquests comerços, però tot i així i de manera genèrica, la peixateria és el nom que designa el lloc de venda de les espècies marines a excepció dels mamífers marins. El patró dels pescadors i peixaters és l'Apòstol Pere, la seva festa se celebra el 29 de juny.\nDe la mateixa manera, en alguns llocs, el 30 de novembre se celebra la festa d'Andreu apòstol, com a patrocinador dels pescadors i peixaters.\nLa figura d'un venedor de peix s'utilitza també a certs països com a figura del pessebre.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una perola és un atuell gran de ferro o d'aram, de forma hemisfèrica, utilitzada entre d'altres al context de la fabricació del suro, per tenyir les xarxes dels pescadors, per coure el menjar dels porcs, els capolls de seda o fer menjars en grans quantitats.\n\nLa paraula s'utilitza per extensió com a pars pro toto per designar la construcció d'obra en la qual cabia la perola de coure i servia per fer el foc sota la caldera, sigui sota un cobert al pati com era de costum per a les peroles per bullir el suro, sigui dins d'un edifici tancat. És el femení amb valor augmentatiu de perol i doncs vol dir «perol gran». La paraula perol del seu costat és un diminutiu del català antic «pèr», avui desapareguda, derivada del gal meridional parrium, una mena de cubell.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca a l'encesa es tracta d'una modalitat de pesca. El pescador que es dedicava a la pesca a l'encesa era anomenat encenaire.La primera referència escrita que se'n al nostre país és del segle XIV a la costa del Cap de Creus i consisteix en l'atracció del peix pelàgic, sobretot sardines i seitons mitjançant la llum que porten les barques, i una vegada el peix era prop de la costa, atret per la barca que portava el llum, era pescat amb arts d'encalç tirats des de la costa.En els seus inicis i fins a gairebé el primer decenni d'aquest segle, es feia a base de cremar, sobre un fester posat a popa de les embarcacions, pilots de teia o de fusta de pi. Més tard, es va substituir per la llum d'acetilè (carbur); després, perPetromax (un compost amb base de petroli o de gasolina); més endavant, per butà i, últimament, per electricitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La indústria de pesca del Marroc és la principal font de divises, que representa el 56% de les exportacions agrícoles i el 16% de les exportacions totals. Durant molt temps, la indústria ha estat un pilar econòmic del país. El Regne és considerat el mercat pesquer més gran de l'Àfrica, amb una pesca total estimada d'1,084,638 tones el 2001.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca d'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.\nCientíficament es divideix aquesta tècnica de pesca entre l'arrossegament en la zona del Bentos i l'arrossegament en la zona demersal (zona per sobre de la del bentos). Mentre l'arrossegament en la zona del Bentos es fa molt a prop del fons del mar la demersal es fa arrossegant la xarxa just per sobre de la zona demersal.\nLa pesca d'arrossegament pot ser contrastada amb la pesca d'arrossegament pelàgica on la xarxa és remolcada més alta en la columna d'aigua. La pesca d'arrossegament feta a les fondàries mitjanes del mar atrapa peixos pelàgics com l'anxova, la tonyina i el verat en canvi si s'arrossega més al fons es pesca per exemple el bacallà, calamars, gambes i peixos de roca. La pesca d'arrossegament es realitza per vaixells de pesca de dimensions variables des de 30 hp (cavalls de potència) fins a 10.000 hp (7.500 kW). L'arrossegament pot ser dut a terme per un sol vaixell pesquer o per una parella.\nLa primera referència a la pesca d'arrossegament és la d'una queixa del seu ús feta l'any 1376 a Anglaterra \nLa pesca d'arrossegament ha estat implicada en el declivi d'una gran varietat d'espècies de peixos i d'altres animals marins com els coralls.La pesca d'arrossegament està limitada, segons els països, però no pas prohibida globalment. Als mars que envolten l'Antàrtida l'organisme internacional Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources ha establert una sèrie de restriccions en la pesca d'arrossegament.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca d'arrossegament pelàgica o pesca d'arrossegament a profunditat intermèdia és la pesca d'arrossegament que es duu a terme a una profunditat intermèdia a la columna d'aigua. Contrasta amb la pesca d'arrossegament bèntica. En la pesca d'arrossegament pelàgica, una xarxa amb forma de con pot ser arrossegada per una sola nau i oberta per una porta d'arrossegament. Alternativament, pot ser arrossegada per dues naus (arrossegament en parella), que actuen com a dispositiu d'obertura.Serveix per atrapar animals pelàgics, com ara anxoves, gambes, tonyines i verats, mentre que la pesca d'arrossegament bèntica captura peixos demersals i animals semipelàgics, com ara bacallans, sípies, halibuts i sebàstids.\nLa pesca d'arrossegament pelàgica té un menor impacte sobre el fons marí que la pesca d'arrossegament bèntica.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La modalitat de spinning consisteix a fer moure un esquer artificial tan real com sigui possible, ja que ha d'atreure el peix (black bass, truita, lluç de riu…) \nAquesta modalitat és totalment esportiva perquè el peix no s'empassa l'esquer artificial i posteriorment es pot tornar al seu entorn perquè continuï reproduint-se.\nLa pesca de spinning es practica tant en aigua dolça com en aigua salada (normalment des d'una embarcació).\nPer poder pescar amb la modalitat de spinning és necessari un tipus de material concret de pesca.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca esportiva és un esport aquàtic. Consisteix en la captura de peixos en el seu medi natural mitjançant un engany, sigui natural o artificial. Degut a la natura de la xarxa hidrogràfica dels Països Catalans, s'hi practica principal a la vora del mar o des de barques marítimes.\n\nEl mètode de pesca esportiva més habitual és la pesca amb canya o amb ham. És la forma de pesca més antigues juntament amb la sageta i les fitores.També es practica la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines.\nQuan es «va a l'ham» s'empra un ham que va entollat amb pèl de cuc i una paneta de suro. El cuc es pot passar directament per l'ham o per una agulla perquè hi entri millor. Segons què es vol pescar es fa servir un determinat tipus d'ham, que van numerats depenent de la grandària. Les carnades que s'hi usen són l'avellarenc (una mena de caragol xiquetet), el gambosí (un tipus de gamba menuda), la pota de calamar i el «meret de perot», aquest darrer sobretot per a pescar el llobarro.\nUn altre tipus de pesca es fa amb cullereta. La cullereta està composta per: una placa d'alumini de color platejat o daurat, un plàstic que té forma de peix pintat de diferents colors i finalment una cullereta de tres hams. Amb aquest mètode hom pot pescar qualsevol tipus de peix, perquè hi ha moltes mides de culleretes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent. Pertanyent al sector primari, és una professió que ha existit des de la prehistòria en diverses modalitats, bàsicament pesca des de costa o amb vaixell. Es calcula que al món hi ha més de 30 milions de persones amb aquest ofici, especialment a l'Àsia. Els tècnics de la piscicultura també es consideren pescadors. El pescador pot ser una metàfora per referir-se a Jesús.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Política Pesquera Comuna (PPC) és la política pesquera de la Unió Europea. Estableix quotes per limitar la quantitat de peix de cada espècie que els estats membres poden capturar i fomenta la indústria pesquera mitjançant diverses intervencions al mercat. El 2004 tingué un pressupost de 931 milions d'euros, aproximadament el 0,75% del pressupost de la Unió Europea.\nForma part integral de la Política Agrícola Comuna. L'objectiu principal de la PPC és mantenir la competitivitat de la indústria pesquera europea sense que suposi una amenaça per a la supervivència de les espècies i els ecosistemes marins.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Els peixos i bivalves tenen mercuri a l'organisme, sovint com metilmercuri, un compost orgànic del mercuri que és altament tòxic. Les investigacions realitzades han permès de determinar que els productes marins poden contenir concentracions diverses de metalls pesants, particularment mercuri i contaminants solubles en greixos provinents de la contaminació de l'aigua. Les espècies de peixos que són longeves i que ocupen un sitial elevat en la xarxa tròfica contenen concentracions de mercuri més elevades que altres espècies. La presència de mercuri en els peixos pot tenir repercussions sobre la salut dels éssers humans, especialment en dones embarassades, mares que encara alleten i nadons.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El rall o esparver és un art de pesca que rep el nom del tipus de xarxa de pesca circular, i guarnida de ploms, que els pescadors en llocs de poca profunditat, llancen a mà a l'aigua i pel pes dels ploms se submergeix tot capturant els peixos que neden en este espai.\nLa pesca amb el rall és comuna en molts paratges i en les costes del Mediterrani, que es practica des de fa segles al litoral del País Valencià amb un alt valor històric i cultural. Els pescadors l'usaven per la facilitat en el seu maneig a les ribes de l'aigua, ja que es pot usar a peu pla o bé amb embarcació, però sempre en paratges que regularment no excedeixen de tres, quatre o com a màxim de cinc pams d'aigua, sols es pot usar quan el pescador veu els peixos del fons, tot siguent una pesca de subsistència.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Sa Perola és l'antic tenyidor de xarxes del Gremi de Pescadors de Sant Pere. Situat al carrer de les Voltes de Calella, va ser construït probablement el segle xviii.\nLa documentació va ser conservada pel mateix productor fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.Actualment, s'hi ubica l'oficina de turisme i un centre d'interpretació del gremi de la pesca a Calella i del patrimoni marítim del terme. Sa Perola esdevé així un testimoni del passat de Calella de Palafrugell amb un gran valor des del punt de vista etnològic, social i cultural, l'interès del qual va més enllà del terme municipal de Palafrugell a causa de la destrucció de la majoria de tenyidors de la costa catalana.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un salabre és un instrument manual per atrapar animals menuts, normalment peixos o insectes. Els salabres consisteixen en un pal més o menys llarg que duu una anella fixada a un extrem amb una bossa de xarxa més o menys gran o profunda en forma de mitjó.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La sobrepesca es produeix quan un excés de pesca redueix els estocs de peixos per sota de l'índex de recuperació, fent que la població de peixos ja no sigui sostenible. Això pot passar tant en aigües marines com en llacs o rius.\nLa sobrepesca pot acabar deixant exhausts el recursos en els casos de pesca subvencionada, taxes biològiques baixes de creixement i nivells críticament baixos de biomassa. Per exemple en els taurons la sobrepesca ha afectat la totalitat de l'ecosistema marí. Un estudi va revelar que els estocs de les espècies depredadores més grans, incloent-hi la tonyina i el peix espasa, han caigut un 90% des de la dècada del 1950.La capacitat de recuperació d'una zona pesquera després de la sobrepesca depèn de si les condicions de l'ecosistema es poden recuperar. L'ecosistema pot quedar molt afectat o que hi entrin altres espècies. Per exemple la sobrepesca de la truita de riu pot fer entrar la carpa i fer impossible que hi torni a haver truites de riu.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La pesca submarina és un esport que es practica al mar, serveix per caçar peixos. El material que es necessita és una vestit de neoprè que aïlla del fred, uns ploms perquè a l'hora de baixar al fons del mar sigui més fàcil, unes ulleres amb un tub, un fusell que serveix per pescar els peixos i una boia que t'identifica quan entres en la zona de desplaçament dels vaixells.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La tarrafa és un art de pesca a l'encesa i un art de cèrcol que consisteix a envoltar, amb una xarxa gran, els peixos que s'arremolinen sota la llum, per després tancar-la per baix i atrapar-los.La forma d'aquest art de cèrcol és semblant a la de l'art amb \"sàgola\" encara que de dimensions molt més grans. Es pot arribar a unes dimensions de 650 m de llarg per uns 65 d'alt. Cap a la meitat hi ha una peça de malla de grans dimensions, és el \"COP\". Tot l'art va envoltat d'una doble xarxa mallada. Per poder arriar-lo es fa ús de dues grans barres que poden arribar a pesar 50 kg que, un cop aparellat el cèrcol, s'usen per estrènyer el setge i capturar la pesca.\nLa diferència amb altres arts de cèrcol rau en el gran tonatge necessari dels vaixells que l'empren, per raó de les dimensions tan grans que té aquest art. El seu ús està indicat sobretot per a peixos de mida no gaire gran, com la sardina, el sorell o el seitó. El golf de Cadis va ser el lloc pioner a Espanya on es faria servir la tarrafa al voltant de 1888, concretament va ser Juan Martín Cabet qui la va introduir a Illa Cristina per a la seva pròpia flota. en Galícia entraria una mica després, cap al 1902.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un tenyidor és un eddifici pròxim a la platja o a un port de peix on es tenyeixen les xarxes de pesca.\nAntany calia regularment aplicar tint a les xarxes, fetes de fibra vegetal (cotó o cànem) per allargar la vida i per a camuflar-les dins de l'aigua. Habitualment, els tenyidors eren d'ús comunal o gremial. L'operació demanava molta aigua i unes peroles escalfades per un fornet. L'adveniment de xarxes en fibres sintètiques com el niló van fer els tenyidors obsolets. Molts tenyidors van desaparèixer, o ser reformats per a altres funcions. L'antic tenyidor de Calella de Palafrugell, «Sa Perola» va ser transformat en ofici de turisme i centre d'interpretació d'aquest ofici antic. El tenyidor de la Platja de la Parola (Roses), construït vers 1835, va ser enderrocat el 2010.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "The End of The Line: How Overfishing Is Changing the World And What We Eat (en català, \"El final de la línia: Com la sobrepesca està canviant el món i el que mengem\") és un llibre del periodista Charles Clover sobre la sobrepesca. Clover, un editor de medi ambient del Daily Telegraph (Londres), descriu com la pesca moderna està destruint els ecosistemes de l'oceà. Conclou que l'actual consum a nivell mundial de peix a nivell és insostenible. El llibre proveeix de dades sobre la sobrepesca en alguns dels hàbitats oceànics mundials més crítics, com els terrenys de pesca de Nova Anglaterra, les costes de l'oest d'Àfrica, els terrenys europeus del nord de l'Atlàntic, i l'oceà al voltant del Japó. El llibre conclou amb suggeriments sobre com les nacions mundials haurien de començar a pescar a l'oceà de manera sostenible.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Tirar l'art, és un antic mètode de pesca, un tipus d'arrossegament de platja, utilitzat en nombrosos municipis de la costa catalana, que actualment està prohibit perquè no discrimina entre espècies. El primer document que fa referència a aquest art data de l'any 1401 en el manuscrit anomenat: \"Les Ordenacions sobre la pesca de l'any 1401-1414\".", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Tremall (tresmall, armallada, armellada, saltada, trasmall, trema) és un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades, una de petita al mig i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que es cala en ziga-zaga (Termcat).\nÉs un instrument típicament de fons. Les peces exteriors són d'uns 60 m i la central d'uns 100 m i l'alçada d'uns 2 m, 4 la central, encara que poden muntar-se tremalls de major altura, fins a uns 8 m. La malla central, més espessa, té una llum d'uns 20 a 30 mm, sent de 15 a 20 cm en els laterals. Antigament es teixien els tremalls amb cotó, tot i que actualment són de niló, igual que les ralingues. Es munten 60-70 flotadors per peça i ploms de 6 a 7 kg per peça.\nLa pesca amb tremall es basa en el fet que els peixos en els seus desplaçaments no perceben la xarxa amb la que a l'ensopegar amb ella empenyen el drap atapeït formant bosses de les que ja no poden sortir. Amb el tremall es pesquen diverses espècies de fons com els espàrids (pagells, daurada, sards, molls i llobarros. També els llagostíns se solen pescar amb aquest ormeig encara que en aquest cas de dia i sense entintar (cotó) o de fibra sintètica de tons clars. Depenent de l'espècie que es pretén capturar el tremall presenta lleugeres variacions que a vegades donen lloc a noms particulars. Tant a Espanya com entre altres grans pesqueres internacionals és l'art de major ús entre les arts costaneres artesanals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un vaixell pesquer és un bot o vaixell que es fa servir per pescar al mar, o en un llac o riu. S'empren molts tipus d'embarcacions per a la pesca comercial, artesanal i esportiva. És difícil estimar el nombre de vaixells de pesca esportiva. Varien en grandària, i al contrari que els vaixells comercials, sovint no es dediquen només a la pesca. Segons la FAO, el 2004 hi havia 4 milions de vaixells pesquers. Unes 1,3 milions aproximadament d'aquestes embarcacions són amb cobertes i àrees tancades. Gairebé totes les embarcacions cobertes estan mecanitzades, i 40.000 d'elles superen les 100 tones. A l'altre extrem, dos terços (1,8 milions) dels bots sense coberta són embarcacions tradicionals de diferents tipus, que funcionen únicament a vela i rems. Aquests bots són els emprats pels pescadors artesanals. Abans de la dècada de 1950 hi havia molt poca estandardització dels vaixells pesquers. Els dissenys podien variar en funció del port i drassana. Tradicionalment els bots es feien de fusta, però la fusta ja no es fa servir pel seu cost i la dificultat per obtenir fusta de construcció. Cada vegada es fa servir més la fibra de vidre en els vaixells pesquers petits de fins a 25 metres (100 tones), mentre que l'acer s'empra generalment en embarcacions superiors als 25 metres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El volantí és un art de pesca a base d'unes varetes disposades en creu amb quatre hams. La pesca al volantí és un tipus de pesca molt comú i preferit pels pescadors, no professionals, de les Illes Balears i de les Terres de l'Ebre, i que disposin d'embarcació o que pesquin a la vora d'un espigó o moll. Una gran diferència respecte a altres pesques, és que es nota molt bé quan el peix menja (pica) o quan s'agafa. Així és més fàcil de pescar i fa que la pesca sigui més efectiva. Un dels inconvenients, i més pels qui no tenen tanta pràctica, és que hi ha possibilitat que el fil s'emboliqui. Cada vegada que el fil s'embolica, s'ha d'adobar i això implica perdre temps de pesca efectiva. El volantí és un estri de pesca format bàsicament per un tros de suro, fil transparent de niló, hams i un pes o escandall de plom. Amb el pas del temps el suro ha canviat per altres materials sintètics. Això fa que el material sigui més resistent i duri més.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La World Fishing Exhibition (Exposició Mundial de la Pesca) és una fira empresarial del sector pesquer que se celebra cada sis anys a la ciutat de Vigo. Ha tingut sis edicions, en els anys 1973, 1985, 1991, 1997, 2003 i 2009 i des de l'any 85 es fa coincidir amb la Conferència de Ministres de Pesca. Alfonso Paz-Andrade va ser secretari general en al primera edició i és president del comitè executiu des de la segona.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Xàvega o Axàvega , és un art de xarxa d'encerclament i tir (cobrada des de la platja), molt utilitzat en altres temps a les costes europees fins a la seva prohibició. Curiosament en castellà rep també el nom de Xabec derivat del català (usat a Menorca, Sant Feliu de Guíxols, etc..). Rep el seu nom de la xarxa homònima que s'utilitza i ve de la paraula àrab sabaka , que significa precisament xarxa .\nArran del que s'ha dit abans, també es coneix amb aquest nom a Sant Feliu de Guíxols l'embarcació de rem utilitzada per pescar amb aquest art. De la mateixa manera el nom castellanitzat de \"jábega\" es dona també en el litoral de la província de Màlaga i limítrofs, a l'embarcació de rem necessària per calar la xarxa, encara que en realitat el nom que se li ha de donar és barca de xàvega. Embarcacions similars són el sciabeco italià o el sambuk del Mar Roig. Durant el segle xix va ser àmpliament usada per a la pesca de la sardina al Golf de Cadis, principalment a Isla Cristina.La xàvega fa entre 7 i 14 metres d'eslora (longitud total) i uns 2,5 metres de màniga (amplada màxima), arribant a ser tripulada per fins a 15 remers més un patró o timoner, encara que actualment només hi ha barques de xàvega de 7 rems, dedicades a l'ús lúdic i regates. Des de la barca es virava (fer) la xarxa que es recull després des de la costa.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una xarxa, xàrcia, eixàrcia, ret o filat és un ormeig de pesca constituït d'un teixit de fils nuats que forma una retícula quadrada o rombal. Els fils utilitzats avui dia són de fibres sintètiques com el polietilè. Les xarxes estan documentades des del 8300 aC i actualment és un estri de pesca utilitzat arreu del món. És el mètode principal de la pesca moderna per a la captura de peixos i crustacis.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "A l'Índia, les xarxes de pesca xineses (Cheena vala) són xarxes de pesca en instal·lacions terrestres fixes per a la pesca. Encara que a l'Índia es coneixen generalment com \"xarxes de pesca xineses\", el nom més formal per a aquestes xarxes seria \"xarxes de ribera per elevació \". Una altra denominació, basada en el seu funcionament, seria la de \"xarxes basculants\".\nTambé hi ha xarxes basculants a Europa (a Bèlgica, França i Itàlia concretament) que només funcionen de forma artesanal i residual. O com a reclam turístic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible. La radiació electromagnètica es propaga per mitjà de camps electromagnètics oscil·lants que travessen l'aire i el buit de l'espai.\nLa informació és transportada canviant de forma sistemàtica (modulant) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'amplitud, la freqüència, la fase, o l'amplada de pols. Quan les ones de ràdio arriben fins a un conductor elèctric, els camps electromagnètics oscil·lants indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en senyals de so o en altres senyals que portin informació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "A. J. Stevens & Co. Ltd fou inicialment un fabricant britànic d'automòbils i motocicletes, actiu entre el 1909 i el 1931. L'empresa original, fundada per Joe Stevens a Wolverhampton, Anglaterra, feu fallida i fou adquirida pels germans Colley, propietaris de Matchless. Des d'aleshores i fins al 1969, la marca AJS es continuà fent servir en motocicletes de quatre temps fabricades per Matchless, Associated Motorcycles i Norton-Villiers. Un cop els drets de la marca tornaren a canviar de propietaris el 1974, aparegueren motocicletes AJS de motocròs amb motors de dos temps de mitjana cilindrada. Actualment, es fabriquen diverses motocicletes de carretera de petita cilindrada sota la marca AJS. L'antiga AJS tenia 117 rècords mundials de motociclisme.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Album-oriented rock (abreujat AOR) és un format de ràdio FM americà que se centra en temes d'àlbums d'artistes de rock. AOR va evolucionar a partir de la ràdio de rock progressiu a mitjan anys setanta, utilitzant la recerca i la programació formal per crear un format d'àlbum de rock amb major atractiu comercial que cançons a l'atzar o àlbums sencers.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Amadeu Alemany i Rebordosa (Sant Boi de Llobregat, 1968) ha estat guionista de programes de televisió i de ràdio, ha participat en diferents projectes relacionats amb la publicitat i en la producció d'esdeveniments de diferents tipus. És l'autor de 5 llibres, i actualment dirigeix i condueix el matinal “La República Santboiana” de Ràdio Sant Boi 89,4 FM.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'alfabet fonètic de l'OTAN és l'alfabet per paraules més utilitzat. Tot i que s'anomenen \"alfabets fonètics\", els alfabets per paraules no tenen cap relació amb els sistemes de transcripció fonètica com ara l'Alfabet Fonètic Internacional, sinó que l'alfabet de l'OTAN assigna paraules clau a les lletres de l'alfabet anglès. D'aquesta manera, les combinacions de lletres i nombres poden ser pronunciades i compreses per qui transmet i rep missatges de veu per ràdio o telèfon, independentment del seu idioma nadiu, i especialment quan la seguretat de les persones o de la navegació és essencial. Així, la finalitat principal n'és assegurar la intel·ligibilitat dels senyals de veu a través d'enllaços de ràdio.\nEls angloparlants reconeixen fàcilment aquestes paraules, atès que, en les comunicacions entre un avió i una torre de control, cal utilitzar l'anglès sempre que hi intervinguin dos països diferents, independentment del seu idioma nadiu. En canvi, si els dos interlocutors pertanyen al mateix país, poden utilitzar un altre alfabet amb paraules clau diferents.\nL'Alfabet fonètic de l'OTAN sovint es coneix també com a alfabet radiofònic, Interco i alfabet OACI.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Ama Rosa va ser un serial radiofònic transmès diàriament a les cinc de la tarda per la Cadena SER i estrenat el 1959, amb guions de Guillermo Sautier Casaseca.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Edwin Howard Armstrong (Nova York, 18 de desembre de 1890 - Nova York, 31 de gener de 1954), enginyer elèctric i inventor nord-americà. Graduat el 1913 en enginyeria elèctrica a la Universitat de Colúmbia.\nEdwin Armstrong va ser un dels inventors més prolífics de l'era de la ràdio, amb una visió que es va anticipar al seu temps.\nArmstrong va inventar la ràdio en Freqüència modulada (FM). També va inventar el circuit regeneratiu, patentat el 1914 mentre era un jove estudiant a la Universitat de Colúmbia, el circuit Super-regeneratiu (patentat el 1922), i el receptor superheterodí (patentat el 1918).\nMoltes de les invencions d'Armstrong van ser reclamades per altres en última instància en plets de patent. La vida d'Armstrong és tant una història sobre els grans invents que ell va fer com una tragèdia sobre els drets reclamats per altres sobre aquests mateixos invents.\nEn particular, el circuit regeneratiu, que Armstrong va patentar a 1914 va ser posteriorment patentat per Lee De Forest el 1916. De Forest va vendre llavors els drets de la seva patent a AT & T. Entre 1922 i 1934, Armstrong es va trobar embolicat en una guerra per les patents, entre ell, RCA, i Westinghouse d'una banda, i De Forest i AT & T de l'altre. Aquest plet de patents va ser el litigi més llarg conegut d'aquella època, 12 anys. Armstrong va guanyar el primer \"round\" del plet, va perdre el segon, i va quedar \"en taules\" en un tercer. Finalment el Tribunal Suprem dels Estats Units, va concedir a De Forest l'autoria de la patent del circuit regeneratiu.Fins i tot mentre que el plet del circuit de regeneració continuava, Armstrong va crear una altra invenció significativa: la modulació de la freqüència (FM), que va ser patentada el 1933. En comptes de variar l'amplitud d'una ona de ràdio per poder transmetre un so, el mètode d'Armstrong variava la freqüència de l'ona portadora.\nEls receptors de ràdio de FM van demostrar poder rebre un so molt més clar i lliure de paràsits atmosfèrics que els d'amplitud modulada (AM), dominant en la ràdio en aquell moment. (els paràsits modulen l'ona en amplitud). Per provar la utilitat de la tecnologia de FM, Armstrong va moure influències amb èxit davant la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) per crear una banda de ràdio en FM, entre 42 i 49 MHz. A principis de la dècada de 1940, poc abans del començament de la Segona Guerra Mundial, Armstrong va ajudar llavors a posar en marxa una petita xarxa de potents estacions de ràdio de FM en els estats de Nova Anglaterra, coneguda com la xarxa Yankee. Armstrong havia començat un camí per convèncer a Amèrica que la ràdio en FM era superior a la d'AM i esperava poder percebre els drets de patent per cada ràdio amb tecnologia FM venuda. La prolioferació d'emissores arreu del món aviat exhaurí les ones disponibles en la banda de AM i després de la Segona Guerra Mundial hagueren de ser posades en servei emissores en FM, segons el sistema formulat per Armstrong el 1936.Al voltant de juny de 1945, la Corporació de Ràdio d'Amèrica, (RCA) havia pressionat fort a la FCC sobre l'assignació de les freqüències per a la nova indústria de la televisió. Encara que ells van negar males arts, David Sarnoff i RCA van maniobrar per aconseguir que la FCC mogués l'espectre de ràdio FM des de la banda de 42-49 MHz, a la de 88-108 MHz, mentre que aconseguien que els nous canals de televisió fossin assignats en el rang dels 40 MHz\nConseqüentment, això va deixar a tots els sistemes FM de l'era d'Armstrong fora d'ús, mentre que protegia l'ampli mercat de ràdio d'AM de la RCA. La xarxa de ràdio d'Armstrong no va sobreviure al canvi de freqüència a la banda de les altes freqüències, la majoria dels experts creuen que la tecnologia de FM va ser retardada dècades per aquesta decisió de la FCC.\nA més, RCA va reclamar i aconseguir la seva pròpia patent en tecnologia FM, i va guanyar, en última instància, el plet per la patent que subsistia entre ells i Edwin Armstrong, deixant Armstrong sense capacitat per demandar drets per les ràdios d'FM venudes als Estats Units. El constant debilitament de la Yankee Network (Xarxa Yankee) i la lluita per les patents que el van deixar sense un cèntim, van destruir Armstrong emocionalment.\nEn aquest estat, Armstrong es va suïcidar el 31 de juny de 1954 saltant per la finestra del seu apartament, situat a un 13è pis, deprimit pel fracàs en poder gestionar la seva invenció de la ràdio en FM. En la seva nota de suïcidi deia a la seva dona: \"Que Déu t'ajudi i tingui pietat de la meva ànima\". \nLa seva segona esposa i vídua Marion va continuar la lluita per la patent contra RCA, i finalment la va guanyar el 1967. Després de la mort d'Armstrong van haver de transcórrer dècades perquè la ràdio de FM igualés i sobrepassés la saturació de la d'AM, i encara li falta per fer-se prou econòmica per als seus radiodifusors. Edwin Armstrong va ser reconegut definitivament com el creador de la tecnologia de FM i com a tal no ha de ser mai oblidat. Per això va ser pòstumament escollit per figurar a la llista dels \"grans\" de l'electricitat al costat de figures com ara Alexander Graham Bell, Nikola Tesla, Marconi i Michael Pupin, per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) a Ginebra.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La modulació en banda lateral única (BLU) o (SSB) (de l'anglès Single Side Band ) és una evolució de l'AM.\nLa banda lateral única és molt important per a la branca de l'electrònica bàsica, ja que permet transmetre senyals de ràdio freqüència que altres modulacions no poden transmetre\nA la transmissió en Amplitud modulada es gasta com a mínim la meitat de l'energia en transmetre una ona de freqüència constant anomenada portadora, i només un quart a transmetre la informació del senyal modulador (normalment veu) en una banda de freqüències per sobre de la portadora. L'altre quart es consumeix a transmetre exactament la mateixa informació, però en una banda de freqüències per sota de la portadora. Per a valors de l'índex de modulació m<1 el balanç energètic és encara més ineficient.\nÉs evident que totes dues bandes laterals són redundants, n'hi hauria prou amb enviar una de sola. I la portadora tampoc és necessària.\nPer mitjà de filtres col·locats en el circuit de transmissió, el transmissor BLU elimina la portadora i una de les dues bandes laterals.\nEl receptor, per poder reproduir el senyal que rep, genera localment -mitjançant un oscil·lador (BFO)- la portadora no transmesa, i amb la banda lateral que rep, reconstrueix la informació del senyal modulador original.\nUn exemple d'emissor/receptor BLU és el BITX.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La comèdia de situació (situation comedy o sit-com en anglès) és un gènere de comèdia originari de la ràdio i va passar a la televisió. Estan pensades per al consum de masses que dugui a l'espectador a la publicitat. Als Estats Units, el director i productor William Asher ha estat acreditat per ser l'home que va inventar la sitcom, havent dirigit més de dues dotzenes de les principals comèdies de situació, inclosa I Love Lucy, des de la dècada de 1960 fins a la dècada de 1970.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un detector de bigotis de gat és un dispositiu que consta d'un filferro que fa contacte amb un cristall detector semiconductor. Dit artefacte reemplaçava de manera molt elemental als díode s detectors de cristall a les ràdios primitives.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La celebració del dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d'acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Diexisme és l'afició d'escoltar emissores de ràdio allunyades o exòtiques. En el cas de tractar-se de radioaficionats s'entén que la comunicació s'estableix entre punts geogràficament allunyats.\nEl DX es pot practicar a totes les bandes de freqüència i classes d'emisió.\n\nEls modus que més es fan servir són la CW i la Banda lateral única (BLU).\nEl modus que es fa servir més per escoltar és l'amplitud modulada i la banda més escoltada generalment és l'Ona Curta; la comunicació es pot fer fins i tot amb l'altra banda del món.El DX en bandes altes com la VHF i la UHF i fins a la SHF també és possible, generalment no arriba tan lluny, de l'ordre d'alguns centenars de kilòmetres, encara que aquest abast pot augmentar molt amb tècniques com el rebot lunar o la dispersió meteòrica, o, amb la utilització d'antenes altament directives.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un difusòmetre de radar (de vegades anomenat escatòmetre ) es va dissenyar per a determinar la \"secció eficaç normalitzada de radar\" (sigma-0) de la superfície de la Terra. Els difusòmetres operen transmetent un impuls d'energia de microones contra la superfície de la Terra, i mesurant l'energia reflectida. Una mesura separada de la potència només en soroll es fa i se substrau de la mesura del \"senyal de soroll\" i així es determina la potència del senyal backscatter. La secció Sigma-0 es computa a partir del mesurament de potència del senyal usant l'equació de \"blanc distribuït\" del radar.\nLes aplicacions principals de la difusometria espacial han estat les mesures de vent prop de la superfície sobre un oceà. Combinant els mesuraments de sigma-0 de diferents angles d'azimut, el vector vent prop de la superfície sobre la superfície oceànica es pot determinar fent servir un model de funció geofísica (GMF) relacionant vent i difusometria. Els mesuraments dinamomètrics de vent són particularment útils per a monitorar huracans. Les seves dades s'apliquen a l'estudi de la vegetació tropical, humitat del sòl, gel polar, canvi climàtic global.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Dutch Top 40 (en neerlandès: Nederlandse Top 40) és una llista setmanal dels senzills més venuts en els Països Baixos. Inicialment havia rebut el nom de \"Veronica Top 40\", que era el nom d'un programa de Radio Veronica, una emissora en aigües internacionals que emetia en neerlandès. Quan l'emissora va ser forçada a aturar llurs emissions en 1974 es va reanomenar a \"Dutch Top 40\". És semblant a la llista dels EUA Billboard Hot 100.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'emissora de ràdio és la infraestructura necessària (micròfons, centrals de control, amplificadors, moduladors, antenes, estudis de radiofonia) per poder transmetre àudio (so), de vegades amb metadades relacionades, mitjançant ones de ràdio destinades a arribar a una àmplia audiència. En la radiodifusió terrestre, les ones de ràdio són transmeses per una estació de ràdio terrestre, mentre que en la ràdio per satèl·lit les ones de ràdio són transmeses per un satèl·lit en òrbita terrestre. Per rebre el contingut, l'oient ha de tenir un receptor de radiodifusió (ràdio). Les estacions sovint estan afiliades a una xarxa de ràdio que proporciona contingut en un format de ràdio comuna, ja sigui en la sindicació de transmissió o transmisión simultània o totes dues. Les estacions de ràdio transmeten amb diversos tipus diferents de modulació: les estacions de ràdio AM transmeten en AM (amplitud modulada), les estacions de ràdio FM transmeten en FM (freqüència modulada), que són estàndards d'àudio anal��gic més antics, mentre que les estacions de ràdio digital més noves transmeten en diversos estàndards d'àudio digital: DAB (transmissió d'àudio digital), ràdio HD, DRM (Digital Radio Mondiale). La transmissió de televisió és un servei independent que també utilitza freqüències de ràdio per transmetre senyals de televisió (video).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un estudi radiofònic o estudi de ràdio és un espai on s'enregistren o s'emeten en directe els programes de ràdio. Aquests es divideixen en la cabina, on es controla la gravació i el locutori, lloc on s'enregista i s'actua. Aquests dos espais estàn separats per un vidre doble.L'espai d'un estudi d'aquestes característiques pot ser variable, n'existeixen de molts tipus, des dels propis de petites emissores locals amb un o dos locutoris, a grans espais amb la possibilitat de tenir una orquestra i espectadors.\nAquest espai requereix un condicionament semblant a un estudi o plató de vídeo, tot i que aquest últim precisa molt més material com càmeres, il·luminació o attrezzo. Per altra banda, el personal que hi teballa queda reduït al necessari i imprescindible a la sala de control.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una falca és una forma radiofònica en la qual es transmet un missatge sense presentar-se a si mateixa, sinó que va integrada en altres formats, en ser clar amb el seu contingut. Per exemple, un reportatge dins d'una crònica com il·lustració d'una taula rodona o un espot publicitari després d'una cançó en una emissió radiofònica. En principi no ha de tenir una durada major d'un minut i sol ser la forma més habitual d'introduir la publicitat en un mitjà radiofònic. Les principals característiques de la falca són: que és clara, breu i concreta. Per això podem fer servir la fórmula: \"PROBLEMA CONCRET-SOLUCIÓ CONCRETA\"", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El tipus d'emissió free-to-air (FTA) és el que utilitzen els canals de televisió o ràdio per tal que qualsevol persona pugui accedir-hi sense necessitat de pagar res.Es diferencia del free-to-view (FTV), perquè no emet de manera encriptada ni restringida geogràficament.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Ena freqüència intermèdia (FI) és aquella freqüència que en els aparells de ràdio que fan servir el principi superheterodí s'obté de la barreja del senyal sintonitzada a antena amb una freqüència variable generada localment en el mateix aparell mitjançant un oscil·lador local (OL) i que guarda amb ella una diferència constant. Aquesta diferència entre les dues freqüències és precisament la freqüència intermèdia.\nEn els receptors de ràdio convencionals el valor de la freqüència intermèdia és normalment 455 o 470 kHz, en els receptors de modulació d'amplitud (AM) i de 10,7 MHz als de modulació de freqüència (FM), encara que en aparells més sofisticats, els anomenats de doble conversió, s'utilitza un segon valor de FI més petit. En els receptors de televisió del sistema PAL emprat a Alemanya, Espanya i altres països, la FI és de 38,9 MHz\nLa utilitat de l'ocupació d'una freqüència intermèdia rau en el fet que tots els circuits sintonitzats existents a partir de l'etapa en què s'efectua la barreja, treballen a una freqüència fixa (la de la FI) i per tant són més fàcils d'ajustar. D'aquesta manera es millora la selectivitat i es facilita el disseny de les etapes amplificadores. Si no es fes servir la freqüència intermèdia, caldria dissenyar circuits sintonitzadors que tinguessin al mateix temps una gran selectivitat i un gran rang de selecció de freqüències d'actuació, una mica difícil i car d'aconseguir.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un fulletó (en anglès, soap opera) és una sèrie dramàtica de televisió o ràdio, que mostra històries sobre la vida de molts personatges i que generalment se centra en les relacions emocionals arribant a un to marcadament melodramàtic.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un georadar, radar de penetració de terra, GPR o radar inferior es fa servir per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del sòl. El GPR utilitza ones electromagnètiques i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicació s'hi va realitzar el 1929 a Àustria per determinar el gruix d'una glacera. La mateixa tecnologia va ser utilitzada, per exemple, a l'Àrtic per a determinar el gruix del glaç i poder avaluar així si un avió podia aterrar-hi al damunt. Un GPR també es fa servir per a investigar les propietats de les capes del sòl. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en geofísica.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Greenwich Time Signal (abreujat com GTS ), popularment conegut com The Pips ( Els \"pip\"s ), són una sèrie de tons breus audibles que marquen el temps en les transmissions de la BBC Radio al final de cada hora. L'ús d'aquests senyals també s'ha difós a altres emissores a nivell mundial.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un guió radiofònic és l'eina que permet planificar un programa de ràdio i serveix especialment per tenir registre de tot el material sonor que serà necessari per a la realització del programa. Doncs, en el guió radiofònic s'hi detallen i es destaquen tots aquells passos i detalls que tenen a veure amb el programa en qüestió i, en funció del tipus de programa, es necessitarà d'una major o menor exhaustivitat, és a dir, si el que es vol al programa és la improvisació, segurament, el guió serà més un esquema general i no contindrà tantes dades.Primer s'ha de crear el projecte, definir quin tipus de programa serà, és a dir, noticiari, revista, musical, reportatge etc. també quant durarà, el target o públic al qual va dirigit, continguts i altres especificacions. Després, s'ha de fer un guió i una ordre d'edició o escaleta.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La història de la ràdio descriu els principals passos en l'evolució del mitjà de comunicació anomenat ràdio i de la tecnologia que el fa possible, des del descobriment de les ones electromagnètiques fins a l'actualitat.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "En la radiodifusió i les comunicacions per ràdio, un codi indicatiu de trucada (també conegut com a nom de la trucada o lletres de trucada, i històricament com a senyal de trucada o abreujat com a trucada) és una designació única per a una estació de transmissor. En anglès rep el nom de call letters. Als Estats Units d'Amèrica, s'utilitzen per a tots els transmissors amb llicència d'FCC. Un signe de trucada pot ser assignat formalment per una agència governamental, informalment adoptada per particulars o per organitzacions, o fins i tot codificada criptogràficament per disfressar la identitat d'una estació.\nL'ús dels senyals de trucada com a identificadors únics va néixer al sistema de telègraf de línia fixa de ferrocarril. Atès que només hi havia una línia de telègraf que unia totes les estacions de ferrocarril, calia una manera d'identificar cadascuna d'elles quan s'enviés un telegrama. Per tal d'estalviar temps, es van adoptar identificadors de dues lletres per a aquest fi. Aquest patró va continuar en l'operació de radiotelegrafia; les companyies de ràdio inicialment van assignar identificadors de dues lletres a estacions costaneres o a bord de vaixells al mar. Estrictament els codis no eren globalment únics, per la qual cosa es va afegir un identificador d'empresa d'una lletra (per exemple, \"M\" si era una estació Marconi i dues lletres darrere). El 1912, la necessitat d'identificar ràpidament les estacions operades per múltiples empreses en diverses nacions requeria un estàndard internacional; s'utilitzarà un prefix de la UIT per identificar un país i la resta d'indicatiu assignarà una estació individual en aquest país.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La interferència de ràdio a la península Coreana converteix la regió fronterera en un dels llocs més ocupats pels senyals de ràdio. La interferència a l'ona mitjana és dominant a l'àrea metropolitana de Corea del Sud, incloent-hi Seül i la Zona desmilitaritzada de Corea (l'àrea fronterera entre Corea del Sud i del Nord). Corea del Sud bloqueja les emissions de Nord Corea, però no d'altres països estrangers. Tanmateix Corea del Nord bloqueja les emissions del Sud i emissions estrangeres a l'ona curta que creu el govern que van contra el règim. Aquestes inclouen el servei en llenguatge coreà de la Veu d'Amèrica, Free North Korea Radio (que prové de transmissors nord-americans situats a Guam), i altres serveis i emissions diverses.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La intermodulació (en anglès intermodulation, abreujat IMD), és la modulació d'amplitud no desitjada de senyals, amb dos o més freqüències diferents, en un sistema amb comportament no lineal. La intermodulació entre cada component de freqüència formarà senyals addicionals en freqüències que no són, en general, harmònics (múltiples enters) de qualsevol d'elles, sinó sovint les freqüències suma i diferència de les freqüències originals.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Lliga de Radioaficionats de Letònia (LRAL) (en letó:Latvijas Radio Amatieru Līga) és una organització nacional sense fins de lucre, situada la seva seu a Riga, per a radioaficionats entusiastes de Letònia. Els beneficis de ser membre de LRAL inclou el patrocini de premis per a radioaficionat i concursos, i una targeta QSL per a aquells membres que es comuniquen regularment amb els operadors de radiaficionats d'altres països. L'organització representa els interessos d'operadors de radioaficionats de Letònia, europeus i internacionals de telecomunicacions davant les autoritats reguladores. LRAL és la societat nacional membre de la representació de Letònia en la Unió Internacional de Radioaficionats.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un locutor (locutora) és una persona que es dedica a retransmetre programes o notícies per ràdio o en un canal de televisió. És un terme encunyat en els temps de la ràdio i que amb l'arribada dels nous mitjans s'utilitza com a sinònim de presentador o animador (de programes), encara que no són la mateixa cosa, atès que hi ha locutors que no han fet mai de presentadors i viceversa.Amb la massivitat de la mundialització, molts professionals fan de locutors per a diferents països del món, enviant els seus àudios mitjançant l'ús de programes FTP o e-mails.\nS'hi pot arribar estudiant la carrera de periodisme, amb una especialitat orientada, a la formació de professionals per a la lectura d'informatius, publicitats i presentació de programes en mitjans de comunicació audiovisuals.\nEl paper del locutor pot incloure tasques com la conducció d'esdeveniments o el doblatge de pel·lícules de cinema i programes de televisió, encara que en aquest àmbit el trien preferentment actors o un actor de doblatge.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El magazín és un format radiofònic que sol ocupar àmplies franges horàries i que inclou programes anomenats «contenidor» perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, units per l'estil que marca el seu presentador. Sempre es fa en directe i la participació activa de l'oient és molt important, a través de les tradicionals trucades telefòniques o, més recentment, a través dels correus electrònics o els missatges de mòbil. Aquests programes poden incorporar tot els gèneres periodístics —entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.—, així com variacions d'altres formats —tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una ona amortida, ona esmorteïda o també oscil·lació esmorteïda, és una ona l'amplitud de la qual decreix amb el temps eventualment arribant a zero. El terme també fa referència a un mètode primitiu de transmissió de ràdio produït per transmissors d'espurna. Les ones esmorteïdes van ser característiques en els primers anys de la comunicació per ràdio en la coneguda telegrafia sense fil.\nEn enginyeria de transmissió de senyals, les ones esmorteïdes es coneixen com a emissions \"Classe B\". Aquest tipus d'emissions tenen una gran amplada de banda el que augmenta les possibilitats d'interferir sobre altres transmissions, per aquesta raó - i perquè suposa un desaprofitament de recursos espectrals-, la Unió Internacional de Telecomunicacions va restringir el seu ús el 1938.En aquesta regulació la definició d'una \"ona esmorteïda\" no és conseqüent amb l'avanç de la tecnologia. Per aquesta raó, des de 1998 s'exclouen de les prohibicions alguns altres tipus d'emissions - per exemple els sistemes de banda ultra-ampla-.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'ona curta (OC, SW en anglès de short wave) és la banda de radiofreqüències compreses entre els 2.300 i els 29.900 kHz en la qual transmeten (entre altres) les emissores de ràdio internacionals i les estacions de radioaficionats per transmetre la seva programació al món. En aquestes freqüències les ones electromagnètiques, que es propaguen en línia recta, reboten a diferents altures (com més alta la freqüència a major altura) de la ionosfera el que permet que els senyals assoleixin punts llunyans i fins i tot donin la volta al Planeta.\nLa ràdio d'ona curta és similar a les estacions d'ona mitjana local (AM) que es pot sentir normalment, només que el senyal d'ona curta viatja més distància i té esvaniments, coneguts com a fàdings, cosa que fa que tingui menys qualitat el so; això és produït per la ionosfera i fa que variï l'amplitud del senyal.\nNormalment s'utilitza l'AM (amplitud modulada) i la BLU o SSB (banda lateral única o single side band) tant superior com inferior.\nMalgrat el que es pensa, no es necessita una \"super-ràdio\" per sentir aquestes transmissions provinents de tot el món. Tot el que es necessita una ràdio normal que també pugui rebre la banda d'ona curta. Tals ràdios poden ser molt barates (des de 20 €). Per sentir transmissions Internacionals, pot usar simplement l'antena telescòpica que es troba en moltes ràdios de FM. Tanmateix, per a la recepció de transmissions internacionals més exòtiques s'ha de connectar un tros de cable o filferro simple a l'antena de la ràdio. Pot trobar-se molta informació sobre això en alguns programes en ona curta, en revistes com ShortWave Magazine (SWM), o sovint en els grups de notícies especialitzats, com «rec.radio.shortwave».\nLes bandes competeixen actualment amb la programació lliurada pel satèl·lit.\nA diversos països les emissions tradicionals en analògic (AM) s'estan substituint per emissions digitals en format DRM.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'ona llarga o baixa freqüència (BF o LW de l'anglès longwave) és la tecnologia de radiodifusió que opera usant freqüències d'emissió entre 30 kHz a 300 kHz i la longitud d'ona entre 1 i 10 km. Aquesta forma d'emetre es conserva més al nord d'Europa que a Catalunya molt possiblement per ser bona per superfícies planes. És una forma de recepció adequada per situacions catastròfiques (quan els repetidors poden deixar de funcionar) pel seu abast superior que va de 500 a 1.000 km. Malauradament l'ona llarga ha deixat d'estar suportada a la majoria dels receptors del nostre mercat perquè les emissions en AM són més barates i cobreixen el mercat de llarga distància mentre que les emissions FM dominen la curta distància.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un presentador (en alguns països conductor, amfitrió, o animador) és una persona que presenta o condueix un programa de ràdio o televisió (telenotícies, concursos, magazines), així com alguns esdeveniments públics o privats (com un lliurament de premis).\nNormalment, el presentador és un comunicador, un periodista, un locutor o algú amb alguna professió afí, escollit per certes qualitats (bona dicció, carisma, coneixements). Igual que succeeix amb els presentadors de notícies, molts presentadors són contractats quasi exclusivament per la seva aparença física, especialment en televisió.\n\nViccionari", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Program Associated Data (PAD) significa, en anglès, dades associades al programa, un concepte que té a veure amb la radiodifusió i que està estretament relacionat amb la ràdio digital DAB. Gràcies a aquest serveix, és possible visualitzar diverses classes d'informació mitjançant una pantalla i un receptor que sàpiga interpretar adequadament les dades associades rebudes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un programa d'entrevistes (en anglès, talk show) és un gènere de programa de televisió o de ràdio en el qual una persona o grup de persones parla de diversos temes exposats per un presentador.En general, els convidats dominen o tenen gran experiència en relació amb qualsevol assumpte que s'està discutint en un episodi d'un programa. Altres vegades, una sola persona parla sobre el seu treball o àrea d'especialització amb un presentador o copresentadors. De vegades, els convidats ja estan asseguts al plató, però sovint els presenten i apareixen des de darrere del plató. Gay Byrne, Steve Allen, Jack Paar, Johnny Carson, Dick Cavett, Ed Sullivan, Oprah Winfrey, Kris Aquino, Ellen Degeneres, Boy Abunda, Howard Stern, Rush Limbaugh, i Mosunmola Abudu han presentat destacats programes d'entrevistes; en molts casos, els programes han fet famosos els seus presentadors.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un programa de judicis (en anglès, court show) és un subgènere de programa de televisió de drames legals o de telerealitat jurídica. Un programa de judicis mostra principalment els continguts en forma de tribunal entre demandants i acusats presidit per un pseudojutge. Aquests programes solen retratar processos minoritaris, simulant l'interior d'un jutjat en un estudi televisiu. El gènere va començar a la ràdio en la dècada de 1930 i es va traslladar a la televisió a finals de la dècada de 1940, amb programes com Court of Current Issues, Your Witness o Famous Jury Trials. La programació de judicis va sorgir primer als Estats Units i és encara es troba eminentment en aquest país i en altres països d'arreu del món.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Des de l'aparició de la ràdio (mitjà de comunicació) en 1924 es va advertir el potencial efecte de la publicitat radiofònica en els oients, i van sorgir els primers programes patrocinats, esments a manera d'històries o cançons enganxoses. Fins que va ser ocupada gran part pels EUA durant la Guerra Freda. Tres dècades després, minva el seu furor per l'aparició de la televisió. Avui, és el segon mitjà en el rànquing d'audiència però el quart quant a inversió publicitària.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Quadre Nacional d'Atribució de Freqüències (CNAF) és l'instrument legal, que depèn del Ministeri de Ciència i Tecnologia, utilitzat per assignar als diferents serveis de radiocomunicacions les diferents bandes freqüencials, aquestes bandes s'estenen des de 9 kHz. fins a 105 GHz. Al CNAF també s'especifica la metodologia d'utilització de l'espectre radioelèctric.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La ràdio a vàlvules són receptors que es van fabricar després de la ràdio a galena. L'ús de la vàlvula tríode i les seves posteriors evolucions van permetre millorar els receptors de ràdio i durant molt temps es van utilitzar les vàlvules en totes les ràdios fins que es va inventar el transistor. Al principi, aquestes ràdios només sintonitzaven AM, OL i OC, però més tard es van millorar perquè poguessin sintonitzar la banda de FM, tot i així, les ràdios a vàlvules amb FM són relativament modernes i no se'n van fabricar gaires pel fet que quan es van començar a fabricar receptors amb FM (banda de 90-108Mhz), en aquesta banda el transistor ja havia guanyat en popularitat i prestacions respecte de les vàlvules.\nEs van fabricar diferents circuits per a les ràdios a vàlvules, sent el més popular el superheterodí. Altres tipus de circuits són:", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Ràdio AM vol dir que funciona amb Amplitud Modulada. Era el mètode dominant de difusió durant els primers dos terços del segle xx i se segueix utilitzat al segle xxi.\nA causa de la seva susceptibilitat a la interferència i a un so generalment de més baixa fidelitat, la ràdio AM es fa servir sobretot a la ràdio parlada i per a les notícies, mentre que la música va canviar majoritàriament a la Ràdio FM des de la fi dels anys 1960. La tecnologia de ràdio AM és més simple que la de ràdio FM i el seu abast és més gran.\nLa banda AM fa servir les freqüències dels 531 quilohertzs als 1602 quilohertzs, més baixes que les de la ràdio FM. En aquesta banda hi retransmeten algunes emissores de ràdio, però a Catalunya està quedant obsoleta.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una ràdio autogestionada és una emissora de ràdio privada el funcionament intern de la qual és gestionat de forma directa per tots aquells que participen activament en la vida de la ràdio. Per això no depèn de cap govern, partit polític, ni organisme extern a la ràdio, caracteritzant-se així per la seva llibertat i autonomia, tant econòmica com ideològica. Una ràdio autogestionada és definida per la seva manera d'organització no per la seva freqüència radial ni per la seva raó social.\nEstan classificades com mitjans de comunicació alternatius, en moltes ocasions solen referir-se a elles com a ràdios lliures,, no obstant això aquest terme al·ludeix a un concepte molt més ampli. Les ràdios autogestionades sorgeixen com a necessitat de portar la comunicació al marc quotidià i en oposició al monopoli i la centralització de la comunicació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La ràdio cognitiva és un paradigma de les comunicacions sense fils en la que els diferents dispositius emissors i receptors d'ones de ràdio canvien els seus paràmetres de transmissió o recepció per a comunicar-se eficientment sense interferir amb altres usuaris (amb llicència o sense). Aquesta alteració dels paràmetres es basa en el monitoratge actiu de moltíssims factors, com l'estat actual de l'espectre radioelèctric, de la xarxa, dels hàbits horaris de l'usuari, de la ubicació geogràfica...", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una ràdio de galena és un receptor de ràdio que empra un cristall semiconductor de galena, sulfur de plom(II), que permet captar els senyals de ràdio de AM (des dels 100-500 kHz ona llarga (LW), 500-1500 kHz ona mitjana i ona curta d'alguns MHz). Aquest receptor de ràdio és molt simple.\nEl díode detector (D-1) era constituït per una petita pedra de galena sobre la qual feia contacte un fi fil metàl·lic al qual es denominava “barba” o \"bigoti de gat\" (catwhisker). Aquest component és l'antecessor immediat dels díodes de germani o silici utilitzats actualment.\nEl funcionament d'aquest receptor, només apte per a la recepció d'AM, és bastant simple. Les ones electromagnètiques que arriben a l'antena generen en aquesta el fenomen de la inducció electromagnètica, una força electromotriu que fa recórrer un corrent per l'enrotllament primari del transformador T-1 i que s'indueix en el secundari, el qual té un condensador variable (CV) en paral·lel.\nA causa del fenomen de ressonància es produeix un màxim de tensió per la freqüència de ressonància del circuit LC format per l'enrotllament secundari i el condensador variable.\nEl condensador es pot fer variar la freqüència de ressonància del conjunt, fent-la coincidir amb les de les diferents emissores que en cada moment es vol sintonitzar.\nLa resta és senzill, en estar els senyals modulats en amplitud el nivell de l'ona portadora d'alta freqüència variarà en funció del senyal modulador de baixa freqüència (veu, música, etc.) que es transmet, de manera que a la sortida del díode D-1 s'obté una tensió que variarà de la mateixa manera que el modulador i per tant reproducció de la baixa freqüència original, amb el que es pot escoltar en els auriculars.\nLa ràdio de galena rep tota l'energia necessària per a la detecció de les mateixes ones de ràdio, per la qual cosa no requereix una font addicional d'alimentació. Això porta, però, a una baixa intensitat del senyal auditiu, ja que no té amplificació.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Ràdio FM és un tipus de recepció de ràdio que funciona mitjançant Freqüència Modulada. Reben aquest nom també, els aparells que utilitzen aquest sistema.\nLa banda FM comercial fa servir les freqüències dels 87,5 MHz als 108 MHz.\nEn aquesta banda hi retransmeten la majoria d'emissores de ràdio a Catalunya.\nLes pertorbacions (impulsos de soroll) modulen el senyal de radiofreqüència en amplitud. El senyal de FM però, es pot retallar de manera que aquestes pertorbacions d'amplitud s'eliminin, produint pocs (o cap) impulsos de soroll en el receptor.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La radiodifusió (broadcasting en anglès) és la distribució d'àudio i/o senyals de vídeo les quals transmeten programes a una determinada audiència. El terme radiodifusió va ser crear pels primers enginyers del mig oest de l'Àfrica. La radiodifusió cobreix una gran part dels mitjans de comunicació de masses. Quan el rang es redueix a una audiència reduïda es coneix com a \"withoutexit\".\nHi ha una gran varietat de sistemes de radiodifusió, tots amb diferents característiques i capacitats. Els sistemes de difusió més grans són sistemes institucionals public address, els quals transmeten missatges no verbals i música dintre de les escoles i hospitals, i també sistemes d'emissió de baixa potència, els quals transmeten utilitzant torres de retransmissió, sistemes per satèl·lit i distribució per cable.\nVal a dir que els emissors de baixa potència tenen menys cobertura que els satèl·lits, que poden cobrir planetes sencers, o internet que permet comunicacions a escala universal.\nLa distribució i organització dels diferents continguts a emetre es denomina programació. El programes de TV i ràdio seran després els que utilitzaran els sistemes de transmissió abans esmentats. A més a més, a banda de l'existència de codificadors i descodificadors adequats als habitatges existeixen serveis de subscripció. Econòmicament hi ha camins que permeten transmetre continuadament. Cada un difereix en el mètode mitjançant el qual es financen les estacions:\n\nDonacions en forma de col·laboració de voluntaris que hi presten el temps i les habilitats.\nPagaments directes del govern o préstecs de recursos de radiodifusió públics.\nPagaments indirectes del govern com les llicències de TV i ràdio.\nBeques de fundacions o entitats de negoci.\nVenta de propaganda, publicitat o patrocini.\nSubscripcions públiques o de socis.\nQuotes que es cobren als propietaris de platós de TV o ràdio independentment de si tenen la intenció de rebre el programa o no.No cal dir que els emissors poden comptar amb una combinació d'aquests models de negoci.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La radiodifusió és la tecnologia amb la qual es transmeten els senyals a partir de la modulació d'ones electromagnètiques. Quan es parla de radiodifusió per microones es tracta, doncs, de la transmissió de senyals a partir d'ones electromagnètiques la freqüència de les quals es troba compresa entre 300 MHz i 300 GHz.\nLa radiodifusió per microones és coneguda per ser utilitzada en molts sistemes, com per exemple: el sistema de televisió analògica, que utilitza les bandes UHF i VHF, en la ràdio comercial o en el sistema GSM de telefonia mòbil.\nEn el cas de la radiodifusió per a la televisió digital es comencen a definir ara tres estàndards que utilitzen radiodifusió digital per microones.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un radiofar omnidireccional en VHF (VOR en l'acrònim anglès: VHF Omnidirectional Range\" és una radioajuda a la navegació que utilitzen les aeronaus per seguir en vol una ruta preestablerta. Generalment hi ha una estació terrestre VOR a cada aeroport.\nAquest sistema va ser desenvolupat als Estats Units el 1937 i implementat el 1946. El VOR és el sistema estàndard de navegació aèria tant per l'aviació comercial com la general. Tot i això actualment s'està ampliant l'ús de sistemes de navegació per satèl·lit com el GPS.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una radiofòrmula és una emissora de ràdio que té un model de programació monotemàtic. No s'ha de confondre amb les ràdios especialitzades ni amb els programes temàtics que algunes emissores inclouen dins la seva graella de programació. Aquests últims ocupen solament una franja horària, mentre que en el cas de la radiofórmula la graella sencera es dedica a un únic tema.La programació d'una radiofòrmula manté una estructura formal repetitiva, sense divisió de programes, com si tota la programació correspongués a un programa únic. Dos clars exemples de radiofòrmula són les emissores Radio 5 de Ràdio Nacional d'Espanya i Cadena 100 del grup Ràdio Popular SA. La ràdio portuguesa Cidade FM en seria un altre exemple.Les radiofòrmules més habituals són les musicals , tant de música clàssica com moderna, i les informatives . Existeixen també altres models de radiofòrmula, com poden ser les dedicades a temes de salut o religiosos , encara que són menys freqüents. La televisió ha adoptat també aquest tipus de format monotemàtic amb cadenes que emeten informació les 24 hores (per exemple, CNN), esports (Teledeporte) o música (Telehit).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un radiogoniòmetre és un sistema electrònic capaç de determinar la direcció de procedència d'un senyal de ràdio.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una radionovel·la és un tipus de producció artística que s'emet via ràdio i que es va començar a crear a principis del segle xx. Una de les radionovel·les o radioteatre més destacades és quan Orson Welles fa fer un muntatge llegint La guerra dels mons per la ràdio.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El radioteatre és un espectacle teatral purament acústic que es transmet per la ràdio. Com que manca de components visuals, el radioteatre depèn del diàleg, la música i els efectes de so per a ajudar l'oient a imaginar la història. Va tenir un desenvolupament inicial el 1920 i va guanyar molta popularitat durant les dècades posteriors. A partir de 1940 va ser una forma d'entreteniment popular a tot el món. Amb l'arribada de la televisió, a mitjan segle xx va decaure en gran manera, i actualment té una petita presència en l'entreteniment.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Radiotelegrafia o telegrafia sense fils, consisteix en l'enviament de Missatges Morse a través d'ones de Ràdio. Aquests missatges, normalment constitueixen un telegrama acústic en codi Morse. El 1844 Samuel Morse havia fet la primera tranmissió pública del telègraf elèctric i el codi que porta el seu nom. Guglielmo Marconi va aplicar el codi Morse als experiments de Hertz amb les ones de ràdio. Així es va convertir en l'inventor de la radiotelegrafia.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El RTTY o radioteletip és un sistema de telecomunicacions en què dos terminals (també anomenats teletips) es comuniquen a través d'un enllaç de ràdio. El RTTY fa ús de múltiples sistemes de modulació del senyal, inclosa la modulació de freqüència FSK. Els caràcters solen ser codificats en 5 bits, d'acord amb el Codi Baudot, també conegut com a codi CCITT Nº 2. Aquest codi s'utilitza de manera asíncrona, amb \"start bit\" i \"stop bit\". Alguns sistemes utilitzen codis CCITT Nº 2 de 6 bits. Els moderns sistemes poden operar en 7 o 8 bits. En comparació amb les modernes formes de comunicació digitals, el sistema RTTY és extremadament lent. El flux d'una comunicació típica RTTY és de 45 bauds, o aproximadament 60 paraules per minut. No obstant això, la combinació d'una baixa velocitat i una modulació robusta fan del RTTY un mètode de comunicació molt resistent a la majoria de les formes d'interferència de ràdio. En aquest sentit, al RTTY, només el sobrepassa el codi Morse en CW.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Red de Emisoras del Movimiento (REM) va ser una cadena de ràdio espanyola, que va existir durant la dictadura franquista. Formava part dels mitjans controlats per Falange i depenia directament de la Secretaría General del Movimiento. La REM va desaparèixer el 1978, després del final de la dictadura. La xarxa estava adscrita a la Delegación Nacional de Prensa, Propaganda y Radio.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La redifusió de ràdio permet a estacions de ràdio (normalment de FM) obtenir programació de grans cadenes nacionals, a les quals normalment estan adscrites de forma permanent mitjançant un contracte previ.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un radiorellotge és un rellotge que es posa en hora mitjançant un senyal de ràdio. Els senyals de ràdio són enviats per un transmissor que està connectat a un rellotge estàndard de temps, en general un rellotge atòmic. Els radiorellotges poden ser tant digitals com analògics, segons ens mostrin l'hora amb dígits o amb busques. Un radiorellotge porta una petita antena de ferrita per rebre el senyal de ràdio i un circuit elèctric per traduir el senyal en temps i mostrar-lo. La majoria dels radiorellotges utilitzen els senyals de ràdio que envien les estacions terrestres de baixa freqüència (LF), dins la banda d'ona llarga. A Europa hi ha el DCF77, un transmissor de senyal de temps patró. Avui en dia, cada cop més dispositius utilitzen per a sincronitzar-se el codi de temps de les emissions GPS.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El Repartiment de l'espectre (en anglès Spectrum Pooling) és una tècnica basada en OFDMA que permet l'accés públic a bandes de freqüències privades creant reserves comuns d'espectre. Va ser proposada per Timo A. Weiss i Fiedrich K. Jondral com a millora de la Radio cognitiva. Es troba en fase d'investigació i desenvolupament i, com a conseqüència, presenta alguns problemes.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Rock Fm és una emissora de ràdio espanyola especialitzada en música rock. Va emetre per primera vegada el 4 d'octubre de 2004 i es va anomenar Rock & Gol. Inicialment els temes dels programes estaven relacionats amb el món de l'esport i el rock, però el 2011 va passar a anomenar-se Rock FM i va modificar el format que havia tingut fins aleshores.\nRock Fm estableix blocs d'una hora de música sense talls publicitaris durant la radiofórmula i s'intercalen 6 minuts de publicitat entre cada bloc.\nAquesta emissora forma part del grup Radio Popular, més conegut amb el nom de Grupo COPE, juntament amb altres emissores radiofòniques i cadenes televisives, entre elles: ràdio COPE, Cadena 100 i MegaStar FM.\nRock FM és la cinquena emissora de ràdio temàtica més escoltada a Espanya, concretament té 1.162.000 radiooients, segons l'EGM de 2018. És possible sintonitzar l'emissora a ràdio FM, TDT, internet i en aplicacions per a mòbils.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un sintonitzador de ràdio és un circuit electrònic que rep l'entrada d'una antena, usa filtres electrònics per separar el senyal de ràdio desitjat de la resta de senyals captats des d'aquesta antena, l'amplifica a un nivell adequat per a un posterior processament, i finalment el converteix mitjançant la demodulació i la descodificació del senyal en algun tipus de forma adequat per a l'ús del consumidor, com so, imatges, dades digitals, valors mesurats, posicions de navegació, etc.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "La Televisió d'escombrat lent (SSTV) és un mètode de transmissió d'imatges utilitzat principalment pels operadors radioaficionats, per transmetre i rebre imatges estàtiques a través de la ràdio en blanc i negre o en color.\nUn terme tècnic per SSTV és \"televisió de banda estreta\". La televisió estàndard de radiodifusió (Broadcast), transmesa en AM amb portadora suprimida, requereix un canal de 6 MHz d'amplada de banda a Amèrica del Nord, ja que transmet 30 imatges per segon (en NTSC), i un canal de 5.5 MHz ( En el sistemes PAL o SECAM) més l'àudio associat, però la SSTV, normalment només fa servir fins a un màxim de 3 kHz d'amplada de banda. És un mètode molt més lent per a la transmissió d'imatges, ja que normalment es triga entre uns vuit segons a un parell de minuts, per transmetre un quadre d'imatge sencer.\nLa SSTV es transmet utilitzant la Banda lateral única o BLU (SSB en anglès)\nAtès que els sistemes de SSTV operen en freqüències de veu (audibles), els radioaficionats poden emprar aquest sistema en les bandes d'ona curta (també conegudes com a HF). En les bandes VHF (144 MHz) i UHF (432 MHz), no es solen emetre normalment senyals de SSTV, encara que seria possible fer-ho, en els segments de SSB.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un tema musical és una peça que sovint s'escriu específicament per a un programa de ràdio, un programa de televisió, un videojoc o una pel·lícula i que normalment es reprodueix durant la presentació, durant els crèdits d'inici o els crèdits del final. Quan està escrit per un programa de ràdio o de televisió també se l'anomena sintonia.La cançó temàtica d'una frase o la melodia de la signatura també es pot utilitzar per referir-se a una cançó insígnia que s'ha associat especialment a un intèrpret o a un dignitari en particular, sovint utilitzada a l'hora d'entrar. El propòsit d'una cançó temàtica és sovint similar al d'un leitmotiv. Aquestes cançons també es poden utilitzar d'altres maneres. Un autor ha fet un ús extensiu d'ells en un esforç per explorar els sentiments que hi ha darrere de les visions del món.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Teslascopi és el nom amb què es coneix un hipotètic aparell transceptor de senyals de ràdio, suposadament ideat pel científic serbo-estatunidenc Nikola Tesla, que permetria la comunicació amb formes de vida d'altres planetes. Tesla va esmentar la possibilitat de telecomunicacions interplanetàries en diversos dels seus escrits i intervencions públiques, però no hi ha cap prova que arribés a construir cap aparell d'aquestes característiques. El propi terme «teslascopi» és una creació posterior que Tesla no va emprar mai, i que apareix per primer cop en una fantasiosa biografia de l'inventor escrita el 1971 per l'escriptor New Age Arthur H. Matthews, titulada «The Wall of Light: Nikola Tesla and the Venusian Space Ship, the X-12».El 1896, Tesla va esmentar la comunicació interplanetària com una possible aplicació de les seves descobertes en el camp de la propagació de les ones electromagnètiques, però sense fer referència a cap aparell en concret. Diversos experiments duts a terme al seu laboratori de Colorado Springs a partir del 1899 van convèncer Tesla que havia detectat senyals de vida intel·ligent en forma de senyals electromagnètiques procedents o bé de Venus o bé de Mart. Concretament, estava investigant l'electricitat atmosfèrica mitjançant la recentment inventada bobina Tesla quan va detectar senyals «incompatibles» amb activitat electromagnètica a l'atmosfera terrestre, i les va atribuir a senyals d'origen extraterrestre. Tot i així, no hi ha cap prova que aquests planetes posseeixin vida intel·ligent, i les observacions de Tesla són compatibles amb les senyals emeses per tempestes elèctriques a Júpiter, per exemple.\nEn motiu del seu setanta-cinquè aniversari, el 21 de juliol de 1931, la revista Time va publicar una entrevista amb l'inventor on va tornar a fer referència a la possibilitat de comunicació interplanetària:[he concebut] una manera de fer possible que l'home transmeti grans quantitats d'energia, milers de cavalls de potència, d'un planeta a l'altre, independentment de la distància que els separi. Sóc del parer que no hi ha res més important que la comunicació interplanetària. Estic conveçut que tard o d'hora es farà realitat. I la certesa que hi ha altres éssers humans a l'univers, treballant, patint, esforçant-se tal com ho fem nosaltres, tindrà un efecte màgic en la humanitat i sentarà les bases d'una germandat universal que sobreviurà a la pròpia humanitat.Malgrat la manca d'evidència que mai arribés a comunicar-se amb altres planetes o ni tan sols a crear cap «teslascopi», les freqüents al·lusions de Nikola Tesla a les seves experiències en aquest àmbit, juntament amb altres excentricitats, van contribuir a convertir-lo en una icona contra-cultural després de la seva mort.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un transceptor és un dispositiu que realitza, a l'entorn de xarxes d'ordinadors o a l'entorn de telecomunicacions tant les funcions de transmissió com de recepció, utilitzant components de circuit elèctric comuns per ambdues funcions d'una mateixa caixa o placa. Atès que determinats elements s'utilitzen tant per a la transmissió com per a la recepció, la comunicació subministrada per un transceptor només pot ser semidúplex, el que significa que es poden enviar senyals entre dos terminals en ambdós sentits, però no simultàniament. Aquesta és la diferència més important en emprar circuits separats que permeten el fullduplex.\n\nEn els primers temps dels radioaficionats, els receptors i transmissors eren construïts separadament. Fins als anys 40, el costum era que fossin transceptors casolans. A partir dels anys 1950 comencen a aparèixer els equipaments comercials, millors i menys cars que el material fet per radioaficionats. Els fabricants com Drake o Collins feien línies per harmonitzar l'aparença i el rendiment del transmissor i del receptor. A partir dels anys 1970, gairebé tots els transmissors de radioaficionats són transceptors (transmissors/receptors). Per exemple:\n\nEls anomenats walkie-talkie com els de la norma PMR446\nEls equips moderns de radioaficionat com el BITXO Transceiver\nAlguns transceptors de fabricació casolana, com el Pixie", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "VLF ( Very Low Frequency , Freqüència Molt Baixa ) és la banda de l'espectre electromagnètic de freqüència de 10 kHz a 30 kHz.\nA aquesta banda la propagació és per ona de superfície, amb baixa atenuació. Permet emetre ones de ràdio a gran distància. Com inconvenient cal destacar l'escassa amplada de banda disponible, i la poca eficàcia de les antenes a tan baixes freqüències.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un walkie-talkie és un transceptor portàtil de transmissió de banda bidireccional portàtil. El seu desenvolupament, el qual fou durant la Segona Guerra Mundial ha estat acreditat a diferents persones, d'entre les quals hi trobem a Donald Hings, a Alfred Gross, enginyer de ràdio, i a equips d'enginyers de Motorola. Els walkie-talkies van començar a ser emprats per infanteries d'exèrcits i per part d'altres unitats de combat, i en acabar la guerra, van començar a ser utilitzats per policies i altres forces de seguretat. Finalment, el seu ús es va estendre al públic general i foren cada vegada més usats en múltiples professions, com per exemple la construcció.Els walkie-talkies típics s'assemblen a un telèfon mòbil, amb un altaveu incorporat en un extrem i un micròfon en l'altre (tot i que en alguns dispositius l'altaveu també s'utilitza com a micròfon). La gran majoria dels walkie-talkies tenen una antena muntada a la part superior de la unitat. Per mantenir una conversa a través d'aquest dispositiu l'usuari, normalment, no ha d'apropar l'altaveu a la seva orella, ja que la veu del transmissor surt a un volum bastant alt, molt similar a la manera en la qual funciona un telèfon mòbil en \"mode altaveu\". Un walkie-talkie és un dispositiu de comunicació semidúplex. Múltiples walkie-talkies utilitzen un únic canal de ràdio, i només es pot transmetre una ràdio al canal a la vegada. El transceptor normalment està en mode de recepci��; quan l'usuari vulgui parlar, ha de prémer el botó push-to-talk (en català: prémer per parlar) (conegut per les seves inicials PTT) que apaga el receptor i encén el transmissor.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "WSJT és un programa d'ordinador utilitzat per a febles senyals de radiocomunicació entre operadors radioaficionats.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe. A l'obra teatral, un o més personatges tenen almenys un objectiu immediat i gairebé sempre almenys un conflicte dramàtic, que pot ser intern i extern. Avui dia les arts escèniques són una de les poques formes d'art en què l'artista i qui gaudeix de l'obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts escèniques, com per exemple el circ.Durant molts anys el teatre ha estat estudiat únicament com una petita \"incrustació, amb prou feines\" en la literatura, interessada només en un element teatral, no obligatori, que és el text dramàtic. Sovint els estudis teòrics teatrals s'havien esquinçat: eren parts minoritàries i parcials d'estudis filosòfics, filològics, semiòtics, antropològics, sociològics, arts plàstiques, visuals o d'altres ciències i arts que estudiaven marginalment elements molt específics, com un text o una pintura per al decorat, per exemple, deslligant-los de l'espectacle. A partir de la segona meitat del segle xix nombroses figures del teatre (Edward Gordon Craig, Bertold Brecht, Cipriano de Rivas Cherif, Adrià Gual, etc.) s'han estat esforçant per alliberar l'art dramàtic i deslliurar-li les servituds a altres arts.El Dia Mundial del Teatre se celebra cada any el 27 de març.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'accessibilitat teatral és el conjunt de tècniques que faciliten que el públic amb discapacitat auditiva o visual pugui accedir al contingut d'una obra teatral. Les representacions que es fan amb alguna d'aquestes tècniques s'acostumen a anomenar sessions accessibles. Les diferents tècniques que es fan servir són, segons el públic al qual vagi adreçades: la sobretitulació, la interpretació en llengua de signes, l'ús d'altaveus per a les persones sordes i l'audiodescripció per a les persones cegues. Molt sovint, a les sessions accessibles s'ofereixen diversos sistemes alhora, sobretot els sobretítols i l'audiodescripció.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Acotació o didascàlia és un terme d'origen teatral que es refereix als moviments precisos i al posicionament dels actors en un escenari durant una representació o el rodatge d'un pla, segons ha quedat establert pel director. El terme deriva de la pràctica dels directors de teatre del segle xix, com W. S. Gilbert, que resolia la posada en escena en un escenari en miniatura que utilitzava blocs per representar cada un dels actors (es va veure a la pel·lícula de 1999 Topsy-Turvy de Mike Leigh).\nEn el teatre contemporani, el director normalment determina els blocking durant l'assaig, explicant als actors per on haurien de passar, per tal d'aconseguir l'efecte dramàtic apropiat i per assegurar que són vistos per l'audiència.\nCada escena d'una obra és normalment 'bloquejada' com una unitat, després de la qual el director es traslladarà a la pròxima escena. El posicionament dels actors en una escena afectarà normalment les possibilitats per a un subsegüent posicionament, llevat que es canviï l'escenari entre escenes. Una vegada que tot el blocking es completa es diu que es bloqueja plenament una obra i llavors comença el procés de 'poliment' o refinament. Durant l'assaig del blocking normalment l'assistent de direcció pren notes al voltant d'on es col·loquen els actors i dibuixen els moviments de l'escena.\nÉs especialment important que l'assistent de direcció anoti les posicions dels actors, ja que el director no està normalment present en totes les actuacions.\nPer extensió, el terme s'utilitza en el cinema per parlar del posicionament dels actors i de les càmeres.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un acte és cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica (òpera, teatre…), generalment separada per un interval. Tradicionalment, després de cada acte es solia tancar el teló. Els actes es solen troba subdividir en escenes o quadres.El nombre d'actes varia d'un a cinc. El concepte d'acte era absent del teatre grec. La subdivisió en tres actes data de l'època hel·lenística. Horaci en la seva Ars Poetica concep cinc actes, «Que la teva faula, en cinc actes compartida, mai es mostra més o menys prolongat» una subdivisió que els clàssics des del Renaixement van aplicar rigorosament, tot i que a les Espanyes s'opta més aviat per tres actes. Des del romanticisme es van abondonar les normes rigoroses. Al teatre modern generalment les obres es divideixen un dues parts, amb un sol intermedi.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'Actors Studio és una associació estatunidenca d'actors professionals, directors de teatre i dramaturgs ubicada a l'Old Labor Stage, 432 West 44th Street a Manhattan, Nova York. Va ser fundada l'any 1947 per Elia Kazan, Chery Crawford i Robert Lewis. L'estudi és conegut sobretot pel seu mètode de formació d'actors, basat en les teories que va desenvolupar l'home de teatre rus Konstantin Stanislavskij. Als anys 30, a partir d'aquestes teories es va crear el \"Method Acting\" o, simplement, \"el Mètode\", sistema d'ensenyament aplicat per l'escola.L'objectiu de l'Actors Studio era permetre als actors confirmats perfeccionar el seu art en la intimitat d'un taller, permetent-los treballar junts en un entorn experimental i prendre riscs com a intèrprets sense les pressions dels papers comercials.\nL'escola va adquirir una fama i un prestigi internacionals a partir del 1951, quan va ser dirigida per Lee Strasberg, convertint-se als Estats Units en la referència per al teatre i el cinema gràcies a l'èxit professional d'antics alumnes com Marlon Brando, James Dean o Elizabeth Taylor.\nActualment, l'Actors Studio s'ha estès arreu dels Estats Units i fins i tot a l'estranger.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'actuació és l'art dramàtic que consisteix en representar un personatge. Generalment és la interpretació que fa un actor d'un paper en una obra teatral. En l'actuació s'empren el moviment, el gest i l'entonació per tal de fer realitat un personatge de ficció a l'escenari, a les pel·lícules o en la televisió.\n\n", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Una adaptació teatral és la conversió d’un text no dramàtic en un text dramàtic o en materials per a una posada en escena eventual en qualsevol dels llenguatges escènics possibles. Per a Patrice Pavis, hom pot parlar també de dramatització sense oblidar mai, però, que es tracta de procediments que, amb la seva especificitat, són aplicables a terrenys com el de la dansa i, fins i tot, el circ.Altres manifestacions espectaculars, com ara l’òpera, han estat i són un camp propici per a adaptacions, adés de textos narratius, adés —i amb molta freqüència— de textos dramàtics. Com a exemples nostrats hi ha òperes com ara Canigó, d’Antoni Massana (1934), amb llibret de Josep Carner sobre l’obra homònima de Jacint Verdaguer, o La filla del rei Barbut, de Matilde Salvador (1943), amb llibret de Manuel Segarra a partir del relat Tombatossals, de Josep Pasqual i Tirado.Hi ha, a més, una important gamma de possibilitats acollida sota el concepte adaptació. Per exemple, el mateix Pavis indica que la traducció no seria sinó una forma d’adaptació, ja que el traductor, més enllà de la simple transposició del text dramàtic d’una llengua a una altra, acostuma a introduir-hi variacions de tipus cultural, social, etc., per acostar el text resultant als receptors potencials. De forma semblant, el treball dramatúrgic fet sobre un text per facilitar una posada en escena concreta no seria sinó una adaptació, més o menys intensa segons l'enfocament que el director atorga al seu muntatge.Tot i això, el terme se sol reservar per a les dramatúrgies de textos no dramàtics, majoritàriament narratius. Es tracta d’una pràctica molt sovintejada tot al llarg de la història del teatre, ja que una gran part dels textos dramàtics tenen arrels en relats transmesos per la tradició (adaptacions de mites i llegendes, per exemple) o en obres d’autors coneguts. I no hi manca tampoc la confluència de totes dues possibilitats en un mateix text (Arnau de Rodolf Sirera, 1984). Cal afegir-hi que els materials poden ser de tipus literari o no: el teatre històric ha emprat tradicionalment no tan sols històries clàssiques (un gènere narratiu, al capdavall), com s’esdevé en les tragèdies sobre la història d’Anglaterra escrites per Shakespeare, sinó també materials històrics en sentit estricte, en què el que més es valora és la interpretació o l'exposició del passat (En Companys, Josep Maria Muñoz i Pujol, 1981), encara que aquesta sigui entesa més aviat com una narració (la història com a relat), com a Quatre històries d’amor per a la reina Germana (Manuel Molins, 1981).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "L'antropologia teatral és l'estudi del comportament de l'ésser humà \"en estat de representació organitzada\", és a dir, quan està interpretant arts escèniques (teatre, dansa, etc.). L'objecte d'estudi és l'intèrpret i no l'obra de teatre. Aquest magisteri teòric té una aplicació pràctica directa per a l'entrenament actoral. Va començar-se a desenvolupar al segle xx per Eugenio Barba i Nicola Savarese.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un apart és un recurs del text teatral en què un personatge parla a l'audiència, simulant un pensament en veu alta. Per convenció, l'audiència s'adona que els altres personatges en escena no poden percebre aquesta elocució. Un apart és en general un comentari breu, a diferencia del monòleg i el soliloqui, i expressa el pensament veritable d'un personatge, de manera que pot mostrar-se confós o equivocat, però no pot ser deshonest. També es considera un apart la conversa entre dos personatges o més que es produeix al marge dels altres presents en escena.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Adolphe Appia (Ginebra, 1 de setembre de 1862 - Nyon, 29 de febrer de 1928) fou un escenògraf i decorador suís, pioner en las teories del teatre modern, sent un dels més grans innovadors de l'escenografia moderna.Fill d'un metge ginebrí, co-fundador del Comitè dels Cinc, futur Comitè Internacional de la Creu Roja, Appia estudià música a Ginebra, en particular, amb Hugo de Senger. De 1882 a 1886, freqüentà els conservatoris de París, Leipzig i Dresden, i descobrí els drames wagnerians a Bayreuth, com Parsifal el 1882. Afirmà els seus gusts i prengué consciència de la necessitat de reformar el teatre. A Vevey practicà el disseny industrial i artístic.\nAdolphe Appia ha estat considerat una persona avançada al seu temps que va canviar la manera d'entendre el teatre.", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Art dramàtic són uns estudis de règim especial que als Països Catalans es poden estudiar a Barcelona, València, Terrassa, Palma i Vic. La seua duració és quatre anys i equivalen a una llicenciatura universitària (grau segons el pla Bolonya).", + "label": "Entreteniment" + }, + { + "sentence": "Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica. En un sentit ampli, governar significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius; és a dir, és la forma política amb la qual un estat és governat. La paraula catalana \"govern\" es deriva del grec Κυβερνήτης (kyvernites). El govern d'un estat constitueix el centre des del qual s'exerceix el poder polític sobre una societat.\nEncara que en la política moderna, el govern, en un sentit ampli i com a organització del poder públic de la societat, es divideix en tres branques (executiva, legislativa i judicial), als països la forma de govern basada en el parlamentarisme, la paraula \"govern\" sovint es refereix només a les funcions de la branca executiva de l'Estat, o a l'executiu governant (com és el cas dels governs de l'estat espanyol o el de la Generalitat de Catalunya), allò que als estats presidencialistes s'anomena l'administració o gestió, (com per exemple el cas dels Estats Units d'Amèrica on parlem de l'administració Bush o Obama).Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat és l'habilitat per a compel·lir a l'obediència. Tots els governs utilitzen algun tipus de coacció física en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat és l'atribut que motiva el poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a través de l'adquisició i l'aplicació del poder d'acord amb els principis i estàndards establerts.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'administració interina, govern interí o l'interinat, és l'acompliment de les funcions pròpies d'un càrrec per part d'un funcionari que serveix en ell de manera transitòria, suplint la falta d'una altra persona o cosa.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'assistencialisme consisteix en la feina que fan els organismes governamentals o privats de proveir serveis a les persones sense casa com ara dutxes públiques, serveis de bugaderia, albergs o menjadors socials a preus molt reduïts o gratuïtament.\nEntre els operadors moderns de la cooperació internacional, el concepte d'assistencialisme és considerat poc convenient, es veu com un pal·liatiu que, en la major part dels casos, no porta a la solució dels problemes socials dels individus o dels grups més necessitats de la societat. Seria el contrari de l'adagi atribuït a Gandhi: \"No li regalis un peix, ensenya'l a pescar\".", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Gabinet de Ministres de la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikasının Nazirlər Kabineti) és l'òrgan suprem executiu de la República de l'Azerbaidjan que supervisa als ministeris o altres òrgans executius assessors de President de la República de l'Azerbaidjan. Va ser establert el 7 de febrer de 1991 per ordre presidencial.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Sublim Porta (turc otomà: باب عالی, Bâb-ı Âli o Babıali, de l'àrab باب, bāb, ‘porta’ i de l'àrab عالي, ʿālī, ‘alt’) era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, ‘porta’ en turc). Llavors el palau imperial era el Babialí. Aquest nom es va imposar en el segle xviii després de la pau de Passarowitz, i abans s'aplicava més aviat als palaus del soldà o al Diwan-i Humayun.\nSovint, la cort, el palau o el govern d'un sobirà era anomenat Porta o Sol, i així es deia entre els sassànides, a l'Egipte faraònic, al regne d'Israel i al Japó. Els turcs van recollir aquest costum i van anomenar el govern mòbil del gran visir com Ali Kapu; aviat el govern va tenir caràcter estable a Istanbul (fins aleshores residia a Adrianòpolis o Edirne) i llavors es va dir «Sublim Porta» sota el gran visir Nevşehirli Damat İbrahim Paşa, el 1718.\nEn l'Imperi Otomà, parlar de «la Porta»\" és equivalent a parlar del govern. La Sublim Porta incloïa, a més de les dependències del gran visir, el Ministeri de l'Interior, els despatxos del Ketkhuda Bey, el d'Afers Exteriors, els serveis del rais ul-küttab o cap de secretaris, el Consell d'Estat i un parell de comissions.\nL'edifici en què es desenvolupaven les funcions va servir com a seu de la delegació a Istanbul del govern provisional d'Ankara, el 1922, i després va ser la seu del govern de la wilaya d'Istanbul.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat. Especialment s'anomena cap de govern una persona que no té —al mateix temps— el càrrec de cap d'estat. D'acord amb la forma de govern que estableixi la constitució del país, el títol i les funcions del cap de govern poden variar:\n\nSistema presidencialista: el cap de govern és elegit de manera independent de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius cerimonials i actius de la nació; per tant, és alhora el cap d'Estat i sovint rep el títol de \"president\" de la nació.\nSistema semipresidencialista: el cap de govern i el cap d'Estat són dues persones distintes i electes de manera separada; el cap de govern és responsable davant el cos legislatiu i comparteix les funcions executives amb el cap d'Estat; el cap de govern sovint pren el títol de \"primer ministre\" o \"canceller\", mentre que el cap d'Estat rep el títol de \"president\".\nSistema parlamentari: el cap de govern prové de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius pràctics en representació d'un cap d'Estat que només posseeix poders simbòlics i cerimonials; sovint rep el títol de \"primer ministre\", \"canceller\", \"president del consell de ministres\" o \"president del Govern\".", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un centre administratiu és la seu de l'administració regional o local, o d'una ciutat comtat, o de l'indret a on es troba l'administració central d'un municipi. A Rússia, el terme s'aplica a les localitats habitades que serveixen de seu de govern de les entitats dels diferents nivells. L'única excepció a aquesta regla són les Repúbliques de Rússia, per les quals el terme \"capital\" es fa servir per a referir-se a la seu del govern. La capital de Rússia és també una entitat a la qual no s'aplica el terme \"centre administratiu\". Una disposició similar existeix a Ucraïna. Al Regne Unit és el centre d'una autoritat local, a on es diferencia un comtat històric d'una ciutat comtat.\nEn països que tenen el francés com una de les seues llengües oficials (tals com Bèlgica, Luxemburg, Suïssa o molts països africans) i en alguns altres països (tals com Itàlia, cf. paraula relacionada capoluogo), un chef-lieu (ʃɛfljø, forma plural chefs-lieux (literalment \"cap i casal\" o \"lloc principal\"), és un poble o ciutat preeminent des d'una perspectiva administrativa. La ‘f’ en chef-lieu és pronunciada, en contrast amb chef-d'oeuvre on és muda.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Centre de Registres Brønnøysund (en noruec bokmål: Brønnøysundregistrene, oficialment Registerenheten i Brønnøysund; en noruec nynorsk: Brønnøysundregistra) és una agència governamental noruega que s'encarrega de la gestió de nombrosos registres públics per a Noruega, i els sistemes governamentals d'intercanvi digital d'informació. L'agència es responsabilitza del desenvolupament i funcionament d'Altinn, un portal nacional per a la comunicació digital entre l'Estat, les empreses i la població. L'agència també manté el repositori noruec de metadades SERES i ELMER, un estàndard per al disseny de formularis web. El registre deu el seu nom a la ciutat de Brønnøysund, a Nordland, indret on està situat.\nLa majoria dels registres estan relacionats amb el comerç, tot i així també duu a terme un bon nombre de registres personals. El registre és part del Registre Europeu d'Empreses (EBR) i és dirigit per Erik Fossum. El registre és propietat del Ministeri de Comerç i Indústria de Noruega.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat. Una persona pot tenir ciutadanies múltiples i una persona que no té la ciutadania de cap estat es considera un apàtrida. La ciutadania i la nacionalitat tenen significats diferents, anàlegs als que es desprenen de les diferències de significat entre estat i nació.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Concessió del servei públic espanyol és un contracte administratiu en forma de gestió indirecta de serveis públics, que comporta que el concessionari assumeix la gestió i explotació del servei sota el seu propi compte i risc, per a les quals aporta tots els recursos necessaris per dur-lo a terme.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell Federal Executiu és l'òrgan de govern formal que exerceix el poder o autoritat executiva a Austràlia segons el que estableix la constitució australiana. Les seves característiques i funcions són equivalents als altres Consells Executius dels Territoris del Commonwealth, com ara el Consell Executiu de Nova Zelanda o el Consell Privat del Canadà i el Regne Unit. El Consell Executiu és presidit pel governador-general d'Austràlia amb la funció d'\"aconsellar-lo\" en la gestió de govern. A diferència dels consells britànics i canadencs, el líder de l'oposició no hi és designat com a membre.\nSegons la secció 62 de la constitució, tots els ministres d'Estat—és a dir, els ministres i els secretaris parlamentaris—són membres del Consell. Tots els membres són vitalicis, tot i que només els ministres de govern en servei assisteixen a les assemblees. El Consell Executiu difereix del gabinet en què el gabinet inclou només els ministres en funcions actuals. Els membres del Consell Executiu reben el títol d'\"Honorables\". Tot i que els ex-ministres, incloent-hi els que s'han retirat de la vida política, no són convidats a assistir a les assemblees i reunions executives, formalment són \"consellers executius de guàrdia\".", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El consociativisme (adaptació de l'anglès consociationalism) és una forma de govern que es dona en els sistemes polítics democràtics en què les societats estan dividides en diferents nacions sota un mateix estat, com per exemple Bèlgica. Consisteix a repartir el poder polític de manera que la majoria lògica operi tenint en compte la majoria però alhora també les minories ètniques, lingüístiques o religioses de diferents grups socioculturals o nacionals. Així, les institucions polítiques del país estan compostes per percentatges equitatius a partir de les sensibilitats existents.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La corregència és la forma de governar en la qual un monarca exerceix les seves funcions conjuntament amb una altra persona: el corregent. Normalment s'establia entre el rei i el seu fill hereu, encara que podia ser amb altres persones de la família reial, la noblesa o més rarament amb alts dignataris de l'Estat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Departament de Banda Ampla, Comunicacions, i Economia Digital (en anglès Department of Broadband, Communications and the Digital Economy) va ser un departament (de nivell ministerial) del Govern d'Austràlia. El citat departament va ser instituït l'any 2007 i dissolt l'any 2013. Les seves funcions van ser assumides pel llavors creat Department of Communications d'Austràlia.\nAquesta estructura jeràrquica de govern va tenir al seu càrrec la responsabilitat del desenvolupament de la banda ampla (en anglès: broadband) a Austràlia, i en general de tot sector de les comunicacions en aquest país (incloent els serveis a través de senyals de radi i televisió), i de manera que aquest desenvolupament fos sostenible i convenient, promovent l'economia digital i la competitivitat en amplis sectors, en benefici dels australians.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Derg (amhàric: ደርግ; literalment ‘comitè’ o ‘consell’ en les llengües etiòpiques) fou la junta militar etíop que va pujar al poder el 1974 després de la caiguda de l'emperador Haile Selassie i que va governar directament el país fins al 1987, per continuar després fent-ho de facto -fins al 1991- sota cobertura d'un règim constitucional republicà.Durant el seu lideratge es va lluitar la Guerra Civil d'Etiòpia. La seva figura dirigent fou el coronel Mengistu Haile Mariam, president del Derg (1977-1987) i del país (1987-1991).El maig de 1991, l'aliança antiderg entre el Front Popular d'Alliberament de Tigre i l'EPRDF finalment va obtenir el control; primer, el Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop va prendre Addis Abeba i, després, pocs dies després, el Front d'Alliberament del Poble Eritreu va guanyar el control d'Asmara. Després de la caiguda del Derg, l'EPRDF al juliol va establir un govern de transició que hauria d'haver conduït Etiòpia cap a la democràcia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El dewan, diwan o divan, és un mot persa que, al llarg de la història islàmica, ha tingut diversos significats i funcions, diferents però alhora similars. La paraula és d'origen indi/persa i va ser adoptada per l'àrab: ديوان, dīwān. El significat original era ‘paquet (de fulls escrits)’, d'on derivaria el significat de ‘llibre’, especialment ‘llibre de comptes’, i, d'aquest, ‘oficina de comptes’, ‘casa de duanes’, ‘sala del consell’. El significat de divan (seient llarg encoixinat) és degut als seients que hi havia al llarg de les parets de les cambres de consell a l'Orient Mitjà. La paraula apareix per primer cop durant el califat d'Úmar ibn al-Khattab (634-644 dC). Quan el califat es va convertir en un estat més complex, el terme es va estendre a totes les oficines del govern.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un doble mandat és el pràctica en què una mateixa persona ocupa més d'un càrrec electe o públic alhora.\nPer exemple, si un candidat és elegit alcalde d'un poble o guanya un escó en una col·lectivitat en una elecció, i després la mateixa persona guanya un escó en l'assemblea legislativa estatal o provincial en una altra elecció general, es tracta d'un doble mandat.\nA vegades, la llei prohibeix el doble mandat. Per exemple, als estats federals, les persones que ocupen càrrecs federals no poden ocupar-ne d'estatals. Als estats amb separació de poders, els membres dels braços executiu, legislatiu i judicial són diferents, ja siguin càrrecs electes o no. Als estats amb assemblees bicamerals, no es pot ser membre d'ambdues cambres alhora. El titular d'un càrrec que sigui elegit a un altre en què el doble mandat estigui prohibit ha de deixar el càrrec que té o rebutjar el nou.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El 8 de gener de 2015 se celebraren eleccions presidencials de Sri Lanka, dos anys abans de la data que tocaria segons el calendari previst. El president en el càrrec, Mahinda Rajapaksa, fou el canditat de l'Aliança de la Llibertat del Poble Unit, cercant un tercer mandat. La coalició de l'oposició, liderada pel Partit Nacional Unit, escollí presentar Maithripala Sirisena, exministre de Sanitat del govern de Rajapaksa i secretari general del Partit de la Llibertat de Sri Lanka.Sirisena fou declarat guanyador després de rebre el 51,28% de tots els vots dipositats, davant del 47,58% per Rajapaksa. El resultat fou percebut, en general, com a sorprenent. Quan Rajapaksa convocà les eleccions el novembre de 2014 sembla que tenia clar que guanyaria. L'11 de gener del mateix any el nou govern anuncià una investigació especial davant de les al·legacions d'un cop intentat per Rajapaksa.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una entitat política és un grup de persones unides per qualsevol forma d'acord polític i que es consideren a si mateixes com una unitat autònoma. L'acord polític que uneix el grup pot ser de diferents tipus: pot anar des del reconeixement no escrit i el respecte de la jerarquia dins del grup fins a una constitució escrita. Segons la seva mida, una entitat política es pot articular en torn d'un govern o altres jerarquies més senzilles. Una entitat política pot ser gran, com els estats, els imperis i els regnes, o petita, com els cacicats.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Els estats d'alarma, excepció i setge són els tres règims d'excepció previstos en l'article 116 de la Constitució espanyola de 1978 que atorguen poders excepcionals a les autoritats civils o militars d'Espanya per poder afrontar situacions extraordinàries i greus.\nL'estat d'alarma està motivat per catàstrofes naturals, paralització de serveis públics essencials, epidèmies greus, o desproveïment de productes de primera necessitat. Ho pot declarar el Govern espanyol per decret amb una durada màxima de quinze dies, prorrogable amb autorització de Congrés dels Diputats.\nL'estat d'excepció està motivat per greus alteracions en l'exercici dels drets fonamentals, en el funcionament de les institucions de l'Estat o en l'ordre públic. Ho pot declarar el Govern només si prèviament l'ha autoritzat al Congrés dels Diputats amb una durada màxima de trenta dies, prorrogable exclusivament per un termini igual, amb nova autorització del Congrés dels Diputats.\nL'estat de setge està motivat per una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional. Ho pot declarar al Congrés dels Diputats, però només si prèviament l'hi ha proposat el Govern.\nDes de l'aprovació de la Constitució el 1978, s'ha decretat quatre vegades l'estat d'alarma. La primera va ser a finals de 2010 i principis de 2011, amb motiu d'una paralització del servei públic essencial del transport aeri, va durar 43 dies i va afectar només als edificis propietat d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA). Les tres següents van ser a causa de la crisi sanitària per la pandèmia de COVID-19 a Espanya: en primer lloc un estat d'alarma nacional de 98 dies entre març i juny de 2020, en segon lloc un nou estat d'alarma de 15 dies a mitjans d'octubre limitat a alguns municipis de Madrid, i en tercer lloc de nou un nou estat d'alarma, que va començar el 25 d'octubre de 2020 i que va acabar el 9 de maig de 2021.\nNo s'han declarat els estats d'excepció o de setge després de la Transició. A Espanya, l'últim estat d'excepció va decaure el 25 de juliol de 1975 després de sufocar el Govern intents pertorbadors de caràcter subversiu i terrorista a Biscaia i Guipúscoa. Per la seva banda, l'últim estat de setge va acabar l'1 d'abril de 1939, quan el Govern franquista va donar oficialment per acabada la Guerra Civil després de prendre el control del port d'Alacant aquest mateix dia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'estat d'emergència és un dels règims d'excepció que pot dictar el govern d'un país en situacions excepcionals. Aquest estat d'emergència es dicta, generalment, en cas de pertorbació de la pau o de l'ordre intern d'un estat, ja sigui a conseqüència de catàstrofes, brots epidèmics contagiosos, greus circumstàncies polítiques o civils que afecten i impedeixen la vida normal d'una comunitat, regió o país. Durant aquest, així anomenat règim d'excepció, el govern es reserva el poder de restringir o suspendre l'exercici d'alguns drets ciutadans. Els drets restringits poden ser els relatius a la llibertat i seguretat personals, la inviolabilitat de domicili i la llibertat de reunió i de trànsit. Durant aquest estat les forces armades d'un país poden assumir el control d'ordre intern.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt similar a un estat d'emergència, però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic. Aquest concepte es desenvolupa en una obra de Giorgio Agamben, \"Estat d'excepció\". L'Estat que es trobi en aquesta situació declara un règim d'excepció, durant el qual se suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern passa a ser controlat per les Forces Armades.\nDavant situacions d'extrema gravetat dins d'un estat, s'estableixen mesures. Aquests estats són l'estat d'alarma, estat d'excepció i estat de setge.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars. L'estatització és l'oposat a la privatització. També se l'anomena nacionalització dels mitjans de producció, encara que una empresa estatizada pot ser prèviament tant de propietat nacional com estrangera.\nHi ha una renacionalització quan hi ha hagut una privatització i més tard es nacionalitza una altra vegada, sovint quan ho fa un partit polític diferent agafa el poder.\nLa nacionalització era una de les estratègies principals propugnades per la transició socialista des del capitalisme al socialisme. Les ideologies socialistes que afavoreixen la nacionalització típicament es diuen socialisme d'estat.La nacionalització pot ocórrer amb compensació pels anteriors propietaris o sense. Si té lloc sense compensació és un cas de confiscació. En la nacionalitzacó el govern reté el control de la propietat nacionalitzada, a diferència de la redistribució de la propietat. Algunes nacionalitzacions tenen lloc quan un govern requisa propietats adquirides il·legalment. Per exemple l'any 1945 el govern francès requisà vehicles als fabricants de Renault perquè els seus propietaris havien col·laborat amb els ocupants nazis de França.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Els eurobons, bons europeus o bons d'estabilitat són una proposta per emetre bons de l'estat conjuntament entre els 17 estats de l'eurozona. Els eurobons serien doncs unes inversions de deute per la qual cosa un inversor presta una certa quantitat de diners, per a una certa quantitat de temps, amb un cert tipus d'interès, al bloc de l'eurozona com un sol, que llavors enviaria els diners als governs individuals. Els eurobons s'han suggerit com a forma eficaç per tractar la Crisi de deute de sobirà d'Europa encara que és un tema controvertit per l'oposició d'alguns països.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació. També és conegut com a Consell de Ministres o Consell Executiu.En els estats parlamentaris el gabinet decideix de manera col·lectiva la política i la direcció del govern, especialment en relació a la legislació que aprova el parlament; és a dir constitueixen, de manera col·lectiva, el poder executiu de la nació. Els membres del gabinet dels sistemes parlamentaris, sovint anomenats \"ministres\", són membres del parlament i comparteixen les funcions legislatives. Són designats com a responsables d'algun dels Ministeris de la nació amb tasques específiques (i.e. \"Ministeri de Defensa\", \"Ministeri de Sanitat\", etc.) \nPer contra, en els estats presidencialistes, el gabinet no funciona com a influència legislativa sinó com a grup de consellers o d'assistència tècnica per al cap de govern. Els membres del gabinet dels sistemes presidencialistes, sovint anomenats \"secretaris\" (i en rares ocasions \"ministres\"), no són membres del congrés (o parlament) sinó que són designats directament pel cap de govern per a dirigir alguna de les Secretaries o Departaments del poder executiu (i.e. \"Secretaria d'Educació\", \"Secretaria de Defensa\", etc.). Com a responsables del funcionament d'una àrea executiva, les seves tasques no difereixen en res dels ministres dels sistemes parlamentaris, llevat del fet que no tenen cap capacitat per a crear ni proposar lleis.\n\n", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La gestió de l'activitat de prestació o de servei públic que pot ser desenvolupada per l'administració en règim de dret públic o mitjançant organitzacions privades, s'anomena Gestió dels serveis públics a Espanya.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un govern de coalició o un gabinet de coalició és un gabinet del poder executiu del govern parlamentari en què representants de diversos partits en són membres. Aquests governs es formen quan cap partit aconsegueix la majoria absoluta al parlament, i per tant dos o més partits han de cooperar per elegir un primer ministre o president. Un govern de coalició també pot formar-se en temps de crisi nacional, com ara en temps de guerra, per donar al govern un grau major de legitimitat política i reduir les diferències polítiques internes; en aquests casos, tanmateix les coalicions sovint integren tots els partits en governs d'unitat nacional. Si una coalició es col·lapsa, es realitza una moció de censura per convocar eleccions.\nEls governs de coalició són comuns als Estats parlamentaris amb sistemes de representació proporcional. Els Estats presidencialistes o congressuals no formen governs de coalició, ja que el president és elegit per vot directe de manera separada del Congrés o Parlament, i és ell qui nomena els membres del gabinet, amb aprovació d'almenys una de les Cambres Legislatives.\nQuan cap partit no aconsegueix la majoria necessària en les eleccions generals, els partits poden formar gabinets de coalició amb el suport d'una majoria parlamentària, o governs de minoria, si la constitució en permet un. Si els governs opten per la coalició amb una majoria parlamentària, aquesta forma de govern tendeix a ser més estable i de més duració que els governs de minoria. Els governs de coalició són subjectes a les lluites internes entre els diversos partits que en són membres. Els governs de minoria, per la seva banda, han d'aconseguir el suport del parlament per evitar una moció de censura.\nA Espanya, des de les eleccions municipals i autonòmiques de 2015 Eleccions municipals espanyoles de 2015 Elecciones autonómicas de España de 2015, i des de les eleccions generals de 2019 Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019; conformant governs amb diferents composicions.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El govern Jean Castex és el quaranta-segon govern de França sota la Cinquena República. Dirigit pel Primer ministre Jean Castex, es tracta del tercer govern format sota la presidència d'Emmanuel Macron.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un governador general és el representant reial d'un monarca en un o més territoris independents. El terme ha estat utilitzat amb diverses connotacions al llarg de la història en diferents regnes europeus i llurs colònies en altres continents.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Hyangyak va ser un acord via contracte fet a Corea que permetia cert grau de govern local.\nDurant el regnat de Jungjong (1506–1544), aquest contracte fou complit pels funcionaris de nivell local; els detalls específics foren circulats en forma de text i operaren com una norma de costum informal. El hyangyak es convertí en el nucli de la llei social coreana i el vehicle per a un grau d'autonomia local als seus pobles.\nSignificà el fonament perquè la Dinastia Joseon implementara el govern al nivell local. La importància dels oficials erudits coreans (yangban) fou augmentada pel paper que tingueren. La implementació del hyangyak obrí el camí per a les escoles i temples i uní els yangban amb la comunitat com a instrumentals per a reforçar el govern a tots els nivells.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Inak o Inaq fou un títol nobiliari equivalent a primer ministre que van portar els governats uzbeks de Khivà al segle xviii i començament del XIX. La paraula literalment vol dir \"germà petit\".\nAl kanat de Khwarizm o Khivà s'elegia sempre un kan genguiskhànida que era a la que els uzbeks estaven més aferrats; com que la nissaga reial directe no sempre tenia prínceps disposats, a vegades calia nomenar a prínceps genguiskhànides que governaven als kazakhs, als karakalpaks o als aralians, que progressivament van passar a ser uns figurants, mentre el poder principal a l'estat el tenia el Inak o primer ministre, que era generalment el cap (biy) més vell de la tribu kungrat dels uzbeks, la més aristocràtica de totes les tribus d'uzbeks. Els inaks eren al mateix temps governadors d'Hazarasp i una mena de majordoms de palau. Així, com havia passat al kanat de Bukharà, a partir de la segona meitat del segle XVIII, hi havia a Khiva un kan sobirà nominal i un inak sobirà efectiu. El kan de fet romania reclòs amb la seva família, ben alimentat i vestit amb robes brodades amb or, i encara que tenia audiència diària amb el inak i amb els notables, no tenia poder per bé que el inak no actuava sense coneixement del kan que tenia especial consideració en la cerimònia de la pregària del divendres on ocupava un lloc preferent per davant del inak. El kan no conservava gaires anys el poder, se l'enviava a l'exili i se'n nomenava un altre.\nEl primer que va portar el títol fou Ertuk vers el 1742. Muravief esmenta després a Ishmed Biy, al que va succeir el seu fill Muhammed Amin Inak, que va accedir al càrrec el 1755 i el va exercir per 17 anys (1755-1772) fent prosperar el kanat. No hi ha monedes local (s'utilitzaven les de Bukharà i Pèrsia) però la khutba era llegida en nom del kan nominal kazakh. Al seu segell Muhammad Amin tenia una inscripció que deia: \"Gràcies a Déu el Profeta té un esclau en qui pot confiar\"; estava en estretes relacions amb l'atalik de Bukharà, que llavors era Daniyal Biy, les funcions del qual eren similars a les seves; fou enderrocat i es va refugiar amb Daniyal que el va ajudar a recuperar el poder a Khwarizm.\nEl nom dels kans que van ocupar el tron no es coneixen, o almenys no es coneixen amb seguretat i dades precises. A Muhammad Amin el va succeir el seu fill Ivash o Iwaz Inak Biy. Aquest és descrit com a persona de gran sagacitat i al mateix temps de caràcter simple; sota el seu govern el kanat va patir una decadència considerable; els turcmans yomuds que es revoltaven cada vegada que canviava el kan, es van revoltar contra Iwaz com també ho van fer els turcmans de Mangishlak i els kazakhs. El kungrats de l'Aral, sota el seu cap Tureh Sufi, que era parent seu, també li van refusar obediència.\nSota el seu govern Khwarizm fou visitada pel metge rus Blankennagel que va arribar a Khivà l'octubre de 1793 i fou confinat en una casa i dies després fou portat a visitar a Fazil Biy, un cap que s'havia quedat cec i que un historiador fa fill de Muhammad Amin i germà d'Iwaz, en tot cas un conseller molt escoltat al que no va poder curar, ja que la causa no tenia solució aleshores; acusat de ser un xerraire i un espia, se'l volia matar però després, parlant amb Fazil, la situació va millorar; la seva medicina va provocar una millora al pacient i finalment fou convidat a passar l'hivern al país i va tenir molts pacients; com que els atenia gratuïtament aviat va tenir gran nombre de seguidors. Finalment se li va permetre marxar. El metge calculava la població del país en cent mil persones de les quals el 41% eren uzbeks, el 15% sarts, el 10% karakalpaks i aralians, el 6% turcmans i la resta esclaus; els yomuds turcmans i els karakalpaks eren considerats els millors soldats i els sarts els pitjors.\nTambé durant el govern d'Iwaz, el país fou visitat per Mahmud Shah Durrani de l'Afganistan que llavors era un fugitiu; el va rebre amb grans honors, li va donar diners, allotjament i menjar i quan va marxar al cap de quatre mesos una escorta de nòmades que el va acompanyar fins Astarabad.\nQuan Blankennagel va estar a Khiva era kan Abu l-Ghazi Khan III, fill de Ghaip Khan. A la mort d'Iwaz vers el 1804 el va succeir el seu fill gran Kuth o Kutlugh Murad Beg, que va refusar l'elecció i va cedir el lloc al seu germà Iltazar Inak. Aquest va governar uns sis mesos i llavors una nit va comunicar al seu germà Kutlugh Murad que volia ser kan, perquè ni Tamerlà, ni Nadir Shah, ni Muhammad Rahim eren descendents de Genguis Khan i havien assolir el màxim poder creant-se ells mateixos la seva fortuna. Kutlugh Murad va aprovar la seva decisió i l'endemà el kan fou deposat, rebent una pensió i sent enviat de retorn al país dels kazakhs. Iltazar Inak es va proclamar kan com Iltazar Khan.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena. És una situació diferent de l'amnistia, perquè en aquesta els beneficiaris són exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult només exonera del compliment de la pena, però no de l'atribució del delicte. Així la persona continua estant culpable però no ha de complir la pena. Cada estat en té una legislació pròpia, però a grans trets es poden assenyalar algunes característiques comunes de les legislacions dels diferents països. L'indult pot ésser total o parcial. També pot ésser general o particular.\n\nL'indult total comprèn la remissió de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides.\nL'indult parcial implica la remissió d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.A Espanya l'indult està regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870\nEn els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribució no està sotmesa a l'aprovació de ningú més que el ministeri de Justícia, que no està obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no està controlada pel poder judicial i no es pot recórrer en cap cas.\nTanmateix aquesta regulació ha estat criticada per la seva indefinició que permet una aplicació arbitrària d'aquesta prerrogativa del govern d'Espanya", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Kotwal és un terme medieval per designar un comandant de fortalesa o de població, en el món iranià, a l'Índia (estats musulmans) i l'Àsia Central. Les variants són ketaul, kütaül i altres. Deriva del persa kot (fortalesa) i wala (governador).\nEl càrrec s'esmenta ja sota Mahmud de Gazni el 1015. Especialment utilitzat fou a l'Índia sota la dinastia mogol. Els britànics de l'Índia van adoptar el nom per designar a un funcionari responsable de l'orde públic o dels serveis públics en una ciutat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La llei de Goodhart enuncia, tot i que pot expressar-se amb diverses formulacions, que quan un indicador socioeconòmic o una altra mesurada substituta es converteix en l'objectiu de polítiques socioeconòmiques, perd el contingut informatiu que podia qualificar-la per jugar aquest paper. El seu promotor, Charles Goodhart, que va ser assessor del Banc d'Anglaterra i professor emèrit de la London School of Economics, va donar nom a la llei.\nGoodhart va enunciar en un article la llei per primera vegada en 1975, guanyant popularitat amb l'intent per part del govern del Regne Unit de Margaret Thatcher de dirigir la política monetària sobre la base dels objectius de la massa monetària en sentit ampli i estret, encara que tal idea fos molt més antiga. Idees molt similars es coneixen amb altres noms, i.g., la llei de Campbell (1976) i la crítica de Lucas (1976). La llei està implícita en la idea econòmica de les expectatives racionals.\nA pesar que es va originar en el context de les respostes del mercat, la llei té implicacions profundes per a la selecció dels objectius d'alt nivell en les organitzacions.S'ha enunciat que l'estabilitat de la recuperació econòmica que va tenir lloc en el Regne Unit sota el govern de John Major a la fi de 1992 i d'ara endavant va ser el resultat de la llei de Goodhart inversa: si la credibilitat econòmica d'un govern està suficientment danyada, llavors els seus objectius es veuen com a irrellevants i els indicadors econòmics recuperen la seva fiabilitat com a guia per a les polítiques econòmiques.[cita", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un llibre blanc (de l'anglès white paper) és un document o guia amb autoritat, que té com a objectiu d'ajudar els lectors a comprendre un tema, resoldre o afrontar un problema (per exemple dissenyant una política governamental a llarg termini), o prendre una decisió. Els llibres blancs són utilitzats especialment en dos àmbits: el governamental i el màrqueting (per exemple per ajudar a prendre decisions polítiques i de negocis).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "A la Unió Europea, la Commonwealth, Hong Kong, a Irlanda i als Estats Units llibre verd és un informe provisional governamental, un document de consulta de propostes de polítiques per al debat i discussió, sense cap mena de compromís d'actuació, el primer pas per a canviar una llei. Els llibres verds poden donar lloc a la producció d'un Llibre blanc.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial. En llurs atribucions s'hi comptaven l'exercici del govern i l'administració de justícia. L'origen del càrrec se situa vers el 1164 al Regne d'Aragó, sent el senescal de Barcelona el seu equivalent al Comtat de Barcelona.\nEl majordom era el director de la casa reial, sota les seves ordres hi havia funcionaris i també familiars sense càrrec a la cort.\nLes Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago (1344) regularen i donaren una nova organització al càrrec. Es crearen tres nobles majordoms, un del regne d'Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca. Aquests tenien del dret d'exercir el càrrec a la casa reial quan aquesta residís en el territori corresponent.\nDins les atribucions del majordom requeria especial cura la vigilància de la taula reial així com de la cuina, la botelleria (celler) i la panisseria, les cavallerisses, dels equipatges i del referent a la caça. També correspon al majordom el repartiment de les racions de menjar als servidors de la cort. Així mateix també podia exigir comptes de les despeses fetes per a les necessitats de la casa reial, si bé que la presentació del comptes corresponia a l'escrivà de ració. Aquest és un tret distintiu d'aquest càrrec en comparació amb altres corts reials: l'administració econòmica i del patrimoni reial no anava a càrrec del majordom, aquesta era competència del Mestre racional.\nEls funcionaris supeditats al majordom foren: Els copers, botellers, panissers, escuders que tallen davant del rei, sobrecocs i cuiners, comprador, cavallerissos, manescal, sobreatzemblers, falconers, joglars i altres. Sobre aquests el majordom podia imposar mesures disciplinàries.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Muteferrika (literalment 'Diferents tasques') fou un cos de guàrdia otomà especialment fidel al sultà. Els membres de la guàrdia eren els muteferrikes. No tenien caràcter militar i s'encarregaven tant de serveis a la cort com de missions fora (fins i tot diplomàtiques) que els hi eren encarregades especialment. Anaven muntats a cavall. Apareixen per primer cop el 1443. Al segle xvii el seu nombre màxim es va establir en cent vint, però va augmentar posteriorment i al segle xix eren cinc-cents.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Nàzir fou un càrrec administratiu que apareix a algunes ciutats sota domini abbàssida o fatimita.\nEl nàzir era el superintendent o controlador. Es va generalitzar al Soldanat Mameluc, on hi havia nàzirs de l'exèrcit, del fisc, dels dominis reials, dels ingressos personals del sultà, de l'armament i de la caritat. El càrrec també apareix entre els mogols de l'Índia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura principal del poder executiu és el cap de govern. L'executiu és anomenat \"l'administració\" en els sistemes presidencialistes o \"el govern\" en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat \"president\") té més independència de la branca legislativa, ja que, a diferència dels sistemes parlamentaris, no és elegit pel parlament pel partit o la coalició amb més seients, sinó que és elegit directament pel poble per sufragi. A més, el president és alhora el cap d'Estat.\nEn les monarquies constitucionals, com Espanya, el monarca, qui és el cap d'Estat, és el cap del poder executiu de iure, i el primer ministre (o president del govern, en el cas espanyol), a qui tècnicament designa, és el cap del govern del monarca. En la pràctica, però, el cap d'Estat té un poder molt limitat, i designa com a primer ministre a qui la població va elegir per mitjà del sufragi, encara que les decisions es realitzen a nom del monarca.\nEn conjunció amb el president o el primer ministre, la branca executiva consisteix del gabinet i dels departaments o ministeris executius del govern.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La política social és una àrea de coneixement interdisciplinària i aplicada que té com a finalitat l'anàlisi de les transformacions de l'estat del benestar i les respostes socials a les necessitats, els reptes i els riscos socials.\nSe centra a examinar aquells aspectes de l'economia, la societat, la població i la política que són necessàries per a l'existència social digna així com els medis per assolir-la. Principalment el disseny de programes d'intervenció social que redueixin desigualtats, millorin l'eficiència i la qualitat de vida, alliberin a la societat de quotes de pobresa i augmentin la participació i la inclusió social dels ciutadans.\nLes necessitats socials a les que fa referència són: alimentació i habitatge (per exemple: Primer l'habitatge), seguretat i sostenibilitat ambiental, promoció de la salut i els serveis sanitaris, atenció social i suport a aquells que no poden viure una vida independent i finalment educació i formació dels individus per tal que puguin participar amb igualtat de condicions en la societat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El prebost era un funcionari públic elegit pel rei per a l'administració econòmica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic Règim. En l'antic dret francès, prebost s'aplica diferents significats i s'aplica a diferents funcions. Etimològicament prové del llatí praepositus (encarregat) s'aplica a tota aquella persona que dirigeix una secció dedicada al servei públic, una posició que, segons els vells principis, es correspon amb un dret de jurisdicció.\nA partir del segle xi, els Capet van retirar l'administració dels dominis reials als nobles per confiada als capitosts, generalment burgesos acomodats que tenien el dret de percebre les rendes del rei en el seu jurisdicció o prebostat. Aquesta pràctica, beneficiosa per a les finances reials, va propiciar greus abusos i, des de finals del segle xii, el prebost va estar controlat per un batlliu anomenat itinerant. Després, en el segle xiii van ser controlats per un batlliu i un senescal amb residència fixa.\nCal distingir entre els prebosts reials, la jurisdicció comprenia un domini reial, dels diferents prebosts més avall esmentats, així com dels altres capitosts la jurisdicció abastava les terres senyorials, dependents del Regne de França.\nEls principals capitosts eren:\n\nPrebost reial\nPrebost de mariscals\nPrebost de palau o Gran Prebost de França\nPrebost general o Gran Prebost d'economia\nPrebost de mercaders\nPrebost de París", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "En alguns Estats amb una forma de govern parlamentària, un president del govern és el càrrec del poder executiu que actua com a cap de govern.\nA nivell internacional, i en comparació amb altres sistemes parlamentaris de govern, el \"president de govern\" és l'equivalent del primer ministre o el canceller, ja que en la pràctica difereixen molt poc en algunes de les seves funcions. Per contra, les característiques i funcions d'un president del govern no són equivalents a les dels presidents dels sistemes congressuals o presidencialistes (com ara els Estats Units) o semipresidencialistes (com ara França) malgrat la similitud en el nom del càrrec.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El pressupost participatiu és el mecanisme de democràcia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos públics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjançant processos de participació ciutadana.\nLa primera experiència de pressupost participatiu (Orçamento Participativo) va néixer a la ciutat de Porto Alegre (Río Grande do Sul, Brasil) l'any 1989 després de l'accés al poder del Partido dos Trabalhadores. En un context de fortes desigualtats socials i escassetat de recursos, el nou govern municipal no podia fer front a totes les necessitats de la població ni donar resposta a les expectatives que havia creat entre els més desafavorits. Calia marcar les prioritats d'acció i, per a fer-ho, va comptar amb la societat civil fortament organitzada, donant la paraula als moviments socials. A través d'un sistema assembleari, es va crear una estructura que permetés a la ciutadania decidir com calia distribuir la despesa municipal.\nL'objectiu principal del pressupost participatiu a Porto Alegre se centrava en la justícia social: donar poder als qui no en tenen ( empowerment ) i aconseguir que les necessitats dels més desvalguts, sovint oblidades, passin a un primer pla (inversió de prioritats).\nL'experiència continua vigent, tot i que el canvi de govern municipal l'any 2004 ha introduït modificacions substancials en el procés i els objectius.\nAltres ciutats a l'Amèrica Llatina i, més tard, a Europa, han adoptat el pressupost participatiu com a forma de participació ciutadana i de gestió dels recursos municipals, adaptant l'experiència de Porto Alegre al seu propi context i tradició democràtica.\nEs considera que el pressupost participatiu és una de les polítiques de participació ciutadana de major compromís (atès que es posa a deliberació i decisió l'assignació dels recursos públics).\nUn pressupost participatiu pot dur-se a terme amb una gran varietat de metodologies i models, des de la simple consulta ciutadana sobre propostes fetes per l'administració, fins al procés vinculant sobre propostes elaborades per la mateixa ciutadania. Molt esquemàticament, algunes de les característiques d'un pressupost participatiu:\n\nPot tenir diferents abastos territorials (barri, districte, ciutat, comarca, autonomia, estat, etc.).\nPot participar-hi la ciutadania a títol individual o la ciutadania organitzada associativament (o una combinació dels dos tipus).\nPot ser vinculant o consultiu.\nPot fer-se sobre propostes de l'administració o sobre propostes ciutadanes.\nPot dur-se a terme sobre propostes/prioritats o sobre un sostre pressupostari (o una combinació d'ambdós).\nPot afectar a un o diversos capítols del pressupost.\nPot recolzar-se en instàncies i òrgans ja existents o crear-ne d'específics pel procés.\nPot dur-se a terme autònomament o vincular-se amb altres processos estratègics (participatius o no), com un Pla d'Actuació Municipal (PAM), una Agenda-21, etc.\nPot desenvolupar-se a partir d'un model predeterminat o definit participativament.\nPot incloure un seguiment i una avaluació participatives del procés o no.A Catalunya fins ara les experiències de pressupost participatiu s'han donat només en l'àmbit local. S'han desenvolupat experiències de pressupost participatiu a municipis petits com Santa Cristina d'Aro, Figaró-Montmany, Rubí, Castellar del Vallès o Parets del Vallès, i també en ciutats com Sabadell, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Penedès. També, des de 2020. a la ciutat de Barcelona.\nA Mallorca, existeix com a mínim una experiència de funcionament de pressupost participatiu en àmbit local a la Colònia de Sant Pere, municipi d'Artà, que va ser posteriorment suprimida en un canvi de govern.\nAl País Valencià es fa a la ciutat de València des de 2015.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Prestació de serveis públics a Espanya ve recollida per l'article 128.2 de la Constitució espanyola que dicta que per mitjà de llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i així mateix acordar la intervenció d'empreses, quan així ho exigeixi l'interès general. Cal assenyalar, però, que la doctrina sobre el tema indica que no tota activitat econòmica o empresarial que exerceix una administració pública es pot considerar servei públic, ja que a més de ser desenvolupada per l'administració pública, el servei públic ha de ser essencial perquè l'administració se'n reservi la titularitat. Per tant, parlem d'un gran nombre de casos d'una simple activitat econòmica que s'exerceix d'acord amb un règim privat, activitat que ha estat avalada per la jurisprudència del Tribunal Suprem.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un govern provisional, també anomenat govern interí, govern d'emergència o govern de transició, és una autoritat governamental d'emergència creada per gestionar una transició política generalment en els casos de noves nacions o després del col·lapse de l'administració de govern anterior. Els governs provisionals es nomenen generalment, i sovint sorgeixen, ja sigui durant o després de guerres civils o estrangeres.\nEls governs provisionals mantenen el poder fins que es pugui nomenar un nou govern mitjançant un procés polític regular, que generalment són eleccions. Poden estar implicats en la definició de l'estructura legal dels règims posteriors, les directrius relacionades amb els drets humans i les llibertats polítiques, l'estructura de l'economia, les institucions governamentals i l'alineació internacional. Els governs provisionals es diferencien dels governs provisionals, que són responsables de governar dins d'un sistema parlamentari establert i serveixen com a marcadors de posició després d'una moció de censura o després de la dissolució de la coalició governant.Segons Yossi Shain i Juan J. Linz, els governs provisionals es poden classificar en quatre grups:\nGoverns provisionals revolucionaris (quan l'antic règim és enderrocat i el poder és del poble que l'ha enderrocat).\nPoder compartit governs provisionals (quan el poder es reparteix entre l'antic règim i els que estan intentant canviar-lo).\nGoverns provisionals en funcions (quan el poder durant el període de transició pertany a l'antic règim).\nGoverns provisionals internacionals (quan el poder durant el període de transició pertany a la comunitat internacional).Els primers governs provisionals foren creats en preparació per al retorn del govern reial. Les assemblees que es reunien durant la Revolució Anglesa, com ara la Irlanda Confederada (1641-1649), foren descrites com a \"provisionals\". La pràctica de fer ús del nom formal de \"govern provisional\" començà amb el govern de Talleyrand el 1814. El nombrosos governs provisionals durant les Revolucions de 1848 donaren a la paraula el seu significat modern més comú: un govern establert per a convocar a eleccions.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La regència mexicana va ser el govern del Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i el Segon Imperi Mexicà (1864-1867) en absència de l'emperador de Mèxic durant tres períodes de govern.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El sector públic és aquell sector de l'economia i de l'administració pública destinat a produir béns i serveis de màxim benefici social per al govern nacional, regional o local. El govern participa directament en les activitats econòmiques del sector públic o mitjançant instàncies públiques sotaposades. Algunes activitats del sector públic són la seguretat social, l'educació pública, l'administració del planejament urbà, el servei de bombers, la seguretat viària, el sistema judicial, el sistema penitenciari, l'organització de la defensa nacional, etc. El sector públic es finança amb els impostos dels ciutadans de la nació, regió o municipi.\nDintre del sector públic podem distingir tres grups d'organismes:\nles administracions públiques: produeixen serveis que són oferts al públic de franc o a un preu molt inferior al seu cost.\nles empreses públiques: produeixen béns i serveis de les mateixes característiques que els de les empreses privades.No obstant això, la seva política de preus i de distribució no està relacionada amb el benefici empresarial sinó amb el benestar del país. Es financen, d'una banda, amb els ingressos que obtenen del mercat i, de l'altre, amb els fons que procedeixen de les administracions públiques que en són titulars.\nel sistema de la Seguretat Social: ofereix serveis socials i obté els recursos principals a partir de les cotitzacions socials.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El segon govern Philippe és el quaranta-unè govern de la Cinquena República francesa. És el segon govern format per Édouard Philippe sota el President Emmanuel Macron, després de les Eleccions legislatives franceses de 2017 i la dissolució del primer govern Philippe el 19 de juny de 2017.\nEl segon govern Philippe va ser format després d'un escàndol entre ministres durant el primer govern Philippe. La République En Marche!, aliats del Moviment Demòcrata (Mòdem) va fer front a un escàndol després que el partit va utilitzar fons de l'UE per pagar treballadors de partit. La ministra de defensa Sylvie Goulard va ser la primera en fer un pas, dimitint el 20 de juny de 2017. L'endemà, el ministre de Justicia François Bayrou i la ministra d'Afers europeus, Marielle de Sarnez van fer el mateix. Richard Ferrand, Ministre de Cohesió Territorial, va dimitir el 19 de juny de 2017 seguint les al·legacions editorials de nepotisme de Le Canard Enchaîné el 24 de maig de 2017. Macron va defensar Ferrand malgrat les al·legacions i l'enquesta pública que mostrava que el 70% dels enquestats volien que Ferrand plegués. L'1 de juliol de 2017, un fiscal regional va anunciar que les autoritats havien llançat una investigació preliminar a Ferrand. Ferrand va respondre a les al·legacions dient que tot era \"legal, públic i transparent\". Va ser un dels membres fundadors de La République En Marche! I actualment és el President de l'Assemblea Nacional.El 31 de juliol de 2018, el segon Philippe govern va sobreviure a dos mocions de confiança després de l' Cas Benalla: la primera (presentada per El grup de Republicans) va obtenir 103 sis, mentre la segona (presentada pels grups Socialistes et apparentés, Gauche démocrate et républicaine i La France Insoumise) va obtenir 63 vots. Ambdós moviments no van assolir el quòrum de 289 vots requerits a l'Assemblea Nacional.Després del moviment d'armilles grogues es va iniciar una moció de confiança pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès i La France Insoumise el 13 de desembre de 2018 però el govern va sobreviure fàcilment, ja que només van tenir 70 vots a favor lluny del número requerit de 289.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Segon Triumvirat va ser l'òrgan executiu i col·legiat, integrat per tres membres, que va substituir al Primer Triumvirat i que va governar les Províncies Unides del Riu de la Plata entre el 8 d'octubre del 1812 i el 31 de gener del 1814.\nEls seus membres van ser:\n\nDes del 8 d'octubre del 1812: Nicolás Rodríguez Peña, Antonio Álvarez Jonte i Juan José Paso.\nDes del 20 de febrer del 1813: Nicolás Rodríguez Peña, Antonio Álvarez Jonte i José Julián Pérez.\nDes del 19 d'agost de 1813: Nicolás Rodríguez Peña, José Julián Pérez i Gervasio Posadas.\nDes del 5 de novembre de 1813: Nicolás Rodríguez Peña, Gervasio Posades i Juan Larrea.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El servei públic o servici públic es pot definir com a la reconducció d'un sector d'activitats socioeconòmiques en l'òrbita del poder públic o sector públic. El concepte varia entre formes de govern i entre estats. En alguns casos es pot tractar d'un monopoli artificial del govern o poden estar lligats a monopolis i empreses privades.\nSón oferts per determinades entitats (generalment l'estat), i satisfan primordialment les necessitats de la comunitat o societat a on aquests es duen a terme. Els serveis públics sovint comporten una finalitat de benefici social. Poden incloure sistemes de transport, de sanitat, educació, aigua potable, electricitat, neteja d'espais públics, atenció ciutadana, cura de la gent gran, cura del medi ambient, habitatge, etc.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El shogunat o bakufu (幕府, bakufu? lit. \"govern sobre la tenda\") va ser el govern militar establert al Japó amb breus interrupcions entre finals del segle xii fins a la Restauració Meiji de 1868. El cap del shogunat era el shōgun, mentre que l'aparell organitzatiu que li seguia va variar durant els diferents shogunats. Van existir tres shogunats durant la història japonesa: \n\nEl shogunat Kamakura es componia de tres òrgans: \n\nEl mandokoro, encarregat dels assumptes administratius, finances i política exterior.\nEl samurai dokoro, encarregat dels assumptes militars i la policia.\nEl monchugo, encarregat dels assumptes jurídics i actuava com espècie de Cort de Justícia.El shogunat Tokugawa es componia de cinc òrgans: \n\nEl tairō o gran ancià.\nEls rōjū o el consell dels ancians.\nEl wakadoshiyori o consell dels ancians joves.\nEl ōmetsuke o censor.\nEl machi-bugyō o govern civil.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Sosibi de Tàrent (en llatí Sosibius, en grec antic Σωσίβιος) va ser un militar grec d'origen egipci, capità de la guàrdia de Ptolemeu II Filadelf (283-246 aC).\nAlguns suposen, i no és improbable, que era el pare del Sosibi que fou ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor i que va ajudar d'alguna manera a l'ascens del seu fill.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un varvassor (del llatí medieval vassus vassorum, vassall de vassalls) era - a la Catalunya feudal on el sobirà era el comte- un vassall d'algun dels grans vassalls del país. En els Usatges de Barcelona són situats per sota dels comdors (comanadors) i per sobre dels cavallers.\nEl títol havia entrat en desús, però a principis de l'edat moderna, amb la divulgació de la llegenda dels Nou Barons de la Fama, on es deia que per cada comte hi havia un varvassor, en determinats indrets es recuperà aquest títol, que pervisqué ja fins a la fi de l'antic règim, tot i que sovint fusionat amb altres títols nobiliaris. Les varvassories de què es té notícia a Catalunya són les de Boixadors, Enveig, Foixà, Guimerà, Montescot, Toralla i Vilademany.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment [jo] prohibeixo. S'utilitza per a posar de manifest que una part (estat, institució, persona...) té el dret d'aturar de forma unilateral una llei. Un vet, per tant, proporciona poder il·limitat per a parar canvis, però no pas per a adoptar-los.\nAls Estats Units, el president té la capacitat de vetar la legislació que ha passat prèviament pel Congrés, per bé que aquest dret no és absolut, ja que una majoria qualificada de 2/3 d'ambdues cambres pot aprovar una llei, fins i tot, contra un veto presidencial; això no obstant, si la llei proposada té només majoria simple, el veto del president és decisiu.\nEn el Consell de Seguretat de l'ONU, els cinc membres permanents (Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit) tenen dret de veto. Si algun d'aquests països vota contra una proposta, aquesta queda rebutjada, encara que els 10 membres restants del consell hi hagin votat a favor, la qual cosa, juntament amb la no elecció per votació universal, lliure, directa i secreta dels membres de l'Assemblea General i del Secretari General ha servit sovint per a denunciar el dèficit democràtic de l'ONU.\nDes del segle xvi fins al 1903, els monarques de França, Espanya i Àustria (aquest últim en qualitat d'hereus del Sacre Imperi Romanogermànic) disposaven del dret a vet papal per a vetar un candidat al papat.\nEls caps d'Estat espanyols també havien gaudit tradicionalment del dret de vetar les lleis aprovades per les Corts. El darrer cop que aquest fou exercit va ser el 1938, quan el president de la República, Manuel Azaña, va vetar la Llei de concessió d'una pensió a la vídua del qui fou diputat Ángel Pestaña per no haver set aprovada pel Ple del Congrés dels Diputats sinó per la Diputació Permanent de Corts. Quan finalment la Llei va ser votada pel Congrés dels Diputats el 30 de setembre de 1938 en la sessió celebrada a Sant Cugat del Vallès, el president de la República aixecà el vet i promulgà la Llei.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell Executiu de Berna (alemany: Regierungsrat; francés: Conseil-exécutif) és el govern del cantó de Berna, a Suïssa. Actualment, la Presidenta del Consell Executiu pel mandat 2021-2022 és na Beatrice Simon, del Partit Burgués Democràtic-El Centre.El Consell Executiu és un òrgan col·legiat format per set membres. Abans de l'any 1990, n'estava format per nou. Per regla general, el consell es reuneix tots els dimecres a l'ajuntament de Berna, la capital cantonal. El consell està dirigit per un president del govern, suplit per un vicepresident. Els membres del govern bernés no poden ser membres del Consell Nacional de Suïssa o del Consell dels Estats durant el seu mandat al govern cantonal. Cadascun dels membres del consell estàn al capdavant d'una \"direcció\" o àrea de govern (semblant als ministeris o departaments).\nEls membres del Consell Executiu són elegits cada quatre anys per sistema electoral majoritàri en dues voltes alhora que el Gran Consell de Berna, l'òrgan legislatiu cantonal. El president i vicepresident del consell són elegits cada any pel Gran Consell, governant per un mandat entre l'1 de juny al 31 de maig de l'any següent. Degut al caràcter bilingüe (alemany i francés) de Berna, la constitució bernesa garanteix un lloc al Consell Executiu a un membre francòfon.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Govern de França és un dels principals òrgans del poder executiu francès. És qui determina i dirigeix la política de la Nació, d'acord amb l'article 20 de la Constitució de la Cinquena República Francesa.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Govern de Romania (Romanès: Guvernul României) forma la meitat de la branca executiva del govern de Romania (l'altra meitat sent l'oficina del President de Romania). El cap és el Primer ministre de Romania, i consisteix dels ministeris, diverses institucions i agències subordinades, i el 42 prefectures. La seu del Govern Romanès és al Palau Victoria a Bucarest.\nEl Govern és l'autoritat pública del poder executiu que funciona en base el vot de confiança concedit pel Parlament, assegurant la consecució de política domèstica i estrangera del país i que exercita el lideratge general d'administració pública. El Govern és fixat pel President de Romania en la base del vot de confiança concedida al Govern pel Parlament de Romania.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Constitueix el Govern de Grècia (en grec: Κυβέρνηση της Ελλάδας), el Gabinet de Grècia, oficialment denominat Consell Ministerial (en grec:Yπουργικό Συμβούλιο), és l'òrgan de presa de decisions col·lectives de la República Hel·lènica, integrat pel Primer Ministre (Cap del Govern) i els Ministres del Gabinet. Un o més ministres poden ser nomenats pel viceprimer Ministre, a mandat del Primer Ministre, o pel President de la República (Cap d'Estat), també amb el consentiment del Primer Ministre.\nEl Consell Ministerial defineix i dirigeix la política general del país, d'acord amb la Constitució i les lleis. Després de les eleccions, el President de la República convoca el Primer Ministre, i li encomana la feina de formar govern. Els ministres i viceministres són designats oficialment mitjançant decret pel President de la República, amb l'assessorament del Primer Ministre. Els ministres i viceministres són juramentats i prenen possessió del seu càrrec al Palau Presidencial d'Atenes, en presència del President de la República i de La seva Eminència l'Arquebisbe d'Atenes i Primat de l'Església Ortodoxa Grega.\nEl gabinet es reuneix al Saló del Consell Ministerial (en grec: Αίθουσα Υπουργικού Συμβουλίου) de l'edifici del Parlament Hel·lènic. Les reunions són presidides pel Primer Ministre.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Govern de l'Índia, oficialment conegut com el Govern de la Unió, i també conegut com a Govern Central, va ser establert per la Constitució de l'Índia, i és l'autoritat de govern de la unió dels 28 estats i set territoris de la Unió, de manera col·lectiva el nom de República de l'Índia. Està assentat a Nova Delhi, la capital de l'Índia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Govern de la República Italiana (en italià: Governo della Repubblica Italiana) és l'òrgan constitucional que encapçala el poder executiu d'Itàlia. La seva regulació fonamental se situa en el Títol III de la Constitució italiana.Està compost pel President del Consell de Ministres i els Ministres, que formen el Consell de Ministres. Generalment formen part del Govern també uns sotssecretaris d'Estat, alguns dels quals assumeixen el rol de viceministres.\nTé la seu oficial en el Palau Chigi a la Piazza Colonna a Roma. Altres seus de la representació del Govern italià són Vila Doria Pamphilj, Vila Madama i el Palau de la Farnesina, tots situats a Roma.\nEl gabinet actual (2021), denominat Govern Draghi, nomenat en honor del President del Consell Mario Draghi, va entrar en vigor el 13 de febrer de 2021 després d'haver prestat jurament en el Palau del Quirinal.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Govern de Lituània (en lituà: Lietuvos Respublikos Vyriausybė ) és el gabinet de Lituània. Està compost pel Primer ministre, qui exerceix com a Cap de govern i 14 ministres.\n\nEl Primer ministre és nomenat pel President i confirmat pel Seimas. L'actual primera ministra és Ingrida Šimonytė (designada el 24 de novembre de 2020).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Govern és un dels quatre òrgans de la sobirania de la República Portuguesa. També és l'òrgan que porta a terme la política en general al país i l'òrgan superior en l'administració pública. És anomenat Constitucional, ja que està definit en la constitució portuguesa.\nEl govern té funcions polítiques, legislatives i administratives. Aquestes inclouen, entre altres coses, el poder de negociar amb altres països o organitzacions internacionals, presentar projectes de llei a l'Assemblea de la República, emetre decrets i prendre decisions administratives.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Primer ministre de la República Popular de Luhansk és el cap del govern de la República Popular de Luhansk i, per tant del seu Consell de Ministres, en tant que òrgan estatal suprem del poder executiu de l'estat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Govern de la Federació Russa (rus: Прави́те��ьство Росси́йской Федера́ции, Pravítelstvo Rossískoi Federàtsiï) exerceix el poder executiu en la federació Russa. Els membres del govern són el Primer Ministre de Rússia (o President del govern), nomenat pel President del país prèvia aprovació de la Duma de l'Estat, a més dels vicepresidents i els ministres federals, els quals són nomenats pel President de la Federació a proposta del President del Govern. El govern rus té la seva base legal en la Constitució de la Federació Russa i la llei constitucional federal \"Sobre el Govern de la Federació Russa\". Té la seu central a Moscou.\nD'acord amb la Constitució Russa de 1978, el president de Rússia era el cap de la branca executiva i encapçalava el Consell de Ministres de Rússia. Segons l'actual Constitució de 1993, el President de Rússia no forma part del Govern de Rússia, el qual exerceix el poder executiu.\nDesprés de la desaparició de la Unió Soviètica, el Consell de Ministres de Rússia ha esdevingut el principal òrgan executiu. Després de la reforma administrativa del 2004, les tasques del govern s'han dividit en 17 ministeris, 5 serveis federals i unes 30 agències governamentals.\nEl primer ministre de Rússia és nomenat pel president de Rússia (actualment Vladímir Putin), i confirmat per la Duma estatal. L'actual primer ministre és Mikhaïl Mixustin.\nEl govern de Rússia ha estat acusat de mantenir relacions properes amb partits europeus d'extrema dreta.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La fiscalitat es refereix a dues coses: la primera fa esment a la legislació fiscal entesa com el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos, la segona és el sistema fiscal, conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de recursos econòmics provinents especialment de la recaptació d'impostos.Tant els sistemes com el corpus legislatiu tributari canvien al llarg del temps i són inspirats de manera molt diferent segons la ideologia dels partits governants, de manera que actualment les diferències en la política fiscal és un dels principals trets diferenciadors entre els partits conservadors i progressistes.\nEn els Països Catalans, tant pel que fa a la legislació com al sistema fiscal, hi ha una gran diversitat. D'una banda la Unió Europea marca unes directrius per als Estats membres i per tant que només afecten Andorra en la part que s'arribi a pactes entre les dues parts. A més els estats francès, espanyol i Italià (L'Alguer) tenen una fiscalitat pròpia. Dins de l'àmbit de les seves competències tenen capacitat o no de crear o gestionar tributs les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, País Valencià i Illes Balears i a més la Regió Autònoma de Sardenya. A Andorra la seva Constitució determina que les atribucions de competències tributàries es reparteixen entre els comuns (municipis) i el govern andorrà.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una amnistia fiscal és una oportunitat de temps limitat per a un grup específic de contribuents que els permet pagar una quantitat determinada, a canvi de la condonació d'un deute tributari (incloent interessos i multes), relativa a un període/s impositiu anterior fent-los immunes a la persecució penal. En general expira quan alguna autoritat inicia una recerca fiscal dels impostos endarrerits. En alguns casos, la legislació imposa penes més severes als que, podent optar a acullir-se a l'amnistia, no ho fan.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'auditoria fiscal és el procés sistemàtic d'obtenir i avaluar les proves amb caràcter tributari que estiguin adequades als principis i normes comptables generalment acceptades", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Per balança fiscal d'una Comunitat Autònoma (o d'un Estat federat en una Federació) s'entén, com a definició habitual dels experts (i que es correspon amb el qual normalment es sobreentén per tal en els mitjans de comunicació, informes de les Administracions al respecte, i debats polítics -així com amb el qual entenem el públic en general): La diferència entre els impostos estatals i cotitzacions socials recaptats (que suporten els residents de la comunitat autònoma), al llarg d'un any, i els recursos públics que, des de l'Administració Central, es destinen o reverteixen –directament o indirectament– als residents de tal comunitat i a les institucions d'autogovern, ,En d'altres termes: la diferència entre ''l'esforç fiscal'' dels residents en el territori, recaptat per l'Administració Central, EF, i el ''retorn al territori'', R. La part principal d'aquest és un ''retorn'' monetari, dit ''directe'', Rd, en forma de transferències al govern autònom i ajuntamens, pagaments directes als residents (Pensions i Subsidis d'atur, principalment) i desèsescentrals en infraestructures en el territori. l'altra part –dita ''retorn indirecte'', Ri, – és en forma de serveis de caràcter estatal o central, en la part corresponent als residents del territori (la part proporcional, bàsicament segons població). És adir, R =Rd + Ri. I, en definitiva, ''Balança fiscal = EF – R.\nEncara que és freqüent expressar-la a la inversa: Balança fiscal = R – EF, perquè així quan l' EF és més gran que el R el signe negatiu de la diferència s’associa més intuïtivament amb la idea d‘un ‘''Dèficit'' fiscal' del territori/unitat autònoma corresponent, en el sentit de que fiscalment ha contribuït més, al conjunt estatal/federal, del que li ha ‘retornat’.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis (BEPS, de l'anglès Base erosion and profit shifting) es refereix a les estratègies de planificació d'impostos de les empreses multinacionals que utilitzen per “desplaçar” els beneficis de les jurisdiccions d'impostos alts a les jurisdiccions d'impostos baixos, així “erosionant” la “base tributària” de les jurisdiccions d'impostos alts.L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) defineix les estratègies BEPS com a \"explotació de buits i desajustos en les regles fiscals\"; no obstant això, els acadèmics van demostrar que hi ha paradisos fiscals per a empreses (com Irlanda, el Carib, Luxemburg, Països Baixos, Singapur, Suïssa i Hong Kong), que són els centres de BEPS mundials més importants, utilitzant estructures d'impostos i eines BEPS conformes amb l'OCDE.Els paradisos fiscals de les empreses ofereixen eines BEPS per \"desplaçar\" els beneficis al refugi, i eines addicionals BEPS per evitar pagar impostos dins del refugi (per exemple, el \"Jersey verd\" d'Irlanda). Les eines BEPS estan associades principalment a la tecnologia i les multinacionals de ciències de la vida dels Estats Units. Els acadèmics fiscals van mostrar l'ús de les eines BEPS per part de multinacionals nord-americanes, a través de paradisos fiscals, maximitzats els rebuts per la hisenda nord-americana i la devolució dels accionistes, a costa d'altres. Les iniciatives per frenar els BEPS de l'OCDE i l'administració Trump han fracassat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El blanquiment o emblanquiment de diners (també conegut en alguns països com a rentatge de capital, rentatge d'actius, rentatge de diners o blanquiment de capital) és l'acció de dissimular l'origen de diners adquirits de forma il·legal amb la finalitat de reinvestir-los en activitats legals. El blanqueig de diner és un element de les tècniques de la criminalitat financera que permet als delinqüents de disposar, utilitzar i gaudir del producte de les seves activitats delictives. El diner negre o bé, per contra, és el benefici o capital no declarat a hisenda, però que no necessàriament té un origen delictiu.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un centre financer extraterritorial es defineix com un país o jurisdicció que proporciona serveis financers a no residents en una escala que no coincideixi amb la mida i el finançament de la seva economia nacional. Extraterritorial és la traducció de l'anglès d'offshore, d'aquí l'abreviatura anglesa més utilitzada d'OFC. \"Offshore\" no es refereix a la ubicació de l'OFC (molts OFC de l'FSF-FMI, com ara Luxemburg i Hong Kong, es troben \"onshore\"), però al fet que els majors usuaris de l'OCC no són residents (per exemple, són \"extraterritorials\"). L'FMI enumera els OFC com una tercera classe de centres financers, amb els centres financers internacionals (IFC) i els centres financers regionals (RFC); n'hi ha de solapats (per exemple, Singapur és un RFC i un OFC).\n\nDurant els mesos d'abril a juny de 2000, l'FSF-FMI va elaborar la primera llista de 42-46 OFCs mitjançant un enfocament qualitatiu. A l'abril de 2007, l'FMI va elaborar una llista revisada basada en quantitats de 22 OFC, i el juny de 2018, una altra llista revisada basada en quantitats de vuit principals OFC, que són responsables del 85% dels fluxos financers d'OC (que inclou, Irlanda, el Carib, Luxemburg, Singapur, Hong Kong i Països Baixos. L'eliminació dels controls de moneda i de capital, el principal motor de la creació i l'ús de molts OFC a la dècada de 1960 i 1970, (Johnston (1982); Park (1994); IMF (1995); Hampton (1996)) van veure que els règims de fiscalitat i/o regulació es converteixen en els principals motius per utilitzar OFC a partir de la dècada de 1980. Els avenços a partir de 2000 a partir d'iniciatives de l'FMI-OCDE-FATF sobre normes comunes, compliment regulatori i transparència bancària, han debilitat notablement l'atracció reguladora dels OFC. Els acadèmics consideren ara que, per les activitats, els OFC són sinònims de paradisos fiscals, amb un enfocament especial en les eines BEPS de planificació de l'impost de societats, vehicles amb tracte de neutralitat fiscal, i banca a l'ombra/titulització d'actius.\n\nLes investigacions del 2013-2014 van mostrar que les OFC tenien un 8–10% de la riquesa mundial en estructures neutres en impostos i actuen com a eixos per a les multinacionals nord-americanes, especialment per evitar impostos sobre les empreses mitjançant eines d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis (\"BEPS\") (per exemple, el \"doble irlandès\"). Un estudi de juliol de 2017, es van classificar els OFC en OFC Conduit (conducte) i OFC Sink (desaigua); obtenint així 5 OFC conducte (per exemple, l'impost modern sobre societats paradisos, pels quals es desplaça una quantitat immensa de valors cap als OFC desaigua) i 24 OFC desaigua (per exemple, paradisos fiscals tradicionals, als quals desapareix una quantitat immensa de valors del sistema econòmic). El juny de 2018, la investigació va demostrar que els OFC s'havien convertit en les ubicacions dominants per als esquemes BEPS d'evitació d'impostos de les empreses, amb un cost de 200 milions de dòlars en ingressos fiscals anuals perduts. Un estudi conjunt de l'IMF de juny de 2018 va mostrar que gran part de la IED dels OFC, a països amb impostos més elevats, provenia de països amb impostos més elevats (per exemple, els Estats Units són el major inversor de si mateix, a través dels OFC).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Les contribucions especials són un tipus de tribut el fet imposable del qual consisteix en l'obtenció per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis públics. El seu establiment és potestatiu i, normalment, s'estableixen per les Hisendes Locals.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Molts països han signat tractats fiscals bilaterals o convenis de doble imposició amb altres països per evitar o mitigar la doble imposició. Aquests tractats poden incloure diversos impostos incloent impostos sobre la renda, impostos sobre l'herència, impostos sobre el valor afegit o altres impostos. A més dels tractats bilaterals, també hi ha tractats multilaterals. Per exemple, els països de la Unió Europea (UE) són parts en un acord multilateral pel que fa als impostos sobre el valor afegit sota els auspicis de la UE, mentre que el Tractat d'assistència administrativa mútua del Consell d'Europa i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) està oberta a tots els països. Els tractats fiscals solen reduir els impostos d'un país tractat per als residents de l'altre país tractat per reduir la doble imposició dels mateixos ingressos.\nLes disposicions i els objectius varien significativament, i són molt pocs els tractats fiscals. La majoria de tractats:\n\ndefinir quins impostos estan coberts i qui és un resident i pot optar a les prestacions,\nreduir les quantitats d'impostos retinguts dels interessos, els dividends i cànons que paga un resident d'un país als residents de l'altre país,\nlimitar l'impost d'un país sobre la renda empresarial d'un resident de l'altre país a aquells ingressos d'un establiment permanent del primer país,\ndefinir les circumstàncies en què seran tributats els ingressos de les persones residents en un país a l'altre país, inclosos el sou, la feina per compte propi, les pensions i altres ingressos,\npreveure l'exempció per a certs tipus d'organitzacions o individus, i\nproporcionar marcs de procediment per a l'aplicació i resolució de disputes.Els objectius marcats per entrar en un tractat sovint inclouen reduir la doble imposició, eliminar l'evasió fiscal i fomentar l'eficiència comercial transfronterera. Generalment s'accepta que els tractats fiscals milloren la certesa per als contribuents i les autoritats fiscals en el seu tracte internacional.Diversos governs i organitzacions utilitzen tractats model com a punts de partida. Els tractats de doble imposició generalment segueixen el model de convenció de l'OCDE i el comentari oficial i els comentaris dels membres sobre això serveixen d'orientació per a la interpretació de cada país membre. Altres models rellevants són la Convenció Model de les Nacions Unides, en el cas dels tractats amb països en desenvolupament i la Convenció Model dels Estats Units, en el cas dels tractats negociats amb els Estats Units.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La corba de Laffer representa la relació existent entre els ingressos fiscals i els tipus impositius, mostrant com varia la recaptació fiscal en modificar els tipus impositius. Va ser difosa per l'economista Arthur Laffer, encara que cinc segles abans l'economista nord-africà Ibn Khaldun ja havia teoritzat sobre la relació entre els tipus impositius i la recaptació, i també John Maynard Keynes uns pocs anys abans.\nLa corba representa els ingressos fiscals en relació amb el tipus impositiu. Si el tipus impositiu és zero, els ingressos fiscals seran també nuls. Si per contra els tipus impositius són del 100% els ingressos fiscals també s'anul·laran, ja que ningú oferiria ni demanaria el bé en qüestió. Per tant, entre aquests dos punts extrems, els ingressos en funció del tipus primer augmentaran per a continuació disminuir fins a arribar a zero.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El diner negre (o diner B) és aquell diner que no ha estat declarat a la hisenda pública.El diner negre pot ser de dos tipus:\n\nDiner negre pròpiament dit: És aquell que procedeix d'activitats il·legals (tràfic de drogues, prostitució, contraban, etc.). No pot ser declarat directament a Hisenda perquè suposaria una confessió d'un delicte.\nDiner negre en sentit ample (també denominat de vegades diner brut): És aquell que no ha estat declarat a Hisenda pel motiu que sigui. Normalment, el motiu és simplement l'evasió d'impostos.Com a producte de l'evasió d'impostos, el diner negre pot suposar un problema per al seu propietari, perquè és un indici clar d'un possible delicte tributari, i ha d'intentar ocultar a Hisenda la seva existència (evitant, per exemple, les entitats bancàries i gastant-lo en béns que no deixin rastre fiscal).\nCom a producte d'activitats il·legals, el diner negre pot ser un indici d'aquestes activitats (la persona té una riquesa que no pot explicar). En aquests casos, al procediment mitjançant el qual el diner negre es fa passar per diner obtingut legalment se l'anomena blanqueig de capitals, i el seu objectiu és fer que aquest diner tributi i figuri oficialment com a procedent d'una activitat lícita.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un dispositiu automatitzat de supressió de vendes (en anglès automated sales suppression device) o zapper és un programari que falsifica els registres electrònics de punt de venda (POS) i altres sistemes pel propòsit d'evadir impostos. També pot ser anomenat \"software de doble ús\" o \"dual-use software\", i \"supressió electrònica de vendes\".", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Duana (de l'àrab dīwān, \"registre\", \"escriptori\") és una oficina governamental oficial que tenen els estats per al control de moviment d'entrades i sortides de mercaderies i bens cap a l'exterior o provinents de l'exterior. En alguns estats les duanes també controlen l'entrada i sortida de persones, en d'altres ho fan altres organismes.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'elusió fiscal és qualsevol acció, en principi per vies legals, que persegueix evitar o minimitzar el pagament d'impostos. Bàsicament l'elusió fiscal és una maniobra lícita i vàlida, l'objecte de la qual no és evadir imposts sinó rebaixar la quantia d'aquests.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El terme anglès offshore company, és emprada en dos sentits:\n\nUna empresa extraterritorial (o companyia extraterritorial o societat extraterritorial): una empresa o (a vegades) un altre tipus de personalitat jurídica que està incorporada o registrada en un centre financer extraterritorial o paradís fiscal; o\nUna empresa deslocalitzada (o companyia deslocalitzada): una companyia o grup corporatiu (o de vegades una divisió) que és dedicada a produir o a prestar serveis de forma deslocalitzada.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'evasió fiscal, evasió tributària o evasió d'impostos (tax evasion en anglès) és un acte il·legal que consisteix a ocultar béns o ingressos amb la finalitat de pagar menys impostos, tanmateix, és una activitat il·lícita i que habitualment és considerada com a delicte (o com a infracció administrativa) en la majoria de països.El diner negre és tot aquell que ha evadit el pagament de gravàmens fiscals. Són guanys obtinguts en activitats il·legals o legals, però que s'evita declarar-les a Hisenda per tal d'evadir impostos. S'intenta mantenir-lo en efectiu, i no ingressar-lo en entitats financeres, per a evitar que figuri registrat en els moviments bancaris i així l'Estat no tingui coneixement de la seva existència.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El federalisme fiscal és el sistema de pagament de transferències o garanties amb el qual un govern federal comparteix els seus ingressos amb nivells de govern inferiors. Els governs federals fan servir aquest poder per enfortir les regles nacionals i els nivells.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El finançament dels territoris autònoms consisteix en les tècniques emprades per a finançar els territoris amb autonomia, com són els estats federals i els estats regionals.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una fiscalitat energètica sostenible és un sistema d'imposts relacionats amb l'energia i que incorporen a la seva configuració l'argument de la sostenibilitat, d'una manera que pot ser econòmica, social o ambiental. Presenta avantatges en forma d'estímuls sobre les decisions de les empreses i de les persones perquè siguin favorables al desenvolupament sostenible des del punt de vista energètic. En canvi, no tenen com a objectiu la recaptació de diners per part del govern, cosa per la qual no suposen necessàriament una major pressió fiscal. Ha d'estar englobada en el marc d'una fiscalitat sostenible general (no només energètica).\nEls incentius fiscals relacionats amb l'estalvi i l'eficiència energètics, per exemple, estarien dins d'aquest sistema fiscal, ja que promouen un tipus d'economia i consum més baixos en intensitat energètica (menor consum de combustibles fòssils) i per tant amb una menor emissió de carboni a l'aire (menor contaminació atmosfèrica i menor efecte Callendar).\nLa fiscalitat energètica existent actualment a Espanya no inclou cap element pensat per assolir un desenvolupament energètic sostenible. D'altra banda, els governs autonòmics a Espanya tenen una reduïda capacitat normativa en matèria de fiscalitat energètica sostenible. Per això, des de la Generalitat de Catalunya \"s'haurà de defensar davant l'Estat aquelles figures impositives més adequades per al desenvolupament de la sostenibilitat energètica a la societat\".", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El for era un preu regulat obligatori, propi de les edats mitjana i moderna, especialment fixat en productes de primera necessitat o de gran importancia social. També podia ser una taxa sobre determinats productes.\nUn cas especial de for, i en la pràctica subsistent actualment, era la capacitat dels estats de fixar l'equivalencia obligatoria dels distints tipus valors monetaris en el si del seu sistema monetari, per exemple que 100 centims d'euro, siguin 1 euro, es un exemple d'això. Aquest aspecte era fonamental en el bon funcionament dels sistemes monetaris antics per diversos motius:\n\nQuan es produïa moneda amb distints metalls, era necessari disposar de valors d'equivalencia obligatori, per tal de tenir seguretat en el canvi.\nLa producció monetaria sostreia una part dels seus components per finançar els costos de producció i els beneficis que pogués produir, de tal manera que sempre se li atribuïa un valor superior al valor del metall sense amonedar.El for era acceptat socialment perque a canvi es produïa una moneda confiable, però si el sistema entrava en crisi, per exemple per deteriorament del model o per increment de preu de les materies primes, es feia necessari modificar el for per mantenir la seva legitimitat i funcionalitat, en cas contrari, les operacions especulatives o l'entrada de moneda extrangera més segura deterioraven encara més la situació.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Frau fiscal és el frau comès contra la Hisenda pública, en forma d'evasió d'impostos o de qualsevol altra d'irregularitat que tingui com a conseqüència un benefici il·lícit o no declarat, amb conseqüències fiscals. Quan supera una certa quantitat, es considera delicte fiscal, i es pot sancionar amb penes privatives de llibertat, mentre que els fraus de menor quantitat es tramiten per via administrativa, sancionats amb multes.\nL'economia submergida o informal, de la qual formen part les activitats il·lícites per la seva pròpia naturalesa (tràfic de drogues, prostitució, tràfic d'armes i tota mena de delinqüència, especialment la delinqüència organitzada), té com a conseqüència inevitable algun tipus de frau fiscal, de manera que en moltes ocasions és més fàcil per als acusadors públics (fiscalia) demostrar delicte fiscal que delicte ordinari en els processos judicials. El cas més conegut popularment és el d'Al Capone, líder de la màfia de Chicago als anys trenta, a qui, tot i ser notori que era responsable de tota mena de delictes greus (incloent-hi assassinats), no es van poder provar altres delictes que els provinents de frau fiscal.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Fòrum d'Estabilitat Financera (abreviat en anglès: FSF de Financial Stability Forum) era un grup format per les principals autoritats financeres nacionals com ara ministeris de finances, banquers centrals i organismes financers internacionals. Es va convocar per primera vegada l'abril de 1999 a Washington. A la cimera de Londres del G20 del 2009, les nacions del G-20 van establir un successor per l'FSF, l'anomenat Comitè d'Estabilitat Financera amb una ampliació de membres i un mandat ampliat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El georgisme o geoisme (també anomenat en anglès: Georgism, Geoism o Geonomics) és una ideologia de l'economia que manté que la gent és propietària del que ha creat; en canvi, tot el que ha creat la natura, i especialment la terra, pertany per igual a tothom. La filosofia georgista o geoista es basa en els escrits de l'economista Henry George (1839–1897), i normalment s'associa amb la idea d'un impost únic sobre el valor de la terra, és a dir, a recaptar la renda de la terra.\nEls georgistes també argumenten que tota renda econòmica provinent per exemple de la terra, de l'extracció de minerals, quotes de pesca, ús de passadissos aeris, etc. i retorns extraordinaris de monopolis naturals, haurien d'acumular-se a la comunitat en comptes de fer-ho a propietaris privats i que no s'hauria d'imposar cap altre impost ni fer costoses regulacions econòmiques. Els moderns ambientalistes troben atractiva la idea que la terra és una propietat comuna de la humanitat i alguns han donat suport a la idea de la reforma fiscal ecològica.\nMalgrat que tots dos defensaven els drets dels treballadors, Henry George i Karl Marx van ser antagonistes. Els dos economistes tenien diferents perspectives a l'hora d'entendre i solucionar els problemes socials. Mentre que George era un liberal, Marx es basava en l'autoritarisme de l'economia dirigida.Curiosament, Lizzie Magie, l'any 1903, la creadora del joc que més tard es va dir Monopoly, era una partidària del georgisme i volia mostrar els efectes perniciosos que causa a la societat el monopoli de la terra.Albert Einstein va escriure dues cartes, l'any 1934, a la filla de Henry George lloant el seu pare per la bella combinació d'intel·lectualitat i amor a la justícia.Lev Tolstoi va dir que les persones que no estan d'acord amb Henry George, simplement és perquè no el coneixen.A Catalunya, alguns dels seguidors d'aquesta filosofia van ser Jesús Paluzie, Petro Nuez i Joan Manuel Alarcón.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI) (originalment en francès Groupe d'action financière, GAFI, o en anglès Financial Action Task Force, FATF) és un cos intergovernamental el propòsit del qual és el desenvolupament i promoció de polítiques, tant en nivells nacionals com internacionals, per combatre blanqueig de diners i finançament del terrorisme.\nEl GAFI és un organisme que treballa per generar la voluntat política necessària perquè a nivell estatal s'efectuïn les reformes legislatives i reguladores adequades en les àrees de la seva competència. El GAFI controla el progrés dels seus membres en la implementació de les mesures necessàries, examina les tècniques i contramesures contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme, i promou l'adopció i aplicació de mesures apropiades a nivell mundial. En aquesta tasca el GAFI col·labora amb altres organismes internacionals implicats en la lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme.\nEl GAFI el va crear el G7 l'any 1989 com a resposta a les preocupacions creixents que a nivell internacional hi havia en relació amb el blanqueig de capitals. No té una constitució clarament definida o una vida il·limitada, revisa la seva missió cada cinc anys. El 2004, els representants dels 33 membres del GAFI van estendre el seu mandat fins a l'any 2012.\nEl treball d'aquest organisme es basa en la formulació de les normes de conducta que els estats han de complir per tal de lluitar d'una forma eficaç contra el blanqueig de diners i contra el finançament del terrorisme. En un primer estadi el GAFI va publicar les 40 recomanacions contra el blanqueig de diners. Aquestes recomanacions han estat actualitzades i tenen un text complementari per tal de facilitar-ne la interpretació. Com a conseqüència dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, es van publicar les 8 recomanacions especials contra el finançament del terrorisme, a les que posteriorment es va afegir una novena recomanació. Aquestes recomanacions també tenen un text interpretatiu complementari.\nDes del 2000 manté una llista negra i una llista gris de països o territoris no col·laboradors en la lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Els Indicadors de Laeken són un conjunt d'indicadors estadístics europeus comuns sobre la pobresa i l'exclusió social que va establir al Consell Europeu el desembre 2001 a Laeken, suburbi de Brussel·les (Bèlgica). Es van desenvolupar com a part de l'Estratègia de Lisboa de l'any anterior, que preveia la coordinació de les polítiques socials europees a nivell de país a partir d'un conjunt d'objectius comuns.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'Internal Revenue Service (IRS) és l'agència federal del Govern dels Estats Units, encarregada de la recaptació fiscal i del compliment de les lleis tributàries. Constitueix una agència enquadrada en el Departament del Tresor dels Estats Units i també és responsable de la interpretació i aplicació de les lleis fiscals de caràcter federal.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea és una llista que inclou països i territoris o regions on certs impostos o comissions són escassos o inexistents, fet que implica que moltes empreses i individus amb elevat poder adquisitiu s'estableixin en aquests.\nLlista completa dels països o territoris considerats paradisos fiscals de la Unió Europea.\nPrincipat d'Andorra\nAntilles Holandeses\nAruba\nEmirat de l'Estat de Bahrain\nSultanat de Brunei\nRepública de Chipre\nUnió dels Emirats Àrabs Units\nGibraltar\nHong-Kong\nAnguilla\nAntigua i Barbuda\nLes Bahames\nBarbados\nBermudes\nIlles Caimans\nIslas Cook\nRepública de Dominica\nGranada\nFiji\nIlles de Guernsey i de Jersey (Illes de Canal)\nJamaica\nRepública de Malta\nIlles Malvines\nIlla de Man\nIlles Marianes\nMaurici\nMontserrat\nRepública de Naurú\nIlles Salomó\nSaint Vincent i les Grenadines\nSanta Llúcia\nRepública de Trinitat i Tobago\nIlles Turks i Caicos\nRepública de Vanuatu\nIlles Verges Britàniques\nIlles Verges dels Estats Units d'Amèrica\nRegne Haiximita de Jordània\nRepública Libanesa\nRepública de Liberia\nPrincipat de Liechtenstein\nGran Ducat de Luxemburg, pel que fa a les rendes percebudes per les societats a què es refereix el paràgraf 1 del Protocol annex al Conveni, per evitar la doble imposició, de 3 de juny de 1986\nMacau\nPrincipat de Mònaco\nSultanat d'Oman\nRepública de Panamá\nRepública de San Marino\nRepública de Seychelles\nRepública de Singapur", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un mesclador de criptomoneda, cryptocurrency tumbler o cryptocurrency mixing service és un servei ofert per barrejar moneda digital potencialment identificable i contaminada amb altra que no ho estigui, així com per enfosquir la part posterior o rastre dels fons originals. Normalment, això es fa agrupant els fons d'origen de múltiples entrades durant un període de temps gran i aleatori, i després escopint-los a les adreces de destinació. Com que tots els fons s'agrupen i més tard es distribueixen a l'atzar, és molt difícil rastrejar les monedes exactes. Han sorgit mescladors per millorar l'anonimat de les criptomonedes, normalment bitcoin (d'aquí el mesclador de Bitcoin), ja que les criptomonedes proporcionen un registre públic de totes les transaccions.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El número d'identificació fiscal (NIF) és el sistema d'identificació tributària utilitzada a l'Estat Espanyol per a les persones físiques (amb document nacional d'identitat (DNI) o número d'identificació d'estranger (NIE) assignats pel Ministeri de l'Interior d'Espanya) i les persones jurídiques. L'antecedent del NIF és el CIF, utilitzat en persones jurídiques. El Reial decret 338/1990, de 9 de març regula la composició i la forma d'utilització del NIF, fins a l'entrada en vigor al gener de 2008 del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La objecció fiscal a les despeses militars és una forma de desobediència civil consistent en no pagar la part proporcional dels impostos que es destinen directament o indirecta al ministeri de defensa o altres activitats de caràcter militar. També poden existir diverses formes d'objecció fiscal que denuncien diferents despeses públiques.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un paradís fiscal (prové d'una mala traducció de l'anglès tax haven i no tax heaven, on haven significa refugi, port, mentre que heaven vol dir cel en sentit espiritual, paradís) o refugi fiscal és un territori on certs impostos són molt baixos o no existeixen. Açò anima empreses i individus adinerats a establir-se en eixes àrees que, d'altra manera, serien descartades. Algunes jurisdiccions s'especialitzen a ser paradisos per a diferents tipus d'impostos, i per a diferents tipus de gent i/o companyies. Els acadèmics consideren ara que, per les activitats, els paradisos fiscals són sinònims dels centres financers extraterritorials (offshore),Malgrat haver-se intentat de diverses maneres, és difícil trobar una definició satisfactòria o generalment acceptada d'allò què constitueix un paradís fiscal. The Economist ha adoptat, amb dubtes, la descripció feta per Colin Powell (ex-Assessor Econòmic Presidencial per Jersey): \"Allò que identifica una àrea com a paradís fiscal és l'existència d'una estructura composta d'impostos establerta deliberadament per a explotar i aprofitar-se d'una demanda mundial d'oportunitats de negoci per a aconseguir evasió legal d'impostos\". The Economist assenyala que aquesta definició encara exclouria un nombre de jurisdiccions que tradicionalment són considerades com paradisos fiscals. En molts casos es caracteritza per facilitar l'evasió fiscal mitjançant l'opacitat i el secretisme: aquests paradisos es neguen a donar i fins i tot conèixer la identitat i l'origen de les inversions que reben.\nEls paradisos fiscals tradicionals, com Jersey, estan oberts amb taxes impositives molt baixes (poc més de zero), com a conseqüència han limitat els tractats fiscals bilaterals. Els paradisos fiscals corporatius moderns tenen taxes impositives no \"zero\" i nivells elevats de compliment de l'OCDE i, per tant, tenen grans xarxes de tractats bilaterals. No obstant això, les seves eines d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis (“BEPS”) permeten a les empreses assolir taxes impositives “efectives” més properes a zero, no només al refugi, sinó a tots els països amb els quals el refugi té tractats fiscals; posant-los en llistes de paradisos fiscals. Segons els estudis moderns, els 10 principals paradisos fiscals inclouen paradisos centrats en les empreses com els Països Baixos, Singapur, Irlanda i el Regne Unit, mentre que Luxemburg, Hong Kong, el Carib (Caiman, Bermudes i Illes Verges Britàniques) i Suïssa com a paradisos fiscals tradicionals més importants i importants paradisos fiscals de les empreses. Els paradisos fiscals de les empreses solen ser \"conductes\" dels paradisos fiscals tradicionals.L'ús de paradisos fiscals comporta una pèrdua d'ingressos fiscals per a països que no són paradisos fiscals. Les estimacions de l'escala financera dels impostos evitats varien, però les més versemblants tenen un rang de 100-250 mil milions de dòlars anuals. Les estimacions de capital de paradisos fiscals també varien: les estimacions més versemblants se situen entre 7 i 10 bilions de dòlars americans (fins a un 10% dels actius mundials). El perjudici dels paradisos fiscals tradicionals i empresarials s'ha notat especialment en els països en desenvolupament, on els ingressos fiscals són necessaris per construir infraestructures.Més del 15% dels països de vegades tenen l'etiqueta de paradisos fiscals. Els paradisos fiscals són economies principalment exitoses i ben governades, i el fet de ser refugi els hi ha aportat prosperitat. Els 10-15 principals països per PIB per capita, excloent els exportadors de petroli i gas, són paradisos fiscals. A causa del PIB per capita inflat (a causa dels fluxos de comptabilitat BEPS), els paradisos són propensos a un excés de palanquejament (el capital internacional redueix el valor del deute artificial amb el PIB). Això pot provocar greus cicles de crèdit i/o crisis propietats/banca quan els fluxos de capital internacionals es revisen. En són un exemple el Celtic Tiger d'Irlanda i la posterior crisi financera el 2009-2013. Jersey és un altre. La investigació mostra que els EUA són els majors beneficiaris i l'ús de paradisos fiscals per part de les empreses nord-americanes van maximitzar els rebuts per la hisenda nord-americana a llarg termini.L'atenció a la lluita contra els paradisos fiscals (per exemple, projectes de l'OCDE-FMI) s'ha centrat en els estàndards comuns, la transparència i l'intercanvi de dades. L'augment dels paradisos fiscals de les empreses que conformen l'OCDE, les eines de la qual BEPS són les responsables de la majoria dels impostos perduts, ha provocat una crítica d'aquest enfocament davant dels baixos impostos reals pagats. Les jurisdiccions d'impostos més elevats, com els Estats Units i molts estats membres de la Unió Europea, es van apartar del Projecte BEPS de l'OCDE el 2017-2018, per introduir règims d'impostos anti-BEPS, dirigits a l'augment d'impostos nets pagats per les empreses en paradisos fiscals.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un paradís fiscal corporatiu (o paradís fiscal per a empreses) és una jurisdicció atractiva per a les empreses multinacionals (un paradís fiscal -o refugi financer- per a empreses) per establir-hi filials o incorporar-hi la seu (ja sigui alguna de regional o la principal), principalment a causa de règims fiscals favorables (no només el tipus impositiu principal), i/o lleis de secret favorables (com ara evitar regulacions o divulgar esquemes fiscals), i/o règims reguladors favorables (com ara lleis febles de protecció de dades o d'ocupació).\nEls paradisos fiscals corporatius moderns (com Irlanda, Països Baixos i Singapur) difereixen dels paradisos fiscals corporatius tradicionals (com ara Bermudes, Illes Caiman i Jersey) en la seva capacitat de mantenir el compliment de l'OCDE, mentre que s'utilitzen eines BEPS basades en la llista de propietat intel·lectual de l'OCDE; i eines BEPS basades en el deute, que no arxiven comptes públics, per permetre a la corporació evitar impostos, no només al paradís corporatiu, sinó a tots els països operatius que tenen tractats fiscals amb el refugi.\nMentre que el tipus d'impost sobre una societat \"principal\" als paradisos corporatius sempre està per sobre de zero (per exemple, als Països Baixos està al 25%, Regne Unit al 19%, Singapur al 17% i Irlanda al 12,5%), el tipus impositiu \"efectiu\" aplicat a la multinacional, ajustat amb les eines BEPS, és molt a prop de zero. Les estimacions dels impostos anuals perduts als paradisos corporatius oscil·len entre 100 i 250 milions de dòlars. Per augmentar la respectabilitat i l'accés als tractats fiscals, alguns paradisos com Singapur i Irlanda requereixen que les empreses tinguin una “presència substancial”, equivalent a un “impost d'ocupació”, d'aproximadament del 2-3% dels beneficis protegits a través del refugi (si aquesta \"presència\" és real, en llocs de treball, etc. es redueix l'impost).\nA les llistes dels paradisos corporatius de les \"connexions Orbis\" de CORPNET, indiquen els Països Baixos, EUA, Suïssa, Irlanda i Singapur com a paradisos fiscals corporatius més importants del món. En el \"quantum de fons\" de Zucman Irlanda ocupa el paradís fiscal més gran a nivell mundial. A les proves de proxy, Irlanda és el principal destinatari de les inversions fiscals dels Estats Units (el mateix EUA és el tercer, els Països Baixos és el cinquè). La eina doble BEPS irlandès té l'obtenció de la quantitat més gran d'efectius corporatius no gravats de la història. Luxemburg i Hong Kong i la \"tríada\" del Carib (Illes Verges Britàniques-Illes Caiman-Illes Bermudes) tenen elements de paradisos fiscals corporatius, però també de paradisos fiscals tradicionals.\nA diferència dels paradisos fiscals tradicionals, els paradisos fiscals corporatius moderns rebutgen tenir res a veure amb taxes impositives efectives gairebé nul·les, per la necessitat d'incentivar les jurisdiccions a contractar tractats bilaterals que acceptin les eines BEPS del refugi. CORPNET mostra que cada paradís fiscal corporatiu està fortament relacionat amb paradisos fiscals tradicionals específics (a través d'una eina addicional \"BEPS\" posterior, com el \"doble irlandès\", el \"sandvitx holandès\" i el \"malta únic\"). Els paradisos fiscals corporatius es promouen com a \"economies del coneixement\" i la propietat intel·lectual com a actiu de la \"nova economia\", més que ser una eina de gestió d'impostos (BEPS) com a activitat principal. Aquesta respectabilitat percebuda anima les empreses a utilitzar paradisos com a seus regionals (per exemple, Google, Apple i Facebook utilitzen Irlanda, els països de l'EMEA utilitzen Luxemburg i Singapur; els de l'APAC utilitzen Hong Kong/Taiwan; cap utilitza la \"tríada\" del Carib com a seu.\nEls paradisos corporatius més petits compleixen la definició del FMI d'un centre financer fora de mar, ja que els fluxos de comptabilitat no gravats de les eines BEPS distorsionen artificialment les estadístiques econòmiques del refugi (per exemple, l'economia del leprechaun d'Irlanda en el PIB, la proporció del 70% a Luxemburg del RNB/PIB, la majoria dels deu principals paradisos fiscals es troben a la llista de dels primers 15 refugis fiscals per PIB per capita). La distorsió pot provocar un excés de palanquejament en l'economia del paradís (i bombolles immobiliàries), fent-los propensos a cicles de crèdit severs.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El peshkash (/peɪʃˈkaʃ/ /peɪʃˈkʌʃ/) és el nom que rebia una multa, impost o tribut a Pèrsia, l'Índia i l'Imperi Otomà. Sovint es tractava d'una multa o d'un impost donat a les autoritats per la percepció d'uns ingressos. L'origen del mot és de principis del segle XVII i prové de l'urdú pēškaš i del seu ètim en persa original pēškaš (persa actualː piškiš) per a referir-se a un regal presentat per un inferior a un superiorː \"tribut de\" (peš), davant el terme kaš- (persa kiš-) \"tirar endavant\".", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Segons l'OCDE, la pressió fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que és recaptada per l'administració pública. Es calcula com el quocient de la suma d'impostos (directes i indirectes) més cotitzacions socials respecte al Producte Interior Brut. Es diferencia de la pressió tributària pel fet que aquesta última no inclou les cotitzacions socials.\nL'economia clàssica i neoclàssica associa una alta pressió fiscal amb una baixa competitivitat d'aquesta economia, però aquesta associació s'ha demostrat que no és sempre certa, ja que trobem economies, com per exemple Finlàndia, amb una alta pressió fiscal i que, això no obstant, encapçalen les llistes de les economies més competitives i, d'altra banda, economies com la nord-americana que malgrat tenir una pressió fiscal molt baixa són poc competitives.\nDes de mitjans dels anys noranta als països de l'OCDE la pressió fiscal s'ha estabilitzat al voltant del 36% després d'un augment de més de 10 punts en els últims quaranta anys del segle xx. Els països europeus tradicionalment han tingut una pressió fiscal més elevada, associada també a una major despesa pública i especialment a la creació i consolidació de l'estat del benestar i actualment se situa per sobre del 40% (si bé amb l'ampliació a l'Europa dels 25 la mitjana dismuneix, ja que els països de l'Europa central i oriental presenten una pressió fiscal molt baixa).\nDes de l'any 2000, s'ha observat una disminució en el creixement de la pressió fiscal i sobretot una importància cada cop més gran de les cotitzacions socials en detriment de la imposició personal en la composició dels ingressos públics.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El principi de progressivitat, en dret tributari i hisenda pública, implica que el tipus de gravamen es funció creixent de la base imposable: açò és, a mesura que creix la capacitat econòmica dels subjectes, creix el porcentatge de la seua riquesa o del seu ingrès que l'Estat exigeix en forma de tribut.\nEl principio de progressivitat i el de proporcionalitat són diferents. En un tribut proporcional, la taxa de gravamen es manté fixa: per tant, el deute tributari creix solament en la mesura que ho fa la capacitat econòmica. D'altra banda, en un tribut progressiu creix la taxa de gravamen al augmentar l'ingrés brut o la capacitat econòmica, normalment amb el límit del principi de no confiscatorietat.La progressivitat fiscal uneix a la funció recaptatòria altres com la de redistribució de la renda.En el cas espanyol, la Constitució del 1978 estableix que el sistema tributari espanyol ha de seguir aquest principi.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La redistribució de la riquesa, o redistribució de recursos, és un conjunt de transferències econòmiques entre els actors econòmics del país (empreses i ciutadans) organitzades per les autoritats polítiques per a assolir els seus objectius. Aquests poden ser de diferents tipus, com ara:\n\nreducció (o manteniment i amplificació) de l'estratificació social\njustícia social, per tal de reduir les diferències de riquesa entre individus\ncohesió social i pau social\nsolidaritat imposada, per tal de finançar les transferències de les prestacions socials\nlluita contra la pobresa\npolítica natalista\ndesenvolupament econòmic (des d'una perspectiva keynesiana)Aquestes mesures sovint són de tipus fiscal i social (gravàmens obligatoris d'una banda i prestacions socials, desgravació i subvencions de l'altra). Existeixen també polítiques de redistribució de la riquesa entre estats, notablement mitjançant l'ajuda al desenvolupament.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La sobirania fiscal és una forma d'exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a una administració que hom considera legítima en comptes de fer-ho a una administració considerada il·legítima. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobediència civil, n'hi ha de caràcter econòmic (dèficit fiscal, manca d'inversions, etc.) i n'hi ha de caràcter polític (manca de representativitat, necessitat d'empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independència, etc.).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La sociologia fiscal és la branca de la sociologia que investiga la societat humana basant-se en l'estudi de l'hisenda pública. És definidica com la \"disciplina que estudia el problema de l'Hisenda pública en termes de relacions socials i de deferències entre cultures, mitjançant l'anàlisi empíric i històric de les institucions i dels sistemes de creences i valors dels ciutadans\".", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques. Es tracta d'ingressos de dret públic, regulades, juntament amb els impostos i les contribucions especials, pel dret tributari.\nS'exigeixen per les administracions públiques (subjecte actiu) i han de ser pagades pels ciutadans o per altres administracions públiques (subjecte passiu) de forma no voluntària, bé per estar obligats a rebre el servei que hi és associat (recollida d'escombraries domiciliàries), bé perquè no hi ha cap altre agent econòmic que presti el servei (una única piscina pública al municipi...). Un altre motiu pot ser l'aprofitament especial de béns de domini públic (vies públiques, espai radioelèctric, rius, costes, ports, etc.).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir. La seva finalitat principal és obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de la despesa pública, sense perjudici de la seva possibilitat de vinculació a altres fins. També destacar que és un subgrup dintre dels ingressos de dret públic de les administracions. Es diferencien dels ingressos de naturalesa privada, que també poden percebre les administracions, perquè les relacions que s'estableixen entre cobrador (o subjecte actiu), i pagador (o subjecte passiu), i les causes que els originen, neixen de normes que formen part del Dret públic i més concretament del tributari. Mentre que els ingressos privats, de les administracions o dels particulars, estan regulats pel dret privat (dret civil, dret mercantil, etc.) i es deriven de relacions o negocis privats. Es diferencien dels altres ingressos públics pel fet d'exigir-se de manera coactiva, però sense arribar a tenir caràcter sancionador.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Utopia for Realists: The Case for a Universal Basic Income, Open Borders, and a 15-hour Workweek (subtitulat alternativament And How We Can Get There and How We Can Build the Ideal World) és un llibre de l'historiador popular neerlandès Rutger Bregman. Es va escriure originalment com a articles en neerlandès per una revista virtual, De Correspondent i des de llavors es va compilar i publicar, i es va traduir a diversos idiomes. Ofereix una proposta crítica que afirma que és un enfocament pràctic per reconstruir la societat moderna per promoure una vida més productiva i equitativa basada en tres idees bàsiques:\n\nun ingrés bàsic universal i incondicional pagat a tothom\nuna breu setmana laboral de quinze hores\nobrir fronteres a tot el món amb la lliure circulació de ciutadans entre tots els estats", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El vot amb els peus és la capacitat de les persones de votar amb els peus, és a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o bé anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com \"una eina per a exercir la llibertat política: l'habilitat de les persones d'escollir el règim polític sota el qual desitgen viure\". Es pot aplicar a persones individuals, col·lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria política positiva (una part de la teoria de l'elecció pública) que pretén que com a mínim hi ha una solució no política, en una governança local, al problema del polissó.\nLa teoria de Tibaut respecte als negocis és semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pràctica és igualment una idealització poc realista. A les seves premisses no té en compte per exemple els costos de desplaçament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producció si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administració fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin òptimament les preferències de tots els ciutadans.Quant a ciutadans individuals, la idea és moure's on hi hagi un govern que agradi més en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui més agradable. A la pràctica podria ser \"tècnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perquè els estats actuals okupen el territori\", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al règim polític volgut. Per això alguns autors proposen fer-ho, com a mínim, a nivell municipal.\n\n", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'estat o dret constitucional. Fa referència al model d'organització del poder constitucional que adopta un Estat en funció de la relació existent entre els diferents poders. La manera en què s'estructura el poder polític per exercir la seva autoritat en l'Estat, coordinant totes les institucions que el formen, fa que cada forma de govern necessiti uns mecanismes de regulació que li són característics. Aquests models polítics varien d'un estat a un altre i d'una època històrica a una altra. La seva formulació se sol justificar ludint a moltes diferents causes: estructurals o idiosincràtiques (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o conjunturals (períodes de crisi econòmica, catàstrofes, guerres, perills o \"emergències\" de molta diferent naturalesa, buits de poder, manca de consens o de lideratge, etc.), però sempre com plasmació política d'un projecte ideològic (ideologia política).\nLa denominacció corresponent a la forma o model de govern (a més de referències a la forma d'Estat, que indica l'estructura territorial) sol fins i tot incorporar-se al nom o denominació oficial de l'estat, amb termes de gran diversitat i que, tot i que proporcionen certa informació sobre el que proclamen, no responen a criteris comuns que permetin definir per si sols el seu règim polític. Per exemple: República del Perú, Mèxic, Veneçuela, Espanya, Principat d'Andorra, Luxemburg, Federació Russa, Nigèria, República Popular Democràtica de Corea, Unió dels Emirats Àrabs Units, Iran o Líbia. Entre els gairebé dos-cents estats, només hi ha divuit que no afegeixen cap paraula més al seu nom geogràfic, com per exemple: Jamaica, mentre que onze només indiquen que són \"estats\". La forma més comuna és \"república\", amb 132 casos de molt diferent tipus. Les monarquies són 33 (18 d'elles \"regnes\").", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.\nIntel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle xvi i XVII. Un dels primers fou Jean Bodin (1530-1596), que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès Thomas Hobbes (1588-1679). Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment, l'influent clergue Bossuet (1627-1704) va aportar la teoria de l'origen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el Papa de Roma sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el rei és escollit per Déu, el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.\nTot i que l'absolutisme teòric no va imposar-se plenament, les monarquies van utilitzar els seus diversos arguments i les necessitats creades per les guerres continuades de l'època moderna per reforçar la seva capacitat de mobilització i concentració de recursos militars, fiscals i burocràtics. Paral·lelament els corrents jurídics admiradors del dret romà justificaren també la monarquia absoluta en nom del dret públic, en contraposició dels vells drets feudals privats.L'oració \"Tot per al poble, però sense el poble\" fou el lema que adoptaren els intel·lectuals partidaris de la monarquia absoluta que creien sincerament en un bon govern incontestable que apliqués les mesures més convenients pel bé general, però sense que la societat tingués drets polítics per evitar les lluites entre grups. Aquest corrent de pensament s'anomenava despotisme il·lustrat.\nL'absolutisme -un dels pals de paller de la societat d'antic règim- donà nom al concepte de Monarquia absoluta (o autoritària) que va ser la forma de govern característica de les monarquies europees dels segles xvi, xvii i xviii. Els trets característics i fonamentals de tota monarquia absoluta són dos:\n\nLa creença en una monarquia de dret diví: Els defensors de l'absolutisme sostenien que el rei havia rebut el poder directament de Déu, raó per la qual ningú no podia contradir la seva voluntat. Oposar-se als designis del monarca era una ofensa directa a Déu i era només a ell a qui el rei havia de retre comptes.\nL'existència d'un poder il·limitat dels reis, pel qual els monarques concentraven tots els poders en la seva persona (els quals posteriorment Montesquieu classificaria en el legislatiu (fer lleis), l'executiu (dirigir el govern) i el judicial (aplicar justícia).Per tot plegat és habitual que els historiadors es refereixin a aquestes monarquies com a Monarquies absolutes de dret diví atès que amb aquesta designació es recullen alhora les dues característiques bàsiques que acabem de citar. Tradicionalment s'ha considerat que el monarca absolut per excel·lència fou Lluís XIV, anomenat el Rei Sol.\nLa complexitat organitzativa de les monarquies absolutes feu del tot necessària la creació d'una complexa xarxa diplomàtica i burocràtica connectada al monarca per fer complir les seves decisions. Aquest fet establia el precedent de la centralització de l'estat modern.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'anocràcia és una forma de govern o règim polític caracteritzat per la mestria d'una elit en la qual el líder canvia, que no és ni plenament una democràcia ni totalment une autocràcia, essent sovint subjecte a la inestabilitat política. \"Una anocràcia de cada dues pateix, en efecte, un canvi de règim major menys de cinc anys després d'haver estat instituïda\"No és una oligarquia (puix que a cada moment mana un sol individu) però tampoc una autocràcia (per la inestabilitat del líder i el poder a l'ombra dels rivals).\nEl terme anocràcia s'utilitza sovint per als règims de transició. Sobretot després de la caiguda d'un règim o d'una revolució, com la Terror, després de la Revolució Francesa, o el període d'inestabilitat després de la Primavera àrab a Tunísia.\nPoliticòlegs de països anglosaxons parlen danocràcia oberta (més a prop d'una democràcia) i danocràcia tancada (més a prop d'una dictadura) També és la política pròpia dels països amb uns senyors de la guerra poderosos, que competeixen entre si pel domini del territori amb l'ajut dels seus clans i aliats. Els països anocràtics acostumen a estar en un estat de forta violència permanent i sovint en transició entre diversos règims polítics. La violència es produeix tant en el passatge d'un líder a un altre (guerra) com en la repressió exercida quan una facció assoleix la dominació.\nUn exemple de país en anocràcia és Somàlia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat. Etimològicament deriva de les paraules gregues aristos, \"millor\" i kratein \"domini\". Avui dia, aquest terme defineix la forma de govern en què el poder és ostentat per una elit tancada, un grup social minoritari o privilegiat econòmicament o per raó del seu llinatge, intel·ligència o nivell cultural.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona. El terme autòcrata es deriva del grec autokratôr (literalment \"autogovernant\" o \"el governant de si mateix\"). Els conceptes oposats són oligarquia, el govern d'una minoria o petit grup i democràcia, govern de la majoria, el poble.\nEn l'actualitat aquest terme és sinònim de despotisme, tirania o dictadura, un govern exercit per un individu que posseeix poder il·limitat o absolut o que no reconeix cap altre límit. L'autocràcia, però, no és sinònim de totalitarisme, atès que aquest concepte va ser encunyat per distingir els règims moderns que van sorgir a partir de 1930 i les dictadures tradicionals. Tampoc no és sinònim de dictadura militar, atès que una dictadura militar pot tenir la forma d'una \"presidència col·lectiva\" (com ara les \"juntes sud-americanes\"). No obstant això, l'autocràcia pot tenir característiques de totalitarisme i dictadura.\nEl concepte de \"monarquia\" difereix del de l'autocràcia, atès que el primer comporta un títol hereditari. A més, el poder real del monarca, en l'actualitat, pot ser limitat o merament cerimonial. Històricament els monarques governaven autocràticament, però, amb el temps, llur poder va disminuir o va ser eliminat amb l'aparició de les primeres constitucions que donaven al poble el poder per prendre decisions per mitjà de cossos representatius de govern.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'autogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió. Segons ho defineix el diccionari DIEC, \"gestió d'una col·lectivitat pels seus components\". Si un projecte, una persona o una població gestiona (concep, dissenya, organitza, coordina, manté i, si cal, modifica o finalitza) els seus propis assumptes sense la intervenció de cap autoritat econòmica o armada, aleshores es pot dir que manté cert grau d'autogestió. És un sistema d'organització que comporta el control d'un procés econòmic, social i polític per les mateixes persones que hi participen.\nAquest mètode ha estat defensat per diferents sectors del moviment obrer internacional, que van des dels anarquistes (àmpliament) fins a algun sector d'organitzacions socialdemòcrates; conegut també com a socialisme autogestionari.\nEn qualsevol cas, l'autogestió és l'antítesi de les concepcions jeràrquiques, autoritàries i verticals. L'autogestió, al contrari d'aquestes pràctiques, pressuposa l'aptitud dels humans a organitzar-se a si mateixos com a iguals, sense dirigents jeràrquics ni intermediaris.\nUn cas en què es va dur a terme va ser durant la revolució social espanyola de 1936, de caràcter anarquista i col·lectivista. En un context molt diferent, l'extingida República Federativa Socialista de Iugoslàvia va introduir com a sistema socioecòmic el socialisme autogestionari, percebut en el context de la guerra freda com una tercera via entre els dos blocs dominants: el liderat pels Estats Units i el liderat per l'URSS.Durant el franquisme, també alguns partits polítics de l'oposició es definien \"socialistes autogestionaris\", com va ser el cas del PSC-C i sobretot del minoritari Partit Carlí de Catalunya.Un nou exemple d'aplicació dels principis autogestionaris ho és al Kurdistan d'ençà de la posada en pràctica del \"confederalisme democràtic\" impulsat pel líder kurd Abdullah Öcalan, empresonat pel govern turc a perpetuïtat i en confinament solitari.De fet, l'ideal autogestionari es pot aplicar a tots els àmbits. Des del funcionament d'una empresa (o d'una entitat) a l'àmbit de l'educació (un exemple ho és el mètode pedagògic Freinet) i en el de la psicologia. Però també es pot fer extensible al conjunt de la societat i en la seva administració pública: governs locals o nacionals, com així ho va ser a l'revolució anarquista a Catalunya el 1936.En l'àmbit de l'empresa, el principi autogestionari és el que preval al món del cooperativisme, moviment que es regeix per la gestió d'una empresa col·lectiva basant-se en la igualtat dels seus socis i treballadors i en lluc capacitat idèntica de participar en la presa de les decisions. En canvi, tot i que pot tenir algunes semblances amb els models de cogestió de les empreses, aquest darrer model és simplement una \"autogestió parcial\", ja que en les empreses cogestionades hi segueix havent la diferència entre la part obrera (a la que se li reconeix una certa capacitat de codecidir) i la part patronal (els representants dels accionistes, els quals sovint conserven el poder de decisió absolut en els temes principals).\nEn l'àmbit polític, el principi autogestionari porta a l'aplicació d'altres nocions com el federalisme, el principi de subsidiarietat (de màxima descentralització), la democràcia directa i la igualtat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta. L'autogovern constitueix una forma de sobirania. En el dret, l'autogovern pot referir-se a nacions, ciutats i altres entitats en el dret públic i a associacions en el dret privat.\nEn la filosofia política, quan el terme autogovern és emprat per a referir-se a una nació o democràcia acostuma a intercanviar-se amb el d'autodeterminació o sobirania nacional. En canvi, quan el terme es refereix al projecte polític de l'anarquisme es refereix a l'ordre legal voluntari, d'una societat sense Estat, basat en la sobirania individual.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.En un estat autoritari, els ciutadans són subjectes a l'autoritat de l'Estat en molts aspectes de llurs vides, incloent-hi les àrees que altres filosofies polítiques considerarien com a eleccions personals. Hi ha diversos graus d'autoritarisme; fins i tot alguns estats democràtics i liberals apliquen mesures autoritàries sobretot pel que fa a la seguretat nacional. Els règims autoritaris concedeixen amplis poders als cossos policials, fins i tot amb la creació d'una policia d'Estat. Als règims autoritaris pot existir l'estat de dret. Hi ha diversos estils i modalitats d'autoritarisme, com per exemple el paternalisme.Des de les societats feudals medievals, o les invasions de tribus germàniques a la Roma imperial, la història recent ha viscut també episodis autoritaristes. Les dictadures llatinoamericanes fins als anys 90 del segle xx, amb el suport dels Estats Units, les dictadures a Europa, amb Franco i els cops d'estat militars a Portugal o Grècia, per no mencionar el nacionalsocialisme alemany del Tercer Reich, han dibuixat un gran mapa de l'autoritarisme a la història recent.Els grups anti-autoritaris més recents (n'hi ha una llarga relació) estan tenint un paper a Turquia, un país amb deriva islamista, en aquests dies. Moviments post anarquistes i post comunistes (nascuts en origen en el canvi de segle xix - XX), en tot cas qualsevol moviment social anti-autoritari, estan tenint una certa repercussió als mitjans de comunicació amb motiu de la crisi econòmica del 2008. Turquia és ara la \"plaça\" dels indignats.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una batllia o batlliu (bailliage en llengua francesa) és l'àrea de jurisdicció d'un batlle (bailli en llengua francesa); sent una senescalia (sénéchaussée en llengua francesa) l'àrea de jurisdicció que està a càrrec d'un senescal.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Bicameralitat és la pràctica de tenir dues cambres legislatives. En aquest sentit, un parlament bicameral és un parlament o congrés que posseeix dues cambres: una Cambra baixa, generalment denominada \"Assemblea Nacional\", \"Parlament\", \"Cambra de Diputats\", etc., i una Cambra alta, habitualment anomenada Senat.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La burocràcia (literalment el \"poder de l'oficina\") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas. Inclou un seguit de tasques especialitzades de gestió, tant del govern com dels serveis civils, una jerarquia i documents que registren els diferents passos i protocols. Usualment s'empra amb un sentit despectiu.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Caquistocràcia, del grec κάκιστος (kàkistos), el pitjor i κράτος (kratos), govern, és un terme utilitzat en l'anàlisi i crítica política per designar un govern format pels més ineptes (els més incompetents, els menys qualificats i els més cínics) d'un determinat grup social.\nLa paraula es va fer servir per primer cop al segle xvii i amb un cert ús al segle xix, però és a principis del segle xxi quan s'ha estès la seva utilització als mitjans, sobretot lligada a la crítica dels governs populistes que han proliferat en diferents parts del món.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Cesaropapisme, mot nascut a mitjans del segle xix, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del Papa). L'emperador usurpa doncs el poder sobre els afers de l'Església. Ocupa, a més, un lloc privilegiat a l'esfera legislativa i teològica de l'Església. En el cas de les monarquies, es pot parlar de teocràcia reial. El problema que posen les relacions entre els poders temporal i espiritual és el següent: que és saber que dirigeix el nom de Déu; cal, per tant, determinar si és el Papa o el Patriarca qui està sotmès a l'emperador en tant que ciutadà romà o si l'emperador està sotmès al papa en tant que cristià. El naixement del cesaropapisme és contemporani a la conversió de l'emperador Constantí a inicis del segle iv. Aquesta mena de govern està lligada a l'antiguitat tardana i a l'Imperi Romà d'Orient. A Occident, es refereix al període otonià.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "'Cleptocràcia (del grec clepto, 'furtar', i cracia, 'força = domini dels lladres) és l'establiment i desenvolupament del poder basat en el robatori de capital, a través de la institucionalització de la corrupció i els seus derivats, com ara el nepotisme, el clientelisme polític o el peculat, de manera que aquestes accions delictives queden impunes, a causa del fet que tots els sectors del poder estan corromputs, des de la justícia, funcionaris de la llei i tot el sistema polític i econòmic.\nÉs un terme de creació recent, i se sol emprar despectivament per dir que un govern és corrupte i lladre.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El comunisme de consells és un concepte sorgit en l'àmbit de l'esquerra comunista europea, en especial en la germano-neerlandesa, anglesa, hongaresa i italiana. Sorgeix a Europa occidental de la crítica dels models tradicionals de partits i polítiques comunistes. Els primers teòrics que el van formular (entre els quals es destaca Anton Pannekoek i Otto Rühle) ho van fer després de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, i va tenir com a desencadenant la dissidència provocada per la deriva autoritària de l'URSS i la deriva Burocràtica de la Tercera Internacional, la que tindria lloc i culminaria fonamentalment durant el període estalinista. Un teòric més jove però no menys important va ser Paul Mattick.\nEl consellisme s'oposa al comunisme de partit. El comunisme dels consells obrers, és a dir la forma d'autoorganització obrera (els soviets) dels primers moments de la Revolució Russa, de la Revolució Alemanya i de la insurrecció popular italiana coneguda com a biennio rosso, segons la seua opinió eren la forma naturalment i plenament democràtica d'organització de la classe obrera conscient del seu paper històric. En estos consells els treballadors triaven als seus propis representants d'entre les seues files com delegats revocables en qualsevol moment.\nEls teòrics consellistes van trobar també un precedent en els textos i la pràctica política de Rosa Luxemburg, la defensa de la qual la \"acció espontània\" dels treballadors s'oposava al dirigisme dels partits leninistes. Però els comunistes consellistes van portar més enllà la crítica al dirigisme. Per als consellistes, el paper dels comunistes era posar la seua activitat de debat, aclariment i propaganda al servici de l'activitat quotidiana de la classe obrera organitzada en els consells de fàbrica, barri o universitat, llocs on havia de residir la capacitat de decidir les accions i de portar-les a cap.\nLes posicions antiautoritàries consellistes estan pròximes al concepte anarquista de democràcia participativa i la seua visió assembleària de la gestió dels mitjans de producció els aproxima clarament a les tesis autogestionàries dels moviments llibertaris. No obstant això han arribat a eixes posicions des d'una evolució marxista independent i a través d'una ruptura política amb la socialdemocràcia primer i amb el bolxevisme després. El consellisme reivindica un marxisme que s'aparta críticament dels corrents socialdemòcrates i leninistes.\nSegons el consellisme, els partits polítics i els sindicats són estructures contràries a l'autoemancipació de la classe obrera, ja que van ser creades per a integrar a la classe obrera dins del capitalisme i no per a destruir-ho revolucionàriament. D'esta manera el comunisme de consells es diferencia tant del \"comunisme de partit\" com del sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme. El comunisme de consells advoca per l'\"organització unitària\" que unifique la lluita revolucionària i la lluita per reformes i que es base en l'autonomia proletària i la democràcia directa.\nEs reclamarien del consellisme moltes de les organitzacions i grups d'intel·lectuals que van contribuir a desencadenar les revoltes de la dècada de 1960, entre ells Socialisme o barbàrie o la Internacional Situacionista.\nEntre les personalitats que han destacat més en la història del comunisme dels consells obres o consellisme es poden esmentar Anton Pannekoek (autor el 1946 d'una obra titulada Els Consells obrers), Hermann Gorter, Karl Korsch, Maximilien Rubel, Otto Rühle, Jan Appel, Paul Mattick, Cajo Brendel, Henry Chazé (Gaston Davoust), Benjamin Péret, Cornelius Castoriadis, i Claude Lefort (membres de Socialisme o barbàrie).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre laboral, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.\nA diferència del corporativisme gremial clàssic, l'actual corporativisme és una doctrina que defensa un sistema econòmic basat en la unificació, mitjançant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, laborals, professionals, etc. És una forma d'organització socioeconòmica per part de règims nacionalsocialistes, i que feu èmfasi en el sindicat i l'economia planificada.\nEl terme ha de distingir-se del que s'usa amb sentit pejoratiu per a designar qualsevol política intervencionista d'un govern dissenyada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per «corporació» la seua altra accepció terminològica que refereix a les societats anònimes característiques dels sistemes capitalistes moderns.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Corporatocràcia és un terme que s'utilitza per referir-se a un sistema econòmic i polític controlat per les corporacions o interessos corporatius. És en general un terme pejoratiu utilitzat sovint pels crítics de l'actual situació econòmica d'un país, especialment als Estats Units. El concepte és diferent del corporativisme, el qual és l'organització de la societat en grups amb interessos comuns. Corporatocràcia com a terme s'utilitza sovint pels crítics liberals i d'esquerres, però també alguns crítics econòmics i altres observadors polítics a través de l'espectre polític.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La critarquia o critocràcia és el govern dels jutges (en hebreu: שופטים‎, , shoftim) de l'antic Israel durant el període descrit al Llibre dels Jutges. Com que està formada per paraules del grec κριτής (“kritès”, jutjat, o “krito”, jutjar) i ἄρχω (arkhō, govern) el seu ús s'ha expandit per a identificar el sistema polític fonamentat en el govern realitzat per jutges en el sentit modern, com ara en el cas de les zones de Somàlia regides sota els jutges en la tradició xeer, o la Mancomunitat Islandesa durant l'edat mitjana, una fase tardana i aïllada de la societat tribal germànica més antiga.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.\nLa paraula prové del grec antic δημαγωγία amb la mateixa significació, un mot compost de δῆμος, dēmos, poble i und ἄγειν, agein, conduir, seduir. Polibi la va definir com oclocràcia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La democràcia orgànica va ser l'autodenominació del règim polític dictatorial imposat pel general Franco des de l'any 1942 fins a l'època de la transició democràtica. No acceptava el sufragi universal, ni els partits polítics. Imposà un sindicat vertical únic, que incloïa els obrers, els patrons i totes les branques de la producció. El poder polític residia en el cap d'Estat, mentre que les Corts, on eren representats els municipis, els caps de família i l'anomenat sindicat vertical (en realitat, l'esmentat sindicat horitzontal), col·laboraven en l'elaboració de les lleis.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El despotisme és una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut. En la seva forma clàssica, un despotisme és un estat on una sola persona, anomenada dèspota, té tot el poder i autoritat, i tots els altres es consideren el seu servents. Aquesta forma de despotisme fou la primera forma coneguda d'estat i civilització; el faraó d'Egipte és un exemple del Dèspota clàssic.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El despotisme hidràulic és un terme que es refereix a un despotisme mantingut mitjançant el control d'un recurs únic i necessari. Va ser creat pel teòric alemany Karl A. Wittfogel en la seva obra Despotisme oriental el 1957. En la seva forma originària, controlava literalment l'aigua. En l'antic Egipte i a Babilònia, i per extensió Wittfogel agregava la Unió Soviètica i la República Popular Xina, el govern controlava els canals d'irrigació. Les persones lleials reben una abundant quantitat d'aigua per als seus cultius, mentre que els menys lleials en reben molt poca o gens i, per tant, els seus cultius moren.\nEn l'actualitat, es discuteixen les possibles aplicacions del concepte per a les formes monopòliques que caracteritzen la circulació de diverses mercaderies béns o serveis com el cas del petroli, les tecnologies, o la recerca d'una reedició de sistemes despòtics en casos com la privatització de l'aigua potable, la circulació de l'energia, la informació, l'educació, la biotecnologia, etc.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle xviii a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat. Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista. També se'l sol anomenar despotisme benvolent o absolutisme il·lustrat. Es podria resumir amb el lema de «tot per al poble, però sense el poble».", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos. Esparta, Roma, Cartago, l'Imperi Romà d'Orient, l'Imperi Germànic, l'Índia i algunes tribus dàcies han estat diarquies.\nAndorra i San Marino són exemples de diarquies contemporànies.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista. D'acord amb el marxisme, l'existència mateixa de qualsevol tipus d'estat implica la dominació d'una classe social sobre una altra.\nD'acord amb Karl Marx, en el règim capitalista, fins i tot en condicions de democràcia, existeix una dictadura de la burgesia, en detriment dels treballadors i el conjunt del poble. Marx postula la necessitat d'una revolució en la qual el proletariat s'estableixi com a classe dominant, per a dissoldre's a poc a poc com a tal, en la transició cap a una societat sense classes. La dictadura del proletariat seria l'etapa immediatament posterior a la presa del poder per part de la classe obrera, en la qual es crea un Estat Obrer, el qual, com tot estat, seria una dictadura d'una classe sobre altra (en aquest cas, del proletariat sobre la burgesia).\nEn aquesta fase, el proletariat aconsegueix el poder i l'utilitza per a acabar amb l'explotació capitalista, consolidar la revolució i evitar els intents de retornar al règim anterior per part de la burgesia. Un cop acomplerts aquests objectius l'última missió de la dictadura del proletariat és l'abolició de l'estat per poder donar pas a l'establiment del comunisme.\nEl concepte de dictadura del proletariat va ser enunciat per Karl Marx al Manifest Comunista (1848) i posteriorment desenvolupat per Lenin a L'estat i la revolució (1917).\nEn paraules de Lenin: \"La dictadura del proletariat, és a dir, l'organització de l'avantguarda dels oprimits com la classe dominant, amb el propòsit de suprimir als opressors, no pot resultar simplement en una expansió de la democràcia. Simultàniament amb una immensa expansió de la democràcia, la qual per primera vegada es torna democràcia per als pobres, democràcia per al poble, i no democràcia per als sacs de diners, la dictadura del proletariat imposa una sèrie de restriccions en la llibertat dels opressors, els explotadors, els capitalistes. Hem de suprimir-los per a alliberar la humanitat de l'esclavitud assalariada; la seva resistència ha de ser aixafada per la força; és clar que no hi ha llibertat ni democràcia allí on hi ha supressió i on hi ha violència\"És important diferenciar dues etapes en la història de la concepció de la dictadura del proletariat. Inicialment, Marx i Friedrich Engels només parlaven de la presa del poder estatal per part de la classe treballadora; no obstant això, després de l'experiència de la Comuna de París, van concloure que per a exercir la Dictadura del Proletariat, la classe obrera no podia simplement omplir les estructures estatals existents, sinó que havia de procedir a destruir l'estat burgès i posar en peus un estat obrer basat en l'organització col·lectiva (Comunes o Consells) de la classe obrera", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un estat islàmic és un estat que ha adoptat l'islam, en concret la llei islàmica, com a fonament exclusiu de les institucions polítiques i que ha posat pràctica un sistema de govern similar al de l'antic califat, en el cas del sunnisme, o basant-se en l'imamat (poder dels imams), en el cas del xiisme. En general, aquests països reben el nom de \"república islàmica\".Aquest tipus de govern es justifica per la noció islàmica del dar (en àrab دار), que a l'origen significa «casa» però que en aquest context significa «domini». Segons la jurisprudència islàmica, els musulmans es confronten amb dos tipus principals de dar, Dar al-Islam («domini de l'islam») i Dar al-Kufr («domini dels infidels»). Dar al-Islam es defineix com el domini en el qual: \n\nTotes les lleis que regeixen la zona es basen en la jurisprudència islàmica.\nLa seguretat està en mans dels musulmans.Nogensmenys, les aplicacions precises d'aquestes nocions en la composició de l'Estat varien d'un país a l'altre, i d'un corrent de l'islam a un altre.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim. És el sistema polític propi del començament de l'edat contemporània, en la nova formació econòmica social que pot anomenar-se Nou Règim o Règim Liberal. La seva durada en el temps pot entendre's com a contínua fins a l'actualitat o limitar-se fins al període d'entreguerres (1918–1939), en què clarament entra en crisi.\nLa forma d'estat no és determinant per a la seva caracterització atès que pot ser tant una monarquia constitucional (com en la Constitució de 1812 a Espanya), una monarquia parlamentària (com en el model anglès que es remunta a la Revolució Anglesa del segle xvii) o una república (com en el cas de la Revolució francesa).\nEn qualsevol cas, allò que caracteritza al nou sistema polític és el paper de l'estat liberal com a instrument en el triple procés que s'ha anomenat Revolució burgesa, Revolució industrial i Revolució Liberal, de transformació social, econòmica i política en benefici de:\n\nLa nova classe social dominant: la burgesia,\nEl mode de producció dominant: el capitalisme,\nLa ideologia dominant: el liberalisme.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Estat policia és un terme que denota un govern que exerceix el poder de manera arbitrària a través de la força policial. Originalment el terme designa un estat regulat per una administració civil, però des del començament del segle XX el terme \"ha adquirit un significat emocional i despectiu\" mitjançant la descripció d'un estat de vida indesitjable caracteritzat per la presència dominant de les autoritats civils.Els habitants d'un estat policial poden experimentar restriccions en la seva mobilitat, o en la seva llibertat per expressar o comunicar punts de vista polítics o d'altre tipus, que estan subjectes a la supervisió o control policial. El control polític es pot exercir per mitjà d'una policia secreta que opera fora dels límits imposats normalment per un estat de dret. Robert von Mohl, qui va introduir per primera vegada l'imperi de la llei a la jurisprudència alemanya, va contrastar el Rechtsstaat (estat \"legal\" o \"constitucional\") amb l'anti-aristocràtic Polizeistaat (\"estat policial\").", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'Estat social és el model d'estat que superaria l'estat liberal. L'estat liberal es limita a garantir els drets i llibertats per als particulars i concep la igualtat com a igualtat d'oportunitats mentre que l'estat social orienta les seues activitats a promoure la igualtat i assegurar a tots els ciutadans un nivell de benestar suficient.La Constitució espanyola de 1978 estableix que l'Estat espanyol és un estat social.Els drets que es reconeixen en aquest tipus d'estat són els drets socials com són el dret a la vivenda, el dret a la seguretat social i el dret al treball.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors. Se sol parlar d'estats nominalment socialistes en referència a les cridades democràcies populars que tenen al marxisme-leninisme o alguna de les seues interpretacions com ideologia oficial, i mai de països capitalistes governats per partits socialdemòcrates, encara que aquests en molts casos s'autodenominen socialistes.\nVan ser així mateix qualificats amb el nom de socialisme real o socialisme realment existent amb la finalitat de diferenciar-los de les construccions teòriques i —en certa forma— justificar les diferències amb aquestes i amb partits o grups que pogueren considerar-se socialistes però oposats a aquest tipus de règims. Altres denominacions que també s'han emprat per a referir-se a ells a tal fi —especialment en cercles trotskistes, comunistes i llibertaris— són les d'Estat obrer amb deformacions burocràtiques i, en termes més estrictament econòmics, capitalisme d'Estat. Tampoc és rar veure'ls englobats dins conceptes com el d'estalinisme o maoisme.\nA vegades també s'empra el nom Estat comunista, usat per la premsa \"capitalista\" durant la Guerra Freda en referència al sistema de partit únic i el govern de l'estat. Esta denominació és en realitat un oxímoron, donat que la teoria marxista planteja el socialisme com fase següent al capitalisme i prèvia al comunisme, en què l'Estat deixaria d'existir. Quasi tots aquests estats destacaren el seu caràcter socialista en el seu nom oficial i quatre dels cinc que avui existeixen ho segueixen fent. Així és que molts d'aquests estats contenen els adjectius popular, socialista i democràtic en la seua denominació. Existeixen també estats que contenen aquests termes en el seu nom encara que no hagen adoptat eixe sistema, com la República Democràtica Socialista de Sri Lanka o la República Democràtica Popular d'Algèria.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una estratocràcia (dels termes στρατός, stratos, \"exèrcit\" i κράτος, kratos, \"domini\", \"poder\") és una forma de govern encapçalada per dirigents militars. Difereix de les dictadures o juntes militars pel fet que l'estat i els militars són tradicionalment o constitucionalment la mateixa entitat, i les posicions governamentals sempre estan ocupades per oficials comissionats i líders militars.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Etnocràcia és una forma de govern en la qual l'ètnia pren preeminència sobre el demos en la presa de decisions i organització de la societat, i en la qual els representants d'un particular grup ètnic retenen un nombre de llocs de poder social i polític superior al percentatge de població que aquest grup representa, amb l'objectiu d'usar-los per avançar la seva posició en detriment d'uns altres.Les etnocràcies són el resultat i l'objectiu de l'etnonacionalisme o nacionalisme ètnic, i han estat diferenciades de les democràcies ètniques en el grau de coacció que exerceix la comunitat dominant, o s'han contraposat a les democràcies liberals, on la pertinença ètnica no representa un motiu polític.En una etnocràcia, els grups ètnics minoritaris són sistemàticament discriminats per l'Estat, i podrien ser objecte d'intimidació, coerció, o de violacions dels drets humans, a les mans dels òrgans de poder.\nUna etnocràcia també podria atorgar els seus drets de ciutadania sobre la base de la filiació ètnica al grup, filiació definida en termes de raça, llinatge, religió o llengua, com a principis fonamentals de pertinença.\nGeneralment, la raó de ser d'un govern etnocràtic és assegurar els instruments essencials de poder a les mans d'una comunitat específica. Tota una altra consideració respecte a la distribució del poder estaria subordinada a aquesta intenció original. Les etnocràcies estan generalment considerades no-democràtiques en la seva naturalesa.\nLes etnocràcies es caracteritzen pel seu control del sistema —legal, institucional, cultural i econòmic— i de tots aquells instruments considerats necessaris per assegurar el domini d'un grup ètnic determinat sobre els altres. El grau de discriminació del sistema pot variar enormement, en funció del pes demogràfic del grup dominant: si el grup dominant és una majoria o està proper a ella, la repressió per mantenir l'statu quo serà menor que si es tracta d'una clara minoria (per exemple, un 20% de la població total).\nUna altra possibilitat pot donar-se quan la participació democràtica està únicament reservada a una part privilegiada de la població, i no és oferta a la resta de grups (com en el cas de l'antic Apartheid a Àfrica del Sud).\nHan estat descrits com a etnocràcies diferents països, com Àfrica del Sud, Bèlgica, Estònia i Letònia, Israel, Malàisia, Sèrbia i Uganda.L'estat espanyol es pot considerar una etnocràcia castellana. La presència de catalans ètnics al nucli de l'estat (exèrcit, diplomàcia, judicatura, executiu) és molt inferior a la seva proporció poblacional [1]. Històricament, l'estat espanyol ha seguit una política de castellanització i assimilació ètnica i cultural enfront la resta de pobles sota el seu domini.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una gerontocràcia és una forma de govern oligàrquica en què el poder recau sobre els ancians de la població. Sovint l'estructura política permet que el poder de la classe governant augmenti amb l'edat, de manera que el més vell és el que té més poder. Així els sistemes que posen una edat mínima (diferent a la majoria d'edat) per assolir un càrrec són gerontacràtics, encara que el càrrec sigui elegit democràticament o hereditari. L'Antiga Grècia va justificar teòricament aquesta preferència: els vells no estan tan subjectes a la passió i per tant poden ser més justos i racionals en les decisions que afectin al conjunt dels ciutadans i a més a més acumulen experiència a la vida. Els orígens es poden situar en èpoques remotes; ja al final del Neolític a les comunitats sedentàries a la vall del Nil els ancians controlaven els joves que sortien de la seva comunitat per establir-se en una de nova aprofitant nous recursos naturals.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un govern en l'exili és un grup polític que diu ser el govern legítim d'un país, però per diverses raons, no pot exercir el seu poder legal, i a més resideix en un país estranger o àrea exterior. Els governs en l'exili, en general operen sota el supòsit que algun dia tornarà al seu país natal i recuperar el poder.\nÉs freqüent que es formin governs en l'exili en temps d'ocupació militar durant una guerra, i de vegades també després d'una guerra civil, revolució o cop d'estat. Per exemple, durant la Segona Guerra Mundial, nombrosos governs i monarques europeus, davant l'expansió de l'Alemanya nazi, es van veure forçats a buscar refugi en el Regne Unit, establint allí els seus governs en l'exili.\nL'eficàcia d'un govern en l'exili depèn principalment del suport que pugui obtenir de governs estrangers, d'una banda, i de la població del seu país, per l'altre. Alguns governs en l'exili poden convertir-se en una força formidable, la qual cosa representa un greu problema per al rival en la possessió efectiva del país, mentre que uns altres es mantenen principalment com un gest simbòlic amb poc efecte sobre la situació real.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Govern titella i règim titella és un estat independent de jure però de fet totalment dependent d'un poder extern i sotmès a les seves ordres. Els estats titella tenen sobirania nominal, però una potència estrangera exerceix efectivament el control mitjançant mitjans com ara interessos financers, suport econòmic o militar.\n\nEls estats titella es distingeixen dels aliats, que trien les seves accions pel seu compte o d'acord amb els tractats als quals van signar voluntàriament. Els estats titella es veuen obligats a donar suport legal a les accions que ja ha fet una potència estrangera.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un sistema heteropatriarcal és un sistema sociopolític al qual l'home i l'heterosexualitat són superiors sobre els altres gèneres i sobre altres orientacions sexuals.És un neologisme etimològicament format per hetero (d'heterosexualitat) i patriarcat. És un tipus de patriarcat al qual, a més de les característiques del sistema patriarcal en general, s'afegeix la supremacia de l'heterosexualitat sobre l'homosexualitat, bisexualitat i altres preferències sexuals. També s'usa per ressaltar aquest aspecte del patriarcat, com per exemple en expressions com \"família nuclear heteropatriarcal\", per definir el model tradicional de família patriarcal formada per un pare home, una mare dona i els seus fills i filles.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'imperi de la llei implica el domini o govern de la llei sobre la societat. Es considera una restricció al comportament individual i institucional; per tant és el principi pel qual tots els membres d'una societat (inclosos els del govern) es consideren igualment sotmesos a codis i processos legals divulgats públicament. El terme \"imperi de la llei\" té una estreta relació amb el \"constitucionalisme\" i amb el \"Rechtsstaat\", i fa referència a una situació política; no a cap norma legal específica.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors. Els dominis geogràfics inclouen l'imperi Mongol, l'Imperi Romà, l'Imperi Otomà, el Sacre Imperi Romanogermànic, l'imperi Portuguès, l'imperi Espanyol, l'imperi Neerlandès, l'imperi Persa, l'imperi Francès, l'imperi Rus, l'imperi Estatunidenc, l'imperi Xinès o l'Imperi Britànic, però el terme també es pot aplicar als camps del coneixement, les creences, els valors i el saber, com és el cas en els imperis cristians (vegeu cristianisme) o musulmans (vegeu califat).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La llei marcial o estat de guerra és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic. Casos usuals d'aplicació de la llei marcial són la guerra o les revoltes.\nEn aquest sentit, la llei marcial s'imposa quan és necessari donar suport a les activitats d'autoritats i organitzacions militars. Això es produeix quan hi ha necessitats considerades com a «urgents» pel govern de l'estat, en les quals les institucions ordinàries de justícia no funcionen o bé es consideren lentes o febles per mantenir el control de la nova situació. L'objectiu teòric de la llei marcial és preservar l'ordre durant una situació extraordinària o d'emergència.\nEn general, la llei marcial implica una limitació i suspensió de determinats drets que l'ordenació legal garanteix a l'individu, a més d'aplicar processos sumaris en els judicis i càstigs severs superiors als que s'imposen en situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.\nLa Constitució Espanyola de 1978 no preveu aquesta situació d'excepció.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El matriarcat és el terme antropològic utilitzat per a definir la condició social en què les mares tenen autoritat suprema en llurs famílies, en què els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ocupada per una dona. El terme \"ginecocràcia\" s'utilitza per a referir-se específicament al govern de les dones. El terme oposat és el patriarcat.No hi ha evidència de societats en què existís una distribució desigual del poder entre homes i dones, i que aquestes tingueren preeminència sobre els homes; al contrari del que succeeix en el patriarcat, on els homes són els que posseeixen preeminència respecte de les dones. Les societats realment existents on les dones tenen un lloc diferent al patriarcal s'anomenen matrilineals, matrilocals o matrifocals.\n\nEl matriarcat difereix del matrilinealisme en què els fills s'identifiquen culturalment amb llur mare i no pas amb llur pare, i les aliances familiars i tribals es formen a partir dels llinatges de sang de les dones. Per exemple, en la tradició de l'halacà jueva, una persona que neix d'una mare jueva és considerada automàticament jueva; el judaisme, per tant, es transmet de la mare cap al fill.El matriarcat també difereix del matrilocalisme, un terme que els antropòlegs sovint utilitzen per a descriure les societats en què l'autoritat de les mares és prominent en les relacions domèstiques i en què els marits s'uneixen a la família de llurs mullers en comptes que aquesta s'uneixi a la tribu o la família del marit.El matriarcat és una combinació d'aquests factors i pot incloure el matrilinealisme i el matrilocalisme. La característica més important del matriarcat és que les dones es fan càrrec de la distribució dels béns productius de la societat. Aquesta característica és molt més forta que la matrilinealitat i la matrilocalitat perquè dona a les dones una posició d'influència en les societats.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social. La paraula \"meritocràcia\" també es pot utilitzar per descriure una societat en què la riquesa i la posició social s'assignen per mitjà de la competència i la demostració del talent i en què les posicions de confiança, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitràriament. La meritocràcia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense mèrit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; és a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la població en funció del talent, el mèrit, la competència, la motivació i l'esforç personal, però, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots.\nMalgrat que algunes societats es consideren meritocràcies, el cert és que les influències, el nepotisme i altres mecanismes moltes vegades malbaraten els objectius que es pretenien cercar. A vegades, també, es pretenen premiar els mèrits, però les recompenses es donen segons el caprici dels dirigents.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El minarquisme (també conegut com a estatisme mínim) és una filosofia política capitalista llibertària. En el sentit més estricte, sosté que l'Estat és necessari i que la seva única funció legítima és la protecció de les persones contra l'agressió, el robatori, l'incompliment del contracte i el frau, i que les úniques institucions governamentals legítimes són els militars, la policia i els tribunals. En el sentit més ampli, també inclou els departaments de bombers, les presons, l'executiu i les legislatures com a funcions legítimes del govern.Aquests estats s’anomenen generalment estats de vigilants nocturns.\nEls minarquistes argumenten que l'Estat no té cap autoritat per utilitzar el seu monopoli de la força per interferir en les transaccions lliures entre persones i consideren que l'única responsabilitat de l'Estat és garantir que els contractes entre particulars i propietats estiguin protegits, mitjançant un sistema de tribunals judicials i d'aplicació. Els minarquistes generalment creuen que és probable que un enfocament del laissez-faire de l'economia condueixi a la prosperitat econòmica.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable. A diferència de la democràcia, els electors i els candidats pertanyen a algun cos restringit, pel càrrec ocupat, la pertinença a un estament (naixement), o algun tipus de condició personal o social. Actualment Cambodja, Samoa, l'Orde Sobirana i Militar de Malta, el Vaticà, els Emirats Àrabs Units i Malàisia són les úniques monarquies electives vigents.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La monarquia hereditària és la forma més comuna de monarquia. La corona es passa entre membres de la mateixa família o dinastia. Aquest sistema compta amb els avantatges de l'estabilitat, la continuïtat i la previsibilitat. Quan el rei o la reina mor o abdica, el poder passa a mans d'algú de la propera generació, usualment per ordre d'edat. Normalment l'ordre de successió es fixa mitjançant una llei específica. Prima l'edat, però en el passat es van emprar altres paràmetres com la rotació o el tanistry irlandès.\nUna qüestió específica és l'ordre dels homes i les dones. La llei sàlica, per exemple, fixa que tenen preferència els barons de la família, tot i que no exclou l'accés al tron de les dones, com sí que passa en l'anomenada successió agnatícia. Per contra, la successió cognatícia no té en compte el sexe de l'hereu sinó només qui és el fill o la filla gran dels actuals reis.\nLa monarquia hereditària pot ser electiva, en el sentit que es pot elegir monarca però només entre els membres de la família que compleixin determinats requisits. Aquest mètode, usual en el passat, solia consistir en el fet que el rei elegia el seu successor ja en vida i influïa la voluntat de la cort, de manera que en morir aquests escollien el candidat desitjat. Aquest sistema va ser freqüent a l'edat mitjana, si bé les regles de la majoria de països es van fixar a començament de l'Edat moderna per garantir una monarquia hereditària sòlida.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). Les normes i decisions emanades de les diferents cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de l'estat sinó també l'actuació.\nEn la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt limitats i retallats, podent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguin al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a aquestes limitacions generalitzades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es refereixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions es manté en el govern i en les diferents càmeres de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els dipositaris de la sobirania popular.\nEn aquest tipus de sistema polític el monarca sanciona les lleis i decrets que li són presentats per a signar per part del govern i parlament. Així mateix, pot invalidar els poders del govern i el parlament quan aquests no actuïn d'acord amb el sentit comú o els desitjos del poble.\nSol ser habitual en una monarquia parlamentària que el monarca gaudeixi de privilegis en funció del seu paper com a màxim representant del país i cap d'estat. Aquests privilegis solen referir-se no només al manteniment econòmic de la família reial i la seva seguretat, sinó també a qüestions d'immunitat jurídica, etcètera, que per afectar a un dels principals òrgans de representació de l'estat, solen venir regulats per una constitució o una norma similar de caràcter fonamental en dret.\nHi ha la possibilitat que en un país hi hagi una monarquia parlamentària però sense que existeixi una veritable democràcia. és el que se sol denominar una 'democràcia formal', en la qual se sol atribuir al parlament la representació de la sobirania popular (encara que no necessàriament), i el govern constitueix el poder executiu, però el monarca acumula una gran capacitat de proposició, decisió o intervenció en les activitats, propostes i decisions del parlament i del govern. En aquest cas es parla més d'un sistema autoritari que democràtic, encara que quan això succeïx en l'actualitat és normal que constitueixi per al país un moment històric de transició entre un sistema polític antic autoritari, absolutista o fins i tot totalitari, cap a una democràcia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La monocameralitat és la pràctica de tenir una assemblea legislativa composta d'una sola cambra parlamentària que exerceix el poder legislatiu. Usualment els estats amb assemblees monocamerals són petits i homogenis i consideren innecessària la cambra alta.\nEls monocameralistes assenyalen que la cambra alta no té sentit en una democràcia, sinó que simplement es dedica a duplicar la participació existent a la cambra baixa. Argumenten, així mateix, que les funcions d'una cambra alta, com les de revisar un projecte de llei aprovat, poden ser dutes endavant per part de comissions parlamentàries. Es critica que les cambres altes sovint constitueixen reserves dels interessos de les velles classes altes (Regne Unit) i d'interessos retardataris (França) i que tenen per funció aturar les iniciatives progressistes de les cambres baixes, les quals, en principi, serien d'elecció més democràtica i, per això, de composició més representativa del conjunt de la població.\nD'altra banda, en estats d'estructura federal o federalitzant, i més encara quan aquesta estructura respon d'alguna manera a una composició multinacional de l'Estat, esdevé necessària una segona cambra (alta) en representació d'aqueixa estructura territorial, mentre que la cambra baixa representa els ciutadans independentment de la seva localització territorial.\nEn moltes situacions aquests Estats han tingut una segona cambra, abolida posteriorment, com és el cas de Nova Zelanda (abolida el 1951) o Dinamarca (abolida el 1953). Això es pot deure al fet que la segona cambra obstruïa l'aprovació de la legislació, o perquè es va provar que no tenia cap efecte beneficiós per a la governabilitat.\nOcasionalment el terme monocameral s'utilitza en els països que van optar per un sistema bicameral, per a designar a una iniciativa, una votació o un esdeveniment, que es produeix únicament en una de les cambres que componen el poder legislatiu.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Oclocràcia o govern de la multitud o de la turba (del grec ὀχλοκρατία ojlokratía, llatí ochlocratia) és una de les formes de degeneració de la democràcia, de la mateixa manera que la monarquia pot degenerar en tirania o l'aristocràcia degenera en oligarquia. De vegades es confon amb la tirania de la majoria atès que tots dos termes estan íntimament relacionats.El terme va ser encunyat per Polibi, historiador grec, en la seva obra Històries (VI, 3, 5-12; 4, 1-11) escrita entorn de l'any 200 a.C. Polibi va desenvolupar la seva pròpia teoria de l'anaciclosi basant-se en les tres formes de govern aristotèliques i les seves corresponents formes impures, substituint la demagògia, com a forma degenerada de la democràcia, pel nou concepte d'oclocràcia.Mentre que, etimològicament, la democràcia és el govern del poble que amb la voluntat general legitima al poder estatal, l'oclocràcia és el govern de la multitud, és a dir, \"la multitud, massa o gentada és un agent de producció biopolítica que a l'hora d'abordar assumptes polítics presenta una voluntat viciada, evicciosa, confusa, injuiciosa o irracional, i per això manca de capacitat d'autogovern i, per tant, no conserva els requisits necessaris per ser considerada com «poble»\".No s'ha de confondre amb l'estococràcia, on la composició del govern i de diferents càrrecs públics és triat aleatòriament entre els ciutadans. Tampoc ha de ser confosa amb la denominada tirania de la majoria, quan un grup aconsegueix imposar els seus interessos sobre els de la resta de grups existents.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política). La paraula catalana oligarquia prové de les paraules gregues ὀλίγον óligon, \"poc\" i ἄρχω arkhō, \"governar\".\nHistòricament, moltes oligarquies donaven el poder polític de manera legal i oberta a un grup minoritari anomenat l'aristocràcia (el govern dels \"millors\"). Aquests estats eren controlats per famílies poderoses els fills de les quals eren educats per a ser hereus del poder de l'oligarquia. No obstant això, en altres societats, aquest poder no s'exercia de manera oberta sinó que els oligarques romanien \"darrere del tron\". Encara que Aristòtil va ser el primer a utilitzar el terme com a sinònim de \"govern dels rics\" (el terme exacte per aquest tipus de govern és plutocràcia), l'oligarquia no necessàriament és un govern exercit per mitjà de la riquesa sinó per un grup privilegiat de la societat. I és que aquesta societat grega antiga ja hi evidencià governs oligàrquics com els dels Trenta tirans, clarament descrits i criticats analíticament pel filòsof clàssic Plató als seus escrits com el llibre de La República.\nAlguns politòlegs argumenten que tots els sistemes de govern són, invariablement, oligarquies, atès que el poder recau només sobre un grup social sense importar el sistema polític que es vulgui reivindicar. El nombre dels membres de l'oligarquia (absolut o relatiu) no és un criteri fix. Cal analitzar més detalladament els criteris de la pertinença a l'oligarquia: com hi entrar, com romandre i com en sortir. Tota classe de criteris, més o menys oficials i més o menys estables en el temps, poden tenir un paper important.\nLes oligarquies són sistemes polítics complexos, amb molts cercles de poder cada vegada més concentrats, amb especialitzacions segons el domini de poder (comercial, jurídic, religiós, militar, tecnològic, etc.) i amb un exercici del poder sovint discret i col·legial. Són, sovint, famílies dominants per les quals la posició política és un element de patrimoni que es transmet als fills, i en què l'educació s'organitza d'acord amb aquesta perspectiva. Si l'oligarquia es troba en el centre mitològic, religiós o racial, poden sorgir sistemes de castes.\nUna societat oligàrquica és inestable; el poder es perd o es concentra amb el temps. El fenomen es complica, encara més, per les influències estrangeres:\n\nLes situacions de guerra permeten a un individu en específic concentrar poders de manera que l'oligarquia corre el risc de desaparèixer després d'una derrota (com va ser el cas de Cartago que va desaparèixer en assajar de sostenir la família dels Barca (Amílcar i després Anníbal), o després d'una victòria (com va ser el cas de la República oligàrquica de Roma que es va transformar en l'Imperi Romà). Moltes de les monarquies europees es van establir d'aquesta manera durant l'edat mitjana.\nEl comerç internacional i l'enriquiment molt concentrat fa sorgir una oligarquia (com va ser el cas de la família Mèdici de Florència). O en definitiva l'expansió de poder (com el cas de la família Borja).\nLes oligarquies es poden imposar sobre el monarca o el dictador perquè comparteixin la distribució dels poders sobre la societat. Un exemple d'aquest procés va ser la unió dels nobles d'Anglaterra que van forçar el rei Joan d'Anglaterra a signar la Carta Magna el 1215, un reconeixement tàcit de l'existència d'un contrapoder i de l'afebliment del poder reial. La Carta Magna va ser revisada contínuament, garantint més drets al poble i posant les bases de la futura monarquia constitucional.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'horitzontalitat és una pràctica difosa dins de diverses organitzacions específiques i grups d'afinitat anarquistes que implica desenvolupar o incentivar un poder de decisió més o menys igualitari entre els individus que conformen les dites organitzacions militants. L'horitzontalitat és opcional per a una organització d'este tipus, mentre que els principis i la proposta general continuen sent l'associació voluntària i la igualtat de llibertat.Dins de l'organització cooperativista hi ha una política semblant entre els socis d'aquesta: una persona equival a un vot.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Pantisocràcia (del grec πᾶν i ἰσοκρατία que significa \"govern igual o anivellat per / per a tots\" és una forma de govern teoritzada pels escriptors romàntics Samuel Taylor Coleridge i Robert Southey vers el 1794. Es tracta d'un govern utòpic, imaginat per fugir de la -segons els autors- corrupta societat europea de l'època i per fundar petites comunitats aïllades dirigides sota aquest sistema.\nEl mot \"pantisocràcia\" s'origina de les arrels gregues de pantos- i isocratia, això és tothom i poder d'iguals. S'ajusta a la significació que Coleridge i Southey volien donar a les seves comunitats. Concebien un \"govern d'iguals\", en el qual totes les persones tinguessin plena igualtat. Es tractava d'un projecte d'igualitarisme radical, marcat per les concepcions anarquistes primerenques de William Godwin, que donava suport a projectes de petites comunitats autogestionades a Amèrica, on es creia possible d'edificar una nova societat sense els vicis de la vella civilització occidental europea. Tot i que Coleridge i Southey planificaren la fundació d'una comunitat als Estats Units d'Amèrica, mai s'arribà a dur a terme.\nLa *pantisocracia ) va ser un esquema utòpic ideat en 1794 per, entre altres, els poetes Samuel Taylor *Coleridge i Robert *Southey per a una comunitat igualitària . És un sistema de govern on tots governen per igual. Originalment tenien la intenció d'establir una comunitat d'aquest tipus als Estats Units, triant un lloc a la vora del riu *Susquehanna després de considerar altres llocs com Kentucky. [1] En 1795, *Southey tenia dubtes sobre la viabilitat d'això i va proposar traslladar el projecte a Gal·les . Els dos homes no van poder posar-se d'acord sobre la ubicació, la qual cosa va provocar el col·lapse del projecte.[2] Altres involucrats van incloure al poeta Robert *Lovell i tres de les germanes *Fricker, Sara, Edith i Mary, que es van casar amb els tres poetes, i George *Burnett (qui li va proposar matrimoni sense èxit a una altra germana *Fricker, Martha). El seu amic Thomas *Poole no formava part del pla, però va considerar mudar-se a algun lloc pròxim, escrivint:\nSi pogueren realitzar [el seu pla], de fet, s'adonarien de l'edat de la raó; però per més perfectible que siga la naturalesa humana, em tem que encara no és prou perfecta per a existir durant molt de temps sota les regulacions de tal sistema, particularment quan els Executors del pla són presos d'una societat en un alt grau civilitzada i corrupta ... Crec que un L'home faria bé primer a veure el país i les seues esperances futures, abans d'eliminar les seues connexions o una gran part de la seua propietat, allí. Crec que podria viure als Estats Units, per a la meua satisfacció i crèdit, sense unir-me a aqueix pla ... encara que m'agradaria acompanyar-los i veure quins avanços fan.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home. La seva ideologia inclou una valoració desigual entre homes i dones, establint que ells són superiors i elles inferiors. La teoria del patriarcat va ser una de les primeres teories feministes.El patriarcat és el poder, públic o privat, de l'home sobre la dona. Es tracta d'una repartició de poder, que defineix valor diferent a diferents persones (vegeu jerarquia) i a la que uns estan per sobre de tota la resta. En un sistema patriarcal, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la piràmide del poder. La paraula \"masclisme\" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opinió, disposició o pràctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet únicament sobre les dones sinó també als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments suposadament adscrits als \"homes\" o a la \"masculinitat\" estàndard (rol masculí) d'una comunitat o societat.El terme patriarcat també s'utilitza en els sistemes jeràrquics d'algunes esglésies dirigides únicament per homes, com ara l'Església Ortodoxa Grega i l'Església Ortodoxa Russa, i en sistemes socials familiars en què els pares tenen autoritat suprema de llurs famílies, en què els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ostentada per un mascle. El cas contrari s'anomena matriarcat. Finalment, el terme patriarcat en l'actualitat sovint s'utilitza de manera pejorativa per descriure un ordre polític escleròtic i immòbil.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa. Sol ser un tipus d'oligarquia, ja que el capital s'acumula en poques mans influents. El primer ús conegut del terme en anglès data de 1631. A diferència de la majoria de sistemes polítics, la plutocràcia no parteix de cap filosofia política establerta.\nHi ha diversos mecanismes per assegurar que només els més rics puguin accedir al govern: un és determinar un capital mínim per entrar als càrrecs, com passava a la República Romana; un altre és restringir el dret a vot (sufragi censatari) i l'altre és que de facto, per la corrupció del sistema (caciquisme, suborns, lobbies de pressió), només els més rics puguin optar a càrrecs. El finançament de partits polítics ha estat vist com una forma de plutocràcia, en la qual les grans companyies formen grups de pressió pagant les campanyes dels candidats afins.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La poliarquia és una ideologia política que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organització política haurien de conviure en un mateix espai geogràfic.\nEs relaciona fortament amb l'anarcocapitalisme i l'autodeterminisme. Amb el primer, per compartir una visió individualista no-estatista. Amb el segon, per la capacitat dels individus d'organitzar-se en sistemes polítics independents i la seva visió en comú sobre el contracte social.\nTambé s'utilitza la paraula per a denominar els sistemes en què el poder efectiu es reparteix entre múltiples elits, que arriben a un equilibri de poder. Alguns politòlegs, com Robert Dahl, consideren els Estats Units d'Amèrica com a exemple típic de poliarquia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un sistema presidencialista, sistema congressual o presidencialisme, és un sistema de govern d'una república parlamentària en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. La constitució dels Estats Units és reconeguda com al primer document oficial a descriure el sistema presidencialista modern i que encara és vigent.\nLa característica més important del sistema presidencialista és la manera en què el poder executiu, sovint anomenat \"president\" n'és elegit. Les característiques dels sistemes presidencialistes són:\n\nEl president és alhora cap d'Estat i cap de govern.\nNo hi ha cap relació formal entre el president i el cos legislatiu; no n'és un membre i la seva capacitat per proposar lleis és limitada. No obstant això, el president té el poder per vetar els actes aprovats pel cos legislatiu i, al seu torn, una supermajoria del cos legislatiu té el poder d'anul·lar el vet.\nEl president té un període fix de govern. Les eleccions o reeleccions es realitzen en temps predeterminats, i no existeix el concepte de \"moció de censura\" per remoure a l'executiu i convocar eleccions. No obstant això, la majoria dels sistemes presidencialistes han incorporat provisions a les lleis per realitzar judicis presidencials amb la finalitat de remoure el president si ha comès un crim.\nLa branca executiva és unipersonal. Els membres del gabinet són seleccionats pel president, encara que a alguns estats amb sistemes presidencialistes el cos legislatiu ha d'aprovar els membres del gabinet. El president té la capacitat de donar ordres o de remoure qualsevol membre del gabinet i de l'exèrcit, sense l'aprovació del cos legislatiu, però, no pot remoure als jutges del cos judicial.La branca legislativa dels sistemes presidencialistes és oficialment coneguda com a \"Congrés\" o \"Assemblea\". Alguns estats presidencialistes són: els Estats Units, Indonèsia, les Filipines, Mèxic, Corea del Sud i la majoria dels estats de Sud-amèrica.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un regne o reialme és una mena d'entitat política la qual està regida per un rei o bé el règim polític de la qual és la monarquia, però que no necessàriament s'identifica amb un Estat. En realitat, l'ús dels dos termes en la història de les doctrines polítiques és molt ambigu, i conflueix amb d'altres com «nació» o «república».", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "República bananera és un terme polític pejoratiu que designa un país políticament inestable dependent del sector econòmic primari (per exemple de les bananes) que és regit per una plutocràcia, un petit i autoelegit grup acabalat que explota el país com una oligarquia política i econòmica. El terme república bananera originàriament designa la fictícia “República d'Anchuria”, una “dictadura servil” amb corrupció política que explota grans plantacions agrícoles, especialment de bananes. En la política dels Estats Units, aquest terme va ser utilitzat primer per l'escriptor O. Henry en el seu llibre Cabbages and Kings (1904), que deriva de la seva residència a Honduras entre 1896–97 quan s'amagava d'un cas de corrupció bancària.A la pràctica, una república bananera és un país que opera amb els beneficis com si fos una empresa privada i amb monopolis afavorits, els deutes, en canvi són responsabilitat pública.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del segle xix quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.\nDesprés de la Guerra del Francès, les Corts es reuneixen a Madrid l'octubre de 1813. Poc després, Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya, que entra el 22 de març de 1814 camí de València amb el suport general de la població i rep de la mà d'un grup de diputats propers al rei, l'anomenat Manifest dels Perses que representa una declaració a favor de la restauració de l'absolutisme.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.La idea que les diferents funcions dels estats han d'atribuir-se a les diferents institucions es va fer servir per primera vegada a l'antiga Grècia, i en els segles xvii i xviii, el concepte va ser refinat per James Harrington i John Locke.\nMontesquieu va escriure crítiques sobre la monarquia francesa fins a elaborar una proposta de separació de poders que ha estat invocada per la majoria de les constitucions fins ara. Les seves teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneixement imperfecte de la constitució anglesa del segle xviii.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern. Difereix del sistema parlamentari atès que el president és elegit per vot popular i no és només una figura representativa cerimonial. Per altra banda, difereix del sistema presidencialista atès que existeix el concepte de primer ministre, el qual té responsabilitats davant de la branca legislativa del govern.\nEls poders el president i el primer ministre es divideixen de manera diferent en cada país que utilitza aquesta forma d'organització política. Per exemple, a França, el president n'és responsable dels afers estrangers mentre que el primer ministre n'és responsable dels afers nacionals. En aquest cas, però, la divisió de poders entre el primer ministre i el president no s'esmenta a la constitució, sinó que ha evolucionat com a convenció política. Per contra, a Finlàndia, el sistema polític del qual emula el sistema francès, la divisió de poders és clarament expressada a la constitució: \"les polítiques estrangeres són encapçalades pel president en cooperació amb el gabinet\".\nEls sistemes semipresidencialistes poden tenir períodes de cohabitació, en què el primer ministre i president són elegits de manera separada i de partits rivals. Això permet la creació d'un sistema efectiu de verificació i balanç, comú al sistema presidencialista. No obstant això, també pot crear una forta tensió política entre els dos partits en el poder.\nAlgunes nacions amb sistemes semipresidencialistes són: Azerbaidjan, Egipte, Finlàndia, França, Pakistan, Portugal, Romania, Rússia i Taiwan entre altres. Àustria i Irlanda, segons les seves constitucions, atorguen fins i tot més poders als presidents. No obstant això, els presidents, per tradició, no els utilitzen, i funcionen de facto com a sistemes parlamentaris.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el braç militar), l'Església i el tercer estat o tercer estament (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Sieyès en l'obra Què és el tercer estat?\nLa noblesa i l'església estan per sobre del 90% de la població, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Només constituïen el 10% de la població. Aquest tercer estat majoritàriament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clergue que pertanyia a la seva jurisdicció. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret diví.\nA la Revolució Francesa el tercer estat es va rebel·lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder polític. Qui dirigia la revolució en els seus inicis va ésser la burgesia, la població més rica del Tercer Estat, que volia trencar amb l'Antic règim perquè era massa arcaic i no deixava lliure comerç, ni fer mercantilisme. Amb la caiguda de l'antic règim a tot Europa mitjançant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes començà el nou ordre social i la nova època política europea, el liberalisme.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα \"mar\" i κράτος \"domini, poder, govern\"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis del qual són principalment marítims. És la força o govern que es basa en el domini del mar i el conjunt de factors del poder marítim. S'empra generalment per designar els governs aristocràtics d'algunes potències antigues com Venècia, Gènova, Ragusa o la Corona d'Aragó.\nEl terme va ser emprat originàriament per referir-se al poder de la civilització minoica sobre les costes del mar Egeu, gràcies a la potència del seu estol comercial i de guerra.Un altre exemple històric en l'edat antiga va ser la xarxa de colònies dels fenicis, no un genuí imperi, sinó un conjunt de ciutats unides per rutes marítimes que amb prou feines penetrava a l'interior, fins i tot en el cas de les metròpolis (les ciutats de Tir, Sidó i Biblos i la colònia nord-africana Cartago, establerta com a metròpolis púnica dominant després de la pèrdua d'independència d'aquelles ). També pot denominar talassocràcia al denominat imperi atenès del segle V abans de Crist. La importància del control del mar Mediterrani per a l'Imperi Romà era decisiva (com testimonia la seva denominació de Mare Nostrum ), però essencialment era un imperi de base territorial.\nA l'edat mitjana van sorgir els exemples de les ciutats estat marineres, com la República de Venècia, la República de Ragusa o la República de Gènova, també a la Mediterrània, i les ciutats de la Hansa al mar Bàltic i el mar del Nord.\nA l'edat moderna es poden qualificar de talassocràcia l'Imperi Portuguès i l'Imperi Holandès (menys pròpiament l'Imperi Espanyol, amb gran base territorial).\nA l'edat contemporània l'Imperi Britànic va exercir el domini dels mars fins a la Segona Guerra Mundial. Tant aquest com els altres imperis colonials propis de l'època de l'imperialisme (segona meitat del segle xix i primera meitat del XX), que van començar com emporis comercials, van anar adquirint vasts territoris a l'interior (Imperi francès, Imperi belga, etc.)", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "usos d'aquest terme, vegeu Terminologia tècnica\nEl tecnicisme és un sistema filosòfic que fa referència a una confiança predominant a la tecnologia i al coneixement tècnic (vegeu Tècnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt.\nAquest s'associa de forma directa amb el mètode científic i les ciències aplicades, ja que tots dos en el seu conjunt són eines essencials pel desenvolupament de la tecnologia actual i a la inversa.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica. Es diu tecnòcrata tant a una persona partidària d'aquest sistema com una de les persones que en formen part. L'objectiu és disposar d'un grup de persones competents que sàpiguen dissenyar plans i resoldre problemes de manera eficaç i fer-ho bé. Aquest ideal no té en compte que no hi ha una veritat única, ni tan sols tècnica ni científica, ni que, a la pràctica concreta de casos reals, termes com \"eficaç\" i \"bo\" són subjectius i responen a desitjos, valors, principis, interessos i plantejaments subjectius, diferents per a cada persona, de manera que una proposta pot ser més o menys eficient, eficaç o contra-eficaç, segons les preferències i la ideologia de cada persona.\nLa tecnocràcia pot tenir diverses ideologies i, de fet, sempre actua segons la pròpia, de cada persona o col·lectiu tecnòcrata, i que pot ser tant d'esquerres com de dretes, per exemple, si està per ella mateixa al poder. En cas contrari, no és tampoc mai neutra sinó que defensa els interessos i la ideologia de qui a la pràctica té el poder en una organització o societat. Així, el primer esment escrit occidental de tal forma de govern es troba al llibre La República de Plató que en malfiar-se de la saviesa del poble, somiava un ideal de república governada per un consell de savis. Al confucianisme es troben idees semblants en la seva definició de la responsabilitat i del paper del dirigent. Finalment, el concepte s'apropa també de la filosofia del despotisme il·lustrat del segle xviii. Fora de sistemes despòtics o teocràtics, la dificultat filosòfica i política del concepte rau al problema de la investidura o la definició de l'autoritat que avalua la competència i que atorga o trau el poder al tecnòcrata. A Espanya, l'any 1959, el franquisme va encetar l'anomenat \"Pla d'Estabilització\" (econòmica) que va comptar amb tecnòcrates formats a l'estranger als quals se'ls va demanar una reforma \"modernitzadora\", que en la ideologia franquista constava a desmantellar el moviment obrer, disminuir els beneficis socials i assegurar la futura instauració d'una monarquia autoritària.En certs texts crítics, el mot pot prendre una significació pejorativa quan serveix per a designar tècnics privats o públics que decideixen de l'interès públic sense haver de justificar-se davant un electorat, un retret fet a organismes com l'OCDE, el FMI, les agències de qualificació dels riscos durant la crisi financera 2007-2010 i fins i tot també als euròcrates. Algunes mirades crítiques posen de manifest que alguns mitjans de comunicació, governs i altres entitats escoltin, donin visibilitat i acceptin únicament les propostes d'entitats econòmiques i financeres que defensen un banc o un grup d'accionistes, per exemple, considerant-los \"neutres\", posseïdors de l'única veritat i coneixement absolut i com si el seu interès fos el de tothom, i en canvi no es faci el mateix amb altres experts amb diferents ideologies o que defensen els interessos d'altres persones.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La teocràcia (del grec θεός [theós], ‘Deu’ y κράτος [kratos], ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta la Paraula de Déu per a legislar i governar, i que sol imposar una religió d'estat o limitar immensament les llibertats civils (tot i que això no es compleix necessàriament, com és el cas del Vaticà). Els teòcrates governen sia sols, sia mitjançant una monarquia o un govern elegit més o menys democràticament.\nHi ha estats que, tot i no ésser purament una teocràcia, imposen una religió d'estat en atorgar poques o gens llibertats als seguidors d'altres postures religioses o creences. També han existit històricament estats que han imposat un ateisme d'estat, fonamentalment les repúbliques socialistes. D'altra banda, hi ha estats on, tot i no tenir una religió d'estat, certs grups religiosos tenen molta influència. Els oponents a aquesta preponderància religiosa solen emprar el mot teocràcia en les seves crítiques.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al segle iv (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial. Així, hi haurà un august i un cèsar a Orient i un altre august i un altre cèsar a Occident.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític. El terme deriva de les paraules gregues τιμη, timé, «honor»; i κρατια, krátia, «govern».", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització. Tirania és la forma de govern que exerceix un tirà. En l'antiga Grècia, els tirans eren sovint aristòcrates que havien guanyat poder sobre d'altres aconseguint el suport dels pobres en oferir-los terres o llibertat de l'esclavatge.\nEl terme grec original no té cap censura ètica; simplement feia referència a qualsevol individu que havia enderrocat el govern establert d'una ciutat estat (sovint per mitjà del suport del poble) per convertir-se en dictador o hereu d'un dictador. El suport dels tirans provenia de les classes creixents de comerciants i dels pagesos que no tenien cap terra que llaurar o que tenien grans deutes. Si els tirans no eren pas aristòcrates no tenien el dret legal de regnar, però el poble els preferia en comptes dels reis i els altres aristòcrates. Els tirans grecs romanien en el poder contractant soldats mercenaris d'altres ciutats estat.\nLa tirania grega va sortir com a resultat de la lluita de les classes populars en contra de l'aristocràcia o en contra dels reis-sacerdots que, d'acord amb les tradicions i la mitologia d'aleshores, tenien el dret hereditari o tradicional a governar. Els cops d'Estat posaven en el poder als tirans. Els primers anys de llurs regnats, els tirans eren populars, atès que donaven privilegis o exempció d'impostos als pagesos. No obstant d'altres es tornaven molt opressius.\nAvui dia, el terme \"tirà\", literalment o metafòricament, té una connotació negativa, sovint associada amb els governadors dèspotes cruels que posen llurs propis interessos o els interessos d'una petita oligarquia sobre els interessos de la població en general.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques. El totalitarisme és un concepte utilitzat pels politòlegs, especialment en la subdisciplina de la política comparativa, per descriure els règims moderns en què l'Estat regula gairebé tots els aspectes de la vida pública i privada.\nEls analistes més importants del totalitarisme, com ara Karl Popper, Hannah Arendt, Carl Freidrich, Zbingniew Brzezinski i Juan Linz han descrit el totalitarisme d'una manera lleugerament diferent. Totes les definicions inclouen la mobilització de la població cap a una ideologia oficial de l'estat i la intolerància de les activitats que no estiguin d'acord amb els propòsits polítics de l'Estat, com ara l'existència dels sindicats, les esglésies o els partits polítics. Els règims totalitaris conserven el poder polític amb l'ús de la policia secreta, la propaganda, el control dels mitjans de comunicació, la regulació o la restricció de la llibertat de premsa, la crítica, i fins i tot l'ús de tàctiques terroristes.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials. Al cas d'una unió personal, les lleis, usos i costums i institucions de cada component es queden intactes. Són típiques de les monarquies absolutes, per la qual cosa avui dia són molt rares. L'última unió personal important contemporània és la de la Reina del Regne Unit i el Commonwealth, tot i ser gaire més que cerimonial. De vegades les unions es queden confederals i són temporals, de vegades són una fase abans d'una fusió completa quan sovint l'estat més poderós aboleix les institucions de l'altre.\nLa diferència amb una confederació rau al fet que les unions personals no són pas el resultat d'un pacte o d'un tractat entre dos o més estats decidit pels governs respectius. Ans al contrari les unions personals són el resultat de la situació matrimonial del monarca. Els seus consellers solien cercar un espòs o una esposa per raons geoestratègiques. Per a evitar unions matrimonials malavingudes a terres a prop de les fronteres, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i altres sobirans preferien anomenar bisbes com prínceps com era el cas al Principat de Lieja o a Trèveris.\nEn l'administració de les diòcesis de l'església catòlica, l'equivalent de la unió personal es diu in persona episcopi.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el segle vii i el segle xi.\nEl nom de \"Witenagemot\" prové de l'anglès antic i significa \"assemblea d'homes savis\" (\"witan\", savi o conseller; \"gemot\", assemblea). Era l'herència de les antigues assemblees tribals que després es van convertir en consells on es reunien les persones més importants de la zona, entre els quals es trobaven bisbes, abats i consellers del rei.\nEl Witan té els seus orígens en les assemblees germàniques creades per a vigilar les concessions reials de terres. Abans de la unificació d'Anglaterra en el segle ix, diversos dels seus membres eren convocats pels reis d'Essex, Kent, Mercia, Northumbria, Sussex i Wessex. Fins i tot després que aquest últim es convertís en el regne dominant els \"witans\" van seguir reunint-se fins al 1065.\nConvocats pel rei (i més tard pel jarl local), els \"witans\" aconsellaven sobre l'administració i organització del regne, tractant temes com els impostos, jurisprudència i seguretat. El seu suport era necessari per a aprovar el nomenament de cada rei. El nou monarca podia ser qualsevol, no necessàriament un descendent de l'anterior. Tant els reis com els jarls podien ser cessats per un Witenagemot. De fet, Sigebert de Wessex fou destituït el 755 i, poc després, el 765, Etevald de Northumbria.\nEl Witenagemot era, en alguns assumptes, predecessor del Parlament, però tenia poders diferents i majors limitacions com una falta d'organització, procediments o lloc de trobada. El rei tenia un paper similar al de l'actual president. Per tant, els \"witans\" eren una espècie de control reial, evitant l'autocràcia i sent el govern en funcions entre la mort d'un rei i el nomenament del següent.\nEls \"witans\" es reunien almenys una vegada a l'any però generalment ho feien més sovint. Com s'ha dit, i igual que el rei, no tenien una seu fixa; seguien al monarca allà on estigués. Es coneixen 116 llocs en els quals es van reunir, entre ells, Amesbury, Cheddar, Gloucester, Winchester i Londres. Els punts de trobada eren normalment seus reials, encara que de vegades eren convocats en prats, pujols o arbres famosos.\nL'assemblea més famosa del Witenagemot va ocórrer el 5 de gener de 1066, quan van aprovar la successió al tron a Harold II després de la mort d'Eduard el Confessor.El Witenagemot va acabar amb la invasió dels normands el 1066, sent reemplaçats per la Curia Regis, o cort reial que creà Guillem I d'Anglaterra a imatge de les institucions normandes. No obstant això, i com a exemple de la llarga herència del Witenagemot, la Curia Regis fou anomenada Witan pels cronistes de l'època fins al segle xii.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Rani Abbakka Chowta va ser la primera reina tuluva d'Ullal que va lluitar contra els portuguesos a la segona meitat del segle xvi. Pertanyia a la dinastia Chowta que governava parts de la costa de Karnataka (Tulu Nadu), a l'Índia, amb la capital a Puttige. La ciutat portuària d'Ullal servia com a capital subsidiària. Els portuguesos van fer diversos intents de capturar Ullal, ja que estava situat estratègicament. Però Abbakka va rebutjar cadascun dels seus atacs durant més de quatre dècades. Per la seva valentia, va ser coneguda com a Abhaya Rani (La reina sense por). També va ser una de les primeres índies que va combatre el colonialisme i, de vegades, és considerada com la \"primera dona que lluità per la llibertat de l'Índia\". A l'estat de Karnataka, se la recorda juntament amb Rani Kittur Chennamma, Keladi Chennamma i Onake Obavva, les dones guerreres i patriotes més importants.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Abd-Al·lah ibn Ubayy ibn Salul —àrab: عبد الله بن أبي بن سلول, ʿAbd Allāh b. Ubayy b. Salūl— o, senzillament, Abd-Al·lah ibn Ubayy, fou el cap dels Sàlim o Ba-l-Hubla del clan Awf dels Khàzraj, a Medina abans de l'Hègira.\nEs va convertir a l'islam vers el 620, però mai no fou un autèntic devot. No va seguir les ordres de Mahoma i la tradició islàmica l'ha considerat cap dels hipòcrites, (al-munafiqun), és a dir aquells medinesos que més o menys encobertament s'oposaren a Mahoma.\nVa morir el 631. Els seus fills sí que foren musulmans devots.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn al-Hàssan fou un cap alida hassànida, rebesnet del profeta Muhàmmad pel seu net al-Hàssan. Inicialment amb bona relació amb el primer califa abbàssida as-Saffah, després fou sospitós al següent califa, al-Mansur (754), especialment per causa dels seus dos fills Muhàmmad i Ibrahim ibn Abd-Al·lah. El califa envià Uqba ibn Salm amb cartes falses suposadament del Khorasan que demanaven a Abd-Al·lah d'unir-se a una revolta i aquest, inicialment prudent, va caure finalment al parany i va anunciar una futura revolta. El 758 al-Mansur el va cridar a la Meca i el va fer empresonar, però els dos fills es van poder escapar; el 762 el va portar a Babilònia, on va morir a la presó, als 75 anys, segurament assassinat per ordre d'al-Mansur.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Adama o Modibo Adama va esser el fundador de l'estat de Adamawa al Camerun. Modibo Adama va unir-se a la guerra santa de Usmanu bi Foduye al Sokoto (1804). Adama venia de la regió de Gurin (avui un insignificant llogaret) i el 1806 va rebre la bandera verda i l'encàrrec de dirigir la gihad el seu país natal. En els següents anys Adama va conquerir moltes terres i va sotmetre moltes tribus. La capital es va traslladar a Ribadu el 1838, i el 1839 a Joboliwo. El 1841 va fundar Yola on va morir el 1848.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial. En Las siete partidas Alfons el Savi el va definir com homòleg de les funcions del prefecte romà. Tenia assignada i apoderada una jurisdicció nominada avançament i el seu rang de dignitat era anàleg al de l'almirall antic.\nDes d'una perspectiva diacrònica, avui significaria apoderat de reialesa, de rei o de regne i com aquell és avui, aquest va ser un càrrec per encàrrec fonamentat en la lleialtat i en les qualitats personals amb una encomana de naturalesa temporal indefinida.\nVa tenir dues formes principals històriques, l'«adelantado mayor» (apoderat directe de rei o reina) i l'«adelantado mayor de cortes» (apoderat per les Corts de Castella). A partir del descobriment d'Amèrica i després l'evolució de les Lleis d'Índies que van desembocar en les Lleis Noves de Carles I, l'antiga figura de l'adelantado mayor, amb arrels en l'alta noblesa, va ser freqüentment assumida per la baixa noblesa o les oficialitats basades en l'experiència de carrera militar. Va quedar subrogada i enterament regulada per aquestes «Noves lleis» des de 1542.\nA la primera meitat del segle xvii, Quevedo escriuria aquest sonet:", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Ahmad al-Bakkai al-Kunti (Azawad 1803 – Timbuctu 1865) fou un líder religiós i polític maure/moro (àrab beduí-amazic, arabòfon) de l'Àfrica occidental, marabut dirigent de la zawiya dels Bakkiyya i xeic de la tribu kanata.\nA la meitat del segle xix va negociar amb Ahmadu Lobbo i va obtenir el control de Timbuctu pagant un tribut. El setembre de 1853 va rebre l'explorador Heinrich Barth, amb qui va fer amistat, i es va enfrontar a Lobbo quan aquest va dictar una fatwa per arrestar o matar Barth com a cristià i enemic de l'islam. Ahmad va rebutjar la fatwa perquè Barth no era un dhimmi (un cristià subjecte al govern d'un musulmà) ni un enemic de l'islam, sinó un ciutadà d'un país amic com la Gran Bretanya. La disputa va arribar lluny i Ahmad fins i tot va negar a Lobbo el dret de declarar la gihad i el va considerar com \"el governant d'unes quantes cabanes a la perifèria del món islàmic\". Fou un dels darrers xeics dels kanata i de la bakkakiyya o bakkiyya (branca de la kadiriyya). La seva voluminosa correspondència aporta una detallada visió de la política i la religió al segle xix a l'Àfrica occidental. El 1862 els fulbes de Masina foren derrotats per al-Hadjdj Umar fundador de l'anomenat imperi Toucouleur, i Ahmad al-Bakkai es va erigir en el defensor de la independència de Timbuctú. Poc després Umar va conquerir Timbuctú i la va saquejar però Ahmad es va aliar als fulbes (o peuls) que es van revoltar dirigits per Balobo, germà de l'executat rei de Masina, i junts van assetjar la capital Hamdallahi durant 8 mesos; quan la gana va fer impossible la resistència, Umar va fer cremar la ciutat i es va refugiar als penya-segats de Bandiagara, on abandonat pels seus partidaris, va morir misteriosament, fent saltar una càrrega d'explosiu (1864). Ahmad va morir el 1865 però els maures kanata de la bakkakiyya o kadiriyya van seguir dominant Timbuctú fins a l'arribada dels francesos el 1893, quan es van retirar cap a l'Azawad.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El xeic Àhmad Ismaïl Hàssan Yassín (àrab: أحمد إسماعيل حسن ياسين, Aḥmad Ismāʿīl Ḥasan Yāsīn) (circa 1937 – 22 de març de 2004) va ser el dirigent espiritual del grup islamista palestí Hamàs. Yassín va fundar aquest moviment l'any 1987, anomenant-lo primer Ala palestina dels Germans Musulmans. A més de ser gairebé cec, era tetraplègic i estava confinat en una cadira de rodes des dels 12 anys, quan va rebre un cop en la columna vertebral jugant al futbol en el campament de refugiats de Xatti, a la franja de Gaza.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Ala al-Din Husayn Xah, nom extens Sayyid al-Sadat Ala al-Din Abu l-Muzaffar Xah Husayn Sultan ibn al-Sayyid Àixraf al-Husayni al-Makki, (s. XV - XVI) fou el fundador de la dinastia husseinita de Bengala. S'autoproclamava descendent del xerifs de la Meca. Va ser un sobirà liberal i va tractar amb respecte als seus súbdits hindús, molts dels quals van arribar a alts càrrecs de l'estat sota el seu govern.\nEl seu pare vivia a Tirmidh al Gran Khorasan i va emigrar a Bengala establint-se a Radh al districte de Chandpur a Bengala; Husayn va rebre instrucció del cadi local i es va casar amb la seva filla. Va entrar al servei del sultà habshi Shams al-Din Muzaffar Shah (vers 1490-1494) i per la seva habilitat personal va arribar a ministre.\nLlavors va agafar la direcció d'una revolta contra Muzaffar que era un tirà, el va derrotar i el va assetjar a la ciutadella de Gaur; Muzaffar es va rendir al cap de quatre mesos i Husayn el va fer matar (Ferishta diu que va morir en una sortida però cap altra font ho assenyala). Husayn es va proclamar sultà i va traslladar la capital de Gaur a Ikdala. Va castigar els soldats desobedients i en va matar dotze mil i va llicenciar als payks o guàrdies de palau hindús sospitosos de simpaties per la dinastia Ganesh (derrocada no obstant uns seixanta anys abans); també foren expulsats del regne els habshis molts del qual van anar al Dècan.\nEl 1495 Husayn Shah Sharki, sultà de Jaunpur, derrotat definitivament per Sikandar Lodi de Delhi (1489-1517) va fugir dels seus dominis a Bihar cap al regne de Gaur a Bengala, ja que era parent d'Husayn, on fou ben rebut i se li va donar residència a Kahlgaon on va romandre fins a la seva mort el 1500. Husayn no obstant va signar un pacte de no agresssió amb Sikandar Lodi.\nEl 1498 va iniciar una campanya de conquesta cap a Kamrup i altres regnes d'Assam que foren dominats fàcilment, i va estendre tanmateix la seva sobirania fins a Orissa en una data incerta.\nVa morir en una data que varia segons les fonts entre 1518 i 1520 i el va succeir el seu fill Nasir al-Din Nusrat Shah (1518/1520-1533).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Alí Mardan (?- c. 1213) fou un aventurer khaldji, que el segle xiii es va emparar del poder a Lakhanawati, un petit estat de Bengala.\nEl general Malik Ikhtiyar al-Din Muhammad ben Bakhtiyar Khaldji, conqueridor de Bihar i Bengala per la naixent dinastia khaldji, el va nomenar per un alt càrrec; va aprofitar la derrota del seu superior davant el rei de Kamrup, i que tot seguit es va poder malalt, però assassinar-lo a Diwkot (1205/1206). Llavors fou empresonat per Muhammad Shiran que el va posar sota custòdia del kotwal Naran-go-e, que havia estat abans el seu superior. Gràcies a l'ajut d'aquest Alí Mardan va poder fugir i es va dirigir a la cort del khaldji Qutb-ad-Din Àybak de Delhi al que va acompanyar a Gazni.\nQuan Tadj al-Din Yilduz el gúrida, va recuperar Gazni, Alí Mardan va quedar presoner de Yilduz (1208/1209). El 1209 va poder fugir i es va reunir altre cop amb Aybak a Lahore. El sultà de Delhi li va confiar el govern de Lakhanawati.\nMardan es va dirigir a Diwkot i va assolir el poder a tota la província assignada. A la mort d'Aybak poc després (1210) va fer llegir la khutba en nom propi i va agafar el títol de sultà i el lakab d'Ala-al-Din. Els nobles turcoafganesos khaldjis de la regió el van haver d'obeir i va intimidar també als reis hindús veïns.\nLes seves maneres prepotents van molestar a la noblesa khaldji i probablement el 1213 (no abans del 1212 ni després del 1214) una conspiració encapçalada per Malik Husayn al-Din Iwaz el va assassinar.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El terme ancià (o l'ús equivalent en una altra llengua) ha estat usat a moltes nacions o organitzacions per indicar una posició o una autoritat. Aquest ús deriva generalment de la convicció que els més membres més grans d'un grup són els més savis i per tant els més qualificats per governar, donar consells o altres formes de lideratge.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Arbaces (persa antic Arbaku) fou un governant del principat mede d'Arnàsia.\nArbaces era un dels nombrosos prínceps medes que pagaven tribut al rei d'Assíria Sargon II, apareixent testimoniat el 713 aC.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Attarisiya o Attarisiyas era un cap (o un rei) dels ahhiyawa (aqueus) esmentat durant el regnat del rei hitita Tudhalias II.\nVa atacar Madduwattas, un governant local, al territori de Lukka (Lícia), i el va derrotar. En un segon atac, Madduwattas va fugir, i Attarisiya va conquerir Zippasla, però els hitites van enviar un exèrcit que el va expulsar, encara que sembla que es va quedar al país. Hi ha hagut temptatives d'identificar-lo amb Atreu (en grec antic Ἀτρεύς), personatge de la mitologia grega pare dels guerrers aqueus Agamèmnon i Menelau.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Azon, Azo o Azoy (en georgià: აზო; აზოჲ; აზონი) fou un governant dels georgians, quan aquell país es reduïa al Kartli, o el que en els autors grecoromans anomenaven Ibèria. El seu nom apareix esmentat en les cròniques georgianes on se'l relaciona amb Alexandre Magne, però hi ha diverses versions sobre el seu origen, cosa que fa difícil separar la veritat de la llegenda.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un cacic era històricament un cap de les comunitats taínes de les Antilles i d'Amèrica Central. A partir de l'expansió colonial espanyola a Amèrica, el terme va ser emprat pels conqueridors per designar les autoritats polítiques indígenes, sense atendre la diversitat dels sistemes polítics d'Amèrica ni a la nomenclatura autòctona. Són derivats d'aquest terme les paraules cacicat i caciquisme.\nAlguns historiadors com Charles C. Mann a la seva obra 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus (2005) han objectat l'ús del terme cacic en lloc de rei per a referir-se als monarques indígenes americans, encara que sí que s'utilitzi per a denominar als cabdills dels pobles anomenats bàrbars de la història europea (per exemple reis dels huns, els francs, i altres.)\nLa utilització a Amèrica de la paraula cacic va ser activament promoguda per la monarquia espanyola. Una reial cèdula del 26 de febrer de 1538 insistia que qualsevol autoritat indígena fos només anomenada «cacic», igualant per aquesta fórmula des dels més humils caps de bandes poc nombroses, fins als reis i nobles dels extints imperis prehispànics. Es posava en aquest document especial cura en prohibir el tractament de «senyor», que en castellà podia implicar una autoritat efectiva i un tracte reverencial i insistia sobre aquest tema que:\n\nTot i que gran quantitat de cacics van ser executats en el fragor de la Conquesta, la institució del cacicat, en les seves variades manifestacions ètniques, va sobreviure durant els segles colonials. I, de fet, encara subsisteix avui dia, encara que és més usada, però, l'expressió líder. La figura del cacic no sempre resultava comprensible per als europeus. La seva autoritat era molt relativa en la tradició cultural d'algunes ètnies. Les seves decisions no eren del tot vinculants i la seva autoritat estava finalment supeditada a la voluntat de les assemblees indígenes.\n\nExistia un mètode d'autogovern, en què el cacic jugava un rol conjuntural com a portaveu, moderador, o prenent decisions només enfront de situacions urgents. Això resultava especialment desconcertant per als espanyols. Espanya sortia de la seva pròpia revolta de les Comunitats de Castella, que havia finalitzat amb forts atacs oficials contra tota forma d'assemblearisme. Els conqueridors assimilaven la situació d'aquestes tribus a un permanent caos i negligència del cap, de manera que van entendre que els cacics, com a individualitats, eren prescindibles.\nPerò malgrat tot, dins del sistema de jerarquies colonials, la figura del cacic en si era considerada necessària. Tant, de fet, que hi ha diversos testimonis que asseguren que durant el període colonial l'elecció dels cacics dels pobles indis va ser manipulada per hisendats i cures en nombroses ocasions.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Pere de Canal (Bolvir, 1650 - ?) fou veguer de Cerdanya i defensor de Puigcerdà en 1707 enfront de l'exèrcit francès que, derrotat, es retirà a la vila de Llívia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Els capitols eren, des de l'edat mitjana i fins al 1789, els habitants escollits pels sis barris de Tolosa per constituir el consell municipal de la ciutat. Tenint en compte que Tolosa era una ciutat que posseïa drets de justícia i de defensa, i que era la seu d'una vasta senyoria, les seves atribucions eren no només administratives, sinó que també tenien funcions judicials i militars. Les funcions eren reconegudes pel compte, primer, i pel rei després com a nobles i ennoblidores. L'establiment del Parlament de Tolosa al segle xiv va reduir les seves prerrogatives judicials. Amb la Revolució francesa, s'abolí el capitol i el Parlament de Tolosa.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Duce era l'apel·latiu propagandístic mitjançant el qual el cabdill feixista Benito Mussolini es donà a conèixer a la vida política italiana des de 1922 fins a la seva mort. L'apel·latiu Il Duce emprat per aquest dictador és una derivació de la veu llatina Dux/duce.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Jalal-ad-Din Firuz-Xah Khaljí fou el fundador de la dinastia khalji de Delhi.\nEra fill de Yughrush i estava al servei del sultà Giyath al-Din Balban Ulugh Khan (1266-1287/1288) que el va enviar (1280) amb el seu fill Nasir al-Din Bughra (governador de Bengala 1282-1291) per combatre la rebel·lió de Mughis al-Din Toghril al que va derrotar el 1281. El 1289 Bughra el va assignar al servei del seu propi fill Muizz al-Din Kaykubad ibn Bugra Khan (1287/1288-1290) que havia arribat al tron de Delhi.\nKaykubad el va nomenar governador de Samana i després de Baran i finalment fou cridat a Delhi per exercir com a arid-i mamalik amb el títol de Shaista Khan. El 1290 Kaykubad es va posar malalt i va patir paràlisi suposadament a causa dels excessos, i els amirs van proclamar sultà al seu fill Shams al-Din Kayumarth o Gayumarth, un menor d'edat (3 anys); però al cap de poc Firuz Khalji va fer assassinar els seus rivals a la cort, Kachan i Surkha, i va fer tancar al jove sultà, prenent possessió de la ciutat de Delhi, i uns dies després (13 de juny de 1290) es va fer proclamar sultà obrint al dinastia khalji.\nKaykubad fou assassinat per un amir al que el sultà havia fet matar el pare. En general els khaljis no eren vistos com a turcs i hi va haver una certa oposició a la nova dinastia.\nDjalal al-Din es va instal·lar al palau de Kilukheri reanomenat Shahr-i Naw (Vila Nova). Entre els nomenaments que va fer hi havia el d'un nebot de Balban, Malik Chajju Kishli Khan, que va rebre l'ikta (feu) de Kara Makikpur, el qual el 1292 es va revoltar i es va dirigir cap a Delhi; Djalal al-Din Firuz va deixar a la ciutat al seu fill Khan Khanan, el més gran dels seus fills, i es va dirigir a Badaun (Badayun), i la seva avantguarda dirigida pel seu fill petit Arkali Khan, va creuar el Ganges, va sorprendre els rebels i els va derrotar; Kishli va fugir i es va refugiar amb un cap hindú (mukaddam) que el va entregar a Firuz; el sultà el va tractar bé i el va enviar a Multan el govern del qual havia donar a Arkali. També va tenir un comportament suau amb els rebels reconvertits a bandits (thags) que foren deportats a Bengala. En canvi va permetre que el seu fill Arkali matés al dervix Sidi Muwallih, molt popular i del que existia el temor que no volgués assolir el tron.\nDesprés d'això va intentar una expedició contra Rathambor que finalment va abandonar; un net d'Hulegu va envair territori del sultanat però Firuz el va anar a combatre i el va derrotar prop de Sunam, obligant-lo a retirar-se (1292). Uns tres mil mongols es van convertir a l'islam i van restar a l'Índia. El mateix 1292 Firuz va enviar a Malwa al seu nebot (i gendre) Ali Garshasp (després Ala al-Din Muhammad Shah I Khalji) que va capturar Bhilsa i va fer un botí considerable amb el que va tornar a Delhi rebent Oudh en ikta (ja era feudatari de Kara Maikpur).\nEl 1294 Ali Garshasp va anar a conquerir Deogir (Devagiri), capital del raja yadava Rama Chandra; amb uns set mil soldats es va dirigir a Ellichpur (al Berar) on va fer creure que era un noble descontent que anava al sud a posar-se al servei de Rajamundri al sud de Telingana. Així va sorprendre al raja yadava al que va derrotar en una batalla prop de la ciutat de Deogiri; Rama Chandra es va refugiar a la fortalesa; Ali va derrotar tanmateix al fill gran del raja Shankar (Singhanader o Sankhder segons altres fonts) que va haver de demanar la pau i cedir la província d'Ellichpur i pagar un tribut en or, plata, joies, cavalls i elefants. Llavors va tornar a Kara Manikpur.\nFiruz va deixar passar que havia fet l'atac a Deogiri sense el seu permís. Suposadament penedit per haver actuat sense ordes del sultà, va aconseguir que Firuz el visités a Kara Manikpur i el perdonés formalment; quan Firuz era prop de Kara Manikpur va trobar acampat a la riba del Ganges al seu nebot que l'esperava; en el moment de la trobada, quan s'anaven a saludar, Ala al-Din el va assassinar i es va proclamar immediatament sultà (19 de juliol de 1296) dirigint-se tot seguit a Delhi.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Generalíssim és un rang militar de màxim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Exèrcits.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظم or وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير). Era el primer ministre del Soldà, amb poder absolut i, en principi, només el podia deposar el mateix Soldà. Tenia el segell imperial i podia convocar els altres visirs per atendre els assumptes d'estat. La reunió dels visirs s'anomenava Kubbealtı dels visir, en referència al lloc de trobada, la Kubbealtı ('sota la cúpula') del Palau de Topkapı. Les seves oficines es trobaven a la Sublim Porta. Gran Visir (Vazīr-e Azam) és també el títol oficial urdú del Primer ministre del Pakistan (als ministres se’ls anomena visir).\nDurant el període de formació de l'imperi otomà, només s'utilitzava el títol de Visir. El primer d'aquests visirs otomans que ser anomenat Gran Visir va ser Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà. El motiu de crear la figura del Gran Visir va ser la de distingir al portador del segell del soldà de la resta de visirs. L'inicialment més sovint utilitzat títol de vezir-i âzam va ser a poc a poc substituït per sadrazam, ambdós amb el significat de gran visir. Al llarg de la història de l'imperir otomà, els grans visirs se’ls ha anomenat també sadr-ı âlî ('visir superior'), vekil-i mutlak ('poder absolut'), sâhib-i devlet ('títular de l'estat'), serdar-ı ekrem, serdar-ı azam i zât-ı âsafî.\nDurant l'era Köprülü (1656–1703) l'imperi otomà va ser controlat per una sèrie de grans visirs molt poderosos. La relativa ineficàcia dels sultans i la difusió del poder als nivells inferiors del govern va ser una característica de l'era Köprülü.\nDesprés del període Tanzimat de l'imperi otomà al segle xix, els grans visirs van passar a desenvolupar un paper més similar al dels primers ministres contemporanis de les monarquies parlamentaris.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Haidar Ali kan Bahadur, també apareix com Haydar Ali, Hayder Ali i Haider Ali (Dodballapur 1721-Narasingarayanpet 1781) fou governant efectiu de Mysore (1762-1782).\nEl seu besavi era un faquir de Gulbarga. La seva família pretenia ser descendent dels quraixites de la Meca des d'eon hauria emigrat al segle XVI. El seu pare Fath Muhammad, un soldat mercenari, va morir el 1726 al servei del nawab de Sira, i fou recollit pel seu cosí Haydar Sahib, oficial de l'exèrcit de Mysore.\nDe jove va entrar al servei d'Abd al-Wahhab, germà del nawab del Carnàtic Muhammad Ali, i va obtenir un petit comandament a l'exèrcit de Mysore. Va destacar al setge de Devanhulli (1749) i per mèrits militars el general Nanja Raj, comandant en cap (dalawayi) li va donar el títol de khan. Va lluitar al Carnàtic i Nanja Raj el va nomenar fawjdar (governador militar) de Dindigul (1755). El 1758 va rebre el comandament de la fortalesa de Bangalore o Mangalore, i poc després el títol de bahadur, per haver rebutjat una invasió dels marathes. El juny de 1759 es va retirar Nanja Raj i Haidar el va substituir; el seu diwan Khande Rao no va tardar a conspirar contra ell, amb el suport del raja de Mysore (agost de 1760) però fou derrotat i empresonat. Llavors ocupava tot el poder però va permetre al raja mantenir el tron nominalment. El títol de nawab de Sira li fou concedit per Basalat Jang (germà del nizam d'Hyderabad) i confirmat per l'emperador mogol.\nVa fer conquestes a Sira, Bednore, Sunda i la Costa Malabar (1761-1766). Entre 1764 i 1772 el peshwa maratha Madhav Rao va envair tres vegades el regne i va poder annexionar alguns districtes al sud del Kistna però a la seva mort el 1772 Haidar Ali els va recuperar.\nEl nizam d'Hyderabad i la Companyia Britànica de les Índies Orientals es van aliar contra Haidar (12 de novembre de 1766) i van envair Mysore. Però Haidar es va reconciliar amb el nizam i la petita força britànica del coronel Joseph Smith es va trobar enfront d'un exèrcit de cinquanta mil homes i 100 canons (units el nizam i Haidar); Haidar va portar la guerra al Carnàtic i va lliurar batalla contra els britànics i sipais al pas de Chengam (3 de setembre de 1767), assetjant Ambur, però fou derrotat pel coronel Joseph Smith a Tiruvannamalai (Trinornalai) i va aixecar el setge i es va retirar a Kaveripak. El febrer de 1768 els britànics van ocupar temporalment Bangalore, però Haydar la va recuperar avançat l'any; els portuguesos havien ofert ajut a Haidar Ali però el van trair, i llavors Haider es va revenjar en els catòlics de la ciutat (que havien estat convertits pels portuguesos) i més de 15000 catòlics foren fets presoners i quasi tots van morir o es van convertir a l'islam. El 1768 el nizam es va retirar del conflicte però Haidar va mantenir la lluita i va aconseguir un tractat de pau favorable el 4 d'abril de 1769.\nEls britànics li van refusar ajut contra els marathes i Haidar Ali es va costar als francesos i va preparar la guerra contra els britànics; l'excusa fou un atac britànic a Mahe, que era possessió dels francesos però estava sota protecció de Mysore, i el juliol de 1780 va envair el Carnàtic pel mateix pas de Chengam i es va lluitar a Cuddalore, Tyaga Durgam i Chidambaram, va devastar Vellore i el territori proper i va assetjar Arcot. Quan Haidar Ali va tenir notícia que un exèrcit britànic manat per Sir Hector Munro anava cap allí, va desistir de conquerir la ciutat, però va poder derrotar a un destacament anglès manat pel coronel Baillie, a Pollilore, prop de Palur a la taluka de Walajapet i llavors va tornar a reprendre el setge. Arcot es va rendir i Ambur també fou conquerida.\nLlavors Haidar Ali va assetjar Vellore i Wandiwash. Aquesta darrera fou valentament defensada pel tinent Flint i fou finalment alliberada per Sir Eyre Coote, que ara era comandant de Madras i va dirigir un exèrcit d'ajut. Coote tot seguit va marxar cap a Vellore i va ser interceptar per Haidar Ali a Sholinghur; l'acció no fou decisiva, i fins i tot probablement favorable a Haidar, però aquest va tenir masses baixes i Coote llavors va poder avançar fins a Vellore i portar subministraments per tres mesos. Hayder Ali va envair Tanjore el 1781 en mig de la guerra. El coronal Braithwaite va intentar impedir el seu avanç però fou derrotat i es va haver de rendir i Tanjore fou assolat; el sobirà local maratha Thuljaji es va declarar vassall de Mysore.\nEl 1782 Coote va ajudar altre cop a Wandiwash, a la qual Haidar Ali havia tornat a assetjar (deixant Vellore) i on Flint tornava a resistir amb èxit. Es va lliurar finalment la important batalla de Porto Novo en què Haidar fou derrotat per Sir Eyre Coote. Haidar Ali va morir sobtadament a Narasingarayanpet, prop de Chitor, el 7 de desembre de 1782. El va succeir el seu fill Tipu Sultan. La guerra va acabar el 1783 amb la signatura d'un tractat.\nHaidar Ali mai va agafar el títol reial que entre el 1761 i el 1782 van conservar els rages de la dinastia Wadiyar de Mysore, Krishnaraja II (1734-1766), Nanjaraja (1766-1770), Bettada Chamaraja VII (1770-1776) i Khasa Chamaraja VIII (1776-1796). El seu títol era de dalawayi (comandant en cap) i nawab de Sira (virrei).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Ibrahim Bey al-Kabir al-Muhammadi (literalment El Gran Ibrahim Bey, Musulmà, Martkopi, prop de Tbilissi, 1735-1816) fou bey mameluc governant de facto d'Egipte, d'origen georgià. Fou capturat per mercaders d'esclaus en temps otomans i va rebre el nom d'Ibrahim dels seus amos al que després es va afegir el tìtol bey. Fou comprat pel governant d'Egipte i després d'un servei lleial fou alliberat.\nVa ser nomenat bey el 1768/1769, amir al-hadjdj el 1772 i daftardar el 1774. Quan Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab va iniciar una campanya contra el xeic Zahir al-Umar a Palestina (març del 1775) va deixar el govern del Caire a Ibrahim. Mort Abu l-Dhahab ([10 de juny] de 1775) el poder va passar als seus mamelucs coneguts com els muhammadiyya, entre els quals els més influents eren Ibrahim Bey, Murad Bey i Yusuf Bey; el primer va esdevenir shaykh al-balad (governador civil), el primer càrrec del país; Murad va esdevenir governador militar, i Yusuf Bey encarregat dels pelegrins (amir al-hadjdj); el poder l'exercien conjuntament; Murad era decidit i enèrgic mentre que Ibrahim era conciliador i vacil·lant. Murad va organitzar un complot que tenia per objecte l'assassinat de Ismail Bey que era mameluc del difunt Ali Bey (governant 1768-1773) però no havia fet cap reclamació per exercir el poder; això va portar a una lluita entre faccions al Caire i finalment Ibrahim i Murad van perdre el suport d'altres faccions mameluques i van fugir cap a l'alt Egipte (juliol), mentre Ismail Bey era nomenat shaykh al-balad (agost del 1777). Ismail no tenia prou suports segurs i Ibrahim i Murad no van tardar a retornar al Caire amb el suport de'una fracció dels mamelucs alawiyya (els mamelucs d'Ali Bey) dirigida per Hasan Bey al-Djuddawi, i recuperar el poder. Ibrahim va ser restaurat com a shaykh al-balad el febrer del 1778, i Murad Bey com a amir al-hadjdj, però el poder es va exercir per un triumvirat entre Ibrahim, Murad i Hasan Bey al-Djuddawi.\nMurad Bey no va trigar a fomentar nous complots que va costar als alawiyya l'expulsió del Caire pels altres grups mamelucs (juny del 1778), Hasan i els alawiyya es van refugiar a l'alt Egipte d'eon el duumvirat de Murad i Ibrahim no els va poder fer fora, i a més a més van tenir el suport d'Ismail Bey que se'n va anar a l'alt Egipte. El 1781 Murad va haver de cedir formalment als alawiyya una gran part del sud d'Egipte. El 1783 les lluites entre les faccions dels muhammadiyya al Caire van portar a la lluita oberta entre Ibrahim i Murad i el setembre de 1784 Ibrahim va haver de fugir del Caire, quedant sol en el poder Murad Bey.\nEl febrer de 1785 Ibrahim i Murad es van reconciliar i Ibrahim fou restablert com a shaykh al-balad. Totes aquestes lluites havien afectat a l'economia del país que estava en decadència; els peregrins que anaven a les ciutats santes estaven mal aprovisionats i el 1783/1784 i 1784/1785 la caravana a Medina no es va poder fer. Els tributs al govern otomà s'havien aturat. Llavors va intervenir l'Imperi Otomà que va enviar un contingent a les ordes de Djezairli Ghazi Hasan Pasha. Murad i Ibrahim van decidir resistir (18 de juliol de 1786) però les seves forces foren derrotades i el 4 d'agost Ibrahim fugia del Caire on van entrar els otomans el dia 8 d'agost. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va cridar a Ismail Bey i Hasan Bey de l'alt Egipte i el 6 de novembre de 1786 va nomenar al primer com a shaykh al-balad i al segon com amir al-hadjdj. Mentre Murad i Ibrahim s'havien refugiat al sud, a l'alt Egipte, d'eon Hasan Pasha va tractar de fer-los fora sense èxit. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va restar al Caire fins a la tardor del 1787 (6 d'octubre del 1787) i abans d'abandonar la capital egípcia va emetre un decret que prohibia a Ibrahim i Murad retornar al Caire però els autoritzava a restar a l'alt Egipte\nLlavors va començar una llarga lluita entre Ismail Bey d'un costat i Ibrahim i Murad de l'altra. El conflicte va tallar les comunicacions entre les dues parts d'Egipte, i les confiscacions i taxes excessives que es cobraven al Caire van empitjorar la situació econòmica. Entre l'octubre de 1787 i l'octubre de 1790 hi van haver diverses revoltes populars al Caire.\nEl març del 1791 va morir Ismail Bey a causa d'una epidèmia de pesta. Ibrahim i Murad van retornar al Caire (juliol del 1791) i Hasan Bey va fugir a l'alt Egipte. El govern conjunt d'Ibrahim i Murad va durar set anys fins que va arribar Napoleó Bonaparte el juliol de 1798. Fou derrotat pels francesos a la batalla de les Piràmides i a la d'Heliòpolis i fou derrotat en les dues fugint cap a l'alt Egipte. Quan els francesos van evacuar Egipte el 1800, Ibrahim va reclamar el poder però hi havia altres pretendents.\nFinalment Muhammad Ali Pasha es va imposar com a virrei el 1805. Ibrahim va restar llavors a l'alt Egipte i això el va salvar de la massacra de la ciutadella del Caire (1 de març de 1811) en què els potencials enemics de Muhammad Ali Pasha foren exterminats. Ibrahim i altres companys es va retirar cap a Núbia on van establir un campament permanent anomenat al-Urdi prop de Dongola. Allí va morir el 1816 (la notícia es va conèixer al Caire el març del 1816, la data exacta de la mort és desconeguda).", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Kim Yong-nam (김영남 en coreà) (4 de febrer de 1928) és el president de l'Assemblea Suprema del Poble de Corea del Nord des del 5 de setembre de 1998 - 11 de abril de 2019, Prèviament va ser ministre d'Exteriors de 1983 a 1998. En funció del seu càrrec, representa Corea del Nord en viatges internacionals i així ha fet visites institucionals a diversos països com Mongòlia, Algèria, Egipte i Singapur, a més d'una gira per Àfrica al març de 2008.Successor : Choe Ryong-hae", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Marfa Borétskaia, també coneguda com a Marta, la Possàdnitsa, rus: Марфа Посадница (diferents fonts indiquen que el seu patronímic era Semiónova, rus: Семёновна o Ivànova, rus: Ивановна) fou la dona d'Isaak Boretski, possàdnik de Nóvgorod de 1438 a 1439 i una altra vegada el 1453. Segons la llegenda i la tradició històrica, va liderar la lluita de la república contra Moscòvia des de la mort del seu marit i l'annexió de la ciutat per Ivan III de Rússia el 1478. Un cop perduda la ciutat, va fer vots monàstics i va morir al monestir, o bé fou executada.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas. Es va entossudir a reclamar el tron del principat, quan la seva germana Isabel va morir, cosa que va portar el seu empresonament i la mort del seu gendre.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.\nEl 654 l'emperador Constantí II va ocupar Armènia. Quan va retornar a Constantinoble va deixar com a governador a Maurianos, del que no es coneixen dades anteriors.\nTeodor Reixtuní, l'ishkhan aliat als àrabs que havia estat destituït, va sortir de la fortalesa d'Althamar al llac Van i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian, va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes i va intentar dominar el país. El califa li va donar poder per Armènia, Aghuània i Siunia. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots els nakharark (655) i Maurianos va quedar en difícil posició sobretot després que Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs.\nL'exèrcit musulmà va tornar a Síria, si bé el general Habib ibn Màslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre, però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació, dominant altre cop el país en nom de l'Imperi. Els àrabs que havien quedat a Armènia van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin, però quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia i els àrabs van recuperar tota Armènia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Aleksandr Danílovitx Ménxikov (en rus: Александр Данилович Меншиков,16 de novembre de 1672 - 2 de novembre de 1729) fou un home polític i cap militar que es va fer conèixer sobretot en l'època del seu amic Pere el Gran. Fou també governador general de Sant Petersburg del 12 d'octubre de 1702 al maig de 1704 i de gener 1725 al 8 de setembre de 1727.\n\n", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -monarquia absoluta- o caps d'estat cerimonials amb auctoritas però sense potestas de govern, la qual és exercida pel parlament -monarquia constitucional-. El monarca pot tenir qualsevol dignitat (títol) -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seva mateixa persona. Històricament els monarques han estat governants absoluts, però la majoria dels monarques actual són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del grec monos archein que significa «únic governant» i feia referència a un governant absolut de l'antiga Grècia.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya. Diversos components d'aquesta família participaren en la conquesta de Mallorca. Una part del llinatge es va establir al regne de València almenys des del segle xiv. Segons Gaspar Escolano, dos Montpalau valencians van ser jurats de València al segle xiv, i un altre posterior va servir amb el rei Joan II d'Aragó; semblen més rellevants, però, Serafí de Montpalau, qui participà en el setge de Tunis l'any 1535, i Francesc de Montpalau, de l'orde militar de Sant Joan, el qual es va distingir a Vélez de la Gomera (1564), i l'any següent a Malta, on va morir lluitant contra els turcs.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia annàzida. Era un cap kurd; els seus títols eren hàjib i nadjib pel que cal suposar que era un funcionari del buwàyhida Baha al-Dawla (980-1013) i va poder governar a Hulwan del 991 al 1010.\nEl 997 es va apoderar de Dakuka que pertanyia als Banu Uqayl. El 999 va aniquilar el petit feu local de Zahman ibn Hindi a Khanikin. El 1002 va lluitar contra el Banu Mazyad (mazyàdides) aliat al cap Hadjdjadj ibn Hormuz. El mateix any es va posar al servei de Amid al-Djuyush.\nEl 1006 fou expulsat de Hulwan pel kurd Badr ibn Hasanwayh aliat a Abu l-Hasan Ali ibn Mazyad, i es va retirar a Bagdad amb el visir Amid al-Djuyush Abu Ali Hasan ibn Abi Djafar, i al cap d'uns mesos es va signar un tractat amb el cap kurd rival pel qual es va declarar vassall hasanwàyhida i va recuperar Hulwan (1007) o en tot cas abans del 1010, perquè segon Ibn al-Athir va morir aquest any en aquesta ciutat.\nEl va succeir a Hulwan el seu fill Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, però altres germans van obtenir alguns territoris: Muhalhil ibn Muhammad a Shahrazur, i Surkhab ibn Muhammad a Bandanidjin (Mandali) al sud, prop dels territoris dels luris.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Els Nababs de Bengala eren els Nazims o Subahdars (governadors provincials) hereditaris del Subah (província) de Bengala durant l'era de l'imperi Mogol i governadors de-facto de la província.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un nazim (en urdú ناظم, derivat d'organitzador o coordinador), similar al batlle, és el coordinador de les ciutats i pobles del Pakistan. Nazim és el títol urdú del funcionari en cap electe d'un govern local al Pakistan, com pot ser el cas d'un districte, un tehsil o un consell municipal (d'un poble).El nom que es fa servir per referir-se al president de la Islami Jamiat-e-Talaba, la Unió Islàmica d'Estudiants del Pakistan, és Nazim-e-ala. El Nazim-e-ala és escollit per un any, i després de completar el període d'exercici del seu càrrec, tots els membres, anomenats Arkaan, trien un de nou. El Nazim en cap, o Nazim del districte, és escollit pels Nazims dels Consells municipals i dels Tehsils, que alhora són triats directament pels vots locals.\nEl Pakistan tenia originalment un sistema heretat de l'època de govern dels britànics a l'Índia, en el qual el batlle era el cap d'un districte. Malgrat això, segons les lleis locals el nazim tenia un paper diferent del del batlle, amb més poder. El sistema de nazims va ser introduït després que el sistema de comissionats, imposat durant el govern britànic, fos aixecat pel govern pakistanès. Avui en dia, ja no hi ha comissionats a cap de les divisions administratives, d'ençà que el 2001 es va imposar al país l'Acta de Lleis Municipals. L'única excepció es Islamabad, la capital federal, on el sistema de comissionats encara és efectiu. El 2009, el nou govern va restaurar el sistema de comissionats a les divisions però el nazims també romanen el seu poder.\nSubahdar era una de les denominacions que rebia el governadors d'un Subah (província) durant l'era Mogol de l'Índia el qual era també anomenat alternativament com ‘’Sahib-i-Subah’’ o Nazim. La paraula Subahdar és d'origen persa El Subahdar era el cap administratiu de la província Mogol. Era assistit pel suballterns provincials: Diwan, Bakshi, Faujdar, Kotwal, Qazi, Sadr, Waqa-i-Navis, Qanungo i Patwari. Els Subahdars eren normalment nomenats pels prínceps Mogols o pels oficials imperials de més alt rang.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Ngwegunhmu és el títol d'alguns prínceps shan de l'Estat Shan de Myanmar, sobretot de la regió del Myelat. Vol dir cap recaptador, i eren uns alts funcionaris encarregats de recaptar les taxes i els tributs per als reis birmans i més tard pels britànics.\n\n", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El nomarca era el governant d'un nomós de l'antic Egipte. Els nomarques van sorgir dels clans formats al neolític, esdevenint senyors territorials sota una autoritat suprema després de la unificació d'Egipte.El càrrec era hereditari o vinculat sempre a les mateixes famílies, però quan el poder central era fort, el faraó nomenava els nomarques sense seguir necessàriament l'ordre hereditari. Quan el poder central no podia controlar el país els nomarques es feien més independents i poderosos i s'establia una línia hereditària; alguns nomarques van aprofitar aquestes circumstàncies per a engrandir o embellir les seves capitals. Alguns van aspirar fins i tot a la corona egípcia. El nomarca residia a la heka het, i tenia un emblema que el distingia dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i alimentàries específiques.\nHi havia 22 nomarques a l'Alt Egipte i 20 al Baix Egipte.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Pak Pong-ju (coreà: 박봉주; nascut el 24 d'octubre de 1939 a Hamgyong del Nord) és un polític i va ser Premier de Corea del Nord electe per l'Assemblea Suprema del Poble de la República Democràtica Popular de Corea des del 3 de setembre de 2003 fins a l'11 d'abril de 2007. Ocupa novament el càrrec de Premier des de l'1 d'abril de 2013.\nEl 1962 va ser gerent d'una fàbrica de menjar a la província de Pyongan del Nord. Es va convertir en membre alternatiu del Comitè Central del Partit dels Treballadors de Corea a l'octubre de 1980. Al maig de 1993 va ser nomenat subdirector del Departament d'Indústries de la Llum del Partit dels Treballadors i al març de 1994 va ser subdirector del Departament de Supervisió de Política Econòmica del partit. El juliol del mateix any, Pak va estar en el rang 188 dels 273 membres al comitè del funeral del líder Kim Il-sung, indicant que va estar en la perifèria de la jerarquia d'elit. No obstant això, al setembre de 1998 va ser nomenat al Ministeri de Química i Indústria en el govern del premier Hong Song-nam i el va reemplaçar el 2003.L'11 d'abril de 2007, l'Agència Central de Notícies Coreana va informar que durant la 5a sessió de l'11a Assemblea Suprema del Poble de la República Democràtica de Corea, Pak va ser \"rellevat. .. del govern\" i Kim Yong-il va ser triat com a nou premier. No se l'havia vist en públic des del maig de 2006 i es creu que va ser destituït del càrrec per malversació d'oli que seria usat en el sector agrícola o perquè estava molt enfocat a desenvolupar polítiques econòmiques similars a la República Popular Xina, en comptes d'aplicar polítiques nacionals.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Parteni (Parthenius o Partenius) (Arle vers 485 - Trèveris 548) fou un funcionari gal·loromà d'origen arvern que va servir alhora als ostrogots i als francs.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.\nFigura a les monedes imperials o a inscripcions monumentals sota l'abreviatura P P.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un peshwa (en marathi पेशवे peśvā) era un braman Primer Ministre dels txattrapatis(reis) marathes. Els peshves van començar comandant els exèrcits marathes i posteriorment van esdevenir els governants hereditaris de l'Imperi Maratha del centre de l'Índia de 1749 a 1818. Abans del 1700, un peshwa rebia l'estatus de rei durant vuit o nou anys. Durant el seu regnat, l'imperi va assolir el seu zenit dominant la major part del subcontinent indi. Van dirigir la major expansió de l'Imperi Maratha als voltants de 1760 amb l'ajut dels sardars (Generals) Holkar, Shinde, Bhosale, Pantpratinidhi, Gaikwar, Panse, Vinchurkar, Pethe, Raste, Phadke, Patwardhan, Pawar, Pandit i Purandare, i també com l'eventual annexió a la Companyia Britànica de les Índies Orientals el 1818.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un possàdnik (en rus посадник) era un batlle típic de ciutats i pobles eslaus, equivalent al Stadhouder neerlandès o al podestà italià. Els possàdniks més rellevants de la Rússia medieval foren els de Nóvgorod i el de Pskov.\nEl terme possàdnik prové de l'eslau eclesiàstic antic (literalment: posat en el lloc), ja que el Príncep de Kíev els nomenava al començament per governar en nom seu, i ja a partir del segle xii van començar a ser escollits de forma local.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.\nA Anglaterra, Macedònia, Polònia, Andorra i Montenegro era una situació de fet, quan un bisbe local va adquirir molt de poder gràcies a la posició estratègica de la seva diòcesi.\n\nAns al contrari, al Sacre Imperi Romanogermànic, la funció feia part de l'estructura política de l'imperi fins a la seva desaparició el 1806. Molts principats bisbals es trobaven a posicions estratègiques, sovint prop de la frontera. Tot i que de fet molts prínceps-bisbes no respectaven gaire l'obligació de celibat, de dret, els seus fills mai no podien esdevenir hereus. Així, l'emperador mantenia el control dels governadors d'aquests territoris i podia evitar el risc que passessin a cases reials enemigues pel joc de casaments estratègics.\nN'hi havia una trentena dels quals els més coneguts eren\n\nEl Principat de Lieja (980-1795)\nEl Bisbat d'Utrecht (1024-1528)\nL'arquebisbat de Colònia (mig del segle x-1803)\nL'arquebisbat de Trèveris (mig del segle x-1803)\nL'arquebisbat de Magúncia (mig del segle x-1803)\nL'arquebisbat de Salzburg (mig del segle x-1803)\nEl bisbat de Cambrai (907-1677)i també els bisbats d'Augsburg, Basilea, Münster, Osnabrück, Ratisbona, Estrasburg, Trento i Worms.\nAl cap del Principat de Stavelot-Malmedy es trobava un «príncep-abat» amb les mateixes prerrogatives d'un príncep-bisbe, que de vegades formava una unió personal amb el príncep de Lieja.\nDesprés de la transformació del principat bisbal de Montenegro el 1860, només roman un «copríncep-bisbe» a Andorra: el bisbe d'Urgell.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat. El mandat d'un regent o regents s'anomena regència. Si el regent que té aquesta posició és en la línia de successió familiar, se sol utilitzar el terme compost príncep regent; si el regent d'un menor és la seva mare, se sol referir com a reina regent.\nEn el món de l'empresa s'utilitza també per indicar la persona que, sense ser-ne administrador, en realitza les funcions tant jurídicament com efectiva.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una reina regnant és una dona que té per dret propi el títol de monarca en oposició a una reina consort, que ho és per estar casada amb un rei, una reina vídua, quan aquest és mort, una reina mare, si és vídua i el seu fill governa, o una reina regent, que governa temporalment mentre el successor per dret propi és un nen. El marit d'una reina regnant pot no tenir el títol de rei o bé pot tenir el de \"rei consort\". Una emperadriu regnant és una reina regnant que governa un imperi.\nA algunes cultures antigues, com l'antic Egipte, Pèrsia, Bizanci i altres civilitzacions i països d'Europa, Àsia i Oceania, les dones governants tenien el títol en gènere masculí, per exemple \"rei\", \"faraó\" o \"emperador\". I per exemple, ja al segle xiv, Eduvigis de Polònia va ser coronada com a \"rei de Polònia\". A Europa, des de l'edat mitjana molts regnes van seguir la Llei Sàlica, que excloïa les dones de les línies successòries, i no ha estat fins als segles XX i XXI que alguns països encara monàrquics han permès les dones entrar a la línia successòria, entenent que entre germans és més just que ostenti el títol el més gran que el d'un sexe determinat.\nAlgunes de les reines regnants popularment més conegudes són Cleòpatra i la reina de Sabà.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Sangram Singh I o Sangarama Singh (conegut també com a Rana Sanga) fou sobirà rajput del Mewar del 1509 al 1528, amb capital a Chitor (Chitawr). Fou enemic declarat dels sobirans musulmans abans de la formació de l'Imperi Mogol.\nVa succeir a Rai Mal Singh i als primers anys es va dedicar a consolidar el seu poder al Mewar i enfront dels veïns musulmans. A Malwa el sultà Mahmud Shah II Khalji (1511-1531) es va enfrontar al seu visir Medini Rai (aquest nom era un títol que li havia concedit el sultà, abans era un senyor rajput anomenat Ray Chand Purbiya) i el 1517 el sobirà va abandonar la capital Mandu i va anar al Gujarat on va demanar ajut a Muzaffar Shah II que no va tardar a envair Malwa per restablir al sultà en tot el seu poder. Medini o Medni Ray al saber la invasió, va deixar al seu fill Ray Pithora a Mandu i se'n va anar a Chitor i va demanar el suport del rana. Muzaffar II mentre va assaltar Mandu i la va ocupar el 15 de febrer de 1518 fent matar a tots els rajputs que havien defensat el fort fins al final. Va reinstal·lar a Mahmud i després va retornar a Gujarat deixant deu mil homes com a protecció del sultà. El rana Sanga (Sangarama) va ocupar llavors Mandasore i pel seu costat Medni Ray va ocupar Chanderi, mentre el senyor de Satwa, Sikandar Khan, es va declarar independent. Mahmud només controlava un territori no gaire gran a l'entorn de Mandu i ja no va provar de recuperar els territoris perduts. Mahmud fou fet presoner per Rana Sanga (1519) que a l'any següent el va alliberar contra el pagament d'un rescat i l'enviament a Chitor de diversos ostatges (1520). El 1521 Rana Sanga va rebutjar un atac del sultà de Gujarat dirigides pel seu general Malik Ayaz.\nL'afany d'augmentar el seu govern va ser atemorit per Rana Sanga i veient el poder creixent dels estats veïns, va exercir una política i va convidar a Babur (Mogol) veniu a saquejar, sobretot Mewar i Delhi i Gujarat Vagaira, dels quals Babur Va atacar i va destruir les àrees de Punjab, Mewar, Delhi, Gujarat i Rajasthan i es va decidir a viure a l'Índia i va fer el seu treball a Delhi. Pres com a estats hindús de la Rajputana i Maharashtra (costat Bombai) guerra brut, Granota no impediria que el Govern es propagui a Babar va dictaminar la política de Sanga Caixmir, Panjab, Delhi, Mewar, Bengala i Madras. Més tard Babur va iniciar la política de la religió, per assegurar-se de la seva seguretat, la gent va canviar la religió d'una manera feliç, perquè la gent estava preocupada per l'odi al casteisme de l'hinduisme, més tard Sikh Gurus va iniciar una onada de reforma. El sikh Guru Nanak Dev havia escrit sobre les atrocitats de Babur: Khorasan Khamasna Kiya Hindustan Scare, Eti Kari Kuralnaayan Scare India. Aleshores, Rana Sanga també va ser inclosa en el seu domini.\n==\n'Mort el 30 de gener de 1524 \nNo s'admeten ritus. Ros entre la gent, per l'error de l'error de Sanga Raja, el seu funeral no es va fer a la seva terra i després va realitzar els últims ritus a Mandalgarh (Bhilwara).\nAllà encara veiem la tomba de Rana Sanga.\nMort el 30 de gener de 1524\nNo s'admeten ritus. Ros entre la gent, per l'error de l'error de Sanga Raja, el seu funeral no es va fer a la seva terra i després va realitzar els últims ritus a Mandalgarh (Bhilwara).\nAllà encara veiem la tomba de Rana Sanga.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Maria Sanudo (morta el 1426) fou Senyora de l'illa d'Andros al Ducat de Naxos entre 1372 i 1383, i Senyora de l'illa de Paros i d'un terç de Negroponte entre 1383 i 1426 en co-regència amb el seu espos, Gaspar Sommaripa.\nMaria era membre de la Casa de Sanudes i filla de Fiorenza I Sanudo i el seu segon marit Nicolau II Sanudo, i mitja germana de Nicolau III dalle Carceri, l'últim Duc de Naxos de la casa Sanudo.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Sardar (Persa سردار, IPA: [sɐrdaːr]) és un títol d'origen persa, utilitzat pels líders polítics i militars.\nEl seu cognat en persa, Sardâr, vol dir comandant. Literalment sar vol dir cap mentre que dâr vol dir posseïdor en persa. Per tant, el terme Sardar també pot voler dir líder polític o militar, equiparable al cap d'una tribu.\nAl Pakistan, el líders de les tribu i clans dels Balutxi, Caixmiris, Paixtus, Panjabi, Seraiki i Sindi reben el títol de Sardar.\nA l'Índia, en Panjabi, Hindi i altres llengües índies, la paraula sovint es refereix als homes que professen la fe Sikh. Sovint, s'afegeix el sufixe -ji al títol per indicar respectabilitat, donant lloc a la paraula Sardarji. La paraula pot adquirir diversos significats, sovint associats a l'autoritat militar.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El secretari general de l'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) és nomenat per la cimera de l'ASEAN que ho tria entre els nacionals dels estats membres de l'ASEAN per rotació alfabètica per a un període de cinc anys.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Taoiseach (pronunciació: /ti:ʃɒx/ o \"tíxokh\"; en plural Taoisigh, pronunciació /ti:ʃi:/ o \"tixi\") és el cap de govern de la República d'Irlanda i el líder del gabinet irlandès, càrrec equivalent al primer ministre de les democràcies parlamentàries sota el sistema de Westminster.\nEl Taoiseach és nomenat pel president d'Irlanda després de ser elegit pel Dáil Éireann (la cambra baixa del parlament). El Taoiseach actual és Leo Varadkar, teachta dála (\"delegat de l'assemblea\", equivalent a diputat) del partit Fine Gael. El Taoisech designa al Tánaiste (\"diputat primer ministre\") que després és nomenat pel president. El càrrec de Tánaiste és similar, però no pas equivalent, al del vicepresident del govern. El Taoisech també nomena la resta del ministres del gabinet i onze membres del Senat irlandès.\nEls títols de taoiseach i tánaiste, en llengua irlandesa, són d'orígens antics. Encara que la constitució irlandesa descriu el Taoiseach com a \"cap de govern o primer ministre\", la seva traducció literal és de \"líder\" o simplement \"cap\". Alguns historiadors suggereixen que a la Irlanda Antiga (època en què sorgeixen aquests termes), un taoiseach era un rei menor, mentre que el tánaiste era un governador d'un regne el rei del qual havia estat deposat, o l'hereu possible. En el gaèlic escocès, tòiseach es tradueix com a \"cap del clan\" i ambdós mots semblen haver tingut un significat similar en les llengües goidèliques d'Irlanda i Escòcia.\nEl càrrec modern del Taoiseach va ser establert en la constitució d'Irlanda de 1937, reemplaçant el càrrec de \"President del Consell Executiu\" de l'Estat Lliure Irlandès de 1922-1937. No obstant això, les funcions del Taoiseach i el President del Consell Executiu difereixen en alguns aspectes fonamentals. Per exemple, el president el Consell Executiu no tenia la capacitat de remoure un dels ministres del govern. El gabinet de l'Estat Lliure Irlandès, anomenat el Consell Executiu, havia de ser reformat completament si es volia renovar un càrrec. El president del Consell Executiu tampoc no podia dissoldre el Dáil Éireann; aquesta era una decisió col·lectiva del Consell Executiu. El Taoiseach, per contra, té un paper molt més important amb més poder executiu amb la capacitat de remoure un ministre i de dissoldre el parlament.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.\nCadascuna de les tres tribus gàlates que es van establir a Frígia, formant el país de Galàcia, estava dividida en quatre tetrarquies, divisió que va romandre fins al final de la república romana quan els dotze tetrarques van ser eliminats i substituït per un únic governant, Deiotarus I, que va conservar el títol de tetrarca, segons Appià. Algunes tribus de Síria eren regides per tetrarques i alguns prínceps herodians van governar zones de Palestina amb aquest títol. Aquestos tetrarques abans dependents van ser reconeguts com a sobirans clients romans, però amb la plena propietat de la terra, segons Plini el Vell i Flavi Josep.\nSota l'Imperi Romà el títol de tetrarca es va donar a alguns prínceps tributaris que no tenien prou importància per ser designats reis; el títol era equivalent a filarca i etnarca, com diuen Vel·lei Patercle, Sal·lusti i Tàcit.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Tipu Sultan, també conegut amb el nom de Tipu Sahib (1749-4 de maig de 1799) va ser sultà de Mysore a partir de 1782 i un dels principals opositors a la instal·lació del poder britànic a l'Índia, la qual cosa li va valer el sobrenom de Tigre de Mysore.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Erik Axelsson Tott (Dinamarca, c. 1419 (Gregorià) – Víborg, febrer 1481) fou un noble i polític suecodanès, regent de Suècia en dues ocasions, el 1457 i entre 1466-1467, a més, també va formar part del consell reial suec.\nErik Axelsson Tott va néixer al regne de Dinamarca, quan formava part de la Unió de Kalmar. El seu pare era el noble danès Axel Pedersen, senyor de Herlev i era membre de la família Tott. La seva mare era sueca, originària de la província de Södermanland i era cosina del rei Carles VIII.\nVa arribar a Suècia de molt jove i va formar part del consell del regne des de 1449 i fou un dels homes predilectes del seu oncle el rei Carles, de qui va rebre la possessió de la província de Åbo el 1450, que després li va ser canviada per la de Nyköping.\nTot i la generositat del rei, Erik aviat es va canviar de bàndol i va formar part del partit unionista pro-danès. Així, després que el rei Carles fou derrocat el 1457 ell fou declarat regent de Suècia, juntament amb l'arquebisbe d'Uppsala, \nJöns Bengtsson. La regència va durar només uns mesos, ja que Erik i Jöns van cedir el govern a Cristià I de Dinamarca.\nDe Cristià va rebre la província de Yiborg el 1457 i Tavastehus el 1462, ambdues a Finlàndia. Tot i que Cristià fou derrocat el 1464, Erik va continuar com a membre del partir unionista i va contribuir a una nova abdicació del rei Carles Knutsson el 1465, només després d'un any d'haver accedit novament al tron.\nEs va enemistar amb l'arquebisbe Jöns Bengtsson, que anava adquirint gran protagonisme en la vida política sueca i va buscar augmentar la influència amb la unió matrimonial d'ell i el seu germà Ivar amb famílies poderoses de Suècia. Així, el 1466 es casava amb una filla de Gustav Algotsson, de la família dels Sture. Després del casament, va aconseguir el suport de diversos nobles i va aconseguir de nou ser el regent del regne entre 1466 i 1467.\nEn aquesta regència va tenir molts problemes. Va intentar no involucrar-se en conflictes, però davant d'aquesta indecisió va perdre el suport del camperols. Per una altra banda, quan el seu germà es va enemistar amb el rei Cristià de Dinamarca, ell va decidir aliar-se amb Carles Knutsson, i davant de la crisi política, va apostar pel retorn d'aquest rei.\nQuan Carles va entrar a Estocolm el novembre de 1467, Erik va renunciar a la regència i va marxar a Finlàndia on tenia terres. Allà es va mantenir ocupat amb els conflictes de frontera amb Rússia i es va encarregar de construir el castell d'Olavinlinna. Va morir al Castell de Vyborg el 1481, sense fills, cosa que va propiciar que l'herència passés als seus germans.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan (\"el rei lleó\"),\nva ser un poderós governant a l'Índia. Era d'origen afganès d'ètnia paixtu i religió islàmica sunnita, fill de Miyan Hasan Suri. Va conquerir el sultanat de Delhi a l'Índia i la regió de Bengala i, com a emperador, establí la dinastia Surí. Va establir moltes reformes de caràcter civil i militar, com un sistema de correus, el sistema de carreteres i l'antecedent directe de la moneda Índia, la rupia.El seu pare havia estat un general al servei del Khan-i Azam Umar Sarwa, un dels principals nobles lodis dependents del sultanat de Delhi, i el 1496 va rebre la pargana de Shahsaram, al Jaunpur, per assegurar-se la subsistència dels seus 500 cavallers (suwars). Xer-Xah, llavors conegut com a Farid al-Din, va entrar al servei d'Ibrahim Khan Sarwani fins que aquest va morir en lluita contra el rajput Rana Sanga de Mewar (1520); llavors es va posar al servei del sultà Ibrahim Lodi de Delhi (1517-1526) fins que aquest va morir a la primera batalla de Panipat davant de Baber. Poc després rebia de Bahar Khan Nuhani, revoltat a Bihar (on havia pres el títol de Muhammad Shah Nuhani) contra els lodis, el títol de Xer Khan pel coratge que havia mostrat al combat. Muhammad Shah Nuhani va aconseguir a tota l'oposició afganesa als mogols, Però el 1527/1528 Xer-Xah es va sotmetre a Baber, sense perdre per això la confiança dels altres caps afganesos de Bihar que ara donaven suport a Mahmud Lodi, proclamat sultà al Bihar i oposat als mogols.\nQuan Humayun va pujar al tron a final de desembre de 1530, Xer-Xah Suri era un cap en plena ascensió al Bihar i Índia oriental. Humayun i Xer-Xah van acordar la pau, i aquest darrer va rebre el feu de Bihar. Les lluites de l'emperadors amb els seus germans, i diverses revoltes, havien creat inestabilitat a l'imperi i les forces de Xer-Xah i altres caps feien incursions a Bengala. Quan Humayun va poder dominar la situació (1532) va mirar de solucionar el problema afganès; va atacar a les tropes de Sher Shah dirigides per Baiezit i Bibban, i les va vèncer el mes de desembre del 1532 a Damoh. Sher Shah fou assetjat a Cunar o Chunar (1532), però finalment Humayun va tornar a Agra. El 1534 les forces mongols van derrotar altre cop als afganesos.\nAprofitant la guerra entre Humayun i Bahadur Shah de Gujarat (1534-1536) Xer-Xah va anar reforçant la seva posició al Bihar cap a Bengala. El 1535 va agafar el títol de Xer-Xah i va encunyar moneda amb el seu nom en signe d'independència. Va derrotar el soldà de Bengala Mahmud Shah que va esdevenir el seu tributari. Per alguna raó Xer-Xah va tornar a atacar a Mahmud Shah el 1537 a la seva capital Gaur (Lakhnawti) i Humayun es va dirigir a la zona el juliol de 1537 i el va assetjar durant sis mesos al fort de Chunar. Xer-Xah però, es va poder escapolir i Humayun, en comptes de perseguir-lo, es va ocupar de recuperar Bengala.\nMentre Humayun era a Gaur, en la campanya de Bengala, Mirza Hindal es va dirigir a Agra amb un exèrcit (1538), va ocupar el palau reial i va emetre diversos firmans imperials com emperador en funcions. L'emperador va abandonar Gaur i va tornar a Agra, però fou bloquejat per Xer-Xah a Chausa a la riba del Ganges. Mentre Mirza Kamran, l'altra germà, que ne teoria havia de combatre a Hindal al servei de Humayun, va marxar de Lahore cap a Agra, però es va posar d'acord amb Hindal per repartir-se l'imperi, i va ocupar el lloc d'emperador en funcions a Agra. L'emperador va provar llavors de fer la pau amb Xer-Xah, però aquest va atacar i va lliurar la batalla de Chausa el 26 de juny de 1539 on Humayun fou greument derrotat i on Mirza Hindal, que havia ofert al seu germà ajuda per cobrir la rereguarda, va abandonar a Humayun en el pitjor moment, deixant desguarnida aquesta rereguarda, el que va permetre a Xer-Xah rodejar a l'emperador. Aquest va anar llavors a Agra on va arribar amb només uns quants cavallers després d'abandonar el seu harem al vencedor; a Agra va negociar amb els seus germans durant sis mesos. Humayun va perdonar finalment a Hindal i li va concedir Kandahar, i a Kamran al que va ratificar Lahore (1539).\nDurant el 1539 Sher Shah va remuntar el Ganges sense gaire oposició. El 1540 Humayun va avançar cap a Kanauj i durant un mes hi va haver xocs menors a la rodalia. Al moment de la batalla decisiva prop de Kanauj, Humayun fou derrotat el 17 de maig de 1740. Va fugir cap a Agra i després cap al Panjab, a Lahore, on s'estava fent un congrés de begs txagatais i prínceps reials. Quan es va acostar Sher Shah, Kamran i Hindal van creuar el Ravi i van fugir cap a Kabul mentre Humayun es va dirigir al Sind. Humayun va passar per Jodhpur, via Jaisalmer i Amarkot (a Amarkot o Umarkot va néixer el 15 d'octubre de 1542 el seu fill i successor Akbar), Jun i finalment Kandahar (1543) d'on fou expulsat pel seu germà Mirza Askari i es va haver de retirar cap al Sistan, lliurant-se per ben poc de ser capturat per Xer-Xah, i acabant a la Pèrsia safàvida, on el xa Tahmasp I li va concedir asil amb honors a Herat (1544)\nDurant l'absència de Humayun, Xer-Xah va governar l'imperi amb centres a Delhi i a Agra. Va eliminar diversos caps o nobles que eren o podien ser els seus rivals. El 1542 va atacar cap al sud a Malwa d'on va foragitar a Mallu Khan Kadir Shah Khalji (1535-1542) i va incorporar el territori al seu imperi concedint el govern a Shajaat Khan Suri. Tot seguit va atacar al raja de Jodhpur (1543).\nMentre Humayun buscava el suport persa i va anar a Kazwin via Mashad, Nishapur i Sabzawar. De Kazwin es va anar a trobar amb el xa al seu campament l'agost de 1544; Humayun va donar al xa el seu gran diamant i va signar uns papers assegurant que era xiïta; va restar amb el xa dos mesos i mig; finalment el xa li cedir un exèrcit de dotze mil homes per recuperar el seu tron. Va visitar Tabriz i Arbabil abans de retornar a Mashhad (desembre de 1544). El març de 1545 es va presentar a Kandahar que finalment li fou entregada per Mirza Askari el setembre, però quan Humayun va marxar de la ciutat, Askari la va recuperar (octubre de 1545) amb suport dels arghuns del Sind. Mentre Humayun es va presentar a Kabul, en poder de Mirza Kamran, i la va ocupar sense lluita el novembre del 1545.\n\nEn aquest temps Xer-Xah estava ocupat combatent als hindús i va morir accidentalment en el setge de Kalinjar, en esclatar un polvorí (22 de maig de 1545). El va succeir el seu fill Jalal Khan, que prengué el títol d'Islam-Xah Surí.\n\nL'imperi era segur en el seu temps, i va iniciar la política de reconciliació i cooperació amb els rajputs i l'establiment de reformes administratives (va establir els sarkars dividits en parganes) que després va continuar Akbar el Gran.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Un organisme autònom o agència governamental és un organisme públic amb un determinat grau d'autonomia de gestió. Les autoritats reguladores són l'exemple més corrent d'aquest tipus d'organisme. No obstant això la determinació de quines característiques ha de tenir un organisme autònom no és homogènia internacionalment.\n\n", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions. A vegades assumeix totalment o parcialment el poder legislatiu i, a vegades, tots els poders possibles. Una assemblea es forma per moltes persones que pertanyen a l'organització, estan relacionats o tenen permís explícit de l'esmentada per participar-hi.\nMoltes organitzacions democràtiques tenen una assemblea com a òrgan màxim de decisió, com és el cas de les organitzacions socials, sindicals, professionals i els Estats governats per certs tipus de règims. Exemples d'assemblees són els parlaments i els congressos de diputats.\nAls Països Catalans, Esquerra Republicana és històricament un partit polític assembleari, al qual les decisions preses en assemblea, a les quals poden assistir tots els militants, estan per sobre dels interessos particulars que puguin tenir els seus dirigents. També s'organitzen en assemblees els anarquistes, moltes escales de veïns i els participants indignats del moviment 15 de maig, per exemple.En l'ideari anarquista i socialista, s'anomenen assemblees a les reunions on tots els afectats per un determinat assumpte o membres d'una mateixa organització poden donar la seva opinió o decidir sobre un tema directament i sense representants (democràcia directa). En aquest tipus d'assemblees se sol preferir la decisió per consens per dur a terme acords mínims acceptables per tots els implicats i reservar-se les votacions pels casos en els quals no hi ha acord possible. El fet de no acceptar representants que decideixin per la resta no implica forçosament que no es puguin escollir portaveus que exposin les decisions de l'assemblea a tercers.\n\nAplec de persones reunides fonamentalment per a deliberar i eventualment per a prendre acords.\n(dret) Reunió, sovint anomenada també junta, de tots els components d'una societat, d'una corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que constitueix llur màxim òrgan deliberant.\n(ciències polítiques) Congrés d'un partit polític.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'Assemblea Nacional de Weimar (en alemany, Weimarer Nationalversammlung) va ser una assemblea parlamentària que va governar a Alemanya del 6 de febrer de 1919 al 6 de juny de 1920. Aquesta assemblea va sancionar la Constitució de Weimar, que va ser vigent de 1919 a 1933, i fins i tot ho va ser tècnicament fins a 1945, a la fi de la dictadura nazi. També va proclamar la República de Weimar, el règim polític que va tenir lloc en aquest país des de 1919, en acabar la Primera Guerra Mundial, fins a 1933, amb l'arribada al govern de la dictadura d'Adolf Hitler.\nAquesta assemblea va tenir temps de tenir tres presidents en el seu poc més d'un any de durada. Eduard David, del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, ho va ser els primers sis dies; el va seguir Conrad Haussmann, que només ho va ser un dia; i finalment Konstantin Fehrenbach, del Partit de Centre, va ser-ho des d'ençà fins al final.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Cambra de Representants és el nom de diverses assemblees legislatives de molts Estats del món. En alguns països, la Cambra de Representants és la cambra baixa d'una assemblea bicameral. En d'altres, és l'única cambra parlamentària.\nCambres de Representants com a cambres baixes:\n\nCambra de Representants d'Antigua i Barbuda\nCambra de Representants d'Austràlia\nCambra de Representants de Bielorússia\nCambra de Representants de Belize\nCambra de Representants de Bòsnia i Hercegovina\nCambra de Representants de Colòmbia\nCambra de Representants dels Estats Units\nCambra de Representants de Fiji\nCambra de Representants de les Filipines\nCambra de Representants de Iemen\nCambra de Representants d'Indonèsia\nCambra de Representants d'Irlanda\nCambra de Representants de Jamaica\nCambra de Representants del Japó\nCambra de Representants de Libèria\nCambra de Representants de Malàisia\nCambra de Representants de Malta\nCambra de Representants de Myanmar\nCambra de Representants de Nepal\nCambra de Representants de Nigèria\nCambra de Representants dels Països Baixos\nCambra de Representants de Puerto Rico\nCambra de Representants de Somaliland\nCambra de Representants de Tailàndia\nCambra de Representants de Trinitat i TobagoCambres de Representants com a assemblees unicamerals:\n\nCambra de Representants de Malta\nCambra de Representants de Nova Zelanda\nCambra de Representants de XipreA més a més, la majoria de les cambres baixes de les assemblees legislatives dels Estats dels Estats Units també porten aquest nom.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "La Comissió de la Veritat i la Reconciliació és un tipus de comissió que s'estableix per a aclarir globalment la violació de drets humans. Són \"òrgans oficials, temporals i de constatació de fets que no tenen caràcter judicial i s'ocupen d'investigar abusos dels drets humans o el dret humanitari que s'hagen comès durant diversos anys\" als quals es recorre quan el mecanisme judicial presenta massa limitacions. Així i tot, hi ha uns pocs casos que han arribat a emprar-se com a pas previ a un procés judicial. Les comissions de la veritat són un mecanisme extrajudicial d'investigació que s'utilitza quan es passa d'un règim dictatorial a un de democràtic o quan es pretén superar un conflicte armat.La reconciliació que se cerca amb aquestes comissions no és una amnistia general i automàtica, ni un oblit ni impunitat, sinó com a part de la memòria històrica que permet la reconciliació de la comunitat. Aquesta tasca de la comissió no està exempta de polèmiques.Aquestes organitzacions són polèmiques perquè la cerca de la veritat per davant de la justícia és arribat a considerar que el resultat (la veritat) és comparable a la justícia. A més, més enllà de la feina feta per la comissió de la veritat, queda la voluntat política posterior per implementar les recomanacions sorgides de la comissió, cosa que és poc usual pel seu cost financer i polític.Perquè una comissió de la veritat tinga èxit cal que reunisca una sèrie de factors.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El govern de la Comunitat Francesa (francès Gouvernement de la Communauté française) és l'òrgan executiu de la Comunitat Francesa de Bèlgica. Està encapçalat per un ministre-president és escollit de la llista que ha obtingut més vots al Parlament de la Comunitat Francesa", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell Central Palestí (CCP), també conegut com a Consell Central de l'OAP, és una de les institucions de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP). El CCP pren decisions polítiques quan el Consell Nacional Palestí (CNP) no està en sessió. El CCP actua com a enllaç entre el CNP i el Comitè Executiu de l'OAP. El CCP és elegit pel PNC després de ser nomenat per l' executiu de l'OLP i presidit pel president del PNC.Els membres han passat de 42 (1976), 55 (1977), 72 (1984), 107 (principis dels anys 90), 95 (mitjans dels 90) a 124 (1996). L'abril de 1996, el CCP estava format per 124 membres del Comitè Executiu de l'OLP, CNP, CLP i altres organitzacions palestines.El 5 de gener de 2013 es va anunciar que l'OLP havia delegat les funcions del govern i del parlament de l'Autoritat Palestina al Consell Central.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al xix), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle xiii i va perdurar fins al segle xviii. El seu nom té l'origen al nombre dels seus membres, que eren cent. El Carrer del Consell de Cent, un important carrer a la ciutat de Barcelona, li està dedicat. La importància del Consell de Cent es veu en molts exemples, com ara que l'any 1464 va proclamar comte de Barcelona a Pere el Conestable de Portugal.\nUn altre exemple és la negativa del Consell de Cent d'acceptar la concessió feta pel rei d'un estudi general. Martí l'Humà, el 10 de gener de 1401, va atorgar el privilegi reial de la fundació de l'Estudi General de Medicina i Arts, amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller i que finalment donà origen a la Universitat de Barcelona, l'any 1450.\nFins i tot disposava d'atribucions militars per a la defensa de la ciutat, en la força de la Coronela, que va tenir un paper important en la resistència contra els atacs borbònics de 1713.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell de Comissaris del Poble, rus: Совет народных комиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK. rus: совнарком, СНК, va ser l'òrgan de govern soviètic creat just després de la revolució d'octubre (25-26 d'octubre de 1917 en l'antic calendari).\nVa ser elegit en el Segon Congrés dels Soviets de totes les Rússies i presidit per Vladímir Lenin. Encara que en la pràctica des d'aquell moment era l'órgan executiu del nou estat amb la Constitució soviètica de 1918 es va fer responsable de forma oficial de \"l'administració general dels assumptes de l'estat\" de l'RSFS de Rússia i li permeté aprovar lleis per decret quan el Congrés dels Soviets no es trobés en sessió.\nEl desembre de 1922 es creà oficialment l'URSS, i el Consell de Comissaris del Poble passà a tenir autoritat federal (sobre totes les repúbliques de la Unió), però els assumptes interns de cada república eren administrades pel mateix Consell de Comissaris que conservaven. El 1946, durant la dictadura estalinista passà a anomenar-se Consell de Ministres de l'USSS.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell de Cornualla (en anglès, Cornwall Council) és l'autoritat unitària de la Cornualla, en el Regne Unit. El consell té una llarga tradició de grups independents, havent estat controlat per independents en els 70 i els 80, i proporciona una àmplia gamma de serveis a més de mig milió d'habitants.\nTé un pressupost anual de més d'1 bilió de lliures i és el major generador d'ocupació a Cornualla, amb una plantilla de més de 22.000 persones. És responsable de les escoles, els serveis socials, recollida d'escombraries, carreteres, planificació i més.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "El Consell de la mercaderia fou l'òrgan de govern de les corporacions o col·legis de mercaders de les ciutats i les viles mercantils catalanes sorgits als segles XIV i XV.La llotja o llotjes eren els llocs on tenien la seva seu els consells de la mercaderia, els quals actuaven conjuntament amb els cònsols de mar o de llotja i amb els defenedors, anomenats \"defenedors de la mercaderia\". Aquest Consell tenia la funció de mantenir, defensar i fomentar el comerç, de donar llicència per exercir-lo, fins i tot als estrangers, i també de tenir cura de les imposicions, especialment de col·lectar el dret del pariatge o de l'imperiatge. Es precisament per aquest motiu, que fou anomenat sovint també consell del pariatge o de l'imperiatge, i concretament a Barcelona rebé el nom de Consell dels Vint. Aquests òrgans, però, foren suprimits amb els decrets de Nova Planta dels anys 1707 al 1716, i foren substituïts, a les ciutats més importants, al segle xviii, per les anomenades juntes de comerç. A més d'aquests òrgans permanents, també es reunia ocasionalment l'assemblea general de mercaders matriculats, anomenada consell general de mercaders.", + "label": "Govern" + }, + { + "sentence": "L'acolliment familiar és un gest altruista, desinteressat i temporal que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat, fins que la seva família resolgui els problemes que li impedeixen ocupar-se'n.\nA Catalunya, la majoria d'aquests infants resideixen en centres d'acollida o en centres residencials d'acció educativa (CRAE), dependents de l'Administració pública. Alguns en fa temps que hi viuen. Tot i que en el centre reben l'atenció, l'afecte i l'educació de manera integral, necessiten una família que els ofereixi l'embolcall afectiu i educatiu que els permeti créixer en les millors condicions adequades a l'edat i a la situació afectiva. Ser família acollidora dona l'oportunitat d'estimar, educar i donar seguretat a un infant que ho necessita, tot fent les funcions que, temporalment, no pot fer la família d'origen.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'activitat física és qualsevol moviment corporal produït per la musculatura esquelètica que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.\nEn anglès no es fa distinció lingüística entre activitat física i exercici físic.\nL'activitat física és tota mena de moviment corporal que realitza l'ésser humà durant un determinat període, ja siga a la seva feina i activitat laboral o en els seus moments d'oci, que augmenta el consum d'energia considerablement i el metabolisme de repòs, és a dir, l'activitat física consumeix calories.\nEl contrari de l'activitat física és la inactivitat o sedentarisme.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Una ambulància és un vehicle destinat al transport adequat, de persones malaltes o ferides, que es troben lluny d'un centre d'assistència sanitària (Centre de Salut o Centre d'Atenció Primària, hospital), o bé per transportar-les entre aquests centres.Disposa d'uns tècnics i, a vegades, depenent de la natura del trasllat, de personal sanitari (diplomat d'infermeria, metge).A nivell de Catalunya estan integrades dins del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), el 061.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'assistència social a Espanya és una competència que poden assumir les comunitats autònomes, tal com estableix la Constitució espanyola de 1978 a l'article 148.L'assistència social és una prestació diferent de les del sistema de la seguretat social.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'atenció sociosanitària va adreçada a aquells pacients que per les seves característiques comporten un problema social sobreafegit al de la seva patologia. Inclouen bàsicament els grups següents: persones grans, malalts crònics amb dependència i pacients en situació terminal.L'atenció sociosanitària, s'adreça també als malalts amb demència, les cures pal·liatives i l'atenció a les persones amb malaltia crònica evolutiva i tendent a la discapacitat. En definitiva, és un tipus d'assistència adreçat a les persones dependents, no autosuficients a nivell funcional i que requereixen un ajut, vigilància o cura especial.\nA Catalunya, el Servei Català de la Salut garanteix l'atenció sociosanitària pública a través dels centres sociosanitaris que inclouen diversos recursos d'internament destinats a persones que necessiten una atenció de tipus geriàtrica o psicogeriàtrica.\nA la vegada, promou el desenvolupament de programes d'atenció sanitària a la gent gran que siguin flexibles, que s'adaptin a les necessitats de la persona i del seu entorn. L'objectiu és la permanència de les persones grans al seu domicili amb la millor qualitat de vida i autonomia possible.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'atenció residencial és el servei d'estança a un centre per a protegir adults o menors d'edat.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya o avortament induït a Espanya es regula al Títol II de la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Aquesta llei despenalitza la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs durant les primeres 14 setmanes. La llei entrà en vigor el 5 de juliol del 2010. La regulació anterior –la Llei Orgànica 9/1985– despenalitzà l'avortament en diversos supòsits. El Partit Popular presentà al juny del 2010 un recurs contra diversos preceptes de la llei davant del Tribunal Constitucional.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'avortament a l'Azerbaidjan va ser legalitzat el 23 de novembre de 1955, mentre l'Azerbaidjan formava part de la Unió Soviètica com la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. La legislació actual que tracta de l'avortament mai ha estat canviat, seguint vigent després del col·lapse de la Unió Soviètica i la independència de l'Azerbaidjan el 1991. La legislació és una de les lleis sobre l'avortament més liberal del món, permetent l'avortament a petició fins a la setmana 28 d'embaràs per una varietat de raons.La llei permet l'avortament a petició per raons de dany o mort al fetus i/o mare i la violació i l'incest, a més de la mort del marit durant l'embaràs, una sentència judicial per la mare o el pare, un mandat judicial que despulla la mare dels drets dels pares, si la casa ja tenia més de cinc nens, si la relació entre la mare i el pare acaba en divorci o existeixen antecedents familiars que inclouen una malaltia mental o una discapacitat motriu.Tradicionalment, s'ha utilitzat l'avortament com un mètode anticonceptiu a l'Azerbaidjan. Enl2014, 13,8% d'embarassos a l'Azerbaidjan acabaren en avortament, un augment del percentatge més baix el 2005 (12,1%).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'avortament induït al Kazakhstan hi està regulat per legislació. Aquesta legislació ha sigut una continuació del passat soviètic, en el que l'avortament induït era un mètode anticonceptiu permès legalment.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Una banyera d'hidromassatge és una tina amb aigua calenta, amb diferents broquets, per fer moure l'aigua, mitjançant un motor que és en essència en el que es basa la banyera d'hidromassatge\nLes banyeres d'hidromassatge poden disposar d'un sistema d'il·luminació per cromoteràpia i algunes altres incorporen un sistema d'inducció de fragàncies per a proveir aromateràpia a l'aigua. L'aigua en un hot tub o spa es canvia de mitjana de 3 o 4 mesos, ja que incorporen un sistema de filtració, i per sanitizer l'aigua la majoria tenen com a opció d'incorporar un ozó, més l'ús d'un desinfectant addicional que pot ser diclor o brom. Es poden utilitzar dins de la casa o a la intempèrie.\nEls primers hot tubs eren uns barrils de fusta, amb aigua temperada per un calefactor a llenya i dissenyat especialment per a usar-lo a la intempèrie.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El benestar social és un constructe teòric que sorgeix en l'àmbit de l'estat de benestar i que, a més d'estudiar i valorar les formes de vida de les persones, té en compte les formes de distribució equitativa dels recursos d'una societat o grup determinat. Per tant, s'incorporen, en aquest concepte, les idees d'equitat i justícia distributiva. És important perquè remet a la responsabilitat dels estats moderns envers l'augment de la qualitat de vida de la població.\nEl benestar social és un conjunt de factors que participen en la qualitat de vida de la persona i fan que la seva existència posseeixi aquells elements que donen lloc a la tranquil·litat i satisfacció humana, en definitiva a la felicitat. El benestar social és una condició no observable directament, sinó que és a partir de formulacions com es compren i es pot comparar d'un temps o espai a un altre.\nFunciona com a indicador de quines són les condicions de vida que, segons els estàndards de cada societat, han de tenir les persones i, a més, de quins són els graus de satisfacció de les persones referent tant a les necessitats sentides com a les necessitats comparatives respecte a altres grups socials que estimen com a semblants.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té com a funcions les polítiques de serveis, prestacions i protecció socials, d'igualtat, de joventut, de la gent gran, de les famílies, la infància i l'adolescència, d'immigració, de gais, lesbianes, bisexuals, transgèneres i intersexuals, de l'acolliment i les adopcions, de les persones amb disminució i dependències, així com gestionar els equipaments assistencials de la xarxa de serveis socials i establir polítiques per a la inclusió social. També s'encarrega de l'acció comunitària, de coordinar i gestionar la xarxa d'equipaments cívics i socials així com de la sensibilització cívica i social i el suport a les entitats i el voluntariat.En l'àmbit del treball, té competències en les polítiques de relacions laborals i inspecció de treball, d'ocupació i intermediació laboral, i en l'economia social, el tercer sector, les cooperatives i l'autoempresa.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un bidet és una banyereta en forma de seient per a la higiene íntima. Sol estar fet de porcellana, gairebé sempre a joc amb el vàter situat a la cambra mateixa, i té una sortida d'aigua freda i calenta, aixeta i una canalització per a la sortida d'aigua. Serveix per a rentar-se l'anus i els genitals externs, amb més freqüència que les dutxes, especialment en certs moments, com per exemple les dones al postpart. Sovint s'usa també per a rentar-se els peus o tenir els peus en aigua freda o en banys. Algunes persones l'usen com a banyera per als nens petits.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Brigades Sanitàries foren unes patrulles creades per la Mancomunitat de Catalunya per poder atendre les incidències epidèmiques, facilitar vacunes, realitzar campanyes de profilaxi de malalties evitables i d'educació sanitària general. La Mancomunitat de Catalunya va subrogar als municipis catalans l'obligació, segons reial ordre de 28 de juliol de 1921, d'organitzar patrulles de brigades sanitàries. Uns mesos més tard, l'ens supraprovincial va assumir directament aquesta atribució, per a la qual cosa es va dotar de diversos equips, com ara estufes locomòbils, potabilitzadores tèrmiques, carros-bótes, camionetes per al trasllat de malalts o un pavelló sanitari desmuntable per a vuit llits. Les brigades sanitàries van organitzar-se des de quatre nuclis: Barcelona, Lleida, Reus i Figueres, a fi d'actuar a tot Catalunya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Casa Caritat de Valls és un organisme autònom de l'Ajuntament de Valls adscrit actualment a la Regidoria d'Educació i Formació. La seu de Casa Caritat és a la carretera del Pla, 37 A, de Valls. Segons els seus Estatuts, publicats al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona núm. 287, i publicat el 15 de desembre de 2004, Casa Caritat té per finalitat \"l'atenció, integració i participació de col·lectius amb especials dificultats de desenvolupament a través de la creació de programes específics i actuacions que millorin la qualitat de vida i les oportunitats de promoció de les persones, de l'àmbit de la ciutat de Valls i de la comarca de l'Alt Camp\". Les seves línies d'actuació es concreten en l'àmbit laboral i formatiu, en l'àmbit de dinamització comunitària i en l'àmbit d'atenció a entitats i associacions.\nEls principals serveis que Casa Caritat ofereix actualment són:\n\nEl Servei Sòlid, Servei d'Orientació i Dinamització laboral, que té per objectiu conèixer els interessos laborals i definir l'itinerari laboral més adequat a cada persona, mitjançant un procés individualitzat, derivació formativa i la recerca activa de feina.\nEl Club feina, que té per objectiu posar a l'abast de qui busca feina les ofertes de treball publicades en el territori, així com el suport tècnic i humà per gestionar-les.\nLa Borsa de treball municipal, que té per objectiu posar en contacte les empreses que necessitin treballadors amb les persones que estan cercant feina. I el portal laboral Vesperfeina.cat, el qual és una eina àgil per inscriure's a la borsa de treball municipal, consultar les ofertes i altres serveis per a l'ocupació i la formació.\nEl Servei de Formació, el qual ofereix a la ciutadania que es troba en situació d'atur cursos de formació professional vinculats a diferents oficis. Aquests cursos són finançats pel Servei d'Ocupació de Catalunya. Un dels projectes més emblemàtics que s'ofereixen són els que combinen formació i treball, és a dir, les Escoles Taller i els Tallers d'Ocupació.\nEl projecte Òmnia, el qual té per objectiu apropar les noves tecnologies de la informació i la comunicació a la ciutadania, a través de cursos de diferents nivells i àmbits d'aprenentatge, així com desenvolupar un treball comunitari i col·laborar en la inserció laboral.\nL'Espai Formació, el qual ofereix a la ciutadania un ampli ventall de cursos de formació de temàtiques diverses.\nL'Antena del Coneixement de Valls, projecte de la Universitat Rovira i Virgili, té la finalitat d'apropar la universitat a la ciutadania i fomentar el coneixement entre la població.\nEl Servei d'Atenció a l'Immigrant, que ofereix a les persones nouvingudes l'acollida, l'assessorament legal, la mediació, l'acolliment lingüístic, i l'orientació necessària perquè coneguin tots els serveis de la societat acollidora.\nSuport a les associacions, a través del qual s'ofereix un servei de cessió d'espais i infraestructures a les entitats i associacions vallenques.Els Òrgans de govern de Casa Caritat són el Consell Rector, el president i el gerent. El Consell Rector està integrat pel president (el titular de la Regidoria a la qual està adscrita Casa Caritat), un vocal per a cada grup polític municipal i entre 5 i 10 vocals proposats pel president.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els centres sociosanitaris són els recursos d'internament dotats de les característiques estructurals i del personal necessari per atendre pacients sociosanitaris.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades. És un Servei inter-exèrcits que condiciona el desplegament, com a diferència essencial amb els altres Cossos Comuns. El Cos és, intrínsecament, tan militar com sanitari. El seu cap és un general de divisió, amb el càrrec d'Inspector General de Sanitat de la Defensa (Art. 13 del Reial Decret 454/2012, de 5 de març).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La depilació és una tècnica que consisteix a eliminar el pèl moixí d'alguna zona del cos, particularment de l'ésser humà. És habitual entre les dones occidentals, però cada cop és més comú entre els homes.\nConsisteix a arrencar les vellositats d'àrees determinades, com ara facials, púbiques, etcètera.\nHom desitja que el capil·lar sigui arrencat des de l'arrel, perquè no torni a créixer, i aconseguir així que el procediment no hagi de ser repetit innecessàriament. La depilació pot ser molt dolorosa tot depenent de l'àrea on s'eliminarà el pèl moixí.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Determinants de la salut són definits per l'Organització Mundial de la Salut com el \"Conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen l'estat de salut dels individus o poblacions\".Els factors que influeixen en la salut són múltiples i interrelacionats. La promoció de la salut tracta fonamentalment de l'acció i l'advocacia destinada a abordar el conjunt de determinants de la salut potencialment modificables; no solament aquells que tenen relació amb les accions dels individus, com els comportaments i els estils de vida saludables, sinó també amb determinants com els ingressos i la posició social, l'educació, el treball i les condicions laborals, l'accés a serveis sanitaris adequats i dels entorns físics. Combinats tots ells, creen diferents condicions de vida que exerceixen un clar impacte sobre la salut. Els canvis en aquests estils de vida i condicions de vida, que determinen l'estat de salut, són considerats com a resultats intermedis de salut.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Dia Mundial de la Salut Mental se celebra el 10 d'octubre de cada any amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre diversos aspectes relatius a la salut mental.La primera commemoració va tenir lloc l'any 1992 com una iniciativa de la Federació Mundial de Salut Mental, una entitat que té presència a més de 150 països, i amb el recolzament de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En els dos primers anys, el Dia Mundial de la Salut Mental no tenia cap tema específic i s'hi abordaven temes relacionats amb l'exercici dels drets de les persones afectades per malalties mentals i l'educació de la ciutadania sobre la salut mental. Des de llavors cada octubre hi ha milers d'activitats arreu del món.A Catalunya les activitats d'aquest dia estan organitzades principalment per l'aliança d'organitzacions Salut Mental Catalunya, que comprèn la Federació Salut Mental Catalunya, AMMFEINA Salut Mental Catalunya i Fundació Salut Mental Catalunya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El distanciament social (o distanciació social), o més adequadament distanciament (físic) de seguretat o (senzillament) distanciament físic, el terme de és un tipus de mesures no mèdiques, amb motiu de frenar la propagació d'una malaltia contagiosa en una població. L'objectiu de la distància social és reduir els contactes entre persones infectades i no infectades, minimitzar la transmissió de la infecció i finalment la mortalitat d'aquesta infecció. Una acció similar és la quarantena, però aquesta normalment només afecta un grup menor i no un grup llarg o tota una població.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "S'entén com a dutxa el bany en què l'aigua cau sobre el subjecte, estant aquest dret i sense produir acumulació d'aigua, ja que la utilitzada es dirigeix directament al desguàs, o també l'acció d'usar aquest tipus d'instal·lació.\nLes dutxes es poden utilitzar tant en cambres de bany domèstiques, com en dutxes públiques (presons, gimnasos, etc.) i s'han d'usar obligatòriament en la majoria de les piscines públiques.L'acció de dutxar-se, es realitza normalment en una banyera o plat de dutxa, que disposa d'una mànega que es pot orientar amb les mans o una part fixa sobre el cap de l'usuari, on es disposa d'un capçal que distribueix l'aigua en diversos dolls fins.\nEn el cas dels plats de dutxa, generalment estan fixes sobre el cap de l'usuari, o bé es disposen al llarg de tot el cos en el cas de dutxes d'hidromassatge, generalment protegides per una mampara de vidre o metacrilat translúcid.\nLes dutxes usades en les banyeres, tenen una mànega flexible, on l'usuari orienta el capçal on vol o el pot fixar a la paret sobre el seu cap mitjançant un suport prèviament instal·lat.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'economia del benestar és la branca de l'economia que utilitza les tècniques de microeconomia per a determinar simultàniament l'eficiència d'una macroeconomia i la distribució de la renda i les seves conseqüències. El propòsit de l'economia del benestar és maximitzar el nivell de benestar social examinant les activitats econòmiques dels individus que conformen la societat, i no pas a la societat com una entitat.\nL'economia del benestar estudia el benestar d'individus, i no de grups, comunitats ni societats, ja que la suposició bàsica és que els individus són la unitat bàsica de mesurament. Els individus realitzen judicis de valor en relació a llur benestar, el qual pot ser amesurat en termes monetaris o preferencials.\nEl benestar social es refereix a l'estat utilitari de la societat. Es defineix com la sumatòria del benestar de tots els individus que conformen la societat. El benestar pot ser amesurat en termes de \"dòlars\", \"euros\" o unitats d'utilitat cardinal o ordinal. El mètode cardinal sovint no s'utilitza, ja que els problemes d'agregació fan que el resultat sigui poc precís.\nHi ha dues branques principals de l'economia laboral: l'economia de l'eficiència i la distribució de la renda. L'economia de l'eficiència és positiva; per contra la distribució de la renda és normativa.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'educació per la salut (EpS) és un procés d'ensenyament-aprenentatge planificat que condueix a la modificació de les conductes relacionades amb la salut, adoptant conductes saludables o canviant conductes que perjudiquen la salut per conductes saludables. L'educació per a la salut es presenta com l'eina fonamental per exercir la promoció de la salut. Pot i ha de practicar sobre diferents àmbits, sent els fonamentals, els àmbits sanitari, educatiu i comunitari, incloent en aquest últim l'àmbit laboral. Es considera una de les disciplines més joves en l'àmbit de les ciències de la salut. El terme EpS suggeria la comunicació cap a fora i cap a sota de coneixements sobre la salut, a individus als quals se suposava desproveïts dels mecanismes cognitius sobre la manera d'evitar les malalties.\nHi ha moltes definicions sobre l'Educació per la Salut i al llarg dels anys s'han anat modificant, aquests són alguns dels exemples:\nL'EpS és “la suma d'experiències que modifiquen favorablement els hàbits, les actituds i els coneixements relacionats amb la salut individual i comunitària”\nL'EpS és “la ciència de la salut que té com a finalitat ajudar els individus a aconseguir la salut pels seus propis actes i esforços”\n“S'entén per EpS qualsevol combinació d'activitat d'informació i educació que porti a una situació en la qual la gent DESITGI estar sana, SAPIGUI com aconseguir la seva salut, FAGI el que pugui individual o col·lectivament per mantenir la salut i BUSQUI ajuda quan ho necessiti”\nÉs un procés planificat i sistemàtic de comunicació d'ensenyança-aprenentatge orientat a fer fàcil l'adquisició, elecció i manteniment de les pràctiques saludables i fer difícils les pràctiques de riscLa EpS aborda no només la transmissió d'informació, també el foment de la motivació, les habilitats personals i l'autoestima, necessàries per adoptar mesures destinades a millorar la salut. La EpS inclou no només la informació relativa a les condicions socials, econòmiques i ambientals subjacents que influeixen en la salut, sinó també la que es refereix als factors de risc i comportaments de risc, a més de l'ús del sistema d'assistència sanitària. L'educació per a la salut suposa comunicació d'informació i desenvolupament d'habilitats personals que demostrin la viabilitat política i les possibilitats organitzatives de diverses formes d'actuació dirigides a aconseguir canvis socials, econòmics i ambientals que afavoreixin la salut.\nEn el passat, l'educació per a la salut s'emprava com a terme que abastava una gamma més àmplia d'accions que incloïen la mobilització social i l'advocacia per la salut. Aquests mètodes estan ara inclosos en el terme promoció de la salut, i el que aquí es proposa és una definició menys extensa de l'educació per a la salut per a distingir entre aquests dos termes.\nL'educació per a la salut permet la transmissió d'informació, i fomenta la motivació de les habilitats personals i l'autoestima, necessària per adoptar mesures destinades a millorar la salut individual i col·lectiva. Suposa comunicació d'informació i desenvolupament d'habilitats personals que demostrin la viabilitat política i les possibilitats organitzatives de diverses formes d'actuació dirigits a aconseguir canvis socials, econòmics i ambientals que afavoreixin a la salut.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'altitud afecta seriosament els humans. El percentatge en què se satura l'hemoglobina amb oxigen determina el contingut d'oxigen en la sang de l'home. Quan el cos arriba als 2.100 metres sobre el nivell del mar, la saturació de l'oxihemoglobina comença a disminuir dràsticament. Tanmateix, el cos humà posseeix adaptacions a curt i llarg termini que el permeten de compensar, en forma parcial, la falta d'oxigen. Els atletes fan servir aquestes adaptacions per millorar llur rendiment. Hi ha un límit per a l'adaptació: els homes de muntanya es refereixen a les altituds superiors als 8.000 metres com zona de mort, on cap cos humà pot aclimatar-s'hi.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els efectes del soroll en la salut són les conseqüències que s'arriben a presentar en la salut de les persones exposades a alts nivells de soroll en el treball o en la vida quotidiana, principalment en l'ambient urbà. Els danys que s'han observat amb freqüència i que tenen impacte sobre la vida de les persones són la hipoacusia o pèrdua de l'oïda, la hipertensió, la isquemia, molèsties i disturbis en el somni; d'igual forma s'arriben a presentar canvis en el sistema immunològic i mutacions que han estat atribuïdes a aquests alts nivells d'exposició al soroll.També, les persones exposades a alt volum de so, com escoltar música alta amb auriculars, freqüentar discoteques, assistir a concerts o estadis, el maneig de maquinària i eines elèctriques, etc, poden patir sintómes de tinnitus.\nA més d'aquests danys, es reporten algunes presbiacusias que poden ocórrer de manera natural conforme a l'edat en alguns països desenvolupats als quals l'efecte del soroll acumulatiu és suficient per impactar en la salut auditiva d'una gran quantitat de població de les grans ciutats a través del temps.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), és un equip pluridisciplinari constituït per diversos professionals (generalment psicòleg, pedagog, treballador social i educador social), que es dediquen la valoració, actuació i atenció dels infants en risc de desemparament. El seu objectiu és donar resposta a situacions i necessitats de les persones menors d'edat que requereixen, pel seu abordatge, una especialització tècnica. Aquests menors amb alt risc social són derivats d'altres serveis socials, judicials o policials.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'estil de vida de vagos es defineix per la manca d'activitat física i va patir un auge a partir dels anys 60, amb l'oci lligat a la televisió, el transport urbà, el creixement de feines que no requerien treballadors manuals i l'automatització de determinades tasques de la llar. Aquest estil de vida comporta riscos per a la salut, especialment augment de l'obesitat i de determinats tipus de càncer, sobretot si es combina amb una alimentació poc sana. Altres malalties associades al sedentarisme són les lligades al sistema cardiovascular i l'osteoporosi. Practicar esport de forma regular o incorporar activitat física en les activitats diàries permeten combatre els perills de l'estil de vida sedentari.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un filtre HEPA és un filtre d'aire d'alta eficiència de (retenció de) partícules (High Efficiency Particulate Air, HEPA, acrònim anglès). Com el seu nom indica, els filtres HEPA es caracteritzen per la seva alta capacitat per retenir, detenir, capturar partícules minúscules suspeses a l'aire. Els filtres HEPA es fan servir per multitud d'aplicacions i àmbits diversos, com a les instal·lacions biomèdiques, i veterinàries, però també a cotxes, avions i en el àmbit de la llar.\nEls filtres HEPA es començaren a comercialitzar als anys 1950, i el terme original va esdevenir una marca registrada (veure Referències) i més tard un terme genèric per a filtres d'alta eficiència.\nEl tret definitori d'un filtre HEPA és que ha de retenir o capturar el 99,97% de les partícules de mida 0,3 micres que contingui l'aire que travessa el filtre.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La flexiguretat (o flexiseguretat) és un concepte originari del marc laboral danès derivat de la combinació dels conceptes flexibilitat i seguretat com a sistemàtica reguladora i conciliadora de les sinergies entre els agents del marc de treball. Es configura com una estratègia política encaminada a aconseguir un mercat de treball parcialment flexible, que alhora asseguri el benestar mitjançant la protecció transversal de l'individu.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Foundling Hospital de Londres (Anglaterra), (que en català es podria traduir com a \"Hospital per a nens abandonats o expòsits\") va ser fundat el 1739 pel capità de vaixell i filantrop Thomas Coram. Es va establir com una llar per a nens, per a la \"educació i el manteniment de les persones en risc i nens petits\". En aquella època, la paraula \"Hospital\" era utilitzada en un sentit més ampli a l'actual, i simplement indicava una \"institució d'acolliment\" pels menys afortunats; per descomptat, també vetllaven per la salut dels infants. El Foundling Hospital de Londres va ser precedit pel Foundling Hospital de Dublín, fundat el 1704, i pel Foundling Hospital de Cork, fundat el 1737, ambdós finançats pel govern.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Health Lean Logistics (HLL) és una empresa catalana amb seu a Barcelona especialitzada en el disseny, implementació i gestió de solucions en l'àmbit de la logística i compres del sector sanitari.Nascuda l'any 2004, HLL disposa de filials a Portugal, Brasil, Panamà, Costa Rica i als Estats Units, i compta amb un total de 50 col·laboradors a escala mundial. Albert Tarrats n'és el director general actualment. Té un establiment d'explotació a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), des del qual segons les dades de 2011 servia deu centres sanitaris catalans. La facturació de la companyia va arribar, l'any 2010, als 3,5 milions d'euros, i una previsió de creixement del 25% el 2011.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Homeless Nation és una organització sense ànim de lucre amb seu a Mont-real, Quebec, Canadà. Per tal de lluitar contra la fractura digital, el director de documentals Daniel Cross va crear www.HomelessNation.org l'any 2003. Aquesta web, que fou la llavor de l'organització, pretenia ser una pàgina web feta per i pels sense sostre. La web té l'objectiu de donar l'oportunitat a persones que viuen al carrer de tenir un instrument amb veu pròpia i intentar comprometre a la ciutadania. Els treballadors d'aquesta ONG ensenyen informàtica i habilitats comunicatives per facilitar la capacitat d'expressió i buscar la implicació de ciutadania. L'autoestima i l'auto-coneixement dels individus són altres elements claus que treballa l'organització amb la intenció d'ajudar a la millora del benestar dels sense sostre i, en aquells casos que sigui possible, la transició del carrer. El projecte ha impactat directament a milers d'individus de tot Canadà i ara està obtenint ressò a nivell internacional. El projecte ha guanyat quatre premis ICT.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "En toxicologia, l'hormesi (del grec hormaein, 'estimular') és un fenomen de resposta d'un efecte respecte a la dosi, caracteritzat per una estimulació per dosi baixa i una inhibició per dosis altes, que resulta en un revolt de resposta a noves dosis en forma de J o d'U invertida. Un contaminant o toxina que produeixin l'efecte d'hormesi té, doncs, a baixes dosis l'efecte contrari al que té en dosis més elevades.Pel que sembla l'hormesi és una característica d'incomptables medicines: amb les dosis recomanades pels metges tenen un efecte curatiu, però en cas de sobredosi es donen efectes nocius per a la salut. També el contrari pot ser cert: la majoria dels opiacis tenen en grans dosis un efecte analgèsic, però dosis molt petites presenten efectes negatius.\nEn el cas de vitamines i oligoelements, les dosis petites no només són positives, sinó essencials per a la salut, mentre que grans dosis són també perilloses per a la salut.\nEn el cas dels antibiòtics està àmpliament acceptat que les dosis baixes no són recomanables precisament perquè poden ser beneficioses per als bacteris atacades. Sempre s'ha d'acabar el tractament indicat pel metge fins i tot després d'haver remès la infecció.\nEl principi de funcionament de l'hormesi no sempre és clar. Sovint es consideren dos efectes completament contraris que funcionen en paral·lel: un efecte positiu que ja es presenta en dosis molt petites, i un efecte negatiu que només apareix amb les dosis més grans, en el cas de dosis grans, l'efecte positiu és eclipsat per l'efecte negatiu.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'enciclopèdia en línia de la Viquipèdia ha servit, des de finals de la primera dècada del segle xxi, com una font popular per a la informació de salut tant per als llecs i, en molts casos, pels professionals de la salut. S'accedeix habitualment als articles relacionats amb la salut de la Viquipèdia mitjançant els motors de cerca (Google, etc), que amb freqüència ofereixen enllaços als articles de la Viquipèdia. S'han fet avaluacions independents del nombre i característiques demogràfiques de les persones que cerquen informació de salut a la Viquipèdia, l'abast de la informació sanitària de la Viquipèdia, i de la qualitat de la informació que conté.En la Viquipèdia en anglès i en el 2014 es va estimar que hi havien al voltant de 25.000 articles sobre temes relacionats amb la salut. I el 2013 hi havien uns 155.000 articles sanitaris com a suma de tots el articles de les Viquipèdies en diferents idiomes, utilitzant 950.000 cites de fonts i que van rebre col·lectivament 4,8 milions de visites. Aquesta quantitat d'articles fa de la Viquipèdia un dels recursos de salut més consultats al món, o potser el recurs més consultat.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Institut Nacional de Previsió (Instituto Nacional de Previsión) (INP) va ser un organisme de protecció social creat per Antoni Maura i promulgat per Alfons XIII per la Llei del 27 de febrer de 1908. Va continuar existint fins al 1978, quan es va reorganitzar la seva estructura. Va constituir la primera institució oficial encarregada de la Seguretat Social i de l'Assistència sanitària a Espanya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Instituto Nacional de la Salud (acrònim: INSALUD) és una entitat de prestacions sanitàries públiques de l'Estat espanyol creada l'any 1978.\nFou creat sota la tutela del ministeri de sanitat i seguretat social, en substitució de l'Instituto Nacional de Previsión (INP, 1908), encarregada de la gestió i administració dels serveis sanitaris de la seguretat social a l'Estat espanyol.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La jubilació és un estat en què es troben les persones a partir de certa edat avançada (generalment els 65 anys, ara ja als 67) en què deixen de tenir una ocupació laboral i passen a cobrar un subsidi per al seu manteniment.La fórmula de la jubilació varia segons els països (de fet, només es dona en aquells que tenen implantat l'estat del benestar) i, dins de cada país, hi ha diverses opcions.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La jubilació anticipada per a discapacitats significa la rebaixa de l'edat ordinària de 65 anys pels treballadors amb una discapacitat igual o superior al 65%, o amb una discapacitat superior al 45%, en el cas de discapacitats que compleixen determinades condicions que suposin una disminució de l'esperança de vida.A partir de l'1/1/2004, l'edat ordinaria de 65 anys es pot rebaixar, mitjançant l'aplicació de coeficients reductors, en el cas de treballadors afectats per una discapacitat igual o superior al 65%.Els treballadors per compte d'altri que estiguin inclosos en el règim general o el règim especial agrari, de treballadors del mar, o de la mineria del carbó que exerceixen una activitat retribuïda i que acreditin el grau de discapacitat establert, i complint els altres requisits exigits pel que fa al període de cotització i el fet causant.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La jubilació anticipada de mutualistes significa la rebaixa de l'edat ordinària de jubilació, 65 anys, per aquells treballadors que eren mutualistes laborals l'1 de gener de 1967.\nPoden causar dret a la pensió contributiva de jubilació a partir dels 60 anys, amb aplicació de coeficients reductors, els treballadors afiliats i en situació d'alta o situació assimilada i que estiguin inclosos en un grup dels següents:\n\nEls treballadors que fossin cotitzants en alguna de les Mutualitats Laborals de treballadors per compte d'altri (incloses la Mutualitat de Treballadors Espanyols a Gibraltar, la Mutualitat Nacional de Previsió de l'Administració Local i la Caixa d'Assegurances Socials de Guinea) amb anterioritat a l'1/1/67.Els treballadors ingressats a RENFE, amb anterioritat al 14/07/67.Els treballadors que pertanyen a FEVE, a les Companyies Concessionàries de Ferrocarrils d'ús públic i a l'empresa \"Ferrocarriles Vascos, Sociedad Anónima (SA)\", ingressats en aquestes empreses amb anterioritat al 19/12/69.Qui fos comprès en el camp d'aplicació del Règim Especial de la Mineria del Carbó el dia 1/4/69 i fos cotitzant d'alguna de les Mutualitats Laborals del Carbó el 31/1/69 ò amb anterioritat.Els treballadors compresos en el camp d'aplicació del Règim Especial dels Treballadors de la Mar el dia 1/8/70.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Jon Kabat-Zinn (nascut Jon Kabat, a Nova York, el 5 de juny de 1944) és professor emèrit de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts i creador de la Stress Reduction Clinic (Clínica de Reducció de l'Estrès) que posteriorment es va convertir en el Center for Mindfulness in Medicine, Health Care, and Society (Centre per a Mindfulness en Medicina, la Salut i la Societat).\nDoctorat en biologia molecular (1964-1971) a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) on el seu director de tesi va ser el premi Nobel Salvador Luria, en Jon Kabat-Zinn és internacionalment reconegut per haver desenvolupat, a finals dels anys 70, el programa de Reducció de l'Estrès Basat en l'Atenció Plena o Mindfulness (Mindfulness Based Stress Reduction o MBSR).L'any 1979, Kabat-Zinn va començar a investigar els efectes del seu programa en pacients amb dolor crònic, als quals el sistema sanitari ja no podia oferir més oportunitats de tractament, i va demostrar científicament que el programa MBSR era capaç de reduir el patiment d'aquells pacients de forma significativa, allà on els tractaments tradicionals havien quedat estancats. Posteriorment s'ha anat demostrant els seus beneficis en moltes altres patologies, moltes d'elles relacionades amb el patiment i l'estrès. Al llarg dels anys el nombre de publicacions científiques relacionades amb Mindfulness i MBSR ha anat creixent de forma exponencial sobretot gràcies a l'impuls que han donat a les investigacions les noves tècniques de neuroimatge i a les col·laboracions nascudes a l'empara del Mind and Life Institute.Kabat-Zinn es va iniciar en la meditació mentre estudiava al MIT. Posteriorment va treballar dos anys al departament de biologia de la Universitat de Brandeis, ensenyant genètica molecular i posteriorment una temporada com a director del Cambridge Zen Center (Centre Zen de Cambridge) amb el mestre zen koreà Seung Sahn. La seva pràctica de la meditació i el ioga i els seus estudis amb mestres budistes el van portar a integrar els seus ensenyaments amb els de la ciència, per tal d'ajudar a alleujar el patiment de l'ésser humà en aquest món. El Mindfulness-based stress reduction, és ofert per centres mèdics, hospitals i organitzacions de manteniment de la salut a tot el món.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Llei 19/2017, de 20 desembre, de renda valenciana d'inclusión és una llei valenciana que estableix una nova renda mínima en l'àmbit autonòmic del País Valencià, reformant la que ja hi havia. Entrà en vigor el 23 d'abril de 2018.L'esborrany de l'Avantprojecte de Llei va rebre 135 al·legacions, de les quals el 27% van ser acceptades i integrades al text, mentre que el 12% passaren a desenvolupament reglamentari i el 10% ja coincidien amb el que hi havia escrit. Aquestes al·legacions provenien de ciutadans i entitats com sindicats, entitats d'acció social i professionals.El 30 de novembre de 2017 va ser aprovada a les Corts Valencianes amb els vots a favor de tots els partits polítics excepte del Partit Popular de la Comunitat Valenciana que es va abstindre. L'11 de gener de 2018 va ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Una mampara de dutxa és una estructura transparent o translúcida que serveix per a no esquitxar el terra de la cambra de bany, separant per a tal fi l'interior de la dutxa o banyera de la resta de l'habitació.\nLa mampara de bany sol ser de vidre trempat sense marc o de plàstic translúcid muntat sobre una estructura rígida de metall. Es pot triar entre diferents colors per a l'estructura (de les que en tenen), des del blanc que és el més habitual, al cromat, tant sense brillantor com amb brillantor, encara que en aquest últim se solen notar més les possibles ratllades i és una mica més car que els altres acabats.\nLa seva funció és la de mantenir seca la cambra de bany en prendre una dutxa, i constitueix una evolució elegant sobre les cortines de plàstic. Davant aquestes, les mampares proporcionen una individualització més perfecta i més higiènica de la dutxa en mancar de plecs en els quals s'acumula la floridura i són més fàcils de netejar. Les mampares són estructures fixes pel que són més difícils de muntar que les cortines en les quals només cal inserir unes argolles en una barra corredissa.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els medicaments de venda lliure (MVL) són medicaments que es venen directament al consumidor sense una prescripció feta per un professional de la salut, en comparació amb els medicaments receptats, els quals poden ser venuts únicament als consumidors que posseeixen una recepta vàlida. En molts països, els medicaments de venda lliure són seleccionats per una agència reguladora per assegurar que els medicaments són segurs i efectius quan es fan servir sense la cura d'un metge. Els medicaments de venda lliure solen ser regulats per ingredients farmacèutics actius, no pels productes finals. Mitjançant la regulació d'aquests principis actius en lloc de regular les formulacions específiques de fàrmacs, els governs donen als fabricants la llibertat per formular aquests principis, o les seves combinacions.En molts països, aquests medicaments sovint es troben als prestatges de les botigues com qualsevol altre producte envasat. Alguns medicaments de venda lliure poden ser legalment classificats com a MVL (és a dir, no es requereixen recepta mèdica), però només poden ser dispensats per un farmacèutic després d'una avaluació de les necessitats del pacient o d'haver informat al pacient. En molts països, una sèrie de MVL estan disponibles en establiments que no són farmàcies, com ara magatzems generals, supermercats i estacions de servei. Les legislacions que detallen els establiments on els fàrmacs poden ser venuts o qui està autoritzat a lliurar-los varien considerablement d'un país a un altre.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un medicament receptat o medicament amb recepta mèdica (o medicament de prescripció o fàrmac receptat) és una forma farmacèutica que legalment requereix una recepta mèdica per ser dispensat. Per contra, els medicaments de venda lliure es poden obtenir sense recepta mèdica. La raó d'aquesta diferència està en el control de substàncies és la possibilitat potencial d'una mala utilització (en la venda lliure), com pot ser un abús de medicaments o prendre'l sense suficient educació o informació amb perill per la salut, o sense estar indicat o retardant un diagnòstic. Segons els països hi ha diferents definicions del que constitueix un medicament receptat, amb les conseqüències legals corresponents.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Medicare és el nom d'un programa d'assegurança mèdica administrat pel Govern federal dels Estats Units, que cobreix a persones de 65 anys o més que compleixin amb certs requisits. Medicare és un programa estatunidenc d'assegurança mèdica per a persones majors de 65 anys. Algunes persones menors d'aquesta edat poden beneficiar-se del pla, per exemple alguns pacients amb insuficiència renal i amb discapacitat. És possible registrar-se per una part del pla anomenada part A (assegurança hospitalària) i per una part del pla anomenada part B (assegurança mèdica). La part C, coneguda com a Medicare Advantage, ofereix plans d'atenció mèdica administrats per asseguradores privades i contribueix al pagament de medicaments amb recepta mèdica. La part D contribueix al pagament dels costos dels medicaments, redueix els costos dels medicaments receptats i protegeix contra un augment en la despesa dels medicaments.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Després que els metges alemanys fossin els primers a descobrir la relació entre el càncer de pulmó i el tabac, s'inicià un fort moviment antitabac al Tercer Reich i es liderà la primera campanya antitabac de la història moderna. Els moviments antitabac cresqueren a moltes nacions des del principi del segle xx, però tengueren poc èxit arreu excepte a Alemanya, on la campanya va rebre el suport del govern després de l'ascens dels Nazis al poder. Aquest seria el moviment en contra del tabac més poderós del món als anys 30 i a principis dels 40. Els líders nacionalsocialistes condemnaren el consum de tabac i molts d'aquests el criticaren públicament. Sota el govern nazi prosperà la investigació sobre el tabac i els seus efectes en la salut, que seria la més important del seu tipus en aquells temps. A més de la investigació efectuada, l'aversió personal d'Adolf Hitler envers el tabac, les polítiques reproductives dels nazis i l'associació del tabac amb l'antisemitisme i el racisme foren altres factors en suport de la campanya contra el tabac.\nLa campanya antitabac dels nazis consistí a prohibir fumar als tramvies, autobusos i trens urbans, promoure l'educació saludable, limitar les racions de cigarrets a la Wehrmacht, organitzar classes mèdiques per als soldats i incrementar els impostos sobre el tabac. Els nacionalsocialistes també imposaren limitacions als anuncis de tabac, restringiren fumar en espais públics i ho regularen als restaurants i a les cafeteries. El moviment antitabac no va tenir gaire eficàcia en els primers anys del règim nazi i, malgrat els esforços de la campanya, l'ús del tabac cresqué entre el 1933 i el 1939, tot i que posteriorment va disminuir entre els anys 1939 i 1945. Ni tan sols a final del segle xx, el moviment antitabac a l'Alemanya de la postguerra havia assolit tanta influència com el dels temps del nacionalsocialisme.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Es parla de necessitats educatives especials quan una deficiència, ja sigui física, social, sensorial, etc., afecta l'aprenentatge, i fa imprescindible modificacions parcials o totals del currículum perquè el nen pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats. Aquestes necessitats educatives es poden presentar de forma permanent durant tota l'escolarització o en una fase d'ella. El terme se sol usar també per a alumnes amb un entorn molt desafavorit que necessiten una atenció suplementària per risc de fracàs escolar.\nLa LOE defineix necessitats educatives especials (NEE) com alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atenció educativa específica derivades d'una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i / o sensorial.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Es considera un nen de carrer l'infant sense sostre, que viu habitualment al carrer o que hi treballa, usualment amb la venda ambulant o com a pidolaire. Els nens de carrer viuen majoritàriament a ciutats de països subdesenvolupats. Es calcula que hi ha més de 100 milions de nens de carrer, dels quals 11 milions viuen a l'Índia i 10 al Brasil. Històricament sempre hi ha hagut infants sense casa però el fenomen de nens de carrer amb l'accepció contemporània es detecta des del segle xix amb les desigualtats sorgides de la Revolució Industrial.\nEls nens de carrer es consideren un problema social greu que atempta contra els drets fonamentals recollits a la Convenció sobre els Drets del Nen, ratificada per tots els països de l'ONU excepte Somàlia i Estats Units.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Haruchika Noguchi (1911-1976) fou el fundador del seitai com a activitat cultural sobre la vida i la salut. La cultura seitai va néixer de la gran capacitat d'intuïció i d'observació de Noguchi.Noguchi, a través de l'observació del moviment espontani que sorgeix del nostre organisme i és responsable de mantenir-nos vius, va descobrir com és l'estructura i la saviesa de la vida. Cultivà aquest moviment mitjançant unes pràctiques senzilles –katsugen undo i yuki– i desenvolupà l'orientació personal mitjançant la pràctica del seitai-soho.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un orfenat és una residència per a nens orfes, que passen a tutela del govern (abans depenien dels ordes religiosos i de la caritat). Des d'allà es pot tramitat l'adopció per part d'una nova família. Els primers orfenats documentats daten de finals del segle i aC i han anat evolucionant fins a ser un servei social més, que acull no solament els orfes, sinó aquells nens sense família que se'n pugui fer càrrec (és a dir, immigrants no acompanyats o nens i nenes als pares dels quals s'ha tret la custòdia per maltractament o negligència).\nA Mallorca, d'ençà del segle xv es feia càrrec dels expòsits l'Hospital General, el finançament del qual provenia de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i, a partir de 1718, de l'Ajuntament. El 1796 es fundà, a instàncies del bisbe Nadal, la Casa General d'Expòsits, dita popularment la Inclusa, que en un primer moment s'instal·là al carrer de Sant Alonso i el 1809 es traslladaren al carrer dels Oms. El 1842 passà a la Diputació. A final del segle xix, l'Arxiduc explica que la institució comptava amb un director, un capellà, un metge, dues criades, dues cuineres, vuit germanes de la caritat i un gran nombre de tetes, que eren les que s'encarregaven d'alletar i criar els infants de fins a set anys (a partir de llavors, passaven a la Casa de Misericòrdia, l'asil dels pobres): dotze eren internes, però n'hi havia més de cinc-centes d'externes, que alletaven els infants a casa seva. L'Arxiduc explica que els infants solien estar amb les tetes tres o quatre anys, però que podien estar-hi fins als set, i que, en els casos en què els vincles eren més estrets, les tetes externes solien adoptar aquests infants en el moment que havien de passar a la Misericòrdia. També existien procediments legals per adoptar aquests infants per part de famílies no vinculades a la institució. Sembla que la mortalitat era força alta, amb gairebé un nin mort per cada dos d'acollits, segons que reporta l'Arxiduc. El 1953, la institució es traslladà al carrer del General Riera i adoptà el nom de Llar de la Infància; el 1983 passà a dependre del Consell de Mallorca, que el 1989 la rebatejà com a Llar del Menor.A Catalunya han quedat assumits dins els CRAE (centres residencials d'atenció educativa), portats per un educador social i diversos treballadors específics. Els CRAE atenen infants de zero a divuit anys, amb alguns programes puntuals per a joves majors d'edat. La majoria de centres són de titularitat mixta, entre la Generalitat i entitats sense afany de lucre, entre les quals destaca Aldees Infantils SOS.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Osakidetza - Servei Basc de Salut (o simplement Osakidetza) és l'organisme creat el 1984 encarregat del sistema de prestacions sanitàries públiques en la comunitat autònoma del País Basc, pertanyent al Sistema Nacional de Salut, creat en 1986 i que va substituir a l'INSALUD.\nLa transferència de competències en matèria de Sanitat al Govern Basc es va realitzar sent lehendakari Carlos Garaikoetxea, derivat de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia en 1979. És un servei públic sanitari que compta amb una gran quantitat de centres que atenen les necessitats dels ciutadans bascos. El seu màxim responsable és el Conseller de Sanitat del Govern Basc.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Es denomina Pacte de Toledo a l'aprovació pel ple del Congrés dels Diputats d'Espanya, durant la sessió del 6 d'abril de 1995, del document prèviament aprovat per la Comissió de Pressupostos el dia 30 de març de 1995, referent a l'\"anàlisi dels problemes estructurals del sistema de seguretat social i de les principals reformes que s'hauran d'escometre\".\n\nAquesta aprovació va tenir el seu origen en una proposició no de llei del la coalició catalana Convergència i Unió que va proposar la inclusió d'una ponència (número 154/4) sobre la qüestió de la seguretat social en la comissió de pressupostos del congrés dels diputats.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La patulina és un compost orgànic classificat com a toxina, en concret una micotoxina produïda per diferents espècies de fongs filamentosos, majorment englobats en els gèneres Penicillum, Aspergillus i Byssochlamys. Pot ser causant de problemes greus a la salut de les persones i animals, a més d'actuar disminuint la qualitat dels aliments que es comercialitzen.Fou aïllada a principis de l'any 1940 per primer cop de Penicillium patulum (a dia d'avui conegut com a Penicillium griseofulvum), on es va observar la seva funcionalitat com a substància antimicrobiana, antivírica i/o antifúngica. Però després de ser aprovada pel tractament del refredat o per lluitar contra les infeccions fúngiques de la pell, entre el 1950 i el 1960 es va establir com una substància tòxica d'origen micòtic. La recerca va seguir i els investigadors van poguer classificar aquest metabòlit secundari com a policètid introduint-lo en la família de les lactones, i coneguda a nivell químic amb la nomenclatura de (4-hidroxi-4h-furo[3,2-c], pirane-2(6h)-one).Amb un pes molecular de 154,027 u i amb la capacitat de poder formar cristalls o pols, normalment la trobarem soluble ja sigui en dissolvents orgànics o aigua amb pH àcid. Una característica molt destacable d'aquesta, és que a nivell físico-químic presenta un punt de fusió de 110,5 ºC, pel que farà que pugui no ser destruïda o inactivada per processos amb aplicació de calor que no superin aquesta temperatura.No obstant, patir una intoxicació alimentària per patulina és complicat. Això és a causa de l'anàlisi de control de qualitat de les empreses que segueixen les normatives de la FAO (Organitzacio de les Nacions Unides per la Alimentació i la Agricultura) i l'OMS (Organització Mundial de la Salut), que específiquen la quantitat de patulina que poden portar els aliments comercialitzats, a causa que si aquests són ingerits podrien arribar a causar malaltia. Aquest control de la micotoxina moltes vegades es troba associat a un control de qualitat de l'aliment, centrat en la detecció de Penicillium expansum. Aquest fong és catalogat com el principal productor de patulina, conduint la podridura en fruites com les pomes, cireres i peres; o alterant productes derivats d'aquestes, com és en el cas dels sucs de poma (principals aliments on trobem patulina).\nc", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Una pensió és una prestació econòmica que es rep pel fet de satisfer determinades circumstàncies. Les pensions generalment venen associades als sistemes de previsió social.\nA la majoria de països existeixen sistemes de previsió social, ja siguin públics o privats, que estableixen sistemes de pensions davant de determinades contingències com ara la vellesa, la malaltia, la invalidesa, la viduïtat o l'orfandat i que actuen com a mecanismes sostenidors de la renda i permeten mitigar les situacions de pobresa moltes vegades associades a aquestes circumstàncies.\nAltres tipus de pensions són les pensions alimentàries o les pensions de separació.\nLes pensions es paguen generalment en forma de renda. No obstant alguns sistemes de pensions preveuen la possibilitat de rebre les prestacions en forma de capital.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La prestació d'atur, subsidi per desocupació, o assegurança d'atur, és un pagament fet pels governs a les persones desocupades. Aquest pot recolzar-se en un sistema obligatori d'assegurances. Depenent de la jurisdicció o l'estat de la persona, aquestes sumes poden ser petites i cobrir només les necessitats bàsiques (una forma de benestar social bàsic), o pot prendre la forma d'una compensació per l'ocupació perduda proporcional al salari que es tenia. L'assegurança d'atur generalment forma part d'un esquema de seguretat social.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La prevenció de riscos laborals és el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases productives d'una empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir riscos per a la salut derivats del treball incrementant la seguretat i salut laboral. El seu objectiu és aconseguir el major control possible dels riscos que es generen a l'empresa, entenent per risc aquelles que poden suposar pèrdues humanes i materials. La gestió dels mateixos en tant funció de l'administració pública com de l'empresa privada.\nDes de 1950, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definició comuna de salut laboral. Aquesta definició va ser revisada en la dotzena reunió, celebrada el 1995. La definició diu: «l'activitat dirigida a protegir els treballadors davant els riscos físics i mentals que la seva ocupació pot comportar, mitjançant l'adopció del treball a la persona i de cada persona al seu treball.»", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Segons la metodologia SEEPROS (Sistema europeu d'estadístiques de protecció social, ESSPROS en les seves sigles en anglès), el concepte de protecció social inclou totes les intervencions d'organismes públics o privats destinades a alleugerir les càrregues que suposen per a les llars un conjunt de situacions de risc o necessitat, sempre que no hi hagi un acord simultani i recíproc ni individual.\nD'acord amb aquesta definició s'inclou com a protecció social el conjunt del sistema de la Seguretat Social, els serveis socials, tant públics com privats, les indemnitzacions per acomiadament de les empreses, les mutualitats de previsió social, les prestacions l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM), així com altres prestacions que actuen sobre aquesta àrea tant per part de l'administració pública com del sector privat.\nCal destacar especialment que malgrat sovint l'educació es considera com a \"despesa social\" aquesta realment no s'hauria de comptabilitzar com a tal i no està inclosa en la metodologia SEEPROS, que és la que s'usa per a comparacions internacionals.\nLes prestacions socials es poden classificar segons les següents funcions protectores:\n\nmalaltia/assistència sanitària: inclou les prestacions de manteniment de la renda o prestacions monetàries a causa d'una malaltia física o mental. No s'inclouen els casos d'invalidesa ni l'atenció sanitària destinada a conservar, restablir o millorar l'estat de salut de les persones protegides.\ninvalidesa: inclou les prestacions de manteniment de la renda (pensions per invalidesa) així com altres prestacions, ja siguin monetàries o en espècies (excepte l'atenció sanitària), relacionades amb la incapacitat de les persones amb disminució física o psíquica.\nvellesa: inclou les prestacions de manteniment de la renda (pensions de jubilació) així com altres prestacions, ja siguin monetàries o en espècies (excepte l'atenció sanitària), relacionades amb la vellesa.\nsupervivència: inclou les prestacions de manteniment de la renda (pensions de viduïtat i orfandat) així com altres prestacions, ja siguin monetàries o en espècies (excepte l'atenció sanitari), relacionades amb la mort d'un membre de la família.\nfamília/fills: inclou les prestacions monetàries i/o en espècies (exceptuant l'atenció sanitària) relacionades amb l'embaràs, el naixement, l'adopció i l'atenció als infants.\natur: inclou les prestacions de manteniment de la renda (prestacions d'atur) així com l'assistència a la situació d'atur que proporcionen els serveis públics de col·locació.\nhabitatge: inclou els ajuts per al finançament de l'habitatge.\nexclusió social: inclou les prestacions monetàries i/o en espècies (exceptuant l'atenció sanitària) destinades a lluitar contra l'exclusió social i que no estiguin classificades dins de cap altra categoria.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La protecció social al Canadà cobreix diversos aspectes.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La qualitat assistencial és aquella que espera proporcionar al pacient el màxim i més complet benestar després de valorar el balanç de beneficis i pèrdues que poden acompanyar l'atenció sanitària en totes les seves parts.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La qualitat de vida és un concepte complex i multidimensional que considera els aspectes objectius i subjectius del benestar social. Dins l'economia, és un concepte relacionat amb el nivell de vida, tot i que aquest darrer està més basat en indicadors econòmics. Tanmateix, el concepte pot tenir una definició més ampla, relacionada amb la satisfacció amb la vida diària en oposició amb el benestar financer o material. En aquest sentit, la qualitat de vida és un concepte més subjectiu que no pas objectiu, que contrasta les esperances o expectacions d'una persona amb el seu present.L'OMS la defineix com la percepció de l'individu de la seva posició en la vida, en el context de la cultura i sistemes de valors on viu i en relació amb els seus objectius, expectatives estàndards i preocupacions.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La recepta electrònica és un document digital en el qual hi consta el pla de medicació individualitzat d'una persona. En aquest document hi consten els fàrmacs, les dosis, el temps previst del tractament i la freqüència d'aquest. A més a més, en aquest pla de medicació hi apareix el cost del tractament. Amb aquest nou sistema de recepta electrònica s'afavoreix a la disminució i progressiva desaparició de la recepta en paper.Aquesta contempla tres tipus de tractaments: llarg termini, curt termini o en cas de necessitat.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El rentamans, la ribella o palangana és un recipient baix i de boca molt ampla que s'empra per a rentar o rentar-se. Se sol fabricar de metall, de ceràmica o de plàstic. Aquest tipus de recipients s'usa molt en comunitats rurals. També s'usa en gran manera per a poder remullar les peces percudides, sabates d'esport, bosses, mitges, mitjons, etc. amb la finalitat de no malgastar aigua. Quan no hi havia aigua corrent, antigament, el ribell servia per a rentar-se les mans, peces petites o altres usos similars. Les que tenien per ús de remullar la barba tenien una osca o tall en què es recolzava el coll i rebien el nom de bací. Es posava en una taula o en un moble especial fet a propòsit, el ribeller.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un salari social o renda mínima és una prestació econòmica dins del marc del sistema de protecció social que pretenen que els ciutadans no es queden sense res per a viure, permetent unes condicions mínims per a viure. És una política pública per lluitar contra la pobresa.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948. El terme «salut» es contraposa al de malaltia, i és objecte d'especial atenció per part de la medicina.\nDins del context de la promoció de la salut, la salut ha estat considerada no com un estat abstracte sinó com un mitjà per arribar a un fi (el benestar), com un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. La salut és un recurs per a la vida diària, no l'objectiu de la vida. Es tracta d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, així com les aptituds físiques.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Salut 2.0 és un terme introduït a mitjans de la primera dècada dels anys 2000, ja que el subconjunt de tecnologies assistencials reflectides en el moviment Web 2.0. Ha estat definit com la interacció entre professionals, pacients i organitzacions en l'àmbit de la salut basades en el núvol. Alguns promotors de Salut 2.0 veuen aquestes tecnologies com la capacitació dels pacients per tenir un control més gran sobre la seva pròpia salut i disminuir el paternalisme mèdic. Els crítics de les tecnologies han expressat preocupacions sobre possibles desinformacions i violacions de la privadesa del pacient.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La salut de les dones a l'Índia podria ser analitzada en termes de múltiples indicadors, que poden variar segons la geografia, nivell socioeconòmic i cultura. Per millorar adequadament la salut de les dones a l'Índia, han de ser analitzades múltiples dimensions del benestar en relació a la salut global mitjana i també comparada amb la salut dels homes a l'Índia. La salut és un factor important que contribueix al benestar humà i al creixement econòmic.Actualment, les dones a l'Índia s'enfronten una multitud de problemes de salut, que a la llarga afecten a la producció agregada a l'economia.\nEn examinar les desigualtats de gènere, classe o ètnies que existeixen en la cura de la salut, es pot contribuir al desenvolupament a través de la creació de la qualitat del capital humà i incrementar els nivells d'estalvis i inversió.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Aquest article és una introducció accessible al tema del qual tracta. L'article principal és [[{{{1}}}]].L'oportunitat que tenim amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per desenvolupar productes per satisfer necessitats de salut és molt gran. Només cal pensar i tenir una mica d'imaginació per veure que té molt de futur.\nFent menció al que hem explicat abans en l'apartat 2 (Anàlisi del model d'ús actual de les TIC) sobre els tipus de població que tenim actualment, recordem que existeixen 3 diferenciacions possibles, en aquest apartat ens voldrem centrar principalment en la 3a. Sabent que és una generació que no està acostumada a treballar amb dispositius electrònics i normalment és quan els problemes de salut es manifesten més, com a enginyers podem trobar solucions al respecte.Cada vegada estan sortint més opcions per fer front a la demanda. Aquí ensenyarem un cas pràctic d'ús desenvolupat per estudiants de la Facultat d'Informàtica de Barcelona.Abans, però, volem saber quins objectius hem d'assolir:\n\nDades online: és molt important poder disposar de tota la nostra informació de salut (e.g. històrial mèdic) online, per accedir-hi normalment es demana accedir-hi amb un certificat digital validat per una Entitat Certificadora (CA). Tenir totes les dades de la població a nivell global pot ajudar molt a la recerca científica petita i gran escala, per exemple, poder fer ús dels supercomputadors per fer càlculs exactes i extreure'n conclusions molt específiques i medicina personalitzada.\nMonitorització en temps real: fer ús dels dispositius TIC i els seus sensors per dur a terme tasques de seguiment i control de la salut de la gent en temps real. Amb totes les dades que generen els dispositius,fent un ús correcte de les dades, podem generar paral·lelismes amb dades d'altres pacients i altres casos que ens poden servir per trobar simil·lituds entre els diferents diagnòstics. Una opció del futur és que gràcies als sensors, ens podem fer un anàlisi precís sense sortir de casa i tenir un diagnòstic complet a distància fet per un especialista que pot ser de l'altra punta del mon. També ens poden servir per poder alertar els serveis d'emergències en cas que hi hagi una urgència, com una parada cardíaca.Amb l'ajuda de les Tecnologies de l'Informació i la Comunicació i del Big Data podrem generar i emmagatzemar moltes dades que actualment no disposem d'elles i que poden ser molt valuoses de cara a la salut de la societat.Com a cas pràctic a desenvolupar en un futur, tenim PILLDORA, un projecte innovador que vam desenvolupar entre 4 estudiants (Martí Fernandez, Sergi Sendrós, Marc Casellas i Aniol Gàmiz) que consisteix en un dispensador automàtic de pastilles i gestor de medicació sense fer falta de la presència d'una tercera persona. Aquest projecte és un clar exemple de les oportunitats de les TIC per fer front al futur i reduir costos de viatges a l'hospital i de modificacions de diagnòstics i medicacions. El sistema que vam proposar era el de una aplicació mòbil que la pogués utilitzar el metge, el familiar i el pacient de manera que el metge pogués proposar una dosi i modificar-la si s'escau, el pacient pogués consultar les dosis que té pendents i el familiar consultar si el pacient s'ha près les dosis. Per gestionar correctament la presa de dosis, vam integrar una raspberry pi que apretant un botó servia les dosis correctes i consultava el servidor connectat a l'app per saber quan havia de servir les dosis. Adicionalment vam afegir-hi el dispositiu Alexa d'Amazon per poder servir les dosis a través de veu i que no fes falta apretar el botó. L'app de mòbil també tenia notificacions per recordar als pacients de manera interactiva que s'havien de prendre les dosis. El projecte el vam fer amb objectes i tecnologies que tenim per casa o que es poden aconseguir a molt baix preu i el resultat que hem obtingut és més gran que els que ens esperàvem, i és que, amb un pressupost més gran es podrien aconseguir resultats molt grans com per exemple la reducció de la capacitat dels hospitals i per tant l'energia que ens estalviariem en construir aquests hospitals enormes.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El terme salutogènesi va ser creat pel metge i sociòleg Aaron Antonovsky a final del segle xx. Prové del llatí salus i del grec Gènesis que vol dir origen de la salut. Aquest nou concepte seria un nou paradigma en quan a la salut, i sorgeix per contraposició a allò que la humanitat ha estudiat durant segles, que es la cerca de la «patogènia». La salutogènesi es pregunta com ens podem mantenir en salut.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "S'entén per Sanitat el conjunt de serveis encaminats a preservar i protegir la salut de la ciutadania.Depenent de la propietat dels serveis, n'hi ha de dos tipus:\n\nPública: els serveis sanitaris depenen dels respectius governs, i és l'encarregada de desenvolupar les polítiques de salut.\nPrivada: els serveis sanitaris depenen d'empreses privades.Tots els països compten amb una sanitat pública, tot i que difereixen entre ells en els serveis mínims que donen als seus ciutadans i ciutadanes. No obstant això, la sanitat privada sol ser present a la majoria d'aquests països, com a complement de la pública. La regla general és que en un país coexisteixin els dos tipus de sanitat, i tinguin per tant un sistema sanitari mixt.En l'àmbit català, el Servei Català de la Salut, a través dels impostos recaptats, és el que s'encarrega de garantir l'atenció sociosanitària dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, oferint els serveis sanitaris en diferents centres i institucions sanitàries.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Una sauna és un bany de vapor a altes temperatures, que oscil·len entre els 70 °C centígrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 °C o 90 °C (en saunes seques).Té lloc en recintes petits generalment de fusta, i proporciona als seus usuaris efectes beneficiosos per l'organisme a través de l'eliminació de toxines gràcies a la sudoració. Per aquesta raó és utilitzada per a fins higiènics iterapèutics.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La seguretat i salut laboral és una àrea d'encreuament entre disciplines relacionades. Aquestes són: la protecció de la seguretat, la salut i el benestar de les persones que participen en el treball. És un component de l'ambient de treball i per tant de les condicions del treball. Com a efecte secundari, també pot protegir els companys de treball, els membres de la família, empleats, clients, proveïdors, comunitats veïnes, i altres membres del públic que es trobin afectats per l'entorn de treball. Que poden derivar d'interaccions entre molts temes, incloent la medicina del treball, professionals (o industrial), la higiene, la salut pública, la seguretat de l'enginyeria, la química, la física de la salut, l'ergonomia, la toxicologia, epidemiologia, salut ambiental, les relacions laborals, la política pública, la sociologia, i la psicologia de la salut.\nDes de 1950, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definició comuna de salut ocupacional. Va ser adoptada pel Comitè Mixt OIT / OMS del Comitè de Salut en el Treball en el seu primer període de sessions el 1950 i revisada en la seva dotzena reunió, celebrada el 1995. La definició diu: \"de salut en el treball haurien de ser els següents: la promoció i el manteniment del més alt grau de desenvolupament físic, mental i el benestar social dels treballadors en totes les ocupacions, la prevenció entre els treballadors de les desviacions de la salut causats per les seves condicions de treball, la protecció dels treballadors en la seva feina contra els riscos resultants de factors adversos a la salut, la col·locació i el manteniment del treballador en un entorn de treball adaptat a les seves capacitats fisiològiques i psicològiques, i, per resumir, l'adaptació del treball a l'home i de cada home a la seva treball \".\nLes raons per establir una bona seguretat i salut laboral en les normes són sovint identificats com:\n\nMorals: Un empleat no hauria córrer riscos de patir accidents a la feina, ni tampoc altres persones relacionades amb l'activitat laboral.\nEconòmiques: Molts governs accepten que les males condicions de treball redunden en un major cost per a l'estat, pel cost del pagament de la seguretat social per als discapacitats i del tractament mèdic, i la disminució de la força laboral. Les organitzacions també poden patir desavantatges econòmics, com ara els costos burocràtics, la disminució de la producció, i la pèrdua de la imatge positiva davant la resta de treballadors, dels consumidors i de l'opinió pública en general.\nLegals: Els requeriments mínims de salut i seguretat a les condicions de treball solen estar tipificats al dret penal o al dret civil. sol considerar-se que, sense la pressió legal, les organitzacions podrien no sentir-se obligades a afrontar els costos de millorar les condicions de treball només per les raons morals o de guany a llarg termini.Espanya i França han sigut pioners històrics en la prevenció de riscos laborals. En el cas espanyol, la Llei d'Índies del segle xvi va ser la pionera.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'estat de la seguretat i salut laboral al País Valencià ha estat mesurat extensament per l'Institut Valencià de Seguretat en el Treball.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constitució Espanyola de 1978 que diu que \"Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L'assistència i prestacions complementàries seran lliures\".\nCom a norma de desplegament més important, la Seguretat social a Espanya està regulada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat social. Aquesta norma ha sigut modificada en nombroses ocasions, per la qual cosa per a consultar-la és convenient disposar d'una edició actualitzada o a una base de dades de legislació.\nLa finalitat de la Seguretat social és garantir a les persones compreses al seu camp d'aplicació (per realitzar una activitat professional o per complir els requisits exigits en la modalitat no contributiva, així com als familiars o assimilats que tingueren a càrrec seu), la protecció social adequada enfront de les contingències i en les situacions que contempla la llei.\nEl camp d'aplicació, a efectes de la modalitat contributiva, comprèn els espanyols que resideixin a Espanya i els estrangers que resideixin o es trobin legalment a Espanya, sempre que, en ambdós supòsits, exerceixin la seva activitat en territori nacional: \n\nTreballadors per compte d'altri.Treballadors per compte propi o autònoms.Socis treballadors de les cooperatives de Treball Associat.Estudiants.Funcionaris.A efectes de la modalitat no contributiva, estaran compresos els espanyols que resideixin a Espanya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El SICOSS (Sistema d'Informació Comptable de la Seguretat Social) és el sistema comptable que empra la Seguretat Social espanyola des del 1991.\nLa carència d'una adequada informatització de la comptabilitat es feia notar en tots els estaments de la seguretat social espanyola des de mitjans dels anys 80, en la mesura en què la importància relativa de la Seguretat Social respecte del conjunt de l'economia de l'estat havia anat creixent sistemàticament des de finals de la dècada dels 70.\nPer això, resultava imprescindible establir un sistema comptable que, com el SICOSS, respectara les peculiaritats que presenten totes i cada una d'aquestes entitats gestores, permetera un tractament homogeni de les seues operacions i la consolidació de les seues dades per a poder oferir una imatge correcta de la seua actuació com a grup.\nLa informatització de la comptabilitat de la Seguretat Social va seguir diverses etapes: \n\nEn una primera etapa es va implantar un sistema nacional de control d'operacions en relació amb les despeses de la Seguretat Social que va començar a funcionar en l'exercici de 1982 i que va estar vigent fins a 1991.\nEn 1991, el SICOSS es va fer càrrec de la comptabilitat de la seguretat social espanyola, superant les carències que presentava l'aplicació anterior. Dos anys més tard, en 1993, el SICOSS va entrar plenament en funcionament, comprenent ja totes les àrees comptables de la Seguretat Social i, en especial, la patrimonial i la del pressupòsit d'ingressos.A partir de 2006, comenzó a desarrollarse una nueva versión basada en tecnología Java/J2EE, la cual no entraría en Producción hasta el año 2013. En su momento, SICOSS era una de las aplicaciones más grandes construidas en Java en España.\nA partir de 2006, es va començar a desenvolupar una versió nova basada en tecnologia Java/J2EE, la qual no entraria en Producció fins a l'any 2013. En aquell moment, SICOSS era una de les aplicacions més grans construïdes en Java en Espanya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Llei General de Seguretat Social preveia la creació dels Sistemes Especials únicament als efectes d'enquadrament, afiliació, forma de cotització o recaptació.\n\nTreballadors fixos discontinus d'empreses d'estudi de mercat i opinió públicaEstan inclosos en aquest sistema especial les empreses d'estudis de mercat i opinió publica, respecte dels seus treballadors fixes discontinus que facin tasques d'enquestació.\n\nTreballadors fixos discontinus de cines, sales de ball i de festa i discotequesÉs el sistema aplicable a les empreses d'exhibició cinematogràfica, sales de ball, discoteques, sales de festa i altres locals d'espectacles anàlegs, respecte al personal de la seva plantilla que no treballi tots els dies de la setmana.\n\nManipulació i empaquetatge del tomàquet fresc, realitzats per colliters exportadorsÉs el sistema aplicable als empresaris colliters exportadors de tomàquet fresc, i als seus treballadors eventual o de temporada que es dediquen exclusivament a la manipulació i empaquetatge de tomàquet fresc amb l'exportació com a destinació, i dins la campanya oficial.\n\nServeis extraordinaris d'hoteleriaAquest sistema es va crear per un Ordre de 10 de setembre de 1973 exclusivament a les províncies de Madrid i Barcelona. Per poder ser efectiu aquest sistema s'havia d'arribar a un conveni de col·laboració entre l'antic Institut Nacional de Previsió (extingit) i el Sindicat Provincial d'Hoteleria (també extingit) Les competències que van ser assumides per l'Instituto de Empleo, Servicio Público de Empleo Estatal a Madrid s'han transferit als serveis corresponents de la Comunitat Autònoma.\n\nIndústria resinera\nÉs d'aplicació a la totalitat de les empreses dedicades a l'explotació de pinars per a l'obtenció de galipots i als treballadors de muntanya, resiners i remasadors al servei d'aquestes.\nLes campanyes d'aquest sistema duren: pels resiners, de l'u de març al quinze de novembre; pels remasadors: de l'u de juny al trenta-un d'octubre.\nÉs d'aplicació a la totalitat de les empreses dedicades a l'explotació de pinars per a l'obtenció de galipots i als treballadors de muntanya, resiners i remasadors al servei d'aquestes.\n\nFruites, hortalisses i indústria de conserves vegetalsEstan inclosos en aquest sistema especial les empreses dedicades a les activitats de manipulació, envasament i comercialització de fruites i hortalisses i de fabricació de conserves vegetals, i las treballadors al servei d'aquestes, sigui quina sigui la duració dels seus contractes laborals i si les seves activitats es realitzen de manera intermitent o cíclica. En aquest sistema especial es configuren en campanyes que s'inicien el primer de gener, i acaben el trenta-un de desembre de cada any. No obstant això, les empreses afectades poden fer una sol·licitud raonada de les dades de consideració d'inici i fi de campanya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un spa és un establiment de salut que ofereix tractaments, teràpies o sistemes de relaxació, utilitzant com a base principal l'aigua. No hi ha un origen cert de la paraula \"spa\". Alguns ho atribueixen al poble belga de Spa, que era conegut en l'època romana pels seus banys, mentre que altres especulen que ve de l'acrònim en llatí de la frase \" salutem per aquam\", és a dir, \"salut mitjançant l'aigua\". També es coneix com a spa a una piscina amb aigua calenta amb diferents broquets per hidromassatge, amb sistema d'il·luminació per cromoteràpia i algunes, incorporen un sistema d'inducció de fragàncies per a proveir aromateràpia a l'aigua. La diferència principal entre un spa i un balneari o termes és que en els primers l'aigua és de l'aixeta, mentre en els últims l'aigua té propietats minero-medicinals. Segons la RAE, el terme Spa és un topònim en el seu origen, el d'un centre termal situat a la província de Lieja (Bèlgica), famós per les propietats curatives de les seves aigües des de l'època romana. A partir del segle xvii - com documenta l'Oxford English dictionnary - es generalitza com a nom comú per font termal o establiment balneari en anglès, spa, i d'aquí s'estén a altres llengües. El seu ús en castellà és molt recent, de vegades amb majúscula inicial, i altres tot en majúscula spa, que alguns expliquen com un acrònim (salus per acquam). No hi ha motiu per emprar la majúscula, si s'ha lexicalitzat com nom comú, spa. En l'actualitat, es diu de tots aquells establiments d'oci i salut, on s'utilitzen teràpies amb aigua, en les modalitats de piscines, jacuzzis, hot tub, fangs, dolls i sauna sense que utilitzin aigües medicinals, en aquest cas es tractaria d'un balneari. El concepte amb el temps s'ha ampliat a altres tècniques com aromateràpia, massatges de diferents tipus i Reiki.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La targeta sanitària europea és una targeta que engloba el conjunt d'europeus sota un sistema d'assistència sanitària gratuïta a l'estranger. Dona dret a rebre assistència sanitària amb les mateixes condicions que un assegurat del país al qual es troba - per exemple, si un país té un copagament per veure un metge, un ciutadà d'un país amb assistència gratuïta al punt d'ús també hauria de pagar aquest cànon.Pels assegurats sota el sistema de seguretat social espanyol, per obtenir la targeta cal desplaçar-se fins a una oficina de la Seguretat Social, o es pot demanar per Internet.La vigència de la targeta varia d'un a cinc anys segons el país.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La telealarma és un sistema d'alarma a distància format per un dispositiu electrònic automàtic que emet un senyal d'avís que es rep en un centre de control, al qual està directament connectat.Serveix per ajudar persones que es troben en una situació de risc social o de risc de salut, que els permet estar connectades permanentment amb una central receptora d'alarmes. Des de la central, professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient a la situació: localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar al domicili de la persona usuària una unitat mòbil, activar altres serveis d'urgència (061, bombers, guàrdia urbana,...). Aquest servei té l'avantatge que permet perllongar l'estada del beneficiari als seu domicili a un cost menor que les cures o la vigillància en una residència o hospital.Generalment són transmissors portàtils dissenyats per ser col·locats al voltant del coll o del canell, o per ser pinçat a la roba. Alguns models ofereixen mètodes addicionals per fixar l'alarma, com ara un botó en la mateixa unitat d'alarma, botons a la paret o cordills que es poden estirar. Al centre de control, apareixen automàticament les dades de la persona que ha accionat l'alarma. L'operador pot tractar de parlar amb aquesta persona, principalment mitjançant un canal d'intercomunicació i segons les necessitats o si no obté resposta enviar una persona que realitzi una visita.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La teràpia visual, anomenada també rehabilitació visual o entrenament visual, és un tractament d'estimulació neurofisiològica que ens permet desenvolupar, millorar i integrar les capacitats visuals. L'objectiu és crear noves connexions neuronals i poder desenvolupar i millorar l'eficàcia de el sistema visual, així com preparar-lo per un rendiment òptim, i proporcionar una visió binocular còmoda i segura. La teràpia visual es coneix també com entrenament visual, entrenament de la visió, teràpia visual optomètrica, ortòptica, rehabilitació neuro-optomètrica, optometria comportamental i optometria del desenvolupament.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La presència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'àmbit de la salut afecta en els aspectes de la planificació, la informació, la recerca, la gestió, la prevenció, promoció, el diagnòstic, el tractament i l'educació. Les TIC poden aportar beneficis i problemes (informació falsa, infoxicació) en l'àmbit sanitari.La percepció i el comportament de les potencials pacients i pacients respecte les TIC per als assumptes sanitaris ha sigut objecte de recerca perquè els professionals de l'àmbit ho tinguen en compte alhora de prendre decisions.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El tractament ambulatori és aquell tractament mèdic que no necessita ingrés hospitalari i que per tant permet a un malalt tornar al seu domicili el mateix dia que realitza aquest tractament. Habitualment el pacient assisteix al centre mèdic pels seus mitjans, de vegades es traslladat per un transport sanitari. Aquests centres mèdics sòn en la majoria de casos ambulatoris o Centre d'Atenció Primària (CAP). Els tractaments ambulatoris no són tan complexos com els que ofereixen els hospitals, tot i que els centres hospitalaris poden oferir aquests tipus de tractament.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La trajectòria clínica o ruta assistencial és una de les principals eines de la gestió de la qualitat assistencial per a l'estandardització dels processos. S'ha demostrat que la seva implantació permet disminuir la variabilitat de la pràctica clínica.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El treball social és una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el benestar d'individus, grups i comunitats, facilita la cohesió social en períodes de canvi i dona suport i protecció als membres més vulnerables de la comunitat, treballant conjuntament amb els usuaris, institucions i professionals. Per algunes persones les situacions de conflicte o canvi afecten la seva capacitat d'autonomia i d'autosuficiència i necessiten ajut i orientació. D'altres necessitaran assistència, suport i protecció. Els treballadors i treballadores socials donen resposta a aquestes necessitats: realitzen una contribució essencial a la promoció de la cohesió social, tant a través d'un treball preventiu, com donant resposta als problemes socials. El treball social és, per tant, una inversió per al futur benestar dels països.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El turisme de salut, turisme sanitari o turisme mèdic, és el procés pel qual una persona viatge a un altre país per rebre tractaments mèdics (cirurgies...) o per fer rehabilitació o tractaments de benestar corporal com podrien ser els balnearis. L'Organització de Cooperació del desenvolupament, defineix el turisme de salut com la pràctica de viatjar a un lloc diferent del país natal per rebre tractament mèdic i al mateix temps es fa turisme i activitats per la zona.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El concepte d'Una sola salut o One Health va ser introduït a principis de la dècada dels 2000 i fa referència al fet que la salut humana, la sanitat animal i els ecosistemes en els quals coexisteixen són interdependents.El seu objectiu és el disseny i implementació de programes, polítiques, legislació i recerca en l'àmbit de la salut pública de forma multisectorial i transdisciplinària, treballant a nivell local, regional, nacional i global. Veterinaris, metges, epidemiòlegs, biòlegs, sanitaris, ecòlegs, sociòlegs, juristes, filòsofs, animalistes, immunòlegs, ambientalistes, polítics, juntament amb persones d'altres disciplines, tenen un paper important per assolir aquest objectiu comú.A banda de les malalties infeccioses emergents, el concepte Una Sola Salut inclou la salut ambiental i dels ecosistemes, les malalties no infeccioses i cròniques, l’ús del sòl, la resistència als antimicrobians i la biodiversitat.\nEl món està progressivament més interconnectat i es generen interaccions entre els tres dominis (humans, animals i medi ambient), pel que les accions en qualsevol d’ells té un impacte en els altres dos. Degut al creixement de les poblacions de persones i animals, les interfases home-animal s’estan accelerant i expandint, resultant en una amenaça per la salut dels tres dominis. El creixent moviment de persones arreu del món i els moviments associats d’animals, aliments i vectors també acceleren les interaccions, envaeixen nous territoris i canvien els seus hàbitats, alterant així el medi ambient. Per tant, és necessari considerar un enfocament col·laboratiu, integrat i multidisciplinari com Una Sola Salut per millorar la salut dels tres dominis.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un urinari o orinador és un aparell utilitzat per orinar, generalment situat en banys públics masculins. Solen ser de porcellana, fosa o acer. N'hi ha amb diferents formes: rodons, ovalats, rectangulars, suspesos del mur o recolzats a terra.\n\nL'urinari es diferencia de l'inodor en el fet que està dissenyat només per a orinar, és a dir, per abocar únicament excrements líquids. De la mateixa manera que els vàters, la majoria té una descàrrega d'aigua, que pot ser automàtica per mitjà de sensor o electrovàlvules, o manual amb un polsador. Poden contenir desinfectants amb desodoritzant per evitar olors desagradables i mantenir la higiene.\nSón dispositius que generalment consumeixen una gran quantitat d'aigua, entre d'altres a causa de la manca de consciència o descuit dels que el fan servir, per això se'ls hi poden incorporar elements manuals o automàtics que possibiliten un ús racional de l'aigua. Fins i tot hi ha models que per funcionar no utilitzen gaire aigua, ja que fan servir en la descàrrega un dipòsit que conté un gel de baixa densitat, que al moment de passar l'orina, activa una mena de trampa o barrera de manera automàtica, que només consumeix mig litre d'aigua un parell de vegades al dia amb l'únic objectiu de retirar l'orina o altres substàncies que poguessin quedar adherits a la superfície de l'urinari.\nVers 1870 es va començar a equipar les ciutats d'urinaris públics, per tal promoure la higiene i evitar que els homes continuïn pol·luint angles foscs no apropiats. A l'època on l'homosexualitat només es podia viure en clandestinitat, aquest equipament va evolucionar vers un lloc de trobada. S'hi havia sempre d'actuar amb la màxima prudència i amb molta por. «Era un calvari per aquells que eren catòlics practicants o que estaven convençuts que eren uns malalts». Durant la dictadura franquista els urinaris eren llocs predilectes de la policia per a caçar homosexuals. Fora de la península Ibèrica, uns dels urinaris més famosos va ser el de la plaça Spielbudenplatz a Sankt Pauli (Hamburg) al qual la policia urbana havia instal·lat un mirall translúcid darrere del qual havia un lloc d'observació. El 1980, l'activista gai Corny Littmann va trencar el mirall i descobrir el post d'observació. Un escàndol va esclatar quan va palesar que la policia tenia set posts més, des dels quals va observar els gais des del 1964, amb complicitat del govern socialdemòcrata de la ciutat estat.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un vàter és un servei sanitari, concretament un tipus de receptacle (recipient), que desplaça per mitjà de l'aigua cap al clavegueram o un pou negre els excrements, orins i altres residus humans. Hi ha tipus de vàters on es pot seure i altres en què noPodem trobar freqüentment vàters on no es pot seure a països com la Xina i el Japó i també són fàcils de trobar uns de coneguts com a plaques turques a països europeus com França o Itàlia, on en comptes de seure cal fer les necessitats a la gatzoneta o dempeus.\nEl tipus de vàter on es pot seure sol comptar amb una tapa seient unida a la tassa (l'esmentat receptacle), mitjançant frontisses, coberta quasi sempre amb una segona tapa que cobreix l'espai central buit ovaloide del seient ocupat pel paner en seure, ja que de vegades es prescindeix de la segona tapa, sobretot en banys públics d'uns quants països.\nAl Japó és habitual que el seient del vàter, a més de la segona tapa que el cobreix quan està abaixada, tingui algun sortidor d'aigua orientable amb funció de bidet i altres prestacions, també seleccionables des d'un comandament de botons, com escalfar o netejar el seient. Vegeu Vàters al Japó.\nRespecte als vàters en què es pot seure i que estan connectats a una xarxa de clavegueram, a grans trets hi ha tres menes de vàter des del punt de vista de l'arrossegament de les deposicions cap al desguàs: el típic vàter que simplement té el recipient del sifó d'aigua tancada en una posició central o cap al final del fons de la tassa (vegeu-lo, per exemple, al començament del vídeo de l'apartat que conté enllaços a webs); un tipus de vàter com una variant d'aquest darrer però amb el receptacle d'aigua a l'altre extrem de la tassa en què la resta del fons és un altre receptacle còncau quasi pla que conté una mica d'aigua i recull les deposicions fins que s'estira la cadena per netejar-lo; i el tercer tipus té la sortida de les deposicions en la posició del primer tipus de vàter, cap al final, i amb una forma més d'orifici estret, però l'aigua assoleix un nivell que pot arribar a ser de mitja tassa i es recupera després de la descàrrega de l'aigua i les deposicions en forma de remolí. Aquest tipus d'inodor, que a diferència dels dos anteriors no és de tècnica d'arrossegament sinó sifònica pel que fa al sistema de descàrrega quan es neteja (vegeu el vídeo de les referències), és freqüent a països americans com els Estats Units i és com el del vàter de la fotografia d'aquesta mateixa entrada de la Viquipèdia. A Espanya va existir-ne almenys un model: el vàter de cisterna baixa de la col·lecció Lorentina de la marca Roca, dels anys 60 - 70, però els vàters d'aquest tipus van bandejar-se perquè consumien massa aigua (fins a 14 litres per descàrrega) i s'embussaven molt. El segon model de vàter presentat correspon a vàters de fa dècades freqüents a països com Alemanya o Àustria. Els tres tipus d'inodor descrits tenen correspondència amb la tipologia de vàters que, com a curiositat, va establir el filòsof Slavoj Žižek, d'acord amb la seva ideologia del vàter. Hi hauria almenys un altre tipus de vàter que seria una barreja del primer i el segon tipus, ja que té el receptacle d'aigua en la posició inicial de la tassa però la resta de la tassa hi fa pendent en comptes de tenir un segon receptacle de poca aigua com a fons quasi horitzontal de la resta de la tassa; en són exemples molts vàters espanyols entre els anys 40 i 60. En aquest sentit, també existeix un tipus de vàter com aquest darrer però que té el receptacle d'aigua del sifò a la part posterior, encara que la resta de la tassa sigui menys inclinada i més plana com en el vàter presentat de tipus alemany, de fet com si haguéssim fet un gir de 180 graus del darrer tipus de vàter espanyol presentat dels anys 40 - 60 des del seu eix central de la tassa.\nFinalment, també hi ha vàters amb sistemes diferents com els automàtics autonetejables d'alguns espais públics, els de les casetes Poly Klyn, els vàters secs en general, els dels avions, trens, autocars, caravanes, creuers i altres vaixells, etc.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El vàter de Ferran VII d'Espanya fou una sala de descans dels reis espanyols al segle xix i amb una petita cambra destinada a llur higiene íntima, la qual és conservada a la sala 39 del Museu del Prado de Madrid.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un volant és un document resumit en un full de paper (de vegades la meitat d'una quartilla tallada longitudinalment) en la qual es mana, recomana, demana, pregunta o es fa constar alguna cosa en termes precisos i resumits, per fer-ne ús dins d'una institució o organisme o per gaudir d'un servei dintre o fora del seu entorn.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les voluntats anticipades (DVA) o testament vital, és un document adreçat al metge o a la metgessa responsable, en el qual una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte. Aquest document permet als professional sanitaris conèixer la voluntat i les decisions de la persona davant la malaltia.\nAquest document es troba dins l'article 8 de la Llei de sanitat catalana 21/2000, sobre els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia del pacient i la documentació clínica i l'article 11 de la Llei estatal 41/2002 reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica. Pel que fa a la legislació d'Espanya aquest document s'engloba en la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i els seus drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica BOE de 15 de novembre de 2002Aquest document és rellevant i s'ha de fer a plena consciència i pensant i reflexionant del que un voldria o no.L'objectiu d'aquest document és preservar el dret ètic i legal de l'autonomia de les persones per prendre decisions anticipades davant situacions de salut importants en les quals no es puguin expressar.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un vàter portàtil, sanitari portàtil o bany portàtil és un vàter que s'instal·la de manera puntual en un espai públic obert, amb motiu d'algun esdeveniment temporal, com ara un concert, la construcció d'un edifici, una festa popular, etc. Els vàters portàtils estan construïts en plàstic tractat i es lloguen per mòduls; poden ser de diferents tipus: lavabos químics, lavabos portàtils bàsics, lavabos adaptats, etc.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'ètica de la cura és un concepte utilitzat als estudis feministes que pretén visibilitzar el valor de la cura per situar-lo al centre de les polítiques, posant el focus en les persones i en la sostenibilitat de la vida.\nL’ètica de la cura defensa la idea que l'eix de la societat sigui el benestar social i no el capital, i fa èmfasi en la necessitat d’identificar i combatre les causes de discriminació per aconseguir relacions més justes entre les persones.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Una agència d'ajuda és una organització dedicada a distribuir el que es denomina ajuda externa de tipus no militar. Hi ha arreu del món moltes organitzacions d'ajuda, algunes governamentals com per exemple AusAID (Austràlia), USAID (Estats Units), DFID (Gran Bretanya), AECID (Espanya), EuropeAid (Unió Europea), ECHO (Unió Europea), etc, altres intergovernamentals com per exemple UNDP, i unes altres de tipus privat (Organitzacions no Governamentals, ONG) com per exemple ActionAid, Ducere Foundation, Oxfam, World Vision. El Comitè Internacional de la Creu Roja és l'únic a ser conferit per mandat d'un tractat internacional, per mantenir els anomenats Convenis de Ginebra, etc.\nL'ajuda que es brinda bàsicament pot ser subdividida en dues categories : (1) ajuda humanitària (ajuda d'emergència en resposta per exemple a algun tipus de desastre natural), i (2) ajuda al desenvolupament (o ajuda exterior), orientada al fet que els països en dificultats puguin mantenir, en bona part per si sols, un creixement econòmic sostenible a llarg termini, amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de la població i reduir la pobresa. Algunes agències d'ajuda manegen els dos aspectes o categories citats, com per exemple EcoCARE Pacific Trust i ADRA).\n\n", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'ajuda humanitària és aquella assistència material o logística puntual, proveïda per raons humanitàries normalment com a resposta a crisis puntuals; desastres naturals, guerres o epidèmies, entre d'altres. Generalment segueix els principis humanitàris d'imparcialitat, neutralitat, humanitat i independència operacional. L'objectiu principal de l'ajuda és salvar vides, alleugerir el sofriment de les poblacions locals i mantenir la dignitat humana: és una forma d'ajuda que respon a les necessitats bàsiques o d'urgència de la població; per combatre la fam o el risc de manca d'aliments, millorar la salubritat de les poblacions, la reconstrucció d'infraestructures després de sinistres, la xarxa educativa del país, la protecció a la infància i a les poblacions vulnerables.\n\nL'ajuda bé pot ser econòmica, amb transferències financeres que permetin l'adquisició de productes de primera necessitat a mercats locals; o material, amb la donació d'aliments o equips de primera necessitat (potabilització d'aigua, material mèdic...). Val a dir que també és rellevant el factor humà; l'ajuda preveu l'enviament de professionals que intervenen directament en el lloc, els anomenats cooperants.\nEl caràcter immediat i supletòri de l'ajuda humanitària la distingeix de l'Ajuda al Desenvolupament, que busca revertir les condicions socioeconòmiques adverses d'un país i les seves conseqüències sobre la població local a mitjà i llarg termini; mentre que l'Ajuda humanitària és una resposta a curt termini, que pretén pal·liar una contingència adversa pel país receptor.\n\n", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Marguerite Barankitse, nascuda el 21 de juliol de 1957 a Ruyigi, és una militant humanitària burundesa consagrada a la millora del benestar dels nens i a la lluita contra la discriminació ètnica. Després d'haver salvat 25 nens d'una massacre de la qual havia estat testimoni en el moment dels conflictes tràgics entre Hutus i Tutsis a Burundi l'any 1993, Marguerite Barankitse va decidir de crear la Casa Shalom, un refugi per ajudar els nens amb necessitats i donar-los accés a les cures de salut i a l'educació. Sovint ha estat anomenada l'àngel de Burundi.Al cap de 22 anys, la Casa Shalom ha esdevingut un vast complex d'escoles, d'hospitals i d'una xarxa de cures amb l'objectiu de millorar la vida dels nens de Burundi gràcies a un desenvolupament integrat i mantingut, i pretenent instaurar una pau duradora al seu país.\nTanmateix, l'any 2015, Barankitse ha estat forçada a fugir el seu país i de tot allò amb què havia treballat, després que Burundi es precipités en una crisi política. Decidí llavors consagrar tota l'energia a ajudar els refugiats burundesos als països veïns. Com diu habitualment, la seva visió és instal·lar la dignitat en els refugiats i permetre'ls mantenir els seus somnis en vida. Ha rebut molts premis que han reconegut la seva tasca.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La construcció de pau és una activitat que té com a objectiu resoldre la injustícia de manera no violenta i transformar les condicions culturals i estructurals que generen conflictes que poden ser mortals o destructius. Gira al voltant del desenvolupament de relacions personals, de grup i polítiques constructives a través de les fronteres ètniques, religioses, de classe, nacionals i racials. El procés inclou la prevenció de la violència; gestió, resolució o transformació de conflictes; i la reconciliació posterior al conflicte o la curació de traumes anteriors, durant i després de qualsevol cas concret de violència.Com a tal, la construcció de la pau és una tècnica o mètode intersectorial multidisciplinari que esdevé estratègic quan funciona a llarg termini i a tots els nivells de la societat per establir i mantenir relacions entre les persones a escala local i global i, per tant, genera una pau sostenible. Les activitats estratègiques de construcció de pau aborden les causes originals o potencials de la violència, creen una expectativa social per a la resolució pacífica de conflictes i estabilitzen la societat políticament i socioeconòmica.\nEls mètodes inclosos en la construcció de pau varien segons la situació i l'agent de construcció de pau. Les activitats de construcció de pau reeixides creen un entorn favorable per a una pau duradora i autosostenible; que inclou reconciliar els oponents; evitar que el conflicte es reiniciï; integrar la societat civil; crear mecanismes d'estat de dret; i abordar els problemes estructurals i socials subjacents. Els investigadors i els professionals també troben cada cop més que la construcció de pau és més eficaç i duradora quan es basa en les concepcions locals de la pau i les dinàmiques subjacents que fomenten o permeten el conflicte.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Fadia Najeeb Thabet és una estudiant de postgrau iemenita als Estats Units d'Amèrica. El 2017 va rebre un Premi Internacional Dona Coratge per sis anys de feina que va fer abans del 2016 com a funcionària de protecció infantil al Iemen.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Jannat Al Ghezi —en àrab جنات الغزي, Jannāt al-Ḡazī— és una activista iraquiana pels drets humans i la subdirectora de l'Organització de la Llibertat de les Dones a l'Iraq.\nElla i la seva organització van ajudar les persones atrapades en la Guerra Civil iraquiana i van ajudar les yazidites i dones d'altres cultures a escapar de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) malgrat el greu risc que comportava. També ajuden les dones iraquianes a tractar la violència masclista. Jannat va ser víctima de violència masclista per part de la seva família tribal, que creia que els havia deshonrat.El 29 de març de 2017, va rebre de la primera dama dels Estats Units, Melania Trump, i del subsecretari d'Estat d'Afers Polítics, Thomas A. Shannon, el Premi Internacional Dona Coratge. Després del premi, va visitar altres ciutats, incloent una recepció a Minnesota amb una altra guanyadora del premi, la germana Carol.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Aliyah Khalaf Saleh (nascuda a Umm Qusay, Salah al-Din, Iraq, c. 1956) és una activista humanitària i una heroïna al seu país.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Carolin Tahhan Fachakh (àrab: كارولين طحان فشاخ, Kārūlīn Ṭaḥḥān Faxxāẖ) o germana Carol (àrab: أخت كارول, uẖt Kārūl) (Alep, 9 d'agost de 1971) és una monja siriana que ha cuidat dones i nens a Damasc durant la guerra civil siriana. Malgrat el seu suport al president sirià Baixar al-Àssad, va ser guardonada amb el Premi Internacional Dona Coratge el 2017.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Tren de la Llibertat de Leica (Leica Freedom Train) va ser un intent per rescatar centenars de jueus traslladats fora del Tercer Reich durant l'Holocaust, gràcies a Ernst Leitz II, cap de l'empresa Leica Camera i la seva filla Elsie Kuehn-Leitz.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La intoxicació alcohòlica (també coneguda com a borratxera o embriaguesa), és un estat psicològic causat per un alt nivell d'etanol (alcohol) en sang d'una persona o animal.\nEls símptomes més comuns d'una intoxicació alcohòlica inclouen dificultat de parla, eufòria, trastorns de l'equilibri, pèrdua de coordinació muscular (atàxia), enrogiment facial, vòmits, ulls vermells, reducció de la inhibició i comportament erràtic. En casos severs, pot causar un coma o la mort.\nEls toxicòlegs utilitzen el terme “intoxicació alcohòlica” per distingir-la entre les intoxicacions causades per altres toxines que no siguin l'etanol i, sovint, també és emprat a urgències pels professionals de la salut.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'alcoholisme és una malaltia crònica caracteritzada per la dependència física i psíquica de l'alcohol etílic.\nL'alcoholisme és també un problema social, ja que està estès en totes les capes socials i ocasiona greus problemes en tots els camps de l'activitat humana.\nL'alcohol és una de les drogues més antigues i més àmpliament usades per la humanitat. En la natura alguns fruits ensucrats experimenten de forma espontània una fermentació que forma alcohol. Aquest és el cas dels fruits de l'arboç que quan estan sobremadurats poden arribar a embriagar si es consumeixen. Gairebé totes les civilitzacions han elaborat begudes alcohòliques, amb fruits o cereals principalment, que han arribat a ser una referència cultural.\nLa principal diferència amb altres drogues és que l'alcohol és legal, de fàcil disponibilitat i de consum, en forma moderada, associat al lleure i la convivència. Per tot això la persona afectada per l'alcoholisme o que està essent rehabilitada, té grans facilitats per persistir o tornar a l'addicció alcohòlica.\nLa persona afectada per l'alcoholisme no necessàriament ha d'arribar a l'estat d'embriaguesa o intoxicació alcohòlica aguda, sinó que es troba en un estat continuat de dependència de l'alcohol que perjudica la seva salut psíquica i física.Hi ha una sèrie de factors que fan que hi hagi diferències entre els individus pel que fa a la resposta a la ingestió de determinades quantitats d'alcohol: quantitat i percentatge d'alcohol en la beguda, biodisponibilitat (taxa d'absorció, biotransformació), variacions genètiques i experiència com a bevedor.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El coma etílic és un estat de coma a causa d'una sobredosi d'alcohol. És una urgència mèdica, ja que el coma etílic produeix l'aturada de totes les funcions del cervell i la persona que la pateix en principi només manté la respiració i l'activitat del cor gràcies a l'activitat del bulb raquidi. Així tot, en casos d'ingesta extrema d'alcohol, el coma etílic pot produir la mort per respiració insuficient o aturada de la respiració.La causa principal del coma etílic és l'embriaguesa o intoxicació greu per alcohol, que ocorre en consumir grans quantitats d'alcohol (begudes alcohòliques, colònia, alcohol de farmàcia, etc.) en un interval de temps curt. Els primers símptomes són la disminució de la visió i dels reflexos, sobrestimació de les pròpies facultats i eufòria. Posteriorment la persona intoxicada actua bruscament, perdent el control del comportament. Això ve seguit d'una fase de depressió del sistema nerviós i apatia, i finalment la persona cau en estat de coma.La quantitat i el temps d'alcohol que porten a una persona a coma etílic depèn de la persona (edat, pes, massa corporal, metabolisme, etc.) i de factors circumstancials que poden influir en la quantitat d'alcohol que arriba a la sang. El coma etílic apareix quan la concentració d'alcohol a la sang és superior a 300 mg d'alcohol per a cada 100 ml de sang.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Delirium tremens (en llatí, «deliri tremolós») és una locució llatina per la síndrome d'abstinència de l'alcohol. Pròpiament es tracta de la tercera fase, la més aguda d'aquesta síndrome. Pel que sembla, també es pot donar com a complicació en una intoxicació per benzodiazepines o barbitúrics.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'hepatopatia alcohòlica (o malaltia hepàtica alcohòlica), és un terme que engloba els trastorns del fetge (hepatopatia) degudes al consum excessiu d'alcohol, com ara el fetge gras, l'hepatitis alcohòlica, que quan és crònica presenta fibrosi, esdevenint llavors una cirrosi.És la principal causa d'hepatopatia als països occidentals. Encara que l'esteatosi (malaltia del fetge gras) es desenvoluparà en qualsevol individu que consumeixi una gran quantitat de begudes alcohòliques durant un llarg període de temps, aquest procés és transitori i reversible. Més del 90% de tots els grans bevedors desenvolupen fetge gras, mentre que al voltant del 25% desenvolupa l'hepatitis alcohòlica més greu i el 15% la cirrosi.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Martha Teresita de Barbieri García (Montevideo, 2 d'octubre de 1937) és una sociòloga feminista uruguaiana, investigadora en Ciències Socials i en estudis de gènere, pionera en les recerques sobre la condició de les dones a Amèrica Llatina des de l'Institut de Recerques Socials de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Militant socialista, va sobreviure al cop d'estat de Xile i, el 1973, es va exiliar a Mèxic, on ha desenvolupat la seva carrera d'investigadora. Sociòloga de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), ha investigat sobre la vida quotidiana de les dones, el moviment feminista llatinoamericà, la salut reproductiva, el laïcisme i marcadament la població i el desenvolupament. Ha estat articulista en diversos periòdics i revistes com són el cas de la revista Fem o el suplement La Doble Jornada del diari La Jornada, així com en Cimacnoticias.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Farzana Doctor (Zàmbia, 16 de desembre de 1970) és una novel·lista i treballadora social canadenca. Ha publicat dues novel·les, i guanyà el Premi Dayne Ogilvie 2011, de la Trust d'Escriptors del Canadà a una emergent escriptora LGBT.La seua segona novel·la, Six Metres of Pavement també fou guanyadora del guardó del 2012 Lambda Literary Awards en la categoria de Lesbian Fiction.\nNascuda a Zàmbia de pares expatriats de l'Índia musulmans, ella emigrà a Canadà amb la família a principis dels anys 1970.A més de la seua carrera com a escriptora, Doctor treballa com a psicoterapeuta coordinant sèries de lectures en el barri Brockton Village de Toronto. Coproduí Rewriting The Script: A Loveletter to Our Families, un documental sobre les relacions familiars de comunitats d'immigrants del sud asiàtic i persones LGBT a Toronto.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Virginia Houston fou una assistent social i poeta del Renaixement de Harlem. La seva poesia té imatges eròtiques. Un dels seus poemes, \"Class Room\" es va publicar en la primera edició del llibre editat per Maureen Honey, Shadowed Dreams: Women's Poetry of Harlem Renaissance (1989), una antologia de les poetes del Renaixement de Harlem. Virgina fou el model pel personatge Clara del llibre de Ruth Seid, The Changelings. També va exercir de treballadora social.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Mary Lily Walker (5 de juliol de1863 – 1 de juliol de 1913) va ser una reformista social escocesa, qui va treballar per millorar les condicions de les dones i els nens que treballaven a la industrial Dundee. Era la novena filla de l'advocat Dr. Walker, naixent en una família relativament rica en una ciutat fortament industrialitzada.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Guadalupe Moreno, coneguda artísticament com a Lupe Ontiveros (El Paso, 17 de setembre del 1942 – Whittier, 26 de juliol del 2012) va ser una actriu estatunidenca d'origen mexicana de cinema i televisió. Ontiveros va actuar en nombroses pel·lícules i programes de televisió, sovint interpretant una criada o, més recentment, una àvia que tot ho sap.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Indira Ranamagar (Shanischare-6 Salbara, Debniya Basti, districte de Jhapa, Nepal, 1970) és una treballadora social nepalesa, fundadora de l'organització sense ànim de lucre Prisoner's Assistance Nepal, que té cura dels fills de pares criminals que viuen a les presons.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Alice Salomon (Berlín, 19 d'abril de 1872 – 30 d'agost de 1948, a la Ciutat de Nova York) fou una reformadora social alemanya, educadora, feminista i pionera del desenvolupament i consideració del treball social com una disciplina acadèmica a l'Alemanya de començament de segle XX.\nSalomon va lluitar amb els problemes amb què s'enfrontaven moltes dones a finals del segle XIX, a qui es negava les oportunitats de formació. Va ser cofundadora de l'Acadèmia Alemanya per al Treball Social i Educatiu de les Dones, i primera presidenta del Comitè Internacional d'Escoles de Treball Social.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Eugenia Sangil Sánchez (La Palma, 1968), més coneguda com a Uge Sangil, és una educadora social i activista LGBTI espanyola. Des de 2018 és la presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals.\nÉs educadora social i ha treballat en centres per a persones amb discapacitat física i psíquica. En l'activisme LGBTI ha participat en la fundació de l'associació LGTB Algaravia a Tenerife, organització que va arribar a presidir durant vuit anys.\nUge Sangil és educadora social i ha treballat en centres per a persones amb discapacitat física i psíquica. En l'activisme LGBTI ha participat en la fundació de l'associació LGTB Algaravia a Tenerife, organització que va arribar a presidir durant vuit anys.La seva participació en la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals va començar com a vocal d'Educació, sent responsable dels temes relacionats amb Educació i Laboral. En 2018 va ser triada presidenta de la FELGTB, substituint a Jesús Generelo.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Marie Schmolková (neix Eisnerová, * 23. Juny de 1893 a Praga ; † 27. Març de 1940 a Londres ) era una treballadora social jueva txecoslovaca, sionista convençuda i presidenta del Comitè Nacional de Coordinació de Refugiats a Txecoslovàquia. Als anys 30, va ajudar a salvar milers de refugiats principalment jueus de la persecució dels nazis. El juliol del 1938 va ser l'única delegada de Txecoslovàquia a assistir a la Conferència d'Evian sobre els refugiats jueus. Amb l'ajut de Nicholas Winton, va organitzar l'acció humanetària per salvar infants, sobretot jueus, l'anomenat \" Kindertransporte \" a Gran Bretanya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Lorenz Werthmann (Geisenheim, 1 d'octubre de 1858 - Freiburg im Breisgau, 10 d'abril de 1921) va ser un sacerdot catòlic alemany i treballador social. Va ser el fundador i primer president de la Càritas alemanya.\nWerthmann va néixer a Geisenheim i va assistir a l'escola secundària a Hadamar. Va estudiar al Col·legi Alemany de Roma. El 1883, Lorenz Werthmann havia rebut l'ordenació sacerdotal a Roma. Després d'un curt període a Frankfurt, Lorenz Werthmann esdevé secretari del bisbe Peter Joseph Blum a Limburg an der Lahn. Va prendre la mateixa posició amb el seu successor, Christian Roos. Després de triar l'arquebisbe de Friburg, el 1886 el va seguir i va iniciar Caritas des de 1895. Va rebre el títol de \"oficial de finançament confidencial pontifici\" i el premi \"Consell eclesiàstic Erzbischhöflicher\". El 9 de novembre de 1897 Werthmann va fundar a Colònia la Charitasverband de la Alemanya Catòlica (DCV), que des de 1921 és coneguda com a associació alemanya Caritas (DCV). La seva caritat Caritas va ser una de les organitzacions benèfiques cristianes amb més èxit fins a la data.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Khunying Kanitha Wichiencharoen (4 de novembre de 1922 – 13 de maig de 2002) fou una advocada tailandesa i una defensora dels drets de la dona fins al temps tardà de sa vida quan es convertí en maechee. Principalment destacada pel seu treball amb els drets humans amb les dones, ella va establir el primer refugi d'emergència per a dones a Tailàndia i redactà la legislació per a la protecció dels drets de les dones. També establí l'Escola Professional Mahapajapati Theri, la primera universitat que formara dones com a monges budistes al sud-est asiàtic.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'assistència sanitària, atenció mèdica, assistència mèdica o atenció sanitària, és conjunt de serveis que es proporcionen a l'individu, amb la finalitat de promoure, protegir i restaurar la seva salut. Es considera com assistència sanitària a la prevenció, tractament i maneig de la malaltia i la preservació del benestar mental i físic a través dels serveis oferts per les professions de medicina, farmàcia, odontologia, infermeria i afins. El sistema d'assistència sanitària pot ser assistència sanitària universal o assistència sanitària pública i assistència sanitària privada.\nSegons l'Organització Mundial de la Salut, l'assistència sanitària abasta tots els béns i serveis dissenyats per promoure la salut, incloent \"intervencions preventives, curatives i pal·liatives, ja siguin dirigides a individus o poblacions\". La provisió organitzada d'aquests serveis pot constituir un sistema d'assistència sanitària. Aquesta pot incloure una organització governamental tal com, al Regne Unit, el Servei Nacional de Salut o una cooperació entre el Servei Nacional de Salut i Serveis Socials, tal com passa a 'Shared Care'. Abans que el terme \"assistència sanitària\" es fes popular, els anglòfons es referien a la medicina o al sector sanitari i parlaven del tractament i la prevenció de la malaltia i la discapacitat.En la majoria de països desenvolupats i en molts països en desenvolupament, l'assistència sanitària és proveïda a tots sense importar la seva capacitat per pagar. El Servei Nacional de Salut del Regne Unit va ser el primer sistema d'assistència sanitària universal proveït pel govern. Va ser establert el 1948 pel govern laborista de Clement Attlee. Alternativament, es pot proveir l'assegurament sanitari obligatori fundat pel govern amb honoraris nominals, com passa a Itàlia. Altres exemples són \"Medicare\" a Austràlia, establert en la dècada de 1970 pel govern laborista, i pel mateix nom \"Medicare\" al Canadà, establert entre 1966 i 1984, o la Seguretat Social a Espanya. L'assistència sanitària universal contrasta amb els sistemes com l'assistència sanitària dels Estats Units o de Sud-àfrica, encara que Sud-àfrica és un dels molts països que intenten reformar la seva assistència sanitària.\n\n", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les activitats de la vida diària bàsiques (AVDB) (sovint referides només com a activitats de la vida diària o AVD), és un terme utilitzat en l'assistència sanitària per referir-se a les activitats de cura personal quotidiana de les persones. El concepte de AVD es va proposar originalment el 1950 pel Dr. Sidney Katz i el seu equip a l'Hospital Benjamin Rose a Cleveland, Ohio, i des de llavors s'hi han afegit una varietat d'investigadors. Els professionals de salut sovint utilitzen la capacitat o incapacitat d'una persona per realitzar les AVD com una mesura del seu estat funcional, sobretot pel que fa a les persones amb discapacitat i la gent gran. Els nens més petits sovint requereixen ajuda dels adults per realitzar les AVDB, ja que encara no han desenvolupat les habilitats necessàries per dur a terme de forma independent.\nLes AVD es defineixen com \"les coses que normalment fem ... com alimentar-nos, banyar-se, vestir-se, rentar-se, treball, economia domèstica, i l'oci.\" Tot i que s'han suggerit les definicions bàsiques de les AVD, el que constitueix específicament unes AVD en particular per a cada individu pot variar. Es poden utilitzar equips i dispositius d'adaptació per millorar i augmentar la independència en la realització de les AVD.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'atenció domiciliària es refereix a un tipus o model d'atenció social o sanitària que es presta a una persona en el lloc on viu, amb l'objectiu de mantenir-la en el seu entorn habitual i aconseguir així el seu màxim nivell de salut, qualitat de vida, benestar i autonomia. L'atenció a domicili consisteix en atencions personals, domèstiques, de suport psicosocial i familiar i relacions amb l'entorn.Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, els serveis d'atenció domiciliària són el conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d'edat, dependència o discapacitat tenen limitada l'autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. Així, són considerats com a tals, els serveis d'ajuda a domicili (conjunt de tasques que es realitzen a la llar de persones o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d'autonomia temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana) i els serveis de les tecnologies de suport i cura (serveis de telealarma i teleassistència, que presten suport i cura durant les vint-i-quatre hores del dia al domicili mateix de les persones beneficiàries que no reben serveis d'atenció residencial).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Centre d'atenció primària (CAP) o centre de salut (CS) és l'edifici o lloc on la població és atesa en un primer nivell assistencial. El personal i l'activitat que s'hi fa, pot variar d'un país a un altre i d'un centre a altre.\nA Espanya, als CAP, el nucli bàsic de serveis està format per les especialitats de medicina familiar i comunitària, pediatria, infermeria i personal administratiu de suport. Malgrat tot, cada vegada és més freqüent trobar als CAP altres professionals com són el treballador social, llevadora, odontologia, psicologia, psiquiatria, reumatologia, etc.) que contribueixen a l'increment de la qualitat de l'atenció prestada i a l'accessibilitat de la població als serveis sociosanitaris.\nNormalment, als CAP, existeix un servei de recepció del ciutadans que hi van o truquen per telèfon. Aquest servei dona satisfacció directa a demandes concretes com poden ser el lliurament i recollida de documentació, informació presencial o telefònica, o bé programa visites pels professionals i proves diagnòstiques que habitualment es fan al CAP (espirometria, electrocardiograma, radiografies etc.).\nHabitualment en el CAP hi ha:\n\nConsultes o despatxos, pels diferents professionals o serveis oferts.\nZones, ocasionalment diferenciades, per a extracció i recollida de mostres (sang, orina i altres) per analitzar.\nÀrea d'atenció continuada (urgències), amb equipaments adients: carro de cures, electrocardiògraf, material per a oxigenoteràpia, desfibril·lador, medicació d'urgències, etc..", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) és un organisme creat per la Generalitat de Catalunya per tal de reflexionar i establir criteris d'actuació ètica en l'àmbit sanitari i clínic. Està compost per personalitats independents provinents de diferents àmbits (medecina, gestió sanitària, dret i humanitats) amb la missió d'assessorar el propi govern de la Generalitat, d'elaborar recomanacions als professionals sanitaris i clínics, d'emetre informes i posicionaments sobre els criteris ètics recomanables davant dels continus avenços científics, de fomentar la formació i la informació en matèria de bioètica entre la comunitat científica i mèdica, i de fer una tasca de divulgació de les noves reflexions bioètiques que es van fent.El Comitè va adoptar la denominació i la composició actual a partir del 2008, però de fet és la continuació de la Comissió assessora de bioètica –creada el 1995 i adscrita al Departament de Salut de la Generalitat–, que més tard va passar a dir-se Comitè consultiu de bioètica de Catalunya. Amb la reforma del 2008, però, va adquirir el nom actual i va adoptar una composició diferent, essencialment amb membres independents en lloc de la nombrosa representació administrativa anterior.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les contencions farmacològiques fan referència al fet de contenir, impedir que una persona o cosa surti dels seus límits, referint-se no només a quelcom físic, sinó també emocional, Per tant subjectar i contenir no és el mateix tot i que s'utilitzin com a sinònims.\nLa contenció farmacològica és una estratègia per al control de determinades conductes, que podrien ser perilloses per a la mateixa persona que les presenta o per a altres del seu entorn (agitació psicomotriu, auto agressivitat o agressivitat contra els altes) a partir de l'autorització de substàncies psicoactives.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La convalescència (del llatí convalescentĭa \"cobrar forces\") és el període que va des del final de la malaltia, fins a aconseguir la recuperació completa de la salut. També es denomina a l'estat d'un malalt en procés de restabliment.La convalescència és un període de recuperació gradual de la salut després de patir una malaltia, un accident o d'una intervenció quirúrgica. Es refereix a l'última etapa d'una malaltia quan el pacient torna a la normalitat, però en algunes malalties infeccioses el pacient pot seguir sent un focus d'infecció, independentment de trobar-se millor. En aquest període, el pacient pot estar-se al seu domicili, i realitzar visites al seu metge; o continuar ingressat en un hospital a l'espera de l'alta mèdica.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les preferències en l'atenció centrada en la persona en el model d'Atenció Centrat en la Persona és una idea clau i un dels seus eixos vertebrals. Parteix de la premissa que la persona i el que aquesta vol (preferència) és la base i el centre de tot el treball a portar a terme per als professionals que intervenen en la seva atenció.\nDes del model d'atenció centrada en la persona, la paraula preferència apareix lligada a:\n-allò significatiu, que és el que realment interessa a la persona basant-se en la seva història de vida i completant-ho amb les preferències actuals i l'expressió de nous desitjos.\n-poder expressar el que un vol i que preval per sobre d'altres necessitats més assistencials.\n-al concepte d'autodeterminació, que és el fet de poder decidir sobre la pròpia vida (en tot, en alguna part) i tenir autonomia i control personal sobre la pròpia vida.\n-un dels principis bàsics de l'ètica, el principi d'autonomia que dicta als professionals dels centres d'atenció social a promoure i respectar les decisions de les persones usuàries. Això implica reconèixer que aquestes tenen opinions, valorsm, creences i projectes de vida. És a dir, preferències i que cal respectar i potenciar en tot moment durant la seva atenció.\nEl model d'atenció centrat en la persona, pretén que les decisions i l'organització dels serveis es basin i s'orientin a les necessitats, drets i preferències de les persones i que la praxis professional sigui coherent amb aquests principis, passant d'un rol de prestació de serveis a un nou rol d'acompanyament a les persones, respectant les seves capacitats, preferències i voluntats.\nLes preferències van lligades als projectes vitals. Projectes que s'han de poder desenvolupar dins els centres i/o serveis residencials. El model també parla de poder donar recolzament perquè les persones puguin tirar endavant les seves vides segons les seves costums, capacitats i preferències. Aquestes han de ser considerades en tot moment dins el continum de cada dia: des de l'hora de llevar-se, conpeixer quines són aquelles activitats que prefereix, fins l'hora d'anar a dormir.\nPreferència és un concepte lligar als models alternatius d'allotjament que poden emmarcar-se dins el \"housing\" i que busquen garantir la intimitat, l'autodeterminació i el respecte als projectes vitals i les preferències de la persona.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Ministeri de Salut de la Federació Russa (en rus: Министерство здравоохранения Российской Федерации, resumit com a Минздрав России). És el successor de l'antic Ministeri de Salut i Desenvolupament Social, que es va dividir en dos el 2012 sota la direcció del primer ministre Dmitry Medvedev, i els departaments de seguretat social van quedar relegats al recentment format Ministeri de Treball i Protecció Social.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un professional de la salut és una persona capacitada per atendre els problemes de salut dels pacients segons les diferents àrees de les ciències de la salut. S'involucren en l'atenció primària i l'atenció amb especialistes. També, és una persona que ha completat estudis professionals en un camp de la salut, com una infermera, un fisioterapeuta, un metge, etc. La persona sol estar autoritzada per una agència governamental o certificada per una organització professional. Les denominacions comunes dels professionals sanitaris reconeguts legalment en la majoria dels països són:\n\nInfermers\nFarmacèutics\nLogopedes\nMetges\nNutricionistes\nOdontòlegs\nÒptics\nVeterinaris\n(Etcètera)", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Reglament Sanitari Internacional (RSI) és un instrument jurídic que obliga els 194 estats membres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), «Parts del Reglament Sanitari Internacional», a declarar les malalties que compleixin criteris epidemiològics o ecoepidemiològics d'importància internacional, seguint codis i regles harmonitzades a escala internacional per a reforçar la seguretat sanitària nacional, regional i mundial. Les primeres malalties cobertes foren la pesta, el còlera i la febre groga.Cada país havia d'avaluar les seves capacitats en matèria de vigilància i acció abans del juny del 2009 i, posteriorment, «establir i implementar plans d'acció per a garantir que les seves capacitats essencials estiguin operatives abans del 2012».\nUna vegada revisat i acabat, l'OMS pretén que l'RSI esdevingui un element important de l'acció de salut pública.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Sanitas és una companyia asseguradora i proveïdora de serveis de salut i benestar d'origen espanyol. Fundada en 1954 per un grup de metges espanyols, va tenir una sòlida expansió a partir de 1960. En 1989 va passar a formar part de la British United Provident Association (BUPA).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un sistema d'assistència sanitària és l'organització de persones, institucions i recursos que ofereixen serveis d'assistència sanitària per satisfer les necessitats de salut de les poblacions objectiu.\nHi ha una àmplia varietat de sistemes d'assistència sanitària a tot el món, amb tantes històries i estructures organitzatives com nacions. Implícitament, les nacions han de dissenyar i desenvolupar sistemes de salut d'acord amb les seves necessitats i recursos, tot i que els elements comuns en pràcticament tots els sistemes de salut són l'atenció primària i les mesures de salut pública. En alguns països, la planificació del sistema sanitari es distribueix entre els participants del mercat. En altres, hi ha un esforç concertat entre governs, sindicats, organitzacions benèfiques, organitzacions religioses o altres òrgans coordinats per proporcionar serveis d'atenció sanitària planificats dirigits a les poblacions a les quals atenen. No obstant això, la planificació sanitària s'ha descrit sovint com a evolutiva i no revolucionària. Com passa amb altres estructures institucionals socials, és probable que els sistemes d'assistència sanitària reflecteixin la història, la cultura i l'economia dels estats en què evolucionen. Aquestes peculiaritats són importants i compliquen les comparacions internacionals i impedeixen qualsevol estàndard de rendiment del sistema a nivell mundial.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'anàlisi d'impedància bioelèctrica (BIA, de l'anglès bioelectrical impedance analysis) és un mètode electrofisiològic per a l'estudi de la composició corporal que es basa en la naturalesa de la conducció del corrent elèctric a través dels teixits biològics. És un mètode segur, ja que utilitza una freqüència de 50 kHz que no és suficient per estimular els teixits elèctricament excitables, el corrent és imperceptible.La utilització de l'anàlisi d'impedància bioelèctrica es presenta com una eina precisa i fiable per avaluar l'aigua corporal total i la composició corporal, sempre que no s'alterin els factors fisiològics i d'hidratació de la persona a qui es fa la mesura. Aquest mètode ha assolit en l'actualitat un paper destacat a les ciències de la salut, en ser un mètode no invasiu, que requereix només uns pocs minuts, i d'aplicació senzilla en qualsevol context.\nEl mètode mesura la impedància o oposició al flux d'un corrent elèctric a través dels líquids corporals fonamentalment al teixit lliure de greix i al teixit adipós. La impedància és baixa en el teixit lliure de greix, on es troben principalment líquids intercel·lulars i electròlits, i alta en el teixit adipós. Per això és proporcional a l'aigua total del cos o TBW (Total Body Water).A la pràctica, aquest petit corrent, típicament de 800 μA i 50 kHz, passa pels elèctrodes travessant el cos i la caiguda de voltatge entre els elèctrodes proporciona una mesura de la impedància. Les equacions de predicció, generades prèviament correlacionant les mesures d'impedància contra una estimació independent del TBW, s'utilitzen posteriorment per a convertir la impedància mesurada en una estimació corresponent del TBW. La massa corporal lliure de greix es calcula llavors des d'aquesta estimació utilitzant una fracció d'hidratació suposada per al teixit magre, i la massa adiposa com la diferència entre el pes corporal i la massa corporal lliure de greix.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Audiologia (del llatí audīre, \"escoltar\"; i del grec -λογία, -logia) és una branca de la ciència que estudia l'audició, l'equilibri i els trastorns relacionats.\nL'audiologia clínica es preocupa principalment per l'avaluació de la funció de l'oïda humana, que afecta la sensibilitat i l'equilibri auditiu. La caracterització de pèrdues específiques d'audició o equilibri facilita el diagnòstic de les deficiències i permet desenvolupar plans de tractament o gestió eficaços.Els audiòlegs tracten la pèrdua auditiva i prevenen de manera proactiva els danys relacionats. Mitjançant diverses estratègies de proves (per exemple, proves auditives de comportament, mesures d'emissions otoacústiques i proves electrofisiològiques), els audiòlegs poden determinar si algú té una sensibilitat normal als sons. Si s'identifica la pèrdua auditiva, els audiòlegs determinen quines parts de l'audició (freqüències altes, mitjanes o baixes) es veuen afectades, en quin grau (gravetat de la pèrdua) i on es troba la lesió que causa la pèrdua auditiva (oïda externa, oïda mitjana, oïda interna, nervi auditiu i/o sistema nerviós central). Si un audiòleg determina que hi ha una pèrdua auditiva o una anomalia vestibular, proporcionarà recomanacions per a intervencions o rehabilitació (per exemple, audiòfons, implants coclears, derivacions mèdiques adequades).A més de diagnosticar patologies audiològiques i vestibulars, els audiòlegs també poden especialitzar-se en la rehabilitació de tinnitus, hiperacúsia, misofonia, trastorns del processament auditiu, ús d'implants coclears i/o ús d'audiòfons. Els audiòlegs poden proporcionar assistència auditiva des del naixement fins al final de la vida.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La bioquímica clínica (també anomenada com química clínica, patologia química o bioquímica mèdica) tant es pot considerar com una disciplina cientificotecnològica que com una especialitat de les ciències de la salut. A la formació postgraduada d'aquesta especialitat hi concorren llicenciats o graduats en biologia, bioquímica, farmàcia, medicina i química.\nDes del punt de vista cientificotecnològic, la bioquímica clínica és la branca de les ciències de laboratori clínic que, mitjançant les tècniques de la química i de la biologia, estudia in vitro les magnituds i altres propietats bioquímiques dels fluids corporals (principalment sèrum o plasma), el valor de les quals és útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, control del tractament i coneixement de les malalties.Aquesta disciplina es va originar a finals del segle xix amb l'ús de reaccions químiques simples per a estudiar diversos components de la sang i l'orina. En les dècades posteriors, s'han aplicat altres tècniques a mesura que la ciència i la tecnologia han anat avançant, com per exemple, l'activitat enzimàtica, l'espectrofotometria, l'electroforesi i l'immunoassaig. Actualment, la majoria de laboratoris estan automatitzats i tenen una àmplia gamma de proves.Aquesta àmplia gamma de proves es pot classificar en subespecialitats de:\nQuímica general o rutinària: química de la sang (per exemple, proves de funció renal o hepàtiques)\nQuímica especial: tècniques elaborades com l'electroforesi.\nEndocrinologia clínica: estudi de les hormones i diagnòstic de trastorns endocrins.\nToxicologia: estudi de drogues i altres productes químics.\nMonitorització de fàrmacs terapèutics: mesurament dels nivells de medicació terapèutica per a optimitzar-ne la dosificació.\nAnàlisi d'orina\nAnàlisi de matèria fecal", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Centre de Regulació Genòmica (CRG) és un centre de recerca bàsica creat al desembre de 2000 per iniciativa del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.\nConstituït jurídicament com una fundació sense ànim de lucre compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Salut, així com de la Universitat Pompeu Fabra, i del Ministeri de Ciència i Innovació.\nBasat en un model no funcionarial d'organització de la investigació, fet que el fa un centre únic a Espanya, l'objectiu del CRG és promoure la investigació bàsica en biomedicina i, concretament, en els àmbits de la genòmica i la proteòmica.\nEls caps de grup del CRG són reclutats a nivell internacional, reben ajuda del centre per al funcionament dels seus grups, i són avaluats periòdicament per un Consell Científic Assessor extern format per 12 líders mundials en les distintes àrees. El resultat de les avaluacions condiciona el futur dels científics del CRG.\nEl 2015 passa a ser part del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), creat el mateix any per agrupar centres d'excel·lència en recerca de diferents camps.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les ciències de la salut són el conjunt de disciplines cientificotecnològiques que tracten de la preservació i restauració de la salut.\nLes ciències de la salut tracten de tot allò relacionat amb la salut humana o animal. Comprèn dues parts: d'una banda, l'estudi, recerca i coneixement sobre la salut, sobre com millorar-la i el guariment de malalties; de l'altra, el coneixement del funcionament de l'organisme humà i dels animals. La recerca en ciències de la salut es basa en la Biologia, la Química i la Física, però també en les Ciències Socials.\nLa triple divisió de Claude Bernard de la medicina experimental és fonamentalment vàlida per al que avui coneixem com a ciències de la salut:\n\nFisiologia: S'ocupa de l'estudi científic de l'estadi normal.\nPatologia: Estudia la natura de les malalties.\nTerapèutica: Estudia el tractament de les malalties.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les ciències de laboratori clínic constitueixen la branca de les ciències de la salut que, mitjançant les tècniques de la química i la biologia, mesura o examina in vitro les propietats biològiques el valor de les quals és útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, control del tractament i coneixement de les malalties humanes. Les disciplines individuals incloses en aquesta disciplina múltiple són:\n\nBioquímica clínica\nCitohematologia clínica\nGenètica clínica\nHemostasiologia clínica\nImmunologia clínica\nMicrobiologia clínica\nParasitologia clínicaPer raons històriques, les disciplines citologia (general) clínica i histologia clínica no solen estar incloses en les ciències de laboratori clínic.\n\nLa recerca en aquestes matèries forma part de la investigació biomèdica.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana aplega els metges i biòlegs de parla catalana. És una de les iniciatives de l'Acadèmia, una entitat fundada l'any 1872, per tal de constituir una tribuna i un lloc de reunió dels professionals de la salut de Catalunya i de Balears en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Es defineix la deglució atípica com una anomalia en la posició i l'ús de la llengua que provoca un patró deglutori inadequat. S'anomena atípica per la pressió que fa la llengua contra les incisives en el moment de la deglució.\nFreqüentment s'ha identificat la deglució atípica amb la definició que se'n fa de la \"deglució infantil\" perquè inicialment el nadó posseeix un reflex de succió-deglució amb característiques similars. No obstant això, el pas cap als aliments sòlids fa desaparèixer gradualment aquest reflex i entre els dos i tres anys els nens abandonen aquesta forma de deglutir passant de ser considerat un estadi evolutiu a ser una forma diferent de deglució.\nLa deglució forma part de les funcions de l'aparell estomatognàtic i una alteració en el seu mecanisme compromet la funcionalitat dels seus components (laringe, mandíbula, llengua, llavis, paladar i dents).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les desigualtats en salut son desigualtats socials entre classes o grups sociològics, dins d'un país o entre països en el camp de la salut. S'en troben a l'àmbit social, econòmic, educatiu, demogràfic o geogràfic. Resumint molt fort, tots els estudis confirmen en qualsevol malaltia: «com menys nivell socioeconòmic, pitjor salut». L'Organització Mundial de la Salut estableix com a prioritat el desenvolupament de polítiques, programes, objectius i accions específiques que permeten avançar cap a l'equitat en salut per a tothom, independentment del seu estatus social i econòmic.El concepte surt de l'informe The Black Report, desenvolupat des de 1977 per un grup de treball sota la direcció de Douglas Black, president del Royal College of Physicians (Gremi reial dels metges). Malgrat una seguretat social concebuda com a universal, el grup va trobar que hi havia diferències en les taxes de mortalitat entre els grups socials. Grups socials més baixos patien taxes de mortalitat més altes. L'informe també va trobar desigualtats en l'accés als serveis de salut, en particular els serveis de prevenció, amb baixes taxes de participació per part de les classes obreres. L'informe va recomanar una major intervenció i despesa pública en salut comunitària i atenció primària, però també en una política social més àmplia, com ara: augmentar el benestar infantil, millorar l'habitatge i concloure convenis amb els sindicats per millorar les condicions laborals. Quan es va publicar el 1980, hi havia hagut un canvi de govern i els conservadors dirigits per Margaret Thatcher no van acceptar ni van recolzar les recomanacions en preferir una política de retallades dels beneficis socials.S'estima que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari curatiu estrictament parlant: qualitat de l'habitatge, higiene, costums alimentaris, estil de vida, ingressos, nivell de formació, integració social… Eliminar aquestes diferències necessita una política d'igualtat d'oportunitats. Al Regne Unit es parla sovint del Servei de salut com una «loteria de codi postal» (postcode lottery). Una situació que trenta-set anys després del The Black Report no havia canviat gaire. Les actuacions per reduir les desigualtats en salut beneficien la societat de moltes maneres, i redueixen la càrrega de la malaltia i els costos econòmics que s'hi associen, i fa augmentar el benestar de la població.S'ha criticat la visió de molts governs que en la política de salut tenen una mirada que posi l’accent en els factors personals com l'estil de vida i l'habitatge. Obvien, com ho observa Joan Benach, el biaix de la ideologia liberal que pretén que la llibertat és «fer allò que volem», quan moltes persones no fan allò que volen sinó allò que poden. Menjar sa o ecològic, tenir un habitatge tranquil i sa, per exemple, sovint són privilegis de qui en té els mitjans econòmics. Quan s'analitzen les causes de les desigualtats sovint hi ha un biaix ideològic. El factor de risc de fumar, per exemple, es veu com un problema senzill de responsabilitat individual o es veu com un problema multifactorial en el qual influeixen també el poder econòmic de les multinacionals del tabac, del màrqueting, les subvencions públiques al cultiu de tabac… El 1999, David Gordon del Centre Townsend de Recerca sobre la Pobresa de la Universitat de Bristol va difondre els seus «Deu consells alternatius per mantenir-se en bona salut» (An Alternative Ten Tips for Staying Healthy) un text irònic amb consells com ara: «Evita de ser pobre. Si pots, atura de ser pobre com més aviat millor», «No acceptis una feina manual mal pagada amb molt d'estrès», «No tinguis pares pobres», «Aprèn a omplir complexos formularis sobre ajudes socials abans de ser desnonat o perdre la feina»…", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "eLife és una revista científica d'accés obert especialitzada en biomedicina i ciències de la vida. Va ser ideada i finançada pel Howard Hughes Medical Institute, la Societat Max Planck, i el Wellcome Trust el 2010 i va ser establerta formalment a finals del 2012. En el primer any la revista va publicar 287 papers, del qual 182 eren de recerca, 71 eren aproximacions i 12 correccions. El seu primer factor d'impacte, l'any 2013, era de 8.519. El factor d'impacte de la revista per 2014 és 9.322. Tanmateix, eLife reclama que no promouran el seu factor d'impacte.\nEl cap de redacció és Randy Schekman (Universitat de Califòrnia, Berkeley); i la resta d'editors són Fiona Watt (King's College de Londres) i Detlef Weigel (Max Planck Institute for Developmental Biology).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Estil o Normes de Vancouver és un conjunt de normes per a la publicació de manuscrits en l'àmbit de les Ciències de la Salut. També és conegut pel mateix nom el subconjunt d'aquelles normes referit a la manera de realitzar referències bibliogràfiques.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Fundació Americana per la investigació sobre la SIDA (en anglès: The Foundation for AIDS Research o amfAR) és una organització no lucrativa nord-americana, fundada l'any 1985, dedicada a l'ajuda de la investigació de la sida, la prevenció del VIH, l'educació sobre el tractament, i la defensa de la malaltia i la seva difusió als mitjans de comunicació.\nAmb la seva llibertat i flexibilitat de respondre ràpidament a les oportunitats que emergeixen i a la seva determinació d'invertir en la investigació, l'amfAR ocupa un paper únic, catalític en l'acceleració del pas de la investigació del VIH i la realització de bretxes veritables. Finançat per contribucions voluntàries d'individus, fundacions i corporacions, l'amfAR ha invertit gairebé 250 milions de dòlars en suport de la seva missió des de 1985 i de concessions finançades a més de 2.000 equips d'investigació per tot el món.\nEl 1992 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Un laboratori clínic és una organització dedicada a la determinació in vitro de propietats biològiques humanes (o animals, si es tracta d'un laboratori clínic veterinari) amb la finalitat de facilitar la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 32 (Ciències de la salut) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Es denomina neuropatia diabètica a un conjunt de neuropaties que s'associen amb la diabetis mellitus. Les causes són multifactorials, i estan relacionades amb la hiperglucèmia i la deficiència d'insulina. El seu gènesi es relaciona amb complexes interaccions metabòliques, vasculars, neurotrófiques i autoinmunitaries que generen inflamació, mal funcionament i, finalment, mal permanent de les fibres nervioses perifèriques. La forma més comuna de neuropatia diabètica és la polineuropatia simètrica distal o neuropatia de fibres llargues.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit de les ciències de laboratori clínic una propietat biològica és una propietat (vegeu propietat (ontologia)) d'un sistema biològic humà (o animal), el mesurament o examen in vitro de la qual serveix per ajudar al diagnòstic, pronòstic, tractament i seguiment de les malalties, així com per al seu coneixement. En el cas que es tracti d'una propietat susceptible de ser mesurada rep en nom de magnitud biològica.\nLes propietat biològiques són els subjectes principals de les ciències de laboratori clínic, i el seu mesurament o examen és l'activitat principal del laboratori clínic.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La psicologia clínica és la branca de la psicologia que s'ocupa principalment de la diagnosi, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals. Es pot definir globalment com una disciplina que integra coneixement científic, models teòrics i experiència clínica amb l'objectiu de comprendre, prevenir i alleujar les malalties mentals i el malestar psicològic així com promoure la percepció de benestar personal i el desenvolupament personal.Tradicionalment, la psicologia clínica està associada a l'assessorament (counseling en anglès) i a la psicoteràpia, encara que alguns enfocaments moderns consideren una aproximació més eclèctica, incloent una diversitat de tècniques terapèutiques. Habitualment, excepte els que treballen conjuntament amb psiquiatres, els psicòlegs clínics no prescriuen psicofàrmacs (medicaments psicotròpics).\nA Espanya actualment es requereix una formació sanitària especialitzada, que depèn del Ministeri de Salut, anomenada PIR: Psicòleg/a Intern/a Resident. Per poder arribar a ser Psicòleg/a Especialista en Psicologia Clínica és l'única via possible, consisteix en superar l'examen PIR i realitzar quatre anys de residència en un hospital que són avaluats de forma continua.\nEls psicòlegs clínics treballen principalment amb un model de pràctica científic, on les problemàtiques clíniques es formulen en termes d'hipòtesis a ser comprovades, a través de la informació recopilada de les trobades amb el pacient/client, que dona compte del seu estat mental. Alguns psicòlegs clínics poden enfocar-se en el maneig clínic de pacients amb dany cerebral, la qual cosa es coneix com a neuropsicologia clínica, la qual implica generalment entrenaments addicionals de les funcions cerebrals compromeses.\nEn l'últim temps, i particularment als Estats Units, s'ha produït una separació cada vegada major entre els psicòlegs que realitzen investigacions acadèmiques en l'àmbit universitari i els psicòlegs clínics especialitzats. Molts psicòlegs acadèmics creuen que els clínics empren teràpies que es basen en teories ja desacreditades o sense proves de suport empíric sobre la seua efectivitat. D'altra banda, els clínics creuen que els acadèmics ignoren l'experiència adquirida pel fet de tractar directament i contínuament amb pacients/clients. Aquests desacords han donat com a resultat la formació de la Societat Americana de Psicologia (American Psychological Society, APS) per part dels psicòlegs dedicats a la investigació, per a distingir-se de l'Associació Americana de Psicologia (American Psychological Asociation, APA).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La recerca clínica o investigació clínica és una branca de la ciències de la salut que determina la seguretat i l'eficàcia de medicaments, dispositius, productes de diagnòstic i tractaments destinats a l'ús humà. Es poden utilitzar per a la prevenció, el tractament, el diagnòstic o per alleujar els símptomes d'una malaltia. La investigació clínica és diferent de la pràctica clínica. A la pràctica clínica s'utilitzen tractaments establerts, mentre que a la investigació clínica es recullen proves per establir un tractament.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La respiració profunda (o també coneguda com a respiració diafragmàtica) és una sèrie d'exercicis el qual el seu objectiu d'aquests exercicis és aconseguir una bona respiració profunda, que desprendrà les secrecions de les vies respiratòries, i això permetrà que la tos es pugui eliminar, deixant així el pas d'aire lliure. És recomanable repetir-ho diferents cops al dia.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La teràpia gènica consisteix en la inserció de gens en les cèl·lules i teixits d'un organisme concret per tractar una malaltia, sobretot en el cas d'una malaltia hereditària.\nLa teràpia gènica pretén substituir un al·lel mutant defectiu per un altre de funcional. Tot i que la tecnologia encara es troba en els seus inicis, de moment ja ha recollit alguns fruits. La teràpia antisentit no seria segons la interpretació estricta de la definició donada una forma de teràpia gènica, però és sovint classificada com una variant.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, en llatí Sorores Adoratrices Ancillae SS. Sacramenti et a Caritate i en castellà Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad, són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa dedicada a l'apostolat social. Les germanes, anomenades Germanes Adoratrius, que en formen part posposen al seu nom les sigles A.A.S.C.\nNo s'han de confondre amb l'orde monàstic de les Monges Adoratrius o Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament, fundat en 1807 a Roma.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Orde dels Germans de Betlem, en llatí Ordo Fratrum Bethlemitarum i fundat com a Orden de los Hermanos de Belén, és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat a Guatemala per Sant Pere Betancur en 1658. Els seus membres es coneixen com a betlemites i feien servir les sigles O.F.B. Els Betlemitas va ser la primera orde religiós nascuda a Amèrica.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament dels joves. És el resultat de la reforma de la branca femenina, extinta en 1821, de l'Orde dels Germans de Betlem. Les germanes posposen al seu nom l'abreviatura Bethl.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat (en llatí Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis) són un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica, concretament un orde de canonges regulars. Els membres de la comunitat segueixen la Regla de Sant Agustí i esten integrats a la Confederació de Canonges Regulars de Sant Agustí. Fan servir a continuació del nom les sigles C.R.S.B.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Clergues Regulars de Somasca (en llatí Ordo Clericorum Regularium a Somascha) són un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars fundat per Sant Jeroni Emiliani en 1532. Els seus membres són anomenats somascos i posposen al seu nom les sigles C.R.S.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Clergues Regulars Menors (en llatí Ordo Clericorum Regularium Minorium) són un institut religiós masculí de dret pontifici fundat en 1563 com a orde de clergues regulars, en la línia dels altres que es venien fundant durant la Contrareforma per difondre les posicions doctrinals, espirituals i de disciplina de la Santa Seu. L'objectiu és santificar-ne la vida dels membres imitant en llurs vides el misteri pasqual de Crist.\nEls seus membres són coneguts també com a Caracciolins o Pares d'Adorno i fan servir les sigles C.R.M.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Confraria de l'Arca o Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant, coneguda com a Confraria de l'Esperit Sant, és una confraria laica dedicada a les obres caritatives, fundada cap al 1180 per Guiu de Montpeller com a associació de laics simpatitzants de l'obra de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant que fundà simultàniament, per donar assistència i ajut a pobres, malalts i orfes de la ciutat de Montpeller. Desapareguda amb l'orde durant els segles xviii i xix, avui continuen la seva tasca diverses congregacions i associacions pies locals que en deriven de les confraries que hi havia, mantenint-ne la denominació de Confraria del Sant Esperit.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Confraria dels Colls va ser una entitat beneficosocial que es va fundar el 1343 a Sant Llorenç de Morunys, i va existir i perdurar fins a la seva dissolució, el 1951.La Confraria laical dels Colls, que fou fundada el darrer terç del segle xiii, a l'església prioral de Sant Llorenç de Morunys, tingué una important influència en la vida civil i religiosa de la vila i comarca. Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats, entre els mercaders i artesans de la vila. A més d'artesans, pagesos i mercaders, la confraria aplegava clergues i nobles. N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d'Urgell, Berga, Barcelona, etc. Tingué senyoria sobre tres pobles del Solsonès, Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i feu construir l'altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls, a l'església parroquial de Sant Llorenç, obra de l'escultor Josep Pujol i Juhí, que va ser realitzada entre els anys 1773 i 1789. L'any 1845 la confraria havia perdut tot el seu patrimoni. Ja no podia desenvolupar la seva funció espiritual, social i humanitària com havia fet durant sis segles, des de la baixa edat mitjana. Continuà existint fins al 1948, amb pocs recursos, però, ja no pogué recuperar-se, havent perdut tots els béns patrimonials i el senyoriu que havia posseït al Solsonès.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de Sant Francesc de la Doctrina Cristiana, en italià Congregazione di San Francesco della Dottrina Cristiana, coneguda com a Congregació de la Doctrina Cristiana, és una confraria de laics. Els seus membres eren coneguts popularment com a Vanchetoni perquè caminaven a poc a poc i en silenci (van cheti, \"van a poc a poc\") i per la bacchetta (vara) que feien servir en les penitències. D'aquí que, popularment la confraria sigui coneguda com a Compagnia dei Vanchetoni. Amb el temps, es convertí en l'Arxiconfraria de Sant Francesc (Arciconfraternita di San Francesco).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció de Castres és una congregació religiosa de germanes, fundada per Jeanne Émilie de Villeneuve a Castres (França) en 1836.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació del Santíssim Redemptor (en llatí, Congregatio Sanctissimi Redemptoris), coneguda com a congregació dels Missioners Redemptoristes és un institut religiós mascultí de dret pontifici, concretament una congregació clerical. Va ser fundada per Sant Alfons Maria de Liguori a Scala (Itàlia) el 1732. Els seus membres fan servir les sigles C.Ss.R.. Va néixer com a Congregació del Santíssim Salvador, adoptant el nom actual en 1749.\nEs dedica fonamentalment a fer missions populars, a l'evangelització de les classes populars desfavorides i marginals, i a l'assistència a aquestes persones sense recursos. Avui, l'orde està estès per setanta països dels cinc continents, amb uns cinc mil membres (sacerdots, germans o estudiants).\nA Roma, seu de la casa general de l'orde, els redemptoristes tenen un institut de teologia moral, l'Alfonsianum, que és la principal escola mundial en la matèria des de la seva fundació en 1949. Des de 1960, forma part de la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Lateranense. A Madrid, els redemptoristes van fundar el 1971, l'Instituto Superior de Ciencias Morales, incorporat a la Facultad de Teología de la Universidad Pontificia de Comillas (Madrid).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Real Congregación de Esclavos del Dulce Nombre de María, coneguda popularment com a Congregació de l'Ave Maria, és un institut secular, confraria laica dedicada a l'assistència als necessitats.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor forme una congregació religiosa femenina de germanes de la qual posposen al seu nom les sigles R.B.P.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata o Religioses Dominiques de l'Anunciata són una congregació de vida apostòlica, de dret pontifici, fundada en Vic el 18 d'agost de 1856 pel pare Francesc Coll i Guitart, canonitzat en 2009. Es dedica a l'ensenyament de les nenes de les classes menys afavorides i a les tasques missioneres, a més d'altres com l'acollida i cura de malalts, gent gran i desfavorida.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Religioses Esclaves de Maria Immaculada (en castellà Religiosas Esclavas de María Inmaculada) són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa de germanes fundada en 1884 per Joana Maria Condesa. Les seves membres, també anomenades Protectores de les Obreres posposen al seu nom les sigles E.M.I.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Filles de Sant Josep, també conegudes popularment com a monges butinyanes o josefines, són una congregació religiosa catòlica, institut de perfecció de l'Església catòlica, fundada el 1875 per Francesc Butinyà. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles F.S.J..", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Terciàries Franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell són germanes d'una congregació religiosa fundada per Teresa Rodon i Asencio en 1896. Les germanes posposen al seu nom les sigles F.B.C.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció de dret pontifici, fundada el 1872 per la beata de Granollers Maria Anna Mogas. Les seves membres, també anomenades Franciscanes de la Divina Pastora, fan servir les sigles F.M.M.D.P.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, en llatí Sorores Adoratrices Ancillae SS. Sacramenti et a Caritate i en castellà Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad, són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa dedicada a l'apostolat social. Les germanes, anomenades Germanes Adoratrius, que en formen part posposen al seu nom les sigles A.A.S.C.\nNo s'han de confondre amb l'orde monàstic de les Monges Adoratrius o Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament, fundat en 1807 a Roma.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de la Caritat de Sant Josep (fundades com a Sisters of Charity of Saint Joseph) són un institut religiós femení, una congregació religiosa de germanes fundada a Emmitsburg (Maryland, Estats Units) en 1813 per Elizabeth Ann Seton. Les seves membres posposen al seu nom les sigles S.C.\nEs caracteritza pel fet que en anar expandint-se, les noves comunitats poden convertir-se en congregacions independents, mantenint la regla i esperit fundacionals, però funcionant autònomament. Formen la Federació de Germanes de la Caritat de la Tradició Vicentina-Setoniana, amb tretze congregacions de germanes.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de la Caritat de Santa Anna (en castellà Hermanas de la Caridad de Santa Ana) són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles H.C.S.A.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de la Companyia de la Creu, en castellà Hermanas de la Compañía de la Cruz de Sevilla, conegudes com a Germanetes de la Creu, són una congregació religiosa femenina. Les germanes que en formen part posposen al nom les sigles H.C.C.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació són una congregació religiosa femenina, institut de perfecció de dret pontifici, fundada per Santa Maria Rosa Molas i Vallvé en 1858 a Tortosa. Les seves germanes posposen al seu nom les inicials HNSC", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de les Germanes de la Doctrina Cristiana és una congregació religiosa de germanes dedicada a l'ensenyament, fundada en 1880 a Molins de Rei (Baix Llobregat). Les germanes fan servir les sigles H.D.C.No s'ha de confondre amb les congregacions de les Germanes de la Doctrina Cristiana de Nancy, fundades en 1752 a Nancy, de les Missioneres de la Doctrina Cristiana (també coneguda com de Hermanas de la Doctrina Cristiana) fundada a Sevilla en 1878 ni de les Germanes Dominiques de la Doctrina Cristiana, fundades a Mèxic.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de la Misericòrdia, en anglès Religious Sisters of Mercy, és un institut religiós femení de dret ponfifici, concretament una congregació religiosa de germanes de l'Església Catòlica. Va ésser fundada per Catherine McAuley a Dublín el 1831. Les germanes posposen al seu nom les sigles R.S.M.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de Maria Auxiliadora, en francès Sœurs de Marie-Auxiliatrice, són un institut religiós femení, una congregació religiosa les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles M. A.\nNo s'han de confondre amb les Germanes de Maria Auxiliadora, de carisma salesià, fundades per M. C. Antony en 1976.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de Sant Joan Baptista són una congregació religiosa femenina de dret pontifici. Les seves germanes reben el nom popular de Baptistines i posposen al seu nom les sigles C.S.S.G.B.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de Sant Josep de l'Aparició, (en francès: Sœurs de Saint Joseph de l'Apparition), són un institut religiós femení, una congregació religiosa dedicada a l'apostolat missioner. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles S. J. A.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes del Nen Jesús (francès: Religieuses de l'Enfant-Jésus) és una congregació religiosa fundada en 1667 a Lo Puèi de Velai per Anna Maria Martel (1644-1673) per a la cura dels necessitats. Dividit entre diverses congregacions religioses independents de conformitat amb el mateix esperit i la tradició, són arreu del món. Des de 1903 s'han utilitzat les sigles postnominals de S.E.J..", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "No s'han de confondre amb les Germanes del Santíssim Sagrament de Valença\nLes Germanes del Santíssim Sagrament per als Indis i la Gent de Color, en llatí Institutum Sororum a Sanctissimo Sacramento pro Indianis Gentibusque Coloratis i en anglès Sisters of the Blessed Sacrament for Indians and Colored People, formen un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa. Les germanes posposen al seu nom les sigles S.B.S. (Sisters of the Blessed Sacrament).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia és una congregació religiosa de germanes mallorquina que forma part de la família franciscana. Les seves germanes, conegudes com a Monges Blaves, posposen al nom les sigles F.H.M.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanetes dels Pobres, en francès Petites Sœurs des Pauvres, són germanes d'una congregació religiosa, institut religiós de dret pontifici. Dedicades a l'assistència als necessitats, posposen al seu nom les sigles P.S.D.P.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Fratri della Misericordia o Frares de la Misericòrdia van ésser una associació benèfica de laics, fundada a Siena pel beat Andreu Gallerani a mitjan segle xiii, amb l'objectiu de fer obres de caritat i viure la perfecció cristiana sense necessitat de fer vots ni viure en comunitat.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Germans Missioners dels Malalts Pobres (HMEP) és un institut religiós masculí, una congregació laica. El nom oficial és Pia Unió de Germans Missioners dels Malalts Pobres sota l'Advocació de Sant Camil i la Santa Creu. Els germans són coneguts popularment com a camils o germans camils però no s'han de confondre amb els pares camils de l'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, també sota d'advocació de Sant Camil.Els germans camils treballen per a les persones amb risc d'exclusió social. Els ofereixen atenció mèdica, residència, formació ocupacional i orientació laboral perquè puguin reintegrar-se a la societat de manera autònoma. Les persones ateses a un centre, han de participar en el manteniment quotidià, així poden desenvolupar les seves capacitats i se n'afavoreixi la reinserció. El 2010 n'hi havia cases a Barcelona (casa mare i general i Taller-Escola Sant Camil), Alpens, Tordera, Vigo, la Corunya i a Chincha (Perú).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, en llatí Institutum Sororum Matrum Derelictorum, és un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles M.D.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Orde dels Descalços de la Mare de Déu de la Mercè és un orde mendicant, originat en 1603 a Madrid com a reforma observant de l'Orde de la Mercè. Dedicada a la redempció de captius, l'apostolat missioner i, avui, a l'assistència a necessitats, va tenir gran expansió durant els segles XVI-XVIII, però avui compta amb molt pocs establiments i religiosos, fonamentalment a Espanya.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Milícia de Jesucrist (en llatí Militia Iesu Christi) fou un orde militar de Llombardia que va funcionar entre 1233 i 1261. No s'ha de confondre amb la Milícia de la Fe de Jesucrist, orde fundat per Domènec de Guzmán per a combatre el catarisme al sud del Regne de França, ni amb l'organització actual que vol ser-ne la continuació anomenada Militia Jesu Christi, que no té aprovació eclesiàstica.\nL'orde va ser fundat a Parma per Bartolomeo di Breganze, frare dominic, el 1233. L'objectiu principal era combatre l'heretgia, com el catarisme o el valdesianisme, llavors molt presenta a les terres del nord de la península Itàlica, i enfortir els vincles entre l'Església Catòlica Romana i la noblesa local. Possiblement, va ser influït pel feia poc fundat orde de la Milícia de la Fe de Jesucrist, amb idèntiques intencions.\nA més, en un moment de lluites constants entre güelfs i gibel·lins, la Milícia havia de ser un instrument que les evités o que, si no era possible, donés suport al bàndol pontifici, fent que la noblesa prengués el seu partit i no el de l'emperador. A més, els seus membres, en la seva majoria nobles i burgesos residents a nuclis urbans, havien d'ajudar els pobres i necessitats, especialment orfes i vídues, de les ciutats, el nombre dels quals s'havia incrementat justament a causa dels conflictes civils provocats pels dos bàndols.\nVa ser aprovat per Gregori IX, qui va donar-li una regla en 1234 i el va posar sota la jurisdicció dels dominics. A semblança de l'Orde de Sant Jaume, els membres de la Milícia no feien vot de castedat ni de pobresa, ni tampoc vivien en comunitat. Els seus membres havien de confessar-se almenys tres cops l'any (en Pasqua, Nadal i Pentecosta) i assistir a oficis litúrgics diàriament. Mensualment feien reunions d'instrucció bíblica dirigides per frares dominics. El cap de l'orde era el mestre general, que decidia en quines operacions militars podien participar els membres, si eren convocats pel papa o els bisbes.\nEls membres eren de dos tipus: la noblesa urbana i la burgesia. La naturalesa eminentment urbana de l'orde feia que l'assistència als necessitats de les ciutats fos també un objectiu de l'orde. La Milícia va actuar principalment a la rodalia de Parma.\nL'existència de l'orde va ser poc destacada: no va tenir cap paper rellevant a Parma ni va difondre's a fora, ni va intervenir en cap acció militar. L'orde va desaparèixer cap al 1261, quan un nou orde, dels Cavallers de Santa Maria, va ocupar-ne el lloc.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Missioneres de la Caritat, en llatí Congregatio Sororum Missionarium Caritatis, també conegudes com a Germanes de la Mare Teresa és una congregació religiosa catòlica establerta el 1950 per la Mare Teresa de Calcuta per a ajudar els més pobres d'entre els pobres. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles M.C.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Missioneres de la Immaculada Concepció són una congregació religiosa fundada per Alfonsa Cavin i el bisbe Josep Domènec Costa i Borrás en 1850. Les seves germanes, anomenades Germanes Concepcionistes, posposen al seu nom les sigles M.I.C..\nNo s'han de confondre amb la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció, fundada per una companya de Cavin.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria formen una congregació religiosa de germanes, institut catòlic de perfecció, fundada a Lleida en 1862 i dedicada a l'atenció a les dones marginades i l'ensenyament. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles M.E.I.C.M.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Missioneres Filles del Cor de Maria són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Maria Güell i Puig en 1899, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats i l'educació dels joves.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de les Dominiques Filles de Nostra Senyora de Natzaret és un institut religiós catòlic femení, de vida apost��lica i de dret pontifici, fundat per la religiosa colombiana Sara Alvarado Pontón i el frare dominic Enrique Alberto Higuera Barrera a Bogotà el 1938. Les religioses d'aquesta congregació són conegudes com a Filles de Nostra Senyora de Natzaret o simplement Dominiques de Natzaret. Adopten les sigles D.N..", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Oblates de Santa Francesca Romana (en llatí Congregatio Oblatarum Turris Speculorum) són una congregació religiosa de germanes, fundada per santa Francesca Romana (1384-1440). Fins al 1947, es podia considerar un institut secular, on les seves membres eren laiques i vivien en comunitat sense vots públics.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, en castellà Hermanas Oblatas del Santísimo Redentor, formen un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa les germanes del qual posposen al seu nom les sigles O.S.R.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Obra Missionera de Jesús i Maria (en castellà: Obra Misionera de Jesús y María) és un institut religiós femení de dret pontifici: les germanes d'aquesta congregació religiosa posposen al seu nom les sigles O.M.J.M.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Oratori de l'Amor Diví (Oratorio del Divino Amore) va ser una fraternitat laica, nascuda a Gènova en 1497, fundada pel laic Ettore Vernazza, deixeble de Santa Caterina Fieschi, en el marc de moviments pietosos que volien reformar la vida eclesiàstica des de dintre. L'objectiu era aplicar a la vida quotidiana els principis de la vida cristiana, fomentant la santedat dels seus membres, l'exercici de la caritat i la catequesi i la devoció privades. Era oberta a laics i sacerdots, que havien de respectar el secret i no revelar qui n'era membre, per evitar l'ostentació de formar-ne part i l'admiració per part d'altri.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Orde de Nostra Senyora de la Caritat (abans Orde de Nostra Senyora de la Caritat del Refugi) és un orde religiós femení. Les germanes que en formen part posposen al seu nom en llatí Ordo Dominae Nostrae de Caritate, amb les sigles O.D.N.C..", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Petita Obra de la Divina Providència és una congregació clerical fundada el 1893 a Tortona (Itàlia) per Luigi Orione perquè els religiosos visquin la caritat confiant en la divina providència i dedicats a l'ensenyament de nens necessitats. Els seus membres també són anomenats Fills de la Divina Providència, orionins, orionites o orionistes i posposen al seu nom les sigles FDP.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Religioses de Maria Immaculada, conegudes com a Religioses de Maria Immaculada del Servei Domèstic (en castellà Religiosas de María Inmaculada - Servicio Doméstico), són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles R.M.I.\nNo s'han de confondre amb les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, congregació fundada en 1855 per Maria Antònia París i sant Antoni Maria Claret.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Serventes de la Passió formen una congregació religiosa de germanes, fundada en 1886, encara que no foren aprovades fins al 1926. Les germanes posposen al seu nom les sigles S.P. Forma part de la família passionista, compartint carisma amb les Religioses Passionistes.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Serventes de Sant Josep són una congregació religiosa femenina, institut de perfecció catòlic fundat a Salamanca en 1874 i dedicat a la protecció i formació de la dona treballadora. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles S.S.J.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Serventes del Sagrat Cor de Jesús són una congregació religiosa femenina, institut religiós de dret pontifici. Les germanes que en formen part, conegudes com a Germanes de les Obreres, posposen al seu nom les sigles S.C.J.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, en llatí Fratres Tertii Ordinis Sancti Francisci Capulatorum a Beata Virgine Perdolente, són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació clerical masculina. Els germans que en formen part, col·loquialment anomenats amigonians, posposen al seu nom les sigles T.C.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els instituts de perfecció o ordes hospitalers són comunitats religioses i instituts de perfecció catòlics que tenen com a objectiu principal, guiats per un ideal religiós de servei desinteressat al proïsme, l'atenció a malalts, especialment els que no tenen recursos, i a persones en perill, com necessitats, viatgers, pelegrins, etc. Històricament, es desenvoluparen durant l'edat mitjana per atendre hospicis i hospitals als camins, sobretot a les vies de pelegrinatge, on passaven molts pelegrins sense recursos, i a les ciutats, sobretot aquelles on arribaven gran quantitat de pelegrins: Roma, Jerusalem o Santiago de Compostel·la i altres ciutats en les vies que hi duien.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació d'Agustines Germanes de l'Empar és una congregació religiosa dedicada a l'atenció hospitalària i l'ensenyament. Les germanes fan servir després del seu nom les sigles A.H.A. (de Agustinas Hermanas del Amparo).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Els Germans Alexians, Germans Cel·lites o Alexians d'Aquisgrà, en llatí Congregatio Fratrum Cellitarum seu Alexianorum són un institut religiós masculí de dret pontifici, congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles C.F.A.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Carmelites Missioneres Teresianes són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa, les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles C.M.T.\nNo s'han de confondre amb les Carmelites Missioneres, també fundades per Palau i Quer, ni amb les Carmelites Missioneres de Santa Teresa, fundades a Mèxic el 1903.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Orde Tercer dels Germans i Germanes de la Mare de Déu del Carmel i Santa Teresa de Jesús o Carmelites Terciaris Descalços van ser un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa, fundada per Francesc Palau i Quer en 1860. La seva branca masculina va desaparèixer i la femenina es va dividir en 1878, donant lloc a les congregacions de les Carmelites Missioneres Teresianes i les Germanes Carmelites Missioneres.\n\n", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Filles de la Saviesa, en llatí Institutum Filiarum a Sapientia i en francès Filles de la sagesse, són una congregació religiosa femenina. Les seves germanes, conegudes com a Monfortanes, posposen al seu nom les sigles F.d.L.S.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Filles del Sagrat Cor de Jesús, conegudes també com de Guadalajara pel seu lloc de fundació (en espanyol Hijas del Sagrado Corazón de Jesús) són una congregació religiosa dedicada a l'assistència a malalts. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles H.S.C.J.La congregació havia estat fundada per Atenógenes Silva y Álvarez Tostado (1848-1911), canonge de la catedral de Guadalajara (Mèxic) i, més tard, bisbe de Colima i arquebisbe de Morelia, amb cinc dones que confessava i que volien fer vida religiosa. El 2 de febrer de 1886 van obrir a Guadalajara, al carrer Analco 217, un hospital gratuït per a malalts crònics pobres, que fou dedicat al Sagrat Cor. Era una casa amb capacitat per a deu malalts, les despeses de la qual pagava una benefactora: Guadalupe Villaseñor de Pérez Verdía. En 1905, ingressà en la congregació María Venegas de la Torre (1868-1959), que en fou elegida superiora el 1921. Va reorganitzar la comunitat, que va començar a difondre's. Escrigué les primeres constitucions de l'institut, que foren aprovades per l'arquebisbe de Guadalajara, José Francisco Orozco y Jiménez. El decretum laudis pontifici arribà el 26 de juliol de 1930.Les Filles del Sagrat Cor de Jesús es dediquen a la cura de malalts, l'educació religiosa i l'apostolat missioner. En 2006 eren 188 religioses en trenta cases, presents a: Mèxic, Guatemala, Honduras, Xile i Guinea;.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors és una congregació religiosa de germanes, dedicades a l'ensenyament i l'assistència a necessitats, fundada per la beata María del Carmen González Ramos en 1884. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles H.F.S.C..", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora formen una congregació religiosa femenina dedicada a l'assistència sanitària a necessitats. Conegudes popularment com a Darderes, les seves germanes posposen al nom les sigles F.M.N.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Carmelites de Sant Josep són una congregació religiosa femenina, institut de perfecció de dret pontifici fundat el 1900 a Horta (Catalunya). Les seves germanes posposen al seu nom les sigles H.C.S.J. o G.C.S.J.\nNo s'han de confondre amb les Carmelites Tereses de Sant Josep, fundades en 1878 a Barcelona, ni amb les Carmelites Terciàries de Sant Josep fundades en 1916 al Salvador i conegudes com a Germanes Carmelites de Sant Josep.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Carmelites Missioneres són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa, les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles C.M.\nNo s'han de confondre amb les Carmelites Missioneres Teresianes, provinents de la mateixa congregació fundada per Palau i Quer, ni amb les Carmelites Missioneres de Santa Teresa, fundades a Mèxic el 1903.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc. Són la branca femenina de l'Orde Hospitaler de l'Esperit Sant, orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del segle xii per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes de Santa Maria Magdalena Postel (en llatí Sorores Mariae Magdalenae Postel) són un institut religiós femení, una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament, els membres de la qual posposen al seu nom les sigles S.M.M.P. El 1920 es dividí en dues branques autònomes, una a Alemanya i l'altra a França.\nLa congregació fou fundada a Cherbourg el 8 de setembre de 1807 per Marie-Madeleine Postel. Havia obert al seu poble, Barfleur (Manche, Normandia), abans de la Revolució Francesa, una escola per a l'educació de noies pobres, i n'obrí més en la regió a partir de 1801. Per a atendre-les, va pensar de fer una congregació seguint el model dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, a la que donà el nom de Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia (en llatí, Institutum Sororum Scholarum Christianorum a Misericordia). Fou aprovada pel bisbe de Coutances Claude-Louis Rousseau.\nEl 1832, Postel va adquirir l'antiga abadia benedictina de Saint-Sauveur-le-Vicomte, abandonada, i hi establí la casa mare de l'institut. Rebé el decretum laudis pontifici el 29 d'agost de 1859 i les constitucions foren aprovades el 1901. El 1920, a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, les cases establertes a Alemanya se separaren de la congregació, i van crear una branca autònoma de l'institut: les Schwestern der hl. Maria Magdalena Postel.\nL'objectiu de la congregació és l'educació cristiana dels joves i la cura de malalts, també a domicili. Les germanes de la branca francesa tenen 57 cases amb 358 germanes (el 2005). Són a França, Itàlia, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit, Congo, Costa d'Ivori, Índia i Indonèsia. La seu general és a Saint-Sauveur-le-Vicomte. Les de la branca alemanya són a 69 cases amb 422 germanes, a Alemanya, Romania, Moçambic, Bolívia i Brasil. La seu general és a Heilbad Heiligenstadt (Turíngia).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu són una congregació religiosa, fundada per a atendre les necessitats dels internats a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Avui continua funcionant, treballant també en altres llocs.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, en castellà Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús, és un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa de germanes fundada a Ciempozuelos el 1881. Les seves membres posposen al nom les sigles H.S.C.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La Congregació de Germanes Josefines són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles H.J.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Josefines de la Caritat són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Caterina Coromina i Agustí en 1877, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats, especialment ancians.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús són una congregació religiosa femenina, institut religiós de dret pontifici. Les membres de l'institut posposen al seu nom les sigles S.S.C.J.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanetes dels Ancians Desemparats (en llatí Congregatio Parvarum Sororum Senium Derelictorum) formen un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les membres fan servir rere el seu nom les sigles H.A.D. (del nom original en castellà Hermanitas de los Ancianos Desamparados).", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Orde dels Germans de la Caritat de Sant Hipòlit va ésser un orde religiós de tipus mendicant, dedicat a l'assistència hospitalària i fundada a Mèxic el 1569 per Bernardino Álvarez. Fou suprimida en 1821. Els seus membres eren anomenats hipòlits.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "Les Germanes Hospitaleres Franciscanes de Jesús Natzarè formen una congregació religiosa de germanes, fundada en 1673 per a la cura de malalts pobres. Les germanes posposen al seu nom les sigles H.J.N.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586. Els seus membres, coneguts com a pares camils, posposen al seu nom les sigles M.I.\nNo s'han de confondre amb els germans camils de la Pia Unió dels Germans Missioners dels Malalts Pobres, també sota d'advocació de Sant Camil.", + "label": "Salut_i_benestar_social" + }, + { + "sentence": "La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica.\nEn un sentit més general, el terme història també es pot utilitzar per designar la informació sobre el passat (per exemple, Història natural, o història geològica de la Terra). La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes, així com de les ciències literàries. La història es diferència de l'arqueologia per la seva referència essencial a l'escriptura.Així, l'historiador Ciceró explicava que el coneixement de la història era \"mestra de vida\" perquè es podien aprendre lliçons del passat. Cláudio Fernandes, al portal educatiu Mundo Educação, explica que la importància d'aprendre la història no resideix en un aspecte utilitari, sinó pragmàtic. Serveix per entendre les diferències entre les cultures, entendre de manera crítica esdeveniments polítics i comprendre les cultures.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Una càpsula del temps és un recipient en el que una o diverses persones han emmagatzemat missatges i objectes representatius de cert període o sobre un tema específic, que tinguin un significat particular per una comunitat, grup de persones, persona concreta o per tota la humanitat i que s'amaga amb l'esperança que sigui recuperada per aquesta o aquestes en un futur més o menys llunyà. És a dir, són recipients amb missatges pel futur.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El col·lapse societari és la fi més o menys abrupta, o la desaparició, d'una cultura, a diferència del declivi o absorció gradual pròpia d'alguns pobles històrics. Una societat a la qual es considera que ha patit un col·lapse pot desaparèixer o tornar a la cultura o política, per exemple, d'un període anterior. Alguns factors que provoquen el col·lapse poden ser mediambientals; com el canvi climàtic, un desastre natural o períodes perllongats de mala collita, que poden fer disminuir dràsticament les possibilitats d'una comunitat i portar a la seva extinció; una epidèmia massiva; una invasió per part d'una altra civilització (el motiu més freqüent) o una revolució interna que canvia totalment la cultura, usualment per dominar un territori o per la seva gestió.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La cronologia curta és una alternativa o complement de la cronologia mitjana, la qual és la més acceptada pel que fa a la datació d'esdeveniments de l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e..Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella època, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astronòmics que poden servir de referència. Les més defensades són la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per això, alguns historiadors s'estimen més la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gairebé un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la línia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies són les següents:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La cronologia mitjana és la cronologia més acceptada pel que fa a l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e., tot i que no és l'única.Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella època, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astronòmics que poden servir de referència. Les més defensades són la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per això, alguns historiadors s'estimen més la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gairebé un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la línia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies són les següents:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La crítica històrica és l'estudi i discerniment de fonts documentals sobre personatge o fets històrics per tal d'establir-ne el grau d'autenticitat. Utilitza les ciències auxiliars com l'arqueologia, l'epigrafia, l'anàlisi química de documents… És complementari al mètode filològic de la crítica textual que estudia les característiques d'un text independentment del seu suport material.El mètode troba les seves arrels en l'Humanisme europeu des del segle xiv quan es va començar assajant estudiar texts i fonts documentals de manera objectiva, sense prejudici ideològic o impediment dogmàtic. Autors com a Erasme de Rotterdam, Jean Mabillon, Daniel Papebroch, Federico Carlo Gravina, Nicolás Antonio, Johann Gottfried Eichhorn i José Sáenz de Aguirre van començar la reconstrucció objectiva del passat «mitjançant la certificació autèntica i fiable de les fonts». L'alacantí Manel Martí i Saragossà (1663-1737) va introduir aquest enfocament nou al País Valencià. L'historiador barceloní Josep Francesc de Móra i Catà (1694-1762) va continuar l'estudi històric en el mateix sentit, tal com Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) al segle xix perpetua la tradició de no acceptar cap text com aforat de la crítica històrica.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El còmic històric, també anomenat còmic basat en fets, és un tipus de còmic de no-ficció que, a partir d'una recerca històrica, narra esdeveniments històrics mitjançant el format del còmic. S'ha plantejat l'ús pedagògic d'aquests per part de diversos autors.Aquest gènere aporta diverses possibilitats de vinculació amb les distintes maneres de practicar la historiografia: presentar la versió oficial de la història, ser revisionista o aportar personatges i versions de la història que han sigut marginalitzades.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El determinisme tecnològic és la tesi segons la qual les innovacions tecnològiques són l'agent causal singular més important dels canvis socials al llarg de la història. Dit d'una altra forma, que el canvi tecnològic determina pel canvi social.\nL'expressió determinisme tecnològic va ser probablement encunyada per l'economista i sociòleg Thorstein Veblen a principis del segle xx. Ha estat en el segle xx, de fet, on la tesi ha gaudit una major popularitat – que de fet continua fins a l'actualitat – i ha estat adoptada i defensada per autors com Jacques Ellul, John Kenneth Galbraith, Martin Heidegger, Marshall McLuhan o Alvin Toffler. Durant les darreres dècades, però, el determinisme tecnològic ha estat fortament criticat des dels estudis de ciència i tecnologia, tot i que continua present en molt àmbits socials.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.\nEtimològicament aquesta paraula pot tenir diversos orígens. Alguns autors diuen que pot provenir de les llengües germàniques o de l'àrab. Altres atribueixen el seu origen a l'Antiga Roma: vindria de la paraula llatina AERA , lletres inicials de ab exordi regni Augusti , amb les que es designava l'«era romana».En termes generals, no hi ha cap esdeveniment a la història que no sorgeixi d'altres que l'han precedit o bé que no pugui arribar a ser origen d'altres posteriors més o menys importants.\nTotes les grans civilitzacions han adoptat diversos mètodes per mesurar el temps, normalment utilitzant el moviment dels cossos celestes. El major o menor encert d'aquesta operació ha estat conseqüència del major o menor avançament del poble respecte els seus coneixements astronòmics.\nTambé han influït, en el còmput dels dies, mesos i anys, la religió, els historiadors i fins i tot els hàbits polítics i civils dels pobles. No és d'estranyar que hagin resultat mètodes tan diferents. Farem un recorregut, en aquest text, dels principals sistemes o eres emprats en la cronologia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'evolució sociocultural és la teoria que intenta explicar com canvia una societat al llarg del temps. Pot ser una subdisciplina de la història, de la sociologia i l'antropologia i pren alguns dels supòsits de l'evolució biològica per justificar els canvis d'una cultura: la institució, norma social, idea, tecnologia o grup que afavoreix la conservació d'aquella civilització predomina i modifica la direcció del canvi de la comunitat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les Fonts de la història de Suècia, són escassos els documents escrits contemporanis als fets relatats de la història antiga de Suècia. Les poques fonts existents són sovint estrangeres, tardanes, plenes d'incerteses i contradiccions i fins i tot fantasioses. L'arqueologia i la lingüística contribueixen a augmentar el coneixement històric, en especial per les pedres rúniques (amb inscripcions i gravats), monedes i objectes trobats, així com vestigis arqueològics i ruïnes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del romanticisme alemany.\nEl concepte pot ser entès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la filosofia de la història per descriure la tesi de la radical dependència del present respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic havia de ser alhora historiador i profeta. (Troeltsch), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com Edmund Husserl, Ernst Troeltsch i Martin Heidegger.\nPerò l'historicisme fou, a més, un moviment d'historiadors, liderats per Niebuhr i l'antihegelià i herderià Ranke, molt important en el segle xix, que afirmà la historicitat radical de les formes de vida i es dedicà a l'estudi de la història nacional que per a ell és la forma en què la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a més, influències significatives en el pensament feixista del segle xx. Per a l'historicisme, l'Historik (la teoria de la història) condensa el moviment de refundació i de codificació de les regles del mètode històric. En aquest sentit l'historicisme és estàtic i això l'oposa a la historicitat concreta que sempre és dinàmica.\nConceptualment, l'historicisme és adversari de la Il·lustració. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a Voltaire, la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l'esperit del poble d'essència eterna.\nEn definitiva, l'historicisme es concep com un tipus de determinisme (del present respecte del passat) i del col·lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de veritat històrica. Per això ha estat condemnat reiteradament pel pensament cristià. Segons l'encíclica Fides et ratio, per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context històric i cultural, però la contextualització tot i ser necessària no és cap condició suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El terme historicitat s'empra en filosofia de la història per designar la característica de tot allò que és històric. El concepte s'usa en ciències socials en dos sentits ben diferents: d'una banda allò que és històric s'oposa al que és mític o llegendari. La historicitat es caracteritza pel fet que pot ser testimoniada per documents. Epistemològicament, només hi ha història si ha document. En aquest sentit un historiador pot qüestionar la historicitat de la Guerra de Troia, un teòleg pot posar en dubte la historicitat de Jesús o un folklorista pot ironitzar sobre la llegenda d'Eulàlia de Barcelona, per posar uns exemples, en la mesura que són fets poc o mal documentats.\nEn un segon sentit, ontològic, més propi de la filosofia de la historia, la historicitat és una característica pròpia de tots els humans i una condició a priori necessària de la vida humana, en tant que inscrita en el temps. La historicitat constitueix la manera en què els humans es despleguen en el temps i determina la consciència que en tenen. En aquest sentit el debat sobre la historicitat és un element central en l'historicisme.\nPerò mentre l'historicisme habitualment propugna la dependència absoluta del passat respecte al present, la historicitat és dinàmica: la forma com un col·lectiu entén la seva realitat històrica condiciona la seva identitat i es reinterpreta periòdicament. Segons Dilthey (a la Teoria de les concepcions del món): En la historicitat aquest tipus immutable que era l'home desapareix com fos en el procés que és la història. (G.S. VIII, p. 6).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.\nLa història de les biblioteques va començar amb els primers esforços per organitzar col·leccions de documents. Els temes d’interès inclouen l’accessibilitat a la col·lecció, l’adquisició de materials, l’arranjament i les eines de cerca, el comerç del llibre, la influència de les propietats físiques dels diferents materials d’escriptura, la distribució del llenguatge, el paper en l'educació, els nivells d’alfabetització, els pressupostos, la dotació de personal, les biblioteques per a públics especialment orientats, el mèrit arquitectònic, els patrons d'ús i el paper de les biblioteques en el patrimoni cultural d'una nació, i el paper del patrocini governamental, eclesiàstic o privat. Des dels anys seixanta, sorgeixen qüestions d’informatització i digitalització.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa. La identitat diferenciada i la fragmentació dels Balcans es deu en gran manera a la seva història comuna i sovint turbulenta en relació amb segles de conquesta de l'Imperi Otomà i a la seva geografia molt muntanyenca.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal és la conjuntura de canvis que van sorgir a l'Europa Occidental en el període dels aproximadament cent anys que va des de la publicació de la \nEnciclopèdia (1751) fins a les Revolucions de 1848.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La matemàtica de la història és el nom amb què es coneix la teoria que formulà el polític i filòsof de la història català Alexandre Deulofeu, la qual és una teoria cíclica i determinista sobre l'evolució de les diferents civilitzacions dins la història. En paraules del filòsof i pantòleg Francesc Pujols —un pròleg del qual a la matemàtica de la història ha estat reconstruït i publicat recentment a partir de documents inèdits— pronunciades els anys 50: “L'obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i està destinada a canviar el concepte de la història”.\nSegons aquesta teoria, les diferents civilitzacions i els imperis tenen uns cicles que serien equivalents —o més o menys equivalents, si més no— als cicles naturals en la vida dels éssers vius; s'ha arribat a formular com que les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biològics perfectes i que l'esquema d'aquesta tesi de Deulofeu parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5100 anys repartits en tres cicles de 1700 anys cadascun. I el coneixement d'aquests cicles, tan predictibles —amb una precisió gens menystenible i marges d'error de pocs anys— permet, i ha de possibilitar com a repte, evitar les guerres al món i entre països. En aquest sentit, es tracta que el coneixement d'aquests cicles —que ara especificarem— permeti que tots els esdeveniments històrics siguin pacífics i no violents, ja que —almenys segons les prediccions de la teoria— han de succeir indefectiblement de tota manera, sota la presuposició de la mateixa teoria que preveu que hi hauria com un determinisme històric inamovible i inesmenable fins a cert punt: podem saber què passarà i quan amb un marge d'error prou reduït, per exemple de menys de 10 anys —tal com podem veure en l'exemple que Alexandre Deulofeu va preveure la desintegració de l'URSS l'any 2000 quan va esdevenir-se l'any 1989– però no la manera com s'esdevindrà: si serà d'una manera més o menys pacífica o violenta, etc.\nConcretament, pel que fa als cicles a què ens referíem en el paràgraf anterior, segons la matemàtica de la història, cada civilització comprèn diferents imperis cadascun dels quals té una durada mitjana de 550 anys. I cada civilització pot arribar a viure tres cicles de 1700 anys cadascun. Les civilitzacions que va —poder— analitzar, però, són només —tot i que són admirablement nombroses—, entre altres: Mesopotàmia, Egipte, l'Índia, la Xina, la civilització maia, la civilització inca, Grècia, Roma, Alemanya, l'Aràbia, Castella, Mongòlia, Rússia, França i Otomània.\nTambé afirmà que la humanitat podrà ser capaç de conèixer els esmentats cicles de la història, així com també alterar-los, per poder organitzar-se sota la forma d'una confederació universal de pobles lliures. Proposa que s'hi adopti una llengua auxiliar internacional de comunicació, com l'esperanto, amb què es farien les deliberacions el parlament mundial que ell mateix imaginava.\nL'enunciat de la llei matemàtica que, segons ell, determina l'evolució dels pobles es resumeix en els punts següents (capítol III de La matemàtica de la història en català, edició de 1967):\n1. Tots els pobles passen per èpoques de gran fraccionament demogràfic, alternades amb unes altres èpoques de gran unificació o èpoques imperialistes.\n2. Les èpoques de gran fraccionament tenen una durada de sis segles i mig. Les èpoques de gran unificació tenen una durada de deu segles i mig. El cicle evolutiu comprèn, doncs, disset segles.\n3. Durant aquest procés evolutiu els pobles passen per fases perfectament establertes per a arribar, al final del cicle, a ocupar la mateixa posició que al seu començament.\n4. El cicle evolutiu comprèn tots els ordres de l'activitat humana, és a dir, que hem de considerar, a més d'un cicle polític, un cicle social, artístic, filosòfic, científic...\n5. Tots els pobles segueixen la mateixa evolució, però aquesta queda avançada o endarrerida segons la posició geogràfica de cada país.\n6. La força creadora no és la mateixa per a tots els pobles. Per a cada cicle existeix una zona de màxima intensitat creadora, i aquesta zona es va desplaçant d'un cicle al següent en el mateix sentit del procés general. Aquest avança a Europa, de l'Orient cap a l'Occident mediterrani i passa després de la península Ibèrica a la Gàl·lia, segueix a les Illes Britàniques, continua a través dels pobles germànics i arriba finalment als pobles nòrdics i eslaus.\n7. Els nuclis imperialistes que donen lloc a les èpoques de gran unificació política segueixen processos biològics perfectes, idèntics entre si i amb una longevitat que dura de cinc a sis segles.\n8. La transformació dels règims politicosocials no segueix cap línia constant ascendent o descendent, sinó que fa avenços i retrocessos alternativament, els uns més intensos que els altres, cosa que dona com a resultat una línia trencada. La resultant d'aquesta línia equival a un avenç en un sentit determinat. Se'n diu \"llei de les dues passes endavant i una enrere\".\nEl pensament de Deulofeu té relació amb les idees d'Oswald Spengler i d'Arnold Joseph Toynbee, que també van enunciar teories sobre el caràcter cíclic de les civilitzacions, però sense arribar a la mesura matemàtica més precisa que exposa Deulofeu.\nDurant el seu exili i també després, Deulofeu va recórrer temples i monuments d'uns quants països on, entre altres conclusions, va deduir haver trobat l'origen de l'art romànic durant el segle IX entre l'Empordà i el Rosselló, que era l'origen del segon cicle de la civilització europea occidental, després del primer cicle.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Una línia de temps és un tipus de disseny gràfic que mostra unes barres llargues coincidint amb les dates i (normalment) els esdeveniments marcats en els punts on van passar. S'utilitza per mostrar els esdeveniments al llarg d'un període\n\nLínia de temps dels models de la família Apple II", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris. Tot i que aquesta crítica existeix en totes les branques i es basa a introduir noves teories a partir de nous descobriments, el mot revisionista se sol emprar de manera pejorativa quan es tracten aspectes polèmics de la història, com ara els crims contra la humanitat, genocidis, guerres, etc. En cas contrari, se sol qualificar l'historiador com a heterodox, alternatiu, etc.\nQuan aquests historiadors revisionistes neguen algun element de la història oficialment acceptada i provada, també reben el nom de negacionistes. En molts casos, aquestes persones no aporten noves dades als fets històrics, sinó que en neguen directament l'existència.\nLes opinions dels historiadors negacionistes generen una forta polèmica, que deixa el debat històric en segon pla. Molta gent opina que aquests historiadors segueixen aquesta estratègia deliberadament, donat el poc fonament dels seus arguments.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. Aquest article presenta una visió general que en resumeix les teories científiques més acceptades. Per la dificultat de plasmar períodes molt grans, es farà servir una analogia amb un dia terrestre, començant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formació de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest període representa uns 53.000 anys. El Big Bang i l'origen de l'Univers, es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencés a funcionar aquest rellotge imaginari.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "The American Historical Review és una revista d' història acadèmica trimestral i la publicació oficial de l' American Historical Association . S'adreça a lectors interessats en tots els períodes i facetes de la història i sovint s'ha descrit com la principal revista d' història dels Estats Units al món. Segons Journal Citation Reports, l' AHR té el factor d'impacte més alt entre totes les revistes d'història amb 2.188.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions. Les obres d'art transmesses d'aquesta manera solen ser o considerar-se anònimes. És indispensable i de moment insubstituible en l'ensenyament i difusió de disciplines que es basen en l'empirisme acumulat i l'experiència, com per exemple l'entrenament actoral o el ioga.\nLa major part de la cultura popular que conforma la identitat d'un país ha arribat als nostres dies per aquest procediment, aquesta inclou la llengua, gastronomia, danses, castells i altres manifestacions de les festes populars, cançons, llegendes, etc. Algunes són tradicions, i llavors es parla de tradició oral, però no totes. Dintre de la cultura considerada \"culta\" també hi ha manifestacions que utilitzen encara ara aquest procediment, com per exemple ocorre a la pràctica amb les coreografies del repertori de dansa clàssica.\nTambé s'han transmés per aquest procediment la majoria de tècniques aplicades a les arts i la tecnologia, i encara actualment, encara que hi hagi llibres i manuals escrits o en format de vídeo, sol ser la manera més efectiva d'ensenyar-les. Avui dia és a la pràctica la manera més habitual d'ensenyar i aprendre a utilitzar aparells tecnològics, ja que devant d'un dubte moltes persones prefereixen preguntar, en viu o per mitjà d'un fòrum, abans de llegir-se els manuals.\nLa \"saviesa popular\" sol incloure coneixements molt diversos, des de mèdics a socials passant pels agraris i domèstics, incloent-hi metereològics, la cura de plantes, neteja, reparacions diverses, etc. Aquests coneixements són investigats per exemple pels enginyers abans de dissenyar certes construccions, ja que les dades estadístiques i els documents són insuficients per a conéixer el comportament i necessitats d'un territori. Moltes vegades, a la societat occidental, s'han menyspreat i considerat inferiors o no vàlids aquests coneixements. En particular, és destacable que la majoria d'ells s'han ignorat quan provenien de grups de dones, transmessos de mares a filles, i no han estat considerats vàlids, o fins i tot existents, fins que un home l'ha escrit i li ha posat el seu nom (Vegeu també: Visibilitat i Anònim).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El 79è Regiment de Voluntaris d'Infanteria de Nova York fou un regiment militar organitzat el 20 de juny de 1856 a l'Estat de Nova York. Al principi de la Guerra Civil dels Estats Units, era un dels tres regiments que formaven la Quarta Brigada de la Primera Divisió de la Milícia de l'Estat de Nova York. La Quarta Brigada, incloïa el 9è i el 69è Regiment d'Infanteria. El 79è de Nova York va guanyar fama durant la Guerra Civil dels Estats Units pel seu servei en l'Exèrcit de la Unió.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara fou un príncep timúrida, fill de Hussayn Bayqara. Després de la derrota de Badi al-Zaman i els seus germans els governadors provincials van tornar a les seves seus. Faridun va encunyar moneda el 1506. Els uzbeks lluitaven a Meshed, Nishapur, Astarabad i Turshiz, contra els begs dels prínceps timúrides i van aconseguir repetidament la victòria. El seu germà Muzaffar Husayn va morir segurament el 1508 i Badi al-Zaman va arribar a la cort del safàvida Ismail I de Pèrsia. Vambery diu que Muhammad Shaybani es va apoderar de Gurgan durant el 1508, si bé en tot cas serien els seus homes, ja que ell no estava a la regió aquell any.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Aftas Sayf-ad-Dawla al-Mudhàffar (àrab: أبو بكر محمَّد بن عبد الله بن الأفطس سيف الدولة المظفر, Abū Bakr Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. al-Afṭas Sayf ad-Dawla al-Muẓaffar) fou emir de Batalyaws 1045-1067.\nFill d'Abd-Al·lah ibn Muhàmmad al-Mansur, va lluitar contra Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, emir de l'emirat d'Ixbíliya, que va anar conquerint els emirats amazics dels seus voltants. Al-Mudhàffar i al-Mansur van pactar la pau en 1051 amb la mediació de Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid de la República de Qurtuba per evitar la pressió de Ferran I de Lleó, a qui va pagar a una paria anual de cinc mil dinars des de 1057.Se li atribueix la composició de diverses obres i un exigent gust poètic.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Alí ibn Khàlaf ibn Àhmad ibn Úmar al-Lakhmí al-Marí al-Andalussí ar-Ruixatí o, més senzillament, Ar-Ruixatí (en àrab ar-Ruxāṭī) fou un historiador andalusí nascut a Oriola el 1074. La família va anar de jove a Almeria, on va estudiar. Va ensenyar també a la ciutat i fou testimoni de la conquesta almoràvit el 1091. El 1147 va morir a mans dels cristians quan van conquerir Almeria. La seva obra principal és el Iqtibàs.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Antoni Agelet i Besa fou membre de la Junta Revolucionària de Lleida durant el Sexenni democràtic el 1868 i diputat a les Corts. Era germà del també diputat Miquel Agelet i Besa.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ahmad-Xah Bahadur Mujahid-ad-Din Abu-Nasr (1725 - 1775) fou un emperador mogol. Va pujar al tron el 1748 succeint al seu pare Muhammad Shah, però el poder efectiu estava en mans de Safdar Jang, nabab d'Oudh, que va ser nomenat visir de l'emperador. Per mantenir allunyats als rohilla (rohela) va cridar als marathes amb el resultat del saqueig dels seus territoris per aquestos mentre els afgans entraven al Panjab.\nEn 1749 Joseph François Dupleix es va aliar amb Chanda Sahib i Muzaffar Jung, els dos administradors mogols al Deccan i va voler donar-los el poder a les seves respectives regions, i altres famosos líders com Hyder Ali també es van aliar amb els francesos. Aviat Chanda Sahib, Muzzafar Jung i els francesos liderats per Patissier i De Bussy van ser capaços de derrotar el Nabab d'Arcot Ànwar al-Din Muhàmmad Khan en la batalla d'Ambur, en la que morí, i en resposta, el seu fill Wala Jah Muhammad Ali i Nasir Jang es van alinear amb els anglesos el 1750. Quan Nasir Jung va intentar recuperar Gingee Fort, fou aturat per De Bussy, derrotat i mort per les tropes de Himmat Khan, Nawab de Kadapa. Joseph François Dupleix, l'autèntic governant rere els successors va delegar un notable govern en els seus aliats: Muzaffar Jung fou declarat Nizam de Mughal al Deccan oriental i Chanda Sahib Nawab del Carnatic. Els francesos es van guanyar la reputació d'aristòcrates poderosos a l'imperi Mogol, mentre que els anglesos eren vistos com a pirates des dels temps d'Aurangzeb.El 1754 el visir Safdar Jang fou derrocat per Imad al-Mulk Ghazi l-Din Khan, que va declarar a Bahadur indigne, el va cegar i empresonar a Salimgarh fins a la seva mort en 1754.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ahtiašna, Ahtirumna o Ahtiruna fou una ciutat cananea de la qual no se sap gaire cosa a banda del fet que al segle xiii aC la governava Sur-Ašar com a vassall egipci. Sur-Ašar és l'autor de la carta d'Amarna EA 319, adreçada al faraó d'Egipte. El vocabulari emprat en l'epístola situa Ahtiašna al sud de Canaan. L'origen etimològic del nom de la ciutat podria ser el mateix que el d'Atarot, que significa 'corones' i es donava a nuclis situats al cim de túmuls o turons.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'aixovar funerari és el conjunt d'objectes dipositats en els enterraments, individuals o col·lectius, al costat del difunt. Forma part de les primeres creences religioses, que sembla que van sortir de la necessitat de trobar una explicació a fenòmens de la natura. En l'època del paleolític també es van començar a elaborar pintures rupestres, estatuetes i gravats o unes figuretes molt petites conegudes com a venus prehistòriques.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Al-Malik al-Salih Ismail fou un efímer atabeg de Mossul de la dinastia anomenada Lúlida. Era fill de Lulu Badr al-Din i quan el seu pare es va sotmetre als mongols, Ismail fou enviat a la cort del gran kan a Karakorum per retre homenatge. A la mort de Lulu vers el 1259, al-Salih Ismail el va succeir però es va declarar oposat als mongols als que va combatre aliat als mamelucs egipcis de Baybars I, però va resultar mort en la lluita junt amb el seu jove fill, quan els mongols van ocupar i saquejar Mossul. Els seus germans van renunciar a la successió i van fugir a Egipte, acabant la dinastia lúlida.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aliates I (grec antic: Ἀλυάττης) fou rei de Lídia aproximadament entre el 618 aC i el 561 aC. Fou succeït pel seu fill, Cresos, després d'un regnat de 57 anys.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ambicat (llatí: Ambicatus o Ambigatus) era rei dels celtes de la Gàl·lia durant el regnat de Tarquini Prisc a Roma.\nEra del poble dels Bitúrigs, \"el més poderós dels celtes\" diu Titus Livi. Quan va arribar a una edat avançada va enviar als fills de la seva germana (els seus successors segons la llei dels gals), anomenats Bellovesus i Sigovesus, a buscar noves terres pel seu poble que havia augmentat molt en nombre. Després de discutir-ho molt, Bellovesus es va dirigir a Itàlia i Segovesus als boscos Hercinis.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Andeca o Odiacca va ser rei dels sueus de l'any 584 al 585. Va pujar al tron després d'alçar-se contra el seu cunyat i aleshores rei Eboric. Per tal d'obtenir certa legitimitat es va casar amb l'esposa del rei Miró, Siseguntia. Hom creu que el seu alçament és una reacció contra els pactes de vassallatge fets per Miró i Eboric amb el rei visigot Leovigild. Aquest rei va envair el 585 el Regne dels sueus i va deposar Andeca. Posteriorment el va tonsurar, impedint que pogués exercir la reialesa, i el va tancar a Pax Iulia (Beja). Tot i que podria esser considerat l'últim rei sueu, el mateix any 585, un cop Leovigild havia abandonat la Gallaecia els sueus s'alçaren novament i nomenaren un nou rei, Malaric.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Annona fou un Privilegi atorgat per Ferran II d'Aragó el Catòlic l'any 1511 a la ciutat de Barcelona.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'antiimperialisme és una posició política sorgida al final del segle xix que es caracteritza per una categòrica oposició a l'imperialisme. El pensament antiimperialista està estretament vinculat al qüestionament dels mecanismes de dependència neocolonial caracteritzats per mecanismes de subjecció econòmics i financers, així com als anomenats processos d'alliberament nacional.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Domici Antígon (llatí: Domitius Antigonus) fou un polític i senador de l'Imperi Romà al segle III dC. Entre el 235 i el 236 dC fou governador de la província de Mèsia Inferior.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Apiak fou una ciutat estat de Mesopotàmia que estava situada al nord de Babilònia, probablement a la vora del canal d'Abgal, just al sud de la ciutat estat de Kazallu. Era independent cap al 2000 aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Apilum fou un regne de l'alta Mesopotàmia existent vers 1765 aC. El seu rei va visitar a Zimri-Lim de Mari, del que era aliat o vassall, vers el 1765 aC. La visita fou probablement al mateix temps que la de Kabiya, rei de Kahat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aranean fou una comarca de l'oest d'Armènia governada per la família Aravenian, que cal no confondre amb els Aravekhian.\nEl 654 van quedar sotmesos a l'Imperi Romà d'Orient i la família ja no torna a ser esmentada.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era rei del Pont. Va començar a regnar l'any 265 aC i va morir cap al 240 aC.\nEra fill i successor de Mitridates I del Pont. Quan encara governava el seu pare, els dos es van aliar als gàlates, als que van considerar utilitzables en la lluita contra Ptolemeu II Filadelf (vers 278 o 277 aC). Va aconseguir la possessió de la ciutat d'Amastris i es va tornar a enfrontar als gàlates fins que els habitants d'Heraclea del Pont el van rescatar, però al seu torn van ser atacats pels gàlates. El va succeir Mitridates II del Pont i no consta que emetés cap moneda.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Arnàsia fou un principat mede situat a la Pèrsia occidental que existia al segle viii aC i fins al segle vii aC.\nArnàsia era un dels nombrosos principats o grups medes que pagaven tribut al rei d'Assíria Sargon II, apareixent testimoniat el 713 aC. El nom del cap o príncep era Arbaces (mede Ar-ba-ku)", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Arsani fou una plaça forta establerta pels hitites al regne vassall de Mira i Kuwaliya després de la seva conquesta d'Arzawa. S'ha suggerit que es podria trobar a les faldes septentrionals del mont Tmol, actualment conegut com a Bozdağlar.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Arundangi fou una antiga fortalesa que es troba a l'estat de Tamil Nadu. Pertanyia als cola al segle xv quan fou ocupada pels pandya i annexionada als seus dominis. Part del virregnat de Madura al segle xvi va acabar formant part de Tanjore. El 1646 fou cedida per Raghunath Teva, però Tanjore la va recuperar per tractat. En una guerra posterior fou altre cop capturada el 1698. Pertanyia després al fill del setupati Kilawan de Ramnad (Marava), mort el 1710, i va canviar de mans diverses vegades fins que Tanjore la va adquirir definitivament el 1749.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Àssad ibn Hàixim —en àrab أسد بن هاشم, Asad ibn Hāxim— fou el fill d'Hàixim ibn Abd-Manaf, besavi de Mahoma, el pare de Fàtima bint Àssad, mare del quart califa de l'islam Alí ibn Abi-Tàlib i sogra de Fàtima az-Zahrà, la filla menor del profeta Muhàmmad, i, per tant, l'avi matern d'Alí ibn Abi-Tàlib.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Assumpte Hilsner, Cas Hilsner o l'Assumpte Polná foren una sèrie de processos judicials antisemites arran d'una acusació de libel de sang en contra de Leopold Hilsner, un habitant jueu del llogaret de Polná a Bohèmia del 1899 i 1900. El cas aconseguí la publicitat mediàtica del moment.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa. Se sap que el van portar tres persones, però per dues fonts siríaques, que podrien tenir un origen únic i que haurien confós astabed (segons Josuè l'Estilita, equivalent a magister militum o comandant en cap de l'exèrcit) amb aspahbed (cap de l'exèrcit o cap de la cavalleria). Les tres persones que el van portar foren:\nEl general Bōē, nomenat per Kobad I per acordar un armistici amb el general romà d'Orient Celer (505). Va morir el mateix any abans d'arribar a un acord. Els romans d'Orient l'anomenen Aspebedes (Procopiu a De Bello Persico 1.9.24), Aspetios (Theofanes, Chronography, 1838, I, p. 228), o Aspevedes (Foci, Bibliotheca 63), mentre Josuè l'Estilita l'anomena Astabed (siríac Astabid, també a Zacaries el Rector)\nUn general que va substituir l'anterior, de nom desconegut, que va signar l'armistici (506).\nUn general nomenat el 527 per Kobad I per negociar amb Hipati o Hipaci i Farsman (Farasmanes) representants de l'emperador. se segurament el mateix que l'anterior.També el va portar un alt oficial que va dirigir un exèrcit contra els romans d'Orient al nord de Mesopotàmia uns anys després però se suposa que encara fou el mateix personatge.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Bagoes (Bagoas) fou un general de Tigranes II d'Armènia o de Mitridates VI Eupator, que va dirigir juntament amb Mithraus les forces que van expulsar al rei Ariobarzanes I de Capadòcia el 92 aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Bahra fou una antiga tribu àrab del grup dels kudaa, que van emigrar cap a la zona de l'Eufrates i finalment a la plana de Homs on al segle vi van esdevenir cristians com els taghlib i els tanukh que eren els seus veïns. El 630 una part de la tribu va enviar una delegació a Medina, on van reconèixer a Mahoma i es van fer musulmans però la resta de la tribu (majoria) va restar cristiana i fidel a l'Imperi Romà d'Orient. Van lluitar al costat dels romans d'Orient fins al 634. Després van esdevenir musulmans.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Banda Barrow va ser una organització criminal estatunidenca de la dècada de 1930 i activa entre el 1932 i el 1934. Van ser coneguts com a bandolers, lladres i criminals que com a banda viatjaven pels Estats Units Centrals durant la Gran Depressió. Les seves gestes van ser conegudes pertot arreu el país. Ells van capturar l'atenció de la premsa nord-americana i els seus lectors durant el que és de vegades coneguda com l'«era de l'enemic públic». Encara que la banda va ser coneguda pels robatoris de bancs que van cometre, ells preferien robar a petites botigues o gasolineres en compte de bancs. La banda es creu que va matar a almenys nou policies, entre diversos altres assassinats.\nLa banda era principalment coneguda per dos dels seus membres, Bonnie Parker i Clyde Barrow, una parella no casada. Clyde Barrow era el líder de la banda. Altres membres inclogueren els següents: \n\nEl germà major de Clyde, Marvin \"Buck\" Barrow\nL'esposa de Buck Barrow, Blanche Barrow\nW.D. Jones\nHenry Methvin\nRaymond Hamilton\nJoe Palmer\nRalph Fults", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Barakat (IV) ibn Yahya ibn Barakat (III) fou xerif de la Meca. Era fill de Yahya I i net de Barakat III i per tant del clan Dhawu Barakat. Yahya I va abdicar (1723) i el seu fill Barakat IV va ser proclamat xerif, però fou enderrocat al cap de dos mesos pels Dhawu Zayd i el va succeir Mubàrak ibn Àhmad ibn Zayd que ja havia estat xerif del 1720 a 1722. Va fugir amb el seu pare cap a Síria i ja no van recuperar el poder.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure. La baronia estava centrada a l'entorn de la vila d'Ayerbe. La baronia retornà a la Corona d'Aragó en morir el fill de Pere d'Ayerbe, Pere II d'Ayerbe. Posteriorment, el 1329, el rei Alfons IV d'Aragó la donà a la seva muller Elionor de Castella, cedint-la aquesta al seu fill, l'infant Ferran d'Aragó, qui la vengué el 1360 a Pero Martínez d'Arbea. Aquest la cedí al lloctinent general d'Aragó Pero Jordán d'Urrea (mort el 1386). Finalment, el 1720, la baronia esdevingué el marquesat d'Ayerbe.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La batalla de Cal·línic tingué lloc el 19 d'abril del 531. S'hi enfrontaren els exèrcits de l'Imperi Romà d'Orient comandats per Belisari i forces de cavalleria sassànides dirigides per Azaretes. Després de la seva desfeta a la Batalla de Dara, els sassànides envaïren Síria en un intent d'invertir el curs de la guerra, però la ràpida resposta de Belisari frustrà el seu objectiu. Les tropes romanes maniobraren per empènyer els perses cap a la frontera de Síria i seguidament forçaren una batalla que acabà amb una victòria pírrica per als sassànides.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Beatriu de Navarra o Beatriu d'Evreux (c. 1392 - Olite, 14 de desembre de 1407) noble navarresa, filla de Carles III el Noble, rei de Navarra i de la infanta castellana Leonor de Trastámara.\nEl 1406 va contreure matrimoni, a la catedral de Pamplona, amb Jaume II de La Marche. D'aquest matrimoni va néixer:\n\n Leonor (Burlada, 7 de setembre de 1407 -?, 1464), casada amb Bernat d'Armanyac.Beatriu va morir al Palau Reial d'Olite (Navarra) el 14 de desembre de 1407.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els biessis (grec antic: Βίεσσοι, Víessoi; llatí: Biessi) foren un poble de Sarmàcia a la part nord dels Carpats, a l'oest dels Tagris. Ocuparen probablement la regió de la ciutat actual de Biecz a Galítzia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Birs o Birs Nimrud són unes ruïnes situades a uns 13 km al sud-oest de la ciutat d'al-Hilla a l'Iraq. Són les més gran ruïnes d'època babilònia que es conserven i foren considerats encara en temps modern com les ruïnes de la torre de Babel.\nEn temps dels àrabs no consta ja l'existència de cap ciutat al lloc. Apareixen esmentades com Burs.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al segle vi sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion. Avançat el segle x, reconstruïda Magalona o Maguio, van retornar a aquesta ciutat i el nom en occità va esdevenir Melguèl (francès Melgueil). Des de 1215 els bisbes van rebre el títol de comtes de Magalona que van conservar fins a la revolució. La seu del bisbat es va traslladar a Montpeller el 1536.La llista dels bisbes és la següent:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Bohtan també Buhtan, Bokhti, era un principat kurd medieval en l'Imperi Otomà centrat en la ciutat de Jazirah ibn 'Omar (moderna Cizre també coneguda com a Cizîra Botan (Jazira Botan) al sud-est d'Anatòlia. Els Bohtanis eren una branca antiga i prominent dels kurds que es creien descendents de Khàlid ibn al-Walid. El yazidisme va esdevenir la religió oficial de Jazira al segle xiv.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Buru fou una mesura de superfície babilònia equivalent a 6,48 hectàrees.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Bi'usnem o Busan fou una ciutat estat i regne de Mesopotàmia a la regió d'Idamaraz, esmentat a les tauletes de Mari però del qual es desconeix absolutament la situació i cap detall de la seva història. Una de les cartes esmenta al rei de Bi'usnem (lectura variant: Busnan), però no en dona el nom.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Un cacic era històricament un cap de les comunitats taínes de les Antilles i d'Amèrica Central. A partir de l'expansió colonial espanyola a Amèrica, el terme va ser emprat pels conqueridors per designar les autoritats polítiques indígenes, sense atendre la diversitat dels sistemes polítics d'Amèrica ni a la nomenclatura autòctona. Són derivats d'aquest terme les paraules cacicat i caciquisme.\nAlguns historiadors com Charles C. Mann a la seva obra 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus (2005) han objectat l'ús del terme cacic en lloc de rei per a referir-se als monarques indígenes americans, encara que sí que s'utilitzi per a denominar als cabdills dels pobles anomenats bàrbars de la història europea (per exemple reis dels huns, els francs, i altres.)\nLa utilització a Amèrica de la paraula cacic va ser activament promoguda per la monarquia espanyola. Una reial cèdula del 26 de febrer de 1538 insistia que qualsevol autoritat indígena fos només anomenada «cacic», igualant per aquesta fórmula des dels més humils caps de bandes poc nombroses, fins als reis i nobles dels extints imperis prehispànics. Es posava en aquest document especial cura en prohibir el tractament de «senyor», que en castellà podia implicar una autoritat efectiva i un tracte reverencial i insistia sobre aquest tema que:\n\nTot i que gran quantitat de cacics van ser executats en el fragor de la Conquesta, la institució del cacicat, en les seves variades manifestacions ètniques, va sobreviure durant els segles colonials. I, de fet, encara subsisteix avui dia, encara que és més usada, però, l'expressió líder. La figura del cacic no sempre resultava comprensible per als europeus. La seva autoritat era molt relativa en la tradició cultural d'algunes ètnies. Les seves decisions no eren del tot vinculants i la seva autoritat estava finalment supeditada a la voluntat de les assemblees indígenes.\n\nExistia un mètode d'autogovern, en què el cacic jugava un rol conjuntural com a portaveu, moderador, o prenent decisions només enfront de situacions urgents. Això resultava especialment desconcertant per als espanyols. Espanya sortia de la seva pròpia revolta de les Comunitats de Castella, que havia finalitzat amb forts atacs oficials contra tota forma d'assemblearisme. Els conqueridors assimilaven la situació d'aquestes tribus a un permanent caos i negligència del cap, de manera que van entendre que els cacics, com a individualitats, eren prescindibles.\nPerò malgrat tot, dins del sistema de jerarquies colonials, la figura del cacic en si era considerada necessària. Tant, de fet, que hi ha diversos testimonis que asseguren que durant el període colonial l'elecció dels cacics dels pobles indis va ser manipulada per hisendats i cures en nombroses ocasions.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Calacene o Calaquene fou un districte de Mesopotàmia, a la regió de Nínive. Feia frontera amb Adiabene a l'oest. El seu nom se suposa derivat de Calac, una ciutat primaveral llegendària assíria.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els caledons (llatí: Caledones o Caledonii; grec antic: Καληδῶνες, Kaledones) foren una confederació de tribus celtes de parla britònica que visqueren en allò que avui en dia és Escòcia durant l'edat de ferro i l'època romana. L'historiador romà Tàcit diu que eren rossos i tenien el cos musculat, cosa que, en la seva opinió (errònia), indicava que tenien orígens germànics.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "A l'edat mitjana, els camperols d'Armènia es dividien en dues classes, depenent de si eren lliures o no.\nD'una banda, els shinakan eren els camperols lliures d'Armènia. El seu nom deriva de Shen, que vol dir \"lloc habitat\", i els seus caps rebien el nom de Dasapet.\nD'altra banda, els ramik eren els camperols no lliures d'Armènia, que servien als nobles (Azat); equivalien als colons de l'Imperi Romà i als serfs de la gleva de l'edat mitjana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Candar (també anomenat Candaroğlu Beylik, Candaroğulları o İsfendiyaroğulları en turc) fou un emirat turcman d'Anatòlia (beylik) que governà els territoris de Kastamonu i Sinope, i parcialment a Zonguldak, Samsun i Çankırı, des del 1292 fins al 1461, a la regió del Mar Negre de la moderna Turquia. Dominà el nord de la península, connectant les seves rutes marines amb la resta de països costaners al Mar Negre. El fundador del beilicat fou Temür Yaman Candar (també conegut com a Demir Yaman Candar); l'emirat desaparegué el 1461 quan el sultà otomà Mehmed II s'annexà la regió.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Çapanoğlu abans Čapan-oghlu, Čapar-oghlu o Djabbar-oghlu foren una dinastia de senyors autònoms de Bozok, d'origen turcman. Van governar els sandjaks de Bozok (Yozgat), Kayseri, Amasya, Ankara, Niğde, i a la cim del seu poder fins i tot Tars. El primer membre conegut és Ahmed Pasha, mutasarrif de Bozok, destituït el 1764/1765 per la Porta. Li va succeir el seu fill Mustafà Bey, assassinat per la seva guàrdia el 1782. Va pujar al poder el seu germà Suleyman Bey, el més poderós dels membres de la família que va morir el 1814. A la seva mort els seus dominis van retornar a l'autoritat directa de la Porta. Membres de la família van ocupar després alts càrrecs polítics i militars. Entre d'altres Ahmet Fuat Çapanoğlu (1932-2099), valí de Bitlis o Cevat Çapanoğlu (1906), valí de Çankırı i Çorum.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Càrtel del Golf és un càrtel de la droga mexicà amb base a Matamoros, Tamaulipas. El càrtel és present en 13 amb importants àrees d'operació a les ciutats de Nuevo Laredo, Miguel Alemán, Reynosa i Matamoros en l'estat del nord Tamaulipas. A principis de la dècada de 2010 es van enfrontar amb Los Zetas.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa Reial de Mallorca va sorgir el 1275 quan Jaume I d'Aragó va repartir els seus dominis entre els seus fills Pere el Gran i Jaume II de Mallorca. La Casa Reial de Mallorca la formen tots els descendents de la branca mallorquina del Casal d'Aragó, ja siguin reis, reines, infants o infantes. Es considerava als fills il·legitims com familia del rei i malgrat això se'ls coneixia pel cognom: de Mallorca, com a D. Pagà de Mallorca, germanastre natural del rei Jaume III.\nJaume II de Mallorca i els seus descendents estaven obligats a jurar vassallatge i a retre homenatge al rei d'Aragó cada vegada que aquest així ho decidís. La branca mallorquina del Casal d'Aragó governà entre els segles xiii i el XIV.\nAquests foren els seus reis i legítims hereus:\n\nJaume I d'Aragó- Primer rei de Mallorca (1229-1275)\nJaume II de Mallorca- Primer rei privatiu del regne de Mallorca (1275-1285 / 1298-1311)\nSanç I de Mallorca (1311-1324)\nRegència de l'Infant D Felip de Mallorca i de Foix (1324-1328)\nJaume III de Mallorca (1324-1349)Jaume III de Mallorca fou desposseït de les seves possessions per Pere el Cerimoniós, els seus descendents foren aspirants al tron:\n\nJaume IV de Mallorca (1337-1375), rei nominl del regne de Mallorca.\nElisabet de Mallorca (1338-v1404) reina nominal del regne de Mallorca.Els únics descendents directes que no varen poder regnar foren els de la reina Elisabet I de Mallorca, sobretot la descendència de la filla d'aquesta, Margalida de Montferrat, comtessa d'Urgell.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El clan Ashikaga (足利氏, , Ashikaga-shi?) fou un important clan japonès que es va establir en el shogunat Ashikaga i va obtenir el poder del shogunat durant l'era Muromachi per més de dos-cents anys. Va ser una branca del clan Minamoto i molts clans es derivaren d'aquest incloent el clan Hosokawa, el clan Imagawa, el clan Kira, el clan Shiba i el clan Isshiki.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els clans escocesos (del gaèlic clann, \"família\"), donen un sentit d'identitat i l'ascendència comú a la gent en Escòcia i les seves relacions a tot el món, amb una estructura formal de Caps de Clan reconeguda pel tribunal del Lord Lió, Rei d'Armes, que actua com una autoritat sobre les qüestions d'heràldica i escuts d'armes. Cada clan té el seu propi patró de tartà, generalment es remunta al segle xix, i els membres del clan poden utilitzar faldilles, cobrellits, faixes, corbates, bufandes o altres articles de roba fet del tartan apropiat com un símbol de pertinença i com un uniforme, si escau.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Komutx (Comitè de Membres de l'Assemblea Constituent - Komitet Txlénov Utxredítelnogo Sobrània) es va formar el juny de 1918 després de l'ocupació de Samara per la Legió Txeca. Era un govern de centreesquerra dirigit per Vladímir Volski, i pretenia representar tot Rússia. Va adoptar una bandera vermella amb la inscripció \"Poder al poble. Poder a l'Assemblea Constituent!\" (Vlast narodu. Vlast Utxredítelnogu Sobràniu!). La bandera de l'exèrcit era l'anomenada bandera de Sant Jordi (franges horitzontals, tres de negres i dues de groc taronja). Després que els txecs deixessin la lluita a primera línia, els bolxevics van amenaçar Samara. Des del setembre de 1918 el Komutx va deixar de ser el Comitè per convertir-se en el Congrés. Avançat l'any 1918, el Congrés va fugir a Omsk, on al novembre hi va prendre el poder l'almirall Koltxak, amb la qual cosa va acabar la seva activitat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El comtat de Frísia Occidental fou una jurisdicció feudal imperial a l'edat mitjana.\nA l'alta edat mitjana tota la zona costanera entre el Sinkfal i el Weser era anomenada Frísia. La llei frisona (Lex Frisionum) del segle viii dividia els territoris ocupats pels frisons en tres parts, entre elles l'occidental situada entre el Sinkfal i el Vlie. Aquesta regió fou coneguda a la història com Frísia Occidental i estava dividida en deu pagi (comarques):\n\nZelanda Marítima (Zelanda i els Vier Ambachten (trad.: els quatre Batlles)\nMasalant o Marsum (embocadura del Mosa)\nHuitingoe (entre el Mosa i el Merwede)\nHollant (comtat d'Holanda), entre el Merwede i el Lek\nLake i Isla, entre el Lek i l'IJssel\nRinland, entre el Lek i el Rin\nGermepi, al Rin a l'oest d'Utrecht\nInstarlaka, a les dues ribes i a l'oest del Vecht\nKinnem, la part sud de l'Holanda septentrional\nTexla, inicialment l'illa de Texel i després incloent la part nord de l'Holanda septentrional en el que als segles x i xi fou conegut com a comitatus WerterlingæEl nom de Frísia occidental (Occidentalis Fresia) només apareix el 1101, pràcticament al mateix temps que apareix també el nom d'Holanda; corresponia a una zona geografia més petita que la moderna Holanda. Els ducs de Saxònia es consideraven els senyors feudals, però no sembla que fossin gaire obeïts. El nom del comtat d'Holanda es va acabar imposant vers 1060-1070 a mesura que els comtes van anar imposar la seva autoritat a tota la regió.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "En l'administració del regne visigot, el comte camarlenc (comes cubiculariorum) era el funcionari encarregat de les qüestions domèstiques i del protocol.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "En l'administració del regne visigot, el comte dels conestables (llatí: comes stabulorum) era el funcionari encarregat de les cavallerisses reials.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El cinquè Concili del Laterà es va celebrar entre 1512 i 1517 presidit pels Papes Juli II i, a la seva mort, Lleó X. Es va centrar a refermar el poder eclesiàstic romà, amenaçat des de França, amb mesures com l'obligació que cada llibre imprès fos aprovat per l'església, mesura que desembocaria en la creació de l'Index Librorum Prohibitorum per mirar de donar una solució definitiva als problemes que la impremta estava causant a l'Església. També va proclamar que cada persona tenia una ànima única i immortal, enfront certs corrents cristians que ho posaven en dubte.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La conquesta musulmana de Sicília es produí gradualment entre el juny del 827 i el 902, any de la caiguda de Taormina, la capital romana d'Orient de Sicília. Algunes fortaleses disperses resistiren fins al 965, moment a partir del qual l'illa restà sota domini musulmà fins a la conquesta normanda al segle xi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El consell dels cinc regents, o consell dels cinc grans ancians (五大老, , go-tairō?), fou un consell format per Toyotomi Hideyoshi per a governar Japó en comptes del seu fill, Hideyori, fins que aquest complira la majoria d'edat. Hideyoshi va triar per a aquesta tasca a les seues cinc daimyō més poderosos: Ukita Hideie, Maeda Toshiie, Uesugi Kagekatsu, Mori Terumoto i Tokugawa Ieyasu.\nAmb la creació del consell format per cinc persones, Hideyoshi esperava que els diferents components del mateix s'equilibraren, impedint que cap d'ells aconseguira el poder. No obstant això, de forma pràcticament immediata a la mort d'Hideyoshi en 1598, els regents es van dividir en dos grups: Tokugawa d'una banda, i els altres quatre per un altre. La guerra, no obstant això, no va començar fins a mitjans de 1600, finalitzant el mateix any en la Batalla de Sekigahara, on es va pactar una difícil pau que va deixar a Hideyori viu i amb el control del Castell d'Osaka.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Constantí el diaca fou un diaca i cartofílax de l'església metropolitana de Constantinoble, que va escriure Oratio encomiastica in Omnes Sanctos Martyres. Va viure abans del segle viii.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Contoscali (grec: Κοντοσκάλιον, Kontoskàlion), conegut igualment com a Port Julià (llatí: Portus Iulianus; grec: Λιμὴν τοῦ Ἰουλιανοῦ, Limín tu Iulianú), Portus Novus ('Port Nou') o Port de Sofia (grec: Λιμὴν τῆς Σοφίας, Limín tis Sofias), i en temps otomans com a Kadırga Limanı ('Port de les Galeres'), fou un port de la ciutat de Constantinoble que estigué en servei entre el segle vi i el primer segle de la dominació otomana. Apareix a la bibliografia amb diversos noms diferents i les fonts que en parlen sovint es contradiuen.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Corocotta va ser un personatge de l'Antiguitat (segle I aEC), l'existència del qual es coneix únicament per una sola cita, de l'historiador romà Cassi Dió que, segons la traducció més difosa, la d'Adolf Schulten, resa així:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Corrado III Trinci fou fill d'Ugolino II Novello. Fou gonfanoner de justícia i capità del poble de Foligno des del 1377, confirmat pel Papa el 1383 com a vicari pontifici de Foligno, Bevagna, Giano, Castagnola, Montecchio, Montefalco, Leonessa i Valtopina juntament amb el seu nebot Ugolino III Trinci. Va morir el 1386.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Corragum fou una fortalesa d'Il·líria, d'ubicació desconeguda, possiblement a l'oest d'Antipatria, que fou ocupada pels romans el 200 aC juntament amb les fortaleses de Gerunium i Orgessus.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells de països enemics i apoderar-se de la nau i de la seva càrrega.\nEn molts casos aquesta activitat era complementària del trànsit comercial però, en altres, va arribar a ser més important que la primera, acabant amb dedicació exclusiva al cors.\nEl corsari es diferenciava del pirata en què no atacava qualsevol vaixell, com aquest últim, sinó únicament aquells que la seva patent autoritzava i mai els del mateix estat.\nL'activitat dels corsaris es va abolir a Europa el 16 d'abril de 1856 amb la Declaració de París, un document annex al Tractat de París (1856) que posava fi a la Guerra de Crimea, però que mai no va ser ratificat pels Estats Units, Espanya ni Mèxic.\nTambé es va utilitzar durant la Segona Guerra Mundial per la Kriegsmarine.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Cristòfol Lledó (Barcelona, 1632 – 1692) fou conseller en cap del Consell de Cent de la Ciutat durant tres mandats: el 1678, el 1683 i el 1687.\nCristòfol Lledó provenia d'una família de mercaders de Barcelona. Malgrat això, va anar escalant posició social en accedir a la carrera militar i participar en els permanents conflictes bèl·lics de la segona meitat del segle xvii. El 1643 va participar en l'ajuda a Girona enviada per la ciutat de Barcelona i hi ascendí a capità d'infanteria. El seu darrer ascens va ésser al càrrec de mestre del camp d'infanteria amb plaça al costat del capità general.\nEl 1678 fou elegit conseller en cap de Barcelona per primer cop, dirigint la defensa de la ciutat contra els vaixells de guerra francesos que l'atacaren. Tornà a ser escollit el 1683.\nEl seu tercer mandat, el 1687, va coincidir amb l'esclat de la Revolta dels Barretines, en la que va fer costat al virrei Leganés, a diferència de la Generalitat que va prendre partit pels pagesos.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Cumània (cumà: Deixt-i-Kiptxak) fou una confederació de pobles turquesos establerta a la part occidental de l'estepa eurasiàtica, a cavall entre Europa i Àsia, durant l'edat mitjana. Els seus límits exactes són objecte de debat i variaren amb el temps. La seva extensió màxima fou des dels Carpats a l'oest fins al riu Irtix a l'est. El clima i les condicions del sòl feien la regió apta per al pastoralisme nòmada. El seu nom es troba a l'origen dels noms de la Diòcesi de Cumània (a l'actual Romania) i Kunság (Hongria).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els dàimios (大名) eren els senyors feudals més poderosos del Japó entre els segles xii i xix. El mateix títol significa literalment \"gran nom\". El terme dàimios també s'empra a vegades per referir-se als líders dels diferents clans, també anomenats \"senyors de la guerra\". Sovint, però no exclusivament, un shogun o un regent s'escollia d'entre aquests senyors de la guerra.\nDe la mateixa manera que al sistema feudal europeu, els dàimios exercien un control dinàstic sobre els seus territoris o han que tenien diferent grau d'autonomia. Els senyors menys importants havien de retre vassallatge als més poderosos. La classe dels soldats samurai mostraven lleialtat als caps d'aquestes famílies.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Dakka o Pselkis fou una ciutat de Núbia, situada uns 15 kilòmetres al sud de la primera cascada del Nil, que el 24 aC fou conquerida pel romà Publi Petroni en resposta a un atac nubià a la regió d'Elefantina i Siene. En el tractat de pau, signat vers el 21 aC, fou retornada a la reina de Napata.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Darios -Dareius, Δαρεῖος- (s. V aC) fou el fill gran d'Artaxerxes II de Pèrsia i fou designat hereu de la corona pel seu pare cap al final del seu regnat per posar fi a la disputa sobre la successió entre els dos fills del rei Darios i Ocos. Darios tenia 50 anys i segons el costum en ser designat es demanava al rei un obsequi; Darios li va demanar a Aspàsia de Focea, la concubina favorita del seu pare; Artaxerxes va accedir sempre que la noia hi donés el consentiment i la noia ho va fer; però llavors el pare va esdevenir gelós i va trencar la seva promesa i va consagrar a Aspàsia al servei d'Àrtemis a Ecbàtana.Darios va quedar molt ressentit contra el pare i encara fou encoratjat per Tiribazos que havia rebut una ofensa similar del rei. Darios va organitzar una conspiració amb diversos dels seus germanastres, però el complot fou descobert i Darios executat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els didurs (llatí: diduri) foren un poble nòmada de l'interior de la Sarmàcia asiatica (segons Plini) a l'oest dels alondes. Ptolemeu els situa a la Ibèria asiàtica.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.\nEl mateix nom va ser utilitzat dins de la Confederació Alemanya del Nord i l'Imperi d'Alemanya fins a 1945.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Vlastimirović (alfabet ciríl·lic serbi: Властимировићи, Vlastimírovitxi) fou la primera dinastia reial de Sèrbia. Deu el seu nom al príncep Vlastimir (r. 831–851), que fou reconegut per l'Imperi Romà d'Orient. Els seus orígens es remunten a un arcont desconegut que governà durant el regnat de l'emperador Heracli (r. 610–641). Els Vlastimirović es mantingueren en el poder a Sèrbia fins a la dècada del 960, quan l'Imperi Romà d'Orient reconquerí part de les terres sèrbies.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El districte de Hanthawaddy fou una divisió administrativa de la Baixa Birmània creada el 1853 després de la segona guerra anglobirmana. Fou sovint anomenat districte de Ragoon per haver estat la primera capital. Va incloure inicialment la ciutat de Yangon que fou la capital del districte i de la divisió de Pegu dins el comissionariat de la Baixa Birmània, però que el 1879 fou segregada i constituïda en ciutat-districte de la divisió de Pegu (efectes el 1880). Els límits del districte es van modificar el 1864, 1879 i 1883. El 1883 el districte es va dividir en Pegu (el nord) i Hanthanwadi (el sud, exclosa la ciutat de Yangon); el 1895 es van variar els límits i posteriorment es van fer noves modificacions entre les quals la de 1903. El juny de 1972 el districte fou agregat a la divisió de Rangoon (després divisió de Yangon) on va esdevenir el districte de North Rangoon (North Yangon).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Otó d'Eberstein (nascut el […] – Mort a […] el […]) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX. Eixia de la casa dels comtes d'Eberstein.\nEl 1238, a la mort de Joan d'Eppes, hi havia dos pretendents a la seu del principat bisbal de Lieja: Otó d'Eberstein, prebost del capítol d'Aquisgrà i Guillem de Savoia. Tot i que el capítol va elegir Guillem el 22 de juny de 1938, en plena lluita de les Investidures l'emperador Frederic II va donar el seu suport a Otó d'Eberstein que va ser entronitzat pel seu fill Conrad IV i confirmat per Conrad d'Hochstaden, arquebisbe de Colònia l'1 de novembre del mateix any. Poc després es va posar en dubte la legalitat d'aquesta nomenació. Van seguir aldarulls tot arreu el país de Lieja. Durant l'enquesta que el papa Gregori IX va prescriure, Otó va ocupar la seu.\nAl 29 de maig de 1239 el papa va confirmar la nominació de Guillem. L'emperador va continuar a sostenir Otto d'Eberstein i impedir a l'arquebisbe de Colònia de nomenar Guillem. L'única solució per Guillem de Savoia va ser fer camí cap a Lieja i prendre el poder el mateix. Al final d'octubre o a l'inici de novembre del mateix any, va anar-se'n de Roma. Entre Viterbo i Brescia va posar-se malalt i morir.El 20 de juny de 1239 el papa va excomunicar l'emperador. Otó d'Eberstein, que mai no va ser príncep bisbe de iure, va mantenir el seu poder de facto al principat de Lieja fins que Robert I de Thourotte va ser ordenat príncep-bisbe el 26 de desembre de 1240", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'edicte de Roussillon, conegut també com a edicte de París, és un edicte del 1564 que decreta que l'inici de l'any a França seria l'1 de gener.\nArran de la gran volta a França (organitzada per mare del monarca, Caterina de Mèdici), el jove rei de França Carles IX va comprovar que, segons les diòcesis, l'any començava en una data diferent, per Nadal (a Lió per exemple), el 25 de març (a Viena del Delfinat, per exemple), o l'1 de març o fins i tot per Pasqua, tot provocant múltiples confusions.Amb la finalitat d'uniformitzar l'any a tot el regne, va decretar l'article 39 de l'edicte de Sant-Germain donat a París a començaments de gener de 1563 (edicte que prescrivia datar els actes públics fent començar els anys a l'1 de gener), acte legislatiu que va promulgar a Roussillon el 9 d'agost de 1564. La mesura no va aplicar-se fins a l'1 de gener de 1567. L'emperador germànic Carles Quint ja havia ja fixat el començament de l'any l'1 de gener per a les seves terres algunes dècades abans, però és el papa Gregori XIII qui, el 1582, generalitza aquesta mesura al conjunt del món catòlic al mateix temps que la reforma del calendari gregorià, sobretot per simplificar el calendari de les festes religioses.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates. Trajà hi va arribar durant la seva campanya contra Pèrsia i s'hi va entrevistar amb Partamasiris (rei armeni entre els anys 113 i 114). El 162, Vologès III de Pàrtia va entrar a Armènia per combatre el governador romà de Capadòcia, Sedatí Severià —que havia envaït el regne—, i va derrotar els romans completament en aquesta ciutat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "En la Germania de Mallorca, els elets eren cada un dels representants del poble, menestrals o pagesos, elegits per formar part de l'estructura organitzativa de la Germania.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Francisco Javier de Elío (Pamplona, 1767–València, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), últim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capità general.\nVa ser un dels principals protagonistes i responsables de la repressió contra liberals i/o constitucionals (vegeu Constitució de 1812) de l'absolutisme a València durant el regnat de Ferran VII (el mateix rei promulgà, precisament a València, un decret que restaurava l'absolutisme).\nVa organitzar una policia o patrulla de vigilància a València després de la Guerra del Francés coneguda popularment com la ronda del Butoni per tal de combatre el bandolerisme, a causa del terror que produïa la brutalitat dels seus mètodes.Després del triomf de la revolució liberal del 1820 el capità general Elío va ser executat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els elisars (en llatí Elisari, en grec Elisaroi) foren un poble d'Aràbia que vivia a la regió de Bab al-Mandeb a la mar Roja, entre els cassaniti al nord i els homerites a l'est. Sota els àrabs van constituir la tribu dels Al-Asir al nord del Iemen, que van governar Asir.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els 13 màrtirs d'Arad (Aradi vértanúk) van ser els tretze generals honvéd hongaresos rebels que foren ajusticiats el 6 d'octubre de 1849 a la ciutat d'Arad a l''Imperi austríac (actualment a Romania), després de la Revolució Hongaresa de 1848. Acabà amb les tropes de l'Imperi Austríac i la Rússia Imperial van restablir el control dels Habsburg sobre la zona. L'execució va ser ordenada pel general austríac Julius Jacob von Haynau.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els protocols dels savis de Sió (en rus: Протоколы сионских мудрецов, Protokoly Sionskij Mudretsov, també escurçat com a Сионские протоколы, Sionskie Protokoly) és un text antisemita. El 1921 es demostrà que era una falsificació. El 1935 al diari The Times es tornà a desmentir. I el 1999 es descobrí que era un encàrrec fet per la policia tsarista a Matvei Golovinski.Publicat per primera vegada el 1903 a la Rússia tsarista, l'objectiu del qual era justificar ideològicament els pogroms que sofrien els jueus. El text, considerat un frau històric, seria la transcripció d'unes suposades reunions dels «savis de Sió», en què aquests detallen els plans d'una conspiració jueva, que controlaria la maçoneria i els moviments comunistes, estesa per totes les nacions de la Terra, i tindria la finalitat d'aconseguir el poder mundial. Els protocols dels savis de Sió és la publicació antisemita més famosa i àmpliament distribuïda de l'època contemporània. Les seves afirmacions sobre els jueus continuen circulant fins avui, especialment per Internet.\nEl 1905 es publicà la seua edició completa.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Emirat de Cirenaica va ser un estat que es va proclamar el 1919 en el territori de Cirenaica, que és actualment una regió de Líbia, sota la sobirana de l'emir Idris, el cap dels Sanussi. Aquella entitat que va nàixer arran d'un compromís amb els colonitzadors italians, només durà tres anys i més endavant fou incorporat plenament a la Líbia italiana. El 1949, després de la Segona Guerra Mundial, Idris I proclamà de nou l'Emirat de Cyrénaïque amb el suport del Regne Unit. L'emirat va perdurar fins al final del 1951, durant el període de transició que va portar a la unificació del Regne de Líbia com a Estat sobirà i Idris I de Líbia com a sobirà. Arran de la revolució líbia de 2011 i dels desordres subseqüents, la regió de Cirenaica ha declarat la seva autonomia el 8 de març de 2012.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Emirat Islàmic de l'Afganistan va ser fundat en 1996 quan els talibans van començar a manar a l'Afganistan i va acabar amb la seva caiguda del poder el 2001. Al cim de la seva influència mai els talibans van controlar la totalitat del territori de l'Afganistan; gairebé el 10% del país, al nord-est, hi era controlat pel Front Islàmic Unit per la Salvació de l'Afganistan.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Enric de Cornualla (Hailes,Gloucester, 1235 - Viterbo, 1271) va ser un noble anglès, fill de Ricard d'Anglaterra, comte de Cornualla i també va ser rei de Romans, i d'Isabella Marshal. Va lluitar a favor del seu oncle, Enric III d'Anglaterra, contra Simó de Montfort, que el feu presoner. Quan Simó de Montfort va morir, Enric va anar a Sicília per negociar la pau amb Guy de Montfort, el seu fill, però va ser assassinat per aquest a Viterbo.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el títol de rei de Jerusalem.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els estavans (stavani, Σταυανοί) foren un poble de la Sarmàtia europea que vivia al nord de les muntanyes Bodinos. S'especula que la lectura correcta del nom d'aquest poble seria Στλαυάνοι (slavani), és a dir de fet \"eslaus\".", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'estendard d'Ur és una obra sumèria trobada en el que fou el cementiri reial de l'antiga ciutat estat d'Ur -situada actualment a l'Iraq, al sud de Bagdad (en aquella època Agadé). No se sap la funció real que tenia aquesta resta arqueològica. Fou descoberta pel britànic Leonard Woolley als anys 1920. Avui l'estendard es conserva al museu de Londres Museu Britànic. L'aspecte més rellevant, però, és que d'un costat (costat del darrere) es contempla l'escenificació de la guerra, mentre que de l'altre costat (costat davanter) s'hi escenifica la pau.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els atemptats amb bomba d'Estocolm del 2010 van ocórrer l'11 de desembre del 2010 quan dues bombes van explotar en la zona central-comercial d'Estocolm, Suècia, matant un home (un presumpte terrorista suïcida) i ferint-ne dos més.\n El ministre d'Afers Exteriors de Suècia, Carl Bildt, i el Servei de Seguretat Sueca descrigueren les explosions com actes de terrorisme.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els estudis bizantins, estudis de bizantí o bizantinística són una branca interdisciplinària de les humanitats que tracta de la història, la cultura, la demografia, la vestimenta, la religió, l'art, la literatura, la música, la ciència, l'economia, les monedes i la política de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment amb el nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». Els especialistes en aquest camp s'anomenen bizantinistes. Es considera que el fundador de la disciplina al Sacre Imperi Romanogermànic fou el filòleg Hieronymus Wolf, un humanista del Renaixement. Encunyà el nom de «bizantí» per referir-se a l'Imperi Romà d'Orient que perdurà després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 (dissolt formalment el 480). Aproximadament un segle després de la conquesta final de Constantinoble pels otomans, Wolf començà a recopilar, editar i traduir els escrits dels filòsofs romans d'Orient. Altres humanistes del segle xvi portaren els estudis bizantins a les Províncies Unides i Itàlia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Euríel (grec antic: Εὐρύηλος, Euríelos) era una fortalesa de Siracusa construïda pel tirà Dionís I i actualment situada al barri d'Epípoles. Les seves ruïnes encara es conserven.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Eustaci de Beirut (Eusthatius, Εὐστάθιος) fou un bisbe de Beritos o Beirut del segle v que va presidir un sínode de bisbes a Beirut el 448 i que va estar present al concili de Calcedònia el 451.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els exarcats, del grec ἔξαρχος exarchos, foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi. En les Esglésies cristianes Orientals, especialment en les Esglésies de comunió ortodoxa, el terme té dos usos clars: el representant d'un patriarca, o un bisbe que té autoritat sobre uns altres bisbes sense ser un patriarca (una posició entre patriarca i metropolità); o, un bisbe assignat sobre un grup del fidels que encara no és prou gran o organitzat per constituir una diòcesi o eparquia (l'equivalent d'un vicari apostòlic).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina (en bosnià i serbocroat: Armija Republike Bosne i Hercegovine, ARBiH) era la força militar de la República de Bòsnia i Hercegovina, creada pel Govern de Bòsnia i Hercegovina el 1992, després de l'esclat de la guerra de Bòsnia. Després del final de la guerra, i la signatura dels Acords de Dayton el 1995, va ser transformat en l'Exèrcit de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. A partir de 2005 es va integrar en les Forces Armades de Bòsnia i Hercegovina (OSBIH).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'expedició Erebus i Terror o expedició Ross va ser una rellevant expedició britànica a l'Antàrtida. Dirigida entre 1839 i 1843 per James Clark Ross, la missió tenia per objecte l'exploració i la recerca científica -particularment sobre el magnetisme- cap a una regió inexplorada que posteriorment seria la dependència de Ross.\nAquesta expedició deu el seu nom als bucs de l'expedició HMS Erebus i HMS Terror.\nNombrosos llocs van ser descoberts i nomenats, com l'estret de McMurdo, la barrera de gel de Ross, mar de Ross i illa de Ross.\nEl 4 de setembre de 1843 Ross va tornar a Anglaterra, sent nomenat cavaller un any més tard nominat per a la Legió d'Honor francesa. El 1847 va publicar les seves anotacions sobre l'expedició amb el títol A Voyage of Discovery and Research to Southern and Antarctic Regions.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa. Estrabó és l'únic que esmenta la ciutat del mateix nom, però altres autors només esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, però probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Ferònia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrúria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menció dels festivals anyals és del temps del rei Tul·li Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Anníbal fou temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propòsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. La història esmenta alguns prodigis que van passar alí i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalços per les brases roents (algunes fonts diuen que això correspon a un temple d'Apol·lo al cim del Soracte, però probablement es va traslladar des allí al més cèlebre santuari al seu peu).El santuari sempre és fixat al Ager Capenate. Avui hi ha una font a San Oreste, al sud-est de la muntanya que es diu Felonica, i se suposa que fou el lloc on era antigament. San Oreste ocuparia el lloc de l'antiga ciutat.Plini el Vell esmenta Lucus Feroniae entre les colònies d'Etrúria; Ptolemeu, que també l'esmenta com a colònia, la situa al nord-oest d'Etrúria entre l'Arnus i el Macra,que pot ser un error o estar parlant d'una colònia que va portar aquest nom però no era a la rodalia del santuari. El Liber Coloniarum no l'esmenta pas. Hi ha una inscripció que esmenta la Colonia Julia Felix Lucoferonensis però estaria referida a la colònia a la rodalia del santuari, per la qual cosa Ptolemeu estaria en un error.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Luci Flavi Honorat Lucilià (llatí: Lucius Flavius Honoratus Lucilianus) fou un polític i senador de l'Imperi Romà al segle III dC. Entre el 236 i el 238 dC fou governador de la província de Mèsia Inferior.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Front d'Alliberament del Sàhara o més correctament el \"Front d'Alliberament de Saguiet El Hamra i Rio de Oro\", és un moviment nacionalista del Sàhara sorgit el 1968 com a continuació del moviment Al-Muslim fundat el 1967. Poc després de la fundació, el 1969, va ésser absorbit per l'Organització de Vanguardia per l'alliberament de Saguia el Hamra i Río de Oro a la que s'esmentava simplement com \"el Partit\" i el líder de la qual fou Mohamed Sidi Ibrahim Basir (alias Basiri) que va desaparèixer el 1970 després de ser detingut pels espanyols.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El príncep Fuminaro Konoe (近衞 文麿), també dit Konoye (12 d'octubre, 1891-16 de desembre, 1945) va ser el trenta-quatrè Primer ministre del Japó.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Galó fou el tercer sàtrapa de Capadòcia, fill de Farnaces de Capadòcia i de la princesa persa Atossa. La llegenda el fa rebesavi d'Anafes un dels set perses que van matar a Smerdis de Pèrsia i van enderrocar als mags el 522 aC, però probablement va viure després d'aquesta època (a la primera part del segle v aC).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gaochang (xinès tradicional: 高昌, pinyin: Gāochāng) és el lloc d'un antiga ciutat oasi construïda a la vora nord de l'inhòspit desert de Taklamakan, al peu de les muntanyes Flamejants a Xinjiang, Xina. Un centre comercial molt ocupat, que va ser lloc de pas per als mercaders ambulants de la ruta de la Seda. Les ruïnes es troben a 30 km al sud-est de la moderna Turpan\n\nLa ciutat estava protegida per una muralla, construïda en terra, amb parets d'11,5 metres d'alçada i nou portes d'entrada. Estava dividida en dues zones: la part que estava en l'interior de les muralles i la que quedava a la zona exterior.\nGaochang va servir també com a centre del budisme. La ciutat contenia diversos temples i monestirs, capaços d'albergar fins a 3.000 monjos. El Regne de Kharakhoja va significar el floriment del maniqueisme en la zona. L'islam es va imposar més tard, poc abans que Gaochang quedara finalment abandonada.\nAvui dia, es poden visitar tres zones diferents en les ruïnes: les corresponents a la ciutat interior i exterior i la zona del palau. La superfície total ocupada per les ruïnes és de més de 2.000.000 de m². Es poden veure també les restes de dos temples; un d'aquests conté murals ben conservats.\nL'altre temple és de majors dimensions i es creu que hi va residir Xuan Zang, un dels principals monjos budistes del període Tang. Ocupa una àrea d'uns 10.000 m² i consisteix en una sala principal, el dormitori dels monjos, una sala de lectura i una biblioteca.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Garamais (llatí Garamaei, grec garamaioi) fou una tribu de la regió d'Assíria que vivia a la vall del Zab (Lycos) entre els districtes de l'Arrhapachitis i l'Apolloniatis", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Pier Gerlofs Donia (Kimswerd, 1480 – Snits, 1520) va ser un guerrer frisi, a més de pirata i rebel. També és conegut pels frisis pel sobrenom \"Grutte Pier\" (el \"Gran Pier\"), o per la traducció neerlandesa de \"Grote Pier\" i \"Lange Pier\", o, en llatí com a \"Pierius Magnus\", que fa referència a la seua llegendària grandària i força.\nActualment la seua vida està sumida en la llegenda i es basa en una descripció atribuïda al seu contemporani Petrus Thaborita. Un historiador del segle xix, Conrad Busken Huet, va escriure sobre Pier que era:\n\"una torre d'un company tan fort com un bou, de pell fosca, muscles amplis, amb una llarga barba negra i bigoti. Un sincer humorista àcid, que a través de lamentables circumstàncies es va convertir en una horrible bèstia. A part de la venjança personal per la sagnant injustícia que va patir (en 1515) amb l'assassinat dels seus familiars i la destrucció de la seua propietat, es va convertir en un lluitador per la llibertat d'imperenne llegenda.\"", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gerrha fou una ciutat de l'Arabia Felix al golf pèrsic. Els seus habitants (gerrheis) se situen entre els aetaces (al sud) i els themis (al nord).\nEs suposa que fou Al-Katif o Kuwait.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gevins (llatí: gevini) foren un poble esmentat per Ptolemeu com un dels pobles de la Sarmàcia europea, al nord dels carps o carpians i al sud dels budinis. Es creu que vivien a la Bucovina.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Jean Gimpel (10 d'octubre de 1918 - 15 de juny de 1996, Londres amb 77 anys) fou un historiador medievalista i un assagista francès.\nLa seva obra se centrà, d'una manera preferent, entorn de l'estudi de les tecnologies i del progrés i la regressió de les civilitzacions.\nAmb Lynn White Jr., va ésser el cofundador, l'any 1984, de l’Association Villard de Honnecourt for the interdisciplinary study of medieval science, technology and art (Avista) a Kalamazoo (Michigan). Els treballs de Jean Gimpel van ésser una aportació amb vista a una rehabilitació de l'edat mitjana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gitons (llatí: Gythones; grec antic: Γύθωνες, Gíthones) foren un poble de Sarmàcia que vivia a l'oest del venedis, els quals suposadament vivien a la part oriental de Prúsia. Són esmentats per Claudi Ptolemeu.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El gran arcont (grec: μέγας ἄρχων, megas àrkhon) fou un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient durant els segles xiii i xiv.\nApareix a les fonts per primera vegada com a traducció de títols estrangers, amb un significat assimilable al de «gran príncep». Per exemple, l'emperador Constantí VII Porfirogènit (r. 913–959) es refereix al capitost magiar Árpád com a «gran arcont de Turquia [Hongria]» en el capítol XL de la seva obra De Administrando Imperio.\nTeodor II Làscaris, emperador de Nicea entre el 1254 i el 1258, fou el primer a establir-lo com a títol de cort, originalment en referència a l'oficial de rang més alt del seu seguici. Tanmateix, quan pseudo-Codí escrigué el Tractat dels Oficis a mitjans del segle xiv, ja s'havia convertit en un càrrec purament honorífic sense cap responsabilitat associada.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Gran Batuda, també coneguda com a Presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei d'Espanya Ferran VI i organitzada en secret pel marquès de l'Ensenada que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar i d'«extingir» tota l'ètnia rom del regne.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Grande Jacquerie, o Jacquerie, va ser una revolta camperola de l'Edat Mitjana al Regne de França l'any 1358 durant la Guerra dels Cent Anys. La revolta es va produir arran de la crisi financera que assetjava França. El rei Joan II, va convocar els Estats Generals per apaivagar els ànims, sense èxit. El terme ve de l'apel·latiu “Jacques Bonhomme” (Jacques Gentilhome) que el cronista medieval Jean Froissart va emprar per designar els revoltats. La noblesa també utilitzava aquest terme de manera desdenyosa per tal de parlar dels camperols o serfs que treballaven les terres.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gruneis (en llatí grunaei, en grec grunaioi o grinaioi) foren un poble escita esmentat per Claudi Ptolemeu que no ha pogut ser situat geogràficament.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La guerra civil romana d'Orient del 1321–1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòleg. El casus belli fou la decisió de l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, d'apartar el seu net, anomenat igualment Andrònic, de la línia successòria després que el comportament decadent d'Andrònic el Jove i els seus amics de la noblesa acabés amb la mort accidental del seu germà Manuel i, com a resultat, la mort de pena del seu pare, Miquel IX Paleòleg. El jove es negà a acceptar aquest decret i juntament amb els seus partidaris s'alçà en rebel·lió contra el seu avi. Després de set anys de guerra intermitent, aconseguí arrabassar-li el tron al seu avi, però els autèntics guanyadors foren les potències veïnes, car l'Imperi Romà d'Orient sortí molt afeblit del conflicte.\nEl 1321, l'esclat del conflicte obligà Andrònic II a avortar la campanya que preparava contra els almogàvers establerts a Atenes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La guerra civil romana d'Orient del 1341–1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòleg, fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'Orient després de la mort d'Andrònic III Paleòleg per la tutoria del seu fill de nou anys i successor, Joan V Paleòleg. El ministre en cap d'Andrònic III, Joan Cantacuzè, s'enfrontà a una regència encapçalada per l'emperadriu vídua, Anna de Savoia, el patriarca de Constantinoble, Joan XIV Calecas, i el megaduc, Aleix Apocauc. La guerra polaritzà les classes socials de l'imperi, car l'aristocràcia feia costat a Cantacuzè i les classes baixes i mitjanes donaven suport als regents. Les diferències religioses també foren un factor de pes, encara que en menor mesura, car els defensors de la doctrina mística de l'hesicasme en la controvèrsia hesicasta sovint eren partidaris de Cantacuzè.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida. El seu desencadenant foren unes revoltes proromanes a la part del Caucas que aleshores es trobava en l'esfera d'influència sassànida, tot i que també hi contribuïren altres factors. La guerra es disputà principalment al sud del Caucas i Mesopotàmia, amb algunes batalles lliurades a l'est d'Anatòlia, Síria i allò que avui en dia és el nord de l'Iran.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats. De vegades reben el nom de guerra santa per part dels combatents. Inclou les croades, el gihad, la guerra justa o d'alliberament i altres pugnes històriques amb denominacions similars i un dels focus de tensió més persistents: la guerra entre Israel i Palestina.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Guilarà o Guílara (finals del segle x - Barcelona, ~959) fou bisbe de Barcelona des d'abans del 937 a després del 951.\n\nLa primera referència que hom té de Guilarà com a bisbe de Barcelona és indirecta, en una escriptura del 937 de donació del comte Sunyer I al Monestir de Sant Pere de Rodes, d'unes possessions al comtat de Girona que li havien provingut del bisbe barceloní Guilarà.\nMés endavant, el 944, Guilarà va rebre unes rendes marineres de Tortosa, de part del comte Sunyer i la seva esposa Riquilda de Tolosa, per a construir una Canongia on viurien els canonges de la seu.\nPerò una de les actuacions amb més transcendència del bisbe Guilarà fou la cessió dels habitacles, a instàncies dels mateixos comtes Sunyer i Riquilda, per a la casa de religioses que posteriorment esdevindria el Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Els comtes dotaren el monestir i en feren construir l'església que consagrà el bisbe Guilarà el 16 de juny de 945.\nEncara hi ha notícia posterior del bisbe en relació a la seva intervenció en la recuperació del castell d'Olèrdola el 950, de mans dels musulmans. Per aquesta raó, el castell i el terme d'Olèrdola van passar a la jurisdicció de la seu episcopal de Barcelona.\nNo se sap ben del cert quant més va durar el seu mandat ni qui va ésser el seu successor immediat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gürcü Hatun c. 1237 - c. 1286) fou una princesa georgiana, conversa a l'Islam, i casada amb el soldà seljúcida Kaykhusraw II. El seu nom original era Tamara. Després de la morte del soldà, es va casar amb el seu visir Pervane. Fou filla de Russudan de Geòrgia i Giyaseddin, un príncep turc seljúcida. El nom Gürcü Hatun significa \"Senyora georgiana\" en turc. És mare de Kaykubad II.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els hamaxobis (llatí: Hamaxobii; grec antic: Ἁμαξόβιοι, Hamaxóbioi) foren un poble de Sarmàcia a l'est de l'Escítia alana, que vivien prop del Volga. Eren d'ètnia sàrmata.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Hareket Ordusu fou l'exèrcit enviat des de Salònica el 17 d'abril de 1909 a les ordres de Mahmud Şevket Paşa per reprimir la revolta contrarevolucionària del 1r cos d'exèrcit d'Istanbul. Van arribar a la capital el 23 d'abril i van dominar la ciutat l'endemà. El nom vol dir literalment \"Exèrcit d'Acció\".", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els harmatòtrofs (llatí: Harmatotrophi) foren una petita tribu de l'Hindu Kush esmentada per Plini el Vell, que vivia entre els mardis i els bactrians.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els harpàgides foren una dinastia reial de Lídia que suposadament descendia del general mede Hàrpag, membre de la casa reial mede. Heròdot en podria haver obtingut informació sobre la història de l'Imperi Mede i la subjugació de l'Àsia Menor pels perses.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Hernando de Talavera (Talavera de la Reina o Oropesa, província de Toledo, 1428 - Granada, 14 de maig de 1507) va ser un monjo jerònim, prior del Monestir de Santa María de Prado a Valladolid, bisbe d'Àvila (1485) i arquebisbe de Granada (1492), confessor i conseller d'Isabel la Catòlica (1465), i entrà en contacte amb Cristòfor Colom, a qui ajudà econòmicament. Escriptor menys conegut, però d'indubtables mèrits amb obres com ¿Perquè creure en Déu? perquè Déu ho mana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El regne de Hia fou fundat al segle IV al Shensi pel clan xiongnu dels ho-lien. El 426 una expedició de la dinastia Wei contra els juanjuan va arribar al regne i el 427 van sorprendre la capital Tong-wan (prop de Pao-ngan) al nord de Shensi, i la van ocupar. Els ho-lien van quedar destruïts el 431 i el regne annexionat a Wei.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Usualment es considera que la història de la genètica comença amb el treball del monjo agustí Gregor Mendel. La seva investigació sobre hibridació en pèsols, publicada el 1866, descriu allò que més tard es coneixeria com les lleis de Mendel.\nL'any 1900 marcà el \"redescobriment de Mendel\" per part d'Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak, i el 1915 els principis bàsics de la genètica mendeliana havien sigut aplicats a una àmplia varietat d'organismes, destacant notablement el cas de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster. Seguint els avenços de Thomas Hunt Morgan en la recerca amb formes mutants de la mosca Drosophila melanogaster, els investigadors Walter Sutton i Thomas Bovery. desenvoluparen la teoria cromosòmica de l'herència, la qual fou àmpliament acceptada abans del 1925. Paral·lelament al treball experimental, els matemàtics desenvoluparen el marc estadístic de la genètica de poblacions, portant la interpretació genètica a l'estudi de l'evolució.\nAmb els patrons bàsics de l'herència genètica establerts, molts biòlegs es tornaren cap a investigacions sobre la naturalesa física dels gens. Als anys quaranta i a principis dels cinquanta, els experiments assenyalaren l'ADN com la part dels cromosomes (i potser altres nucleoproteïnes) que contenia gens.\nL'enfocament sobre nous organismes model tals com virus i bacteris, juntament amb el descobriment el 1953 de l'estructura en doble hèlix de l'ADN, marcaren la transició a l'era de la genètica molecular. Als anys següents, alguns químics desenvoluparen tècniques per seqüenciar tant àcids nucleics com proteïnes, mentre altres resolien la relació entre aquests dos tipus de biomolècules: el codi genètic. La regulació de l'expressió gènica esdevingué un tema central als anys seixanta, i pels anys setanta aquesta expressió gènica podia ser controlada i manipulada utilitzant enginyeria genètica. Durant les últimes dècades del segle xx molts biòlegs s'enfocaren a projectes genètics a gran escala, seqüenciant genomes sencers.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "En aquest nom japonès, el cognom és Hōjō.Hōjō Tokimasa (北條 時政, Hōjō Tokimasa? 1138-1215) fou el primer shikken (regent) Hōjō del Kamakura bakufu i el cap del clan Hōjō. Fou shikken des de la mort de Minamoto no Yoritomo en 1199 fins a la seua abdicació en 1205.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Dinastia Hồng Bàng, coneguda també com la Dinastia Lạc, és la primera dinastia que suposadament va governar al Vietnam (llavors conegut com a Văn Lang), fundada per Hùng Vương el 2879 aC i que va governar la regió durant uns 2000 anys, fins al 258 aC, quan el regne fou conquerit per An Dương Vương.Hi ha moltes llegendes al voltant, però poca informació històrica verificable se sap sobre aquesta dinastia.\nDurant milers d'anys al final de l'Edat de Pedra, la població van créixer i es van estendre per totes les parts del Vietnam. Els primers vivien a prop dels rius Hồng, Cả i Mã, i el seu territori incloïa els territoris meridionals moderns de la Xina fins a les ribes del riu Hồng al territori del nord de Vietnam. Segles de desenvolupament d'una civilització i una economia basades en el cultiu de l'arròs de regadiu van fomentar el desenvolupament d'estats tribals i assentaments comunals.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La República de Hulunbuir o Burga fou un estat de la Mongòlia Interior a la Xina que es va declarar independent el 1911, i va subsistir fins al 1913. La capital va ser Khailar. Es va declarar independent després del Conflicte Sinosoviètic el 12 de desembre de 1929, amb capital a Khailar, i que no va subsistir més que uns mesos.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els huyan (xinès tradicional: 呼衍、呼延, xinès simplificat: 呼衍、呼延Wade-Giles: 'Huyen') va ser una família noble que dirigí les últimes restes dels Xiongnu del Nord, fins al Dzungaria durant el segle II aEC, després de la Batalla d'Ikh Bayan. El clan noble de Huyan, és un anterior llinatge matern o cognom, que posteriorment va ser substituït per la tribu Suybu, tant com 'Ashina (阿史那) i el Yujiulu (郁久閭).Pel segle III aEC, l'estrat superior dels xiongnu es componia de cinc cases aristocràtiques, els Luanti (攣鞮, casa de Shanyu i els Tuqi de l'est i de l'oest), Huyan (呼衍, Tr. Kuyan = Llebre), Xubu (須卜, Tr. Suibu, Suybu = [s/h]Tribu Yui), Qiulin (丘林) i Lan (蘭, Tr. Lan = Hort). Tant les cases de nobles dels Huyan (Kuyan) com dels Xubu (Suybu), es van establir a l'est, els Qiulin i Lan en l'oest, mentre que els Luanti es van assentar al centre de Mongòlia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Iam era un estat de l'alta Núbia entre la cinquena i la sisena cascada, a la regió que després fou Dongola. Es coneix millor que d'altres perquè ha quedat el relat d'una visita feta en temps de la sisena dinastia d'Egipte per Harkhuf, governador d'Elefantina.\nViccionari", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ibn Tafragin fou un xeic almohade d'Ifríqiya.\nDesprés del 1330 va ascendir a les més altes posicions en el govern hàfsida de Abu-Yahya Abu-Bakr II i el 1343 va esdevenir principal camarlenc i va afavorir l'estrenyiment de les relacions amb els marínides i l'ascens de la influència del gendre de l'emir, Abul Hasan, l'emir de Fes (que era veí dels hàfsides després d'haver annexionat l'estat abdalwadita de Tlemcen).\nA la mort de l'emir el 1346 el va succeir el seu fill Abu-l-Abbàs Àhmad i Ibn Tafragin va romandre al front de l'administració, però al cap d'uns mesos de govern, un germà de l'emir, Abu-Hafs ibn Abi-Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc i Ibn Tafrugin va perdre el lloc. Immediatament l'emir marínida de Fes Abu-l-Hàssan va envair el país (1347) i no va trobar resistència. Ibn Tafragin el va afavorir, però els seus errors de govern el van obligar a sortir precipitadament de l'Ifríqiya, i el poder va passar als xeics almohades, i entre ells Ibn Tafragin que era el més influent, i que va fer proclamar emir a al-Fadl Àhmad II, que era governador de Bona (desembre del 1349).\nIbn Tafragin no es va entendre amb aquest, i com que volia més poder, el va deposar a l'any següent, i va proclamar a un germà seu menor d'edat de nom Abu-Ishaq Ibrahim II, pel qual va governar del 1350 al 1364.\nVa morir el 1364.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Icosim (en púnic) o Icosium (en llatí) era una colònia comercial fenícia fundada el segle iv aC, situada al nord-oest d'Àfrica, banyada pel Mar Mediterrani. L'any 146 aC va ser annexionada a la República Romana i va passar a denominar-se Icosium. Fou colònia romana i l'emperador Vespasià li va atorgar el dret llatí. Formava part de la província de la Mauritània Cesariense. Els bisbes d'Icosium apareixen en documents fins a finals del segle v.\nEs correspon amb l'actual ciutat d'Alger, capital d'Algèria. L'extensió de l'antiga Icosium era bàsicament la que ocupa ara el barri mariner. L'actual carrer Rue de la Marine segueix el camí dels antics carrers romans. Hi havia cementiris romans prop de Bab El-Oued i Bab Azoun.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ictiòfags (del grec antic: Ἰχθυοφάγοι al llatí Ichthyophagi, o \"menjadors de peixos\") és el nom donat a l'època clàssica a alguns pobles de la vora de la mar Roja. El nom era degut al fet que el seu principal aliment era el peix. Vivien al sud dels poble troglodites (que vivien en coves).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Il·lustre fou un antic títol i un tractament personal modern.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ilubi fou un regne nadiu que existia al segle xix, format per un grup ioruba al sud-oest de Nigèria. El territori del regne estava situat prop d'Offa i al nord del regne d'Igbessa.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'incident del Sismik entre Grècia i Turquia es produí al febrer-març 1987, quan el vaixell de sondeig sísmic turc RV MTA Sismik 1 es disposava a entrar en aigües gregues. El conflicte es va disparar quan el govern grec va anunciar que voldria nacionalitzar la North Aegean Petroleum Company per començar operacions de perforació a la recerca de petroli en la part més contestada de la plataforma continental egea.El conflicte es va acabar quan el primer ministre turc Turgut Ozal, sota pressió dels Estats Units i altre nacions membres de l'Otan, va ordenar que el vaixell de sondeig sísmic eviti les aigües disputades per ambdós països.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La indicció és un cicle de quinze anys utilitzat a l'època medieval per datar documents. Cada cicle està numerat: primera indicció, segona indicció, etc.\nEl seu establiment a Roma s'atribueix a Dioclecià (297-298), però la seva difusió no arribà fins a l'època de Constantí, quan a partir de l'any 313 es començà a numerar els anys d'acord amb aquesta periodització i prenent com a punt d'origen l'any 3 aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Infant Ferran d'Aragó (1248-1251) va ser el novè i últim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria. Va morir als tres anys.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Inga de Varteig (Inga fra Varteig) (Varteig, Østfold, Noruega, c. 1185 – Bergen, 1234) va ser l'amant del rei Haakon III de Noruega i la mare del rei Haakon IV de Noruega.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Ensenyaments de Xuruppak són un text de saviesa sumeri, un gènere de literatura molt comú a l'antic Pròxim Orient, que servia per a ensenyar conductes pietoses, inculcar virtuts i mantenir els valors de la comunitat. El text situa el lector en l'antiguitat de les idees mitjançant els íncipits: \"En aquells dies, en aquells temps molt remots, en aquelles nits, en aquelles nits llunyanes, en aquells anys, en aquells anys molt allunyats\". Els preceptes són atribuïts al rei Xuruppak, fill d'Ubara-Tutu, últim rei de Sumèria abans del diluvi universal. Els Ensenyaments de Xuruppak contenen preceptes que posteriorment s'inclourien als deu manaments.Els ensenyaments consisteixen en admonicions dirigides al seu fill Ziusudra, més conegut pel seu nom accadi d'Utnapixtim, el Noè babilònic. El nom Xuruppak, d'altra banda una de les cinc ciutats antediluvianes en la tradició sumèria, apareix en una tauleta cuneïforme de la llista de reis sumeris, en el qual s'interpola com una generació addicional entre Ubar-Tutu i Ziusudra, que en totes les altres referències són pare i fill; Lambert informa que s'ha suggerit que l'intrús podria haver sorgit mitjançant un epítet del pare (l'home de Xuruppak) que hauria estat pres erròniament per un nom propi.\nLa tauleta d'Abu Salabikh, de la meitat del III mil·lenni aC, n'és la còpia més antiga que existeix, però les còpies múltiples d'escola demostren que aquesta continua sent una obra venerada del cànon literari sumeri/accadi.\nEls consells de les tres llistes unides són concisos, i ocupen d'una a tres línies de l'escriptura cuneïforme. Alguns consells són purament pràctics: No has de col·locar un camp en un camí; ...No has de fer un pou al teu camp: la gent hi causarà danys per tu. (línies 15-18). Els preceptes morals són seguits pels resultats negatius pràctics de la transgressió d'aquests: no has de jugar amb una jove dona casada: les calúmnies podrien ser greus (línies 32-34). L'opinió de la comunitat i la possibilitat de la calúmnia (línia 35) juguen un paper important: el dictamen d'un valor del \"pati\" (línia 62) o la menys valorada opinió del mercat, en què els insults i la parla estúpida reben l'atenció de la terra. (línia 142).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els isàdics (llatí: isadici) són un poble esmentat per Estrabó (XI p. 506) que l'associa als troglodites del Caucas i a altres tribus d'aquesta regió.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els italnormands foren un grup ètnic d'origen normand establert al Regne de Sicília després de la conquesta normanda del sud d'Itàlia i Sicília. Tot mantenint alguns trets típics de la religiositat i l'estil militar dels seus avantpassats nòrdics, desenvoluparen una cultura pròpia, influïda significativament pel seu contacte amb poblacions romanes d'Orient, longobardes i musulmanes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Vilar és un jaciment arqueològic situat a Valls, a l'Alt Camp. Les primeres restes trobades foren les d'un poblat ibèric. Més tard, les obre d'un projecte d'urbanització a la zona van destapar l'existència d'una vil·la d'època romana implantada un segle més tard. Les restes més antigues trobades daten de mitjans del segle ii aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Jadhima ibn Àmir (en àrab Jaḏīma b. ʿĀmir) són una antiga tribu àrab ismaïlita establerta al sud-oest de la Meca, a Ghumaysa. El seu ancestre, segons la tradició de la tribu, fou Jadhima ibn Àmir ibn Abd-Manat ibn Kinana. Es van convertir probablement a l'islam abans de la conquesta de la Meca pel profeta Muhàmmad el 630, probablement vers el 629.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Jarlshof és el centre arqueològic prehistòric més conegut de Shetland, Escòcia. Està situat prop de la costa sud de l'illa Mainland, a prop dels assentaments de Sumburgh i Grutness.\nEls edificis conservats inclouen restes d'una forja de l'edat del bronze, un \"broch\" (torre circular de pedra) de l'edat de ferro i diverses cases, cases pictes, edificis vikings i un mas medieval. També s'hi troben una mansió del segle xvii, la qual en Walter Scott va batejar Jarlshof a la seva novel·la \"El Pirata\". La resta de l'emplaçament no va ser descoberta fins a finals del segle xix.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Un jasagh (засаг, or засаг ноён: засаг - Poder, Autoritat) va ser el cap d'un ban o khoshun mongol durant la dinastia Qing and Boghda Khaanate de Mongòlia. El terme es representa com \"zhasake\" (札薩克) en els documents xinesos contemporanis. La posició era obtinguda per la successió hereditària d'alguns prínceps mongols, la major part dels quals eren descendents de Genguis Khan. Els prínceps que no servien com Jasagh eren dits sula (сул - vacant lliure buida, solt) o hohi taiji (хохь тайж).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Jiandi Dao (湔氐道) va ser una prefectura de l'antiga Xina situada al voltant de l'actual regió de Songpan, a l'est de l'Altiplà Qingzang i la part nord de la província de Sichuan. Jiandi Dao fou fundada per l'Estat de Qin (秦) després conquerida per l'Estat de Shu (蜀) el 316 aC. La Dinastia Han va restablir Jiandi Dao en el sisè any de Yuanding (元鼎六年, 111 dC). Jiandi Dao va ser canviada al Comtat de Jiandi i es convert�� en part constitutiva de Wenshan Jun (汶山郡) en la Dinastia Jin (265-420). Di (氐) és un antic gran grup ètnic que vivia a l'oest de la Xina, es considera de vegades que va ser part de Qiang, dit Diqiang. Dao (道) en les dinasties Qin i Han és una mena d'unitat administrativa que existia principalment a les tribus primitives.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Jin fou una lliga d'estats tribals de la part sud de Corea a la segona meitat del primer mil·lenni. S'esmenten dos reis, Jun i Wiman Joseon al segle ii aC, quan la lliga es va fragmentar i van sorgir confederacions tribals o de clans: Mahan al sud-oest, Jinhan al sud-est, i Byeonhan, entre ambdues.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Joan I de Brandenburg (±1220 - 4 d'abril del 1266) va ser des del 1220, junt amb el seu germà Otó III el marcgravi de Brandenburg. Era el fill major d'Albert II de Brandenburg i de Matilde de Lusàcia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Joan Sala (?? — Valencià, 1349) fou el darrer cabdill del moviment senyorial conegut com la Unió de València contra Pere el Cerimoniós i cap dels unionistes després de la mort de Dalmau de Cruïlles. Sala morí a València després de ser arrossegat i penjat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès. Els seus precedents són les juntes de corregiment que s'organitzaren per tal de combatre la invasió francesa. La primera a constituir-se fou la de Lleida, que convocà als representants de les altres per tal de formar una Junta Superior de Catalunya. Constituïda la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, aquesta s'autodeclarà com a depositària de les facultats de l'audiència de Barcelona, així com del poder legislatiu. També nomenà com a nou capità general a Domingo Traggia, marquès d'El Palacio, en substitució d'Ezpeleta; imposà tributs per finançar la guerra i aixecà exèrcits per lluitar contra els francesos. El 1809 convocà un congrés a Manresa a fi de recaptar homes i recursos davant la caiguda imminent de Girona. Fou suprimida per ordre de les Corts de Cadis (1812), i en lloc seu fou creada una teòrica Diputació Provincial de Catalunya (1812-1814), mentre que en la pràcitca el territori de Catalunya ocupat per les tropes franceses fou annexionat al Primer Imperi Francès i organitzada en departaments francesos: Departament del Ter, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament de les Boques de l'Ebre.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Kakakhar fou un país al qual va fer una expedició el rei Shulgi d'Ur cap al 2075 aC. Es trobava en el territori d'allò que avui en dia són Turquia i l'Iraq.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Karahna fou una ciutat del sud-est de Hattusa, a la Terra Alta Hitita, conquerida pels kashkes de la ciutat hegemònica de Pishuru vers el 1300 aC. Correspon a la ciutat turca de Sulusaray.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Keshi o Kesh fou una ciutat estat de Mesopotàmia. La deïtat tutelar era Ninhursag. La seva situació és desconeguda i s'ha proposat els llocs d'al-Ubaid (prop d'Ur) o Tell al-Wilayah prop d'Adab. Robert D. Biggs suggereix que en realitat podria no ser altra cosa que una variant del nom Kish.Hi ha un famós himne al temple de Keshi on és anomenada Nintud. La deessa Nisaba apareix com la cuidadora i directora del temple. Keshi s'anomena com una de les ciutats que van passar a Babilònia al segle xviii aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El kharaj (derivat del grec karakia a través del siríac, però incorporat a l'àrab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pròxim Orient a l'impost en general. Més endavant fou aplicat a alguns impostos particulars. En general el nom de kharaj es va donar als impostos sobre la propietat immobiliària, especialment sobre la terra.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Khashshum fou un regne hurrita que existia cap al 1800 aC.\nDe tots els estats hurrites de l'època, Khashshum i Urshu n'eren els principals. Kashshum estava al nord de Karkemish.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus. El nom podria derivar de l'antic turc kibčak (desgraciat) o del sagai kipčak (colèric); els kiptxaks s'haurien separat dels kimaks i s'haurien dirigit a terres al nord del petxenegs. Sembla que progressivament els kimaks i els kiptxaks es van separar, però conservaven la mateixa llengua. Al segle xi van avançar de nord cap a sud, expulsant a les tribus oghuz cap a Iran i Anatòlia, i es van apoderar de diverses regions. Apareixen en alguns moments com a veïns i vassalls del khwarizmshah. El 1120 apareixen aliats als georgians. Sota la seva direcció es va formar una confederació de tribus. La tribu dominant dels kiptxaks eren els kumans, coneguts a Europa com cumans i a Rússia com a polovtzi (polovtesos) i foren identificats com el conjunt de la confederació kiptxak quan només n'eren una part.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining. En el període mongol fou coneguda com a Almaligh o Almaliq.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els labeates (llatí: Labeatae; grec antic, Λαβεᾶται, Laveate) foren un poble il·liri que vivien a la costa adriàtica del sud d'Il·líria, entre els estats actuals d'Albània i Montenegro, entorn del Llac Skadar. Sembla que el seu territori s'estenia des de Medeó fins a Lis o, probablement, fins a la vall del Mat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El legitimisme és una doctrina política sorgida en l'onada revolucionària de finals del segle xviii, principis del xix, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional. Fa referència especialment als partidaris -després de la revolució del 1830- de la branca dels Borbons francesos representants de Chambord, net de Carles X.Va ser teoritzada pels contra-revolucionaris o emigrats francesos, que varen abandonar el país durant la Revolució per oposició a la qual. Defensava el dret dinàstic i diví enfront dels nous principis il·lustrats que qüestionaven la legitimitat heretada.\nEn el Congrés de Viena de 1815 i en la Santa Aliança hi és molt present la ideologia legitimista i servia per enquadrar en ella a qualsevol defensa del tradicionalisme enfront de les demandes oberturistes de la burgesia.\nUn gran exponent en són els monarques de l'est d'Europa com Àustria o Prússia i alguns polítics com Metthernich.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els libels de sang són acusacions falses i difamatòries cap a una persona o grup de cometre sacrificis humans, sovint acompanyada per l'afirmació que la sang de les víctimes s'utilitza en diversos rituals o actes de canibalisme. Les presumptes víctimes són sovint nens.\nEls casos més ben documentats són les acusacions d'assassinats de nens per jueus, una tradició que prové generalment de l'Europa cristiana medieval, a partir del segle xii. L'esquema narratiu és que un nen cristià era segrestat, torturat fent-li passar els mateixos martiris que Crist (se'ls fuetejava, coronova d'espines o se'ls crucificava) i mort. L'antisemitisme imperant feia que s'acusessin els jueus d'aquesta mort, fins i tot en casos on no hi havia hagut cap víctima. En alguns casos, el nen mort va començar a ésser venerat com a màrtir i a rebre culte oficial. A partir de 1965, en demostrar-se la falsedat de la història o la inexistència de les persones, el culte tradicional ha estat suprimit.\nEn són exemples els casos, demostrats falsos, dels nens que foren venerats com a sants:\n\nGuillem de Norwich (Anglaterra, 1144)\nHarold de Gloucester (Anglaterra, 1168)\nRobert de Bury (Suffolk, Anglaterra, 1181)\nDomènec del Val (Aragó, 1250, però amb culte originat al segle XVI)\nHuguet de Lincoln (Anglaterra, 1255)\nWerner d'Oberwesel (Renània, Alemanya, 1286)\nRodolf de Berna (Suïssa, 1294)\nel Nen de Sepúlveda (Castella, 1468), mai no va tenir culte\nel Sant Nen de La Guardia (Castella, 1480)\nAndreas Oxner (Àustria, 1462)\nSimó de Trent (Itàlia i Alemanya, 1475)\nGavriil Zabludowski (o Belostokski) (Bielorússia, 1690).Un cas diferent pot ser l'anomenat Assumpte Hilsner (1899).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Limnes (en llatí: Limnae) fou una ciutat del Pont, a la costa de la Mar Negra (o Pont Euxí), situada a la desembocadura del riu Pritanis (Prytanis).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Lisànies II d'Abilene (Lysanias, Λύσανυας) fou tetrarca d'Abilene al començament del segle i. Possiblement va morir pel temps en què l'emperador Claudi va pujar al tron i l'emperador va donar el seu domini a Herodes Agripa. S'ha posat en dubte la seva existència, creient que era el mateix Lisànies I d'Abilene.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Lleó Malí (en llatí Leo o Leon Maleinus en grec Λεών Μαλεΐνος) fou un funcionari imperial romà d'Orient, governador de diverses ciutats de l'imperi com Hierax i Stylos i algunes altres. Consta que vivia a la meitat del segle xii. Es conserva un decret que en fa referència.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Maça era un llinatge aragonès que formà diverses branques: Maça de Liçana, Maça de Sangarrén, Maça de Vergua, Maça de Las Cellas.Les seves armes heràldiques presenten, per tant, diverses variants. Una d'aquestes era en camp d'atzur tres maces d'or amb els ferro de plata.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els macropogons (Macropogones, Μακροπώγωνες), que vol dir 'barbes llargues', fou en l'època clàssica un dels pobles del sud-oest del Caucas, no gaire lluny de la regió de Trebisonda. El seu nom grec probablement era un exònim i diferent del nom que es donaven a si mateixos.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Maglemosià és una cultura del mesolític provinent de l'oest de Sjælland, l'illa més grossa de Dinamarca. La seva cronologia va des del 6.800 al 5000 aC, s'han trobat assentaments humans d'aquest període establerts en zones pantanoses. La població estava bàsicament formada per pastors i caçadors que disposaven d'una indústria lítica, bàsicament micròlits, usualment de sílex. També realitzaven diferents instruments amb ossos com per exemple arpons, hams o destrals.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Magnus Portus (grec antic: Πόρτος Μάγνος; llatí: Magnus Portus) fou una ciutat portuària de la costa de la Mauritània Cesariense a la via entre Gilva i Quiza. Plini el Vell la descriu com «civium Romanorum oppidum». Correspondria a Mers el-Kebir, el port d'Oran.Està situada a l'actual ciutat de Bethioua, a la daira d'Arzew, a l'est d'Oran. S'hi conserva el fòrum romà que denota que era una ciutat important i unes foggares romanes que mostren un sistema d'irrigació únic a la regió. Les ruïnes són visitables.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Malgium fou una ciutat estat de Mesopotàmia que s'esmenta com a independent cap a la meitat del segle XVIII aC. Va ser ocupada per Babilònia cap al 1759 aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Luci Mantenni Sabí (llatí: Lucius Mantennius Sabinus) fou un polític i senador de l'Imperi Romà al segle III dC. Entre el 227 i el 228 i entre el 229 i el 230 fou governador de la província de Mèsia Inferior.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Maogamalcha fou una fortalesa de Mesopotàmia propera a Ctesifont que fou atacada i conquerida per Julià l'Apòstata. L'esmenta Zòsim. Estava fortificada i ben defensada.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Maqaltu o Maqaltuni fou el nom que donaren els urartians a una ciutat situada al sud-oest del llac Txaldir, sotmesa pel rei Sarduri II (r. 753–735 aC). És esmentada en la Crònica d'Argisti de Khorkhor.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Maskham-Shapir fou una ciutat estat independent de Sumer i Mesopotàmia, a la caiguda de l'Imperi d'Accad, que abans del 1750 aC fou inclosa en els dominis d'Hammurabi de Babilònia. Era independent cap al 2000 aC. Es trobava al sud-est de Babilònia, a la branca oriental de l'Eufrates, al nord de Nippur (ciutat que era a una altra branca del riu) i al nord-oest d'Adab (a la mateixa branca).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El maškim era un càrrec de l'Imperi Hitita. En alguns llocs, era el jutge principal, però els governadors també podien jutjar. Les seves funcions exactes variaven segons l'epítet que portés el títol. Així doncs, per exemple, el maškim lugal era un representant del rei, mentre que el maškim uru era una autoritat local amb algun vincle amb el poder central.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Massacre dels Llatins (grec: Σφαγὴ τῶν Λατίνων, Sfagí ton Latínon; italià: Massacro dei Latini) fou una massacre dels habitants catòlics (dits «llatins») de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, l'abril del 1182. Després de la mort de Manuel I Comnè el setembre del 1180, essent el seu fill i successor Aleix II Comnè menor d'edat, el poder havia quedat en mans d'una regència encapçalada per l'emperadriu mare, Maria d'Antioquia. Les tendències occidentalitzants de Maria, juntament amb el tracte de favor que dispensava als mercaders llatins i els escàndols que havia protagonitzat amb el seu amant, havien alimentat el ressentiment de la població constantinopolitana envers els venecians, els genovesos i altres llatins. El 1182, el cop d'estat reeixit d'un dels cosins de Manuel, Andrònic Comnè, fou el detonant perquè totes les tensions i tota la xenofòbia acumulades durant aquest temps es desfermessin en una espirall de violència desmesurada. La turba calà foc a les cases, els hospitals i les esglésies dels llatins. Gairebé tots els habitants catòlics de la ciutat perderen la vida en aquest tumult, incloent-hi les dones, els infants, els ancians i fins i tot els convalescents. El legat papal fou decapitat i el seu cap fou arrossegat pels carrers lligat a la cua d'un gos.\nLa massacre contribuí al clima de desconfiança mútua que dues dècades més tard desembocaria en el saqueig de Constantinoble durant la Quarta Croada.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Meguidó (hebreu: מגידו‎; àrab: مجیدو, Majīdū, potseriorment تل المتسلم, Tall al-Mutasallim) és un tel, que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa. El lloc és conegut per la seva importància històrica i teològica, sobretot en virtut del seu nom grec, Armageddon. En l'antiguitat, Meguidó fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Mentesa dels bàstuls (Mentesa Bastia) fou una ciutat estat dels bàstuls a la Bètica. Plini l'esmenta com Mentesani, qui et Bastuli per distingir-la de la Mentesa dels oretans.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Migdal-Gad (grec antic: Μαγαδαλγάδ, Magadalgad) fou una ciutat de la tribu de Judà. El seu nom significa 'torre de Gad'.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El millet-i Rûm ('nació romana') fou el millet dels cristians ortodoxos de l'Imperi Otomà. Estava subordinat a l'autoritat de l'imperi, però gaudia d'una certa autonomia que ha estat comparada amb els guetos. Tot i que el seu nom es referia als romans d'Orient, conquerits progressivament pels turcs entre el 1071 i el 1435, també agrupava serbis, búlgars, romanesos i albanesos, entre altres nacions. A ulls del govern otomà, la identitat del millet es basava fonamentalment en la seva religió i no en els seus orígens ètnics. Les elits hel·lenòfones del millet es feren seva aquesta visió per consolidar la seva posició al cim de la jerarquia social del millet.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Missal de Constança és un incunable imprès el 1449 o 1450 per Johannes Gutenberg, considerat per diverses fonts com el primer a haver estat imprès a una impremta de tipus mòbils. Gutenberg va formar una societat amb Johann Fust, un prestador i editor alemany qui li va finançar el seu taller tipogràfic. Només se'n conserven tres exemplars al món.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El místic (grec: μυστικός, mistikós) fou un alt càrrec de la cort romana d'Orient entre els segles ix i xv. L'ofici de místic és documentat per primera vegada durant el regnat de Basili II, quan l'ocupava Lleó Cerosfactes. No se'n coneixen amb certesa les funcions inicials, tot i que probablement era un secretari privat de l'emperador que també exercia funcions judicials. Posteriorment esdevingué un important funcionari fiscal durant el període dels Comnè i es mantingué com un dels càrrecs estatals de major rellevància durant el període dels Paleòleg.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els moabites (moabitae, Μωαβῖται) eren un poble que segons el Gènesi estava emparentat amb els israelites i encara més amb els ammonites. Segons el Gènesi, Moab fou fill de Lot per un incest amb la seva filla gran (amb la filla petita va tenir a Ammi, ancestre dels ammonites), tingut després de la destrucció de Sodoma; segons això la paraula 'Moab' voldria dir 'Del seu pare'. Aquesta relació incestuosa els feia inferiors als israelites. Com que van barrar el pas als jueus durant l'èxode foren exclosos de la \"congregació del senyor\" per 10 generacions. Tot i així israelites i moabites es van barrejar sovint i el mateix rei David tenia origen en una dona moabita. Els moabites van fundar el Regne de Moab. Per als grecs, els moabites foren els habitants de Moabitis (Μοαβῖτις) equivalent al Regne de Moab. Flavi Josep parla dels moabites com una nació de Celesíria i esmenta les ciutats moabites conquerides per Alexandre Janeu: Hesbon, Medaba, Pel·las, i altres al nord de l'Arnon, riu que segons ell marcava el límit entre moabites i amorites.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La moreria és la part d'una població on vivien els moros, és a dir, els musulmans i moriscos, principalment d'origen àrab i magribí, durant l'ocupació de gran part de la península Ibèrica per part d'aquesta gent, i els segles posteriors, fins a l'expulsió dels moriscos (1609-10).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Moviment afroamericà pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments que van aparèixer als Estats Units d'Amèrica (especialment als estats del sud, entre els quals Mississippi, Alabama, Arkansas i Geòrgia hi destaquen) amb l'objectiu de prohibir la discriminació racial contra els afroamericans i restablir el seu dret a vot. L'aparició de l'eslògan del Black Power ('Poder Negre'), que va durar aproximadament des del 1966 al 1975, va ampliar els objectius del moviment pels drets civils en incloure la dignitat ètnica, l'autosuficiència econòmica i política, i la llibertat davant l'opressió dels blancs americans.\nEl moviment es va caracteritzar per grans campanyes de resistència civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la desobediència civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les autoritats governamentals. Els governs federal, estatals i locals, empreses i comunitats, sovint havien de respondre immediatament a aquestes situacions que van posar en relleu les desigualtats que les enfrontaven amb els afroamericans. Formes de protesta i/o desobediència civil van incloure boicots, com l'exitós boicot als autobusos de Montgomery (1955-1956) a Alabama, segudes com ara la influent seguda de Greensboro (1960) a Carolina del Nord; marxes, com les marxes de Selma a Montgomery (1965) a Alabama, i una àmplia gamma d'altres activitats no violentes.\nVan destacar els èxits legislatius durant aquesta fase del moviment de drets civils, que van ser l'aprovació de la Civil Rights Act ('Llei de Drets Civils') del 1964, que prohibeix la discriminació basada en \"ètnia, color, religió, o origen nacional\", en les pràctiques d'ocupació i serveis públics, la Voting Rights Act ('Llei de Drets Electorals') del 1965, que va restaurar i protegir els drets de vot, la Immigration and Nationality Services Act ('Llei de Serveis d'Immigració i Nacionalitat') del 1965, que dramàticament va obrir l'entrada als EUA als immigrants que no fossin els tradicionals grups europeus, i la Fair Housing Act ('Llei d'Habitatge Just') del 1968, que va prohibir la discriminació en la venda o lloguer de l'habitatge.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El terme del Moviment d'independència de l'Índia comprèn un ampli ventall d'organitzacions polítiques, filosofies i moviments que tenien l'objectiu comú d'acabar primer amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals, i després amb el Raj Britànic, en algunes parts del sud d'Àsia. El moviment d'independència va veure diverses campanyes nacionals i regionals, agitacions i esforços tant de caràcter no-violent com militar.\nDurant el primer quart del segle XIX, Raja Rammohan Roy va introduir l'educació moderna a l'Índia. Swami Vivekananda va ser el principal arquitecte que projecta profundament la rica cultura de l'Índia cap a l'oest al final del segle XIX. Molts dels líders polítics del país del segle XIX i XX, incloent Mahatma Gandhi i Netaji Subhas Chandra Bose, van ser influenciats pels ensenyaments de Swami Vivekananda.\nEls primers moviments militants es van organitzar a Bengala, però després va pujar a l'escenari polític un moviment definit en el recentment format Congrés Nacional Indi (en català, CNI), amb eminents líders moderats que buscaven només el seu dret fonamental d'aparèixer en els exàmens de l'administració pública, així com més drets, de naturalesa econòmica, per a la gent de la terra. La primera part del segle XX va veure un enfocament més radical cap a la independència política proposada pels líders, com el Bal Pal Lal i Sri Aurobindo. El nacionalisme militant també va sorgir en les primeres dècades, culminant en el fracàs de la conspiració indoalemana i de la conspiració de Ghadar durant la Primera Guerra Mundial.\nLes últimes etapes de la lluita per la llibertat de la dècada de 1920 va fer que el CNI adoptés la política de Mohandas Gandhi de la no-violència i la resistència civil, la lluita constitucional de Muhammad Ali Jinnah pels drets de les minories a l'Índia, i diverses altres campanyes. Figures llegendàries com Netaji Subhash Chandra Bose va arribar més tard a adoptar un enfocament militar del moviment, mentre que altres com Swami Saraswati Sahajanand volia tant la llibertat política i com l'econòmica de l'Índia, dels camperols i les masses treballadores. Poetes com Rabindranath Tagore van fer servir la literatura, la poesia i el llenguatge com a eines per a la presa de consciència política. El període de la Segona Guerra Mundial va veure el pic de les campanyes pel moviment Quit Índia (dirigit pel \"Mahatma\" Gandhi) i l'Exèrcit Nacional Indi, moviment (liderat per Netaji Subhash Chandra Bose) i altres, que comportaren finalment la retirada dels britànics.\nEl treball d'aquests diversos moviments en última instància va portar a la Llei d'Independència de l'Índia de 1947, que va crear els dominis independents de l'Índia i el Pakistan. L'Índia va continuar sent un domini de la Corona fins al 26 de gener de 1950, quan la Constitució de l'Índia va entrar en vigor, establint-se la República de l'Índia; el Pakistan ja era independent des del 1947.\nEl moviment d'independència indi va ser un moviment de masses que abastà diversos sectors de la societat. També es va sotmetre a un procés d'evolució ideològica constant. Malgrat la ideologia bàsica del moviment anticolonial, que va ser recolzada per una visió del desenvolupament econòmic independent del capitalisme, juntament amb una estructura política laica, democràtica, republicana i de llibertats civils. Després de la dècada de 1930, el moviment va adquirir una orientació fortament socialista, a causa de la creixent influència dels elements de l'esquerra del CNI, així com el sorgiment i creixement del Partit Comunista de l'Índia. Per altra banda, i a causa de les polítiques del CNI, s'havia creat la Lliga Musulmana de l'Índia el 1906 per protegir els drets dels musulmans en el subcontinent indi i que presentés una veu musulmana al govern britànic.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Mu-ho-tua o Tu-lo-pien fou kan dels turcs orientals. Només va regnar uns mesos (587 o 588) i després va morir i lo va succeir com a kan Tu-lan.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Muralla d'Anastasi fou una fortificació construïda el 507 per ordres de l'emperador Anastasi I Dicor com a obra defensiva contra els búlgars. Era una muralla construïda a l'istme de Constantinoble, de la costa de la Propòntida a la del Pont Euxí. Encara en queden algunes restes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Museu Bizantí i Cristià (grec: Βυζαντινό και Χριστιανικό Μουσείο; Vizantinó ke Khristianikó Mussio) és un museu d'Atenes (Grècia) que conserva més de 25.000 imatges, textos, frescos, utensilis de ceràmica, teixits, manuscrits i còpies d'objectes que daten des del segle iv fins al segle xix. Els objectes exposats provenen tant de l'Imperi Romà d'Orient com d'altres estats en els quals persistí la cultura romana d'Orient després de la caiguda de Constantinoble el 1453. Es tracta d'un dels museus d'art romà d'Orient més importants del món.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Muzaffar Husayn fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507. Era el fill de Hussayn Bayqara i germà de Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara. Badi al-Zaman, el seu germà gran, s'havia revoltat almenys dues vegades contra el pare, però quan aquest va morir es va proclamar successor; Muzaffar Husayn tenia alguns suports entre la noblesa i els emirs i no el va reconèixer i es va proclamar sultà. L'amenaça dels uzbeks era imminent i Baber de Kabul va arribar a Herat per ajudar, però els dos germans no van aturar la lluita i Baber es va retirar. Poc mesos després els uzbeks dirigits per Muhàmmad Xaibani es van apoderar d'Herat; els dos germans van fugir i Muzaffar va morir poc després (vers 1508).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia de Nayaks de Madurai (en tàmil மதுரை நாயக்கர்கள்) fou una nissaga de nayaks o nayakars del sud de l'Índia al modern estat de Tamil Nadu que van regir un regne amb capital a Madura o Madurai (modernament Madurai) però durant una part de la seva existència, i sobretot al final, la capital fou Trichinopoly (Tiruchirappal·li). Els seus reis portaven el títol de naik o nayak. Inicialment foren virreis del gran rei de Vijayanagar, i després van esdevenir independents.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Milan Nedić (en serbi: Милан Недић) (2 de setembre de 1877-4 de febrer de 1946) va ser un polític i militar serbi, cap de l'Estat Major de l'exèrcit iugoslau, Ministre de Guerra del Govern del Regne de Iugoslàvia i Primer Ministre del Govern de Salvació Nacional establert pels nazis a Sèrbia durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va ser empresonat per les autoritats de la Iugoslàvia comunista, període durant el qual es va suïcidar.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Noba o Nobodai o Nobadae foren un grup ètnic que va arribar a Núbia vers el 200 o 250 i van originar la cultura de Ballana i més tard el regne de Nobàdia o Nobàtia. El seu grup ha estat classificat com grup X de Núbia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Un nom de regnat, és un nom formal usat per alguns papes i monarques durant els seus regnats. Des de les èpoques medievals, els monarques sovint optaven per utilitzar un nom diferent del seu nom propi quan heretaven un tron.\nEl nou nom (o, de vegades l'antic, confirmat) és seguit d'un ordinal per donar-li un nom únic per al període en què el monarca és al tron. Tot i això, en el cas d'una unió personal, el mateix governant pot portar ordinals diferents en els distints estats, ja que són cadascú d'ells són assignats per ordre cronològic; però alguns poden tenir més precursors del mateix nom cristià (en general d'una dinastia diferent).\nEn parts d'Àsia, els monarques adopten noms d'era. Encara que no siga el cas, els governants individuals (sovint aquells de llarga vida) — en lloc d'una dinastia sencera, com és el cas de la georgiana, referint-se a diversos Jordi de la dinastia Hannover — pot arribar a ser epònim de la seva edat o el zeitgeist d'una època. Exemples inclosos (del Regne Unit) la victoriana (fins i tot aplicat per a la resta del món) o l'eduardià.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els ordovics (llatí Ordovices) foren un poble celta de la costa occidental de Britània, enfront de l'illa Mona, al nord-oest del modern Gal·les. Foren l'última tribu gal·lesa que se sotmeté als romans. El nom del període Ordovicià fou escollit perquè les roques utilitzades per descriure'l es troben a l'antic territori dels ordovics al nord de Gal·les.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El pacte colonial o l’exclusivitat de la colònia és el sistema que es va aplicar durant l’Edat Moderna en un context d’economia mercantilista a les colònies de les monarquies europees. En francès es traduiria per “exclusif colonial” (exclusiu colonial), mentre que en castellà o en portuguès es prefereix l'expressió “pacto colonial” (pacte colonial). Consisteix a mantenir el monopoli sobre la colònia. A partir d’aquí els monarques europeus creaven companyies comercials que tenien com a missió explotar les matèries primeres de la colònia. És a dir, consistia a importar les matèries primeres de les colònies, per després transformar-les i revendre-les. Com que es tracta d’un monopoli, el centre, és a dir, la metròpoli, no autoritzava la construcció de fàbriques en les colònies (per exemple) i aplicava una economia centralitzada que fos de profit únicament per al colon. A Amèrica Llatina es fa especialment èmfasi en aquest sistema a l'hora d'explicar l'època moderna, especialment al Brasil.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els pantialeus (llatí: Panthialaei; grec antic: Πανθιαλαῖοι, Panthialèoi) foren una antiga tribu de Persis esmentada per Heròdot, que indica que es dedicaven a l'agricultura sense donar-ne cap altre detall.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Papak II (150-222), va ser rei de Fars (Pèrsia) al començament del segle iii.\nEra fill de Sassan, el fundador de la dinastia sassànida que regnaria posteriorment en el gran Imperi Persa, encara que altres autors consideren que Sassan era un lloctinent seu quan Papak era marzeban (governador d'una província, amb caràcter militar) del rei Artaban. Segons aquesta versió, Papak va somiar que un sol sorgiria del front de Sassan, i a l'assabentar-se que aquest descendia dels reis mítics d'Iran, va voler emparentar-se amb ell i li va donar la seva filla en matrimoni. El somni es va complir en el sentit que d'aquest matrimoni naixeria la dinastia sassànida.\nDe la reina Rodak va tenir a Ardaixir I, que derrotaria Artaban V, rei dels parts i rei de reis, i fundaria el dit Imperi Sassànida.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Paretaquene (Paraetacene) fou un districte de Persis a la part nord del país, fronterer amb la Mèdia Magna. El nom és esmentat per Heròdot que diu que era poblat entre d'altres pels medis paretaquens. Correspon a les modernes muntanyes Bakhtyar habitades per tribus muntanyeses d'arrel persa. Limitava amb la província de Cossea (Cossaea).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Pargietes (llatí: pargyetae, grec pargyetai) fou un poble de les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush), al sud-oest de Kabul, esmentat per Ptolemeu. El seu nom derivaria de la paraula sànscrita parvata que vol dir muntanya.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els parmecamps (llatí: parmaecampi) foren un poble del sud de Germània entre les muntanyes Abnoba i el Danubi, corresponen al modern districte de Cham (Baviera).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Parparra o Barbarra fou una ciutat hitita, situada al límit del país dels kashka, propera a la fortalesa d'Almina, restablerta pel rei Subiluliuma I. El gal kuš Hannutti hi fou atacat pels kashka, que aprofitaren un brot de malaltia que afectava l'exèrcit hitita per llançar una ofensiva, però foren vençuts.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Pelegrinatge de Gràcia, (en anglès: Pilgrimage of Grace) va ser una revolta que esclatà a York, Regne d'Anglaterra, l'any 1536, en protesta per la Reforma Protestant duta a terme per Enric VIII d'Anglaterra, i en defensa també d'altres reivindicacions polítiques, socials i econòmiques, que conduí a la dissolució dels monestirs. De manera precisa, el terme \"Pelegrinatge de Gràcia\" es refereix a la insurrecció a York, encara que de vegades s'utilitza per descriure els avalots que, en general, ocorreguts al Nord d'Anglaterra, a partir del Lincolnshire, dotze dies abans del \"Pelegrinatge de Gràcia\" en sentit estricte.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Pep de l'Horta fou un líder revolucionari camperol en la revolta dels llauradors de 1801 al País Valencià, especialment a la comarca de l'Horta. Pep era el líder simbòlic dels camperols en la revolta contra els privilegis nobiliaris, una revolta que va comptar amb el suport de la burgesia i els artesans de la ciutat de València. Pep de l'Horta convocava a la batalla amb un instrument popular, la cargola. Existeix una cançó feta en el seu homenatge.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sant Pere Patrici (Petrus Patricius, Pétros Πέτρος) fou un sant grec que va viure al segle ix. La seva vida apareix a la Menaea dels grecs i està traduïda al llatí. Va lluitar en una batalla contra els búlgars el 811 en la qual l'emperador Nicèfor I va ser derrotat i mort.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Perigordià (de Perigord, regió de França), en prehistòria, fou una fase cultural que marcà l'inici del paleolític superior. Té una cronologia de 35.000-20.000 BP. Es va originar de la cultura anomenada musteriana, de finals del paleolític mitjà. El terme Perigordià va ser introduït el 1933 per Denis Peyrony, que originalment distingia sis subnivells: del Perigordià I al Perigordià VI.Al Perigordià se'l divideix en tres subfases: la primera fase (o inicial) anomenada xatelperronià (eines denticulades, ganivets de síl·lex); la segona fase o evolucionada, anomenada gravetià (puntes Font Robert, burins de Noailles); i la tercera fase o perigordià superior.\nEls crítics han assenyalat que encara no s'ha trobat cap seqüència contínua d'ocupació perigordiana i que res fa suposar que es tracti d'una fase que substitueixi la indústria aurignaciana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El període Azuchi-Momoyama (安土桃山時代, , Azuchi-Momoyama jidai?) començà a la fi del període Sengoku i finalitzà amb la política d'unificació del shogunat Tokugawa després de la victòria de Tokugawa Ieyasu sobre Ishida Mitsunari a la batalla de Sekigahara l'any 1600, que donà pas al període Edo. Aquest període de la història japonesa es va estendre des de l'any 1568 fins al 1600. Comprèn gran part del mandat d'Oda Nobunaga i a totalitat del mandat del seu successor, Toyotomi Hideyoshi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'era Taishō (大正時代, , Taishō jidai?, lit. \"era de la gran rectitud\"), o període Taishō és una divisió de la història del Japó que comprèn del 30 de juliol de 1912 al 25 de desembre de 1926, coincidint amb el regnat de l'Emperador Taishō, Yoshihito.\nLa salut del nou emperador era fràgil, cosa que va provocar un canvi en el poder polític del país, del vell grup oligàrquic (o genrō) cap a la Dieta del Japó i els partits democràtics. Per tant, l'era és considerada com un període de moviment liberal conegut comunament en el Japó com \"democràcia Taishō\"; usualment diferenciada de la caòtica era Meiji que li va precedir i del consegüent militarisme de l'era Shōwa.\nL'emperador Meiji va morir el 1912 i el va succeir l'emperador Taishō. L'agost de 1914, després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el Japó va enviar un ultimàtum a Alemanya, sol·licitant l'evacuació del territori de Jiaozhou (Kiaochow), al nord-est de la Xina. Quan Alemanya es va negar a complir-lo, el Japó va entrar en la guerra del costat dels aliats. Les tropes nipones van ocupar les possessions alemanyes de les illes Marshall, Carolines i Mariannes a l'oceà Pacífic. El 1915, l'Imperi va presentar les Vint-i-una Demandes a la Xina, en les quals sol·licitava privilegis industrials, miners i ferroviaris i obligava la Xina a no llogar ni cedir cap territori costaner davant Taiwan a cap país que no fos Japó. Aquestes peticions, algunes de les quals van ser ràpidament garantides, van ser la primera declaració d'una política de dominació sobre la Xina i l'Àsia Orient. Un any després, el 1916, la Xina va cedir els drets comercials de Mongòlia interior i el sud de Dongbei Pingyuan (Manxúria) al Japó. Com a resultat de l'acord de pau de la Primera Guerra Mundial, Japó va rebre les illes del Pacífic que havia ocupat com a mandat de la Societat de Nacions, organització de la qual l'emperador nipó va ser un dels membres fundadors. Japó també va rebre el territori de Jiaozhou, però va ser retornat a la Xina com a resultat del Tractat de Shandong (Shantung), signat durant la Conferència de Washington el 1922.\nAquesta conferència també va donar com a resultat el canvi de l'aliança anglo-japonesa pel Tractat de les Quatre Potències, pel qual Japó, França, Gran Bretanya i Estats Units es comprometien a respectar els territoris de l'oceà Pacífic i consultar si s'amenaçaven els seus drets territorials, i el Tractat de les Nou Potències (Bèlgica, Gran Bretanya, Països Baixos, Portugal, Japó, França, Itàlia, Xina i Estats Units), en el qual els signataris respectaven la integritat territorial i la sobirania de la Xina. Un tractat addicional entre Gran Bretanya, Estats Units, Japó, França i Itàlia va acordar limitar els efectius navals: l'Armada japonesa es va limitar a 315.000 tones. Amb l'adopció dels tractats de Shandong i de les Nou Potències, el Japó va demostrar una actitud conciliadora cap a la Xina, tot i els interessos comercials japonesos en aquest país.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El període yamato (yamato-jidai) pertany a la història de l'antic Japó, de forma que la cort imperial es trobava en l'actual prefectura de Nara, llavors coneguda com a província Yamato. Tradicionalment, la cronologia se situa entre el 250 i el 710 dC, dividits en dos períodes: 250-538, període Kofun i 538-710 període Asuka. La derrota de Yamato en la Batalla de Baekgang contra els xinesos de la dinastia Tang va forçar a la retirada japonesa de Corea i ha suposat la derrota més important del Japó premodern.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Pfaffenbrief és un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederació Suïssa: Zuric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris).\nEn el Pfaffenbrief per primera vegada es van referir a si mateixos com una unitat territorial (unser Eydgnosschaft). Van assumir l'autoritat sobre els clergues (Pfaffen) sotmetent-los a la seua legislació. A més, la Pfaffenbrief va prohibir els feus per a garantir la pau en la carretera de Zuric al Pas de Sant Gotard.\nLa causa immediata del contracte va ser un atac dels prebosts a la catedral de Zuric (Grossmünster). Bruno Brun va ser mantingut sota captura a Gundoldingen i va refusar reconèixer la jurisdicció d'una cort secular, però va ser expulsat de Zuric i el presoner alliberat. La Pfaffenbrief va ser redactada perquè la Confederació estava preocupada pel fet que Brun, als serveis dels Habsburg, poguera apel·lar a una cort del Sacre Imperi Romanogermànic o a una cort eclesiàstica, així com per a evitar disputes similars en el futur.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La piràmide esglaonada de Djoser és la primera piràmide esglaonada que es va construir a l'antic Egipte. L'edificació és una evolució ambiciosa de les antigues mastabes, on s'enterraven els faraons i els membres destacats de la reialesa, de la noblesa i del clergat. No es tracta d'una piràmide real, sinó d'una superposició de pisos o mastabes, les superiors més petites que les inferiors, de manera que recorda una piràmide amb graons.\nVa ser construïda durant el regnat de la tercera dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al faraó Djoser, i la construcció fou dirigida pel seu ministre Imhotep. És la més famosa, però no l'única que va emprar aquesta tècnica.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Programa de beques per la indemnització dels bòxers (Xinès: 庚子賠款獎學金; pinyin: Gēngzǐ Péikuǎn Jiǎngxuéjīn) va ser un programa de beques finançat amb els fons d'indemnització de la Rebel·lió dels Bòxers pagats als Estats Units, el programa permetia a estudiants de la Xina estudiar als Estats Units. Ha estat denominat \"el programa més important per a l'educació de xinesos als Estats Units i el que millors conseqüències i èxit ha tingut a la Xina en estudis a l'estranger durant el segle XX\".", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La prospecció superficial és el procés orientat a la localització i reconèixer de les millors zones per excavar un jaciment arqueològic, i poder així identificar les restes arqueològiques. A més s'ha de tenir en compte el màxim de recol·lecció de dades, segons el temps d'excavació i el finançament. Abans, s'ha de fer una recopilació de fonts documentals que verifiquin la localització de jaciment: les fronteres culturals, socials, idiomàtiques, història, tecnologia... I també el clima, la flora i fauna, que poden ser crucials en la conservació d'alguns artefactes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Protospatari fou un títol romà d'Orient. El títol de protospatari es creu que corresponia inicialment a capità de la guàrdia imperial (la guàrdia imperial eren els spatharii, o Σωματοφύλακες), però amb el temps va esdevenir un títol civil vinculat a un càrrec de govern i judicial a províncies.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El rabi simmiltim (literalment 'cap de l'escala') era el principal oficial de la cort hitita. Complia les funcions de cap de la cort. Solia estar en mans d'algú proper a la família reial.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les rebel·lions hugonots, igualment anomenades Guerres del Senyor de Rohan, nom del duc Enric II de Rohan, són una successió de sollevaments populars de les poblacions protestants de França, els hugonots, que van organitzar-se contra l'autoritat reial catòlica sota la regència de Lluís XIII de França i Borbó. Regència ocupada per la seva mare, Maria de Mèdicis, italiana i catòlica. Les rebel·lions van esclatar entre el 1621 i el 1629 a causa de l'assassinat del rei Enric IV. El duc Enric II de Rohan va finint sent malgrat ell el cap de la resistència protestant en una reacció contra la seua expulsió de la Cort per part de la regenta.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Rèctor fou un monjo ortodox que a finals del segle xi assumí la identitat de l'emperador romà d'Orient deposat Miquel VII Ducas i serví de pretext per a la invasió normanda de l'Imperi Romà d'Orient. El capitost dels normands, Robert Guiscard, probablement era conscient que era un impostor, però el veia com un casus belli convenient per perseguir els seus propis designis sobre l'Imperi Romà d'Orient. Malgrat la victòria de Guiscard a la batalla de Dirraqui, el geni militar i la perícia diplomàtica de l'emperador Aleix I Comnè acabaren frustrant la invasió. Se sospita que els normands, una vegada Rèctor ja no tenia cap utilitat per a ells, se'n desempallegaren ràpidament i discreta.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Reenviament relatiu a la secessió del Quebec és un dictamen de la Cort Suprema del Canadà de l'any 1998 en relació amb la legalitat, en el dret canadenc, d'una secessió unilateral del Quebec respecte del Canadà.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Regio Franco-Cantàbrica és una zona que va des d'Astúries a la Provença. Aquesta regionalització s'aplica en els camps de l'arqueologia i història. Inclou la meitat sud de França i la banda del nord de la península Ibèrica que mira cap al Golf de Biscaia. També el nord de Catalunya s'hi inclou de vegades. Aquesta regió és intensament homogènia en el registre prehistòric i probablement era la regió d'Europa més densament poblada en el paleolític tardà.\n\nSuccessivament foren ocupades per les cultures del Châtelperronià, Aurinyacià, Gravetià, Solutrià, Magdalenià, Azilià i post Azilià geomètric. La seva expressió cultural més coneguda són les coves amb pintures murals.\nAquesta regió va ser un dels principals refugi per a les poblacions humanes del Paleolític durant el darrer màxim glacial.\nSegons Jean-Pierre Bocquet-Appel hi ha base per a considerar que Aquitània i la zona de refugi franco-cantàbric podrien haver estat la principal font per la recolonització europea.Els principals jaciments arqueològics d'aquesta zona són:\n\nAltamira, Cantàbria, amb pintures importants\nAurignac, França\nCova de Lascaux, França\nLa Madeleine, França\nSantimamiñe, País Basc\nGrotte Chauvet, França", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Regne de Mira fou un regne de la part occidental d'Anatòlia, Va sorgir vers el 1430 aC i era tributari d'Arzawa i després dels hitites. Es trobava al nord-nord-oest de Psídia (Hapalla).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Vaspurakan (armeni: Վասպուրական, Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia. a l'edat mitjana esdevingué un regne independent centrat al Llac Van. La regió, que avui en dia es reparteix entre l'est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, es considera el bressol de la civilització armènia. El 1021, el rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan Artsruní, veient-se incapaç de mantenir a ratlla els seus veïns musulmans, cedí el seu regne a l'emperador romà d'Orient Basili II a canvi d'extenses terres i el càrrec de governador del tema de Sebaste. En un primer moment, Basili II deixà la nova província en mans de Basili Argir, però ben aviat l'hagué de substituir per la seva incompetència. El protospatari Nicèfor Comnè fou elegit per succeir a Basili Argir com a governador (estrateg o catepà) i ràpidament imposà l'autoritat romana d'Orient al territori.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La rehabilitació en el dret és el fet que una persona recupera els seus drets, graus i dignitats que van ser annul·lats per un judici davant un tribunal o per decret, així com fora de l'esfera de la justícia pública per un procediment disciplinari intern dins d'una organització (l'exèrcit, una federació esportiva o professional, un organisme polític ecc.).La rehabilitació pot fer-se de manera automàtica, quan el judici o la pena determina un terme donat. Pot passar-se igualment després d'una amnistia, un judici en apel·lació o després una reobertura del judici en aparèixer elements nous que declaren el culpable innocent. Al cas d'un canvi de règim, per exemple quan una dictadura cau o es dissol i que els presoners polítics o altres adversaris del règim que van perdre els seus drets, sovint són rehabilitats. Un cas especial és la rehabilitació pòstuma. La rehabilitació sovint va junts amb una sol·licitud de compensació econòmica i restitució si s'escau de béns confiscats. Això és el cas de persones destituïdes dels quals els béns van ser confiscats pels nazis o sota les dictadures estalinista i franquista.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La rendició del Japó, el dia 2 de setembre de l'any 1945, va posar fi a la Segona Guerra Mundial. En aquells dies l'Armada Imperial Japonesa havia perdut tota capacitat de realitzar operacions i era imminent una invasió aliada al país. Mentre que públicament proclamaven la seva intenció de lluitar fins al cru final, els líders del Japó, formats en el Consell Suprem de Guerra (els \"Sis Grans\"), suplicaven en privat a la Unió Soviètica que hi hagués en una pau amb termes favorables per als japonesos. Mentrestant, els soviètics estaven preparant un atac als japonesos, en compliment de la promesa donada als nord-americans i els britànics a la Conferència de Ialta.\nEl 6 i el 9 d'agost, els nord-americans van llançar bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, respectivament. A més, el 9 d'agost, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va llançar un atac per sorpresa contra la colònia japonesa de Manxúria (Manxukuo), en violació del Pacte de Neutralitat. Aquests dos cops van fer que l'emperador Hirohito intervingués i ordenés als Sis Grans que acceptessin els termes per acabar la guerra que havien establert els aliats en la Declaració de Potsdam. Després de diversos dies de negociacions secretes i un fallit cop d'estat, el 15 d'agost Hirohito es va dirigir per ràdio a la nació mitjançant una declaració gravada. En la gravació, anomenada Gyokuon-hōsō (玉 音 放 送, Difusió de la veu de la joia), va llegir el rescripte Imperial de rendició, anunciant al poble japonès la rendició del Japó.\nEl 28 d'agost, el Comandant Suprem de les forces aliades va iniciar l'ocupació del Japó. La cerimònia de rendició es va dur a terme el 2 de setembre a bord del cuirassat nord-americà USS Missouri, on oficials del govern japonès van signar l'Acta de Rendició del Japó, donant fi a la Segona Guerra Mundial de manera oficial. Tant els civils com els militars aliats van celebrar el Dia VJ, el final de la guerra. No obstant això, certs comandaments i personal japonesos destinats per tota l'Àsia i les illes del Pacífic es van negar a rendir durant mesos i anys fins entrada la dècada de 1970. Des de la rendició del Japó, els historiadors han debatut sobre l'ètica d'utilitzar bombes atòmiques.\nLes hostilitats van acabar formalment el 28 d'abril de 1952, quan va entrar en vigor el Tractat de San Francisco.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La República Democràtica Hongaresa (Magyar Demokratikus Köztársaság, en hongarès) va ser una república de curta durada creada després del col·lapse de l'Imperi austrohongarès, l'octubre de 1918, i la proclamació de la independència d'Hongria.\nEl 21 de març de 1919 el govern va decidir traslladar el poder a una coalició social-comunista, i durant 133 dies (fins al dia 2 d'agost) s'instaurà la República Soviètica Hongaresa.\nEl restabliment de la monarquia, l'1 de març de 1920, suposà la desaparició de la República i la recuperació del Regne d'Hongria.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.\nVa tornar a ser proclamada del 28 d'abril fins al desembre de 1814.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La República Popular Soviètica de Bukharà (rus Бухарская Народная Советская Республика) fou el nom de l'Uzbekistan del 1920 a 1924. Fou estat soviètic que governà l'antic Emirat de Bukharà durant el període immediatament posterior a la Revolució russa de 1920 a 1924. Posteriorment passà a formar part de la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "República Soviètica Hongaresa fou el nom amb què es conegué Hongria mentre va ser governada per la unió del Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista, entre el 21 de març i el 4 d'agost de 1919.\nAquest estat no va ser reconegut ni per França, ni pel Regne Unit, ni pels Estats Units. Fou el primer govern comunista format a Europa després que la Revolució d'Octubre russa atorgués el poder als bolxevics.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La reserva senyorial o domini era el conjunt de les millors terres d'un feu. Aquestes estaven reservades pel senyor feudal. A les reserves senyorials solia haver-hi el castell del senyor, així com els prats i els boscos propis del feu.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Retoc en arqueologia és un procediment d'acabat dels estris de pedra per adaptar-los a una funció específica.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La revolta del Prayer Brook (o revolta del Llibre de l'Oració Comuna) és una revolta popular que va tenir lloc a Cornualla al Regne Unit l'any 1549 per motius religiosos. La revolta cal emmarcar-la en la sèrie de guerres de religió a l'Europa de l'època moderna. El Llibre de l'oració comuna (LOC) és el llibre fundacional d'oració de l'Església d'Anglaterra (i de la Comunió Anglicana). És un dels instruments de la Reforma Anglicana. El rei Eduard VI la va introduir com a eina per tal de canviar l'església anglesa cap a una forma més protestant, fet que va comportar que s'abandonés els llibres litúrgics en llatí. El canvi va ser impopular, sobretot a les zones particularment catòliques. La revolta va ser simplement fruit d'un cúmul de situacions creades pel rei: destrucció de monestirs, tancament del Col·legi de Glasney... La introducció del Llibre de l'oració comuna va ser simplement el got que va vessar el vas.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Revolució de l'11 de setembre de 1922 (en grec: Επανάσταση της 11ης Σεπτεμβρίου 1922) fou un aixecament armat de l'exèrcit i de la marina grega contra el govern a Atenes. L'exèrcit grec acabava de ser derrotat a la Guerra greco-turca i fou evacuat d'Anatòlia a les illes gregues de l'Egeu oriental. El descontentament entre soldats i oficials de rang mitjà de la conducta del govern reial durant la campanya militar va desencadenar la revolta dirigida per pro-venizelistes i anti-monàrquics. El motí es va estendre ràpidament i va prendre el poder a Atenes, obligant el rei Constantí I a abdicar i deixar el país. A partir d'aleshores, Grècia fou governada per un executiu militar fins a principis de 1924, poc abans de l'abolició de la monarquia grega i l'establiment de la Segona República Hel·lènica.\nLa derrota militar i la destrucció total de les forces gregues a Anatòlia havien alarmat a la gent, empenyent-la a demanar el càstig dels responsables de la derrota. El 28 d'agost, el govern de Petros Protopapadakis va dimitir en bloc en substitució de Nikólaos Triantafil·lakos.\nL'11 de setembre es va declarar la revolució, amb la formació d'un Comitè Revolucionari encapçalat pels coronels Nikólaos Plastiras com a representant de l'exèrcit a Quios, el coronel Stylianos Gonatas com a representant de l'exèrcit a Lesbos i el comandant Dimitrios Fokas com a representant de l'Armada. L'endemà, els soldats van abordar les seves naus i es van dirigir a Atenes. Abans de la seva arribada allà, un avió militar escampà un manifest en què demanava la renúncia del rei Constantí I, la dissolució del Parlament, la formació d'un nou govern políticament independent que tindria el suport de les aliances de la Triple Entesa i el reforçament immediat del front de batalla de Tràcia Oriental.\nEl 13 de setembre, les naus amb l'exèrcit grec arribaren a Lavrio i, l'endemà, el rei Constantí va renunciar i va abandonar el país per anar a Itàlia. El seu fill, Jordi II, va ser declarat rei. El 15 de setembre, les tropes de la revolució van entrar a la ciutat d'Atenes i van bloquejar els esforços que Theodoros Pangalos estava fent per prendre avantatge de la situació i prendre el control del govern. Aviat un nou govern es va formar, amb Sotirios Krokidas com a president.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Revolució de les Roses (en georgià: ვარდების რევოლუცია) és una de les revolucions de colors esdevingudes a l'antiga URSS i que va dur a un canvi de poder a Geòrgia l'any 2003. Va tenir lloc després de protestes generalitzades a les eleccions parlamentàries. La protesta va forçar que el president que hi havia llavors, Eduard Xevardnadze, es veiés obligat a dimitir, fet que succeí el 23 de novembre de 2003.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Revolució del 5 d'octubre de 1910 va suposar la proclamació de la Primera República Portuguesa i va posar fi a la monarquia del rei Manuel II.\nEntre les causes de la revolució se citen la subjugació del país als interessos colonials britànics, les despeses de la família reial, el poder de l'església, la inestabilitat política i social, el sistema d'alternança dels dos partits en el poder (progressistes i regeneradors), la dictadura de João Franco i en general la incapacitat d'acompanyar l'evolució dels temps i adaptar-se a la modernitat. Aquests factors conduïren a un procés d'erosió de la monarquía portuguesa del qual els defensors de la república, especialment el Partit Republicà, van saber treure el màxim profit. El Partit Republicà es presentava com l'únic amb un programa capaç de tornar al país el prestigi perdut i posar a Portugal en el camí del progrés.\nDesprés de l'oposició de l'exèrcit a combatre els prop de dos mil soldats i mariners rebels entre els dies 3 i 4 d'octubre de 1910, la república es va proclamar a les 9.00 h de l'endemà al balcó de l'Ajuntament de Lisboa. Després de la revolució, un govern provisional liderat per Teófilo Braga va dirigir el país fins al naixement de la Primera República amb l'aprovació de la Constitució de 1911. L'arribada de la república va implicar, entre altres coses, la substitució dels símbols nacionals: l'himne nacional i la bandera.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Rodanià és una cultura pròpia del sud-est de França, desenvolupada simultàniament al Solutrià superior a les regions properes, caracteritzada per microlites.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les Rondes Volants foren una organització paramilitar lliberal, creada el 1874, per emprendre accions de contraguerrilla per tal de liquidar les petites partides carlines, en el marc de la Tercera Guerra Carlina al front de Catalunya. Les Rondes s'organitzaven en unitats de 50 components, i 8 rondes constituïen un terç. A diferència del Batallons Francs, provinents del Cossos Francs; els rondes estaven formats per antics membres dels batallons de Voluntaris de la República", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Concòrdia de Salamanca del 24 de novembre de 1505 fou un acord mitjançant el qual, a la mort d'Isabel la Catòlica el 26 de novembre de 1504, s'establí el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i Joana de Castella.\nLes males relacions entre Felip, a qui donava suport la noblesa castellana, i Ferran van fer que aquest darrer renunciés al poder a la Corona de Castella el 1506 per la Concòrdia de Villafáfila per evitar un enfrontament armat, i se centrà en els seus assumptes a la Corona d'Aragó.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Salm-Hoogstraten fou un Wildgravi i Ringravi del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit el 1696 de la segona partició de Salm-Neuweiler.\nEl 1738 va heretar Salm-Salm (sorgit de la primera partició de Salm-Neuweiler) i el gener del 1739 va agafar el nom de Salm-Salm. El juny de 1740 el príncep Nicolau fou creat duc d'Hoogstraten.\nVegeu: Principat de Salm-Salm", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els sambastes (grec antic: Σαμβασταί, Sambastè) o abastans (grec antic: Ἀβαστανοί, Abastaní) foren una de les tribus de la Patalene, districte proper a les boques de l'Indus. Són esmentats per Arrià.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sapais (llatí: Sapaei, grec Σαπαῖοι o Σάπαιοι) foren un poble traci que ocupava la part sud de les muntanyes Pangeos a la rodalia d'Abdera. Estrabó els esmenta com sapes (sapae, Σάπαι), i pensa que són els mateixos que els sints (sinti). Els pas dels sapes, un pas de muntanya de la via Egnàtia, era situat a menys de 30 km de Philippi i per tant el seu país hauria de ser entre Neàpolis i Abdera. La seva ciutat principal és anomenada Sapaica (Σαπαϊκή) per Esteve de Bizanci.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sarawa fou una plaça forta establerta pels hitites al regne vassall de Mira i Kuwaliya després de la seva conquesta d'Arzawa. S'ha suggerit que es podria trobar a les faldes septentrionals del mont Tmol, actualment conegut com a Bozdağlar.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sariya fou una regió del país dels kashka, situada al nord-est d'Anatòlia. Rebia el seu nom d'un riu, possiblement el que avui en dia es coneix com a Gökırmak, i estava situada prop de la fortalesa d'Almina, restablerta pel rei Subiluliuma I.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sassan II (segle ii) va ser rei de Fars (Pèrsia) fundador de la dinastia sassànida, que regirà l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I.\nSegons les cròniques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astròleg Papak II que descendia dels aquemènides, encara que ho mantenia en secret. Però un somni va revelar a Papak que un fill de Sassan governaria el món, pel que li va donar la mà de la seva filla. D'aquest matrimoni naixeria Ardaixir, que va vèncer als parts i es va proclamar rei de reis. Més tard, quan ja eren ancians, Sassan i Papak van discutir i van acudir a Ardaixir, que ja era rei, perquè actuara de jutge. Aquest va resoldre la disputa proclamant-se fill de Papak i descendent de Sassan.\nActualment els historiadors accepten majoritàriament que Ardaixir era fill de Papak i net de Sassan, sobretot arran de la troballa d'una inscripció en la kaaba de Zoroastre que defineix a Papak com pare d'Ardaixir i a Sassan com el seu ancestre. Segons aquesta mateixa inscripció la mare d'Ardaixir es deia Denak, però no especifica si era la dona de Sassan o no.\nAltra diferència entre ambdós personatges radica en els apel·latius que figuren en les inscripcions. Mentre que Sassan és dit Senyor, Papak figura com Déu, que pot interpretar-se en el ritual persa com el nostre actual majestat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Schulenburg o von der Schulenburg són una vella nissaga noble alemanya i prussiana amb arrels fins al segle xi o ençà. Serien originàries del castell de Schulenburg, un castell de mota i pati, avui quasi desaparegut a Stappenbeck (Saxònia-Anhalt). És una família de militars, polítics, diplomates, escriptors i artistes.\nUna branca va establir-se a Beetzendorf, una altra a Emden (Altenhusen), fins que el govern de la República Democràtica Alemanya va expropiar-les.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Senegàmbia (oficialment la Confederació de la Senegàmbia) fou una confederació formada pels estats africans del Senegal i Gàmbia.Va existir des de l'1 de febrer de 1982 fins al 30 de setembre de 1989. L'acord per constituir la confederació es va signar el 12 de desembre de 1981. La federació estava destinada a fomentar la cooperació entre els dos països, però fou dissolta pel Senegal quan Gàmbia va rebutjar avançar cap a la unió dels dos estats.\nEl nom de la confederació fa referència als noms dels dos estats que la integraven, noms que a la vegada deriven dels rius Senegal i Gàmbia.\nSenegàmbia va ser també el nom de la colònia britànica que incloïa les dues colònies (el Senegal i Gàmbia) entre el 25 de maig de 1765 i el 30 de gener de 1779, quan el Senegal va tornar a mans franceses.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els senyors Nguyen (vietnamita: Chúa Nguyễn; 1558 - 1777) van ser una sèrie de governants del Vietnam del Sud (avui en dia Vietnam Central i del Sud) (llavors anomenat Đàng Trong). Encara que afirmaven ser els seguidors lleials de la Dinastia Lê posterior, en realitat eren els governants de facto al sud del país. Els seus descendents més tard van governar el Vietnam sencer com la dinastia Nguyen i a títol pòstum van elevar els seus títols a emperadors.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El setge de Jasna Góra (polonès : Oblężenie Jasnej Góry), també conegut com la Batalla de Częstochowa, va tenir lloc l'hivern de 1655 durant la Segona Guerra del Nord que enfrontà la Confederació de Polònia i Lituània amb l'Imperi Suec. Els suecs intentaven capturar el monestir de Jasna Góra a Częstochowa. El setge varis mesos va fracassar, ja que una petita força formada per monjos del monestir i voluntaris locals, liderats Prior del monsestir, va lluitar i resistir contra els mercenaris alemanys contractats per Suècia. Aquest episodi històric reforçà la veneració de la icona de la Verge de Częstochowa.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El setge de Trebisonda fou el setge reeixit de la ciutat de Trebisonda, capital de l'Imperi de Trebisonda, pels otomans sota el comandament del soldà Mehmet II. El setge, que s'acabà el 15 d'agost del 1461, fou la culminació d'una llarga campanya dels otomans que es compongué de diverses maniobres independents però coordinades dutes a terme per un gran exèrcit i una gran marina. Els defensors de Trebisonda havien teixit una xarxa d'aliances que els oferís suport i tropes quan comencés el setge otomà, però els seus aliats els fallaren justament quan l'emperador David Gran Comnè més els necessitava.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Siam era un regne al centre del sud-est asiàtic, que comprenia els territoris del que avui és Tailàndia, Cambodja i Laos. Segons diverses fonts la capital del Regne de Siam va ser Ayutthaya des del segle xvi fins al segle xviii. Bangkok, la nova capital, va ser anomenada posteriorment Siam. Entre el 24 i el 27 juny del 1932, el govern de Siam va canviar oficialment el nom del país a Tailàndia. Suposadament la gent no local hauria anomenat Siam al que era el Regne d'Ayutthaya, quan els habitants locals ja s'identificaven a si mateixos com a tais. Fonts xineses també en diuen Xian, o Luo Xian Guo.\nViccionari", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sijewit fou una de les cinc tribus principals dels tàtars al Kanat de Crimea. No ho era inicialment però va rebre aquesta consideració en temps de Sahib I Giray. Els clans de Sijewit i Altai Khoja foren concedits als Mansuroğlu en recompensa per l'ajut del seu cap Baki Beg contra İslâm I Giray i la seva posició elevada per damunt de la dels altres caps.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sints (sinti) foren una tribu de Tràcia que ocupava el territori entre les muntanes Cercine i el riu Estrimó, que en la seva part alta era anomenat Sintice (Σιντική) a causa del poble dels sints.\nEs pensa que són els mateixos que els sapais. Sota domini romà, amb Macedònia dividida en quatre districtes, el seu territori i Bisàltia van fer part del districte primer amb Amfípolis com a capital. Les seves ciutats principals foren Heracleia, Paroecopolis i Tristolos o Tristolus.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el braç militar), l'Església i el tercer estat o tercer estament (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Sieyès en l'obra Què és el tercer estat?\nLa noblesa i l'església estan per sobre del 90% de la població, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Només constituïen el 10% de la població. Aquest tercer estat majoritàriament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clergue que pertanyia a la seva jurisdicció. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret diví.\nA la Revolució Francesa el tercer estat es va rebel·lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder polític. Qui dirigia la revolució en els seus inicis va ésser la burgesia, la població més rica del Tercer Estat, que volia trencar amb l'Antic règim perquè era massa arcaic i no deixava lliure comerç, ni fer mercantilisme. Amb la caiguda de l'antic règim a tot Europa mitjançant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes començà el nou ordre social i la nova època política europea, el liberalisme.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Una societat genealògica o societat d'història familiar és una associació, sovint benèfica o sense ànim de lucre, que permet als genealogistes membres i als historiadors familiars treure profit d'un coneixement compartit. Les grans societats sovint són propietàries de biblioteques, patrocinen seminaris de recerca i viatges a l'estranger i publiquen revistes. Algunes societats es concentren en un nínxol específic, com ara la història familiar d'una determinada zona geogràfica, ètnia, nacionalitat o religió. Les societats de llinatge són societats que limiten la seva pertinença a descendents d'una determinada persona o grup de persones d'importància històrica.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El sollevament del Nord del 1569, també conegut com la Revolta dels Comtes del Nord o la Rebel·lió del Nord va ser un infructuós intent de la noblesa catòlica del nord d'Anglaterra per derrocar Elisabet I i substituir-la per Maria d'Escòcia, de confessió catòlica.\nQuan Elisabet I va succeir al tron de la seva germana Maria l'any 1558, l'ascensió va causar controvèrsia per la disputa de la legitimat del matrimoni dels seus pares (Enric VIII i Anna Bolena).\nEl sollevament del Nord cal contextualitzar-los en les guerres de religió europees de l'època moderna.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El solutrià és un període cultural del paleolític superior que va seguir l'aurinyacià i s'assembla a un mosterià evolucionat.\nEs divideix en presolutrià, solutrià inferior, solutrià mitjà i solutrià superior.\nCom a troballes específiques, cal destacar els xiulets d'os, òxids vermells per pintar els cossos, puntes de pedra en forma de fulles de llorer i de desmai, afiladors d'esperó i bastons perforats d'os. Algun dels elements més destacats en són el Roc de Sers (Charente) i les coves de Parpalló.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els spolia ('despulles', en llatí) són les pedres de construcció reutilitzades en nous edificis, així com les escultures decoratives reutilitzades en nous monuments. Es tracta d'una pràctica estesa i molt antiga per la qual la pedra que s'ha extret i utilitzat per construir un edifici n'és separada per fer-la servir en un altre lloc. La pràctica és de gran interès per als historiadors, els arqueòlegs i els historiadors de l'arquitectura, car les làpides, els monuments i els fragments d'edificis de l'antiguitat sovint es troben incrustats en estructures construïdes segles o mil·lennis més tard.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Korabl-Sputnik 2 (també conegut a Occident com Spútnik 5) va ser un satèl·lit artificial soviètic dins del Programa Spútnik, llançat el 19 d'agost de 1960. Va ser la segona prova de vol del Programa Vostok.\nPortava a bord els gossos Belka i Strelka, 40 ratolins, 2 rates i diversitat de plantes. La nau va tornar a la Terra l'endemà i tots els animals van ser recuperats sans.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El país de Su o Sua fou el territori de les muntanyes Zagros poblat per l'anomenada gent de su, probablement formada per elements iranians antics com gutis, i nouvinguts, i també poblacions d'arrel elamita. La gent de su estaven aliats als elamites i amb ells van ocupar Sumer el 2003 aC, però en van ser expulsats cinc anys més tard.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Suwatara fou una ciutat hitita situada a l'est o sud-est de Kanish. Fou la terra més al sud a la qual van arribar els kashka en la seva expedició vers l'any 1300 aC. L'hititòleg Massimo Forlanini l'ha identificat amb el posterior assentament grec de Sàvatra, prop de l'actual ciutat turca de Konya. Tanmateix, aquesta teoria ha estat rebuda amb certa precaució. S'ha suggerit que el topònim Suwatara podria significar 'sense aigua'.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles xiii i XVI a la Corona d'Aragó, especialment al País Valencià, però que van ser criats per cristians, parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians. Per tant, era difícil de distingir dels moriscos, tret del fet que visqueren a una moreria. A Catalunya, en canvi, els tagarins eren els musulmans originaris de la Catalunya Nova i del País Valencià que es distingien per ser catalanoparlants.\nEl fet de ser criats per cristians implica que són de família andalusina d'elit que haurien rebut ensenyament de mestres cristians en coneixements vinculats amb els regnes hispànics catòlics (romanística, cultura clàssica, filosofia, història, dret romà, etc.) necessaris per a exercir un futur càrrec, ja en l'adultesa, de funcionaris de l'Estat andalusí, o bé per esdevindre rais, sayyid o emir. També per tenir mare cristiana (andalusina o no), tot i ser el pare un musulmà de renom important. Alguns dels tagarins més coneguts són Al-Azraq i Zayyan ibn Mardanix, que van esdevenir líders dels andalusins en diferents circumstàncies.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Taihō (japonès: 大宝) va ser una era japonesa (年号, nengō, lit. nom de l'any) que va abastar de l'any 701 al 704.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Talhayum fou un territori que va existir al segle XVIII aC a l'Idamaraz, definit a les tauletes de Mari com un dels quatre districtes de l'Idamaraz i capital de Yapturum. Sembla que es tractava d'un districte situat al nord-oest, sota domini directe de Mari, que tot i així, per la llunyania o per altres causes, gaudia de certa autonomia i el seu governant era un terme mitjà entre un governador i un rei. Com a sobirà de Talhayum s'esmenta repetidament a Yawi Ila.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tambralinga va ser un antic regne situat en la Península de Malacca que en un temps va estar sota la influència de Srivijaya. El nom n'estigué oblidat fins que els estudiosos van reconèixer Tambralinga com Nagara Sri Dharmaraja. Els primers registres són escassos, mentre que les estimacions van des del segle VII al segle xiv. Tambralinga va enviar per primera vegada tribut a l'emperador de la dinastia Tang en el 616. En sànscrit, tambra significa \"roig\" i linga significa \"Siva\" o \"fal·lus\".\nA finals del segle xii, Tambralinga es va convertir en independent de Srivijaya a mesura que l'imperi en sofria una pèrdua de prestigi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tamos (Ταμώς) fou un militar persa. Era nascut a Memfis i fou lloctinent de Jònia sota el sàtrapa Tisafernes de Lídia. El 412 aC es va unir a Astíoc, l'almirall espartà, en l'intent de traslladar als habitants de Clazòmenes a Dafos, la costa continental, fora de l'abast de la flota atenenca. El 411 aC Tisafernes va anar a Aspendos amb la intenció d'ajudar els espartans amb la flota fenícia i va deixar encarregat a Tamos del manteniment de les forces peloponèsies en la seva absència. Més tard Tamos es va posar al servei del sàtrapa Cir el Jove i fou el seu almirall (401 aC); va bloquejar Milet que refusava reconèixer a Cir i mantenia la lleialtat a Tisafernes; després va avançar a l'est amb la flota, i es va reunir amb les forces de terra de Cir a Issos a Cilícia. A la mort de Cir, i l'enfonsament de la seva revolta, Artaxerxes va enviar a Tisafernes a l'Àsia Menor per recuperar el seu govern; Tamos va fugir a Jònia amb els seus tresors i els seus fills, menys un (Glus) i després va embarcar cap a Egipte. El faraó Psamètic el va fer matar junt amb els seus fills per apoderar-se dels seus diners i naus.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tanuter (armèni: տանուտէր) és el nom del cap d'una casa de prínceps d'Armènia. Abans de l'annexió russa d'Armènia de l'Est l'any 1828, els caps de les aldees d'un melikat portaven el títol.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Tarazona era un llinatge de rics-homes aragonesos.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tehenu és el nom d'una tribu líbia cap al 2000 aC. Quan, el 1962 aC, el faraó egipci va fer una expedició contra els libis, aquests estaven dividits en dues tribus, els tehenu i els temehu. Aquests últims van ser els destinataris de l'expedició.Per la seva localització, hom ha proposat que es tracti de la mateixa tribu que els adirmàquides citats per Heròdot (IV 168).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tel Lod és un jaciment arqueològic d'Israel, proper a Tel Aviv (cap al sud), on s'ha trobat un serekh d'Iri-Hor. Fou explorat per primera vegada a finals de la dècada del 1930.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Temehu és el nom d'una de les dues tribus en què estaven dividits els libis cap al 2000 aC. Atès el costum d'ornar-se el cap amb plomes d'estruç, hom s'ha aventurat a identificar-los amb els nasamons de les fonts grecoromanes.El 1962 aC va fer una expedició contra ells el faraó d'Egipte Amenemhet I.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els teracàtries (llatí: Teracatriae) foren una tribu germànica de Nòrica, a la riba del Danubi, probablement situada al sud dels Baemi, que són esmentats per Ptolemeu. Es desconeix d'on procedia aquest poble, juntament amb els racates, hom suposa que eren poblacions d'origen celta, potser supervivents de la destrucció dels volques tactòsages, que empesos pels quades i després exiliats pels marcomans, van acabar acantonats a la riba esquerra del Danubi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La tercera fitna (en àrab الفتنة الثاﻟﺜـة, al-fitna aṯ-ṯāliṯa) fou una sèrie de guerres civils i alçaments contra el califat omeia que començà amb el derrocament del califa al-Walid II el 744 i s'acabà amb la victòria de Marwan II sobre diversos rebels i rivals pel califat el 747. Tanmateix, Marwan II no aconseguí restaurar completament l'autoritat omeia i la guerra civil enllaçà amb la revolució abbàssida (746–750), que desembocà en la caiguda dels omeies i el sorgiment del Califat Abbàssida el 749/750. Per aquest motiu, és impossible fer una delimitació cronològica exacta d'aquest conflicte.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Teresa de Lleó, infanta de Lleó i reina consort de Navarra (943-970).\nFilla de Ramir II de Lleó i la seva primera esposa Adossenda Gutiérrez, i germana dels reis de Lleó Ordoni III i Sanç I.\nEs casà vers el 943 amb Garcia II Sanxes I de Navarra, vidu de la seva primera muller Andregot Galindes. D'aquesta unió nasqueren:\n\nl'infant Ramir de Viguera (? -981), primer rei del Regne de Viguera\nla infanta Urraca de Navarra (?-1041), casada vers el 960 amb el comte de Castella Ferran González i vers el 972 amb Guillem I de Gascunya", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Thuggee és el nom amb el qual es va conèixer una organització criminal de l'Índia que va existir al 1830 liderada per Thug Behram qui va matar 931 persones. S'estima que en total l'organització va matar 3.000 persones.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Timor Portuguès —Timor Português (portuguès) — va ser una Colònia portuguesa corresponent territorialment al que avui és el Timor Oriental. Durant aquest període, Portugal va compartir la possessió de l'illa de Timor amb les Índies Orientals Neerlandeses i, més endavant, amb l'estat independent d'Indonèsia. Els primers europeus que van arribar a la regió foren els portuguesos el 1515. Els frares dominics s'hi van establir el 1556 i el territori fou declarat colònia portuguesa el 1702. Un cop encetat el procés de descolonització instigat per Lisboa el 1974, Indonèsia va envair el territori el 1975 i va posar fi al domini portuguès. La invasió no va ser acceptada mai pels altres països, raó per la qual el Timor Portuguès va existir oficialment fins a la independència del Timor Oriental l'any 2002.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Totenpass (plural Totenpässe) és un terme alemany per referir-se a tauletes o plaques metàl·liques inscrites trobades en els sepulcres d'iniciats en l'orfisme, el culte a Dionís o religions de l'antic Egipte o semítiques. El terme significa \"passaport pels difunts\". Els Totenpässe es col·locaven prop del cos com una filactèria, o enrotllada i introduïda dins d'una càpsula al coll com un amulet. La inscripció explica a l'iniciat com navegar el més enllà.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El tractat d'Amasya fou un conveni de pau entre Turquia i Pèrsia que fou signat a la ciutat d'Amasya (Amàsia) entre perses i otomans el 29 de maig de 1555.\nEl 6 d'agost de 1554 els perses van enviar un captiu al campament turc a Bayazid amb una oferta de pau; poc després els perses van enviar un delegat especial oficial de nom Shah Kuli Aga al campament otomà a Erzurum (26 de setembre de 1554). La pau fou acceptada pels otomans i es va acordar un armistici. El tractat es va signar el 29 de maig de l'any següent.\nLa pau va durar fins a la mort de Shah Tahmasp I el 1576.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Tractat de Dresden és el pacte, tancat el 14 de setembre de 1699, en el qual August II de Polònia s'alià amb Frederic IV de Dinamarca, dins la dinàmica prèvia a la Gran Guerra del Nord", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les Trente Glorieuses ('Trenta Gloriosos', en francès) són el període de fort creixement econòmic i la millora de les condicions de vida que conegué la gran majoria de països desenvolupats, majoritàriament membres de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), entre el 1946 i el 1975.\nL'expressió fou encunyada a per Jean Fourastié el 1979 en record de les Trois Glorieuses.\nLes Trente Glorieuses foren una revolució silenciosa però portadora de canvis econòmics i socials importants que marcaren el pas d'Europa a la societat de consum quaranta anys després dels Estats Units. El cas de França permet copsar en particular el sentit del subtítol del llibre de J. Fourastié, Révolution invisible, però el creixement també fou fort a Alemanya, Itàlia, el Canadà i el Japó, impulsat per la inversió el consum.\nDesprés d'un inici difícil, els 28 anys que separen la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945 del xoc del petroli del 1973 es caracteritzen per:\n\nla reconstrucció econòmica de països devastats en gran manera per la guerra\nel retorn a una situació de plena ocupació a la gran majoria de països\nun creixement fort de la producció industrial (creixement anual mitjà de la producció d'aproximadament el 5%)\nuna expansió demogràfica important (el baby boom) a certs països europeus i nord-americans (particularment França, l'Alemanya de l'Oest, els Estats Units i el Canadà).El fort creixement fou facilitat per un accés encara barat a les energies en general i les energies fòssils en particular, així com un tancament de la bretxa tecnològica (en relació amb els Estats Units) als països amb un capital humà (nivell d'educació i experiència dels treballadors) important.\nDes del punt de vista econòmic, les Trente Glorieuses foren un període extremament brillant durant el qual el producte interior brut augmentà significativament: \n\nPer ex.: l'índex de producció industrial a França, a preus constants (base 100 el 1938)És a dir, del 1938 al 1973, una multiplicació per 4,5, un creixement anual mitjà rècord del 5,9%.Al principi del període, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, els països afectats tenien les infraestructures destruïdes i l'economia devastada o orientada a la producció militar.\nAl final d'aquest període es constata globalment que la societat s'havia remodelat profundament, esdevenint una societat de consum de masses i una societat de lleure. Aquest fenomen és en part una arribada tardana a l'estil de vida estatunidenc de la dècada del 1920. De la mateixa manera, el PIB per capita s'acostà al nivell estatunidenc (per a tornar-se'n a allunyar a la dècada del 1980).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tritantecmes (Tritantaechmes, Τριτανταίχμης), fill d'Artabazos, fou un sàtrapa persa.\nFou sàtrapa de Babilònia al segle v aC. L'esmenta Heròdot.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els trocaleus (grec antic: Τράλλεις, Tral·lis) foren un poble traci esmentat diverses vegades per Livi i una per Plutarc. Patiren una greu derrota contra Agesilau II en intentar obligar-lo a pagar un tribut de cent talents de plata i cent dones a canvi de deixar-lo passar pel seu territori.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La tomba tebana coneguda com a TT308 està localitzada a Deir el-Bahari. Forma part de la Necròpolis tebana, situada en la riba occidental del Nil oposada a Luxor i és una de les sis situades enfront de la rampa que du a la tomba reial. La capella es va ensorrar com a conseqüència de les fortes precipitacions, i del santuari només es conserven petits fragments, mentre que al seu enterrament subterrani les parets de la cambra mortuòria estan guarnides amb imatges de la morta, i oferiments.La tomba és el lloc de soterrament de l'antiga egípcia Kemsit (ca. 2065 BC - 2045 / 2035 BC ), que era l'Estimada Esposa del Rei, Ornament del Rei, Sola de l'Ornament del Rei, Sacerdotessa de Hathor durant el regnat de Mentuhotep II, en l'XI dinastia. Descoberta per Édouard Naville.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tudun (o To-tun-pat) fou un títol que van portar alguns alts càrrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a magistrat. S'esmenta en relació als turcs occidentals i els turcs orientals.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tuhupurpuna fou una ciutat hitita situada al país dels kashka, no gaire lluny d'Athulissa, que el rei hitita Subiluliuma I va ocupar i seguidament va fortificar cap a l'any 1330 aC.\nSegons Matthews i Glatz, podria correspondre al jaciment de Kanlıgöl, a l'oest de la ciutat turca de Korgun.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tulikhu o Tuli fou una regió del sud-oest del llac Sevan que fou derrotada militarment pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Sinalibi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Tàxila fou una satrapia de l'imperi Aquemènida de Pèrsia. Fou afegida durant el regnat de Darios el Gran, però l'ocupació persa no va durar gaire, car no s'han trobat restes arqueològiques d'exèrcits de l'oest al Panjab, però algunes construccions perses es van descobrir el 2002.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Urraca de Portugal o Urraca de Borgonya i Savoia (Coïmbra, 1151 - 1188) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (~1165 - 1175).\nFilla del primer rei de Portugal Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia. Era neta per línia materna del duc Amadeu III de Savoia. Vers el 1165 es casà amb el rei Ferran II de Lleó. D'aquest matrimoni tingueren: l'infant Alfons IX de Lleó (1171 - 1230), rei de Lleó i casat el 1197 amb Berenguera de Castella. Urraca fou repudiada per Ferran II i el 1175 aquest matrimoni fou anul·lat pel Papa Alexandre III.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els vargions (grec antic: Οὐαργίωνες, Uargíones; llatí: Vargiones) foren un poble germànic que vivia entre el Ruhr i el Rauhe Alp. El poble és esmentat per Claudi Ptolemeu.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Tractat de Versalles de 1783 va ser signat per les tres nacions :França, Espanya i Gran Bretanya. Constituint la contrapart del Tractat de París (1783), signat pels britànics i els membres de les Tretze Colònies dels EUA que havia posat fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. En aquesta guerra els francesos i espanyols hi havien participat al costat dels insurgents.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La vida de Josep (en grec Bios Iosepou ), també anomenat La vida de Flavi Josep, és un text autobiogràfic escrit per Flavi Josep al voltant dels anys 94-99. Es tracta possiblement d'un apèndix del seu Antiguitats jueves, on l'autor revisa els esdeveniments de la guerra, pel que sembla en resposta a les legacions formulades contra ell per Just de Tiberíades.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Francisco de Vitoria O.P. (Burgos o Vitòria, Espanya; 1483/1486 - Salamanca, Espanya; 12 d'agost de 1546) va ser un frare dominic espanyol.\nVa ingressar a l'orde dels Dominics el 1504. Des de petit va rebre una bona formació humanística.\nLa seva formació i ensenyament pedagògic van donar el seu fruit en forma de nombrosos teòlegs, creadors de l'anomenada Escola de Salamanca.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51. Era fill de Vardanes I de Pàrtia, i l'any 46 fou nomenat rei de la Mèdia Atropatene pel seu pare. L'any 51, en ser cridat al tron de Pàrtia a la mort de Gotarces II sense fills, va deixar el regne d'Atropatene al seu fill Pacoros. Va morir al cap de dos mesos i el va succeir el seu fill Vologès I.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Wahabu fou un estat que va existir a la regió del riu Volta al segle xviii. El va fundar Mamadou Karantao després de peregrinar a la Meca (1815), on va entrar en contacte amb Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab fundador del wahhabisme. En tornar (1820) es va instal·lar a Boromo i amb els seus seguidors va sotmetre la regió dominant als habitants gourounsi (ko) i amb el suport del mossi, dagari i dioula (que ja eren musulmans) va dominar els bwaba, bobo, tyéfe i altres, va imposar el wahhabisme i va fundar una nova capital, Wahabu (moderna Ouahabou); va morir en intentar conquerir Baho (que anteriorment ja havia conquerit) en una data desconeguda, posterior el 1840 i el va succeir el seu fill Moktar Karantao, qui va seguir la política d'expansió, va sotmetre els dagari i els lobi, però fou derrotat a la batalla de Djindermé (1887). El 1888 va rebre el capità Gustave Binger quan va passar per Wahabu. El 1898 va ser derrotat pels francesos i va haver de signar el tractat de protectorat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Wei (xinès tradicional: 魏, xinès simplificat: 魏, pinyin: Wèi) va ser un estat de l'ètnia Dingling que existí durant el període específic dels Setze Regnes de la Xina, de 388 a 392. El seu fundador Zhai Liao havia estat vacil·lant entre ser un vassall dels Yan posteriors, els Yan Occidental, o la Dinastia Jin (265-420), i en 388,\nViccionari", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Wuling de Zhao - en xinès simplificat: 赵武灵王 - (340 aC - 295 aC, regnà entre el 325 aC i el 299 aC) va regnar en l'Estat de Zhao durant el període dels Regnes Combatents. El seu regnat va ser famós per un important esdeveniment: les reformes consistents en \"Vestir uniforme de bàrbars i usar la cavalleria en batalla\" (en xinès simplificat: 胡服骑射; en xinès tradicional: 胡服騎射).\nProbablement fill de Zhao Suhou (Marquès Su de Zhao, xinès simplificat: 赵肃侯), el Rei Wuling de Zhao va ascendir al tron en el 325 aC, a mitjà camí en l'era dels Regnes Combatents (els historiadors xinesos denominen així el període entre el 481 aC i 221 aC El seu regnat va coincidir amb l'aparició de diverses altres figures notables en el Regnes Combatents.\nDurant els primers anys del seu regnat el Regne de Zhao va ser constantment assetjats pels Donghu (xinès simplificat: 东胡), els Linhu (xinès simplificat i tradicional: 林胡), els Liufan (en xinès simplificat: 楼烦) i els Xiongnu (xinès simplificat i tradicional: 匈奴), totes tribus errants. Açò podria haver estat d'inspiració per a les seves reformes posteriors. En el 307 aC Wuling comença les seves reformes, sobretot militars. Es van concentrar en fer de la força militar molt més adaptable a la lluites de les batalles.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004). Era la filla de Ferran Bermúdez, era rebesneta per part de pare d'Ordoni I d'Astúries. Vers el 981 es casà amb Garcia III Sanxes II de Navarra, amb qui tingué quatre fills:\n\nl'infant Sanç III de Navarra (vers 992-1035), rei de Navarra, comte d'Aragói pel seu matrimoni amb Múnia I, rei de Castella.\nla infanta Urraca de Navarra, casada el 1023 amb Alfons V de Lleó\nl'infant Garcia de Navarra\nla infanta Elvira de Navarra", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els zabadeus foren una antiga tribu àrab que vivia prop de Damasc i que fou atacada per Jonatan, segons consta al llibre I dels macabeus. El seu territori fou saquejat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Zallara fou una regió de l'Imperi Hitita que podria correspondre a les regions d'Anatòlia posteriorment conegudes com a Pisídia, Licaònia o Cilícia. Hi va combatre Labarnas I.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Zhongshan (中山國, Zhōngshān Guó en pinyin) fou un estat a la Xina, durant la dinastia Zhou que correspon amb força aproximació al territori de la moderna prefectura de Baoding, a Hebei. La capital fou Zhongshan, que a partir de la dinastia dels Han orientals i fins a la dinastia Tang fou un centre econòmic i capital dels Yan posteriors durant el regnat del seu primer emperador.\nVa quedar sota protecció de Wei durant el període dels Regnes Combatents i després va recuperar la independència per un temps. El seu cinquè rei fou Cuo que va regnar 15 anys; va succeir al seu pare, el duc Cheng, sobirà de Zhongshan i va expandir l'estat al que va portar al seu apogeu. Va fer la guerra a l'Estat de Yan, al nord, i a Zhao, al sud (Zhao va quedar pràcticament partit en dos zones una al nord i una al sud), i va deixar l'estat amb una extensió del doble de la que tenia abans. La seva tomba és un monument arqueològic situat a Sanji, Pingshan, a Hebei, prop de la ciutat de Lingshou (靈壽) al riu Hutuo.\nVa caure finalment en mans del regne de Zhao el 295 aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Zhou de l'Oest (1046-771 aC) és el nom donat a la primera meitat de la Dinastia Zhou de l'antiga Xina. Va començar quan el Rei Wu de Zhou va enderrocar la Dinastia Shang a la batalla de Muye.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Zukuki fou una regió del país dels kashka, que rebia el seu nom d'una muntanya (possiblement la que avui en dia es coneix com a Alinin Dağı) i en la qual el rei hitita Subiluliuma I va fer campanya cap a l'any 1330 aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet. Els mètodes i focus que segueix o aplica per a dur a terme la tasca varien segons l'escola d'historiografia emprada o l'època estudiada.\nEls primers historiadors aparegueren a l'Antiguitat, època durant la qual els escriptors recollien els fets i esdeveniments, a vegades llegendaris, dels seus indrets d'origen o de civilitzacions aleshores considerades exòtiques. Les seves narracions, a més de tenir el caràcter de divulgació instrínsec a la professió d'historiador, també solien tenir finalitat legitimadora. Més tard, els cronistes medievals van heretar aquesta doble funció amb les seves cròniques, característica que va ser hegemònica fins l'arribada del positivisme. En l'actualitat, la immensa majoria d'historiadors han cursat estudis universitaris específics i exerceixen tant d'investigadors i divulgadors com de docents o assessors especialistes.Amb el transcurs del temps, l'ús de les fonts ha esdevingut una part essencial del mètode històric, ja que asseguren la versemblança i l'objectivitat a la narració. De fet, l'ús de les fonts fiables, ja siguin primàries o secundàries, és un dels elements que diferencia un historiador d'un pseudohistoriador.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista d'historiadors musulmans, des del sorgiment de l'islam fins al segle xix, que es poden adscriure a la historiografia islàmica clàssica:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Abba Ahimeir (en hebreu: אב\"א אחימאיר‎, en rus: Аба Шойл Гайсинович; 2 de novembre de 1897 – 6 de juny de 1962) va ser un periodista, historiador i activista polític jueu nascut a Rússia. Un dels ideòlegs del sionisme revisionista, va ser el fundador de la facció maximalista revisionista del Moviment Revisionista Sionista (ZRM) i del clandestí Brit HaBirionim.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Cassià（Kassianós, Κασσιανός, Cassianus) fou un escriptor cristià que segons Climent d'Alexandria va escriure una obra de cronologia (Χρονολραφία). Podria ser la mateixa persona que Juli Cassià que va escriure \"De Continentia\" i un Cassià que va escriure ἐξηγητικά.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Josep Goriònides o Josep Ben Gorion, o també Josippon, va ser un escriptor i sacerdot hebreu, que només apareix esmentat per Flavi Josep a ἱστορία Ἰουδαϊκοῦ πολέμου (La guerra jueva) de qui diu que n'era contemporani, amb el nom de ϝἱὸς Γωρίωνος ('fill de Gorió').\nA l'edat mitjana va aparèixer una Historia Judaica escrita en hebreu, d'estil senzill i elegant, suposadament escrita per Josep Goriònides, un sacerdot, una obra que té molts punts en comú amb La guerra jueva de Flavi Josep, i que en aquell moment es va creure que la va escriure el mateix Flavi Josep.\nActualment es creu que no la va escriure ni Flavi Josep ni Josep Goriònides, el seu contemporani, sinó que és una compilació confeccionada a partir de les edicions en llatí de les obres de Flavi Josep, feta probablement per un jueu francès de Bretanya en una època posterior al segle vi, tal com es pot deduir per la forma en què dóna els noms dels països, que estaven en ús en aquella època.\nEs va imprimir a Màntua cap a l'any 1470, i traduïda al llatí per Munster, a Basilea el 1541, i per Gagnier, a Oxford, el 1706.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "María Teresa Martínez de Sas és catedràtica d'Historia Contemporània de la Universitat de Barcelona, especialitzada en història social. Ha col·laborat des de 1978 en l'organització de seminaris i cursos sobre història de les dones.\nObres destacades Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona & Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 84-8415-243-X. \n La lucha por la diversidad (en castellà). 1a. ed. Barcelona: Editorial Ariel, 1999. ISBN 84-344-2835-0. \nSeco Serrano, Carlos; Martinez de Sas, Maria Teresa. «Asociación Internacional de los Trabajadores, Cartas, comunicaciones y circulares del Consejo (o Comisión) Federal de la Región Española 1870-1874». Centre de documentació antiautoritari i llibertari (Cedall). [Consulta: 20 gener 2021].\nPer una bibliografia més extensiva vegeu «Obra de María Teresa Martínez de Sas» a Dialnet.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Maximiano García Venero (Santander, 1907- Madrid, 1975) va ser biògraf, assagista, historiador i periodista.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Václav Vladivoj Tomek (Hradec Králové, 31 de maig, 1818 - Praga, 12 de juny 1905), fou un historiador txec.\nVa estudiar el dret i història a Praga, i des de molt jove va col·laborar amb Palacky; el 1850 per intervenció del comte Lleó de Thun, se li va atorgar la càtedra d'història d'Àustria a la Universitat de Praga, que va conservar fins al 1888, any de la seva jubilació. Per tal d'ensenyar els mètodes d'ensenyament de la història a l'estranger, va visitar París, Berlín i Gotinguen, i va organitzar, a base d'aquestes experiències, el seminari històric a la Universitat de Praga. Políticament va pertànyer al partit conservador dels vells txecs, com a partidari del programa governamental.\nVa començar la seva carrera científica com a autor d'excel·lents llibres de text, manuals d'història i importants tractats:\n\nManual de historia general (Praga, 1842);\nHistoria de Bohèmia (1843, refós en 1850, última edició el 1898);\nKurze Geschichte Prags (Praga, 1844);\nBreu compendi de la historia de Praga (Praga, 1845, una amplificació de l'obra precitada);\nHistoria de l'Imperi austríac (Praga, 1845/51), llibre que fou introduït com a text oficial en les escoles de l'Estat;\nManual de la historia d'Àustria (1858, a base de les seves conferencies universitàries;\nHistoria moderna de Àustria (Praga, 1888), a aquesta obra si refereix l'estudi Sobre el mètode sincrònic en la historia d'Àustria (Praga, 1854).La seva fama la va fonamentar amb Geschichte der Prager Universitat (1849) i una refosa més extensa de la mateixa obra, Història de la Universitat de Praga, en txec (Praga, 1849), d'àmplia concepció, elaborada a base d'un estudi detingut de tota la història txeca.\nEl 1879 va publicar la monografia Jan Žižka. L'obra vital de Tomek, que es pot comparar amb la Història del Regne de Bohèmia, de František Palacký, és la Història de la ciutat de Praga, on descriu el desenvolupament històric de la capital de Bohèmia fins al 1609, comprenent un total de 12 toms (1855-1901). El seu complement el formen les Bases de l'antiga topografia de Praga, en txec (3 t., 1866/75) i la publicació cartogràfica Mapes antics de Praga (Praga, 1892, contenint el pla de 1419 y els de 1200 i 1318). La Historia de Praga es verdaderament la de tota la nació txeca, en el seu aspecte social, cultural, econòmic, administratiu i religiós; una relació estrictament objectiva i una col·lecció exemplar de basts materials històrics. També es important el seu llibre de Memòries De la meva vida (2 t., Praga 1905/06).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Vegeu també: Bandera de ValènciaLa senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià. També és coneguda com a Senyera Tricolor, Reial Senyera Coronada o Senyera amb blau.En origen, aquesta era la bandera local de la ciutat de València i des de 1982, després d'un llarg conflicte identitari, es va convertir en la bandera oficial del territori administrat per la recent creada comunitat autònoma regida per la Generalitat Valenciana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Conferència de Pau de Staten Island fou una breu conferència diplomàtica informal celebrada entre representants de la Corona Britànica i les seves colònies nord-americanes rebels amb l'esperança de posar fi ràpidament a la naixent Revolució Americana. La conferència va tenir lloc l'11 de setembre de 1776, durant els dies posteriors a la captura britànica de Long Island i menys de tres mesos després de la declaració formal d'independència de les colònies. Es va celebrar a Billop Manor, la residència del coronel lleialista Christopher Billop, a Staten Island (Nova York). Els participants van ser l'almirall britànic Lord Richard Howe i els membres del Segon Congrés Continental John Adams, Benjamin Franklin i Edward Rutledge.\nEn posar-se al comandament de les forces terrestres britàniques a les colònies, Lord Howe havia buscat autoritat per resoldre pacíficament el conflicte. Tanmateix, el seu poder per negociar era, per intencionadament, molt limitat, cosa que feia que la delegació del Congrés fos pessimista respecte a una resolució sumària. Els estatunidencs van insistir en el reconeixement de la seva recentment declarada independència, que Howe no podia concedir. Al cap de tres hores, els delegats es van retirar i els britànics van reprendre la seva campanya militar pel control de la ciutat de Nova York.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Argentina i l'Uruguai mantenen un conflicte a causa de la instal·lació d'una planta de producció de pasta de cel·lulosa pertanyent a l'empresa Botnia, situada en territori uruguaià i sobre les aigües binacionals del riu Uruguai, prop de les poblacions uruguaiana de Fray Bentos i argentina de Gualeguaychú. Originalment el conflicte va incloure també una planta que l'empresa espanyola ENCE projectava construir a la mateixa zona, però més tard aquesta va decidir traslladar la seva instal·lació a Conchillas, un poble del departament uruguaià de Colonia. Per la seva banda, Botnia va finalitzar la construcció i va engegar la planta el 8 de novembre de 2007.\nL'Argentina ha demandat l'Uruguai davant la Cort Internacional de Justícia argumentant que la instal·lació de les plantes de cel·lulosa és contaminant i s'ha realitzat violant l'Estatuto del Río Uruguay. Per altra banda, l'Uruguai ha demandat l'Argentina davant el sistema de solució de controvèrsies del Mercosur i la Cort Internacional de Justícia, argumentant en primer cas que els talls de ruta constituïxen una violació al principi de lliure circulació, i en segon cas, que els mateixos són tolerats i utilitzats pel govern argentí per a pressionar al govern uruguaià en les negociacions referides a la instal·lació de les plantes de cel·lulosa.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clarmont, va predicar la Primera Croada al crit de «Déu ho vol» (Deus vult), amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà, sota el qual portava 400 anys. La seva predicació va provocar un encès fervor religiós entre el poble i la petita noblesa.\nDurant la croada, cavallers i pagesos de moltes nacions de l'Europa Occidental van viatjar com a croats per terra i per mar, en primer lloc en direcció a Constantinoble i després cap a Jerusalem. Els pagesos eren molt més nombrosos que els cavallers, i ambdós grups es van dividir en exèrcits separats, però com que els pagesos no estaven tan ben entrenats en combat, el seu exèrcit no va arribar a Jerusalem. En canvi, els cavallers van llançar un assalt a la ciutat i van capturar Jerusalem el juliol del 1099. Van establir els estats croats del Regne de Jerusalem, el Comtat de Trípoli, el Principat d'Antioquia i el Comtat d'Edessa.\nLa Primera Croada va ser part de la resposta cristiana a l'expansió de l'islam, i va ser seguida per més accions similars, des de la Segona Croada fins a la Novena Croada, però els èxits aconseguits van durar menys de 200 anys. Va representar el primer pas important cap a la reobertura del comerç internacional a Occident des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Deng Xiaoping (?·pàg.) (xinès simplificat: 邓小平, xinès tradicional: 鄧小平, pinyin: Dèng Xiǎopíng, Wade-Giles: Teng Hsiao-p'ing; Guang'an, Sichuan, 22 d'agost de 1904 - Pequín, 19 de febrer de 1997) va ser un polític xinès, m��xim líder de la República Popular de la Xina des de 1978 fins als últims anys de la seua vida.Sota el seu lideratge, la República Popular de la Xina va emprendre les reformes econòmiques de liberalització de l'economia comunista que van permetre a aquest país arribar a unes impressionants quotes de creixement econòmic (el PIB xinès va créixer entre un 8% i un 10% durant la dècada de 1980) Davant d'aquests èxits en l'economia, Deng va exercir un poder de marcat caràcter autoritari, i el seu paper va ser decisiu en la repressió violenta de les protestes de la Plaça de Tian'anmen el 1989.Membre del Partit Comunista Xinès des dels seus anys d'estudi en França i en la Unió Soviètica, Deng es convertiria en un dels dirigents més importants del Partit Comunista durant l'època de Mao Zedong. No obstant això, la seua proximitat ideològica al llavors president de la República Popular Liu Shaoqi, el va convertir en un dels blancs de la Revolució Cultural, campanya turbulenta de reafirmació ideològica impulsada per Mao, president del partit, per a mantenir el poder enfront dels reformistes com Deng i Liu, que van ser acusats de dretans i contrarevolucionaris. Apartat de la cúpula del poder durant aquests anys de commoció ideològica, Deng acabaria tornant a un primer pla de l'activitat política després de la mort de Mao, imposant-se finalment al successor d'aquest, Hua Guofeng, en la lluita pel poder. A diferència de Mao, Deng no va promoure un culte a la personalitat al voltant de la seua figura i les seues aparicions públiques van ser escasses. Durant els últims anys de la seua vida, no ostentava ja cap càrrec polític i, afligit de la malaltia del Parkinson, tot just podia seguir els assumptes d'estat. Amb tot, se'l va seguir considerant el líder suprem de la Xina Popular fins a la seua mort, el 19 de febrer de 1997.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Dia de la Independència, celebrat cada 15 d'agost, és una festa nacional de l'Índia que commemora la independència respecte del domini britànic el 15 d'agost de 1947. L'Índia va obtenir la llibertat seguint un moviment d'independència, encapçalat pel Congrés Nacional Indi (INC) i caracteritzat en gran part per la resistència no-violenta i la desobediència civil. La independència va coincidir amb la partició de l'Índia, en la qual l'Índia britànica es va dividir per criteri de religió en els dominis de l'Índia i el Pakistan; la partició va desembocar en violents disturbis i nombroses morts.\nEl 15 d'agost de 1947 Jawaharlal Nehru, que s'havia convertit en el primer ministre de l'Índia, va hissar la bandera nacional de l'Índia per sobre de la porta de Lahore del Fort Vermell, de Delhi. A partir de llavors, cada dia de la independència el primer ministre hissa la bandera a l'edifici i hi pronuncia un discurs.El dia se celebra a tota l'Índia amb cerimònies on s'hissa la bandera, desfilades i actes culturals. Particularment, els indis celebren el dia mostrant la bandera nacional en els seus vestits, accessoris, cases i vehicles, escoltant cançons, veient pel·lícules patriòtiques, i reunint-se amb familiars i amics. Es narra la independència i la partició a través de llibres i pel·lícules. Les organitzacions armades separatistes i activistes sovint han perpetrat atacs i vagues i han hissat banderes negres el 15 d'agost i els dies circumdants per boicotejar la celebració.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les eleccions presidencials dels Estats Units de 1792, les segones de la història del país, tingueren lloc entre el divendres 2 de novembre i el dimecres 5 de desembre de 1972. El president titular, George Washington, va ser elegit per un segon mandat de manera unànime pel col·legi electoral mentre que John Adams va ser reelegit vicepresident. Washington no va tenir cap contrincant, però Adams va tenir una reelecció competitiva amb el governador de Nova York, George Clinton.\nWashington era popular i ningú va fer cap intent seriós d'oposar-se'n a la reelecció. Les normes electorals de l'època requerien que cada elector presidencial emetés dos vots sense distingir quin era per president i vicepresident . El més votat esdevindria president i el segon més votat, vicepresident. El Partit Demòcrata-Republicà, que s'havia organitzat en oposició a les polítiques del secretari del tresor Alexander Hamilton, va donar suport a Clinton per la vicepresidència. En canvi, Adams va rebre el suport del Partit Federalista en la seva cerca d'un nou mandat. Cap partit estava organitzat completament i les divisions partisanes no estaven encara solidificades.\nWashington va rebre 132 vots electorals, un de cada elector. Adams va guanyar 77 vots electorals, prou per guanyar la reelecció. Clinton va acabar en tercer lloc amb 50 vots electorals, guanyant el seu estat natal de Nova York així com tres estats del Sud. Dos altres candidats van guanyar els cinc vots restants. Aquestes eleccions van ser les primeres en què cada estat dels tretze originals van designar electorals, juntament amb els nous estats de Kentucky i Vermont.\nVa ser l'única elecció presidencial que no es va celebrar just quatre anys després de l'elecció anterior, encara que la major part de l'elecció prèvia s'havia celebrat quatre anys abans.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Annelies Marie Frank, coneguda com a Anne Frank (Frankfurt del Main, Alemanya, 12 de juny de 1929 - Bergen-Belsen, Alemanya, febrer o març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. És autora d'El diari d'Anne Frank, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família marxà de Frankfurt a Amsterdam amb la intenció d'escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus s'intensificaren i la seva família s'amagà, el juliol de 1942, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere, de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia tretze anys. Després de dos anys a la casa del darrere, el grup fou traït i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anne moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En acabar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment, sortí amb el títol Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942-1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).\nEl diari l'hi van regalar a Anne pel seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d'agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Pierre Amine Gemayel (àrab: بيار أمين الجميل, Biyār Amīn al-Jumayyil, pronunciat en àrab estàndard Biyar Amín al-Jumàyyil), també conegut com a Pierre Gemayel Jr, Pierre Amine o Pierre Gemayel, (Bikfaya, 24 de setembre de 1972 - Beirut, 21 de novembre de 2006) fou un polític libanès de religió cristiana maronita, militant del Partit de les Falanges Libaneses i ministre d'Indústria del Líban entre 2005 i 2006. Fou la setzena figura pública antisiriana assassinada al Líban en dos anys.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès. En part van ser una extensió dels conflictes que varen esclatar amb motiu de la Revolució Francesa, i que es varen perllongar al llarg de tot el Primer Imperi Francès. No hi ha un consens sobre el moment exacte en què aquestes varen començar. Hi ha un sector dels historiadors que considera que varen començar quan Napoleó va arribar al poder a França el novembre de 1799, mentre que d'altres defensen que han de situar-se al període bèl·lic entre 1799 i 1802 en el context de les Guerres de la Revolució Francesa, i més concretament en la declaració de guerra entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa l'any 1803, que prèviament havia estat precedit per un breu període de pau arran de la signatura del Tractat d'Amiens l'any 1802. Les Guerres Napoleòniques varen finalitzar el 20 de novembre de 1815, després de la derrota final de Napoleó a la Batalla de Waterloo i de la signatura del segon Tractat de París de l'any 1815.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat. Aquesta història està marcada tant per una successió gradual de descobertes i nous invents, com per desenvolupaments més accelerats lligats a canvis de paradigma i a períodes revolucionaris, que han fet possible l'evolució material, social i espiritual de la humanitat.\nEn la història registrada, i en oposició a la prehistòria, cal destacar un fet rellevant esdevingut de manera independent a diversos llocs de la Terra: la invenció de l'escriptura. Aquest fet ha fet possible l'existència d'un mitjà per difondre i preservar de manera més duradora el coneixement adquirit. L'escriptura, al seu torn, ha esdevingut una necessitat fonamental arran de l'aparició de l'agricultura, del desenvolupament d'assentaments estables i de l'aparició del comerç.\nLes primeres grans civilitzacions es van desenvolupar a les vores de grans rius. Una de les primeres a aparèixer, entre el 4000 i el 3000 aC, va ser la dels sumeris, a Mesopotàmia, paraula que en grec significa \"entre rius\" (μέσος, \"entre\" i ποταμός, \"riu\"). Altres civilitzacions també s'han desenvolupat al costat de rius, com la dels egipcis al Nil, la de la vall de l'Indus, i les de l'Antiga Xina a la vora del riu Groc.\nDe manera progressiva la majoria dels éssers humans d'Europa, d'Àsia i de l'Àfrica del Nord passen a dependre d'estats més o menys organitzats, procés que també succeeix a Mèxic i a la part occidental d'Amèrica del Sud. A poc a poc, totes les regions i poblacions del globus cauen sota la tutela d'un o un altre estat fins que el tractat de Berlín de 1878 distribueix els darrers territoris desocupats, amb l'excepció de l'Antàrtida. Tot i així continuen havent-hi territoris que de facto no són controlats per cap estat, tribus més o menys aïllades autosuficients i persones a tot el globus que no se senten formar part de cap estat.\nLa història se sol dividir en quatre grans períodes:\n\nEdat antiga, fins al voltant del segle vi, amb l'Orient Pròxim, el Mediterrani bressol de l'antiguitat clàssica, la Xina, i l'Índia.\nL'edat mitjana, des del segle vi fins al segle xv.\nL'edat moderna, des del segle xiv fins al 1750, que inclou el Renaixement europeu.\nL'edat contemporània, iniciada cap al 1750, amb la Il·lustració i la Revolució Industrial, i arriba fins avui en dia.A Europa, habitualment s'ha agafat la data de la caiguda de l'Imperi Romà occidental (476) com el moment en què finalitza l'Edat antiga i comença l'edat mitjana. Un mil·lenni després, a mitjan segle xv, Johannes Gutenberg inventà la impremta moderna, usant la tipografia, revolucionant la comunicació, i impulsant el Renaixement europeu i la revolució científica.Al segle xviii, el desenvolupament del coneixement i la tecnologia, especialment a Europa, va assolir una massa crítica que va fer possible la Revolució Industrial. Aquest increment tan espectacular, d'una banda, del coneixement, la tecnologia i el comerç i, de l'altra, en consonància, de l'augment del potencial destructor de la guerra, han generat una situació que en l'actualitat afecta el conjunt de comunitats que habiten la Terra.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Isaac Comnè (grec: Ισαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1113 i mort després del 1146) fou el cinquè fill (el tercer mascle) de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè amb Irene d'Hongria. La decisió del seu pare de passar-lo per alt en l'ordre de successió en benefici del seu germà petit, Manuel I Comnè, feu que els dos germans tinguessin una relació tensa a partir d'aleshores. No es coneix gaire cosa sobre la seva vida a part de la seva participació en les campanyes del seu pare i el seu germà a Anatòlia i que era un ferm defensor del patriarca Cosme II de Constantinoble.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Joan Comnè (grec: Ἰωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un aristòcrata i alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient. Fou domèstic de les escoles durant el breu regnat del seu germà gran, Isaac I Comnè (r. 1057-1059). Després de l'abdicació d'Isaac i l'ascens de Constantí X Ducas al tron, Joan es retirà de la vida pública fins a la seva mort el 1067. A través del seu fill Aleix I Comnè, que esdevingué emperador el 1081, fou el progenitor de la dinastia Comnè, que governà l'Imperi Romà d'Orient entre el 1081 i el 1185 i l'Imperi de Trebisonda entre el 1204 i el 1461.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Manuel Eròtic Comnè (grec: Μανουήλ Ἐρωτικός Κομνηνός, Manuïl Erotikós Komninós; nascut cap al 955–960 i mort cap al 1020) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de Basili II, així com el primer avantpassat ben documentat de la dinastia Comnè. No se sap gaire cosa sobre els seus orígens. Les fonts tan sols el mencionen com a comandant de la defensa de Nicea contra el rebel Bardas Escleros el 978 i com a emissari imperial al mateix Escleros onze anys més tard. Tingué tres fills, tots a una edat avançada. El seu fill gran, Isaac I Comnè, fou emperador entre el 1057 i el 1059, mentre que el petit, Joan, fou el progenitor de la dinastia Comnè a través del seu fill Aleix I Comnè.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Louise Michel (Vroncourt-la-Côte, Haute-Marne, 29 de maig del 1830 - Marsella, 9 de gener del 1905) fou una destacada anarquista francesa i una de les principals figures de la Comuna de París; va ser també escriptora, poeta i educadora. Va ser la primera a enarborar la bandera negra, que sota el seu impuls, es va convertir en el símbol del moviment anarquista.Preocupada per l'educació infantil, Michel es va dedicar a l'ensenyament fins al 1856, any en què es va instal·lar a París. Allà, als 26 anys, va desenvolupar una activitat literària, pedagògica, política i activista important i s'uneix amb diverses prominents personalitats blanquistes revolucionàries del París de la dècada del 1860. El 1871, va participar activament en els esdeveniments de la Comuna de París en la primera línia de suport. Capturada al maig, va ser deportada a Nova Caledònia, on el seu pensament es va tornar anarquista. Va tornar a França el 1880 i, molt popular, multiplicà les seves manifestacions i reunions en favor del proletariat. Era controlada per la policia i va ser empresonada diverses vegades, però va continuar sense descans un important activisme polític a França fins a la seva mort, a l'edat de 74 anys.\nContinua sent avui una figura influent en el pensament anarquista i revolucionari.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Nicèfor Comnè (grec: Νικηφόρος Κομνηνός, Nikiforos Komninós; nascut cap al 970 i mort després del 1026/1027) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constantí VIII (r. 1025-1028). Fou governador de la regió armènia de Baspracània (Vaspurakan) i és un dels primers membres documentats de la família Comnè, que acabaria ocupant el tron entre el 1081 i el 1185.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725; CJ 30 de maig de 1672 - 28 de gener de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725). En rus és conegut com a Пётр I (Piotr I), Пётр Вели́кий (Piotr Veliki, és a dir Pere el Gran) o Пётр Алексе́евич Рома́нов (Piotr Alekséievitx Romànov).\nPertanyent a la dinastia Romànov, era fill del tsar Aleix Mikhàilovitx. És considerat un dels més destacats governants de la història de Rússia, on va regnar des del 7 de maig (CJ 27 d'abril) de 1682 fins a la seva mort. Va succeir el seu germanastre Teodor III i, entre 1682 i 1696, va governar juntament amb el seu feble i malaltís germà, Ivan V. Va dur a terme un procés d'«occidentalització» i expansió que va transformar la Rússia moscovita en un dels grans poders europeus.\nVa integrar l'Església dins del poder polític i substituí el patriarcat per un procurador general; a la pràctica, va acabar unint l'Església, l'Estat i l'Imperi sota la seva figura autocràtica i s'autoanomenà «Emperador i pare de totes les Rússies».Físicament presentava una figura impressionant (feia 2,04 metres d'alçada), d'esquenes amples i braços poderosos.\nPere el Gran és mundialment conegut pel fet d'haver fundat la ciutat de Sant Petersburg.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Símon Vassílovitx Petliura (ucraïnès: Си́мон Васи́льович Петлю́ра, AFI /ˈsɪmon pɛt'ljurɐ/ transliterat Symon Vasyl'ovyč Petljura, romanitzat Símon Vassílovitx Petliura, tot i que també es pot trobar com a Simon Petlura, Symon Petlura, Symon Petlyura, o Symon Petljura; Poltava, 10 de maig [C.J. 22 de maig] de 1879 - París, 25 de maig de 1926) fou un polític i periodista ucraïnès. Va ser un dels personatges més importants del moviment nacional, comandant suprem de l'Exèrcit i el tercer President de la República Popular d'Ucraïna.\nHome de lletres, va ser una de les figures clau del moviment socialista ucraïnès al començament del segle xx. Autonomista, i després independentista, Símon Petliura va participar en la formació d'un exèrcit ucraïnès i va lluitar contra el bolxevisme durant la Revolució Russa. Vençut, va marxar a l'estranger i va dirigir el govern ucraïnès a exili.\nEls pogroms que es van desenvolupar sobre el territori ucraïnès en aquesta època i el motiu del seu assassinat són a l'origen d'una viva controvèrsia sobre la seva persona. Per això, Símon Petliura ocupa un lloc particular en la història de les relacions ucraïnesojueves.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Marco Polo (Venècia, 15 de setembre de 1254 – Venècia, 8 de gener de 1324) va ser un explorador i mercader, el més famós dels viatgers de la ruta de la Seda. Els seus viatges queden recollits a Il Milione.\nNiccolò, el pare de Marco Polo i el seu oncle Matteo ja havien realitzat viatges a Àsia abans que Marco hi anés amb ells. El 1269, després de molts anys de voltar pel món, Niccolò va tornar a Venècia i allà va conèixer el seu fill Marco per primera vegada, quan aquest ja tenia 15 anys. Cap a finals del 1271, els Polo van rebre valuosos regals per part del nou papa, Gregori X, amb l'encàrrec de portar-los al gran kan de la Xina, Kublai Khan, net de Genguis Khan. Així, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'orient. Van travessar Armènia, Pèrsia i l'Afganistan fins a arribar a la Xina, recorrent tota la ruta de la Seda. La tornada la van realitzar pel mar de la Xina fins a l'estret d'Ormuz, on van seguir el seu viatge per terra fins a Venècia. Aquesta sèrie d'aventures són les que més endavant van ser documentades en el llibre de Marco Polo. Van arribar a Venècia el 1295, 24 anys després, portant moltes riqueses i tresors. Havien recorregut gairebé 24.140 km.Pocs anys més tard, en un altre viatge, Marco va caure en mans dels genovesos que el van fer presoner entre 1298 i 1299. Mentre va estar a la presó, va dictar a un escrivent les seves aventures; d'entre els seus companys de cel·la, hi havia Rustichello de Pisa. Va ser Rustichello qui va embastar i donar forma a les històries que Marco Polo li va anar explicant durant el captiveri, que s'aplegarien en el llibre intitulat La descripció del món, més conegut com Els viatges de Marco Polo. Va ser durant molt de temps una obra referent per als aventurers i va incentivar els viatges i la connexió de pobles molt allunyats a través del comerç per la Ruta de la Seda. Cristòfor Colom va ser un apassionat lector d'aquest llibre.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república. El regne va ser el primer estat a incloure tota la península Itàlica des de la caiguda de l'Imperi Romà.\nDurant l'època del règim del Partit Nacional Feixista, sota el dictador italià Benito Mussolini, entre 1922 i la seva destitució el 1943, sovint el regne va ser anomenat pels nacionalistes i pels feixistes l'Imperi Italià (italià: Impero Italiano), o el Nou Imperi Romà (italià: Nuovo Impero Romano, llatí: Novum Imperium Romanum), però aquests noms no s'empraren mai oficialment. El nom atorgat de manera més usual pels historiadors al Regne d'Itàlia durant el mandat de Mussolini i els feixistes és Itàlia feixista. Sota el feixisme, el regne s'alià amb l'Alemanya nazi en la Segona Guerra mundial fins al 1943. Durant els dos darrers anys del conflicte, el Regne d'Itàlia passa a formar part dels aliats, després de la destitució de Mussolini com a primer ministre i la prohibició del Partit Feixista. Al nord, es formà un estat que continuà lluitant contra els aliats com un estat titella dels alemanys, la República Social Italiana, encapçalada encara per Mussolini i per feixistes fanàtics. Poc després de la guerra, el descontentament popular portà a la realització d'un referèndum el 1946 per a decidir si Itàlia continuava sent una monarquia o esdevenia una república. Els italians decidiren abandonar la monarquia i fundar la República d'Itàlia, que es manté en l'actualitat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.\nEn acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Així doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats (rei, noblesa i clergat), i els no privilegiats (burgesia, pagesos, etc). En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.\nLa primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.\nLa segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.\nLa darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el qual finalitza el període revolucionari.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, Imperi Alemany, 2 de maig de 1892 - Cresta de Morlancourt, prop de Vaux-sur-Somme, França, 21 d'abril de 1918) fou un aviador de combat alemany de les Luftstreitkräfte (Exèrcit de l'aire de l'Imperi Alemany). És considerat l'as d'asos de la Primera Guerra Mundial. Va ser oficialment acreditat amb vuitanta victòries.\nHeroi dels alemanys i respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, Manfred von Richthofen era membre d'una família aristocràtica i per tant tenia molts familiars de renom. És internacionalment conegut com el Baró Roig (en alemany, Der Rote Baron).\nQuasi cent anys després que fos abatut, encara avui no se sap exactament qui fou el causant de la seva mort. Diverses teories han aparegut i s'han descartat des de llavors, però encara segueix despertant l'interès de diversos investigadors que volen resoldre un dels fets més misteriosos de la Primera Guerra Mundial.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Romà (mort abans del 627) fou el segon bisbe de Rochester i, presumiblement, un dels membres de la missió gregoriana enviada a Kent per cristianitzar els anglosaxons que seguien el paganisme anglosaxó natiu. Romà fou consagrat bisbe al voltant del 624 i morí ofegat abans del 627. A part d'aquests fets, no se sap gaire cosa de la seva vida.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria.\nGran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans.\nQuan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen.\nLa seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.\nVa ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. Posteriorment al conflicte es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món, la qual cosa va provocar la guerra freda, que va durar 45 anys.\nProp de la meitat de les víctimes de la guerra foren ciutadans de la Unió Soviètica, el país que va patir la principal agressió de l'Alemanya nazi, que també dugué a terme la persecució i extermini de minories europees com la jueva, que fou víctima d'un holocaust de prop de 6 milions de morts.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El setge de Vyborg tingué lloc la primavera de 1710 durant la Gran Guerra del Nord (1700-1721). Fou el segon intent dels russos de capturar la ciutat fortificada de Vyborg, posterior a un primer intent fallit del 1706. Després de l'esclat de la guerra, les tropes sueques s'havien fet fortes a la ciutat. Per tal de garantir la seguretat de la nova ciutat de Sant Petersburg, Pere el Gran ordenà ocupar el fort suec. Els plans de conquesta quedaren relegats en favor d'altres operacions en marxa, però després de la batalla de Poltava, el juny de 1709, els homes i els recursos necessaris estigueren disponibles per dur a terme la presa de la ciutat.\nTretze mil soldats russos, sota el comandament de l'almirall general Fiódor Apraksin, marxaren en direcció a Vyborg i hi posaren setge el 22 de març de 1710. Magnus Stiernstråle, el comandant suec de la fortalesa, esperà en va l'ajuda sueca, però els russos no disposaven de suficient artilleria, per la qual cosa es produí un empat entre ambdós bàndols. A l'abril, Pere el Gran aconseguí portar, amb una flota de 250 vaixells, armes i subministraments als assetjants, per realitzar l'assalt final sobre les posicions sueques. Després dels atacs russos, la guarnició es rendí el 12 de juny de 1710.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els tirotejos de Huế Phật Đản van causar la mort de nou civils budistes desarmats el 8 de maig de 1963 a la ciutat de Huế (Vietnam del Sud) a mans de l'exèrcit i les forces de seguretat del govern de Ngô Đình Diệm. L'exèrcit i la policia van disparar les seves armes i van llançar granades de mà contra una multitud de budistes que havien estat protestant contra la prohibició del govern d'hissar la bandera budista el dia de Phật Đản, que commemora el naixement de Siddharta Gautama.\nLa negació de responsabilitat per part del govern de Diệm, qui va insistir a culpar el Viet Cong, va provocar un descontentament creixent entre la majoria budista del país. L'incident va originar un moviment de protesta per part dels budistes vietnamites contra la discriminació religiosa del règim de Diệm) d'orientació predominantment catòlica romana conegut com la «crisi budista», que va conduir a una desobediència civil generalitzada a gran escala entre els vietnamites del sud. L'1 de novembre de 1963, després de sis mesos de tensió i una oposició cada vegada major al règim, els generals de l'exèrcit de la República del Vietnam van dur a terme un cop d'estat que va resultar en l'enderrocament el règim i l'assassinat de Ngô Đình Diệm.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produí el 60 o el 61 a la província romana de Britània, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Escòcia. La batalla va enfrontar a una aliança de tribus dirigides per la reina dels icens, Budicca, contra els exèrcits romans estacionats a la província, comandats pel governador Gai Suetoni Paulí. Aquest enfrontament va marcar la fi de la resistència a la dominació romana a la part sud de Britània fins a l'any 410.No es coneix la localització precisa de la batalla, però la majoria dels historiadors la ubiquen entre Londinium, l'actual Londres i Viroconium, avui Wroxeter (Shropshire), en la ruta que actualment es coneix com a Watling Street i que ha acabat donant nom a la batalla. Aquesta denominació és anacrònica, a més de ser una mica especulativa, ja que l'actual nom de la via romana es va originar en l'època anglosaxona.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "YBC 7289 és una tauleta d'argila babilònia que presenta la particularitat de contenir una aproximació sexagesimal precisa de l'arrel quadrada de 2, és a dir, la longitud de la diagonal d'un quadrat unitari. El nombre en qüestió té un grau de precisió equivalent a sis dígits decimals, «la millor precisió computacional coneguda […] del món antic». Es creu que la tauleta pertanyé a un estudiant del sud de Mesopotàmia que visqué entre el 1800 i el 1600 aC. Fou cedida a la Yale Babylonian Collection per J.P. Morgan el 1909.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la humanitat s'ha dividit, convencionalment, en períodes històrics. Les dates poden variar depenent dels historiadors, i en tot cas mai són talls perfectament definibles en el temps sinó que dilueixen els seus inicis i acabaments en els períodes anterior i posterior.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Vegeu també: Era comunaEn l'any 525, el Papa Hormisdes I va encarregar a Dionís l'Exigu, un astrònom abat d'un monestir romà, establir com any primer de l'era cristiana, el de l'encarnació de Jesús. L'astrònom es va equivocar de 4 anys en oblidar-se de comptar 4 anys de mandat d'August a la llista d'emperadors romans.\nDionís va calcular la data a partir del Cicle metònic en correspondència a la Pàsqua amb lluna plena, i va calcular 7 cops 4 cicles, 532 anys, que va fer quadrar amb el següent cicle de pasqua al cap de 7 anys, de manera que va establir que l'any zero seria 525 anys abans del llavors present, Com Jesucrist va néixer l'any de la mort d'Herodes I el Gran va deduir que Jesús va néixer l'any 753 de la fundació de Roma (AUC), quan de fet succeí cap al 749. No obstant això, aquest sistema cronològic, en la variant de l'Era de la Nativitat no es va aplicar a Occident fins a l'any 742, i a Orient fins al segle xvi. A Catalunya es va començar a usar a finals del segle ix.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'era de les revolucions o era de la revolució és el període que comprèn entre el 1774 i el 1848 aproximadament. En aquest temps va tindre lloc un nombre significatiu de moviments revolucionaris per tot Europa i les Amèriques. El període es distingeix pels canvis governamentals: de monarquies absolutistes a estats constitucionalistes o repúbliques. L'era de les revolucions inclou la Revolució dels EUA, la Revolució Francesa, la Revolució irlandesa de 1798, la Revolució d'Haití, la Revolució grega, la revolta d'esclaus a l'Amèrica Llatina, la Primera guerra d'independència italiana, les revolucions italianes de 1848 i els moviments d'independència de les colònies espanyoles i portugueses a l'Amèrica Llatina. També inclou, en cert sentit, la Revolució Industrial. Aquest període va debilitar els estats imperialistes europeus, que van perdre grans territoris al llarg del Nou Món. Per als britànics, la pèrdua de les Tretze Colònies va suposar un canvi d'objectius per a l'Imperi Britànic, amb Àsia i el Pacífic com a nous territoris per a expandir-se.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'etapa agrària és una divisió de la història que comprèn des de la revolució neolítica fins a la revolució industrial. El seu nom ve perquè l'economia està basada en l'agricultura, el sector primari en general, amb un progressiu auge del comerç d'excedents. És el període històric més llarg. S'aplica també en l'actualitat a aquelles societats que no viuen en un estil de vida industrial, que coincideixen sovint amb les classes més pobres dels països subdesenvolupats", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El mil·lenni v aC va abastar els anys que van del 5000 aC fins al 4001 aC. Va veure la propagació de la agricultura des d'Àsia occidental per Europa del Sud i central. Les cultures urbanes a Mesopotàmia i Anatòlia van florir, desenvolupant la roda. Els ornaments de coure es van fer més comuns, marcant el començament del calcolític. La ramaderia es va estendre per tot Euràsia, fins a arribar a la Xina.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història del temps present, història actual, història d'avui, història viscuda o història del present és un concepte nou dins el món de la historiografia que intenta descriure un període imprecís fins als nostres dies, aproximadament de trenta anys, o una generació.Es defensa aquesta divisió, o més aviat, subdivisió de l'edat contemporània degut als enormes canvis que van propiciar el final de la Segona Guerra Mundial i el canvi dràstic d'horitzons que es van provocar que fan impossible comprendre l'abans i el després del conflicte. S'alimenta de les fonts orals i les experiències viscudes en primera persona.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La protohistòria se situa cronològicament entre la prehistòria i la història. Les fonts per al seu estudi són gairebé completament arqueològiques, encara que també n'existeixen tradicions orals.\nTenint en compte que els mil·lennis que van des de la invenció de l'escriptura (en distints llocs en tot el món, dels quals Orient Pròxim va ser el primer) fins a la seva difusió per tot el món (particularment per Europa i la conca del Mediterrani en el cas citat), poden utilitzar-se les fonts escrites per grecs, fenicis, hebreus o egipcis per a l'estudi d'aquest temps (mil·lennis IV aC al I aC) i aquests llocs, que pròpiament no havien entrat en la història.\nSol incloure's tant en l'estudi del final de la prehistòria, com en l'inici de la història antiga. Aquesta és una època en la qual les distintes civilitzacions es van desenvolupar culturalment, aconseguint l'inici de l'escriptura i de la metal·lúrgia. Sol relacionar-se amb la segona edat del ferro, per ser aquesta la darrera fase de la prehistòria.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El segle LI aC comprèn els anys inclosos entre el 5100 aC i el 5001 aC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Època estadística és un concepte utilitzat per la demografia i per altres ciències socials que al·ludeix, segons els territoris, al període inaugurat pel primer cens de població modern.\nSuècia pot ser considerat Estat pioner en la recopilació de dades estrictament demogràfiques, ja que des del 1750 enregistra els naixements i les defuncions. Els EUA van fer el primer cens de població l'any 1790. I ja durant el segle xix, diversos països europeus establiren censos de població.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Època preestadística és un concepte utilitzat per la demografia i per altres ciències socials, per al·ludir al període anterior a l'existència de censos de població moderns, és a dir, amb finalitat estrictament demogràfica i amb una periodicitat establida per l'Estat. A Espanya, el primer cens de la sèrie estadística es va fer l'any 1857, per la qual cosa, tots els registres anteriors pertanyen a l'època preestadística.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors. Un resum cronològic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evolució de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensió de temes més generals: batalles i guerres, principalment. També pot ser útil per a entendre l'aparició d'oficis especialitzats, basats en les armes de foc. O el desenvolupament de les indústries d'armament.\nDes del punt de vista científic, les ferides per arma de foc i la forma de curar-les suposaren una nova branca de la medicina.La voluntat de millorar la precisió i eficàcia de les armes esmentades fomentaren el progrés de la física, les matemàtiques i la creació de disciplines noves com la balística.\nDes del punt de vista tecnològic, la necessitat de fabricar armes cada cop millors (deixant de banda les consideracions humanitàries) permeteren el descobriment de millors materials i sistemes de fabricació més avançats.\n\nUn exemple positiu de la fabricació d'armes és la fabricació en sèrie de conjunts mecànics amb peces bescanviables. Aquest sistema, universalment emprat des de fa un parell de segles i basat en les toleràncies de fabricació, fou un descobriment de les fàbriques de fusells.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la pila reflecteix el desenvolupament històric de les diferents cel·les electroquímiques emprades per obtenir un corrent elèctric a partir de l'energia química continguda en unes substàncies químiques que pateixen una reacció d'oxidació-reducció.\nEn aquest cas, el nom de pila es refereix de manera genèrica a tots els dispositius que generen un corrent continu a partir d'una reacció química, encara que existeixen diferències entre ells: cel·les voltaiques (primàries i secundàries), piles elèctriques, acumuladors, bateries i piles de combustible. Per veure aquestes diferències, consultar el article sobre generadors electroquímics.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Una història de les enciclopèdies hauria de presentar un recull de les obres esmentades i de treballs de caràcter semblant, amb independència del títol original. La possibilitat teòrica d'escriure una obra que resumís una part de tots els coneixements va començar amb la invenció de l'escriptura. Els primers assajos foren molt posteriors, en forma de manuscrits. La impremta va permetre l'edició i la popularització de veritables enciclopèdies.\nLa fotografia i el cinema eixamplaren les possibilitats de les publicacions enciclopèdiques, permetent oferir imatges estàtiques o en moviment. L'actual era digital posa a l'abast de molta gent enciclopèdies antigues o modernes, prèviament editades en paper. I també, i encara més important, l'edició de veritables enciclopèdies digitals amb formats diversos i no subjectes a molts dels condicionants de les tradicionals enciclopèdies de paper.\nEl mot enciclopèdia procedeix del grec kýklos ('cicle') i paidéia ('educació'), i significa 'cicle del saber'. El mot fou introduït en l'accepció actual per Paul Scalich en la seva obra Encyclopaedia, seu Orbis disciplinarum (1559).\nAquest article presenta una llista, ordenada cronològicament, de diverses enciclopèdies, diccionaris enciclopèdics i obres de caràcter general.\n\nLes dates poden ser aproximades. No sempre és possible oferir la data de la primera edició i algunes obres antigues no disposen d'una data concreta.\nLa llista només és representativa, de cap manera exhaustiva.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història. Existeixen diverses acceptacions sobre el seu origen com a disciplina: Voltaire en el segle xviii per l'encunyació del terme, Jean Bodin en el XVI qualificant un autor grec com philosophitoricus. Encara que la més acceptada és la de Giambattista Vico, en el segle xvii, en el seu Principi de la ciència nova de la naturalesa comuna de les nacions, encara que s'acabaria assentant amb Voltaire.\nNo obstant això, els antics grecs també es van preocupar per la història i pels problemes filosòfics que plantejava, sense arribar, tanmateix, a ser una disciplina. La història plantejava una sèrie de qüestions com: Què és la història?, Quin és el seu sentit?, Com coneixem el nostre passat?, entre altres.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història genètica d'Europa abasta la història dels patrons de diversitat genètica entre les poblacions humanes europees.\n\nLa història reflecteix els patrons demogràfics i els canvis ètnics que s'han produït a Europa al llarg del temps. La informació primària prové de les seqüències mitocondrials, del cromosoma Y i l'ADN autosòmic (inclosos els polimorfismes d'un sol nucleòtid), de les poblacions modernes i de l'ADN antic.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la geografia cobreix l'evolució de la geografia i el pensament sobre la seva funció i mètodes al llarg del temps.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història ambiental o mediambiental és l'estudi de la interacció humana amb el món natural al llarg del temps, posant en relleu el paper actiu de la natura en la seva influència amb els afers humans i com aquests darrers poden influir en el medi natural. Quan aquest rang temporal s'estudia fora de la presència humana a la Terra, els estudis d'aquesta relació es coneixen com a paleoclimàtics, paleobotànics o paleoecològics en general, sense vincular-se amb estudis estrictament històrics.\nCom a disciplina, la història ambiental sorgí als Estats Units dins el moviment ecologista del 1960 a 1970. Gran part del seu impuls es deu a l'ímpetu de les preocupacions mediambientals en l'actualitat. Els estudis acadèmics se centraren en qüestions de conservació, però s'han ampliat per incloure-hi una història social i científica més general que tractés temes de ciutats, població o desenvolupament sostenible. En la mesura que tota la història es produeix en el món natural, la història ambiental tendeix a centrar-se en escales de temps, zones geogràfiques o temes clau. També és una àrea fortament multidisciplinària que comprén de forma àmplia les ciències humanes i naturals.\nEl concepte d'història ambiental es pot dividir en tres components principals. El primer, la natura en si mateixa i el seu canvi al llarg del temps. Inclou l'impacte físic dels éssers humans en el planeta Terra sobre la terra, aigua, atmosfera i biosfera. El segon aspecte versa sobre com els éssers humans utilitzen la natura. Tracta sobre les conseqüències mediambientals en la població creixent, una tecnologia més eficaç, i el canvi en els patrons de la producció industrial i el consum. Altres temes clau són la transició de comunitats de caçadors recol·lectors nòmades a l'agricultura, en el que es coneix com a Revolució neolítica, els efectes de l'expansió colonial i dels assentaments, i les conseqüències mediambientals i humanes de les revolucions industrials i tecnològiques. Finalment, els historiadors del medi ambient estudien com les persones consideren la natura -com les actituds, creences i valors influeixen en la interacció amb la natura, especialment en forma de mites, religió i ciència.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història del paisatge és l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparença física del medi, tant present com pretèrit. També ha rebut el nom d'arqueologia del paisatge.\nAl llarg del segle xx, ha esdevingut una àrea de coneixement diferenciada. Tanmateix, sovint resta molt lligada a altres disciplines, com poden ésser l'arqueologia, l'arquitectura, l'urbanisme, l'ecologia i la paleobotànica, la història local o la geografia històrica. Des d'un punt de vista metodològic, com a complement dels treballs d'història del paisatge, és molt important l'ús de l'arqueologia intensiva, la utilització dels mapes actuals i dels ortofotomapes o bé la realització de cartografia històrica. També pot aportar molta informació el coneixement i la interpretació dels topònims (treballs de toponímia).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la ràdio descriu els principals passos en l'evolució del mitjà de comunicació anomenat ràdio i de la tecnologia que el fa possible, des del descobriment de les ones electromagnètiques fins a l'actualitat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al segle xix. L'origen de la sociologia s'emmarca en un context definit pels aclaparadors canvis propiciats per les dues grans revolucions que tingueren lloc a Europa durant el segle xviii i el segle xix. La Revolució Francesa assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional (les ciències i les realitats s'independitzen de la religió). La segona gran revolució començà a Gran Bretanya a finals del segle xviii, fou la Revolució Industrial: un ampli espectre de transformacions socials i econòmiques que envoltà el desenvolupament d'innovacions tecnològiques com l'energia de vapor i les maquinàries que propulsava. L'auge industrial produeix un enorme desplaçament de llauradors cap a les fàbriques de les ciutats, el que generà una ràpida expansió d'àrees urbanes i propicià noves relacions laborals.\nLa demolició de les formes de vida tradicionals feu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del món social com del món natural, partint de la constatació d'una existència autònoma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament.\nLa sociologia va adquirir validesa al llarg del segle xix com a expressió científica del positivisme d'Auguste Comte, i va assolir la maduresa amb la sociologia marxista i les obres d'Émile Durkheim (que derivarien en el funcionalisme) i Max Weber (que derivarien en l'interaccionisme).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història urbana és la disciplina de la història que analitza el paper de la ciutat en la vida dels seus habitants. Es considera una branca de la història social però empra coneixements d'urbanisme i de geografia.\nEstudia els diferents habitatges, no des del punt de vista tècnic com correspondria a una història de l'arquitectura, sinó tenint en compte les implicacions en la vida quotidiana de les persones. També analitza la relació entre les diferents zones de la ciutat (centre-perifèria, suburbis, urbanitzacions...), la percepció dels seus pobladors al llarg del temps i la interrelació amb altres ciutats o el món rural. Igualment s'ocupa de la història local d'una ciutat concreta (per exemple la història de Barcelona) i dels grups específics que hi viuen.\nEl concepte mateix de ciutat, en tant que idea que estructura el món amb una importància creixent, és un altre dels seus focus d'atenció: des de les ciutats estat, a les megalòpolis, les metròpolis per a les colònies o els pols d'immigració laboral, passant els mites associats a la ciutat en general (lloc de vida, d'oportunitats però també de fredor) o a una ciutat determinada (la imatge que projecta Nova York, per exemple). Les utopies en la planificació de ciutats ideals de l'Edat moderna tenen cabuda dins aquesta anàlisi conceptual.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història del verí s'estén des d'abans del 4500 aC fins avui dia. Els verins han estat emprats per a molts propòsits al llarg de l'existència humana, com a arma, com a antiveríns i com a medicaments. El verí ha permès grans avenços en branques de la medicina, com la toxicologia i de la tecnologia, entre d'altres.\nEl verí va ser descobert a l'edat antiga, i tribus i civilitzacions el van utilitzar com a eina de caça per assegurar la mort ràpida de les preses i enemics. Aquest ús del verí es va tornar cada vegada més sofisticat i molts pobles antics van començar a forjar armes dissenyades específicament per a millorar l'enverinament. Més tard, en l'època de l'Imperi Romà, un dels usos més estesos del verí va ser el de l'assassinat. Els primers enverinaments a través del menjar o de les begudes es van registrar a principis del 331 aC, i aquesta pràctica es va convertir en habitual. L'ús de substàncies fatals va tenir lloc en totes les classes socials. Així, per exemple, la noblesa sovint les feia servir per a desfer-se d'oponents polítics o econòmics en benefici propi.\nA l'edat mitjana, a Europa, el verí va esdevenir una forma de matar cada vegada més popular, tot i que es van trobar cures per a molts dels verins més coneguts. Aquesta popularitat va ser estimulada per la creixent disponibilitat dels verins; els negocis (coneguts com a apotecaris) que venien diversos productes medicinals es van obrir al públic i, des d'allà, les substàncies que tradicionalment s'havien emprat amb propòsits curatius, es van fer servir per a fins més sinistres. Aproximadament en la mateixa època, a l'Orient Mitjà, els àrabs van elaborar una forma d'arsènic inodor i transparent, de manera que el verí era difícil de detectar. En aquell temps, \"l'epidèmia d'enverinaments\" es va estendre també a parts d'Àsia.\nAmb el temps, l'ús de verins per a finalitats amb efectes nocius va seguir incrementant. Els mitjans de curació contra aquests verins també van continuar avançant paral·lelament. Avui dia l'enverinament intencionat és menys freqüent que a 'edat mitjana. Això no obstant, la preocupació més comuna és el risc d'enverinament accidental amb substàncies i productes quotidians.\nL'ús constructiu del verí ha augmentat considerablement en l'era moderna. Avui, els verins s'utilitzen com a pesticida, com a desinfectant, i en solucions de neteja o conservants. Malgrat això, el verí continua emprant-se com a eina de caça en zones remotes de països en vies de desenvolupament, com Àfrica, Amèrica del sud i Àsia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables. L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic. El naixement de l'imperi ve precedit per l'expansió de la seva capital, Roma, que va estendre el seu control a l'entorn del mar Mediterrani. Sota l'etapa imperial els dominis de Roma van seguir augmentant, i arribaren a la màxima extensió durant el regnat de Trajà, des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins a les ribes del mar Caspi, el mar Roig i el golf Pèrsic a l'est, i des del desert del Sàhara al sud fins a les terres boscoses a la vora dels rius Rin i Danubi i a la frontera amb Caledònia al nord. La superfície màxima estimada en seria d'uns 6,5 milions de km².\nEl terme és la traducció de l'expressió llatina Imperium Romanum, que no significa altra cosa que el domini de Roma sobre aquest territori. Polibi va ser un dels primers cronistes a documentar l'expansió de Roma encara com a república. Durant gairebé tres segles abans de Cèsar August, Roma havia adquirit nombrosos dominis en forma de províncies directament sota administració senatorial o sota gestió consular, i també mitjançant pactes d'adhesió com a protectorats d'estats aliats. La seva principal competidora en aquella època era la ciutat púnica de Cartago, que rivalitzava amb la de Roma i per això va ser la primera gran víctima de la república. Les guerres púniques van obligar Roma a sortir de les seves fronteres naturals, la península Itàlica, i a poc a poc va anar adquirint nous dominis que havia d'administrar, com Sicília, Sardenya, Còrsega, Hispània, Il·líria, etc.\nEls dominis de Roma es van fer tan extensos que aviat van ser difícilment governables per un Senat incapaç de moure's de la capital ni de prendre decisions amb rapidesa. Així mateix, un exèrcit creixent va revelar la importància que tenia posseir l'autoritat sobre les tropes, amb vista a obtenir rèdits polítics. Així va ser com van sorgir personatges ambiciosos amb l'objectiu principal del poder. Aquest va ser el cas de Juli Cèsar, que no sols va ampliar els dominis de Roma conquerint la Gàl·lia, sinó que va desafiar l'autoritat del Senat romà.\nL'Imperi Romà com a sistema polític va sorgir després de les guerres civils que van seguir la mort de Juli Cèsar, en els moments finals de la República Romana. Es va alçar com a mandatari absolut de Roma, fent-se nomenar dictator. Aquesta gosadia no va agradar als membres del Senat romà, que van conspirar contra ell i l'assassinaren durant els Idus de març a les mateixes escalinates del Senat, restablint així la república, però la seva tornada seria efímera. El precedent no va passar desapercebut per al jove fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, que seria enviat anys més tard a combatre contra l'ambiciosa aliança de Marc Antoni i Cleòpatra VII.\nAl seu retorn victoriós, la implantació del sistema polític imperial sobre un imperi territorial que de fet ja existia, fou inevitable, tot i mantenir les formes republicanes. August va assegurar el poder imperial amb importants reformes i una unitat política i cultural (civilització grecoromana) centrada en els països mediterranis, que mantindrien la seva vigència fins a l'arribada de Dioclecià, que va tractar de salvar un imperi que queia cap a l'abisme. Va ser aquest últim qui, per primera vegada, va dividir l'imperi per facilitar-ne la gestió. L'imperi es va tornar a unir i separar en diverses ocasions seguint el ritme de guerres civils, usurpadors i repartiments entre hereus al tron fins que, a la mort de Teodosi I el Gran, va quedar definitivament dividit.\nFinalment el 476 Odoacre va deposar l'últim emperador d'Occident, Ròmul Augústul. El Senat va enviar les insígnies a Constantinoble, la capital d'Orient, formalitzant així la capitulació de l'imperi d'occident. L'imperi oriental prosseguiria diversos segles més sota el nom d'Imperi Romà d'Orient, fins que el 1453 Constantinoble va caure sota l'Imperi Otomà.\nEl llegat de Roma va ser immens, tant és així que diversos van ser els intents de restauració de l'imperi, almenys en la seva denominació. En destaca l'intent de Justinià I, per mitjà dels seus generals Narsès i Belisari, el de Carlemany, així com el del mateix Sacre Imperi romanogermànic, però cap va arribar mai a reunificar tots els territoris de la Mediterrània com una vegada va aconseguir la Roma dels temps clàssics.\nAmb el col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident va finalitzar el que s'ha anomenat en la historiografia l'edat antiga i donà pas a l'alta edat mitjana. Per a la fase medieval de l'Imperi Romà, vegeu Història de l'Imperi Romà d'Orient.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El càrrec d'Alcalde de Tebes va ser un càrrec funcionarial de l'antic Egipte, que es va establir a partir de l'Imperi Nou.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta pàgina llista els anys.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista pretén recollir els atemptats d'ETA incloses totes les branques i subdivisions que ha generat. Per tal de sistematitzar-ne la recollida s'ordenen per ordre cronològic i cal incloure la font d'on s'ha adaptat la informació si no existeix encara l'article relatiu a l'atemptat. Òbviament el llistat no és exhaustiu, donat els múltiples actes de kale borroka resulta difícil atribuir-los a l'organització armada, no obstant també es poden recollir aquí.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de campanyes de Mahoma comprèn de manera exhaustiva totes les batalles, ràtzies i altres expedicions militars ordenades per Mahoma (Muhàmmad), el fundador de l'islam; inclou informació sobre les víctimes, els objectius i el tipus de campanya, així com les fonts primàries que les esmenten.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta bibliografia sobre els celtes de l'edat antiga recull obres literàries i publicacions diverses centrades en l'estudi i divulgació de tot allò relacionat amb els celtes de l'edat antiga, entenent com a tals aquells que varen ser esmentats a les fonts clàssiques pels autors grecs i llatins, però també els que visqueren a l'era de la protohistòria. La bibliografia abasta, doncs, el període que va del tombant de l'edat del bronze i tota l'edat del ferro fins al tombant de l'edat mitjana i l'època de la cristianització d'Irlanda.\n\nNota.-. Tret que s'indiqui el contrari, les obres aquí ressenyades són en francès. La classificació temàtica només pretén oferir-ne una orientació general, ja que la major part d'aquestes obres aborda temes diferents.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de celtes històrics de l'edat antiga inclou els principals personatges històrics celtes que varen ser recollits als textos clàssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga. La llista, no exhaustiva, inclou el nom, sovint llatinitzat, amb què el personatge va passar a la història, així com la seva versió catalana en cas d'haver-se'n trobat alguna de documentada (per exemple, Indutiomarus apareix amb el nom d'Induciòmar als textos catalans). S'indica també el grup ètnic del personatge i la principal font o context històric en què apareix esmentat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques. A la societat occidental actual s'empre l'expressió «conflicte armat» com a eufemisme polític per a evitar l'ús de la paraula «guerra». Tècnicament, es defineix com a qualsevol enfrontament protagonitzat per grups humans de diferent índole que, utilitzant armes o altres mitjans de destrucció, provoquen més de cent víctimes en un any.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista de guerres més sagnants és una llista de les guerres que han generat més de 200.000 morts. Aquestes xifres inclouen les morts de civils a causa de malalties, la fam, les atrocitats, etc., així com les morts dels membres de les forces armades en batalla.\n\n60.000.000–72.000.000 - Segona Guerra Mundial (1939–1945).\n36.000.000 - Rebel·lió d'An Lushan (Xina, 755–763).\n30.000.000 - 60.000.000 - Conquestes mongoles (segle xiii).\n25.000.000 - Dinastia Qing derroca la Dinastia Ming (1616–1662).\n20.000.000 - Primera Guerra Mundial (1914–1918).\n20.000.000 - Rebel·lió dels Taiping (Xina, 1851–1864).\n20.000.000 - Segona Guerra Sinojaponesa (1937–1945).\n10.000.000 - Període dels Regnes Combatents (Xina, 475 aC–221 aC).\n7.000.000 - 20.000.000 Conquestes de Tamerlà (1360-1405).\n5.000.000 - 9.000.000 - Guerra Civil Russa (1917–1921).\n5.000.000 - Conquestes de Menelik II d'Etiòpia (1882- 1898).\n3.800.000 - 5.400.000 - Segona Guerra del Congo (1998–2007).\n3.500.000 - 6.000.000 - Guerres napoleòniques (1804–1815).\n3.000.000 - 11.500.000 - Guerra dels Trenta Anys (1618–1648).\n3.000.000 - 7.000.000 - La Rebel·lió dels Turbants Grocs (Xina, 184–205).\n2.500.000 - 3.500.000 - Guerra de Corea (1950–1953) (vegeu Guerra Freda).\n2.300.000 - 3.800.000 - Guerra del Vietnam (1945–1975).\n300.000 - 1.300.000 - Guerra d'Indoxina (1945–1954).\n100.000 - 300.000 - Guerra Civil Vietnamita (1954–1960).\n1.750.000–2.100.000 - Fase americana (1960–1973).\n170.000 - Fase final (1973–1975).\n175.000 - 1.150.000 - Guerra Civil de Laos (1962–1975).\n2.000.000 - 4.000.000 - Guerres de religió a França.\n2.000.000 - Conquestes de Shaka (1816-1828).\n2.000.000 - Invasions de l'Índia de Mahmud de Ghazni (1000-1027).\n300.000 - 3.000.000 Guerra d'Alliberament de Bangladesh (1971).\n1.500.000- 2.000.000 - Guerra Civil Afganesa (1979-).\n1.000.000 - 1.500.000 Guerra afgano-soviètica (1979–1989).\n1.300.000 - 6.100.000 - Guerra Civil Xinesa (1928–1949).300.000 - 3.100.000 abans del 1937.\n1.000.000 - 3.000.000 després de la Segona Guerra Mundial.\n1.000.000- 2.000.000 - Revolució Mexicana (1910–1920).\n1.000.000 - Guerra Iran-Iraq (1980–1988).\n1.000.000 - Invasions japoneses de Corea (1592-1598).\n1.000.000 - Segona guerra civil sudanesa (1983–2005).\n1.000.000 - Guerra de Biafra (1967–1970).\n618.000 - 970.000 - Guerra Civil dels Estats Units (inclou 350.000 per malalties) (1861–1865).\n900.000 - 1.000.000 - Guerra Civil Moçambiquenya (1976–1993).\n868.000 - 1.400.000 - Guerra dels Set Anys (1756-1763)\n800.000 - 1.000.000 - Guerra Civil Ruandesa (1990-1994)\n800.000 - Primera Guerra del Congo (1991–1997).\n600.000 - 1.300.000 - Primera guerra judeoromana\n580.000 - Revolta de Bar Kokhebà (132–135CE)\n570.000 - Guerra d'independència d'Eritrea (1961-1991)\n550.000 - Guerra civil somali (1988- )\n500.000 - 1.000.000 - Guerra Civil Espanyola (1936–1939)\n500.000 - Guerra Civil Angolesa (1975–2002)\n500.000 - Guerra Civil Ugandesa (1979–1986)\n400.000 - 1.000.000 - Guerra de la Triple Aliança a Paraguai (1864–1870)\n400.000 - Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)\n371.000 - Guerra de Continuació (1941-1944)\n350.000 - Gran Guerra del Nord (1700-1721).\n315.000 - 735.000 - Guerra dels Tres Regnes (1639-1651) Campanya anglesa ~40.000, Escocesos 73.000, irlandesos 200.000-620.000\n300.000 - Guerra Russo-circasiana (1763-1864).\n300.000 - Primera Guerra Civil de Burundi (1972).\n300.000 - Guerra del Darfur (2003-).\n270.000 - 300.000 - Guerra de Crimea (1854–1856).\n234.000 - Guerra filipino-estatunidenca (1898-1913).\n230.000 - 1.400.000 - Guerra Civil Etíop (1974–1991).\n224.000 - Guerra dels Balcans (1912-1913).\n220.000 - Guerra Civil de Libèria (1989 - ).\n217.000 - 1.124.303 - Guerra contra el terrorisme\n200.000 - 1.000.000 - Croada albigesa (1208-1259).\n200.000–800.000 - Era dels Senyors de la guerra a la Xina (1917–1928).\n200.000 - Segona Guerra Púnica (218 aC - 204 aC).\n200.000 - Guerra Civil de Sierra Leone (1991–2000).\n200.000 - Guerra Civil Algeriana (1991- ).\n200.000 - Guerra civil a Guatemala (1960–1996).\n148.000-1.000.000 - Guerra d'Hivern (1939).\n103.359+ - 1.136.920+ - Invasió de l'Iraq de 2003 (2003-actualitat).\n100.000 - 1.000.000 - Guerra civil Inca (1531–1532).\n120.000 - 384.000 Gran Guerra Turca (1683-1699).\n117.000 - 500.000 - Revolta de la Vendée (1793-1796).\n100.000 - 400.000 - Genocidi de Nova Guinea (1984 - ).\n100.000–1.000.000 - Guerra d'Algèria (1954–1962).\n180.000 - 300.000 - La Violencia (1948-1958).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de dècades des del principi del segle xviii aC fins al final del segle XXII dC. Sovint les modes, els costums i les actituds s'associen amb dècades particulars, com els feliços anys vint.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una Llista de diàspores. Cal afegir, però, que aquesta llista no és exhaustiva, i inclou grups que no han tingut una atenció històrica significativa. Si l'emigració d'alguns dels grups esmentats compleix les condicions requerides per ser considerat una diàspora pot ser matèria per al debat. El mapa de pobles del Món publicat per Eurominority.eu (la Unió Europea) inclou algunes diàspores i grups ètnics minoritaris o sense estat independent.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.\nEl títol de duc amb els merovingis anava lligar al comandament militar a una província; el cap de l'exèrcit o milícia de cada província portava el títol de dux. Sota els carolingis el dux era un comte que tenia autoritat militar i política sobre diversos comtes, però aquesta autoritat cada vegada era més nominal, encara que portar el títol ducal augmentava el prestigi.\nPosteriorment els grans oficials, vassalls directes de corona, electors primitius de la reialesa quan encara no estava establerta la primogenitura, o que designaven la regència, foren designats com a pars que al començament foren dotze (sis eclesiàstics i sis laics). Després del segle xiii quan les terres dels pars laics havien anat a la corona, els seus dominis foren donats en atribut personal a prínceps de la casa reial i els pars llavors només van tenir un paper cerimonial.\nLa pairia era un ofici de la corona i no un títol de noblesa; eren par els nobles més fidels; al segle xvi alguns senyors foren fets pars. Els pars tenien un feu al que anava lligat l'ofici, i era hereditària. Era purament honorifica amb alguns privilegis quant a seure al parlament de París o ser jutjats per un tribunal especial format per altres pars. L'antiguitat en la creació augmentava la seva dignitat. Després del 1814 es va crear una cambra de pars per formar un poder legislatiu; en els Cent Dies, Napoleó va designar també pars. La segona restauració va restablir la cambra de pars que eren designats de manera hereditària, però el 1830 aquesta condició fou suprimida.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista de les eleccions legislatives d'Israel:\n\nEleccions legislatives d'Israel de 1949\nEleccions legislatives d'Israel de 1951\nEleccions legislatives d'Israel de 1955\nEleccions legislatives d'Israel de 1959\nEleccions legislatives d'Israel de 1961\nEleccions legislatives d'Israel de 1965\nEleccions legislatives d'Israel de 1969\nEleccions legislatives d'Israel de 1973\nEleccions legislatives d'Israel de 1977\nEleccions legislatives d'Israel de 1981\nEleccions legislatives d'Israel de 1984\nEleccions legislatives d'Israel de 1988\nEleccions legislatives d'Israel de 1992\nEleccions legislatives d'Israel de 1996\nEleccions legislatives d'Israel de 1999\nEleccions legislatives d'Israel de 2003\nEleccions legislatives d'Israel de 2006\nEleccions legislatives d'Israel de 2009\nEleccions legislatives d'Israel de 2013\nEleccions legislatives d'Israel de 2015\nEleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019\nEleccions legislatives d'Israel de setembre de 2019\nEleccions legislatives d'Israel de 2020\nEleccions legislatives d'Israel de 2021", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica. Aquesta existí, amb alguns canvis territorials entre els seus Estats membres, fins al 24 d'agost del 1866, sota la presidència de l'austríaca i imperial Casa d'Habsburg, que era representada per un enviat presidencial austríac a la dieta a Frankfurt.\nEn general, el seu territori coincidia aproximadament amb les fronteres del Sacre Imperi Romanogermànic a l'hora de començar la Revolució francesa, fora de Bèlgica (encara no existent aleshores). Excepte per les dues potències rivals principals, la Monarquia Habsburgica i Prússia, i el marge esquerre del Rin (que França s'havia annexat, amb el diminut comtat de Katzenelnbogen), els altres Estats membres, o els seus precursors, que ara formen la major part d'Alemanya, havien pertangut a la Confederació del Rin napoleònica.\n\nL'Imperi austríac, excloent el Regne d'Hongria, el Principat de Transsilvània i Croàcia (tots ells es van convertir en parts del regne apostòlic d'Hongria dins de la monarquia dual danubiana, el Regne Llombardovènet (parts constituents perdudes en favor d'Itàlia en 1859- viz. 1866), Bucovina, els regnes de Dalmàcia i Galítsia\nRegne de Bohèmia\nArxiducat d'Àustria (dividit entre Alta Àustria i Baixa Àustria el 1849)\nMargraviat de Moràvia\nGran Ducat de Salzburg\nDucat de Caríntia\nDucat de Carniola\nDucat d'Alta i Baixa Silesia\nDucat d'Estíria\nLitoral (consistent en Gorizia i Gradisca, Ístria i Trieste)\nComtat de Tirol\nVorarlberg\nEl Regne de Prússia (sense la Poznàni, Prússia Oriental i Prússia Occidental)\nBrandenburg\nPomerània\nProvíncia del Rin (fins a 1822, Sota Rin i Jülich-Cléveris-Berg)\nSaxònia\nSilèsia\nWestfàlia\nEl Regne de Baviera (el tercer Estat membre més gran)\nEl Regne de Saxònia\nEl Regne de Hannover\nEl Regne de Württemberg\nL'Electorat de Hessen\nEl Gran Ducat de Baden\nEl Gran Ducat de Hessen\nEl Ducat de Holstein (en unió personal amb el Regne de Dinamarca no va ser un anterior membre de la Confederació del Rin)\nEl Ducat de Schleswig (un feu de Dinamarca i conjuntament amb el Ducat de Holstein en unió personal amb el Regne de Dinamarca) no va ser un membre anterior tampoc del Sacre Imperi Romanogermànic ni de la Confederació del Rin. El govern secessionista (proalemany) de Schleswig-Holstein (1848-51) va unir Schleswig a la Confederació. Això no va ser reconegut pel govern danès, i l'acord de pau de 1851 especificava que Schleswig no era un membre.\nEl Gran Ducat de Luxemburg (va perdre la meitat del seu territori en l'oest en favor de Bèlgica amb la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos en 1839, i a partir de llavors causant l'entrada com a membre del Ducat de Limburg).\nEl Ducat de Limburg (es va convertir en membre en 1839 com a compensació per pèrdues territorials en el Gran Ducat de Luxemburg que van ser causades per la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos).\nEl Ducat de Brunsvic (abans el Principat de Wolfenbüttel de Brunsvic-Lüneburg)\nEl Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin\nEl Ducat de Nassau\nEl Gran Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach\nEl Ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg (fins al 1825)\nEl Ducat de Sajonia-Coburg-Saalfeld (fins a 1826)\nEl Ducat de Saxònia-Coburg i Gotha (des del 1826)\nEl Ducat de Saxònia-Meiningen\nEl Ducat de Saxònia-Hildburghausen (Saxònia-Altenburg des del 1826)\nEl Gran Ducat de Mecklenburg-Strelitz\nEl Ducat d'Oldenburg (Gran Ducat des de 1829)\nEl Ducat d'Anhalt-Dessau (Ducat d'Anhalt des de 1863)\nEl Ducat d'Anhalt-Bernburg (fins a 1863)\nEl Ducat d'Anhalt-Köthen (fins a 1847)\nEl Principat de Schwarzburg-Sondershausen\nEl Principat de Schwarzburg-Rudolstadt\nEl Principat de Hohenzollern-Hechingen (fusionat amb Prússia en 1850)\nEl Principat de Liechtenstein\nEl Principat de Hohenzollern-Sigmaringen (fusionat amb Prússia en 1850)\nEl Principat de Waldeck i Pyrmont\nEl Principat de Reuss Línia Major\nEl Principat de Reuss Línia Menor\nEl Principat de Schaumburg-Lippe\nEl Principat de Lippe\nEl Landgraviat de Hessen-Homburg (des de 1817)\nEl Ducat de Lauenburg\nLa Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck\nLa Ciutat Lliure de Frankfurt del Main\nLa Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen (encara un Estat constitutiu de l'Alemanya federal)\nLa Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg (encara ara Estat constitutiu de la República Federal d'Alemanya)Les quatre ciutats lliures eren repúbliques per constitució, mentre que tots els altres membres eren monarquies; algunes d'elles constitucionals, unes altres, absolutistes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "En l'actualitat, diferents estats responen a la forma socialista, amb un grau d'adhesió variat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta pàgina fa referència a aquelles guerres en què s'ha vist involucrada Azerbaidjan durant la seva primera independència entre 1918-1920 i la seva segona independència des de 1991.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista d'incidents produïts recentment per parlar en català en territoris on aquesta llengua és oficial (Catalunya, Principat d'Andorra, País Valencià i Illes Balears).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista dels 104 reclamats el 1947 pel Consell de Control Aliat al ministre d'Afers Exteriors d'Espanya. L'octubre del 1947, el Consell de Control dels Aliats envià al govern espanyol una llista de 104 espies i col·laboradors nazis residents a Espanya perquè fossin detinguts i extradits a Alemanya. Eren 11 folis escrits a màquina, en anglès, i el seu títol original era Lista de repatriación.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "S'han localitzat les restes d'almenys 220 amfiteatres a àrees ben diverses de l'Imperi Romà. Normalment tenen una planta oval i es dedicaven a la producció i escenificació d'espectacles diversos, sovint amb altes dosis de violència, que estaven ben arrelats dins de la cultura romana. A continuació es presenta una llista d'amfiteatres romans, per països.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista d'eleccions generals celebrades a Espanya s'inicia amb l'elecció de diputats a les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès (1808-1814) que portà a la redacció de la primera constitució espanyola el 1812, seguint l'intent de renovació de corts el 1813, estroncada per la restauració de l'absolutisme per Ferran VII. El període absolutista fou interromput pel Trienni Liberal (1820-1823), durant el qual es feren dues convocatòries d'eleccions, però novament restaurat el poder absolut del monarca, no tornarà a haver-hi eleccions a Espanya fins a la seva mort. Poc abans havia promulgat la Pragmàtica Sanció, possibilitat que la seva filla Isabel pogués accedir al tron en detriment de l'infant Carles, germà del rei. Aquest va revoltar-se contra la nova reina i la reina regent, Maria Cristina de Borbó, que hagué d'aliar-se amb els liberals per mantenir la corona de la seva filla. Des d'ençà aleshores, de forma progressiva s'anaren fent reformes establint un estat de tall liberal. A través de diverses legislacions es convocaren eleccions al llarg dels anys, segons l'estabilitat del moment.\nDurant el segle xix, en termes generals, les eleccions van ser sempre amb un sufragi censatari que restringia la base electoral, tret de les primeres convocatòries i les del Sexenni Democràtic, i el sufragi universal masculí va ser restablert el 1891, durant la Restauració, que s'ampliaria amb el sufragi universal total, incloent-hi les dones, el 1933 durant la Segona República. El franquisme va tallar la celebració d'eleccions lliures i només amb l'arribada de la democràcia, durant la Transició, es van tornar a celebrar eleccions generals el 1977.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.\nFins al 1059 no hi havia un procés fix i sovint hi havia laics que tenien un paper important en l'elecció dels papes; tant era així, que a vegades directament els nomenaven. Des de la promulgació d'In nomine Domini (1059), tanmateix, el sufragi ha estat limitat al Col·legi Cardenalici.Des del 1276, aquestes eleccions han estat conclaves papals, unes eleccions que segueixen un conjunt de regles i procediments desenvolupats a l'Ubi periculum (1274) i més tard en butlles papals. El procediment va variar fins al 1294, però des de llavors totes les eleccions papals han seguit uns procediments relativament similars.\nTot i que els cardenals, històricament, s'han reunit en un grapat d'ubicacions tant de Roma com d'altres indrets, des del 1455 només hi ha hagut cinc eleccions a fora del Palau Vaticà. Vint-i-vuit eleccions papals s'han celebrat a fora de Roma, concretament a Terracina (1088), Cluny (1119), Velletri (1181), Verona (1185), Ferrara (octubre de 1187), Pisa (desembre de 1187), Perusa (1216, 1264–1265, 1285, 1292–1294, 1304–1305), Anagni (1243), Nàpols (1254, 1294), Viterbo (1261, 1268–1271, juliol de 1276, agost–setembre de 1276, 1277, 1281–1282), Arezzo (gener de 1276), Carpentràs/Lió (1314–1316), Avinyó (1334, 1342, 1352, 1362, 1370), Constança (1417) i Venècia (1799–1800). Tres eleccions van canviar d'ubicació durant el procés: les de 1268–71, 1292–94 i 1314–16.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 55 (Història) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquest és un recull dels Estats existents als diferents continents del planeta segons les Edats històriques", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de tots els huracans atlàntics de categoria 5 enregistrats, la posició més alta de la classificació de l'escala d'intensitats dels cicló tropical anomenada escala d'huracans de Saffir-Simpson. Les tempestes de Categoria 5 són els huracans més catastròfics que es poden formar, i es generen només aproximadament una vegada cada tres anys de mitjana a l'Atlàntic. Només es va registrar durant les temporades de 1960, 1961, 2005 i 2007, més d'un huracà de Categoria 5 en una mateixa temporada; només en la temporada de 2005 es generaren més de dos huracans de categoria 5, i només la temporada de 2007 que recalà més d'un huracà amb intensitat de categoria 5.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Això és una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exèrcit Romà des de la República Romana fins a l'Imperi Romà tardà. La distinció entre rang i tipus d'unitat no sembla que hagi estat tan precisa com en un exèrcit de dia modern, en el qual un soldat té un grau, un sou, la descripció de les seves funcions, i una unitat assignada. Per exemple, els hastats en un primer moment, portaven una hasta i se situaven en segona línia a la batalla, i després van portar javelines i lluitaven a primera línia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les batalles més destacades de la guerra del Peloponès foren:\n\nBatalla de Sibota\nBatalla de Potidea\nBatalla de Calcis\nBatalla de Naupacte (429 aC)\nBatalla de Tanagra (426 aC)\nBatalla d'Olpes\nBatalla de Pilos\nBatalla d'Esfactèria\nBatalla de Dèlion\nBatalla d'Amfípolis\nSetge de Siracusa (413 aC)\nBatalla de Mantinea (418 aC)\nBatalla de Sime\nBatalla de Cinossema\nBatalla d'Abidos\nBatalla naval de Cízic\nBatalla de Nòtion\nBatalla naval de les Arginuses\nBatalla d'Egospòtam", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els funcionaris de l'antic Egipte apareixen esmentats com a tals per primera vegada durant la primera dinastia. Una gran part de la població egípcia descriu el seu càrrec i funcions en la seva tomba i també s'esmenten els càrrecs en diversos monuments i documents escrits. Els càrrecs que es descriuen aquí són principalment de caràcter polític, funcionariat administratiu, judicial i policial, graus militars i càrrecs sacerdotals.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista de catàstrofes de Catalunya és un recull de fets delimitats en el temps i l'espai que provocaren morts degut a fets incontrolables. Aquesta llista exclou conflictes bèl·lics i actes de destrucció intencionada (corol·lari: atemptats terroristes). Està ordenada per nombre descendent de morts, sent aquests com a mínim 10.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els rajputs estan dividits en trenta -sis (36) clans reials distribuïts en tres llinatges (vansha o vamsha). El funcionari colonial britànic Tod esmenta que són 36 clans però dona una llista de 37 en que inclou dos vansha. El brigadier A. Mason dona una llista de 36 clans reials.\nEls Suryavanshi (Solar) descendent de Surya, el déu Sol hindú\nEls Chandravanshi o Somavanshi (Lunar), descendents de Chandra, el déu Lluna\nEls Agnivanshi, descendents d'Agni, el déu del Foc. Històricament només quatre dinasties es van reclamar d'aquest origen: Chauhans o Chahamanes, Paramares, Solankis i Pratihares.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista de fallides de deute sobirà indica els estats del món, i l'any, que van ser incapaços de fer front a les seves obligacions financeres dins dels terminis pactats. Aquestes fallides inclouen:\n\nUn fallida del deute sobirà, on un govern suspèn el reemborsament del deute públic.\nUn pla de reestructuració del deute on el govern, d'acord amb altres països o unilateralment, redueix els seus reemborsaments de deute.\nAssistència del Fons Monetari Internacional o d'altres fonts financeres internacionals a un estat.Els deutes podrien ser amb fonts privades dins d'un país, amb inversors estrangers, o amb d'altres països.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els catalans, al llarg de la història, han viscut diferents conflictes bèl·lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams polítics:\n\nCroada contra els càtars (1209 - 1229)\nConquesta de Mallorca (1229 - 1230)\nConquesta de València (1229 - 1245)\nConquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)\nGuerra de Sicília (1282-1289)\nConquesta d'Albarrasí (1283 - 1284)\nCroada contra la Corona d'Aragó (1284 - 1285)\nCompanyia Catalana d'Orient (1303 - 1318)\nGuerra dels Dos Peres (1356 - 1375)\nGuerra civil catalana (1462 - 1472)\nGuerra dels remences (segona meitat del segle xv)\nGuerra dels Segadors (1640 - 1652)\nGuerra dels Nou Anys (1688 - 1697)\nGuerra de successió (1700 - 1714)\nGuerra Gran (1793 - 1795)\nGuerra del Francès (1808 - 1814)\nPrimera guerra carlina (1833 - 1840)\nGuerra dels Malcontents (1827)\nGuerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1846 - 1849)\nTercera guerra carlina (1872 - 1876)\nGuerra de Cuba (1868 - 1898)\nGuerra del Rif o d'Àfrica (1921 - 1925)\nGuerra civil espanyola (1936 - 1939)", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.\nEls jaciments arqueològics de l'actual Catalunya conformen un patrimoni vast i extens al llarg de la història. N'hi ha de prehistòrics, ibèrics, grecs, púnics, romans, visigòtics, medievals, moderns i contemporanis.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "En una erupció vulcaniana, lava, tefra (bombes volcàniques, lapil·li i cendra) i diversos tipus de gasos són expulsats des de la cambra magmàtica d'un volcà. Mentre que moltes erupcions només representen danys per a la zona immediatament veïna, les grans erupcions que tenen lloc al planeta poden produir impactes importants a nivell regional o àdhuc global, fins i tot poden afectar el clima o a esdeveniments d'extinció massiva. Les erupcions vulcanianes es poden caracteritzar en diversos tipus generals: erupcions explosives, ejeccions sobtades de roca i cendra, o erupcions efusives, alliberaments relativament tranquils de lava.Totes les erupcions que s'indiquen en aquest article han produït almenys 1000 km3 de lava i tefra, en el cas de les erupcions explosives, això correspon a un índex d'explosivitat volcànica (o IEV) de 8. Són almenys més de 1000 vegades més grans que l'erupció del mont Santa Helena el 1980 que només alliberà 1 km3 de material, i almenys sis vegades més grans que l'erupció de 1815 del mont Tambora, l'erupció més gran de la història recent, que va produir 160 km3 de dipòsits volcànics.\nProbablement durant la història del planeta s'han produït nombroses erupcions de mides que excedeixen les indicades en aquestes llistes. Tanmateix, a causa de l'erosió i la tectònica de plaques no n'ha quedat prou evidència perquè els geòlegs puguin determinar-ne la magnitud. Fins i tot en el cas de les erupcions que s'indiquen en aquesta secció les estimacions dels volums expulsats tenen incerteses importants.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí:\n\nAcilta de coloniis deducendis.\nActlia, vegeu Repetundae\nAcilia Calpurnia, vegeu també Ambitus\nAcilia de coloniis deducendis\nAcilia repetundarum\nAcilia Minutia\nLex Aebutia de formulis\nLex Aebutia de magistratibus extraordinariis\nAelia\nAelia de coloniis deducendis.\nAelia de jure comitiorum\nAelia Sanctia\nAelia Sentia\nAelia de Statilio\nAemilia Baebia, vegeu Baebia Aemilia\nAemilia de censoribus\nAemilia cibaria, vegeu també lleis sumptuàries\nAemilia Lepidi, vegeu també lleis sumptuàries\nAemilia Scauri, vegeu també lleis sumptuàries\nAemilia de terminis\nAgrariae. Hi va haver diverses lleis agràries:\nlex Apuleia agraria\nLex Cassia agraria\nLex Cornelia agraria\nLex Flaminia agraria\nlex Flavia agraria\nLex Julia agraria\nLex Licinia agraria\nLex Mamilia agraria\nLex Sempronia agraria\nLex Servilia agraria\nLex Thoria agraria\nAmbitus o suborn\nAmpia o Ampia Labiena\nAnnales leges\nAntia sumptuaria, vegeu també lleis sumptuàries\nAntistia de sufragiis\nAntonia de suffragiis\nAntonia de thermensibus\nAntoniae, proposades per Marc Antoni.\nAntonia de dictadura\nAntonia judiciaria\nAntonia de nomine mensis Julii\nAntonia de majestatis\nAntonia de sacerdotiis\nApuleia, llei que establia garanties pels que pagaven per damunt de la seva part.\nApuleia agraria, llei proposada pel tribú de la plebs Luci Apuleu Saturní l'any 101 aC.\nApuleia de auro tholosano\nApuleia de coloniis deducendis.\nApuleia frumentaria, llei proposada pel tribú de la plebs Luci Apuleu Saturní l'any 101 aC sobre el luxe\nApuleia de majestatis, vegeu també Majestas\nApuelia de Metello\nAquilia, llei sobre les accions per reclamar danys\nAquilia de dolo malo\nAternia Tarpeia\nAtia de sacerdotiis\nAtelia Marcia\nAtilia, llei relacionada amb la tutoria\nAtilia de dedititiis\nAtilia Martia\nAtinia de tribunis\nAtinia de usucapionibus\nAufidia de ambitu, vegeu també Ambitus\nAufidia de feris africanis\nAurelia judiciaria\nAurelia tribunicia o Aurelia de tribunis plebis\n\nLeges Baebiae, establertes pels cònsols Marc Bebi Tàmfil i Publi Corneli Ceteg l'any 192 aC.\nBaebia Aemilia\nBaebia Cornelia de ambitu, vegeu també Ambitus\nBaebia de praetoribus\n\nCaduciaria, vegeu Julia et Papia Poppaea\nCaecilia de censoribus\nCaecilia de fullonibus\nCaecilia de vectigalibus\nCaecilia Didia\nCaecilia de iure italiae\nCaecilia, llei establerta per Publi Sul·la i Publi Autroni Pet\nCaecilia repetundarum, vegeu Calpurnia de repetundis\nCaecilia de suffragiis\nCaelia tabellaria, vegeu també lleis tabel·làries\nCallidia de Metello\nCalpurnia de ambitu\nCalpurnia de condictione\nCalpurnia de repetundis\nCanuleia\nCassia, nom de diverses lleis.\nCassia agraria, llei agrària proposada pel cònsol Espuri Cassi Viscel·lí l'any 486 aC.\nCassia de Pauli triumpho\nCassia de senatu\nCassia de senatu suplendo\nCassia de suffragiis o Cassia tabellaria, vegeu també lleis tabel·làries\nCassia Terentia frumentaria, vegeu també lleis frumentàries\nCincia\nClaudia (tutela legítima)\nClaudia de colonia Novi Comi\nClaudia de comitiis\nClaudia de foenore\nClaudia de liberale causa\nClaudia de re nummaria\nClaudia de senatoribus o Claudia de senaturum quaestu\nClaudia de sociis\nClaudia de senatu cooptando haesinorum.\nClaudia de tutelis\nClodiae, lleis aprovades per diversos plebiscits proposats per Publi Clodi Pulcre quan era tribú de la plebs l'any 58 aC\nClodia de auspiciis\nClodia de censoribus, vegeu Caecilia de censoribus\nClodia de civibus romanis interemptis\nClodia de collegiis\nClodia de comitiis\nClodia frumentaria\nClodia de injuris publicis\nClodia de intercessione\nClodia de Pessinumtio sacerdotio\nClodia de sodalitatibus o de collegiis\nClodia de libertinorum suphragiis.\nClodia de Marcus Tullius\nClodia de provinciis\nClodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis.\nClodia de vi\nCoelia, vegeu Caelia\nCommissoria lex\nCorneliae, són una sèrie de lleis romanes dictades per diferents membres de la Gens Cornèlia durant la república Romana.Cornelia agraria\nCornelia de captivis\nCornelia de civitate o Cornelia de municipiis\nCornelia de falsis\nCornelia de injuriis\nCornelia judiciaria\nCornelia de judiciis corruptis\nCornelia de legatis magistratuum provincialium\nCornelia de limitibus\nCornelia de lusu\nCornelia de magistratibus\nCornelia de majestatis\nCornelia monetaria\nCornelia de plagiariis\nCornelia de proscriptiones et proscriptis\nCornelia de provinciis ordinandis.\nCornelia de provinciarum magistratibus\nCornelia de parricidis, vegeu Cornelia de sicariis et veneficis\nCornelia de questoribus\nCornelia de rejectione judicum.\nCornelia de repetundis.\nCornelia de sacerdotiis\nCornelia de sententia ferenda. Probablement era part de la lex Cornelia judiciaria.\nCornelia de sicariis et veneficis\nCornelia de Sponsoribus\nCornelia de sumptibus vegeu també lleis sumptuàries\nCornelia sumptuaria vegeu també lleis sumptuàries\nCornelia testamentaria, vegeu Cornelia de falsis\nCornelia tribunicia o Cornelia de tribunis\nCornelia unciaria, llei sobre ls rebaixes dels tipus d'interès.\nCornelia de vadimonio, sobre la compareixença ala tribunals.\nCornelia de vi publica\nAltres Leges Corneliae\nCornelia de bello Antiochi\nCornelia de Caius Marius\nCornelia de jurisdictiones praetorum\nCornelia de Marcus Tullius\nCornelia de Novis tabellis o Cornelia de novus tabulis\nCornelia de patriciis\nCornelia de soluto legibus\nCornelia Baebia de ambitu\nCornelia et Caecilia de Cn. Pompeio\nCornelia Fulvia\nCottia, vegeu Aurelia judiciaria\nCuria\nCuriata lex de imperio, vegeu llei curiada\nCuriata lex de adoptione.\n\nDecemviralis, vegeu Lleis de les dotze taules\nDecia de duumviris navalibus.\nDecimaria\nDidia de trinundinus, vegeu Caecilia Didia\nDidia sumptuaria vegeu també lleis sumptuàries\nDomitia de sacerdotiis\nDuilia\nDuilia Maenia\nDuilia Maenia de unciario foenore\nDuodecim tabularum (Lleis de les dotze taules)\n\nFabia agraria\nFabia de ambitu\nFabia plagiariis\nFabia de numero sectatorum.\nFabia de terminis, vegeu Mamilia de limitibus\nFalcidia\nFannia sumptuaria, vegeu també lleis sumptuàries\nFannia, vegeu Junia de peregrinis\nFlaminia o Flaminia agraria\nFlavia agraria\nFlavia de Tusculanis\nFrumentariae, vegeu lleis frumentàries\nFufia o Fufia de religione, datada l'any 61 aC, va ser un privilegium relacionat amb el judici de Publi Clodi\nFufia de comitiis\nFufia judiciaria, només la menciona Dió Cassi. Tractava sobre el secret del vot dels decurions\nFulvia\nFuria de aedilibus\nFuria Atilia\nFuria Caninia o Fusia Caninia\nFuria de faenore.\nFuria de iura campanorum\nFuria de sponsoribus, regulava els drets del fiador, el que assumia el deute d'un altre.\nFuria testamentaria o Fusia testamentaria\nFusia de comitiis\nFusia de comitiis tributis\n\nGabinia de nocturnis coetibus\nGabinia de piratis\nGabinia de Senatu\nGabinia de suffragiis\nGabinia tabellaria, vegeu també lleis tabel·làries\nGabinia de usuris\nGellia Cornelia\nGenutia Aemilia\nGenutia de consolibus\nGenutia de faenore\nGenutia de magistratibus\nGlaucia\nGlicia\n\nHieronica\nHirtia de pompeianis.\nHoratia de Caia Terratia\nHoratia de magistratibus\nHoratia de provocatione\nHoratia Valeria\nHortensia de nundinis\nHortensia de plebiscitis.\nHostilia de furtis\n\nIcilia\nIcilia de Aventino monte\nIcilia de tribunis\n\nJuliae, eren les lleis que van ser aprovades en temps de Juli Cèsar i d'Octavi (August)\nJulia de adulteriis\nJulia agraria\nJulia de ambitu\nJulia de annona.\nJulia de bonis cedendis o Julia de cessione bonorum\nJulia caducaria, vegeu Julia et Papia Poppaea\nJulia de caede et veneficio, vegeu Julia de vi publica\nJulia de civitate italis\nJulia de colonis\nJulia de fenore, o Julia de pecuniis mutuis o Julia de pecuniis creditis\nJulia de fundo dotali, vegeu Julia de adulteriis\nJulia judiciaria\nJulia de liberis legationibus.\nJulia de limitibus\nJulia de majestatis.\nJulia de manumissionibus\nJulia de maritandis ordinibus, vegeu Julia et Papia Poppaea\nJulia Miscella\nJulia municipalis\nJulia de modo credendi possidendique intra Italiam\nJulia de modo pecuniae possidendae\nJulia et Papia Poppaea\nJulia de patronorum numero\nJulia de peculatus\nJulia et Plautia\nJulia Papiria\nJulia de provinciis\nJulia de publicanis\nJulia proscriptorum\nJulia repetundarum\nJulia de residuis\nJulia de sacerdotiis.\nJulia de sacrilegis\nJulia Sempronia\nJulia sumptuaria\nJulia theatralis\nJulia et Titia\nJulia de usucapionibus\nJulia de veneno\nJulia de vi publica\nJulia de vi privata\nJulia vicesimaria, o Julia de vicesima haeritatum\nJunia de Italia incolenda\nJunia de legibus militaribus\nJunia Licinia, vegeu Licinia Junia\nJunia Norbana\nJunia de peregrinis\nJunia Petronia o Junia Patronia\nJunia de regio et consulare imperio\nJunia repetundarum\nJunia Velleia\n\nLabiena\nLaetoria, llei sobre la curatela\nLaetoria de plebeii magistratibus\nLicinia Aebutia, vegeu Aebutia Licinia\nLicinia Cassia\nLicinia de foenore\nLicinia Junia\nLicinia de ludis Apollinaribus.\nLicinia de magistratibus\nLicinia Mucia o Licinia Mucia de civibus regundis\nLicinia de sacerdotiis.\nLicinia de sodalitiis\nLiciniae-Sextiae, proposades pels tribuns Gai Licini Calvus Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà, que establien l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma. Permetien l'accés dels plebeus a moltes magistratures.\nLicinia Sextia de agrorum\nLicinia Sextia de foenore\nLicinia Sextia de magistratibus\nLicinia Sextia de sacerdotibus\nLicinia sumptuaria, vegeu lleis sumptuàries\nLicinia de creandis triumviris epulonibus, creava el triumvir epuló\nLiviae, lleis instades per Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC.\nLivia de colonis\nLivia de decemviris\nLivia frumentaria\nLivia judiciaria\nLivia de re nimaria\nLivia de sociis\nLivia de vectigalibus\nLutatia de vi\n\nMaenia de autoritate patrum\nMaenia de civitate\nMaenia de comitiis\nDe magistris aquarum\nMamilia de coloniis\nMamilia de limitibus o Mamilia finium regundorum\nMamilia de senatoribus o Mamilia de Jugurthae fautoribus\nManilia de epulonibus\nManilia de bello Mithridatico\nManilia de suffragiis o Manilia de libertinorum suffragiis\nManilia de vicesima manumisorum, vegeu Manlia de vicesima manumisorum\nManiliae, una sèrie de reglaments, normes o lleis establerts per Marc Manili quan va ser cònsol l'any 149 aC\nManlia de Caius Marius\nManlia de vicesima manumisorum\nMartia, cap a l'any 352 aC \"ad versus feneratores\" (contra els usurers).\nMartia agraria\nMartia Atinia\nMartia de liguribis.\nMartia de statellis\nMartia de magistratibus\nMaria de re numaria\nMaria de suffragiis o Maria de ambitus\nMaria Porcia\nMarita, vegeu Julia et Papia Poppaea\nMemmia\nMemmia de calumniatoribus, vegeu Remmia\nMemmia de reis postulandis\nMenenia Sextia\nMensia\nMessia.\nMetelia\nMetelia de fullonibus, vegeu Caecilia de fullonibus\nMetilia\nMilitaris sacrata\nMinucia\nMinucia de triumviris mensariis\nMuneralis, vegeu Cincia\n\nNervae agraria.\nNumae\n\nOctavia\nOgulnia\nOppia, vegeu també lleis frumentàries\nOptima\nOrquia, vegeu també lleis sumptuàries\nOthonia\nOvinia\n\nPacuvia\nPaetelia de ambitu\nPaetelia Papiria\nPaetillia de pecunia regis Antiochi\nPaetinia de servis, vegeu Junia Petronia\nPagana\nPapia decimaria, vegeu Julia et Papia Poppaea\nPapia de civitate, vegeu Papia de peregrinis\nPapia de incestu vestalium\nPapia de jure patronatus, vegeu Julia et Papia Poppaea\nPapia de peregrinis\nPapia Poppea, vegeu Julia et Papia Poppaea\nPapia de sociis et nomine latino\nPapia de vestalibus\nPapilia, vegeu Papia de vestalibus\nPapiria de assibus\nPapiria de civitate\nPapiria de consecratione\nPapiria Julia de mulctanum aestimatione\nPapiria de nexi, vegeu Paetelia Papiria\nPapiria Paetelia, vegeu Paetelia Papiria\nPapiria Plautia, vegeu Plautia Papiria\nPapiria de sacramento, vegeu Papiria de consecratione\nPapiria tabellaria\nPapiria de triumviris capitalibus\nPapiria de tribunis plebis\nPedia de vi Caesaris interfectoribus\nPeducaea de incestu\nPeducaea de limitibus\nPennia de peregrinis, vegeu Petronia de peregrinis\nPesulania\nPetreia\nPetronia de peregrinis\nPetronia de servis, vegeu Junia Petronia\nPinaria de ambitu\nPinaria annalis, va ser una antiga llei romana aprovada l'any 130 aC a proposta del tribú de la plebs Marc Pinari Posca. Formava part de les Annales leges segons Ciceró. El seu contingut és una incògnita i només se sap que va portar a fortes discussions abans de ser aprovada.\nPinaria Furia\nPlaetoria, vegeu Laetoria\nPlaetoria de praetore urbano o Plaetoria de jure dicundo\nPlautia de vi publica\nPlautia judiciaria\nPlautia de Reditu Lepidanorum\nPlautia Papiria\nPlotia agraria\nPlotia de exulibus\nPoblicia\nPompeiae, diverses lleis establertes per Gneu Pompeu Magne\nPompeia de ambitu\nPompeia de civitate\nPompeia judiciaria\nPompeia de jure magistratum o Pompeia de magistratibus\nPompeia de magistratibus bithyniorum\nPompeia de parricidiis\nPompeia de provinciis\nPompeia de tribunis\nPompeia de vi\nPopilia de vestalibus\nPorciae de capite civium\nPorcia de provinciis\nPublicia de cereis o Publicia de sponsoribus\nPublicia de lusu\nPublilia de censoribus\nPublilia Laetoria\nPublilia de legibus\nPublilia de plebiscitis\nPupia\n\nQuinavicenaria, vegeu Laetoria\nQuinctia\n\nRegia o de Imperio principis, que va establir l'Imperi romà.\nRemmia\nRepetundarum o Repetundae\nRhodia o rhodiorum de jactu\nRomiliae\nRoscia theatralis\nRubria\nRubrica\nRupiliae o Rupilia\nRutilia\n\nSacratae\nSaenia\nSatura o Satyra\nScantinia\nScribonia de lusitanis\nScribonia de usucapionibus\nScribonia viaria\nSemproniae, lleis aprovades a proposta dels Gracs, Tiberi Semproni Grac (133 aC) i el seu germà Gai Semproni Grac (123 aC), tribuns de la plebs.\nSempronia de aere alieno, vegeu Sempronia de faenore\nSempronia agraria\nSempronia de capite civium\nSempronia de centuriis\nSempronia de coloniis\nSempronia frumentaria\nSempronia de faenore o de aere alieno\nSempronia de haereditate Attali\nSempronia judiciaria\nSempronia de judiciis\nSempronia de limitibus\nSempronia de magistratibus\nSempronia de militibus o militaris sacrata\nSempronia de provinciis\nSempronia de suffragis\nSempronia de viis muniendis\nSentia\nServilia de adulteriis et stupris\nServilia agraria\nServilia de civitate\nServilia Glaucia de repetundis\nServilia judiciaria\nSextia de magistratibus\nSextia Licinia agraria\nSextia Licinia de faenore\nSextia Licinia de sacerdotibus\nSicinia de tribunis\nSilia\nSilvani et Carbonis o Silvania Carbonia\nSulpiciae, lleis proposades per Publi Sulpici Ruf, tribú de la plebs, l'any 88 aC.\nSulpicia de aere alieno\nSulpicia de bello Macedonico\nSulpicia de bello Mothridatico\nSulpicia de Gaius Pontinius\nSulpicia de jure civitatis\nSulpicia Sempronia\nSumptuariae, vegeu lleis sumptuàries\n\nTalaria\nTapulia, una llei sobre banquets\nTarpeia Aternia, vegeu Aternia Tarpeia\nTerentia Cassia, vegeu Cassia Terentia frumentaria\nTerentia de legibus consularis imperii\nTerentilia, vegeu Terentia de legibus consularis imperii\nTestamentariae, lleis relatives als testaments i disposicions testamentàries.\nThoria\nTitia agraria, vegeu Titia de vectigalis\nTitia de donis et muneribus\nTitia de lusu\nTitia de quaestoribus\nTitia de triumviratus\nTitia de vectigalibus\nTitia de tutoribus, vegeu Julia et Titia\nTrebonia de Caesaris, vegeu Trebonia de provinciis consularibus\nTrebonia de provinciis consularibus\nTrebonia de tribunis\nTribunitia\nTullia de ambitu\nTullia de lagationinus liberis\n\nUnciaria\nValeria de arae alieno\nValeria de defectione militum\nValeria de dictadura Sullae\nValeriae, lleis proposades cap a l'any 508 aC pel cònsol Publi Valeri Publícola.\nValeriae et Horatiae\nValeria Horatia\nValeria Horatia de plebiscitis, vegeu Horatia Valeria\nValeria Horatia de tribunis plebis\nValeria de jure civitatis, vegeu Valeria de majestatis\nValeria de jure suffragii\nValeria de majestatis\nValeria de proscriptione, vegeu Cornelia de proscriptiones et proscriptis\nValeria de provocatione\nValeria de quadrante, vegeu Valeria de arae alieno\nValeria de quaestoribus\nValeria de vectigalibus\nVaria, vegeu Valeria de majestatis\nVatinia de colonis\nVatinia popularis, vegeu Vatinia de repetundis\nVatinia de provinciis\nVatinia de rejectione judicum o Vatinia de alternis conciliis rejiciendis, vegeu Vatinia de repetundis\nVatinia de repetundis\nVectia Bolania, vegeu Vectibulici\nVectibulici\nVectii libici, vegeu Vectibulici\nVelleia de institutione haeredum, vegeu Junia Velleia\nLeges de vi, lleis sobre la força pública\nViaria\nVicesimaria, vegeu Julia de vicesima haeritatum\nVillia Annalis\nVillia Titia, vegeu Julia et Titia\nVinaria, vegeu Viaria\nViscellia o Visellia, vegeu Viselia\nViselia\nVoconia\nVoleronia, vegeu Publilia Laetoria", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Això és una llista dels articles dels mil·lennis:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista dels vaixells de la Kriegsmarine inclou totes les naus encarregades, incorporades o capturades per la Kriegsmarine, la marina alemanya a l'època del Tercer Reich, durant la seva existència des de 1935 fins al final de la Segona Guerra Mundial al 1945. Part dels vaixells que hi apareixen no entraren en combat i molts tampoc foren acabats.Aquesta llista està incompleta.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de noms d'huracans retirats en l'Atlàntic. Els noms dels huracans tan sols són retirats per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) en una reunió al març, abril o maig de cada any. Aquests huracans que els seus noms han estat retirats tendeixen a ser excepcionalment destructius a les regions que afecta. El procés de retirar els noms d'huracans en l'Atlàntic de forma indefinida es va iniciar oficialment en 1969. Abans de 1969, els noms de tempestes significatives van ser retirats durant deu anys. Des de 1953, una mitjana d'un nom de tempesta ha estat retirat per a cada temporada, encara que moltes temporades (la més recent 2014) no han tingut noms retirats, i unes altres (com la temporada 2005), cinc noms van ser retirats.\nEls noms són retirats arran d'una petició formulada per un o més dels països afectats per un huracà, al març, abril o maig en la reunió de la OMM. Si bé cap sol·licitud ha estat rebutjada. Tempestes, com l'huracà Gordon de 1994 i l'huracà Hanna de 2008 van causar una gran quantitat de morts i de destrucció, però no obstant això, no es van retirar perquè el principal país afectat (Haití) no ho va sol·licitar.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans. S'hi inclouen reis, comtes sobirans i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones, com també els seus consorts.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.\nL'ordenació és alfabètica per regions; dintre cadascuna, per departaments.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans i que es troben en llocs de Portugal. S'hi inclouen reis i comtes sobirans de territoris independents durant el temps de regnat d'aquestes persones, com també els seus consorts.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant. S'hi inclouen reis, comtes sobirans i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista de països i territoris que anteriorment van estar governats o administrats pel Regne Unit, o ha format part de l'Imperi Britànic, es representa en un mapa resum amb indicació del seu any d'independència.\nEn aquells països que no van obtenir la seva independència en una sola data, es mostra la darrera.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies. Els més antics parteixen del segle vi aC i els últims es daten al voltant del segle i aC.\nAquests vilatges (terme preferible a \"poblat\") es trobaven gairebé sempre en zones privilegiades dalt de turons o petites muntanyes des d'on dominaven les terres i vies de comunicació circumdants. Es pot copsar un incipient urbanisme en la disposició de les edificacions que no posseïen fonaments i començaven amb una primera filera de construcció ciclòpia. En acabat s'aixecaven les parets de fang i es tancaven amb una coberta vegetal i fang a manera de sostrada. Existien espais comuns i públics, com ara places, temples, cisternes o sitges i d'altres especialitzats, com a forns de pa o de ceràmica. Tot plegat indueix a pensar que eren pobles que tenien una organització ben estructurada i amb una certa jerarquia social.Aquesta és una llista dels poblats més importants dels ibers de Catalunya (En ordre alfabètic):", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llista de tancs soviètics. Una llista de tancs produïts per la Unió Soviètica. Vegeu també la Llista de tancs.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Per interès meteorològic i històric és molt útil disposar d'una llista de tempestes documentades a la Mar Mediterrània. La llista, únicament basada en tempestes citades i descrites en fonts escrites, no pot ser exhaustiva. Les narracions més antigues, des del punt de vista de la meteorologia, acostumen a ser imprecises i no es poden avaluar quantitativament. D'altra banda, el context històric dels documents esmentats fa que aqueixos documents permetin aproximar-se a la realitat de temes concrets.\nLes imprudències dels responsables d'estols i de vaixells, la pèrdua de vides humanes, els estralls a les costes i els ports, notícies totes que varen quedar enregistrades en documents poc divulgats. La present llista, amb referències consultables, hauria d'ajudar a millorar els coneixements sobre el tema.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de les temporades d'huracans a l'Atlàntic. La temporada d'huracans a l'Atlàntic és l'època de l'any en què es formen els huracans a l'Oceà Atlàntic del nord. La temporada comença l'1 de juny i acaba el 30 de novembre. Hi ha una mitjana de deu tempestes tropicals, sis huracans i dos o tres grans huracans a l'Atlàntic.\nEl Centre Nacional d'Huracans dels EUA és l'organisme encarregat de fer el seguiment i vigilància dels huracans a l'Atlàntic nord, així com realitzar la seva predicció.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El que segueix és una llista de terratrèmols ocorreguts a Azerbaidjan o les seves proximitats. Estan presents en aquesta llista els terratrèmols de magnitud superior a 5.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El que segueix és una llista de terratrèmols ocorreguts a Espanya o les seves proximitats. Estan presents en aquesta llista els terratrèmols de magnitud superior a 5.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La taula següent registra els terratrèmols de més magnitud que han tingut lloc des del 1575 fins a l'actualitat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista conté els vehicles blindats de combat produïts fins al 1918, incloent-hi cotxes blindats i tancs. La majoria van ser utilitzats durant la 1a Guerra Mundial.\nEls nombres en parèntesis representen les unitats construïdes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties. Inclou estats, imperis i dinasties amb una fundació islàmica.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista dels tractats del Consell d'Europa presenta els tractats internacionals en forma d'acords, convenis i protocols ordenats pel número de sèrie dels tractats d'aquesta organització internacional.Els convenis i acords oberts a la signatura entre 1949 i 2003 s'han publicat en la Sèrie dels Tractats Europeus, STE, que inclou de l'STE núm. 1 a l'STE núm. 193 inclòs. A partir de 2004, s'ha modificat per la Sèrie dels Tractats del Consell d'Europa, STCE, que inclou els convenis i acords a partir de l'STCE núm. 194. És a dir, el número amb què es presenten els tractats equival a l'STE del núm. 1 al núm. 193 i a l'STCE a partir del núm. 194.\nA més, s'hi inclou informació de la situació dels tractats als Estats membres del Consell d'Europa amb territoris que formen part, parcialment o totalment, dels Països Catalans, que són, per ordre alfabètic, el Principat d'Andorra (AND), l'Estat espanyol (ESP), l'Estat francès (FRA) i l'Estat italià (ITA). Així mateix, s'indica si el tractat no s'ha signat ni ratificat (-), si s'ha signat (S), o si s'ha ratificat (R), cas en què el tractat està en vigor i s'aplica. També s'hi especifica si el tractat s'ha ratificat, però posteriorment s'ha revocat (R-R) o s'ha suspès (R-S), casos en què el tractat ha deixat de tenir efecte.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La llista de perfums classificats per llurs anys de creació és una llista en forma de taula a la qual apareixen noms d'alguns perfums ordenats pel seu any de creació, des del més antic al més nou.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquest és un llistat de les recessions econòmiques més importants que ha patit el capitalisme. Totes les dates són aproximades, ja que d'una banda és difícil delimitar exactament el començament i el final d'una recessió i d'altra banda una mateixa recessió comença i acaba en dates diferents a diferents països.\nAbans que al segle xix es comencés la recollida de dades estadístiques sobre les principals variables econòmiques és difícil de datar les recessions econòmiques però abans de la revolució industrial els períodes de crisi coincidien amb les males collites agrícoles.\n\nCrisi de 1837 - 1837 a 1843, una forta caiguda de l'economia nord-americana causada per nombroses fallides de bancs i una caiguda molt forta de la confiança en el paper moneda.\nCrisi de 1857 - 1857 a 1860, la fallida d'Ohio Life Insurance and Trust Co. feu explotar la bombolla especulativa (fonamentalment per part dels capitals europeus) dels ferrocarrils nord-americans i una pèrdua de confiança en el sistema bancari nord-americà.\nCrisi 1873 - problemes econòmics a Europa a causa de la fallida de Jay Cooke & Company, el banc més important dels Estats Units fent explotar la bombolla especulativa post-Guerra Civil Americana.\nLlarga Depressió - 1873 a 1896, comença amb el col·lapse de la Borsa de Viena i s'expandeix a tot el món.\nCrisi de 1893 - 1873 a 1896, fallida de Reading Railroad i la retirada de les inversions europees porten a un col·lapse borsari i bancari.\nCrisi de 1907 - La caiguda de les accions de Knickerbocker Trust Company (22 d'octubre de 1907 comença una successió d'esdeveniments que han van portar a una depressió als Estats Units.\nRecessió post-Primera Guerra Mundial - marcada per una hiperinflació a Europa i sobreproducció a nord Amèrica. Fou una recessió molt profunda però molt breu.\nGran Depressió - 1929 a dècada de 1930, un crack borsari, col·lapse bancari i una crisi de sobreproducció als Estats Units que s'escampà ràpidament causant una recessió mundial, incloent una segona crisi (1937–1938) quan l'economia mundial ja estava recuperant-se.\nCrisi del petroli - 1973, la pujada de preus del petroli pactada per l'OPEP combinada amb l'alt dèficit públic dels Estats Units a causa de la Guerra del Vietnam portaren a una situació d'estagflació.\nCrisi energètica de 1979 - 1979 a 1980, la revolució iraniana feu incrementar fortament el preu del petroli.\nRecessió de principis dels vuitanta - 1982 a 1983, causada per l'estricta política monetària dels Estats Units per a controlar la inflació i una correcció de la sobreproducció que es produí la dècada anterior.\nRecessió de finals dels vuitanta - 1987 principis dels noranta, col·lapse del mercat de bons i crisi borsària als Estats Units.\nRecessió japonesa - 1991 fins ara, problemes estructurals de l'economia japonesa aturen el que en el seu dia fou un creixement astronòmic.\nCrisi asiàtica - 1997, col·lapse del Thai tailandès que ràpidament contagia les principals economies asiàtiques.\nRecessió any 2000, col·lapse de la Bombolla .com contribueix a una contracció de l'economia nord-americana.\nCrisi de finals de la dècada del 2000", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aquesta pàgina mostra els segles.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.\nGeneralment aquests grups socials escollien democràticament els magistrats i els oficials que els representaven, de manera que cada tribu tenia un vot a l'Assemblea Tribal Romana. Això no obstant, algunes tribus tenien més poder que altres, en el sentit que posseïen més autonomia o estaven més ben considerades. Per exemple, la tribu Palatina, que era una de les més influents de Roma.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El següent article mostra una llista de les vies romanes principals. Estan classificades per regions i se'n descriu breument el traçat. Entre parèntesis, i sempre que s'ha pogut, es descriu l'any de fundació de la via i sota quin mandat es va fer. En cursiva els noms llatins.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'Arc de Triomf de Palmira fou un antic arc de l'Època romana, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, situat a la part arqueològica de la ciutat de Palmira, a Síria.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Lleó de Palmira, Lleó d'Al·lat o Lleó d'Atena (en àrab اللات) fou una antiga estàtua d'un lleó protegint una gasela entre les potes, sota seu, que va adornar el temple de la deessa pre-islàmica Al·lat, situat a Palmira, Síria. Va ser construïda amb carreus de pedra calcària el segle I dC i tenia 3,5 m d'alçada amb un pes de 15 tones. El lleó era considerat com el consort Al·lat, i la gasela simbolitzava a la deessa, tendra i amorosa. El lleó tenia una inscripció parcialment danyada, a la pota esquerra, en dialecte arameu de Palmira que deia: tbrk ʾ[ella] (Al·lat beneirà) mn dy lʾyšd (a qui no vessarà) dm ʿl ḥgbʾ (sang en el santuari).L'estàtua va ser descoberta el 1977 per un grup d'arqueòlegs polonesos sota direcció de Michał Gawlikowski, a la part occidental de la ciutat, en el temple, situat al Campament de Dioclecià. Es va trobar a trossos, reutilitzats antigament per la construcció del temple; es va decidir reunir les peces i reconstruir l'estàtua davant l'entrada del Museu de Palmira. El 2002 es va veure que el suport era inadequat i que perillava l'estructura, així, el 2005, l'estàtua es va restaurar de nou, imitant l'aspecte original.Durant la Guerra civil siriana l'estàtua es va protegir amb una malla de metall i sacs de sorra però, el 27 de juny de 2015, va ser enderrocada per l'Estat islàmic després que van prendre Palmira.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Sant Salvador de la Vedella era un poble del terme municipal de Cercs (Berguedà) que quedà submergit en construir-se l'embassament de la Baells entre els anys 1970 i 1974. L'únic element que encara es conserva és l'antic monestir i església del segle xii de Sant Salvador de la Vedella, situat en un petit turó que sobresurt del nivell de les aigües del pantà.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge. Per extensió s'aplica a tota una família que acumula grans quotes de poder econòmic, polític o social durant diverses generacions. La dinastia és la forma de successió de la monarquia, on l'hereu del llinatge succeeix el monarca que ha mort o abdicat. Usualment l'hereu és el fill gran però pot designar-se específicament un altre grau de parentiu.\n\n", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció. A les Illes Balears la paraula llinatge és sinònima de cognom. El conjunt d'ascendents i descendents d'una determinada persona s'anomena nissaga.\nLa veu “llinatge” ve de la llatina linea que significa la descendència o sèrie de descendents en qualsevol família o persona considerada com primer progenitor o tronc comú. D'ella es deriva la paraula “llinagista”, que és qui sap o escriu de llinatges. El terme general, però, és genealogista.\nEn la genealogia la idea principal és la de progenitor. En la idea complexa expressada per la paraula llinatge la idea principal és la de descendents. S'escriu la genealogia d'una persona quan es vol aclarir quins van ser els seus progenitors. Es parla de llinatge quan el que importa és esbrinar la seva descendència.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Abekhian van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a la comarca d'Abeleanq a l'Airarat. El territori estava situat a la riba esquerra de l'Araxes.\nMoisès de Khoren els assigna un origen no haykida i diu que la seva funció hereditària consistia en ser Mestres dels Graners de l'Armènia Major fins al temps del mític rei Vologases o Vologès II (Valarshak o Valarsaces) que va regnar del 197 al 216. No obstant esmenta a un Abejean que seria d'època artàxida. Faust de Bizanci no coneixia aquesta dinastia.\nLa branca com a tal s'hauria originat al segle iv d'una branca dels Kamsarakan. Gazrik i Arten Abekhian van prendre part a la revolta de l'any 451 contra l'Imperi Sassànida. S'esmenten per darrer cop el 555.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Açagra era un llinatge de rics-homes aragonesos d'origen navarrès.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del segle xii a Florència. Van fundar una companyia que portava el nom Acciaiuoli a Nàpols, Barletta, Grècia, Llevant i Berberia, i a moltes ciutats europees.\nQuan el 1345 la República de Florència va perdre la guerra amb la República de Lucca finançada entre altres per la família) es va ressentir econòmicament i aviat es va haver de liquidar. Llavors es van vincular als Anjou de Nàpols al que ja havien servit i Niccolò Acciaiuoli va obtenir importants càrrecs del rei napolità a canvi de préstecs. Niccolò, com a senescal de la reina Joana, va dirigir les operacions contra el rei Frederic III de Sicília que van culminar amb la conquesta de Messina (1356), tot i la derrota posterior a l'escac d'Ognina, i l'entrada dels reis a Nàpols.\nLa família va gaudir d'alguns càrrecs al Peloponès on tenien el favor de Caterina II de Valois, nominal emperadriu llatina d'Orient, i d'aquestes bases (Corint sobretot) van conquerir als catalans Livàdia, Platea, Tebes, Mègara i Sició el 1388, i es van apoderar d'Atenes el 2 de maig de 1388 després d'un setge. Van governar el ducat fins al 1395 en què els venecians el van annexionar al·legant el testament del primer duc, Neri I Acciaiuoli, i desconeixent els drets del seu fill bastard Antoni I Acciaiuoli pel qual exercia la regència la seva germana Francesca Acciaiuoli, senyora de Mègara i Sició. Antoni només va conservar la senyoria de Tebes. Després d'uns anys en què van governar quatre provedittori venecians (Albano Contarini 1395, Lorenzo Venier 1397, Ermolao Contarini 1399, i Niccolò Vitturi 1400) el 1402 Antoni I els va arrabassar el ducat gràcies a una aliança amb els otomans (els venecians es van mantenir a l'acròpoli fins al 1405), però després es va reconèixer feudatari de Venècia i li fou confirmada la possessió el 1405. El 1423 va recuperar Corint i el 1430 (per herència de Francesca) Mègara i Sició. Va morir el 1435 i la seva dona Maria Melisene va voler conservar el ducat però fou desterrada per la noblesa que va proclamar a un nebot valencià (fill d'un cosí germà) de nom Neri II Acciaiuoli que era un bastard igual com Antoni I.\nNeri II fou enderrocat al cap de poc temps (1439) per son germà Antoni II Acciaiuoli, conservant Tebes. Antoni II va morir als dos anys i Neri II va recuperar fàcilment el poder. El 1444 es va reconèixer vassall romà d'Orient i va cedir Tebes a Teodor Paleòleg (futur emperador) però el mateix any es va aliar amb els otomans que el 1446 li van retornar Tebes. A la seva mort el 1451 la seva dona Chiara Zorzi va exercir la regència en nom del fill Francesc I Acciaiuoli, regència a la qual va incorporar a Bartolomeo Contarini, el seu segon marit, el 1552. El 1455 fou enderrocada pel cosí germà del seu fill, de nom Francesc II Acciaiuoli i conegut abans com a Franco Acciaiuoli, fill d'Antoni II. El 1456 va fer matar Chiara a la que tenia empresonada a Mègara. Els otomans, que no volien aquesta mort, van assetjar a Francesc II a Atenes, i al cap de dos anys (1458) es va rendir a canvi de la senyoria de Tebes i Beòcia que els otomans li van prendre el 1460 i el van assassinar. Atenes fou incorporada al domini otomà el 1458.\nTambé foren els banquers d'Eduard III d'Anglaterra i del Papa. Va donar algunes personalitats com Donato Acciaiuoli, humanista i historiador (Florència 1429-Milà 1478) autor d'una vida de Carlemany en llatí, i el poeta, dramaturg i músic Filippo Acciaiuoli (Roma 1637-1700) que va escriure Girello (1668) i L'empio punito (1669).\nEntre les personalitats de la família, a més dels ja assenyalats, cal esmentar a:\n\nAcciaiolo\nDonato Acciaiuoli\nFilippo Acciaiuoli\nFrancesco Acciaiuoli\nGiovanni Acciaiuoli\nMartinaccio Acciaiuoli\nNiccola Acciaiuoli\nOttaviano Acciaiuoli\nRoberto Acciaiuoli\nTommaso Acciaiuoli\nAngelo Acciaiuoli\nAngelo Acciaiuoli (bisbe)\nAntonio Acciauoli (també bisbe)\nGiovanni Acciaiuoli de Cefalònia\nGiovanni Acciaiuoli de Cesena\nGiovanni Acciaiuoli de Patres\nNiccolò Acciaiuoli (bisbe)\nPiero Acciaiuoli\nVanni Acciaiuoli\nAngelo Acciaiuoli de Melfi\nBartolomea Acciaiuoli senyora de Corint\nDonato Acciaiuoli\nDonato Acciaiuoli de Cassano\nFrancesc Acciaiuoli\nGugliarello\nGuidalotto Acciaiuoli\nJacopo Acciaiuoli", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Acquaviva és el cognom d'una il·lustre família italiana del Regne de Nàpols, i que va tenir en feu molts béns arrels en els Abruços i en la Marca d'Ancona, i llur principal residència en un castell situat als peus del Gran Sasso d'Itàlia. La seva genealogia comença amb Reinaldo Acquaviva, al que afavorí Arrigo VI, rei de Sicília, cedint-li tots els feus que posseïa Lleó d'Atri. Aquesta família compta amb notables i il·lustres personatges; tenia per a divisa: Honneur sanf, souci unl.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia d'Adasi va ser la nissaga que va governar Assíria des de potser el 1700 aC fins al 722 aC. Va ser fundada per Adasi, un dels sets usurpadors que durant uns anys abans del 1700 aC es van disputar el poder. Adasi finalment va aconseguir restar al poder (encara que per un temps segurament breu) i transmetre la corona al seu fill Belubani, que és generalment considerat com el primer ancestre dels reis assiris.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'ætt del nòrdic antic ætt - era un clan familiar escandinau basat en descendents en comú o en l'acceptació formal dins el grup en un þing. En absència de força polítiques, el clan era la principal força de seguretat en la societat nòrdica, ja que els homes eren obligats per honor a venjar l'un a l'altre. Els clans nòrdics no estaven lligats a un cert territori de la mateixa manera que els clans escocesos, on el cap posseïa el territori. La terra dels clans escandinaus era posseïda pels individus que tenien veïns propers d'altres clans. El nom del clan era derivat el del seu avantpassat, freqüentment seguit dels sufixos -ung o -ing.\nA mesura que s'establia un govern central a Escandinàvia, l'ætt va perdre la seva rellevància per als plebeus. Per a la reialesa i els nobles, però, va quedar en ús com nom per a línies i dinasties.\nExemples de clans:\n\nWaegmunding, a Beowulf.\nYlfing o Wulfing a Beowulf i sagues nòrdiques.\nYngling (Casa de Munsö)\nSkjöldung\nVölsung\nFolkung\nDagling\nGiskeätten", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Agassiz és una família d'origen suís, provinents de la petita vila d'Agiez, a prop de llac de Neuchâtel. La família ha donat personalitats de relleu en diversos camps, com ara els científics Louis i Alexander Agassiz, així com el fundador de l'empresa de rellotges Longines, Auguste Agassiz.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera. El nom és epònim, ja que deriva del primer duc, Agilolf el Sueu que vivia abans del 482. Van regnar sobre Baviera del segle VI al VIII. La seva capital era a Ratisbona.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els al-Àhdal o Mahàdila foren una família de sàyyids que visqueren al sud-oest de la península Aràbiga, descendents del sisè imam alida Jàfar as-Sàdiq.\nEls principals membres de la família foren:\n\nHussayn ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad Badr-ad-Din (Quhriyya, 1377-Abyat Hussayn, 1451)\nHussayn ibn as-Siddiq ibn Hussayn, net de l'anterior (Abyat Hussayn, 1446-Aden, 1497)\nTàhir ibn Hussayn ibn Abd-ar-Rahman Jamal-ad-Din (Muràwaa, 1508-Zabid, 1590), jurista i tradicionista\nMuhàmmad ibn Tàhir\nHàtim ibn Àhmad ibn Mussa ibn Abi-l-Qàssim ibn Muhàmmad (?-al-Mukha (Mocca), 1604), sufí i erudit\nAbu-Bakr ibn Abi-l-Qàssim ibn Àhmad (1576-1626)\nAbd-ar-Rahman ibn Sulayman (?-1835)", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Ahones fou un llinatge aragonès documentat des del segle xiii i que el segle xvii s'uní a la família Cavero.\nLes seves armes heràldiques presenten diverses variants. Una d'aquestes era en camp de gules, dues campanes d'or i el lema «Campanas de Ahones ya no zumbaréis más».", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic. Els Alagón també s'emparentaren amb els Híjar, els marquesos d'Aguilar, els comtes d'Agosta, Aranda, Fuenclara, Gociano, Malta, Montesanto, Nobaria, Policeto i Villasur, els vescomtes de Biota i de Rueda, etc. També tingueren branques al Regne de València, al Regne de Sicília i al Regne de Sardenya.\nUn dels noms habituals del lliantge fou el d'Artal, traducció a l'aragonès d'Artau, heretat del comte de Pallars Sobirà Artau III de Pallars Sobirà. El seu net, Artal II d'Alagón, es casà amb Toda Romeo, que aportà la tradició del nom Blasco propi del seu llinatge. A partir d'aleshores els noms Artal i Blasco seran els propis del lliantge Alagón, que s'aniran alternant en els hereus; a més, també anomenaven Artal o Blasco al segon fill en funció de què a l'hereu li pertoqués el nom de Blasco o Artal.Les seves armes heràldiques són en camp de plata sis rodelles de sable situades en dos pals de tres o quatre cadascun.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Albero era un llinatge de rics-homes aragonesos. El seu escut d'armes és desconegut.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Albizzi o Albizi era una important família florentina. El fundador va ser Raimondino, d'origen alemany, arribat a Itàlia a finals del segle xii i establert a Arezzo, d'on els seus descendents posteriorment van passar a Florència. Els Albizzi, rics mercaders de llana, i caps d'una facció dels güelfs van ostentar molt de poder i els màxims càrrecs ciutadans sobretot durant el segle xiv. Com a membres de la facció Güelfa es van oposar a Corso Donati i a la tirania del Duc d'Atenes i van mantenir llargues escaramusses amb la família Ricci.\nVan ser apartats del poder amb la revolta dels Ciompi, el 1378, i van retornar a la vida política de Florència amb Maso de Albizzi,gonfaloniere de justícia, succeït pel seu fill Rinaldo el 1417.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Alta-riba, o Altarriba, procedeix i agafa el nom del tossal del mateix nom on està edificat el Castell Sant Miquel d'Alta-riba, del nucli de població d'Alta-riba, del municipi d'Estaràs, de la comarca de la Segarra.\nAlguns del personatges més importants del llinatge d'Alta-riba que sorgeixen i consoliden l'estirp amb la reconquesta de Catalunya foren: Berenguer d'Alta-riba, cavaller que va participar en la conquesta de Catalunya, Aragó, València i Múrcia. Arnalda o Arnaleta d'Alta-riba, Abadessa de Vallbona de les Monges; Bernat d'Alta-riba, cavaller i comanador de Gardeny; Ponç d'Alta-riba, cavaller, que va participar com a representant del Braç militar, en el naixement de la Generalitat, en les Corts de Cervera celebrades entre els anys 1358 i 1359 a Cervera, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós. Joan d'Alta-riba veguer i batlle de Cervera per Joan II. Els Alta-riba romangueren en altres llocs de la Segarra, com l'Aranyó, i que al segle xiv foren procuradors del vescomte de Cardona creant en aquesta època el Casal d'Alta-riba a Osona, atès que el castell va ser venut a Santes Creus. L'1 de gener de 1428, mentre el prelat oficiava de pontifical a la Seu (de Lleida) entrà al temple tocant la trompeta el cerverí Miquel Vidal, tot desafiant el bisbe Domènec Ram, que havia estat puntal de la Candidatura de Ferran \"el d'Antequera\" en el compromís de Casp, en nom del Cavaller Guillem d'Alta-riba i el seu germà Berenguer d'Alta-riba, canonge de Girona i rector d'Anglesola. Alfons IV feu empresonar aquests dos germans, lligats amb grillons i cadenes; i hagueren de pagar, a més a més 5000 florins d'or. Fins al Segle XVII, subsistí la Casa d'Alta-riba. Na Jerònima d'Alta-riba, senyora de Montcortés i de Clariana, es casà amb Pere Auziàs March.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar. El territori es trobava al sud-est de Van i al nord-oest d'Ake. Eren una branca dels antic prínceps medo-carducs de Mahkert. Segons Moisès de Khoren van rebre el nom a partir del nom del seu territori.\nEn temps de Gregori l'Il·luminador (257-325), s'encarregaven de gestionar una mena de Ministeri de Personal a la cort del rei d'Armènia. Van proporcionar 500 soldats a l'exèrcit del rei. El primer nakharar esmentat és Gnel o Gunel cap a l'any 374. Shmavon, Zuaren i Aravan apareixen junts aproximadament el 445. A principis del 482 el nakharar Ohan Andzevatxí, que dubtava entre el partit persa i el partit nacional, va entrar en la rebel·lió (el que s'anomenava la Santa Lliga) junt amb Nerseh Erundhuni, però quan les seves forces anaven a unir-se a les dels altres rebels van ser atacats per les dels nakharark que restaven fidels als perses, Sehuk o Sevuk Andzevatxí i Ohan de Mokq, el 24 d'abril del 482, prop d'Arest al districte de Beznunik. Aquest atac va fracassar i Ohan es va poder reunir amb la resta de rebels. Sehuk representava la tendència pro persa de la família.\nTadjat (o Tačat) Andzevatxí va ser el membre més destacat de la família. Primer al servei de l'Imperi Romà d'Orient, va passar després al servei dels musulmans i va ser el primer príncep d'Armènia en l'obediència del Califa (en data indeterminada entre els anys 780 i 782) i va rebre el títol de patrici d'Armènia i la possessió plena del districte d'Andzevatxik el 780. Va morir al cap de poc temps, potser el 785, però el territori va romandre en poder dels seus descendents. Un descendent, Atom Andzevatxí, va morir màrtir el 853. El seu successor Muixel, va morir el 863 i va deixar el país al príncep d'Armènia Aixot I el Gran, però la vídua Helena es va casar amb Gurguèn de Mardastan que va adquirir així el territori d'Andzevatxik i el va conservar fins a la seva mort, segurament el 897 en què el va succeir el seu fill Atom, que governava abans del 930, retornant després als Artsruní de Vaspurakan.\nEl príncep Gregori Andzevatxí, fill de Muixel, últim membre rellevant de la família, va ser lleial al seu padrastre en la lluita per la possessió del país contra el Vaspurakan.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204. Des del segle xiii al xiv, una branca de la família va governar el Despotat de l'Epir, Tessàlia i Tessalònica amb el nom de Comnè Ducas.\nEl llinatge va ser fundat per Constantí Àngel, un noble menor de Filadèlfia, a Anatòlia (actualment Alaşehir), que es va casar amb Teodora Comnè, filla de l'emperador Aleix I Comnè i d'Irene Ducas. Segons l'historiador del segle xii, Joan Zonaràs, Constantí era valent, hàbil i guapo, però de baix origen. El cognom de la família, «Àngel», s'acostuma a dir que derivava del mot grec que vol dir 'àngel', però aquesta etimologia no es troba testificada en època bizantina, i és possible que el seu nom derivi d'A[n]gel, un districte a prop d'Amida a l'Alta Mesopotàmia.\nEl tercer fill de Constantí, Andrònic Ducas Àngel, va ser el progenitor de la dinastia imperial dels Àngel. El 1185, el fill d'Andrònic, Isaac II Àngel va deposar Andrònic I Comnè i es va proclamar emperador. Irene Àngel, filla d'Isaac II Àngel, es va casar amb Felip de Suàbia, rei germànic. Les seves filles es van casar amb diverses famílies reials i principesques d'Europa occidental. Moltes de les famílies aristocràtiques d'Europa són, descendents dels Àngel. Isaac va ser deposat pel seu germà Aleix III Àngel, que al seu torn va ser derrocat per Aleix IV Àngel amb l'ajuda, quan va arribar a Constantinoble, de la Quarta Croada. Sota el regnat corrupte i dissolut de la dinastia dels Àngel, l'Imperi Romà d'Orient es va deteriorar i aviat va caure presa de croats i venecians.\nEls emperadors pròpiament dits de la Dinastia dels Àngels van ser:\n\nIsaac II Àngel, emperador del 1185 al 1195.\nAleix III Àngel, emperador del 1195 al 1203, germà d'Isaac, a qui va destronar.\nAleix IV Àngel, fill d'Isaac. Destronat pels creuats.També es considera de la Dinastia Aleix V Murzufle, breument emperador l'any 1204, casat amb Eudòxia, una filla d'Aleix III.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII. Probablement originaris del sud de França. El primer membre d'aquest llinatge fou Berenguer Gombau (vers el 1079) que esdevingué senyor de la baronia homònima infeudada pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. La primera donació els feia senyors del Mascançà (a la plana de Lleida) amb drets sobre Balaguer, Corbins i Alcoletge, abans i tot que aquesta zona caigués en mans cristianes. La família va acabar generant tres estirps principals: els Anglesola (a Miralcamp i Mollerussa), els Bellpuig (presents a Butsènit i Utxafava) i els Vallbona. Foren presents a la conquesta de Saragossa el 1118 i al llarg setge de Lleida el 1139. Ells foren els fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.El 1633 la baronia dels Anglesola ja requeia a la família dels Rocabertí, i poc després el 1645 pujava a la categoria de marquesat (Marquesat d'Anglesola). La branca es va acabar extingint el 1831 i llavors el títol passà a mans del comte de Peralada.\nEls primers temps el nom podia variar en altres formes com ara Angularipla o Anglerola.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Angria fou una dinastia de la qual el primer membre sobirà fou Kanhoji Angria, cap de la flota maratha, el 1698, si bé la família s'havia iniciat a l'Índia 50 anys abans.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Apahuní (en armeni Ապահունիներ) van ser una important família de nakharark d'Armènia que governaven la regió d'Apahunik a la vall alta del Arsànies, regió que més tard es va anomenar Tauruberan (Turuberan). La tradició històrica afirma la seva grandesa i l'origen hàikida (descendents del mític ancestre armeni Haik) en comú amb les cases de Beznuní, de Manavazian i d'Orduni, que significava probablement un origen reial urartià. Moisès de Khoren diu que van obtenir el títol de nakharark en temps de Vologès II (178-198).\nEren una família poderosa, i podien aportar al rei fins a 1.000 cavallers. Quan es va establir el cristianisme a Armènia tenien el seu propi bisbat. Un membre destacats de la família va ser Manedj cap a l'any 430 i figura als esdeveniments de l'any 451, col·laborant amb Vasak de Siunia a la revolta de Vardan II Mamikonian contra el rei Yezdegerd II. També es parla de la dinastia per fets dels anys 505 i 555. Artavasdes, Vistam, Hemaiak i Manuel Apahuní, que governaren junts, van portar el títol de nakharark cap a l'any 600. Durant el segle vii van quedar sotmesos a la dinastia dels Reixtuní.\nSe'ls esmenta per darrera vegada a mitjans del segle ix, quan, havent estat desposseïts pels emirs Qaysites de Manazkert, es van veure obligats a instal·lar-se a Vaspurakan i acceptar la sobirania dels Artsruní.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La familia Appiani fou una familia italiana originada a Pisa. El seu ancestre fou el notari Guarnito d'Appiani, oriünd d'Appiani, prop de Pontedra, que va morir el 1255. Va deixar un fill de nom Jacopo Appiani mort el 1290 el qual fou el pare de Benvenuto Appiani, notari a Pisa i capità de la corporació de notaris que al seu torn fou el pare de Vanni Appiani, notari a Pisa, i canceller del senat de Lucca el 1347, que fou decapitat a Pisa el 28 de maig de 1355.\nVanni fou el pare de Jaume I Appiani primer senyor de Piombino. Els Appiani van governar Piombino des del 30 d'octubre del 1392 fins al 1634. El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herència va entrar en litigi i un cosí, Carles del Piombino, es va proclamar príncep però fou enderrocat pels espanyols que finalment van reconèixer la successió a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII. Aquesta va renunciar el 1624 en favor de la seva filla Polissena de Mendoza, que uns anys després (1632) es va casar amb Nicolau Ludovisi, però altre cop va entrar en litigi, i Horaci del Piombino, fill de Carles, es va proclamar príncep el 1626 i el 1628 Espanya va assolir el dret feudal i el va reconèixer. Finalment però Nicolau en fou reconegut príncep i investit el 24 de març de 1634 contra el pagament de més d'un milió de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessió del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populònia i les senyories annexes, i el 16 de maig de 1658 va afegir encara el títol de príncep de Venosa, heretat de la família Gesualdi o Gesualdo.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Arcanàctides o dinastia Arcanactida (en grec antic Αρχαιανακτίδαι) al Bòsfor, sorgida de la unió de diverses ciutats gregues probablement per defensar-se dels atacs d'algunes tribus escites cap a l'any 502 aC. Arcànax (en grec antic Αρχαιάναξ) va ser el fundador de la dinastia. Hauria estat elegit rei per acord general i governà almenys vint anys. L'esmenta Heròdot.Consten els nom de quatre reis de la dinastia, el mateix Arcànax, Parisades, Leucó i Saugaros, que haurien estat arconts hereditaris successius de Panticapea. El 438 aC una dinastia probablement d'origen traci, els Espartòquides, la va substituir.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Arenós era un llinatge valencià d'origen aragonès, descendents del llinatge dels Tarazona.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Arnau Bosquet és el nom de diverses generacions de nobles catalans, que van participar en la dominació militar de territoris poc o gens cristianitzats durant el segle xii. Hi ha incertesa respecte a l'origen de l'Arnau Bosquet que hi participà en el setge i conquesta de Tortosa, 1148. Sembla que provenia de Cervera.\nLa carta de poblament de l'Espluga Calba (Les Garrigues) data del 1148, quan Lleida encara era sarraïna, i fou atorgada en el setge de Tortosa per Ramon Berenguer IV, que feu donació del castell de l'Espluga Calba amb la seva vila closa i territori del voltant a un grup de cinc famílies (les del batlle Porcell de Cervera, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià) com a pagament pels serveis militars.Hi ha una entitat anomenada Bosquet a la població de Mont-ral, a uns 24 quilòmetres de l'Espluga Calba, que pot procedir del cognom del noble Arnau. Posteriorment, pot haver originat part dels llinatges Bosquet que és freqüent a les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i el Camp de Tarragona.\nSegons l'historiador Fernando González del Campo Román, pareix que és en el segle xii quan es fa general entre els nobles, almenys entre els homes, l'ús hereditari de la part toponímica del cognom per indicar llur llinatge.\nSeria llavors possible que l'Arnau Bosquet que va prendre possessió de l'Alqueria de Xeraco l'any 1248 -Llibre del Repartiment del Regne de València- fóra descendent d'aquell esmentat abans, que també va prendre possessió compartida de l'Espluga Calba el 1148.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.\nFundada cap a l'any 250 aC per Arsaces I de Pàrtia un membre destacat dels parts, la dinastia va conservar el tron fins a l'any 224 de la nostra era i va aconseguir l'expulsió dels romans en temps de l'emperador Macrí, vençut per Artàban V. Aquest, però, va ser vençut al seu torn per Ardaixir I, cosa que va suposar la fi dels arsàcides i l'adveniment dels sassànides. Una branca de la dinastia també va regnar sobre Armènia a partir de l'any 54 fins al 428.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Artanes d'Armènia Sofene va ser un dinasta d'Armènia Sofene o Menor de la família dels Zariàdrides.\nCyrille Toumanoff considera als reis de Sofene emparentats amb la dinastia dels oròntides i considera a aquest rei com Orontes V, però el fa fill de Mitrobarzanes d'Armènia Sofene, que se suposa fill de Zariadris.\nNo abans del 120 aC i probablement cap al 110 aC, va heretar l'Armènia Sofene. Als primera anys va fer front a diversos atacs per part del regne del Pont. El seu pare hauria mort anys abans i la situació que va seguir no es coneix. Va recuperar Tomisa de Capadòcia per mitjà d'una compra. El seu veí, el regne d'Armènia, Tigranes II, que havia fet un tractat amb els parts, va dirigir la seva atenció sobre la Sofene, aprofitant que Capadòcia (possible aliada de la Sofene) estava molt ocupada en la guerra que mantenia amb el rei Mitridates VI del Pont. Finalment cap a l'any 94 aC el rei Tigranes II d'Armènia va envair el país i Artanes va morir en la lluita. El regne de Sofene va desaparèixer i va ser integrat al regne d'Armènia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC. El seu fundador fou Artaxias o Artaxes I. Fou deposada pels romans breument el 34 aC (en favor d'un fill de Marc Antoni i Cleòpatra) i després l'any 2 dC), i encara que va recuperar el poder amb la reina Erato, va acabar el 14 dC.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Artàxides d'Ibèria o Artašesiani (en georgià არტაშესიანი) foren els membres d'una branca de la dinastia artàxida d'Armènia que va regnar en aquest país del 189 aC fins vers el 12 dC. La branca georgiana (o d'Ibèria) va regnar allí a partir del 90 aC i fins vers el 189.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Arxakuní (en armeni Արշակունիներ) van ser una família de nakharark d'Armènia que van governar per un temps un principat a l'Imperi Romà en l'antic regne d'Armènia Occidental a la zona de la Carenitis (Karin). A la Persarmènia una branca d'aquesta família va tenir el seu feu hereditari al Akhiovit, a Vaspurakan.\nArxakuní és la paraula armènia per referir-se als arsàcides. El rei de l'Armènia Major era considerat només el primer entre iguals; com a sobirà del patrimoni reial (compost entre altres per parts de l'Airarat i Caren (Carenitis) a l'Alta Armènia) van ser de fet uns nakharark més en aquests territoris, tot i que tinguessin el dret de parlar els primers. La casa dels arsàcides va sobreviure a la caiguda de la tercera monarquia armènia mitjançant les línies Arsàcides de Kamsarakan i de l'Astianene, i també com la línia Arxakuní, amb el patronímic dinàstic i descendent de l'últim i, de fet, rei arsàcida només de la part occidental, Arsaces o Arxak III (387-390). Aquesta casa va exercir un paper destacat a l'Armènia romana i a l'Imperi Romà d'Orient fins a mitjans del segle vii, quan s'esmenta per darrer cop; i la casa imperial de la dinastia heracliana (610-711) estava estretament relacionada amb ella, si es que de fet no n'era una branca.\nDesprés de la mort d'Arsaces o Arxak III, l'emperador romà, que era el seu sobirà, no va permetre la seva successió. Així va arribar el final no violent del Regne d'Armènia Occidental. El seu territori, corresponent a la província de l'Alta Armènia, havia reclamat, com a regne, el nom de Gran Armènia però el govern romà, oficialment sembla, el va anomenar Armènia Interior. Juntament amb els principats que la componien, va quedar sotmesa a un funcionari civil, el comes Armeniae, que representava a l'Emperador. l'Armènia Interior (a vegades esmentada com Armènia Superior) tenia nou cantons o «terres», però la quantitat de cases principesques que eren lleials a Arxak Ill era molt més petit. Només consten els Mamikònides a l'Acilisene i els Bagràtides a Syspiritis. La casa reial destronada, els arsàcides o Arxakuní, es van convertir llavors en la tercera casa de prínceps de la província, governant probablement el seu antic patrimoni a la Carenitis. La resta del territori sota prínceps, havia anat passant al govern directe de la corona i de l'Església Armènia i ara passava a l'estat romà.El tractament imperial dels prínceps arsàcides sembla totalment idèntic al que es va concedir als Pentarques de més enllà de l'Eufrates (vegeu Armènia Sofene). La cort de Constantinoble va respectar escrupolosament els drets dels prínceps i es va aconseguir una delicada convivència entre aquests i els comes. El que va seguir a la mort d'Arxak III va afectar la seva política però no a la seva dinastia. Aquesta distinció entre el territori en conjunt que es va convertir de facto en una mera província romana i els estats vassalls només es pot explicar per què, d'una banda, existeix un edicte de l'emperador Anastasi del 496 sobre els impostos armenis i, de l'altra, Procopi assegura que els prínceps de l'Armènia Interior no estaven, fins al temps de Justinià, obligats a sotmetre's als impostos imperials. Els prínceps sota aquesta dependència romana eren, per tant, exactament com els de l'Altra Armènia (Armènia Sofene): civitates foederatae que conformaven estats vassalls dotats d'autonomia política i militar completa i immunitat completa de qualsevol interferència civil, fiscal o militar de l'Imperi.\nExactament com en el cas dels Pentarques de l'Armènia Sofene, el final d'aquest acord es va produir amb Justinià, a través dels mateixos actes jurídics i amb el mateix menyspreu pels compromisos de l'Imperi. Ja abans d'agost de 528, l'Armènia Interior es va convertir oficialment en una província, sota un praeses, anomenada Magna Armenia. A continuació, en crear, en aquest any, el magister militum per Armeniam que tenia el comandament de cinc duces i quatre legions, l'Emperador va proclamar l'abolició de l'ofici civil de comes Armeniae i, per tant, va abrogar tàcitament dos drets essencials dels prínceps: la immunitat d'acollir i sostenir guarnicions imperials i el dret a mantenir els seus propis exèrcits. En 532, els prínceps van ser desposseïts i es van abolir els seus drets sobirans; això va quedar implícit de nou de forma tàcita, en la llei del 18 de març del 536 per la qual es va instituir una nova organització civil de la zona romana d'Armènia. Magna Armenia va canviar el nom oficial una vegada més i ara va ser anomenada Armenia Prima (Armènia Primera o Armènia I), per ser governada per un procònsol amb rang de spectabilis, que residia a Justinianòpolis. Finalment, va arribar el cop d'estat: la sèrie d'edictes, a partir del 535, que va anul·lar el sistema armeni de successió agnàtica, amb l'objectiu de suprimir l'últim poder restant dels prínceps «mediatitzats»: les seves terres i fortunes privades.\nNo se sap el grau d'èxit que va aconseguir l'emperador amb aquestes decisions; a l'Armènia Primera hi va haver una revolta el 538 dirigida pels prínceps arsàcides, que, l'any següent, van apel·lar al Gran Rei de Pèrsia per ajudar-los no només contra la injustícia imperial del seu destronament, sinó també contra l'opressió burocràtica imperial que la va seguir i aquesta crida va ser una de les causes de la segona guerra persa de Justinià. Tanmateix, se sap que després del temps de Justinià, els Bagràtides i els Mamikònides no van tenir cap paper a la zona romana d'Armènia, restringint-se als seus estats de Persarmènia mentre els arsàcides semblen haver emigrat a territori de l'Imperi i, si els heraclians van ser els seus descendents, van aconseguir la venjança.\nProcopi esmenta un personatge de la família que va estar al servei imperial, Artabanes Aršakuni. Va ser successivament magister militum Africae, magister militum praesentalis i magister militum per Thraciam; va conspirar contra la vida de Justinià I i per això va ser detingut, però sembla que pel seu origen reial el van tractar amb una gran clemència.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Avis és el nom amb el qual els fills designen el pare i la mare de llurs pares, essent respectivament anomenats avi i àvia. El nom infantil és iaio i iaia (o jai(o) i jaia) però s'empra en família aquest terme, i al País Valencià iaios és el terme d'ús general.\nEls avis són part important de la família extensa o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, els avis han tingut un paper fort enla cura i la criança dels els nens. Això ha tendit a desaparèixer en el desenvolupament de la família nuclear.\nAls nostres dies, el paper dels avis, quan la major part de tots dos pares treballen, és tot sovint de prendre cura dels seus nets. Ajuden a mantenir la història familiar oral, acostumen a ser els qui conten als nets tradicions i jocs antics i també donen un cop de mà com a reforç escolar. La Dra. Gloria Ferrero ha assenyalat que el rol de l'àvia es vincula amb «la funció de la transmissió del coneixement generacional, del passat, els orígens», alhora que, com que tenen una relació amb els nets menys tibada per les relacions d'autoritat que aquests mantenen amb els seus pares, els avis estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostenir els seus nets de vegades que els seus pares no poden fer-ho...», d'aquesta manera fan un paper essencial al procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de la identitat. En els casos en els quals els pares no poden fer-se càrrec adequadament dels seus fills, els avis poden tenir el paper de mantenidors o tutors, per això d'ençà del 1998 l'ONG «Missatgers de la Pau» celebra cada 26 de juliol el Dia de l'avi.\nHi ha «Monuments als avis», com el que s'ha col·locat al jardí de l'antic Convent de les Monges de Riba-roja de Túria (València). El monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella d'avis que dona a beure al seu net amb un càntir. Té unes dimensions similars a la figura humana per tal ser realista i colpidor. És d'acer patinable, un material recobert d'una capa d'òxid superficial que el protegeix i el fa especialment adequat per a ser a l'exterior.\n\n", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia d'Avís fou una casa reial que va governar a Portugal i breument a Catalunya. Vegeu Dinastia Avís.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia d'Avís (en portuguès antic Aviz i modernament Avis) fou el llinatge reial que van governar el regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580.\nL'any 1385, l'interregne provocat per la crisi de 1383 - 1385, per la qual s'acabà la dinastia Borgonya amb la mort de Ferran I de Portugal, comportà la lluita entre Beatriu de Portugal, filla de l'últim rei borgonyès del regne, i Joan de Portugal, Gran Mestre de l'Orde d'Avís, fill natural de Pere I de Portugal i germanastre de Ferran I.\nEls nobles portuguesos, veient la fi de la independència del regne si quedava en mans de Beatriu, a causa del seu matrimoni amb el rei Joan I de Castella, van oferir el tron a Joan de Portugal, que l'acceptà i aconseguí vèncer els castellans a la batalla d'Aljubarrota i destronar Beatriu el 1385. Els descendents del rei Joan I van seguir sent Grans Mestres de l'Orde d'Avís, tot i que sovint nomenaren delegats eclesiàstics perquè conduïssin l'orde.\nLa dinastia d'Avís es va extingir amb la mort del rei Enric I de Portugal el 1580. Després d'un curt període de lluita per aconseguir el tron de Portugal, Felip II de Castella, de la dinastia Habsburg, aconseguí destronar el seu cosí Antoni I, fill natural del rei Enric I, i el regne de Portugal s'uní a la Monaquia Hispànica dels Àustries fins a l'any 1640.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Baglioni foren una família d'Úmbria que va dominar Perusa des del segle xiii fins a l'any 1540 sota el domini del Papa Pau III.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Banu Hamza foren una família de notables de Damasc que van exercir per molt de temps el càrrec de nakib al-ashraf. L'ancestre fou Hamza al-Harrani. El primer membre destacat fou Ismail ibn Husayn ibn Ahmad al-Natif que fou nakib el 942. El càrrec va seguir vinculat a la família durant segles (fins al segle XV); després la família va seguir figurant en els esdeveniments locals. El 1860 el cap de la família, Mahmud ibn Muhammad Nasib Hamza al-Husayni al-Hamzawi al-Hanafi, va protegir els cristians de les massacres i el 1867 fou mufti de Síria.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Banu Jahir (àrab: بنو جهير, Banū Jahīr) o jahírides foren un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida.\nEl primer membre destacat fou Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Jahir, conegut com a Fakhr-ad-Dawla, d'una família rica de Mossul dedicada al comerç i favorable als emirs Banu Uqayl de Mossul. El 1050, mort l'emir Kirwash, Abu-Nasr Muhàmmad es va traslladar a Alep on va arribar a visir del mirdàsida Thamal Muïzz-ad-Dawla i el 1054 va arribar a visir del marwànida Nasr-ad-Dawla de Mayyafarikin (mort el 1061). El 1061, les lluites entre els fills de Nasr-ad-Dawla, el van aconsellar aprofitar el moment en què el califa necessitava un visir que fos acceptable pel sultà seljúcida, per optar al càrrec i fou nomenat.\nDurant mig segle ell i la família van conservar el càrrec. Fakhr-ad-Dawla fou visir fins al 1078, excepte un breu període d'unes setze setmanes el 1068. El 1078 va caure en desgràcia però al cap de poc fou substituït pel seu fill Amid-ad-Dawla, que fou proper del visir seljúcida Nidham-al-Mulk, amistat concretada en el casament d'Amid-ad-Dawla amb una filla de Nidham-al-Mulk, que va morir vers el 1078, i després amb una neboda de la seva dona difunta.\nA la meitat del regnat de Màlik-Xah I (1072-1092), el 1083, el califa al-Muqtadí (1075-1094) que es volia desfer de la tutela seljúcida, el va destituir i va nomenar visir a Abu-Xujà Rudhrawari. Llavors va obtenir de Màlik-Xah tropes per conquerir l'emirat marwànida; el marwànida va obtenir el suport de l'uqaylida Muslim de Mossul, mentre que el general seljúcida Ortuk no li donava el suport esperat. Amid-ad-Dawla va poder conquerir Mayyafarikin, Amida i altres fortaleses de Diyar Bakr, després de setges i finalment la guerra es va acabar el 1085, però impopular i després de malgastar en un any el tresor marwànida, fou destituït per Màlik-Xah (1086). Finalment el 1089 va rebre altre cop la província mentre que el seu pare Fakhr-ad-Dawla rebia de Màlik-Xah el govern de Mossul que l'acabava de conquerir als uqàylides. Fakhr-ad-Dawla va morir en aquesta ciutat el 1090.\nEl 1091 el visir seljúcida Nidham-al-Mulk va aconseguir fer restablir a Amid-ad-Dawla com visir abbàssida càrrec que va conservar fins al 1100, deixant al front del govern del Diyar Bakr el seu germà al-Kafi Dhaïm ar-Ruassà Abu-l-Qàssim Alí (i després el va succeir el seu fill Ibn al-Kafi). El 1094 Tutuix I, germà de Màlik-Xah I, es va apoderar de Diyar Bakr. Al-Kafi va ser nomenat visir del Diyar Bakr però revocat poc després i el territori es va repartir entre diversos caps turcmans.\nAmid-ad-Dawla, deposat el 1100 per orde del sultà Barkyaruq, fou empresonat i va morir al cap de poc a la presó, el mateix any 1100. El seu germà al-Kafi fou visir del califa al-Mustánsir del 1102 al 1106 i del 1108 al 1113. Encara un altre membre de la família, Nidham-ad-Din Abu-Nasr al-Mudhàffar ibn Muhàmmad ibn Jahir, fou visir del 1140 al 1146. Fou el darrer membre rellevant de la família.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Banu Wahb foren una família de funcionaris i visirs dels abbàssides dels segles IX i X. Eren originaris de Wasit i d'origen cristià nestorià encara que es proclamaven d'origen àrab i de la tribu Balharith de Nadjran al Iemen.\nEls personatges principals foren:\n\nAbu-Ayyub Sulayman ibn Wahb\nUbayd-Al·lah ibn Sulayman\nAbu-l-Hussayn al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah\nAl-Hussayn ibn al-Qàssim\nMuhàmmad ibn al-Qàssim", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides. El seu nom deriva de Barmak, portat per l'ancestre i que més aviat era el títol del gran sacerdot del temple de Nawbahar a prop de Balkh que ocupava una àrea de 1500 km², terrenys que van restar possessió de la família. Nawbahar havia estat destruït pels àrabs el 663; l'historiador persa at-Tabarí diu que el príncep local Nizak Tarkhan encara hi va pregar el 709/710; no fou reconstruït quan es va restaurar Balkh després del 725. Segons la llegenda, el darrer Barmak va anar el 725 a la cort de Bagdad i es va fer musulmà, però és possible que els primers conversos foren en realitat els seus fills.\nMembres destacats de la família foren:\n\nKhàlid ibn Barmak, fill del darrer Barmak\nYahya ibn Khàlid\nal-Fadl ibn Yahya\nJàfar ibn Yahya\nMuhàmmad ibn Yahya\nMussa ibn Yahya, governador de Sind, mort el 836\nImran ibn Mussa, governador de Sind, el 836\nMuhàmmad ibn Khàlid, hàjibLa seva caiguda es va produir a la darreria de gener del 803 quan el califa Harun ar-Raixid, cansat de la seva tutela, va fer matar el visir Jàfar, arrestà els altres, i els seus béns foren expropiats.\n\n", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Bathory foren una de les famílies aristocràtiques més importants de l'Europa Central entre els segles XV i XVII. Els orígens d'aquesta família s'han de cercar al clan Gutkeled i el seu escat d'armes els hi fou concedit l'any 1325. La família Bathory es dividia en dues branques, d'una banda els Bathory Somlyo i d'altra els Bathory d'Ecsed. A ella van pertànyer membres notables com:\n\nIstván Bathory (1435–1493): Governador de Transsilvània. Cèlebre per la victòria que assolí sobres els turcs a Kenyermezae el 1479.\nMiklos Bathory (1435–1506): Bisbe de Vác.\nIstván Bathory (1477-1534): Governador de Transsilvània. Fou palatí d'Hongria, i contribuí molt a l'elecció de Ferran d'Àustria com rei d'Hongria.\nEsteve Bathory I (1533-1586): Fill gran d'István Bathory. Príncep de Transsilvània i posteriorment Rei de Polònia i Lituània.\nCristòfol Bathory (1530-1581): Germà més petit d'Esteve Báthory. Príncep de Transsilvània de 1576 a 1581.\nSegimon Bathory (1572-1613). Fill de Cristofol Bathory. Príncep sobirà de Transsilvània. Mort a Praga el 1613. Casat el 1595 amb l'arxiduquessa austríaca Maria Cristina filla de Carles d'Estíria i cosina de l'emperador Rodolf II, amb el qual s'alià per combatre els turcs, als que venceren a Giurgevo, estipulà un conveni\nAndreu Bathory (1563–1599). Nebot d'Esteve, rei de Polònia, n. a Transsilvània el 1566 i m. el 1599. Cosí de Segimon Bathory. Elevat a la dignitat de Cardenal el 1584 i Príncep de Transsilvània el 1598, veient-se atacat pel voivoda Miquel el Valent, que el va vèncer i assassinà en la fugida.\nGriselda Bathory, Senyora hongaresa, neboda d'Esteve rei de Polònia, que en l'últim terç del segle xvi es casà amb Johann Zamoiski\nGabriel Bathory (1589-1613). Nebot d'Andreu Bathory. Príncep de Transsilvània.\nAnna Bathory Princesa de Transsilvània, germana d'Esteve rei de Polònia, que va viure en el segle xvi. Va contraure matrimoni amb Jordi Bathory i fou la mare de la famosa Elisabet Bathory.\nElisabet Bathory (7 d'agost de 1560 -21 d'agost de 1614). Neta del rei polonès Esteve Báthory. Va rebre el sobrenom de La comtessa sagnant pels seus presumptes crims.\nClara Bathory Senyora pertanyent a la noblesa hongaresa, que visqué en el segle XV; casada en primeres nupcies amb Esteve de Drughet, en enviudar contragué segon matrimoni amb Antoni Losonczy, al que se suposa que emmetzinà.\nSofia Bathory (1629 - castell de Munkacs, 1680). Neta de Gábor Bathory, casada amb Jordi II Rákóczy, amb aquest matrimoni es van unir les dues famílies dels Rákóczy i els Bathory. Va promoure l'Ortodòxia de l'Est en els seus dominis.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Batlló varen ser una nissaga d'industrials del tèxtil a Catalunya durant la segona meitat del segle xix i la primera meitat del xx. D'origen olotí, varen tenir fàbriques de teixits de cotó a Barcelona, com Can Batlló (carrer Urgell), actualment reconvertida en l'Escola Industrial, i Can Batlló (la Bordeta) que està en un procés de transformació urbanística.\nUna de les branques va dedicar-se posteriorment al negoci immobiliari.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els batíades (dinastia batíada) era una dinastia de Cirene que va regnar des del 631 aC al 450 aC. Va tenir vuit reis a més d'un usurpador de la família reial i un desè rei (el darrer) que va exercir breument fora de la ciutat fins a la seva mort. Segons Heròdot, va prendre el nom del seu primer rei Batos I, que va fundar la ciutat de Cirene.Els reis batíades de Cirenaica van ser:\n\nBatos I\nArcesilau I\nBatos II Eudamó\nArcesilau II el cruel\nBatos III\nArcesilau III\nBatos IV el bell\nArcesilau IVL'usurpador portava per nom Learcos, probablement germà d'Arcesilau II, que es va proclamar breument rei entre aquest i Batos III.\nUn descendent famós dels batíades va ser l'escriptor i poeta Cal·límac de Cirene.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del segle ix fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove). Foren succeïts en la corona d'Aragó per la dinastia dels Trastàmara, després del compromís de Casp.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Bernadotte és la darrera i actual dinastia reial que governa Suècia. El primer Bernadotte que accedí al tron de Suècia, fou el mariscal Jean-Baptiste Bernadotte, adoptat pel darrer rei de la dinastia Holstein-Gottorp, Carles XIII de Suècia que no tenia descendència legítima. En morir el rei suec, Jean Baptiste Bernadotte pujà al tron el 1818 amb la seva esposa, Désirée Clary, una jove marsellesa. El seu únic fill, Òscar, seria nomenat hereu al tron i futur rei Òscar I de Suècia i de Noruega.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Besiers-Carcassona fou un llinatge vescomtal que va governar els vescomtats de Besiers i Agde.\nPer el matrimoni de la vescomtessa Garsenda de Besiers i Agde (994-1034), els vescomtats van passar al comte de Ramon I de Carcassona (+ 1010) i llavors als seus fills. Els fills i successors de Ramon I, Guillem i Pere, es van repartir els dominis paterns, i el segon va iniciar la línia de Besiers-Carcassona.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Llinatge Besora. Llinatge nobiliari de l'alta Edat Mitjana sorgit d'una branca del Vescomtat de Barcelona, que foren castlans i senyors de Besora, de Torelló, de Manlleu i d'Orís, del qual deriven els llinatges Santmartí i Orís.\nEl primer senyor de Besora- conegut és Ermemir de Besora. Primer senyor de Besora. Casat amb Ingilberga, va tenir com a fills Oliba de Besora, bisbe d'Elna (1009-1013), Gombau de Besora, segon senyor de Besora, i Ingilberga de Besora, darrera abadessa benedictina del monestir de Sant Joan de les Abadesses.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Bhonsle (també Bhonsla) foren una família reial maratha, d'origen compartit amb els Chatrapati (la branca de Shivaji). Per la seva història vegeu Nagpur i la biografia de cada sobirà.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Biure foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd del Castell de Biure (Queixàs), al poble de Queixàs (Cabanelles, Alt Empordà), i radicat a l'Empordà.\nArmes heràldiques:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs. Va precedir als Gonzaga.\nEl seu origen és discutit. Alguns fan ancestre conegut de la família a un Bonacolsi de Ferrara, però en general sembla que l'origen més probable és un Bonacolsi de Mòdena. Rinald Bonacolsi, el seu fill, fou investit amb la terra de Folato en feu de l'abadia de Sant Zenó de Verona el 1206. Va tenir tres fills amb els quals arrenca la importància de la família: Pinamonte Bonacolsi, Bonacolso Bonacolsi i Martí Bonacolsi.\n\nBonacolso Bonacolsi, el fill mitjà, fou abat benedictí de Sant’Andrea de Mantova el 1241, fou expulsat de Màntua el 1244 i va morir a l'exili el 1249.Martí Bonacolsi, el fill petit, fou rector de la República de Màntua el 1253. Va deixar dos fills, Bertolino (mort més tard del 24 de febrer de 1303) i Castellano (mort més tard del 18 de novembre de 1308).Pinamonte Bonacolsi, el fill gran, fou gran Anziano dil Popolo a Màntua el 1259, rector de Màntua (1272-1274) rector únic i capità general de Màntua el 1274, capità general perpetu el 1276 (de fet senyor sobirà). Va abdicar el gener del 1291 i va morir el 7 d'octubre de 1293. Va agregar a les seves possessions Castellaro, concedit pel bisbe de Trento el 1275 i va ser membre de l'Orde Teutònic amb els fills des del 1287. Va deixar vuit fills:\nConrat Bonacolsi (Corrado Bonacolsi), que fou investit amb la meitat del feu de Pozzuolo pel bisbe de Màntua i només va deixar dos fills naturals (Rivazzuolo i Martino que el 1315 van vendre els seus drets al feu de Castellaro.\nTomo Bonacolsi que fou podestà de Verona el 1283, i havia de succeir al seu pare a Màntua però fou enderrocat pel cop d'estat del seu germà Bardellone i es va haver d'exiliar. Va morir a Ferrara vers el 1302 i va deixar tres fills: Obizzo, Saraceno i Filippone (aquest fou pare de Filippo). Saraceno fou empresonat pels seus parents el 1317 i va deixar dos fills: Corradino (mort a Ferrara després del 1328) i pare de Piemont, considerat el cap de la branca que va portar el nom de Bonaccossi; i Filipo, pare de Tomo, Alberto, Caleffo i Federico\nBardelló Bonacolsi que fou rector i després capità general perpetu de Màntua el gener del 1291 per un cop d'estat. Fou obligat a abdicar el 2 de juliol de 1299 i va morir a Ferrara el 1300. Va deixar tres filles dos d'elles monja, i la tercera filla natural.\nFelip Bonacolsi fou inquisidor a la Marca de Treviso el 1281 i a Verona més tard, bisbe de Trento el 1289, no va arribar a prendre possessió i va morir a Màntua 18 de desembre de 1303\nJoan Bonacolsi anomenat \"Gambagrossa\" Conseller de Màntua el 1272, cavaller teutònic, podestà de Màntua el 1273, 1275, 1281 i 1288. Va morir aquest darrer any i va deixar cinc fills:\nBonaventura Bonacolsi anomenat \"Butirone\", vicari de Màntua i governador de Modena, mort a Màntua el 1326, emparentat amb els Cavalcabò per la seva dona Bonella que era filla de Cavalcabò Cavalcabò. Va deixar dos fills: Guidotto que fou vicari perpetu de Màntua del 1291 al 1297 i se'l va deixar morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328; i Pinamonte, vicari perpetu de Màntua amb son germà i igualment se'l va deixar morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328.\nGuiu Bonacolsi anomenat \"Botticella\", podestà de Màntua el 1291, vicari de Suzzara el 1293, Capità perpetu de Màntua el 1299, investit amb Castellaro pel bisbe de Trento el 1302 del que també va rebre després Villa dei Cavalieri, Villagrossa, Pampuro e Gazo. Va morir a Màntua el 24 de gener del 1309. Es va casar dues vegades i va deixar només dues filles i un fill bastard (Pietro, canònic de la catedral de Màntua).\nRinald Bonacolsi anomenat \"Passerino\", vicari de Màntua associat a Guido el 1308, capità perpetu de Màntua el 1309, vicari imperial de Màntua el 1312, senyor de Luzzara el 1312, senyor de Modena el 24 de juliol de 1312 (fins al 1318), senyor de Carpi (1312-1319 i 1319-1327), senyor de Cremona (1316-1317), vicari imperial de Modena el 1327, assassinat a Màntua el 6 d'agost de 1328. Es va casar amb Alisia d'Este, filla d'Aldobrandino II marques d'Este i senyor de Ferrara, però només va tenir tres fills bastards: Giovanni que fou abat de Sant’Andrea in Mantova (deixat morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germà); Francesco, capità perpetu de Modena el 1321 (deixat igualment morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germà); i Berardo\nBerard II Bonacolsi, castellà de Villa Imperta, va cedir el feu a l'abadia de San Zenone de Verona el 1297. Només va deixar una filla anomenada Samaritana.\nGuiu I Bonacolsi, Cavaller Teutònic, va rebre la terra de Bardellona com a feu del bisbe de Trento.\nSalvàtic Bonacolsi, cavaller teutònic, que va deixar un fill, de nom Turlino, que fou pare d'una filla, Felicita.\nFabrizio, Cavaller Teutònic", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Bonaccosi fou una família italiana de Màntua que van ostentar el títol de prínceps del Sacre Imperi.\nEl seu origen fou Tomo Bonacolsi, a través del seu fill Saraceno, el fill d'aquest Corradino, i el fill d'aquest Pinamonte, que fou l'ancestre dels Bonacossi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.\nTot i que les dues famílies regnants no tenen vincles entre si, ja que la primera prové de la regió de Borgonya i la segona de la històrica regió del Franc Comtat, ambdues al Regne de França, sí que comparteixen el mateix nom.\n\n", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La genealogia de la dinastia de Bragança de Portugal és la següent:\n\nJoan I (1357-1433), rei de Portugal (Dinastia Avís)\n& Agnès Pires\n│\n└─>Alfons I (1377-1461), duc de Bragança\nX 1) Beatriu Perei ra de Alvim (Barcelos) (+1420)\nX 2) Constança de Noronha (Gijón) (+1480) sp\n│\n├1>Alfons de Bragança (1400-1460), 4t comte d'Ourém, primer marquès de Valença\n│ & Brites de Sousa\n│ │\n│ └─>descendència : els de Portugal, comtes de Vimioso\n│\n├1>Isabel (1402-1465)\n│ X Joan, infant de Portugal (1400-1442), tercer conestable de Portugal (el seu oncle)\n│\n└1>Ferran I (1403-1478), duc de Bragança \nX Joana de Castro (+1479)\n│\n├─>Ferran II (1430-1483), duc de Bragança \n│ X Isabel de Portugal (1459-1521)\n│ │\n│ ├─>Felip (1475-1483), duc de Guimarães\n│ │\n│ ├─>Jaume I (1479-1532), duc de Bragança \n│ │ X 1) Eleonor de Mendoça (Medina Sidonia) (+ 1512) \n│ │ X 2) Joana de Mendoça (+1580) \n│ │ │\n│ │ ├1>Teodosi I (abans de 1512-1563), duc de Bragança \n│ │ │ X 1) Isabel de Lancaster (Bragança ) (1514-1558)\n│ │ │ X 2) Beatriu de Lancaster (Coimbra-Aveiro)\n│ │ │ │\n│ │ │ └1>Joan I (abans de 1547-1583), duc de Bragança \n│ │ │ x Catherine, infanta del Portugal (1540-1614)\n│ │ │ │\n│ │ │ ├─>Teodosi II (1568-1630), duc de Bragança \n│ │ │ │ X Anna de Velasco (Frias) (morta el 1607)\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ └─>Joan IV (1604-1656), duc de Bragança (Joan II), després rei de Portugal\n│ │ │ │ X Lluïsa de Guzmán (Medina Sidonia), reina regent\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├─>Teodosi III (1634-1653), primer príncep del Brasil, duc de Bragança \n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├─>Caterina, infanta del Portugal (1638-1705)\n│ │ │ │ │ X Carles II d'Anglaterra (1630-1685)\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├─>Alfons VI (1643-1683), rei de Portugal\n│ │ │ │ │ X Maria-Francesca-Elisabet de Savoia-Nemours (1646-1683)\n│ │ │ │ │ \n│ │ │ │ └─>Pere II (1648-1706), rei del Portugal\n│ │ │ │ X 1) Maria-Francesca-Elisabet de Savoia, duquessa de Nemours (1646-1683)\n│ │ │ │ X 2) Maria Sofia del Palatinat-Neubourg (1666-1699)\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├2>Joan (1688-1688), príncep del Brasil, duc de Bragança \n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├2>Joan V (1689-1750), rei de Portugal\n│ │ │ │ │ X Maria Anna d'Habsburg, arxiduquessa d'Àustria (1683-1754)\n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ ├─>Pere (1712-1714), príncep del Brasil, duc de Bragança \n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ ├─>Maria Barbara de Bragança, infanta de Portugal (1711-1758) \n│ │ │ │ │ │ X Ferran VI rei d'Espanya (1713-1759)\n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ ├─>Josep I (1714-1777), rei de Portugal\n│ │ │ │ │ │ X Maria Anna Victòria de Borbó, infanta d'Espanya (1718-1781)\n│ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ ├─>Maria I (1734-1816), reina de Portugal\n│ │ │ │ │ │ │ X Pere III (1717-1786), infant de Portugal després rei consort de Portugal (el seu oncle)\n│ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ └─>Maria Benedicte (1746-1829), Infanta de Portugal\n│ │ │ │ │ │ X Josep (1761-1788), príncep del Brasil, duc de Bragança (són nebot)\n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ └─>Pere III (1717-1786), infant de Portugal després rei consort de Portugal\n│ │ │ │ │ X Maria I de Portugal (1734-1816), reina de Portugal (sa nièce) \n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ ├─>Josep (1761-1788), príncep del Brasil, duc de Bragança \n│ │ │ │ │ │ X Maria Benedicta (1746-1829), Infanta de Portugal (la seva tia) \n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ ├─>Joan VI (1767-1826), príncep del Brasil, rei del Regne Unit de Portugal, Brasil i els Algarves, després rei de Portugal, emperador honorari del Brasil\n│ │ │ │ │ │ X Carlota-Joaquima de Borbó, infanta d'Espanya (1775-1830)\n│ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ ├─>Pere IV (1798-1834), rei de Portugal, emperador del Brasil (Pere I)\n│ │ │ │ │ │ │ X 1) Maria Léopoldina d'Habsburg, arxiduquessa d'Àustria (1797-1826)\n│ │ │ │ │ │ │ X 2) Amàlia de Beauharnais (1812-1873)\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ ├1>Maria II (1819-1853), infanta de Portugal, princesa del Brasil, princesa de Grão-Pará, rei na de Portugal\n│ │ │ │ │ │ │ │ X 1) August de Beauharnais (1810-1835), duc de Leuchtemberg, duc de Santa Cruz \n│ │ │ │ │ │ │ │ X 2) Ferran II, príncep de Saxònia-Cobourg-Gotha (1816-1885), rei consort de Portugal\n│ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ └2>Casa de Coburg-Bragança (extinta el 1932)\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ └1>Pere II (1825-1891), emperador del Brasil\n│ │ │ │ │ │ │ X Teresa de Borbó-Sicília (1822-1889) \n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ ├─>Alfons (1845-1847), príncep imperial\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ ├─>Isabel de Bragança (1846-1921), princesa imperial del Brasil\n│ │ │ │ │ │ │ │ x Gastó d'Orleans, comte d'Eu, príncep dels francesos\n│ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ └─>'Casa d'Orleans-Bragança \n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ └─>Pere (1848-1850), príncep impérial\n│ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ ├─>Miquel I (1802-1866), rei de Portugal, en exili des de 1834\n│ │ │ │ │ │ │ X Adelaida, princesa de Löwenstein-Wertheim-Rosemberg-Rochefort (1831-1909)\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ └─>Miquel (II) (1853-1927), duc de Bragança \n│ │ │ │ │ │ │ X 1) Elisabet de Thurn und Taxis (1860-1881)\n│ │ │ │ │ │ │ X 2) Maria Teresa, princesa de Löwenstein-Wertheim-Rosemberg-Rochefort (1870-1935)\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ ├1>Miquel (1878-1923), duc de Viseu, renuncia als seus drets al tron\n│ │ │ │ │ │ │ │ X Anita Stewart, americana, creada princesa de Bragança per Francesc Josep I (1886-1977)\n│ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Joan (1912-1991)\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ X 1) Winifred Dodge Seyburn (1917-)\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ X 2) Katherine King\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ └1>Miquel Guillem (1951-)\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ X Barbara Haliburton Fales (1955-)\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Miquel Samuel (1986-)\n│ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ └─>Miquel (1915-1996)\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ ├1>Francesc Josep (1879-1919), renuncià als seus drets al tron\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ └2>Eduard Nuno (1907-1976), duc de Bragança en 1932\n│ │ │ │ │ │ │ X Maria Francesca, princesa d'Orleans-Bragança (1914-1968)\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ ├─>Eduard Pie (dom Duarte) (1945-), duc de Bragança des de 1976\n│ │ │ │ │ │ │ │ X Isabel Agnès de Castro Curvelo de Herédia (1966-)\n│ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Alfons (1996-), príncep de Beira, duc de Barcelos\n│ │ │ │ │ │ │ │ │ \n│ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Maria Francesca (1997-), infanta de Portugal\n│ │ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ │ └─>Dionís (1999-), duc de Porto\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ ├─>Miquel (1946-), duc de Viseu\n│ │ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ │ └─>Enric (1949-), duc de Coimbra\n│ │ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ │ └->Anna de Jesús Maria (1806-1857), Infanta de Portugal\n│ │ │ │ │ │ X Nuno José de Mendoça Rolim de Moura Barreto (1804-1875), 2n Marquès i primer duc de Loulé\n│ │ │ │ │ │ │ \n│ │ │ │ │ │ └─>descendència : els Mendoça, ducs de Loulé \n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ └─>Maria Anna (1768-1788), Infanta de Portugal\n│ │ │ │ │ X Gabriel de Borbó (1752-1788), Infant d'Espanya\n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ └─>Casa de Borbó-Bragança , Infants d'Espanya i de Portugal\n│ │ │ │ │ ducs espanyols de Marchena, de Durcal, d'Ansola i d'Hernani \n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├2>Francesc (1691-1742), Infant de Portugal, setè duc de Beja\n│ │ │ │ │ & Mariana da Silveira\n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ ├i>Pere (1725-1741)\n│ │ │ │ │ │\n│ │ │ │ │ └i>Joan de Bemposta\n│ │ │ │ │ X Margarita de Lorena (1713-1780), quarta marquesa i segona duquessa d'Abrantes\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├2>Antoni (1695-1757), Infant de Portugal\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ ├2>Manel (1697-1766), Infant de Portugal, candidat austríac al tron polonès\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ └i>Miquel (1699-1724)\n│ │ │ │ │\n│ │ │ │ └─>descendència : els Bragança, ducs de Lafões\n│ │ │ │\n│ │ │ └─>Eduard (1569-1627), marquès de Flexilla \n│ │ │ │\n│ │ │ └─>descendència espanyola : els Alvárez de Toledo y Portugal, marquesos de Xarandilla i de Flexilla (extinta el 1728)\n│ │ │\n│ │ ├1>Isabel (1512-1576) \n│ │ │ X Eduard, infant de Portugal, duc de Guimarães (+1540)\n│ │ │\n│ │ └2>Constantí (1528-1575), virrei de l'Índia Portuguesa\n│ │\n│ └─>Dionís (1481-1516) \n│ │\n│ ├─>Isabel de Bragança (1514-1558)\n│ │ X Teodosi I (aabans 1512-1563), duc de Bragança \n│ │\n│ └─>descendència espanyola : els Portugal y Castro (extinta el 1694) \n│\n├─>Àlvar (1439-1504)\n│ │\n│ └─>descendència : els Álvares Perei ra de Melo, ducs de Cadaval\n│\n└─>Alfons (1441-1483)\n│\n└─>descendència : comtes de Odemira, de Faro i de Vimioso (extinta el 1790)\n\nPel seu parentiu amb la dinastia d'Avis, vegeu Genealogia de la dinastia d'Avís", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Buixatli foren una notable família albanesa que va exercir el poder al sandjak de Shkodër del 1750 al 1831.\nL'origen de la família és discutit. Apareixen exercint alguns càrrecs locals al segle xvii. Vers el 1746 apareix Ghazi Mehmed Bushatli revoltat i vers el 1750 Ghazi Mehmed va aconseguir imposar el poder de la família a Ishkodra i va exercir com a sandjakbeg sense oposicio. Va morir el 14 de juliol de 1775 i el va succeir el seu fill gran Mustafa, però el 1776 va agafar el poder el seu germà Mahmud conegut per Kara Mahmud Pasha que va portar el títol honorífic de Mirmiran. Aprofitant la debilitat del poder central i les guerres en les quals els otomans estaven implicats contra Àustria i Rússia, va posar sota el seu domini tota l'Albània del nord i part de la central i va lluitar contra els païxes veïns, especialment Okhrili Ahmed Pasha i Tepedelenli Ali Pasha de Janina; també es va enfrontar al governador de Bòsnia i li va arrabassar les fortaleses de Podghoridja (Podgorica) i d'Ishpuzi (Spuz). Interiorment es va aliar als muntanyesos malisors i va encoratjar el comerç amb els venecians (d'aquest comerç en va treure beneficis particulars com havia fet el seu pare).\nLa Porta el va declarar rebel i va enviar una expedició (1784/1785) dirigida pel kapudan pasha Djezairli Hasan Pasha. Kara Mahmud Pasha es va rendir però va demanar perdó i fou restablert en el seu càrrec. Poc després (1785) va envair Montenegro i va contactar a Àustria per anar en contra del sultà; de l'emperador va obtenir la promesa de ser reconegut com a sobirà independent. El 1786/1787 es va produir una segona expedició otomana dirigida per Tepedelenli Ali Pasha de Janina i del governador de Rumèlia Aydoslu Mehmed Pasha, que va fracassar i finalment fou altra vegada perdonat a condició de donar suport als otomans en la guerra contra Àustria. Va demostrar la seva lleialtat assassinant a una missió austríaca dirigida per Brugnard i va rebre la investidura com a walilik nominal d'Anatòlia i comandant en cap de les forces turques concentrades a Yeni-pazar (1789); el 1790 va assolir el càrrec de serasker a Vidin, però altre cop proper de la revolta fou destituït i va retornar a Ishkodra (Iskenderiye, Skadar) i el 1793 fou enviada contra la regió una nova expedició dirigida pel governador de Rumèlia, Abu Bakr Pasha, que no va reeixir; un nou intent l'any següent dirigit per Tepedelenli Ali Pasha també va fracassar (1794).\nDurant aquest temps a més estava en guerra contra Pere I Petrovich de Montenegro al que mai va poder dominar. Va fer una primera expedició poc fructuosa el 1785 i una segona el 1796. Kara Mahmud va morir en combat contra Montenegro el 22 de setembre de 1796. El va succeir Ibrahim que va governar fins a la seva mort el 1810 quan va pujar al poder Bushatli Mustafà Paixà nomenat formalment el 3 de maig de 1812.\nMustafa va expulsar als Bektachis que havien ajudat a Tepedeleni Ali Pasha de Janina. El 1821 el domini semiindependent de l'Albània del sud centrat a Janina fou liquidat pels otomans però en canvi els Bushatli van conservar el nord.\nEl març de 1827 va atacar al governador de Pec, i va esclatar un conflicte quan hi van intervenir diversos governants de la zona. El 1828 els russos van atacar Turquia i quan s'acostaven a Constantinoble el sultà va demanar a Mustafà l'enviament de tropes i li va cedir Elbasan, Debar i Dukajin (a més de Scutari) però el príncep serbi Milos Obenovitx va subornar als caps tribals i el reclutament fou menor de l'esperat; el príncep va convèncer Mustafa que les reformes otomanes anaven contra la seva autonomia; d'altra banda els russos li van prometre la creació d'una monarquia albanesa sota la seva direcció si els ajudava; finalment l'exèrcit que Mustafà va enviar, previst de 60.000 homes, fou només de dos o tres mil, amb els quals va establir el seu domini a Metohija i va avançar cap a Rumèlia (turc i russos suposaven ambdós que anava en ajut seu) però va tenir una actitud passiva.\nLlavors es va signar la pau d'Edirne (1829) molt desfavorable pels otomans. El príncep Milos va exigir les fronteres del seu principat conforme al Tractat de Bucarest (1812) el que afectava a sis governadors otomans. Jashar Paixà de Pristina va intentar assegurar la frontera del seu amb una aliança amb Scutari. Mustafa Pasha ara havia de fer front a la seva actitud en la guerra i a les reformes centralitzadores del sultà. Els paixes albanesos van objectar l'orde que prohibia portar armes. Una assemblea de caps albanesos, ulemes i caps tribals es va reunir a Scutari i va rebutjar els decrets del sultà entre els quals la que ordenava establir una guarnició regular a la ciutat i restituir els territoris concedits el 1828. Mustafa va tenir el suport dels paixes de Prizren, Pec, Djakovica, Pristina, Debar, Vranje, Tetovo, Skoplje i Leskovac. La coalició va obtenir alguns èxits ocupant Nish, Skopje i Sofia (1830).\nAlguns errors en la direcció militar i política de Mustafà van permetre al paixà de Rumèlia enfrontar aquestes forces i derrotar-les a la batalla de Babune (prop de Prilep) i rodejar a Mustafà al castell de Rosafa (abril de 1931). Un exèrcit otomà fou enviat dirigit pel gran visir Reşid Mehmed Pasha en persona i els albanesos foren derrotats a Bitolj. Mustafà es va rendir el 9 d'octubre de 1831; centenars de persones van morir a la lluita i milers foren empresonats o enviats a l'exili entre els quals diversos membres de la família. Governadors otomans foren nomenats arreu i a les principals ciutats es van establir guarnicions.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La nissaga Burés varen ser uns empresaris tèxtils d'origen manresà que iniciaren les seves activitats a Sant Joan de Vilatorrada el 1862 fins a la liquidació de la societat el 1992, cinc generacions més tard.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Caboet foren uns senyors feudals de l'Alt Urgell que ocuparen l'antiga vall de Caboet, actualment anomenada vall de Cabó. La vall fou seu de la Casa de Caboet, ells tenien el control sobre les valls de Cabó i la vall de Sant Joan (actualment al terme de les Valls de Valira, terme fronterer amb Andorra).\nLa Casa de Caboet foren súbdits fidels dels bisbes d'Urgell i a mitjans del segle xi ja tenen infeudades les Valls d'Andorra. El llinatge dels Caboet ja és documentat a mitjan segle x.\nA començament del segle xi regia Caboet Isarn, que transmeté la vall al seu fill Guitard, mort vers el 1095. Seguiren el llinatge Guillem Guitard, Miró Guitard, Ramon i finalment Arnau (mort el 1170) amb el qual s'extingí la línia masculina.Arnau de Caboet era pare d'Arnaua o Arnalda de Caboet, que morí el 1201 o el 1203. Arnalda, senyora de les valls de Caboet, Andorra, i vall de Sant Joan es quedà sota la protecció del bisbe d'Urgell, aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó i la dotà el 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania.\nUn cop vídua es va casar amb el Vescomte de Castellbò, Arnau, i un cop mort el seu primer fill del primer matrimoni cedí al vecomte els drets de les tres valls el 1199. L'única filla d'Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda, es casà amb Roger Bernat II de Foix, unint així les cases de Caboet, Castellbò i Foix.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Caminesi o Da Camino foren una família italiana que va governar principalment a Ceneda, Treviso, Feltre i Belluno.\nL'ancestre fou Guiticillo, un llombard que va construir el castell de la Vall de Montaner cap al 958. El seu fill Guiu de Montanara, fou senyor del castell de la Vall de Montaner el 1014; i el seu fill Guidono de Montanara el va seguir.\nAlbert el Croat, fill de Guidono, va fundar el 1089, junt amb son germà Guecellone I, el castell de Camino, que havia rebut en feu del comte de Porcia. Guecellone I de Montanara era senyor de Serravalle, Valmareno, Roganzuolo, Fregona, Credazzo, la Motta i Cessalto i va morir el 1116. El seu fill Gabriel i el seu net Bartomeu I continuaren la línia de senyors de Camino\n\nAlbert el Croat 1089-?\nGuecellone I de Montanara (fill) 1089-1116\nGabriel I Regolo (fill) 1116-1164\nBartomeu I (fill) senyor de Camino 1164-?\nGuecellone II (germà) senyor de Camino i castellà de Soligo c. 1180-1190\nGabriel II (fill) c. 1183-1186Un altre germà de Bartomeu I, Gironci, fou castellà de Soligo i va inaugurar la línia dels castellans de Soligo\n\nGironci (germà) després del 1190, castellà de Soligo.\nGuecellone II (germà)\nConrat (fill de Gironci) castellà di Soligo.\nBiaquino II (fill), castellà di Soligo.\nGuecellone V (germà), castellà di Soligo c. 1195\nRizzardo I (germà de Guecellone V), castellà de Soligo.\nSerlanone (fill de Guecellone IV), castellà di Soligo. Últim castellà doncs va passar a uns cosins que el van vendre i el van recomprar el 1212Un altre germà de Bartomeu, Guecellone II di Camino fou comte de Collefosco i de Ceneda, castellà de Soligo, Zumelle i Serravalle, senyor de Treviso, Feltre i Belluno del 1183 al 1185 i del 1186 al 1188. El seu fill Gabriel II fou senyor de Camino.\n\nGuecellone III (fill de Gabriel II) 1188-1245, fou comte de Ceneda di Sopra (amb els castells de Zumelle, Soligo, Valdimareno, Serravalle, Forminica, Regenzuolo, Fregana, Corginano i Cavalano)\nBiaquino II \"il Crociato\" (germà de Guecellone III) 1188-1227, fou Comte de Ceneda di Sotto (castells de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto i Oderzo), senyor de Treviso, Feltre e Belluno junt amb son germà 1188-1191, podesta de Belluno el 1218.\nTolbert (Albert) II (germà de Biaquino II) fou comte de Ceneda i de Collefosco i va morir el 1194.\nGabriel III (germà d'Albert II) fou comte de Zumelle (del que va vendre la meitat el 1188), castellà d'Oderzo el 1190, i podesta de Parma el 1217.Guecellone III va deixar sis fills, i entre ells:\n\nBiaquino III comte de Ceneda di Sopra; Capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del 15-10-1283 al 1294. Va rebre el castell de Cavallano el 1289\nGerard II comte indivís de Ceneda di Sopra; ermità, Canònic de Ceneda\nRizzardo II, comte indivís de Ceneda di Sopra.Biaquino el Crociato va deixar dos fills (i una filla): \n\nGuecellone V, comte de Ceneda di Sotto, Podesta de Treviso 1240-241, investit pel Papa amb Oderzo i Fregna amb Ceneda; parteix els dominis amb son germà Tolbert II ni es va quedar amb Camino, Castelnuovo, Credazzo, Orderzo, Motta i Cessalto.\nTolbert II (germà) 1218-1260 comte de Ceneda di Sotto.Biaquino III va deixar dotze fills, entre ells:\n\nTisó comte de Feltre i Belluno 1247-1256\nGerard III 1294-1307 comte de Ceneda di Sopra, Capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre 1266-1307 (senyor perpetu des del 1283).\nSerravalle (germà bastard de Tisó i Gerard, bastard) Vicari general de Treviso 1304-1314Tolbert II va deixar dos fills (el primer va tenir un sol fill):\n\nBiaquino V (1260-1274), Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino i Credazzo\nLancellotto (fill de Biaquino V) 1274-1320, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo i Portobuffoletto.\nGuecellone VI (germà de Biaquino V) 1260-1272 Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Credazzo, Camino, la Motta di Livenza, Oderzo i Cessalto.Guecellone V va deixar cinc fills, entre ells:\n\nBiaquino IV comte de Ceneda di Sotto 1242-1257\nRizzardo III comte de Ceneda di Sotto 1242-1259Gerard III va deixar 10 fills, i entre ells:\n\nRizzardo IV 1307-1312, comte de Ceneda di Sopra, capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre, vicari Imperial 1311-1312.\nGuecellone VII 1312-1324, comte de Ceneda di Sopra, Capità General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del 12-4-1312 al 6-12-1312, en què fou deposat\nGabriel IV 1324-1333, comte de Ceneda di Sopra (frare dominic)Guecellone VII va deixar cinc fills i entre ells\n\nGerard IV que va morir jove, comte nominal de Ceneda di Sopra.\nRizzardo VI, comte de Ceneda di Sopra 1324-1335. Al morir Ceneda va passar a l'esglésiaGuecellone VI va deixar tres fills:\n\nTolbert III, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto e Oderzo 1306-1317, podesta de Treviso 1298, podesta de Belluno 1306. Cedeix Castelnouovo el 1307 a canvi de Portobuffoletto, Corbanesio i Turso.\nBiaquino VI (fill) 1317-1336, comte de Ceneda di Sotto y senyor de Camino, Credazzo, La Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio e Turso\nGabriel V (va morir jove), Comte de Ceneda di Sotto.Tolbert III va deixar un fill mascle assassinat el 1336:\n\nBiaquino VII (germà) 1317-1336 Comte di Ceneda di Sotto, Capità de Conegliano el 1315.Biaquino VI va deixar un fill i aquest va deixar dos fills: \n\nGuecellone VIII c. 1318, Comte de Ceneda di Sotto,\nGerard VI (fill) 1318-1335 (senyor 1335-1349), Comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Credazzo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso; el 1340 es va dividir amb son germà el dominis i va rebre Camino, Portobuffoletto e Cordignano.\nRizzardo VII (germà) 1318-1354, Comte di Ceneda di Sotto, senyor de Serravalle, Valmareno, Formeniga, Roganzuolo, Fregona, Cavolano, Cordignano i Solighetto el 1337; el 1340 es repartí els dominis amb son germà i va rebre Motta, Cessalto, Fregona i Costa di Valmareno.Gerard VI va deixar dos fills mascles: \n\nGiovanni 1349- 1374 (eclesiàstic) comte nominal\nGuecellone IX (germà 1349- 1390 comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i TursaGuecellone IX va deixar dos fills mascles:\n\nCarlo 1390-1411 (+ 1422), comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso (confiscats per Venècia el 1411)\nGerard VIII (germà) 1390-1414 o 1415), Comte de Ceneda di Sotto i annexes, tot confiscat per Venècia el 1411.Rizzardo VII va deixar dos fills mascles:\n\nBiaquino VIII (va morir jove), Conte di Ceneda di Sotto,\nTolbert IV 1354-1360, Comte de Ceneda di SottoTolbert IV va deixar tres fills:\n\nGerard VII c. 1350-1391 Conte di Ceneda di Sotto, per una traïció a Venècia se li van confiscar Solighetto, Cessalto i Valmareno i més tard es va confiscar el comtat.\nRizzardo X 1360-1383, Comte di Ceneda di Sotto\nBiaquino 1360-?, Comte de Ceneda di Sotto", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Carreras comprèn quatre generacions d'impressors que des del 1860 fins al 1952 treballaren ininterrompudament a la ciutat de Girona. La seva activitat es va iniciar amb l'adquisició de la impremta de Melitó Suñer, la qual, al seu torn, havia incorporat material de les dues principals branques d'impressors gironins del segle xviii: els Bro i els Oliva. L'adquisició de materials d'antigues impremtes era usual entre els impressors. Al llarg de gairebé cent anys d'activitat i en sis emplaçaments diferents dins la mateixa ciutat de Girona (c. Ballesteries, c. de la Força, Pujada de Sant Martí, c. Ciutadans, c. Nou i Carretera de Barcelona) el fons de xilografies de la Tipografia Carreras es va mantenir íntegre com a material de treball fins al tancament de l'empresa. El seu fons va ser adquirit el 1986 per la Diputació de Girona i es conserva actualment al Museu d'Art de Girona, on es va fer una exposició monogràfica la tardor de 2015.Primera generació: Tomàs Carreras i Roca (Barcelona ca.1817- Girona 10 de gener de 1886 casat amb Maria Mas i Tusquets.\nSegona generació: Tomàs Carreras i Mas (Figueres ca.1854) casat amb Concepció Artau i Barnoya (Girona 1856) filla de Joan Artau i Barrera propietari de l' Antiga Sala Odeon.\nTercera generació: Joan Carreras i Artau (Girona 1884) casat amb Angels Furest Tapis (Girona 1891). Foren germans seus Tomàs Carreras i Artau i Joaquim Carreras i Artau.\nQuarta generació: Jordi Carreras i Furest que tanca el negoci al 1952.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La casa d'Emparán (castellà), Emparan o Enparan (euskera) és un dels antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de ser parents majors a l'època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. El cognom Emparán/Emparan, d'origen basc de la ciutat d'Azpeitia, va passar a Hondarribia, Irun i Lasarte-Oria, tots a Guipúscoa; una branca oriünda d'Azpeitia es va cognomenar Martínez d'Emparan.\nVa tenir aquest noble llinatge la seva primitiva casa solar, de parent major i gran autoritat, amb una torre forta, en la parròquia de Sant Sebastià de Soreasu de la vila d'Azpeitia, i els seus cavallers van gaudir del privilegi que els monarques els comuniquessin el naixement o la mort de tots els seus parents. Durant les guerres de bàndols a Guipúscoa va pertànyer al bàndol d'Oñaz i va ser una de les vint-i-quatre famílies que tenien vot en les Corts.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Óengus és una dinastia que hauria governat sobre els pictes, així com els escots de Dál Riata i, possiblement, tot el nord de la Gran Bretanya, durant aproximadament un segle, des de la dècada de 730 fins a 830. El seu primer rei a la terra dels pictes va ser Óengus I, que podria ser la figura representada en el sarcòfag de St Andrews.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila. Era casa de Parents Majors i del bàndol gamboïns, i casa solar molt coneguda i de la primera estimació i antiguitat de la província de Guipúscoa. La Casa-Torre de Balda va ser incendiada en 1318, i assaltada posteriorment en 1420 pel bàndol dels onyacins; en 1456 van ser derrocades les seves torres i merlets, però es reedificà juntament amb la casa torre de la família Loiola.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La casa de Butrón (en el castellà medieval Buitrón) fou un llinatge de la noblesa feudal de la Corona de Castella, descendent directe de la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala. El cognom basc Butrón procedeix de la paraula buitrón o voltor. No obstant això, es pensa que el seu veritable significat deriva de \"butrón\", utensili implementat per a la pesca (un con que deixa passar l'aigua atrapant els peixos). Est era utilitzat en el riu Butrón que es troba davant del Castell de Butrón, i aquest lloc era anomenat així perquè utilitzaven \"butrones\" per a la pesca.\nEl Castell de Butrón es troba a la avant església de Santa María de Gatica, de la merindad d'Uribe, en el partit judicial de Durango, i d'aquí les seves branques es van establir en la Vila de Bilbao, Plentzia i en la merindad d'Uribe. Al fogatge de 1704 trobem vuit cases citades, una en Bakio, quatre en Plentzia i tres en Gatica. Uns altres van passar a Hondarribia i Ormaiztegi (Guipúscoa). El solar de Butrón és un dels més antics i il·lustres llinatges de Biscaia. El llinatge del solar de Butrón comença en Juan Pérez de Butrón, I senyor de la casa de Butrón.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Contarini és una notable família veneciana que va donar vuit dux de la República de Venecia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La casa o casal de Loiola és un antic llinatge de la província de Guipúscoa, parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I.\nFamília molt antiga de parents majors del bàndol d'Oñaz que va habitar en Loiola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i palau d'aquesta vila. Era casa de Parents Majors i del bàndol oñacino, i casa solar molt coneguda i de la primera estimació i antiguitat de la província de Guipúscoa.\nPer la línia genealògica és descendent directe de la casa de Balda, la casa de Butrón, la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, León, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia. Es creu que els senyors de Lusignan tenien origen al Llemosí; estan documentats al segle x. La llegenda els fa descendir de la fada Melusina i el seu marit Ramonet. A part de la branca de Xipre, l'acció del comte Alfons de Poitiers va provocar al segle xiii l'esclat dels dominis de Lusignan en diverses branques:\n\nLusignan-Lezay\nLusignan-Vouvant\nLusignan-Cognac\nLusignan-Jarnac (comtes d'Eu)\nLa branca principal que va conservar Lusignan i el comtat de la Marca.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França. Ferran de la Cerda va morir i els seus fills, Alfonso de la Cerda el Desheretat i Ferran de la Cerda (coneguts com a Infants de la Cerda), no van poder fer valer els seus drets. Ferran va morir el 1322, i Alfons, el 1327. La línia de Ferran continua en el seu fill gran, Juan de la Cerda, que va ser senyor de Lara i Biscaia (per la seva mare Juana Núñez de Lara, la Colometa),i la filla Blanca (casada amb Juan Manuel de Castella) va tenir una filla, anomenada Juana Manuela, que fou reina de Castella al casar amb Enric II, al qual va aportar les senyories de Lara i Biscaia, però no van tenir descendència. El darrer cap de la casa ha estat el príncep Marco de Hohenlohe-Langenburg y Medina, duc de Medinaceli entre 2014 i 2016.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Romania és la dinastia real que succeeix la branca romanesa de la Casa de Hohenzollern-Sigmaringen que va governar Romania entre 1866 i 1947. La casa reial romanesa era coneguda antigament com a \"Casa de Hohenzollern-Sigmaringen\". El 10 de maig de 2011, en un context de demandes interposades pels seus familiars i relatius a Alemanya i per temors expressats per alguns que els Hohenzollerns alemanys que poguessin reclamar la successió a la prefectura a la casa reial romanesa, el rei Miquel I de Romania va trencar tots els llaços històrics i dinàstics amb la principesca Casa de Hohenzollern-Sigmaringen, va canviar el nom de la família a \"Casa de Romania\" i va renunciar a tots els títols conferits a ell i a la seva família pels Hohenzollerns alemanys.La família utilitza el lema Nihil Sine Deo (en català, Res sense Déu). Pau Felip de Hohenzollern s'oposa a la decisió del rei Miguel de trencar els llaços amb la Casa de Hohenzollern.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa dels Jordán de Urriés o Llinatge dels Jordán de Urriés —Casal dels Jordà d'Urries (català)— fou una família o llinatge noble aragonesa que posseí els títols de marquesat d'Ayerbe, Velilla de Ebro, vescomtes de Roda, entre altres.L'escut d'armes consisteix en un escut quarterat, dels quals el quartet primer i quart són d'or amb dos pals de gules i el segon i tercer són de gules llisos i sobre un escussó d'or amb quatre pals de gules aragoneses.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Casal de Cabrera-Urgell fou una branca menor de la Casa de Cabrera que s'apoderà del comtat d'Urgell.\nEl Casal de Cabrera al llarg de la seva història s'ha anat dividint i creant diferents branques. En un primer exemple, la línia troncal dels vescomtes de Cabrera només és una línia directa, implicant a l'hereu del casal, fins a Guerau IV de Cabrera. Essent aquest comte intrús al comtat d'Urgell, va dividir els seus títols, passant el títol de comte d'Urgell i de vescomte d'Àger al seu primogènit, Ponç IV de Cabrera (conegut com a Ponç I d'Urgell), i reservà el títol de vescomte de Cabrera per al fill segon, Guerau V de Cabrera. És aquest un acte inequívoc de la importància que relativa del vescomtat de Cabrera, enfront de títols majors, com ara el de comte d'Urgell, i de com els interessos familiars s'havien apartat dels orígens territorials de la família.Així doncs el Casal de Cabrera-Urgell és creà amb Ponç IV de Cabrera a l'esdevenir comte d'Urgell.\n\n", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La casta és un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític. No s'hauria de confondre amb races o classe social, p. ex. els membres de castes diferents en una societat poden pertànyer a la mateixa raça. Normalment, però no sempre, els membres de la mateixa casta són del mateix rang, ocupació, i/o posició econòmica, i típicament tenen costums que els distingeixen d'altres grups. La paraula casta pot emprar-se també per referir-se a qualsevol sistema rígid de classificació basat en distincions culturals o socials.La paraula \"casta\" està generalment associada amb l'Índia, tot i que no és una paraula pròpiament índia, ja que fou utilitzada per primer cop en aquest sentit pels missioners portuguesos, amb ella volien englobar dos termes indis: un religiós (varna) i l'altre organitzatiu (jāti). El terme emprat per aquests monjos ve del llatí castus(«pur, segregat»), i té etimològicament relació amb carere («tallar») i en portuguès també té l'accepció de («prole, raça»). A partir de la dominació britànica es va denunciar el fet de la discriminació lligada a aquest sistema social.\nEl concepte s'ha estat aplicant també per definir un tipus de classe política més compromesa amb si mateixa que amb les seves funcions governatives.\nLa discriminació basada en castes, o castissisme, com constata UNICEF, és predominant principalment en parts d'Àsia (Índia, Sri Lanka, Bangladesh, Nepal, el Japó) i l'Àfrica. UNICEF calcula que tal discriminació afecta a uns 250 milions de persones a escala mundial.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Castellví, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobiliària procedent de Borgonya, que passà a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de València arran de la reconquesta al segle xiii.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.\nL'origen de la família fou Corrado, de sobrenom Cavalcabò, mort el 1136, i que va deixar un fill de nom Sopramonte Cavalcabò, que el 1158 va rebre les terres de Viadana de l'emperador, amb el títol de marquès; el feu li fou confirmat el 1196. Va deixar tres fills: el primer Corrado, que fou marques de Viadana; el segon Clearco (astrònom, mort a París el 1194), i el tercer Andreasio; aquestos dos darrers van portar el títol però no van exercir com a governants. Corrado va deixar un fill de nom Cavalcabò, fou marques de Viadana, que fou confirmat en el feu el 1222, i el 1225 fou podestà de Modena, i el 1229 de Faenza; es va casar dues vegades i va deixar cinc fills:\n\nEl primer, Corrado, marques de Viadana vers la meitat del segle XIII i fins a la seva mort el 1276. Corrado va deixar dos fills: Carlo, que fou marques de Viadana el 1276 i va intentar ocupar la senyoria a Cremona sense èxit; i Ugolino, mort el 1317, que fou bisbe de Cremona (1315 a 1317).\nEl segon Guglielmo, que fou marquès de Viadana, podestà de Parma el 1229 i de Mòdena el 1230. Va morir després del 1235 i va deixar un fill Ugolino, marquès de Viadana, mort passat el 1297. Va deixar quatre fills:\nEl primer, Guglielmo, marquès de Viadana, capità del poble i podestà de Cremona el 1297, senyor de Cremona el 1307, essent deposat el 21 de gener de 1312 i morint a Soncino en combat el 14 de juny de 1312.\nEl segon Giacomo, marques de Viadana (1312-1322), podestà de Brèscia i de Parma el 1307, de Milà el 1308, i senyor de Cremona el 1315 i fins al 1316, altra vegada el 1317 i fins al 19 d'abril de 1318, i el 1319. Va morir en la guerra a Bardi el 30 de novembre de 1322.\nEl tercer Cortesia, fou capità del Poble de Reggio del 1305 al 1306\nEl quart, Ugolino, va morir després del 1329 i va deixar quatre fills: Ugolino (mort després del 1397) que fou militar al servei dels Visconti; Giacomo, també al servei dels Visconti, que fou podestà de Vicenza el 1397 i d'Alessandria el 1400; Guglielmo, Podestà de Bergamo el 1362, que va rebre el títol compartit de marques de Viadana el 1366; i Giovanna; Guglielmo fou pare d'Ugolino, conseller del duc de Milà.\nEl tercer, Giacomo, que fou podestà de Cremona el 1250 i va deixar tres fills: Guglielmo, podestà d'Arezzo el 1236; Giberto, i Marsiglio. Aquest darrer va tenir un fill, Ottaviano, que va deixar dos fills: Ludovico, que el 1366 va rebre la investidura de part de Viadana com a feu milanès feta per Luchino Visconti; i Pietro, que fou podestà de Florència el 1386 i de Milà el 1399.\nLa quarta fou una dona de nom Bonella que es va casar amb Bonaventura Bonacolsi, de la casa dels senyors de Mantua.\nLa cinquena fou una dona de nom Helena, casada amb Ugolino RossiGiacomo Cavalcabò, marques de Viadana i senyor de Cremona, va deixar tres fills:\n\nMarsiglio, marques de Viadana, fou investit marques pel duc de Milà Luchino Visconti el 1366 i va morir passat el 1404. La seva línia va continuar amb tres fills:\nPandolfo\nBartolino; aquest va tenir un fill, Cavalcabò; i aquest darrer va tenir tres fills, Palerone, Aschile i Carlo. Aquest darrer fou senyor de Cremona el 1404 i fou assassinat a la ciutat el 24 de juliol de 1406. Estava casat amb una filla de Giovanni Vignati senyor de Lodi.\nMarco, que va deixar tres filles (Bartolomea, Margherita i Luigia) i un fill, Bonifazio.\nGiberto, que va deixar un fill, Andreasio, que fou marques de Viadana fins que el 18 d'agost de 1416 fou deposat pels Gonzaga; fou conseller del duc de Milà, i podestà de Perusa i de Florència el 1376. Va deixar dos fills, Niccolò i Giberto. Aquest darrer va deixar dos fills, Andreasio i Giacomo i quatre filles. El fill gran d'Andreasio, Agostino, va renunciar el 1476 als seus drets al feu de Viadana a canvi d'una compensació que va rebre dels Gonzaga; altres membres de la família intervingueren en el tracte i entre ells el seu germà Sopramonte.\nGiacomo fou podestà de la Valtellina el 1393, podestà i capità de Balìa a Florència el 1405\nGuglielmo, que fou podestà de Bergam el 1361. Va deixar tres fills:\nOttaviano, que al seu torn va deixar un fill, Luigi, que va tenir dos fills: Francesca i Emmanuel, aquest darrer signant del pacte de renúncia del 1476 amb els Gonzaga\nBertone, capità del poble a Parma el 1426 i que encara vivia el 1432.\nUgolino, mort vers el 1400, que va ser pare de Giacomo, Azzolino i Giovanni: El darrer fou pare de Ugolino, pare al seu torn de Maria Giovanna signant de la compensació del 1476; Azzolino va iniciar una branca; i el primer, Giacomo, fou cavaller al servei dels Visconti i pare de Spingherto, Antonio i Azzolino. Antonio fou pare de Giovanni (signant del conveni de 1476) i Marsiglio, podestà de Fano el 1414. Azzolino va obrir una línia de la família.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi. Establerta des de temps de Carles Martell al castell de Sant Martí de Centelles, prengué aquest topònim per cognom. El llinatge dels Centelles destacà en els exèrcits terrestres i marítims dels reis d'Aragó. Les seves armes heràldiques són losanjat d'or i gules.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Cluet foren un llinatge català, probablement d'origen occità. La família Cluet, establerta a la vila urgellenca d'Agramunt, té probablement els seus orígens en la immigració occitana dels inicis de l'edat moderna. Joan Cluet, igual que bona part dels seus compatriotes arribats a Catalunya, treballà com a mestre de cases. El seu fill Joan Cluet i Estany (1637-1661), enfrontat al seu pare, es traslladà a Oliana (Alt Urgell) per regentar l'adrogueria local i es casà amb Margarida Puig i Moles. Aquest matrimoni reportà al llinatge la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell. El territori de la baronia constituí un dels nuclis agregats el 1840 per formar l'actual municipi de la Baronia de Rialb, al nord-est de la comarca de la Noguera. A finals del segle XV era a mans dels canonges de Castellbò, que en 1685 vengueren els seus llocs i jurisdicció civil i criminal a Joan Puig i Moles, noble d'Oliana, el qual transmeté la baronia per herència el 1697 al seu nebot Joan Francesc Cluet. Al llarg del segle xviii, els Cluet portaren la vida pròpia de la petita noblesa i dels hisendats, compatible amb la pràctica de la medicina (Josep Antoni Cluet i Vilella, 1764-1834) i amb la participació política en el regiment de l'Ajuntament d'Oliana. Josep Maria Cluet i de Suñer s'establí a Barcelona, administrant el seu patrimoni a Oliana a través de procuradors, i el seu fill Gaietà Cluet i Balda, comandant d'infanteria d'idees progressistes, emprengué la carrera militar durant els anys convulsos de les primeres carlinades i enllaçà el seu llinatge amb el dels Abadal de Vic, ciutat on residí la família entre 1854 i 1874. En retornar a la capital, s'establí al carrer Sèneca de la vila de Gràcia. El seu fill, Ricard Cluet i d'Abadal entrà com a empleat a la Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona el 1881 i hi treballà durant cinquanta anys. Mitjançant el seu matrimoni amb Amàlia Garcia i Creus, la família agregà al seu patrimoni el dels Garcia procedents de Villaprovedo (Palència). En fou hereu el metge pediatre Josep Cluet i Garcia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona. A Itàlia es va convertir en Aragona. Avui totes aquestes línies estan extintes en línia directa.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Comtat de Güell és un títol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi. El 1911 va concedir als seus fills Claudi Güell i López i Santiago Güell i López el vescomtat i la baronia de Güell, respectivament. El títol va ser rehabilitat en 1965, per Juan María Gerardo Güell i Martos, fill del segon comte de Güell, convertint-se així en el III comte de Güell. La família Güell és originària de Torredembarra i està documentada des del 1558.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del segle viii al XI. El nom d'aquesta dinastia ve de Conrad l'Ancià, duc de Turíngia i del seu fill Conrad I, duc de Francònia i emperador.\nLa família és esmentada per primera vegada el 832, amb el comte Gebhard del Lahngau. Els seus fills són esmentats el 861 en tant que propinqui d'Adalard el Senescal, que havia servit sota els ordres de Lluís I el Pietós. Però la pujada de la nissaga cap a la supremacia va començar amb Oda, dona de l'emperador Arnulf de Caríntia que era membre de la família. En vista de la seva relació familiar amb Oda, Conrad l'Ancià fou citat sovint com a avi de l'emperador. Ell i els seus germans eren aparentment molt propers a Arnulf i estaven fortament lligats pel suport que aportaven en les baralles amb els comtes de Babenberg. Arnulf els va recompensar ajudant-los a obtenir territoris més enllà de les fronteres del regne, a Hesse, Turíngia i les regions franques al llarg del riu Main.\nDesprés de la mort d'Arnulf, els conradians eren l'única relació de sang amb el nou rei, Lluís IV l'Infant i per tant foren la família predominant al si del regne. El germà de Conrad, Gebhard, va ser nomenat duc de Lorena el 903. El 906, Conrad l'Ancià i el seu fill Conrad el Jove van derrotar decisivament als seus rivals els comtes de Babenberg a la batalla de Fritzlar i van atènyer així la supremacia a la Francònia. Conrad l'Ancià va morir en una batalla, però el seu fill va ser duc de Francònia al seu lloc.\nCinc anys més tard (911), després la mort de l'últim carolingi que va portar la corona de França oriental, Conrad fou escollit rei (Conrad I) al lloc del rei de França occidental, Carles III de França el Simple, posant així punt final al regnat dels carolingis a l'anomenada França oriental.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Copons de Llor són un llinatge català amb orígens a la baixa edat mitjana que tingué una importància creixent a l'edat moderna. Els membres del llinatge participaren en les tensions internes del Principat de Catalunya. Els seus noms apareixen a les diferents corts celebrades al llarg dels segles, per exemple a les Corts de Barcelona de 1519.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Copons de Malmercat són una branca de la nissaga dels Copons que s'ubica al Pallars Sobirà a inicis del segle xvi. El primer Copons senyor de Malmercat provenía de la branca dels Copons de Llor que ja s'havia deslliurat de la branca principal.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Crescenzi són una família senyorial, establerta a Roma des del començament del segle x, i que governà la ciutat efectivament i l'elecció dels pontífexs fins a principis del segle xi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Crispo foren una dinastia familiar veneciana que va governar el ducat de Naxos del 1383 al 1566 (i breument el 1571-1573). Una branca va governar a Ios separadament del 1397 al 1508.\nA part dels ducs i senyors que s'esmenten, la persona més important de la familia va sorgir per via de femella: una germana de Francesc II Crispo, Fiorenza, es va casar amb Marc Cornaro, patrici de Venècia, i foren pares de dos fills, ambdós personatges importants:\n\nGiorgio Cornaro, de sobrenom \"Padre della Patria\", cavaller de l'Imperi i patrici venecià, podesta de Brèscia el 1496, i Procurador de Sant Marc, nascut a Venècia el 1452 i mort a la mateixa ciutat el 31 de juliol de 1527.Caterina Cornaro, reina de Xipre de l'agost del 1474 al febrer de 1489, senyora d'Asolo (1489), nascuda a Venècia el 25 de novembre de 1454 i morta a la mateixa ciutat el 10 de juliol de 1510. Casada per poder a Venècia el 30 de juliol de 1468 amb Jaume II de Lusignan, rei de Xipre, i casada altre cop en persona a Famagusta l'octubre de 1472.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Del Carretto, d'origen aleramici, fou una nissaga senyorial d'Itàlia dividida en diverses branques, que foren senyors feudals amb títol de marquès, de la costa de Ligúria de Ponent i del Piemont del sud o Baix Piemont. El fundador de la dinastia va ser Enric del Vasto, fill de Bonifaci del Vasto, senyor de l'oest de Ligúria i del Piemont meridional. Encara que Enric sovint és anomenat Enric I del Carretto, sembla que ell mateix mai hauria utilitzar aquest nom.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Del Vasto són una família descendent dels Aleramici que va adquirir amplis territoris al sud del Piemont i Saluzzo entre Alessandria i Saluças i a l'oest de Ligúria. El seu domini incloïa la marca de Savona i una part de les Langues i els comtats d'Acqui i de Bredulo. Amb el matrimoni de Adelàsia amb el Norman Roger d'Hauteville el seu ampli domini s'estengué també a algunes propietats importants de Sicília i per un breu període, al Regne de Jerusalem.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Della Rovere va ser una de la família noble italiana, originària de la ciutat de Savona. Es preaven de ser descendents dels comtes de Vinovo i van adoptar l'escut blau amb un roure daurat.Entre els seus membres hi va haver dos papes:\n\nFrancesco della Rovere (Sixt IV), promotor de la Capella Sixtina.\nGiuliano Della Rovere (Juli II), nebot de l'anterior, mecenes de Miquel Àngel, Bramante i Rafael Sanzio.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Rosa de Vries-van Os (Deventer, (1828) - (La Haia), 1889) va ser una soprano holandesa.\nMarcel Devriès (Brussel·les, 1849 - idem. 1923) fou un cantant d'òpera (tenor), fill primogènit de Rosa.\nJeanne Devriès (Nova Orleans, abans de 1850 – [...?], 1924) era la segona filla de la també soprano Rosa.\nFidès Devriès (Nova Orleans, (1852) – [...?], (1941) estatunidenca d'origen holandès, fou una soprano, tercera filla de Rosa.\nMaurice Devriès (Nova York, (1854) - Chicago, (1919)) fou un baríton estatunidenc d'origen holandès, quart fill de Rosa.\nHermann Devriès (Nova York, (1858) - Chicago, (1949)) fou un baríton estatunidenc d'origen holandès, cinquè fill de Rosa.\nDavid-Etienne Devriès (Banhèras de Luishon (Alta Garona), (1882 - Nova York, (1936), fou un cantant d'òpera francès de la corda de tenor, net de fill Marcel i per tant net de Rosa.\nDaniel Devriès, conegut com a Ivan Devriès (Saint-Lunaire, (Bretanya), (1909) - [...?], (1997), fou un compositor francès de la quarta generació dels Devriès, era fill de David.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Família Didot fou una família francesa d'impressors, gravadors, fonedors, fabricants de paper i llibreters que perfeccionaren l'art tipogràfica als segle xviii i xix.\n\nFrançois Didot (París 1689 — 1757): El primer de la família fou llibreter i impressor.François-Ambroise Didot (París 1730 — 1804): Fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788. Imprimí una col·lecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine. Feu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta; inventà la premsa dita d'un sol cop, i també la divisió de la força del cos de les lletres.Pierre Didot (París 1761 — 1836): Primogènit d'Ambroise, presentà, el 1798, a l'exposició dels productes de la indústria, la seva edició del Virgili, els caràcters de la qual havien estat gravats i fosos pel seu germà Firmin Didot. El govern feu posar la impremta al Louvre, on foren impreses les edicions dites del Louvre, per les quals fou considerat el primer impressor del món.Firmin Didot (París 1764 — Mesnil-sur-l'Estrée 1836): Fill d'Ambroise i germà de Pierre, succeí, el 1789, el seu pare a la foneria, que havia enriquit amb els seus tipus. Hàbil gravador, es distingí com a fonedor de caràcters, com a impressor-llibreter, com a fabricant de paper i com a autor de diverses obres literàries. El 1795 inventà un sistema d'estereotípia.Ambroise-Firmin Didot (París 1790 — 1876): Fill de Firmin Didot, estudià llengua i literatura grega i visità el Pròxim Orient, del qual publicà un estudi titulat Notes d'un voyage dans le Levant (París 1826). El 1823, durant la insurrecció grega, dirigí una crida a favor a Europa i fou secretari del comitè grec. Fou nomenat ciutadà d'Atenes pels seus treballs. La seva passió de bibliòfil el portà a aplegar una gran biblioteca, que fou la base de les seves nombroses obres, entre altres, Essai sur la typographie (1851), Essai sur l'histoire de la gravure sur bois (1863), Des Apocalypses figurées, manuscrites et xylographiques (1870), Alde Manucci et l'Hellénisme à Venise (1875), Les graveurs de portraits en France (1875-77), Observations sur l'orthographe ou orthographie française (1867), etc.Pierre-François Didot (París 1731 — 1793): Segon fill de François Didot i germà de François-Ambroise, fou nomenat, el 1765, impressor de Monsenyor (més tard, Lluís XVI). Fou el creador de la papereria d'Essone. Un dels seus fills, Henry Didot, inventà el motlle poliamatipe. Hom deu a un altre dels fills l'execució de la màquina de paper continu, la invenció de la qual pertany a Robert Didot. Un tercer fill, dit Didot Jove, fou un impressor estimat.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia asturlleonesa fou la família regnant dels regnes d'Astúries, Lleó, i a partir de cert moment també del de Galícia, des del 739 al 1037.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials. Els fundadors dels tres casals varen ostentar el títol de comte (o duc) d'Anjou, d'aquí el nom. Diferents membres dels Casals arribaren a regnar a Jerusalem, l'Anglaterra, Sicília, Nàpols, Hongria i Polònia. La dinastia d'Anjou va lluitar per l'hegemonia a la Mediterrània contra la Corona d'Aragó.\n\n", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Dinastia de David, coneguda en hebreu com Maljut Beit David (מלכות בית דוד) \"Regne de la Casa de David\", fa referència al llinatge del rei David documentat a la Bíblia i al Talmud. El terme \"Dinastia de David\" es refereix a la dinastia davídica anomenada moltes vegades a l'Antic Testament.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia de Kushara (Kuššara) o Kusar (Kuššar), era la dinastia hitita de reis de Kushara fundada per Pithana i continuada per Anitta que va establir el poder hitita sobre la dinastia local hattita que governava a Kanish i Nesa (Neša) i va annexionar aquesta darrera ciutat que en hitita es deia Hattusa i és la moderna Boğazköy (ara Boğazkale). La ciutat va ser destruïda però el seu territori va passar a Kushara, que també va sotmetre a vassallatge als reis de Zalpa (Zalpuwa) i Purushanda (Burushkhanda).\nSi aquesta dinastia va continuar fins a Labarnas I, el primer rei notable de l'Imperi Hitita Antic, o si Tudhalias I n'era el continuador, no se sap amb certesa perquè hi ha uns anys sobre els que no es conserven documents. En el període desconegut entre Anitta i Tudhalias I una nova dinastia podia haver pres el poder hegemònic dels hitites. El palau d'Anitta a Kanish fou destruït i al damunt es va construir un edifici hitita, cosa que no afavoriria la idea d'una continuïtat dinàstica, tanmateix Anitta va prohibir als seus successors restaurar Hattusa que després va ser la capital de l'Imperi. Però d'altra banda Hattusilis I s'anomenava \"l'home de Kushara\" i segurament era parent de la família reial d'aquell estat, i 350 anys més tard Hattusilis III es referia a Hattusilis I com \"el fill i rei de Kushara\".", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia de Lambakana fou una casa reial de Ceilan que va governar l'illa en dos períodes diferenciats i mitjançant dues branques.\nLa primera dinastia de Lambakanna va durar del 66 al 436 i la va iniciar Vasabha, cap del clan Lambakana, quan va agafar el tron en el lloc del darrer rei de la dinastia Vidjaya, Subha. Va acabar amb la invasió dels Pandya de 436 dirigida per Pandu, que van ocupar el poder i van posar fi al regnat de Mittasena. Els tàmils van tenir sis reis i després (463) va agafar el poder la dinastia Moriya, derivada de la primera dinastia de Lambakana, que va durar fins al 691.\nLa segona dinastia de Lambakana va durar del 691 al 1017. La va fundar Manavanna (691-726) que era fill de Kassapa I i descendent del rei Silameghavanna (614-623). Va durar fins al 1017 quan els txola van envair l'illa i el rei Mahinda V va fugir a Ruhuna.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia frígia o Dinastia amoriana va ser una dinastia d'emperadors que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 820 fins al 867.\nDesprés d'un període turbulent entre els anys 802 i 820, quan van desaparèixer la Dinastia Isàurica i la Dinastia Fòcida i va caure l'emperador Lleó V l'Armeni va fer-se càrrec de l'imperi Miquel II, conegut com a Miquel el Tartamut, nascut a Amorium, a Frígia, i d'aquí el nom d'Amoriana o Frígia.\nDesprés d'Irene d'Atenes, l'última emperadriu isàurica, es van tornar a produir greus enfrontaments interns entre els iconoclastes i els iconòduls, i això va afavorir l'avenç de diversos pobles que rodejaven l'Imperi Romà d'Orient, els longobards a Itàlia i els àrabs i els búlgars a Orient. A pesar d'això, durant el regnat de l'emperadriu Teodora, que va ser regent durant la minoria d'edat del seu fill Miquel III, els iconòduls van dominar la situació.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia isàurica va regnar a Constantinoble i a l'Imperi Romà d'Orient de l'any 717 al 802. Va ser fundada per Lleó III Isàuric. El nom de la dinastia prové del lloc de naixença de Lleó, originari de Germanicia, a Síria, encara que Teòfanes el Confessor diu que era d'Isàuria.\nEl regnat d'aquesta dinastia es va caracteritzar per la reorganització de l'imperi, i també per la política en defensa dels iconoclastes, iniciada per Lleó III i seguida pel seu fill i successor Constantí V. Va acabar-se amb l'arribada al tron d'Irene d'Atenes, esposa de Lleó IV el Khàzar que va destronar i va cegar el seu propi fill, Constantí VI. Irene va ser destronada per Nicèfor I que va posar fi a la dinastia. Els problemes interns d'ordre religiós es van veure agreujats per l'expansió de l'islam per la banda est i pels atacs dels búlgars per l'oest.\nAquesta dinastia va tenir un ressorgiment indirecte dins de la Dinastia Frígia amb el casament d'Eufròsine, casada amb Miquel el Tartamut i filla de Constantí VI.\nLa Dinastia Isàurica està representada per:\n\nLleó III Isàuric (717-741)\nConstantí V (741-775)\nLleó IV el Khàzar (775-780)\nConstantí VI\nIrene d'Atenes.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, \"Regne de Joseon\" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, \"Dinastia Joseon\") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles.Fou el darrer regne dinàstic de Corea.Va ser fundat per Yi Seong-gye el juliol de 1392 i substituït per l'Imperi Coreà l'octubre de 1897. El regne va ser fundat sobre les ruïnes d'un altre regne coreà, Goryeo, quan aquest aquest va ser enderrocat. El país va rebre el seu nom ben aviat i la capital es va traslladar a l'actual Seül. Al nord, les fronteres del regne es van expandir fins als límits naturals dels rius Amnok i Tumen a través de la submissió dels jurtxets.\nDurant els seus 500 anys de durada, Joseon va encoratjar la consolidació dels ideals i doctrines confucianes a la societat coreana. El neoconfucianisme es va instal·lar com a ideologia del nou estat. En conseqüència, es va desencoratjar el budisme, que ocasionalment es va enfrontar a persecucions. Joseon va consolidar el seu domini efectiu sobre el territori de l'actual Corea i va contemplar l'apogeu de la cultura clàssica coreana, el comerç, la literatura i la ciència i la tecnologia. A la dècada de 1590, el regne es va veure greument afeblit causa de les invasions japoneses. Diverses dècades més tard, Joseon va ser envaït per la dinastia Jin posterior i la dinastia Qing el 1627 i el 1636–1637 respectivament, fet que donà lloc a una política aïllacionista cada cop més dura, per la qual el país va ser conegut com el \"regne ermità\" a la literatura occidental.\nDesprés del final d'aquestes invasions des de Manxúria, Joseon va experimentar un període de gairebé 200 anys de pau i prosperitat, juntament amb un desenvolupament cultural i tecnològic. No obstant això, tot el poder que el regne va recuperar durant el seu aïllament es va esvair a mesura que el segle XVIII arribava al final. Enfrontat a les lluites internes, a la pressió internacional i a les rebel·lions internes, el regne de Joseon va decaure ràpidament a finals del segle XIX.\nEl període de Joseon ha deixat un important llegat a la Corea moderna; gran part de la cultura, l'etiqueta, les normes i les actituds socials modernes cap als temes d'actualitat, juntament amb l'idioma coreà modern i els seus dialectes, deriven de la cultura i tradicions de Joseon. La burocràcia i les divisions administratives modernes de Corea també es van establir durant el període de Joseon.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia justiniana és una poderosa família que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 518 fins al 602. Va començar amb la pujada al tron de Justí I i acabà amb Maurici. En aquest període l'Imperi va arribar a assolir la seva màxima expansió durant els anys de govern de Justinià I.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Kwilu, també coneguda com al casa de Kwilu (portuguès: Coulo), era un kanda o nissaga reial del regne del Congo.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Namgyal de Ladakh va ser fundada per Bhagan, un rei de Basgo que va reunificar Ladakh derrotant el rei de Leh. Va prendre el cognom Namgyal (el significat és victoriós) i va fundar una nova dinastia que encara sobreviu avui. El rei Tashi Namgyal (1555-1575) va aconseguir repel·lir la majoria dels invasors de l'Àsia Central i va construir una fortalesa real al cim del pic de Namgyal. Tsewang Namgyal va estendre temporalment el seu regne fins Nepal.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia niceforiana o dinastia fòcida es va establir a l'Imperi Romà d'Orient quan l'emperadriu Irene d'Atenes va ser destronada l'any 802 per Nicèfor I, el seu ministre de finances, que va governar fins al 811. La dinastia va ser breu, va durar del 802 al 813. L'Imperi era feble, i les seves finances tenien moltes dificultats. Nicèfor va iniciar un seguit de reformes administratives i fiscals i va reorganitzar els temes.\nEn aquesta època l'Imperi romà d'Orient mantenia guerres en les seves tres fronteres, cosa que feia minvar molt ràpidament el tresor imperial. Com altres predecessors seus, Nicèfor va morir en la guerra contra els búlgars del nord a la Batalla de Pliska. L'Imperi també minvava per occident, amb la coronació de Carlemany l'any 800 pel papa Lleó III que li va donar el títol d'Emperador que governa l'Imperi Romà. Nicèfor i els seus successors van haver de fer front, a més, a l'expansió musulmana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Dinastia tràcia o Casal de Lleó governà l'Imperi Romà d'Orient de l'any 457 fins al 518, i també algunes parts de l'Imperi Romà d'Occident del 474 al 480.\nEls emperadors d'aquesta dinastia varen ser:\n\nLleó I el Traci (Valerius Leo) (401-474). Emperador des del 457 al 474. Ascendí des de la carrera militar.\nLleó II (467-474). Emperador durant deu mesos l'any 474. Net de Lleó I, i fill de Zenó.\nZenó (425-491). Emperador des del 474 al 475. Gendre de Lleó I, era un isauri anomenat Tarasicodissa.\nBasilisc. Emperador des del 475 al 476. Cunyat de Lleó I, va ser un usurpador.Zenó. Va recuperar el tron i va ser emperador des del 476 al 491.Anastasi I (430-518). Emperador des del 491 al 518. Va ser gendre de Lleó I, ascendit en casar-se amb la vídua de Zenó, Ariadna.Altres membres de la família varen ser:\n\nÈlia Verina, muller de Lleó I i germana de Basilisc.\nArmaci, general, nebot de Basilisc i Verina\nÈlia Ariadna, filla de Lleó I, muller de Zenó i després d'Anastasi I.\nJuli Nepot, emperador de l'Imperi Romà Occidental, marit d'una neboda de Lleó I.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Zagüe o Zagwe governà a Etiòpia entre els anys 1137 i 1270, quan Yekuno Amlak derrotà i matà en batalla el darrer emperador Zagüe. Sembla que el nom Zagüe prové de la frase en gueez Ze-Agaw, que significa 'd'Agaw', i es refereix a la gent del poble agaw. El monarca més conegut n'és el rei Gebra Maskal Lalibela, a qui s'atribueix la construcció de les esglésies rupestres de Lalibela. La seua capital era la ciutat de Roha (actual Lalibela), a Lasta.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Família Düben\n\nAndreas Düben (pare), (Lützen, Saxònia, 1558 - Leipzig, 1625.\nAndreas Düben (fill), (Wurzen o Leipzig, 1579 - Estocolm, 7 de juliol de 1662\nGustav Düben (Estocolm, (Suècia), 1624/26 - idem. 19 de desembre de 1690), era fill d'Andreas (fill).\nGustav Düben (fill), (Estocolm, 9 de maig de 1659 - idem, 5 de desembre de 1726), era fill de Gustav\nAndreas Düben (III), (Estocolm, 28 d'agost de 1673 - idem. 23 d'agost e 1738), era fill de Gustav Düben", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Dusai, també Durall, i amb poca freqüència Durai, d'Usall o d'Usai, fou un llinatge de ciutadans honrats de Barcelona.\nEl llinatge probablement és originari de Sant Cristòfol d'Usall (Pla de l'Estany) i es va establir al barri de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Des de la fi del segle XIII formà part de l'oligarquia urbana barcelonina, molts dels seus membres van adquirir el rang de ciutadans honrats i van estar vinculats als negocis i a la banca i més endavant, ja al segle XV, a l'estament militar. La successió ininterrompuda comença amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada, i seria el seu fill, Guillem Pere Dusai i Marquet, el primer que va accedir al càrrec de conseller de Barcelona el 1283.Al segle XV, Pere Dusai, fill de Pere Dusai i de Pol, va ser un destacat membre de la Biga, tant a la Generalitat com a la Casa de la Ciutat, on va ocupar importants càrrecs. Casat amb la seva cosina Constança, filla de Galceran Dusai, conseller primer de Barcelona el 1477, el qual va obtenir el privilegi de cavaller de Ferran II. Fill de Pere Dusai fou Joan Dusai i Durall, que fou jurista i virrei de Ferran II a Sardenya entre 1491 i 1507.Altres membres de la família van destacar els següents segles, com el poeta Galceran Durall i d'Aguilar (m. ca. 1586) o Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller (1730-1793), seguidor del corrent il·lustrat barceloní i lligat al foment de la indústria d'indianes. El 1796 s'atorgà al químic Francesc de Paula de Dusai i de Marí el marquesat de Monistrol d'Anoia, que després passà a la seva filla Maria Francesca de Dusai i de Fiveller i, posteriorment, al fill d'aquesta, Josep M. Escrivà de Romaní i Dusai.\n\nLa família tingué la residència en la Casa Dusai del carrer de Regomir de Barcelona, enderrocada el 1855 i, posteriorment, en el palau de Torreblanca de Sant Just Desvern, també desaparegut el 1958.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Conegut com Edmund Crouchback (Londres, 16 de gener, 1245 - Baiona (França), 5 de juny, 1296), comte de Lancaster, Leicester i Derby va ser membre de la Casa de Plantagenet. Va ser el segon fill supervivent del rei Enric III d'Anglaterra i Elionor de Provença. En la seva infantesa va tenir una reclamació sobre el Regne de Sicília; tanmateix, mai hi va governar. Li van concedir totes les terres de Simon de Montfort l'any 1265, i des de 1267 va rebre el títol de comte de Leicester. En aquell any també va començar a governar Lancashire, però no va prendre el títol de comte de Lancaster fins al 1276.\nEntre 1276 i 1284 va governar els comtats de Champagne i Brie amb la seva segona esposa Blanca d'Artois,la qual els habia aportat com a dot, en nom del seu fill Joan, i va ser descrit als rotlles de patents anglesos com a comte de Lancaster i Champagne. El seu sobrenom, \"Crouchback\", pot ser una corrupció de \"crossback\" i es refereix a la seva participació en la Novena Croada.Va servir lleialment al seu germà Eduard I, distingint-se a les guerres amb França i Escòcia. Encarregat de l'ambaixada de la de França (1294), va negociar amb Felip el Bell, i al principi de la guerra de la Guyena va obtenir el càrrec de lloctinent de la Gascunya, i es va proposar de marxar sobre Bordeus, empresa que li va impedir de realitzar Robert III d'Artois, davant de qui va haver de retrocedir.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Ekeleatzí van ser una família de nakharark de l'antiga Armènia, que van governar la comarca d'Ekeleatz, coneguda igualment com a Keltzene.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Eleanor de Clare, suo iure 6a dama de Glamorgan (Castell de Caerphilly (Gal·les) 3 d'octubre del 1292 - Castell de Monmouth (Gal·les), 30 de juny del 1337) va ser una poderosa noble anglo-gal·lesa que es va casar amb Hug Le Despenser el Jove i era néta d'Eduard I. Amb les seves germanes, Elizabeth de Clare i Margaret de Clare, va heretar les propietats del seu pare després de la mort del seu germà, Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester, 7è comte de Hereford, a la Batalla de Bannockburn el 1314. Va néixer l'any 1292 al castell de Caerphilly a Glamorgan, Gal·les i era la filla gran de Gilbert de Clare, 6è comte d'Hertford, 7è comte de Gloucester, 5è senyor de Glamorgan i la princesa Joana d'Acre.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Elena de Romania (romanès: Elena a României) (Lausana, 15 de novembre de 1950) és la segona filla de rei Miquel I i de reina Anna de Romania. Actualment és la primera en la línia de successió a l'antic tron romanès i cap de la Casa de Romania, atès que la seva germana gran Margarida no hi té cap problema.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Ènnega, també anomenada Banu Enneco, està tradicionalment considerada la primera família que va ostentar el poder al regne de Pamplona.\nEls seus orígens dels Ènnec es barregen amb llegendes, a causa de les escasses fonts documentals. Quan a la zona de Navarra hi van arribar els musulmans, es van formar dues faccions: una partidaria d'acceptar la protecció carolíngia, i un altra, representada pels Ènnec, a favor de respectar els acords amb l'emir de Còrdova. Val a dir que la dinastia Ènnega rebia suport i estava aliada, amb els Banu Qassi, una família muladita que dominava la zona intermèdia de la vall de l'Ebre.Tradicionalment, es considera primer rei d'aquesta dinastia a Ènnec Aritza, qua al seu torn era fill d'Ènnec, d'acord amb les cròniques andalusines, al qual es considera l'epònim dinàstic. La documentació conservada és poca i deficient, però permeten situar Pamplona com un centre on es gestarà un espai polític que, un segle després, acabarà esdevenint una monarquia equiparable a la resta de regnes cristians de l'Europa occidental. Alguns autors posen en dubte que els governants tinguessin consciència d'una condició reial en aquell moment, malgrat que la tradició historiogràfica hagi atribuït el títol de reis als primers senyors de Pamplona. Després de la mort d'Ènnec Aritza, el va succeir el seu fill, Garcia Ènnec (851/2–ca. 882), considerat el segon rei de Pamplona, el qual inicia una aproximació i les primeres aliances amb el regne d'Astúries, i també amb els comtes d'Aragó, però encara no es pot enquadrar totalment en un bloc cristià, perquè va mantenir els vincles amb els Banu Qassi. El següent monarca i hereu de Garcia va ser Fortuny (ca. 882-905), el qual va tenir problemes per mantenir l'estabilitat del regne a causa de la pressió militar dels musulmans i dels Banu Qassi, que van atacar i saquejar diverses poblacions.El canvi de dinastia es va produir el 905, amb l'abandó del tron de Fortuny Garcés , i va passar a ocupar-lo Sanç I Garcés, de la dinastia Ximena, emparentada estretament amb els Ènnec. Es desconeix si el canvi dinàstic es va produir de forma violenta o, per contra, la corona va ser cedida voluntàriament a un noble amb vincles familiars i amb millors condicions militars per defensar el territori contra els musulmans. L'arribada dels Ximenes va ser ben acollida al regne d'Astúries i al comtat de Pallars, a l'espera un allunyament dels Banu Qassi. Des de l'arribada de Sanç I al tron la política exterior a la col·laboració amb els reis asturians i lleonesos per lluitar contra els musulmans i, alhora, contra els Banu Qassi.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Enric de Lancaster (Castell de Grosmont, 1281 - Castell de Leicester, 22 de setembre de 1345), sent el segon fill d'Edmund d'Anglaterra, comte de Lancaster, i de Blanca d'Artois, reina vídua de Navarra i, com a tal fou germà de Tomás Plantagenet comte de Leicester i Lancaster.\nA Flandes va combatre amb Eduard I (1297) i a Escòcia (1248 i de 1300 a 1305), amb el nom de lord Monmouth. L'any 1834 va obtenir els nomenaments de comte de Lancaster i de Leicèster i el càrrec de gran intendent d'Anglaterra acomplint-lo d'honors i dignitats perquè oblidés la condemna del seu propi germà, malgrat tot això, va jurar venjar-se, i al capdavant dels nobles revoltats es va apoderar (1326) d'Eduardo II, al qual va tancar al castell de Kenilworth, encarregant-se de la seva custòdia.\nDesprés es va declarar contra Isabel esposa del referit Eduard II, i contra el favorit Mortimer, els qui el van atacar i li van revoltar els nobles que li havien recolzat el 1329, i abandonat per ells, especialment pels comtes de Kant i Norfolk, es va considerar feliç al obtenir el seu perdó per mediació de l'arquebisbe Meneiham. Va exercir una ambaixada a França, i va perdre la vista el 1330, no ocupant-se des d'aquella data més que en obres pietoses.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans. El territori fou anomenat Beilicat d'Eretna. El nom prové del seu fundador, el turcomongol Eretna, governador de la zona (1326-1337) que va prendre el poder aprofitant l'enfonsament del poder il-kànida a l'Àsia Menor (1337-1343), amb suport mameluc i va dominar una àmplia regió (1343-1352) amb capital a Sivas. El beilicat abraçava Nigde, Aksaray, Ankara, Develi Kara Hisar, Darende, Amasya, Tokat, Mezifun, Samsun, Erzindjan, Sharki Karahisar i Sivas (que era la capital, encara que després va passar a Kayseri).\nLa seva dinastia va governar fins al 1381. El darrer emir va ser substituït pel seu visir Kadi Burhan al-Din que va regnar divuit anys més.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles xvii i xviii, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia espartòquida (en grec antic Σπαρτοκίδαι) va ser una nissaga del Regne del Bòsfor de suposat origen traci, o potser escita o meota o fins i tot potser grega, establerta al poder aproximadament l'any 438 aC en substitució de la primera dinastia dels arcanàctides. La seva història és poc coneguda. Va tenir una vintena de reis, entre els quals els noms més repetits són Espàrtoc (pel fundador Espàrtoc I), Parisades i Sàtir.\nEls espartòquides van constituir un regne a partir de la ciutat de Panticapea, i van annexionar-se ciutats gregues properes situades a la costa, com Feodòssia, Anapa i Fanagòria, i van arribar fins a les ribes del riu Don, vora els regnes escites. Als segles V i IV aC, mantenien relacions comercials amb Atenes, a la que subministraven blat, cuir, peix sec i esclaus, i alguns dels seus ciutadans van adquirir la ciutadania atenenca. A la part final del segle ii aC el rei escita Saumac va angoixar als sobirans amb les seves exigències de tribut. Com que el Regne del Bòsfor no va poder satisfer el que se li demanava, cap a l'any 108 aC Saumac es va apoderar del país, posant fi a la dinastia espartòquida. El rei Parisades V llavors va cedir la sobirania a Mitridates VI Eupator del regne del Pont, que va enviar una expedició que va eliminar a Saumac (vers 107 aC) i va obrir la dinastia Mitridàtica del Bòsfor.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Esterházy de Galántha és un llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy. Les residències principals van ser a Eisenstadt (Kismarton), Fertőd –a prop de Sopron (Ödenburg)–, i Viena. El cap de la família va rebre el títol de baró el 1613, el de comte el 1626 i el de príncep el 1687. L'escriptor Péter Esterházy, nascut el 1950, és un membre de la branca comtal de la família principal.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia eutidèmida o dels eutidèmides va ser una nissaga grega que va governar a Bactriana i al regne Indogrec.\nLa va fundar Eutidem I (260 aC - 195 aC) i en van formar part Demetri I de Bactriana, Eutidem II, i probablement Antímac I. Altres sobirans posteriors en podrien ser membres però encara resten dubtes i és difícil de determinar en ser les úniques fonts les monedes dels reis.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Brasseur és una família de Luxemburg que va ser prominent en la política i la indústria del paísa finals del segle xix i principis del XX. El cap de família va ser Alexis Brasseur, que va tenir tretze fills amb dues esposes. Aquesta segona generació va incloure Dominique Brasseur, un alcalde liberal de la ciutat de Luxemburg, i Pierre Brasseur, un important magnat miner al sud de Luxemburg.\nPierre es va casar amb la filla de l'exministre de François-Xavier Wurth-Paquet i van tenir cinc fills, entre ells, Xavier Brasseur, un diputat socialista. Xavier es va casar amb Jeane de Saint-Hubert, germana d'Aline de Saint-Hubert, esposa del president del Grup Arbed Émile Mayrisch.Dominique es va casar amb Constanza Brasseur, la seva nebodastra per part del fill d'Alexis Jean-Baptiste, i van tenir sis fills, incloent-hi Robert Brasseur, un destacat diputat de la Lliga Liberal, i el dramaturg i compositor Alexis Brasseur. Els cosins Xavier i Robert es van convertir en rivals polítics, cosa que representava les diferents faccions dins de la família. D'altra banda, Jeanne es va divorciar de Xavier el 1910, i es va casar amb Robert el 1914, dos anys després de la mort del seu exmarit.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Haro foren una família que va governar el senyoriu de Biscaia. Va prendre el nom del poble d'Haro, a la Rioja, repoblat pel senyor del territori Diego López I d'Haro cap a començaments del segle xii.\nEl llinatge, inicialment independent, apareix com a vassall de Castella i Navarra des del segle x al XII. Cap al 1210 Castella s'imposa de forma definitiva. La família es va extingir en la seva branca principal i el senyoriu va anar a parar a l'infant Joan de Castella que era descendent de Llop Díaz de Haro IV el d'Alfaro. Joan va ser proclamat rei de Castella (Joan I de Castella) i el senyoriu es va unir a la corona castellana (1379).\nUna altra línia descendent de Llop Díaz de Haro III (1254-1289) va originar la branca dels marquesos del Carpio (1559) i després ducs (1699). Dos membres d'aquest llinatge varen governar a Nàpols: García de Haro y Guzmán, fill del cinquè marqués, va exercir com a virrei del 1653 al 1658; i Méndez de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba, fill de l'anterior, ho va ser del 1683 al 1687.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Kennedy és un prominent grup de germans alguns dels quals han destacat en la política i el govern dels Estats Units. Descendeixen del matrimoni de Joseph P. Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy. La família d'origen catòlic-irlandès, predominantment demòcrata, és coneguda pel seu liberalisme polític i per la quantitat de membres de la família que han mort en circumstàncies violentes o accidents. El Kennedy més conegut és el que fora President dels Estats Units, John F. Kennedy.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Köprülü va ser una família noble otomana originària d'Albània. La família va proporcionar sis (inclòs Kara Mustafa Paşa que era un fill adoptiu) grans visirs otomans, i diversos funcionaris de rang elevat. Mehmet Fuat Köprülü és un descendent actual, que destaca per ser un preeminent historiador de literatura turca. Els membres de la família continuen vivint a Turquia i els Estats Units.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Levis fou una nissaga aristocràtica del Regne de França que era vassalla dels Montfort; va esdevenir famosa quan al segle xiii Guiu o Gui de Levis va participar en la croada albigesa i va rebre la senyoria de Miralpeix (Mirepoix) al Llenguadoc.\n\nEl primer senyor conegut fou Felip que vivia al segle XII; es va casar amb Isabel i va tenir cinc fills dels quals el gran Miló el va succeir vers 1204 i va tenir només una filla constatada fins al 1252 que es va casar amb Joan de Nanteuil (que vivia encara el 1268) que fou senyor de Levis de iure uxoris. El germà de Miló, Guiu va participar en les guerres dels càtars i va rebre la senyoria de Miralpeix. Fou el pare de Guiu II que el va succeir el 1233. Guiu II es va casar amb Joana i fou el pare de Guiu III, que va pujar al poder vers 1255, i va recuperar la senyoria de Levis. Es va casar amb Isabel de Marly i va tenir diversos fills dels quals Joan I el va succeir a Miralpeix (vers 1297/1300) i fou el pare de Joan II de Miralpeix, i de Gastó, que va obrir la branca de Levis-Leran. Altres germans de Joan I i fills de Guiu III, van posseir diverses senyories: Teobald fou senyor de Sérignac i de Florensac; Pere fou senyor de Villeneuve, de la Grenade i d'Adjoares i bisbe de Magalona (1306), de Cambrai (1309) i de Bayeux (1324); Felip fou senyor de Florensac, senyor de Lévis i vescomte de Lautrec per matrimoni amb Beatriu de Lautrec, vescomtessa de Lautrec, filla de Bertran II de Lautrec i va continuar la línia de senyors de Levis, cedint Florensac al seu germà Eustaqui; i Francesc fou senyor de la Garde i de Montségur.\nLa família es va dividir en diverses branques destacant les següents:\n\nEls Lévis-Léran i Lévis-Ajac (amb la terra d'Avesne-le-Comte erigidia en ducat per a Francesc Gastó de Levis el 1784) que porta el títol de duc de Lévis\nEls senyors de Montbrun i de Pennes\nEls vescomtes de Lautrec, comtes de Villars, i senyors de La Roche al Velai\nEls barons de la Voulte-sur-Loire, comtes i després ducs de Ventadour (el vescomtat de Ventadour fou erigit en ducat per carta patent de 1578; els ducs de Ventadour foren fets pars de França per carta patent el 1589)\nEls comtes de Charlus\nEls senyors de Lévis i de Florensac\nEls senyors de Couzan i de Lugny\nEls barons i comtes de Caylus (títol comtal el 1574).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Mancini foren una família romana que assolí grans honors pel seu parentiu amb el cardenal Giulio Raimondo Mazzarino. Destaquen en primer lloc, Pietro (mort a Roma el 1635), comandant de les guàrdies del cardenal Aldobrandini, que prengué part en la guerra de Ferrara (1597), i en enviudar abraçà l'estat religiós. Havia fundat l'Acadèmia dels humoristes. Entre els seus fills hi figuren Francesco Maria (mort a Roma el 1672), nomenat cardenal el 1660 per Alexandre VII, Miquele Lorenzo, que va contraure matrimoni amb Geronima Mazzarino, germana del cèlebre cardenal; d'aquest matrimoni nasqueren tres fills i cinc filles, que foren els següents:\n\nMiquele Paolo (1636-1652). Mestre de camp del regiment de marina, mort en un combat que es desenvolupà en el Faubourg Saint-Antoine, de París, quan tan sols tenia disset anys.\nPhilippo Juliano (1641-1707), duc de Novara i de Donci.\nAlphonso, mort el 1658 a conseqüència d'un accident. L'any anterior s'havia traslladat al Regne de França.\nLaura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636-París, 8 de febrer de 1657).\nMarie Mancini (Roma, 28 d'agost de 1639 – Pisa, 8 de maig de 1653.\nOlympe Mancini (Roma, 11 de juliol de 1640 - Brussel·les, 9 d'octubre de 1708).\nHortense Mancini (Roma, 6 de juny de 1646 - Kensington i Chelsea, Londres, 9 de novembre de 1699.\nMarie Anna Mancini (Roma, 1649 - Clichy, 20 de juny de 1714).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Metz és una família de Luxemburg que va tenir un paper prominent en la política i la indústria en la meitat i finals del segle xix i principis del segle xx. El cap de família va ser Jean Metz, que va tenir nou fills. Aquesta segona generació va incloure Auguste Metz, Charles Metz i Norbert Metz, que van ser líders polítics liberals durant les primeres etapes de la independència de Luxemburg, a la meitat del segle xix. Aquests tres germans van contribuir a definir la vida política i econòmica luxemburguesa a mitjan segle xix, i alguns dels seus fills també van ser líders polítics i industrials.\nMembres de la família Metz també es van casar amb altres famílies famoses i poderoses de Luxemburg, com les famílies Le Gallais, Vannérus, Laval i Laeis.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Reig és una família andorrana coneguda per la seva presència en el sector tabaquer, banquer, polític i altres negocis.\nRafael Reig i Sans, fundador de Tabacs Reig.\nJulià Reig i Roqueta.\nJulià Reig i Ribó (1911-1996).\nSerafí Reig i Ribó; casat amb Maria Moles i Pasques.\nMaria Reig i Moles (1951), empresària i política.\nCarles Enseñat Reig (1985), polític.\nMarta Ribas i Reig, presidenta de Reig Capital Group.\nÒscar Ribas i Reig (1936) ex cap del Govern d'Andorra; casat amb Roser Duró i Ribó.\nÒscar Ribas i Duró.\nOriol Ribas i Duró, president executiu d'Andbanc.\nRoser Ribas i Duró.\nDeborah Ribas i Duró.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Sacirera, o Çacirera (La Cirera), cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del comtat d'Urgell, concretament de la zona de Cervera i la seva rodalia. Tingueren el senyoriu del castell de Montcortès. Aquesta nissaga la tenim referenciada a la comarca de la Segarra, ja que prové del llogarret de la Cirera (municipi de Llorac, Conca de Barberà).\nUna llegenda sobre un bandoler que robava als rics per donar-ho als pobres, parla d'un tal Bord Sacirera que vivia a Tarroja de Segarra.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Strozzi foren un llinatge florentí que originàriament va pertànyer als popolani i que a partir del segle XIII desenvolupà un important paper en la història de Florència. Els Strozzi donaren gran nombre d'alts càrrecs a la República de Florència.A aquest llinatge va pertànyer (segle XV) Pallas Strozzi. El seu fill Filipo Strozzi \"el Vell\", (1428-14 de maig de 1491, adquirí en la Baixa Itàlia una gran fortuna amb bons negocis bancaris, i per mediació del rei de Nàpols aconseguí el permis per tornar a Florència, on el 1489 començà la construcció del palau Strozzi.El seu fill Giovanni Battista anomenat també \"el Jove\" (1488- 18 de desembre de 1538 continuà amb èxit i fortuna els negocis de banca del seu pare i el 1508 va contraure matrimoni amb Clara Mèdici (1493-1528 la qual era neta de Llorenç el Magnífic. Més tard va tindre un conflicte amb els Mèdici, i tan aviat com Alexandre de Mèdici fou nomenat duc 1532 abandonà Florència, i en ser assassinat aquest (1537) intentava reconstituir la Constitució republicana; però fet presoner a Montemurlo fou dut a la presó de Florència, on se suïcidà. Dels deu fills que va tenir amb Clara Mèdici tres; Piero, Llorenç i Roberto entraren al servei del Regne de França i volgueren continuar la lluita contra l'emperador i els Mèdici, però sense cap resultat.\nPiero Strozzi morí el 1558 sent mariscal de França i el seu fill Filippo di Piero Strozzi morí el 1582 a la batalla de l'Illa Terceira. Lleó, fill de Roberto, fou almirall de l'esquadra francesa. Amb aquest últim s'extingí la línia de Filippo el Jove. En la persona d'un dels descendents de Filippo el Vell (Llorenç Strozzi es continuà la línia d'aquest, havent aconseguit el tal Llorenç el 1644, el títol napolità de duc de Bagnolo i, el 1722, el títol romà de príncep de Forano.\nA finals del segle XIX el cap de la família Strozzi era Pero Strozzi-Majorca Renzi príncep de Forano (nascut 20 de setembre de 1855) i, des de 1896 membre del Senat italià.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Thyssen és una família vinculada amb les indústries alemanyes dedicades a la producció d'acer i derivats (material bèl·lic i altres). A principis del segle xx la família va finançar el partit nazi de Hitler (NSDAP), cosa que ha generat certa controvèrsia.Heinrich Thyssen està relacionat amb Espanya pel Museu Thyssen-Bornemisza. Un dels seus germans, Fritz Thyssen, pròxim a Hitler abans de la Segona Guerra Mundial, s'hi va oposar més tard degut a la seva política de pacte amb l'URSS i va perdre, temporalment, la propietat de l'empresa.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Família Văcărescu va ser una família de boiars de Valàquia (ara part de Romania).\nSegons la tradició, és una de les més antigues famílies nobles a Valàquia. El seu mític fundador es diu que va ser un cert Kukenus, d'origen espanyol, que es va establir a Transsilvània com a senyor sobre Făgăraş. Altres ho relacionen amb la família d'Ugrin, comte de Făgăraş.\n\nEnache Văcărescu (1654 - 1714) Gran tresorer de Valàquia\nIenăchiţă Văcărescu (1730 - 1796) poeta, escriptor i primer gramàtic romanès\nAlecu Văcărescu (1769 - 1798), poeta\nNicolae Văcărescu (mort el 1830), poeta\nBarbu Văcărescu (mort el 1832), el darrer Gran Ban de Craiova\nIancu Văcărescu, (1786 - 1863), poeta\nTeodor Văcărescu, (1842 - 1914), militar i diplomàtic.\nMaurice Paléologue (1859 - 1944), escriptor i diplomàtic francès\nElena Văcărescu, (1864 - 1947), escriptora -poeta, narradora, dramaturga- i diplomàtica", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Trump és una família germano-americana originària de Kallstadt a Renània-Palatinat. La família ha estat resident a Kallstadt des del segle xvii, i molts dels seus membres foren viticultors i membres assenyalats de la comunitat local. Diversos familiars es van traslladar de Kallstadt als Estats Units al voltant de 1900, entre ells Friedrich (Frederick) Trump, els descendents dels quals són coneguts en els àmbits immobiliari, oci, empreses i política. El seu membre més famós és el 45è president estatunidenc Donald Trump. Altres membres familiars coneguts són Fred Trump i John G. Trump així com Henry J. Heinz, fundador de la empresa Heinz, l'àvia del qual era Charlotte Louisa Trump de Kallstadt. Hi ha membres de la família que encara viuen en la regió ancestral a Alemanya.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa. Cap al 1360 van comprar també les possessions dels antics vescomtes de Castellnou, del que segurament eren una branca, però només es van titulars barons de Castellnou.\nAnsemund, casat amb Quíxol, la qual se sospita que era neta del comte Delà d'Empúries, fou senyor del castell de Cameles i hauria repartit les seves terres entre els seus fills a la seva mort el 941; a l'entorn d'aquest castell va sorgir vers l'any 999 el vescomtat de Fenollet, el primer vescomte del qual fou Pere I. Els noms dels vescomtes de Fenollet i de Castellnou es repeteixen com era tradició a l'època.\nEl fill de Pere V de Fenollet (dit Pere de Saissac, darrer vescomte de Fenollet, 1209-1229, desposseït el 1229 acusat d'heretge), Hug (I) de Fenollet, conegut com a Hug de Saissac, va conservar el títol de vescomte de Fenollet però sense exercir domini en aquestes terres, i va conservar els seus drets encara després del tractat de Corbeil del 1259; el 1264 la seva vídua, Beatriu d'Urtx va reclamar sense èxit la restitució del vescomtat al parlament de París i la revocació de la sentència (ferma el 1262) contra el seu sogre Pere V; llavors es va retirar a Illa on va viure junt amb la seva cunyada Ava de Fenollet, muller repudiada (1267) del vescomte Jaspert V de Castellnou, i on va morir el 1299.\nHug de Saissac va deixar una filla (Blanca de Fenollet i d'Urtx, segona muller del vescomte Dalmau de Rocabertí) i un fill (i hereu en els béns patrimonials i els drets del llinatge) Pere VI de Fenollet i d'Urtx, que finalment el 1314 fou reconegut com a vescomte d'Illa. Aquest Pere fou el pare de sis fills:\n\nPere VII vescomte d'Illa i de Canet (mort el 1353) casat amb Marquesa de Saportella, baronessa de Lluçà i la Portella\nTimbor (morta el 1373) casada vers el 1321 amb el vescomte Bernat II de Cabrera (rebent com a dot la baronia de Montclús)\nHug de Fenollet i de Canet, canonge d'Elna i bisbe de Vic i de València (mort el 1356)\nPonç de Fenollet i de Canet, canonge de Vic (+1354)\nGalceran de Fenollet i de Canet, comanador de Sant Joan al Masdéu\nBertran de Fenollet i de Canet, que, al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l'any següent acompanyà Pere el Cerimoniós a la conquesta del Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d'Alaró i senyor de la cavalleria del Masnou. Fou el pare de:\nEsclarmonda de Fenollet (morta el 1414) segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí\nMarquesaPere VII fou el pare de:\n\nBeatriu, monja\nMarquesa de Fenollet i de Saportella (morta el 1382), muller de Pere Galceran II de Pinós (llur descendència recollirà els vescomtats d'Illa i de Canet)\nAndreu de Fenollet i de Saportella (mort el vers 1387), que heretà la major part de les terres dels vescomtats de Castellnou, sent baró de Castellnou, de Lluçà, de la Portella, de Mosset, i de Paracolls.Andreu es va casar tres vegades (amb Sibil·la de Narbona, Margarida probablement de Montcada, i Bonaventurada de Xèrica). Amb la primera fou el pare de Pere (VIII) de Fenollet i de Narbona, vescomte d'Illa i Canet i baró de Castellnou, que fou el darrer representant de la línia primogènita del llinatge (1423), però el cognom de Fenollet fou reprès el 1442 per Francesc de Perellós i de Rocabertí, vescomte d'Illa i de Canet, que va agafar el nom de Francesc de Fenollet, i es mantingué fins al seu net Francesc de Torrelles i de Perellós, que es digué també Francesc de Fenollet i fou vescomte de Roda i de Perellós; en morir aquest (1500), l'herència fou recollida pels Lanuça.\nLa línia dels Fenollet de València prové d'una família Fenollet establerta a la primera meitat del s. XIV a Xàtiva, que pretenia de descendir del llinatge vescomtal homònim. La branca s'extingí el 1808, i la successió passà primerament als Bellvís i més tard als Escrivà de Romaní, barons de Beniparell.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Fernández de Córdoba són un llinatge nobiliari espanyol que té el seu origen a Castella, que al llarg dels anys va tenir una vasta descendència i van acumular molts títols de noblesa i senyories, constituint diverses branques d'una mateixa família. El llinatge es remunta a la Reconquesta, quan Ferran III de Castella va capturar gran part de l'actual Andalusia als sarraïns. Entre els nobles guerrers que l'acompanyaven hi havia Fernández Núñez de Témez, un lleonès a qui se li van atorgar els castells de Dos Hermanas i Abentojiel i la parròquia de San Nicolás de la Villa. Es va casar amb Ora Muñoz, filla de Domingo Muñoz, que va aportar al seu matrimoni el cognom Córdoba, que havia atorgat el rei al seu pare en reconeixement als seus mèrits en batalla.En el transcurs dels segles xiv i xv, el llinatge se separà en diverses línies, totes ells conservant el cognom Fernández de Córdoba. La branca principal es formà generació a generació per la successió dels primogènits. Aquesta branca fou coneguda com la Casa d'Aguilar, més tard la dels marquesos de Priego. Els fills segons de les primeres tres generacions van establir cases menors, tot i que aquestes van aconseguir una importància comparable a la d'Aguilar. La primera branca eren els senyors de Montemayor i d'Alcaudete. Els de la segona branca foren Alcaids dels Donzells i senyors de Lucena, Espejo i Chillón. Al segle XVI aquesta segona línia va aconseguir el marquesat de Comares, títol pel qual serà coneguda. La tercera branca fou la dels senyors de Baena, més tard coneguts com a comtes de Cabra i, finalment, la dels ducs de Sessa. Des del segle XV en endavant aquestes quatre cases van constituir el llinatge dels Fernández de Córdoba.Tot i que la identitat comuna va ajudar a mantenir la unitat de les quatre branques fins a cert grau, el procés de disgregació del clan en diferents cases va crear interessos polítics divergents a cada branca. Per exemple, inicialment els membres de les quatre famílies contribuïen amb soldats, diners, i fins i tot amb les seves vides en guerres, però els Aguilar i els Sessa van anar canviant d'opinió i estratègia i van deixar d'involucrar-se directament en qüestions militars i viraren vers els càrrecs administratius, van fer fortuna i es van centrar en la seva activitat a la cort. Els Comares i els Alcaudete, en canvi, branques més modestes, van emprendre també la carrera administrativa, però no van deixar de banda els mèrits militars.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Foces foren llinatge que prengué el cognom de la senyoria de Foces. Una branca passà al regne de València i posteriorment el seu cognom fou traduït al castellà, passant de Foces a Hoces. Els Hoces esdevingueren comtes d'Hornachuelos i després ducs d'Hornachuelos.\nLes seves armes heràldiques eren en camp d'or, tres falç d'atzur en triangle; una variant d'alguna branca figura en camp d'or, cinc falçs de plata amb pom d'or; una altra variant, en camp de gules, tres falçs d'or en angle.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Folkung (Folkungaätten en suec), també coneguda com a Casa de Bjelbo o de Bjälbo (Bjälboätten), és una nissaga sueca originària del comtat d'Östergötland. En van formar part un gran nombre de reis, jarls i bisbes medievals suecs, i també tres reis noruecs i un de danès.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Frangipani fou una família noble romana, coneguda ja el 1014 en la persona de Leone Frangipane. Molts dels seus individus foren cònsols i influïren notablement en les eleccions papals. Els més coneguts són: Cencio, el qual expulsà de Roma al papa Gelasi II i feu elegir a Innocenci II, Jacopo, que assolí trista celebritat per haver entregat Conradí a Carles d'Anjou. A partir del segle xiii disminuí la seva importància. En el Friuli existí molt temps una branca d'aquesta família, de la que sembla descendeixen els Frangipani (Frankopan de Croàcia), extrem aquest que no s'ha pogut comprovar.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Frankopan, Frangipani o Frangipane foren una família noble croat. (Frankapan, Frangepán en hongarès, i Frangipani en italià). Se'ls va anomenar així des de la primera meitat del segle xv, per la seva afinitat amb la família patrícia romana Frangipani, que va convertir el Colosseu de Roma de la ciutat fortalesa. Són esmentats en l'any 1133 (amb Dujam sent el primer nom registrat de Frankopan) com governants i senyors de l'illa de Krk i part del litoral.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gaikwar fou el cognom de la nissaga de Baroda. El va iniciar Shrimant Nandaji Rao Gaikwar, comandant maratha de la fortalesa de Bhor que va agafar el nom de Gaikwar (amb diverses variants com Gaekwar, Gaekwad, Gaikowar i altres) derivat de gae = vaca i kavad = porta petita, per haver ajudat a fugir a un ramat de vaques d'un butxi musulmà. Va passar al seu fill Shrimant Keroji Rao Nandaji Rao Gaikwar, i d'aquest als seus sis fills entre els quals Meherban Shrimant Sardar Damaji Rao Keroji Rao (Panji Rao) Gaikwar Shamsher Bahadur (+ 1721) que el va transmetre al seu nebot Pilaji Rao Gaikwar per adopció. Pilaji fou realment l'iniciador de la família.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Gattiluso o Gattilusio va dominar Lesbos i altres illes del 1355 al 1462. Una branca va conservar Enos fins al 1484.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Gefireus (en grec Γεφυραῖοι, Gephyraíoi), també coneguts en llatí com els Gephyraei, foren una família o clan atenenc a què van pertànyer Harmodi i Aristogitó. Segons ells mateixos deien, eren originaris d'Erètria i Heròdot els assigna ascendència fenícia. D'acord amb la tradició, haurien seguit Cadme a Beòcia, on haurien obtingut el territori de Tanagra, del qual foren expulsats pels beocis, i aleshores es van traslladar a Atenes, on van obtenir la ciutadania. Es van establir a la vora del riu Cefís, que separava el territori d'Atenes del d'Eleusis.\nSegons l'Etymologicon Magnum, el seu nom derivaria d'un pont (en grec γέφυρα, géphyra) en aquest riu, però això sembla descartat, ja que la paraula γέφυρα és posterior.\nVan construir temples a Atenes, especialment el de Demèter Aquea, el culte de la qual sembla que van portar de Beòcia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Genealogiae regum Anglorum o compilació ànglia és un conjunt de documents antics on surten les genealogies dels reis anglosaxons, llistes de bisbes i de papes. En total són quatre, dos dels quals es conserven a la Biblioteca Britànica, un altre a la biblioteca del Corpus Christi College que pertany a la Universitat de Cambridge i un altre, que pertanyia a la catedral de Rochester i que està actualment en els arxius de Medway.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte. S'aplica també en general a:\n\nTots els descendents de Genguis Khan\nLes dinasties originades en Genguis Khan", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Giginta foren una família d'origen rossellonès que donà un gran nombre de figures il·lustres. La bibliografia (la Gran Enciclopèdia Catalana i el Dictionnaire... de Jean Capeille fonamentalment, per bé que hi ha referències puntuals en altres obres) coincideix en els mèrits dels biografiats, però no es posa enterament d'acord en les diverses línies genealògiques.\n\nL'ancestre més vell documentat és Ponç Giginta (o Jaguinta), del lloc de Turà (a l'actual comuna francesa de Ribesaltes, en conserva el topònim l'església de Sant Martí de Turà), que es casà amb Arnalda Miafre entre l'any 1365 i el 1368. Els Giginta constituïren una rica família de ramaders ovins que s'expandí més enllà del terme inicial: Joan Giginta era posseïdor d'agrers i censals a Paretstortes pel voltant del 1400. Es ressenya que el 1452 Berenguer Giginta, de Ribesaltes, pledejà amb els cònsols de Prats de Molló per drets de pas de bestiar que li havien cobrat en excés.Francesc Giginta (\"l'Antic\" com se l'anomenaria en el futur per diferenciar-los dels seus homònims) va ser un burgès i mercader de Ribesaltes que s'establí a Perpinyà al segle xiv i que esdevingué ciutadà honorat de la capital del Rosselló.\n\nFrancesc Giginta (mort el 1453, \"lo pus Vell\", possiblement fill del Francesc \"l'Antic\"), de Ribesaltes, va ser una figura distingida. Doctor en ambdós drets, burgès honorat de Perpinyà, va ser conseller reial i síndic per Perpinyà en representació del Braç reial a les Corts de Montblanc (1414), en què es coronà Alfons V. La reina Maria (Maria de Castella, en funcions de virreina per absència del seu marit Alfons) el nomenà jutge del domini reial -les comarques nord-catalanes- el 1432; sembla que va ser suspès del càrrec el 1436 acusat d'assassinat encara que hauria sigut reintegrat en el càrrec poc després, com consta en una ordenança relativa a les Taules Reyals (els mercats) de Perpinyà del 1439. Tingué dos fills, Francesc i Bernat (que moriria el 1506 sense descendència).El seu fill gran, Francesc Giginta (mort el 1522, \"el Vell\"), fou doctor en ambdós drets (era titulat el 1452 i exercia d'advocat), burgès honorat de Perpinyà, Conseller reial, Jutge reial del comtat del Rosselló, i diputat del General en representació del Braç reial. També va ser canceller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret de la institució el 1491. Es casà en primeres noces amb Elionor Taqui; en enviudar, s'uní amb una dama de nom Elisabet, amb qui tingué tres infants: en Francesc, la Rafaela (que esposaria Pere de Darnius), i l'Elisabet, que es maridaria amb Joan d'Oms.\n\nFrancesc Giginta (\"el Jove\") es doctorà en ambdós drets a la universitat de Perpinyà, i el 1522 succeí el pare com a canceller de la institució educativa. Va ser diputat del General en representació del Braç reial, síndic de Corts per Perpinyà a les Corts de Barcelona (1503) i habilitat pel Braç militar a les Corts de Barcelona (1528). El 19 de juliol del 1528, i juntament amb el seu germà Gerald, va ser ennoblit per Carles V, per bé que posteriorment renuncià al títol perquè preferia la condició de ciutadà noble de Perpinyà. Es casà amb Isabel Mestre.El seu germà, Gerald Giginta, va ser burgès honrat de Perpinyà. Fou síndic a les Corts de Barcelona (1528) i de Montsó (1533); el 1528, juntament amb el seu germà Francesc, havia sigut fet cavaller per Carles V. El fill d'aquest, Francesc Giginta, va ser president de la Generalitat entre 1566 i 1569, abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579) i havia sigut diputat de la Generalitat de Catalunya pel Braç eclesiàstic el 1566.\n\nFrancesc Giginta i Mestre, àlies Francesc Mestre, era donzell i assolí la protecció reial. Es doctorà en ambdós drets per la universitat de Perpinyà, fou degà de la facultat de dret (a partir del 1523) i canceller de la universitat. Es distingí prenent les armes i esmerçant part de la fortuna personal durant el setge que el delfí Enric de França feu de Perpinyà el 1542. En agraïment, Carles V el nomenà doctor del Consell Reial el 1546, i regent de la cancelleria reial del Consell d'Aragó l'1 de juliol del 1549 i, posteriorment, Felip II l'ennoblí, el 7 de gener del 1560. Tingué un benefici eclesiàstic sobre la parròquia de Sant Miquel de Ciutat, a Mallorca, que després percebria també el seu fill Antoni. Morí el 1569, havent tingut per fills l'esmentat Antoni, Onofre i Miquel de Giginta i Oms (que assoliria anomenada com a reformador social).La línia dels senyors de Vespella fou fundada per Bernat Giginta, senyor de Vespella, germà del Francesc Giginta (\"lo pus Vell\") mort el 1453. Tingué tres fills: Joan, Francesc i Berenguer. Joan i Francesc Giginta foren, a la fi del s. XV, armadors de la gran galera \"Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca\", amb la qual comerciaren de Portvendres fins a Llevant Mediterrani i Egipte. En Joan tenia el 1447 una participació en la nau argentera de Jacques Cœur retinguda al port de Cotlliure per Carles d'Oms, governador dels comtats de la Cerdanya i del Rosselló i, a l'any següent i mentre eren a Nàpols, ell i la galiassa perpinyanenca van ser acusats de contraban d'armes en favor dels musulmans. En Joan i en Francesc moriren sense fills. Llur germà Berenguer es casà amb Caterina Mascarós, d'Illa, amb qui tingué un fill, Jofre, senyor de Vespella i propietari del mas homònim a Salses el 1488. Atès que aquest darrer no deixà descendència masculina, per testament del 1524 llegà els seus béns a les seves filles Caterina, Àngela i Miqueleta; aquesta darrera esdevingué l'hereua universal del patrimoni.\n\nEl senyoriu passà a una altra branca de la família: un Francesc Giginta s'havia casat amb Coloma Seguer, amb qui havia tingut tres fills: Guerau (mort el 1506), Joan Francesc (que es casà amb Elisabet Fresch el 1499) i Miquel, senyor de Vespella. Aquest darrer fou pare de Guerau, Miquel (futur canonge d'Elna i burgès honorat de Perpinyà, veguer de Girona el 1522), Pere i Basilisa. En Guerau heretà la senyoria, i a més va ser cònsol en cap -alcalde- de Perpinyà el 1538, i encara cònsol -regidor- el 1548 abans de morir l'any 1554.\n\nUn Francesc Giginta va ser rector de la universitat de Perpinyà el 1522, però sense més indicacions que la relació de noms del Llibre dels quatre claus es fa difícil dir si es tracta del Francesc dit \"el Jove\" o de Francesc Giginta i Mestre. Una problemàtica similar es dona en el cas del Francesc Giginta que el 1532 era assessor de la seca de Perpinyà.\nUn Guerau Giginta, cavaller, va ser veguer de la Cerdanya del 1554 al 1557; podria haver estat un dels cinc fills de Joan Francesc Giginta.\nEl 1578, Guerau Giginta, donzell i rector de Sant Esteve de Prullans i la seva germana Marianna (casada amb el senyor de Prullans, Miquel Catllar) vengueren una casa a Perpinyà que havien heretat del pare d'ambdós, Guerau Giginta, cavaller de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa (resident a Perpinyà el 1557 i mort a la mateixa ciutat el 1577).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester (anglès: Gilbert de Clare) (Christchurch, 2 de setembre de 1243 – Monmouth, 7 de desembre de 1295), va ser un poderós noble anglès. També era conegut com \"Roig\" Gilbert de Clare o \"The Red Earl\", probablement pel seu color de cabell o pel seu temperament ardent a la batalla. Va ocupar el senyoriu de Glamorgan, que era un dels més poderosos i rics dels senyorius de la marxa gal·lesa, així com més de 200 mansions angleses (172 en honor dels Clare).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Gilbert de Clare, 8è Comte de Gloucester (Castell dels Clare, Suffolk, Anglaterra, vers el 10 de maig, 1291 - Bannockburn, Escocia, 24 de juny de 1314) va ser un noble i comandant militar anglès a les guerres escoceses). En contrast amb la majoria dels comtes anglesos de l'època, el seu enfocament principal es trobava en la recerca de la guerra més que en la lluita política interna. Era fill de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, i de Joana d'Acre, filla del rei Eduard I. El pare de Gilbert va morir quan el seu fill només tenia quatre anys, i el jove va ser investit dels seus comtats amb setze anys. Gairebé immediatament, es va implicar en la defensa de la frontera nord, però més tard es va veure implicat en les lluites entre Eduard II i alguns dels seus barons. Va ser un dels Lords Ordainers que va ordenar l'expulsió del favorit del rei Piers Gaveston el 1311. Quan Gaveston va ser assassinat al seu retorn el 1312, Gloucester va ajudar a negociar un acord entre els perpetradors del crim i el rei.\nLlavors era un dels partidaris més ferms d'Eduard, va acompanyar el rei en una campanya a Escòcia el 1314, quan diversos altres nobles s'hi van negar. Va morir a la batalla de Bannockburn el 24 de juny, en circumstàncies una mica poc clares. Gloucester va ser la més destacada de les baixes de la batalla, que va acabar amb una humiliant derrota per a Anglaterra. Com que no tenia descendència, la seva mort va marcar el final de la prominent família de Clare. Els seus béns es van dividir entre les seves tres germanes, una de les quals estava casada amb el nou favorit del rei, Hug Le Despenser el Jove. L'expansió despietada de Despenser del senyoriu de Clare de Glamorgan a Gal·les va provocar directament els problemes del regnat posterior d'Eduard II, inclosa una rebel·lió a les Marxes Gal·leses, la derrota del comte de Lancaster a la batalla de Boroughbridge i, finalment, la deposició del rei de Roger Mortimer i la reina Isabel el 1326.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Goryeo o Koryo va ser un regne dinàstic coreà fundat l'any 918, durant una època de divisió nacional anomenada període dels Tres Regnes Tardans, que va unificar i va governar la península coreana fins al 1392.Goryeo va aconseguir el que els historiadors coreans han anomenat una \"veritable unificació nacional\", ja que no només va unificar els Tres Regnes Tardans, sinó que també va incorporar gran part de la classe dirigent del regne del nord de Balhae, que tenia els seus orígens a Goguryeo, dels anteriors Tres Regnes de Corea. El nom \"Corea\" deriva del nom de Goryeo, també escrit Koryŏ, que va ser utilitzat per primera vegada a principis del segle V per Goguryeo.L'anteriorment pròsper regne de Silla unificada, que havia governat gran part de la península coreana des de finals del segle VII, va començar a enfonsar-se a finals del segle IX a causa de les agitacions internes, que van portar al renaixement dels antics estats de Baekje i Goguryeo, coneguts en la historiografia. com a Hubaekje i Taebong. Més tard, Goguryeo, també conegut com a Taebong, va ser enderrocat des de dins el 918 per Wang Geon, un prominent general d'ascendència noble de Goguryeo, que va establir Goryeo al seu lloc. Goryeo es va annexionar pacíficament Silla unificada el 935 i va conquerir militarment Hubaekje el 936, i reunificà amb èxit la península de Corea. A partir de l'any 993, Goryeo es va enfrontar a múltiples invasions per part de la dinastia Liao, liderada pels khitans, un poderós imperi nòmada al nord, però una decisiva victòria militar el 1019 contra els khitans, va donar lloc a un segle de pau i prosperitat quan Goryeo va entrar a la seva edat d'or. Durant aquest període, es va mantenir un equilibri de poder a l'Àsia oriental entre les dinasties Goryeo, Liao i Song.El període Goryeo va ser l'\"edat d'or del budisme\" a Corea, i com a religió nacional, el budisme va assolir el seu nivell més alt d'influència en la història de Corea, amb 70 temples només a la capital al segle XI. El comerç va florir a Goryeo, amb comerciants que arribaven des de tan lluny com l'Orient Mitjà i la capital de l'actual Kaesong, Corea del Nord, era un centre de comerç i indústria, amb comerciants que utilitzaven un sistema de partida doble des dels segles XI o XII. A més, Goryeo va ser un període de grans èxits en l'art i la cultura coreana, com la ceràmica, que va ser molt elogiada a la dinastia Song, i la Tripitaka Coreana, que va ser descrita per la UNESCO com \"un dels corpus de textos doctrinals budistes més importants i complets del món\", amb els 81.258 blocs d'impressió gravats originals que encara es conserven al temple de Haeinsa. A principis del segle XIII, Goryeo va desenvolupar tipus mòbils fets de metall per imprimir llibres, 200 anys abans que Johannes Gutenberg a Europa.A partir de 1170, el govern de Goryeo va ser controlat de facto per una successió de poderoses famílies de la classe guerrera, sobretot la família Choe, en una dictadura militar semblant a un shogunat. Durant el govern militar, Goryeo va resistir les invasions de l'Imperi Mongol durant gairebé 30 anys, fins que el cap de la família Choe va ser assassinat en 1258 per opositors a la cort. Després d'això es va restablir l'autoritat de la monarquia i es va fer la pau amb els mongols; no obstant això, les lluites de poder van continuar a la cort i el govern militar no va acabar fins a 1270. A partir d'aquell moment, Goryeo es va convertir en vassall semiautònom de la dinastia Yuan, dirigida pels mongols, a través de matrimonis reals i llaços de sang. La independència es va recuperar durant el regnat de Gongmin, a mitjans del segle XIV, i després els generals Choe Yeong i Yi Seong-gye van aconseguir la fama amb victòries sobre els exèrcits invasors dels Turbants Rojos del nord i els rondadors Wokou del sud. El 1388, Yi Seong-gye va ser enviat a envair la dinastia Ming a Liaodong, però va capgirar les seves forces i va derrotar Choe Yeong en un cop d'estat; el 1392, va substituir Goryeo pel nou estat de Joseon, i posà fi a 474 anys de domini de Goryeo a la península coreana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al segle ix.\nL'epònim fou Guiu de Nantes († entre 814 i 818), comte i marquès de Nantes (a la Marca de Bretanya), els orígens del qual es poden seguir fins al temps del regne d'Austràsia, que vivia a finals del segle viii i començaments del IX: l'abundància d'aquest nom (Guiu, Guy, Wido, Guido) entre els seus descendents explica la designació de Guidònides a la família.\nEs van traslladar a Itàlia en les guerres entre els fills de Lluís el Pietós. Fou una dinastia agressiva que va expandir la seva base de poder a Itàlia, el ducat de Spoleto, confrontat als Estats Pontificis, generalment lleials al Sacre Imperi carolingi i quasi sempre contraris al Papa. Durant tot el segle ix van competir amb una altra família dinàstica italiana d'origen franc, els Supònides, a la que disputaven el Ducat de Spoleto i l'hegemonia sobre Itàlia. Van emparentar amb els emperadors carolingis per via matrimonial, els que els va conduir fins al tron d'Itàlia i el Sacre Imperi, així com a aspirar a la successió del trono de França, on foren derrotats pels Robertians.\nEl primer membre de la família en destacar a l'escena política fou el net de Guiu de Nantes, Guiu I amb el nom italià de Guido de Spoleto, segon fill de Lambert I de Spoleto i de la seva segona esposa Adelaida de Llombardía, que era filla de Pipí d'Itàlia, rei d'Itàlia i fill major de Carlemany (amb el que connectava la seva dinastia amb la dinastia carolíngia). Guiu I fou investit el 842 com a duc de Spoleto per l'emperador Lotari I, como vuit anys abans (834) ho havia estat el seu pare Lambert. Guiu I fou molt actiu a Lotaríngia i a Itàlia, casant-se amb una noble llombarda, Ita de Benevent, filla del príncep de Benevent Sicó I i fonamentant-se així el seu poder als territoris llombards del sud d'Itàlia, l'anomenada Llombardia menor. Els descendents de Guiu I i d'Ita van governar el Ducat de Spoleto fins a l'any 898, quan un dels darrers representants de la dinastia, Guiu IV de Spoleto, va morir assassinat pel seu successor al ducat. Aquest Guiu IV fou també el príncep de Benevent que va aconseguir expulsar als bizantins del seu principat l'any 895.\nEls guidoni o guidònides més notables foren Guiu III de Spoleto i el seu fill Lambert II de Spoleto, perquè els dos van arribar a ser reis d'Itàlia i emperadors, el primer fou coronat el febrer de l'any 889 a Pavia com a rei d'Itàlia i el 28 de febrer de 891 como emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, i el segon ho fou a la mort del seu pare el desembre de 894 (encara que ja estava associat als dos trons, com a co-rei d'Itàlia des del maig del 891 i com a co-emperador, probablement des del 23 de febrer de 892).\nAbans de ser rei d'Itàlia, Guiu III de Spoleto va intentar convertir-se en rei de França Occidental amb l'ajuda del seu cosí l'arquebisbe de Reims, Fulquer el Venerable, i aprofitant que els nobles francs de la França Occidental havien deposat a Carles III el Gros com a rei (i emperador del Sacre Imperi). Va arribar a ser coronat el gener del 888 com a rei dels francs per l'arquebisbe de Langres, però la coronació del comte de París, Eudes (de la casa de los Robertians), un mes després a Compiègne, i el suport majoritari de la noblesa francesa a la seva causa, el van obligar a resignar el títol i retornar a Itàlia, on amb l'ajut del Papa va aconseguir succeir a Carles III el Gros com a rei d'Itàlia i emperador.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del segle xvi, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.\nLa Casa de Guisa, una branca menor de la de Lorena, va ser fundada per Claudi de Lorena, que el 1528 va rebre el ducat de Guisa per part del rei Francesc I de França.\nEls Guisa es van distingir al segle xvi per liderar partit de la Lliga Catòlica durant les Guerres de religió de França i la seva intolerància cap als protestants, així com per la disputa amb els Valois per la Corona.\nQuan el calvinista Enric de Borbó es va convertir en hereu del tron a 1584, el llavors duc Enric I de Guisa ho va considerar inacceptable, el que va provocar una nova guerra civil, l'anomenada dels tres Enrics , en la qual Guisa, recolzat per Felip II de Castella, prengué el control de París, convertint-se en governant de facto i arribant a ambicionar la corona reial.\nEl conflicte va culminar amb l'assassinat del duc de Guisa a mans del rei Enric III a 1588, crim al qual seguiria el regicidi del mateix Enric l'any següent a mans de Jacques Clément.\nEl germà petit de l'assassinat, el duc de Mayenne, es va convertir en el nou cap de la Casa, mentre el seu nebot el nou duc de Guisa, Carles, va ser proposat per ocupar el tron francès, presumiblement a través del matrimoni amb la infanta espanyola Isabel Clara Eugènia. No obstant això, el gener de 1596, Enric de Borbó es va reconciliar amb la Casa de Guisa.\nLa línia masculina directa de la casa de Guisa es va extingir a 1675 amb la mort prematura del VII duc de Guisa i més tard a 1705, les possessions dels Guisa van ser integrades a la Casa de Borbó-Condé.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Habsburg-Iturbide o Casa d'Habsburg-Iturbide fou la segona dinastia imperial després de la Dinastia Iturbide, l'antiga dinastia imperial de Mèxic. La dinastia de Iturbide va ser fundada per Agustí I de Mèxic, l'emperador constitucional de Mèxic en 1821. Però després del seu exili de Mèxic i el decés del Primer Imperi Mexicà, Mèxic es va instaurar com una república. No obstant això, en la monarquia de Mèxic va ser reestablecida en 1864 durant el Segon Imperi Mexicà, sota l'emperador Maximilià I de Mèxic amb la dinastia dels Habsburg. Maximilià I va adoptar formalment als dos nebots legítims del primer emperador Agustí I de Mèxic, sorgint la dinastia amb el nom d'Habsburg-Iturbide. El 1859 Maximilià va ser contactat per primera ocasió pels conservadors mexicans, els quals buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà que estaven planejant amb el suport de França i de l'Església catòlica. Maximilià va arribar a la Ciutat de Mèxic entre el goig i l'alegria dels estaments conservadors, i va escollir el Castell de Chapultepec com a residència i va manar traçar un camí que li connectés al centre de la ciutat que va anomenar Avinguda de l'Emperadriu, l'actual Passeig de la Reforma.\nDescendència de l'Emperador Maximilià I amb María Carlota Amalia.\n\nAgustín de Iturbide y Green (Adoptat per Maximilià I)\nSalvador Agustín de Iturbide y Marzán (Adoptat per Maximilià I)", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Dinastia Hannover o Casa de Hannover és una de les més importants i més antigues famílies de l'aristocràcia alemanya, originària de Suàbia i Baviera.\nLa dinastia Hannover començà sent una branca cadet de la família ducal de Baviera, ja que el fill petit d'Enric X de Baviera i Saxònia (v. 1100-39), Guillem, fou nomenat duc de Saxònia i la seva descendència, ducs de Brunswick-Lüneburg. El germà de Guillem fou el rei dels romans, Otto IV, el 1198 era casat amb la princesa Beatriu de Hohenstaufen i Angelina de Bizancia, per tant filla dels reis dels romans.\nFou fundada al segle x. Els seus membres han gaudit sempre d'importants distincions i títols de renom. Començaren sent ducs de Brunswick, títol que ha tingut moltes ramificacions al llarg de la seva història, arribant a l'actual branca la Hannover-Lüneburg, reconvertida de la vella Brunswick-Lüneburg.\nMolts membres de la dinastia Hannover han estat reis, reis consorts i prínceps, destacant els reis Hannover de la Gran Bretanya, els reis del regne de Hannover o en especial, Otto de Brunswick-Grübenhagen, duc de Calàbria i rei consort de Nàpols al segle xiv.\nÉs important recalcar que descendeixen dels reis anglesos de la dinastia Plantagenet, per la princesa Matilde d'Anglaterra (1156-89) casada amb Enric \"El Lleó\" Welf, duc de Saxonia (1129-95). Matilde era filla dels reis Enric II d'Anglaterra (1133-89) i de la famosa Elionor d'Aquitània (1122-1204).\nTambé descendeixen de la família reial danesa amb la que guarden molta parantela, gràcies a les moltes unions entre Hannover i Dinamarca. Les darreres dues unions més importants de la recent història de la dinastia foren, el casament en 1938 de la princesa Frederica de Hannover, reina de Grècia, mare de la reina espanyola Sofia de Grècia; i la d'Ernest August V de Hannover casat en segones núpcies en 1999 amb la princesa Grimaldi, Carolina de Mònaco.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Hecatòmnides o dinastia hecatòmnida era una dinastia de sàtrapes de Cària que va governar el país al segle iv aC.\nEls caris van pertànyer al regne de Lídia i després de la conquesta persa del regne van ser subjectes de l'Imperi de Cir II el gran. Darios I el Gran va incloure el país a la primera satrapia amb Lícia i altres. El 499 aC van participar en la revolta de Jònia i van resistir al perses. Després de la conquesta de Milet per Pèrsia el 494 aC les ciutats càries es van sotmetre.\nEls perses van establir un govern dirigit per un sàtrapa i un sub sàtrapa que de fet van esdevenir independents. Cap a l'any 395 aC va ser nomenat sàtrapa Hecatompos (o Hecatomnos), un governant local, que va donar nom a la dinastia que durant el segle IV aC havia de regir Cària. Artaxerxes II de Pèrsia va estar en guerra contra els cadusis i els egipcis i això va afavorir l'autonomia cària i Hecatompos va començar a actuar com a sobirà independent. Dominava Milet en el marc del seu govern, el que li donava un cert poder i accés a la cultura grega; encara que fascinat per l'hel·lenisme, es va mantenir lleial a Pèrsia\nEl 377 aC a la mort d'Hecatomnos, el va succeir el seu fill Mausol. En aquell moment els perses lliuraven l'anomenada guerra cadúsia i estaven també en guerra a Egipte. Mausol va romandre lleial i va combatre a Ariobarzanes de Dascilios, el sàtrapa rebel de la Frígia Hel·lespòntica (vers 365 aC), però després de la guerra, el 363 aC, va participar en la revolta general dels sàtrapes de l'Àsia Menor (Mausol, Orontes, Autofradates de Lídia, i Datames, aliats a Nectabeu I d'Egipte). Tot i la derrota dels rebels, Mausol va saber conservar Cària, però va haver de permetre la instal·lació d'una guarnició persa a Halicarnàs, on havia establert la seva nova capital. Mausol, tot i respectar els déus perses i grecs, conservà la religió nacional dels caris com abans havia fet el seu pare.\nEl 357 aC va ajudar els aliats d'Atenes revoltats, com Quios, Kos, Rodes i Bizanci, que es van convertir en els seus aliats. Les ciutats gregues de Cària també disposaven d'una completa autonomia.\nMausol estava casat amb la seva germana (segurament germanastra) Artemísia II, que a la seva mort el va succeir i va regnar dos anys. Va fer construir el Mausoleu d'Halicarnàs que es va acabar després de la seva mort l'any 351 aC. El tron va passar al seu germà Idrieu, casat igualment amb una germana (germanastra ben segur) de nom Ada de Cària. Idrieu va morir el 344 aC i la seva dona Ada el va succeir, però el seu germà Pixòdar la va enderrocar circa el 341 aC. Ada es va mantenir a Alinda i alguna altra ciutat.\nPixòdar va morir el 335 aC i el va succeir el seu gendre, un noble persa de nom Orontobates, casat amb la seva filla. Durant el seu regnat, el rei Artaxerxes III de Pèrsia havia dominat Egipte i podia limitar l'autonomia de Cària, cosa que finalment va passar el 335 aC.\nL'any 334 aC Alexandre el Gran va conquerir Cària. Ada li va oferir una aliança i Alexandre la va reconèixer com a sàtrapa i li va retornar el govern (potser l'any 333 aC) que va conservar fins a la seva mort el 326 aC. Amb Ada va acabar la dinastia.L'any 323 aC Cària va ser donada a Asandre, un dels generals macedonis, segons diuen Diodor de Sicília i Foci.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "L'anomenada dinastia heracliana va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 610 fins al 695 i des del 705 fins al 711. A aquesta dinastia van pertànyer també alguns exarques de Cartago i Ravenna. El primer personatge conegut d'aquesta dinastia va ser Heracli el Vell, probablement originari d'Armènia, que va començar la seva carrera fent la guerra contra l'Imperi Sassànida. El seu últim representant va ser Tiberi, fill i successor de Justinià II, assassinat l'any 711 quan tenia sis anys. La dinastia se situa en la transició de l'antiguitat tardana a l'edat mitjana, un període en el què es va perdre el 75% del territori de l'Imperi romà d'Orient, que va quedar reduït a un territori fonamentalment grec. Entre els fets destacats del regnat dels emperadors de la dinastia heracliana es pot parlar de l'expansió islàmica, que es va aturar a les Muntanyes del Taure a l'Asia Menor, i la colonització eslava dels Balcans, però les conseqüències d'això es van reduir mitjançant re-ubicacions obligatòries de la població.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia hethumiana fou la dinastia que va governar primer a Lampron (amb branques a Barberon i Korikos) i després al Regne Armeni de Cilícia des del 1226 per l'enllaç de Hethum, hereu de Barberon i Korikos amb Isabel d'Armènia Menor, l'hereva de la dinastia rupeniana. Va ser substituïda per la dinastia Lusignan el 1341.\nLa dinastia es va originar a Lampron (Nimrun), castell que dominava l'alta vall del riu Tars. Va tenir els següents governants:", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Su��bia. Hom els identifica també com els gibel·lins en el conegut conflicte entre güelfs i gibel·lins. El 1194 els Hohenstaufen també van esdevenir Reis de Sicília. La dinastia rep el nom del Castell de Hohenstaufen, situat a la muntanya del mateix nom prop de Göppingen (Suàbia), que va ser construït pel primer membre conegut de la dinastia: Frederic I, duc de Suàbia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Holkar foren un clan i nissaga de la casta de pastors dhangar, que per mèrits militars van arribar a governar una part de l'Índia central, especialment Malwa, sent subadars de Malwa i maharajas de Maheshwar dins la confederació mahrata, i després de 1818 maharajàs d'Indore sota protectorat britànic.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp. Altres parts dels ducats foren governades pels reis de Dinamarca. Els territoris de Gottorp actualment es troben a Dinamarca i Alemanya. La residència principal dels ducs era el Castell de Gottorp a la ciutat de Slesvig al ducat de Schleswig. També és el nom de la casa ducal, que va ascendir a diversos trons. Per aquest raó genealogistes i historiadors algunes vegades utilitzen els Holstein-Gottorp per relacionar dinasties de diversos països.\nEl títol formal adoptat pels seus governants fou \"Duc de Schleswig, Holstein, Dithmarschen i Stormarn\", però aquest títol també fou utilitzat pels seus parents, els reis de Dinamarca o les seves branques menors, en tant que era una propietat comuna de tots els agnats. La branca Gottorp ostentava landeshoheit (sobirania) sobre el ducat de Holstein al Sacre Imperi i sobre el ducat de Schleswig al Regne de Dinamarca. El nom de Holstein-Gottorp s'usà per motius de conveniència, ja que tècnicament era més correcte \"Duc de Schleswig i Holstein a Gottorp\".El més antic dels títols ducals és el de Schleswig, que fou conferit en feu a un parent dels reis per la Reina Margarida de Dinamarca, Suècia i Noruega en nom del seu fill Olaf II de Dinamarca de 1386. Els reis de Dinamarca atorgaren Holstein com un feu imperial a l'Emperador Frederic III a partir de 1474.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La I Dinastia del País de la Mar o II Dinastia de Babilònia (encara que realment no governava Babilònia, que estava en possessió dels amorrites) va regnar entre els anys 1732 aC i 1460 aC. Es coneixen per una llista de reis que es basa en les breus mencions que en fan les cròniques A i B de la Llista dels reis de Babilònia i també a la Crònica Sincrònica dels reis d'Assíria, que els mencionen.\nPrenia el nom del País de la Mar, un territori situat a la part sud de Mesopotàmia que es va independitzar de Babilònia cap a l'any 1735 aC. Estava situat en una zona pantanosa que es va anar estenent cap al sud entre les desembocadures del Tigris i de l'Eufrates, una regió que en part va portar més endavant el nom de Caldea. Els reis d'aquesta dinastia es deien descendents dels reis d'Isin, i el tercer rei de la Dinastia del País de la Mar, Damiq-ilishu, portava el títol d'últim rei d'Isin. Els reis tenien noms accadis i parlaven la llengua accàdia. Se sap que el seu govern va arribar a dominar Babilònia. Durant l'Imperi Neobabilònic també va governar una Dinastia caldea o del País de la Mar.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Banu Hàndhala foren una família de notables àrabs al servei dels omeies, descendents d'Hàndhala.\nEls personatges més destacats foren:\n\nBixr ibn Safwan al-Kalbí, governador o valí omeia d'Egipte (720-721) i d'Ifríqiya (721 a 728).\nHanzala ibn Safwan al-Kalbi, germà de l'anterior, també governador o valí d'Egipte (721-724) i d'Ifríqiya (742-747)", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Ibn Makula foren una família noble persa que va tenir un paper destacat a Bagdad al segle xi.\nEntre els seus membres destaquen:\n\nAbu Abd Allah Husayn ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, jurista\nAbu Ali Hasan ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buwàyhida\nAbu l-Kasim Hebatallah ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buwàyhida\nAbu Nasr Ali ibn Hebatallah ibn Djafar ibn Makula, tradicionalista i genealogista\nAbu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula, visir buwàyhida", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Ibn Sasra fou una família de notables de Damasc que va aportar diversos personatges a la història i cultura:\nAli ibn Husayn Abu l-Hasan, tradicionalista mort el 1074\nAbu l-Barakat Mahfuz ibn Abi Muhammad al-Hasan (1063-1151), cadi.\nAbu l-Ghanaim Hibat Allah ibn Mahfuz, cadi mort el 1168.\nAbbu l-Mawahib al-Hasan ibn Hibat Allah (1142-1190), escriptor tradicionalista..\nAbu l-Kasim al-Husayn ibn Hibat Allah (1135-1229) tradicionalista.\nAmin al-Din Abu l-Ghanaim Salim ibn al-Hasan (1181-1240).\nDjamal al-Din Abu Ishak Ibrahim ibn Abd al-Rahman ibn Salim, nazir al-dawawin mameluc de Damasc i muhtasib, mort el 1294.\nAbu l-Ghanaim Salim ibn Muhammad ibn Salim (1246-1299), cadi i wazir al-dawawin.\nNadjm al-Din Abu l-Abbas Ahmad ibn Muhammad ibn Salim (1257-1323), cadi i gran cadi, tradicionalista i jurista.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Dinastia Iturbide o Casa de Iturbide és l'antiga dinastia imperial de Mèxic. Després de la independència de Mèxic pel pla d'Iguala per Agustin de Iturbide que establia una monarquia constitucional, anomenada Imperi Mexicà i s'oferia la corona de Mèxic a algun monarca europeu, Agustin de Iturbide va quedar com el president de la regència mexicana, però el tron seguia buit, i el Pla d'Iguala estipulava un govern de monarquia moderada per un congrés. La nit del 18 de maig de 1822 l'aclamació popular desitjosa que Iturbide fos emperador va arribar fins a les portes de la casa d'Iturbide, avui coneguda com a Palacio d'Iturbide a la ciutat de Mèxic. El 19 de maig es va reunir el congrés, Iturbide va manifestar que se subjectaria al que decidissin els diputats, representants del poble, mentrestant la gent aclamava. El congrés no podia contenir a la multitud exaltada, i es van donar dues alternatives: consultar a les províncies o proclamar-lo immediatament. Iturbide va insistir en la primera opció. Els diputats del congrés van votar en secret, el resultat va ser de seixanta-set vots a favor de fer-ho immediatament contra quinze per consultar a les províncies. Per desig popular i per decisió legítima del congrés, el 1822 el recent congrés va confirmar el seu títol com a Agustí I de Mèxic, l'emperador constitucional de Mèxic.Descendència de l'Emperador Agustin de Iturbide amb Ana María Huarte.\nAgustín Jerónimo de Iturbide y Huarte (1807 - 1864)\nSabina de Iturbide y Huarte (1809 - 1871)\nJuana María de Iturbide y Huarte (1811 - 1828)\nJosefa de Iturbide y Huarte (1814 - 1891)\nÁngel de Iturbide y Huarte (1816 - 1872)Agustín de Iturbide y GreenMaría Isis de Iturbide y Huarte (1818 - 1849)\nMaría de los Dolores de Iturbide y Huarte (1819 - 1820)\nSalvador de Iturbide y Huarte (1820 - 1856)Salvador de Iturbide y de MarzánFelipe Andrés María Guadalupe de Iturbide y Huarte (1822 - 1853)\nAgustín Cosme de Iturbide y Huarte (1824 - 1873)\nJesus de Iturbide y Huarte (1817 - 1841)", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Jarls de Lade (nòrdic antic: Hlaðir) foren una dinastia de governants noruecs, varen ser molt influents durant els segles ix i segle xi. Lade es troba a l'est de Trondheim, i bordeja el fiord de Trondheim, Hålogaland.\nLa saga Heimskringla menciona als governants dels territoris noruecs com konungr (o rei), al Agder, Alvheim, Hedmark, Hordaland, Nordmøre, Romsdal, Rogaland, Romerike, Sogn, Solør, Sunnmøre, Trøndelag, Vestfold i Viken. En el cas de Hålogaland el títol del governant era jarl (equivalent a comte), entre els que ressaltaven els Jarls de Lade en Trondheim, de gran influència política i militar.\nEls Jarls de Lade varen ser:\n\nHerlaug Grjotgardsson\nGrjotgard Herlaugsson\nHåkon Grjotgardsson\nSigurd Håkonsson\nHåkon Sigurdsson\nEirik Håkonsson\nSveinn Hákonarson\nHåkon Eiriksson\nEinar Tambarskjelve", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Jarls de Møre (nòrdic antic: Mørejarl) va ser una dinastia de poderosos cabdills vikings de l'època de la unificació de Noruega per mà i obra del rei Harald I. Rognvald Eysteinsson (Ragnvald Øysteinsson Mørejarl), era amic íntim del rei Harald, va ser un dels primers jarls de Møre.Noruega, durant l'Era vikinga va estar dividida en petits regnes independents governats per cabdills que governaven els territoris, competien per la supremacia a la mar i per la influència política, i buscaven aliances o el control damunt d'altres famílies reals, bé fos de forma voluntària o forçada. Aquestes circumstàncies provocaren períodes turbulents i vides heroiques com es recull a la saga Heimskringla de l'escaldo islandès Snorri Sturluson durant el segle xiii. El rei Harald I va tenir la capacitat política i militar d'unificar-los quasi tots després de guanyar la batalla de Hafrsfjord l'any 872, tot i que les conseqüències posteriors obligaren a dividir el regne de nou entre els seus fills i altres jarls.\nEls territori dels jarls de Møre va ser principalment els que actualment corresponen als districtes de Sunnmøre, Nordmøre i en algun moment històric Romsdal.Els Jarls de Møre van ser:\n\nRognvald Eysteinsson\nThorir Rögnvaldarson1", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Joana d'Acre (Acre, Regne de Jerusalem, abril de 1272 - Castell dels Clare, Suffolk (Anglaterra), 23 d'abril de 1307) va ser una princesa anglesa, filla d'Eduard I i d'Elionor de Castella. El nom \"Acre\" deriva del seu lloc de naixement a Terra Santa mentre els seus pares estaven en una croada.\nEs va casar dues vegades; el seu primer marit va ser Gilbert de Clare, 7�� comte de Gloucester, un dels nobles més poderosos del regne del seu pare; el seu segon marit va ser Ralph de Monthermer 1r baró de Monthermer, un escuder de la seva casa amb qui es va casar en secret.\nJoana destaca sobretot per l'afirmació que suposadament s'han produït miracles a la seva tomba, i per les múltiples referències a ella en la literatura.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Jumblatt o Jumblat (francès Joumblatt, també apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir \"ànima d'acer\", àrab جنبلاط), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a Síria en temps dels aiubites.\nApareixen a la història a la regió de Killis al segle xvi amb Jumblatt ibn Kasim al-Kurdi, sanjakbey de Killis, que va participar en la conquesta otomana de Xipre. El seu fill Jumblatt Husayn va ajudar al wali d'Alep a sufocar una revolta a Damasc, però després el va enderrocar; fou executat a Van per negar-se a lluitar contra Pèrsia (1604). El seu possible fill Jumblatt Ali es va revoltar a Síria de la que es va apoderar i es va unir a l'emir Fakhr al-Din de Mont Líban contra Yusuf al-Sayfa, governador de Trípoli al que va derrotar a Hamat; després es va apoderar del territori de Yusuf (Trípoli) i va establir un emirat independent entre Adana i Hamat, que va deixar de pagar impostos a la Porta, però finalment fou derrotat a Orudj el 1607; encara que perdonat va rebre algunes destinacions menors i fou executat el 1611 pels geníssers. Els membres de la família van conservar el poder a Killis i van restar fidels a l'Imperi.\nJumblatt ibn Said va emigrar al Líban i es va establir al Xuf i va morir el 1640. El seu fill Jumblat Rabah el va succeir i després els seus fills Faris, Xaraf al-Din i Ali (mort el 1712). Aquest darrer va esdevenir client del cap drus Kablan al-Kadir al-Tanukhi i es va casar amb la seva filla. Va participar en la batalla d'Ayn Dara el 1711. El seu gendre Ali va construir el castell de Mukhtara i va morir el 1788. El seu possible net Baixir Jumblatt va ajudar Baixir II Xihab a pujar al poder el 1788 però revoltat finalment fou derrotat a la batalla de Mukhtara i executat (1825). El 1840 els otomans van optar pels Arslan pel caicamanat del Xuf en lloc dels Jumblatt. Said Jumblatt, apartat doncs del poder, va participar enls fets del 1860 i fou condemnat a mort però va morir a presó el 1861. El seu fill Nasib el va succeir i va seguir buscant el poder al Xuf contra els Arslan als que a finals del segle va poder eliminar.\nLa seva influència al Xuf va continuar amb Fuad Jumblatt, assassinat el 6 d'agost de 1921. El va succeir el seu fill Kamal Jumblatt que fou assassinat el 1977 suposadament a mans d'agents sirians. Walid Jumblatt cap del Partit Socialista Progressista del Líban (fundat pel seu pare Kamal) fou una figura destacada a la guerra civil on es va alinear amb l'esquerra. Després va estar en el grup de partits democràtics contraris als moviments islamistes; després de l'assassinat del primer ministre Rafik Hariri, va enviar els seus fills a Europa. El fill Taymur Jumblatt està designat com a successor.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Karađorđević (en alfabet ciríl·lic serbi: Карађорђевић), pl. Karađorđevići / Карађорђевићи, karad͡ʑǒːrd͡ʑeʋit͡ɕ) és una dinastia sèrbia, fundada per Karađorđe Petrović, el Veliki Vožd (\"Gran Líder\") de Sèrbia a principis del segle xix durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenović, propera a Àustria-Hongria. Després de l'assassinat de Karađorđe el 1817, Miloš Obrenović va fundar la dinastia Obrenović. Els dos casals van alternar-se en el tron durant algunes generacions. Després de l'assassinat d'Alexandre el 1903, el Parlament serbi va escollir el net de Karađorđe, Pere I Karađorđević, que estava vivint a l'exili, per al tron del Regne de Sèrbia. Se'l va coronar com a rei Pere I, i poc després del final de la Primera Guerra Mundial, representants de les tres nacions van proclamar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens amb Pere I com a sobirà. El 1929, es va canviar el nom del regne a Iugoslàvia, sota Alexandre I, el fill de Pere I. El novembre de 1945, van perdre el tron quan la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia va agafar el poder, durant el regnat de Pere II.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La Casa de Keglević és una família nobiliària croata originària de Dalmàcia, els membres de la qual foren influents ciutadans i militars. Els Keglević foren mecenes d'artistes i patrons de diverses esglésies.Els descendents del comte Kegel/Kegal/Xegal, fill de Pere de Percal, s'autoanomenaven Keglević. Pere, nascut al voltant de 1300 o 1301, va ser esmentat en un tribunal de l'abat d'un monestir a Hongria, com el fill del fill il·legítim de la reina Elisabet d'Anjou (esposa del rei Ladislau IV d'Hongria) i l'advocat del duc George Šubić. Després de la donació del castell i l'estat Buzin el 1494 pel rei Vladislau II de Bohèmia i Hongria, la família afegia \"de Buzin\" al seu nom.\nUn fill de Romana, de Sero prop de Granja del Pairs a Catalunya, filla de Bonumir/Benesmiro de Siponto de Monte Sant' Angelo prop de Manfredonia l'avi de Percal/Perlat/Poclat comte de Šibenik i avantpassat de Pere de Percal, un generós regal donat en mans dels grans mestre templers Arnau de Torroja.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La família Krupp és una important dinastia alemanya de 400 anys d'antiguitat. Provenen d'Essen, i han esdevingut famosos per la seva producció d'acer i per la seva fabricació de munició i armaments usats en la Segona Guerra Mundial amb treballadors esclavitzats sota el règim nazi. El negoci familiar que s'anomena Friedrich Krupp AG, va ser la primera companyia d'Europa al principi del segle xix. El 1999 es va fusionar amb Thyssen AG per formar el gran conglomerat industrial ThyssenKrupp AG", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El Llinatge dels Latas és una històrica família noble infanzona d'origen aragonès. Les primeres referències que apareixen documentades són amb les formes Latas i Latas. Procedeixen les famílies d'aquest cognom de les muntanyes del primitiu Regne d'Aragó en la qual és la meitat nord de l'actual província de Huesca. Destaquen del llinatge membres com el Mestre Joan de Latas o Fra Blas de Latas.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Lequites (llatí: Lechites, polonès Lechici) és un nom donat a certes poblacions eslaves occidentals, incloent-hi els avantpassats dels moderns polonesos, els pomeranis històrics i els polabis, parlants de llengües del grup lequític.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge dels Liçana era un llinatge de rics-homes aragonesos. No s'ha de confondre amb la branca dels Férriz de Liçana.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià). Va tenir membres destacats entre el segle x i el XII, coneguts per la seva oposició a la casa dels Bagràtides. La branca principal dels Lipàrides va agafar el nom d'Orbeliani (d'un dels seus feus) i va acabar marxant del país el 1177, establint-se a Armènia on amb el nom d'Orbelian, sent sobirans de Siunia.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "El llinatge Orís és una família de noblesa immemorial que va esdevenir baronial i marquesal, iniciada el 1222 amb Berenguer de Manlleu o Berenguer I d'Orís, fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Löwe fou el nom d'una família d'actors, musics i compositors que tenien moltes ramificacions.\nEl seu ascendent comú fou, Johann Karl Löwe, Dresden, 1731 - Lübeck, 1807 i la seva esposa Catalina Magdalena Ling (nascuda el 1745), formaren part de diverses companyies (entre d'altres una de Berlín), i el primer va tenir per molt temps la direcció del teatre de la cort de Schwedt. Brillà principalment en els papers còmics, i la seva esposa en els de soubrette. El seu fill Johann Heinrich Löwe i el seu germà Friedrich August Leopold Löwe.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Ludovisi foren una família italiana de Bolonya, on van exercir molts càrrecs a partir del segle xiv.\nNicolau I Ludovisi (1613-1664), fill d'Orazio Ludovisi (1561-1640) i de Flamini Bentivoglio es va casar en segones noces el 1632 amb Polissena Appiano d'Aragona Mendoza, princesa del Piombino, filla i hereva d'Isabel del Piombino, principat que la mare havia renunciat al seu favor el 1624 però que havia estat ocupat per un parent (Horaci del Piombino) al que Espanya havia reconegut el 1628. Nicolau en fou reconegut príncep i investit el24 de març de 1634 contra el pagament de més d'un milió de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessió del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populonia i les senyories annexes. Polissena va morir el 27 d'agost de 1642, i el seu únic fill va morir jove. Nicolau va morir a Sardenya on exercia de virrei el 1664 i l'herència va recaure en el fill mascle més gran del seu tercer matrimoni, Joan Baptista I Ludovisi (1647-1699), investit l'1 de setembre de 1665. Es va casar el 1669 amb Maria de Montcada filla de Guillem Ramon de Montcada, marqués d'Aitona, la qual va morir a Roma el 1694 sense fills. Joan Baptista va morir el 1699 i l'únic fill Nicolau va morir el mateix any, segurament abans que el pare, per la qual cosa la successió va passar a la germana Olímpia I Ludovisi (1656-1700) que era monja i només li va sobreviure un any i tres mesos. A Olímpia la va succeir la seva germana Hipòlita I Ludovisi (1663-1724), casada des del 19 d'octubre de 1681 amb Gregori I Boncompagni, duc de Sora i Arce, fill d'Ugo Boncompagni. A la mort d'Hipòlita l'herència va recaure en els hereus de Gregori I (vegeu Boncompagni-Ludovisi).", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Maça Liçana, Maça de Liçana o Maza Lizana és un llinatge de rics-homes i senyors establerts al Regne de València arran de la conquesta per Jaume I.\nEntre els seus dominis, van ostentar els senyorius de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera o Xinosa, entre altres.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Malmercat (segle xi-segle xiv) van ser una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobirà.\nLa primera documentació amb dates sobre els Malmercat és de finals del segle xi (1097) i fa referència a la propietat del castell de Cuberes, prop del Monestir de Gerri de la Sal, per part de Mir Arnau de Malmercat. Formaven part del seguici comtal juntament amb altre nissagues pallareses com la dels Vallferrera i els Montardit)\nArnau Pere de Malmercat, (1115-1158) fill de Pere Mir, signà el conveni que els monjos de Gerri feren amb Alegret de Claverol sobre el castell de Baén i figurà en el seguici comtal d'Artau III de Pallars. Forma part del tribunal comtal a Salàs al qual recorre l'abat de Gerri contra Alegret de Claverol. És present a la consagració de l'església de Santa Maria de Gerri i fa donació d'\"unam, optimam terram in castro de Cuberas\"\nLa primera data històrica sobre el castell de Malmercat i l'església del poble és de 1122. L'església és d'una sola nau (segurament originalment era la capella del castell) amb entrada lateral. Està ben conservada. Posteriorment s'hi va afegir un absis. D'acord amb una visita pastoral realitzada entre 1314 i 1315, el deganat de Montenartró agrupava unes 34 parròquies; una d'elles era la de Malmercat.\nArnau de Malmercat el 21 de gener de 1174 signa amb els seus germans com a testimonis, l'acta de protecció dels comtes Artal i Guillerma, del mercat de Verneda creat pels vescomtes de Vilamur Pere i Stranea. El mercat estaria situat sota el poble de Malmercat, en un lloc que avui encara s'anomena Saverneda i on es comercialitzava, entre altres productes, la sal de Gerri.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Manfredi foren una família de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles. El seu origen fou un ciutadà de Faenza anomenat Guiu (Guido) que fou el pare de Manfred, patrici i ciutadà, mort vers el 1050 i pare de Guiu Manfredi, patrici de la ciutat mort el 1099. Guiu Manfredi fou el pare de Guiu (mort el 1127), Alberic (cap dels gibel·lins de la Romanya, mort en la batalla de Santa Lucia el 17 de juny de 1145) i Enric (clergue mort passat el 1100).\nAlberic fou el pare de Guiu (mort després del 1174), patrici i sacerdot, canònic de la catedral de Faena vers el 1170, que va hostatjar l'emperador Frederic I Barba-roja, i d'Enric (mort vers 1192), patrici i ambaixador del comú de Faenza davant l'emperador Frederic Barba-roja el 1167, que fou cònsol del comú el 1185.\nEnric fou el pare d'Alberic, podestà de Faenza el [1211]; de Manfred, patrici; d'Ugolí, comte palatí del Sacre Imperi el 1192; i d'Alberget, patrici.\nAlberic el podestà fou el pare d'Enric anomenat Calzaro, patrici de la ciutat mort en un combat menor contra la facció dels Accarisi de Faenza el 1257; d'Albergetí (Alberghettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps güelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275); d'Ugolí Manfredi, patrici; i probablement de Fra Manfred, Cavaller de l'orde de Santa Maria Gloriosa Mare de Déu, mort el 1270.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Manrique de Lara és un llinatge castellà, branca de la família dels Lara\nFundada per Rodrigo Perez Manrique de Lara, senyor d'Amusco i merino major durant el regnat d'Alfons VIII de Castella, a més de net del comte Manrique de Lara, senyor de Molina. Els seus dominis originaris foren la Tierra de Campos (Amusco, Paredes de Nava i altres) però després s'estengueren (Aguilar de Campoo i Castañeda a Castella, algunes possessions a Biscaia, Treviño i Nájera a Navarra). La branca principal es va extingir però va continuar per la lateral (comtes de Castañeda i marquesos d'Aguilar de Campoo) i col·lateral (comtes de Treviño i ducs de Najera). La darrera branca d'aquesta família té el títol de comtes de Paredes de Nava.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Margaret de Clare, comtessa de Gloucester, comtessa de Cornualla (12 d'octubre de 1293 - 9 d'abril de 1342) va ser una noble anglesa, hereva i la segona més gran de les tres filles de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester i sisè comte d'Hertford, i la seva dona Joana d'Acre, convertint-la en néta del rei Eduard I. Els seus dos marits foren Piers Gaveston i Hugh de Audley,, primer comte de Gloucester.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Martorell eren un llinatge gandienc dels segles xiv i xv, al qual pertanyia, com a figura més destacada, l'autor Joanot Martorell.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Mataplana eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens dels quals es remunten a la Llegenda dels Nou Barons de la Fama.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Mataró és el llinatge d'una família notarial de Llucmajor, Mallorca, documentada des del segle xv al XVIII. Els fons notarials dels Mataró formen un conjunt de més de 200 protocols, sovint difícils d'atribuir a un membre concret de la família, i que són fonamentals per a l'estudi de Llucmajor i de la seva comarca. El segle xv hi destacaren els notaris Nicolau Mataró, Blai Mataró, Miquel Mataró i Tomàs Mataró.La casa pairal dels Mataró era a Llucmajor i confrontava amb la plaça de la vila, el carrer de Nostra Senyora de la Mamella, el campanar i el fossar (actualment placeta de can Mataró). El 1539, el notari Tomàs Mataró la llegà al seu fill, Miquel Mataró, del qual passà a Nicolau Mataró, Menor. Aquest hi tenia celler, biblioteca i un arxiu, on figuraven els protocols i notes dels notaris Estrany Bonet, Guillem Cardell, Joan Martí, Miquel Mataró, Tomàs Mataró, Joan Puig, Benet Tomàs i Miquel Tomàs. Feu una notable fortuna i adquirí moltes propietats a Llucmajor. Dins la vila, era propietari d'una altra casa al carrer de l'Esglesieta. Els seus béns foren inventariats (1576) pel notari Antoni Socies.El segle xvii, exerciren el notariat Pere Antoni Mataró i Joanot Mataró, Menor, (†1638), que accedí al notariat a Palma, on exercí. Tenia la casa al carrer de les Monges de Consolació. Hi reuní un arxiu amb els fons dels notaris Antoni Jaume Bosca, Jaume Bosca, Gaspar Esteve i Miquel Mataró. El segle xviii, destacà el notari Pere Antoni Mataró.A principis del segle xx, durant la Restauració borbònica, membres de la família ocuparen càrrecs polítics destacats en el Partit Conservador. Així foren batles els germans Pere Antoni Mataró Monserrat (1917-20) i Miquel Mataró Monserrat (1920-23 i 1924-30). També n'ocuparen durant el període democràtic. Així fou Conseller de Comerç i Indústria (1983-91), diputat (1983-91 i 1999-11) i batle de Llucmajor (1991-99) Gaspar Oliver Mut (1952) del Partit Popular, casat amb una neta de Miquel Mataró; i Lluc Tomàs Munar (1948) batle de Llucmajor (1999-08), també del Partit Popular, i casat amb una neta de Pere Antoni Mataró.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els mermnades (en llatí Mermnadae, en grec antic Μερμνάδαι) van ser una dinastia que va governar el Regne de Lídia des d'una data incerta entre el 720 aC i el 715 aC fins a la conquesta persa, que va tenir lloc cap a l'any 546 aC. La va fundar Giges, un oficial del darrer dels heràclides de la branca dels Tolònides o Sandònides, Candaules, al que va matar i es va casar amb la seva vídua.\nHeròdot diu que va tenir cinc reis i dona els anys dels seus regnats. Segons Heròdot van governar 170 anys des del 716 aC fins al 546 aC amb els següents períodes:\n1.\tGiges \t38 anys\t\t716-678 aC\n2.\tArdis \t49 anys\t\t678-629 aC\n3.\tSadiates \t12 anys\t\t629-617 aC\n4.\tAliates \t57 anys\t\t617-560 aC\n5.\tCresos \t14 anys\t\t560-546 aC\nTotal \t170 anys\t \t716-546Dionís d'Halicarnàs dona uns períodes molt similars i inicia el regnat de Giges el 718 aC. Eusebi de Cesarea dona una cronologia molt diferent, amb un període total de 150 anys:\n1.\tGiges \t36 anys\t\tvers 700-664 aC\n2.\tArdis \t37 anys\t\t664-627 aC\n3.\tSadiates \t15 anys\t\t627-612 aC\n4.\tAliates \t49 anys\t\t612-563 aC\n5.\tCresos \t15 anys\t\t563-548 aC", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Mihaloğlu (de vegades Mikhal Oğlu, antiga grafia Mikhal Oghlu o Mikhal-oghlu) fou una família otomana noble originada en un grec que governava Txirmenkia (en turc Harmankaya, actualment Harmanköy) al peu del mont Olimp, que va agafar el nom de Köse Mikhal Abd Allah i va servir als otomans sota Osman I i Orhan. Podria ser un paleòleg i hauria estat emparentat a la casa de Savoia de França. Va ser una de les famílies nobles otomanes més notables dels primers temps, junt als Malknoç-oğlu (abans Markovitx), Evrenos-oğlu, Timurtash-oğlu i Turakhan-oğlu. La família tenia béns a Bulgària i existeix fins al dia d'avui.\nKöse Mikhal Abd Allah va morir a Edirne després del 1361. Els seus feus hereditaris eren a la vora d'Edirne, Bunyar Hisar, Tirnovo, Kirkkilise i Vize. Va deixar dos fills Mehmed Beg i Yakhshi o Bakhshi. Mehmed fou visir sota Musa Çelebi i beglerbegi de Rumèlia i era amic íntim del xeic Badr al-Din de Simaw, el cap de la revolta comunista del 1416. Va morir executat el 1422 a Iznik.\nEl seu fill Khidr Beg va participar en les guerres sota Murat II i va morir el 1465 deixant tres fills: Gazi Ali Beg, Gazi Iskandar Beg i Gazi Bali Beg; el primer va lluitar contra Vlad l'Empalador el 1461 i contra Uzun Hasan el 1473; el primer i el segon van fer junt incursions a Hongria el 1475; Gazi Ali va manar també als akindjis davant Shkodër el 1476 i més tard va lluitar a Transsilvània; hauria mort el 1492 a Villach (Caríntia) on fou derrotat pel comte Khevenhüller (altres fonts donen la seva mort a Plèven algun temps després) Iskandar beg va ser sandjakbegi de Bòsnia (1475 - 1485) i va dirigir la cavalleria lleugera. Va ser fet presoner el 1490 a la campanya de Karaman on havia perdut un fill, Mikhal Beg, que era governador de Kaysariyye; fou enviat presoner a Egipte; va morir vers 1498.\nUn Mehmed Beg Mikhal-Oğlu s'esmenta com a sandjakbegi de Bòsnia el 1492 i seria un personatge diferent d'un altre del mateix nom que fou sandjakbegi de Bòsnia el 1542 i mort el 1543. Al final del segle xvi encara s'esmenta un Ahmed Beg Mikhal-Oğlu, probablement el darrer cap hereditari dels akindjis.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821. Reclamaven un origen sassànida però més probablement eren d'origen part. El seu epònim fou Mihr o Mihran, un suposat parent de la casa reial sassànida (del rei Bahram Txobin), però més probablement era un membre de la casa de Mihran una de les set gran cases nobiliàries de Pèrsia sota els parts, branques de la qual també van governar al regne d'Ibèria (dinastia anomenada Cosròida) i a la Gogarene o Gugark.", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "La dinastia Mitridàtica del Bòsfor fou la nissaga que va governar el Regne del Bòsfor després de la seva conquesta per Mitridates VI Eupator, del regne del Pont, el 107 aC, fins després de la meitat del segle iv. Especialment als darrers cent anys el tron sembla que fou ocupat algunes vegades per usurpadors probablement sàrmates. Escites, sàrmates i gots van donar suport als diversos pretendents i la història dinàstica fou agitada.\nLa dinastia va obrir una segona branca amb Asandre del Bòsfor, cunyat del rei i probablement un col·lateral llunyà. El tron va partir una usurpació seriosa i perllongada amb Escriboni de Còlquida però els descendents d'Asandre foren reinstaurats pels romans.\nLa dinastia es va acabar a la segona meitat del segle IV quan els huns van ocupar el país.\n\nVegeu Regne del Bòsfor", + "label": "Història" + }, + { + "sentence": "Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina. Existeixen altres noms genèrics, com el mateix concepte de «lletres», utilitzats normalment en oposició a les anomenades «ciències» [dures]. Alhora hi ha definicions que miren de diferencia les «ciències humanes» amb les «ciències socials» o tot el contrari, de manera que es torna problemàtic definir les humanitats i per això hi ha tot un debat epistemològic al seu voltant.\nPer una qüestió o l'altre, la definició clàssica és el grup de matèries acadèmiques que estudien la condició humana. Són ciències en tant que formulen hipòtesis i miren de respondre-hi sense cap pensament mitològic al mig. És a dir, són ciències humanes perquè es deslliguen de la religió i posen al seu centre d'estudi l'home. Les ciències humanes són un tipus d'estudi ideogràfic perquè es fa sense crear lleis o postulats generals. Originàriament l'estudi de les humanitats (humanitatis) es definien en oposició a l'estudi de les lletres divines. És doncs aquí on rau l'essència de les humanitats. A la vegada la separació entre religió i humanitats és el que permet fonamental les humanitats com a ideografia pròpiament occidental.\nEn acadèmia, hom considera que les humanitats són, conjuntament amb les ciències socials i les ciències naturals, un dels tres components més importants de les arts i ciències liberals. La separació de les ciències data de l'Edat mitjana (amb el trivium i el quadrivium) i ha anat creixent a mesura que s'especialitzava el saber. És aleshores que se separen ciències humanes, socials i naturals. Els estudiosos i estudioses que treballen amb les humanitats són descrits com humanistes, però això pot ser confús, car també descriu una postura filosòfica (l'humanisme) que algunes estudioses i estudiosos d'humanitats antihumanistes refusen.\nEn tant que grup de matèries d'estudi, a Occident i al sistema educatiu tradicional d'aquest, les humanitats estan vinculades especialment als anomenats estudis clàssics: l'art i la cultura de l'antiguitat grecoromana amb diversos afegits que s'han anat sumant a carrera llarga i que constitueixen l'anomenat cànon occidental.\nEntre les matèries o camps d'estudi que poden considerar-se part de les humanitats, hi ha:\n\nla literatura\nla filosofia\nla història\nla lingüística\nles arts plàstiques, la cultura i els mèdiaS'hi pot incloure igualment les ciències polítiques, l'antropologia, la sociologia, l'economia, el dret, la geografia humana o política, etc. Considerar o no unes disciplines concretes com a «humanitats» respecte d'altres és un cas acadèmic que transcendeix de la simple consideració organitzativa o universitària. Implica incloure-hi la condició de cientificitat i això és per a alguns autors i autores una condició primordial tot i que el mètode fa grinyolar-ne la designació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats, amb seu a Jerusalem, va ser creada el 1961 per l'Estat d'Israel per afavorir el contacte entre els estudiosos de les ciències i les humanitats a Israel, per assessorar el govern en projectes d'investigació d'importància nacional, i promoure l'excel·lència. Es compon de 102 dels estudiosos més destacats d'Israel.En les ciències, els fons de l'Acadèmia projectes sobre la geologia, la flora i la fauna d'Israel, i facilita la participació de científics israelians a la investigació en projectes internacionals, com la física d'alta energia del CERN) i la radiació sincrotró a la Instal·lació Europea de Radiació Sincrotró. Israel té la major concentració de científics i enginyers de tot el món.En les humanitats, la investigació és finançada en l'estudi del Tanakh i el Talmud, la història jueva, la filosofia jueva, art jueu, i el llenguatge hebreu, així com la prosa i la poesia hebrea.\nL'Acadèmia administra el fons \"Beques Einstein\", que fomenta les relacions entre els científics de tot el món i la comunitat israeliana acadèmic, el Fons de Ciència d'Israel, amb un pressupost anual de 53 milions de dòlars, i una sèrie de fons per a la investigació sobre la base de subvencions del Fons Adler d'Investigacions Espacials, la Fundació Wolf, i el Fons per a la Investigació Mèdica Fulks. L'Acadèmia també dirigeix el Centre Acadèmic d'Israel al Caire, que ajuda els acadèmics israelians amb la investigació d'Egipte i la cultura egípcia, i facilita la cooperació amb acadèmics egipcis.\nL'Acadèmia té la condició d'observador a la Fundació Europea de la Ciència, i porta a terme programes d'intercanvi amb la British Royal Society, la British Academy, l'Acadèmia Sueca, i el National Research Council de Singapur.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Digital Classicist és una comunitat formada per acadèmics i estudiants interessats en l'aplicació de les humanitats digitals en la investigació del món antic i els clàssics. El seu propòsit és oferir un espai virtual per al debat, la col·laboració i la comunicació. El projecte té el doble objectiu de fomentar la interconnexió dels estudiosos del món antic amb interès en la informàtica i en el món antic, la difusió dels seus avenços i la seva experiència. La Digital Classicist va ser fundada l'any 2005 com a projecte de col·laboració entre el King's College de Londres i la Universitat de Kentucky, amb editors i assessors de la comunitat acadèmica en general. Es tracta d'una comunitat descentralitzada i no és propietat de cap institució.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Digithum és una revista científica d'accés obert adreçada a acadèmics, professionals, estudiants dels diferents camps de les humanitats i les ciències socials, acull d'articles de recerca i publicació de resultats que responguin als àmbits temàtics següents:\n\nLa societat del coneixement: anàlisi de les transformacions en l'era digital dels objectes d'estudi de les humanitats i les ciències socials.Entenent per societat de la informació o societat del coneixement l'estadi evolutiu actual de la societat en què la utilització generalitzada de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la producció i l'intercanvi d'informació i coneixement determina l'evolució i la transformació de la vida social, política i econòmica especialment, però no exclusivament, als països desenvolupats. La transformació cap a la societat del coneixement repercuteix en els fonaments que organitzen i estructuren les societats de manera que implica diversos processos que configuren un nou context o entorn social. Aquests processos són la globalització econòmica, política, cultural i lingüística; la conversió de la informació en matèria primera, i la reelaboració de la identitat social.\nRepercussions de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'estudi, l'ensenyament i la difusió de les humanitats i les ciències socials.\nAplicacions de les TIC per a l'estudi, l'ensenyament o la difusió de les humanitats i les ciències socials.Editada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat d'Antioquia (Colòmbia), per part d'un consell de redacció internacional. Digithum adopta un enfocament global sobre la societat del coneixement i les repercussions de les tecnologies de la informació i la comunicació.\nLa revista Digithum disposa d'un procés de revisió cega per experts. Tots els articles són revisats com a mínim per un expert i el sistema d'arbitratge recorre a avaluadors externs a l'entitat o institució editora de la revista.\nAquesta revista proporciona accés lliure immediat al seu contingut sota el principi que el fet de posar la recerca a la disposició del públic de franc afavoreix l'intercanvi global de coneixement.\nDigithum ha estat acceptada i indexada en els següents directoris, catàlegs, biblioteques i bases de dades. Entre les fonts d'informació relacionades amb la qualitat de les revistes acadèmiques es destaca Scopus, DICE, DOAJ, LATINDEX, OAISTER, DIALNET, MIAR, DULCINEA, SHERPA/RoMEO, ULRICH's Periodicals, Contemporary Science Asociation o MLA - Modern Language Association Database.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els estudis indoeuropeus tracten les llengües indoeuropees existents i desaparegudes i les cultures que s'hi relacionen. Es basen en les troballes de la lingüística comparativa per reconstruir com era l'idioma original. El primer teòric dels estudis indoeuropeus fou William Jones (filòleg), qui establí les connexions entre el llatí, el grec i el sànscrit i va formular la hipòtesi d'un ancestre comú. Altres noms destacats són els de Franz Bopp, August Schleicher, Georges Dumézil o James Patrick Mallory. Els estudis indoeuropeus són una branca de graus superiors a universitats d'arreu del món, usualment en relació amb la filologia clàssica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els estudis orientals són un camp de les humanitats que estudia les cultures d'Orient, sobretot les de la Xina, Índia i Japó. Adopten un enfocament interdisciplinari, de manera que estudien la literatura, la filosofia, l'art, les llengües, la història, l'economia i la sociologia d'aquests pobles per mirar d'assolir una visió de conjunt. Aquest tipus d'estudi per àrees culturals i no tant per disciplines acadèmiques van sorgir a mitjans del segle XX per vèncer el cientifisme i l'excessiva especialització dels departaments universitaris, ajudats per teories com la desconstrucció o les crítiques feministes. A nivell de titulació, corresponen a estudis de grau i de segon cicle a la universitat espanyola.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'anomenat gir espacial, des de finals de la dècada de 1980, presenta un canvi de paradigma en les ciències culturals i socials. Es refereix al lloc, l'hàbitat o a l'espai geogràfic com una nova percepció de la dimensió cultural. El paradigma arrela en el fet que no només el temps és el centre de la recerca dels estudis culturals, com va ocòrrer a la modernitat, sinó que l'espai és tant o més important i significatiu.\n\nEl terme \"gir espacial\" Spatial Turn, és introduït pel geògraf Edward W. Soja en el seu llibre Thirdspace (1996). Avui es parla d'un redescobriment de l'espai com una categoria de les ciències socials i culturals, el que significa que en algun moment es va abandonar o es va perdre. Edward Soja (Bronx, Nova York, 1941), doctor per la Syracuse University i professor d'Urban & Regional Planning a UCLA (Universitat de Califòrnia, Los Angeles), és la punta de llança de l'anomenada LA School, i primordialment conegut per la seva postura netament espacial, no deixa de ser encara avui una figura controvertida dins i fora de la geografia, per la novetat dels seus plantejaments i la seva impetuosa defensa el paper de l'espai en la teoria social.\nEn el transcurs dels anys vuitanta als noranta de el passat segle, les ciències socials van experimentar una enorme diversitat de desplaçaments interdisciplinaris que tenien, en principi, un objectiu obertament emancipador i polític. L'espai ser un terme clau en aquest procés, perquè es presentava com l'àmbit concret i físic de trobada entre les disciplines socials i, el que és més important, entre els seus agents i la vida quotidiana.\nEn totes les disciplines, l'estudi de l'espai ha experimentat una transformació profunda i sostinguda. L'espai, el lloc, el mapatge i la imaginació geogràfica s’han convertit en temes habituals en diversos camps analítics, en part perquè la globalització ha accentuat la importància de la ubicació. Tot i que aquesta transformació ha conduït a un renaixement de la geografia humana, també s’ha manifestat en humanitats i altres ciències socials.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Les humanitats digitals són una àrea de recerca i creació en la que convergeixen les humanitats i la informació. Les humanitats digitals inclouen nombroses disciplines, des del disseny i el manteniment de col·leccions digitals fins a l'anàlisi de dades culturals a gran escala. Actualment les humanitats digitals inclouen tant aquells materials creats de manera digital, com els que han estat digitalitzats per a la seva conservació.\nLes Humanitats digitals combinen les metodologies pròpies de les tradicionals disciplines humanístiques (història, filosofia, filologia, lingüística, història de l'art, arqueologia, música i estudis culturals) i de les ciències socials amb l'ús d'eines informàtiques com bases de dades, visualització de dades, recuperació de la informació, estadística, mineria de dades i l'edició digital.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies. L'individualisme propugna l'autonomia i la facultat de cada individu de governar-se per les seves pròpies lleis i és antagònic a la servitud, a l'esclavatge, a la submissió i altres formes de dependència i de sotmetiment.\nA causa de les diferents concepcions de partida, no s'ha de confondre l'individualisme amb l'egoisme, amb l'utilitarisme, amb el liberalisme, el narcisisme, el personalisme, etc. encara que tots ells tenen components individualistes. L'individualisme és el contrari del col·lectivisme mentre que el contrari de l'egoisme és l'altruisme. L'egoisme se centra en benefici propi i es pot manifestar utilitzant normes socials alienes al subjecte.\nPer l'individualista la individualitat té el concepte de valor suprem. Els defensors de l'individualisme sovint abonen l'egoisme ètic i el liberalisme econòmic.\nEl terme «individualisme» comporta una gran confusió. En totes les situacions on es presenta l'individualisme es poden trobar opinions que en altres situacions poden ser contràries, de favorable a desfavorable. En termes econòmics, l'individualisme pot tenir opinions favorables de les mateixes entitats que s'hi oposen en, per exemple, la religió.\nActualment l'individualisme es tracta majoritàriament en estudis de sociologia i economia tot i que la seva influència es fa notar en qualsevol activitat humana.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Miscel·lània Cerverina (MC), de nom complet amb títol i subtítol \"Miscel·lània Cerverina: Història, economia i cultura de la Segarra\", és una revista científica editada pel Centre Comarcal de Cultura de Cervera, creada el 1983 amb una periodicitat anual.La revista, de caràcter científic i de l'àmbit de les ciències socials i humanes, és editada pel Centre Comarcal de Cultura, entre 1984 i 1988, i pel Centre Municipal de Cultura de Cervera, des de 1991. Des de l'any 1999, amb el número 13, porta el subtítol Història, economia i cultura de la Segarra. La revista té fonamentalment una periodicitat anual, malgrat que ha estat ausent en algunes ocasions, especialment en l'espai temporal entre els anys 2013 i 2018. El seu objectiu és promoure i difondre la investigació sobre història, economia i cultura de l'àmbit territorial de la Segarra. Es tracta d'una revista pluricientífica que busca divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, relacionats en l'àmbit de la història, la geografia, els costums i les tradicions, a més d'altres. Hi col·laboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de la província de Lleida en general, entre els quals destaquen, entre altres, Josep Maria Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Miró i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat. El primer director de la revista fou Albert Llona i Porreda i el director actual n'és Max Turull i Rubinat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Urtx, amb el subtítol Urtx: revista cultural de l'Urgell és una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.És una publicació de caràcter referencial en el camp de la historiografia i les ciències socials a les terres de Lleida. El nom de la revista revela el topònim d'origen basc de l'Urgell. Es tracta d'una publicació impulsada conjuntament per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l'objectiu d'omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l'àmbit de les publicacions d'estudis i investigacions. En aquest sentit, la revista s'entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes. La seva evolució està vinculada a la participació d'altres institucions: la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del 1990, amb el número 2, i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des del 1994, amb el número 6. Durant la seva història, la revista ha publicat articles relacionats amb matèries com la història, la geografia, l'art, l'arqueologia, l'antropologia, l'urbanisme, l'economia, la sociologia, la lingüística, la museologia, l'arxivística, l'arquitectura o biografies, entre altres, centrats especialment en Tàrrega, l'Urgell i les comarques de la plana de Lleida.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La zhuangologia (llengua zhuang: cang’yoz; xinès simplificat: 壮学; xinès tradicional: 壯學; pinyin: Zhuàngxué) o els estudis zhuangesos són l'estudi dels zhuang, estudi que abasta l'idioma, la cultura, història, literatura, art, música, ciència, etc. La zhuangologia és l'estudi dels zhuang i la seva cultura, però, sobretot en el context acadèmic d'Amèrica, més estrictament es refereix a l'estudi dels clàssics de llengua i literatura, història, cultura, i l'enfocament filològic. En el context de l'àrea d'estudis, la comunitat europea i l'americana tenen usos diferents. A Europa, generalment és conegut com a zhuangologia, mentre que als Estats Units, generalment és conegut com els estudis zhuangesos.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un administrador de sistema, administrador de sistemes o sysadmin (de l'anglès «system administrator») és una persona dedicada al manteniment i funcionament d'un sistema informàtic i/o xarxa. Els administradors de sistemes poden ser membres d'un departament de tecnologia de la informació (TIC).\nLes tasques d'un administrador de sistema són molt àmplies i varien molt d'una organització a una altra. Els administradors de sistemes solen ser responsables de la instal·lació, suport i manteniment de servidors o altres sistemes informàtics, i la planificació i resposta als talls en el servei i altres problemes. Altres tasques poden incloure scripting o programació lleugera, gestió de projectes per a projectes relacionats amb sistemes, supervisió o entrenament dels operadors d'ordinador, i sent l'assessor per problemes d'ordinador, més enllà del coneixement del personal de suport tècnic. Un administrador de sistema ha de demostrar una barreja d'habilitats tècniques i la responsabilitat per fer bé la seva feina.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En les empreses, l'aprovisionament és una part de la logística que s'ocupa d'aconseguir dels proveïdors els materials necessaris per a la producció. La quantitat i termini d'aquestes necessitats venen determinades bàsicament per les necessitats dels clients, l'optimització de la producció i el nivell d'existències o l'estoc de producte acabat previst per l'empresa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El dipòsit legal és l'obligació, imposada per llei o per alguna altra norma administrativa, de dipositar un o més exemplars de les publicacions editades al país a, com a mínim, una biblioteca.\nEl dipòsit legal, tant referit a la producció editorial tradicional com si es parla de publicacions electròniques, té com a finalitat la recopilació, preservació i conservació del patrimoni cultural i intel·lectual de cada país per tal de posar-lo a disposició dels ciutadans. Es tracta, doncs, d'un mitjà que garanteix la conservació de tota la producció editorial i que assegura als ciutadans d'avui, i a les generacions futures, l'accés al llegat intel·lectual amb fins d'informació i investigació.\nÉs tot un repte preservar el patrimoni digital però tard o d'hora, tota institució haurà d'enfrontar-se a aquest gran repte.En l'actualitat (abril de 2015) la redacció del Reial Decret que ha de regular el Dipòsit legal electrònic està en fase d'esborrany.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "una explosió combinatòria, en administració i computació, és l'augment ràpidament accelerat de línies de comunicació a mesura que més organitzacions s'afegeixen en un procés. Casualment descrit com exponencial de fet només és estrictament polinòmic.\n\nSi dues organitzacions necessiten comunicar-se sobre un tema particular, pot ser més fàcil comunicar-se directament només cal un únic canal de comunicació. Tanmateix, si s'afegeix una tercera organització, calen tres canals separats. Afegint-ne una quarta exigeix sis canals; cinc, deu; sis, quinze; etc.\nEn general, continuant així, això porta a \n \n \n \n l\n =\n \n \n \n n\n (\n n\n −\n 1\n )\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle l={\\frac {n(n-1)}{2}}}\n línies de comunicació cobreix per n organitzacions.\nL'enfocament alternatiu és adonar-se que aquesta comunicació cal que sigui un a un, i produir un camí genèric o intermedi de traspàs d'informació. El desavantatge és que això exigeix més treball per al primer parell.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un formulari és una pàgina amb espais buits que han de ser emplenats amb alguna finalitat, concebut pel matemàtic i inventor Charles Babbage.També defineix un conjunt d'objectes i procediments que s'utilitzen com a disseny de presentació a l'usuari, i el terme també és utilitzat en informàtica per referir-se al conjunt de camps sol·licitats per un determinat programa, els quals s'emmagatzemaran per al seu posterior ús o manipulació.\nUn formulari també és un compendi de fórmules matemàtiques o d'altres ciències, pertanyents a una o diverses categories, que serveix de guia o recordatori per al moment d'aplicar-les com per exemple per càlculs trigonomètrics, conversions entre xifres expressades en diferents unitats de mesura, moviments, forces, pesos, volums, potències elèctriques, etc.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Myeon és una unitat administrativa utilitzada a Corea del Sud que agrupa diversos ri i equival al que es coneix com a districte.Abans de l'1 d'octubre de 1961 tenia un govern de baix nivell. Amb la Llei de mesures provisionals sobre autonomia local es convertí en una àrea administrativa simple.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La recepta electrònica és un document digital en el qual hi consta el pla de medicació individualitzat d'una persona. En aquest document hi consten els fàrmacs, les dosis, el temps previst del tractament i la freqüència d'aquest. A més a més, en aquest pla de medicació hi apareix el cost del tractament. Amb aquest nou sistema de recepta electrònica s'afavoreix a la disminució i progressiva desaparició de la recepta en paper.Aquesta contempla tres tipus de tractaments: llarg termini, curt termini o en cas de necessitat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Secretari per a l'Almirallat en anglès: Parliamentary and Financial Secretary to the Admiralty o Parliamentary and Financial Secretary to the Board of Admiralty va ser un càrrec a la Junta d'Almirallat i oficial civil de la Royal Navy britànica. En general, es va complir per un membre de les reunions del Consell d'Almirallat fins a 1929, va ser diputat al Primer Senyor de l'Almirallat al Parlament, va ser principalment responsable de totes les propostes de Comptes Navals, Estimacions, Despeses, Finances i Despeses de 1625 a 1959.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La seu social és el lloc en l'espai —lloc habitual— on es gestionen i s'administren les associacions i entitats culturals. Aquest terme té rellevància en l'àmbit jurídic. És diferent del domicili social, que és el lloc on radica el centre de l'activitat d'una societat mercantil, malgrat que sovint s'usen indistintament.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades on hi havia sobretot comptes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un volant és un document resumit en un full de paper (de vegades la meitat d'una quartilla tallada longitudinalment) en la qual es mana, recomana, demana, pregunta o es fa constar alguna cosa en termes precisos i resumits, per fer-ne ús dins d'una institució o organisme o per gaudir d'un servei dintre o fora del seu entorn.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un yamen (ya-men; xinès simplificat: 衙门; xinès tradicional: 衙門; pinyin: yámén; Wade–Giles: ya²-men²) era l'oficina administrativa i / o la residència d'un buròcrata local o mandarí a la Xina imperial. Un yamen també podia ser qualsevol oficina governamental o organisme encapçalat per un mandarí, en qualsevol nivell de govern: les oficines d'un dels Sis Ministeris era un yamen, però també ho era una magistratura de la prefectura. El terme ha estat àmpliament utilitzat a la Xina durant segles.\nEn un yamen local, el buròcrata administrava els assumptes del govern de la ciutat o regió. Les responsabilitats típiques del buròcrata incloïen el finançament local, les obres d'infraestructura, el judici dels casos civils i penals, i l'emissió de decrets i polítiques.\nEn general, el buròcrata i la seva família immediata vivien en una residència unida al yamen. Això va ser especialment cert durant la dinastia Qing, quan la llei imperial va prohibir a una persona a prendre possessió del govern en la seva província natal.\nEl yamen variava molt en grandària, depenent del nivell de govern que administrava, així com l'antiguitat de l'oficina del buròcrata. No obstant això, un yamen a nivell local normalment tenia característiques similars: una porta d'entrada, un pati i una sala (en general servia com un tribunal de justícia); oficines, cel·les de presó i magatzems; i residències per al buròcrata, la seva família i el seu personal.\nEn l'àmbit provincial o superior, es va produir en major mesura l'especialització dels funcionaris. Per exemple, els tres principals funcionaris d'una província (xinès simplificat: 三大宪; xinès tradicional: 三大憲; pinyin: Sàn Dà Xiàn; literalment: els tres grans de la llei) controlaven el poder legislatiu, executiu, judicial i els assumptes militars de la província o regió. En conseqüència, els seus yamen estaven especialitzats d'acord amb les funcions de l'oficina. Els grans yamen del govern central, que es trobaven a la capital, eren les oficines més exclusivament complexes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, la dansa el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers éssers humans l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com \"una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religió i la ciència\".L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art, entès com a manifestació de l'activitat humana, és susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filosòfica –per exemple, com el raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep–, psicològica –els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi–, o sociològica –l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials. La més difosa, però, és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de l'art.\nLa naturalesa de l'art ha estat descrita per Richard Wollheim com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana»\". S'ha definit com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a mimesi o representació. Lleó Tolstoi identificava l'art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra. Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensen la visió idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, existeix en la ment del creador. La teoria de l'art com a forma té les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle xx per Roger Eliot Fry i Clive Bell. L'art com a mimesi o representació té profundes arrels en la filosofia d'Aristòtil. Més recentment, els pensadors influïts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l'expressió i la interpretació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un amoret, també conegut com a putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat. El terme italià putto, molt difós en la literatura i en la història de l'art, deriva del llatí putus. Vasari, a la seva obra Vite de più eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a tempi nostri (1550-1565), en va donar la descripció primera.La seva representació és abundant durant el Renaixement i el Barroc italià, principalment en el Barroc sicilià, i s'empraven com a elements decoratius a les esglésies, als altars, als orgues, als frescs i a l'escultura. Des de l'antiguitat fins als nostres dies, els amorets són utilitzats per representar la figura infantil d'Eros, el déu de l'amor conegut com a Cupido. A l'art paleocristià, aquesta forma de representació es va utilitzar per a la simbologia dels àngels; durant el Renaixement va ser freqüent emprar-los com a àngels músics: un bon exemple va ser l'ús que li va donar Donatello a l'altar major de la basílica de Sant Antoni de Pàdua.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'antropologia de l'art és una ciència social que històricament intentava estudiar les produccions plàstiques de les societats humanes anomenades tradicionals, prehistòriques o primitives. Com ha succeït amb altres disciplines que depenen de l'antropologia, s'ha ajudat en les darreres dècades d'una ampliació del seu camp d'estudi. En l'actualitat, es correspon més aviat a una anàlisi cultural i simbòlica de la producció artística en totes les seves formes.\nL'antropologia de l'art es distingeix de la sociologia de l'art perquè privilegia no la dimensió econòmica, política o mediàtica de les produccions artístiques, sinó que estudia la significació del que aquestes poden representar en la seva cultura d'origen. No són tampoc estudiades pel seu valor intrínsec, com seria el cas de la tasca realitzada per la crítica de l'art.\nL'antropologia de l'art estudia què és o què es considera que és l'art en una civilització, societat o cultura determinada. Això inclou el conjunt de tècniques i regles usades per a representar la realitat, i capacitat humana per a produir obres d'art (objectes, coreografies, cançons, indumentària, etc.) \"de la mateixa manera que la natura produeix fenomens\".", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art ASCII és un medi artístic que utilitza recursos computeritzats fonamentats en els caràcters d'impressió del Codi Americà Estàndard d'Intercanvi d'Informació (ASCII).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Art asiàtic fa referència a les manifestacions artístiques desenvolupades en tot el territori asiàtic.\nEl desenvolupament de l'art asiàtic, històricament paral·lel al de l'art occidental, en general és alguns segles més primerenc. Tant l'art africà, art islàmic, art jueu, art de l'Índia, art coreà, art xinès, i art japonès tenen una influència significativa sobre l'art occidental i viceversa. Els dos grans nuclis culturals són el xinès i l'índic, actuant ambdós de fars culturals a les seves zones d'influència respectiva.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Art assiri es va estendre en tres fases històriques: el període Paleoassiri o l'Imperi Antic (del 1950 aC fins al 1365 a. C.), incloent el període de submissió al poder babiloni, a l'edat mitjana o l'Imperi Mitjà (de 1365 aC a 932 aC) i el període Neoassiri o imperi nou (de 932 aC a 612 aC).Les obres d'art assiries que han arribat fins a l'actualitat pertanyen, en la majoria dels casos, al període del Nou Imperi, mentre que l'art dels períodes anteriors, desenvolupat sobretot a la ciutat d'Assur només van sobreviure alguns fragments i les representacions dels segells, a través dels quals els erudits van poder reconstruir escenaris històrics i artístics, segons els quals les ciutats del període es caracteritzaven per nombrosos santuaris estilístics, sovint completada per un enorme ziggurat. Les parets interiors dels edificis estaven adornades amb decoracions,", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art i la cultura clàssiques són un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà.\nIncloent en l'àmbit de la literatura -la literatura clàssica o grecoromana-, les diferents formes de la literatura grega i la literatura llatina (com la poesia, el teatre, la història la—historiografia clàssica— i la filosofia —filosofia grega, filosofia hel·lenística—); i en l'àmbit de l'art -l'art clàssic o grecoromà- considerat de forma àmplia (no només les anomenades belles arts -escultura clàssica, arquitectura clàssica-, sinó també totes les arts menors, estenent-se de vegades a tota la cultura material).\nEn canvi, l'ús del concepte pintura clàssica, per l'escassedat de restes antigues de Grècia i Roma, s'estén a les produccions pictòriques del Renaixement clàssic, el classicisme del segle xvii o l'academicisme posterior; en el context cronològic de l'art contemporani s'oposa estilísticament al concepte d'art modern. A la música, els conceptes de música clàssica (equivalent al de música culta) o classicisme musical (l' estil de finals del XVIII i inicis del XIX, que segueix al barroc i precedeix al romanticisme) no es refereixen en cap cas a la música de l'antiguitat.\nEntesa com a civilització, també formen part de la civilització clàssica o grecoromana els altres trets de la seva cultura, creències (mitologia clàssica —mitologia grega, mitologia romana—) i fins i tot la seva vida quotidiana (Costums de l'Antiga Grècia, Costums de l'Antiga Roma), així com la seva economia, societat i organització política, militar i religiosa (religió grega, religió romana), especialment les institucions gregues i les institucions romanes.\nEls límits temporals de l'antiguitat clàssica no són exactes i van aproximadament del segle viii aC al segle v; o bé incloent des de la civilització minoica i la civilització micènica). Personalitzant en dos autors, la cultura clásica inclouria des d'Homer fins a Luci Apuleu; i fixant-se en dues obres, des del palau de Cnosos fins a la Columna de Trajà.\nEls seus limits en l'espai són els del món grecoromà.\nA Grècia, es reserva el nom de període clàssic a allò que rep el nom de segle de Pèricles (de mitjans del segle V a.C. a mitjans del segle iv aC, en canvi en el cas de Roma es fa el mateix des dels darrers segles de la República Romana segle ii aC fins als primers segles de l'Imperi Romà, amb els Antonins segle II de la nostra era.\nEn la periodització de l'Art antic, específicament per a l'art occidental, s'acostuma a identificar el període pre-clàssic (civilitzacions de l'Antic Orient Proper), el període clàssic (art grec i romà) i el període post-clàssic (art de l'Antiguitat Tardana: tardoromà, paleocristià i romà d'Orient).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art de l'Imperi Part va ser l'art persa realitzat durant l'Imperi Part al Pròxim Orient (247 aC al 224 dC). Consta d'una barreja d'influències perses i hel·lenístiques. L'estil de l'art de l'Imperi Part va perdurar durant un temps després de la seva desaparició. Una característica típica d'aquest art és la frontalitat dels personatges que es mostren. També en les representacions narratives, els actors no s'hi fixaven en l'objecte de la seva acció sinó que miraven a l'espectador. Aquestes són les característiques que van anticipar l'art de l'Europa medieval i de l'art romà d'Orient.\nJaciments dels parts han estat sovint passats per alt a les excavacions, per tant, la situació de coneixement de la recerca de l'art dels parts era força incompleta. Les excavacions a Dura Europos al segle xx van proporcionar moltes noves descobertes. L'arqueòleg clàssic i director de les mencionades excavacions, Michael Rostovtzeff, es va adonar que l'art dels primers segles de Palmira, de Dura Europos, així com el de l'Iran fins l'art grecobudista del nord de l'Índia va seguir els mateixos principis. Rostovtzeff va ser el que va nomenar aquestes obres que van seguir aquests principis, «art dels parts».Segons altres erudits, és dubtós que les característiques de «L'art dels parts» tinguin alguna cosa a veure amb la pròpia Pàrtia; el tret més característic de l'art part és la frontalitat, que no és una especial tècnica de l'art irànic o l'art dels parts i va aparèixer per primera vegada a l'art de Palmira. Hi ha dubtes sobre si aquest art pot ser nomenat un art part o ha de ser associat amb qualsevol àrea regional en particular; no hi ha proves, per exemple, de què es creés fora de la regió mitjana de l'Eufrates i que es portés després a Palmira. Aquest art és millor enfocar-lo com un desenvolupament local comú a la regió de l'Eufrates mitjà.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art lumínic (light art) és una forma d'art aplicat en el qual la llum és el mitjà principal de l'expressió artística. L'obra i el seu significat es troba en la interacció de la llum amb l'espai i l'espectador. Sorgeix a través de la manipulació de llums, colors i ombres. Poden ser provisionals o permanents i ocupen diferents espais com els interiors de les galeries, exposicions, museus i fins i tot a l'aire lliure. Es realitzen festivals de la llum en el qual aquesta transforma obres arquitectòniques i parts de la ciutat. Els artistes experimenten amb la llum i els seus colors de la manera més creativa.\nNaixeran dues tendències principals a l'hora de fer servir la llum: La primera serà utilitzant la materialitat física de les fonts de llum com a tals. Els llums d'incandescència, els tubs de neó i els tubs fluorescents seran els elements més utilitzats donat el seu ús generalitzat. Amb ells construiran murs extensos, escultures i objectes lumínics que impregnaran de la seva llum l'espai que els acull com el \"Monument a V. Tatlin\" de Dan Flavin de 1967. La segona són els objectes construïts en llum, figures geomètriques tridimensionalment percebudes, o espais tridimensionals percebuts bidimensionalment. Els \"Afruns\" -projeccions-de James Turrell consisteixen en construccions d'objectes tridimensionals en geometries simples, fetes en projeccions de llum sobre diferents superfícies. En aquest cas l'obra és un pur exercici cognitiu, la llum és el mitjà per materialitzar una \"imatge\" visual construïda mentalment com una figura tridimensional. Aquí l'espai no intervé en l'obra excepte per la utilització posicional dels plans respecte a el punt de l'observador. Es tracta d'un exercici de comprensió visual, un joc entre la llum i la perspectiva visual.\"La participació del propi subjecte espectador, amb les seves impressions dins de l'obra, és clau. El caràcter immersiu característic d'aquestes intervencions ens porta a plantejar-nos la necessitat de reactualitzar la manera en la qual es registren i cataloguen per les vies tradicionals. [...] Una instal·lació lumínica com la dels artistes Dan Flavin, Yayoi Kusama, James Turrell o Ann Verónica Janssens necessita la vivència in situ de l'espectador, la seva processualitat corporal, la seva imaginació i interpretació i la seva intervenció en la mateixa per completar-la\".", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art nabateu és l'art que cultivaren els nabateus del nord d'Aràbia, un antic poble arameu l'època de major esplendor del qual abasta des del s. iv ae a l'i de. Els nabateus eren coneguts per les seues terrisses pintades en ceràmica fina, que acabaren dispersant-se en el món grecoromà, així com per les contribucions a l'escultura i l'arquitectura nabatea. L'art nabateu és àmpliament conegut pels jaciments arqueològics de Petra, específicament els monuments d'Al Khazneh i Deir.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Art és un concepte que procedeix del vocable llatí ars i que refereix a les creacions de l'home que expressen la seva visió sensible sobre el món a través de la utilització de diversos recursos sonors, lingüístics i plàstics.\nPopular, hauríem de dir que també és una paraula que procedeix etimològicament del llatí. En concret, podríem ressaltar que procedeix del substantiu “popularis”, que està conformat per dos components: el vocable “populus”, que pot traduir-se com a “poble”, i el sufix “-ar”, que és equivalent a “relatiu a”.'Popular, per la seva banda, és un adjectiu que indica el pertanyent o relatiu al poble. Entre els seus diversos significats, el terme fa esment al que procedeix de la població' i fins on arriba a la majoria de la gent.\n\nArt popular és un concepte de molta antiguitat, que s'utilitza amb varis criteris diferents (estètic, social, polític, ideològic, etc.) per tot tipus de bibliografia, incloses les del mercat d'art i la historiografia de l'art, l'estètica, la teoria de l'art i la sociologia de l'art.L'oposat seria l'art elitista. En tots dos casos, l'antiguitat de l'expressió parteix d'una doble possibilitat: és un art realitzat «per a» el poble (o l'elit) o «per» el poble (o l'elit).En la interpretació materialista de la història de l'art (Arnold Hauser), l'art de les classes dirigents, prestigiós, és objecte d'imitació i es difon de dalt cap avall per la societat amb major o menor fidelitat al model i majors o menors addicions d'elements «populars» originals; així ocorreria també del centre a la perifèria amb elements «locals» o «indígenes» (el polèmic concepte de «art provincial» —art provincial romà—).En la societat contemporània, l'art popularitzat o «art majoritari» es defineix per oposició a «l'art minoritari» com l'art de fàcil comprensió (fins i tot de «fàcil digestió»), que no exigeix una descodificació complexa. L'«art d'èxit», «de gran públic» o «de gran audiència», «art comercial» (els best seller o «literatura popular», la «música comercial» o «música popular» enfront de la denominada «música culta») o «art comercialitzat» pel mercat d'art (el mainstream enfront del que es rebel·la el denominat «art independent» —molt sovint per ser al seu torn assimilat, com ocorre amb l'etiqueta indie—), és el propi de la societat de consum de masses (art de masses, cultura de masses, art de consum), i s'expressa en la reproducció industrialitzada d'objectes artístics i la seva difusió pels mitjans de comunicació de masses.\nAquesta particular forma d'entendre el concepte d'art popular va ser de molt oposada valoració per diferents moviments artístics de l'art contemporani: criticada amargament per John Ruskin i William Morris (en l'Anglaterra de mitjan el segle XIX, convertida en «el taller del món») i assumida conscientment pel pop art d'Andy Warhol (als Estats Units, la superpotència de la segona meitat del segle XX). Més que un valor artístic, les produccions d'aquest «art popular» eren i són qualificats de «subcultura», com «antivalor», «antiart», «pseudovalor» o «pseudoart».La seva relació amb les classes populars no és major que la que té amb les classes mitjanes o burgesia; i també és molt freqüent denominar-ho «art burgès» o «art pequeñoburgués» (més pròpiament s'identifica amb els valors de la petita burgesia). Entre les seves etiquetes més utilitzades trobam els conceptes kitsch, biedermeier, middlebrow i el parell oposat masscult/midcult,D'altra banda, «art popular» és l'art tradicional amb valor etnogràfic que el Romanticisme identifica amb «el poble» i que se suposa que és produït anònimament per ell; és a dir, el folklore o volkskunde (conceptes d'origen anglès i alemany, respectivament) en les seves manifestacions artístiques: l'arquitectura popular, la lírica popular i la música popular (entesa com a «música tradicional» o folk music, no com a pop music —un «art pel poble» i no un «art per al poble» o «art popularitzat» o «massificat»—). Recentment, ha estat reivindicat per l'indigenisme. Igualment amb una visió política, «art popular» és l'art implicat o compromès social o políticament amb «causes populars» o «la causa popular»; que, encara que no sigui produït anònimament pel poble, ho ha estat per un «intel·lectual orgànic» que ha actuat com el seu vehicle d'expressió (conceptes propis del materialisme marxista —Gramsci—). Des de perspectives ideològicament oposades, el recurs al realisme en l'art davant de les avantguardes va ser l'opció estètica tant de l'art nazi com del realisme socialista.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art ritual és un moviment artístic que pren els rituals com a base de l'obra d'art; busca una visió moderna i conceptual de l'art que integri els principis dels rituals i del saber antic.Alguns artistes -com Joseph Beuys, Carolee Schneemann, Erica Scourti o General Idea- han creat rituals o se n'han apropiat en les seves obres.També hi ha artistes que consideren que l'art d'acció o performance té una qualitat ritual, al crear i utilitzar les seves pròpies mitologies personals per explorar llur identitat i la societat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La temàtica religiosa a l'art o art sacre és una denominació utilitzada per a produccions artístiques que tenen com a finalitat un culte religiós. A través dels segles l'art sacre s'ha portat a terme mitjançant obres de pintura, escultura o mosaic.\nEn el cristianisme les representacións més freqüents han estat les del baptisme, el judici final, la crucifixió i la resurrecció de Jesucrist. També es mostra la figura de la Mare de Déu i imatges extretes de la Bíblia.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art topiària és una pràctica de la jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant l'esporga. El seu origen es troba en la jardineria dels romans i va continuar durant el Renaixement italià, fins a arribar al punt culminant amb André Le Nôtre, realitzador dels jardins de Versalles el 1662, que va donar a les plantes (principalment el boix) formes còniques i piramidals.\n\nEn l'estil dels jardins de l'època victoriana a l'Anglaterra del segle xix, les formes utilitzades en l'art topiària van ser rodes, mitges llunes, rombes, cors, arcs i papallones.\nPer donar la forma desitjada a una planta es necessiten normalment uns quants anys d'intervencions, que consisteixen, entre altres tècniques, a utilitzar motlles i filferros per guiar el creixement i a fer servir diversos tipus de tisores d'esporga.\nAlgunes de les espècies vegetals utilitzades, a més del boix, són les dels gèneres Ligustrum (oliveretes i troanes), Lantana (la lantana), Lonicera (lligaboscs i xuclamels) i Hedera (les heures), el Prunus laurocerasus (o llorer-cirer) i el romaní.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art tribal o art indígena és l'art visual i la cultura material dels pobles indígenes. També es coneix com a art etnogràfic, o, de forma controvertida, art primitiu. Els arts tribals han estat històricament recollits per antropòlegs occidentals, col·leccionistes provats i museus, particularment museus etnogràfics i museus d'història natural. El terme primitiu s'ha criticat per ser Eurocèntric i pejoratiu.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Les arts són la teoria, l'aplicació i l'expressió física de la creativitat humana de les cultures i societats a través de les habilitats i la imaginació per produir objectes, entorns i experiències. Les categories tradicionals dins de les arts inclouen la literatura (poesia, drama, prosa, etc.), les arts visuals (pintura, dibuix, disseny, etc.), les arts gràfiques (pintura, dibuix, disseny, i altres formes expressades en superfícies planes), les arts plàstiques (escultura, modelatge), les arts decoratives (lacats, disseny de mobles, mosaic, etc.), les arts escèniques (teatre, dansa, música), música (com a composició), i arquitectura (sovint incloent el disseny d'interiors).\n\n", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'artteràpia és una disciplina i una pràctica que permet al pacient expressar-se a través d'una obra artística i facilitar un canal de comunicació de les seves emocions. Durant el tractament, el pacient treballa alguna o diverses disciplines de les arts visuals. Es basa en la idea que l'obra contribueix a la construcció d'un significat dels conflictes psíquics. A més, se centra de forma especial en la creativitat de l'home, en la possibilitat de plasmar un món intern en una obra i a través d'elles poder realitzar al que anomenen com procés sanitari. Hi ha diversos motius per recomanar un tractament d'artteràpia: creixement personal, trastorns emocionals, psíquics, drogodependències... Així mateix, es persegueixen diferents objectius com facilitar que el pacient adquireixi una major consciència corporal o comuniqui problemàtiques que no sap verbalitzar.\nL'artteràpia s'inclou en l'àmbit de les teràpies artístiques, una sèrie de varietats tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic i coincideixen en la utilització de l'art com a mètode de sanar les malalties mentals basant-se, en la majoria dels casos en un mètode auto exploratori de la pròpia personalitat.En Artteràpia l'art no s'utilitza com a eina de diagnòstic, sinó com un mitjà per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.L'artteràpia es realitza en sessions de grups reduïts o en sessions individuals. Tot i que les sessions puguin ser plaents en si mateixes, l'Artteràpia no és una activitat recreativa ni una forma d'educació artística. Tanmateix, si bé el terapeuta ha de posseir coneixements suficients en arts visuals, els usuaris d'artteràpia no han de tenir coneixements artístics ni experiència prèvia en art per beneficiar-se d'aquesta forma de tractament.L'artteràpia és una professió amb 80 anys d'exercici professional regulada oficialment per l'estat en països com USA, Regne Unit, Holanda, Suïssa, Finlàndia ... i en vies de reconeixement en molts més com Alemanya, França, Itàlia, Brasil .., Tanmateix però, no està regulada encara per les autoritats sanitàries de cap país de parla hispana.L'artteràpia és una forma de psicoteràpia psicodinàmica l'orientació metodològica pot variar sensiblement d'un lloc o un altre. Els seus fonaments teòrics es troben en les Psicoterapies Psicoanalitiques (Relacional, kleiniana, Junguiana ...), en la Teoria del Vincle, la Mentalització i la Teoria de l'Art Contemporani.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aspen. The Multimedia Magazine in a Box fou una revista d'art fundada l'any 1965 i que es va publicar fins a 1971. Era la primera revista tridimensional de la història. Els subscriptors rebien una caixa que contenia materials per llegir, per escoltar, per olorar, per observar...John Cage, Merce Cunningham, Marcel Duchamp, Yoko Ono, Robert Rauschenberg, The Velvet Underground i Andy Warhol, entre molts altres, van col·laborar en un projecte que es va mantenir viu fins al 1971. ASPEN, que continua la tradició de la boîte-en-valise de Marcel Duchamp o «el museu en una maleta», es considera una obra mestra de l'art experimental i la crítica institucional.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un auteur (; francès: [otœʁ], lit.'autor') és un artista, com ara un director de cinema, que aplica de forma altament centralitzada i subjectiva el control de molts aspectes de l'obra col·laborativa; en altres paraules, una persona equivalent a un autor d'una novel·la o d'una obra de teatre. El terme comunament fa referència a cineastes o directors amb un estil o temàtica reconeixible.Alguns directors considerats auteurs serien; Wes Anderson, Woody Allen, Ingmar Bergman, Tim Burton, etc. D'espanyols entren a la llista; Luís Buñuel, Pedro Almodóvar i Albert Serra.\nL'auteurisme va començar amb la Crítica de cinema francesa de finals dels anys 40 com a sistema de valors que deriva de la crítica de cinema d'André Bazin i Alexandre Astruc—batejada la teoria d'auteur pel crític americà Andrew Sarris. El concepte va ser inventat per distingir els directors de la Nouvelle Vague dels directors de l'studio-system establert a Hollywood. Des de llavors s'ha estat aplicant també als productors de música popular així com als creadors de videojocs.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Balle (nòrdic antic: BalliR) o Balle el Roig (nòrdic antic: Rauð-BalliR) fou un mestre gravador de runes (erilaz) actiu durant la segona meitat del s. XI a l'oest d'Uppland, Västmanland i nord de Södermanland, a Suècia.\n\nA diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta. Balle és conegut pel seu treball en estil Urnes. L'estil Urnes és la darrera fase dels estils zoomorfs de decoració viking que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del xii.Hi ha vint-i-quatre pedres rúniques que han sobreviscut signades per Balle, sovint en la forma poètica en nòrdic antic, com apareix en la pedra rúnica U 729 a Ågersta. També hi ha altres vint obres que s'atribueixen a Balle basant-se en l'estil. Com en el cas de Halvdan, Balle usava un signe que separava cada paraula en el text rúnic. Sovint també usava puntuacions en les lletres i-, g-.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El calze d'Ardagh és un calze elaborat al s. VIII en època de la cultura celta irlandesa, considerat una obra mestra d'aquesta cultura i de tota l'edat mitjana. Es troba exposada de manera permanent al Museu Nacional d'Irlanda de Dublín.\nEl calze, el trobaren dos joves anomenats Jim Quinn i Paddy Flanagan l'any 1868, amb una tassa de bronze i quatre fíbules ornamentals, mentre cavaven en un camp de creïlles proper a un rath (mur de pedra d'una fortificació) anomenat Reerasta, a la localitat d'Ardagh, al comtat de Limerick, Irlanda.\nEl calze i les altres peces trobades estaven ocultes únicament per una llosa de pedra, per la qual cosa tot sembla indicar que la persona que els enterrà volia recuperar-les poc de temps després que haguessen estat enterrades.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un catàleg d'exposició és un imprès que sol acompanyar les exposicions d'art, on es relacionen les peces exhibides i sovint se n'hi inclouen una o més reproduccions. En les grans exposicions col·lectives franceses, els Salons, els catàlegs s'iniciaren el 1673, tanmateix és un tipus d'imprès que no es generalitzarà fins al segle xix. Quan, a part de les grans exposicions oficials, aparegueren les exposicions en sales privades els catàlegs aviat foren element indispensable per a la promoció de les exposicions. A les acaballes del segle xix començaren a proliferar els catàlegs individuals, a part dels col·lectius, i al llarg del segle XX i el que va del XXI aquesta tònica es mantingué.\nEl catàleg d'exposicions no ha estat objecte de gaire atenció bibliogràfica fins data força recent. Actualment, però, ja es considera que la seva recopilació i buidat és essencial per a conèixer la història de l'art del seu temps. A Catalunya aquest tipus d'impresos, dels que n'hi ha àmplies col·leccions a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya o la Biblioteca del MNAC, ha estat repertoriat per l'Institut d'Estudis Catalans.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un catàleg raonat, o catàleg crític, és un catàleg d'obres d'art que, a més d'inventariar i classificar les obres amb les dades essencials, les descriu, documenta i comenta des d'un punt de vista tècnic i crític.Típicament cobreix les obres conegudes d'un artista, generalment de forma cronològica i de vegades temàtica, sigui l'obra completa, una branca artística o un període determinat. La seva publicació per part d'un expert o comitè d'experts destacats en aquell artista, i el número assignat en el catàleg a cada obra, suposa una identificació única de l'obra, una certificació d'autenticitat i una referència acadèmica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Chelsea College of Arts és una facultat de la Universitat de les Arts de Londres (Anglaterra). Es tracta de la institució dedicada a les arts i al disseny britànica més reconeguda, amb reputació a nivell internacional. Ofereix formació superior en arts plàstiques, disseny gràfic, interiorisme, disseny espacial i disseny tèxtil, fins a nivell de doctorat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Col·lecció Gelonch Viladegut és una col·lecció privada de gravats i de llibres d'art, resultat de l'obra del lleidatà Antoni Gelonch i Viladegut (1956), membre honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. És una col·lecció extensa i amb peces de gran qualitat i significació, considerada com una de les més importants d'Europa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El comitent és la persona que paga i encarrega a una altra persona (mestres d'obra, artistes, etc.) la realització d'una obra d'art. El comitent pot ser una o diverses persones, o una organització o comunitat. El comitent no té per què ser a més la persona que rep o gaudeix de l'obra d'art, que és el fruitori. Una comitent coneguda va ser, per exemple, a Catalunya, Ermessenda de Carcassona.Per a conèixer plenament una obra d'art, és a dir, incloent el seu valor històric i social, i no només l'estil artístic, cal tenir presents tres elements bàsics: el comitent, l'artista i el fruitori.Els comitents de vegades són mencionats per algun document. Per exemple, en els temps més moderns solen figurar als contractes fets amb l'artista i en èpoques més anteriors poden constar en testaments, documents relacionats amb donacions, en dotalies o actes de consagració.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La conservació i restauració és una disciplina dedicada a la preservació del patrimoni cultural, protegint-lo de la degradació per tal que estigui disponible per a futures generacions. Les activitats de conservació inclouen exàmens, documentació, tractament i cura preventiva dels objectes tractats. La definició tradicional del paper del conservador implica l'examen i conservació de patrimoni cultural fent servir \"mètodes que resultin eficaços per conservar un objecte en unes en les seves condicions originals durant el màxim temps possible.\"\nTanmateix la definició del paper del conservador s'ha ampliat incloent la idea d'administració ètica. El conservador aplica algunes directrius ètiques simples, com la intervenció mínima; l'ús de materials apropiats i mètodes reversibles, per reduir possibles problemes amb futurs tractaments, usos o investigacions; o la documentació de tot el treball realitzat.\n\n", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La creativitat artística és una mena de creativitat, però n'hi d'altres. Ingmar Bergman, un creador cinematogràfic que excel·lí en el seu món en films com El setè segell, per definir-la associa intuïció amb intel·lecte: \"prenc totes les decisions segons la meva intuïció. Llanço un dard en la foscor, això és intuïció. Després hi envio tot un exèrcit per recuperar el dard, això és intel·lecte.\" Txaikovski l'associà amb la inspiració i la paciència que cal per esperar-la i superar l'abatiment que comporta l'espera. Albert Einstein, relacionant l'art amb la ciència, afirma que no hi ha cosa més bonica que el misteri i creu que cal considerar mort aquell que és aliè a aquesta emoció i que \"és incapaç de deixar córrer la imaginació i quedar-se extasiat.\" (What I Believe, 1930) La creativitat, per tant, sorgeix quan hom és capaç de vèncer la por al misteri i acceptar-ne el risc. Ja ho diu la dita: \"Qui no arrisca no pisca.\" O cosa que és el mateix, la creativitat neix quan davallem malgré tout als cabals incerts del nostre ésser.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Crypto art, també anomenat com CryptoArt o Cryptoart, és una categoria d'art relacionada amb la tecnologia Blockchain. Emergint com un nínxol de gènere de la feina artístic després del desenvolupament de blockchain, xarxes com ara Bitcoin i Ethereum a mitjans i finals dels anys 2010, l'art cripto es va fer popular en gran part a causa de la capacitat sense precedents que ofereix la tecnologia subjacent per purament obres d'art digitals a ser comprat, venut o recollit per qualsevol persona de manera descentralitzada.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Dark Side of the Rainbow també coneguda com (Dark Side of Oz o Wizard of Floyd) és el resultat de mirar la pel·lícula El Màgic d'Oz, (The Wizard of Oz) (1939), amb el disc de Pink Floyd, Dark Side of the Moon (1973) com a banda sonora. El títol és el resultat d'ajuntar el nom del disc amb el títol de la cançó Over the Rainbow que apareix al film.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Dextera Domini, a l'art, és la representació de la mà de Déu, una forma usada per les religions fortament monoteistes com el judaisme, per mostrar la intervenció divina en un determinat context. S'ha de tenir en compte que a l'Antic Testament hi ha una prohibició expressa de representar Déu. Així una imatge d'una mà que baixa del cel o apareix sola (sense cos) serveix per mostrar una intervenció divina. Existeixen també textos de l'Antic Testament que semblen sostenir aquest tema iconogràfic (cf. Ex 15, 6; Sal 19, 7; Sal 79, 16-18; Sal 117, 16). A les cultures orientals del període s'associa la mà al poder regi i fins i tot se li concedeix un poder taumatúrgic doncs mitjançant la mà passarien les forces divines que permeten, per exemple, la curació.\nA l'àmbit cristià la mà dreta de Déu (Dextera Domini en llatí) té diverses significacions: indica protecció divina, també legitimació d'un poder o bé un testimoni qualsevol. Hi ha representacions tant del palmell com del dors. Sovint en el cel entre els núvols i dirigida cap a la terra; amb els dits oberts o bé beneint.\nEncara que la major part de les vegades és part d'una representació o quadre més ampli, de vegades també es representa només la mà sense context (vegeu per exemple, el Sacramentari d'Enric II o el fresc de Sant Climent de Taüll -Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona-). En temes de l'Antic Testament es col·loca la mà dreta de Déu que rep el sacrifici d'Abel o el de Melquisedec (vegeu la basílica de Sant Vidal a Ravenna), també per aturar el sacrifici d'Isaac. En representacions del Nou Testament apareix per a l'Anunciació (vegeu la capella palatina de Palerm) o al baptisme de Crist. A més a més es fa servir per representar temes de la tradició cristiana o dels evangelis apòcrifs com per exemple, la dormició de la mare de Jesús. En representar sants, s'inclou de vegades la mà de Déu per mostrar el coronament del personatge o per beneir-los. Una mica semblant succeeix a molts còdexs carolingis i otonians on la presència de la mà de Déu indica la sobirania reconeguda per Déu (vegeu la Primera Biblia de Carles el Calb present a la Bibliothèque nationale de France).\nEl tema iconogràfic anirà desapareixent a mesura que les representacions humanes de Déu Pare es faran més comuns.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art digital és una pràctica artística basada principalment en la utilització de la tecnologia digital com a part essencial del procés creatiu d'una obra. Des de la dècada de 1970, s'han utilitzat diversos noms per descriure el procés, incloent-hi l'art de l'ordinador i l'art multimèdia. De totes maneres, l'art digital se'l pot situar sota el concepte d'art dels nous mitjans. En un sentit ampli, el terme art digital fa referència a aquell tipus d'art contemporani que utilitza mètodes de mitjans digitals o de producció massiva.El terme artista digital és utilitzat per descriure els artistes que fan ús de les tecnologies digitals per produir art. Tant artistes digitals com tradicionals utilitzen moltes fonts d'informació i programes electrònics per crear el seu treball.\nLes tècniques d'art digital són àmpliament utilitzades pels principals mitjans de comunicació en publicitat i també per cineastes per produir efectes visuals. L'autoedició de llibres ha tingut un gran impacte en el món, encara que aquest cas estigui més relacionat amb el disseny gràfic. Donats els paral·lelismes entre les arts visuals i les musicals, és possible que l'acceptació general del valor de l'art visual digital progressi de la mateixa manera que ho ha fet l'acceptació de la música electrònica en les últimes dècades.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Editorial Cobalto va ser una editorial especialitzada en art, nascuda el dia 12 de juny de l'any 1947 a Barcelona. Fou una iniciativa del periodista, dibuixant i poeta Josep Maria Junoy. Rafael Santos Torroella i la seva esposa, María Teresa Bermejo, van signar el contracte de fundació en qualitat de subdirector i secretària respectivament. Es tractava d'una societat civil de caràcter privat encarregada de la publicació de la revista «Cobalto, Arte antiguo y moderno». El contracte expressava que era competència del director, l'orientació, cura i formats de la publicació, la selecció dels originals i dels autors, a més de les iniciatives i gestions pròpies de l'empresa. Corresponia a Rafael Santos i María Teresa Bermejo, la col·laboració i assessorament sobre els aspectes tècnics i artístics.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'educació artística és un mètode d’ensenyament que es basa en certs camps de l’art, com ara l'educació visual i plàstica, l'educació musical o l'educació expressiva del cos (dansa o teatre, arts circenses, òpera...).\nEls professionals solen destacar en una de les activitats mencionades anteriorment. Igual que en altres camps professionals, en l'educació artística cal una actualització constant, recerca de capacitacions i formació en noves manifestacions artístiques i pedagògiques amb la finalitat d’aconseguir dotar l'estudiant d'un ampli domini de les disciplines.Els xiquets, joves i adults poden aprendre tant en col·legis, instituts i universitats com en els museus, centres culturals, ocupacionals, de recreació, agències de servei social, al carrer i fins i tot a les presons, tot rebent aquest tipus d’educació de manera formal o informal. Es pot distingir una educació artística per a la formació de professionals d'una altra per als que no ho volen ser.L'educació artística desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments; potencia habilitats i destreses i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments, emocions i actituds que permeten la formació integral del nen. Dintre del camp de l’art existeixen diverses branques professionals que ajuden a enriquir els continguts que es poden ensenyar, com ara: història de l’art, filosofia de l’art, teoria de l’art, disseny, crítica de l’art, i les anomenades arts contemporànies (art comunitari, art relacional, videoart, còmics, bio-art, ...), és a dir, representacions artístiques que generalment no són incloses en les belles arts o en les arts convencionals. Aquestes i d'altres especialitats eixamplen el repertori de les manifestacions artístiques i, si s’inclouen les TICs, aquestes poden oferir propostes didàctiques més afins a la població.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els elements de l'art són un conjunt d'aspectes que caracteritzen una obra d'art, generalment utilitzats per al seu ensenyament i la seva anàlisi i que es combinen en funció dels principis de l'art. Aquests elements serien els components o les parts bàsiques que constitueixen una obra d'art.\nLes llistes dels elements d'una obra d'art varien en funció de diferents autors, però a nivell general contenen espai, color, forma textura, valor i línia. Els artistes treballen amb aquests elements bàsics per compondre una obra d'art. No és imprescindible que els utilitzin tots; no obstant això, sí que és necessari un mínim de dos.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Equipo Hoz és una experiència educativa en l'àmbit de les arts plàstiques. Neix de la iniciativa de Fernando Morell Perelló, conegut entre els seus alumnes com Ferran Morell, qui decideix cap a l'any 1977, quan és professor de dibuix de l'Institut Alfonso VIII, a Conca, proporcionar als seus alumnes una àrea de treball per a la seua expressivitat artística més enllà de la classe de dibuix que es realitzava en el mateix institut.\nVa ser un equip de joves artistes, estudiants de l'Institut en el qual aquest moment estigués treballant com a professor Ferran Morrell, per la qual cosa aquest equip està present tant a Conca, com en diversos instituts de municipis la Comunitat Valenciana, com Benetússer i València. Ferran Morell treballà a València, entre altres, en l'Institut Juan de Garay, on va realitzar la seva tasca docent com a catedràtic de dibuix.L'Equipo Hoz va tenir una vida d'uns 20 anys, des dels seus inicis en 1977 a la jubilació com a professor de Ferran Morrell, durant els quals es van dur a terme 83 exposicions a Conca, Catalunya i part de la Comunitat Valenciana. Entre d'altres, en va fer a La Llotja de València (1981), ExpoJove '81 (Fira de Mostres de València), 1982-Vilafranca del Penedès (Barcelona), 1983-Benicalap, Benimamet i Massamagrell, 1984-Quart de Poblet, Onteniente, L'Alcudia i Benifaió.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Eresonye va ser un Oba (Rei) de Benín que governà cap a 1735-1750. El seu pare era l'Oba Akenzua I que regnà a partir de 1713.\nEls regnats d'Akenzua I i d'Eresonye van experimentar canvis importants respecte als seus predecessors els quals eren guerrers i hi havia hagut 50 anys de guerra civil. Akenzua I i Eresonye van donar més importància a les seves funcions rituals i de guardians de la prosperitat i seguretat de Benin. En l'art són importants els escultures de bronze d'aquest període que es troben en molts museus importants com, per exemple, el Metropolitan Museum of Art.\nSón característics els brozes d'aquest període amb la forma de discs, cercles i creixents.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un erilaz, gravador de runes o mestre rúnic, és un especialista en escriptura rúnica sobre pedra. A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta. Era, però, complicat gravar sobre pedra, per això sorgí la figura del gravador de runes. Al llarg del s. XI, quan es gravaren la majoria de les pedres rúniques, ja hi havia certs especialistes que eren contractats per gravar, decorar i erigir les pedres; quan s'acabava el treball, a voltes l'escrit esmentava l'erilaz, i així aquests monuments històrics són els primers exemples d'obres d'art europeu signades per l'autor.\nEs coneixen més d'un centenar de gravadors de runes de l'era vikinga a Suècia, la majoria del s. XI a l'est de Svealand. Certes obres anònimes tenen els trets característics d'alguns autors coneguts i, per tant, se'ls n'atribueix l'autoria.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un esbós és un dibuix fet a mà ràpidament que normalment no es considera que sigui un treball finalitzat. Un esbós pot tenir diverses intencions: per a registrar quelcom que l'artista ha vist, desenvolupar una idea més tard o com una manera ràpida de mostrar una idea, imatge o principi. També pot ser una pintura o altra obra (escultura) preparatòria per una altra obra més esmerçada i més completa, o, com bé diu el DIEC, un esbós és una \"primera forma imperfecta d'una estàtua, d'una pintura, d'una composició.\"Els esbossos es poden fer en qualsevol medi, típicament un medi sec com el grafit, el carbó o el pastel, però també es pot usar la pintura a l'oli i d'altres. Un escultor pot fer un esbós mitjançant argila, cera o plastilina.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Esbós Pedra Filosofal, es tracta de l'esbós del Tríptic de la Pedra Filosofal que va realitzar l’artista català Joan Abelló durant el 1963 i 1966, tenint com a punt de partida un viatge que va fer en cotxe a Bèlgica. El dibuix i l'obra definitiva, formen part de la col·lecció del Museu Abelló.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (que també és coneguda per l’acrònim ESCRBCC) és un centre d’ensenyament superior, oficial i públic, que depèn de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Ensenyament). S’hi imparteixen els estudis superiors de conservació i restauració de béns culturals. Va ser creada l’any 1991. Té la seu a Barcelona, al carrer Aiguablava (barri de Trinitat Nova, districte de Nou Barris).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Hom denomina espoliació, saqueig o pillatge arqueològic i artístic el delicte consistent en la confiscació del patrimoni històric, arqueològic i artístic per part de professionals amb afany de lucre, per col·leccionistes, per arqueòlegs aficionats i inexperts, antiquaris sense escrúpols o turistes, sense el permís ni la informació prèvia de les autoritats civils i governatives dels llocs saquejats ni respecte a les lleis de protecció de béns culturals. És freqüent l'ús de material d'espoliació en edificacions medievals, especialment romàniques; les fonts d'aquests materials solen ésser antigues edificacions d'època romana pròximes a la nova construcció.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estil és un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d'una mateixa època i el sentit de l'evolució de les formes. La paraula estil prové del llatí stilus, punxó que els romans utilitzaven per escriure. Però en grec stilo significa columna, i com que la columna era l'element més singular i personalitzat de l'arquitectura, podem dir que el mot estil originàriament era la manera com es feia literatura o arquitectura.\n\nLes denominacions van anar sorgint amb el temps. Si bé al segle xvi ja es parlava d'estils, però d'una manera poc concreta, no es van aplicar definitivament a les arts plàstiques fins al segle xviii, concretament als estudis sobre l'art grec que va fer Johann Joachim Winckelmann i a l'anàlisi posterior de Johann Gottfried Herder sobre l'art gòtic. La paraula gòtic es va aplicar a un art que l'origen s'atribuïa als invasors de l'Imperi Romà: el terme rococó el van crear els deixebles de Jacques Louis David per ridiculitzar l'estil pretensiós del regnat de Lluís XV a França; el mot romànic es va començar a utilitzar cap al 1819 per designar una corrupció de l'art romà.\nSobre el supòsit de l'existència d'un art clàssic que successivament, al llarg de la història, s'ha anat destrossant o respectant, es va establir una seriació d'estils: clàssic, post-clàssic, romànic, art gòtic, renaixentista, manierista, barroc, rococó i neoclàssic. Després s'hi van afegir els ismes dels segles XIX i xx: romanticisme, expressionisme, etc.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estil Borre és una etapa dels estils de decoració zoomòrfica vikinga que deu el nom a un vaixell funerari trobat al cementeri viking de Borre, a Noruega. L'estil Borre substituí l'estil Oseberg i fou parcialment coetani del Jelling. Aparegué a mitjan s. IX i continuà en ús fins al final del s. X.\nL'estil es caracteritza per un patró de trenat en les línies, semblant a les baules d'una cadena, que formen figures simètriques. El motiu més característic és la trena anellada, que consisteix en dues bandes trenades amb cèrcols als punts d'unió. També hi apareixen bèsties amb urpes prènsils. Les peces tenen més finesa en la tècnica de filigrana i granulació. A més d'en Borre (sobretot en peces de regnes de cavall), també hi ha importants exemples de fermalls a Dinamarca i Suècia. L'estil s'estengué a les illes britàniques, on aconseguí prou popularitat. A l'illa de Man hi ha algunes pedres monumentals d'aquest estil, igual que a Gran Bretanya i Irlanda.\nLes etapes d'ornamentació zoomòrfica de l'època vikinga es cataloguen en aquests estils successius: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estil Jelling és una fase de la decoració vikinga zoomòrfica del segle x. El nom prové d'un conjunt d'objectes de Jelling, Dinamarca, entre els quals hi havia les grans esteles rúniques de Jelling, d'Harald Blåtand, però després aquestes es catalogaren en l'estil Mammen. L'estil es caracteritza per l'aparició de:\n\nFigures d'animals molt estilitzades, sovint amb cossos allargats en forma de S, sempre representades de perfil; també hi apareixen persones.\nLes figures tenen projeccions de formes vegetals (rissos, fulles) i decoracions transversals.\nFigures geomètriques (cercles, espirals, triangles).L'ornamentació de formes animals de l'època vikinga es cataloga en aquests períodes successius: Oseberg, Borrei, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estil Mammen és una fase dels estils de decoració zoomòrfica vikinga de finals del s. X i principis de l'XI; sorgí de manera gradual a partir de l'estil Jelling. El nom de l'estil es deu a les troballes en una cambra funerària de Jutlàndia, Dinamarca. Entre els objectes trobats hi havia una destral d'argent gravada: en un dels seus costats apareixia una au molt estilitzada amb llargs apèndixs enrotllats al llarg del cos. També comprén representacions animals més realistes com els lleons en les pedres de Jelling. Durant el període d'aquest estil apareixen per primera volta formes vegetals clarament diferenciades, en forma de sarments, circells i fulles.\nLes etapes d'ornamentació zoomòrfica de l'època vikinga completa se solen catalogar en aquests estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estil Ringerike és un estil de decoració zoomòrfica vikinga que es desenvolupà del s. X a l'XI, com a evolució de l'estil Mammen anterior. Rep el nom d'un grup de pedres rúniques decorades amb animals i plantes, elaborades amb pedra provinent de les pedreres de Ringerike, al districte nord d'Oslo.Els motius més comuns d'aquest estil són lleons, aus, i animals en forma de banda i en espiral, com serps i dracs, amb el cap de perfil i els ulls redons. Molts d'aquests elements apareixen ja en l'art escandinau anterior, com diferents tipus de creus, terminacions en forma de palmera i sogues formant circumvolucions que uneixen diversos elements, i s'hi percep la influència dels estils contemporanis de l'art anglosaxó i otonià.\n\nL'ornamentació zoomòrfica de l'època vikinga completa se sol catalogar en aquests estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, estil Ringerike i Urnes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estil Urnes és la darrera fase dels estils de decoració vikinga zoomòrfica que es produí durant la segona part del segle xi i el començament del xii. Les anteriors etapes de les ornamentacions amb formes d'animals de l'art escandinau se solen catalogar en els estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen i Ringerike.L'estil Urnes pren el nom per la porta tallada de l'església de fusta d'Urnes a Noruega, tot i que la majoria dels objectes decorats amb aquest estil són esteles rúniques d'Uppland, Suècia; per això molts historiadors prefereixen considerar-lo un estil de pedres rúniques.L'estil es caracteritza per figures d'animals, generalment serps i dracs, esvelts i estilitzats que s'entrellacen en dissenys densos. Els caps dels animals estan de perfil, tenen ulls prims i en forma d'ametla i amb protuberàncies arrissades sobre el nas i el coll.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els estils de les esteles rúniques canviaren al llarg de l'època vikinga. Les pedres rúniques més antigues tenen un disseny simple, però es feren més complexes fins que, al final de la seua època, assoliren una notable perfecció en la factura, en les obres dels mestres picapedrers itinerants öpir i Visäte.\nLa principal catalogació dels estils, la desenvolupà Anne-Sophie Gräslund. La seua sistematització es considerà un gran avanç i n'és l'estàndard actualment. Els estils són RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 i Pr5, i abasten el període entre 980-1130, que és quan es feren la majoria de les pedres rúniques. Els estils Pr3, Pr4 i Pr5 corresponen al que es coneix com a estil Urnes, i els Pr1 i Pr2 també són coneguts com a estil Ringerike.Tot seguit s'exposen breument els estils mostrant algunes pedres com a exemples, d'acord amb la notació de Rundata:", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estridentisme és un moviment artístic mexicà d'avantguarda interdisciplinari compost de poetes, escriptors, músics i pintors que va ser fundat a Mèxic pel poeta Manuel Maples Arce el 31 de desembre de 1921 a Jalapa, amb el manifest Actual nº1 per part del poeta Manuel Maples Arce. L'estridentisme - estridentismo en castellà - només va tenir uns dotze anys de durada.\nA aquest moviment artístic s'hi van afegir Arqueles Vela, Germán List Arzubide, Salvador Gallardo, Germán Cueto, Fernando Leal, Fermín Revueltas, Ramón Alva de la Canal, Luis Quintanilla i Leopoldo Méndez, que van constituir el grup estridentista pròpiament dit.\nA més, un grup d'altres artistes van estar lligats en diverses circumstàncies al moviment i poden ser considerats, en diversos graus, estridentistes: Jean Charlot, Tina Modotti, Gastón Dinner, Armando Zegrí, Humberto Rivas Panedas, Luis Ordaz Rocha, Xavier Icaza, Diego Rivera, Silvestre i Fermín Revueltas.\nL'any 1925, els principals estridentistes s'establiren a Jalapa (que en les seves obres l'anomenarien Estridentópolis) on van realitzar un colossal treball editorial, cultural i educatiu, col·laborant amb la fundació de la Universitat de Veracruz sota els auspicis del governador de l'Estat de Veracruz Heriberto Jara, fins que va ser destituït pel govern federal pel fet d'haver defensat els obrers de les companyies petolíferes dels Estats Units i el Regne Unit. Sense aquest protector, el grup estridentistaes va dissoldre el 1927.\nEls estridentistes es van apropiar les expressions de la cultura popular de Mèxic en la dècada de 1920 i van assimilar les influències de les avantguardes com el futurisme, el cubisme i el dadaïsme. El seu eclectisme va permetre una simbiosi original entre totes les tendències d'avantguarda i a més desenvolupar una dimensió social derivada de la Revolució mexicana.\nEls pintors d'aquest moviment - Fermin Revueltas, Leopoldo Mendez, Ramon Alval de La Canal… -, reclamen com els futuristes italians, rapidesa, colors llampants, cosmopolitisme i maquinisme.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Experimentem amb l'Art és una entitat educativa amb seu a Barcelona que treballa a partir de l'art contemporani. Té una llarga trajectòria en la creació d'interseccions entre l'educació i la cultura. Desenvolupa activitats adreçades a escoles, a un públic familiar o el públic general. Col·labora amb institucions com per exemple el CaixaForum de Madrid, la Fundació Miró de Barcelona, la Fundació Tàpies i molts altres, així com amb museus i altres institucions culturals per organitzar animacions educatives i activitats culturals paral·lels a exposicions temporals o permanents.L'associació neix l'any 1993 a Barcelona per iniciativa de l'artista Montse Vives i Roig. L'equip es va eixamplar amb professionals de l'educació, la gestió cultural i l'educació artística. «El seu projecte va ser pioner en educació artística i, de fet, el seu mètode de treball, del tot visionari, s'ha acabat implantant en el sistema.»L'any 2003 l'associació s'emplaçà en un espai de gestió pròpia al barri de Gràcia de Barcelona, l'Espai EART la qual cosa va possibilitar dur a terme el programa de Residència d'artistes i altres propostes. L'any 2010 s'amplià l'espai i això dona l'oportunitat de desenvolupar i consolidar el projecte. És aquest l'any en què neix el projecte d'Escola EART, que organitza «Tallers d'art», un programa d'activitats educatives en estreta vinculació amb la residència d'artistes, que té com base l'experimentació, la creativitat i la convivència directa amb els artistes.\nEl 2009 va rebre el Premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art) per la seva participació en el projecte La Sala d'Art Jove de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, en el vessant d'espais alternatius. L'abril de 2020 l'entitat va presentar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERO) per causa de la crisi del Covid-19.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La forma en l'art és la manera o conjunt d'elements formals en la que s'expressa un contingut, des del tipus d'art (art audiovisual, art escènica, literatura, etc.) que s'empra en la producció d'una obra d'art fins a la manera en què aquesta s'utilitza, més enllà del to i de l'estil. La forma fa referència a la formalització d'un contingut, o fons, i d'un significat precís. En les arts plàstiques pot fer referència a la forma geomètrica, que junt amb el color n'és un dels conceptes fonamentals.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Fot (nòrdic antic: Fótr) fou un viking d'Uppland, Suècia, conegut com a mestre gravador de runes (erilaz) actiu a mitjan s. XI.A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta. Fot és conegut pel seu treball en estil Urnes, que és la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del xii.És un dels més importants mestres clàssics d'Uppland i d'estil Urnes, considerat el més artístic i de més gran talent del seu temps. Un tret característic de la seua obra és la cura amb què escull les pedres, com en tracta la superfície, l'ornamentació harmoniosa, unes runes uniformement cisellades i fermament dissenyades. També destaca per l'ús del signe × entre les paraules en la seua inscripció rúnica.S'han trobat poques pedres rúniques signades per Fot. La llista Rundata en detalla les següents signades per l'artista: U 167 a Östra Ryds, U 177 a Stav, U 268 a Harby, U 464 a Edeby, U 605 a Stäket, U 638 a Mansängen, U 678 a Skokloster, un dels seus treballs més famosos i U 945 a Danmarks. Se li atribueixen altres quaranta peces més basant-se en l'estil.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un fruitori és la persona o grup de persones que gaudeix o a qui va destinada una obra d'art. El fruitori pot ser una persona, un senyor feudal, una família, una comunitat vilatana, ciutanada o parroquial o un monestir o convent. L'obra artística és encarregada per un comitent i realitzada per un artista o un taller o un grup de constructors. De vegades el comitent i el fruitori poden coincidir, però no és necessari. Sol ocórrer en el cas que l'obra d'art sigui una joia, un anell, un segell o una arqueta. En canvi, en el cas de catedrals i edificis públics, per exemple, el fruitori engloba una comunitat molt més gran de persones.\nCal sempre tenir presents tres elements bàsics; el comitent, l'artista i el fruitori; per a conèixer plenament una obra d'art, és a dir, incloent el seu valor històric i social, i no només l'estil artístic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Gegant d'Atacama, Gegant de Tarapacá o Geoglif de Cerro Unita, és una gran figura de 119 m de llarg traçada al flanc nord-oest del turó Unita, a 15 km del poble de Huara (Comuna de Huara, província del Tamarugal, regió de Tarapacá, Xile), territori comprés al desert d'Atacama. Es creu que la figura hauria estat elaborada per habitants de la zona en el període intermedi tardà, comprés en el tram cronològic dels 900 als 1.450 anys de.\n\nSe suposa que la representació correspon a un xaman o yatiri, tot i que també podria referir-se a la deïtat andina Tunupa-Tarapacá, que realitzà una travessia des del llac Titicaca cap al Pacífic. Sobre Tunupa-Tarapacá s'assenyala que \"el mateix Pachacuti Yamqui, en la seua transcripció de la primera oració de Manco Cápac, evoca Viracocha com a creador del món, i afegeix que, en aquesta primera edat de les tenebres, les persones vivien en llocs erms i, per escassetat de terra, es barallaven sense parar. Llavors hi aparegué Tunupa.Pachacuti 1993 [1613]:188\nAquest personatge, segons Pachacuti, camina per les terres del Tahuantinsuyu fent miracles:", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no massa gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies. Aquesta pràctica s'ha realitzat des de temps antics.\nLes col·leccions de gemmes treballades es diuen gliptoteques. Entre els estudiosos més destacats d'aquest tema estan: Philipp von Stosch, Adolf Furtwängler i John Boardman.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Gesamtkunstwerk (en alemany), i la seva traducció al català obra d'art total, és un terme usat per Richard Wagner en explicar la filosofia de la seva dramatúrgia per a referir-se a un tipus d'obra d'art autònoma que integra de manera simultània i relacionada diferents medis o disciplines artístiques, com la música, el teatre i les arts visuals, que a començaments del segle xix va revalorar la posada en escena, passant d'estar supeditada al text al fet que aquest sigui un element més integrat a l'obra total, en totes les arts escèniques.Des de la seva encunyació, el terme ha estat utilitzat àmpliament a la dramatúrgia, les belles arts i les arts escèniques, i en general per a descriure diferents manifestacions artístiques en les quals es combinen elements de diverses arts. L'art cinematogràfic i altres arts audiovisuals com els vídeos musicals o els videojocs també han estat descrits com \"obres d'art total\" per la seva combinació de teatre, música, imatge, etc. En arquitectura s'empra aquest terme per a descriure un edifici en el qual cada part està dissenyada per a complementar a unes altres dintre d'un tot.\nEl concepte d'obra d'art total havia estat abans ja elaborat pel romàntic Otto Philip Runge i va estar de moda al romanticisme alemany a partir de començaments del segle xix. A partir de la segona meitat del mateix segle, les ideologies associades a la revolució francesa i sobretot altres moviments politicosocials, van desenvolupar la idea d'obra d'art total com una obra d'art interdisciplinar. Va ser molt important al canvi de segle i va revolucionar les arts escèniques, amb pioners com Stanislavski, Copeau, Fuller, Duncan i Saint Denis. El terme també va ser emprat pels artistes pertanyents a la \"Secessió de Viena\" de començaments del segle xx, per a descriure el seu objectiu estètic. A les arts plàstiques, els artistes del Black Mountain College van reprendre a partir de la segona meitat del segle xx aquest concepte, creant obres a les que simultàniament hi havia teatre, dansa, música i arts plàstiques. Això va evolucionar a happenings i accions artístiques, que al seu torn van influir enormement a les arts escèniques, donant pas al que es considera l'escena contemporània.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Google Arts & Culture és una plataforma en línia amb la qual es pot accedir a imatges d'alta resolució d'obres d'art que es troben en museus que participen en aquesta iniciativa. Aquest projecte va partir l'1 de febrer de 2011 per Google, en cooperació amb 17 museus internacionals, incloent la Tate Gallery, de Londres; el Metropolitan Museum of Art, de la ciutat de Nova York; i Uffizi, a Florència.Aquesta plataforma permet els usuaris de fer un tomb virtual per les galeries dels museus, explorar-ne la informació física i contextual i compilar la seva pròpia col·leccó virtual. La característica \"walk-through\" del projecte utilitza la tecnologia Street View de Google. Cada museu participant selecciona una obra d'art per a poder ser capturada com una gigapixel image.\nEl 3 d'abril de 2012, Google anuncà una expansió major de l'Art Project amb 151 museus de 40 països. Actualment la plataforma té més de 32.000 obres d'art de 46 museus, aquesta expansió inclou obres d'institucions com Art Gallery of Ontario, la White House, l'Australian Rock Art Gallery a Griffith University, el Museu d'Art Islàmic de Doha, i el Hong Kong Museum of Art. L'Art Project actualment està disponible en 18 idiomes", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art Gupta és l'art desenvolupat a l'Imperi Gupta, estès sobretot pel nord de la península indostànica entre el 320-550 dC. Aquesta etapa retorna al classicisme indi (literalment, el concepte Gupta significa clàssic). Alhora, és també considerada l'edat d'or índia, que es desenvolupà sota unes condicions socials, polítiques i econòmiques ideals. Existeixen molts detalls de la forma de vida d'aquest imperi preservats a les produccions artístiques, com petits objectes de pedra o terracota, per exemple. Per tant, es tracta d'un moment pròsper, de pau, en el que el desenvolupament artístic, literari i científic estava al seu zenit. Les creences religioses d'aquesta dinastia es veien basades en l'hinduisme vaishnava, és a dir, devots específicament de Vixnu). De la mateixa manera, s'interessaven pel budisme i la seva metafísica, malgrat cap emperador es convertí a aquesta religió.Conscients del seu propi art de belles formes, l'art Gupta es caracteritza per un art subtil i molt ric, del qual el que més conservem són escultures religioses, de pedra, metall o bé terracota. Els principals centres de tradició escultòrica corresponen a Mathura, centre que treballa en paral·lel a l'escola que es desenvolupa a la regió del Gandhara. Aquest és un centre d'art greco-budista situat a l'actual nord d'Índia i Pakistan. Encara un altre centre cabdal en la producció artística d'època Gupta el trobem a Sarnath. Com veiem, ens trobem davant d'un vast territori, fet que s'amplifica ja que aquest art traspassa fronteres, trobant reminiscències guptes des de l'Himalaya fins l'Àsia Central o també Indonesia.Conservem importants emplaçaments com les coves d'Ajanta, les coves d'Elefanta, ambdues construïdes al mateix període, i d'altres com les coves Ellora, iniciades en aquest. Malauradament, molts temples i obres van ésser destruïdes o es les conservem en molt mal estat en l'actualitat. A les ja mencionades produccions de l'imperi Gupta també cal afegir-hi, amb tota probabilitat, una producció de tèxtils i joies notables que, si bé no s'han conservat, ens en dona testimoni les representacions en escultura i pintura, especialment les d'Ajanta.\nL'elegància i l'equilibri caracteritzaren aquesta prospera etapa, en la que res, gran o petit, que les mans Guptes toquessin no es convertís en un veritable obra d'art.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'IDEAL és un centre d'arts digitals ubicat a Barcelona, al barri de Poblenou. Va obrir les seves portes el 25 d'octubre de 2019.L'IDEAL té els seus orígens al 1917, any de la seva inauguració. En aquell moment s'inicia com a cinema de barri que albergava un total de dos mil espectadors, sent un dels cinemes de referència de Barcelona. En aquest espai s'oferien pel·lícules de reestrena, les quals usualment, entre projecció i projecció, s'acompanyaven de diferents tipus d'espectacles. No només va destinar les seves instal·lacions a l'exhibició de pel·lícules, sinó que també van tenir lloc actes culturals, socials i polítics. El 13 de maig de 1984 va tancar les seves portes, i posteriorment es va convertir en un plató de televisió, on es van enregistrar programes de TV3 com \"Tres i l'astròleg\", \"Força Barça\", \"Porca misèria\" i \"Polònia\".Durant el 2019 les empreses Layers of Reality, Minoria Absoluta i Magma Cultura van transformar l'espai i convertir-lo en IDEAL, un centre dedicat a la producció i exhibició d'arts digitals, en la línia dels Ateliers des lumièrs a París o el Mori Building Digital Art Museum del Japó. Va obrir les portes l'octubre del 2019, i des de llavors realitza projeccions audiovisuals immersives, mitjançant realitat augmentada, realitat virtual i l'holografia.El centre té la seu al carrer Dr. Trueta, al barri de Poblenou de la ciutat de Barcelona. L'edifici, de quasi 2.000 m² dedicats a la producció, l'exhibició i formació d'arts digitals immersives, està format per dues plantes i tres sales polivalents. La planta principal té una magnitud de 1.500 m², on principalment es destina el seu espai a l'exhibició d'exposicions de gran format. També consta de tres sales polivalents on tenen lloc diferents actes i experiències. La planta superior es dedica oficines i a la zona d'artistes residents,.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'IEA (Institut Escola Artístic) Oriol Martorell és un centre públic d'ensenyaments artístics integrats de Barcelona.\nLa formació primària s'imparteix al carrer de l'Artesania, 39 i la secundària a la carretera Alta de Roquetes, 70. Nascut el curs 1997-1998, des del curs 2000-2001 els alumnes de música també poden cursar l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).L'escola integra els ensenyaments obligatoris amb els artístics de música o dansa, de manera que els alumnes que hi estudien tenen una càrrega lectiva superior a la resta d'alumnes, durant l'educació primària, s'imparteix el grau elemental de música i dansa; en l'ESO i batxillerat, s'imparteix el grau professional de música i dansa (el grau professional de dansa a l'ESO i Batxillerat va ser impartit per primer cop el curs 2016/2017 per temes de logística de l'escola).\nPer a ser admès al centre és imprescindible passar una prova d'aptituds per als ensenyaments artístics. A mesura que avancen els cursos la prova d'accés canvia per adaptar-se als nous requeriments (s'exigeix als que vulguin ser admesos al centre el mateix nivell que els estudiants del curs al qual es volen integrar).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art immersiu, tal com indica el nom, permet la submersió de l'espectador en les obres d'art. D'aquesta manera, l'espectador no només veu la obra, sinó que passa a estar a dins d'aquesta i a fer servir altres sentits que no només la vista. El so, la llum, les imatges, els colors...tot forma un nou conjunt que permet una experiència vital de l'art. Les obres són sovint projectades a instal·lacions que incorporen grans pantalles i sòls reflectants on l'artista treballa amb la simulació de l'espai creat digitalment i l'espai físic. \"S'apel·la a l'existència d'espais il·limitats en què la matèria es transforma en plans de llum amb l'estètica de l'efímer i immaterial. \" Pot ser que faci servir la realitat virtual per eliminar l'espai físic o pot ser que faci servir altres tècniques amb les que aprofita l'espai real per generar la immersió. Es mira la obra mentre sona la música, mentre les pinzellades cobren vida expandint-se del sostre al terra o fins i tot mentre les parets capten el moviment de l'espectador, fent un art més interactiu. L'artista pensa l'obra tenint en compte que la seva narrativa no estarà completa fins que l'espectador penetri en ella.\nÉs important no confondre l'art immersiu amb l'interactiu. L'art interactiu està pensat per a que sigui l'espectador qui al moure's davant la pantalla, aquesta detecti el moviment i es creïn els colors i les llums. L'art immersiu no necessàriament ha de ser interactiu. Pot ser que l'espectador es passegi per la immensitat de l'obra projectada en les parets de l'espai però sense modificar el seu estat. Per tant, l'art immersiu pot ser o no interactiu i al revés.\nLa suggestiva impressió és la de submergir-se a l'espai de la imatge, movent-s'hi i interactuant-hi en ‘’ temps real ’’ iintervenint de manera creativa. \"En realitat virtual, a una vista panoràmica s'uneix l'exploració sensoriomotora d'un espai d'imatge que dona la impressió d'un entorn ‘‘ viu ’’. En un espai virtual , els paràmetres de temps i espai es poden modificar a voluntat, permetent l'espai que s'utilitzarà per modelar i experimentar. \"Atès que la nostra percepció de les coses és antropocèntrica, fins i tot l'orientació espacial dels objectes estableix referències corporals que incideixen en la recepció i experimentació de l'obra.\" Les imatges del món natural es combinen amb imatges artificials en ‘’ mixtes realitats, ’’ on sovint és impossible distingir entre l'original i el simulacre.\" \"Per tant, l'experiència receptora consisteix, més que en el descobriment d'unes relacions formals més o menys estructurades, en la conscienciació de les relacions que s'estableixen entre l'obra, el propi cos i el context. És clar que el grau de participació estarà determinat per cada proposta, i la inclusió de l'espectador en el procés creatiu assumirà contorns particulars en cada cas.\" \nSi considerem que les instal·lacions són més una presentació d'objectes que una representació, és perquè el cos de l'espectador (el nostre propi cos) forma part del que és percebut.\"Els artistes dels mitjans representen un nou tipus d'artista, qui no només demostra el potencial estètic dels mètodes avançats de creació d'imatges i formulació de noves opcions de percepció en aquesta revolució mediàtica, sinó que també investiga específicament formes innovadores d 'interacció i disseny d' interfícies, contribuint així a la desenvolupament del mitjà en àrees clau, tant a artistes com com a científics.\"", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Institut français de la mode (IFM) és una universitat ubicada a París especialitzada en art. El seu president és Pierre Bergé, fundador de Yves Saint-Laurent. L'Institut français de la mode és considerada una de les institucions més influents del món en els camps de l'art i el disseny.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Khatam (en idioma persa : خاتم ) és una tècnica antiga persa d'incrustació. És una versió de marqueteria on les formes d'art es realitzen decorant la superfície dels articles de fusta amb delicades peces de fusta, ossos i metalls amb dissenys geomètrics intricats. Khatam-kari ( persa : خاتمکاری ) o khatam-bandi ( persa : خاتمبندی ) es refereix a l'art d'elaborar un khatam. Els materials més comuns que s'utilitzen en la construcció d'incrustacions són or, plata, llautó, alumini i filferro trenat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La creativitat i la Intel·ligència artificial són termes forçament relacionats. Això és degut al fet que ambdues mostren la realització de processos de cerca i combinació de dades (coneixements, experiències…) amb l'objectiu òptim d'arribar a la creació d'alguna cosa nova. Com molt bé esmentava Margaret Boden: \"Si entenem la creativitat com el resultat d'establir noves relacions entre blocs de coneixement que ja posseïm, llavors com més coneixements previs tinguem, major serà la nostra capacitat de ser creatius.\" Tenint en compte les seves aportacions, es pot arribar a pensar que la intel·ligència artificial pot ser creativa. No obstant això, cal tenir en compte que el que és creatiu ha de mostrar un \"valor\" pel creador o per la societat en si.La intel·ligència artificial pot arribar a tenir certa capacitat creativa o innovadora. Ja que aquesta es relaciona amb la identificació i recombinació d'informació existent seguint certs models o directrius estipulades. Tanmateix, una màquina actualment, no és capaç de produir canvis de percepció en aquestes àrees de coneixement. Per altra banda, la intel·ligència artificial tampoc és capaç d'identificar les necessitats, les emocions, connectar i empatitzar amb els éssers humans. Per la qual cosa, crear una cosa nova no implica que aquesta sigui útil.És per això mateix que els criteris que cal seguir a l'hora d'identificar una activitat com a creativa són els següents:\n\nEl criteri de la novetat: Un producte, servei o solució es pot considerar creatiu si aporta una novetat o una originalitat. I això és atribuïble a obres d'art, a la ciència i en un sentit superior a una nova manera de pensar o actuar o fins i tot organitzar-se.El criteri del valor: La nova creació ha de complir una funció, solucionar un problema, o en definitiva ser útil per a un conjunt de la població en un context determinat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El llibre d'artista és un llibre ideat i treballat com a obra d'art original, ja sigui única o d'una edició molt limitada i numerada. El llibre es converteix en un suport més, i pot estar format per apunts, pintures, anotacions personals, fotografies, retalls, objectes solts, etc. continguts en una caixa o bé impresos i enquadernats en forma de llibre, i l'obra pot ser fruit del treball d'un o més artistes.No s'ha de confondre el terme amb el concepte \"llibre d'un artista\", de gran tiratge, i que normalment presenta la biografia i l'obra de l'artista, i tampoc confondre amb el \"llibre de bibliòfil\", ideat més per un editor que per un artista. Tanmateix, els artistes han acostumat a ser molt actius en la indústria editorial al llarg dels segles, però els llibres d'artista són produccions sorgides a partir de les darreries del segle xx.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Mail Art (MA) o Art Postal (AP) és un moviment planetari d'intercanvi i comunicació a través del correu postal. Però una correspondència artística entregada a mà (hand delivery) també es pot considerar MA.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La mascarada, masquerada, ball mascarat o ball masquerat era una forma d'entreteniment cortesana que va florir a Europa durant el segle xvi i primeria del xviii, encara que amb anterioritat s'havia desenvolupat a Itàlia. Destaca per l'ús de màscares americanes acolorides i adornades amb plomes. Una versió pública de la mascarada són les cavalcades. La mascarada implicava l'ús de la música i la dansa, del cant i de la interpretació, dins elaborada escenografia, en què el marc arquitectònic i el vestuari podien estar dissenyats per un arquitecte famós, per a representar una al·legoria que afalagava el patró. Els actors professionals i els músics es contractaven per als aspectes parlats i cantats de la mascarada. Sovint, els emmascarats que no parlaven ni cantaven eren cortesans: la reina consort de Jaume I d'Anglaterra i Escòcia, Anna de Dinamarca, sovint ballava amb les seves dames en mascarades entre 1603 i 1611, Enric VIII i Carles I van prendre part en mascarades en la seva cort, i les dames de la reina van interpretar la mascarada Florimène a la cort de Carles I el 1642, just abans de l'esclat de la Guerra civil anglesa. En altres ocasions, professionals i aficionats s'unien en la dansa final. En la tradició de la mascarada, Lluís XIV va ballar ballets en el Versalles amb música de Lully.\nShakespeare va escriure un interludi de tipus mascarada a La tempesta, que segons els erudits moderns va estar molt influïda pels textos de la mascarada de Ben Jonson i els decorats de Inigo Jones.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Mascarada és una pintura a l’oli del pintor català Joan Abelló, datada en 1953. En l’obra, l’artista ens representa una escena de festa, inspirant-se en la gent de Mollet del Vallès, ciutat natal del pintor. La peça forma part de la col·lecció del Museu Abelló.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.\nUna altra accepció podria ser que es tracta d'un suport, bé sigui monetari o en espècie, que una organització deixa per al desenvolupament social, cultural i científic de la societat, així com per a la preservació mediambiental de l'entorn en el qual s'ubica. Les accions de mecenatge ajuden a millorar la reputació de les organitzacions que les realitzen, arribant a convertir-se en una acció de relacions públiques.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La mimesi (del grec clàssic μίμησις mīmēsis; μιμεῖσθαι mīmeisthai, 'imitar'; de μῖμος, mīmos, 'actor') és el concepte grec d'imitació, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida), en la què l'acció és representada en lloc de ser narrada. Aquesta relació entre art i realitat va ocupar el centre de moltes poètiques o obres prescriptives sobre estètica.\nEn els temps de Plató i Aristòtil el concepte de diegesi es va oposar a mimesi, per la diferència entre mostrar les accions dels personatges, i explicar el que fan i suposadament pensen i senten els personatges involucrats per un tercer narrador. Plató va escriure sobre la mímesi tant a Ió com a La República. A Ió afirma que la poesia és l'art de la bogeria divina, o la inspiració. Com que el poeta està subjecte a aquesta bogeria divina, en comptes de posseir \"art\" o \"coneixement\" (techne) del subjecte, el poeta no diu la veritat (tal com es caracteritza pel relat de les Formes de Plató). Tal com diu Plató, la veritat és la preocupació del filòsof. Com que la cultura en aquells temps no consistia en la lectura solitària de llibres, sinó en l'escolta de representacions, els recitals d'oradors (i poetes) o la representació d'actors clàssics de la tragèdia, Plató va sostenir en la seva crítica que el teatre no era suficient per transmetre la veritat. Li preocupava que els actors o oradors poguessin persuadir un públic amb la retòrica en lloc de dir la veritat.De manera semblant als escrits de Plató sobre la mimesi, Aristòtil també va definir la mimesi com la perfecció i la imitació de la natura. L'art no és només imitació sinó també l'ús de les idees matem��tiques i la simetria en la recerca de l'ésser perfecte, atemporal i contrastat amb l'esdevenir. La natura està plena de canvis, decadència i cicles, però l'art també pot buscar allò que és etern i les primeres causes dels fenòmens naturals. Aristòtil va escriure sobre la idea de quatre causes a la natura. La primera, la causa formal, és com un plànol, o una idea immortal. La segona causa és la causa material, o de què està feta una cosa. La tercera causa és la causa eficient, és a dir, el procés i l'agent pel qual es fa la cosa. La quarta, la causa final, és el bé, o el propòsit i la fi d'una cosa, conegut com a telos.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una miniatura persa (en persa: نگارگری ایرانی negârgari irâni) és una petita pintura, ja sigui una il·lustració d'un llibre o d'una obra d'art independent destinada a ser guardada en un àlbum d'aquesta mateixa obra, com ara les muraqqa. Les tècniques són comparables a les miniatures i manuscrits il·lustrats bizantins i occidentals. Encara que existeix una tradició de murals perses igual d'important, el nombre i grau de conservació de les miniatures és millor i són la forma d'art persa més coneguda a Occident.\nLa miniatura es va convertir en una forma important d'art persa al segle xiii, i els segles d'or es van aconseguir entre els segles XV i XVI. La tradició de la miniatura ha continuat, amb algunes influències occidentals, fins a l'actualitat. La miniatura persa va influir decisivament en altres corrents miniaturistes islàmiques com la miniatura otomana a Turquia i la miniatura Mogol en el subcontinent indi.\nL'art persa mai ha patit una prohibició total de representació de figures antropomorfes sota l'islam. De fet, la miniatura persa n'és un bon exemple d'aquesta representació de figures humanes on, de vegades, apareixen moltes persones i hi juguen un paper clau. Aquest fet es dona, en part, perquè la miniatura és un art per ús privat, conservat en obres en forma de llibre o fulls d'àlbum que el propietari mostrarà només quan ell ho esculli. D'aquesta manera, ens trobem davant d'una forma artística que gaudeix d'una major llibertat. L'Alcorà i d'altres textos religiosos no es coneixen per haver estat il·lustrats d'aquesta manera, si bé en miniatures d'ús particular si que trobem escenes religioses ocasionalment, incloent algunes on es veu el profeta Mahoma, normalment són obres posteriors al 1500 i no se li veu la cara.De la mateixa manera que les arts figuratives, si bé aquest article se centra en miniatura, s'aprecia un estil en paral·lel a la decoració ornamental no figurativa que trobem als marges i frontispicis de manuscrits perses. De la mateixa manera, veurem espais dedicats a la il·luminació a l'inici o el final de les obres o seccions d'aquestes, així com omplint pàgines senceres actuant com a frontispici. L'art islàmic fa referència a aquestes manifestacions artístiques com il·luminacions. L'Alcorà així com altres llibres religiosos contenen sovint un nombre considerable de pàgines il·luminades. Els dissenys són un reflex del treball contemporani en d'altres mitjans, en segons quins períodes éssent molt proper al de les cobertes de llibres. Les catifes perses enllacen a la perfecció amb aquest concepte. Es pensa que molts dels seus dissenys foren creats per artesans de cort i després enviats a les províncies.En períodes posteriors veiem com augmenten les il·luminacions creades com a obres úniques concebudes per a ésser incloses en àlbums anomenats muraqqa, més que no pas com a il·lustracions integrants de llibres. Aquesta pràctica va permetre als col·leccionistes fora de l'àmbit reial de poder-se permetre el mecenatge i col·leccionisme d'obres diverses d'estil i períodes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un motiu en arts visuals és un tema bàsic a desenvolupar. Pot ser un element d'un patró o una imatge. Pot repetir-se, com al cas dels estampats, ratlles, punts o arabescos, o ocórrer una sola vegada. Pot ser un arquetip, una al·legoria, un mite, un logotip o un element iconogràfic, per exemple. Poden buscar crear efectes emocionals, com típicament als anuncis i al cinema. Per exemple, el cinema negre sol utilitzar motius visuals per a establir estats d'ànim. Altres exemples de motius són la jove i la bèstia, i la mort i la donzella, ambdós típics del renaixement i del romanticisme. L'art ornamental o decoratiu pot descompondre's en diferents elements, que poden ser anomenats motius. Tal com passa en l'art tèxtil, el motiu pot ser repetit diverses vegades en un estampat.\n\nViccionari", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Naïf (del francès, ingenu) és un corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l'espontaneïtat. De caràcter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formació acadèmica, destaca per l'ús de colors vius i antinaturalistes i per l'ús de perspectives errònies dutes a terme per la intuïció. En alguns aspectes recorda l'art dels infants.Les obres naïf poden ser extremadament detallades, fent ús de colors saturats brillants en lloc de mescles més subtils i tons. També hi ha una absència de perspectiva, que crea la il·lusió que les figures estan ancorades en l'espai com flotants.Entre els seus representants destaquen Henri Rousseau i Séraphine Louis.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una obra mestra en el sentit modern de la paraula és tot allò perfecte, segons els valors vigents, dintre del seu gènere. Referit a una obra d'art, en principi n'és una tal que és considerada pels crítics el o un dels millors treballs en la carrera d'un artista, però especialment quan ha esdevingut universalment coneguda, generant nombrosos estudis i reproduccions, i inspirant altres versions i obres d'art. Una obra mestra no ho és únicament pel seu valor intrínsec i qualitat tècnica, sinó que hi influeixen factors històrics, socials i culturals.Un exemple d'obra mestra en el sentit de treball cabdal d'una persona és el Tractat de dinàmica de d'Alembert en el camp de la mecànica. Alguns exemples d'obres mestres artístiques són el David de Miquel Àngel, El Quixot de Cervantes i El llac dels cignes del Ballet Mariïnski.\nHistòricament, es referia a un estàndard de qualitat d'acord amb un seguit de normes i regles. El concepte prové del treball de molt bona qualitat que a l'edat mitjana calia fer com a examen, regulat pel corresponent gremi, acadèmia o associació d'artesans d'un mateix ofici, per a assolir el grau de \"mestre\". Des d'aleshores, el que és \"la perfecció\" i el que ha de ser una obra mestra ha anat canviant amb el temps, i Kant, Marx i molts altres autors s'han pronunciat en el tema. Per exemple, un criteri per a Kant és l'originalitat. En l'actualitat, en el marc de la postmodernitat i amb consciència del multiculturalisme, més que creure en uns criteris eterns i universals per a definir una obra mestra sobre la base d'una estètica normativa, es pot fer una antropologia de l'art.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un Oekaki (お絵描き, literalment \"imatge dibuixada\" en japonès) és un estil d'art digital basat en gargots i traços molt marcats. Tot i utilitzar una paleta de colors limitada i una resolució baixa com el Pixel art, es diferencia d'aquest pel fet d'utilitzar línies de contorn sense polir i traços llargs més propis d'un estil pictòric. A més, el Pixel art se centra molt més en els píxels de manera individual i en les tècniques per subvertir les limitacions del format.A internet, el terme Oekaki se sol emprar més concretament per referir-se a un Bulletin Board System que permet als artistes dibuixar en línia amb un editor d'imatges, que generalment és un applet creat amb Java o ActiveX, i compartir-ne directament el resultat. Alguns exemples d'aplicacions populars per fer aquest tipus d'il·lustracions són OekakiBBS, PaintBBS, OekakiPoteto i Shi-Painter.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els patrons entrellaçats islàmics són patrons de línies i formes que tradicionalment han dominat l'art islàmic. Es poden dividir en dos tipus: l'arabesc, que utilitza corbes i elements basats en les plantes, i el girih, que utilitza majoritàriament formes geomètriques amb línies rectes o corbes regulars. Els dos grups es van originar a partir dels patrons entrellaçats de l'Imperi Romà d'Orient i l'art copte.\nLa seva propietat de recobrir el pla de forma tessel·lada amb figures de diferent complexitat i diversos patrons geomètrics ha despertat interès a Occident, no només en artesans i altres artistes incloent M. C. Escher, o en historiadors com Eva Baer, sinó també a matemàtics i físics com Peter James Lu i Paul Steinhardt, que al 2007 van afirmar que les rajoles del santuari de Darb-e Imam a Isfahan podrien generar patrons quasi-periòdics com la tessel·lació de Penrose.\nMoltes de les tècniques de disseny utilitzades originàriament són desconegudes, així que alguns matemàtics han descrit formes de recrear-les, per exemple utilitzant la tècnica de polígons en contacte de Hankin.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Paul Joseph Sachs (1878 – 1965) va ser un home de negocis i director de museu estatunidenc. Sachs va ser director associat del Fogg Art Museum i va ser soci de la companyia financera Goldman Sachs. Està reconegut per haver desenvolupat un dels primers curos d'estudis de museus dels Estats Units.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una pedra dura és aquell tipus de mineral o roca amb una resistència a ser ratllats per altres cossos és superior a 7, segons l'escala decimal de Mohs, inventada per Friedrich Mohs. Aquesta escala es realitza disposant deu minerals en ordre de duresa creixent, de tal manera que aquells situats a un nivell superior sempre poguessin ratllar els situats als nivells inferiors. En la terminologia artística, el nom “pedres dures” s'utilitza com a nom genèric per a descriure una gran varietat de pedres compactes, opaques, de colors brillants i susceptibles a un bon polit.La duresa del material dependrà de la composició de la roca, per exemple el quars és el mineral que més duresa proporciona. També dependrà del seu pes específic, és a dir, com més pes, més duresa, i de la seva estructura i textura, les roques amb un gra més fi són les més dures, així com les compactes i cristal·lines.\nLes pedres dures van ser molt utilitzades en joieria, en el treball decoratiu, així com en arquitectura, independentment del seu grau de duresa. Des del Renaixement van ser àmpliament utilitzades en la fabricació de mosaics, amb la funció d'ornamentar les superfícies dels mobles de luxe.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Pendant és un terme utilitzat en la bibliografia d'art, especialment en l'expressió «formar pendant», per designar una parella de peces (de quadres, escultures o fins i tot obres d'arts decoratives, com rellotges o canelobres) que es realitzen expressament per a ser exhibides conjuntament en un espai adequat (per exemple, flanquejant una porta o formant simetria en una estada o sobre un aparador). Habitualment tenen les mateixes o similars dimensions i proporcions i es refereixen al mateix tema artístic.\nNo s'ha de confondre pendant amb el terme «penjant» (traduïble en anglès i francès per pendant o pendentif).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Pixel Art és una forma d'art digital, creat per ordinador a partir de l'ús de programari d'imatges rasteritzades, on les imatges són editades a nivell de píxel. Els gràfics en la majoria de videojocs per a PC antics (o relativament limitats), videoconsoles, calculadores gràfiques o videojocs de mòbil són en la seva majoria pixel art.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La poètica és l'estudi i teorització de l'estil literari o narratologia de qualsevol creació artística, en qualsevol gènere. Pot estudiar un art en general, com per exemple la poètica de la dansa, o l'estil i manera de fer particular d'un corrent, un moviment, un autor o fins i tot una època o una obra d'art determinada.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La preservació d'obres d'art digital consisteix en una sèrie de procediments tècnics que garanteixen la pervivència i accessibilitat d'aquestes manifestacions artístiques en qualsevol circumstància futura. És una qüestió complexa degut a la naturalesa immaterial d'aquest tipus d'art i a la dependència de programaris i equips que ràpidament esdevenen obsolets i deixen de ser accessibles. L'evolució constant de l'entorn tecnològic en que són creades constitueix una amenaça per a les obres d'art digital.\nEntenem per art digital totes aquelles manifestacions artístiques creades amb tecnologia informàtica. Aquí s'inclouen disciplines com el videoart i l'art sonor en suport digital, el net.art o art creat a Internet així com l'ús amb finalitats artístiques de determinat programari per generar dissenys assistits per ordinador, imatges sintètiques o realitat virtual i, en general, tota obra d'art que estigui lligada intrínsecament a un aparell informàtic tant en el procés de creació com en la seva reproducció i difusió.\nSovint categories com art digital, art electrònic, art multimèdia i art interactiu s'utilitzen indistintament com sinònims de l'art dels nous mitjans, una expressió que és la traducció del concepte en anglès “new media art”.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els principis de l'art són el conjunt de normes o directrius de l'art que han de ser considerats quan es considera l'impacte d'una obra d'art. Es combinen amb els elements de l'art en la producció d'art. Els principis són el moviment, la unitat, la varietat, equilibri, èmfasi, contrast, proporció, i el patró.\nAccions, o, alternativament, la ruta de la mirada de l'espectador segueix al llarg d'una obra d'art. El moviment és causat per l'ús d'elements sota les normes dels principis a la foto per donar la sensació d'acció i per guiar els ulls de l'espectador en tota l'obra d'art.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El projecte Blinkenlights va ser una instal·lació de llums a Haus des Lehrers (Casa del Mestre), un edifici situat a Alexanderplatz, a la ciutat de Berlín. Aquest projecte va consistir en la transformació de la façana de l'edifici en un monitor monocrom gegant de baixa resolució. És a dir, van utilitzar aquest edifici de vuit plantes que comptava amb finestres rectangulars per tal de crear una pantalla digital, ja que en il·luminar una finestra creava la sensació d'un píxel. D'aquesta manera, van poder reproduir imatges senzilles a una escala gegant. Un ordinador controlava cada una de les làmpades per produir un monocrom matrix de 18 cops 8 píxels.\nLa instal·lació fou creada pel Club de Computació Caos (Chaos Computer Club ), la major associació de hackers d'Europa, i va entrar en funcionament per primer cop l'11 de setembre del 2001, com a celebració del vintè aniversari del club. A més de les diferents animacions que es mostraven, alguns dels usos més innovadors d'aquesta pantalla són que permetia crear una interacció amb la gent. A través del mòbil podies jugar al popular videojoc Pong o fins i tot posar les teves pròpies cartes d'amor a la façana.\nDesprés de l'èxit del projecte al Haus des Lehrers, la CCC, uns mesos més tard, van crear Arcade, amb instal·lacions similars per la Biblioteca Nacional de França a París. Van triplicar la mida de la pantalla i li van afegir quatre intensitats de llum, creant una GameBoy descomunal, de 3370 metres, a una façana. En aquest projecte es podia jugar al Pong, Tetris, Breakout (clon de Arcanoid) i fins i tot al Pacman. A més, van reforçar la interacció dels usuaris amb ArcadePaint, on es podien projectar imatges i vídeos des de qualsevol PC connectat a internet. En aquest cas, es tractava d'una pantalla de 20 x 26 píxels, és a dir 520 píxels, cosa que suposava un avenç respecte a l'anterior projecte. Una de les novetats d'aquesta pantalla era que, en aquest cas, es podia regular la intensitat de la llum, aconseguint unes animacions molt més sofisticades.\nUn projecte similar es va fer per a dues torres del City Hall a Toronto (anomenat Estereoscopi), ambdues instal·lacions oferien una resolució més alta i vuit tons de color gris.\nEls estudiants d'Enginyeria elèctrica i Ciències de computació de la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest van transformar el seu Schönherz (Cor bonic) Dormitory, en un monitor gegant, (‘el Matrix’), a la competició anual de la Copa Schönherz, on equips competeixen uns contra altres per crear l'animació més interessant i divertida.\nUn monitor similar (que ofereix tres colors) es crea anualment pels estudiants de la Universitat de Tecnologia de Wrocław.\nEl terme Blinkenlights té l'origen en l'humor hacker. Una de les instal·lacions de CCC és representada en el videoclip de la cançó ‘Rippin Kittin' de Golden Boy i Miss Kittin.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La psicologia de l'art és la branca de la psicologia que estudia els estats de consciència i els fenòmens inconscients esdevinguts durant la creació de l'obra artística o en la recepció d'aquesta. La psicoanàlisi entén que l'art és reflex de l'inconscient i que per tant és un mitjà per a accedir-hi. També redueix l'estètica a psicologia de l'art.El treball de l'investigador Theodor Lipps va esdevenir cabdal en els inicis del desenvolupament del concepte de la psicologia de l'art als inicis de la dècada dels anys vint del segle xx. Al desenvolupament d'aquesta disciplina hi ha contribuït especialment Gustav Fechner, Sigmund Freud, l'escola de la Gestalt (Rudolph Arnheim i altres), Lev Vygotski i Howard Gardner.\nLa psicologia de l'art inclou estudis diversos que inclouen, entre d'altres, la psicologia de la gestalt, els dibuixos evolutius dels infants, els dibuixos descriptius d'aquests i estudis psicoanalítics de diferents tipus. Amb ells hom pot detectar problemes inconscients o que les persones no són capaces d'expressar amb paraules, també serveix com a excusa per a parlar i relacionar-se, permet ampliar el coneixement que tenim sobre la sociologia del gust i es pot aplicar a alguns mètodes pedagògics.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Quatre Gats va ser un setmanari artístic i literari català; en van aparèixer quinze números, des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig del 1899. Els responsables d'aquesta publicació foren tres personalitats fonamentals del modernisme català: Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo. La iniciativa de la revista fou de Pere Romeu, Ramon Casas s'encarregà de la direcció artística, i Miquel Utrillo de la direcció literària. Per a aquests dos últims personatges, Quatre Gats significà el punt de trobada d'una productiva col·laboració que continuaria en les revistes Pèl i Ploma i Forma.\nQuatre Gats fou una obra col·lectiva, dins les pàgines de la qual aparegueren texts i il·lustracions d'artistes i escriptors significatius del modernisme català, de manera que esdevingué un important referent del moviment.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Retrat de C. Pellicer, pintura a l’oli realitzada per l’artista Joan Abelló, l’any 1947. Carles Pellicer, va ser mestre d’Abelló, després de Pere Pruna, i de fet, aquesta peça la fa només un any després de l’arribada del pintor Abelló a Can Pellicer per a continuar amb la seva formació, on consolidarà la seva cultura artística, les seves reflexions i la seva sensibilitat. L’obra forma part de la col·lecció del Museu Abelló.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Retrat de Maria Ardanuy, es tracta d’un retrat de bust i de perfil realitzat per l’artista català Joan Abelló i Prat a la Senyora Maria Ardanuy, l’any 1960. El quadre forma part de la col·lecció del Museu Abelló.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Royal College of Art (RCA) és una universitat pública britànica especialitzada en art i disseny ubicada a Londres, al Regne Unit. És l'única institució artística a nivell mundial que ofereix el Master of Arts, Master of Philosophy i Doctorat en Filosofia. Va ser fundada el 1837 com a Escola de Disseny del Govern. El Royal College of Art' és considerat com una de les institucions més influents del món en els camps de l'art i el disseny.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Scrimshaw (en anglès, ['skɺɪmshɔ]) és una paraula provinent de l'anglès que descriu la realització de gravats en os o vori de balena o vori de morsa. A voltes també s'utilitza en referència a escultures fetes amb els mateixos materials. Modernament, amb la prohibició de la caça de balenes, es realitza aquesta tècnica en altres materials amb propietats semblants, com el plàstic o la fusta de boix.\nAquest art s'associa tradicionalment amb els caçadors de balenes, que el van desenvolupar a partir del segle xviii per aprofitar les dents dels exemplars que caçaven i omplir les hores mortes. Amb un ganivet o punxó, realitzaven gravats al material que després tenyien amb tinta, sutja, tabac o altres pigments. El resultat és un dibuix de línies fines de color fosc que contrasta amb la blancor del vori o os. Els pastors del Pirineu realitzaven gravats semblants en les culleres i d'altres estris que feien de boix, els quals omplien d'una barreja de pols de sutja i llard.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La sociologia de l'art és una de les branques de la sociologia que presenta dues aproximacions: d'una part estudia les arts quotidianes com a activitats o llenguatges disposant d'una dimensió estètica en la vida social (vestits, decoració, arquitectura, cuina, edició, música, publicitat, etc.), d'altra banda estudia l'activitat i el món específics dels artistes (mitjà dels artistes, instàncies de selecció i de promoció, recepció de les obres d'art o dels moviments artístics, difusió, consum...).\nLa primera sociologia, que estudia l'art com a dimensió de la vida social comuna a tots els mitjans socials, actualment s'està abandonadant pels sociòlegs en benefici dels etnòlegs, dels arqueòlegs i dels historiadors de l'art.\nLa segona s'hauria d'anomenar sociologia dels artistes i dels mitjans artístics.\nLa limitació de la vida artística al consum de productes culturals estatals o mercantils, comprenen també l'embalatge i la publicitat, es tendeix a fer convergir els dos àmbits d'estudi cap al màrqueting del sector cultural.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La denominació Software Art designa les obres que es creen quan és el mateix artista qui programa. Aquest concepte va néixer en relació al Net.art durant la dècada de 1990. L'obra d'art com a programa és executable en un enotrn hardware i no es limita necessàriament a internet. Si d'una banda es tracta de la creació de nous instruments tècnics i de noves funcionalitats pràctiques, de l'altra es pretén també generar formes expressives d'evident caràcter estètic.La creació d'un programa pot constituir un dels components d'una determinada obra artística. El resultat pot ser un objecte artístic, proveït o no de moviment, o també pot constituir el producte d'una modificació dels continguts existents en un ordinador o en una pàgina web. D'aquesta manera, existeixen, per exemple, treballs software que modifiquen dades en un ordinador o els codis HTML de les pàgines web amb l'objectiu de generar una obra o experiència artística.La tasca d'escriure programes informàtics ha estat executada per artistes ja des dels primers temps de l'art digital, però el concepte de Software Art és relativament recent. Fins a aquest moment, la creació de programes havia ocupat un lloc d'escassa importància en el panorama i els plantejaments de l'art digital.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Torgöt Fotsarve (nòrdic antic: Þorgautr) fou un viking d'Uppland, Suècia, conegut com a mestre gravador de runas (erilaz) actiu a finals l'era vikinga (s. XI).\nA diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta. Torgöt és conegut pel seu treball en estil Urnes, que és la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del xii.La pedra rúnica U 308 d'Ekeby fou suposadament gravada per Torgöt, fill del mestre i també erilaz Fot. La influència del seu pare és evident: la seua obra està classificada com a estil Urnes Pr4. La inscripció rúnica d'aquesta peça diu:\n\nÞorgautr risti runaR þessaR, Fots arfi, o \"Þorgautr, hereu de Fótr, gravà aquestes runes.\"Altres peces conegudes signades per Torgöt Fotsarve són U 746 a Hårby i U 958 a Villinge. Se li atribueixen altres divuit peces més, basant-se en l'estil.\nUna pedra rúnica de Södermanland, la hui perduda Sö 341 a Stavsta, apareix signada per un erilaz anomenat Þorgautr, però és una persona diferent.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Triennal de Milà va néixer l'any 1923 amb el subtítol de I Biennale delle arti decorative. L'estat italià va promoure l'esdeveniment amb la voluntat de fer gala de la tradició artística i artesana del país. A l'any 1933 es va traslladar al Palazzo dell Arte de Milà. L'edifici fou projectat per l'arquitecte Giovanni Muzio i construït entre els anys 1931 i 1933. Durant els primers anys es va convertir en l'aparador de la modernitat i del disseny més innovador d'Europa. A l'any 1951 l'Espanya franquista va participar en la IX Triennal de Milà, una participació que es repetiria fins a l'any 1957. La participació de l'Estat espanyol a la Triennal de Milà es deu a la voluntat de contrarestar la percepció externa del règim, sumida en plena postguerra i repressió franquista. La triennal representava, en aquest sentit, un esforç diplomàtic per visibilitzar uns aires de llibertat i transformisme inexistents. Itàlia, des del punt de vista cultural, representava la porta natural d'Espanya a Europa.\nA l'any 2014, l'Ajuntament de Girona, en paral·lel a l'adquisició del fons artístic Santos Torroella, va rebre en donació l'Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella per part dels hereus de María Teresa Bermejo. La documentació de la Triennal de Milà forma part del llegat documental de l'Arxiu Santos Torroella. Els treballs de tractament són a càrrec de l'Arxiu Municipal de Girona.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Tríptic de la Pedra Filosofal, es tracta de la sèrie de tres quadres realitzats per Joan Abelló, amb motiu d’un viatge que va realitzar a Bèlgica en cotxe. La peça va ser duta a terme entre 1966 i 1967 i segons Pedro Voltes, es plasma la dòcil finor amb la qual l'esperit d’Abelló es disposa sempre a recollir qualsevol suggestió casual del món per convertir-la en matèria pictòrica. L’obra completa forma part de la col·lecció del Museu Abelló, així com l'esbós que va fer abans, Esbós Pedra Filosofal.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Valldeoriolf. Camps Vermells, és una de les obres més conegudes de l’artista català Joan Abelló i Prat ja que, per una banda, aplega tots els estils i valors artístics del pintor, i a més, va ser escollida com imatge del seu museu en Mollet del Vallès, el Museu Abelló, on l’obra forma part de la seva col·lecció. La peça va ser realitzada a 1994.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una verge negra, madonna negra o verge Maria negra les escultures o pintures femenines, amb pell obscura, que representen la Verge Maria, de religió cristiana. Generalment estan associades a llegendes que els atribueixen un origen més antic, representant la verge tant de peu com asseguda, acompanyada del crist. La seva popularitat és atorgada pels poders màgics que se'ls acostuma a atribuir. Tot i repartides una mica per tot el món, se'n troba majoritàriament a Europa. Les verges amb pell obscura preconcebut com a tal per representar una ètnia diferent no entren en aquesta categoria.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya és una organització que aglutina diversos museus constituïda el 16 d'octubre de 2014 amb l'objectiu de facilitar polítiques comunes de protecció, recerca i coneixement del patrimoni. També s'encarregarà de la formació dels professionals i farà possible la realització de projectes conjunts. El treball d'interrelació d'aquesta xarxa ha de portar a la consecució dels següents objectius: potenciar la tasca que aquests centres tenen en la dinamització cultural del seu entorn, obtenir més rendiment dels recursos de què disposen els museus territorials, disposar d'un lideratge artístic i conceptual que els hi permeti incrementar el grau d'exigència, actuar com a aparador de la creació i els artistes del seu territori.El Museu Nacional d'Art de Catalunya encapçala aquesta Xarxa, integrada per la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú; el Museu d'Art de Girona; el Museu Episcopal de Vic; Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el Museu del Cau Ferrat, de Sitges; el Museu de la Garrotxa, d'Olot; el Museu d'Art Jaume Morera, de Lleida; el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; el Museu de l'Empordà, de Figueres; el Museu de Reus; el Museu de Valls; el Museu de Manresa; el Museu d'Art de Sabadell; el Museu Abelló, de Mollet del Vallès; el Museu d'Art Modern de Tarragona; el Museu d'Art de Cerdanyola; la Fundació Apel·les Fenosa, del Vendrell; el Museu d'Art Contemporani de Barcelona; el Museu del Disseny, de Barcelona; el Museu Frederic Marès, de Barcelona i la Fundació Palau, de Caldes d'Estrac.\nLa xarxa es va crear el 16 d'octubre de 2014 en un acte presidit pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el President del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Miquel Roca, i els màxims representants de tretze museus d'art. La Xarxa desplega el previst al Pla de Museus de Catalunya, que contempla l'ordenació dels museus registrats en quatre grans “constel·lacions de centres” o xarxes temàtiques, cada una encapçalada pel museu nacional de referència i en la qual hi són tots els museus catalans de cada un dels àmbits: història de l'art, història, contemporaneïtat, i ciències naturals.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Åsmund Kåresson fou un viking d'Uppland i Gästrikland, Suècia, conegut com a mestre gravador de runes (erilaz) actiu a inicis del segle XI.A diferència de la població d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, es creu que molts escandinaus sabien llegir i escriure en alfabet rúnic i principalment sobre os i fusta. Halvdan és conegut pel seu treball en estil Urnes inicial, de la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del xii. Åsmund fou actiu sobretot a Uppland: vint pedres rúniques porten la seua signatura i se n'hi han atribuït unes altres trenta basant-se en similituds amb el seu estil.L'obra d'Åsmund Kåresson es caracteritza per una ornamentació ferma i seguretat en la composició. Åsmund és l'inventor de l'estil clàssic Uppland, amb un o dos animals (rundjur) que mostren els caps de perfil.\nUna inscripció trobada a l'illa de Lidingö, catalogada a Rundata com U Fv1986;84, està signada per Åsmund i dedicada al seu avi Steinn i als fills d'aquest: Sibbi, Geirbjôrn i Ulfr. Tanmateix, no s'ha pogut establir amb seguretat si algun dels tres era pare d'Åsmund, ja que en dues pedres rúniques, U 956 a Vedyxa i Gs 11 a Järvsta, Åsmund afegeix el seu patronímic al text com osmuntr kara sun ('Ásmundr, fill de Kári').\nMés de vint inscripcions apareixen a la Rundata com a obra d'Åsmund: U 301 a Skånela, la hui perduda U 346 a Frösunda, U 356 a Ängby, la hui perduda U 368 a Helgåby, U 824 a Holm, U 847 a Västeråker, U 859 a Måsta, U 871 a Ölsta, U 884 a Ingla, U 932 a la Seu d'Uppsala, U 956 a Vedyxa, U 969 a Bolsta, la hui perduda U 986 a Kungsgården, U 998 a Skällerö, U 1142 a Åbyggeby, U 1144 a Tierp, U 1149 a Fleräng, U Fv1986;84 a Bo gård, U Fv1988;241 a Rosersberg, Gs 11 a Järvsta, Gs 12 a Lund, i Gs 13 a Söderby.\nSobre altres inscripcions com U 859, U 986, U 969, U 998, U 1149 i Gs 13, hi apareix una petita variació en el nom: Åsmund desplaça la runa Reith sobre un espai perquè el seu nom es pronunciï osmunrt.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), creat a Blanes el 1985.L'activitat d'investigació del CEAB està centrada en els àmbits de l'Ecologia i la Biologia d'organismes, tant dels sistemes marins com d'aigües continentals. És un centre amb reputació internacional, caracteritzat per la interdisciplinarietat dels seus grups de recerca, referent nacional en biologia marina, limnologia i ecologia, que contribueix al progrés del coneixement i a la seva aplicació per a una societat sostenible.En els seus inicis el centre, ubicat en plena Cala de Sant Francesc, disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l'estudi dels oceans (ecologia bentònica i oceanografia), i l'altre, a la intel·ligència artificial. El 1988 s'hi afegí un grup d'astrofísica, i posteriorment el grup d'ecologia bentònica s'amplià amb investigadors especialistes en limnologia. Més endavant, el 1994 el grup d'intel·ligència artificial i el 1996 el d'astrofísica es traslladaren a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial i a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, respectivament.Les seves investigacions han contribuït a la preservació de la biodiversitat en ambients aquàtics i a la consecució de la protecció legal de zones naturals d'interès.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Escola Espanyola d'Arqueologia i Història a Roma (EEHAR) és una institució cultural espanyola amb seu a Roma, Itàlia, que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques, dedicada a la recerca històrica en relació amb la pròpia història d'Itàlia, així com a la derivada de la presència hispana en aquell país, i encarregada de la custòdia del patrimoni espanyol allà.El centre està adscrit a la Unione Internazionale degli Istituti di Archeologia, Storia e Storia dell'Arte in Roma, a la Unione Romana Biblioteche Scientifiche i a la Associazione Internazionale di Archeologia Classica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Escuela de Estudios Árabes (EEA) és un institut de recerca, creat el 1932, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i enquadrat dins de l'àrea d'Humanitats i Ciències Socials, amb seu a la Casa del Chapiz, a Granada.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que es va fundar el 1985.L'institut, localitzat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb estretes relacions amb el seu Departament d'Economia, té com a objectiu principal el de promocionar la investigació en l'àmbit de l'economia.L'activitat investigadora de l'institut abasta tant investigacions teòriques com empíriques en diferents àrees, entre les quals s'inclouen macroeconomia, l'economia internacional i l'econometria, l'organització industrial, les finances, l'economia regional, l'economia política, el creixement, l'economia pública, la teoria de jocs i l'economia experimental. Els rànquings de producció científica situen a l'IAE-CSIC entre una de les millors institucions de recerca europees. Els estudis duts a terme pels investigadors es visualitzen a través de la producció d'importants publicacions en revistes científiques internacionals. Així, l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE), juntament amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) encapçala la classificació dels centres de recerca en l'àmbit de l'economia a Espanya. Segons altres estudis, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d'Alacant, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Pompeu Fabra, i l'Institut d'Anàlisis Económica (CSIC) són els cinc centres d'investigació on la producció científica ha estat més elevada i de major qualitat.Entre les activitats principals que l'IAE porta a terme es troben un programa post-doctoral, amb una llarga tradició i un programa de doctorat IDEA de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, l'IAE, juntament amb la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), és soci fundador de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), una institució per a la cooperació científica en recerca i educació superior en economia i ciències socials, que també ofereix programes de postgrau de gran qualitat.Durant els anys noranta el finançament del CSIC dirigit a l'IAE va baixar considerablement, fet que va fer ressentir considerablement la seva productivitat científica.Des del març del 2018 la direcció de l'Institut d'Anàlisi Econòmica recau sobre la investigadora i economista Enriqueta Aragonès.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Institut de Ciències del Patrimoni (Incipit) (en gallec Instituto de Ciencias do Patrimonio i en castellà Instituto de Ciencias del Patrimonio) és un centre de recerca espanyol dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), forma part de la seva àrea d'Humanitats i Ciències Socials. Es dedica a l'estudi del patrimoni cultural com a problema científic, temàtica que inclou la seva formació i origen, la seva significació i quin sentit pren en els diversos contexts socials, els problemes de gestió, conservació i protecció, l'ús social i públic així com les seves funcions i potencialitats per al desenvolupament econòmic i sociocultural.La seva seu està situada a Santiago de Compostel·la, al Campus Vida de la Universitat de Santiago de Compostel·la.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Instituto de Estudios Gallegos Padre Sarmiento (IEGPS) és un centre de recerca, creat el 1943, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Des de l'any 2000, és un centre de caràcter mixt, o titularitat compartida, del CSIC i de la Xunta de Galícia.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història. També s'anomena cronologia la llista d'esdeveniments ordenada per les dates respectives (ordre cronològic). La representació gràfica de la cronologia es coneix com a cronografia.\nLa cronologia es basa en la cronometria i la historiografia, que examina l'escriptura de la història i l’ús de mètodes històrics. La datació per radiocarboni calcula l'edat dels éssers vius abans mesurant la proporció d’isòtop carboni-14 en el seu contingut en carboni. La dendrocronologia calcula l'edat dels arbres per correlació dels diversos anells de creixement de la seva fusta amb seqüències de referència conegudes any rere any a la regió per reflectir la variació climàtica d’un any a l’altre. La dendrocronologia s'utilitza al seu torn com a referència de calibratge de les corbes de datació de radiocarbons.\nEls còmputs més utilitzats en la història de diverses èpoques són les eres, els cicles recurrents com les olimpíades, els cicles astronòmics, i els anys de govern de cònsols romans, de papes i de sobirans (des de llur elecció o coronació o des de la mort del predecessor).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La creació d'una cronologia de l'Antic Egipte fiable és una tasca plena de problemes. Mentre que la gran majoria dels egiptòlegs estan d'acord sobre l'esquema i molts dels detalls d'una cronologia comuna, els desacords de manera individual o en grups han donat lloc a una varietat de dates que s'ofereixen per als governants i esdeveniments. Aquesta variació s'inicia amb només uns pocs anys en el Període Tardà, i creix gradualment fins a tres dècades en l'inici de l'Imperi Nou, i, finalment, fins a un màxim d'uns tres segles a l'inici del Regne Antic d'Egipte.\nLa \"cronologia egípcia convencional\" es basa en el consens dels experts, i situa l'inici de l'Imperi Mitjà al segle XXI aC. Durant el segle xx, i segons aquest consens, les dates dels inicis del Regne Antic d'Egipte s'han modificat i s'han endarrerit, ara se les situa al segle XXVI aC.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà. Des de diversos segles abans de Crist fins a l'actualitat, el món de l'aviació ha anat evolucionant, i s'ha passat de fabricar aparells voladors rudimentaris a màquines capaces de transportar a centenars de passatgers i tones de càrrega, així com a volar a velocitats supersòniques. S'ha passat de fabricar aparells de fusta i tela, a utilitzar el metall i, més recentment, materials i aliatges compostos que milloren les capacitats dels aparells.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis. Les concepcions cosmològiques modernes segueixen el desenvolupament de la disciplina científica de la cosmologia física.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquesta pàgina serveix de cronologia per mostrar quan es van fabricar per primera vegada dispositius analògics amb circuits i sistemes digitals.\n\n1642 : Blaise Pascal inventa la calculadora mecànica. Aquesta calculadora podria funcionar a la base 6, 10, 12 i 20.\n1820 : Thomas de Colmar inventa l' aritmòmetre. La seva producció el 1851 marca el començament de la indústria de les calculadores mecàniques.\n1822 : Motor de diferències : primer ordinador mecànic creat per Charles Babbage.\n1837 : Motor analític : ordinador mecànic d'ús general creat per Charles Babbage.\n1843 : màquina de fax : un recanvi digitalitzat, rasteritzat i digitalitzat del telautògraf analògic vectoritzat. \" La vida secreta de la màquina de fax \" de Tim Hunkin\n1847 (?) : piano roll : un enregistrament digital del qual es reproduïen notes.\n1877 : disc de gramòfon : un enregistrament analògic que substitueix més o menys el rotlle de piano digital.\n1921 : Edith Clarke patentà la \"calculadora Clarke\", una calculadora gràfica per simplificar els càlculs d'inductància i capacitat de les línies de transmissió elèctriques.\nAls anys 20, Bell Labs va dissenyar el primer altaveu digital . El producte es va abandonar abans del seu llançament a causa del cost, la mida, la poca fiabilitat i la poca practicitat general. Tot i que molts altaveus analògics tenen etiquetes que diuen \"digitals\", avui en dia els altaveus digitals no estan disponibles comercialment. Altaveus digitals\n1940 (?) Comptabilitat amb Charga-Plates per imprimir números de compte, en lloc d'escriure’ls a mà.\n1941, ordinador : Konrad Zuse desenvolupa el primer ordinador digital, el Z3 (ordinador)\n17 de novembre de 1947, Transistor : John Bardeen, Walter Brattain i Bill Shockley a AT&T Bell Labs van fabricar el primer transistor.\n1951, enregistrament d'àudio : Geoff Hill reprodueix la primera gravació d' àudio digital de March's del coronel Bogey.\n1954, el voltímetre digital substitueix el galvanòmetre analògic.\n1970, Watch : Pulsar (rellotge) va ajudar a Hamilton Watch Company a fer real el prototipus del rellotge digital que Hamilton Watch Co. va dissenyar per a la pel·lícula del 1968 2001: A Space Odyssey . El rellotge es va completar el 1972 i es va vendre per 2.100 dòlars EUA. Mireu # Digital\n1973, Servei telefònic : El primer missatge de telèfon digital es va transmetre a través del sistema ARPANET. [1]\nDesembre de 1975, imatge fixa: l'enginyer de Kodak , Steven Sasson, crea la primera càmera digital que pesa vuit quilos i guarda les imatges en una cinta de casset. El temps d'exposició va ser de 23 segons. Càmera digital # Desenvolupament primerenc\n1979 (? ), Disc compacte\n1982, Enregistrament de vídeo : es va posar a disposici�� la primera tecnologia de vídeo digital. [2]\n1 de març de 1997, Player Piano : QRS i Baldwin col·laboren per produir el primer piano compatible amb MIDI. [3]\n13 de febrer de 1998, Player Violin : QRS patentà el primer violí reproductor compatible amb MIDI. [4]\n1 d'octubre de 1998, Televisió : British Sky Broadcasting llança la primera xarxa de televisió digital. British Sky Broadcasting # Move to Digital\n31 de gener de 2005, Targeta de crèdit : Fujitsu patentà el Wireless Wallet, un telèfon mòbil que també funciona com a targeta de crèdit electrònica per a transaccions més segures. [5](?) filtre digital\n(?) targeta de banda magnètica, una substitució encara més digital de Charga-Plates\n(?) targeta intel·ligent, una substitució encara més digital de la targeta de banda magnètica", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La cronologia ASPRO és un sistema de datació en nou períodes de l'antic Orient Pròxim utilitzat per la Maison de l'Orient et de la Méditerranée (MOM) per a jaciments arqueològics d'entre 14.000 i 5.700 aC.Publicada per primera vegada el 1994, ASPRO significa «Atlas des sites du Proche-Orient» (del francès, Atles dels jaciments del Pròxim Orient), una publicació francesa pionera realitzada per Francis Hours i desenvolupada per altres estudiosos, com Olivier Aurenche.\nEls períodes, cultures, característiques i intervals de dates de la cronologia original de l'ASPRO són:\n\nL'any 2001, l'institut va revisar la cronologia dels sis primers períodes a partir de datació per carboni i corbes de calibració més recents. Al Període 3 es va poder distingir una fase inicial i tardana, però es van fusionar els períodes 4 i 5. En general, es van trobar més solapaments en el temps entre diferents fases culturals entre diferents llocs.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La cronologia bíblica és aquella que pren com a base fonamental les dades i referències històriques i de temps que apareixen a la Bíblia, i que poden ser complementades en segon terme per dades de fonts seglars.Algunes tradicions religioses han volgut interferit en l'objectivitat dels càlculs que es poden extreure dels relats bíblics. En realitat, la cronologia bíblica mesura el pas del temps afegint de forma correlativa les edats dels seus principals personatges i les dels seus fills primogènits. També es fan servir els regnats sincronitzats dels reis d'Israel i Judà, tal com apareixen al propi relat bíblic. Amb aquest mètode la cronologia bíblica pot aportar dades interessants al coneixement històric. Amb tot, hi ha un important recel envers les dades que aporten els càlculs bíblics, principalment per causa de la vinculació intrínseca que té la Bíblia amb la religió, malgrat que nombroses fonts antigues tenen també un rerefons religiós indestriable del seu contingut.Antigament, en totes les nacions els esdeveniments se solien fixar al temps de manera semblant a com la gent ho fa per instint a la vida quotidiana. Igual que avui es pot assenyalar un succés dient que va tenir lloc \"un any després de la sequera\" o \"cinc anys després de la Segona Guerra Mundial\". Així els escriptors bíblics també van relacionar els successos que van registrar amb altres que eren de relativa actualitat i que van servir de punt de referència.Molts han considerat necessari \"harmonitzar\" o \"conciliar\" el relat bíblic amb la cronologia trobada en documents seglars antics. Això tindria sentit si es pogués demostrar que els documents seglars antics són inequívocament exactes i conseqüents, és a dir, una norma precisa per la qual jutjar.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La cronologia curta és una alternativa o complement de la cronologia mitjana, la qual és la més acceptada pel que fa a la datació d'esdeveniments de l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e..Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella època, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astronòmics que poden servir de referència. Les més defensades són la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per això, alguns historiadors s'estimen més la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gairebé un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la línia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies són les següents:", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "A continuació es presenta una cronologia de l'ornitologia (línia del temps) amb alguns dels esdeveniments més importants en aquest camp:", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Dinastia Han es va mantenir al poder durant més de quatre segles (202 aC - 220 dC). Es divideix en dos grans períodes, Han Occidentals o Han Anteriors (202 aC - 9 dC ) o Han Orientals o Posteriors (25 dC - 220 dC) separats per un breu període amb la Dinastia Xin (9 dC - 25 dC).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Dinastia Ming o Imperi del Gran Ming va ser la dinastia governant a la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols a finals de la dinastia Yuan.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica .", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La cronologia mitjana és la cronologia més acceptada pel que fa a l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e., tot i que no és l'única.Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella època, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astronòmics que poden servir de referència. Les més defensades són la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per això, alguns historiadors s'estimen més la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gairebé un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la línia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies són les següents:", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La datació relativa és el conjunt de mètodes de datació que permeten ordenar cronològicament esdeveniments geològics o biològics en comparar uns amb els altres. Les tècniques de datació relativa, a diferència de la datació absoluta, no ofereixen una data precisa, sinó que proposen un ordre cronològic, d'allò més antic a allò més modern. També es pot trobar que ofereixi una data abans o després d'algun fet rellevant. Una datació relativa es duu a terme analitzant l'estratigrafia o la tipologia dels materials trobats, també s'estudien els canvis climàtics al llarg del temps utilitzant la datació faunística i pol·línica (estudi de les partícules del pol·len). Per últim també podem utilitzar la datació dels ossos.\nQuan en una excavació arqueològica es troba un determinat objecte, es pot conèixer la seva situació en el temps a partir de l'estratigrafia, analitzant la seva localització en un estrat determinat i comparant-la amb els altres estrats. Mitjançant una ordenació (seriació) tipològica, és a dir fent una ordenació segons les característiques exteriors d'un objecte, podem reconèixer si un objecte és anterior o posterior a un altre.\nEls grans canvis climàtics, com glaciacions o èpoques de sequeres, poden permetre datar un objecte situant-lo abans o després d'aquests. Els canvis climàtics que ha experimentat la terra al llarg del temps es poden conèixer analitzant els sediments marins i les capes de gel formades al llarg del temps. Una altra manera de conèixer els canvis climàtics és mitjançant un estudi de la flora i la fauna al llarg del temps. Per realitzar un estudi de la fauna utilitzem la datació faunística i pel de la flora, una datació pol·línica (palinologia), que permet conèixer com ha evolucionat la flora d'una determinada zona a partir de les restes de pol·len.\nLa datació relativa dels ossos s'utilitza, normalment, per confirmar que els ossos trobats en un jaciment pertanyen a una mateixa època.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el segle xx, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.\nAquest article conté la llista dels faraons de l'antic Egipte des del període predinàstic d'Egipte fins al final de la dinastia ptolemaica, quan es va convertir en una província de l'antiga Roma per Cèsar August l'any 30 aC.\nTotes les dates de la cronologia són abans de Crist (aC).\nLes dates de les dinasties XXI a la XXVI són de Kenneth Kitchen (1973), complementat per Ian Shaw (2000). Hi ha una discrepància de 60 anys entre les dates proposades per aquests dos autors. No hi ha cap intent d'eliminar aquesta discrepància en la cronologia i és presentada combinada.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La cronologia de l'evolució humana destaca els principals esdeveniments en el desenvolupament i evolució de l'espècie dels humans i dels seus avantpassats. Aquesta cronologia no explica, per exemple, l'evolució dels ocells, dinosaures i lleons. Sí que inclou informació detallada d'altres espècies o grups d'animals que són possibles avantpassats d'Homo sapiens sapiens. Comença amb l'origen de la vida i presenta una possible línia de descendents que podrien haver dut cap als humans. Aquesta línia es basa en estudis de paleontologia, biologia del desenvolupament, morfologia, anatomia i genètica. L'estudi de l'evolució humana és el tema principal de l'antropologia.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una cronologia dels fets que van precedir la Segona Guerra Mundial, des del 30 de gener de 1933 fins al 31 d'agost de 1939.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya. A partir de 1659 se separen les línies històriques del sud i del nord fruit del Tractat dels Pirineus. La cronologia inclou, fins al 1714 els fets més destacables de tots els territoris de la Corona d'Aragó per situar-ho en el context històric, i a partir d'aquesta data, únicament els referents a ambdues parts de Catalunya.\n\nHistòria geològica de Catalunya", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França. Per tenir més informació sobre els esdeveniments, vegeu la Història de França. També, a més dels enllaços corresponents, reis francesos i president de la República Francesa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La història de l'automòbil es remunta a l'any 1769 amb la creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers. L'any 1806 es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combustió interna que cremaven gas i no va ser fins al 1885 quan es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible. Els cotxes propulsats amb energia elèctrica van aparèixer cap al segle xx.\nLa història de l'automòbil es relaciona amb els diferents components que formen aquesta mena de vehicles: motor, transmissió, xassís, carrosseria, habitacle i accessoris. Una relació completa i detallada de les parts implicades seria molt més llarga, però la llista anterior simplificada és prou representativa. Seguint la línia exposada, una primera consideració hauria d'estudiar els motors emprats al llarg del temps. El segon aspecte hauria d'analitzar les transmissions emprades. I així successivament.\nL'automòbil és un cas particular entre els vehicles autopropulsats amb rodes. Les motocicletes, camions, autobusos, furgonetes, tricicles, quadricicles i alguns altres, formen part d'una història general dels vehicles motoritzats.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La següent cronologia de la història dels castells ordena alguns dels esdeveniments més rellevants al llarg de la història del fet casteller: assoliments de castells inèdits, diades destacades, fundacions i dissolucions de colles, concursos de castells, inauguracions de monuments i plaques commemoratives, publicacions de llibres, estudis científics, etc. D'aquesta manera, la cronologia s'ordena per anys i segons les diferents èpoques amb què els cronistes tradicionalment descriuen la història dels castells.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La història del poble igbo començà quan onades migratòries van portar els igbos al seu territori actual, al sud-est de Nigèria, a Igboland", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia)", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un període de 1000 anys consecutius. Aquesta pàgina conté els enllaços als diferents mil·lennis de la història humana.\nPodeu veure la informació més detallada a la pàgina de segles i dècades. Per a períodes anteriors, consulteu els articles; geologia històrica, Plistocè, i Paleolític.\n\nEls mil·lennis aC\nMil·lenni X aC\nMil·lenni IX aC\nMil·lenni VIII aC\nMil·lenni VII aC\nMil·lenni VI aC\nMil·lenni V aC\nMil·lenni IV aC\nMil·lenni III aC\nMil·lenni II aC\nMil·lenni I aC\nEls mil·lennis dC\nMil·lenni I\nMil·lenni II\nMil·lenni III", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Nova Cronologia o Neocronologia és una teoria associada al matemàtic rus Anatoli Timoféievitx Fomenko en col·laboració amb col·legues de la seva mateixa nacionalitat, inclòs Gleb Vladímirovitx Nossovski, els qui utilitzen matemàtica aplicada, astrofísica i altres ciències fonamentals per a afirmar que la cronologia històrica convencional és viciada i és fonamentalment errònia, i assagen de tornar a escriure la Història mundial.\nLes idees d'aquesta \"Nova Cronologia\" són una continuació directa d'aquelles postulades per l'astrònom i enciclopedista rus Nikolai Morózov, i fins i tot podrien haver tingut el seu origen en les teories de l'erudit francès Jean Hardouin. No obstant això, la Nova Cronologia comunament és associada amb el matemàtic rus Anatoli Fomenko (1945-), encara que els treballs publicats sobre el tema són en realitat una col·laboració entre Fomenko i altres matemàtics. El concepte és amplament explicat a la seva obra, publicada originalment en rus i traduïda en anglès com a \"History: Fiction or Science? Chronology\".", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la \"repressió del català\" segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat. Es pot considerar un atac tipificat contra una minoria nacional.\nLa llista, que comença l'any 1482 i segueix fins avui en dia, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat. En el procés de marginació/residualització hi té un paper fonamental la construcció de l'Estat-nació espanyol per part de les elits estatals, que empren l'estat per modelar el pensament i cultura dels ciutadans, i construir la nació prenent com a base les característiques de l'ètnia dominant.\nAvui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que es discrimina el castellà a Catalunya, entre altres motius, perquè la Generalitat de Catalunya i altres òrgans oficials, han adoptat el català com a única llengua vehicular, per tal de protegir-la. A això s'afegí el Manifiesto por una lengua común d'un grup d'intel·lectuals espanyols i la Declaració de l'Académie Française que defensen el castellà i el francès com a llengües oficials de l'Estat Espanyol i l'Estat Francès. Aquestes declaracions i propostes polítiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el català, han suscitat un gran rebuig per bona part de la societat catalana. Poc després, el juliol de 2008, li va seguir el Manifest de la Federació Galeusca en la que està integrada entre d'altres l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto por la lengua común amb les tesis franquistes i el qualificava de \"visió anul·ladora\". Amb tot, la realitat és que l'única llengua en què no es pot viure plenament a Catalunya és el català, malgrat la persistent demanda social que ho demana. Tot aquest tema està contaminat pel nacionalisme espanyol, atès que en l'àmbit de les Nacions Unides preval l'opinió que les minories només prenen com a àmbit de referència l'Estat en el seu conjunt, per la qual cosa els membres d'una majoria no poden ser considerats com a minoria.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Per als esdeveniments anteriors al dia 1 de setembre de 1939, vegeu Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial.Aquesta és una cronologia de la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Aquest article tracta sobre la història de les comunitats que han evolucionat fins a convertir-se en l'actual Unió Europea (UE). La història sobre la política interior i els altres esdeveniments esdevinguts en cada estat membre es desenvolupen en els articles referents a cada país.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia. L'estudi del concepte del dret el fa una branca anomenada filosofia del dret. La paraula dret deriva de la veu llatina \"directum\", que significa \"el que està conforme a la regla, a la llei, a la norma\", o com expressa Villoro Toranzo, \"el que no es desvia ni a un costat ni cap altre.\"Ara bé, aquesta associació s'afirma definitivament quan la paraula vulgar \"directum\" suplanta l'antiga llatina, d'origen desconegut \"ius\", fenomen que es podria haver produït per la influència judeocristiana, determinant la formació de la paraula en les llengües romàniques: diritto, en italià; direito, en portuguès; dreptu, en romanès; droit, en francès; al seu torn, right, en anglès; recht en alemany i en neerlandès, on han conservat la seva significació primigènia de \"recte\" o \"rectitud\".\nEl dret objectiu es pot definir com:\n\nEl conjunt de regles que regeixen la convivència de les persones en societat.\nNorma o conjunt de normes que d'una banda atorguen drets o facultats i per l'altra, correlativament, estableixen o imposen obligacions.\nConjunt de normes que regulen la conducta de les persones, amb l'objecte d'establir un ordenament just de convivència humana.El dret subjectiu es pot dir que és:\n\nLa facultat que té un subjecte per executar determinada conducta o abstenir-se d'ella, o per exigir d'un altre subjecte al compliment del seu deure.\nLa facultat, la potestat o autorització que conforme a la norma jurídica té un subjecte enfront d'un altre o altres subjectes, ja sigui per desenvolupar la seva pròpia activitat o determinar la d'aquells.Històricament, la norma jurídica neix com una imposició de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en períodes històrics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les lleis socials sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un acte jurídic és el fet, humà, voluntari o conscient i lícit, que té per fi immediat establir entre les persones relacions jurídiques, crear, modificar o extingir drets i obligacions. L'acte jurídic produeix una modificació en les coses o al món exterior perquè així ho ha disposat l'ordenament jurídic.\nPerquè es doni l'acte jurídic no n'hi ha prou que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relació, establint un llaç o un vincle que els uneixi, fent passar la relació jurídica de l'estat de possibilitat a l'estat d'existència. Aquest tercer element és un fet, que pel fet de ser productor d'efectes jurídics es denomina fet jurídic; quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom d'acte jurídic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La funció de l'administrador o administradors és la de gestionar una societat anònima. Transformen els acords de les juntes generals d'accionistes en fets. Poden ser socis, normalment són els socis majoritaris o professionals. Els trien els socis a les juntes generals d'accionistes.\nPer llei, el període de gestió té un màxim de 5 anys, cada 5 anys es reuneixen els socis a la Junta General d'Accionistes i se n'aprova un de nou. Amb la possibilitat de renovar l'anterior. Té el deure d'assolir responsabilitats i no pot actuar amb negligència, ni abusar de les seves facultats com tampoc actuar amb mala fe.\nN'hi ha dos tipus:\n\nUnipersonal: només hi ha un administrador.\nPluripersonal: hi ha més d'un administrador.Tenen la funció de presidir les juntes generals d'accionistes i realitzar informes anuals: memòria de la societat, balanç anual i proposta de distribució dels beneficis.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'afinitat, en dret i en antropologia cultural, és la relació de parentiu creada o que existeix entre dues persones com a resultat del matrimoni d'algú. És la relació que cada part d'un matrimoni té amb les relacions de l'altra persona, però no cobreix la relació matrimonial en si mateixa. Les lleis, tradicions i costums relacionats amb l'afinitat varien considerablement, de vegades poden cessar amb la mort d'una de les persones de la parella i de vegades amb el divorci de les parelles matrimonials. A més del parentiu per matrimoni, l'afinitat de vegades també pot incloure el parentiu per adopció o en una família reconstituïda. A diferència de les relacions de sang (consanguinitat), que poden tenir conseqüències genètiques, l'afinitat és essencialment un constructe social o moral, de vegades avalat per conseqüències legals.\nSegons la llei, l'afinitat pot ser rellevant en relació amb les prohibicions de relacions sexuals incestuoses i en relació amb la prohibició del matrimoni a determinades parelles. Les relacions prohibides varien de jurisdicció a jurisdicció i han anat variant al llarg del temps. En alguns països, especialment en el passat, les relacions prohibides es basaven en lleis religioses. En alguns països, la prohibició de les relacions sexuals entre persones amb una relació d'afinitat es pot expressar en termes de graus de relació. El grau d'afinitat es considera el mateix que el nivell consanguini al qual es va unir una parella, de manera que, per exemple, el grau d'afinitat d'un marit amb la seva cunyada és de dos, el mateix que la dona seria per a la seva germana per consanguinitat. El grau de pare o fill de la dona és un, i per a una tia o neboda és de tres, i primer cosí, de quatre. Tot i que les relacions d'adopció i de pas són casos d'afinitat, normalment es tracten com a consanguinitat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El cas Saúl Luciano contra RWE és un cas de demanda per justícia climàtica portada a terme pel petit camperol Saúl Luciano contra la transnacional energètica alemanya Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk (RWE) per la seva responsabilitat al desglaç de les glaceres de la Cordillera Blanca, a Perú, com a conseqüència del canvi climàtic antropogènic. Les glaceres amenacen desbordar la llacuna de Palcacoha, produint la pèrdua de vides i de recursos materials a la ciutat i província de Huaraz.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La ciència del dret o ciència jurídica és la disciplina científica que té per objecte l'estudi, la interpretació, integració i sistematització d'una ordenació jurídica per a la seva justa aplicació. A diferència de les Ciències del Dret (en plural), aquesta disciplina comprèn, especialment, l'estudi del dret positiu (conjunt de normes jurídiques). És l'objecte principal d'estudi a les facultats de Dret.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Fajing o Clàssic de les lleis o Cànon de les lleis (xinès tradicional: 法经, xinès simplificat: 法经, pinyin: 'Fǎ Jīng') és un treball atribuït a Li Kui, un erudit legalista que va viure a l'Estat de Wei durant el període dels Regnes Combatents de la història xinesa (475-220 aC). És el primer cànon jurídic definitiu de l'antiga Xina i va esdevenir la base de totes les obres legals posteriors.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El confino di polizia (confinament de la policia) o confino (confinament) va ser una mesura preventiva prevista pel sistema jurídic italià durant el Regne d'Itàlia.\nLes autoritats de seguretat pública podien imposar a partir d'una denúncia d’un particular o d’ofici (fins i tot sense necessitat d'un judici regular) una condemna per un delicte previst al codi penal italià. Va ser abolida després del naixement de la República italiana per ser inconstitucional.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una declaració de drets (també anomenada carta de drets és una llista de drets dels ciutadans d'una jurisdicció.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Delegat, segons el DIEC (diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), és la persona a qui se li encarrega de fer alguna cosa per part de qui té realment el poder o autoritat per a fer-ho. Així, la persona que té poder o autoritat per a fer una cosa (o per a exercir un càrrec), pot delegar el seu poder de maneres diferents: totalment o parcialment, indefinidament o temporalment. En qualsevol cas, la persona que té l'autoritat originària conserva l'autoritat i és qui pot decidir quan, com i a qui cedeix el seu poder, o part del seu poder.\nLes administracions públiques acostumen a nomenar delegats per a gestionar les competències pròpies de l'administració en àmbits territorials inferiors: un Ministeri, per exemple, nomena delegats regionals o locals. Les empreses, per la seva banda, a vegades també disposen de delegacions o concessionaris en diferents localitats. I en l'àmbit laboral existeixen els delegats de personal i els delegats sindicals, nomenats respectivament pel conjunt dels treballadors de l'empresa i pels treballadors afiliats a un determinat sindicat, amb l'encàrrec de representar-los davant dels directius de l'empresa o de l'autoritat laboral.\nEn els sistemes democràtics existeix també la delegació: els ciutadans designen a través de les eleccions els representants en qui deleguen l'exercici dels propis drets de participació i decisió durant el període entre unes eleccions i les següents. És el règim de democràcia representativa que existeix en les democràcies occidentals, i que es diferencia de la democràcia directa o participativa on els ciutadans conserven les facultats originàries de decidir.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Diccionari Jurídic Català és un diccionari especialitzat en línia que entrà en servei el 2011.Té l'origen en una iniciativa del 1996 de la Fundació Jaume Callís, on va coincidir que un dels seus patrons, Josep Maria Mas Solench era també el president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), una entitat que finalment es va fer càrrec de l'obra, i n'assumí el cost i la direcció de l'elaboració, en la qual van participar uns 350 especialistes, entre redactors i correctors. El Diccionari Jurídic Català ha estat el resultat d'una iniciativa de més de deu anys d'elaboració, sota l'auspici de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics.L'objectiu del diccionari és ajudar els professionals del dret en l'ús de termes jurídics en català. Concebut com a diccionari enciclopèdic, en la fase inicial contenia unes 8.000 entrades que comprenen lèxic (tant comú com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d'ús en la ciència i la pràctica del dret), biografies, institucions, a més de locucions llatines, sinònims i equivalències en altres llengües. A més de la definició, nombrosos termes inclouen també un desenvolupament temàtic.L'accés lliure i per internet, sense descartar una possible futura edició en paper, té com a objectiu subministrar una eina als professionals del dret que exerceixen a Catalunya, atesa la preponderància gairebé absoluta del castellà.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El dret col·laboratiu és un mètode de resolució alternativa de conflictes (un ADR), \nAquest mètode va sorgir al 1990 als Estats Units de la iniciativa de Stuart Webb, un advocat de família de Minneapolis, que estava fart del sistema de confrontació que presidia els litigis jurisdiccionals amb el referent omnipresent dels jutges, de les construccions tèrboles d'alguns lletrats, i de la presència passiva i sovint estupefacta dels clients, -malgrat que el conflicte els afectava a ells directament-. Webb estava determinat a abandonar la seva professió i tancar el despatx (tot i que li funcionava molt bé) quan va tenir una idea. Calia resoldre els conflictes a quatre bandes, amb la presència constructiva dels clients en tot moment. I calia incorporar un incentiu clar perquè els advocats s'involucressin en aquest escenari de cooperació: en cas de no arribar als acords necessaris, els advocats s'havien de comprometre a no representar els clients en el procés contenciós sobre l'assumpte. La idea va quallar amb rapidesa i el 2000 es va constituir la International Academy of Collaborative Professionals (IACP). Cal tenir present aquesta associació, perquè els seus integrants han dissenyat els estàndards de funcionament del procediment col·laboratiu i els continguts formatius dels advocats que volen esdevenir “col·laboratius”. Des del primer moment ha existit una obsessió per la formació, com a millor garantia de l'èxit de la figura.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El dret continental o dret civil és un sistema jurídic originari d'Europa continental i adoptat a bona part del món. El sistema de dret continental arrenca en el marc del dret romà, i amb els principis bàsics codificats en un sistema de referència, que serveix com a font principal del dret. Es contrapsoa sovint amb el sistema de dret anglosaxó, que es va originar a l'Anglaterra medieval, que prové històricament de la jurisprudència no codificada feta pels jutges, i atorga autoritat a les decisions judicials prèvies.Històricament, un dret continental és el grup d'idees i sistemes legals derivats en última instància del Corpus Juris Civilis, però fortament superposats per pràctiques napoleòniques, germàniques, canòniques, feudals i locals, així com per soques doctrinals com el dret natural, codificació i positivisme jurídic.\nConceptualment, el dret parteix d'abstraccions, formula principis generals i distingeix les regles substantives de les normes processals. Té una jurisprudencia secundària i subordinada al dret legal. El dret civil sovint s'emparella amb el sistema inquisitorial, però els termes no són sinònims.\nHi ha diferències clau entre un estatut i un codi. Les característiques més pronunciades dels sistemes civils són els seus codis legals, amb textos concisos i àmpliament aplicables que normalment eviten escenaris específics de fets. Els articles breus d'un codi de dret civil tracten generalitats i contrasten amb els estatuts ordinaris, que sovint són molt llargs i molt detallats.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El dret estatutari, llei orgànica o dret escrit és llei escrita promulgada per un organisme del poder legislatiu. Això s'oposa al dret oral o consuetudinari; o llei reglamentària promulgada per l'executiu o la llei comuna del poder judicial. Els estatuts poden tenir el seu origen en les legislatures nacionals, estatals o als municipis locals.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els drets indígenes a la terra són els drets dels pobles indígenes a la terra i als recursos naturals que provinguin de les mateixa ja sigui individualment col·lectivament principalment en països colonitzats. Els drets relacionats amb la terra i els recursos són de fonamental importància pels pobles indígenes per diverses raons, entre elles: la importància religiosa de la terra, l'autodeterminació del propi poble, la identitat i els factors econòmics. La terra és un actiu econòmic important i, en algunes societats indígenes, l'ús de recursos naturals constitueix la base de la seva economia domèstica i les demandes de propietat sobre aquestes es deriva de la necessitat de garantir el seu accés a aquests recursos. La terra també pot ser un important instrument d'herència o un símbol d'estatus social. En moltes societats indígenes, com en els pobles aborígens australians, la terra és una part essencial dels seus sistemes d'espiritualitat i creences.\nLes reclamacions de terres indígenes s'han abordat amb diversos graus d'èxit a nivell nacional i internacional des del començament mateix de la colonització. Aquestes reclamacions poden basar-se en principis del dret internacional, tractats, el dret comú o les constitucions o lleis nacionals. El títol aborigen (també conegut com títol indígena, títol natiu o altres termes) és una doctrina de dret comú sobre els drets dels pobles indígenes a la tinença consuetudinària després de l'assumpció de la sobirania sota colonialisme. El reconeixement legal i la protecció dels drets a la terra dels indígenes i de la comunitat segueix sent un gran desafiament, i la bretxa entre les terres reconegudes oficialment i les terres mantingudes i administrades és, habitualment, font important de subdesenvolupament, conflicte i degradació ambiental.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Butlletí de l'Índia és un diari públic i un document legal autoritzat del Govern de l'Índia, publicat setmanalment pel Departament de Publicacions, Ministeri d'Habitatge i Afers Urbans. Com a diari públic, el Butlletí imprimeix avisos oficials del govern. És de contingut autèntic, exacte i estrictament d'acord amb les polítiques i decisions del Govern. El butlletí està imprès pel Govern de l'Índia Press.Els butlletins ordinaris es publiquen regularment setmanalment un dia determinat de la setmana, mentre que els Butlletins extraordinaris es publiquen cada dia segons la urgència dels assumptes a notificar.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Ex officio o «d'ofici» és una locució llatina que s'utilitza quan una actuació pot ésser o ha d'ésser iniciada per l'autoritat competent sense cap instància externa. Pot ser un sinònim docte per a dir «automàticament».", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Hús-brenna (del nòrdic antic: cremar la casa; també hús-bruni) era una manera de prendre's la justícia unilateralment amb l'incendi intencionat cap a un rival, la seua família i béns durant conflictes polítics o revenges amb l'únic objectiu d'assassinar, en l'edat mitjana escandinava. Per cometre aquest acte, un grup d'atacants incendiaven la casa on residia l'oponent, a vegades apilant fusta, arbusts i altres materials combustibles a l'exterior d'un habitatge i li calaven foc. Normalment solien envoltar la casa per prevenir que ningú en pogués escapar, tot i que les sagues nòrdiques informen que no era estrany permetre a dones, ancians i menors que n'isqueren per salvar la vida.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Disciplina que s'encarrega de l'aplicació dels coneixements informàtics en el dret, creant un mitjà més eficient i dinàmic per a l'execució de les lleis en general.\nLa informàtica jurídica es divideix en tres àrees:\n\nInformàtica jurídica de gestió.\nInformàtica jurídica documental.\nInformàtica jurídica de decisió.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Als Estats Units, Canadà i Puerto Rico, entre altres països, es denomina Juris Doctor al primer títol universitari en dret, que s'ofereix només a nivell de postgrau, comunament conegut com el J.D. Aquest és diferent del \"Doctor en Lleis\" (abreujat LL) que sol ser un títol honorari.\nPer ser admès a programes de juris doctor, cal haver completat els primers anys d'estudi universitari, coneguts en aquestes nacions com bachelor's degree (títol de grau o llicenciatura).\nMentre que en la majoria dels països de parla hispana els estudiants interessats a ser advocats poden iniciar aquesta carrera des de l'inici de la seva educació superior, als Estats Units, Canadà i Puerto Rico, només poden llicenciar-se en dret aquells que hagin completat el títol postgraduat de juris doctor.\nL'ensenyament del Dret té les seves arrels en la història i l'estructura del sistema jurídic de la jurisdicció on es dona l'educació, per tant, una llicenciatura en Dret és molt diferent de país a país, per tant fer comparacions entre els graus és problemàtic. Això ha estat cert en el context de les diverses formes de la J.D. que s'han aplicat a tot el món.\nFins fa molt poc, només les escoles de dret als Estats Units oferien el Doctorat en Dret i J.D. A partir de 1997, però, les universitats d'altres països van començar a introduir-la, com un primer títol professional en dret, amb diferències apropiades per als sistemes jurídics dels països en què les escoles de dret estan situats.\nLa llei sorgeix la segona meitat del segle xix hi va haver una gran preocupació sobre la qualitat de l'educació legal als Estats Units. Christopher Columbus Langdell, que en aquell moment era degà de la Facultat de Dret de la Universitat Harvard (1870 - 1895), va dedicar la seva carrera a la reforma de l'educació legal als Estats Units. Els enfocaments didàctics que es van traduir van ser revolucionaris per a l'educació universitària i a poc a poc s'han dut a terme fora dels EUA.\nDurant els primers temps de la independència Americana es va desconfiar d'aquest sector per ser liderat i monopolitzat per l'elit Anglesa o que havia estudiat en el continent tenint-ne afinitat ideològica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La justícia climàtica és el que persegueix l'actuació judicial per a determinar la responsabilitat jurídica i establir obligacions i sancions respecte el canvi climàtic. És un tipus de justícia ambiental. Hi ha casos de denúncies i querelles climàtics. És important destacar que els perjudicats pel canvi climàtic solen ser els menys responsables del desenvolupament d'aquest.El concepte de justícia en el cas de la justícia climàtica és aproximat des de l'equitat.Les normes poden ser vinculants (fonamentant-se en el dret internacional) o no (sent directrius i/o recomanacions).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El literalisme o textualisme és una teoria d'interpretació de la llei segons la qual el significat ordinari d'un text legal ha de regir la seva interpretació, on es postula la interpretació de la llei per mitjà del mètode exegètic, per això no es consideren les fonts no textuals, com ara: l'esperit del legislador en la sanció d'aquesta llei (mètode històric), el problema que va intentar posar remei a aquesta llei (mètode teleològic) o preguntes substantives respecte a la justícia o rectitud d'aquesta llei.A la Cort Suprema dels Estats Units, el jutge conservador Antonin Scalia va ser-ne un dels principals exponents.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 56 (Ciències Jurídiques i Dret) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El marge d'apreciació, o també conegut en alguns casos com el marge de discrecionalitat, és una doctrina jurídica d'ampli abast en el dret internacional dels drets humans. Va ser elaborada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a jutjar si un Estat que és part del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) ha de ser sancionat per limitar el gaudi dels drets. La doctrina permet al Tribunal conciliar les diferències pràctiques en l'aplicació dels articles del Conveni. La doctrina permet al Tribunal conciliar les diferències pràctiques en l'aplicació dels articles de la Convenció.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una mesura cautelar és un instrument legal en forma d'ordre judicial especial que obliga una de les parts en un procediment a fer o a abstenir-se d'actes específics. \"Quan un tribunal empra el recurs extraordinari d'ordre cautelar, dirigeix la conducta d'una part, i ho fa amb el suport dels seus plens poders coercitius \". Una part que es nega o incompleix una mesura cautelar podria enfrontar-se a sancions penals o civils, incloses possibles sancions monetàries i fins i tot presó. També poden ser acusats de'desacatament al tribunal. Les contramesures són mesures cautelars que frenen o inverteixen l'execució d'una altra mesura cautelar.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Núria Terribas i Sala (Barcelona, 1964) és una jurista catalana especialitzada en l'àmbit de la bioètica i el biodret, amb una trajectòria de gairebé 30 anys, dirigint o participant en diferents institucions, publicant nombrosos articles i capítols de llibre i formant part de diferents comitès i comissions o grups de treball i exercint també la docència universitària i de formació continuada.\nDes del 2014 és directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i de la Càtedra de Bioètica \"Fundació Grífols\" de la Universitat de Vic-UCC al Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS, a la Universitat de Vic UVIC-UCC). És Vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC), Vocal titular de la Comissió de Garantia i Avaluació de l'Eutanàsia a Catalunya i membre també del Comitè Nacional de Bioètica d'Andorra (CNBA). Alhora, també és membre i assessora legal de diferents comitès d'ètica d'institucions sanitàries del nostre país, com d'Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, de la Fundació Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i del Grup MUTUAM de Barcelona. És també membre del Consell per a la Integritat de la Recerca de Catalunya (CIR-CAT). En l'àmbit internacional, és membre de la European Association of Centres of Medical Ethics (EACME), havent format part del seu Comitè de Directors (2001-2014), i membre també de la European Clinical Ethics Network (ECEN).Ha format part del Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari (2013-2017) i del Consell Assessor de Salut (2018-2021) de la Generalitat de Catalunya.\nArran de la pandèmia de la Covid-19, a principis del 2020, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va crear un grup d'experts per assessorar-lo en l'establiment de criteris ètics per a fer compatibles les necessàries mesures restrictives i la garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. Núria Terribas també n'és una de les membres designades per a constituir aquest grup de treball.Anteriorment havia estat directora (1999-2014) de l'Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull), coordinadora i docent (2001-2014) del Màster Universitari en Bioètica de la mateixa Universitat , i directora (1995-2008) de la revista Bioètica & Debat que publica l'esmentat Institut Borja de Bioètica. També va ser membre del Comitè d'ètica d'investigació clínica del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).D’altra banda, és autora de nombrosos articles i capítols de monografies sobre bioètica i dret, i ha participat com a ponent en diferents congressos i jornades nacionals i internacionals sobre bioètica i dret sanitari de bioètica. Tot plegat sense defugir la divulgació participant en xerrades o concedint entrevistes als mitjans.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Pacta sunt servanda és una expressió llatina que significa “els pactes s'han de complir”. És una expressió utilitzada en el món jurídic (citada sovint en sentències judicials i en escrits) i que expressa un dels principis fonamentals del Dret. És un principi universal, d'origen consuetudinari, incorporat explícitament en alguns textos legals i sobretot en la jurisprudència tan internacional com nacional.\nDe fet, aquest principi és la base de la seguretat jurídica en l'àmbit del dret contractual, tan si ens referim a contractes civils o mercantils, com a contractes administratius, tractats internacionals, etc. Perquè, en efecte, la base de qualsevol acord és la certitud que totes les parts que l'han subscrit el compliran de bona fe. Dit d'una altra manera, que cap dels signants d'un acord pot pretendre, posteriorment d'eximir-se de complir les obligacions que hi ha acceptat lliurement des de l'inici. Es tracta de la santedat o de la inviolabilitat dels acords, del valor de la paraula donada.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La propietat (del llatí Res privata) en abstracte és allò que pertany o amb alguna cosa, ja sigui com a atribut o com a component d'aquesta cosa. Es tracta d'un o més components (més que d'atributs), ja siguin físics o incorporis, del patrimoni d'una persona jurídica. Depenent de la naturalesa de la propietat, un propietari té dret a consumir, alterar, compartir, redefinir, llogar, hipotecar, empenyorar, vendre, intercanviar, transferir, regalar-lo o destruir-lo, o a excloure altres de fer aquestes coses, o abandonar-lo; mentre que, independentment de la naturalesa de l'immoble, el seu propietari té dret a utilitzar-lo correctament (com a durador, mitjà o factor, o el que sigui), o, si més no, a conservar-lo en exclusiva.\nHabitualment es considera que el dret de propietat ple compren tres facultats principals: ús (ius utendi), gaudi (ius fruendi) i abús (ius abutendi), distinció que provié del dret romà o de la seva evolució medieval. També té oríge romà la concepció de la propietat en sentit subjectiu, como a sinònim de facultat o atribució corresponent a un subjecte.\nLa denominació més antiga, de l'època arcaica, en dret romà sobre la propietat és el mancipium, que fa referència al contacte d'una cosa amb el propietari, durant la República Romana va aparèixer el terme dominium en referència al poder del propietari (dominus) de la casa (domus), i durant el Principat va emergir el terme proprius en referència al fet que un propietari té sobre alguna cosa en contraposició a allò públic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La protecció subsidiària és el dret a la protecció internacional que es reconeix a les persones vingudes de tercers països i a aquelles que són considerades apàtrides que no reuneixen les condicions pel reconeixement de l'estatut de persona refugiada. No obstant això, es considera que hi ha prou motius fundats per creure que si aquesta persona retorna al seu país d’origen, hauria d’enfrontar-se a un risc molt elevat de sofrir greus danys contra la seva seguretat i la vida.\nD’aquesta manera queda recollit a l’article 4. La protecció subsidiària:«Article 4. La protecció subsidiària. El dret a la protecció subsidiària és el que es dispensa a les persones d’altres països i als apàtrides que, sense complir els requisits per obtenir l’asil o ser reconegudes com a refugiades, però respecte de les quals es donin motius fundats per creure que si tornessin al seu país d’origen en el cas dels nacionals, o al de la seva anterior residència habitual en el cas dels apàtrides, s’enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus que preveu l’article 10 d’aquesta Llei, i que no poden o, a causa de l'esmentat risc, no volen acollir-se a la protecció del país de què es tracti, sempre que no es doni algun dels supòsits enumerats als articles 11 i 12 d’aquesta Llei.»En el cas espanyol, la protecció subsidiària és anul·lada quan és considerada innecessària o no està justificada. En paràmetres de la Llei 12/2009, o més coneguda com a Llei d’asil, i del corresponent article 45. Procediments per al cessament i la revocació., aquesta protecció no s’aplica quan:La persona sol·licitant ho expressa.\nLa persona sol·licitant ha abandonat el territori espanyol i fixa la seva residència en un altre país.\nLa persona sol·licitant ja no viu les circumstàncies de perill, o aquestes canvien, que fan que la protecció no sigui necessària. En tot cas, el canvi de les circumstàncies ha de ser de real i de llarga durada perquè assumeixi la seguretat de la persona davant de qualsevol perill. Així mateix, l’anul·lació de la protecció subsidiària no impedeix que la persona continuï residint a l'estat, ja que passa a ser gestionat sota la normativa vigent d’estrangeria i immigració.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La psicologia jurídica és una àrea de treball i d'investigació especialitzada l'objecte de la qual és l'estudi del comportament dels actors jurídics en l'àmbit del dret, la llei i la Justícia. És una especialitat de la Psicologia que desenvolupa l'àmbit teòric, explicatiu i d'investigació, així com l'aplicació, l'avaluació i el tractament. És la més transversal de totes les branques de la psicologia i requereix coneixements de psicologia clínica, social, laboral i educativa.Comprèn l'estudi, explicació, promoció, avaluació, prevenció i en el seu cas, assessorament i/o tractament d'aquells fenòmens cognitius, emocional, conductuals i relacionals que incideixen en el comportament legal de les persones, mitjançant la utilització de mètodes propis de la psicologia científica i cobrint, per tant, diferents àmbits i nivells d'estudi i intervenció:\n\nPsicologia forense.\nPsicologia aplicada als tribunals.\nPsicologia penitenciària.\nPsicologia de la delinqüència.\nPsicologia judicial (testimoni, jurat).\nPsicologia policial i de les forces armades.\nVictimologia.\nMediació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El sistema jurídic reuneix les estructures i les modalitats de funcionament de les instàncies encarregades de l'aplicació de regles de dret, així com els serveis que emanen d'elles. El sistema jurídic comprèn així l'aparell jurisdiccional, però també l'aparell no jurisdiccional.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Suzanne Basdevant o Suzanne Basdevant-Bastid (15 d'agost de 1906, Rennes - 2 de març de 1995, París) fou professora de dret francès i especialista del dret internacional públic durant trenta anys. El̟egida membre de l'Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques l'any 1971, en va ser la presidenta l'any 1982. Va ser jutgessa del Tribunal Internacional de Justícia, la primera dona a convertir-se en professora de dret a França i la primera dona a formar part de l'Institut de França, la societat erudita més prestigiosa del país.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La tècnica normativa o tècnica legislativa és la disciplina que estudia la composició i redacció de les lleis i altres disposicions normatives, amb la finalitat d'aconseguir un ordenament jurídic coherent i que garanteixi la seguretat jurídica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'univers del discurs (o UD), en dogmàtica jurídica, és el conjunt de tots els casos o situacions que comparteixen una (o més d'una) propietat. La propietat defineix el conjunt i determina els elements que en formen part. Per exemple, la propietat «entrada a un domicili aliè» defineix un univers del discurs que està format per totes les situacions en què es pot considerar que una conducta constitueix l'entrada a un domicili aliè. L'UD és un concepte que forma part del model d'anàlisi lògica de sistemes normatius, desenvolupat principalment per Carlos Alchourrón i Eugenio Bulygin en l'obra Normative systems (1971). Segons aquest model, determinar l'univers del discurs és el primer pas per resoldre un problema normatiu.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els estudis culturals són un model d'estudis interdisciplinaris entorn de les humanitats que pretén una aproximació a fenòmens de la cultura tradicionalment negligits per l'academicisme, o bé una visió interdisciplinària dels camps d'estudi usuals. Es basen en una crítica del cànon, que consideren etnocèntric i androcèntric, a més de massa lligat a la classe alta. Per això proposen temes d'anàlisi com la literatura popular, l'art de carrer o la visió feminista d'una lectura. Sempre relacionen l'objecte d'estudi amb el poder, seguint una línia inaugurada per Michel Foucault i el marxisme, que afirma que cap producció cultural no és neutra. Igualment poden centrar-se en els estudis d'àrea.\nEl britànic Richard Hoggart va ser l'inventor del terme en el marc del Centre for Contemporary Cultural Studies, una institució de recerca que va crear a la ciutat de Birmingham. Els estudis culturals van néixer com a estudis universitaris als anys setanta als Estats Units i posteriorment es van estendre als campus de diversos països, sovint lligats a les carreres de teoria de la literatura, humanitats i sociologia.\nEs considera que els seus orígens rauen en l'obra The Uses of Literacy (1957) de Richard Hoggart, juntament amb Culture and Society i The Long Revolution de Raymond Williams o The Making of the English Working Class d'E.P. Thompson.Entre les crítiques que es fan als estudis culturals hi ha que la interdisciplinarietat no és tan nova, ni exclusivament seva; i, sobretot, es critica l'orientació postmoderna i \"amb un fals biaix d'esquerres\" de la majoria d'aquests estudis.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El colorisme és una forma de discriminació intracomunitària derivada del racisme que consisteix en el tracte diferencial, estereotipat i desigual en funció del color de pell, que generalment privilegia els qui són de pell més clara.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Culture and Society (anglès: \"Cultura i societat\") és un llibre publicat el 1958 per l'autor gal·lès d'esquerres Raymond Williams, que retrata el desenvolupament de la idea de cultura a Occident des del segle xviii fins al xx, centrant-se en el cas del Regne Unit. Quan es va publicar, el llibre va revolucionar les categories habituals de \"cultura\" i les seves implicacions socials i històriques. La idea central és que, durant el període de 1780 a 1850, la noció de cultura es va anar moldejant en resposta a la Revolució Industrial i els canvis socials i polítics de l'època, a la vegada que la democràcia va anar influint en el seu desenvolupament. En aquesta obra es va copsant els sentits donats a la noció de cultura a través de l'obra d'autors i assatgistes britànics com Edmund Burke, WIlliam Cobbett, William Blake, William Wordsworth, F. R. Leavis, George Orwell o Christopher Caudwell. Abans dels autors de la Il·lustració, \"cultura\" tenia un sentit més limitat i es referia principalment als fruits de la tasca erudita o de les belles arts, com la literatura, mentre que a partir de finals del segle xviii es va eixamplant per incloure-hi més sentits, àmbits i límits, que Williams analitza des d'una perspectiva marxista, així com la idea de democràcia com a metanarrativa principal substitutiu de la religió d'èpoques anteriors a Occident. El llibre encara es troba disponible en diverses llengües.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La distinció entre cultures de la vergonya i cultures de la culpa diferencia entre societats on davant un fet jutjat com a moralment incorrecte es fomenta l'aparició de la vergonya o l'aparició de la culpa en primer terme. Es tracta d'un espectre ampli en el qual es poden enquadrar totes les comunitats amb més grau d'un sentiment o de l'altre, com va estudiar Ruth Benedict a la seva obra El Crisantem i l'espasa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'escola de Budapest va ser un corrent del marxisme hongarès que es va desenvolupar al voltant de Georg Lukács a la dècada de 1960. L'escola estava fortament influenciada per Lukács, però no es pot reduir a la seva influència. Es va crear en el context històric dels processos de desestalinització de la URSS i els països de l'Europa de l'Est. Els seus principals representants són Ágnes Heller, Ferenc Fehér, György Márkus, István Mészáros, Mihály Vajda i Maria Márkus. A grans trets, també s'hi poden incloure Miklós Almási i István Hermann.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els estudis d'àrea (en anglès: area studies, en alemany: Regionalwissenschaft) són una disciplina que neix dels estudis culturals i que s'ocupa d'analitzar tot el referit a una zona cultural o geogràfica, partint de la interdisciplinarietat. Així, estudia la geografia, història, literatura i costums d'una regió, així com les seves relacions amb les altres o la visió que es té d'ella. Van néixer com a estudis reglats als Estats Units i posteriorment es van estendre a altres països (per exemple a Espanya hi ha tradició sobre Estudis d'Àsia Oriental).\nA les universitats s'ofereixen nombroses carreres en estudis d'àrea, per exemple: sinologia, japonologia, indologia, estudis europeus, etc. És comú que l'estudi d'idiomes tingui un paper preponderant en aquestes.\nS'han de diferenciar els estudis de filologia, com per ex. lletres angleses, que s'ocupen fonamentalment dels estudis de llengua i cultura anglesa.\nEn geografia humana s'investiguen els estudis d'àrea quant a la gènesi i evolució de les regions.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els estudis dels mitjans de comunicació és un camp d'estudi que s'ocupa del contingut, la història i els efectes de diversos mitjans de comunicació; en particular, dels mitjans de comunicació de massa (en anglès, mass media). Els estudis de mitjans de comunicació poden recórrer a les tradicions de les ciències socials i les humanitats, però sobretot a les disciplines bàsiques de la comunicació de masses, la comunicació, les ciències de la comunicació i dels estudis de comunicació. Els investigadors també poden desenvolupar i utilitzar teories i mètodes de diverses disciplines, inclosos els estudis culturals, la retòrica (incloent-hi la retòrica digital), la filosofia, la teoria literària, la psicologia, les ciències polítiques, l'economia política, l'economia, la sociologia, l'antropologia, la teoria social, la història i crítica de l'art, la teoria cinematogràfica, la teoria feminista i la teoria de la informació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'eslavística o els estudis eslaus són un tipus d'estudis d'àrea centrats a analitzar la cultura de les àrees amb llengües eslaves, relacionant la història, costums, arts, literatura i manera de pensar i veient com influeix en la vida de la gent d'aquella zona i en les altres comunitats veïnes. Com a disciplina acadèmica va néixer al final del segle xviii i va experimentar un auge a partir de la introducció progressiva dels estudis culturals a les universitats al segle xx.\nDins els estudis eslaus hi ha especialistes per països (com experts en Rússia o Polònia, per exemple) o també per subdisciplines, com la reconstrucció de les llengües eslaves antigues o la mitologia associada a aquests pobles. Fora del seu àmbit geogràfic, uns facultats amb molta trajectòria dins aquests estudis són la Universitat de Barcelona, la School of Slavonic and East European Studies de l'University College London, així com el Collegium Russicum, depenent del Vaticà. Un autor primerenc destacable és en Johann Christoph Jordan que el 1745 va publicar De Originibus Slavicis.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Feminisme lipstick, o feminisme de pintallavis és una varietat de feminisme de la tercera onada que cerca unir els conceptes tradicionals de feminitat, fins i tot el poder sexual, amb les idees feministes.A diferència de les primeres campanyes feministes, centrades en els drets fonamentals de les dones, com el moviment sufragista, el feminisme de pintallavis cerca demostrar que les dones poden ser feministes sense ignorar o negar la seva feminitat, en especial en termes de sexualitat. Durant la segona onada del feminisme, aquestes se centraren únicament en la igualtat legal i social de les dones, rebutjant \"abraçar\" la seva sexualitat. En alguns casos fins i tot es rebutjava la idea dels homes i, sovint, s'assumien característiques físiques i personals allunyades de la imatge de la dona comú (creant així estereotips referents al feminisme i les feministes que encara perduren). Per la seva banda, el feminisme de pintallavis, abraça els conceptes de feminitat i la sexualitat que emet el propi cos de la dona i la necessitat d'abraçar el sexe.\nEl feminisme de pintallavis també cerca reclamar certes paraules despectives i convertir-les en poderoses eines pera la seva causa. Un exemple notable del món anglosaxó és el terme \"slut\" (puta, en català), com es pot veure en el moviment SlutWalk. Això es dona, en part, com a resposta a la reacció ideològica contra les varietats radicals del feminisme de la segona onada, amb els estereotips negatius que va generar com la \"feminista lletja \" o la \"feminista antisexual\". Es pot dir que, en part, els èxits del feminisme de segona onada van permetre recuperar aspectes de la feminitat que abans s'havien vist com a desempoderadores, com el maquillatge o els tacons.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Herbert Richard Hoggart FRSL (Leeds, 24 de setembre de 1918 - Leeds, 10 d'abril de 2014) va ser un sociòleg, filòleg i escriptor anglès. La seva extensa obra inclou els camps de la sociologia, la literatura anglesa i els estudis culturals, amb especial èmfasi en la cultura popular del Regne Unit. Va ser conegut tant per la seva obra com per ser el fundador del Centre for Contemporary Cultural Studies a la ciutat de Birmingham.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La literatura popular és la manifestació oral de la comunicació literària. Tot i que normalment relacionem el concepte de literatura (l'art d'escriure amb un objectiu estètic) amb la idea de llengua escrita, la creació artística a la qual fa referència és innata a la condició humana, i per tant es dona des d'abans de l'escriptura.La cançó i la recitació han estat durant molt de temps els únics mitjans a través dels quals la majoria de la societat podia accedir a la creació literària, a causa del seu analfabetisme. I això, tant a nivell de recepció com a nivell de creació: Les manifestacions literàries produïdes i transmeses per via oral han estat exemples de creació col·laborativa de manera que la transmissió oral ha permès durant segles la constant modificació de les obres. Hem de dir, per tant, que l'oralitat caracteritza de forma remarcable aquest tipus de literatura. Gent del poble ha cantat, explicat rondalles i llegendes, recitant poemes que ha après de les generacions anteriors amb l'única eina de la paraula, i de vegades, algun instrument senzill. És la literatura del poble, la literatura popular... A més, i com a conseqüència d'aquesta oralitat, la caracteritza també el fet de ser efímera: moltes de les seves mostres s'han perdut justament per no haver estat fixades per escrit. No està sotmesa, a diferència de la literatura culta, als cànons de l'estètica literària pròpia d'un moviment concret com el Romanticisme o el Barroc. Es tracta d'una manifestació sense autor, la qual cosa, com ja s'ha dit, fa que esdevingui variable i modificable en el seu ús i la seva transmissió. En trobem manifestacions en la poesia, la narrativa, etc. però el seu gènere per excel·lència és la cançó. Cançons de bressol, cançons de treball, etc. són manifestacions claríssimes d'aquesta necessitat humana de crear a través de la paraula. El gospel en seria un exemple. Amb el temps s'ha recollit per escrit per part d'alguns autors que volien preservar aquestes obres per a la posteritat, evitant-ne la seva pèrdua. El romancero és un exemple d'aquest fet en la literatura espanyola.Entenem per literatura popular el conjunt de textos compostos oralment i destinats a un públic oient. El nom emfatitza el fet que durant molt temps va ser l'única literatura que produïen i consumien els estaments més humils de la societat, a diferència de l'escrita, només accessible per a les classes privilegiades. El qualificatiu popular, avui en dia es reserva a la literatura escrita destinada a lectors no sofisticats: novel·les de fulletó, d'aventures o melodrames. Les primeres mostres de literatura popular en català daten el segle Xll, tot i que no han arribat als nostres dies. Les que s'han conservat les podem agrupar per gèneres.La majoria de textos de peces teatrals conservades des del segle XVl fins al segle XlX són de tema religiós i van néixer arran de les celebracions litúrgiques de Nadal i Pasqua. El gènere profà està representat a partir del segle xvi per l'entremès, que al Principat va prendre el nom de sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus, escrites en vers, o en vers i prosa, que es representaven com a complement o intermedi d'una obra més llarga i que decrivien els costums de les classes humils a qui anaven destinades.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Edward Said o Edward Saïd —àrab: إدوارد وديع سعيد, Idwārd Wadīʿ Saʿīd— (Jerusalem, 1 de novembre de 1935 - Nova York, 24 de setembre de 2003) va ser un crític i teòric literari i polític, professor universitari i activista palestí i, posteriorment, estatunidenc.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En els estudis postcolonials i en la teoria crítica, el terme subaltern designa les poblacions colonials que es troben socialment, políticament i geogràficament fora de la jerarquia del poder d'una colònia i de la pàtria metropolitana de l'imperi. Al descriure l'hegemonia cultural com a història popular, Antonio Gramsci va encunyar el terme subaltern per identificar els grups socials exclosos i desplaçats de les institucions socioeconòmiques de la societat per negar les seves veus polítiques. Els termes estudis subalterns i subalterns van entrar en el vocabulari del postcolonialisme a través de les obres del grup d'Estudis Subalterns d'historiadors que exploraven el paper d'actors polítics dels homes i les dones que constitueixen la població de masses, en lloc de tornar a explorar l'actor polític. de les elits socials i econòmiques de la història de l'Índia.Com a mètode d'investigació i anàlisi del paper polític de les poblacions subalternes, la teoria de la història de Marx presenta la història colonial des de la perspectiva del proletariat, en la qual el qui i el què de les classes social es determina a través de les relacions econòmiques en el si de la societat. Des dels anys setanta, el terme subaltern denota els pobles colonitzats del subcontinent indi, i la història imperial explicada des de baix, des de la perspectiva dels pobles colonitzats, més que no des de la perspectiva dels colonitzadors d'Europa occidental. En els anys vuitanta, el mètode d'investigació històrica dels Estudis Subalterns es va aplicar a la historiografia sud-asiàtica. Com a element del discurs teòric, el concepte del subaltern es va originar com a mètode eurocèntric d'investigació històrica per a l'estudi dels pobles no occidentals (d'Àfrica, Àsia i Orient Mitjà) i la seva relació amb Europa occidental com a centre del món. Així els estudis subalterns es van convertir en el model d'investigació històrica de l'experiència del colonialisme del subaltern al subcontinent indi.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Tetrabiblos (Τετράβιβλος; 'Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká (Ἀποτελεσματικά) 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al segle ii ae per l'erudit alexandrí Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae).\nL'Almagest, també de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari. L'Almagest influí sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astronòmics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reemplaçat com a autoritat astronòmica a causa de l'acceptació del model heliocèntric del sistema solar, el Tetrabiblos continuà sent una obra d'importància teòrica en l'estudi de l'astrologia.Ptolemeu defensà la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a més esbossà les tècniques de la pràctica astrològica. Això ajudà a assegurar la tolerància teològica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. També permeté que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comportà un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres literàries. La posició d'autoritat intel·lectual d'aquesta obra s'esfondrà a la fi del segle xvii quan els principis en què es fonamenta s'enfrontà a les crítiques, per antiquats i basats en la superstició.La importància històrica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i traduït a molts idiomes. L'última edició crítica en grec, de Wolfgang Hübner, es publicà per la Biblioteca Teubneriana al 1998.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "The Uses of Literacy. Aspects of Working-Class Life és una obra del sociòleg i estudiós de la literatura anglès Richard Hoggart escrita el 1957, considerada com un dels pilars fundacionals dels estudis culturals, i molt important en el cànon dels estudis dels media. El propòsit del seu autor és analitzar la cultura de masses de la dècada de 1950 i els anys precedents i com ha repercutit en els costums de la classe obrera al Regne Unit. Com que el mateix Hoggart prové d'una família proletària del nord d'Anglaterra, bona part del que narra té una font bibliogràfica i un fort caràcter personal, alhora que hi utilitza anàlisis de pulp fiction, revistes populars, diaris, literatura d'entreteniment o d'altres imatges produïdes en massa (pin-ups, el cinema de Hollywood, els tabloides) com a fenòmens \"forans\" i \"aliens\" al vocabulari autòcton d'una comunitat donada, i els seus efectes en el llenguatge i la cultura. A partir d'un intent de definició de la classe obrera, va traçant una oposició de classes imaginada des de la cultura. Els \"nosaltres\" i els \"ells\" (them and us) que reflecteixen el llenguatge, els costums i les percepcions, A partir d'aquesta idea de separació cultural comença a analitzar l'àmbit cultural propi i allò imposat \"des de dalt\". Es tracta d'una crítica de la \"massificació\" i la publicitat de masses, entesa com a contrària a una cultura popular pròpia de l'estrat treballador, i un mitjà homogeneitzador. Hoggart adverteix de la desaparició de formes culturals del món urbà, destruïdes per l'empenta d'una incipient però poderosa cultura de masses.Aquest llibre va iniciar un canvi de percepció sobre les nocions de cultura i classe social, i se l'ha destacat com iniciador d'un canvi en els paradigmes acadèmics. La idea que la cultura (part de la superestructura, en termes marxistes) és una àrea privilegiada per a la investigació de fenòmens polítics socials va rebre molta empenta arran de la publicació d'aquest llibre i d'altres que formen part dels inicis dels estudis culturals, com l'obra de Raymond Williams. Com indica John Corner en el seu estudi i preludi a una entrevista a Hoggart, la diferència entre tots dos autors es troba en el tipus d'anàlisi de la idea de cultura en relació a la societat obrera. Williams comença amb una interpretació històrica, que interroga sobre l'evolució dels vincles entre cultura, poder i societat, mentre que Hoggart s'introdueix en el funcionament del proletariat com a classe des del present i el passat immediat, al·ludint a estructures culturals pròpies que oposa a una cultura de masses que prové des de dalt.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La turcologia és la ciència de les llengües, literatures, la història, les religions i la cultura intel·lectual i material dels pobles turquesos en el passat i el present.\nL'emigració per motius laborals dels turcs a les últimes dècades ha ampliat l'àrea d'investigació tradicional de la turcologia considerablement quant al seu àmbit geogràfic i contingut.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art de la lectura és una tècnica i activitat filològica i humanística arrelada en l'origen clàssic de la grammatiké grega i, subsegüentment, de la Retòrica llatina, aconseguint a adquirir disposició de disciplina autònoma al segle xix, sobretot en la seva especialització de \"lectura en veu alta\". Això tant en els àmbits acadèmic i pedagògic com a social i artístic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filologia basca és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua basca i la literatura basca. Combina la crítica de la literatura basca, la història del País Basc i la lingüística basca. Koldo Mitxelena va posar les bases de la filologia basca i va ser el principal impulsor de la seva carrera a la Universitat del País Basc. Actualment, el grau universitari de filologia basca es pot estudiar a la Universitat de Deusto (Bilbao) i a la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz). A Deusto, aquests estudis es van iniciar per primera vegada l'any 1976, pocs anys després del reconeixement oficial, principalment per iniciativa del professor Gotzon Garate.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El British Council és un institut cultural, una institució publica la missió de la qual és difondre el coneixement de la llengua anglesa i la seva cultura mitjançant la formació i altres activitats educatives. A més, aquest ens públic compleix una funció rellevant per a millorar les relacions exteriors del Regne Unit.\nFou creat amb el nom de British Committee for Relations with Other Countries el 1934 com una organització voluntària per a promoure la cultura, educació, ciència i tecnologia britànica. A l'any següent el nom es modificà de Committee a Council, i el 1936 es canvià finalment pel nom actual. Les seves primeres seus s'establiren a Egipte, Portugal, Romania i Polònia el 1938, i la seva seu espanyola s'obrí el 1940. Avui dia està present en més de 110 països, i té la seu central a les ciutats de Manchester i Londres.\nL'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto Camões, l'Alliance Française, el British Council, el Goethe-Institut i la Società Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats d'aquell l'any.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Caplletra, o amb el subtítol Caplletra. Revista Internacional de Filologia, és una revista internacional de filologia, que està editada i publicada per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM).‘Caplletra’, que va aparèixer per primera vegada l'any 1986, a partir d'una iniciativa de l'Institut de Filologia Valenciana de la Universitat de València, va néixer amb la intenció d'esdevenir una plataforma científica de caràcter periòdic per a la difusió internacional de la recerca filològica sobre aspectes relacionats, directament o indirectament, amb la llengua, literatura i cultura pròpies del País Valencià, prestant una especial atenció especial a la filologia catalana i adreçada a tots els investigadors en aquestes matèries. Compta amb un consell assessor integrat per especialistes d'altres universitats espanyoles, britàniques, canadenques i nord-americanes. La revista, fundada i dirigida inicialment per Antoni Ferrando i Francès (1986-2001), ha estat dirigida successivament per Rafael Alemany Ferrer (2001-2003), Joan J. Ponsoda i Sanmartín (2003-2004), Vicent Simbor Roig (2004-2010), Maria Josep Cuenca Ordinyana (2010-2012) i Maria Josep Marín (2012-2016) Actualment, està codirigida per Vicent Josep Escartí i Soriano i Eulàlia Miralles.\nLa revista té una periodicitat semestral, publicant-se a la primavera i a la tardor. Els tres primers publicats van ser de tipus miscel·lani, amb inclusió de ressenyes de llibres, mentre que els següents van tenir un caràcter monogràfic, sense incloure ressenyes. Els exemplars monogràfics, sempre coordinats per un o més responsables, han estat dedicats al tractament d'aspectes diversos dels àmbits lingüístic i literari. A partir de l'any 2000 la revista torna a incloure un apartat de ressenyes, i a partir del 2004 cada exemplar compaginarà un apartat de miscel·lània, amb un de monogràfics i un tercer de ressenyes. Així, combinarà una sèrie d'articles encomanats a especialistes de relleu amb una secció de treballs monogràfics sobre una temàtica determinada, i novament incorporarà recensions crítiques de llibres. Pel que fa a l'edició electrònica de la revista aquesta es presenta a través de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, on es poden consultar els articles quan han passat cinc anys des de la seva publicació en suport de paper. El 2016, tot coincidint amb el trentè aniversari, Caplletra va completar la seva digitalització i transformació en una revista d'accés obert, lliure i gratuït per als usuaris, mitjançant la pàgina web \"www.revistacaplletra.com\", la plataforma OJS de la Universitat de València de revistes científiques i la seva inclusió en plataformes, catàlegs de referència i bases de dades científiques i multidisciplinàries. Així, podem accedir a través del repositori de les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o des de la base de dades Dialnet es poden consultar també els darrers articles apareguts. Amb aquests canvis la revista ha anat adaptant-se a les exigències de les revistes de màxima qualificació acadèmica. Actualment Caplletra s'ha convertit un instrument de difusió fonamental en la investigació sobre llengua i literatura en l'àmbit català i internacional, i en un referent obligat en els estudis sobre filologia catalana.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La codicologia (del llatí cōdex, gen. cōdicis, “còdex, llibre”; i del grec -λογία, -logia, \"estudi, tractat\"), codicografia, ciència discursiva dels manuscrits o arqueologia del llibre és la disciplina que s'ocupa de l'estudi dels manuscrits com a objectes físics, i particularment de llurs característiques externes i tècniques de composició. Ha sigut considerada una ciència auxiliar de la història i més tard ha sigut reclamada com a ciència independent per Charles Samaran el 1927.El terme fou emprat per l'hel·lenista Alphonse Dain a la primera meitat del segle XX o potser per Charles Samaran. Durant els inicis de la disciplina hi hagué una controvèrsia respecte als noms codicologia i codicografia a causa de la diferència dels usos que li donaven Dain i Charles Samaran.Sovint assimilada a l'arqueologia, la codicologia examina els materials (pergamí, paper, pigments, tintes, etc.) i les tècniques vinculades amb les diferents aspectes de la confecció d'un volum i de la seva enquadernació. Aquest examen permet sovint establir-ne la història i procedència. Els paleògrafs i codicòlegs contribueixen així a identificar les dades que permeten la catalogació dels llibres, i al desenvolupament d'estudis sobre la història del llibre i de les biblioteques, amb una atenció especial a les col·leccions de manuscrits. Gilbert Ouy explicà que per a estudiar un manuscrit és necessari comparar-lo amb altres, el qual implica que la metodologia de la codicologia siga la mateixa que la de l'arxivística. A més, Emanuele Casamassima l'ha comparada a la bibliologia en quant la codicologia s'ocupa dels llibres manuscrits i la bibliologia dels llibres impresos. Les últimes metodologies són la sociològica (estudia el llibre manuscrit tenint en compte que els sistemes gràfics són un producte social) i la semiològica (estudia globalment exemplars basant-se en l'afirmació \"cada llenguatge és una societat\").Els punts de vista de l'estudi poden tindre un pes desigual segons l'interès de l'investigador. Així, J.P. Gumbert dividí en tres la naturalesa de l'estudi codicològic: examen el manuscrit al medi per a on fou creat (codicologia arqueològica); examinar el seu material (technologische Kodikologie); i examinar el llibre com a producte social (codicologia cultural). Albert Gruys, el 1974, dividí la disciplina en una centrada en el discurs (codicologia) i altra en la descripció (codicografia).Durant la dècada del 1980 es reuní un equip d'investigadors a la Universitat Catòlica de Nijmegen i desenvoluparen el PCC (Producing Codicological Catalogues with the Aid of Computers), un sistema informàtic per a la catalogació dels manuscrits.El 1993 es va defendre la codicologia comparada com a mètode per a entendre més els manuscrits al comparar còdexs de distintes tradicions.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un comentari de text (o comentari literari) és una explicació que sol adjuntar-s'hi a una edició d'un text. Pot estar basat en metodologies de lectura propera i de crítica literària, no obstant això, la seva finalitat principal és aclarir el llenguatge del text i la cultura específica que ho va produir.Cal destacar que la realització d'un comentari de text no és de mètode únic ja que depèn la naturalesa del propi text, el moment històric en que es va redactar i l'autor. Qualsevol esquema de comentari que proposem hem d'acceptar-lo com un marc o model general, de validesa limitada, que haurà de ser adaptat a cada un dels textos que haguem de comentar.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La crítica textual és el procés de reconstrucció de la versió original d'una obra literària, usualment perduda, a partir de les versions o còpies posteriors. També inclou l'estudi de les relacions entre còpies, edicions, manuscrits i refundicions d'una mateixa obra. És una branca de la filologia. S'ocupa sobretot de les obres aparegudes abans de la impremta, on l'oralitat de la transmissió i el procés de còpia manual feien aparèixer errors i variacions en la difusió de l'escrit. És d'especial importància, per la rellevància de les variants, la crítica textual aplicada a la Bíblia, que pot afectar la doctrina oficial. La crítica textual també s'anomena ecdòtica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Ecdòtica és com s'anomena també la crítica textual o crítica menor, una branca de la filologia. És la ciència que cerca d'editar textos en la forma més fidel possible a la voluntat original de l'autor. Es refereix a l'eliminació d'errors de transcripció. Es val de ciències auxiliars com la codicologia, la paleografia i la filologia. De les edicions que es realitzen amb criteris ecdòtics se'n diuen edicions crítiques o edicions filològiques. Els transcriptors cometien errors o alteraven el text quan copiaven a mà els manuscrits. Davant d'una o diverses còpies d'un manuscrit, la crítica textual pretén reconstruir el text original tan proper a l'original com sigui possible.\nL'ecdòtica és força valuosa a l'hora d'editar textos transmesos de manera fragmentària o incompleta, quan l'original pot haver desaparegut, o quan només s'han trobat còpies d'un text que sovint difereixen. Aquesta tècnica filològica s'aplica a la reconstrucció de textos que s'han desfigurat per mor del pas del temps, la tradició manuscrita, la pèrdua d'originals, l'absència de còpies fiables, etc. Des d'aquest punt de vista, l'ecdòtica es pot considerar l'arqueologia del text.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Edició diplomàtica és l'edició d'una obra que reprodueix l'original tal com és amb la finalitat de donar tota la informació sobre l'ortografia de l'original de manera que l'investigador puga llegir-ho sense complicació. Algunes d'aquestes informacions són: l'ús de majúscules, la puntuació i les rúbriques. L'edició diplomàtica sol fer-se prèviament a l'edició crítica. Se n'ocupen els filòlegs.Aquest tipus d'edició ha estat substituït per l'edició hipertextual i els facsímils. Es diferencia del facsímil en quant que el facsímil no pretén facilitar la lectura mentre que l'edició diplomàtica sí.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions. Un autor que escriu escolis és un escoliasta. Es coneix l'ús de la paraula des del segle I aC.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).\nEl terme originalment significa estimar (del grec Filo-) i paraules (també del grec -logia). En les tradicions acadèmiques de moltes nacions, el terme \"Filologia\" descriu l'estudi d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contextos històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i d'altres textos culturals significatius. La filologia abraça així l'estudi de la gramàtica, la retòrica, la història o la interpretació d'autors, així com les tradicions crítiques associades a una determinada llengua.\nAquesta extensa definició està arribant a ser estranya avui dia, i la filologia tendeix a referir-se als estudis acadèmics associats a un idioma, agrupant àrees com la fonètica, la morfosintaxi, la dialectologia, la lingüística històrica, etc. en la part de llengua i els diversos períodes de la literatura corresponent.\nUna branca de la Filologia és la lingüística històrica. Similituds entre el sànscrit i les llengües europees, foren observats primer en el segle xviii i conduïts al descobriment del Protoindoeuropeu. L'interès de la filologia en els idiomes antics va conduir a l'estudi de quins eren en el segle xix els idiomes \"exòtics\" per la llum que podrien aportar en els problemes per entendre els orígens dels textos més antics.\nEn els EUA, l'American Journal of Philology va ser fundat el 1880 per Basil Lanneau Gildersleeve, un professor de Clàssics a la Universitat Johns Hopkins.\nLa Filologia també inclou anàlisis de textos, l'anomenada crítica textual, que intenta reconstruir el text original perdut que serveix de model a còpies manuscrites posteriors. Per a aconseguir-ho, es basa en els errors de transmissió, en les variants locals i en l'anàlisi exhaustiva tant del text com del seu suport per establir l'arbre genealògic de l'obra. Aquesta branca és el que s'entén com a filologia als països francòfons, que prefereixen usar altres termes per a la resta de disciplines lingüístiques.\nLa filologia no ha tingut gaire interès per als estudiosos xinesos fins i tot pel segle xix.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, i que avui forma part de l'Institut Cambó i té com a finalitat no sols el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans, sinó també la de crear al llarg dels temps generacions d'humanistes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filologia gallega és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua gallega i la literatura gallega. Aquest grau ofereix una formació literària i lingüística relacionada amb la història gallega i el seu context. S'imparteix a Galícia (a les Universitats de la Corunya, Santiago de Compostel·la i Vigo). També hi ha una oferta de llengua gallega, mínors i titulacions d'estudis gallecs en universitats estatals i internacionals. Està molt relacionada amb la filologia portuguesa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Horiometria i horiomètric / horiomètrica són neologismes creats per l'equip d'investigació del Projecte ETLEN, del Seminariu de Filoloxía Asturiana (Seminari de Filologia Asturiana) de la Universitat d'Oviedo (Astúries, Espanya), encapçalat per Ramón d'Andrés Díaz, Fernando Álvarez-Balbuena García, Xosé Miguel Suárez Fernández i Miguel Rodríguez Monteavaro.\nAquests neologismes (del grec ὅριον, horos (frontera, límit) + μέτρον, métron (mesura)), es refereixen al mesurament matemàtic-estadístic d'una frontera lingüística. D’acord amb el susdit projecte, es fan servir a l’atles lingüístic ETLEN (Estudiu de la transición llingüística na zona Eo-Navia, Asturies), publicat l’any 2017.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Instituto Camões és una institució creada per la promoció de la llengua portuguesa així com de la difusió de la seva cultura arreu del món.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El principi lectio difficilior potior (que en llatí significa, literalment, la lectura més difícil és la més forta) és un principi de la crítica textual. És un principi intern de la filologia, independent dels criteris d'avaluació en la qual una lectio particular s'hagi trobat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Recto i verso són termes utilitzats per als textos de dues cares: el recto és el costat frontal, mentre que el verso és el costat posterior d'un full de paper. Els termes són importants en els camps de la codicologia, paleografia, diplomàtica i filologia, on cada full d'un manuscrit està numerat i cada costat és denominat recto i verso.\nAmb la invenció de la impremta, els termes van ser traspassats, de tal manera que són utilitzats en els processos d'enquadernació, impressió i edició de llibres i poden ser aplicats a qualsevol camp on hi hagi documents físics. Així, els termes recto i verso són la norma dels llibres impresos i van significar un important avantatge de la impremta sobre el mètode asiàtic més antic d'impressió xilogràfica, amb el qual només es podia imprimir per un costat d'una peça de paper.\nLa distinció entre recto i verso pot ser convenient en l'anotació de llibres acadèmics, en particular en les edicions bilingües. Així mateix, les edicions crítiques dels manuscrits solen marcar la posició del text en el manuscrit original, en la forma '42r. ' o '673v º '. Per convenció editorial, la primera pàgina d'un llibre i, algunes vegades, la primera pàgina de cada secció i capítol és una pàgina recto. Per això, totes les pàgines recto tindran nombres imparells i totes les pàgines verso tindran nombres parells.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Societat d'Onomàstica és una entitat amb personalitat jurídica pròpia que fou fundada el 1980 pel doctor Enric Moreu-Rey i diversos estudiosos i professors universitaris, principalment de la zona del Camp de Tarragona. Els seus objectius són bàsicament el foment de l'inventari, l'estudi i la defensa del noms propis (onomàstica), d'una manera especial dels de persona (antroponímia) i dels de lloc (toponímia); la coordinació de les activitats dels investigadors; la publicació d'un butlletí interior i de monografies especialitzades; l'assessorament tècnic a persones i col·lectius; l'organització de col·loquis i conferències sobre els temes indicats i l'inventari de bibliografia i documentació.\nPublica anualment diversos números del seu Butlletí Interior (BISO), a més de les actes dels col·loquis que es desenvolupen de forma anual al llarg de totes les terres de parla catalana. Té un convenci de col·laboració amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya i publica també monografies onomàstiques de base municipal. El seu àmbit d'actuació són els territoris de llengua catalana en l'actualitat o en èpoques passades. També hi col·labora, encara que secundàriament, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Des de 2019 el president de la societat és Emili Casanova Herrero i el nombre de socis és d'uns 400.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Sondergut [ˈzɔndɐˌɡuːt] (en alemany, « ben net ») és, en exegesi bíblica, la part específica de cadascun dels llibres de la Bíblia respecte als altres. Aquesta noció revesteix una importància capital en l'estudi del Nou Testament i del problema sinòptic com és abordat per la teoria de les dues fonts.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball. El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que contenia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex, manuscrit.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El premi Volney (fr. prix Volney) és un premi atorgat per l'Institut de France a proposta de l'Académie des inscriptions et belles-lettres per un treball de filologia comparada o de lingüística per \"récompenser les plus importants travaux du monde savant international\" (\"recompensar els treballs científics més importants internacionalment\") en aquests camps.El premi va ser dotat per Constantin Volney el 1803 i consistia en principi en 1200 francs d'or.Entre els guanyadors del premi hi ha Meillet, Guillaume, Wartburg (premi al Französisches Etymologisches Wörterbuch), Tesnière, Benveniste, Cohen, Martinet o, més recentment, Gilbert Lazard o Claude Hagège. I és el major premi que l'Institut de França pot donar a un filòleg.Quan es va fundar s'atorgava anualment, però va passar a tenir una periodicitat variable després de la Segona Guerra Mundial. A partir de 2016, es dona en forma de medalla, una medalla anomenada \"medalla Volney\".", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una acció és un moviment d'un ésser viu fet amb voluntari i amb una intenció determinades. És l'objecte principal d'estudi de la filosofia de l'acció, tot i que també s'estudia a altres branques de la filosofia, com la filosofia política i la filosofia de la ment, destacant els treballs de Hannah Arendt, Henri Bergson i Jean-Paul Sartre. És igualment l'objecte principal d'estudi i de treball de l'actor, des de la perspectiva de les arts escèniques.Alguns autors fan diferència entre l'acció física, que podem veure o percebre pels sentits, i una acció que es podria anomenar \"interna\", \"mental\" o \"psíquica\" i seria un moviment o modificació a la psique; per exemple té una idea, canvia d'estratègia o decideix alguna cosa. Aquestes accions interiors no es veuen, l'actor no té més remei que verbalitzar-les o mostrar-les mitjançant accions físiques. Per a Eugenio Barba no existeix una acció física que no sigui també mental, o resultat d'una mental.Aristòtil i altres filòsofs de l'antiguitat i posteriors, sobretot abans de desenvolupar-se la física clàssica, de vegades es referien a les accions corporals també entre cossos no humans. Per exemple Leibniz, contemporani de Newton, teoritzava sobre les accions de cossos físics i substàncies en general. Per a ell la realitat de l'acció era la realització del subjecte, i per tant tota substància realitza una acció i en conté les raons. Les ments assumeixen les seves accions, al contrari que la matèria. No considera la intenció, que implica llibertat d'acció. Des de la física, s'ha desenvolupat el concepte d'acció, com a concepte amb equacions que depenen de la posició, la massa, la velocitat i el temps per a cossos no vius, sense voluntat ni intenció. (Vegeu Acció (física))", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'agorisme és la filosofia política llibertària que defensa la meta d'aconseguir una societat en la qual totes les relacions entre les persones siguin intercanvis voluntaris per mitjà de la lluita contra l'economia. Va ser creat pel filòsof llibertari Samuel Edward Konkin III el 1975.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'analogia del rellotger, en anglès: watchmaker analogy o watchmaker argument, és un argument teleològic. que mitjançant una analogia, aquest argument manifesta que un disseny implica un dissenyador. Aquesta analogia ha tingut un paper prominent en la teologia natural i l'\"argument del disseny,\" s'ha fet servir per donar suport als arguments sobre l'existència de Déu i per al Disseny intel·ligent de l'univers. William Paley en el seu llibre publicat el 1802, Natural Theology or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity va ser un dels que el va utilitzar.L'any 1859 es va fer pública la teoria de la selecció natural de Charles Darwin la qual explicava el mecanisme de la diversitat biològica i proposava un argument contrari al de l'analogia del rellotger.\nAls Estats Units, des de la dècada de 1960, els creacionistes han presentat versions revisades de l'analogia del rellotger per combatre els conceptes d'evolució i selecció natural.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o crítica de la tecnologia són moviments de crítica contra el progrés tecnològic. Veuen aquest progrés tecnològic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revolució Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consciències, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatització i de les xarxes electròniques.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'antiintel·lectualisme és una posició filosòfica que critica la intel·ligència pura com eina suprema de coneixement, i vol rehabilitar el paper de la sensibilitat, la imaginació o la intuïció sigui al context polític, religiós, artístic o científic.És una posició pròpia del pessimisme i de l'escepticisme filosòfic. El pragmatisme és una forma d'antiintel·lectualisme al sentit que dona prioritat al coneixement de les conseqüències pràctiques dels actes que en una suposada comprensió fonamental de les coses. Tot i tenir arrels més llunyans, el moviment comença al segle xix, com una crítica a savis i filòsofs acadèmics, els escrits dels quals els anti-intel·lectualistes consideraven estèrils, massa allunyats de la cultura de masses i socialment irrelevants. Emil Cioran, Francesc Matheu, Georges Duhamel, Schopenhauer, Otto Weininger, Peter Wessel Zapffe i Réjean Ducharme són exponents d'aquest moviment en la seva forma filosòfica.\nSi una crítica contra certs intel·lectuals per les seves teories de vegades lluny de la realitat pot justificar-se, en les seves conseqüències extremes l'antiintel·lectualisme pot conduir a moviments populistes agressius amb símptomes com atacs mortals contra intel·lectuals i la crema del símbol per excel·lència de la intel·ligència, les biblioteques, fenomen freqüent en dictadures i teocràcies. Quan científics des de la fi de l'edat mitjana van començar a posar en dubte l'ensenyament secular de l'església la inquisició va servir-se entre d'altres de l'antiintel·lectualisme popular per lluitar contra le pèrdua del seu poder. S'arriba a un antiintel·lectualisme demagògic, una mena d'elogi de la ignorància.Durant la Guerra Civil Espanyola el general insurrecte José Millán-Astray y Terreros (1879-1954) és conegut per haver cridat a la universitat de Salamanca «Muera la inteligencia, viva la muerte» al qual l'intel·lectual Miguel de Unamuno y Jugo (1864-1936) va respondre: «Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis.» Les biblioteques incendiades pels nazisme, com la de Magnus Hirschfeld (1868-1935), les escoles destruïdes i els mestres assassinats pels talibans, el moviment nihilista dels Khmers rojos per qui portar ulleres i tenir llibres a casa era una raó suficient per ser executat i el blaverisme són uns altres exemples d'excessos d'antiintel·lectualisme. Als Estats Units, el simplisme antiintel·lectualista de l'ala dreta del Partit Republicà té tradició. Des de Joseph Mccarthy fins a Sarah Palin i Donald Trump, «l'arrogància del coneixement» ha estat sospitosa per a una part dels Estats Units al món polític, artístic i acadèmic. Al País Valencià el blaverisme es caracteritza per un populisme antiintel·lectualista: divideix la societat entre el «poble» i les «elits catalanistes».L'antiintel·lectualisme també és la clau de volta de moltes religions i sectes: el pensar autònom s'hi considera com una amenaça contra la veritat revelada. En descorratjar la reflexió personal s'obté una eina de control social del pensament dels seus membres. Sovint una secta preconitza que posseeix un coneixement que només els iniciats poden comprendre, i que queda inaccessible a la intel·ligència normal. Dubtar de la veritat coneguda, el que forma la basi de la ciència, també a l'església catòlica és un dels sis pecats contra l'esperit sant, per als quals no hi ha cap perdó. El catecisme defineix aquest pecat com «impugnació de la veritat coneguda per pecar amb més llibertat».És una de les característiques del moviment ultramuntanista i antimodernista. Queda una font perpètua de conflicte amb catòlics més liberals i és considerat com una de les causes de la demorança de la recerca universitària i científica al segle xix a Espanya. Al Syllabus Errorum, un addendum a la encíclica Quanta Cura, l'església va publicar un inventori de les vuitanta idees que el papa Pius IX el 1864 va vilipendiar com els majors errors de pensament dels temps moderns. Hi figuren la llibertat acadèmica i la recerca científica que no admet cap impacte directe de forces transcendents en la creació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En la filosofia de Nietzsche, l'apol·lini és l'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.\nEn la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l'oposició entre un element apol·lini i un de dionisíac, aquest definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l'afirmació del segon, és a dir de l'element dionisíac, entès com una afirmació de la vida, com una voluntat de viure.Aquests adjectius s'inspiren en la mitologia grega: Apol·lo i Dionís són dos fills de Zeus. Apol·lo és el déu del Sol, dels somnis i de la raó, mentre que Dionís és el déu del vi, l'èxtasi i l'embriaguesa. Els grecs no consideren als dos déus que siguin contraris o rivals, tot i que sovint les dues deïtats estan relacionades.\nNietzsche introdueix la dicotomia apol·lini i dionisíac en la seva obra de joventut \"L'origen de la tragèdia en l'esperit de la música\" (1872).Nietzsche distingeix dos tipus de persones que pateixen. \"Per una banda, els que pateixen una sobreabundància de vida, que volen un art dionisíac i també una comprensió i una visió tràgica de la vida. Per l'altre, els que pateixen d'un empobriment de la vida, que busquen, mitjançant l'art i el coneixement, la calma, el silenci, un mar de pau, la redempció de si mateix\" Serien la visió dionisíaca i l'apol·línia respectivament.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'aposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal, filòsof, matemàtic i físic francès. Suposa que els humans aposten amb les seves vides si Déu existeix o no.\nPascal argumenta que una persona racional hauria de viure com si Déu existís, i buscar creure en Déu. Si Déu no existeix, aquesta persona només tindrà una pèrdua finita (alguns plaers, riquesa, etc.), mentre que opta a tenir un guany infinit (representat per l'eternitat en el Paradís) i evita tenir una pèrdua infinita (l'eternitat a l'Infern).L'aposta de Pascal estava basada en la idea del Déu cristià, tot i que hi ha arguments similars en altres tradicions religioses. L'aposta original estava descrita a la secció 233 del llibre Pensées (\"Pensaments\", publicat pòstumament). Aquestes notes anteriorment no publicades es van ordenar per formar un tractat incomplet sobre l'apologètica cristiana.\nA nivell històric, l'aposta de Pascal va ser trencadora, ja que va explorar territori nou en teoria de probabilitat, va marcar el primer ús formal de teoria de decisions i va anticipar filosofies posteriors com l'existencialisme, el pragmatisme i el voluntarisme.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'art per l'art és un sistema de creences que defensa l'autonomia de l'art, tot deslligant-lo de raons funcionals, pedagògiques o morals, i privilegiant l'estètica.\nL'origen d'aquest concepte es remunta a Aristòtil, però només es va desenvolupar i consolidar a mitjans del segle xviii. El seu primer formulador fou Alexander Baumgarten, qui va encunyar la paraula «estètica» el 1750, i la va definir com a aliena a la moral i fins i tot al plaer. Kant immediatament després va aprofundir el tema dient que el plaer estètic és desinteressat i no està destinat a altres objectes que a si mateix, concepte va trobar suport en les idees de Schelling i Hegel. El 1804, Benjamin Constant va resumir el debat encunyant la frase «art per l'art».\nFou una tesi utilitzada pels romàntics alemanys, però aviat França es convertí en el centre d'aquesta teoria, amb el seu gran divulgador Théophile Gautier, que l'utilitzva per atacar el moralisme i l'utilitarisme que ell veia com a enemics del veritable art, fins al punt posar en oposició la bellesa i la funcionalitat. La influència de les seves idees es van estendre als Estats Units, on va tenir en Edgar Allan Poe divulgador de pes, que va aconseguir convertir Baudelaire i Mallarmé a aquest sistema. A Anglaterra, la teoria fou defensada per Swinburne, i en aquest país adquirí un significat profund amb l'obra de John Keats, qui identificava Bellesa i Veritat i també situava l'Estètica en primer pla. Des d'aleshores, «l'art per l'art» és un sinònim de l'esteticisme.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En teologia cristiana es coneixen com a Atributs divins aquelles propietats o qualitats de la naturalesa divina conegudes per la ment humana. L'escolàstica els anomenava noms divins. Exemples d'aquests conceptes són la misericòrdia, l'infinitat, l'omnipotència, l'omnisciència, l'eternitat o la perfecció.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Barcelona Pensa és el primer festival de l'estat espanyol sobre Filosofia. El promou la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. L'objectiu és difondre, apropar i transmetre la Filosofia a nivell de carrer. La primera edició va ser del 17 al 22 de novembre del 2014. Es fa cada any coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, que la Univesco va decretar pel tercer dijous de novembre. Les activitats són sempre gratuïtes i es fan en llocs coneguts de la ciutat de Barcelona com el CCB, la Filmoteca de Catalunya o les facultats de la Universitat de Barcelona.El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d'una cultura crítica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per això, el projecte està destinat a convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de la nostra experiència.La primera directora del Barcelona Pensa va ser Laura Llevadot, professora titular de la UB i membre de la càtedra de Filosofia Contemporània. Actualment, els responsables del Barcelona Pensa són el José Díez i la Núria Sara Miras, ambdós professors de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.La primera edició del Barcelona Pensa es va fer del 17 al 22 de novembre del 2014, amb uns 2.000 assistents. La Segona, del 16 al 21 de novembre del 2015, va doblar el nombre de participats. El tercer Barcelona Pensa va ser del 14 al 19 de novembre del 2016, amb 36 activitats als carrers de Barcelona. La darrera edició va ser el 2016, del 14 al 19 de novembre. Des de la primera edició, el disseny i la imatge del festival és obra de Genís Carreras.El 2017 el Barcelona Pensa es converteix en una Marató, amb dotze hores ininterrompudes d'activitats sobre Filosofia. Això passarà cada dos anys, per no deixar sense resposta a la demanda ciutadana de més Filosofia a l'abast de tothom. El Festival d'una setmana, com es feia fins ara, passarà a ser biennal: Barcelona Pensa. La Biennal de Filosofia de Barcelona, a partir del 2018.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Biosofia, prové de les arrels gregues Bios i Sophos, entenent per aquesta unió de termes, saviesa de la vida. La Biosofia correspon a un moviment humanista fortament influenciat per Baruch Spinoza, filòsof del segle xvii. La Biosofia es defineix a si mateixa com \"la ciència i l'art d'una\" vida intel·ligent \"(en anglès, intelligent living), basades en la consciència i la pràctica de valors espirituals, principis ètics i socials i característiques de personalitat (o caràcter), essencials per a la llibertat individual i l'harmonia social.\nEl terme hauria estat usat per primera vegada per Ignaz Paul Vitalis Troxler (1806), filòsof suís influenciat per Friedrich Schelling. Més tard per Peter Wessel Zapffe.\nBiòsofs actuals inclouen Jong Bhak qui reinterpretaría la Biosofia com una manera de fer filosofia incloent en la reflexió desenvolupaments científics. La Biosofia de Jong Bhak, inspirada pel logicisme de Bertrand Russell, intentaria fer computable la filosofia de l'home.\nEl 1998, Anna Öhman i Svenolov Lindgren van presentar un programa biosòfic a Internet. L'intent d'ambdós seria el de sistematitzar i circumscriure en un marc filosòfic als estudis biològics. Alguns dels objectius del programa biosófico tindrien actualitat, per exemple en el pla de la internàutica, el de la integració dels individus d'acord amb interessos mutus.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Cafè filosòfic (\"cafe-filo\") és un fòrum de base per a la discussió filosòfica, fundat pel filòsof Marc Sautet (1947–1998) a París, França. Sautet va començar la idea dels cafès de filosofia al barri la Plaça de la Bastilla de París, al Cafè des Phares el 13 de desembre del 1992.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Les fal·làcies de causa qüestionable, és a dir, les fal·làcies causals o non causa pro causa, són fal·làcies informals en què una causa és identificada de manera incorrecta.\nAlgunes d'aquestes són:\n\nLa correlació de dos implica que un n'és la causa o també (Cum hoc, ergo propter hoc).\nFal·làcia de l'única causa o efecte conjunció, o relació fictícia o relació espúria: aquesta fal·làcia es produeix en pensar que hi ha una única causa per a la consecució d'un efecte quan en realitat n'és la combinació de diverses. És anomenada també relació fictícia perquè es crea una relació fictícia entre l'única causa proposta i el seu efecte, quan la realitat és que hi ha una o diverses causes que es desconeixen anomenades variables ocultes que, només en conjunció o per si soles, és a dir, sense necessitat fins i tot de la causa proposada, desencadenen l'efecte. Ex.: Puja la venda de gelats. Alguns veuen relació causa - efecte entre la baixada de preus dels gelats i l'augment de vendes. No obstant això, aquesta va poder ser deguda a l'onada de calor i l'increment de màrqueting.\nCircularitat a causa conseqüència: és una fal·làcia lògica en què la conseqüència d'un fenomen és cridat a ser l'arrel o causa principal del problema. Això és anomenat moltes vegades com fal·làcia de l'ou o la gallina. Un cicle o circularitat molt comú en causa i conseqüència és que un no pot tenir una feina sense experiència, però no pot adquirir experiència sense feina. Aquesta fal·làcia es resol trencant el cicle de només dues possibilitats i introduint noves possibilitats o ampliant l'espectre d'accepcions en la definició dels termes.\nPost hoc ergo propter hoc.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un cercle viciós o dial·lel (del grec diallēlos, 'recíproc') és una situació sense sortida, en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sinó per mitjà d'aquestes mateixes solucions. També s'anomena peix que es mossega la cua; és una fal·làcia que consisteix en una petició de principi per la qual s'intenta provar una cosa mitjançant una altra, i aquesta segona mitjançant la primera.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Chovot ha-Levavot (en hebreu: תורת חובות הלבבות) (en català: Els deures del cor), és l'obra principal del rabí i filòsof jueu, Bahya ben Joseph ibn Pakuda. El rabí va viure a Saragossa, Regne d'Aragó, durant la primera meitat del segle xi. El llibre va ser escrit l'any 1040, amb el títol \"Guia dels deures del cor\" (en àrab: كتاب الهداية الى فرائض القلوب). L'obra va ser traduïda a l'idioma hebreu, per Judah ben Saul ibn Tibbon, durant els anys 1161 i 1180, amb el títol Chovot ha-Levavot.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament \"je pense, donc je suis\") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulació apareix en francès, per primer cop en el Discurs del mètode (1637), al primer paràgraf de la quarta part del llibre i, posteriorment, en llatí en les Meditacions metafísiques i s'inscriu en una llarga tradició de pensadors, des de Plató a Agustí d'Hipona, que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepció humana. El sentit del \"donc\" en la frase no és causal, sinó simultani. Es tracta de mostrar l'absoluta impossibilitat de pensar sense existir i, per tant, que el pensament i l'existència són idees innates, evidents per si mateixes.\nDescartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovat (dubte metòdic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcció del saber. Per això, comença a qüestionar tot el que l'envolta. Comença pels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, il·lusions...) i continua amb la raó: ha d'admetre la possibilitat racional que tot allò que pensa sigui mentida. Llavors, s'adona que tot i que dubti de tot, inclòs d'ell mateix, del seu raonament o del propi dubte, hi ha quelcom que roman: el subjecte que dubta. Sense pensar no existeixo i viceversa. Si dubta, hi ha algú o alguna cosa que està dubtant (després ho identificarà amb el jo). D'això no pot dubtar, encara que sembli una paradoxa (és indubtable que algú està dubtant). Aquest algú que dubta, que pensa, existeix, aleshores formula el seu famós aforisme: \"penso, per tant existeixo\", pel qual demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inqüestionable.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un comentari de text filosòfic, és un estudi d'un text de caràcter filosòfic, que es realitza des de diversos punts de vista, i que permet analitzar les seves característiques i naturalesa.El comentari ha sigut una eina de gran utilitat i importància. Una gran part de les escoles de pensament es van originar arran de l'anàlisi que comentaristes desenvolupen amb destacades obres filosòfiques. En l'antiga Grècia i Roma, destacades escoles de pensadors van elaborar alguns dels seus pensaments a partir dels comentaris de textos d'Aristòtil i Plató. És possible considerar a una part substantiva del pensament filosòfic de Sant Tomàs d'Aquino un significatiu comentari a determinades idees Aristotèliques.El comentari de text en Filosofia té la seva base en la importància que la filosofia atorga a l'anàlisi del llenguatge i la interpretació d'un text.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La revista Comprendre: revista catalana de filosofia és una publicació acadèmica, fundada l'any 1999 per la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que n'és també l'editora.La revista té un doble objectiu: en primer lloc, promoure la investigació i divulgar els estudis de filosofia a Catalunya; i en segon lloc, presentar i difondre el panorama internacional actual dels estudis filosòfics contemporanis. Des del 2011 ha iniciat una nova etapa, tot aprofundint en els seus principals eixos intel·lectuals i en les seves principals àrees temàtiques, que serien l'epistemologia, la metafísica, la lògica, l'antropologia, la història de la filosofia, l'ètica, la filosofia de la ciència, l'hermenèutica o l'estètica, entre d'altres. Els seus directors fins al moment han estat: Josep Monserrat i Molas (1999-2006), Ignasi Roviró i Alemany (2006-2010) i Armando Pego Puigbó (2011-).La revista està indexada a diverses bases de dades, com ara a Erih Plus, CIRC, IBR, IBZ, IBZ Online ISOC, Latindex, Dialnet, Scopus, Raco.cat, Philosopher's Index i Répertoire bibliographique de la philosophie (Université de Louvain). Disposa actualitzat el Segell de Qualitat FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia), i també el Segell de Qualitat Carhus Plus+C emès per l'AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca). El seu ICDS, de 9,8, està inclòs a MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes) de la Universitat de Barcelona. Forma part també de REDIB (Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento científico). També està present al SJR (Scimago Journal & Country Rank).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments. Dues coses que no concorden produeixen una contrarietat o conflicte, i aquest provoca tensió, moviment o creació. La concordança és un dels divuit principis que presenta Ramon Llull al seu Ars magna, on explica que per a ell es tracta d'un principi relatiu i que la contrarietat, que sorgeix en destruir la concordança, és sempre un accident.En filosofia s'ha estudiat a bastament la concordança entre realitat i aparença, o percepció, o veritat, de la consciència amb la veritat, o d'aquesta amb el món, per exemple. També la concordança d'un mateix sistema filosòfic. Per a alguns autors el veritable resultat de la història de la filosofia és precisament aquesta concordança del pensament filosòfic amb ell mateix.La lògica tracta la concordança entre diferents proposicions i la concordança interna de sistemes, entre altres coses. És fonamental a la tecnologia, l'enginyeria, l'organització industrial i la programació informàtica. En ciències polítiques s'estudia també la concordança entre valors, interessos i postures dels agents implicats. Normalment els partits polítics de democràcies sanes cerquen obtenir sempre el consens.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme és una disputa política sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers. Aquesta controvèrsia és entre els que defineixen la validesa d'una creença religiosa particular (és a dir, creacionista) i els que donen suport a les teories científiques, particularment en el camp de la biologia evolutiva, però també en geologia, paleontologia, termodinàmica, física nuclear i cosmologia.\nAquest debat és principalment prevalent en algunes regions dels Estats Units d'Amèrica i ha assolit la màxima rellevància quant al currículum educatiu: mentre que uns defensen que s'ha d'ensenyar la biologia més acceptada, amb suport de l'acadèmia i exempta de creences religioses (que pertanyen a l'àmbit privat), d'altres afirmen que cal permetre la llibertat de càtedra dels docents, fomentar que diversos punts de vista convisquin a les aules i ensenyar que l'evolució és una teoria, depenent d'un paradigma, i per tant refutable o susceptible de crítica i alternatives com el creacionisme. El debat s'ha portat en diverses ocasions als tribunals, amb sentències favorables a les dues bandes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El cordill vermell del destí, també anomenat fil vermell de la sort, fil vermell del destí, i altres variants, és una creença d'Àsia Oriental que té l'origen en llegendes xineses i japoneses. El mite diu que els déus lliguen un cordill vermell invisible als turmells d'aquells que estan destinats a unir les seves vides.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una ètica cosmocentrista sosté que l'estat natural del nostre univers hauria de ser preservat, sense intents humans per terraformar planetes per l'habitabilitat humana. Això ha estat anomenat com una forma d'antihumanisme pels seus oponents. No s'ha de confondre amb Kosmocentrisme, amb \"K\" majúscula, que descriu un nivell de consciència (en el model d'egocentrisme i etnocentrisme).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La crítica social és la crítica d'una societat, ja sigui del tot o, almenys, d'aspectes substantius d'aquesta. Aquesta crítica es fa típicament sobre una base radical, però el terme no és excloent. S'ha argumentat que tota la crítica social implica una idea de la felicitat o del desenvolupament humà, juntament amb una idea del deure d'ésser: de com una societat hauria d'organitzar-se o els seus membres haurien de comportar-se a fi de copsar la idea de felicitat o de desenvolupament humà.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situació. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs retòric, en la forma \"has d'optar per A o B\"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals. Utilitzat d'aquesta manera, el dilema pot, en algunes ocasions, arribar a proposar tres solucions; en aquest cas no es parla de dilema sinó de trilema, dilema de tres solucions, cap de les quals és completament acceptable, (A, B o C). L'aparició d'un dilema al llarg d'una argumentació pot invalidar la seva eficàcia, sent així considerada una fal·làcia. El dilema plantejat com argument és anomenat argument cornuto.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En física i filosofia s'ha debatut a vegades si podria haver-hi més d'una dimensió de temps.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general. És pròpia de maneres de fer d'algunes organitzacions, com empreses i alguns partits polítics, algunes religions i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple.\nA nivell jurídic, tècnicament una doctrina és el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El dubte metòdic (també anomenat dubte cartesià, escepticisme cartesià, escepticisme metodològic, dubte universal o dubte hiperbòlic) és una forma d'escepticisme metodològic associat amb les obres i metodologia de René Descartes (1596-1650). Es tracta d'un procés sistemàtic que consisteix a ser escèptic sobre la veritat de les creences d'un mateix, la qual cosa ha esdevingut un mètode particular en filosofia. Aquest mètode de dubte fou popularitzat a bastament en la filosofia occidental per Descartes, qui cercava dubtar sobre totes les seves creences amb l'objectiu de poder determinar quines d'aquestes podia estar segur que eren certes.\nEl dubte metòdic es distingeix de l'escepticisme filosòfic pel fet que, mentre que el primer defensa que cal examinar totes les proposicions de coneixement amb l'objectiu de distingir les certes de les falses, el segon qüestiona la possibilitat d'un coneixement pur.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filosofia de l'educació és una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicació sobre l'educació humana. També, mostra una seqüència de reflexions o qüestionaments sobre l'educació des d'un punt de vista metafísic o d'alguna teoria del coneixement. Està enriquida per altres branques de la filosofia però alhora és necessari que tingui el seu propi valor autònom.La filosofia de l'educació que és considerada des de la seva procedència com el coneixement més general i profund sobre l'educació, té el seu origen remot en el món antic, sobretot en autors com Plató i Aristòtil, que van parlar contínuament de l'educació humana i de la manera ideal en la que hauria de ser format el nen/a per entrar a formar part de la vida social. Suposa la consagració del relativisme filosòfic en una ciència que freqüentment recull diverses pedagogies, ja que estudia el ser o la naturalesa de l'educació.\nA partir del Renaixement i en els inicis de l'Edat moderna es va produir un ampli desenvolupament de teories educatives. Lluís Vives, Erasme de Rotterdam, Comenius, Jean-Jacques Rousseau, John Locke, Immanuel Kant, Fröbel, i altres autors, van oferir diverses reflexions sobre l'educació de l'home i sobre el camí que el portaria al seu perfeccionament com a individu i com a membre de la societat.Segons Piaget el filòsof realitza una anàlisi de la totalitat de manera sistemàtica, en ser persones racionals considera que cada individu elabora una raó de ser de les coses i una justificació de les seves accions amb la qual no es pot evitar filosofar. Això, succeeix en activitats humanes per antonomàsia com és la de l'educació, ja que es forma un tipus de persona i una sèrie de valors per tant, educar, és posar en joc una determinada filosofia.El fi principal d'aquest concepte és la contemplació de l'autenticitat educativa i la millora d'aquesta. Hi ha educadors que menyspreen aquesta idea, ja que veuen l'educació només com un mètode pràctic i no troben que aquest saber els pugui orientar en la seva tasca educativa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'eficàcia és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat. En filosofia l'eficàcia és la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. El problema filosòfic s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder eficaç. Es veuen accions d'eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un és causa incompleta, però de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva força de tracció.\nNo és tan fàcil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Així succeeix amb la causa segona, que és insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta última per si sola suficientíssima. No concebem això a priori, però ho provem partint de l'experiència interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Eikasia va ser un terme utilitzat per Plató per referir-se a la forma humana de fer front a les aparences. És la incapacitat de percebre si una percepció és una imatge d'una altra cosa. Per tant, impedeix percebre que un son o memòria o un reflex en un mirall no és realitat com a tal.\nCorrespon al grau més baix de la teoria del coneixement de Plató, pertany a la doxa, opinió o fals saber. És el coneixement lligat a l'art (criticat pel filòsofs als seus diàlegs, especialment Ió, per enganyós). Per sobre de l'eikasia es troba la creença, lligada a l'experiència sensible però que també és doxa o coneixement incert. Dins ja del saber es troben la dianoia (coneixement abstracte, per exemple el de les matemàtiques i per últim el nous, lligat a la idea divina.\nEl concepte d'eikasia apareix al símil de la línia, una al·legoria que il·lustra els diferents graus del saber.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un ens al sentit filosòfic és tot allò que la seva existència és reconegut per algun sistema d'ontologia. És el participi present artificial del verb llatí Esse (Ésser), creat pels teòlegs escolastics.Un ens pot per tant ser concret, abstracte, particular o universal. És a dir, els ens no són només objectes quotidians com cadires o persones, sinó també propietats, relacions, esdeveniments, nombres, conjunts, proposicions, mons possibles, creences, pensaments, etc.\nEn l'analogia de l'ens Tomàs d'Aquino utilitza el concepte en els seus axiomes llatines famoses: «Ens et bonum convertuntur» (El que existeix i el bó poden convertir-se) amb les implicacions escolàstiques «Ens et verum convertuntur» (el ver), «Ens et pulchrum convertuntur» (el bell) i la conclusió «Ens et Deus convertuntur». El mal seria, segons aquesta teoria, l'absència del bó i doncs l'absència de Déus.\n\nAl sentit jurídic o al llenguatge quotidià ens és un sinònim per a entitat o institució.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El terme epistemologia evolucionista fa referència a dos temes diferenciats - per una banda, l'evolució del mecanisme cognitiu dels animals i l'home, i per l'altra, una teoria que postula que el mateix coneixement evoluciona segons el mecanisme de la selecció natural. Considera que la ment té un component genètic i que ajuda a la supervivència i adaptació de les espècies. Conèixer millor entorn suposa un avantatge evolutiu.\nLa filosofia de la ciència postula que a més a més aquest coneixement s'estructura en models i paradigmes que can succeint-se, de forma que triomfen els que una comunitats considera més reeixits per explicar el medi en què viu. Per a analitzar l'èxit d'una teoria o creença es poden usar mètodes de la cienciometria.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Errare humanum est és una locució llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: és humà de fer errors. El refrany català «Qui té boca, s'equivoca» expressa la mateixa idea. Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error és diabòlic.\nLa frase és un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa elegància. N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors clàssics Titus Livi, Ciceró i d'autors catòlics primerencs. Generalment, la locució és atribuïda a l'Agustí d'Hipona. Però és difícil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perquè és molt antiga i es remunta al sentit comú de tots els temps.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'escala de la natura, scala naturæ, gran cadena de la vida o gran cadena de l'ésser, és una idea recurrent en la història de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, contínua i progressiva, començant pel més senzill fins a arribar al més complex, que normalment s'identifica amb l'home.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca. No hi ha cap dubte que la influència de l'Escola es va haver de sentir a altres nacions, atès que molts dels components de l'Escola van donar classes a universitats de fora d'Espanya.\nS'inscriu dins del context més ampli del Segle d'Or espanyol, en el qual no només hi va haver una eclosió de les arts, també a Salamanca, on va florir l'Escola de Salamanca, sinó també de les ciències, que es manifesta especialment en aquesta Escola.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els esquemes(del llatí schema, i aquest del grec σχῆμα, \"figura\") són representacions gràfiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren símbols que representen elements o components que són presents en el conjunt, instal·lació o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre són dibuixats a escala i els símbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensió visual.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'esquizoanàlisi és un dels termes essencials en la filosofia de Gilles Deleuze i Félix Guattari. El concepte apareix per primer cop en l'obra Anti-Èdip de 1972, i és desenvolupat en la continuació d'aquest llibre, Mil altiplans. Juntament, aquests dos llibres formen l'obra Capitalisme et schizophrénie («Capitalisme i esquizofrènia»). La definicició d'esquizoanàlisi evoluciona i canvia en el pensament d'ambdós autors, i individualment en l'obra psicoanalítica de Guattari. Es tracta d'una teoria alternativa i oposada a la psicoanàlisi tradicional.\nVan desenvolupar aquesta forma d'anàlisi va ser durant un llarg període com a resposta a les deficiències que trobaven en l'anàlisi tradicional en l'obra de Sigmund Freud. No accepten l'ús de l'anomenat complex d'Èdip com a base de l'anàlisi ni el rol autoritari del psicoanalista en relació amb el pacient. En segon lloc, ataca que redueix la libido a catexis familiaristes, fins i tot sota les formes encobertes i generalitzades de l'estructuralisme o del simbolisme. L'escola esquizoanalítica assenyala dos defectes de la psicoanàlisi: la seva incapacitat d'arribar a les «màquines de desig» perquè s'encalla en les figures o estructures edípiques, i perquè és incapaç d'arribar a les catexis socials de la libido, perquè s'acontenta amb les catexis familiaristes. Guattari s'interessà en la idea d'una pràctica que pogués derivar de sistemes donats d'enunciació i estructures subjectives preexistents, nous «agenciaments d'enunciació» capaços de forjar noves coordenades d'anàlisi i crear proposicions i representacions inaudites.\nEn Caosmosi, Guattari explica que «més que moure's en direcció a modificacions reduccionistes que simplifiquin el complex», l'esquizoanàlisi «treballa per incrementar la seva complexitat, el seu enriquiment processual, i la consistència de les línies virtuals de bifurcació i diferenciació, és a dir, per la seva heterogeneïtat ontològica.\"", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'ètica situacional és una projecte ètic basat en el plantejament filosòfic de Joseph Fletcher (1905-1991), basat en l'amor com a motor de totes les accions humanes. La seva filosofia és una proposta molt propera de la Religió. El seu origen el troben en la Bíblia, tot i que, hi ha principis que es contradiuen amb el missatge de la Bíblia. Així, a tall d'exemple, estan tant a favor de l'eutanàsia com de l'avortament sempre que el motor d'aquestes accions sigui l'amor.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Eudemonología és un terme encunyat per Schopenhauer -Parerga i Paralipomena, 1851 - per designar l'estudi o teoria de la vida feliç per a l'home en la mesura de les seves possibilitats. D'altra banda, i ja en un sentit més ampli, es pot dir que les consideracions eudemonològiques són tan antigues com la filosofia mateixa. Tant és així que, per exemple, Plató posa en boca de Sòcrates la idea que \"una vida no examinada no és digna de ser viscuda\" (Apologia, 38a7). L'ètica d'Aristòtil, per la seva banda, considera que la finalitat última de l'home és assolir la felicitat (εὐδαιμονία) mitjançant l'exercici d'una vida contemplativa (βίος θεωρητικός). També les ètiques del període hel·lenístic reserven un lloc destacat per les especulacions eudemonològiques (Epicureisme, Estoïcisme…).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'existencialisme ateu és una mena d'existencialisme que difereix clarament de les obres existencialistes cristianes de Søren Kierkegaard, i es desenvolupa des d'un punt de vista ateu.La filosofia de Søren Kierkegaard proveeix la fundació teòrica de l'existencialisme al s. XIX. L'existencialisme ateu comença a ser reconegut després de la publicació, el 1943, de L'ésser i el no-res de Jean-Paul Sartre, que hi al·ludeix en la seua obra L'existencialisme és un humanisme, de 1946. Sartre havia escrit abans indirectament sobre l'existencialisme ateu (p. ex.: La nàusea (1938) i les narracions de la seua col·lecció de 1939 El mur).\nAlbert Camus (amb El mite de Sísif) i Simone de Beauvoir també escrigueren des d'una perspectiva existencialista atea.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Extropia, paraula encunyada per Tom Bell (TO Morrow) el gener de 1988, es defineix com la mesura de la intel·ligència d'un sistema de vida o d'organització, l'ordre funcional, la vitalitat, l'energia, la vida, l'experiència, i la seva capacitat i conducció de millores i creixement. L'extropia expressa una metàfora, en lloc de servir com un terme tècnic, i per això no és més que l'hipotètic oposat de l'entropia de la informació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En teoria crítica i desconstrucció, falogocentrisme és un neologisme encunyat per Jacques Derrida (i explicat en el seu text La farmàcia de Plató) i utilitzat avui en lingüística i sociologia, que fa referència al privilegi del masculí en la construcció del significat.\nEl terme prioritza, com és conegut en la seva filosofia, la importància donada culturalment a la parla sobre l'escriptura i aquest fet és, per Derrida, part del falocentrisme. Ha estat fonamental per a treballs literari-filosòfics sobre el tema dels gèneres.\nLa desconstrucció és considerada com a filosofia de les indeterminacions i per tant aporètica, oposada així a una altra apodíctica. Derrida utilitza per a aquesta última manera de fer filosofia el terme també conegut de logocentrisme.\nPròpiament, Derrida intenta exposar que el que avui ha esdevingut com a assumpte o problema de gèneres ha estat històricament una generalització del gènere masculí: aquesta assimilació històrica, no eximeix de coerció, està expressada en l'encolat que el filòsof fa entre falocentrisme i logocentrisme, amb el resultat de \"falogocentrisme\".\nEl feminisme ha compartit aquesta terminologia del filosofo algerià, per exemple en el cas de Catherine Clément i Hélène Cixous a The Newly Born Woman (La dona nounada, 1975). En aquestes teòriques apareixen figures retòriques semblants a les de colonització territorial que ara s'atribueixen al gènere femení.\nWayne Borody, professor de filosofia de la Nipissing University, no acorda amb les postures radicals tals com les de les feministes de dalt, considerant que el terme ha simplificat la història occidental. Un exemple seria el que en la cultura occidental, més enllà de la qüestió de gèneres, han tingut prevalescència idees aporètiques, tant en la religió, com en la filosofia i la ciència. Per a Borody l'argument falogocèntric funciona de la mateixa manera que una metanarrativa, sostenint una actitud maniquea que s'assembla a la dels colonitzadors del Nou Món quan anomenaven a les cultures natives \"salvatges\". (Vegeu Fletxa del temps)", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La ficció filosòfica es refereix a les obres de ficció en les quals una part significativa del contingut està dedicat a la discussió de problemàtiques que se solen abordar fent ús de la filosofia discursiva. Aquest tipus de material pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el rol de l'experiència o la raó en el desenvolupament del coneixement. No deixa de ser un concepte difícil de definir per a determinar quina obra de ficció és filosòfica i quina no. Així mateix, a aquest gènere pertanyen les anomenades «novel·les d'idees», incloent-hi una proporció significativa de gèneres com la ciència-ficció, la ficció utòpica i distòpica, la novel·la lírica i el Bildungsroman. El modus operandi sol fer ús primerament d'una història normal per llavors començar simplement a explicar les parts difícils o fosques de la vida humana. La narrativa existencialista n'és un subgènere.A Espanya, la Generació del 98 cultivà, a principis del segle xx, la novel·la filosòfica. La novel·la Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense atributs), escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942, és considerada una fita a la novel·la filosòfica.Les novel·les filosòfiques per a xiquets, un gènere de la literatura infantil, ha paregut a la segona meitat del segle XX i s'ha incorporat al currículum escolar. Ha destacat el model de Matthew Lipman, caracteritzat per:\nNo mostrar gerga filosòfica ni anomenar cap filòsof.\nArguments trivials, que solen ser situats a una escola.\nApareixen xiquets dialogant en llenguatge totalment col·loquial.\nEstructura temàtica intuïtiva.També hi ha ficció filosòfica per a xiquets on no hi ha diàleg filosòfic de manera directa, solen ser històries de fantasia o ciència-ficció i solen centrar-se en un sol tema filosòfic.A les obres de ficció filosòfica hi ha el problema de poder confondre les idees genuïnes de l'autor amb les que solament volia imputar als personatges.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. És l'estudi de qüestions generals i fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pitàgores (-570 a 495). Els mètodes filosòfics inclouen el qüestionament, la discussió crítica o l'argument racional i la presentació sistemàtica, i també, en altres situacions, l'aforisme o la frase enigmàtica, com en Heràclit o Nietzsche. Les qüestions filosòfiques clàssiques inclouen: es pot saber qualsevol cosa i demostrar que se sap? Qué és real? Els filòsofs també es pregunten qüestions més pràctiques i concretes com ara: existix una manera millor de viure? Els ésser humans tenen lliure albir?\nHistòricament la \"filosofia\" englobava qualsevol cos de coneixement. Des de la Grècia antiga amb Aristòtil fins al segle xix, la \"filosofia natural\" abastava l'astronomia, la medicina i la física. Per exemple, l'obra de Newton, Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica (1687), és classificada, molt més endavant, com a llibre de física. Durant el segle xix el creixement de les universitat de recerca modernes portà la filosofia acadèmica i altres disciplines a professionalitzar-se i especialitzar-se. Dinàmica de mercat, des del segle xix que totes aquestes especialitzacions s'acaben separant i hui tenim diversos camps del coneixement, és a dir, de la ciència.\nSent així, el camp de l'estudi de la filosofia pot abraçar un conjunt de disciplines com ara les ciències humanes i socials, les ciències formals i les ciències naturals. En aquest sentit, la filosofia ha engendrat estudis fonamentals tal que la teoria del coneixement, la filosofia política, la metafísica, l'ètica i la lògica. A llarga carrera aquestes branques de la filosofia han vist néixer ramificacions com l'estètica, la filosofia del dret, l'epistemologia o filosofia de les ciències, la filosofia de l'esperit, l'antropologia filosòfica o la filosofia del llenguatge.\nAllò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents tradicions filosòfiques. Així, també ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la realitat. L'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids i, tal com començà a passar amb Tales i Anaximandre, el deixeble té dret a discrepar amb el professor.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la informació és un camp dins la filosofia desenvolupat der Luciano Floridi que tracta sobre la investigació de la natura conceptual i els principis bàsics de la informació, entre aquests la manipulació de dades, l'intercanvi d'informació, la utilització d'aquesta informació. Aquest camp de la filosofia també es dedica a elaborar metodologies sobre la teòrico-informatives per tal de ser aplicades a problemes majors.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la religió és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi reflexiu a profunditat de la religió, incloent arguments sobre la naturalesa i existència de Déu, el problema del mal, la relació entre la religió i altres sistemes de valors com la ciència i l'ètica o la moral. És freqüent distingir entre la filosofia de la religió i la filosofia religiosa. La primera referència al pensament filosòfic sobre la religió, que pot ser dut a terme per creients i no-creients per igual, mentre que la segona fa referència a la filosofia inspirada i guiada per la religió, com la filosofia cristiana i la filosofia islàmica. No obstant això, poden considerar-se dins de l'anàlisi filosòfica de la religió, qüestions basades en l'estructura de totes les religions; a manera de comparació entre cadascuna, en proporció amb temàtiques que aborden interrogants sobre la perfecció i el sentit de l'existència en relació amb un cosmos perfecte i per tant un ens perfecte que els va crear. D'aquí que poden considerar-se dins de les diferents religions altres manifestacions de la filosofia de i sobre la religió, d'acord amb doctrines orientals com l'hinduisme i el budisme, interessats fortament en la idea d'un tot absolut, una essència que el revesteix tot; ja que crea esperança i desperta l'interès humà en el desenvolupament d'una dimensió més espiritual.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filosofia de pub és un terme emprat de vegades per descriure les reunions organitzades en cases públiques per discussions filosòfiques. Diverses sèries d'esdeveniments en el Regne Unit i en altres llocs ofereixen la filosofia de bar/bar musical en una varietat de formats, en general impliquen un orador convidat i algun grau de debat obert. Entre els més antics d'aquests es pot destacar:\n\nBig Ideas (situat a Londres, RU)\nKant's Cave (celebrat a Londres, RU, per Philosophy For All)\nLiving Philosophy (localitzat a Tintern, RU)\nPhiloMadrid (localitzat a Madrid, Espanya)\nPhilosophy In Pubs (localitzat a Liverpool, RU)\nPIPS Brighton (localitzat a Brighton, RU)\nThe Stoa (localitzat a Faversham, Kent, RU)\nSkeptics in the PubEls Grups Pub Filosofia, són sovint dirigits per aficionats, de vegades han estat reclutats per les principals institucions més que res per proporcionar un fòrum públic clarament participatiu. Aquestes aliances han inclòs el Tate Liverpool treballant amb la filosofia de Bars, el Brighton Science Festival 2010 treballant amb PIPS Brighton i l'Escola d'Econòmiques de Londres produint un esdeveniment en col·laboració amb Big Ideas.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La noció de filosofia perenne (en llatí, philosophia perennis) suggereix l'existència d'un conjunt universal de veritats i valors comuns a tots els pobles i cultures. El terme fou emprat en primer lloc al segle xvi per Agostino Steuco en el seu llibre titulat: De perenni philosophia libri X (1540), en què la filosofia escolàstica és vista com el pinacle de la saviesa cristiana, a la qual tots els altres corrents filosòfics apunten d'un mode o un altre. La idea fou posteriorment assumida pel filòsof i matemàtic alemany Gottfried Leibniz, que la va fer servir per a designar la filosofia comuna i eterna que hi ha al darrere de totes les religions i, en particular, al darrere dels corrents místics. Aquest terme fou popularitzat de forma més recent per Aldous Huxley en el seu llibre del 1945: La filosofia perenne. L'expressió filosofia perenne també s'ha fet servir com una translació del concepte hindú de Sanatana Dharma, la \"veritat (o norma) eterna i immutable\".\nL'existència d'una filosofia perenne és el principi fonamental del tradicionalisme, formalitzat en els escrits dels pensadors del segle XX René Guénon i Frithjof Schuon. L'erudit i escriptor indi Ananda Coomarasuami, associat amb el tradicionalisme, també n'escrigué extensament.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La filosofia pràctica és aquella filosofia que emfatitza les relacions entre el pensament, l'acció humana i els seus efectes; principalment l'ètica i la filosofia política. Es presta a més, per posar en pràctica allò que s'ha après o, que s'ha estudiat anteriorment en la filosofia teòrica, centrada en els estudis dels fets teòrics.\nLa filosofia pràctica pot prendre diferents formes, incloent la pràctica reflexiva d'alguna tècnica, el pensament filosòfic personal, o la conselleria filosòfica, que s'ha relacionat d'alguna manera amb el coaching.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una filosofia religiosa és un pensament filosòfic que influït i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d’una religió particular. Es pot fer objectivament, però també es pot fer com a eina de persuasió pels creients en aquesta fe. La filosofia religiosa es preocupa principalment de les concepcions de déu, déus o el que és diví.A causa del desenvolupament històric de les religions, moltes religions comparteixen punts en comú respecte a les seves filosofies. Sovint es considera que aquestes filosofies són universals i inclouen creences relacionades amb conceptes com la vida del més enllà, les ànimes i els miracles.Cada religió també té filosofies úniques que les distingeixen d'altres religions, i aquestes filosofies es guien a través dels conceptes i valors que hi ha darrere de l'ensenyament pertanyent a aquest sistema de creences. Diferents filosofies religioses inclouen:\n\nFilosofia asteca\nFilosofia budista: elaboració i explicació dels ensenyaments lliurats de Buda\nFilosofia cristiana: desenvolupament de la filosofia que es caracteritza una tradició cristiana\nFilosofia hindú: diversos sistemes de pensament en l’hinduisme\nFilosofia islàmica: filosofia que es caracteritza per provenir d’una tradició islàmica\nFilosofia Jain - filosofia índia\nFilosofia jueva: tota la filosofia feta pels jueus o en relació amb la religió del judaisme\nFilosofia sikh\nFilosofia taoista\nFilosofia del zoroastrisme", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Dia Mundial de la Filosofia és un dia internacional proclamat per la UNESCO que se celebra cada tercer dijous de novembre. Es va celebrar per primera vegada el 21 de novembre de 2002.\nCelebrant el Dia Mundial de la Filosofia cada any, la UNESCO subratlla el valor durador de la filosofia per al desenvolupament del pensament humà per a cada cultura i per a cada individu, pel que fa al sentit a la vida i a l'acció en el context internacional.El 2005, la Conferència General de la UNESCO va destacar la importància d'aquesta disciplina, especialment per al jovent, i va destacar que «la filosofia és una disciplina que fomenta el pensament crític i independent, i és capaç de treballar per a una millor comprensió del món, promoure la tolerància social i la pau», amb el convenciment que «la institucionalització del Dia Mundial de la Filosofia faria guanyar reconeixement i donaria un important impuls a la filosofia i, en particular, a l'ensenyament de la filosofia al món».", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Kant va ser el filòsof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d'una ètica formal. Segons aquest autor, només una ètica d'aquestes característiques podria ser universal i garantir l'autonomia moral pròpia d'un ésser lliure i racional com és l'ésser humà.\nLa llei o norma moral, ha de ser la raó humana la que s'ha de donar a ella mateixa una llei. Si la raó legisla sobre ella mateixa, la llei serà universal, ja que serà vàlida per a tot ésser racional. Aquesta llei, que estableix com hem d'actuar per a fer-ho correctament, tan sols és expresable mitjançant imperatius (mandats) categòrics (incondicionats).\nUn imperatiu hipotètic expressa una norma que només té validesa com a mitjà per a assolir una finalitat. Per exemple, l'imperatiu “no mengis en excés” expressa una norma que només té sentit si la nostra finalitat és la salut. En canvi, no té sentit si pensem que la finalitat humana és viure de forma plaent sense escatimar.\nL'imperatiu categòric que formula Kant és: “actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma universal”. Fixa’t que aquest imperatiu no depèn de cap finalitat i, a més, no ens diu què hem de fer, sinó que serveix de criteri per a saber quines normes són morals i quines no. L'imperatiu categòric diu que només aquelles normes que siguin universalitzables seran realment normes morals.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En filosofia, el terme forquilla de Hume pot ser usat per a referir-se a una de les diverses distincions i dilemes elaborats per David Hume (tot i que aquesta distinció és una qüestió de cert desacord).\nSón:\n1) \"Dilema del determinisme de Hume\": el problema que les nostres accions són causalment determinades o atzaroses. En qualsevol cas, no ens fem responsables d'aquestes.2) La distinció de Hume entre el «és» i «ha de».3) La distinció de Hume entre el raonament demostratiu i el probable. (Vegeu més avall)\nLa tercera distinció és entre dues àrees diferents d'estudi:\n\nTots els objectes de la raó humana o de recerca, naturalment, es poden dividir en dos tipus, que són: relacions d'idees i qüestions de fet. De la primera classe són les ciències de la geometria, àlgebra i aritmètica... [que són] descobertes per la mera operació del pensament ... Les qüestions de fet, que són el segon objecte de la raó humana, ni l'evidència de la seva veritat, per molt gran que sigui, és de la mateixa naturalesa que la precedent (la relativa a les relacions d'idees).\n-Investigació sobre l'enteniment humàEn la forquilla de Hume, sovint divideix les afirmacions en dos tipus:\n\nLes afirmacions sobre idees - aquestes són analítiques, necessàries, afirmacions que són conegudes a priori.\nLes afirmacions sobre el món - aquestes són sintètiques, contingents, cognoscibles a posteriori.En la terminologia moderna, els membres del primer grup són coneguts com a proposicions analítiques i els membres d'aquest últim com proposicions sintètiques. Aquesta terminologia ve de Kant (Introducció a la Crítica de la raó pura, secció IV).\nEn la primera classe d'afirmacions, s'inclouen \"2 + 2 = 4\", \"tots els solters són solters\", i les veritats de les matemàtiques i la lògica. En les afirmacions del segon tipus, hi caben afirmacions com \"el sol surt de matí\", \"la Terra té una lluna\" i \"L'aigua es congela a 32 graus Fahrenheit\".\nHume vol demostrar que la seguretat no existeix en ciència.\nEn primer lloc, Hume observa que les afirmacions del segon tipus no poden ser mai del tot segures, a causa de la falibilitat dels nostres sentits, la possibilitat de l'engany (vegeu per exemple la teoria del cervell en una cubeta) i altres arguments realitzats pels filòsofs escèptics. Sempre és lògicament possible que qualsevol declaració feta pel món sigui falsa. (Tingueu en compte que les declaracions com \"o bé la Terra té una lluna o no\", no són realment les veritats de la lògica, i no diuen res sobre el món).\nEn segon lloc, Hume afirma que la nostra creença en les relacions de causa-efecte entre els esdeveniments no es basa en la raó, sinó que sorgeix simplement per l'hàbit o pel costum. Suposem que un diu: \"Cada vegada que algú a la terra solta una roca, aquesta cau.\" Si bé podem admetre que, en tots els casos fins al moment, quan una roca ha caigut sobre la Terra ha anat cap avall, això no ens dona cap raó per a pensar que, en el futur, les roques cauran cap avall en les mateixes circumstàncies. Per a nosaltres és un únic motiu, si hi afegim la premissa que el futur s'assemblarà al passat. Però això no és una cosa que podem conèixer de l'experiència adquirida -totes les experiències passades ens podrien dir el que ha passat en el passat, el futur s'ha assemblat al passat.\nEn tercer lloc, Hume assenyala que les relacions de les idees només es poden utilitzar per a provar altres relacions d'idees, i no signifiquen res fora del context de com es relacionen entre si, i per tant no ens diuen res sobre el món. Agafeu la declaració \"Un triangle equilàter té tres costats de la mateixa longitud.\" Mentre que alguns filòsofs anteriors (sobretot Plató i Descartes) van sostenir que les declaracions lògiques d'aquest tipus figuren en la realitat més formal, ja que són sempre veritables i immutables, Hume va sostenir que, encara que cert, no contenen la realitat formal, perquè la veritat dels estats es basa en les definicions de les paraules contingudes en aquesta, i no en les coses reals en el món, ja que no hi ha tal cosa com un veritable triangle o la igualtat de la longitud exacta en el món. Aquesta és la raó per la qual les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar qüestions de fet.\nEls resultats reclamats per Hume a conseqüència de la seva forquilla són dràstics. Segons ell, les relacions d'idees es poden provar amb certesa (mitjançant l'ús d'altres relacions d'idees), però, en realitat, no vol dir res sobre el món. Com que no volen dir res sobre el món, les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar qüestions de fet. Com a causa d'això, les qüestions de fet no tenen la certesa i, per tant, no es poden utilitzar per a provar qualsevol cosa. Només les coses certes es poden utilitzar per a provar altres coses amb certesa, però només coses sobre el món poden ser usades per provar altres coses sobre el món. Però d'ençà que ja no podem creuar la forquilla, res és alhora cert i sobre el món, només un o l'altre, de manera que és impossible provar alguna cosa sobre el món amb certesa.\nSi és acceptada, la forquilla de Hume fa que sigui inútil tractar de provar l'existència de Déu (per exemple) com una qüestió de fet. Si Déu no és, literalment, fet de matèria física, i no té un efecte observable en el món, fer una declaració sobre Déu no és una qüestió de fet. Per tant, una declaració sobre Déu ha de ser una relació de les idees. En aquest cas, si es demostra l'afirmació \"Déu existeix\", en realitat no ens diu res sobre el món, és un joc de paraules. És fàcil veure com la forquilla de Hume anul·la l'argument causal i l'argument ontològic per l'existència d'un Déu no observable (no material). Tanmateix, això no vol dir que la validesa de la forquilla de Hume implicaria que Déu definitivament no existeixi, només que això implicaria que l'existència de Déu no pot ser provada com un fet sense proves terrenals.\nHume va rebutjar la idea d'una afirmació significativa que no entrava dins d'aquest esquema, dient:\n\nSi agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. Conté algun raonament empíric sobre els fets d'existència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió\".\n-Investigació sobre l'enteniment humàAquesta mateixa idea ha perdurat en les escoles relativament contemporànies de filosofia, com el positivisme lògic. Aquesta actitud general és notablement present en l'obra d'Alfred Ayer sobre l'empirisme lògic Llenguatge, Veritat i Lògica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Generalització és un element fonamental de la lògica i el raonament humà. És la base essencial de tota inferència deductiva vàlida. El concepte de generalització té àmplia aplicació en moltes disciplines, de vegades tenint un significat especialitzat segons el context. El text ha d'estar ben formulat perquè aquest tingui al seu torn més relació al que és la generalització.\nDonats amb conceptes relacionats, A i B, el concepte A és una generalització del concepte B si i només si:\n\nCada instància del concepte B és també una instància del concepte A.\nHi ha instàncies del concepte A que no són instàncies del concepte B.En forma equivalent, A és una generalització de B si B és una especialització d'A.\nPer exemple, animal és una generalització d'au perquè tota au és un animal, i hi ha animals que no són aus (ela gossos, per exemple).\nAquest tipus de generalització versus especialització es reflecteix en qualsevol de les paraules contrastants del parell de paraules hiperònim i hipònim. Un hiperònim es refereix a un tipus o grup de coses del mateix nivell, tal com arbre ho és per ocre, o vaixell ho és per creuer. D'altra banda, un hipònim és un conjunt de paraules que són dins l'hiperònim, tal com margarida s'inclou en flor, i au i peix s'inclouen en animal. Un hiperònim és supraordinat a un hipònim, i un hipònim és subordinat a un hiperònim.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Globàlium és un model filosòfic de la realitat endegat per Lluís Maria Xirinacs. També s'ha anomenat globalisme (de Lluís Maria Xirinacs).\nPretén ser una visió global de la realitat, desenvolupat al llarg de la vida de Xirinacs i estructurat en dos models: el Model Menor i el Major.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Jean-Marie Guyau Tuillerie (Laval, Mayenne, 28 d'octubre de 1854 – Menton, Alps-Marítims, 31 de març de 1888) va ser un filòsof i poeta francès. Les seves obres estan impregnades pel vitalisme i insisteixen en la felicitat d'una vida compartida amb els altres.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El test de l'habitació xinesa és un experiment mental, proposat originalment per John Searle i popularitzat per Roger Penrose, mitjançant el qual es tracta de rebatre la validesa del Test de Turing i de la creença que una màquina pot arribar a pensar.Searle s'enfronta a l'analogia entre ment i ordinador quan es tracta d'abordar la qüestió de la consciència. La ment implica no només la manipulació de símbols, sinó que a més a més d'una sintaxi fa servir una semàntica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.\nLa necessitat d'una disciplina hermenèutica ve donada per l'ambigüitat i la complexitat del llenguatge natural, que freqüentment condueixen a interpretacions diferents, o fins i tot contràries, en relació amb el significat d'un text. L'hermenèutica intenta desxifrar el significat darrere les paraules i, amb això, intenta l'exegesi de la raó mateixa sobre el significat.\nEn filosofia, particularment en la de Hans-Georg Gadamer, es considera que l'hermenèutica és la \"teoria de la veritat i el mètode que expressa la universalització del fenomen interpretatiu des de la concreta i personal historicitat\". Per a Mario Bunge, és la interpretació de texts en la teologia, la filologia i la crítica literària i, en la filosofia, és la \"doctrina idealista segons la qual els fets socials i potser també els naturals són símbols o texts que s'han d'interpretar en lloc de descriure's i explicar-se objectivament\".", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Heteronomia de la voluntat és un terme que es fa servir en filosofia i en psicologia.\nAquesta expressió defineix l'acció que està influenciada per una força exterior a la voluntat de l'individu, considerant aquesta acció com a \"no moral\" (ni moral ni immoral). És a dir, el cas en què la voluntat no està determinada per raó del subjecte, sinó per allò que és aliè a ella: la voluntat d'altres persones, les coses del món, la sensibilitat, la voluntat divina, etc. El concepte d'heteronomia implica negar l'existència de la llibertat (determinisme).\nEn contraposició existeix el concepte de voluntat autònoma.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Hiperrealitat és un concepte, relacionat amb la semiòtica i la filosofia postmoderna, que denomina la incapacitat de la consciència per distingir la realitat de la fantasia, especialment en les cultures postmodernes més avançades tecnològicament.\nLa hiperrealitat és un mitjà que ens serveix per a descriure la forma en la qual la consciència defineix el que és verdaderament real en un món on els mitjans de comunicació tenen el poder de modelar i filtrar de manera radical la manera en la qual percebem un determinat esdeveniment o experiència. Entre els experts més famosos en hiperrealitat s'hi inclouen Jean Baudrillard, Daniel Boorstin i Umberto Eco.\nLa majoria dels aspectes de la hiperrealitat poden pensar-se com experimentar la realitat a través de l'ajuda d'altri, en quant aquest altri es tracta d'algú aliè a ell mateix.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En proves d'hipòtesis, la hipòtesi alternativa (o manté la hipòtesi o hipòtesi de recerca) i la hipòtesi nul·la són les dues hipòtesis rivals que es comparen mitjançant una prova d'hipòtesis estadística. Un exemple podria ser quan la qualitat de l'aigua en un rierol s'ha observat durant molts anys i es realitza una comprovació de la hipòtesi nul·la que no hi ha cap canvi en la qualitat entre la primera i segona meitat de les dades contra la hipòtesi alternativa que la qualitat és pitjor en la segona meitat del registre.\nEl concepte d'una hipòtesi alternativa en la prova va ser ideada per Jerzy Neyman i Egon Pearson, i s'utilitza en el lema de Neyman-Pearson. Constitueix un component important en les proves d'hipòtesis estadístiques modernes. No obstant això, no va ser part de la formulació de Ronald Fisher de proves d'hipòtesis, i ell es va oposar radicalment al seu ús. En l'enfocament de Fisher per a les proves, la idea central és avaluar si el conjunt de dades observades podrien ser el resultat d'oportunitat si la hipòtesi nul·la fora el que se suposa que tenen, en teoria, sense idees preconcebudes sobre el que altres models poden tenir. Proves modernes d'hipòtesis estadístiques s'adapten a aquest tipus de prova, ja que la hipòtesi alternativa pot ser la negació de la hipòtesi nul·la.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La hipòtesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relació entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza i la forma com la persona entén i conceptualitza el món. També es coneix aquesta hipòtesi com PRL (principi —o hipòtesi— de relativitat lingüística). Podem distingir una formulació forta i una de més dèbil de la manera següent:\n\nHipòtesi whorfiana forta: la llengua d'un parlant monolingüe determina completament la manera com aquest conceptualitza, memoritza i classifica la \"realitat\" que l'envolta (això es dona a escala fonamentalment semàntica, tot i que també influeix en la manera d'assumir els processos de transformació i els estats de les coses expressats per les accions verbals). És a dir, la llengua determina fortament el pensament dels parlants.Hipòtesi whorfiana feble: la llengua d'un parlant té una certa influència en la manera com aquest conceptualitza i memoritza la \"realitat\", fonamentalment a escala semàntica. Això significaria que, igualment com tota la resta, poden haver-hi diferències estadístiques significatives en la manera com dos parlants de diferents llengües resolen o enfoquen certs problemes.La hipòtesi de Sapir-Whorf ha estat un dels temes principals en els debats a l'entorn del relativisme lingüístic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La hipòtesi del geni maligne és un recurs argumentatiu proposat per René Descartes a les Meditacions Metafísiques. Amb ella, Descartes culmina el dubte metòdic, que adquireix així la màxima radicalitat.\nDescartes suggereix que potser hem estat creats per un Déu que ens obliga a enganyar-nos sistemàticament, que ha disposat la nostra naturalesa de tal manera que creiem estar a la veritat quan realment estem en l'error. Amb aquesta hipòtesi es qüestiona la legitimitat de les proposicions que semblen tenir la màxima evidència, les que es presenten amb \"claredat i distinció\" (excepte les referides a la pròpia ment, com mostrarà el descobriment del cogito), proposicions del tipus \"dos més tres és cinc\" o \"la suma dels rectangles de tot triangle és igual a dos rectes\". Per tant, arriba a qüestionar la veracitat de la mateixa matemàtica.\nL'objectiu d'aquest estrany cas és investigar si és possible trobar alguna cosa que sigui absolutament indubtable: si trobem una creença que arribi a superar aquesta hipòtesi, la seva qualitat com a veritat serà extraordinària. Encara que Descartes no explica ni justifica acuradament la hipòtesi del geni maligne, sembla que es referia a les següents qüestions: podem considerar que el nostre reconeixement d'una cosa com a veritable és conseqüència de la nostra naturalesa (nosaltres diríem ara del nostre cervell) i podríem pensar que veiem alguna cosa com a veritable perquè estem fets com estem fets, de tal manera que a diferent constitució, diferent coneixement.\nPotser les coses que puguin considerar veritables éssers pertanyents a altres espècies, o éssers racionals que hagin patit una evolució biològica diferent (per exemple, els extraterrestres), poden ser diferents de les nostres. Cal dubtar que la matemàtica, per exemple, tingui una validesa universal, en el sentit que potser per altres éssers, éssers amb una naturalesa psicològica o física diferent de la nostra, les veritats matemàtiques siguin també diferents de les nostres. En definitiva, si reflexions d'aquest tipus ens porten a pensar que el reconeixement d'alguna cosa com a veritable depèn de la nostra pròpia naturalesa o manera de ser, sembla que fins i tot els coneixements més ferms poden posar-se en qüestió. És possible que Descartes introduís la hipòtesi del geni maligne per assenyalar aquest últim dubte.\nPel que fa a la paraula \"geni\" ens diu Descartes que podríem anomenar així al Déu que potser ens ha fet d'aquesta manera tan fal·lible per a no confondre'l amb el Déu cristià, del qual es predica sempre la bondat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història. Existeixen diverses acceptacions sobre el seu origen com a disciplina: Voltaire en el segle xviii per l'encunyació del terme, Jean Bodin en el XVI qualificant un autor grec com philosophitoricus. Encara que la més acceptada és la de Giambattista Vico, en el segle xvii, en el seu Principi de la ciència nova de la naturalesa comuna de les nacions, encara que s'acabaria assentant amb Voltaire.\nNo obstant això, els antics grecs també es van preocupar per la història i pels problemes filosòfics que plantejava, sense arribar, tanmateix, a ser una disciplina. La història plantejava una sèrie de qüestions com: Què és la història?, Quin és el seu sentit?, Com coneixem el nostre passat?, entre altres.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una homeomeria (en grec antic: ὁμοιομέρεια) és, segons la filosofia d'Anaxàgores, tota part elemental igual al conjunt que amb altres parts conforma, en què el tot compost per les parts és similar a les parts més elementals i indivisibles de la matèria. Dins de l'atomisme, un dels corrents filosòfics que circulaven durant el segle V aC en l'antiga Grècia, el concepte d'homeomeria va ser encunyat per Anaxàgores per a explicar la seva doctrina de la pluralitat infinita de realitats materials qualitativament diferents. Anaxàgores també es proposa ampliar les reflexions al voltant de les \"llavors\" (spermata, com les anomenava Anaxàgores).\nSegons ho aclareix Murray Bookchin, en el seu llibre titulat L'ecologia de la llibertat, el sorgiment i la dissolució de la jerarquia, les homeomeries, de fet, \"suposen una sofisticació filosòfica d'una visió més primitiva en la qual la substància de la terra és la terra mateixa, amb els seus minerals, flora, i fauna \".\nEl terme és utilitzat en la filosofia de la natura per diversos autors de l'antiguitat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un ideal és un principi o valor que una entitat persegueix activament com a objectiu i manté per sobre d'altres preocupacions percebudes com a menys significatives. Els termes relacionats amb la creença general en els ideals inclouen l'idealisme ètic, l'idealisme moral, i l'idealisme de principis. Un idealista ètic, un idealista moral, un idealista de principis o simplement un idealista insisteix a mantenir els ideals fins i tot a un cost considerable com a conseqüència de mantenir aquesta creença.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Idealisme alemany és una escola filosòfica que es va desenvolupar a Alemanya a cavall dels segles XVIII i XIX. El seu naixement el marca l'obra d'Immanuel Kant Crítica de la raó pura i està estretament lligada al Romanticisme i a la Il·lustració. Entre els pensadors d'aquesta escola filosòfica destaquen el mateix Kant, Johann Gottlieb Fichte, Friedrich Schelling i Georg Wilhelm Friedrich Hegel. En un segon pla trobaríem autors com ara Friedrich Heinrich Jacobi, Gottlob Ernst Schulze, Karl Leonhard Reinhold i Friedrich Schleiermacher.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una idiosincràsia és una peculiaritat de la constitució física o mental d'algú, temperament personal, que no pot ser atribuït a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut (encara que també hi ha altres usos, vegeu més avall). També pot significar una mania estranya. El terme s'utilitza sovint per expressar excentricitat o peculiaritat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'ignosticisme és la posició respecte a la creença en Déu en què en primer lloc se'n qüestiona la definició. L'ignòstic es pregunta: \"¿Què s'entén per Déu?\", per a, un cop coneguda la resposta, poder comprovar si existeix o no existeix. Aquesta postura filosòfica dona una gran importància al concepte de Déu i a altres conceptes teològics abans d'argumentar sobre la probabilitat de la seva existència, al contrari d'altres posicions teològiques o metafísiques (incloent-hi l'agnosticisme). El terme ignosticisme va ser encunyat pel rabí Sherwin Wine, fundador del judaisme humanista.L'ignosticisme es pot definir com un qüestionament que abasta dos punts de vista sobre l'existència de Déu: \n\nLa definició de Déu. El primer punt de vista és que una definició coherent de Déu ha de ser presentada abans de discutir-ne l'existència. A més, si aquesta definició no pot ser falsable, l'ignòstic pren la posició no cognitivista teològica que tal qüestió sobre l'existència de Déu, per definició, no té sentit. En aquest cas, el concepte de Déu no es considera sense sentit, però el terme Déu es considera que no té sentit.\nQuè s'entén per Déu? El segon punt de vista és veure-ho com a sinònim del no-cognitivisme teològic, i se salta el pas de la primera preguntant \"què s'entén per Déu?\" abans de proclamar sense sentit la pregunta originària \"existeix Déu?\".Alguns filòsofs han vist l'ignosticisme com una variació d'ateisme o agnosticisme, mentre que d'altres han considerat que és diferent. Un ignòstic no pot dir si és teista o ateu fins que es presenti una millor definició del teisme.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La imaginació dialògica (en anglès \"dialogic imagination\") és la necessitat de crear significats a partir de la interacció amb altres persones de forma dialògica, relacionant el llenguatge, la interacció i la transformació social. En primer lloc, cada individu interioritza una paraula o concepte utilitzant la intersubjectivitat, és a dir, partint dels esquemes socials. A partir d'aquí, progressivament s'interioritza com un coneixement propi, de manera intrasubjectiva.\nSegons Mijaíl Bajtín (Mikhail Mikhailovich Bakhtin), l'elaborador principal de la imaginació dialògica, \"l'individu no existeix fora del diàleg\" , és a dir, el diàleg estableix la participació i l'existència d'aquest. A partir de les reflexions dialògiques produïdes per les persones, es creen nous significats els quals, posteriorment, son integrats en futures converses, afirmant l'existència d'una \"cadena de diálogos\", gràcies a la naturalesa dialògica de la imaginació.Aquest terme està molt present en la investigació de l'aprenentatge dialògic, el qual ha sigut objecte d'estudi per autors com Mikhail Mikhailovich Bakhtin,Martin Buber, Bertolt Brecht o Paulo Freire", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La immanència és l'ens intrínsec d'un cos; en filosofia, es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un ésser quan l'acte mantingut en el seu interior té la seva fi el mateix ésser. S'oposa, per tant, a transcendència.\nAixí, Agustí d'Hipona va poder dir que la immanència és, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu ésser i el seu actuar. La transcendència suposa, per tant, la immanència com un dels seus moments, al qual s'afegeix la superació que el fet de transcendir representa.\nAquests conceptes van ocupar també un paper important en la filosofia escolàstica, de la qual emanen els termes actio immanens i actio transient i es constitueix l'absoluta diferència entre les dues expressions. Autors com Wolff i Spinoza van adoptar aquesta interpretació, sobretot aquest últim, en què la immanència s'erigeix com un punt de suport i noció elemental del mètode espinozista. Això es deu al fet que, segons Spinoza, Déu és causa immanent en oposició a causa transitiva de totes les coses en aquest mètode. Si Déu és la causa de totes les coses que resideixen en ell, i que tot està en Déu, fora d'ell no és concebible l'existència de cap cos, perquè Déu és causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat també com a «immanentisme racionalista», és propi del pensament modern, la transcendència se sol situar en les filosofies contemporànies.\nEl sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filosòfic pertanyent al panteisme, de manera que immanència en aquest cas és un concepte en el qual l'existència de tots els éssers no pot ser explicada sense la presència de Déu.\nTambé es considera filosofia immanentista la que manté la preeminència de l'experiència religiosa interna per sobre de la sapiència reflexiva de Déu. En l'obra de Maurice Blondel, i sobretot en la d'Edouard Le Roy, tenim una acèrrima defensa d'aquesta perspectiva.\nEl concepte d'immanència, entès aquí com a total i conscient rebuig de la transcendència, és també important en la tradició marxista. Particularment, Antonio Gramsci qualifica la filosofia de la praxi com un «immanentisme absolut», un «historicisme absolut» i un «humanisme absolut».", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La incommensurabilitat en la filosofia de la ciència és la impossibilitat de comparació de dues teories quan no hi ha un llenguatge teòric comú. Si dues teories són incommensurables, llavors no hi ha manera de comparar-les i dir quina és millor i correcta. El 1962, Thomas Kuhn i Paul Feyerabend, de manera independent, van introduir la noció d'incommensurabilitat en la filosofia de la ciència. En ambdós casos, el concepte provenia de les matemàtiques, i en el seu sentit original es definia com la manca d'una unitat comuna de mesura que permeti una mesura directa i exacta entre dues variables; es predica, per exemple, de la diagonal d'un quadrat amb relació al seu costat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El terme indeterminabilitat és un concepte de la filosofia estètica desenvolupat per Juan Benítez Jamchen que es recolza en el temperament intermedi de Friedrich Schiller i que sorgeix de la necessitat de repassar els conceptes de la determinabilitat schilleriana i de crear una estètica que puga assegurar el seu propi exercici subjectiu. L'autor defineix l'estètica de la indeterminabilitat com: \"aquell corrent de la filosofia estètica on, des dels àmbits subjectius kantians i intersubjectius hursselians, se situen aquells espais temperats necessaris que obren les fronteres dels propis patrons de la mateixa estètica, permetent que intervinga la realitat esdevinguda que es determina o estableix, així com que aquesta tinga la qualitat mateixa de la seua subjectivitat, sense que puguen arribar a ser deterministes o objectivistes, per l'exercici propi d'algun patró, que és la tendència, fins i tot estètica, de tot pensament.\"\nEl significat semàntic de la indeterminabilitat és: la qualitat d'allò indeterminable, o conjunt de característiques que fan que una cosa siga indeterminable. Allò que és indeterminable és una cosa que pot ser indeterminada, per la qual cosa és allò que tendeix a la indeterminació però no està encara completament indeterminat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La inefabilitat és la propietat de determinades realitats de ser incomunicables, és a dir, allò que no pot transmetre's pel llenguatge. Es considera inefable: Allò que va més enllà dels límits del coneixement humà (com el noümen de Kant); els qualia o la natura subjectiva de la percepció; les emocions més intenses; experiències del misticisme; el dao; el nom i la natura de Déu segons el judaisme.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'instrumentalisme és una doctrina filosòfica segons la qual les idees i les teories a la ciència no posseeixen un valor absolut, sinó que aquest depèn de la seva habilitat en fer prediccions útils i verificables, i que no té la \"veritat\" com a objectiu, sinó les necessitats i proposicions o reptes als quals s'enfronten els humans, els quals proposa resoldre per mitjà de l'acció.\nAixí, per als instrumentalistes, la filosofia ha de ser un instrument que permeti a les persones adaptar-se millor al món o transformar-lo.\nL'instrumentalisme (també conegut com a \"pragmatisme\") se centra en el desenvolupament actiu de l'individu en el seu entorn, és a dir, la realització del \"jo\" per la participació en l'acció col·lectiva. Segons John Dewey, l'èsser humà viu un procés d'interacció amb el seu entorn: en primer lloc en presentar-se una situació problemàtica es recerquen dades i paràmetres per finalitzar amb una fase d'elaboració reflexiva de les solucions i de proves per trobar la solució que convingui. Aquesta metodologia es troba en alguns corrents pedagògics i de presa de decisions.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "InteLex Past Masters Online és una base de dades d'obres filosòfiques accessible a text complet en línia duta per l'editorial Catalogue InteLex Corporation. Els documents textuals estan codificats seguit el format Text Encoding Initiative. Utilitza una plataforma XTF retocada. Fou considerada una de les millors bases de dades de l'any 2015 segons la revista Library Journal.Conté material pertanyent a les disciplines: filosofia americana, britànica, clàssica, continental i medieval, lletres angleses, estudis de la religió, ciències socials i escriptores. I conté 170 col·leccions d'obres sobre persones com Plató i Mary Shelley. Els textos poden trobar-se de vegades en anglès i en la llengua original.El mètode de pagament consisteix en pagar una volta més un preu anual. Aquest preu segons Bivens és baix i implica descomptes. Pel seu sistema de preus Wayne Bivens-Tatum considera que les biblioteques xicotetes poden adquirir part de les col·leccions oferides.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'intel·lectualisme socràtic o intel·lectualisme moral és el que identifica la virtut amb el coneixement. Segons Sòcrates, era prou el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. Segons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement, és a dir, no són voluntàries, car el coneixement d'allò just seria prou per a obrar virtuosament.L'intel·lectualisme socràtic va dominar el pensament grec fins a l'aparició d'Aristòtil, el qual va introduir elements voluntaristes en la conducta moral.Segons Sòcrates, n'hi ha prou amb el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. La perfecció humana l'obtenim quan som conscients d'allò que realment val la pena en la vida i, per a això, cal el coneixement i la reflexió. \"No és bo el que tothom diu, sinó el que està d'acord amb tu mateix\".\nQuan una persona adquireix coneixement s'adona que el millor és el bé i que el bé és l'únic que porta a la felicitat. Quan un és un ignorant, s'equivoca a fer la tria de què és més convenient. Segons l'intel·lectualisme moral, si coneixem el bé i les seves excel·lències (procés intel·lectual), ens veurem abocats a practicar-lo (acció moral), ja que “la raó” (i no la passió) sempre empeny cap a la virtut. Només aquell qui ignora que existeix el bé, pot fer el mal.\nSegons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement: no hi ha persones dolentes, només persones ignorants. Ningú s'equivoca o fa el mal volent o sabent que l'està fent. Així doncs, el saber ens condueix a la virtut (o excel·lència); qui pensa correctament, actua correctament; qui coneix el que és recte, actuarà amb rectitud; qui coneix el que és la justícia, actuarà conforme el que és just.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'intel·lectualisme denota l'ús, el desenvolupament i l'exercici de l'intel·lecte; la pràctica de ser intel·lectual; i la vida de la ment. En el camp de la filosofia, l'\"intel·lectualisme\" ocasionalment és sinònim de \"racionalisme\", és a dir, el coneixement es deriva principalment de la raó. També en altres camps així com en el de la psicologia s'utilitza en contraposició al voluntarisme i en l'àmbit ètic contrari al pragmatisme. Socialment, l'\"intel·lectualisme\" mostra una connotació negativa: l'únic propòsit (\"massa atenció al pensament\") i la fredor emocional (\"absència d'afecte i sentiment\").", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La Internet Encyclopedia of Philosophy (IEP) és una enciclopèdia en línia sobre la filosofia, els termes filosòfics i els filòsofs. L’IEP combina la publicació d’accés obert amb la publicació revisada per experts. La contribució es fa generalment per invitació i els col·laboradors són especialistes internacionals reconeguts i líders en el seu camp.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Judeocristianisme o tradició judeocristiana és un terme genèric utilitzat per caracteritzar el conjunt de creences comuns del judaisme i del cristianisme, així com l'herència de la tradició jueva heretada pels cristians. Aquest terme és apropiat per caracteritzar el conjunt dels llibres que componen l'Antic Testament i el Nou Testament com la principal font de les creences doctrinals jueves i cristianes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'estructura de les revolucions científiques (1962) és l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ciència. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ciència, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sinó com un paradigma dominant en cada època, de manera que es lliga la ciència al seu context històric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il·lustrar la seva teoria i divideix el procés general de canvi científic en tres fases: la creació de la ciència normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Liber de causis (Llibre de les causes, també conegut com a Liber de bonitate pura) és una col·lecció de trenta-dues proposicions neoplatòniques, reunides en una obra atribuïda erròniament a Aristòtil. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els països àrabs i islàmics i després a Occident. La identitat de l'autor real és un misteri, però la major part del contingut està presa dels Elements de teologia de Procle. Això ho va sostenir per primera vegada Sant Tomàs d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducció de les obres de Procle al llatí.\nEl títol original en llengua àrab va ser Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-Mahd, «El llibre de l'explicació d'Aristòtil sobre la bondat pura». El títol Liber de causis va començar a usar-se a partir de la traducció llatina de Gerard de Cremona.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució. En filosofia política, la llibertat individual és equiparable a la llibertat negativa. En dret polític, la seva màxima expressió en l'edat moderna han estat els drets individuals o drets de primera generació en el marc del principi de legalitat, plantejats originalment pel liberalisme clàssic. Per a algunes ideologies i filosofies, especialment llibertàries liberals, la llibertat individual tindria el seu origen natural i el seu fonament ètic en la sobirania individual o propietat d'un individu sobre si mateix.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Llibre de la disputa de Ramon el cristià i Omar el sarraí (Liber disputationis Raimundi christiani et Homeri Saraceni) és una obra autobiogràfica de Ramon Llull escrita el 1308 a Pisa. En ella es documenta el debat entre el filòsof català i un filòsof musulmà anònim, al qual Llull anomena Homer i de qui no ens ha pervingut cap altra informació, tot i que podem suposar que el seu nom real era Omar. Llull presenta el llibre com la transcripció reelaborada de la disputa mantinguda sobre els dogmes cristians de la Trinitat i l'Encarnació, negats per Omar mitjançant reduccions a l'absurd de tipus escolàstic i afirmats per Llull valent-se del seu mètode demostratiu \"a priori\", anomenat demonstratio per aequiparantiam. El llibre va ser escrit originàriament en àrab durant la captivitat de Llull a Bugia (Algèria), perdent-se al naufragi que va patir de retorn a Gènova. Va reescriure'l en llatí a Pisa, enviant-ne una còpia al Papa Climent V.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per les germanes Lilly i Lana Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley. Ha estat doblada al català", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment. Afirma que l'única forma de causalitat és la influència física entre els elements materials que conformen el món real i, per tant, també defensa el materialisme. Aquesta necessària causalitat física fa que capacitats com el lliure albir, la consciència o l'existència de l'ètica no tinguin sentit en la concepció mecanicista. A més, implica l'acceptació del determinisme. Està oposada al vitalisme, que defensa que els organismes vius posseeixen forces no físiques que els donen la vida.Al segle xvii, Descartes impulsà l'avui anomenat mecanicisme clàssic, una visió física del món que arribà després de les investigacions de Galileu, Huygens i Boyle. El mecanicisme clàssic està basat en dues doctrines: una d'ontològica i una altra de gnoseològica. L'ontologia mecanicista cartesiana contenia dues tesis principals: el món es comporta com una màquina i tot allò real és físic. La gnoseologia mecanicista, d'altra banda, afirmava que la reducció dels fenomens a les seves parts físiques i a les seves interaccions mecàniques era suficient i necessària per explicar tots els successos.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un mestre espiritual designa, en filosofia i religió, aquell qui pertanyent a una certa tradició i havent estat iniciat, és considerat capaç de transmetre una doctrina o una pràctica espirituals, ja sigui públicament o a un grup restret d'estudiants. És doncs \"aquell qui pot, amb un desinteressament total, guiar el altres pel camí que ell mateix ha recorregut, ajudant-los a passar els obstacles i perills que hi poden trobar i a comprendre les revelacions que apareixeran\".El mot 'Mestre', utilitzat en aquest sentit, es troba en hebreu on es diu rabí (Jesús de Natzaret era anomenat 'rabí' o 'mestre' pels seus deixebles); al Japó s'utilitza el mot sensei, que té la connotació de 'germà gran' (aquell qui té més experiència que el deixeble); en hindi hi ha el mot guru que significa 'el qui dissol les tenebres'; en l'islam, i especialment en el sufisme, hi ha el xeic; en el budisme tibetà, el lama.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El model de cobertura legal, també conegut com el model de Popper-Hempel, o la teoria de la subsumpció., és molt proper a la idea pre-teòrica que moltes persones no expertes poden tenir sobre l'explicació científica.\nL'enfocament deductiu de l'explicació es remunta almenys fins Aristòtil, qui va enunciar clarament la tesi que les explicacions són arguments deductius. John Stuart Mill va desenvolupar la idea que «explicar» equival a «subsumir» allò que es desitja explicar a una generalització o llei científica. L'any 1948, Karl Hempel i Paul Oppenheim, van publicar les idees bàsiques del model de cobertura legal, tot i que Karl Popper ja n'havia esbossat abans algunes idees.\nSegons aquest model, una explicació científica és un argument en el qual les premisses (lleis i dades) expliquen un fet (o una regularitat) descrit per la conclusió d'aquest argument. Una de les varietats del model de cobertura legal és el model nomològic-deductiu d'explicació, que es distingeix perquè la forma de l'argument és deductiva.\nExisteixen tres models d'explicació segons el model de cobertura legal. Aquests tres models tenen en comú que presenten les explicacions científiques com a arguments en què l'enunciat que descriu allò que es desitja explicar resulta d'un raonament on les premisses estan compostes per lleis i dades. El conjunt de les premisses constitueix el explanans, i aquest explanans ha d'incloure almenys una \"llei de la natura\". La conclusió del raonament, que es tracta de l'explanandum, és un enunciat que descriu el fet (o la llei, segons el cas) que es vol explicar.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La modernitat tardana o modernitat líquida és la caracterització de les societats globals de l'autodenominat \"primer món\" d'avui dia, entesa com la continuació (o desenvolupament) de la modernitat independentment del paradigma ideològic de la postmodernitat, amb el que conviu.\nPresentada amb l'expressió modernitat líquida pel sociòleg Zygmunt Bauman, la modernitat tardana està marcada per les economies capitalistes globals amb la seva privatització creixent de serveis i per la revolució de la informació on, en una era de canvi i moviment constant, l'home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Segons Plató, podem distingir dos mons: el món sensible i el món intel·ligible.\nEl món sensible és el món al qual tenim accés a través dels sentits. Hi ha dos tipus d'entitats: les ombres i imatges dels objectes, i els objectes físics.\nEls objectes físics són canviants pel que qualsevol coneixement sobre ells és relatiu i temporal.\nAquest món no és veritablement real, sinó que és el món de la multiplicitat, del canvi i l'esdevenir. Com diria Heràclit, pura contradicció.\nEl món sensible és una còpia defectuosa del món intel·ligible.\nD'acord amb el símil de la línia, aquest món es correspon amb el no-ser i la ignorància. Les imatges dels objectes materials donen lloc a una representació confusa (imaginació), mentre que els objectes materials donen lloc a una representació més precisa (creença). Ambdues formes pertanyen a l'opinió (doxa) i no constitueixen coneixement veritable.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Natura non facit saltus (\"la natura no fa salts\", en llatí) ha estat un principi de la filosofia natural com a mínim des de l'època d'Aristòtil. Apareix en forma d'axioma a les obres de Gottfried Leibniz (Nous assaigs, IV, 16) i Isaac Newton, els coinventors del càlcul infinitesimal, vegeu principi de continuïtat. També és un element clau de la descripció que feu Charles Darwin de la selecció natural a la seva obra L'origen de les espècies. L'expresisó prové de l'obra de Carl von Linné Philosophia Botanica.El principi expressa la idea que les coses i les propietats naturals canvien de manera gradual, no sobtadament. En un context matemàtic, això permet assumir que les equacions que governen els fenòmens són contínues i en certa manera derivables. A vegades es diu que la mecànica quàntica d'avui en dia viola aquest principi a causa del concepte de transició quàntica, que Erwin Schrödinger criticà utilitzant el principi.\nEn un context biològic, el principi fou utilitzat per Darwin i altres per defensar el postular evolucionista que diu que totes les espècies sorgeixen d'espècies anteriors a través de canvis graduals i ínfims, i no a través de l'aparició sobtada de formes noves. La biologia evolutiva d'avui en dia fa servir terminologia que es refereix tant a canvis constants, com ara la deriva genètica, com variació discontínua, com ara les mutacions. Tanmateix, com que l'estructura bàsica de l'ADN és diferenciada, actualment se sap que la natura sí que fa salts des d'un punt de vista biològic, tot i que a una escala molt petita.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La naturalesa humana o naturalea humana és el concepte filosòfic, segons el qual els éssers humans tendeixen a compartir una sèrie de característiques distintives inherents, que inclouen formes de pensar, sentir i actuar en el medi en el qual es desenvolupen.\nLa qüestió de què origina aquestes característiques distintives d'humanitat i com és de fixa la naturalesa humana té importants implicacions en l'ètica, la moral, la política i la teleologia causa que poden proveir normes o estàndards perquè els humans jutgin quin és la millor manera de viure. Les branques de la ciència associades amb l'estudi de la naturalesa humana inclouen a la sociologia, sociobiologia, la filosofia i psicologia, en particular, la psicologia evolucionista, que estudia la selecció sexual en l'evolució de l'ésser humà, i la psicologia del desenvolupament.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El naturalisme és, en lingüística, una concepció filosòfica del llenguatge com a producte de la natura, igual que ho seria qualsevol altre ésser.\nAquesta idea s'oposa al convencionalisme i va ser defensada pels primitius gramàtics grecs, destacant entre ells Cràtil.\nPer als naturalistes la llengua seria en el seu origen clara, veraç, i totalment adequada i és amb el seu ús i amb el pas dels segles com l'home la degrada i la desfigura. Aquesta concepció està molt relacionada amb la concepció religiosa de la Grècia antiga.\nProposaven els naturalistes una etimologia per la qual es capbussa en les formes originals de les quals derivava el llenguatge que parlaven, per recompondre i restituir els significants amb els significats de forma necessària. És a dir, reprendre la contingència que ells creien entre la paraula i l'objecte que designa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El neokantisme va ser un moviment filosòfic europeu, d'origen predominantment alemany, que va preconitzar un retorn als principis filosòfics de la doctrina d'Immanuel Kant davant la llavors imperant doctrina de l'idealisme absolut de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. El neokantisme es mostrava escèptic enfront del que considerava un indegut èmfasi especulatiu del pensament hegelià, i buscava recuperar la doctrina kantiana de la crítica del coneixement davant el predomini de la metafísica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El neotomisme és el corrent més fort del moviment filosòfic catòlic de la neoescolàstica que volia revigorir i modernitzar les idees desenvolupades per Tomàs d'Aquino a l'edat mitjana com a alternativa al modernisme i la il·lustració. El moviment va ser encetat el 1879 per l'encíclica Aeterni Patris sobre la restauració de la filosofia cristiana, publicada pel papa Lleó XIII (1810-1903). En el marc del nacionalcatolicisme va ser el sol corrent filosòfic autoritzat a les universitats d'Espanya durant el franquisme.El moviment s'inscriu dins del moviment del romanticisme catòlic. Uns dels protagonistes del moviment a Espanya van ser J. González Arintero i P. Matías García. Arintero s'oposa a la separació dels poders i veu en la perfecte unió de l'Estat i de l'Església un ideal, que l'església no pot refusar sense fallar en la seva missió. Segons Carrasco, això és un nacionalcatolicisme avant la lettre i un tradicionalisme de l'statu quo. El neotomisme només es mou en el sentit que no vol repetir maquinalment les frases de Tomàs d'Aquino, però preconitza que s'ha de fer el que ell hauria fet si encara visqués, fidel al seu esperit. És un moviment restaurador i antimodernista.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Nigel Warburton (Anglaterra, 1962) és un filòsof anglès dedicat a l'ensenyament i la pràctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos títols de caràcter acadèmic, és conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En filosofia, el terme noètica es refereix a tot el que té a veure amb el pensament, especialment, l'objectiu i intel·ligible. S'usa, habitualment, en relació amb Aristòtil, la noètica seria la seva doctrina de la intel·ligència (de l'intel·lecte, de l'enteniment).\nLa paraula prové del verb grec noew (infinitiu, noein, el substantiu seria nous), que significa \"veure discernint\", d'on es deriva \"pensar\". Entre els filòsofs grecs, era freqüent utilitzar el verb amb un significat proper a \"intuir\", en el sentit de veure intel·ligible o veure pensant: allò objecte de noein és aprehès directament i infal·liblement tal com és.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "«Només sé que no sé res» (en grec clàssic ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα, hèn oîda hóti oudèn oîda ; en llatí scio em nihil scire o scio em nescire ) és una frase molt coneguda que deriva del fet relatat pel filòsof grec Plató a Sòcrates. Així mateix està relacionat amb una resposta oracular de la pitonissa de Delfos, que a la pregunta realitzada per Querefonte sobre si hi havia algú més savi que Sòcrates, va respondre que ningú era més savi.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del segle xviii que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme. En actiu des del darrer terç del segle xvii, els novatores van ser l'avantguarda científica de la intel·lectualitat espanyola del moment.Els novatores eren molt conscients de l'endarreriment científic de l'Espanya de la primeria del segle xviii i en culpaven la rèmora de l'escolasticisme universitari i la marginalitat respecte als grans corrents de pensament europeus. Els novatores van difondre les idees renovadores fora de les aules universitàries, i van ser proscrits i defensats a parts iguals. Igualment, prefereixen fer servir les llengües modernes abans que les clàssiques per publicar la seua obra.\nLes seues contribucions van fer que Espanya s'incorporara a la ciència moderna i es generalitzara la difusió del coneixement, tot incorporant-se a la revolució científica. Tanmateix, les diferències de ritme respecte a la il·lustració europea va fer que algunes branques de la ciència avançaren més lentament en el cas espanyol. Va ser el cas de les ciències estrictes, ja que la introducció d'Espanya a la revolució científica es va fer mitjançant un procés lent.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'ocasionalisme és una doctrina elaborada inicialment pels seguidors de Descartes: Louis de la Forge, Géraud de Cordemoy, Johannes Clauberg i, sobretot, Arnold Geulincx. Va ser desenvolupada amb posterioritat per Malebranche (1638-1715), i afirma en l'essencial que l'ànima i el cos no actuen directament una sobre l'altre, i viceversa, sent com són substàncies totalment heterogènies, sinó que és Déu qui produeix en l'ànima una sensació quan el cos l'experimenta, i qui dona al cos un moviment quan l'ànima així ho desitja.L'acció recíproca de l'ànima i el cos no és sinó aparent, ja que el que realment passa és que el que ens sembla una acció de l'ànima sobre el cos no és més que una \"ocasió\" de l'acció divina.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'ortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.\nL'ortodòxia és assumida per l'ortodòxia del poder i se sustenta o sol sustentar-se a través d'aquest i dels mitjans de comunicació, mentre que l'heterodòxia troba més dificultat en poder manifestar-se o senzillament és ignorada o eliminada, segons el grau de democràcia, representació i heterogeneïtat que admet una societat. Un nivell suficient d'ortodòxia permet el consens, l'estabilitat política i social i la governabilitat d'un poble en assegurar la cohesió social i un cert grau d'assimilació dels individus anòmics o heterodoxos d'aquesta.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La paradoxa de l'omnipotència és una família de paradoxes relacionades en abordar la qüestió de si l'existència d'una entitat omnipotent com per exemple Déu, és lògicament possible. Si un ésser pot realitzar qualsevol acció, hauria de ser capaç de crear una tasca que no pot realitzar, i per tant, no pot realitzar totes les accions. Però, per contra, si no es pot crear una tasca que no pot complir, llavors hi ha una cosa que no pot fer i, per tant deixa de ser omnipotent.\nUna versió de la paradoxa de l'omnipotència és la paradoxa de la pedra: una de les més famoses \"Pot un ésser omnipotent crear una pedra tan pesada que fins i tot que l'ésser que l'ha creat no pugui aixecar?\" Si la pot crear, llavors no la podrà aixecar, i per tant no és omnipotent, i si no la pot crear tampoc és omnipotent.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El pensament obert és un corrent de pensament que advoca a l'adopció de models oberts tant en el disseny, producció, edició, distribució, com a la pràctica de qualsevol procés creatiu.\nEl pensament obert estimula la creativitat i identifica estratègies per ampliar l'enfocament davant la resolució de problemes, emprant l'anàlisi crítica i tenint en compte diferents punts de vista. Es tracta d'una disciplina sempre hipotètica, provisional, millorable, corregible, o canviable. El sentit obert del mètode, genera sempre solucions distribuïdes. La seva antítesi és el pensament únic, que obeeix a un model tancat, centralitzat, unidireccional, no participatiu, on la solució parteix d'un únic punt de vista o el pensament tancat, només accessible als qui paguen.El concepte és una emanació de les teories sobre una societat oberta d'Henri Bergson (1859-1941) quan va desenvolupar el tema de la moral oberta i la moral tancada en la seva obra Les Deux Sources de la morale et de la religion (Les dues fonts de la moral i de la religió) i Karl Popper en la seva obra La societat oberta i els seus enemics del 1947. Van fomentar models epistemològics i econòmics que comprometin la llibertat d'ús, compartició, col·laboració, la inclusió. Es distingeix igualment del pensament dual al qual la resposta ha de ser sí o no, en excloure a priori la possibilitat de qualsevol alternativa per descobrir. En la seva epistemologia el pensament obert aplica el principi que tota ciència és provisional, sotmesa al resultat de recerques i descobertes noves, i així diferent de sistemes tancats o dogmàtics que aspiren a formular respostes definitives.\nUnes generacions més tard, aquestes idees van continuar amb l'adveniment de les noves tecnologies, els successors de Bergson i Popper van afegir obres, eines, tecnologies i formats per models de codi obert, amb l'argument que així beneficien a tothom i que contribueixen a la creació i manteniment de la societat del coneixement. «Reconeixem plenament que les tecnologies culturals disten molt de ser neutrals i que són el resultat de processos socials i relacions de poder. Com totes les tecnologies, es desenvolupen en última instància, en interès dels beneficis industrials i corporatius, i rares vegades en el nom de la major participació de la comunitat de l'autonomia creativa.» El pensament obert comença a identificar-se a partir de diferents moviments com el programari lliure de codi obert, el moviment de la cultura lliure. L'èxit del programari lliure, així com l'accés obert han permès que es comenci a aplicar a altres activitats i disciplines com la cultura lliure, educació 2.0, la política (democràcia participativa) o l'economia (economia oberta).\nEn l'àmbit català, es van organitzar des del 1990 a la comarca d'Osona l'anual «Fòrum de Debat» i el 2004 «I Jornades de pensament obert i cultura de la pau».", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos. Pel que fa al cristianisme, és el pensament dels teòlegs cristians que, com a tals, parlen de Déu en el context de la comunitat acadèmica. En aquest sentit, cal deixar de banda els pensadors laics, com Joan Maragall.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, «pereant» inquit «qui ante nos nostra dixerunt.» Traduït: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.\nVa esdevenir un proverbi per a indicar, amb cert humor, que algú manlleva idees dels seus predecessors. S'utilitza quan algú que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que algú altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al·legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Perspectivisme és una posició filosòfica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visió que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat és una visió autèntica, però parcial. Ortega y Gasset pretén, amb aquesta postura superar la polèmica entre el dogmatisme i l'escepticisme.\nA diferència del relativisme, el perspectivisme no nega l'existència d'una veritat absoluta, ja que aquesta seria la unió de totes les perspectives possibles.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Philosophie Magazine és una revista mensual de filosofia, publicada a França per la societat Philo Éditions.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres. El grup va mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals. El pensament pitagòric estava dominat per les matemàtiques, alhora que era profundament místic. En l'àrea de la cosmologia, no hi ha acord sobre si el mateix Pitàgores impartia ensenyaments, però molts erudits creuen que la idea pitagòrica de la transmigració de l'ànima és massa important per a haver estat afegida per un seguidor posterior a Pitàgores.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Poimandres (grec:Ποιμάνδρης). També coneguda com a Poemandres, Poemander o Pimander) és un capítol del Corpus Hermeticum. Va ser escrit originalment en grec, i el títol es tradueix com el pastor dels homes.\nÉs també una espècie de deïtat o atribut de Déu. Citant la traducció de John Everard:\n\nLlavors vaig dir jo: \"Qui ets tu?\n\"Jo sóc\", va dir ell, \"Poimandres, la ment del gran senyor, el més poderós i absolut Emperador: Sé el que tu vas voler tenir, i jo estic sempre present amb tu.\"I la traducció de G.R.S. Mead:\n\nI jo dic: Qui ets tu?\nEll diu: Jo sóc l'Home-Pastor [Ποιμάνδρης], la ment de tots els mestratges, sé el que tu vols i estic amb tu a tot arreu.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme començà a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce. Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James, l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme són l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinció entre fet i valor, una gran consideració per la ciència i el falibilisme.A partir de la dècada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia analítica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revisà el pragmatisme i criticà el positivisme lògic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la dècada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El principi d'utilitat és un principi filosòfic creat per l'utilitarisme que considera que allò que és correcte és allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible. Es tracta així d'un principi de l'ètica teleològica, que basa els judicis de la moral en les conseqüències de les accions. Alguns dels autors fonamentals de l'Utilitarisme serien Jeremy Bentham, James Mill o John Stuart Mill.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dona ), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera. Per exemple, és veritat que \"és de dia o no és de dia\", i que \"el Sol està cremant o no està cremant\". El principi del tercer exclòs freqüentment es confon amb el principi d'ambivalència, segons el qual tota proposició o bé és vertadera o bé és falsa. El principi del tercer exclòs és, juntament amb el principi de no contradicció i el principi d'identitat, una de les lleis clàssiques del pensament.En la lògica proposicional, el principi del tercer exclòs s'expressa:\n\n \n \n \n (\n A\n ∨\n ¬\n A\n )\n \n \n {\\displaystyle (A\\lor \\neg A)}\n on A no és una fórmula del llenguatge, sinó una metavariable que representa qualsevol fórmula del llenguatge.\nEn la lògica aristotèlica, es distingeix entre judicis contradictoris i judicis contraris. Donats dos judicis contradictoris, no pot donar-se un judici intermedi, però sí, en canvi, entre dos judicis contraris. Per exemple, si s'afirma \"Joan és bo\" i \"aquesta proposició és vertadera\", llavors els judicis contradictoris són \"Joan no és bo\" i \"aquesta proposició no és vertadera\", i no hi ha possibilitat d'un judici intermedi. Però en canvi, els judicis contraris són Joan és dolent i aquesta proposició és falsa , i llavors sí que hi ha la possibilitat d'altres judicis intermedis.\nSegons Stuart Mill, la frase \"abracadabra és una segona intenció\" no és ni vertadera ni falsa, sinó que no té sentit.La negació del principi del tercer exclòs d'un sistema lògic dona lloc a les anomenades lògiques polivalents.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El problema socràtic o qüestió socràtica és un terme utilitzat en la recerca històrica sobre els intents de reconstruir una imatge històrica i filosòfica de Sòcrates a partir de la naturalesa variable i, de vegades contradictòria, de les fonts existents en la seva vida. Els estudiosos confien en les fonts existents, com ara les de contemporanis seus com Aristòfanes o deixebles com Plató i Xenofont per conèixer qualsevol cosa de Sòcrates. Tanmateix, aquestes fonts contenen detalls contradictoris de la seva vida, paraules i creences quan es prenen junts. Això complica els intents de reconstruir les creences i opinions filosòfiques envers l'històric Sòcrates. Aquest problema es considera una tasca que sembla impossible d'aclarir i, per tant, actualment es classifica com una qüestió sense solució.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El terme psiconàutiques (Del grec ψυχή psychē [\"ànima\", \"esperit\" o \"ment\"] i ψυχή naútēs [\"mariner\" o \"explorador\"] — \"un mariner de l'ànima\") es refereix a una metodologia per descriure i explicar els efectes subjectius dels estats alterats de la consciència, incloent aquells induïts per meditació o substàncies que alteren la ment, i a un paradigma de recerca on l'investigador per voluntat pròpia s'immergeix en un estat mental alterat per tal d'explorar les experiències acompanyants.El terme psiconàutica deriva del terme anterior psiconàuta, normalment atribuïda a l'autor Ernst Jünger per haver-lo utilitzat descrivint Arthur Heffter al seu assaig del 1970 a les seues experiències amb droga Annäherungen: Drogen und Rausch (literalment: \"Aproximacions: Drogues i Inebriació\").El psiquiàtra clínic Jan Dirk Blom descriu la psiconàutica com \"l'exploració del psique mitjançant tècniques com els somnis lúcids, entrenament de les ones cerebrals, privació sensorial, i l'ús d'al·lucinògens o enteogens\", i un psiconàuta com a qui \"cerca fer una recerda de la seua ment utilitzant intencionadament estats alterats de consciència induïts\" per a propòsits espirituals, científics o d'investigació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.\nLa paraula és llatina, que significa «quatre vies», i s'utilitza als quatre temes que han estat atribuïts a Boeci o Cassiodor al segle vi. Junts, el trivi i el quadrívium comprenien les set arts liberals (basades en les habilitats del pensament), tan distingides de les arts pràctiques (com la medicina i l'arquitectura).\nEl quadrívium consistia en aritmètica, geometria, música i astronomia. Aquest va seguir el treball preparatori del trivi, que consistia en gramàtica, lògica i retòrica. Al seu torn, el quadrívium va ser considerat el treball preparatori per a l'estudi de la filosofia (de vegades anomenat «art liberal per excel·lència») i la teologia.\nVa ésser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre més impuls amb els múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'islam; un clar exemple es troba en els avançats estudis matemàtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe Ató de Vic durant la seva estada a Catalunya. A través de l'islam es van conèixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronòmiques, l'ús de les xifres àrabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre àlgebra en el món cristià. Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmètica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El principi de raó suficient és un principi filosòfic segons el qual tot el que passa té una raó suficient per a ser així i no d'una altra manera; en altres paraules, tot té una explicació suficient.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals. En la filosofia de Plató, un nom comú, com llit, es refereix a la naturalesa ideal de l'objecte, suggerida per la seva definició, i aquesta naturalesa ideal té una existència metafísica independent dels objectes particulars d'aquesta classe. Així, la circularitat existeix a part dels cercles particulars, la justícia, independentment dels individus o Estats justos particulars, i la idea de llit, independentment dels llits particulars. A l'edat mitjana,aquesta posició va ser defensada davant el nominalisme, que negava l'existència d'aquests universals. Els nominalistes afirmaven que els molts objectes anomenats per un únic nom no comparteixen res sinó només aquest nom. El terme mitjà entre aquestes dues posicions incloïa el realisme moderat, que afirmava que els universals existeixen en els objectes del mateix tipus però no independents d'ells, i el conceptualisme, que mantenia que els universals podrien existir amb independència dels objectes d'un tipus particular, però només com una idea de la ment, no com una entitat metafísica que existeix en si mateixa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El realisme científic és una varietat del realisme crític que sosté, bàsicament que existeix una realitat objectiva, que l'objectiu primordial de la ciència és descriure i explicar (a més de predir) els fets de la realitat i que la ciència aconsegueix el seu objectiu en certa manera i d'una manera especial, gràcies a l'aplicació del mètode científic. Aquesta és, òbviament, una caracterització bastant general i vaga. La raó d'això és que hi ha nombroses varietats de realisme científic, gairebé tantes com a autors realistes científics, els quals fan èmfasi en diferents característiques d'aquesta concepció.\nEntre els filòsofs que han defensat diverses varietats de realisme científic poden esmentar l'argentí Mario Bunge, els nord-americans Hilary Putnam, Philip Kitcher i Richard Boyd i el finlandès Ilkka Niiniluoto.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és. Sol equivaler al món amb una existència física. Les ficcions no es consideren com a reals. El mot en català \"realitat\" està pres del llatí medieval realitate, amb el mateix significat.Segons les escoles filosòfiques que l'analitzen, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la percepció, com l'ànima o Déu, o el regne del que és quantificable i mesurable, accessible mitjançant la raó o els sentits i susceptible de ser usat com a prova per a les hipòtesis o judicis. Així, segons per quina, real pot ser cert, existent o ésser, podent oposar-se a irreal, possible, potencial, ideal o imaginari.\nLa sociologia, l'antropologia, la psicologia i la filosofia, especialment l'ontologia i la metafísica, es qüestionen què és real i perquè, mentre que ciències com la química i la física tenen com a objectiu descriure com és.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La referència és una relació entre certes expressions i allò del que es parla quan es fan servir tals expressions. El segon objecte al qual es refereix el primer s'anomena referent del primer objecte.\nLes referències poden prendre moltes formes, incloent: un pensament, una percepció sensorial, és a dir, audible (onomatopeies), la percepció visual l'olfactiva, o la tàctil, l'estat emocional, la relació amb altres, la coordinació de l'espai temps, la simbòlica o l'alfanumèrica, un objecte físic o una projecció d'energia.\nEn alguns casos s'utilitzen mètodes per amagar les referències, com ocorre en la criptografia.\nAlguns dels candidats més naturals a expressions que fan referències són:\n\nEls noms propis, com \"Alexandre Magne\", \"Pegàs\" o \"Homer\".\nLes descripcions definides, com \"el tercer planeta a partir del Sol\", \"el cavall alat\" i \"l'actual rei de França\"\nEls predicats com \"quars\", \"or\" i \"tigre\" que refereixen a classes naturals.\nLes expressions com \"tu\", \"jo\", \"ell\", \"això\" i \"aqueix\", que en anglès s'anomenen indexicals, i que es caracteritzen pel fet que el seu referent varia depenent del context.El mecanisme pel qual una expressió és capaç de referir és tema d'un profund debat filosòfic.\n\nReferència bibliogràfica és un conjunt mínim de dades que permet la identificació d'una publicació o una part d'ella.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En estadística, una relació espúria (o, de vegades, correlació espúria) és una relació matemàtica en la qual dos esdeveniments no tenen connexió lògica, encara que es pot implicar que la tenen a causa d'un tercer factor no considerat encara (anomenat «factor de confusió» o «variable amagada»). La relació espúria fa l'efecte de l'existència d'un vincle apreciable entre dos grups que és invàlid quan s'examina objectivament.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La rigor és una condició de rigidesa. La rigor, sovint, és un procés d'adheriment absolut a certes restriccions, o la pràctica de mantenir la coherència estricta amb certs paràmetres predefinits. Aquestes restriccions poden ser imposades al medi ambient, com ara \"les rigors de la fam\"; lògicament impost, com ara proves matemàtiques que ha de mantenir respostes coherents ; o socialment imposada, com ara el procés de definició de l'ètica i el dret.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Sapere aude o en català \"atreveix-te a saber\" és una locució llatina que prové originalment de l'Epístola II (Epistularum liber primus) del poeta llatí Horaci:\n\nDimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe (\"Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença\".)La frase es troba en una epístola d'Horaci adreçada al seu amic Lollius Maximus, i publicada l'any 20 aC dins del Epistularum liber primus (\"Primer llibre de cartes\"). La carta tracta de les estratègies que Ulisses va idear durant el retorn de Troia per a superar els diferents obstacles amb què es va trobar, de manera que la frase pot entendre's com \"tingues el valor de fer servir les teves habilitats per a pensar\". Hi ha també qui ho tradueix simplement com \"atreveix-te a pensar\".\nÉs citada sobretot en la interpretació de Kant, que en el 1784 la va declarar el lema de la Il·lustració: \"Habe Mut, dich deines eigenen Verstandes zu bedienen!\" \"Atreveix-te a fer ús del teu propi enteniment\".\nEl filòsof alemany Immanuel Kant va divulgar aquesta locució en l'assaig cèlebre \"Què és la Il·lustració?\" (1784). En aquest altre cas, sapere aude s'acostuma a interpretar com \"tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment\".", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció. Constitueix la pregunta bàsica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment només a la vida de l'home, ja que és l'única espècie que sembla tenir consciència i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pròpia presència al món, lligat a una teleologia.Les respostes han estat molt variades històricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'absència de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la transcendència o altres intents de trobar un significat a la vida.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "«Si un arbre cau al bosc i no hi ha ningú, fa soroll?» és un kōan budista i un experiment mental filosòfic que genera interrogants respecte a la observació i el coneixement de la realitat.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica. Així, es parla d'ideologies o religions sincrètiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. Fou un terme utilitzat per Plutarc.La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincrètics perquè cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o està influït per la filosofia grega. Però normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusió, tals com les religions caribenyes o aquells pensadors que volen conscientment fer una síntesi de dos autors precedents enfrontats.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Sine ira et studio o en català sense rancúnia i sense parcialitat, és una locució llatina que prové de la introducció dels Annals de l'historiador romà Tàcit. N'hi ha moltes altres variants.\nTàcit preconitza que els historiadors solen mancar al seu deure i al seu desig d'objectivitat i d'imparcialitat. Segons escriu, molts cometen dos errors importants: quan descriuen un sobirà viu, sovint per por de represàlies i altres interessos personals (studio), l'adulen i n'embelleixen la història; però, després la seva mort, per ira, l'enlletgeixen tant com poden. En la introducció a la primera edició bilingüe de l'obra de Tàcit, el filòleg Ferran Soldevila veu el valor de l'historiador en la seva preocupació d'imparcialitat, de documentació i de veracitat.Tàcit promet no fer ni l'una cosa ni l'altra. Sèneca ja va introduir la seva paròdia «estrafent les declaracions d'imparcialitat consuetudinàries»: l'afirmació nihil nec offensae ne gratiae dabitur recorda molt de prop el celebèrrim sine ira et studio. Tot i que el mateix Tàcit no mantingué el seu compromís, com va demostrar-se en estudis crítics des del segle xix, la seva frase encara s'utilitza per a indicar la necessària objectivitat de la historiografia i, per extensió, de tota activitat científica o periodística. És un dels primers esments escrits del principi de la necessitat de fonts fiables i independents del subjecte, que també ha de preponderar en el treball enciclopèdic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En filosofia, el mètode sintètic descriu l'associar elements per formar-ne un altre que comportarà característiques superiors en complexitat o un canvi en la naturalesa semàntica, que pot ser més simple que les dels elements d'origen. Segons Immanuel Kant, s'arriba al coneixement mitjançant l'operació de síntesi.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Summum bonum és una expressió introduïda per Ciceró utilitzada en la filosofia, sobretot en la filosofia medieval i en la filosofia de Immanuel Kant, per descriure el fi únic i últim que l'ésser humà ha de perseguir. El summum bonum és generalment considerat com un fi en si mateix, al mateix temps que conté tota la resta dels béns. A la filosofia cristiana, el bé més elevat se defineix generalment com la vida dels justos, la vida que duien en la comunió amb Déu i d'acord amb els preceptes de Déu.\nEl concepte, així com les conseqüències filosòfiques i teològiques extretes de l'existència d'un supòsit més o menys definint el summun bonum, podria remuntar-se a les primeres formes de monoteisme: per exemple el zoroastrisme i el judaisme. En el món occidental, el concepte va ser introduït pels filòsofs neoplatònics, i es descriu com una característica del Déu cristià per Sant Agustí: A De natura boni (escrit al voltant de l'any 399) Agustí nega l'existència positiva de la maldat absoluta, descriu un món amb Déu com el bé suprem en el centre i defineix diferents graus de maldat com les diferents etapes de la llunyania sobre aquest centre.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals. Usos més recents el defineixen simplement com l'atribució d'una finalitat o objectiu a processos concrets. La mentalitat teleològica es troba en la cultura humana des de Plató i Aristòtil.En biologia, la teleologia està present en les expressions emprades per a presentar explicacions transmetent una idea d'intencionalitat en els fenòmens biològics. Aquesta manera de presentar explicacions ha sigut objecte de crítica negativa per part d'ecologistes professionals ja que la ciència es basa en les proves, no en com de raonables pareixen. La mentalitat teleològica no descriu la natura de manera neutra, sinó amb judicis i justificacions mesclant el ser amb el deure.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La teoria crítica és un conjunt de teories de pensadors de diferents disciplines associades a l'Escola de Frankfurt: Theodor W. Adorno, Walter Benjamin, Max Horkheimer, Herbert Marcuse, Jürgen Habermas, Oskar Negt o Hermann Schweppenhäuser, entre d'altres. La teoria crítica serà la resposta crítica a la teoria de la comunicació desenvolupada des dels anys vint per l'Escola Sociològica de Chicago, les teories de la qual s'engloben dintre del funcionalisme.L'Institut per a la Investigació Social que estava afiliat a la Universitat de Frankfurt va ser fundat l'any 1923. El financer jueu Felix J. Weil serà el creador del projecte, ja que va veure necessari un centre d'estudis avançats que analitzés la societat del moment des d'un punt de vista marxista.\nEls autors de la primera generació de l'Escola de Frankfurt articulen un projecte crític, intentant desenvolupar un marxisme heterodox i psicoanalític. No serà un marxisme obsessionat amb l'economia, sinó que es pretén desenvolupar una sèrie de teories preocupades pels problemes socials, com la desigualtat de classes i no sols des del punt de vista sociològic, sinó també filosòfic.L'institut haurà d'exiliar-se el 1933 amb l'arribada del nazisme al poder a Alemanya. Després de recórrer diverses ciutats (Ginebra, París, Londres), l'institut s'instal·larà a Nova York fins a l'any 1950, quan va tornar de nou a Frankfurt.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica. Està estretament relacionada amb l'àlgebra i l'àlgebra universal. Els seus objectes d'estudi són models de teories en un llenguatge formal. Hom diu que un conjunt d'enunciats en un llenguatge formal és una teoria; un model d'una teoria és una estructura (p. ex., una interpretació) que satisfà els enunciats d'aquesta teoria.\nLa teoria de models està íntimament lligada amb una dualitat: examina els elements semàntics (significat i veritat) mitjançant els elements sintàctics (fórmules i demostracions) del llenguatge. Citant la primera pàgina de Chang & Keisler (1990):\nàlgebra universal + lògica = teoria de models.La teoria de models es va desenvolupar ràpidament durant la dècada de 1990, i Wilfrid Hodges en va donar una definició més moderna (1997):\n\nteoria de models = geometria algebraica − cossos,encara que els estudiosos de la teoria de models també estan interessats en l'estudi d'altres àrees, entre les quals es troben la combinatòria, la teoria de nombres, la dinàmica de l'aritmètica, les funcions analítiques i l'anàlisi no estàndard.\nDe la mateixa manera que la teoria de la demostració, la teoria de models està situada a cavall entre les matemàtiques, la filosofia i les ciències de la computació.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La teoria milliana, rep aquest nom a causa del fet que J. S. Mill defengué aquesta tesi, (també anomenada 'Boby'-Boby (en anglès 'Fido'-Fido), o de la referència directa) és una teoria monista, en filosofia del llenguatge, sobre el significat dels termes singulars que afirma i defensa que el significat dels noms propis i les descripcions definides és un objecte.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable. Per extensió s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea. La paraula és derivada del verb τίθημι, tithemi que significa posar, col·locar.Designa la proposició que algú manté amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusió vàlida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussió o prova dialèctica que el candidat o doctor havia de sostenir en públic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hipòtesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evidència inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposició demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer vàlid, en un sentit eficaçment pragmàtic, l'essencial del complex de les proposicions.\nEn la ciència, els passos encaminats a validar o invalidar una hipòtesi, per a establir-la provisionalment com acceptada són reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dialèctica hegeliana s'explica l'evolució de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, antítesi i síntesi, al qual cada síntesi és una tesi per al cicle següent.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Teúrgia (del grec θεουργία) és una pràctica ritual màgico-religiosa de l'Antiga Grècia que té la intenció d'invocar l'acció o evocar la presència d'un o més déus, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el diví, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La tolerància social és la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres. Una acció tolerant ha de comportar una actitud oberta, capaç d'acceptar les diferències i de saber conviure en la discrepància i una actitud dialogant i transigent, que sap escoltar i és capaç d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les pròpies posicions.\nPer a ser tolerant cal estar format en el reconeixement que les diferències entre les persones és un bé de la humanitat. La maduresa d'una persona és un factor important per a tenir un elevat grau de tolerància. La inseguretat i les personalitats \"febles\" són factors que afavoreixen la intolerància. Aquestes persones originen actituds defensives, tancades i intransigents. La violència i els crits són els arguments nerviosos dels qui, amb la força exterior, intenten dissimular una extraordinària inseguretat interior.\nLa tolerància és una capacitat personal que es desenvolupa com altres capacitats cognitives i emocionals al llarg de desenvolupament de l'individu. Els aprenentatges, l'experiència, la reflexió i el pensament constructiu i crític afavoreixen una major tolerància. La tolerància és una capacitat que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). L'exposició a dilemes morals, per exemple és un bon sistema per a aprendre a admetre altres punts de vista, i acceptar l'autocrítica i així augmentar la nostra tolerància.\nLa tolerància genera tolerància...No hi ha persones intolerants o tolerants, hi ha persones que exerceixen una baixa tolerància, però que poden apendre i modificar els seus esquemes cap a una major tolerància.\nNo hi ha ésser humà totalment intolerant; ni hi ha esser humà totament tolerant, és una qüestió de grau susceptible de modificació en funció de l'entorn, l'experiència... Gràcies a la tolerància, s'aconsegueix també una actitud d'escolta, de respecte, de curiositat cap a l'altre, d'enriquiment personal.\nKarl Popper enuncia una paradoxa associada: si s'és realment tolerant, s'hauria de tolerar la intolerància, el contrari, per tant una societat tolerant acaba sent intolerant perquè no reprimeix l'aparició o manifestació d'aquesta.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.\nAquesta doctrina filosòfica postula que les tradicions són argument per defensar el paradigma social del passat i la seua preservació. En aquest sentit és una de les doctrines més importants que han influït en la \ndreta política, oposant-se a altres corrents de la dreta política com el liberalisme que defensa els canvis i les reformes que pot plantejar la societat, o el feixisme que propugna una transformació de la societat a través d'un estat totalitari.\nDins del tradicionalisme s'hi han desenvolupat diferents corrents; una pot ser el reaccionari, que en els cas català el veuríem representat pel carlisme, una altra el tradicionalisme identitari català que vindria representat pel catalanisme conservador i catòlic de Josep Torras i Bages; així mateix hi ha un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvis socials però que atén als canvis que experimenten les societats i a fi de mantenir els valors troncals de la societat, postula l'adaptació als canvis; aquest darrer tradicionalisme és considerat com a fill del pensament d'Edmund Burke.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El transhumanisme (a vegades simbolitzat com a >H o H+), terme sovint usat com a sinònim de \"creixement personal\", és un moviment intel·lectual i cultural internacional que dona suport a l'ús de la ciència i la tecnologia per millorar la ment, el físic, les habilitats i les aptituds humanes i superar el que es consideren com els aspectes indesitjables i innecessaris de la condició humana, com són la incapacitat, el patiment, la malaltia, l'envelliment i la mort involuntària. Els pensadors transhumanistes estudien les possibilitats i conseqüències de desenvolupar i utilitzar tècniques de millorament humà i altres noves tecnologies per a aquestes finalitats.\nEls transhumanistes proposen que la humanitat evolucionarà des dels humans actuals als posthumans. Encara que la primera menció del terme transhumanisme data de 1957, l'estat actual d'aquest moviment s'estableix a la dècada dels anys vuitanta.\nEl moviment ha originat nombrosos seguidors i detractors. El crític Francis Fukuyama l'ha descrit com \"la idea més perillosa del món\", mentre que un partidari com Ronald Bailey la descriu com una \"idea audaç, valenta, imaginativa i idealista de la humanitat\". Alguns autors consideren que la humanitat ja seria transhumana, perquè els progressos mèdics en els darrers segles han alterat de manera significativa la nostra espècie. Tanmateix no ho seria d'una forma conscient i, per tant, transhumanista.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "trops són els arguments lògics donats pels filòsofs escèptics en contra de la possibilitat d'obtenir coneixements certs. La paraula trop prové del grec τρέπω (trepa), que significa canviar, alterar.Sext Empíric, en Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις (pyrrhoneíai hypotypôseis); Esbós de l'Escepticisme pirronià, defineix els trops com un dels deu arguments escèptics per refutar dogmatismes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un trop és la substitució d'una expressió per una altra amb el sentit figurat. Es tracta d'un terme propi de la retòrica que prové del grec τρόπος, trops, que significava «direcció». En aquest sentit, el trop és el canvi de direcció d'una expressió que es desvia del seu contingut original per a adoptar un altre contingut. En llatí, el terme es va adaptar com a tropus.\nL'ús dels trops és un constituent principal de l'ornatus retòric, una de les qualitats de la elocutio.\nEl nombre i la identitat dels trops ha variat al llarg de la història de la retòrica, entre els previstos més habitualment hi ha la metàfora, l'al·legoria, la hipèrbole, la metonímia, la sinècdoque, l'antonomàsia, l'èmfasi, la ironia, etc.\nLa retòrica clàssica constava d'un tractat anomenat De tropis on s'estudiava l'ús de les paraules en un sentit diferent de l'habitual. Els trops ocupen un lloc important en el llenguatge literari, especialment en la poesia lírica, encara que no exclusivament: poden trobar-se també en el llenguatge col·loquial.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).El trívium està implícit en De nuptiis Philologiae et Mercurii (Sobre el matrimoni de Filologia i Mercuri) de Martianus Capella, però el terme no va ser utilitzat fins al Renaixement carolingi, quan va ser encunyat en imitació del quadrivi anterior. La gramàtica, la lògica i la retòrica eren essencials per a una educació clàssica, tal com s'explica als Diàlegs de Plató. Els tres temes van ser denotats per la paraula «trivium» durant l'edat mitjana, però la tradició del primer aprenentatge es va establir a la Grècia antiga.\nLes iteracions contemporànies han pres diverses formes, incloses les que es troben en determinades universitats britàniques i americanes (algunes formen part del moviment educatiu clàssic) i a l'escola independent Oundle al Regne Unit.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Tsundere, Heidegger, and Me és una novel·la lleugera de Junji Hotta que està protagonitzat per una sèrie de filòsofs (Descartes, Berkeley, Hume, Hegel, Descartes, Kant i Nietzsche) amb forma de xiques que estan a un col·legi. El personatge protagonista és reencarnat com una estudiant d'institut de secundària després d'un accident fatal i és convocat pels 7 personatges per a lliçons secretes de després de classe. Fou publicada el 2011 i té set capítols.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El victimisme és la tendència a considerar o fer-se passar per víctima. Una víctima és qui pateix un dany personalitzable per cas fortuït o culpa aliena. El victimista es disfressa, per tant, de víctima conscient o inconscientment simulant una agressió o menyscapte inexistent, i/o responsabilitzant erròniament a l'entorn o als altres.\nEn lògica, el victimisme és una retòrica demagògica que busca desprestigiar d'una forma fal·laç l'argumentació de l'adversari denotant com imposada o autoritària. Per això, el subjecte victimista posiciona al seu adversari de forma implícita com atacant en adoptar una postura de víctima en el context de la discussió.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al segle xix. En resum, és la creença que els “organismes vius són fonamentalment diferents dels no-vius o inorgànics perquè contenen algun element no-físic o són governats per diferents principis que els objectes i animats.”El seu vessant filosòfic, que també rep el nom de \"filosofia de la vida\", es caracteritza per ser un corrent refractari als ideals de l'idealisme i el positivisme, arribant fins a posicions irracionalistes. Sorgit als últims anys del segle xix, alguns dels pensadors més destacats d'aquest corrent són Friedrich Wilhelm Nietzsche, Wilhelm Dilthey i Henri Bergson. Ortega y Gasset també defensava el \"raciovitalisme\", de connotacions similars.En ciència, aquesta visió, també anomenada \"neovitalisme\", va ser un corrent que entenia que els processos biològics són irreductibles a partir de processos fisicoquímics. Va ser representat per Johannes Reinke Jakob von Uexküll, Hans Driesch i pels biòlegs John Burdon Sanderson Haldane, Edward Stuart Russell i Ludwig von Bertalanffy.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural. Estudia totes les manifestacions de la parla humana, és a dir, l'estudi de la llengua en els vessants escrit i oral. En un sentit ampli, la lingüística és l'estudi de les llengües humanes, i analitza el que tenen en comú i el que les diferencia. Un lingüista és, per tant, una persona que estudia les llengües. En un sentit més estricte, la lingüística s'oposa a la gramàtica tradicional perquè aquesta última és normativa (o prescriptiva) mentre que l'altra és descriptiva. Mentre que la gramàtica jutja els enunciats en termes de l'adequació a una norma donada, la lingüística només descriu. El treball descriptiu es pot fer segons tres eixos principals:\n\nestudis en sincronia i diacronia: l'estudi sincrònic d'una llengua s'interessa només en aquesta llengua en un moment donat de la seva història, i en un sol estat. Per contra, estudiar una llengua —o una família de llengües o una àrea lingüística— en la seva evolució històrica i els canvis estructurals que ha patit és un estudi de tipus diacrònic;\nestudis teòrics i aplicats: la lingüística teòrica estudia la creació de les estructures que permeten la descripció individual de les llengües així com les teories que cerquen delimitar llurs constants universals;\nestudis contextuals i independents: encara que els termes que defineixen aquesta dicotomia no s'hagin fixat amb claredat, es pot definir de la manera següent: l'estudi contextual s'enfoca en les interaccions entre la llengua i el món, mentre que l'estudi independent considera la llengua per si mateixa, independentment de les seves condicions exteriors.Dins del camp científic, un lingüista és un terme que s'utilitza per a descriure algú que investiga sobre el terreny o empra metodologies pròpies de la lingüística per a estudiar grups lingüístics o llengües en particular. En un sentit més popular, aquest terme també s'utilitza per a referir-se a persones que parlen diversos idiomes amb fluïdesa.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "A Journey to the Center of the Mind (JCM) és una sèrie de llibres de James R. Fitzgerald, agent retirat de l'FBI, perfilador criminal i lingüista forense. La sèrie, publicada per Infinity Publishing entre 2014 i 2017, consta de tres volums que detallen cronològicament les circumstàncies de la vida i la carrera que van portar a la implicació de Jim Fitzgerald en la investigació UNABOM de l'FBI, que finalment va donar lloc a la detenció i el processament de Theodore Kaczinski, també conegut com a Theodore Kaczinski l'Unabomber.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica. Segons les llengües, l'accent consisteix en una major intensitat sonora, un augment de la durada, un canvi de to o una combinació d'aquests factors.\nEs pot distingir entre una síl·laba tònica (si té accent) o àtona (si no en té). No tots els mots tenen una síl·laba tònica si es pronuncien dins la tira fònica. Per exemple, en la frase Ell es tombava al llit, els mots es i al no reben accent, resulten àtons.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'adequació és el conjunt de recursos lingüístics que usem perquè un text s'adapti al registre i a la finalitat comunicativa per a la qual ha estat pensat.\nEn principi, un text és adequat a la seva finalitat comunicativa si respon a la pregunta \"A qui vull escriure?\". El receptor del text condiciona el grau de formalitat, ja que no escrivim de la mateixa manera si ens adrecem a un col·lega de classe que a l'alcalde de la població. Aquesta diferència, per exemple, es fa palpable en les fórmules de tractament (tu, vostè, vós), en les fórmules de salutació i de comiat, en el gènere (home o dona; persona concreta o institució genèrica) i en el registre lingüístic (llengua estàndard, llenguatge d'especialització, argot, etc.) que usem en cada circumstància.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'adquisició d'una segona llengua és el procés d'aprenentatge o adquisició d'una segona i/o altra llengua. Una segona llengua es refereix a qualsevol llengua apresa a més de la primera llengua d'una persona; encara que el concepte s'anomene adquisició d'una \"segona\" llengua, es refereix a qualsevol segona, tercera o subseqüent llengua. La major part dels investigadors de l'adquisició d'una segona llengua consideren el bilingüisme com al resultat d'aprendre una llengua, no el procés en si, i entenen el terme per a referir-se a tindre fluïdesa similar a un natiu. Els investigadores en camps com l'educació i la psicologia solen utilitzar el bilingüisme per a referir-se per a referir-se a totes les formes de mutilingüisme.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En lingüística, l'alternança de codi (en anglès code-switching) és l'alternança entre diverses llengües o varietats de llengua que realitzen els parlants en el text conversacional. Per als parlants que coneixen més d'una llengua, resulta habitual alternar entre elles, fins i tot encara que en tinguin un coneixement limitat. L'alternança de codi és un dels fenòmens derivats del contacte de llengües, que cal no confondre amb altres com la interferència lingüística o el préstec, ni tampoc amb la tria de llengües (en anglès, language choice).\nÉs evident que l'alternança de codi és tan antiga com el contacte de llengües que porta al bilingüisme. Per exemple, s'ha analitzat l'alternança de codi entre l'hebreu i el català en textos de jueus catalans del segle xiv i XV. Els primers interessos acadèmics en l'alternança es remunten a principi del segle xx, quan Espinoza (1917) va parlar sobre l'alternança de codi entre l'anglès i l'espanyol a Nou Mèxic i el sud de Colorado (EUA). Segons Espinoza, aquests canvis no estaven regits per cap norma. Més, endavant, Weinreich(1963) va tractar el tema en una monografia sobre el contacte de llengües, però ho plantejava des d'un punt de vista estructuralista i afirmava que quedava limitat a canvis en la situació discursiva. Tanmateix, la realitat demostra que moltes d'aquestes alternances es produeixen dins de la mateixa oració i que no sempre s'expliquen pel context més immediat. D'altra banda, des del punt de vista social, en el model de diglòssia de Charles A. Ferguson (1959) i el d'àmbit d'ús de Fishman (1965) es van plantejar que les funcions que realitza cada varietat eren naturals i les acceptaven tots els parlants, però no es tenia en compte la possible falta de consens i el fet que sovint el predomini d'una varietat es mantenia per mitjà de la força. Tampoc es va plantejar l'ús de diferents llengües dins d'un mateix context.\nNo va ser fins a Blom i Gumperz (1972) que es va començar a estudiar el paper dels factors individuals que estaven implicats en l'alternança de codi. Es passà d'estudiar els factors com una estructura exterior abstracta per a interessar-se per la capacitat de decisió individual. Aquests autors diferenciaven entre l'alternança de codi situacional (alternança que permet diferenciar el tipus de relació entre els parlants) i metafòrica (transmeten significat social i s'utilitza per aconseguir efectes comunicatius especials). Més endavant, Gumperz (1982) plantejava que les alternances són elements que permeten tant al parlant com a l'oïdor establir el marc en el qual s'estableix la comunicació. Atorgava sis funcions a les alternances: (1) citació de paraules d'altri; (2) especificació del destinatari; (3) interjecció; (4) reiteració; (5) qualificació del missatge, i (6) personalització vs. objectivació.\nUna de les crítiques a aquesta classificació de Gumperz ve de Peter Auer (1998), ja que aquest considera que cal plantejar cada alternança dins del context, ja que és una eina de construcció del discurs i no es classifica amb unes funciones prèviament establertes. S'han plantejat diferents models per donar uns marcs teòrics que permetin superar aquestes restriccions. Bourdieu (1982) postula que hi ha un mercat lingüístic en què la llengua s'explica en la competició social en la qual entra l'individu i la posició social que vol aconseguir. Una altra contribució a l'estudi de l'alternança de codi ha estat el de Myers-Scotton que, en termes de la motivació social, proposa el model de marcatge: darrere cada interacció hi ha un principi de negociació en el qual el parlant decideix si tria la forma marcada o la no marcada.\nPoplack (1980), per la seva banda planteja la restricció de l'equivalència com a màxim exponent de la perspectiva lineal de l'alternança: aquesta es produeix quan la juxtaposició no viola cap regla sintàctica de cap dels codis, és a dir, en els punts en els quals l'estructura sintàctica és la mateixa en les dues llengües. També adopta la restricció del morfema lliure, d'acord amb la qual és possible alternar després de qualsevol element, sempre que aquest no sigui un morfema lligat.\nUna altra contribució interessant ha estat la de Muysken (2000) que proposa que els models proposats fins ara són complementaris entre ells i cadascun és vàlid per a un concjunt concret de dades. Per tant, per poder explicar tots els models d'alternança, recorre a una tipologia amb tres tipus: la inserció (el tipus descrit per Myers-Scotton), l'alternació (fa referència a les restriccions de Poplack) i la lexicalització congruent (en referència a les recerques d'autors com Labov).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Alàlia (grec ἀλαλία, \"mut\") és la \"pèrdua de veu causada per una condició local dels òrgans vocals i, especialment, per lesions del nervi central o perifèric\". L'alàlia és un trastorn classificat dins dels trastorns de la parla. Per tant, està determinada per la incapacitat parcial o completa d'expressar-se a través de la paraula. No obstant això, la persona afectada conserva l'oïda normal i l'Intel·lecte i en alguns casos pot expressar les seves idees per escrit perfectament.Per tant, l'alàlia no és un simple retard en l'avaluació verbal en el nen ja que és una relació que té lloc anormalment. Per tant, presenten dificultats específiques en cada etapa de desenvolupament en què la Logopèdia infantil és de gran ajuda.\nUn individu amb aquesta patologia presenta una imatge similar al retard mental, fins i tot es pot diagnosticar com a tal. No obstant això, aquests pacients estan ben orientats, fàcilment relacionats, entenen mimetisme i gestos\n\n", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un americanisme en lingüística és un manlleu provinent d'Amèrica i en particular d'una llengua americana sovint mitjançant una llengua colonial com l'espanyol, el portuguès, el francès, l'anglès o el neerlandès. També designa un mot, locució o gir de les llengües damunt dites en llurs dialectes implantats a Amèrica, podent ésser conegut o exportat amb pus o menys de succés en la llengua general i algun dels dialectes europeus d'aquelles llengües.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En lingüística, l'animacitat és un tret gramatical i/o semàntic del nom basat en el caràcter sensible o viu del referent del nom en un esquema taxonòmic donat. L'animacitat pot tenir diferents efectes sobre la gramàtica d'una llengua, tals com l'elecció del pronom (que/qui), terminació dels casos, ordre de les paraules en la frase o la forma que agafa el verb quan està associat a un determinat nom.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Hi ha anivellament lingüístic en els dialectes d'una llengua quan els trets particulars morfofonètics de la variant lingüística són substituïts pels elements corresponents de la llengua estàndard, de manera no planificada, els quals tenen un significat semblant als dels dialectes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Any Internacional de les Llengües Indígenes és un esdeveniment de les Nacions Unides (ONU) per promoure i protegir les llengües indígenes del món. L'Assemblea General de les Nacions Unides proclamà aquest any internacional el desembre del 2016 i encarregà a la UNESCO la coordinació de tots els projectes i activitats que es duguin a terme en relació amb l'esdeveniment. Bolívia i el Fòrum Permanent per a Qüestions Indígenes de l'ONU foren els principals impulsors de la proposta.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En una resolució del 16 de maig de 2007, les Nacions Unides van declarar l'any 2008 l'Any Internacional dels Idiomes.L'Any està pensat per tractar els temes de diversitat lingüística (en el context de diversitat cultural), respecte per totes les llengües, i el multilingüisme. La resolució també parla d'assumptes de llengua a la mateixa Organització de les Nacions Unides. S'encarrega a la UNESCO la coordinació dels actes de l'Any.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'anàlisi contrastiva és l'estudi sistemàtic d'un parell de llenguatges amb l'objectiu d'identificar les seves diferències estructurals i similituds. Històricament s'ha utilitzat per establir genealogies de llenguatge.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Aprenentatge de llengües assistit per ordinador és l'estudi i la concepció de diferents maneres d'emprar l'ordinador a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües estrangeres (en anglès es coneix com a Computer-Assisted Language Learning, CALL). Com a disciplina i àrea d'estudi i praxi, l'ALAO abasta una gran varietat d'aplicacions que poden anar des de l'ús de programari instal·lat localment que permet a l'aprenent fer una seqüència d'activitats didàctiques amb autocorrecció fins a l'ús de mons virtuals per a l'aprenentatge de llengües, passant per l'ús d'entorns virtuals d'aprenentatge, pissarres digitals interactives, l'ús de corpus i concordances, o l'anomenada comunicació mitjançada per ordinador (en anglès Computer-Mediated Communication, CMC).\nDes de la dècada de 1990, cada vegada és més difícil classificar CALL, ja que s'ha estés l'ús de blocs, wikis, xarxes socials, podcasting, aplicacions Web 2.0, aprenentatge d'idiomes en mons virtuals i pissarres interactives.S'ha identificat tres fases històriques de CALL, classificades segons els seus enfocaments pedagògics i metodològics subjacents:\nconductista: concebuda en els anys cinquanta i implementada als anys seixanta i setanta.\ncomunicativa: de 1970 fins a 1980.\nIntegral: abraçant multimèdia i Internet: 1990s.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Aprenentatge integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE, en anglès Content Language Integrated Learning, CLIL) és un corrent de la lingüística aplicada que propugna que als contextos escolars existeixi un major èxit en l'aprenentatge de les llengües estrangeres a quan es fan servir aquestes llengües per ensenyar matèries comunes com la història o les ciències, que per mitjà dels currículums funcionals que tracten aquestes llengües com a assignatures independents.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Apud (del llatí apud, en català en) és un cultisme llatí que s'usa en les referències bibliogràfiques en el sentit de en el text i s'usa en les citacions o notes d'un text per a citar indirectament una obra que apareix citada en una altra.Es recomana llegir i citar les obres originals. És per això que no es recomana utilitzar amb freqüència les referències apud, perquè se sol restringir a obres de difícil accés, com per exemple textos en llengües que l'autor no entén, documents estranys o textos antics.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'atles ETLEN (Estudiu de la transición llingüística na zona Eo-Navia, Asturies), publicat el 2017 en idioma asturià, és un complet estudi de geografia lingüística de la zona Eo-Navia, que correspon a la frontera dialectal entre els dominis galaicoportuguès (gallec) i asturlleonès (asturià) a l'extrem occidental del Principat d'Astúries. Es tracta de la zona de l'anomenat gallec-asturià, eonaviego o gallec d'Astúries.\nL'atles ETLEN és el fruit d'un projecte de recerca de camp portat a terme, en fases successives, entre l'any 2000 i el 2014, per un equip de la Universitat d'Oviedo/Uviéu format per Ramón d'Andrés Díaz (director), Fernando Álvarez-Balbuena García, Xosé Miguel Suárez Fernández i Miguel Rodríguez Monteavaro, a més d'altres col·laboradors. L'objectiu és assolir un progrés rellevant en el coneixement del feix d'isoglosses que conformen la frontera lingüística entre el galaicoportuguès i l'asturlleonès a la susdita zona d'Astúries.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un autograma és un tipus de frase autoreferencial, és a dir una frase que conté informació sobre si mateixa. Concretament, un autograma és una frase que inclou el nombre de vegades que hi surt cada lletra. La seva característica principal és l'ús dels noms sencers dels nombres cardinals per indicar el nombre de vegades que apareix cada lletra.\nAlguns exemples d'autogrames en català són:\n\nAquesta frase té cinc As, cinc Cs, tres Ds, quinze Es, dues Fs, nou Is, sis Ns, dues Os, quatre Qs, set Rs, vint-i-set Ss, tretze Ts, vuit Us, tres Vs i tres Zs.\n\nAquesta oració té set As, quatre Cs, quatre Ds, dotze Es, nou Is, quatre Ns, sis Os, cinc Qs, sis Rs, vint-i-sis Ss, dotze Ts, set Us, dues Vs i tres Zs.\n\nEls autogrames es poden classificar en pangramàtics i no-pangramàtics segons si contenen totes les lletres, formant un pangrama, o no. Els autogrames pangramàtics en general són més difícils d'obtenir.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'Automated Similarity Judgment Program (ASJP) és un projecte col·laboratiu que aplica enfocaments computacionals a lingüística comparada mitjançant una base de dades de llistes de paraules. La base de dades és d'accés obert i consta de llistes de vocabulari bàsic de 40 ítems per a més de la meitat de les llengües del món. S'està ampliant contínuament. A més dels aïllaments i llenguatges de grups genealògics demostrats, la base de dades inclou pidgins, criolls, llengües mixtes i llengües construïdes. Les paraules de la base de dades es transcriuen a una ortografia estàndard simplificada (ASJPcode). La base de dades s'ha utilitzat per estimar les dates en què les famílies lingüístiques han divergit en llengües filles mitjançant un mètode relacionat amb, però encara diferent de LA glotocronologia, per determinar la pàtriad (Urheimat) de la protollengua, investigar el simbolisme fonètic, avaluar diferents mètodes filogenètics, i molts altres propòsits.\nL'ASJP no és àmpliament acceptat entre els lingüistes històrics com a mètode adequat per establir o avaluar relacions entre famílies de llengües.Forma parat del projecte Cross-Linguistic Linked Data organitzat pel Max-Planck-Institut für Menschheitsgeschichte.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'autoreferència es produeix en els llenguatges naturals o formals, quan una frase, idea o fórmula es refereix a si mateixa. La referència pot ser expressada ja sigui directament a través d'alguna frase intermèdia o fórmulada per mitjà d'alguna codificació. L'autoreferència és possible quan hi ha dos nivells lògics, un nivell i un meta-nivell. És més comunament usada en matemàtiques, filosofia, programació i lingüística. Les oracions autoreferents poden conduir a paradoxes.\nEl Ouroboros, un drac que contínuament es consumeix, s'utilitza com un símbol per a l'autoreferència.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El back slang és una llengua codificada en anglès en què la paraula escrita es pronuncia fonèticament llegint-la cap enrere.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La biolingüística és l'estudi del llenguatge natural des d'una perspectiva biològica i evolutiva. Es tracta d'un camp molt interdisciplinari, ja que tracta tant la lingüística, com la biologia, la neurociència, la psicolingüística, les matemàtiques, la genètica i d'altres.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Bushisme és un neologisme (de l'anglès estatunidenc bushism < «Bush» més el sufix «-ism» < francès \"-isme\" < llatí \"-isma\" < grec \"-isma\", que forma substantius d'acció, condició, doctrina i estat) per denotar una paraula, frase o pronunciació incorrecta o un altre error gramatical en què incorre amb bastant freqüència en discursos públics l'expresident dels Estats Units George W. Bush, que solen usar-se en caricatures d'ell. Aquests han portat, en el folklore popular, a la formació de ciberpàgines i, fins i tot, a la publicació de llibres. També se'l coneix com a Bushspeak o Bushtalk (discurs o parla de Bush).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "S'anomena canvi lingüístic el procés de modificació i transformació que, en la seua evolució històrica, experimenten totes les llengües en general, i les unitats lingüístiques de cada un dels seus nivells en particular. El canvi lingüístic es diferencia de la variació lingüística en el fet que en el primer de les modificacions són diacròniques i, per tant, les estudia la lingüística històrica, mentre que en el segon les variacions són sincròniques i les analitzen altres disciplines, com la sociolingüística o la dialectologia. El canvi lingüístic és un procés intern de la llengua que no té res a veure amb el canvi de llengua o substitució lingüística condicionada per factors externs.\nDos factors que han intervingut des de sempre en el canvi lingüístic han sigut els préstecs i l'analogia: el primer és un exemple de causa externa i el segon de causa interna. Els canvis lingüístics s'agrupen per conveniència en tres nivells: el canvi fonètic, el canvi morfosintàctic i el canvi lèxic-semàntic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Caroline Heycock és una sintactista escocesa i professora de lingüística a la Universitat d'Edimburg.El 1991 es va doctorar a la Universitat de Pennsilvània amb una tesi titulada Layers of predication: The non-lexical syntax of clauses.És coneguda per la seva feina en l'àmbit de la sintaxi teòrica, amb especial referència a l'anglès, el feroès i les altres llengües germàniques, i al japonès. Els temes sobre els quals ha realitzat investigacions notables inclouen fenòmens de reconstrucció, equatives i altres construccions copulars, en particular oracions pseudoclivellades, la sintaxi i la semàntica de la conjunció nominal i el desgast sintàctic en la llengua materna dels aprenents avançats d'una segona llengua. El 2019 va ser coautora d'un treball que examinava la possible posició de les contraccions en l'anglès escocès (no confondre amb l'scots), centrant-se en l'ús d'unes \"expressions de descoberta locativa\" (\"locative discovery expressions\") en què els parlants poden pronunciar tant \"there it's there\" com \"there its\".Ha estat editora en cap del Journal of Linguistics, publicat per la Cambridge University Press per a l'Associació Lingüística de Gran Bretanya i actualment forma part del seu consell editorial. És membre de l'equip del projecte Scots Syntax Atlas.El juliol de 2019, Heycock va ser escollida membre (fellow) de l'Acadèmia Britànica .", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Centro de Documentación de Lenguas Indígenas (CELIN) és un centre de documentació del Museu Nacional del Brasil que va patir greument les conseqüències de l'incendi del museu del 2018. Sense confirmació oficial, podria haver perdut tot el que no estava digitalitzat. L'entitat va ser creada el 2004 per preservar documents textuals, sonors i visuals relacionats amb les llengües indígenes i varietats del portuguès del Brasil. També en formava part una biblioteca amb llibres relacionats amb la teoria lingüística, educació indígena, antropologia, arqueologia, literatura i filosofia.\nEl 2018, de les 2.000 tribus indígenes de l'Amazònia que hi havia abans de la colonització en restaven 500, que parlaven unes 330 llengües, 50 de les quals estaven en perill d'extinció. El centre de documentació guardava recerca sobre 160 d'aquestes llengües indígenes, que s'havien aconseguit amb un alt cost i eren l'esperança per preservar moltes llengües. Les cendres dels documents van arribar a més d'una milla de distància del museu.En altres espais del museu no relacionats amb el CELIN hi havia més elements d'aquestes cultures que també es van perdre. En el moment de l'incendi el museu contenia 40.000 objectes de 300 pobles indígenes. Entre el material calcinat hi havia escultures i obres d'art de les cultures konduri, maraca, marajoara, santarém i trombetas. Hi havia nines, cistells, plumes, màscares, penjolls i vaixella com una mostra d'etnologia brasilera. També hi havia objectes com caps i cossos momificats trobats al Brasil que formaven part de la mostra d'antropologia biològica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales (CNRTL) és una organització francesa que s'encarrega de posar en línia determinat tipus de dades lingüístiques i textuals així com eines genèriques per al tractament i presentació d'aquestes dades (moltes vegades en versions multilingües).Aquesta organització va ser creada el 22 de febrer de 2006, per la direcció del departament « Homme et Société » i la Direction de l'information scientifique del CNRS, recolzant-se en la UMR de l'Analyse et traitement informatique de la langue française (ATILF) de la Universitat de Nancy-II, i que és qui va elaborar i té sota la seva responsabilitat el TLFi. Aquest últim projecte s'integra en el projecte europeu Clarin.\nLa base de dades hi evoluciona gràcies al suport del treball voluntari de certs laboratoris, que desitgen difondre i consolidar fons lingüístic-textuals, i que accepten la carta d'adhesió editada pel CNRTL. El CNRTL també pot contribuir per si mateix a la posada en línia d'informacions considerades d'importància i interès.\nLes contribucions de continguts i eines són eventualment validades pel comitè de relectura del CNRTL i dels laboratoris participants, i després publicades, amb l'objectiu d'aconseguir una disseminació àmplia, segura, i fiable, d'aquests recursos.\nEl lloc web citat pot rebre i respondre més de 500.000 connexions per dia en la seva segona versió de 2008.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "cf. és una abreviatura de la paraula llatina confer, que significa \"comparar\" o \"consultar\". S'utilitza per referir-se a un altre material o idees que puguin donar informació diferent o altres arguments. S'utilitza principalment en contextos acadèmics o educatius, com en l'àmbit acadèmic (sobretot les humanitats) o textos legals.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un codi de llengua IETF és un codi estandarditzat que permet identificar llengües de forma estructurada i jerarquitzada, o famílies i varietats lingüístiques. Per exemple, \"ca\" és català, \"pt-BR\" és portuguès brasiler o \"nan-Hant-TW\" és xinès Min Nan de Taiwan amb caràcters tradicionals Han.\nEls codis estan definits per la recomanació estàndard BCP 47 de l'IETF (Internet Engineering Task Force), actualment la RFC 5646 (successora de la RFC 5645) i RFC 4647. Els codis vàlids són al Registre de Codis de Llengües de la IANA. Els codis estan compostos a partir dels estàndards ISO 639, ISO 15924, ISO 3166-1 i UN M.49.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El codi SIL és un codi de tres lletres assignats a les llengües per SIL International (abans coneguda com a Summer Institute of Linguistics), una associació cristiana, científica i sense ànim de lucre el principal propòsit de la qual és estudiar, desenvolupar i documentar llengües poc conegudes amb la finalitat d'expandir el coneixement lingüístic, promoure l'alfabetització i contribuir al desenvolupament de les llengües minoritzades. Facilita material per a la recerca lingüistica a través d'Ethnologue, una publicació electrònica i impresa.\nLa catorzena edició dels codis, publicada l'any 2000 incloïa 7148 codis de llengües, que normalment no coincidien amb els codis ISO 639-2. La quinzena edició, publicada el 2005 incloïa 7299 codis tot fent que la majoria coincidissin amb els de l'ISO 639-3.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica. El vocable deriva del llatí cognatus, co- ('amb') i -gnatus, natus, participi del verb llatí nascere, 'néixer'. La seva traducció literal seria 'consanguini, amb un mateix avantpassat, o relacionat per una mateixa naturalesa, característica o funció anàloga'.Per exemple, encyclopaedia (des de la traducció anglesa) és un cognat d'enciclopèdia (en català). De vegades, poden escriure's llargues sèries de termes cognats dins d'una mateixa família de llengües. Per exemple, entre les llengües indoeuropees tenim aquestes dues sèries de cognats:\n\n nit (català), night (anglès), nuit (francès), Nacht (alemany), nacht (neerlandès), nat (danès), noc (txec i polonès), noch (rus), noc (croat), noc (serbi), nox (llatí), nakti- (sànscrit), nate (albanès), nos (gal·lès), nueche (asturià), nit/nuet/nueit (aragonès), noite (gallec i portuguès), notte (italià), nuèch/nuèit (nuòch/nuit) (occità), noche (castellà), noapte (romanès), nott (islandès) i naktis (lituà): tots signifiquen 'nit' i tenen una similitud fonètica evident: això és perquè tots deriven del protoindoeuropeu *nekw t- 'nit'.\nestel (català), star (anglès), étoile (francès), Stern (alemany), ster (neerlandès), stella (llatí, italià), str (sànscrit), seren (gal·lès), estela (occità), estrela (aragonès), estrela (gallec i portuguès), estrella (castellà), stea (romanès), stjarna (islandès), aster (grec), setare (persa) i estêre (kurd). En aquest cas, tots signifiquen 'estrella' i deriven del protoindoeuropeu *ster- 'estrella'.La semblança entre els termes cognats indueix sovint a traduccions errònies, com la de l'anglès actually per actualment, encara que el que significa és 'realment', o 'de fet', o com sensible, que sembla que significa 'sensible', quan en realitat significa 'sensat'. Això és conegut com a fals amic.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La consciència fonològica és la sensibilitat i/o el coneixement explícit de l'estructura fonològica de les paraules en una llengua. Implica l'habilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules.\nÉs un terme que s'ha “posat de moda” dins l'àmbit escolar en els darrers anys, però que ja es treballava des de fa temps. Segons els professionals del camp, treballar la consciencia fonològica té una influència molt significativa en el desenvolupament de les habilitats de la lectura i l'escriptura. Segons Enriqueta Garriga (2002-2003), la consciència fonològica és indicadora de l'èxit en l'aprenentatge de la lectoescriptura.\nL'ésser humà té una dotació biològica que permet que la parla s'adquireixi com un procés natural, però aprendre a llegir requereix que els nens i les nenes siguin conscients de què els fonemes són petites parts de les paraules. L'objectiu és notar els fonemes, descobrir-los i trobar la possibilitat de separar-los. És una tasca difícil, ja que les persones no paren atenció als sons dels fonemes mentre parlen o escolten (processen els fonemes de manera automàtica i dirigeixen l'atenció al sentit i a l'entonació).", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un continu dialectal o continuum dialectal és un conjunt de varietats lingüístiques parlades en territoris adjacents, amb lleus diferències a les zones contigües i amb mútua intel·ligibilitat que decreix a mesura que augmenta la distància, arribant fins i tot a desaparèixer la intel·ligibilitat entre les variants més distants. D'aquesta manera dues llengües acceptades com a diferents poden tenir entre si un conjunt de dialectes intermediaris sense perdre en cap cas la intel·ligibilitat successiva. Un continu dialectal pot desaparèixer en fragmentar-se per causa de l'extinció de dialectes intermediaris a conseqüència del reforçament d'un o diversos d'aquests dialectes en llengües estàndard.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Corpus Documentale Latinum Gallaeciae (CODOLGA) és un corpus lingüístic dels textos llatins de l'antiga Galícia.Juntament amb TMILG (Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Gallega) és una de les dues eines més valuoses per a la consulta de la documentació gallega medieval. Si TMLG s'ocupa de la documentació en llengua romànica gallega, el CODOLGA proporciona accés a un ampli corpus de documentació medieval amb llengua llatina relacionat amb Galícia, que abasta des del segle VI al XV, i que s'ha desenvolupat a partir de la recopilació de textos dels monestirs de San Xulián de Samos, Santa Maria de Sobrat dels Monjos, Santa Maria de Oseira, San Salvador de Celanova, Couto o San Martín de Jubia, San Salvador de Lourenzá, San Lourenzo de Carboeiro, San Xoán de Caaveiro, San Paio de Antealtares, San Martiño Pinario i de les catedrals de Santiago de Compostel·la, Mondoñedo, Lugo, Ourense i Tui.Nascut el 1994, i obert i posat a disposició dels investigadors del llatí i de la història i la cultura medieval a partir de 2004, el CODOLGA va ser desenvolupat pel Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades (CIRP) sota la direcció de José Eduardo López Pereira, en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, i es troba encara en fase experimental. El projecte es materialitza finalment en una base de dades (GALADOC) contínuament actualitzada amb documents que reflecteixen el seu contingut. Permet efectuar cerques per tipus de document, data i lloc; també es poden utilitzar estratègies de cerca. Per accedir al corpus cal registrar-se prèviament. Aquest recurs proporciona grans posibilitats metodològiques.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un corpus lingüístic és un conjunt, normalment molt ampli, d'exemples reals d'ús d'una llengua. Aquests exemples que conté un corpus sovint són textos, però poden ser també mostres orals (normalment transcrites) o fins i tot signades. En funció del format d'aquest conjunt d'exemples, existeixen corpus escrits, orals i de llengües de signes. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana un corpus lingüístic és el «conjunt o recull d'enunciats o de texts a partir del qual el lingüista estableix l'anàlisi i la descripció d'una llengua».Els corpus textuals són un dels principals recursos per a l'obtenció de dades empíriques útils per a l'estudi d'una llengua. Val a dir que, paral·lelament al desenvolupament de les tecnologies de la informació, els corpus electrònics han esdevingut una eina fonamental per a l'obtenció d'aquestes dades, atesa la quantitat d'informació que es pot processar amb un programari adequat. Alguns corpus, com ara el Bank of English, contenen fins a 300 milions d'ocurrències de mots. Els corpus de referència contenen un gran volum de dades lingüístiques que permeten obtenir dades representatives per analitzar qualsevol aspecte d'una llengua.\nEn català, destaca el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) desenvolupat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb més de 52 milions de mots i consultable en línia des del 2005. Es tracta d'un corpus diacrònic (les mostres són textos escrits entre 1833 i 1988) a partir del qual s'està desenvolupant el Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana. Per a l'anglès Cobuild n'és un altre exemple.\nLa subdisciplina de la lingüística que estudia la llengua a través d'aquestes mostres es diu «lingüística de corpus». Aquest tipus d'aproximació xoca amb l'enfocament generativista chomskià que tendeix a estudiar la llengua en partir de la premissa que els humans tenen un coneixement innat de la llengua, la gramàtica universal, i que el repertori d'aquests coneixements és infinit. Chomsky proposa prendre com a mostra un parlant ideal amb competència lingüística en la llengua objecte d'estudi.\nAquesta subdisciplina, donat el volum de dades que utilitza, normalment s'associa amb la lingüística computacional, segons aquesta última s'apropa a les aplicacions de Processament de llenguatge natural.\nAquesta disciplina es va iniciar el 1967 quan Henry Kucera i Nelson Francis van publicar el clàssic Computational Analysis of Present-Day American English, basant-se en el corpus Brown, una compilació d'anglès nord-americà d'aproximadament un milió d'ocurrències de paraules, seleccionades d'una àmplia varietat de fonts.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus: \n\nEls vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquials, l'Institut d'Estudis Catalans ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.\nEls barbarismes són elements lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (castellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors: \n\nMorfològics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.\nSintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les construccions, les pronominalitzacions, etc.\nLèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.\nSemàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un criptolecte és una llengua parlada i apresa per només uns determinats membres d'una població amb la intenció de comunicar-s'hi d'una manera que resulti inintel·ligible per als que no pertanyen al grup. En són exemples el shelta dels travellers irlandesos, el lunfardo dels barris baixos de Buenos Aires o el polari dels homosexuals britànics dels anys 50 i 60 i el Gayle de Sud-àfrica.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El projecte Cross-Linguistic Linked Data (CLLD) coordina més d'una dotzena de bases de dades lingüístiques que cobreixen les llengües del món. L'allotja el Departament d'Evolució Lingüística i Cultural del Max-Planck-Institut für Menschheitsgeschichte a Jena, Turíngia, Alemanya.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La demolingüística analitza la dimensió, l'estructura, l'evolució i les característiques generals dels grups lingüístics, considerats des d'un punt de vista quantitatiu. La demolingüística estudia estadísticament l'estructura i la dinàmica dels grups lingüístic i les lleis que regeixen aquests fenòmens.Els límits amb la sociologia de la llengua són òbviament difusos, tot i que la demolingüística se centra en l'anàlisi dels fluxos i els contingents dels grups lingüístics.\nLa demolingüística estudia, des d'una perspectiva macrosociològica, la mida, el repartiment i la dinàmica dels grups lingüístics, definits per variables com els coneixements, l'adquisició i els usos de les diferents llengües en presència. La matèria es troba a la confluència de la demografia i de la sociologia de la llengua. La recerca demolingüística s'efectua a partir de reculls de dades poblacionals que contenen informació lingüística, com són els censos amb preguntes sobre llengües i les enquestes quantitatives que també en tenen.Els principals centres de recerca en demolingüística als territoris de llengua catalana són la Xarxa CRUSCAT-IEC (Informe sobre la situació de la llengua catalana, de periodicitat anual) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El desenvolupament fonològic refereix a l'adquisició i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa.\nEl so està al començament de l'aprenentatge del llenguatge. Els infants han d'aprendre a distingir diferents sons i a segmentar el corrent de discurs al qual són exposats en unitats —eventualment unitats amb sentit —per adquirir paraules i oracions. Aquí hi ha una raó per la qual la segmentació de la parla és complicat: Quan llegiu, hi ha espais entre les paraules. No hi ha tals espais entre les paraules parlades. Així, si un infant escolta la seqüència de so «aixòésunvas», ha d'aprendre a segmentar aquest corrent en les unitats diferents «això», «és», «un», i «vas». Un cop l'infant és capaç d'extraure la següència «vas» del corrent de discurs ha d'assignar una significació a aquesta paraula. A més a més, l'infant ha de ser capaç de distingir la seqüència «vas» de «fas» per aprendre que aquestes són dos paraules diferents amb diferents significats. Finalment, l'infant ha d'aprendre a produir aquestes paraules. L'adquisició de la fonologia de la llengua nativa comença a l'úter. i no és completament llengua adulta fins als anys de l'adolescència. Les habilitats perceptives (com ara ser capaç de segmentar «aixòésunvas» en quatre unitats de paraules individuals) generalment precedeix la producció i en conseqüència ajuda el desenvolupament de la producció de discurs.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El Dia Internacional de la Llengua Materna fou aprovat a la Conferència General de la UNESCO del novembre de 1999 fixada pel 21 de febrer. En aquesta data s'entrega el premi Linguapax, en defensa del plurilingüisme.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La didàctica de la llengua se situa en un espai central entre les ciències de l'educació (pedagogia, psicologia, didàctica general) i les ciències del llenguatge. Inclou a la didàctica de l'escriptura i de la lectura.\nEl plantejament principal de la didàctica de la llengua és trobar la manera de convertir els sabers savis, propis de les disciplines centrades en l'objecte de coneixement, en sabers \"ensenyables\" a uns aprenents particulars situats en un context particular. D'aquesta transformació, el didacta francès Yves Chevallard en va dir transposició didàctica.\nLa principal acció que ha d'emprendre qualsevol didacta, i per extensió qualsevol professional de l'educació que actuï didàcticament, és preguntar-se quina situació d'aprenentatge crearà per aconseguir que els seus alumnes s'apropiïn del concepte, procediment o actitud que tingui per objectiu assolir. En aquesta situació, un dels factors que hi intervindran de forma decisiva és la reformulació del contingut original en un que sigui assumible pels aprenents.\nEn el cas de la didàctica de la llengua, tot allò que estigui relacionat amb l'anàlisi, la reflexió i l'ús del sistema lingüístic pot ser tractat i investigat. Com a disciplina de recerca, la didàctica no pot deixar de banda en cap moment la realitat de les aules. La descripció i les propostes de millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge han d'estar ancorats en contextos específics.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La dislàlia és la dificultat permanent o transitòria per a la pronunciació correcta de determinats fonemes, causada per malformació o lesió de l'aparell exterior de la parla (llengua, llavis, dents, laringe). Quan la pertorbació de la parla és total, se'n diu alàlia. La correcció de la dislàlia no és sempre quirúrgica.Etimològicament, el terme prové del grec i està format per dos morfemes: δυσ (dis, dificultat o anomalia) i λαλεῖν, (lalein, parlar). S'ha utilitzat el terme \"dislàlia\" (Perelló, 1987; Pascual, 1988) per referir-se a trastorns d'articulació dels fonemes o grups de fonemes; com a incapacitat productiva per formar-los correctament. També s'ha definit (Aguado, 1999) com a trastorn d'articulació, amb alteració específica i constant d'un o diversos sons (distorsió, substitució, omissió), i absència d'influències en i d'altres fonemes adjacents o propers.\nCal tenir en compte altres casos en què hi ha problemes en la percepció i el reconeixement dels sons que també motiven algun error de selecció i combinació de fonemes a l'hora de formar paraules. Així en un quadre de dislàlia s'observen problemes per articular determinats sons fonètics i/o per seleccionar-los i combinar-los al formar paraules.\nLa dislàlia, igual que la disàrtria, la disglòsia i la disfèmia o tartamudeig són uns tipus de trastorns del llenguatge anomenats trastorns de la parla.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La diversitat lingüística és una situació de convivència entre dues o més llengües en un mateix territori. Al món hi ha unes 6.000 llengües; segons la UNESCO, la meitat d'elles estan en perill de desaparèixer. La diversitat lingüística pot arribar al caos lingüístic que és pràcticament inevitable que condicioni la pau i tingui una part de responsabilitat en algunes guerres. La majoria de persones es comuniquen amb el seu entorn amb la seva llengua materna. Aquest fet sumat al poc contacte personal que normalment hi ha entre països, pot provocar que sense conèixer la realitat dels altres països es creïn estereotips, la major part dels cops, negatius.\nLa varietat lingüística és innegable i també ho són els problemes que pot arribar a causar. Per solucionar aquests problemes lingüístics s'han utilitzat dues solucions:\n\nInterpretació oral i traducció escrita\nÚs d'una llengua comunaLa interpretació es basa en el fet que algunes persones dominin dues llengües (o més) d'una manera correcta. La interpretació implica que dues persones es comuniquin a través de la traducció d'una tercera. La traducció es basa en el mateix que la interpretació, l'única diferència és que la traducció és escrita i, per tant, no immediata; això implica que el traductor disposi de més temps per aconseguir trobar una millor traducció.\nEls costos que comporten totes les interpretacions i traduccions a nivell d'organitzacions internacionals (ONU, UNESCO, Parlament Europeu…) són molt elevats. Els intèrprets i traductors de les organitzacions internacionals representen entre un quart (ONU) i un terç (Parlament Europeu) dels treballadors d'aquests organismes. Amb l'aparició dels ordinadors es van tenir esperances d'una traducció automàtica i un altre cop s'hi van invertir grandíssimes sumes per investigar-ho. Amb la crisi i el retall en pressupostos, s'han de buscar altres solucions i la que més gent ha vist possible: buscar una llengua comú.\nAl llarg de la història, algunes llengües s'han fet internacionals en més o menys territoris. A l'Imperi Romà, el llatí era la llengua de l'administració, el vehicle de comunicació i la llengua de cultura. Al mateix moment, el grec també era llengua de cultura. Del llatí van sorgir les diferents llengües romàniques. Els imperis recents també han imposat la seva llengua que ha acabat substituint la llengua originària del lloc. Per norma general, quan un poble conquereix un altre, la llengua del conqueridor s'imposa a la llengua del conquerit, aquesta última es converteix en llengua de baixa categoria social i fins i tot pot morir.\nEn tots els camps es poden trobar barreres lingüístiques. La major part dels contactes que es tenen amb altres llengües es duen a terme amb un nivell molt baix perquè el coneixement de l'altra llengua acostuma a ser bastant bàsic, ja que els participants no tenen una eina comuna per comunicar-se.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Documentació lingüística és el procés pel qual una llengua és documentada des d'una perspectiva lingüística documental. El seu objectiu és \"proporcionar un registre complet de les pràctiques lingüístiques pròpies d'una comunitat lingüística determinada\". La documentació lingüística busca crear un registre tan complet com sigui possible de la comunitat lingüística, tant per a la posteritat com per la revitalització lingüística. La documentació lingüística també proporciona una base més sòlida per a l'anàlisi lingüístic, ja que crea un conjunt citable de materials en l'idioma en què es poden basar les afirmacions sobre l'estructura de la llengua.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'ecolingüística o ecologia lingüística és una branca de la lingüística teòrica, apareguda entorn dels '90, centrada en la recerca del context social on apareixen immerses les llengües (les relacions desenvolupades per les comunitats lingüístiques) i el context ecològic en què s'insereixen aquestes societats.\nL'Associació Ecolingüística Internacional la defineix amb aquests termes:\n«L'ecolingüística explora el paper del llenguatge en les interaccions vitals entre els éssers humans, altres espècies i el medi ambient. El primer objectiu és desenvolupar teories lingüístiques que vegin els humans no només com a part de la societat, sinó també com a part d'ecosistemes més amplis dels que la vida depèn. El segon objectiu és mostrar com es pot utilitzar la lingüística per abordar problemàtiques ecològiques clau, des del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat fins a una justícia ambiental.»", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'efecte bouba/kiki va ser descobert pel psicòleg Wolfgang F. Köhler el 1929. Als seus experiments duts a terme a l'illa de Tenerife, on el castellà és la llengua primària, Köhler hi mostrà formes semblants a les de la imatge de la dreta en una sèrie de subjectes, i va trobar una forta preferència a associar la forma punxeguda amb el nom «takete» i l'arrodonida amb el nom de «baluba» («maluma» en la versió de 1947). El 2001, Vilayanur S. Ramachandran i Edward Hubbard van repetir l'experiment fent servir les paraules «kiki» i «bouba» i van preguntar a una gran quantitat de subjectes «Quina d'aquestes formes és bouba i quina és kiki?». En aquests experiments fets tant amb parlants d'anglès com de tàmil, del 95% al 98% van escollir la forma arrodonida com a bouba i la punxeguda com a kiki, suggerint que el cervell humà d'alguna manera extrau propietats abstractes de les formes i sons. Un treball recent de Daphne Maurer et al. ha mostrat que àdhuc nens de 2 anys i mig (massa petits per llegir) mostren aquest efecte.Ramachandran i Hubbard suggereixen que l'efecte kiki/bouba té implicacions per a l'evolució del llenguatge, perquè suggereix que el nomenament dels objectes no és completament arbitrari. Potser es diu «bouba» a la forma arrodonida perquè la boca fa un moviment més arrodonit per produir-ne el so, mentre que li cal un moviment més tens i angular per produir el so de «kiki». A més a més, els sons de la ka són més durs i forts que els de la be. La presència d'aquests mapes sinestèsics suggereix que aquest efecte pot ser la base neurològica per al simbolisme fonètic, en què els sons són mapejats a objectes i esdeveniments d'una manera no arbitrària.\nIndividus amb autisme no mostren una preferència tan forta. On les persones en la mitjana acorden amb el resultat típic en el 90% de les vegades, els individus amb autisme només hi acorden el 60%.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "“El mitjà és el missatge” és una frase encunyada per Marshall McLuhan que significa que la forma d'un mitjà s'incrusta en qualsevol missatge que transmeti o transporti, creant una relació simbiòtica en la qual el mitjà influeix en com es percep el missatge.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'ergativitat escindida és una propietat del sistema de marcatge de cas gramatical que presenten algunes llengües, consistent que en certs contextos els participants d'un verb transitiu es marquen o tracten sintàcticament com en les llengües ergatives, i altres contextos es marquen o tracten com en les llengües acusatives. De fet, moltes de les anomenades llengües ergatives presenten freqüentment ergativitat escindida.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'escala EGIDS mesura el grau de perill que té un idioma de convertir-se en llengua morta, és a dir, la seva vitalitat. Té en compte diversos factors com la situació d'oficialitat, la presència als mitjans de comunicació o la transmissió generacional. És l'escala usada per l'Ethnologue, una de les principals fonts d'informació sobre les llengües. El nom de l'escala correspon a les sigles \"Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale\" de l'anglès i suposa una ampliació de l'escala GIDS, on no s'incloïen els subíndexs a i b i per tant es comptava amb deu nivells de vitalitat lingüística.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El moviment de l'estructuralisme lingüístic se situa al començament del segle xx i suposa ja l'arrencada de la lingüística moderna. El seu iniciador va ser Ferdinand de Saussure amb el llibre Curs de lingüística general del 1916, que va ser una obra publicada pòstumament per dos dels seus deixebles, que es van basar en anotacions de classe d'estudiants que l'havien escoltat durant els tres darrers anys a la Universitat de Ginebra.\nL'estructuralisme sorgeix com una reacció enfront de les recerques lingüístiques comparativistes de la gramàtica comparada, enfront de les recerques diacròniques de la gramàtica històrica i enfront de les recerques positivistes dels neogramàtics.\nAquest nou moviment va proposar, en canvi, una nova concepció dels fets del llenguatge, considerant-los com un sistema en el qual els diversos elements ofereixen entre si una relació de solidaritat i dependència tal que formen una estructura. De totes maneres la noció de llengua com a «sistema» era admesa abans de l'aparició de Saussure; però Saussure, a més de reforçar aquesta idea, va agregar la idea que la llengua és «forma» i no «substància», i que les unitats de la llengua solament poden definir-se mitjançant les seves relacions. L'estructuralisme fundat per Saussure, que parla de «l'estructura d'un sistema», va continuar desenvolupant-se a Europa per lingüistes posteriors, sorgint més tard diverses escoles estructuralistes, com L'Escola de Ginebra, El Cercle Lingüístic de Praga, i l'Escola de Copenhaguen.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'etnolingüística (a vegades anomenada lingüística cultural) és un camp de la lingüística que estudia la relació entre el llenguatge i la cultura, i la forma en què diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre etnologia i la lingüística. Es refereix a la forma de vida de tota una comunitat, és a dir, totes les característiques que distingeixen una comunitat de l'altra. Aquestes característiques defineixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.\nEls etnolingüistes estudien la forma en què la percepció i la conceptualització influeixen en el llenguatge, i mostren com es relacionen amb les diferents cultures i societats. N'és un exemple la forma en què s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures. En moltes societats, les paraules per als punts cardinals est i oest es deriven dels termes per a la sortida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants inuit de Groenlàndia, però, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el yurok té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seva característica geogràfica principal, el riu Klamath.\nLa lingüística cultural es refereix a una branca relacionada de la lingüística que estudia la relació entre llenguatge, cultura, i conceptualització. La lingüística cultural es basa en (però no es limita a) les nocions teòriques i eines d'anàlisi de la lingüística cognitiva i l'antropologia cognitiva. En el plantejament de la lingüística cultural, són centrals les nocions d'\"esquema cultural\" i \"model cultural\". Examina com les diverses característiques del llenguatge codifiquen esquemes culturals i models culturals. En lingüística cultural, el llenguatge és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara, l'enfocament de la lingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de la investigació en lingüística aplicada, inclosa la comunicació intercultural, adquisició de segones llengües i World Englishes.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La llengua alemanya és parlada en nombrosos països i territoris a Europa, sent utilitzada com a llengua oficial i com a llengua minoritària a diversos països europeus. Per referir-nos a aquests, sovint diem països parlants d'alemany, àrea de parla alemanya (alemany: Deutscher Sprachraum alemany), o el qual vol dir, Europa germanoparlant. Normalment els pocs territoris extraeuropeus on es parla alemany no estan inclosos en el concepte.\nL'alemany és la llengua principal de 95 i 100 milions de persones aproximadament a Europa, o el que ve a ser, el 13,3 % de tots els europeus; sent la segona llengua amb meus parlants nadius a Europa després del rus (amb 144 milions de parlants) i per sobre del francès (amb 66,5 milions) i anglès (amb 64,2 milions).\nHi ha una reunió anual dels caps d'Estat de països germanoparlants incloent el president d'Alemanya, Àustria i Suïssa i el Príncep Hereu de Liechtenstein. Des de 2014 el Rei de Bèlgica i el Gran Duc de Luxemburg també han participat sobre temes relacionats a l'ús i estatus de l'alemany com a llengua comuna a la Unió Europea.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'evolució del llenguatge és el camp tècnic de la biolingüística que tracta de com va sorgir i evolucionar el llenguatge en la línia evolutiva de l'ésser humà. La primera persona que va plantejar-ne una teoria fou Lord Monboddo, que el 1773 publicà The Origin and Progress of Man and Language (L'origen i progrés de l'home i el llenguatge), obra de gran erudició en què explicava el sorgiment del llenguatge humà a partir dels avantatges evolutius que conferí: hi concloïa que el llenguatge es desenvolupà com un mètode de supervivència avantatjós quan una comunicació clara podia ser determinant per a evitar perills, explicant-hi a més les principals característiques dels idiomes primitius. En aquesta obra, Monboddo utilitza arguments antropològics i lingüístics que deixen entreveure clarament la seva comprensió i acceptació de mecanismes anàlegs a la selecció natural de Wallace/Darwin, en qui podria haver influenciat. Les teories de Monboddo no foren massa seguides llavors, a causa, sobretot, de les nombroses excentricitats del lord, que mai no va ser considerat seriós.\nL'assumpte va caure en un relatiu oblit fins a la publicació de L'origen de les espècies; pocs anys després que es publicàs, el tema es convertí en quelcom de polèmic. El 1866, la Societat Lingüística de París decidí prohibir el tema al·ludint-hi que totes les teories al respecte eren tan contradictòries entre si que mai no se'n podria arribar a un acord. Així doncs, el problema de l'evolució del llenguatge queda suspès per gairebé un segle, i fou després revifat amb l'esperança que els avanços en genètica, psicologia evolutiva, lingüística i antropologia fossin capaços de donar-hi una resposta.\nHa estat anomenat \"el problema més difícil en ciència\", pels problemes en intentar abordar l'objecte d'estudi (el llenguatge, del qual no existeix una definició universalment acceptada) i perquè, simplement, no existeixen fòssils de formes primitives de llenguatge.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Els exclamatius són una classe de paraules de categories gramàticals diverses que serveixen per a ponderar una qualitat o una quantitat, és a dir, per a exagerar-la. Encapçalen sempre exclamacions, és a dir, oracions o frases que expressen les emocions del parlant mitjançant la intensitat fònica, la qual marquem gràficament amb el signe d'exclamació o d'admiració (!).\nAquesta classe de paraules formen un grup tancat i molt reduït, més encara que els interrogatius. Els exclamatius bàsics són quatre i pertanyen a dues categories diferents: els adjectius i els adverbis.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "L'exofàsia és la formulació del llenguatge de manera que altres puguin percebre-ho, en oposició a l'endofàsia o \"parlar per a un mateix\". L'exofàsia és el comportament ordinari dels parlants, com deia Ludwig Wittgenstein no té sentit una llengua que només serveixi per a ús personal, ja que en aquest cas seria suficient amb el pensament. La psicolingüística, però, estudia en quins moments s'abandona l'exofàsia, ja que l'hàbit d'usar la llengua fa que el pensament també sigui lingüístic i que per reflexionar s'utilitzi. L'endofàsia seria aleshores un pas intermedi entre el pensament pur, tot i que també en una llengua, i l'oralització. Es pot usar per preparar discursos, la meditació, reproduir converses o en la pregària, on la formulació mental de les paraules cobra importància i formalització. L'exofàsia és en una llengua concreta, que pot coincidir o no amb la llengua habitual del pensament, cas dels parlants multilingües o de persones que han de fer servir un idioma estranger. A l'exofàsia poden haver-hi distorsions respecte al llenguatge privat, com lapsus linguae o vacil·lacions fruit de la diferent velocitat de la ment i la boca.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Fil rouge (fil vermell, originalment en francès) és un sintagma nominal que denota un element recurrent al llarg d'una història, una discussió, una presentació i que no necessàriament tenen un vincle amb la resta d'elements. La primera constància que es té del seu ús és a una obra de Goethe: Les affinités électives.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "En lingüística, fluïdesa és la capacitat d'un parlant d'expressar-se correctament amb certa facilitat i espontaneïtat, tant en la seva idioma com en una segona llengua, això permet que el parlant es desenvolupi d'una manera. La fluïdesa ve donada en tres àrees:\n\nCapacitat per crear idees (àrea creativa).\nCapacitat per produir, expressar i relacionar paraules (àrea lingüística).\nCapacitat per conèixer el significat de les paraules (àrea semàntica).El procés de la fluïdesa es pot veure afectat si les àrees del cervell relacionades amb el llenguatge estan lesionades per causes extrínseques o intrínseques, \"àrea de Broca i àrea de Wernicke\", si això ocorregués estaria afectant directament la fluïdesa en totes la seva dimensions.\nLes alteracions de la veu també poden afectar la fluïdesa verbal.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un freqüentatiu o iteratiu és una transformació d'un verb –més sovint amb sufix– per a expressar una acció que es produeix habitualment o repetidament. És un fenomen lingüistic productiu en moltes llengües europees. En català, el sufix «-ejar» pot servir per a fer freqüentatius.Els freqüentatius llatins, per l'intermediari del llatí vulgar sovint en català van perdre la significació d'iteratiu, i per a expressar la iteració s'utilitzen aleshores perífrasis amb els verbs «soler» o «sovintejar», o amb «tenir l'habitud, el costum» o l'adverbi «sovint». També l'article determinat serveix per a donar un sentit freqüentatiu a les expressions de temps: «dijous vaig a la biblioteca» (una vegada) i «els dijous (o el dijous) vaig a la biblioteca (=cada dijous). És equivalent de «El dijous solc anar a la biblioteca».", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una frontera lingüística separa dos territoris de llengua diferent. Entre llengües estretament emparentades aquesta frontera sol ser difusa, per l'existència del continu dialectal històric i els intercanvis entre llengües, per la qual cosa sovint es parla de zones de transició. La frontera marca una dificultat per entendre els parlants de l'altra banda o la consciència de pertànyer a una altra comunitat lingüística i sovint s'ha creat per fronteres polítiques o accidents geogràfics que separen grups de parlants.\nLa frontera es traça a partir d'isoglosses obtingudes en recerca directa, un dels camps tradicionals de la geolingüística que consisteix a vescatir sobre el terreny com designen un concepte determinat o com pronuncien una determinada paraula els parlants d'una zona i a partir de les diferències observades dibuixar mapes i fronteres.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Les funcions del llenguatge fan referència a l'ús de la llengua que fa un parlant. Són els diferents objectius, propòsits i serveis que es donen al llenguatge. A cada element del llenguatge -també anomenat factor- li correspon una funció i en preval la que més èmfasi es posa a l'hora de comunicar.\nDiversos lingüistes han proposat diferents classificacions de les funcions del llenguatge:", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una glossa (del grec koiné γλώσσα glossa, que significa 'llengua' -- l'òrgan -- com també 'llenguatge') és una nota escrita als marges o entre les línies d'un llibre, en la qual s'explica el significat del text en el seu idioma original, de vegades en un altre idioma. Per tant, les glosses poden variar en la seva complexitat i elaboració, des de simples notes al marge d'algunes paraules que un lector pot trobar fosques o difícils, fins a traduccions completes del text original i referències a paràgrafs similars.\nUn conjunt de glosses és un glossari (si bé glossari també significa una col·lecció de termes especialitzats i els seus significats). Una col·lecció de glosses legals medievals, preparada pels anomenats glossadors, amb comentaris de textos legals, és anomenada apparatus. La compilació de glosses en glossaris va ser el començament de la lexicografia, i aquests glossaris van ser els primers diccionaris.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Glottolog és una base de dades bibliogràfica de les llengües menys conegudes del món, desenvolupada i administrada primer a l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, Alemanya, i des de 2015 a l'Institut Max Planck de Ciència de la Història Humana a Jena, Alemanya. Entre els seus curadors hi ha Harald Hammarström i Martin Haspelmath.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La gradació consonàntica és un tipus de mutació consonàntica (bàsicament lenició però també assimilació) que es troba en algunes llengües uralianes, específicament les branques baltofinesa, lapona, i samoiede. Originalment devia aparèixer com una alternança al·lofònica entre síl·labes obertes i tancades, però ha esdevingut gramaticalitzada degut a canvis històrics en l'estructura sil·làbica de les llengües afectades.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "La gramàtica estratificacional és un model teòric que s'inscriu en el marc de l'estructuralisme, al costat de la tagmèmica, almenys en la seva forma més tradicional; de la gramàtica sistemàtica de Michael Halliday i els seus seguidors; de la sintaxi funcionalista de l'escola francesa seguidora d'André Martinet i de la gramàtica dependencial, és a dir, la sintaxi estructural de Lucien Tesnière, modificada per alguns lingüistes alemanys com Hans-Jürgen Heringer.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Una gramàtica pedagògica és un enfocament modern en la lingüística, que té la finalitat d'ajudar en l'ensenyament d'una segona (o altra) llengua.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "Un hàpax o hàpax legòmenon és una paraula o forma lingüística que apareix documentada només una sola vegada en un context determinat: en el registre escrit d'una llengua, en els treballs d'un autor o en un text únic. El mot hàpax prové del grec clàssic ἅπαξ λεγόμενον, hápax legómenon, que significa ‘alguna cosa que es diu una sola vegada’.Contra el que podria semblar, els hàpaxos són bastant comuns, com ja va pronosticar la Llei de Zipf. En corpus grans, aproximadament entre el 40% i 60% de les paraules són hàpaxs, i un 10% o 15% més són dis legòmena, o mots que es troben només dues vegades en tot el corpus.", + "label": "Humanitats" + }, + { + "sentence": "El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia. L'estudi del concepte del dret el fa una branca anomenada filosofia del dret. La paraula dret deriva de la veu llatina \"directum\", que significa \"el que està conforme a la regla, a la llei, a la norma\", o com expressa Villoro Toranzo, \"el que no es desvia ni a un costat ni cap altre.\"Ara bé, aquesta associació s'afirma definitivament quan la paraula vulgar \"directum\" suplanta l'antiga llatina, d'origen desconegut \"ius\", fenomen que es podria haver produït per la influència judeocristiana, determinant la formació de la paraula en les llengües romàniques: diritto, en italià; direito, en portuguès; dreptu, en romanès; droit, en francès; al seu torn, right, en anglès; recht en alemany i en neerlandès, on han conservat la seva significació primigènia de \"recte\" o \"rectitud\".\nEl dret objectiu es pot definir com:\n\nEl conjunt de regles que regeixen la convivència de les persones en societat.\nNorma o conjunt de normes que d'una banda atorguen drets o facultats i per l'altra, correlativament, estableixen o imposen obligacions.\nConjunt de normes que regulen la conducta de les persones, amb l'objecte d'establir un ordenament just de convivència humana.El dret subjectiu es pot dir que és:\n\nLa facultat que té un subjecte per executar determinada conducta o abstenir-se d'ella, o per exigir d'un altre subjecte al compliment del seu deure.\nLa facultat, la potestat o autorització que conforme a la norma jurídica té un subjecte enfront d'un altre o altres subjectes, ja sigui per desenvolupar la seva pròpia activitat o determinar la d'aquells.Històricament, la norma jurídica neix com una imposició de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en períodes històrics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les lleis socials sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un acte jurídic és el fet, humà, voluntari o conscient i lícit, que té per fi immediat establir entre les persones relacions jurídiques, crear, modificar o extingir drets i obligacions. L'acte jurídic produeix una modificació en les coses o al món exterior perquè així ho ha disposat l'ordenament jurídic.\nPerquè es doni l'acte jurídic no n'hi ha prou que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relació, establint un llaç o un vincle que els uneixi, fent passar la relació jurídica de l'estat de possibilitat a l'estat d'existència. Aquest tercer element és un fet, que pel fet de ser productor d'efectes jurídics es denomina fet jurídic; quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom d'acte jurídic.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La funció de l'administrador o administradors és la de gestionar una societat anònima. Transformen els acords de les juntes generals d'accionistes en fets. Poden ser socis, normalment són els socis majoritaris o professionals. Els trien els socis a les juntes generals d'accionistes.\nPer llei, el període de gestió té un màxim de 5 anys, cada 5 anys es reuneixen els socis a la Junta General d'Accionistes i se n'aprova un de nou. Amb la possibilitat de renovar l'anterior. Té el deure d'assolir responsabilitats i no pot actuar amb negligència, ni abusar de les seves facultats com tampoc actuar amb mala fe.\nN'hi ha dos tipus:\n\nUnipersonal: només hi ha un administrador.\nPluripersonal: hi ha més d'un administrador.Tenen la funció de presidir les juntes generals d'accionistes i realitzar informes anuals: memòria de la societat, balanç anual i proposta de distribució dels beneficis.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'afinitat, en dret i en antropologia cultural, és la relació de parentiu creada o que existeix entre dues persones com a resultat del matrimoni d'algú. És la relació que cada part d'un matrimoni té amb les relacions de l'altra persona, però no cobreix la relació matrimonial en si mateixa. Les lleis, tradicions i costums relacionats amb l'afinitat varien considerablement, de vegades poden cessar amb la mort d'una de les persones de la parella i de vegades amb el divorci de les parelles matrimonials. A més del parentiu per matrimoni, l'afinitat de vegades també pot incloure el parentiu per adopció o en una família reconstituïda. A diferència de les relacions de sang (consanguinitat), que poden tenir conseqüències genètiques, l'afinitat és essencialment un constructe social o moral, de vegades avalat per conseqüències legals.\nSegons la llei, l'afinitat pot ser rellevant en relació amb les prohibicions de relacions sexuals incestuoses i en relació amb la prohibició del matrimoni a determinades parelles. Les relacions prohibides varien de jurisdicció a jurisdicció i han anat variant al llarg del temps. En alguns països, especialment en el passat, les relacions prohibides es basaven en lleis religioses. En alguns països, la prohibició de les relacions sexuals entre persones amb una relació d'afinitat es pot expressar en termes de graus de relació. El grau d'afinitat es considera el mateix que el nivell consanguini al qual es va unir una parella, de manera que, per exemple, el grau d'afinitat d'un marit amb la seva cunyada és de dos, el mateix que la dona seria per a la seva germana per consanguinitat. El grau de pare o fill de la dona és un, i per a una tia o neboda és de tres, i primer cosí, de quatre. Tot i que les relacions d'adopció i de pas són casos d'afinitat, normalment es tracten com a consanguinitat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El cas Saúl Luciano contra RWE és un cas de demanda per justícia climàtica portada a terme pel petit camperol Saúl Luciano contra la transnacional energètica alemanya Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk (RWE) per la seva responsabilitat al desglaç de les glaceres de la Cordillera Blanca, a Perú, com a conseqüència del canvi climàtic antropogènic. Les glaceres amenacen desbordar la llacuna de Palcacoha, produint la pèrdua de vides i de recursos materials a la ciutat i província de Huaraz.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La ciència del dret o ciència jurídica és la disciplina científica que té per objecte l'estudi, la interpretació, integració i sistematització d'una ordenació jurídica per a la seva justa aplicació. A diferència de les Ciències del Dret (en plural), aquesta disciplina comprèn, especialment, l'estudi del dret positiu (conjunt de normes jurídiques). És l'objecte principal d'estudi a les facultats de Dret.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Fajing o Clàssic de les lleis o Cànon de les lleis (xinès tradicional: 法经, xinès simplificat: 法经, pinyin: 'Fǎ Jīng') és un treball atribuït a Li Kui, un erudit legalista que va viure a l'Estat de Wei durant el període dels Regnes Combatents de la història xinesa (475-220 aC). És el primer cànon jurídic definitiu de l'antiga Xina i va esdevenir la base de totes les obres legals posteriors.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El confino di polizia (confinament de la policia) o confino (confinament) va ser una mesura preventiva prevista pel sistema jurídic italià durant el Regne d'Itàlia.\nLes autoritats de seguretat pública podien imposar a partir d'una denúncia d’un particular o d’ofici (fins i tot sense necessitat d'un judici regular) una condemna per un delicte previst al codi penal italià. Va ser abolida després del naixement de la República italiana per ser inconstitucional.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una declaració de drets (també anomenada carta de drets és una llista de drets dels ciutadans d'una jurisdicció.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Delegat, segons el DIEC (diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), és la persona a qui se li encarrega de fer alguna cosa per part de qui té realment el poder o autoritat per a fer-ho. Així, la persona que té poder o autoritat per a fer una cosa (o per a exercir un càrrec), pot delegar el seu poder de maneres diferents: totalment o parcialment, indefinidament o temporalment. En qualsevol cas, la persona que té l'autoritat originària conserva l'autoritat i és qui pot decidir quan, com i a qui cedeix el seu poder, o part del seu poder.\nLes administracions públiques acostumen a nomenar delegats per a gestionar les competències pròpies de l'administració en àmbits territorials inferiors: un Ministeri, per exemple, nomena delegats regionals o locals. Les empreses, per la seva banda, a vegades també disposen de delegacions o concessionaris en diferents localitats. I en l'àmbit laboral existeixen els delegats de personal i els delegats sindicals, nomenats respectivament pel conjunt dels treballadors de l'empresa i pels treballadors afiliats a un determinat sindicat, amb l'encàrrec de representar-los davant dels directius de l'empresa o de l'autoritat laboral.\nEn els sistemes democràtics existeix també la delegació: els ciutadans designen a través de les eleccions els representants en qui deleguen l'exercici dels propis drets de participació i decisió durant el període entre unes eleccions i les següents. És el règim de democràcia representativa que existeix en les democràcies occidentals, i que es diferencia de la democràcia directa o participativa on els ciutadans conserven les facultats originàries de decidir.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Diccionari Jurídic Català és un diccionari especialitzat en línia que entrà en servei el 2011.Té l'origen en una iniciativa del 1996 de la Fundació Jaume Callís, on va coincidir que un dels seus patrons, Josep Maria Mas Solench era també el president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), una entitat que finalment es va fer càrrec de l'obra, i n'assumí el cost i la direcció de l'elaboració, en la qual van participar uns 350 especialistes, entre redactors i correctors. El Diccionari Jurídic Català ha estat el resultat d'una iniciativa de més de deu anys d'elaboració, sota l'auspici de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics.L'objectiu del diccionari és ajudar els professionals del dret en l'ús de termes jurídics en català. Concebut com a diccionari enciclopèdic, en la fase inicial contenia unes 8.000 entrades que comprenen lèxic (tant comú com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d'ús en la ciència i la pràctica del dret), biografies, institucions, a més de locucions llatines, sinònims i equivalències en altres llengües. A més de la definició, nombrosos termes inclouen també un desenvolupament temàtic.L'accés lliure i per internet, sense descartar una possible futura edició en paper, té com a objectiu subministrar una eina als professionals del dret que exerceixen a Catalunya, atesa la preponderància gairebé absoluta del castellà.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret col·laboratiu és un mètode de resolució alternativa de conflictes (un ADR), \nAquest mètode va sorgir al 1990 als Estats Units de la iniciativa de Stuart Webb, un advocat de família de Minneapolis, que estava fart del sistema de confrontació que presidia els litigis jurisdiccionals amb el referent omnipresent dels jutges, de les construccions tèrboles d'alguns lletrats, i de la presència passiva i sovint estupefacta dels clients, -malgrat que el conflicte els afectava a ells directament-. Webb estava determinat a abandonar la seva professió i tancar el despatx (tot i que li funcionava molt bé) quan va tenir una idea. Calia resoldre els conflictes a quatre bandes, amb la presència constructiva dels clients en tot moment. I calia incorporar un incentiu clar perquè els advocats s'involucressin en aquest escenari de cooperació: en cas de no arribar als acords necessaris, els advocats s'havien de comprometre a no representar els clients en el procés contenciós sobre l'assumpte. La idea va quallar amb rapidesa i el 2000 es va constituir la International Academy of Collaborative Professionals (IACP). Cal tenir present aquesta associació, perquè els seus integrants han dissenyat els estàndards de funcionament del procediment col·laboratiu i els continguts formatius dels advocats que volen esdevenir “col·laboratius”. Des del primer moment ha existit una obsessió per la formació, com a millor garantia de l'èxit de la figura.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret continental o dret civil és un sistema jurídic originari d'Europa continental i adoptat a bona part del món. El sistema de dret continental arrenca en el marc del dret romà, i amb els principis bàsics codificats en un sistema de referència, que serveix com a font principal del dret. Es contrapsoa sovint amb el sistema de dret anglosaxó, que es va originar a l'Anglaterra medieval, que prové històricament de la jurisprudència no codificada feta pels jutges, i atorga autoritat a les decisions judicials prèvies.Històricament, un dret continental és el grup d'idees i sistemes legals derivats en última instància del Corpus Juris Civilis, però fortament superposats per pràctiques napoleòniques, germàniques, canòniques, feudals i locals, així com per soques doctrinals com el dret natural, codificació i positivisme jurídic.\nConceptualment, el dret parteix d'abstraccions, formula principis generals i distingeix les regles substantives de les normes processals. Té una jurisprudencia secundària i subordinada al dret legal. El dret civil sovint s'emparella amb el sistema inquisitorial, però els termes no són sinònims.\nHi ha diferències clau entre un estatut i un codi. Les característiques més pronunciades dels sistemes civils són els seus codis legals, amb textos concisos i àmpliament aplicables que normalment eviten escenaris específics de fets. Els articles breus d'un codi de dret civil tracten generalitats i contrasten amb els estatuts ordinaris, que sovint són molt llargs i molt detallats.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret estatutari, llei orgànica o dret escrit és llei escrita promulgada per un organisme del poder legislatiu. Això s'oposa al dret oral o consuetudinari; o llei reglamentària promulgada per l'executiu o la llei comuna del poder judicial. Els estatuts poden tenir el seu origen en les legislatures nacionals, estatals o als municipis locals.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Els drets indígenes a la terra són els drets dels pobles indígenes a la terra i als recursos naturals que provinguin de les mateixa ja sigui individualment col·lectivament principalment en països colonitzats. Els drets relacionats amb la terra i els recursos són de fonamental importància pels pobles indígenes per diverses raons, entre elles: la importància religiosa de la terra, l'autodeterminació del propi poble, la identitat i els factors econòmics. La terra és un actiu econòmic important i, en algunes societats indígenes, l'ús de recursos naturals constitueix la base de la seva economia domèstica i les demandes de propietat sobre aquestes es deriva de la necessitat de garantir el seu accés a aquests recursos. La terra també pot ser un important instrument d'herència o un símbol d'estatus social. En moltes societats indígenes, com en els pobles aborígens australians, la terra és una part essencial dels seus sistemes d'espiritualitat i creences.\nLes reclamacions de terres indígenes s'han abordat amb diversos graus d'èxit a nivell nacional i internacional des del començament mateix de la colonització. Aquestes reclamacions poden basar-se en principis del dret internacional, tractats, el dret comú o les constitucions o lleis nacionals. El títol aborigen (també conegut com títol indígena, títol natiu o altres termes) és una doctrina de dret comú sobre els drets dels pobles indígenes a la tinença consuetudinària després de l'assumpció de la sobirania sota colonialisme. El reconeixement legal i la protecció dels drets a la terra dels indígenes i de la comunitat segueix sent un gran desafiament, i la bretxa entre les terres reconegudes oficialment i les terres mantingudes i administrades és, habitualment, font important de subdesenvolupament, conflicte i degradació ambiental.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Butlletí de l'Índia és un diari públic i un document legal autoritzat del Govern de l'Índia, publicat setmanalment pel Departament de Publicacions, Ministeri d'Habitatge i Afers Urbans. Com a diari públic, el Butlletí imprimeix avisos oficials del govern. És de contingut autèntic, exacte i estrictament d'acord amb les polítiques i decisions del Govern. El butlletí està imprès pel Govern de l'Índia Press.Els butlletins ordinaris es publiquen regularment setmanalment un dia determinat de la setmana, mentre que els Butlletins extraordinaris es publiquen cada dia segons la urgència dels assumptes a notificar.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Ex officio o «d'ofici» és una locució llatina que s'utilitza quan una actuació pot ésser o ha d'ésser iniciada per l'autoritat competent sense cap instància externa. Pot ser un sinònim docte per a dir «automàticament».", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Hús-brenna (del nòrdic antic: cremar la casa; també hús-bruni) era una manera de prendre's la justícia unilateralment amb l'incendi intencionat cap a un rival, la seua família i béns durant conflictes polítics o revenges amb l'únic objectiu d'assassinar, en l'edat mitjana escandinava. Per cometre aquest acte, un grup d'atacants incendiaven la casa on residia l'oponent, a vegades apilant fusta, arbusts i altres materials combustibles a l'exterior d'un habitatge i li calaven foc. Normalment solien envoltar la casa per prevenir que ningú en pogués escapar, tot i que les sagues nòrdiques informen que no era estrany permetre a dones, ancians i menors que n'isqueren per salvar la vida.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Disciplina que s'encarrega de l'aplicació dels coneixements informàtics en el dret, creant un mitjà més eficient i dinàmic per a l'execució de les lleis en general.\nLa informàtica jurídica es divideix en tres àrees:\n\nInformàtica jurídica de gestió.\nInformàtica jurídica documental.\nInformàtica jurídica de decisió.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Als Estats Units, Canadà i Puerto Rico, entre altres països, es denomina Juris Doctor al primer títol universitari en dret, que s'ofereix només a nivell de postgrau, comunament conegut com el J.D. Aquest és diferent del \"Doctor en Lleis\" (abreujat LL) que sol ser un títol honorari.\nPer ser admès a programes de juris doctor, cal haver completat els primers anys d'estudi universitari, coneguts en aquestes nacions com bachelor's degree (títol de grau o llicenciatura).\nMentre que en la majoria dels països de parla hispana els estudiants interessats a ser advocats poden iniciar aquesta carrera des de l'inici de la seva educació superior, als Estats Units, Canadà i Puerto Rico, només poden llicenciar-se en dret aquells que hagin completat el títol postgraduat de juris doctor.\nL'ensenyament del Dret té les seves arrels en la història i l'estructura del sistema jurídic de la jurisdicció on es dona l'educació, per tant, una llicenciatura en Dret és molt diferent de país a país, per tant fer comparacions entre els graus és problemàtic. Això ha estat cert en el context de les diverses formes de la J.D. que s'han aplicat a tot el món.\nFins fa molt poc, només les escoles de dret als Estats Units oferien el Doctorat en Dret i J.D. A partir de 1997, però, les universitats d'altres països van començar a introduir-la, com un primer títol professional en dret, amb diferències apropiades per als sistemes jurídics dels països en què les escoles de dret estan situats.\nLa llei sorgeix la segona meitat del segle xix hi va haver una gran preocupació sobre la qualitat de l'educació legal als Estats Units. Christopher Columbus Langdell, que en aquell moment era degà de la Facultat de Dret de la Universitat Harvard (1870 - 1895), va dedicar la seva carrera a la reforma de l'educació legal als Estats Units. Els enfocaments didàctics que es van traduir van ser revolucionaris per a l'educació universitària i a poc a poc s'han dut a terme fora dels EUA.\nDurant els primers temps de la independència Americana es va desconfiar d'aquest sector per ser liderat i monopolitzat per l'elit Anglesa o que havia estudiat en el continent tenint-ne afinitat ideològica.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La justícia climàtica és el que persegueix l'actuació judicial per a determinar la responsabilitat jurídica i establir obligacions i sancions respecte el canvi climàtic. És un tipus de justícia ambiental. Hi ha casos de denúncies i querelles climàtics. És important destacar que els perjudicats pel canvi climàtic solen ser els menys responsables del desenvolupament d'aquest.El concepte de justícia en el cas de la justícia climàtica és aproximat des de l'equitat.Les normes poden ser vinculants (fonamentant-se en el dret internacional) o no (sent directrius i/o recomanacions).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El literalisme o textualisme és una teoria d'interpretació de la llei segons la qual el significat ordinari d'un text legal ha de regir la seva interpretació, on es postula la interpretació de la llei per mitjà del mètode exegètic, per això no es consideren les fonts no textuals, com ara: l'esperit del legislador en la sanció d'aquesta llei (mètode històric), el problema que va intentar posar remei a aquesta llei (mètode teleològic) o preguntes substantives respecte a la justícia o rectitud d'aquesta llei.A la Cort Suprema dels Estats Units, el jutge conservador Antonin Scalia va ser-ne un dels principals exponents.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 56 (Ciències Jurídiques i Dret) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El marge d'apreciació, o també conegut en alguns casos com el marge de discrecionalitat, és una doctrina jurídica d'ampli abast en el dret internacional dels drets humans. Va ser elaborada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a jutjar si un Estat que és part del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) ha de ser sancionat per limitar el gaudi dels drets. La doctrina permet al Tribunal conciliar les diferències pràctiques en l'aplicació dels articles del Conveni. La doctrina permet al Tribunal conciliar les diferències pràctiques en l'aplicació dels articles de la Convenció.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una mesura cautelar és un instrument legal en forma d'ordre judicial especial que obliga una de les parts en un procediment a fer o a abstenir-se d'actes específics. \"Quan un tribunal empra el recurs extraordinari d'ordre cautelar, dirigeix la conducta d'una part, i ho fa amb el suport dels seus plens poders coercitius \". Una part que es nega o incompleix una mesura cautelar podria enfrontar-se a sancions penals o civils, incloses possibles sancions monetàries i fins i tot presó. També poden ser acusats de'desacatament al tribunal. Les contramesures són mesures cautelars que frenen o inverteixen l'execució d'una altra mesura cautelar.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Núria Terribas i Sala (Barcelona, 1964) és una jurista catalana especialitzada en l'àmbit de la bioètica i el biodret, amb una trajectòria de gairebé 30 anys, dirigint o participant en diferents institucions, publicant nombrosos articles i capítols de llibre i formant part de diferents comitès i comissions o grups de treball i exercint també la docència universitària i de formació continuada.\nDes del 2014 és directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i de la Càtedra de Bioètica \"Fundació Grífols\" de la Universitat de Vic-UCC al Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS, a la Universitat de Vic UVIC-UCC). És Vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC), Vocal titular de la Comissió de Garantia i Avaluació de l'Eutanàsia a Catalunya i membre també del Comitè Nacional de Bioètica d'Andorra (CNBA). Alhora, també és membre i assessora legal de diferents comitès d'ètica d'institucions sanitàries del nostre país, com d'Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, de la Fundació Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i del Grup MUTUAM de Barcelona. És també membre del Consell per a la Integritat de la Recerca de Catalunya (CIR-CAT). En l'àmbit internacional, és membre de la European Association of Centres of Medical Ethics (EACME), havent format part del seu Comitè de Directors (2001-2014), i membre també de la European Clinical Ethics Network (ECEN).Ha format part del Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari (2013-2017) i del Consell Assessor de Salut (2018-2021) de la Generalitat de Catalunya.\nArran de la pandèmia de la Covid-19, a principis del 2020, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va crear un grup d'experts per assessorar-lo en l'establiment de criteris ètics per a fer compatibles les necessàries mesures restrictives i la garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. Núria Terribas també n'és una de les membres designades per a constituir aquest grup de treball.Anteriorment havia estat directora (1999-2014) de l'Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull), coordinadora i docent (2001-2014) del Màster Universitari en Bioètica de la mateixa Universitat , i directora (1995-2008) de la revista Bioètica & Debat que publica l'esmentat Institut Borja de Bioètica. També va ser membre del Comitè d'ètica d'investigació clínica del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).D’altra banda, és autora de nombrosos articles i capítols de monografies sobre bioètica i dret, i ha participat com a ponent en diferents congressos i jornades nacionals i internacionals sobre bioètica i dret sanitari de bioètica. Tot plegat sense defugir la divulgació participant en xerrades o concedint entrevistes als mitjans.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Pacta sunt servanda és una expressió llatina que significa “els pactes s'han de complir”. És una expressió utilitzada en el món jurídic (citada sovint en sentències judicials i en escrits) i que expressa un dels principis fonamentals del Dret. És un principi universal, d'origen consuetudinari, incorporat explícitament en alguns textos legals i sobretot en la jurisprudència tan internacional com nacional.\nDe fet, aquest principi és la base de la seguretat jurídica en l'àmbit del dret contractual, tan si ens referim a contractes civils o mercantils, com a contractes administratius, tractats internacionals, etc. Perquè, en efecte, la base de qualsevol acord és la certitud que totes les parts que l'han subscrit el compliran de bona fe. Dit d'una altra manera, que cap dels signants d'un acord pot pretendre, posteriorment d'eximir-se de complir les obligacions que hi ha acceptat lliurement des de l'inici. Es tracta de la santedat o de la inviolabilitat dels acords, del valor de la paraula donada.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La propietat (del llatí Res privata) en abstracte és allò que pertany o amb alguna cosa, ja sigui com a atribut o com a component d'aquesta cosa. Es tracta d'un o més components (més que d'atributs), ja siguin físics o incorporis, del patrimoni d'una persona jurídica. Depenent de la naturalesa de la propietat, un propietari té dret a consumir, alterar, compartir, redefinir, llogar, hipotecar, empenyorar, vendre, intercanviar, transferir, regalar-lo o destruir-lo, o a excloure altres de fer aquestes coses, o abandonar-lo; mentre que, independentment de la naturalesa de l'immoble, el seu propietari té dret a utilitzar-lo correctament (com a durador, mitjà o factor, o el que sigui), o, si més no, a conservar-lo en exclusiva.\nHabitualment es considera que el dret de propietat ple compren tres facultats principals: ús (ius utendi), gaudi (ius fruendi) i abús (ius abutendi), distinció que provié del dret romà o de la seva evolució medieval. També té oríge romà la concepció de la propietat en sentit subjectiu, como a sinònim de facultat o atribució corresponent a un subjecte.\nLa denominació més antiga, de l'època arcaica, en dret romà sobre la propietat és el mancipium, que fa referència al contacte d'una cosa amb el propietari, durant la República Romana va aparèixer el terme dominium en referència al poder del propietari (dominus) de la casa (domus), i durant el Principat va emergir el terme proprius en referència al fet que un propietari té sobre alguna cosa en contraposició a allò públic.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La protecció subsidiària és el dret a la protecció internacional que es reconeix a les persones vingudes de tercers països i a aquelles que són considerades apàtrides que no reuneixen les condicions pel reconeixement de l'estatut de persona refugiada. No obstant això, es considera que hi ha prou motius fundats per creure que si aquesta persona retorna al seu país d’origen, hauria d’enfrontar-se a un risc molt elevat de sofrir greus danys contra la seva seguretat i la vida.\nD’aquesta manera queda recollit a l’article 4. La protecció subsidiària:«Article 4. La protecció subsidiària. El dret a la protecció subsidiària és el que es dispensa a les persones d’altres països i als apàtrides que, sense complir els requisits per obtenir l’asil o ser reconegudes com a refugiades, però respecte de les quals es donin motius fundats per creure que si tornessin al seu país d’origen en el cas dels nacionals, o al de la seva anterior residència habitual en el cas dels apàtrides, s’enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus que preveu l’article 10 d’aquesta Llei, i que no poden o, a causa de l'esmentat risc, no volen acollir-se a la protecció del país de què es tracti, sempre que no es doni algun dels supòsits enumerats als articles 11 i 12 d’aquesta Llei.»En el cas espanyol, la protecció subsidiària és anul·lada quan és considerada innecessària o no està justificada. En paràmetres de la Llei 12/2009, o més coneguda com a Llei d’asil, i del corresponent article 45. Procediments per al cessament i la revocació., aquesta protecció no s’aplica quan:La persona sol·licitant ho expressa.\nLa persona sol·licitant ha abandonat el territori espanyol i fixa la seva residència en un altre país.\nLa persona sol·licitant ja no viu les circumstàncies de perill, o aquestes canvien, que fan que la protecció no sigui necessària. En tot cas, el canvi de les circumstàncies ha de ser de real i de llarga durada perquè assumeixi la seguretat de la persona davant de qualsevol perill. Així mateix, l’anul·lació de la protecció subsidiària no impedeix que la persona continuï residint a l'estat, ja que passa a ser gestionat sota la normativa vigent d’estrangeria i immigració.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La psicologia jurídica és una àrea de treball i d'investigació especialitzada l'objecte de la qual és l'estudi del comportament dels actors jurídics en l'àmbit del dret, la llei i la Justícia. És una especialitat de la Psicologia que desenvolupa l'àmbit teòric, explicatiu i d'investigació, així com l'aplicació, l'avaluació i el tractament. És la més transversal de totes les branques de la psicologia i requereix coneixements de psicologia clínica, social, laboral i educativa.Comprèn l'estudi, explicació, promoció, avaluació, prevenció i en el seu cas, assessorament i/o tractament d'aquells fenòmens cognitius, emocional, conductuals i relacionals que incideixen en el comportament legal de les persones, mitjançant la utilització de mètodes propis de la psicologia científica i cobrint, per tant, diferents àmbits i nivells d'estudi i intervenció:\n\nPsicologia forense.\nPsicologia aplicada als tribunals.\nPsicologia penitenciària.\nPsicologia de la delinqüència.\nPsicologia judicial (testimoni, jurat).\nPsicologia policial i de les forces armades.\nVictimologia.\nMediació.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El sistema jurídic reuneix les estructures i les modalitats de funcionament de les instàncies encarregades de l'aplicació de regles de dret, així com els serveis que emanen d'elles. El sistema jurídic comprèn així l'aparell jurisdiccional, però també l'aparell no jurisdiccional.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Suzanne Basdevant o Suzanne Basdevant-Bastid (15 d'agost de 1906, Rennes - 2 de març de 1995, París) fou professora de dret francès i especialista del dret internacional públic durant trenta anys. El̟egida membre de l'Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques l'any 1971, en va ser la presidenta l'any 1982. Va ser jutgessa del Tribunal Internacional de Justícia, la primera dona a convertir-se en professora de dret a França i la primera dona a formar part de l'Institut de França, la societat erudita més prestigiosa del país.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La tècnica normativa o tècnica legislativa és la disciplina que estudia la composició i redacció de les lleis i altres disposicions normatives, amb la finalitat d'aconseguir un ordenament jurídic coherent i que garanteixi la seguretat jurídica.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'univers del discurs (o UD), en dogmàtica jurídica, és el conjunt de tots els casos o situacions que comparteixen una (o més d'una) propietat. La propietat defineix el conjunt i determina els elements que en formen part. Per exemple, la propietat «entrada a un domicili aliè» defineix un univers del discurs que està format per totes les situacions en què es pot considerar que una conducta constitueix l'entrada a un domicili aliè. L'UD és un concepte que forma part del model d'anàlisi lògica de sistemes normatius, desenvolupat principalment per Carlos Alchourrón i Eugenio Bulygin en l'obra Normative systems (1971). Segons aquest model, determinar l'univers del discurs és el primer pas per resoldre un problema normatiu.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Ab Intestato és una locució llatina que significa \"sense testament\" i s'aplica quan algú és mort sense deixar testament. En aquest cas la llei ja preveu una designació d'hereus per un ordre preestablert (actualment primer els fills o descendents, després el cònjuge, després els pares o ascendents, després els germans i col·laterals). Aquest ordre el determina a Catalunya el Codi Civil Català.\nLa declaració d'hereus quan es produeix la circumstància, també es diu declaració d'hereus ab intestato. Anteriorment corresponia al jutge, però els darrers anys aquesta funció es va passar al notari, que aixeca acta de notorietat, i després de l'aportació dels documents corresponents (entre els quals el certificat del Registre General d'actes d'última Voluntat acreditant la manca de testament o altra disposició successòria) i declaració de testimonis, declara la notorietat del fet i declara hereu a qui pertoqui.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un acord és, per norma general en dret, un pacte acceptat solidàriament per les diverses parts que hi intervenen, i que sovint es pren com a solució a una discrepància prèvia.També s'anomena acord la decisió presa per un òrgan col·legiat (tribunals, ajuntaments, juntes o assemblees). En ambdós casos en un acord hi convergeixen les voluntats expressades per les diverses parts d'un conflicte o pels diversos membres d'un col·lectiu amb la finalitat immediata de produir efectes jurídics d'obligat compliment.\nTenen poca eficàcia els acords presos sota pressió o urgència per acabar un procés.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La doctrina dels actes propis, que en llatí és coneguda com a \"venire contra factum propium non valet\", proclama el principi general del dret que manté la inadmissibilitat d'actuar contra els propis actes. Constituïx un límit de l'exercici d'un dret subjectiu, d'una facultat o d'una potestat a conseqüència del principi de bona fe i particularment, de l'exigència d'observar, dintre del tràfic jurídic, un comportament conseqüent.\nL'antecedent de més antiguitat és una responsa d'Ulpià. En aquesta s'impedeix a un pare al·legar la nul·litat del testament de la seva filla morta en fundar la seva pretensió en la ineficàcia de l'emancipació quan, prèviament, ell mateix havia emancipat a la seva filla i li havia donat plena capacitat. A l'edat mitjana, Acursio i Bàrtolo de Sassoferrato van desenvolupar la teoria en el Corpus Iuris Civilis fonamentant la falta de legitimació activa del pare.\nLa conseqüència bàsica és processal. Esdevé en la prohibició de poder al·legar judicialment el canvi de conducta.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un advocat de patents és un advocat que té les qualificacions especialitzades necessàries per representar els clients en l'obtenció de patents i en totes les qüestions i procediments relacionats amb el dret i la pràctica de la patent, com ara presentar una oposició. El terme s'utilitza de manera diferent en diferents països i pot requerir o no requerir les mateixes qualificacions legals que un advocat general.\nA Europa, els requisits per exercir d'advocat de patents davant les oficines nacionals de patents haurien de distingir-los dels necessaris per a la pràctica davant l'Organització Europea de Patents (OEP) o l'Organització Euroasiàtica de Patents (EAPO). En l'àmbit nacional, els requisits no estan harmonitzats, tot i que entre els 28 estats membres de la Unió Europea les respectives qualificacions professionals es reconeixen mútuament fins a cert punt.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Alieni iuris (llatinada que es podria traduir com «sense drets» o, més literalment com «sota el dret d'un altre»), és una denominació del dret romà per aquells que estan sotmesos a la pàtria potestat d'un altre.\n\nViccionari", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un amicus curiae (amic de la cort o amic del tribunal) és una expressió llatina utilitzada per referir-se a presentacions realitzades per tercers aliens a un litigi, que ofereixen voluntàriament la seva opinió enfront d'algun punt de dret o un altre aspecte relacionat, per col·laborar amb el tribunal en la resolució de la matèria objecte del procés.\nLa informació proporcionada pot consistir en un escrit amb una opinió legal, un testimoni no sol·licitat per cap part o un informe en dret sobre la matèria del cas. La decisió sobre l'admissibilitat d'un amicus curiae queda, generalment, lliurada a l'arbitri del respectiu tribunal.\nEls antecedents més remots de la figura de l'amicus curiae es troben a l'antiga Roma. Al començament del segle ix, aquesta institució de dret romà, s'hauria anat incorporant a la pràctica judicial d'Anglaterra. Des d'Anglaterra es va estendre als diversos països de tradició anglosaxona, esdevenint un element característic del common law per resoldre causes d'interès públic, en què es presenten posicions molt polèmiques o controvertides.\nActualment aquesta figura s'ha estès més enllà del dret anglosaxó, primer als òrgans internacionals de protecció dels drets humans (comissions i tribunals internacionals) i, a partir d'aquestes pràctiques de Dret internacional, s'ha incorporat en països que abans no l'acollien (especialment de Dret continental).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'aplanament és una forma de terminació d'alguns procediments judicials civils, que consisteix que el defenent (o demandat) reconeix que l'agent (o actor) té raó.No està permès en casos com el dret de família, o en les demandes sobre estat civil, on el poder de disposició dels ciutadans està tutelat per l'Estat. En ser una institució que agilitza els procediments judicials, la llei preveu que no es condemni en costes a qui s'aplana, llevat que hagi estat requerit de compliment abans del judici i no hagi fet res per complir. L'aplanament pot ser total o parcial, en el darrer cas el judici segueix només respecte d'alguna de les peticions de l'agent. L'aplanament no perjudica a qui no ha estat part en el judici; així s'evita que un acord de dues persones pugui perjudicar a una tercera que no litiga.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un àrbitre és la persona que realitza l'acció d'arbitrar, és a dir, que decideix el resultat d'un conflicte. Des del punt de vista legal, un àrbitre pot ser lletrat o no segons els casos en què la llei remeti al tipus d'arbitratge.\nEn qualsevol esport, l'àrbitre és el jutge encarregat de fer que es compleixin les regles del joc.\n\n", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "En el dret anglosaxó, una àrea no incorporada és un territori que no està constituït per si mateix en entitat local; \"incorporar\" en aquest context significa constituir-se en entitat local i formar una corporació municipal per a exercir la seua pròpia administració. Així, una comunitat no incorporada està administrada per una unitat administrativa superior (p.ex.: municipi, borough, comtat, estat, província, cantó, parròquia). Encara que no és comú, algunes vegades els pobles petits amb crisis fiscals es \"desincorporen\", perden la seua autonomia, per a integrar-se i rebre ajuda d'una administració més gran.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'autocontractació és un tipus d'acte jurídic que celebra la mateixa persona com a representant d'una o més parts o de més d'un patrimonis subjectes a diferents règims jurídics. Es dona el cas, per exemple, quan una persona física contracte amb una persona jurídica de la qual ella és apoderat. L'article 1.459 de Codi Civil Espanyol refereix uns supòsits que prohibeix expressament.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una autoritat unitària (en anglès: Unitary authority) és un tipus d'autoritat responsable de totes les funcions del govern local dins de l'àrea que la mateixa cobreix, o que porta a terme funcions addicionals que en la major part del país són generalment realitzades pel govern nacional o per un govern subnacional de major nivell. Les autoritats unitàries típiques cobreixen àrees urbanes prou grans per funcionar independentment d'un comtat o un altre tipus d'administració regional. De vegades consisteixen d'entitats subnacionals que es distingeixen de les altres al seu país pel fet que dins de les primeres no existeix un nivell inferior d'administració, a diferència del que succeeix en les últimes.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'avortament a Grècia ha estat totalment legal des del 27 de gener de 1984. Es poden realitzar avortaments, a petició de la pacient, en hospitals públics sempre que l'embaràs no hagi superat dotze setmanes. En el cas de violació o incest, es pot produir l'avortament fins a un màxim de dinou setmanes, i fins a vint-i-quatre setmanes, en el cas d'anomalies fetals. Les nenes menors de 18 anys han d'obtenir permís per escrit del tutor legal abans que se'ls permeti la interrupció de l'embaràs. A partir de 2007, la taxa d'avortament va ser de 7,2 per cada 1.000 dones d'entre 15 i 44 anys.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El cànon per còpia privada o cànon digital és una taxa aplicada a diversos suports de gravació i emmagatzematge de dades, en compensació per les còpies que es fan dels seus treballs.\nAquesta taxa es va incorporar per primer cop a la legislació espanyola en la llei 22/1987, de 11 de novembre, de Propietat Intel·lectual, que va introduir el dret a realitzar copies privades. A l'article 25 del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola (Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, es regula la compensació resultant quan es produeix una afectació al dret patrimonial d'autor, editor, artista, productors, quan el comprador realitza copies per a ús privat. La llei obliga a que aquest cobrament es realitzi a través del SGAE, AIE, i AGEDI. Per tot això se l'anomena un \"dret de remuneració de gestió col·lectiva forçosa\".", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un cap de partit és una població on té la seu el jutjat de primera instància i instrucció que exerceix la jurisdicció sobre el partit judicial al qual pertany la població. La capital del partit judicial.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un capitular (en llatí: capitularium) era un precepte legislatiu o administratiu establert pels sobirans merovingis, i després pels sobirans carolingis, i llurs assemblees legislatives que tenien vigor en tot l'Imperi Carolingi. Reberen aquest nom perquè estaven dividits en seccions anomenades capitula (capítols). Alguns capitulars tenien un caràcter addicional als dels codis legals vigents a les terres conquerides, com són per exemple els capitulars establerts per l'emperador Carlemany a la Marca Hispànica en favor dels visigots hispànics.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una carta d'intencions o pacte d'intencions és un document en el qual les parts manifesten la seva intenció d'emprendre o continuar les negociacions per arribar a un acord definitiu més endavant. En general, el contingut de la carta reprèn els acords assolits fins aleshores, descriu l'abast de l'acord desitjat i estableix les regles i els terminis que regiran les negociacions. Tot i que no solen ser documents vinculants, això pot canviar segons el seu contingut exacte.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "En dret, un codi o codi jurídic és un tipus de legislació que té com a objectiu cobrir exhaustivament un sistema de lleis complet o un àmbit concret de la llei en el moment de la seva promulgació mitjançant un procés de codificació. Malgrat que els sistemes de dret anglosaxó i dret continental tenen un procés i unes motivacions per la codificació semblants, el seu ús és diferent.\nEn països de dret continental, els codis jurídics solen abastar tot un sistema de lleis, com ara el dret civil o el dret penal. Un codi substitueix completament la llei comuna en un àmbit concret i la fa inaplicable mentre es mantingui en vigor el codi. Als Estats Units i altres països de dret anglosaxó que han adoptat pràctiques legislatives similars, un codi jurídic és una forma de dret escrit sobre un àmbit concret, al qual es poden fer esmenes d'addició, supressió o modificació mitjançant lleis individuals.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La competència judicial internacional és la concreta assignació de l'exercici de la potestat jurisdiccional sobre una disputa de caràcter internacional als tribunals i autoritats públiques d'un Estat.\nLes normes de competència judicial internacional determinen quins litigis, i d'acord amb quins criteris i principis, els òrgans jurisdiccionals i les autoritats públiques d'un Estat poden entrar a conèixer dels litigis i qüestions derivats de situacions privades internacionals.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un consorci és una associació d'entitats amb personalitat jurídica.\n\nPot ser una associació econòmica en la qual una sèrie d'empreses tenen l'ànim de desenvolupar una activitat conjunta mitjançant la creació d'una nova societat. Generalment es dona quan en un mercat amb barreres d'entrada diverses empreses decideixen formar una única entitat amb la finalitat d'elevar el seu poder monopolista.\nTambé es denomina consorci l'acord pel qual els accionistes d'empreses independents accedeixen a lliurar el control de les seves accions a canvi de certificats de consorci que els donen dret de participar en els guanys comuns d'aquest consorci. Els participants en el consorci es denominen Concorde. Un exemples de consorcis són el W3C, Airbus (al moment de crear-se l'any 1970) i en certa manera el Observatori Europeu Austral (ESO).\nEn dret administratiu un consorci és una organització de dret públic entre una o més entitats públiques-Administració-i un o més subjectes o organitzacions de Dret Privat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La corrupció urbanística és aquella forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una decisió és una norma jurídica del dret comunitari europeu que suposa un acte que correspon exactament a la situació existent en els ordenaments jurídics estatals, en els quals les administracions estatals estableixen en un acte administratiu vinculant per a la ciutadania les condicions d'aplicació d'una llei. Les decisions suposen l'acte atípic pel qual les institucions comunitàries regulen amb caràcter obligatori els casos particulars, de manera que poden exigir a un estat o a la ciutadania que dugui a terme o s'abstingui de fer una acció concreta, o bé atorgar-li drets o imposar-li deures. Té validesa individual i obligatòria. Per les seves característiques i funcions s'equiparen als actes administratius del dret intern. En funció del que diu el Tractat de Lisboa (2007) en el seu article 249.4, la decisió serà obligatòria en tots els seus elements. Quan designi destinataris, només serà obligatòria per a aquest.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La defensa és el dret que té tota persona, contra la qual s'exercita una acció, de repel·lir aquesta, demostrant la seva falta de fonaments. Considerant aquest dret en la seva actuació, comprèn tot el que s'al·lega per un demandat per sostenir el seu dret (o provar que no existeix en l'actor) o la seva innocència. Té una estreta relació amb conceptes jurídics com el de l'habeas corpus o la legítima defensa. És un dret exercitat generalment per mitjà dels advocats.\nL'objecte de la defensa és igualar les parts, en condicions jurídiques dins del procés i atorgar al demandat o acusat la possibilitat d'esgrimir els fets i arguments en contra del que exigeix la seva contrapart.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La derogació, en dret, és el procediment a través del qual es deixa sense vigència a una disposició normativa, ja sigui de rang de llei o inferior. La derogació és, per tant, l'acció contrària a la promulgació.\nEn general es pot dir que el poder legislatiu o els organismes, encarregats de realitzar els canvis en les lleis o normes, tenen poder per promulgar-les i ultimar-les. Per tant, el poder legislatiu pot promulgar i derogar normes amb rang de llei, igual que el poder executiu pot promulgar i derogar normes amb rang reglamentari.\nNo obstant això, també existeix en alguns ordenaments jurídics la figura del legislador negatiu, que consisteix en un òrgan que té la capacitat de derogar normes, però no de promulgar-les. Seria el cas d'un tribunal constitucional pel que fa a aquelles lleis que entengui que vulneren la constitució vigent al país.\nLa derogació pot ser expressa o tàcita.\n\nDerogació expressa és aquella en la qual una norma derogatòria cita de forma expressa aquelles normes que són derogades per ella. D'una major seguretat jurídica, encara que a vegades pot produir-se algun oblit per part de l'òrgan que promulga la norma.\nDerogació tàcita és aquella en la qual deroga, de forma tàcita, a totes aquelles normes anteriors a aquesta i el contingut de la qual sigui contrari a la norma recentment promulgada. És una fórmula bastant utilitzada i que porta a la pràctica legislativa el principi jurídic de lex posterior derogat anterior (la llei posterior deroga a l'anterior).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un dictamen de la Unió Europea és una norma jurídica del dret comunitari europeu de caràcter no vinculant respecte als estats o a la ciutadania de la Unió Europea. Es diferencien de les recomanacions que solen suggerir als destinataris un comportament determinat, i els dictàmens que solen servir per avaluar situacions existents o fets concrets. No tenen efecte jurídic directe, sinó més aviat polític i moral. De totes maneres, poden tenir efecte jurídic indirecte quan estableixin condicions per a posteriors actes jurídics vinculants.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres. Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana. Ser digne és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a l'Ètica a Nicòmac, Teoria de la virtut i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.\nPer Immanuel Kant, les persones son fins pròpiament per ells mateixos i són objecte de respecte. El tracte digne a persones i éssers racionals és un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una doctrina legal o doctrina jurídica és un marc, un conjunt de regles, passos processals o de prova, sovint establert a través de precedents en el dret comú, a través dels quals els judicis poden ser determinats en un cas legal donat. Una doctrina es produeix quan un jutge pren una decisió on un procés es descriu i aplicat, i la té en compte per ser igualment aplicada en casos similars. Quan prou jutges fan ús del procés, aviat es torna establert com el mètode «de facto» de decidir les situacions similars.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Document públic, en l'ordenament jurídic espanyol, és un document lliurat o expedit per un funcionari públic competent amb les solemnitats que la llei demana segons disposa l'art. 1.216 del Codi Civil espanyol. A efectes processals són també documents públics els enumerats a l'article 317 de la Llei d'Enjudiciament Civil\n\nResolucions i diligències judicials i els seus testimonis.Els autoritzats per un notari.\nEls intervinguts per Corredors de Comerç i les seves certificacions.\nLes certificacions dels Registradors de la Propietat i Mercantil dels assentaments registrats.\nEls expedits per funcionaris públics amb facultats de donar fe.\nEls que amb referència a arxius i registres de l'Administració pública siguin lliurats per funcionaris facultats per donar fe.Es formalitza davant d'un notari que en dona fe, algunes de les més freqüents són: hipoteca, compravenda, obra nova, divisió horitzontal, etc.Els títols inscriptibles en el Registre de propietat ha de constar en document públic. En conseqüència, els títols presentats revestiran una de les formes contingudes en les tres següents classes de documents públics. Primer, el document notarial, en el que s'inclou les escriptures públiques, actes i testimonis. Segon, el document judicial, que són les sentències, actes, providències i manaments.\nPer últim, un document públic també és el document administratiu, dins dels quals caben els decrets, ordres, acords i decisions de qualsevol autoritat de qualsevol de les Administracions Públiques.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La dogmàtica jurídica és una disciplina pertanyent al Dret, el mètode de la qual es basa en l'elaboració de complexos sistemes de caràcter formal, compostos per dogmes jurídics o tipus. Aquests dogmes han d'extreure del contingut de les normes jurídiques positives, utilitzant l'abstracció, i seguint una sèrie d'operacions lògiques que atorguen a la dogmàtica jurídica un caràcter eminentment sistemàtic. En contraposició al mètode exegètic, en què la interpretació de la norma es basa en el sentit de les paraules reflectides en el dret positiu, el mètode dogmàtic s'até als principis doctrinals com a mitjà principal per interpretar el sentit de la norma jurídica.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "En dret, el dol és en un sentit genèric la voluntat deliberada de cometre un acte il·lícit essent conscient de la seva il·licitud (anar de mala fe). En els actes jurídics és la voluntat amb malícia d'enganyar algú o d'incomplir les obligacions contretes.\nEn dret penal designa la intenció de cometre una acció típica prohibida per la llei. En dret civil es refereix a l'acte il·lícit executat conscientment i amb la intenció de causar danys a la persona o als seus drets, a l'incompliment deliberat de les obligacions i, finalment, al vici dels actes voluntaris que consisteix en l'engany maliciós d'una de les parts per part de l'altra per tal de viciar-ne la voluntat.\nViccionari", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret de tanteig, dret de preempció o dret de preferència és un dret de persones físiques (llogaters, arrendataris, copropietaris en indivisió, accionistes...) o persones jurídiques, pel qual obtenen el dret de comprar un bé mobiliari o immobiliari abans que el propietari l'ofereixi a tercers. Pot ser un dret contractual o un dret legal. Un concepte parent és el dret de retracte, que atorga el dret d'adquisició preferent a una persona sobre una cosa ja venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc.) del contracte de compravenda efectuat.\nAixí segons els casos, un llogater pot tenir un dret de preferència quan el propietari vol vendre l'habitatge, un arrendatari pot comprar les terres que ha conreat durant anys. Els accionistes poden convenir entre ells aquest dret per tal d'evitar que un tercer, estrany a l'empresa pugui comprar una part del capital.Segons les lleis de molts països, en casos d'interès general, una administració pública pot atorgar-se, per decret o per llei, el dret de preempció de béns que li caldran per a realitzar certes obres públiques. Es procedeix així, entre d'altres, quan les obres són projectades a mitjà o llarg termini, i no cal pas una expropiació ràpida. La Llei del dret a l'habitatge de Catalunya faculta els municipis a delimitar àrees on poden exercir el dret de tanteig i retracte, per a complir objectius dels plans locals d'habitatge i complir l'exigència d'incrementar el parc d'habitatges socials, o facilitar la conservació i la rehabilitació d'edificis. Una altra aplicació del dret de preempció o de retracte pot ser l'adquisició per una administració pública d'una obra d'art considerada com de major interès per al patrimoni públic.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Cal no confondre-ho amb els drets de vol aeronàutics. \nEl dret de vol és un dret real limitat sobre un edifici o un solar edificat aliè que atribueix a qui en són els titulars la facultat de construir una o més plantes, sobre o sota l'immoble gravat, i de fer seva la propietat de les noves construccions. Per tant, no sols regula la construcció en alçada sinó que també és aplicable al dret de subedificació.\nEs tracta d'un instrument jurídic dissenyat per facilitar la construcció de plantes o edificis, i dona lloc a una propietat separada entre la nova construcció i el seu suport, tant si és un edifici preexistent com un solar edificable: com que aquesta separació de drets de propietat no és temporal, com en el cas del dret de superfície, sinó que comporta una divisió definitiva, una vegada finalitzada la construcció cal sotmetre tot l'edifici al règim de propietat horitzontal.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública. La distinció entre dret privat i dret públic constitueix, històricament, un dels fonaments principals de la sistematització del dret. El dret privat, segons les especialitats que regula, se subdivideix en: dret civil, dret mercantil, dret internacional privat i dret laboral.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat d'imperium. Són exemples de disciplines jurídiques incloses dins el concepte genèric de Dret Públic el Dret Penal, el Dret Constitucional, el Dret Financer i Tributari o el Dret Administratiu.\nRegula les relacions entre l'Estat i els ciutadans.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Dret real és una figura jurídica provinent del dret romà ius in re o dret sobre la cosa, i que es contraposa al dret personal que implica una relació de deute entre dues persones.El principal dret real és la propietat. D'altres drets reals són els d'usdefruit (dret a rebre el fruit o beneficis que produeixi la cosa), el de garantia (quan la cosa s'hipoteca), el d'habitació o el de superfície.\nAlgunes de les característiques que distingeixen els drets reals dels drets personals són:\n\nEls drets reals es poden exercir davant de tothom, mentre que els drets personals només es pot exercir davant del deutor. Per exemple, el propietari d'una cosa té dret que ningú li prengui. Per aquest motiu, es diu que els drets reals són absoluts i els drets personals són relatius.\nEls drets reals impliquen un subjecte (qui té el dret) i un objecte (la cosa determinada sobre la qual té dret).\nEl dret real tendeix a ser perpetu, tot i que s'extingeix per la desaparició de la cosa.\nEls drets reals sobre algunes coses s'inscriuen en registres públics, per facilitar la defensa dels drets davant de tothom. Per exemple, pels béns immobles existeix el registre de la propietat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret subjectiu són les facultats o potestats jurídiques inherents a l'individu per raó de naturalesa, contracte o una altra causa admissible en dret. Un poder reconegut per l'ordenament jurídic a la persona perquè, dins del seu àmbit de llibertat actuï de la manera que estima més convenient per tal de satisfer les seves necessitats i interessos al costat d'una corresponent protecció o tutela en defensa, encara que sempre delimitat per l'interès general de la societat. És la facultat reconeguda a la persona per la llei que li permet fer determinats actes, un poder atorgat a les persones per les normes jurídiques per a la satisfacció d'interessos que mereixen la tutela del dret. Un dret subjectiu neix per una norma jurídica, que pot ser una llei o un contracte, a través d'un acord de voluntats perquè pugui fer efectiu aquest dret sobre una altra persona determinada. La cara contraposada d'un dret subjectiu és un deure. Tot dret suposa per a una o més persones una obligació de respectar-lo, ja sigui de forma activa (obligació de fer) o passiva (obligació de no fer).\nEs consideren els drets subjectius com una de les bases de l'ordenament jurídic emfatitzant la primacia del consens entre els individus com a font de legitimitat, en contraposició a les que emfatitzen que la validesa de les institucions no se subjecta al lliure albir d'aquells que neixen en el seu si, també anomenades \"del dret objectiu\". La lliure acceptació per part dels membres d'una comunitat de l'ordre que els subjecta a la mateixa representada per Jean-Jacques Rousseau i el seu \"contracte social\" - es topa, als ulls dels representants del dret objectiu (el màxim exponent és Hegel) amb una dificultat que des del seu punt de vista és insalvable: els membres d'una comunitat no poden fundar la seva possibilitat ni la legitimitat de les seves institucions en algun tipus de \"consens\", ja que aquesta comunitat preexisteix als seus membres, ja és aquí constituïda en les seves institucions i cada persona troba el seu estatus de tal en el seu si gràcies a la seva integració a aquestes. El dret subjectiu també designa la facultat de fer o exigir alguna cosa que la norma reconeix a favor d'un subjecte.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Ledat núbil és l'edat mínima en què es permet a una persona contraure matrimoni, ja sigui per dret propi o amb subjecció a les formes parentals o d'altres tipus de consentiment. L'edat i altres requisits varien segons els països, però en general s'ha fixat en 18 anys, encara que la majoria de les jurisdiccions permeten el matrimoni a edats lleugerament més joves amb l'aprovació parental o judicial o en cas d'embaràs. L'edat per a contreure matrimoni no s'ha de confondre amb la majoria d'edat o l'edat de consentiment sexual, o l'edat del primer matrimoni real en una societat en particular.\n55 països són parts en la Convenció sobre el consentiment per al matrimoni, l'edat mínima per contraure matrimoni i registre dels matrimonis, que requereix a aquests països fixar una edat mínima per contraure matrimoni en la legislació, reemplaçant així les lleis consuetudinàries, religioses i tribals.\nQuan l'edat mínima per contraure matrimoni d'una llei d'una comunitat religiosa és inferior a la llei de l'estat, la llei estatal preval. No obstant això, algunes comunitats religioses no accepten la supremacia de la llei de l'estat en aquest sentit.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'embargament en dret és la declaració judicial per la qual s'afecten (reserven) determinats béns o drets de contingut o valor econòmic, per fer complir sobre ells una obligació pecuniària ja declarada (embargament executiu) o que previsiblement declararà en una sentència futura (embargament preventiu).\nDavant la possibilitat que el condemnat al pagament de l'obligació pecuniària s'oposi al compliment de la condemna, les autoritats judicials tenen la potestat d'ordenar l'embargament dels seus béns presents i/o futurs amb la finalitat de fer front als pagaments. En el cas de béns no monetaris, aquests s'han de liquidar prèviament mitjançant subhasta pública. És possible que una part dels béns d'un deutor no puguin ser embargats per motius legals.\nAquest és el cas, per exemple, del mínim de subsistència, que és la quantitat de diners mínim que es considera que l'embargat necessita per a la seva pròpia manutenció. Hi ha un cas particular d'embargament anomenat embargament de crèdit en el que l'embargat és el dret de cobrament sobre una altra persona. S'utilitza amb especial freqüència al dret fiscal, quan la hisenda pública adverteix als deutors d'un deutor tributari que els crèdits a favor d'aquest han estat embargats a favor de la hisenda pública.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'Endangered Species Act of 1973 o ESA és la més vasta de les dotzenes de lleis ambientals que els Estats Units d'Amèrica promulgaren durant la dècada del 1970. Com està escrit a l'article segon de la llei, fou creada per protegir les espècies críticament amenaçades d'extinció com a \"conseqüència del creixement econòmic i desenvolupament intemperats per la preocupació i conservació adequades\".", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un enveloppe Soleau, del nom de son inventor, és un document legal francès per provar que una invenció havia estat desenvolupada amb anterioritat i on figura la data de dita invenció, o bé d'una idea o d'una obra. El document s'ha de dipositar a l'Institut national de la propriété industrielle (INPI). Les modalitats de funcionament del sobre estan definides pel decret del 9 de maig de 1986, aparegut al diari oficial francès del 6 de juny de 1986. Només té valor al territori francès. El seu objectiu és datar una obra o un concepte i no protegir-los.\nAquest document té dues parts: l'interessat ha d'incloure una descripció de la idea en qüestió en cada part. Després de certificar amb làser la data, l'INPI envia una còpia al dipositari. Aquest ha de guardar tancada la seua part, que no s'obrirà només que en cas de litigi. La sol·licitud es pot efectuar tant per correu com físicament a les delegacions regionals de la institució. L'enveloppe Soleau es conserva durant un període de cinc anys, durada que pot ser perllongada cinc anys més. El seu preu és de 15 euros.\nA diferència d'una patent el propietari de l'enveloppe no té el dret exclusiu d'explotació de la invenció o del model. En cas que es tracta d'una invenció, el dipositari podria explotar-la demostrant que la coneixia abans que es fera la patent. La possibilitat d'explotació a títol personal està bastant restringida en la pràctica i no es pot cedir.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un Estat aconfessional és aquell que no s'adhereix i no reconeix com a oficial cap religió en concret, encara que pugui tenir acords (col·laboratius o d'ajuda econòmica principalment) amb certes institucions religioses. Un estat aconfessional no és el mateix que un estat laic.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'extorsió consisteix a obligar a una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o del de tercers.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari. En el fideïcomís el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb el gravamen que, un cop vençut el termini o complerta la condició, facin trànsit al fideïcomissari. Està regulat en el Codi Civil de Catalunya Llibre IV, Títol II, Capítol VI i en el dret comú per l'article 781 del codi civil espanyol.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Fiscal General d'Ucraïna ucraïnès: Генеральний прокурор України Heneralni prokuror Ukraïini, encapçala el sistema del Ministeri Públic als tribunals d'Ucraïna, mitjançant un organisme conegut com a Fiscalia General d'Ucraïna, ucraïnès: Генеральна прокуратура України Heneralna prokuratura Ukraïini.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física. El mecanisme de transmissió de l'herència es regula de forma genèrica en molts codis civils com es realitza en absència d'un testament. En sentit planer són les possessions que passen de pares a fills, quan els primers moren. A Catalunya hi ha la tradició que el fill gran sigui l'hereu o pubilla i el segon el cabaler. Això vol dir que el gran es queda l'herència i el segon rep uns diners amb els quals pot fer el que vulgui, antigament aquest era el que marxava del mas mentre el gran era l'encarregat de mantenir la casa i les terres pel seu fill.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Indivisió al dret és la situació que es presenta quan dos propietaris o més posseiexen en comú un bé del qual no poden gaudir separadament.Aquesta situació pot ser la conseqüència d'un heretatge, d'una donació o d'un contracte. Tot i que el principi «Ningú s'ha de romandre en indivisió» és reconegut a la majoria dels sistemes jurídics europeus, hi ha situacions als quals sortir de la indivisió és impossible, com és el cas, per exemple, quan en un condomini la propietat del terra, de l'escala o de l'ascensor és necessàriament indivisa entre tots els copropietaris d'un edifici. Com que cada propietari només ho és pro parte, els fruits i els deures, també ho són.\nSi la sortida de la indivisió és possible, aquesta sortida es pot fer o per contracte privat, consentit entre tots els partits. Per manca d'acord, un dels propietaris pot exigir la venda judicial. En cas de patrimoni indivís, quan cap dels hereus dispersos o propietaris ocupa o gestiona el bé, la indivisió sovint és una causa de degradació ràpida, per manca de responsabilitat o d'interès.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena. És una situació diferent de l'amnistia, perquè en aquesta els beneficiaris són exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult només exonera del compliment de la pena, però no de l'atribució del delicte. Així la persona continua estant culpable però no ha de complir la pena. Cada estat en té una legislació pròpia, però a grans trets es poden assenyalar algunes característiques comunes de les legislacions dels diferents països. L'indult pot ésser total o parcial. També pot ésser general o particular.\n\nL'indult total comprèn la remissió de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides.\nL'indult parcial implica la remissió d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.A Espanya l'indult està regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870\nEn els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribució no està sotmesa a l'aprovació de ningú més que el ministeri de Justícia, que no està obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no està controlada pel poder judicial i no es pot recórrer en cap cas.\nTanmateix aquesta regulació ha estat criticada per la seva indefinició que permet una aplicació arbitrària d'aquesta prerrogativa del govern d'Espanya", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Ipso facto és una llatinada que significa pel mateix acte o immediatament, sense necessitat d'un procés.En l'àmbit jurídic civil, es considera oposada a l'expressió ipso iure que es pot traduir com «pel dret» o de «ple dret». A més, en l'àmbit jurídic, l'expressió ipso facto serveix per a referir-se a una conseqüència jurídica que s'ha produït automàticament en virtut d'un fet o acte.\nSe l'ha de distingir d'un altre automatisme jurídic ex officio que és la conseqüència d'una funció i no pas d'un acte de la persona. Exemple: el president de França és ex officio copríncep d'Andorra, quan dimiteix com president ipso facto ja no és copríncep.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "JAG o Judge Advocate General és un cos jurídic als Estats Units d'Amèrica que forma part de la Marina, dels Cos de Marines, de la Guàrdia de Costa, de les forces aèries i de l'exèrcit. Aquest cos es dedica a aplicar la llei militar dels Estats Units així com a la investigació criminal juntament als forenses militars i investigadors militars dels respectius cossos militars.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un judici o juí és una controvèrsia jurídica i actual entre parts i sotmès al coneixement d'un tribunal de justícia. Això pressuposa l'existència d'una controvèrsia, és a dir, la sustentació de drets i interessos contradictoris o contraposats al defensat per la part contrària, i que la perjudica. El judici constitueix el contingut material o de fons del procés, el qual serà resolt per l'òrgan jurisdiccional a través d'un procediment. Per norma general, el jutge s'encarregarà de discernir quina de les dues parts es fonamenta amb major base en l'Estat de Dret que empara el país en el qual s'ha desenvolupat l'activitat que ha posat en conflicte a dues o més persones.\nEl judici verbal és un tipus de procediment judicial, civil o penal, que es caracteritza pel fet que el jutge convoca les parts a una compareixença única, durant la qual hauran d'exposar les seves raons, proposaran les proves, que es faran en el mateix acte; i faran conclusions verbals. Excepcionalment es pot suspendre l'acte per poder fer alguna prova que no s'hagi pogut obtenir o que el jutge consideri adient. En l'àmbit penal rep la denominació de judici de faltes, i s'inicia per simple denúncia; mentre que en el civil cal demanda escrita. Els judicis verbals estan reservats als assumptes que es consideren de poca importància o quantia i pretenen agilitzar les decisions judicials evitant tràmits complexes.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un jutjat de primera instància i instrucció és un jutjat amb seu en un cap de partit, on el jutge titular, conegut com a jutge de primera instància i instrucció, és un funcionari de l'administració de justícia amb atribucions per conèixer de tots els casos civils i penals que es donin en el partit judicial, sempre que per llei no s'atorguin a jutges inferiors, que ja no són funcionaris de l'administració de justícia, com els jutges de pau.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un lagman era l'encarregat de recitar, transmetre i aplicar les lleis entre les comunitats medievals a Escandinàvia. Un dels més famosos fou Snorri Sturluson. Actuava alhora com a jutge, advocat i secretari als plets locals de la zona sota la seva jurisdicció i havia de demostrar la seva vàlua recitant de memòria els codis tradicionals en assemblees formades per a l'ocasió. Inicialment qualsevol persona que pogués accedir a aquest coneixement podia ser un lagman, però posteriorment va ser un càrrec restringit a la noblesa.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Laude o sentència arbitral\nés la resolució que dicta un àrbitre i que serveix per a dirimir un conflicte entre dues o més parts. L'equivalent al laude en l'ordre és la sentència, que és la que dicta un jutge. La diferència entre tots dos resideix en el fet que, mentre que la jurisdicció del jutge ve marcada per la llei, la jurisdicció de l'àrbitre és dictada per l'autonomia de la voluntat: per tant l'arbitratge ha d'ésser acceptat per les parts, ja sia prèviament, mitjançant un contracte, o posteriorment com a forma de resoldre el litigi.Per a l'execució del laude arbitral és necessari de recórrer a un jutge, el qual té la potestat d'ordenar-lo i, si s'escau, forçar-ne el compliment. Si el laude ha estat dictat conformement al dret, el jutge no entrarà en el contingut d'aquest i, simplement, ordenarà la seva aplicació; per aquesta raó un laude no té ha pas d'estar fonamentat en dret. Les parts poden haver acordat que l'arbitratge s'hagi resolt basant-se en criteris d'equitat. Cal distingir entre tres grups de laudes:\n\nLaudes totals o parcials.\nLaudes definitius o ferms.\nLaudes de dret o equitat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El terme llatí ''lex patriae'' vol dir “la de la nacionalitat”. S'utilitza en el dret internacional públic per a determinar quina llei de fons regirà una determinada controvèrsia quan per a resoldre aquesta es pot optar entre lleis de diferents estats, i els resultats de la disputa variaran depenent de com s'aplique la llei.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El límit de velocitat és la velocitat permesa per la llei a la carretera. Es pot tractar de límits màxims (que poden ser variables), mínims o inexistents. Sovint s'indica el límit de velocitat per mitjà d'un senyal de trànsit. Els límits de velocitat solen ser fixats pels cossos legislatius dels governs nacionals o provincials i són controlats per la policia nacional i regional i/o els organismes judicials.\nEl primer límit de velocitat màxima fou introduït al Regne Unit el 1860: 16 km/h. Entre el 2005 i el 2010, el límit de velocitat senyalitzat més alt era de 160 km/h a Abu Dhabi, però el 2011 fou reduït a 140 km/h. Tanmateix, algunes carreteres no tenen límit de velocitat per a certs tipus de vehicles. Les més conegudes són les Autobahnen alemanyes, en què els conductors d'automòbil no tenen una velocitat màxima determinada.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La litispendència és una expressió usada en dret que es pot traduir com litigi pendent, i s'usa en dret per assenyalar que existeix un judici pendent entre les mateixes parts i sobre una mateixa matèria. És un efecte processal que es genera després de la presentació d'una demanda, en contra del demandant, que li impedeix iniciar-se un nou judici contra el demandat, sobre la mateixa matèria ja que el demandat pot al·legar trobar-se en aquesta situació. L'objectiu és evitar demandes contradictòries.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El llegat és una forma de succeir mortis causa a títol singular en béns i drets d'una persona. Pot llegar qualsevol persona que tingui capacitat per testar i, pot acceptar el llegat, tothom que tingui capacitat per acceptar una herència per testament. Pot ésser objecte de llegat allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i cal també que aquest objecte sigui determinat o, si escau, determinable. És regulat als articles 427-1 i següents del Codi Civil de Catalunya.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La Llei Concursal o Llei 22/2003 és una llei d'àmbit espanyol que derogà la normativa anterior sobre deutes i unificà els anteriors quatre procediments concursals: fallida, suspensió de pagaments, concurs de creditors i quitament i espera per un de sol, denominat Concurs. Des de l'1 de setembre del 2004 és en vigor, a Espanya, la, de 9 de juliol, Concursal,", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La llei seca o Prohibition fa referència a una llei que prohibeix la fabricació, venda i distribució de begudes alcohòliques, aigua o fins i tot de la pluja en un determinat estat. Al llarg de la història existeixen diversos estats que han promulgat una Llei seca en diverses ocasions de forma total o parcial. Durant la primera meitat del segle xx els Estats Units d'Amèrica, Canadà, Rússia, Islàndia, Noruega, Hongria o Finlàndia van posar lleis que restringien el consum de begudes alcohòliques per part dels seus ciutadans.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "A Espanya s'han promulgat una sèrie de lleis i normes amb l'objectiu de la protecció de la privadesa i de la intimitat dels ciutadans. A continuació es descriuen les normes més importants.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Lleonci (prefecte) (Leontius, Λεόντιος) fou un jurista bizantí, prefecte del pretori en temps de l'emperador Justinià I.\nVa publicar un edicte que es conserva a la col·lecció Edicta Praefectorum Praetorio, publicada per C. E. Zacaries el 1843.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un menor d'edat és una persona que no ha arribat a l'edat adulta. La minoria d'edat comprèn tota la infància i tot o part de l'adolescència.\nL'edat en què s'assoleix la majoria depèn de les lleis de cada país. A l'estat espanyol, la majoria d'edat s'assoleix als 18 anys segons disposa l'article 12 de la Constitució espanyola. En canvi als EUA no s'és major d'edat fins als 21 anys.\nÉs per tant aquella persona que, per raó de la seva edat biològica, encara no té capacitat d'obrar i per això veurà limitats els drets i obligacions. Entre els drets s'hi sol comptar el dret a vot i entre les obligacions el servei militar en els països on n'hi ha. Sovint també marca l'edat en què es pot fumar, beure alcohol, conduir o anar a la presó.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Modus vivendi és una locució llatina que designa un preacord entre aquells que acorden discutir o disputar alguna cosa. Modus significa 'mode, manera'. Vivendi és el genitiu del gerundi del verb vivere 'viure'. Per tant, l'expressió vol dir «manera de viure».\nEn l'àmbit de la política i la diplomàcia, un modus vivendi és un instrument que registra un acord internacional de naturalesa temporal o provisional que després serà reemplaçat per un acord d'un caràcter més permanent o detallat, generalment, un tractat.\nEn català, col·loquialment, sol designar l'activitat mitjançant la qual una persona es guanya la vida.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una moratòria és el retard o la supressió d'una activitat o llei. En el context legal, pot referir-se a la suspensió temporal d'una llei per permetre que es resolgui un conflicte legal.\nPer exemple, els activistes dels drets dels animals i les autoritats de conservació poden demanar una moratòria en la pesca i la caça per tal de protegir espècies animals en perill d'extinció o amenaçades. Aquests retards, o suspensions, prevenen que la gent caci o pesqui els animals en qüestió.\nUna altra instància és el retard de les obligacions legals o pagaments. Un funcionari legal pot ordenar el retards d'un pagament a causa de circumstàncies especials, que fan que una part sigui incapaç de pagar a l'altra.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La morositat és la manca de pagament d'una obligació financera per part d'una persona física o jurídica després del venciment d'aquesta. Morós és aquella persona que està legalment reconeguda com a deutor. Cada país reconeix o no aquesta situació segons diferents criteris, en l'àmbit bancari espanyol per exemple, se sol aplicar a partir del tercer rebut impagat. Per a ser reconegut legalment com a morós ha d'obrar en poder d'ambdues parts un document legalment reconegut on el deutor estigui obligat a fer aquests pagaments per exemple: contractes de crèdits, contractes de targetes de crèdit, contractes de serveis telefònics, escriptures hipotecàries i escriptures de crèdit amb garanties hipotecàries, lletres de canvi, xecs o pagarés impagats.\nD'haver lletres de canvi, xecs o pagarés correctament emesos i amb declaració d'equivalència (abans protest) es podrà instar un procediment cambiari (és a dir, un procediment executiu, fàcil i ràpid) que acabarà amb l'embargament del deutor. De no existir els esmentats documents el deute no existeix legalment i no es pot procedir contra el/la deutor/a.\nEls morosos es solen incloure en fitxers automatitzats per recolzar la presa de decisions en l'àmbit financer i creditici, aquests fitxers poden pertànyer a associacions bancàries, financeres o empreses privades. Les entitats consulten el fitxer quan una persona va a demanar un crèdit, o un finançament, o qualsevol altra operació que comporta un risc econòmic per a comprovar si la persona que ho sol·licita està al corrent en operacions similars amb altres entitats. És, per tant, un mecanisme d'informació.\nCom a conseqüència això pot portar diversos i greus problemes, com la manca d'acceptació dels bancs a l'hora de fraccionar pagaments o sol·licitar crèdits o ajornaments a causa del risc que això suposa.\nTambé a l'hora de contractar serveis d'empreses de telefonia mòbil", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La naturalització és l'adquisició de la ciutadania o nacionalitat d'un estat en específic per una persona que no n'era ciutadà al moment del seu naixement. La naturalització es realitza mitjançant una declaració voluntària de l'adquirent i una autorització de l'autoritat de l'estat i s'atorga ja sigui de manera discrecional o subjecta a diversos requeriments, entre els quals, la residència de l'estranger per un període mínim de temps en el territori de l'estat, és el fonament. Alguns estats requereixen que un nacional naturalitzat renunciï a qualsevol altra ciutadania que ostenti prohibint així la doble ciutadania.\nL'adquisició de la nacionalitat o ciutadania per naturalització difereix, és clar, de la nacionalitat adquirida al naixement, ja sigui per ius soli (dret de sòl, és a dir, nacionalitat per haver nascut en el territori de l'estat, sense importar la nacionalitat dels pares), o per ius sanguinis (dret de sang, és a dir, nacionalitat derivada de la nacionalitat dels pares, sense importar el territori de naixement). La naturalització es pot realitzar per residència o per carta de naturalització. L'adquisició de la nacionalitat per carta de naturalització difereix de la nacionalitat automàtica per opció—sovint adquirida mitjançant ius sanguinis per persones que en néixer ostentaven una altra nacionalitat—, ja que l'estat té la llibertat d'acceptar o no la sol·licitud de l'aspirant estranger.Per altra banda, l'adquisició de la nacionalitat per residència és més senzilla, tot i que en la majoria dels estats que l'atorguen es requereix la residència legal, continuada i immediata a la petició. Alguns estats afegeixen altres requeriments, com ara, ser capaços d'escriure, llegir i parlar la llengua de l'estat i obeir, sostenir i/o defensar les lleis o la constitució.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Nullum tempus occurrit regi ('el temps no corre contra el rei'), de vegades abreviat com a nullum tempus, és una doctrina del dret anglosaxó esmentada per primera vegada per Henry de Bracton en la seva obra De legibus et consuetudinibus Angliae (mitjans del segle XIII). Eximeix la corona de la prescripció, és a dir, permet que la corona emprengui accions que qualsevol altra persona jurídica no podria exercir una vegada passat un cert temps. La doctrina encara roman en vigor en els sistemes de dret anglosaxó. A les repúbliques, la màxima sovint es converteix en nullum tempus occurrit reipublicae ('el temps no corre contra la república').", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'ocupació és en el dret civil, una manera d'adquirir la propietat privada de les coses que no tenen amo. Consisteix en la seva aprehensió material juntament amb l'ànim d'adquirir el domini. Per tant, només podran ser objecte d'ocupació les coses corporals, ja siguin mobles o immobles i s'ha de fer amb l'ànim de ser l'amo, el propietari, comportant-se com a tal. Transcorregut el temps de prescripció i en la forma prevista pel Codi Civil de Catalunya es produeix la usucapió i, així, l'ocupant esdevé propietari. L'ocupació pot ser de coses animades (pesca, caça, bestiar), o sobre coses inanimades. A Roma, l'ocupació va ser una forma d'adquirir el domini segons el dret de gents.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una organització sense ànim de lucre (OSAL) o organització no lucrativa (ONL) és una organització que té com a objectiu primari donar suport a un aspecte d'interès públic o privat sense propòsits comercials. N'hi ha que actuen en camps tan diversos com l'art, la caritat, l'educació, la llengua, la política o la recerca científica.\nTot i que les organitzacions sense ànim de lucre no actuen per generar beneficis econòmics, poden necessitar generar ingressos per a finançar llurs activitats. No obstant això, aquests ingressos poden ser limitats, o fins i tot, restringits legalment. Aquestes organitzacions normalment reben fons d'entitats públiques o privades, en el darrer cas, depenent del país i la legislació, poden ser deduïbles en impostos.\nLa majoria d'organitzacions no governamentals (ONG) són també organitzacions sense ànim de lucre. Una bona part de les organitzacions sense ànim de lucre, configuren l'anomenat Tercer sector, que gestiona els programes i/o serveis que atenen les necessitats socials de les persones o grups més vulnerables. En aquest sentit, les seves actuacions formen part dels programes de serveis socials.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La pena és el mitjà amb el que compta l'estat per a reaccionar enfront del delicte, expressant-se com la «restricció de drets del responsable». Per això, el Dret que regula els delictes es denomina habitualment Dret penal, en lloc d'altres denominacions com Dret criminal o Dret delictual.\nLa pena també es defineix com una sanció que produeix la pèrdua o restricció de drets personals, regulada en la llei i imposada per l'òrgan jurisdiccional, mitjançant un procés, a l'individu responsable de la comissió d'un delicte. El terme pena (dolor) deriva del terme en llatí poena i posseeix una connotació de dolor causat per un càstig.\nEl Dret Penal modern advoca per la proporcionalitat entre el delicte i la pena. En molts països es busca també que la pena serveixi per a la rehabilitació del criminal, la qual cosa exclou l'aplicació de penes com la pena de mort o la cadena perpètua.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El perill és el risc que passi quelcom desagradable o un accident. Usualment s'avisa amb senyals com un signe d'admiració (informàtica), la creu que indica incorrecció, el color vermell o taronja o un triangle amb les vores vermelles (trànsit). L'existència del perill pot ser objectiva o subjectiva i desencadena en el cos humà reaccions físiques per respondre a la possible amenaça.\nEn Dret laboral, un perill és una situació o zona que pot donar origen a una possibilitat de lesió o bé originar una lesió la qual pot, fins i tot, posar en compromís la vida del treballador.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La potestat reglamentària és la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes amb rang reglamentari, és a dir, normes subordinades a les lleis, ja siguin aprovades via ordres, decrets o instruccions. No és privativa del poder executiu, altres òrgans també poden exercir-la. Així per exemple, les cambres del parlament o tribunals superiors de justícia. Tot i així, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'executiu. S'acostuma a distingir entre una potestat reglamentària clàssica i una altra moderna:\n\nLa clàssica és aquella reconeguda al cap d'estat, o cap de govern, per regular l'aplicació concreta de les lleis: s'anomena també potestat d'execució, ja que el seu objectiu és executar la constitució i les lleis en els assumptes en què sigui necessari concretar les disposicions formulades en les normes generals i abstractes.\nLa moderna és aquella que es confereix al cap d'estat o de govern per a l'execució de la Constitució en totes aquelles matèries que aquesta no ha reservat expressament a la Llei S'anomena també autònoma doncs s'exerceix amb independència de la Llei i en tots els assumptes que la Constitució no encomana expressament a aquesta.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres. Hom acostuma a identificar-les per la data en què foren decretades.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Prescripció és en dret, l'adquisició o extinció de drets per haver transcorregut un cert lapse de temps en determinades condicions. Així, pel transcurs del temps, es consoliden situacions de fet, s'adquireixen coses que fins aleshores eren alienes per la institució coneguda com a usucapió, ...\nLa prescripció extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si s'exerciten en forma d'acció com si s'exerciten en forma d'excepció.\nS'entén com a pretensió el dret a reclamar d'altri una acció o una omissió. S'interromp el còmput per la reclamació judicial o extra judicial. A Catalunya hi ha tres terminis prescriptius per interposar accions judicials en matèria civil: decennal, triennal i anual (Codi Civil de Catalunya Llibre I, Títol II, Capítol I).\nAl contrari de la caducitat, la prescripció ha de ser al·legada per la part a la qual beneficia.\nUn termini de prescripció pot ser interromput per l'actuació del fiscal, o pels actes de la part a la qual perjudica, de tal manera que un acte judicial a instància de part pot fer aturar el compte del termini. Una vegada resolta la qüestió per una actuació judicial, el termini torna a comptar.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un judici o procediment sumaríssim és un procés judicial en el que les diferents parts ordinàries del procediment s'acumulen en un sol acte i, generalment, en un sol moment, de tal manera que s'instrueix, s'aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s'executa la sentència en brevíssim termini (unes hores). Aquest procediment extraordinari és el que se sol desenvolupar com a aparença de judici durant els Consells de Guerra en situacions de conflicte armat prop del front i baix imminent amenaça de l'enemic. S'ha utilitzat com a recurs per a l'execució d'opositors a règims totalitaris o en cops d'estat. Entre les seves característiques, a més de les esmentades, destaca l'absència de cap garantia per al detingut i jutjat, que ho pot ser igualment en rebel·lia.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una bé tangible o no-tangible. Això implica que cap persona natural o jurídica, pot utilitzar-la de forma legítima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donació, transacció, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiació. El dret a la propietat privada i la llibertat econòmica no són absoluts.Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, òbviament, neguen l'existència d'una autoritat competent per a la seva derogació.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La prova diabòlica o prova inquisitorial, basada en l'expressió llatina probatio diabolica, és una expressió de l'àmbit del dret que descriu la pràctica d'exigir una prova d'un fet negatiu i, per tant, impossible.En una probatio diabolica l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa. Sota aquesta contextualització del Dret modern, algunes fonts acadèmiques indiquen que la prova diabòlica és un exercici pedant i inútil conseqüència de la burocràcia del poder judicial. En el cas del Dret a la propietat, s'afirma que aquesta prova atorga un perjudici addicional al demandant respecte el posseïdor, que ja es troba molt beneficiat de per si per la llei.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Quid pro quo (del llatí, literalment «quid en lloc de quo») quiproquo en llatí medieval, és una locució llatina que significa «substituir una cosa per una altra». Actualment, i per influència de l'anglès, molt sovint l'expressió quid pro quo es fa servir en el sentit de et dono si em dones, quan no té aquest significat. En aquest cas caldria fer servir l'expressió do ut des, explicada més avall.\nÉs una expressió que originalment es referia a la confusió produïda en usar el pronom interrogatiu / indefinit singular de gènere neutre quid (en cas nominatiu) en lloc d'usar quo (en cas ablatiu). El sentit original de la locució és, doncs, l'acte de cometre un error gramatical. Amb posterioritat es va estendre el seu ús per a indicar un error conceptual, o la confusió entre persones de gran semblança.\nAl teatre, i des de l'època romana, es converteix en un recurs dramàtic per crear situacions d'humor i conflicte que es produeixen per la confusió entre un personatge i un altre, o entre un objecte i un altre. És la base, per exemple, de l'argument de Menaechmus, de Plaute, en què dos germans separats des de la infantesa coincideixen en Epidamno (en l'antiga Grècia; actualment Durrës, Albània) sense que ells sàpiguen de la seva mútua existència, creant-se tota classe de malentesos. Aquesta obra és una possible adaptació de Els Iguals, de Posídip, i al seu torn va donar lloc a una altra adaptació al segle xvi, La comèdia dels errors, de William Shakespeare.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un reglament comunitari és una norma jurídica del dret comunitari europeu comparable a les lleis en dret intern. A través d'aquest instrument els òrgans comunitaris poden intervenir de manera més intensa en els ordenaments jurídics interns. Es distingeix d'altres fonts de dret comunitari pel fet que és d'aplicabilitat directa, és a dir, no cal una normativa estatal (com és el cas de les directives) perquè un reglament suposi un dret o un deure per a la ciutadania europea. A més a més, la ciutadania està obligada a respectar-lo com ho faria amb una norma estatal. S'imposa a través del reglament el mateix dret a tots els estats membres, sense tenir en compte fronteres, i és vàlid de forma uniforme i íntegra. D'aquesta manera un estat no pot refusar o incomplir una part del reglament perquè aquest contradiu les seves lleis internes.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La rehabilitació en el dret és el fet que una persona recupera els seus drets, graus i dignitats que van ser annul·lats per un judici davant un tribunal o per decret, així com fora de l'esfera de la justícia pública per un procediment disciplinari intern dins d'una organització (l'exèrcit, una federació esportiva o professional, un organisme polític ecc.).La rehabilitació pot fer-se de manera automàtica, quan el judici o la pena determina un terme donat. Pot passar-se igualment després d'una amnistia, un judici en apel·lació o després una reobertura del judici en aparèixer elements nous que declaren el culpable innocent. Al cas d'un canvi de règim, per exemple quan una dictadura cau o es dissol i que els presoners polítics o altres adversaris del règim que van perdre els seus drets, sovint són rehabilitats. Un cas especial és la rehabilitació pòstuma. La rehabilitació sovint va junts amb una sol·licitud de compensació econòmica i restitució si s'escau de béns confiscats. Això és el cas de persones destituïdes dels quals els béns van ser confiscats pels nazis o sota les dictadures estalinista i franquista.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Relacions Laborals és un títol que la facilita la Diplomatura en Relacions Laborals té com a objectiu proporcionar una formació adequada en les bases teòriques i en les tècniques d'organització del treball i de la gestió de personal, així com de l'ordenació jurídica del treball i de la Seguretat Social. És a dir, formar tècnics especialistes en aquest àmbit, el camp d'actuació dels quals es troba en el món del treball, abordat des de dues vessants:\n\nUna de tipus jurídic, a la qual es pren en consideració tot allò referit a la regulació jurídica de les relacions laborals i de seguretat social; amb matèries con el Dret laboral, el dret sindical i el Dret de la Seguretat Social.\nL'altra vessant es refereix a l'organització i direcció del treball a l'empresa, que pretén capacitar el futur diplomat per a la comprensió de la problemàtica econòmico-empresarial que planteja el món del treball, i en especial en l'àrea d'organització d'empreses, mètodes de treball, així com direcció i gestió personal. Tot i això, ja que en les relacions laborals estan directament implicades les persones, és fonamental per comprendre el comportament de l'individu dins l'organització una preparació en matèria de psicologia del treball i de les relacions laborals.Juntament a aquestes matèries existeixen altres assignatures imprescindibles per a un millor coneixement dels temes específics de la titulació i que complementen la formació del professional versàtil que exigeix la nostra societat (Economia, Sociologia, Tributació, Institucions de Dret Públic i privat, etc.), i assignatures que pretenen preparar les bases d'una especialització mitjançant l'oferta optatives.\nEn definitiva, un conjunt d'aprenentatges la finalitat dels quals és la preparació per al desenvolupament de tasques professionals com l'assessorament extern a les empreses en matèria laboral, la integració als departaments de personal de les organitzacions, la defensa en judici laboral d'assumptes d'aquest tipus, així com la incorporació als cossos de gestió de les administracions públiques, preferentment dels que tenen funcions en matèria laboral o de seguretat social.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una resolució és el reconeixement formal dels actes d'una organització internacional mitjançant els quals aquesta manifesta formalment les seves opinions. El contingut de les resolucions pot ser molt variat, des d'aquelles que contenen autèntiques decisions fins a les que es limiten a expressar una recomanació o opinió. Les resolucions poden ser adoptades per aclamació o assentiment en aquells casos en els quals són aprovades sense que els estats participants facin una manifestació expressa de voluntat; per votació majoritària, que pot ser de majoria simple o de majoria qualificada per una determinada proporció dels vots afirmatius en relació amb el nombre de representants d'estats presents i votants en el moment de la votació; o per consens que es produïx quan els representants dels Estats acorden, en negociacions prèvies, que s'adopti una resolució sense sotmetre-la a votació, amb independència que puguin mantenir determinades discrepàncies sobre aspectes concrets del seu contingut.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La societat civil és un contracte pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de repartir entre si els guanys. Aquest tipus de societat s'oposa a la societat mercantil. És difícil establir una distinció clara entre ambdues. En general es distingeix la societat civil per ser aquella que es constitueix sense un objecte mercantil o, almenys, no purament mercantil. Els seus elements són:\n\nL'agrupació de 2 o més persones.\nLa reunió amb una fi comuna.\nQue aquesta fi consisteixi en una utilitat apreciable en diners.\nQue tots els socis participin en els guanys i les pèrdues.Les societats civils poden adoptar, per al seu objectiu, la forma mercantil, No obstant això, en aquests casos convé considerar el que estableix l'Article 1670 del Codi Civil.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una societat comanditària per accions és una empresa capitalista, és a dir, creada segons les circumstàncies personals dels socis, els quals uns responen il·limitadament amb tots els seus béns presents i futurs (els socis col·lectius) i els altres socis responen limitadament amb l'aportació que han fet a la societat (els socis comanditats). Per tant en tota relació jurídica interna necessiten l'acord de tots els socis. I pel que fa a l'externa, els creditors s'han de dirigir contra els socis col·lectius que són els que responen il·limitadament. Les aportacions poden ser béns, drets, treball o diners. En la liquidació persisteix la personalitat jurídica de la societat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La suspensió de la pena en el dret penal és el cessament, temporal o condicional, de l'aplicació d'una pena greu a una persona que ha estat condemnada per un delicte. Generalment, els motius que porten a una possible suspensió de la pensa poden ser de diversos tipus, i dependrà de la voluntat del legislador. La pena capital, per exemple, és habitual que se suspengui per motius processals, vist que la seva aplicació faria inútil qualsevol intent de revisió de la legalitat de la condemna.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal. A Castella el procés d'imposició s'anomenava «tallación». El nom prové de l'antic costum de comptabilitzar les entregues de diners tallant osques sobre pals, que es lliuraven per certificar el pagament. Aquesta manera de comptabilitzar és un vestigi dels temps prehistòrics. A Anglaterra va perdurar fins al 1826.\nLa taille era un dels principals impostos de l'Antic règim a França, i considerat com a molt regressiu perquè n'estan exempts justament els privilegiats, la part més rica de la societat. A la Castella de l'Antic Règim hi havia impostos semblants, als quals contribuïen només els pecheros.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una terra vinculada és un terme utilitzat en el dret medieval que definia una terra que no era de propietat privada, que no se'n podia disposar lliurement ni es podien posar a la venda. Eren terres vinculades a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi (terres comunals -béns de propis i comuns-) o a la Corona. El propietari de la terra podia treure'n profit econòmic i exercir-hi jurisdicció, però no la podia vendre.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un tribunal constitucional és un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional. La seva autoritat principal és pronunciar-se sobre si les lleis que s'impugnen són inconstitucionals, és a dir, si entren en conflicte amb els drets establerts per una constitució.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La tutela és la institució principal en la protecció de les persones incapacitades, a les quals ha d'assegurar la protecció, l'administració i guarda de drets i béns. Normalment, és l'autoritat conferida a una persona física o jurídica, anomenada tutor, per a tenir cura d'una persona i els seus béns, per ésser menor d'edat o haver estat declarat incapaç.\nLes funcions que se li confereixen són: atenció personal, administració dels seus béns, representació legal.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic. A principis del segle xiii ja es designà universitas proborum hominum al conjunt de prohoms que representaven a totalitat dels habitants d'una vila o ciutat amb personalitat jurídica de tipus pre-municipal en virtut de la concessió i reconeixement d'un privilegi. Aquesta representació gaudia de certa representació tant davant el poder reial, del poder senyorial, o davant de tercers. El desenvolupament municipal durant l'edat mitjana es consolidarà durant l'edat moderna, on la «universitat» és la designació pròpia en català assimilable, amb la justa prudència, als municipis actuals constituïts i organitzats en assemblees, consells i magistrats. En les zones rurals, els llocs i les parròquies s'organitzaran municipalment en comuns. Ambdues institucions municipals, les universitats i els comuns, eren representants de la col·lectivitat i formaven la base del cos municipal.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El vot per correu, també anomenat vot per correspondència, vot postal o vot epistolar, és una de les modalitats de vot a distància. Descriu el mètode de votació a eleccions pel qual les paperetes es distribueixen als electors i/o es tornen per correu postal, en contrast amb l'assistència personal de l'elector a una mesa electoral i amb el sistema de vot electrònic. En molts països democràtics, aquest mètode de votació s'ofereix als votants únicament sota sol·licitud prèvia.\nBeneficia a les persones que no poden assistir en persona als llocs on votar, bé sigui per una discapacitat física o per incapacitat econòmica.\nD'altra banda, es plantegen dubtes sobre si el vot per correu compleix les garanties del sufragi secret, ja que la gent llança el seu vot fora de la seguretat d'una mesa electoral.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret ambiental o dret ambiental i de recursos naturalsconsisteix en un grup de regles que resolen problemes relacionats amb la conservació i protecció del medi ambient i de lluita contra la contaminació. Es discuteix si el dret ambiental és una branca autònoma del dret o si té un caràcter transversal a les branques clàssiques del dret.\nUn conjunt de règims reguladors relacionats, però diferenciats, ara fortament influenciats pels principis legals ambientals, se centren en la gestió de recursos naturals específics, com ara boscos, minerals o pesqueries. Altres àmbits, com ara l'avaluació d'impacte ambiental, poden no incloure adequadament cap de les dues categories, però són components importants del dret ambiental.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Les Ciències del Dret, són totes aquelles disciplines que tracten d'explicar les característiques del Dret, entès com un fenomen que existeix més enllà de la seva dimensió positiva, aquesta última objecte propi de la dogmàtica jurídica.\nÉs convenient en aquest sentit no confondre dos termes, Ciències del Dret i Ciència del Dret, que no són, com es podria pensar a primera vista, el plural i el singular d'una mateixa idea, sinó que fan referència a qüestions força diferents. Amb l'expressió Ciència del Dret (singular) s'ha identificat, des d'un bon començament, a la dogmàtica jurídica, amb exclusió d'altres perspectives. Al seu torn, l'expressió Ciències del Dret (plural) fa referència a l'existència de disciplines científiques que tenen com a objecte d'estudi del Dret i que no formen part de la Dogmàtica (estudi del dret positiu).\nSi per a la dogmàtica, la idea de Dret es configura al voltant del positum que constitueix una ordenació vigent, i orienta la seva acció a la discussió de les possibilitats que l'estructura de l'esmentada ordenació permet per tal de realitzar un examen científic d'aquest ordenament jurídic, les ciències fonamentals pretenen, o bé explicar la història de l'esmentada ordenació (Dret romà, Història del Dret), o bé, la seva funció en la societat en la qual s'insereix (Sociologia del Dret), o bé, fer-se càrrec dels seus problemes en un nivell supradogmàtic (Filosofia del Dret, Teoria del Dret).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret migratori és el conjunt de normes de Dret Públic que regulen el trànsit internacional de persones (nacionals i estrangeres). Estableix les modalitats i condicions a les quals se subjectarà l'ingrés, permanència o estada i sortida d'estrangers, i allò relatiu a la sortida, emigració i tornada o repatriació de nacionals. El dret migratori es relaciona amb el dret del refugi, el dret internacional dels drets humans i el dret humanitari.Històricament, la migració era regulada únicament per mitjà de normativa (legislació) nacional. Amb l'increment de la mobilitat humana global, els diferents Estats han començat a cooperar entre si, bo i dictant normes internacionals sobre aquesta qüestió, com la Convenció sobre la Protecció dels Drets dels Treballadors Migrants i els seus Familiars, o el Pacte Global per a una Migració Segura, Ordenada i Regular (el primer acord intergovernamental sobre la temàtica, signat sota l'auspici de les Nacions Unides al Marroc, el desembre de 2018).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El terme drets digitals descriu els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. El terme està particularment relacionat amb l'extensió a l'entorn digital dels drets humans ja existents, com el dret a la privacitat, a la llibertat d'informació i a la llibertat d'expressió. El Dret d'accés a Internet ha sigut reconegut com un dret bàsic per diversos Estats.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dia del domini públic és una celebració mundial del dia en que entren en el domini públic certes obres perquè ha expirat el termini de la seua protecció per drets d'autors. El llistat d'autors i obres que entren en domini públic pot variar segons la legislació de cada estat, ja que aquesta no és uniforme. En el cas d'Espanya, els drets d'explotació d'una obra subsisteixen 70 anys després de la mort de l'autor i es computen des de l'1 de gener de l'any següent al de la mort. No obstant això, el termini és de 80 anys per als autors morts abans del 7 de desembre de 1987.A continuació, es presenta una llista d'autors valencians, catalans i balears les obres dels quals han passat a domini públic l'1 de gener de 2019 (autors morts en 1938).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Pepe the Frog (la granota Pepe, en català) és un mem d'Internet molt popular. Es tracta d'una granota antropomòrfica verda amb un cos humanoide. Aquest personatge es va originar en un còmic de Matt Furie anomenat Boy's Club. Es va convertir en un mem d'Internet quan la seva popularitat va créixer exponencialment en llocs web com Myspace, Gaia Online i 4chan als volts de l'any 2008. Ja en l'any 2015, s'havia convertit en un dels memes més populars utilitzats en 4chan i Tumblr.Ara bé, és al 2016 quan la imatge del personatge fictici agafa volada i es converteix en un símbol del controvertit moviment de Dreta alternativa (alt-right). La Lliga Antidifamació va afegir certes encarnacions de Pepe the Frog a la seva base de dades de símbols d'odi el 2016, matisant que no tots els mems de Pepe són de caràcter racista. D'ençà, l'autor de Pepe The Frog ha expressat públicament la seva consternació pel fet que Pepe sigui utilitzat com a símbol d'odi i, a l'any 2017, finalment va optar per matar el personatge en el còmic per evitar que se segueixi utilitzant com a símbol del moviment de supremacisme blanc. Finalment va ser fusionat per joves pro-Trump amb el déu egipci del Caos, Kek, sorgint una religió-mem anomenada The Cult of Kek, en la qual apareix Kek com Déu-Pare de tots els Pepes i protector de Trump.\nL'ús original del meme ha evolucionat amb el temps i té moltes variants, les més conegudes són: Sad Frog, Smug Frog, Feels Frog i \"You will never ...\".", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Les protestes a Hong Kong de 2019 són una sèrie de concentracions i de manifestacions celebrades a Hong Kong per exigir la retirada del projecte de llei d'extradició a la Xina (Fugitive Offenders and Mutual Legal Assistance in Criminal Matters Legislation (Amendment) Bill) presentat pel govern de Carrie Lam. L'oposició dels manifestants a la llei es deu al fet que temen que el projecte de llei obri la ciutat autònoma a les lleis de la República Popular de la Xina i que els habitants de Hong Kong siguin sotmesos a un sistema legal diferent.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El referèndum d'independència es va dur a terme a Bougainville entre el 23 de novembre i 7 de desembre de 2019, i els resultats s'anunciaran al voltant del 20 desembre. La votació és el resultat d'un acord entre el govern de Papua Nova Guinea i el govern autonòmic de Bougainville . La votació no és vinculant i el Govern de Papua Nova Guinea té l'última opinió sobre què passa de Bougainville en cas que els electors optin per la independència.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Tres votacions de caràcter federal van tenir lloc a Suïssa durant el 2019. Les votacions es van dur a terme el 10 de febrer i el 19 de maig. Cada votació va ser anunciada amb quatre mesos d'antelació per l'organisme responsable de coordinar-les, la Cancelleria Federal.\nDegut a la convocatòria d'eleccions federals del 20 d'octubre els referèndums programats pendents per novembre es van aplaçar al 2020.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Vos estis lux mundi (Vosaltres sou la llum del món) és un motu proprio del papa Francesc que concreta les normes que ha de seguir l'Església catòlica respecte els abusos sexuals publicat el 9 de maig de 2019 i que ha d'entrar en vigor l'1 de juny del 2019.El text obliga els religiosos a informar als superiors dels casos d'abusos i encobriment, reforça la responsabilitat dels bisbes, crea un sistema de denúncia i imposa un termini de 90 dies per resoldre les investigacions. El document és fruit de la trobada de bisbes sobre la protecció dels menors en l'Església que es va celebrar el febrer del 2019 al Vaticà.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'acta d'una reunió és el document escrit que registra els temes tractats i els acords adoptats en una determinada reunió, amb la finalitat de certificar l'esdevingut i donar validesa a l'acordat. El tipus d'organismes que celebra aquestes reunions de les quals s'aixecarà acta pot ser molt divers, des d'una assemblea parlamentària, una institució pública o privada, una associació o una comunitat de veïns. Totes aquestes reunions han hagut de ser degudament convocades, per escrit i amb l'antelació adequada, mitjançant un document, dirigit a tots els possibles assistents, en el qual ha de figurar l'ordre del dia de la reunió.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El certificat és un tipus de text administratiu emprat per constatar un fet determinat. En el procés de sol·licitud d'un lloc de treball, especialment quan es tracta d'una institució oficial, els certificats són fonamentals per demostrar la formació i l'experiència. És un tipus de text que es produeix normalment a instàncies de qui el rep, per part d'una persona amb prou autoritat dins de la institució per establir que les afirmacions que s'inclouen al document són certes. Si hi arriba a haver alguna irregularitat o falsedat en allò que s'ha declarat, pot ser objecte d'una sanció administrativa.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un codicil és un document jurídic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jurídics, que té els seus orígens en el dret romà.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Conveni regulador és el document que acompanya la demanda de divorci, separació judicial o l'adopció o modificació de mesures reguladores de les conseqüències de la nul·litat del matrimoni, presentada de comú acord o presentada per un d'ells amb el consentiment de l'altre.Si els cònjuges tenen fills comuns que estan sota llur potestat, el conveni regulador ha de contenir: \na) Un pla de parentalitat, d'acord amb el que estableix l'article 233-9.\nb) Els aliments que els han de prestar, tant respecte a les necessitats ordinàries com a les extraordinàries, indicant-ne la periodicitat, la modalitat de pagament, els criteris d'actualització i, si ho han previst, les garanties.\nc) Si escau, el règim de relacions personals amb els avis i els germans que no convisquin en el mateix domicili.\nA més, també ha de contenir, si escau: \na) La prestació compensatòria que s'atribueix a un dels cònjuges, indicant-ne la modalitat de pagament i, si escau, la durada, els criteris d'actualització i les garanties.\nb) L'atribució o distribució de l'ús de l'habitatge familiar amb el seu parament.\nc) La compensació econòmica per raó de treball.\nd) La liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa.\nA més, també poden acordar aliments per als fills majors d'edat o emancipats que no tinguin recursos econòmics propis.\nEls pactes adoptats en conveni regulador han d'ésser aprovats per l'autoritat judicial, llevat dels punts que no siguin conformes amb l'interès dels fills menors. Si denega l'aprovació dels pactes adoptats en conveni regulador, l'autoritat judicial ha d'indicar els punts que s'han de modificar i ha de fixar el termini per a fer-ho. Si els cònjuges no formulen una proposta de modificació o aquesta tampoc no és aprovada, l'autoritat judicial ha d'adoptar la resolució pertinent. La sentència ha d'incorporar els punts del conveni que hagin estat aprovats i la decisió que correspongui quant als no aprovats. També pot contenir les mesures necessàries per a garantir-ne el compliment efectiu.\nL'Article 233-2 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia, recull les mesures definitives proposades per conveni regulador; i l'Art. 233-3 l'Aprovació judicial dels pactes.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La custòdia documental es refereix a l'acció o les accions portades a terme per a guardar, conservar i tenir cura dels documents, independentment del seu suport. La custòdia documental dels documents electrònics es basa en l'organització de la custòdia o cadena de confiança, lligada a la preservació digital o digitalització i a l'ús de la signatura electrònica avançada, que deriven de la necessitat de preservar i assegurar a llarg termini els documents electrònics.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un document legal (del llatí documentum, derivat de docere \"ensenyar, demostrar\") o en dret simplement document, és qualsevol mitjà, sobretot gràfic, que comprovi l'existència d'un fet, l'exactitu o la veritat d'una afirmació, etc., que tingui un valor de prova. Els documents són sovint sinònim d'actes, cartes o escrits.\nUn document pot ser també una informació singularitzada, o sigui que es pot distingir per un nom o un codi, que tracta d'un assumpte específic de naturalesa i interès particular d'una institució de caràcter secret, estratègic o que representa capital intel·lectual, és a dir plenament integrada en els béns intangibles d'una entitat.Les parts del document jurídic són: la disposició i les fórmules diplomàtiques.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "A la Unió Europea, la Commonwealth, Hong Kong, a Irlanda i als Estats Units llibre verd és un informe provisional governamental, un document de consulta de propostes de polítiques per al debat i discussió, sense cap mena de compromís d'actuació, el primer pas per a canviar una llei. Els llibres verds poden donar lloc a la producció d'un Llibre blanc.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial. Està datat cap a l'any 400. A vegades se cita com a «Notícia de l'imperi», «Notícies de dignitats», «Descripció de càrrecs», «Notícies imperials» o similars.\nEl nom, Notitia Dignitatum, deriva de les primeres paraules descriptives als manuscrits: Notitia dignitatum omnium tam civilium quam militarium utriusque imperii occidentis orientisque. hoc documentum rationem reddit de structura et administratione imperii Romani aetate Theodosiana. ultima redactio notitiae dignitatum a primis decenniis saeculi quinti provenit («Llista dels oficials, civils i militars, dels dos imperis, occidental i oriental. Aquest document presenta l'estructura i l'administració de l'Imperi romà durant el temps de Teodosi. La darrera edició de la Notitia Dignitatum és de la primera dècada del segle cinquè»).\nHi ha còpies dels segles xiv i xv i una còpia en color del 1542, i deriven d'anteriors manuscrits perduts, un dels quals era del segle ix. Els càrrecs que esmenta són les dignitats o els càrrecs més importants de l'Imperi, amb la seva funció i localització, organitzats en:\n\nOficials de la cort.\nVicaris i governadors provincials.\nComandants militars (magistri militum, comites rei militaris i duces).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Els pactes successoris són, segons el dret civil català, aquells contractes o convenis subscrits entre vius (inter vivos), que tenen per objecte ordenar la successió per al moment de la mort (mortis causa) d'algun dels atorgants, sigui per via universal, mitjançant la institució d'hereu (anomenats heretaments), o per via particular, mitjançant la realització d'atribucions a títol particular.El pacte d'heretament pot afavorir una o diverses persones amb la qualitat d'hereu (si l'afavorit és part del pacte) o amb la crida a l'herència (si l'afavorit no és atorgant del pacte, en quin cas la seva qualitat d'hereu només es farà efectiva en el moment de la mort del causant si el pacte no ha estat revocat pels atorgants o no ha quedat sense efecte per qualsevol altra causa).Els pactes successoris tenen caràcter familiar, ja que hom només pot atorgar-los amb les persones següents:.\nEl cònjuge o futur cònjuge.La persona amb qui conviu en unió estable de parella.Els parents en línia directa sense limitació de grau en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l'altre cònjuge o convivent.La seva regulació legal, a Catalunya, és l'establerta en el Capítol I (Els pactes successoris) del Títol III (La successió contractual i les donacions per causa de mort) del Llibre IV (Successions), del Codi civil de Catalunya.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una patent de cors (del llatí cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells. D'aquesta manera, el beneficiari esdevenia part de la marina de guerra de l'estat que l'atorgava.\nLes patents de cors foren molt utilitzades durant l'edat mitjana i l'edat moderna quan els estats no podien mantenir marines pròpies o no prou grans.\nLes patents de cors en temps de guerra es van escampar per la major part d'Europa al segle xvi. També van ser utilitzades per les nacions americanes durant les guerres d'independència. Es van abolir el 1856 en el tractat de París, que va posar fi a la Guerra de Crimea. Malgrat això, estats com Espanya, els EUA i Mèxic en continuaren donant durant una quarantena d'anys.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un salconduit és un document concedit a una persona per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.Un salconduit (sovint anomenat laissez-passer en altres idiomes) és un document expedit per un estat sobirà a una persona o persones que hi han obtingut asil i que els permet sortir-ne lliurement. Acostuma a ser un permís de sentit únic: d'anada, però no de tornada.\nEls governs arriben a expedir salconduits als propis nacionals com a passaports d'emergència. També poden expedir salconduits a persones apàtrides que no poden obtenir un passaport del propi govern o perquè aquest no és reconegut per l'estat de destinació.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La traducció jurada és la traducció oficial de títols, documents, certificats, etc. que requereixen una validesa legal. Aquest tipus de traducció només la pot realitzar aquell traductor acreditat per a això, que es denomina, a Espanya traductor-intèrpret jurat. La necessitat de realitzar aquest tipus de traducció sorgeix a partir de les exigències de determinades autoritats (ministeris, jutjats, institucions acadèmiques) de consignar una còpia fidel d'un determinat document original; o bé de la necessitat d'avalar, en la llengua d'arribada, la informació continguda en el text original. Les traduccions jurades degudament realitzades es converteixen en documents públics una vegada han estat consignats el segell i la signatura de l'intèrpret jurat. Aquest tipus de traduccions només pot ser realitzat per un traductor jurat, el qual signa, certifica i segella el document.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un visat (del llatí charta visa, lit. \"paper que ha estat vist\") és una indicació que una persona està autoritzada a entrar a l'estat que ha emès el visat, sotmès a l'aprovació de l'oficial d'immigració en el moment d'entrada. L'autorització pot ser un document, però més comunament es tracta d'un segell estampat en el passaport del demandant. Alguns països no requereixen la visa sota determinades condicions, com per exemple acords bilaterals. El país emissor de la visa pot sotmetre-la a diverses condicions, com ara temps de durada, període que el beneficiari pot romandre al país o si la visa és vàlida per a més d'una visita.\n\n", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un crèdit en dret i economia és generalment un recurs per l'empresa o els particulars. El sentit etimològic de crèdit és el participi passat del llatí credere, creure, per significar la confiança que s'acorda amb un altre.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El deute perpetu és una forma de crèdit que es va utilitzar principalment com un instrument de deute públic a l'edat mitjana tardana.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret d'accés a la informació pública és el dret ciutadà a accedir a la informació pública en poder del Govern i les institucions públiques. Es tracta d'un dret públic subjectiu que articula i protegeix el dret fonamental a saber, a més de ser un instrument de control democràtic de les institucions públiques que fa efectiu el principi de transparència política.\nA l'Estat espanyol aquest dret està regulat a nivell estatal per la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la qual reconeix que totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, en els termes prevists a l'article 105.b) de la Constitució Espanyola, així com en la corresponent normativa autonòmica segons l'àmbit de les respectives competències.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret d'accés a la informació pública a Espanya és un dret reconegut a la Constitució espanyola de 1978 en l'article 105.b) i desenvolupat en diverses normes jurídiques.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Els drets patrimonials són aquells que es reflecteixen sobre el patrimoni i són aptes per a satisfer necessitats valorables en diners. Els drets patrimonials són una classificació dins dels drets subjectius, són susceptibles de tenir un valor econòmic, i es contraposen als drets extrapatrimonials. Els drets patrimonials se subdivideixen en els drets reals —sobre béns—, els drets personals —sobre crèdits—, i els drets intel·lectuals —sobre propietat intel·lectual—.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Els drets fonamentals dels parlamentaris són el conjunt de drets fonamentals reconeguts als representants parlamentaris com a nucli essencial de la seua funció constitucional representativa i que té per objecte protegir les minories parlamentàries contra els possibles abusos dels grups majoritaris, garantint la pluralitat política inherent a tota societat democràtica consolidada.\nLa consagració i delimitació dels drets fonamentals dels parlamentaris ha estat consolidada per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha desenvolupat el dret de participació reconegut a l'article 23 de la Constitució Espanyola.\nSón drets fonamentals dels parlamentaris:\nDret a la informació: dret a sol·licitar la informació necessària per al compliment de les seues funcions (STC 161/1998).\nDret a les esmenes: dret a presentar esmenes i que aquestes siguen admeses a tràmit sempre que complisquen amb les condicions reglamentàries i que s'atenguen a la regla de la congruència amb el projecte (STC 23/1990, 118/1995).\nDret a les mocions: dret a presentar mocions i que aquestes siguen tramitades per la Mesa sempre que no siguen obertament contràries a la normativa vigent, quedant exclosos judicis d'oportunitat (STC 205/1990, 41/1995).\nDret a les proposicions de llei: dret a presentar proposicions de llei i que aquestes siguen trameses convenientment i sense traves i que no puguen ser indegudament inadmeses a tràmit (STC 95/1994, 124/1995)\nDret a les interpel·lacions: dret a presentar interpel·lacions com a part inherent del control polític (STC 225/1992).\nDret a la participació en Comissions: dret de formar part d'almenys una comissió (STC 214/1990).\nDret a forçar la convocatòria del Ple: dret de forçar la convocatòria del Ple de la Cambra quan es complisquen els requisits reglamentaris (STC 81/1991).", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El furt d'idees, també conegut com a bropropiating, és l'apropiació i explotació, com si fos pròpia, d'una idea o del treball d'una dona per part d'un home, que s'emporta tot el mèrit. Normalment s'associa a l'entorn laboral, però no té lloc en aquest en exclusiva.Està íntimament lligat al Manterrupting (interrupcions innecessàries de les dones), i juntament amb Mansplaining, forma la tríada perfecta del que es coneix com a micromasclismes o masclisme quotidià.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La propietat intel·lectual és el dret inherent que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques, i comprèn els drets d'autor i la propietat industrial. A diferència d'altres tipus de propietats, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible; la qual cosa fa que sigui un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar. Les lleis de propietat intel·lectual, que protegeixen l'obra resultant, però no el procés de creació, ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. És a dir, les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislació de propietat intel·lectual. Només queda protegida la seva expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre. Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme «propietat intel·lectual» és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres. El Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual se celebra el 26 d'abril.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Relació jurídica és l'element més important des del punt de vista del dret subjectiu, així com la norma jurídica ho és des del punt de vista objectiu. Per tant s'entén que la relació humana o de vida és aquella que en ser reconeguda i integrada en el supòsit de fet d'una o diverses normes, produeix conseqüències jurídiques (Miguel Reale).\nMoucher Zorraquin considera que la relació que s'estableix entre persones (subjecte jurídic), al com una norma assigna determinades conseqüències. Per tant, les relacions socials que es presenten, produeixen conseqüències jurídiques en la qual poden identificar-se els subjectes que intervenen en la relació.\nLes diferents relacions socials de les quals poden ser partícips els individus estan previstes jurídicament, és a dir, que existeix una regulació per a aquestes. D'aquestes relacions es deriven uns drets i deures que vinculen a les parts concernents i la materialització de les quals es manifesta en posicions de poder i de deure, respectivament.\nPel que fa al contingut de les relacions jurídiques, s'han establert quatre tipus:\n1. Relacions obligatòries: el deure complir els drets de l'altre subjecte (devolució del préstec al banc).\n2. Relacions jurídic-reals: el dret d'obrar com consideri oportú el propietari dels béns que posseeix, i que tal dret forma part dels drets reals (dret de propietat…).\n3. Relacions familiars: dirigides a garantir el marc d'aquestes institució (dret d'aliments entre parents).\n4. Relacions hereditàries o successòries: drets i deures dels successors d'una persona morta.\nHi ha relacions que són autònomes i per tant constitueixen una sola relació jurídica, es diu que són relacions independents (matrimoni). No obstant això es diferencien unes altres l'origen de les quals procedeix d'una relació anterior ja existent i a la qual se subordina; són les relacions dependents (subarrendament).\nL'estructura de tota relació jurídica comprèn:\n\nSubjectes: els individus que es relacionen, ja siguin persones físiques o jurídiques. Es determinen dues posicions:\nUna de poder, en la qual s'atorguen uns drets al subjecte actiu que el legitimen per a reclamar una conducta determinada a favor del compliment dels seus drets, ja siguin per mitjà de:\nDrets subjectius: facultats sobre l'exigència de certes conductes o sobre una cosa en benefici particular.\nPotestats: autoritza a una persona perquè la pàtria potestat dels pares sobre els seus fills menors d'edat actuï en interès de la part sotmesa.\nDrets potestatius: per voluntat unilateral la relació es pot veure alterada, modificada o destruïda (subscriure/anul·lar un contracte, modificar…).\nRepresentant: actua per compte i en nom d'altres persones.\nUna de deure, l'obligació o subordinació pel compliment dels drets del subjecte actiu.Objecte: parteix de la realitat social limitada per la relació, concretada en els interessos i béns, ja especificats en una classificació anterior.Contingut: conjunt de drets i deures que es reparteixen entre els subjectes actius i passius.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La filosofia del dret és una branca de la Filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creació i aplicació del Dret, la teoria de la justícia i la teoria de la ciència jurídica. Estudia problemes com la natura de la llei positiva, les relacions entre el dret i les altres branques de la filosofia, en particular la lògica, l'epistemologia, l'ontologia i l'ètica.\n\n", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La bioètica és la branca de l'ètica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biomèdic i bioteconològic. Etimològicament prové del grec ‘bios' i ‘ethos': \"ètica de la vida\", l'ètica aplicada a la vida humana i no humana (animals, medi ambient).\nEn un sentit més ampli, la Bioètica no es limita a l'àmbit mèdic, sinó que inclou tots els problemes morals que tenen a veure amb la vida en general, estenent d'aquesta manera el seu camp a qüestions relacionades amb el medi ambient i al tractament dels animals.\nLa bioètica és una disciplina relativament nova i l'origen del terme correspon a l'oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter, qui va utilitzar el terme per primera vegada en 1970 en un article publicat en la revista de la Universitat de Wisconsin Perspectives in Biology and Medicine i el títol del qual ostentava per primera vegada aquest terme: Bioethics: The science of survivol (Bioètica: la ciència de la supervivència). Posteriorment, l'any 1971, Potter publica un llibre amb el títol de Bioethics: bridge to the future (Bioètica: un pont cap al futur) en què es recullen diversos dels seus articles.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "En el Dret dels Estats Units, la Constitució Vivent és una teoria d'interpretació constitucional segons la qual la Constitució és, fins a cert punt, dinàmica.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans. El concepte de dret natural s'oposa al de dret positiu, que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de jusnaturalistes, oposades a les doctrines positivistes que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que el dret natural es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu).El jusnaturalisme, que és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret, segons el jurista italià Norberto Bobbio es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte \"natural\" i \"superior\" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va ser encunyat per Ciceró al definir-lo com \"una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa\".\nEl contingut del dret natural, o sigui, quins són els principis superiors que regeixen la vida humana, són un reflex de la moral de cada societat, considerada com a norma jurídica. Això fa que, encara que el dret natural pretengui ser únic, universal i immutable, en cada autor i en cada moment trobem concrecions diferents i oposades del dret natural. Així, per exemple, per Aristòtil l'esclavitud era una institució del dret natural mentre que per John Locke ho era la llibertat.La tradició jusnaturalista s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle xix, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles.\nEn la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jurídicament organitzada haurà de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democràtic de Dret.\nEls drets naturals són universals i inalienables, encara que no sempre absoluts, ja que de vegades poden col·lidir amb altres drets de la mateixa naturalesa. En l'evolució històrica d'aquests drets, primer es va parlar de drets naturals, posteriorment de drets humans a partir de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 i finalment de drets fonamentals des del procés constitucionalista, és a dir quan aquests drets es van incorporant a les constitucions dels Estats, especialment ja en la segona meitat del segle xx; d'aquesta manera, els principis del dret natural s'incorporen al dret positiu. La Declaració universal dels drets humans de 1948 és eclèctica i utilitza indistintament els termes drets naturals i drets humans.\nUn cas important en què es va donar al dret natural transcendència jurídica va ser el dels judicis de Nuremberg, perquè en el moment en què havien estat realitzats, els crims contra la humanitat comesos pels líders nazis no estaven prohibits pel dret positiu, ja que no hi havia cap norma vigent a Alemanya ni al dret internacional que els prohibís, però aquests actes eren clarament injustos. Aleshores, als criminals nazis se'ls va jutjar amb normes fonamentades en el dret natural, perquè una aplicació estricta del dret positiu hagués deixat impunes aquest crims.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Dret penal de l'enemic (en alemany Feindstrafrecht) és un concepte introduït el 1985 per Günther Jakobs, jurista alemany, i professor emèrit de dret penal i filosofia del dret a la Universitat de Bonn. Segons Jakobs, certes persones, perquè són enemics de la societat (o estat), no tenen totes les proteccions penals i procediments penals que es donen a altres persones.Jakobs proposa la distinció entre un dret penal del ciutadà (Bürgerstrafrecht), que es caracteritza pel manteniment de la vigència de la norma, i un dret penal per a enemics (Feindstrafrecht), orientat a combatre els perills, i que permet que qualsevol mitjà disponible sigui utilitzat per castigar aquests enemics.\nPer tant, el dret penal de l'enemic no constitueix en si mateix un corpus legislatiu, sinó que significa la suspensió de certes lleis, justificada per la necessitat de protegir la societat o l'Estat contra determinats perills. La majoria dels estudiosos del dret penal i de la filosofia del dret s'oposen al concepte de Feindstrafrecht. Günther Jakobs, al seu torn, assenyala que només descriu alguna cosa que ja existeix, mentre que els seus crítics diuen que assumeix una posició afirmativa en la seva publicació de 2004. En aquesta publicació, Jakobs proposa que qualsevol persona que no respecti les lleis i l'ordre legal d'un Estat —o que pretengui destruir-los— ha de perdre tots els drets com a ciutadà i com a ésser humà i que l'Estat ha de permetre a aquesta persona sigui perseguida per tots els mitjans disponibles. Això vol dir, per exemple, que un terrorista que vulgui subvertir les normes de la societat, un criminal que ignora les lleis i un membre de la màfia que només respecti les regles del seu clan, haurien de ser designats com a «no-persones» i ja no mereixerien ser tractats ser tractats com a persones, sinó com a enemics.\nJakobs justifica la necessitat d'un dret penal de l'enemic filosòficament, i es refereix al la teoria hobbesiana del contracte social i la seva interpretació per Immanuel Kant. Qui acaba amb aquest contracte social mitjançant la seva deshonra, deixa la societat i entra a l'estat natural sense llei. D'aquesta manera, perd els seus drets com a persona i es converteix en un enemic, i com a tal, ha de ser perseguit per la societat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El dret positiu és el conjunt de normes jurídiques escrites en un àmbit territorial en què de manera puntual genera polèmica de ser el més normatiu, i que abasta tota la creació jurídica del legislador, mai del passat i només la vigent, no només recollida en forma del que ve sent la llei. El concepte de dret positiu està basat en el positivisme, corrent de pensament jurídic que considera el dret com una creació de l'ésser humà. L'home crea el dret, les lleis (sent aquestes la voluntat del sobirà) creen dret. Al contrari del dret natural, segons el qual el dret era al món prèviament, i l'ésser humà es limitava merament a descobrir-lo i aplicar-lo en tot el sentit de la paraula.\nEn aquest sentit, el dret positiu descansa en la teoria del normativisme (elaboració del teòric del dret Hans Kelsen segle XX), i que estructura al dret segons una jerarquia normativa.\nDes del punt de vista d'altres escoles de pensament jurídic, que no exclouen l'existència del dret natural o dret diví, el dret positiu seria aquell que emana de les persones, de la societat, i que ha d'obeir als anteriors per ser just i legítim.\nAixí, s'entén el dret positiu com un dret lloc o donat des de l'Estat. El positivisme jurídic es divideix en formalista i sociològic. El primer estudia les formes jurídiques i sorgeix al segle xix amb dues escoles com precursores d'aquest corrent: a França l'Escola Exègesi, i a Alemanya l'Escola Dogmàtica alemanya. Pel que fa al positivisme jurídic de caràcter sociològic, estudia l'impacte del dret positiu en la societat. Les seves escoles precursores són a França l'Escola Social francesa, ia Alemanya el Moviment del Dret Lliure alemany, ambdues del segle XIX-XX.\nLa concepció del positivisme jurídic abasta un sol dret, el que també es coneix com a monisme jurídic: el dret positiu. En canvi, per al iusnaturalisme o dret natural, hi ha dos drets (dualisme jurídic): el dret positiu i el dret natural. Aquest últim es defineix com el conjunt de principi sobre valors superiors als quals podem accedir a través de la capacitat humana i que prevalen sobre el dret positiu i són sempre vàlids. L'origen d'aquesta doctrina és tan antic com el Dret, i pot rastrejar intelectualment des del pas del mite al logos al Grècia Antiga.\nEls drets positius, en plural, són per tant conceptualment diferents dels drets naturals.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una ficció legal o ficció jurídica és una tècnica jurídica consistent a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d'equitat uns efectes determinats. Així, per exemple, una persona jurídica no és realment una persona, però davant la llei, és tractada «com si fos una». El concepte fictio legis eix del dret romà.Unes ficcions legals comunes són, entre d'altres:\n\nLa filiacióEl dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, per exemple un heretatge. L'estatut dels fills adoptius, tractat «com si fossin» fills biològics.\n\nL'extraterriorialitatPel concepte d'extraterritorialitat es consideren certs llocs dins d'un estat estranger, com si fossin sotmesos a les lleis d'un altre estat, per exemple les ambaixades.\n\nA ningú no li és lícit ignorar la lleiTot i que tothom sap que el ciutadà mitjà, ni tampoc un advocat expert no pot conèixer tots els milers de pàgines dels corpus de les lleis, el principi implica que el desconeixement de la llei, no eximeix del seu compliment. En dret romà es deia«Nemini licet ignorare ius» (a ningú no li és lícit ignorar la llei). Cada ciutadà té la responsabilitat d'informar-se sobre la legalitat de les seves activitats. El corol·lari d'aquest principi és que una llei només pot vigir si és pública, per exemple per un diari oficial accessible a tots, o antany, per afixació pública, i en una llengua comprensible. Ja el 1916, Antoni Maria Alcover i Sureda reprotxava a l'estat espanyol d'incomplir aquest principi en no publicar per tot arreu les lleis en la llengua nativa dels ciutadans. Una altra conseqüència és que ningú pot ser inculpat amb efecte retroactiu d'un acte que encara no era delictiu segons les lleis vigents al moment del cometre.\n\nPersona jurídicaLa persona jurídica d'entitats (amb ànim de lucre o sense), que el dret tracta «com si fossin una persona». A l'estat espanyol, fins al 2010, això només s'aplicava al dret civil. Uns escàndols de catàstrofes de medi ambient, de manca de respecte de la protecció dels treballadors o de la venda deliberada de productes avariats, van pujar el legislador a canviar l'antic principi societas delinquere non potest (una societat no pot cometre un delicte). Per a contenir aquests actes o prevaricacions danyosos intuïts com criminals, comesos per societats, se li va atribuir personalitat jurídica penal, per tal d'evitar que l'entitat en sortís impune quan no és possible identificar indivudualment les persones físiques dins de l'entitat, responsables del dany. A més de la reparació civil, poden ser sotmeses a sancions penals com multes, confiscacions o en casos extrems la liquidació.\nLa mortTot i la mort pot ésser una ficció jurídica al cas de persones desaparegudes, que després d'un cert lapse de temps poden ser considerades com jurídicament mortes. Quan reapareixen, necessiten una «resurrecció jurídica».", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'imperi de la llei implica el domini o govern de la llei sobre la societat. Es considera una restricció al comportament individual i institucional; per tant és el principi pel qual tots els membres d'una societat (inclosos els del govern) es consideren igualment sotmesos a codis i processos legals divulgats públicament. El terme \"imperi de la llei\" té una estreta relació amb el \"constitucionalisme\" i amb el \"Rechtsstaat\", i fa referència a una situació política; no a cap norma legal específica.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Ius iudiciorum és una locució llatina que significa el dret de sentenciar.\nSegons Thomas Hobbes, el ius iudiciorium i el ius praescribendi regulas boni et mali (el dret de prescriure regles del bé i del mal) són els drets del que té la màxima potestat civil. En aplicació d'aquest principi, a Anglaterra, el rei no podia condemnar un lord sense consultar la cambra dels Lords. Segons Hugo Grotius és important distingir el dret de sentenciar del ius Magistratuum creandorom, destiutendorum, mutandorem, o el dret de nomenar, destituir i de mudar magistrats, dos drets molt diferents, que la gent poc instruïda sovint confon. A l'Església Catòlica el dret de sentenciar escau ex officio al papa en causes penals de dret canònic. Pot delegar aquest dret a membres inferiors del clergat, segons la posició en la jerarquia de l'imputat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La Justícia restaurativa és un moviment que pretén donar resposta als fenòmens delictius mitjançant el rescabalament dels possibles danys que hagin patit víctimes, delinqüents i la comunitat de ciutadans en general.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Justícia retributiva és una teoria de la justícia que sosté que el càstig proporcionat és una resposta moralment acceptable a la falta o crim, independentment que aquest càstig produïsca o no beneficis tangibles. És la justícia que es mostra indiferent davant alguns càstigs.\nEn ètica i dret, el \"principi de proporcionalitat de la pena\" (en anglès expressat en la màxima \"Let the punishment fit the crime\") afirma que la severitat de la pena ha de ser raonable i proporcional a la gravetat de la infracció. El concepte està present en la majoria de les cultures del món. Per exemple, en la llei de Moisés, específicament dins del Deuteronomi 19:17-21, que inclou els càstigs de \"vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu\" (en suma, \"amidada per mesura\", \"middah ke-neged middah\"). No obstant això, el principi de proporcionalitat de la pena no necessàriament exigeix que el càstig siga equivalent a la falta, com en l'anterior Llei del Talió.\nEls filòsofs del dret penal han contrastat el retribucionisme amb l'utilitarisme. Per als utilitaristes, la pena té una finalitat teleològica, justificada per la seua capacitat per a arribar a beneficis futurs, per exemple la reducció dels índexs de criminalitat. Per als retribucionistes, en canvi, el càstig té un caràcter retrospectiu, d'acord amb la conducta criminal del passat que es castiga, i estrictament destinat a sancionar d'acord amb la gravetat d'aquesta conducta. La gravetat de la conducta criminal pot calcular-se, segons els retribucionistes, pel nivell de dany causat, la quantitat d'avantatge injustament adquirit o pel \"desequilibri moral\" provocat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La llibertat econòmica és la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol bé o servei adquirit sense l'ús de la força, frau o robatori. La llibertat econòmica encarnada a l'estat de dret, els drets de propietat i la llibertat contractual, i caracteritzada per l'obertura interna i externa dels mercats, la protecció dels drets de propietat i la llibertat d'iniciativa econòmica. Actualment, el concepte s'utilitza i s'associa amb el sistema de mercat lliure.\nEls índexs de llibertat econòmica assagen de mesurar la llibertat econòmic, i els estudis empírics basats en alguns d'aquests rànquings han demostrat que estan correlacionats amb el creixement econòmic i la reducció de la pobresa.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'anomenat monopoli en l'ús legítim de la força física, conegut en la seva forma abreujada no sense certa controvèrsia com el monopoli de la violència és un terme provinent de l'alemany Gewaltmonopol des Staates. Aquest concepte, proposat pel sociòleg Max Weber en el seu assaig La política com a vocació (1919), defineix l'Estat com qualsevol \"comunitat humana que (exitosament) reclami el monopoli de l'ús legítim de la força física en un espai físic\". Per tant, \"l'estat modern és una afiliació obligatòria que administra la dominació\". En altres paraules, Weber descriu l'Estat com una organització qualsevol que exitosament garanteixi el dret excloent a utilitzar violència física directa contra els membres del seu domini territorial, amenaçar de fer-la servir, o a autoritzar a tercers d'emprar-la.\nAquesta definició de Weber implica al seu temps una correspondència essencial entre el poder sobre un territori i l'Estat. Un tal monopoli, segons Weber, hauria d'assolir-se a través d'un procés de legitimació. Segons Raymond Aron, les relacions internacionals es caracteritzen per l'abneica de l'ús legítim de força en la relació entre estats.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El normativisme és una teoria del Dret desenvolupada per Hans Kelsen, que pretén \"despullar-se\" de qualsevol pensament ideològic, i que estableix un sistema jurídic basat en la Jerarquia de normes.Aquest normativisme jurídic reduiria l'Estat a un conjunt de relacions jurídiques: l'Estat i el dret són idèntics. L'Estat és considerat en aquesta teoria com un ordre coercitiu idèntic al \"Dret\". L'Estat no quedaria resumit un simple ordre jurídic, és més que això, no solament l'ordre de dret legítim i sobirà.S'oposa a Hans Kelsen i el seu normativisme, i a Schmitt i el decisionisme.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El pluralisme jurídic és el coexistència en un mateix espai territorial i temporal de dos o més ordenaments jurídics superposats. És un fenomen estudiat per la filosofia del dret.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a «el màxim benestar per al màxim nombre de persones».", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Josep Maria Vilajosana i Rubio (Cardona, Bages, 17 d'abril de 1962) és un jurista i professor universitari català, doctor en Dret i catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La norma jurídica és una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord amb un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció. Generalment, imposa deures i confereix drets.\nEs diferencia d'altres normes de conducta en el seu caràcter heterònom (imposat per un altre), bilateral (enfront al subjecte obligat a complir la norma, existeix una altra facultat per exigir el seu compliment), coercible (exigible mitjançant sancions tangibles) i extern (importa el compliment de la norma; no estar-ne convençut).\nFinalment, cal destacar que l'anomenat dret natural considera que aquestes normes comportarien la consciència d'un bé comú, un estàndard ètic. Però això seria discutible perquè, si acceptem aquesta premissa, no es podria comprendre el dret romà, que preveia l'esclavitud, com un conjunt de normes jurídiques, i mancaria de sentit l'estudi d'aquest dret als països de dret continental, així com l'estudi de qualsevol altre ordenament jurídic que tingui normes injustes.\nPer a alguns, les normes jurídiques es diferencien de les regles del dret, en què les primeres tenen una intenció prescriptiva, mentre que les regles tenen un caràcter descriptiu. Fins i tot d'aquesta manera podríem estar presents davant d'un mateix text.\nA més, el terme està molt relacionat amb el de dret. A aquest últim concepte li podem atribuir diferents sentits, essent un dels més recurrents el d'ordenament jurídic o sistemes de normes jurídiques.\nLa relació entre l'ordenament jurídic i la norma és el del tot per la part. És de caràcter quantitatiu. L'ordenament jurídic estaria constituït pel conjunt de les normes jurídiques, estructurades dins un sistema global.\nSovint es confon el concepte de norma jurídica amb el de llei o legislació. Però la llei és un tipus de norma jurídica, tot i que no totes les normes són lleis, ja que també són normes jurídiques els reglaments, les ordres ministerials, els decrets i, en general, qualsevol acte administratiu que comporti obligacions i drets. S'ha d'afegir que constitueixen normes jurídiques les que deriven de les actes i els contractes entre particulars o entre aquests i els òrgans estatals quan actuen com a particulars, sota les prescripcions del dret privat.2019Últimament en l'elaboració de normes, s'escriuen llistes dels principis inspiradores de la norma.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El ban municipal és un document públic que emana de l'administració local. Es troba a Espanya i a Mèxic.Els bans municipals espanyols solament han sigut bans emanats de l'alcalde des del segle xix fins que introduí la novetat la Llei 57/2003, de 16 de desembre, sobre mesures per a la modernització del Govern local, permetent que els concejals puguen dictar bans municipals.Els bans municipals mexicans contemporanis són de policia i bon govern i tenen naturalesa de reglament.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Codi Ōmi (近江令, , ōmiryō?) és una compilació de regles de governs feta l'any 668, per tant, és la primera col·lecció de lleis Ritsuryō al Japó clàssic. Aquestes lleis van ser compilades per Fujiwara no Kamatari sota les ordres de l'Emperador Tenji.\nActualment s'han perdut i nomé se’n té constància per breus referències en documents posteriors (entre els quals la Tōshi Kaden, una història del Fujiwara).\nTampoc apareix al Nihon Shoki.\nŌmi-ryō, consta de 22 volums, Es considera que és la base del Asuka Kiyomihara ritsu-ryō de l'any 689; i precursors del Taihō ritsu-ryō of 701.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un codi penal és una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi. Els codis penals, en cert sentit, busquen plasmar el ius puniendi de l'estat en un única obra.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.\nAquesta regla general té excepcions en quasi totes les legislacions, normalment per a situacions d'urgència i altres específicament regulades.\n\nViccionari", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La llengua catalana és legislada pel dret de diferents entitats administratives on històricament s'ha parlat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses. Els edils curuls també feien edictes, i la seva jurisdicció era exercida (com a mínim durant l'Imperi) a les provinciae populi Romani pels qüestors. No es promulgaren edictes a les Provinciae Caesaris. Els tribuns, censors i pontífexs també promulgaren edictes en les matèries relatives a les seves respectives jurisdiccions. Els edictes eren enumerats per Gaius entre les fonts del dret romà, i aquesta part del dret romà és anomenada en els Pandectes ius Honorium. Així com els edictes dels pretors eren els més importants, el ius honorianum era alguns cops anomenat ius praetorum; però estrictament el ius honorianum era el terme sota els quals es comprenia tots els edictes.\nEdicte significa, generalment, qualsevol nota pública feta per una autoritat competent. Però especialment significa, durant la República,\nuna norma promulgada per un magistrat, que l'escrivia un àlbum, i la dipositava en un lloc conspicu, \"Unde de plano recte legi potest\". D'aquesta circumstància, l'edicte es considerava una part del ius scriptum. Com que l'ofici d'un magistrat era de caràcter anual, les normes promulgades pel seu predecessor no lligaven al seu successor, però aquest últim podia confirmar o adoptar les normes del seu predecessor, i introduir-les al seu propi edicte, i per tant aquestes normes adoptades s'anomenaven edictum tralatitium, o vetus, oposats als edictum novum. Un repentinum edictum era una norma que es feia (prout res incidit) per l'ocasió. Un edicte perpetu (perpetuum edictum) era aquella norma que es feia pel magistrat que iniciava el seu ofici, la qual intentava aplicar a tots els casos on era possible aplicar-la, durant l'any del seu mandat: per tant s'anomenava alguns cops annua lex. No s'anomenava perpètua perquè fossin fixades les lleis, sinó perquè cada pretor publicava el seu edicte a l'inici del seu mandat i que s'aplicava de forma continuada (perpetuum). Fins que adaptar els edictes dels sus predecessors no va esdevenir la pràctica entre els magistrats, els edictes no formaven un cos de normes permanents; però quan aquesta pràctica esdevingué comuna, els edictes (edictum tralatitium) aviat constituïren un cos legislatiu extens, que a la pràctica era la part més important de la llei. Els múltiples edictes, un cop establerts, eren anomenats amb els noms dels seus promulgadors, com els edictum Carbonianum; o s'anomenaven en referència a l'actio per la qual foren establertes, Com l'Aquiliana, Publiciana, Rutiliana.\nL'origen del poder dels edictes no té una historicitat clara, però tal com els pretors foren magistrats instituïts per a l'administració de justícia per compte dels cònsols i el poder consular representava la continuació de facto del poder del rei de Roma, semblaria que el ius edicendi podria haver sigut un romanent de la prerrogativa reial. Tanmateix això, el poder fou exercit inicialment, i més tard instituït, podria haver sigut que el ius praetorium fos reconegut com una divisió de la llei durant o després dels temps de Ciceró, durant el qual l'estudi dels edictes formà una part de l'estudi regular de la llei. L'edicte dels edils sobre la compravenda d'esclaus és mencionada per Ciceró (de Off. iii.17); el Edictiones Aedilitiae és al·ludit per Plaute (Cap. IV 2 v. 43); i un edicte del pretor peregrí és mencionat a la Lex Galliae Cisalpinae, que probablement pertany al segle viii Ab urbe condita. La Lex Cornelia (67 aC), proveïa contra els abusos del poder dels edictes, declarant que els pretors podrien decidir en casos particulars, \nconcordantment al seu edicte perpetu. Sembla que en temps de Ciceró els edictes ja conformaven un extens cos normatiu, cosa que és confirmada pel fet que, en aquell temps, ja s'havia fet un intent per tal d'ordenar-los i comentar-los. Servi Sulpici, el gran jurista i orador i amic de Ciceró, adreçà a Brutus dos brevíssims llibres sobre edictes, que fou seguit per l'obra d'Offilius; tot i que no se sap del cert si l'obra d'Offilius era un intent de recollir i arranjar els diversos edictes, com la subseqüent compilació de Julià, o un comentari com feren molts juristes després que ell.\nEls edictes, eren en efecte un mètode indirecte de legislar i era la via per la qual s'establien nombroses normes. Fou en certa forma de major efecte, ja que era una via fàcil i més pràctica d'engrandir i alterar progressivament la llei existent, mantenint alhora el sistema en harmonia, que no pas el mètode de legislació directa, i és innegable que la part més valuosa del dret romà deriva dels edictes. si un pretor establia una norma que es trobés injuriosa o inconvenient, queia en desús si no era adoptada pel seu successor. Diverses normes promulgades com edictes sestaven en conformitat al costum existent, particularment en casos de contractes, en què l'edicte hauria tingut l'efecte de convertir en llei el costum. Això sembla que Ciceró vol dir (de Invent. ii 22) quan diu que els edictes depèn en bon mesura del costum.\nSota els emperadors hi havia diversos comentaristes dels edictes. Així Domici Labeó escrigué quatre llibres sobre edictes i una obra dels seus trenta llibres, Ad edictum Praetoris Peregrini, és citada per Ulpià (Dig. 4. tit 3 a 9). Salvi Julià, un distingit jurista, que visqué en temps d'Adrià i exercí l'ofici de pretor, feu una compilació d'edictes per ordre de l'emperador; l'obra fou ordenada en títols, segons el seu objecte. Fou anomenat Edictum Perpetuum. Salvi Julià sembla haver recollit i arranjat els vells edictes, i probablement ambdós ometeren que havien caigut en desús, i abreujat diverses parts, donant-los un caràcter sistemàtic. L'obra de Julià podria haver tingut gran influència en l'estudi de la llei, i en subsegüents escriptures legals. No sembla probable que els edictes dels dos pretors, juntament amb els Edictum Provinciale, i els edictes dels edils curuls, fossin agrupats en un en aquesta compilació.\nEls edictes dels emperadors són esmentats a la Constitutio compilada en el Codi Justinià. El Digest, conté nombrosos fragments de Edicta Perpetuum. GL", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Les fonts del dret de l'Espanya democràctica iniciada històricament amb la Constitució del 1978 són l'ordenament jurídic espanyol actual. És a dir, totes les normes jurídiques que s'apliquen sobre el territori espanyol.Les fonts de dret que afectan a l'àmbit de l'administració local d'Espanya són, seguint aquest ordre, la legislació estatal, l'autonòmica i les ordenances locals.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país. També es pot considerar el conjunt de sentències fermes i uniformes dictats pels òrgans jurisdiccionals de l'Estat. Això significa que per conèixer el contingut cabal de les normes vigents s'ha de considerar com s'han anat aplicant en cada moment.\nL'estudi de les variacions de la jurisprudència al llarg del temps és la millor manera de conèixer les evolucions en l'aplicació de les lleis, potser amb més exactitud que el simple repàs de les diferents reformes del Dret positiu que en alguns casos no arriba a aplicar-se realment tot i la seva promulgació oficial.\nEn el Dret anglosaxó és una font de primera magnitud, a causa del fet que els jutges han de fonamentar les seves decisions o sentències mitjançant un estudi minuciós dels precedents.\nEn el Dret continental, la jurisprudència és també una font formal, tot i que en varia substancialment el valor i la força vinculant d'acord amb les legislacions locals de cada país. D'aquesta manera, les sentències de cert tipus de tribunals superiors són d'aplicació obligatòria per a suposats equivalents en tribunals inferiors; en altres, les decisions d'instàncies jurisdiccionals similars no són per regla vinculants per a jutges inferiors, excepte en cas que es donin certes circumstàncies específiques a l'hora d'unificar criteris interpretatius uniformes sobre qüestions determinades en matèria de dret (com és el cas de les sentències plenàries en el dret argentí). Finalment, i com a alternativa més estesa dels Estats que ostenten aquests sistemes jurídics, es pot donar el cas que les decisions de nivell superior en cap cas resulten obligatoris per la resta dels tribunals, tot i que sí que solen ostentar una important força dogmàtica a l'hora de preveure futures decisions i establir els fonaments d'una petició determinada enfront dels tribunals inferiors.\nEn tot cas, l'estudi de les sentències tampoc ens dona la mesura exacta de la realitat del Dret perquè a vegades, i per diverses raons, les sentències deixen de complir-se o aplicar-se.\nAixò és així especialment quan el poder judicial entra en col·lisió amb altres poders de l'Estat, com l'executiu i el legislatiu, i tot i que compromet el principi de la separació de poders, és un fenomen que no es pot ignorar completament a l'elaborar una teoria del Dret, arriscant-se que aparegui totalment separada de la realitat jurídica i social.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una ordenança és un tipus de norma jurídica, que s'inclou dins dels reglaments, i que es caracteritza per estar subordinada a la llei.\nEl terme prové de la paraula ordre, pel que es refereix a un mandat que ha estat emès per qui té la potestat per exigir el seu compliment. Per aquest motiu, el terme ordenança també significa mandat. Segons els diferents ordenaments jurídics, les ordenances poden provenir de diferents autoritats. Entre altres exemples, es troben:\n\nOrdenança local, que és dictada per un ens local ajuntament, municipalitat o la seva màxima autoritat (alcalde o president municipal), per a la gestió del municipi o comuna.\nOrdenança militar, que és dictada per una autoritat militar per a regular el règim de les tropes.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "LOrdenança De Mesures Per Fomentar i Garantir La Convivència Ciutadana a l'Espai Públic De Barcelona, més coneguda com a Ordenança del Civisme és una ordenança municipal, que formen un conjunt de normes aprovades per l'Ajuntament de Barcelona el 2005 que pretenen ordenar i perseguir determinats usos públics de la ciutat de Barcelona. Aquestes lleis al final van ser aprovades amb el suport del PSC, ERC i CiU, l'abstenció del PP i el vot contrari d'ICV-EUA sota el nom d'ordenança per la convivència i entraren en vigor a principis del 2006.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'ordenança local és una norma jurídica amb rang de reglament en l'ordenament jurídic espanyol actual. Emana dels ens locals.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una ordre ministerial és una norma jurídica de rang reglamentari que emana de qualsevol dels ministres del Govern d'Espanya. Jeràrquicament se situen per sota del reial decret del President del Govern d'Espanya, i del reial decret del Consell de Ministres. No només les dicten els ministres en els assumptes propis del seu departament, sinó que també revestiran la forma d'ordre ministerial dels acords de les comissions delegades del Govern.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Es denomina preàmbul, en la forma de dret per la part expositiva que precedeix la normativa d'una constitució, llei o reglament. També pot denominar exposició de motius o fonaments.\nEncara que no hi ha unanimitat sobre això, hi ha un corrent més o menys majoritària que sosté que el preàmbul no forma part de la norma ni és obligatori, però és d'ús habitual i pot ser utilitzat per a l'anàlisi o interpretació de la norma.\nLa raó de ser del preàmbul o exposició de motius deriva de la necessitat d'evitar l'arbitrarietat en la sanció de les normes i en l'obligació de legislador d'exposar les raons que han portat a la seva sanció i les finalitats d'aquesta. Per la seva naturalesa el preàmbul pren moltes vegades la característica d'un programa a ser realitzat per la norma que el segueix.\nTradicionalment s'ha sostingut que el preàmbul no té una validesa normativa pròpiament dita. No és d'obligat compliment, ni els jutges o tribunals han acatar com la resta de l'articulat de la norma. Per aquest motiu, el preàmbul dona una certa flexibilitat al legislador, i li permet exposar punts de vista polítics o conjunturals que en la norma concreta no és possible incloure.\nLa jurisprudència de diferents països ha interpretat de diferent manera l'abast del preàmbul de la Constitució, encara que existeix una tendència a sostenir que, en si mateix, no té valor normatiu. El Tribunal Constitucional d'Espanya va resoldre en fallada del 4 d'octubre de 1990 que «els preàmbuls o exposicions de motius no tenen valor normatiu» i per tant «no poden ser objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat». Però el Tribunal Constitucional de Colòmbia va establir en una fallada de 6 d'agost de 1992, en un sentit diferent, que «el Preàmbul fa part integrant de la Constitució», i que si una llei viola les finalitats o principis que s'hi estableixen, aquesta llei és inconstitucional.No obstant això, dir que el preàmbul no té cap validesa no és del tot cert. Després de molts anys de controvèrsia jurídica, la doctrina ha acabat per entendre que el preàmbul és una font interpretativa molt important per poder aplicar una interpretació teleològica de la norma.\nAixò vol dir que si l'òrgan jurisdiccional d'interpretar la llei en el sentit en què el legislador la va dictar, la font més fiable per entendre aquest sentit o finalitat es troba en el mateix preàmbul, ja que és el mateix legislador qui l'ha redactat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "En els sistemes jurídics de dret comunatiu (common law), un precedent o autoritat és una regla o un principi establert en un cas legal anterior, que és vinculant o es té en compte per a una Cort o un altre òrgan judicial per decidir en casos posteriors amb similars qüestions o fets.\nEl principi general dels sistemes legals de Dret comú és que els casos similars han de ser decidits amb la manera que donin resultats similars i predictibles, i el principi del precedent és el mecanisme pel qual s'assoleix aquest objectiu. El Black's Law Dictionary o Diccionari de Dret de Black, defineix el “precedent” com una “regla de la llei establerta per primera vegada per un tribunal per un determinat tipus de cas i referida posteriorment a l'hora de decidir en casos similars”. El precedent a la llei comuna és un tercer tipus de Dret, en igualtat de condicions amb el Dret estatutari (estatuts i codis promulgats pels òrgans legislatius) i el Dret regulador (reglaments promulgats per les agències i altres òrgans del poder executiu).\nStare decisis és un principi jurídic pel qual els jutges estan obligats a respectar el precedent establert per les decisions anteriors. Les paraules tenen el seu origen a la màxima llatina \"Stare decisis et non quieta movere\": \"mantenir les decisions i no pertorbar el que és tranquil\". En un context legal, això s'entén en el sentit que els tribunals han de complir generalment el precedent i no pertorbar les qüestions assentades.El Dret de casos (case law) és el conjunt de resolucions existents que han fet noves interpretacions de la llei i, per tant, es poden citar com a precedent. A la majoria dels països, inclosos els països europeus, el terme s'aplica a qualsevol conjunt de regles sobre la llei que es guien per resolucions anteriors, per exemple, les decisions anteriors d'un òrgan o agència governamental - és a dir, el dret del cas precedent pot sorgir ja sigui d'una interlocutòria judicial o una resolució d'una adjudicació en una agència del poder executiu. Els judicis i audiències que no donen lloc a decisions per escrit en un tribunal de registre, no creen precedent per a futures decisions judicials.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Una proclamació és un anunci solemne i públic emès de l'autoritat pública al poble. Aquest terme deriva del llatí proclama, que al seu torn està compost dels termes pro-clamar en el sentit d'a\"anunciar\" públicament. Actualment aquest terme es fa servir per indicar la designació oficial del Cap d'Estat (per exemple, en l'expressió: proclamar el nou president, proclamar els resultats electorals, etc.)\nEn el Dret d'Anglaterra (English law) una proclamació és un anunci formal (\"royal proclamation\"), fet sota el gran Segell (great seal), d'algun tema sobre el qual el King in Council o el \nQueen in Council desitja que els seus súbdits sàpiguen: per exemple, la declaració de guerra, o l'estat d'emergència, etc.\nPer extensió es defineix com a tal, també a un decret o una ordre.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El Programa per al Desenvolupament d'Actuacions Integrades (acrònim PAI) és una figura legal que va crear la Generalitat Valenciana amb la Llei Reguladora de l'Activitat urbanística (LRAU). Els PAI són instruments urbanístics que permeten la requalificació de sòls amb la finalitat d'edificar-hi.\nLa LRAU va ser derogada i substituïda per la Llei Urbanística Valenciana (LUV). El motiu d'aquest canvi legislatiu ha sigut justament l'enorme polèmica social, política i jurídica que ha desencadenat al territori valencià i a fora l'aplicació d'aquest singular instrument urbanístic, en els termes que marcava la LRAU. La LUV manté la fórmula dels PAI i certs aspectes d'aquesta llei són encara força qüestionats.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "El reglament és una norma jurídica de caràcter general dictada per una administració pública. El seu rang en l'ordre jeràrquic és immediatament inferior a la llei, i generalment la desenvolupa i emana d'aquesta.\nEls reglaments són font de dret essencial per a l'administració pública, però també provenen d'ella. En aquest sentit tenen un doble vessant: Per la seva procedència són un producte de l'administració sotmesos al principi de legalitat i susceptibles de ser fiscalitzats per la jurisdicció contenciosa administrativa, però pel seu contingut són normes de dret objectiu i per tant s'integren en l'anomenat bloc de la legalitat que s'imposa a l'administració pública en la seva actuació. Són redactats, tradicionalment pel poder executiu, encara que els ordenaments jurídics actuals reconeixen potestat reglamentària a altres òrgans de l'Estat (com ara les cambres legislatives per a l'exercici de les funcions que li són pròpies).\nPer tant, segons la majoria de la doctrina, es tracta d'una de les fonts del dret, formant ja part de l'ordenament jurídic. La titularitat de la potestat reglamentària ve recollida en les constitucions.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Els Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya són disposicions reglamentàries que s'elaboren en l'àmbit competencial de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en funció del que regula llei 26/2010 de 3 d'agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. El procediment regulat per als reglaments és aplicable de forma supletòria als reglaments que tenen establert, per una norma amb rang de llei, un procediment d'elaboració específic. Als efectes del que estableix aquest títol, s'entén per disposicions reglamentàries les disposicions de caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel govern de la Generalitat de Catalunya o pels seus consellers dels departaments de l'Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, i que continguin normes que innovin l'ordenament jurídic. Als efectes del que estableix aquest títol, resten excloses del concepte de disposició reglamentària les instruccions i les circulars o ordres de servei emeses pels òrgans de l'Administració de la Generalitat.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978. Està situada, quant al seu rang normatiu, immediatament per davall les normes amb rang de llei i per sobre de l'ordre ministerial. Els governs d'altres administracions autonòmiques o locals també gaudeixen de la potestat reglamentària mitjançant el decret, que essencialment té el mateix valor jurídic que el RD, tot i que el nom de reial decret està reservat al govern de l'administració central.\nEs diferencia de la llei en el fet que el reial decret emana del poder executiu i no del legislatiu. La seva diferència amb la segona és que el reial decret precisa l'aprovació del President del Govern o de l'acord el Consell de Ministres, mentre que l'ordre ministerial pot aprovar-se per part d'un sol ministeri.\nTant els reials decrets com les ordres ministerials integren la potestat reglamentària de l'administració pública. Els reglaments, en virtut del principi de jerarquia normativa, no poden contradir allò disposat a les lleis, i en general tampoc desenvolupar aspectes que la llei no reguli, i la Constitució prohibeix que regulin un conjunt de matèries reservades a les lleis.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La Història del Dret és la disciplina històric-jurídica que analitza el conjunt de fets i processos històrics relacionats amb el conjunt de normes jurídiques, així com els usos socials «forts», és a dir, que tinguin relació amb el Dret.\nLa naturalesa pròpia de la història del dret com a disciplina, fa que hagi de situar-se entre dues grans branques del saber, com són la Història i el Dret. D'aquesta manera, s'ha arribat a afirmar que l'historiador del dret posseeix una doble ciutadania; és considerat bon historiador entre els juristes, i bon jurista entre els historiadors. D'aquesta manera, la història del dret ha tingut la necessitat d'elaborar una justificació que sustenti la seva pròpia existència, així com la seva independència de la resta de disciplines. Avui dia, cal destacar que la disciplina s'imparteix majoritàriament en les facultats de Dret.", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs. Es basava en el concepte jurídic que qualsevol oprimit per les lleis del seu país podia ser protegit per una altra autoritat, fos civil o religiosa, i derivava de l'antic costum de l'hospitalitat .", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "Durant l'edat mitjana, l'adscripció era la vinculació d'una família i tots llurs descendents a la terra que conreaven, perdent tots ells la llibertat de marxar-ne. Era una conseqüència del creixent procés feudalitzador de la societat rural, que es veia obligada a acceptar per la força dels guerrers feudals aquest lligam a la parcel·la de terreny del senyor feudal. Els pagesos només podien alliberar-se'n si pagaven una cara redempció anomenada remença: d'aquí venia el nom que es donava també als pagesos adscrits a la terra: pagesos de remença.L'origen d'aquesta pràctica jurídica cal buscar-lo en el règim de colonat de la tradició romana, el qual ja implicava l'adscripció del colon a la terra que treballava pel senyor.L'adscripció a la terra es va generalitzar durant el segle xii i durant el xiii les Corts codificaren la remença a les lleis. No provocava cap queixa per part de la noblesa, ja que l'abundància demogràfica d'aquells temps els permetia deixar que algunes famílies s'alliberessin i cobrar-ne el pagament perquè continuaven tenint pagesos de sobres a les terres. Però a partir del xiv la gran mortalitat causada per la pesta negra va deixar el món rural senyorial molt delmat i, per tant, les rendes que en percebia la noblesa també baixaren. A partir de llavors l'adscripció a la terra i la remença passaren a ser el centre del debat de les greus tensions socials entre una noblesa que s'aferrava a aquests privilegis i una pagesia explotada que vivia marginada de les llibertats urbanes. Aquesta situació va desembocar en un seguit de revoltes i guerres per part dels pagesos de remença contra llurs senyors feudals que condicionaren tot el segle xv. El conflicte no entraria en vies de solució fins a la promulgació de la Sentència arbitral de Guadalupe el 1486, la qual suposà la fi dels mals usos (entre els quals la remença). La sentència posava un preu relativament assumible a l'alliberació personal dels remences i llurs famílies i regulava en general les relacions jurídiques del camp català. La majoria dels pagesos de remença que s'anaren alliberant durant l'edat Moderna contragueren pactes d'emfiteusi amb els seus ex-senyors feudals per continuar conreant les terres que durant generacions havien conreat els seus avantpassats.\n\n", + "label": "Dret" + }, + { + "sentence": "La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).\nMalgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment, en la física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (vegeu axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són una ciència experimental, sinó una ciència formal. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una eina útil per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen, molt sovint, el seu origen en observacions de la natura).\n\nLa matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia de les matemàtiques.\nÉs freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap a una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com el català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures de naturalesa bàsicament diferent.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La ciència de les dades (també coneguda com a ciència de dades o data science en anglès) és un camp interdisciplinari de mètodes científics, processos i sistemes per extreure informació i coneixement a partir de dades. Fent servir dades estructurades o desesctructurades (veure Mineria de dades), la ciència de les dades és un camp de la ciència que uneix l'estadística, la informàtica i altres camps del coneixement amb l'objectiu final d'entendre i modelar un fenomen. Dins d'aquesta àrea podem trobar altres subcamps com l'aprenentatge automàtic, l'aprenentatge profund, la classificació, l'anàlisi per clústers, la mineria de dades, les bases de dades o la visualització de dades.La ciència de les dades és una nova metodologia focalitzada en convertir dades en accions. Així, enlloc de basar la presa de decisions en la intuïció, aquest camp ofereix eines per optimitzar la presa de decisions mitjançant el coneixement i l'anàlisi dels resultats. La ciència de dades és una eina per informar, no per explicar.\nGeneralment els passos a seguir en aquests processos és: fer-se una pregunta, obtindre les dades, processar-les (netejar-les, agrupar-les, seleccionar-les...), analitzar-les, i finalment, prendre una decisió i actuar.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El Congrés Internacional de Matemàtics 2022 (abreujat ICM 2022) serà el vint-i-novè Congrés Internacional de Matemàtics. Se celebrarà a Sant Petersburg del 7 al 14 de juliol de 2022. Aquesta serà la segona vegada que el congrés tindrà lloc en territori rus. La primera va ser el 1966 quan l'ICM va celebrar-se a Moscou.\nFrança va presentar una candidatura per tal que París fos la seu del congrés i, fins i tot, el president francès Emmanuel Macron va realitzar un vídeo de suport. Quan es va saber que, finalment, seria Sant Petersburg la ciutat amfitriona de l'esdeveniment, des de determinats mitjans francesos es va publicar una pàgina web anomenada «ICM 2022 Boycott», amb la qual es pretenia boicotejar l'organització de la ICM a Rússia, al·legant, entre d'altres motius, la violació dels drets humans i la persecució de la comunitat LGBT a Rússia. Personalitats del mon de les matemàtiques, com ara, el guanyador de la Medalla Fields de 1998, Timothy Gowers, hi van donar suport a la campanya i van signar a favor de la cancel·lació de l'esdeveniment. La Unió Matemàtica Internacional, però, no va fer cap declaració. El 29 d'abril de 2019, Daya Reddy, president del Consell Científic Internacional, va respondre a aquesta iniciativa, encara que en aquell moment no es va prendre cap mesura. Al gener de 2021, un tribunal de Moscou va condemnar al matemàtic rus, Azat Miftakhov, a sis anys de presó per «gamberrisme» durant una manifestació contra el règim de Vladímir Putin, la qual cosa va donar lloc a una nova campanya de boicot al ICM 2022.Malgrat tot, el congrés està previst que se celebri al centre de convencions Expoforum de Sant Petersburg. Es preveu que una vintena de persones convidades pronunciïn conferències plenàries, entre d'altres: Alice Guionnet, directora d'investigació de l'École Normale Supérieure de Lyon; Laure Saint-Raymond, professora de la mateixa ENS de Lió; Svetlana Jitomirskaya, matemàtica estatunidenca que ensenya a la Universitat de Califòrnia a Irvine; Neena Gupta, professora de l'Institut d'Estadística de l'Índia a Calcuta; Michael Jeffrey Larsen, professor de la Universitat d'Indiana a Bloomington; Camillo de Lellis, matemàtic italià que ensenya a la Universitat de Zuric; Mladen Bestvina, matemàtic croata i professor de la Universitat de Utah, o la historiadora britànica de les matemàtiques June Barrow-Green.Com a novetat, l'ICM 2022 premiarà a personalitats destacades en el camp de la física i de les matemàtiques amb la «medalla Ladyzhenskaya», premi que porta el nom de la matemàtica russa Olga Ladyzhenskaya.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El criteri M de Weierstrass, de vegades anomenat prova M de Weierstrass és, en matemàtiques, una condició suficient per a assegurar que una sèrie \n \n \n \n \n ∑\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n f\n \n n\n \n \n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle \\sum _{n=1}^{\\infty }f_{n}(x)}\n de funcions definides en un conjunt \n \n \n \n A\n \n \n {\\displaystyle A}\n és uniformement convergent. No cal que \n \n \n \n A\n \n \n {\\displaystyle A}\n sigui un espai topològic ni que les funcions siguin contínues, encara que aquest es el cas d'utilització més freqüent.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats. Com a procés matemàtic per a determinar un valor numèric, els càlculs matemàtics s'apliquen directament a les altres branques matemàtiques i altres ciències. Al començament, les quantitats es corresponien a nombres però el desenvolupament de les eines matemàtiques i de l'abstracció permet avui efectuar càlculs més complexos i sobre objectes que també ho són, com vectors, matrius, funcions o proposicions. Conseqüentment, la ciència computacional ha permès fer càlculs sobre dades formals variades i el càlcul ha esdevingut un objecte d'estudi dins de la teoria de la calculabilitat.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El càlcul mental consisteix a efectuar càlculs o operacions numèriques sense cap altre suport que la reflexió o la memòria, usant \"la ment\". S'utilitza per a avaluar ràpidament ordres de magnitud en converses i negociacions, per exemple, comprovar a cada pas que unes tasques no són incorrectes, i també quan no es disposa de cap altre medi d'ajuda, com àbacs, calculadores o programes de càlcul en computadores. En molts sistemes d'educació es considera una de les competències bàsiques de nivell de primària.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Divina proportione (terme italià del segle xv per Divina proporció ), més tard també anomenat De divina proportione (convertint el títol italià en llatí) és un llibre sobre matemàtiques escrit per Luca Pacioli i il·lustrat per Leonardo da Vinci, compost cap al 1498 a Milà i primer imprès el 1509. El seu tema eren les proporcions matemàtiques (el títol fa referència a la proporció àuria ) i les seves aplicacions a la geometria, a l'art visual a través de la perspectiva i a l'arquitectura. La claredat del material escrit i els excel·lents diagrames de Leonardo van ajudar el llibre a aconseguir un impacte més enllà dels cercles matemàtics, popularitzant conceptes i imatges geomètriques contemporànies.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La discalcúlia o dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (DAM) és una dificultat d'aprenentatge específica de les matemàtiques que és l'equivalent a la dislèxia, amb la diferència que no concerneix les dificultats que pot tenir un nen a l'hora d'expressar-se amb el llenguatge, però concerneix a la dificultat d'aprendre i realitzar càlculs matemàtics. De fet, es considera una variació de la dislèxia. De forma general una persona amb discalcúlia té un coeficient intel·lectual normal o superior, però manifesta problemes amb les matemàtiques, senyals, direccions, etc., i, per tant, un baix rendiment escolar en continguts puntuals.Afecta un percentatge de la població infantil d'entre el 3% al 6%. És relativament poc coneguda i s'acostuma a diagnosticar molt tard, afectant el seu tractament adequat. Pot donar-se per culpa d'un dèficit de percepció visual o per problemes quant a l'orientació. El terme es refereix específicament a la incapacitat de realitzar operacions matemàtiques o aritmètiques.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles. Les contribucions realitzades per aquestes dones han tingut un gran impacte en el desenvolupament de les matemàtiques.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L’economia matemàtica és l’aplicació de mètodes matemàtics per representar teories i analitzar problemes en l’economia els quals van més enllà de la geometria simple, per exemple, el càlcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l’àlgebra de matrius, la programació matemàtica i altres mètodes computacionals.Aquests mètodes proporcionen maneres de formular relacions teòriques amb rigor, generalitat i simplicitat. Un exemple d’això és com les matemàtiques donen la possibilitat de formar proposicions significatives i comprovables sobre fenòmens econòmics complexos i de gran abast, els quals serien difícil d’explicar d’una manera menys formal; o la facilitat del llenguatge matemàtic de generar arguments específics i positius sobre tòpics irresolubles sense les matemàtiques.\nEls models matemàtics ajuden a representar gran part de la teoria econòmica. Algunes aplicacions de les matemàtiques en l'economia inclouen:\n\nProblemes d’optimització amb l’equilibri com a objectiu.\nAnàlisi estàtica (o d’equilibri).\nComparació estàtica.\nAnàlisi dinàmica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Una equació no algebraica és una funció analítica que no satisfà una equació polinòmica, per contrast a una funció algebraica.\nEn altres paraules, una equació no algebraica \"transcendeix\" l'àlgebra en què no pot ser expressada en termes d'una seqüència finita de les operacions algebraiques d'addició, multiplicació i extracció d'arrel.\nAlguns exemples de funcions transcendentals inclouen la funció exponencial, el logaritme i les funcions trigonomètriques, entre d'altres.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'error estàndard d'una estadística (normalment una estimació d'un paràmetre) és la desviació estàndard de la seva distribució de mostreig o una estimació d'aquesta desviació estàndard. Si l'estadística és la mitjana mostral, s’anomena error estàndard de la mitjana.La distribució de mostreig d’una mitjana es genera mitjançant un mostreig repetit de la mateixa població i el registre de les mitjanes de mostra obtingudes. Això forma una distribució de diferents mitjanes, i aquesta distribució té la seva pròpia mitjana i variància. Matemàticament, la variància de la distribució de mostreig obtinguda és igual a la variància de la població dividida per la mida de la mostra. Això es deu al fet que a mesura que augmenta la mida de la mostra, la mostra s'agrupa més a prop de la mitjana de la població.\nPer tant, la relació entre l'error estàndard de la mitjana i la desviació estàndard és tal que, per a una mida de mostra determinada, l'error estàndard de la mitjana és igual a la desviació estàndard dividida per l’arrel quadrada de la mida de la mostra. En altres paraules, l'error estàndard de la mitjana és una mesura de la dispersió de les mostres al voltant de la mitjana de la població.\nEn l'anàlisi de regressió, el terme \"error estàndard\" fa referència a l'arrel quadrada de l' estadística reduïda de chi quadrat o bé a l'error estàndard d'un coeficient de regressió concret (tal com s'utilitza en, per exemple, intervals de confiança).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un espai és un conjunt amb alguna estructura afegida.\nEls espais matemàtics sovint formen una jerarquia, és a dir, un espai pot heretar totes les característiques d'un espai. Per exemple, tots els espais prehilbertians (és a dir espais vectorials amb producte escalar) també són espais vectorials normats, perquè el producte escalar provoca una norma en l'espai prehilbertià tal que:\n\n \n \n \n ‖\n x\n ‖\n =\n \n \n ⟨\n x\n ,\n x\n ⟩\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle \\|x\\|={\\sqrt {\\langle x,x\\rangle }}.}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un factor d'escala és un nombre que redueix o multiplica, alguna quantitat. En l'equació y = Cx, C és el factor d'escala per x. C És també el coeficient de x, i pot ser anomenat la constant de proporcionalitat de y a x. Per exemple, doblant les distàncies correspon a un factor d'escala de dos per distància, mentre tallant un pastís en mitjos trossos amb un factor d'escala d'un mig.\nEn el camp dels mesuraments, el factor d'escala d'un instrument es denomina sovint sensibilitat. La relació entre dues longituds corresponents en dues figures geomètriques similars també s'anomena factor d'escala.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, i particularment en anàlisi funcional i càlcul de variacions, un funcional és una funció des d'un espai vectorial al seu camp escalar subjacent, o un conjunt de funcions dels nombres reals. En altres paraules, és una funció que agafa un vector com a argument d'entrada i retorna un escalar. Generalment l'espai vectorial és un espai de funcions i per això el funcional pren una funció pel seu argument d'entrada; llavors és de vegades considerat una funció d'una funció. El seu ús té l'origen en el càlcul de variacions on hom busca una funció que minimitzi un cert funcional. Una aplicació particularment important en física és la cerca d'un estat d'un sistema que minimitzi l'energia funcional.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la hipòtesi de Lindelöf és una conjectura formulada pel matemàtic finlandès Ernst Leonard Lindelöf (vegeu Lindelöf (1908)) sobre la taxa de creixement de la funció zeta de Riemann en la línia crítica i que està implicada per la hipòtesi de Riemann.\nAquesta postula que, per a qualsevol ε > 0,\n\n \n \n \n ζ\n \n (\n \n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n i\n t\n \n )\n \n \n \n és \n \n \n \n \n O\n \n \n (\n \n t\n \n ε\n \n \n )\n ,\n \n \n {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ és }}{\\mathcal {O}}(t^{\\varepsilon }),}\n quan t tendeix a infinit (vegeu notació de Landau). Ja que ε pot ser reemplaçat per un valor menor, aquesta conjectura també pot postular-se com:\nPer a qualsevol nombre real positiu ε,\n\n \n \n \n ζ\n \n (\n \n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n i\n t\n \n )\n \n \n \n és \n \n \n o\n (\n \n t\n \n ε\n \n \n )\n .\n \n \n {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ és }}o(t^{\\varepsilon }).}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un invariant és una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matemàtics que no canvien davant de transformacions. Més formalment una entitat es considera invariant sota un conjunt de transformacions si la imatge transformada de l'entitat és indistingible de l'entitat original.\nLa propietat de ser invariant es coneix com a invariància. El descobriment d'invariància és un pas important en el procés de classificació dels objectes matemàtics.\nLa invariància s'utilitza en diverses àrees de les matemàtiques, com per exemple la geometria, la topologia i l'àlgebra. Algunes transformacions es defineixen amb una invariant, com per exemple els mapes de conformació que es defineixen com les transformacions del pla que conserven els angles. El descobriment de l'invariant és un pas important en el procés de la classificació dels objectes matemàtics.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La matemàtica de la història és el nom amb què es coneix la teoria que formulà el polític i filòsof de la història català Alexandre Deulofeu, la qual és una teoria cíclica i determinista sobre l'evolució de les diferents civilitzacions dins la història. En paraules del filòsof i pantòleg Francesc Pujols —un pròleg del qual a la matemàtica de la història ha estat reconstruït i publicat recentment a partir de documents inèdits— pronunciades els anys 50: “L'obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i està destinada a canviar el concepte de la història”.\nSegons aquesta teoria, les diferents civilitzacions i els imperis tenen uns cicles que serien equivalents —o més o menys equivalents, si més no— als cicles naturals en la vida dels éssers vius; s'ha arribat a formular com que les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biològics perfectes i que l'esquema d'aquesta tesi de Deulofeu parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5100 anys repartits en tres cicles de 1700 anys cadascun. I el coneixement d'aquests cicles, tan predictibles —amb una precisió gens menystenible i marges d'error de pocs anys— permet, i ha de possibilitar com a repte, evitar les guerres al món i entre països. En aquest sentit, es tracta que el coneixement d'aquests cicles —que ara especificarem— permeti que tots els esdeveniments històrics siguin pacífics i no violents, ja que —almenys segons les prediccions de la teoria— han de succeir indefectiblement de tota manera, sota la presuposició de la mateixa teoria que preveu que hi hauria com un determinisme històric inamovible i inesmenable fins a cert punt: podem saber què passarà i quan amb un marge d'error prou reduït, per exemple de menys de 10 anys —tal com podem veure en l'exemple que Alexandre Deulofeu va preveure la desintegració de l'URSS l'any 2000 quan va esdevenir-se l'any 1989– però no la manera com s'esdevindrà: si serà d'una manera més o menys pacífica o violenta, etc.\nConcretament, pel que fa als cicles a què ens referíem en el paràgraf anterior, segons la matemàtica de la història, cada civilització comprèn diferents imperis cadascun dels quals té una durada mitjana de 550 anys. I cada civilització pot arribar a viure tres cicles de 1700 anys cadascun. Les civilitzacions que va —poder— analitzar, però, són només —tot i que són admirablement nombroses—, entre altres: Mesopotàmia, Egipte, l'Índia, la Xina, la civilització maia, la civilització inca, Grècia, Roma, Alemanya, l'Aràbia, Castella, Mongòlia, Rússia, França i Otomània.\nTambé afirmà que la humanitat podrà ser capaç de conèixer els esmentats cicles de la història, així com també alterar-los, per poder organitzar-se sota la forma d'una confederació universal de pobles lliures. Proposa que s'hi adopti una llengua auxiliar internacional de comunicació, com l'esperanto, amb què es farien les deliberacions el parlament mundial que ell mateix imaginava.\nL'enunciat de la llei matemàtica que, segons ell, determina l'evolució dels pobles es resumeix en els punts següents (capítol III de La matemàtica de la història en català, edició de 1967):\n1. Tots els pobles passen per èpoques de gran fraccionament demogràfic, alternades amb unes altres èpoques de gran unificació o èpoques imperialistes.\n2. Les èpoques de gran fraccionament tenen una durada de sis segles i mig. Les èpoques de gran unificació tenen una durada de deu segles i mig. El cicle evolutiu comprèn, doncs, disset segles.\n3. Durant aquest procés evolutiu els pobles passen per fases perfectament establertes per a arribar, al final del cicle, a ocupar la mateixa posició que al seu començament.\n4. El cicle evolutiu comprèn tots els ordres de l'activitat humana, és a dir, que hem de considerar, a més d'un cicle polític, un cicle social, artístic, filosòfic, científic...\n5. Tots els pobles segueixen la mateixa evolució, però aquesta queda avançada o endarrerida segons la posició geogràfica de cada país.\n6. La força creadora no és la mateixa per a tots els pobles. Per a cada cicle existeix una zona de màxima intensitat creadora, i aquesta zona es va desplaçant d'un cicle al següent en el mateix sentit del procés general. Aquest avança a Europa, de l'Orient cap a l'Occident mediterrani i passa després de la península Ibèrica a la Gàl·lia, segueix a les Illes Britàniques, continua a través dels pobles germànics i arriba finalment als pobles nòrdics i eslaus.\n7. Els nuclis imperialistes que donen lloc a les èpoques de gran unificació política segueixen processos biològics perfectes, idèntics entre si i amb una longevitat que dura de cinc a sis segles.\n8. La transformació dels règims politicosocials no segueix cap línia constant ascendent o descendent, sinó que fa avenços i retrocessos alternativament, els uns més intensos que els altres, cosa que dona com a resultat una línia trencada. La resultant d'aquesta línia equival a un avenç en un sentit determinat. Se'n diu \"llei de les dues passes endavant i una enrere\".\nEl pensament de Deulofeu té relació amb les idees d'Oswald Spengler i d'Arnold Joseph Toynbee, que també van enunciar teories sobre el caràcter cíclic de les civilitzacions, però sense arribar a la mesura matemàtica més precisa que exposa Deulofeu.\nDurant el seu exili i també després, Deulofeu va recórrer temples i monuments d'uns quants països on, entre altres conclusions, va deduir haver trobat l'origen de l'art romànic durant el segle IX entre l'Empordà i el Rosselló, que era l'origen del segon cicle de la civilització europea occidental, després del primer cicle.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el terme llevat de indica que l'objecte gramatical és una classe d'equivalència, que hom ha de considerar com una entitat simple. Si aquest objecte és una classe de transformacions (com per exemple \"isomorfisme\" o \"permutació\"), això implica l'equivalència d'objectes, un dels quals és la imatge de l'altre per aquesta transformació.Si X és una propietat o un procés, el terme \"llevat de X\" vol dir \"descartant una possible diferència en X\". Per exemple, podem tenir l'afirmació \"la factorització en nombres primers d'un enter és única llevat d'ordenacions\", la qual cosa vol dir que la factorització en nombres primers és única si no tenim en compte l'ordre dels factors; o també podem dir que \"la solució a una integral indefinida és f(x), llevat de sumar una constant\", la qual cosa vol dir que la constant sumada no és l'objecte d'estudi, sinó la solució f(x), i que l'addició de la constant és un objectiu secundari d'estudi. En tenim altres exemples a les expressions llevat d'isomorfisme, llevat de permutacions o llevat de rotacions, que veurem més endavant.\nEn contextos informals, els matemàtics acostumen a emprar el terme mòdul (o simplement \"mod\") per propòsits similars, com per exemple \"mòdul un isomorfisme\".", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 12 (Matemàtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Magnitud és una propietat que posseïxen tots els cossos, fenomens i relacions entre ells, que permeti que puguin ser mesurats i aquesta mesura, representada en la quantitat, pot ser expressada mitjançant nombres sobre la base d'una comparació amb un altre cos o fenomen que es pren com patró. La massa, el temps, la longitud, el volum, la rapidesa, la temperatura, entre moltes altres, són magnituds. No s'ha de confondre magnitud amb quantitat. La magnitud és la propietat, la quantitat és quantificació de la magnitud, en algun sistema d'unitats. Por exemple, el temps és una magnitud, però 12 hores és una quantitat.\nEls grecs distingien entre diversos tipus de magnituds, com ara:\n\nfraccions (positives)\nSegments lineals (ordenats per longitud)\nfigures planes (ordenat per superfície)\nSòlids (ordenats per volum)\nAngles (ordenats per magnitud angular)El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una referència. La referència esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de referència o una de les seves combinacions.\nEls comentaris i classificacions descrites a l'article sobre propietat (ontologia), són aplicables al concepte i terme magnitud.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La matemàtica inca —o matemàtica de Tawantinsuyu— fa referència al conjunt de coneixements numèrics i geomètrics i als instruments desenvolupats i usats en la nació dels inques abans de l'arribada dels espanyols.\nEs pot caracteritzar, principalment, per la seva capacitat de càlcul en l'àmbit econòmic. Els quipus i yupanes són mostra de la importància que va aconseguir l'aritmètica en l'administració estatal incaica. Això es va plasmar en una aritmètica senzilla però efectiva, per a finalitats comptables, basada en el sistema decimal; van conèixer el zero, i van dominar l'addició, la resta, la multiplicació i la divisió. Va tenir un caràcter eminentment aplicable a tasques de gestió, d'estadística i de mesurament. Lluny de l'esbós euclidià de la matemàtica com un corpus deductiu. Apta i útil per a les necessitats d'una administració centralitzada.D'altra banda, la construcció de camins, canals i monuments, així com el traçat de ciutats i fortaleses, va exigir el desenvolupament d'una geometria pràctica, que va ser indispensable per a la mesura de longituds i superfícies, a més del disseny arquitectònic. Tots plegats van desenvolupar importants sistemes de mesura de longitud i capacitat, els quals van prendre parts del cos humà com a referència. A més a més, utilitzaren objectes adequats o accions que permetien apreciar el resultat d'una altra manera, però pertinent i efectiva.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La matemàtica xinesa és la matemàtica desenvolupada al llarg de la història de la Xina. La matemàtica xinesa va ser independent de la matemàtica desenvolupada per grecs, asiàtics, egipcis i babilonis. Només a partir de la expansió de l'Islam els contactes entre Occident i la Xina es van fer prou intensos perquè s'establís una influència de la matemàtica desenvolupada a la Xina sobre la matemàtica coneguda a Occident. Per aquesta raó s'ha d'admetre que fins ben entrat el segle XVII, existia una cultura matemàtica pròpiament xinesa, el coneixement es basa en antics inscripcions, manuscrits i fins i tot llibres.Les primeres matemàtiques a la Xina daten de la Dinastia Shang ( [[Segle xvii aC|1600]] - 1046 a. C.) i consisteixen en nombres marcats en una closca de tortuga. Aquests nombres van ser representats mitjançant una notació decimal. Per exemple, el nombre 123 s'escrivia, de dalt a baix, com el símbol per a l'1 seguit de l'símbol per 100, després el símbol pel 2 seguit del símbol per a 10 i, finalment, el símbol per al 3. Aquest era el sistema de numeració més avançat en el seu temps i permetia fer càlculs per utilitzar amb el suanpan o l'àbac xinès. La data d'invenció del suanpan no es coneix amb certesa, però la menció escrita més antiga data del 190 d. C., en Notes suplementàries sobre l'Art de les Xifres, de Xu Yue.Des del segle III a. C. els xinesos van donar una original demostració del teorema de Pitàgores, van calcular el nombre π per aproximació i van resoldre sobre el tauler de dames les equacions de primer grau. No obstant això, l'ús del zero no va aparèixer fins al segle VII de la nostra era. Durant els segles XII i XIII el àlgebra xinesa va aconseguir un brillant esplendor.\nFins i tot després que les matemàtiques europees comencessin a florir durant el Renaixement, les matemàtiques xineses i europees van mantenir tradicions separades, amb un significatiu declivi de les xineses, fins que missioners jesuïtes com Matteo Ricci van intercanviar les idees matemàtiques entre les dues cultures entre els segles xvi i xviii.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques la matriu de Cartan és un terme amb tres significats. El nom fa referència al matemàtic francès Élie Cartan. Les matrius de Cartan en el context de l'àlgebra van ser inicialment investigades per Wilhelm Killing, mentre Cartan ho va fer amb la forma Killing. La matriu de Cartan d'un punt de referència arrel dóna els valors de l'emparellament bilineal en les co-arrels simples.\n \n \n \n <\n o\n ,\n o\n >\n \n :\n ″\n \n X\n x\n Y\n −\n >\n R\n \n \n {\\displaystyle :''XxY->R}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El mesolabi és un instrument o aparell, creat per Eratòstenes. Es tracta d'una espècie d'àbac que serveix per establir mitjanes i proporcions; permetia inserir dos mitjans proporcionals entre dos valors donats. Es pot considerar com una de les primeres calculadores de la història.El mateix Eratòstenes va considerar molt important aquesta invenció, fins al punt de regalar un exemplar d'ell, amb un text adjunt en què s'explicava el seu ús, a un temple com a ofrena votiva.6 A més, va informar personalment, mitjançant una carta, d'aquest descobriment al rei Ptolemeu III.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Microsoft Math Solver és una aplicació mòbil enfocada a les matemàtiques. Ha sigut creada per la companyia Microsoft amb l'objectiu d'ajudar els estudiants a resoldre els seus problemes matemàtics mitjançant l'ús d'intel·ligència artificial (IA).\nMicrosoft Math Solver està disponible a iOS (novembre 2019) i a Android (desembre 2019).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que:\n\n \n \n \n m\n =\n 2\n ∗\n n\n \n \n {\\displaystyle m=2*n}\n A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els nombres (o numerals) aràbics, també anomenats nombres indoaràbics, són els símbols més utilitzats per representar nombres. Se'ls diu «aràbics» perquè els andalusins els introduïren a Europa per la seua acció cultural, tot i que, en realitat, sorgiren a l'Índia. El món li deu a la cultura índia l'invent transcendental del sistema de numeració posicional, així com el descobriment del zero, anomenat śūnya (shuunia) o bindu en sànscrit, tot i que els maies també coneixien tant el zero com la numeració posicional. Els matemàtics perses de l'Índia n'adoptaren el sistema, dels quals el prengueren els àrabs. Quan es comencen a usar al nord d'Àfrica, ja tenien la forma actual, d'allí foren adoptats a Europa en l'edat mitjana. El seu ús augmentà arreu del món per la colonització europea.El sistema «aràbic» es representa utilitzant conjunts de glifs diferents, que es poden dividir en dues grans famílies: els numerals aràbics occidentals i els orientals. Els orientals, que es desenvoluparen en el qual ara és l'Iraq, es representen en la taula que ve tot seguit com a «arabigoíndics». Els arabigoíndics orientals són una varietat dels glifs arabigoíndics. Els numerals aràbics occidentals, desenvolupats a l'Àndalus i al Magrib, es mostren en la taula com a «nombres aràbics moderns»:\n\nAl Japó, els nombres «aràbics» i l'alfabet llatí formen part del sistema d'escriptura rōmaji. Així, si un nombre està escrit amb glifs «aràbics», al Japó diran que «està escrit en rōmaji» en contraposició a la numeració japonesa.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'Olimpíada Internacional de Matemàtiques (OIM) és una competició matemàtica anual, que consta de 6 problemes i 42 punts, dirigida a estudiants de secundària, i és la més antiga de les Olimpíades Internacionals de Ciències. La primera OIM se celebrà a Romania l'any 1959, i s'ha celebrat cada any excepte en 1980. Al voltant de 100 països hi envien delegacions de fins a 6 estudiants, més un capità, un vicecapità i observadors.El contingut de les proves va des de problemes d'addició extremadament difícils fins a àrees de les matemàtiques que no es tracten en l'ensenyament secundari i fins i tot tampoc en nivells universitaris, com per exemple geometria projectiva i complexa, equacions funcionals i teoria de nombres, que requereixen amplis coneixements de teoremes relacionats. El càlcul, encara que està permès en les solucions, no és necessari, ja que és un requisit que qualsevol persona que tingui una comprensió bàsica de matemàtiques ha de poder entendre els problemes, fins i tot si el desenvolupament de la solució requereix un coneixement més ampli. Aquells qui estan a favor d'aquest principi asseguren que això permet una major universalitat, i que crea un incentiu per tal de trobar solucions elegants als problemes.\nEl procés de selecció varia segons el país, però sovint consisteix en un conjunt de proves que admeten cada cop menys estudiants a cada fase del procés. S'atorguen guardons al menor percentatge dels participants individuals. Oficialment no es reconeixen els equips: totes les puntuacions s'atorguen als participants individuals, però sovint es comparen, encara que de forma oficiosa, les puntuacions dels equips. Els participants han de tenir menys de vint anys, i no poden estar inscrits en cap institució d'ensenyament terciari (universitats, instituts de formació tècnica, escoles d'infermeria, laboratoris de recerca, centres d'excel·lència o centres d'educació a distància). Amb aquestes condicions, un estudiant pot participar qualsevol nombre de vegades en les OIM.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En aprenentatge automàtic, l'optimització bayesiana és una estratègia de disseny seqüencial per a l'optimització global de funcions matemàtiques, les quals compleixen una sèrie de criteris com:\n\nEl cost computacional de la seva avaluació és molt elevat.\nFuncions objectiu tractades com a caixes negres, i per tant, no es disposa de cap informació sobre les seves derivades.\nL'avaluació de la funció objectiu pot èsser sorollosa.Aquest tipus de problemes apareixen sovint en camps com la simulació de fenòmens de molt variada tipologia o en el camp de la intel·ligència artificial.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un ordre de magnitud és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior. La relació de proporció més utilitzada és 10. Per exemple, es diu que dos nombres difereixen en 3 ordres de magnitud si un és 1000 vegades més gran que l'altre. L'ús més estès per descriure els ordres de magnitud és mitjançant la notació científica i les potències de deu.\nUna forma de classificar els objectes del món físic és per la seva mida.\nA la taula següent les diferents quantitats s'han posat de manera que quedin a la mateixa línia.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El Teorema de Pick és un teorema que ens permet calcular l'àrea de polígons simples reticulars. El Teorema va ser formulat pel matemàtic Georg Pick l'any 1899, però no va ser del tot conegut fins a l'any 1969, quan va ser publicat en el llibre matemàtic Mathematical Snapshots.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la pinta de Dirac (també anomenada tren d'impulsos o funció de mostratge en electrotècnia) és una distribució temperada periòdica construïda a partir de deltes de Dirac\n\n \n \n \n \n III\n \n T\n \n \n ⁡\n (\n t\n )\n \n \n \n \n \n =\n \n \n \n d\n e\n f\n \n \n \n \n \n \n \n ∑\n \n k\n =\n −\n ∞\n \n \n ∞\n \n \n δ\n (\n t\n −\n k\n T\n )\n =\n \n \n 1\n T\n \n \n III\n ⁡\n \n (\n \n \n t\n T\n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle \\operatorname {III} _{T}(t)\\ {\\stackrel {\\mathrm {def} }{=}}\\ \\sum _{k=-\\infty }^{\\infty }\\delta (t-kT)={\\frac {1}{T}}\\operatorname {III} \\left({\\frac {t}{T}}\\right)}\n per un període donat T. El símbol \n \n \n \n III\n ⁡\n (\n t\n )\n \n \n {\\textstyle \\operatorname {III} (t)}\n representa la pinta de Dirac de període unitat. Alguns autors, en particular Bracewell, així com autors de llibres d'enginyeria elèctrica i teoria de circuits també s'hi refereixen com a funció Shah (possiblement per la seva grafia, molt similar a la lletra ciríl·lica xa majúscula Ш). Pel fet de ser periòdica es pot expressar com a sèrie de Fourier:\n\n \n \n \n \n III\n \n T\n \n \n ⁡\n (\n t\n )\n =\n \n \n 1\n T\n \n \n \n ∑\n \n k\n =\n −\n ∞\n \n \n ∞\n \n \n \n e\n \n i\n 2\n π\n k\n \n \n t\n T\n \n \n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle \\operatorname {III} _{T}(t)={\\frac {1}{T}}\\sum _{k=-\\infty }^{\\infty }e^{i2\\pi k{\\frac {t}{T}}}.}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El problema de quadratura del cercle de Tarski és el repte, plantejat per Alfred Tarski el 1925, d’agafar un cercle, tallar-lo en un nombre finit de peces i tornar-lo a muntar per obtenir un quadrat de la mateixa àrea. Miklós Laczkovich va demostrar que això era possible el 1990; la seva descomposició fa un ús intens de l'axioma d'elecció i, per tant, no és constructiva. Laczkovich va estimar el nombre de peces de la seva descomposició en aproximadament \n \n \n \n \n 10\n \n 50\n \n \n \n \n {\\displaystyle 10^{50}}\n . Més recentment, Andrew Marks i Spencer Unger (2017) han donat una solució completament constructiva mitjançant conjunts de Borel.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Proofs from THE BOOK (en català: Demostracions del LLIBRE) és un llibre de demostracions matemàtiques escrit per Martin Aigner i Günter M. Ziegler. El llibre està dedicat al seu mestre, el matemàtic Paul Erdős, que sovint mencionava aquest llibre com \"el Llibre en què Déu anota les demostracions més elegants de cada teorema matemàtic\". En una classe magistral que va fer l'any 1985, Erdős va dir \"No cal que creguis en Déu, però has de creure en el Llibre\".", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El rotlle de pell de matemàtica egípcia (RPME) és un rotlle de cuir de 10 × 17 polzades (25 × 43 cm) adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858. Va ser enviat al Museu Britànic el 1864, juntament amb el Papir de Rhind, però no va ser químicament suavitzat i desenrotllat fins a l'any 1927. L'escriptura emprada és de caràcters hieràtics de l'Imperi Mitjà escrits de dreta a esquerra. Els erudits daten el RPME al segle XVII aC.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una seqüència Somos és una seqüència de nombres definits per una certa relació de recurrència. Van ser descobertes pel matemàtic Michael Somos. Com que la seva recurrència definitòria inclou divisions, es podria esperar que els termes de la seqüència fossin fraccions, però moltes seqüències Somos tenen la propietat de que tots els seus valors són enters.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La teoria de la representació és una branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d’espais vectorials i estudia mòduls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes. En essència, una representació fa més concret un objecte algebraic abstracte descrivint els seus elements per matrius i les seves operacions algebraiques (per exemple, suma de matrius, multiplicació de matriu). La teoria de les matrius i dels operadors lineals es comprenen millor i, de vegades, simplifiquen els càlculs de teories més abstractes. \nEls objectes algebraics susceptibles d'aquesta descripció inclouen grups, àlgebres associatius i àlgebres de Lie. La més destacada (i històricament la primera) és la teoria de la representació de grups, en què els elements d’un grup es representen mitjançant matrius invertibles de manera que l’operació de grup sigui la multiplicació de matrius.La teoria de la representació és un mètode útil perquè redueix els problemes de l'àlgebra abstracta a problemes en l'àlgebra lineal, un tema ben entès. A més, l'espai vectorial sobre el qual es representa un grup (per exemple) pot ser infinit-dimensional i, permetent que sigui, per exemple, un espai de Hilbert, es poden aplicar mètodes d'anàlisi a la teoria de grups. La teoria de la representació també és important en física perquè, per exemple, descriu com el grup de simetria d’un sistema físic afecta les solucions d’equacions que descriuen aquest sistema.La teoria de la representació és generalitzada en els camps de les matemàtiques per dos motius. En primer lloc, les aplicacions de la teoria de la representació són diverses: a més del seu impacte en l'àlgebra, la teoria de la representació:\n\nil·lumina i generalitza l'anàlisi de Fourier mitjançant l'anàlisi harmònica,\nestà connectat a la geometria mitjançant la teoria invariant i el programa Erlangen,\nté un impacte en la teoria de nombres a través de formes automòrfiques i el programa Langlands.En segon lloc, hi ha diversos enfocaments de la teoria de la representació. Els mateixos objectes es poden estudiar mitjançant mètodes de geometria algebraica, teoria de mòduls, teoria de nombres analítics, geometria diferencial, teoria d'operadors, combinatòria algebraica i topologia.L’èxit de la teoria de la representació ha provocat nombroses generalitzacions. Una de les més generals és la teoria de categories. Els objectes algebraics als quals s'aplica la teoria de la representació es poden veure com a tipus particulars de categories, i les representacions com a functors des de la categoria d'objectes fins a la categoria d'espais vectorials. Aquesta descripció apunta a dues generalitzacions òbvies: primer, els objectes algebraics es poden substituir per categories més generals; en segon lloc, la categoria objectiu dels espais vectorials es pot substituir per altres categories ben enteses.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els operadors booleans són paraules o símbols que permeten connectar de forma lògica conceptes o grups de termes per així ampliar, limitar o definir les teves cerques ràpidament. Són molt senzills d'usar i poden incrementar considerablement l'eficàcia de les cerques temàtiques i bibliogràfiques de qualsevol tipus de documentació.Estant destinada a representar els valors de veritat de la lògica i l'àlgebra booleana, porta el nom de George Boole, fundador a mitjan segle xix portant de referència epònima el seu propi nom. El tipus de dades booleana s'associa principalment a estats condicionals. Aquest és un cas especial del tipus de dades lògiques, ja que la lògica no sempre és de tipus booleà. Els motors de cerca d'Internet permeten l'ús d'operadors booleans; l'ús adequat d'aquests operadors permet millors resultats en la recuperació d'informació.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una transformació ortogonal és una transformació lineal \n \n \n \n T\n :\n V\n →\n V\n \n \n {\\displaystyle T:V\\rightarrow V}\n (on \n \n \n \n V\n \n \n {\\displaystyle V}\n és un espai prehilbertià) tal que conserva el producte escalar d'aquest espai. És a dir, que per tot parell d'elements \n \n \n \n u\n ,\n v\n ∈\n V\n \n \n {\\displaystyle u,v\\in V}\n es compleix \n \n \n \n ⟨\n u\n ,\n v\n ⟩\n =\n ⟨\n T\n u\n ,\n T\n v\n ⟩\n \n \n {\\displaystyle \\langle u,v\\rangle =\\langle Tu,Tv\\rangle }\n . En particular, com que els mòduls dels vectors i l'angle entre aquests en un espai prehilbertià es defineixen a partir del producte escalar, les transformacions ortogonals preserven els mòduls i els angles i, per tant, envien les bases ortonormals a bases ortonormals.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el terme univariable es refereix a una expressió, equació, funció o polinomi que té només una variable. En cas que tinguin més d'una variable s'anomenen multivariables. En alguns casos la distinció entre els casos univariable i multivariable és fonamental: per exemple, el teorema fonamental de l'àlgebra i l'algorisme d'Euclides per polinomis són propietats bàsiques dels polinomis univariables que no es poden generalitzar a polinomis multivariables.\nEl terme s'utilitza en estadística per distingir una distribució d'una variable respecte d'una distribució de diverses variables.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre. Dit d'una altra manera: és la regió del pla limitada per una circumferència", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La classe combinatòria, o simplement classe, és en combinatòria una classe d'equivalència de conjunts que tenen la mateixa successió de recompte. Encara que els elements d'aquests conjunts equivalents poden tenir definicions i semàntica molt diferents, la combinatòria s'ocupa només del nombre d'elements d'una mida concreta. Per això, el coneixement sobre un element de la classe es pot aplicar directament a altres conjunts en la classe.\nPer exemple, el conjunt de triangulacions de polígons és \"combinatòriament isomorf\" al conjunt d'arbres plans amb arrel generals. Encara que aquests conjunts naturalment descriuen coses diferents, tenen la mateixa successió de recompte, els nombres de Catalan.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En un espai topològic X, la clausura o adherència d'un subconjunt E és el conjunt:\n\n \n \n \n \n \n \n E\n ¯\n \n \n \n =\n {\n x\n ∈\n X\n \n |\n \n ∀\n N\n (\n x\n )\n :\n N\n (\n x\n )\n ∩\n E\n ≠\n ∅\n }\n \n \n {\\displaystyle {\\bar {E}}=\\{x\\in X|\\forall N(x):N(x)\\cap E\\neq \\emptyset \\}}\n \n\non \n \n \n \n N\n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle N(x)}\n és el símbol d'un veïnat de x.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el codomini o conjunt d'arribada d'una funció f : X → Y és el conjunt Y. En aquest cas, el domini de f és el conjunt X.\nEl recorregut de f és el conjunt f(X) definit com a { f(x) ∈ Y : x ∈ X }.\nD'aquestes definicions se'n desprèn que el recorregut f(X) és sempre un subconjunt del codomini de f.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El Congrés Internacional de Matemàtics (International Congress of Mathematicians, ICM en anglès) és el congrés més important en la comunitat matemàtica. Se celebra cada quatre anys sota els auspicis de la Unió Matemàtica Internacional.\nEn el congrés de 1900 a París, França, David Hilbert va anunciar la seva famosa llista de 23 problemes oberts en matemàtiques, ara anomenats els problemes de Hilbert. Al Congrés de 1998 van assistir 3.346 participants. El programa va consistir en 21 hores de lectures plenàries i 169 45-minuts de lectures convidades de temes especialitzats donades per matemàtics distingits seleccionats pels organitzadors del Congrés.\nAddicionalment, cada participant pot presentar el seu treball en 15 minuts d'exposició o a través d'un cartell. L'American Mathematical Society informa que més de 4.500 participants assistiren al congrés de 2006 a Madrid. El Rei d'Espanya presidi la cerimònia inaugural. Durant el congrés, es lliuren els principals premis matemàtics, la tradicional Medalla Fields i el Premi Nevanlinna en l'àrea de la Informàtica Teòrica. Des de 2006 es concedeix també el premi Carl Friedrich Gauss per contribucions rellevants a la Matemàtica Aplicada.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els angles congruents són els angles que tenen la mateixa mesura.Els angles oposats pel vèrtex són un exemple d'angles congruents. Les diagonals d'un paral·lelogram configuren angles oposats pel vèrtex congruents.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En teoria de grafs, la conjectura de Heawood o el teorema de Ringel-Youngs estableix una cota inferior per al nombre de colors que són necessaris per acolorir un graf en una superfície d'un gènere determinat. Va ser formulada el 1890 per John Percy Heawood i demostrada el 1968 per Gerhard Ringel i Ted Youngs. Un dels casos, l'ampolla de Klein no orientable, va resultar ser una excepció a la fórmula general. Es va necessitar un enfocament totalment diferent per al problema de trobar el nombre de colors necessaris per al pla, o de forma equivalent, l'esfera, resolt el 1976 com el teorema dels quatre colors per Wolfgang Haken i Kenneth Appel. En l'esfera la cota inferior és fàcil, mentre que gèneres més grans la cota superior és fàcil i va ser demostrada en el breu article original de Heawood que contenia la conjectura.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un conjunt connex (connexió) per a un espai topològic és molt natural. Així, es diu que un espai és disconnex si és possible dividir-lo en dos conjunts oberts amb intersecció nul·la. En cas contrari, es diu que l'espai és connex.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt potència de S, escrit \n \n \n \n \n \n P\n \n \n (\n S\n )\n \n \n {\\displaystyle {\\mathcal {P}}(S)}\n , P(S), ℘(S), o 2S, com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S és el conjunt {a, b, c} aleshores la llista completa dels subconjunts de S és:\n\n{Ø} (conjunt buit)\n{a}\n{b}\n{c}\n{a,b}\n{a,c}\n{b,c}\n{a,b,c}Per tant, el conjunt de les parts de S serà:\n\n \n \n \n \n \n P\n \n \n (\n S\n )\n =\n {\n ∅\n ,\n {\n a\n }\n ,\n {\n b\n }\n ,\n {\n c\n }\n ,\n {\n a\n ,\n b\n }\n ,\n {\n a\n ,\n c\n }\n ,\n {\n b\n ,\n c\n }\n ,\n {\n a\n ,\n b\n ,\n c\n }\n }\n \n \n {\\displaystyle {\\mathcal {P}}(S)=\\{\\varnothing ,\\{a\\},\\{b\\},\\{c\\},\\{a,b\\},\\{a,c\\},\\{b,c\\},\\{a,b,c\\}\\}}\n Si S és un conjunt finit amb card (S) = n elements, aleshores el conjunt de les parts de S conté card(℘(S))= 2n elements.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Favard, o constant de Akhiezer–Krein–Favard, d'ordre r està definida per:\n\n \n \n \n \n K\n \n r\n \n \n =\n \n \n 4\n π\n \n \n \n ∑\n \n k\n =\n 0\n \n \n ∞\n \n \n \n \n [\n \n \n \n (\n −\n 1\n \n )\n \n k\n \n \n \n \n 2\n k\n +\n 1\n \n \n \n ]\n \n \n r\n +\n 1\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle K_{r}={\\frac {4}{\\pi }}\\sum \\limits _{k=0}^{\\infty }\\left[{\\frac {(-1)^{k}}{2k+1}}\\right]^{r+1}.}\n La constant de Favard rep el nom del matemàtic francès Jean Favard, i dels soviètics Naum Akhiezer i Mark Krein.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En teoria de sistemes de moltes partícules, les coordenades de Jacobi s'utilitzen per simplificar la formulació matemàtica. Són comunament utilitzades en l'estudi de molècules poliatòmiques i reaccions químiques, i en mecànica celeste.Les coordenades de Jacobi es defineixen seguint el següent algorisme:\nSiguin mj i mk les masses de dos cossos que són substituïdes per un cos nou de massa virtual M = mj + mk. Les coordenades de posició xj i xk són substituïdes per les seves posicions relatives rjk = xj-xk i pel vector posició del seu centre de masses Rjk = (mj xj + mk xk)/(mj + mk).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament. Tal camí és sovint generat per una equació. Exemples senzills són les circumferències, les el·lipses, els polígons, les paràboles, les corbes tècniques, les hipèrboles, les espirals i les rectes.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La corba mongeta és una corba algebraica plana del gènere zero. Té una singularitat a l'origen, un punt triple ordinari.\nLa corba mongeta és una corba plana quàrtica definida per l'equació:\n\n \n \n \n \n x\n \n 4\n \n \n +\n \n x\n \n 2\n \n \n \n y\n \n 2\n \n \n +\n \n y\n \n 4\n \n \n =\n x\n (\n \n x\n \n 2\n \n \n +\n \n y\n \n 2\n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle x^{4}+x^{2}y^{2}+y^{4}=x(x^{2}+y^{2})\\,}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Cossos sòlids:\n\nTetràedre\nCub\nOctàedre\nDodecàedre\nIcosàedre\nPrisma\nPiràmide\nEsfera\nCilindre\nCon\nEl·lipsoide\nParaboloide\nHiperboloide", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En la teoria de la probabilitat i estadística, la curtosi, del grec: κυρτός, kyrtos o kurtos; (corba) convexa, és la mesura de la forma i el grau d'apuntament d'una distribució de probabilitat. En altres paraules, la curtosi mesura si la distribució és apuntada o és aplanada posant el focus en la forma de les cues laterals. Per una mateixa variància, com més alta sigui la curtosi d'una distribució significarà que una part més gran dels successos s'esdevenen prop la mitjana i a les cues (cues més gruixudes).\nLa curtosi és el quart moment estandarditzat, definit com:\n\n \n \n \n Kurt\n ⁡\n [\n X\n ]\n =\n E\n ⁡\n \n [\n \n \n (\n \n \n \n X\n −\n μ\n \n σ\n \n \n )\n \n \n 4\n \n \n ]\n \n \n \n {\\textstyle \\operatorname {Kurt} [X]=\\operatorname {E} \\left[\\left({\\frac {X-\\mu }{\\sigma }}\\right)^{4}\\right]}\n on μ és la mitjana i σ és la desviació estàndard.Sovint es fa servir, en comptes de la curtosi, l'excés de curtosi, que és la diferència entre la curtosi d'una distribució i la de la distribució normal, que és 3. En alguns contextos s'anomena curtosi a l'excés de curtosi, cosa que pot portar a situacions ambigües.\nUn distribució amb coeficient de curtosi al voltant del de la normal (excés de curtosi proper a 0) s'anomena mesocúrtica; una amb un excés de curtosi negatiu indica un pic baix i unes cues amples que aviat s'aprimen als costats, s'anomena platicúrtica; una amb excés de curtosi positiu indica un apuntament del pic i unes cues llargues i gruixudes i s'anomena leptocúrtica.En finances s'utilitza com a indicador de la volatilitat que presenta la cotització d'un valor financer.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba. La curvatura indica el canvi de direcció de les tangents en relació a la longitud de l'arc de la corba entre els punts de tangència.\nEn geometria analítica i àlgebra, si tenim una funció real que representa una corba plana qualsevol, tres punts de la corba infinitament pròxims determinen una circumferència el radi de la qual s'anomena radi de curvatura de la corba en el punt donat. També tres punts poden indicar el centre de curvatura, un punt, i una circumferència de centre aquest punt, els altres dos. Si aquest punt que prenem com a centre imaginari d'una corba (tota corba és un arc o tros de circumferència) és allunyat dels altres dos, obtindrem un radi de curvatura llarg, o ampli, i una curvatura oberta, és a dir, relativament aplanada, mentre que si el punt o centre de curvatura és més proper, llavors el radi de curvatura és curt i la corba resultant relativament tancada.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un decimal és una fracció de la desena part d'un nombre enter.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En anàlisi matemàtica la desigualtat de Hölder és una desigualtat important entre integrals i una eina indispensable per a l'estudi d'espais \n \n \n \n \n L\n \n p\n \n \n \n \n {\\displaystyle L^{p}}\n .\nSigui \n \n \n \n (\n S\n ,\n Σ\n ,\n μ\n )\n \n \n {\\displaystyle (S,\\Sigma ,\\mu )}\n un espai de mesura i siguin \n \n \n \n p\n \n \n {\\displaystyle p}\n i \n \n \n \n q\n \n \n {\\displaystyle q}\n dos nombres reals, amb \n \n \n \n 1\n ≤\n p\n ,\n q\n ≤\n ∞\n \n \n {\\displaystyle 1\\leq p,q\\leq \\infty }\n i tals que \n \n \n \n \n \n 1\n p\n \n \n +\n \n \n 1\n q\n \n \n =\n 1\n \n \n {\\displaystyle {1 \\over p}+{1 \\over q}=1}\n . Llavors, la desigualtat de Hölder afirma que per tot parell de funcions \n \n \n \n f\n ∈\n \n L\n \n p\n \n \n (\n S\n )\n \n \n {\\displaystyle f\\in L^{p}(S)}\n i \n \n \n \n g\n ∈\n \n L\n \n q\n \n \n (\n S\n )\n \n \n {\\displaystyle g\\in L^{q}(S)}\n es compleix que \n \n \n \n ‖\n f\n g\n \n ‖\n \n 1\n \n \n ≤\n ‖\n f\n \n ‖\n \n p\n \n \n ‖\n g\n \n ‖\n \n q\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\|fg\\|_{1}\\leq \\|f\\|_{p}\\|g\\|_{q}}\n , o, de manera més explícita, que \n \n \n \n \n ∫\n \n S\n \n \n f\n g\n \n d\n μ\n ≤\n (\n \n ∫\n \n S\n \n \n \n |\n \n f\n \n \n |\n \n \n p\n \n \n \n d\n μ\n \n )\n \n 1\n \n /\n \n p\n \n \n (\n \n ∫\n \n S\n \n \n \n |\n \n g\n \n \n |\n \n \n q\n \n \n \n d\n μ\n \n )\n \n 1\n \n /\n \n q\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\int _{S}fg\\ d\\mu \\leq (\\int _{S}|f|^{p}\\ d\\mu )^{1/p}(\\int _{S}|g|^{q}\\ d\\mu )^{1/q}}\n .\nEn el cas \n \n \n \n p\n =\n q\n =\n 2\n \n \n {\\displaystyle p=q=2}\n és coneguda com a desigualtat de Cauchy-Schwarz.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un diagrama d'àrees mostra gràficament dades quantitatives. Es basa en el diagrama de línies. La zona entre eix Y i la línia es posa en relleu habitualment amb un color o, rarament, amb una textura. Generalment es comparen dues o més quantitats.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El diagrama de punts i línies (o diagrama de línies i de punts) o, senzillament diagrama de línies és un tipus de diagrama, que mostra la informació en una sèrie de punts de dades connectats per segments de línies rectes. Es tracta d'un tipus bàsic de taula comú en molts camps. És una extensió d'un diagrama de dispersió, i es crea mitjançant la connexió d'una sèrie de punts que representen mesuraments individuals amb segments de línia. Un gràfic de línies s'utilitza sovint per visualitzar una tendència en les dades en intervals de temps - una sèrie de temps -. Per tant la línia es dibuixa sovint cronològicament.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Dígit significatiu és la xifra que té significat per a un càlcul concret. Quan un nombre té molts decimals, molts dígits, no s'usen tots en els càlculs sinó que tan sols es prenen aquells que permetin expressar els resultats d'una manera correcta i tenint en compte que sempre hi haurà el mateix error de càlcul. Normalment, s'agafen els dos primers decimals, tenint en compte que el segon s'arrodoneix. L'arrodoniment d'aquest segon decimal es fa de la manera següent:\n\nsi es troba entre 0 i 4 s'agafa el decimal anterior Exemple: 5.63= 5.6\nsi es troba entre 5 i 9 es passa a la unitat següent. Exemple 8.48= 8.5Aquest criteri, utilitzat en matemàtiques, també té molta utilitat en altres camps com a l'hora de fer problemes de Química on, a més a més es treballen amb potències positives i negatives sovint.\nArrodoniment de n dígits significatius és una tècnica de propòsit més general d'arrodonir a n decimals, ja que controla els nombres de diferents escales d'una manera uniforme. Per exemple, la població d'una ciutat només pot ser conegut pel miler i es planteja com a 52.000, mentre que la població d'un país només pot ser conegut al milió més proper i es planteja com a 52.000.000. El primer podria tenir un error de centenars, i l'últim podria tenir un error de centenars de milers, però tots dos tenen dos dígits significatius (5 i 2). Això reflecteix el fet que el significat de l'error (la seva mida probable en relació amb la mida de la quantitat mesurada) és el mateix en ambdós casos.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En un espai vectorial la direcció i el sentit d'un vector \n \n \n \n \n \n \n v\n →\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\vec {v}}}\n queden determinats pel vector unitari resultant de multiplicar el vector per l'invers de la seva norma. Si no ens importa el sentit i només volem la direcció aleshores prenem els resultats possibles mòdul el producte per \n \n \n \n −\n 1\n \n \n {\\displaystyle -1}\n .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La dispersió mesura com d'allunyats estan un conjunt de valors respecte a la seva mitjana aritmètica. Com menys dispers sigui el conjunt més prop del valor mitjà es trobaran els seus valors. Aquest aspecte és de vital importància per a l'estudi de múltiples sistemes. Exemple: podem tenir un conjunt d'àtoms d'una substància amb una mitjana de velocitats 0. D'això no cap concloure que els membres del sistema estan quiets. Això implicaria que la substància es trobaria prop del zero absolut. Amb una mitjana de 0 podem tenir des d'un sòlid cristal·litzat fins a un gas molt calent. La variable que determinarà en quin estat d'agitació tèrmica es troben els àtoms del sistema serà la dispersió de velocitats.\nLa mesura més simple de dispersió és el rang o amplitud. És la diferència entre el valor més gran i el més petit d'un conjunt de valors. Aquesta mesura presenta problemes que la fan poc apta per a usos estadístics. Pot veure's afectada per valors extrems, poc representatius. A més, aquesta mesura a l'augmentar el nombre de valors augmenta o es queda igual però mai disminueix. Per tots aquests motius es van idear millors maneres de mesurar la dispersió.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Usada en teoria de probabilitat i estadística, la distribució F és una distribució de probabilitat contínua. També se la coneix com a distribució F de Snedecor (per George Snedecor) o com a distribució F de Fisher-Snedecor.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En estadística, una distribució de mostreig o de distribució limitada de la mostra és la distribució de probabilitat d'una estadística donada sobre la base d'una mostra aleatòria. Les distribucions mostrals són importants en les estadístiques perquè proporcionen una important simplificació abans d'utilitzar la inferència estadística. Concretament, permeten que consideracions analítiques estiguin basades en la distribució de probabilitat d'un estadístic, i no en la distribució conjunta de tots els valors mostrals individuals.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En teoria de la probabilitat, s'anomena Distribució de Cauchy amb paràmetres \n \n \n \n \n \n x\n \n 0\n \n \n ,\n \n γ\n \n \n {\\displaystyle \\ x_{0},\\,\\gamma }\n i es denota per \n \n \n \n \n \n C\n \n \n (\n \n x\n \n 0\n \n \n ,\n γ\n )\n \n \n {\\displaystyle {\\mathcal {C}}(x_{0},\\gamma )}\n (on \n \n \n \n \n x\n \n 0\n \n \n ∈\n \n R\n \n \n \n {\\displaystyle x_{0}\\in \\mathbb {R} }\n i \n \n \n \n γ\n ∈\n \n ]\n 0\n ,\n \n +\n ∞\n [\n \n \n \n {\\displaystyle \\gamma \\in \\,]0,\\,+\\infty [\\,}\n ) la distribució definida per la funció de densitat de probabilitat següent :\n\n \n \n \n f\n (\n x\n )\n =\n \n \n 1\n π\n \n \n \n \n \n γ\n \n (\n x\n −\n \n x\n \n 0\n \n \n \n )\n \n 2\n \n \n +\n \n γ\n \n 2\n \n \n \n \n \n ,\n \n x\n ∈\n \n R\n \n .\n \n \n {\\displaystyle f(x)={\\frac {1}{\\pi }}\\,{\\frac {\\gamma }{(x-x_{0})^{2}+\\gamma ^{2}}},\\ x\\in \\mathbb {R} .}\n \nQuan \n \n \n \n \n x\n \n 0\n \n \n =\n 0\n \n \n {\\displaystyle x_{0}=0}\n , aleshores es diu que tenim una distribució de Cauchy centrada en l'origen .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En àlgebra, els divisors elementals d'un mòdul sobre un anell principal apareixen com una de les formes del teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un anell principal.\nSi \n \n \n \n A\n \n \n {\\displaystyle A}\n és un anell principal i \n \n \n \n M\n \n \n {\\displaystyle M}\n és un \n \n \n \n A\n \n \n {\\displaystyle A}\n -mòdul finitament generat, llavors M és isomorf a una suma única de la forma\n\n \n \n \n M\n ≅\n \n A\n \n r\n \n \n ⊕\n \n ⨁\n \n i\n \n \n A\n \n /\n \n (\n \n q\n \n i\n \n \n )\n \n \n {\\displaystyle M\\cong A^{r}\\oplus \\bigoplus _{i}A/(q_{i})}\n on els \n \n \n \n (\n \n q\n \n i\n \n \n )\n \n \n {\\displaystyle (q_{i})}\n són ideals primaris tals que \n \n \n \n (\n \n q\n \n 1\n \n \n )\n ⊃\n (\n \n q\n \n 2\n \n \n )\n ⊃\n ⋯\n \n \n {\\displaystyle (q_{1})\\supset (q_{2})\\supset \\cdots }\n , i en particular, \n \n \n \n (\n \n q\n \n i\n \n \n )\n ≠\n A\n \n \n {\\displaystyle (q_{i})\\neq A}\n .\nEls ideals \n \n \n \n (\n \n q\n \n i\n \n \n )\n \n \n {\\displaystyle (q_{i})}\n són únics; els elements \n \n \n \n \n q\n \n i\n \n \n \n \n {\\displaystyle q_{i}}\n són únics llevat d'unitats, i s'anomenen divisors elementals. Notem que, en un anell principal, els ideals primaris són potències d'ideals primers, de tal manera que els divisors elementals es poden expressar com:\n\n \n \n \n (\n \n q\n \n i\n \n \n )\n =\n (\n \n p\n \n i\n \n \n \n r\n \n i\n \n \n \n \n )\n =\n (\n \n p\n \n i\n \n \n \n )\n \n \n r\n \n i\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle (q_{i})=(p_{i}^{r_{i}})=(p_{i})^{r_{i}}}\n .L'enter no-negatiu \n \n \n \n r\n \n \n {\\displaystyle r}\n s'anomena el rang lliure o nombre de Betti del mòdul \n \n \n \n M\n \n \n {\\displaystyle M}\n , i és el mateix que a la descomposició en factors invariants.\nEls divisors elementals d'una matriu sobre un anell principal apareixen en la forma normal de Smith i proporcionen un mètode per calcular l'estructura d'un mòdul a partir d'un conjunt de generadors i les seves relacions.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtica, un element no invertible d'un anell íntegre es diu que és un element irreductible si no és producte de dos elements no invertibles. Equivalentment, un element x no invertible és irreductible si no és zero i tot divisor d de x és associat a 1 o a x.\nTot element primer és irreductible. Si l'anell és factorial també podem dir que tot element irreductible és primer, però per a un anell íntegre qualsevol les dues nocions no tenen per què coincidir.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions. Forma part doncs de les quàdriques, amb la característica principal de no tenir un punt a l'infinit. Està formada pels punts per als quals és constant la suma de les seves distàncies a dos punts fixos anomenats focus. Aquesta és l'equació cartesiana de l'el·lipsoide centrat a l'origen de coordenades:\n\n \n \n \n \n \n \n x\n \n 2\n \n \n \n a\n \n 2\n \n \n \n \n +\n \n \n \n y\n \n 2\n \n \n \n b\n \n 2\n \n \n \n \n +\n \n \n \n z\n \n 2\n \n \n \n c\n \n 2\n \n \n \n \n =\n 1\n \n \n {\\displaystyle {x^{2} \\over a^{2}}+{y^{2} \\over b^{2}}+{z^{2} \\over c^{2}}=1}\n Es pot entendre com format per la revolució d'una el·lipse al voltant del seu eix major.\nEls punts (a,0,0), (0,b,0) i (0,0,c) es troben a la superfície i els segments de línia des de l'origen a aquests punts s'anomenen semieixos principals de longitud a, b, c.\nL'el·lipsoide admet un centre i almenys tres plans de simetria. La intersecció d'un el·lipsoide amb un pla és una el·lipse, un punt o el conjunt buit.\nHi ha quatre fases diferents, una d'elles degenerada:\n\n \n \n \n a\n >\n b\n >\n c\n \n \n {\\displaystyle a>b>c}\n — el·lipsoide triaxial o (rarament) escalè;\n\n \n \n \n a\n =\n b\n >\n c\n \n \n {\\displaystyle a=b>c}\n — el·lipsoide oblat de revolució (esferoide oblat);\n\n \n \n \n a\n =\n b\n <\n c\n \n \n {\\displaystyle a=b 0, tenen les seves branques cap amunt i també tenen un punt mínim absolut. Pertanyen el grup de les funcions còncaves\nSi a < 0 tenen les seves branques cap avall i per tant té un punt màxim absolut. Pertanyen el grup de les funcions convexes\nEls punts màxims o mínims s'anomenen vèrtexs\nCom major sigui /a/, més estilitzada és la paràbola.\nc és l'ordenada a l'origen. El tall de la funció en l'eix Y és (0, c)", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una funció racional és aquella que pot ser expressada en termes d'una divisió de polinomis, és a dir, com \n\n \n \n \n f\n (\n x\n )\n =\n \n \n \n P\n (\n x\n )\n \n \n Q\n (\n x\n )\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle f(x)={\\frac {P(x)}{Q(x)}}}\n \n\non P(x) i Q(x) són polinomis en termes de la variable x i a més el polinomi Q(x) és diferent del polinomi nul (Q(x) és diferent de 0 per a algun valor de la variable x).\nEls coeficients dels polinomis poden ser agafats en qualsevol cos K. Els valors de les variables poden ser agafats en qualsevol cos L contenint K. Llavors l'àmbit de la funció és el conjunt dels valors de les variables per quin el denominador no és zero i el codomini és L. El conjunt de funcions racionals sobre un camp K és un cos: el cos de fraccions de l'anell de les funcions polinòmiques sobre K.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Les funcions el·líptiques de Jacobi introduïdes pel matemàtic prussià Carl Gustav Jacob Jacobi al voltant de 1830 són un conjunt de funcions el·líptiques i funcions theta, importants històricament, i tenen diverses aplicacions (com en la resolució de l'equació del pèndol).\nLes funcions el·líptiques tenen diverses analogies amb les trigonomètriques, incloent la notació (sn, cn , etc.) que té analogia amb les trigonomètriques ( sin i cos ).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Paul Georg Funk (14 d'abril de 1886, Viena - 3 de juny de 1969, Viena) va ser un matemàtic austríac que es va dedicar a la geometria i al càlcul de variacions, pel qual és més conegut i sobre el que va escriure l'obra de referènciaVariationsrechnung und ihre Anwendung in Physik und Technik (Grundlehren der Mathematischen Wissenschaften, Springer-Verlag, 1962).\nPaul Funk era el fill d'un director de banc suplent i va anar a l'institut a Baden bei Wien i a Gmunden. Va estudiar matemàtiques i física a Tübingen, Viena i Göttingen, on va fer el doctorat amb David Hilbert l'any 1911. La seva tesi duia per títol Über Flächen mit lauter geschlossenen geodätischen Linien. L'any 1915 va fer oposicions per una càtedra a l'escola superior tècnica de Praga amb un treball sobre harmònics esfèrics, allà esdevingué professor adjunt l'any 1921 i professor el 1927. Amb l'ocupació de Txecoslovàquia l'any 1939, va perdre la seva plaça i fou deportat el 1944 a Theresienstadt, d'on va ser alliberat l'any 1945. El 1945 va ser destinat com a professor a la Universitat Tècnica de Viena. Quan, a la dècada de 1960, es va intentar elegir l'electrotècnic Heinrich Sequenz en diverses ocasions com a membre de l'Acadèmia austríaca de les ciències, Funk va presentar-hi persistentment peticions i objeccions en contra.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.Per una esfera, la geodèsica coincideix amb l'ortodròmia, és a dir una línia que segueix un cercle màxim. Segons la teoria de la relativitat general, les partícules viatgen seguint una geodèsica a través de l'espaitemps, i per tant la seva trajectòria depèn de la curvatura. Aquesta curvatura és determinada per la distribució de l'energia, i la massa, segons l'equació d'Einstein. En general la geodèsica pot ser definida per qualsevol espai de Riemann.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un grup alternant és el grup de les permutacions parelles d'un conjunt finit {1,...,n}, denotat per An o Alt(n).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, una hèlix o hèlice (del llatí helix, -ĭcis, i aquest del grec ἕλιξ, -ικος, «espiral») és un tipus de corba suau en l'espai tridimensional. Es caracteritza pel fet que la tangent en qualsevol punt produeix un angle constant amb una línia fixa anomenada eix. Exemples d'hèlices són les molles i les baranes de les escales de cargol. Una hèlix \"plena\" (per exemple una rampa espiral) s'anomena helicoide. Les hèlices són importants en la biologia donat que la molècula de l'ADN està formada per una doble hèlix i moltes proteïnes tenen estructures helicoidals conegudes com a hèlixs alfa.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Id est és una expressió llatina que significa 'això és', l'abreviatura i. e. és molt usada en definicions matemàtiques i demostracions de teoremes, lemes i corol·laris.\n\"id est quod id est\" = és el que és", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Idempotència en matemàtiques és una propietat d'alguns elements d'un conjunt respecte d'una operació, de mantenir la invariabilitat del resultat quan s'aplica l'operació repetidament.\nEl terme va ser introduït per Benjamin Peirce en el context d'elements d'àlgebres que romanien invariants després d'aplicar-los l'operació d'elevar a la potència d'un enter positiu, d'aquí la denominació idem+potència on ídem vol dir el mateix.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, una intersecció és el tall o conjunt de punts coincidents entre dos o més subespais d'un espai donat. La intersecció geomètrica és un cas particular d'intersecció de conjunts.\nLa dimensió de la intersecció de dos subespais sempre tindrà dimensió menor o igual a la dimensió del subespai més petit dels que intersequen.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Una involució és una aplicació \n \n \n \n f\n :\n A\n →\n A\n \n \n {\\displaystyle f:A\\rightarrow A}\n tal que és igual a la seva pròpia inversa, i per tant dues aplicacions successives de la funció equivalen a la funció identitat: \n \n \n \n (\n f\n ∘\n f\n )\n (\n x\n )\n =\n f\n (\n f\n (\n x\n )\n )\n =\n \n f\n \n 2\n \n \n (\n x\n )\n =\n I\n d\n (\n x\n )\n =\n x\n \n \n {\\displaystyle (f\\circ f)(x)=f(f(x))=f^{2}(x)=Id(x)=x}\n , on \n \n \n \n x\n ∈\n A\n \n \n {\\displaystyle x\\in A}\n .\n\nEl concepte és extensible a lleis de composició binàries. Sigui \n \n \n \n (\n C\n ,\n ∗\n )\n \n \n {\\displaystyle (C,*)}\n un grupoide o magma unitari, amb l'element neutre denotat per e. Direm que un element \n \n \n \n x\n :\n C\n \n \n {\\displaystyle x:C}\n és involutiu si \n \n \n \n x\n ∗\n x\n =\n e\n \n \n {\\displaystyle x*x=e}\n . La llei de composició interna \n \n \n \n ∗\n :\n C\n ×\n C\n →\n C\n \n \n {\\displaystyle *:C\\times C\\rightarrow C}\n és involutiva per l'esquerra si té un únic element neutre per l'esquerra i tots els elements de C són involutius: \n\n \n \n \n \n ∃\n \n 1\n \n \n e\n :\n C\n ∙\n ∀\n x\n :\n C\n ∙\n (\n e\n ∗\n x\n =\n x\n )\n ∧\n (\n x\n ∗\n x\n =\n e\n )\n \n \n {\\displaystyle \\exists _{1}e:C\\bullet \\forall x:C\\bullet (e*x=x)\\land (x*x=e)}\n .\nDe forma similar definim una llei involutiva per la dreta: \n\n \n \n \n \n ∃\n \n 1\n \n \n e\n :\n C\n ∙\n ∀\n x\n :\n C\n ∙\n (\n x\n ∗\n e\n =\n x\n )\n ∧\n (\n x\n ∗\n x\n =\n e\n )\n \n \n {\\displaystyle \\exists _{1}e:C\\bullet \\forall x:C\\bullet (x*e=x)\\land (x*x=e)}\n .\nUna operació és simplement involutiva si és involutiva per la dreta i per l'esquerra, és a dir, que el seu element neutre és una unitat bilateral.\nDe forma equivalent, podem dir que una llei és involutiva (per l'esquerra, per la dreta o bilateral), si i només si, és unitària (per l'esquerra, per la dreta o bilateral, respectivament) i devolutiva, i l'element neutre és igual a l'element devolutiu.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una isometria o isomorfisme isomètric és un isomorfisme amb preservació de distància entre espais mètrics. Les figures geomètriques que es poden relacionar amb una isometria s'anomenen congruents. Les isometries són sovint usades en construccions en les quals un espai està inclòs en un altre.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La jerarquia combinatòria és una estructura matemàtica de cadenes de bits generades per un algorisme basat en discriminació o exclusiu entre bits. Fou desenvolupat inicialment per A.F. Parker-Rhodes durant la dècada de 1960, i és interessant a causa d'interpretacions físiques que el relacionen amb la mecànica quàntica.\nPer exemple, els valors propers a la constant d'estructura fina i la constant d'acoblament gravitacional de la massa del protó apareixen en la generació de la jerarquia.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Helge von Koch (Svea livgardes church parish, 25 de gener de 1870 – Danderyd, 11 de març de 1924) fou un matemàtic suec que va descriure els famosos fractals coneguts com corba de Koch i floc de neu de Koch. Va realitzar aportacions a la teoria de nombres, provant el 1901 l'equivalència entre la hipòtesi de Riemann i una forma del teorema dels nombres primers.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, \"lemma\" que vol dir \"tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn\") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa. Un bon pas condueix a molts altres, així part dels resultats més forts en matemàtiques es coneixen com a lemes, com el lema de Bézout, el lema d'Urysohn, el lema de Dehn, el lema de Fatou, el lema de Gauss, el lema de Nakayama, el lema de Poincaré, el lema de Riesz, el lema de Schwarz i el lema de Zorn. No hi ha cap distinció formal entre un lema i un teorema, només d'ús i convenció.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En teoria de grafs, el lema de Berge és un lema demostrat pel matemàtic francès Claude Berge el 1957, que diu el següent:\n\nUn aparellament és màxim si conté el major nombre d'arestes possibles. Una ruta augmentativa (en anglès augmenting path) és un camí que comença i acaba en vèrtexs lliures o no connectats, i alterna entre arestes que estan i no estan en l'aparellament.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En estadística, el lema fonamental de Neyman-Pearson és un resultat que descriu el criteri òptim per distingir dues hipòtesis simples H0: θ=θ0 i H1: θ=θ1.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers. Hi ha diversos enunciats equivalents, que consisteixen en dos «complements» i la llei de reciprocitat:\nSiguin p i q dos nombres primers diferents, imparells i positius. Aleshores\n(Complement 1)\n\nx² ≡ −1 (mod p) és resoluble si i només si p ≡ 1 (mod 4).(Complement 2)\n\nx² ≡ 2 (mod p) és resoluble si i només si p ≡ ±1 (mod 8).(Reciprocitat quadràtica)\nSigui q* = ±q, on el signe és positiu si q ≡ 1 (mod 4) i negatiu si q ≡ −1 (mod 4). (I.e. |q*| = q i q*≡ 1 (mod 4).) Aleshores \n\nx² ≡ p (mod q) és resoluble si i només si x² ≡ q* (mod p) és resoluble.Tot i que la llei indica quan una equació quadràtica té solució mòdul un nombre primer, no proporciona cap ajuda per trobar la solució.\nAquest teorema fou conjecturat per Euler i Legendre i demostrat per Gauss.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria afí, una branca de la matemàtica, un marc afí en un espai afí A consisteix d'una elecció P de l'origen d'A, juntament amb una base de l'espai dels vectors basats a P.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La matemàtica pura és l'estudi de les ciències matemàtiques per si mateixes, és a dir, un estudi que no vingui motivat per les qüestions de caràcter pràctic on es pugui aplicar. Generalment demana rigor i abstracció, com a requisits per a tractar qüestions de bellesa matemàtica. Des del segle xviii se la reconeix com una categoria de l'activitat matemàtica, de vegades sota les denominacions de matemàtiques especulatives, abstractes o fonamentals, i com a contraposició a la matemàtica aplicada.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret. No obstant, no existeix cap definició, universalment reconeguda, del terme \"matemàtica discreta\".\nEncara que els principals objectes d'estudi en matemàtica discreta són els objectes discrets, mètodes analítics de matemàtica contínua són utilitzats sovint.\nGeneralment s'inclouen els següents temes d'estudi:\nLògica\nÀlgebra de Boole\nTeoria de conjunts\nTeoria de grups\nTeoria de grafs\nTeoria d'autòmats finits\nCombinatòria i nocions de probabilitat\nAnàlisi de certs algorismes\nTeoria de la informació", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials. Molts mètodes matemàtics han resultat efectius en l'estudi de problemes de física, química, biologia, medicina, ciències socials, administració, enginyeria, economia, finances, ecologia entre altres. La definició no és precisa, ja que, a priori, qualsevol part de la matemàtica podria ser utilitzada en problemes reals; tanmateix una possible diferència és que en matemàtiques aplicades es procura el desenvolupament de la matemàtica \"cap a fora\", és a dir cap a la resta de les àrees. I en menor grau \"cap a dins\" és a dir, cap al desenvolupament de les matemàtiques mateixes. Aquest últim seria el cas de les matemàtiques pures. La matemàtica aplicada es fa servir freqüentment en diferents àrees tecnològiques per al modelatge, simulació i optimització de processos o fenòmens.\nÀrees de la matemàtica que tenen força aplicacions:", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, especialment en àlgebra lineal, la matriu d'intercanvi és un cas especial de matriu de permutació, en què els elements 1 resideixen a la contradiagonal i tots els altres elements són zero. En altres paraules, és una versió amb les files inverses o les columnes inverses de la matriu identitat.\n\n \n \n \n \n J\n \n 2\n \n \n =\n \n \n (\n \n \n \n 0\n \n \n 1\n \n \n \n \n 1\n \n \n 0\n \n \n \n )\n \n \n ;\n \n \n J\n \n 3\n \n \n =\n \n \n (\n \n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n 1\n \n \n \n \n 0\n \n \n 1\n \n \n 0\n \n \n \n \n 1\n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n \n )\n \n \n ;\n \n \n J\n \n n\n \n \n =\n \n \n (\n \n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n ⋯\n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n 1\n \n \n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n ⋯\n \n \n 0\n \n \n 1\n \n \n 0\n \n \n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n ⋯\n \n \n 1\n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n \n \n ⋮\n \n \n ⋮\n \n \n \n ⋮\n \n \n ⋮\n \n \n ⋮\n \n \n \n \n 0\n \n \n 1\n \n \n ⋯\n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n \n \n 1\n \n \n 0\n \n \n ⋯\n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n 0\n \n \n \n )\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle J_{2}={\\begin{pmatrix}0&1\\\\1&0\\end{pmatrix}};\\quad J_{3}={\\begin{pmatrix}0&0&1\\\\0&1&0\\\\1&0&0\\end{pmatrix}};\\quad J_{n}={\\begin{pmatrix}0&0&\\cdots &0&0&1\\\\0&0&\\cdots &0&1&0\\\\0&0&\\cdots &1&0&0\\\\\\vdots &\\vdots &&\\vdots &\\vdots &\\vdots \\\\0&1&\\cdots &0&0&0\\\\1&0&\\cdots &0&0&0\\end{pmatrix}}.}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un monoide xinès és un monoide generat per un alfabet totalment ordenat amb les relacions cba = cab = bca per cada a ≤ b ≤ c. El descrigueren Duchamp & Krob (1994) durant la seva classificació de monoides amb creixement similar al del monoide plactic, i fou estudiat en detall per Cassaigne et al. (2001).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) és la generalització de l'«esfera» a un espai euclidià de dimensió arbitrària. La n-esfera és una hipersuperfície de l'espai euclidià \n \n \n \n \n \n R\n \n \n n\n +\n 1\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\mathbb {R} ^{n+1}\\ }\n , notada en general \n \n \n \n \n \n S\n \n \n n\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\mathbb {S} ^{n}\\ }\n . Constitueix un dels exemples més senzills de varietat.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el format d'arbre Newick —també notació Newick o format d'arbre de Nou Hampshire— és una manera de representar arbres teòrics amb longituds de vora tot utilitzant parèntesis i comes. Va ser adoptat per James Archie, William H. E. Day, Joseph Felsenstein, Wayne Maddison, Christopher Meacham, F. James Rohlf, i David Swofford, després de dues trobades durant el 1986, la segona de la qual va ser al restaurant Newick de Dover (Nou Hampshire). El format adoptat és una generalització del format desenvolupat per Meacham el 1984 pel primer programa que dibuixava arbres en el paquet PHYLIP de Felsenstein.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).\n\n \n \n \n \n a\n \n n\n \n \n \n x\n \n n\n \n \n +\n \n a\n \n n\n −\n 1\n \n \n \n x\n \n n\n −\n 1\n \n \n +\n ⋯\n +\n \n a\n \n 1\n \n \n x\n +\n \n a\n \n 0\n \n \n =\n 0\n \n \n \n {\\displaystyle a_{n}x^{n}+a_{n-1}x^{n-1}+\\cdots +a_{1}x+a_{0}=0\\,}\n \n\non:\n\n \n \n \n n\n >\n 0\n (\n \n a\n \n n\n \n \n ≠\n 0\n )\n \n \n {\\displaystyle n>0(a_{n}\\neq 0)}\n , és el grau del polinomi.\n\n \n \n \n \n a\n \n i\n \n \n ∈\n \n Z\n \n \n \n {\\displaystyle a_{i}\\in \\mathbb {Z} }\n , els coeficients del polinomi són nombres enters.El conjunt dels nombres algebraics és numerable i és un subcòs del cos \n \n \n \n \n C\n \n \n \n {\\displaystyle \\mathbb {C} }\n dels nombres complexos.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un nombre compost és un nombre natural que té més de dos divisors o bé aquell que essent natural i major que 1 no és primer. Cada nombre compost és un producte de factors primers, és a dir, es pot expressar com a resultat de la multiplicació de nombres primers.Els nombres compostos són, igual que els nombres primers, infinits i per tant no és possible trobar un suprem en el conjunt dels nombres compostos. Aquests són, per ordre, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 32...", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un nombre extravagant és un nombre natural que té menys dígits que la quantitat de dígits en la seva factorització en nombres primers (incloent-hi exponents). Per exemple, en base 10, són extravagants els nombres:\n\n4 = 2²\n6 = 2×3\n8 = 2³\n9 = 3²Els nombres extravagants es poden definir en qualsevol base essent infinits independentment de la base escollida.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\n \n \n \n m\n .\n c\n .\n d\n .\n (\n a\n ,\n b\n )\n =\n 1\n \n \n {\\displaystyle m.c.d.(a,b)=1}\n ), és a dir, que els únics divisors comuns que tenen són 1 i -1. Per exemple 15 i 8 són coprimers. També es diu que aquests nombres són primers entre si. Cal doncs adonar-se que qualsevol nombre natural és coprimer amb qualsevol nombre primer, sempre que aquest nombre natural no sigui un múltiple d'aquest nombre primer.\nDos nombres coprimers no tenen cap factor primer en comú.\nLa probabilitat que dos nombres triats aleatòriament siguin coprimers és de \n \n \n \n \n \n 6\n \n π\n \n 2\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\frac {6}{\\pi ^{2}}}}\n .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els nombres primers bessons són aquelles parelles de nombres primers que difereixen en 2. És a dir, p i q (amb p < q) són primers bessons si q = p + 2. Excepte pel cas del 2 i el 3, aquesta és la mínima diferència que pot haver-hi entre dos primers. Alguns exemples de primers bessons són les parelles (5,7), (11,13) i (821,823). El terme va ser utilitzat per primera vegada pel matemàtic alemany Paul Stäckel qui, a finals del segle xix, va fer alguns càlculs numèrics relacionats amb aquests nombres i altres questions connexes.No se sap si existeixen infinits nombres primers bessons. La conjectura dels nombres primers bessons que afirma que, efectivament, hi ha infinits primers bessons, encara no ha estat demostrada. Una versió encara més restringida d'aquesta conjectura, la conjectura de Hardy-Littlewood, postula, a més, una llei de distribució per als primers bessons.\nLa parella de bessons més gran trobada fins al moment (2016) és 2996863034895 · 21290000 ± 1, que és un nombre de 388.342 dígits decimals.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Notació polonesa o notació prefix és una forma de notació per a lògica, aritmètica i àlgebra. No necessita parèntesis o claudàtors per a indicar els càlculs que han de ser realitzats en primer lloc, però així i tot no hi ha ambigüitat quant a l'ordre de resolució. Els operadors han de precedir els dos valors numèrics associats. El matemàtic polonès Jan Łukasiewicz va crear aquesta notació entorn de 1920 per a simplificar la lògica en les sentències matemàtiques. No és molt usat en la matemàtica convencional, però sí que ho és en les ciències de la computació, com per exemple en el llenguatge Tcl.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La numeració brahmi és un sistema de numeració testificat al segle iii aC (una mica més tard en el cas de la majoria de les desenes). Són els avantpassats gràfics directes de l'Indi modern i Hindu–nombres d'Àrab. Tanmateix, eren conceptualment diferents d'aquests sistemes més tardans, mentre no van ser utilitzats com a sistema posicional amb un zero. Força, hi hi havia nombres separats per cada una de les desenes (10, 20, 30, etc.). Hi havia també símbols per a 100 i 1000, els quals van ser combinats en lligadures amb les unitats per significar 200, 300, 2000, 3000, etc.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "NURBS és l'acrònim en anglès de l'expressió Non Uniforms Rational B-Splines. És un model matemàtic molt utilitzat en els gràfics per ordinadors per a generar i presentar corbes i superfícies.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En estadística, una observació atípica o dada atípica o és un valor que difereix tan àmpliament de la resta de dades que podem pensar que s'ha comès un error. En el cas d'un estudi, l'aparició de dades atípiques ens indicarà que haurem d'estudiar què ha passat en un moment de temps determinat perquè es doni aquell valor tan allunyat dels altres.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un operador matemàtic és un operador usat en matemàtiques. És una funció que realitza algun tipus d'operació en un nombre, variable o funció (l'operand). L'operador s'escriu a l'esquerra de l'operand.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'òptim local és un terme utilitzat en matemàtica aplicada i informàtica.\nUn òptim local d'un problema d'optimització combinatori és una solució òptima dins d'un subconjunt de l'espai de solucions. L'òptim global per contrast, és la solució òptima de l'espai de solucions sencer.\nLa localitat de l'òptim depèn de l'estructura de l'espai de solucions definida pel metaheurístic que s'utilitza per optimitzar la solució.\nMoltes anomenades solucions a problemes d'optimització troben un òptim local. Únicament trobarà l'òptim global a l'atzar entre tots els òptims locals o si el global és l'únic òptim.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En criptografia, un oracle aleatori és un oracle (una caixa negra teòrica) que respon a cada petició diferent amb una resposta (veritablement) aleatòria escollida uniformement d'entre el seu domini de sortida. Expressat d'altra manera, un oracle aleatori és una funció matemàtica que assigna una sortida aleatòria del seu domini a cada entrada possible.Els oracles aleatoris són una abstracció matemàtica utilitzada en demostracions criptogràfiques; s'acostumen a utilitzar quan no es coneix cap funció implementable que satisfaci les propietats requerides per a la demostració. Un sistema que sigui demostrat segur utilitzant una demostració d'aquest tipus es descriu com a segur en el model d'oracle aleatori (en contraposició amb la descripció de segur en el model estàndard). A la pràctica, els oracles aleatoris s'acostumen a utilitzar per a modelar funcions resum criptogràfiques en esquemes que requereixin assumpcions fortes de l'aleatorietat de la seva sortida. En aquest tipus de demostracions sovint es demostra que un sistema o protocol és segur mostrant que, per tal de trencar-lo, l'atacant necessita un comportament impossible per part de l'oracle, o que li cal solucionar algun problema matemàtic que es creu que és difícil. No totes les funcions de resum criptogràfiques requereixen oracles aleatoris: per a esquemes que només demanen propietats per a les quals es disposa de definicions al model estàndard (com per exemple resistència a les col·lisions) sovint l'oracle no és necessari.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un paraboloide és la superfície il·limitada formada pels punts que equidisten d'un punt fix anomenat focus i un pla anomenat director.\nAquesta és l'equació del paraboloide de distància p del focus al pla director, amb el pla director perpendicular a l'eix x i el focus a l'origen de coordenades:\n\ny² + z² = 2 · p · x\n\nEs pot entendre com format per la revolució d'una paràbola al voltant del seu eix.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La paradoxa de Skolem és una paradoxa que apareix a teoria de conjunts i lògica com a conseqüència paradoxal del teorema de Löwenheim-Skolem. La paradoxa va ser introduïda en la discussió del matemàtic noruec Thoralf Skolem en un article de 1922. D'acord amb el teorema de Löwenheim-Skolem tota axiomatització d'una teoria matemàtica utilitzant un llenguatge de primer ordre que tingui un nombre finit de signes distints admet un model numerable. Per exemple, la formalització de la teoria de conjunts usual de Zermelo-Fraenkel afirma l'existència de conjunts no numerables. Però existeix un model que satisfà els axiomes d'aquesta teoria que és ell mateix numerable. La resolució de la paradoxa requereix distingir adequadament entre els conjunts com objecte descrit per la teoria i els conjunts com a instrument utilitzat per construir un model. La paradoxa a més reflecteix una limitació de la lògica de primer ordre que implica que per una mateixa teoria poden existir models de cardinalitat molt diferents. A més de models numerables, naturalment l'axiomatització de Zermelo-Fraenkel admet models no numerables, que intuïtivament no resulten paradoxals.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor. El valor particular que prengui caracteritzarà un membre particular d'un sistema d'expressions, funcions, corbes, superfícies, etc.\nEl valor d'aquesta constant és fix dins d'aquest sistema, però és alterable fora d'ell. És una constant tal, que altres constants poden ésser expressades en funció d'ella.\nViccionari", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El poder d'una prova estadística és la probabilitat que la prova es rebutja quan la hipòtesi nul·la és falsa (és a dir, que no va a cometre un error de tipus II, o una decisió de fals negatiu). A mesura que augmenta el poder, les possibilitats d'un error de tipus II disminueix. La probabilitat que ocorri un error de tipus II es coneix com la taxa de falsos negatius (β). Per tant, el poder és igual a 1 - β, que també es coneix com la sensibilitat. L'anàlisi del poder pot ser utilitzat per calcular la mida de la mostra mínima requerida perquè pugui ser raonable de detectar un efecte d'una determinada grandària. L'anàlisi del poder també es pot utilitzar per a calcular la mida mínima que pugui ser detectada en un estudi amb una mida de mostra. A més, el concepte de poder s'utilitza per fer comparacions entre els diferents procediments de les proves estadístiques: per exemple, entre un paramètric i una prova no paramètrica de la mateixa hipòtesi.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un polinomi homogeni, també anomenat forma algebraica o senzillament forma, és un polinomi que es pot expressar com a suma de monomis del mateix grau. Per exemple, \nx⁵ − 3x²y3 + 7xy4\nés un polinomi homogeni de grau 5 en dues variables x, y.\nEn canvi, el polinomi\nx⁶ + 8y7\nno és homogeni perquè el primer monomi de la suma té grau 6 i el segon té grau 7.\nUn polinomi homogeni de grau 0 és simplement un escalar. Un polinomi homogeni de grau 1 o forma lineal s'identifica amb un covector. Els polinomis homogenis de grau 2 o formes quadràtiques es poden identificar amb les matrius simètriques. Similarment, els polinomis homogenis de grau k més gran es poden identificar amb k-tensors simètrics.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el problema de Dirichlet consisteix a trobar una funció que resolgui una equació diferencial parcial a l'interior d'una regió donada que té valors predeterminats al contorn de la regió. Les condicions de frontera d'aquest problema s'anomenen Condicions de frontera de Dirichlet.\nEl problema de Dirichlet es pot resoldre per moltes equacions diferencials parcials, tot i que en un primer moment va ser pensat per a l'equació de Laplace. En aquest cas el problema es pot formular de la manera següent:\n\nDonada una funció f que pot ser avaluada en tots els contorns d'una regió Rn, només hi ha una única funció contínua u derivable dues vegades en l'interior i contínua al contorn, tals que u és una funció harmònica a l'interior i u = f al contorn.Aquest requeriment s'anomena la condició de contorn de Dirichlet.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un problema matemàtic és un problema de naturalesa matemàtica. Això significa que pot ser un problema del món real al qual s'apliquen les matemàtiques per solucionar-lo, com per exemple predir les òrbites dels planetes del sistema solar, o un problema de naturalesa més abstracta com ara els problemes de Hilbert. També pot ser ell mateix un problema referent als fonaments de les matemàtiques, com la paradoxa de Russell.\nDe manera informal es pot definir un problema matemàtic del \"món real\" com un problema relatiu a questions concretes, com per exemple: \"En Jordi té cinc pomes i n'hi dona tres a la Meritxell. Quantes n'hi queden\". Aquestes qüestions, normalment, són més difícils de resoldre que els exercicis habituals de matemàtiques com ara \"5 − 3\", fins i tot si es coneixen les matemàtiques necessàries per a resoldre'ls. Es fan servir per ensenyar els estudiants a connectar les situacions del món real amb el llenguatge abstracte de les matemàtiques, és a dir, a pensar amb lògica.\nEn general, emprar les matemàtiques per a resoldre problemes del món real, requereix un primer pas que és construir un model matemàtic del problema. Això implica una abstracció on es deslliura el problema dels detalls, s'ha d'anar amb compte de no perdre aspectes essencials del problema al transformar-lo en un problema del món matemàtic. Després el problema s'ha de resoldre en el món de les matemàtiques i s'ha de traslladar altre cop el resultat al context del problema original.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La prova dels signes de Wilcoxon és un mètode d'estadística no paramètrica, alternatiu a la prova t de Student, que compara el rang mitjà de dues mostres aparellades per a determinar si existeixen diferències entre elles. La prova rep el nom per Frank Wilcoxon (1892–1965) que, en un article, la proposava juntament amb la prova rank-sum test for two independent samples La prova de Wilcoxon s'aplica al cas de les distribucions contínues simètriques. Sota aquesta condició, la mitjana és igual a la mediana i el procediment pot emprar-se en provar la hipòtesi nul·la que U=Uo.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El teorema de Ptolemeu estableix que, per qualsevol quadrilàter cíclic, la suma dels productes de les longituds de dos parells de costats oposats és igual al producte de les longituds de les dues diagonals. Aquest teorema rep el seu nom en honor de l'astrònom i matemàtic grec Claudi Ptolemeu i s'inscriu dins la geometria euclidiana.\nA la figura, el quadrilàter \n \n \n \n A\n B\n C\n D\n \n \n {\\displaystyle ABCD}\n és cíclic i, aleshores, segons aquest teorema,\n\n \n \n \n A\n B\n ⋅\n D\n C\n +\n A\n D\n ⋅\n B\n C\n =\n A\n C\n ⋅\n B\n D\n \n \n {\\displaystyle AB\\cdot DC+AD\\cdot BC=AC\\cdot BD}\n \nEl teorema es pot generalitzar amb la desigualtat de Ptolemeu, que afirma que la part de l'esquerra de la igualtat anterior és sempre major o igual a la de la dreta. Els únics casos d'igualtat que admet són quan el quadrilàter és cíclic. Això també es pot interpretar a conseqüència de la fórmula de Bretschneider (vegeu Fórmula de Brahmagupta).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El punt és el lloc on es tallen dues línies i, per tant, una part de l'espai que no té dimensió. És un element infinitament petit, de fet, només és una posició en l'espai.Podem imaginar el punt com el traç o senyal que deixa la punta del llapis o del bolígraf en tocar el full de paper sense lliscar. De fet, aquest traç o senyal és assimilable a un cercle de radi molt petit. En les representacions de la geometria plana o de la geometria descriptiva, el punt es representa com una x, és a dir, la intersecció de dos petits segments.\nEn geometria analítica, el punt és representat per un conjunt de 2 o 3 nombres ordenats que són les coordenades del punt.\n\nJa que l'extrem d'un vector és un punt, en l'espai de 3 dimensions, un vector des de l'origen del sistema de coordenades indica la posició d'un punt.\nEl punt és la representació més petita i un dels elements bàsics de la geometria plana, juntament amb la recta i el pla.\nEls punts s'identifiquen en un sistema d'eixos cartesians mitjançant unes coordenades X, Y i Z, que defineixen la seva posició dins d'un pla.\n\n", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, un quadrilàter és un polígon de quatre costats. Es tracta d'una figura plana.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: \"tal com volíem veure\", \"tal com es volia demostrar\".\nL'expressió era molt utilitzada a la filosofia escolàstica però avui s'utilitza principalment en matemàtiques per indicar que una demostració ha conclòs reeixidament. Es tracta de la traducció de l'expressió grega ὅπερ ἔδει δεῖξαι (oper edei deixai), feta servir ja per molts matemàtics antics com Euclides o Arquimedes entre d'altres.\nActualment és habitual, especialment en publicacions tècniques i escrits d'ordinador, utilitzar el símbol del quadrat omplert (■) com a marca de finalització. De vegades també s'utilitza el símbol del quadrat buit (□) o dues barres de divisió (//), tot i que és menys habitual. Cal no confondre Q.E.D. amb l'abreviació anglesa de quantum electrodynamics (electrodinàmica quàntica).\nUnicode facilita els caràcters U+25A0 (■), i U+25A1 (□). Més encara, Unicode indica que el quadrat omplert (■), com a símbol matemàtic, significa \"Fi de la prova\" (en anglès \"End of proof\"), o també \"Q.E.D.\".", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La raó geomètrica és la comparació de dos quantitats pel seu quocient.\n La raó indica quantes vegades conté una quantitat a l'altra.\nExemple: 18 ENTRE 6 és igual a 3 (18 conté tres vegades el 6); la seva raó geomètrica és 3.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La Regla 30 és un autòmat cel·lular binari unidimensional introduït per Stephen Wolfram el 1983. Wolfram el descriu la seva \"regla favorita de tots els temps\" i en dona detalls en el seu llibre 'A New Kind of Science'. Emprant l'esquema de classificació de Wolfram, la regla 30 és una regla de Classe III, que mostra un comportament aperiòdic i caòtic.\nAquesta regla és de particular interès perquè genera patrons complexos aparentment aleatoris partir de regles simples i ben definides. Per aquest motiu, Wolfram creu que la Regla 30 i els autòmats cel·lulars en general, són la clau per entendre de quina manera regles simples generen estructures i comportament complexes a la natura. Per exemple, un patró semblant al generat per la Regla 30 apareix a la closca dels cargols con de l'espècie Conus Textile. La Regla 30 també s'ha emprat com a generador de nombres aleatoris en el programa Mathematica del mateix Wolfram, i també ha estat proposada com un possible xifrat de flux pel seu ús en criptografia. No obstant això, Sipper i Tomassini han demostrat que, com a generador de nombres aleatoris, la Regla 30 exhibeix un mal comportament en una prova de khi quadrat en comparació amb altres generadors basats en autòmats cel·lular.\nLa Regla 30 s'anomena així perquè 30 és el codi Wolfram més petit que descriu el seu conjunt de regles. La imatge especular, el complement i el complement especular de la Regla 30 tenen codis Wolfram 86, 135 i 149 respectivament.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la transitivitat és una propietat que pot tenir una relació binària. Una relació R sobre un conjunt A és transitiva quan es compleix que sempre que un element es relaciona amb un segon i aquest segon amb un tercer, llavors el primer també es relaciona amb el tercer.Expressat més formalment:\n\n \n \n \n ∀\n a\n ,\n b\n ,\n c\n ∈\n A\n :\n \n a\n R\n b\n ∧\n b\n R\n c\n ⟹\n a\n R\n c\n \n \n {\\displaystyle \\forall a,b,c\\in A:\\quad aRb\\land bRc\\Longrightarrow aRc}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El residu és, en la divisió de dos nombres enters, la diferència entre el dividend i el producte del divisor pel quocient enter. En notació matemàtica: :\n \n \n \n r\n =\n a\n −\n q\n b\n \n \n {\\displaystyle r=a-qb}\n , on \n \n \n \n a\n \n \n {\\displaystyle a}\n és el dividend, \n \n \n \n b\n \n \n {\\displaystyle b}\n és el divisor, \n \n \n \n q\n \n \n {\\displaystyle q}\n és el quocient i \n \n \n \n r\n \n \n {\\displaystyle r}\n és el residu. El residu és més gran o igual que zero i més petit que el divisor.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Víktor Antónovitx Sadóvnitxi (en rus: Виктор Антонович Садовничий); nascut el 3 d'abril de 1939) és un matemàtic rus, guanyador del Premi Estatal de l'URSS de 1989. Des de 1992 ha estat rector de la Universitat Estatal de Moscou.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Kurt Schütte (14 d'octubre de 1909, Salzwedel - 18 d'agost de 1998, Munic) fou un matemàtic alemany que treballà en la teoria de la demostració i en l'anàlisi ordinal. L'ordinal de Feferman-Schüttte, que demostrà ser l'ordinal precís d'impredicativitat, porta el seu nom com a homenatge.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques el terme semieix designa la meitat d'un eix, entès tant en el sentit de línia de simetria, com en el sentit de la longitud d'aquesta línia. En particular, s'utilitza en els casos següents:\n\nEls semieixos coordenats, és a dir, les dues semirectes en què l'origen de coordenades divideix cadascun dels eixos coordenats.\nEls semieixos d'una cònica com l'el·lipse o la hipèrbola: semieix major i semieix menor, quantitats que en mesuren la grandària (i que en el cas d'una circumferència coincideixen amb el radi).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un semiplà en la geometria euclidiana és el conjunt de punts de l'espai formats per una recta continguda en un pla, anomenada vora o marge del semiplà i tots els d'una de les dues regions en què queda dividit el pla per la recta. Els dos semiplans en què es divideix un pla per una mateixa recta continguda en aquest pla s'anomenen semiplans oposats.\n\nVegeu també: semirecta", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtica, una separatriu és el límit fronterer que separa dos comportaments en una equació diferencial.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Jean-Pierre Serre (Bages de Rosselló, 15 de setembre del 1926) és un dels matemàtics més importants del segle xx. Els seus camps de treball són la geometria algebraica, la teoria de nombres i la topologia. Entre els nombrosos premis que ha rebut, destaquen la Medalla Fields (1954) i el Premi Abel (2003). Fou també nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l'any 2004.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El signe de més o menys (±) està format per un signe de suma col·locat a sobre d'un signe de resta. El signe normalment es pronuncia \"més o menys\". Té diferents usos, entre els quals en els següents camps:\n\nEn matemàtiques, que generalment indica una selecció d'exactament dos valors possibles, un dels quals és la negació de l'altra, (com per exemple una equació de segon grau) o bé una aproximació, usualment indicant el marge d'error possible al costat.\nEn les ciències experimentals, el signe comunament indica l'interval de confiança o error en una mesura, sovint la desviació estàndard o error estàndard. També pot representar un rang inclusiu de valors que una lectura pugui tenir.\nEn notació d'escacs, el signe indica un clar avantatge per al jugador de peces blanques; el signe complementari ∓ indica el mateix avantatge per al jugador negre.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El signe igual (=) indica identitat de dues expressions i s'usa sobretot en matemàtiques. Durant molts segles va conviure amb altres abreviatures i expressions, com ae (aequalis, igual en llatí), una sageta o dos punts. S'usa regularment des del segle xvi, quan el matemàtic gal·lès Robert Recorde el va incorporar al seu llibre The Whetstone of Witte (1557).En el codi wiki indica títols, per exemple a la Viquipèdia es fa servir en edició per separar seccions dins d'un article. S'afegeix el signe al davant i al darrere del títol de secció, tants iguals com nivells en la jerarquia d'organització del text, i el programari ho converteix automàticament en títols formatats.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La significació estadística és la verificació matemàtica que el resultat de la mesura d'un paràmetre d'una mostra supera o no un determinat llindar o valor prèviament i arbitràriament establert per tal de discernir que aquest paràmetre és degut a l'atzar o bé a un efecte causal. Una \"diferència estadísticament significativa\" només vol dir que hi ha proves estadístiques que hi ha una diferència, no vol dir que la diferència sigui gran, important, o significativa en el sentit estricte de la paraula.\nEl nivell de significació d'un test és un concepte estadístic associat a la verificació d'una hipòtesi. En poques paraules, es defineix com la probabilitat de prendre la decisió de rebutjar la hipòtesi nul·la quan aquesta és vertadera (decisió coneguda com a error de Tipus I o \"fals positiu\"). La decisió es pren sovint utilitzant el valor p (o p-valor): si el valor P és inferior al nivell de significació, llavors la hipòtesi nul·la és rebutjada. Com més baix sigui el valor P, més significatiu serà el resultat.\nEn altres termes, el nivell de significació d'un contrast d'hipòtesi és una probabilitat P tal que la probabilitat de prendre la decisió de rebutjar la hipòtesi nul·la quan aquesta és vertadera no és més gran que P.\nEl nivell de significació és comunament representat pel símbol grec α (alfa). És usual fixar els nivells de significació en valors com 0,05 (5%); 0,01 (1%) o 0,1 (10%). Si un contrast d'hipòtesi proporciona un valor p inferior a α, la hipòtesi nul·la és rebutjada, i tal resultat anomenat 'estadísticament significatiu'. Com més baix sigui el nivell de significació, més forta serà l'evidència que un fet no es deu a una mera coincidència (l'atzar).\n\n", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un sistema determinista és un sistema en el qual l'atzar no està involucrat en els futurs estats del sistema. És a dir, si es coneix l'estat actual del sistema, les variables d'entorn i el comportament del sistema davant els canvis en l'ambient, llavors es pot predir sense cap risc d'error l'estat següent del sistema.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un sistema lineal és un model matemàtic d'un sistema basat en l'ús d'un operador lineal. Les característiques i propietats d'aquests sistemes són molt més simples que les dels sistemes més habituals (els no lineals), per tant sempre que es pot s'intenta treballar amb aquests. Pel que fa a aplicacions, els sistemes lineals són molt usats en aplicacions de la teoria de control automàtic, processament de senyals i telecomunicacions. Per exemple, el mitjà de propagació per a sistemes de comunicacions sense fils es pot modelar a partir de sistemes lineals.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En optimització, una solució candidata és un element d'un conjunt de possibles solucions a un determinat problema. Una solució candidata no ha de ser necessàriament una solució raonable a un problema, sinó que és simplement aquella que satisfà totes les restriccions. L'espai de totes les solucions candidates s'anomena regió de viabilitat, espai de viabilitat, conjunt de viabilitat o espai de solucions.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matemàtic austríac.\nStolz és conegut pel seu treball en l'anàlisi matemàtica i els infinitesimals. Dona nom al teorema de Stolz-Cesàro.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un succés o esdeveniment, en estadística, és qualsevol dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.En un espai mostral E, succés és cadascun dels subconjunts de E (també es pot anomenar \"succés elemental e\"). Quan es produeixen dos o més successos elementals, parlem de \"succés compost\".\nQuan sabem del cert que es donaran tots els successos elementals de l'espai mostral E, es parla de \"succés segur\".Quan sabem del cert que mai no es produirà un succés concret de l'espai mostral E, es parla de \"succés impossible\".El conjunt de tots els successos és l'Espai de successos.\nEls \"successos compatibles\" són aquells que es poden donar simultàniament en un experiment aleatori. Per exemple, en l'experiment Sortir múltiple de 3 i major de 10 si llencem tres daus.\nEls \"successos incompatibles\", contràriament, són els que no es poden donar simultàniament. Per exemple, en l'experiment Sortir un nombre parell i senar en llençar un dau.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la successió de Farey d'ordre n és la seqüència de les fraccions irreductibles entre 0 i 1 en la qual el denominador és inferior o igual a n i en ordre creixent. Qualsevol successió comença amb el valor 0, representat per la fracció 0⁄1, i finalitza amb el valor 1, representat per la fracció ¹⁄1 (tot i que certs autors ometen aquest terme).\nDe vegades aquesta successió rep el nom de sèrie de Farey, però això no és estrictament correcte atès que els termes no se sumen. Porta el nom del seu inventor, el geòleg anglès John Farey (1766-1826).\nEl 1924, el matemàtic suís Jérôme Franel, va trobar una subtil relació entre la sèrie de Farey i la Hipòtesi de Riemann, cosa que va fer que Edmund Landau investigués aquesta relació, publicant un parell d'articles sobre el tema.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Una superfície cilíndrica és una superfície il·limitada formada per la unió de les rectes paral·leles que passen per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu. Una superfície cilíndrica es pot imaginar com un cas particular de superfície cònica amb el vértex a l'infinit, és a dir, amb les generatrius paral·leles.\nEl cos sòlid anomenat cilindre es forma quan una superfície cilíndrica que tingui una circumferència per directriu es talla amb dos plans paral·lels. S'anomena base del cilindre a cada una de les figures planes que delimiten els extrems del cilindre, i eix del cilindre a la recta que uneix els centres de les bases. Les bases seran cercles o el·lipses segons si els plans secants eren perpendiculars o oblics respecte a l'eix del cilindre.\nQuan l'eix és perpendicular a les bases, i per tant les bases són cercles, la figura s'anomena cilindre recte, i es pot imaginar com el cos format per la revolució d'un rectangle sobre un dels seus costats com a eix de revolució.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Una superfície cònica és una superfície il·limitada formada per la unió de les rectes que passen per un punt fix, anomenat vèrtex, i per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu, que no conté el vèrtex. Cada una d'aquestes línies rectes s'anomena generatriu de la superfície. En general, una superfície cònica consisteix en dues meitats il·limitades idèntiques i simètriques unides pel vèrtex. Una superfície cilíndrica es pot imaginar com un cas particular de superfície cònica amb el vèrtex a l'infinit, és a dir, amb les generatrius paral·leles.\nEl cos sòlid anomenat con es forma quan una superfície cònica que tingui una circumferència per directriu es talla amb un pla que talla totes les generatrius. S'anomena base del con la figura plana que delimita l'extrem del con, i eix del con a la recta que uneix el vèrtex amb el centre de la base. La base serà un cercle o una el·lipse segons si el pla secant era perpendicular o oblic respecte l'eix del con.\nQuan l'eix és perpendicular a la base, i per tant la base és un cercle, la figura s'anomena con recte, i es pot imaginar com el cos format per la revolució d'un triangle rectangle sobre un dels seus catets com a eix de revolució.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un teorema d'existència és un teorema amb un enunciat que comença amb la frase 'existeix(en)...', o més generalment 'per a tot x, y, ...existeix(en)...'. Això, en termes més formals de lògica simbòlica, és un teorema amb un enunciat que involucra el quantificador existencial. Molts teoremes no ho fan explícitament, com és usual en el llenguatge matemàtic estàndard: per exemple, l'enunciat que la funció sinus és una funció contínua, o qualsevol teorema escrit en la notació O. Una controvèrsia que data dels inicis del segle XX concerneix el tema de teoremes d'existència purs, i l'acusació relacionada que en admetre'ls les matemàtiques traeixen les seves responsabilitats d'aplicació concreta. El punt de vista matemàtic és que els mètodes abstractes tenen un gran abast, major que el de l'anàlisi numèrica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El teorema de Cayley-Hamilton és un resultat fonamental en l'àlgebra lineal segons el qual, donada una matriu A i el seu polinomi característic Q(x), aquest s'anul·la en avaluar-lo en A.\nÉs a dir, que Q(A)=0. És immediat que dins el polinomi, la matriu A és commutativa respecte a l'operació producte. Una formulació equivalent n'és l'afirmació que el polinomi característic de A és un múltiple del polinomi mínim de A o, cosa que és el mateix, que el polinomi característic de A és un element de l'ideal principal de polinomis anul·ladors de A.\nRep el seu nom dels matemàtics Arthur Cayley i William Rowan Hamilton.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En teoria de grafs, el teorema de De Bruijn-Erdős, demostrat per Nicolaas Govert de Bruijn i Paul Erdős el 1951, estableix que, per a cada graf infinit G i enter finit k, es pot acolorir G amb k colors (de manera que cap parell de vèrtexs adjacents tingui el mateix color) si i només si tots els seus subgrafs finits es poden acolorir amb k colors. És a dir, cada graf k-crític (és a dir, cada graf que requereix k colors però per al qual tots els subgrafs requereixen un nombre menor de colors) ha de tenir un nombre finit de vèrtexs.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El teorema de Desargues per feixos de còniques, o teorema d'involució de Girard Desargues, és un resultat de la geometria projectiva.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el teorema de Sarkovskii, anomenat en honor d'Oleksandr Mykolaiovych Sharkovskii, que el publicà el 1964, és un resultat sobre sistemes dinàmics discrets. Una de les implicacions del teorema és que si un sistema dinàmic discret a la línia dels reals té un punt periòdic de període 3, llavors ha de tenir punts periòdics de cada altre període.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El teorema dels cinc colors és un resultat de la teoria de grafs que estableix que en un pla separat en regions, com ara un mapa polític de les províncies d'un estat, les regions es poden acolorir utilitzant no més de cinc colors de manera que no hi hagi dues regions adjacents que rebin el mateix color.\nEl teorema de cinc colors és conseqüència directa del més fort teorema dels quatre colors, però és considerablement més fàcil de demostrar. Es basa en un intent fallit de demostrar el teorema dels quatre colors per part d'Alfred Kempe el 1879. Percy John Heawood hi va trobar un error 11 anys després, i va demostrar el teorema dels cinc colors basant-se en el treball de Kempe. El teorema dels quatre colors va ser finalment demostrat per Kenneth Appel i Wolfgang Haken de la Universitat d'Illinois amb l'ajuda d'un ordinador. Van rebre l'assistència de John A. Koch en algunes parts del disseny algorítmic.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions. Les categories avui dia s'usen com a noció unificadora en la major part de les branques de la matemàtica i en algunes àrees de les ciències de la computació i física teòrica. Foren proposades per Samuel Eilenberg i Saunders Mac Lane en el període 1942-1945, en connexió amb la topologia algebraica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La teoria de cossos és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats de cossos. Un cos és una entitat matemàtica per la qual l'addició, la subtracció, multiplicació i divisió són ben definides.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, específicament, en anàlisi complexa, la transformada de Berezin és un operador integral que actua a funcions definides al disc unitat obert D del pla complex ℂ.\nRep el seu nom del matemàtic soviètic Féliks Aleksàndrovitx Berezin.\nFormalment, donada una funció f : D → ℂ, la transformada de Berezin de f és una nova funció Bf : D → ℂ definida, en cada punt z del disc D per l'expressió\n\n \n \n \n (\n B\n f\n )\n (\n z\n )\n =\n \n ∫\n \n D\n \n \n \n \n \n (\n 1\n −\n \n |\n \n z\n \n \n |\n \n \n 2\n \n \n \n )\n \n 2\n \n \n \n \n \n |\n \n 1\n −\n z\n \n \n \n w\n ¯\n \n \n \n \n \n |\n \n \n 4\n \n \n \n \n \n f\n (\n w\n )\n \n \n d\n A\n \n (\n w\n )\n ,\n \n \n {\\displaystyle (Bf)(z)=\\int _{D}{\\frac {(1-|z|^{2})^{2}}{|1-z{\\bar {w}}|^{4}}}f(w)\\,\\mathrm {dA} (w),}\n on w denota el conjugat de w i dA és la mesura d'àrea.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, donat un nombre real x s'anomena valor absolut de x i es denota per |x| a la distància d'aquest nombre a l'origen de coordenades. En altres paraules, és el mateix nombre prescindint del signe algebraic (+ o -). Atès que es defineix com una distància el seu valor sempre és estrictament positiu llevat del zero, que te valor absolut zero.\nAquesta funció es pot definir a trossos com segueix: \n\n \n \n \n \n |\n \n x\n \n |\n \n =\n \n {\n \n \n \n \n −\n x\n \n \n \n s\n i\n \n \n \n x\n <\n 0\n \n \n \n \n x\n \n \n \n s\n i\n \n \n \n x\n ≥\n 0\n \n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle |x|=\\left\\{{\\begin{matrix}-x&\\mathrm {si} &x<0\\\\x&\\mathrm {si} &x\\geq 0\\end{matrix}}\\right.}\n Molts llenguatges de programació contenen la funció ABS() definida com \n\n \n \n \n ABS\n ⁡\n (\n x\n )\n =\n \n |\n \n x\n \n |\n \n =\n +\n \n \n \n x\n \n 2\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\operatorname {ABS} (x)=|x|=+{\\sqrt {x^{2}}}}\n \nAquesta aplicació converteix tot nombre real d'entrada en positiu i per tant en calcula el valor absolut.\nPer a nombres no-reals (complexos, espais vectorials de dimensió superior a 1) el valor absolut s'anomena mòdul.\nEl concepte \"mòdul d'un vector\" és el mateix, és la longitud del vector o distància entre el seu origen i el seu extrem.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques. Mentre que les constants físiques depenen de mesures experimentals, les constants matemàtiques no depenen de cap propietat física. Solen ser nombres reals o nombres complexos.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de constants matemàtiques ordenades segons la seva representació en fracció contínua:", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant d'Apéry es defineix com el valor de la funció zeta de Riemann per a un valor de la variable igual a 3, ζ(3):\n\nζ(3) = 1,20205 69031 59594 28539 97381 61511 44999 ...\n\nEl nom \"constant d'Apéry\" prové del fet que el matemàtic francès Roger Apéry demostrà, el 1979, que ζ(3) és irracional. Una expressió per al càlcul de ζ(3), ja coneguda per Euler, és:\n\n \n \n \n ζ\n (\n 3\n )\n =\n \n \n \n π\n \n 2\n \n \n 7\n \n \n \n [\n \n 1\n −\n 4\n \n ∑\n \n k\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n \n \n ζ\n (\n 2\n k\n )\n \n \n (\n 2\n k\n +\n 1\n )\n (\n 2\n k\n +\n 2\n )\n \n 2\n \n 2\n k\n \n \n \n \n \n \n ]\n \n \n \n {\\displaystyle \\zeta (3)={\\frac {\\pi ^{2}}{7}}\\left[1-4\\sum _{k=1}^{\\infty }{\\frac {\\zeta (2k)}{(2k+1)(2k+2)2^{2k}}}\\right]}\n Cal destacar que la constant d'Apéry apareix en alguns problemes físics. Per exemple, apareix de manera natural en els termes de segon i tercer ordre de la raó giromagnètica de l'electró (el quocient entre el seu moment dipolar magnètic i el seu moment angular).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \n \n \n \n \n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\sqrt {2}}}\n és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2 = 2. És un nombre irracional, que té un valor aproximat de:\n\n \n \n \n \n \n 2\n \n \n ≈\n 1,414\n 213562373095048801688724209698078569\n …\n \n \n {\\displaystyle {\\sqrt {2}}\\approx 1{,}414213562373095048801688724209698078569\\dots }\n .El càlcul del valor aproximat de √2 ha estat un problema matemàtic durant segles. Aquesta recerca ha permès perfeccionar els algorismes de càlcul d'extracció d'arrels quadrades. En informàtica, han servit per optimitzar dels algoritmes en la reducció del temps de càlcul i el consum de memòria.La longitud d'√2 pot ser construïda geomètricament de diverses maneres: per exemple, com la diagonal d'un quadrat de costat la unitat, que és la hipotenusa d'un triangle rectangle isòsceles, val √2 segons el teorema de Pitàgores.\n\nL'arrel de dos, també és anomenada constant de Pitàgores en honor del filòsof i matemàtic grec Pitàgores (582 aC - 496 aC), va ser estudiada des de fa molt temps pels babilònics, experts en qüestions de segon grau i disposaven d'un algoritme d'aproximació precís. Des de l'Escola de Pitàgores, els grecs del segle v aC i del segle IV aC l'estudien per tal d'entendre millor la incommensurabilitat, concepte equivalent al d'irracionalitat que es coneix actualment. Van trobar fins a tres demostracions diferents de la irracionalitat del nombre, que van conduir a diversos avenços, com el desenvolupament del raonament per l'absurd, el mètode del descens infinit o l'antifèresi, un algoritme comparable a la fracció contínua actual. Per als grecs, ni les fraccions ni els nombres irracionals són nombres. Aquest pas es va donar pels matemàtics àrabs, en el que va ser l'inici a l'àlgebra.\nAquest nombre intervé en diverses aplicacions de la vida quotidiana:\n\nPer les seves propietats geomètriques, és present en un gran nombre d'obres arquitectòniques. Un exemple d'elles és la Sala Hipòstila del Park Güell de Barcelona, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí, on la raó entre la distància entre dues columnes no seguides entre la distància de dues columnes consecutives és igual a l'arrel de dos.\nEn astrofísica s'obté que la velocitat mínima que un cos necessita per poder escapar de l'atracció de la gravetat entre la velocitat d'un cos en una òrbita circular és igual a l'arrel de dos.\nEls fulls de paper de format internacional (ISO 216) tenen una proporció entre la llargària i l'amplada igual a l'√2.\nEn música, la raó entre les freqüències de la quarta augmentada de l'escala temperada val √2.\nEn electricitat, la tensió màxima del corrent altern monofàsic domèstic val √2 de la tensió eficaç indicada (generalment 110 o 230 V.\nEn fotografia, la sèrie de valors d'obertura del diafragma són valors aproximats d'una progressió geomètrica de raó igual a √2.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'arrel quadrada de 3 és l'únic nombre positiu que multiplicat per si mateix dona 3. Es denota com \n \n \n \n \n \n 3\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\sqrt {3}}}\n . El seu valor numèric amb deu xifres decimals és:\n\n \n \n \n \n \n 3\n \n \n ≈\n 1\n ,\n 7320508075\n …\n \n \n {\\displaystyle {\\sqrt {3}}\\approx 1,7320508075\\dots }\n L'arrel quadrada de 3 és un nombre irracional. També es coneix com la constant de Teodor, en honor del filòsof grec Teodor de Cirene.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant de Brun, B2, és el valor al qual convergeix la suma dels inversos dels nombres primers bessons:\n\n \n \n \n \n B\n \n 2\n \n \n =\n \n (\n \n \n \n 1\n 3\n \n \n +\n \n \n 1\n 5\n \n \n \n )\n \n +\n \n (\n \n \n \n 1\n 5\n \n \n +\n \n \n 1\n 7\n \n \n \n )\n \n +\n \n (\n \n \n \n 1\n 11\n \n \n +\n \n \n 1\n 13\n \n \n \n )\n \n +\n \n (\n \n \n \n 1\n 17\n \n \n +\n \n \n 1\n 19\n \n \n \n )\n \n +\n \n (\n \n \n \n 1\n 29\n \n \n +\n \n \n 1\n 31\n \n \n \n )\n \n +\n ⋯\n \n \n {\\displaystyle B_{2}=\\left({\\frac {1}{3}}+{\\frac {1}{5}}\\right)+\\left({\\frac {1}{5}}+{\\frac {1}{7}}\\right)+\\left({\\frac {1}{11}}+{\\frac {1}{13}}\\right)+\\left({\\frac {1}{17}}+{\\frac {1}{19}}\\right)+\\left({\\frac {1}{29}}+{\\frac {1}{31}}\\right)+\\cdots }\n La convergència de la sèrie fou demostrada el 1919 per Viggo Brun. Aquest fet contrasta amb el fet que la suma dels inversos de tots els nombres primers divergeix. Si la sèrie de Brun fos divergent, demostraria la infinitat dels primers bessons, però com és convergent no permet dir res al repecte. Calculant els primers bessons fins a 1014 (i al mateix temps descobrint l'error FDIV dels Pentium), Thomas Nicely estimà la constant de Brun en 1,902160578. La millor estimació fins al moment present és la de Pascal Sebah i Patrick Demichel publicada el 2002, amb tots els primers bessons fins a 1016:\n\nB2 ≈ 1,902160583104També existeix la constant de Brun per quartets de primers. Un quartet de primers és una parella de primers bessons separats per 4 unitats (la distància més petita possible). Els primers quartets de primers són (5, 7, 11, 13), (11, 13, 17, 19) i (101, 103, 107, 109). Aquesta constant, B4, és la suma dels inversos de tots els quartets de primers:\n\n \n \n \n \n B\n \n 4\n \n \n =\n \n (\n \n \n \n 1\n 5\n \n \n +\n \n \n 1\n 7\n \n \n +\n \n \n 1\n 11\n \n \n +\n \n \n 1\n 13\n \n \n \n )\n \n +\n \n (\n \n \n \n 1\n 11\n \n \n +\n \n \n 1\n 13\n \n \n +\n \n \n 1\n 17\n \n \n +\n \n \n 1\n 19\n \n \n \n )\n \n +\n \n (\n \n \n \n 1\n 101\n \n \n +\n \n \n 1\n 103\n \n \n +\n \n \n 1\n 107\n \n \n +\n \n \n 1\n 109\n \n \n \n )\n \n +\n ⋯\n \n \n {\\displaystyle B_{4}=\\left({\\frac {1}{5}}+{\\frac {1}{7}}+{\\frac {1}{11}}+{\\frac {1}{13}}\\right)+\\left({\\frac {1}{11}}+{\\frac {1}{13}}+{\\frac {1}{17}}+{\\frac {1}{19}}\\right)+\\left({\\frac {1}{101}}+{\\frac {1}{103}}+{\\frac {1}{107}}+{\\frac {1}{109}}\\right)+\\cdots }\n amb un valor de:\n\nB4 = 0,87058 83800 ± 0,00000 00005Aquesta constant no s'ha de confondre amb la constant de Brun per a nombres primers cosins, parelles de primers de la forma (p, p + 4), que també es denota per B4.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Catalan (denotada K (en aquest article), G (per exemple, Borwein et al. 2004, p. 49), o C (Wolfram Language)), anomenada així en honor del matemàtic franco-belga Eugène Charles Catalan, és el nombre definit per:\n\n \n \n \n K\n =\n β\n (\n 2\n )\n =\n \n ∑\n \n n\n =\n 0\n \n \n ∞\n \n \n \n \n \n (\n −\n 1\n \n )\n \n n\n \n \n \n \n (\n 2\n n\n +\n 1\n \n )\n \n 2\n \n \n \n \n \n =\n \n \n 1\n \n 1\n \n 2\n \n \n \n \n −\n \n \n 1\n \n 3\n \n 2\n \n \n \n \n +\n \n \n 1\n \n 5\n \n 2\n \n \n \n \n −\n \n \n 1\n \n 7\n \n 2\n \n \n \n \n +\n \n \n 1\n \n 9\n \n 2\n \n \n \n \n −\n ⋯\n \n \n {\\displaystyle K=\\beta (2)=\\sum _{n=0}^{\\infty }{\\frac {(-1)^{n}}{(2n+1)^{2}}}={\\frac {1}{1^{2}}}-{\\frac {1}{3^{2}}}+{\\frac {1}{5^{2}}}-{\\frac {1}{7^{2}}}+{\\frac {1}{9^{2}}}-\\cdots }\n on \n \n \n \n β\n \n \n {\\displaystyle \\beta }\n és la funció beta de Dirichlet.\nEl seu valor numèric és aproximadament:\n\n \n \n \n K\n =\n 0\n ,\n 915965594177219015054603514932384110774...\n \n \n {\\displaystyle K=0,915965594177219015054603514932384110774...}\n (seqüència A006752, OEIS)No se sap si \n \n \n \n K\n \n \n {\\displaystyle K}\n és irracional, i molt menys transcendent.Concretament, la constant de Catalan es defineix com el valor numèric de la següent integral:\n\n \n \n \n \n \n 1\n 2\n \n \n \n ∫\n \n 0\n \n \n 1\n \n \n K\n (\n k\n )\n \n d\n k\n =\n \n \n 1\n 2\n \n \n \n ∫\n \n k\n =\n 0\n \n \n 1\n \n \n \n ∫\n \n θ\n =\n 0\n \n \n π\n \n /\n \n 2\n \n \n \n \n \n d\n θ\n \n d\n k\n \n \n 1\n −\n \n k\n \n 2\n \n \n \n sin\n \n 2\n \n \n ⁡\n θ\n \n \n \n =\n \n \n 1\n \n 1\n \n 2\n \n \n \n \n −\n \n \n 1\n \n 3\n \n 2\n \n \n \n \n +\n \n \n 1\n \n 5\n \n 2\n \n \n \n \n −\n ⋯\n =\n 0\n ,\n 915965594...\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {1}{2}}\\int _{0}^{1}K(k)\\ dk={\\frac {1}{2}}\\int _{k=0}^{1}\\int _{\\theta =0}^{\\pi /2}{\\frac {d\\theta \\ dk}{\\sqrt {1-k^{2}\\sin ^{2}\\theta }}}={\\frac {1}{1^{2}}}-{\\frac {1}{3^{2}}}+{\\frac {1}{5^{2}}}-\\dots =0,915965594...}\n \n\non \n \n \n \n K\n (\n k\n )\n \n \n \n {\\displaystyle K(k)\\;}\n és la integral el·líptica de primera espècie.\nLa sèrie similar, però aparentment més complicada\n\n \n \n \n \n ∑\n \n n\n =\n 0\n \n \n ∞\n \n \n \n \n \n (\n −\n 1\n \n )\n \n n\n \n \n \n \n (\n 2\n n\n +\n 1\n \n )\n \n 3\n \n \n \n \n \n =\n \n \n 1\n \n 1\n \n 3\n \n \n \n \n −\n \n \n 1\n \n 3\n \n 3\n \n \n \n \n +\n \n \n 1\n \n 5\n \n 3\n \n \n \n \n −\n \n \n 1\n \n 7\n \n 3\n \n \n \n \n +\n \n \n 1\n \n 9\n \n 3\n \n \n \n \n −\n ⋯\n \n \n {\\displaystyle \\sum _{n=0}^{\\infty }{\\frac {(-1)^{n}}{(2n+1)^{3}}}={\\frac {1}{1^{3}}}-{\\frac {1}{3^{3}}}+{\\frac {1}{5^{3}}}-{\\frac {1}{7^{3}}}+{\\frac {1}{9^{3}}}-\\cdots }\n es pot avaluar exactament i val \n \n \n \n \n π\n \n 3\n \n \n \n /\n \n 32\n \n \n {\\displaystyle \\pi ^{3}/32}\n .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Les constants de Champernowne són una sèrie de nombres reals construïts per tal de ser b-normals (la segona constant de Champernowne o constant binària de Champernowne és 2-normal, la tercera o ternària és 3-normal...). Es construeixen a partir de la segona constant (o constant binària) com el nombre entre 0 i 1 obtingut concatenant els nombres naturals en base b als dígits decimals. Així, les primeres constants de Champernowne són:\n\nConstant binària: 0,1 10 11 100 101 110 ...2\nConstant ternària: 0,1 2 10 11 12 20 21 ...3\nConstant quaternària: 0,1 2 3 10 11 12 ...4La desena constant de Champernowne, sovint coneguda senzillament com a constant de Champernowne, pren el valor 0,12345678910111213... i és la més popular, doncs és un nombre normal en base 10.\nReben el nom del matemàtic que les definí per primera vegada l'any 1933, l'anglès David Champernowne.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, la constant cònica (o constant de Schwarzschild, per Karl Schwarzschild) és un paràmetre que descriu les seccions còniques, i es representa amb la lletra K. Amb K negativa, ve donada per:\n\n \n \n \n K\n =\n −\n \n e\n \n 2\n \n \n ,\n \n \n {\\displaystyle K=-e^{2},}\n on e és l'excentricitat de la secció cònica.\nL'equació de la secció cònica amb àpex en l'origen i tangent a l'eix y és:\n\n \n \n \n \n y\n \n 2\n \n \n −\n 2\n R\n x\n +\n (\n K\n +\n 1\n )\n \n x\n \n 2\n \n \n =\n 0\n \n \n {\\displaystyle y^{2}-2Rx+(K+1)x^{2}=0}\n on K és la constant cònica i R és el radi de curvatura a x=0.\nAquest formulació s'utilitza en òptica geomètrica per especificar les lents el·líptiques oblades (K > 0), les esfèriques (K = 0), les el·líptiques prolades (0 > K > −1), les parabòliques (K = −1) i les hiperbòliques (K < −1). Quan l'aproximació paraxial és vàlida, la superfície òptica es pot tractar com una superfície esfèrica amb el mateix radi.\nAlgunes referències de disseny no òptic usen la lletra p com a constanc cònica. En aquests casos, p = K + 1.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Cahen es defineix com una sèrie infinita de fraccions unitàries, amb signes alterns, derivades de la successió de Sylvester:\n\n \n \n \n C\n =\n ∑\n \n \n \n (\n −\n 1\n \n )\n \n i\n \n \n \n \n \n s\n \n i\n \n \n −\n 1\n \n \n \n =\n \n \n 1\n 1\n \n \n −\n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n \n \n 1\n 6\n \n \n −\n \n \n 1\n 42\n \n \n +\n \n \n 1\n 1806\n \n \n −\n ⋯\n ≈\n 0.64341054629.\n \n \n {\\displaystyle C=\\sum {\\frac {(-1)^{i}}{s_{i}-1}}={\\frac {1}{1}}-{\\frac {1}{2}}+{\\frac {1}{6}}-{\\frac {1}{42}}+{\\frac {1}{1806}}-\\cdots \\approx 0.64341054629.}\n Si s'agrupen aquestes fraccions en parelles, es pot considerar la constant de Cahen com una sèrie de fraccions unitàries positives formades a partir dels termes en els llocs parells de la successió de Sylvester. Aquesta sèrie és un exemple d'algorisme voraç per a fraccions egípcies:\n\n \n \n \n C\n =\n ∑\n \n \n 1\n \n s\n \n 2\n i\n \n \n \n \n =\n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n \n \n 1\n 7\n \n \n +\n \n \n 1\n 1807\n \n \n +\n \n \n 1\n 10650056950807\n \n \n +\n ⋯\n \n \n {\\displaystyle C=\\sum {\\frac {1}{s_{2i}}}={\\frac {1}{2}}+{\\frac {1}{7}}+{\\frac {1}{1807}}+{\\frac {1}{10650056950807}}+\\cdots }\n Aquesta constant rep el seu nom per Eugène Cahen (també conegut per la integral de Cahen-Mellin), que va ser el primer a formular i investigar la sèrie (Cahen 1891).\nSe sap que la constant de Cahen és transcendent (Davison and Shallit 1991), i és un dels pocs nombres transcendents construïts de manera natural l'expansió en forma de fracció contínua de la qual es coneix íntegrament: si es forma la successió\n\n1, 1, 2, 3, 14, 129, 25298, 420984147, ...definida per la recurrència\n\n \n \n \n \n q\n \n n\n +\n 2\n \n \n =\n \n q\n \n n\n \n \n 2\n \n \n \n q\n \n n\n +\n 1\n \n \n +\n \n q\n \n n\n \n \n \n \n {\\displaystyle q_{n+2}=q_{n}^{2}q_{n+1}+q_{n}}\n llavors l'expansió en forma de fracció contínua de la constant de Cahen és\n\n \n \n \n [\n 0\n ,\n 1\n ,\n \n q\n \n 0\n \n \n 2\n \n \n ,\n \n q\n \n 1\n \n \n 2\n \n \n ,\n \n q\n \n 2\n \n \n 2\n \n \n ,\n …\n ]\n \n \n {\\displaystyle [0,1,q_{0}^{2},q_{1}^{2},q_{2}^{2},\\ldots ]}\n (Davison i Shallit 1991).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Feller-Tornier CFT és la densitat del conjunt de tots els nombres enters que tenen un nombre parell de factors primers (comptats per multiplicitats). Porta el nom de William Feller (1906–1970) i Erhard Tornier (1894–1982).\n\n \n \n \n \n \n \n \n \n C\n \n FT\n \n \n \n \n \n =\n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n \n (\n \n \n \n 1\n 2\n \n \n \n ∏\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n (\n \n 1\n −\n \n \n 2\n \n p\n \n n\n \n \n 2\n \n \n \n \n \n )\n \n \n )\n \n \n \n \n \n \n \n =\n \n \n \n 1\n \n \n 2\n \n \n \n \n (\n \n 1\n +\n \n ∏\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n (\n \n 1\n −\n \n \n \n 2\n \n \n \n p\n \n n\n \n \n 2\n \n \n \n \n \n \n )\n \n \n )\n \n \n \n \n \n \n \n =\n \n \n 1\n 2\n \n \n \n (\n \n 1\n +\n \n \n \n 1\n \n \n ζ\n (\n 2\n )\n \n \n \n \n ∏\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n (\n \n 1\n −\n \n \n \n 1\n \n \n \n p\n \n n\n \n \n 2\n \n \n −\n 1\n \n \n \n \n )\n \n \n )\n \n \n \n \n \n \n \n =\n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n \n \n \n 3\n \n \n \n π\n \n 2\n \n \n \n \n \n \n ∏\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n (\n \n 1\n −\n \n \n \n 1\n \n \n \n p\n \n n\n \n \n 2\n \n \n −\n 1\n \n \n \n \n )\n \n =\n 0.661317\n …\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\begin{aligned}C_{\\text{FT}}&={1 \\over 2}+\\left({1 \\over 2}\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{2 \\over p_{n}^{2}}\\right)\\right)\\\\[4pt]&={{1} \\over {2}}\\left(1+\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{{2} \\over {p_{n}^{2}}}\\right)\\right)\\\\[4pt]&={1 \\over 2}\\left(1+{{1} \\over {\\zeta (2)}}\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{{1} \\over {p_{n}^{2}-1}}\\right)\\right)\\\\[4pt]&={1 \\over 2}+{{3} \\over {\\pi ^{2}}}\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{{1} \\over {p_{n}^{2}-1}}\\right)=0.661317\\ldots \\end{aligned}}}\n (successió A065493 a l'OEIS)", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant de Legendre és una constant matemàtica que apareix en una conjectura d'Adrien-Marie Legendre que mostra el comportament asimptòtic de la funció de recompte de primers \n \n \n \n π\n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)}\n . Se sap actualment que el seu valor és 1.\nUna anàlisi de les demostracions numèriques disponibles llavors sobre els nombres primers van fer sospitar a Legendre que \n \n \n \n π\n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)}\n satisfeia una fórmula aproximada.\nLegendre va conjecturar l'any 1808 que:\n\n \n \n \n π\n (\n x\n )\n =\n \n \n x\n \n ln\n ⁡\n (\n x\n )\n −\n B\n (\n x\n )\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)={\\frac {x}{\\ln(x)-B(x)}}}\n on \n \n \n \n \n lim\n \n x\n →\n ∞\n \n \n B\n (\n x\n )\n =\n 1.08366\n \n \n {\\displaystyle \\lim _{x\\to \\infty }B(x)=1.08366}\n .... és la seqüència A228211 de l'OEIS.\nO, cosa que és el mateix:\n\n \n \n \n \n lim\n \n n\n →\n ∞\n \n \n \n (\n \n ln\n ⁡\n (\n n\n )\n −\n \n \n n\n \n π\n (\n n\n )\n \n \n \n \n )\n \n =\n B\n \n \n {\\displaystyle \\lim _{n\\to \\infty }\\left(\\ln(n)-{n \\over \\pi (n)}\\right)=B}\n on B és la constant de Legendre. Va donar un valor a B de 1.08366, però més enllà del seu valor exacte, l'existència de B implica el teorema dels nombres primers.\nPafnuti Txebixov va demostrar l'any 1849 que si el límit B existeix, llavors ha de ser igual a 1. Una demostració més senzilla va ser desenvolupada per Pintz l'any 1980.És una conseqüència immediata del teorema dels nombres primers, en una forma determinada i una estimació explícita del terme de l'error:\n\n \n \n \n π\n (\n x\n )\n =\n \n \n L\n i\n \n \n (\n x\n )\n +\n O\n \n (\n \n x\n \n e\n \n −\n a\n \n \n ln\n ⁡\n x\n \n \n \n \n \n )\n \n \n \n a mesura que \n \n x\n →\n ∞\n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)={\\rm {Li}}(x)+O\\left(xe^{-a{\\sqrt {\\ln x}}}\\right)\\quad {\\text{a mesura que }}x\\to \\infty }\n (per una certa constant positiva a, on O(…) és la notació de Landau), com va demostrar Charles de La Vallée Poussin l'any 1899, que B en efecte és igual a 1. (El teorema dels nombres primers havia estat demostrat l'any 1896, independentment per Jacques Hadamard i La Vallée Poussin, però sense cap estimació del valor del terme error.\nTenint com a valor un nombre tan simple com la unitat, la constant de Legendre ha acabat tenint únicament valor històric, i algun cop (de forma tècnicament incorrecta) s'ha arribat a utilitzar per denotar el primer valor que li va donar Legendre 1.08366... enlloc de 1.\nPierre Dusart va demostrar, l'any 2010 que:\n\n \n \n \n \n \n x\n \n ln\n ⁡\n x\n −\n 1\n \n \n \n <\n π\n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {x}{\\ln x-1}}<\\pi (x)}\n per \n \n \n \n x\n ≥\n 5393\n \n \n {\\displaystyle x\\geq 5393}\n , i\n \n \n \n π\n (\n x\n )\n <\n \n \n x\n \n ln\n ⁡\n x\n −\n 1.1\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)<{\\frac {x}{\\ln x-1.1}}}\n per \n \n \n \n x\n ≥\n 60184\n \n \n {\\displaystyle x\\geq 60184}\n . Això té la mateixa forma que:\n \n \n \n π\n (\n x\n )\n =\n \n \n x\n \n ln\n ⁡\n (\n x\n )\n −\n B\n (\n x\n )\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)={\\frac {x}{\\ln(x)-B(x)}}}\n amb \n \n \n \n 1\n <\n B\n (\n x\n )\n <\n 1.1\n \n \n {\\displaystyle 1 1 for β > β*,llavors, les solucions creixen exponencialment.\nConsiderant els valors de σ, es té:\n\nσ(1) = 1.13198824... (constant de Viswanath), i\nσ(β*) = 1 (per definició).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant d'Erdős–Borwein és una constant definida com la suma dels inversos dels primers de Mersenne; és a dir:\n\n \n \n \n E\n =\n \n ∑\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n \n 1\n \n \n 2\n \n n\n \n \n −\n 1\n \n \n \n ≈\n 1.606695152415291763\n …\n \n \n {\\displaystyle E=\\sum _{n=1}^{\\infty }{\\frac {1}{2^{n}-1}}\\approx 1.606695152415291763\\dots }\n Rep aquest nom en honor del matemàtic hungarès Paul Erdős i al canadenc Peter Borwein.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant d'Euler-Mascheroni o senzillament γ (gamma) és una constant matemàtica, usada principalment en teoria dels nombres, i es defineix com el límit de la diferència entre la sèrie harmònica i el logaritme natural: \n\n \n \n \n γ\n =\n \n lim\n \n n\n →\n +\n ∞\n \n \n \n (\n \n \n ∑\n \n k\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n \n \n 1\n k\n \n \n −\n ln\n ⁡\n (\n n\n )\n \n )\n \n =\n \n ∫\n \n 1\n \n \n +\n ∞\n \n \n \n (\n \n \n \n 1\n \n ⌊\n x\n ⌋\n \n \n \n −\n \n \n 1\n x\n \n \n \n )\n \n \n d\n x\n \n \n {\\displaystyle \\gamma =\\lim _{n\\to +\\infty }\\left(\\sum _{k=1}^{n}{\\frac {1}{k}}-\\ln(n)\\right)=\\int _{1}^{+\\infty }\\left({1 \\over \\lfloor x\\rfloor }-{1 \\over x}\\right)\\,dx}\n \nLa següent integral també està relacionada amb la constant d'Euler-Mascheroni, i la funció \n \n \n \n Γ\n \n \n {\\displaystyle \\Gamma }\n :\n\n \n \n \n γ\n =\n −\n \n ∫\n \n 0\n \n \n +\n ∞\n \n \n \n ln\n ⁡\n (\n x\n )\n \n \n \n e\n \n \n −\n x\n \n \n \n \n d\n x\n =\n −\n \n Γ\n ′\n \n (\n 1\n )\n .\n \n \n {\\displaystyle \\gamma =-\\int _{0}^{+\\infty }{\\ln(x)\\,\\mathrm {e} ^{-x}}\\,dx=-\\Gamma '(1).}\n \nEl valor aproximat d'aquesta constant és:\n\nγ ≈ 0,577 215 664 901 532 860 606 512 090 082\n 402 431 042 159 335 939 923 598 805 767\n 234 884 867 726 777 664 670 936 947 063 \n 291 746 749 ...\n\nNo se sap si gamma és racional. De tota manera, l'anàlisi per fraccions contínues mostra que si gamma és racional, el seu denominador té més de 10,000 dígits, és a dir, que si γ = a /b llavors b > 1010000; aquest resultat s'ha millorat i actualment el límit està en b > 10242080. La constant d'Euler-Mascheroni també apareix a una fórmula per a la funció Gamma.\nEl nom de la constant es deu als matemàtics Leonhard Euler i Lorenzo Mascheroni.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant de Fransén–Robinson, sovint anotada F, és una constant matemàtica que representa l'àrea entre la gràfica de la funció gamma inversa, 1/Γ(x), i l'eix x. És a dir,\n\n \n \n \n F\n =\n \n ∫\n \n 0\n \n \n ∞\n \n \n \n \n 1\n \n Γ\n (\n x\n )\n \n \n \n \n \n d\n \n x\n .\n \n \n {\\displaystyle F=\\int _{0}^{\\infty }{\\frac {1}{\\Gamma (x)}}\\,\\mathrm {d} x.}\n La constant de Fransén–Robinson té el valor numèric de F = 2.8077702420285... (successió A058655 a l'OEIS), amb la representació en fracció contínua [2; 1, 4, 4, 1, 18, 5, 1, 3, 4, 1, 5, 3, 6, ...] (successió A046943 a l'OEIS). La seva proximitat amb el nombre d'Euler e = 2.71828... es deu al fet que la integral es pot aproximar a:\n\n \n \n \n F\n ≈\n \n ∑\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n \n 1\n \n Γ\n (\n n\n )\n \n \n \n =\n \n ∑\n \n n\n =\n 0\n \n \n ∞\n \n \n \n \n 1\n \n n\n !\n \n \n \n ,\n \n \n {\\displaystyle F\\approx \\sum _{n=1}^{\\infty }{\\frac {1}{\\Gamma (n)}}=\\sum _{n=0}^{\\infty }{\\frac {1}{n!}},}\n la sèrie estàndard del nombre e. La diferència entre els dos valors ve donada per:\n\n \n \n \n F\n =\n e\n +\n \n ∫\n \n 0\n \n \n ∞\n \n \n \n \n \n e\n \n −\n x\n \n \n \n \n π\n \n 2\n \n \n +\n (\n ln\n ⁡\n x\n \n )\n \n 2\n \n \n \n \n \n \n \n d\n \n x\n \n \n {\\displaystyle F=e+\\int _{0}^{\\infty }{\\frac {e^{-x}}{\\pi ^{2}+(\\ln x)^{2}}}\\,\\mathrm {d} x}\n i també per:\n\n \n \n \n F\n =\n e\n +\n \n \n 1\n π\n \n \n \n ∫\n \n −\n π\n \n /\n \n 2\n \n \n π\n \n /\n \n 2\n \n \n \n e\n \n π\n tan\n ⁡\n θ\n \n \n \n e\n \n −\n \n e\n \n π\n tan\n ⁡\n θ\n \n \n \n \n \n \n d\n \n θ\n .\n \n \n {\\displaystyle F=e+{\\frac {1}{\\pi }}\\int _{-\\pi /2}^{\\pi /2}e^{\\pi \\tan \\theta }e^{-e^{\\pi \\tan \\theta }}\\,\\mathrm {d} \\theta .}\n La constant de Fransén–Robinson també es pot expressar usant la funció de Mittag-Leffler com el límit:\n\n \n \n \n F\n =\n \n lim\n \n α\n →\n 0\n \n \n α\n \n E\n \n α\n ,\n 0\n \n \n (\n 1\n )\n .\n \n \n {\\displaystyle F=\\lim _{\\alpha \\to 0}\\alpha E_{\\alpha ,0}(1).}\n No se sap, tanmateix si F es pot expressar de forma tancada en termes d'altres constants conegudes.\nS'han fet grans esforços per calcular el valor numèric de la constant de Fransén-Robinson amb alta precisió. El valor va ser calculat amb xifres significatives per Herman P. Robinson usant fórmules de Newton-Cotes d'11 punts, amb 65 dígits per A. Fransén usant la fórmula d'Euler-Maclaurin, i amb 80 xifres per Fransén i S. Wrigge usant sèries de Taylor i altres mètodes. William A. Johnson va calcular-ne 300 dígits, i Pascal Sebah va poder-ne calcular fins a 600 usant la quadratura de Clenshaw-Curtis.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Gauss, anotada G, és una constant que es defineix com el nombre invers de la mitjana aritmètico-geomètrica entre 1 i l'arrel quadrada de 2.\n\n \n \n \n G\n =\n \n \n 1\n \n \n a\n g\n m\n \n (\n 1\n ,\n \n \n 2\n \n \n )\n \n \n \n ≈\n 0.8346268\n …\n .\n \n \n {\\displaystyle G={\\frac {1}{\\mathrm {agm} (1,{\\sqrt {2}})}}\\approx 0.8346268\\dots .}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Gelfond és un nombre transcendent definit com el nombre d'Euler e elevat al nombre pi π:\n\n \n \n \n \n e\n \n π\n \n \n ≈\n 23.14069263277926900572908636794854738026610624260021199344504640952434235\n …\n \n .\n \n \n {\\displaystyle e^{\\pi }\\approx 23.14069263277926900572908636794854738026610624260021199344504640952434235\\dots \\,.}\n Té aquest nom en honor del matemàtic rus Alexander Gelfond que el 1934 va provar-ne la transcendència mitjançant el teorema de Gelfond-Schneider.\nLa seva fracció contínua no és ni finita ni perìòdica i és \n \n \n \n \n e\n \n π\n \n \n =\n [\n 23\n ,\n 7\n ,\n 9\n ,\n 3\n ,\n 1\n ,\n 1\n ,\n 591\n ,\n 2\n ,\n 9\n ,\n 1\n ,\n 2\n ,\n 34\n ,\n .\n .\n .\n ]\n \n \n {\\displaystyle e^{\\pi }=[23,7,9,3,1,1,591,2,9,1,2,34,...]}\n , és a dir:\n\n \n \n \n \n e\n \n π\n \n \n =\n 23\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 7\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 9\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 3\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 591\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 2\n +\n ⋱\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle e^{\\pi }=23+{\\cfrac {1}{7+{\\cfrac {1}{9+{\\cfrac {1}{3+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{591+{\\cfrac {1}{2+\\ddots }}}}}}}}}}}}}}}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant de Gelfond-Schneider, també anomenada nombre de Hilbert és igual a:\n\n \n \n \n \n 2\n \n \n 2\n \n \n \n =\n 2.6651441426902251886502972498731\n …\n ,\n \n \n {\\displaystyle 2^{\\sqrt {2}}=2.6651441426902251886502972498731\\ldots ,}\n que és un nombre transcendent, segons va demostrar el matemàtic rus Rodion Kuzmin l'any 1930. L'any 1934, Alexander Gelfond va demostrar mitjançant el teorema de Gelfond-Schneider, el cas general de potències elevades a nombres irracionals algebraics, solucionant part del setè dels problemes de Hilbert.La seva fracció contínua és:\n\n \n \n \n \n 2\n \n \n 2\n \n \n \n =\n [\n 2\n ;\n 1\n ,\n 1\n ,\n 1\n ,\n 72\n ,\n 3\n ,\n 4\n ,\n 1\n ,\n 3\n ,\n 2\n ,\n 1\n ,\n 1\n ,\n 1\n ,\n 14\n ,\n 1\n ,\n 2\n ,\n 1\n ,\n 1\n ,\n 3\n ,\n 1\n ,\n 3\n ,\n .\n .\n .\n ]\n \n \n {\\displaystyle 2^{\\sqrt {2}}=[2;1,1,1,72,3,4,1,3,2,1,1,1,14,1,2,1,1,3,1,3,...]}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Glaisher-Kinkelin o simplement constant de Glaisher, anotada típicament A, és una constant matemàtica relacionada amb la funció K i la funció G de Barnes. La constant apareix en cert nombre de sumatoris i integrals, especialment els relacionats amb la funció gamma i la funció zeta de Riemann. Rep el nom del matemàtic anglès James Whitbread Lee Glaisher i el suís Hermann Kinkelin.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Gompertz o constant d'Euler-Gompertz, denotada per \n \n \n \n G\n \n \n {\\displaystyle G}\n , és una constant matemàtica que apareix en avaluacions integrals i com a valor de funcions especials. Porta el nom del matemàtic anglès Benjamin Gompertz.\nEl valor numèric de \n \n \n \n G\n \n \n {\\displaystyle G}\n és de:\n\n \n \n \n G\n =\n 0.596347362323194074341078499369279376074\n …\n \n \n \n {\\displaystyle G=0.596347362323194074341078499369279376074\\dots \\qquad }\n (successió A073003 a l'OEIS)A més, pot ser definida per la fracció contínua:\n\n \n \n \n G\n =\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 2\n −\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 4\n −\n \n \n \n \n \n \n \n \n 4\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 6\n −\n \n \n \n \n \n \n \n \n 9\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 8\n −\n \n \n \n \n \n \n \n \n 16\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 10\n −\n \n \n \n \n \n \n \n \n 25\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 12\n −\n \n \n \n \n \n \n \n \n 36\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 14\n −\n \n \n \n \n \n \n \n \n 49\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 16\n −\n ⋱\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n ,\n \n \n {\\displaystyle G={\\cfrac {1}{2-{\\cfrac {1}{4-{\\cfrac {4}{6-{\\cfrac {9}{8-{\\cfrac {16}{10-{\\cfrac {25}{12-{\\cfrac {36}{14-{\\cfrac {49}{16-\\ddots }}}}}}}}}}}}}}}},}\n o, alternativament, per:\n\n \n \n \n G\n =\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 2\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 2\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 3\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n \n \n \n \n \n \n \n \n 3\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n 4\n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n 1\n +\n ⋱\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle G={\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {2}{1+{\\cfrac {2}{1+{\\cfrac {3}{1+{\\cfrac {3}{1+4{\\cfrac {1}{1+\\ddots }}}}}}}}}}}}}}}}.}\n L'aparició més freqüent de \n \n \n \n G\n \n \n {\\displaystyle G}\n és com a resultat de les següents integrals:\n\n \n \n \n G\n =\n \n ∫\n \n 0\n \n \n ∞\n \n \n ln\n ⁡\n (\n 1\n +\n x\n )\n \n e\n \n −\n x\n \n \n d\n x\n =\n \n ∫\n \n 0\n \n \n ∞\n \n \n \n \n \n e\n \n −\n x\n \n \n \n 1\n +\n x\n \n \n \n d\n x\n =\n \n ∫\n \n 0\n \n \n 1\n \n \n \n \n 1\n \n 1\n −\n log\n ⁡\n (\n x\n )\n \n \n \n d\n x\n .\n \n \n {\\displaystyle G=\\int _{0}^{\\infty }\\ln(1+x)e^{-x}dx=\\int _{0}^{\\infty }{\\frac {e^{-x}}{1+x}}dx=\\int _{0}^{1}{\\frac {1}{1-\\log(x)}}dx.}\n Quan estudiava sèries infinites divergents, Euler es va trobar \n \n \n \n G\n \n \n {\\displaystyle G}\n a través de les representacions integrals mencionades. L'enginyer químic francès François Le Lionnais va anomenar \n \n \n \n G\n \n \n {\\displaystyle G}\n constant de Gompertz pel seu paper en la funció de Gompertz.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant de Hafner–Sarnak–McCurley és una constant matemàtica que representa la probabilitat que els determinants de dues matrius quadrades d'enters elegides aleatòriament siguin coprimers. La probabilitat depèn de la mida de la matriu, n, segons la fórmula:\n\n \n \n \n D\n (\n n\n )\n =\n \n ∏\n \n k\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n {\n \n 1\n −\n \n \n [\n \n 1\n −\n \n ∏\n \n j\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n (\n 1\n −\n \n p\n \n k\n \n \n −\n j\n \n \n )\n \n ]\n \n \n 2\n \n \n \n }\n \n ,\n \n \n {\\displaystyle D(n)=\\prod _{k=1}^{\\infty }\\left\\{1-\\left[1-\\prod _{j=1}^{n}(1-p_{k}^{-j})\\right]^{2}\\right\\},}\n on pk és el k-èssim nombre primer. La constant és el límit de l'expressió quan n tendeix a infinit. El seu valor és d'aproximadament 0.3532363719... (successió A085849 a l'OEIS).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Heath-Brown-Moroz, anotada C, és una constant definida com:\n\n \n \n \n C\n =\n \n ∏\n \n p\n \n \n \n \n (\n \n 1\n −\n \n \n 1\n p\n \n \n \n )\n \n \n 7\n \n \n \n (\n \n 1\n +\n \n \n \n 7\n p\n +\n 1\n \n \n p\n \n 2\n \n \n \n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle C=\\prod _{p}\\left(1-{\\frac {1}{p}}\\right)^{7}\\left(1+{\\frac {7p+1}{p^{2}}}\\right)}\n on els valors de p són nombres primers. Rep aquest nom en honor dels matemàtics Roger Heath-Brown i Boris Moroz. El valor de la constant és:\n\n \n \n \n C\n ≈\n 0\n ,\n 0013176411548531\n \n \n {\\displaystyle C\\approx 0,0013176411548531}\n Aquesta constant forma part d'una estimació asimptòtica per la distribució de punts racionals (els punts d'una funció en què imatge i antiimatge és un nombre racional) d'una alçada delimitada per la superfície cúbica X03=X1X2X3.\nSigui H un nombre real positiu i N(H) el nombre de solucions de a l'equació X03=X1X2X3 amb tots els Xi enters positius menors o iguals a H i primers entre si (amb mcd igual a 1). Llavors:\n\n \n \n \n N\n (\n H\n )\n =\n C\n ⋅\n \n \n \n H\n (\n log\n ⁡\n H\n \n )\n \n 6\n \n \n \n \n 4\n ×\n 6\n !\n \n \n \n +\n O\n (\n H\n (\n log\n ⁡\n H\n \n )\n \n 5\n \n \n )\n .\n \n \n {\\displaystyle N(H)=C\\cdot {\\frac {H(\\log H)^{6}}{4\\times 6!}}+O(H(\\log H)^{5}).}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant dels inversos de Fibonacci , o ψ, es defineix com la suma dels inversos dels nombres de Fibonacci:\n\n \n \n \n Ψ\n =\n \n ∑\n \n k\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n \n 1\n \n F\n \n k\n \n \n \n \n =\n \n \n 1\n 1\n \n \n +\n \n \n 1\n 1\n \n \n +\n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n \n \n 1\n 3\n \n \n +\n \n \n 1\n 5\n \n \n +\n \n \n 1\n 8\n \n \n +\n \n \n 1\n 13\n \n \n +\n ⋯\n .\n \n \n {\\displaystyle \\Psi =\\sum _{k=1}^{\\infty }{\\frac {1}{F_{k}}}={\\frac {1}{1}}+{\\frac {1}{1}}+{\\frac {1}{2}}+{\\frac {1}{3}}+{\\frac {1}{5}}+{\\frac {1}{8}}+{\\frac {1}{13}}+\\cdots .}\n La raó entre dos termes consecutius d'aquesta suma tendeix a l'invers del nombre auri. Com que aquest nombre és menor que 1, el criteri de d'Alembert estableix que la suma convergeix.\nSe sap que ψ és aproximadament igual a\n\n \n \n \n Ψ\n ≈\n 3.359885666243177553172011302918927179688905133731\n …\n .\n \n \n {\\displaystyle \\Psi \\approx 3.359885666243177553172011302918927179688905133731\\dots .}\n No es coneix una fórmula tancada que doni el valor de ψ, però Gosper descriu un algorisme per obtenir una aproximació ràpida del seu valor.\nDe fet ψ és irracional, i aquesta propietat va ser conjecturada per Paul Erdős, Ronald Graham i Leonard Carlitz, i comprovada el 1989 per Richard André-Jeannine.La representació d'aquesta constant en fracció contínua és:\n\n \n \n \n Ψ\n =\n [\n 3\n ;\n 2\n ,\n 1\n ,\n 3\n ,\n 1\n ,\n 1\n ,\n 13\n ,\n 2\n ,\n 3\n ,\n 3\n ,\n 2\n ,\n 1\n ,\n 1\n ,\n 6\n ,\n 3\n ,\n 2\n ,\n 4\n ,\n 362\n ,\n 2\n ,\n 4\n ,\n 8\n ,\n 6\n ,\n 30\n ,\n 50\n ,\n 1\n ,\n 6\n ,\n 3\n ,\n 3\n ,\n 2\n ,\n 7\n ,\n 2\n ,\n 3\n ,\n 1\n ,\n 3\n ,\n 2\n ,\n ⋯\n ]\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle \\Psi =[3;2,1,3,1,1,13,2,3,3,2,1,1,6,3,2,4,362,2,4,8,6,30,50,1,6,3,3,2,7,2,3,1,3,2,\\cdots ]\\!\\,.}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques i en el camp de la teoria de nombres, la constant de Landau–Ramanujan és un número que apareix en el teorema que afirna que per una x prou gran, el nombre d'enters positius menors que x que són igual a la suma de dos nombres quadrats varia com:\n\n \n \n \n \n \n \n x\n \n ln\n ⁡\n (\n x\n )\n \n \n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle {\\dfrac {x}{\\sqrt {\\ln(x)}}}.}\n La constant du el nom dels seus descobridors, Edmund Landau i Srinivasa Ramanujan.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En anàlisi numèrica, més concretament en interpolació polinòmica, s'anomena la constant de Lebesgue a un nombre que permet veure si una distribució de nodes és numèricament estable o no. És a dir, actua com a nombre de condició d'aquesta distribució.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant de Meissel–Mertens, també coneguda com a constant de Mertens, constant de Kronecker (per Leopold Kronecker), constant de Hadamard-de la Vallée Poussin (per Jacques Hadamard i Charles Jean de la Vallée-Poussin) i constant dels recíprocs dels primers, és una constant matemàtica usada en el camp de la teoria de nombres que pren el nom dels matemàtics Ernst Meissel i Franz Mertens. Està definida com la diferència entre el límit de la sèrie dels inversos dels nombres primers i el límit quan n tendeix a infinit del logaritme del logaritme de n.\n\n \n \n \n M\n :=\n \n lim\n \n n\n →\n ∞\n \n \n \n (\n \n \n ∑\n \n p\n ≤\n n\n \n \n \n \n 1\n p\n \n \n −\n ln\n ⁡\n (\n ln\n ⁡\n (\n n\n )\n )\n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle M:=\\lim _{n\\rightarrow \\infty }\\left(\\sum _{p\\leq n}{\\frac {1}{p}}-\\ln(\\ln(n))\\right)}\n Això resulta en un valor aproximat \n \n \n \n M\n ≃\n 0\n ,\n 2614972128476427837554268386086958590516\n …\n \n \n {\\displaystyle M\\simeq 0,2614972128476427837554268386086958590516\\ldots }\n (successió A077761 a l'OEIS)", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En teoria dels nombres, la constant de Niven, que rep el nom del matemàtic nord-americà Ivan Niven, és la mitjana del valor del màxim exponent en la factorització dels enters de tot nombre natural n. Més precisament, si definim H(1)=1 i H(n)= el màxim exponent de l'única factorització en nombres primers de cada nombre natural n>1, llavors la constant de Niven ve donada per l'expressió:\n\n \n \n \n \n lim\n \n n\n →\n ∞\n \n \n \n \n 1\n n\n \n \n \n ∑\n \n j\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n H\n (\n j\n )\n =\n 1\n +\n \n ∑\n \n k\n =\n 2\n \n \n ∞\n \n \n \n (\n \n 1\n −\n \n \n 1\n \n ζ\n (\n k\n )\n \n \n \n \n )\n \n =\n 1.705211\n …\n \n \n \n {\\displaystyle \\lim _{n\\to \\infty }{\\frac {1}{n}}\\sum _{j=1}^{n}H(j)=1+\\sum _{k=2}^{\\infty }\\left(1-{\\frac {1}{\\zeta (k)}}\\right)=1.705211\\dots \\,}\n on ζ(k) és el valor de la funció zeta de Riemann en el punt k, (Niven, 1969). En el mateix document, Niven també va demostrar que:\n\n \n \n \n \n ∑\n \n j\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n h\n (\n j\n )\n =\n n\n +\n c\n \n \n n\n \n \n +\n o\n (\n \n \n n\n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle \\sum _{j=1}^{n}h(j)=n+c{\\sqrt {n}}+o({\\sqrt {n}})\\,}\n on h(1)=1 i h(n)= el mínim exponent de l'única factorització en primers de cada nombre natural n>1, o és la cota superior asimptòtica i c és una constant donada per:\n\n \n \n \n c\n =\n \n \n \n ζ\n (\n \n \n 3\n 2\n \n \n )\n \n \n ζ\n (\n 3\n )\n \n \n \n ,\n \n \n \n {\\displaystyle c={\\frac {\\zeta ({\\frac {3}{2}})}{\\zeta (3)}},\\,}\n i, en conseqüència:\n\n \n \n \n \n lim\n \n n\n →\n ∞\n \n \n \n \n 1\n n\n \n \n \n ∑\n \n j\n =\n 1\n \n \n n\n \n \n h\n (\n j\n )\n =\n 1.\n \n \n {\\displaystyle \\lim _{n\\to \\infty }{\\frac {1}{n}}\\sum _{j=1}^{n}h(j)=1.}", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant Omega, anotada Ω, és una constant definida per:\n\n \n \n \n Ω\n \n \n e\n \n Ω\n \n \n =\n 1\n \n \n {\\displaystyle \\Omega \\,e^{\\Omega }=1}\n \nAquí Ω és un cas particular de la funció W de Lambert. El nom de la constant prové del nom alternatiu de la funció W de Lambert, la funció omega. No l'hem de confondre amb la constant Omega de Chaitin, definida en la teoria algorítmica de la informació.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el nombre plàstic ρ (també anomenat nombre d'argent, constant de plàstic o mínim nombre de Pisot) és una constant matemàtica que és igual a l'única solució real de l'equació cúbica:\n\n \n \n \n \n x\n \n 3\n \n \n −\n x\n −\n 1\n =\n 0\n \n \n {\\displaystyle x^{3}-x-1=0}\n \nÉs un nombre irracional, ja que no es pot expressar com a divisió de dos nombres enters. És un nombre algebraic, ja que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals.\nAquest nombre també rep el nom de nombre de plata, que no s'ha de confondre amb el nombre platejat \n \n \n \n \n (\n \n 1\n +\n \n \n 2\n \n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle \\left(1+{\\sqrt {2}}\\right)}\n .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el nombre platejat (també anomenat constant platejada o raó platejada) δs és una constant matemàtica irracional que ve donada per:\n\n \n \n \n \n δ\n \n s\n \n \n =\n 1\n +\n \n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\delta _{s}=1+{\\sqrt {2}}}\n El seu nom és una clara al·lusió al nombre d'or, de manera anàloga a la forma en què la proporció àuria és la proporció limitant de la successió de Fibonacci, el nombre platejat és la proporció limitant de la successió de Pell. El nom del nombre platejat no s'ha de confondre amb el nombre plàstic, que de vegades també rep el nom de nombre de plata.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la constant de Ramanujan-Soldner (o simplement constant de Soldner) és una constant matemàtica definida com l'única arrel positiva de la funció logaritme integral. Es diu així en honor de Srinivasa Ramanujan i Johann Georg von Soldner.\nEl seu valor és, aproximadament, μ ≈ 1,451369234883381050283968485892027449493…\nCom el logaritme integral es defineix com\n\n \n \n \n \n l\n i\n \n (\n x\n )\n =\n \n ∫\n \n 0\n \n \n x\n \n \n \n \n \n d\n t\n \n \n ln\n ⁡\n t\n \n \n \n ,\n \n \n {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)=\\int _{0}^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}},}\n es té\n\n \n \n \n \n l\n i\n \n (\n x\n )\n \n =\n \n \n l\n i\n \n (\n x\n )\n −\n \n l\n i\n \n (\n μ\n )\n \n \n {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)\\;=\\;\\mathrm {li} (x)-\\mathrm {li} (\\mu )}\n \n \n \n \n \n ∫\n \n 0\n \n \n x\n \n \n \n \n \n d\n t\n \n \n ln\n ⁡\n t\n \n \n \n =\n \n ∫\n \n 0\n \n \n x\n \n \n \n \n \n d\n t\n \n \n ln\n ⁡\n t\n \n \n \n −\n \n ∫\n \n 0\n \n \n μ\n \n \n \n \n \n d\n t\n \n \n ln\n ⁡\n t\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\int _{0}^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}}=\\int _{0}^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}}-\\int _{0}^{\\mu }{\\frac {dt}{\\ln t}}}\n \n \n \n \n \n l\n i\n \n (\n x\n )\n =\n \n ∫\n \n μ\n \n \n x\n \n \n \n \n \n d\n t\n \n \n ln\n ⁡\n t\n \n \n \n ,\n \n \n {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)=\\int _{\\mu }^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}},}\n el que facilita el càlcul per a enters positius. A més, com la funció exponencial integral satisfà l'equació\n\n \n \n \n \n l\n i\n \n (\n x\n )\n \n =\n \n \n E\n i\n \n (\n ln\n ⁡\n \n x\n \n )\n \n \n {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)\\;=\\;\\mathrm {Ei} (\\ln {x})}\n ,es té que l'única arrel positiva de l'exponencial integral es produeix en el logaritme natural de la constant de Ramanujan-Soldner, el valor és aproximadament ln(μ) ≈ 0,372507410781366634461991866…", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit. Dit amb unes altres paraules, la suma dels dos segments és al segment gran com el segment gran és al segment petit. Anomenant a el segment (o nombre) gran i b el petit, la fórmula és:\n\n \n \n \n \n \n \n a\n +\n b\n \n a\n \n \n =\n \n \n a\n b\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\frac {a+b}{a}}={\\frac {a}{b}}}\n El quocient d'aquestes dues quantitats és un nombre irracional conegut com a nombre auri o nombre d'or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o també φ (fi), en honor de Fídies, escultor i arquitecte grec del Partenó, o menys sovint amb τ (tau):\n\n \n \n \n Φ\n =\n \n \n a\n b\n \n \n =\n \n \n \n 1\n +\n \n \n 5\n \n \n \n 2\n \n \n =\n 1\n ,\n 618033\n …\n \n \n {\\displaystyle \\Phi ={\\frac {a}{b}}={\\frac {1+{\\sqrt {5}}}{2}}=1,618033\\dots }\n A la cultura occidental s'ha considerat històricament, i de manera consistent, que les formes definides amb la proporció àuria són estèticament agradables. En diferents períodes s'han privilegiat les formes definides amb aquesta proporció, a l’arquitectura, l'art i el disseny. També s'ha fet servir la inversa, expressada com Φ-1. A voltes s'utilitza la fi minúscula (φ) per a la proporció inversa i la majúscula per a la proporció directa.\n\n \n \n \n ϕ\n =\n \n \n b\n a\n \n \n =\n \n \n 1\n Φ\n \n \n =\n Φ\n −\n 1\n =\n \n \n \n \n \n 5\n \n \n −\n 1\n \n 2\n \n \n =\n 0\n ,\n 618033\n …\n \n \n {\\displaystyle \\phi ={\\frac {b}{a}}={\\frac {1}{\\Phi }}=\\Phi -1={\\frac {{\\sqrt {5}}-1}{2}}=0,618033\\dots }\n La proporció àuria es troba recurrentment a la natura. Aquest fet, juntament amb el que tingui unes propietats matemàtiques remarcables, l'ha fet destacar com un camp matemàtic propi.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La constant square ice de Lieb és una constant matemàtica usada en el camp de la combinatòria per quantificar el nombre de camins eulerians de gràfics de gelosia. Va ser introduïda pel físic i matemàtic americà Elliott H. Lieb el 1967.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per i, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1 = 0. Tot i que no hi ha cap nombre real amb aquesta propietat, i és un concepte matemàtic que estén el sistema dels nombres reals ℝ al sistema dels nombres complexos ℂ. Al seu torn, això fa que qualsevol polinomi P(x) tingui, almenys, una arrel (vegeu Clausura algebraica i Teorema fonamental de l'àlgebra). La propietat característica de la unitat imaginària és que i² = −1. Hom empra el terme imaginari perquè no hi ha cap nombre real que, elevant-lo al quadrat, se n'obtingui un nombre negatiu.\nDe fet, hi ha dues arrels quadrades complexes de −1 (una és i; l'altra és −i), de la mateixa manera que qualsevol nombre real té dues arrels quadrades complexes, llevat del zero, que té una arrel quadrada doble.\nEn alguns contextos on l'ús del símbol i pot ser ambigu o problemàtic, de vegades es fan servir les notacions alternatives j o la lletra grega ι. En els àmbits de l'enginyeria elèctrica o l'enginyeria de sistemes de control, s'acostuma a denotar la unitat imaginària per j en comptes de i, ja que i acostuma a representar el corrent elèctric.\nPer saber més sobre la història de la unitat imaginària, visiteu Nombre complex#Història.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'educació matemàtica és la pràctica d'ensenyar i aprendre matemàtiques, juntament amb la investigació associada. Els investigadors en educació matemàtica recerquen sobretot quins mètodes, eines i aproximacions faciliten l'aplicació i estudi de les matemàtiques. La investigació en educació matemàtica és en si mateix un camp prou independent, amb les seves pròpies teories, estudis, publicacions, conferències i organitzacions, entre d'altres.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La Càtedra Lucasiana (en anglès: Lucasian Chair of Mathematics) és una càtedra universitària de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge. El càrrec va ser fundat el 1663 per Henry Lucas, membre del parlament anglès entre 1639 i 1640, i establerta oficialment per Carles II el 1664. Lucas, al seu testament, va llegar la seva biblioteca de 4.000 volums a la Universitat, i va manar la compra de terrenys que donessin un rendiment anual de 100 lliures per a poder fundar una Càtedra. Ordenava també que el professor que ocupés aquesta càtedra havia de donar almenys una classe de matemàtiques a la setmana, i hauria d'estar disponible dues hores setmanals per resoldre els dubtes dels alumnes.\nEl primer professor Lucasià va ser Isaac Barrow, succeït per Isaac Newton. Actualment, el càrrec és ocupat per Michael Green. L'abril de 2014, La Universitat de Cambridge ha convocat un jurat per a escollir el seu successor, que serà el dinovè Lucasian professor.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Les dues Càtedres Savilianes (Savilian chairs en anglès), una de Geometria i l'altra d'Astronomia, de la Universitat d'Oxford, van ser creades el 1619 pel matemàtic britànic Henry Savile, qui les va dotar d'uns estatuts que obligaven els seus titulars en una sèrie de deures de recerca i docència.\nHenry Savile, que va ser un gran intel·lectual, warden del Merton College i provost del Eton College, a més d'un prestigiós professor de matemàtiques, les va crear com a reacció al que ell considerava miserable estat de l'estudi de les matemàtiques a Anglaterra en el seu temps. Aquesta fundació va ser un dels fets més influents en la llarga tradició de les Matemàtiques a Oxford, perquè a través d'aquestes càtedres es va anar passant de generació en generació, una forma molt estricta d'estudiar i ensenyar les matemàtiques.\nDurant un llarg període després de la seva fundació, les dues càtedres van ser més o menys intercanviables, de tal forma que, quan es produïa una vacant, es buscava el personatge més prominents en qualsevol camp de les matemàtiques o de l'astronomia per ocupar qualsevol de les càtedres que hagués quedat vacant. A partir del segle xix, ja no va ser així. Fins i tot va haver professors que van simultaniejar la titularitat d'una d'aquestes càtedres amb la càtedra sedleina (de Física) creada uns anys més tard, com, per exemple, el professor Thomas Hornsby. O grans matemàtics, com Hardy (savilian de Geometria), que no va escriure ni una sola línia sobre geometria: la seva especialitat era la teoria de nombres.Els primer professors savilians van ser Henry Briggs (Geometria) i John Bainbridge (Astronomia), per aquestes càtedres han passat excel·lents matemàtics, astrónoms i arquitectes com Christopher Wren, John Wallis, Edmond Halley, Godfrey Harold Hardy.\nEls titulars actuals (2014) de les càtedres són Nigel Hitchin (Geometria des de 1997) i Steven Balbus (Astronomia des de 2012).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'Educació Matemàtica Realística és la teoria sobre l'ensenyament de les matemàtiques que promou la construcció del coneixement a partir de tot allò que pugui ser imaginat per l'alumnat.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'Estalmat (Es Tal Mat - Estímul del Talent Matemàtic) és un projecte conjunt entre el CSIC i les universitats per a estimular el talent i la vocació matemàtica entre els joves d'entre 12 i 15 anys a través d'un curs de dos anys. Els cursos són totalment gratuïts per a les famílies i estan orientats a la resolució de problemes utilitzant ferramentes que motiven la creativitat. El coordinador del projecte és Rafael Crespo, degà de la facultat de matemàtiques de la Universitat de València i està patrocinat per la Fundació Vodafone. El Projecte Estalmat, de la RACSAM (Reial Societat de Ciències), té relació amb la Societat d'Educació matemática Al-Khwarizmi i amb la FESPM (Federació Espanyola de Professors de Matemàtiques).Al País Valencià, el projecte començà l'any 2007. El 2011 va començar la cinquena promoció. El projecte es va estendre a nou comunitats autònomes d'Espanya. Cada any se seleccionen 25 alumnes de 6é de Primària o 1r d'ESO per a entrar al projecte. Es presenten al voltant de 400 alumnes, que són seleccionats segons la seva capacitat. Els nous alumnes de cada promoció participen en un campament a Requena per a conèixer-se abans d'iniciar el curs. El curs es fa els dissabtes pel matí, i són vint sessions a l'any durant dos anys. Després hi ha la possibilitat d'un seguiment durant dos anys més amb una sessió al mes. Les classes s'imparteixen a la facultat de matemàtiques del Campus de Burjassot (Universitat de València), a la Universitat Jaume I (Castelló) i a la Universitat d'Alacant. Són unes matemàtiques molt més avançades, que estan fora de l'abast de qualsevol persona que no vulgui dedicar el seu temps a aquesta assignatura, ja que molts continguts que s'ensenyen no s'imparteixen fins a l'ensenyament superior.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Les proves Cangur (altrament dites International Mathematical Kangaroo o bé Kangourou sans Frontières) és una competició preuniversitària de matemàtiques que s'organitza en més de 30 països, amb l'objectiu d'acostar les matemàtiques als més joves i intentar despertar el seu interès a través dels problemes. La competició es porta a terme anualment el mes de març. Segons l'opinió dels organitzadors, les competències que es posen a prova en el Cangur són una combinació entre la lògica i les matemàtiques, no únicament el coneixement de fórmules.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els reglets numèrics (també coneguts com a reglets de Cuisenaire) són un joc versàtil de manipulació matemàtica utilitzat a l'escola, així com en altres nivells d'aprenentatge (com en idiomes). Es poden començar a usar amb xiquets des dels 3 anys, principalment per a evitar que se'ls duguen a la boca, i fins i tot amb adults, ja que permet que es comprenguen millor els números i faciliten la transició cap al càlcul mental. S'utilitzen per a ensenyar una àmplia varietat de temes matemàtics, com ara les quatre operacions bàsiques, fraccions, àrea, volum, arrels quadrades, resolució d'equacions simples, els sistemes d'equacions, i fins i tot equacions quadràtiques.\n\nEls pedagogs Maria Montessori i Friedrich Froebel van usar reglets per a representar números, mentres que el belga Georges Cuisenaire, en va introduir l'ús per a professors arreu del món a partir de 1945. Cuisenaire va ser un professor d'escola primària de Bèlgica, que va publicar un llibre sobre l'ús dels reglets en 1952, titulat Els números en colors. L'ús dels reglets tant per a l'ensenyament de les matemàtiques com per als idiomes va ser desenvolupat i popularitzat per Caleb Gattegno, en molts països d'arreu del món.A Catalunya s'han popularitzat gràcies a la tasca de la mestra Maria Antònia Canals, que va introduir-les junt amb més material pensat per facilitar l'aprenentatge de les matemàtiques a l'escola.\nTot i que s'utilitzen principalment per a les matemàtiques, també han esdevingut populars a l'aula d'ensenyament d'idiomes, en particular, The Silent Way. Poden ser usats per a ensenyar temes com ara les preposicions de lloc, les frases i la pronunciació.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX és una associació amb seu a Sa Cabaneta (Marratxí) que va ser fundada el 24 de maig de 2005 i presentada a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma el 29 d'octubre del mateix any. Es dedica a la divulgació de les matemàtiques resolent enigmes i relacionant les matemàtiques amb altres disciplines. El 2010 l'entitat agrupava un centenar de persones, la majoria docents.Entre les activitats destaquen les explicacions sobre el solstici els dies propers al Nadal des de la Catedral de Palma o l'explicació del fenomen que passa al doble rossetó de la mateixa catedral el 2 de febrer i l'onze d'octubre, coincidint amb la Candelera i Sant Martí. Una altra de les seves activitats són les rutes matemàtiques de Palma. També ha comptat manifestants. El 2017 va ser el novè any que van organitzar les proves matemàtiques Cangur a diferents punts de Mallorca, Eivissa i Menorca.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La numeració amb varetes ( xinès tradicional: 籌, xinès simplificat: 筹, pinyin: chóu ), és un mètode de comptar mitjançant unes petites varetes, que típicament mesuren entre 3 i 14 cm, i que s'utilitza per fer càlculs a la Xina, Japó, Corea i Vietnam. Hi ha varetes vermelles i negres que col·locades horitzontalment o vertical, permetent representar qualsevol nombre o fracció.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic. el regle de càlcul s'utilitza principalment per multiplicar i dividir, i també per a funcions \"científiques\" com les arrels, els logaritmes i la trigonometria, però no s'utilitza gaire per a la suma i la resta.\nHi ha una gran varietat d'estils de regles de càlcul i generalment són circulars amb un conjunt estandarditzat de marques (escales) essencials per a fer els càlculs matemàtics. els regles de càlcul fabricades per a camps especialitzats com l'aviació o les finances tenen escales addicionals que ajuden en els càlculs més habituals en aquest camp.\nWilliam Oughtred, Edmund Gunter i Amédée Mannheim, entre altres, van desenvolupar els regles de càlcul basant-se en el treball sobre logaritmes fet cap al 1600 per John Napier. Abans que sortís la calculadora de butxaca, el regle de càlcul era l'eina de càlcul matemàtic més usat en ciència i enginyeria. Entre els anys 1950 i 1960 la utilització dels regles de càlcul va continuar tot i la gradual introducció dels aparells de càlcul digitals; però cap al 1974 la calculadora científica electrònica va fer que el regle esdevingués obsolet i la majoria de subministradors van deixar el negoci.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En psicologia experimental, ergonomia i interacció home-màquina, la llei de Fitts és un model de moviment humà, indicatiu de la dificultat d'una tasca. La formulació més habitual que s'utilitza actualment és el temps necessari per passar ràpidament d'una posició inicial a una zona de destinació final, depenent de la distància a la meta i de la mida del blanc. La llei de Fitts serveix per modelar l'acte d'\"apuntar\", tant en el món real, per exemple amb una mà o un dit, i en ordinadors, per exemple amb un ratolí.\nPublicat per Paul Fitts el 1954, no s'aplica necessàriament a les interfícies tàctils actuals (2015).S'ha demostrat que la llei de Fitts s'aplica en diverses condicions; amb moltes extremitats diferents (mans, peus,llavi inferior, visors muntats al cap, ulleres, dispositius d'entrada manuals, entorns físics (inclosos els submarins) i poblacions d'usuaris (joves, vells, necessitats educatives especials i participants drogats) ).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'estructura matemàtica és un conjunt, o de manera més general, un tipus, que consta d'objectes matemàtics que d'alguna manera s'adjunten o relacionen amb el conjunt, facilitant-ne la seva visualització o estudi, fornint significat a la col·lecció.\nUna llista parcial de possibles estructures són:\n\nMesures.\nEstructures algebraiques: grups, anells, camps, etc.\nTopologies\nEspais mètrics (geometries)\nOrdres\nRelacions d'equivalència\ncategories\nNombresDe vegades, un conjunt adquireix més d'una estructura de forma simultània, cosa que permet estudiar-lo d'una forma millor. Per exemple, un ordre indueix una topologia.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia. Segons Michael Dummett es pot considerar que hi ha quatre preguntes fonamentals sobre el contingut de la filosofia de les matemàtiques:\n\nCom sabem que les nostres teories matemàtiques són vertaderes?\nSobre què són les matemàtiques? En altres paraules, si un enunciat matemàtic és vertader, què ho fa vertader? En virtut de què és vertader?\nLes veritats matemàtiques són vertaderes per necessitat? I, si ho són, quina és la font d'aquesta necessitat?\nCom és possible aplicar les veritats matemàtiques a la realitat externa? I en què consisteix aquesta aplicació? També es plantegen altres qüestions com: Quin significat té referir-se a un objecte matemàtic? Quina és la naturalesa d'una proposició en matemàtiques? Quina relació hi ha entre lògica i matemàtica? Com s'explica la bellesa de les matemàtiques?", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, es coneix per abstracció el procés d'extreure l'essència subjacent d'un concepte matemàtic, eliminant-ne tota dependència de qualsevol objecte de la realitat amb què pugui estar connectat i generalitzant-lo de tal manera que tengui aplicacions més àmplies o que es pugui relacionar amb fenòmens equivalents. Dues de les àrees més abstractes de la matemàtica moderna són la teoria de categories i la teoria de models.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El formalisme en filosofia de les matemàtiques, és una teoria que defensa que les proposicions matemàtiques (i lògiques) es poden entendre com el resultat de la manipulació de cadenes de símbols sota unes estrictes normes sintàctiques de transformació.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'intuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes. En concret, els intuïcionistes rebutgen la Llei del Terç Exclòs que permet fer demostracions per reducció a l'absurd.\nLes matemàtiques són considerades, doncs, com el resultat d'una activitat constructiva mental més que com el descobriment de principis fonamentals. En aquest sentit, l'intuïcionisme s'oposa frontalment al formalisme.\nLa història de l'intuïcionisme comença amb les polèmiques generades pels nombres transfinits ideats per Georg Cantor i als que es va oposar aferrissadament Leopold Kronecker. Les disputes més importants van ser però a començaments del segle XX entre Brouwer i Hilbert, sense que la polèmica hagi quedat tancada definitivament, tot i que la majoria de matemàtics rebutgen aquest plantejament per improductiu.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "\"La desraonada eficàcia de la matemàtica en les ciències naturals\" (títol original: \"The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences\") és el títol d'un article publicat en 1960 pel físic Eugene Wigner. En el mateix, Wigner va observar que l'estructura matemàtica d'una teoria física sovint assenyala el camí per a futurs avanços en aquella teoria o fins i tot en prediccions empíriques.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El logicisme en la filosofia de la matemàtica, és la doctrina que sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.De vegades s'argumenta que els teoremes d'incompletesa de Gödel soscaven el propòsit del projecte.\nEl logicisme va ser clau en el desenvolupament de la filosofia analítica al segle XX.\nLa doctrina logicista va tenir el seu primer antecedent en Gottfried Leibniz No obstant això, el primer intent seriós i detallat de reduir la matemàtica a la lògica va haver d'esperar fins al segle xix, quan Richard Dedekind i Giuseppe Peano van articular els principis bàsics de la matemàtica, i Gottlob Frege va desenvolupar el primer sistema de lògica de predicats. Gottlob Frege va dedicar gran part de la seva carrera al projecte logicista. Les seves dues obres principals sobre això es van titular Conceptografía (1879) i Els fonaments de l'aritmètica (1884). No obstant això, a principis del segle xx, Bertrand Russell va descobrir una inconsistència greu en els principis dels quals Frege havia partit, avui coneguda com la paradoxa de Russell. Això va desanimar Frege, qui va acabar abandonant el projecte.\nEntre 1910 i 1913, Bertrand Russell i Alfred North Whitehead varen publicar els Principia Mathematica, un intent monumental de reparar els problemes en el sistema de Frege i completar el projecte logicista. Però el sistema de Principia Mathematica va tenir els seus propis problemes. En particular, dos dels seus axiomes van ser molt qüestionats: d'una banda l'axioma d'infinitud, que afirma que hi ha un nombre infinit d'objectes, va ser criticat per semblar més una proposició empírica que una veritat lògica; d'altra banda, l'axioma de reductibilitat, que resol algunes dificultats tècniques del sistema, ha estat criticat per ser massa ad hoc com per estar filosòficament justificat.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un objecte matemàtic és un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matemàtiques i en les matemàtiques.\nAlguns objectes matemàtics són els nombres, les permutacions, les particions, les matrius, els conjunts, les funcions i les relacions. La geometria, com a branca de les matemàtiques, inclou com a objectes: hexàgons, punts, rectes, triangles, circumferències, esferes, políedres, espais topològics o varietats. En el camp de l'àlgebra, s'hi inclouen grups, anells, cossos o reticles. Les categories inclouen objectes matemàtics i són també objectes matemàtics en si mateixos.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En lògica matemàtica i computació, una definició recursiva (o definició inductiva) s'usa per definir un objecte en termes de si mateix (Aczel 1978:740ff).\nUna definició recursiva d'una funció defineix els valors de la funció per algunes entrades en termes de valors de la mateixa funció donades diferents entrades. Per exemple, la funció factorial n! es defineix per les regles:\n\n0! = 1.\n(n+1)! = (n+1)·n!.Aquesta definició és vàlida perquè per tot n, la recursió sempre arriba al cas base 0. Per tant, la definició està ben fundamentada. La definició pot donar-se també com un conjunt de regles que descriuen com construir la funció n!, començant per n = 0 i avançat amb n = 1, n = 2, n = 3, etc.\nUna definició inductiva d'un conjunt descriu els elements d'un conjunt en termes d'altres elements del conjunt. Per exemple, una definició del conjunt N dels nombres naturals és:\n\n0 és a N.\nSi un element n és en N llavors n+1 és en N.\nN és el conjunt més petit que satisfà (1) i (2).Hi ha molts conjunts que satisfan (1) i (2); la clàusula (3) fa la definició precisa triant el conjunt més petit que esdevé N.\nLes propietats de les funcions i conjunts definides recursivament sovint poden ser provades mitjançant una inducció que segueixi la definició recursiva. Per exemple, la definició dels nombres naturals presentada abans directament implica el principi de la inducció matemàtica pels nombres naturals: si el nombre 0 té si una propietat donada, i si la mateixa propietat la té també un nombre n+1 sempre que també la tingui el nombre n, llavors la propietat donada la tenen tots els nombres naturals (Aczel 1978:742).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "A les matemàtiques hi ha diverses demostracions amb contradiccions òbvies. Tot i que les demostracions són errònies, els errors són subtils. Aquestes fal·làcies són considerades simples curiositats, però poden ser utilitzades per il·lustrar la importància del rigor en aquesta àrea.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En lògica matemàtica, la jerarquia aritmètica o jerarquia de Kleene és una classificació de conjunts de nombres naturals (i per extensió de qualsevol tipus d'elements que es codifiquin en nombres naturals) segons la complexitat de les fórmules que els defineixen. Els conjunts classificats s'anomenen aritmètics.La jerarquia aritmètica és important en la teoria de la recursió, en la teoria descriptiva de conjunts efectiva, i en l'estudi de teories formals (com per exemple l'aritmètica de Peano).\nL'algorisme de Tarski-Kuratowski permet obtenir fàcilment una fita superior per a la classificació dels conjunts aritmètics.\nLa jerarquia hiperaritmètica i la jerarquia analítica són extensions de la jerarquia aritmètica que permeten classificar més conjunts.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd. Utilitza el fet que una successió de nombres naturals estrictament decreixent és necessàriament finita. Aquest mètode descansa sobre un dels axiomes dels nombres naturals : tot conjunt no buit de nombres naturals té un element que és el més petit de tots.\nPer tant, per demostrar que els enters naturals no posseeixen una propietat n'hi ha prou en demostrar que si existís algun enter natural que la tingués llavors se'n podria trobar un altre estrictament més petit que també la tindria.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.\nLa paraula matemàtiques prové del grec μάθημα (máthema) que significa ciència, coneixement o aprenentatge; μαθηματικός (mathematikós) que significa apassionat del coneixement. Avui, el terme es refereix a una part concreta del coneixement —l'estudi rigorós i deductiu de la quantitat, l'estructura, l'espai i el canvi.\nMentre quasi totes les cultures usen les matemàtiques a un nivell bàsic (comptar i mesurar), al llarg dels temps, han sigut relativament poques les que han realitzat nous avenços en la ciència. Abans de l'edat moderna i de la globalització del coneixement, els nous coneixements en matemàtiques es varen produir en zones locals. Els textos matemàtics més antics són de l'antic Egipte durant l'època de l'Imperi mitjà vora el 2000-1800 aC (papir de Berlín), Mesopotàmia al voltant del 1900-1700 aC (Plimpton 322), i l'Antiga Índia als anys 800-600 aC (Sulba Sutras). Tots aquests documents tracten sobre el teorema de Pitàgores, que sembla el desenvolupament matemàtic més antic i estès després de l'aritmètica i geometria elementals. L'antiga Grècia i les cultures hel·lèniques d'Egipte, Mesopotàmia i la ciutat de Siracusa varen ampliar enormement el coneixement matemàtic. Matemàtics jainistes varen contribuir des del segle iv aC al segle II dC, mentre que la Dinastia Han de la Xina va contribuir amb el Manual de l'illa del mar i Els nou capítols de les arts matemàtiques (九章算术) del segle ii aC al segle II dC. Els matemàtics hindús a partir del segle v i els matemàtics islàmics a partir del segle ix varen realitzar noves aportacions a les matemàtiques.\nUn fet remarcable de la història de les matemàtiques occidentals és l'estancament que varen patir durant segles. No va ser fins al Renaixement a Itàlia (segle xvi) juntament amb nous descobriments científics que es varen fer noves aportacions a ritme exponencial que duren fins al dia d'avui. Matemàtics d'arreu del món han contribuït a la matemàtica moderna.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En la història de les matemàtiques, l'àlgebra egípcia es refereix a l'àlgebra que va ser desenvolupada i utilitzada en l'antic Egipte. Les Matemàtiques egípcies antigues abasten un període que s'estén aproximadament des de l'any 3.000 aC a l'any 300 aC.\nNomés tenim un nombre limitat de recursos (problemes) de l'antic Egipte que afecten l'àlgebra. Els problemes de naturalesa algebraica apareixen tant en el papir de Moscou com en el papir matemàtic de Rhind així com en diverses altres fonts.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Aritmètica (en grec: Ἀριθμητικά, Arithmetikà) és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al segle iii. És una col·lecció de 130 problemes d'àlgebra que dona solucions numèriques a equacions determinades (aquelles equacions amb una solució única) i a equacions indeterminades.\nLes equacions d'aquest llibre reben el nom d'equacions diofàntiques. El mètode per a resoldre aquestes equacions es coneix com a anàlisi diofàntica. La majoria dels problemes d'Aritmètica porten a equació quadràtica. Van ser aquestes equacions les que van inspirar Pierre de Fermat a proposar el seu Darrer Teorema de Fermat, escrits en la còpia del llibre Aritmètica que tenia Fermat, on s'estableix que l'equació \n \n \n \n \n x\n \n n\n \n \n +\n \n y\n \n n\n \n \n =\n \n z\n \n n\n \n \n \n \n {\\displaystyle x^{n}+y^{n}=z^{n}}\n , on \n \n \n \n x\n \n \n {\\displaystyle x}\n , \n \n \n \n y\n \n \n {\\displaystyle y}\n , \n \n \n \n z\n \n \n {\\displaystyle z}\n i \n \n \n \n n\n \n \n {\\displaystyle n}\n són enters diferents de zero, no tenen solució amb \n \n \n \n n\n \n \n {\\displaystyle n}\n més gran que 2.\nEn el Llibre 3, Diofant resol problemes de trobar valors que fan dos expressions linears simultànies dins quadrats o cubs. En el Llibre 4, ell troba potències racionals entre nombres donats. També va advertir que els nombres en la forma \n \n \n \n 4\n n\n +\n 3\n \n \n {\\displaystyle 4n+3}\n no poden ser la suma de dos quadrats. Diofant també sembla que sabia que qualsevol nombre es pot escriure com la suma de quatre quadrats. Però fins i tot Fermat va fallar en proporcionar una prova sobre això i no va ser provat fins Joseph Louis Lagrange qui va usar els resultats de Leonhard Euler.\nAritmètica originàriament estava escrit en 13 llibres, però els manuscrits grecs que s'han conservat només tenen 6 llibres. El 1968, Fuat Sezgin va descobrir 4 llibres desconeguts d'Aritmètica al santuari de l'Imam Rezā a la ciutat de Mashhad, Iran. Es creu que aquests quatre llibres van ser traduïts del grec a l'àrab per Qusta ibn Luqa (820–912). Norbert Schappacher va escriure:\n\n[Els quatre llibres perduts] van tornar a sortir a la llum l'any 1971 a la Biblioteca Astan en una còpia de l'any 1198. No es van catalogar com de Diofant (sinó com de Qust¸a ibn Luqa) perquè el bibliotecari no va ser capaç de llegir el nom de Diofant que en la portada apareixia en cal·ligrafia cúfica.\n\nAritmètica va ser coneguda en el món islàmic a partir del segle x quan Abu'l-Wefa la traduí a l'àrab.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El MacTutor History of Mathematics archive (Arxiu MacTutor d'Història de les Matemàtiques) és un arxiu de la història de les matemàtiques allotjat en una pàgina web creada per i sota la cura de John J. O'Connor i Edmund F. Robertson, i patrocinada per la Universitat de Saint Andrews, d'Escòcia. Conté bibliografia nombrosa i detallada sobre matemàtiques, així com informació sobre els avenços en diverses àrees de les matemàtiques. Aquest lloc ha guanyat nombrosos premis.L'arxiu de la història de la matemàtica és part d'un projecte més ampli anomenat sistema MacTutor per a les matemàtiques (Mathematical MacTutor system en anglès), creat pels mateixos autors. Consisteix en una base de dades HyperCard d'uns 18 megabytes, amb unes 2000 fitxes. MacTutor abasta una àmplia gamma d'àrees de les matemàtiques, encara que el seu contingut s'ha polaritzat per l'interès i l'entusiasme dels seus autors, que s'han centrat en facetes on creuen que l'ordinador, i en particular les capacitats gràfiques del Macintosh, pot proporcionar resultats impossible d'obtenir d'altra manera. Així, a més dels temes de l'anàlisi matemàtica que es poden trobar a qualsevol programari de matemàtiques, MacTutor està especialment dedicat a la geometria, l'àlgebra (especialment la teoria de grups), la teoria de grafs, i la teoria de nombres, i té una base de dades de la història de les matemàtiques molt extensa. Inclou seccions sobre estadística, matrius i anàlisi complexa.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Clavis Mathematicae (la clau per a la matemàtica) que és el nom abreujat d'Arithmeticae en numeris et Speciebus institut ... quasi clavis mathematicae est, conegut comunament com a Clavis mathematicae, és un llibre de matemàtica publicat l'any 1631 per William Oughtred.\nEs tracta d'un manual de menys de 100 pàgines que l'autor havia utilitzat per l'ensenyament per a un dels seus alumnes (Lord William Howard, fill del comte d'Arundel). No és un text fàcil d'entendre i comprèn gran part del coneixement sobre aritmètica i àlgebra del seu temps.\nMalgrat la seva format condensada, el llibre ràpidament va atreure l'interès dels col·legues matemàtics de Oughtred. En el moment en la segona edició de l'obra,1658,la reputació del seu autor s'havia fonamentat dins la comunitat dels científics europeus.\nEn el seu Clavis mathematicae, Oughtred descriu el sistema hindú-àrab de notació matemàtica, exposa la teoria de les fraccions decimals, i inclou una discussió detallada d'àlgebra. Al llarg de l'obra, que incorpora una sèrie d'anotacions taquigràfiques matemàtiques que havia concebut com una forma de denotar potències, relacions, proporcions, i similars.\nSi bé gran part de taquigrafia matemàtica de Oughtred va ser rebutjada pels lectors per ser massa complicada, dos dels seus símbols- \"X\" per a la multiplicació i \"::\" per la proporció, han passat a convertir-se en part de la taquigrafia matemàtica universal juntament amb els de matemàtic contemporani i científic Thomas Harriot (1530-1621). Encara que Oughtred utilitza la notació π com un dels seus símbols, el seu ús només significava el perímetre d'un cercle, no la relació entre el perímetre i el diàmetre.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Comptar amb els dits és segurament la manera de comptar més antiga i és molt probable que ja fos utilitzada en la prehistòria. Està en l'origen de la forma dels signes en la majoria dels sistemes de numeració, però, lògicament, és molt més fàcil de veure amb claredat en els més antics que en els més moderns. Amb els dits de les mans es pot arribar a comptar fins a 1024, usant el codi binari.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La coneguda com a controvèrsia del Càlcul va ser una discussió entre dos matemàtics del segle XVII, Isaac Newton i Gottfried Leibniz (principalment mantinguda pels seus deixebles) sobre quin d'ells va ser qui va inventar el Càlcul infinitesimal. Aquesta disputa va començar al voltant de 1699, però no va esclatar amb força fins al 1711.\nPer una banda, Newton afirmava que ell havia començat a treballar en una forma de càlcul (que va anomenar \" mètode de fluxions i fluents \") l'any 1666, quan tenia 23 anys, però que no el va publicar fins molts anys després, com una anotació de menor importància en una de les publicacions. D’altra banda, Leibniz sostenia que va començar a treballar en una variant del càlcul l'any 1674, de la qual va publicar un treball sobre el tema l’any 1684i que recentment el 1684 va publicar el seu primer treball referit al tema.\nLa tardança en la publicació de les idees de Newton va ser perquè no va quedar del tot satisfet amb les justificacions matemàtiques, ja que era conscient de la debilitat teòrica dels infinitesimals. En conseqüència, va reformular la seva teoria, que es va anomenar «geometria dels fluents i les fluxions», basada en la geometria tradicional, on va introduir elements que el van acostar al que avui dia coneixem com a Càlcul. Encara que sí que va explicar la interpretació geomètrica del càlcul, no va explicar la seva notació fluxional per al càlcul fins al 1693.L'any 1696, el matemàtic francès L'Hôpital va publicar Analyse donis infiniment petits pour l'intelligence donis lignes courbes, convertint-se en el primer llibre de text de càlcul diferencial mai escrit. Allà hi va reconèixer les contribucions de Newton, però també va remarcar que el mètode de Leibniz era molt més fàcil i ràpid d'entendre a causa de la notació que utilitzava. Això últim va portar a L´Hôpital a sostenir que l'exposat per Newton en el seu llibre Principia era, gairebé en tota la seva totalitat, el càlcul desenvolupat per Leibniz.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La història de la criptografia es remunta a milers d'anys. Des de les últimes dècades, ha estat la història de la criptografia clàssica - els mètodes de xifrat que fan servir paper i llapis (o potser ajuda mecànica senzilla)-. A principis del segle xx, la invenció de màquines mecàniques electromecàniques complexes, com la màquina de rotors Enigma, van proporcionar mètodes de xifrat més sofisticats i eficients, i la posterior introducció de l'electrònica i la computació va permetre el desenvolupament de sistemes més elaborats que continuen tenint una gran complexitat.\nL'evolució de la criptografia ha anat de la mà de l'evolució de la criptoanàlisi - l'art de \"trencar\" els codis i els xifrats. Al principi, el descobriment i aplicació de l'anàlisi de freqüències a la lectura de les comunicacions xifrades canvià el curs de la història. D'aquesta manera, el telegrama Zimmermann va provocar que els Estats Units entressin a la Primera Guerra Mundial, i la lectura dels missatges xifrats de l'Alemanya nazi per part dels Aliats de la Segona Guerra Mundial podria haver escurçat la Segona Guerra Mundial fins a dos anys.\nFins als anys 70, la criptografia segura era un domini gairebé exclusiu dels governs. Fins aleshores, dos esdeveniments la van posar de ple en el domini públic: la creació d'un estàndard de xifrat públic (DES), i la invenció de la criptografia asimètrica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Les Data (Δεδομένα) és en realitat una obra menor d'Euclides que complementa els Elements, en el sentit que, d'una banda, s'hi proven teoremes relativament febles, i, de l'altra, a les demostracions hi utilitza proposicions dels Elements. L'objectiu principal de les Data és el de provar algunes implicacions geomètriques per tal de facilitar el treball a matemàtics del tipus de, si ens són donades dues magnituds, podem dir que també ens ha estat donada la proporció entre aquestes. Així, l'enfocament de l'obra és el d'analitzar, donades unes premisses, quines altres podem afirmar que ens són immediatament donades? En aquest sentit es diu que l'obra se centra en l'anàlisi descuidant la síntesi, volent dir que se centra a treballar amb les hipòtesis sense assolir els teoremes més constructius que sí que demostrava als Elements. D'alguna manera, és un intent de formalitzar totes aquelles implicacions trivials que avui dia utilitzem amb més o menys lleugeresa per tal de justificar-les i simplificar així les coses. Seguint la mateixa línia formal que caracteritza Euclides, l'obra s'estructura de manera que, després de donar el seguit de definicions que utilitzarà, en total quinze, comença a provar els noranta-quatre teoremes que constitueixen l'obra, basant-se, únicament, en les definicions i els teoremes ja demostrats o, com ja havíem dit, dels Elements. Així, en un augment gradual de la complexitat, els teoremes comencen centrant-se en les magnituds i proporcions, seguides de l'anàlisi dels angles i les figures planes, per acabar amb els cercles.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801. En aquest llibre Gauss reuneix els resultats de la seva teoria de nombres seguint l'evolució d'altres matemàtics com Fermat, Euler, Lagrange i Legendre, als que afegeix teories pròpies.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides. És un tractat matemàtic que consta de 13 llibres. Cadascú consta d'una successió de teoremes que parlen de geometria, aritmètica i àlgebra. A vegades, a aquests llibres, s'hi han afegit els volums XIV i XV, que van ser escrits per altres autors, però tenen un contingut similar que s'hi aproxima. Els Elements, tot i ser una obra pròpia d'Euclides, és la recopilació de més de tres segles d'investigacions profundes i detallades (època anomenada edat heroica de les matemàtiques). Els primers Elements van ser escrits per Hipòcrates, i es poden trobar mencionats altres autors en la seva escriptura.\nAquest llibre ha servit de referència per als creadors de la ciència moderna, ja que ha influenciat indiscutiblement sobre científics com Newton, Kant i Galileu, entre d'altres. Les investigacions matemàtiques, sobretot les elementals, han estat recolzades amb el sistema d'Euclides, a vegades arribant a imitar la seva forma d'exposició.\nA més, un dels aspectes que més es valoren dels Elements és el criteri a l'hora de seleccionar problemes. Euclides no va fer una simple recol·lecció dels fruits que altres autors van conrear, sinó que només selecciona aquells problemes que han estat fonamentals en el desenvolupament de la ciència. No es tracta d'una enciclopèdia amb tots els coneixements matemàtics de l'època, sinó que exposa els fonaments de les matemàtiques en forma d'una teoria perfectament lògica, partint d'un mínim de tesis inicials. En aquest sentit, els Elements suposen el primer antecedent de l'actual mètode de construcció axiomàtica.\nD'aquesta gran obra, no es van arribar a fer traduccions a llengües romàniques fins al 1570. Tot i així, un cop es va fer, van aparèixer múltiples traduccions i fetes de formes diferents (algunes centrant-se en només un cert nombre de llibres, d'altres centrant-se en el seu contingut...). S'ha de dir que després de la Bíblia, els Elements és l'obra que més edicions ha tingut (més de mil) i fou llibre de text en moltes universitats de prestigi.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC. i que ha dominat la història de les matemàtiques xineses.No té un autor conegut i, probablement, va ser compilat per diferents autors durant la Dinastia Han Occidental (206 aC - 8 dC), tot i que alguns problemes poden procedir de la Dinastia Qin. El llibre està compost per 246 problemes agrupats en nou temes diferents que componen els nou capítols:\n\nCapítol 1, 38 problemes: Superfícies rectangulars. Problemes de càlcul de superfícies. Regles de suma, resta multiplicació i divisió de fraccions. En el problema 32 es dona una valor aproximat del nombre π.\nCapítol 2, 46 problemes: Arròs i Cereal. Problemes referents a l'intercanvi de béns, en particular arròs i mill, i les seves proporcions, introduint la regla de tres.\nCapítol 3, 20 problemes: Distribució proporcional. Problemes sobre proporcions directes, inverses i compostes, estudi de les progressions aritmètiques i geomètriques.\nCapítol 4, 24 problemes: Amplada curta. Problemes sobre superfícies iguals, amb amplades diferents. Es resolen arrels quadrades i cúbiques.\nCapítol 5, 28 problemes: Enginyeria Civil. Problemes sobre la construcció de dics, canals, etc. Es resolen problemes sobre el volum de prismes, piràmides, cilindres, cons, etc\nCapítol 6, 28 problemes: Impostos justs. Problemes sobre raons i proporcions.\nCapítol 7, 20 problemes: Excés i Defecte. Problemes amb la regla de falsa posició i doble falsa posició.\nCapítol 8, 18 problemes: Arrels rectangulars. Problemes amb resolució de sistemes d'equacions lineals i diverses incògnites.\nCapítol 9, 24 problemes: Triangles rectangles. Problemes sobre triangles rectangles que es solucionen per la regla Gougu (el nostre Teorema de Pitàgores).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La major contribució de Menelau d'Alexandria a la trigonometria és l'Sphaerica, que consta de tres llibres. És el primer tractat matemàtic on se separa la trigonometria esfèrica de l'astronomia, convertint-la en una ciència separada.\nL'obra no ha sobreviscut en grec, però ha estat traduïda a l'àrab i, posteriorment, al llatí i a l'hebreu des de l'àrab. Hi ha hagut diferents versions llatines. Un dels traductors al llatí va ser Gerard de Cremona el 1187, l'edició del qual es va transformar en diversos manuscrits.\nPel treball de traducció en hebreu, l'editor encarregat va ser Jacob ben Māhir ibn Tibbon l'any 1273.\nCom es veurà, el primer llibre és un tractat sobre geometria a l'esfera. El segon llibre és una aplicació de la trigonometria a l'observació astronòmica. Per últim el tercer llibre és un llibre de trigonometria esfèrica en un sentit més estricte. És en aquest llibre on trobarem el famós teorema de Menelau.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La història de l'estadística es pot dir que comença l'any 1749, malgrat que al llarg del temps hi ha hagut canvis en la interpretació de la paraula estadística. En temps antics es restringia al que afectava els estats sobirans i més tard va incloure la recollida d'informació de tota classe i encara més tard es va estendre a l'anàlisi i interpretació de les dades. Actualment l'estadística fa referència tant a la recollida d'informació com al treball analític que requereix l'estadística inferencial.\nNormalment la probabilitat dona suport a l'estadística.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys. Se sap amb certesa que els babilonis calculaven aproximacions de mesures d'angles o de longituds de costats de triangles rectangles. S'han trobat diverses taules de nombres gravats sobre argila assecada que en donen testimoni. Una tauleta babilònia escrita en cuneïforme, anomenada Plimpton 322 (aproximadament 1900 AC) mostra quinze ternes pitagòriques i una columna de nombres, que es pot interpretar com una taula de secants. Hi ha tanmateix nombrosos debats per saber si es tracta en efecte d'una taula trigonomètrica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El nombre π (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica. Actualment, el seu ús no es restringeix a la definició com a quocient entre la longitud i el diàmetre d'una circumferència, sinó que apareix de manera natural en molts altres contexts. Per posar-ne alguns exemples:\n\nEn calcular superfícies i volums de figures geomètriques.\nEn calcular distàncies a la Terra.\nEn sumar sèries numèriques. Per exemple, \n \n \n \n \n ∑\n \n i\n ≥\n 1\n \n \n \n \n 1\n \n i\n \n 2\n \n \n \n \n =\n \n \n \n \n π\n \n \n 2\n \n \n 6\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\sum _{i\\geq 1}{\\frac {1}{i^{2}}}={\\frac {{\\pi }^{2}}{6}}}\n \nEn mecànica, per a calcular òrbites planetàries.\nSi prenem dos nombres a l'atzar, la probabilitat que siguin primers entre si, és a dir, que no tinguin factors comuns, és: \n \n \n \n P\n =\n \n \n 6\n \n \n π\n \n \n 2\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle P={\\frac {6}{{\\pi }^{2}}}}\n .\nEn estadística. L'àrea sota una campana de Gauss, la distribució que modela la gran majoria dels fenòmens observables físics, és \n \n \n \n \n \n π\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\sqrt {\\pi }}}\n .\nEn geologia: tot i que la proporció varia, el quocient entre la longitud real d'un riu (incloent-hi meandres) i la longitud en línia recta és aproximadament \n \n \n \n π\n \n \n {\\displaystyle \\pi }\n .Vegem-ne a continuació una breu cronologia històrica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Per apreciar l'estat actual de la situació i identificar les tendències futures és important fer una mirada retrospectiva i veure d'on partim.\nEn les primeres èpoques de la informàtica s'utilitzaven principalment aparells per als càlculs científics i matemàtics. Només després del desenvolupament d'aquests aparells es va derivar el seu ús cap a altres aplicacions. Els ordinadors, tal com els coneixem avui, han entrat en escena només a partir dels anys trenta o principis dels quaranta i es feien servir per a càlculs matemàtics i científics principalment. En pocs anys hem arribat a utilitzar l'ordinador en quasi totes les disciplines imaginables.\nLa història del càlcul mecanitzat comença amb els homes primitius que feien servir els dits de les mans i peus per ajudar-se a contar. Les escriptures a les parets de les coves eren la continuació d'aquest començament. Quan semblava que era massa pesat \"transportar a totes bandes la paret de la cova\" per a mostrar quants ossos de dinosaure s'havien aconseguit o quants dragons s'havien matat, els primers habitants de les cavernes van començar a fer servir palets per representar els elements que volien enumerar.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La llei d'Indiana Pi és la llei número 246 de les sessions de l'any 1897 de l'Assemblea General d'Indiana, un dels intents més famosos per establir una veritat científica mitjançant un acte legislatiu. Malgrat el nom, el principal proclamat és un mètode per quadrar el cercle, i no estableix explícitament un valor per al nombre π, tot i que el projecte conté alguns paràgrafs que semblen suggerir diversos valors incorrectes de π, com 3,2.\nEl projecte de llei mai no va ser promulgat gràcies a la intervenció d'un professor de matemàtiques, Clarence Waldo, que era present en la legislatura, que va posar en evidència la inconsistència i els errors matemàtics que tenia la proposta de llei.\nEl 1882, Ferdinand von Lindemann demostrà rigorosament la impossibilitat de fer quadrar el cercle fent servir només un compàs i un regle.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.\nAquests llibres suposen una font important de referències primàries en els diversos camps de la recerca científica i proporcionen informació bàsica per a l'estudi dels seus desenvolupaments històrics (Història de la ciència, Història de les matemàtiques, etc.), a més de ser útils amb finalitat divulgativa.\n\nEl següent llistat es restringeix a obres les edicions originals de les quals es troben disponibles i que, donada la seva rellevància, són habitualment considerades objectes d'antiquari (que poden arribar a preus de centenars o milers d'euros, en funció també de l'estat de conservació). No obstant això, és habitual trobar reedicions d'aquestes obres en col·leccions com: Clàssics de la Ciència i Tecnologia d'Editorial Planeta, Great Books of the Western World (que va suposar un intent notable de recopilar el cànon occidental literari, incloent obres científiques), Dover Publications; o edicions electròniques a través d'Internet Archive o Google Books.\nEl període històric que abasta se situa entre el començament de la revolució científica (dècada de 1540) i la Segona Guerra Mundial o mitjans del segle xx. Els llibres impresos anteriors a aquesta època, com els incunables, són extremadament rars i igualment de gran valor econòmic, no obstant això encara que alguns s'acceptessin en la concepció «científica» de l'època (com els que tracten d'alquímia o màgia renaixentista) no estan inclosos dins de la noció de literatura científica. Tampoc no formen part d'aquest llistat els escrits anteriors a la invenció de la impremta perquè les edicions originals no solen estar disponibles, no obstant això s'hi poden trobar grans clàssics de la ciència.El començament de la revolució científica sol situar-se amb la publicació l'any 1543 de l'obra de Nicolás Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium, de la qual, alguna de les primeres edicions conservades, s'ha arribat a vendre per més de 2 milions US$ en subhastes.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Les matemàtiques a l'Índia van tenir una importància cabdal en la cultura occidental amb el llegat de les seves xifres, incloent el zero com a valor nul. Alguns testimonis permeten creure que durant l'època vèdica (1500 el 1000 aC) i bramànica (segle v) ja va existir a l'Índia una ciència matemàtica. Malgrat tenir contactes amb cultures exteriors com la grega, amb l'arribada d'Alexandre el Gran al segle IV aC, la xinesa, a causa de l'expansió del budisme cap a aquell país, i amb el món àrab, les matemàtiques hindús es van desenvolupar en un pla original, recolzant-se més en el càlcul numèric que en el rigor deductiu.\nVa ser a l'època clàssica (segles I a viii) que els matemàtics hindús van arribar a la maduresa. El món els hi deu l'invent transcendental de la notació posicional emprant la xifra zero com a valor nul, així com les mateixes xifres, mal batejades posteriorment com 'aràbigues' quan de fet els àrabs van agafar dels indis (entre altres) els tres conceptes bàsics: el dibuix de les xifres, el zero i la notació posicional. Van utilitzar, com a occident, un sistema de numeració de base 10 (amb deu dígits). Els antics maies també van utilitzar el zero (segles IV a VII). Egipcis, grecs i romans, encara que utilitzaven un sistema decimal, no era posicional, ni posseïa el zero. Aquest sistema va ser transmès a occident molt més tard, pels àrabs, a través dels scriptorium medievals de la península Ibèrica. Els múltiples avantatges pràctics i teòrics del sistema de «notació posicional amb zero» van donar l'impuls definitiu a tot el desenvolupament ulterior de les matemàtiques.\nEl sistema de numeració decimal apareix ja en el Süryasiddhanta , petit tractat que data probablement del segle vi. Els treballs matemàtics dels indis es van incorporar en general a les obres astronòmiques. Aquest és el cas d'Aryabhata, nascut cap al 476, i de Brahmagupta, nascut cap al 598. Molt més tard, cap al 1150, Bhaskara II va escriure un tractat d'aritmètica en el qual exposava el procediment de càlcul de les arrels quadrades. Es tracta d'una teoria de les equacions de primer i segon grau, no en forma geomètrica, com ho feien els grecs, sinó en una forma que es pot anomenar \"algebraica\".\nEl caràcter operacional de la matemàtiques hindús anava aparellat amb una concepció general del nombre irracional, però oberta d'una manera natural als negatius, de manera que podien prendre en consideració els dos guions l'arrel quadrada i les dues solucions de l'equació de segon grau, així va quedar obert el camí de l'àlgebra formal, seguit posteriorment pels àrabs.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Molts creuen que les matemàtiques s'originaren amb els egipcis i babilonis al 2000 ae; però hi ha registres matemàtics de més de 35.000 anys a l'Àfrica Central.\nAbans de la invenció dels nombres, els primers humans havien de resoldre problemes quotidians, com ara mesurar, quantificar, comparar, classificar, entre altres. Es comptaven els dies del mes, la distribució d'aigua o el nombre d'eines i animals. Una de les primeres maneres de fer comptes fou associar cada objecte que es volia quantificar amb un altre (associació biunívoca). Es podria associar una pedra a cada animal del ramat, per exemple.\nUna altra manera que va precedir l'escriptura fou marcar pals, pedres i ossos d'animals. El registre més antic d'aquest tipus de compte és l'os de Lebombo. L'objecte s'utilitzà, aproximadament, al 35000 ae i fou trobat, el 1970, a les muntanyes d'Eswatini. Conté una seqüència de 29 marques usades hui en dia per tribus bosquimanes.Als anys 50 es va trobar un objecte encara més interessant. Es tracta de l'os d'Ishango, un artefacte d'uns 20.000 anys d'antiguitat, de 10 cm de llarg, que duu un cristall de quars en un extrem i tres columnes entallades. Aparentment l'objecte s'utilitzava per a escriure, doncs el cristall no es pot separar de l'os.\n\nEl responsable de la troballa fou l'arqueòleg belga Jean de Heinzelin. Feia excavacions a la República Democràtica del Congo, a la vora del llac Rutanzige. L'os estava ben conservat perquè era enterrat sota la lava d'un volcà. A més del bastó s'hi van trobar altres eines, restes de fauna i fins ossades humanes.\nAlguns creuen que els pobles de l'època ja es divertien amb la matemàtica i que l'os seria algun tipus de joc aritmètic. Però el 1972, el periodista americà Alexander Marshack suggerí que el bastó seria un calendari lunar. La suma de cada una de les dues darreres columnes dona 60, o siga, dos mesos lunars. La primera columna, amb 48 traços, seria un mes i mig lunar.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan segle xv.\nLa ciència àrab, i en el primer pla, les matemàtiques importades de l'Índia, s'exercien a través dels califats islàmics, establerts al segle viii a l'Orient Mitjà, Àsia Central, el nord d'Àfrica, la Península Ibèrica i al sud de França. Els textos estan escrits en àrab, que era la llengua unificadora del temps en l'imperi. Així anomenem «ciència àrab» i «matemàtiques àrab», independentment de la llengua materna, l'origen ètnic o religió dels erudits.\nLes matemàtiques àrabs consisteixen en l'assimilació de les matemàtiques gregues o hel·lenístiques, i les matemàtiques índies. També es van veure influïdes per les matemàtiques xineses i babilòniques abans de conèixer un desenvolupament propi. És principalment a través de les seves traduccions àrabs i els comentaris que Europa es va adonar dels treballs dels matemàtics grecs. Investigacions recents han demostrat que moltes idees que pensàvem que van néixer en l'Europa dels segles segle xvi, segle xvii o segle xviii, ja eren presents en les matemàtiques gregues o van ser desenvolupades pels matemàtics àrabs. Però algunes idees no es van desenvolupar, com per exemple el desenvolupament de l'àlgebra, que va quedar disminuït per la manca d'exponents numèrics; però això no va interferir en els treballs d'Omar Khayyam.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La matemàtica babilònica (també coneguda com a matemàtica assiriobabilònica) es refereix al conjunt de coneixements matemàtics que van desenvolupar els pobles de Mesopotàmia, des de la primerenca civilització sumèria fins a la caiguda de Babilònia en el 539 a. C. Els textos de matemàtica babilònica són abundants i estan ben editats; es poden classificar en dos períodes temporals: el referit a l'Antiga Babilònia (1830-1531 a. C.) i el corresponent al selèucida dels últims tres o quatre segles A.C. Quant al contingut, hi ha amb prou feines diferències entre els dos grups de textos. La matemàtica babilònica va romandre constant, en caràcter i contingut, per aproximadament dos mil·lennis.\nEn contrast amb les escasses fonts de matemàtica egípcia, el nostre coneixement de la matemàtica babilònica es deriva d'unes 400 tauletes d'argila, desenterrades des de 1850. Traçades en escriptura cuneïforme, les tauletes es gravaven mentre l'argila estava humida, i després eren endurides en un forn o escalfant-les al sol. La majoria de les tauletes d'argila recuperades daten del 1800 al 1600 a. C., i abasten temes que inclouen fraccions, problemes d'àlgebra, equacions quadràtiques i cúbiques i trios d'enters en aplicació de l'esbós del teorema de Pitàgores, demostrat encara a Grècia temps després. La tauleta babilònica YBC 7289 dona una aproximació de \n \n \n \n \n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\sqrt {2}}}\n amb cinc decimals d'exactitud.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al segle IV dC al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental. Els matemàtics grecs van viure en les ciutats esteses sobre la Mediterrània Oriental sencera, d'Itàlia al nord d'Àfrica, però estaven units per la cultura i la llengua. Les matemàtiques gregues del període posterior a Alexandre el Gran de vegades s'anomenen matemàtiques hel·lenístiques. El mot \"matemàtiques\" en si mateix es deriva del grec antic μάθημα (mathema), que significa \"tema d'instrucció\".", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.\nL'aparició de magnituds incommensurables va significar l'explicació de problemes de forma racional. Aquests problemes estan relacionats amb la prolongació il·limitada del procés per trobar una mesura fixada, amb l'infinitament gran o petita que pot arribar a ser aquesta mesura, i amb què aquesta d'estar continguda un nombre infinit de cops en la magnitud que es compara.\nA aquest grup de problemes van ser agregats altres tipus com els de geometria, és a dir, els que determinaven la majoria de longituds, àrees i volums.\nAlguns grups de científics van buscar la resolució d'aquestes dificultats, aplicant a la matemàtica idees atomistes. Un exemple en seria Demòcrit, qui considerava que els cossos estaven formats pels àtoms, unitats indivisibles. Creia que els cossos es diferenciaven entre si per la forma, la posició i el mètode amb què s'enllaçaven aquestes partícules. Les seves opinions envers els infinitèsims matemàtics i la seva aplicació per definir algunes magnituds reflectien el seu ideal atomista.\nTot i així, d'exemples atomístics que demostrin la part matemàtica n'hi ha pocs. Per contra, es coneixen més crítiques a aquests mètodes, com al cas de Zenó i les seves paradoxes.\nLes paradoxes més conegudes d'aquest són:\n\nLa dicotomia: dicotomia és la divisió o bifurcació en dues parts. La paradoxa consisteix en la impossibilitat de realitzar moviment, ja que un segment o traç pot ser dividit un nombre infinit de vegades. Per tant s'han de superar de forma consecutiva infinits trams, cosa impossible.Aquil·les: la paradoxa de la tortuga, a la qual Aquil·les no pot atrapar. Per fer-ho hauria de travessar tots aquells punts pels que ha passat anteriorment la tortuga, i aquests són infinits, ja que es poden dividir per la meitat successivament.El vol de la fletxa: es considera impossible si es considera el temps com una suma d'instants i l'espai com una suma de punts.L'estadi: a més d'oposar-se al moviment, ja que el corredor ha de superar una sèrie infinita de punts, aquesta paradoxa també s'oposa al temps, ja que el temps que trigui a fer una volta es pot dividir sempre.Aquestes paradoxes van demostrar que és impossible utilitzar l'infinit per trobar demostracions exactes i solucions lògiques. Per fer-ho és necessari utilitzar els mètodes que contenen elements de pas al límit.\nUn dels mètodes més antics d'aquest gènere és el conegut mètode d'exhaustió d'Èudox. Hi ha exemples d'aquest mètode al llibre d'Euclides Els Elements i a altres obres d'Arquimedes.\nAquest mètode s'aplicava al càlcul de les àrees de certes figures, a volums de cossos i longitud de corbes, entre altres. Per utilitzar-lo es realitzen les següents operacions:\n# per quadrar una figura B, primer s'inscriu una successió d'altres figures A1, A2...An... les àrees de les quals creixen i poden ser determinades.\n\nLes figures Ak es trien de forma que la diferència entre B i elles pugui ser tan petita com es vulgui.\nEs fa la deducció de les figures inscrites (An) a través de l'existència de les figures descrites (B).\nImplícitament es busca A, és a dir, el límit de la successió d'aquestes figures inscrites (An).\nEs demostra per cada problema que A = B. És a dir, que el límit de la successió de figures inscrites (An) és igual a l'àrea de B. La demostració es realitza per reducció a l'absurd.Amb el mètode d'exhaustió es demostra la unicitat del límit. És útil per la recerca de límits, però no pot donar la solució sobre l'existència d'aquest concepte. Un exemple d'aquest mètode és el de la quadratura de la paràbola, que va exposar Arquimedes a les seves obres.\nEl mètode d'exhaustió va ser un dels més difosos a la matemàtica antiga. Va ser molt utilitzat per personatges com l'anteriorment esmentat Arquimedes, i també inclòs per Euclides als Elements. Els passos del límit van obtenir amb aquest mètode la primera formalització teòrica.\nEl valor lògic que va tenir va ser insuperable durant molts segles, i fins al XIX no van sorgir altres propostes per solucionar problemes concrets. Tot i així, la forma d'aquests nous raonaments va ser força imperfecte, ja que no seguia una pauta a l'hora de calcular-lo i no hi havia un sistema desenvolupat. La unicitat del límit s'havia de demostrar per cada problema partint des del principi. Aquesta insuficiència provenia del fet que la demostració que s'intentava introduir per una extensa classe de problemes significava que havia de precisar una sèrie de conceptes de naturalesa infinitesimal.\nSeria necessari donar una explicació racional al concepte d'aproximació infinitament propera o magnitud infinitament petita. Els matemàtics antics no van poder superar aquestes dificultats.\nUna altra varietat de mètode infinitesimal és el de la suma d'integrals. Els exemples que més caracteritzen aquest mètode es troben a moltes obres d'Arquimedes. S'aplica a casos com el càlcul del volum dels cossos de revolució. Per fer-ho, aquest cos es divideix en parts i cada part es va aproximant amb altres cossos inscrits, els volums dels quals poden ser calculats. Després es trien aquells cossos que s'acosten superior i inferiorment, de tal manera que la diferència de volums es pugui fer tan petita com es vulgui.\nL'última varietat de mètode infinitesimal són els problemes variacionals. Aquest tipus de problema apareix a una obra d'Arquimedes, a la proposició que tracta sobre l'esfera i el cilindre. Es consideren segments d'igual superfície de diferents esferes i es demostra que el segment que té forma de semiesfera té major volum.\nTambé va aparèixer aquest mètode a l'obra de Zenodor, a la teoria de les figures isoperimètriques. Aquesta va ser desenvolupada de forma rigorosa i en la seva plenitud pels polígons i cercles, mentre que va ser-ho en certa manera pels políedres, l'esfera i els cossos de revolució simples.\nAquestes proposicions estaven molt difoses durant aquella època, sense tenir necessàriament un caràcter matemàtic i si filosòfic.\nAquests mètodes van servir de punt de partida a moltes investigacions en èpoques posteriors, sobretot els utilitzats per Arquimedes.\nEls mètodes infinitesimals constitueixen la part de les matemàtiques antigues, que es formaven sota la pressió directe de les exigències científiques. Sortien dels límits dels sistemes matemàtics tancats, i van sorgir-hi nous recursos. La contradicció entre aquests mètodes i els tancats de l'antic mètodes van fonamentar la base de les ciències matemàtiques.\nL'aplicació pràctica que se’ls hi ha donat es pot veure en alguns exemples pràctics, sobretot utilitzats per Kepler. Kepler va mesurar l'òrbita el·líptica de la Lluna a través d'aquests mètodes, i també va mesurar l'àrea d'objectes cilíndrics com els barrils.\nÉs a dir, que l'ús dels infinitesimals va deixar de ser estrictament teòric en un futur, i va ser important per la seva aplicació no només en matemàtiques, sinó en física. Això és degut al poc interès dels grecs en ciències pràctiques. Exceptuant Arquimedes, els grans pensadors de l'època no s'interessaven en com facilitar el treball, ja que per això disposaven d'esclaus.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Karl Marx és conegut com a filòsof, humanista, intel·lectual, com a pensador revolucionari. Són famosos els seus estudis econòmics i sociològics, és sabut que era un visionari: va predir abans que ningú l'existència de cicles econòmics; quelcom del que avui tots hem sentit a parlar sovint, en un període en què la Revolució Industrial no havia fet res més que començar. No obstant això, poca cosa se sap sobre la seva gran afició per les matemàtiques, ni de l'existència dels seus estudis i tractats matemàtics. Marx va dedicar tota la seva vida a l'estudi dels fenòmens socials, i va voler fer-ho amb tal rigor que va acabar lliurat a l'estudi i ús exclusiu de les matemàtiques. No existeix cap edició dels seus papers matemàtics que ens permeti saber fins a on va arribar, tot el que se'n sap de la seva obra matemàtica ens ha arribat gràcies a les nombroses cartes publicades que intercanviava majoritàriament amb Engels i amb altres pensadors de l'època. De fet, Karl Marx no va publicar en vida més que articles periodístics. Fins i tot la seva gran obra, El capital, va ser publicada per Engels anys després de la seva mort.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Opera Mathematica és el títol abreujat d'un llibre sobre matemàtica del qual és autor Francisci Vietae (François Viète).\nTambé hi ha una altra Opera Mathematica de Christopher Clavius (1538-1612).\nEl títol sencer és Opera mathematica in unum volumen congesta ac recognita.\nEl 1646, el corpus d'aquesta obra va ser impresa per Frans van Schooten, professor a la Universitat de Leiden. Va ser ajudat per Jacques Golius i Mersenne.\nEn aquesta obra Vieta dona a l'àlgebra uns fonaments tan sòlids com els de la geometria. Ell va crear la primera àlgebra simbòlica en fer això no va dubtar a dir que amb aquesta nova àlgebra tots els problemes es podien resoldre (non nullum problema solvere).\nVieta va ser el primer matemàtic a introduir notacions pel problema i com a resultat l'àlgebra ja no estaria més limitada a establir regles. Vieta marcà el final de l'àlgebra medieval (des d'Al-Khwarizmi a Stevin)", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'os d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo). Presenta un seguit de marques en tres columnes i es considera la primera taula de nombres primers coneguda, datada del 20000 aC. En un cap de l'os, hi ha una peça de quars que servia per a fer les marques. Va ser descobert pel geòleg belga Jean de Heinzelin de Braucourt (1920-1998) el 1950 i, actualment, es conserva al Museu de les Ciències Naturals de Brussel·les, a Bèlgica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El Palimpsest d'Arquimedes és un palimpsest -text antic escrit sobre un altre anterior- en pergamí formant un còdex, que originàriament va ser una còpia en grec del text d'Arquimedes Ús de mitjans mecànics per a demostracions geomètriques. Posteriorment, va ser esborrat rudimentàriament i usat per a escriure psalms i oracions d'un convent.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte. Per desgràcia, no es conserven gaires fonts, encara que es pot remarcar que la matemàtica egipcia no englobava el concepte abstracte com el que tenim actualment. Així, amb un caràcter totalment pràctic, les feien servir per repartir beneficis i testaments, mesurar terres, calcular interessos, etc.\nD'acord amb la paleografia i l'ortografia del text hieràtic, juntament amb el material del mateix papir, es tracta d'un text anònim escrit durant la tercera dinastia, l'any 1850 aC. L'altre document important, el papir de Rhind, va ser copiat per Ahmes, de la XII dinastia, devers l'any 1800 aC.\nEn el 1893, va ser comprat per Vladímir Semiónovich Golenishchev, mitjançant un membre de la família Abd-el Radard. Aquesta era coneguda per ser la detonadora del secret sobre la localització d'un conjunt de mòmies reials a Deir el-Bahari.\nVladímir era un gran egiptòleg rus, que provenia d'una família noble. Va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats, sobretot egípcies. Va tenir al seu abast unes 6.000 obres d'art, com el papir de Moscou, molt importants. L'any 1909, Golenishchev va decidir vendre la seva col·lecció al Museu de Puixkin, que es troba a Moscou. D'aquí que el papir passés a anomenar-se papir de Moscou, enregistrat amb el número 4676. Després de la Revolució russa, l'any 1917, aquesta renda vitalícia no es va pagar. Golenishchev va morir l'any 1947.\n\n“Avec toute ma collection, à Moscou, contre une rente viagère, que le Gouvernement Russe s'était engagé de me payer, ma vie durant” *\n\nTurajeff i Tsinserling varen escriure, el 1917, sobre el papir de Moscou. Però, l'any 1930, W. W. Struve va publicar la traducció completa amb comentaris en Quellen un Studien, Section A, Quellen, Berlin, juntament amb molts comentaris i exposicions del papir.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC. Juntament amb el papir de Moscou, és el document matemàtic més important de l'antic Egipte. És una còpia realitzada per un escriba anomenat Ahmes, per la qual cosa també se'l coneix com a papir d'Ahmes. Ahmes assegura que el va copiar d'un document anterior de la XII dinastia, al voltant del 1800 aC. Alexander Henry Rhind, un antiquari escocès, el va comprar el 1858 a Luxor (Egipte), d'on li ve el nom. Actualment, es conserva al Museu Britànic de Londres, tot i que alguns fragments són al Museu de Brooklyn de Nova York.\nEl papir fa uns 5 metres de llarg i 33 cm d'ample i està escrit per les dues cares. Consta de 87 problemes escrits en escriptura hieràtica que tracten sobre àlgebra, geometria i trigonometria. En els primers paràgrafs del papir, Ahmes ens assegura que és el: càlcul exacte per a entrar en el coneixement de les coses existents i de tots els obscurs secrets i misteris.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els papirs de Berlín són una sèrie de documents egipcis de l'Imperi Mitjà datats entre el 2160 i el 1700 aC, que foren trobats a principis del segle xix a la necròpoli de Memfis, Saqqara.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En la història de la probabilitat s'ha de tenir en compte que la probabilitat té un aspecte dual: d'una banda la probabilitat o possibilitat de les hipòtesis donades i d'altra banda el comportament del procés estocàstic com són llançar monedes o daus a l'aire. L'estudi del segon té el seu inici l'any 1654, quan Blaise Pascal i Pierre de Fermat inicien una correspondència per carta en la qual es resolen correctament alguns problemes sobre jocs d'atzar.\nLa probabilitat es distingeix de l'estadística. (Vegeu Història de l'estadística). Mentre que l'estadística tracta de les dades i les seves inferències, la probabilitat estocàstica tracta dels processos aleatoris estocàstics que hi ha darrere de les dades o sortides.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la quadratura d'una superfície consisteix a buscar-ne l'àrea. Històricament, consistia a buscar un quadrat que tingui la mateixa superfície que la figura original. Els problemes de quadratura eren l'origen de problemes per al desenvolupament del càlcul, i introdueixen conceptes importants de l'anàlisi matemàtica. En l'inici de la història de les matemàtiques, el problema de quadratura més difícil era la quadratura del cercle, que aviat es va veure impossible fent servir construccions amb regle i compàs. Fins al final del segle xvii, el càlcul integral no estava desenvolupat, i els càlculs de les àrees de figures geometriques implicaven la utilització de mètodes d'aproximació, com el mètode d'exhaustió d'Arquímedes o el mètode dels indivisibles de Cavalieri.\nLa recerca de quadratures va fer un salt endavant (1669-1704) gràcies a Leibniz i Newton qui, amb el desenvolupament del càlcul infinitesimal, van trobar la relació entre quadratura i derivada.\nPosteriorment, es va vincular la recerca de les quadratures a la de les primitives: l'àrea de la superfície delimitada per les rectes x = a i x = b, l'eix Ox i la corba d'equació y = f(x), on f és una funció positiva, ve donada per \n \n \n \n \n ∫\n \n a\n \n \n b\n \n \n f\n (\n x\n )\n \n d\n \n x\n \n \n {\\displaystyle \\int _{a}^{b}f(x)\\mathrm {d} x}\n .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un Sangaku és una tauleta de fusta amb figures geomètriques, ubicades en temples o santuaris com a ofrenes votives als déus o com a desafiaments als congregats i visitants, escrits en kanbun, una forma antiga de japonès. Aquestes tauletes son del segle XVII o successius.Cada tauleta Sangaku conté entre 1 i 10 problemes, i cada problema està format de la següent manera: a dalt (o a la dreta) de la tauleta s'ubiquen les figures geomètriques; a baix (o a l'esquerra) es troben les preguntes i solucions (procediment, resposta, o ambdues si n'hi ha).\nEls seus primer estudiosos en el segle XX, van ser els matemàtics Dan Pedoe i Fukagawa Hidetoshi.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "YBC 7289 és una tauleta d'argila babilònia que presenta la particularitat de contenir una aproximació sexagesimal precisa de l'arrel quadrada de 2, és a dir, la longitud de la diagonal d'un quadrat unitari. El nombre en qüestió té un grau de precisió equivalent a sis dígits decimals, «la millor precisió computacional coneguda […] del món antic». Es creu que la tauleta pertanyé a un estudiant del sud de Mesopotàmia que visqué entre el 1800 i el 1600 aC. Fou cedida a la Yale Babylonian Collection per J.P. Morgan el 1909.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un joc resolt, en teoria de jocs combinatòria, és un joc per a dos jugadors per al qual se sap quin és el resultat considerant jugadors perfectes (és a dir, que fan la millor jugada possible en cada moment). Aquest resultat pot ser: guanya el primer jugador, guanya el segon jugador o taules. En funció de si també es coneix quina és l'estratègia que duu al resultat en qüestió es consideren tres tipus bàsics de resolució d'un joc:\n\nResolució molt feble: Se sap quin és el resultat del joc però no se sap quina és l'estratègia que duu a l'obtenció d'aquest resultat. Normalment les demostracions de resolució molt feble d'un joc es basen en algun argument de robatori d'estratègia i, per tant, són demostracions no constructives.\nResolució feble: Se sap quin és el resultat del joc i se sap quina és l'estratègia òptima, ja sigui una estratègia guanyadora o una estratègia que garanteix l'empat. Això vol dir que es disposa d'un algorisme que, aplicat al joc, permet guanyar sempre, o com a mínim empatar, independentment de què faci l'altre jugador.\nResolució forta o completa: Se sap quin és el resultat del joc i se sap quina és l'estratègia òptima a partir de qualsevol posició que es pot donar durant el joc. En aquests casos es coneixen totes les possibles posicions i jugades del joc.A partir de les regles de qualsevol joc per a dues persones amb un nombre finit de posicions, hom sempre pot construir un algorisme minimax que recorri de forma exhaustiva l'arbre del joc. No obstant això, com que per a molts jocs no trivials un algorisme d'aquest tipus necessitaria un temps extraordinàriament gran per generar una jugada a partir d'una posició donada, només es considera que un joc està feblement o fortament resolt quan l'algorisme es pot executar amb el maquinari existent en l'actualitat i en un temps raonable. Sovint, l'algorisme depèn d'una gran base de dades creada prèviament.\nCom a exemple molt trivial, el tres en ratlla es pot solucionar i demostrar que, suposant jugadors perfectes, el resultat és un empat. A més a més, el tres en ratlla és un joc fortament resolt, és a dir, es coneixen totes les possibles jugades. Nogenmenys, el fet que un joc estigui resolt no té necessàriament cap influència en l'interès que pugui tenir el joc per als jugadors humans; fins i tot un joc completament resolt pot seguir sent interessant si l'estratègia guanyadora és massa complexa com per recordar-la o deduir-la fàcilment. D'altra banda, el fet que un joc estigui molt feblement resolt, com ara l'Hex o el Chomp, no acostuma a afectar-ne la jugabilitat.\nEl go és el cas d'un joc molt complex computacionalment (molt més que els escacs), però del qual se n'han pogut resoldre totes les possibilitats per un tauler molt petit (de costats 5x5).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, les identitats trigonomètriques són igualtats que impliquen funcions trigonomètriques i que són veritat per a qualsevol valor de les variables. Aquestes identitats són útils quan cal simplificar expressions en què intervenen funcions trigonomètriques. Una aplicació important és la integració de funcions no trigonomètriques: un truc habitual és començar per fer servir la integració per canvi de variable amb una funció trigonomètrica i llavors simplificar la integral resultant amb una identitat trigonomètrica.\n\nEn aquest article es llisten aquestes identitats, per a la seva demostració vegeu demostració de les identitats trigonomètriques", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la integral definida:\n\n \n \n \n \n ∫\n \n a\n \n \n b\n \n \n f\n (\n x\n )\n \n d\n x\n \n \n {\\displaystyle \\int _{a}^{b}f(x)\\,dx}\n és l'àrea de la regió del pla xy delimitada per la gràfica de f, l'eix x i les rectes x = a i x = b, tal qu el l'àrea sobre l'eix x suma en el total i l'àrea sota l'eix x resta del total.\nEl teorema fonamental del càlcul estableix una relació entre les integrals definides i les primitives i introdueix una tècnica per avaluar les integrals indefinides.\nSi l'interval és infinit, la integral definida s'anomena integral impròpia i és definida usant els procediments de límits adquats. Per exemple:\n\n \n \n \n \n ∫\n \n a\n \n \n ∞\n \n \n f\n (\n x\n )\n \n d\n x\n =\n \n lim\n \n b\n →\n ∞\n \n \n \n ∫\n \n a\n \n \n b\n \n \n f\n (\n x\n )\n \n d\n x\n \n \n {\\displaystyle \\int _{a}^{\\infty }f(x)\\,dx=\\lim _{b\\to \\infty }\\int _{a}^{b}f(x)\\,dx}\n La següent és una llista de les integral definides més comunes. Per una llista d'integrals indefinides, veure taula d'integrals.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El prolific matemàtic Paul Erdős i els seus diversos col·laboradors van fer moltes conjectures matemàtiques rellevants, sobre un camp ampli de temes, i en molts casos Erdős va oferir recompenses monetàries a qui les resolgués.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "A continuació es mostra una llista de fórmules que tenen a veure amb la constant matemàtica π.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Aquest article mostra una llista matemàtica dels grups finits d'ordre baix (una cardinalitat de fins a 16 elements) classificats per isomorfisme de grups.\nAmb aquesta llista es pot determinar a quin grup conegut és isomorf un grup finit G donat: Cerqueu primer l'ordre de G, seguidament cerqueu els candidats per aquell ordre a la llista. Si sabeu si G és o no és abelià potser podreu descartar alguns candidats. Per a distingir entre els candidats restants podeu mirar l'ordre dels elements de G i comparar-los amb els ordres dels elements dels candidats.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "A continuació es mostra una llista de límits de funcions comunes. Noti's que a i b són constant respecte x.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de matemàtics de l'islam medieval comprèn els principals matemàtics del món islàmic que van tenir molta importància especialment durant el període denominat Edat d'or de l'islam:\n\nMuhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (vers 780 - vers 850)\nEls germans Banu Mussa (vers 800 - vers 870)\nAbalfat d'Isfahan (980)\nAbu-Jàfar al-Khazin (vers 900-965)\nAbu-Kàmil Xujà (vers 850 – 930) (nombres irracionals)\nAbu-Nasr Mansur (vers 960 – 1036) (trigonometria esfèrica)\nAbu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní (940 – 998) (trigonometria esfèrica)\nAl-Baghdadí (vers 980–1037) (nombres irracionals)\nAl-Battaní (858 - 929)\nAl-Biruní (973 – 1048) (trigonometria)\nAl-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar (786 - 833)\nAl-Abbàs ibn Saïd al-Jawharí (actiu vers 829/832)\nJamxid al-Kaixí (vers 1380 – 1429) (decimals)\nAl-Karají (vers 953 – vers 1029) (àlgebra, inducció)\nAl-Khujandi (vers 940 - vers 1000)\nAl-Kindí (vers 801 - vers 873)\nAl-Mahaní (vers 820 - vers 880)\nAn-Nassawí (1010 - 1075)\nAbu-Sahl al-Quhí (vers 940–1000) (centres de gravetat)\nAl-Sijzí (vers 945 - vers 1020)\nAl-Uqlidissí (952 – 953) (aritmètica)\nAbu-s-Saqr al-Qabissí († 967) (conegut a Occident com Alcabitius)\nAn-Nayrizí (8??-922/923) (conegut a Occident com Anaritius)\nAthir-ad-Din al-Abharí (†1260?)\nAz-Zarqalí (1029 - 1087)\nIbn Muadh al-Jayyaní († 1093)\nAbd-al-Hàmid ibn Turk (830) (quadràtica)\nIbn Yunus (vers 950 - 1009)\nIbn al-Bannà (1256-1321)\nIbn al-Hàytham (vers 965–1040) (conegut a Occident com Alhazén)\nIbn as-Samh (979 - 1035)\nIbrahim ibn Sinan (908-946)\nMuhyí-d-Din al-Maghribí (†1281/1291)\nAl-Khwarazmí (vers 780 – vers 850)\nMàslama al-Majrití (950 - 1008)\nNàssir-ad-Din at-Tussí (1201 – 1274) (postulat paral·leles)\nOmar Khayyam (1048 – 1131) (equacions cúbiques, postulat paral·lel)\nQutb-ad-Din Xirazí (1236-1311) (model del moviment solar)\nQàysar ibn Abi-l-Qàssim (1170/75-1251)\nSamàwal ibn Yahya al-Maghribí (vers 1130 – vers 1180)\nThàbit ibn Qurra (836–901)\nXàraf-ad-Din at-Tussí (vers 1150 – 1215) (cúbica)", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "A continuació es presenta una llista dels matemàtics grecs més destacats de l'època clàssica.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, un sòlid de Johnson és un políedre estrictament convex tal que totes les seves cares són polígons regulars però que no és ni un sòlid platònic, ni un sòlid arquimedià, ni un prisma ni un antiprisma. No cal que cada cara sigui un polígon idèntic, o que els mateixos polígons es trobin al voltant de cada vèrtex. Un exemple de sòlid de Johnson és la piràmide de base quadrada amb costats triangulars equilàters (J1); té una cara quadrada i quatre cares triangulars.\nCom que és un sòlid estrictament convex pel capbaix tres cares s'han de trobar a cada vèrtex i la suma dels seus angles ha de ser menor que 360 graus. Ja que tot polígon regular té angles superiors o iguals a 60 graus (cas del triangle equilàter és 60 graus i tots els altres és més), se'n dedueix que cinc cares el màxim que es poden trobar en un vèrtex qualsevol. La piràmide pentagonal (J2) és un exemple que té un vèrtex de grau 5.\nEncara que no existeixi restricció evident perquè un polígon regular qualsevol pugui ser una cara d'un sòlid de Johnson, es troba que les cares dels sòlids de Johnson tenen sempre 3, 4, 5, 6, 8 o 10 costats. És a dir no hi ha cap sòlid de Jonson que tingui una cara que sigui un polígon ni de 7 ni de 9 ni de més de 10 costats.\nEl 1966, Norman Johnson va publicar una llista que incloïa els 92 sòlids, i els va donar els seus noms i els seus nombres. No va demostrar que no n'existia més que 92, però va conjecturar que no n'hi havia d'altres. Victor Zalgaller el 1969 va demostrar que la llista de Johnson era completa. S'utilitzen els noms i l'ordre donats per Johnson, i se'ls anota Jxx on xx és el nombre donat per Johnson.\nDels sòlids de Johnson, la girobicúpula quadrada allargada (J37) és l'únic que és de vèrtexs uniformes: incideixen quatre cares a cada vèrtex, i el seu arranjament és sempre el mateix: tres quadrats i un triangle.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Els problemes no resolts en matemàtiques són una sèrie d'enunciats o conjectures matemàtiques sobre els quals existeix una forta evidència empírica que són certs però dels quals no es coneix una demostració matemàtica rigorosa. Existeixen diverses llistes de problemes oberts, entre els quals els problemes del mil·lenni o els problemes de Hilbert (encara que solament una part dels mateixos segueixen sent problemes no resolts).", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions. La taula següent en reporta una llista.\nPer a cada símbol és precisat el nom, la pronúncia i la branca de les matemàtiques on és generalment utilitzat. Una definició informal i uns exemples són afegits.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques i física hi ha un gran nombre de temes anomenats en honor de Leonhard Euler, molts dels quals inclouen la seva pròpia funció única, equació, fórmula, identitat, número o qualsevol altra entitat matemàtica; tots ells, però, han estat designats amb noms simples i ambigus com ara funció d'Euler, equació d'Euler o fórmula d'Euler.\nEl treball d'Euler va abraçar tants camps que és sovint la primera referència escrita en moltes matèries. Físics i matemàtics sovint fan broma sobre això de manera que, per intentar evitar anomenar-ho tot en honor d'Euler, les descobertes i teoremes s'anomenen en honor de la primera persona després d'Euler en descobrir-ho.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La llista de matemàtiques inclou moltes dones que han destacat en les matemàtiques, tot i que, com sol passar en les diverses disciplines científiques, es tracta d'un àmbit fortament masculinitzat.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica. En altres paraules, és una persona que contribueix amb nou coneixement al camp d'estudi de la matemàtica. D'aquesta manera, els que únicament apliquen teories matemàtiques (com ara físics, enginyers, economistes, etc.) no són considerats matemàtics.\nEls matemàtics solen treballar en companyies privades o com a professors en universitats, instituts, organitzacions de recerca o agències del govern. Per posar un exemple, als Estats Units el principal ocupador de matemàtics és l'Agència de Seguretat Nacional.\nCom que la matemàtica és útil en diverses àrees, molts matemàtics estan involucrats en àrees com la física, la informàtica, l'enginyeria o l'economia, entre altres. Tot i la reducció en les darreres dècades, persisteix una bretxa de gènere entre els estudiants de la disciplina.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El Mathematics Genealogy Project (MGP) és una base de dades penjada a la web, en la qual es pot consultar la genealogia acadèmica dels matemàtics. La idea va ser iniciada per Harry Coonce el 1996 quan estava a la Universitat de Minnesota i posteriorment es va traslladar a la Universitat de l'Estat de Dakota del Nord. També compta amb el suport de la American Mathematical Society.\nLa intenció del projecte és compilar la següent informació de tots els matemàtics del món:\nNom complet\nNom de la Universitat que atorga el doctorat\nAny d'obtenció\nTítol complet de la tesi doctoral\nNom complet del tutor (o tutors) de la tesiL'any 2010 la base de dades recollia informació de més de 141.000 matemàtics, i ha continuat creixent a un ritme accelerat en els darrers anys, arribant a 181.000 noms el juliol de 2014.\nLa base de dades ha estat utilitzada per l'estudi estadístic del paper del mentor en la carrera acadèmica del protegit.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Melissa va ser una filòsofa pitagòrica i matemàtica del segle III a. C.Només se la coneix per una carta escrita a una altra dona anomenada Clareta (o Clearete). En la carta en dialecte grec dòric, se li exposa a Clareta que el luxe no és el que defineix la bellesa d'una dona, sinó l'honestedat, i és innecessari agradar al seu marit amb robes elegants. La carta discuteix la necessitat que una esposa sigui modesta i virtuosa, i subratlla que ha d'obeir el seu marit. S'afirma també que el rostre de les dones honestes ha de ser embellit només pel color vermell, ja que és el que representa al vergonya, i que la bellesa pot ser esborrada per la malaltia. El contingut ha fet suggerir que va ser escrit per un home amb un pseudònim. D'altra banda, l'autor de la carta en cap moment no suggereix que la dona siga naturalment inferior o feble, o que necessite d'un home per ser virtuosa.Plutarc, en el seu llibre Vides paral·leles, dins dels capítols pertanyents al tom II en dedica un a Pèricles i en aquest apartat, Plutarc recorda Melissos, filòsof de l'Antiga Grècia, de qui diu que pertany a la família de Melissa.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees. Les notacions matemàtiques són utilitzades en matemàtiques, ciències físiques, enginyeria i economia. Les notacions matemàtiques inclouen representacions simbòliques relativament simples, com els nombres 1 i 2, funcions com sin i +; símbols conceptuals, com lim, dy/dx, equacions i variables; i complexes notacions diagramàtiques com la notació gràfica Penrose i diagrames de Coxeter-Dynkin.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En la teoria quàntica de camps, l'adjunt de Dirac defineix la doble operació d’un espinor de Dirac. L'adjunt de Dirac es motiva per la necessitat de formar quantitats ben comportables i mesurables fora dels espinors de Dirac, substituint el paper habitual de l’operador adjunt.\nPossiblement per evitar confusions amb l’habitual operador adjunt, alguns llibres de text no ofereixen un nom per a l’adjunt de Dirac, sinó que simplement l’anomenen «barra ψ».", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La notació bra-ket , també coneguda com a notació de Dirac pel seu inventor Paul Dirac, és la notació estàndard per descriure els estats quàntics en la teoria de la mecànica quàntica. També pot ser utilitzada per denotar vectors abstractes i funcionals lineals en les matemàtiques pures. És així anomenada perquè el producte interior de dos estats és denotat pel \"bracket angular\" ( angle bracket , en anglès), \n \n \n \n ⟨\n ϕ\n \n |\n \n ψ\n ⟩\n \n \n {\\displaystyle \\langle \\phi |\\psi \\rangle }\n , consistint en una part esquerra, \n \n \n \n ⟨\n ϕ\n \n |\n \n \n \n {\\displaystyle \\langle \\phi |}\n , anomenada el bra , i una part dreta, \n \n \n \n \n |\n \n ψ\n ⟩\n \n \n {\\displaystyle |\\psi \\rangle }\n , anomenada el ket .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, una configuració de vèrtex és una notació abreujada per representar la figura de vèrtex d'un polítop o tessel·lació com la seqüència de cares al voltant d'un vèrtex. Per a políedres uniformes només hi ha un tipus de vèrtex i, per tant, la configuració de vèrtex defineix completament el políedre (els políedres quirals existeixen per parelles amb reflexió de mirall amb la mateixa configuració de vèrtex).\nLa configuració de vèrtex es dona com una seqüència de nombres que representen el nombre de costats de les cares que es troben al voltant del vèrtex. La notació «a.b.c» descriu un vèrtex que té 3 cares al seu voltant, cares amb a, b i c costats. Per exemple, «3.5.3.5» indica un vèrtex que pertany a 4 cares, alternant triangles i pentàgons. Aquesta configuració de vèrtex defineix l'icosidodecàedre vèrtex-transitiu. La notació és cíclica i, per tant, és equivalent independentment del punt d'inici; ergo, 3.5.3.5 és el mateix que 5.3.5.3. L'ordre és important: 3.3.5.5 és diferent de 3.5.3.5 (el primer té dos triangles seguits de dos pentàgons). Els elements repetits els poden agrupar amb exponents: l'exemple anterior també es pot representar com a (3.5)².\nLa configuració de vèrtex també s'ha anomenat descripció de vèrtex, tipus de vèrtex, símbol de vèrtex, arranjament de vèrtex, patró de vèrtex i vector-cara. També s'anomena símbol de Cundy i Rollett pel seu ús pels sòlids arquimedians en el seu llibre de 1952 Mathematical Models.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El conveni de sumació d'Einstein o notació d'Einstein és una convenció utilitzada per abreujar l'escriptura de sumatoris, en el qual se suprimeix el símbol de sumatori (representat amb la lletra grega sigma \n \n \n \n Σ\n \n \n {\\displaystyle \\Sigma }\n ). El conveni va ser introduït per Albert Einstein el 1916. S'aplica en matemàtiques en especial als càlculs realitzats en àlgebra lineal destinats a la física. El conveni s'aplica només a sumatoris sobre índexs repetits. El conveni es fa servir especialment amb tensor és on és molt freqüent l'operació de suma sobre índexs repetits i seria molt fatigós escriure explícitament els signes de sumatoris.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En geometria, un diagrama de Coxeter-Dynkin (diagrama de Coxeter, o graf de Coxeter), nomenat així pels matemàtics Donald Coxeter i Eugene Dynkin, és un graf amb arestes etiquetades numèricament (anomenades «branques») que representen les relacions espacials entre una col·lecció de miralls (o hiperplans reflectits). Això descriu una construcció calidoscòpica: cada «node» del graf representa un mirall (anomenat faceta) i l'etiqueta enganxada a la branca codifica l'ordre de l'angle díedre entre dos miralls (en una cresta de domini). Una branca no marcada representa implícitament ordre-3.\nCada diagrama representa un grup de Coxeter, i els grups de Coxeter estan classificats pels seus diagrames associats.\nEls diagrames de Dynkin estan estretament relacionats, però difereixen dels diagrames de Coxeter en dos aspectes: \n\nen primer lloc, les branques etiquetades com a «4» o més grans són dirigides, mentre que els diagrames de Coxeter no són dirigides;\nen segon lloc, els diagrames Dynkin han de satisfer una restricció (cristal·logràfica) addicional, és a dir, que les úniques branques permeses són les etiquetades com 2, 3, 4 i 6.Els diagrames Dynkin es corresponen i s'utilitzen per classificar els sistemes d'arrels i, per tant, les àlgebres de Lie semisimple.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una expansió trinomial és l'expansió d'una potència d'una suma de tres termes en monomis. L'expansió ve donada per\n\n \n \n \n (\n a\n +\n b\n +\n c\n \n )\n \n n\n \n \n =\n \n ∑\n \n \n \n \n i\n +\n j\n +\n k\n =\n n\n \n \n i\n ,\n j\n ,\n k\n \n \n \n \n \n \n \n \n (\n \n \n n\n \n i\n ,\n j\n ,\n k\n \n \n \n )\n \n \n \n \n \n a\n \n i\n \n \n \n \n b\n \n \n \n j\n \n \n \n \n \n c\n \n k\n \n \n ,\n \n \n {\\displaystyle (a+b+c)^{n}=\\sum _{\\stackrel {i,j,k}{i+j+k=n}}{n \\choose i,j,k}\\,a^{i}\\,b^{\\;\\!j}\\;\\!c^{k},}\n on n és un enter no negatiu i es suma la suma de totes les combinacions d'índexs no negatius i, j, i k tals que i + j + k = n . Els coeficients trinomials són donats per\n\n \n \n \n \n \n \n (\n \n \n n\n \n i\n ,\n j\n ,\n k\n \n \n \n )\n \n \n \n =\n \n \n \n n\n !\n \n \n i\n !\n \n j\n !\n \n k\n !\n \n \n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle {n \\choose i,j,k}={\\frac {n!}{i!\\,j!\\,k!}}\\,.}\n Aquesta fórmula és un cas especial de la fórmula multinomial per a m = 3 . Els coeficients es poden definir amb una generalització del triangle de Pascal a tres dimensions, anomenada piràmide de Pascal o tetraedre de Pascal.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química. Una de les fórmules més famoses és la d'Albert Einstein que relaciona la matèria i l'energia: \n \n \n \n E\n =\n m\n \n c\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle E=mc^{2}}\n .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtica, la Notació de Landau , també anomenada \"o minúscula\" i \"O majúscula\", és una notació per a la comparació asimptòtica de funcions, la qual cosa permet establir la cota inferior asimptòtica, la cota superior asimptòtica i la cota ajustada asimptòtica. Anomenada així per Edmund Landau, qui va desenvolupar la teoria.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En càlcul, la notació de Leibniz, dita així en honor del filòsof i matemàtic alemany del segle xix Gottfried Wilhelm Leibniz, va començar amb la utilització d'expressions com dx i dy per a representat increments \"infinitament petits\" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com Δx i Δy representen increments finits d'x i d'y respectivament. Segons Leibniz, la derivada de y respecte de x, la qual més tard va arribar a ser vista com\n\n \n \n \n \n lim\n \n Δ\n x\n →\n 0\n \n \n \n \n \n Δ\n y\n \n \n Δ\n x\n \n \n \n ,\n \n \n {\\displaystyle \\lim _{\\Delta x\\rightarrow 0}{\\frac {\\Delta y}{\\Delta x}},}\n Era el quocient d'un increment infinitesimal d'y entre un increment infinitesimal d'x. Així si\n\n \n \n \n y\n =\n f\n (\n x\n )\n \n \n \n \n {\\displaystyle y=f(x)\\!\\ }\n Llavors\n\n \n \n \n \n \n \n \n d\n \n y\n \n \n \n d\n \n x\n \n \n \n =\n \n f\n ′\n \n (\n x\n )\n ,\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {\\mathrm {d} y}{\\mathrm {d} x}}=f'(x),}\n On l'expressió de la dreta és la notació de Lagrange de la derivada de f al punt x.\nDe forma semblant, tot i que ara els matemàtics normalment veuen una integral\n\n \n \n \n ∫\n f\n (\n x\n )\n \n \n d\n \n x\n \n \n {\\displaystyle \\int f(x)\\,\\mathrm {d} x}\n Com a un límit\n\n \n \n \n \n lim\n \n Δ\n x\n →\n 0\n \n \n \n ∑\n \n i\n \n \n f\n (\n \n x\n \n i\n \n \n )\n \n Δ\n x\n \n \n {\\displaystyle \\lim _{\\Delta x\\rightarrow 0}\\sum _{i}f(x_{i})\\,\\Delta x}\n ,Leibniz la veia com la suma (el signe integral indicant sumatori) d'un nombre infinit de quantitats infinitesimals f(x) dx.\nUn avantatge del punt de vista de Leibniz és que és compatible amb l'anàlisi dimensional. Per exemple, en la notació de Leibniz, la derivada segona és:\n\n \n \n \n \n \n \n \n \n d\n \n \n 2\n \n \n y\n \n \n \n d\n \n \n x\n \n 2\n \n \n \n \n \n =\n \n f\n ″\n \n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {\\mathrm {d} ^{2}y}{\\mathrm {d} x^{2}}}=f''(x)}\n I té les mateixes dimensions que \n \n \n \n \n \n y\n \n x\n \n 2\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\frac {y}{x^{2}}}}\n .", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "En matemàtica la mantissa es defineix en el context dels nombres reals, com a part fraccionària positiva, igual al valor menys el major sencer inferior.Per a 3.14159 la mantissa seria 0.14159.\nEn logaritmes, la mantissa és la part fraccionària del logaritme (la part sencera s'anomena característica).En informàtica, la mantissa es relaciona històricament amb \n\nla part fraccionària de l'expressió d'un nombre en coma flotant, actualment anomenada significand, excloent el signe\nels bits corresponents a la representació de l'anterior en l'estàndard IEEE 754 que no coincideix en valor degut a l'omissió, en base dos, del bit inicial (constant), anomenat el bit amagat.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "El momayyez (coma a mitjana alçada «٫») és un separador decimal usat al món àrab i a l'Iran.S'utilitza per separar decimals. Per separar seqüències de tres dígits pot usar-se una coma o un espai en blanc (en qualsevol cas això no és una regla estricta).\nEn Unicode s'escriu U+066B.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La multiplicació és una operació aritmètica resultat d'un cas particular de la suma.\nQuan tots els sumands d'una suma són iguals, es pot simplificar. Així, si el nombre m se suma n vegades, es diu que es multiplica el nombre m pel nombre n. Els nombres que es multipliquen en una multiplicació, s'anomenen factors, i el resultat de la multiplicació s'anomena producte.\nLa multiplicació s'indica amb una creu, ×, o un punt, ⋅. En computació s'acostuma a utilitzar l'asterisc * (ús originari en el llenguatge FORTRAN). En un monomi, es considera que tots els components del monomi es multipliquen sense necessitat d'indicar cap símbol de multiplicació.\nExemples:\n\n5⋅2 = 5 +5 = 10\n2⋅5 = 2 +2 +2 +2 +2 = 10\n4⋅3 = 4 +4 +4 = 12\nm⋅6 = m +m +m +m +m +mIgual que la suma, la multiplicació és una operació interna dins els nombres naturals, els enters, els racionals, els reals i els complexos.\nTambé es poden multiplicar altres entitats matemàtiques, com polinomis, vectors o matrius.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries. El terme es refereix principalment a nombres positius grans, o més en general, a nombres reals positius grans, però també es pot usar aquesta terminologia en altres àmbits.\nEls nombres grans apareixen amb freqüència en camps com les matemàtiques, cosmologia, criptografia i mecànica estadística.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "La notació de Newton de la derivada consisteix a col·locar un punt damunt del nom de la funció, d'això ell en va dir fluxió.\nLa notació d'Isaac Newton es fa servir principalment a mecànica. Es defineix com:\n\n \n \n \n \n \n \n x\n ˙\n \n \n \n =\n \n \n \n d\n x\n \n \n d\n t\n \n \n \n =\n \n x\n ′\n \n (\n t\n )\n \n \n {\\displaystyle {\\dot {x}}={\\frac {dx}{dt}}=x'(t)}\n \n \n \n \n \n \n \n x\n ¨\n \n \n \n =\n \n \n \n \n d\n \n 2\n \n \n x\n \n \n d\n \n t\n \n 2\n \n \n \n \n \n =\n \n x\n ″\n \n (\n t\n )\n \n \n \n {\\displaystyle {\\ddot {x}}={\\frac {d^{2}x}{dt^{2}}}=x''(t)\\,}\n I així.\nTot i que clarament no és gaire útil per a derivades d'ordre elevat, a mecànica i altres temes d'enginyeria l'ús de derivades d'ordre molt alt és força limitat.\nNewton no va desenvolupar una notació estàndard per a la integració sinó que en va fer servir moltes de diferents; ara bé, la notació a bastament adoptada és la notació de Leibniz per a la integració.\nA física i a altres disciplines, la notació de Newton es fa servir principalment per a derivades temporals, com a oposada a la pendent o derivades de posició.", + "label": "Matemàtiques" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat. La funció principal de l'exèrcit sol ser la defensa directa del territori de l'Estat que serveix, i en alguns casos la intervenció a l'exterior. Quan l'exèrcit d'un país es considera de manera conjunta amb la policia del mateix territori, el conjunt es coneix com a forces armades.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirinenca (AIRMP), és un arxiu de titularitat estatal que forma part del Sistema Arxivístic de Defensa espanyol dins del subsistema arxivístic de l'Exèrcit de Terra espanyol. És un arxiu intermedi, que conserva el patrimoni documentalde les unitats, centres i òrganismes de les antigues capitanies generals que van ser dissoltes per l'ampliació del Pla Nord.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El casc Mk.VII o Mk.7 es el model actual de casc de combat de les forces armades britàniques, els quals són aprovisionats per la companyia de NP Aerospace. El casc es coneix oficialment con el casc de combat GS (General Service) Mark 7. Aquest casc, va reemplaçar la sèrie de cascos de combat Mk.6, amb la seva edició més moderna sent el Mk.6A, el qual es va introduir en 2005, i el model original va entrar en servei en 1982 (el Mk.6).\nEl casc Mk.7 va entrar en servei, sent introduït de manera oficial en 2009\nEl casc Mk 7 es el casc de combat de dotació oficial de les Forces Armades britàniques; aquests sistemes de defensa individual estan subministrats per la companyia de NP Aerospace. Conegut oficial-ment com el GS Mark 7 combat helmet (casc de combat de servei general model 7). Aquest nou model de casc està rellevant del servei a models més antics, com poden ser els Mk.6, introduïts en 1986 (tant en el seu model original Mk 6, com en la modificació Mk 6A, introduït en 2005).\nEl casc Mk 7 va ser introduït de manera oficla en Juny de 2009, com un UOR (Requeriment Operacional d'Urgència). El nou casc disposa de la mateixa protecció balística que el model Mk 6, però amb la gran diferència de que aquest model de casc, permet als soldats disparar a la vegada que es troben estirats al terra, sense que els extrems del casc destorbessin el seu camp de visió al xocar amb els ulls i el seu equipament de protecció corporal.El casc Mk 7és més lleuger que els seus predecessors, pesant només 1 kg, en comparació al 1,5 kg del Mk 6. Disposa també de millors sistemes de retenció i seguretat del casc. El model 7, es produït en un nou color, en tan, al contrari que el negre del Mk 6A o el verd oliva del Mk 6. El Mk 7 ha entrat en combat per primera vegada en la Guerra de l'Afganistan.\nLa protecció balística es mesurada en V50 i en el Mk 7, ronda els 650 m/s. (V50 es la velocitat esperada de penetració. A aquesta velocitat, s'espera que la meitat (50%) dels projectils puguin penetrar el casc.)\nEl casc Mk 7està començant a ser reemplaçat pel nou model de casc Revision Military Batlskin Cobra Plus, com a part del programa Virtus.En Ucraïna, en 2014, com a conseqüència de la falta d'equipament de protecció de les seves forces armades que participaven en la Guerra al Donbass, centenars de cascos Mk 7 van ser comprats al Regne Unit, i utilitzats per les forces Ucraïneses; juntament amb els models anteriors, els Mk 6 i Mk 6A. El Mk 7 va convertir-se en un casc extremadament popular dintre de les forces militars Ucraïneses, el que va generar una gran demanda en aquest model de casc.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Comitè de resistència és un batalló d'Ucraïna integrat per militants anarquistes, antiautoritaris i antifeixistes. Aquest batalló forma part de les Unitats de Defensa Territorial, és a dir les milícies formades per civils auspiciades per l'Exèrcit ucraïnès per lluitar contra la Guerra d'Ucraïna del 2022. A diferència d'altres batallons que des del 2014 han expressat una ideologia d'extrema dreta i simbologia nazi, el batalló del Comitè de Resistència està integrat per membres que rebutgen tant el feixisme com el nazisme, fent que la influència dels batallons xenòfobs i racistes hagi anat veient perdre la influència i presència que havien aconseguit anteriorment. El batalló anarquista tindria certa inspiració en l'Exèrcit Negre de Nestor Majno, que creà comunes camperoles al sud-est d'Ucraïna, la costa del Mar Negre i la Península de Crimea, però també en la CNT espanyola durant la Guerra Civil en la qual Espanya va rebre milers de voluntaris que formaren part de les Brigades Internacionals.El 26 de febrer de 2022 aparegueren les primeres informacions de l'existència d'aquest batalló, en un primer moment format per uns 20 a 50 membres. El batalló en un principi es coordinà per portar ajuda humanitària als territoris d'Ucraïna on es requerís, i amb el pas de la guerra s'anà orientant cap a la defensa territorial sobretot a les regions que envolten Kíiv. L'objectiu dels seus membres, però no seria defensar l'Estat ucraïnès sinó la població i societat ucraïneses enfront de la destrucció perpetrada per la invasió russa del règim de Vladímir Putin, portant un missatge social d'alliberament. No tenen una postura clara respecte a la situació de les províncies de Lugansk i Donetsk en aquells moments declarades Repúbliques Populars i que segons alguns membres del Comitè de Resistència serien territoris subordinats a Putin. Tampoc es mostren favorables a les expressions nacionalistes de certa part de la població ucraïnesa, però en respecten la seva independència no com a estat sinó com a societat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Complex militar-industrial (CMI) és un concepte comunament utilitzat per a referir-se a les relacions polítiques entre els governs, les forces armades nacionals, i industrials que obtinguin el suport del sector comercial en l'aprovació de polítiques de recerca, desenvolupament, producció, ús, i suport per a l'entrenament militar, armes, equip i instal·lacions dins de la defensa nacional i la política de seguretat. És un tipus de triangle de ferro.\nEl terme és més es toca en referència als militars dels Estats Units, on va guanyar popularitat després del seu ús en el discurs de comiat del president Dwight D. Eisenhower, encara que el terme és aplicable a qualsevol país amb una infraestructura desenvolupada de manera similar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La conscripció o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar. La conscripció es remunta a l'antiguitat i continua vigent en alguns països sota diferents denominacions. El modern sistema de reclutament estatal obligatori d'homes joves per al servei militar, estès per una part molt significativa de països, es remunta a la Revolució Francesa a la dècada de 1790, on es va convertir en la base que va fer possible l'existència d'un exèrcit molt gran i poderós. Més tard la majoria de les nacions europees van copiar per a temps de pau el sistema segons el qual els homes de certa edat servirien d'1 a 3 anys en servei actiu i després serien traslladats a la força de reserva, cridats a files només en cas de conflicte.\nCom un dels antecedents més antics a la Xina, l'Estat de Qin va instituir el servei militar obligatori després fer un registre de totes les llars. Això va permetre formar grans exèrcits que no havien de ser remunerats, i va ser un factor clau en la creació de l'Imperi Qin que va conquistar tota la Xina el 221 dC.\nHi ha formes de conscripció que forcen a fer serveis no militars o serveis militaritzats però sense ús de les armes. És el cas del Servei Social obligatori per les dones instituït pel règim fanquista que va ser dirigit per la Secció Femenina de la Falange i també el reclutament majoritàriament forçós de joves per treballar a la mineria al Regne Unit durant la 2a Guerra Mundial o de les tasques sense armes encomanades per l'exèrcit nord-americà als objectors de consciència. També és el cas de la Prestació Social Substitutòria (PSS) que la llei espanyola va instituir per als objectors de consciència al servei militar i que va estar vigent des de 1988 fins a la seva abolició l'any 2001.La conscripció és polèmica perquè suposa una conculcació de la llibertat i els drets individuals. És contestada a través de l'objecció a la prestació del servei per raons de consciència o per l'objecció política al servei d'un govern amb què no s'està d'acord o a una guerra que és impopular i amb actes d'insubmissió i desobediència a la llei que és considerada injusta. En alguns casos els conscriptors poden evadir legalment el servei sortint del país, però la major part de legislacions ho impedeixen. Alguns sistemes de reclutament militar recullen un servei civil substitutori sense armes, com el vigent a Àustria i Suïssa.\n\nA partir de principis del segle xxi, molts estats han passat a formar les seves tropes amb soldats voluntaris o professionals i han deixat d'exercir el reclutament obligatori. Però en la majoria d'aquests la conscripció no s'ha abolit legalment i es reserva la possibilitat de ser utilitzada en cas de guerra o crisi. En els Estats Units, el servei militar va acabar el 1973, però els homes entre 18 i 25 anys estan obligats registrar-se al Sistema de Servei Selectiu per permetre la reintroducció del servei militar obligatori si calgués. A Espanya el servei militar va desaparèixer el 2001 però l'obligatorietat no s'ha tret de la Constitució i és recollida a la llei.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La conscripció a Corea del Sud existeix des de 1957 i exigeix als ciutadans homes d'entre 18 i 28 anys que realitzin el servei militar obligatori. Les dones no estan obligades a realitzar el servei militar, però poden allistar-se voluntàriament. El servei dura 2 anys i són obligats a deixar els estudis o la feina per passar a cobrar poc més de 100 euros al mes. Només en casos molt excepcionals com els medallistes olímpics poden quedar-ne exempts.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit de la República de Corea (hangul: 대한민국 육군, hanja: 大韩民国 陆军, romanització revisada: Daehanminguk Yukkun, McCune-Reischauer: Taehanmin'guk Yukkun)? és la major de les branques militars de les forces armades de Corea del Sud, amb 522 000 membres (estimació de 2008), aquesta quantitat es manté a través del servei militar. Els homes sud-coreans han de completar 22 mesos de servei militar entre la graduació de l'escola secundària i l'edat de 35 anys.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades. Els pressupostos militars sovint reflecteixen la percepció que té l'entitat d'una possible agressió, o l'agressió que aquesta pot voler emprar. La quantitat del pressupost també reflecteix la capacitat de l'entitat per finançar les activitats militars, amb factors com la grandària de l'economia d'aquesta entitat (de forma absoluta o en relació al PIB), i en relació amb les altres exigències financeres d'aquesta entitat (per exemple educació, sanitat), i la voluntat del govern d'aquesta entitat o de les persones per finançar l'activitat militar com a tal (vegeu la tendència a augmentar o a disminuir). En general estan exclosos de les despeses militars els corresponents als Ministeris (o en el cas de Catalunya, la Conselleria) d'Interior o (cas dels EUA) la rehabilitació dels veterans discapacitats.\nSegons l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm, el 2010, la despesa militar mundial en el món va ascendir a 1,630 bilions de dòlars EUA.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La divisa, o insígnia de grau, és el tipus concret d'insígnia que indica gràficament el grau militar del portador. En aquest sentit concret, el terme català divisa equival a l'anglès rank insignia o rank badge; a l'espanyol divisa o insignia; al francès insigne de grade; a l'italià insegna di grado; al portuguès distintivo (de grau) per a l'oficialitat i divisa per a sotsoficialitat i tropa; al romanès însemn (de grad); etc., etc.\nEl terme divisa també pot aplicar-se a l'equivalent dels cossos policials.\nLa designació d'aquest concepte vacil·la entre divisa i insígnia. Però insígnia és terme més ampli, i també més imprecís. D'una banda, designa globalment els tres grans tipus de simbolització gràfica militar: de grau (divises); de cos, arma o unitat (emblemes); i de funció o especialitat. D'altra banda, els símbols d'especialització sempre es designen com a insígnies, o, si un cas, com a distintius (per exemple, \"insígnia de tirador d'elit\"). El terme divisa és més unívoc.\nCol·loquialment es tendeix a anomenar \"galó\" qualsevol tipus de divisa, quan el galó és un tipus concret de disseny de la divisa (per norma general, s'anomena galó la divisa en forma de xebró o de barra).\nLes divises són part integrant de l'uniforme militar. Són establertes per reglament uniformològic (o algun altre tipus de disposició oficial), en què se n'indica minuciosament el grau que representa cadascuna, el disseny concret (colors inclosos), les dimensions, les normes de col·locació, etc.\n\nEl disseny de les divises pot variar molt segons el grau, així com d'exèrcit en exèrcit: angles (galons en angle o en xebró), galons en barra, estels, fulles de llaurer, corones, rombes...\nLes divises es duen fixades sobre l'uniforme. Els punts de col·locació més usuals són els següents:\n\nla lligadura (gorra de plat, gorra, casquet de caserna, boina, barret, etc.)\nel coll o la solapa de la peça superior (capot, guerrera, caçadora o camisa), sigui directament o bé formant part d'una aplicació de coll;\nles muscleres, tot i que des de la dècada de 1960 cada cop és més habitual no col·locar-les directament a la musclera, sinó en una funda de roba (funda de musclera o manegot), del color de l'uniforme o més fosca, que es passa per la musclera i hi queda fixada en botonar aquesta. El mateix paper que la musclera el fa la pala a les armades, així com en alguns exèrcits que n'usen amb preferència a la musclera;\nla part superior de la màniga;\nel puny;\nel pit, generalment sobre una aplicació pectoral (que avui dia tendeix a ésser adhesiva).Una combinació força usual avui en molts exèrcits és la següent, quant a l'uniforme de passeig i de gala:\n\ngenerals, oficials superiors i oficials subalterns: a la lligadura, a les muscleres i a la bocamàniga;\nsotsficials i tropa: a la lligadura, a les muscleres i a la part superior de la màniga.Sistemes d'aquest tipus havien estat els habituals per a tot ús. Avui dia, però, en diari i campanya generalment es duen les divises a les muscleres (en manegots) i al pit (en aplicacions pectorals).\nLes divises sorgiren durant les guerres de la Revolució i napoleòniques, en estabilitzar-se el sistema de graus militars en forma similar a l'actual. Originàriament es duien sobre les xarreteres, fins que l'ús d'aquestes anà essent descartat el darrer quart del segle xix.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un emblema és una imatge pictòrica, sigui abstracta o figurativa, que representa un concepte --una veritat o una al·legoria--, una persona, com un rei o un sant, o una entitat (pública o privada: un parlament, un partit polític, un institut de recerca...). En el darrer cas, quan l'entitat és una empresa comercial hom acostuma d'anemenar l'emblema logotip, terme que també s'usa a voltes, abusivament, per a designar tota mena d'emblemes.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'estació militar de ràdio de Pierre-sur-Haute és un complex de 0,3 km² (30 ha) utilitzat per comunicacions militars franceses. És a les comunes de Sauvain i Job, i el travessa la frontera entre les regions de Roine-Alps i Alvèrnia. Télédiffusion de France també hi ha construït un transmissor de ràdio civil.La creu de Pierre-sur-Haute és a la part de l'estació que pertany a la comuna de Job, i indica el punt més alt del departament del Loira, a 1.634 m d'altitud.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Exèrcit de lleva és aquell exèrcit regular que es compon tant de militars professionals (i de voluntaris) com de personal de lleva. En un exèrcit de lleva es distingeix entre:\n\nexèrcit permanent: compost de professionals, d'una banda, i, de l'altra, de reclutes que realitzen el servei militar; també pot incloure voluntaris no professionals. Els militars professionals constitueixen els quadres de l'exèrcit, amb un nombre reduït de classes de tropa; els reclutes constitueixen el gruix del personal de tropa.\nreserva (forçosa): composta dels reservistes, bàsicament civils que ja han conclòs el període actiu de servei militar i que són susceptibles d'ésser mobilitzats (cridats a les armes) en cas necessari, per a augmentar els efectius de l'exèrcit regular, tot complementant l'exèrcit permanent.L'exèrcit de lleva, doncs, comporta l'existència del servei militar obligatori. Constitueix, així, un dels dos grans models d'exèrcit regular, tot contrastant amb el model d'exèrcit professional. El model d'exèrcit de lleva ha estat l'habitual a la major part d'Europa i d'Amèrica d'ençà la Revolució Francesa (amb l'excepció principal del món anglòfon). Permet la formació d'exèrcits gegantins (en termes de milions de combatents), necessaris en guerres modernes de gran escala. També ha estat útil, des del punt de vista de l'Estat, com a escola de nacionalisme estatal, i com a via amb què disciplinar els civils. En molts estats aquest model és rebutjat per gran part de la població, refractària al servei militar, el qual considera una imposició autoritària o una pèrdua de temps.\nAvui dia el model d'exèrcit de lleva coneix una certa decadència en favor de la professionalització exclusiva (exèrcit professional), sobretot al món capitalista desenvolupat, potser perquè molts estats no es creuen en perill de guerra oberta de defensa del territori, i només preveuen operacions de policia a gran distància del territori propi.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Exèrcit permanent és el conjunt de tropes regulars que estan sempre sobre les armes i disposades a combatre en cas de necessitat, sense que siguin dissoltes ni desmobilitzades en temps de pau. L'exèrcit permanent, juntament amb la reserva, constitueix l'exèrcit regular; per això, l'exèrcit permanent es pot definir com la branca permanent de l'exèrcit regular. Durant l'edat mitjana, l'exèrcit permanent era més aviat l'excepció: es feien servir exèrcits de mercenaris o exèrcits puntuals, reclutats ad hoc pels vassals.L'exèrcit permanent es compon de tropes amb dedicació exclusiva. L'exèrcit permanent a més dels militars de carrera inclou:\n\nen el model d'exèrcit de lleva, soldats que fan el servei militar obligatori, en rotació contínua: quan una lleva acaba el període de servei és substituïda per la lleva següent.\nen el model d'exèrcit professional, soldats voluntaris contractats per a un període prefixat.L'exèrcit permanent acostuma de tenir un alt nivell de formació i de motivació, però alhora tendeix a ésser relativament petit; en cas de conflicte que exigeixi un elevat nombre d'homes, cal engruixir-lo tot mobilitzant la reserva. És a dir, la suma de l'exèrcit permanent i de la reserva constitueix l'exèrcit regular. Les forces irregulars són voluntàries de dedicació temporal.\nD'altra banda, no s'ha de confondre el concepte d'exèrcit permanent amb el d'exèrcit professional. L'exèrcit permanent pot formar part tant d'un exèrcit de lleva com d'un exèrcit professional. És a dir, només es parla d'exèrcit professional en països que no tenen servei militar obligatori.\nEn les Bases de Manresa (1891) es proposa que «Catalunya contribuhirá á la formació de l'exèrcit permanent de mar y terra per medi de voluntaris, ò bé d’una compensació en diners prèviament convinguda com abans de 1845. Lo cos de exèrcit que á Catalunya corresponga será fixo y á ell deurán pertányer los voluntaris ab que hi contribuexi. S’establirá ab organisació regional la reserva, á la que quedarán subgectes tots los minyons d’una edat determinada.»", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Exèrcit professional és aquell exèrcit regular compost exclusivament per militars professionals, és a dir, sense que en formi part personal de lleva, donada la inexistència de servei militar obligatori. Els membres de l'exèrcit professional poden ésser, bé militars de carrera (amb dedicació exclusiva i, en principi, vitalícia), bé voluntaris o contractats (ambdós per a un període determinat de servei).\nL'exèrcit professional es configura en la pràctica totalitat com a exèrcit permanent; ambdós conceptes tendeixen a coincidir, en aquest model professionalitzat. En cas de necessitat, però, les forces de l'exèrcit permanent es poden augmentar mitjançant la mobilització de la reserva voluntària, composta per civils que voluntàriament realitzen pràctiques i exercicis militars a temps parcial, i que poden incorporar-se al servei actiu quan hi siguin cridats.\nL'exèrcit professional, doncs, comporta la inexistència de servei militar obligatori. Constitueix, així, un dels dos grans models d'exèrcit regular, tot contrastant amb el model d'exèrcit de lleva. El model d'exèrcit professional té l'avantatge d'un alt grau de capacitació, el desavantatge d'una petitesa relativa, i el perill de facilitar el desenvolupament de tendències pretorianes. Aquest model tendeix a ser ben vist per la població civil, exempta del servei militar; però alguns sectors el critiquen com a privatització de la defensa nacional, la qual deixa d'ésser tasca de tot el poble.\nEl model d'exèrcit professional, que és el tradicional del món anglòfon, avui està en expansió a Europa, en detriment de l'exèrcit de lleva, potser perquè molts estats no es creuen en perill de guerra oberta de defensa del territori, i només preveuen operacions de policia a gran distància del territori propi.\nD'altra banda, no s'ha de confondre el concepte d'exèrcit professional amb el d'exèrcit permanent: hi ha exèrcit permanent (i, generalment, reserva) tant en l'exèrcit de lleva com en l'exèrcit professional. És a dir, només es parla d'exèrcit professional allà on no vigeix el servei militar obligatori.\nEquivalències en altres llengües: ang. voluntary army, professional army, esp. ejército profesional, fr. armée de métier, it. esèrcito professionale, port. exército profissional.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Exèrcit regular és aquell exèrcit (o aquelles Forces Armades, en general) que constitueix el component militar oficial d'un Estat, sostingut i organitzat sistemàticament pel poder polític, sotmès a una jerarquia establerta, etc. L'exèrcit regular contrasta amb les forces irregulars, tals com paramilitars, milícies voluntàries, exèrcits privats, mercenaris, etc.\nUsualment l'exèrcit regular consta de:\n\nexèrcit permanent: conjunt de forces que estan constantment sobre les armes, preparades per a actuar en cas de conflicte;\nreserva: conjunt de forces que hom pot cridar a les armes per tal de complementar l'exèrcit permanent en cas que calgui reforçar o ampliar els efectius de l'exèrcit regular.L'exèrcit regular pot ésser:\n\nexèrcit de lleva, si hi ha servei militar obligatori, de manera que els efectius de l'exèrcit permanent es reforcen amb personal de lleva, és a dir, amb reclutes que fan el servei militar; d'altra banda, l'exèrcit permanent es complementa també amb personal de lleva, és a dir, amb els reservistes que componen la reserva forçosa;\nexèrcit professional, si no existeix servei militar obligatori, de manera que l'exèrcit regular es compon exclusivament de professionals i de voluntaris (i, si un cas, de contractats temporals); és a dir, que l'exèrcit permanent no inclou pas personal de lleva, absent així mateix de la reserva, la qual és de caràcter voluntari (reservistes voluntaris).Així doncs, cal evitar de confondre el concepte d'exèrcit regular amb el d'exèrcit professional: l'exèrcit regular tant pot ser de lleva com professional.\nD'altra banda, cal evitar de confondre el concepte d'exèrcit regular amb el d'exèrcit permanent: l'exèrcit permanent és la branca permanent de l'exèrcit regular.\nEquivalències en altres llengües: ang. regular army, esp. ejército regular, fr. armée régulière, it. esèrcito regolare, port. exército regular.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les forces aèries són el component de les forces armades, independent de l'Exèrcit i de l'Armada i de rang igual que aquests, que opera en el medi aeri de forma directa o indirecta. Està formada pel conjunt d'aeronaus, personal i sistemes de suport. Les forces aèries estan formades per una majoria de personal de terra i d'una minoria de pilots, directament operatius en combat.\nEls aparells utilitzats comprenen avions i helicòpters amb funcions de combat (caces), bombarders, aeronaus de reconeixement (espies), transport, comunicacions i subministrament de combustible.\nAlguns exèrcits tenen també forces aèries equipades amb míssils intercontinentals i satèl·lits geoestacionaris.\nL'organització i estructura de les forces aèries és molt variable: en els Estats Units i el Regne Unit (Royal Air Force) estan dividits en comandaments, grups i esquadrons.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades Equatorianes (en castellà: Fuerzas Armadas del Ecuador) són la força militar nacional de l'Equador. El comandant en cap és el president de l'Equador, actualment Guillermo Lasso. L'exèrcit està generalment sota control civil, concretament el Ministeri de Defensa Nacional. L'exèrcit equatorià de l'Equador ha estat involucrat en disputes frontereres amb el Perú (Guerra equatoriano-peruana (1857–1860), guerra equatoriano-peruana, guerra Paquisha, guerra Cenepa) i ha proporcionat observadors i tropes militars a les Nacions Unides des de 1948.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Aèria Romanesa (en romanès: Forţela Aeriene Române) és la branca aèria de les Forces Armades Romaneses. Té prefectures d'una força aèria, un comando operacional, els seus aparells estan distribuïts en quatre bases aèries i posseeix una brigada de defensa aèria. Les forces de reserva inclouen dues bases aèries i tres camps d'aviació. Al 2007, el personal de la força aèria romanesa ascendia a 13.250 unitats.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Guàrdia Reial és una unitat de les Forces Armades d'Espanya al servei del rei d'Espanya i formada per forces de l'Exèrcit de Terra, l'Armada, Exèrcit de l'Aire i Cossos Comuns de les FAS. És una unitat d'interexèrcits de les Forces Armades que integra les peculiaritats de cada Exèrcit, Cossos Comuns i Especialitats de les Forces Armades, formant un mosaic que la singularitza. Les ubicacions de la Guàrdia Reial són tres: aquarterament situat a El Pardo a Madrid, un destacament a Palma (Mallorca) i les instal·lacions de la Unitat de Música en el Palau Reial de Madrid.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La indústria armamentística o indústria de les armes és un negoci global que fabrica armes i tecnologia i equips militars. Consisteix en una indústria comercial involucrada en la investigació, desenvolupament, producció, i el servei de material militar, equips i instal·lacions. Les empreses o complex industrial que produeix armes principalment per les forces armades dels estats, també s'anomena indústria militar. Llavors els departaments de govern determinen els articles militars a comprar. Els productes d'aquesta indústria inclouen armes de foc, municions, míssils, aviació militar, vehicles militars, drassanes, enginyeria naval, vaixells, sistemes electrònics, i més. La indústria d'armes també comporta recerca i desenvolupament.\nS'estima que cada any, més d'1,5 bilions de dòlars es gasten en despeses militars arreu del món (2,7% del PIB mundial). El que representa un descens des del 1990, quan les despeses militars representaven el 4% del PIB mundial. Part d'això va a l'adquisició d'equips i serveis militars per la indústria militar. Les vendes d'armes de les 100 empreses més grans productors d'armes van ascendir a un estimat de 315 mil milions de dòlars en 2006. En l'any 2004 més de 30 mil milions es van gastar en el comerç internacional d'armes (una xifra que exclou les vendes interiors d'armes). El comerç d'armes també ha estat un dels sectors afectats per la crisi creditícia, amb un valor total de la transacció en el mercat que s'ha reduït a la meitat (de 32,9 mil milions de dòlars a EUA a 14,3 el 2008). Molts països industrialitzats compten amb una indústria nacional d'armes per proveir la seva pròpia força militar. Alguns països també tenen un substancial comerç nacional legal o il·legal d'armes per l'ús dels seus ciutadans. Un comerç il·legal d'armes lleugeres és freqüent en molts països i regions afectats per la inestabilitat política. El Small Arms Survey estima 875 milions d'armes lleugeres estan en circulació a tot el món, produïts per més de 1.000 empreses de gairebé 100 països.Els contractes per al subministrament militar d'un país determinat són atorgats pel govern, de manera que els contractes d'armes són d'una importància política considerable. El vincle entre la política i el comerç d'armes pot comportar el desenvolupament del que el president dels EUA Dwight D. Eisenhower va descriure com a complex militar-industrial, on les forces armades, el comerç i la política es troben estretament vinculades. L'adquisició de defensa europea és més o menys anàleg al complex industrial-militar dels EUA.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Inter-Service Intelligence (ISI) (en urdú: بین الخدماتی استخبارات) és l'agència de serveis d'intel·ligència del Pakistan, amb seu a Islamabad, responsable operativa de la recollida, el processament i l'anàlisi de la informació de seguretat nacional d'arreu del món. Com un dels principals òrgans de la comunitat d'intel·ligència pakistanesa, l'ISI informa al seu director general i se centra, principalment, en proporcionar informació al govern del Pakistan.\nLa seva funció principal és la de servir els militars assignats de les tres branques de les Forces Armades del Pakistan (Exèrcit, Força Aèria i Armada) i d'aquí el nom d'«Inter-Service» (en català \"Inter-Serveis\"). Tot i això, l'agència també recluta molts civils. Des de 1971 ha estat dirigida per un general de tres estrelles al servei de l'exèrcit, que és designat pel Primer Ministre, per recomanació del cap de l'estat major de l'exèrcit, que recomana tres oficials per a la feina. L'ISI està actualment encapçalat pel tinent general Faiz Hameed, que va ser nomenat director general el 17 de juny de 2019. El director general informa directament tant al primer ministre com al cap de l'exèrcit.\nL'agència va obtenir reconeixement i fama mundial a la dècada de 1980, quan va donar suport als mujahidins afganesos contra la Unió Soviètica durant la guerra afganosoviètica a la llavors República Democràtica de l'Afganistan. Durant la guerra, l'ISI va treballar en estreta coordinació amb l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units d'Amèrica per formar i finançar els mujahidins amb fons estatunidencs, pakistanesos i saudites. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, l'agència va proporcionar suport estratègic i intel·ligència als talibans afganesos contra l'Aliança del Nord durant la Guerra civil afganesa a la dècada de 1990.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit de terra és el component terrestre de les Forces Armades Iraquianes, és actiu des de la seva formació pels britànics durant el seu mandat al país després de la Primera Guerra Mundial. Actualment, la seva funció és assumir la responsabilitat de totes les operacions terrestres a l'Iraq. Després de la invasió del país, al 2003 es va reconstruir l'exèrcit d'acord amb la doctrina de l'exèrcit americà, i va rebre una gran quantitat d'ajuda d'aquest país, a tots els nivells. A causa de les accions de la insurgència iraquiana, des de 2006 l'exèrcit iraquià és designat com una força de contrainsurgència durant un període indefinit, fins que la força d'aquesta insurgència es redueixi a un nivell que pugui ser combatut per la Policia, aleshores, l'Exèrcit es sotmetrà a un pla de modernització que inclourà la compra d'equip més avançat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit de Jordània és el branca terrestre de les Forces Armades de Jordània. Va ser creat en 1920, durant el Mandat Britànic de Transjordània. L'Exèrcit jordà va participar de combats contra Israel en 1948, 1956, 1967 i 1973. L'Exèrcit també va lluitar contra els sirians i l'OAP durant el Setembre Negre, en 1970.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Mian Mir (Lahore cantonnment, nom adoptat definitivament el 1906) era el nom del campament militar de Lahore durant el Raj Britànic de l'Índia. El 1857 els regiments natius que es van voler revoltar foren desarmats a temps.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "'Meal, Ready-to-Eat' ( 'MRE' ) (en Anglès: Aliment, a punt per menjar ) és un menjar preparat, completament cuinat , a punt per menjar i empaquetat en un envàs petit i lleuger, produït per a les Forces Armades dels Estats Units, especialment per als soldats en batalla, on no hi ha cuines disponibles. Van reemplaçar a les racions C a principis de la dècada de 1980. Els MRE també s’han distribuït a civils durant els desastres naturals.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Operació Moshtarak (Junts en idioma dari) és una ofensiva de la Coalició a la província de Helmand, al sud de l'Afganistan. Aquesta operació es va iniciar el 13 de febrer de 2010, prenent com a teatre d'operacions al districte de Nad Ali i Lashkargah, sent duta a terme per forces de l'Exèrcit Afganès i de l'Exèrcit Britànic amb suport del Cos de Marines i de l'Exèrcit dels Estats Units. Es presumeix que el principal punt d'ofensiva és la província de Marjah.\nVan participar un nombre aproximat de 4.000 marines nord-americans, 4.000 soldats britànics i prop de 7.000 elements de diverses nacions com són Afganistan, Canadà, Estònia i Dinamarca. Igualment s'estima que hi ha al voltant de 400 a 1.000 talibans a la zona.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Pearl Harbor és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxipèlag de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu per part del Japó, davant del bloqueig econòmic que els estava exercint Estats Units. Aquest atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven en la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Terrestres de la República de Polònia (en polonès Wojska Lądowe Rzeczypospolitej Polskiej) són la branca terrestre de les Forces armades de Polònia, el seu component humà avui en dia és totalment professional, i ha modernitzat els seus sistemes d'armes, municions, i el seu equipament. En els darrers anys ha adquirit una gran quantitat d'equipament de diversos models occidentals d'armament, avions, helicòpters, i d'altres recursos materials per modernitzar el seu arsenal. es va fer efectiva la seva adhesió a l'OTAN l'any 1999. L'Exèrcit de Polònia compta amb 100,000 soldats en actiu, moltes de les seves tropes formen part dels components militars de la Unió Europea i de l'OTAN, a diversos indrets del món, on es troben desplegades aquestes forces.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La reconstrucció històrica (o recreació històrica), en sentit genèric, és qualsevol activitat que prova de reproduir esdeveniments històrics; per exemple, és habitual de qualificar de \"reconstrucció històrica\" certes formes d'historiografia, així com certes novel·les, films i quadres la matèria dels quals és essencialment històrica. Més restrictivament, la reconstrucció històrica és una escenificació col·lectiva en què els participants proven de reproduir, amb una certa voluntat de rigor, aspectes d'un esdeveniment o període històrics, majoritàriament de caràcter militar, en general sobre el terreny on succeïren els fets.\nL'objectiu de la reconstrucció històrica és viure l'experiència de submergir-se en el període evocat; aquells grups d'afeccionats que s'ho prenen més seriosament s'esforcen a reproduir amb exactitud les condicions de vida del període, des dels estris (armes, equipament) i la vestimenta (uniformes) fins al règim alimentari i els constrenyiments tecnològics. Quan l'escenificació es fa de cara al públic, sovint, a més, hi ha voluntat de fer-li comprensible la història de manera tangible. Així doncs, la reconstrucció històrica divergeix d'activitats similars de caràcter tradicional (festes de moros i cristians, per exemple), essencialment commemoratives o lúdiques o dels dubtosos espectacles comercials d'ambientació suposadament d'època (torneigs medievals a l'estil de Hollywood, per exemple).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 és una unitat d'infanteria de l'Exèrcit de Terra espanyol. Es va crear per iniciativa de Pedro de Alcántara, XIII duc del Infantado, que fou a més el seu primer coronel. El 3 d'abril de 1793 es va cursar la petició de la creació del Regiment al rei Carles IV d'Espanya, qui va contestar afirmativament el 15 d'abril d'aquest mateix any. La seva primera denominació va ser la de Regiment de Voluntaris de Castella, segons notificació del Ministre de la Guerra de data 25 d'abril de 1793, en la qual es transmet el desig del rei que se li imposi el nom esmentat. El Regiment es va fundar amb tres batallons de quatre companyies de fusellers cadascun.Té l'àlies de «L'Heroi», sobrenom aconseguit per la valentia mostrada contra els francesos en el segon setge de Saragossa, especialment en la presa amb baioneta de la muntanya Torrero i en la defensa del Convent de Jesús el 21 de desembre de 1808. Segons va citar el capità d'infanteria Antonio Gil Álvaro el 1893, «aquest malnom és a causa de l'actuació del Regiment durant el segon lloc de Saragossa». La Junta Suprema, situada a Cadis, va decretar que aquestes forces anessin denominades com «Benemèrites de la Pàtria» pel seu «grau heroic i eminent».\nEl 26 de juliol de 1852 la reina Isabel II va concedir la Creu de Sant Ferran col·lectiva al Regiment, i la «corbata» corresponent per a la seva bandera pel seu «mèrit heroic» en les accions sostingudes el 23 de maig de 1839 en les pedreres d'Utrillas, a la província de Terol, contra les forces carlistes. El Regiment de Voluntaris de Castella va ser l'origen del posterior Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16, que després esdevingué l'actual Regiment d'Infanteria Mecanitzada Castilla núm. 16, arran de l'arribada al seu aquarterament de Badajoz dels primers carros de combat i d'altres mitjans mecanitzats, sent el seu primer cap des del 17 de febrer de 1966 el tinent coronel Adolfo Rovira Recio.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una reserva de domini en un sistema democràtic sorgit d'un sistema dictatorial o d'un procés bèl·lic són aquells àmbit legals, normatius o organitzatius a través dels quals els grups de poder del règim anterior mantenen formes d'intervenció, control o tutela que escapen a la sobirania popular. Les reserves de domini poden ser imposades per la judicatura, els poders econòmics o, majoritàriament, pel poder militar.\nLa reserva de domini pot prendre diverses formes. Una d'elles és que el poder militar es mantingui autònom (pressupostària i/o organitzativament) escapant al control del govern o altres institucions democràtiques; aquesta autonomia pot estar reconeguda en les lleis i/o formar part dels procediments pràctics d'actuació acceptats. Els nivells de reducció de l'autonomia militar i de subordinació de les forces armades al poder civil són un indicador del grau d'irreversibilitat, avenç o estancament dels processos de democratització. Una altra és que el poder militar tingui un paper de tutela efectiva que pot ser amb opcions de dret a veto, participació directa al parlament, govern o institucions reconeguda en les lleis o d'una forma més ambigua a través del reconeixement del seu paper com a garant de les essències nacionals, de la integritat territorial, de l'ordenament legal o dels valors del règim.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La reserva d'un exèrcit (o d'unes Forces Armades en general) és el conjunt d'efectius (homes, tropes) que, no formant part de l'exèrcit permanent, però comptant amb un cert grau d'instrucció militar, són mobilitzables per a ampliar les forces de l'exèrcit regular, tot complementant l'exèrcit permanent, en cas de necessitat o urgència. La reserva, juntament amb l'exèrcit permanent, constitueix l'exèrcit regular.\nEls membres de la reserva són coneguts com a reservistes. La majoria de reservistes són civils en edat militar; però també són reservistes aquells militars retirats per edat (però no donats de baixa), així com aquells militars que han passat a la reserva per decisió pròpia o per imposició administrativa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La salutació militar és la manera en què se saluden els militars estant de servei. S'efectua amb la mà dreta, tot inclinant el braç, rígid, sobre el front, a l'alçada de la cella, amb els dits junts. En la majoria dels exèrcits, es mostra el dors de la mà. Variants d'aquest model bàsic són:\n\nel model francès i britànic, mostrant el palmell de la mà;\nel model italià i nord-americà, amb el dors de la mà recte;\nel model polonès, mostrant també el palmell, però fet només amb dos dits, estant els altres plegats.\nQuan hom duu arma llarga, aquesta salutació militar bàsica se substitueix per una altra: el gest de barrar el cos amb el braç dret recte, mentre el braç esquerre sosté l'arma.\nEls estudiosos coincideixen a considerar que la forma actual de salutació militar sorgí a mitjan segle xviii, segons sembla com a estilització del gest de llevar-se el capell al pas d'un superior, forma de salutació militar que l'havia precedida (segles XVI-XVIII).\nDurant la guerra civil espanyola, la salutació militar reglamentària a l'Exèrcit Popular de la República era amb el puny tancat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori). Prové dels antics sistemes de reclutament amb origen a la llei assíria anomenada ilku, segons la qual tots els homes havien de servir un temps a l'exèrcit dels reis.El servei militar obligatori ha estat la forma bàsica de reclutament de les forces armades a la major part d'Europa i d'Amèrica des de la Revolució Francesa fins a la dècada de 1990, a partir de la qual tendeix a imposar-se el model d'exèrcit professional voluntari, tradicional del món anglosaxó.\nUn terme estretament relacionat amb el de servei militar obligatori és el de lleva, que designa l'acció de reclutament, així com el nombre de reclutes cridats a files cada any.\nLa forma més comuna de servei militar obligatori consisteix a forçar la població civil masculina (en alguns estats, com ara Israel, també la femenina), en arribar a la majoria d'edat, a passar un temps enquadrat a les forces armades.\nTècnicament, es considera que el servei militar abraça tant el període de servei actiu com el període de reserva; popularment només el període de servei actiu acostuma de ser percebut com a servei militar.\nEn la forma clàssica, el servei actiu consta de dues etapes principals:\n\ninstrucció militar, en què el civil incorporat és considerat encara recluta; és el període de concentració en un campament o altre recinte militar, dedicat a l'ensinistrament en l'ús d'armes, immersió en la disciplina militar i, en general, familiarització amb altres matèries relacionades amb l'exèrcit.\njura de bandera, moment en què hom passa de recluta a soldat pròpiament dit; i període de vida casernària adscrit a una unitat militar concreta, amb el doble objectiu d'acabar d'integrar-se en la vida militar i d'engruixir les unitats, que altrament estarien en quadre.En total, el temps de servei actiu tradicionalment havia voltat els dos anys; avui dia pot variar, segons els estats, entre els quatre mesos (com ara a Dinamarca) i els quatre anys (com ara a Egipte).\nConclòs el servei actiu, hom torna a la vida civil, però incorporat a la reserva militar; és a dir, es passa a ésser reservista, susceptible d'ésser cridat a files en cas necessari: si hom decreta la mobilització de la seva lleva, el reservista ha d'incorporar-se ràpidament a la unitat en què prestà el servei, o bé allà on li sigui indicat.\nEl civil deixa d'ésser militarment mobilitzable a alguna edat prefixada legalment; en general, entorn dels quaranta anys.\nEl reclutament obligatori, doncs, pot prendre dues formes bàsiques: \n\nservei ordinari, de temps prefixat: el definit fins ací.\nservei per a un període indefinit de temps en el context d'una mobilització de forces en temps de guerra i que normalment s'imposa als homes dins uns marges d'edat més amplis que l'anterior (mobilització per lleves). Un exemple és la coneguda com a Lleva del biberó (o Quinta del biberó) de finals de la Guerra Civil espanyola.La negativa a la realització del servei militar obligatori s'enquadra en l'anomenada objecció de consciència.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Servei Nacional de Fronteres de l'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Respublikası Dövlət Sərhəd Xidməti) és una és una patrulla fronterera de caràcter militar de la República de l'Azerbaidjan que s'encarrega de la vigilància de seves fronteres amb els seus països veïns, Turquia, Geòrgia, Rússia, Iran i Armènia. La Guàrdia Costanera de l'Azerbaidjan és la part marítima del Servei Nacional de Fronteres. Està orientada a la protecció dels ports, les aigües interiors, la frontera marítima i el mar territorial a la Mar Càspia.\nLa missió i la funció del Servei Nacional de Fronteres és garantir la seguretat de l'Azerbaidjan a través de la vigilància de les seves fronteres i impedir entri al país contraban, immigrants, terroristes i armes, incloses les armes de destrucció massiva. El Servei Nacional de Fronteres no és una branca de les Forces Armades de l'Azerbaidjan, però coopera amb elles. Es va establir el 31 de juliol de 2002 pel decret del President de l'Azerbaidjan, Heidar Alíev.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit de terra (llat. exercitus, \"exercici\", i després \"exercici militar\") és el component terrestre de qualsevol exèrcit, en contraposició amb la força aèria o exèrcit de l'aire i a l'armada o marina militar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit insurgent ucraïnès (ucraïnès: Українська повстанська армія, УПА, Ukrayins'ka povstans'ka armiya, UPA) fou un exèrcit nacionalista ucraïn��s paramilitar i després partisà que va dur a terme diverses accions de guerrilla durant la Segona Guerra Mundial contra l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica, Txecoslovàquia, i també contra l'Estat Polonès Clandestí i la Polònia comunista. El grup també participà en la neteja ètnica i la matança de polonesos de moltes ciutats i pobles de l'oest d'Ucraïna. El grup era la branca militar de l'Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos - facció Bandera o OUN-B), i es formà originalment a Volínia a la primavera i l'estiu de 1943, tot i que la data oficial de creació és el 14 d'octubre de 1942, dia en què se celebra la Intercessió de la Mare de Déu.\nL'OUN aspirava tornar a establir un estat nació independent i unit al territori ètnicament ucraïnès. Acceptava la violència com una eina política contra els enemics forans i interns de la de la seva causa, que volia assolir mitjançant una revolució nacional dirigida per una dictadura que expulsaria les forces d'ocupació i establiria un govern que representés totes les regions i grups socials. L'organització va començar com un grup de resistència i a poc a poc es va canviar en una guerrilla.Durant la seva existència, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès va lluitar contra els polonesos i soviètics com els seus principals oponents, tot i que l'organització també va lluitar contra els alemanys a partir de febrer de 1943. Des de final de primavera de 1944, l'UPA i l'Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (OUN-B) −fent front a l'avenç soviètic− també van cooperar temporalment amb les forces alemanyes contra els soviètics i polonesos, amb l'esperança de crear un estat independent d'Ucraïna. L'exèrcit també va tenir un paper substancial en la neteja ètnica de la població polonesa de Volínia i Galítsia, així com la posterior defensa de la població ucraïnesa a Polònia des de les neteges ètniques dutes per organitzacions nacionalistes (Armia Krajowa) i estatals poloneses, i la prevenció de la deportació dels ucraïnesos al sud-est de Polònia.Després de la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit comunista polonès, Exèrcit Popular de Polònia, va lluitar extensament contra l'UPA. L'UPA es va mantenir actiu i va lluitar contra la República Popular de Polònia fins al 1947, i contra la Unió Soviètica fins al 1949. La lluita fou particularment dura als Carpats, la totalitat de Galítsia i a Volínia, a l'actual Ucraïna Occidental. A final de la dècada dels 1940, la taxa de mortalitat dels soldats soviètics que lluitaven contra els insurgents ucraïnesos a l'oest d'Ucraïna fou més alta que la de les tropes soviètiques durant l'ocupació soviètica de l'Afganistan. Entre els moviments de resistència antinazi, fou únic, ja que no tenia cap suport extern significatiu. El seu creixement i la força eren un reflex de la popularitat que gaudia entre la població d'Ucraïna occidental. Fora dUcraïna occidental, el suport no va ser significatiu, i la majoria de la població de la Ucraïna (oriental) soviètica, influenciada per la propaganda estalinista considerava, i de vegades encara veia, l'OUN i l'UPA sobretot com a col·laboracionistes dels alemanys.L'UPA va funcionar fins a 1953, quan les seves accions es van aturar, tot i que van subsistir alguns focus de resistència durant els anys 1950 i 1960. De 1943-1950 el comandant en cap de l'UPA fou el general Roman Xukhèvitx, i de 1950 a 1954 ho fou Vassil Kuk", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Unitat dels Fusellers de la Sitx (en ucraïnès: Січові Стрільці, Sitxovi Striltsi) fou una unitat regular de l'exèrcit de la República Popular d'Ucraïna que funcionà sota diverses formes organitzatives del 1917 al 1919.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El mot veterà (del llatí vetus, \"vell\") és un terme polisèmic: d'una banda, és una persona que té experiència en una àrea particular, i d'altra banda també és referit especialment a les persones retirades en les forces armades i molt especialment a persones que són soldats supervivents d'algun conflicte. A aquests últims se'ls denomina veterans de guerra.\nTambé de vegades es refereix al personal retirat del servei. No obstant això, qualsevol membre de les forces armades que ha estat en combat o ha servit per un llarg temps pot ser descrit com un veterà.\n\nEls veterans de guerra, especialment des de la guerra del Vietnam i altres conflictes contemporanis com Iraq o Afganistan, han presentat una problemàtica social respecte de la re-inserció en la societat a causa de les incapacitats físiques i psicològiques greus que aquestes persones van contraure durant el conflicte, i les ha transformt en un llast per a la societat. La societat i els governs no estan preparats eficientment per poder oferir a aquest grup de persones que van retre un servei a la mateixa societat i potser van tornar com herois, un adequat tractament post-conflicte que els permeti continuar amb les seves vides normalment. Més aviat se'ls considera com a socialment morts.\nUn elevat percentatge de veterans de guerra arrossega seqüeles físiques o psicològiques de tal magnitud que els impedeix trobar el camí a la normalitat o felicitat i recorren al suïcidi com a sortida als seus problemes.Estats Units i l'antiga Unió Soviètica són actualment els països que té major nombre de veterans de guerra, en els Estats Units hi ha uns 23 milions de veterans de guerra, i dels 30.000 suïcidis que es verifiquen en aquest país, uns 6.000 són de veterans de guerra, una pandèmia en aquest grup de persones.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'aviació militar fa referència al conjunt d'aeronaus amb funció militar, així com a l'equipament, armes, instal·lacions i personal que hi estan relacionats. Pertanyen doncs a un govern i habitualment formen part del seu exèrcit, les forces aèries i la marina. En un sentit més ampli també pot fer referència al conjunt d'empreses aeronàutiques, als seus dissenys, tecnologia, experts i professionals d'aquest àmbit.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una Acadèmia de la Força Aèria o una Acadèmia de l'Aire és una institució nacional que ofereix capacitació inicial per a oficials, possiblement inclou educació de nivell de pregrau, a cadets d'oficials de la força aèria que es preparen per ser oficials comissionats en una força aèria nacional. La primera acadèmia del aire del món va ser el col·legi de la RAF per a cadets (ara anomenat Royal Air Force College) que es va fundar l'1 de novembre de 1919 en un centre d'entrenament de vol de la Royal Navy. Moltes nacions tenen acadèmies de l'aire, algunes de les quals són:\n\nL'Acadèmia de la Força Aèria de la República de la Xina, fundada en 1928.\nL'Acadèmia de la Força Aèria Brasilera, fundada en 1960.\nL'Acadèmia Aeronautica d'Itàlia, fundada en 1923.\nL'Acadèmia de la Força Aèria de Bangladesh, fundada en 1974 com a Unitat d'Entrenament de Cadets.\nLa Real Escola d'Oficials de la Real Força Aèria de Dinamarca, fundada en 1951.\nL'Acadèmia de l'Exèrcit de l'Aire de França.\nL'Acadèmia de la Força Aèria, Dundigul, Índia.\nLa Egyptian Air Academy, fundada en 1951.\nL'Acadèmia de la Força Aèria Gagarin, Força Aèria de Rússia, fundada en 1940.\nL'Acadèmia Hel·lènica de la Força Aèria de Grècia, fundada en 1919 com l'Acadèmia militar d'Aviació, es va convertir a l'escola de la Força Aèria Grega en 1931.\nL'Acadèmia de la Força Aèria de la República de Corea, fundada com l'Acadèmia d'Aviació en 1949.\nL'Acadèmia de la Real Força Aèria Noruega, fundada en 1949.\nL'Acadèmia de la Força Aèria del Pakistan, fundada com una escola d'entrenament de vol en 1947, i que va esdevenir una universitat en 1948, va ser reformada com una acadèmia de vol en 1967.\nL'Acadèmia de la Força Aèria Polonesa, fundada en 1927.\nL'Acadèmia de la Força Aèria Portuguesa, fundada en 1978.\nL'Acadèmia de la Força Aèria de Sri Lanka, fundada en 1976.\nL'Acadèmia de la Força Aèria Turca, fundada en 1951.\nEl Royal Air Force College Cranwell del Regne Unit, fundada en 1916 com una base d'entrenament aeri naval, es va convertir en una universitat de la força aèria en 1919.\nL'Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units, fundada en 1954.\nL'Acadèmia d'Enginyeria de la Força Aèria Zhukovsky, Força Aèria de Rússia, fundada en 1920.\nL'Acadèmia de la Força Aèria de Zhukovsky - Gagarin, de la Força Aèria Russa, va ser creada com a resultat de la fusió entre l'Acadèmia d'Enginyeria de la Força Aèria Zhukovsky, i l'Acadèmia de la Força Aèria Gagarin en 2008.\nL'Acadèmia de vol de la Força Aèria d'Israel, entrena a les tripulacions per operar en els avions de la Força Aèria Israeliana, entrena a pilots de combat, i a pilots d'helicòpter de transport militar, així com a navegants de combat i transport.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Advanced Core Military Engine (ACME), fou un programa tecnològic de desenvolupament de motor centrat en el disseny del core que serviria de base pels futurs turboreactors o turboventiladors dels avions militars avançats. Aquest programa es dugué a terme al Regne Unit a principi dels anys vuitanta.L'estat de l'art d'aquest programa era molt similar als desenvolupaments de motor als Estats Units, on es treballava per incrementar l'eficiència del turbojet respecte a les característiques disponibles en aquella època. En el Regne Unit, el programa ACME se centrava en implementar tecnologies avançades per a components de motor, incloent-hi els materials. Es va planificar també una segona fase, anomenada ACME II que es duria a terme a partir de 1989.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un sistema d'alerta primerenca i control aerotransportat, o AEWC (acrònim en anglès de Airborne Early Warning and Control), és un sistema de radar aerotransportat dissenyat per detectar aeronaus. Usats a gran altura, els radars permeten als operadors distingir entre aeronaus amigues o hostils a centenars de quilòmetres de distància. Els avions AEWC poden ser usats per a operacions aèries tant defensives com a ofensives. Ofensivament el sistema és usat per dirigir als avions de combat a les seves localitzacions objectiu, i defensivament per a contraatacs. També pot ser utilitzat per dur a terme tasques de vigilància, funcions de comandament i control i adreça de batalles (o funcions C2BM, sigles en anglès de command and control, battle management). Els sistemes AEWC també són coneguts amb el nom de sistema d'alerta i control aerotransportat, o AWACS (Airborne Warning and Control System).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Ansaldo A.120, també conegut com a Fiat A.120, ja que Fiat en va adquirir el disseny a Ansaldo, era un avió de reconeixement desenvolupat i construït a Itàlia durant la dècada de 1920.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un as de l'aviació o as de caça és un aviador de combat acreditat amb haver abatut un gran nombre d'aparells enemics en combats aeris. El nombre exacte de victòries aèries requerides per a ser oficialment reconegut com a \"as\" ha variat amb el temps, però normalment es considera a partir de 5 victòries.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'aviació naval és l'aplicació de l'aviació militar per part de les armades, incloent avions i helicòpters embarcats en vaixells de guerra. Per contra, l'aviació marítima és la utilització d'aeronaus en missions marítimes sota el comandament de forces no navals com, per exemple, l'antic Comandament Costaner de la RAF o la guàrdia costanera d'un país, sent una excepció la Guàrdia Costera dels Estats Units, que és considerada com a part de l'aviació naval nord-americana.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un avió embarcat és el que ha estat dissenyat específicament per operar des de portaavions. Els avions embarcats han de tenir una relativa forta resistència per a suportar les exigents operacions realitzades en els vaixells que els transporten. Han de ser capaços d'enlairar en una curta distància i ser prou robustos i flexibles per poder realitzar brusques parades a la coberta de llançament; normalment disposen de fortes mecanismes de plegat d'ales que permeten emmagatzemar un major nombre d'ells en els hangar és situats sota la coberta dels portaavions. Aquests avions són dissenyats per a múltiples propòsits incloent tasques de combat aire-aire, atac a superfície, atac a submarins, recerca i rescat, transport de material, observació meteorològica, comandament i control, i reconeixement.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els avions de combat de cinquena generació són els avions fabricats des de la dècada de 1990 per abatre altres avions, amb un avantatge o combinació de característiques que els fa superiors a models com el F-16 C/D o el Dassault Mirage F1. El terme és un concepte discutit de l'aeronàutica militar, perquè no hi ha consens entre els experts sobre l'avantatge o avantatges que haurien de reunir. Tampoc hi ha acord pel que fa a mateix concepte de generació, ja que no està clar si l'armament evoluciona per salts generacionals o segueix un progrés constant solucionant les errades trobades.\nSegons el criteri que es determini com diferenciador apareixen diverses classificacions diferents, amb més o menys generacions i amb més o menys models. Cap d'aquestes classificacions està exempta de problemes. Així, els diferents conflictes bèl·lics han indicat diferents llacunes i possibles camins de seguir. Però la cinquena generació no és fruit de les experiències obtingudes en una contesa determinada. Per això s'apunten entre cinc i nou característiques que la definirien, excepte autors que només utilitzen una com la data de producció o la baixa detectabilitat. De tots els possibles integrants només un caça, el F-22 Raptor compleix amb totes les característiques. Els altres no tenen una o més.\nEl concepte en si no està exempt de crítiques a causa de la popularització tan ràpida del terme i els abusos de la seva ocupació coincidint amb els problemes i retards acumulats pel Lockheed Martin F-35 Lightning II. S'ha indicat que moltes vegades el terme contribueix a justificar les grans sumes de diners gastades en un avió, el F-35, que no ha demostrat les seves capacitats i compta amb rivals en servei tan bons o millors. Autors com de Briganti critiquen el mateix concepte, qualificant-lo de mite i afirmant que només es circumscriu als models desenvolupats per l'empresa Lockheed-Martin.\nDurant un temps es va pensar que seria l'última, ja que cap nació o empresa estava treballant en un nou model quan aquestes aeronaus van entrar en servei i ja es preveia que els aparells no tripulats ocuparien el seu lloc en el futur, gràcies a la seva baixa detectabilitat, sota preu, ser sacrificables i haver demostrat els últims conflictes de segle XX la inutilitat de caces molt avançats per no tenir enemics contra els quals lluitar. No obstant això, a finals de la dècada de 2010 els Estats Units i diverses nacions europees van començar els treballs per a una sisena generació opcionalment pilotable.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els avions de combat de sisena generació seran les aeronaus, tripulades o no, que s'espera que entrin en servei en les diverses forces aèries en el període 2035-2040. Actualment el seu disseny i concepte d'operacions estan en desenvolupament.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Blue Angels (\"àngels blaus\") és el nom de l'esquadró de demostració de vol de l'Armada dels Estats Units. Format el 1946 després de la Segona Guerra Mundial, és el primer equip de demostració aèria militar amb caràcter oficial.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una bomba guiada, també coneguda com a bomba intel·ligent, és un tipus de bomba i, per tant, de caiguda lliure, però amb una sèrie d'enginys per aprofitar la seva energia cinètica i poder maniobrar durant la seva caiguda fins a aconseguir l'objectiu marcat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El casc de vol és un casc rígid (per a protecció contra els cops), integral o obert només per la banda del mentó, que incorpora visera alçable (com a protecció de la vista), així com auriculars i micròfon; s'usa en combinació amb màscara d'oxigen quan aquesta no va incorporada al casc mateix.\nEl casc de vol és la lligadura protectora usada pels aviadors militars en vol i combat des de mitjan segle xx, quan substituí el tradicional casquet d'aviador en les noves condicions de vol a reacció i supersònic.\nPeça d'aspecte inconfusible, el disseny del casc de vol no ha variat gaire, des del punt de vista estètic, d'ençà els anys cinquanta. Tècnicament, en canvi, la seva evolució és incessant, sempre en conjunció amb la indispensable màscara d'oxigen.\nLligadura pensada inicialment per a pilots d'avió, des dels anys seixanta n'hi ha versions menys voluminoses per a ús de pilots d'helicòpter.\nFou a partir del casc de vol que es desenvolupà el casc d'astronauta.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El casquet d'aviador, o casquet de pilot, és un casquet de cuir que s'ajusta al cap i que compta amb dues tires laterals, a manera de galteres, que es corden sota el mentó, generalment mitjançant sivella.\nFou la lligadura característica dels aviadors (d'on el nom) des dels inicis de l'aviació fins a mitjan segle xx, i tenia la funció de protegir del fred i dels cops. Habitualment s'usava en combinació amb ulleres de vol, caçadora de pell i guants de vol. Els pilots civils usaren casquet d'aviador sobretot en el període dels biplans, mentre la cabina estigué oberta a l'aire lliure. Els pilots militars ja l'empraren durant la Primera Guerra Mundial, i encara l'usaven durant la Segona Guerra Mundial; amb l'aparició de l'avió de reacció el substituïren pel casc de vol actual.\nD'un disseny similar, però en general més rígid i sovint circular, era el casc de tanquista, de cuir, usat durant el mateix període.\nEn la cultura popular el casquet d'aviador és un símbol retro vinculat al món del cinema i la historieta d'aventures. Destaca l'ús irònic que en fa l'Snoopy de Charles Schulz.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El casquet de caserna (o, en contextos apropiats, simplement casquet) és una lligadura militar (a voltes també policial) sense ales ni visera, i amb els costats plans i semirígids, de manera que, un cop cofat, presenta perfil triangular vist de front o d'esquena. Altres característiques del casquet de caserna són: \n\nla part superior pot ser tancada, és a dir, les dues peces laterals estan cosides directament per la part superior (casquet de caserna tancat). Alternativament, i mercès a una tercera peça intermèdia, la part superior pot ser lleugerament expansible, a manera de manxa (casquet de caserna de manxa).\nels extrems frontal i posterior, o bé rematen en punta (ús tradicional), o bé són arrodonits (ús modern); d'ací les dues tipologies bàsiques, casquet de caserna apuntat i casquet de caserna arrodonit, respectivament.\npot incloure orelleres perimetrals, desplegables o no. Alternativament, les orelleres poden ser simulades mitjançant viu. Val a dir que, en la segona meitat del segle xx, les orelleres perimetrals han tendit a ésser substituïdes per un repunt simbòlic, almenys en les versions d'estiu.\nen la majoria de models els dos costats de l'orellera (o de la simulació d'orellera) conflueixen al front en forma, bé de V majúscula, bé de Y majúscula, bé de semicercle (amb el costat esquerre encavalcant-se sobre el dret, per norma general). La forma en Y és oberta, i tanca amb un o dos botons; si l'orellera amb front en Y és simulada, acostumen a conservar-se els botons, a títol ornamental.\nel front pot ornar-se amb borla.Com en el cas de la boina, quan no es duu posat el casquet de caserna és prou habitual --però irreglamentari-- plegar-lo i desar-lo en una musclera.\nEl terme català casquet de caserna equival a l'espanyol gorro cuartelero o gorrillo; al francès bonnet de police i (col·loquialment) calot; a l'italià bustina o berretto a bustina; al portuguès barrete de bivaque o simplement bivaque (al Brasil, gorro com pala i, col·loquialment, bibico); al romanès bonetă; a l'anglès side cap o garrison cap; a l'alemany Schiffchen o Feldmütze; al rus pilotka (пилотка); etc.\nTipus peculiars de casquet de caserna, amb connotacions ètniques, són el glengarry escocès i el šajkača serbi.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Aèria Equatoriana (FAE) és juntament amb l'Exèrcit de l'Equador i l'Armada equatoriana, una de les tres branques de les Forces Armades Equatorianes. La història de l'aviació militar equatoriana va ser iniciada oficialment el 27 d'octubre de 1920 amb la creació de la primera escola d'aviació militar, posteriorment i després d'una trajectòria accidentada, va aconseguir un desenvolupament institucional notable, i ha estat una de les forces aèries llatinoamericanes que han participat en conflictes internacionals contra Perú durant els anys 1981 i 1995.\nLa FAE, igual que les altres branques de les Forces armades compleix a més del seu rol militar, una funció constitucionalment reconeguda de desenvolupament econòmic a través d'una incipient indústria aeronàutica amb DIAF, participació en l'aviació comercial amb l'empresa TAME i altres empreses relacionades, ofereix també serveis educatius de nivell primari i mitjà amb unitats educatives experimentals i educació superior amb el ITSA, finalment duu a terme una reconeguda labor d'ajuda i benestar social amb els programes Ales per a la integració, Ales per a la salut i Ales per a l'alegria.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La guerra aèria és l'ús d'aeronaus militars i altres màquines voladores en la guerra, incloent-hi transports de càrrega per promoure els interessos nacionals. El poder aeri estratègic és el bombardeig de recursos enemics per bombarders; el poder aeri tàctic és la batalla per control de l'espai aeri per caces; el suport aeri proper és el suport directe a unitats de terra; el terme aviació naval refereix especialment a l'ús de portaavions.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "HALO i HAHO són dos termes usats per les forces armades de diversos països per descriure un mètode de transportar personal, equips i subministraments des d'un transport aeri a gran alçada mitjançant un salt en caiguda lliure en paracaigudes.\nHALO és un acrònim per l'anglès High Altitude-Low Opening (Gran alçada-Baixa obertura), mentre que HAHO significa High Altitude-High Opening (Gran alçada-Alta obertura). D'un temp ençà, la tècnica HALO també és practicada per civils.\nLa principal diferència entre ambdues tècniques és que en HALO el paracaigudista obre el paracaigudes a baixa alçada, després d'un temps de caiguda lliure, mentre que en HAHO el paracaigudista obre el paracaigudes a gran alçada, uns segons després de saltar de l'avió.\nLa tècnica HAHO es fa servir per transportar equipament, subministraments i personal, mentre que la tècnica HALO generalment és usada només per personal. En condicions normals, l'avió vola a una alçada d'aproximadament 8.000 metres.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un helicòpter armat, o helicòpter artillat, és un helicòpter militar modificat amb armes per atacar a objectius terrestres. Els helicòpters armats es diferencien dels helicòpters d'atac en què els helicòpters armats es van dissenyar anteriorment per a altres usos, com utilitaris, de transport i de reconeixement, entre altres. Les muntures d'armes són modificacions, en lloc de part del disseny de l'helicòpter. El propòsit de la modificació a la configuració d'helicòpter armat pot ser la conveniència durant la batalla, la falta de fons militars per desenvolupar o adquirir helicòpters d'atac o la necessitat de mantenir aquests helicòpters per a missions en les quals no són necessàries les armes. Els helicòpters navals solen ser helicòpters armats, en aquest cas amb míssils antivaixell i armament antisubmarí, especialitzats per operar des de vaixells de guerra.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Aèria Israeliana, anomenada oficialment Arma de l'Aire i de l'Espai (en hebreu: זרוע האוויר והחלל), coneguda també per les sigles en anglès IAF (Israeli Air Force), és la força aèria de les Forces de Defensa d'Israel, encarregada de preservar la sobirania aèria de l'Estat d'Israel. El seu actual comandant en cap és el General de Divisió Amir Eshel. Compta aproximadament amb un total de 750 aeronaus. La insígnia de la Força Aèria Israeliana és un Estel de David blau sobre un cercle blanc. És el component aeri de les FDI. Té a prop de 710 avions i 181 helicòpters, també té drons, satèl·lits i míssils balístics.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un paracaigudista militar és un membre d'una organització militar entrenat per saltar en paracaigudes sobre un objectiu, com a inici de les seves activitats militars. Per exemple; són tropes paracaigudistes la Brigada d'infanteria lleugera paracaigudista o el Fallschirmjäger.La principal missió de les unitats paracaigudistes és la infiltració en el territori enemic més enllà de les línies del front i realitzar tasques de sabotatge i eliminació d'objectius concrets que puguin pertorbar l'avanç de l'exèrcit. També s'inclouen entre les seves missions, el rescat, la protecció i el trasllat de persones, tant militars com civils que siguin objectius importants.Un rescat cèlebre va ser el de Mussolini durant la Segona Guerra Mundial per paracaigudistes alemanys al comandament d'Otto Skorzeny. La tasca més important que realitzen és possiblement la conquesta de punts estratègics de vital importància, els quals han de ser defensats fins a l'arribada de reforços.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El radi d'acció (en l'àmbit militar, radi de combat) és la distància màxima que pot recórrer una aeronau amb el seu propi combustible (és a dir, sense re-proveïment en vol) comprenent l'enlairament, el recorregut d'anada, l'execució d'una missió típica, el retorn a la seva base d'origen amb una reserva de carburant de seguretat i l'aterratge. El radi de combat d'una aeronau varia depenent de diversos factors com la disponibilitat de tancs externs de combustible, el perfil d'execució de la missió (o altitud de vol), la situació meteorològica o la càrrega de combat. D'aquesta manera:\n\nUna aeronau amb tancs externs tindrà un radi de combat molt més gran que una que no els porti. No obstant això, els tancs de combustible afegeixen pes i empitjoren l'aerodinàmica, el que influeix negativament, tot i que aquests poden ser ejectats una vegada consumits.\nEl perfil d'execució de la missió fa referència a les diferents altituds a les quals vola l'aeronau depenent de la missió a executar. Cada tipus de motor té una altitud determinada on és més eficient, consumint menys combustible per a una mateixa distància. Si el perfil de la missió obliga a volar molt de temps a una altitud diferent a aquesta, el radi d'acció es veurà influït.\nLa presència de vent de cua o de cara pot ampliar o escurçar respectivament el radi de combat.\nL'armament que porta cada aeronau varia depenent del tipus de missió. El pes i característiques aerodinàmiques d'aquest influeix en el radi de combat.El radi de combat d'una aeronau no s'ha de confondre amb el seu abast màxim, paràmetre que indica la distància capaç de recórrer amb la màxima càrrega i sense tancs externs, o l'abast en ferri , que indica la distància màxima possible sense armament i amb tancs de combustible.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El reconeixement aeri és la inspecció des de l'aire de determinades zones mitjançant avions de reconeixement o vehicles aeris no tripulats. Les seves funcions consisteixen a recollir intel·ligència d'imatges, intel·ligència de senyals i intel·ligència de mesures. Normalment requerit en tasques d'espionatge sobre potències enemigues a qui els fa, es va començar a utilitzar en la Primera Guerra Mundial. Comunament en l'actualitat s'usen per a la cartografia.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els uniformes de Força Aèria presenten una homogeneïtat considerable d'Estat en Estat, sens dubte a causa de la relativa joventut d'aquesta branca de les Forces Armades: l'aviació militar sorgeix a inicis del segle xx, enquadrada en l'Exèrcit o en l'Armada, i, després del paper tan important fet a la Primera Guerra Mundial, en el període d'entreguerres tendeix a constituir-se en branca independent de les dues tradicionals.\nLa primera Força Aèria a constituir-se independentment fou la RAF britànica (1918), i és probable que el seu uniforme hagi estat el model de l'adoptat per les altres a partir de llavors.\nA grans trets, doncs, les diverses forces aèries tendeixen a vestir uniformes anàlegs als de l'exèrcit corresponent, però en algun to de blau fosc, entre el blau marí i el blau grisenc pujat (\"blau aviador\").\nDe molt aviat, les lligadures predominants en les forces aèries han estat la gorra de plat, per a l'oficialitat (en passeig i gala), i, per a tots els graus, el casquet de caserna (en diari i campanya). L'oficialitat de l'Exèrcit de l'Aire francès, per exemple, sempre ha usat gorres de plat, en comptes dels quepis rígids tan característics de llurs col·legues de l'Exèrcit de Terra. Quant al casquet de caserna, cal dir que ja durant la Primera Guerra Mundial era força habitual que els aviadors n'empressin, fins i tot en exèrcits que no tenien tradició d'ús d'aquesta lligadura; és per això, per exemple, que en rus el casquet de caserna es coneix antonomàsticament com a pilotka ('lligadura de pilot').\nQuant al sistema de graus i de divises, també acostuma de basar-se en el sistema de l'exèrcit respectiu. La gran excepció és, precisament, la RAF, així com --per influència directa-- les altres forces aèries de la Commonwealth, en què el sistema de graus i divises és una mena de combinació d'elements propis de l'Exèrcit amb d'altres de procedents de l'Armada.\n\nEls uniformes de vol, en canvi, han variat enormement, en connexió directa amb la ràpida evolució tecnològica dels avions i de l'armament de dotació; fins a cert punt cal estudiar-los més com a part integrant de l'equipament militar que no pas com a elements uniformològics. Resumim-ho telegràficament, però. D'ençà la Primera Guerra Mundial, eren característics el casquet d'aviador, combinat amb ulleres de vol, i la caçadora de pell; en la Segona Guerra Mundial s'hi sumà la màscara d'oxigen, imprescindible per l'alçada que ja atenyien els aparells. En l'era dels avions supersònics hom vesteix casc de vol i granota inífuga.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El vestit antigravetat, usat pels pilots de les forces aèries consisteix en un sistema de càmeres inflables que en augmentar l'acceleració vertical s'inflen oprimint el cos del pilot en les cames i l'abdomen i evitant d'aquesta manera que la sang es desplaci a aquesta part del cos, mantenint el reg al cervell.El vestit antigravetat és de gran utilitat per evitar l'anomenada visió negra produïda per ascensos o maniobres que facin baixar la sang a les cames. Però no contra la visió vermella produïda per maniobres de sentit contrari.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Alpenflage (terme alemany: 'bandera dels Alps') és el nom donat per estudiosos i col·leccionistes a un patró mimètic característic de l'exèrcit suís, el qual l'usà entre 1955 i 1993. Es tracta d'un motiu clapejat que, sobre fons ocre clar (o, almenys a partir de 1983, bronzejat), presenta taquetes menudes en blanc i en verd pàl·lid, així com clapes petites i mitjanes en vermell intens, verd jungla i negre, amb el dibuix de les clapes negres suggerint branquillons; la superposició de colors provoca l'efecte d'una diversitat cromàtica encara major (per exemple, marró en superposar-se verd i roig).\nTot i l'evident derivació del patró Leibermuster nazi (vegeu més avall), l'Alpenflage s'individualitza remarcablement per la insòlita dominància del vermell, que a primer cop d'ull sembla el més allunyat del concepte de camuflatge, però que en realitat es mimetitzava molt bé amb el paisatge de la tardor suïssa, ple de fulles de to vermellós.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Ameba (en rus амёба) és el nom que es dona col·loquialment a un patró mimètic soviètic, de la família clapejada, que sobre un fons llis –que pot ésser caqui o verd-- presenta clapes bastant grosses en marró xocolata la forma de les quals recorda l'ameba.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El beriozka (transcripció del rus берёзка 'bedoll'), o patró mimètic esglaonat, és un patró mimètic soviètic –i, alhora, un grup de patrons--, de la família clapejada, que sobre fons llis presenta clapes més clares suggerint fulles, essent el contorn de les clapes d'un traç esglaonat molt característic que als ulls actuals fa efecte de pixelat, tot i no ser-ho en origen.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El camuflatge militar és la tècnica de disfressar objectes, vehicles o tropes tot mimetitzant-los amb el terreny circumdant per tal d'ocultar-los a la detecció i identificació de l'enemic. Això es pot fer per dues vies:\n\ncobrint allò que hom vol dissimular amb objectes naturals (per exemple, vegetació) o fabricats (per exemple, xarxes sobre emplaçaments artillers).\nmitjançant colors pintats (en peces artilleres, tancs, equipament, etc.) o estampats (en uniformes) que es corresponen amb el medi, sovint en dissenys que dissimulen la forma.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El patró disruptiu, o DPM (disruptive pattern material, 'material de patró disruptiu'), és un patró mimètic d'origen britànic, de la família pinzellada, que, amb variants de detall, sobre fons caqui o ocre clar (pràcticament groc en versions tropicals), presenta traços en forma de pinzellada, grans i gruixuts a manera de clapes, de colors marró fort (a voltes rogenc) i verd intens (generalment verd jungla o verd oliva), més traços menors, a manera de pinzellades, en negre. El conjunt de variants del patró DPM britànic, més les imitacions i derivacions desenvolupades en altres exèrcits, constitueix el grup mimètic DPM.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El duck hunter (terme anglès: 'caçador d'ànecs') és un patró mimètic clapejat, d'origen estatunidenc, que presenta clapes irregulars de diversa grandària, i en diversos colors o tons, sobre fons clar (generalment, caqui clar), amb la peculiaritat que el disseny de les clapes fa efecte de tècnicament primari, com si l'hagués pintat a mà un afeccionat o un infant.\nAixí mateix, el duck hunter és un grup de patrons de la família clapejada. Constitueixen el grup el duck hunter estatunidenc fundacional i els diversos patrons que n'han derivat en altres exèrcits (així com, d'altra banda, moltes imitacions comercials).\nEl present article tracta ambdues accepcions.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El patró ERDL és un patró mimètic estatunidenc, de la familia clapejada, que consta d'un fons clar, amb clapes marró fosc i verd intens que suggereixen fulles desenfocades, més clapes negres que suggereixen branquillons. Presenta dues variants en funció del color del fons, que és verd pàl·lid en la primera (lowland ERDL o lime ERDL) i caqui pàl·lid en la segona (highland ERDL o brown ERDL).\nAixí mateix, l'ERDL és un subgrup de patrons del grup de fullatge. Constitueixen el subgrup l'ERDL estatunidenc fundacional i els nombrosos patrons que n'han derivat arreu del món.\nEl present article tracta ambdues accepcions.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Flächentarn (terme alemany: 'camuflatge facetat'), Flächentarnmuster ('patró mimètic facetat') o Flächendruck ('estampat facetat') fou un patró mimètic clapejat de la RDA consistent en fons gris clar i clapes mitjanes en verd turquesa, verd clar i ocre, amb la forma de les clapes suggerint fullatge lleugerament desenfocat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Fleckerlteppich (terme alemany: 'edredó de retalls') és el nom col·loquial amb què es coneix un patró mimètic clapejat, típicament austríac, que consta de fons caqui rosat i de taquetes i pics en quatre colors: marró fosc, verd oliva, ocre i gris, els dos darrers amb subtil tonalitat lilosa. L'efecte de conjunt és d'una insòlita dominància rosada o lilosa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Flecktarn (terme alemany: 'camuflatge de pics' o 'camuflatge clapejat', de Fleck, 'taca', i Tarnung, 'camuflatge'), també conegut com a Flecktarnmuster ('patró mimètic clapejat'), és un patró mimètic de la família clapejada fruit de la combinació de cinc colors en forma de taques irregulars (clapes i pics): negre, verd fosc, gris verdós i marró sobre fons de color verd clar. Pensat com a camuflatge de terrenys boscosos temperats, té una versió de desert (Wüstentarn, a voltes conegut pel nom inicial de Tropentarn) que utilitza un esquema de colors diferent.\n\nEl camuflatge Flecktarn fou dissenyat el 1976, sembla que en cooperació amb l'exèrcit francès, si bé aquest no arribà a adoptar-lo. Sovint se l'emparenta al Leibermuster nazi (1945), sense cap base; en canvi, si hom compara patrons resulta evident la similitud --conscient o no-- amb patrons de les Waffen-SS com el Platanenmuster reversible (1937/38), sobretot amb la cara d'estiu; o com l'Erbsenmuster d'una sola cara (1944).Al principi el Flecktarn es reservà per a forces especials, mentre que el gruix de l'exèrcit continuava vestint de verd oliva. D'ençà 1990 el Flecktarn és la coloració universal de l'uniforme de campanya dels tres exèrcits d'Alemanya: el Heer (exèrcit), la Luftwaffe (força aèria) i algunes unitats de la Marine (armada).\nD'ençà 1984 l'uniforme de campanya de tot l'exèrcit danès és en patró pletslǿring, un Flecktarn de marcada dominància verda; des del 2000 compta amb la corresponent versió desèrtica.\nAltres exèrcits, com l'austríac, el belga i el xinès, l'utilitzen o l'havien utilitzat en algunes de les seves unitats.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La funda mimètica és una funda de roba de motiu mimètic amb què es cobreix el casc militar a efectes de protecció i camuflatge. El català funda mimètica equival a l'anglès helmet cover i camouflage (o camo) cover, esp. funda mimética, fr. couvre-casque, it. telino mimetico, etc., etc.\nPrecedents de la funda mimètica són les fundes de roba amb què es cobrien en campanya els xacós, i més endavant els xacós baixos (ros inclòs), durant el segle xix. Anàlogament, des del 1892 el casc de punta alemany es cobria amb funda en campanya.\nLes fundes de casc de tipus actual sorgiren durant la Primera Guerra Mundial, en el context de la guerra de trinxeres del front occidental (França, 1915; Regne Unit, 1916), i també del front alpí (Itàlia, 1916), i tenien com a funció dissimular el contorn del casc i evitar reflexos; generalment eren llises en el color de l'uniforme. Tot i els precedents aplicats al casc de punta, l'exèrcit alemany no preveié fundes per al casc model 1916: els soldats es fabricaven fundes artesanalment, o bé pintaven directament la superfície del casc; procediment, aquest, oficialitzat i sistematitzat el 1918, segons pautes de camuflatge geomètric multicolor. A l'exèrcit austrohongarès s'usaren fundes artesanals en 1917-1918. A partir de 1916 es distribuïren fundes blanques (autèntiques fundes mimètiques en ple sentit) a les tropes de muntanya italianes, alemanyes i austrohongareses.\nDurant els anys trenta comencen a aparèixer fundes mimètiques multicolors per a medi boscós; probablement les primeres foren les de les Waffen-SS (devers 1936). De fet, la funda de casc fou el segon element de roba militar a què fou aplicat el camuflatge, immediatament després que a les tendes-ponxo. De llavors ençà molts dels models són reversibles, amb una cara més clara per a primavera-estiu i una altra de més fosca per a tardor-hivern.\nDurant la Segona Guerra Mundial ja eren molts els exèrcits que usaven fundes de casc, generalment llises del color de l'uniforme, com en el conflicte anterior; però també n'hi havia de mimètiques: blanques per a medi nevat (URSS i Alemanya, per exemple), i de camuflatge geomètric o a clapes multicolors per a bosc (Itàlia, Alemanya i EUA, per exemple). Un sistema paral·lel, i emparentat, era la xarxa mimètica (Regne Unit, EUA i Japó, sobretot), que permetia adjuntar-hi fullatge per a camuflar-se en medis boscosos; els exèrcits que no comptaven amb xarxa mimètica aplicaven el fullatge al casc per mitjans artesanals. Encara es donà la pintura aplicada directament sobre el casc, però marginalment.\nA partir de la segona postguerra mundial les fundes mimètiques (nivals o multicolors) anaren generalitzant-se a força exèrcits per a campanya, tot i que la resta de l'uniforme era monocolor en la majoria de casos. Com avui, podien alternar amb l'ús de la xarxa mimètica en els casos escaients. Actualment formen part habitual dels uniformes de camuflatge d'ús generalitzat. S'hi ha afegit una tercera variant: motius a clapes o pics en tons apropiats per a desert.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Leibermuster fou un patró mimètic clapejat del Tercer Reich, en sis colors: sobre fons beix clar presenta petites taques en blanc i verd clar, i clapes petites i mitjanes, bastant estretes, en verd intens, roig i negre; les clapes negres suggereixen branques, i llur orientació bàsica és horitzontal, tot i que en alguns exemplars pot ésser vertical.\nAquest patró, juntament amb les seves derivacions, constitueix el grup Leibermuster de la família clapejada.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El lleopard és un patró mimètic i, per extensió, un grup de patrons mimètics, de la família pinzellada, que es caracteritza per un fons clar (generalment verd clar) amb sobreimpressió de traços de color intens (generalment marró i verd forts) la forma dels quals suggereix pinzellades, incloent-hi els extrems esfilagarsats. El sentit dels traços generalment és horitzontal, però pot ésser vertical.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El patró mlok (mot txec: 'salamandra') és un patró mimètic txecoslovac, de la familia clapejada, el qual consta de clapes grosses de forma irregular, en negre, verd intens, verd pàl·lid i sorra, així com de clapes menudes en ocre intens, disperses sobre el color de sorra. La forma d'algunes de les clapes verd pàl·lid pot suggerir mapes polítics. A primer cop d'ull és ben possible interpretar el negre com a marró fosc, i també percebre confosos en groc tant el verd pàl·lid com el color de sorra.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Moro (terme polonès) és un patró mimètic polonès a base d'una agrupació densa de taques amb forma de cuc, en to fosc, sobre fons llis més clar. Creat el 1968 per a substituir el model pluvial en els uniformes de campanya, vigí fins al 1989, en què el substituí el patró puma. La versió de l'Exèrcit era en tons verds (moro verd); la de l'Armada i la Força Aèria, en tons negres (moro negre); la de la policia, en tons blaus (moro blau).\nEl patró moro es pot classificar com a clapejat, si considerem els, diguem-ne, cucs com una mena de pics. Emperò, des del punt de vista de l'elaboració tècnica, sembla evident la relació amb els patrons pluvials.\nEl nom de moro, que en principi pot sorprendre, no té res a veure amb el Magrib: és la sigla de la companyia productora, Materiał odzieżowy roboczo-ochronny ('Material Tèxtil de Protecció Individual'). En polonès col·loquial hom tendeix a usar moro com a sinònim de kamuflaż ('camuflatge'), a causa de la gran popularitat del patró. A la resta del món es dona sovint l'error de creure que moro era el nom polonès del camuflatge pluvial; aquest, ben al contrari, hi rebia el nom de deszczyk ('gota de pluja').", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró de fullatge (de l'anglès leaf patern, 'patró [de] fulla') és un patró mimètic clapejat que es caracteritza per presentar fons clar, clapes marrons (o caquis, o ocres) i verdes de to intens que suggereixen fulles desenfocades i, finalment, clapes negres que suggereixen branquillons. El conjunt suggereix fragments aleatoris de fullatge, d'on el nom. El fons pot ser, o bé verd, o bé caqui (o ocre, o, a voltes, groc).\nEls nombrosos patrons de fullatge, d'encuny estatunidenc, estan estretament interrelacionats en origen i en estil, i es poden classificar conjuntament com a grup de fullatge al si de la família de patrons clapejats. També es podrien anomenar patrons ERDL-woodland, per tal de distingir-los de la família de fullatge d'encuny soviètic, radicalment diferent.\n\n\t\t\nEls dos exemples paradigmàtics de patró de fullatge: a l'esquerra, ERDL estatunidenc de 1967; a la dreta, woodland estatunidenc de 1981", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró de fullatge per antonomàsia, o d'encuny soviètic, és un patró mimètic que consisteix en una representació naturalista (realisto-figurativa) de fullatge.\nEs tracta d'una de les tipologies mimètiques més originals i sorprenents, amb un efecte de conjunt que pot semblar propi d'una representació artística, de l'estampat d'un vestit femení, de guardes de llibre, etc.\nEls primers patrons de fullatge foren de creació soviètica, amb diverses variants. Esporàdicament, i en altres estats, han aparegut patrons que, no necessàriament relacionats amb els soviètics, també responen a la definició. El conjunt de tots aquests patrons es pot definir com a constituint una família de patrons de fullatge, estrictament tipològica i summament caracteritzada, però amb pocs representants.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró digital és qualsevol patró mimètic dissenyat informàticament, i, en conseqüència, compost per micromotius –generalment en forma de píxels--, o bé per combinacions de micromotius i macromotius. Contrasta amb els patrons convencionals, és a dir, amb totes les altres famílies mimètiques, totes les quals consisteixen exclusivament en macromotius, formes orgàniques o imitatives de la natura.\nSi els micromotius del patró digital consisteixen en píxels hom parla, més concretament, de patró pixelat. Com que la majoria de patrons digitals són pixelats, en la pràctica tots dos termes s'usen indistintament, amb predomini del primer. De fet, la concepció popular és que són patrons digitals aquells que consisteixen en píxels.\nTot el conjunt de patrons digitals es pot agrupar en una família tipològica clarament definida (família de patrons mimètics digitals o pixelats). La família podria dividir-se interiorment en grups de patrons, per afinitats de l'aspecte general; tindríem així, per exemple, CAPDAT i derivacions, MultiCam i derivacions, digitals basats en tigrats, digitals basats en clapejats, etc., etc.\n\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\nExemples de patrons digitals", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró mimètic, o patró de camuflatge (també conegut com a esquema mimètic, esquema de camuflatge i motiu mimètic), és un tipus concret de disseny de superfície camuflada (generalment per a roba), definit per la forma, els colors, la grandària i la disposició dels elements que el componen. El català patró mimètic equival a l'anglès camouflage pattern i camouflage scheme; a l'al. Tarnmuster; a l'esp. esquema de camuflaje i patrón de camuflaje; al francès motif de camouflage; a l'it. motivo mimetico i schema mimetico; al portugués padrão de camuflagem i padrão camuflado; etc., etc.\nUn sinònim complementari de patró mimètic és patró disruptiu, terme amb què es fa èmfasi en un matís: la funció del camuflatge és desdibuixar la forma del portador, o sigui, ésser un element disruptiu de la forma.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró pinzellat és qualsevol patró mimètic basat en traços de colors que suggereixen pinzellades. Els patrons pinzellats constitueixen una família de patrons mimètics prou caracteritzada (família pinzellada), amb els diversos membres entrellaçats tant estilísticament com històricament. En anglès es coneixen com a brushstroke patterns.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró clapejat és qualsevol patró mimètic basat en clapes de colors que poden suggerir, indistintament, taques d'oli o de greix, núvols, fullatge desenfocat, branquillons, etc.; pot incloure pics, o tenir-ne com a element bàsic.\n\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\nExemples de patrons clapejats especialment famosos o influents", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró geomètric és un patró mimètic multicolor en què predominen formes geomètriques o poligonals. Els patrons geomètrics, d'origen alemany, constitueixen una família de patrons mimètics que no és merament tipològica (com sí que és, per exemple, la clapejada), sinó que, a més a més, hi és discernible una filiació històrica entre els diversos patrons membres i llurs concrecions en models, essent els patrons i models no alemanys manifestament inspirats en els alemanys clàssics.\nEls patrons geomètrics nasqueren durant la Primera Guerra Mundial al si de les forces armades alemanyes; llavors foren aplicats a avions (generalment en forma de rombes, hexàgons, etc.), a tancs i a cascos d'acer (en aquests, en forma de requadres inclinats, sovint trencant els angles). D'ací deriva el subconjunt de patrons estellats.\n\n\t\t\nExemples de patrons geomètrics alemanys de la Primera Guerra Mundial en avió i en casc", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els patrons mimètics de les Waffen-SS són els creats per aquesta mateixa organització nazi per al seu ús privatiu i usats, efectivament, de forma massiva. Es tracta de patrons clapejats multicolors i molt diversos, però que presenten un marcat aire de família entre si. Per comunitat d'origen i per similitud estilística es poden classificar com a grup Waffen-SS de la família clapejada.\nNo foren, emperò, els únics patrons mimètics emprats per les Waffen-SS.L'estudi d'aquests patrons és matèria complexa, i molt prolixa; el present article es limita a oferir-hi una introducció general.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró pluvial és un patró mimètic en què, sobre fons llis de to clar, predomina un motiu pluvial, és a dir, traços verticals discontinus en to fosc, suggerint gotes de pluja, d'on el nom. Els patrons pluvials, típics del Pacte de Varsòvia, constitueixen una família de patrons mimètics prou caracteritzada, amb els diversos membres entrellaçats històricament, i no tan sols estilísticament. En anglès aquesta família es coneix com a rain patterns ('patrons de pluja' o 'patrons pluvials'), raindrop patterns ('patrons gota de pluja') i needle patterns ('patrons d'agulla'), denominacions derivades dels noms oficials en les llengües respectives, com veurem.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un sobreuniforme militar és un uniforme militar que es duu per damunt d'un altre a fi de protegir el de sota contra el desgast i la brutícia, o bé com a peça d'abrigar, o –en cas de sobreuniforme mimètic— per tal de camuflar-se. Pot ser d'una peça, a manera de granota, o bé de dues peces, que generalment són sobrejaqueta (o parca, o sobrejaqueta-parca) i sobrepantaló (o sobrepantaló multibutxaca), aquest sostingut, sovint, mitjançant elàstics incorporats o separables. Les peces de sobreuniforme es confeccionen ben amples, per a poder usar-les còmodament sobre l'altra roba.\nEl català sobreuniforme equival a l'esp. sobreuniforme, fr. survêtement, it. sovravestito, port. sobre-uniforme, ang. oversuit i overgarment, al. Überanzug, rus комбинезон (kombinezon), etc., etc.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El telo mimetico (terme italià: 'tall [de roba] mimètic', 'peça mimètica') és un patró mimètic clapejat tricolor, típicament italià, que consta de grans clapes de marró intens i de clapes menors de color ocre clar sobre fons verd; atenent a la intensitat dels colors hi ha diverses variants d'aquest patró, amb quatre de principals censades.El telo mimetico fou creat el 1929 per l'exèrcit italià en la tenda-ponxo m. 1929 (telo mimetico mod. 1929), d'on el nom aplicat també al patró; en aquesta funció vigí fins al 1992. Endemés, fou aplicat a sobreuniformes militars entre 1941 i 1987 i, en particular, al sobreuniforme de campanya de tot l'exèrcit entre 1951 i 1975. D'aquesta manera, el telo mimetico té la triple distinció d'ésser, en la història uniformològica mundial, el primer camuflatge estampat d'ús massiu en un exèrcit, el primer patró a uniformar mimèticament el gruix d'un exèrcit i, finalment, el patró mimètic de major vigència continuada.\nEn fonts italianes sovint rep el nom de telo tenda ('peça de tenda').", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El patró tigrat és un patró mimètic i, per extensió, un grup de patrons mimètics, de la família pinzellada, específic per a ús a la jungla, que es caracteritza per un fons clar amb sobreimpressió de traços que simulen pinzellades, els quals són foscos, gruixuts, llargs i en general horitzontals; el conjunt evoca el pelatge ratllat del tigre, d'on el nom. En la llengua fundacional del patró, el vietnamita, els uniformes que el duien es coneixien com a sọc răn ('uniforme ratllat'). En anglès aquest tipus de patró es coneix com a tiger stripe ('ratlla de tigre'), a voltes ortografiat tigerstripe.\nExisteixen multitud de variants de patró tigrat (fins i tot excloent les versions civils). Els traços són generalment en marró fosc, verd fosc, negre o blau marí, i poden anar sols o bé acompanyats de traços menors en tons mitjans, generalment en caqui o en verd oliva. El color de fons varia força, per bé que el més habitual és algun to de verd clar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un patró de trencaclosques, o patró trencaclosques, és un patró mimètic clapejat en què la forma de les clapes evoca peces de trencaclosques. El nom, merament descriptiu, prové de l'anglès (puzzle o jigsaw), i li fou atribuït per estudiosos de la uniformologia mimètica.\nEl grup de trencaclosques es compon, d'una banda, del patró belga ABL i, de l'altra, de certs patrons que, sense filiació amb l'ABL, tipològicament poden entrar en la definició.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El woodland (mot anglès: 'bosc' o, com a adjectiu, 'boscós', 'boscaner') és un patró mimètic clapejat estatunidenc del grup de fullatge; consisteix en un fons caqui pàl·lid amb grans clapes --suggerint fullatge desenfocat— en marró fort i en verd intens, més clapes menors –insinuant branquillons— en negre.Així mateix, el woodland és un subgrup de patrons del grup de fullatge. Constitueixen el subgrup el woodland estatunidenc fundacional i els nombrosos patrons que n'han derivat arreu del món.\nEl present article tracta ambdues accepcions.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La xarxa mimètica és una xarxa semblant a les de pesca i d'esport, en principi) emprada per a camuflar objectes en entorns militars; es pot emprar tota sola o, en medis boscosos, adjuntant-hi fullatge.\nLa tècnica de camuflar objectes grossos mitjançant xarxes mimètiques es desenvolupà àmpliament durant la Primera Guerra Mundial, aplicada sobretot a emplaçaments artillers i vehicles (tancs, avions). Durant la Segona Guerra Mundial s'arribarien a emprar xarxes mimètiques per a ocultar aeròdroms, dipòsits de combustible, fàbriques, etc., enfront de la detecció aèria.\n\nLa xarxa mimètica per a casc comença a experimentar-se en el període d'entreguerres, i coneix un desenvolupament amplíssim durant la Segona Guerra Mundial, com a alternativa a la funda mimètica. Les forces armades britàniques, estatunidenques i japoneses foren les principals a desenvolupar i distribuir xarxes mimètiques estàndard a les tropes; aquells exèrcits que no comptaven amb xarxa mimètica n'usaven de capturades, o bé aplicaven el fullatge al casc per mitjans artesanals.\nA partir de la segona postguerra mundial en la majoria d'exèrcits esdevé molt habitual en campanya i maniobres dur el casc cobert amb xarxa mimètica (o bé amb funda mimètica), tot i que els uniformes acostumaven d'ésser monocolors.\nEntorn de 1990, amb la generalització dels uniformes de camuflatge com a forma bàsica d'uniforme de campanya de la majoria d'exèrcits del món, es consolida el paper decisiu de la xarxa mimètica (i de la seva parenta, la funda mimètica) com a element indispensable de l'equip de combat.\nAvui dia hi ha una diversitat enorme de models de xarxa mimètica, per a casc o per a objectes grossos, a les quals poden aplicar-se directament patrons mimètics específics. Sovint duen incorporat fullatge artificial, reproduït fidelment.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures. Altres accepcions d'aquesta paraula van associats amb el concepte nobiliari de cavaller.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els aclucalls, aclocalls, clucales o cucales són considerats qualsevol cosa emprada per tapar els ulls, privant la visió. Aquest mot també s'utilitza per fer referència a l'element que és col·locat als animals de treball, com el cavall, per evitar que s'espantin o es distreguin.És un nom usat en plural; masculí en el cas d'aclucalls i femení parlant de clucales. Prové del verb aclucar, tancar el ulls.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Agema (en grec antic ἄγημα) era el nom d'un cos escollit de tropes al Regne de Macedònia que formaven la guàrdia reial.\nEstava format per soldats a cavall i soldats d'infanteria, però principalment dels primers. El constituïen entre cent cinquanta i tres-cents membres al començament, encara que més tard en va arribar a tenir mil i fins i tot dos mil homes. En parlen Flavi Arrià, Diodor de Sicília, Titus Livi i Polibi.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els akindji foren unes tropes irregulars de cavalleria que van existir entre el segle xii i el XVI al Soldanat de Rum i a l'Imperi Otomà. El seu nom deriva de \"akin\" (incursió) volent dir \"els que fan una incursió\".\nForen utilitzats pel seljúcides de manera poc coneguda. Sota els otomans aquestos bandes irregulars s'anaven establint als territoris conquerits als Balcans, i foren utilitzats per les campanyes otomanes en aquesta regió, on van arribar a ser vers el 1391 entre 40 i 50 mil. Els seus caps formaven autèntiques dinasties regionals: Ewrenos-oghullari a Gumuldjina, Serez i Ishkodra, Mikhail-oghullari a Sèrbia i Hongria; Turhan-oghullari a Grècia i Valàquia; Malkoc-oghullari a Valàquia, Moldàvia i Polònia; i Kasim-oghullari a Àustria.\nDesprés de l'expedició fracassada del gran visir Kodja Sinan Paixà contra Mihai Viteazul de Valàquia el 1595, van sortir malparats a Giurgiu al Danubi. Van restar als principats. Encara el 1604 van participar en l'expedició a Hongria. Les noves formes de combat els van obligar a canviar d'ofici i esdevingueren artillers, carreters, etc. i van ingressar a l'exèrcit regular.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una albarda és un arreu de les bèsties de peu rodó que permet transportar càrregues al seu llom o que siguin cavalcades per una persona.\nLa variant més típica està formada per una estructura de fusta amb dos coixins que es lliga amb una cingla.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L’arnès és l'aplec d'armes defensives (llevat de l'escut) de l'home o del cavall. Ja en dates prop de l'any 1000, els cavallers anaven protegits amb un ausberg (cota de malles que protegia el coll i una bona part del cos), amb un elm (o casc) i disposaven, com a armament ofensiu, una espasa, una llança i un escut. Amb el temps, a l'ausberg (també anomenat gonió o lloriga) s'afegí el perpunt, els sobresenyals (vestits exteriors), les cuirasses (inicialment defenses de cuir), la gorgera (al voltant del coll), el capmall (peça de malles que cobria el cap), les espatlleres, la ventalla (que protegia el coll i el mentó), les faldes (de l'ausberg), les calces de ferro (per les cames), les gamberes (per a les cames), cuixeres (que protegien les cuixes), el guant, els vairescuts (discs metàl·lics que protegien algunes parts del cos, ja als darrers segles de l'edat mitjana), etc. De vegades, en lloc d'elm, el cap era protegit per un capell de ferro, per la cervellera (o casc rodó), pel bacinet, etc. Al segle xv, hom parla d'arnès blanc per a designar l'armadura completa de ferro rígid o d'acer polit. Era format, per a cobrir el cos, per les plates o cuirasses -al davant anomenades peto i pancera- i el faldatge o llagosta. Per a cobrir els braços, per l'espatllàs, el guardabraç, la colzera, l'avantbraç, la manyopa i el guantellet, i, per a cobrir les cames, pel cuixot, cop o genollera, la greva o gambera i la sabata de ferro. El cap era protegit per l'elm -de vegades ornat amb una cimera-, la cervellera, el bacinet, que tendí a ésser substituït per l'elmet -amb una careta i una bavera- o la celada (o casc semiesfèric), etc. Per la seua banda, l'arnès del cavall solia ésser format per la testera, els colls o collars, les cobertes i els francalets, els pitrals i les groperes. A part d'això, per a la muntura hi havia les selles, els estreps i les regnes.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un arquer a cavall (o arquer muntat) és un soldat de cavalleria armat amb un arc curt. Per raó de la necessitat de deixar anar les regnes per al maneig de l'arc, l'arquer a cavall ha de tenir unes habilitats eqüestres magnífiques. El tir amb arc muntat a cavall s'associa típicament amb nòmades eqüestres de l'estepa euroasiàtica. Algunes civilitzacions conegudes per haver emprat arquers de cavall inclouen als escites, sàrmates, parts, huns, hongaresos, mongols, turcs, armenis i búlgars. Al Japó, es denominen Yabusame.\nPosteriorment amb la introducció del cavall diverses tribus nòmades de l'Oest Mitjà es van tornar arquers muntats.\nTensar un arc requereix que l'arquer realitzi un contrapès cap enrere amb el braç tensador, és a dir, mantenint-se ferm. Les sagetes, però, són relativament poc letals, pel que són inútils en la lluita cos a cos. Els arquers a peu eren per tant summament vulnerables, especialment contra adversaris amb armadura.\nEls arquers a cavall, amb el seu pes descansant sobre el cavall, podien carregar i llançar les sagetes en moviment. Una famosa tàctica era el tir part, que consistia a girar després de l'enemic i disparar (per això, el terme sageta parta s'aplica també a una observació especialment desagradable del comiat).\nL'arma més triada pels arquers a cavall era l'arc de doble curvatura, en ser prou compacte com per disparar des del cavall i mantenir el suficient abast i poder de penetració. L'única amenaça per als arquers a cavall eren les sagetes, si bé podien allunyar-se de l'abast d'aquestes després de cada atac. Per tant, necessitaven poc o cap blindatge, podent cavalcar lleugers i conservant l'agilitat. Això els feia barats d'equipar, augmentant la seva utilitat estratègica.\nUn inconvenient dels arquers a cavall era que els moviments d'un cavall corrent poden alterar la certesa del tret. Després de la invenció de l'estrep, els arquers a cavall podien aixecar-se sobre els estreps per absorbir el moviment del cavall. Un altre mètode per millorar la punteria del tret radicava en realitzar aquests en els espais de temps entre les gambades del cavall.\nEls arquers a cavall van tenir un paper essencial en les batalles de Carrhae i Liegnitz. En ambdós casos, els arquers a cavall van resultar determinants en la victòria, en dependre els seus adversaris del contacte directe. Els arquers a cavall van caure en desús amb el desenvolupament dels fusells moderns.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra. Els carros de guerra es van usar a Mesopotàmia al voltant del 3000 aC i a la Xina el segon mil·lenni abans de Crist, i foren usats com arma principal de combat per molts pobles de l'antiguitat, com els assiris, babilonis, egipcis, indis, grecs, romans.Les curses de carros van mantenir la seva popularitat a Constantinoble fins al segle vi.\nDurant la Primera Guerra Mundial, just abans de la introducció dels carros blindats, les motos amb sidecars equipats amb metralladores tenien el mateix paper que el carro antic de guerra. Es pot assenyalar també la tatxanka russa, bàsicament un carro de cavalls armat amb metralladores, que de fet era una versió lleugera de l'artilleria a cavall, utilitzada durant més d'un segle en els camps de batalla europeus. En la guerra moderna, el paper tàctic dels carros antics s'ha reprès, salvant les distàncies i en certa manera, pel carro de combat i els tancs.\n\n", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un catafracta (del grec κατάφρακτος, katàfraktos) és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment fou utilitzada pels romans durant l'època de l'imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana. Originalment el terme es referia a un tipus d'armadura que cobria el cavaller i el cavall i posteriorment passà a designar aquest tipus de soldat.\nEn una batalla, el paper dels catafractes no era gaire diferent del dels cavallers de l'occident medieval, tot i que diferien en alguns aspectes de l'armament i les tàctiques utilitzades. Les semblances no són sorprenents tractant-se, en ambdós casos, de cavalleria pesant, utilitzada habitualment com a força de xoc per realitzar càrregues en massa contra les formacions enemigues amb l'objectiu de trencar-les. D'altra banda, en l'aspecte social i polític, els catafractes eren simplement soldats d'un exèrcit i el seu paper no tenia res a veure amb el dels cavallers occidentals dins del sistema feudal.\nEls pobles que en algun moment de la seva història utilitzaren catafractes en els seus exèrcits foren, entre altres, l'Imperi Part, els sàrmates, els armenis, l'Imperi Selèucida, Pèrgam, la Pèrsia sassànida, l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient. En aquest últim s'anomenaven κατάφρακτοι, katàfraktoi.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El cavall de raça àrab deu la seva reputació a la seva intel·ligència, caràcter fort i resistència excel·lent. Amb un cap característic i la cua sempre en alt, el cavall àrab és una de les races de cavalls millor reconegudes en el món.\nÉs una de les races de cavall més antigues, ja que hi ha evidència arqueològica de fa 4.500 anys de cavalls molt similars als àrabs moderns. En el transcurs de la història, els cavalls àrabs de l'Orient Mitjà es van escampar pel món gràcies al comerç i les guerres. També van ser molt utilitzats per a millorar altres races en afegir velocitat, refinament, resistència i bona estructura òssia. Avui dia, les línies àrabs es poden trobar en gairebé cada raça moderna de cavalls per a muntar.\nEls cavalls àrabs es van desenvolupar en un clima desèrtic i eren valorats pels nòmades beduïns, que freqüentment els allotjaven dins de les seves botigues per cobrir-los i protegir-los. Aquesta relació propera amb els humans va crear una raça de cavall amb bona disposició, ràpid per a aprendre, i disposat a complaure. Però el cavall àrab també va desenvolupar el caràcter fort i l'estat alerta necessari en un cavall usat per als assalts de les guerres. Aquesta combinació de disposició i sensibilitat requereix que els propietaris moderns d'àrabs tractin els seus cavalls amb respecte i molta habilitat.\"El polifacètic àrab\" és el lema de la raça. Els àrabs competeixen avui en molts camps d'activitat eqüestres, cosa que els fa una de les 10 races de cavall més populars en el món. Els cavalls àrabs avui es poden trobar en tot el món, incloent-hi els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia, Europa continental, l'Amèrica del Sud (especialment el Brasil), i en la seva terra d'origen, l'Orient Mitjà.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars. Des dels inicis de la domesticació del cavall fou un auxiliar valuós en la guerra o les lluites tribals. A més d'augmentar la velocitat de desplaçament i el radi d'acció, el cavall constituïa una arma de xoc. Els cavalls de l'enemic eren cobejats i formaven part del botí en cas de victòria. Algunes races de cavalls foren desenvolupades especialment per a la guerra. I, en funció de l'armament i les tàctiques de l'època, s'afavorí la cria de tipus especialitzats. El concepte de cavall de guerra es pot ampliar a altres èquids. Mules, ases i, antigament, onagres han estat emprats com a auxiliars en les lluites entre humans.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent -la de noble que havia rebut l’orde de cavalleria-, que anà canviant durant les diferents etapes històriques. En llatí es deia «caballus -i» dels cavalls que eren especialment de feina, però empraven el terme «equus -i» per a la resta dels cavalls, especialment per als que s'utilitzaven en la guerra, d'aquí que s'anomenés ordo equester la classe social dels cavallers romans. «Caballus» venia també del grec «kaballes -ou», amb el significat igualment de cavall de treball.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors. El nom prové del fet que inicialment eren els soldats que es podien pagar un cavall (equs) i servir com a tals a l'exèrcit.També eren ciutadans lliures i privilegiats que es dedicaven al comerç i a l'administració de l'economia.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La cavalleria medieval és una institució que des de la seva dimensió estrictament militar dels seus orígens a Occident al tombant dels segles xi i xii, que va adquirint fortes dimensions socials i culturals mentre anava avançant l’edat mitjana, i que la literatura romànica, a través del romanç es perfila com una narració en llengua vulgar i una de les primeres plasmacions en aquesta llengua és sobre la visió del món de l'aristocràcia cavalleresca. contribueix a mitificar a partir de tres factors fonamentals: l’herència romana, els valors germànics, l'herència romana i la influència eclesial.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La cavalleria númida era un tipus de cavalleria lleugera fustigadora desenvolupada pels númides, van ser utilitzats per Aníbal durant la segona guerra púnica. Van ser descrits per l'historiador romà Titus Livi com «la millor cavalleria de l'Àfrica».Els cavalls dels númides eren els avantpassats dels cavalls àrabs, eren més petits que els utilitzats per la cavalleria romana i s'adaptaven bé als moviments ràpids. Per evitar pes els genets no utilitzaven brides, no portaven armadura i duien uns escuts més petits. El seu armament consistia en javelines i una espasa curta, la tàctica que utilitzaven consistia a llançar les javelines a l'enemic per després retirar-se i evitant el xoc directe.A causa de la seva agilitat i experiència com a genets, eren els més adequats per a la càrrega i dispersió, una tàctica eficaç per fustigar l'enemic i trencar les seves formacions. Durant la Segona Guerra Púnica se'ls coneix per la seva intervenció contra els elefants de guerra tot i que també s'utilitzava quan es necessitava un moviment ràpid com en la batalla de Trèbia, en què van ser utilitzats per atreure els romans a un parany.La cavalleria númida era àmpliament coneguda i no només va lluitar en l'exèrcit cartaginès. Els romans els van utilitzar contra el mateix Aníbal en la batalla de Zama, on «la cavalleria númida va declinar la balança».Durant segles l'exèrcit romà va utilitzar la cavalleria lleugera númida en unitats anomenades (equites Numidarum o Maurorum).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La cavalleria pesant fou un tipus de cavalleria la funció principal de la qual consistia a entrar en combat directe amb les forces enemigues (tropes de xoc). Encara que el seu equip era molt divers, depenent de la regió i del període històric, estaven equipats sovint amb algun de cota de malla o armadura laminar, així com espasa, o bé maça, a més de llança.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La cavalleria romana fou el braç de cavalleria de l'exèrcit romà durant el Regne de Roma, la República Romana i l'Imperi Romà. La seva història es remunta al regnat de Ròmul (segle viii aC), que hauria instaurat un regiment de cavalleria de 300 homes, els Celeres, com a escorta personal. Cadascuna de les tres tribus de la Roma contemporània hauria proporcionat una centúria (100 homes). El rei Tarquini Prisc (segles vii i vi aC) hauria doblat la força d'aquest regiment. Al llarg dels segles següents, l'expansió territorial de Romà s'acompanyà de canvis en la seva cavalleria per influència dels diferents pobles amb els quals entrava en contacte, incloent-hi la cavalleria númida d'Hanníbal i els arquers a cavall de l'Imperi Part. En la República Romana, la majoria de cavallers de l'exèrcit eren federats, que sovint lluitaven amb el seu propi material i sota els seus propis comandants.\nEl primer emperador, August, reformà la cavalleria. Durant el Principat, hi havia les alae, regiments d'elit de cavalleria pura de 512 o 768 homes cadascun, així com les cohortes equitatae, que eren forces de menor qualitat i tenien una composició mixta de 608 o 1056 cavallers i soldats de peu.\nDesprés de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, la cavalleria assumí un paper més preponderant en l'exèrcit romà d'Orient. En destaquen els catafractes, cavallers pesants de moviments lents però devastadors com a força de xoc. Els conflictes amb els musulmans feren que a partir del segle vii la cavalleria romana d'Orient s'especialitzés en el combat a les planes que caracteritzen Anatòlia i el nord de Síria. A partir del segle xi, els cavallers llatins es convertiren en una peça clau de l'exèrcit romà d'Orient sota la dinastia Comnè, sia com a mercenaris o com a part de l'exèrcit regular.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'ús de cavalls en la Primera Guerra Mundial va marcar un període transitori en l'evolució del conflicte armat. Les unitats de cavalleria van ser inicialment considerades elements ofensius essencials d'una força militar, però al llarg de la guerra, la vulnerabilitat dels cavalls a la metralladora moderna i al foc d'artilleria van reduir la seva utilitat al camp de batalla. Això va anar en paral·lel al desenvolupament dels tancs, que en última instància, reemplaçarien la cavalleria en tàctiques de xoc. Tot i que el valor percebut del cavall en la guerra va canviar dramàticament, els cavalls encara van tenir un paper important al llarg de la guerra.\nTots els combatents destacats a la Primera Guerra Mundial (1914–1918) van començar el conflicte amb les forces de cavalleria. Alemanya va deixar d'utilitzar-les al Front Occidental poc després de començada la guerra, però va continuar fent-ne un ús limitat al Front Oriental. L'Imperi Otomà va utilitzar extensament la cavalleria durant la guerra. Pel costat dels Aliats, el Regne Unit va utilitzar infanteria muntada i càrregues de cavalleria durant tota la guerra, mentre que els Estats Units van utilitzar la cavalleria en un temps força limitat. Encara que no va tenir èxit en el Front Occidental, la cavalleria aliada si que es va implicar en el Front de l'Orient Mitjà, contra un enemic més feble i menys tecnològicament avançat. Rússia va utilitzar forces de cavalleria al Front Oriental, però amb un impacte limitat.\nEls militars van utilitzar principalment cavalls per a suport logístic. Eren millors que els vehicles mecanitzats per viatjar a través de fang profund i sobre terreny accidentat. Es van utilitzar cavalls per al reconeixement i per portar missatges, així com a forces de tir en artilleria, ambulàncies i vagons de subministrament. La presència de cavalls sovint augmentava la moral entre els soldats al front, però els animals van contribuir a la difusió de malalties i a la insalubritat dels campaments, a causa de les seves femtes i cadàvers. El valor dels cavalls i la creixent dificultat de reemplaçar-los van arribar a un extrem tal que, el 1917 es va dir a algunes tropes que la pèrdua d'un cavall tenia una major importància tàctica que la pèrdua d'un soldat humà. Finalment, el bloqueig d'Alemanya va impedir als poders centrals importar cavalls per substituir els perduts, fet que va contribuir a la derrota del país germànic. Al final de la guerra, fins i tot el ben equipat exèrcit nord-americà va patir un gran nombre de baixes equines, igual que tots els exercits i la població civil dels països contendents.\nLes condicions van ser severes per als cavalls al front: es van matar pel foc d'artilleria, van sofrir trastorns a la pell i van resultar ferits per gas verinós. Centenars de milers de cavalls van morir, i molts més van ser tractats en hospitals veterinaris i enviats de volta al front. El farratge va ser un assumpte important, i Alemanya va perdre molts cavalls per falta d'aliment. S'han erigit diversos memorials per commemorar els cavalls que van morir. Els artistes, com Alfred Munnings, van il·lustrar àmpliament el paper dels cavalls en la guerra i els èquids van ser protagonistes en la literatura de guerra. Novel·les, obres de teatre i documentals també han presentat els cavalls de la Primera Guerra Mundial.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, \"els que porten forns\", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa \"forn de campament\", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes. Els clibanarii anaven fortament blindats, tant el genet com la muntura duien una armadura pesada.\nEls Clibanarii van ser unitats militars utilitzades sobretot pels exèrcits orientals. En va usar l'Imperi de Palmira contra la cavalleria romana a les batalles dirigides per la reina Zenòbia. Va ser l'última unitat de cavalleria sassànida pesada, utilitzada en especial contra l'Imperi Romà d'Orient i estava millor equipada que la dels romans d'Orient. La cavalleria de Clibanarii de Sapor II la descriu l'historiador grec Ammià Marcel·lí quan era un oficial romà que servia a l'exèrcit de Constanci II a la Gàl·lia i a Pèrsia i que va lluitar contra ells a les ordres de Julià l'Apòstata. També descriu aquesta unitat militar la Notitia Dignitatum.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els cuirassers eren soldats de cavalleria equipats amb cuirassa (d'on el nom), armes de foc i armes blanques.\nLes seves primeres intervencions foren a finals del segle XV a Europa, com a successors dels cavallers. El mot deriva de la cuirassa, la peça d'armadura que protegia el pitA partir de Napoleó els cuirassers constituïren un dels cossos d'elit components de la cavalleria pesant. Al llarg del segle xix la lligadura més característica dels cuirassers fou un casc d'imitació clàssica, amb cimera sovint coronada de plomall, similar al casc de dragó del mateix període.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Dama, Dame en l'anglès originari del terme, és un títol nobiliari i la forma femenina d'adreçament per l'honor de la dominació en molts ordres cavallerescos cristians, així com el sistema d'honors britànics i els de diversos països de la Commonwealth, com Austràlia i Nova Zelanda (el tractament equivalent masculí es Sir). És l'equivalent femení de cavaller, que tradicionalment es concedeix als homes.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els defensores ecclesiae també coneguts com a Advocatus ecclesiae eren els encarregats de la defensa de l'església, principalment per salvaguardar-ne l'estatus, podia ser un laic generalment de la noblesa. A l'edat mitjana l'església era el terratinent principal de la cristiandat. Aquest fet era de cabdal importància en una època en què ressorgia l'interès pel coneixement literari i cultural.\nEls defensores havien de defensar l'església fins i tot amb armes si calia, eren els encarregats de dirigir les milícies en temps de guerra per tal de defensar els monestirs i preservar-los dels atacs. A canvi d'aquests serveis els defensores rebien ingressos procedents de l'església, ja sigui en forma monetària, sigui en forma de subministraments o gravàmens de propietat eclesiàstica.En aquells temps l'església havia de gestionar simultàniament algunes pràctiques de la milícia amb els protocols eclesiàstics, la qual cosa no era gens estranya. Cal destacar que la institució esclesiastica Pau i treva de Déu va reglamentar uns determinats períodes de descans en temps de conflictes armats. L'església pretenia controlar els actes violents. Tot allò que no podia dominar ho utilitzava en benefici propi. Segons León Gautier “La cavalleria és La forma cristiana de la condició militar”.Com ja s'ha esmentat abans, els defensores ecclesiae eren els encarregats de dirigir les milícies. De les batalles èpiques i cavalleresques de l'època naixerien obres literàries de gran volada i repercussió mediàtica que arribarien fins als nostres dies. En la literatura catalana podem trobar un bon exemple en l'obra de Ramon Llull Llibre de l'orde de cavalleria, en el qual es parla de l'ètica, la dignitat i la moral en l'ús de les armes.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un dragó, en contextos militars, és un membre del cos de dragons, inicialment d'infanteria muntada i posteriorment de cavalleria lleugera. L'origen del mot és discutit; sovint es considera que prové del mosquet amb què s'armaven els dragons francesos del segle xvii, el qual era conegut com a dragó perquè el martell en tenia la forma.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La dragona és, en contextos militars, el cordó rematat en borla que es lliga entre el mànec i el guardamà d'una arma blanca (generalment espasa o sabre), originàriament per tal de sostenir-la a la mà (mitjançant el nus amb què rematava l'altre extrem) i servir de fiador. Acostuma d'ésser força ornamentada. Avui dia és un ornament de tradició; tradicionalment era un element pràctic de l'equipament militar individual. Llavors i ara constitueix, també, una peça d'uniforme, perquè, en funció del disseny, el color, etc., pot indicar el grau o la branca del portador.\nEl català dragona equival —sempre en context militar —a l'esp. dragona (que també significa 'cert tipus de xarretera'), fr. dragonne, it. dragona, portuguès fiador, ang. sword knot, al. Portepee, rus temliak (темляк), etc.\nEl nom prové dels dragons, que foren els primers a usar aquesta peça: com que lluitaven armats principalment de carrabina i pistola, i només accessòriament de sabre, aquest el duien penjat d'una mà mitjançant un cordó o cingla, que és el que acabà anomenant-se dragona.\nL'ús de dragones s'estengué posteriorment a la totalitat de la cavalleria, així com a l'oficialitat de l'exèrcit i de l'armada, fos a títol pràctic o merament ornamental, atès que usualment el sabre es duia dins beina penjant del cinturó mitjançant un cordó o cingla. D'ençà que va perdre el valor pràctic, la dragona es duu cordada entorn del mànec i el guardamà i se'n deixa bona part penjant per l'extrem de la borla.\nTradicionalment l'ús de dragones era característic d'aquells militars armats de sabre, és a dir, de tots els graus de la cavalleria i de la totalitat de l'oficialitat militar. Arran de la Primera Guerra Mundial el sabre desaparegué de l'equip militar habitual, i amb ell la dragona.Avui dia les dragones es reserven arreu per a ocasions de gala, conjuntament amb el sabre. També poden donar-se en forces policials.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Dímaques (del llatí Dimachae) eren un soldats de cavalleria macedonis que combatien també a peu quan l'ocasió ho demanava. La paraula prové del grec antic διμάχαι, de μάχη, lluita i el prefix δι- que significa dues, doble.Portaven un armament més pesat que els soldats ordinaris de cavalleria i més lleuger que els soldats d'infanteria. Cada soldat anava acompanyat d'un servidor que es cuidava del cavall quan lluitaven a peu. Probablement estaven armats amb una llança o javelines i espasa, equipats amb un corset amb botes, escut llançat per la part posterior per facilitar el moviment. Feien part de l'exèrcit d'Alexandre el Gran.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga. Criats a la natura, només els mascles anaven a la guerra, car eren més forts i ràpids, i també perquè la relació amigable amb les femelles només era possible durant l'època d'aparellament. Els elefants utilitzats eren de l'espècie asiàtica (Elephas maximus) i elefant africà de sabana (Loxodonta africana pharaoensis), una subespècie extinta de l'elefant africà.\nEls animals eren entrenats perquè no tinguessin por dels combats intensos. Tenien ullals afilats i portaven un punyal a la trompa. Els animals també portaven anelles de bronze a les potes per a evitar que els tallessin els tendons. Foren molt utilitzats pels exèrcits indis, cartaginesos i perses.\nEls elefants de guerra van ser una arma important, encara que no massa freqüent, en la història militar de l'edat antiga. Eren utilitzats normalment per carregar contra l'enemic, per calcigar a grups d'enemics o trencar les seves línies. Es podien emprar tant elefants mascles com a femelles. Els mascles són animals més grans, però sovint per la seva agressivitat i el seu nerviosisme (sobretot en època d'aparellament) no eren fàcils de manejar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els espahís són els soldats de cavalleria, generalment d'ètnia turca, al servei de l'Imperi Otomà des del segle xv; i per extensió als soldats de cavalleria del nord d'Àfrica (àrabs i amazics) al servei, primer, de l'Imperi otomà. El nom «espahí» és adaptació del francès spahi, que al seu torn prové del turc sipahi, o bé de l'àrab sibahi (vegeu més avall); l'arrel darrera és el persa sepah (soldat de cavalleria), arrel, també, de sipai.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un genet (de l'amazic i l'àrab magribì zenata o zenetha) és una persona que munta un cavall o que demostra una gran habilitat hípica i sobretot si es relaciona amb les seves tasques més freqüents (traginer, domador, etc.). Per referir-se a una dona a cavall s'usen els termes amazona o geneta.Els zenates eren una «tribu» d'amazics que durant l'edat mitjana va rivalitzar amb una altra no menys important, la dels sanhadja. Els zenates segons sembla es van configurar com ètnia al Sàhara Occidental i al marge nord del riu Senegal, especialment després de la invasió àrab. Aquesta invasió els hauria forçat —entre d'altres qüestions— a adoptar com a part de la seva tàctica l'ús amb gran destresa primer dels dromedaris i camells i, més tard, l'adquisició d'aquestes habilitats es va reforçar quan van poder muntar usualment a cavall, especialment el tipus de cavall àgil i lleuger anomenat cavall àrab. Això els va permetre un lloc de prevalença al Magrib i, sobretot, a l'Espanya medieval dominada pels moros. És a partir de llavors que en castellà s'adjectiva com jinete qui sap caminar a cavall i, especialment, qui domina les pràctiques eqüestres, tal com succeeix amb el gaucho, l'huaso, el llanero, el vaquer o el charro entre d'altres.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un hússar (en l'original hongarès huszár, plural huszárok, i en polonès huzar) era un soldat d'un tipus molt determinat de cavalleria lleugera usada a Europa des del segle xvii, amb indumentària característica d'origen hongarès.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances. Restava sotmesa a unes normes precises. En principi, s'intentava evitar les ferides mortals dels justadors que hi participaven. Ja al segle xv, a les ciutats, es convertiren en un espectacle festiu, esdevingut, per exemple, arran de celebracions religioses. A Barcelona hom organitzava justes al Passeig del Born (Barcelona), indret que ha conservat el seu nom tradicional. A Mallorca passava una cosa semblant al Passeig del Born (Palma).\nLa paraula s'usava sempre en plural: justes. Molts dels documents catalans antics parlen de “juntes”.\nJunyir o júnyer és l'acció de participar en justes . De fer avançar el cavall atacant se'n pot dir brocar, bornar o abornar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Lisowczycy és una paraula de l'idioma polonès, que també es coneix com a Straceńcy ('home perdut' o 'vana esperança') o chorągiew \"elearska\" (companyia d'elears); o en forma singular: Lisowczyk o elear,\"guerrer\") - que és el nom d'una unitat irregular de la cavalleria lleugera del segle xvii de la Corona del Regne de Polònia i de la Comunitat Polonesa-Lituana.. Els Lisowczycy prenien part en moltes batalles arreu d'Europa i eren extremadament àgils, guerrers i sanguinaris. El seu nombre va variar segons l'època, des d'uns pocs centenars a uns quants milers.\n\nL'origen d'aquest grup es pot trobar en la konfederacja (una forma de motí semi-legal de les forces reials, practicada al Regne de Polònia i després a la Comunitat Polonesa-Lituana) organitzada al voltant de l'any 1604 per Aleksander Józef Lisowski. El Lisowczycy van ser temuts i menyspreats pels civils on sigui que van passar i es van guanyar la fama dubtosa per les atrocitats que duien a terme (el saqueig, la violació, l'assassinat i altres ultratges). No obstant això, també els van respectar a contracor els seus oponents per les seves habilitats militars. Ells no dubtaven a saquejar fins i tot la seva terra natal, on van saquejar l'Acadèmia Racoviana. Segimon III Vasa va tractar de mantenir-los allunyats de la Comunitat Polonesa-Lituana durant el major temps possible.\nEls Lisowczycy van pendre part en molts conflictes dins la història de Polònia.\n\nLes darreres companyies que van usar el nom de Lisowczycy es van formar a la dècada de 1620 i finalment van ser dissolts per una llei del Sejm, el 1636.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La cavalleria lleugera són les tropes muntades que feblement protegides i armades, destaquen per la seva velocitat, en contraposició amb la cavalleria pesant, la qual estava generalment fortament armada i protegida. Les tropes de cavalleria lleugera s'empraven per a missions de reconeixement, escaramusses i assalts i solien estar armades amb llança, espasa, arc i posteriorment amb pistola.\nVa ser emprada en l'antiga Grècia, la República i l'Imperi Romà, per atacs en flancs i rereguarda tot i que s'empraven soldats auxiliars muntats. Tàcit descriu aquest tipus de força en la seva obra Annals. Per contra, les hordes de guerrers procedents de l'interior d'Àsia empraven molt sovint aquest tipus de forces. Els huns, turcs, mongols i hongaresos es van convertir en uns temibles adversaris per als soldats procedents d'Europa.\nAmb el declivi del feudalisme i la cavalleria pesant a Europa, la cavalleria lleugera va deixar de ser arquers a cavall per començar a equipar-se amb armes de foc i utilitzar-se de manera massiva en els exèrcits de les principals potències d'Occident com a caçadors de cavalleria (chasseurs à cheval), hússars, dragons, llancers (o ulans), i cossos nacionals específics, com els cosacs ucraïnesos i russos.\nFranz von Suppé, compositor austrohongarès, va crear una opereta amb el títol de Cavalleria lleugera (Leichte Kavallerie), estrenada el 21 de març de 1866 al Carltheater de Viena.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles xiv i el xv. Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d'aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d'aquestes obres.\nNo s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Un exemple conegut és El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les de cavalleries).\n\nLes \"novel·les cavalleresques\" són, en canvi, històries més modernes, dels segle xiv, xv i xvi que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Un exemple d'aquest corrent és el Tirant lo Blanc, escrita pel noble valencià Joanot Martorell.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els paladins eren els dotze millors cavallers de Carlemany, també anomenats els dotze pars, i representen l'ideal de l'honor guerrer medieval. Han protagonitzat diverses gestes de l'anomenada Matèria de Bretanya tot i que l'ús del terme es va ampliar per incloure altres guerres llegendaris. El nombre de paladins canvia segons la versió oral conservada, però els més freqüents són Rotllà, Olivier, Jean Turpin, Ogier, Huon de Bordeus, Fierabràs, Renaud i Ganeló. Al Renaixement es va popularitzar la figura d'Orlando. L'origen del nom és una derivació de palatinus (de palau o de la Capella Palatina), que designava un càrrec de la cort carolíngia heretat, sembla ser, dels nádor d'Hongria, els segons en importància després de la família del rei. Probablement el nombre de dotze fos un afegit posterior, per semblança amb els apòstols.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "A l'edat mitjana, el pas d'armes era una manifestació molt vistosa de la cavalleria que consistia, bàsicament, en el següent: un cavaller, anomenat el \"mantenidor\" del pas, se situava en un lloc estratègic, que havia de ser molt concorregut, com ara un camí, o un pont. Palplantat allà, ben armat, prohibia el pas a tots els cavallers que s'hi presentaven, anomenats \"aventurers\". Abans de començar, però, el mantenidor del pas s'havia assegurat de difondre'l per tot arreu, de manera que la propaganda hi atrauria molts cavallers que desitjaven viure aventures i guanyar fama. El manteniment del pas acostumava a durar força dies o fins i tot mesos, durant els quals s'havien de trencar un nombre determinat de llances o de disputar unes quantes batalles, tal com havia quedat fixat abans en els capítols del pas en qüestió. Uns dels passos d'armes més famosos del segle xv són el Passo Honroso de Suero de Quiñones, el Pas de la Fontaine des Pleurs o el Pas du Pin aux Pommes d'Or, celebrat a Barcelona.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia. Es feien curses de quàdrigues en els Jocs Olímpics i altres festes sagrades, i es considerava que era el transport dels déus grecs, com s'ha trobat representat en diferents vasos i relleus artístics. Posidó es movia amb una quadriga impulsada per dofins, i Apol·lo es representava habitualment dirigint la seva quadriga pels cels, portant la llum del dia amb ell i dispersant la foscor de la nit.\nPosteriorment, el vehicle fou utilitzat pels generals de l'Imperi Romà quan entraven victoriosos en una ciutat, pel que es va associar la quadriga al triomf militar. Així, en la cultura occidental, tradicionalment s'ha utilitzat aquest vehicle en els monuments per commemorar les victòries.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Regiment de Dragons de Buenos Aires o Regiment Fix de Cavalleria de Buenos Aires va ser una unitat colonial de cavalleria de classe veterana de l'Exèrcit d'Espanya en el Virregnat del Riu de la Plata que va substituir breument a la caiguda del poder colonial espanyol a Buenos Aires després de la Revolució de Maig del 1810.\nEls Dragons eren soldats que des de mitjans del segle xvi fins a principis del segle xix combatien com a cavalleria (generalment a l'atac) i com a infanteria (normalment a la defensiva).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Regiment de Granaders a cavall General San Martín (RGC) és una unitat de l'arma de cavalleria de l'Exèrcit Argentí que actualment es desenvolupa com a guàrdia presidencial i compleix certes funcions protocolaries.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La sella o muntura és un element que uneix el genet als lloms d'un cavall. És usada per a una més gran comoditat del genet i per a tenir cura del llom de l'animal.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els spahis són tropes de cavalleria lleugera de l'exèrcit francès reclutades entre la població autòctona d'Àfrica del nord i enquadrades per oficialitat europea.Les primeres unitats d'espahís colonials es formaren el 1831; n'hi hagué a Algèria, a Tunísia i al Marroc, i foren emprades en múltiples guerres, tant de colonials com d'europees.\nDurant la major part de llur història els espahís de l'exèrcit francès vestiren un uniforme força espectacular, d'estil moresc (à la turque), similar al dels zuaus, però amb el barnús moresc com a peça més característica. La lligadura era, segons els casos, el guennour, mena de turbant, o bé el fes tou (anomenat oficialment chéchia) que caracteritzava tants cossos colonials de l'exèrcit francès. Com en la resta de tropes colonials franceses, el 1915 l'uniforme de campanya passà a ésser caqui, però conservant detalls propis en el disseny, així com, és clar, el fes chéchia.\nLa major part d'unitats espahís de l'exèrcit francès desaparegué el 1962, amb la liquidació de l'exèrcit colonial. Per tradició l'exèrcit francès ha conservat un únic regiment d'espahís, compost, però, de metropolitans; té la base a Valença del Delfinat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "James Ewell Brown Stuart (anglès: James Ewell Brown “J.E.B.” Stuart) (Laurel Hill Farm, 6 de febrer de 1833 – Richmond, 12 de maig de 1864) va ser un soldat estatunidenc de Virgínia i un general de l'Exèrcit Confederat durant la Guerra de Secessió. Els seus amics el coneixien per \"Jeb\". Stuart va ser un comandant de cavalleria conegut pel seu mestratge en el reconeixement i l'ús de la cavalleria en operacions ofensives. El seu aspecte del sud i la seva imatge de cavaller li van donar fama en la zona rebel. Va morir al maig de 1864 durant la campanya d'Overland en la batalla de Yellow Tavern.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El transport de cavalls a l'Edat mitjana es feia mitjançant vaixells habilitats per aquesta finalitat que van demostrar ser prou eficaços per a transportar cavalls a les llargues distàncies requerides, ja fos per a la guerra o pel transport en general. Es poden trobar des de la primera part de l'edat mitjana, en tradicions celtes, germàniques i mediterrànies.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Ulà era el llancer de cavalleria lleugera polonès o equipat a la manera polonesa.\nEl mot ulà procedeix del polonès ułan, a través de l'alemany Ulan; l'etimologia darrera sembla ésser el túrquic oğlan ('soldat ardit').", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El baldric és una corretja o cingla que es duu en bandolera i té per funció sostenir l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al talabard. El català baldric equival a l'espanyol tahalí, fr. baudrier, it. bandoliera, port. bandoleira o boldrié, ang. baldric, al. Bandelier, etc.\nEls baldrics s'havien usat des de l'antiguitat, atès que distribuïen el pes de manera més eficient que els cinturons o talabards, alhora que no restringien el moviment de les mans i donaven accés ràpid a l'arma.\nEn la vida civil el baldric havia estat ornament privatiu de la noblesa. A l'exèrcit formava part de l'equipament individual (sobretot entre la tropa de cavalleria i l'oficialitat) fins que s'hi adoptaren cinturons polivalents de nou tipus de què es podia penjar també la pistola o revòlver, a més de servir com a cenyidors de peces superiors llargues com la guerrera o el capot. El baldric ha restat d'ús exclusivament ornamental, per a uniformes de gala.\nEl baldric forma part de la iconografia popular, si més no com a part integrant de la indumentària dels mosqueters de Dumas, tan visitats pel cinema.\nEl nom de baldric també pot aplicar-se a la mena de bandolera ornamental de què penja un timbal, una corneta, etc.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La bandolera és una corretja que es duu travessada sobre el pit per tal de transportar una bossa de mitjana dimensió. Per extensió, s'aplica aquest mateix nom a la corretja i a la bossa.Dels elements que es duen travessats sobre el pit se'n diu que es porten en bandolera.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La canana és un cinturó dotat de cartutxeres, o de tubets per a cartutxos individuals, que generalment es duu creuat sobre el pit, en bandolera, per tal de transportar municions en quantitat considerable. El català canana equival a l'espanyol canana; al francès ceinture à munitions o cartouchière; a l'italià bandoliera (que també equival a 'baldric') o cartucciera; al portuguès canana o cartucheira; a l'anglès bandolier, cartridge belt o pouch belt; a l'alemany Bandelier (que també equival a 'baldric'); etc.\nEntre els segles xvi i xviii sovint es distribuïen formes primitives de canana entre els soldats, com a útil per a recarregar més ràpidament els mosquets i els fusells d'avantcàrrega. Esdevingueren obsoletes en el primer terç del segle xix arran dels canvis produïts en la tecnologia militar (aparició de cartutxos integrats de tipus modern, etc.).\n\nLes cananes de tipus actual sorgiren a les acaballes del segle xix, en dues variants: de cartutxeres, amb cartutxeres incorporades o fixades; o bé de tubets, amb tubets incorporats, cadascun per a contenir un cartutx individual (segons el principi del cinturó de revòlver d'estil Far West). Sovint s'hi podien dur granades, també.\nLes cananes modernes foren molt usades al llarg de la primera meitat del segle xx, incloent-hi la Revolució Mexicana (apogeu de la doble canana de tubets) i totes dues guerres mundials. La cavalleria, sempre afecta a la comoditat dels equipaments en bandolera, emprava sovint cananes de cartutxeres; la infanteria tendia a usar cananes de tubets, sobretot en conjunció amb armes de gran cadència de foc (fusell metrallador, etc.).\nD'ençà la segona meitat del segle XX l'ús militar de cananes s'ha rarificat, ateses les dimensions prohibitives dels carregadors moderns. En canvi, són prou habituals entre els caçadors, per a dur el municionament de l'escopeta.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La cartutxera és una bossa o capsa, annexa a un cinturó, a una cingla o a una canana, que té per funció emmagatzemar i transportar cartutxos i, alhora, tenir-los a l'abast de la mà còmodament; generalment té una tapeta que la manté closa mentre no cal accedir-hi. La cartutxera pot ser part integrant de la peça que la subjecta (com en moltes cananes) o de què penja (com en força cingles tradicionals); o, més sovint, pot ser una peça separada que s'hi fixa mitjançant botons, anelles, pinces, etc.\n\nEl català cartutxera equival a l'anglès ammunition pouch i cartridge pouch (o, antigament, cartridge box); a l'espanyol cartuchera; al francès cartouchière (antigament giberne); a l'italià giberna; al portuguès cartucheira (antigament patrona) i al romanès cartuşieră.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Cingla (del llatí cingula 'cinyell') és el nom donat a certes corretges que sostenen pesos considerables. Entre d'altres, hi ha la cingla de sella i la cingla de l'equipament militar individual.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El cinturó Sam Browne és un joc de cinturó (generalment de cuir) combinat amb cingla travessada sobre el pit per l'espatlla dreta, que forma part de l'equipament propi d'uniformes de l'oficialitat militar, o bé d'uniformes policials.\nEl cinturó Sam Browne fou dissenyat entorn de 1860 per Samuel James Browne (1824-1901), llavors oficial britànic a l'Índia, com a manera de facilitar el transport i ús de les armes de mà (sabre i pistola) havent perdut una mà durant la Revolta dels Sipais. El resultat fou un estri còmode i útil que anà popularitzant-se entre l'oficialitat de l'exèrcit britànic i dels de la Commonwealth, tant en la forma original com en versions alternatives de dues cingles diagonals o horitzontals. El 1912 passà a ésser part integrant de l'equipament obligatori de l'oficialitat britànica i de la Commonwealth.\nDes d'inicis del segle XX el cinturó Sam Browne fou adoptat per l'oficialitat de molts exèrcits del món, en part com a reflex del prestigi de l'uniforme britànic d'oficial, i en part per qüestions estrictament pràctiques. En molts estats s'aplicà també a l'uniforme policial i, més endavant, a uniformes paramilitars, com ara els de milícies feixistes (Itàlia i Alemanya, per exemple).\nEn la segona meitat del segle XX el cinturó Sam Browne ha conegut una certa decadència en el món militar, en sorgir nous dissenys més segurs i fets en materials elàstics, de cotó premsat (webbing) i, més endavant, de derivacions sintètiques. Avui dia l'ús del cinturó Sam Browne tendeix a circumscriure's a uniformes de gala.\nL'exemplar prototip del cinturó Sam Browne es conserva al National Army Museum (Londres).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'equipament militar individual és la suma d'estris o complements que el militar transporta o duu a sobre, exceptuats l'uniforme i les armes. Lògicament, té com a concreció principal la versió de campanya, o equipament individual de campanya. Almenys del segle xviii ençà, l'equipament està estandarditzat mitjançant normes tan rigoroses com les aplicades als uniformes, les insígines, l'armament, etc.\nNo cal dir, l'equipament militar individual ha variat enormement al llarg de la història. La concepció actual del que constitueix l'equipament militar individual es defineix i estabilitza, en els grans trets, en el segle xvii, en consolidar-se el model d'armament individual (entorn d'armes de foc combinades amb baioneta), així com el model vestimentari masculí de tres peces i lligadura. De llavors ençà s'hi han produït canvis tècnico-estilístics substancials, però sempre entorn d'uns mateixos elements bàsics.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El llançagranades és una arma que es va modernitzar a la Segona Guerra Mundial (ja n'hi havia al segle xix) per augmentar la potència de foc del soldat, que en aquella època era impotent davant la massiva utilització de mitjans cuirassats i mecanitzats. Llavors van aparèixer diversos models de llançagranades en forma independent.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La motxilla (castellanisme) o sarrona és un recipient en forma de sac o de bossa, generalment de tela, que hom porta a l'esquena, penjat per mitjà de dos tirants que passen per damunt les espatlles, i que serveix per a transportar aliments i estris necessaris; s'utilitza en la vida civil, en l'excursionisme, la caça, etc., i en la vida militar com a part integrant de l'equipament individual de campanya. La utilitat de la motxilla ve del fet que l'esquena es prefereix a la mà per a transportar objectes pesants durant molt de temps; aquest sistema, endemés, deixa les mans lliures.\nLes motxilles de tipus clàssic (motxilla alpina), de definició muntanyenca i alhora militar, es caracteritzen pel fet que la boca es tapa amb una gran solapa frontal que tanca amb corretja i sivella; poden dur grans butxaques frontals o laterals o totes dues coses alhora. Aquestes característiques clàssiques també són comunes en força models actuals.\n\n\t\t\nDos exemples de motxilla clàssica, de tipus militaro-muntanyenc (motxilla alpina)", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La navalla suïssa (al. schweizer Messer, fr. couteau suisse, it. coltellino svizzero) o, per l'origen històric, navalla de l'exèrcit suís (al. schweizer Armeemesser, fr. couteau de l'armée suisse, it. coltello dell'esercito svizzero) és la marca comercial i, alhora, el nom col·loquial, de les navalles multiús (o navalles multifuncionals) fabricades per les empreses suïsses Victorinox i Wenger. En sentit més ampli, navalla suïssa designa col·loquialment les navalles multifunció en general, encara que fabricades en altres països i per altres companyies.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El portafusell és la corretja força resistent que es fixa a una arma de foc llarga, generalment mitjançant anelles, i que té com a funció transportar-la tot penjant de l'espatlla o, a voltes, travessada sobre el pit en bandolera. Un sinònim complementari és bandolera, però portafusell és d'ús preferent (sobretot en referència als de tipus modern), per transparent (el nom indica clarament la funció), precís (la forma usual de dur penjades les armes de foc, abans i ara, no és pas en bandolera) i unívoc (contrastant amb la polisèmia de bandolera).\nEl català portafusell equival a l'anglès sling, esp. portafusil, fr. bretelle, it. cinghia (o cinghia portafucile), port. bandoleira, etc.\nEl portafusell sorgí al segle xvii per a cossos especials, com els dragons i els granaders, que necessitaven mobilitat extra i, quan no usaven el fusell, solien penjar-se'l a l'espatlla. En conseqüència, i per no entrebancar-se amb els barrets d'ala ampla usuals en l'època, aquests cossos adoptaren lligadures sense ales. No fou fins a inicis del segle XIX que el portafusell es generalitzà a tot l'exèrcit, quan les lligadures habituals ja mancaven d'ales.\nHistòricament el portafusell (com tants elements de l'equipament militar individual) era de cuir o pell, en color natural o tenyit de negre. Quan l'exèrcit britànic introduí el revolucionari equipament de cotó premsat (webbing, 1908), aquest material s'aplicà també al portafusell. En seguiren l'exemple els altres exèrcits de la Commonwealth, així com el dels EUA; i a partir de la segona postguerra mundial predomina arreu el portafusell de cotó premsat, o bé de derivacions de teixit sintètic (cordura, etc.).\nQuant al sistema de fixació, el més habitual es basa en dues anelles situades a la caixa de l'arma, una d'anterior, en un punt avançat de la canya, i una de posterior, a la culata; els fermalls (ganxos, mosquetons, etc.) situats als caps del portafusell es passen per les anelles fixes de l'arma. Alternativament, la culata pot estar foradada per a passar-hi un extrem del portafusell que tot seguit es fixa a l'altra banda (mitjançant una sivella petita).\nEl més usual és que el portafusell dugui incorporada una sivella que permet regular-ne la longitud a comoditat de l'usuari.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El sarró és una bossa amb corretja llarga que es duu penjant d'una espatlla, generalment en bandolera, i que serveix per a transportar provisions. El català sarró equival a l'espanyol zurrón; al francès sacoche o musette; a l'italià bisaccia; al portuguès surrão o sacola; al romanès sac de merinde; etc\nEn la vida civil el sarró de pell és d'ús tradicional entre els pastors. De pell o de lona n'usen els caçadors i altres que fan sortides o estades llargues a la natura (camp, muntanya); els caçadors també hi solen dur munició, si no van proveïts de canana. En l'excursionisme fa molt que el sarró ha estat substituït per la motxilla, tot i que no és rar, encara, adjuntar-li un sarró per a dur-hi objectes que cal tenir a l'abast. La bossa anomenada bandolera és una mena de sarró de carrer, multiús, considerat complement de moda.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El talabard és un cinturó dut per a penjar-hi l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al baldric, que és porta a l'espatlla i que era un ornament privatiu de la noblesa. A l'exèrcit era part de l'equipament individual (sobretot entre la tropa de cavalleria i l'oficialitat), fins que s'hi adoptaren cinyells polivalents de nou tipus. En aquesta accepció, el català talabard equival a l'anglès sword belt; a l'esp. talabarte; al fr. ceinture porte-épée; al port. talabarte, talim o cinturão para sabre; etc. El mot és d'origen occitana talabart que significava «pavès, escut gran que cobreix tot el cos».Per extensió, el terme talabard s'utilitza per un corretjam cenyit al bust per a afixar el paracaigudes, les cordes per al ràpel que serveix d'equipament de protecció individual. Généralment és constituït per material tèxtil que s'ajusta a la cintura, les cuixes i el pit d'una persona a fi de proveir un lloc de subjecció segur i ergonòmic. N'existeixen variants com el talabard antigir i el talabard antiengarrotament. En aquesta accepció, talabard és sinònim d'arnès.El talabard o arnès de seguretat s'utilitza en activitats i esports en què és possible la caiguda vertical, com ara l'escalada, l'alpinisme, l'espeleologia, el paracaigudisme i els treballs en altura (per exemple, al sector de la construcció). En àmbits esportius és conegut a tot el món pel nom de baudrier pel seu origen alpinístic.N'existeixen dues classes:\nDe cintura, que són els més populars, per la seva facilitat d'ús i suficient eficàcia. Es fixen al punt de suport (per exemple la corda) per la vora superior de la banda davantera (o sigui, per la panxa de l'emprador).\nDe cos sencer, que a més d'un talabard de cintura i cuixes n'incorpora un altre a l'altura del pit i les espatlles. Són més incòmodes d'utilitzar però d'una gran seguretat, ja que respecten al màxim la integritat física de l'individu assegurat. Els talabards de cos sencer es poden fixar al punt de suport de dues maneres (segons el model):\nPel pit. És la disposició més usual en els arnesos d'escalada i espeleologia, atès que és la posició més còmoda en situacions en què cal romandre penjat sovint al talabard, i a més facilita la manipulació de la fixació.\nPer l'esquena. És la forma usual en arnesos que tenen funció solament preventiva, en què la persona sols restaria penjada en cas d'accident. El seu avantatge és que en restar la corda a l'esquena fa molta menys nosa per a moure's i treballar.S'utilitza també en activitats en les quals és necessària una correcta i contínua adhesió a un cert suport : paracaigudisme, el vol en ala de pendent, la planxa de vela o la davallada en ràpel).\nEls professionals que realitzen treballs en altura (electricistes, instal·ladors, manobres) fan anar un talabard adaptat a les seves necessitats. El talabard de seguretat es fabrica i comercialitza per cada un dels usos possibles i cada un d'aquestos usos necessita un disseny i característiques pròpies. Les característiques generals comunes són: gran resistència a l'abrasió i a la tensió, lleugeretat i adaptabilitat al cos.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Nacional Afganès (paixtu: افغان ملي پوځ; dari: اردوی ملی افغانستان; anglès: 'Afghan National Army', AFNA) és la branca terrestre de les Forces Armades de l'Afganistan, actualment entrenades per les Forces de la Coalició per ocupar-se posteriorment de les operacions en territori afganès.\nL'Exèrcit Afganès té les seves arrels al segle xviii, quan la dinastia Hotak es va establir a Kandahar. Aquestes forces serien reorganitzades durant la dècada dels 80, quan la nació era dirigida per l'emir Abdur Rahman Khan. Abans, la força era més aviat una combinació de forces tribals i milicians, actuant com una força especial, sota el comandament del governant de torn. Durant els '60 fins a principis dels '90, l'Exèrcit afganès va ser entrenat per la Unió Soviètica. Para 1992, l'Exèrcit es va fragmentar en milícies regionals, lleials a senyors de la guerra locals. En 1996, el Règim Talibà tom el poder, comptant amb les seves pròpies Forces Armades. Després de la remoció del Talibà, a la fi de l'any 2001, el nou Exèrcit Nacional Afganès va ser creat amb el suport dels Estats Units i altres països membres de l'OTAN.\nL'AFNA està sent equipat amb armes modernes i instal·lacions d'allotjament noves. Des de 2002, milers de milions de dòlars nord-americans, en forma d'equip, instal·lacions i altres formes d'ajuda han estat proveïts al AFNA. La majoria de les armes provenen d'USA, incloent 2,500 Humvees, desenes de milers de rifles d'assalt M-16, armadures corporals així com altres tipus d'armes i vehicles. Aquestes despeses també inclouen la construcció d'un centre de comandament militar, amb camps d'entrenament en diferents parts del país.Amb la iniciativa de dissoldre les milícies i als grups que recolzen als talibans, el govern afganès ha ofert diners i entrenament vocacional per a membres enquadrats del AFNA. En juny de 2012, l'Exèrcit Nacional Afganès estava format per unes 200.000 tropes actives.L'objectiu actual del Ministeri de Defensa Afganès és expandir la força a al voltant de 134,000 tropes. De totes maneres, l'anterior president estatunidenc Barack Hussein Obama, va defensar una expansió d'almenys 260.000 tropes en els propers cinc anys a un cost de 20 mil milions de dolars. Totes les despeses d'expansió, inclosa la paga i l'adquisició de material, seran subvencionades pel Govern dels Estats Units.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Aix-Xakiriyya (en àrab ax-Xākiriyya) foren unes milícies privades que lluitaven al servei de prínceps de les famílies omeia i abbàssida. La institució va existir a l'Àsia Central ja en el període sassànida i va subsistir sota els musulmans.\nEls sobirans de Bukharà tenien una guàrdia anomenada xakiriyya (en transcripció musulmana) al segle vii. Els governadors àrabs de les províncies orientals van imitar els prínceps locals i van establir les seves pròpies unitats de xakiriyya, primer com a guàrdia i després com a soldats de camp quan la pressió dels turcs es va incrementar i va caler recórrer a les milícies dels prínceps locals i dels governadors.\nMés a l'oest, els xakiriyya actuaven a l'Iraq i Síria per compte de prínceps de les dinasties governants primer a Damasc i després a Bagdad, principalment contra els kharigites, en suport de l'exèrcit regular (o més aviat semiregular) dels muqàtila. Amb els abbàssides els combatents àrabs foren suplantats pels xakiriyya, d'origen mawla; les tropes dels xakiriyya estaven aquarterades a Bagdad (més tard a Samarra) i depenien directament del califa (a qui generalment es van mostrar molt lleials) tot i que alguns prínceps i comandantes militars seguien tenint milícies privades amb aquest nom.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els Alpini (en català alpins) són una especialitat d'infanteria de l'Exèrcit italià.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Argentí és el component terrestre de les Forces Armades Argentines. La dictadura sorgida del cop d'estat de 1976 va fer terrorisme d'Estat mitjançant segrestos, desaparicions forçades, tortures i assassinats de persones presumptament vinculades a organitzacions guerrilleres o militants. Una gran quantitat d'aquestes persones assassinades van ser enterrades en fosses comunes o llançades al mar en avions militars. El dia 29 de maig, se celebra el Dia de l'Exèrcit Argentí, commemorant la seva creació l'any 1810.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Australià —Australian Army en anglès, és l'exèrcit que pertany a l'estat lliure associat d'Austràlia (país sobirà membre de la Mancomunitat de Nacions), aquest exèrcit va ser fundat l'any 1901 com a part de les Forces Militars de la Commonwealth. El servei militar a l'exèrcit australià va ser obligatori des de l'any 1911 fins a l'any 1972 quan el govern laborista australià va abolir el servei militar obligatori, que des d'aquell moment passà a ser voluntari.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els banderes negres (del xinès Hei qi jun), o Exèrcit de la bandera negra, eren soldats no regulars xinesos que lluitaren a Indoxina, principalment contra els francesos. Eren antics rebels de Taiping comandats per Liu Yongfu (1837-1917, Lưu Vĩnh Phúc o Lưu Vĩnh Phước en vietnamita). Van ser expulsats de la Xina l'any 1864 i van marxar cap a Tonquín, després de l'esclafament de la seva revolta (1850-1864). Els vietnamites els utilitzaren contra les tribus de les muntanyes, actuant entre el riu Vermell i el riu Negre. Més tard, lluitaren al costat de la cort xinesa i govern vietnamita contra els francesos.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Blanc (Белая Армия) o Guàrdia Blanca (Белая Гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa. Els seus membres s'anomenaven blancs (Белые, o despectivament Беляки) o russos blancs (un terme que posseeix altres significats).\nVa abastar algunes de les forces russes, tant polítiques com militars, que es van oposar als bolxevics després de la Revolució d'Octubre i que van lluitar contra l'Exèrcit Roig (igual que el nacionalista Exèrcit Verd i l'anarquista Exèrcit Negre) durant la Guerra Civil Russa des de 1918 fins a 1921. El qualificatiu blanc tenia dos significats. Primer, en contraposició als rojos —l'Exèrcit Roig que donava suport als soviètics i comunistes. Segon, la paraula «blanc» tenia connotacions monàrquiques: històricament cada tsar era anomenat solemnement el tzar blanc, i l'ideal monàrquic durant la guerra civil era conegut com a ideal blanc.\nEn sentit estricte, no existia cap «Exèrcit Blanc»; sense coordinació central, les forces blanques mai van ser més que una feble confederació de grups contra-revolucionaris. La majoria d'oficials que conformaven el nucli de l'exèrcit eren d'ideologia monàrquica, però altres grups donaven suport a altres tendències polítiques: demòcrates, social-revolucionaris i altres opositors de la Revolució d'Octubre. En altres temps i altres circumstàncies, els mateixos grups donarien suport a l'Exèrcit Roig. També va existir un tercer grup conegut com a Exèrcit Verd que s'oposava a ambdós. Les tropes de base de l'Exèrcit Blanc incloïen tant a enemics declarats dels bolxevics (molts cosacs, per exemple) com camperols apolítics reclutats. De vegades, els aliats occidentals de la Triple Entesa i forces estrangeres intervencionistes van proporcionar important assistència a les unitats de l'exèrcit. Això duria a alguns a veure a l'Exèrcit Blanc com a representant dels interessos de les potències rivals.\nLa Guerra Civil Russa entre blancs i rojos duraria fins a 1921. L'Exèrcit Blanc, en col·laboració ocasional amb les forces intervencionistes estrangeres (japoneses, britàniques, canadenques, franceses, nord-americanes,...), va aguantar en algunes zones (especialment Sibèria, Ucraïna i Crimea) durant bastant temps i va posar sobre el terreny un considerable capital humà però va fracassar en la unitat o la cooperació efectiva entre els seus cossos, mentre que l'Exèrcit Vermell a poc a poc va aconseguir avantatge. L'activitat blanca es concentraria posteriorment en cercles d'exiliats. Un gran nombre de russos antisoviétics es van agrupar a Berlín, París, Harbin i Shanghai, establint xarxes culturals que durarien fins a l'època de la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquest moment, les seves activitats trobarien acollida als Estats Units.\nDesprés de la seva derrota, va haver-hi romanents i continuacions del moviment en diverses organitzacions, algunes de les quals només van tenir un suport estret, perdurant dins de la comunitat d'emigrants blancs de tot l'estranger fins a la caiguda del comunisme en les revolucions d'Europa oriental de 1989 i la posterior dissolució de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991. Aquesta comunitat en l'exili d'anticomunistes sovint es dividia entre els liberals i els segments més conservadors, i alguns encara esperaven la restauració de la dinastia Romanov, inclosos diversos reclamants al tron buit com Nicolau Romanov, Príncep de Rússia (1924-2014) que va viure a Itàlia i el príncep Andrei Romanov (nascut en 1923) dels Estats Units i altres exiliats que desitjaven una república democràtica constitucional a Rússia.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Brasiler (en portuguès Exército Brasileiro) és una de les tres branques de les Forces Armades del Brasil responsable per la defensa de la pàtria, el compliment de les lleis, de l'ordre i dels poders constitucionals. L'Exèrcit és el responsable de dur a terme les operacions de combat terrestres. El seu comandant en cap és el president de la República. En l'estructura governamental, l'Exèrcit està enquadrat en el Ministeri de Defensa, al costat de l'Armada i la Força Aèria. Es calcula que és el desè del món per número d'efectius.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit medieval búlgar va ser el principal òrgan militar del primer i segon imperi búlgar.\nDurant les primeres dècades després de la fundació del país, l'exèrcit es componia de la cavalleria búlgara i infanteria eslava. El nucli de l'exèrcit búlgar va ser la cavalleria pesant, que consistia en 12.000-30.000 genets fortament armats. En el seu apogeu entre els segles IX i X, va ser una de les forces militars més formidables d'Europa i temuda pels seus enemics. Hi ha diversos casos documentats dels comandants romans d'Orient que abandonaren una invasió a causa de la renuncia a enfrontar-se a l'exèrcit búlgar en el seu territori d'origen.\nL'exèrcit estava intrínsecament vinculat a l'existència mateixa de l'estat búlgar. El seu èxit sota el tsar Simeó I el Gran va marcar la creació d'un imperi de gran extensió, i la seva derrota en una guerra prolongada de desgast a principis del segle xi va significar la fi de la independència de Bulgària a mans de l'Imperi Romà d'Orient després de la Batalla de Klidíon. Quan l'estat búlgar va ser restablert el 1185, una sèrie d'emperadors capaços aconseguir una notable sèrie de victòries sobre els romans d'Orient i els croats occidentals, però com l'estat i el seu exèrcit van quedar fragmentats en els segles xiii i xiv, es va mostrar incapaç d'aturar l'avenç otomà, que va resultar amb la conquesta de tota Bulgària el 1422. No seria fins a 1878, amb la independència de Bulgària, que es restabliria un exèrcit búlgar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Terrestre de l'Exèrcit Popular de Corea (en coreà 조선인민군 륙군 RR Joseon-inmingun yuggun), és el component terrestre de les Forces Armades de Corea del Nord. Kim Jong-un és el Comandant Suprem de l'Exèrcit Popular de Corea i el President de la Comissió Nacional de Defensa. L'Exèrcit de Terra forma part de les Forces Armades de Corea del Nord juntament amb l'Armada de l'Exèrcit Popular de Corea, la Força Aèria de l'Exèrcit Popular de Corea, i les Forces Especials de Corea del Nord.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Equatorià, juntament amb l'Armada equatoriana, i la Força aèria equatoriana, és una de les de les branques de les Forces Armades Equatorianes. És la branca més important de les forces armades del país per ser la més nombrosa, la de major capacitat i la de major competència operativa. Al capdavant de l'Exèrcit de l'Equador es troba el Comandant General de l'Exèrcit qui obeeix a l'autoritat del Cap del Comandament Conjunt de les Forces Armades, al Ministeri de la Defensa i al Comandant en Cap de les Forces Armades, el President Constitucional de la República.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Eurocòs (en anglès Eurocorps, en francès Corps européen, en alemany Eurokorps) és l'exèrcit de reacció ràpida al servici de la Unió Europea (UE) i l'OTAN. Té l'origen en la brigada germano-francesa creada entre 1989 i 1992, posada en actiu l'octubre de 1991, la iniciativa comuna se cooperació militar entre tots dos estats, pel president de la República Francesa François Mitterrand i el canceller alemany Helmut Kohl, amb la fi de contribuir a la posada en pràctica de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea (PESC). Aquest exèrcit d'elit simbolitza la reconciliació entre els dos països i una de les més innovadores concepcions d'Exèrcit Europeu conjunt i regular entre múltiples estats o nacions d'Europa respectant les seues diverses identitats diferencials sota un mateix agrupament militar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit alemany o exèrcit de terra alemany és el cos terrestre de les forces armades d'Alemanya, conegudes com a Bundeswehr (\"Forces de Defensa Federal\"). En alemany s'anomena Heer i actualment constitueix el component més gran i poderós de les forces de terra de la Unió Europea.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago. Si bé per Cartago la flota cartaginesa va ser sempre la seva principal força, l'exèrcit va adquirir un paper clau en l'extensió del poder púnic sobre els nadius del nord d'Àfrica i del sud de la península Ibèrica, principalment en el període comprès entre el segle vi aC i el segle iii aC A partir del segle v aC Cartago va iniciar un ambiciós programa d'expansió cap a Sardenya, les illes Balears i el nord d'Àfrica. A causa d'això, el seu exèrcit es va anar transformant en un mosaic multiètnic, doncs l'escassetat de recursos humans propis va motivar la necessitat d'enrolar contingents de tropes foranes, principalment com a mercenaris. Aquest fet va convertir a les forces armades de Cartago en un conglomerat d'unitats púniques, aliades i mercenàries.\nQuant a la seva estructura militar, es va tractar sempre d'un exèrcit combinat, que disposava d'infanteria lleugera i pesada, d'artilleria, de fustigadors, de cavalleria lleugera i pesada, així com de seccions d'elefants de guerra i de carros de guerra. El comandament suprem de l'exèrcit va ser inicialment ostentat pels sufetes, fins al segle iii aC A partir de llavors, el van rebre generals nomenats directament pel Senat o l'Assemblea.\nL'exèrcit de Cartago es va enfrontar en nombroses ocasions a exèrcits grecs per l'hegemonia a Sicília. Això va influenciar el desenvolupament de les tàctiques i armes púniques, que va basar el seu exèrcit en unitats de falange. La disputa per Sicília va resultar inconclusa, i Cartago mai va arribar a conquistar la ciutat de Siracusa.\nNo obstant això, la maquinària bèl·lica cartaginesa va tenir el seu major repte en enfrontar-se a les legions romanes en les Guerres Púniques. Tot i que Cartago va ser finalment derrotada, el seu exèrcit va aconseguir notables triomfs al comandament d'homes excepcionals com Aníbal i Amílcar Barca.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit d'en Dumbledore (abreviat ED i originalment Dumbledore's Army en anglès) és una associació fictícia de la saga de Harry Potter, escrita per J.K. Rowling.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Exèrcit de Líbia (àrab: جيش التحرير الوطني الليبي, Jayx at-Taḥrīr al-Waṭanī al-Lībī) és el component terrestre de les Forces Armades de Líbia. Té diverses armes, com ara fusells, armes antiaèries i tancs.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit de Terra és la branca terrestre de les Forces Armades d'Espanya, un dels exèrcits en activitat més antics del món, estant en servei des del segle xv. Té el seu quarter general al Palau de Buenavista de Madrid, situat a la cèntrica plaça de Cibeles, davant del Banc d'Espanya. L'Exèrcit de Terra d'Espanya compta en 2013 amb un màxim de 100.000 efectius que responen a 75.000 soldats de tropa i 25.000 quadres de comandament, un 25% de personal menys respecte al 2008.\nConjuntament amb l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, té assignat per mitjà de l'article vuitè de la Constitució Espanyola la missió de garantir la sobirania i independència d'Espanya amb respecte dels altres països, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit espartà era la força militar de la ciutat estat d'Esparta, una de les més importants en la història de l'antiga Grècia. L'exèrcit constituïa el pilar principal de l'estat espartà, en el qual la primera i principal obligació dels seus ciutadans era convertir-se en bons soldats.\nSotmesos a l'entrenament militar des de la infància, els soldats espartans eren els més disciplinats, entrenats i temuts de l'antiga Grècia. En els moments de major apogeu d'Esparta, entre els segles VI i IV aC, a Grècia es tenia present el fet que \"un soldat espartà valia el que diversos homes de qualsevol altre estat\".", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Imperial Alemany (en alemany: Deutsches Kaiserreich Heer) era el nom donat a les forces armades combinades de l'Imperi Alemany. L'Exèrcit Imperial Alemany es va crear quan es va formar l'Imperi Alemany l'any 1871. Després de la Primera Guerra Mundial, a Alemanya es va proclamar la República de Weimar. L'any 1919 l'Exèrcit Imperial Alemany es va dissoldre. El nou govern alemany va crear una força armada anomenada Reichswehr, que va funcionar com a força armada entre els anys 1919 i 1935. El règim nacionalsocialista va crear la Wehrmacht, que va funcionar com a força armada entre els anys 1935 i 1945. En arribar la fi de la Segona Guerra Mundial Alemanya es va rendir als Aliats. Actualment, es fa servir el nom Deutsche Heer per anomenar al component terrestre de la Bundeswehr, la força armada de la República Federal Alemanya.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Exèrcit mercenari creat pel nord-americà Frederick Townsend Ward amb l'ajut del taotai Wu Hsu i el banquer Yang Fang a fi de col·laborar amb les autoritats de Pequín a reprimir la rebel·lió Taiping. Oficialment, el nom d'aquesta força armada era el de Cos Estranger de Shanghai (però amb la victòria de Sung-chiang es coneixeria com a forces de Sung-chiang). Arran de la derrota de Ch'ing-p'u, Ward va canviar el nom del Cos Estranger pel de Legió Estrangera Xinesa.\nL'exèrcit era format per homes de diversos països però la majoria eren nord-americans (els col·lectiu espanyol el formaven filipins, un dels quals, Vicente Macanaya, va tenir un paper destacat com a ajuda de camp). Els britànics, al principi, no veien amb bons ulls aquesta força armada a la que acusaven d'incitar la deserció dels seus soldats. Davant la possibilitat d'un caos al territori xinès que faria perillar el comerç, els occidentals consideraren que la victòria de la dinastia manxú sobre els taipings era millor per als seus interessos. Amb la demostració de la seva eficàcia els britànics van anar canviant d'opinió. Ward va tenir dificultats diverses amb les autoritats xineses, principalment per no complir allò que havien acordat en relació a la participació en els atacs que havien de ser conjunts i a la defensa de poblacions prèviament conquerides. Amb la defensa de Shanghai, la fama de Ward fou enorme. Els imperials parlaven de l'Exèrcit Invencible (Chang-sheng-chun) mentre que els rebels es referien a les seves forces com \"els soldats del diable\".", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat. Instrument de la conquesta de l'antiga Grècia, en el regnat de Filip II de Macedònia, després de l'Orient en el regnat d'Alexandre Magne, és el model sobre el qual es van formar els exèrcits dels regnes hel·lenístics, sobretot els dels selèucides i làgides, als segles iii i II aC. La seva dominació va acabar amb la conquesta romana, que va demostrar la superioritat de la legió sobre la falange macedònia a la Batalla de Pidna el 168 aC, finalitzant la Tercera Guerra Macedònica.\nLes innovacions militars, tant en les armes com en les tàctiques, dutes a terme per Filip II van forjar l'exèrcit que va conquerir un imperi. Va convertir la guerra i el combat en un estil de vida pels macedonis, els qui fins llavors havien considerat l'exèrcit com una ocupació a temps parcial per exercir-la fora de la temporada agrícola. En introduir l'exèrcit com una ocupació a temps complet, Filip va poder entrenar als seus homes amb regularitat, cimentant la unitat i la cohesió. Aquest va crear una de les millors màquines militars que Àsia o Grècia havien vist mai, gràcies a la suma de temps i esforç invertit tant en maniobres com en innovacions militars.\nLes innovacions tàctiques incloïen un ús més eficaç de la tradicional falange grega, com dels atacs coordinats, en primer lloc, la combinació d'armes i les tàctiques militars entre les seves unitats d'infanteria de la falange, cavalleria, arquers i armes de setge. Les armes introduïdes eren la sarisa, un tipus de pica llarga de pes equilibrat, que va aportar molts avantatges, ofensives i defensives, per a la infanteria macedònia en particular, i per a l'exèrcit combinat en general.\nEls exèrcits creats per Filip comprenien una amalgama de diferents forces. Macedonis i altres grecs (especialment de Tessàlia), així com una àmplia gamma de mercenaris de l'altre costat del mar Egeu. Després del 338 aC, molts dels nous reclutes de Filip per a la seva planejada invasió de Pèrsia van venir de totes les parts del món grec i dels Balcans, encara que la major part de l'exèrcit el constituïen els macedonis.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Regular Austriacista fou llevat per Carles III per la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit romà tardà és el terme pel qual es coneix a les forces militars de l'Imperi Romà des de l'ascens al tron de l'emperador Dioclecià l'any 284 fins a la divisió definitiva de l'Imperi en les seves meitats oriental i occidental el 395. Poques dècades després l'exèrcit occidental es va desintegrar amb el col·lapse de l'Imperi romà d'occident. L'exèrcit romà de l'est, d'altra banda, va romandre intacte i essencialment estable fins a la seva organització per temes i la seva transformació en l'exèrcit romà d'Orient al segle vii. El terme \"exèrcit romà tardà\" sovint s'utilitza per incloure l'exèrcit romà de l'est.\nL'exèrcit del principat va travessar una transformació significativa com a resultat del caòtic segle iii. Al contrari que l'exèrcit del Principat, l'exèrcit del segle IV depenia de manera important en les lleves i els soldats que els conformaven estaven pitjor pagats que els del segle ii. Els bàrbars procedents de fora de l'imperi probablement aportaven una major proporció de reclutes que durant els segles I i II, encara que existeixen poques proves d'aquest fet.\nL'exèrcit del segle IV probablement no era més gran que el del segle ii. El principal canvi en la seva estructura va ser la creació de grans exèrcits que acompanyaven als emperadors (comitatus praesentales) i que generalment estaven assentades en un punt allunyat de les fronteres. La seva funció principal era fer front a possibles usurpadors. Les legions van ser dividides en unitats més petites, comparables a la mida dels regiments de tropes auxiliars del principat. En paral·lel, l'armadura i l'equip dels legionaris va ser abandonat en favor del dels auxiliars. La infanteria va adoptar l'equip més protector de la cavalleria del principat.\nEl rol de la cavalleria en l'exèrcit tardà no sembla que fos molt més important que el del principat. L'evidència que suporta aquesta afirmació es basa que la seva proporció respecte al total de soldats romandre similar a la del segle ii. A més, el seu rol tàctic i el seu prestigi es van mantenir similars. És més, van adquirir certa mala reputació per incompetència o covardia en les tres principals batalles de mitjan segle iv. En contrast, la infanteria va mantenir la seva reputació tradicional d'excel·lència.\nEls segles iii i iv van ser testimonis de les reformes en molts dels forts fronterers amb vista a fer-los més defensables, així com de la construcció de nous forts amb especificacions defensives més altes. La interpretació d'aquesta tendència ha portat a un debat sobre si l'exèrcit va adoptar una estratègia de \"defensa en profunditat\" o si, per contra, mantenia la mateixa postura de \"defensa avançada\" de començaments del principat. Molts elements de la postura defensiva romana tardana eren similars als associats a la defensa avançada, com ara la localització avançada dels forts, les freqüents operacions creuant la frontera, o l'existència de zones externes habitades per tribus aliades. Qualsevol que fos l'estratègia defensiva, en aparença resultar menys reeixida a l'hora de prevenir incursions bàrbares que la dels segles I i II. Això va poder ser degut a una major pressió bàrbara o la pràctica de mantenir els principals exèrcits i les millors tropes a l'interior, privant a les fronteres d'un suport suficient.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs. Va comptar amb diverses unitats, armes i indumentària. Darios I, va enviar expedicions militars contres tracis i escites i va envair Grècia (Primera Guerra Mèdica) a començaments del segle v aC. El seu fill Xerxes I de Pèrsia va seguir els seus passos uns deu anys més tard, creuant l'estret de l'Hel·lespont amb un nombrós exèrcit i flota, donant lloc a la Segona Guerra Mèdica. Els reis posteriors van alternar, entre donar suport militar o financerament a Atenes o Esparta, enfrontades entre si, i les seves respectives aliances Confederació de Delos i Lliga del Peloponès, segons els seus interessos, durant la Guerra del Peloponès, al segle v aC.\nAl segle IV aC., la preponderància militar de les principals polis gregues com Tebes, i l'augment del poder militar del regne de Macedònia amb el seu rei Filip II, i el seu fill Alexandre el Gran, van marcar el declivi com a potència militar de l'imperi Aquemènida, en primer lloc, i la seva anihilació i assimilació a l'exèrcit macedoni, a mesura que Alexandre conqueria el mencionat imperi.\nEl nucli de l'exèrcit, compost per hosts perses i medes, permetia mantenir l'ordre al |vast imperi. Amb l'esdevenir del temps, la infanteria i la cavalleria es van convertir en les milícies més importants, mentre que es va reduir el nombre de tropes que lluitaven en carros de guerra, a causa de la seva escassa maniobrabilitat.\nDels sàtrapes depenia una guarnició integrada per tropes locals, que donat el cas, s'unien a l'exèrcit del sobirà. El sàtrapa al territori del qual es trobaven les guarnicions pagava als soldats, i en general en espècie, llevat dels mercenaris grecs, presents en quantitats considerables a les files de l'exèrcit. Per a les campanyes militars importants, els reis feien lleves entre els seus pobles subjugats, des de terres tan llunyanes com l'Índia o Egipte, estant els perses i mercenaris de l'Àsia Central i de l'Iran els més fiables.\nEnvoltava al monarca una guàrdia reial, constituïda per les tropes de cavalleria i 10.000 arquers, que els historiadors -entre ellls Heròdot- van nomenar els Immortals.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit artiguista va ser un conjunt de tropes dirigides pel cabdill federal de la Banda Oriental José Gervasio Artigas. Aquest exèrcit va haver de lluitar amb múltiples enemics, i és dels primers els reialistes espanyols, després els unitaris de Buenos Aires i després els imperialistes lusobrasilers. Les forces artiguistes estaven constituïdes per elements de Cavalleria,Infanteria i Artilleria.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Imperi Neoassiri va aparèixer el segle X aC. Es considera que Assurnasirpal II va fer servir estratègies sòlides en les guerres de conquesta. Mentre que volia assegurar fronteres defensables, organitzava incursions contra els seus oponents per tal d'obtenir beneficis econòmics, tal com va fer durant les campanyes del Llevant. El resultat implicava que la prosperitat econòmica de la regió alimentava la màquina de guerra assíria.Assurnasirpal II va ser succeït per Salmanassar III. Tot i que va fer campanyes durant 31 dels seus 35 anys del regnat, no va aconseguir superar o igualar les conquestes del seu predecessor, i la seva mort va portar a un nou període de debilitat a l'Imperi Neoassiri.Assíria s'acabaria recuperant sota el regnat de Teglatfalassar III, que amb les seves reformes va tornar a fer d'Assíria la força més potent de l'Orient Pròxim, i la va transformar en un imperi complet. Posteriorment, sota Salmanassar V, Sargon II i Sennàquerib, es van fer noves ofensives, tot i que no només es dissenyaven per conquerir, sinó també per reduir la capacitat dels enemics d'enderrocar el poder assiri. Així, l'exèrcit assiri va patir nombroses pèrdues de soldats. Assarhaddon va aconseguir conquerir l'Egipte inferior, mentre que el seu successor, Assurbanipal, va conquerir la meitat nord del país.\nTanmateix, al final del regnat d'Assurbanipal, sembla que l'imperi assiri estava caient a un nou període de debilitat, el qual no acabaria superant. Després d'anys de batalles i rebel·lions constants, es reduïa el nombre de tropes, tant per baixes com per pèrdua de territori, i per tant, de reforços de les regions exteriors. El 605 aC, desapareixen els documents polítics assiris independents, i els assiris van perdre la seva independència.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Èxercit d'Egipte (en àrab: القوات البرية المصرية) és el component terrestre (Exèrcit) de les Forces Armades d'Egipte. En 2014, l'Exèrcit estava format per 310.000 soldats, dels quals aproximadament entre 90.000 i 120.000 eren voluntaris i la resta eren reclutes.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit de Nord, anomenat en els documents de l'època Exèrcit Auxiliar del Perú o Exèrcit del Perú perquè l'objectiu de l'Argentina era alliberar l'Alt Perú i el Perú, va ser el primer cos militar desplegat per les Províncies Unides del Riu de la Plata durant la guerra de la independència argentina. Aquest exèrcit va ser l'encarregat d'actuar sota el comandament, entre d'altres, de Manuel Belgrano, a la regió nord-oest de l'actual República Argentina i l'Alt Perú (actual Bolívia), on es va desenvolupar un dels principals fronts de batalla contra els reialistes fidels a la corona d'Espanya.\nLa seva acció al capdavant independentista va començar al 1810 i va finalitzar el 1817 amb la derrota de les forces comandades per Gregorio Araóz de Lamadrid a la Batalla de Sopachuy, en un últim intent d'avançar sobre l'Alt Perú. A partir d'aquí les accions ofensives van finalitzar, mantenint-se en una situació únicament defensiva. Des d'aquell moment, les accions ofensives van ser traslladades a l'Exèrcit dels Andes comandats per José de San Martín que ca concebre la idea 'arribar per mar fins a Lima, el principal bastió reialista després d'alliberar Xile. L'Exèrcit del nord, novament sota el comandament de Belgrano, va ser cridat per intervindre en les lluites internes suscitades pel conflicte entre el govern central amb seu a Buenos Aires i els cabdills federals del litoral. El Motí d'Arequito (1820) causat per la reticència dels veterans al front independentista a comprometre's amb les lluites internes, va posar punt final a la seva existència.\nLa Expedició de Belgrano al Paraguai va portar abans el nom d'Exèrcit del Nord, passant amb el temps a ser conegut així abans que actués a l'Alt Perú.\nDurant la Guerra contra la confederació Perú-Boliviana, un nou cos militar va rebre el nom d'Exèrcit del Nord (1837), sota el comandament d'Alejandro Herèdia, desapareixent de nou després del seu assassinat al 1838 al esclatar la rebel·lió coneguda com a Coalició del Nord. Va finalitzar la guerra al 1839 amb la victòria Xilena a Yungay i la retirada dels peruans i bolivians del territori argentí.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit micènic era l'exèrcit de la Grècia micènica (ca. 1600–1100 aC) que va permetre l'expansió d'aquesta civilització pel mar Egeu i la part occidental d'Anatòlia. La naturalesa militar d'aquesta civilització a finals de l'edat del bronze és evident pel gran nombre d'armes trobades, les representacions en l'art contemporani de guerrers i combats, i també pels gravats grecs preservats escrits en lineal B.Els exèrcits micènics es basaven en infanteria pesant, amb llances i escuts, com en el cas d'altres potències contemporànies. Al segle xiii aC les unitats micèniques van patir una transformació en tàctiques militars i armament. Alguns tipus representatius d'armadures i armes micèniques són el casc d'ullals de senglar i l'escut en forma de vuit.\nAquest ethos militar micènic va inspirar posteriorment la tradició de l'antiga Grècia i, especialment, les èpiques d'Homer, les quals se centren en la naturalesa heroica de l'elit de guerrers de l'era micènica.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit part va ser un dels més temuts de l'edat antiga, per als primers diàdocs d'Alexandre el Gran i després dels romans. Els parts es convertirien per molt de temps en els més grans enemics de Roma, ja que els romans mai no van poder trobar una manera de derrotar-los. L'exèrcit va néixer a mitjan segle iii aC i va durar fins al 224 dC amb l'adveniment de l'Imperi Sassànida, que van substituir als que van substituir als de la dinastia Arsàcida.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força de Defensa Nacional (FDN) (àrab: قوات الدفاع الوطني, Quwāt ad-Difāʿ al-Waṭanī, ‘Forces de Defensa Nacional’; anglès: National Defense Force, NDF) és una milícia popular organitzada per l'Exèrcit de Síria per lluitar contra les forces gihadistes rebels que participen en el conflicte de la Guerra civil siriana.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Terrestre d'Autodefensa del Japó, en japonès 陸上 自衛隊, o JGSDF segons les seves sigles en anglès (Japan Ground Self-Defense Force), és la branca terrestre de les Forces d'Autodefensa del Japó. La JGSDF opera sota el comandament del Primer ministre. l'Estat major és a la ciutat d'Ichigaya (Tòquio).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades Angoleses (portuguès: Forças Armadas Angolanas) o FAA són l'exèrcit d'Angola. Inclou El Cap d'Estat Major de les Forces Armades i té tres components: l'Exèrcit (Exército), l'Armada (Marinha de Guerra) i la força aèria (Força Aérea Nacional). El nombre d'efectius humans segons dades de 2013 era d'uns 107.000 homes.El cap d'estat major de les FAA des de 2010 és el general Geraldo Sachipengo Nunda, antic membre d'UNITA qui informa al Ministre de Defensa Nacional.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades Capverdianes (portuguès Forças Armadas Cabo Verdeanas o FACV) són les forces armades de Cap Verd. Hi ha dues branques, la Guàrdia Nacional i la Guàrdia Costanera.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades d'Egipte (en àrab القوات المسلحة المصرية) són les Forces Armades més grans entre els països que formen part de la Lliga Àrab, i estan formades per l'Exèrcit, l'Armada d'Egipte, la Força Aèria d'Egipte i el comandament de la Defensa Aèria d'Egipte. El país del Nil manté un gran nombre de forces paramilitars. Les forces centrals de seguretat, i les Forces de la Guàrdia de Fronteres es troben sota el control del Ministeri de l'Interior. La Guàrdia Nacional, està sota el control del Ministeri de Defensa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades de Defensa de Moçambic (portuguès: Forças Armadas de Defesa de Moçambique) o FADM són les forces armades nacionals de Moçambic. Inclouen l'Estat Major de les Forces Armades i tres armes del servei: Exèrcit, Força Aèria i l'Armada.\nLes FADM es van formar a mitjans d'agost 1994 per la integració després del final de la guerra civil de les Forces Populars d'Alliberament de Moçambic (FPLM) amb l'ala militar de la RENAMO.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades de Guinea Equatorial són la institució equatoguineana que segons la Llei Fonamental de Guinea Equatorial de 1991, és l'encarregada de garantir la Defensa nacional, sobirania, mantenir l'ordre i la integritat territorial d'aquesta nació d'Àfrica Central.\nEl seu cap suprem segons l'article 39 de la constitució és el president de la República El títol tercer és l'únic capítol de la carta magna d'aquest país que es refereix a les funcions i organització d'aquesta institució militar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades Romaneses (en romanès: Forţele Armate Române o Armata Română) estan constituïdes per les forces terrestres romaneses, la forces aèries i les forces navals romaneses constitueixen les. L'actual comandant en cap és l'almirall Gheorghe Marin, dirigit pel ministre de Defensa, mentre que el president és el comandant suprem de les Forces Armades en temps de guerra.\nLa despesa total en defensa ascendeix al 2,05% del Producte Interior Brut (PIB), cosa que representa aproximadament 2 900 milions de dòlars (lloc 47). No obstant això, les Forces Armades de Romania es passen prop d'11 milions de dòlars en els propers cinc anys en la modernització i l'adquisició de nous equips.Dels 195.000 homes i dones que actualment comprenen les Forces Armades, 180.000 són personal militar i els altres de 15.000 civils. L'Exèrcit de Terra tenen una força de 45.000 efectius, la Força Aèria 13 250 i les Forces Navals 6800, mentre que els 8800 restants serveixen en altres camps.Les Forces de Terra han revisat recentment el seu equipament, i actualment són un exèrcit modern amb les capacitats per a la seva integració amb altres cossos de l'OTAN. Actualment, participen en la missió de manteniment de la pau a Afganistan, juntament amb altres països de l'OTAN. La Força Aèria en el present opera avions de combat tipus caça modernitzats d'origen soviètic MiG-21 LanceR, que està previst siguin reemplaçats per moderns Eurofighter Typhoon, Saab 39 Gripen o F-16 Fighting Falcon per a 2010-2012. La Força Aèria també ha realitzat un encàrrec per a l'adquisició de 7 nous avions de transport tàctics C-27J Spartan, per al reemplaçament del gruix de la vella força de transport. Dues antigues fragates modernitzades del tipus 22 de la Royal Navy han estat adquirides per les Forces Navals el 2004 i quatre modernes corvetes de míssils han estat encarregades per als propers anys. Tres helicòpters de producció nacional IAR 330 Puma NAVAL han estat encarregats per les Forces Navals a finals del 2008.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armed de São Tomé i Príncipe (FASTP) són les forces armades de l'estat insular de São Tomé i Príncipe, lluny de la costa d'Àfrica Occidental.\nLes FASTP són un exèrcit petit, consistent en quatre branques: Exército, Guarda Costeira, Guarda Presidencial, i Guàrdia Nacional. En l'any fiscal 2005 la despesa militar fou de $581,729, al voltant del 0,8% del producte interior brut de São Tomé i Príncipe.\nUna estimació de 2004 va calcular la disponibilitat de mà d'obra militar (homes entre 15-49) en 38.347, amb una estimació d'\"aptes per al servei militar\" de 20,188.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades Populars d'Alliberament d'Angola (Forças Armadas Populares de Libertação de Angola) o FAPLA va ser originalment el braç armat del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), però més tard (entre 1975 i 1991) es van convertir en les forces armades oficials d'Angola quan el MPLA va prendre el control de la govern.\nDesprés dels acords de Bicesse el 1993, les FAPLA es van transformar en la Forces Armades Angoleses (Forcas Armades Angolanas) o FAA mitjançant la integració dels membres de les Forces Armades d'Alliberament d'Angola o FALA, que constituïen l'antic braç armat d'UNITA.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces d'Autodefensa del Japó (en anglès: Japan Self Defense Forces ), són les forces defensives establertes al Japó després de la fi de l'ocupació nord-americana del país després de la Segona Guerra Mundial. Durant la major part del període de postguerra aquestes forces van estar confinades a les illes del Japó per decret i no se'ls permetia desplegar-se a l'estranger. Tanmateix, en els darrers anys, i sempre sota autorització nord-americana, han participat en operacions internacionals de manteniment de la pau. Recents tensions, particularment amb Corea del Nord i la Xina, han reactivat el debat sobre l'estatus de les Forces d'Autodefensa i la seva relació amb la societat.\nL'exèrcit japonès exigeix l'edat mínima de 18 anys per a participar-hi però se sap que entrena menors d'edat des dels 15 anys.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Ruandeses de Defensa (FRD, Kinyarwanda: Ingabo z'u Rwanda; francès: Forces rwandaises de défense) és l'exèrcit nacional de Ruanda. Les forces armades del país es coneixien originalment com a Forces Armades de Ruanda (FAR), però després de la victòria del Front Patriòtic Ruandès a la Guerra Civil ruandesa del país, el 1994, va passar a anomenar-se Exèrcit Patriòtic Ruandès (APR) i posteriorment al seu nom actual.\nLes FRD estan formades per:\nConsell Superior de Comandaments de les FRD\nEstat Major de les FRD\nForça de Terra de Ruanda\nForça Aèria de Ruanda\nunitats individuals\nBanda Militar de les FRDEn novembre de 2002 Emmanuel Habyarimana fou destituït del càrrec de Ministre de Defensa, una acció que el portaveu del govern Joseph Bideri va atribuir als seus punts de vista \"extrems pro-hutus\". Marcel Gatsinzi es va convertir en ministre de Defensa (en el càrrec 2002-2010) succeint a Habyarimana.\nDesprés de conquerir el país el juliol de 1994 després del genocidi ruandès d'abril a juliol de 1994, el Front Patriòtic Ruandès (RPF) va decidir dividir-se en una divisió política (que va mantenir el nom de FPR) i una divisió militar, que serviria com a exèrcit oficial de l'estat ruandès.\nLa despesa en defensa continua representant una part important del pressupost nacional, principalment a causa dels continus problemes de seguretat al llarg de les fronteres de Ruanda amb la República Democràtica del Congo i Burundi i les preocupacions persistents sobre les intencions d'Uganda cap al seu antic aliat. El govern de Ruanda va llançar un ambiciós pla per desmobilitzar milers de soldats, donant lloc a un exèrcit permanent de 33.000 i una altra força paramilitar de 2.000 efectius, una disminució de 70.000 en només una dècada.\nDurant la Primera i la Segona Guerra del Congo de 1996-2003, el FPR va cometre violacions de drets humans i crims contra la humanitat en la República Democràtica del Congo, segons l'Informe de les Nacions Unides.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les forces terrestres de Romania (en romanès: Forțele Terestre Române) és l'exèrcit de Romania, i el principal component de les forces armades romaneses.\nLes forces terrestres romaneses es van fundar el 24 de novembre [C.J. 12 de novembre] de 1859. Va participar a la Primera Guerra Mundial, juntament amb l'exèrcit imperial rus en accions contra les potències centrals i, malgrat els contratemps inicials, va guanyar les batalles decisives de Mărăști i Mărășești. Durant la major part de la Segona Guerra Mundial (fins al 23 d'agost de 1944) les forces romaneses van donar suport a les potències de l'Eix, lluitant contra la Unió Soviètica al front oriental. Des de l'agost de 1944 fins al final de la guerra, Romania va lluitar contra Alemanya sota el control de la Unió Soviètica. Quan els comunistes van prendre el poder després de la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit va sofrir una reorganització i sovietisation.\nDesprés de la revolució romanesa de 1989, a causa de l'escassetat de fons, moltes unitats es van dissoldre i molts equips es van eliminar gradualment. De la mateixa manera, la capacitat militar romanesa va disminuir a causa de la manca de combustible i d'entrenament. No obstant això, des de finals de la dècada de 1990, s'han produït una sèrie de canvis positius i el nivell de preparació al combat ha anat creixent de manera constant; des de 1996, el pressupost militar ha crescut més de quatre vegades, passant de 636 milions de dòlars a 2.800 milions de dòlars el 2007. El servei militar obligatori ha estat abolit i professionalització s'ha completat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'origen de la formació de l'Exèrcit del Nord o Exèrcit del Perú o Exèrcit Auxiliador de les províncies Interiors es remunta al començament de la Guerra d'Independència Hispanoamericana, quan després de produir-se la Revolució de Maig al Virregnat del Riu de la Plata, el 1810, la recentment formada Primera Junta de Govern de les Províncies Unides del Riu de la Plata va enviar des de la capital, Buenos Aires, un exèrcit que va iniciar la Primera expedició auxiliadora de l'Alt Perú amb la finalitat de fer reconèixer la seva autoritat i desallotjar els realistes fidels al Consell de Regència d'Espanya i Índies que governava a part d'Espanya en nom del rei captiu Ferran VII.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Aèria Nacional d'Angola (portuguès Força Aérea Nacional de Angola, FANA) és la branca aèria de les Forces Armades Angoleses. Amb un inventari de més de 300 avions, FANA és (sobre el paper) una de les forces aèries més grans d'Àfrica.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit il·liri era l'exèrcit de la regió d'Il·líria i del sud d'Itàlia on va aparèixer al civilització iapígia. La història de la guerra en aquesta regió comença el segon mil·lenni aC i segueix fins al segle I dC; inclou els conflictes armats de les tribus il·líries i els seus regnes als Balcans i a Itàlia, com també la pirateria al Mediterrani. A més dels conflictes entre il·liris i les nacions i tribus veïnes, hi ha registres de nombroses guerres entre les mateixes tribus il·líries.\nSegons fonts de l'antiguitat, els il·liris eren guerres de renom. Eren coneguts com a artesans i constructors de vaixells hàbils i controlaven bona part dels mars Adriàtic i Jònic fent servir els seus nombrosos vaixells de guerra. Els il·liris disposaven d'armes efectives com la sica, una espasa corbada que s'originà a Il·líria, que seria adoptada a tots els Balcans i que més endavant farien servir els romans.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Cos d'Artilleria d'Israel (en hebreu: חיל התותחנים, Heyl HaTothanim ) és el cos de les FDI responsable d'operar les forces d'artilleria de mitjà i llarg abast. El comandant actual del Cos d'Artilleria és el General de Brigada Roy Riftin, que va reemplaçar al General de Brigada David Swissa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Llibertador de Cuba, conegut popularment com a Exèrcit Mambí, va ser un exèrcit independentista de tipus irregular sorgit a l'últim terç del segle xix per aconseguir la independència total de Cuba del colonialisme espanyol i l'abolició de l'esclavitud al país, durant l'anomenada Guerra dels Deu Anys (1868-1878).Després d'acabada oficialment aquesta guerra, els últims rebels independentistes van continuar resistint fins a inicis de 1879. Mesos després, l'estiu d'aquell mateix any, es va iniciar l'anomenada Guerra Chiquita, que va durar poc més d'un any fins a finals de 1880. Durant la primera guerra esmentada, els cubans van causar 80 mil baixes definitives a l'exèrcit d'operacions espanyol a Cuba, tot i comptar només amb huit mil homes mal armats, pitjor alimentats i vestits, i sense paga.\nNi la Guerra dels Deu Anys, ni la Guerra Chiquita van aconseguir la independència de Cuba, de manera que les hostilitats es van reprendre a la Guerra del 95 (1895-1898), en què van morir desenes de milers d'espanyols més. En les dues primeres guerres, també es reclamava l'abolició de l'esclavitud. No obstant això, aquesta va ser abolida finalment el 1886, de manera que la Guerra del 95 va ser exclusivament per la causa independentista. Finalment, després de trenta anys de lluita, la imminent victòria dels mambises va ser impulsada i reforçada amb la intervenció militar dels Estats Units el 1898.\nL'Exèrcit Mambí va estar actiu en un primer període entre 1868 i 1880, durant Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Guerra Chiquita (1879-1880). Després, va tornar a estar actiu en un segon període, durant la Guerra del 95 o Guerra Necessària, entre els anys 1895 i 1899, quan va ser finalment llicenciat.En ser un exèrcit guerriller de tipus irregular, l'Exèrcit Llibertador de Cuba no comptava amb artilleria, llevat de les poques peces que van poder-li arrabassar esporàdicament a l'enemic colonialista. La seva força principal radicava en la cavalleria, bàsicament armada amb matxets i alguns sabres, amb suport de la infanteria, escassament dotada amb armes de foc i poques municions. Tampoc no posseïa marina de guerra, però sí rebia el suport esporàdic d'expedicions marítimes que arribaven des de l'exterior de país.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Marina de Guerra Angolesa (portuguès Marinha de Guerra Angolana, MGA) és la branca naval de les Forces Armades Angoleses i té la missió de protegir els 1.600 km de costa d'Angola. La Marina Angolesa té aproximadament 1,000 efectius.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades de Mònaco són l'exèrcit del Principat de Mònaco, la segona nació més petita del món, raó per la qual no estranya que les forces armades monegasques siguin la tercera força militar més petita del món (després de les d'Antigua i Barbuda i les d'Islàndia).\nMónaco té una capacitat militar molt limitada, fet que la fa dependent pràcticament en tot del seu estat veí, França, amb qui manté acords de protecció davant d'una possible agressió militar exterior. Tanmateix, també té alguns petits cossos militars i policials que assumeixen la defensa pròpia del país, sense fer gaire distincions entre les funcions militar, policial i de protecció civil.\nAquesta defensa, de caràcter governamental, és responsabilitat del Departament de l'Interior i està formada per dues unitats: el Corps de Sapeurs-pomiers (Bombers) i la Compagnie des Carabiniers du Prince (Carrabiners del Príncep). En total, es comptabilitzen uns 255 soldats, això sense comptar-hi els 35 funcionaris civils que hi ha actualment.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'exèrcit mongol va ser durant els segles xii i xiii un dels millors del món per la seva mobilitat i estratègies, que ho van fer temible entre els seus coetanis. Gengis Khan i altres militars mongols van introduir diverses innovacions que van permetre al seu exèrcit conquerir vasts territoris tot i estar en desavantatge numèrica durant les batalles que van enfrontar.\nEl sistema militar mongol es fonamentava en l'estil de vida nòmada dels mongols. Amb el temps es van sumar al mateix altres elements inventats per Gengis Khan, els seus generals i els seus successors. D'altra banda, la tecnologia que els mongols van utilitzar per atacar fortificacions va ser adaptada a partir d'altres cultures, i conseqüentment es van integrar a les estructures de comandament experts tècnics estrangers.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit del Perú (en castellà: Ejército del Perú, abreujat EP) és la branca de les Forces armades que tenen com a missió mantenir la independència, sobirania i integritat nacional del seu territori. Altres missions inclouen l'assistència en la protecció de la seguretat interna, dirigir les operacions d'administració de desastres i participar en les missions internacionals de pau. El seu aniversari celebra la Batalla d'Ayacucho el 9 de desembre del 1824.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit del Potomac fou el principal exèrcit de la Unió sobre el Front oriental de la Guerra Civil dels Estats Units, creat pel general George Brinton McClellan, el jove Napoleó, que, tot i el seu talent per a l'organització i de la seva formació militar, no aportà cap prova de la seva semblança amb Napoleó Bonaparte, a diferència del comandant confederat Robert E. Lee, però l'exèrcit que bastí estava destinat a portar la causa de la Unió cap a la victòria.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Reichswehr (defensa imperial) fou l'organització que englobava les forces armades d'Alemanya, des de 1919 fins al 1935, quan el govern nazi les rebatejà com a Wehrmacht.\nAl final de la Primera Guerra Mundial, les forces armades de l'imperi Alemany es desintegraren, i moltes tropes formaren els Freikorps (cossos lliures), una col·lecció d'unitats paramilitars voluntàries que van estar implicades en xocs amb els revolucionaris espartaquistes entre 1918 i 1923. La recent formada República de Weimar el dia 6 de març de 1919 va establir per decret el Vorläufige Reichswehr (\"força provisional de la defensa nacional\"), consistint en un Vorläufige Reichsheer (exèrcit nacional provisional) i un Vorläufige Reichsmarine (marina nacional provisional). Prop de 400.000 homes van ocupar serveis en el Reichsheer.\n\nEl 30 de setembre, van reorganitzar a l'exèrcit com l'Übergangsheer (\"exèrcit transitori\"). Això dura fins a l'1 de gener de 1921, quan el Reichswehr va ser establert oficialment segons les limitacions imposades pel Tractat de Versalles. Limitat pel tractat a un total de 100.000 homes, el Reichswehr va ser compost pel : \n\nReichsheer, exèrcit que consisteix en dos comandos del grup, set divisions d'infanteria, i tres divisions de cavalleria. Els tancs, l'artilleria pesant i l'avió van ser prohibits.\nReichsmarine, marina limitada a un grapat de naus. Els submarins i l'avió van ser prohibits.A pesar de les limitacions en la seva mida, a conseqüència de l'anàlisi de la derrota a la Primera Guerra Mundial, es dugué a terme investigació i desenvolupament a l'estranger, pensada per a \"èpoques millors\". També, encara que fou prohibit disposar d'un estat major, l'exèrcit va continuar tenint les funcions típiques d'un estat major sota nom \"disfressat\" de Truppendienst, l'\"oficina de la tropa\".\nDurant aquest temps, molts dels comandaments futurs de la Wehrmacht, per exemple, Heinz Guderian, formularen les idees que resultarien tant eficaces anys més tard. El Reichswehr fou una partidari de la República de Weimar, però va romandre lleial al govern alemany democràtic. Es va emfatitzar el seu tarannà apolític. Això va donar a la democràcia l'ocasió de deslliurar-se de la injerència militar, però va reduir també la probabilitat de la resistència militar contra Adolf Hitler. La influència més gran del desenvolupament del Reichswehr la tingué Hans von Seeckt (1866-1936), que durant 1920 -1926 fou \"Chef der Heeresleitung\" (\"cap de la direcció de l'exèrcit\").\nLa reducció de la força de la pau de l'exèrcit alemany a partir dels 780.000 membres del 1913) als 100.000 va realçar realment la qualitat del Reichswehr: només els millors dels millors aspirants s'enrolaven a l'exèrcit. La limitació de la mida del Reichswehr també el va forçar a modernitzar els mètodes de lluita i a adoptar les doctrines ràpides mòbils per a la defensa, tesis defensades per von Seeckt i Guderian, que conduiria més endavant a la guerra llampec.\nDurant 1933 i 1934, després que Adolf Hitler assumís com el càrrec de canceller d'Alemanya, el Reichswehr va començar un programa secret de rearmament, que finalment va esdevenir públic amb la creació formal de la Wehrmacht l'any 1935.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918. Aquest exèrcit esdevingué el de la Unió Soviètica arran de l'establiment de l'URSS el 1922, i el 25 de febrer de 1946 fou rebatejat amb el nom d'Exèrcit Soviètic (en rus, Советская армия, Sovétskaia àrmia), una de les parts integrants de les Forces Armades de la Unió Soviètica, les quals existiren fins a la caiguda de la Unió Soviètica al desembre del 1991. Ja a la dècada de 1930, l'Exèrcit Roig era un dels majors exèrcits de tot el món.\n\"Roig\" fa referència a la bandera roja, emblema socialista i comunista. El roig representa, simbòlicament, la sang vessada per la classe treballadora en la seva lluita contra el capitalisme, i la creença que tots som iguals. Malgrat que l'Exèrcit Roig es va convertir oficialment en l'Exèrcit Soviètic el 25 de febrer de 1946, quan els símbols \"nacionals\" soviètics substituïren els símbols revolucionaris, el terme, abusivament, és d'ús comú al món occidental per a referir-se a totes les forces armades soviètiques al llarg de la seva història. Per aquest motiu, en aquest article es tracta conjuntament de l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol (1918-1946) i de l'Exèrcit Soviètic (1946-1991).\nMajoritàriament es considera l'Exèrcit Roig com la força decisiva en la victòria en la Segona Guerra Mundial, en haver-se enfrontat i derrotat al 80% de les forces armades alemanyes i de les Waffen SS al Front Oriental.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Royal Indian Navy (RIN) (Marina Reial de l'Índia) era la força naval de l'Índia britànica i el Domini de l'Índia. Va ser una de les branques de les Forces Armades de l'Índia Britànica. Des dels seus orígens el 1612 com a Marina de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, la Marina va sofrir diversos canvis, inclosos els canvis en el seu nom. Amb el pas del temps va rebre el nom de Bombay Marine (1686), el Cos de Bombay Marine (1829), la Marina Índia (1830), la Marina Índia de Sa Majestat (1858), la Marina de Bombai i Bengala (1863), la Força de Defensa Índia (1871) ), Marina de Sa Majestat a l'Índia (1877). Finalment va ser anomenada Royal Navy India el 1934. Tot i així, va romandre una força relativament petita fins a la Segona Guerra Mundial, quan es va expandir molt.Després de la divisió de l'Índia Britànica en dos estats independents el 1947, la Marina es va dividir entre Pakistan i Índia. Un terç dels actius i el personal van ser assignats a la Royal Pakistan Navy. els aproximadament dos terços de la flota i el personal restant es van quedar amb la Unió de l'Índia, Aquesta força, encara sota el nom de \"Royal Indian Navy\", es va convertir en la marina del Domini de l'Índia fins que el país es va convertir en república el 26 de gener de 1950. Després es va anomenar Marina Índia.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Sipahi del persa sipah (exèrcit) fou una paraula emprada a diversos lloc que va acabar designat als soldats. D'aquesta paraula deriven:\n\nL'angles sepoy\nEl català sipai\nEl francès cipaye\nEl castellà cipayo\nEl basc zipaio (en aquest cas s'utilitza a més, modernament, principalment pels independentistes bascos per anomenar als que ells anomenen com a policies bascos al servei d'Espanya i que obeeixen ordes o consignes nacionalistes castellanes o unionistes, és a dir a l'Ertzaintza).A l'Imperi Otomà van donar lloc als sipahis, a l'Àfrica del Nord als spahi (espahies) i a l'Índia als sipais.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Sipais fou el nom donat principalment per francesos i anglesos als soldats nadius a l'Índia que servien les seves forces. El nom els hauria arribat a través dels portuguesos; inicialment pareix com cipaye o cipai entre els francesos i com a sepoy, seapoi, seapoy, seapy, cephay, sipoy i força altres variacions; el nom fou utilitzat per francesos i anglesos per designar els indígenes que els servien a l'exèrcit, que eren vestits i equipats com a soldats europeus d'infanteria.\nEls primers que van utilitzar un regiment de sipais foren els francesos el 1748 quan Dupleix va aixecar alguns batallons de musulmans indis. Lally diu que eren 15.000 el 1759. Lawrence va imitar els francesos després de 1750 i el 1754 una força de sipais va acompanyar Lord Clive a Calcuta. Dos mil sipais van participar en la batalla de Plassey el juny de 1757. A la mateixa època hi havia sipais a Bombai i a diversos estats indis on alguns europeus dirigien els exèrcits.\nEl 1795 hi havia diversos regiments amb dos batallons a cada Presidència, cadascun amb 8 companyies d'infanteria i dues de granaders. A Bengala hi havia 12 regiments, a Madras eren 11 i a Bombai 4 a més d'un de marina. La rebel·lió dels sipais el 1857 va afectar als exèrcits de Bengala i de Bombai que amb dificultats van poder ser reconstituïts. Lord Kitchener va refondre els tres exèrcits en un de sol. Molts sipais van participar en la I i a la II Guerra Mundial.\nEl nom també fou donat als voluntaris de les tropes liberals catalanes després de la Revolució de Setembre del 1868 en la seva lluita contra les forces carlines en la Tercera Guerra Carlina al Principat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Àrab Sirià (àrab: الجيش العربي السوري, al-Jayx al-ʿArabī as-Sūrī) és la branca terrestre de les Forces Armades de Síria. És el servei militar dominant dels quatre serveis amb uniforme, controla la majoria de càrrecs superiors i té el major personal, amb un 80% del total combinat. L'Exèrcit sirià va ser format pels francesos després de la Primera Guerra Mundial, quan van aconseguir un mandat sobre la regió. Des de 1948 ha tingut un paper important en el govern del país, i ha donat suport als cops militars, incloent el cop d'estat a Síria de març de 1949, i el cop d'agost de 1949 per part del Coronel Sami al-Hinnawi, el 1954, el 1963, el 1966, així com el cop d'estat de l'any 1970.\nHa lluitat en quatre guerres contra l'estat d'Israel (el 1948, la Guerra dels Sis Dies, el 1967, el 1973, i el 1982 al Líban), i una vegada amb Jordània en 1970. També va desplegar una divisió cuirassada a l'Aràbia Saudita entre 1990 i 1991, però va veure poca acció. Des de 1975 i fins en 2006 va ser el pilar principal de l'ocupació siriana del Líban. Dins de Síria, va tenir un paper important en la supressió de la rebel·lió islamista que hi va haver entre 1979 i 1982, i des de l'any 2011 es troba lluitant en la Guerra civil siriana. Aquest és l'inventari del Material bèl·lic de l'Exèrcit Àrab de Síria actualment:", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La història de l'Exèrcit traci s'estén des del segle X aC fins al segle I dC a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans. A part de conflictes entre les tribus Tràcies i les nacions i regnes veins es van registrar nombroses guerres entre tribus tràcies.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Volksmarine (en alemany vol dir Armada Popular) era el nom de la marina de guerra de la República Democràtica Alemanya (RDA). L'Armada Popular era part de l'Exèrcit Popular Nacional, establert el 1956.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Xiang (xinès tradicional: 湘軍, xinès simplificat: 湘軍, pinyin: Xiāng Jūn) va ser un exèrcit organitzat per Zeng Guofan (曾國藩) de les existents milícies regionals i locals de tuanlian (團練) per contenir la revolta Taiping en la Xina (del 1850 fins al 1864). El nom és pres de la regió de Hunan, on es va reclutar l'exèrcit. L'exèrcit va ser finançat a través dels nobles locals i l'alta burgesia, com oposició a la centralitzada Dinastia Qing manxú. Tot i que es va aixecar específicament per abordar els problemes a Hunan, l'exèrcit va formar el nucli del nou sistema militar Qing, i com a tal, debilitant per sempre la influència manxú en l'exèrcit. Aquest traspàs del comandament centralitzat és comunament assenyalat com una de les principals raons per la final caiguda de la Dinastia Qing i l'aparició dels senyors de la guerra regionals a la Xina durant la primera meitat del segle xx.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit de Terra de Xile, creat el 1810 per la Primera Junta Nacional de Govern de Xile, és l'organisme encarregat de la defensa terrestre de la República de Xile. El seu primer Comandant en Cap, va ser el General José Miguel Carrera. És la branca terrestre de les Forces Armades de Xile. Té una força aproximada de 45,000 homes.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada. L'organització de les forces armades es basa en la jerarquia i la disciplina. El personal militar en servei s'identifica per l'ús de l'uniforme militar, i la posició jeràrquica de cada militar es manifesta en el sistema de graus militars, representats mitjançant les divises.\nLes forces armades són de caràcter exclusivament militar; per això mateix, i com a norma general, no en forma part la policia: tot i dur armes, els cossos policials són de caràcter civil i tenen com a funció perseguir el delicte, defensar l'ordre públic i fer complir la legislació.\nL'estudi de l'ocupació de les forces armades és conegut com a ciència militar. En termes generals, açò comporta planificar l'atac i la defensa en tres «nivells» o estadis: estratègia, art operatiu i tàctica. Cadascun d'aquests nivells estudia l'ús de la força com a mitjà d'atènyer l'objectiu cobejat.\nHistòricament les forces armades s'han compost només d'homes: la vida militar era masculina per antonomàsia. Això ha anat canviant al llarg del segle xx. A partir de la Segona Guerra Mundial hom ha reclutat dones per a serveis auxiliars (mecàniques, conductores, oficinistes, personal de terra de l'aviació, etc.). En les darreres dècades força exèrcits admeten dones com a combatents, sempre a títol voluntari. Cal destacar el cas especial d'Israel, en què les dones fan el servei militar igual que els homes.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Assistència Militar, és l'ajuda que es fa servir per ajudar a un país o al seu poble en els seus esforços de defensa, o per ajudar a un país pobre a mantenir el control sobre el seu propi territori. Molts països reben ajuda militar per ajudar en els esforços de contrainsurgencia. L'ajuda militar pot donar-se a una rebel·lió per ajudar a lluitar contra un altre país. Aquesta ajuda pot concedir-se en forma de diners perquè els militars estrangers comprin armes i equip del país donant.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força naval albanesa (en albanès: Forca Detare të Republikës së Shqipërisë) és la branca naval de les forces armades albaneses.El seu nom va ser canviat de les Forces de Defensa Naval Albanesa el 2010.L'Armada albanesa té les seves bases en els ports de Durrës i opera diverses bases, inclosa la base Kepi i Palit a Durrës i Pashaliman a Vlorë. Els vaixells de l'armada albanesa son principalment patrulleres i vaixells de suport.La Força Naval opera quatre grans patrullers Damen Stan tipus 4207, tres dels quals es van construir a Albània. la major part d'ells varen ser entregats per la Marina Militare italiana (l'armada italiana), i els Estats Units, tan sols un dragamines rus continua en servei.\nLa Força Naval realitza principalment tasques, basades en el concepte \"una Força, dues Missions\". El marc legal s'ha actualitzat per tal de facilitar aquestes missions i la integració UE-OTAN. La Força Naval també és responsable de les ajudes a la navegació, inclosos els fars.\nLa Marina albanesa tanmateix, està pendent de l'arribada de quatre patrulleres del tipus Stan 4207 provinents dels Països Baixos. Turquia i Grècia també ajuden Albània en un esforç comú per a modernitzar l'acadèmia naval i construir instal·lacions de reparació en el districte de Pashaliman. La Marina també és responsable de l'ajuda a la navegació, i de fer funcionar els fars.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Artilleria costanera és una branca de les Forces Armades que està dedicada a operar les peçes de l'Artilleria antivaixell o les bateries fixes de metralladores en les fortificacions costaneres.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Brigada de Comandos Afganesos, és part de l'Exèrcit Nacional Afganès i va ser creada a partir d'un batalló d'infanteria ja existent. El programa va ser establert en 2007 amb la intenció de prendre un batalló convencional de cada cos de l'exèrcit afganès, donar-li al mateix entrenament, equipament i reorganització especial basada en un Batalló dels Rangers de l'Exèrcit dels Estats Units. Cada batalló està assignat a un dels cinc cossos militars de l'Exèrcit.\nL'entrenament és dut a terme en el centre d'entrenament de comandos “Morehead”, un antic camp d'entrenament dels talibans, que es troba a nou quilòmetres al sud de Kabul, Afganistan. El centre porta el seu nom en record de Kevin Morehead, un antic membre del 5è grup de les forces especials mort en acció a l'Iraq en setembre del 2003.La preparació en logística i operacions és conduït per membres del Comandament Combinat Provisional de Seguretat Afganès, de les forces especials de l'Exèrcit dels Estats Units, de les forces especials franceses, diversos quadres de l'Exèrcit Nacional Afganès i l'empresa contractista de seguretat militar privada Military Professional Resources Incorporated.\n\nEl programa, d'una durada de 12 setmanes, té tres seccions d'entrenament per a tot el curs. La primera part del programa està dissenyada per a les companyies d'infanteria de línia i s'enfoca en les habilitats individuals i petites unitats tàctiques. Per recolzar a aquestes últimes, la caserna general i la companyia de la caserna general rep preparació especial en qüestions específiques com a ús del morter, primers auxilis i comunicacions. La tercer secció s'ha centrat en els comandants de batalló, preparant-los per a les seves àrees de responsabilitat com a comandament i control.\n\nDels cinc grups de forces especials actius, el tercer i el setè grup han estat rotant responsabilitats, en un esforç major per continuar amb els processos d'entrenament en el teatre d'operacions del front afganès.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Artilleria de Catalunya fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.\nL'artilleria es va organitzar en juliol de 1713 com a unitat regimental sota el comandament del general valencià Joan Baptista Basset, que també comandà els enginyers.\nLa unitat disposava de 123 canons de bronze de 24 lliures, 64 de ferro de 24 lliures, 23 morters, 10 pedrers de bronze i 28 pedrers de ferro, desplegats en cinc companyies de seixanta artillers cadascuna, comandats per 6 capitans, 5 tinents, 11 conestables i 3 bombarders, bàsicament desplegats a Barcelona, els artillers disposaven d'un important parc d'artilleria amb peces de bronze de bona qualitat fabricada a la foneria del peu de les Rambles, mentre que moltes de les peces de ferro s'havien fabricat a la foneria de les Drassanes Reials de Barcelona. Les companyies d'artilleria estaven nodrides, en bona part, per artillers i bombarders mallorquins, d'una altíssima reputació, guanyada en els enfrontaments contra els otomans, i que empraven projectils de metralla. Va defensar la ciutat durant el Setge de Barcelona.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet. L'exèrcit estava format per 10.000 homes d'infanteria, 1600 de cavalleria i 1000 de marina. No se'n sap gaire de quants homes formaven l'artilleria pero no passaven dels 700. En total eren 13.000 tropes regulars.El mateix 9 de juliol de 1713 el Principat de Catalunya havia declarat la guerra al Regne de França i al Duc d'Anjou, que des de les Constitucions de Catalunya de 1706 no reconeixien com a legítim rei de la Monarquia Hispànica i l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'Exèrcit de Catalunya, sent les seves primeres unitats el Regiment de la Diputació del General de Catalunya i el Regiment de la Ciutat de Barcelona. Per al càrrec de general comandant els Tres Comuns de Catalunya van nomenar el tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez el 10 de juliol. L'artilleria i el regiment de cavalleria de la Fe foren finançades pel comerciant Amador Dalmau i Colom, així com dos vaixells per a la marina.La tendència inicial fou crear un \"exèrcit de nacions\", de manera que els soldats de cada nació hispànica s'allistessin a un determinat regiment. Malgrat això, no es compliren els objectius de reclutament per nacions i moltes de les vacants i la pràctica totalitat de l'oficialitat superior fou catalana. A part de les nacions de la Monarquia Hispànica, també es va formar el regiment de Sant Narcís per enquadrar-hi els voluntaris alemanys i austríacs que s'havien negat a obeir les ordres d'evacuació dels seus oficials. L' objectiu de l'exèrcit era defensar el Principat, les institucions i la seva existència de la ofensiva borbònica que posaria fi al país.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Comissió d'Esports Militar del Brasil (CDMB o Comissão Desportiva Militar do Brasil en portuguès) representa el país al Consell Internacional de l'Esport Militar (CISM) i coordina els afers dels esports militars al país. Creada el 1956, la CDMB té la seu a Brasília i és part de l'estructura del Ministeri de Defensa brasiler. La Comissió és responsable d'organitzar i dirigir, amb la col·laboració de les «Forces Singulars», el torneig entre les forces armades. És també la tasca de CDMB per preparar propostes, normes i procediments per a les activitats militars relacionades amb l'esport.\nLa CDMB treballa amb 14 esports, prioritzant les categories amb característiques essencialment militars: atletisme, bàsquet, cross country, esgrima, futbol, judo, natació, orientació, paracaigudisme, pentatló militar, tennis, tir, triatló i voleibol.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes. En altres paraules, és la subjugació militar d'una població per la força de les armes. El mot català \"conquesta\" és el participi femení de \"conquistar\", que prové del llatí conquirĕre, amb el mateix significat. La primera font coneguda és del segle xiii, per Bernat Desclot.A moltes civilitzacions es produeix mitjançant guerres a gran escala i alguns dels resultats més habituals són l'expropiació de territoris, el pillatge, violacions a dones i esclavatge. A més, freqüentment, els conqueridors s'apoderen de la cultura, usos i costums dels súbdits conquerits. El dret de conquesta és el dret que té un conqueridor d'un territori pres d'aquesta manera. Alguns models econòmics (com l'imperial o el feudal) i el pillatge són dos motors que solen portar a polítiques de conquestes. D'altra banda, les conquestes han estat una de les causes més comunes de migració humana.\n\nLes conquestes produeixen una nova separació entre classes socials i drets, els conqueridors i els conquerits, que no tenen per què ser al mateix territori. Sovint la seva relació es torna entre persones més o més lliures o independents i esclaus o serfs. Els esclaus podien ser forçats a treballar per les classes dominants, al poder a causa directa o indirecta de les conquestes i per les quals la guerra era el seu negoci principal. L'estat sorgia com a producte d'aquesta guerra i la pau era forçada per la dominància dels conqueridors envers els conquerits. Molts sistemes econòmics es basaven en l'esclavatge i aturar les conquestes va suposar un col·lapse del model. Més tard, s'han usat mètodes de dominació econòmics i fiscals. A partir de l'edat moderna, amb la revolució industrial i la consegüent aparició de nous models econòmics, com el capitalisme, les conquestes responen sobretot a l'explotació de recursos naturals, mentre altres formes de guerres serveixen per a alimentar la indústria de l'armament, per exemple, i altres mètodes més sofisticats que inclouen violència, política i poder econòmic, s'usen per a subjugar poblacions i augmentar, o almenys mantenir, la riquesa dels poderosos.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "A les forces armades, l'estat major és el grup d'oficials que compleixen tasques d'administració, logística i planejament sota la direcció d'un oficial de rang superior. Estan encarregats d'assessorar tècnicament als caps superiors, distribuir les ordres impartides per aquests i supervisar el seu compliment.\nL'estat major compleix funcions assessores a nivell de planejament i d'execució. En el primer aspecte, està encarregat de recopilar la informació necessària per procedir a la presa de decisions. En el segon, ha de generar les ordres oportunes perquè una missió determinada sigui abordada amb les majors garanties d'èxit, ha d'assegurar els mecanismes per a la transmissió d'aquestes ordres a la tropa, i realitzar un seguiment continu d'aquestes, vetllant sempre pel bon fi de la missió.\nTambé ha de preparar plans d'actuació per a possibles contingències futures. A les forces armades modernes, a més dels estats majors de cada arma funciona un estat major Conjunt, encarregat de coordinar el suport a les operacions bèl·liques de les tres forces armades: armada, exèrcit i força aèria.\nEl sistema data de finals del segle xviii. Abans d'aquesta data, les tasques de coordinació es duien a terme segons les necessitats del cas, sense que existissin unitats específicament destinades a aquest efecte. En 1795, el general francès Louis-Alexandre Berthier va organitzar per primera vegada un estat major en l'exèrcit destinat a la guerra contra Itàlia. Quan Napoleó Bonaparte es va fer càrrec de la força l'any següent, va poder apreciar els avantatges tàctiques que proporcionava un sistema rigorós i constant d'informació i supervisió, i el va adoptar per a l'organització de la seva caserna general.\nCap a la mateixa època, l'exèrcit prussià va implantar un sistema similar, destinant oficials tècnics expressament formats a aquest efecte per auxiliar als comandaments. Als seus funcions aviat es van afegir les d'intel·ligència militar i planificació de contingències. Poc després, es va introduir la pràctica de rotar oficials entre funcions de comandament i d'estat major. A partir de 1806, l'Acadèmia Militar Prussiana va començar a impartir formació específica als oficials d'estat major.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí és l'exèrcit nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica. Va ser establert el 10 de maig de 1973, com la branca militar del Front Polisario. Tot i que el moviment d'alliberament popular Front Polisario també compta amb forces partisanes, l'Exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí funciona com les forces armades de iure de la República Àrab Sahrauí Democràtica i per tal la seia obediència la deu al president de la República i no a la guerrilla, encara que en la pràctica gairebé sempre el càrrec presidencial i el de líder de guerrilla recauen en la mateixa persona.En l'actualitat la seua àrea d'operacions es limita alsTerritoris Alliberats, ubicats a l'est del mur fronterer marroquí i a l'oest i al nord de les fronteres amb Algèria i Mauritània. Igualment, té accés als camps de refugiats sahrauís de la província de Tindouf a Algèria.En 2005 va ser convidada a unir-se a la Força de Reserva Africana, integrada per les forces armades dels països membres de la Unió Africana. Va ser la primera relació d'àmbit internacional directe després de la guerra i l'alto el foc del 1991.\n\n", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Exèrcit Nacional de Zimbàbue (en anglès: Zimbabwe National Army) (ZNA) és la principal branca de les Forces Armades de Zimbàbue, és la responsable de les accions de guerra terrestre. És la branca militar més gran sota el Comandament Conjunt d'Operacions (Joint Operations Command) (JOC) del país africà.\nL'exèrcit modern té les seves arrels en l'Exèrcit de Rhodèsia, sorgit entre 1963 i 1964 després de la creació de la Federació de la República de Rhodèsia i Nyasalàndia. Un Alt Comandament Conjunt va ser creat al març de 1980 per supervisar la integració de les abans bel·ligerants Forces de Seguretat de Rhodèsia, Exèrcit Africà per a l'Alliberament Nacional de Zimbàbue i Exèrcit Revolucionari del Poble Zimbabuès, que van donar lloc a l'Exèrcit Nacional de Zimbàbue a finalitats de 1980, gairebé un any després de la fi de la Guerra civil de Rhodèsia.La missió de l'exèrcit és «defensar la sobirania, integritat territorial i interessos nacionals de Zimbàbue i contribuir a seguretat i pau internacionals». És considerat un component integral del JOC, i està sota l'autoritat definitiva del president de Zimbàbue. El ZNA està dirigit per un Cap de l'Exèrcit, càrrec exercit actualment pel general Engelbert Rugeje.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Internacional d'Assistència i de Seguretat (en anglès: \nInternational Security Assistance Force, ISAF) és una missió militar internacional sota la direcció de l'OTAN present a l'Afganistan des del 2001, arran de la guerra desencadenada en aquell país contra el règim dels talibans. Va ser establerta pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 20 de desembre del 2001.La seva missió oficial és \"dirigir les operacions militars a la zona d'operacions per ajudar el Govern de la República islàmica de l'Afganistan a l'establiment i el manteniment d'un entorn segur i pacificat amb una col·laboració total amb les forces de seguretat nacionals afganeses, per tal d'estendre l'autoritat i la influència del govern per a facilitar la reconstrucció de l'Afganistan i de permetre al govern exercir la seva sobirania a tot el país.\"\nLa missió inicial de la ISAF va consistir a protegir Kabul i els seus voltants dels talibans, els militants d'al-Qaida i altres faccions de \"senyors de la guerra\" per a permetre l'establiment de l'administració transitòria encapçalada per Hamid Karzai. Però el mes d'octubre del 2003, el Consell de Seguretat de l'ONU va autoritzar l'expansió de la seva missió a tot el país. Des del 2006, la ISAF ha estat implicada en operacions de combat intensives a l'Afganistan del sud, una tendència que va continuar ampliant-se durant els tres anys següents, mentre que els atacs contra les seves forces també van anar augmentant en altres regions del país.\nEl mes de gener del 2009, el contingent tenia al voltant de 55.100 soldats pertanyents a 26 països de l'OTAN, 10 països associats i 2 de no-associats. Les contribucions principals són les aportades pels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, el Canadà, França i Itàlia. Amb l'elecció del nou president dels Estats Units, Barack Obama, es va anunciar el reforç de tropes d'aquest país al contingent de la ISAF.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Força Aèria Siriana (en àrab: القوات الجوية العربية السورية ) (Al Quwwat al-Jawwiyah al Arabiya as-Souriya) és la força aèria de les Forces Armades Sirianes. Es va fundar en 1948, els sistemes de defensa aèria en terra s'agrupen sota la Força de Defensa Aèria Siriana, que divideix tant de la Força Aèria i l'Exèrcit sirià.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Una imaginària és un servei de guàrdia d'ordre, exercit per un militar amb la funció de substituir durant la nit el militar que realitza la també guàrdia d'ordre de caserna.Normalment, la imaginària està composta per quatre soldats d'imaginària en guàrdia de caserna de dues hores.\nTambé s'anomena imaginària el militar designat per a una guàrdia d'armes com a suplent dels titulars, que haurà d'estar localitzable i es podrà absentar a un màxim de dues hores de la caserna .Per extensió, també s'anomena imaginària tot militar designat com a suplent per a qualsevol tipus de servei o guàrdia, sigui aquesta d'ordre, d'armes o d'un servei de qualsevol altra índole.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades Jordanes (en àrab: القوات المسلحة الأردنية) són les forces armades del Regne de Jordània. Estan formades per l'Exèrcit de terra, la Força Aèria i l'Armada, i estan sota el control directe del Rei de Jordània, que és el seu comandant en cap. Actualment, el cap de l'estat major jordà, és el tinent general Mahmoud Freihat, i també és el conseller militar del Rei.\nEl primer exèrcit organitzat jordà fou establert el 22 d'octubre de 1920, i va ser anomenat \"La Força Mòbil\", en aquell temps la unitat tenia una força de 150 homes. En el seu tercer aniversari en 1923, la força fou reanomenada la Legió Àrab, la legió tenia una força de 1.000 homes. En el moment en què Jordània va esdevenir un estat independent en 1946, la Legió Àrab va arribar a sumar fins a 8.000 soldats repartits en tres regiments mecanitzats. En 1956, tots els generals britànics havien marxat, i el seu nom va ser canviat de nou, la unitat fou anomenada Exèrcit Jordà.\nL'Exèrcit jordà va lluitar en diverses guerres i batalles, principalment contra l'estat d'Israel. En la guerra araboisraeliana de 1948, la captura de Cisjordània per part de Jordània i les decisives batalles de Latrun, van demostrar que la Legió Àrab fou l'exèrcit més efectiu durant el conflicte. Diversos enfrontaments van seguir a continuació amb Israel, les operacions de desgast, la guerra dels sis dies, la guerra de desgast, i la guerra del Yom Kippur. Jordània també va haver de fer front a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i a l'exèrcit sirià durant els esdeveniments coneguts amb el nom de Setembre Negre. La signatura del tractat de pau de 1994, va acabar amb l'estat d'hostilitat entre els dos països i els va permetre establir unes relacions normals.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de països que no tenen forces armades. El terme \"país\" s'usa en el sentit d'estat independent, de manera que només s'aplica als estats sobirans i no de dependències (per exemple, Guam, Illes Marianes del Nord, Bermudes), la defensa de les quals és responsabilitat d'un altre país o d'una alternativa a l'exèrcit. El terme \"forces armades\" es refereix a qualsevol tipus de defensa patrocinada pel govern i utilitzada per promoure les polítiques nacionals i estrangeres dels seus respectius governs. Alguns dels països que s'esmenten, com Islàndia i Mònaco, no tenen exèrcits, però encara tenen un no-policia força militar.En general, molts dels 21 països que figuren en aquesta llista han tingut un acord de llarga data amb un ex-país ocupant, un exemple és l'acord entre Mònaco i França, que ha existit durant almenys 300 anys. Amb el Tractat de Lliure Associació de les nacions de les Illes Marshall, els Estats Federats de Micronèsia i República de Palau, amb els Estats Units, aquests no tenen veu en els assumptes de defensa dels seus respectius països, i tenen poc a dir en les relacions internacionals. Per exemple, quan els Estats Federats de Micronèsia van negociar un acord de defensa amb els Estats Units, ho van fer des d'una posició de debilitat, ja que s'havia tornat l'ajuda nord-americana. Andorra pot sol·licitar ajuda defensiva, si cal, a Espanya o a França mentre que Islàndia tenia un acord exclusiu amb els Estats Units que va durar fins al 2006, el que els obligava a proporcionar defensa a Islàndia quan fos necessari.La resta de països són responsables de la seva pròpia defensa, i funcionen o bé sense cap mena de forces armades, o amb unes forces armades limitades. Alguns dels països, com Costa Rica, Haití i Grenada, es va sotmetre a un procés de desmilitarització. Altres països es van formar sense forces armades, com Samoa fa 50 anys, la raó principal és que ells estaven, o segueixen estant, sota la protecció d'un altre país des de la seva independència. Tots els països d'aquesta llista es consideren que està en una situació de \"no militarització\".Japó no està inclòs en aquesta llista, ja que, si bé el país no pot tenir oficialment un exèrcit d'acord amb la seva constitució, té les Forces d'Autodefensa del Japó que són una força militar que només s'utilitzen per les missions de manteniment de la pau quan es desplega fora del Japó.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La logística militar és la disciplina que s'encarrega de planificar i dur a terme el moviment, el subministrament i el manteniment de les forces militars. En el seu sentit més complet, són aquells aspectes o operacions militars que tracten diversos aspectes.Aquests elements són el disseny, desenvolupament, adquisició, emmagatzematge, distribució, manteniment, evacuació i disposició de material; el transport de personal; l'adquisició o construcció, manteniment, explotació i disposició d'instal·lacions, i finalment el suport mèdic i de serveis sanitaris.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Aquest és l'inventari del material bèl·lic de l'Exèrcit Àrab Sirià actualment.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La medicina militar és la especialitat mèdica dedicada a la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties i lesions relacionades amb l'exercici de la professió militar.La medicina militar utilitza els mètodes de medicina aplicats als aspectes particulars de la professió d'armes i les condicions de la guerra. Com a resultat, fa especial ús del coneixement a partir de disciplines clíniques com la cirurgia, la medicina interna, l'ortopèdia, les disciplines fonamentals com ara toxicologia, microbiologia, higiene i altres àrees com la protecció radiològica, la medicina nuclear i alguns aspectes farmacèutics.Els objectius de la medicina militar poden ser: control de fluxos massius de pacients en un context de guerra; el diagnòstic i tractament de ferides causades per armes o municions en relació amb operacions militars; la gestió de trastorns psiquiàtrics relacionats amb la realització d'operacions militars. Entre les tasques relacionades amb la medicina militar, també es pot esmentar la instal·lació en el camp dels hospitals de camp construïts sota tendes de campanya.\nLa pràctica de la medicina militar requereix una formació especialitzada i una experiència que no es pot adquirir a través de la pràctica de la medicina civil. La transmissió del coneixement es fa, per tant, a través dels serveis militars de salut.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) (en rus: Организация Договора о коллективной безопасности, ОДКБ) és una organització politicomilitar formada per alguns països d'Europa i Àsia Central. Els seus membres són: Armènia, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'Organització militar ucraïnesa (ucraïnès: Українська Військова Організація, UVO) fou un moviment ucraïnès de resistència i sabotatge actiu a l'est de la Petita Polònia durant el període d'entreguerres. Inicialment encapçalada per Ievhèn Konovàlets, va promoure la idea de la lluita armada per la independència d'Ucraïna.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les VDV (ВДВ) o Vozduixno-desantnie voiska (rus: Возду́шно-деса́нтные войска, en català \"tropes aerotransportades\") són un cos militar rus i, anteriorment, soviètic. Les VDV depenen directament del Ministeri de Defensa, de manera que tenen un estatus de cos independent dins les Forces Armades de Rússia. Les VDV són la força militar russa amb major capacitat de mobilitat i la major força aerotransportada del món. El 8 de setembre de 2003 Aleksandr Kolmakov va substituir Gueorgui Ixpak com a coronel general i màxim responsable de les VDV.\nLa missió de les Tropes Aerotransportades és la de respondre en només poques hores a una possible situació d'emergència, emprant avions de llarg abast per realitzar un assalt paracaigudista poques hores després de l'avís.\nA diferència de les forces aerotransportades occidentals, que han de moure's a peu un cop arribades al seu destí, cadascuna de les divisions de les VDV estan mecanitzades amb entre 200 i 300 vehicles de combat blindat de la família BMD, amb capacitat per a ser llançats en paracaigudes. Això permet a les unitats de les Tropes Aerotransportades tenir una major mobilitat i una potència de foc superior a la d'infanteria lleugera convencional.\nLes VDV solen considerar-se com una força d'elit car els seus membres són triats individualment entre voluntaris segons criteris de física i intel·ligència, a més de rebre un entrenament i una preparació més rigorosa de les Forces Armades.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Caserna general o seu central (en anglès: headquarters o HQ) és el nom que rep el lloc en el qual es concentren la majoria de, si no totes, les funcions importants d'una organització. El terme s'usa especialment en referència a organitzacions militars i, per extensió, a grans corporacions (encara que en alguns països s'empra més en l'àmbit corporatiu el terme «oficina central» o head office en anglès).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Marina turca (turc: Türk deniz Kuvvetleri) és la marina de guerra de Turquia i representa un dels cinc components de les Forces armades turques. Des del final de la Guerra freda és la primera força naval a l'Orient Mitjà, a la Mediterrània oriental i al Mar Negre. És actualment la vuitena al món en termes de personal, amb 51,100 persones actives, la tercera a Europa en termes de tones de desplaçament de la flota, amb 258,948 tones i està classificada com la quarta Marina darrere la Marina dels Estats Units, la Royal Navy, i la marina nacional francesa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La Unió Europea Occidental o UEO fou una organització de defensa i seguretat de l'àmbit europeu formada pels estats membres de la Unió Europea i els membres europeus de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les Forces Armades de l'Uruguai (en castellà i oficialment: Fuerzas Armadas del Uruguay) comprenen l'Exèrcit de l'Uruguai, la Marina de l'Uruguai (incloent el Cos de Fusellers Navals i l'aviació naval) i la Força Aèria Uruguaiana.\nEl 2003, l'Uruguai va tenir més de 2.500 soldats en 12 missions pacífiques de l'Organització de les Nacions Unides. Les tropes més grans es troben a la República Democràtica del Congo i a Haití. A la península de Sinaí es troben 85 tropes.\nLes FFAA uruguaianes se subdivideixen en:\n\n Exèrcit de Terra\n Armada\n Força Aèria", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497). II duc de Gandia (1488-1497) i baró de Llombai (1494-1497).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort. Era també un condottiero.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Francesc II Gonzaga (Màntua, 10 d'agost del 1466 – Màntua, 29 de març del 1519) fou el quart marquès de Màntua, fill del marquès de Màntua Frederic I Gonzaga i de Margarida de Wittelsbach, germana del duc de Baviera.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Frederic II Gonzaga, (Màntua, 17 de maig del 1500 - Marmirolo, 28 de juny del 1540) fou el cinquè marquès de Màntua i, el 1536 per matrimoni, marquès de Montferrat. Des del 1530 fou elevat per l'emperador Carles V al títol de duc de Màntua.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Màntua (en italià: Gianfrancesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1395 - íd., Marquesat de Màntua 1444) fou un condottiero italià que va esdevenir senyor de Màntua entre 1407 i 1433. Aquest últim any aconseguí elevar el seu títol a Marquès, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Guidobald I Montefeltro (Gubbio 17 de gener de 1472-Fossombrone 11 d'abril del 1508), va ser fill de Frederic III Montefeltro al que va succeir el 1482 i de Battista Sforza, la qual va morir en el part de Guidobald. Capità de l'exèrcit del rei de Nàpols el setembre del 1482.\nEl 1485 una butlla del Papa el va confirmar com a duc d'Urbino, vicari pontifici perpetu d'Urbino, Gubbio i Cagli, comte de Montefeltro, Massa Trabaria, Castel Durante i Mercatello sul Metauro, senyor i vicari pontifici de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano, Montelucco, Fossombrone, Macerata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto.\nCapità de l'exèrcit del Papa el 1486. L'11 de febrer de 1489 es va casar amb Elisabetta Gonzaga, filla de Frederic I Gonzaga \"il Gobbo\", marquès de Màntua. Elisabetta va morir el 1526.\nCapità de l'exèrcit del rei de Nàpols el març del 1494. Una altra butlla de 10 de març de 1494 li va donar la investidura com a senyor de Poggio dei Berni, que va cedir a la seva dona.\nCapità de l'exèrcit de Florència l'abril de 1495, i de l'exèrcit del Papa altre cop el març de 1496, i després de l'exèrcit de Venècia l'abril de 1497 i governador general de l'exèrcit de la república sereníssima el 21 d'agost de 1497\nL'abril del 1502, pressionat per les conquestes del duc Valentí (Cèsar Borja), va fugir a Màntua; va tornar als seus dominis l'octubre del mateix any amb intenció de recuperar els territoris per la força però va ser derrotat i va haver de tornar a l'exili fins que va poder tornar als seus antics dominis el 28 d'agost de 1503 a la mort del Papa Alexandre VI. General de l'Església el 15 de novembre del 1504.\nEl 15 de setembre de 1504 va ser nomenat governador general de les possessions del Papa a Romanya amb el títol de duc de Romanya\nVa morir a Fossombrone l'11 d'abril del 1508 i va ser enterrat a l'església de San Bernardino d'Urbino.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Ladislau I de Nàpols el Magnànim ( 1377 - Nàpols 1414 ), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici (Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.\nÉs anomenat Llorenç II de Mèdici per a diferenciar-lo del seu avi Llorenç el Magnífic. Nicolau Maquiavel li dedicà la seva obra El príncep.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410). La seva mort sense descendència masculina legítima comportà la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp, que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran d'Antequera.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Octavi Farnese o Octavi I de Parma (Valentano, Estats Pontificis, 9 d'octubre de 1521 - 18 de setembre de Piacenza, Ducat de Parma, 1586) fou el segon Duc de Parma, càrrec que ocupà entre 1556 i 1586.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Odoard I de Parma o Odoard I Farnese (Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646 ) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Pere Lluís Farnese o Pere Lluís I de Parma (Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547 ) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, càrrec que va ocupar entre 1545 i 1547.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Robert d'Hauteville o Robert Guiscard , fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand. Com molts altres cavallers normands empobrits, Guiscard va anar a Itàlia, on va arribar cap a l'any 1046. Després de servir en les forces del Príncep de Càpua, va organitzar un exèrcit per crear les seves pròpies possessions a Calàbria.\n\nQuan el papa Lleó IX va intentar expulsar els normands d'Itàlia en 1053, Guiscard va tenir un important paper en la derrota de les tropes del Papa a Civitate, localitat propera a l'actual ciutat de Sant Sever. A la mort del seu germà gran, Humfred, Robert es va convertir en líder dels normands establerts a Itàlia. El Papa, que buscava desfer-se de la tutela del Sacre Imperi Romanogermànic, va decidir acostar-se a líders normands presents al sud d'Itàlia. El 1059 el papa Nicolau II va nomenar Robert per la gràcia de Déu i de sant Pere, duc de Pulla i Calàbria i d'aquí en endavant, amb l'ajuda de tots dos, duc de Sicília. A canvi, Robert Guiscard va reconèixer el Papa com el seu senyor feudal.\nEn aquesta època, Sicília estava en mans de l'emirat de Sicília, de manera que ell i el seu germà Roger es van embarcar en una sèrie de campanyes militars i van conquerir Messina el 1061, Palerm el 1072 i Salern en 1077. Després va dirigir la seva atenció cap als Balcans, i el 1081 va obtenir una gran victòria sobre l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a Dirraqui (Albània). Mentrestant, les seves campanyes a Macedònia i a Tessàlia van ser dirigides pel seu fill Bohemund.\nRobert va ser cridat el 1083 perquè anés en auxili del papa Gregori VII, que estava assetjat al castell Sant'Angelo per Enric IV, emperador del Sacre Imperi, de manera que va haver d'abandonar les seves victorioses campanyes. El 1084, Robert va expulsar de Roma l'Emperador i va reduir a cendres un terç de la ciutat. Robert va tornar en suport del seu fill Bohemund en la campanya de Grècia, però va morir de febres a Cefalònia unes setmanes més tard, el juliol de 1085 (febre tifoide), deixant com a successor el seu fill Roger Borsa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466. Fou el fundador de la dinastia Sforza al Ducat de Milà.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Taddeo Barberini era un noble italià, príncep de Palestrina, que va néixer a Florència (Itàlia) el 16 de novembre de 1603 i va morir a París el 24 de novembre de 1647. Fill del duc de Monterotondo Carles Barberini (1562-1630) i de Constança Magalotti (1575-1644), era un nebot del Papa Urbà VIII i germà dels cardenals Francesc Barberini i Antoni Barberini, tots ells membres de la família Barberini, una de les més influents a Itàlia durant el segle xvii en els àmbits de la política i de la religió, però també de l'art, de la música i de l'arquitectura.\nQuan el 1623 Maffeo Barberini va ser elegit Papa, sota el nom d'Urbà VIII, Taddeo va ampliar considerablement la seva fortuna personal. El nepotisme del Papa facilità el ràpid accés al cardenalat dels seus germans, i ell mateix va ser nomenat Comandant en cap de l'èxèrcit del Vaticà.\nCom a príncep de Palestrina, Barberini va treballar per millorar les construccions, com el palau Barberini, i va establir nous serveis, encara que molts d'ells van ser sobretot per als seus propis interessos.\nEl 1639 es va originar un conflicte amb el duc de Parma i de Piacenza Odoard I. Després d'intentar ofegar econòmicament el ducat de Parma, el Papa hi envià les seves tropes dirigides per Taddeo per a ocupar la ciutat de Castro, cosa que van fer sense trobar-hi resistència. Però la victòria va ser de curta durada i les tropes papals a partir de llavors van patir una sèrie de derrotes decisives. El Papa Urbà es va veure obligat a acceptar la derrota i va signar un tractat de pau amb els ducs Farnese.\nEl 1644, en morir Urbà VIII el Col·legi Cardenalici va escollir com a nou Papa Innocenci X de la família Pamfili. Tot i que aquest s'havia compromès a garantir la seguretat de la fortuna de la família Barberini, ordenà una investigació sobre presumptes abusos financers durant la Primera Guerra de Castro. Taddeo Barberini i els seus germans es van veure obligats a l'exili i es van refugiar a París el 1646, on van ser recolzats pel cardenal Mazzarino. La dona de Taddeo, Anna Colonna, va apel·lar al Papa Innocenci perquè els Barberini poguessin mantenir les seves propietats, cosa a la qual el Papa hi accedí. Malgrat tot, Taddeo Barberini va morir el 1647 a l'exili sense tornar a Roma.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El grau militar o graduació militar indica el rang (la posició jeràrquica) que ocupa el militar a la jerarquia de comandament (l'escalafó) de l'exèrcit. Per exemple, el grau de capità té rang superior al grau de tinent i rang inferior al grau de major, també conegut com a comandant. Un altre exemple: el grau de capità de fragata (propi de l'Armada) té el mateix rang que el grau de tinent coronel (propi de l'Exèrcit i de la Força Aèria). El terme català grau militar o graduació militar equival a l'anglès military rank; a l'espanyol grado militar; al francès grade militaire; a l'italià grado militare; al portuguès grau militar; al romanès grad militar.\nEl grau militar es representa visualment mitjançant les divises fixades a l'uniforme; normalment, a les muscleres, mànigues, coll o pit, o en una combinació entre alguns d'aquests elements; sovint, també a la lligadura. El disseny de les divises varia molt segons el grau i d'exèrcit en exèrcit: angles (galons en xebró), estels, galons en barra...\nCada Estat i cada exèrcit té sistema propi de graus i divises, però en general els graus es classifiquen en cinc grans categories: generals, oficials superiors (o caps), oficials subalterns (o. simplement, oficials), sotsoficials i tropa. A l'Armada, l'equivalent de les categories de generals (generalat) i de tropa són almiralls (almirallat) i marineria.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un oficial de rang de 5 estrelles és un comandant superior en la majoria dels serveis armats amb un rang descrit amb el codi OTAN de OF-10. El terme és també emprat per diverses forces armades que no formen part de l'OTAN. Típicament, els oficials de 5 estrelles tenen títols com almirall de la flota, gran almirall, mariscal de camp, general de l'exèrcit o, en casos de les forces aèries amb una estructura de rang separada, mariscal de la força aèria. Els rangs de 5 estrelles són el rang màxim i com a tal són molt rars: només existeixen en una minoria de països i només són atorgats a molt pocs oficials en temps de guerra.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un ajudant de camp és un militar que realitza funcions de secretari personal i d'auxiliar d'un general, almirall o un altre comandant d'alt rang.Avui en dia són comunament de rang menor i els seus deures són en gran manera socials. El terme denota també un alt grau militar de representant que es desenvolupa com un ajudant del cap d'estat.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El grau d'alferes (de l'àrab al faris 'el cavaller que duu l'estendard', de la mateixa arrel que faras 'cavall o genet') és el grau inferior de l'oficialitat militar en diverses forces armades d'estats hispanòfons i lusòfons; pot equivaler al sotstinent o aspirant, etc., d'altres exèrcits.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Alferes major d'una ciutat o una vila era aquell que en duia la senyera o pendó de la tropa o milícia pertanyent a ella.L'alferes major era aquell que alçava el pendó reial a les aclamacions dels reis i tenia veu i vot als cabilds dels ajuntaments amb seient preeminent i el privilegi d'entrar en ells amb espasa. Era reputada la dignitat d'alferes com un dels oficis majors de la corona, dins dels quals el primer i més honorat és el d'alferes, diu el rei en Alfons X de Castella a les seves Las Siete Partidas.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Alferes provisional és un antic rang militar d'Espanya. Va ser creat durant la guerra civil espanyola, a la zona nacional, amb l'objectiu de suplir la falta d'oficials que llavors existia. Se'ls denominava «provisionals» perquè només ostentarien aquesta graduació mentre durés la guerra.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Arrais o arraix (de l'àrab الرئیس, ar-rā'is, ‘el cap’, ‘el capità’, ‘el dirigent’) és un arabisme provinent del català medieval utilitzat per a designar un capitost militar sarraí, sovint de mercenaris. És documentat en el Llibre dels feits de Jaume I.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants. El territori sobre el qual exercien la seva jurisdicció s'anomenava Beylerbeylik.\nInicialment sota els seljúcides designava al cap de l'exèrcit (també malik al-umara); sota els il-kànides designava al cap dels quatre umara al-ulus. A l'Horda d'Or l'utilitzaven tots els umara al-ulus. Els mamelucs el donaven segurament al atabak al-asakir.\nEls otomans el van donar inicialment a un comandant en cap; el primer fou Lala Xahin en temps de Murat I, després de la conquesta d'Adrianòpolis. El va succeir en el càrrec Timurtash que fou nomenat beylerbeyi d'Anatòlia quan Baiazet I va fer la campanya de Valàquia contra Mircea el Gran. Musa I va nomenar un beylerbeyi. Sota Mehmet I els beylerbeys eren dos, amb un govern territorial: una a Rumèlia i un a Anatòlia. El càrrec va continuar existint com a govern general de les dues parts de l'imperi amb autoritat sobre els sandjakbegis (governadors de subprovíncies) i els sipahis o senyors feudals. En augmentar les províncies el nombre de beylerbeyis va augmentar i al final del segle xvi eren uns 40; el de Rumèlia era preferent en el protocol. Sota Mehmet II el títol va acabar sent merament honorífic i donat sovint als governadors provincials o als funcionaris amb grau de wazirs que eren nomenats per una província amb autoritat sobre les veïnes. Les funcions dels primers beylerbeyis eren importants, dirigint un diwan provincial propi i fent nomenaments que tot i que havien de ser ratificats ho eren sempre, però progressivament es va limitar la seva autoritat als nomenaments menys importants. Al segle xviii el títol de beylerbeyi va caure en desús substituït pel de wali, excepte els governadors d'Anadolu i Rumèlia.\nCom a títol es va començar a utilitzar la denominació de mir-i miran o mirmiran (equivalent persa) o amir al-umara (equivalent àrab) que fou donat de vegades als governadors dels sandjaks. Al segle xix va esdevenir un grau de l'administració civil per funcionaris que tenien rang militar. Els mir-i miran tenien sempre el títol de paixà. La reorganització provincial del 1864 va comportar l'establiment oficial del títol de wali pels governadors de província. Va subsistir el títol honorífic de Rumeli beglerbegisi.\nSota els safàvides el càrrec de beglerbegi fou donat a una de les quatre classes de governadors provincials.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Binbaşı (cap de mil) fou un grau militar turc.\nFou utilitzat principalment a l'Imperi Otomà, des de l'inici sota Orkhan (1328), però va desaparèixer al segle xvi per reaparèixer al segle xviii designant un grau de nova creació i el 1769 hi havia 97 regiments dels anomenats miri askeris, cadascun dirigit per un binbaşı; a la reorganització de final del segle es va donar el nom al comandants de batalló.\nA Pèrsia fou utilitzat tanmateix com a grau pels safàvides.\nEn l'actual Turquia, el mot binbaşı designa un grau militar equivalen al de major. A l'Imperi Otomà, aquest rang es designava amb el nom de Kolağası, que estava per damunt del Yüzbaşı (capità) però per sota del Binbaşı.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que té un cert comandament.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El capità general és un grau militar. Segons la categorització de l'OTAN correspon a la Categoria OF-10 de general. Sol ser un grau honorífic. Segons els països s'anomena capità general, mariscal de camp, general de cinc estrelles. El grau de capità general aparegué a Espanya durant el segle xvi. El capità general exercia funcions tant militars com de govern. Inicialment s'utilitzà a Amèrica. Aquest càrrec solia pertànyer als virreis, amb tot i degut a l'extensió dels virregnats, fou necessari nomenar capitans generals perquè actuessin en determinades zones de menor extensió. Amb funcions molt similars a las del virrei. A l'Espanya borbònica s'instituí per mandat de Felip V, degut principalment a l'abolició de les institucions pròpies dels estats de la Corona d'Aragó mitjançant els Decrets de nova planta i a Galícia. Al segle xix, degut a la redistribució del territori en províncies, al front de les quals hi haurà funcionaris civils, el capità general perd les funcions governatives i resta com comandament suprem d'una regió militar. El grau era temporal i el titular deixava de ser-ho al cessar en el destí. Desapareix de l'escalafó actiu al mateix temps que les Capitanies Generals.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Capità Tinent o Capità-Tinent és un rang militar.\nEn particular, el terme Capità Tinent pot referir-se a un rang a la Marina Russa, a la Flota Roja i, prèviament, a la Marina Imperial Russa, un rang a la Marina Alemanya i un rang en desús a l'Exèrcit Britànic.\nA la Marina Russa i a altres marines de l'Europa Oriental és el màxim rang d'oficial inferior (equivalent al rang de Capità a les forces de terra). El rang també és emprat en altres països, com Brasil o Portugal. En diversos països, un Capità Tinent equival a un tinent de les marines de la Commonwealth o dels Estats Units, però això no sempre és cert.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Caporal és un grau militar de tropa o marineria immediatament superior al de soldat de primera classe i inferior al de sergent, essent el grau més baix dins la jerarquia militar. En moltes forces armades es distingeix entre caporal de primera classe i, subordinat en aquest, caporal simple. El codi de grau OTAN per al caporal és OR3 (caporal) i OR4 (caporal de primera classe). Segons els exèrcits, aquest grau el poden ocupar soldats de lleva, o bé estar reservat a militars professionals. Caporal és el 3r grau a les Forces Armades d'Espanya (Exèrcit de Terra, Armada, Exèrcit de l'Aire i Guàrdia Civil) per damunt del soldat i soldat primer; i per davall del caporal primer i el caporal major.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Comandant és un terme genèric del camp de les forces armades i dels cossos policials que designa qui està al comandament d'una unitat o posició, independentment del grau concret que ocupi. És per aquest motiu que a l'Exèrcit Roig soviètic, amb voluntat d'abolir els graus militars, hom designava simplement comandant (komandir) tot militar que tingués comandament sobre altres, amb un qualificatiu indicant la funció concreta (la qual cosa, de fet, implicava rang); cert que en 1935 (amb culminació el 1943) l'estalinisme restauraria la versió russa dels graus europeus tradicionals.\nAra bé: en força exèrcits, comandant és alhora la designació d'un grau militar específic: aquell que en altres exèrcits es denomina major; és a dir: el grau militar immediatament superior al capità i immediatament inferior al tinent coronel. En aqueixos exèrcits, doncs, el comandant és el grau inferior en l'escala d'oficials superiors. El major o comandant comanda, segons els cossos, una companyia o esquadró, o un batalló o grup, entre 100 i 500 homes.\nEtimològicament, prové de comandar ('co-manar'), perquè antigament dos oficials amb el grau de capità comandaven dues o més companyies.\nA l'Armada el grau equivalent al de major o comandant és el de capità de corbeta.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El comandant en cap és la persona que exerceix l'autoritat de comandament suprema de les forces armades d'un estat o ho fa en elements significatius d'aquestes forces. En aquest segon cas, l'element de la força pot ser definit com aquelles forces dins d'una regió particular o aquelles forces les quals es poden associar per la seva funció. En termes pràctics, es refereix a les competències militars que resideixen en el cap d'estat o cap del govern. sovint, un comandant en cap donat d'un país no cal que sigui un oficial comissionat o, fins i tot, un militar veterà i es pot donar el control civil dels militars quan així ho requereixi una constitució.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Comandant General és una situació de comandament, o una destinació susceptible de cessament. No és un grau militar.\nA Espanya existeix el Comandant General del 2º i 3º Exèrcit, o d'altres unitats estructurals, com a Comandant General de la Guàrdia Real o de la Infanteria de Marina.Aquesta destinació de comandament ho va tenir el general Rafael Maroto en 1818 a la ciutat i província de Tolles, en l'Alt Perú, i anys més tard (ja a Espanya) a Toledo i Províncies Vascongadas. El general Espartero va anar també Comandant General de Biscaia.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El comte dels domèstics (en llatí comes domesticorum) era una figura de l'aparell militar de l'Imperi Romà. Aquest comes comandava els protectores domestici, considerats generalment un cos de guàrdia imperial, però de vegades descrits com un col·legi d'alts funcionaris que col·laboraven estretament amb l'emperador, comparable a un estat major de l'exèrcit.\nL'any 400, durant el regnat d'Honori, hi havia dos comites domesticorum: el comes domesticorum peditum i el comes domesticorum equitum, que comandaven la infanteria i la cavalleria dels protectores domestici, respectivament. Els comandants de la guàrdia eren comites illustrissimi d'alt grau. En la jerarquia militar, només els superaven els magistri militum, comandants en cap de l'exèrcit. En parla la Notitia Dignitatum.Alguns Comtes dels domèstics importants van ser:\n\nBarbatió, en temps de Constanci Gal.\nMel·lobaudes, durant la Batalla d'Argentovaria.\nEstilicó, el 393.\nCastí, comes de Constanci III.\nBonifaci d'Àfrica, nomenat comes per Gal·la Placídia.\nJuli Valeri Majorià i Ricimer, el 455.\nVetti Agori Basili Mavorci, el 527.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Contraalmirall és un grau militar dels oficials de l'Armada, equivalent a General de Brigada a l'Exèrcit de terra i les Forces aèries. És un grau d'oficial general que està per sobre de capità de navili, i immediatament per sota del grau de vicealmirall. A Espanya, les divises de contraalmirall són un entorxat i damunt seu, un galó de 14 mil·límetres. A l'Armada Argentina els contraalmiralls porten un galó de 28 mm i un galó de 14 mm. A la Marina dels Estats Units existeixen dos graus de contraalmirall: Rear Admiral-lower half (un estel), equivalent al grau O-6 de l'OTAN, i Rear Admiral (dos estels) equivalent al grau O-7 de l'OTAN. A Xile, els contraalmiralls porten galons daurats en la bocamàniga, un galó de 45 mm i un galó de 16 mm i sobre ells un estel daurat. A l'Armada peruana, els contraalmiralls porten 2 sols daurats i per damunt d'ells una ancora daurada. A Panamà, porten un galó de 28 mm, un galó de 14 mm i un estel de cinc puntes.\nEl terme deriva del francès contre-amiral.Els graus de l'almirallat en l'Armada Espanyola són: \n\nContraalmirall\nVicealmirall\nAlmirall\nAlmirall general\nCapità general de l'Armada", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Coronel o Coronell és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits, i té a son manar un regiment. Generalment, és el grau immediat superior al de tinent coronel i immediatament inferior al de General de Brigada. Sol exercir el comandament en casernes i bases militars.El grau de coronel és un dels més antics, ja que data dels temps de l'Imperi Romà. En l'actualitat també és emprat en alguns departaments policials. El seu símbol són tres estrelles de vuit puntes cosides a la jaqueta.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Coronel General és un rang militar emprat per diversos exèrcits del món per designar oficials de la més alta graduació.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "L'escalafó consisteix en la llista de rangs en què s'agrupen les persones integrades en una institució. Aquests rangs poden definir funcions jeràrquiques, administratives, operatives, o ser tan sols un element honorífic. Cada rang o càrrec dins d'un escalafó pot anar acompanyat de títols, símbols i distincions, que dependran sempre de l'organització que ho defineixi.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El de general de brigada és un rang superior dins les forces armades. És el rang més baix del generalat en molts països, normalment situat entre els rangs de coronel i general de divisió. Un general de brigada normalment comanda una brigada, formada per uns 3.000 homes (3 regiments). Té rang OTAN OF-6.\nEn alguns països rep el nom de Brigadier, i no és considerat com tot un general, encara que la seva funció és equivalent al de General de Brigada en els exèrcits dels països que usen aquest rang.\nEl rang pot retrocedir a la militaria europea on un general de brigada, o simplement un brigadier, comandaven una brigada al camp. El nom travessaria el món després de ser adoptat durant el segle xviii pels Estats Units, que l'havien pres del rang de l'Imperi Britànic. Un rang alternatiu de general de brigada seria usat per primera vegada pels exèrcits revolucionaris francesos.\nDurant el primer quart del segle xx, els exèrcits britànics i dels països de la Commonwealth usaven el rang de General de Brigada com a nomenament temporal, o com a nomenament honorífic en cas de retir. En la dècada de 1920, aquesta pràctica s'abandona per l'ús de Brigadier, que no era considerat com a Oficial General.\nAlguns països usen el títol de Major General com a equivalent del de General de Brigada; però aquests països llavors usen el rang de Coronel General per tenir quatre rangs de generals.\nNo obstant això, el General de Brigaba d'alguns països d'América Llatina, com el Brasil i Xile, com una grau que correspon al General Major, l'OTAN codi rang és OF-7.\nL'equivalent naval normalment equival al de Comodor.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "General de l'Exèrcit (anglès: General of the Army) és un general amb rang de 5 estrelles, i és el màxim \"rang possible\" a l'Exèrcit dels Estats Units. Se situa immediatament al damunt del rang de General, i és equivalent als rangs d'Almirall de la Flota i a General de la Força Aèria. Sovint referit amb el terme de \"general de 5 estrelles\", el rang General de l'Exèrcit està reservat exclusivament per a temps de guerra. Reb el codi OTAN OF-10.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "General dels Exèrcits o, amb el títol complet, General dels Exèrcits dels Estats Units (anglès: General of the Armies o General of the Armies of the United States) és el màxim rang possible de l'Exèrcit dels Estats Units. Per al rang inferior, veure General de l'Exèrcit.\nNingú ostenta actualment aquest rang, i mai no ha estat mai emprat per un oficial al servei actiu al mateix temps que General de l'Exèrcit. A vegades s'ha considerat que seria equivalent a rangs com Generalíssim o Gran Mariscal.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "General major, major general, major-general, general de divisió, o general de brigada és un grau militar que es fa servir en molts països. Deriva de l'antic grau de Sergent Major General. Un Major General és un oficial d'alta graduació, normalment subordinat al grau de Tinent General i superior al grau de Brigadier i Brigadier General. A l'OTAN el Major General té un codi d'OF-7, i es considera que té un grau de 2 estrelles. A més, el general de brigada d'alguns països de l'Amèrica Llatina, com a Brasil i Xile, és equivalent a major general. També, com al Japó o Taiwan, és una grau de comandant de brigada en països com Portugal.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Generalíssim és un rang militar de màxim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Exèrcits.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Gran almirall és un rang naval, i generalment és la màxima graduació. El seu ús més notable és a Alemanya (en alemany s'anomena Großadmiral)", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Hauptmann és una paraula alemanya generalment traduïda com a capità quan s'usa com un grau en els exèrcits alemany, austríac i suís. Mentre que Haupt en idioma alemany contemporani significa 'principal', el significat antic de la paraula era el de 'cap', és a dir, Hauptmann, literalment, es tradueix com 'cap', que és també l'arrel etimològica de \"capità \"(del llatí caput, 'cap').", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un herald o un herald d'armes, a l'edat mitjana és un oficial d'armes de categoria intermèdia entre el rei d'armes i porsavant que tenia la funció d'examinar els escuts dels qui participaven en els tornejos i d'identificar, a través dels escuts, els morts o ferits d'una batalla. A l'època clàssica, un herald era un missatger que estava encarregat de portar les proclames dels prínceps i de fer les proclames a les assemblees i de declarar la guerra. Missatger i capdavanter són sinònims d'herald.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic ἵππαρχος) era un grau militar de l'antiga Grècia.\nL'hiparc era un oficial de la cavalleria. Dirigia el que s'anomenava una hiparquia, que era una unitat formada per cinc-cents homes a cavall. Quan es reunien dues hiparquies, el comandant conjunt s'anomenava Epiparc (Epihipparchus).\nA Atenes el càrrec s'elegia anualment per votació de la bulé, i estava directament subordinat a l'estrateg o general, segons diu Aristòtil. Encara que en termes militars la cavalleria era secundària, des d'un punt de vista social el servei en aquest cos era molt ben considerat i tenia un gran prestigi, ja que era considerat un signe de prosperitat i mostrava la disposició bèl·lica de l'interessat. El càrrec donava a l'hiparc l'oportunitat de mostrar la seva riquesa en públic i de demostrar la seva capacitat d'organització militar.Xenofont va escriure un llibre titulat Hipàrquic o el cap de la cavalleria, referit a un hiparc determinat del que no en diu el nom, i al que dona consells i instruccions, i, segons el mateix auor es complementava amb el seu tractat Hípica, o sobre l'equitació. Es devia publicar cap a l'any 360 aC.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El kapudan paixà (turc otomà: کاپیتان پاشا, کاپیتان پاشا Kaptan Paşa o کاپیتان دریا, Kaptan-ı Derya, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana. El nom deriva de l'italià capitano. El primer a dur aquest nom fou Müezzinzade Ali Paşa, beglerbeg d'Alger el 1569, i els anteriors almiralls en cap no tenien aquest títol (eren coneguts com a derya-begi) encara que si les mateixes o similars funcions. El seu predecessor Pialí Baixà va adquirir el rang de visir i dugué el títol de kapudan beg. Inicialment el comandant de la flota tenia el títol de derya begi (‘beg de la mar’) i era al mateix temps sandjakbegi de Gal·lípoli (Gelibolu); el 1518 s'esmenta com a rais kapudan (‘capità en cap’); a partir del 1534 quan fou nomenar Khair ed-Din Barba-rossa la seu dels kapudan paixàs fou Alger i es va crear l'eyalat d'Alger i Bahr-i Safid amb els sanjaqs de Kodja-Ili, Sugha, Bigha (del beglerbegi d'Anadolu), Eghriboz, Aynabakhti, Karli-Ili, Mizistre i Midilli (del beglerbegi de Rumèlia) mentre que el de Gelilbolu va restar en mans del paixà; més tard s'hi van afegir dos sanjaqs de Xipre i sota Güzeldje Ali Paixà (vers 1617-1618) els de Sakiz, Nakhsha i Mehdiye; en la primera meitat del segle xvii l'eyalat del kapudan paixà estava format per 12 sanjaqs; el kapudan paixà tenia residència al Diwankhane de l'arsenal d'Istanbul; les seves tasques eren:\n\nControlar l'arsenal i l'administració de la flota.\nFer una inspecció anual per cadascun dels sanjaqs.\nAdministrar el seu eyalat.\nProtegir les naus comercials contra els pirates (a la Mediterrània i la mar Negra).\nCooperar quan fos necessari amb les forces de terra.Encara que inicialment el càrrec anava vinculat a la capacitat finalment va esdevenir de nomenament aleatori algunes vegades. El 1604 el jardiner en cap de palau Derwix Paixà fou nomenat kapudan paixà; el 1770 el càrrec fou per un oficial dels geníssers mentre hi havia un almirall experimentat (Hasan Kapudan).\nEl càrrec de cap de l'arsenal fou suprimit el 1804 i substituït pel de directors dels afers navals (umur-i bahriyye nezareti) i el 1863 fou abolit el títol de kapudan paixà i substituït pel d'umur-i bahriyye naziri i el 1867 el gran almirall va esdevenir comandant en cap de la marina otomana amb els afers navals traspassats al ministre de la marina.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Major és el grau militar immediatament superior al de capità i immediatament inferior al de tinent coronel. Constitueix el grau inferior de l'escala d'oficial superior. El major comanda, segons les armes i cossos, una companyia o esquadró, o un batalló o grup; entre cent i cinc-cents homes. En alguns exèrcits, com el francès i l'espanyol, el grau de major rep el nom de comandant (de fet, existeix un grau de major a l'Exèrcit francès, però es tracta del grau superior de l'escala de sotsoficials, equivalent a una mena de brigada de primera classe).\nA l'armada el grau equivalent al de major és el de capità de corbeta.\nEl grau de major existeix també en cossos policials; per exemple, als Mossos d'Esquadra.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Mansab era un rang militar a l'imperi mogol atribuït per l'emperador o el diwan (govern). Qui gaudia d'aquest rang es convertia en un mansabdar.\nEl grau personal del mansab, anomenat dhat, era variable i s'expressava en números múltiple de 10, que anaven entre el \"mansab de 20\" i el \"de 7.000\" (el més alt pels nobles de més alt rang) o en casos de prínceps de la casa reial fins a 20.000. El grau determinava l'estatut i el sou del mansabdar.\nAl segle xvii hi havia entre 500 o 600 mansabdar de 1.000 a 7.000, tots els quals eren considerats nobles o emirs i eren l'elit dirigent de l'imperi. Els mansabdars de grau inferior servien a les ordes d'aquests emirs. Un segon grau complementari (en múltiples de 5) marcava el rang militar (suwar) i donava dret a un sou complementari.\nEl pagament no es feia en metàl·lic sinó en jagir, que volia dir que se li donava un territori sobre el qual s'havia fet una estimació de renda, i en aquest podia recaptar la seva remuneració fins a rebre el seu sou deixant la resta, i sense tenir sobirania o responsabilitat sobre el territori. Els mansabdars de menys graduació eren pagats generalment en metàl·lic. Els servidors dels mansabdars no tenien cap rang ni grau però servien als mansabdars com si fossin subalterns.\nEntre 1707 (mort d'Aurangzeb) i 1724 els graus van començar a ser donats amb excés i van perdre significat. Al final del segle xviii eren simples imposicions a l'emperador.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Mariscal de Camp (en alemany: Generalfeldmarschall listen (?·pàg.), i de vegades només escrit Feldmarschall) era un grau dels exèrcits de diversos estats alemanys, al Sacre Imperi Romà, a l'època del Tercer Reich i a l'Imperi Austríac. El rang era equivalent a General de l'Exèrcit en altres països. El seu equivalent a la Marina Alemanya era Gran Almirall (Großadmiral).\nA l'Exèrcit de Prússia i, posteriorment, a l'Exèrcit Alemany, el grau tenia diversos privilegis, com ara disposar sempre d'escorta. El 1854 es creà el grau de Generaloberst (coronel general), per promoure al Príncep Wilhelm a un rang superior sense trencar la regla de què només els comandants de camp en temps de guerra podien rebre el rang de Mariscal. El 1870, el Príncep Frederic Carles i el Kronprinz Frederic Guillem van ser els primers prínceps prussians promoguts a Mariscal de Camp.\nAl Heer i a la Luftwaffe de l'Alemanya Nazi, el grau de generalfeldmarschall va ser la màxima graduació militar fins al 1941, quan va quedar subordinat al rang superior de Reichsmarschall (només posseït per Hermann Göring). El rang de Generalfeldmarschall (així com el seu equivalent de Großadmiral) van quedar abolits després de la caiguda del Tercer Reich.\nHitler promogué Friedrich Paulus, comandant del 6è Exèrcit a la Stalingrad al rang de mariscal poc abans de la inevitable rendició del seu exèrcit, bé per a encoratjar-lo a lluitar fins a la mort, bé perquè se suïcidés (fins al moment no s'havia rendit mai cap mariscal alemany). Paulus es rendí i afirmà que no tenia cap mena d'intenció de disparar-se per aquell caporal bohemi.\nActualment, el màxim grau a l'exèrcit alemany reconstituït és el de general.\nEl Nationale Volksarmee (NVA) de la República Democràtica Alemanya creà el grau de Mariscal de la RDA (Marschall der DDR) el 25 de març de 1982. Un general podia ser promogut pel Staatsrat (el Consell d'Estat de la RDA) en temps de guerra o per uns mèrits militars excepcionals; si bé ningú hi va ser promogut.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.\nInicialment, quan va ser creat per Aleix I Comnè vers el segle xi, el títol corresponia al comandant en cap de la flota de guerra, equivalent al d'almirall. Però durant el govern imperial de la dinastia Paleòleg, el megaduc es convertí en primer ministre de l'emperador romà d'Orient, passant per sobre de tota la burocràcia bizantina. El darrer megaduc abans de l'ensorrament de l'Imperi Romà d'Orient va ser Lluc Notaras (?-3 o 4 de juny de 1453).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un oficial és aquell membre d'una força armada que dirigeix les operacions militars i l'organització. Inclou els graus de major responsabilitat dins de les forces armades d'un estat, gaudint d'un major poder de decisió que els sotsoficials i la tropa (o marineria). Per norma general els graus d'oficial s'adquireixen en finalitzar els estudis en les respectives escoles d'oficials, o bé en ascendir per mèrit (ja siga en combat o en temps de pau). Els oficials es diferencien entre si pel grau, és a dir, pel rang que ocupen dins l'escalafó jeràrquic. L'oficial rep una formació orientada al comandament; per això té una posició superior en l'escalafó de comandament. Els oficials tenen com a tasca guiar, donar les ordres i instruir al si de l'exèrcit, l'armada o la força aèria.,El català oficial equival a l'espanyol oficial; al francès officier; a l'italià ufficiale; al portuguès oficial; al romanès ofițer; a l'anglès officer; a l'alemany Offizier; al rus oфицер (ofitsier); etc.\nExisteixen tres categories d'oficial:\n\noficials generals o, simplement, generals (a l'armada, almiralls);\noficials superiors o, simplement, caps: usualment constitueixen aquesta categoria (per ordre decreixent de rang) els graus de coronel, tinent coronel i major (o \"comandant\");\noficials subalterns, o oficials per antonomàsia: usualment es tracta (per ordre decreixent de rang) dels graus de capità, tinent i sotstinent.Històricament els oficials constituïen una casta privilegiada, reclutada exclusivament entre les classes altes. La promoció a l'oficialitat començà a obrir-se a les classes populars a partir de la Revolució Francesa, però molt lentament i amb grans diferències d'Estat en Estat; el classisme dels oficials encara era palpable pels volts de 1900.Anàlogament hi ha oficials als cossos policials.\nTambé existeixen els sotsoficials, que pertanyen a un altre nivell jeràrquic i tenen escalafó jeràrquic propi, diferent del dels oficials, encara que açò no sempre ha estat així, i això està pendent de resolució en els tribunals (?).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Primer Mariscal de l'Imperi (italià: Primo Maresciallo dell'Impero) va ser un rang militar establert pel Parlament italià el 30 de març de 1938. Era el màxim rang militar del Regne d'Itàlia, i només va ser ostentat pel Rei Víctor Manuel III i per Benito Mussolini. Va ser abolit després de la II Guerra Mundial.\nLa decisió de Mussolini de crear un nou rang militar per a ell mateix i pel rei originà una crisi entre ambdós, car per primera vegada en la història de la Casa dels Savoia, el Primer Ministre tenia el mateix rang que el cap de la Casa Reia, donant al primer ministre un poder sobre les forces armades reservat per al Rei, d'acord amb el que es preveu en l'Estatut Albertino.\nLa insígnia del grau era una greca doble, sobre la qual hi havia una àliga. La insígnia era la mateixa tant per la gorra com per la bocamàniga.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El Ramatcal (en hebreu: רמטכ\"ל ) també anomenat (en hebreu ראש המטה הכללי ) és el Comandant en Cap de les Forces de Defensa d'Israel, és el grau màxim de les FDI. Aquest és un càrrec equivalent a Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) de les Forces Armades d'Espanya. La posició del Ramatcal es defineix en les Lleis Bàsiques d'Israel.\nEl Ramatcal es designa formalment per a un període de tres anys, ampliat sovint fins a quatre anys i ocasionalment fins i tot cinc. El Ramatcal actual és Aviv Kochavi.\n\nEl càrrec màxim de les Forces de Defensa d'Israel és el del Comandant en Cap;\nEl Comandant en Cap està sota l'autoritat del Govern d'Israel i subordinat al Ministre de Defensa;\nEl Comandant en Cap ha de ser designat pel govern, segons la recomanació del Ministre de Defensa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Les taules següents mostren les divises (insígnies de grau) de l'Exèrcit Imperial Japonès abans i durant la Segona Guerra Mundial. Es lluïen a les espatlles o sobre el coll. Usaven els mateixos graus tant l'Exèrcit Imperial com la Marina Imperial, amb l'única distinció de l'ús del mot Rikugun (Exèrcit) o Kaigun (Marina) abans del grau. Així doncs, un capità de la Marina compartia la mateixa designació de grau que un coronel de l'Exèrcit: \"Rikugun Taisa\" per a un coronel de l'Exèrcit i \"Kaigun Taisa\" per a un capità naval.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Els gràfics següents mostren les divises (insígnies de grau) de la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial. Aquests dissenys van emprar-se entre els anys 1931 a 1935, però s'abandonaren després de la guerra, quan es dissolgué la Marina Imperial.\nS'usaven els mateixos graus tant a l'Exèrcit Imperial com a la Marina Imperial, amb l'única distinció de l'ús del mot Exèrcit o Marina abans del grau. Així doncs, un capità de la Marina compartia la mateixa designació de grau que un coronel: \"Rikugun Taisa\" per a un coronel de l'Exèrcit i \"Kaigun Taisa\" per a un capità naval.\nEls oficials portaven una gorra amb la divisa brodada. Les divises habitualment es duien al coll i, ocasionalment, a les solapes; i les divises de pala sobre la camisa blanca i l'abric.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Reichsmarschall (Mariscal de l'Imperi) era el màxim rang de la Wehrmacht de l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.\nEl rang de Reichsmarschall originalment es va crear al segle xii, a l'època del Sacre Imperi Romà. A l'època de l'imperi Alemany i la I Guerra Mundial cap membre de les forces armades alemanyes hi va ser promogut.\nDurant la II Guerra Mundial, Hermann Göring va ser l'únic en ser promogut al rang de Reichsmarschall, sent promogut al rang el 1940 per Adolf Hitler. Göring, que era el Comandant en Cap de la Luftwaffe, tingué diversos títols prestigiosos, com Guardabosc en Cap del Reich, Comissari Plenipotenciari del Pla Quatrienal i Ministre d'Economia.\nHitler el nomenà per distingir-lo entre els altres comandants de l'Estat Major de la Wehrmacht. Hitler havia escollit a Göring com el seu successor pel lideratge del Reich; i un dels motius era que en cas que Hitler fos assassinat existís una clara línia de successió militar ja establerta. No obstant això, el Gran Almirall Karl Dönitz va ser nomenat específicament com a successor per Hitler el 30 d'abril de 1945 al seu testament polític (Dönitz només va ser notificat del seu nomenament com a successor l'1 de maig de 1945 per Martin Bormann i Joseph Goebbels).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Salar fou un rang militar sassànida, derivat del pahlavi sardar. Curiosament el sinònim modern sardar no deriva de l'antiga paraula \"salar\" o de \"sardar\" sinó que és de formació moderna. Generalment el nom anava acompanyat com per exemple sipah-salar (comandant suprem de l'exèrcit) que després va passar al món islàmic-persa sent utilitzat per dinasties com els samànides, buwàyhides, gaznèvides i seljúcides sota la forma ishpasalar. Salar en solitari designava un cap específic com el cap dels grups de ghazis a la zona de l'Indus. Un salar famós fou el del districte de Buzgan, entre Badghis i Kuhistan, anomenat Abu l-Kasim Abd al-Samad al-Buzdjani, que va dominar fins vers el 1030; al mateix temps hi havia un salar a Nishapur que era el cap d'una milícia local i probablement exercia el rais de la ciutat, i fou clau el 1030 en imposar a Masud I ibn Mahmud en lloc del seu germà Muhammad ibn Mahmud. Una família local, els Salariyan, governaven a Bayhak i descendien del salar Abu l-Abbas al-Mushin al-Mutawwi, cap dels ghazis que havien lluitat a Tars. Apareix el rang en altres llocs sota diferents noms, com mukaddam i sarhang, sempre com un rang inferior al de comandant en cap.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Senapati és la paraula hindi per general, mentre que Mahasenapati vol dir, gran general. És cognat de Duc i, com aquesta paraula, vol dir líder de l'exèrcit (prové de sena = exèrcit + pati= senyor, líder).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Serdar (turc otomà سردار, variant de Sardar, un rang persa) era un rang militar de l'Imperi Otomà i el Principat de Montenegro. Vol dir cap (ser) d'un lloc/terra (dar). Els serdars servien especialment a les fronteres de l'imperi otomà. Eren els responsables de mantenir la seguretat a les terres. És el cas de Yakup Ağa, que va ser el pare de Barba-rossa.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Sergent és un grau militar de la categoria dels sotsoficials. Alguns cossos de policia i forces de seguretat del món, com els Mossos d'Esquadra, han adoptat aquest grau. Com a grau militar apareix per primera vegada en els antics sergents majors dels terços espanyols d'infanteria. Les funcions del sergent, com a esglaó intermedi entre els oficials i la tropa, solen consistir en la instrucció, ensinistrament, coordinació i supervisió de l'efectiu subordinat al seu càrrec, tant en àmbits instructius com operatius o tècnics, assumint el comandament i lideratge d'unitats de tipus escamot, sent a més el principal responsable de la disciplina d'aquests davant els seus superiors, i el primer element de la cadena de comandament davant de qui pot el soldat buscar consell o mostrar inquietuds personals.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Sergent major és un rang en molts exèrcits arreu del món. En els països de la Commonwealth, els diferents graus de sergent major són les cites en poder dels suboficials. Als Estats Units, també hi ha diversos graus de sergent major (comandament de sergent major, sergent major de l'exèrcit, sergent major de la infanteria de marina).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Sirdar (una variant de Sardar), és un títol oficial assignat al Comandant en Cap britànic de l'Exèrcit egipci, controlat pels britànics a l'època del pas del segle xix al xx.El sirdar residia al Sordaria, un gran edifici situat al districte de Zamalek d'El Caire, i que era també la residència de la intel·ligència militar britànica a Egipte. El primer ús de la paraula o sirdar o sardar en l'idioma anglès es remunta a 1595. La forma original de la paraula en persa és «sardār», i aquesta versió també s'utilitza en les llengües hindi i urdú.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit. Aquesta persona es pot haver allistat, voluntàriament o en compliment d'un servei militar obligatori. El terme soldat es refereix també a un grau, generalment el més baix en l'escalafó (conegut també com soldat ras). Un soldat no és necessàriament un combatent. Encara que tots els soldats reben algun tipus d'instrucció de combat bàsic, molts realitzen serveis en posicions diferents a les de combat (com per exemple, administratiu, en tasques logístiques, o de recerca i desenvolupament).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El soldat ras, és aquell membre de les forces armades, que ja ha ingressat i és efectiu, però que ocupa l'escalafó més baix després de recluta en la cadena de comandament.\nDe fet, no té ningú al seu comandament. A Espanya, se li denomina simplement \"soldat\", encara que la denominació de soldat ras s'entén millor. Per al món.\nÉs l'element bàsic en els exercicis, i de la seva preparació depèn, en gran part, l'eficàcia de les forces armades.\nA l'Armada, excepte en el cos d'Infanteria de Marina, en lloc de soldats hi ha mariners. El seu cap més immediat és el caporal. Tots dos, caporal i soldat, formen part de la tropa.\nEn l'àmbit dels països que formen part de l'OTAN, a el grau de soldat ras li correspon el codi OR-1 segons la norma STANAG 2116 que estandarditza els graus de el personal militar.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Un sotsoficial és una categoria de membres de les forces armades d'un estat situats en rang per sota de l'oficialitat i per damunt de la tropa (o marineria). Els sotsoficials es diferencien entre si pel grau, és a dir, pel rang que ocupen dins l'escalafó jeràrquic; els graus més típics de sotsoficial són (per ordre de rang) el de brigada i els diversos de sergent (sergent major, sergent...). El català sotsoficial equival a l'espanyol suboficial; al francès sous-officier; a l'italià sottufficiale; al portuguès suboficial; a l'anglès non-commissioned officer o NCO; a l'alemany Unteroffizier; al rus унтер-офицер (únter-ofitsier); etc., etc. Aquest mot constitueix un bon exemple de l'ús del prefix sots- per tal d'especificar inferioritat jeràrquica; la forma «suboficial», que se sent a voltes, és un barbarisme. Els sotsoficials (juntament amb els caporals, ja al si de la tropa) constitueixen l'\"espina dorsal\" de les forces armades: comanden directament la tropa; l'entrenen, enquadren i cohesionen; i són els responsables directes de l'execució de les ordres superiors. Anàlogament hi ha sotsoficials als cossos policials.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Starxinà (del rus старшина) era inicialment un rang d'oficial cosac, però durant el període soviètic era emprat per designar el sotsoficial de més rang.\nEntre els cosacs i a Ucraïna, starxinà era un nom col·lectiu per a categories d'oficials o per a una elit militar: l'starxinà jove o l'starxinà general, l'starxinà militar o el sotsstarxinà. Després de la rebolta de Khmelnitski, el terme fou associat amb la noblesa que derivava de l'oficialitat i designava els hètmans el segle xvii. Alguns membres d'aquest estament protagonitzaren reboltes tant contra el hetman com contra el tsar durant aquells anys, que contribuïren als canvis fronterers d'Ucraïna amb Rússia, l'Imperi Otomà i Polònia.\nDurant el Tsarat Rus i després durant l'Imperi Rus d'entre el segle xvii i xx, un volostnoi starxinà era el director d'un vólost (unitat administrativa rural). S'encarregava de la recaptació d'impostos, de la resolució de conflictes dins l'óbsxina, la distribució de l'ús de les terres comunes, la lleva de reclutes per al servei militar, etc.\nEl rang de voiskovoi starxinà fou introduït el 1826 com equivalent al tinent coronal de la cavalleria cosaca.\nA l'Exèrcit Roig, un starxinà era el sotsoficial de més alt rang entre els reclutats per al servei militar fins que fou reintroduït el rang superior de praporxnik el 1972. A la Marina Soviètica fou introduït el 1942 com un rang de contramestre o sergent.\nAvui dia, a l'escalafó militar rus i ucraïnès encara es fa servir starxinà com un rang d'allistats.", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "Subaşı fou un antic títol tribal turc que designava al comandant de l'exèrcit o comandant de tropes. Apareix sota els seljúcides encara que seria més antic i ja se citaria a les inscripcions de l'Orkhon. Al segle x estava en ús entre els oghuz. Sota els otomans cada ciutat important tenia un subaşı; en províncies van tenir un lloc en l'organització feudal i els subaşıs posseïen un timar (feu) i feien funcions policials sobre els sipahis i els habitants del districte; depenien d'un alay beg que al seu torn obeïa al sanjaqbegui. A la capital el subaşı era un oficial de policia que assistia al Çavuş Başı (equivalent al Cap de la Policia).", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "El sotstinent o tinent segon és un grau d'oficial subaltern en les Forces Armades d'alguns països. A Espanya és un rang de sotsoficial.\nA Espanya se situa entre els graus de brigada i sotsoficial major (el de major rang entre els sotsoficials), i al qual s'ascendeix pel sistema de selecció (concurs de mèrits entre els avaluats per a l'ascens).\n\nEs començà a utilitzar-se el 1702, introduït pel rei Felip V, llavors era el primer grau de l'escala d'oficials, després estava el tinent segon o tinent. En 1867 es converteix en el d'alferes, usat actualment com a rang acadèmic dels alumnes de les Acadèmies Militars d'Oficials i com a rang dels oficials reservistes voluntaris. Es recupera el 1931, aquesta vegada enquadrat dins del recentment creat Cos de Sotsoficials (la seua divisa era una estrela de cinc puntes), sent el seu rang més alt fins al 1989 (se li afegeix a la divisa un angle damunt de l'estrela) .", + "label": "Exèrcit" + }, + { + "sentence": "La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient. S'expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l'harmonia, el ritme i el timbre. Es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació —en simultaneïtat o en successió— dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca d'una bellesa formal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat, continuïtat i coherència.\nLes seves manifestacions s'acostumen a sotmetre a dictats que tenen validesa dins d'un context cultural concret, tot i que des del segle xviii s'ha dit sovint que la música és un llenguatge universal, idea que ja es troba en el poeta Samuel Rogers, en Christopher North i en Carl Maria von Weber (aquests darrers ja en ple Romanticisme). Habitualment aquestes normes són les de la melodia i les del ritme (i del timbre); i a les societats occidentals, també les de l'harmonia.\nEn algunes manifestacions musicals no s'aprecia una voluntat veritablement artística —entesa com a vinculació a uns principis estètics, voluntat de sotmetre l'espectador / oient a una experiència estètica—; per tant, existeixen manifestacions musicals que són més aviat formes de comunicació i manifestacions culturals no necessàriament (ni prioritàriament) artístiques. La primera voluntat de la música no sempre és l'artística.\nCom a art sonora, requereix dos moments o processos creatius per viatjar del creador al receptor o oient: la composició i la interpretació. Malgrat que en alguns casos —com la improvisació— ambdós poden estar indissolublement units, no per això deixen de ser dues fases diferents però del tot necessàries, àdhuc en els repertoris tradicionals.\nLa música ha acompanyat les societats humanes des dels seus orígens, amb formes, funcions, manifestacions i productes molt diversos, segons cada context i moment. L'expressió musical és una constant de l'espècie humana malgrat que el camp semàntic del mot no sigui plenament coincident a tot arreu i en totes les llengües com en el cas de l'àrea islàmica de llengua àrab en què no inclou el cant a la mesquita.Alguns corrents filosòfics han posat l'èmfasi en el seu caràcter efímer i en el fet que només existeix veritablement en el moment en què sona. Per això adquireix tanta importància l'estudi dels elements que permeten fixar-la; tradicionalment ha estat la notació i més modernament l'enregistrament; per a altres, la societat en què es donen els processos que la integren.\nHa estat sobretot l'etnomusicologia la que ha posat l'accent en el fet que la música no és sols —o potser no és tant— un producte —de la composició i la interpretació— sinó que més aviat —i sobretot— és un procés, un conjunt de processos, d'accions humanes que es donen en la societat. Paral·lelament, ha destacat el paper que té la música com a creadora de consciència de grup i d'identitats col·lectives, com en els himnes nacionals, religiosos o esportius.\nA part de constituir l'essència de fenòmens ben vius a la nostra cultura com el concert i els enregistraments, la música continua servint a una considerable varietat de funcions vinculades als rituals, a la coordinació del moviment corporal, la comunicació, la socialització, etc., a més de l'entreteniment o l'oci.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Acclaimed Music és un lloc web creat per Henrik Franzon, un estadístic d'Estocolm, Suècia el setembre de 2001. Franzon ha agregat estadísticament centenars de llistes publicades que classifiquen cançons i àlbums en classificacions agregades per any, dècada i tots els temps. Llistes que envien els lectors de revistes o llocs web queden exclosos de l'agregació. L'autor Michaelangelo Matos escriu que \"els mètodes de Franzon són imperfectes, però tal com van els indicadors de l'atractiu crític general, és difícil de superar.\"L'any 2020, les llistes agregades del lloc situaren Pet Sounds de The Beach Boys (1966) com l'àlbum més ben valorat de tots els temps, i «Like a Rolling Stone» de Bob Dylan (1965) com la cançó més ben valorada de tots els temps. A més, The Beatles es situaren com la banda més aclamada, Dylan com l'artista solista masculí més aclamat i Madonna com l'artista femenina més aclamada.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Agustí Aparicio va ser un compositor català actiu durant la primera meitat del s. XIX.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un àlbum recopilatori (també anomenat com àlbum de compilació o simplement compilació) és un àlbum musical que inclou cançons o melodies amb similars característiques. La compilació llançada pot pertànyer a un cantant, músic, o banda, com també ser de diversos artistes barrejats en un sol treball. Alguns tipus d'àlbums compilació bàsics són:\n\nGrans èxits: compilacions de les cançons més conegudes d'un artista o banda. No necessàriament han de ser els senzills llançats al llarg d'una carrera musical.Compilació de «Cares B»: àlbums que inclouen les \"cares B\" (b-sides), les cançons que van acompanyar els senzills (\"cares a\") en els seus respectius llançaments. Originalment aquestes cançons només van ser llançades en format single (tant en vinil com en CD-single), encara que hi ha ocasions on també les cares B han estat incloses en un àlbum musical regular.Compilació de diversos artistes: àlbum compost per diverses cançons (generalment conegudes, singles), però interpretades per diversos artistes, generalment amb alguna cosa en comú (estil, època en què van ser originalment llançats, etc.).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Fender Electrical Instrument Co. És una companyia que va ser creada, a mitjans de la dècada dels 40, per Leo Fender (10 d'agost de 1909 - 21 de març de 1991), dedicada a la producció d'instruments musicals i amplificadors. Els seus productes van ser innovadors en molts casos i molt populars amb les noves generacions de músics dels anys 50 i 60, va ajudar a crear “el so” de les noves tendències musicals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'amúsia o afàsia musical és un terme genèric en psicologia que descriu patologies clíniques humanes que impliquen la pèrdua de capacitat per reconèixer o reproduir sons musicals. La característica principal dels desordres de l’amúsia és que estan ben definits i no poden ser circumscrits com a resultat d’una davallada de les facultats mentals tal com s’observa en la demència, la psicosi o d’altres malaties de discapacitat intel·lectual.També és considerada un tipus de agnòsia auditiva.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Es diu anàlisi musical a la disciplina que estudia les diferents obres musicals, des de l'aspecte de la forma, estructura interna, tècniques de composició, o sobre la relació entre aquests aspectes i qüestions interpretatives, narratives i dramàtiques. És un camp de la teoria de la música, l'especialitat és la més recent: de fet, el seu naixement com a disciplina autònoma es remunta aproximadament a la segona meitat del segle xix. L'anàlisi musical és variat i depèn molt dels diferents gèneres musicals que existeixen.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música àrab es classifica en tres tipus: clàssica, sentimental i tradicional. S'hi poden trobar des de peces de música secular i popular fins a algunes de caràcter eminentment religiós. És particular l'enfocament que la música àrab atorga a la melodia i el ritme, genera una m��sica homofònica i contraposada a la qüestió harmònica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ars subtilior (art més subtil) és un estil musical que es caracteritza per la complexitat rítmica i la notació, centrat a París, Avinyó, al sud de França, també al nord de la península ibèrica a finals del segle xiv. L'estil es troba també en el francès. repertori xipriota sovint el terme s'utilitza en contrast amb l'ars nova, que s'aplica a l'estil musical del període precedent d'uns 1310 fins al voltant de 1370, encara que alguns estudiosos prefereixen considerar els ars Subtilior una subcategoria de l'estil anterior. Les fonts primàries per l'ars subtilior són el Codex de Chantilly, el Codex de Mòdena (Mod AM 5.24), i el Manuscrit de Torí (Torino J.II.9). Un dels representants d'aquest estil fou Baude Cordier.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'audició musical és una tècnica de la pedagogia musical que promou l'escolta activa de la música, així com el desenvolupament de la capacitat auditiva per les potencialitats cognitives, psicològiques i educatives que té escoltar música de forma activa.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Els audiòfils són persones que tenen un interès especial pels sistemes electrònics de reproducció del so amb la finalitat de buscar la màxima qualitat, podent centrar-se en el purament subjectiu en lloc del punt de vista científic-tècnic.\nMoltes vegades els resultats d'una reproducció sonora d'alta fidelitat no satisfan a l'audiòfil, de manera que utilitza els mitjans de què disposa la tècnica elèctrica o electrònica per obtenir efectes en l'àudio que estiguin en consonància amb la seva preferència. Això pot iniciar tendències, en cert sector de audiòfils, com rebutjar tant els suports digitals (CD, MP3, etc.), com els equips digitals a l'hora d'escoltar música, optant per l'àudio emmagatzemat i tractat en suports més antics, com els cassettes, els discos de vinil o els magnetòfons i equips com els amplificadors valvulars.\nAl voltant del món, molts audiòfils s'han proliferat com \"artesans electrònics\" que fabriquen els seus aparells, tant si és per obtenir una determinada coloració del so o mantenir la fidelitat en tota la cadena de reproducció, costi el que costi. Fins i tot es fan servir components del comerç normal adaptats per a satisfer les exigències de l'audiòfil, com cables, connectors i altaveus.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bagatel·la dins la música clàssica fa referència a una composició breu i sense pretensions, amb un estil lleuger i alegre, pensada normalment per a ser interpretada al piano. L'any 1717, el Llibre segon per clavicèmbal de François Couperin portava per títol Les Bagatelles i poden considerar aquest com el primer recull d'aquest tipus de peces musicals. Al segle xix, Ludwig van Beethoven reprèn el gènere amb les seves Bagatel·les per a piano op. 33, 119 i 126, però la més coneguda de les seves Bagatel·les és la WoO 59 en La menor, coneguda arreu com ''Per a Elisa''.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Josep Baró i Güell (Cervià de Ter, 14 de juny del 1891 - Girona, 8 de febrer del 1980) fou un músic, professor de música i compositor principalment de sardanes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Els dispositius Bose SoundLink són altaveus portàtils fabricats per Bose Corporation, els quals poden reproduir música d'un ordinador o un smartphone a través d'una connexió sense fils. Hi ha diversos models, que utilitzen diversos sistemes sense fil, principalment Bluetooth. Tots els sistemes inclouen bateries recarregables, adaptadors externs de corrent alterna, i connectors Jack estàndards de 3.5 mm per connectar fonts sonores per cablejat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bozoma Saint John (21 de gener de 1977) és una empresària nord-americana i executiva de màrqueting. Actualment és la directora de màrqueting (CMO) de Netflix. Anteriorment, va exercir, en aquest mateix càrrec, a Endeavour i directora de marca (CBO) a Uber fins al juny del 2018. Saint John també va ser executiuva de màrqueting a Apple Music fins al juny del 2017, després d'incorporar-se a la companyia en la seva adquisició de Beats Music.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "ByteDance (en xinès: 字节跳动; en pinyin: Zìjié Tiàodòng) o Beijing ByteDance Technology Co Ltd. és una companyia xinesa de tecnologia d'Internet que opera diverses plataformes de contingut habilitades per a l'aprenentatge automàtic, amb seu a Beijing. Va ser fundada per Zhang Yiming el 2012.\nEl producte principal de ByteDance, Toutiao (\"Titulars\"), és una popular plataforma de contingut a la Xina i a tot el món. Toutiao va començar com un motor de recomanació de notícies i es va anar convertint gradualment en una plataforma per a proporcionar contingut en diversos formats, com ara textos, imatges, publicacions de preguntes i respostes, microblogs i vídeos. Toutiao ofereix als seus usuaris fonts d'informació personalitzada que es basen en algorismes d'aprenentatge automàtic. Un feed de contingut s'actualitza en funció del que la màquina aprèn sobre les preferències de lectura d'un usuari.\nByteDance també va ser pionera en l'aplicació TikTok per a vídeos creats des del mòbil. Després d'adquirir l'start-up musical musical.ly, la companyia va combinar les dues plataformes en una única, amb el nom de TikTok. També executa BuzzVideo i Vigo Video.\nByteDance tenia més de 800 milions d'usuaris actius diaris (més d'1 mil milions d'usuaris acumulats) a totes les seves plataformes de contingut a novembre de 2018. L'empresa va tenir un valor de 78 mil milions de dòlars a novembre de 2018 i es considera un dels unicorns més valuosos del món. El maig de 2019, ByteDance va anunciar la intenció de llançar una nova aplicació per a streaming de música gratuïta. El llançament estava previst a finals del primer trimestre, la companyia ha iniciat negociacions amb conegudes etiquetes musicals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Les cançons de treball o també anomenades \"tonades de feina\" eren aquelles que duien a terme els treballadors durant la seva jornada de treball. Generalment aquestes cançons eren interpretades per persones que realitzaven feines dures i/o repetitives com per exemple: mariners, pagesos o cosidores. La temàtica d'aquestes cançons era diversa, ja que ens podem trobar desde un bolero de Machín, un cuplet d'inicis de segle, o bé una tornada de Sarsuela del s. XIX. Com a norma general els moviments dels treballadors/es anaven coordinats amb la música i és molt probable que la finalitat de cantar fos la d'alleugerir les repetitives feines generalment agrícoles. Avui dia, encara podem trobar les reminiscències del que foren les tonades de feina, exemple d'això seria el grup de d'obrers cantant durant la seva jornada laboral.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit de la música gravada, cara-A i cara-B (de l'anglès A-side i B-side) són els termes amb què es denominen els dos costats dels discos de vinil de 7 polzades en què originàriament es publicaven els senzills musicals en els anys 1950. Els termes derivaren en la denominació dels tipus de cançons convencionalment ubicats a cada cara del disc, essent la cara-A la cançó principal, aquella que el productor del disc pretén que obtingui la rotació en les cadenes de ràdio i eventualment es converteixi en un hit, i la cara-B la cançó secundària que no sol aparèixer a l'àlbum i que serveix com a material inèdit per a promocionar la venda del senzill.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La certificació de senzills és la certificació que companyies de la majoria de països del món dona als senzills basant-se en les seves vendes (o en defecte, en els subministraments). A Espanya seria PROMUSICAE, als EUA la RIAA, a Austràlia l'ARIA, al Regne Unit el BPI. S'estima que només als EUA hi ha hagut aproximadament unes 2.600 certificacions de senzills.\nRecentment, les descàrregues digitals de singles han començat a ésser certificades, degut al gran increment del mercat digital i del decreixement (també gran) del mercat físic de senzills. Tot i que les descàrregues digitals (també descàrregues legals) van començar pel 2003, no va ser fins al 2005 fins que van prendre prou envergadura, i va ser quan Billboard, va començar a comptar-les per fer la llista de senzills Hot 100. Això es va fer, a causa del fet que abans del canvi, els senzills rebien menys descàrregues i trigaven més a acumular un nombre major, mentre que després del canvi, trigaven menys a arribar a nombres majors de descàrregues.\nEl 2004 perquè un senzill sobrepassés unes vendes de 100.000 calia gairebé tot un any, mentre que el 2006, la Shakira amb Hips Don't Lie, vengué aproximadament unes 269.000 cançons digitals en només una semana, i esdevingué Platí en només una setmana. La cançó amb més descàrregues rebudes en una sola setmana és Fergalicious de la Fergie amb 295.000 descàrregues rebudes al gener del 2007.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Chapman Guitars és una empresa que fabrica guitarres elèctriques amb seu al Regne Unit, fundada i dirigida per Rob Chapman, un personatge popular a YouTube. L'empresa es distingeix perquè les característiques dels models que surten al mercat les trien persones subscriptores amb votacions en línia. La filosofia de l'empresa és fer guitarres de la més alta qualitat possible amb un pressupost assequible, cosa que fa que siguin una bona base per fer modificacions.\nEl primer model de la marca va ser l'ML-1, amb cos de caoba, un estil Stratocaster i un claviller invertit negre. Es fabricava a la Xina (per abaratir costos) i portava pastilles fetes als Estats Units segons les especificacions del propietari, amb un preu inicial de 385 € (299 £) en la primera ronda de producció, però que es va poder reduir fins a 255 € (199 £) en la segona ronda. Poc després de la sortida al mercat, els compradors de la guitarra es queixaven d'un mal treball de trasts i d'un mal acabat general.\nLa mala qualitat va fer optar per traslladar la producció de Chapman Guitars a World Musical Instruments, a Corea del Sud. Allà es va començar a produir de nou l'ML-1, l'ML-2, els models Signature i la resta de guitarres de l'empresa.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La denominació crooner s'aplica a certs cantants masculins que interpreten un cert tipus de cançó popular clàssica, un gènere que als Estats Units es coneix com a traditional pop o pop standards. La paraula crooner és d'origen nord-americà i en anglès té connotacions semblants a la de trobador. Un crooner acostuma a posseir una veu greu i normalment es fa acompanyar per una orquestra o una big band. Originalment s'aplicava de forma pejorativa, fet que va suposar que molts cantants considerats com a tals reneguessin del terme. Aquest va ser el cas de Frank Sinatra, que va declarar que no creia que ell o Bing Crosby fossin crooners.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "S'anomena també música acadèmica i és aquella que per interpretar-la necessitem cultura o formació acadèmica. A vegades s'utilitza aquest terme per diferenciar-la de la música popular, encara que a vegades dintre de la música culta també hi ha música popular.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música (del grec: μουσική [τέχνη] - Mousiké [techné], «l'art de les muses») és, segons la definició tradicional del terme, l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis respectant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjançant la intervenció de complexos processos psicoanímics. El concepte de música ha anat evolucionant des del seu origen en l'Antiga Grècia, en què es reunia sense distinció a la poesia, la música i la dansa com a art unitari. Des de fa diverses dècades s'ha tornat més complexa la definició de què és i què no és la música, ja que destacats compositors, en el marc de diverses experiències artístiques frontereres, han realitzat obres que, si bé podrien considerar-se musicals, expandeixen els límits de la definició d'aquest art.\nLa música, com tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats, entre d'altres, la de suscitar una experiència estètica en l'oïdor, la d'expressar sentiments, emocions, circumstàncies, pensaments o idees, i cada vegada més, complir una important funció terapèutica a través de la musicoteràpia.\nLa música a més, compleix una funció de vital importància en el desenvolupament cognitiu de l'ésser humà. Col·labora amb el pensament lògic matemàtic, l'adquisició del llenguatge, el desenvolupament psicomotriu, les relacions interpersonals, l'aprenentatge de llengües no natives i a potenciar la intel·ligència emocional entre d'altres. Per aquest motiu, la música ha d'estar present en qualsevol pla educatiu ministerial modern i reconeguda com una disciplina imprescindible dins de l'ensenyament obligatori.\nLa música és un estímul que afecta el camp perceptiu de l'individu; així, el flux sonor pot complir amb variades funcions (entreteniment, comunicació, ambientació, diversió, etc.).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una descàrrega digital (també coneguda com a baixada o descàrrega digital pagada) és un oficial i legal senzill musical disponible per comprar en botigues d'Internet. Mostres populars de botigues de música en línia que venen senzills i àlbums, són iTunes d'Apple i Napster, però el servei. En la dècada de 2000 dominava el mercat digital, però està en decadència pel canvi dels usuaris a serveis de reproducció en temps real com Spotify i Apple Music.Les descàrregues digitals, sovint estan codificades amb DRM, que dificulta crear còpies addicionals de la música, o escoltar en algun dispositiu fabricat per la competència. La baixada legal de música existeix des del 2000. La transmissió pagada digital, pot patir del desenvolupament de tècniques que permetin l'extracció digital de cançons, abusant de la ràdio que, oferint un so de qualitat inferior, és també legal.\nEl single digital més venut ha estat I Gotta Feeling de The Black Eyed Peas.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Dia Internacional de la Música se celebra l'1 d'octubre, data en què la Unesco el va establir en 1975. L'objectiu, a través d'una proposta del director d'orquestra Yehudi Menuhin, era commemorar les diverses manifestacions de la música i la seva transcendència a nivell internacional.\nUna altra proposta de celebració a nivell internacional és el Dia de la Música (anomenat Fête de la Músique originalment a França).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La digitació en música determina la ubicació i les posicions dels dits i mans que l'intèrpret ha d'adoptar per tocar una peça en un determinat instrument musical. Aquesta digitació sol aparèixer anotada a mode d'indicació en les partitures, el qual pot ser útil pel músic encara que no és estrictament necessari aplicar la digitació impresa. Les mans de cada persona son diferents i una digitació que resulta adequada per un executant pot no ser-ho per un altre. És habitual que la digitació variï durant el desenvolupament d'una obra. El repte de trobar una bona digitació consisteix en aconseguir que el moviment e les mans sigui el més confortable possible, evitant esforços innecessaris. Una vegada que s'ha trobat una bona digitació s'ha d'utilitzar sempre per interpretar la peça de la mateixa manera i que els dits “aprenguin on han d'anar”.Per exemple, en el piano les melodies i els acords poden interpretar-se amb distintes combinacions de dits. La digitació en aquest context consisteix en seleccionar quin dit s'ha d'utilitzar en cada tecla per a cada nota. En instruments de tecla, així com en els de vent i els de corda, la digitació és part fonamental de la tècnica de la interpretació.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La distorsió, (englobant també el fuzz i l'overdrive), és una de les bases dels efectes sonors de la música actual. Es basa en l'alteració de les ones de so rebudes per un instrument amplificat i transformats llavors en una senyal més saturada. En sobrepassar un límit de saturació per part de l'element de reproducció (normalment un amplificador) el so produït ens arriba una senyal compresa o \"clipped\" que controlen els peaks de volum. Per tant podem entendre la distorsió com a la diferència de senyal entre que entra i surt. El so característic ens ve donat per la suma de sobretons tant harmònics (que guarden relació tonal amb les notes que es toquen) com inharmònics, causant un so brut i poc precís, alhora molt potent. És molt comunament emprat en la guitarra elèctrica en gèneres com el rock, el metal i les seves branques, però es pot aplicar a qualsevol instrument, amb major o menor eficàcia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Les dones en música descriuen el paper de les dones com a compositores, compositores, intèrprets instrumentals, cantants, realitzadores, estudioses en música, educadores de música, crítics de música / periodistes musicals i en altres professions musicals. També descriu moviments musicals (per exemple, música per a dones, que és música escrita i interpretada per dones per a dones), esdeveniments i gèneres relacionats amb dones, temes de dones i feminisme.\nAls anys 2010, mentre que les dones constitueixen una proporció important de músiques populars i cantadores de música clàssica i una proporció important de compositors (moltes d'elles cantautores), hi ha poques dones productores discogràfiques, crítiques i instrumentistes de rock. Dones artistes destacades del pop, com Bjork i Lady Gaga han comentat sobre el sexisme i la discriminació de gènere a la indústria musical. A més, un recent estudi dirigit pel doctor Smith va anunciar que \"... durant els darrers sis anys, la representació de les dones a la indústria musical ha estat encara més baixa\". En la música clàssica, tot i que hi ha hagut un gran nombre de dones compositores des de l'època medieval fins a l'actualitat, les dones compositores estan molt menys representades en el repertori de música clàssica que s'interpreta habitualment, els llibres de text d'història musical i les enciclopèdies musicals; per exemple, a Concise Oxford History of Music, Clara Schumann és una de les úniques compositores femenines que s'esmenta.\nLes dones constitueixen una proporció important de solistes instrumentals en música clàssica i el percentatge de dones en orquestres és creixent. Un article del 2015 sobre solistes concertistes a les principals orquestres canadenques, però, indicava que el 84% dels solistes amb l'Orchester Symphonique de Montreal eren homes. El 2012, les dones continuaven formant només el 6% de l'orquestra filharmònica de Viena amb la millor qualificació. Les dones són menys freqüents com a intèrprets en els gèneres de música popular com el rock i el heavy metal, tot i que hi ha hagut diverses dones instrumentistes i bandes femenines. Les dones són especialment sobrerepresentades en els gèneres de metalls extrems. Les dones també són menys representades en la direcció orquestral, la crítica musical / el periodisme musical, la producció musical i l'enginyeria del so. Si bé les dones es van descoratjar de compondre al segle xix i hi ha poques dones musicòlegs, les dones es van implicar en l'educació musical \"fins a un punt que les dones van dominar [aquest camp] durant la meitat del segle xix i fins al segle XX\".\nSegons Jessica Duchen, escriptora de música per a The Independent de Londres, les dones músiques de música clàssica són \"massa sovint jutjades per les seves aparences, en lloc del seu talent\" i fan pressions \"perquè es vegin sexy a l'escenari i a les fotos\". Duchen afirma que si bé \" aquí hi ha dones músiques que es neguen a tocar amb la seva aparença ... Les que tenen tendència a tenir més èxit material\". Segons l'editora de Ràdio 3 del Regne Unit, Edwina Wolstencroft, la indústria musical fa temps que està oberta a tenir dones en funcions d'interpretació o entreteniment, però és molt menys probable que les dones tinguin càrrecs d'autoritat, com ara la directora d'una orquestra, una professió que ha estat anomenada \"un dels últims sostres de vidre de la indústria musical\". En música popular, mentre que hi ha moltes dones cantants que graven cançons, hi ha molt poques dones darrere de la consola d'àudio que actuen com a productores de música, les persones que dirigeixen i gestionen el procés de gravació. Una de les artistes més gravades és una dona, Asha Bhosle, una cantant índia més coneguda com a cantant de reproducció al cinema hindi.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El dream trance o dream house és un subgènere de la música trance que va aconseguir el seu punt màxim de manera destacada a l'escena dance internacional entre 1995 i 1998.\nEs caracteritza per portar tonades suaus, profundes i enganxoses que generalment es toquen amb un instrument acústic (piano, saxòfon, violí, etc ...) que són masteritzades sobre una estructura electrònica. Les melodies són considerades \"de somni\", és a dir, que tendeix a alterar la ment de l'oient, d'aquí el nom.\nEl DJ italià Roberto Concina, conegut amb el nom de Robert Miles, és el seu major representant, amb el seu èxit \"Children\" del seu àlbum \"Dreamland\" (1996).\nL'estructura musical es similar a la de l'Eurodance i el dance pop. No obstant, la música s'enfoca més en la melodia que en el ritme, això dona lloc a una melodia trance de progressió constant amb una base rítmica house.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Dutch Top 40 (en neerlandès: Nederlandse Top 40) és una llista setmanal dels senzills més venuts en els Països Baixos. Inicialment havia rebut el nom de \"Veronica Top 40\", que era el nom d'un programa de Radio Veronica, una emissora en aigües internacionals que emetia en neerlandès. Quan l'emissora va ser forçada a aturar llurs emissions en 1974 es va reanomenar a \"Dutch Top 40\". És semblant a la llista dels EUA Billboard Hot 100.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'educació musicosocial consisteix en l'educació i ajuda a les persones a través de la música. És utilitzada per transformar la societat i realitzar una inclusió social. En alguns casos és considerada una branca de l'educació social i fins i tot de la pedagogia, ja que els professionals que treballen en l'àmbit musicosocial són en molts casos educadors socials i pedagogs.\nA diferència de l'educació musical, que té com a objectiu principal l'ensenyament i aprenentatge de la tècnica musical, l'objectiu prinicipal de l'educació musicosocial és acompanyar, sensibilitzar, conscienciar i preparar a l'individu per a la societat, mitjançant una educació no formal musical, per aconseguir així una autonomia.\nEl 29 de Setembre de 2020 es va signar la creació de la Xarxa Música Social, una xarxa a nivell estatal d'organitzacions musicosociales. Aquest acte va ser liderat per l'Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, del govern d'Espanya.\nA Espanya a part d'organitzacions musicosocials, també trobem diversos projectes musicosocials, els quals treballen amb diferents tipus de música, però amb un fi comú, acompanyar a través de la música.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Encyclopedia of Popular Music (en català, Enciclopèdia de la Música Popular) és una enciclopèdia que té com a objectiu la recopilació d'informació que cobreix gèneres i períodes musicals de la música popular des del 1900 fins avui dia. La primera edició va ser creada el 1989 per Colin Larkin. És l'equivalent de l'\"home modern\" del Grove Dictionary of Music que Larkin descriu en termes poc afalagadors.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'envolvent acústic és un terme utilitzat en música, acústica i psicoacústica. Constitueix una manera de definir, en termes de paràmetres globals (des de dos fins a més de quatre), l'evolució temporal en amplitud de qualsevol so.\nEstà determinat per quatre paràmetres genèrics (hi ha envolvents amb major o menor quantitat d'aquests). Les sigles en anglès per referir aquest fenomen són ADSR.:\n\nAtac: en anglès \"Attack\". És el temps d'entrada. El que triga a escoltar-se el so després d'haver estat executat per l'instrument o l'emissor.Decaïment: en anglès \"Decay\". És el temps que triga l'amplitud a reduir-se, evolucionant cap al sosteniment, després d'haver aconseguit l'amplitud màxima, sense, per exemple, desenganxar la tecla o el \"punt d'inducció vibratòria\".Sosteniment: en anglès \"Sustain\". Després del decaïment, és l'amplitud que es manté constant fins que es deixa d'induir la vibració (per exemple, en el cas dels sintetitzadors, passa fins quan es deixa anar una tecla o cable que controla aquesta factor).Extinció: en anglès \"Release\". El temps que triga el so a perdre tota la seva amplitud després de desenganxar la tecla o punt d'inducció vibratòria.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un èxit sorpresa o èxit revelació és un terme utilitzat en la indústria de l'entreteniment per a una pel·lícula d'èxit durant un llarg període, malgrat el fet de tenir relativament poca promoció o no tenir una llançament reeixit. També es fa servir en un sentit similar per a llançaments de música.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Als gèneres musicals populars, tals com el blues, el jazz o el rock, una falca (en anglès lick) és una melodia o \"frase musical en estoc\" consistent en una sèrie curta de notes emprada en improvizacions, solos, línies melòdiques i acompanyaments. És un tipus d'imitació musical.\nEn una Jam session de jazz, les falques poden ser tocades durant un solo improvisat, ja sigui acompanyat o no per la resta del grup. Les falques en el jazz són usualment frases curtes i originals que poden ser alterades per adapatar-les sobre els canvis en les progressions harmòniques.\nLes falques al rock and roll són sovint emprades de manera que variants d'idees estoc simples es van mesclant i combinant durant els solos.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El fil musical és la música que escoltem de fons tant en comerços, ascensors o inclús en una pròpia casa. Va començar essent música d'ambientació creada per l'empresa Muzak amb la intenció de millorar la percepció d'un establiment. El seu propòsit era, en un principi, fer més tènues els silencis però sense molestar, de manera suau i agradable. Avui en dia, però, les necessitats dels usuaris han canviat i el que abans es coneixia com a fil musical no correspon amb el què en l'actualitat representa. El fil musical és present gairebé a tot arreu i s'ha convertit en un element molt important per a les empreses.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La fusió musical és un conjunt de dos o més estils musicals. Inclou gèneres com rapcore (rap i rock dur), hardcore punk (punk i heavy metal), country-pop (country i pop), jazz-funk (jazz i funk) i jazz rock (jazz i rock) – vegeu també jazz fusió. Molts d'aquests estils van néixer com una fusió d'estils musicals populars al segle xx, incloent pop, reggae i rock.Grups qui pertanyen a qualsevol estil de fusió musical són freqüents a les escènes dels festivals de Catalunya. Exemples destacats són o van ser Obrint Pas (ska i rock), Txarango (reggae i pop), Doctor Prats i Strombers (reggae, cúmbia i country). També grups de la rumba catalana com Gertrudis i La Pegatina sovint toquen en un estil mesclat.\nMolts grups (catalans) de fusió musical té una gran variació d'instruments musicals, incloent trompetes i diversos instruments de percussió. També són sovint gran ensembles o orquestres de set membres o més.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música generativa és un terme popularitzat per Brian Eno per descriure música que és sempre canviant, i que és creada per un sistema.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Għana [ɑana], (MT) cançó) és un tipus de música tradicional maltesa. Ghana té dos significats literals. El primer és la riquesa, la riquesa i la prosperitat; el segon s'associa amb el cant, vers, rima i fins i tot amb la kantaliena , un tipus de cant amb ritme lent. Ghana es pot dividir en pràctiques informals i formals.\nUn cantant en aquest camp es diu localment \"Għannej\" (literalment \"el cantant\").", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Has anybody here seen Kelly? (Ha vist algú aquí en Kelly?), Música i lletra de C.W. Murphy i Will Letters (1908), és una cançó britànica de Music Hall, originalment titulada \"Kelly From the Isle of Man\". La cançó tracta d'una dona manxiana que busca el seu xicot durant una visita a Londres. Va ser adaptat per a públic americà per William McKenna el 1909 per al musical nord-americà The Jolly Bachelors. Kelly és el cognom més comú a l'Illa de Man.\n\nEn l'adaptació nord-americana de la cançó, es va canviar la lletra per descriure a Kelly com a natural d'Irlanda i que visitava Nova York. En la gravació de la cançó de Nora Bayes, de 1910, fa un cop d'ullet al seu propi origen jueu cantant \"accidentalment\", \"Algú ha vist aquí Levi ... Vull dir Kelly\".\nEl 1926, Max Fleischer va produir un curtmetratge d'animació en el procés d'incorporació de so a pel·lícula de DeForest Phonofilm com a part de la seva sèrie \"Song Car-Tunes\". El 1928, William Wyler va dirigir un llargmetratge protagonitzat per Bessie Love amb aquest títol. El 1943, la cançó va ser interpretada al musical Hello, Frisco, Hello. Una versi�� instrumental es pot escoltar al llarg de la pel·lícula de 1949, Happens Every Spring. Funciona com una cançó temàtica per al personatge principal: un professor de ciències que es converteix en una estrella de beisbol sota el pseudònim de \"rei Kelly\". En el film de 1978 Ziegfeld: The Man & His Women, Inga Swenson, com Nora Bayes, canta la cançó durant l'escena de les primeres Follies de Ziegfeld el 1908.\nEl 1917, el compositor britànic Havergal Brian va basar bona part de l'escena d'obertura de la seva òpera The Tigers al voltant de la cançó (o més aviat al voltant de la tornada), que es presenta per sota i durant l'acció quan un policia busca un desaparegut durant un carnaval de Bank Holiday el Hampstead Heath. Uns quants anys després va extreure la música, sense les parts vocals o va transferir aquestes parts a instruments, com a obra orquestral independent, titulada \"Symphonic Variations on 'Has Anybody Here Seen Kelly?' \".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'heptacordi és una gamma o escala musical de set notes (do, re, mi, fa, sol, la, si), especialment a l'escala diatònica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La identitat sonora és aquell component de la identitat d'un espai físic, un producte, una marca, i una empresa o corporació que s’expressa i transmet mitjançant el so, identificant-la unívocament.\nLa identitat sonora està composta per les músiques, veus, efectes sonors i paràmetres de tractament del so en el disseny sonor d'un espai físic, un producte, una marca, i una empresa o corporació.\nLa planificació, definició i composició de la identitat sonora per tal de comunicar-la al públic és el que es coneix com a audio branding, sound branding, sonic branding, acoustic branding, music branding o so corporatiu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'IEA (Institut Escola Artístic) Oriol Martorell és un centre públic d'ensenyaments artístics integrats de Barcelona.\nLa formació primària s'imparteix al carrer de l'Artesania, 39 i la secundària a la carretera Alta de Roquetes, 70. Nascut el curs 1997-1998, des del curs 2000-2001 els alumnes de música també poden cursar l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).L'escola integra els ensenyaments obligatoris amb els artístics de música o dansa, de manera que els alumnes que hi estudien tenen una càrrega lectiva superior a la resta d'alumnes, durant l'educació primària, s'imparteix el grau elemental de música i dansa; en l'ESO i batxillerat, s'imparteix el grau professional de música i dansa (el grau professional de dansa a l'ESO i Batxillerat va ser impartit per primer cop el curs 2016/2017 per temes de logística de l'escola).\nPer a ser admès al centre és imprescindible passar una prova d'aptituds per als ensenyaments artístics. A mesura que avancen els cursos la prova d'accés canvia per adaptar-se als nous requeriments (s'exigeix als que vulguin ser admesos al centre el mateix nivell que els estudiants del curs al qual es volen integrar).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La indústria musical és el conjunt de negocis que tenen a veure amb la comercialització de la música, sigui en els concerts i audicions com en la venda i promoció de discs, cançons o grups musicals. Va néixer amb el mecenatge dels compositors i s'ha convertit en un sector econòmic rellevant, amb un important pes cultural.\nLa popularització dels aparells reproductors va fer augmentar les vendes particulars d'enregistraments, lligats als avenços tècnics i en l'època contemporània a la seva disponibilitat també a Internet (amb les polèmiques sobre les descàrregues d'arxius i els drets d'autor).\nLes empreses de la indústria amb més volum de negoci són coneguts com les \"Big Four\": Sony Music Entertainment, Universal Music Group, Warner Music Group i EMI, amb un 70% de quota de mercat. A Espanya cal destacar el paper de la Societat General d'Autors i Editors per les controvèrsies que l'envolten.\nA Corea del Sud els serveis de pagament per subscripció a música foren negocis que s'introduïren ràpidament: el 2013 la tenda en línia de música sud-coreana MelOn fou el primer servei de subscripció de música del món en tindre un milió de clients pagant i el 2015 el 92,3 per cent de les vendes de música digital eren per aquest tipus de venda.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Informàtica musical és la branca de la informàtica dedicada a la producció musical, és a dir, a la creació, edició o enregistrament de música.\nLa importància dels ordinadors, des dels més antics, fins als més moderns, ha estat cabdal en l'enregistrament i la reproducció de la música.\nActualment els equips informàtics permeten un ampli ventall de possibilitats relacionades amb la producció musical, tot i que existeixen certes diferències entre l'equipament domèstic o semi-professional i l'equipament professional.La creació de música amb l'ajut d'ordinadors ha evolucionat molt en els darrers trenta anys, i va molt lligada als instruments musicals electrònics. Inicialment eren els mateixos instruments musicals els qui facilitaven la tasca creativa. L'aparició dels instruments musicals electrònics inicià per tant una nova revolució en la forma de crear música, ja que permeten que l'usuari els programi per reproduir determinats sons (o notes) segons una determinada seqüència temporal.\nMés tard els ordinadors passaren a realitzar aquesta tasca, i inclogueren la possibilitat de controlar diversos instruments o fonts sonores. Aquesta funció controladora, en la qual l'ordinador fa de \"director\" dels instruments que hi té connectats, es realitza gràcies a un protocol electrònic universal, el MIDI (Musical Instrument Digital Interface).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Instal·lació sonora (relacionat amb art sonor i escultura sonora) és una forma d'art intermèdia i d'art temporal. És una forma expandida de la instal·lació artística, en el sentit que inclou l'element del so i per tant l'element del temps. La diferència principal amb una escultura sonora és que una instal·lació sonora té un espai de tres dimensions i els eixos amb què s'organitzen els diferents objectes sonors no són exclusivament interns a l'obra, sinó també externs.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "A la música popular, la interpolació (també anomenada \"mostra repetida\") fa referència a emprar una melodia –o porcions d'aquesta (sovint amb lletres modificades)– d'una cançó prèviament gravada però tornant a tocar-la gravant-la exactament igual sense fer-ne sampleig. La interpolació s'empra sovint quan l'artista o el segell discogràfic propietaris de la peça musical es neguen a cedir la llicència de la mostra o aquesta és considerada massa cara.No s'ha de confondre amb el sampleig, que consisteix en copiar un fragment exactament tal com és a la gravació original i emprar-lo directament a la nova gravació.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'Inventari dels Fons Musicals de Catalunya o IFMuC és un catàleg en línia creat pel projecte IFMuC del Departament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal col·laborar en la recuperació de la memòria musical de Catalunya.IFMuC es va posar en marxa el 2001, sota la coordinació de Josep Maria Gregori i Cifré, sent un projecte hereu de la labor i de les actuacions aplicades a la recuperació del patrimoni musical de Catalunya que Francesc Bonastre i Bertran va endegar i desenvolupar des del Centre de Documentació Musical de la UAB (1973-1979) i l'Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas (1980-2016).L'objectiu primordial d'IFMuC és dur a terme la catalogació dels fons de partitures, manuscrites i impreses que es conserven en arxius, biblioteques, museus i centres de documentació distribuïts arreu del mapa de Catalunya.El repertori compositiu objecte de les catalogacions es presenta reunit a través de les col·leccions «manuscrits d'autor» (Au), «manuscrits anònims» (An), «llibres corals» (LC), «llibres de faristol» (LF) i «impresos» (Imp), les quals es poden consultar gràcies als catàlegs impresos de la col·lecció Inventaris dels Fons musicals de Catalunya i als respectius registres informatitzats en la Base de Dades IFMuC, de lliure accés. A mesura que el projecte avança, IFMuC confecciona i manté, amb una periodicitat anual, el Cens de fons musicals de Catalunya.\nAixí mateix, i en col·laboració amb FICTA edicions, impulsa la col·lecció Mestres Catalans Antics codirigida pels doctors Bernat Cabré i Cercós i Josep Maria Gregori i Cifré. Una col·lecció que a raó de dos o tres volums anuals publica una selecció de partitures conservades en els fons inventariats.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La lletra és el conjunt de paraules que conformen una cançó; solen estar agrupades en versos. La persona que escriu la lletra és el lletrista. El seu significat pot ser explícit o bé implícit; de fet, algunes lletres són abstractes –i, fins i tot, inintel·ligibles–, emfatitzant així la forma, l'articulació, la mètrica i la simetria d'expressió. Els lletristes de formes tradicionals de música tals com òpera (els llibrets) s'anomenen llibretistes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical. A més de parts que han de ser cantades pot incloure parts per a ser recitades. El terme italià libretto (plural libretti) s'utilitza en quasi totes les llengües.\nAlguns compositors han estat alhora autors dels propis llibrets. El cas més cèlebre és de Richard Wagner. Altres van adaptar ells mateixos l'argument d'una obra preexistent (com Alban Berg va fer amb el Woyzeck de Georg Büchner). El més comú és que el llibret siga obra d'un escriptor, sota comanda o del compositor.\nSón habituals les adaptacions d'obres teatrals. Per exemple Francesco Maria Piave, llibretista que va col·laborar sovint amb Verdi, va adaptar obres de Victor Hugo, del Duc de Rivas i d'altres. Moltes obres de William Shakespeare han estat adaptades per a l'òpera per compositors com ara Purcell, Gounod, Verdi o Britten. El Faust de Goethe també registra un elevat nombre d'adaptacions a l'òpera.\nDe vegades, el llibret és completament original. Per exemple els llibrets d'Hugo von Hofmannsthal per a Richard Strauss.\nPietro Metastasio (1698-1782) (pseudònim de Pietro Trapassi) va ser un dels llibretistes més apreciats d'Europa. Els seus llibrets van ser utilitzats repetidament pels compositors. Un altre llibretista cèlebre del segle xviii va ser Lorenzo da Ponte, que va escriure els llibrets de tres de les més importants òperes de Mozart. Eugène Scribe va ser un dels més prolífics llibretistes del següent segle, treballant per a Meyerbeer (amb qui va tenir una duradora col·laboració), Auber, Bellini, Donizetti, Rossini i Verdi. El duo francès constituït pels escriptors Henri Meilhac i Ludovic Halévy van escriure un gran nombre de llibrets per a l'òpera i l'opereta i van ser molt molt apreciats per Jacques Offenbach, Jules Massenet i Georges Bizet. Arrigo Boito, que va escriure llibrets, entre d'altres per a Giuseppe Verdi i Amilcare Ponchielli, també va compondre dues òperes.\nMolts autors de llibrets no han estat reconeguts per la seua aportació a l'obra lírica. És ben cert que alguns han estat reconeguts com a part d'una famosa i duradora col·laboració, com és el cas de Gilbert i Sullivan. No obstant això, en la major part dels casos el compositor de la partitura musical d'una òpera recull la major part del reconeixement i del crèdit pel conjunt, mentre que l'autor del text és relegat a una breu nota a peu de pàgina. En alguns casos, però, l'adaptació a l'òpera ha suposat per al text original una injecció de fama, com és el cas de Pelléas et Mélisande sobre drama de Maurice Maeterlinck, musicada posteriorment per Claude Debussy.\nPer altra banda, la utilització d'un llibret amb música de nivell òptim garanteix en alguns casos la immortalitat gairebé casual al seu autor.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música lliure és aquella música que es troba en domini públic o està protegida per una llicència lliure, a l'estil de la GPL, o la llicència BSD que empara a una part del programari lliure. D'aquesta manera, s'aconsegueix la màxima distribució i promoció de la música i fa possible que arribi sense obstacles al públic.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Logic Pro és una aplicació informàtica de composició, edició i producció musical propietat d'Apple Inc, dissenyada per al sistema Mac OS. Permet realitzar diverses tasques, com ara la seqüenciació de notes MIDI, l'edició i gravació d'àudio multipista o la composició i edició musical sobre partitura. També finalitza els projectes, és a dir, permet exportar-los a múltiples formats i tipus d'arxius d'àudio reproduïbles en sistemes externs. Inclou, així mateix, diverses fonts sonores internes, com ara sintetitzadors, samplers i suficients eines de mescla, producció i masterització musical i sonora com per possibilitar que el treball es faci directament sobre la computadora i sense la necessitat de, pràcticament, cap altre perifèric.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La melomania és la passió d'una persona cap a la música d'una manera desmesurada, que sobrepassa els límits de la raó.Per tant, el melòman és el subjecte fanàtic de la música, és a dir, es tracta d'una persona que sent un amor desordenat i excessiu per allò musical, dedica temps i diners a gaudir-ne, especialment com a auditor.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mode major és un dels dos modes que formen el sistema tonal occidental. El mode major es considera més alegre i extravertit que el mode menor, més trist i nostàlgic.L'escala major va tenir una importància central en la música occidental, particularment en el període de pràctica comuna i en la música popular.\nA la música carnàtica, es coneix com a Sankarabharanam. A la música clàssica hindú, es coneix com a Bilaval.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mode menor és un dels dos modes que formen el sistema tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema hepatatònic, és a dir, de set sons. El mode menor es considera més trist i nostàlgic que el mode major, considerat més alegre i extravertit. Moltes de les cançons tradicionals catalanes estan fetes amb mode menor, és el cas de La presó de Lleida o El testament d'Amèlia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mur de so (en anglès: wall of sound, també conegut com a Spector Sound) és una tècnica de producció musical creada pel productor nord-americà Phil Spector dins la música pop/rock en Gold Star Studios durant els anys 60. La idea era explotar les possibilitats que ofereix un estudi de gravació, utilitzar el mateix estudi com si fos un instrument amb cambres de ressò i mitjançant l'afegit de diverses capes de so amb diversos instruments i/o veus, formant la sensació d'homogeneïtat que transmet una orquestra simfònica, i que sonés bé en les ràdios i màquines de discos de l'època... Va aconseguir els resultats desitjats amb l'ajuda de l'enginyer d'àudio Larry Levine i el conglomerat de músics d'estudi conegut com The Wrecking Crew.Spector va reunir a grans grups de músics tocant alguns instruments que generalment no s'usen per tocar en conjunt (per exemple, guitarres elèctriques i acústiques), sovint duplicant i triplicant molts instruments tocats en el mateix to, capa per capa per donar la sensació d'un mur de so. A més, Spector va arreglar les cançons per a grans grups de músics tocant instruments, o afegint veus, tradicionalment associats amb orquestres, per exemple, violins o grans cors. El propi Spector va dir de la seva tècnica que era \"un enfocament wagnerià del rock & roll: petites simfonies per als nens\", referint-se al fet que aquest mètode de producció era com afegir la idea d'una orquestra de música clàssica com Wagner dins de la música pop/rock, la fusió de dos estils completament diferents.\nÉs una tècnica que en aquella època va ser tendència, però actualment s'ha perdut en favor de música amb produccions més senzilles, és a dir, amb menys instruments i més silencis.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música independent es refereix a diferents gèneres, corrents i intervencions musicals, per diferents motius: \n\nquan el grup que interpreta aquest gènere no està lligat a circuits del mercat musical o la difusió sonora o publicitària.\nquan es fa amb vocació purament artística i no comercial.\nquan l'estil que toca un artista o un conjunt no sembla complir els paràmetres de cap etiqueta de definició coneguda o utilitzada per la premsa especialitzada.\nquan el segell discogràfic encarregat d'editar els enregistraments o els medis que la difonen (ràdios, publicacions...) són de petita envergadura o de caràcter amateur.\nquan tot el procés artístic està controlat pels músics i en ell no interfereixen directrius ni condicions de departaments de màrqueting, companyies discogràfiques, institucions o mitjans de comunicació.Han estat considerats música independent el blues, el punk, el reggae, el grunge, l'indie rock, el pop, el grindcore, el death metal… quan la seva eclosió o desenvolupament artístic complien algun dels punts d'aquesta definició. Existeixen mitjans de comunicació dedicats específicament a la música independent.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La musicoteràpia és l'ús de la música com a ajuda en determinats trastorns i disfuncions per afavorir el benestar físic, mental i emocional. A vegades es distingeix de la sonoteràpia. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logopèdia.\nLa musicoteràpia parteix de la idea que la música proporciona plaer, benestar, tranquil·litat i altres efectes emocionals agradables. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que mares i pares canten als fills per donar-los benestar i tranquil·litat i que es puguen dormir. A partir d'aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals.\nEl musicoterapeuta és un professional de l'àmbit educatiu, sanitari o musical, amb una gran vinculació amb la música que la utilitza amb finalitats terapèutiques per tal de poder ajudar altres persones que presenten algun tipus de necessitat o suport especial.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música o so 8D és un tipus de so que produeix un so envoltant en escoltar-ho amb auriculars, es crea la sensació de que la música s'expandeix al nostre al voltant. Lluny de ser un tipus de música, el so 8D és una tecnologia també coneguda pel nom d' \"àudio ambisònic\". El nom de música 8D s'ha classificat com una tècnica de màrqueting, ja que el que en realitat aconsegueixen aquestes cançons és una sensació de 3D.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música avantguardista és aquella música que aposta per introduir experimentació o innovació en el seu gènere. El terme «avantguardista» fa referència a la voluntat de criticar les convencions i tradicions estètiques, de rebutjar l'statu quo en favor d'elements únics o originals i la idea d'alienar o desafiar deliberadament el públic.\nLa música avantguardista es pot distingir de la música experimental perquè la primera adopta una posició extrema dins d'una certa tradició, mentre que l'experimental se situa directament fora dels límits de la tradició. Des d'un punt de vista històric, alguns musicòlegs utilitzen el concepte de «música avantguardista» per definir les composicions radicals que succeïren la mort d'Anton Webern el 1945, encara que d'altres discrepen. Segons Ryan Minor el punt de partida de l'avantguardisme musical fou Richard Wagner, mentre que Edward Lowinsky el situa a Josquin des Prez. El terme també pot utilitzar-se per definir qualsevol tendència de música modernista posterior al 1945 que no es pugui definir com a música experimental, encara que de vegades s'hi inclouen algunes branques de la música experimental que rebutgen la tonalitat. Un exemple sovint citat de música avantguardista és 4′33″ (1952) de John Cage, una peça que instrueix a l'instrumentista o instrumentistes de guardar silenci durant tota l'obra.Encara que hi ha música modernista que també és avantguardista, es poden distingir les dues categories. Segons l'estudiós Larry Sitsky, l'objectiu de la música avantguardista és necessàriament fer una crítica política, social i cultural que desafiï els valors artístics i culturals, provocant o incitant a les masses; d'aquesta manera, les obres primerenques d'Igor Stravinsky, Richard Strauss, Arnold Schoenberg, Anton Webern, George Antheil i Claude Debussy podrien considerar-se avantguardistes, mentre que les més tardanes no encaixarien amb la definició. D'altra banda, els modernistes posteriors a la Segona Guerra Mundial, com ara Milton Babbitt, Luciano Berio, Elliott Carter, György Ligeti i Witold Lutosławski, no conceberen la seva música amb el propòsit de provocar. Els compositors John Cage i Hary Partch, en canvi, sí que romangueren avantguardistes durant les seves respectives carreres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música del Marroc es caracteritza per la seva gran diversitat musical. El Marroc està habitat principalment per àrabs, juntament amb els amazics i altres minories. La seva música és predominantment àrab, però les influències andaluses i d'altres importacions van tenir un efecte important en el caràcter musical del país. Les bandes chaabi influenciades pel rock són dominants, com la música trance amb orígens històrics en la música musulmana. La música tradicional marroquina és una part important de la vida quotidiana present en els naixements, casaments, funerals, reunions religioses i festivals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En els videojocs, la música dinàmica (també anomenada música adaptativa o interactiva) és una tecnologia que permet que la música de fons canviï el seu volum, ritme o tonalitat en resposta a esdeveniments dins del joc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Música per a cinema o música incidental és aquella composició musical elaborada específicament per acompanyar una part d'una pel·lícula. La partitura comprèn una sèrie de peces orquestrals, instrumentals o corals anomenades entrades, que es programen per començar i acabar en punts específics de la pel·lícula per tal de millorar la narrativa dramàtica i l'impacte emocional de l'escena en qüestió. Les partitures les escriu un o més compositors, sota la guia del director o el productor de la pel·lícula o en col·laboració amb ells, i normalment són interpretades per un conjunt de músics - que sovint comprèn una orquestra (molt probablement una orquestra simfònica) o una banda, solistes instrumentals i cor o vocalistes - conegut com a cantants de reproducció i enregistrat per un enginyer de so.Les partitures de pel·lícules engloben una enorme varietat d’estils de música, en funció de la naturalesa de les pel·lícules que acompanyen. La majoria de les partitures són obres orquestrals arrelades a la música clàssica, però moltes partitures també estan influenciades pel jazz, rock, pop, blues, new-age i música ambiental, i una àmplia gamma d'estils ètnics i world music. Des de la dècada de 1950, un nombre creixent de partitures també han inclòs elements electrònics com a part de la partitura, i moltes partitures escrites avui presenten un híbrid d'orquestra i instruments electrònics.Cançons, com ara cançons pop i cançons de rock, normalment no es consideren part de la partitura de la pel·lícula, encara que també formen part de la banda sonora de la pel·lícula. Tot i això, algunes cançons, especialment les dels musicals, es basen en el tema de la partitura.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mentre que la Música tradicional libanesa continua sent popular al Líban, la música moderna que reconcilia els estils occidentals i tradicionals àrabs, el pop i la fusió estan guanyant popularitat ràpidament. Al Líban, n'hi ha una antiga forma de música àrab-andalusa, el zàjal, que és un poema cantat en àrab dialectal. El zàjal libanès va ser designat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 27 de novembre de 2014.Les emissores de ràdio presenten una gran varietat de música, que inclou la música tradicional libanesa, àrab clàssica, d'Armènia, i música moderna francesa, anglesa, americana i llatina.La música del Líban té una llarga història. Beirut, la capital del Líban, és coneguda des de fa molt de temps, especialment en un període immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial, pel seu art i intel·lectualisme. Diversos cantants van sorgir en aquest període, entre els més famosos Fairuz, Sabah Fighali, Wadih Al Safi, Nasri Shamseddine, Melhem Barakat, Salwa Katrib, Majida El Roumi, Ahmad Kaabour, Marcel Khalife, i Ziad Rahbany, qui -a més a més de ser un cantant i compositor compromès i compositor de música- també era un dramaturg popular. Lydia Canaan va ser aclamada pels medis com la primera estrella de rock de l'Orient Mitjà.Durant la guerra civil de quinze anys, la majoria de les estrelles de la música libanesa es van mudar al Caire o París, que es va celebrar a Beirut amb una gran escena musical quan van regressar després de 1992. El Dia de la Música anual, que se celebra cap a finals de juny, y porta a tot el país a concerts organitzats i espontanis. L'any 2016, es va celebrar en més de 120 països.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una nota referencial, en l'àmbit musical, representa la nota donada externament (ex: amb un piano), a partir de la qual les persones amb coneixement musical són capaçes d'entonar les altres notes de l'escala musical. La nota referencial per excel·lència és el La4, que correspon a una freqüència de 440 Hz ja que és el to reconegut internacionalment com l'estàndard musical. L'objecte típicament usat per a donar la nota de referencia (La) s'anomena diapassó", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Olympic Fanfare and Theme és una composició que va crear John Williams l'any 1984 a petició de Los Angeles Olympic Organizing Committee, que va encarregar al compositor una fanfàrria pels Jocs Olímpics d'Estiu de Los Angeles.\nLa fanfàrria es va presentar l'any 1984 interpretada per l'Orquestra Boston Pops al Symphony Hall. El mateix any, Los Angeles Philharmonic va tocar la peça en directe al Hollywood Bowl per a inaugurar els Jocs Olímpics a la cadena de ràdio KUSC-FM. El mateix Williams va dirigir la New American Orchestra al començament de la cerimònia de la vint-i-sisena edició dels Jocs Olímpics, que es van celebrar a Los Angeles Coliseum el 28 de juliol de 1984.\nLa peça es va enregistrar per primer cop per una orquestra composta per músics de Los Angeles i va ser publicada en un vinil i un casset titulats The Official Music of the XXIIIrd Olympiad Los Angeles 1984. Es va publicar en format CD només al Japó, i més endavant, l'any 1985, va guanyar un Grammy.\nEl 1996, una versió alternativa d'«Olympic Fanfare and Theme» es va llançar a l'àlbum Summon the Heroes per The Atlanta Olympic Games. Aquesta versió va reemplaçar la primera part de «Bugler's Dream» de Léo Arnaud, peça que sonava originalment a les cerimònies dels Jocs Olímpics.\nLa fanfàrria està composta per dues seccions i té una estructura d'A-B-A-B, perquè les dues seccions es repeteixen. Consta d'un motiu ascendent basat en tríades mentre sonen les trompetes, acompanyades per un accent del baix. Hi ha un crescendo a l'últim acord de la secció A, que ens porta al fragment on la caixa ressona de fons al segon pla. Per sobre sonen les cordes i els vents de metall tocant el tema principal, el tema olímpic, mentre les trompetes i els vents de fusta responen amb fragments del tema B. Els fagots i les cordes, acompanyades per les trompes, interpreten una melodia diferenciada que resol al pont de l'obra. Es torna a repetir la secció A amb més força que les anteriors per anunciar l'arribada de la coda, la part final de la peça, que va reproduint passatges de la secció B.\nAquest tema també es va utilitzar als Jocs Olímpics del 2010 a Vancouver mentre s’encenia la flama olímpica. Ha esdevingut un himne esportiu que representa l'esperit dels Jocs Olímpics.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'opera dei pupi és un teatre de titelles originari de Sicília que el 2011 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L'opera dei pupi, teatre de titelles, va aparèixer a Sicília a principis del segle xix i va tenir un gran èxit entre les classe populars. Aquests titelles són una de les tradicions més típiques de Sicília. Els teatres són sovint negocis familiars. Aquests, que intenten superar-se en cada espectacle, exerceixen una veritable influència sobre el públic. Els canvis econòmics i socials fruit de l'extraordinari creixement econòmic dels anys 1950 van alterar considerablement aquest art, amenaçant les seves pròpies bases, que ara subsisteix primordialment amb el turisme cultural de l'illa.\nAltres formes semblants de teatre van desaparèixer d'Itàlia en la mateixa època, per ressorgir uns vint anys més tard. L'opera dei pupi constitueix, doncs, l'únic exemple de tradició que no ha estat interrompuda d'aquesta forma de teatre. Actualment, les dificultats econòmiques ja no permeten als titellaires viure del seu art, de manera que s'orienten cap a professions amb més futur. A més, el turisme ha contribuït a disminuir la qualitat dels espectacles, que normalment es destinaven a un públic local.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El parang és una música popular popular originària de Veneçuela i Trinitat i Tobago, que va ser portada a Trinitat i Tobago per migrants veneçolans i colombians, principalment de patrimoni amerindià, espanyol, mestís, pardo, cacau, i africà, cosa que es reflecteix força. en la pròpia música. La paraula deriva de dues paraules espanyoles: parranda, que significa \"un xiringuito o festa\", i parar que significa \"aturar\".\nEn el passat, era tradicional que els cantants de parangs realitzessin visites nocturnes a les llars de la família i els amics, on part de la diversió consistia despertar els seus habitants. Avui, el paranf és especialment rellevant a les comunitats de Trinitat i Tobago com Paramin, Lopinot i Arima.\nHa aparegut una nova forma de parang, el soca parang. El Soca parang és una combinació de soca i parang.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "A música, un pasticcio o pastiche és una òpera o qualsevol altre tipus de composició escrita per diversos compositors, que poden o no pot haver-hi estat treballant junt, o una adaptació o nacionalització d'una obra prèviament existent i que es va perdre, que pot ser un arranjament no autoritzat o sense prou autenticitat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Payola és un conjunt de pagaments efectuats per una discogràfica a les emissores de ràdio perquè aquestes emetin amb prioritat les peces editades per aquesta casa per tal d'augmentar la seva exposició i el seu rànquing a les llistes de reproducció o com a les 50 primeres.\nDesprés de diversos escàndols als Estats Units durant la dècada de 1950, aquesta pràctica es considera avui una forma de corrupció a menys que la ràdio avisi els seus oients que l'emissió de la peça es deu a un pagament d'aquest tipus.\nAquesta pràctica és similar a la del pay to play en l'àmbit de les arts escèniques, on els artistes paguen un dret d'accés a un escenari o una sala d'espectacles, així com a les bonificacions de referència practicades en la distribució massiva.\nEl terme payola en si és un acrònim dels termes pagar (pagar) i Victrola, una de les primeres discogràfiques. Es diu que el terme en si va ser introduït per la revista Variety i es va popularitzar per referir-se a aquesta pràctica fora dels Estats Units durant la dècada de 1950.La pràctica de la payola i el seu estudi es refereix essencialment als Estats Units. Segons Pascal Nègre, aquesta pràctica no seria actual a Europa. Tot i que sí que es tenen indicis del seu ús a l'Estat espanyol,i també en plataformes de transmissió de música per Internet.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pedal és una nota prolongada sobre la qual se succeeixen diferents acords. Habitualment es realitza en la veu més greu, tot i que també es pot donar en altres veus. Normalment, la nota pedal és la tònica o la dominant de la tonalitat en què es troba el fragment.En una fuga, el pedal se sol utilitzar a l'última part, anunciant la cadència final. L'origen del pedal es troba en el Bordó que utilitzen com a fórmula d'acompanyament d'alguns instruments populars, com la cornamusa o la viola de roda.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El pergamí Sharrer és un fragment de pergamí de la fi del segle xiii o començaments del xiv que conté set cantigues d'amor compostes pel rei de Portugal, Dionís I. Es troba a l'Arxiu Nacional de la Torre do Tombo, a Lisboa.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música popular és un conjunt de gèneres i estils musicals que, a diferència de la música tradicional, no s'identifiquen amb nacions o ètnies específiques. Per la seva simplicitat, la seva interpretació no exigeix uns grans coneixements musicals. La música popular actual es coneix també com a música pop. Es comercialitza a través de canals molt específics i dels mitjans de comunicació de masses o Mass media.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La posició és, en un instrument de corda fregada, la localització o col·locació de la mà sobre el batedor i sobre les cordes, en relació a la celleta. Les diferents posicions s'indiquen amb nombres ordinals (per exemple: tercera posició). Sobre la partitura, les digitacions s'indiquen amb xifres aràbigues, i les cordes a les quals s'aplica aquesta digitació amb xifres romanes; d'aquesta manera, doncs, queda ja implícita la posició que cal aplicar en cada cas. Així, per exemple, en el cas del violoncel un re3 digitat amb el dit 4 sobre la corda I, implica que ha de ser interpretat en primera posició.\nEn els casos concrets del violoncel i del contrabaix, i sense una numeració particular de posició, hi ha les posicions de celleta, útils sobretot per interpretar passatges especialment aguts. En aquests casos, el dit polze, habitualment col·locat al darrere del mànec de l'instrument es desplaça cap al davant i prem les cordes posant-se perpendicular a aquestes, fent les funcions d'una celleta.\nA mesura que els intèrprets d'instruments de corda fregada adquireixen experiència i expertesa, es van acostumant a trobar els llocs on se situen aquestes posicions, que mai no estan marcades ni sobre el batedor ni sobre el mànec de l'instrument, ni amb cap altres mètode. Algunes d'aquestes posicions són més fàcils de trobar per la seva relació a certs elements estructurals del mateix instrument. Així, per exemple, la quarta posició en el violoncel es troba –aproximadament- posant el dit polze en contacte amb la base del mànec, precisament el punt on el seu gruix varia sensiblement; per això, en algunes metodologies d'aprenentatge aquesta posició s'aprèn immediatament després de la primera. De manera similar, les posicions superiors en el violí fan ús de les espatlles de la caixa de ressonància com a punt de referència. Alguns instruments elèctrics que no tenen necessitat de caixa de ressonància ni d'un caos amb cap forma predeterminada, incorporen aquest perfil imitant aquestes ‘’espatlles'’ precisament per aquesta raó.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Salvador Pujol fou nomenat mestre de capella i organista de l'església de Santa Maria d'Igualada el 23 de maig de 1827.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pyrophone o piròfon, és un instrument musical en què les notes es generen mitjançant petites explosions de flama, o formes similars de combustió ràpida, escalfament ràpid o altres fenòmens similars, com ara els típics cremadors dins de tubs cilíndrics de vidre, creant llum i so. Va ser inventat cap al 1870 pel físic i músic Georges-Fréderic-Eugène Kastnerr (nascut el 1852 a Estrasburg, França - mort el 1882 a Bonn, Alemanya), fill del compositor Jean-Georges Kastner. Es tracta d'un instrument únic, encara que similar al Calíope de vapor.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Query by humming (QbH), o consulta taral·larejada, és un sistema de recuperació de música que difereix dels sistemes de classificació originals per tema, artista, compositor i gènere. Aquest sistema necessita una melodia taral·larejada (consulta d'entrada) i la compara amb una base de dades de melodies. El sistema retorna una llista de temes musicals ordenada segons la semblança amb la consulta d'entrada.Un exemple d'aquest sistema seria un reproductor d'àudio portàtil amb un micròfon incorporat que permet fer una cerca ràpida a través dels fitxers d'àudio. Algunes webs permeten trobar cançons que l'usuari taral·laregi amb un micròfon connectat al PC.\nL'estàndard MPEG-7 inclou provisions per fer cerces d'àudio QbH.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La quironomia és la utilització de moviments manuals per part del director, per significar els elements rítmics de l'obra musical i els seus diferents matisos, a fi d'aconseguir la més perfecta interpretació. La quironomia del cant gregorià es basa en el marcatge dels temps compostos per ser aquests els que deixen percebre amb més claredat les pulsacions del moviment rítmic.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mot registre, en música, significa, en general, una manera concreta de sonar un instrument, amb el benentès que aquest instrument ho pugui fer de maneres diverses. Això dona lloc a dos significats diferents.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La reverberació es pot descriure com el seguit d'ones sonores produïdes per un so en ser reflectit per una o diverses superfícies. Es produeix de manera natural en llocs tancats, per exemple, habitacions, esglésies o coves. La reverberació influeix molt en la manera en què percebem un so, i ens ajuda a determinar d'on prové el so original, a quina distància es troba i el tipus d'entorn que ens envolta.\nLa reverberació és apreciada més clarament quant es produeix un so abrupte, un globus que explota, un cop de porta o un aplaudiment. Primer es produeix un retard fins que ens arriba el primer reflex, aquest retard ens ajuda a determinar la grandària del lloc en què ens trobem. Després, a mesura que el so és reflectit a les múltiples superfícies, es produeixen un seguit d'ones que se sobreposen entre elles. Tots els materials absorbeixen so, a més de reflectir-lo, això provoca que la intensitat de les ones disminueixi amb el temps, fins que desapareixen. Aquest temps és conegut com a Temps de reverberació o RT60, que es pot descriure com el temps que triguen les reflexions a assolir un nivell de pressió sonora ( SPL ) de -60 dB. El temps de reverberació ens dona una idea del material que ens envolta.\nPer recrear de manera artificial les característiques de la reverberació natural s'han fet servir tota mena de mètodes, tubs metàl·lics amb un altaveu a un extrem i un micròfon a l'altre. Induint so mitjançant un transductor en una placa de metall. La reverberació de molles. Les unitats d'eco usant cinta magnètica, com l'Echo-plex o Copycat. Discs rotatoris, capaços d'emmagatzemar càrrega elèctrica, submergits en llaunes plenes d'oli, conegut com a Oil Can Echo inventat per la companyia Tel-rey, i més recentment el circuit integrat o la tecnologia digital.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Scopitone era un aparell semblant a una màquina tocadiscos (jukebox), però amb una pantalla amb pel·lícules de les cançons. Estaven en format de 16 mm en color i amb banda sonora magnètica. La imatge era molt semblant a la de la televisió en color. Les pel·lícules van ser precursores dels videos musicals.\nComercialitzat a França als Anys Seixanta, es va difondre primer a Europa i més tard als Estats Units. Hi havia altres aparells similars, com el Color-Sonics (nord-americà, en 8 mm) i el Cinebox (Itàlia), que va ser conegut com a Colorama als Estats Units.\nL'èxit del Scopitone va ser molt breu, limitant-se a la dècada de 1960, encara que va seguir utilitzant-se fins a principis de la dècada de 1980.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El serialisme integral és una tècnica de composició musical, que representa un pas més en la línia d'organització musical de les tècniques dodecatòniques. En el serialisme integral s'estableix un ordre no sols per a la successió d'altures de les notes, com en el dodecatonisme, sinó també per a altres paràmetres musicals: durades, dinàmiques, atacs o timbres. Aquestes sèries i les seves transformacions apareixen durant el transcurs d'una obra.La tècnica es diu serialisme integral per a diferenciar-la del serialisme limitat del dodecatonisme.\nUn exemple prototípic d'aquesta tècnica es pot trobar en l'obra Mode de valeurs et d'intensités d'Olivier Messiaen dins dels Quatre études de rythme per a piano. En aquesta peça el compositor estableix \"modes\" (o sèries) de 36 altures, 24 duracions, 12 atacs i 7 dinàmiques.\nCompositors que van utilitzar aquest sistema: \n\nKarlheinz Stockhausen\nOlivier Messiaen\nErnst Krenek\nMilton Babbitt\nPierre Boulez", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Shazam és una aplicació per a telefonia mòbil que incorpora un servei que permet la identificació de música. L'empresa té la seu a Londres i va ser fundada per Chris Barton, Inghelbrecht Felip, Mukherjee Dhiraj i Wang Avery el 1999. Shazam s'aprofita del micròfon que duen incorporats la majoria de telèfons mòbils per a poder gravar una mostra de música que s'estigui reproduint. Una empremta digital acústica es crea a partir de la mostra i es compara amb una base de dades per a trobar coincidències. Un cop feta la relació, l'usuari pot rebre informació tal com el títol de la cançó, artista, L'àlbum, enllaços d'interès a serveis com iTunes, YouTube, Spotify o Zune, i també suggeriments d'altres cançons relacionades.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Stretto és un procés d'imitació en què, en una fuga, el tema entra en intervals molt propers per part de les diferents veus, de manera que abans d'acabar la frase del subjecte una altra veu la inicia.\nHabitualment en una fuga l'stretto es troba abans del final, entre un pedal de dominant que anuncia la cadència final i un pedal de tònica que introdueix el final.El terme italià stretto (plural stretti) significa \"estret\", i és el participi del verb stringere (\"estrènyer\").", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un temp track o una pista temporal es tracta d'una peça de música o àudio existent, que es fa servir provisionalment durant el muntatge d'un vídeo o film; això és necessari particularment quan no està acabada la banda sonora de la pròpia pel·lícula.Abans de donar difusió a l'obra fílmica, aquesta pista temporal sol ser reemplaçada per una banda sonora original composta específicament per a la pel·lícula. Però mentre hi ha qui pensen que haver de seguir una pista temporal pot ser una limitació per a un compositor, altres opinen que aquest recurs pot ser una eina útil per trobar l'estil de música adequat per a una escena en particular, aconseguint així, un estalvi de temps tant per al compositor, com per al director.La pista temporal o provisional de l'obra serveix, doncs, com una guia útil per marcar el desitjat estat d'ànim de la pel·lícula depenent del gènere d'aquesta, és a dir, depenent del tipus de pel·lícula que es tracti, es fa servir un tipus de música o un altre; per exemple, en el cas d'estar realitzant el muntatge d'una pel·lícula bèl·lica, es podran usar de guia bandes sonores BSO de pel·lícules bèl·liques com poden ser Gladiator, 300, etc.\nEn certs casos això pot arribar a ser un problema, ja que el director ja s'imagina la pel·lícula amb la pista temporal com a banda sonora definitiva, i això pot arribar a limitar al compositor, doncs el director li pot demanar una banda sonora semblant a la usada i adaptada per al muntatge.\nLa pista temporal es coneix a vegades també com a scratch music, temp score, o temp music.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El temperament és un sistema d'afinació construït per l'alteració d'una gamma natural. En la música, els sistemes d'afinació estan destinats als instruments de sons fixes, és a dir, a la majoria d'instruments.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El terme turntablism s'aplica per a diferenciar els DJs que tan sols reprodueix discs dels que manipulen els sons de discs de vinil per crear noves obres. En el turnablism s'apliquen tècniques de control exclusivament i sobre els discs de vinil. Aquestes tècniques són un dels quatre pilars bàsics de la cultura Hip-Hop, es podria traduir com «l'art de fer girar \"les taules\" (de discs)».\nEn el turnablism es fan servir: Tècniques de tall, fent servir el crossfader del mesclador; Tècniques de Drumming (percussió), fent servir un bombo i un tambor redoblant per crear uns ritmes a tempo segons es desitgi i tècniques de Beatjuggling (malabarismes amb el beat) que consisteixen a intercalar i combinar beats en dos giradiscs.\nAquest art va néixer l'any 1979 amb la invenció del scratch per DJ Grand Wizard Theodore i encara més el 1982 amb l'aparició de la primera \"gratada\" de vinl en directe por la televisió quan Grandmixer DXT va acompanyar amb els seus tocadiscs a Herbie Hancock en el tema \"Rock It\" en la gala dels premis Grammy. Això va influir a molts DJs, com DJ Qbert.\nAvui en dia el turntablism segueix creixent com per exemple demostra que es segueixin realitzant els campionats de la DMC (el més destacat campionat mundial de turntablism, vigent en més de 30 països) als quals se li agreguen els de la I.T.F. La indústria discogràfica també fa la seva aportació en aquest moviment editant periòdicament discs de breakbeat i scratch especialment dissenyats per i per a DJs de turntablism.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ultratop és una organització que genera i publica rànquings oficials de música dins Bèlgica, i és també el nom de moltes d'eixes llistes. Ultratop és una entitat sense ànim de lucre, que es va crear a iniciativa de la Belgian Entertainment Association (BEA), organització de membre de l'International Federation of the Phonographic Industry.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música popular, una cançó versionada o una versió (es fa servir de vegades l'anglicisme cover, que significa 'coberta', tot i el seu ús impropi) és una nova interpretació (en directe, o un enregistrament) d'una cançó gravada prèviament per un altre artista que aquell qui la interpreta. En català és comú utilitzar el terme «versionar» per referir-se a l'acció de crear o interpretar una cançó versionada. En anglès, una cover band és una banda que exclusivament interpreta versions.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "VH1 (Video Hits One) és un canal de televisió per cable estatunidenc, creat l'any 1985. Es va iniciar per a seguir amb l'èxit del seu canal germà MTV, també basat en els vídeos musicals, però dirigint-se a un públic més adult. Presentava programes i videoclips de música pop, hip hop, rap, rock i fins i tot heavy metal.\nVH1 compta amb cinc canals “germans” derivats: VH1 Classic, VH1 Country, VH1 MegaHits, VH1 Soul, i VH1 Uno, destinats, respectivament, als concerts de rock clàssic, música country, èxits dels anys 90 i principis del segon mil·lenni, música soul, i música de l'Amèrica Llatina, amb una barreja de pop, balades, tropical, salsa i merengue. LOGO, un canal de Viacom dirigit a la comunitat gai i lesbiana, va reemplaçar VH1 MegaHits l'any 2005, i l'any següent VH1 Country va canviar el nom a CMT Pure Country.\nVH1 té també versions internacionals: VH1 Alemanya, VH1 Austràlia, VH1 Brasil, VH1 Europa, VH1 Índia, VH1 Amèrica Llatina, VH1 Perú, VH1 Polònia, VH1 Regne Unit, VH1 Tailàndia, VH1 Indonèsia i VH1 França.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Víctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir. La litúrgia de ritu llatí ha conservat les seqüències de forma testimonial, ja que la reforma litúrgica del Concili Vaticà II només en va conservar quatre, dues de caràcter obligatori i dues d’ús facultatiu. Les obligatòries són la seqüència Veni, Sancte Spíritus per al diumenge de Pentecosta, i Víctimæ paschali laudes, per al dia i l’octava de Pasqua. Les facultatives són les seqüències Lauda Sion per al dia de Corpus i Stabat Mater per a la festa de la Mare de Déu dels Dolors, el 15 de setembre. La reforma de Pius VI va mantenir una cinquena seqüència, Dies Iræ, però passant de la Missa a l’Ofici Diví, com a himne facultatiu, la darrera setmana de l’any litúrgic.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música visual, a vegades coneguda com a \"música de colors\", fa referència a l'ús d'estructures musicals dins d'imatges visuals, les quals també poden incloure cinema mut o treballs sense so. També fa referència a mètodes o dispositius que poden traduir sons o música en una presentació visual relacionada. Una definició expandida pot incloure la traducció de música a pintura; aquesta era la definició original del terme, tal com la va encunyar Roger Fry l'any 1912 per descriure el treball de Kandinsky.El terme música visual també fa referència a sistemes que converteixen música o so directament en formes visuals, com cinema, vídeo o gràfics d'ordinador, fent servir un instrument mecànic, la interpretació d'un artista o un ordinador. L'invers també és aplicable, literalment, convertint imatges en sons dibuixant objectes i figures sobre la banda sonora d'una pel·lícula, amb una tècnica coneguda com a so gràfic. Alguns cineastes que van treballar aquesta tradició van ser Oskar Fischinger (Ornament Sound Experiments), Norman McLaren, Barry Spinello, Steven Woloshen, Max Hattler, Richard Reeves, així com altres artistes contemporanis. La música visual se superposa fins a cert punt a la història del cinema abstracte, encara que no tota la música visual és abstracta.\nExisteix una gran varietat de definicions del terme música visual, particularment pel fet que el camp presenta una expansió contínua. En alguns escrits recents, usualment en el món de les belles arts, la música visual sovint es confon amb sinestèsia o es defineix com aquesta, encara que històricament aquest terme no ha estat mai una definició de la música visual. La música visual també s'ha definit com una forma d'intermèdia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'efecte wah-wah (o també conegut com simplement wah) és originalment un terme jazzístic, en ús des de mitjans de la dècada de 1920 (1926) per a referir-se al so produït amb l'ús de la sordina a la trompeta o el trombó. Més tard, el seu ús s'estendria a altres instruments, ja electrònics, com l'orgue o la guitarra elèctrica i el baix elèctric, sobretot a través del pedal wah-wah, que data de finals de la dècada de 1960.Com a efecte electrònic, consisteix en un filtre que passa aguts, la freqüència de tall dels quals és variable. Quan aquesta freqüència de tall varia d'un valor baix a un alt, produeix un so similar a una veu humana pronunciant \"uaaa\". A mesura que el pedal és pressionat, augmenta la freqüència dels baixos del senyal que són retallats. Un wah-wah funcionant correctament no ha d'alterar el volum del senyal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "10,000 Promises. és un grup de pop japonès. Els seus membres són Shaw, Shinya, Taiki i Yohei. Feren el seu dèbut amb el senzill \"One True Love\" el 18 de febrer de 2004.\nEn juliol del 2011, Taiki qui era conegut per les seues actuacions en viu va conèixer a Yohei qui ja estava fent cançons i decidiren de treballar junts. Durant setembre del mateix any, l'amic dels anys d'escola de Taiki, Shinya, es va unir a Taiki i Yohei. I gràcies a la presentació de la mà d'un altre amic, el tres conegueren a Shaw i formaren el grup 10,000 Promises.\nHan fet versions de la popular èxits occidentals, \"What Makes a Man\" i \"Bop Bop Baby\"", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "175R (１７５Ｒ, , Inago Raidā?) és una banda japonesa de ska punk de Kitakyūshū, Prefectura de Fukuoka.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "21st Century Breakdown és el vuitè àlbum d'estudi de la formació estatunidenca de punk rock Green Day. És la segona rock opera de la banda, després d'American Idiot.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Paula Julie Abdul (n. 19 de juny de 1962) és una coreògrafa de la indústria de l'espectacle dels Estats Units, de religió jueva. A la fi dels vuitanta i començaments dels noranta va desenvolupar una reeixida carrera com a cantant.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Adagietto és un terme italià que significa «relativament lent», però no tan lent com l'adagio. També s'utilitza com a títol d'una peça breu en tempo d'adagio.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'Adagio per a cordes és una composició musical composta el 1936 per Samuel Barber que originalment formava part del seu Quartet de Corda núm. 1, op. 11. Arturo Toscanini, aleshores director de l'NBC Symphony Orchestra, la va estrenar el novembre de 1938. El concert va ser retransmès per la ràdio des de Nova York per milions de radiooients d'Amèrica del Nord. El 2004 l'obra mestra de Barber va ser votada com la composició clàssica més melangiosa mai escoltada, pels oients del programa de la BBC Today.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "African Museum és una discogràfica de reggae de Jamaica, activa principalment durant els anys 70. Un dels seus principals artistes va ser Gregory Isaacs, així com The Mighty Diamonds i D.J. Dango.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Agustí Blanch, fou un mestre de capella de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (Barcelona), aproximadament entre els anys 1820 i 1834.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "\"Ai no Uta\" (愛の歌, , Cançó d'amor?) és una cançó de Strawberry Flowers creada per al videojoc Pikmin per a Nintendo GameCube el 2001. La cançó va ser solament utilitzada per a anuncis de televisió per al joc, però no apareix en el mateix. Aquests anuncis solament van ser emesos al Japó. Una menuda part de la cançó pot ser escoltada sent cantada pels Pikmin en Pikmin 2, i la cançó és una de les primeres disponibles per a l'escenari \"Planeta Llunyà\" en Super Smash Bros. Brawl. La lletra és en japonès. La cançó és interpretada pel grup Strawberry Flower, que també produïren el tema principal de Pikmin 2.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pedro Albéniz y Basanta (Logronyo, 1795 - Madrid, 1855) fou un pianista i compositor espanyol.\nEra fill de Mateo Albéniz. Es presentà al públic de Madrid el 1830, sent entusiàsticament aplaudit en unió del cèlebre violinista Pedro Escudero. Fou professor del Conservatori de Madrid, on entre altres alumnes tingué en Lázaro Núñez Robres i a Manuel de la Mata, i allí també va fer de mestre de piano de la reina Isabel II d'Espanya i més tard primer organista de la capella reial. És autor de molt notables produccions, i el seu Mètodo completo de piano fou justament celebrat, havent-se fet d'ell diferents edicions.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música, un àlbum conceptual és un àlbum unificat per un tema comú, que pot ser instrumental, narratiu, en la composició o en les lletres. Els àlbums conceptuals són planificats, concebuts amb totes les seues cançons contribuint a un únic tema en general o a una història, sent aquesta història o pla el concepte. Aquesta és la diferència amb un àlbum normal d'una banda, compost per diverses cançons sense connexió entre si, escrites per la banda/artista o sent versions d'altres artistes/bandes. De vegades es considera com un àlbum conceptual a un disc amb un clima o \"humor\" en general, fent que una definició precisa del terme es faça molt problemàtica.\nPer l'època que és coneguda com l'inici del rock contemporani (aproximadament per 1966, quan els crítics comencen a parlar de “rock” i de “pop” com dos gèneres separats) es comença a parlar de dos tipus d'àlbums conceptuals: aquells que essencialment tenien un cicle de cançons unides per un tema, com el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band -que no tenia una història- i aquells que presentaven una trama que es desenvolupava a través del disc, com el famós disc de Pink Floyd, The Wall. Els músics d'eixa època no van distingir entre aquestes dues categories, i qualsevol disc que encaixara en algun d'aquests dos tipus era considerat un àlbum conceptual. Amb tot, aquesta distinció és útil per a tractar de trobar com va ser el primer àlbum conceptual en cada categoria.\nAltra dificultat a determinar si un disc \"classifica\" com un àlbum conceptual, sorgeix del fet que tant músics com fans veuen cada vegada més a un disc com una forma d'art unificada, no simplement un conjunt de cançons. Les cançons en diversos àlbums poden tenir un cert sentit de cohesió encara que no haja una unitat en les lletres o en l'estructura narrativa. Molts discos que no són en veritat conceptuals són sovint vists pels seus fanàtics com a tals. Els àlbums The Division Bell de Pink Floyd, Born to Run de Bruce Springsteen o Rust in Peace de Megadeth són bons exemples. En tots aquests casos, no va haver una intenció dels artistes a fer una cosa que semblara un àlbum conceptual. Alguns discos sense un tema o una estructura narrativa poden, això no obstant, tenir una estructura deliberada en la qual l'ordre que són escoltades les cançons expressa una intenció particular de l'artista. Un exemple és el disc Lateralus de Tool, que compta amb diverses variants en l'ordre de les cançons, moltes de les quals estan inspirades en teories o equacions matemàtiques.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Maria Dolors Aldea i Cabré (Tarragona, 1942) és una soprano catalana. Va estudiar cant amb Dolors Frau i piano al Conservatori del Liceu de Barcelona. Més tard, es llicencià Cum Laude al Mozarteum de Salzburg, on es va especialitzar en lied i oratori amb Liselotte Egger i Paul Shilhawsky.El seu repertori és molt extens i abasta des dels autors barrocs fins a la música contemporània, i l'ha desenvolupat al llarg de la seva dilatada carrera artística a festivals internacionals i escenaris de tot Europa, Amèrica Llatina i Japó. Ha estat un autèntic referent en la interpretació del repertori vocal de cambra, sobretot gràcies al seu Doctorat en Llengua Alemanya per la Universitat de Munich i al seu treball intens del repertori francès després d'establir contacte amb el llegendari Gérard Souzay, del qual fou professora assistent en els Cursos Internacionals d'Estiu Niçard.\nL'any 1991 va començar a impartir classes al Conservatori de Terrassa. L'any 2000 es va incorporar a l'equip docent de l'Institut del Teatre de Barcelona i actualment és professora de Cant al Conservatori del Liceu. També va ser professora del Conservatori de Tarragona, ha impartit masterclasses a França, Alemanya, Espanya, Xile, Uruguai, Argentina, Colòmbia, Brasil i Japó, i és promotora i professora dels Cursos d'Òpera del Teatre Fortuny de Reus.\nHa realitzat nombrosos enregistraments per a mitjans nacionals (RNE, TV3, Catalunya Ràdio) i internacionals (TE ÖRF d'Àustria, RTF de França).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "\"All the Plans\" és una cançó del grup de rock alternatiu, Starsailor. La cançó va ser oficialment anunciada com el segon senzill de l'àlbum de Starsailor del mateix nom el 16 d'abril de 2009 i llançat el 15 de juny de 2009. Va ser inicialment conegut com a \"All the plans we made\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Boris Allakhverdyan (Bakú, 1984), és un clarinetista armenioestatunidenc. Actua com a clarinet principal a la Filharmònica de Los Angeles i treballa a les facultats de la UCLA Herb Alpert School of Music i de la Universitat Estatal de Califòrnia, Fullerton. El 2018, va rebre nomenaments de professors a Cal State Fullerton i a la UCLA Herb Alpert School of Music.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Almost Easy és un senzill de la banda de heavy metal nord-americà Avenged Sevenfold. La cançó apareix en el seu àlbum homònim, on és el primer single d'aquest àlbum, llançat a la ràdio de rock establerta. La cançó va tenir el seu premier en un concert a Indonèsia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'ambient és un gènere musical en el qual el so és més important que les notes. La música ambient s'identifica generalment per ser profundament atmosfèrica i ambiental. La música ambient va evolucionar des de les formes musicals semiaudibles de principis del segle xx, de l'impressionisme d'Erik Satie, a través de la música concreta i el minimalisme de Terry Riley i Philip Glass, i el deliberat apropament subaudible de Brian Eno, fins al seu ús en la música electrònica. A Itàlia, la música ambient és representada pel compositor de música electrònica Jean Ven Robert Hal.\nEsdeveniments posteriors van trobar elements \"somiadors\" no-lineals de la música ambient aplicats a algunes formes de música rítmica presents a les sales de chill-out, a les raves i altres esdeveniments de ball, però sempre amb la característica primària que la música intenta creuar la consciència de l'oient mentre crea el seu efecte sobre aquest.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Amerika Perdida és el primer disc recopilatori de Mano Negra, on inclou cançons dels tres discs publicats fins aquell moment: Patchanka, Puta's Fever i King of Bongo.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Amparanoia és el nom del grup musical de n'Amparo Sánchez.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Andante és un terme músical que indica un tempo d'entre 76 i 108 ppm (pulsacions per minut), entre adagio i moderat. En el període romàntic, indicava un tempo més lent (gairebé adagio). El terme ve del verb italià andare (caminar o, en sentit més estricte, anar).\n\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Andrea Adami da Bolsena o Adami de Volterra (Bolsena, 1664 - Roma, 1742) fou un italià, mestre de música i cantant de la capella del Vaticà. Fou autor d'una obra titulada «Osservazioni per ben regolare il coro dei cantore della capella pontificia tanto nelle funzioni ordinarie che straordinarie», dedicada al cardenal Ottoboni que era el seu mecenes, i en la qual figuren dades molt interessants vers aquella capella i llur organització i els noms d'alguns mestres que la dirigiren, contant-se entre ells els dels espanyols Escobedo, Escribano, Cristóbal de Morales i Pedro Ordóñez.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Andy White (27 de juliol de 1930―9 de novembre de 2015) va ser un bateria d'estudi escocès dels anys 50 i 60, conegut per haver tocat el primer single de The Beatles, «Love Me Do» i la cara B, «P.S. I Love You», en lloc de Ringo Starr. Va gravar a més amb artistes importants com Billy Fury, Marlene Dietrich, Herman's Hermits i Tom Jones.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "[[Fitxer:Antifonari del segle xii.jpg|miniatura|Fragment d'antifonari del segle xii conservat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català.]]\nUn antifonari és un llibre litúrgic de l'Església d'Occident que conté diversos cants de l'Ofici diví, com antífones, responsoris i altres. L'antífona és un tipus de cant litúrgic que consisteix generalment en una melodia relativament breu en un senzill estil sil·làbic i que serveix de tornada en cantar els versos d'un salm o càntic.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Antoni Cortadellas va ser cantant tenor i compositor. Membre de la capella de música de l'església parroquial del Pi, a Barcelona, avui en dia es conserva un rosari 1834.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Architects és una banda tècnicament metalcore originària de Brighton, Gran Bretanya.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Are You Gonna Go My Way és el tercer àlbum d'estudi del músic de rock estatunidenc Lenny Kravitz, va ser llança el 9 de març del 1993, per Virgin Records America. Va ser enregistrat als Waterfront Recording Studios, Hoboken, Nova Jersey.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un aret és un instrument en forma de cèrcol, igual que la pandereta, que es fa servir en l'execució dels balls populars de Castelló de la Plana. L'aret s'utilitza com una tradició des del S.XVII. La seva funció és fer-la sonar sobre el cap de la dona, amb funció de proposar-li matrimoni. Aquesta tradició encara es segueix fent cada 5 de juliol en Castelló.\nL'Aret dona nom a la Dansa dels Arets o Savoians, que es dansava a la processó del Corpus a Castelló de la Plana, i prenia part en festes populars i solemnes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Les arpes d'Ur o l'arpa de Puabi són els instruments de corda més antics que s'han trobat al món i associats a la civilització sumèria del Pròxim Orient, a l'edat del bronze. L'any 1929, diferents arqueòlegs van descobrir tres peces de lires i una arpa a Ur, la ciutat estat localitzada a l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq. Després d'un estudi, s'ha pogut determinar que tenen uns 4.500 anys d'antiguitat. Leonard Wolley fou l'investigador que liderà el descobriment, així com els treballs d'excavació de les tombes reials d'Ur, el 1922 i el 1934. Les restes han estat restaurades i distribuïdes en diferents museus. La mateixa lira d'Ur s'ha trobat dibuixada a l'estendard d'Ur.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Asian Dub Foundation (literalment, Fundació de dub asiàtica, sovint abreujat ADF) és una banda musical que mescla diferents estils que van des del dub, el drum and bass, el reggae i el rap a la música tradicional índia, ja que, tot i que ADF és originària de Londres, els components de la banda són d'origen asiàtic. Actualment l'agrupació està formada per Dr. Das, PD Pandit G, Chandrasonic, Deeder Zaman i Sun-J.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Corporació avex (エイベックス・グループ・ホールディングス株式会社, , Avex Group. Holdings Inc.?) és una de les grans empreses de programari musical del Japó, situada en Minato a l'interior de Tòquio. És l'empresa principal d'avex group, i l'origen del seu nom prové de la frase audio visual expert\nL'1 d'octubre de l'any 2004 l'aliança de la companyia va canviar el seu nom a Avex Group Holdings Inc., i simultàniament també va ser creada la seua pròpia empresa de relacions públiques avex entertainment inc.. El cap de l'empresa és el productor Masato \"Max\" Matsuura.\nL'empresa posseeix nombrosos discogràfiques i segells dins d'ella mateixa, i també allotja a nombrosos artistes, diversos d'ells convertint-se en grans èxits dins del Japó. La cantant del segell Ayumi Hamasaki ha guanyat el premi de millor artista de l'any en els Japan Record Awards des del 2001 al 2003 de forma consecutiva, i el 2005 ho va guanyar la cantant Kumi Kōda.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aziza Brahim (camps de Tindouf, Algèria, 9 de juny de 1976) és una artista sahrauí, música i cantant, resident a Catalunya des de 2011. És neta de la poetessa Ljadra Mint Mabruk, anomenada la poeta del fusell.Va néixer i es va criar en els camps de refugiats sahrauís de Tindouf, a Algèria, on la seva família es va instal·lar a finals de 1975, fugint de l'ocupació marroquina del Sàhara occidental. En les dures condicions dels camps del desert, Aziza va descobrir la música com una via per expressar les seves emocions i pensaments de resistència.\nAls 11 anys va viatjar a Cuba per ampliar els seus estudis. Un cop graduada, va veure com li denegaven la sol·licitud d'una beca de música. Decebuda però no desanimada, va tornar a Algèria i va començar el seu propi camí musical, unint-se al Grup Nacional de Música Sahrauí.\nL'any 2000 es va instal·lar a l'Estat espanyol on, després de diverses col·laboracions interculturals, va crear la seva pròpia banda, Gulili Mankoo. El 2014 el seu tercer disc, Soutak, gravat en directe a Barcelona i on unia la música sahrauí amb la maliana, va ser editat pel guardonat segell alemany de músiques del món Glitterbeat Records, que editaria també els seus següents discs, Abbar el Hamada i Sahari, presentat a Badalona el 2021, dins del festival Blues & Ritmes.El 2011 va participar com a actriu en el film Wilaya, per al qual també va escriure i interpretar la banda sonora.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Back in Black és un àlbum d'estudi de la banda australiana de hard rock AC/DC llançat el 1980.En aquest disc figura per primera vegada Brian Johnson com a vocalista, qui va substituir Bon Scott després de la seva tràgica mort. Les vendes internacionals del disc són de més de 50 milions de còpies, vendes que el van convertir en el segon àlbum més venut de la història després Thriller de Michael Jackson. L'àlbum està dedicat a Bon Scott. La portada del disc (el logo d'AC/DC sobre un fons negre) era un clar homenatge al recent mort Bon Scott.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Johann Georg Heinrich Backofen (Durlach, 1768 - Darmstadt, 1839) fou un músic i compositor alemany notable per la seva habilitat per tocar l'arpa, el corn anglès, el clarinet i la flauta.Deixà infinitat de composicions per a diversos instruments, entre elles quatre col·leccions de peces per a arpa (Leipzig, 1799-1802); variacions, aires i sonates, també per a arpa; un mètode pel mateix instrument, titulat Anleitung zum Harfenschule, etc. (Leipzig, 1799-1802) reimprès amb el títol d'Harfenschule (1827); un altre mètode per a clarinet i corn anglès (Leipzig, 1803); alguns quintets per a distints instruments d'arc i vent i alguns concerts per a arpa, violoncel, corn anglès i alt.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El ball del rotlletí, típic del carnestoltes al Pallars Jussà, és una variant de la dansa \"del rotllet\" o \"rotlletó\", que es balla en diferents punts del país.La seva música ben coneguda descriu, en certa manera, l'evolució que va prenent el ball. Cada vegada que la cançó indica que el \"pomer perd una poma\", una de les parelles dansaires abandona el ball, fins a quedar-ne només la primera.A la conca de Tremp la primera parella portava una capa lligada a la cintura, un gran barret i dos grans esquellots o campanes que el noi feia sonar per la plaça quan quedava com a única parella de la dansa.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La ballata és una obra musical de ball, popular entre el segle xiii i el segle xv, que a poc a poc ha perdut aquest caràcter. La seva utilització com a cançó és posterior a la del madrigal i al principi va ser sobretot monòdica. La ballata, monòdica o polifònica té una estructura poètico-musical preestablerta: consta d'una estrofa a tall de tornada (ripresa) seguida de dues estrofes amb melodia diferent (piedi), d'una tercera estrofa amb la mateixa melodia que la tornada (volta) i d'una repetició final de la tornada (ABbaA).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un ballet blanc és un ballet d'estil romàntic popularitzat al segle xix i considerat l'arquetip del ballet clàssic. És una escena en la qual la ballarina i el ballarí porten vestits blancs o tutús.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La banda militar otomana és una de les primeres representacions de la música de banda militar. Originalment eren la música dels cossos de soldats d'elit coneguts com a geníssers, fins al 1826. Aquesta música també se l'anomena música turca o alla turca.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La bandola és un instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal i de corda pinçada; té quatre cordes i caixa bombada i sovint hom l'identifica amb la bandúrria.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Barbershop és un repertori de cançons polifòniques, normalment a quatre veus- a cappella, que van ser molt populars als Estats Units durant els anys 1940. El seu nom prové del fet que eren precisament les barberies els llocs on grups d'homes es reunien per cantar aquestes cançons. Normalment tenen una textura musical molt homofònica. Aquest repertori va configurar, a la vegada, un estil propi de música vocal a cappella, aproximadament des de la dècada de 1940. Habitualment les veus es caracteritzen com a tenor primer, tenor segon, baríton i baix; la melodia recau, normalment, en el tenor primer o en el baríton. Ocasionalment, alguns passatges breus poden ser cantats per només algunes de les veus.\nEn la darrera meitat del segle xix, les barberies es feien servir sovint com a centre social, sent el lloc de trobada de molts homes de l'època. Els quartets de Barbershop eren formades bàsicament per afroamericans a les barberies, els quals feien harmonies mentre esperaven el seu torn. Més endavant, els cantants de minstrel van adoptar-ne l'estil. Històricament els quartets van vestits amb colors llampants.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Barcelona Traction va ser un grup de jazz-rock format a Barcelona per Lucky Guri, Jordi Clua, Francis Rabassa. Impulsat per Guri, i successor del seu anterior grup New Jazz Trio, Barcelona Traction formava part del moviment musical conegut com a ona laietana.El primer àlbum de Barcelona Traction, homònim, va ser produït per Joan Manuel Serrat i editat per Edigsa el 1975. L'any següent, Lucky Guri va deixar el grup per unir-se a Música Urbana. El 1982, però, els tres membres originals de la banda es van tornar a unir i van gravar el seu segon i darrer àlbum, Nano.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Batiscafo Katiuscas és el cinquè àlbum del grup mallorquí Antònia Font, publicat l'any 2006. El disc estava format per un total de 12 cançons. La temàtica de l'anterior disc, estava dedicat a l'espai galàctic i en aquest, exploren les profunditats dels oceans en un submarí monoplaça. Les seves lletres mantenen el seu to surrealista. De nou, Joan Miquel Oliver, és el compositor i lletrista de l'àlbum. Segons declarà Oliver, \"és un àlbum conceptual, curtet, d'un sol tema\". Tanmateix, en aquest disc hi ha diverses cançons que aborden un mateix tema, però no existeix cap fil argumental sòlid.En les cançons «astronautes rimadors» i «turistes del futur», els personatges passegen per mons ideals i paisatges imaginaris. La cançó «Amazones a sa lluna» fa referència al microrrelat El dinosaure de l'escriptor guatamaltenc Augusto Monterroso. D'entre les dotze cançons, hi destaquen «Nata», «Batiscafo Katiuscas», «Tokio m'és igual» o «Wa Yeah!».Segons escrivia la revista Enderrock, l'àlbum continuava la saga musical de domèstica-ficció i el llançament del disc havia aixecat una certa expectació entre la crítica i els seguidors cada cop més nombrós de la banda. La presentació del disc a Catalunya es va fer el L'Auditori de Barcelona el 8 de juny d'aquell any.El disc va ser considerat el millor disc de l'any per votació popular i el segon millor valorat per la crítica als premis Enderrock. El CD incloïa un llibre on hi figurava la lletra de les cançons, que anava sempre escrita en minúscules (després de punts, els títols de les cançons, etc.). Les dues úniques paraules que anaven sempre en majúscules eren \"Batiscafo Katiuscas\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Quartet de corda núm. 3 en re major, opus 18 núm. 3, va ser compost per Ludwig van Beethoven entre 1798 i 1799, i va ser publicat el 1801. Com els altres sis quartets de l'opus 18 estan dedicats al príncep Joseph Franz von Lobkowitz. Cronològicament és el primer quartet.\nEl componen quatre moviments i la seva execució dura uns 26 minuts :\n\nAllegro\nAndante con moto\nAllegro\nPresto", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Beirut és un grup musical dels Estats Units creat inicialment per Zach Condon com a membre únic, i al qual més tard s'hi van afegir més membres per acabar formant un grup musical. La seva música combina elements de diferents estils musicals, principalment d'indie rock i world music. Actualment té quatre discos: Gulag Orkestar, The Flying Club Cup, The Rip Tide i No no no.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Chester Charles Bennington (també conegut com a Chazy Chaz o The Chemist), (Phoenix, 20 de març de 1976 - Palos Verdes Estates, 20 de juliol de 2017) fou un cantant de rock estatunidenc, conegut per ser el vocalista de Linkin Park.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Josep Lluís Berenguer Moreno (Barcelona, 1940) és un compositor català. Berenguer va estudiar clarinet, flauta i composició a València amb Francisco Llácer Pla. El 1973 va fundar el grup Actum, amb el qual va posar en marxa el laboratori de música electroacústica, un dels pioners d'Espanya. Ha investigat sobre les noves grafies amb l'obra Còmic el 1975.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "«Bésame mucho» ('besa'm molt' en castellà) és un bolero escrit el 1940 per la compositora mexicana Consuelo Velázquez. La melodia està inspirada en l'ària «Quejas, o la Maja y el Ruiseñor» del compositor català Enric Granados.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bikimel és el nom amb què és coneguda musicalment Vicky de Clascà (Barcelona, 1976), amb tres discos al mercat – Stat jònic, Farrera can·sons D.O. i Morir d'un llamp. Va guanyar una beca per fer estada al Centre d'Art i Natura de Farrera, el 2011, del qual va sorgir el projecte del seu segon disc. Aquest segon treball va ser gravat entre la Coma de Burg i Caldes de Montbui. Entre les seves influències hi ha Bonnie Raitt, que segons ella, li \"va ensenyar a cantar i a entendre el blues\". Segons Roger Mas, Bikimel canta \"per transformar l'estat de l'ànima\".El juny de 2013 va actuar al Concert per la Llibertat juntament amb la Beth i Ivette Nadal. El 24 de setembre de 2014 va participar en el Piromusical de la Mercè interpretant una moderna versió de La santa espina en l'espectacle pirotècnic El somni d'un gegant. En gener del 2015 va començar la gravació del seu tercer àlbum d'estudi, produït pel compositor Luc Suarez i el guitarrista David Soler. Aquest àlbum va ser enregistrat a l'estudi la Casamurada de Banyeres del Penedès.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bilady, Bilady, Bilady (àrab: بلادي بلادي بلادي, Bilādī, bilādī, bilādī, ‘País meu, país meu, país meu’) és l'himne nacional d'Egipte. La lletra i la melodia han estat compostes per Sayed Darwish (1892-1923). Aquest himne va ser adoptat oficialment el 1979. El maig de 2014, el president Adly Mansur va promulgar una llei que penalitza l'insult a la bandera nacional, la llei inclou entre altres ofenses la negativa a posar-se dempeus per escoltar l'himne nacional. Això es castiga amb una pena de presó d'un any i una multa de 30,000 lliures egípcies.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "William Wendell \"Billy\" Gilman III (Westerly, 24 de maig de 1988) és un artista de música country estatunidenc. És conegut pel seu senzill debut \"One Voice\", un èxit al Top 40 de la llista Billboard Hot 100 i al Top 20 a la llista Hot Country Songs el 2000. Ha publicat cinc àlbums, incloent-hi tres per Epic Nashville. El seu àlbum debut, One Voice, va ser certificat doble platí als Estats Units. El seu àlbum nadalenc Classic Christmas i el segon àlbum d'estudi Dare to Dream rebien el certificat d'or. El 2016 Gilman va presentar-se a l'onzena temporada de l'edició nord-americana de The Voice i hi va competir com a part de l'equip Adam Levine.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Black Tiger és el quart disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1982.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Blank Realm és un quartet australià de rock. El quartet que formen els germans Daniel, Luke i Sarah Spencer, i Luke Walsh són de Brisbane com The Go-Betweens, i amb ells coincideixen en el ganxo melòdic de les seves cançons, amb un to juganer i caòtic. En tres àlbums Blank Realm han caminat cap a la llum des d'un punk-blues psicodèlic obscur i experimental cap a un postpunk lluminós o un pop angulós brut. Presentaran el seu àlbum, Illegals in heaven (Fire Records), que es publica al setembre de 2015. Tenen un directe molt potent.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Blood és una banda de música originària d'Osaka (Japó) formada a principis del 2002.\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Blood Red Shoes són un duo musical d'indie rock i rock alternatiu de Brighton (Anglaterra).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El blues tradicional (també anomenat folk-blues, blues rural, o country blues) es refereix a totes les formes acústiques del blues.\nDesprés del naixement del blues al sud dels Estats Units, s'ha estès ràpidament per tot el país (i en altres llocs), donant lloc a una varietat d'estils i variacions regionals.\nD'acord amb el mestre de música i musicòleg Richard Middleton, el blues tradicional va ser construït com una categoria discursiva separada durant les primeres dècades d'aquest segle [segle 20].", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Boha és una cornamusa pròpia de la regió de Gascunya a Occitània. És un instrument que té moltes característiques semblants a les cornamuses pròpies de la zona de l'est d'Europa. Aquest instrument consta de les següents parts: el sac, on es monten les altres peces; el tub melòdic; el tub semi melòdic, i el \"brunidèir\", que permet ajustar les notes del tub semi melòdic. Aquest instrument és sovint acompanyat d'altres com l'acordió diatònic, el violí o d'altres instruments tradicionals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Paul David Hewson, CBE, conegut com a Bono, és la veu cantant i principal lletrista del grup de rock irlandès U2. És guanyador d'un Grammy, va rebre una nominació als Oscar i és mundialment conegut pel seu treball com a filantrop activista compromès amb Àfrica i contra la pobresa.\nPaul David Hewson va ser criat a Dublín amb el seu germà, Norman Hewson, per la seva mare, Iris Rankin Hewson, protestant, i el seu pare, Brendan Robert Bob Hewson, catòlic. Bono tenia 14 anys quan va morir la seva mare, el 10 de setembre de 1974, d'un aneurisma cerebral al funeral del pare d'ella. Moltes de les cançons dels àlbums d'U2, incloent I Will Follow, Mofo, Out of Control i Tomorrow se centren en la pèrdua de la seva mare. Fou guanyador del TED Prize l'any 2005. El 2014 va haver de demanar disculpes per la càrrega massiva del seu darrer disc a través d'itunes.El 2017 se'l va relacionar amb diverses societats d'evasió fiscal en el cas conegut com els Papers del Paradís.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El bot aranès és un instrument que ve de la Vall d'Aran. El bot és una cornamusa molt rústica. La forma de fabricar el bot aranès és amb digitació, que en alguns tipus pot ser oberta, i en altres tipus pot ser tancada. Es caracteritza pel fet que el grall funciona com una inxa simple, que també l'usen molts altres instruments i no té cap bordó.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Benet Brell (Barcelona, 1786 - Montserrat, 1850) fou un mestre de capella, compositor, organista i monjo benedictí català de la primera meitat del segle xix.Va ser membre de l'Escolania de Montserrat des dels 10 anys; allí va rebre lliçons de música de Narcís Casanoves i d'Anselm Viola. L'any 1803 ingressà al monestir com a monjo. Les seves primeres composicions daten de l'any següent. Després de la Guerra del Francès es destacà per la tasca de restauració de l'escolania, i de reconstrucció de l'arxiu musical, a la qual cosa col·laborà amb molta obra pròpia, tant de caràcter litúrgic com per a l'estudi dels escolans (obres per a piano).\nDes del 1828 fou mestre d'escolans, tasca que es va veure interrompuda per la desamortització l'any 1835; la part més important de la seva producció de música vocal data d'aquest període.\nEn vida fou molt valorat com a hàbil improvisador a l'orgue i per les seves composicions, que inclouen abundant música instrumental: simfonies per a orquestra, minuets, sonates, versets per a orgue, valsos. La major part de les seves obres es conserven a l'arxiu de l'Escolania de Montserrat. També se'n conserven als fons musicals de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC), fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar) i fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries (CdE).\nTot i l'època en què va viure, el seu estil és plenament clàssic, tot i alguns elements més propis del Romanticisme més primerenc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Nicolaus Bruhns (Schwabstedt, Schleswig-Holstein, 1665 - Husum, Schleswig-Holstein, 1697) fou un compositor, violinista i organista alemany.\nAquest músic alemany fou deixeble de Buxtehude a Lübeck i era executant notable, tant en l'orgue com en el violí; per recomanació del seu mestre, va obtenir la plaça d'organista a Copenhague i més tard a Husum. Era meravellosa la facilitat amb què tocava al violí a doble corda i amb freqüència embadalia l'auditori amb bellíssimes improvisacions en un i altre instrument. La col·lecció Música Sacra de Commer conté tres belles composicions per a orgue de Bruhns; les obres restants d'aquest compositor (cantates, fuges per a orgue, música sagrada, etc.,) continuen inèdites.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The Budos Band és una banda instrumental que enregistra amb el segell Daptone Records.\nLa banda, formada habitualment per deu membres, però a vegades han tocat fins a 13 membres, toca música instrumental autodenominada per ells com \"Afro-Soul\", que s'extreu de la música etíop a la qual després la banda \"posa una mica de dolç material dels 60 per dalt\", segons defineix en una entrevista del 2007 el saxofonista baríton Jared Tankel.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Karel Burian (Rakovnik, Bohèmia, 12 de gener de 1870 - Senomaty, Bohèmia, 25 de setembre de 1924) fou un tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner. Feu el seu debut amb gran èxit el 1891, al Teatre Nacional de Brünn, passant després al teatre de l'Òpera de Dresden, on actuà nombroses temporades, conquistant una merescuda reputació com intèrpret d'obres wagnerianes, pel que fou contractat per la direcció del teatre de Bayreuth per cantar Parsifal, Tristany i Lohengrin, que foren les seves obres de major lluïment. El compositor Richard Strauss li confià la part d'Herodes en l'estrena a París de la seva òpera Salomé. Com a excepcional cantant wagnerià, recorregué en triomf les principals escenes europees.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Cute (/kjuːto/, estilitzat com °C-ute (℃-ute, °C-ute?)) és un grup de pop japonès format per tot xiques dins del Hello! Project. El caràcter \"°C\" (℃, \"°C\"?) (graus Celsius) se substitueix per \"C\" en la notació amb el propòsit d'expressar ardor—el guió no té cap significat en particular. La pronunciació correcta d'aquest grup en japonès és kyūto (キュート, kyūto?) amb l'accent d'ambdós \"U\" i \"O\".\nMembres:\n\nMegumi Murakami\nSaki Nakajima\nChisato Okai\nErika Umeda\nKanna Arihara\nAiri Suzuki\nMaimi Yajima\nMai Hagiwara", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una caixa recopilatòria (en anglès box set) és una caixa que conté un o diversos enregistraments musicals, pel·lícules, programes de televisió o qualsevol altre tipus de col·lecció. Normalment aquest tipus de caixa ve publicada en edició de luxe i ofereixen un nombre determinat d'articles venuts d'una sola vegada en forma de col·lecció, que, d'una altra manera, normalment haurien de ser comprats separadament.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "\"California Gurls\" (en català: Xiques de Califòrnia) és una cançó de gèneres pop, rock i balle amb influències de l'electro, escrita i composta per Katy Perry. És el primer senzill per al tercer àlbum d'estudi titulat Teenage Dream, compte amb la col·laboració del raper estatunidenc Snoop Dogg i està produït per Dr. Luke, Max Martín i Benny Blanco. Va ser escollida com el primer senzill per a l'àlbum perquè la cançó fa la seva entrada per donar l'inici de l'estiu. La cançó va fer la seva estrena en les estacions de ràdio als Estats Units el 25 de maig del 2010.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El cant difònic és una tècnica vocal que es fa servir a Mongòlia i Tuva (entre altres llocs). Permet que un sol cantant produeixi dues notes alhora.\nLa improvisació és una de les seves característiques principals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un cantaire és un membre d'una agrupació musical vocal de caràcter amater, ja sigui, un cor, una coral o un orfeó.\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un cantautor és una persona que sol escriure i interpretar (sovint com a cantant) la lletra i la música de les seves pròpies cançons. A les seves cançons hi acostuma a incorporar temàtica social, política i filosòfica.\nDurant un temps, i en un context determinat, aquest tipus de cançó es va conèixer com a cançó protesta. La llista de cantautors reconeguts inclouen Bob Dylan (dels Estats Units), Víctor Jara (de Xile), Quico Pi de la Serra (de la Nova Cançó), Jacques Brel (de Bèlgica), Vladímir Vissotski (de la Unió Soviètica) i Leonard Cohen (del Canadà).\n\n", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El canto spianato (en italià) és un cant pla, exempt de floritures, coloratures i altres ornamentacions. Va directe a la nota que vol assolir. Aquest cant és típic del verisme. Gilbert-Louis Duprez fou un dels primers tenors romàntics a introduir-lo a França.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Als instruments de la tipologia dels cordòfons, especialment en els d'arc, el cap és l'extrem superior del mànec i la part més allunyada de la caixa de ressonància, on es troba normalment el claviller. El cap pot tenir elements de decoració com volutes, talles de fusta o d'ivori amb caps humans o d'animals. Entre el cap i el diapasó (també dit batedor) hi trobem la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles. La forma del cap pot ajudar a diferenciar molts instruments. N'és un exemple clar la voluta de la família del violí, la forma de falç en instruments medievals o la forma plana a les guitarres.Els aeròfons també tenen cap, també dit capçal, on se solen situar els mecanismes que generen el so, com l'embocadura, el bisell, les canyes i els broquets. En els instruments fets en diverses seccions, aquesta part (encaixada amb una junta extensible que permet variar l'afinació absoluta de l'instrument, tot allargant o escurçant el tub, es pot separar fàcilment del cos. La forma en sol ser condicionada pel tipus de generador de so acoblat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un capritx, derivat del mot italià capriccio, és una composició musical instrumental o vocal de forma lliure que en el període barroc s'identificà amb el ricercare i la fantasia. Sobreentén la idea d'una obra que deliberadament no respecta les regles acadèmiques, sense nogensmenys abolir aquestes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Daniel Victor Snaith (London, 1978) és un matemàtic, compositor i músic canadenc que es presenta sota el nom artístic de Caribou i anteriorment com Manitoba.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El cecilianisme o moviment cecilià (nom derivat de santa Cecília, patrona catòlica dels músics) va ser un moviment musical nascut a la fi del segle xix en el si de l'Església Catòlica i amb vigència, aproximadament, fins a la segona dècada del segle xx. Els músics i teòrics cecilianistes van reaccionar contra els excessos de la música sacra romàntica (a la qual es jutjava d'excessivament operística, com succeïa amb les obres de Franz Liszt o Anton Bruckner) i van reivindicar la interpretació en la litúrgia del cant gregorià i de les obres dels grans polifonistes del Renaixement com Giovanni Pierluigi da Palestrina, Orlando di Lasso o Tomás Luis de Victoria, models que proposaven també als compositors contemporanis de música sacra per a inspirar les seues noves obres, el propòsit de les quals era també cercar la participació de l'assemblea de fidels en la litúrgia per mitjà del cant (per aquesta raó, es van fundar en aquests moments nombroses «Scholae cantorum» en les parròquies).\nEl moviment cecilià de la reforma eclesiàstica es va centrar en Itàlia, però va rebre un impuls significatiu a Regensburg (Ratisbona) a Alemanya, on Franz Xaver Haberl tenia una Kirchenmusikschule (escola de música religiosa) de renom mundial. Haberl també va ser el director de cor de la catedral a Ratisbona, on va dirigir un cor molt especialitzat en la polifonia i la cançó). També destacà Franz Xaver Witt.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Cercavins és un grup musical lleidatà de folk-rock en català creat el 1998.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música s'anomena cercle de quintes a una successió ascendent o descendent de notes musicals separades per intervals de quinta, que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l'escala cromàtica i l'ordre d'accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major i menor. Va ser descrit per primera vegada el 1711 pel músic alemany Johann David Heinichen en el seu tractat Neu erfundene und gründliche Anweisung … zu vollkommener Erlernung des General-Basses.L'harmonia que es troba a la dreta d'una altra compleix la funció de dominant, i la de l'esquerra de subdominant, deixant la del mig com tònica. Cada tonalitat a la qual arribem a través del cercle de quintes representa un centre tonal (do major o menor, sol major o menor, etc.). La tònica de cada tonalitat exerceix una força gravitatòria que atrau cap a ella l'esdevenir musical, d'aquí l'habitual referència a una tonalitat principal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Chambao és un grup de música flamenca-electrònica, conegut com a Flamenco Chill. Liderats per María del Mar Rodríguez Carnero, Lamari, són originaris de Màlaga, Andalusia, originalment composts per Lamari, i els cosins Daniel i Eduardo Casañ, La seva música mescla els sons del flamenco i pals (formes) amb la música electrònica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Chanson du Dimanche és un duet de cantaires francesos, format el febrer de 2007. Compost per Clément Marchand (guitarra i veu) i d'Alexandre Castagnetti (sintetitzador i veu) anomenat «Alec», aquest grup s'ha fet conèixer penjant a la Internet una cançó cada diumenge. El concepte d'aquest grup musical és senzill: cada dissabte enregistren una nova cançó a un lloc diferent tot i que amb les constants següents:\n\nClément, a la guitarra, se situa a l'esquerra, vestit amb una camisa beix i uns tirants vermells.\nAlec, al teclat, se situa a la dreta, vestit amb camisa verda, jaqueta negra i corbata gris clar.\nCada gravació comença de la mateixa manera, un zoom sobre un punt al fons sovint en relació amb el tema i tot seguit un estossec o riure d'en Clément mentre l'Alec diu: « Salut, c'est la chanson du dimanche. La pêche! » i comença un acompanyament de fons del seu sintetitzador i la cançó comença.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Neneh Marianne Karlsson Cherry, més coneguda com a Neneh Cherry (Estocolm, 10 de març de 1964) és una cantant, compositora, rapera i disc jockey sueca. La seva música a base de hip-hop és un barreja amb diverses altres influències musicals. Esdevingué famosa mundialment el 1994 arran de l'èxit de la cançó \"7 seconds\" interpretada amb el cantant senegalès Youssou N'Dour.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La clau és una de les peces d'un instrument de vent de fusta (com la flauta, l'oboè, el clarinet o el fagot), que en ser ajustada modifica l'altura del so. En els instruments de vent-metall, les claus adopten el nom de pistons. No s'ha de confondre (per una mala traducció) el terme «clau» amb «clau musical». (En anglès, italià, i alemany la mateixa paraula s'empra per als dos conceptes).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una clavilla és un torniquet de fusta o de metall on es fixa l'extrem de les cordes dels cordòfons, que permet tibar les cordes per a afinar-les. Les clavilles superiors del cap es giren per tal de modificar la tensió i afinació de les cordes. Les clavilles del pont tenen la funció de fixar l'extrem inferior de la corda quan el sistema del pont no és de lligat.\n\nLes clavilles estan fixades al claviller, al voltant del qual es posa un extrem de la corda per a afinar-la. En fer voltar la clavilla, es modifica la tensió de la corda i, per tant, l'afinació de la nota que produeix. Les clavilles de fusta les trobem sovint en els instruments d'arquet i, les metàl·liques, en instruments de teclats, els saltiris o les arpes. Les de fusta es poden fer voltar directament amb els dits, mentre que les metàl·liques solen requerir l'ajut d'una clau d'afinació. Hi ha també clavilles que tenen un mecanisme de vis sense fi, com en les guitarres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Paula Cole (Rockport, 5 d'abril de 1968) és una cantautora estatunidenca. Es va revelar mundialment amb el seu èxit \"Where Have All the Cowboys Gone?\" que va figurar entre els 10 primers èxits del Billboard Hot 100 el 1997. L'any següent es va endur el premi Grammy al millor nou artista.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En un compàs d'amalgama se sumen dos o més compassos diferents. Aquest recurs va ésser molt habitual en la música acadèmica contemporània des de la cèlebre Consagració de la Primavera d'Ígor Stravinski, la qual és una gegantesca amalgama de mètriques, inusuals fins a aquell moment.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Concertino per a trombó i orquestra , op. 4 va ser compost el 1837 i estrenat el mateix any a Leipzig de la mà de Karl Traugott Queisser. Amb el temps ha esdevingut la peça per a trombó més famosa i més interpretada encara avui en dia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "James Conlon (18 de març de 1950, Nova York) és un director d'òpera, d'orquestra simfònica i d'obres corals estatunidenc. És el director musical de l'Òpera de Los Angeles i director principal de l'Orquestra Simfònica Nacional de la RAI. Va ser el director de les dues setmanes del Cincinnati May Festival des de 1979 a 2016. Des de 2005 fins a 2015, va ser director de música al Ravinia Festival, la casa d'estiu de la Chicago Symphony Orchestra. És conegut pels seus esforços per reactivar la música dels compositors suprimits durant el règim nazi.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Alice Cooper és una banda de rock and roll, més en concret hard rock i shock rock, pionera del gènere conegut com a glam rock. Alice Cooper apareix en algunes pel·lícules com ara Wayne's World. Sorgida el 1964 a Arizona, Estats Units, va assolir el seu major auge durant els anys 70. Posteriorment, el seu líder continuaria com a solista prenent l'antic nom de la banda, Alice Cooper, i movent-se fins als nostres dies entre gèneres tan dispars com el heavy metal (sent considerat un rellevant precursor d'aquest), la new wave o el Pop rock, al llarg dels 80 i 90, i reprenent a principis dels anys 2000 amb àlbums com \"The eyes of Alice Cooper\", el rock and roll i hard rock dels seus inicis.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La corneta de vàlvules és un instrument de vent metall que imita la forma d'una banya animal i és utilitzada principalment en el jazz i en la música clàssica, principalment al segle xix a bandes militars europees. El so es produeix gràcies a la vibració dels llavis de l'intèrpret en la part anomenada broquet a partir de la columna de l'aire (flux de l'aire). Antigament s'utilitzava per donar el toc a les tropes d'infanteria de l'exèrcit i en els carnavals. Tal com la trompeta, la corneta està formada per 3 vàlvules que permeten al músic executar diferents tons. En el jazz va ser molt utilitzat durant l'estil New Orleans, encara que després va ser suplantat de poc per la trompeta, tot i que encara s'utilitza. Actualment gaudeix de gran popularitat en les Bandes de Cornetes i Tambors que principalment participen en la Setmana Santa a similitud a les bandes de caràcter militar. En aquests casos la corneta sol utilitzar sense pistons o vàlvules, o amb un o dos trasposidors.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una corranda (Catalunya, Rosselló inclòs) o corranta, ball de córrer (Vallespir), correnta (Andorra i Rosselló), correnda (Rosselló), remenadilla (Rosselló), cantarella, (Empordà i Rosselló), cobla (català occidental i País Valencià) o follia, és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs. Per extensió també és la cançó que es canta durant aquesta dansa. Modernament el cant ha estat substituït per la cobla instrumental.\nÉs una dansa popular a les comarques interiors de l'antiga Gòtia i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir.Es conserven algunes cançons de corranda del segle xv i força més del segle xvi, en especial a Catalunya i Mallorca. A Mallorca, on s'anomenen gloses, posteriorment van ser cançons molt populars i habituals, de les quals actualment se'n conserven, per tradició oral i difícils de datar, prop de vint mil.Abans independent, la corranda esdevingué un complement d'altres balls. La corranda, de moviment més aviat viu, es balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscil·lant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l'esquerra. Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze. A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven el so final tant de temps com era possible.Tenia una fi viva i ràpida, d'aquí el nom de corranda, de 'córrer', i en acabar sovint el ballaire aixecava la balladora. Al Rosselló, finia amb salts i saltirons o guimbades que el dansaire feia sol.La cançó sol ésser de contingut força intencionat, amb conceptes satírics, crítiques i retrets, o amb l'expressió de sentiments amorosos. És de tonada alegre, de caràcter popular i curta, molt sovint improvisada i generalment en la Mètrica Catalana composta per quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada (abba, abab, o bé abcb). Algunes però són de cinc o més versos i també n'hi ha amb vers pentasíl·lab. Cada vegada que es repeteix el cant d'una corranda de dansa es pot afegir un vers, que rep el nom de retorn (cal no confondre'l amb la tornada).\nPere Vidal n'ha donat un nombre prou gran en el seu Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya. Una corranda diu justament: (...) I corrandes són cançons. S'ha traduït al francès com a ronde (roussillonnaise)\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Crida i resposta o en anglès call and response és un format musical al qual un càntor canta la primera part d'un frase, al qual el coral respon. Aquest responsori de frases curtes és considerat com una característica de la música africana i va influir molt en la música afroamericana. A ambdues Amèriques va passar de la música vocal a la música instrumental, com ara a la típica percussió del Brasil o al jazz. S'utilitza també com joc per iniciar criatures a la pràctica musical o en l'ensenyament tradicional per aprendre memoritzar. Junts amb l'ostinato, riff o clave és és un element essencial de la música africana. Té elements comuns amb l'antífona de la música religiosa occidental i els dos formats es van trobar als espirituals negres. Certs riffs tenen estructura de clam i resposta molt curts, repetits en format d'ostinato durant tota una cançó, com el nas de barraca a «Who do you love» de Bo Diddley. Des dels anys 1940 va esdevenir un element musical important de la rumba catalana quan la música flamenca va mesclar-se amb ritmes cubans a les sales de festa de Barcelona.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Sheryl Suzanne Crow (Kennett, 11 de febrer de 1962) és una cantant estatunidenca. El seu estil musical barreja diversos gèneres com ara música pop, rock, folk i country. D'ençà el 1995, any en què va començar a cantar, s'ha endut 9 Premis Grammy i ha venut més 30 milions d'àlbums. Va ser la companya del ciclista Lance Armstrong de 2003 a 2006.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Daan és un grup de música belga. És un projecte de solo del cantant belga-compositor i músic Daniël (Daan) Stuyven. Quan la banda actua en directe, es compon de Daan Stuyven (guitarra), Geoffry Burton (guitarra), Otti Van Der Werf (baix elèctric), Isolde Lasoen (bateria), Jeroen Swinnen (sintetitzador) i Jo Hermans (trompeta).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Daptone Records és un segell discogràfic de música soul i funk creat per Gabriel Roth i Neal Sugarman i amb seu a Brooklyn (Nova York) Després de la desaparició del segell Desco Gabriel Roth es va unir a Neal Sugarman per crear una nova casa discogràfica, Daptone Records.A més de Sharon Jones i els Dap-Kings, Daptone ha gravat i llançat la música The Sugarman Three, The Budos Band, The Poets of Rhythm, The Daktaris, The Mighty Imperials, Lee Fields, Charles Bradley, Binky Griptite, i Naomi Davis. El nucli dur de la seua música són Dap-Kings. The Sugarman 3 inclou a Neal Sugarman, saxofon; Adam Scone, Hammond Organ; Al Street, guitarra; Rudy Albin, bateria; Dave Guy, trompeta.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Esteban Daza (o Estevan Daça) (nascut a Valladolid, en 1537 - i mort allí entre 1591 i 1596) va ser un compositor i violista castellà del Renaixement. Va ser un dels darrers violistes més important del segle XVI, tan prompte com la popularitat de l'instrument va ser eclipsada per la de la guitarra.\nDaza provenia d'una família de classe mitjana, i era el menor de tretze fills. Va estudiar Dret a la Universitat de Valladolid, on es va graduar en 1563. En lloc de seguir una professió regular, ell va ser capaç de sobreviure mitjançant el guanys de les seves inversions.\n\nEl Parnaso (Parnassus) és l'únic llibre conegut de música publicat per Daza. Va ser imprès el 1576 a Valladolid, i conté treballs per solo de viola de mà i per viola de mà i veu. El títol complet del treball és Libro de música de cifras para vihuela, intitulado El Parnaso. Es divideix en tres parts i consisteix en fantasies i transcripció per viola de mà de cançons polifòniques, motets, villancets, villanelle i sonets d'altres compositors, tals com Pedro Guerrero, Francisco Guerrero, Juan García de Basurto, Jean Maillard, Jean Richafort, Thomas Crecquillon, Simon Boyleau, Rodrigo de Ceballos, Juan de Navarro, Pedro Ordoñez i Clemens non Papa.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dead Artist Syndrome és un grup de rock gòtic formada en 1990 al Comtat d'Orange (Califòrnia).\nEl grup consisteix del cantant-compositor Brian Healy i un elenc rotatiu dels homes secundaris. Healy va ser anomenat el \"pare del goth cristià\" per Rozz Williams, i és un pastor ordenat. El seu àlbum debut Prints of Darkness va ser un llançament notable i innovador. Després de diversos anys d'inactivitat a finals dels 90 per causes, Healy és inactiu de nou, d'haver publicat dos àlbums fins a la data en la dècada de 2000. En 2006, Dead Artist Syndrome va ser anomenada com una \"Destacada Banda del Comtat d'Orange\" pels editors i lectors de Rock City News, una revista sobre música de Los Angeles.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Joel Thomas Zimmerman (Niagara Falls, Ontario, 5 de gener de 1981), més conegut com a deadmau5 (pronunciat dead mouse), és un DJ i productor canadenc de house, entre d'altres. Les seves cançons s'han inclòs en àlbums recopilatoris com In search of sunrise 6: Eivissa i al programa radial d'Armin van Buuren A state of trance. El seu àlbum debut, Get scraped, es va publicar el 2005, i va ser succeït per altres en els anys posteriors.\n\nA més dels seus propis llançaments en solitari, deadmau5 ha treballat amb altres DJ, productors i músics com Kaskade, MC Flipside, Rob Swire de Pendulum, Sofia Toufa, Skrillex, Bighorse, Steve Duda, Armin Van Buuren, Getter i Gerard Way. És conegut per fer les seves presentacions usant una màscara de cap de ratolí (anomenada mau5head), la forma de la qual va crear quan aprenia a utilitzar un programa de gràfics 3D. Aquesta màscara ha aparegut en diferents colors i dissenys, i s'ha inclòs a les portades de la majoria dels àlbums de Zimmerman.\nActualment està a la posició 52 de millors DJ del món, segons el rànquing de 2021 de la revista DJ Magazine.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "«Death Ramps» és una cançó de la banda d'indie rock anglesa Arctic Monkeys sota el pseudònim The Death Ramps. Les cançons en el senzill són ambdues b-sides del seu senzill \"Teddy Picker\" del seu segon àlbum Favourite Worst Nightmare. El vinil va ser limitat a solament 250 còpies.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Deftones és una banda nord-americana de Metal alternatiu formada a Sacramento (Califòrnia) el 1988. Se'ls considera els precursors del gènere Nu Metal, juntament amb Korn. Els integrants del grup són Chino Moreno (vocalista), Stephen Carpenter (guitarrista), Abe Cunningham (baterista), Sergio Vega (baixista) i Frank Delgado (samplers).\nEl grup es va formar quan Stephen Carpenter, Abraham Cunningham i Camilo \"Chino\" Moreno van començar a tocar plegats al garatge de Carpenter. Durant els primers cinc anys, la formació de la banda va canviar diverses vegades, però es va estabilitzar el 1993 quan Cunningham es va unir després de la seva sortida el 1990, moment en el qual Chi Cheng era el baixista. La formació es va mantenir estable durant quinze anys, amb l'excepció del teclista i tocadiscs Frank Delgado, que es va unir a la banda el 1999.\nChi Cheng va ser substituït per Sergio Vega en morir el 2013 a causa d'una parada cardíaca, després d'haver quedat en coma el 2008 a causa d'un accident de trànsit.\nEl grup ha publicat vuit àlbums d'estudi, dos EP, un àlbum recopilatori i onze senzills, a més d'un box set que inclou tots els seus àlbums. Compten amb un disc d'or i tres discs de platí.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Emmanuel N'Djoké Dibango, més conegut com a Manu Dibango (Douala, 12 de desembre de 1933 – París, 24 de març del 2020) fou un saxofonista, vibrafonista i cantant camerunès.Va ser el 1972 quan conegué un èxit mundial que el revelà amb la cançó Soul Makossa.\nEl 14 de juliol de 2010, Manu Dibango fou adobat cavaller de la Legió d'honor.\nVa morir el 24 de març de 2020 a l'edat de vuitanta-sis anys després de complicacions a causa de la infecció de Covid-19 que es va confirmar sis dies abans.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Daniel Diges García (Alcalá de Henares, 17 de gener de 1981) és un actor i cantant de musicals espanyol, representant d'Espanya del Festival d'Eurovisió 2010.Va començar la seva carrera com a actor en sèries com Ana y los siete, Hospital Central i Aquí no hay quien viva, i en representacions teatrals com Agitación+IVA, En tu fiesta me colé, Hoy no me puedo levantar, We will rock you, High School Musical i Mamma mia!.El 2010 va participar a Eurovisió i va quedar en el 15è lloc amb la cançó Algo pequeñito, de la qual també llançar un disc. Els anys següents va treure'n tres més titulats ¿Dónde estabas tú en los setanta? (2012), Quiero (2014) i Calle Broadway (2015).Continuà actuant en musicals, protagonitzant la nova versió de Els miserables de 2010 a 2012, Póker de voces el 2011, amb David Ordinas, Ignasi Vidal i Gerónimo Rauch. Entre 2012 i 2013 va participar a Tu cara me suena d'Antena 3, on va ser finalista i segon classificat, i va interpretar a Gaston al musical de La bella y la bestia i, de nou, el paper protagonista Hoy no me puedo levantar. De 2013 a 2014 va tornar a participar a Els miserables, i el 2017 i 2018 de nou en la seva versió brasilera i mexicana, respectivament.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dinara Aliyeva (Bakú, 17 de desembre de 1980) és una soprano azerbaidjanesa. Aliyeva és \"artista d'honor\" de l'Azerbaidjan.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El dizi (xinès: 笛子 ; pinyin: dízi), és una flauta xinesa transversal de canya de bambú. També de vegades es coneix com di (笛) o hengdi (橫笛), i té varietats incloent el qudi (曲笛) i bangdi (梆笛). Aquests noms probablement tenen múltiple ortografia. No obstant això, dizi sembla el nom més comú usat a Occident. El dizi és un important instrument musical xinès, popular no només en la música folklòrica xinesa, òperes xineses, i orquestres xineses, sinó també és usat en la música exportada a l'occident. El dizi té una història profunda, rica, i una petició durable. Tradicionalment, el dizi també ha estat popular entre la gent comuna xinesa, ja que és simple de fer, fàcil per a dur, i amb bon so.\n\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Richard Quitevis (Daly City, Califòrnia, 7 d'octubre de 1969) conegut com a DJ QBert és un conegut compositor i disc jockey estatunidenc, considerat un destacat DJ de Turntablism.\nDJ Qbert va començar a jugar amb els discos als 15 anys, encara que va tenir la seva primera taula (un TurnTable de Fisher Price), des de molt petit. Va estar influenciat per interprets del carrer i artistes de graffiti de la comunitat hip hop on vivia a mitjans dels 1980.\nQBert va començar la seva carrera musical a un grup anomenat FM20 amb Mix Master Mike (el seu primer rival a una batalla de Dj's) i DJ Apollo en 1990. Estaven tocant a Nova York quan Crazy Legs els va veure i els va invitar a unirse a la Rock Steady Crew. Van acceptar, i amb el nom de Rock Steady DJ's passaren a guanyar en 1992 el Disc Mix Club World DJ Championships (DMC, Campionat Mundial de DJs). DJ QBert va ser també un dels membres fundadors de la banda Invisibl Skratch Piklz, els primers a aplicar el concepte de grup al Turntablism, fent sonar bateries, baixos i scratchs uns damunt d'altres.\nA partir de la DMC de USA en 1991 es va enfocar més al Scratch i el Drumming, De totes les seves rutines, una de les més famoses va ser el treball amb Scratchs de LL Cool J, Rock the Bells. DJ QBert scratcheja \"hamster style,\" on el CrossFader del seu Mixer treballa en ordre invers. (Molts DJs de Scratch prefereixen usar el CrossFader del Mixer invertit.)\nDJ QBert, junt amb Skratch Piklz, van crear una sèrie de vídeos de TurnTablism i Scratch anomenats Turntable TV. Els primers 5 episodis foren publicats en VHS i duien demostracions, rutines, skits, i altres continguts relacionats amb els DJs i el Scratch.\nEls esforços de DJ QBert com a solista inclouen el Demolition Pumpkin Squeeze Musik en 1994, i en 1998 el Wave Twisters. DJ Qbert està representat per Premiere Artists Group i viatja per tot el món amb rutines de Scratchs I Shows de TurnTablism. La seva música tambÉ va ser inclosa als videjocs com en el Tony Hawk's Underground. També apareix al documental de 2001 titulat Scratch. QBert va gravar un comercial per a la campanya d'Apple anomenada \"Switch\", encara que no fou publicada a televisió. També apareix en el primer documental de Batalles de DJs, en 1997, anomenat Battle Sounds.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El doble sostingut () és una alteració accidental que dobla l'efecte del sostingut \n \n \n \n ♯\n \n \n {\\displaystyle \\sharp }\n . Quan el doble sostingut es col·loca davant d'una nota, aquesta puja la seva altura un to sencer (dos semitons, al contrari de pujar un semitò com passa amb el sostingut).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Donovan (nascut Donovan Philips Leitch, 10 de maig de 1946) és un cantautor i guitarrista escocès, una «llegenda del folk psicodèlic». Va desenvolupar un estil eclèctic i distintiu que barrejava folk, jazz, pop, rock psicodèlic i música del món (especialment calipso). Ha viscut a Escòcia, Hertfordshire (Anglaterra), Londres, Califòrnia i, com a mínim, des del 2008 al Comtat de Cork, Irlanda, amb la seva família.\n\nVa debutar a dinou anys al festival de música folk de Newport (Rhode Island) al costat de Bob Dylan, Joan Baez i d'altres. És conegut, entre d'altres per himnes com «Sunshine Superman» i «Universal soldier». La seva evolució del folk a la psicodèlia va marcar la dècada dels 60. Era amic dels Beatles, va escriure una part de la lletra de «Yellow Submarine» i ensenyar a Paul MacCartney la tècnica del fingerpicking a la guitarra. És un dels múltiples artistes del qual els discs a l'Espanya franquista dels anys 1960 van llançar-se amb unes cançons menys o una portada diferent que l'edició internacional per evitar problemes amb la censura.El 2017, Narcís Perich va crear una versió de la cançó «Colours» (1965) on va canviar el primer vers «Yellow is the colour of my true love's hair» en «Groc és el color de la llibertat».Donovan passa llargues temporades a la seva residència d'Artà (Mallorca). El 2018 va actuar a Deià a la casa de Robert Graves", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Nicolas Rodney Drake (Yangon, Birmània, 1948-1974), més conegut com a Nick Drake, és un cantautor de folk en anglès. El seu treball és molt apreciat per la crítica musical, tot i que gairebé no va vendre discs durant la seva vida. Fill d'un important comerciant durant la seva infància es va procurar que tingués una bona educació, va anar als millors col·legis i se li va inculcar el gust per la poesia, la pintura i la música. Estudià Literatura Anglesa a la Universitat de Cambridge, però ho va deixar 9 mesos abans d'acabar per dedicar-se a la seva carrera musical. Sensible i tímid, realitzà molt poques actuacions, la qual cosa va dificultar la difusió de la seva música. Nick Drake publicà 3 àlbums durant la seva vida: Five Leaves Left (1969), Bryter Layter (1970) i Pink Moon (1972). A més de la seva veu, utilitzava una guitarra acústica amb alguns arranjaments de piano, cordes i teclats. Va morir el 1974 als 26 anys, a causa d'una sobredosi d'antidepressius.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El dúo de \"La Africana\" és una sarsuela en un acte, amb llibret de Miguel de Echagaray i música de Manuel Fernández Caballero, estrenada al Teatro Apolo de Madrid, el 13 de maig de 1893. L'acció passa en un assaig on una companyia d'òpera està preparant una representació musical.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Gabriel Édouard Xavier Dupont (Caen, 1 de març de 1878 - Le Vésinet, 1 d'agost de 1914) fou un compositor francès.\nFou deixeble de Massenet i Widor. Aconseguí el 1901 el Prix de Rome. Els seus èxits més ressonants els assolí en el teatre pel qual va escriure les òperes La cabrera, llorejada públicament al Concurs Sonzogno (Milà, 1909), La Glu (Canes, 1910); La farce du cuvier (Brussel·les, 1912) i Antar (París, 1921).\nEntre les seves obres orquestrals més importants cal citar les titulades Le heures dolentes; Poèmes d'Automme, i Le chant de la destinée. També va compondre Poème per a quintet amb piano.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La durada és una de les quatre qualitats del so, és el temps que dura un so. Com més sigui el temps més llarga serà la durada. Determina el temps de vibració i es mesura en unitat de temps (minuts, segons…). En la música la durada dels sons es mesura amb la pulsació i es representa amb les figures musicals i els seus silencis.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dżem és un grup de música blues rock polonès. El nom és un joc de paraules en polonès: Dżem vol dir melmelada, i fonèticament és idèntic a jam. Les seves cançons més conegudes són Czerwony jak cegła (vermell com un maó), Sen o Victorii (somni de victòria), Whysky i Wehikuł czasu (El vehicle del temps). El líder històric del grup, Ryszard Riedel, va morir el 1994 a causa d'una insuficiència cardíaca per l'abús de drogues, sobretot heroïna. L'àlbum més famós és Detox, una fusió de blues, funk i ragga.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Earthshaker és el tercer disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1981.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Johann Wilhelm Eckersberg (Dresden, 20 d'agost de 1762 – Dresden, 20 d'agost de 1821) fou un organista, violinista i compositor alemany. El 1774, inicià els seus estudis a Dresden, a la Kreuzschule, on rebé classes del Cantor Homilius. Va continuar la seva educació a Leipzig, i el 1785 tornà a Dresden per estudiar amb el Cantor Weinlig i amb el seu pare, organista de l'església de Santa Sofia. Algunes de les seves composicions destacades són: La Campana, cantata de 1908, diverses peces per a piano, piano i cant, etc. i també algunes poloneses.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Eddie Pollack o Pollock (9 de maig de 1899 - juny de 1955) va ser un saxofonista nord-americà de jazz. Pollack va aprendre saxofon d'Erskine Tate, amb qui també va tocar en la meitat de la dècada de 1920. Va ser fix en moltes bandes de Chicago en la dècada de 1920 i a principis de 1930, i tocà amb Detroit Shannon, Jimmie Noone i Carl White. Moltes de les bandes en les quals va tocar mai van ser enregistrades, tot i que apareix en un enregistrament amb Ma Rainey i Al Jolson. Va dirigir diverses bandes en l'àrea de Chicago en la dècada de 1940.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'electròfon és una categoria dels instruments musicals.\nLa categoria es va afegir al sistema de classificació d'instruments musicals de Hornbostel-Sachs el 1940 per descriure instruments relacionats amb l'electricitat. Sachs va dividir la seva cinquena categoria en 3 subcategories:\n\n51 = instruments acústics accionats elèctricament (per exemple, orgue amb accionament motor elèctric)\n52 = instruments acústics amplificats elèctricament (per exemple, guitarra amb pastilles \"pickup\")\n53 = instruments que fan so principalment mitjançant oscil·ladors accionats elèctricament (com per exemple un sintetitzador o un theremin)\nPer tant, un electròfon és un instrument musical que genera el so a través de mitjans elèctrics o electrònics. Molt sovint empren interfícies el disseny de les quals imita el d'instruments d'altres grups, especialment de teclat com els sintetitzadors o de corda com la guitarra elèctrica. També es poden classificar com:\n\nDe producció convencional (instrument musical elèctric) com la guitarra elèctrica, el baix elèctric o el violí elèctric.\nDe producció electrònica (instrument musical electrònic), com el melotró o el sintetitzador.\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Elefantes és un grup de música pop-rock originari de Barcelona, format l'any 1995. Està integrat per Shuarma (cantant i compositor), Jordi Ramiro (bateria), Julio Cascán (baixista).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Elliot Minor (anteriorment The Academy) és un grup de pop rock de York (Anglaterra). El grup és format per Alex Davies (veu principal/guitarra), Ed Minton (cor/guitarra), Dan Hetherton (batería), Ed Hetherton (baix), i Ali Paul (teclat).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Melissa Arnette \"Missy\" Elliott (Portsmouth, Virgínia, Estats Units d'Amèrica, 1 de juliol de 1971) coneguda com a Missy Elliott, és una cantant de música rap, hip-hop, productora i compositora estatunidenca. És l'artista femenina amb més èxits dins del hip-hop de tots els temps. Ha venut més de 22 milions de còpies a tot el món.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Grup EMI (EMI Group) és una discogràfica del Regne Unit que comprèn al segell EMI Music, amb seu a Brook Green, i a EMI Music Publishing, amb seu en Charing Cross Road, ambdues a Londres. EMI Music és un dels quatre grans segells discogràfics del món, juntament amb Universal Music Group, Sony BMG Music Entertainment, i Warner Music Group. EMI Music Publishing és el major productor musical del món.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ayla Erduran (Istanbul, 22 de setembre de 1934) és una violinista turca, Artista de l'Estat de Turquia des del 1971. Va aprendre a tocar el violí als 4 anys i va fer el seu primer concert als 10 anys, acompanyada del pianista Ferdi Ştatzer, en el Cinema Saray (Palau) de Beyoğlu, a Istanbul. El 1957 es va convertir en la primera violinista turca en quedar en el 5è lloc en el Concurs Internacional de Violí Wieniawski, a Poznań.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The ESP Guitar Company, Limited (Kabushiki Gaisha Ī Esu Pī), és una companyia que fabrica guitarres i baixos.\nOriginària del Japó, i la seva seu central es troba en North Hollywood, Los Angeles (Califòrnia, EUA).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una estació de treball d'àudio digital o DAW (sigles en anglès de digital audio workstation), és un programari que permet crear música sobre la base d'àudio o a sons MIDI, i que poden inserir-se des de mitjans externs (en el cas d'àudio pot ser un micròfon o algun instrument musical; en el cas de MIDI pot ser un teclat, un sintetitzador, o qualsevol instrument que permeti la connexió MIDI), que després són reproduïts, barrejats o editats, per a la seva posterior exportació. Alguns exemples són: Adobe Audition, Samplitude, Cubase, Pro Tools, Ardour, Cakewalk Sonar, FL Studio, LMMS, DSP-Quattro, etc. La majoria d'ells posseeixen característiques similars, com: utilització de plug-ins VST i exportació a formats d'àudio com MP3 o WAV.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un estudi, sovint anomenat en francès étude, és una composició musical instrumental de considerable dificultat, la qual està dissenyada normalment per a proporcionar material de pràctica per perfeccionar una determinada capacitat tècnica.La tradició d'escriure estudis començà a principis del segle xix amb la creixent popularitat del piano. De la gran quantitat d'estudis d'eixa època n'hi ha uns quants que encara s'utilitzen hui en dia com a material didàctic (particularment les peces de Carl Czerny i Muzio Clementi), i uns quants creats per compositors de renom com Frédéric Chopin, Franz Liszt, Claude Debussy o Charles-Valentin Alkan que han aconseguit un lloc en el repertori de concert actual. Alguns compositors del segle XX produïren estudis relacionats amb l'antiga escola (György Ligeti), que requereixen una tècnica no ortodoxa (John Cage) i d'altres que requereixen una tècnica extremadament senzilla.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'europop és un gènere de música desenvolupat a Europa des dels anys 1970 i que es caracteritza per ritmes enganxosos, cançons simples i lletres superficials. Una de les principals diferències entre l'europop i el pop nord-americà és que el primer tendeix més a la música dance i el techno. L'europop va arribar a dominar les llistes d'èxits durant els anys 1980 i 1990. Alguns dels artistes van sorgir de França, Alemanya, Itàlia i Països Baixos, però la gran majoria eren d'origen suec. En els 1970 aquests grups eren famosos principalment en països del continent Europeu, però en els 80 i principis dels 90, Ace of Base de Suècia, Whigfield de Dinamarca o Princessa d'Espanya, coparen els primers llocs de les llistes en el continent i obriren el mercat a l'Àsia, assentant-se al Japó. Army of Lovers va introduir amb èxit l'europop entre les audiències britàniques i nord-americanes. En els 90, grups de pop com les Spice Girls i els Backstreet Boys mostren influències del gènere. El terme s'usa principalment en els països de parla anglosaxona i de vegades s'empra com a sinònim de pop europeu. Hi ha diferències d'ús entre els Estats Units i Regne Unit. Mentre que Kylie Minogue o Sophie Ellis-Bextor poden ser classificades com a europop als EUA i fins i tot a Austràlia, a la Gran Bretanya se sol emprar exclusivament per al pop de l'Europa continental. Els grups britànics Girls Aloud i Take That, mai serien qualificats com a europop al seu país d'origen.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "EXID és un grup de música pop sud-coreà compost per un grup femení de cinc integrants format per Yedang Entertainment (ara Banana Culture) el 2012. Aconseguiren la fama amb el senzill \"Up & Down\".El 2012 va aparèixer el grup amb el seu EP: Hippity Hop.\nEl gener de 2015 van guanyar el seu primer premi: Premi Gaon Chart K-Pop.El 2015 foren objecte de burla per part d'un programa de televisió per la mala pronuncia de l'anglès de Junghwa. L'agència Yedang es mostrà enfadada amb la burla.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Faint és la setena cançó del disc Meteora de Linkin Park. Va ser dels pocs videoclips que no han estat dirigits pel Joe Hand. Va ser l'últim videoclip de Meteora, llançat l'any 2003. Els seus estils són el nu metal i el rapcore.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una fanfara, o fanfàrria, és una peça musical curta, amb gran força i brillantor, interpretada per diverses trompetes amb altres instruments de vent-metall, que sovint estan acompanyats per instruments de percussió. Normalment es fa servir amb finalitat cerimonial, per expressar majestuositat o en esdeveniments d'importància social. El terme és també emprat de manera simbòlica per referir-se a fets amb molta publicitat, encara que no hi hagi música.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Fedra és una òpera flamenca, estrenada el 1989 i reestrenada el 2010, escrita i dirigida per Miguel Narros i que es basa en el mite de Fedra. La música ha estat composta per Enrique Morente, que també canta en directe a l'obra, i la coreografia de dansa flamenca per Javier Latorre. El personatge protagonista està interpretat el 1989 per Manuela Vargas i el 2010 per Lola Greco.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Fender Jazzmaster és una guitarra presentada per primer cop al NAMM Show l'any 1958.\nVa ser dissenyada amb la intenció que fos una guitarra de gamma més alta que la Fender Stratocaster. Tot i que la Jazzmaster té una aparença similar a la Fender Jaguar, aquestes dues guitarres no són similars pel que fa al so o als aspectes tècnics.\nSi bé es va dissenyar pensant en guitarristes de jazz va ser utilitzada principalment per guitarristes de música surf ja als anys 60 (com ara The Ventures) i, més recentment, per diverses bandes d'indie rock (com ara Wilco).\nLa guitarra és de cos massis. Té un pont flotant amb una palanca inusualment llarga que permet rascar acords tot agafant la palanca amb una relativa facilitat. És de diapasó llarg (25.5) i té 21 trasts. Té dues pastilles que, malgrat que són més amples que les de la Stratocaster, també són de bobinat simple. La guitarra consta de dos circuits diferenciats amb controls de volum i to independents. Un d'aquests circuits utilitza únicament la pastilla del mànec mentre que l'altre permet tres combinacions de pastilles: bé la del pont, bé la del mànec o bé totes dues pastilles alhora.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La forma estròfica és una forma musical o estructura musical consistent en la repetició d'una música que considerem l'estrofa. En tant que aquesta forma és especialment pròpia de la música vocal i en especial de les cançons, en aquest cas ens referim s'anomenen cançons estròfiques, en les quals textos diferents però amb unes característiques i un patró rítmics i mètrics suficientment semblants s'apliquen a una mateixa música.La forma estròfica pot presentar-se com una mera successió d'estrofes o bé una alternança d'estrofes (en les quals es manté una mateixa música per a textos canviants) i una tornada que manté una unitat tant de música com de text. En algunes formes en concret com per exemple la nadala del Renaixement, l'últim vers de l'estrofa del text coincideix amb l'inici de la tornada de la música en el que s'anomena vers d'enllaç. Un altre tipus d'irregularitat o desajust és la que es dona amb certa freqüència en la cançó popular moderna en la qual a una estrofa del text de li adjudica la música de la tornada de manera que s'elimina la tornada de text.La forma estròfica aplicada a la música vocal permet una forma de combinació d'unitat i variació que sembla que convé habitualment a la música europea: en aquest unitat de música que es repeteix estrofa rere estrofa i varietat de text que va variant. D'altra banda, constitueix un procés compositiu econòmic en la mesura en què poca música permet musicar un text molt més llarg. Probablement per alguna d'aquestes raons o per totes dues, es troba pràcticament a tota la història de la música vocal europea, des de les balades medievals, passant per la nadala ja esmentada, el lied del romanticisme, fins a la cançó popular moderna dels segles xx i XXI.En determinats moments, estils i contextos ha representat les formes menys elaborades de producció, al mateix temps que altres formes contemporànies optaven per estructures i patrons formals menys repetitius. En altres casos la mateixa forma estròfica de la música vocal ha introduït canvis estrofa rere estrofa: canvis menors que no esborressin la unitat formal però que evitessin qualsevol risc de monotonia i/o que -d'alguna manera- acompanyessin o il·lustressin algun element del significat del text propi d'una estrofa en concret (per exemple un canvi en la figuració de l'acompanyament musical, una modulació, etc.). En altres casos, encara, formes estròfiques han estat el punt d'origen des del qual s'han desenvolupat altres formes i gèneres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Karl Johann Franz Formes conegut també com a Charles John Formes (Mülheim am Rhein, 7 d'agost de 1815 - San Francisco, 15 de desembre de 1889) va ser un baix alemany que tingué una carrera internacional prestigiosa i llarga sobretot a Alemanya, i a les ciutats de Londres i Nova York. Esdevingué molt famós i fou una de les persones més sol·licitades en el seu ofici, i així es van compondre diversos rols especialment ideats per a la seva veu de baix, particularment el de Plunkett a l'òpera que va escriure Friedrich von Flotow: Martha.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The Fray és un grup de rock alternatiu de Denver (Colorado, Estats Units).\nFormat el 2002 pels companys d'escola Isaac Slade i Joe King, la banda va realitzar el seu debut amb l'àlbum How to Save a Life, amb el qual va assolir col·locar-se en el Top 3 dels Billboard Hot 100 i va ser també un dels 5 principals senzills a Canadà, Austràlia, Irlanda, Suècia i el Regne Unit. The Fray també va trobar èxit nacional amb la cançó Over my head (Cable Car), que es va convertir en un dels 10 senzills principals als Estats Units i Canadà. How to Save a Life va ser certificda com a Triple Platí per la Recording Industry Association of America i també va ser certificada amb platí a Nova Zelanda i Austràlia.\nHow to save a life va ser utilitzada en la campanya promocional de la sèrie de televisió Grey's Anatomy i en els anuncis de Pascual Funciona. Actualment han acabat de gravar el seu segon material no EP, que durà per títol el seu mateix nom, The Fray, i el primer senzill del qual, You Found Me, és la cançó promocional de la cinquena temporada de la sèrie Lost.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Free Flight fou una banda de jazz liderada per Jim Walker.Altres membres van ser: Peter Erskine, Milcho Leviev, Ralph Humphrey, Brian Pezzone, Jimmy Lacefield, i Mike Garson, qui tocà en Beyond the Clouds.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El free-jazz (terme anglès; literalment en català, \"jazz lliure\") és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar durant les dècadse dels cinquanta i dels seixanta. Els capdavanters de l'estil van ser músics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley. Tot i que, potser, els exemples més coneguts són les darreres obres de John Coltrane\nTot i que el free-jazz és sovint associat amb l'època en què va nàixer, hi ha tot un seguit de músics que han mantingut viu l'estil fins a l'actualitat i n'han continuat l'evolució dins del jazz. Cal destacar-ne Peter Brotzmann, Cecil Taylor, Mars Williams, Theo Jörgensmann, Ken Vandermark o William Parker.\nMés a prop de casa, hi havia la Intercommunal Free Dance Music Orchestra, una formació dels anys setanta pionera de l'estil a França, liderada pel pianista i compositor François Tusques, i amb el cantant català, Carles Andreu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Future Breeds és el quart àlbum de Hot Hot Heat amb estudi de música gran, va ser lliurat el 8 de juny del 2010 sota Dine Alone Records. És el nou àlbum amb el nou baixista Parker Bossley, de Fake Shark – Real Zombie!", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Diamanda Galás (San Diego, Califòrnia, 29 d'agost de 1955) és una destacada soprano, compositora i pianista i artista avanguardista.El seu pare era professor de mitologia grega; tocava el baix i el trombó en una orquestra de jazz i va ser ell qui la va iniciar en la música (especialment en la música tradicional grega i àrab). Va estudiar més tard, encara que el seu pare hi tenia un especial rebuig, òpera. Va estudiar Arts Escèniques a la Universitat de Califòrnia. Posteriorment es va interessar pel blues i el jazz. Busca freqüentment nous estils de cantar, amb gemecs i crits.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Carlos Alberto García Moreno Lange, més conegut pel seu nom artístic, Charly García (n. Buenos Aires; 23 d'octubre de 1951) és un músic multiinstrumentista. És un dels més reconeguts intèrprets, compositors i productors argentins de rock. Va ser integrant de Sui Géneris, i de les bandes PorSuiGieco, La máquina de hacer pájaros, Billy Bond and the Jets i Serú Girán.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Lamberto Gardelli (Venècia, 8 de novembre de 1915 – Munic, 17 de juliol de 1998) fou un director d'orquestra italià.\nGardelli va ser considerat un especialista en les obres de Giuseppe Verdi. Va fer diversos enregistraments de les seves òperes, entre elles, Alzira, Attila, Stiffelio, I Masnadieri, Ernani, Oberto, Rigoletto, La forza del destino i Un Giorno di Regno, així com de l'òpera de Giordano Fedora (amb Magda Olivero). Va ser mentor de diverses sopranos, incloent-hi Lucia Aliberti i la diva hongaresa Sylvia Sass, amb qui va gravar l'òpera de Cherubini Medea. Va ser el principal director de l'Orquestra simfònica nacional danesa des de 1986 fins a 1988. Va ser director convidat a l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kang Hee-gun (24 de febrer de 1978), més conegut com a Garie (en coreà: 개리) és un cantant i compositor de Corea del Sud, especialitzat en rap i que també és productor.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Elena Gerhardt (Connewitz, voltants de Leipzig, 11 de novembre, 1883 - Londres, Regne Unit, 11 de gener de 1961) fou una mezzosoprano alemanya associada al repertori de cambra i cançons (Lieder), considerada un dels seus màxims exponents i pionera com a cantant de cambra. Les seves successores foren Lotte Lehmann, Elisabeth Schwarzkopf, Kathleen Ferrier, Christa Ludwig, Janet Baker i altres.\nEstudià en el Conservatori de la seva ciutat natal amb Marie Hedmondt, però fou el gran pianista Arthur Nikisch que formà el seu estil i perfeccionà al seu art dramàtic. Fou considerada unànimement per la critica i el públic de les principal capitals d'Europa i Amèrica com una de les més perfectes intèrprets del lied alemany, especialment de Schumann, Schubert i Brahms, en els quals concerts fou acompanyada sovint del pianista alemany Walter Pfitzner (1882-1956).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bartholomäus Gesius (Müncheberg, 1555 - Frankfurt de l'Òder, 1613) fou un compositor i teòric musical alemany. Va escriure nombrosos himnes, salms, misses, cançons i motets. La seva obra teòrica principal és Synopsis musicae practicae (1609-1618), la qual aconseguí gran estima en el seu temps.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Luigi Gherardeschi (Pistoia, Toscana, 3 de novembre de 1791 - 1871) fou un compositor\n\nitalià de la nissaga dels Gheradeschi. Succeí al seu pare Giuseppe en el càrrec d'organista i mestre de capella de la catedral de Pistoia i va escriure música religiosa i la cantata Cristoforo Colombo. El seu fill Gherard també fou organista i mestre de capella de la catedral de Pistoia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "«Good Old-Fashioned Lover Boy» és el tercer senzill i la vuitena cançó de l'àlbum A Day at the Races de Queen. Escrita per Freddie Mercury, la cançó es va llançar com a senzill l'any 1977. «Good Old-Fashioned Lover Boy» està inspirada en music-hall, una forma d'espectacle popular durant l'època victoriana.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música, el grau és el lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dona nom a l'escala en qüestió. Així, el primer grau de l'escala de do és la nota do; i el cinquè grau de l'escala de sol és la nota re.\nDins del sistema tonal, cada grau en una escala té un nom:\n\n1r grau: tònica\n2n grau: supertònica\n3r grau: mediant o modal\n4t grau: subdominant\n5è grau: dominant\n6è grau: superdominant\n7è grau: sensible subtònica , segons que es trobi, respectivament, a una distància de mig to o d'un to de la tònica..\n8è grau:tònica.Els graus 1r, 4t i 5è es consideren graus tonals perquè són els que d'una manera especial determinen la tonalitat, mentre que el 3r -especialment-, el 6è i el 7è es consideren graus modals perquè d'una manera més clara determinen el mode o modalitat.\n\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.Greta Salóme Stefánsdóttir (Mosfellsbær, 11 de novembre de 1986), més coneguda per Greta Salóme, és una cantant, lletrista i violinista islandesa, coneguda per haver representat el seu país al Festival d'Eurovisió 2016 amb la cançó \"Hear them calling\". També va participar en l'edició 2012 del Festival que aleshores se celebrava a Bakú, capital de l'Azerbaitjan.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El moviment grunge forma part del gènere de música alternativa, nascuda a finals dels anys 80 a Seattle (també és conegut com el so de Seattle). La música grunge s'inspira en el punk, heavy metal i rock alternatiu. Les característiques d'aquest so són les seves guitarres brutes i distorsionades, bateries pesades i lletres angoixants.\nEn els seus inicis, l'estil grunge va créixer a partir de segells de música independent com Sub Pop. Parteix d'influències de grups com The Melvins, Malfunkshun i Green River; alhora són considerats \"pares\" del grunge.\nA principis dels anys 90 fou quan aquest moviment gaudí de més èxit comercial arran de la publicació de Nevermind de Nirvana i Ten de Pearl Jam.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un grup de música o agrupació musical és un grup de dos o més músics que interpreten música vocal o instrumental. En cada estil i gènere musical, s'han desenvolupat diferents normes per a la mida i la composició de les diferents agrupacions i pel repertori musical que aquests grups interpreten.\nAlgunes de les agrupacions musicals més habituals, de diferents estils musicals serien: l'orquestra simfònica, un cor o coral, una big band o orquestra de jazz; una cobla, o un grup de rock.\nEs troba una infinitat de grups de música de tota classe: música rock, música de cambra, música d'orquestra simfònica, entre d'altres. Per citar alguns exemples: de música rock trobem grups com U2, els Rolling Stones; de música electrònica grups com Dadafon…; de música de cambra trobem grups com Stradivarius o com el prestigiós grup nascut al Conservatori Municipal de Música de Barcelona anomenat Seizansha, entre altres; d'orquestres simfòniques n'hi ha moltes. Citant algunes de caràcter nacional trobem: l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orquestra Simfònica de Badalona, entre d'altres.\nAltres tipus de formacions són la brass band, els mariatxis, les bandes de marxa i les bandes de música militar.\n\n", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La guitarra preparada és una guitarra el so de la qual ha estat alterat mitjançant la col·locació d'objectes a les seves cordes.\nJohn Cage va ser el primer a fer servir aquesta tècnica al piano.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Joseph Hahn, també conegut com a Joe Hahn, Chairman Hahn i Mr. Hahn (Dallas, Texas, 15 de març del 1977) és conegut pel seu paper de DJ al grup de nu metal Linkin Park. Va néixer a Dallas, però es va criar en Glendale (Califòrnia). Després de la seva graduació al Herbert Hoover High School, es va interessar per les arts visuals i va decidir estudiar a l'Art Center College of Design a Pasadena, Califòrnia, amb el seu futur company de grup, Mike Shinoda. El seu camp era la il·lustració però ho va decidir deixar per seguir una carrera de supervisor d'efectes especials en pel·lícules i programes de televisió com ara The X-files, Sphere i Dune. Hahn es va unir al grup Linkin Park, anomenat aleshores Xero, l'any 1997 com a DJ del grup.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "«Hair» és una cançó de la cantant americana Lady Gaga, del seu segon àlbum d'estudi Born This Way (2011). La cançó, escrita i produïda per Gaga i RedOne, va ser llançada el 16 de maig de 2011, com a únic single promocional de l'àlbum, com a part del llançament \"Countdown to Born This Way\" de l'iTunes Store. En teoria, Hair havia de ser el segon single promocional, després de The Edge of Glory, però després va passar a ser l'únic single promocional de l'àlbum quan \"The Edge of Glory\" va esdevenir el tercer single oficial de l'àlbum.\nEn aquesta cançó hi va col·laborar el saxofonista Clarence Clemons.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Rauf Hajiyev (Bakú, 15 de maig de 1922 - 19 de setembre de 1995) fou un compositor soviètic azerbaidjanès. Artista del Poble de l'URSS, va ser Ministre de Cultura de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. També va contribuir al renaixement de la música de jazz a l'Azerbaidjan a la dècada de 1960.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mark Hall, Jr. (nascut el 14 de setembre de 1969) és el vocalista principal del grup de rock cristià de Georgia, Casting Crowns, un grup de set membres, compost completament per pastors joves.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "«Heaven for Everyone» és una cançó escrita per Roger Taylor. Inicialment, va aparèixer a l'àlbum Shove It del seu grup The Cross, amb Freddie Mercury com a cantant convidat. La cançó es va tornar a treballar amb Queen i va aparèixer a l'àlbum Made in Heaven del 1995, on és la setena cançó i el primer senzill. La cançó va arribar al número dos a la UK Singles Chart. El videoclip conté fragments de la pel·lícula Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Helloween és un grup de Power Metal tradicional, sorgit a Alemanya l'any 1984. Fou fundada pel membres d'Iron Fist i Powerfool. Helloween és coneguda com una de les pioneres bandes de power metal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Amy Helm (3 de desembre del 1970) és una cantautora estatunidenca i filla del bateria de The Band, Levon Helm, i la cantant Libby Titus. Formà part de la Levon Helm Band, Dirt Farmer Band, Midnight Ramble Band, Ollabelle, a més de liderar la seva pròpia formació, Amy Helm & The Handsome Strangers. El seu primer àlbum, \"Didn't It Rain\", va sortir a la llum al juliol del 2015.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "High és una cançó de pop rock escrita pel cantant britànic James Blunt i per Ricky Ross (el cantant principal de la banda escocesa Deacon Blue) pel primer àlbum de Blunt Back to Bedlam (2004). La cançó fou produïda per Tom Rothrock i Jimmy Hogarth i rebé una acollida heterogènia dels crítics de música. Fou llançat com a primer senzill a l'agost del 2004 i no aconseguí un gran impacte a la taula de senzills del Regne Unit, no arribant ni als setanta-cinc primers. Després de l'èxit de You're Beautiful, High fou llançada de nou a la tardor del 2005, i esdevingué un èxit de top-20 arreu del món, arribant al tercer lloc de les llistes a Itàlia i el setzè al Regne Unit.\n\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Highway és un grup de rock montenegrí que participà en la segona temporada del programa de talents musicals X Factor Adria, la versió balcànica d'X Factor. Internacionalment, però, és més conegut per haver representant la seva pròpia nació al Festival d'Eurovisió de 2016. El grup està format per Petar Tošić, cantant, pel guitarrista i l'acompanyant de veu Marko Pešić i per Luka Vojvodić, a més del teclista Bojan Jovović. Al certamen europeu s'hi van presentar amb la cançó \"The Real Thing\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Himeneu fou el nom d'una cançó nupcial cantada a cor mentre l'esposa era acompanyada a casa de l'espós. Es diferenciava de l'epitalami perquè es cantava davant la cambra nupcial. Inicialment, \"himeneu\" o cançó himenea, només designava la cançó, però va prendre forma de déu. Vegeu Himeneu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un himnari és un recull o col·lecció d'himnes o cançons religioses, normalment en forma de llibre. Els primers himnaris escrits a mà coneguts provenen de l'edat mitjana, en el context de la cristiandat europea. La reforma en el segle xvi juntament amb el descobriment dels nous himnaris ràpidament impresos a una característica estàndard en el culte cristià de totes les principals denominacions de l'Europa occidental i central.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un himne nacional és una composició musical que sol relatar de forma patriòtica diferents fets de la història, costums i tradicions d'un país o nació. Un himne nacional és adoptat de forma oficial per un govern perquè serveixi per representar la nació en actes nacionals i internacionals de diferent caire. També pot esdevenir himne nacional gràcies a l'ús freqüent i continuat per part de la gent d'una nació que fa que s'associï indefectiblement la cançó amb la nació.Els himnes nacionals van sorgir a l'Europa del segle xix, amb l'inici dels nacionalismes. El més antic és l'himne d'Holanda, anomenat Het Wilhelmus. Durant els segles xix i xx, les antigues colònies que aconseguiren la seva independència adoptaren ràpidament un himne per tal d'accentuar la seva nova condició de nacions independents. Actualment tots els països del món i moltes nacions històriques tenen himne nacional.\n\n", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'himnòdia (del grec hymnōdía) o himnografia és un estil de cant, principalment d'himnes. És una repetició estròfica de melodies depenent del text per a la seva estructuració. La himnòdia es va desenvolupar, possiblement, a partir de la salmòdia, i s'ha convertit en una forma típica el cant comunitari cristià.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El hip-hop soul és un subgènere del R&B contemporani. El terme generalment descriu un estil de música que combina el R&B i la producció de hip-hop. El gènere és un punt mitjà entre el new jack swing i el neo soul i fou molt popular a mitjans de la dècada del 1990.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El hip-house, també conegut com a house rap, és una barreja de música house i hip-hop que va sorgir durant la dècada del 1980 a Nova York i Chicago. No obstant això, la primera cançó de hip-house va ser \"Rok da House\" dels productors britànics The Beatmasters amb les raperes The Cookie Crew, de la mateixa nacionalitat. Després arribaria \"I'll House You\" de Jungle Brothers (encara que això no està indicat en l'àlbum, aquest tema està vista generalment com una col·laboració entre el productor novaiorquès Todd Terry i Jungle Brothers). Després de \"I'll House You\", artistes a Chicago, la casa de la música house, van començar a produir les seves pròpies cançons de hip house.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Hipnotik Festival fou un festival de hip-hop que se celebrà entre 2004 i el 2016 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Durant els dies que se celebrava aquest festival es feien competicions i exhibicions de totes les disciplines de la cultura urbana i relacionada amb el hip-hop (MC, discjòquei, break, graffiti, conferències i tallers professionals, i concerts dels artistes de hip-hop. El juliol del 2016 l'organització de l'esdeveniment va anunciar que no se celebraria l'edició anual a causa de la pujada de l'iva i el descens de les aportacions econòmiques institucionals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "HMV Group (LSE HMV) (His Master's Voice, en català: La Veu del seu Amo), normalment abreujat en HMV, és una famosa marca de la indústria musical i, durant anys, el nom d'una companyia discogràfica del Regne Unit. El nom va ser encunyat en 1899 com el títol d'un quadre del gos Nipper escoltant un gramòfon de corda. Les seues tendes de distribució són actualment les primeres en vendes en el Regne Unit, però té una fera competència dins del Regne Unit per part de Virgin Megastores i, més recentment, de Music Zone...", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Hot Hot Heat és un grup de rock alternatiu format el 1999 a Victoria, Colúmbia Britànica, Canadà.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "I Dreamed a Dream és l'àlbum de debut de la cantant escocesa Susan Boyle.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "I.O.I és un grup de música pop sud-coreà compost per un grup femení de onze integrants format per YMC Entertainment el 2016 que ha publicat els disc Chrysalis (2016).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "In My Life va ser un àlbum de la cantant de folk estatunidenca Judy Collins, llançat en 1966. Va arribar al nº46 en el rànquing de pop de Billboard el 1967.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "In The End va ser el tercer senzill del disc de Linkin Park Hybrid Theory. Va ser llançat l'any 2001, i va captivar un gran èxit entre el públic, convertint aquesta cançó, en una de les més conegudes del grup. Va ser el número 1 a U.S Modern Rock Tracks i el número 2 a U.S Billaboard Hot 100.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Indochine és un grup de música pop-rock en francès, pertanyent al corrent musical de la new wave, que es va formar el 1981 i va tenir un notable èxit a França durant els anys 80.\nDurant els anys 90 els mitjans de comunicació va perdre interès per aquest grup, però Indochine va fer renéixer el seu èxit a la primera dècada del segle xxi, especialment a partir de la sortida, el 2002, del seu àlbum Paradize i el seu single J'ai demandé à la Lune. Al llarg de la seva carrera, hom calcula que Indochine hauria venut més de deu milions de discs, incloent àlbums, singles i compilacions, cosa que el converteix en el grup musical francès amb el major nombre de vendes.Els seus membres són Nicola Sirkis (veu i guitarra), Marco (baix), Boris Jardel (guitarra), Oli de Sat (teclat i guitarra), Mr Shoes (bateria, membre del grup des de 2002) i Matu (teclats, està al grup des de 2005).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un instrument de so determinat (també es pot dir percussió afinada) és aquell que produeix notes concretes i determinades. Tot i que aquesta facultat es dona en la immensa majoria d'instruments, aquesta denominació només s'aplica als instruments idiòfons i membranòfons percudits o fregats. És el cas del xilòfon, la marimba o -entre els membranòfons- les timbales\nUna de les formes més habituals de classificar els instruments de percussió és, precisament en instruments de so indeterminat i de so determinat.\nels instruments determinats són aquells que produixen notes com do,re,mi,fa,sol... Els instruments determinats són la gran majoria d'instruments", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Els instruments musicals xinesos va nàixer de la música oriental, la qual té uns 3.000 anys de tradició i un sistema propi de notació i afinació, tipus de gèneres musicals i instruments gairebé desconeguts a la cultura occidental.\nEntre els principals instruments musicals xinesos es poden destacar els següents:\nEl xun: És un dels més antics, amb més de 7.000 anys d'antiguitat. És una mena d'ocarina sense bisell i de forma ovoïdal o ovalada.\nLa pipa: Es creu que aquesta mena de llaüt va arribar a la Xina procedent de Pèrsia a través de la Ruta de la Seda entre les dinasties Hang i Tanhg. És un instrument extremadament expressiu i ric en matisos, però que requereix un gran virtuosisme. La pipa té quatre cordes i es fan sonar mitjançant el pinçament d'aquestes amb les ungles. L'instrument conté dos tipus de trasts: els que hi ha al màstil i els que hi ha a la tapa harmònica, entre 19 o 20. La caixa de ressonància té forma de mitja pera. La longitud total de l'instrument oscil·la entre 90 i 100 cm. Els intèrprets d'aquest instrument el col·loquen en posició vertical sobre les cames i arribant a tocar-se l'orella esquerra amb les clavilles. Una de les intèrprets més virtuoses d'aquest instrument és Liu Fang.\nL'Erhu: \"instrument bàrbar de dues cordes\" rep aquest nom quan va ser importat de l'Àsia Central durant la dinastia dels Tang (s. viii-X). Està format per dues cordes metàl·liques o de seda i una caixa de ressonància hexagonal recoberta amb una pell de serp. Aquest instrument no s'ha desenvolupament plenament fins a l'establiment de la República Popular de la Xina. El so de l'instrument s'aconsegueix movent horitzontalment un arc entre les dues cordes, mentre l'intèrpret està assegut amb l'instrument col·locat en posició vertical sobre la cama esquerra. Té una extensió de tres octaves. Liu Tian-Hua és el solista més conegut d'aquest instrument.\nEl Yangqin: prové del santour persa. Va arribar a la Xina al segle xvi. És un instrument de corda percutida. El formen una caixa de ressonància trapezoïdal i dues o més files de ponts amb un mínim de set ponts per fila entre els que es col·loquen cordes dobles o triples. El yangqin es percudeix amb dues baquetes de bambú de la mateixa mida dels estris utilitzats per menjar (reben el nom de qinzhu). Virtuosos del yangqin: Vivian Xia, Cheng Hua, Eric Ho.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un interval melòdic és aquell que es dona, en música entre dues notes que sonen una després de l'altra, formant part d'una mateixa melodia. Les normes del contrapunt escolàstic prevenen contra alguns encadenaments d'intervals melòdics.\nPoden ser majors (M), menors (m), justos (J), augmentats (aum), disminuïts (D), doble augmentats (Daum) o doble disminuïts (Dd).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ipermestra (títol original en italià, en català Ipermestra), Ryom Verzeichnis 722, és una òpera en tres actes composta per Antonio Vivaldi sobre un llibret en italià d'Antonio Salvi. Es va estrenar el 1727 al Teatro della Pergola de Florència.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Irene és un grup suec de música indie. Es va crear a Göteborg l'any 2005 i ha tret al mercat dos discos: Apple Bay (2006) i Long Gone Since Last Summer (2007). Ha actuat internacionalment a la Gran Bretanya, a Irlanda i a Espanya, incloent-hi diversos concerts a Barcelona.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'Isle joyeuse (L'illa feliç) és una extensa peça per a piano de Claude Debussy composta el 1904. Segons Jim Samson (1977), la «relació central de l'obra és que el material està basat en l'escala de tons, el mode lidi i l'escala diatònica, sent el mode lidi un mediador eficaç entre les altres dues». Es tracta d'una obra amb característiques romàntiques, fomentada en la casa del mateix pianista, inspirada en l'obra Peregrinació a l'illa de Cítera d'Antoine Watteau (1717).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jambinai és un grup de música coreà creat el 2009 quan els membres del trio coreà es van plantejar de quina manera podien actualitzar la tradició musical del seu país i portar-la al segle XXI. Una formació de rock experimental que fa servir instruments tradicionals coreans com el piri (una mena d'oboè), l'haegum (similar al violí) i el geomungo (parent de la cítara). Convertits en quintet en directe, la seva mescla de post-rock i músiques del món beu també del metal i la música electrònica. El 2012 van publicar el seu debut, Différance, i estan treballant (2015) en el que serà el seu segon àlbum.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jangle pop és un gènere de rock alternatiu de mitjans de la dècada del 1980 que «va marcar el retorn a les guitarres jangly i melodies pop dels anys 60», bandes com The Byrds, amb les seves guitarres elèctriques de dotze cordes i cançons power-pop. A mitjans dels anys 1980, el jangle pop va ser una línia alternativa al «format basat en el pop» amb «alguns matisos de folk rock». Entre 1984 i 1987, «bandes pop del sud com R.E.M. i Let's Active» i un subgènere anomenat «Paisley Underground» van incorporar influències psicodèliques.Per a aquest gènere el so de les guitarres Rickenbacker, en particular els models de 12 cordes són essencials. Les guitarres Rickenbacker van ser popularitzades per George Harrison tocant a The Beatles.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Iuri Timoféievitx Jdànov (Moscou, 29 de setembre, 1925 - 9 d'abril, 1986), va ser un actor, ballarí, coreògraf i artista rus. Es va formar a l'Escola de Ballet de Moscou, arribant a ser el principal solista del Teatre Bolxoi. Va interpretar el paper protagonista de molts ballets, també en el cinema, com ara, Romeo i Julieta o La font de Bakhtxissara, sovint acompanyat per la ballarina Galina Ulànova.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jeepster Records és una discogràfica britànica amb base a Londres, que ha publicat àlbums de grups de pop com Belle & Sebastian, Salako, Looper, The Gentle Waves i Snow Patrol.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Alois Jelen (Světlá, 11 de maig de 1801 - Chvaly, prop de Praga, 15 d'octubre de 1857) va ser un compositor, arxivista i patriota txec. Estudià filosofia a Praga i es distingí com a cantant; després de perdre la veu es dedicà a la composició musical, i no tardà a aconseguir gran popularitat. En acabar els seus estudis entrà en l'arxiu governamental de Bohèmia. El 1848 fou elegit diputat a Corts i més tard arxiver del Ministeri de Governació a Viena. Confegí una llarga sèrie de composicions corals que ocupen un lloc preeminent en la música txeca: Els boiars txecs; L'homenatge; L'amor; L'enyorança; L'amant infidel; Els himnes nacionals, etc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jingle Bell Rock és una popular nadala dels Estats Units. Estrenada per Bobby Helms el 1957, va ser escrita per Joe Beal i Jim Boothe.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Geethali Norah Jones Shankar, més coneguda simplement com a Norah Jones (Nova York, 30 de març de 1979) és una cantant, pianista i actriu americana. És la filla de l'americana Sue Jones i el sitarista indi Ravi Shankar i germanastra d'Anoushka Shankar. Al llarg de la seva carrera ha guanyat nou premis Grammy i ha venut més de 50 milions de discos. Ha estat reconeguda com una de les artistes més populars de la dècada dels 2000. La seva música és una fusió de jazz amb country, blues, folk i pop. Els discos de na Norah Jones solen gaudir d'una bona acollida per part de la crítica i ha fet gires per Àsia, Amèrica, Europa i Oceania.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The Joshua Tree és el cinquè àlbum de la banda irlandesa de rock U2. Editat el 9 de març de 1987 per Island Records, va ser produït per Brian Eno i Daniel Lanois. L'àlbum té influències de les arrels de la música irlandesa i americana, i prové de l'anomenat \"romanç de la banda amb Amèrica\". Escrit i enregistrat a la ciutat de Dublín l'any abans, la banda volia insistir en l'atmosfera de l'àlbum anterior de la banda, The Unforgettable Fire, però també va buscar un so més contundent dins de la disciplina estricta de les estructures de les cançons més convencionals, en contrast amb l'experimentació de The Unforgettable Fire.\nL'àlbum va elevar la banda \"d'herois a súper-estrelles\", d'acord amb la revista Rolling Stone. De l'àlbum en van sorgir els grans senzills «Where the Streets Have No Name», «With or Without You» i «I Still Haven't Found What I'm Looking For», cançons que segueixen sent imprescindibles en totes les ràdios. The Joshua Tree va guanyar els Grammy a \"Millor àlbum de l'any\" i \"millor interpretació rock d'un duo o grup amb vocalista\" a l'edició del 1988. El 2003 l'àlbum es va situar a la 26a posició del rànquing que va crear la revista Rolling Stone dels \"500 millors àlbums de tots els temps\". L'àlbum és un dels més venuts a tot el món, havent venut més de 25 milions de còpies. L'any 2007 es va editar una versió remasteritzada per a celebrar el 20è aniversari de l'edició original.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Jove Orquestra de Figueres (JOF) és una orquestra promoguda per Joventuts Musicals de Figueres l'any 1987 a Figueres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jump és una cançó de l'àlbum Still Not Getting Any del grup canadenc Simple Plan, de gènere pop punk. La cançó alterna dos gèneres molt semblants, el pop punk i el punk rock, a destacar els sons finals de les guitarres.\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kaipa és un grup de rock progressiu suec dirigit per Hans Lundin. Roine Stolt s'uní a Kaipa com el seu guitarrista quan tenia 17 anys. Stolt s'anà a formar The Flower Kings. Kaipa se va reunir pel seu Notes From The Past del 2002. Stolt deixà Kaipa després de Mindrevolutions, però la banda va continuar sense ell.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kaotiko és un grup de rock originari del País Basc. El grup es va formar a finals de l'any 2000 a Agurain. Tres dels seus integrants (Aguayo, Fonta i Aguayiko) procedien del grup Kaos Etiliko. Al setembre de 2001 treuen el seu primer disc, Mundo Kaotiko. A l'abril de 2003 es publicaria el seu segon treball Raska y pierde. Amb aquests dos discos d'estudi, el 17 d'abril de 2004 decideixen gravar un DVD en directe a la sala Azkena de Vitòria, publicat el 14 de març del 2005\nAmb un nou segell, Universal, surt a la llum Destino escrito. En aquest disc, col·laboren El Drogas (Barricada) en les cançons \"Abuso\" i \"Correré\"; i La Miki, cantant de la banda No Relax, fa de segona veu a “Record\". L'àlbum es va gravar en els estudis Katarain, d'Azkarate, entre desembre de 2005 i gener del 2006.\nEl 21 de febrer de 2008, Kaotiko edita el seu cinquè treball, Adrenalina, amb la discogràfica Oihuka. Aquest disc compta amb la col·laboració d'Evaristo (La Polla, Gatillazo) i de Banda Bassotti amb la qual graven el tema \" Luna rosa \".\nEn 2010, llancen el seu nou disc Reacciona!!!, amb la discogràfica Baga-Biga. Aquest disc compta amb 13 cançons.\nEn 2013, treuen un nou disc E.H. Calling!!!, novament amb la discografia Baga-Biga. Aquest treball també compta amb 13 cançons.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kara és un grup de música pop sud-coreà format per un grup femení de cinc integrants format per DSP Media el 2007.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "KAT-TUN és una banda japonesa formada l'any 2001 dins l'agència de talents masculina Johnny & Associates, que debutà en el mercat discogràfic japonès en 2006 sota el segell discogràfic J Storm.El seu debut fou marcat pel llançament del seu primer single, àlbum i DVD – Real Face, Best of KAT-TUN i Real Face Film, respectivament, els tres superant rècords de venda. Els seus 10 singles han assolit sempre el primer lloc en la llista Oricon de la indústria de la música japonesa.\nInicialment, KAT-TUN començà amb sis membres. El juliol de 2010 marxà de Jin Akanishi per dedicar-se a la seva carrera musical en solitari, que havia iniciat marxant als Estats Units. A inicis d'octubre de 2013, Johnny & Associates rescindí el contracte de Koki Tanaka per motius de violació de les regles de la companyia, deixant a KAT-TUN com un grup de quatre membres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jason Luís Cheetham, conegut artísticament com a Jason Luís Kay o Jay Kay (Stretford, Lancashire, 30 de desembre de 1969) és un cantant anglès, líder de la banda Jamiroquai.La seva mare era cantant de jazz i d'aquí va treure les seves qualitats artístiques.\nAls 15 anys va deixar l'escola i més tard va marxar de casa vagant pels carrers. Va cometre alguns robatoris i va estar implicat en un crim que no va cometre. Però tot canvia quan, en el 1989 va arribar la seva odissea del funk. Un amic seu li va deixar el seu estudi de gravació i allà va començar el seu treball. Va firmar un contracte de 8 discos per la companyia de Sony BMG Entertaintment i va treure el seu primer single \"When you gonna' learn?\". Posteriorment, el 1993 va sortir a la llum el seu primer CD \"Emergency on planet Earth\", convertint-se en el més venut de l'any a tot el Regne Unit. Seguidament de \"The Return of the space cowboy\", \"Travelling without moving\", \"Synkronized\", \"A funk odyssey\", \"Dynamite\" i un àlbum recopilatori \"High Times\".\nSe l'ha relacionat sentimentalment amb les actrius Winona Ryder i Denise van Outen.Cal destacar la seva gran passió pels cotxes ràpids i cars, que han aparegut en alguns dels seus videoclips com Cosmic Girl o Alright i també el seu gran amor als barrets, en té una col·lecció de més de 100, arribant a gastar-se 36.000 euros per un.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El khorovod (en rus хоровод) era un ball que a començament del segle xix es ballava a la cort del tsar rus Alexandre I. És de tres temps i més aviat ràpid. Els ballarins, que estan disposats en cercle, canten alhora com en una coral. Pot recordar la khoreïa de l'antiga Grècia. Sembla que aquesta mena de ball cantat existeix també en altres països eslaus.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "King of Bongo és el tercer àlbum de Mano Negra.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kino és un grup britànic de rock neo-progressiu format per membres d'altres grups (John Mitchell d'Arena i The Urbane; Pete Trewavas de Marillion, Transatlantic i Edison's Children; John Beck d'It Bites; Bob Dalton d'It Bites; Chris Maitland de Porcupine Tree).\nLa formació va treure el seu àlbum de debut, Picture al febrer del 2005.\nEnter el període del 2006 al 2018 va estar inactiva degut a que Mitchell es va reunir amb Beck i Dalton als reformats It Bites, reemplaçant al guitarra i cantant original, Francis Dunnery, fent una gira el 2006 i realitzant dos àlbums. A part, la banda ha deixat d'aparèixer a la web del seu segell, InsideOut.Al Gener del 2018, Mitchell va anunciar que reformava la banda amb Trewavas, Beck i Craig Blundell reemplaçant a Chris Maitland a la bateria. Al Març del mateix any editen un nou disc en estudi, 'Radio Voltaire'.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kon Live Distribution és un segell discogràfic fundat pel cantant de R&B Akon.\nEls artistes d'aquest segell són Ray Lavender, Saschali, Rock City (Timothy i Theron Thomas), Brick & Lace, Lady Gaga, Kardinal Offishall, Sway DaSafo, i Colby O'Donis.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El kontàkion o kondàkion (grec: κοντάκιον) és un tipus d'himne propi de les tradicions litúrgiques ortodoxa i catòlica oriental. El seu origen es remunta a l'Imperi Romà d'Orient de voltants del segle vi. Es divideix en estrofes (οίκοι, iki, «cases») i comença amb un proemi. Habitualment té una temàtica bíblica i sovint representa un diàleg entre personatges de la Bíblia. Romà el Melode fou el principal compositor de kontàkia amb diferència. L'únic kontàkion que encara se sol cantar en la seva totalitat és l'Acatist a la Mare de Déu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kylie és l'àlbum debut de la cantant australiana Kylie Minogue. Va ser publicat el 4 de juliol de 1988.\nLa majoria de cançons de l'àlbum són estil \"dance-pop\", i només conté dues balades anomenades \"It's No Secret\" i \"I Miss You\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ladilla Rusa és un grup musical de Montcada i Reixac (Catalunya) format per Tania Lozano i Víctor F. Clares, amics des de la infància i periodistes de formació, que el 2017 decidiren crear un grup, inicialment com a broma. El seu estil, descrit com a «orgull txarnego», té influències de l'electropop, la rumba catalana i altres influències de la perifèria barcelonina. Les seves cançons més destacades són Macaulay Culkin i KITT y los coches del pasado.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Laisse tomber les filles és una cançó composta l'any 1964 pel cantautor, actor i director de cinema francès Serge Gainsbourg.\nFou popularitzada a la dècada del 1960 per \"la Franceseta d'or\" France Gall i revisada als anys 80 pel conjunt belga Honeymoon Killers, acostant-la al so punk-ska.\nEl 1996 April March (àlies d'Elinor Blake), il·lustradora californiana i especialista a versionar cançons franceses dels seixanta, en va incloure dues versions en el seu àlbum \"Paris in April\"; la primera, una interpretació del tema original, i la segona, \"Chick Habit\" amb lletra pròpia i idioma anglès. Aquesta última versió ha estat recentment elegida per Quentin Tarantino per a la banda sonora de la seva pel·lícula Death Proof.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Adam Mitchel Lambert (29 de gener de 1982, Indiana, Estats Units) és un cantant, actor i model nord-americà, resident a Los Angeles, Califòrnia. Es va donar a conèixer mundialment en participar en la 8a temporada del concurs American Idol en què va quedar segon. Ha llançat 3 àlbums d'estudi: \"For Your Entertainment\", d'on en sorgí el seu senzill més reeixit, \"Whataya Want From Me\". \"Take One\" fou un àlbum que va gravar el 2005, abans de donar-se a conèixer, i que mai va arribar a promocionar. I finalment, \"Trespassing\". Ha obtingut un gran nombre de nominacions i premis, com la nominació al premi Grammy per la cançó \"Whataya Want From Me\". Amb el seu àlbum \"For Your Entertainment\" va aconseguir el tercer lloc al Billboard 200 amb 198.000 còpies venudes en la primera setmana del llançament, i obtingué el top 10 en diversos països. El 2010, surt de gira per Amèrica i Europa, \"Glam Nation Tour\", per promocionar l'àlbum. Amb el seu segon àlbum, \"Trespassing\", Adam aconseguí arribar a la posició núm. 1 del Billboard 200, essent el primer solista obertament homosexual a aconseguir-ho.\nDes del 2011, canta amb Queen, formant així Queen + Adam Lambert.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Miranda Leigh Lambert (Longview, Texas, 10 de novembre de 1983) és una cantautora de música country estatunidenca. Esdevingué famosa el 2003 quan va acabar entre els finalistes de la temporada d'aquell any del programa musical de televisió Nashville Star. Coneguda sobretot com a solista actualment, és també membre del grup femení Pistol Annies. D'ençà el començament de la seva carrera Lambert ha rebut diversos premis com ara els Premis Grammy, els Premis de l'Acadèmia de Música Country i els Premis de l'Associació de Música Country.\nEntre 2011 i 2015 va ser l'esposa del també cantant de country Blake Shelton.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Las que no iban a salir és el primer àlbum recopilatori del traper i cantant porto-riqueny Bad Bunny. Va ser llançat sense anunci previ el 10 de maig de 2020 per «Rimas Entertainment». Inclou col·laboracions com a convidats a artistes com Zion & Lennox, Yandel, Don Omar, Nicky Jam, Jhay Cortez, i Gabriela Berlingeri.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Cláudia Cristina Leite Inácio (São Gonçalo, 10 de juliol de 1980), més coneguda com a Cláudia Leitte, és una cantant brasilera d'axé, que fins a l'any 2008 va ser vocalista del grup musical Babado Novo.És una de les cantants d'axé més populars de Brasil, que va guanyar el MTV Brasil's Video Music Brasil 2007, categoria en la que havia estat nominada com a millor cantant.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Liars és un trio de Los Angeles, Estats Units creat el 2000. El conformen Angus Andrew (veus/guitarra), Aaron Hemphill (percussió, guitarra, sintetitzador) i Julian Gross (bateria). Tenen set àlbums d'estudi i publiquen sota el segell Mute Records. La seva alineació ha anat canviat al llarg de la seva història i el seu registre combina punk amb música electrònica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La lijerica (pronunciat lijɛritsa en serbocroat) és un instrument musical de corda fregada propi d'Hercegovina i de la regió croata de Dalmàcia. En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.321 dels llaüts amb caixa en forma de bol. Té un cos en forma de pera, tres cordes i es toca amb un arquet. Normalment apareix per acompanyar la dansa linđo o poskočica típica de la zona. El nom és un diminutiu de «lira», i probablement deriva de la lira de Bizanci. D'altra banda, té vincles amb altres instruments com el kemenche turc, la lira calabresa, la lira de Creta i el gadulka. Tot i que el seu lloc preferent és en la música tradicional, també se la pot trobar en la música popular.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "«Lipstick/Ichibanboshi» (Lipstick/一番星, «Lipstick/Ichibanboshi»?) és el sisè senzill de Sachi Tainaka i va ser llançat el 7 de novembre del 2007. La cançó Ichibanboshi va ser usada per al tema principal d'una pel·lícula titulada Persona.\nEl senzill abastà el lloc nº63 de les llistes de discos del Japó.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una llista d'èxits musicals (en anglès anomenada music chart o Hit Parade) és una manera de donar a la música un grau. El grau ve de la popularitat de la música. La Billboard Hot 100 és una llista d'èxits popular. La informació sobre llistes ve d'algunes fonts diferents, com el nombre de vendes, com el nombre de vegades que una cançó sona a la ràdio, o el nombre de vegades que una cançó o un àlbum són descarregats, i/o d'altres criteris. Les llistes són a vegades fetes per a un tipus concret de gènere musical, per exemple Top 10 Rock Songs.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pau Pinós i Bergé, més conegut pel nom artístic de Lo Pau de Ponts, és un cantautor català, de Ponts, La Noguera. El jove cantautor publica al seu canal de Youtube les seves cançons i paròdies. Des del 2018 forma part de l'equip del Fricandó matiner de RAC 105.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ismaël Lô (Dogondoutchi, Níger, 30 d'agost de 1956) és un cantant i músic senegalès, un dels cantants més famosos del Senegal després de Youssou N'Dour i, com aquest, ha estat un dels popularitzadors de l'estil musical senegalès conegut com a mbalax.\nTot i que cantava des de feia molts anys, sobretot amb el grup Super Diamono, no va ser fins al 1990 que la seva carrera es veié propulsada cap a la fama gràcies al títol Tajabone, tret del seu sisè àlbum en solitari, Ismaël Lô, que va tenir ressò quan fou integrat a la banda sonora de la pel·lícula Todo sobre mi madre, del realitzador espanyol Pedro Almodóvar.\nEl 2002 el govern francès el feu cavaller de la Legió d'Honor.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kevin Locke o Tokeya Inajin \"El primer a alçar-se\" (Standing Rock, Dakota del Sud, 1954) és un músic sioux barreja de lakota i anishinabe, és mestre i artista, toca i balla la dansa amb els anells, amb la qual cosa ha anat a molts powwows. Ha enregistrat nombrosos discs, com The first flute.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Los Bólidos va ser un grup musical, actiu entre 1979 i 1982, fundat a Madrid (Espanya) per Isabel San Gabino (guitarra) i integrat per Antonio Siegfried (guitarra), Javier Gutierrez (baix), Carmen Madirolas (veu), Carlos Durant (bateria) i Merche Valentin (cors). Inicialment es van dir Los Rebeldes de Madrid. Van formar part de l'anomenada Nueva Ola Madrilenya, que després passaria a denominar-se La Movida. Van gravar els seus temes en estudi i en directe, editant un disc en 1983 que contenia, entre d'altres, el tema \"Ráfagas\", que ha estat versionat per diversos artistes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Lost Highway és un recopilatori de l'artista de country Willie Nelson. Va ser llançat l'11 d'agost del 2009.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "«Love» és una cançó de la pel·lícula de Walt Disney Robin Hood, amb lletra i música elaborada per Floyd Huddleston i George Bruns, i interpretada per l'esposa de Huddleston d'aquell moment, Nancy Adams, veu cantant de Lady Marian a la pel·lícula.\nLa cançó va ser nominada a l'Oscar a la millor cançó original l'any 1973, però fou «The Way We Were» de la pel·lícula homònima qui finalment va obtenir l'estatueta de l'Acadèmia.També es va utilitzar la cançó a la banda sonora de la pel·lícula de 2009 Fantastic Mr. Fox, dirigida per Wes Anderson.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant cubana nascuda a l'Havana. És coneguda amb el monònim de Lucrecia. Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis (2003–2009), RTVE. Ha publicat Besitos de chocolate. Cuentos de mi infancia (2006).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Luna Ad Noctum és un grup de música black metal simfònic polonès format el 1998. El formen Adrian Nefarious (baix i veu), Dragor (bateria), Tomas Infamous (guitarra), Blasphemo (guitarra) i Noctivagus (teclat).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Macho Man és el segon senzill del grup estatunidenc de música disco Village People. Es va fer popular a l'estiu del 1978, tot aconseguint el número 25 a les llistes d'èxits dels Estats Units, quatre mesos abans del seu senzill Y.M.C.A.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mainhorse fou un grup suís de rock progressiu dels anys 70 que publicaren dos discos Mainhorse (1971) i The Geneva Tapes (2007).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El taüt de malaquita (rus: Малахитовая шкатулка, Malahitovaia xkatulka) és una òpera en dos actes de Dmitri Batin.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mamma Mia és una cançó del tercer àlbum d'ABBA, ABBA, escrita per Benny Andersson, Björn Ulvaeus i Stig Anderson, amb les veus d'Agnetha Fältskog i Anni-Frid Lyngstad.El 1999, un musical amb el mateix nom, Mamma Mia!, en què apareixien moltes de les cançons d'ABBA, s'estrenà al West End de Londres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un manicord o monocord Arxivat 2017-12-28 a Wayback Machine. és un instrument musical cordòfon de teclat. Posteriorment va agafar el nom de clavicordi, clavicèmbal o espineta.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Antonio José Martínez Palacios (12 de desembre del 1902- 11 d'octubre del 1936) va ser un compositor espanyol de la Generació del 27.\nEs conserva una cita de Maurice Ravel que creia que Palacios esdevindria \"el compositor espanyol del nostre segle\", tanmateix, la seva música va ser oblidada fins al 1980. Recentment s'han recuperat i publicat algunes de les seves obres.\nVa ser afusellat pels colpistes al principi de la Guerra Civil Espanyola i enterrat en una fossa comuna a Estépar.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una marxa és una peça musical de ritme regular i accentuat generalment en compàs binari, destinada a acompanyar desfilades militars i processons. S'ha fet servir també com a moviment dins de la sonata, la suite.També és molt freqüent en òperes. Els exemples més coneguts serien la marxa nupcial de Lohengrin, de Wagner, la triomfal d'Aida, de Verdi, i diverses marxes d'algunes òperes i obres orquestrals de Mozart.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Enrique Marzo y Feo (Alcalá de Henares, 1819 - 1892) fou un músic espanyol del Romanticisme. Als vint anys fou nomenat músic major d'un regiment de cavalleria, desenvolupant el mateix càrrec en d'altres. Fou un dels fundadors de la Societat de Concerts i professor d'oboè del Teatre Reial de Madrid. Escriví diverses composicions musicals i el que li donaria fama per la posteritat fou un Método de oboè con nociones de corno inglés, que fou declarat de text al Conservatori de Madrid.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La paraula MC o emcee (pronunciat 'emsi') prové de l'anglès i és l'acrònim de Master of Ceremonies (mestre de cerimònies). Anteriorment s'emprava per a referir-se a les persones que animaven al públic en les sessions de DJ, però actualment s'utilitza més sovint per a referir-se als vocalistes de rap.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Kento Masuda —増田 顕人 Masuda Kento— (Katori, 29 de juny de 1973) és un músic i compositor (japonès). Mestre de l'Orde de Sant Silvestre. Masuda és també membre de l'Acadèmia Nacional de les Arts i les Ciències i un pianista líder internacional de Kawai.[1] Arxivat 2019-06-06 a Wayback Machine.[2]", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mean Streak és el cinquè disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1983.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Measured Records és un segell discogràfic independent que forma part del centre que és el Measured Group. També inclosos es troben el No Half Measures Ltd. (gestió d'artistes) i el Measured Music (publicacions).\nAmb seu a Glasgow (Escòcia, Regne Unit), Measured Records va ser fundada en el 2002. El primer llançament del segell va ser el senzill ���Because You’ pels proveïdors d'indie pop Cosmic Rough Riders en juny del 2003. Des de llavors, el segell ha llançat senzills i àlbums del gust de Cosmic Rough Riders, The Hazey Janes, The Hedrons i Patricia Vonne, entre altres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Anna Mehlig-Falk (Stuttgart, 11 de juliol de 1846 - Anvers, 1904) fou una pianista deixebla de Franz Liszt , Anton Brucknner i Liebert.Va fer concerts per Europa i també als Estats Units. El 1973, després d'una gira per aquell país, es va casar amb un comerciant d'Anvers, va retirar-se de la música professional i va residir a Bèlgica fins a la seva mort.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mercury Records és un segell discogràfic fundat el 1945 per Irving Green, Berle Adams i Arthur Talmadge. Actualment depèn de l'Universal Music Group.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "MFSB va ser un conjunt de més de 30 músics d'estudis basat en el reeixit Sigma Sound Studios de Philadelphia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mikołaj Zieleński (Warka, 1550 (Gregorià) – c. 1615) fou un compositor polonès del segle xvii. Va ser mestre de capella a Gniezno. A Venècia edità diversos llibres de composicions del gènere sagrat (ofertoris, comunions, etc.) des d'una a vuit veus amb acompanyament d'orgue i sense. En el seu temps era considerat com un dels millors compositors.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Milli Vanilli va ser un grup de pop i dance creat per Frank Farian a Alemanya el 1988, format per Fab Morvan i Rob Pilatus.\nL'àlbum de debut del grup va assolir unes vendes considerables, cosa que els va fer aconseguir un Premi Grammy en la categoria de \"Millor artista novell\" el 1990. El grup va vendre més de 30 milions de singles, 14 milions d'àlbums, i va esdevenir un dels grups més populars de finals dels 80 i principis dels 90.\nEl grup, però, caigué en desgràcia quan se'ls va retirar el Grammy en saber-se que les veus no eren les de Morvan i Pilatus; ells solament posaven la imatge als discs i a les actuacions, però els cantants eren uns altres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Miquel Casals i Aragonès (Barcelona, 1857 – ??, desembre de 1937) fou un músic, compositor i professor de piano català.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Manolo Miralles (Xàtiva, 1952) és un músic i cantant valencià fundador del grup Al Tall.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Misia Remix 1999 és el primer àlbum de mescles de la cantant japonesa Misia, i en general, el tercer de la seva discografia, editat el 9 de juny de 1999. Va editar-se en format casset i vinil únicament. Misia Remix 1999 va debutar en la 36a posició a la llista setmanal d'àlbums Oricon, amb 8.770 còpies venudes durant la primera setmana.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Moanin' és un àlbum de jazz enregistrat per Art Blakey amb la seva formació Art Blakey & The Jazz Messengers. Es va enregistrar el 30 d'octubre del 1958 a New Jersey i va sortir al mercat aquell mateix any.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música, el mode frigi és un dels modes grecs. El mode frigi es construeix establint com tònica la tercera nota de l'escala diatònica. Pot ser classificat com un mode menor, té la següent relació d'interval:\n\n- st - T - T - T - st - T - T (on: T = to i st = semitò). Exemples:A partir de la tonalitat de do major, hi ha el mi frigi: mi - fa - sol - la - sí - do - re\nA partir de la clau de sol, hi ha el mi frigi: si - do - re - mi - fa#- sol - la\nPartint de la tonalitat de lab, hi ha el mi frigi: do - reb - mib - fa - sol - lab - sib", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Modjo va ser un duet francès, format per Romain Tranchart i Yann Destagnol, de house, música electrònica i pop, que estigué en actiu des de 1998 a 2002.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mr. Children (ミスターチルドレン), també coneguda com a Misuchiru (ミスチル), és una banda japonesa de rock.\nMr. Children és una de les tres bandes més famoses i venudes del Japó dins del seu camp, al costat de B'z i Southern All Stars.\nL'estil musical de Mr.Children ha variat notòriament amb el temps, acord al pas dels anys, la banda ha passat de compondre música rock&pop amb una temàtica lleugera i innocent a un rock més incisiu i psicodèlic combinant estils com el Jazz, Blues i el Rock d'una manera suggestiva i molt propers al treball que feu The Beatles en la seua carrera.\nMr.Children és molt respectat a nivell artístic, solistes i bandes com Utada Hikaru, Ken Hirai, the pillows, Kuwata Keisuke, Remioromen, KinKi Kids entre tants altres són admiradors de la banda i reconeixen la transcendència aquesta a través del temps.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música aleatòria, també dita música estocàstica ��s un sistema de composició musical que permet la intervenció de processos d'atzar.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música colombiana moderna és una mescla d'influències africanes, natives i europees (especialment espanyoles), a més de les influències de formes musicals més noves, com la música de Cuba i Jamaica. A la Cúmbia, se l'anomena la música nacional de colòmbia.\n\nCúmbia\nBambuco\nMapalé\nSanjuanero (santjoaner)\nGuabina\nPasillo (passadís)\nRajaleña\nRumba criolla\nGuasca\nCarranguera\nMurga nortesantanderana\nShirú", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música clàssica del segle XX es va veure afectada per un fet revolucionari: una nova manera d'escoltar música degut a les noves tecnologies desenvolupades per a capturar, enregistrar, reproduir i distribuir la música.\nPer altra banda, el gran desenvolupament dels mitjans de transport i de comunicació a nivell mundial, han fet que sigui pràcticament impossible parlar de la música del segle XX com una realitat única, obligant a contextualitzar de manera precisa el fenomen musical, no només geogràficament, sinó també a nivell del mitjà de creació i transmissió de la música. Tota la música del període ha estat afectada per l'auge de la música popular.\nAixí doncs, en comptes de centrar-se estrictament en la producció musical europea del segle xx, la musicologia clàssica s'ha dedicat a l'estudi de la música escrita a partir de la tradició musical europea durant aquest segle.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música de l'Índia inclou múltiples varietats de música folk i música pop, a més de la música clàssica: música carnàtica i música hindustànica. La tradició musical de l'índia s'allarga uns milers d'anys, i desenvolupada a través de diferents eres, es manté com a font d'inspiració religiosa, expressió cultural i entreteniment.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Música Popular Brasileira (MPB) és una tendència musical brasilera a partir del 1966. Es tracta de música popular urbana de classe mitjana sorgida després de la generació de la Bossa nova. És una música creada per persones nascudes a partir de la dècada de 1940 en endavant. No és un gènere com la samba, el bolero, etc., que són estils definits escoltats predominantment per classes socials diferents. La MPB va començar amb un perfil marcadament nacionalista, però va anar canviant i incorporant elements de procedències diverses, fins i tot Pop i Rock.\nEn la cultura musical brasilera no hi ha massa resistència, per part dels músics, en barrejar gèneres musicals. Per això existeixen molts gèneres híbrids. Aquests estils musicals són classificats generalment com MPB.\nEn conseqüència, la MPB no es restringeix a un ritme corrent. És simplement el nom donat a la música brasilera escoltada predominantment per la classe mitjana, abastant estils variats. Igualment, els artistes representatius de la MPB tampoc no es caracteritzen per la definició d'un estil musical concret, sinó més aviat per presentar treballs diversificats i híbrids.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música romana d'Orient és la música creada a l'Imperi Romà d'Orient o pels romans d'Orient en altres països, incloent-hi el millet-i Rûm de l'Imperi Otomà després de la caiguda de Constantinoble el 1453. La gran majoria de composicions romanes d'Orient que es coneixen són de naturalesa litúrgica, fonamentalment cants vocals i monòdics. Té vuit modes (quatre d'autèntics i quatre de plagals). Entre els principals músics romans d'Orient destaquen Joan Cucuzeles i Manuel Crisafes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "N.A.S.A. (North America/South America) és un projecte musical format el 2003 pel novaiorquès Squeak E. Clean (Sam Spiegel) i pel paulista Zé «DJ Zegon» Gonzales (ex-Planet Hemp). L'àlbum d'estrena (Spirit of the Apollo) va ser llançat al febrer de 2009, amb participacions especials de David Byrne, Kanye West, Tom Waits, George Clinton, Karen O, Ghostface Killah, Santogold, M.I.A. i Seu Jorge, entre altres", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Naomi Saalfield (Melbourne, Austràlia, 15 de maig de 1989), més coneguda pel seu nom artístic Nai Palm, és una vocalista, multi instrumentista i compositora australiana. És líder i co-fundadora del grup de neo soul Hiatus Kaiyote, però també ha publicat un treball en solitari, anomenat Needle Paw, l'any 2017.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Nasir bin Olu Dara Jones (Nova York, 14 de setembre de 1973), anomenat simplement Nas i també Nasty Nas, és un raper i actor estatunidenc, fill del músic de jazz Olu Dara. Des del 1994, Nas ha gravat onze àlbums d'estudi, i ha actuat en diverses pel·lícules, com Temps límit (2001). També té un segell discogràfic propi i una editorial que publica revistes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Necip Celal Andel (Istanbul, 1908 - 29 de desembre de 1957) fou un compositor i violinista turc del segle xx. És conegut com el compositor del primer tango en turc: Ben de Gönül Çektim Eskiden. Nascut als temps otomans, Necip Celal va cursar els seus estudis bàsics i secundàris a Istanbul. Invident des de l'edat de 18, va començar a compondre cançons a la mateixa edat. Va rebre lliçons de música d'Edgar Manas. Va anar a Alemanya per cursar els estudis superiors de Dret, però finalment decideix fer-se músic.El seu tango, Ben de Gönül Çektim Eskiden (\"Jo també he sofert -del amor- en el passat\", també conegut com a Mazi Kalbimde Yaradır, \"El passat és una ferida en el meu cor\"), compost l'any 1928, amb lletra de Necdet Rüştü Efe, i cantat per la cantant turca Seyyan Okyay es considera el primer tango turc. El fet que l'actriu alemanya Evelyn Holt la cantara en el cinema Hale de Kadıköy en una visita a Istanbul, va contribuir a la seva fama. També va compondre un himne a Fenerbahçe SK.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mot neomodalisme fa referència a la tendència que van tenir alguns compositors del segle xx a fer servir els modes antics. Compositors com ara l'anglès Vaugahn Williams, el màxim exponent d'aquesta modalitat, van participar d'aquesta tendència.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Neuroticfish va ser un projecte musical alemany del qual els estils eren del tipus cos electrònic musical, futurepop, i synthpop, com també d'altre tipus de música electrònica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "New York Ska-Jazz Ensemble és un grup de ska i jazz format el 1995 a la ciutat de Nova York. És una de les formacions que més ha influït en el renaixement dels sons tradicionals jamaicans oferint una gran presència als escenaris europeus des del seu principi.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Nicola Delita era una discogràfica independent especialitzada en reggae, fundada l'any 1978 a Jamaica. Per a la gravació, utilitzaren els estudis de Harry J (Kingston, Jamaica) i Joe Gibbs (Kingston, Jamaica).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Nielson, nom artístic de Niels Littooij (Dordrecht, 28 de desembre del 1989) és un cantant i compositor de música rap neerlandès, conegut per haver guanyat els preliminars l'any 2008 del Kunstbende a Rotterdam. L'any 2012 va participar en el talent show De beste singer-songwriter. No va guanyar el concurs però li permeté impulsar la seva carrera musical.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Objectivo Birmania va ser un grup musical espanyol que va viure dues etapes diferenciades:De 1982 a 1986 van ser una formació amb quatre instrumentistes masculins, i tres veus femenines, una solista i dues coristes conegudes com les Birmettes. El 1987, es va produir un cisma en el grup que va provocar una lluita entre les dues meitats pel nom que es va resoldre en els tribunals. Els membres que es van fer amb els drets del nom van decidir seguir endavant amb el grup, mentre els altres es van dedicar a altres projectes o van abandonar la música. Després d'una convocatòria de càstings, el grup es va reformar i va reconvertir en un trio vocal femení. Aquesta nova versió de la formació, completament diferent en estructura i estil, va debutar el 1989. Objectivo Birmania se separaria definitivament al desembre de 1991.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Birgit Õigemeel (Kohila, comtat de Rapla, 24 de setembre de 1988) és una actriu i cantant Estònia. Va representar el seu país a Eurovisió 2013, amb la cançó Et uus saaks alguse.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jungle és el nom donat a un estil de música electrònica que incorpora influències tant del techno hardcore original (també conegut com a \"breakbeat hardcore\") com del techno i de l'escena jamaicana existent a Anglaterra en els anys 80. D'aquesta cultura del sound system incorpora elements del reggae i del dub. Existeix un important debat sobre la diferenciació entre Jungle i Drum and Bass, perquè ambdós termes s'utilitzen indistintament en nombroses ocasions. Realment el terme Drum and Bass no comença a utilitzar-se fins a mitjans dels 90, amb recopilatoris com \"The Dark Side - Hardcore Drum & Bass Style\"", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "One Step Closer va ser el primer senzill i un dels videoclips del disc Hybrid Theory del grup Linkin Park. És una de les cançons més famoses del grup i una de les poques en què en Mike Shinoda no apareix cantant rap. La cançó, d'estil nu metal, dura uns 2:30 minuts.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'organum és la duplicació d'un cant (una melodia gregoriana anomenada tenor) pla preexistent, mitjançant un moviment paral·lel, a un interval d'octava, quarta o quinta. Les primeres manifestacions de les quals es té constància són del segle ix.\nEls primers tipus d'organum es troben als tractats Musica Enchiriadis i Scholia Enchiriadis, tractats que recullen el repertori de la segona meitat del segle ix, i responen tots al mateix principi: la duplicació d'un cant pla preexistent en moviment paral·lel a un interval d'octava, quinta o quarta.\nEl cant pla s'anomena vox principalis (veu principal) i la veu afegida s'anomena vox organalis (veu organal). En aquests tipus d'organum primitiu, la vox principalis (també cantus) està situada dalt, mentre que les duplicacions es fan per sota d'aquesta veu. El moviment paral·lel és habitual, encara que a poc a poc s'anirà movent la vox organalis primer per moviment oblic i després per moviment contrari. Aquests procediments aniran preparant el camp cap a la veritable polifonia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un orgue electrònic és un instrument musical de teclat electrònic que deriva de l'harmònium, orgue i orgue de teatre. Originalment, va ser dissenyat per imitar el so dels orgues de tubs, els orgues de teatre, els sons de la banda, o els sons orquestrals. L'orgue electrònic és de la família d'aeròfons, l'aire surt per els diferents tubs amb diferents mides que fan que cada tub tingui un so diferent. Al pressionar cada tecla el tub que coincideix amb aquella tecla s'obre i deixa passar l'aire.\n\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA) és una orquestra andorrana creada el 1992 per iniciativa del músic andorrà Gerard Claret i Serra amb el suport del Govern d'Andorra. Depèn de la Fundació ONCA, gestionada pel Ministeri d'Educació i Cultura i la Fundació Crèdit Andorrà.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "O.X. Pow va ser un grup musical madrileny practicant d'un rock potent i veloç, proper al punk i al hardcore punk en els seus primers enregistraments, i més tendent a la new wave en les últimes. Van existir de 1982 a 1987 aproximadament, deixant com a llegat diversos discos i algunes maquetes i enregistraments en directe. Especialment es recorda el seu primer EP, gravat en 1983, que ha estat reeditat en diverses ocasions. Els seus membres foren: Paul (veu, guitarra), Pedro (guitarra i cors), Andrés (baix) i Geli (bateria).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pablo Und Destruktion és el projecte en solitari del músic asturià, Pablo García Díaz (Gijón, 20 de febrer de 1984) cantautor amb un estil propi a cavall entre el folk, la psicodèlia, el blues i la tonada. Té editats cinc discos Animal con Parachoques (2012), Sangrín (Discos Humeantes, 2014), Vigorexia Emocional (2015), Canciones para Antes de una Guerra (2016) i Predación (2017). Els seus directes són tant en solitari, amb la seva guitarra, els seus pedals de loop, delay i altres aparells electrònics, com quan es fa acompanyar d'altres músics.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Paisible (París, Regne de França, 1745 - Sant Petersburg, Imperi Rus, 1781) fou un compositor i violinista francès. Fou deixeble de Pierre Gaviniés, i mostra tal aptitud pel violí, que aviat assolí entrar en una orquestra notable i en la capella de música de la duquessa de Borbon-Conti; més va recórrer diferents països europeus, recollint molts èxits en els concerts que donava. Trobant-se a Rússia amb motiu d'una gira artística, i desitjant fer-se aplaudir per l'emperadriu Caterina II de Rússia, no va poder veure satisfets el seu desig degut a les intrigues de Lolli. Des de llavors sembla que la fortuna no li'n fou gaire favorable; en els concerts que donava difícilment aconseguia cobrir despeses, motiu pel qual entrà al servei d'un personatge rus, però aquesta situació no li fou agradable al violinista, i tornà a donar concerts, que tampoc li proporcionaren els avantatges pecuniaris que esperava. Mancat de recursos, i havent contret deutes a Moscou (on l'havia portat el servei del personatge abans nomenat) sota la promesa de refer als seus creditors a la seva tornada a Sant Petersburg, no trobà en aquesta capital la forma de satisfer a aquests, pel qual es suïcidà d'un tret al cap. Publicà dos concerts per a violí i 12 quartets per a instruments d'arc en dues sèries.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La pala és l'extrem o cap del mànec aplanat d'alguns cordòfons, on es troba el claviller.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Paramore és un grup de rock alternatiu format a Franklin, Tennessee el 2004 que destaca per la joventut dels seus components.\nLlançaren el seu primer àlbum, All We Know Is Falling, el 2005, i el seu segon àlbum, Riot! el 2007, el qual aconseguí el certificat de Platí als EUA i d'Or a Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i el Regne Unit. Brand New Eyes, el tercer àlbum de Paramore, fou llançat el 29 de setembre de 2009 i el quart, Paramore, ho va fer el 9 d'abril de 2013.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Felipe Pardiñas (Lugo, Galícia, segle XVII) fou un compositor espanyol. Entre les seves inspirades composicions hi figuren cantares gallegos, que el poble entonava amb entusiasme en les romeries i festes religioses. Es dedicà a l'ensenyança amb gran èxit i va escriure notables treballs referents a la música, però tenia un caràcter tant insuportable que es guanyà l'enemistat de tothom que el va tractar. Morí en la misèria i foll.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Parlophone és una discogràfica anglesa, subsidiària d'Warner Music Group, que alberga artistes destacats de l'escena musical anglesa, com són Kylie Minogue, Coldplay, Blur, Gorillaz, Pet Shop Boys, Siobhan Donaghy, Chiddy Bang o Queen.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dick Parry (Cambridge, 22 de desembre de 1942) és un saxofonista anglès. És un conegut instrumentista que es va fer famós per interpretar el tema Money de Pink Floyd, entre altres temes d'aquest grup.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El pasdoble és una forma musical festera, curta, executada normalment pel carrer per les bandes de música i que prové de les desfilades militars. Té ritme binari, per a poder caminar mentre s'executa. La seua velocitat aproximada és de 120 negres per minut. Té melodies alegres i caràcter típic de la música espanyola. El mateix nom, pasdoble, és una referència al ritme i al ball.És una forma que sols es conrea a Espanya, i que forma part del seu folklore, on més s'ha conreat és al País Valencià.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Lester William Polsfuss, conegut com Les Paul, (Waukesha, Wisconsin, 9 de juny de 1915 - White Plains, Nova York, 13 d'agost de 2009) fou un guitarrista de jazz estatunidenc. És considerat el pare de la guitarra elèctrica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El pentacord és la primera part de l'escala que designa si l'escala és menor o major, i on se situa la major part de l'harmonia. Comprèn, per ser més exactes, els set primers semitons de l'escala, o els cinc primers graus.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Permission de dix heures (títol original en francès) és una òpera en un acte composta el 1866 per Jacques Offenbach sobre un llibret en francès de Mélesville i Pierre Carmouche. Es va estrenar el 9 de juliol de 1867 al Théâtre du Palais-Royal de París.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mario Perusso (Buenos Aires, 1936) és un director d'orquestra argentí.\nPerusso va estudiar amb els mestres Mariano Drago i Cayetano Marcolli. Ha dirigit i escrit espectacles lírics, coreogràfics, concerts simfònics i produccions operístiques. També ha escrit peces de cambra i cant. La seva trajectòria està lligada a teatres com el Teatro Colón de Buenos Aires o el Teatro Argentino de la Plata i a orquestres com l'Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia, l'Orquestra Simfònica de Bahía Blanca o l’Orquestra del Teatro Colón. Entre les seves obres destaquen les òperes La voz del silencio (1969), Escorial (1989), Guayaquil (1993) i El ángel de la muerte (2008). L'Asociación de Críticos Musicales de la Argentina el va reconèixer com a Millor Compositor els anys 1990 i 1994 i com a Millor Director d'Orquestra els anys 1993 i 1995 i la Fundació Konex el va escollir com a Millor Director d'Orquestra l'any 1999.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "[PIAS] Recordings és una discogràfica internacional. Entre els seus artistes més prolífics hi ha We Are Balboa, Little Barrie, The Legendary Pink Dots, Young Gods, The Neon Judgement, La Muerte, Sigur Rós, Bohren & der Club of Gore, Mogwai, DJ Format, Front 242, Soulwax, Tiga, Vitalic, Mark B, Editors, Voicst, Click Click, Stone Gods and Scala & Kolacny Brothers.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Franco Piersanti (nascut a Roma el 1950) és un compositor italià conegut sobretot per les seves bandes sonores de pel·lícules i sèries de televisió, entre aquestes últimes, la banda sonora de la coneguda sèrie de la RAI Il Commissario Montalbano, basada en les novel·les de l'escriptor Andrea Camilleri, que a Catalunya ha estat emesa i reposada per la cadena privada 8tv doblada al castellà.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Lambert Pietkin (Lieja, principat de Lieja, 22 de juny de 1613 – 16 de setembre de 1696) fou un sacerdot i compositor liegès (actualment a Bèlgica).\nFou canonge i mestre de capella de la catedral de Sant Lambert de la seva ciutat nadiua, on si guarden 12 misses seves, a 6 i 8 veus, una col·lecció d'antífones. A més deixà una col·lecció de motets, Sacri concertus, a 2, 3, 4 i 8 veus. (Lieja, 1668). La majoria de la seva obra s'ha perdut.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pique Dame (títol original en alemany, en català La dama de piques) és una òpera en dos actes composta per Franz von Suppé sobre un llibret en alemany d'Aleksandr Puixkin, basat en La dama de piques del mateix autor. Es va estrenar el 20 de juny de 1864 al Thalia Theater de Graz.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El pont o pontet i la somereta és la peça fixa o mòbil que separa les cordes de la taula harmònica d'alguns cordòfons; actua com a transmissor de la vibració de la corda a la taula harmònica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El pop llatí es refereix generalment a aquella música pop que té algun tipus d'influència llatina, és a dir, de la música originària d'alguns països de l'Europa llatina (Espanya i Portugal) o de Sud-amèrica. La música pop llatina sol estar cantada en castellà i portuguès. A més, molts artistes internacionals de França i Itàlia sovint canten en castellà per al públic de parla espanyola. A més genera un ambient apte per a relaxar-se i sentiments bells. De vegades es confon el concepte de pop llatí amb el de pop hispanoamericà, pop llatinoamericà i / o pop en espanyol, els quals encara tenen importants zones de coincidència presenten algunes diferències entre si.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música, portamento (en plural: portamenti, de l'italià: portamento, que vol dir \"transport\" o \"portar\") és la transició d'un so des d'una certa altura fins a un altra de manera contínua. El terme es va originar a partir de l'expressió italiana \"portamento della voce\" (transport de la veu). S'utilitzava inicialment en obres vocals, a principis del segle disset, i posteriorment es va començar a emular l'efecte amb instruments de la família del violí i certs instruments de vent. A vegades també s'utilitza per indicar anticipacions. En música popular s'utilitza la paraula glissando (imitació de l'italià que prové del francés glisser, 'esvarar', 'lliscar') per indicar un efecte similar. La diferència entre el portamento i el glissando és que el primer és només la unió de dos tons (contigus o no) i en canvi el segon implica la deliberada execució de tots els tons que es troben entremig.\nPer exemple, les tècniques d'expressió del tipus portamento utilitzades en la guitarra i el baix elèctric s'anomenen específicament bending, i consisteixen en unir les dues notes tot desplaçant la corda del seu eix en direcció perpendicular al diapasó de l'instrument. Quan es fa lliscar el dit al llarg del batedor es tracta d'un glissando.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El postromanticisme musical és un moviment artístic que es desenvolupa a Europa entre 1887 i 1930. Aquest estil musical portà al màxim grau d'expressivitat al romanticisme, que resulta en un música simfònica grandiosa i expressiva, tributària de Richard Wagner que evoluciona progressivament vers l'expressionisme. Desenvolupa llargues melodies, utilitza cromatismes i aprofita el màxim els recursos orquestrals. Predomina la música instrumental profana i programàtica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Primera Escola de Viena (en alemany Wiener Klassik) és un corrent artístic de la música clàssica europea de la segona meitat del segle xviii. Els autors més destacats que s'inclouen en aquest corrent són Joseph Haydn (1732-1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i Ludwig van Beethoven (1770-1827). El terme “Escola de Viena” fou utilitzat per primera vegada pel musicòleg austríac Raphael Georg Kiesewetter el 1834, tot i que en principi només incloïa Haydn i Mozart. Posteriorment, altres historiadors de la musica van acceptar el terme i hi van afegir Beethoven. En algunes ocasions s'ha inclòs Franz Schubert com a part d'aquesta Escola. La designació de Primera Escola de Viena la van crear el grup que es va autodenominar Segona Escola de Viena, integrada per Arnold Schönberg i els seus deixebles, a la primera meitat del segle xx.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Princesse de Trébizonde (títol original en francès, en català La princesa de Trebisonda) és una òpera en tres actes composta per Jacques Offenbach sobre un llibret en francès de Charles Nuitter i Étienne Tréfeu. Es va estrenar el 31 de juliol de 1869 al Teatre de Baden-Baden.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una progressió per quintes o dominants secundàries és, en música, un encadenament d'acords que es vincula al cercle de quintes, encara que no està directament relacionat a ell pel fet que normalment les progressions es realitzen en una o dues escales i el cercle de quintes recorre totes. És la més senzilla i directa de les progressions possibles. Consisteix en succeí un darrere l'altre els graus d'una escala les fonamentals estan a una quarta justa ascendent o quinta justa descendent. Val a dir a més que l'efectivitat d'aquesta progressió es deu principalment al fet que cada parell d'acords té una relació de dominant-tònica En forma real o bé associada a ella (ex: l'enllaç VII-III no és exactament aquesta relació però cromatitzant la 3a i la 5a del VII s'obté un dominant del III)\nAquesta progressió pot ser diatònica (si no és cromatitzant els acords i es roman en una escala determinada) o cromàtica (quan se'ls s'altera amb la finalitat de generar dominants secundàries dels graus)\nDurant el Barroc i gran part del Classicisme aquesta progressió fou freqüentment utilitzada especialment per a realitzar modulacions.\nEl següent exemple és un cas de progressió per quinta diatònica (unitone, és a dir que torna a la tònica inicial, no modula):", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Luís Herrero i Cortés, més conegut pels seus noms artístics de La Prohibida, Amapola López i anteriorment La Perdida (Chiclana de la Frontera, 21 de juny 1971), és una drag-queen i cantant de música pop i electrònica espanyola.\nDe mare valenciana i pare basc, als setze anys, abandona la casa dels seus pares i treballa i estudia en diverses ciutats com Barcelona, Londres, Rio de Janeiro o Roma. S'inicia com a cantant el 1996 de la mà del seu ex, l'artista Luis Miguélez.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Park Jae-sang (en coreà: 박재상, 朴載相; 31 de desembre de 1977), més conegut com a PSY (en coreà: 싸이, pronunciat [sai] a l'anglesa) és un cantant i compositor de Corea del Sud, especialitzat en rap i que també és productor. Es feu conèixer internacionalment arran de l'èxit de la seva cançó humorística Gangnam Style, parodiada al programa d'humor Polònia de Televisió de Catalunya com a Mas Style –en referència al president Artur Mas–, que des de la seva emissió ha estat un dels vídeos més vistos al YouTube. El 6 de novembre de 2012 va aconseguir que més de 20.000 persones ballessin el seu gran èxit a París, als peus de la torre Eiffel. El 21 de desembre de 2012 va aconseguir 1.000 milions de visites i és el vídeo més visitat a YouTube.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pep Puigdemont (Olot, 24 d'abril de 1971) és un cantautor de música per a infants i joves.El 1991 comença a dedicar-se al món de d'animació musical en solitari. A partir de l'any 2001 i fins a l'actualitat torna a actuar en solitari. Considera que la música per a joves és un gènere de vegades menyspreat, tot i que en qualitat no és inferior a la música «adulta».", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una quarta és l'interval de quatre graus entre dues notes de l'escala musical, també anomenada diatessaron, pels pitagòrics. Una quarta més una cinquena dona un interval d'una octava. Per aquesta raó, la quarta i la cinquena són complementàries: un interval ascendent d'una quarta arriba a la mateixa nota que un interval descendent d'una cinquena. Les quartes poden ser:\n\nDisminuïdes: la distància entre les dues notes és de quatre semitons\nLa quarta disminuïda és enharmònica de la tercera més gran.\nJustes: entre les dues notes hi ha una distància de cinc semitons\nLa quarta justa és un interval més aviat consonant.\nAugmentades: entre les dues notes hi ha una distància de sis semitons.\nLa quarta augmentada és un interval particularment dissonant.\nÉs també enharmònica de la quinta disminuïda.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Quartet de corda núm. 8, op. 66, va ser compost per Mieczysław Weinberg el 1959 en un únic moviment. Es va estrenar el 13 de novembre de 1959 a Sala Petita del Conservatori de Moscou pel Quartet Borodin, a qui anava dedicat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Quartet per a piano núm. 1, H. 287, va ser compost per Bohuslav Martinů l'any 1942 a Jamaica, Long Island, Nova York, durant el període de cinc anys que el compositor va passar als Estats Units, mentre fugia de la França ocupada.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Quintet per a piano, per a piano, dos violins, viola i violoncel, va ser compost per Mieczysław Weinberg el 1944 i estrenat a Moscou el 18 de març del 1945 per Emil Guílels al piano i el quartet del teatre Bolxoi.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Eduard Ranch i Fuster (València, 1899 - 1967) va ser un crític musical i professor a l'Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza.\nVa escriure nombrosos articles de la vessant de crítica musical a El Mercantil Valenciano i a La Correspondencia de Valencia; i va col·laborar amb la Radio Nacional de España a la ciutat de València.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una rapsòdia és una obra musical d'un sol moviment que és episòdica encara que d'estructura integrada amb moviment lliure, amb una gran variació d'estats d'ànim, color i tonalitat. Un aire d'inspiració espontània i un cert sentit d'improvisació la fan més lliure en forma que les variacions. Les variacions de Serguei Rakhmàninov sobre un tema de Niccolò Paganini són tan lliures en estructura que el compositor les anomenà Rapsòdia sobre un tema de Paganini.\nGeorge Gershwin va posar per títol Rhapsody in Blue a la peça musical que va compondre el 1924 i que ha quedat en la història com el millor i més reixit intent de combinar la música clàssica i el jazz. Efectivament és una peça d'un sol moviment i aparentment lliure, espurnada constantment amb girs jazzístics, tant melòdics com rítmics.\nEl grup Queen va fer ús de la forma musical de la rapsòdia en la seva cançó Bohemian Rhapsody. La tria del mot rapsòdia torna aquí a ser molt encertat, ja que, efectivament és una obra plena de canvis i que discorre amb una aparent manca de continuïtat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "André Reinhardt (Schnceberg, segle xvii) fou un organista alemany. Fou nomenat notari en la seva ciutat natal, en l'església del qual desenvolupà, a més, la plaça d'organista. Publicà dos tractats: Musica (1604) i De harmoniae timbo (1610); deixant, a més, inèdit un Methodus de arte musica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Remember That Night és un enregistrament d'un concert en directe del guitarrista de Pink Floyd David Gilmour, d'una sèrie de concerts en solitari al Royal Albert Hall de Londres els dies 29, 30 i 31 de maig de 2006 com a part de la seva gira On an Island, de presentació del disc homònim. El títol està pres d'una línia de la cançó \"On an Island\". Va ser editat en els formats DVD i Blu-ray. La versió en DVD va editar-se el 17 de setembre de 2007 al Regne Unit, Europa i Austràlia, i el 18 de setembre de 2007 als Estats Units i el Canadà. La versió Blu-ray va editar-se el 20 de novembre de 2007.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Remy Zero és un grup de rock alternatiu d'Alabama (EUA), format per un conjunt de joves anomenats:\n\nCijun Tate (veu, guitarra)\nShelby Tate (veu, guitarra, teclat)\nGregory Slay (bateria)\nCedric Lemoyne (baix)\nJeffery Cain (guitarra).La banda es va fer famosa quan Smallville va triar com a tema principal la cançó Somebody save me.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Reprise Records és un segell discogràfic estatunidenc, propietat de Warner Music Group, operat conjuntament amb Warner Bros. Records. Reprise va ser originalment fundada el 1960 per Frank Sinatra amb el propòsit de permetre una major llibertat artística per als seus propis enregistraments. També els seus companys de la banda Rat Pack, Dean Martin i Sammy Davis, Jr. es van unir al segell. El comediant Redd Foxx també va gravar per al segell durant uns anys. Reprise va ser venuda a Warner Bros. Records el 1963. Actualment és la casa discogràfica d'artistes com Neil Young, Green Day, The Network, Josh Groban i My Chemical Romance. A finals dels anys 70, quan Joni Mitchell i Captain Beefheart van deixar el segell discogràfic, Sinatra va expressar el seu desig de ser l'únic artista restant a Reprise, però Neil Young va refusar-ne la seva sortida.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Seán Ó Riada (nascut l'1 d'agost de 1931 i mort el 3 d'octubre de 1971), fou un compositor i líder musical, i potser el més influent en el renaixement de la música tradicional irlandesa dels 60, a través de la seva participació en Ceoltóirí Chualann, amb les seues composicions, les seues lletres i actuacions.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ricercare (pronunciat ritʃɛr'kare, en plural ricercari), o també ricercar, és un gènere musical instrumental que pertany al renaixement tardà i sobretot al barroc primerenc, entre els segles XVI i XVII. Està inspirat en la polifonia vocal i es considera el precursor directe de la fuga.\nLa paraula ricercare prové de l'italià i significa cercar, esbrinar. Molts ricercare fan la funció de preludis per \"esbrinar\" la clau o mode que tindrà la peça següent. De la mateixa manera, un ricercare pot explorar les permutacions d'un determinat motiu; en aquest cas pot anar darrere de la peça a la qual serveix d'il·lustració. Finalment, el terme ricercare també es pot usar per designar un estudi que explora les característiques d'un instrument musical.\nEl ricercare té un estil imitatiu. Un o diversos temes hi són tractats en contrapunt estret convidant l'oient a cercar-los en la trama de la polifonia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Richard Roy, també conegut com a Twitch va ser el baixista de Sum 41 quan es va iniciar la banda, des del 1996 al 1998. Va aparèixer al vídeo \"Bring The Noize!\" parlant dels seus companys de grup. L'única gravació en la qual va col·laborar en Richard va ser l'any 1998 amb la maqueta titulada \"Rock Out With Your Cock Out\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dave Riley és un músic i escriptor estatunidenc, conegut per ser el baixista de la banda de Chicago de punk rock, Big Black.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El ritme lliure és una organització de la mètrica musical, en la qual no se'ns dona una successió matemàtica de les parts fortes i dèbils, sotmeses a un compàs prefixat (és a dir, \"lliure\", que equival a \"no mesurat\"). S'utilitza quan una peça musical necessita un pols discernible i en el seu lloc el ritme és intuïtiu i flueix lliurement. En els diversos sistemes musicals que l'utilitzen (música grecoromana, cant gregorià, cant hispànic, etc.) és l'eixida inicial (anomenada arsis) seguida d'un repòs final (anomenat thesis), la qual forma la cèl·lula rítmica fonamental. Així, és un ritme en què hi ha una desigualtat quantitativa de duració entre els elements que componen la melodia, amb tornada lliure, no isòcrona al primer temps, de tal manera que s'estableix una successió variable de temps binaris i ternaris.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Marthe Le Rochois (Caen, 1658 - París, 1728) fou una cantant francesa del Barroc. Fou la primera artista de l'Òpera de París, distingint-se, no tan sols per la veu, sinó també pel seu talent escènic, que feren d'ella ensems una tràgica il·lustre. Destacà notablement a Armida, paper en el qual sabia portar fins a la fi l'emoció dels espectadors. Fou la primera cantant de l'Òpera parisenca que gaudi de celebritat. Abandonà el teatre el 1697, després d'haver creat importants rols en les òperes Dido, Medea, Baco i Ariadna, Aquiles i Polifemo. En la seva etapa de professora de cant tingué entre d'altres alumnes la lionesa Marie Antier.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El romanç és un genere musical del Renaixement espanyol basat en romanços poètics d'origen popular. Musicalment, es tracta d'una música polifònica, vocal, que a vegades era acompanyada d'instruments com la viola i amb una temàtica profana. Alguns dels generes emparentats amb el romanç són el villancet i l'ensalada, de la mateixa època. En Espanya, la major part dels romanços que encara es conserven estan inclosos dins del Cancionero de Palacio. De les 40 obres que formen part del cançoner, sis en parlen de la conquesta de Granada, duta a terme pels Reis Catòlics. El compositor espanyol més important de romanços és Juan del Encina.\nLa seua estructura musical consisteix en una estrofa de quatre frases musicals curtes (ABCD) que es repeteix durant tota la cançó. El text sol ser un poema octosíl·lab, amb rima lliure als versos pars i rima assonant als senars. Tot i que el seu contingut sol ser un text èpic, real o inventat, també n'hi ha romanços satírics, amorosos…", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Emma Romer, després Emma Almond (1814 - Margate, 11 d'abril de 1868) va ser una soprano britànica líder al segle xix i durant tres anys, fou productora i gerenta de teatre. Va fer la seva primera aparició, amb un enorme èxit, en el Covent Garden, de la capital britànica, el 16 d'octubre de 1830. Durant molts anys fou la prima donna predilecta del públic anglès, tant en el repertori italià com el nacional. La seva interpretació d'Amina a La sonnambula de Bellini es considerava com a única per la crítica del Regne Unit d'aquella època.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Rosie Aldridge (nascuda a Hertfordshire) és una mezzosoprano anglesa. Es va llicenciar al Benjamin Britten International Opera School del Royal College of Music i va ser Jerwood Young Artist al Festival de Glyndebourne del 2010.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Giovanni Battista Rossi fou un compositor italià de principis del segle xvii. Fou monjo a Gènova, i publicà l'obra Organo de cantori per intendere da se stesso ogni passo difficile che si trova nella musica (1618), en la qual dona la solució de certs problemes de la notació proporcional. A més, deixà, un llibre de misses a quatre veus, també publicat el 1618.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La rumba cubana és la rumba més coneguda a nivell internacional.\nÉs el fruit del mestissatge del Guaguancó, eminentment afrocaribeny, amb algunes pinzellades adquirides del folklore de l'Espanya meridional.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Agnete Saba, fins al 2020 Agnete Johnsen (Varangerbotn, Unjárga, Finnmark, Noruega, 4 de juliol del 1994), també coneguda sota la forma més abreujada del seu nom Agnete o Aggie, és una cantautora noruega-sami, coneguda internacionalment per haver representat Noruega al Festival d'Eurovisió l'any 2016 amb la cançó \"Icebreaker\". Forma part del grup de música punk The BlackSheeps, malgrat haver-se presentat en solitari al concurs europeu.Agnete Saba és filla de l'escriptora sami Signe Iversen. El 2020 va decidir canviar el cognom, adoptant el cognom sami Saba de la seva àvia materna.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En aquest nom japonès, el cognom és Tainaka.Sachi Tainaka (タイナカ サチ, , Tainaka Sachi?, nascuda el 30 d'abril de 1986) és una cantant japonesa que és més coneguda per les seves interpretacions vocals en les obertures de l'anime de Fate/stay night.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Francesc Safont i Culleré (La Floresta, 28 de juny del 1902 – Lleida, 25 de gener del 1983) va ser un compositor lleidatà, músic de formació autodidacta i membre fundador l'any 1924 de la cobla \"Principal de Lleida\".Va néixer a la Floresta (Les Garrigues) el 1902. Quan tenia set anys, es va traslladar amb la seva família a Lleida, on va iniciar estudis musicals. Posteriorment, va entrar a formar part de la Banda Municipal de Lleida.\nEl 1920 va començar les lliçons de flabiol amb el mestre Josep Vila i Amorós i les va completar amb Josep Duran de Girona. L'any 1924 es va formar la cobla La Principal de Lleida, de la qual va ser director. La vida musical de Francesc Safont està lligada també a actuacions amb orquestres de ball i sarsuela. Va ser intèrpret de flauta, flautí, clarinet i saxòfon, i va exercir com a director dels diversos cors Clavé de la ciutat.\nAls 47 anys va compondre la seva primera sardana, Antonieta. En el moment de la seva mort, havia escrit setanta sardanes, sis de les quals van ser enregistrades en disc. La bella inspiració va ser finalista de la Sardana de l'Any en l'edició de 1976.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Emil Sahlender (Ibenhain, 1864 - Neckargemünd, 1950) fou un director d'orquestra i compositor alemany. Estudià al Conservatori de Leipzig, i el 1884 fou nomenat director d'orquestra del teatre de la cort d'Altenburg, passant el 1889 a Heidelberg, on dirigí una escola particular de música. Va compondre les òperes:\n\nDer Schelm von Bergen, (Heidelberg, 1895);\nDer Mummelsee (Heidelberg, 1900);\nWaffen nieder, així com Das Deutsche Lied, per a cor i orquestra, i d'altres moltes obres corals, dues suites per a orquestra i lieder.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El sakara és un instrument de percussió tradicional de la música yoruba de Nigèria. Consisteix en una forma de toc feta d'argila i coberta d'una pell de cabra. Es toca amb un pal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Alfons Salart Roura (1899 - 26 de desembre del 1965) va ser director d'orquestra i compositor.\nEstudià amb el mestre Enric Granados, i amb 14 anys fou el director d'orquestra més jove d'Europa. Autor entre altres peces de la sardana Tot puntejant (1957), de la cançó L'escarabat bum-bum (1928), el 1929 va fer una versió de l'escarabat bum bum homenatge als campions d'espanya Futbol Club Barcelona, autor també del tango milonga rivadavia i del fox the golden farm. En l'any 1931 fou secretari del Sindicat Musical de Catalunya.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Soodabeh Salem (també Sudabeh Salam, en persa: سودابه سالم, nascuda el 1954 a Teheran) és una coneguda música iraniana, pianista i conductora de l'Iran's Children Orchestra.\nSalem reeixí en fundar una orquestra per promoure la música per a nens malgrat nombroses dificultats. El rendiment de la seua orquestra va ser elogiat al Fajr Music Festival (2007).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ayşegül Sarıca (Moda, Kadıköy, Istanbul, 1935) és una pianista turca. Començà la seva carrera el 1971. El 2016 se li va atorgar el premi \"Èxit per toda la Vida\" en els 6ns Premis Donizetti.Tot i haver fet nombrosos concerts i recitals, Ayşegül Sarıca mai no ha enregistrat cap disc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Saved by the Bell és una cançó escrita i cantada per Robin Gibb. Va ser publicada com a senzill l'any 1969 i forma part de l'àlbum Robin's Reign, de l'any 1970. La cançó va tenir força èxit a Europa, però molt menys als Estats Units.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Emel Sayın (Sivas, 20 de novembre de 1945) és una cantant de música tradicional turca i actriu de Yeşilçam (cinema turc). Va rebre el Lifetime Achievement Award (Premi a la Trajectòria) en el Festival Internacional de Cine d'Antalya.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ludwig Schuncke (Kassel, 21 de desembre de 1810 - Leipzig, 7 de desembre de 1834) fou un músic i compositor alemany.\nConcertista de corn i amic de Robert Schumann, fou deixeble del seu pare, el cronista Godfried (1777-1840), i després de Friedrich Kalkbrenner i d'Anton Reicha a París. Donà diversos concerts amb força èxit en la capital francesa i a Viena, i el 1833 s'establí a Leipzig, on, amb Schumann, fou un dels fundadors de la Neue Zeitschrift für Musik. Morí als vint-i-quatre anys de tuberculosi i el quadre en el qual està en el seu llit de mort, el seu amic Schumann el tingué en el seu estudi fins que ell morí. Les poques composicions que deixà denoten un talent sucós i ple d'ardor, sobretot una sonata i un rondó, per a piano.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Adolphe Schuppan (Berlín, 5 de juliol de 1863 - 1931) fou un compositor alemany. Fou deixeble de Benno Hartel i es donà conèixer per una sèrie d'obres de música de cambra, entre les quals hi ha una sonata per a piano; un quartet, per a instruments d'arc; un trio, per a piano i instruments d'arc; fantasies; una serenata, per a piano i violí; sonata, per a violoncel i diverses peces per a piano.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'scratch o scratching és una tècnica utilitzada pels discjòqueis de hip hop i música electrònica entre altres estils, que consisteix a moure un disc de vinil cap endavant i cap endarrere sobre el plat del tocadiscs per a crear un efecte semblant al de ratllar el disc i que, ben utilitzat, ajuda a construir ritmes i frases melòdiques. Alguns instruments de música electrònica incorporen un comandament giratori circular per a imitar aquest efecte.\nEn la música hip hop s'utilitza per a donar velocitat, o per a trossos de cançó on un discjòquei diu una frase, i així s'hi dona intensitat i s'hi remarca el que diu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Secondhand Serenade és un grup format pel vocalista i guitarrista John Vesely. El projecte va començar a Califòrnia, Estats Units, l'any 2004. Vesely ha publicat tres àlbums, l'anomenat Awake l'any 2007, A Twist in my Story l'any 2008 i recentment l'any 2010 Hear me Now. En un àlbum de Secondhand Serenade es va realitzar una gravació multipista per gravar les múltiples cançons de les veus i guitarres. A diferència del segon disc, que es va utilitzar una banda completa, per poder obtenir-ne un sò més treballat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "See for Miles Records (SFM) era un segell discogràfic britànic creada el 1982, que va ser un dels primers a reeditar edicions britàniques, anteriors a l'aparició del CD.\nSee for Miles ha reeditat la majoria de les edicions de molts segells, incloent Dandelion Records en CD a la dècada de 1990. El nom fa al·lusió tant al seu co-propietari Colin Milers i a la cançó \"I Can See for Miles\" dels The Who. Milers va treballar per al seu company a SFM Mark Rye a EMI en el seu programa de reedició, i es van reunir després que Miles havia creat el segell al sortir d'EMI. La companyia va entrar en concurs dec creditors i el 2007 es van vendre els drets del segell a Phoenix Music Internacional. Llavors Rye va passar a formar Pucka Records, GVC Records i del projecte RockHistory.co.uk, així com va continuar amb l'empresa de venda per correu Magpie Direct que havia creat durant l'època de See For Miles.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Rasmus Seebach (28 de març del 1980) és un cantant danès de Música pop. El pare de Rasmus fou també un cantant popular en Dinamarca i fe sus primeres passes en solo en 2009.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La sensible és el setè grau d'una escala musical diatònica, sempre que aquest grau es trobi just un semitò per sota de la tònica; dit altrament, l'interval format entre la tònica i la sensible és d'una sèptima major. Si el setè grau no es troba a aquesta distància llavors no s'anomena sensible, sinó subtònica. Segon les normes de l'harmonia i del contrapunt clàssics la sensible ha de resoldre en la tònica, i l'acord de sensible -és a dir, l'acord que es forma sobre la sensible- fa funcions d'acord de dominant.\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Seven Nation Army és el primer senzill de l'àlbum Elephant, quart disc d'estudi del grup estatunidenc The White Stripes. El senzill fou produït per Jack White i es va llançar l'any 2003.\nLa cançó homònima és coneguda pel seu ús com a càntic de futbol. Va ser adoptada per primera vegada pels aficionats del club belga Brugge KV el 2003, el van recollir els aficionats italians i es va convertir en un himne no oficial per a la selecció de futbol d'Itàlia a la Copa Mundial de la FIFA 2006, després de la qual es va estendre a altres clubs i selecció de tot el món, així com més enllà del futbol, a altres esports i esdeveniments.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La sexta napolitana, o acord de sexta napolitana, és un acord perfecte major, que s'utilitza com a recurs harmònic amb funció de subdominant. Consisteix en la utilització de l'acord de II grau de la tonalitat en primera inversió (i menys sovint en segona) al qual se li ha rebaixat un semitò a la fonamental i a la quinta en el cas de les tonalitats majors, i un semitò a la fonamental per a les tonalitats menors.\nSembla que l'inventor de la sexta napolitana fou Giaccomo Carissimi, que el 1656 va compondre l'oratori Jephte. Segons Anna Cazurra al seu llibre Introducció a la música: de l'antiguitat als nostres dies, el primer on apareix una sexta napolitana", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "\"She Wants to Be Me\" és una cançó per la banda britànica de Pop rock, Busted, co-escrita per l'equip de producció musical de The Matrix. Va ser inclosa al seu segon àlbum A Present for Everyone el novembre de 2003.\nUn any després va ser lliurada com un single d'edició limitada (una setmana despr��s del que estava planejat), perquè el format era un Mini CD single de 3-inch i no era elegible per a la llista.\nBusted va tocar la cançó al cd:uk l'Octubre de 2004. A live version was included on both the single and the live album A Ticket for Everyone.\n\"She Wants to Be Me\" va ser l'últim lliurament per Busted abans no es desfés la banda el Gener de 2005.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El shō (笙) és un instrument musical de llengüeta lliure tradicional japonès construït a partir de canyes de bambú. Va ser introduït al japó des de la Xina durant l'era Nara, tot i que algunes investigacions diuen que van ser durant el període Heian. És un instrument descendent del Sheng. Consisteix en 17 tubs de bambú, dos dels són silenciosos. Es diu que el so de l'instrument imita el crit del fènix i és per aquest motiu que es conserva el silenci en els dos últims tubs del Shō, com un element estètic, representen les ales de l'animal. Com passa amb el seu parent xinès Sheng, els tubs estan curosament afinats amb una mica de cera. Ja que la humitat en els tubs es pot acumular i això dificulta la netedat del seu so. El sho és un dels tres principals instruments de vent utilitzats en el conjunt de gagaku, la música cortesa del Japó imperial.\nEl sho ha estat popularitzat recentment per artistes com l'alemany Stephan Micus (als àlbums Implosions, Life i Ocean) i la islandesa Björk, qui l'utilitza com a instrument principal en les seves tres cançons del seu àlbum \"Drawing Restraint 9\", banda sonora de la pel·lícula del mateix nom de l'artista multimèdia Matthew Barney, sobre la cultura japonesa i contra la caça de les balenes. Les tres cançons són interpretades per Mayumi Miyata, una de les més destacades intèrprets japoneses del sho.\nTambé el compositor americà John Cage va crear diverses obres de música per ser interpretades amb el sho per Mayumi Miyata, poc temps abans de la seva mort.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Simfonia núm. 3 en la menor d'Aleksandr Borodín va ser composta entre 1886 i 1887. No obstant això, no es va completar en forma de quatre moviments per part compositor. Els únics dos moviments compostos per Borodín, van ser posteriorment completats i orquestrats per Aleksandr Glazunov.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jessica Ann Simpson nascuda a Abilene, Texas el 10 de juliol de 1980, és una cantant, actriu i dissenyadora de moda estatunidenca.Començà la seua carrera a finals dels anys 90, ha llançat 5 àlbums d'estudi dels quals 4 han assolit posicionar-se en el top 10 de Billboard 200 i a més d'això han estat certificats per la RIAA, tres amb Or i dos amb el Multi-Platí. Ha abastat set hits en el Billboard Top 40. Simpson protagonitzà amb el seu espòs de llavors Nick Lachey el xou de tele-realitat de MTV Newlyweds: Nick & Jessica. S'aventurà en el mercat de la música country en 2008 i lliurà Do You Know. El 9 de març de 2010; Simpson llançà per la ràdio, Who We Are tema promocional del nou Reality Show; The Price Of Beauty, a més a més li va comentar a Allure que en l'actualitat està treballant en el seu sext àlbum d'estudi que possiblement isca a mitjans d'este any.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Sinclair és el nom artístic de Mathieu Blanc-Francard (Tours, 19 de juliol de 1970), un cantant de música pop de França i membre del jurat d'un programa de telerealitat francès. De 2007 a 2009 ha estat una de les quatre persones que formen el jurat de Nouvelle Star, un programa de televisió de la cadena francesa M6 similar a Operación Triunfo i rival de la també francesa Star Academy. La diferència entre Nouvelle Star i Star Academy és que a la primera no es tracta d'una escola ni hi ha professors. Cal no confondre'l amb Bob Sinclar, DJ de música electrònica i autor d'èxits internacionals com Love Generation.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Sindicato Malone va ser un grup pop espanyol de l'època de la moguda madrilenya. Va sorgir inicialment com un projecte d'Alberto Haro, del grup Glutamato Ye-Yé, juntament amb els quals van formar part de les «hornadas irritantes». Va destacar per la frescor i la ironia que feien gala en les lletres de les seves cançons. El grup estava format bàsicament per Luis Jovellar (cantant), Fernando Caballero i Alberto Haro Ibars. Amb el EP \"Sólo por robar\" (1982) aconsegueixen entrar als 40 Principales. Després van editar un single, un altre extended playi el LP Antes morir que perder la vida, amb una cara mística i una altra lúdica, abans de desaparèixer.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Robert James Smith (Blackpool, Lancashire, 21 d'abril de 1958) és un músic anglès. Ell és el cantant, guitarrista, lletrista i compositor principal del grup The Cure, i el seu únic membre constant des de la creació del grup el 1976.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Sonata per a violí núm. 1 de Robert Schumann presenta una forma típica de tres moviments, intercalant també com és habitual un d'agitat, un de lent i tranquil i un final de ràpid. Al primer moviment la melodia del violí és acompanyada per un motiu acèfal que dona el caràcter romàntic, agitat i inestable del moviment.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Songs From The Labyrinth és un enregistrament del 2006 de la música de John Dowland interpretada per Sting i el llaütista bosnià Edin Karamazov. Va arribar al lloc 24 del UK Official Top 75 Albums Chart i al 25 del Billboard 200, que són uns resultats importants per un disc de música clàssica en llistes de vendes de discs de pop.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Songs of Innocence és el tretzè àlbum de la banda irlandesa de rock U2. Editat el 9 de setembre de 2014, va ser produït per Danger Mouse, amb producció addicional de Paul Epworth, Ryan Tedder, Declan Gaffney i Flood. L'àlbum va ser anunciat en un esdeveniment de llançament de producte d'Apple Inc., i llançat el mateix dia a tots els clients de l'iTunes Store sense cost. Va ser exclusiu d'iTunes, iTunes Radio, i Beats Music fins al 13 d'octubre de 2014, que es va rebre el llançament físic per part d'Island i Interscope Records. El llançament digital va batre el rècord en estar disponible per a 500 milions d'usuaris d'iTunes, i per aquest fet, el CEO d'Apple Tim Cook el va anomenar com \"el major llançament d'un àlbum de tota la història\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Sony Music Entertainment és la discogràfica més gran del món, i una part de Sony Corporation.\nEl 1988, Sony Corporation va adquirir Columbia Records (CBS Records) per 2 mil milions de dòlars i li va canviar el nom a Sony Music Entertainment, el 1991.Epic Records és l'altra marca popular de Sony Music. L'únic país en el qual Sony no té els drets sobre el nom de Columbia és al Japó, on el nom és controlat per Columbia Music Entertainment. Els productes de Columbia de fora del Japó són distribuïts en aquest país per Sony Records, que busca tenir el logotip \"Walking Eye\" com en la resta del món. L'agost de 2004, Sony Music Entertainment va crear una empresa conjunta amb BMG per a formar Sony BMG Music Entertainment.El novembre de 2005, Texas Attorney General i Electronic Frontier Foundation, van presentar separadament un judici contra Sony BMG Entertainment per amagar programari espia en els seus discos, que deixava vulnerables als intrusos els computadors que utilitzaven el sistema Windows.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La sordina és un estri o mecanisme que permet que un determinat instrument musical soni més fluix. Al mateix temps li altera el timbre. No tots els instruments tenen possibilitat d'aplicar una sordina. En els instruments de corda fregada la sordina és un peça que es col·loca damunt del pont. En els instruments de metall és una peça de forma cònica que es col·loca a la campana, interferint el so que en surt. En el piano, la sordina és un mecanisme que apaga la vibració de les cordes i que s'acciona mitjançant un pedal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Luis Soria Iribarne (Madrid, Castella, 1852 - 6 de gener de 1935) fou un guitarrista i compositor espanyol.\nDes dels vuit anys comença a ocupar-se de l'estudi de la guitarra, i més aprengué a tocar els instruments de punteig, havent-se també dedicat a la construcció d'aquests, especialment de la mandolina espanyola. Estudià profundament l'acústica d'aquests instruments el que li'n va permetre assolir bellíssims efectes d'execució i expressió. Va donar concerts amb gran èxit en les principals ciutats d'Europa i a Madrid fundà la primera societat guitarrista. El 1927 era professor de l'Acció Social Catòlica de Gijón. Fou autor de nombroses obres per a guitarra i guitarra i mandolina, entre elles Jellys, suite hetereogénea; Serenata Rondeña, i Nocturno.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Staatsoper Unter den Linden ('Òpera Estatal Unter den Linden' en català) és el principal teatre d'òpera de Berlín i un dels més importants d'Alemanya. Està localitzat en el bulevard Unter den Linden i d'ací el seu nom actual, però al llarg de la seua història n'ha tingut altres. Habitualment es coneix com a «Òpera de l'Estat de Berlín» o Lindenoper. Actualment, l'edifici es troba en rehabilitació, i la companyia duu a terme la temporada operística en el Teatre Schiller. L'Orquestra Estatal de Berlín (Staatskapelle Berlin) és l'orquestra de l'Òpera Estatal Unter den Linden.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Gwen Renée Stefani (Fullerton (Califòrnia), 3 d'octubre de 1969) és una cantant, compositora, dissenyadora (de complements, articles de papereria i perfums) i actriu ocasional estatunidenca. Stefani és la cantant del grup de rock i ska No Doubt des del 1986, tot i que també ha tingut una època en solitari, entre 2004 i 2008, en la qual ha cantat música pop acompanyada de quatre ballarines japoneses, les Harajuku Girls.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música, la subtònica és el setè grau, possiblement rebaixat, d'una escala, de manera que forma un interval de sèptima menor respecte a la tònica. És doncs, diferent de la sensible, la qual forma un interval de sèptima major respecte a la tònica. Per exemple, en l'escala de la menor, la subtònica és el sol, mentre que la sensible és el sol sostingut. L'acord de subtònica està format pel sol, el si i el re.\nEn teoria de la música, l'acord tríada major de subtònica se simbolitza per \n \n \n \n ♭\n \n \n {\\displaystyle \\flat }\n VII, i el menor per \n \n \n \n ♭\n \n \n {\\displaystyle \\flat }\n vii. En una tonalitat menor és habitual ometre el símbol del bemoll.\nEn música clàssica rarament s'usa l'acord de subtònica en tonalitats majors, per bé que forma part dels acords de la tonalitat de la subdominant. En tonalitats menors l'acord de subtònica, malgrat ser-hi diatònic, tampoc no és d'ús molt freqüent com a subtònica, ja que de fet és l'acord de dominant de la tonalitat relativa major. En canvi, la subtònica és bastant usual en pop, rock i jazz.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Suite Chic fou un projecte col·laboratiu entre alguns dels top o talentosos artistes de R&B i hip hop, compositors i productors, que va debutar el 18 de desembre de 2002. Suite Chic va servir com a vehicle per la cantant de pop Namie Amuro en un moment en què s'estableix a si mateixa com un talent R&B. Des de la dissolució del projecte molts dels seus participants han arribat a guanyar major èxit\nEn una entrevista de 2005, Namie Amuro va dir que li agradaria que Suite Chic tornarà en 2006, però res va passar.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Surfin' U.S.A. és una cançó escrita per Brian Wilson per The Beach Boys basada en la melodia de Chuck Berry \"Sweet Little Sixteen\". \"Surfin' USA\" va ser gravada per The Beach Boys, i editada en un single el 4 de març de 1963. A més, també apareix a l'àlbum de 1963 del mateix nom, convertint-se en la número dos de l'any a Billboard. A la cançó la part vocal recau en Mike Love.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Surimi és una versió limitada europea de la col·lecció senzill Sushi del grup de Neuroticfish. Conté noves remescles de Skin i un CD bonus amb demostracions no publicades anteriorment.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Sweet Child O' Mine és una balada del grup estatunidenc de hard rock Guns N' Roses, el tercer single d'Appetite for Destruction, el seu àlbum debut. Va ser publicada el 18 d'agost de 1988. Aquesta cançó va ser el primer tema de Guns N' Roses en arribar al Billboard Hot 100, durant dues setmanes l'estiu de 1988.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Syntagma musicum és el títol d'un tractat sobre els instruments del Renaixement que el compositor i teòric alemany Michael Praetorius publicà l'any 1619. Conté un gran nombre de gravats summament interessants i és considerat un dels primers tractats de l'organologia moderna.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El synthpop és un gènere musical derivat de la new wave i desenvolupat als anys 70-80 del segle passat, principalment al Regne Unit i Alemanya. Es caracteritza per les melodies de sintetitzador (que li donen nom) i la influència del pop en l'estructura, així com l'abundància d'efectes i un tema central que es repeteix. Un dels primers cançons d'èxit del gènere va ser Popcorn per Gershon Kingsley el 1969.\nEntre molts d'altres, el gènere compta amb grups com: Depeche Mode, The Cure, New Order, Eurythmics, Tears for Fears, Ultravox, The Buggles, The Communards, Erasure i De/Vision. En el context català, un dels grups pioners en recollir i impulsar aquest tipus de música van ser els Self-Delusion.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Tacet és una expressió provinent del llatí que significa 'silenci'. És un terme musical que indica que un instrument no toca durant un període llarg, generalment un moviment sencer. Era molt comú a les primeres simfonies que la percussió o els metalls no apareguessin a determinats moviments, especialment als lents (habitualment el segon moviment). En aquests casos, s'utilitzava aquesta expressió per indicar al músic que havia d'esperar fins al final del moviment.\nTambé és usat de forma comuna a la música d'acompanyament per indicar que l'instrument no toca durant una de les repeticions d'una frase (per exemple: \"Tacet la 1a vegada\").", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Tachenko és un grup de pop independent, procedent de Saragossa, Espanya. La banda sorgeix de les cendres d'un altre grup de pop independent saragossà, El Niño Gusano.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Talk That Talk és el sisè àlbum d'estudi de la cantant Rihanna. Serà llençat el 21 de novembre de 2011 per la discogràfica Def Jar Recordings.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El tapping (també conegut com a fingertapping) és una tècnica instrumental dels instruments de corda. Aquest és executat utilitzant els dits de la mà de la pua per pressionar les cordes sobre el masteler de l'instrument, fent sonar les notes.\nEl tapping usualment incorpora pull-offs i hammer-on (lligats), on els dits de la mà esquerra també toquen, sent en la mateixa corda, i podent així tocar diverses notes per pols.El tapping és una tècnica molt antiga dels instruments de corda. Per exemple el saz (instrument tradicional turc es toca amb aquesta tècnica). També hi ha exemple de tapping en dues mans en una pel·lícula del 1932 en la que es grava a Jimmie Webster tocant l'ukelele.En el rock, un dels primers guitarristes que va ser gravat utilitzant el tapping a dues mans, fou Steve Hackett, de Genesis. Un altre pioner en aquesta tècnica en el rock i rock dur fou Ritchie Blackmore.Entre d'altres, alguns dels artistes que van utilitzar la tècnica foren: Brian May ex-guitarrista de Queen i Harvey Mandel, ex Canned Heat van utilitzar aquesta tècnica, així com Eddie Van Halen guitarrista de Van Halen, Stanley Jordan i Steve Lukather.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Anton Taubner fou un compositor txec de mitjan segle xviii. Va ser violinista de la capella del príncep de Lobkowitz i director de música de les esglésies de les Ursulines i de Sant Joan Nepomucè de Praga. Deixà un gran nombre des misses, motets, ofertoris i els oratoris titulats: La roca de Moisès, (1741), La cas de Jacob, 1746); La núvia abandonada, (1747), Els germans d'en Josep, (1748), El xai pasqual, (1754), La tomba de Jesucrist, (1758).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un teclat MIDI és aquell aparell que té forma de teclat musical convencional però que a diferència d'aquest, el teclat MIDI no té sons propis, sinó que genera missatges MIDI. Per tant es pot fer fer que el teclat reprodueixi qualsevol so digitalitzat que se li indiqui. Té l'avantatge de poder-se connectar mitjançant un cable fins a l'ordinador i d'aquesta manera poder enregistrar tot allò que interpretem en el teclat. Encara que l'instrument MIDI més conegut és el teclat, també existeixen molts altres instruments musicals que es poden connectar a través d'una interfície MIDI.\n\n", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ten és, com el seu nom indica, el desè disc d'estudi de Y&T. Fou gravat el 1989 i publicat a l'inici del 1990.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Tequila fou un conjunt hispano-argentí de rock fundada cap al 1975 per dos argentins, Ariel Rot (guitarra) i Alejo Stivel (veu), i tres espanyols, Julián Infante (guitarra), Felipe Lipe (baix) i Manolo Iglesias (bateria), popular durant l'època de la transició democràtica espanyola. Alguns dels seus temes més coneguts foren «Salta», «Quiero besarte» i «Rock and Roll en la plaza de un pueblo». El 1978 va participar en la quarta edició del Festival Canet Rock. El conjunt es dissolgué l'any 1982 arran de les contínues discussions dels seus membres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La tercera és l'interval entre dues notes de l'escala separades per dos graus. Les terceres poden ser majors quan hi ha quatre semitons (o dos tons) entre els dos graus, i menors quan hi ha tres semitons (o un to i mig). A nivell harmònic, les terceres són intervals considerats consonants. En les escales pròpies de la música tonal, l'interval entre el I i el III grau (la tònica i la mediant o modal) és una tercera major en el mode major i una tercera menor en el mode menor.\n\n\t\t\n\nViccionari", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The National és una formació d'indie rock formada el 1999, entre amics de Cincinnati, Ohio. Les seves influències van des de Bruce Springsteen a Tindersticks. La composició i interpretació de les lletres de la formació pertany a Matt Berninger en un distintiu i profund to de baríton. La resta de la formació comprèn dues parelles de germans, Aaron i Bryce Dessner i Scott i Bryan Devendorf. Padma Newsome, pertanyent a una formació germana, Clogs, sovint contribueix amb instruments de cordes, teclats i altres arranjaments instrumentals. Se'ls ha comparat amb Joy Division, Leonard Cohen, Wilco i Nick Cave and the Bad Seeds. El grup va triar com a nom The National perquè «no significava res» i perquè «era benigne i sense significat».", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The Pirates of Penzance, or The Slave of Duty (Els pirates de Penzance, o l'esclau del deure), és una opereta còmica en dos actes escrita per W. S. Gilbert amb música d'Arthur Sullivan. Va ser estrenada a Nova York el 31 de desembre de 1879 i des del primer moment va ser un èxit de crítica i públic. Encara avui gaudeix de popularitat i és de les operetes de Gilbert i Sullivan més conegudes, juntament amb The Mikado i H.M.S. Pinafore.\nLa trama tracta de Frederic, que després de fer 21 anys acaba el seu contracte d'aprenentatge en una banda de pirates. Decidit a portar una vida recta, abandona el grup i s'enamora de Mabel, la filla del general major Stanley. Juntament amb el general inicia els preparatius d'una campanya contra els pirates fins que descobreix que, havent nascut un 29 de febrer en un any de traspàs, tècnicament encara no ha arribat al seu \"21è aniversari\" i haurà de servir els pirates durant 63 anys més.\nL'obra va ser estrenada en català l'any 1997 en una versió lliure produïda per Dagoll Dagom titulada \"Els Pirates\", adaptada per Xavier Bru de Sala, que traslladava els fets a la Costa Brava i presentava un final diferent.\nL'any 2014 es va estrenar a Sabadell \"Els Pirates del Sol\", una traducció fidel a l'original produïda pel Teatre del Sol., amb adaptació del text a càrrec d'Irene Garrido, adaptació musical de Guillem Galofré, i dirigida per Ramon Ribalta que es va representar al llarg de dues temporades amb un total de 83 representacions.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Thespis; or, The Gods Grown Old (títol original en anglès, en català Thespis; o, els déus que s'han fet vells) és una obra dramàtico-musical en dos actes composta per Arthur Sullivan sobre un llibret en anglès de W. S. Gilbert. Es va estrenar el 26 de desembre de 1871 al Gaiety Theatre de la Ciutat de Westminster (Londres).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Tiësto OON, pseudònim de Tjis Michiel Verwest (Breda, 17 de gener de 1969) és un DJ de música House-trance i un productor neerlandès. És conegut internacionalment com a DJ Tiësto.\nEl 2007 li van atorgar el Gouden Harp, el premi més prestigiós de la música lleugera neerlandesa. Va ser reconegut l'any 2009 com el millor DJ del món i de la història segons la revista DJ Mag. Actualment es manté en la segona posició d'aquesta mateixa llista. És coneguda l'adaptació que va fer de l'Adagio for Strings de Barber.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En la teoria de la música occidental, un to és la distància entre dues notes naturals consecutives, a excepció de l'interval de semitò (mig to) que es forma entre mi-fa i si-do.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dimitri van Toren (Breda (Països Baixos), 16 de desembre de 1940) és un cantant neerlandès.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Tower Records era un segell discogràfic estatunidenc creat l'any 1964, i que va estar en actiu fins a l'any 1970. Una filial de Capitol Records, Tower sovint editava àlbums d'artistes que eren relativament de perfil més baix en comparació amb els editats sota l'etiqueta de la marca principal, incloent-hi artistes com ara The Standells i The Chocolate Watchband - més tard coneguts com a \"bandes de garatge\". Per aquesta raó, Tower s'associa sovint amb el fenomen de garatge rock de la dècada de 1960.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Devin Garrett Townsend (nascut el 5 de maig de 1972) és un cantant i guitarrista canadenc de rock i heavy metal. És el fundador del grup de heavy metal Strapping Young Lad.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El trap americà és un subgènere de la música hip-hop nascut al sud dels Estats Units a principis de la dècada del 1990. El gènere rep el seu nom d'un lloc on les drogues es venen il·legalment.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Trast és una banda de mestissatge del Baix Llobregat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música del Trecento és la música produïda a Itàlia durant el segle xiv.\nEl Trecento va ser un període de vigorosa activitat en les arts al Regne d'Itàlia, incloent els camps de la pintura, l'arquitectura, la literatura, i la música. La música del Trecento evoluciona en paral·lel als èxits de les altres arts en molt diverses formes, per exemple, sent pioners de noves formes d'expressió, especialment en el cant secular en la llengua vernacla, italià.\nEl gènere vocal en forma de cànon de la caça fou molt estès durant aquest període.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Trèmolo, tremolor, és a dir; ràpida alternança de dos sons, separats una tercera o més (en canvi, trino és a distància d'una segona).\n\nEn els instruments de corda, ràpida repetició d'un so.\nEn els cantants, ràpida fluctuació de la intensitat d'un so de la mateixa altura.\nExemple d'un trèmolo per modulació de l'amplitud de 6 Hz", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Anders Trentemøller és un disc jockey i compositor de música electrònica danès, de la ciutat de Copenhaguen. Va debutar juntament amb DJ TOM (DJ Tom Von Rosen). El seu Essential Mix va ser votat Essential Mix of the Year en 2006 per part dels oïdors de la BBC Radio 1.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Trial by Jury (Judici per jurat en llengua anglesa) és una òpera còmica d'un acte, amb música d'Arthur Sullivan i llibret de W. S. Gilbert. Va ser posada en escena per primera vegada el 25 de març de 1875 en el Royalty Theatre de Londres, on inicialment va estar en cartell en 131 representacions i va ser considerada un èxit, on va rebre elogis crítics i va deixar enrere a la popular opereta La Périchole de Jacques Offenbach. L'argument tracta sobre un judici de \"trencament de promesa de matrimoni\" en el qual el jutge i el sistema legal són els objectes de la sàtira sense serietat. Gilbert va basar el llibret de Trial by Jury en una paròdia d'opereta que havia escrit el 1868.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un tríton és un interval musical d'una quarta de tres tons. Mentre que la quarta més habitual és la quarta justa, de dos tons i un semitò, que apareix entre diverses notes de l'escala major diatònica, la quarta augmentada o tríton només es forma entre les notes fa i si, en sentit ascendent. Harmònicament és un interval considerat dissonant i melòdicament estava vetat pel contrapunt tradicional, tot i que J.S. Bach l'utilitza en la Passió segons Sant Mateu. A l'edat mitjana aquest interval melòdic era conegut com el \"diabolus in musica\", el diable en la música.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Trust Company és un grup de metal alternatiu i post-grunge dels Estats Units d'Amèrica. Formada per Kevin Palmer, James Fukai, Jason Singleton i Wes Cobb.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Turlough Carolan (nom irlandès Toirdhealbhach Ó Cearbhalláin, 1670 – 25 de març de 1738) fou un arpista cec itinerant d'Irlanda, compositor i cantant, la seua gran fama es deu al seu do per la composició melòdica. Fou l'últim gran compositor d'arpa i és considerat per molts com un compositor nacional. Els arpistes en la tradició irlandesa estigueren vivint fins al 1792, com fins a deu, incloent Arthur O'Neill, Patrick Quin i Denis O'Hampsey, apareixent en el Belfast Harp Festival, però no hi ha cap prova que qualsevol d'aquests foren compositors. Algunes de les composicions pròpies de Carolan mostren la influència de l'estil de la música clàssica continental.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Tarja Soile Susanna Turunen Cabuli és una soprano lírico-dramàtica nascuda el 17 d'agost de 1977 a Kitee (Finlàndia) famosa per formar part del grup de symphonic metal Nightwish que fundà amb els seus companys Tuomas Holopainen i Emppu Vuorien en 1996. Durant el 2005, Tarja va ser expulsada de la banda per diferències amb la resta dels seus companys, sent reemplaçada el 2007 per la sueca Anette Olzon.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bonnie Tyler (Skewen, 8 de juny de 1951), nascuda Gaynor Hopkins, és una cantant gal·lesa de música pop i rock. Posseïdora d'una veu molt característica, com ronca o esquerdada, se l'ha considerat sovint l'equivalent femení de Rod Stewart. Tyler va guanyar protagonisme amb el llançament del seu àlbum de 1977 The World Starts Tonight i els seus senzills Lost in France i More Than a Lover. El seu single de 1978 It's a Heartache va arribar al número quatre del UK Singles Chart, i al número tres dels EUA Billboard Hot 100.\nAls anys vuitanta, Tyler es va aventurar en la música rock amb el compositor i productor Jim Steinman. Va escriure el major èxit de Tyler Total Eclipse of the Heart, el senzill principal del seu àlbum Faster Than the Speed of Night de 1983 al Regne Unit. Steinman també va escriure el gran èxit de Tyler dels anys vuitanta Holding Out for a Hero. Va tenir èxit a l'Europa continental durant la dècada de 1990 amb Dieter Bohlen, qui va escriure i produir el seu èxit Bitterblue. El 2003, Tyler va tornar a gravar Total Eclipse of the Heart amb la cantant Kareen Antonn. El seu duet bilingüe, titulat Si demain ... (Turn Around), va encapçalar les llistes franceses.\nEl març de 2013 la BBC va anunciar que Tyler seria la representant del Regne Unit al concurs d'Eurovisió de 2013 a Malmö, Suècia, que es va incloure a Rocks and Honey. Després de reunir-se amb el productor David Mackay, va llançar Between the Earth and the Stars (2019) i The Best Is Yet to Come (2021).\nTant It's a Heartache com Total Eclipse of the Heart es troben entre els més venuts de tots els temps, amb unes vendes superiors als sis milions cadascun. El seu treball li ha valgut tres nominacions al Premis Grammy i tres nominacions als Brit Awards, entre altres reconeixements.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La UK Singles Chart (o llista de senzills més importants del Regne Unit) és un recull per part de The Official UK Charts Company en representació de la indústria discogràfica britànica. La llista va de diumenge a dissabte i és compilada els diumenges a la tarda. La llista es publica impresa a la revista Music Week, i en línia a Yahoo! Music UK. Al voltant de 6.500 botigues (de venda al detall) contribueixen amb les dades de les seves vendes a confeccionar la llista cada setmana, així com diverses botigues digitals de descàrregues musicals. La majoria dels senzills (singles) es posen a la venda els dilluns al Regne Unit.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Upsetter Records fou una discogràfica fundada per Lee \"Scratch\" Perry activa des de 1968 a 1978. L'estudi de gravació que utilitzava s'anomenava Black Ark. Scratch va crear també Upsetter Record Shop, on es venien les publicacions de la discogràfica. L'any 1969 Scratch s'havia convertit en un dels productors novells de més èxit. Perry va formar una banda, The Upsetters, de la qual formaven part Aston Barrett i Carlton Barrett, que més tard formarien part del grup The Wailers. El disc de més èxit que van publicar junts va ser The Complete Upsetter Singles, de Bob Marley and the Wailers.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Hikaru Utada (宇多田 ヒカル, , Utada Hikaru?), també coneguda com a Hikki pels seus fans (Manhattan, EUA, 19 de gener de 1983), és una persona no-binària del Japó i amb origen estatunidenc que es dedica a la música pop japonesa, el J-Pop. La seva figura és una de les veus nipones més reconegudes fins al moment i alhora una de les més importants de la història del Japó.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El vals anglès és un vals caracteritzat pels canvis de pes regulars, el temps lent i el ritme repetitiu i constant, que manté una disposició rítmica de \"tres\" completament contínua, constant, sense la menor acceleració ni disminució de la velocitat. Tant el vals vienès com el vals anglès són disciplines dintre dels anomenats estàndards als balls de saló de competició. A Anglaterra el vals anglès es coneix simplement com a vals, o també com a vals modern o vals diagonal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una vàlvula de pistó és un mecanisme utilitzat per a controlar el moviment d'un fluid al llarg d'una canonada gràcies al moviment lineal d'un pistó dins d'un cilindre. És utilitzat, entre altres, en la majoria d'instruments de vent metall actuals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Vanda, op. 25, és una grand opéra en cinc actes d'Antonín Dvořák. El llibret txec va ser escrit per Václav Beneš-Šumavský i František Zákrejs, basat en una obra de Julian Surzycki. Es va estrenar al Teatre Provisional de Praga el 17 d'abril de 1876.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Merili Varik (1983, Kuressaare, Saaremaa) és una cantant estoniana de rock, i antiga vocalista i una de les fundadores d'Agent M i actual vocalista de Sõpruse Puiestee.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Claudio Maria Veggio (Piacenza ~1510) fou un compositor i madrigalista italià per a quatre i vuit veus. És conegut solament per dos llibres de magdrigals: Il primo libro di madrigalis a 4 voci, con la gionta de sei altri di Archadelt della misura a breve (Venècia, 15400 i 1544).\nNo hi ha gaire informació sobre la seva vida, excepte del període a l'entorn de l'any 1540 quan treballava de clavicembalista a la cort del comte Federico Anguissola de Piacenza, a Castell'Arquato. Després va desaparèixer i no es tenen cap notícies.\nUn manuscrit seu trobat a l'arxiu de Castell'Arquato és molt important per a la musicologia. Es tracta d'una còpia dels esborranys de les seves composicions, que conté molts de croquis, esborraments i revisions. És un document rar d'aquesta època i un dels manuscrits més ancians que ensenya la manera de compondre d'aleshores. Moltes composicions són transcripcions per a tessitura de cançons perdudes molt probablement d'altres compositors.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "VG-lista (Norwegian Singles Chart) és una llista de vendes discogràfiques noruega, que es presenta setmanalment en el diari noruec VG i la Corporació de Radiodifusió del programa Topp 20. Es considera el primer registre gràfic noruec, classificant àlbums i senzills dels països i continents de tot el món. Les dades són recopilades per Nielsen SoundScan International i es basa en les vendes en unes 100 botigues a Noruega. El gràfic de senzills va començar com una classificació del top 10 a la setmana 42 de l'any 1958, i es va expandir fins a 20 la 5a setmana de 1995. A la vegada, la classificació d'àlbums va començar com un top 20 a la primera setmana de 1967 i es va expandir fins als 40 millors", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Вражья сила (títol original en rus, en català El poder del diable) és una òpera en cinc actes composta el 1866 per Aleksandr Serov sobre un llibret en rus d'Aleksandr Ostrovski i Piotr Kalàixnikov, basat en Ne tak jiví, kak khótxetsia d'Aleksandr Ostrovski. Es va estrenar el 7 d'abril de 1871 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Waking the Fallen és el segon àlbum de llarga durada del grup nord-americà Avenged Sevenfold i el primer realitzat amb Johnny Christ com a nou baixista. Aquest va ser l'últim àlbum fet amb un so metalcore, però hi ha veus més netes que en el seu primer disc Sounding the Seventh Trumpet. És l'últim disc gravat a Califòrnia, ja que els altres discos són gravats a Houston, Texas. Va ser realitzat el 16 d'agost de 2003 per Hopeless Records. La cançó \"Chapter Four\" va ser inclosa en la banda sonora dels jocs NHL 2004, Madden 2004 i NASCAR Thunder 2004. El tema constant del track està relacionat amb l'assassinat d'Abel, que va mà amb mà amb les nombroses referències bíbliques no només en Waking the Fallen sinó en tots els discos de Avenged Sevenfold.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Jim Walker és un flautista i educador estatunidenc. És l'original Flauta Principal de la Filharmònica de Los Angeles, i el fundador del quartet de jazz Free Flight. Des de 1984, ha centrat la major part de la seva atenció en tocar jazz i la pedagogia sobre la flauta.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Wallfahrtslied (en alemany, La cançó dels pelegrins) és una obra per a tenor o baríton i quartet de corda escrita el 1984 per Arvo Pärt sobre un text del salm 121. Encàrrec de Sender Freies Berlin, el treball està dedicat a la memòria del director de cinema Grigori Kromanov, amic del compositor. La primera actuació pública va tenir lloc a Berlín el 1984.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Walter Kent (29 de novembre de 1911 - 2 de març de 1994) va ser un compositor jueu americà que va escriure moltes cançons de tema nadalenc, com I'll Be Home for Christmas. També va escriure una cançó en temps de guerra que va ser un èxit, anomenada There'll Be Bluebirds Over, The White Cliffs of Dover, que va ser tornada a escriure per Nat Burton.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "We Are the Champions és una cançó de la banda de rock britànica Queen. La va compondre Freddie Mercury per l'àlbum de la banda del 1977 titulat News of the World.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "We Will Rock You és una cançó de la banda de rock britànica Queen. La va compondre Brian May per l'àlbum de la banda del 1977 titulat News of the World.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dave Weckl (8 de gener de 1960) és un virtuós bateria de Jazz-fusió que ha desenvolupat una tècnica notable i innovadora a la Bateria. A part de tindre una banda pròpia, ha tocat amb la Michel Camilo band i la Elektric Band d'en Chick Corea.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ween va ser un grup americà de rock experimental. El grup es va formar el 1984 a New Hope, Pennsilvània (Estats Units) quan Aaron Freeman (Gene Ween) i Mickey Melchiondo (Dean Ween) es van conèixer.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Adolf Weiss (Baltimore, Maryland, 12 de novembre de 1891 - Van Nuys, 21 de febrer de 1971) va ser un compositor estatunidenc. Va ser el primer alumne estatunidenc d'Arnold Schönberg i, com a tal, pioner en l'ús de la tècnica dodecafònica als Estats Units. Va ser un professor reputat. Entre els seus alumnes hi ha John Cage i el guitarrista Theodore Norman així com la pianista Isadore Freed.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "John Kenneth Wetton Derby, Anglaterra, 12 de juny del 1949 - 31 de gener del 2017) fou un músic conegut pel seu pas per formacions com Asia, U.K. i King Crimson entre moltes d'altres. Abans dels deu anys, es va traslladar amb la seva família a Bournemouth, on va créixer escoltant el seu pare i el seu germà gran tocar el piano. Aviat va enfocar el seu interès cap a la guitarra, fet potenciat per l'amistat amb el seu company d'escola Richard Palmer-James, amb qui aviat va establir relacions musicals, ja com a baixista i cantant, formant part de Corvettes, Palmer-James Group i, finalment, Tetrad.\nLa següent formació a la que s'integrà, i la primera amb qui va gravar i editar un disc, fou Mogul Thrash. La seva durada va ser efímera, però li va servir per fer-se un nom en el circuit musical de Londres. Va començar a treballar amb George Martin com a músic de sessió, col·laborant com a baixista en un gran nombre de discos i concerts d'altres artistes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Whales & Nightingales va ser un àlbum de 1970 de Judy Collins. Arribà al nº17 en els rànquings de pop de Billboard.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "White Hills és una formació de space rock en actiu des de mitjans de la dècada dels 2000 i amb una discografia que suma més de mitja dotzena de referències. Dave W. i Ego Sensation han situat el seu projecte White Hills a l'avantguarda de la psicodèlia pesada i el space rock amb seu a Nova York. Instal·lats a Thrill Jockey i amb un currículum on destaquen gires al costat de Sleepy Sun, The Flaming Lips o Mudhoney, els de Nova York basen el seu so en monolítics riffs de guitarra que s'acaben transformant en suggestius mantres elèctrics. Per la gravació del seu últim treball, “So You Are... So You'll Be”, la formació ha comptat amb l'ajuda de Martin Bisi (Swans, Sonic Youth).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un white label és, segons la terminologia utilitzada en el món de la música electrònica i dels DJ's, un disc que encara no s'ha publicat i conté molt poca informació sobre el contingut. Normalment són còpies promocionals. El seu origen està en els discs de vinil que usaven els DJ en sessions col·lectives, dels quals arrencaven l'etiqueta perquè els altres no poguessin descobrir d'on extreien els temes per a les seves mescles.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Who Knows Where the Time Goes és un àlbum del 1968 de Judy Collins. Va arribar al núm. 29 en el rànquing Billboard de pop.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Wildflowers és un àlbum de música de Judy Collins, lliurat en 1967. Va ser el seu àlbum que abastà el llocs més alts en les llistes de vendes, arribant a la posició 5 del rànquing Billboard d'Àlbums de Pop. Incloent la seua versió del \"Both Sides Now\" de Joni Mitchell.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Winter Words (Paraules d'hivern), op. 52, és un cicle de cançons per a soprano o tenor i piano compost el 1953 per Benjamin Britten amb textos de Thomas Hardy. El tenor Peter Pears, per a la veu va ser composta expressament l'obra, la va estrenar al Festival de Leeds, a l'octubre de 1953, amb Britten al piano. Els va dedicar a John i Myfanwy Piper.L'actuació dura aproximadament 22 minuts. Els poemes són:\n\"At Day-Close in November\"\n\"Midnight on the Great Western\" (o, \"The Journeying Boy\")\n\"Wagtail and Baby (A Satire)\"\n\"The Little Old Table\"\n\"The Choirmaster's Burial\" (o, \"The Tenor Man's Story\")\n\"Proud Songsters (Thrushes, Finches and Nightingales)\"\n\"At the Railway Station, Upway\" (o, \"The Convict and Boy with the Violin\")\n\"Before Life and After\"", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Wolfsheim fou una banda de synthpop formada el 1987 a Hamburg, Alemanya. Els integrants que varen formar el grup foren Markus Reinhardt i Pompejo Ricciardi. El nom de la banda no es va inspirar en la ciutat del mateix nom situada a Renània-Palatinat, sinó en un personatge de ficció del llibre d'en Francis Scott Fitzgerald \"El Gran Gatsby\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La world music («música del món»), també anomenada música universal o música global, és un gènere musical contemporani creat amb la finalitat d'integrar en un concepte ampli tota la música tradicional o folklòrica, música popular, música ètnica i altres gèneres locals o característics d'algunes zones o cultures del món en concret que solen ser de difícil categorització pel gran públic. El concepte és força vague i pluridimensional i doncs controvertit, al món anglosaxó sovint s'utilitza per designar música d'altres llocs en altres llengües.El fenomen de la música universal es relaciona estretament amb el de la globalització i la diversitat cultural. La cantant mexicana Lila Downs és considerada com una de les màximes exponents d'aquest gènere. El terme es va originar al tombant del segle xx com una categoria de la comercialització i la classificació acadèmica de música tradicional no occidental.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En Trevor Wye (Woking, Surrey, 6 de juny del 1935) Va estudiar flauta amb Geoffrey Gilbert i amb Marcel Moyse. Ha estat músic \"freelance\" amb moltes de les grans orquestres simfòniques i de cambra del Regne Unit, havent realitzat també gravacions discogràfiques tot sol i a duo.\nVa fundar l'International Summer School (Escola Internacional d'Estiu), que, des del seu començament en l'any 1969, ha ha exercit una considerable influència a l'escola d'instruments de vent. L'any 1983 també va fundar la British Flute Holanda, Japó i Australiana. Va fer classes-concert molt populars utilitzant els diferents tipus de flautes de la seva pròpia col·lecció, estant particularment interessat amb la \"flauta d'amore\", instrument amb el qual realitza freqüents recitals.\nÉs considerat com el millor professor de flauta del seu paísPlantilla:Test imprecís i és professor i Director del Departament de Flauta del Royal Nothern Collage of Music, Manchester, i anteriorment va ser professor en el Guidhall School os Music, Londres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bill Wyman (Lewisham, Londres, 24 d'octubre de 1936) és un músic de rock britànic, intèrpret del baix elèctric.\nFill d'obrers, durant la Segona Guerra Mundial canvià sovint d'habitatge, per evitar els bombardeigs alemanys. Estudià a Oakfield i Beckenham, i s'allistà a l'Exèrcit de l'Aire, d'on es llicencià el 1961. Mentre treballava a Streatham, aprengué a tocar la guitarra rítmica i s'inicià en el baix un any abans d'ingressar, el 1962, a The Rolling Stones, en substitució de Dick Smith. Aportà al grup els seus coneixements en electrònica i el so dur i aspre, amb el seu baix continu, que els caracteritzà. Deixà els Stones el 1993.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The Yeomen of the Guard és una òpera del Savoy, amb música d'Arthur Sullivan i llibret en anglès de W. S. Gilbert. Es va estrenar al Teatre Savoy el 3 d'octubre de 1888, i va arribar a les 423 representacions. Aquesta va ser l'onzena col·laboració de les catorze entre Gilbert i Sullivan.\nL'òpera s'ambienta a la Torre de Londres, durant el segle XVI, i és la més fosca, i potser la més atractiva emocionalment, de les òperes del Savoy, i acaba amb un personatge principal amb el cor trencat i dos compromisos molt reticents, més que els usuals nombrosos matrimonis. El llibret conté considerable humor, però la típica sàtira de Gilbert i les desordenades complicacions de la trama estan atenuades en comparació d'altres òperes de Gilbert i Sullivan. El diàleg, encara que està en prosa, és gairebé shakespearià, o d'estil anglès modern primerenc.\nEls crítics consideren que la partitura és la millor de Sullivan, incloent la seva obertura, que és més aviat en forma sonata, en comptes d'un popurri seqüencial de balades de l'òpera, com en la major part de les altres obertures de Gilbert i Sullivan. Aquesta és la primera òpera del Savoy que va usar l'orquestra més àmplia de Sullivan, incloent un segon fagot i un tercer trombó. La major part de les òperes posteriors de Sullivan, incloent aquelles no compostes amb Gilbert com a llibretista, usen aquesta orquestra més gran.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "\"You're My Best Friend\" (en català, 'Ets el meu millor amic') és una cançó del grup de rock Queen, escrita pel baixista John Deacon. Va ser inclosa a l'àlbum A Night at the Opera el 1975, i més tard fou llançada com a senzill. Als Estats Units, \"You're My Best Friend\" va arribar al número 16. La cançó també va aparèixer aapareguda en l'àlbum en viu Live Killers (1979) i als àlbums de compilació Greatest Hits (1981), Absolute Greatest (2009) i Queen Forever (2014).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Mikhaïl Zakhàrevitx, conegut habitualment com a Michael Zacharewitsch o Zacherewitsch (Óstrov, 1879 - Londres, 1953) fou un violinista rus.\nAls quinze any feu el seu debut a Óstrov. La favorable acollida que va tenir l'animà a perfeccionar el seu art, seguint amb ell els consells de Txaikovski, el concert per a violí del qual havia executat. Anà a Praga on estudià durant nou anys sota la direcció d'Otakar Ševčík, i posteriorment un cert temps a Brussel·les amb Eugène Ysaÿe. Des de 1893 emprengué grans gires de concerts per Europa, havent conquistat un lloc brillant entre els virtuosos del seu temps.\nEl 1923 es naturalitzaria britànic com a Michael Sisserman.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Zimmermann Musikverlag és una editorial dedicada a la publicació de música fundada el 1876 per Julius Heinrich Zimmermann. Originalment fabricaven instruments de vent per al mercat rus i alemany. Des de 1885 van publicar mètodes per a fabricar tot tipus d'instruments musicals. Durant la Primera Guerra Mundial, van ser nacionalitzades branques de l'empresa Zimmermann a Sant Petersburg, Moscou i Riga. L'editorial és coneguda principalment per publicacions de Nicolai Medtner, Mili Balakirev, Sergei Liapunov i Leonardo De Lorenzo. El 1933 es va tancar la producció d'instruments. El 1990 es van fusionar amb Robert Lienau.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Rodolfo Zubrisky (Buenos Aires, 13 de novembre de 1912 – Buenos Aires, 14 d'abril de 1991) va ser un dels més famosos violinistes argentins.\nRodolfo Zubrisky va nàixer en una família d'origen rus de confessió jueva. El 1924, entrà al Conservatori Nacional de la capital argentina tot just creat aquell mateix any quan només tenia 12 anys. A desgrat de la joventut, obtingué el primer premi de la institució i així tocà davant el president de la República argentina al Teatro Colón. El 1930 s'instal·là a París, on fou deixeble del gran violinista Jacques Thibaud. Feu diversos concerts a les grans capitals europees fins a 1943. Aquell any, arran de les persecucions antisemites que es duien a terme a França, hagué de fugir, i així creuà els Pirineus caminant per a escapar al nazisme. Aconseguí després de tornar a Buenos Aires. Va crear la Societat Argentina per a l'Educació Musical de la qual fou el president i també fou professor i director del Conservatori Municipal Manuel de Falla.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Britpop és un gènere de rock alternatiu britànic de mitjans dels anys 90.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista d'artistes i grups J-pop. Originalment una evolució del jazz, i encunyat com Nova Música, l'estil va passar a ser conegut com a Pop de Ciutat, música amb un tema pròpiament urbà. Més tard se'l va dir de pop fet al Japó, el terme es va reduir a J-pop i ara abasta una àmplia gamma d'estils musicals i Gèneres. El J-pop modern representa la cultura pop musical originària del país o el talent musical del Japó.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En aquesta llista figuren els artistes musicals amb majors vendes de tots els temps. El criteri per a la inclusió a la llista és que els artistes hagin assolit els trenta milions de còpies venudes de les seves produccions musicals o més; ordenats en grups segons quantitat i després alfabèticament. Les vendes han pogut ser en diferents formats : disc de vinil, casset, disc compacte o en mp3 a través d'Internet en el cas de les descàrregues legals, i comprenen obres tals com àlbums, senzills, àlbums recopilatoris i vídeos musicals. No hi ha entitat oficial que certifiqui les vendes en la seva totalitat, i també les xifres en vendes poden variar segons l'any de publicació o del medi difusor.\nEls artistes amb les majors vendes estimades són Michael Jackson i The Beatles, cadascun amb al voltant de mil milions de les seves produccions musicals venudes. Així mateix, els altres músics amb vendes de més de tres-cents milions són tres grups i tres solistes. Estats Units és el país d'origen d'almenys 76 dels artistes amb més vendes, un nombre superior al d'altres països. El segueix Regne Unit amb 39, Japó i Brasil amb 7, Canadà amb 5, Mèxic, Alemanya, Austràlia, Itàlia i Irlanda amb 4, França, Grècia i Suècia amb 3 i Espanya amb 2. Finalment, els països amb almenys un representant són: Àustria, Rússia, Turquia, Xina, Índia, Jamaica, Colòmbia i Puerto Rico.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Sons of Anarchy utilitza sovint música per ajudar a mantenir l'atmosfera dels seus episodis. S'utilitza sobretot estil de rock&roll tradicional gravat per nous artistes menys coneguts. La banda sonora de Sons of Anarchy també se l'anomena Songs of Anarchy. A continuació es mostra una llista de les cançons usades durant la sèrie.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La cançó de gesta és un gènere molt important en la literatura francesa medieval. Donem aquí una llista de cançons de gesta, agrupades, com s'acostuma a fer, per cicles segons una tradició que es remunta al pròleg del Girart de Vienne, de Bertrand de Bar, tradició que ha estat acceptada per la crítica moderna.\nAixí doncs, agrupem les cançons començant pel cicle de Carlemany, on el tema són les gestes de Carlemany i els seus pars; seguint amb el cicle de Guillem, on el protagonista principal és Guillem de Tolosa i els del seu llinatge; i finalment el cicle dels vassalls rebels, que agrupa una sèrie de cançons de gesta a l'entorn dels conflictes feudals dels vassalls contra els seus senyors. En darrer lloc, agrupem cançons que, contràriament a les esmentades, tracten de fets contemporanis a la seva redacció (les esmentades anteriorment se situen en personatges i fets de l'època carolíngia, s. VIII-IX). I un darrer apartat d'altres cançons que no s'engloben en cap d'aquestes categories.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El que segueix és la llista completa de cançons del grup de rock Red Hot Chili Peppers.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La llista següent conté les 100 cançons en català amb més reproduccions a la plataforma de streaming d'àudio Spotify. A l'abril de 2022, totes les cançons del top 100 han superat els 3 milions de streams, de les quals 14 n'han aconseguit més de 10 milions, amb «Milionària» de Rosalía en la primera posició com a única cançó que supera els 68 milions de reproduccions. Txarango i Oques Grasses i són els que més cançons tenen al top 100, amb 22 i 11 entrades respectivament.\nLlegenda\n Català\n Català/castellà\n Català/anglés\n Última actualització el 9 de juliol de 2022", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Les obres de Haydn avui en dia estan classificades segons els sistema que va posar a punt Anthony van Hoboken, que ha estat adoptat universalment, tot i que avui en dia se sap que no reflecteix amb exactitud la cronologia de composició de les obres, criteri d'ordenació que Hoboken prenia com a base. Cada obra s'identifica per una xifra romana que correspon a la categoria, que en la majoria de casos correspon a un gènere. Algunes categories tenen subdivisions, cosa que se senyala a una lletra minúscula), A continuació apareix un número en numeració aràbiga que correspon a l'ordre de l'obra concreta dins de la categoria.\n\nCategoria I : 104 simfonies, a més de les simfonies A i B, i una simfonia concertant composta el 1792 quan era a Londres per tal de respondre a Ignace Joseph Pleyel, el seu ex-alumne i que havia esdevingut el seu rival en el pla estrictament professional\nCategoria Ia : 16 obertures\nCategoria II : 24 divertimentos, 8 nocturns, 6 scherzandos\nCategoria III : 68 quartets de corda\nCategoria IV : 11 divertimentos a tres veus\nCategoria V : 31 trio per a cordes\nCategoria VI : 6 duos per a violí i viola\nCategoria VII : concerts: 4 per a violí, 2 per a violoncel, 1 per a contrabaix, 3 per a trompa, 1 per a trompeta, 1 per a flauta travessera, i 5 per a \"lira organizzata\", un instrument semblant a la viola de roda\nCategoria VIII : 8 marxes\nCategoria IX : diverses danses, minuets, allemande, etc., trios\nCategoria X et XII: obres diverses per a baríton (octets, quintets, duos))\nCategoria XI : 126 trios per a baríton\nCategoria : XIII : 3 concerts per a baríton\nCategoria XIV : 16 concertinos per a piano i corda\nCategoria XV : 45 trio amb piano\nCategoria XVI : 62 sonates per a piano\nCategoria XVII : diverses peces per a piano\nCategoria XVIII : 11 concerts per a instruments de teclat\nCategoria XIX : peces per a rellotge musical\nCategoria XX : Les set últimes paraules de Crist a la creu (versió original i transcripcions)\nCategoria XXa-c : duos, trios i quartets vocals\nCategoria XXI : 3 oratoris : (Il ritorno di Tobia; La Creació; Les Estacions)\nCategoria XXII : 14 misses\nCategoria XXIII : obres religioses diverses\nCategoria XXIVa : 11 cantates et cors profans amb orquestra\nCategoria XXIVb : 24 àries profanes amb orquestra\nCategoria XXVIa : lieder amb acompanyament de piano\nCategoria XXVIb : cantates i cors amb instruments\nCategoria XXVII : 10 cànons religiosos et 47 cànons profans\nCategoria XXVIII : 13 òperes\nCategoria XXIX : òperes per a marionettes i singspiel\nCategoria XXX : música d'escena\nCategoria XXXI : arranjaments\nCategoria XXXII : pasticciosD'algunes de les seves obres es disposa de manuscrit autògraf, però en la major part dels casos allò que ens ha arribat són còpies, atès que habitualment feia ús dels copistes d'Eisenstadt. Algunes obres són d'origen dubtós, possiblement apòcrif. A mesura que la seva anomenada augmentava, els editors i els copistes professionals van tenir pocs miraments a l'hora de difondre sota el seu nom les obres d'altres autors menys coneguts. Han estat els estudis crítics del segle xx els que han permès restablir l'autèntica paternitat d'aquelles obres.\nDiverses composicions que figuren al catàleg o fins i tot completament desconegudes han desaparegut, probablement destruïdes pels incendis que van patir tant el castell d'Eszterháza com la mateixa casa del compositor.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "És una pràctica comuna que la indústria de la música mundial atorgui premis als artistes més reeixits, basant-se en el total d'unitats venudes als detallistes. Aquests premis i els seus requisits de vendes són definits pels diversos organismes de certificació que representen a la indústria de la música a diversos països i territoris al voltant del món. Les certificacions estàndard atorgades consten de diverses combinacions de discos de plata, or, platí i diamant, en ordre ascendent segons els requisits de vendes. En la majoria dels casos, un premi «multi-platí» o «multi-diamant» es donen a aquells llançaments que multipliquen els requisits de vendes dels discos de platí o de diamant.\nMoltes de les indústries musicals a tot el món estan representades per la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI per les seves sigles en anglès). La IFPI opera a 66 països i compta amb associacions afiliades en altres 46 països. En alguns casos la IFPI simplement està afiliada amb els organismes de certificació totalment operatius dins d'un país, però en molts altres països amb indústries menys desenvolupades, la IFPI actua com l'únic organisme encarregat d'atorgar aquestes certificacions. Altres països no representats per la IFPI compten amb organismes certificadors que operen de manera independent, tals com les companyies discogràfiques individuals que serveixen com a representants de la indústria de la música d'una regió sencera.\nEncara que tots els organismes certificadors donen premis per les vendes d'àlbums, molts també certifiquen senzills, descàrregues digitals legals, àlbums en DVD i ringtones. A més, alguns organismes tenen una escala diferent per atorgar certificacions depenent si són obres d'artistes nacionals, internacionals, d'algun gènere en específic, segons la durada o el format, etc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de conjunts de glam rock inclou artistes i formacions que han tingut una certa rellevància per a l'estil musical glam rock o han tingut un cert reconeixement o publicitat (com és el cas que haja estat en una discogràfica gran o coneguda). Aquesta llista no inclou conjunts locals poc coneguts. Les formacions estan ordenades segons la primera lletra del seu nom (no s'inclouen les paraules a, an, o the), i els noms de cantants estan ordenats pel seu cognom.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La dolçaina és un aeròfon de doble canya de la família de l'oboè.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El primer enregistrament complet de la Vuitena Simfonia de Gustav Mahler es va realitzar el 9 d'abril de 1950, amb Leopold Stokowski dirigint l'Orquestra Filharmònica de Nova York de Nova York. Aquest va ser un dels primers dels discos de llarga durada realitzats per Columbia, que havia introduït el format microsolc el 1948. L'enregistrament va ser d'una interpretació en directe al Carnegie Hall. Gairebé dos anys abans, el director d'orquestra d'origen hongarès Eugene Ormandy havia enregistrat el moviment del Veni Creator Spiritus, amb l'Orquestra del Hollywood Bowl, en un concert al Hollywood Bowl, al juliol de 1948. Des de la versió de Stokowski, s'han fet, com a mínim, 70 enregistraments de la simfonia, amb moltes de les principals orquestres i cors del món, sobretot durant les actuacions en directe. Aquest número inclou enregistraments que eren per a la distribució privada o limitada.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Els instruments musicals antics poden ser estudiats sota diversos punts de vista. La vessant més immediata és la musical, d'acord amb la funció dels instruments. Però hi ha altres aspectes que tenen interès: construcció (organologia), tecnologia associada, materials, artesans constructors, influència social, costos i preus, ...\nUna relació de documents -documents en sentit ampli- ordenada cronològicament permet una aproximació als estudis indicats.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista no exhaustiva de festivals d'òpera, o bé temporades d'estiu o festivals de música que tenen produccions d'òpera.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música té molts gèneres i d'estils diversos. Durant la seva història molts estils populars o de llarga vida – com música pop, òpera i blues – van produir subgèneres a l'estil com folk-pop, indie pop o pop rock.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de bandes de power metal. Noteu que aquesta llista sols inclou bandes que han tocat power metal en algun moment de les seues carreres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de grups de rock alternatiu inclou artistes rock alternatiu que han tingut un cert reconeixement o publicitat (com és el cas que haja estat en una discogràfica gran o coneguda). Aquesta llista no inclou conjunts locals poc coneguts. Les formacions estan ordenades segons la primera lletra del seu nom (no s'inclouen les paraules \"a\", \"an\", o \"the\"), i els noms de cantants estan ordenats pel seu cognom.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista conté una llista d'intèrprets i grups de música country. L'ordenació roman alfabètica pel nom de grups. En el cas d'intèrprets solistes l'ordenació respon a la del cognom.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Grups de Cambra originaries a Girona entre el 1889 al 1945 trobem:", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Band Hero, expansió de la saga Guitar Hero basat en l'anterior Guitar Hero 5. Desenvolupar l'empresa Neversoft amb la col·laboració de Vicarious Visions i Budcat Creations, i distribuït per Activision i RedOctane, es tracta d'un videojoc musical on un màxim de quatre jugadors poden simular que toquen els instruments (micròfon, guitarra, baix i bateria) d'un grup de rock amb qualsevol combinació entre ells. El seu llançament es va produir durant el mes de novembre de 2009. Es van desenvolupar dues versions del videojoc, una per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, i una altra versió exclusivament per la Nintendo DS.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet del DJ Hero 2, videojoc musical desenvolupat FreeStyleGames i publicat per Activision. Disponible per a les consoles PlayStation 3, Wii i Xbox 360, el videojoc es va posar a la venda a l'octubre de 2010. És una seqüela del DJ Hero, adaptació de la saga Guitar Hero per al turntablism en lloc de la guitarra i a les bandes de rock. Per això inclou un nou controlador que representa una taula de mescles que inclou botons per activar els beats, ajustar el crossfader entre dues cançons i realitzar scratch. Amb aquest nou dispositiu, els jugadors poden simular les accions d'un disc jockey. La jugabilitat és força semblant a la resta de títols de la saga amb alguns canvis. Disposa de tres modes de joc bàsics: carrera individual, cooperatiu i competitiu, però en canvi no apareix un mesurador del nivell de l'actuació.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero. Desenvolupat per Harmonix, va sortir a la venda l'any 2005 exclusivament per la consola PlayStation 2. El videojoc es caracteritza per incloure un controlador en forma de guitarra que reprodueix una Gibson SG, i que permet substituir el controlador convencional per tocar les cançons simulant un guitarrista verdader.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero II, segon títol de la saga Guitar Hero. Desenvolupat per Harmonix i distribuït per RedOctane, va sortir a la venda primer per la consola PlayStation 2 al novembre de 2006 i després per Xbox 360 a l'abril de 2007.\nLa principal característica del videojoc consisteix en el fet que el jugador pot simular que és el guitarrista principal d'un grup de rock gràcies al controlador especial que incorpora el joc, encara que sempre es pot utilitzar el controlador convencional. En la versió per la PlayStation 2 es tracta de la reproducció d'una Gibson SG i per la Xbox 360, d'una Gibson X-Plorer. El videojoc permet jugar de forma individual de manera que es van superant diverses cançons que gradualment van augmentant de dificultat o en parella, on els dos jugadors es poden enfrontar en un duel o també fer carrera junts. Els quatre nivells de dificultat que té el joc es diferencien en la quantitat de botons de trast que s'han d'utilitzar i en la quantitat de notes que té la cançó.\nEl repertori de la versió per PlayStation 2 conté 64 cançons i el de la versió per Xbox 360 és de 74. Aquests repertoris estan formats per dos grups, una llista principal i una llista de cançons de bonificació. Per altra banda, la versió per Xbox 360 permet afegir cançons addicionals descarregades mitjançant la plataforma Xbox Live Marketplace, on hi ha un total de 24 cançons disponibles en diferents packs.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero III: Legends of Rock, tercera seqüela de la saga Guitar Hero. Distribuït per Activision i RedOctane, és el primer títol de la franquícia desenvolupat per Neversoft. Va sortir a la venda a finals del 2007 per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, a més de les versions per ordinadors Microsoft Windows i Apple Macintosh.\nEl videojoc conté un repertori de 73 cançons, de les quals 39 estan incloses en la llista del mode carrera, tres són pels duels contra els \"caps\" (Tom Morello, Slash i Lou the Devil), sis són exclusives del mode carrera cooperativa i les 25 restants són de bonificació. Les versions per les consoles Xbox 360 i PlayStation 3 estan preparades per suportar el material descarregable d'internet en forma de noves cançons. A data de 12 de setembre de 2008, hi ha disponibles 62 cançons per ambdues consoles, de manera que aquestes disposen d'un total de 135 cançons.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero 5, cinquè títol principal de la saga Guitar Hero. Desenvolupar l'empresa Neversoft amb la col·laboració de Vicarious Visions i Budcat Creations, i distribuït per Activision i RedOctane, es tracta d'un videojoc musical on un màxim de quatre jugadors poden simular que toquen els instruments (micròfon, guitarra, baix i bateria) d'un grup de rock amb qualsevol combinació entre ells. El seu llançament es va produir l'1 de setembre de 2009 als Estats Units. El videojoc està disponible per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii. És el primer videojoc de la saga que permet reutilitzar cançons d'edicions anteriors. La majoria de contingut descarregable del Guitar Hero World Tour es pot utilitzar en el Guitar Hero 5 mitjançant un petit cànon a causa del traspàs de les llicències de les cançons.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet del videojoc musical Guitar Hero Encore: Rocks the 80s (conegut a Europa com Guitar Hero: Rocks the 80s). Desenvolupat per Harmonix i distribuït per RedOctane i Activision, va sortir a la venda l'any 2007 exclusivament per la consola PlayStation 2. Es considera que és una expansió del Guitar Hero II, que pertanyen a la saga Guitar Hero.\nCom els seus precedessors, la característica principal de joc és el controlador en forma de guitarra que permet al jugador simular que està tocant la guitarra en un grup de música rock. Al tractar-se d'una expansió, el joc es ven amb la guitarra per separat, ja que es pot utilitzar l'adquirida en les anteriors versions. La guitarra té una barra de \"rascar\" i cinc botons de trast que cal fer coincidir amb les notes que apareixen per pantalla i que recreen la cançó. Disposa de quatre nivells de dificultat que es diferencien en la quantitat de notes que té la cançó i la quantitat de botons de trast que cal tocar. El mode principal de joc és el mode carrera on un jugador ha de passar una sèrie d'escenaris individualment. Cada escenari està format per un conjunt de cançons que cal tocar correctament.\nAquesta edició es caracteritza pel fet que la banda sonora està formada per cançons que pertanyen als anys 80, a excepció d'una que és posterior però que té un estil semblant a aquesta època. La majoria de cançons són versions sobre les originals realitzades per WaveGroup Sound i només algunes són originals. En el mode cooperatiu, cada cançó inclou les notes d'un baix per poder tocar en parella. De moment, es tracta de l'única edició de la saga que no inclou cap cançó de bonificació, de manera que les 30 cançons que inclou pertanyen al mode carrera.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero World Tour, quart títol principal de la saga Guitar Hero. El va desenvolupar l'empresa Neversoft amb la col·laboració de Vicarious Visions i Budcat Creations, i el van distribuir Activision i RedOctane. El seu llançament es va produir el 26 d'octubre de 2008 als Estats Units i el 7 de novembre a Europa. El videojoc està disponible per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360, Wii, PC i Mac.\nCom les seves versions anteriors, la principal característica del joc se centra en la utilització d'un controlador que reprodueix una guitarra elèctrica real per tal de simular un guitarrista. La principal novetat d'aquesta edició consisteix que a part de la guitarra, també s'inclou un controlador en forma de bateria i un micròfon, que juntament amb una altra guitarra que faci les funcions de baix, quatre jugadors poden jugar alhora per simular tot un grup de rock. La consola Wii també pot descarregar nou material per internet de la mateix forma que ja es podia en la PlayStation i la Xbox 360. Una altra de les novetats és l'addicció d'un mode estudi en el qual els usuaris poden crear les pròpies cançons i compartir-les mitjançant el servei \"GHTunes\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet del Guitar Hero: Aerosmith, videojoc musical desenvolupat per Neversoft i publicat per Activision. Es tracta de la segona expansió de la saga Guitar Hero. El joc va sortir a la venda el 26 de juny de 2008 per les consoles Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3 i Wii, i també pels ordinadors PC i Mac. És el primer joc de la saga que està dedicat a una banda específica, Aerosmith, de manera que la majoria de les cançons pertanyen al grup excepte algunes que pertanyen a altres bandes que ha servit d'inspiració o han treballat conjuntament durant la història del grup. El joc està basat en el tercer títol de la saga, el Guitar Hero III: Legends of Rock, de forma que el sistema de joc i l'estructura són iguals.\nEl repertori complet inclou un total de 41 cançons, de les quals 25 són pròpies del grup Aerosmith i 4 són del guitarrista principal del grup Joe Perry. La resta pertanyen a altres grups relacionats, ja siguin influències que han rebut o grups amb qui han col·laborat durant tota la seva trajectòria.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Repertori complet del Guitar Hero: Metallica, videojoc musical desenvolupat per Neversoft i Budcat Creations, i publicat per Activision. Es tracta de la tercera expansió de la saga Guitar Hero. El joc va sortir a la venda el 29 de maig de 2009 a Europa per a les consoles Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3 i Wii. És la segona expansió de la saga dedicada a una banda específica, aquest cop al grup de rock dur Metallica, després de l'anterior Guitar Hero: Aerosmith.\nEl repertori està format per un total de 49 cançons, 28 de Metallica i les 21 restants són d'altres grups i van ser escollides pels seus membres perquè van influenciar el grup. Les versions de Playstation 2 i la Wii inclouen tres packs de l'àlbum Death Magnetic, per a les altres estan disponibles com a material descarregable.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista dels gèneres, subgèneres i estils de música electrònica:", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música hip-hop es pot subdividir en subgèneres, fusions amb altres gèneres i escenes regionals de hip-hop.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de música Coldplay. Aquesta banda anglesa de rock alternatiu i britpop es va crear l'any 1996 a Londres i està formada per Chris Martin (veu, piano i guitarra), Jonny Buckland (guitarra), Guy Berryman (baix) i Will Champion (bateria i percussió). Des del seu primer treball s'han convertit en una de la bandes més populars al Regne Unit i arreu del món superant els 50 milions de còpies venudes.\nDurant la seva trajectòria superen la cinquantena de guardon i el centenar de nominacions en els principals premis musicals de tot el món, entre els quals destaquen els Brit Awards i els Grammy Awards. Han estat guardonats i nominats a diversos premis importants com millor cançó, millor àlbum i millor grup en diverses ocasions.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts per la banda de música Depeche Mode. Aquesta banda anglesa de música electrònica i synthpop es va crear l'any 1980 a Basildon, Essex. Està formada per actualment per David Gahan, Martin Gore i Andrew Fletcher, i anteriorment per Vince Clarke i Alan Wilder. La seva llarga i reeixida trajectòria els han permès esdevenir una de les bandes de música electrònica més importants del món.\nLa banda va ser inclosa al Rock and Roll Hall of Fame l'any 2020.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts per Gorillaz, grup de música virtual britànic creat l'any 1998. Els creadors del grup són Damon Albarn, líder del grup Blur, que s'encarrega de la part musical i Jamie Hewlett, co-creador del còmic Tank Girl, que s'encarrega de la recreació visual. Els membres virtuals del grup són 2D, Murdoc, Noodle i Russel. Albarn és l'únic músic permanent però acostuma a estar acompanyat d'altres col·laboradors. Musicalment mesclen hip hop, electrònica, dub i pop. Han publicat tres àlbums d'estudi amb Parlophone i Virgin: Gorillaz (2001), Demon Days (2005) i Plastic Beach (2010).\nGorillaz fou guardonat amb un premi Grammy Awards per la millor col·laboració pop amb veu per la cançó Feel Good Inc., i tres premis MTV Europe Music Awards, dos el 2001 i un el 2005. També ha rebut vuit nominacions pels premis BRIT Awards, sis el 2002 i 2 el 2006.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts per Metallica, banda de música estatunidenca formada l'any 1981 a Los Angeles. Els integrants de la banda són el cantant James Hetfield, el bateria Lars Ulrich, ambdós co-creadors de la banda, a més del guitarrista Kirk Hammett i el baixista Robert Trujillo.\nAnteriorment havien format part de la banda els baixistes Ron McGovney originalment fins 1982, Cliff Burton el va substituir fins 1986 quan va morir en un accident de la banda, i Jason Newsted que el va substituir fins a l'any 2001, any que va abandonar la banda. També va fundar la banda el guitarrista Dave Mustaine fins que fou expulsat el 1983, i llavors va fundar el grup Megadeth. Amb quatre dècades ininterrompudes d'èxits ha esdevingut una de les bandes de heavy metal més importants del món.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts per la banda de música The Offspring. Aquesta banda californiana de punk rock i skate punk es va crear l'any 1984 a Huntington Beach (Estats Units). Està formada per actualment per Dexter Holland, Greg K., Noodles i Pete Parada. En la seva trajectòria han publicat un total de nou àlbums d'estudi acompanyats d'altres compilacions, EPs i àlbums de vídeos.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de música Radiohead. Aquesta banda britànica de rock alternatiu es va crear l'any 1985 a Abingdon, Oxfordshire, i continua activa des de llavors. Està formada pels mateixos cinc membres des de la seva creació: Thom Yorke, Jonny Greenwood, Colin Greenwood, Phil Selway i Ed O'Brien. Entre totes les seves publicacions destaquen vuit àlbums d'estudi.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de música Savage Garden. Aquesta banda australiana de música pop i soft rock es va crear l'any 1993 a Brisbane i estigué activa fins al 2001, quan els dos membres del grup, Darren Hayes (vocalista) i Daniel Jones (piano, guitarra i sintetitzador), van decidir continuar amb les seves carreres musicals per separat. Van publicar dos àlbums d'estudi i des del seu disc de debut es van convertir en una de la bandes més populars a Austràlia i a arreu del món.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de música Silverchair. Aquesta banda australiana de rock alternatiu i post-grunge es va crear l'any 1994 a Newcastle i està formada per Daniel Johns (veu i guitarra), Chris Joannou (baix) i Ben Gillies (bateria). Des del seu primer treball s'han convertit en una de la bandes més populars a Austràlia havent aconseguit el rècord al màxim nombre de guardons de la indústria discogràfica del seu país (ARIA Music Awards) amb 20.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista dels premis i nominacions rebuts per Weezer, grup de música de Los Angeles que continua en actiu des de 1992. La banda està formada actualment per Rivers Cuomo, Brian Bell, Scott Shriner, Patrick Wilson. Amb gairebé vint anys de trajectòria, han publicat nou àlbums d'estudi més altres discs complementaris.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquest és un annex on figuren els videoclips més reproduïts a YouTube, segons la informació publicada per la plataforma.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Per motius molt diferents és interessant poder consultar alguns constructors d'instruments musicals agrupats en una llista. La relació present classifica lutiers de totes les èpoques segons dues llistes:\n\nllista de lutiers notables fins a final del segle xix, per ordre alfabètic\nllistes segons la família d'instruments que varen construir o construeixen. Ordenats per ordre alfabètic i per territoris (constructors de violins) o ciutats (constructors de guitarres).(Nota: La no inclusió d'algun lutier és involuntària i no pressuposa menysteniment).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llista no exhaustiva d'Orquestres Simfòniques d'Europa.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista no exhaustiva de les principals Orquestres Simfòniques dels Estats Units.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquest annex mostra els premis i nominacions obtinguts per la cantant nord-americana Miley Cyrus, qui en 2007 va signar amb la companyia discogràfica Hollywood Records. En total ha rebut cent setanta-nou nominacions en la seva carrera, de les quals n'ha guanyat 135 sense comptar els premis de Hannah Montana fins a l'any 2014. Cyrus es caracteritza per haver guanyat dotze Kids Choice Awards de diversos països, com Austràlia, Anglaterra, Estats Units, entre d'altres. També va guanyar disset Teen Choice Awards, dos Gracie Allen Awards per la seva participació en la sèrie Hannah Montana, entre altres premis. El 2015, Cyrus va ser nominada als Premis Grammy en la categoria Millor Àlbum Pop Vocal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de bandes i solistes que en algun moment de les seves carreres han tocat principalment ska o ska amb influències d'altres estils.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La següent llista de teatres d'òpera es presenta per continents i per país, amb el nom de l'òpera i de la ciutat. De vegades s'esmenta també la companyia d'òpera resident per a major claredat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Llistat amb els videoclips de cançons en català que més reproduccions acumulen a YouTube.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El cinema musical és un gènere cinematogràfic en el qual s'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, encara que no sempre sigui el cas.\nEl cinema musical va ser un desenvolupament natural del teatre musical i va aparèixer així que el cinema va esdevenir sonor: The Jazz Singer (1927, Estats Units), considerada la primera pel·lícula parcialment sonora, va ser alhora la primera pel·lícula musical de la història; el 1931, el primer film sonor xinès va ser igualment un musical, La cantant Hong Midan, de Hong Sen, i el mateix any va estrenar-se Alam Ara, d'Ardeshir Irani a l'Índia, país on aquest gènere es cultivarà sense interrupció fins a l'actualitat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dame Julie Elizabeth Andrews, nascuda Julia Elizabeth Wells, DBE (Walton-on-Thames, Surrey, Anglaterra, 1 d'octubre de 1935) és una cantautora i actriu de teatre i cinema anglesa. Ha estat guardonada amb el Globus d'Or i els Premis Emmy, Grammy, BAFTA, People's Choice, Theatre World, Screen Actors Guild i Oscar. Andrews va ser una actriu i cantant infantil que va debutar a Broadway el 1954 amb The Boy Friend, i que va saltar a l'estrellat en musicals com My Fair Lady i Camelot; i al cinema en pel·lícules com Mary Poppins (1964) i Somriures i llàgrimes (1965), els papers pels que és més coneguda. La seva veu de soprano arribava a quatre octaves, fins que li va ser malmesa en una operació de laringe el 1998.\nAndrews va tenir un revival a la seva carrera als 2000, en pel·lícules familiars com The Princess Diaries (2001), i la seva seqüela The Princess Diaries 2: Royal Engagement (2004); així com la saga d'animació Shrek (2004-2007). El 2003 revisità el seu primer èxit de Broadway al dirigir The Boy Friend al Bay Street Theatre, Sag Harbor, New York.\nJulie Andrews també és una autora de llibres infantils, i el 2008 va publicar una autobiografia, Home: A Memoir of My Early Years.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Fred Astaire (Omaha, 10 de maig de 1899 – Los Angeles, 22 de juny de 1987) va ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema estatunidenc. Se l'ha reconegut com un dels ballarins més influents en la història dels musicals de cinema i televisió. Va ser conegut amb el sobrenom: El príncep de la dansa.\nLa seva carrera teatral i la seva posterior carrera en el cinema va incloure un total de setanta-sis anys. Va protagonitzar més de 10 musicals de Broadway i West End, va rodar 31 pel·lícules musicals, quatre especials de televisió i nombrosos enregistraments. Com a ballarí, els seus trets destacats eren un estrany sentit del ritme, el perfeccionisme i la innovació. La seva companya de ball més destacada va ser Ginger Rogers, amb qui va fer deu musicals de Hollywood durant l'època del Cinema clàssic de Hollywood, incloent Top Hat (1935), Swing Time (1936) i Shall We Dance (1937). Entre les altres pel·lícules més populars d'Astaire, amb les quals va portar el gènere del claqué a un nou nivell, hi ha Holiday Inn (1942), Easter Parade (1948), The Band Wagon (1953), Funny Face (1957) i Silk Stockings (1957). L'American Film Institute va nomenar Astaire com la cinquena estrella masculina més destacada del cinema clàssic de Hollywood en una llista dels 25 actors i les 25 actrius més destacades de la història del cinema americà.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Busby Berkeley, nascut William Berkeley Enos (Los Angeles, Califòrnia, 29 de novembre de 1895 – Palm Springs, 14 de març de 1976), fou un director de cinema i coreògraf estatunidenc. Berkeley fou conegut pels seus elaborats nombres musicals que incloïen complexes formes geomètriques. Els seus treballs requerien un gran nombre de showgirls i elements per a imitar un efecte de calidoscopi. Va començar com a director de teatre, igual que altres directors de cinema. A diferència d'altres directors, creia que la càmera havia de tenir moviment, i va filmar des d'angles inusuals per al públic d'eixa època, preses que no podien ser obtingudes en altre tipus pel·lícules. És per açò que el seu rol en el gènere dels musicals és tan important.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Bollywood (en hindi: बॉलीवुड, en urdú: بالی وڈ) és el nom que rep la producció cinematogràfica índia basada a Bombai, de caràcter comercial i bàsicament realitzada en llengua hindi. Aquest nom prové de la combinació entre \"Bombai\" i \"Hollywood\", fent referència a la importància d'aquesta indústria, tant a nivell de quantitat (per any, és l'indret del món on es filmen més pel·lícules) com d'èxit (les obres són difoses per tot el subcontinent indi i a bona part de la resta del món).\nEl conjunt que forma Bollywood amb la resta de produccions en diferents idiomes, com el tàmil, el bengalí i altres, constitueix el nucli del cinema indi. Paral·lelament, es coneix com a Tollywood a la producció cinematogràfica de pel·lícules en llengua telugu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Christoph Brüx (Sonsbeck, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 13 de desembre de 1965) és un compositor, pianista, productor musical alemany. Ha treballat per a diversos artistes i grups musicals, entre els quals destaquen No Angels, Matthias Reim, Bro'Sis, The Underdog Project, Tina Turner, Brooklyn Bounce i així successivament. Viu i treballa a Hamburg, què s'ocupa també a més de la música de les arts visuals (pintura, escultura).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Stanley Donen (Columbia, Carolina del Sud, 13 d'abril de 1924 - 23 de febrer de 2019) fou un director de cinema i coreògraf estatunidenc, un dels mestres de la comèdia musical. La seva obra més famosa és Cantant sota la pluja, codirigida amb Gene Kelly.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Eugene Joseph Curran (Pittsburgh, 23 d'agost de 1912 - Beverly Hills, 2 de febrer de 1996), més conegut com a Gene Kelly, va ser un actor, cantant, ballarí, director i coreògraf estatunidenc.\nÉs considerat un dels principals actors de la segona època daurada del musical produït per la Metro-Goldwyn-Mayer, juntament amb Stanley Donen, Judy Garland o Vincente Minnelli, que el va dirigir en la mítica Un americà a París (1952), en què comparteix cartell amb Leslie Caron i interpreta un pintor bohemi que viu a París. Per aquesta actuació, va rebre un Oscar honorífic en reconeixement de la seva versatilitat i per la seva aportació al gènere del musical.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Liza May Minnelli (Los Angeles, Califòrnia, 12 de març de 1946) és una cantant i actriu estatunidenca, filla del segon matrimoni de l'actriu Judy Garland amb el director de cinema Vincente Minnelli. El cognom Minnelli, d'origen italià, acostuma a figurar a la llengua anglesa només amb una n: Minelli.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Marilyn Monroe, nom artístic de Norma Jeane Mortenson o Norma Jeane Baker, (Los Angeles, 1 de juny de 1926 – Brentwood, 4 d'agost de 1962) va ser una actriu estatunidenca, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l'edat de 36 anys van fer que esdevingués un mite de l'erotisme, un dels sex symbol més importants del segle xx, i posteriorment una icona pop, interpretada en l'art d'Andy Warhol.\nMalgrat la seva enorme reputació, la seva vida privada va estar plena d'insatisfaccions, raó per la qual, en un principi, es va parlar de suïcidi com a causa de la seva prematura mort. Tot i així, diversos biògrafs, amistats i coneguts seus han fet èmfasi en el recent bon estat anímic de l'actriu i la seva il·lusió al estar arreglant la casa dels seus somnis com a contraindicadors del suïcidi com a causa de mort; a més, moltes teories especulatives parlen de la involucració de la família Kennedy al voltant de la seva mort.El 1999 va aparèixer com la sisena actriu femenina més important de tots els temps en les llistes que elabora l'American Film Institute. Ha estat objecte de nombroses imitacions, que ha inspirat molts actors i celebritats com Jayne Mansfield, Anna Nicole Smith o, fins i tot, Madonna. El 1973, Elton John li va dedicar la cançó Candle in the wind (Espelma al vent).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Elvis Aaron Presley, conegut com a Elvis Presley (Tupelo, Mississipí (Estats Units), 8 de gener de 1935 - Memphis, Tennessee (Estats Units), 16 d'agost de 1977), fou un famós cantant i compositor nord-americà de rock and roll. Tant és així que se l'anomena \"El Rei del Rock & Roll\" o, simplement, \"El Rei\".\nEl seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Ha encapçalat per molts anys, la llista dels artistes morts amb major recaptació pels seus productes, desbancat únicament per Kurt Cobain l'any 2006. Cada any la seva casa-mansió Graceland és visitada per milions de persones de tot el món. És la segona casa més visitada dels Estats Units, darrere de la Casa Blanca. Són molts els músics i cantants que reconeixen que Elvis va ser l'espurna que va canviar la música popular i a tota una generació, i que gràcies a ell, ells van prendre el mateix camí. Elvis Presley ha deixat de ser una icona nord-americana, per a convertir-se en una icona de culte mundial.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "RKO Pictures (coneguda en el seu origen com RKO Radio Pictures, Inc.) és una companyia cinematogràfica estatunidenca, considerada un dels cinc grans estudis de l'època daurada de Hollywood. Es va fundar l'octubre de 1928, producte de la fusió del circuit de teatre de Keith-Albee-Orpheum (KAO) (1882) i els estudis Film Booking Offices of America (FBO) de Joseph P. Kennedy (1917) sota el control de Radio Corporation of America (RCA) (1909).\nInicialment, la RKO va destacar per produccions musicals, amb les grans estrelles del gènere del moment: Fred Astaire i Ginger Rogers. Posteriorment, els actors més destacats van ser Katharine Hepburn i, finalment, Robert Mitchum; sense oblidar a Cary Grant, un dels més veterans «fitxatges» de la companyia. Altres personalitats destacades van ser: Val Lewton, director de pel·lícules de terror de baix pressupost, i Orson Welles, que va llançar alguns dels seus grans èxits amb aquests estudis, com Ciutadà Kane. RKO també va ser responsable de coproduccions com Que bonic que és viure i Notorious. A part, va distribuir moltes pel·lícules del productor d'animació Walt Disney (des del 1937 fins a mitjan anys 1950) i del productor independent Samuel Goldwyn.\nHoward Hughes es va fer càrrec de RKO el 1948. Després d'anys de desordre i caiguda sota mans seves, l'any 1955, els estudis van ser adquirits per la General Tire and Rubber Company. La RKO Pictures original va deixar de produir pel·lícules el 1957 i es va dissoldre dos anys més tard. L'any 1981, l'emissora RKO General, l'hereu corporatiu, la va reactivar com a filial de producció sota el nom RKO Pictures Inc. El 1989 es van vendre els drets de les marques registrades i de remake als nous propietaris. Actualment, RKO Pictures LLC és una petita empresa independent.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ginger Rogers (Independence, 16 de juliol de 1911 – Rancho Mirage, 25 d'abril de 1995) fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d'un Oscar a la millor actriu. En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pel·lícules, encara que els seus papers més recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una sèrie de deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt versàtil perquè tant podia interpretar drama com comèdia.\nLa seva mare de fort caràcter influiria enormement en la seva carrera, i l'impulsaria a participar en projectes escènics com els vodevils i actuacions musicals i teatrals. Després arriba Broadway i debuta amb Top Speed, l'èxit és tan gran que directament ja comença a treballar al cinema a Hollywood on representaria sobretot un personatge amb una imatge de noia informal. L'oportunitat de treballar a l'estudi RKO serà un punt clau en la seva vida professional, és allà on comença a treballar amb Fred Astaire i junts farien el duet cinematogràfic més famós de tots els temps. Es va casar cinc vegades.\nEntre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Barret de copa (1935), The Story of Vernon and Irene Castle (1939), La noia de la Cinquena Avinguda (1939), Miratge d'amor (1940), que li valgué l'Oscar d'interpretació, El superior i la menor (1942) i Em sento rejovenir (1952). Es retirà el 1969.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Francis Albert Sinatra (Hoboken, Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998), Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, i va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a D'aquí a l'eternitat.\nÉs un dels autors més exitosos de la història. Va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat de mans del president Ronald Reagan, i es va endur onze premis Grammy, entre altres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Barbra Joan Streisand (Nova York, 24 d'abril de 1942) és una cantant, actriu, productora i directora de cinema estatunidenca. Va rebre l'Oscar a la millor actriu el 1968, per la pel·lícula Funny Girl, i també l'Oscar a la millor cançó per Evergreen (tema d'amor de la pel·lícula A Star Is Born (1976).,És un dels artistes que ha venut més discos, amb més de 71,5 milions d'àlbums venuts als Estats Units i més de 140 milions d'àlbums venuts a tot el món. És l'artista femenina millor classificada en la Recording Industry Association of America's (RIAA) Top Selling Artists List, així com l'única dona classificada entre els deu primers. Amb Frank Sinatra, Cher, i Shirley Jones, és l'única artista que ha assolit un Oscar al millor actor i a tenir almenys un àlbum número 1 al rànquing Billboard Hot 100.\nSegons la RIAA, Streisand detenta el rècord del nombre d'àlbums havent estat al top deu un total de 31 vegades des de 1963. Detenta també el rècord de longevitat (48 anys) entre el seu primer i el seu últim àlbum al top deu. Amb el seu àlbum Love Is the Answer, esdevé l'única artista a tenir un àlbum número u de les vendes cinc decennis consecutius. Segons la RIAA, ha obtingut més de 53 discos d'or, 31 discos de platí, i 14 discos multi-platí als Estats Units.D'altra banda, és l'autora del llibre My Passion for Design, que comprèn fotos de les seves residències, sobretot la de Califòrnia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música clàssica (també anomenada «música acadèmica») és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la música produïda o arrelada a les tradicions occidentals, inclou música religiosa i secular i abasta un ampli període que va, aproximadament, des del segle ix fins a l'actualitat. Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical van ser regulades d'acord amb una codificació entre 1550 i 1900, període que en anglès es coneix amb el nom de common practice period (període de pràctica comuna).\nLa música europea es diferencia clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formes de música popular pel seu sistema de notació musical, aproximadament en ús des del segle xvi. La notació occidental és utilitzada pels compositors per detallar informació sobre l'altura, la velocitat, la mètrica, el ritme i altres detalls sobre interpretació exacta d'una obra musical a l'intèrpret o executant. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ad libitum, que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees (com per exemple en la música clàssica índia o la música tradicional japonesa) i en la música popular.El terme «música clàssica» no apareix fins a principis de segle xix, a conseqüència de la voluntat de «canonitzar» el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període considerat com una edat d'or de la música. La primera referència al terme «música clàssica» registrada per l'Oxford English Dictionary apareix al voltant de 1836. Molts autors consideren que el terme «clàssic» no és adequat per a poder incorporar també l'avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del segle xix; a causa d'aquest fet és habitual l'ús de les cometes acompanyant el terme «clàssica».", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una edició urtext d'una peça de música clàssica és una versió impresa que intenta capturar i reproduir la intenció original del compositor d'una manera tan fidel com sigui possible i sense afegir o canviar el contingut. Altres tipus d'edicions que es diferencien de les edicions urtext són les edicions facsímil i les interpretatives.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Escuela de Música Vicente Ascone (en català: Escola de Música Vicent Ascone) és una organització d'educació de musica uruguaiana. Pertanyent a la Intendència de Montevideo. Situada al carrer Convenció 1230, Barrio Sur, Montevideo.\nCreada l'1 de maig de 1941, l'escola es funda amb l'objectiu de capacitar futurs professional en les més diverses vessants de la música.\nPorta el nom en homenatge a compositor, trompetista i professor de música Vicente Ascone (1897-1979).\nEl 2020 no va realitzar noves inscripcions.Seu actual director és Gustavo Constenla.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Festival de Lucerna és un festivals de música clàssica que se celebra cada any a Lucerna, Suïssa. Fundat el 1938, actualment produeix tres festivals a l'any, que atrauen uns 110.000 visitants anuals tenen lloc des del 2004 principalment al Centre de Congressos i Cultura de Lucerna (KKL) dissenyat per Jean Nouvel. Cada festival compta amb orquestres i solistes residents al costat d’actuacions convidades de conjunts i artistes internacionals, el 2019, inclosa la Filharmònica de Berlín, la Royal Concertgebouw Orchestra, la Filharmònica de Viena, Bernard Haitink, Anne-Sophie Mutter i Sir Simon Rattle.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Festival de música de Llívia és un festival de música clàssica que se celebra a l'església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia des de 1981. Des de 2015, però, el festival s'ha ampliat a més estils, realitzant activitats durant tots l'any.Des del començament ha experimentat una transformació gràcies a les aportacions de l'Ajuntament, dotant-lo d'equipaments des de finançar un magnífic orgue, dels millors construïts a Collbató per Gabriel Blancafort, mitjançant subscripció pública oberta pel Patronat, amb la col·laboració i aportació de la Companyia Epson Ibèrica l'any 1990, fins a condicionar una comunicació exterior del temple a la façana nord com a sortida d'emergència; instal·lar l'abastament d'aigua i serveis higiènics; ventilació interior per espiells i finestres practicables, cortinatges, megafonia, il·luminació, manteniment de pintura; reestructuració de l'edifici de ca les Pintores destinada a camerinos, dotant-la de serveis d'aigua i calefacció, còmodes grades situades al Cor per a 100 espectadors, embelliment i enllumenat de l'entorn monumental, etc.\nLes orquestres i les obres més destacades que han participat assíduament en el Festival fins al moment són l'Orquestra Amadeus de Ràdio Polònia que dirigeix Agnieska Duczmal i el famós cor Ave Sol de Riga, amb quatre solistes interpretant el rèquiem de Mozart; el recordat violinista xec dels primers temps del festival Frantisek Novotny, en el concert per a violí en mi major de J.S.Bach. L'Orquestra Simfònica d'Ucraïna també amb el cor Ave Sol en el rèquiem de Verdi; el virtuós Trio Guarneri de Praga; el prestigiós conjunt suís que fundà i dirigí Yehudi Menuhin, Festival Strings Lucerne amb Mikail Rudy, piano, i Fruzsina Hara, trompeta, la Camerata de la Filharmònica de Berlín amb el clarinet solista Wenzel Fuchs, els solistes d'American Espiritual Ensemble sota la direcció d'Everett Mc. Corvey; el conjunt hongarès que dirigeix Janos Rolla, tan identificat amb el Festival de Llívia; l'Orquestra Franz Liszt de Budapest, amb dos oboès i dos trompes, amb quatre solistes de superior nivell, Mikail Ovrutsky, violí, Wilfried Strehle, viola, Claudi Arimany, flauta i Marielle Normann, arpa.El Festival es desenvolupava en dos cicles, el d'estiu i el d'hivern. El d'estiu acostuma a començar a principis d'agost i el d'hivern, el desembre.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Festival Internacional de Música de Granollers va ser un certamen de música clàssica celebrat a la capital del Vallès Oriental entre 1976 i 2008 amb una pausa entre 1982 i 1987. Promogut per l'entitat Joventuts Musicals de Granollers va gaudir d'un destacable reconeixement a la resta de Catalunya i va programar concerts de formacions i intèrprets de prestigi internacional.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Festival Internacional Narciso Yepes va ser un festival de música clàssica especialitzat en guitarra que tenia lloc anualment al Principat d'Andorra, a la població d'Ordino. Se'l considera, encara anys després de la seva desaparició, com un dels certamens de música més importants del principat, on han desfilat noms com el mateix Narciso Yepes que més tard el va apadrinar, Jean-Pierre Rampal, Yehudi Menuhin, Alicia de Larrocha, Barbara Hendricks, Nicanor Zabaleta, o Victòria dels Àngels entre molts d'altres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants. Es diferencia del barroc per la utilització de l'harmonia, ja que en el barroc es dona molta importància a la conducció de les diferents veus, contrapunt, en lloc d'una melodia tractada harmònicament. Habitualment segueix aquest patró, estructura o forma el primer moviment d'una sonata; i per extensió, d'un concert, una simfonia, i qualsevol formació de cambra (quartet de corda, quintet de corda…)\nHa estat la més prestigiosa de les formes musicals des que va ser definida pels teòrics al segle xix a partir de les sonates dels compositors del segle xviii i començaments del XIX.L'expressió forma sonata no s'ha de confondre amb el terme sonata, ja que aquesta és una composició autònoma per a un o dos instruments (anteriorment, als segles xvi, xvii i la primera meitat del xviii, també podia ser de tres o més), generalment amb un mínim de tres moviments.\nLa forma sonata va sorgir quan la música instrumental cobrava una importància no coneguda fins al moment. Fins aleshores, la música instrumental era com un complement i solia estar acompanyada de literatura i arts escèniques. També va donar lloc a l'emancipació parcial del compositor el qual va deixar de dependre del patrocini dels nobles o de l'església i va a passar a cobrar de:\n\nvenda de música impresa\nconcert públic de música instrumentalAmb el temps aquesta forma sonata repercutiria en tots els gèneres musicals (ària, rondó, concert, minuet, missa…), en les diferents formes musicals (binària, ternària…) i en els diferents moviments de la mateixa sonata.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Fortspinnung és un terme alemany concebut l'any 1915 per referir-se a un procés específic de desenvolupament d’un motiu musical. En aquest procés, el motiu es desenvolupa en una estructura musical sencera mitjançant seqüències, canvis intervàl·lics o repeticions senzilles. Com a principi exposa una capçalera temàtica (alemany: Themenkopf) i a partir d’aquí s’obre a una estructura (majoritàriament) contrapuntística, mentre que la reentrada del mateix Themenkopf (sovint transposada) es desvia del fet que no hi ha una fórmula de tancament real en el Fortspinnungsthema. Així, el Forspinnungsprinzip contraresta el principi del Període alemany, comú a la sonata de Wiener Klassik, que és mètricament finit (encara que no tanqui, com a tal): Tot el que hi ha en el període apunta a un punt mètricament definit, on el seu \"final\" és d’esperar. Falta aquesta estructura apuntant, és a dir, detinguda amb cura al Fortspinnung.\nTambé és possible utilitzar el terme forma fortspinnung, que representa una estructura amb tres parts: \n\nVordersatz: L’antecedent o exposició del motiu.\nFortspinnung: El fortspinnung propi on es desenvolupa el motiu.\nEpíleg: la secció d'epíleg o cadència.En la música barroca, les melodies i les seves lletres eren en prosa. En lloc de les línies emparellades, consistien en frases o paràgrafs retòrics que són formats per un gest d'obertura, una amplificació (sovint amb seqüència) i un tancament (amb una cadència); en alemany Vordersatz - Fortspinnung - Epilog. Per exemple: \n\nWhen I was a child, [gest d'obertura]\nI spake as a child, [amplificació...]\nI understood as a child, [...]\nI thought as a child; [...]\nBut when I became a man, I put away childish things. [tancament]\n—1 Corinthians 13", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "G. Schirmer Inc. va ser una empresa editorial americana de música clàssica amb la central a Nova York, creada el 1861. Publicava partitures musicals per vendre i llogar, i representava en Amèrica del Nord alguns editors musicals i músics europeus famosos, com a Chester Music, Breitkopf & Härtel, Sikorski i el catàlegs de compositors soviètics.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "The Grove Dictionary of Music and Musicians (Diccionari Grove de la Música i els músics) és un diccionari enciclopèdic de música i músics, considerat per molts estudiosos com la millor font referencial en el seu tema en anglès. Juntament amb el Musik in Geschichte und Gegenwart, és l'obra referencial més àmplia de la música occidental. Inicialment realitzat amb la visió i l'estil de George Grove, va adquirir una nova talla amb Stanley Sadie i és la font referencial líder en anglès tant en informació enciclopèdica com bibliogràfica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Hänssler Classic és un segell discogràfic alemany dedicat a la música clàssica, fundat l'any 1975 per Friedrich Hänssler junior, dins de la companyia matriu Hänssler Verlag. L'empresa, és un dels responsables de l'emissora de ràdio clàssica Südwestrundfunk (SWR), que emet, principalment, per als lands de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat, que compta amb tres orquestres, un cor i una Big Band. També és membre de la “Internationale Bachakademie” de Stuttgart, fundada per Helmuth Rilling, l'any 1981.\nEn l'actualitat el seu catàleg aplega més de 800 discos, des de música antiga fins a la contemporània. Entre les seves publicacions més singulars i destacades cal assenyalar la \"Bach Edition\" que conté tota l'obra de Johann Sebastian Bach formada per 172 CD's gravada sota la direcció de Helmuth Rilling.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El festival LvivMozArt és un festival anual de música clàssica internacional que tñe lloc a les ciutats de Lviv i Brody, i al seu entorn, a Ucraïna. El seu nom és en honor a Franz Xaver Wolfgang Mozart, fill de Wolfgang Amadeus Mozart, que va viure a Lviv des de 1808 a 1838.LvivMozArt combina música acadèmica contemporània i les peces clàssiques interpretades per músics de diversos països d'europeus, els Estats Units i Sud-àfrica. En la seva última edició abans de la pandèmia de 2019, va tenir una afluència de públic que va superar els 9.500 espectadors.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Música programàtica és la música que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'ànim. Al contrari, s'entén per música absoluta aquella que s'aprecia per ella mateixa, sense cap referència particular al món exterior a la mateixa música. El terme s'aplica exclusivament en la tradició de la música clàssica europea, particularment en la música del període romàntic del segle xix, durant el qual el concepte va atènyer gran popularitat, tot i que abans ja hi havien existit peces de caràcter descriptiu. Habitualment el terme es reserva a les obres purament orquestrals (peces sense cantants ni lletra) i per tant no escau utilitzar-lo per a l'òpera i els lieder.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Musopen és un projecte col·laboratiu basat en el micromecenatge o aportació monetària de petites quantitats de diners. Això es gestiona des del lloc web Kickstarter. L'objectiu del projecte és facilitar l'accés a la música clàssica en una oferta de domini públic; així, es pot reproduir i enregistrar la música, tot permetent el seu lliure accés i la descàrrega des de la xarxa.\nMusopen va començar la seva tasca l'agost de 2010. La seva meta original era reunir 11.000 $, però en un mes va reunir la quantitat de 68.000 $. El projecte va ser completat al setembre de 2012. Tota la música gravada està allotjada en el lloc web amb accés per internet arxivi. Tota la música pot ser descarregada gratuïtament per ser escoltada, copiada o distribuïda.La llicència és: Creative Commons license: Public Domain Mark 1.0.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música espectral utilitza les propietats acústiques del so (o espectres sonors) com a base per a la composició. Definida en llenguatge tècnic, la música espectral és una pràctica musical acústica on les decisions composicionals sovint s’informen mitjançant representacions sonogràfiques i anàlisi matemàtica d'espectres sonors o per espectres generats matemàticament. L'enfocament espectral se centra a manipular els trets espectrals, interconnectar-los i transformar-los. En aquesta formulació, l'anàlisi del so basat en ordinador i les representacions de senyals d'àudio es tracten com a anàlogues a una representació tímbrica del so.\nL'enfocament espectral (de composició acústica) es va originar a França a principis dels anys setanta i es van desenvolupar tècniques i, posteriorment, es van perfeccionar principalment a l'IRCAM, París, amb l'Ensemble l'Itinéraire, de compositors com Gérard Grisey i Tristan Murail Hugues Dufourt se sol acreditar per haver introduït el terme musique spectrale (música espectral) en un article publicat el 1979. Murail ha descrit la música espectral com una estètica més que un estil, no tant un conjunt de tècniques com un actitud; com diu Joshua Fineberg, un reconeixement que \"la música en última instància, el so evoluciona en el temps\". Julian Anderson indica que diversos compositors principals associats amb l'espectralisme consideren que el terme és inadequat, enganyós i reductor. La Conferència de Música Espectral d'Istanbul del 2003 va suggerir una redefinició del terme \"música espectral\" per incloure qualsevol música que prevegi el timbre com a element important de l'estructura o el llenguatge.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Naxos Records és una casa discogràfica de discos compactes i DVDs de música clàssica. Fundada el 1987 per Klaus Heymann, un alemany resident en Hong Kong, la discogràfica és un dels segells més grans sobre música clàssica i també ha començat a distribuir DVD. En un context de declivi de vendes de música clàssica, Naxos és una de les dues discogràfiques que més vendes té del món. És a més a més la discogràfica independent més gran del món.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Passió segons Sant Marc (títol original en alemany Markus-Passion) és una obra de Johann Sebastian Bach, amb número de catàleg BWV 247.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El fortepiano és un instrument musical de corda percudida amb teclat, instrument intermedi entre el clavicordi i el piano del segle xix. Segons alguns autors cal distingir l'instrument original amb el nom forte-piano del seu successor el piano-forte (piano actual).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Prometeu, el poema del foc és l'última obra simfònica que Alexander Scriabin va compondre. Amb una duració d'uns vint minuts i un sol moviment, es considera part poema simfònic, part concert per a piano i part simfonia. Publicat el 1910, el Poema del Foc reflecteix les teories teològiques que el compositor havia anat desenvolupant els anys anteriors.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La SWR Symphonieorchester (Orquestra Simfònica de la Ràdio del Sud-oest d'Alemanya) és una orquestra de ràdio afiliada a la xarxa de difusió pública Südwestrundfunk (Ràdio del Sud-oest d'Alemanya). Formada el 2016, l’orquestra té la seu administrativa a Stuttgart. El director artístic de l’orquestra és Johannes Bultmann i l’actual director gerent és Felix Fischer. El director principal de l'orquestra és Teodor Currentzis.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Unió de Compositors soviètics (en rus: Ордена Ленина Союз композиторов СССР) fou establerta per Stalin l'any 1932. Va ésser un òrgan del govern, encarregat de l'avaluació del treball dels compositors de l'URSS, inclosos els membres de l'anomenada música VIA Aquesta avaluació va basar-se en criteris d'escaiença de l'obra amb l'interès polític en vigor. L'avaluació es feia per votació dels mateixos compositors.\nAixí, Alfred Schnittke i Xostakóvitx, per exemple, van ésser membres de la Unió de Compositors, i de vegades hi van haver de comparèixer.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Associate of the Royal College of Music (ARCM) és un diploma de qualificació del Royal College of Music. Igual que el diploma Licentiate of the Royal Academy of Music, antigament s'oferia en versió docent o d'estudiant, però a diferència d'aquest últim ja no està disponible.No hi ha cap successor evident de l'ARCM, ja que els estudiants universitaris segueixen ara un curs BMus (Hons) acreditat pel mateix Col·legi; tot i que el 2012 aproximadament una quarta part del personal acadèmic va incloure ARCM a les seves llistes de qualificacions. Quan el curs bàsic de postgrau va donar lloc al diploma de Graduate of the Royal Schools of Music, el diploma de graduació va passar de l'ARCM al Teaching or Performing, assolit no més tard un any abans de la graduació.\nEls que reben el diploma tenen dret a utilitzar les lletres post-nominals «ARCM».", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una capella de música era una estructura que permetia que hi hagués música en una determinada institució, ja fos vinculada a la noblesa, a la reialesa, o bé a l'església, ja fos una catedral un monestir o convent. En la seva faceta més visible era un grup de cantaires o cantors i un grup d'instrumentistes, dirigits tots pel mestre de capella.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Com sona l'ESO és un esdeveniment artístic musical anual que dura uns tres dies que pretén visibilitzar la tasca de l'educació musical als instituts de secundària catalans, balears i valencians. Va aparèixer el 2000 de mà d'alguns professors de música valencians que exercien la seua tasca docent al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va espentar a unir les propostes que treballaven en l'aula per a donar a conèixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condició social, cultura i nivell acadèmic amb el comú denominador d'una matèria: la música.Com Sona l'Eso és un projecte nascut l'any 2000 amb l'entusiasme d'alguns professors i professores de música valencians que exercien la seua tasca docent al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va fer a unir les propostes que treballaven en l'aula per a donar a conéixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condició social, cultural i de nivell acadèmic amb el comú denominador d'una matèria com és la música, a la qual se li dona moltes vegades poca importància.Segons els organitzadors, \"CSE té la finalitat de treure fora de les quatre parets de l'aula tot el treball diari efectuat per professorat i alumnat i oferir l'alumnat l'oportunitatd'experimentar en primera persona el plaer que representa fer música en directe damunt d'un escenari\".Anualment se celebra una trobada d'alumnes i professors de música d'instituts de secundària públics que durant quatre dies conviuen per dur a terme diferents reptes musicals. Un dels esdeveniments més rellevants d'aquestes trobades és un gran concert conjunt, en el que hi participen quasi de 1500 alumnes entre 12 i 17 anys.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'educació musical comprèn tot el que envolta els processos d'ensenyament i aprenentatge pel que fa a l'àmbit de la música: el sistema educatiu, programes educatius, mètodes d'ensenyament, escoles de música, conservatoris, institucions responsables, mestres i pedagogs, etc. L'educació musical s'estructura en diverses àrees en funció de com s'organitzen els continguts del currículum educatiu; algunes d'aquestes àrees tracten més específicament el llenguatge musical, la tècnica instrumental, la història de la música, etc.\nLa incorporació de l'ensenyament de la música des dels primers nivells escolars fins als estudis més avançats en centres musicals específics o en les universitats, és un plantejament comú en tota la societat occidental.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'expressió llenguatge musical respon a les següents accepcions:\n\nA voltes s'empra com a sinònim d'estil musical referit al d'un compositor individualment.\nÉs el conjunt d'elements que articulen el discurs musical i permeten que la música pugui ser considerada un llenguatge.\nÉs una assignatura que s'imparteix en els conservatoris i que té per continguts principals els que figuren al segon significat.\nÉs el llenguatge que fan servir els músics per entendre la partitura.Aquesta expressió té el seu corresponent en altres llengües peninsulars (possiblement per una coincidència en els currículums escolars) i en francès -en la qual està especialment instaurada- però força menys en altres llengües de l'entorn cultural proper.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La rítmica Dalcroze o rítmica dalcroziana (1903) és un mètode pedagògic i de creació a l'origen dels altres mètodes actius d'ensenyament de la música. Creat per Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950), va influir decisivament en música, i també en la renovació del teatre i de la dansa, i va establir les bases per a un ús educatiu i reeducador de la música i el moviment.\nAquest mètode busca desenvolupar les aptituds auditives i motores, la memòria i la concentració; educa la sensibilitat, l'espontaneïtat i la capacitat de representació ràpida; estimula la creativitat i afavoreix una integració harmònica de les facultats sensorials, afectives i mentals de la persona. Podria definir-se com una gimnàstica integral del reflex i del conscient.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mètode Martenot és un mètode d'aprenentatge de la música creat el 1912 per Madeleine Martenot, professora de piano, que contempla una visió global de l'educació artística. El 1920, el jove Maurice Martenot, un violoncel·lista que va crear una sèrie de jocs musicals per als seus estudiants, per fer malabarismes rítmics i treballs d'intervals dins la teoria de la música.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El metrònom és un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles. La pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil. Es començaren a construir a principis del segle xix És emprat per molts músics, però musicalment parlant és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies. La paraula és d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular. Tal com mostra la secció (Crítiques a l'ús del metrònom), una actuació amb metrònom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el músic, en aquest aspecte el metrònom és un entrebanc a l'expressió. Així, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser polsats amb el ritme del metrònom. Per això hi ha músics que rebutgen totalment l'ús del metrònom. Serveix per medir el temps. (METRÒ=Medir) (NOM=Temps).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mètode Kodály és el sistema educatiu musical que va desenvolupar el musicòleg, compositor i pedagog musical hongarès Zoltán Kodály, que va dedicar una part considerable de la seva activitat artística a fomentar l'educació musical del poble hongarès.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Mètode Orff (en alemany: Orff-Schulwerk, treball escolar d'Orff) és un mètode pedagògic per a l'ensenyament musical que va ser escrit el 1930 per Carl Orff juntament amb Gunild Keetman (1904-1990) y Dorothee Gunther (1896-1975). En aquest mètode es recull nombroses elaboracions, a partir dels ensenyaments que havia impartit el propi Carl Orff a l'escola que havia fundat el 1924 juntament amb Dorothee Gunther. El mètode consisteix essencialment en un repertori, producte del treball conjunt realitzat amb Gunild Keetman al llarg de diversos anys de transmissions radiofòniques amb nens, a partir de 1948. Per tant, és un recull de repertori, que posteriorment es va ampliar i sistematitzar. Amb aquesta obra Orff introdueix els instruments de percussió dins de l'ensenyament escolar i fomenta la prosòdia, a més d'utilitzar cançons de tradició oral. La pedagoga Montse Sanuy ho introdueix a Espanya.\nCarl Orff va definir el seu treball com: \"més un model que un mètode, ja que és necessari adaptar al context, a la llengua materna i al nivell del alumnado1\". Aquest sistema pedagògic es basa en el trinomi de paraula, música i moviment.\nEn aquesta obra es treballa amb una escala pentatònica i els sons són estudiats segons la seqüència: sol, mi, la, do, re. Per iniciar-se en el programa, l'alumne comença interpretant patrons rítmics senzills, fins a arribar a interpretar peces de conjunt amb un xilòfon, metal·lòfon, glockenspiel i altres instruments de percussió que solen presentar-se en equips didàctics de diferents nivells per a poder ser usats per alumnes de diferents edats.\nAl costat del treball dels instruments de percussió que es comenten a continuació va ser el pioner en introduir la flauta dolça a les escoles, a causa del seu baix cost d'adquisició; grandària apropiada a l'edat infantil; facilitat tècnica i de transport. A més, per a l'alumnat, iniciar-se en la interpretació d'un instrument melòdic ajuda a fixar l'entonació, afegeix motivació, millora les qüestions agògiques i dinàmiques, així com incrementa la musicalitat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El solfeig o solfa és la tècnica d'entonar una melodia –fent cas de l'entonació, la durada, la intensitat i el fraseig de la partitura– gesticulant la marca del compàs i pronunciant els noms de les notes musicals entonades.També es refereix a l'habilitat de reconèixer els signes de la notació musical representats en una partitura, i la vocalització que es fa de la seva interpretació, entenent això com la lectura musical, de la mateixa manera que algú llegiria en veu alta un text escrit.\nEl solfeig d'una peça musical des del punt de vista estrictament tècnic no implica solament la lectura del nom de notes (DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI), perquè qui solfeja ha de, en el millor dels casos, parar esment a tots els signes sobre la partitura (matisos, tempo, caràcter, etc.). No obstant això, en un context més ampli, llegir els noms de les notes amb la seva respectiva figuració rítmica, fins i tot ometent aspectes tan importants com l'entonació, ha de considerar-se com pràctica del solfeig (en un nivell molt bàsic).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Pink Floyd van ser pioners en l'experiència de la música en viu, famosos pels seus espectacles d'escenari que combinen intenses experiències visuals amb la música per crear un espectacle en què els mateixos artistes són gairebé secundaris. La combinació de música i efectes visuals de Pink Floyd va fixar l'estàndard per als músics del món del rock. A més de les imatges, Pink Floyd va establir normes de qualitat de so amb l'ús innovadors efectes de so i sistemes d'altaveus quadrafònics.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Dia de la Música o Festa de la Música és una festa que actualment se celebra en un centenar de països, cada 21 de juny, amb l'inici de l'estiu. L'estat francès vol fer-ne una festa internacional, però no ha arrelat en la major part dels països. És sovint a través de les ambaixades i multinacionals franceses que s'intenta implantar aquesta festa a Europa.Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui, el 1982, va celebrar-ne la primera edició a França. Es va popularitzar fins a arribar a celebrar-sea 700 ciutats de 120 països, incloent Xina India, Alemanya, Itàlia, Grècia, Rússia, Austràlia, Peru, Brasil, Equador, Mèxic, Canadà, i els Estats Units.Allunyant-se dels festivals de música, que acostumen a organitzar-se entorn d'un compositor o un gènere musical determinat, amb una programació seleccionada per un director artístic, la Festa de la Música és abans que res una festa popular gratuïta, que s'obre a tots els participants (amateurs o professionals) que vulguin participar-hi. Tanmateix, a França se l'ha criticat més d'una vegada per haver-se transformat en una espècie de festa per a les discogràfiques, ja que, en efecte, són bàsicament les discogràfiques amb la col·laboració dels canals televisió qui en fan difusió i organitzen concerts. L'esdeveniment combina tots els gèneres musicals i es dirigeix a tota mena de públic, amb l'objectiu de popularitzar la pràctica musical i familiaritzar a tots els joves i adults de totes les condicions socials a través de les diferents expressions musicals. L'aire lliure es converteix en el seu camp d'acció, els carrers, les places, els parcs i els jardins, els patis d'edificis, de museus...", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Discconcert és un concert i/o sessió de discoteca obert al públic en general i especialment adaptat per a persones amb diversitat funcional. El Discconcert és una iniciativa de la Xarxa de Cases de la Música, sovint amb la col·laboració d'entitats locals que donen suport al col·lectiu de persones amb diversitat funcional.\nLa Casa de la Música de Mataró amb la col·laboració del Taller d'Idees van organitzar el primer discconcert el novembre de 2005 amb la intenció de, per un costat oferir un espai de lleure a les persones amb diversitat funcional on poder gaudir de la música en directe i una estona de ball a la discoteca, i per una altra banda recollir diners per a poder dur a terme, col·laborar i desenvolupar nous projectes de participació i integració de persones amb diversitat funcional. Aquesta iniciativa va ser replicada ràpidament a la Casa de la Música de l'Hospitalet.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ravinia Festival és un lloc de música a l'aire lliure a Highland Park, Illinois. Acull una sèrie de concerts i actuacions a l'aire lliure cada estiu de juny a setembre. La primera orquestra que va actuar al Festival Ravinia va ser la Filharmònica de Nova York sota la direcció de Walter Damrosch el 17 de juny de 1905, i el diari Chicago Tribune va lloar el seu «entreteniment musical tan satisfactori en qualitat i agradable pel seu ambient». Ha estat la seu d'estiu de l'Orquestra Simfònica de Chicago des de 1936. Situat al barri de Ravinia, el recinte es troba en els terrenys del parc Ravinia d'unes 15 hectàrees, amb una varietat d'instal·lacions d'arts escèniques a l'aire lliure i a l'interior, entre les quals el Martin Theatre d'estil arquitectònic de la praderia. El Festival Ravinia atrau una unes 600.000 persones per a uns 120 a 150 esdeveniments que abasten tots els gèneres, des de la música clàssica fins al jazz i el teatre musical durant cada temporada d'estiu de tres mesos.El barri de Ravinia, antigament un poble incorporat abans de l'annexió el 1899, és mantingut activament per l'Associació de Veïns de Ravinia, que treballa per millorar i preservar l'arquitectura, la història i el medi ambient del barri. En el districte de negocis de l'avinguda Roger Williams, a poca distància a peu del recinte del festival Ravinia, hi ha restaurants i empreses de serveis de barri.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Handel Commemoration (en català, Commemoració de Handel o Festival Handel) va tenir lloc en l'Abadia de Westminster en 1784, per a commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la mort del compositor Georg Friedrich Händel el 1759.La commemoració la va organitzar John Montagu i els Concerts of Antient Music va prendre la forma d'una sèrie de concerts de música amb obres de Händel, interpretats a l'Abadia de Westminster per un gran nombre de cantants i instrumentistes.Sobre el mateix monument que el compositor té a l'Abadia, hi ha una petita placa addicional que recorda aquesta commemoració. Charles Burney va publicar un informe sobre la commemoració de l'any següent (1785). La commemoració va establir una moda per a representacions a gran escala de les obres corals del compositor al llarg del segle xix i gran part del segle xx. E.D. Mackerness (A Social History of English Music) ho va descriure com «un esdeveniment únic, el més important en la història de música anglesa».", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una pel·lícula concert, o concert pel·lícula, és un tipus de pel·lícula documental el tema del qual és la interpretació en directe (concert) d'un músic o comediant. Alguns exemples són Pink Floyd: Live at Pompeii, The Last Waltz o Justin Bieber: Never Say Never.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Record Store Day és un esdeveniment anual que s'inicià l'any 2007 i que se situa un dissabte d'abril per \"celebrar la cultura de les botigues de discos independents\". El dia reuneix a fans, artistes, i milers de botigues de discos independents d'arreu del món. Nombroses àlbums són publicats específicament pel Record Store Day, amb una única llista per cada país, i unes botigues concretes són les que participen en l'esdeveniment. Aquest dia començà als Estats Units que és on se situa encara la seu organitzadora, però ja s'ha estès internacionalment a d'altres països organitzadors com el Regne Unit, Irlanda, França, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Japó, Mèxic, Austràlia, i Espanya.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Red Bull Batalla De Los Gallos (coneguda també com a Red Bull BDLG o simplement BDLG) és una competició anual de freestyle rap. És, per excel·lència, la competició de freestyle més reconeguda mundialment i reuneix MCs de diversos països de parla hispana des de l'any 2005.\nEs tracta d'una competició per eliminatòries que compta amb fases classificatòries regionals, nacionals i, finalment, una final internacional. És patrocinada per la coneguda beguda energètica Red Bull, la qual realitza la seva difusió. El seu eslògan és «Molts parlen, pocs rimen, només els millors improvisen». Per competir cal tenir 16 anys o complir-los aquest mateix any.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Festival Sete Sóis Sete Luas, en 2006 en la seua XIV edició és promogut per una xarxa cultural de prop de 30 ciutats de 8 països distints: Cap Verd, Espanya, França, Grècia, Israel, Itàlia, Marroc i Portugal.Realitza projectes de música popular, de teatre de carrer, d'arts plàstiques, aconseguint involucrar a grans figures de la cultura europea i mediterrània, com Emir Kusturica o Jovanotti.Ha rebut el suport dels programes de la Unió Europea Calidoscopi (1993, 1998), Cultura2000 (1999, 2003, 2004) i Interreg IIIB Medocc (2005) per la dimensió europea i la qualitat cultural del projecte.\nEls presidents d'honor del Festival eren els Premis Nobel José Saramago i Dario Fo.\nLa XXIII Edició de 2015 se celebrà a Tavernes de la Valldigna.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "USA for Africa (Unió de Suport d'Artistes per Àfrica), va ser el nom sota el qual 45 coneguts artistes, principalment nord-americans, liderats per Harry Belafonte, Stevie Wonder, Michael Jackson, i Lionel Richie es van reunir per gravar el single \"We Are the World\" el 1985. La cançó va aconseguir ràpidament ser número u en les llistes d'èxits dels Estats Units i d'Anglaterra, així com a molts altres països del món.\nEls guanys considerables generats per la Fundació USA for Africa van ser destinats al tractament de la fam i les malalties a l'Àfrica. No obstant això, els crítics reclamaren que els diners arribaven als governs dels països africans, abans que a la mateixa població afectada.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Womex és considerada la fira més important de músiques del món. Compta amb més de 2.200 professionals acreditats i 1.200 companyies de 90 països. El 2014 se celebra a Santiago de Compostel·la, després d'haver estat a Cardiff el 2013. És un esdeveniment en què participen més de 730 programadors, entre sales i festivals, i unes 500 companyies, entre estudis, editors i distribuïdors, Més de 300 periodistes internacionals s'acrediten per assistir a la fira.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La forma musical fa referència al mode d'organització d'una idea musical per copsar l'obra en la seva totalitat. En el concepte hi ha dos conceptes diferents però relacionats, que són el tipus de composició, com ara la forma d'una simfonia o d'un concert, i l'estructura d'una peça en particular, d'un sol moviment i es parla de forma binària, forma ternària, forma sonata, fuga, etc.\nHi ha alguna superposició entre forma musical i gènere musical. Gènere musical s'utilitza per referir-se a estils concrets de música (com música clàssica o música rock) i es determina per elements com el llenguatge harmònic, ritmes característics, tipus d'instrument musical utilitzats i origen geogràfic. En aquest context el terme forma musical fa referència a un tipus particular d'estructura dins d'uns determinats gèneres. Per exemple, el \"blues de 12 compassos\" és una forma específica que trobem sovint en els gèneres de blues, rock and roll i jazz.\nAlgunes formes musicals són:\n\nFuga\nVariació\nSuite\nSonata\nSimfonia\nConcert\nObertura\nPreludi\nPoema simfònic\nMarxa \nPolonesa\nMasurca\nVals\nTarantel·la\nPolka\nCànon", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'alemanda, o allemande com s'anomena en francès, a vegades també alemanya en català, és una peça de música i un ball que va tenir un lloc important en el repertori musical i coreogràfic, principalment al segle xviii.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La paraula al·leluia (de l'hebreu הַלְּלוּיָה, hallelu yah, 'lloeu Déu') és una de les paraules més antigues de la fe monoteista i és utilitzada en la tradició judeocristiana en demostració de goig o per a donar gràcies a Déu per alguna cosa. La seua traducció literal és 'Lloeu el senyor!' Per a la majoria dels cristians, esta és la paraula més alegre per a lloar el Senyor.\nAltres transliteracions, preses d'altres llengües, són Halleluyah, Hallelujah o Alleluia.\nEn el catolicisme cantar al·leluia és celebrar la resurrecció de Crist i lloar Déu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir «que respon a◄5) és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne. Musicalment, l'antífona és una forma anterior a la tornada musical.\nLa tonalitat musical de l'antífona imposa la del salm (vegeu Oktoekhos). Musicalment, l'antífona posa el cor en l'ambient modal o tonal del salm (quan és cantada abans del salm). Espiritualment, constitueix un comentari en el text del salm, al qual dona un enllumenat particular.\nGeneralment, l'antífona és ella mateixa manllevada del salm per indicar quin aspecte de la litúrgia del dia es vol destacar. El text de l'antífona també pot ser agafat d'algun altre lloc de la Bíblia o d'algun altre text de la tradició cristiana, sempre en relació al contingut de les lectures del breviari o de la missa, o amb la festa celebrada.\nEn el repertori del cant gregorià, l'antífona correspon a dos gèneres independents:\n\nl'antífona del salm, cantada amb versicles\nl'antífona lliure, que és una pregària posada en música i sense versicles associats.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una ària és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre). En temps més recents, s'usa quasi exclusivament per descriure una peça per ser cantada per una veu solista, usualment amb acompanyament orquestral i com a part d'una obra vocal (òpera, oratori, cantata, etc.). Els compositors a vegades també escriuen «àries de concert», que no formen part d'una obra més gran.\nA l'òpera, una ària és un solo vocal d'una certa extensió en el qual un personatge pot expressar els seus sentiments o les seves impressions. En el transcurs de l'ària no hi ha acció. Segons el seu caràcter l'ària pot ser lenta i lírica (cantabile), amb nombroses agilitats (di bravura), o amb acompanyament musical molt elaborat (concertata). La més coneguda per la seva clara estructura és l'ària da capo (A-B-A).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una ària da capo (de l'italià aria da capo, «ària des del començament») és una forma particular d'ària, que assolí el seu punt culminant durant el darrer barroc (finals del segle xvii i primera meitat del segle xviii).\nAquest tipus d'ària és de forma ternària, és a dir, té tres seccions (A-B-A). La primera secció és una entitat musical completa, que acaba en la tònica i, en principi, es pot cantar per ella sola. La segona secció, habitualment més breu, contrasta amb la primera en mode, textura i a vegades, poques, també en el tempo. La tercera secció no acostuma a estar escrita pel compositor, que simplement indica da capo, i significa que s'ha de repetir la primera secció completa (i d'aquí que l'estructura sigui A-B-A).\nLa tercera secció, repetició de la primera, està pensada perquè el cantant hi improvisi variacions i ornamentacions, de manera que no es limiti a ser una repetició idèntica de la primera secció i, a més, l'intèrpret pugui demostrar les seves capacitats. Actualment, si bé la pràctica de la improvisació s'ha recuperat, els cantants moltes vegades no improvisen durant la tercera secció, sinó que es preparen els ornaments amb anterioritat, o bé són els mateixos directors o altres compositors els que preparen l'ornamentació.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'aria di sorbetto, o ària del sorbet, fou un tipus d'ària característica de l'òpera italiana de principi del segle xix.\nDurant el {{segle|XIX}}, era habitual que els assistents a una representació operística no escoltessin totes les parts de la representació en silenci, preferint d'altres activitats socials com parlar entre ells, menjar i beure. L'aria di sorbetto solia interpretar-se al principi del segon acte de l'òpera i permetia els venedors del teatre vendre els seus articles per últim cop abans que acabés la representació. Atès que la majoria d'aquests venedors venia sorbetto (sorbet, en italià) i d'altres llaminadures, aquestes àries són conegudes com a àries del sorbet, la qual cosa dona una idea de la poca importància que tenien per al públic. Era habitual que aquestes àries fossin interpretades per un personatge secundari: aquesta era la seva única oportunitat d'interpretació solista en tota la funció, i tenien una repercussió mínima a l'argument de l'òpera. Vista la poca importància d'aquesta ària, normalment era composta per un altre compositor de menor prestigi que no rebia cap mena de crèdit pel seu esforç. Habitualment, aquesta ària era aplaudida amb una dringadissa de culleretes contra el vas de sorbet.Avui dia, a la majoria de representacions operístiques s'interpreta l'aria di sorbetto i els espectadors l'escolten de la mateixa forma que la resta de l'òpera.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música clàssica, un arioso, és una forma musical per a veu de solista, que ocupa la plaça intermediària entre el recitatiu, de naturalesa narrativa, i la ària, més musical. L'arioso va aparèixer en el transcurs del segle xvi, al mateix temps que la monodia acompanyada i l'òpera, de la qual és indissociable. És usat, no només a el cant líric, sinó en qualsevol gènere musical on hi ha un relat o el desenvolupament d'una acció dramàtica, com la cantata, l'oratori, etc. S'assembla al recitativo accompagnato, amb el qual sovint es confon.\nUn exemple d'arioso el trobem a La flauta màgica de Mozart, al final del primer acte. Amb caràcter d'andante, ho canta un sacerdot (Sprecher): «Sobald dich führt des Freundschaft Hand ins Heiligtum zum ew'gen Band».", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una barcarola és una cançó popular, típica dels gondolers venecians, o una peça musical composta en aquest estil. En la música clàssica n'hi ha dos famosos exemples: la barcarola de l'òpera Els contes de Hoffmann, de Jacques Offenbach i la Barcarola en Fa sostingut major per a piano, de Frédéric Chopin.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Barzelletta (italià per \"broma\") era una forma de vers popular utilitzada pels compositors de frottola a Itàlia en els segles XV i XVI. Es una cançó pròpia de la poesia italiana que probablement deriva del bergerette francès i amb un estil pertanyent en part al virelai i en part al rondó.\nÉs generalment de mètrica de tipus troqueu, amb vuit síl·labes per línia. La barzelletta consisteix en tres seccions: un reprisa amb quatre línies rimant (abba o abab), una estrofa, i una volta. Tenia acompanyament musical, generalment llaüt i viola, i tendia a ser animada, per a ballar, amb accents pesats en les cadències.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La borrèia o bourrée és un tipus de dansa tradicional de dos i tres temps molt estesa per Occitània, d'origen basc segons certs especialistes. Es balla sobretot al Massís Central i a l'Arieja. A l'Arieja, el Berry i el Borbonès hom balla una borrèia de dos temps, mentre que al Llemosí i a Alvèrnia sovint és de tres temps. Aquest ball també és conegut localment amb altres noms, com Montanharda o Auvernhata.\nLa borrèia es balla per parelles, no necessàriament formades per un home i una dona, que es disposen en fila, de manera que cada ballarí es troba de cara a la seva parella i amb un ballarí a cada banda (o només en una, si és a l'extrem). Els ballarins es desplacen sobretot avançant, reculant o canviant de lloc amb la parella.Per extensió es diuen també borreies les cançons amb les quals es balla la borreia. La música i les cançons no tenen instruments veritablement característics ni obligatoris sinó que hom emprava el que tenia i sabia tocar. La majoria tenen veus i violins i, sobretot les més noves, solen afegir l'acordió diatònic típic i tradicional d'aquestes terres. Altres instruments són possibles, com per exemple la cornamusa, la viola de roda o, a l'Arieja, l'oboè. Les cançons dels segles xvii i xviii tenien compassos binaris, i sembla que només a la zona del centre amb el temps han evolucionat a tres temps.Generalment (en les Suites de Bach principalment) les bourrées formen parella; la segona ocupa el lloc del trio en el Minuet tradicional, i el conjunt s'acaba pel retorn (Da capo) de la primera bourrée sense les repeticions.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un cànon és una composició polifònica que utilitza una tècnica contrapuntística consistent a fer que les diferents veus o parts que van entrant successivament, interpretin la mateixa melodia que la primera veu que ha iniciat la composició o, en alguns tipus més complexos de cànons, una modificació d'aquesta melodia. D'aquesta manera, les diferents parts que integren aquesta polifonia interpreten la mateixa melodia, però començant en moments diferents.\n\nSi bé una part notable dels cànons consideren que la mateixa melodia sona de manera invariable en totes les veus, en diferents moments de la història de la música occidental s'han utilitzat tècniques diverses perquè les veus que començaven successivament interpretessin variants de la melodia principal.\nAquestes variants són, bàsicament, de tres tipus:\n\nCànons en què les diferents veus interpreten la mateixa melodia a altures diferents. Segons l'interval que es formi entre la primera nota en la melodia principal i aquesta nota inicial en les rèpliques es parla de \"cànon a la 2a\", \"cànon a la 3a\", etc.\nCànons en què les diferents veus interpreten la mateixa melodia en valors diferents. En essència, es tracta de cànons en què la rèplica o les rèpliques són en valors més llargs (\"cànon per augmentació\") o més curts (\"cànon per disminució\"). Aquestes augmentacions o disminucions poden ser de factor 2 o 3, en funció del sistema mètric binari o ternari que adopti la composició.\nCànons en què la melodia és alterada per algun eix de simetria. En essència, es tracta de \"cànons per inversió\" si s'altera el sentit ascendent o descendent de cada un dels intervals que configuren la melodia principal; i es tracta de \"cànons per retrogradació\" si la rèplica interpreta la melodia principal des del final fins al començament: aquest tipus es dona més habitualment.Durant el Trecento (segle XIV), a Itàlia, la caça era un cànon vocal molt estès.El període en què es va utilitzar més el cànon com a tècnica compositiva en la música occidental coincideix amb l'època de màxima esplendor del contrapunt, entre els segles xv i xvii. En aquest període i fins al segle xviii, van estar molt de moda els anomenats cànons enigmàtics, en els quals el compositor només mostrava la melodia principal i no donava pistes (i si les donava ho feia de manera enigmàtica, amb endevinalles i altres tècniques) sobre com entraven les altres veus: en quin punt ho feien, si a l'uníson o no, si per retrogradació, inversió, augmentació, disminució, etc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una canzona és una peça instrumental italiana molt característica dels segles xvi i xvii, constituïda per diverses seccions de ritme, tempo, compàs i melodia força contrastades. És d'estil fugat i recorda molt el ricercare, però amb una escriptura menys desenfrenada i menys contrapuntística. La canzona era una peça realitzada a partir d'una cançó sagrada o profana, i sovint es dedicava a algun personatge viu (existeixen moltes canzone que porten com a títol un nom de dona). Per la seva forma, la canzona es considera un antecedent de la sonata.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La cavatina (diminutiu del mot italià cavata, extracció) és l'ària amb què es presenten en escena els personatges, i, per tant, també els cantants, en les òperes italianes. En voga sobretot al segle xix, es coneix també com a ària de sortida.\nL'estructura en dos temps de la cavatina del segle xix, en què s'ha volgut reconèixer un tractament formal característic, és, en realitat, la forma típica de l'ària en l'òpera italiana de la primera meitat de segle. En tot cas, el que requereix una cavatina és una escriptura vocal exigent, que permeti al cantant mostrar les seves habilitats al públic al qual es presenta.\nEn l'òpera francesa del segle xix s'utilitza també, de manera excepcional, el terme \"cavatine\"", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La colombiana és un tipus de cant flamenc que va ser creat pel cantaor Pepe Marchena el 1931. Hom el considera un dels estils més recents dins d'aquest art musical.\nEl 1932, el mateix Pepe Marchena va gravar una versió de colombiana acompanyat pel guitarrista Ramón Montoya. El text conté sis versos de vuit síl·labes i el ritme aquesta influït per la música cubana, igual com ocorre amb altres pals flamencs d'influència hispanoamericana, com la guajira, la milonga i la rumba flamenca.A partir de la seva creació, aquest estil es va divulgar ràpidament i va ser ben acollit pel públic, encara que els puristes el consideren allunyat dels cants autèntics. Ha estat interpretada per diversos artistes, destacant la versió ballada per Carmen Amaya, la instrumental interpretada per Paco de Lucía o les cantades per Pepe el Molinero, Rocío Jurado o Ana Reverte, que li afegeix una sèrie de matisos personals. També és cèlebre la colombiana Serranía del Brasil, que interpretava La Niña de la Puebla formant un duo amb el seu marit Luquitas de Marchena.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El concert, de l'italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. L'etimologia de la paraula és una mica conflictiva, ja que deriva de l'italià concertare que té el significat d'«afirmar, disputar», però també té un altre significat en el sentit contrari: acceptar, és a dir, estar d'acord.\nDel primer significat, «disputa», en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s'oposen o es posen d'acord, cadascun amb els seus moment de protagonisme.\nDel segon significat, han sorgit diferents usos, el més conegut dels quals és el d'un espectacle musical en viu. En el llenguatge popular s'ha integrat el terme i es fa servir en diferents àmbits com un acord entre diverses persones amb vista a un fi comú (per ex., concert econòmic), o en el sentit d'ordre, que tot estigui o vagi de manera organitzada. Per extensió, acordar algun pacte té el sinònim de \"concertar un acord\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El concert (de l'italià concerto, en plural concerti), és una composició musical molt utilitzada on un o més solistes interaccionen i dialoguen amb una orquestra. La forma més habitual és el concert per a solista, en què hi ha un sol instrument dialogant amb l'orquestra. D'origen italià, que seguia la forma característica de tres moviments extensos (ràpid, lent, ràpid), en els quals hom intercala una cadència o dues.\nEs va desenvolupar durant el període barroc i va ser una de les formes musicals més populars del classicisme i el romanticisme, períodes en els que es va deixar influenciar per la forma sonata. Torelli (1709) i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso. Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, encara que n'hi ha per a gairebé tots els instruments. Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi, Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Brahms, Txaikovski i Alban Berg; dels de piano són cèlebres alguns de Mozart, cinc de Beethoven, dos de Chopin, el de Schumann, dos de Brahms, un de Txaikovski, el de Grieg i uns quants de Saint-Saëns, Ravel, Rakhmàninov i Bartók. Són famosos també alguns de violoncel (Boccherini, Haydn, Schumann, Dvořák), de flauta (Pergolesi, Mozart), de guitarra (Rodrigo), etc.\nAlguns concerts són per a dos o tres solistes (doble concert, triple concert) i al segle xviii eren sovint anomenats simfonia concertant.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Encara que un concert és generalment una obra musical per a un o més solistes acompanyats d'una orquestra, alguns compositors han escrit obres amb el títol aparentment contradictori de Concert per a orquestra. Aquest títol pretén subratllar el tractamen solista i virtuós d'alguns dels instruments o seccions orquestrals al llarg de l'obra.\nEl concert per a orquestra difereix de la simfonia concertant en el fet que no hi ha un instrument (o grup d'instruments) que faci el paper de solista durant tota l'obra.\nDins aquest gènere, el més conegut és el Concert per a orquestra de Béla Bartók (1943), encara que el títol s'havia utilitzat abans diverses vegades.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El conductus és, juntament amb l'organum, el motetus i l'hoquetus, una de les tres formes musicals més importants de l'ars antiqua (s.xii i xiii). Es tracta d'un cant compost harmònicament per diferents melodies en llengua llatina que s'acostumava a cantar per a festes de gent rica i cultivada musicalment.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Courante (també anomenada corrente o corranda) era una dansa de la cort sorgida probablement al segle XVI a la cort francesa. El seu ritme ternari, està escrit amb preferència en compàs ¾ i ⅜ (per la courante italiana), però també en 3/2 i ⁶/4(per la courante francesa), en aquest últim cas els diferents temps representen un ¾, es pot trobar un temps binari o ternari segons el moment de la dansa. Va estar de moda a l'aristocràcia europea, sobretot a Anglaterra i França.\nEncara que existeixen dos tipus de courante: la francesa (courante) i la italiana (corrente), al començament no es donaven aquests dos noms per distingir-ne els diferents tipus, la distinció va venir més tard.\nTot i que aquesta dansa va adquirir importància al segle xvii, no es conserven coreografies anteriors al segle xviii. Va ser una de les danses més importants dels balls de la cort de Lluís XIV i va sobreviure fins al segle xviii, finals del barroc.\nHabitualment la dansa comença amb una anacrusa i la nota final sol estar en el temps fort. L'evolució d'aquesta peça cap a una purament instrumental va anar acompanyada d'una modificació del ritme. En les courantes més antigues, franceses, el primer temps se sol allargar cap al segon mitjançant un puntet i la unió del segon i tercer temps mitjançant una figura (podríem dir que és una alternança pas llarg - pas curt). Però les courantes més modernes, italianes, estan formades per un constant moviment de figures iguals.\n\nAl segle xvii i xviii, la courante, tant la dansa com la música, és una peça amb les següents característiques:\n\namb vivacitat rítmica\nque requereix habilitat intel·lectual\namb noblesaSón danses pels coneixedors, ja que es precisa concentració constant, un control físic considerable, però, sobretot, presència i port els quals havia d'aprovar el rei (com Lluís XIV i Lluís XV).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un criptograma musical és un criptograma format per una seqüència de notes musicals. Aquesta seqüència pot correspondre a un text extramusical, usualment a través d'una relació lògica entre noms de notes i lletres.\nEls exemples més habituals de criptogrames musicals són els dels compositors que han codificat els seus noms, o els d'altres persones, en forma de motius de les seves composicions a través d'un xifratge per substitució simple, on cada nota es correspon amb una lletra. Molt més rar és l'ús de la notació musical per a codificar missatges en l'àmbit de l'espionatge. En qualsevol cas, com que hi ha moltes maneres de relacionar notes i lletres, sovint és difícil desxifrar aquests criptogrames.\nDins la música occidental la denominació de les notes amb noms és atribuïda a Boeci (segle vi) la qual cosa va donar peu a establir relacions entre notes i lletres. Des de llavors hi ha hagut nombrosos exemples de criptografia musical. Per bé que no amb intenció criptogràfica, és remarcable que ja al segle xi el monjo Guido d'Arezzo, en el seu tractat Micrologus, va introduir un procediment de composició objectiva que assignava successivament (i repetidament) a cada vocal a-u una nota a partir del sol-3.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El divertimento és una forma musical que va ser molt popular durant el segle xviii, composta per a un reduït nombre d'instruments. Els divertimentos acostumaven a mostrar un estil despreocupat i alegre (en italià: divertimento significa 'diversió'). En francès s'anomenava divertissement, i el seu plural en italià era divertimenti.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un duet o duo és una composició o un fragment d'una composició més llarga, per a dos intèrprets. En alguns contextos, perquè sigui considerat un duet cal que no hi hagi cap altre executant; en altres, hi pot haver un acompanyament confiat a un o més executants. Bàsicament es tracta de diferències entre la música vocal i la música instrumental.\nA la música instrumental, un duo correspon al gènere de la música de cambra. Estadísticament, el més habitual és que el duo estigui integrat per dos instruments diferents, un que és totalment o majoritàriament melòdic, mentre que l'altre és harmònic o polifònic. Tradicionalment aquest tipus de composicions no han rebut el nom de duos (a vegades sí) sinó més aviat el nom del patró formal que utilitzen: sonata, etc.\nEn canvi, a la música vocal, el més habitual és que el duo formi part d'una obra de més gran envergadura. Així passa en el cas de l'`òpera, l'oratori i alters formes de la música religiosa. Per la intensitat emocional i expressiva que es pot assolir en aquest format, el duo no sols té un paper important en aquest repertori sinó que alguns duos operístics han esdevingut alguns dels moments més estel·lars de les òperes més reconegudes.\nEn aquest cas, el duo acostuma a ser acompanyat de l'orquestra o si més no, d'un conjunt instrumental. Però també hi ha formes musicals de dimensions més reduïdes com algunes cantates del Barroc o duos en la tradició del Lied romàntic que no formen part de cap obra més gran. En aquest cas, l'acompanyament va a càrrec d'un grup reduït d'instruments o del piano, respectivament.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Fa-La és una composició per a tres o més veus, que primitivament s'escriví totalment o parcialment sobre les notes del títol. Les fa-las pertanyen principalment a l'època madrigalesca, tenint-se pel seu inventor en Gastoldi di Caravaggio, els quals balletti acabaven generalment amb un llarg fa-la. La majoria dels polifonistes, sobretot els anglesos, han deixat exemples d'aquesta ingènua composició.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El fiato, o la capacitat de fiato que té un cantant, és la possibilitat de dosificar adequadament l'aire mentre es canta. Una bona capacitat de fiato permet sostenir les notes o emetre tota una frase sense haver de prendre aire, sense per això perdre força ni expressivitat. Fiato és un mot italià que significa literalment \"alè\".La capacitat de fiato es desenvolupa amb tècniques de cant, exercicis de respiració o exercicis aeròbics. Una de les formes més particulars per desenvolupar una bona capacitat de fiato és la tècnica usada pel baríton italià Piero Cappuccilli, que practicava busseig profund.\nLa paraula s'usa també, encara que en grau menor, en relació amb els aeròfons, és a dir els instruments de vent tals com metalls i fustes (\"de buf\", com vegades es llegeix en algunes traduccions massa literals de \"instrumenti a fiati\") i fa referència a la capacitat pulmonar de l'intèrpret.Col·loquialment, quedar-se \"desfiatat\" seria quedar-se \"sense aire\".\nEn alguns països, particularment a Xile, fiato s'associa amb empatia, afinitat, comunicació, coordinació, harmonia o sincronització. S'utilitza especialment en l'àmbit musical per significar bona comunicació entre els integrants d'una agrupació musical. \"Afiatar\" seria, llavors, sinònim d'harmonitzar, coordinar. També es fa referència al \"fiato\" entre dues persones. La \"falta de fiato\" seria la falta d'afinitat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un finale és el darrer moviment d'una sonata, simfonia o concert; el final d'una peça instrumental de música clàssica que té diversos moviments; o una prolongada seqüència final al final d'un acte d'una òpera o una obra de teatre musical.El musicòleg Michael Talbot referint-se als finales típic en sonates va escriure: \"El rondó és la forma per l'excel·lència utilitzada pels moviments finals, i ... el seu caràcter típic i les seves propietats estructurals escauen perfectament amb el que es considera desitjable en un finale de sonata de principis del segle xix.\" Carl Czerny (1791–1857) remarca que \"els primers moviments i els finales haurien de mostrar—i en la pràctica de fet ho fan— el seu caràcter contrastat ja en els seus temes d'obertura.\"En la música teatral, Christoph Willibald Gluck fou un pioner en la composició de finales extensos, amb caràcters múltiples, per donar suport a \"les històries cada cop més naturals i\" realistes\" en les seves òperes, \"que van millorar en continuïtat i validesa teatral\" més enllà de les seves primeres obres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La follia és un tema que sobretot durant el període Barroc va ser molt utilitzat arreu d'Europa com a base per a compondre sèries de variacions. Tot i que, per raons òbvies, no ens han arribat, de ben segur que la follia devia ser un dels baixos i seqüències harmòniques preferides, també, per a la improvisació.\nAquest tema va rebre diversos noms, a part de l'original (Folía) -compartit en portuguès i castellà-: amb doble \"l\" a Itàlia (La Follia), fent referència a Espanya -des d'on va adquirir ressò internacional- en francès (Folies d'Espagne), o com a Faronel's Ground a Anglaterra (ground, en el sentit de baix obstinat).\n Tema (melodia, baix i seqüència d'acords) de la Folia, sense variacions.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La forma binària és una manera d'estructurar una peça de música en dues seccions relacionades, i que normalment es repeteixen. La forma binària era molt popular durant el Barroc i sovint s'utilitzava per donar forma a moviments de suites o sonates per a instruments de tecla. També s'utilitzava per a obres molt curtes i d'un sol moviment. Cap a la meitat del segle xviii va deixar de ser tan usada i va ser en part substituïda per la forma sonata que potenciava el desenvolupament del material musical. On encara es manté el seu ús és en com a tema per a realitzar variacions També queda incorporada en grans obres i en formes més elaborades, com la forma sonata, on es mantenen certes característiques de la forma binària.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La forma ternària és una manera d'estructurar la peça musical en tres parts: L'estructura ternària bàsica, A–B–A, és la més utilitzada, on la primera i la tercera parts són musicalment idèntiques, o molt semblants, mentre que la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del segle xvi. Fou l'antecedent més difós i més important del madrigal. El punt culminant de la producció de frottole fou el període comprès entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest gènere fou desplaçat en la seva funció pel madrigal.\nAtès que frottola és un terme genèric, hom reconeix diverses subcategories, tal com és de preveure per a un gènere amb vora un segle d'història, i que va mantenir una immensa popularitat durant la meitat d'aquest temps. En la seva forma més típica és una composició per a tres o quatre veus (aquesta darrera més aviat a la part final del període) la més aguda de les quals era la que tenia la melodia; és possible que s'hi hagués emprat acompanyament instrumental. El poema normalment tenia una rima \"ABBA\" per a la represa i una estrofa amb rima \"CDCDDA\" o bé \"CDCDDEEA\", tot i que en els diferents subgèneres també s'hi troben altres variants. És molt probable que aquestes formes poètiques derivessin de la ballata del segle xiv, tot i que la música mostra una enorme simplificació en respecte a les formes del segle xiv.\nMusicalment, la frottola evita les complexitats contrapuntístiques i prefereix les textures homofòniques, els ritmes clars i repetitius, i un àmbit melòdic restringit. No sols va ser un antecessor del madrigal sinó també d'algunes pràctiques pròpies del Barroc com la monodia, atès que anticipa l'acompanyament acordal, té la melodia a la veu superior i mostra un sentit primerenc del que més tard es desenvoluparia per donar lloc a l'harmonia funcional.\nSe sap ben poc de les pràctiques interpretatives. Les edicions contemporànies a vegades són per a diverses veus, amb tabulatura de llaüt o sense; ocasionalment han sobreviscut partitures per a teclat. Les frottole s'haurien pogut interpretar amb veu sola amb acompanyament de llaüt. Certament sembla que Marchetto Cara hauria pogut interpretar-les d'aquesta manera a la cort dels Gonzaga tal com sembla desprendre's de la seva anomenada com a llaütista, cantant i compositor de frottole; també s'haurien pogut interpretar amb altres combinacions de cantants i instruments.\nEls compositors de frottole més famosos foren Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, deixant a banda el fet que algunes composicions profanes de Josquin des Prez (per exemple \"Scaramella\" i \"El Grillo\") són frottole encara que no ho diguin sengles títols.\nLa frottola també va influir en la chanson francesa que també va tendir a ser lleugera, ballable i d'estil popular. Molts compositors francesos del període van ser a Itàlia, ja fos a treballar a les corts aristocràtiques o a la capella papal de Roma. Fou així com van entrar en contacte amb la frottola i van incorporar a les seves composicions profanes en el seu estil vernacle quelcom del que van sentir.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Fuga, en música, és un tipus de composició contrapuntística, per tant polifònica, composta per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus.\nTal com suggereix el nom, es tracta d'una tècnica musical en què s'utilitza el contrapunt imitatiu com a textura predominant: hi ha un tema principal (anomenat subjecte) que es repeteix durant la peça passant per les veus. L'efecte resultant és la imitació: sembla que les veus fugin de les altres.\nMalgrat el fet que la fuga escolàstica estigui tan ben determinada, la gran majoria de compositors, a l'hora de compondre'n no en segueixen el patró estricte, sinó que es prenen llibertat en certs aspectes. És per això que cada fuga és única, malgrat les característiques que compleixen totes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La giga és una dansa animada barroca procedent del jig o jigg del Regne Unit que en general apareix al final de la suite. El terme també es refereix a qualsevol ball, en principi una contradansa per a un grup de parelles, amb una tonada de giga. En el teatre anglès primerenc, les obres acostumaven a acabar ballant una giga.\nCronològicament, fou l'últim ball en ser inclòs com una de les danses bàsiques de la suite barroca. Normalment s'interpreta al final, després de la sarabanda, però a vegades entre aquestes danses s'hi insereixen algunes danses opcionals com ara el minuet, la gavota, la bourrée o el passepied. Si no és la darrera, aleshores sol precedir la xacona o el ball de cercavila.\nEn aquesta dansa, al segle xvi, un o dos solistes realitzen passos i salts petits, ràpids i complexos. A Anglaterra estava relacionada amb els balls amb esclops i eren habituals al teatre. Al segle xvii va ser incorporada a França a la cort de Lluís XIV, transformada en un ball de parelles més lent, com a belle danse ballada pels nobles de la cort en alguns actes socials. Diversos compositors de cort en van escriure.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'hora o horo (en búlgar: \"хоро\", en macedoni: \"or\", en grec: \"χορός\", en romanès \"horă\", en turc \"hora\", en albanesa \"vall\" i en hebreu הורה horah) és un tipus de ball tradicional col·lectiu originari de l'est d'Europa i típic del folklore dels Balcans, de Romania, de Moldàvia i també fins i tot d'Israel, el tret dels quals més característic consisteix en un gran cercle obert o tancat.\nL'hora es balla encara aquesta dansa en noces o grans festivitats populars als pobles; de vegades pot contemplar-se també per televisió. Incorpora elements que també s'observen en la dansa debka àrab. Aquest ball, de to alegre, s'executa entrecreuant els braços o mans en rondes formades per nombrosos ballarins que giren en sentit horari.\nL'hora es balla en rotllana tancada. Tot i així, pot obrir-se i avançar en línia, la qual cosa reuneix a tota l'assemblea. Els ballarins i ballarines se sostenen per la mà, caminant diagonalment, cap endavant o cap enrere, mentre giren en cercle, en principi a la dreta. Els participants del ball canten la cançó acompanyats pels músics. Els instruments que tradicionalment acompanyen una hora són el címbal hongarès, l'acordió, el violí, la viola, el contrabaix, el saxofon, la trompeta i la flauta de pan.\nL'hora ha estat adoptada pels jueus d'origen balcànic d'Israel com el seu ball tradicional i es va fer molt popular en la dècada de 1950, per exemple per a les festes de Benei Mitzvá, entre unes altres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'impromptu és un tipus de forma musical, normalment per a piano.\nLa seva forma sol ésser bitemàtica (ABA): un tema A; un tema B en una altra tonalitat, i novament el tema A. O si no, és simplement de forma o estructura lliure.\nTot i el suposat caràcter de transcripció d'una improvisació feta pel compositor que tindrien les obres, normalment són obres treballades com qualsevol altra.\nEls més coneguts són els impromptus de Franz Schubert i els de Frédéric Chopin.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El jingle és un efecte sonor curt que consisteix només en un eslògan o una melodia. És l'element principal de la puntuació radiofònica.\nPoden complir diferents funcions i es poden classificar en diversos tipus. Els més importants són:\n\nJingle de programa. Usat per identificar un determinat programa.\nJingle ID. És com un document d'identitat i serveix per identificar l'emissora.L'eficàcia d'un jingle és essencial perquè s'ha d'imprimir en la memòria de qui ho escolta. Per aquesta raó ha de ser clar, curt i fàcilment identificable, per poder-se distingir aviat.\nA la vegada, els jingles són importants perquè són part de la construcció del format radiofònic: també sintetitzen l'estil i l'ànima de l'emissora.\nPer totes aquestes raons, la creació dels jingles és confiada a professionals i és fruit d'estratègies de mercat i creativitats diferents.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un leitmotiv [lajdmotif/lejdmotif] (de l'alemany, 'motiu conductor') és una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Té el seu origen en la música, més concretament en l'òpera, però ha estat eixamplat a molts altres camps, tant artístics com socials o econòmics (entre aquests, el màrqueting).\nSegons la disciplina (música, pintura, arquitectura o literatura), s'introdueixen i es desenvolupen diferents motius. Així, colors, composicions, símbols, persones, melodies, frases, etc., es poden usar com a leitmotiv. En aquest cas, dins l'obra, s'identifiquen plenament amb el contingut representat i només s'utilitzen en relació amb aquest contingut.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La marrabenta és un gènere popular de música de ball moçambiquès que combina els balls tradicionals del país amb la música folklòrica portuguesa. També es el vall tradicional del reggae. Fou desenvolupat a Maputo, la capital de Moçambic, durant la dècada de 1930 i 1940.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una marxa fúnebre és una marxa, en general en un to menor, en una senza misura lenta, imitant el ritme solemne d'una processó fúnebre. Algunes marxes sovint es consideren adequades per al seu ús durant els funerals i en altres ocasions tristes, sent la més coneguda la de Chopin. A més de les peces de música clàssica, en algunes processons d'Espanya, Guatemala i el Perú s'executen mentre la processó passa pels carrers de les ciutats.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La masurca és una dansa polonesa, de ritme ternari (3/4) i tempo no gaire ràpid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada compàs.\nApareix en la regió de Masòvia vers el segle xvi, i acaba estenent-se per tot Polònia. Introduïda en la música de concert per Chopin, al final del segle xix arriba a competir internacionalment en popularitat amb el vals i la polca. La seva influència arriba a ritmes tan dispars com el maxixe brasiler o el vals vienès.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un minuet és una dansa francesa en un tempo moderat o lent i en mètrica ternària. Fou una de les danses de societat més populars des de mitjan segle xvii fins a finals del xviii. Fou emprat com un dels moviments opcionals en la suite barroca i sovint aparegué en moviments que formaven part de composicions instrumentals en diversos moviments de finals del segle xviii com la sonata, el quartet de corda i la simfonia, en els quals –normalment- s'aparellava amb el trio. Posteriorment aquesta funció en aquest tipus de composicions passaria a fer-la l'scherzo.\n\n Minuets 1 i 2 de El burgès gentilhome, de Jean Baptiste Lully (?·pàg.)", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música, un motiu és una idea musical curta, un fragment musical o successió de notes destacat, que té una importància especial o és característic d'una composició.\nUn motiu pot tenir una o més cèl·lules melòdiques, rítmiques o harmòniques, i és l'element més petit d'un tema musical susceptible de ser analitzat, que conserva una identitat com a idea musical.\nEls motius més freqüents són els motius melòdics, definits per una breu fórmula melòdica.\nUn motiu associat amb una persona, lloc, o idea s'anomena un leitmotiv. Ocasionalment tal motiu és un criptograma musical del nom implicat.\nHi ha qui distingeix motiu de figura, entenent que un motiu es mostra en primer pla mentre que una figura és al rerefons.\n\nQualsevol motiu es pot utilitzar per a construir una melodia, tema o obra completa. El desenvolupament musical utilitza una figura clara que posteriorment s'altera i es repeteix al llarg d'una peça o secció d'una peça de música, garantint la seva unitat. Dins la música occidental tal desenvolupament motivic té les seves arrels en les sonates de Domenico Scarlatti i la forma sonata de l'època de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart. Possiblement fou Ludwig van Beethoven qui elaborà aquesta tècnica en el seu grau màxim: el famós \"motiu del destí\", el patró de tres notes curtes seguides per una de llarga, que obre la seva Cinquena simfonia i reapareix al llarg de la mateixa n'és l'exemple més conegut.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El motiu DSCH és un motiu musical utilitzat pel compositor rus Dmitri Xostakóvitx en diverses obres seves per fer referència a ell mateix. És un criptograma musical, a la manera del cèlebre motiu BACH, on les notes es corresponen amb lletres.\n\nEl motiu DSCH consta de les notes re, mi bemoll, do, si, que en la notació musical alemanya s'escriuen D, Es, C, H. La pronúncia de la segona, Es, coincideix amb el nom de la lletra S, d'on resulta que les notes codifiquen les lletres DSCH. Aquestes lletres coincideixen amb les inicials (Д. Ш.) del nom i cognom del compositor (Дмитрий Шостакович) en la seva transliteració alemanya, Dmitri Schostakowitsch.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un moviment (o tempo) és cadascuna de les parts en què es divideixen un bon nombre de formes i gèneres de la música instrumental des del segle xvii.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música instrumental és una forma musical que inclou les obres musicals compostes per a ser interpretades exclusivament amb instruments, i sense el recurs de la veu. Tant poden ser obres exclusivament dissenyades per a ser escoltades com pensades per a altres propòsits, la sigui música de dansa, bandes sonores de pel·lícules, etc.\nTot i que també es pot classificar d'altres maneres, el més habitual és que les obres de música instrumental es classifiquin tenint en compte el nombre i el tipus d'instruments que intervenen en la seva interpretació. D'acord amb aquest criteri, és habitual parlar de:\n\nMúsica orquestral\nMúsica de banda\nMúsica de cambra\nMúsica instrumental a soloEn la cultura europea, fou a partir de finals del segle xvi, i sobretot al període del Barroc quan es començà a gestar una música instrumental exclusivament pensada per a ser interpretada pels nobles dilettanti que exercien de patrons d'aquells compositors que les van escriure, i per a ser escoltades per altres persones de llurs cercles. Si fins llavors major part de música instrumental havia tingut com a finalitat principal la dansa i, per tant, s'havia dotat de les estructures i de les formes i patrons formal més adients per a satisfer aquesta funció, en aquells moments el gènere tot just naixent va haver d'inventar unes noves estructures formals que permetessin, lentament, construir composicions d'unes dimensions cada vegada més grans, articulades basant-se en moviments juxtaposats, cadascun dels quals, al seu torn treballés basant-se en principis derivats del contrapunt imitatiu propi de la música vocal contemporània, però al mateix temps d'altres que han acabat essent més propis de la música instrumental com el de la variació, el del desenvolupament i el de la repetició. Igualment, l'aplicació dels principis de la retòrica a l'anàlisi i a la composició també va ser crucial per a la veritable emancipació de la música instrumental europea.\nTot i que quan el mercat musical dels segles XX i XXI ha mirat cap a la música del passat ho ha fet recuperant i difonent molta més música instrumental que no pas vocal, no va ser fins al segle xix quan, quantitativament, la composició de música instrumental va superar la de música vocal. Hi va col·laborar enormement el gran desenvolupament i transformació de l'orquestra simfònica així com l'enorme moviment econòmic, social i cultural que va tenir lloc al seu voltant.\nEn el terreny de la música popular o de la música moderna, ocupa un lloc menor en comparació amb la música vocal o, si més no, és menys freqüent que composicions originals instrumentals assoleixin cotes altes de popularitat i de vendes. Constitueixen excepcions a aquest fet algunes bandes sonores exclusivament instrumentals com Carros de Foc, de Vangelis o La Pantera Rosa de Henry Mancini; o remuntant-nos més en el temps títols com In the Mood de Glenn Miller. Sí que, en canvi, és força més habitual que un cop alguns cançons o altres produccions de música vocal han esdevingut grans èxits i s'han convertit -o gairebé- en clàssics, apareguin versions instrumentals d'aquests títols que ajuden a la seva difusió en altres contextos. Entre aquests podríem esmentar èxits de The Beatles com Yesterday o altres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El nocturn és una peça musical de caràcter i forma lliures que va sorgir al període romàntic i que es va popularitzar ràpidament.\nAmb el pas del temps, diversos compositors van cultivar aquest nou gènere musical. Van ser molt reeixits els Nocturns de Chopin, que en va publicar desenes al llarg de la seva vida.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música, un ostinato (de l'italià, \"obstinat\") és un motiu o frase que es repeteix persistentment en la mateixa veu musical. La idea que es repeteix pot ser un patró rítmic, part d'una tornada, o una melodia sencera. En un sentit estricte, els ostinatos (també s'usa el plural italià: ostinati) haurien de ser una repetició exacta, però també s'acostumen a acceptar petites variacions per a adaptar l'ostinato a canvis interns de la música, especialment a canvis harmònics i canvis de to.Quan l'ostinato està situat en la part o veu més greu de la composició s'anomena basso ostinato o baix obstinat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una partita és el nom donat a una suite de danses instrumentals. Durant els segles xvi i xvii, especialment a Itàlia, era una senzilla peça instrumental; designava una glossa popular en forma de variacions per a instruments de teclat. Més tard, a mitjans del segle xviii, especialment als països germànics, designà una sèrie de variacions sobre un tema popular o religiós. Johann Kuhnau, Johann Schop i compositors alemanys posteriors –de manera notable Johann Sebastian Bach–, la utilitzaren com una sèrie de peces musicals, com a sinònim d'una suite.\nA vegades era una peça per a orgue, clavecí, clavicordi, etc. Entre els autors més notables de partites, a més del citats (Kuhnau, Schop i Bach ) trobem G. M. Trabaci, G. Frescobaldi, J. J. Froberger, J. Pachelbel i G. Böhm.\nBach escrigué alguns conjunts de partites per a diferents instruments:\n\nLes partites (BWV 825-830), sis suites per a clavecí, publicades des de 1726 a 1730 com el Clavier-übung I.\nLes tres partites per a violí sol (1720), juntament amb tres sonates (BWV 1001-1006).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En la forma sonata i segons la terminologia clàssica, avui ja menys emprada, el pont és un passatge de transició entre els dos grups temàtics que compleix una doble funció: de transició del caràcter del primer grup cap al segon i de modulació de la tonalitat principal cap a la del segon grup. A la rèplica, aquesta segona funció desapareix, però es manté la primera.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mot preludi serveix per designar tipus molt diversos d'estructures de la música instrumental que tenen orígens comuns o semblants però que acaben tenint notables diferències.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "S'anomena proemi el preludi d'un cant, exordi d'un discurs o preàmbul d'una obra. És un terme o concepte proper al de pròleg.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un quòdlibet (del llatí quod, ‘que’, i libet, ‘agrada’, ‘plau’, és a dir ‘el que et plau’) és una composició musical que combina diferents melodies o fragments musicals (normalment temes populars) que s'executen junts com a broma o diversió, ja sigui successivament o bé simultàniament en un entramat contrapuntístic.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El raga (en sànscrit राग rāga, \"color, matís\", però també \"bellesa, harmonia, melodia\") a vegades també s'escriu raag i en tàmil (per exemple) இராகம irākam en música carnàtica és un sistema tonal usat en la música clàssica hindú. Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l'octava en 22 intervals anomenats xrutis, els quals són menors que el semitò. En general, la música hindú es basa en una melodia única d'un instrument acompanyat de percussió. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harmòniques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. És per això que la divisió de l'octava en més intervals possibilita que les melodies hindús tinguin una riquesa especial.\nMalgrat això, de forma similar a la música occidental, la majoria d'obres utilitzen només set de les 22 notes possibles. La principal diferència entre aquestes dues músiques rau en el fet que la música occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La música hindú, en canvi, gràcies a l'abundància de notes pot prendre molts més matisos diferents. Les ragues, que són composicions regides per esquemes melòdics d'improvisació, es fonamenten en alguna d'aquestes sonoritats.\nCada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un mínim de 5 i un màxim de 7 notes, podent ser l'escala ascendent diferent de la descendent.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El rebatut és la part final d'alguns balls tradicionals, en què es repeteix la melodia amb un ritme més ràpid.\nEl rebatut era present en el ball cerdà, on, segons Pujol i Amades\n\nTambé trobem el rebatut en la vintena llarga de balls de gegants i de nans de la Patum de Berga, que són intercanviables, ja que tenen la mateixa estructura, amb una primera part de ritme ternari, sovint composta de dues frases A i B, que es repeteix, i un rebatut amb les mateixes melodies amb ritme binari.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat. S'utilitza habitualment en òperes, oratoris, cantates i obres similars. En el fons es pot considerar com una narració en la qual la música s'adapta a les paraules (en lloc del procés més habitual en què les paraules s'adapten a la música, com a les àries).El recitatiu és fàcilment diferenciable de les àries, ja que el ritme i els contorns melòdics del recitatiu generalment s'assemblen als del discurs normal entre persones. És utilitzat quan es canten diàlegs o monòlegs entre àries o cors, i té la finalitat de donar fluïdesa a la història. Normalment, en una òpera o oratori, els recitatius fan avançar l'acció, mentre que les àries i els cors aturen l'acció per presentar una reflexió sobre el tema....\nEl recitatiu acostuma a tenir un acompanyament instrumental simple, algunes vegades reduït a un baix continu (que pot ser fins i tot només un clavicèmbal) que toca notes ocasionals, que subratllen les paraules i frases. Els termes recitativo secco (o recitativo semplice) i recitativo accompagnato (o recitativo stromentato) són usats ocasionalment per distingir el recitatiu acompanyat només pel baix continu del recitatiu acompanyat per tota l'orquestra.\nMalgrat ser una forma musical clàssica, també es pot considerar el rap una forma de recitativo accompagnato.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En la música, un riff és una frase de dos o quatre compassos que es repeteix sovint, normalment executada per la secció d'acompanyament. Els seus orígens es remunten als patrons de crida i resposta de la música de l'oest d'Àfrica i que ha passat a la música afroamericana, els claves cubans i el jazz.Un riff que ha inspirat moltes cançons arreu al món des del 1899 és el Nas de barraca o en la seva versió anglesa Shave and a haircut. Un exemple de riff en la música rock, és la introducció de guitarra de Guns N' Roses a Sweet Child O' Mine. En la música clàssica, el seu equivalent és l'obstinat com per exemple al Boléro de Ravel.\nAixí al final riff se li pot dir com una frase musical, distingible i que es repeteixi al llarg de la peça, diferenciant-se així del solo o de la cadència virtuosa, que és on l'artista explota les seves habilitats sense repetir-la durant la cançó.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Rigodon és una forma musical de dansa, amb compas binari de 2/4 o 2/2, originari de Provença i Llenguadoc. Es ballava a França des de l'època de Lluís XIII. També s'utilitzà en el ballet operístic i a la suite per a clavicèmbal a finals del segle xvii. Tot i que al segle xviii continua estant en voga, s'introdueix poques vegades en la suite tradicional, i en aquest cas s'intercala preferentment entre la sarabanda i la giga, i pot alternar amb un segon rigodon.Rousseau menciona, sense gaire convicció, la hipòtesi que l'origen d'aquesta dansa es troba en un professor de ball de nom Rigaud, que en seria l'inventor.Es troben exemples de rigodon al quart Concert royal de Couperin, a les Peces per a clavecí de Rameau o a Le tombeau de Couperin de Ravel.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un ritornello (italià; \"petit retorn\") és una secció recurrent de la música barroca per a orquestra o cor.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit. El fragment que es repeteix s'anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s'anomenen episodis. Generalment aquesta estructura temporal musical s'expressa de la manera següent:\nA-B-A-C-...-A\nde manera que A representa la tornada (invariable) i les B, C, D ..., els episodis. En aquells casos -relativament nombrosos- en què el rondó no es clou amb la tornada A, es considera que el passatge final no és un episodi sinó una coda. En aquest cas l'estructura seria\nA-B-A-C-...-A-coda\nAixí, apareixen com a essencials en el rondó, dos elements; el primer és aquest equilibri entre unitat i diversitat que, de maneres diverses, afecta la música occidental, i que aquí s'assegura amb aquesta alternança de material temàtic. El segon, que no es tracta d'una forma musical basada en el desenvolupament i transformació d'unes idees musicals, -d'un tema, vaja- sinó que es basa en la juxtaposició de temes diversos. Això no obsta que de vegades -no pas poques- les successives aparicions de la tornada, o algunes d'elles, incorporin algun tipus de modificacions en relació a la primera o a l'anterior. En aquest cas tindríem un rondó d'estructura\nA-B-A1-C-A2-...-A", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La sarabanda és un dels balls de la belle danse o dansa barroca. A partir del segle xix passa a ser considerada com un dels precedents dels balls de saló. També es diu així la música instrumental barroca amb què es ballava aquesta, que és un dels moviments estàndards -juntament amb l'allemande, la courante i la giga- de la sèrie de músiques per ballar dansa barroca.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'scherzo (de l'italià: 'joc') és una forma musical, derivada del minuet però una mica més ràpida, creada per Ludwig van Beethoven.\nEls scherzi van ser utilitzats profusament com a moviments de sonates (com per exemple el mateix Beethoven, a més a més de Franz Schubert, entre altres) encara que també hi ha exemples de scherzi com a peces individuals, com els quatre que va compondre Frédéric Chopin.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La seqüència gregoriana és una composició sil·làbica en versos llatins, de tradició germànica, dins l'Església catòlica medieval. Designava inicialment qualsevol “manifestació d'alegria”. La seva creació com a cançó religiosa sovint éstà atribuïda a Notker Balbulus de l'Abadia de Sankt Gallen a Suïssa, però és cert que Notker va inspirar-se de fonts que se situen l'origen a Normandia. Notker segur va ser el que va introduir el cant als països de parla alemanya. Es convertirà en una composició independent al segle següent. La seqüència té un esquema antifonal: el precantor canta una antífona el cor canta el cos del text, sovint dividit en dues parts: el cor dret canta els versos parells i el cor esquerra els versos senars. A la fi el precantor repeteix l'antífona. Es van compondre milers de peces d'aquest tipus fins al Concili de Trento (1545-1563) durant el qual seran gairebé totes prohibides.El concili volia tornar a una tradició gregoriana considerada com a més pura, per la seva gran difusió i la seva conformitat estilística amb els ideals de la contrareforma. Es va permetre que perduressin cinc seqüències: Victimae paschali, Veni, Sancte Spiritus, Lauda Sion, Dies Irae i Stabat Mater, aquesta darrera recuperada el 1727.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Siciliana és una forma musical de dansa amb un compàs de 6/8 o 12/8, molt moderada, utilitzat amb freqüència en l'òpera i la música instrumental en el segle xviii. Els seus orígens coreogràfics no es coneixen (molt probablement populars i sicilians). Adoptada freqüentment pels compositors italians o italianitzants com a moviment lent dels concerts, la siciliana revesteix un caràcter de dolçor malenconiosa, a la qual contribueix l'ús habitual del mode menor i l'accentuació del ritme característic.\n\nTrobem sicilianes, per exemple a la Sonata per a violí en sol menor de Bach; al Concert per a flauta op.10, núm. 3, Il Cardellino, o bé al Concert per a flauta op. 10, núm. 5, de Vivaldi; a L'Arlesienne, suite núm. 1 (\"carilló\"), secció central) de Bizet; o a la Suite op. 14 de Roussel.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments. Simfonia no es refereix a una forma musical específica (tot i que no són pas pocs els autors que encara la consideren una forma musical) sinó un gènere de la música orquestral per ser escoltada preferentment en una sala de concerts.En aquest sentit, la simfonia és un invent de la societat de la segona meitat del segle xviii, en ple classicisme, que respon a un pla tonal preestablert que admet una certa flexibilitat controlada, en la creació del qual va tenir un paper destacat Joseph Haydn. De totes maneres, aquest concepte, que és el més habitual des de la segona meitat del segle xviii fins a l'actualitat, no és l'únic que aquest mot ha tingut. Cal afegir-hi aquests, si més no:\n\nA l'antiga Grècia, el mot significava un interval consonant.\nA l'edat mitjana aquest mateix concepte (amb grafies diverses) de concordança fa que el mot denomini l'uníson. El mot castellà zanfona deriva d'aquest en referència a aquest instrument.\nTambé a l'edat mitjana el mot dona nom a un instrument de la família de la viola de roda.\nDurant els segles xvii i xvii, la simfonia era la composició instrumental que es col·locava al començament d'una òpera, d'un oratori o d'altres composicions en gèneres afins. Posteriorment això rebria el nom d'obertura.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una simfonia concertant és una forma i un gènere musical que es va originar en el Classicisme, període en el qual va tenir la seva màxima esplendor.\nAlgunes de les simfonies concertants més famoses del Classicisme són la Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra, de Mozart, i la Simfonia concertant per a oboè, clarinet, trompa, fagot i orquestra de Franz Joseph Haydn\n Primer moviment de la simfonia concertant per a violí, viola i orquestra, de Mozart, a càrrec de l'orquestra simfònica de Fulda (Alemanya). (?·pàg.)", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El slide és una dansa folklòrica de la música tradicional irlandesa, coneguda també com a simple gig. Va guanyar popularitat per primera vegada a Irlanda del segle XVI i a parts de Gran Bretanya.En realitat és un dels tres tipus bàsics de giga. Sol estructurar-se en un compàs de 6/8 i, ocasionalment, de 12/8.\nEl nom slide deriva del moviment dels ballarins al lliscar els seus peus (\"lliscar\" és \"slide\" en anglès).\nLa diferència fonamental amb la giga doble consisteix que en la slide predomina la seqüència negra - corxera en cada part del compàs, mentre que en la giga és predominant el trio de corxeres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La suite és una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. Els diferents moviments es troben en la mateixa tonalitat (es podia canviar de tònica major a menor o a l'inrevés) i contrasten en ritme i caràcter. El nom de suite, precisament es deu a ser un conjunt de fragments o peces que sonen uns darrere dels altres, com una successió.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un tema en música és algun tipus de material que és utilitzat com a punt de partida o com a base per a la composició d'una peça o d'una part d'una peça musical.\nDonada la importància preferent que la melodia té i ha tingut històricament en la música com a element identificador, molt sovint s'ha identificat la noció de tema amb un material melòdic, però el cert és que també pot actuar com a tema un ritme, un acord o una seqüència d'acords, una textura i, fins i tot, un element tímbric.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El tiento és una forma musical que es va dur a terme a Espanya i a Portugal durant els segles XVI i XVIII. És una composició generalment curta, lliure, polifònica i contrapuntística, que combinava diversos elements com la imitació, el cromatisme i diversos elements d'improvisació. Era destinada a la interpretació solista de diversos instruments (arpa, orgue, viola de mà o clavicèmbal). El seu principal objectiu era el de desenvolupar les qualitats interpretatives dels diversos instruments. S'intentava jugar amb el ritme, la distribució i la independència de mans i dits per crear efectes polifònics diversos.La seva estructura està relacionada amb formes com la fantasia, el preludi, la tocata i el ricercare. El tempo varia segons quin tipus d'obra i la dificultat d'aquestes, ja siguin amb finalitats didàctiques o no. Aquesta forma podria considerar-se un avantpassat de l'estudi com a forma musical.\nEls principals autors són Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La tocata és una forma musical per a instruments de teclat que requereix una gran habilitat de l'intèrpret. Va aparèixer per primera vegada durant el Renaixement, a la Itàlia del nord. Es tracta de composicions que preveuen moviments ràpids primer d'una mà i després de l'altra i passatges brillants que baixen en cascada contraposats amb l'acompanyament d'un acord amb la mà contrària.\nHans Leo Hassler, compositor molt actiu a Venècia a finals del segle xvi, va portar la tocata a Alemanya on va aconseguir l'esplendor màxim del seu desenvolupament amb l'obra de Johann Sebastian Bach, cent anys després.\nLa tocata barroca és més articulada i té més durada, intensitat i virtuosisme que la tardorenaixentista. Sovint apareixen passatges molt ràpids barrejats amb salts i arpegis que s'alternen amb parts que utilitzen acords o fugues.\nLes tocates de Bach són les més conegudes. Les seves tocates per a orgue són composicions brillants que es presten a la improvisació, sovint seguides d'un moviment independent, anomenat fuga. En aquest cas, la tocata s'utilitza en lloc del preludi. Les tocates de Bach per a clavicèmbal són obres integrades per més parts, que inclouen també una fuga a la seva estructura.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La tragèdia lírica (en francès tragédie lyrique o tragédie en musique) és el tipus d'òpera francesa més important en el període que abasta des de Jean-Baptiste Lully fins a Rameau (1683-1764). Es pot distingir per la seva estructura en cinc actes i per la intensitat dramàtica i la serietat de la música. Durant el segle xviii la tragèdia lírica va influenciar la reforma operística de Jommelli, Traetta i Gluck. Habitualment, la tragèdia lírica anava precedida per un pròleg amb una funció política: focalitzar l'atenció en el monarca (Lluís XIV). Així eren mostrats al públic un seguit d'esdeveniments —verídics o imaginaris— relacionats amb la figura reial. Cal remarcar la unitat dramàtica que aconsegueix Lully en integrar gèneres anteriors, com ara la comèdia o el ballet. A més, destaca l'ús d'escenografies sovint amb artificis mecànics.\nDurant els vuitanta-cinc anys d'existència, el terme «tragèdia lírica» va ser emprat rarament per llibretistes o compositors. Gairebé tots els llibrets impresos abans de 1760 fan servir l'expressió tragédie o tragédie en musique. El mateix ocorre amb les composicions, amb variants com ara tragédie mise en musique.\nUns anys després de prendre el control de l'Académie Royale de Musique i, en conseqüència, d'adquirir el monopoli de l'òpera francesa, Jean-Baptiste Lully va escriure la seva primera tragèdia, Cadmus et Hermione (1673). A partir d'aquí, va completar tretze tragèdies, totes excepte dues amb llibret de Philippe Quinault, amb la qual cosa va establir les característiques del gènere al llarg de gairebé cent anys.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En la lírica grega arcaica, el tren (del grec thrênos, lament) és un cant funeral destinat a ser executat per un cor amb acompanyament musical. Es cantava en absència del mort, al contrari que els epicedis. Els trenos més coneguts són els de Píndar i Simònides de Ceos, que solen utilitzar el lament pel mort com a punt de partida per a la reflexió moral sobre el destí humà.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Xacona, chaconne o ciaccona, és una composició instrumental que inicialment (per bé que no ha estat confirmat), podria haver estat un ball popular d'origen hispànic, que aparegué al segle xvi, anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.\nS'estengué llavors a altres països d'Europa, transformant-se en un ball de caràcter noble interpretat per diversos instruments, en orquestra o solistes, esdevenint una peça de grans proporcions, en compàs binari o ternari, lenta i solemne, basada en la repetició i la variació d'un tema comprenent en general 4 o 8 compassos amb recuperació.\nEntre els clàssics, fou conreada per Monteverdi, Frescobaldi, Rameau, etc. Ha esdevingut especialment coneguda la xacona corresponent al cinquè moviment de la Partita per a violí sol núm. 2, BWV 1004, de J.S. Bach, reescrita per al piano per Busoni.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Els gèneres musicals són categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds; unes similituds que poden ser de molts tipus però que en tots els casos tenen a veure amb comportaments i pràctiques musicals, ja siguin dels autors i/o dels receptors. Entre les principals hi ha les següents:\n\nSimilituds estilístiques, o referides a l'estil en què està composta aquesta música. En alguns casos aquestes similituds estilístiques es refereixen a la data o període en què va ser composta cada una d'aquestes peces, o al país del qual prové o al qual serveix (referents cronològic o geogràfic). En altres casos, menys, pot respondre a altres elements.\nSimilituds estructurals, en l'estructura formal, en la forma musical o patró formal que apliquen aquestes composicions. En la mesura en què hi té relació, també cal fer referència a les similituds en la durada d'aquestes obres.\nSimilituds referides als efectius sonors que posen en joc aquestes obres, ja siguin instruments (quins, quants ...) o veus (ídem).\nEn el cas que aquesta música tingui text, també són importants les similituds referides a la temàtica del text.\nSimilituds referides a les franges de població que es consideren públic seguidor d'aquestes músiques. És interessant de tenir en compte que els gèneres musical generen tantes afeccions com aversions, de manera que, sovint, tan importants són les franges de població que veneren un tipus de música (un gènere) com les franges que el detesten, segurament amb la mateixa vehemència. En relació a aquestes, també similituds relatives als llocs i espais on habitualment es vehicula aquesta música.\nSimilituds referides a l'ús primigeni d'aquestes músiques, a les funcions per a les quals inicialment han estat pensades, sense perjudici que amb posterioritat aquestes puguin variar.\nSimilituds de tipus conceptuals, ja siguin referides a la seva composició o a la seva interpretació, com seria el cas de la fusió d'elements de procedències geogràfiques diverses en el cas de les músiques del món, o de determinats criteris interpretatius en el cas de la música antiga.No en tots els gèneres aquestes similituds funcionen amb la mateixa força i importància com a elements aglutinadors. Més aviat es donen grans diferències en aquest sentit: uns gèneres estan aglutinats sobretot per les referències a l'estil d'un període; altres, pel tema que toquen les seves lletres; altres perquè els seus públics són coincidents; etc. En tot cas, però, és poc habitual considerar que pertanyen a un mateix gènere diferents músiques que només comparteixen similituds d'una tipologia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Abendmusik (en alemany \"música de tarda\", en plural Abendmusiken) és un concert que es brinda en aquest període del dia, usualment en una església.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El format adult contemporary music (en català, \"música contemporània per a adults\"), sovint abreviada com AC, és un tipus de format per a la música, principalment la música pop contemporània, excloent el hip hop, hard rock, pop juvenil o teen pop i temes rítmics i ballables dirigits cap a una audiència adulta madura. Les estacions de ràdio toquen aquest tipus de format que va sovint dirigit cap als radiooients de 25 a 54 anys, el grup més apreciat pel mercat de vendes. L'AC és generalment dividit en quatre grups: «Hot AC», també conegut com a «Adult Top 40» (Top 40 adult), «Soft AC» (AC suau), també conegut com a «Lite», «Urban AC» (AC urbà) a més conegut com a «Urban Contemporary» i «Religious AC» (AC religiós). Algunes canals de ràdio només emeten Hot AC, Soft AC o ambdós. L'AC no és usualment considerat com un gènere específic de música, ja que està composta de diversos temes seleccionats de distints músics de diferents gèneres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Afro-fusion és un gènere de música que combina la música contemporània amb els ritmes tradicionals africans per crear un estil de música híbrid. Les primeres bandes d'afro-fusion no van sobreviure a la dècada de 1970 i la dècada de 1980, i molts dels músics van marxar dels seus països, però a finals de la dècada de 1980 l'estil va revifar amb el retorn dels músics als seus països i una nova fornada de músics. Artistes d'Afro-fusion populars són els britànics Osibisa, Freshlyground, de Sud-àfrica o Zamajobe. També hi ha molts altres artistes d'Afro-fusion a l'Àfrica Oriental.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Anti-folk (o simplement antifolk) és una qualificació musical que s'aplica quan les cançons són de caràcter independent, d'un gènere abstracte o una mena de paròdia de la música folk perquè els mitjans de gravació i producció han sigut francament dolents.\nEs podria considerar aquest gènere com un equivalent al lo-fi i a la música outsider o independent.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El batuque és un gènere musical i de dansa originari de Cap Verd.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Big Room house (o simplement abreujat com Big Room) és un subgènere de l'electro house, situat dins de l'anomenat EDM, amb moltes influències que deriven des del hard techno, el progressive house, el tràngol i el dutch house. Sovint es caracteritza per la introducció de pujades i baixades (amb piano, cordes, vocals), seguit d'un estat altament energètic i una caiguda de baix i bombo generalment simplistes i un \"breakdown\" sintetizado.1 Cada producció està generalment realitzada a una velocitat de 126-132 BPM.2 El terme \"big room\" es refereix a la reverberació de les línies de baix, a l'una de bombos \"minimalistes\", creant una il·lusió de sentir-se en un espai tancat. Actualment, la classificació del Big room com un subgènere de l'electro house està perdent importància, permetent que aquest es desenvolupi més com un gènere musical propi.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Brega és un gènere musical popular brasiler, originat al nord del país. És avui àmpliament adoptat en la societat brasilera i s'estén progressivament a les altres regions del país. En portuguès, l'adjectiu «brega» es tradueix com «passat de moda», especialment en el sud i sud-est del Brasil, on s'utilitza aquesta paraula per a tot el que està antiquat, cursi.El brega és una música abans de tot romàntica i ha conegut un gran èxit a la fi dels anys 1950 fins al començament dels anys 1970 en un context més romàntic, amb les principals celebritats sent Waldick Soriano, Anísio Silva, Reginaldo Rossi, Odair José, Nelson Ned, Agnaldo Timóteo i altres. Des d'alguns anys, va descobrir un nou gir amb l'aparició del «pop-som» (pronunciat «popi-son») o simplement «tecnobrega», més popular entre els joves del nord brasiler.El brega pop de Belém i voltants representa una variant del rock tradicional, més acrobàtic i esportiu. L'abundant producció és molt sovint repetida per molts grups i DJs, i sovint escoltada en les festes o en la tarda del diumenge a la platja, on DJs i altres «bregueiros» instal·len sistemes de so impressionants, en general alimentats per un generador o simplement per mitjans més trivials, com els cotxes equipats amb potents altaveus.El brega té també un fort èxit gràcies a una música més rica i cada vegada més romàntica com el «Calypso», que no té res a veure amb el calipso del Carib. Es poden citar celebritats internacionals com la Banda Calypso, originària de Belém en l'estat de Pará, qui va tenir un gran èxit als Estats Units d'Amèrica. Altres grups: «Companhia do Calypso» que té un repertori molt a prop, tanmateix una mica més carnestoltes, o encara la «Banda da Loirinha», («Banda de la Rosseta») que representa un pont entre el brega i el forrò (estil de música similar i del mateix origen que el brega).", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El calipso, o calypso, és un tipus de cançó i de música d'origen afroantillà (de Trinitat i Tobago), molt popular a les illes del Carib, a les Antilles i Jamaica, de ritme lent i cadenciós, amb reminiscències africanes i hispàniques. És tant anglòfon com francòfon. També és popular a Veneçuela, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Jamaica i en l'Arxipèlag de San Andrés i Providència a Colòmbia, a més del nord del Brasil, principalment a l'estat de Pará.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La cançó melòdica és un gènere musical en el qual abunda una gran presència d'orquestració i hi predominen les balades, encara que també pot tenir influències d'altres estils.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El terme Chanson —Cançó— designa des de començaments del segle xix un gènere musical que s'utilitza per atorgar l'enaltiment de la llengua francesa, amb referències a mestres i models heretats de la literatura poètica francesa, i per oposició o per diferenciació a les formes dominants anglosaxones de la indústria musical.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Chanson russa (en rus: Ру́сский шансо́н, Russki shanson, del francès chanson) és un neologisme que designa un gènere musical que aglutina diverses cançons russes, incloent cançons d'autor, romàntiques, i les que es basen en temes de la classe baixa urbana i l'inframón criminal (Blatnaia pésnia).\nSi bé actualment el terme \"chanson\" és una etiqueta popular, abans de la dècada de 1980 no s'utilitzava massa a Rússia. Algunes fonts assenyalen que el terme hauria sorgit dels emigrants russos que van establir-se a França a principis del segle xx. Altres argumenten que el terme va ser emprat per primera vegada per productors discogràfics russos en la dècada de 1980, que van adoptar la paraula francesa com a estratègia comercial. Si que hi ha consens en el fet que un dels subgèneres més prolífics de la chanson prové de l'univers criminal, i que l'època estalinista va acabar de forjar, tot i que provenia de cançons que durant l'Imperi rus ja es cantaven, amb un epicentre simbòlic destacat a la ciutat d'Odessa. Durant el desglaç de Khrusxov, la Unió Soviètica va alliberar milions de presoners dels gulag. Quan els antics presoners van tornar dels gulags a casa seva en la dècada de 1950, les cançons que havien cantat en els campaments es van fer populars entre els estudiants soviètics i la intel·liguèntsia inconformista. Les cançons sorgides als gulags passaven a formar part de la cultura d'allò prohibit o no oficial, però que l'ús de magnetòfons va fer popular de manera semi-clandestina, un fenòmen conegut com a magnitizdat a manera de la litaretura (samizdat). A la vegada, els anys 60 i 70 va aparèixer una generació de cantautors, també anomenats bards, que interpretàven cançons sovint de caràcter intel·lectual i polític que mantenia característiques tant del gènere de carrer com del blatnaia. En aquesta genració destacaren, per exemple, Vladímir Vissotski o Arkadi Séverni.\nDesprés de la caiguda de la Unió Soviètica, l'estil musical de les cançons va començar a canviar, encara que el contingut no ho va fer. Els artistes moderns afiliats al gènere Chanson utilitzaven nous arranjaments musicals del pop, el rock i el jazz, tot i que mantenien les temàtiques de sempre. Els anys 90, amb l'expansió de les mafies russes, l'univers penitenciàri rus tornava a ritualitzar i cantar noves cançons que tractaven la vida criminal. L'exemple més popular d'aquesta nova generació va ser Mikhaïl Krug, que va passar d'escoltar-se en cintes pirates a vendre milions de cd. L'any 2000 va començar a emetre Radion Shanson, una emissora que emet permanentment cançons del gènere.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La coladeira és un tipus de música propi de Cap Verd basat en l'alternança del cercle de quintes en un to alegre i un ritme ràpid. La temàtica de les lletres, que alternen estrofes en un to i tornades, sol ser satírica o de crítica social. Els instruments que l'acompanyen contenen usualment una guitarra, algun tipus de percussió i un cavaquinho, però la mida i els components de les bandes pot ser molt variable. La coladeira es balla en parella i seguint el ritme amb braços, peus i espatlles. Com a gènere independent es pot rastrejar des de 1930, amb influències brasileres. Després d'un període als anys 60 on es van introduir sintetitzadors i altres instruments electrònics, es va tornar a la versió acústica.,", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Crossover és un terme anglès que —aplicat a composicions i intèrprets musicals— es refereix a aquells i aquelles que apareixen en diferents llistes d'èxits en les quals mostren diferents gustos musicals, o gèneres musicals., als intèrprets o cançons l'èxit dels quals depassa els límits dels seu públic natural per a abastar mercats que, en principi, no són els seus. Si la segona llista d'èxits en la qual apareix és la de pop (com per exemple la llista Hot 100, no es considera un crossover atès que les llistes de pop només assenyalen la popularitat però no constitueixen un gènere específic.\nEn alguns contextos el terme pot tenir connotacions negatives, implicant la dissolució o el rebaixament de plantejaments o de les qualitats essencials i distintives d'una música per acomodar-se al gust majoritari, bàsicament per raons comercials. Per exemple, en els primers anys del Rock and roll, moltes cançons originalment interpretades per músics afroamericans van ser reenregistrades per músics blancs (com per exemple Pat Boone) en un estil més atenuat i assequible -sovint canviant elements de la lletra) que no fossin tan directes com les originals. Aquestes versions esdevenien populars per a unes audiències molt més àmplies.\nEn la mateixa línia el mot a vegades designa la tendència premeditada de la indústria musical a llançar al mercat artistes o cançons ja dissenyats amb una ambigüitat musical concebuda per a entrar amb èxit i de manera simultània en mercats del tot diferents, conformats per públics amb gustos també diversos.\nA la pràctica, el crossover sovint és el resultats de la utilització d'una determinada cançó o estil o intèrpret en la banda sonora d'un film. Seria el cas, per exemple del ragtime arran de l'ús de The entertainer de Scott Joplin al films The Sting (1973) o el fet que la música atonal, prou minoritària entre els amants de la música clàssica té un altre tipus de públic seguidor a partir de la seva utilització massiva en films i sèries de televisió per representar una amenaça que s'apropa, tal com ha fet notar Charles Rosen.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Dancehall és un gènere de música popular jamaicana que es va originar a final dels 70. Inicialment, el dancehall era una versió més simple del reggae que l'estil roots, el qual havia dominat gran part dels 70. A meitat dels 80, la instrumentació digital esdevenia més freqüent, canviant el so considerablement, esdevenint el dancehall digital (o \"ragga\") cada cop més caracteritzat per ritmes més ràpids. Un dels elements claus del dancehall és l'ús extens del patois jamaicà més que l'anglès estàndard i un pes essencial en la pista instrumentals (o riddims).\nEl dancehall va tenir un gran èxit inicial dins de Jamaica en els 80, i en els 90, es va convertir cada cop més popular en comunitats de la diàspora jamaicana. En els 2000, el dancehall va experimentar a tot el món un èxit generalitzat, i pel 2010, va començar a influir fortament en la feina d'artistes i productors occidentals establerts, els qual han ajudat a portar més enllà el gènere a la idea dominant de música occidental convencional.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Danger music o música perillosa és una forma experimental de música i performance d'avantguarda dels segles XX i XXI. Es basa en el concepte que algunes peces musicals poden perjudicar l'oient o l'intèrpret, entenent que la peça en qüestió es pot interpretar o no. Kyle Gann descriu en el seu llibre Music Downtown: Writings from the Village Voice com la composició de Takehisa Kosugi Music for a Revolution dirigeix l'intèrpret a \"tapar un dels teus ulls d'aquí a 5 anys i fer el mateix amb l'altre ull 5 anys després\". Obres com aquesta també s'anomenen a vegades com a antimúsica o antiart perquè sembla que es rebel·lin contra el concepte de música en si. La música perillosa sovint està estretament associada amb l'escola de composició Fluxus, especialment l'obra de Dick Higgins que va compondre una sèrie d'obres titulades Danger Music.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Dark ambient és una forma de música ambiental més fosca i intimidant. La utilització de greus tons, estètica obscura i presuntuosa caracteritza aquest sub-gènere i el classifica en moltes accepcions musicals, passant pel gòtic, l'electrònica o el black metal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El dembow és un gènere musical que es va originar a l'illa de Jamaica arran de la presentació de la cançó «Dem Bow» de l'artista Shabba Ranks el 1990. Després en va aparèixer el riddim («versió instrumental») i el so es va convertir en una part popular del reggaeton. El gènere dembow va arribar posteriorment a Nova York i a Puerto Rico i, finalment, a la República Dominicana.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El drum and bass (sovint citat de forma abreujada amb diverses contraccions en anglès drum'n'bass, drum & bass, D & B, d'n'b, DnB), és un gènere musical de música electrònica de formes rítmiques ràpides i sincopades, basades fonamentalment en el jungle i altres gèneres com el dancehall, funky, Dubstep, Dub, Jazz, Reggae, el raggamuffin, el breakbeat i el rap.\nOriginalment fruit de la unió del hardcore breakbeat del Regne Unit i de l'escena rave, aparegué quan alguns djs i productors començaren a mesclar línies de reggae amb breakbeats (ritmes trencats en anglès) accelerats, predominantment samplejats des de discs de funk i hip hop dels 1970. Tot i que en els seus orígens (1992-93) el temps rondava els 140 beats per minute, aquest va ser accelerant i actualment ronda els 170-190 bpm.\nPioners com Fabio, Grooverider, Andy C, Roni Size, DJ SS, Brockie, Mickey Finn Kenny Ken, Goldie, i altres DJs ràpidament esdevingueren estrelles del drum and bass, aleshores encara anomenat \"jungle\".\nNo hi ha cap distinció semàntica universalment acceptada entre els termes \"jungle\" i drum and bass. Alguns associen \"jungle\" amb material més vell de la primera part dels anys 1990 (de vegades referit com \"techno jungle\"), i veuen el drum and bass com el \"jungle\" més nou. Altres utilitzen \"jungle\" com a abreviatura per a \"ragga jungle\", un subgènere específic dins del regne més ample del drum and bass. Als EUA, el terme combinat \"jungle drum and bass\" (JDB) té certa popularitat, però no està estès en qualsevol altre lloc. Probablement el punt de vista més estès és que els termes són simplement sinònims i intercanviables: drum and bass és \"jungle\", i el \"jungle\" és drum and bass - encara que no deixa d'existir controvèrsia sobre la definició d'ambdós termes.\nEl drum and bass pot ser ballat de formes molt diverses, ja sigui al ritme de la línia de baixos, al ritme de la percussió, al tempo o al ritme dels stabs.\nLa seva primitiva descripció indica un loop de bateria tocat sobre una línia de baixos. És un producte genuïnament anglès (principalment Londres i Bristol), i és considerat per la crítica musical com la més tècnica i tecnològica forma de música dels nostres dies i es pot considerar com l'evolució de la mateixa (amb els loops i patrons / seqüències / algoritmes més complicats de bateria mai escoltats). Va emergir com una gran corrent en els 90 a través de la cultura rave.\nTé diferents subgèneres, els que prenen formes més lentes i ambientals són comunament utilitzats en anuncis, publicitat comercial i caretes de televisió, i sovint són escoltats de forma subliminal a cortinetes musicals de fons.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El dub és un estil de música desenvolupat a Jamaica durant els anys 60.\n\n", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Espiritual negre (en anglès negro spiritual) és un tipus de cant religiós que sorgeix entre els esclaus afroamericans portats als Estats Units durant el segle xix", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Fidjeri, també escrit fijiri o fijri —en àrab لفجري, l-fijrī—, són un tipus de càntics entonats pels pescadors de perles dels estats costaners del Golf Pèrsic, especialment els de Bahrain i Kuwait. Consisteix bàsicament en una melodia interpretada per un cantant principal que és acompanyat per un cor que també fa palmes. Els instruments que acompanyen el fidjeri són el mirwàs —en àrab المرواس, al-mirwās—, un petit tambor de doble cara, i el jahla —en àrab الجاهلة, al-jāhla—), un bol d'argila que es colpeja amb les dues mans.\nHi ha vuit gèneres de fidjeri: sanginni (que es canta a la platja, no en el bot), bahri, adsani, mkholfi, haddadi, hasawi, zumayya i dan, essent en realitat els dos darrer subgèneres del hasawi i del mkholfi, respectivament. Bahri i adsani són els dos gèneres principals.\nEn àrab els pescadors de perles són anomenats nahham —en àrab نهام, nahhām. Salem Allan i Ahmad Butabbaniya són dos dels cantants més coneguts de fidjeri de Bahrain.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Folk-pop o pop-folk és un estil musical, barrejant les músiques folk i pop. És relatiu a la música folk-rock però amb uns arranjaments menys durs.L'estil de folk-pop es pot descriure com una barreja de dues categories. D'una banda es pot presentar cançons de folk amb grans arranjaments, d'altra banda cançons de pop amb arranjaments més íntims i acústics.La música folk-pop va desenvolupar durant la onada de folk-rock als Estats Units als anys 1960. Entre els representants de folk-pop són o eren Simon & Garfunkel, The Mamas and the Papas i Buffy Sainte-Marie. Els Amics de les Arts, Ran Ran Ran i El Diluvi són representants catalans o valencians del gènere.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El funaná (pronunciat [funɐˈna]) és un gènere musical i de dansa originari de Cap Verd. Funaná és un estil de música basat en l'acordió. És, potser, la forma més alegre de la música de Cap Verd. El ritme el proporciona el ferrinho, de la mateixa manera que l'ús de washboards en el zydeco, la serra a la música ripsaw caribenya, i el güiro en la música subsahariana i en la música llatina i precolombina.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El guaguancó és una modalitat de rumba cubana d'origen urbà (regió occidental de Cuba) i eminentment narrativa, la qual forma part de l'anomenat complex de la rumba.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El hardcore melòdic es considera un subgènere del punk i del hardcore. Es basa en ritmes ràpids de rock i guitarres fortes interpretades amb registres directament heretats del punk, però amb melodies més harmòniques i elaborades com a mínim en la veu.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El huaylas és un gènere de música i dansa típic del Perú, sobretot de la zona central. Emparentant amb el huayno, és un gènere folclòric molt popular a tot el país.\nDe ritme i arranjaments molt característiques, el huaylas té dues vessants definides, una de caràcter festiu i altra més cerimoniosa.\nTot i que als seus orígens el huaylas s'executava fonamentalment amb quena, tambor, arpa i violí, les successives influències dels distints gèneres musicals que es van posar de moda al Perú (com per exemple la chicha, o «cumbia peruana») van modificar les agrupacions instrumentals habituals d'aquest tipus de música. Avui dia es pot trobar agrupacions amb instruments elèctrics, així com, més tradicionals, amb bandes de vents, que tenen molta tradició als països dels Andes.\nEls més importants cantants de huaylas són molt populars al Perú, destacant-se Víctor Alberto Gil Mallma (el Picaflor de los Andes), Zenobio Dagha, Reynaldo Unsihuay i Eusebio «Chato» Grados.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El huaino o huaiño (quítxua) és un important gènere de ball i música andina d'origen peruà prehispànic i actualment molt difós entre els pobles andins. Adopta diverses modalitats, segons les tradicions locals o regionals.\nL'home oferix el braç dret per a invitar a ballar, o posa el seu mocador sobre el muscle de la dona; després, es fa el passeig de les parelles pel recinte; finalment el ball, que consisteix en un sabateo àgil i vigorós durant el qual assetja l'home a la dona, tocant-la al girar, i només ocasionalment enllaça el seu braç dret a l'esquerre de la seva parella mentre evolucionen al ritme de la música amb moviments alegres i picarescs.\nEn algunes variants del huayno intervenen bandes t��piques formades per arpes, quenes, etc., i en altres situacions, s'utilitzen instruments europeus com les trompetes, el saxòfon, l'acordió, etc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El ié-ié és un estil de música pop popularitzat a França, Espanya i Llatinoamèrica a la dècada dels anys 1960. A Europa va acostumar a estar representat per noies joves amb un productor artístic a l'ombra i amb cançons influenciades pel soul, el rhythm & blues i el pop, i als EUA, pels anomenats girls groups (\"grups de noies\"), com ara The Ronettes, The Shirelles o The Shangri-Las.\nEl moviment ié-ié té l'origen en el programa de ràdio “Salut les Copains” (“Hola, companys”), creat per Lucien Morisse i presentat per Daniel Philipacci, que es va estrenar el desembre del 1959. El programa va resultar tot un èxit immediatament, i una de les seves seccions, “Le Chouchou de la Semaine” (“L'ullet dret de la setmana”), es va convertir, de fet, en el punt de partida cap a una carrera d'èxit per a molts ié-iés. Totes les cançons presentades com a \"chouchous\" anaven directament als primers llocs de les llistes. El fenomen “Salut les Copains” va continuar amb la publicació d'una revista del mateix títol, que va aparèixer per primer cop a França l'any 1962. Aquesta revista es va publicar més tard a Alemanya, Espanya i Itàlia, amb un èxit semblant.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'impressionisme musical fou un moviment musical europeu en la música clàssica sorgit a finals del segle xix i la primera meitat del segle XX sobretot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per aconseguir una major riquesa tímbrica. En l'Impressionisme musical es dona molta importància als timbres, amb els quals s'aconsegueixen diferents efectes. Si bé aquesta època es va caracteritzar per un ús dramàtic de les tonalitats majors i menors (música tonal), la música impressionista es tendeix a fer un ús normalitzat de la dissonància. Escales poc comunes, com ara l'escala de tons sencers també són típiques d'aquest moviment. També es caracteritza pel fet que els temps no són lineals sinó que s'executen en successió d'impressions. Es relaciona d'aquesta manera amb l'Impressionisme pictòric, que aconseguia les imatges mitjançant petites pinzellades de color. Mentre els compositors romàntics encara utilitzaven formes llargues de la música, per exemple, la simfonia i el concert, mentre que els compositors impressionistes estaven es decantaven més per les formes, com nocturn, arabesc i preludi, que ja havien estat profundament elaborats perls compositors romàntics. Dos dels principals compositors d'aquest moviment foren Claude Debussy i Maurice Ravel.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'indie folk és un gènere musical que sorgí a la dècada del 1990 per compositors d'indie rock i amb fortes influències del folk rock dels anys 1950, 1960 i 1970.\nEl gènere mescla les melodies de la guitarra acústica de la música popular tradicional amb instrumentació contemporània.\nInicialment, les bandes i músics més representatius del gènere, van ser: Ani DiFranco i Dan Bern.Després de la dècada del 2000 es presenten altres bandes que s'uneixen al gènere com: Bright Eyes, The Decemberists, Iron & Wine, Beirut, Manel, Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, Mumford & Sons, Jake Bugg, entre altres.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Krautrock o Kraut Rock (també conegut com a Kosmische Musik) és un corrent musical de rock experimental sorgit a l'Alemanya Occidental a finals dels anys 60. El terme, originalment despectiu, s'usa per a referir-se a una gran quantitat d'artistes alemanys que havien estat influïts per gèneres com el rock psicodèlic, el rock progressiu, la música avantgarde, el rhythm and blues i el jazz, que utilitzaven noves tecnologies i noves formes d'usar les tecnologies d'enregistrament, amplificació i barreja musical, amb noves estructures formals.\nEl krautrock ha estat, de vegades, considerat un subgènere del rock progressiu. Les influències principals en els artistes de krautrock inclouen diversos compositors del minimalisme, d'avantgarde i de free jazz. També es pot incloure en la música ètnica, com un exponent de la música oriental i africana. Alguns dels artistes més importants en van ser Karlheinz Stockhausen, LaMonte Young i John Cage. Així mateix, es poden prendre com a influències del krautrock The Velvet Underground, amb les seves notes sostingudes i els seus ritmes intensos, les experimentacions electròniques dels Silver Apples, els treballs més avantguardistes dels Beatles, el treball d'estudi dels jamaicans Leo Perry i King Tubby, els Pink Floyd de Syd Barrett (i els seus treballs com a solista), els Soft Machine, i en menor grau bandes com ara King Crimson, Frank Zappa & The Mothers of Invention i Mahavishnu Orchestra, a més del rock psicodèlic.\nLes bandes en escena tenien diferents estils. Per exemple, mentre que Tangerine Dream va destacar pel so progressiu basat en sintetitzadors (que es pot considerar space rock), Faust i Kraftwerk (en els primers àlbums) van explorar un so més \"industrial\", mentre que Cluster i Popol Vuh tenien un so més proper a l'ambient i al que després s'havia de denominar new age, i Agitation Free experimentava amb jazz (i elements ètnics). Per aquesta raó, no se sol considerar el krautrock com un gènere, sinó més aviat com un terme per a designar bandes de rock experimental alemany. No obstant això, moltes d'aquestes bandes estaven relacionades entre si i en alguns casos compartien elements com el ritme motorik, instruments electrònics (com ara sintetitzadors), efectes d'estudi, improvisacions, elements i temàtica de música ètnica, etc.\nLa major part d'aquests artistes van ser importants i influents en el desenvolupament de gèneres com la música industrial, l'electrònica, l'ambient, el synth pop, el punk, el postpunk i el postrock. Cal destacar la influència exercida en multitud de músics mitjançant la denominada trilogia berlinesa de David Bowie, amb les seves creacions \"Low\", \"Heroes\" i \"Lodger\", enregistrades entre 1977 i 1979 pel músic britànic en companyia de Robert Fripp i Brian Eno. Així mateix, nombrosos grups experimentals de les últimes dècades han redescobert el so krautrock, per exemple el projecte Stereolab, ferms seguidors de l'obra de Neu! Avui dia, algunes de les bandes de krautrock segueixen en activitat, igual que molts músics que han pertangut a bandes d'escena i que ara toquen com a solistes o han creat noves formacions, com Damo Suzuki.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.\n\nS'expressa majoritàriament a través del vers\nL'objectiu és transmetre una emoció, per tant el punt de vista és subjectiu\nL'acció és només el marc que explica el sentiment, quan apareix, és un gènere del moment\nPredominen els textos en primera persona\nLa seva extensió acostuma a ser més breu que altres gèneres, per guanyar en intensitat\nS'inclou una llista de gèneres lírics comuns: himne, ditirambe, refrany, oda, elegia, sàtira, ègloga, cançó, romanç, balada, sonet i psalm.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El lo-fi (de l'anglès low-fidelity, literalment \"baixa fidelitat\") és un gènere musical popularitzat als anys 80 als Estats Units, que busca un so sense a penes producció, enregistrat sovint amb mitjans de gravació antics o de baixa qualitat. Està relacionat amb la música indie.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Lofi Girl (abans ChilledCow) és un canal de YouTube i un segell musical francès establert el 2017. Proporciona retransmissions en directe de música hip-hop lo-fi les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, acompanyada d'una animació d'estil japonès d'una noia estudiant o relaxant-se.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc. Durant bona part de la seva història va ser polifònic i sense acompanyament instrumental, per a un nombre de veus que variava des de dues fins a vuit, tot i que el més freqüent era entre tres i sis. Els primers exemples del gènere provenen d'Itàlia i daten de la dècada del 1520, i tot i que el centre de producció de madrigals va continuar essent Itàlia, també se'n van escriure a altres països, especialment a final del segle xvi i començaments del xvii. Mentre que moltes altres formes musicals eren estròfiques, el madrigal normalment es dotava d'una música sense repeticions, per expressar de la millor manera possible el sentit i el sentiment de cada línia i cada mot dels versos del text. En part es va originar a partir de la frottola, en part gràcies a un renovat interès per la poesia en llengua vernacla, i també gràcies a la influència de la chanson francesa i de l'estil polifònic del motet tal com l'escrivien els membres de l'escola francoflamenca que havien anat a viure a Itàlia en aquella època. El madrigal gairebé no té res més que el nom en comú amb el madrigal italià del trecento de final del segle xiii i del segle xiv.El madrigal va esdevenir la forma de música profana més important del seu temps. Va assolir el seu màxim desenvolupament a la segona meitat del segle xvi i va perdre la seva importància al segle xvii quan altres formes com la cançó solista van esdevenir més importants. Després de 1630 el madrigal a solo va ser reemplaçat per l'ària gràcies a l'impuls que havia pres l'òpera.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Maloya és un estil de música, cant i dansa nadiu de l'illa de la Reunió. Mestís des dels seus orígens, el Maloya és una creació dels esclaus africans de les plantacions de canyes de sucre, que després van fer seva tots els habitants de l'illa. Maloya està catalogat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l'1 octubre 2009.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La marchinha de Carnaval o marxa carnavalesca és un gènere de la música popular brasilera, nascut a Rio de Janeiro. Fou la música predominant en les festes de Carnaval del segon quart del segle XX. S'inspira en l'estil de les marxes militars, però amb un ritme més ràpid i té lletres picants.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El mashup és un gènere musical basat en la combinació de dos o més cançons pregravades, generalment mediant la superposició de la pista vocal d'una cançó sobre la pista instrumental d'un altra. És un estil controvertit per la seva relació amb la cultura lliure i les qüestions jurídiques relacionades amb les polítiques de copyright.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'mbalakh, o escrit més sovint sota la forma wòlof mbalax, és un gènere musical que s'ha imposat com a música nacional del Senegal i de Gàmbia. Es tracta d'una barreja musical que es creà a partir del njuup, una música tradicional religiosa del poble serer, i d'altres estils occidentals com ara el jazz, el blues o el rock durant els anys 70 al Senegal. Un dels instruments imprescindibles al mbalakh és el sabar, un tabal tradicional. Músics que han participat en la popularització de l'mbalakh a Occident són, per exemple, els cantants Youssou N'Dour, Ismaël Lô, o Cheikh Lô.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El minstrel show, també denominat minstrelsy, és un gènere de música escènica dels Estats Units d'Amèrica que tingué el seu màxim desenvolupament entre 1830 i 1880. L'espectacle consistia en esquetxs còmics, actes de varietats, danses i actuacions musicals d'actors blancs maquillats i disfressats per a representar personatges de raça negra, fet que no tenia inicialment una intenció declaradament racista, sinó que continuava la tradició de l'opera buffa italiana, tot i que sí que va crear uns estereotips que reforçaren un punt de vista racista contra la població negra americana. Hi va haver també alguns intèrprets i grups de negres. Els minstrel show parodiaven les persones negres com a destrellatats, ganduls, bufons, supersticiosos i despreocupats. A pesar d'eixe vessant racista, d'una altra banda, va proporcionar als americans blancs més consciència, encara que distorsionada, d'alguns aspectes culturals d'aquells temps dels negres als Estats Units.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La morna (en portuguès i crioll capverdià, [ˈmɔɾnɐ]) és una música i un gènere de ball procedent de Cap Verd, considerada com un dels gèneres musicals que millor representen la identitat nacional d'aquest país.La lletra d'aquestes cançons és sovint el crioll capverdià i reflecteix la realitat insular del poble capverdià, el romanticisme dels seus trobadors i l'amor a la terra, mentre que la instrumentació inclou diversos instruments acústics entre els quals hi ha el cavaquinho, el clarinet, l'acordió, el violí, el piano i la guitarra.\nLa cantant Cesária Évora ha estat durant el segle XXI la màxima exponent del gènere, ja que el seu timbre de veu ha conquerit i ampliat el públic de la morna des de Cap Verd fins al teatre Olympia, passant pel Carnegie Hall, pel Hollywood Bowl i pel Canecão. Altres intèrprets com Bana i B. Leza són també alguns dels representants més internacionals de la morna, que, en paral·lel al seu èxit nacional, també és molt escoltada a les comunitats emigrants de Nova Anglaterra (Estats Units), Portugal, Països Baixos, França i de diverses regions de l'Àfrica Occidental i de Llatinoamèrica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música acústica comprèn música que solament o primordialment utilitza instruments que produeixen sons a través de mitjans completament acústics, en oposició als mitjans elèctrics o electrònics. El retrònim \"música acústica\" va aparèixer després de l'adveniment d'instruments elèctrics, com la guitarra elèctrica, el violí elèctric, l'orgue electrònic i el sintetitzador.Els intèrprets de música acústica sovint augmenten el seu volum de sortida usant amplificadors electrònics. No obstant això, aquests dispositius d'amplificació romanen separats de l'instrument amplificat i reprodueixen el seu so natural amb exactitud. Sovint es col·loca un micròfon davant d'un instrument acústic i llavors es connecta a un amplificador.\nDesprés de la creixent popularitat del programa de televisió MTV Unplugged durant la dècada del 1990, les actuacions acústiques (tot i que en la majoria de casos amplificades elèctricament) realitzades per músics (especialment bandes grunge) que usualment utilitzen instruments electrònics van arribar a ser col·loquialment conegudes com a actuacions unplugged (\"desconnectades\"). La tendència també s'ha batejat com \"rock acústic\" en alguns casos.\nEl crític musical Craig Conley, de Splendid, suggereix que \"quan la música s'etiqueta com a acústica, unplugged o desendollada, sembla que se suposi que altres tipus de música són plens de tecnologia i sobreproducció i, per tant, no són tan purs\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música escènica és una denominació força genèrica que abraça tot un conjunt de gèneres musicals que comparteixen el fet de ser música vocal, amb solistes i amb acompanyament instrumental, i de tipus narratiu; i que compta amb una escenificació o representació teatralitzada. Des d'un punt de vista diferent hom podria conceptualitzar la música escènica com una obra teatralitzada en la qual els personatges canten -ja sigui totalment o parcialment- sobre un acompanyament instrumental.\nTot i els vincles entre la música i el teatre a la Grècia clàssica, així com l'existència dels drames litúrgics medievals en què els personatges també interpretaven llurs rols cantant, hom considera que el primer gènere de la música escènica europea és l'òpera.\nSón, igualment, gèneres de la música escènica l'opereta, la sarsuela, el musical i el singspiel.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música lleugera (en anglès: easy listening) és un gènere de música popular que es caracteritza per tenir melodies simples, enganxoses i relaxades, amb harmonitzacions senzilles i instrumentació poc cridanera.\nAquest estil musical, sorgit a mitjans del segle xx, va evolucionar a partir de la música swing i la composta per a big band. El gènere inclou dos tipus diferents: l'instrumental i el vocal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música orquestral és un gènere musical de la música instrumental consistent, quasi en exclusiva, per composicions o arranjaments musicals creats per a ser interpretats per una orquestra i que tenen el seu lloc habitual o normal d'execució o interpretació és una sala de concerts.\nÉs important fer notar que altres gèneres musicals que també són pensats per a la interpretació orquestral —com poden ser moltes bandes sonores o música per a representacions teatrals o per a ballet— normalment no són considerades realment música orquestral, atès que s'inclouen dins d'altres gèneres com la música per a pel·lícules, la música incidental o la música de ballet, respectivament.\nLes formes musicals habituals dins de la música orquestral són la simfonia, el concert o el poema simfònic, sense deixar de banda la suite, etc.\nAltres formes musicals com l'obertura operística, tot i que el seu espai original era el teatre d'òpera, ben aviat es va desvincular d'aquesta i es va fer un lloc en el repertori orquestral.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La denominació de música profana actua, en principi, per oposició a la de música religiosa. La frontera entre aquests dos grans gèneres es dona en relació a la intencionalitat originària d'aquesta música.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El terme música taoista fa referència a aquella que té gran importància en la en les cerimònies taoistes. Aquesta rellevància queda demostrada observant com les creences principals es reflecteixen a través dels elements de la música, com ara l'harmonia, la instrumentació i el ritme.\nL'expressió de les creences espirituals a través de la música permet als seguidors del taoisme millorar el seu camí a la comprensió.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música vocal és la música interpretada per un o més cantants, amb acompanyament instrumental o sense, en la qual el cant és l'element que concentra l'interès principal de la composició. La música que utilitza el cant però no el situa en una posició preeminent dins del conjunt d'efectius sonors utilitzats, normalment es considera música instrumental (com per exemple el cor de veus femenines, sense text, al moviment final de Els Planetes de Gustav Holst. Un cas específic de la música vocal és aquella que no té cap acompanyament instrumental; rep el nom de música a cappella.Normalment la música vocal posa en joc un text cantat que habitualment s'anomena «lletra», tot i que també hi ha notables exemples de música vocal interpretada o bé sense text, o bé amb síl·labes mancades de sentit o amb sorolls, a voltes com a onomatopeies musicals. Una composició vocal breu amb text s'anomena, de manera genèrica, cançó.\nProbablement la música vocal és la forma més antiga de música, atès que no requereix cap instrument a part de la veu humana. Totes les cultures musicals tenen algun tipus de música vocal.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música absoluta és un gènere musical que es caracteritza per la seva puresa i per l'absència d'interferències d'elements extramusicals, en contraposició a la música programàtica descriptiva.El terme d'origen alemany absolute musik sorgí de les controvèrsies que durant el segle xix enfrontaren compositors, crítics i filòsofs. Richard Wagner l'utilitzà per a condemnar la música mancada, segons ell, d'una sòlida base poètica o dramàtica; per a ell, la música \"absoluta\" estava aïllada, separada del món, estèril. Eduard Hanslick, contràriament, l'emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text (cançó, si el text és explícit; poema simfònic, si és implícit, a manera de programa), al drama (òpera) o fins i tot als requeriments de l'expressió emocional. Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en termes extramusicals. La música absoluta per excel·lència és, doncs, la música instrumental. Hanslick considerava aquesta qualitat d'aïllament un garant de la puresa: la música només es podia entendre en termes d'ella mateixa. Hanslick va tenir pocs seguidors entre els músics durant la seva vida (1825–1904). Cap al 1920, però, la música absoluta va ser avalada per modernistes líders, inclosos Arnold Schönberg i Ígor Stravinski.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música clàssica índia és un gènere musical propi del subcontinent indi. Aquest tipus de música es fonamenta en dos conceptes: el raga, que és un marc melòdic i tonal, i el tala, que és un marc rítmic. Aquests dos marcs creen una base sobre la qual crear melodies i ritmes des de l'improvisació. El raga i el tala no tenen equivalents exactes a Occident; a diferència de la música clàssica occidental, no existeixen l'harmonia, els contrapunts, els acords ni la modulació.Les arrels de la música clàssica índia es troben en les vedes de l'hinduisme i el Natya Shastra, un antic tractat artístic atribuït a Bharata Muni. El text sànscrit del segle XIII Sangita-Ratnakara, del musicòleg indi Sarangadeva, és considerat com el text definitiu de la música clàssica índia per totes les seves branques.Es pot dividir en la música clàssica índia en la tradició indostànica, pròpia del nord de l'Índia, i la tradició carnàtica, pròpia del sud. Aquesta distinció no existí fins al segle XVI, en què la dominació islàmica del subcontinent indi va propiciar la diferent evolució de la música septentrional i meridional. Tanmateix, les dues tradicions retenen encara ara moltes similituds.Referent compositora de música clàssica índia contemporània és la violinista Kala Ramnath.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música per ballar és música composta específicament per facilitar o acompanyar el ball. Encara que està documentada la combinació de ball i música en temps antics (per exemple, els vasos grecs antics de vegades mostren ballarins acompanyats de músics), la primera música de ball occidental que encara podem reproduir amb un grau de certesa són algunes danses medievals. Els primers d'aquests balls supervivents són gairebé tan antics com la notació musical occidental.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El neofolk és un gènere musical que es va crear a partir dels cercles musicals de l'Europa postindustrial. Es pot dir que el neofolk és un tipus de música folk amb una varietat de sons com poden ser: pianos, instruments de cordes i altres elements de la música industrial juntament amb la música experimental.El gènere està associat amb: la música tradicional, el paganisme europeu, el misticisme cristià, el romanticisme, l'esoterisme i l'ocultisme. Llavors podem dir, que els músics del neofolk poden tenir tendències a altres gèneres postindustrials (música neoclàssica i la música marcial) o poden tenir vincles amb cercles pagans o altres societats i cultures diferents.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La neopsicodèlia és la música que emula o que està en gran part influenciada per la música psicodèlica dels anys 60. Va ressorgir a finals dels anys 70 i a principis dels 80 entre les bandes post-punk britàniques i va ser assimilada per grups de les escenes Paisley Underground i Madchester, despertant també l'interès esporàdic d'artistes i de grups de gran popularitat del nou mil·lenni.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música new-age, de vegades anomenada música de l'espai, és un estil generalment molt melòdic i sovint totalment instrumental. Tot i així, les fronteres d'aquest gènere són bastant borroses i definir-lo de manera precisa és prou difícil. Entre els seguidors, classificar certs grups o àlbums com a música new-age és, de vegades, una font de controvèrsia. Molts artistes, en part basant-se en l'afiliació amb la ideologia new-age, han declarat que no consideraven que la seva música pertanyés a aquest estil.\nUna forta proporció de les obres qualificades de new-age són electròniques i instrumentals, sovint basades en acompanyaments poc contrastats, o llargs passatges amb programes seqüenciadors. Poden ser habituals obres molt llargues, de 20 minuts o més. Els arranjaments vocals i la utilització d'instruments acústics són més rars. De vegades són utilitzades gravacions de sorolls naturals com a introducció en una pista o en tot el tros. Aquests recursos s'apliquen igualment a molts gèneres secundaris de la música ambiental, i no hi ha cap frontera definida entre la música ambiental i la música new-age.\nL'àlbum Ray Of Light de Madonna va popularitzar àmpliament la música new-age.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El terme New Wave (New Wave rock music, en anglès) s'utilitza generalment per definir un gènere musical originat en el rock a la fi de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980, com un derivat del punk rock. La new wave va sorgir com una nova forma de rock que es basava en el so del rock and roll de la dècada de 1960, així com el punk es va basar en el rock dels anys 1950. El gènere es va caracteritzar per mesclar habitualment elements del funk, reggae i ska, i també l'ús de sintetitzadors.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Noise (literalment soroll en anglès) és un gènere musical que utilitza sons desagradables sota circumstàncies normals. De vegades, el noise és considerat una contradicció atès que el soroll és generalment definit com un so no desitjat o no intencional i, per tant, com l'oposat a la música. De qualsevol manera, en un sentit més general es considera soroll a qualsevol so extremadament fort o dissonant. Un dels músics més importants del noise, el japonès Masami Akita (conegut pel seu pseudònim artístic Merzbow) va declarar que \"Si per soroll (noise) ens referim a un so incòmode, llavors la música pop és soroll per a mi\". La música noise no és soroll per als seus oients, encara que és sorollosa en el sentit més general de la paraula.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Noise pop és un sub-gènere que forma part de l'estil de música noise. La música noise és trencadiça i revolucionària, i trenca amb tots els esquemes musicals, perquè la base fonamental de la seva estètica és el soroll. Per tant, la música soroll (noise) estableix la possibilitat de música en el soroll. Un dels gèneres derivats d'aquesta música noise és el noise pop genre, que consisteix en la utilització de la distorsió d'eines, entre altres estris i instruments, fent tot seguit una fusió amb els elements bàsics del pop. Així doncs, es tracta d'un gènere de música més accessible que no si fos purament soroll.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Nouvelle Chanson (pronunciació francesa: ​[nuvɛl ʃɑ̃sɔ̃], «Nova Cançó», derivada de l'expressió francesa nouvelle scène française) és un gènere musical de Chanson, que va sorgir a França la dècada dels anys 1990 i es va desenvolupat en la dels 2000. Aquest gènere s'inspira en representants de la Chanson francesa com Jacques Brel, Georges Brassens, Léo Ferré o Barbara, encara que amb un estil més soft-pop i que les principals influències semblen ser artistes més rockers com Serge Gainsbourg o Brigitte Fontaine. Entre els principals exponents francesos de la Nouvelle Chanson es poden esmentar artistes com Benjamin Biolay, Émilie Simon, Coralie Clément, Keren Ann, Françoiz Breut, Olivia Ruiz, Camille o Dominique A. També s'utilitza el terme Chanson Nouveau i, com a gènere en desenvolupament, hi ha un considerable desacord fins i tot a França sobre qui pertany a aquest gènere i com s'ha de descriure.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El pansori (hangul: 판소리) és un gènere coreà de narració musical on intervenen un cantant i un percussionista. En els seus inicis era una forma de música tradicional de diversió de les classes més baixes, però el pansori es va estendre a l'elit coreana durant el segle xix. Mentre l'interès públic en el gènere ha minvat des de mitjans del segle xx, avui, el govern coreà del sud considera a molts cantants de pansori \"tresors nacionals en vida.\" El 2003, la UNESCO va reconèixer el pansori com a Obra mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dona una versió més o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre. Via el llatí paraphrasis prové del grec παράφρασις, derivat del verb παρaφράζειν que significa «dir el mateix, amb altres paraules».En lexicografia s'utilitza la paràfrasi de definició com per exemple: «democràcia, sistema polític on el govern és elegit per la majoria.» La recerca de l'equivalència entre la primera frase i la paràfrasi sempre és un repte per al lexicògraf. Als diccionaris de traducció, la paràfrasi sovint és l'única solució quan no existeix cap equivalència.\nEn la retòrica era un dels exercicis bàsics a l'època romana que encara s'utilitza en la pedagogia avui: repetir amb paraules pròpies allò que un altre va dir. En l'ensenyament, la paràfrasi pot ser un exercici per a verificar si l'alumne ha ben bé comprés el tema en mostrar que és capaç d'explicar-lo amb les seves pròpies paraules.\nLa utilització de paràfrasis voluntàriament incorrectes i iròniques de les quals tothom en reconeix immediatament l'original és un procediment literari i periodístic, com per exemple en aquestes paràfrasis de lemes nacionals: «Una, grande y corrupta» (Espanya franquista), o «In Money we Trust» (Estats Units d'Amèrica), «La unió fa la farsa» (Bèlgica) o encara «Liberté, égalité, sexualité» (França).\nEn la música, des de Franz Liszt és un sinònim de variació.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El post-hardcore és un subgènere musical del hardcore punk. Les primeres aparicions del gènere foren a Washington DC, a mitjans dels anys 1980, encara que no va ser més conegut fins a principis dels anys 1990.\nEl post-hardcore està marcat pels ritmes precisos i la seva instrumentació basada en guitarres intenses acompanyades d'interpretacions vocals que moltes vegades són cantades talment crits o xiuxiuejos. El gènere ha aconseguit un equilibri únic de dissonància i melodia, en part canalitzant l'estil sorollós i ràpid del hardcore en més mesurades i subtils formes de tensió i descàrrega. Cal destacar, que serva de les seves arrels hardcore la intensitat i la consciència social, així com també l'ètica do it yourself, tot i que s'absté bastant de la ira desenfocada i imprecisa\nEl gènere també inclou grups amb tendències decididament art rock, rock experimental o post-rock, com són: Fugazi, Quicksand, LostAlone, Fightstar, Escape the fate, Alesana, A Static Lullaby, Serpent o Toundra.\nEl so original del post hardcore va perdre popularitat durant els anys 1990, encara que prospera en ambients més alternatius, així com en noves expressions més radicals. Alguns gèneres relacionats són l'emo i el math rock, els quals comparteixen un mateix llegat amb el post-hardcore.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música psicodèlica, música àcida o lisèrgica (en referència a l'àcid lisèrgic o LSD), és un gènere musical que pretén evocar, ja sigui líricament o sonorament, l'experiència psicodèlica.\nLes drogues psicodèliques han estat usades per diverses cultures pre-modernes i molt sovint el seu ús anava i va acompanyat per música tal com passa avui en dia en algunes cultures del xamanisme americà. De totes maneres, el terme \"psicodèlica\" es troba lligat a la música per primera vegada al rock sorgit a mitjans dels anys seixanta al Regne Unit i els Estats Units i influït pel moviment hippie dins d'una perspectiva estètica que també era compartida per l'art psicodèlic en les seves formes visuals però essencialment situables dins del moviment de la psicodèlica lligada a l'expressió artística de l'experiència psicodèlica.\nAquesta perspectiva estètica-musical del rock psicodèlic va influenciar altres gèneres com el soul o el funk en l'anomenat soul psicodèlic i el p-funk de George Clinton, el rock progressiu o el jazz fusió, i a músics més enllà dels Estats Units i la Gran Bretanya al voltant del món. Després, als anys 80 algunes variants de la música electrònica i del trance reprendrien l'estètica psicodèlica en la música en gèneres com el psytrance, en els noranta el psybient i en els 2000 el psybreaks. En certa manera també la psicodèlia va influenciar al dub, el qual usualment es troba lligat amb el consum de cànnabis. A la dècada dels vuitanta i noranta apareix el dub electrònic el qual també seria un important precedent en l'evolució del psybient.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El psychobilly és un estil musical de naixement exclusivament anglès. Recau sobre The Meteors l'honor d'obrir l'etiqueta de psychobilly com un gènere musical, tot i que el terme era utilitzat per The Cramps abans dels 80's en alguns dels seus cartells, tot i que sempre van dir que aquella paraula, extreta d'un tema que cantava en Johnny Cash, no era un estil de música, sinó una paraula per cridar l'atenció. El psychobilly és una evolució estètica i musical del rockabilly que havien actualitzat els Stray Cats i que van gaudir de cert èxit al Regne Unit. Molts cops s'emparenta el psychobilly amb el punk, però segurament més per actitud i per la velocitat de la música que per altres motiu. Només cal fixar-nos en les primeres bandes angleses com The Restless, The Guanabatz o The Sting-Rays per veure que estèticament s'enquadraven dins de l'estètica rockabilly, tot i que presentaven lletres relacionades amb el sexe, la ciència-ficció o les pel·lícules de terror. Aquesta primera fornada de grups psychobillys actuaven de manera recurrent al Klub Foot, els baixos de l'Hotel Clarendon Ballroom (ara ja derruït) i que amb una capacitat per 900 persones va ser el centre de pelegrinatge de seguidors de tota Europa. Amb el nom d'Stomping At The Klub Foot es van editar una sèrie de CDs i LPs amb el millor del psychobilly que va actuar a la sala.\nA partir de la segona meitat dels 80's apareix una segona fornada de grups que acceleren encara més la música, i exageren la seva estètica. Els tupés i la roba americana dels 50's que havia marcat els grups de la primera època, es torna ara més exagerada. Bandes com Klingonz, Mad Sin o sobretot Demented Are Go es deixen tupés molt extremats, comencen a utilitzar maquillatge i les seves lletres es tornen encara més exagerades, tractant assassinats i conductes sexuas inapropiades o paròdies de ciència-ficció. Segurament aquesta estètica i l'acceleració i duresa musical d'aquestes bandes és el que fa creure que el psychobilly està influenciat o es una mena de punk. Però observant l'evolució de la música i sobretot la història dels grups veurem que l'escena psychobilly va tenir un grup de seguidors només d'aquest corrent, i que el circuit de concerts mai va barrejar-se ni als 80's ni als 90's amb grups o festivals punk. Cosa que sí ha tingut lloc a partir del segle XXI.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La música raï (IPA: [rɑi]; Àrab: راي) és un estil de música folk originari d'Algèria que es remunta als anys 20 del segle passat. El naixement del raï es produeix en ciutats com Orà, Mostaganem o Chlef, entre la gent de barris populars i d'origen humil, essent freqüents lletres amb un alt contingut polític i social. Tradicionalment cantat per homes, durant el segle XX s'ha popularitzat també entre les dones. El gènere mescla instruments tradicionals, sintetitzadors, bateries electròniques i baixos, amb l'objectiu d'adaptar els gustos actuals als ritmes tradicionals de la zona. Així doncs, entre els estils que més han influït en el raï, en destaquen la música andalusina, la música àrab o ritmes beduïns com el desert blues.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Rapcore, és un gènere musical que combina els elements rap, gangsta rap, hard rock, nu metal, metal alternatiu, hardcore punk i de vegades, funk. Aquest gènere, també és anomenat rap metal o rap rock, i ha sigut una gran influència, alhora de crear estils com el nu metal.\n\n", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Rebétiko, en plural rebétika (en grec ρεμπέτικο i ρεμπέτικα respectivament), ocasionalment transliterat com a rembétiko, és el nom d'un tipus de música folklòrica grega. Un tipus de música d'arrel que té clares similituds amb altres músiques de l'àrea mediterrània. Les cançons, que sovint han estat comparades a gèneres com el blues estan plenes de dolor, passió, romanticisme i amargor. Habitualment són cançons melancòliques que ens parlen de les desgràcies de gent normal i corrent. La guerra Greco-Turca amb el famós incendi de Smyrna, va portar una onada de milions de persones que es van refugiar a Grècia. Aquests refugiats van ser els principals propulsors de la popularització de la música Rebétiko al país. Moltes cançons de rebétiko primerenques ens parlen de drogues, especialment d'haixix la qual cosa va fer que el gènere fos criminalitzat per la dictadura de Ioannis Metaxàs en 1936. Damianakos Stathis ha fet notar que les cançons rebétiko dels primers temps són sobretot l'expressió cantada del proletariat. Totes les cançons rebétiko tenen ritmes ballables, sobretot de zeibékikos, aptàlikos, khasàpikos i sérvikos, però també s'hi troben ritmes de balls com tsifteteli, karsilamàs, sirtós i altres. Les cançons de rebétiko eren cantades exclusivament per homes, tot i que durant la segona meitat del segle XX han sigut versionades per dones.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La reggada (en amazic areggada o imedyazen) és un gènere musical marroquí del Béni-Snassen, al nord-est del Marroc. Aquesta dansa i aquesta música provenen d'un antic ball de guerra dels lluitadors del Béni-Snassen anomenat Aarfa o imeyazen. La reggada és molt popular a la regió del Béni-Snassen : Oujda, Berkane,Saidia i Ahfir.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Roots reggae és un subgènere del reggae que es va desenvolupar a Jamaica a partir de l'ska i el rocksteady i es va fer famós fora del Carib, en bona part, gràcies al llegendari cantant i compositor Bob Marley. El roots reggae tracta de la vida quotidiana i les aspiracions dels artistes interessats, incloent-hi el costat espiritual del Rastafari. També s'identifica amb la vida del ghetto, i els pobres rurals. Els temes lírics inclouen l'espiritualitat i la religió, la pobresa, l'orgull negre, els problemes socials, la resistència al govern i l'opressió racial i la repatriació a Àfrica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un Sea shanty és un tipus de cant de mariners usat per augmentar la productivitat en els treballs realitzats a bord. Molts sea shanties s'han conservat per mitjà de la tradició oral i segueixen interpretant-se en l'actualitat encara que sovint fora del seu context original.\nEls sea shanties es van desenvolupar com un mètode per augmentar la productivitat a bord, en coordinar sota el mateix ritme a grups d'homes perquè treballin conjuntament o de forma més veloç. Un altre efecte dels sea shanties era reduir l'avorriment i la tensió en el vaixell, a més de crear vincles entre els tripulants, la qual cosa reduïa el fàstic cap al vaixell i feia els llargs viatges més amens a més de reduir-ne el risc de motí.\nGeneralment els sea shanties s'estructuraven de forma antifonal (pregunta-resposta) entre el cantant principal o shantyman i el cor. Un home cantava un vers i la resta dels homes responia a l'uníson, per la qual cosa moltes mancaven de tornada. Exemple d'això és la famosa Blow The Man Down:\nShantyman: I'm a deep water sailor just in from Hong Kong\nCor: to my way hi ha, blow the man down\nShantyman: if you'll give em some grog, I'll sing you a song\nCor: Give em some time to blow the man down", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El schlager (alemany: [ˈʃlaːɡɐ], del verb alemany schlagen, «colpejar», traduïble per \"cop (d'èxit)\" és un estil de música popular, generalment lleugera i enganxosa, que consisteix en una cançó el text de la qual sol ser poc exigent, amb acompanyament instrumental de música pop. És prevalent a Europa Central i del Nord i al sud-est d'Europa (en particular, Alemanya, Àustria, Albània, Bulgària, Finlàndia, Eslovènia, Sèrbia, Croàcia, Polònia, Hongria, Romania, Suïssa, Escandinàvia i els països bàltics), a i també (en menor mesura) a França, Bèlgica, Països Baixos i Regne Unit.\nLes cançons tradicionals de schlager són balades dolces i sentimentals , amb una melodia senzilla i enganxosa o amb tonades pop lleugeres. Les lletres solen centrar-se en l'amor, les relacions i els sentiments. La variant nòrdica de schlager (sobretot a Finlàndia) ha pres elements de cançons populars nòrdiques i eslaves, amb lletres tendents a temes melancòlics i elegíacs. Musicalment, el schlager presenta similituds amb estils com la música lleugera.\nLa paraula alemanya Schlager (que al seu torn és un calc de la paraula anglesa hit) és també una paraula manllevada en algunes altres llengües (hongarès, lituà, rus, hebreu, romanès, per exemple), on conservava el seu significat de \"hit (musical)\". L'estil ha estat sovint representat al Festival de la Cançó d'Eurovisió i ha estat popular des del començament del concurs el 1956, tot i que a poc a poc va sent substituït per altres estils de música pop.\nAmb el pas del temps, la música schlager ha canviat gradualment cap a música electrònica en lloc de música pop genèrica, a causa de l'ús generalitzat de sintetitzadors al llarg de les seves diverses implementacions durant les últimes dècades.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El screamo és un subgènere de l'emocore i del Hardcore punk. La paraula screamo ve de Scream emo (crit, en anglès). Consisteix bàsicament en una fusió de hardcore caòtic carregat de lletres que tracten temes principalment existencialistes, així com amb gran càrrega tant emocional com intel·lectual. Es caracteritza principalment per vocals o crits forts moltes vegades violents i dramàtics. Les característiques principals del screamo són en canvi que amb el hardcore les cançons i els crits són més lents i duren més i tendeixin a cridar més agut.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El sertanejo o música sertaneja és un gènere musical del Brasil sorgit a partir de la dècada de 1910 per compositors urbans i rurals, considerada sovint com la versió brasilera del country estatunidenc. Actualment és l'estil musical més popular del Brasil, superant fins i tot la samba, en la majoria dels estats del país (especialment São Paulo, Minas Gerais, Goiás, Rio de Janeiro, Rio Grande do Sul, Mato Grosso do Sul, Mato Grosso, Rondônia, Tocantins i Paranà).\nEl tipus de sertanejo més tradicional és el sertanejo caipira o música caipira. Aquest subgènere musical va tenir inici amb el Bandeirisme del segle XVI i es va acabar de desenvolupar a principis de segle XX.\nInicialment, tal estil de música va ser propagat per una sèrie de duets musicals, amb l'ús de l'anomenada viola caipira i duets vocals. Aquesta tradició segueix fins avui en dia, en què sovint hi ha una parella que generalment té cantants amb veu tenor (més aguda), nasal i amb l'ús accentuat del falset. Mentre l'estil vocal s'ha mantingut relativament estable al llarg de les dècades, el ritme, la instrumental i les melodies van incorporant elements d'altres gèneres populars.En general, és acceptat que la música sertaneja es divideix en els subgèneres \"Caipira\" o \"Sertanejo Raiz\", \"Sertanejo Romàntic\" i \"Sertanejo Universitari\".", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El skiffle és un tipus de música folk influenciat per gèneres com el country, el jazz i el blues. Els músics utilitzen instruments com la guitarra acústica, l'harmònica o el banjo, i instruments improvisats o casolans com pintes, cassoles, un safareig o taula de rentar, fulls de paper, etc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Soca és un gènere musical originat a Trinitat i Tobago i popular a Veneçuela específicament a la Regió nord-oriental (Güiria) i la Regió Guaiana. Derivat del calipso, que és provinent al seu torn del Kaiso, i bastant proper musicalment al dancehall. El soca combina la melodia ballable del calipso amb una insistent percussió (usualment electrònica). La música soca ha evolucionat en els darrers vint anys princialmente impulsada per músics de Trinitat i Tobago, Saint Vincent i les Grenadines, Barbados, Saint Lucia, Antigua i algunes bandes de San Cristóbal i Neus, Jamaica, Veneçuela, Costa Rica, Panamà i Antilles Menors. L'origen de la paraula és l'abreujament de soul calipso.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El soukous, anomenat també lingala o congo, és un estil musical modern, originat al segle xx (durant les dècades de 1930 i 1940) a la zona central del continent africà, ocupada actualment pels estats República del Congo, República Democràtica del Congo, Gabon i República Centreafricana, que es feu popular per tota Àfrica. Soukous, derivat del terme francés sécouer, 'sacsejar', era el nom d'un ball popular en els anys 60 en el Congo Belga i Francés, una adaptació africana de la rumba cubana.El soukous es diu \"música del Congo\" a l'Àfrica Occidental, i lingala a Kenya, Uganda i Tanzània, en referència a l'idioma lingala de la zona on s'originà. En els vuitanta i començaments dels noranta, es popularitzà un estil més ràpid de soukous anomenat kwassa kwassa. Actualment, hi gaudeix de popularitat un estil anomenat ndombolo.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'Stoner rock, també anomenat stoner metal, desert rock o fins i tot stoner doom, és un gènere musical que combina elements del doom metal amb el rock psicodèlic i l'àcid rock. Es diu que el tempo i el groove són parts definitories. Aquest gènere marcat pel seu component de fusió sorgí a la dècada de 1990. Molt possiblement, bandes musicals com ara Queens of the Stone Age, Kyuss, Karma to Burn, Masters of Reality, Sleep i Yawning Man són considerades pioneres dins d'aquest estil.Pel que fa l'origen del terme, es pensa que stoner rock podria provenir del títol de la compilació de la discogràfica holandesa especialitzada en heavy Roadrunner Records, «Burn One Up! Music for Stoners». També s'ha parlat d'aquest sub-gènere com Desert rock. Aquest qualificatiu s'ha rastrejat fins a MeteorCity Records al 1998, quan el segell discogràfic publicà una recopilació de stoner rock titulada «Welcome to MeteorCity». Aquest darrer terme sol servir de paraigües per a bandes de rock dur, de manera que no tots els grups d'stoner rock es consideren també bandes de rock del desert.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Tin Pan Alley és el nom donat al conjunt d'editors musicals i compositors de Nova York que van dominar la música popular dels Estats Units d'Amèrica al tombant del segle xix al xx. El nom referia originalment un lloc específic: West 28th Street, entre la Cinquena i la Sisena Avinguda, a Manhattan.L'inici de Tin Pan Alley se situa generalment al voltant de 1885, quan un grup d'editors de música es va instal·lar al mateix districte de Manhattan. La fi és menys clara. Alguns l'inicien al començament de la Gran Depressió a la dècada de 1930, quan el fonògraf i la ràdio van suplantar la partitura com la força impulsora de la música popular americana, mentre que altres consideren que va ser vigent fins a la dècada de 1950 quan els estils anteriors de la música popular nord-americana van ser eclipsats per l'ascens del rock & roll.L'origen del nom que traduït seria «carreró de la cassolada» no està clar. El relat més popular sosté que el seu origen va ser una referència despectiva de Monroe Rosenfeld, periodista del New York Herald quan parla del so de molts pianos tocant alhora diferents cançons, produint una sonoritat idèntica al xivarri d'una cassolada.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El trap és un subgènere musical del rap, aparegut al principi de la dècada del 1990 com una evolució del gangsta rap i el crunk. S'originà als suburbis de la ciutat estatunidenca d'Atlanta, on hi ha les trap houses, cases on es ven crac i altres drogues, i on els consumidors es troben «atrapats» en el seu propi slang al marge del sistema. La seva popularitat va augmentar a nivell internacional entre els anys 2010 i 2019.\nA nivell de composició, el trap no és un estil musical interpretat amb instruments orgànics, sinó que la producció es basa en l'ús d'un ordinador amb programari d'edició de so, sintetitzadors, una caixa de ritmes i diversos efectes de so per a fer beats i melodies, sovint a càrrec d'una persona especialitzada anomenada beatmaker, encara que es poden aprofitar cançons i fer-ne remixos, tot per acompanyar la veu filtrada amb Auto-Tune.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El trop és un recurs musical usat originalment en antics entorns populars profans. En la música grega, el trop era l'altura basada en l'octava mitjana de les veus i l'element principal de l'estructura musical.En l'època medieval, es va denominar trop a una forma musical que perllongava i embellia la litúrgia afegint text, música o ambdós; sovint la música incorporada eren antics melismes d'origen grec o romà. Al cant gregorià el trop consisteix a afegir paraules en els melismes. No es cantaven, es feia servir com a recurs mnemotècnic per facilitar la memorització dels melismes. Un troper és un llibre de cants litúrgics amb trops.Inicialment el text s'inseria, com recordatori de la melodia que no contenien gaire text, a més d'explicar i embellir la litúrgia. Amb el temps, els nous textos es van incorporar en tots els elements de la missa, encara que són més freqüents en l'Introït, Kyrie, l'Al·leluia i el Benedicamus domini.\nLa seva gran proliferació i els canvis i substitucions del text original, ja no contribuïen a la comprensió de la litúrgia i van desvirtuar el seu esperit original. En constatar que els texts sovint es van allunyar cada vegada més de l'ortodoxia, l'església catòlica va voler restaurar-la i recuperar el territori perdut a les diferents dissidències protestants. En conseqüència, el Concili de Trento va prohibir la majoria dels trops el 1653. En la seva forma inicial no contenien text, en evolucionar van incorporar primer text literari sense rima i després també en vers. Abans d'evolucionar vers un gènere musical, tenien abans de tot un funció de recordatori i d'explicatiu del text o del ritu.\nPoden ser només textuals (verbeta), només musicals o mixt, el tipus més freqüent.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El vaporwave és un microgènere musical que s'inscriu dintre el gènere de l'electrònica. Originari del 2010, aquest microgènere utilitza sons de la dècada dels 80 alentits i desconstruïts, amb un to nostàlgic, combinats amb ritmes de baix i bateria moderns.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En música una villanella (plural villanelle — no s'ha de confondre amb la forma poètica francesa villanelle) és un gènere lleuger de la música vocal italiana del Renaixement que es va originar en aquell país a finals de la primera meitat del segle xvi. Primerament va aparèixer a Nàpols; posteriorment va rebre influència de la canzonetta i, encara posteriorment, va influir al seu torn en el madrigal. Cap a mitjan segle xvi va esdevenir una de les formes més populars de les cançons italianes.\nLa temàtica sovint és rústica, còmica o fins i tot satírica; sovint hi ha paròdies dels manierismes que són habituals en gèneres vocals més elevats i sofisticats del moment, com ara el madrigal. L'esquema de les rimes dels versos en les mostres més primerenques d'aquest repertori normalment són abR abR, abR ccR.\nEn els primers temps, les villanelle eren sempre per a tres veus sense acompanyament musical, normalment dues de femenines i una de masculina. Els primers compositors eren napolitans: Giovanni Domenico da Nola i Giovan Tomaso di Maio; altres compositors posteriors, ja no napolitans, inclouen a Adrian Willaert, Luca Marenzio, Adriano Banchieri, Orlando di Lasso i altres, els quals també van deixar producció en altres formes i gèneres més elevats.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un virelai (pl. «virelais») és una forma poètica medieval, freqüentement musicada. És una de les tres formes fixes (com eren la balada i el rondó), i fou una de les mètriques més comunes a Europa des de la segona meitat del segle xiii fins a finals del segle xv. La paraula «virelai» procedeix del francès virer (girar) + lai.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Visual Kei (ヴィジュアル系, vijuaru kei; literalment \"estil visual\") és un gènere musical japonès \"underground\" que va tenir el seu major apogeu a finals dels anys 80 i començaments dels 90 a les principals ciutats del Japó.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El xoro (del portuguès choro [ˈʃoɾu]) és un estil musical instrumental brasiler. Es caracteritza pel virtuosisme, la improvisació, modulacions subtils i farcit de síncopes i contrapunts. Es considera el primer estil musical popular i urbà típic brasiler. El terme significa 'plor' o 'lament' i tradicionalment se l'anomena xorinyo (chorinho). Malgrat el seu nom, aquest estil sovint té un ritme ràpid i alegre.\n\nÉs originari de Rio de Janeiro al segle xix. Originalment el xoro s'interpretava per un trio de flauta, guitarra i cavaquinho (petita guitarra de quatre cordes) i, normalment, veus. Altres instruments utilitzats en aquest gènere són la mandolina, el pandeiro –semblant al pandero o pandereta—, el clarinet, el saxòfon, la trompeta i el trombó.\nDiversos autors i intèrprets freqüentaren el gènere. Pixinguinha en fou un dels principals creadors i promotors, establint-ne el cànon i incloent-lo com a producte per a les emissores radiofòniques, després d'haver estat el primer a introduir-hi influències del jazz i dels ritmes afrobrasilers –amb les consegüents crítiques dels puristes de l'estil, contraris a influències externes, i les de la societat benestant brasilera racista– i arranjar els xoros en partitures complexes, per a grans formacions musicals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El zouk és un gènere musical originat a principis dels anys 1980 a les Antilles Franceses, especialment a la Martinica i Guadalupe. Aquesta música ràpida de carnaval es va popularitzar a Europa gràcies al grup Kassav', i ha evolucionat fins fer-se indistingible del Compàs Haitià.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat. D'una banda és una disciplina d'estudi que s'insereix dins de la musicologia històrica i, de l'altra, és el resultat de les dades i interpretacions fetes pels musicòlegs i altres investigadors. Al seu torn, l'estudi de com aquest estudi de la història de la música ha anat evolucionant al llarg del temps es coneix com a historiografia de la música.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El concepte de música antiga inicialment es referia a la música anterior a l'adveniment del Classicisme, incloent per tant la música medieval, renaixentista i barroca.\nLa denominació 'música antiga' en la seva concepció inicial no feia referència només al període en què s'havia compost la música que s'hi englobava, sinó que incloïa una determinada manera d'encarar-ne la interpretació: amb criteris musicològics, partint del coneixement que aporten les fonts de l'època, així com del seu context, i fent ús dels instruments per als quals el repertori en qüestió havia estat pensat (o utilitzant rèpliques modernes fetes igualment amb criteris historicistes).\nAlguns dels grans noms de la música antiga han reivindicat que la seva labor no sols té un pol de referència, en les dates de composició d'aquestes obres, sinó que en tenen un altre, en la contemporaneïtat dels auditoris als quals es dirigeixen, cosa que -implícitament- sembla que els eximeix de l'observança estricta del mètode musicològic.\nSón noms importants en la música antiga: Jordi Savall, Christopher Hogwood, Trevor Pinnock, John Eliot Gardiner, Nikolaus Harnoncourt o René Jacobs.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'Arca Musarithmica (també Arca Musurgia o Arca Musical) és un dispositiu d'informació que va ser inventat per l'erudit jesuïta Athanasius Kircher a mitjan segle xvii. El seu propòsit era permetre als músics compondre la música d'església. A través de tècniques combinatòries simples l'arca, és capaç de produir milions de peces de música polifònica de quatre parts. A l'igual d'altres ajuts de càlcul de l'època, l'arca prefigura la tecnologia informàtica moderna. És un dels primers exemples de «Creativitat Artificial». El dispositiu anticipa les tècniques aleatòries i informàtiques de composició del segle xx –com la «música casual» de John Cage–. I pot ser com una espècie d'algorisme de composició musical en forma física.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Les Cançons hurrites són una col·lecció de fragments de música inscrites en cuneïforme en tauletes d'argila trobades en una excavació a l'antiga ciutat dels amorrites-cananeus de Ugarit, en un promontori al nord de Siria, que daten de l'any 1400 aC aproximadament. Una d'aquestes tauletes es troba conservada gairebé íntegrament i conté l'himne hurrita a Nikkal (també conegut com l'Himne de culte hurrita o un Záluží als déus, o simplement h.6).\nMentre que els noms dels compositors d'algunes de les peces es coneixen, l'h.6 és una composició anònima.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Dodekachordon és un famós tractat sobre música publicat a Basilea l'any 1547 per Henricus Glareanus\nEn tres parts, el tractat comença amb un estudi de Boeci, el qual va escriure extensivament sobre música al segle vi; dsprés parla de l'ús del modes musicals en el cant pla i la monofonia i acaba amb un extens estudi sobre l'ús dels modes en la polifonia.\nEl més significant del Dodekachordon (literalment, \"instrument de 12 cordes) és el fet de proposar que en realitat no existien 8 modes, com assenyalaven els teòrics anteriors a ell, sinó 12. Els nous modes serien el Jònic i l'Eòlic (i els seus respectius plagals, l'Hipojònic i l'Hipoeòlic) els modes que avui són coneguts com a escala major i menor, respectivament. Glareanus va arribar a afirmar que el mode Jònic era el més freqüentment utilitzat pels compositors del seu moment.\nLa influència del seu treball fou immensa. Molts teòrics posteriors, inclòs Zarlino, acceptaren els 12 modes i exceptuant les formes plagals d'aquests (les que comencen pel prefix hipo), la classificació dels modes autèntics (dòric, frigi, lidi, mixolidi, eòlic i jònic) és encara vigent avui en dia.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'Escola de Sant Marçal de Llemotges fou una escola medieval de composició activa durant la primera meitat del segle XII i localitzada a l'Abadia de Sant Marçal de Llemotges, a Llemotges, França.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un estil musical és una categoria de músiques amb un nombre remarcable i prou similituds relatives a la seva sonoritat; són categories que agrupen músiques que sonen de maneres prou semblants. La sonoritat d'una música i, per tant la seva inclusió en un estil o en un altre depèn de dos factors que són els determinants principals de l'estil:\nEls efectius sonors que es posen en joc, és a dir els instruments i/o les veus que hi intervenen.\nLes tècniques emprades per a la producció d'aquesta música.Atès que en una producció musical hi intervenen processos de composició i d'interpretació, aquests dos elements determinants tant es refereixen a l'una com a l'altra. Per això, tot i que habitualment el concepte d'estil musical es refereix molt més a la composició que no pas a la interpretació, no es pot oblidar aquest segon aspecte.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El funeral de Michael Jackson (en anglès: Michael Jackson Memories) va ser un homenatge pòstum a Michael Jackson, que es va realitzar el 7 de juliol de 2009. És considerat el més gran en la història dels homenatges i superà els funeralsd'Elvis Presley el 1977, que va congregar 77.000 persones, i de Diana de Gal·les de 1997, al qual van assistir 250.000 al Hyde Park de Londres, no sols per la \"batalla\" per les entrades (que van ser sortejades i lliurades gratuïtament i prèvia), sinó per la cobertura mundial, mitjançant la televisió, ràdio i Internet, que va tenir una audiència global d'aproximadament mil milions de persones.Hi va haver un respons familiar privat el matí del 7 de juliol al Forest Lawn Memorial Park's Hall of Liberty, a Hollywood Hills, seguit per un acte públic en el Staples Center, lloc on l'artista havia assajat per a la que seria la seva sèrie de concerts titulada This Is It el 23 de juny, dos dies abans de la seva mort. El fèretre va ser portat al centre amb una mica de retard, arribant a les 10:00 a.m. (hora local). El memorial va començar entre les 10:00 a.m. i 10:30 a.m. amb música i el capellà Lucious Smith.\nEs va posar a disposició del públic 17.500 estrades gratuïtes, els destinataris de les quals van ser escollits per una rifa en línia en la qual van participar al voltant d'1,2 milions de persones en les primeres 24 hores.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La guitarra o guitarra criolla, com és coneguda en alguns llocs de l'Amèrica Llatina, és un instrument musical de la família dels cordòfons amb un origen molt antic però que comença a tenir una importància molt destacable a partir de el renaixement. És en aquesta època quan es desenvolupa el repertori contrapuntístic dels instruments de corda polsada: de la viola de mà a la península ibèrica i Amèrica i de el llaüt a la resta d'Europa, que va donar origen a la guitarra clàssica.\nL'evolució de les guitarres clàssiques va començar amb la base de la viola de mà i la ghiterra al segle XVI i va acabar amb la guitarra clàssica moderna a mitjans del segle XIX.\nEls instruments anomenats \"guitarres\" es van esmentar per primera vegada a la literatura al segle XIII, tot i que molts d'aquests registres medievals descriuen instruments que en l'època moderna es classifiquen com a ghiterres. La primera encarnació del que ara es diu guitarra va aparèixer per primera vegada durant el Renaixement. La guitarra renaixentista tenia quatre parells de cordes anomenats ordres i compartia la majoria de similituds amb la viola de mà, un instrument de sis ordres amb afinació i construcció similars. Juan Bermudo va publicar el 1555, la Declaración de Instrumentos Musicales, un tractat que conté una secció sobre instruments de corda pinçada. Aquesta publicació examinava la relació entre la guitarra i la viola i també diferenciava entre guitarres de quatre i cinc ordres. La guitarra de cinc ordres no va eliminar l’instrument de quatre ordres fins al període barroc.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.\nAmb una tradició hereva de nombroses influències culturals, la difusió musical de la litúrgia romana realitzada a Ripoll, Sant Cugat, Barcelona o Vic va propiciar una notació musical pròpia catalana. El Cant de la Sibil·la és un dels llegats musicals més destacats del patrimoni medieval català. Al segle xi es va començar a fer música polifònica, combinant diverses veus. Es va consolidar gràcies als lligams de Ripoll amb els monestirs francesos. Un dels documents més valuosos que es conserva és el Llibre Vermell de Montserrat, l'únic testimoni de les danses sagrades a Europa. Els poetes de l'edat medieval eren els trobadors, que escrivien en provençal, i els encarregats d'interpretar aquestes composicions eren els joglars.\nMés endavant, durant el Renaixement, els compositors Lluís del Milà, en l'àmbit instrumental, i Mateu Fletxa el Vell, Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu, en el vocal, van ser els impulsors del Renaixement musical a Catalunya. Gèneres com el madrigal i les originals ensalades van triomfar com a formes vocals profanes. Si al Renaixement la música profana havia arribat a un punt àlgid, durant el barroc els canvis socials i polítics motiven que les figures dels mecenes pràcticament desapareguin. Els compositors es veuen abocats a escriure música religiosa. Autors com Joan Cererols o Joan Pau Pujol deixen un gran llegat.\nMés endavant, el classicisme musical a Catalunya va estar marcat, primer, per la influència de la música vocal italiana i, després, pel simfonisme centreeuropeu. Formes com l'ària per a veu solista, les sonates per a piano i les simfonies són els trets més característics, com també l'ús de l'orquestra i el quartet de corda tal com els entenem actualment.\nAl llarg del segle xix destaca l'aportació de tres compositors catalans. Ferran Sor va triomfar als escenaris de tot el món i va ser un gran pedagog de la guitarra. Josep Anselm Clavé va convertir la música en una eina d'educació de la classe obrera i va crear els cors claverians. Felip Pedrell va bregar per recuperar el patrimoni musical català. Poc després, el modernisme va donar una identitat sonora al país. Aquest moviment social i artístic de final del segle xix i principi del XX bevia de les fonts centreeuropees i va voler arribar a totes les capes socials. Un dels seus llegats és un dels edificis més emblemàtics de Catalunya: el Palau de la Música Catalana. Les convulsions socials, estètiques i polítiques del segle xx van marcar diverses generacions de músics catalans. Els centres artístics més importants d'Europa, principalment Viena i París, van esdevenir la referència dels compositors i intèrprets. El pols entre el corrent germànic i el francès van marcar la creació musical catalana abans i després del desastre de la Guerra Civil espanyola.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La història de la música en el cinema recull el paper de la música a les pel·lícules per crear ambientació, com a acompanyament de la projecció o com a part de la seva banda sonora.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Això és una llista no exhaustiva de compositors de música clàssica ordenats cronològicament. En aquests moments comença amb Pérotin (1160-1220) i acaba amb Ottorino Respighi (1879-1936). Progressivament s'anirà completant amb altres compositors, especialment del segle xx i XXI.\nPer a un llistat més detallada de compositors en determinades èpoques, vegeu:\n\nLlista de compositors medievals\nLlista de compositors de música clàssica del segle XX.Per a una selecció orientativa dels compositors més destacats podeu anar a la Llista cronològica dels principals compositors de música clàssica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista orientativa dels principals compositors de música clàssica. Està organitzada seguint un ordre cronològic i s'han classificat els compositors per èpoques. Alguns compositors podrien classificar-se en més d'una època, ja que al llarg de la seva vida han format part de més d'un estil, com Monteverdi o Beethoven, per posar-ne alguns exemples.\nUna llista més completa de compositors la trobareu a la Llista de compositors de música clàssica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles segle xv al segle xviii, tot i que encara es troba esporàdicament al segle xix.Aquests instrumentistes, ho eren principalment d'instruments de vent i acostumaven a tocar en grup, integrant-se en conjunts més o menys estables denominats sovint cobles, mot relacionat amb l'acció d'acoblar-se, d'ajuntar-se per fer música. Sobretot en el Renaixement i principis del Barroc, aquests ministrers van tocar instruments de vent aptes per a l'acompanyament de la música vocal a cappella, és a dir, doblant les parts vocals, o bé per fer música instrumental a l'aire lliure: cornetes, xeremies, sacabutxos i baixons. Els ministreres a vegades formaven part de les capelles, a vegades constituïen grups al servei del poder civil, sobretot municipal, i en altres indrets es constituïen en grups autònoms que es llogaven a qui necessitava un grup de música per a una festivitat.Segons el Diccionari Oxford de la Música, sembla que la paraula menestrel indicava inicialment la classe més elevada dels artistes públics. En el segle xiv era el mot que s'emprava per designar els músics en general. Al segle xiv a Catalunya, la paraula agrupava els instrumentistes de la cort. En el segle xvi, a més es troben acompanyant les capelles corals de les catedrals. Segons el diccionari d'Alcover-Moll, ministrer, ministril o menestril era l'executant o sonador d'instrument musical.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "En l'aspecte músical, el terme mode o modo es refereix a:\nUn tipus d'escala musical (sobre el que tracta aquest article).\nLa relació rítmica entre durades llargues i curtes, utilitzat en la Baixa Edat Mitjana;\nLa relació intervàl·lica, utilitzada en l'Alta Edat Mitjana;", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Ignaz Franz von Mosel (Viena, 1 d'abril de 1772 - 8 d'abril de 1844) fou un destacat crític musical i historiador de la música austríac.Als set anys començà l'estudi de violí, que alternà amb el piano, composició, etc., sense descuidar tampoc els estudis literaris. Va desenvolupar diferents càrrecs a la cort, entre els quals els de bibliotecari de l'emperador i segon director dels teatres imperials. També fou conseller àulic, i el 1818 rebé un títol nobiliari.\nDeixà una gran nombre d'òperes, obertures, himnes, cantates, salms, etc., però aquestes composicions resten mancades de valor. Són molt més apreciables les seves obres de crítica o d'història musical, com les titulades; Versuch einer Aesthetik des dramatischen Tonsatzes (1813), Ueber das Leben und die Werke des Anton Salieri (1827), Ueber die Originalpartitur des Rèquiems vom W. A. Mozart (1829), Geschichte der Hofbibliothek zu Wien (1835), i Die Tonkunst in Wien während der letzren füng Dezennien.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Museu del Rock va ser un museu dedicat a la història de la música rock, des del seu naixement a la dècada del 1950 fins a l'actualitat. Estava situat a la quarta planta del Centre Comercial les Arenes, a la plaça d'Espanya de Barcelona. Visitable des del 25 de març de 2011, la seva inauguració va ser l'1 d'abril del mateix any. Fou considerat el primer museu dedicat al rock d'Europa.Es tractava d'un projecte iniciat pel periodista i crític musical Jordi Tardà i inaugurat l'abril del 2011. Menys d'un any després de la seva inauguració, el mes de febrer de 2012, Metrovacesa decideix no continuar amb el projecte, presentant un concurs de creditors, malgrat el seu compromis de fer front als deutes que generava el projecte durant els primers anys.La col·lecció de la fundació del museu comprenia uns 50.000 documents, on es podia trobar des de peces d'àudio fins a rareses musicals o vídeos musicals. El museu disposava d'un auditori, d'un restaurant propi i un petit escenari on els visitants poden fer playback davant d'una videoprojecció on es veuen uns fans que l'animen.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Musikbibliothek Peters («biblioteca musical Peters») de Leipzig va ser la primera biblioteca musical d'Alemanya oberta al públic i gratuïta. Va ser una iniciativa privada, fundada el 1893 pels editors Max Abraham (1831-1900), aleshores cap de l'editorial Edition Peters. De l'inici fins a 1901, el musicòleg Emil Vogel (1859-1908) en va ser el primer bibliotecari.La col·lecció, amb al voltant de 24.000 objectes, inclou més de tres cents manuscrits valuosos i primeres edicions d'importants compositors i músics. Va sobreviure fins avui, malgrat les vicissituds d'una expropiació dels propietaris jueus el 1938 i una «arianització» l'any següent pels nazis, els estralls de la Segona Guerra Mundial i una nacionalització pel règim comunista de la defunta República Democràtica Alemanya.\nEl febrer de 2013, els hereus van concloure un acord amb l'ajuntament de Leipzig que garanteix que el patrimoni quedi a la ciutat. La col·lecció està integrada en la xarxa de les Biblioteques Municipals.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "A la dècada dels cinquanta del segle XX els Estats Units guanyen més i més protagonisme al món. La música negra passa la barrera del color. El jazz, el blues o gòspel eren considerats música de baixa categoria, arraconats a l'etiqueta \"negra\". L'ambient racial explica que el pop de balades ensucrades lluïssen a les vendes de tot el país. Pensades per ser consumides per la població blanca, aquest ambient és rígid, massa purità i del tot classista. Les ràdios tornen a prendre força mentre la televisió desbanca Hollywood.\nDiscogràfiques independents fan sonar llavors aquest música negra a les ràdios i de mica en mica el jazz guanya públic. La joventut hi adherix. La introducció de la guitarra elèctrica amb la combinació del jazz, country i pop fa emergir un nou gènere, el rock'n'roll, que catapulta a l'èxit estrelles blanques, com ara Elvis Presley. La música negra es ven de cop i volta entre el públic blanc adolescent i això causa furor.\nFora dels Estats Units, el rock'n'roll sorgit a Memphis conquerix la població del bloc capitalista. La música és, com en el cas estatunidenc, nodrida de pop i balades. La chanson francesa recull un èxit notable però, sobretot, es deixa influenciar per aquest nou so, estrident, elèctric i molt rítmic. El rock'n'roll es combina a les illes del pacífic amb la tradició, transforma el pop francès i fa penetrar el consumisme.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Es parla de música moderna per referir-se a la música popular que es va produir entre el 1900 i el 1949. És una època xarnera, frontissa, en què es trenca amb la música clàssica. D'un punt de vista avantguardista, apareixen nous corrents del tot innovadors que juguen amb la dissonància com ara el dodecafonisme. D'un punt de vista popular, la ràdio arreu del món democratitza la música negra i gràcies a aquesta la música popular guanya totes les capes de la població.La base de la música contemporània que engloba la música produïda entre el 1950 i el 1999, fins i tot l'era global que va del 2000 al 2010, es deu a aquestes quatre dècades. El jazz, el blues, la música llatina, el country i tot d'altres gèneres de música i ball, inunden el planeta amb una primera indústria musical creixent. Són la base del rock, el pop, el rap, etc.Els progressos en la ciència de la imatge i del so forneixen un ventall ampli d'opcions per enregistrar els sons. A conseqüència d'això, apareixen els primers discs fonogràfics. La ràdio es popularitza després de la Gran Guerra a conseqüència de la seva comercialització. Els nous gèneres musicals es divulguen en aquest mitjà que no només democratitza la música, sinó que també contribueix a democratitzar el dret a estar informat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La nova música o el modernisme en la música, en la tradició musical europea escrita (artística), és una postura estètica subjacent al període de canvi i desenvolupament en el llenguatge musical que va tenir lloc al tombant del segle XX, un període de reaccions diverses que desafiaven i reinterpretaven els gèneres musicals més antics, innovacions que van conduir a noves formes d'aproximar-se als aspectes harmònics, melòdics, sonors i rítmics de la música, i als canvis en les visions estètiques del món en estreta relació amb el període més gran identificable del modernisme a les arts de l'època. La paraula que més s'hi associa a ella és \"innovació\". La seva característica principal és la \"pluralitat lingüística\", és a dir, que mai cap gènere musical va assumir una posició dominant. Aquest corrent és el successor de la música del romanticisme i postromanticisme, i va precedir la música clàssica contemporània, i es va estendre aproximadament entre els anys 1910 i 1975.\nEl moment exacte en què va acabar el modernisme i va iniciar la música contemporània, és encara motiu de debat entre els experts. De vegades es compara de manera equitativa la música moderna amb la música del segle XX, tot i que aquesta última abasta un temps cronològic en lloc d'un període estètic.\nLa música moderna es basa en els valors filosòfics i estètics del modernisme, els quals tenen com a principal objectiu el trencament amb la tradició, i la constant innovació. A causa d'això està estretament lligada al avantguardisme. A diferència dels períodes anteriors, pràcticament tots els compositors d'aquest període no només formaven part d'aquest moviment, sinó que van participar en diversos moviments musicals diferents, ja sigui simultàniament o per diferents etapes.\nEl nom de modernisme és a causa d'una sèrie de moviments basats en el concepte que el segle XX va ser una època de constants canvis tan socials com tecnològics els quals van ser fonamentals. Així doncs, l'art també havia d'adoptar i desenvolupar aquests principis com a fonament estètic.\nEl modernisme pren l'esperit progressista de finals del segle xix i la seva inclinació per la precisió de les millores tecnològiques. Com a conseqüència, se separa de les normes i formalismes de l'art de l'època i la tradició. Per tant, la característica principal del modernisme és la pluralitat del llenguatge, entenent que cap llenguatge musical en particular va assumir una posició dominant.\nEn quant a les característiques tècniques del modernisme musical, aquest té tres característiques principals les quals fan que es distingeixi dels altres períodes anteriors:\n\nL'expansió o l'abandonament de la tonalitat.\nL'ús de les tècniques esteses.\nLa incorporació de sons i sorolls nous en la composició.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Música saturada o saturacionisme (en francès: musique saturée) és un corrent estètic musical teoritzat a principis del segle xxi i generalment associat als compositors francesos Yann Robin, Franck Bedrossian i Raphaël Cendo, així com al rus Dmitri Kourliandski. Aquest moviment artístic busca principalment l'excés, el caos i la monstruositat mitjançant la saturació de paràmetres com l'espectre harmònic, la dinàmica o la tímbrica.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El concepte d'història de la música occidental està estretament lligat al de l'anomenada música clàssica occidental. La història de la música produïda als països occidentals se sol classificar en diferents corrents estilístics que se succeeixen en el temps.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un quadern d'organista és un recull en forma de quadern, normalment de mida quartilla i en format apaïsat, en el qual els organistes anotaven les melodies i altres temes, sovint tradicionals sobre els quals improvisaven, especialment durant les festes de Nadal, període de l'any en què era permès que aquestes tonades sonessin dins dels temples. Aquestes quaderns són especialment importants per conèixer quines eren les melodies folklòriques conegudes majoritàriament en un moment determinat del passat, i per poder establir els canvis -tant de melodia com de text- que algunes d'aquestes cançons han sofert fins a arribar a nosaltres. Es conserven quaderns dels segles xviii i xix.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Reichsmusikkammer o RMK (Cambra de música del Reich) era una institució del govern nacionalsocialista del 1933 al 1945 amb l'objectiu de promoure la música pura völkisch, germànica, ària conforme a la ideologia totalitària, organitzar la professió dels músics i combatre l'anomenada «música degenerada», els seus compositors i executants. El seu primer president va ser Richard Strauss.\n\nVa ser creada el 15 de novembre del 1933 per Joseph Goebbels, per «netejar la música alemanya d'influències jueues i forasteres». Era el departament més gros de la Reichskulturkammer. Tenia un paper de propaganda per ensenyar al món la superioritat de la gran cultura alemanya. També havia d'unificar (Gleichschaltung) el món musical sota criteris racials i polítics. Era una eina de repressió, com que cap instrumentista, cantant, compositor, constructor d'instruments podia exercir la seva professió si no era inscrit a la cambra. En perdre la feina, als músics crítics amb el règim, jueus o «degenerats» només els quedava callar i afrontar els problemes econòmics de l'atur o l'exili.Com ho van fer per les arts plàstiques, van crear una exposició itinerant per explicar a la població la música degenerada. El comissari de l'exposició era el director de teatre i funcionari nazi Hans Severus Ziegler (1893-1978). Va ser estrenada a Düsseldorf el 24 de maig del 1938.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Saló de la Fama del Rock és un museu situat a Cleveland, Ohio, Estats Units dedicat al record i memòria dels artistes més famosos i influents implicats en la indústria de la música, amb especial focus en el rock and roll. Els primers a ser inclosos van ser Chuck Berry, James Brown, Ray Charles, Sam Cooke, Fats Domino, The Everly Brothers, Buddy Holly, Jerry Lee Lewis, Little Richard i Elvis Presley.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La Segona Escola de Viena (en alemany: Zweite Wiener Schule, Neue Wienere Schule) és el grup de compositors de la primera meitat del segle xx que inclou Arnold Schönberg i alguns dels seus alumnes (principalment, Alban Berg i Anton Webern). Tots ells van coincidir principis del segle XX a Viena, on Schönberg va viure i va fer classes, esporàdicament, entre 1903 i 1925. La seva música, inicialment, estava caracteritzada per la tonalitat expandida del Romanticisme tardà; i més endavant, seguint l'evolució de Schönberg, per un expressionisme totalment cromàtic sense un centre tonal clar, estil denominat com a atonalisme. Encara més endavant, es van caracteritzar per l'ús de la tècnica de composició amb dotze sons desenvolupada per Schönberg.\nLa Segona Escola de Viena rep el seu nom per la comparació amb la Primera Escola de Viena, que inclouria els compositors del Classicisme i primer Romanticisme vienès, i que va suposar un període d'esplendor de la música a Viena, particularment amb les figures de Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i Franz Schubert.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El stile antico (en català \"estil antic\"), és un terme italià que descriu una manera de compondre música a partir del segle xvi cap endavant amb una consciència històrica, i s'oposava al stile moderno, el qual seguia les tendències més actuals de l'època. Ha estat associat amb compositors de finals del barroc i el classicisme musical, en la que els compositors feien servir la dissonància controlada i efectes modals i evitaven textures instrumentals obertes i esplèndides ornamentacions, per a imitar l'estil musical del Renaixement tardà. Es considerava que el stile antico era molt apropiat en la música d'església més conservadora; o és molt present en els exercicis de composició de J. J. Fux, Gradus Ad Parnassum (1725), un llibre clàssic sobre l'escriptura en un contrapunt rigorós. Molta de la música de Palestrina està associada amb aquest estil i serveix de model.\nEn el barroc primerenc, Claudio Monteverdi i el seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, va descriure el terme prima pratica per referir-se a l'estil més antic de Palestrina, i seconda pratica per referir-se a la música de Monteverdi.\nEls grans compositors del barroc tardà van escriure composicions en aquest estil, especialment Bach. La seva Missa en si menor té les seccions escrites en stile antico que contrasten amb modismes més propis del barroc. Compositors del classicisme com Haydn i Mozart també va utilitzar el stile antico. Beethoven, en la Missa Solemnis, és una mostra tardana d'aquest estil; Beethoven es basà en la manera de compondre de Palestrina, .", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El UK Music Hall of Fame (o Saló de la Fama del Regne Unit) va ser una cerimònia d'honor a músics, de qualsevol nacionalitat, per les seves contribucions al llarg de la seva carrera al Regne Unit. El Saló de la Fama va començar el 2004 amb la inducció dels cinc membres fundadors i cinc membres més seleccionats per un vot públic televisiu, dos de cadascuna de les últimes cinc dècades. En els anys següents, un grup de més de 60 periodistes i executius de la indústria musical va decidir les persones i grups que s'hi van incloure. La cerimònia es va celebrar per última vegada el 2006, i des de llavors ha estat cancel·lada; la cancel·lació oficial i definitiva va donar-se el mes de setembre de 2008 per falta de finançament.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Un instrument musical és un artefacte modificat o construït de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el propòsit de generar música; és un dispositiu creat o adaptat per emetre sons musicals. En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, però l'expressió s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat específica; és a través del propòsit que l'objecte es converteix en un instrument musical. Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall…\nLa història dels instruments musicals es remunta als inicis de la cultura humana. Els primers instruments musicals podrien haver estat utilitzats per a realitzar rituals, com una trompeta per assenyalar l'èxit en la caça o un tambor en una cerimònia religiosa. Diverses cultures desenvoluparen creacions tot fent música per a l'entreteniment. Els instruments musicals es van desenvolupar progressivament a partir d'un canvi en la funcionalitat de l'objecte.\nLa classificació d'instruments musicals forma part d'una disciplina, l'organologia, que estudia els instruments musicals. En els darrers anys s'han proposat diversos sistemes de classificació. Així, poden ser classificats per la manera de ser manipulats, pel material del que estan formats, per la mida, etc.; però el mètode més comú és el de Hornbostel-Sachs, que es basa en els mitjans pels quals es produeix el so.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Hornbostel-Sachs o Sachs-Hornbostel és un sistema per a la classificació dels instruments musicals dissenyat per Erich Moritz von Hornbostel i Curt Sachs, que fou publicat per primera vegada l'any 1914 al Zeitschrift für Ethnologie. La traducció anglesa no va aparèixer fins a l'any 1961 al Butlletí de la Galpin Society (Galpin Society Journal). És el sistema més emprat pels etnomusicòlegs i pels organòlegs per a l'estudi i la classificació dels instruments de totes les cultures.\nEl sistema es basa en un altre que havia estat dissenyat al segle xix per Victor-Charles Mahillon, el conservador de la col·lecció d'instruments musicals del Conservatori de Brussel·les. Mahillon va dividir els instruments en quatre grans categories segons la naturalesa del material que produïa el so. Va agafar aquestes quatre categories del Natya Sastra, un tractat teòric sobre música i dramatúrgia aparegut a l'Índia uns dos-cents anys abans. La major part del sistema de Mahillon només era aplicable als instruments de la música clàssica occidental. El sistema Hornbostel-Sachs és una expansió del de Mahillon pel fet que permet la classificació de qualsevol instrument de qualsevol cultura.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "L'arpa làser és un instrument musical electrònic, en el qual les cordes d'una arpa convencional són substituïdes per un feix làser. El terme arpa làser va ser inventat per Bernard Szajner el 1981, que també va fer el primer disseny funcional, \nAvui dia, segueix sent un instrument poc conegut, tot i que està augmentant la seva popularitat.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El balàfon és un tipus de xilòfon o idiòfon que interpreta melodies i normalment té entre 16 i 27 làmines. S'ha tocat a l'Àfrica des del segle xii d'acord amb la tradició oral. Segons la tradició girot és original de Mali.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Chamberlin és un instrument de teclat electromecànic que va ser un precursor del Mellotron. Va ser desenvolupat i patentat per l'inventor de Wisconsin, Harry Chamberlin, de 1949 a 1956, quan es va introduir el primer model. Existeixen diversos models i versions d'aquests instruments musicals de Chamberlin. Tot i que la majoria són instruments basats en teclat, també hi havia una de les primeres caixes de ritmes produïdes i venudes.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "Clavicèmbal construït per Christian Zell (1683-1763), un constructor de clavicèmbals alemany instal·lat a Hamburg, on es va fer càrrec del taller del lutier Carl Conrad Fleischer. Els seus clavicèmbals es caracteritzen per la riquesa de la decoració, amb detalls xinesos amb la tècnica de lacat amb un to molt propi. Només s'han conservat tres clavicèmbals d'aquest constructor, un dels quals és aquest, ingressat al Museu de la Música l'any 1947.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "El Claviorgue de Lorenz Haulsaib és un dels pocs exemples d'un claviorgue del s.XVI, i un dels instruments més singulars i sorprenents de la col·lecció del Museu de la Música de Barcelona, està instrument format per un orgue i una espineta. A la primavera del 2013 va ser quan es va completar la seva restauració.", + "label": "Música" + }, + { + "sentence": "La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'Univers existent, i això abasta des de partícules subatòmiques fins als objectes astronòmics, incloent-hi la Terra, els éssers vius i els processos que s'hi relacionen.\nEl terme \"natura\" fa referència als fenòmens del món físic, incloent la vida en general. En principi, no inclou els objectes artificials ni la intervenció humana, llevat que es faci servir un qualificatiu que hi al·ludeixi. En un sentit més restringit, se sol utilitzar el terme per referir-se al medi ambient.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "L'activitat del Centre d'Art i Cultura ARBAR (Associació per la Recerca Biocultural i Artística de Rodes) s'inicia l'any 2012 a La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva) amb l'objectiu de desenvolupar projectes relacionats amb el patrimoni històric, antropològic, artístic i d'interrelació de l'individu amb l'entorn natural de la Serra de Rodes, dins el Parc Natural del Cap de Creus. \nLa tasca curatorial d'ARBAR se centra principalment en la producció i recerca de processos performatius: accions i intervencions artístiques de caràcter efímer que dialoguen amb el poble, el territori i/o la seva història. En conseqüència, els treballs dels i de les artistes que hi participen es basen en rescatar, recrear i preservar valors fonamentals de la cultura arcaica-agrària, tot respectant al màxim aquest espai privilegiat enmig del Cap de Creus.ARBAR desplega la seva activitat en dos cicles anuals (Cicle A+A i Cicle AA+AA). A cadascun dels cicles, ARBAR convida entre dos i tres artistes, que —a partir d'un tema central que canvia cada vegada— desenvolupen processos performatius al llarg de l'any a partir de la relació directa amb la història del lloc, l'espai rural en desús i/o l'entorn natural de la Serra de Rodes. El resultat són projectes amb un profund vincle amb l'espai específic i que atenen a reflexions universals com l'ecologia, la feminitat, la contemporaneïtat o el propi fet artístic i que es presenten en els diferents espais del Centre ARBAR, ja sigui a l'interior com a l'exterior.D'una banda, al Cicle d'Accions ARBAR (A+A) hi han participat artistes com Pep Aymerich, Isabel Banal, Ester Baulida, Col·lectiu Libèl·lula (Rosa Suñer i Roser Domènech), Col·lectiu Refugis, Cabanes i Altres Construccions Efímeres, Mireia Coromina, Marta Darder, Ramon Guimaraes, Jordi Mitjà, Roc Parés, Núria Rion, Mar Serinyà, Noel Tatú, Jaime Vallaure o Carme Viñas. De l'altra el Cicle d'Accions Artístiques a ARBAR (AA+AA) ha comptat amb les accions d'artistes com Núria Iglesias (Pirómana d'Argos), Nika López o Ariane Patout, entre altres.Des de l'any 2012, al Centre ARBAR s'hi exposa de forma permanent l'escultura “Embulisc” (1994) de l'artista Francesc Torres Monsó (1922-2015). L'escultura, de fusta revestida de fòrmica negra i de 400 cm d'alçada, és un prototipus de l'embut quadrat que forma part del conjunt escultòric públic situat al Passeig dels Països Catalans de Salt (Girona): “Nou ordre mundial (llei de l'embut)” (1997), de la sèrie “El nou ordre mundial”, en què l'escultor utilitza l'embut com a analogia del poder i els seus mals usos a partir de la màxima popular “la llei de l'embut”.Al lloc web del Centre ARBAR s'hi poden trobar fotografies i vídeos —tant vídeo-documents com obra artística— de totes les accions i intervencions dels diferents anys. Una part d'aquesta documentació també es pot consultar a la seu del Centre ARBAR, a La Vall de Santa Creu.El Centre d'Art i Cultura ARBAR té com a seu l'antic celler i trull “Can Gorgot” (segle xvi), a La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva). Des de 1978 fins al 1995 el local es va adaptar per l'establiment del restaurant La Catedral del Vi, que alhora va comptar amb una Sala d'Art entre 1985 i 1994.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "L'Autoritat de la Naturalesa i els Parcs d'Israel (רשות הטבע והגנים, Reshut hateva vehaganim) és una organització governamental d'Israel que s'encarrega de gestionar les reserves naturals i els parcs nacionals del país. L'organització va ser fundada a l'abril de 1998, amb la unió de dues organitzacions que havien gestionat les reserves naturals i els parcs nacionals de manera separada des de 1964.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "La fotografia de natura fa referència a un ampli rang de gèneres fotogràfics que tenen la finalitat de mostrar els elements de la natura: paisatges, la vida salvatge, animals, plantes i altres organismes. La fotografia de natura tendeix a posar un fort èmfasi sobre el valor estètic de la fotografia més que altres gèneres fotogràfics, com el fotoperiodisme i la fotografia documental; malgrat tot, però, els fotògrafs de natura tendeixen a ser el màxims objectius possible complint un codi ètic. Té un seguit de subgèneres segons l'objecte fotografiat o tècnica emprada. La fotografia de vida salvatge, la paisatgística, la submarina, la nocturna, la macrofotografia,...\n\nEls fotògrafs de natura publiquen en revistes científiques, culturals i de viatges. Les revistes en les quals publiquen i tenen més renom internacionals són la National Geographic Magazine, National Wildlife Magazine, Audubon Magazine, o d'altres molt més específiques com Outdoor Photographer i Nature's Best Photography. Alguns dels fotògrafs de natura més coneguts inclouen Ansel Adams, Frans Lanting, Galen Rowell, Philip Hyde, Eliot Porter i Art Wolfe, i també els catalans Oriol Alamany, Iñaki Relanzón, Albert Masó o Francesc Muntada; alguns agrupats en la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Kunstformen der Natur (en català, 'Formes artístiques de la Natura') és un llibre amb litografies escrit en alemany pel biòleg Ernst Haeckel.\nEs va publicar en fascicles entre 1899 i 1904 i com un volum complet el 1904. Consta de 100 impressions de diversos organismes, molts dels quals havien estat descrits per primera vegada pel mateix Haeckel. En el decurs de la seva carrera més de 1.000 gravats sobre esboços de Haeckel molts dels millors van formar part de Kunstformen der Natur, passats dels esboços a litografies per Adolf Giltsch.D'acord amb l'especialista en Haeckel Olaf Breidbach (l'editor de les versions modernes de Kunstformen), aquest llibre no només represent un llibre d'il·lustracions sinó el compendi de la visió del món de Haeckel. Els temes recurrents del llibre són la simetria i l'organització cercant el màxim impacte visual.Hi ha nombrosos radiolaris, Cnidaria, Siphonophorae, Semaeostomeae, altres meduses.\nKunstformen der Natur va tenir influència en l'art, arquitectura i disseny de principis del segle xx connectant ciència i art i especialment en els artistes de l'Art Noveau o modernisme.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "La Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura (SCFN) és una associació creada el 2008 en el si de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'objectiu d'establir col·laboració entre les institucions que gestionen el patrimoni natural i els professionals de la fotografia de natura.Societat Catalana de Fotògrafs de Natura s'interessa igualment per la divulgació de la professió de fotògraf de la natura i vol incidir perquè la pràctica d'aquesta disciplina es faci de la manera més respectuosa possible, tant entre els professionals com entre els afeccionats, i reivindica la seva activitat com un art i una eina d'utilitat didàctica i d'investigació científica.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "El Trastorn de dèficit de natura és la idea que la creixent separació entre les persones i la natura contribueix en una gran varietat de problemes físics i mentals. Aquest concepte va ser plantejat per Richard Louv en el llibre Last Child in the Woods (Algonquin Books, 2005) i actualment no està reconegut en els manuals de trastorns mentals, com el CIM-10 o el DSM-5.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Les vies verdes són el conjunt d'espais naturals de caràcter lineal, similars als cinturons verds, que fan de connectors biològics entre els espais naturals, imprescindibles per tal que aquests no queden aïllats i que garanteixen la continuïtat territorial de les poblacions biològiques, a més de separar els espais urbans.Aquestes vies verdes, ecològiques, solen ser àrees de molt d'interès per poder consolidar les planes, espais lliures de tipus agrícola i boscos. Els espais naturals, aïllats, no contenen tots els valors ecològics necessaris. Hi ha molta relació entre el bosc i la plana, ja que moltes espècies animals viuen a cavall dels dos espais, tot cercant refugi en un, menjar en l'altre, i es relacionen amb altres espècies fent molt complex el territori del seu assentament.Una de les vies verdes, dins l'àrea metropolitana de Barcelona, que està rebent moltes agressions a conseqüència de l'increment desmesurat de la urbanització dels municipis i per les infraestructures viàries és la Via Verda de Sant Llorenç a Collserola.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "La vida salvatge es refereix tradicionalment a espècies animals no domesticades, però per extensió engloba a tots els organismes que creixen o viuen salvatges en una zona sense haver estat introduïts pels humans: fongs, vegetals i animals. La vida salvatge es pot trobar a tots els ecosistemes: deserts, boscos, selves tropicals, planes, pastures. Les zones urbanes més desenvolupades, tenen formes de vida salvatge diferents. Tot i que el terme en la cultura popular sol referir-se a animals que no es troben condicionats per comportaments humans, la majoria dels científics coincideixen que molta activitat salvatge es veu afectada per l'impacte humà sobre el medi ambient.Històricament, els humans han tendit a separar la civilització de la vida salvatge de diverses maneres. Des del punt de vista jurídic, social i moral. Alguns animals, però, s’han adaptat als ambients suburbans com boscos urbans. espais verds urbans i en els nínxols ecològics de pobles i ciutats. Així hi trobem vida salvatge urbana en gats, gossos, ratolins i rates, però un grup reduït d'espècies originàries viuen en espais urbanitzats. Estudis del 2014 demostren que només el 8% de les aus autòctones i el 25% de les espècies de plantes autòctones eren presents a les zones urbanes.Algunes religions declaren que certs animals són sagrats i, en els temps moderns, la preocupació pel medi natural ha provocat que els activistes protestessin contra l’ explotació dels recursos naturals i de la fauna salvatge pel profit o gaudi de l’home.La població mundial de vida salvatge ha disminuït en un 68% des de l'any 1970 com a resultat de l'activitat humana, especialment pel consum excessiu, creixement de la població i l'agricultura intensiva, d'acord amb l'informe 2020 del Fons Mundial per la Natura, Living Planet Report i el seu Index Planeta Viu. Aquest document exposa que els humans han desencadenat un sisè esdeveniment d' extinció massiva, conegut també com Extinció de l'Holocè Segons la CITES, s’ha calculat que el comerç internacional de fauna salvatge anual ascendeix a milers de milions de dòlars i afecta centenars de milions d’exemplars d’animals i plantes.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Un espai d'interès natural és aquella part del territori, terrestre o marítima, amb unes característiques biològiques o paisatgístiques especials que la fan mereixedora d'una especial protecció, atorgada per decret pels organismes competents, davant l'acció de l'home. La «llei d'espais naturals» (1985) de la Generalitat de Catalunya determina els criteris als quals han de respondre els espais protegits individuals tal com la necessitat de redigir un «Pla d'Espais d'Interès Natural». Alguns exemples d'espais d'interès natural als Països Catalans són l'albufera de València o el Parc Natural de l'Alt Pirineu.\nEls espais naturals de protecció especial són els indrets amb un nivell de protecció i conservació més elevat de Catalunya. Per això, la gestió d'aquests espais ha de ser especialment acurada per tal de mantenir aquest patrimoni únic per a les generacions futures.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "L'Alaotra és el llac més gran de Madagascar i està situat a la província de Toamasina, a l'altiplà central septentrional. La seva conca està formada per llacunes d'aigua dolça de poca profunditat envoltades per denses àrees de vegetació i forma el centre més important de cultiu d'arròs de l'illa. És un hàbitat ric en fauna salvatge, amb algunes espècies rares i en perill d'extinció, així com un important territori per a la pesca. El llac Alaotra i els aiguamolls que l'envolten abasten 7.223 quilòmetres quadrats i inclouen una gran varietat d'hàbitats, incloent aigua oberta, canyissars, pantans i arrossars. El llac en si té una extensió de 900 km² i fou declarat el 2 de febrer de 2003 com a zona humida d'importància internacional, sota el Conveni internacional de Ramsar.\nLa fèrtil plana que l'envolta és la regió productora d'arròs més important del país. Els turons que envolten el llac eren antics boscos, però foren talats principalment per a fer terres de conreu en dècades passades. La greu erosió en aquests vessants vulnerables ha provocat una considerable sedimentació del llac, han causat una considerable sedimentació del llac, que està desapareixent amb rapidesa; el llac té només uns 60 centímetres de profunditat en l'estació seca. La pressió per crear més camps d'arròs també ha provocat que els habitants locals cremin els canyissos que envolten el llac. Aquestes canyissars proporcionen l'únic hàbitat de l'endèmic lèmur gris del llac Alaotra, limitat a només 220 km² dels canyars restants i, en els últims anys, la seva població ha nimbat ràpidament en un 60%: d'aproximadament 7.500 individus el 1994 a 3.000 el 2001, majoritàriament per pèrdua d'hàbitat, però també per la caça dels vilatans locals. El llac és també un hàbitat important però cada vegada més amenaçat per a les aus aquàtiques, com l'ànec de Meller en perill d'extinció o dues espècies endèmiques del nord de Madagascar, el morell de Madagascar i el cabusset del llac Alaotra. Els morells es troben en perill crític i ja no hi són presents al llac, i els cabussets es van declarar extingits el 2010.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "L'Àrea de Conservació de l'Annapurna és la zona protegida de Nepal de major extensió, amb una superfície de 7.629 km². Està categoritzada com a Àrea de Conservació, igual que l'Àrea de Conservació del Kanchenjunga i l'Àrea de Conservació de Manaslu. S'estén sobre els districtes de Manang, Mustang, Kaski, Myagdi i Lamjung, on hi habiten diferents ètnies de nepalesos.L'àrea engloba l'Annapurna, un massís muntanyenc on es troba un vuitmil (Annapurna I, 8.091 m), diversos pics de més de 7.000 m d'altitud i el Machapuchare (6.993 m), la muntanya sagrada del déu Xiva, l'escalada del qual està completament prohibida. A la zona nord del massís de troba el llac Tilicho, un dels llacs d'aigua dolça més alts del món. També es troba a la zona la gorja del riu Gandaki, la més profunda del món, amb unes dimensions de gairebé 5 km de longitud i una amplària d'uns 2,5 km.La zona es caracteritza per presentar una gran biodiversitat. S'hi troben unes 1.226 espècies de magnoliofitins, 102 de mamífers, 474 d'aus, 39 de rèptils i 22 d'amfibis.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Les àrees protegides són espais creats per la societat en el seu conjunt, articulant esforços que garanteixin la vida en condicions de benestar, és a dir, la conservació de la biodiversitat així com el manteniment dels processos ecològics necessaris per a la seua preservació i el desenvolupament d'Homo sapiens.\nLes àrees protegides contribueixen a la conservació del patrimoni natural i cultural del país i ajuden a reduir les pressions causades per algunes activitats humanes sobre aquests ambients. En elles, l'impacte es redueix a la mínima expressió i, per tant, es transformen en llocs de referència per a apreciar els efectes de la protecció.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Una àrea protegida transfronterera (TBPA) és una àrea protegida que s'estén per les fronteres de més d'un país o regió, on s'eliminaran les barreres transfrontereres polítiques que s'inclouen dins la seva zona. Això inclou l'eliminació de totes les limitacions físiques humanes, com ara tanques, que permeten la lliure migració dels animals i els éssers humans a la zona. Una frontera al voltant de la zona, es pot mantenir per evitar el pas no autoritzat de fronteres. Aquestes àrees són també conegudes per termes com ara àrees de conservació transfronterera (TFCA) o parcs de pau. La Xarxa d'àrees globals transfrontereres cita cinc tipus diferents d'àrees protegides transfrontereres:\n\nDues o més àrees protegides contigües a través d'una frontera nacional.\nUn grup d'àrees protegides i l'àrea intermèdia.\nUn grup d'àrees protegides separades sense l'àrea intermèdia.\nUna àrea transfronterera incloent àrees protegides propostes\nUna àrea protegida en un país amb l'ajuda d'ús de la terra simpàtica sobre la fronteraLa preservació dels patrons de migració dels animals tradicionals, assegurant suficients fonts d'aliments i aigua per al creixement de la població, són la raó principal per a la creació de parcs de pau. Els Parcs de pau, però també fomenten el turisme, el desenvolupament econòmic i la bona voluntat entre els països veïns, així com facilitar els desplaçaments dels habitants indígenes de la zona.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "L'Avinguda dels Baobabs és un grup prominent de baobabs alineats als marges de la carretera entre Morondava i Belon'i Tsiribihina, a la regió de Menabe, a la zona oest de Madagascar. El seu paisatge rep visites de turistes d'arreu del món, fent que sigui un dels llocs més visitats de la regió. Ha estat un objectiu de conservació local, i el juliol de 2007 va rebre un estatus de protecció temporal per part del Ministeri de Medi Ambient, Aigües i Boscos, el primer pas per esdevenir el primer monument natural de Madagascar.Al llarg de 260 m de l'Avinguda hi ha de 20 a 25 arbres d'uns 30 metres d'alçada, de l'espècie Adansonia grandidieri, endèmica a Madagascar. Altres 20-25 exemplars d'aquesta espècie creixen en arrossars i praderes dels voltants.\nEls baobabs, de fins a 800 anys, i coneguts localment com a renala (en malgaix, \"mare del bosc\"), són un llegat dels densos boscos tropicals que hi va haver fa temps a Madagascar. Originalment, els arbres no destacaven en el paisatge, sinó que estaven immersos en la densitat del bosc. Amb el pas dels anys, i a mesura que creixia la població, es van netejar els boscos per dedicar el terreny a l'agricultura, i es van deixar només els baobabs, que la població local va conservar com a mostra de respecte pel seu valor i per ser font de menjar i material de construcció.A uns 7 km al nord-oest es pot trobar el famós Baobab Amoureux, dos exemplars d'Adansonia za entrellaçats l'un amb l'altre. Segons la llegenda, aquests dos baobabs amorosos van sorgir i créixer junts amb el pas dels segles. Aquests baobabs representen l'amor impossible entre un noi i una noia del poblat proper. Tanmateix, tots dos tenien assignat un company, i havien de casar-se per separat en els seus respectius poblats. Tot i això, la parella impossible va viure un somni d'una vida eterna en comú, van tenir una criatura, i secretament van demanar ajuda al seu déu. Els dos baobabs van néixer i viuen per sempre junts, com desitjava la parella d'enamorats.\nLa zona no és un parc nacional, i els arbres estan amenaçats per la deforestació, a causa del creixement dels arrossars i plantacions de canya de sucre, així com pels arbustos i els incendis forestals. Tot i la seva popularitat com a destinació turística, la zona no té cap centre de visitants, i l'entrada no està regulada per als turistes, amb la qual cosa els residents locals reben molt pocs ingressos del turisme. L'organització Conservation International, en col·laboració amb Fanamby, una ONG malgaix, ha iniciat un projecte d'ecoturisme amb l'objectiu de conservar la zona i millorar l'economia de la comunitat local.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "El Bosc Nacional de Buçaco (Bussaco en grafia antiga) és una àrea protegida situada a la serra del Buçaco, freguesia de Luso, municipi de Mealhada. El plantà l'Orde dels Carmelites descalços en el primer quart del segle XVII, delimitat pels murs alçats per l'orde per tal de limitar l'accés al bosc.\nEls carmelites van construir també ací el Convent de Santa Cruz de Buçaco, per albergar l'orde monàstic, que va existir entre 1628 i 1834, data de l'extinció dels ordes religiosos a Portugal.\nEl 1888 comença a construir-se el Palau Reial al lloc del convent.\nEl Bosc Nacional del Buçaco conté espècies vegetals del món sencer importades per l'Orde dels Carmelites Descalços, incloent-hi el cèlebre cedre del buçaco (Cupressus lusitanica). Hi ha ací un hàbitat únic per a l'aladern, la distribució mundial del qual se circumscriu a les escasses hectàrees existents al Buçaco.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "= 5 hectàrees| conca_hidrografica = Mosa\n| tipologia = Embassament\n| afluents = Tüljebach\n| desguassos = Geul\n| ciutats_riberenques = Kelmis\n}}\n\nEl Casinoweiher és un petit llac al nuclis de Neu-Moresnet i Hergenrath del municipi de Kelmis.\nEl 1861, la companyia minera de S.A. des Mines et Fonderies de zinc de la Vieille Montagne va construir una presa de 300 metres de terra al Tüljebach, tot just abans de la seva embocadura al Geul per a crear una reserva d'aigua per a llavar la smithsonita, de la qual extreia el zinc. Tot i que el primer esment d'activitats mineres al lloc dit Altenberg (alemany per a Munt vell) data del 1344, l'explotació industrial va començar el 1837. La mina va exhaurir-se el 1884 i l'espai va estar abandonat.A poc a poc, la natura va reconquerir el lloc i tota una flora de plantes que estimen un terra ric en metalls pesants va desenvolupar-se. El pantà i els munts d'escòries estan llistats com a reserva natural i fan part de la xarxa Natura 2000.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "El Conveni de Ramsar és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva d'aquestes, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "La duna de Pilat, també anomenada Ròca Blanca, de Pyla o de Pila (en francès, Gran dune du Pilat o du Pyla; del gascó, pilàt o pialàt, 'munt', diminutiu pilot), és una enorme formació natural de sorra costanera acumulada al litoral aquità del golf de Biscaia a l'entrada de la conca d'Arcachon. La duna se situa al terme municipal de La Teste-de-Buch, comuna francesa del departament de la Gironda i la comarca natural del Pays de Buch, al sud-oest de França.\nÉs la duna més alta d'Europa. Tant la geomorfologia com la seva posició es troben en permanent evolució i desplaçament des de la seva gènesi, estimada fa milers d'anys. Conté un volum total aproximat de més de 60 milions de metres cúbics de sorra fina eòlica que abasta unes 87 hectàrees de superfície, ocupant 2,7 km de costa lineal i fins a 500 metres de bosc del Parc Natural de les Landes de Gascunya. Cap a l'interior avança d'entre 3 a 4 metres anuals, segons mesures realitzades des de la dècada dels anys 1960.\nLa duna de Pilat és singular per l'amplitud de la seva cresta, la més alta del continent europeu, conseqüència d'un fenomen geològicament recent: el col·lapse, al segle xviii, d'un gran banc de sorra oceànica situat enfront de la costa. Aquest banc va proporcionar el material sedimentari després transportat progressivament per la natura i acumulat, com a resultat de l'activitat humana de repoblament i de lluita contra la invasió sorrenca, per conformar el cim de la duna que va evolucionar des dels 35 m d'alçada mesurats a mitjans del segle xix, fins a arribar entre els 80 i 107 m, segons els estudis realitzats des de la dècada dels anys 1980.La duna de Pilat i el seu entorn, considerats un ecosistema de valor excepcional, han estat protegits per la República francesa mitjançant diferents mesures de preservació que, a partir de la primera classificació de 1943, es van estendre al bosc circumdant, declarant el conjunt com a Grand Site National de França el 1978. El 1994 es van delimitar i classificar les 6.288,26 hectàrees del lloc formalment com a «gran lloc natural d'interès paisatgístic i científic», associat a la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. És el centre d'atracció turística més destacat de la regió aquitana i un dels més importants del país: acull entre 1 i 1,5 milions de visitants anuals.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Les Dunas de Maspalomas és una reserva natural especial a l'extrem sud de l'illa de Gran Canària (illes Canàries), al municipi de San Bartolomé de Tirajana.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "L'estany de Saint-Quentin és a les comunes franceses de Trappes-en-Yvelines i de Montigny-le-Bretonneux, a les Yvelines, dins de la comunitat d'aglomeració de Saint-Quentin-en-Yvelines. L'Estany de Saint-Quentin és un estany artificial de 250 hectàrees de superfície. És l'àrea aquàtica més important de les Yvelines. Està a 160 metres sobre el nivell del mar. A la seva part occidental es creà, el 1986 una reserva natural nacional de 87 hectàrees.\nL'estany de Saint-Quentin fou posat en servei per Sébastien Le Prestre de Vauban el 1685. Formava part d'un programa de treballs, destinats a alimentar d'aigua, per gravetat, el parc de Versalles. Un conjunt de «recs» i d'aqüeductes, dels quals una part resta fora de servei, l'enllacen més amunt als altres estanys, com els estanys d'Hollande (170 metres d'altitud) i el connectaven més avall al parc del castell de Versalles a 110 metres d'altitud abans de la construcció de la ciutat nova. Aquest dispositiu general per alimentar d'aigua el parc de Versalles és denominat Ribera del Rei Sol.\nA la dècada del 1930 es considerà un projecte d'aeroport intercontinental, que comprenia una bassa per als hidroavions i un aeròdrom terrestre. L'estany havia de ser ampliat considerablement per tal d'acollir els hidroavions. D'una profunditat de 6 metres, les seves ribes havien d'unir Plaisir a l'oest i Clayes-sous-Bois al Nord. Estava previst utilitzar la Machine de Marly per alimentar la bassa amb les aigües del Sena. Aquest projecte, finalitzat el 1936, havia rebut l'acord dels responsables en detriment de l'indret de l'Aeroport del Bourget que finalment va ser retingut després de la Segona Guerra Mundial.\nLa base d'aire lliure i de lleure de Saint-Quentin-en-Yvelines fou implantada a la perifèria de l'estany de Saint-Quentin. La seva superfície total és de 600 hectàrees dels quals 200 en són aquàtics de l'estany de Saint-Quentin. S'hi poden practicar diverses activitats de lleure.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Es Fangar és una possessió situada al sud-est de Son Macià, tocant al terme de Felanitx. És la més gran del terme de Manacor i una de les més extenses de Mallorca. A partir del segle xv pertangué a la família Truiols, marquesos de la Torre, fins que a començament del segle xx la va comprar la família Bonnín. Al segle xxi l'ha comprat una societat alemanya a la qual pertany actualment.\nUna gran part de la finca està catalogada com a ANEI.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Els Kagerplassen són un sistema d'estanys de torbera situats al nord de la província neerlandesa d'Holanda Meridional, que s'utilitza com a zona d'esbarjo i de pesca. Es troben entre Warmond, Oud Ade, Haarlemmermeer i Sassenheim, en gran part al municipi de Teylingen. Formen part de la zona de prats de torbera d'Holanda-Utrecht. Als Kagerplassen hi ha moltes illes relativament grans.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "Un lloc Ramsar és un aiguamoll designat com d'importància internacional sota la Convenció de Ramsar, nom curt de la «Convenció sobre les zones húmides d'importància internacional i particularment com a hàbitats d'ocells aquàtics».La convenció a ser conclosa a la ciutat iraniana de Ramsar, del qual pren el nom. s un tractat ambiental intergovernamental establert el 1971 per la UNESCO, que va entrar en vigor el 1975, amb les esmenes de 1982 i 1987. Procura la base per a l'acció nacional i cooperació internacional pel que fa a la conservació d'aiguamolls i altres zones húmides, així com de l'ús racional i sostenible dels seus recursos. La Convenció de Ramsar identifica aiguamolls d'importància internacional, especialment aquells que proporcionen hàbitat per a ocells aquàtics.\nEl 2021, hi havia 2.431 llocs Ramsar, que protegien 254,6 milions d'hectàrees, i hi participaven 172 països.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "La megareserva Baviaanskloof és una àrea protegida a la província del Cap Oriental, Sud-àfrica.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "El paisatge protegit de Quezon és un àrea protegida situada a la República de les Filipines, que abasta els municipis de Pagbilao, Padre Burgos i Atimonan a la província de Quezon. El parc es troba al nord de la secció més estreta de Luzon, a uns 164 quilòmetres al sud-est de la ciutat cabdal de Metro Manila.", + "label": "Natura" + }, + { + "sentence": "A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una acció és un moviment d'un ésser viu fet amb voluntari i amb una intenció determinades. És l'objecte principal d'estudi de la filosofia de l'acció, tot i que també s'estudia a altres branques de la filosofia, com la filosofia política i la filosofia de la ment, destacant els treballs de Hannah Arendt, Henri Bergson i Jean-Paul Sartre. És igualment l'objecte principal d'estudi i de treball de l'actor, des de la perspectiva de les arts escèniques.Alguns autors fan diferència entre l'acció física, que podem veure o percebre pels sentits, i una acció que es podria anomenar \"interna\", \"mental\" o \"psíquica\" i seria un moviment o modificació a la psique; per exemple té una idea, canvia d'estratègia o decideix alguna cosa. Aquestes accions interiors no es veuen, l'actor no té més remei que verbalitzar-les o mostrar-les mitjançant accions físiques. Per a Eugenio Barba no existeix una acció física que no sigui també mental, o resultat d'una mental.Aristòtil i altres filòsofs de l'antiguitat i posteriors, sobretot abans de desenvolupar-se la física clàssica, de vegades es referien a les accions corporals també entre cossos no humans. Per exemple Leibniz, contemporani de Newton, teoritzava sobre les accions de cossos físics i substàncies en general. Per a ell la realitat de l'acció era la realització del subjecte, i per tant tota substància realitza una acció i en conté les raons. Les ments assumeixen les seves accions, al contrari que la matèria. No considera la intenció, que implica llibertat d'acció. Des de la física, s'ha desenvolupat el concepte d'acció, com a concepte amb equacions que depenen de la posició, la massa, la velocitat i el temps per a cossos no vius, sense voluntat ni intenció. (Vegeu Acció (física))", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'agorisme és la filosofia política llibertària que defensa la meta d'aconseguir una societat en la qual totes les relacions entre les persones siguin intercanvis voluntaris per mitjà de la lluita contra l'economia. Va ser creat pel filòsof llibertari Samuel Edward Konkin III el 1975.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'analogia del rellotger, en anglès: watchmaker analogy o watchmaker argument, és un argument teleològic. que mitjançant una analogia, aquest argument manifesta que un disseny implica un dissenyador. Aquesta analogia ha tingut un paper prominent en la teologia natural i l'\"argument del disseny,\" s'ha fet servir per donar suport als arguments sobre l'existència de Déu i per al Disseny intel·ligent de l'univers. William Paley en el seu llibre publicat el 1802, Natural Theology or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity va ser un dels que el va utilitzar.L'any 1859 es va fer pública la teoria de la selecció natural de Charles Darwin la qual explicava el mecanisme de la diversitat biològica i proposava un argument contrari al de l'analogia del rellotger.\nAls Estats Units, des de la dècada de 1960, els creacionistes han presentat versions revisades de l'analogia del rellotger per combatre els conceptes d'evolució i selecció natural.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o crítica de la tecnologia són moviments de crítica contra el progrés tecnològic. Veuen aquest progrés tecnològic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revolució Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consciències, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatització i de les xarxes electròniques.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'antiintel·lectualisme és una posició filosòfica que critica la intel·ligència pura com eina suprema de coneixement, i vol rehabilitar el paper de la sensibilitat, la imaginació o la intuïció sigui al context polític, religiós, artístic o científic.És una posició pròpia del pessimisme i de l'escepticisme filosòfic. El pragmatisme és una forma d'antiintel·lectualisme al sentit que dona prioritat al coneixement de les conseqüències pràctiques dels actes que en una suposada comprensió fonamental de les coses. Tot i tenir arrels més llunyans, el moviment comença al segle xix, com una crítica a savis i filòsofs acadèmics, els escrits dels quals els anti-intel·lectualistes consideraven estèrils, massa allunyats de la cultura de masses i socialment irrelevants. Emil Cioran, Francesc Matheu, Georges Duhamel, Schopenhauer, Otto Weininger, Peter Wessel Zapffe i Réjean Ducharme són exponents d'aquest moviment en la seva forma filosòfica.\nSi una crítica contra certs intel·lectuals per les seves teories de vegades lluny de la realitat pot justificar-se, en les seves conseqüències extremes l'antiintel·lectualisme pot conduir a moviments populistes agressius amb símptomes com atacs mortals contra intel·lectuals i la crema del símbol per excel·lència de la intel·ligència, les biblioteques, fenomen freqüent en dictadures i teocràcies. Quan científics des de la fi de l'edat mitjana van començar a posar en dubte l'ensenyament secular de l'església la inquisició va servir-se entre d'altres de l'antiintel·lectualisme popular per lluitar contra le pèrdua del seu poder. S'arriba a un antiintel·lectualisme demagògic, una mena d'elogi de la ignorància.Durant la Guerra Civil Espanyola el general insurrecte José Millán-Astray y Terreros (1879-1954) és conegut per haver cridat a la universitat de Salamanca «Muera la inteligencia, viva la muerte» al qual l'intel·lectual Miguel de Unamuno y Jugo (1864-1936) va respondre: «Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis.» Les biblioteques incendiades pels nazisme, com la de Magnus Hirschfeld (1868-1935), les escoles destruïdes i els mestres assassinats pels talibans, el moviment nihilista dels Khmers rojos per qui portar ulleres i tenir llibres a casa era una raó suficient per ser executat i el blaverisme són uns altres exemples d'excessos d'antiintel·lectualisme. Als Estats Units, el simplisme antiintel·lectualista de l'ala dreta del Partit Republicà té tradició. Des de Joseph Mccarthy fins a Sarah Palin i Donald Trump, «l'arrogància del coneixement» ha estat sospitosa per a una part dels Estats Units al món polític, artístic i acadèmic. Al País Valencià el blaverisme es caracteritza per un populisme antiintel·lectualista: divideix la societat entre el «poble» i les «elits catalanistes».L'antiintel·lectualisme també és la clau de volta de moltes religions i sectes: el pensar autònom s'hi considera com una amenaça contra la veritat revelada. En descorratjar la reflexió personal s'obté una eina de control social del pensament dels seus membres. Sovint una secta preconitza que posseeix un coneixement que només els iniciats poden comprendre, i que queda inaccessible a la intel·ligència normal. Dubtar de la veritat coneguda, el que forma la basi de la ciència, també a l'església catòlica és un dels sis pecats contra l'esperit sant, per als quals no hi ha cap perdó. El catecisme defineix aquest pecat com «impugnació de la veritat coneguda per pecar amb més llibertat».És una de les característiques del moviment ultramuntanista i antimodernista. Queda una font perpètua de conflicte amb catòlics més liberals i és considerat com una de les causes de la demorança de la recerca universitària i científica al segle xix a Espanya. Al Syllabus Errorum, un addendum a la encíclica Quanta Cura, l'església va publicar un inventori de les vuitanta idees que el papa Pius IX el 1864 va vilipendiar com els majors errors de pensament dels temps moderns. Hi figuren la llibertat acadèmica i la recerca científica que no admet cap impacte directe de forces transcendents en la creació.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En la filosofia de Nietzsche, l'apol·lini és l'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.\nEn la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l'oposició entre un element apol·lini i un de dionisíac, aquest definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l'afirmació del segon, és a dir de l'element dionisíac, entès com una afirmació de la vida, com una voluntat de viure.Aquests adjectius s'inspiren en la mitologia grega: Apol·lo i Dionís són dos fills de Zeus. Apol·lo és el déu del Sol, dels somnis i de la raó, mentre que Dionís és el déu del vi, l'èxtasi i l'embriaguesa. Els grecs no consideren als dos déus que siguin contraris o rivals, tot i que sovint les dues deïtats estan relacionades.\nNietzsche introdueix la dicotomia apol·lini i dionisíac en la seva obra de joventut \"L'origen de la tragèdia en l'esperit de la música\" (1872).Nietzsche distingeix dos tipus de persones que pateixen. \"Per una banda, els que pateixen una sobreabundància de vida, que volen un art dionisíac i també una comprensió i una visió tràgica de la vida. Per l'altre, els que pateixen d'un empobriment de la vida, que busquen, mitjançant l'art i el coneixement, la calma, el silenci, un mar de pau, la redempció de si mateix\" Serien la visió dionisíaca i l'apol·línia respectivament.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'aposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal, filòsof, matemàtic i físic francès. Suposa que els humans aposten amb les seves vides si Déu existeix o no.\nPascal argumenta que una persona racional hauria de viure com si Déu existís, i buscar creure en Déu. Si Déu no existeix, aquesta persona només tindrà una pèrdua finita (alguns plaers, riquesa, etc.), mentre que opta a tenir un guany infinit (representat per l'eternitat en el Paradís) i evita tenir una pèrdua infinita (l'eternitat a l'Infern).L'aposta de Pascal estava basada en la idea del Déu cristià, tot i que hi ha arguments similars en altres tradicions religioses. L'aposta original estava descrita a la secció 233 del llibre Pensées (\"Pensaments\", publicat pòstumament). Aquestes notes anteriorment no publicades es van ordenar per formar un tractat incomplet sobre l'apologètica cristiana.\nA nivell històric, l'aposta de Pascal va ser trencadora, ja que va explorar territori nou en teoria de probabilitat, va marcar el primer ús formal de teoria de decisions i va anticipar filosofies posteriors com l'existencialisme, el pragmatisme i el voluntarisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'art per l'art és un sistema de creences que defensa l'autonomia de l'art, tot deslligant-lo de raons funcionals, pedagògiques o morals, i privilegiant l'estètica.\nL'origen d'aquest concepte es remunta a Aristòtil, però només es va desenvolupar i consolidar a mitjans del segle xviii. El seu primer formulador fou Alexander Baumgarten, qui va encunyar la paraula «estètica» el 1750, i la va definir com a aliena a la moral i fins i tot al plaer. Kant immediatament després va aprofundir el tema dient que el plaer estètic és desinteressat i no està destinat a altres objectes que a si mateix, concepte va trobar suport en les idees de Schelling i Hegel. El 1804, Benjamin Constant va resumir el debat encunyant la frase «art per l'art».\nFou una tesi utilitzada pels romàntics alemanys, però aviat França es convertí en el centre d'aquesta teoria, amb el seu gran divulgador Théophile Gautier, que l'utilitzva per atacar el moralisme i l'utilitarisme que ell veia com a enemics del veritable art, fins al punt posar en oposició la bellesa i la funcionalitat. La influència de les seves idees es van estendre als Estats Units, on va tenir en Edgar Allan Poe divulgador de pes, que va aconseguir convertir Baudelaire i Mallarmé a aquest sistema. A Anglaterra, la teoria fou defensada per Swinburne, i en aquest país adquirí un significat profund amb l'obra de John Keats, qui identificava Bellesa i Veritat i també situava l'Estètica en primer pla. Des d'aleshores, «l'art per l'art» és un sinònim de l'esteticisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En teologia cristiana es coneixen com a Atributs divins aquelles propietats o qualitats de la naturalesa divina conegudes per la ment humana. L'escolàstica els anomenava noms divins. Exemples d'aquests conceptes són la misericòrdia, l'infinitat, l'omnipotència, l'omnisciència, l'eternitat o la perfecció.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Barcelona Pensa és el primer festival de l'estat espanyol sobre Filosofia. El promou la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. L'objectiu és difondre, apropar i transmetre la Filosofia a nivell de carrer. La primera edició va ser del 17 al 22 de novembre del 2014. Es fa cada any coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, que la Univesco va decretar pel tercer dijous de novembre. Les activitats són sempre gratuïtes i es fan en llocs coneguts de la ciutat de Barcelona com el CCB, la Filmoteca de Catalunya o les facultats de la Universitat de Barcelona.El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d'una cultura crítica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per això, el projecte està destinat a convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de la nostra experiència.La primera directora del Barcelona Pensa va ser Laura Llevadot, professora titular de la UB i membre de la càtedra de Filosofia Contemporània. Actualment, els responsables del Barcelona Pensa són el José Díez i la Núria Sara Miras, ambdós professors de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.La primera edició del Barcelona Pensa es va fer del 17 al 22 de novembre del 2014, amb uns 2.000 assistents. La Segona, del 16 al 21 de novembre del 2015, va doblar el nombre de participats. El tercer Barcelona Pensa va ser del 14 al 19 de novembre del 2016, amb 36 activitats als carrers de Barcelona. La darrera edició va ser el 2016, del 14 al 19 de novembre. Des de la primera edició, el disseny i la imatge del festival és obra de Genís Carreras.El 2017 el Barcelona Pensa es converteix en una Marató, amb dotze hores ininterrompudes d'activitats sobre Filosofia. Això passarà cada dos anys, per no deixar sense resposta a la demanda ciutadana de més Filosofia a l'abast de tothom. El Festival d'una setmana, com es feia fins ara, passarà a ser biennal: Barcelona Pensa. La Biennal de Filosofia de Barcelona, a partir del 2018.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Biosofia, prové de les arrels gregues Bios i Sophos, entenent per aquesta unió de termes, saviesa de la vida. La Biosofia correspon a un moviment humanista fortament influenciat per Baruch Spinoza, filòsof del segle xvii. La Biosofia es defineix a si mateixa com \"la ciència i l'art d'una\" vida intel·ligent \"(en anglès, intelligent living), basades en la consciència i la pràctica de valors espirituals, principis ètics i socials i característiques de personalitat (o caràcter), essencials per a la llibertat individual i l'harmonia social.\nEl terme hauria estat usat per primera vegada per Ignaz Paul Vitalis Troxler (1806), filòsof suís influenciat per Friedrich Schelling. Més tard per Peter Wessel Zapffe.\nBiòsofs actuals inclouen Jong Bhak qui reinterpretaría la Biosofia com una manera de fer filosofia incloent en la reflexió desenvolupaments científics. La Biosofia de Jong Bhak, inspirada pel logicisme de Bertrand Russell, intentaria fer computable la filosofia de l'home.\nEl 1998, Anna Öhman i Svenolov Lindgren van presentar un programa biosòfic a Internet. L'intent d'ambdós seria el de sistematitzar i circumscriure en un marc filosòfic als estudis biològics. Alguns dels objectius del programa biosófico tindrien actualitat, per exemple en el pla de la internàutica, el de la integració dels individus d'acord amb interessos mutus.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Cafè filosòfic (\"cafe-filo\") és un fòrum de base per a la discussió filosòfica, fundat pel filòsof Marc Sautet (1947–1998) a París, França. Sautet va començar la idea dels cafès de filosofia al barri la Plaça de la Bastilla de París, al Cafè des Phares el 13 de desembre del 1992.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les fal·làcies de causa qüestionable, és a dir, les fal·làcies causals o non causa pro causa, són fal·làcies informals en què una causa és identificada de manera incorrecta.\nAlgunes d'aquestes són:\n\nLa correlació de dos implica que un n'és la causa o també (Cum hoc, ergo propter hoc).\nFal·làcia de l'única causa o efecte conjunció, o relació fictícia o relació espúria: aquesta fal·làcia es produeix en pensar que hi ha una única causa per a la consecució d'un efecte quan en realitat n'és la combinació de diverses. És anomenada també relació fictícia perquè es crea una relació fictícia entre l'única causa proposta i el seu efecte, quan la realitat és que hi ha una o diverses causes que es desconeixen anomenades variables ocultes que, només en conjunció o per si soles, és a dir, sense necessitat fins i tot de la causa proposada, desencadenen l'efecte. Ex.: Puja la venda de gelats. Alguns veuen relació causa - efecte entre la baixada de preus dels gelats i l'augment de vendes. No obstant això, aquesta va poder ser deguda a l'onada de calor i l'increment de màrqueting.\nCircularitat a causa conseqüència: és una fal·làcia lògica en què la conseqüència d'un fenomen és cridat a ser l'arrel o causa principal del problema. Això és anomenat moltes vegades com fal·làcia de l'ou o la gallina. Un cicle o circularitat molt comú en causa i conseqüència és que un no pot tenir una feina sense experiència, però no pot adquirir experiència sense feina. Aquesta fal·làcia es resol trencant el cicle de només dues possibilitats i introduint noves possibilitats o ampliant l'espectre d'accepcions en la definició dels termes.\nPost hoc ergo propter hoc.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un cercle viciós o dial·lel (del grec diallēlos, 'recíproc') és una situació sense sortida, en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sinó per mitjà d'aquestes mateixes solucions. També s'anomena peix que es mossega la cua; és una fal·làcia que consisteix en una petició de principi per la qual s'intenta provar una cosa mitjançant una altra, i aquesta segona mitjançant la primera.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Chovot ha-Levavot (en hebreu: תורת חובות הלבבות) (en català: Els deures del cor), és l'obra principal del rabí i filòsof jueu, Bahya ben Joseph ibn Pakuda. El rabí va viure a Saragossa, Regne d'Aragó, durant la primera meitat del segle xi. El llibre va ser escrit l'any 1040, amb el títol \"Guia dels deures del cor\" (en àrab: كتاب الهداية الى فرائض القلوب). L'obra va ser traduïda a l'idioma hebreu, per Judah ben Saul ibn Tibbon, durant els anys 1161 i 1180, amb el títol Chovot ha-Levavot.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament \"je pense, donc je suis\") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulació apareix en francès, per primer cop en el Discurs del mètode (1637), al primer paràgraf de la quarta part del llibre i, posteriorment, en llatí en les Meditacions metafísiques i s'inscriu en una llarga tradició de pensadors, des de Plató a Agustí d'Hipona, que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepció humana. El sentit del \"donc\" en la frase no és causal, sinó simultani. Es tracta de mostrar l'absoluta impossibilitat de pensar sense existir i, per tant, que el pensament i l'existència són idees innates, evidents per si mateixes.\nDescartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovat (dubte metòdic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcció del saber. Per això, comença a qüestionar tot el que l'envolta. Comença pels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, il·lusions...) i continua amb la raó: ha d'admetre la possibilitat racional que tot allò que pensa sigui mentida. Llavors, s'adona que tot i que dubti de tot, inclòs d'ell mateix, del seu raonament o del propi dubte, hi ha quelcom que roman: el subjecte que dubta. Sense pensar no existeixo i viceversa. Si dubta, hi ha algú o alguna cosa que està dubtant (després ho identificarà amb el jo). D'això no pot dubtar, encara que sembli una paradoxa (és indubtable que algú està dubtant). Aquest algú que dubta, que pensa, existeix, aleshores formula el seu famós aforisme: \"penso, per tant existeixo\", pel qual demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inqüestionable.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un comentari de text filosòfic, és un estudi d'un text de caràcter filosòfic, que es realitza des de diversos punts de vista, i que permet analitzar les seves característiques i naturalesa.El comentari ha sigut una eina de gran utilitat i importància. Una gran part de les escoles de pensament es van originar arran de l'anàlisi que comentaristes desenvolupen amb destacades obres filosòfiques. En l'antiga Grècia i Roma, destacades escoles de pensadors van elaborar alguns dels seus pensaments a partir dels comentaris de textos d'Aristòtil i Plató. És possible considerar a una part substantiva del pensament filosòfic de Sant Tomàs d'Aquino un significatiu comentari a determinades idees Aristotèliques.El comentari de text en Filosofia té la seva base en la importància que la filosofia atorga a l'anàlisi del llenguatge i la interpretació d'un text.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La revista Comprendre: revista catalana de filosofia és una publicació acadèmica, fundada l'any 1999 per la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que n'és també l'editora.La revista té un doble objectiu: en primer lloc, promoure la investigació i divulgar els estudis de filosofia a Catalunya; i en segon lloc, presentar i difondre el panorama internacional actual dels estudis filosòfics contemporanis. Des del 2011 ha iniciat una nova etapa, tot aprofundint en els seus principals eixos intel·lectuals i en les seves principals àrees temàtiques, que serien l'epistemologia, la metafísica, la lògica, l'antropologia, la història de la filosofia, l'ètica, la filosofia de la ciència, l'hermenèutica o l'estètica, entre d'altres. Els seus directors fins al moment han estat: Josep Monserrat i Molas (1999-2006), Ignasi Roviró i Alemany (2006-2010) i Armando Pego Puigbó (2011-).La revista està indexada a diverses bases de dades, com ara a Erih Plus, CIRC, IBR, IBZ, IBZ Online ISOC, Latindex, Dialnet, Scopus, Raco.cat, Philosopher's Index i Répertoire bibliographique de la philosophie (Université de Louvain). Disposa actualitzat el Segell de Qualitat FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia), i també el Segell de Qualitat Carhus Plus+C emès per l'AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca). El seu ICDS, de 9,8, està inclòs a MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes) de la Universitat de Barcelona. Forma part també de REDIB (Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento científico). També està present al SJR (Scimago Journal & Country Rank).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments. Dues coses que no concorden produeixen una contrarietat o conflicte, i aquest provoca tensió, moviment o creació. La concordança és un dels divuit principis que presenta Ramon Llull al seu Ars magna, on explica que per a ell es tracta d'un principi relatiu i que la contrarietat, que sorgeix en destruir la concordança, és sempre un accident.En filosofia s'ha estudiat a bastament la concordança entre realitat i aparença, o percepció, o veritat, de la consciència amb la veritat, o d'aquesta amb el món, per exemple. També la concordança d'un mateix sistema filosòfic. Per a alguns autors el veritable resultat de la història de la filosofia és precisament aquesta concordança del pensament filosòfic amb ell mateix.La lògica tracta la concordança entre diferents proposicions i la concordança interna de sistemes, entre altres coses. És fonamental a la tecnologia, l'enginyeria, l'organització industrial i la programació informàtica. En ciències polítiques s'estudia també la concordança entre valors, interessos i postures dels agents implicats. Normalment els partits polítics de democràcies sanes cerquen obtenir sempre el consens.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme és una disputa política sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers. Aquesta controvèrsia és entre els que defineixen la validesa d'una creença religiosa particular (és a dir, creacionista) i els que donen suport a les teories científiques, particularment en el camp de la biologia evolutiva, però també en geologia, paleontologia, termodinàmica, física nuclear i cosmologia.\nAquest debat és principalment prevalent en algunes regions dels Estats Units d'Amèrica i ha assolit la màxima rellevància quant al currículum educatiu: mentre que uns defensen que s'ha d'ensenyar la biologia més acceptada, amb suport de l'acadèmia i exempta de creences religioses (que pertanyen a l'àmbit privat), d'altres afirmen que cal permetre la llibertat de càtedra dels docents, fomentar que diversos punts de vista convisquin a les aules i ensenyar que l'evolució és una teoria, depenent d'un paradigma, i per tant refutable o susceptible de crítica i alternatives com el creacionisme. El debat s'ha portat en diverses ocasions als tribunals, amb sentències favorables a les dues bandes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El cordill vermell del destí, també anomenat fil vermell de la sort, fil vermell del destí, i altres variants, és una creença d'Àsia Oriental que té l'origen en llegendes xineses i japoneses. El mite diu que els déus lliguen un cordill vermell invisible als turmells d'aquells que estan destinats a unir les seves vides.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una ètica cosmocentrista sosté que l'estat natural del nostre univers hauria de ser preservat, sense intents humans per terraformar planetes per l'habitabilitat humana. Això ha estat anomenat com una forma d'antihumanisme pels seus oponents. No s'ha de confondre amb Kosmocentrisme, amb \"K\" majúscula, que descriu un nivell de consciència (en el model d'egocentrisme i etnocentrisme).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La crítica social és la crítica d'una societat, ja sigui del tot o, almenys, d'aspectes substantius d'aquesta. Aquesta crítica es fa típicament sobre una base radical, però el terme no és excloent. S'ha argumentat que tota la crítica social implica una idea de la felicitat o del desenvolupament humà, juntament amb una idea del deure d'ésser: de com una societat hauria d'organitzar-se o els seus membres haurien de comportar-se a fi de copsar la idea de felicitat o de desenvolupament humà.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situació. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs retòric, en la forma \"has d'optar per A o B\"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals. Utilitzat d'aquesta manera, el dilema pot, en algunes ocasions, arribar a proposar tres solucions; en aquest cas no es parla de dilema sinó de trilema, dilema de tres solucions, cap de les quals és completament acceptable, (A, B o C). L'aparició d'un dilema al llarg d'una argumentació pot invalidar la seva eficàcia, sent així considerada una fal·làcia. El dilema plantejat com argument és anomenat argument cornuto.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En física i filosofia s'ha debatut a vegades si podria haver-hi més d'una dimensió de temps.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general. És pròpia de maneres de fer d'algunes organitzacions, com empreses i alguns partits polítics, algunes religions i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple.\nA nivell jurídic, tècnicament una doctrina és el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El dubte metòdic (també anomenat dubte cartesià, escepticisme cartesià, escepticisme metodològic, dubte universal o dubte hiperbòlic) és una forma d'escepticisme metodològic associat amb les obres i metodologia de René Descartes (1596-1650). Es tracta d'un procés sistemàtic que consisteix a ser escèptic sobre la veritat de les creences d'un mateix, la qual cosa ha esdevingut un mètode particular en filosofia. Aquest mètode de dubte fou popularitzat a bastament en la filosofia occidental per Descartes, qui cercava dubtar sobre totes les seves creences amb l'objectiu de poder determinar quines d'aquestes podia estar segur que eren certes.\nEl dubte metòdic es distingeix de l'escepticisme filosòfic pel fet que, mentre que el primer defensa que cal examinar totes les proposicions de coneixement amb l'objectiu de distingir les certes de les falses, el segon qüestiona la possibilitat d'un coneixement pur.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de l'educació és una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicació sobre l'educació humana. També, mostra una seqüència de reflexions o qüestionaments sobre l'educació des d'un punt de vista metafísic o d'alguna teoria del coneixement. Està enriquida per altres branques de la filosofia però alhora és necessari que tingui el seu propi valor autònom.La filosofia de l'educació que és considerada des de la seva procedència com el coneixement més general i profund sobre l'educació, té el seu origen remot en el món antic, sobretot en autors com Plató i Aristòtil, que van parlar contínuament de l'educació humana i de la manera ideal en la que hauria de ser format el nen/a per entrar a formar part de la vida social. Suposa la consagració del relativisme filosòfic en una ciència que freqüentment recull diverses pedagogies, ja que estudia el ser o la naturalesa de l'educació.\nA partir del Renaixement i en els inicis de l'Edat moderna es va produir un ampli desenvolupament de teories educatives. Lluís Vives, Erasme de Rotterdam, Comenius, Jean-Jacques Rousseau, John Locke, Immanuel Kant, Fröbel, i altres autors, van oferir diverses reflexions sobre l'educació de l'home i sobre el camí que el portaria al seu perfeccionament com a individu i com a membre de la societat.Segons Piaget el filòsof realitza una anàlisi de la totalitat de manera sistemàtica, en ser persones racionals considera que cada individu elabora una raó de ser de les coses i una justificació de les seves accions amb la qual no es pot evitar filosofar. Això, succeeix en activitats humanes per antonomàsia com és la de l'educació, ja que es forma un tipus de persona i una sèrie de valors per tant, educar, és posar en joc una determinada filosofia.El fi principal d'aquest concepte és la contemplació de l'autenticitat educativa i la millora d'aquesta. Hi ha educadors que menyspreen aquesta idea, ja que veuen l'educació només com un mètode pràctic i no troben que aquest saber els pugui orientar en la seva tasca educativa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'eficàcia és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat. En filosofia l'eficàcia és la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. El problema filosòfic s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder eficaç. Es veuen accions d'eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un és causa incompleta, però de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva força de tracció.\nNo és tan fàcil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Així succeeix amb la causa segona, que és insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta última per si sola suficientíssima. No concebem això a priori, però ho provem partint de l'experiència interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Eikasia va ser un terme utilitzat per Plató per referir-se a la forma humana de fer front a les aparences. És la incapacitat de percebre si una percepció és una imatge d'una altra cosa. Per tant, impedeix percebre que un son o memòria o un reflex en un mirall no és realitat com a tal.\nCorrespon al grau més baix de la teoria del coneixement de Plató, pertany a la doxa, opinió o fals saber. És el coneixement lligat a l'art (criticat pel filòsofs als seus diàlegs, especialment Ió, per enganyós). Per sobre de l'eikasia es troba la creença, lligada a l'experiència sensible però que també és doxa o coneixement incert. Dins ja del saber es troben la dianoia (coneixement abstracte, per exemple el de les matemàtiques i per últim el nous, lligat a la idea divina.\nEl concepte d'eikasia apareix al símil de la línia, una al·legoria que il·lustra els diferents graus del saber.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un ens al sentit filosòfic és tot allò que la seva existència és reconegut per algun sistema d'ontologia. És el participi present artificial del verb llatí Esse (Ésser), creat pels teòlegs escolastics.Un ens pot per tant ser concret, abstracte, particular o universal. És a dir, els ens no són només objectes quotidians com cadires o persones, sinó també propietats, relacions, esdeveniments, nombres, conjunts, proposicions, mons possibles, creences, pensaments, etc.\nEn l'analogia de l'ens Tomàs d'Aquino utilitza el concepte en els seus axiomes llatines famoses: «Ens et bonum convertuntur» (El que existeix i el bó poden convertir-se) amb les implicacions escolàstiques «Ens et verum convertuntur» (el ver), «Ens et pulchrum convertuntur» (el bell) i la conclusió «Ens et Deus convertuntur». El mal seria, segons aquesta teoria, l'absència del bó i doncs l'absència de Déus.\n\nAl sentit jurídic o al llenguatge quotidià ens és un sinònim per a entitat o institució.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme epistemologia evolucionista fa referència a dos temes diferenciats - per una banda, l'evolució del mecanisme cognitiu dels animals i l'home, i per l'altra, una teoria que postula que el mateix coneixement evoluciona segons el mecanisme de la selecció natural. Considera que la ment té un component genètic i que ajuda a la supervivència i adaptació de les espècies. Conèixer millor entorn suposa un avantatge evolutiu.\nLa filosofia de la ciència postula que a més a més aquest coneixement s'estructura en models i paradigmes que can succeint-se, de forma que triomfen els que una comunitats considera més reeixits per explicar el medi en què viu. Per a analitzar l'èxit d'una teoria o creença es poden usar mètodes de la cienciometria.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Errare humanum est és una locució llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: és humà de fer errors. El refrany català «Qui té boca, s'equivoca» expressa la mateixa idea. Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error és diabòlic.\nLa frase és un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa elegància. N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors clàssics Titus Livi, Ciceró i d'autors catòlics primerencs. Generalment, la locució és atribuïda a l'Agustí d'Hipona. Però és difícil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perquè és molt antiga i es remunta al sentit comú de tots els temps.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'escala de la natura, scala naturæ, gran cadena de la vida o gran cadena de l'ésser, és una idea recurrent en la història de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, contínua i progressiva, començant pel més senzill fins a arribar al més complex, que normalment s'identifica amb l'home.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca. No hi ha cap dubte que la influència de l'Escola es va haver de sentir a altres nacions, atès que molts dels components de l'Escola van donar classes a universitats de fora d'Espanya.\nS'inscriu dins del context més ampli del Segle d'Or espanyol, en el qual no només hi va haver una eclosió de les arts, també a Salamanca, on va florir l'Escola de Salamanca, sinó també de les ciències, que es manifesta especialment en aquesta Escola.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Els esquemes(del llatí schema, i aquest del grec σχῆμα, \"figura\") són representacions gràfiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren símbols que representen elements o components que són presents en el conjunt, instal·lació o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre són dibuixats a escala i els símbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensió visual.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'esquizoanàlisi és un dels termes essencials en la filosofia de Gilles Deleuze i Félix Guattari. El concepte apareix per primer cop en l'obra Anti-Èdip de 1972, i és desenvolupat en la continuació d'aquest llibre, Mil altiplans. Juntament, aquests dos llibres formen l'obra Capitalisme et schizophrénie («Capitalisme i esquizofrènia»). La definicició d'esquizoanàlisi evoluciona i canvia en el pensament d'ambdós autors, i individualment en l'obra psicoanalítica de Guattari. Es tracta d'una teoria alternativa i oposada a la psicoanàlisi tradicional.\nVan desenvolupar aquesta forma d'anàlisi va ser durant un llarg període com a resposta a les deficiències que trobaven en l'anàlisi tradicional en l'obra de Sigmund Freud. No accepten l'ús de l'anomenat complex d'Èdip com a base de l'anàlisi ni el rol autoritari del psicoanalista en relació amb el pacient. En segon lloc, ataca que redueix la libido a catexis familiaristes, fins i tot sota les formes encobertes i generalitzades de l'estructuralisme o del simbolisme. L'escola esquizoanalítica assenyala dos defectes de la psicoanàlisi: la seva incapacitat d'arribar a les «màquines de desig» perquè s'encalla en les figures o estructures edípiques, i perquè és incapaç d'arribar a les catexis socials de la libido, perquè s'acontenta amb les catexis familiaristes. Guattari s'interessà en la idea d'una pràctica que pogués derivar de sistemes donats d'enunciació i estructures subjectives preexistents, nous «agenciaments d'enunciació» capaços de forjar noves coordenades d'anàlisi i crear proposicions i representacions inaudites.\nEn Caosmosi, Guattari explica que «més que moure's en direcció a modificacions reduccionistes que simplifiquin el complex», l'esquizoanàlisi «treballa per incrementar la seva complexitat, el seu enriquiment processual, i la consistència de les línies virtuals de bifurcació i diferenciació, és a dir, per la seva heterogeneïtat ontològica.\"", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ètica situacional és una projecte ètic basat en el plantejament filosòfic de Joseph Fletcher (1905-1991), basat en l'amor com a motor de totes les accions humanes. La seva filosofia és una proposta molt propera de la Religió. El seu origen el troben en la Bíblia, tot i que, hi ha principis que es contradiuen amb el missatge de la Bíblia. Així, a tall d'exemple, estan tant a favor de l'eutanàsia com de l'avortament sempre que el motor d'aquestes accions sigui l'amor.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Eudemonología és un terme encunyat per Schopenhauer -Parerga i Paralipomena, 1851 - per designar l'estudi o teoria de la vida feliç per a l'home en la mesura de les seves possibilitats. D'altra banda, i ja en un sentit més ampli, es pot dir que les consideracions eudemonològiques són tan antigues com la filosofia mateixa. Tant és així que, per exemple, Plató posa en boca de Sòcrates la idea que \"una vida no examinada no és digna de ser viscuda\" (Apologia, 38a7). L'ètica d'Aristòtil, per la seva banda, considera que la finalitat última de l'home és assolir la felicitat (εὐδαιμονία) mitjançant l'exercici d'una vida contemplativa (βίος θεωρητικός). També les ètiques del període hel·lenístic reserven un lloc destacat per les especulacions eudemonològiques (Epicureisme, Estoïcisme…).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'existencialisme ateu és una mena d'existencialisme que difereix clarament de les obres existencialistes cristianes de Søren Kierkegaard, i es desenvolupa des d'un punt de vista ateu.La filosofia de Søren Kierkegaard proveeix la fundació teòrica de l'existencialisme al s. XIX. L'existencialisme ateu comença a ser reconegut després de la publicació, el 1943, de L'ésser i el no-res de Jean-Paul Sartre, que hi al·ludeix en la seua obra L'existencialisme és un humanisme, de 1946. Sartre havia escrit abans indirectament sobre l'existencialisme ateu (p. ex.: La nàusea (1938) i les narracions de la seua col·lecció de 1939 El mur).\nAlbert Camus (amb El mite de Sísif) i Simone de Beauvoir també escrigueren des d'una perspectiva existencialista atea.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Extropia, paraula encunyada per Tom Bell (TO Morrow) el gener de 1988, es defineix com la mesura de la intel·ligència d'un sistema de vida o d'organització, l'ordre funcional, la vitalitat, l'energia, la vida, l'experiència, i la seva capacitat i conducció de millores i creixement. L'extropia expressa una metàfora, en lloc de servir com un terme tècnic, i per això no és més que l'hipotètic oposat de l'entropia de la informació.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En teoria crítica i desconstrucció, falogocentrisme és un neologisme encunyat per Jacques Derrida (i explicat en el seu text La farmàcia de Plató) i utilitzat avui en lingüística i sociologia, que fa referència al privilegi del masculí en la construcció del significat.\nEl terme prioritza, com és conegut en la seva filosofia, la importància donada culturalment a la parla sobre l'escriptura i aquest fet és, per Derrida, part del falocentrisme. Ha estat fonamental per a treballs literari-filosòfics sobre el tema dels gèneres.\nLa desconstrucció és considerada com a filosofia de les indeterminacions i per tant aporètica, oposada així a una altra apodíctica. Derrida utilitza per a aquesta última manera de fer filosofia el terme també conegut de logocentrisme.\nPròpiament, Derrida intenta exposar que el que avui ha esdevingut com a assumpte o problema de gèneres ha estat històricament una generalització del gènere masculí: aquesta assimilació històrica, no eximeix de coerció, està expressada en l'encolat que el filòsof fa entre falocentrisme i logocentrisme, amb el resultat de \"falogocentrisme\".\nEl feminisme ha compartit aquesta terminologia del filosofo algerià, per exemple en el cas de Catherine Clément i Hélène Cixous a The Newly Born Woman (La dona nounada, 1975). En aquestes teòriques apareixen figures retòriques semblants a les de colonització territorial que ara s'atribueixen al gènere femení.\nWayne Borody, professor de filosofia de la Nipissing University, no acorda amb les postures radicals tals com les de les feministes de dalt, considerant que el terme ha simplificat la història occidental. Un exemple seria el que en la cultura occidental, més enllà de la qüestió de gèneres, han tingut prevalescència idees aporètiques, tant en la religió, com en la filosofia i la ciència. Per a Borody l'argument falogocèntric funciona de la mateixa manera que una metanarrativa, sostenint una actitud maniquea que s'assembla a la dels colonitzadors del Nou Món quan anomenaven a les cultures natives \"salvatges\". (Vegeu Fletxa del temps)", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La ficció filosòfica es refereix a les obres de ficció en les quals una part significativa del contingut està dedicat a la discussió de problemàtiques que se solen abordar fent ús de la filosofia discursiva. Aquest tipus de material pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el rol de l'experiència o la raó en el desenvolupament del coneixement. No deixa de ser un concepte difícil de definir per a determinar quina obra de ficció és filosòfica i quina no. Així mateix, a aquest gènere pertanyen les anomenades «novel·les d'idees», incloent-hi una proporció significativa de gèneres com la ciència-ficció, la ficció utòpica i distòpica, la novel·la lírica i el Bildungsroman. El modus operandi sol fer ús primerament d'una història normal per llavors començar simplement a explicar les parts difícils o fosques de la vida humana. La narrativa existencialista n'és un subgènere.A Espanya, la Generació del 98 cultivà, a principis del segle xx, la novel·la filosòfica. La novel·la Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense atributs), escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942, és considerada una fita a la novel·la filosòfica.Les novel·les filosòfiques per a xiquets, un gènere de la literatura infantil, ha paregut a la segona meitat del segle XX i s'ha incorporat al currículum escolar. Ha destacat el model de Matthew Lipman, caracteritzat per:\nNo mostrar gerga filosòfica ni anomenar cap filòsof.\nArguments trivials, que solen ser situats a una escola.\nApareixen xiquets dialogant en llenguatge totalment col·loquial.\nEstructura temàtica intuïtiva.També hi ha ficció filosòfica per a xiquets on no hi ha diàleg filosòfic de manera directa, solen ser històries de fantasia o ciència-ficció i solen centrar-se en un sol tema filosòfic.A les obres de ficció filosòfica hi ha el problema de poder confondre les idees genuïnes de l'autor amb les que solament volia imputar als personatges.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. És l'estudi de qüestions generals i fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pitàgores (-570 a 495). Els mètodes filosòfics inclouen el qüestionament, la discussió crítica o l'argument racional i la presentació sistemàtica, i també, en altres situacions, l'aforisme o la frase enigmàtica, com en Heràclit o Nietzsche. Les qüestions filosòfiques clàssiques inclouen: es pot saber qualsevol cosa i demostrar que se sap? Qué és real? Els filòsofs també es pregunten qüestions més pràctiques i concretes com ara: existix una manera millor de viure? Els ésser humans tenen lliure albir?\nHistòricament la \"filosofia\" englobava qualsevol cos de coneixement. Des de la Grècia antiga amb Aristòtil fins al segle xix, la \"filosofia natural\" abastava l'astronomia, la medicina i la física. Per exemple, l'obra de Newton, Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica (1687), és classificada, molt més endavant, com a llibre de física. Durant el segle xix el creixement de les universitat de recerca modernes portà la filosofia acadèmica i altres disciplines a professionalitzar-se i especialitzar-se. Dinàmica de mercat, des del segle xix que totes aquestes especialitzacions s'acaben separant i hui tenim diversos camps del coneixement, és a dir, de la ciència.\nSent així, el camp de l'estudi de la filosofia pot abraçar un conjunt de disciplines com ara les ciències humanes i socials, les ciències formals i les ciències naturals. En aquest sentit, la filosofia ha engendrat estudis fonamentals tal que la teoria del coneixement, la filosofia política, la metafísica, l'ètica i la lògica. A llarga carrera aquestes branques de la filosofia han vist néixer ramificacions com l'estètica, la filosofia del dret, l'epistemologia o filosofia de les ciències, la filosofia de l'esperit, l'antropologia filosòfica o la filosofia del llenguatge.\nAllò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents tradicions filosòfiques. Així, també ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la realitat. L'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids i, tal com començà a passar amb Tales i Anaximandre, el deixeble té dret a discrepar amb el professor.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la informació és un camp dins la filosofia desenvolupat der Luciano Floridi que tracta sobre la investigació de la natura conceptual i els principis bàsics de la informació, entre aquests la manipulació de dades, l'intercanvi d'informació, la utilització d'aquesta informació. Aquest camp de la filosofia també es dedica a elaborar metodologies sobre la teòrico-informatives per tal de ser aplicades a problemes majors.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la religió és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi reflexiu a profunditat de la religió, incloent arguments sobre la naturalesa i existència de Déu, el problema del mal, la relació entre la religió i altres sistemes de valors com la ciència i l'ètica o la moral. És freqüent distingir entre la filosofia de la religió i la filosofia religiosa. La primera referència al pensament filosòfic sobre la religió, que pot ser dut a terme per creients i no-creients per igual, mentre que la segona fa referència a la filosofia inspirada i guiada per la religió, com la filosofia cristiana i la filosofia islàmica. No obstant això, poden considerar-se dins de l'anàlisi filosòfica de la religió, qüestions basades en l'estructura de totes les religions; a manera de comparació entre cadascuna, en proporció amb temàtiques que aborden interrogants sobre la perfecció i el sentit de l'existència en relació amb un cosmos perfecte i per tant un ens perfecte que els va crear. D'aquí que poden considerar-se dins de les diferents religions altres manifestacions de la filosofia de i sobre la religió, d'acord amb doctrines orientals com l'hinduisme i el budisme, interessats fortament en la idea d'un tot absolut, una essència que el revesteix tot; ja que crea esperança i desperta l'interès humà en el desenvolupament d'una dimensió més espiritual.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de pub és un terme emprat de vegades per descriure les reunions organitzades en cases públiques per discussions filosòfiques. Diverses sèries d'esdeveniments en el Regne Unit i en altres llocs ofereixen la filosofia de bar/bar musical en una varietat de formats, en general impliquen un orador convidat i algun grau de debat obert. Entre els més antics d'aquests es pot destacar:\n\nBig Ideas (situat a Londres, RU)\nKant's Cave (celebrat a Londres, RU, per Philosophy For All)\nLiving Philosophy (localitzat a Tintern, RU)\nPhiloMadrid (localitzat a Madrid, Espanya)\nPhilosophy In Pubs (localitzat a Liverpool, RU)\nPIPS Brighton (localitzat a Brighton, RU)\nThe Stoa (localitzat a Faversham, Kent, RU)\nSkeptics in the PubEls Grups Pub Filosofia, són sovint dirigits per aficionats, de vegades han estat reclutats per les principals institucions més que res per proporcionar un fòrum públic clarament participatiu. Aquestes aliances han inclòs el Tate Liverpool treballant amb la filosofia de Bars, el Brighton Science Festival 2010 treballant amb PIPS Brighton i l'Escola d'Econòmiques de Londres produint un esdeveniment en col·laboració amb Big Ideas.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La noció de filosofia perenne (en llatí, philosophia perennis) suggereix l'existència d'un conjunt universal de veritats i valors comuns a tots els pobles i cultures. El terme fou emprat en primer lloc al segle xvi per Agostino Steuco en el seu llibre titulat: De perenni philosophia libri X (1540), en què la filosofia escolàstica és vista com el pinacle de la saviesa cristiana, a la qual tots els altres corrents filosòfics apunten d'un mode o un altre. La idea fou posteriorment assumida pel filòsof i matemàtic alemany Gottfried Leibniz, que la va fer servir per a designar la filosofia comuna i eterna que hi ha al darrere de totes les religions i, en particular, al darrere dels corrents místics. Aquest terme fou popularitzat de forma més recent per Aldous Huxley en el seu llibre del 1945: La filosofia perenne. L'expressió filosofia perenne també s'ha fet servir com una translació del concepte hindú de Sanatana Dharma, la \"veritat (o norma) eterna i immutable\".\nL'existència d'una filosofia perenne és el principi fonamental del tradicionalisme, formalitzat en els escrits dels pensadors del segle XX René Guénon i Frithjof Schuon. L'erudit i escriptor indi Ananda Coomarasuami, associat amb el tradicionalisme, també n'escrigué extensament.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia pràctica és aquella filosofia que emfatitza les relacions entre el pensament, l'acció humana i els seus efectes; principalment l'ètica i la filosofia política. Es presta a més, per posar en pràctica allò que s'ha après o, que s'ha estudiat anteriorment en la filosofia teòrica, centrada en els estudis dels fets teòrics.\nLa filosofia pràctica pot prendre diferents formes, incloent la pràctica reflexiva d'alguna tècnica, el pensament filosòfic personal, o la conselleria filosòfica, que s'ha relacionat d'alguna manera amb el coaching.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una filosofia religiosa és un pensament filosòfic que influït i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d’una religió particular. Es pot fer objectivament, però també es pot fer com a eina de persuasió pels creients en aquesta fe. La filosofia religiosa es preocupa principalment de les concepcions de déu, déus o el que és diví.A causa del desenvolupament històric de les religions, moltes religions comparteixen punts en comú respecte a les seves filosofies. Sovint es considera que aquestes filosofies són universals i inclouen creences relacionades amb conceptes com la vida del més enllà, les ànimes i els miracles.Cada religió també té filosofies úniques que les distingeixen d'altres religions, i aquestes filosofies es guien a través dels conceptes i valors que hi ha darrere de l'ensenyament pertanyent a aquest sistema de creences. Diferents filosofies religioses inclouen:\n\nFilosofia asteca\nFilosofia budista: elaboració i explicació dels ensenyaments lliurats de Buda\nFilosofia cristiana: desenvolupament de la filosofia que es caracteritza una tradició cristiana\nFilosofia hindú: diversos sistemes de pensament en l’hinduisme\nFilosofia islàmica: filosofia que es caracteritza per provenir d’una tradició islàmica\nFilosofia Jain - filosofia índia\nFilosofia jueva: tota la filosofia feta pels jueus o en relació amb la religió del judaisme\nFilosofia sikh\nFilosofia taoista\nFilosofia del zoroastrisme", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Dia Mundial de la Filosofia és un dia internacional proclamat per la UNESCO que se celebra cada tercer dijous de novembre. Es va celebrar per primera vegada el 21 de novembre de 2002.\nCelebrant el Dia Mundial de la Filosofia cada any, la UNESCO subratlla el valor durador de la filosofia per al desenvolupament del pensament humà per a cada cultura i per a cada individu, pel que fa al sentit a la vida i a l'acció en el context internacional.El 2005, la Conferència General de la UNESCO va destacar la importància d'aquesta disciplina, especialment per al jovent, i va destacar que «la filosofia és una disciplina que fomenta el pensament crític i independent, i és capaç de treballar per a una millor comprensió del món, promoure la tolerància social i la pau», amb el convenciment que «la institucionalització del Dia Mundial de la Filosofia faria guanyar reconeixement i donaria un important impuls a la filosofia i, en particular, a l'ensenyament de la filosofia al món».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Kant va ser el filòsof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d'una ètica formal. Segons aquest autor, només una ètica d'aquestes característiques podria ser universal i garantir l'autonomia moral pròpia d'un ésser lliure i racional com és l'ésser humà.\nLa llei o norma moral, ha de ser la raó humana la que s'ha de donar a ella mateixa una llei. Si la raó legisla sobre ella mateixa, la llei serà universal, ja que serà vàlida per a tot ésser racional. Aquesta llei, que estableix com hem d'actuar per a fer-ho correctament, tan sols és expresable mitjançant imperatius (mandats) categòrics (incondicionats).\nUn imperatiu hipotètic expressa una norma que només té validesa com a mitjà per a assolir una finalitat. Per exemple, l'imperatiu “no mengis en excés” expressa una norma que només té sentit si la nostra finalitat és la salut. En canvi, no té sentit si pensem que la finalitat humana és viure de forma plaent sense escatimar.\nL'imperatiu categòric que formula Kant és: “actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma universal”. Fixa’t que aquest imperatiu no depèn de cap finalitat i, a més, no ens diu què hem de fer, sinó que serveix de criteri per a saber quines normes són morals i quines no. L'imperatiu categòric diu que només aquelles normes que siguin universalitzables seran realment normes morals.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En filosofia, el terme forquilla de Hume pot ser usat per a referir-se a una de les diverses distincions i dilemes elaborats per David Hume (tot i que aquesta distinció és una qüestió de cert desacord).\nSón:\n1) \"Dilema del determinisme de Hume\": el problema que les nostres accions són causalment determinades o atzaroses. En qualsevol cas, no ens fem responsables d'aquestes.2) La distinció de Hume entre el «és» i «ha de».3) La distinció de Hume entre el raonament demostratiu i el probable. (Vegeu més avall)\nLa tercera distinció és entre dues àrees diferents d'estudi:\n\nTots els objectes de la raó humana o de recerca, naturalment, es poden dividir en dos tipus, que són: relacions d'idees i qüestions de fet. De la primera classe són les ciències de la geometria, àlgebra i aritmètica... [que són] descobertes per la mera operació del pensament ... Les qüestions de fet, que són el segon objecte de la raó humana, ni l'evidència de la seva veritat, per molt gran que sigui, és de la mateixa naturalesa que la precedent (la relativa a les relacions d'idees).\n-Investigació sobre l'enteniment humàEn la forquilla de Hume, sovint divideix les afirmacions en dos tipus:\n\nLes afirmacions sobre idees - aquestes són analítiques, necessàries, afirmacions que són conegudes a priori.\nLes afirmacions sobre el món - aquestes són sintètiques, contingents, cognoscibles a posteriori.En la terminologia moderna, els membres del primer grup són coneguts com a proposicions analítiques i els membres d'aquest últim com proposicions sintètiques. Aquesta terminologia ve de Kant (Introducció a la Crítica de la raó pura, secció IV).\nEn la primera classe d'afirmacions, s'inclouen \"2 + 2 = 4\", \"tots els solters són solters\", i les veritats de les matemàtiques i la lògica. En les afirmacions del segon tipus, hi caben afirmacions com \"el sol surt de matí\", \"la Terra té una lluna\" i \"L'aigua es congela a 32 graus Fahrenheit\".\nHume vol demostrar que la seguretat no existeix en ciència.\nEn primer lloc, Hume observa que les afirmacions del segon tipus no poden ser mai del tot segures, a causa de la falibilitat dels nostres sentits, la possibilitat de l'engany (vegeu per exemple la teoria del cervell en una cubeta) i altres arguments realitzats pels filòsofs escèptics. Sempre és lògicament possible que qualsevol declaració feta pel món sigui falsa. (Tingueu en compte que les declaracions com \"o bé la Terra té una lluna o no\", no són realment les veritats de la lògica, i no diuen res sobre el món).\nEn segon lloc, Hume afirma que la nostra creença en les relacions de causa-efecte entre els esdeveniments no es basa en la raó, sinó que sorgeix simplement per l'hàbit o pel costum. Suposem que un diu: \"Cada vegada que algú a la terra solta una roca, aquesta cau.\" Si bé podem admetre que, en tots els casos fins al moment, quan una roca ha caigut sobre la Terra ha anat cap avall, això no ens dona cap raó per a pensar que, en el futur, les roques cauran cap avall en les mateixes circumstàncies. Per a nosaltres és un únic motiu, si hi afegim la premissa que el futur s'assemblarà al passat. Però això no és una cosa que podem conèixer de l'experiència adquirida -totes les experiències passades ens podrien dir el que ha passat en el passat, el futur s'ha assemblat al passat.\nEn tercer lloc, Hume assenyala que les relacions de les idees només es poden utilitzar per a provar altres relacions d'idees, i no signifiquen res fora del context de com es relacionen entre si, i per tant no ens diuen res sobre el món. Agafeu la declaració \"Un triangle equilàter té tres costats de la mateixa longitud.\" Mentre que alguns filòsofs anteriors (sobretot Plató i Descartes) van sostenir que les declaracions lògiques d'aquest tipus figuren en la realitat més formal, ja que són sempre veritables i immutables, Hume va sostenir que, encara que cert, no contenen la realitat formal, perquè la veritat dels estats es basa en les definicions de les paraules contingudes en aquesta, i no en les coses reals en el món, ja que no hi ha tal cosa com un veritable triangle o la igualtat de la longitud exacta en el món. Aquesta és la raó per la qual les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar qüestions de fet.\nEls resultats reclamats per Hume a conseqüència de la seva forquilla són dràstics. Segons ell, les relacions d'idees es poden provar amb certesa (mitjançant l'ús d'altres relacions d'idees), però, en realitat, no vol dir res sobre el món. Com que no volen dir res sobre el món, les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar qüestions de fet. Com a causa d'això, les qüestions de fet no tenen la certesa i, per tant, no es poden utilitzar per a provar qualsevol cosa. Només les coses certes es poden utilitzar per a provar altres coses amb certesa, però només coses sobre el món poden ser usades per provar altres coses sobre el món. Però d'ençà que ja no podem creuar la forquilla, res és alhora cert i sobre el món, només un o l'altre, de manera que és impossible provar alguna cosa sobre el món amb certesa.\nSi és acceptada, la forquilla de Hume fa que sigui inútil tractar de provar l'existència de Déu (per exemple) com una qüestió de fet. Si Déu no és, literalment, fet de matèria física, i no té un efecte observable en el món, fer una declaració sobre Déu no és una qüestió de fet. Per tant, una declaració sobre Déu ha de ser una relació de les idees. En aquest cas, si es demostra l'afirmació \"Déu existeix\", en realitat no ens diu res sobre el món, és un joc de paraules. És fàcil veure com la forquilla de Hume anul·la l'argument causal i l'argument ontològic per l'existència d'un Déu no observable (no material). Tanmateix, això no vol dir que la validesa de la forquilla de Hume implicaria que Déu definitivament no existeixi, només que això implicaria que l'existència de Déu no pot ser provada com un fet sense proves terrenals.\nHume va rebutjar la idea d'una afirmació significativa que no entrava dins d'aquest esquema, dient:\n\nSi agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. Conté algun raonament empíric sobre els fets d'existència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió\".\n-Investigació sobre l'enteniment humàAquesta mateixa idea ha perdurat en les escoles relativament contemporànies de filosofia, com el positivisme lògic. Aquesta actitud general és notablement present en l'obra d'Alfred Ayer sobre l'empirisme lògic Llenguatge, Veritat i Lògica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Generalització és un element fonamental de la lògica i el raonament humà. És la base essencial de tota inferència deductiva vàlida. El concepte de generalització té àmplia aplicació en moltes disciplines, de vegades tenint un significat especialitzat segons el context. El text ha d'estar ben formulat perquè aquest tingui al seu torn més relació al que és la generalització.\nDonats amb conceptes relacionats, A i B, el concepte A és una generalització del concepte B si i només si:\n\nCada instància del concepte B és també una instància del concepte A.\nHi ha instàncies del concepte A que no són instàncies del concepte B.En forma equivalent, A és una generalització de B si B és una especialització d'A.\nPer exemple, animal és una generalització d'au perquè tota au és un animal, i hi ha animals que no són aus (ela gossos, per exemple).\nAquest tipus de generalització versus especialització es reflecteix en qualsevol de les paraules contrastants del parell de paraules hiperònim i hipònim. Un hiperònim es refereix a un tipus o grup de coses del mateix nivell, tal com arbre ho és per ocre, o vaixell ho és per creuer. D'altra banda, un hipònim és un conjunt de paraules que són dins l'hiperònim, tal com margarida s'inclou en flor, i au i peix s'inclouen en animal. Un hiperònim és supraordinat a un hipònim, i un hipònim és subordinat a un hiperònim.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Globàlium és un model filosòfic de la realitat endegat per Lluís Maria Xirinacs. També s'ha anomenat globalisme (de Lluís Maria Xirinacs).\nPretén ser una visió global de la realitat, desenvolupat al llarg de la vida de Xirinacs i estructurat en dos models: el Model Menor i el Major.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Jean-Marie Guyau Tuillerie (Laval, Mayenne, 28 d'octubre de 1854 – Menton, Alps-Marítims, 31 de març de 1888) va ser un filòsof i poeta francès. Les seves obres estan impregnades pel vitalisme i insisteixen en la felicitat d'una vida compartida amb els altres.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El test de l'habitació xinesa és un experiment mental, proposat originalment per John Searle i popularitzat per Roger Penrose, mitjançant el qual es tracta de rebatre la validesa del Test de Turing i de la creença que una màquina pot arribar a pensar.Searle s'enfronta a l'analogia entre ment i ordinador quan es tracta d'abordar la qüestió de la consciència. La ment implica no només la manipulació de símbols, sinó que a més a més d'una sintaxi fa servir una semàntica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.\nLa necessitat d'una disciplina hermenèutica ve donada per l'ambigüitat i la complexitat del llenguatge natural, que freqüentment condueixen a interpretacions diferents, o fins i tot contràries, en relació amb el significat d'un text. L'hermenèutica intenta desxifrar el significat darrere les paraules i, amb això, intenta l'exegesi de la raó mateixa sobre el significat.\nEn filosofia, particularment en la de Hans-Georg Gadamer, es considera que l'hermenèutica és la \"teoria de la veritat i el mètode que expressa la universalització del fenomen interpretatiu des de la concreta i personal historicitat\". Per a Mario Bunge, és la interpretació de texts en la teologia, la filologia i la crítica literària i, en la filosofia, és la \"doctrina idealista segons la qual els fets socials i potser també els naturals són símbols o texts que s'han d'interpretar en lloc de descriure's i explicar-se objectivament\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Heteronomia de la voluntat és un terme que es fa servir en filosofia i en psicologia.\nAquesta expressió defineix l'acció que està influenciada per una força exterior a la voluntat de l'individu, considerant aquesta acció com a \"no moral\" (ni moral ni immoral). És a dir, el cas en què la voluntat no està determinada per raó del subjecte, sinó per allò que és aliè a ella: la voluntat d'altres persones, les coses del món, la sensibilitat, la voluntat divina, etc. El concepte d'heteronomia implica negar l'existència de la llibertat (determinisme).\nEn contraposició existeix el concepte de voluntat autònoma.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Hiperrealitat és un concepte, relacionat amb la semiòtica i la filosofia postmoderna, que denomina la incapacitat de la consciència per distingir la realitat de la fantasia, especialment en les cultures postmodernes més avançades tecnològicament.\nLa hiperrealitat és un mitjà que ens serveix per a descriure la forma en la qual la consciència defineix el que és verdaderament real en un món on els mitjans de comunicació tenen el poder de modelar i filtrar de manera radical la manera en la qual percebem un determinat esdeveniment o experiència. Entre els experts més famosos en hiperrealitat s'hi inclouen Jean Baudrillard, Daniel Boorstin i Umberto Eco.\nLa majoria dels aspectes de la hiperrealitat poden pensar-se com experimentar la realitat a través de l'ajuda d'altri, en quant aquest altri es tracta d'algú aliè a ell mateix.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En proves d'hipòtesis, la hipòtesi alternativa (o manté la hipòtesi o hipòtesi de recerca) i la hipòtesi nul·la són les dues hipòtesis rivals que es comparen mitjançant una prova d'hipòtesis estadística. Un exemple podria ser quan la qualitat de l'aigua en un rierol s'ha observat durant molts anys i es realitza una comprovació de la hipòtesi nul·la que no hi ha cap canvi en la qualitat entre la primera i segona meitat de les dades contra la hipòtesi alternativa que la qualitat és pitjor en la segona meitat del registre.\nEl concepte d'una hipòtesi alternativa en la prova va ser ideada per Jerzy Neyman i Egon Pearson, i s'utilitza en el lema de Neyman-Pearson. Constitueix un component important en les proves d'hipòtesis estadístiques modernes. No obstant això, no va ser part de la formulació de Ronald Fisher de proves d'hipòtesis, i ell es va oposar radicalment al seu ús. En l'enfocament de Fisher per a les proves, la idea central és avaluar si el conjunt de dades observades podrien ser el resultat d'oportunitat si la hipòtesi nul·la fora el que se suposa que tenen, en teoria, sense idees preconcebudes sobre el que altres models poden tenir. Proves modernes d'hipòtesis estadístiques s'adapten a aquest tipus de prova, ja que la hipòtesi alternativa pot ser la negació de la hipòtesi nul·la.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La hipòtesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relació entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza i la forma com la persona entén i conceptualitza el món. També es coneix aquesta hipòtesi com PRL (principi —o hipòtesi— de relativitat lingüística). Podem distingir una formulació forta i una de més dèbil de la manera següent:\n\nHipòtesi whorfiana forta: la llengua d'un parlant monolingüe determina completament la manera com aquest conceptualitza, memoritza i classifica la \"realitat\" que l'envolta (això es dona a escala fonamentalment semàntica, tot i que també influeix en la manera d'assumir els processos de transformació i els estats de les coses expressats per les accions verbals). És a dir, la llengua determina fortament el pensament dels parlants.Hipòtesi whorfiana feble: la llengua d'un parlant té una certa influència en la manera com aquest conceptualitza i memoritza la \"realitat\", fonamentalment a escala semàntica. Això significaria que, igualment com tota la resta, poden haver-hi diferències estadístiques significatives en la manera com dos parlants de diferents llengües resolen o enfoquen certs problemes.La hipòtesi de Sapir-Whorf ha estat un dels temes principals en els debats a l'entorn del relativisme lingüístic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La hipòtesi del geni maligne és un recurs argumentatiu proposat per René Descartes a les Meditacions Metafísiques. Amb ella, Descartes culmina el dubte metòdic, que adquireix així la màxima radicalitat.\nDescartes suggereix que potser hem estat creats per un Déu que ens obliga a enganyar-nos sistemàticament, que ha disposat la nostra naturalesa de tal manera que creiem estar a la veritat quan realment estem en l'error. Amb aquesta hipòtesi es qüestiona la legitimitat de les proposicions que semblen tenir la màxima evidència, les que es presenten amb \"claredat i distinció\" (excepte les referides a la pròpia ment, com mostrarà el descobriment del cogito), proposicions del tipus \"dos més tres és cinc\" o \"la suma dels rectangles de tot triangle és igual a dos rectes\". Per tant, arriba a qüestionar la veracitat de la mateixa matemàtica.\nL'objectiu d'aquest estrany cas és investigar si és possible trobar alguna cosa que sigui absolutament indubtable: si trobem una creença que arribi a superar aquesta hipòtesi, la seva qualitat com a veritat serà extraordinària. Encara que Descartes no explica ni justifica acuradament la hipòtesi del geni maligne, sembla que es referia a les següents qüestions: podem considerar que el nostre reconeixement d'una cosa com a veritable és conseqüència de la nostra naturalesa (nosaltres diríem ara del nostre cervell) i podríem pensar que veiem alguna cosa com a veritable perquè estem fets com estem fets, de tal manera que a diferent constitució, diferent coneixement.\nPotser les coses que puguin considerar veritables éssers pertanyents a altres espècies, o éssers racionals que hagin patit una evolució biològica diferent (per exemple, els extraterrestres), poden ser diferents de les nostres. Cal dubtar que la matemàtica, per exemple, tingui una validesa universal, en el sentit que potser per altres éssers, éssers amb una naturalesa psicològica o física diferent de la nostra, les veritats matemàtiques siguin també diferents de les nostres. En definitiva, si reflexions d'aquest tipus ens porten a pensar que el reconeixement d'alguna cosa com a veritable depèn de la nostra pròpia naturalesa o manera de ser, sembla que fins i tot els coneixements més ferms poden posar-se en qüestió. És possible que Descartes introduís la hipòtesi del geni maligne per assenyalar aquest últim dubte.\nPel que fa a la paraula \"geni\" ens diu Descartes que podríem anomenar així al Déu que potser ens ha fet d'aquesta manera tan fal·lible per a no confondre'l amb el Déu cristià, del qual es predica sempre la bondat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història. Existeixen diverses acceptacions sobre el seu origen com a disciplina: Voltaire en el segle xviii per l'encunyació del terme, Jean Bodin en el XVI qualificant un autor grec com philosophitoricus. Encara que la més acceptada és la de Giambattista Vico, en el segle xvii, en el seu Principi de la ciència nova de la naturalesa comuna de les nacions, encara que s'acabaria assentant amb Voltaire.\nNo obstant això, els antics grecs també es van preocupar per la història i pels problemes filosòfics que plantejava, sense arribar, tanmateix, a ser una disciplina. La història plantejava una sèrie de qüestions com: Què és la història?, Quin és el seu sentit?, Com coneixem el nostre passat?, entre altres.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una homeomeria (en grec antic: ὁμοιομέρεια) és, segons la filosofia d'Anaxàgores, tota part elemental igual al conjunt que amb altres parts conforma, en què el tot compost per les parts és similar a les parts més elementals i indivisibles de la matèria. Dins de l'atomisme, un dels corrents filosòfics que circulaven durant el segle V aC en l'antiga Grècia, el concepte d'homeomeria va ser encunyat per Anaxàgores per a explicar la seva doctrina de la pluralitat infinita de realitats materials qualitativament diferents. Anaxàgores també es proposa ampliar les reflexions al voltant de les \"llavors\" (spermata, com les anomenava Anaxàgores).\nSegons ho aclareix Murray Bookchin, en el seu llibre titulat L'ecologia de la llibertat, el sorgiment i la dissolució de la jerarquia, les homeomeries, de fet, \"suposen una sofisticació filosòfica d'una visió més primitiva en la qual la substància de la terra és la terra mateixa, amb els seus minerals, flora, i fauna \".\nEl terme és utilitzat en la filosofia de la natura per diversos autors de l'antiguitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un ideal és un principi o valor que una entitat persegueix activament com a objectiu i manté per sobre d'altres preocupacions percebudes com a menys significatives. Els termes relacionats amb la creença general en els ideals inclouen l'idealisme ètic, l'idealisme moral, i l'idealisme de principis. Un idealista ètic, un idealista moral, un idealista de principis o simplement un idealista insisteix a mantenir els ideals fins i tot a un cost considerable com a conseqüència de mantenir aquesta creença.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Idealisme alemany és una escola filosòfica que es va desenvolupar a Alemanya a cavall dels segles XVIII i XIX. El seu naixement el marca l'obra d'Immanuel Kant Crítica de la raó pura i està estretament lligada al Romanticisme i a la Il·lustració. Entre els pensadors d'aquesta escola filosòfica destaquen el mateix Kant, Johann Gottlieb Fichte, Friedrich Schelling i Georg Wilhelm Friedrich Hegel. En un segon pla trobaríem autors com ara Friedrich Heinrich Jacobi, Gottlob Ernst Schulze, Karl Leonhard Reinhold i Friedrich Schleiermacher.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una idiosincràsia és una peculiaritat de la constitució física o mental d'algú, temperament personal, que no pot ser atribuït a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut (encara que també hi ha altres usos, vegeu més avall). També pot significar una mania estranya. El terme s'utilitza sovint per expressar excentricitat o peculiaritat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ignosticisme és la posició respecte a la creença en Déu en què en primer lloc se'n qüestiona la definició. L'ignòstic es pregunta: \"¿Què s'entén per Déu?\", per a, un cop coneguda la resposta, poder comprovar si existeix o no existeix. Aquesta postura filosòfica dona una gran importància al concepte de Déu i a altres conceptes teològics abans d'argumentar sobre la probabilitat de la seva existència, al contrari d'altres posicions teològiques o metafísiques (incloent-hi l'agnosticisme). El terme ignosticisme va ser encunyat pel rabí Sherwin Wine, fundador del judaisme humanista.L'ignosticisme es pot definir com un qüestionament que abasta dos punts de vista sobre l'existència de Déu: \n\nLa definició de Déu. El primer punt de vista és que una definició coherent de Déu ha de ser presentada abans de discutir-ne l'existència. A més, si aquesta definició no pot ser falsable, l'ignòstic pren la posició no cognitivista teològica que tal qüestió sobre l'existència de Déu, per definició, no té sentit. En aquest cas, el concepte de Déu no es considera sense sentit, però el terme Déu es considera que no té sentit.\nQuè s'entén per Déu? El segon punt de vista és veure-ho com a sinònim del no-cognitivisme teològic, i se salta el pas de la primera preguntant \"què s'entén per Déu?\" abans de proclamar sense sentit la pregunta originària \"existeix Déu?\".Alguns filòsofs han vist l'ignosticisme com una variació d'ateisme o agnosticisme, mentre que d'altres han considerat que és diferent. Un ignòstic no pot dir si és teista o ateu fins que es presenti una millor definició del teisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La imaginació dialògica (en anglès \"dialogic imagination\") és la necessitat de crear significats a partir de la interacció amb altres persones de forma dialògica, relacionant el llenguatge, la interacció i la transformació social. En primer lloc, cada individu interioritza una paraula o concepte utilitzant la intersubjectivitat, és a dir, partint dels esquemes socials. A partir d'aquí, progressivament s'interioritza com un coneixement propi, de manera intrasubjectiva.\nSegons Mijaíl Bajtín (Mikhail Mikhailovich Bakhtin), l'elaborador principal de la imaginació dialògica, \"l'individu no existeix fora del diàleg\" , és a dir, el diàleg estableix la participació i l'existència d'aquest. A partir de les reflexions dialògiques produïdes per les persones, es creen nous significats els quals, posteriorment, son integrats en futures converses, afirmant l'existència d'una \"cadena de diálogos\", gràcies a la naturalesa dialògica de la imaginació.Aquest terme està molt present en la investigació de l'aprenentatge dialògic, el qual ha sigut objecte d'estudi per autors com Mikhail Mikhailovich Bakhtin,Martin Buber, Bertolt Brecht o Paulo Freire", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La immanència és l'ens intrínsec d'un cos; en filosofia, es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un ésser quan l'acte mantingut en el seu interior té la seva fi el mateix ésser. S'oposa, per tant, a transcendència.\nAixí, Agustí d'Hipona va poder dir que la immanència és, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu ésser i el seu actuar. La transcendència suposa, per tant, la immanència com un dels seus moments, al qual s'afegeix la superació que el fet de transcendir representa.\nAquests conceptes van ocupar també un paper important en la filosofia escolàstica, de la qual emanen els termes actio immanens i actio transient i es constitueix l'absoluta diferència entre les dues expressions. Autors com Wolff i Spinoza van adoptar aquesta interpretació, sobretot aquest últim, en què la immanència s'erigeix com un punt de suport i noció elemental del mètode espinozista. Això es deu al fet que, segons Spinoza, Déu és causa immanent en oposició a causa transitiva de totes les coses en aquest mètode. Si Déu és la causa de totes les coses que resideixen en ell, i que tot està en Déu, fora d'ell no és concebible l'existència de cap cos, perquè Déu és causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat també com a «immanentisme racionalista», és propi del pensament modern, la transcendència se sol situar en les filosofies contemporànies.\nEl sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filosòfic pertanyent al panteisme, de manera que immanència en aquest cas és un concepte en el qual l'existència de tots els éssers no pot ser explicada sense la presència de Déu.\nTambé es considera filosofia immanentista la que manté la preeminència de l'experiència religiosa interna per sobre de la sapiència reflexiva de Déu. En l'obra de Maurice Blondel, i sobretot en la d'Edouard Le Roy, tenim una acèrrima defensa d'aquesta perspectiva.\nEl concepte d'immanència, entès aquí com a total i conscient rebuig de la transcendència, és també important en la tradició marxista. Particularment, Antonio Gramsci qualifica la filosofia de la praxi com un «immanentisme absolut», un «historicisme absolut» i un «humanisme absolut».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La incommensurabilitat en la filosofia de la ciència és la impossibilitat de comparació de dues teories quan no hi ha un llenguatge teòric comú. Si dues teories són incommensurables, llavors no hi ha manera de comparar-les i dir quina és millor i correcta. El 1962, Thomas Kuhn i Paul Feyerabend, de manera independent, van introduir la noció d'incommensurabilitat en la filosofia de la ciència. En ambdós casos, el concepte provenia de les matemàtiques, i en el seu sentit original es definia com la manca d'una unitat comuna de mesura que permeti una mesura directa i exacta entre dues variables; es predica, per exemple, de la diagonal d'un quadrat amb relació al seu costat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme indeterminabilitat és un concepte de la filosofia estètica desenvolupat per Juan Benítez Jamchen que es recolza en el temperament intermedi de Friedrich Schiller i que sorgeix de la necessitat de repassar els conceptes de la determinabilitat schilleriana i de crear una estètica que puga assegurar el seu propi exercici subjectiu. L'autor defineix l'estètica de la indeterminabilitat com: \"aquell corrent de la filosofia estètica on, des dels àmbits subjectius kantians i intersubjectius hursselians, se situen aquells espais temperats necessaris que obren les fronteres dels propis patrons de la mateixa estètica, permetent que intervinga la realitat esdevinguda que es determina o estableix, així com que aquesta tinga la qualitat mateixa de la seua subjectivitat, sense que puguen arribar a ser deterministes o objectivistes, per l'exercici propi d'algun patró, que és la tendència, fins i tot estètica, de tot pensament.\"\nEl significat semàntic de la indeterminabilitat és: la qualitat d'allò indeterminable, o conjunt de característiques que fan que una cosa siga indeterminable. Allò que és indeterminable és una cosa que pot ser indeterminada, per la qual cosa és allò que tendeix a la indeterminació però no està encara completament indeterminat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies. L'individualisme propugna l'autonomia i la facultat de cada individu de governar-se per les seves pròpies lleis i és antagònic a la servitud, a l'esclavatge, a la submissió i altres formes de dependència i de sotmetiment.\nA causa de les diferents concepcions de partida, no s'ha de confondre l'individualisme amb l'egoisme, amb l'utilitarisme, amb el liberalisme, el narcisisme, el personalisme, etc. encara que tots ells tenen components individualistes. L'individualisme és el contrari del col·lectivisme mentre que el contrari de l'egoisme és l'altruisme. L'egoisme se centra en benefici propi i es pot manifestar utilitzant normes socials alienes al subjecte.\nPer l'individualista la individualitat té el concepte de valor suprem. Els defensors de l'individualisme sovint abonen l'egoisme ètic i el liberalisme econòmic.\nEl terme «individualisme» comporta una gran confusió. En totes les situacions on es presenta l'individualisme es poden trobar opinions que en altres situacions poden ser contràries, de favorable a desfavorable. En termes econòmics, l'individualisme pot tenir opinions favorables de les mateixes entitats que s'hi oposen en, per exemple, la religió.\nActualment l'individualisme es tracta majoritàriament en estudis de sociologia i economia tot i que la seva influència es fa notar en qualsevol activitat humana.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La inefabilitat és la propietat de determinades realitats de ser incomunicables, és a dir, allò que no pot transmetre's pel llenguatge. Es considera inefable: Allò que va més enllà dels límits del coneixement humà (com el noümen de Kant); els qualia o la natura subjectiva de la percepció; les emocions més intenses; experiències del misticisme; el dao; el nom i la natura de Déu segons el judaisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'instrumentalisme és una doctrina filosòfica segons la qual les idees i les teories a la ciència no posseeixen un valor absolut, sinó que aquest depèn de la seva habilitat en fer prediccions útils i verificables, i que no té la \"veritat\" com a objectiu, sinó les necessitats i proposicions o reptes als quals s'enfronten els humans, els quals proposa resoldre per mitjà de l'acció.\nAixí, per als instrumentalistes, la filosofia ha de ser un instrument que permeti a les persones adaptar-se millor al món o transformar-lo.\nL'instrumentalisme (també conegut com a \"pragmatisme\") se centra en el desenvolupament actiu de l'individu en el seu entorn, és a dir, la realització del \"jo\" per la participació en l'acció col·lectiva. Segons John Dewey, l'èsser humà viu un procés d'interacció amb el seu entorn: en primer lloc en presentar-se una situació problemàtica es recerquen dades i paràmetres per finalitzar amb una fase d'elaboració reflexiva de les solucions i de proves per trobar la solució que convingui. Aquesta metodologia es troba en alguns corrents pedagògics i de presa de decisions.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "InteLex Past Masters Online és una base de dades d'obres filosòfiques accessible a text complet en línia duta per l'editorial Catalogue InteLex Corporation. Els documents textuals estan codificats seguit el format Text Encoding Initiative. Utilitza una plataforma XTF retocada. Fou considerada una de les millors bases de dades de l'any 2015 segons la revista Library Journal.Conté material pertanyent a les disciplines: filosofia americana, britànica, clàssica, continental i medieval, lletres angleses, estudis de la religió, ciències socials i escriptores. I conté 170 col·leccions d'obres sobre persones com Plató i Mary Shelley. Els textos poden trobar-se de vegades en anglès i en la llengua original.El mètode de pagament consisteix en pagar una volta més un preu anual. Aquest preu segons Bivens és baix i implica descomptes. Pel seu sistema de preus Wayne Bivens-Tatum considera que les biblioteques xicotetes poden adquirir part de les col·leccions oferides.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'intel·lectualisme socràtic o intel·lectualisme moral és el que identifica la virtut amb el coneixement. Segons Sòcrates, era prou el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. Segons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement, és a dir, no són voluntàries, car el coneixement d'allò just seria prou per a obrar virtuosament.L'intel·lectualisme socràtic va dominar el pensament grec fins a l'aparició d'Aristòtil, el qual va introduir elements voluntaristes en la conducta moral.Segons Sòcrates, n'hi ha prou amb el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. La perfecció humana l'obtenim quan som conscients d'allò que realment val la pena en la vida i, per a això, cal el coneixement i la reflexió. \"No és bo el que tothom diu, sinó el que està d'acord amb tu mateix\".\nQuan una persona adquireix coneixement s'adona que el millor és el bé i que el bé és l'únic que porta a la felicitat. Quan un és un ignorant, s'equivoca a fer la tria de què és més convenient. Segons l'intel·lectualisme moral, si coneixem el bé i les seves excel·lències (procés intel·lectual), ens veurem abocats a practicar-lo (acció moral), ja que “la raó” (i no la passió) sempre empeny cap a la virtut. Només aquell qui ignora que existeix el bé, pot fer el mal.\nSegons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement: no hi ha persones dolentes, només persones ignorants. Ningú s'equivoca o fa el mal volent o sabent que l'està fent. Així doncs, el saber ens condueix a la virtut (o excel·lència); qui pensa correctament, actua correctament; qui coneix el que és recte, actuarà amb rectitud; qui coneix el que és la justícia, actuarà conforme el que és just.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'intel·lectualisme denota l'ús, el desenvolupament i l'exercici de l'intel·lecte; la pràctica de ser intel·lectual; i la vida de la ment. En el camp de la filosofia, l'\"intel·lectualisme\" ocasionalment és sinònim de \"racionalisme\", és a dir, el coneixement es deriva principalment de la raó. També en altres camps així com en el de la psicologia s'utilitza en contraposició al voluntarisme i en l'àmbit ètic contrari al pragmatisme. Socialment, l'\"intel·lectualisme\" mostra una connotació negativa: l'únic propòsit (\"massa atenció al pensament\") i la fredor emocional (\"absència d'afecte i sentiment\").", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Internet Encyclopedia of Philosophy (IEP) és una enciclopèdia en línia sobre la filosofia, els termes filosòfics i els filòsofs. L’IEP combina la publicació d’accés obert amb la publicació revisada per experts. La contribució es fa generalment per invitació i els col·laboradors són especialistes internacionals reconeguts i líders en el seu camp.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Judeocristianisme o tradició judeocristiana és un terme genèric utilitzat per caracteritzar el conjunt de creences comuns del judaisme i del cristianisme, així com l'herència de la tradició jueva heretada pels cristians. Aquest terme és apropiat per caracteritzar el conjunt dels llibres que componen l'Antic Testament i el Nou Testament com la principal font de les creences doctrinals jueves i cristianes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'estructura de les revolucions científiques (1962) és l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ciència. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ciència, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sinó com un paradigma dominant en cada època, de manera que es lliga la ciència al seu context històric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il·lustrar la seva teoria i divideix el procés general de canvi científic en tres fases: la creació de la ciència normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Liber de causis (Llibre de les causes, també conegut com a Liber de bonitate pura) és una col·lecció de trenta-dues proposicions neoplatòniques, reunides en una obra atribuïda erròniament a Aristòtil. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els països àrabs i islàmics i després a Occident. La identitat de l'autor real és un misteri, però la major part del contingut està presa dels Elements de teologia de Procle. Això ho va sostenir per primera vegada Sant Tomàs d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducció de les obres de Procle al llatí.\nEl títol original en llengua àrab va ser Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-Mahd, «El llibre de l'explicació d'Aristòtil sobre la bondat pura». El títol Liber de causis va començar a usar-se a partir de la traducció llatina de Gerard de Cremona.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució. En filosofia política, la llibertat individual és equiparable a la llibertat negativa. En dret polític, la seva màxima expressió en l'edat moderna han estat els drets individuals o drets de primera generació en el marc del principi de legalitat, plantejats originalment pel liberalisme clàssic. Per a algunes ideologies i filosofies, especialment llibertàries liberals, la llibertat individual tindria el seu origen natural i el seu fonament ètic en la sobirania individual o propietat d'un individu sobre si mateix.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Llibre de la disputa de Ramon el cristià i Omar el sarraí (Liber disputationis Raimundi christiani et Homeri Saraceni) és una obra autobiogràfica de Ramon Llull escrita el 1308 a Pisa. En ella es documenta el debat entre el filòsof català i un filòsof musulmà anònim, al qual Llull anomena Homer i de qui no ens ha pervingut cap altra informació, tot i que podem suposar que el seu nom real era Omar. Llull presenta el llibre com la transcripció reelaborada de la disputa mantinguda sobre els dogmes cristians de la Trinitat i l'Encarnació, negats per Omar mitjançant reduccions a l'absurd de tipus escolàstic i afirmats per Llull valent-se del seu mètode demostratiu \"a priori\", anomenat demonstratio per aequiparantiam. El llibre va ser escrit originàriament en àrab durant la captivitat de Llull a Bugia (Algèria), perdent-se al naufragi que va patir de retorn a Gènova. Va reescriure'l en llatí a Pisa, enviant-ne una còpia al Papa Climent V.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per les germanes Lilly i Lana Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley. Ha estat doblada al català", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment. Afirma que l'única forma de causalitat és la influència física entre els elements materials que conformen el món real i, per tant, també defensa el materialisme. Aquesta necessària causalitat física fa que capacitats com el lliure albir, la consciència o l'existència de l'ètica no tinguin sentit en la concepció mecanicista. A més, implica l'acceptació del determinisme. Està oposada al vitalisme, que defensa que els organismes vius posseeixen forces no físiques que els donen la vida.Al segle xvii, Descartes impulsà l'avui anomenat mecanicisme clàssic, una visió física del món que arribà després de les investigacions de Galileu, Huygens i Boyle. El mecanicisme clàssic està basat en dues doctrines: una d'ontològica i una altra de gnoseològica. L'ontologia mecanicista cartesiana contenia dues tesis principals: el món es comporta com una màquina i tot allò real és físic. La gnoseologia mecanicista, d'altra banda, afirmava que la reducció dels fenomens a les seves parts físiques i a les seves interaccions mecàniques era suficient i necessària per explicar tots els successos.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un mestre espiritual designa, en filosofia i religió, aquell qui pertanyent a una certa tradició i havent estat iniciat, és considerat capaç de transmetre una doctrina o una pràctica espirituals, ja sigui públicament o a un grup restret d'estudiants. És doncs \"aquell qui pot, amb un desinteressament total, guiar el altres pel camí que ell mateix ha recorregut, ajudant-los a passar els obstacles i perills que hi poden trobar i a comprendre les revelacions que apareixeran\".El mot 'Mestre', utilitzat en aquest sentit, es troba en hebreu on es diu rabí (Jesús de Natzaret era anomenat 'rabí' o 'mestre' pels seus deixebles); al Japó s'utilitza el mot sensei, que té la connotació de 'germà gran' (aquell qui té més experiència que el deixeble); en hindi hi ha el mot guru que significa 'el qui dissol les tenebres'; en l'islam, i especialment en el sufisme, hi ha el xeic; en el budisme tibetà, el lama.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El model de cobertura legal, també conegut com el model de Popper-Hempel, o la teoria de la subsumpció., és molt proper a la idea pre-teòrica que moltes persones no expertes poden tenir sobre l'explicació científica.\nL'enfocament deductiu de l'explicació es remunta almenys fins Aristòtil, qui va enunciar clarament la tesi que les explicacions són arguments deductius. John Stuart Mill va desenvolupar la idea que «explicar» equival a «subsumir» allò que es desitja explicar a una generalització o llei científica. L'any 1948, Karl Hempel i Paul Oppenheim, van publicar les idees bàsiques del model de cobertura legal, tot i que Karl Popper ja n'havia esbossat abans algunes idees.\nSegons aquest model, una explicació científica és un argument en el qual les premisses (lleis i dades) expliquen un fet (o una regularitat) descrit per la conclusió d'aquest argument. Una de les varietats del model de cobertura legal és el model nomològic-deductiu d'explicació, que es distingeix perquè la forma de l'argument és deductiva.\nExisteixen tres models d'explicació segons el model de cobertura legal. Aquests tres models tenen en comú que presenten les explicacions científiques com a arguments en què l'enunciat que descriu allò que es desitja explicar resulta d'un raonament on les premisses estan compostes per lleis i dades. El conjunt de les premisses constitueix el explanans, i aquest explanans ha d'incloure almenys una \"llei de la natura\". La conclusió del raonament, que es tracta de l'explanandum, és un enunciat que descriu el fet (o la llei, segons el cas) que es vol explicar.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La modernitat tardana o modernitat líquida és la caracterització de les societats globals de l'autodenominat \"primer món\" d'avui dia, entesa com la continuació (o desenvolupament) de la modernitat independentment del paradigma ideològic de la postmodernitat, amb el que conviu.\nPresentada amb l'expressió modernitat líquida pel sociòleg Zygmunt Bauman, la modernitat tardana està marcada per les economies capitalistes globals amb la seva privatització creixent de serveis i per la revolució de la informació on, en una era de canvi i moviment constant, l'home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Segons Plató, podem distingir dos mons: el món sensible i el món intel·ligible.\nEl món sensible és el món al qual tenim accés a través dels sentits. Hi ha dos tipus d'entitats: les ombres i imatges dels objectes, i els objectes físics.\nEls objectes físics són canviants pel que qualsevol coneixement sobre ells és relatiu i temporal.\nAquest món no és veritablement real, sinó que és el món de la multiplicitat, del canvi i l'esdevenir. Com diria Heràclit, pura contradicció.\nEl món sensible és una còpia defectuosa del món intel·ligible.\nD'acord amb el símil de la línia, aquest món es correspon amb el no-ser i la ignorància. Les imatges dels objectes materials donen lloc a una representació confusa (imaginació), mentre que els objectes materials donen lloc a una representació més precisa (creença). Ambdues formes pertanyen a l'opinió (doxa) i no constitueixen coneixement veritable.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Natura non facit saltus (\"la natura no fa salts\", en llatí) ha estat un principi de la filosofia natural com a mínim des de l'època d'Aristòtil. Apareix en forma d'axioma a les obres de Gottfried Leibniz (Nous assaigs, IV, 16) i Isaac Newton, els coinventors del càlcul infinitesimal, vegeu principi de continuïtat. També és un element clau de la descripció que feu Charles Darwin de la selecció natural a la seva obra L'origen de les espècies. L'expresisó prové de l'obra de Carl von Linné Philosophia Botanica.El principi expressa la idea que les coses i les propietats naturals canvien de manera gradual, no sobtadament. En un context matemàtic, això permet assumir que les equacions que governen els fenòmens són contínues i en certa manera derivables. A vegades es diu que la mecànica quàntica d'avui en dia viola aquest principi a causa del concepte de transició quàntica, que Erwin Schrödinger criticà utilitzant el principi.\nEn un context biològic, el principi fou utilitzat per Darwin i altres per defensar el postular evolucionista que diu que totes les espècies sorgeixen d'espècies anteriors a través de canvis graduals i ínfims, i no a través de l'aparició sobtada de formes noves. La biologia evolutiva d'avui en dia fa servir terminologia que es refereix tant a canvis constants, com ara la deriva genètica, com variació discontínua, com ara les mutacions. Tanmateix, com que l'estructura bàsica de l'ADN és diferenciada, actualment se sap que la natura sí que fa salts des d'un punt de vista biològic, tot i que a una escala molt petita.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La naturalesa humana o naturalea humana és el concepte filosòfic, segons el qual els éssers humans tendeixen a compartir una sèrie de característiques distintives inherents, que inclouen formes de pensar, sentir i actuar en el medi en el qual es desenvolupen.\nLa qüestió de què origina aquestes característiques distintives d'humanitat i com és de fixa la naturalesa humana té importants implicacions en l'ètica, la moral, la política i la teleologia causa que poden proveir normes o estàndards perquè els humans jutgin quin és la millor manera de viure. Les branques de la ciència associades amb l'estudi de la naturalesa humana inclouen a la sociologia, sociobiologia, la filosofia i psicologia, en particular, la psicologia evolucionista, que estudia la selecció sexual en l'evolució de l'ésser humà, i la psicologia del desenvolupament.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El naturalisme és, en lingüística, una concepció filosòfica del llenguatge com a producte de la natura, igual que ho seria qualsevol altre ésser.\nAquesta idea s'oposa al convencionalisme i va ser defensada pels primitius gramàtics grecs, destacant entre ells Cràtil.\nPer als naturalistes la llengua seria en el seu origen clara, veraç, i totalment adequada i és amb el seu ús i amb el pas dels segles com l'home la degrada i la desfigura. Aquesta concepció està molt relacionada amb la concepció religiosa de la Grècia antiga.\nProposaven els naturalistes una etimologia per la qual es capbussa en les formes originals de les quals derivava el llenguatge que parlaven, per recompondre i restituir els significants amb els significats de forma necessària. És a dir, reprendre la contingència que ells creien entre la paraula i l'objecte que designa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El neokantisme va ser un moviment filosòfic europeu, d'origen predominantment alemany, que va preconitzar un retorn als principis filosòfics de la doctrina d'Immanuel Kant davant la llavors imperant doctrina de l'idealisme absolut de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. El neokantisme es mostrava escèptic enfront del que considerava un indegut èmfasi especulatiu del pensament hegelià, i buscava recuperar la doctrina kantiana de la crítica del coneixement davant el predomini de la metafísica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El neotomisme és el corrent més fort del moviment filosòfic catòlic de la neoescolàstica que volia revigorir i modernitzar les idees desenvolupades per Tomàs d'Aquino a l'edat mitjana com a alternativa al modernisme i la il·lustració. El moviment va ser encetat el 1879 per l'encíclica Aeterni Patris sobre la restauració de la filosofia cristiana, publicada pel papa Lleó XIII (1810-1903). En el marc del nacionalcatolicisme va ser el sol corrent filosòfic autoritzat a les universitats d'Espanya durant el franquisme.El moviment s'inscriu dins del moviment del romanticisme catòlic. Uns dels protagonistes del moviment a Espanya van ser J. González Arintero i P. Matías García. Arintero s'oposa a la separació dels poders i veu en la perfecte unió de l'Estat i de l'Església un ideal, que l'església no pot refusar sense fallar en la seva missió. Segons Carrasco, això és un nacionalcatolicisme avant la lettre i un tradicionalisme de l'statu quo. El neotomisme només es mou en el sentit que no vol repetir maquinalment les frases de Tomàs d'Aquino, però preconitza que s'ha de fer el que ell hauria fet si encara visqués, fidel al seu esperit. És un moviment restaurador i antimodernista.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Nigel Warburton (Anglaterra, 1962) és un filòsof anglès dedicat a l'ensenyament i la pràctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos títols de caràcter acadèmic, és conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En filosofia, el terme noètica es refereix a tot el que té a veure amb el pensament, especialment, l'objectiu i intel·ligible. S'usa, habitualment, en relació amb Aristòtil, la noètica seria la seva doctrina de la intel·ligència (de l'intel·lecte, de l'enteniment).\nLa paraula prové del verb grec noew (infinitiu, noein, el substantiu seria nous), que significa \"veure discernint\", d'on es deriva \"pensar\". Entre els filòsofs grecs, era freqüent utilitzar el verb amb un significat proper a \"intuir\", en el sentit de veure intel·ligible o veure pensant: allò objecte de noein és aprehès directament i infal·liblement tal com és.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "«Només sé que no sé res» (en grec clàssic ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα, hèn oîda hóti oudèn oîda ; en llatí scio em nihil scire o scio em nescire ) és una frase molt coneguda que deriva del fet relatat pel filòsof grec Plató a Sòcrates. Així mateix està relacionat amb una resposta oracular de la pitonissa de Delfos, que a la pregunta realitzada per Querefonte sobre si hi havia algú més savi que Sòcrates, va respondre que ningú era més savi.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del segle xviii que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme. En actiu des del darrer terç del segle xvii, els novatores van ser l'avantguarda científica de la intel·lectualitat espanyola del moment.Els novatores eren molt conscients de l'endarreriment científic de l'Espanya de la primeria del segle xviii i en culpaven la rèmora de l'escolasticisme universitari i la marginalitat respecte als grans corrents de pensament europeus. Els novatores van difondre les idees renovadores fora de les aules universitàries, i van ser proscrits i defensats a parts iguals. Igualment, prefereixen fer servir les llengües modernes abans que les clàssiques per publicar la seua obra.\nLes seues contribucions van fer que Espanya s'incorporara a la ciència moderna i es generalitzara la difusió del coneixement, tot incorporant-se a la revolució científica. Tanmateix, les diferències de ritme respecte a la il·lustració europea va fer que algunes branques de la ciència avançaren més lentament en el cas espanyol. Va ser el cas de les ciències estrictes, ja que la introducció d'Espanya a la revolució científica es va fer mitjançant un procés lent.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ocasionalisme és una doctrina elaborada inicialment pels seguidors de Descartes: Louis de la Forge, Géraud de Cordemoy, Johannes Clauberg i, sobretot, Arnold Geulincx. Va ser desenvolupada amb posterioritat per Malebranche (1638-1715), i afirma en l'essencial que l'ànima i el cos no actuen directament una sobre l'altre, i viceversa, sent com són substàncies totalment heterogènies, sinó que és Déu qui produeix en l'ànima una sensació quan el cos l'experimenta, i qui dona al cos un moviment quan l'ànima així ho desitja.L'acció recíproca de l'ànima i el cos no és sinó aparent, ja que el que realment passa és que el que ens sembla una acció de l'ànima sobre el cos no és més que una \"ocasió\" de l'acció divina.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.\nL'ortodòxia és assumida per l'ortodòxia del poder i se sustenta o sol sustentar-se a través d'aquest i dels mitjans de comunicació, mentre que l'heterodòxia troba més dificultat en poder manifestar-se o senzillament és ignorada o eliminada, segons el grau de democràcia, representació i heterogeneïtat que admet una societat. Un nivell suficient d'ortodòxia permet el consens, l'estabilitat política i social i la governabilitat d'un poble en assegurar la cohesió social i un cert grau d'assimilació dels individus anòmics o heterodoxos d'aquesta.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La paradoxa de l'omnipotència és una família de paradoxes relacionades en abordar la qüestió de si l'existència d'una entitat omnipotent com per exemple Déu, és lògicament possible. Si un ésser pot realitzar qualsevol acció, hauria de ser capaç de crear una tasca que no pot realitzar, i per tant, no pot realitzar totes les accions. Però, per contra, si no es pot crear una tasca que no pot complir, llavors hi ha una cosa que no pot fer i, per tant deixa de ser omnipotent.\nUna versió de la paradoxa de l'omnipotència és la paradoxa de la pedra: una de les més famoses \"Pot un ésser omnipotent crear una pedra tan pesada que fins i tot que l'ésser que l'ha creat no pugui aixecar?\" Si la pot crear, llavors no la podrà aixecar, i per tant no és omnipotent, i si no la pot crear tampoc és omnipotent.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El pensament obert és un corrent de pensament que advoca a l'adopció de models oberts tant en el disseny, producció, edició, distribució, com a la pràctica de qualsevol procés creatiu.\nEl pensament obert estimula la creativitat i identifica estratègies per ampliar l'enfocament davant la resolució de problemes, emprant l'anàlisi crítica i tenint en compte diferents punts de vista. Es tracta d'una disciplina sempre hipotètica, provisional, millorable, corregible, o canviable. El sentit obert del mètode, genera sempre solucions distribuïdes. La seva antítesi és el pensament únic, que obeeix a un model tancat, centralitzat, unidireccional, no participatiu, on la solució parteix d'un únic punt de vista o el pensament tancat, només accessible als qui paguen.El concepte és una emanació de les teories sobre una societat oberta d'Henri Bergson (1859-1941) quan va desenvolupar el tema de la moral oberta i la moral tancada en la seva obra Les Deux Sources de la morale et de la religion (Les dues fonts de la moral i de la religió) i Karl Popper en la seva obra La societat oberta i els seus enemics del 1947. Van fomentar models epistemològics i econòmics que comprometin la llibertat d'ús, compartició, col·laboració, la inclusió. Es distingeix igualment del pensament dual al qual la resposta ha de ser sí o no, en excloure a priori la possibilitat de qualsevol alternativa per descobrir. En la seva epistemologia el pensament obert aplica el principi que tota ciència és provisional, sotmesa al resultat de recerques i descobertes noves, i així diferent de sistemes tancats o dogmàtics que aspiren a formular respostes definitives.\nUnes generacions més tard, aquestes idees van continuar amb l'adveniment de les noves tecnologies, els successors de Bergson i Popper van afegir obres, eines, tecnologies i formats per models de codi obert, amb l'argument que així beneficien a tothom i que contribueixen a la creació i manteniment de la societat del coneixement. «Reconeixem plenament que les tecnologies culturals disten molt de ser neutrals i que són el resultat de processos socials i relacions de poder. Com totes les tecnologies, es desenvolupen en última instància, en interès dels beneficis industrials i corporatius, i rares vegades en el nom de la major participació de la comunitat de l'autonomia creativa.» El pensament obert comença a identificar-se a partir de diferents moviments com el programari lliure de codi obert, el moviment de la cultura lliure. L'èxit del programari lliure, així com l'accés obert han permès que es comenci a aplicar a altres activitats i disciplines com la cultura lliure, educació 2.0, la política (democràcia participativa) o l'economia (economia oberta).\nEn l'àmbit català, es van organitzar des del 1990 a la comarca d'Osona l'anual «Fòrum de Debat» i el 2004 «I Jornades de pensament obert i cultura de la pau».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos. Pel que fa al cristianisme, és el pensament dels teòlegs cristians que, com a tals, parlen de Déu en el context de la comunitat acadèmica. En aquest sentit, cal deixar de banda els pensadors laics, com Joan Maragall.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, «pereant» inquit «qui ante nos nostra dixerunt.» Traduït: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.\nVa esdevenir un proverbi per a indicar, amb cert humor, que algú manlleva idees dels seus predecessors. S'utilitza quan algú que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que algú altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al·legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Perspectivisme és una posició filosòfica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visió que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat és una visió autèntica, però parcial. Ortega y Gasset pretén, amb aquesta postura superar la polèmica entre el dogmatisme i l'escepticisme.\nA diferència del relativisme, el perspectivisme no nega l'existència d'una veritat absoluta, ja que aquesta seria la unió de totes les perspectives possibles.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Philosophie Magazine és una revista mensual de filosofia, publicada a França per la societat Philo Éditions.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres. El grup va mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals. El pensament pitagòric estava dominat per les matemàtiques, alhora que era profundament místic. En l'àrea de la cosmologia, no hi ha acord sobre si el mateix Pitàgores impartia ensenyaments, però molts erudits creuen que la idea pitagòrica de la transmigració de l'ànima és massa important per a haver estat afegida per un seguidor posterior a Pitàgores.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Poimandres (grec:Ποιμάνδρης). També coneguda com a Poemandres, Poemander o Pimander) és un capítol del Corpus Hermeticum. Va ser escrit originalment en grec, i el títol es tradueix com el pastor dels homes.\nÉs també una espècie de deïtat o atribut de Déu. Citant la traducció de John Everard:\n\nLlavors vaig dir jo: \"Qui ets tu?\n\"Jo sóc\", va dir ell, \"Poimandres, la ment del gran senyor, el més poderós i absolut Emperador: Sé el que tu vas voler tenir, i jo estic sempre present amb tu.\"I la traducció de G.R.S. Mead:\n\nI jo dic: Qui ets tu?\nEll diu: Jo sóc l'Home-Pastor [Ποιμάνδρης], la ment de tots els mestratges, sé el que tu vols i estic amb tu a tot arreu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme començà a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce. Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James, l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme són l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinció entre fet i valor, una gran consideració per la ciència i el falibilisme.A partir de la dècada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia analítica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revisà el pragmatisme i criticà el positivisme lògic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la dècada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El principi d'utilitat és un principi filosòfic creat per l'utilitarisme que considera que allò que és correcte és allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible. Es tracta així d'un principi de l'ètica teleològica, que basa els judicis de la moral en les conseqüències de les accions. Alguns dels autors fonamentals de l'Utilitarisme serien Jeremy Bentham, James Mill o John Stuart Mill.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dona ), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera. Per exemple, és veritat que \"és de dia o no és de dia\", i que \"el Sol està cremant o no està cremant\". El principi del tercer exclòs freqüentment es confon amb el principi d'ambivalència, segons el qual tota proposició o bé és vertadera o bé és falsa. El principi del tercer exclòs és, juntament amb el principi de no contradicció i el principi d'identitat, una de les lleis clàssiques del pensament.En la lògica proposicional, el principi del tercer exclòs s'expressa:\n\n \n \n \n (\n A\n ∨\n ¬\n A\n )\n \n \n {\\displaystyle (A\\lor \\neg A)}\n on A no és una fórmula del llenguatge, sinó una metavariable que representa qualsevol fórmula del llenguatge.\nEn la lògica aristotèlica, es distingeix entre judicis contradictoris i judicis contraris. Donats dos judicis contradictoris, no pot donar-se un judici intermedi, però sí, en canvi, entre dos judicis contraris. Per exemple, si s'afirma \"Joan és bo\" i \"aquesta proposició és vertadera\", llavors els judicis contradictoris són \"Joan no és bo\" i \"aquesta proposició no és vertadera\", i no hi ha possibilitat d'un judici intermedi. Però en canvi, els judicis contraris són Joan és dolent i aquesta proposició és falsa , i llavors sí que hi ha la possibilitat d'altres judicis intermedis.\nSegons Stuart Mill, la frase \"abracadabra és una segona intenció\" no és ni vertadera ni falsa, sinó que no té sentit.La negació del principi del tercer exclòs d'un sistema lògic dona lloc a les anomenades lògiques polivalents.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El problema socràtic o qüestió socràtica és un terme utilitzat en la recerca històrica sobre els intents de reconstruir una imatge històrica i filosòfica de Sòcrates a partir de la naturalesa variable i, de vegades contradictòria, de les fonts existents en la seva vida. Els estudiosos confien en les fonts existents, com ara les de contemporanis seus com Aristòfanes o deixebles com Plató i Xenofont per conèixer qualsevol cosa de Sòcrates. Tanmateix, aquestes fonts contenen detalls contradictoris de la seva vida, paraules i creences quan es prenen junts. Això complica els intents de reconstruir les creences i opinions filosòfiques envers l'històric Sòcrates. Aquest problema es considera una tasca que sembla impossible d'aclarir i, per tant, actualment es classifica com una qüestió sense solució.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme psiconàutiques (Del grec ψυχή psychē [\"ànima\", \"esperit\" o \"ment\"] i ψυχή naútēs [\"mariner\" o \"explorador\"] — \"un mariner de l'ànima\") es refereix a una metodologia per descriure i explicar els efectes subjectius dels estats alterats de la consciència, incloent aquells induïts per meditació o substàncies que alteren la ment, i a un paradigma de recerca on l'investigador per voluntat pròpia s'immergeix en un estat mental alterat per tal d'explorar les experiències acompanyants.El terme psiconàutica deriva del terme anterior psiconàuta, normalment atribuïda a l'autor Ernst Jünger per haver-lo utilitzat descrivint Arthur Heffter al seu assaig del 1970 a les seues experiències amb droga Annäherungen: Drogen und Rausch (literalment: \"Aproximacions: Drogues i Inebriació\").El psiquiàtra clínic Jan Dirk Blom descriu la psiconàutica com \"l'exploració del psique mitjançant tècniques com els somnis lúcids, entrenament de les ones cerebrals, privació sensorial, i l'ús d'al·lucinògens o enteogens\", i un psiconàuta com a qui \"cerca fer una recerda de la seua ment utilitzant intencionadament estats alterats de consciència induïts\" per a propòsits espirituals, científics o d'investigació.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.\nLa paraula és llatina, que significa «quatre vies», i s'utilitza als quatre temes que han estat atribuïts a Boeci o Cassiodor al segle vi. Junts, el trivi i el quadrívium comprenien les set arts liberals (basades en les habilitats del pensament), tan distingides de les arts pràctiques (com la medicina i l'arquitectura).\nEl quadrívium consistia en aritmètica, geometria, música i astronomia. Aquest va seguir el treball preparatori del trivi, que consistia en gramàtica, lògica i retòrica. Al seu torn, el quadrívium va ser considerat el treball preparatori per a l'estudi de la filosofia (de vegades anomenat «art liberal per excel·lència») i la teologia.\nVa ésser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre més impuls amb els múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'islam; un clar exemple es troba en els avançats estudis matemàtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe Ató de Vic durant la seva estada a Catalunya. A través de l'islam es van conèixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronòmiques, l'ús de les xifres àrabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre àlgebra en el món cristià. Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmètica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El principi de raó suficient és un principi filosòfic segons el qual tot el que passa té una raó suficient per a ser així i no d'una altra manera; en altres paraules, tot té una explicació suficient.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals. En la filosofia de Plató, un nom comú, com llit, es refereix a la naturalesa ideal de l'objecte, suggerida per la seva definició, i aquesta naturalesa ideal té una existència metafísica independent dels objectes particulars d'aquesta classe. Així, la circularitat existeix a part dels cercles particulars, la justícia, independentment dels individus o Estats justos particulars, i la idea de llit, independentment dels llits particulars. A l'edat mitjana,aquesta posició va ser defensada davant el nominalisme, que negava l'existència d'aquests universals. Els nominalistes afirmaven que els molts objectes anomenats per un únic nom no comparteixen res sinó només aquest nom. El terme mitjà entre aquestes dues posicions incloïa el realisme moderat, que afirmava que els universals existeixen en els objectes del mateix tipus però no independents d'ells, i el conceptualisme, que mantenia que els universals podrien existir amb independència dels objectes d'un tipus particular, però només com una idea de la ment, no com una entitat metafísica que existeix en si mateixa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El realisme científic és una varietat del realisme crític que sosté, bàsicament que existeix una realitat objectiva, que l'objectiu primordial de la ciència és descriure i explicar (a més de predir) els fets de la realitat i que la ciència aconsegueix el seu objectiu en certa manera i d'una manera especial, gràcies a l'aplicació del mètode científic. Aquesta és, òbviament, una caracterització bastant general i vaga. La raó d'això és que hi ha nombroses varietats de realisme científic, gairebé tantes com a autors realistes científics, els quals fan èmfasi en diferents característiques d'aquesta concepció.\nEntre els filòsofs que han defensat diverses varietats de realisme científic poden esmentar l'argentí Mario Bunge, els nord-americans Hilary Putnam, Philip Kitcher i Richard Boyd i el finlandès Ilkka Niiniluoto.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és. Sol equivaler al món amb una existència física. Les ficcions no es consideren com a reals. El mot en català \"realitat\" està pres del llatí medieval realitate, amb el mateix significat.Segons les escoles filosòfiques que l'analitzen, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la percepció, com l'ànima o Déu, o el regne del que és quantificable i mesurable, accessible mitjançant la raó o els sentits i susceptible de ser usat com a prova per a les hipòtesis o judicis. Així, segons per quina, real pot ser cert, existent o ésser, podent oposar-se a irreal, possible, potencial, ideal o imaginari.\nLa sociologia, l'antropologia, la psicologia i la filosofia, especialment l'ontologia i la metafísica, es qüestionen què és real i perquè, mentre que ciències com la química i la física tenen com a objectiu descriure com és.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La referència és una relació entre certes expressions i allò del que es parla quan es fan servir tals expressions. El segon objecte al qual es refereix el primer s'anomena referent del primer objecte.\nLes referències poden prendre moltes formes, incloent: un pensament, una percepció sensorial, és a dir, audible (onomatopeies), la percepció visual l'olfactiva, o la tàctil, l'estat emocional, la relació amb altres, la coordinació de l'espai temps, la simbòlica o l'alfanumèrica, un objecte físic o una projecció d'energia.\nEn alguns casos s'utilitzen mètodes per amagar les referències, com ocorre en la criptografia.\nAlguns dels candidats més naturals a expressions que fan referències són:\n\nEls noms propis, com \"Alexandre Magne\", \"Pegàs\" o \"Homer\".\nLes descripcions definides, com \"el tercer planeta a partir del Sol\", \"el cavall alat\" i \"l'actual rei de França\"\nEls predicats com \"quars\", \"or\" i \"tigre\" que refereixen a classes naturals.\nLes expressions com \"tu\", \"jo\", \"ell\", \"això\" i \"aqueix\", que en anglès s'anomenen indexicals, i que es caracteritzen pel fet que el seu referent varia depenent del context.El mecanisme pel qual una expressió és capaç de referir és tema d'un profund debat filosòfic.\n\nReferència bibliogràfica és un conjunt mínim de dades que permet la identificació d'una publicació o una part d'ella.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En estadística, una relació espúria (o, de vegades, correlació espúria) és una relació matemàtica en la qual dos esdeveniments no tenen connexió lògica, encara que es pot implicar que la tenen a causa d'un tercer factor no considerat encara (anomenat «factor de confusió» o «variable amagada»). La relació espúria fa l'efecte de l'existència d'un vincle apreciable entre dos grups que és invàlid quan s'examina objectivament.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La rigor és una condició de rigidesa. La rigor, sovint, és un procés d'adheriment absolut a certes restriccions, o la pràctica de mantenir la coherència estricta amb certs paràmetres predefinits. Aquestes restriccions poden ser imposades al medi ambient, com ara \"les rigors de la fam\"; lògicament impost, com ara proves matemàtiques que ha de mantenir respostes coherents ; o socialment imposada, com ara el procés de definició de l'ètica i el dret.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Sapere aude o en català \"atreveix-te a saber\" és una locució llatina que prové originalment de l'Epístola II (Epistularum liber primus) del poeta llatí Horaci:\n\nDimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe (\"Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença\".)La frase es troba en una epístola d'Horaci adreçada al seu amic Lollius Maximus, i publicada l'any 20 aC dins del Epistularum liber primus (\"Primer llibre de cartes\"). La carta tracta de les estratègies que Ulisses va idear durant el retorn de Troia per a superar els diferents obstacles amb què es va trobar, de manera que la frase pot entendre's com \"tingues el valor de fer servir les teves habilitats per a pensar\". Hi ha també qui ho tradueix simplement com \"atreveix-te a pensar\".\nÉs citada sobretot en la interpretació de Kant, que en el 1784 la va declarar el lema de la Il·lustració: \"Habe Mut, dich deines eigenen Verstandes zu bedienen!\" \"Atreveix-te a fer ús del teu propi enteniment\".\nEl filòsof alemany Immanuel Kant va divulgar aquesta locució en l'assaig cèlebre \"Què és la Il·lustració?\" (1784). En aquest altre cas, sapere aude s'acostuma a interpretar com \"tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció. Constitueix la pregunta bàsica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment només a la vida de l'home, ja que és l'única espècie que sembla tenir consciència i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pròpia presència al món, lligat a una teleologia.Les respostes han estat molt variades històricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'absència de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la transcendència o altres intents de trobar un significat a la vida.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "«Si un arbre cau al bosc i no hi ha ningú, fa soroll?» és un kōan budista i un experiment mental filosòfic que genera interrogants respecte a la observació i el coneixement de la realitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica. Així, es parla d'ideologies o religions sincrètiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. Fou un terme utilitzat per Plutarc.La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincrètics perquè cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o està influït per la filosofia grega. Però normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusió, tals com les religions caribenyes o aquells pensadors que volen conscientment fer una síntesi de dos autors precedents enfrontats.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Sine ira et studio o en català sense rancúnia i sense parcialitat, és una locució llatina que prové de la introducció dels Annals de l'historiador romà Tàcit. N'hi ha moltes altres variants.\nTàcit preconitza que els historiadors solen mancar al seu deure i al seu desig d'objectivitat i d'imparcialitat. Segons escriu, molts cometen dos errors importants: quan descriuen un sobirà viu, sovint per por de represàlies i altres interessos personals (studio), l'adulen i n'embelleixen la història; però, després la seva mort, per ira, l'enlletgeixen tant com poden. En la introducció a la primera edició bilingüe de l'obra de Tàcit, el filòleg Ferran Soldevila veu el valor de l'historiador en la seva preocupació d'imparcialitat, de documentació i de veracitat.Tàcit promet no fer ni l'una cosa ni l'altra. Sèneca ja va introduir la seva paròdia «estrafent les declaracions d'imparcialitat consuetudinàries»: l'afirmació nihil nec offensae ne gratiae dabitur recorda molt de prop el celebèrrim sine ira et studio. Tot i que el mateix Tàcit no mantingué el seu compromís, com va demostrar-se en estudis crítics des del segle xix, la seva frase encara s'utilitza per a indicar la necessària objectivitat de la historiografia i, per extensió, de tota activitat científica o periodística. És un dels primers esments escrits del principi de la necessitat de fonts fiables i independents del subjecte, que també ha de preponderar en el treball enciclopèdic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En filosofia, el mètode sintètic descriu l'associar elements per formar-ne un altre que comportarà característiques superiors en complexitat o un canvi en la naturalesa semàntica, que pot ser més simple que les dels elements d'origen. Segons Immanuel Kant, s'arriba al coneixement mitjançant l'operació de síntesi.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Summum bonum és una expressió introduïda per Ciceró utilitzada en la filosofia, sobretot en la filosofia medieval i en la filosofia de Immanuel Kant, per descriure el fi únic i últim que l'ésser humà ha de perseguir. El summum bonum és generalment considerat com un fi en si mateix, al mateix temps que conté tota la resta dels béns. A la filosofia cristiana, el bé més elevat se defineix generalment com la vida dels justos, la vida que duien en la comunió amb Déu i d'acord amb els preceptes de Déu.\nEl concepte, així com les conseqüències filosòfiques i teològiques extretes de l'existència d'un supòsit més o menys definint el summun bonum, podria remuntar-se a les primeres formes de monoteisme: per exemple el zoroastrisme i el judaisme. En el món occidental, el concepte va ser introduït pels filòsofs neoplatònics, i es descriu com una característica del Déu cristià per Sant Agustí: A De natura boni (escrit al voltant de l'any 399) Agustí nega l'existència positiva de la maldat absoluta, descriu un món amb Déu com el bé suprem en el centre i defineix diferents graus de maldat com les diferents etapes de la llunyania sobre aquest centre.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals. Usos més recents el defineixen simplement com l'atribució d'una finalitat o objectiu a processos concrets. La mentalitat teleològica es troba en la cultura humana des de Plató i Aristòtil.En biologia, la teleologia està present en les expressions emprades per a presentar explicacions transmetent una idea d'intencionalitat en els fenòmens biològics. Aquesta manera de presentar explicacions ha sigut objecte de crítica negativa per part d'ecologistes professionals ja que la ciència es basa en les proves, no en com de raonables pareixen. La mentalitat teleològica no descriu la natura de manera neutra, sinó amb judicis i justificacions mesclant el ser amb el deure.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La teoria crítica és un conjunt de teories de pensadors de diferents disciplines associades a l'Escola de Frankfurt: Theodor W. Adorno, Walter Benjamin, Max Horkheimer, Herbert Marcuse, Jürgen Habermas, Oskar Negt o Hermann Schweppenhäuser, entre d'altres. La teoria crítica serà la resposta crítica a la teoria de la comunicació desenvolupada des dels anys vint per l'Escola Sociològica de Chicago, les teories de la qual s'engloben dintre del funcionalisme.L'Institut per a la Investigació Social que estava afiliat a la Universitat de Frankfurt va ser fundat l'any 1923. El financer jueu Felix J. Weil serà el creador del projecte, ja que va veure necessari un centre d'estudis avançats que analitzés la societat del moment des d'un punt de vista marxista.\nEls autors de la primera generació de l'Escola de Frankfurt articulen un projecte crític, intentant desenvolupar un marxisme heterodox i psicoanalític. No serà un marxisme obsessionat amb l'economia, sinó que es pretén desenvolupar una sèrie de teories preocupades pels problemes socials, com la desigualtat de classes i no sols des del punt de vista sociològic, sinó també filosòfic.L'institut haurà d'exiliar-se el 1933 amb l'arribada del nazisme al poder a Alemanya. Després de recórrer diverses ciutats (Ginebra, París, Londres), l'institut s'instal·larà a Nova York fins a l'any 1950, quan va tornar de nou a Frankfurt.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica. Està estretament relacionada amb l'àlgebra i l'àlgebra universal. Els seus objectes d'estudi són models de teories en un llenguatge formal. Hom diu que un conjunt d'enunciats en un llenguatge formal és una teoria; un model d'una teoria és una estructura (p. ex., una interpretació) que satisfà els enunciats d'aquesta teoria.\nLa teoria de models està íntimament lligada amb una dualitat: examina els elements semàntics (significat i veritat) mitjançant els elements sintàctics (fórmules i demostracions) del llenguatge. Citant la primera pàgina de Chang & Keisler (1990):\nàlgebra universal + lògica = teoria de models.La teoria de models es va desenvolupar ràpidament durant la dècada de 1990, i Wilfrid Hodges en va donar una definició més moderna (1997):\n\nteoria de models = geometria algebraica − cossos,encara que els estudiosos de la teoria de models també estan interessats en l'estudi d'altres àrees, entre les quals es troben la combinatòria, la teoria de nombres, la dinàmica de l'aritmètica, les funcions analítiques i l'anàlisi no estàndard.\nDe la mateixa manera que la teoria de la demostració, la teoria de models està situada a cavall entre les matemàtiques, la filosofia i les ciències de la computació.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La teoria milliana, rep aquest nom a causa del fet que J. S. Mill defengué aquesta tesi, (també anomenada 'Boby'-Boby (en anglès 'Fido'-Fido), o de la referència directa) és una teoria monista, en filosofia del llenguatge, sobre el significat dels termes singulars que afirma i defensa que el significat dels noms propis i les descripcions definides és un objecte.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable. Per extensió s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea. La paraula és derivada del verb τίθημι, tithemi que significa posar, col·locar.Designa la proposició que algú manté amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusió vàlida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussió o prova dialèctica que el candidat o doctor havia de sostenir en públic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hipòtesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evidència inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposició demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer vàlid, en un sentit eficaçment pragmàtic, l'essencial del complex de les proposicions.\nEn la ciència, els passos encaminats a validar o invalidar una hipòtesi, per a establir-la provisionalment com acceptada són reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dialèctica hegeliana s'explica l'evolució de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, antítesi i síntesi, al qual cada síntesi és una tesi per al cicle següent.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Teúrgia (del grec θεουργία) és una pràctica ritual màgico-religiosa de l'Antiga Grècia que té la intenció d'invocar l'acció o evocar la presència d'un o més déus, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el diví, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La tolerància social és la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres. Una acció tolerant ha de comportar una actitud oberta, capaç d'acceptar les diferències i de saber conviure en la discrepància i una actitud dialogant i transigent, que sap escoltar i és capaç d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les pròpies posicions.\nPer a ser tolerant cal estar format en el reconeixement que les diferències entre les persones és un bé de la humanitat. La maduresa d'una persona és un factor important per a tenir un elevat grau de tolerància. La inseguretat i les personalitats \"febles\" són factors que afavoreixen la intolerància. Aquestes persones originen actituds defensives, tancades i intransigents. La violència i els crits són els arguments nerviosos dels qui, amb la força exterior, intenten dissimular una extraordinària inseguretat interior.\nLa tolerància és una capacitat personal que es desenvolupa com altres capacitats cognitives i emocionals al llarg de desenvolupament de l'individu. Els aprenentatges, l'experiència, la reflexió i el pensament constructiu i crític afavoreixen una major tolerància. La tolerància és una capacitat que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). L'exposició a dilemes morals, per exemple és un bon sistema per a aprendre a admetre altres punts de vista, i acceptar l'autocrítica i així augmentar la nostra tolerància.\nLa tolerància genera tolerància...No hi ha persones intolerants o tolerants, hi ha persones que exerceixen una baixa tolerància, però que poden apendre i modificar els seus esquemes cap a una major tolerància.\nNo hi ha ésser humà totalment intolerant; ni hi ha esser humà totament tolerant, és una qüestió de grau susceptible de modificació en funció de l'entorn, l'experiència... Gràcies a la tolerància, s'aconsegueix també una actitud d'escolta, de respecte, de curiositat cap a l'altre, d'enriquiment personal.\nKarl Popper enuncia una paradoxa associada: si s'és realment tolerant, s'hauria de tolerar la intolerància, el contrari, per tant una societat tolerant acaba sent intolerant perquè no reprimeix l'aparició o manifestació d'aquesta.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.\nAquesta doctrina filosòfica postula que les tradicions són argument per defensar el paradigma social del passat i la seua preservació. En aquest sentit és una de les doctrines més importants que han influït en la \ndreta política, oposant-se a altres corrents de la dreta política com el liberalisme que defensa els canvis i les reformes que pot plantejar la societat, o el feixisme que propugna una transformació de la societat a través d'un estat totalitari.\nDins del tradicionalisme s'hi han desenvolupat diferents corrents; una pot ser el reaccionari, que en els cas català el veuríem representat pel carlisme, una altra el tradicionalisme identitari català que vindria representat pel catalanisme conservador i catòlic de Josep Torras i Bages; així mateix hi ha un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvis socials però que atén als canvis que experimenten les societats i a fi de mantenir els valors troncals de la societat, postula l'adaptació als canvis; aquest darrer tradicionalisme és considerat com a fill del pensament d'Edmund Burke.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El transhumanisme (a vegades simbolitzat com a >H o H+), terme sovint usat com a sinònim de \"creixement personal\", és un moviment intel·lectual i cultural internacional que dona suport a l'ús de la ciència i la tecnologia per millorar la ment, el físic, les habilitats i les aptituds humanes i superar el que es consideren com els aspectes indesitjables i innecessaris de la condició humana, com són la incapacitat, el patiment, la malaltia, l'envelliment i la mort involuntària. Els pensadors transhumanistes estudien les possibilitats i conseqüències de desenvolupar i utilitzar tècniques de millorament humà i altres noves tecnologies per a aquestes finalitats.\nEls transhumanistes proposen que la humanitat evolucionarà des dels humans actuals als posthumans. Encara que la primera menció del terme transhumanisme data de 1957, l'estat actual d'aquest moviment s'estableix a la dècada dels anys vuitanta.\nEl moviment ha originat nombrosos seguidors i detractors. El crític Francis Fukuyama l'ha descrit com \"la idea més perillosa del món\", mentre que un partidari com Ronald Bailey la descriu com una \"idea audaç, valenta, imaginativa i idealista de la humanitat\". Alguns autors consideren que la humanitat ja seria transhumana, perquè els progressos mèdics en els darrers segles han alterat de manera significativa la nostra espècie. Tanmateix no ho seria d'una forma conscient i, per tant, transhumanista.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "trops són els arguments lògics donats pels filòsofs escèptics en contra de la possibilitat d'obtenir coneixements certs. La paraula trop prové del grec τρέπω (trepa), que significa canviar, alterar.Sext Empíric, en Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις (pyrrhoneíai hypotypôseis); Esbós de l'Escepticisme pirronià, defineix els trops com un dels deu arguments escèptics per refutar dogmatismes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un trop és la substitució d'una expressió per una altra amb el sentit figurat. Es tracta d'un terme propi de la retòrica que prové del grec τρόπος, trops, que significava «direcció». En aquest sentit, el trop és el canvi de direcció d'una expressió que es desvia del seu contingut original per a adoptar un altre contingut. En llatí, el terme es va adaptar com a tropus.\nL'ús dels trops és un constituent principal de l'ornatus retòric, una de les qualitats de la elocutio.\nEl nombre i la identitat dels trops ha variat al llarg de la història de la retòrica, entre els previstos més habitualment hi ha la metàfora, l'al·legoria, la hipèrbole, la metonímia, la sinècdoque, l'antonomàsia, l'èmfasi, la ironia, etc.\nLa retòrica clàssica constava d'un tractat anomenat De tropis on s'estudiava l'ús de les paraules en un sentit diferent de l'habitual. Els trops ocupen un lloc important en el llenguatge literari, especialment en la poesia lírica, encara que no exclusivament: poden trobar-se també en el llenguatge col·loquial.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).El trívium està implícit en De nuptiis Philologiae et Mercurii (Sobre el matrimoni de Filologia i Mercuri) de Martianus Capella, però el terme no va ser utilitzat fins al Renaixement carolingi, quan va ser encunyat en imitació del quadrivi anterior. La gramàtica, la lògica i la retòrica eren essencials per a una educació clàssica, tal com s'explica als Diàlegs de Plató. Els tres temes van ser denotats per la paraula «trivium» durant l'edat mitjana, però la tradició del primer aprenentatge es va establir a la Grècia antiga.\nLes iteracions contemporànies han pres diverses formes, incloses les que es troben en determinades universitats britàniques i americanes (algunes formen part del moviment educatiu clàssic) i a l'escola independent Oundle al Regne Unit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Tsundere, Heidegger, and Me és una novel·la lleugera de Junji Hotta que està protagonitzat per una sèrie de filòsofs (Descartes, Berkeley, Hume, Hegel, Descartes, Kant i Nietzsche) amb forma de xiques que estan a un col·legi. El personatge protagonista és reencarnat com una estudiant d'institut de secundària després d'un accident fatal i és convocat pels 7 personatges per a lliçons secretes de després de classe. Fou publicada el 2011 i té set capítols.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El victimisme és la tendència a considerar o fer-se passar per víctima. Una víctima és qui pateix un dany personalitzable per cas fortuït o culpa aliena. El victimista es disfressa, per tant, de víctima conscient o inconscientment simulant una agressió o menyscapte inexistent, i/o responsabilitzant erròniament a l'entorn o als altres.\nEn lògica, el victimisme és una retòrica demagògica que busca desprestigiar d'una forma fal·laç l'argumentació de l'adversari denotant com imposada o autoritària. Per això, el subjecte victimista posiciona al seu adversari de forma implícita com atacant en adoptar una postura de víctima en el context de la discussió.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al segle xix. En resum, és la creença que els “organismes vius són fonamentalment diferents dels no-vius o inorgànics perquè contenen algun element no-físic o són governats per diferents principis que els objectes i animats.”El seu vessant filosòfic, que també rep el nom de \"filosofia de la vida\", es caracteritza per ser un corrent refractari als ideals de l'idealisme i el positivisme, arribant fins a posicions irracionalistes. Sorgit als últims anys del segle xix, alguns dels pensadors més destacats d'aquest corrent són Friedrich Wilhelm Nietzsche, Wilhelm Dilthey i Henri Bergson. Ortega y Gasset també defensava el \"raciovitalisme\", de connotacions similars.En ciència, aquesta visió, també anomenada \"neovitalisme\", va ser un corrent que entenia que els processos biològics són irreductibles a partir de processos fisicoquímics. Va ser representat per Johannes Reinke Jakob von Uexküll, Hans Driesch i pels biòlegs John Burdon Sanderson Haldane, Edward Stuart Russell i Ludwig von Bertalanffy.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Ab ovo és una locució que significa, literalment, “des de l'ou” i, en sentit ampli, “des de l'origen”, “des del principi”. Prové d'Horaci que l'aplica als poetes que, al contrari d'Homer (el qual usa la tècnica d'in medias res), inicien la narració des dels seus inicis. Hi al·ludeix a l'ou doble o als dos ous postos per Leda, després d'aparellar-se amb Zeus metamorfitzat en cigne, dels quals va néixer Hèlena juntament amb els seus germans, la causa de la guerra de Troia. Si Leda no hagués post l'ou, Hèlena no hauria nascut, així que Paris no podria haver-hi anat amb ella, de manera que no hi hauria hagut cap guerra de Troia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.La primera teoria sobre l'abstracció es deu a Aristòtil, que va introduir el terme aphairesis que es va traduir al llatí com abstractio. En contra del seu mestre Plató, que creia en una intuïció directa de les essències o idees, Aristòtil considerava que tota idea universal es fonamenta en dades empíriques. Així, per exemple, la idea (o concepte) de \"taula\", procediria del procés de comparació entre diverses classes d'objectes mobles que comparteixen entre si diverses característiques semblants que podem abstreure i quedar-nos finalment amb allò que comparteixen en comú. Allò que fa, doncs, que es pugui dir que tant una taula rodona, quadrada, de fusta, de ferro, amb tres o quatre potes, són totes elles \"taules\": ja que no és ni la seva forma, ni el seu color, ni el seu material el que les defineixen. Comparant-les entre si, es pot fer abstracció tant del color, com del nombre de potes, com del material amb què estan fetes i, finalment, i obtenir el concepte o idea de taula. Aquest concepte seria, doncs, fruit del procés d'abstracció.\nSi a partir de la reflexió o la comparació de múltiples objectes, la propietat, aïllada es considera comú a aquests objectes, l'objecte de l'abstracció és un universal.\nLa qüestió de si els universals existeixen o no, de si hi ha relació o no entre objecte i subjecte, i quina és la seva naturalesa en la seva relació amb els individus, és un dels temes a bastament discutits en metafísica. És un dels criteris fonamentals que separen empiristes i realistes, ja que mentre aquests últims sostenen que els universals són realitats independents de les coses, els empiristes creuen que solament són entitats mentals fruit dels procés d'abstracció. Quan, a més, es pensa que l'única existència dels universals és el fet que són solament noms, és a dir, quan es pensa que l'única realitat que té el concepte \"taula\" és ser el nom d'entitats mentals abstretes, llavors es parla de nominalisme.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Giacomo Aconzio (Trento, 1492 — Londres, ~1566) va ser un filòsof i enginyer defensor del protestantisme va viure exiliat a Suïssa, Estrasburg i Anglaterra, on va ser protegit per la reina Elisabet. Va propugnar la necessitat de l'estudi del mètode, la pau religiosa i la superació de les diferències dogmàtiques del reformisme. Escrigué De methodo (1558) i Stratagematae Satanae (1565).\nJohn Selden va aplicar a Aconzio el comentari ubi bene, nil melius; ubi male, nemo pejus. La dedicació de la seva obra a la reina Elisabet il·lustra la tolerància o laxitud religiosa durant els primers anys del seu regnat. Aconzio va trobar un altre patró en el Comte de Leicester, i va morir sobre el 1566.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Ad honorem és una locució llatina que s'usa per a caracteritzar a qualsevol activitat que es porta a terme sense percebre cap retribució econòmica. Literalment, significa per l'honra, el prestigi o la satisfacció personal que la tasca brinda.També s'usa al mateix efecte altra frase llatina pro bono, que significa literalment pel bé.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Affectio maritalis és una locució llatina que al·ludeix a la voluntat d'afecte, socors i auxili mutu entre els dos cònjuges durant el matrimoni. En dret, també s'al·ludeix a l'affectio maritalis per justificar que no hi ha obligació de testificar contra el cònjuge o com atenuant o eximent d'encobriment. En alguns ordenaments jurídics, la desaparició d'aquest vincle emocional pot esgrimir-se com motiu de divorci. En la legislació espanyola no cal invocar cap motiu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Alea iacta est és una locució llatina d'ús actual que significa literalment 's'ha tirat el dau', 'el dau ha estat llançat' o 'la sort ha estat donada'. És una expressió atribuïda per Suetoni a Juli Cèsar en el moment de travessar el riu Rubicó, límit entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina (província que el Senat Romà li havia assignat). Amb aquest pas, es va rebel·lar contra l'autoritat del Senat i va donar inici a la llarga Segona guerra civil romana contra Gneu Pompeu Magne i els Optimates.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La locució llatina alter ego (a vegades adaptada gràficament en català com a àlter ego) pot ser entesa literalment com 'un altre jo', és a dir, una altra personalitat d'una mateixa persona. També és una manera de definir algú en qui es té una absoluta confiança. El terme s'utilitza habitualment en anàlisi literària per a indicar una identitat secreta d'algun personatge o per a qualificar un personatge que s'identifica amb el mateix autor, generalment de manera no explícita. També s'utilitza entre els personatges per a designar al millor amic de l'altre.\nEn el camp de la psicologia, l'alter ego és el \"jo\" inconscient.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Amor fati és un concepte filosòfic emprat per Friedrich Wilhelm Nietzsche que té com a arrel llatina el significat d'amor al destí o, altrament dit al fat (\"fatum\"), que no pas a la fatalitat o a la determinció o manca de llibertat. Aquest filòsof utilitza aquesta expressió per a qualificar la suprema llibertat de la voluntat individual que anima el superhome (Übermensch), no solament a acceptar la vida que ha tocat viure, sinó a viure amb tota la potència d'acció per assaborir la vida amb tota la seva intensitat i realitzar la seva voluntat individual creativa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'amoralisme és una doctrina filosòfica segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal. Plantejat al segle xix pels alemanys Stirner i Nietzsche, estableix la norma de la conducta humana en quelcom independent del bé i del mal moral, negant tota obligació i tota sanció envers aquests.És una moral alterna fonamentada en la raó i la felicitat individual, rebutjant manaments i imposicions ja siguin creences de qualsevol tipus, tradicions, costums, lleis o reglaments; no planteja el contrari al bé com equivocadament podria entendre's, sinó una valoració de la conducta i de les normes de convivència enfocades a la voluntat de les existències humanes. El danès Kierkegaard també té un concepte similar sobre com viure amoralment però amb espiritualitat, basant-se en la fe cristiana.\nL'amoralisme està relacionat amb conceptes vitalistes en filosofia, contractualistes en el dret, voluntaristes en la política. L'amoralisme és un element que pot trobar-se en les filosofies egoistes, en l'existencialisme o en la filosofia de l'absurd.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Apercepció és un terme introduït pel pensador Leibniz (1646 - 1716) per a definir una forma particular de la percepció: la percepció acompanyada de la consciència o \"percepció de la percepció\". Implica posar ordre en les dades sensorials de la percepció com a pas previ a atorgar-los un significat. Aquest ordre es fa segons l'experiència prèvia de fenòmens similars i és un dels processos centrals de la metacognició.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta. Una proposició apodíctica sempre és necessàriament vertadera en qualsevol circumstància, en oposició a filosofia de les indeterminacions. Jacques Derrida utilitza el terme logocentrisme.\nSegons la lògica aristotèlica, apodíctic és l'oposat a dialèctic, tal com una prova científica s'oposa a un raonament probabilista. Segons Kant, un judici apodíctic s'oposa a un judici assertòric', la veritat del qual no està demostrada, i a un judici problemàtic la veritat del qual només és versemblant o probable. Si s'afirma \"un punt és inextens\", això serà veritat en qualsevol circumstància i context. Però si diem «Catalunya pertany a l'estat espanyol» això pot ser veritat avui i no ser-ho demà. Aquest darrer enunciat, tot i no ser fals, no és apodíctic sinó assertòric.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí conegut com a ar-Razí i a Occident amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. És considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió. Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'argumentació circular o fal·làcia del raonament circular, o de l'ús implícit de la conclusió com a premissa. És un tipus de simplificació en la qual l'argument assumeix el que s'està intentant demostrar.\nExemple: \n\nPremissa 1: La Bíblia és veritat perquè Déu la va escriure.\nPremissa 2: La Bíblia diu que Déu existeix.\nConclusió: Per tant, Déu existeix.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Atenàgores de Cumes (grec antic: Ἀθηναγόρας, llatí: Athenagoras) fou un filòsof platònic grec nascut a Cumes, a la Campània. Boet li va dedicar una de les seves obres.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Ave Caesar, morituri te salutant (lit. 'Ave Cesar, els qui moriran et saluden') és la frase en llengua llatina que els gladiadors dirigien a l'emperador romà just abans del començament dels jocs de gladiadors. Al llibre De Vita Caesarum de Suetoni, hi apareix la primera referència literària a la frase, malgrat que és escrita d'una manera no exactament igual que la que coneixem: Have imperator, morituri te salutant!.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'axiologia és una branca de la filosofia que estudia els valors, tant en el sentit de l'ètica com de l'estètica, per decidir sobre el seu caràcter objectiu o subjectiu i la nòmina dels més importants per a les diferents cultures. Juntament amb la deontologia forma la metaètica. Es considera una de les grans branques de la filosofia, juntament amb l'epistemologia o l'ontologia.\nSi bé la paraula va sorgir al segle ii, fins al segle xix no es va convertir en una disciplina independent, amb teòrics com Max Scheler o Friedrich Wilhelm Nietzsche. Posteriorment destaquen les contribucions de Max Weber.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Braman o bràman (o brahman o bràhman) (en sànscrit, brāhmaṇ, \"expansió\") és un concepte filosoficoespiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers. En els Upanixad (comentaris dels Veda escrits a partir del segle VII aC), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'essència immanent i la causa eficient de tot allò que existeix. \"Absolut de totes les coses conegudes\", és impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; és suposat ser el subjecte més aviat que l'objecte del pensament.\nL'objectiu de l'hinduisme és d'atènyer, pel coneixement personal i gràcies a una revelació directa, la comprensió de l'essència del braman, és a dir, experimentar el fet que l'atman (l'ànima individual) no és més que un fragment del braman, que els dos són la mateixa cosa. La doctrina específica dedicada al braman és l'advaita vedanta (o l'estudi de la no-dualitat).\nEn la mitologia hindú, s'assimila el braman amb el déu creador Brama.\nEl Chândogya Upanixad, del segle vii aC, el descriu així:", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Camaleó (Chamaeleon, Χαμαιλέων) fou un filòsof peripatètic nascut a Heraclea Pòntica, deixeble d'Aristòtil. Va escriure obres sobre diversos poetes grecs com: πετὶ Ἀνακπέοντος, περὶ Σαπφοῦς, περὶ Σιμωνίδου, περὶ Θεσπίδος, περὶ Αἰοχύλου, περι Λάσου, περι Πινδάρου, περι Στησιχόρου, i sobre la Ilíada, i una comèdia titulada περι κωμῳδίας. Altres obres foren περὶ θεῶν, περὶ σατύρων, i els tractats morals περι ἡδονῆς, προτρεπικόν, i περι μέθης.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La casuística en ètica aplicada es refereix al raonament basat en casos. S'utilitza en qüestions ètiques i jurídiques, i sovint representa una crítica del raonament basat en principis o regles. La casuística és utilitzar la raó per resoldre problemes morals aplicant regles teòriques a instàncies específiques. Els seus crítics usen pejorativament els termes casuístic, casuïsme i casuista, referint-se a l'ús limitat de la intel·ligència sense suficient raó (sofisma), especialment en relació a qüestions morals i en relació amb doctrines o opinions sostingudes per membres de la Companyia de Jesús (qualificades també com a probabilisme i laxisme); fins i tot a l'actitud que atribueixen a aquests (jesuitisme).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Ceteris paribus (en llatí clàssic caeteris paribus) és una locució llatina en forma d'ablatiu absolut i una clàusula epistemològica que significa 'essent igual tota la resta'.\nS'utilitza un escenari ceteris paribus quan només es té en compte la causa-efecte utilitzant una sola variable i es manté fixa la resta per reduir la complexitat. Al dret s'utilitza per indicar només els canvis d'un text o un conveni i afirmar que res no canvia a tota la resta del text.\nEl seu corol·lari és mutatis mutandis ('canviant allò que calgui canviar'): quan només es canvien aspectes accessoris.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Cheng Hao (xinès simplificat: 程颢; tradicional: 程顥; pinyin: Chéng Hào; 1032-1085), fou un filòsof xinès de la Dinastia Song, germà de Cheng Yi (1033-1107). Representant del neoconfucianisme, és considerat el principal iniciador de l'Escola de l'Esperit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La ciència marginal és aquella branca de recerca d'una disciplina que s'oposa o s'aparta de la denominada ciència normal (mainstream en anglès). Segons Thomas Kuhn, perquè hi hagi un canvi de paradigma o model explicatiu, cal que la ciència marginal esdevingui normal o que la normal caigui en descrèdit, usualment perquè es comprova que les seves hipòtesis eren errònies, perquè ha sorgit una nova evidència o disciplina o bé perquè l'interès de la comunitat científica s'ha desplaçat. Quan una teoria es considera obsoleta, com per exemple l'heliocentrisme, però continua tenint seguidors, passa a constituir ciència marginal.\nLa ciència marginal es diferencia de la pseudociència en l'aplicació del mètode científic i pel suport de l'acadèmia. Sovint sorgeix de disputes o interpretacions de diferents escoles dins una disciplina o dels límits entre diverses ciències. La filosofia de la ciència forneix dels criteris per diferenciar segons el període històric el que és ciència marginal, ciència normal del que no es considera ciència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Conciliabulum (sinònims en llatí de conciliable, conciliables) és una paraula llatina que significa literalment lloc de reunió.\nEn la història de l'Església Catòlica, s'aplica amb freqüència com un diminutiu de les reunions dels bisbes o cardenals que no comptaven amb el reconeixement de Concilis de l'Església, ja siguessin reunions regional o sínodes. Un exemple és el Conciliabulum de Pisa de 1511 on es van reunir a Pisa sota l'auspici del rei Luis XII de França una representació de cardenals, en oposició al Papa Juli II i sota prohibició expressa d'aquest.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La condició humana és un terme utilitzat per referir-se al conjunt de l'experiència de l'ésser humà i en general a tot individu caracteritzat per una sèrie d'atributs biològics presents en la pràctica totalitat dels éssers humans. Es tracta d'un terme filosòficament confús que s'està redefinint a ell mateix de forma constant però que s'usa amb freqüència per referir-se a tota la humanitat sense cap mena de distinció social, cultural o de cap altre tipus.\nEl terme també és usat sovint per descriure el conjunt de sensacions i emocions associades a l'existència humana, com la por associada a la pròpia existència, al pas del temps i a la pròpia mortalitat. És la base per defensar drets com la dignitat.\nSegons Jeffrey Brodd, la condició humana està regida per tres paradoxes: la imaginació pot endur-se el cos on sigui; és la criatura capaç de fer el bé amb més intensitat però també el mal i és l'ésser viu que busca sempre noves formes de destruir-se tot i témer a la mort i anhelar viure per sempre.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El coneixement a priori és el coneixement que es dona sense necessitat de contacte sensorial amb l'objecte. El terme prové de Kant i s'aplica a aquells conceptes fruit de la raó, que es dedueixen i refuten mitjançant la lògica i no per l'experiència. Conté una sèrie de veritats universals (no depenen de les circumstàncies) i necessàries (no poden ser d'una altra manera perquè són exigides per la ment).\nEl corrent crític afirma que no es pot produir un coneixement a priori perquè sempre es parteix de l'experiència prèvia, fins i tot per aprendre a raonar o deduir proposicions. Argumenta que un ésser humà privat de tots els sentits, sense cap contacte amb el món exterior, no podria tenir cap mena de coneixement.\nPer contra alguns científics creuen que hi ha una sèrie de coneixements que són innats a l'individu i que s'activen quan són necessaris perquè responen a l'estructura de la mateixa ment humana. El generativisme aplica aquesta idea al llenguatge.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El constructivisme és una perspectiva epistemològica en filosofia que tracta sobre la naturalesa del coneixement científic. Els constructivistes mantenen que el coneixement científic és creat pels científics i no descobert a partir del món. El constructivisme considera que no existeix una metodologia única vàlida i que hi ha altres metodologies per a la ciència social: com la recerca qualitativa. Per tant, s'oposa al positivisme, que és una filosofia que sosté que l'únic coneixement autèntic és el que es basa en l'experiència sensorial real.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Contractus lex és una locució llatina que significa llei del contracte i que es fa servir per referir-se al principi general del dret civil que estableix que el contracte és norma jurídica vàlida entre les parts. També es pot dir que el contracte és llei entre parts. La definició actual determina que el contracte crea una vinculació basada en l'ordenament jurídic entre les parts contractants així com una vinculació per determinats beneficiaris del contracte (contracte a favor de tercers) basada en l'autonomia de la voluntat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Cui prodest, també Cui bono («qui se'n beneficia?»), és una locució llatina que fa referència al fet que en molts casos, a l'hora de determinar l'autor d'un acte, pot ser molt aclaridor preguntar-se qui es beneficiaria dels resultats. En el cas d'un delicte sovint així es pot arribar a trobar indicis per a determinar-ne el culpable. És considerat un dels principis del Dret romà.Encara que aquest principi és molt usat en criminalística, no és senzill determinar qui és o qui són els que es poden beneficiar d'un fet, ni tampoc pressuposar que tots els beneficiats per força hi han d'estar implicats, encara més quan el culpable els pot fer servir de cap de turc per a encaminar l'atenció lluny de la seva persona.\nCiceró atribuí la frase cui bono a l'antic censor i cònsol romà Luci Cassi Longí Ravil·la, i va popularitzar-ne el seu ús:\n\nSèneca va utilitzar l'expressió cui prodest en Medea (acte primer, escena primera, versos 500-501): «cui prodest scelus, is fecit» (aquell a qui aprofita el crim és qui l'ha comès). Sèneca utilitza la locució en la seva anàlisi, no criminalistica, de l'essència dels diversos beneficis i regals.Hi ha un ús alternatiu molt estès però erroni de la locució: Quid prodest? (en interrogatives indirectes sense signe interrogatiu), encara que en aquest cas significa \"què és útil?\" o \"quina cosa beneficia?\", ja que quid és la forma neutra, en nominatiu, del pronom indefinit interrogatiu llatí quis, amb la qual cosa la interrogació d'autoria resta totalment desvirtuada.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El te o de (en xinès 德, pinyin dé, Wade-Giles te) és un concepte clau del pensament xinès que es tradueix com \"caràcter inherent, poder interior, integritat\" en el taoisme, \"caràcter moral, virtut\" en el confucianisme i \"qualitat, virtut\" o \"mèrit, accions virtuoses\" en el budisme xinès. Laozi, en l'obra Dao De Jing (o \"llibre del Tao i de la seva força\"), explica que el de és la \"força interior de cada cosa, adquirida quan aquesta està en harmonia amb el seu tao\".\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Guy Debord (París, 28 de desembre de 1931 - Bellevue-la-Montagne, 30 de novembre de 1994) va ser un filòsof, escriptor i cineasta francès, membre de la Internacional Lletrista, del grup radical de postguerra Socialisme o barbàrie i fundador i principal teòric de la Internacional Situacionista.La seva obra principal és La societat de l'espectacle (1967).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Abram Moisséievitx Deborin, rus: Абра́м Моисе́евич Дебо́рин, cognom real Ioffe, rus: Ио́ффе (Kaunas, Lituània, 1881 — Moscou, 1963) va ser un filòsof soviètic conegut amb el nom de Deborin. Inicialment menxevic el 1928 va fer-se membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica i deixeble de Gueorgui Plekhànov i va ser obligat a adoptar la ideologia oficial. Va ser professor a la Universitat Sverdlov de Moscou i acadèmic a l'Acadèmia Russa de les Ciències.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En lògica, una declaració és (a) una oració declarativa significativa que pot ser vertadera o falsa, o (b) el que és afirmat o fet per l'ús d'una oració declarativa. En aquest últim cas, una declaració és diferent d'una frase perquè la sentència és només una formulació d'una declaració, mentre que hi pot haver moltes altres formulacions que expressen la mateixa declaració.\nPeter Strawson, filòsof del llenguatge, va defensar l'ús del terme «declaració» en el sentit de (b) en preferència a «proposició». Strawson va utilitzar el terme «declaració» perquè dues oracions declaratives fan la mateixa declaració si diuen el mateix de la mateixa cosa. Així, el terme «declaració» pot referir-se a una frase o alguna cosa feta (expressada) per una frase. En ambdós casos, són suposats portadors de la veritat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Desconstrucció o desconstructivisme és un concepte que s'empra en la filosofia contemporània, la crítica literària i les ciències socials, i que denota un procés pel qual els textos i els llenguatges de la filosofia adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis supòsits i absències. Jacques Derrida emprà per primer cop aquest terme els anys seixanta.\nEl terme s'ha estès a l'arquitectura, en què es refereix als edificis que trenquen amb el volum únic i la geometria ordinària. Per la seva banda, el concepte en arquitectura ha inspirat per anomenar, en cuina, el fet de cuinar i emplatar diferentment, també trencant amb un volum únic i separant els elements en altres formes, textures, temperatures diferents que se surten de l'ordinari.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El dogmatisme és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic. Un dels filòsofs que es consideren dins del dogmatisme és René Descartes, qui confiava plenament en què la raó humana, a través d'un mètode correcte, pot accedir a la \"Veritat\". Aquesta visió s'enfronta amb l'escepticisme, que planteja la impossibilitat de l'accés total al coneixement.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El dualisme de propietats és una teoria filosòfica que intenta explicar la relació ment-cervell a partir d'agafar les idees més atractives del dualisme i del monisme. Com el monisme, considera que l'home es forma per una sola substància física, que produeix i causa propietats tant físiques com mentals. És a dir, tots els estats mentals de l'home sorgeixen a partir de determinats estats físics, però no es poden identificar perquè tenen característiques diferents.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El diàleg El sofista o de l'ésser, pertany als diàlegs tardans madurs (vellesa) de Plató. En aquest diàleg, participen Sòcrates, Teodor, Teetet i un estranger d'Elea. El diàleg és presentat per mitjà de la conversa entre l'estranger d'Elea i Teetet. S'enraona sobre qui és el sofista i a què es dedica?. Després s'endinsen en el problema de l'ésser i el no-ésser. Aquest diàleg té una estructura dialèctica descendent, en la qual per mitjà de la diaíresis s'arriba a una conclusió sobre l'ésser i a l'acord de l'existència del no-ésser.\nLa identitat real sobre el misteriós estranger d'Elea, fos qui fos, segueix sent desconeguda.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'élan vital (expressió francesa) és un concepte introduït pel filòsof Henri Bergson a la seva obra L'évolution créatrice (literalment: L'evolució creadora), que es pot traduir com «força o impuls vital». És una força hipotètica que causaria l'evolució i el desenvolupament dels organismes. Élan vital és una traducció literal del que el filòsof americà Ralph Waldo Emerson va anomenar vital force.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'erística és un mètode d'ensenyament dialògic usat per alguns filòsofs basat en la controvèrsia. No es tracta de descobrir la veritat, sinó de mostrar les incongruències lògiques de l'interlocutor per vèncer en el debat. Va sorgir entre els sofistes i va ser criticada fortament per Plató, el qual considerava que ajudava al plaer de la discussió per la discussió i que no buscava ni il·luminar l'oponent ni arribar a una conclusió sobre un problema real.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ètica a l'administració pública és la branca de l'ètica que estudia la implementació de l'ètica i els valors a l'administració pública. En aquest sentit, aquesta preocupació neix des del moment que el funcionariat exerceix, el poder discrecional en la gestió dels recursos públics, en la relació amb els ciutadans i en l'execució d'una política determinada. Enquestes van palesar que la manca d'ètica pública percebuda pels ciutadans després casos de corrupció en partits polítics i institucions ha esdevingut una preocupació major dels ciutadans. L'antic model d'una administració que sempre té raó i no ha de justificar-se també va contribuir a la desconfiança. Per a fomentar la involucració dels ciutadans cal un model d'administració d'acord amb els principis d'eficiència, transparència i rendició de comptes. La «compra pública ètica» és una extensió dels principis morals que no només l'administració ha d'actuar segons regles i normes ètiques, però també ha el dret i l'obligació d'exigir que les empreses privades que són els seus proveïdors, produeixen de manera ètica.L'ètica és un dels factors de control i equilibri més importants per impedir l'ús arbitrari d'aquest poder públic, i així es converteix en una eina vital en la creació i el manteniment de la confiança en l'administració i les institucions. A més a més proporciona el criteri per jutjar les pràctiques, les convencions i la conducta. En aquest sentit, a nivell d'exemple, la Generalitat de Catalunya ha publicat l'Informe sobre bon govern i transparència administrativa el 2005 i el Llibre blanc de la funció pública catalana.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes. Està molt lligada amb l'experiment. La pregunta filosòfica sobre què significa realment l'experiència ha estat constant al llarg de la tradició filosòfica.Als darrers segles al món occidental, s'ha separat a la filosofia el coneixement empíric del mètode científic. També dins de la filosofia, Kant establí distincions entre el coneixement a priori (analític, independent de l'experiència) i el coneixement a posteriori (empíric, que prové de l'experiència o món exterior).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una explicació és una declaració que descriu les causes, el context i les conseqüències d'un assumpte, procés o estat, així com les normes o lleis en relació amb aquest tema. Alguns elements de l'explicació poden ser implícits.\nLes explicacions poden ser donades solament per aquells que entenen el tema explicat. En la investigació científica, l'explicació és un dels tres objectius de la recerca (els altres dos són l'exploració i la descripció). L'explicació és el descobriment de les relacions i la presentació d'informes entre els diferents aspectes del fenomen estudiat. En epistemologia i teoria del coneixement sovint es distingeix \"explicació\" de \"comprensió\".Una explicació pot ser Deductiva, Funcional, Històrica, Psicològica, Reductiva o Teleològica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un fet és un esdeveniment o proposició que es pot comprovar i per tant pot constituir el fonament d'una afirmació que contingui veritat, en oposició a l'opinió o creença. Usualment s'aplica a quelcom que passa en la realitat, el referent existent d'una frase veritable, especialment en la teoria de la veritat com a correspondència. Els fets per definició són objectius i s'estudien per part de la ciència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia cristiana és un desenvolupament de la filosofia que està caracteritzat per l'arribada de la tradició cristiana dins de l'àrea d'influència de la filosofia grega, el que representarà una nova etapa del pensament, un nou capítol en la història de la filosofia, una nova forma perfectament diferenciada d'interpretar el món.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que intenta estudiar la validesa dels enunciats científics i provar si aquesta s'adequa a la realitat. En general, una teoria científica és un conjunt d'enunciats que pretén descriure la realitat (o una part d'aquesta), a partir d'un nombre parc (tan reduït com sigui possible) d'hipòtesis. Entre les dues guerres mundials, el Cercle de Viena, influït per filòsofs empiristes i positivistes, com Hume, Compte o Mill, va donar un gran impuls a la filosofia de la ciència. Els membres del cercle van definir el seu pensament com a neopositivisme o positivisme lògic que es caracteritza per la seva actitud contra la metafísica i pels anàlisi profunds sobre el llenguatge, l'estructura, els mètodes de les ciències naturals i els fonaments de les matemàtiques. La qüestió de fons del cercle és el principi de verificació segons el qual només tenen sentit les proposicions que es poden verificar empíricament per mitjà de l'experiència. Aquest principi neopositivista es posiciona en contra de qualsevol teoria metafísica i teològica, ja que, en no ser verificables de manera fàctica les qüestions que plantegen, aquestes esdevenen simples preguntes aparents. Gràcies al cercle de Viena la filosofia de la ciència proporciona una explicació conscient i sistemàtica del mètode i de les condicions de validesa de les afirmacions efectuades pels científics.\nTanmateix, les tesis neopositivistes van quedar superades per Ludwig Wittgenstein quan a la segona part de la seva carrera revisa profundament el Tractatus Logico-Philosophicus. També es van veure superades pel treball del grup de filòsofs de l''Escola de Frankfurt que amb autors com Theodor Adorno, Max Horkheimer o Jürgen Habermas, van plantejar una revisió crítica no només de la societat i la cultura, sinó també de la ciència i la tecnologia. I sobretot van quedar superades per l'epistemologia de la falsabilitat de Karl Popper en substituir el principi de verificació introduït pel Cercle, al qual va influir de forma decisiva. L'objectiu de la ciència era, per a Popper, l'obtenció de teories cada vegada més properes a la veritat.\nA mitjans del segle xx, Thomas S. Kuhn obre el pensament científic amb noves idees i plantejaments en el camp dels estudis sobre ciència, tecnologia i societat; en aquest marc, al seu llibre L'estructura de les revolucions científiques, Khun ens parla de nous paradigmes. Aquests, oposats als enfocaments formalistes derivats de l'empirisme lògic, van subvertir l'ordre de preponderància que la filosofia de la ciència li atorgava a l'anàlisi lògica de la ciència i el coneixement científic, a partir de la inclusió d'elements històrics, sociològics i psicològics.\nSi en las primeres dècades del segle XX el positivisme lògic dominava la reflexió teòrica sobre la ciència, cap a les dècades centrals amb la introducció de las nocions de Kuhn, els plantejaments teòrics d'altres autors de l'època, com Imre Lakatos, Paul K. Feyerabend, Ernest Nagel o Larry Laudan i la progressiva entrada de la dona en el món científic, es produeix un gir conceptual i metodològic per a enfocar l'anàlisi de la ciència, la seva història i l'esdevenir sociocultural de la nostra societat; una nova realitat assetjada per problemes ètics, polítics, socials i ecològics totalment nous. En aquest nou marc, la filosofia de la ciència deixa de ser únicament una filosofia teòrica basada en el coneixement científic, per passar a ser, a més a més, una filosofia pràctica; és a dir; una filosofia de l'activitat científica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia francesa és la filosofia desenvolupada a França al llarg de la història i compta amb tres períodes destacats: la filosofia medieval escolàstica, el racionalisme que neix amb René Descartes i arriba fins a la Il·lustració i la filosofia al voltant del coneixement i el poder del segle xx. El fet comú a la majoria de pensadors francesos és el paper de la raó dins la definició de l'home i l'intent d'unir filosofia i ciència.\nSón autors destacats de la filosofia francesa:\n\nRené Descartes\nBlaise Pascal\nNicolas Malebranche\nMichel de Montaigne\nMichel Foucault\nLouis Althusser\nVoltaire\nDenis Diderot\nJean-Jacques Rousseau\nHenri Bergson\nJean-Paul Sartre\nClaude Lévi-Strauss\nJacques Derrida\nRoland Barthes", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia postmoderna aplica el concepte de postmodernitat al pensament i qüestiona les bases històriques sobre les quals s'ha construït la filosofia occidental.\nVa iniciar-se amb els escrits de Michel Foucault que relacionaven coneixement i poder, veient com el cànon i el saber privilegiat s'han unit sempre amb els dominadors, silenciant altres subcultures, que amb la postmodernitat reclamen una relectura del passat, per exemple des de l'òptica feminista o les minories ètniques. Els teòrics d'aquest corrent són hereus de Nietzsche.\nTant Jean-François Lyotard com Jacques Derrida, influenciats per Ludwig Wittgenstein, van interessar-se per l'anàlisi textual dels escrits filosòfics, aplicable després a altres esferes que són texts expandits (fins i tot, si no estan escrits), com defensa la semiòtica. Així, molts dels problemes filosòfics són en realitat problemes de llenguatge i de definició.\nEls pensadors d'aquest corrent van rebutjar la fe absoluta en el subjecte i en la raó; van introduir el perspectivisme i van practicar un escepticisme radical, que qüestiona la noció de realitat. Van incorporar enfocaments d'altres disciplines per relacionar filosofia i societat i van afirmar que no hi havia res immutable o segur, en línia amb una època que Zygmunt Bauman va qualificar de líquida.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Alfred Fouillée (La Pouëze, Maine i Loira, 1838 — Lió, 1912) va ser un filòsof francès classificat sovint dins del corrent positivista. Va ser elegit membre de l'Acadèmia de les Ciències Morals pels seus estudis sobre Plató i Aristòtil i va ser professor en diverses institucions.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El fundacionalisme és una teoria en epistemologia que accepta uns axiomes en el camp de la creences (anomenades creences bàsiques) que justifiquen o permeten fonamentar o rebutjar qualsevol creença del mateix sistema.Sorgeix per trencar la regressió infinita segons la qual cada afirmació ha d'estar fonamentada en una altra, que també ho ha d'estar, sense que tingui fi. Aquestes creences bàsiques són els primers principis i marquen els límits de la coherència dels sistemes de creences (i altres que se'n derivin com els valors). Alguns exemples de creences bàsiques serien el cogito ergo sum cartesià (que justifica el pensament i per tant la possibilitat de conèixer), l'existència de Déu en els sistemes religiosos o la bondat inherent de l'ésser humà en algunes teories ètiques. Friedrich Nietzsche és un dels autors que ataca aquesta assumpció d'axiomes, justament revisant conceptes que es donen universalment per vàlids com el del bé.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El gènere segons la lògica d'Aristòtil és una de les maneres de dividir els objectes i éssers, en gèneres i espècies, essent el gènere el que aglutinava les característiques comunes de les coses classificades. Per exemple, dins del gènere \"mobles\" existeix l'espècie \"cadira\" però també \"armari\" o d'altres. El gènere equival en el pla de l'ontologia a l'hiperònim lèxic, al terme general o universal. El gènere és la primera part de qualsevol definició, ja que caracteritza l'assumpte des del punt de vista de l'essència, responent a la pregunta bàsica \"què és això\".\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En el pensament indi, guna (en devanagari गुण, transcripció IAST guṇa) és cadascuna de les tres qualitats que componen l'univers:\n\nsattvà (equilibri)\nrajas (activat)\ntamas (passivitat)Cadascuna no pot existir sense les altres i estan presents en diferents proporcions en tot el que existeix, des de la matèria (prakriti o 'natura') fins al més subtil, i tant a nivell físic com emocional o mental.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "William Stirling Hamilton (Glasgow, 8 de març de 1788 - Edimburg, 6 de maig de 1856) va ser un filòsof escocès.\nEl 1811 es va graduar com advocat a la Universitat d'Oxford. Va competir en 1820 per la càtedra de filosofia moral a la Universitat d'Edimburg, però no va tenir èxit. No obstant això, va ser nomenat professor d'història cívica a la mateixa universitat l'any següent.\nLa seva revisió d'Edimburg, una crítica de la filosofia de Victor Cousin, el dugué a l'amistat amb aquest autor. En articles successius en la filosofia alemanya va establir la seva posició com a filòsof. En 1836 va ser elegit membre de la càtedra de lògica i metafísica a Edimburg. El seu coneixement inclou, més enllà de la filosofia, l'anatomia i la fisiologia. Es va fer conegut per la seva doctrina lògica de la quantificació dels predicats. Tracta d'unir a l'Escola escocesa del sentit comú, amb diversos corrents filosòfics d'Europa, especialment amb el kantisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'harmonia és la concordança i proporció de les parts d'un objecte o entitat o bé la correlació entre entitats d'ordres diferents, de manera que una reprodueix l'esquema de l'altra.\nEl concepte és clau en el pensament grec: a l'harmonia ha de tendir l'home evitant els excessos (seguint els principis de l'ètica per a una correcta conducta), l'art ha de ser equilibrat i guardar simetria i el món terrenal reprodueix el celestial o diví (aquesta noció de Plató segons la qual les coses del món són una còpia de la seva idea del món intel·ligible serà reformulada en termes cristians a l'Edat Mitjana). Aristòtil la iguala a l'ordre i la unitat orgànica, un concepte que ve d'Heràclit en la seva cerca d'unificar els contraris. Pitàgores introdueix l'anomenada harmonia de les esferes per portar a l'extrem aquestes relacions a l'univers, entès com a cosmos o tot ordenat.\nEl personatge mitològic d'Harmonia (filla d'Ares) és la personificació d'aquest concepte filosòfic: és la filla dels déus de l'amor i de la guerra, les dues grans forces que mouen l'home (i que la psicoanàlisi reconvertirà amb el nom de les pulsions d'eros i thanatos amb Sigmund Freud). Una persona harmònica, per tant, equilibra les seves passions, un ideal que romandrà intacte fins al romanticisme, on justament es defensarà un art i una filosofia que fugin de l'harmonia i busquin en canvi l'extrem i l'originalitat.\nUn problema recurrent en filosofia és explicar l'harmonia entre cos i ànima, si pertanyen a natures diferents com poden formar una unitat o influir-se? Aquesta pregunta és una de les primordials del dualisme i va passar posteriorment a tota la reflexió sobre la ment.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Hinayana és una branca del budisme que significa literalment \"el Petit Vehicle\" per oposició al mahayana \"el Gran Vehicle\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La intersubjectivitat és la percepció o consciència d'una realitat on hi ha més d'un subjecte i l'humà com a ésser essencialment social.Com que no es pot assegurar l'existència de quelcom extern a un mateix i tot coneixement té un component subjectiu, aquesta idea salvaguarda parcialment la veritat d'algunes afirmacions, en considerar que són vàlides si són acceptades com a tals de manera intersubjectiva (consens) fins que un altre grup de subjectes o un altre fenomen els demostri com a falsos.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les Investigacions Filosòfiques són una obra pòstuma del filòsof Ludwig Wittgenstein. Escrita de manera fragmentària, el seu tema principal és la filosofia del llenguatge i la crítica a les teories lingüístiques semàntiques elaborades pels referencialistes com Russell, Frege, o el mateix Wittgenstein al Tractatus. Considerada l'obra més important del segon període del pensament del filòsof vienès (l'anomenat \"segon Wittgenstein\") i una de les més notables de la filosofia del segle xx, aborda temes que van des de la filosofia de la matemàtica fins a l'epistemologia i la filosofia de la ment, tot al voltant de la tesi principal consistent en sostenir que el significat d'un mot està en el seu ús.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Irracional (del llatí irrationalis) es refereix a fets o idees que contradiuen la raó humana (del llatí ratio), o de la qual aquesta se li escapa. El biòleg Albert Ellis afirmà que la irracionalitat forma part de la naturalesa humana per trets innats.En matemàtiques, els nombres irracionals són aquells que no es poden expressar com a quocient de dos nombres enters, com el nombre Pi, que és determinat per un algorisme matemàtic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Frank Cameron Jackson (Austràlia, 1943) en un filòsof especialitzat en la teoria de la ment, epistemologia i metafísica. Iniciat a la filosofia pel seu pare, alumne de Ludwig Wittgenstein, Cameron estudià matemàtiques i després es doctorà en filosofia. Ha ensenyat a diverses universitats d'Austràlia, Anglaterra i els Estats Units.\nDestaca per la seva aportació de l'experiment mental com a mètode per discutir qüestions filosòfiques. Amb l'experiment de Mary's room, on una científica del color viu en una cambra en blanc i negre i per tant és incapaç de distingir els tons a la realitat, pretén desmostrar que existeixen els qualia, un seguit de coneixements que només es poden percebre de forma personal i no comunicar de manera objectiva a d'altres. Aquests coneixements corresponen a una instància no física del pensament i per tant postula que la ment conté pensament físic i pensament no físic, en una transposició del dualisme usual del cos i ànima a l'àmbit del cervell.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Friedrich Heinrich Jacobi (Düsseldorf, 25 de gener de 1743 - Munic, 10 de març de 1819) va ser un filòsof alemany. El punt central de la filosofia de Jacobi era la necessitat d'anar més enllà del coneixement demostrable, més enllà del saber intel·lectual per arribar a un coneixement immediat de l'absolut. El pensament conceptual era sospitós i Jacobi oposava a aquest la primacia de la creença i del sentiment. Però, per a ell, la fe no equival necessàriament a la creença en realitats transcendents o ocultes, es tracta de certeses immediates, com ara l'existència del nostre ésser i d'altres éssers, certeses que fonamentarien el pensament discursiu.\nDesprés de treballar com a comerciant i conseller de finances dels ducats de Berg i Juliers, es va dedicar a la filosofia, convertint-se en President de l'Acadèmia de Ciències de Baviera, des del 1807 al 1813. A la casa de camp en Pempelfort, prop de Düsseldorf, rebia l'elit intel·lectual de l'Alemanya del seu temps. Especialment lligat a Johann Gottfried Herder, Johann Georg Hamann i Goethe. Deixeble de Jean-Jacques Rousseau, Jacobi va combatre vivament als hereus idealistes de Kant, particularment Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Schelling. Un dels seus deixebles més destacats va ser Carl August von Eschenmayer, que també va polemitzar amb Schelling.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Anselm Jappe (Bonn, 1962) és un filòsof alemany. És professor d'estètica a l'Accademia di Belle Arti de Frosinone (Itàlia). La seva perspectiva de treball gira entorn del concepte de “fetitxisme de la mercaderia” i es basa en una relectura de les categories crítiques de Karl Marx, així com en les idees de Guy Debord: Les aventures de la marchandise. Pour une nouvelle critique de la valeur, Denoël, 2003; L'avant-garde inacceptable. Réflexions sur Guy Debord, Lignes, 2004 (tr. cast., El absurdo mercado de los hombres sin cualidades. Ensayos sobre el fetichismo de la mercancia -con Robert Kurz i Claus Peter Ortlieb-, Pepitas de Calabaza, 2009).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La jerarquia del coneixement, també coneguda com a jerarquia DIKW o piràmide del coneixement pot ser definida com un conjunt de models per a representar les relacions aparentment estructurals entre dades, informació, coneixement i, en certs casos, saviesa. En general:\n\nLa informació es defineix en termes de dades.\nEl coneixement es defineix en termes d'informació.\nLa saviesa es defineix en termes de coneixement.Així, de les dades (el nivell més baix), se'n pot extreure informació. De la informació, es pot crear coneixement. Quan aquest coneixement és aplicat correctament pel bé comú, s'assoleix la saviesa (el nivell més alt).\nNo totes les versions d'aquesta piràmide inclouen els quatre nivells, especialment el quart, per les ambigüitats semàntiques i la càrrega filosòfica que comporta. En altres ocasions, a banda de ser considerada una jerarquia o una piràmide, també es parla d'aquesta estructura com una cadena, una plataforma o un continu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Jo, superjò i allò (ego i superego i id en llatí) són conceptes fonamentals en la teoria de la psicoanàlisi amb la qual Sigmund Freud va intentar explicar el funcionament psíquic humà postulant l'existència d'un «aparell psíquic» que té una estructura particular. Freud sostingué que aquest aparell està dividit, a grans trets, en tres instàncies, el jo, el superjò i l'allò conceptes que, tanmateix, comparteixen funcions i no es troben separades físicament. Alhora, gran part dels continguts i mecanismes psíquics que operen en cadascuna d'aquestes entitats són inconscients.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat. Per exemple en el judici \"la neu és blanca\", la ment afirma que la blancor convé a la neu. En l'àmbit moral, el judici de valor tracta de discernir i resoldre un conflicte, sempre tendint a propugnar el bo i condemnar el dolent, des d'una actitud raonable.\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Susanne Katherina Langer (Manhattan, Nova York, 20 de desembre de 1895 − Old Lyme, Connecticut, 17 de juliol de 1985) va ser una filòsofa estatunidenca seguidora de Ernst Cassirer i influïda per Ludwig Wittgenstein. És coneguda principalment pel seu llibre Philosophy in a New Key. Langer realitza un estudi del simbolisme de la raó, del ritu i de l'art. Va obtenir el títol de doctorat a la Universitat Harvard el 1926 i posteriorment va exercir com a professora a Viena, al Radcliffe College, al Connecticut College de la Dona i a la Universitat de Colúmbia.\nLanger entenia que la investigació filosòfica s'ha de centrar en els símbols i en tota la simbolització que realitzen les activitats humanes en l'art, la religió o la ciència. Es va oposar tant a l'idealisme tant com a l'empirisme, distingint entre senyals (ja usades pels animals), signes (unió de significat i significant) i símbols (usats per parlar sobre realitats). Aquests últims són el que distingeix els éssers humans de la resta d'éssers vius. Fins i tot els estímuls sensorials són símbols per a l'home, ja que els interpreta com a indicadors d'altres entitats", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Theodor Lessing (* 1872 Hannover - 1933 Marienbad) va ser un filòsof alemany d'origen jueu. Destaca pel seu concepte d'autoodi entre la comunitat jueva, que explica que fins i tot aquesta promogui a vegades l'antisemitisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Kaarlo Pentti Linkola (Hèlsinki, 7 de desembre del 1932 - 5 d'abril de 2020) fou un seguidor de l'ecologia profunda finès i sovint presentat com un dels pensadors principals de l'anomenat ecofeixisme. Al llarg de la seva vida va fer èmfasi en l'austeritat i durant molt de temps va treballar de pescador.\nLinkola acusava l'ésser humà de la contínua degradació de l'entorn. Estava a favor de la disminució ràpida de la població humana (havent defensat postures genocides o eugenèsiques) per tal de reduir la sobrepoblació. Igualment, estava a favor de la desindustrializació i en contra de la democràcia, a la qual s'hi referia com a «religió de la mort», que considerava agent del capitalisme i del consumisme. Considerava que els defensors del creixement econòmic ignoren els subtils efectes destructius que les polítiques de lliure mercat han tingut durant els darrers dos segles.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "John Leslie Mackie (Sydney, 25 d'agost de 1917 – Oxford, 12 de desembre de 1981) fou un filòsof cèlebre per la seva negació de l'existència objectiva dels valors (d'aquesta absència deriva també la inexistència de Déu), tot i que va defensar la necessitat d'una ètica per a la convivència, però sempre basada en convencions i no en absoluts independents de la comunitat de referència. Segueix la línia de pensament de Richard Dawkins, David Hume i abans d'ells els filòsofs medievals del nominalisme. Un cop acceptat el caràcter convencional dels valors, assegura que se segueix millor un codi ètic basat en el respecte que en el simple deure, ja que la voluntat és més feble que l'apropiació subjectiva dels principis.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Marsili d'Inghen (c.1340–1396) fou un filòsof escolàstic holandès cèlebre pels seus escrits sobre lògica. Defensava el nominalisme i l'empirisme (tot i que aquests corrents encara no rebien aquest nom). Creia que la filosofia era una bona manera d'apropar-se a Déu, ja que era la via per conèixer la seva obra i així admirar-se de la perfecció divina. Distingia entre els atributs divins cognoscibles (la voluntat plasmada en el món, la seva existència) d'aquells que s'havien d'acceptar per la fe (com l'omnipotència, que portava a paradoxes lògiques).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Anton Marty (Schwyz, 1847 — Praga, 1914) va ser un filòsof deixeble de Franz Brentano i Hermann Lotze i professor a Praga. Estava interessat en l'estudi del llenguatge des d'un punt de vista psicològic i va protagonitzar diverses polèmiques amb el també filòsof Alexius Meinong. Publicà Über den Ursprung der Sprache (‘Sobre l'origen del llenguatge’, 1875) i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie (‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908)", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Maya (devanagari माया, māyā, en general traduït com 'il·lusió', 'engany', 'somni') és una noció del pensament indi que presenta molts matisos diferents segons les diverses tradicions. Bàsicament fa referència al fet que l'aparent realitat que ens envolta no existiria, sinó que seria la manifestació d'un principi únic i diví. Aquesta il·lusió faria que es perpetuï una existència humana basada en el dualisme, quan els homes i l'U creador només formarien en realitat una mateixa cosa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Microcosmos i macrocosmos són dos termes filosòfics contraposats que expliquen la relació entre l'ésser humà i l'univers. Microcosmos implicaria considerar l'ésser humà com un món complet en si mateix, com un univers a escala. Macrocosmos al·ludeix a un univers complet, al marge de la naturalesa humana. El concepte de microcosmos ja va ser utilitzat tant per Demòcrit, com per Gottfried Wilhelm Leibniz.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "James Mill (Angus, 6 d'abril de 1773 – Kensington, 23 de juny de 1836) va ser un historiador, economista, politòleg i filòsof escocès. Va néixer a Northwater Bridge, en la parròquia de Logie-Pert, Angus. El 1808 va iniciar una relació amb Jeremy Bentham, i durant molts anys va ser el seu cap, company i aliat. Va adoptar els seus principis completament, i va dedicar les seves energies a mostrar-les al món. Amb ell va crear els principis de l'Utilitarisme i del principi d'utilitat: El major bé per al major nombre de persones. Van aplicar les seves teories pedagògiques en el fill de James Mill: John Stuart Mill creant un autèntic geni intel·lectual (encara que amb greus problemes de personalitat).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Misologia (del grec μισέω, miséō 'odiar', i λογία, logía 'tractat') és un mot filosòfic introduït per Plató amb el qual descrivia el rebuig envers els raonaments. Posteriorment, Kant va considerar que es tractava de la creença errònia que la raó condueix a la felicitat, quan en realitat ha de portar a la moralitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El modernisme és el terme amb la qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al canvi del segle xix al segle xx que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic.\nEls modernistes criticaven els dogmes de l'Església catòlica, que consideraven com meres expressions simbòliques, que no s'han de considerar com a veritats absolutes, però com meres al·legories que s'han de situar i de comprendre en el seu context històric. El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vaticà en el decret Lamentabili i en l'encíclica Pascendi Dominici Gregis (1907). No es pot lligar el modernisme teològic amb el modernisme artístic, tot i que són moviments simultanis.«Els adeptes del modernisme teològic volien forçar la transformació de l'Església per tal d'adaptar-la als temps moderns, en un agosarat intent de racionalització de la fe cristiana, filtrant els continguts sobrenaturals de la revelació amb la metodologia racional i positivista.» El 1908, Miquel d'Esplugues defineix el modernisme com un conjunt d'errors, heretgies, desvergonyiment, pedanteries, necieses ridículs, una maligne malaltia religiosa, científica i social. El sacerdot i funcionari vaticà, Umberto Benigni, va crear el 1909 la xarxa segreta Sodalitium Pianum per a espionar i denunciar a la Santa Seu persones que propagaven idees modernistes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Mokxa (en sànscrit मोक्ष mokṣa o मुक्ति mukti, \"realització\", de l'arrel muc, \"deixar anar\", \"abandonar\") és un concepte filosòfic-espiritual de l'àmbit del pensament de l'Índia que fa referència a l'estat d'alliberació individual del cicle del samsara (cicle de mort i renaixença). En el budisme el concepte d'alliberament s'anomena nirvana. Se'l defineix com \"la major felicitat\" i és l'objectiu de la via budista.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de categories, com bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a través dels judicis morals.\nEl judici moral sempre es troba, parcialment o radicalment, unit a les creences ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individu. La creació del judici de valor és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenvolupament (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funció dels sentiments (com considera l'emotivisme moral) o en funció de creences o conviccions.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "John Muir (Dunbar, East Lothian, Escòcia, 21 d'abril de 1838 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 24 de desembre de 1914) fou un escriptor estatunidenc nascut a Escòcia. Va ser un dels primers naturalistes moderns, militant de la protecció de la natura.Els seus escrits (cartes, assajos i llibres) foren molt llegits en el seu temps i encara avui són força populars. Hi narra les seves aventures a la natura i la vida salvatge, especialment a les muntanyes de la Sierra Nevada a Califòrnia. El seu activisme va contribuir a salvar la Vall de Yosemite i altres espais naturals. Va ser fundador del Sierra Club, que avui en dia és una de les organitzacions de protecció del medi ambient més importants dels Estats Units. El seu pensament ha influït fortament en la naixença del moviment ambientalista modern.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Maurice Nédoncelle (Roubaix, Flandes, 1905 — Estrasburg, 1976) va ser un filòsof francès. Va ser professor a Lilla (1943) i a Estrasburg (1945). Era pròxim al personalisme i inicialment va estar vinculat a la revista “Esprit”. Va concentrar-se en l'estudi de la filosofia de la religió anglesa del segle xix, particularment del cardenal Newman.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Nirvana és una paraula del sànscrit (निर्वाण) procedent del pali (निब्बान, Nibbāna) que literalment significa \"extinció\", 'nir' = sense, 'vana' = fusta. A les religions i filosofies orientals, sobretot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxúria, la por o l'ànsia. Depenent de cada context religiós, el nirvana té diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana és com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa (i és causada per) el desig, la necessitat, la consciència, el naixement, la mort, la cobdícia, l'odi, la confusió, la ignorància.Sidharta Gautama va redefinir la consecució del nirvana present en l'hinduisme mitjançant un procés de meditació en el qual s'analitza el cos i la ment com a mancats d'una individualitat intrínseca.\nEls jaines celebren el Divali com el dia en què Mahavira va aconseguir el seu nirvana. El Kalpasutra narra detalladament el nirvana de Mahavira.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El noümen (del grec \"νοούμενoν\" \"noúmenon\", \"el que és pensat\" o \"el que es pretén dir\") en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, la idea en si.Per una altra banda, el terme també ha estat utilitzat per parlar de la cosa en-si, és a dir, l'existència pura independentment de qualsevol representació.En la filosofia de Plató representa una especie intel·ligible o idea que indica tot allò que no pot ser percebut en el món tangible i la qual només es pot arribar mitjançant la raó. El noümen és el concepte fundamental de la metafísica de Plató, és a dir, el món de les idees.La cosa en si mateixa, fora de la seva relació amb la nostra manera d'intuirla o percebra-la; no és objecte dels nostres sentits, ni per tant del nostre coneixement. Per Kant no cab un coneixement de la realitat noümènica però és possible accedir aquesta realitat mitjançant la moral. Per exemple, tot i que només puguem conèixer'ns a nosaltres mateixos com éssers sotmès a la casualitat dominant en l'àmbit dels fenòmens, a saber, com no lliures, hem de presentar-nos també com lliures si volem acceptar la possibilitat d'una conducta sotmesa a l'imperatiu categòric, és a dir una conducta moral.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Nous (en grec antic νοῦς, intel·lecte o intel·ligència) és un concepte de la filosofia clàssica que qualifica la facultat necessària de la ment humana per a comprendre la realitat. El seu significat és proper al d'intuïció o sentit comú, ja que descriu una percepció procedent del mental (\"ull de la ment\") diferent de la percepció que ofereixen els sentits físics. El mot també es pot traduir com a \"comprensió\" o \"ment\" i de vegades com a \"raó\" o \"pensament\".\nA més de referir-se a una facultat de la ment humana, aquest concepte filosòfic també s'aplica per a descriure l'origen de l'ordre en la pròpia naturalesa.\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi. Té dimensions concretes i és construït per matèria potencialment perceptible alhora pels sentits del tacte i de la vista. Pel que fa a l'origen, generalment s'associa a la fabricació humana. En general, no s'anomena \"objecte\" a entitats o organismes amb vida.\nPer extensió, un objecte pot ser qualsevol representació realitzada per mitjà d'un medi artificial. No es consideren objectes, per exemple, una muntanya, que no té una funció específica, ni tampoc l'aigua del mar, que no té un límit definit, ni l'olor d'una flor, no perceptible pel tacte ni la vista.\nL'Organització Internacional de Normalització (ISO) té un punt de vista més general, de fet, és el més general possible, sobre el concepte d'objecte. En la norma ISO 10178-1, un objecte es defineix com a tot el que es pot percebre o dissenyar. Seguint aquesta definició, els objectes poden ser imaginaris (per exemple el déu Zeus, el país anomenat Xauxa) o reals, que al seu torn poden ser materials (com una persona o una pedra) o immaterials (com l'electromagnetisme o l'amor).\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Optimisme és una doctrina o convicció segons la qual el món és el millor dels possibles, és disposat de la millor manera possible dins.El terme optimisme sorgix del llatí optimus: 'el millor'. El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel filòsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz (16146-1716) en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el món en què vivim és el millor dels mons possibles.\nComunament, es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula el 1759, com a subtítol del seu conte filosòfic Càndid, en el qual es burla en gairebé cada pàgina de la idea de Leibniz. En resum, una persona que és optimista és que pensa en positiu, que és el contrari de pessimista, que pensa en negatiu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ortotanàsia (del grec orthos: 'recte i ajustat a la raó' i del grec thanatos: 'mort') designa l'actuació correcta davant la mort per part dels que atenen el que pateix una malaltia incurable o en fase terminal.Per extensió, s'entén com l'actuació dels facultatius per garantir el dret del pacient a morir dignament, sense l'ús de mitjans desproporcionats i extraordinaris per al manteniment de la vida. En aquest sentit s'ha de procurar que davant malalties incurables i terminals s'actuï amb tractaments pal·liatius per evitar patiments, recorrent a mesures raonables fins que la mort arribi.\nLa ortotanàsia es distingeix de l'eutanàsia en què la primera mai pretén deliberadament l'avançament de la mort del pacient.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme. Hi hagué intents posteriors per part de filòsofs-teòlegs d'harmonitzar les dues tendències, en particular els d'Avicenna i Averrois, i d'altres no tan rellevants com els d'Ibn al-Hàytham (Alhazen), Al-Biruní, Ibn Tufayl i Ibn an-Nafís.\nLa fàlsafa és el conjunt de doctrines dels pensadors musulmans que s'originaren entre els segles ix i xii i que influïren en l'escolàstica medieval d'Europa.\nLa tradició àrab combina alguns pensaments del neoplatonisme i l'aristotelisme amb altres idees que hi foren incorporades per l'islam. Certs filòsofs de pes, com els perses al-Kindí, al-Farabí i Avicenna, així com l'andalusí Averrois, precisaren algunes interpretacions d'Aristòtil que després foren apropiades pels intel·lectuals jueus i cristians.\nEls musulmans, com també ho feren en menor mesura els cristians i els jueus, contribuïren al folklore àrab i es distanciaren entre si d'acord amb els seus dogmes filosòfics més que per les seves doctrines religioses. Quan els àrabs envaïren la península Ibèrica, la literatura filosòfica àrab fou traduïda als idiomes hebreu i llatí, contribuint al desenvolupament de la filosofia europea contemporània.\nMés o menys per les mateixes dates, a Egipte la tradició àrab fou cultivada per Ibn Khaldun i Maimònides.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Poesi és un terme grec que significa \"creació\" o \"producció\", derivat de ποιέω, “fer” o “crear”. Plató el defineix a El convit com una “causa que converteix qualsevol cosa que considerem de no-ser a ser”. S'entén per poesi tot procés creatiu.\nÉs una forma de coneixement i també una forma lúdica: l'expressió no exclou el joc. D'aquesta paraula en deriva el terme “poesia”. Se sol utilitzar com un sufix, seria el cas de terme com ara la biologia hematopoesi i eritropoesi (la formació de cèl·lules sanguines i la formació de glòbuls vermells respectivament).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El presentisme és una teoria de la filosofia que postula que només existeix el present, ja que el passat ja no existeix i el futur és una anticipació. Quan aquests instants s'esdevenen són sempre presents i per tant no té sentit distingir entre tots tres. Aquest concepte s'inspira en les teories d'Agustí d'Hipona i David Hume, segons el qual el jo es reduïa a l'acumulació d'impressions en un moment, negant així la consciència o la identitat construïda com a realment existents.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un principi és una regla o norma que orienta l'acció d'un ésser humà canviant les seves facultats espirituals racionals. Els principis tenen caràcter general i universal. Els principis morals també es poden denominar màximes o precepte constitucional.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indisociable a ella. També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760.\nDes de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista \"neutral\" (o neutralitat), el punt de vista natural i el punt de vista múltiple. D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones s'esmeren a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici. Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, devant de les situacions que es van presentant.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Puruixartha (en sànscrit पुरुषार्थ, puruṣārtha) és un concepte del pensament indi que significa 'objectiu de l'existència humana'. En l'hinduisme, aquest objectiu se subdivideix en quatre etapes:\nDharma: rectitud espiritual i ritual a nivell religiós, social i moral\nArtha: prosperitat material\nKama: plaer material\nMokxa: alliberament espiritual", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.L'ideal d'aquesta doctrina era convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques. Defensa l'innatisme i el coneixement a priori i l'evidència com a criteri únic del coneixement veritable. S'oposa a l'empirisme i a la creença cega en l'autoritat. En alguns epígons de l'escolàstica va ser un terme pejoratiu per referir-se a aquells pensadors que pretenien -inútilment- arribar a la veritat només amb la raó.\nEl racionalisme ha aparegut de diferents maneres des de les primeres etapes de la filosofia occidental. Va ser René Descartes qui el proposà, altres racionalistes destacats han estat Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz, Blaise Pascal, Nicolas Malebranche o William Godwin. Immanuel Kant, del seu costat, va temptar integrar en el seu pensament les opcions contraposades del racionalisme i de l'empirisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Frédéric Rauh (Saint-Martin-le-Vinoux, 1861 — París, 1909) va ser un filòsof francès, professor a la Universitat de Tolosa i posteriorment a la Sorbona (1903), on s'ocupà principalment dels problemes relatius a la fonamentació dels sistemes morals. Marcat pel positivisme, s'interessà per la sociologia i la metafísica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La regla de plata, \"No faces als altres el que no voldries que et feren a tu\", és una norma de comportament present en els escrits de Hilel el vell entre altres. Es relaciona amb el principi ètic de la regla d'Or.\nLa regla de plata va ser defensada per Gandhi i Martin Luther King, Jr. com una forma de compensar les deficiències de la regla d'or.\nLa regla de plata és similar en significat al jurament hipocràtic, ben conegut per la declaració \"no faces mal\". Hipòcrates va escriure, en les seves Epidèmies, Bk. I, Sect. XI. \"Declarar el passat, diagnosticar el present, predir el futur; pràctica d'aquests actes. Pel que fa a les malalties, fer un hàbit de dues coses - per ajudar, o almenys no fer mal\". L'expressió més curta podria ser interpretat com una simplificació de la més llarga.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Johannes Rehmke (Elshorn, Schleswig-Holstein, 1848 -Greifswald, 1930) va ser un filòsof alemany.La seva obra sobre l'epistemologia buscava superar els dualismes entre subjecte i objecte, típics d'aquesta disciplina, tot intentant desenvolupar un mètode que va anomenar \"ciència fonamental\". Va ser professor a la Universitat de Greifswald i va publicar obres crítiques amb Immanuel Kant. També es va ocupar d'altres camps com el subjectivisme i el fenomenalisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Paul Ricoeur (Valença, 27 de febrer de 1913 - Châtenay-Malabry, 20 de maig de 2005) va ser un filòsof i antropòleg francès conegut pel seu intent de combinar la descripció fenomenològica amb la interpretació hermenèutica. Va ser precursor del corrent interpretatiu de principis de la dècada del 1970. És el creador del concepte de filòsofs de la sospita per definir el pensament filosòfic de Karl Marx, Nietzsche i Freud. Al costat d'altres autors com Gadamer va promoure una tensió a la filosofia que fins avui dia encara és vigent. En el punt més baix de la seva popularitat i desencantat de la seva vida a França, el 1970 Ricœur es va traslladar a la Universitat de Chicago on romandria fins a l'any 1985. Gràcies a aquest canvi Ricœur es va familiaritzar amb la filosofia americana i les ciències socials, convertint-se en un dels pocs pensadors igualment còmodes amb el món intel·lectual de parla francesa, alemanya i anglesa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "David George Ritchie (Jedburgh, 1853 − 1903) va ser un filòsof escocès que va tenir una carrera distingida a la universitat d'Edimburg, i al Balliol College, Oxford. Ritchie té gran part de la seva obra sobre ètica i filosofia política. Un dels seus primers escrits va ser un assaig sobre la racionalitat de la història. Estava molt unit a la generació de pensadors coneguts com els joves hegelians, en ser grans seguidors del pensament de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Louis-Claude de Saint-Martin «el filòsof desconegut» (18 de gener del 1743 - 13 d'octubre del 1803) fou un filòsof. Va estudiar dret i va formar part del regiment de Foix. Allà va conèixer a Martinez de Pasqually, teòleg i teòsof que va fundar l'any 1754, l'ordre dels elus cohen de l'Univers on la qual oferien ensenyaments místics judio-catòlics. L'any 1765, Saint-Martin va ingressar a l'ordre què li va aportar molts coneixements a nivell teòric per les seves obres següents. Entre els anys 1773 i 1774, va quedar-se a Lyon en casa de Jean-Baptiste Willermoz. És en aquest habitatge on Louis Claude va començar a escriure el llibre Dels errors i la veritat (1775). Després de la seva mort l'any 1803, van aparèixer nous estudiants de les seves peces filosòfiques-esotèriques i es va fundar el martinisme de la mà de Gérard Encausse Papus i Augustin Chaboseau a partir de les obres del filòsof desconegut i de Martinez de Pasqually.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El sentimentalisme és un corrent de pensament que prioritza els sentiments per damunt de la intel·lectualització i que va desenvolupar-se al segle xviii com a reacció al racionalisme de la il·lustració. A la literatura va ser el moviment precursor del romanticisme, influint fortament en François-René de Chateaubriand, per exemple. Al teatre va correspondre amb el melodrama.Aquest corrent filosòfic s'oposà a l'intel·lectualisme i el voluntarisme. Va conviure amb el pietisme, que també va tenir especial importància a Alemanya. Al seu origen hi havia sobretot textos de tema religiós, destacant per exemple els textos que acompanyaven els oratoris de Johann Sebastian Bach. A poc a poc va anar introduint altres temes, sovint moralitzants, per acabar descartant els eclesiàstics i religiosos, motiu pel qual aquest moviment ha estat qualificat de pietisme secularitzat. Un teòric del sentimentalisme va ser Jean-Baptiste Dubos.\nCorrespon a un moviment literari que intensifica i afecta l'expressió dels sentiments i que va estar força influenciat per Jean-Jacques Rousseau. Va tenir especial importància a la poesia alemanya i la novel·la britànica. Entre els poetes alemanys destaquen Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803), Christian Fürchtegott Gellert (1715-1769), Johann Timotheus Hermes (1738-1821) i Sophie de La Roche (1730-1807). En novel·la destaquen Pamela (1740) de Samuel Richardson i Sentit i sensibilitat de Jane Austen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Aaron Sloman (Que Que, Rhodèsia del Sud, 1936) és un filòsof que s'ha especialitzat en la cognició i la intel·ligència artificial. Seguint les idees de Kant sobre el paper de les matemàtiques i la lògica en el raonament va estudiar els components que afecten al raonament, especialment l'emoció, i com aquests poden afectar la seqüència lògica i fins i tot la percepció. Ho considera un element essencial de l'evolució de la intel·ligència en els éssers humans i mira d'entendre com funciona a partir d'intentar replicar-ho en màquines de manera que es reprodueixi a manera d'experiment.\nSloman va néixer l'any 1936 a la població de Que Que (actualment conegut com a Kwekwe), Rhodèsia del Sud (actualment conegut com a Zimbabwe).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Juliana Sokolová (19 de juliol de 1981, Košice, Eslovàquia) és una filòsofa i escriptora eslovaca. Juliana Sokolová passà una part de la seva infància a Misratah (Líbia). Feu estudis de filosofia a la Universitat de York (Anglaterra). La seva tesi tractà sobre la fenomenologia d'Emmanuel Lévinas. Visqué del 2005 al 2008 als Balcans, a Kosovo i a Sarajevo. Visqué també a Brighton, Londres i Berlín. El 2008 rebé una beca del govern britànic per fer recerca sobre la problemàtica de les imatges mediàtiques del sofriment al King's College de Londres. D'ençà el 2010, és professora-assistent de filosofia de l'art al departament de teoria i d'història de l'art de la facultat de belles arts de la Universitat Tècnica de Košice. Les seves recerques tracten sobre la filosofia de l'antiga Grècia (sobretot el cinisme), la teoria de l'arquitectura i del cinema. Treballa també sobre la qüestió de les llengües i la memòria col·lectiva en l'espai urbà, en particular a Košice. El 2012 fou comissària de l'exposició To není obraz, to je stín de Ján Durina i el 2013 de Meet me in the middle de Juka Araikawa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Dugald Stewart (22 novembre 1753 - 11 juny 1828) és un filòsof escocès, nascut a Edimburg. El seu pare, Matthew Stewart (1715 - 1785), va ser professor de matemàtiques a la universitat d'Edimburg (1747 - 1772).\nFou el primer biògraf d'Adam Smith (Riquesa de les nacions)", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Leo Strauss (Kirchhain, Hessen, Imperi alemany, 20 de setembre de 1899 - Annapolis, Maryland, Estats Units, 18 d'octubre de 1973) va ser un filòsof i politòleg germano-estatunidenc d'origen jueu, especialitzat en filosofia política. Influït pels clàssics grecs i pel fenomenalisme, va aprofitar els ensenyaments d'aquests corrents per a la seva pròpia teoria, que va difondre a la Universitat de Chicago. Gran part dels seus escrits comparen diferents filòsofs, ja que ell pensava que hi ha dos tipus de filòsofs, els grans pensadors i els escolars, que comenten els anteriors (s'autoubicava dins els escolars). Va afirmar que els escrits esotèrics eren els realment filosòfics, ja que exigien un esforç suplementari al lector, que podia reinterpretar-los i així pensar per ell mateix, i alhora protegeixen l'autor de possibles persecucions. Una de les seves aportacions a la política va ser apropar-la al món dels valors, del qual el positivisme l'havia aïllada. La distinció entre fet i principi rector no té sentit en política per a Strauss, ja que sempre les accions duen una càrrega de moralitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.\nLa propietat oposada és l'objectivitat, que els basa en un punt de vista suposadament distant i separat, de manera que els conceptes en qüestió siguin tractats com a objectes.\nLes postures envers la subjectivitat es poden tipificar de diferents maneres. Es diu, per exemple, que \"tot és subjectiu\", ja que és impossible jutjar o aplicar la percepció fora dels propis sentits, emocions i pensaments. Altrament, s'afirma que la subjectivitat és evitable i s'ha de limitar al màxim, fins i tot en ètica, per a garantir normes universals i consens científic (cristianisme, modernisme, cientifisme, absolutisme, etc.). També es defensa que hi ha àmbits estrictament subjectius (els qualia, els valors) i d'altres que poden tendir a l'objectivitat. Dins aquest corrent hi ha polèmica sobre què és necessàriament subjectiu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una tricotomia és una classificació al voltant del nombre tres, freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics. Segons Georges Dumézil aquesta abundància ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hipòtesi de la trifuncionalitat), una separació que es pot veure en els models utòpics de Plató o en els grups socials occidentals.La dialèctica també és un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fenòmens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situació inicial, el moment de mutació i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narració convencional i a corrents d'història de la filosofia com els de Hegel (tesi/antítesi/síntesi) o August Comte.El simbolisme del tres en el cristianisme va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tomàs del pensament d'Aristòtil o les facultats mentals bàsiques acceptades a l'edat moderna.\nLa tricotomia també és l'eix essencial de l'anomenat triangle semiòtic, que relaciona significat, paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la filosofia del llenguatge.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El vedisme (vers 1800 - 900 aC) va ser un conjunt de creences i de ritus religiosos basats en els quatre Vedes, considerats el fonament del pensament indi, que més tard es va desenvolupar amb el bramanisme i l'hinduisme. No s'ha pogut establir arqueològicament quina va ser la civilització que donà origen a aquesta religió.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "S'anomena xactisme (en sànscrit शाक्तं Śāktaṃ, \"doctrina de la deessa\") a un conjunt de cultes hindús que conceben la divinitat suprema com a femenina, sota diverses formes, amb la denominació comuna de Xacti. Aquesta visió també penetrà al segle x el budisme mahayana. Els texts religiosos referents a aquests cultes són anomenats Śaktagama o Tantra.El xactisme està estretament relacionat amb el tantrisme. El ritual xacta està impregnat d’un sagrat eròtic: la unió exemplar de Xiva i el seu Xacti es reprodueix en la unió sexual realitzada d’acord amb regles de culte precises, considerant-se així com una veneració de Xacti.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Aeterni Patris (llatí, «del pare etern») és una encíclica sobre la restauració de la filosofia cristiana i particularment el tomisme, per aturar l'èxit de corrents filosòfics modernistes i els mètodes científiques basades en el lliure examen. Va ser publicada el 4 d'agost del 1879 pel papa Lleó XIII (1810-1903).Va donar un estímul considerable al romanticisme catòlic i el corrent filosòfic del neotomisme, que volia crear una actualització de les idees de Tomàs d'Aquino en un intent de recuperar el terreny perdut a corrents filosòfics del segle xix com el modernisme, el racionalisme el naturalisme, el positivisme i el relativisme que es van desenvolupar fora de l'àmbit de l'Església Catòlica. Per aquests avenços i noves idees, la posició del «sobrenatural» no quedava clar, i hi havia «homes, en fi, fascinats per les noves ciències, i especialment per les ciències auxiliars de la història que començaren a afeblir la confiança en els continguts històrics de la Bíblia.» una evolució davant la qual l'Església no volia quedar-se inactiva.A Catalunya, Josep Torras i Bages (1846-1916) en va ser un dels principals defensors. Dona la culpa de la proliferació de les idees de l'«humanisme viciós» de la ciència, contra el qual Lleó XIII «ilustrador de la Italia y de la Europa y del universo mundo» va actuar, als diaris que són un obstacle a l'exercici de la perfecció cristiana i a la santedat. Segons Bages, la premsa, tot i catòlica «a lo menos a España» no compleix el seu deure d'edificar els lectors segons les instruccions del papa.En aplicació de l'encíclica, tot arreu al món catòlic es van crear acadèmies (neo)tomístes que havien de sostenir l'ofensiva per restaurar la preeminència de l'església en el debat filosòfic i científic, considerada com la principal adquisició de Tomàs d'Aquino. Així, el 1880 va obrir a Barcelona l'Academia Teológico-filosófico-literaria de Sto. Tomás de Aquino y de Sn. Juan Crisóstom dins del Seminari Conciliar.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'antimodernisme va ser un moviment religiós contra el modernisme, la ciència i el liberalisme dins de l'església catòlica al segle xix i principi del segle xx. Va culminar el 1907 amb l'encíclica Pascendi Dominici Gregis de Giuseppe Melchiore Sarto conegut com a papa Pius X. S'oposa entre d'altres contra l'estudi científic de la bíblia i doctrina catòliques amb el mètode de la crítica històrica, la llibertat religiosa, la llibertat de no en tenir cap i contra la separació entre l'Església i l'Estat.\nPel jurament antimodernista publicat al motu proprio Sacrorum Antistitum l'1 de setembre del 1910 els membres del clergat, professors de centres d'estudis eclesiàstics o catedràtics a universitats pontifícies havien de repudiar les doctrines del modernisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Divini Illius Magistri (inici en llatí de la frase que diu «En ser el representant a la Terra d'Aquell Mestre Diví…) és una encíclica escrita pel papa Pius XI, promulgada el 31 de desembre de 1929 sobre el tema de l'educació i l'escolarització. Defineix l'educació com la col·laboració harmònica entre tres entitats, dues de «naturals», la família i la societat civil, i la tercera d'ordre «sobrenatural», l'Església.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/) alemany: [ˈmaʁtiːn ˈhaɪdɛɡɐ]; (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle xx. És conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia, l'hermenèutica i l'existencialisme.Al text fonamental de Heidegger L'ésser i el temps (1927), s'introdueix el terme 'Dasein' per al tipus d'ésser específic que posseeixen els humans. Dasein és un mode d'ésser que s'ha traduït com \"existència\", \"realitat humana\" o principalment \"ser aquí\". Heidegger creu que Dasein ja té una comprensió \"pre-ontològica\" i no abstracta que dona forma a la seva vida. Els comentaristes han assenyalat que Dasein i \"estar al món\" són conceptes unitaris en contrast amb la visió \"subjecte / objecte\" de la filosofia racionalista, almenys des de René Descartes. Heidegger utilitza una anàlisi de Dasein per abordar la qüestió del significat de l'ésser, que l'erudit de Heidegger Michael Wheeler descriu com \"preocupat per allò que fa que els éssers siguin intel·ligibles com a éssers\".El treball posterior de Heidegger inclou crítiques a la visió, comuna en la tradició occidental, que tota la natura és una \"reserva permanent\" de guàrdia, com si fos una part de l'inventari industrial.Va ser un membre actiu del Partit Nazi de 1933 a 1945. Hi ha controvèrsia sobre la relació entre la seva filosifia i el nazisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El jurament antimodernista és el text d'un jurament que el papa Pius X va decretar dins del seu motu proprio Sacrorum Antistitum, promulgat l'1 de setembre del 1910.Per aquest jurament, els membres del clergat, professors de centres d'estudis eclesiàstics o catedràtics a universitats pontifícies havien de repudiar les doctrines del modernisme. Se l'ha de situar en el context de l'acció de l'Església catòlica que des de la il·lustració va començar perdent la preeminència i la darrera paraula en el debat científic i filosòfic. El jurament i les altres lleis del motu proprio havien d'«apartar el perill del modernisme». Aquest decret és la continuació de l'activisme antimodernista de l'Església, un neguit que ja es va trobar, entre d'altres en publicacions com Quanta Cura i el Síl·labus dels errors del 1864, Aeterni Patris (1879), Pascendi Dominici Gregis (1907) i el 1928 va continuar amb Mortalium Animos.\nDurant el Concili del Vaticà II el 1967 el papa Pau VI va suprimir aquesta pràctica. Aquesta llibertat relativa no va durar gaire i només vint-i-dos anys més tard, el 1989, Joseph Ratzinger, durant el papat del conservador Karol Wojtyła (Joan Pau II) va decretar un nou «jurament de fidelitat a l'acceptar d'un ofici que s'ha d'exercir en nom de l'Església».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Désiré-Joseph Mercier també anomenat Desiré Félicien François Joseph Mercier (Braine-l'Alleud, 21 de novembre de 1851 - Brussel·les, 23 de gener de 1926) va ser un arquebisbe (1906-1926) i metropolità (1907-1926) de Bèlgica.\nVa fundar l'Institut superior de filosofia de la Universitat Catòlica de Lovaina i la Unió internacional d'estudis socials. Era un defensor del neotomisme i s'oposava amb força contra el modernisme filosòfic i el cientisme. Poc després que Pius X va publicar l'encíclica antimodernista Pascendi Dominici Gregis el setembre del 1907, va escriure una pastoral per rectificar «tots els errors sobre les idees del papa que la premsa descreguda havia propagat», en pretendre que el papa fos contra la ciència moderna. Preconitza la necessitat de respectar l'autoritat exegètica del papa, per evitar «la malaltia dels protestants» que pateixen una angoixa profunda, causada pel lliure examen i l'absència d'autoritat que decideix quan tinguin qualsevol dubte existencial.Els seus contemporanis van apreciar la seva actitud envers l'invasor alemany durant la Primera Guerra Mundial quan va incitar la població a la resistència. També va intentar apropar les esglésies anglicana i catòlica. Aquesta iniciativa no va conduir enlloc després que Pius XI va publicar l'encíclica Mortalium Animos en la qual el papa negava la possibilitat de qualsevol pacte que posi en dubta l'autoritat i la veritat de l'església de Roma.\nVa morir el 23 de gener del 1926 a Brussel·les i va ser sebollit a la catedral de Mechelen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Mortalium Animos (llatí: l'esperit dels mortals) és una encíclica escrita pel papa Pius XI sobre el tema de l'ecumenisme i «la unitat de la veritable església», publicat a l'ocasió de l'epifania el 6 de gener de l'any 1928. Abans del Concili del Vaticà II, l'Església Catòlica veia amb molt mals ulls la relació amb els altres cristians. «L'encíclica Mortalium animos en va ser l'exemple més clar.» Era entre d'altres, una reacció contra les «converses de Mechelen» amb l'església anglicana engegades pel metropolità belga Désiré-Joseph Mercier (1851-1926).\nArgumentCondemna el moviment ecumenista en la mesura que sigui relativista, reconegui elements de la teologia protestant o posi en dubte la «sola veritat» i els dogmes de l'única església veritable, la de Roma «on Pere i Pau van vessar la seva sang». Segons Pius XI, ningú no pot estar-se, ningú no pot quedar-se en la «única església del Crist» si no reconeix, per obediència l'autoritat i el poder de Pere i els seus successors legítims. S'obre només amb caritat cristiana als feligresos de la diàspora protestant, en la mesura que aquests «germans extraviats» es convertissin i amb un prec humil implorin la llum celestial i reconeguin l'única veritable església del Crist. Prohibeix qualsevol assemblea de catòlics amb els protestants, que no servi a empentar «aquests dissidents» a tornar a l'església de la qual al passat, malauradament, se'n van separar. Qualsevol altra actitud conduiria a indiferentisme, relativisme i modernisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Pascendi dominici gregis (llatí: En pasturar el folc del senyor) és una encíclica escrita pel papa Pius X, promulgada el 8 de setembre de 1907, a la qual l'Església catòlica condemna l'epistemologia modernista i el sensualisme filosòfic. Un dels autors principals de l'obra va ser el caputxí català Josep de Calassanç Vives i Tutó.\n\nContinua l'ofensiva contra el laicisme creixent i per a tornar a una ortodòxia a la qual doctrina preval sobre la ciència, una iniciativa llançada pels seus predecessors Lleó XIII i Pius IX el 1864 amb la publicació de l'encíclica Quanta Cura i el Syllabus Errorum.Instaura un control més sever del creïents i sobretot dels dignitaris de l'Església. El 1910, l'ofensiva va ser completada per la publicació del motu proprio Sacrorum Antistitum al qual es publica un jurament, comunament conegut com el «jurament antimodernista» que cada dignitari ha de jurar i reiterar quan accepta una nova funció. També s'instal·la un consell de vigilància i insisteix sobre la necessitat particular d'evitar que les idees modernistes entrin en les escoles i universitats. Paral·lelment, el funcionari vaticà, Umberto Benigni organitza amb el suport financer del papa, l'associació segreta Sodalitium Pianum (1909-1921) que ha d'observar i denunciar catòlics que difonen idees modernistes.La crítica contra aquest jurament, considerat com un fre intolerable a la llibertat acadèmica va créixer. El jurament va ser abolit per Pau VI el 1967. El 1989, sota el papat de Joan Pau II, Joseph Ratzinger, prefect de la Congregació de la doctrina de la Fe (l'antiga Inquisició) en va redirigir i imposar un nou. Al món occidental, l'impacte d'aquest acte de restauració va ser limitat a l'interior de la mateixa institució, com que la influència social del magisteri de l'Església sobre les institucions d'educació i de recerca va minvar força per la secularització i la disminució del nombre de sacerdots i que la comunitat acadèmica va emancipar-se.\nAquest document que volia parar definitivament una evolució de la societat, considerada com nociva, de fet la va accelerar i va conduir a la «crisi del modernisme» que va ser particularment vehement a Itàlia, França, Alemanya, i Bèlgica… i conduir a un creixement de l'escissió entre els clericals i anticlericals. A Espanya, l'Església va poder imposar-se, gràcies a la col·laboració de la majoria dels règims (excepte durant la segona república) fins a la transició democràtica. Quasi mig segle després de la publicació de l'encíclica, el Concordat del 1953 amb Francisco Franco va admetre la competència de l'Església en el control de l'ensenyament, va estipular la prevalença de la fe sobre la ciència i va confirmar el tomisme com a única filosofia admesa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Quanta Cura (llatí: Quanta preocupació) és una encíclica escrita pel papa Pius IX sobre el tema de la secularització en general i la proclamació del Regne d'Itàlia del 1861 en particular.\nPius IX va proclamar-la el 8 de desembre de 1864, junt amb el Syllabus Errorum. El seu títol fa referència a la màxima preocupació de l'Església catòlica després dels canvis polítics que van tocar tota Europa després de la fi de l'antic règim. El document condemna amb vehemència els principis liberals de l'escola pública laïcista, de la llibertat de culte i la llibertat d'expressió i defensa la legitimitat d'una religió d'estat. També condemna certs excessos del capitalisme industrial, vists com un factor major en la pauperització del proletariat. A les Espanyes va ser l'inici d'una llarga polèmica entre conservadors i liberals durant la restauració Isabelina.Quanta Cura s'ha de situar al context històric i polític de la Itàlia Unificada que s'inscriu en el Risorgimento que havia començat després del Congrés de Viena del 1814-15 que va terminar-se amb l'annexió dels Estats Pontificis i l'ocupació de Roma el 1870. Els papes successius van considerar que posar en dubte el seu poder absolut i temporal era un error major, conseqüència nefasta d'idees modernes com el liberalisme, el socialisme, el racionalisme, el relativisme o la separació de l'Església i l'Estat. L'encíclica va ser proclamada després que França va decidir retirar les seves tropes de Roma amb la ineluctable integració de la ciutat eterna al Regne d'Itàlia i la subsegüent abolició definitiva dels Estats Pontificis.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica. És una compilació dels seus escrits anteriors. Pius va publicar-lo el 8 de desembre de 1864 com a apèndix a la seva encíclica Quanta Cura. El document és considerat com una de les causes majors de l'endarreriment del desenvolupament de la ciència moderna a estats dins dels quals l'Església catòlica tenia una influència important en la política educativa i científica, com Espanya, Irlanda o Itàlia.Molt controvertit en publicar-se, el Syllabus és avui totalment anacrònic i obsolet. El papa hi va condemnar idees «modernes» a les que un segle més tard el Concili del Vaticà II (1962-1965) es va adherir, com ara la llibertat de pensament de mestres i escriptors catòlics, o la separació de l'església i l'estat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com a l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats.El terme ateisme prové del grec ἄθεος (atheos), significa 'sense déu(s)' i es feia servir com un terme pejoratiu aplicat als que rebutjaven els déus adorats per la societat en general. Amb la difusió del lliure pensament, la investigació escèptica i el posterior augment de la crítica de la religió, es va limitar l'abast d'aplicació del terme. Els primers individus que s'autoidentificaren com a \"ateus\" van ser del segle xvii.Els arguments de l'ateisme van des de plantejaments filosòfics fins a socials i històrics. Les justificacions per no creure en cap deïtat sobrenatural inclouen la falta de proves empíriques, el problema del mal, l'argument de revelacions inconsistents, el rebuig dels conceptes que no poden ser falsats i l'argument de la no-creença. Tot i que alguns ateus han adoptat filosofies seculars, no hi ha una ideologia que els englobi a tots. Molts ateus sostenen que l'ateisme és una visió del món més parsimoniosa que la del teisme, i per tant, la càrrega de la prova no recau en l'ateu per refutar l'existència de déu, sinó en el teista per proporcionar una justificació per al teisme.L'ateisme s'accepta dins d'algunes religions i creences espirituals, com per exemple l'hinduisme, el jainisme, el budisme, el moviment raelià, moviments neopagans com la wicca i les religions no teistes. El jainisme, així com algunes branques del budisme, no propugnen la creença en déus, mentre que també l'hinduisme considera vàlid l'ateisme, tot i que algunes de les seves escoles veuen difícil el camí d'un ateu pel que fa a l'espiritualitat.Donada la variabilitat de les concepcions d'ateisme, és difícil determinar quants ateus hi ha al món. Segons una estimació feta el 2007, al voltant del 2,3% de la població és atea, mentre que un 11,9% addicional es considera no religiosa. D'acord amb una enquesta mundial realitzada per WIN/GIA el 2012, el 13% dels enquestats van dir que eren ateus. Segons un altre estudi, els percentatges més elevats es troben als països occidentals; alguns exemples en són: els Estats Units (4%), Itàlia (7%), Espanya (11%), Gran Bretanya (17%), Alemanya (20%), i França (32%). Actualment, un 22,5% dels ciutadans de Catalunya manifesten ser ateus. Aquestes dades provenen de l'estudi d'opinió de 2005 de l'Institut d'Estadística de Catalunya, en què un 22,5% es van declarar com a no creients (ateus), un 16,5% com a agnòstics i un 59% com a creients en alguna religió.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme agnòstic, també anomenat agnosticisme ateu, combina l'ateisme i l'agnosticisme. Els ateus agnòstics són ateus perquè no tenen creença en l'existència de cap déu, i agnòstics perquè no tenen la pretensió de saber que un déu no existeix. L'ateu agnòstic contrasta amb el teista agnòstic que creu que un o diversos déus existeixen, però no pretén afirmar tenir coneixement de la seva existència.\nEls individus que s'identifiquen com ateus agnòstics poden justificar la seva posició amb referència a l'epistemologia, la teoria de la justificació o la navalla d'Occam.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'argument de la no-creença o argument de l'ocultació divina és un argument filosòfic contra l'existència de Déu, específicament el déu del teisme.\nLa premissa de l'argument és que si Déu existís (i voldria que la humanitat ho sabés), hauria creat una situació en què qualsevol persona raonable cregués en ell, però, hi ha persones raonables que no creuen en déu, cosa que apunta contra de la seva existència.\nAquest argument és similar al clàssic problema del mal, en el qual s'afirma la inconsistència entre el món que existeix i el que hauria d'existir si déu tingués desitjos combinats amb el poder de veure mitjançant totes les coses. De fet, des que la ignorància de déu pot ser vista com un dimoni natural, el problema pot categoritzar-se com una instància del problema del dimoni.\nL'argument apareix en el títol del llibre de J. L. Schellenberg Divine Hiddenness and Human Reason, editat el 1993, i ha estat apuntat també per altres filòsofs com Theodore Drange.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'argument de les revelacions inconsistents, també conegut com «evitant el problema de l'infern equivocat» és un argument contra l'existència de Déu.\nEn ell s'afirma que és incert que déu existeixi perquè moltes religions en la història, així com teòlegs i creients carregats de fe han creat revelacions i mútuament excloents. En la resposta a la pregunta de l'existència de déu cal tenir en compte a tots els déus que potencialment han existit en les religions. També s'argumenta que és difícil acceptar l'existència d'un déu sense revelació personal. La major part dels arguments a favor de l'existència de déu no especifiquen una única religió i poden ser aplicades a moltes religions amb una validesa similar. L'acceptació d'una religió, per tant, requereix el rebuig de les altres i quan una persona es col·loca davant de més d'una, amb l'absència d'una revelació personal, és molt difícil decidir entre elles. Quan una revelació personal s'explica a un no creient apareix el mateix problema de confusió en cada persona amb la qual el creient comparteix la revelació.\nEls cristians creuen que Jesús és el salvador del món i fill de déu, els jueus no. Els musulmans creuen que l'Alcorà té autoritat divina, mentre jueus i cristians no. Hi ha molts exemples de contrastos similars en punts de vista sobre creences fonamentals que de fet provoquen cismes. El cristianisme, per exemple, té diverses branques, no totes compatibles entre si, un cas clar és de la creença per part del catolicisme de la virginitat de la mare de Jesús, cosa que moltes esglésies protestants rebutgen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'argument del lliure albir, també anomenat paradoxa del lliure albir i fatalisme teològic, afirma que l'omnisciència i el lliure albir són incompatibles i que qualsevol concepció de déu que incloga totes dues propietats és, per això, contradictòria. L'argument se centra en la incoherència que les persones tinguen la capacitat de lliure albir o, fins i tot que déu tinga lliure albir. Aquests arguments estan fondament connectats amb les implicacions de la predestinació i sovint es fan ressò de l'\"argument estàndard contra el lliure albir\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme de valors cristians o ateisme cristià és una ideologia que rebutja el Déu del cristianisme, però segueix els ensenyaments de Jesús. En aquesta ideologia, les històries de Jesús estan relacionades amb la vida moderna, però no han de ser preses literalment mentre que Déu és només un símbol.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme d'Estat és la promoció estatal de l'ateisme, ocasionalment a través de la supressió de la llibertat d'expressió i de culte. L'ateisme d'Estat s'ha imposat històricament en la majoria de les ocasions en països socialistes com l'antiga Unió Soviètica, Xina, l'Albània comunista, la República Popular de Mongòlia o Corea del Nord. En aquests règims l'ateisme era considerat intrínsec al comunisme. No obstant això, si la persecució de la religió era deguda específicament a l'ateisme d'estat és discutible.\nL'ateisme d'estat podia incloure una persecució activa (i, de vegades, violenta) de les religions, les seves institucions, els seus líders i els seus creients. La Unió Soviètica va mantenir un llarg historial d'ateisme d'estat, dues de les condicions de l'èxit social era la proclamació de l'ateisme i mantenir-se allunyat de qualsevol església; aquesta actitud va ser especialment important durant el mandat d'Stalin. La Unió Soviètica també va imposar l'ateisme d'estat sobre les seves àmplies àrees d'influència, inclosa l'Àsia Central. La República Socialista Popular d'Albània sota el mandat d'Enver Hoxha va arribar a proclamar explícitament el caràcter ateu de l'Estat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme feble (conegut també com a ateisme escèptic) és la forma més comuna de l'ateisme. L'ateisme fort és un terme general utilitzat per descriure als ateus que accepten la premissa \"Déu no existeix\" com a veritat. En canvi, l'ateisme feble no és una creença en la inexistència de Déu, sinó una descreença.\nA causa de la flexibilitat en el concepte de \"déu\", un ateu feble pot negar rotundament algunes representacions o creences divines, i en canvi només descreure en altres.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme fort (o ateisme positiu) consisteix en la negació de l'existència de qualsevol déu, entès com un ésser superior, preexistent 'per se' i creador de l'Univers, conscient de la seva pròpia existència, amb voluntat i coneixement perfectes. En definitiva, nega l'existència de qualsevol dels déus que han donat lloc al conjunt de religions i sectes. És una postura filosòfica respecte a l'existència de déus i afirma que la consciència de l'ésser humà desapareix quan mor.\nPer a Ayn Rand, per exemple, l'atribut \"creador de l'univers\" era una de les moltes contradiccions lògiques contingudes en la definició de Déu. Parlar de \"creador de l'Univers\" implica que hi ha alguna cosa fora de l'Univers, la qual cosa va en contra de la definició d'Univers (suma de tot el que ha existit, existeix o existirà).\nUna sèrie de preguntes sorgeixen immediata i inevitablement quan s'afirma que un ens superior va crear l'univers: Què hi havia abans que Déu creés l'univers? On era Déu abans de crear l'univers si és que aquest encara no existia? És que Déu va crear l'univers des del mateix univers? Sona paradoxal.\nTots aquests qüestionaments ens porten cap a una conclusió inevitable i és que l'univers sempre ha estat aquí, i sempre hi serà encara que es transformi i no hi ha manera que sigui d'una altra manera, és a dir, l'univers és etern, perquè encara que desaparegui el que avui coneixem com a tal, aquest espai que quedi seguirà llavors sent l'univers i no hi ha necessitat que sigui creat.\nExisteix una contradicció i evidentment una postura atea forta sobre l'existència d'un principi de l'univers cristià, ja que per a ells, hi va haver un principi (un Gènesi) i un Apocalipsi de l'univers, una cosa que naturalment ha vingut en contraposició de la lògica neutralista atea i/o científica afirmant que no necessàriament hi ha d'haver un principi d'alguna cosa, ja que per a un ateu, això sonaria no com una necessitat o dependència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme és, en un sentit ampli, la no creença en deïtats o altres éssers sobrenaturals. El grau en què una persona pot ser considerada atea i al mateix temps seguidora d'una secta religiosa monoteista, politeista, o no teista és objecte de debat teològic. Algunes persones espiritualistes se solen considerar atees, mentre que altres consideren aquesta posició una contradicció en els termes.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme implícit i explícit són una subcategoria o subconjunt de l'ateisme, ambdós termes encunyats per George H. Smith. L'ateisme implícit pot ser definit per Smith com \"l'absència de creença teista sense un rebuig conscient de la mateixa\". L'ateisme explícit es defineix llavors com \"l'absència de creença teista a causa del rebuig conscient del mateix\". Els ateus explícits han considerat l'existència de deïtats i han rebutjat la creença en ella. Els ateus implícits, llavors, no han donat molta o cap consideració a l'existència de deïtats, o, encara que no creuen en elles, no han rebutjat la fe.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme jueu es refereix l'ateisme confessat per persones que són ètnica i culturalment jueves en major o menor mesura. Atès que el judaisme té connotacions tant ètniques com religioses, el terme \"ateisme jueu\" no implica necessàriament una contradicció. Basat en l'èmfasi de la llei jueva en l'ascendència matrilineal, les autoritats jueves ortodoxes, fins i tot les molt conservadores, accepten un ateu nascut d'una mare jueva com una persona completament jueva. Un estudi americà del 2011 constatà que la meitat dels jueus d'aquest país tenien dubtes sobre l'existència de Déu, en comparació amb el 10-15% d'altres grups religiosos nord-americans.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En la filosofia marxista, l'ateisme marxista-leninista (també anomenat ateisme científic marxista-leninista) és l'element irreligiós i anticlerical del marxisme-leninisme, la ideologia estatal oficial de la Unió Soviètica. Partint d'una comprensió dialèctica-materialista sobre el lloc de la humanitat a la Naturalesa , l'ateisme marxista-leninista proposa que la religió és l'opi del poble, destinada a promoure la acceptació passiva de la pobresa i explotació com a forma normal de la vida humana a la Terra, amb l'esperança d'una recompensa espiritual després de la mort; així, el marxisme-leninisme propugna l'ateisme, i no pas la creença religiosa.Per donar suport a aquestes premisses ideològiques, l'ateisme marxista-leninista explica l'origen de la religió i explica mètodes per a la crítica científica de la religió. Les arrels filosòfiques de l'ateisme materialista es troben en les obres de Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) i de Ludwig Feuerbach (1804-1872), de Karl Marx (1818-1883) i de Vladimir Lenin (1870-1924). A més, a diferència del marxisme soviètic, altres varietats de la filosofia marxista no són anti-religioses, com la teologia de l'alliberament desenvolupada pels marxistes llatinoamericans.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El budisme laic, budisme ateu, budisme agnòstic, ateisme budista, laïcisme budista o budisme secular és un terme ample per a una forma emergent de budisme que es basa en l'humanisme, el naturalisme, els valors agnòstics i el pragmatisme més que en la religió i nega creences sobrenaturals.\nEls budistes laics interpreten els ensenyaments de Buda i els textos budistes d'una manera racional i evidencialista, considerant els contextos històrics i culturals dels temps en els quals Buda visqué i els sutres i textos tàntrics foren escrits. En el context del budisme secular, la doctrina budista pot ser desmuntada en una combinació poc específica de diverses creences tradicionals que poden ser considerades supersticioses i no poden ser demostrades mitjançant el mètode científic: éssers sobrenaturals (com els deves, bodhisattves, nāgues, pretes, etc.), mèrits i la seva transferència mitjançant el karma, el renaixement, la cosmologia budista (incloent-hi l'existència de la terra pura i l'infern Naraka), etc.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Campanya Bus Ateu (en anglès: Atheist Bus Campaign) és la denominació d'una campanya promocional empresa en suport del lliurepensament i l'ateisme, i caracteritzada per la difusió de l'eslògan: «Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la teva vida», ideada i anunciada el juny de 2008 per la periodista britànica Ariane Sherine, i l'ús dels suports publicitaris dels autobusos i altres mitjans de transport públic. La iniciativa, que en un principi només era pensada per la ciutat de Londres, ha assolit una major difusió gràcies a l'impuls de diverses organitzacions, sent estesa no solament a altres ciutats del Regne Unit, sinó també a nivell internacional.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Carvaka (en sànscrit: चार्वाक; IAST: Cārvāka ), també coneguda com a Lokāyata, és una antiga escola de materialisme indi. Carvaka té el realisme ingenu i l'empirisme com a fonts adequades de coneixement, abraça l'escepticisme filosòfic i rebutja el ritualisme i el sobrenaturalisme. Va ser un sistema de creences molt popular a l'Índia abans de l'aparició de la tradició jainista i budista. Carvaka es classifica com una escola heterodoxa de filosofia índia, i es considera un exemple d'escola atea en la tradició hindú.Brihaspati es coneix tradicionalment com el fundador de la filosofia Carvaka, tot i que alguns erudits ho posen en qüestió. Durant el període de reforma hindú del 600 aC, quan van sorgir el budisme i el jainisme, la filosofia estava ben documentada i oposada a les noves religions. Gran part de la literatura primària Carvaka, els sutres de Barhaspatya, es van perdre a causa de la minva de popularitat o per altres raons desconegudes. Els seus ensenyaments han estat recopilats a partir de la literatura secundària històrica com els que es troben en els xastres, els sutres i la poesia èpica índia, així com en els diàlegs de Siddharta Gautama i de la literatura jainista. No obstant això, hi ha un text que pot pertànyer a la tradició Carvaka, escrit pel filòsof escèptic Jayarāśi Bhaṭṭa, conegut com el Tattvôpaplavasiṁha, que proporciona informació sobre aquesta escola.\nUn dels principis àmpliament estudiats de la filosofia Carvaka és el rebuig a la inferència com a mitjà per establir coneixements vàlids i universals i veritats metafísiques. En altres paraules, l'epistemologia Carvaka afirma que cada vegada que es dedueix una veritat a partir d'un conjunt d'observacions o veritats, s'ha de reconèixer el dubte, atès que el coneixement inferit és condicional.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "The Clergy Project (TCP) és una organització internacional sense ànim de lucre amb seu als Estats Units d'Amèrica creada el març de 2011 per la coalició formada, entre d'altres, per American Atheists, la Freedom From Religion Foundation i la Fundació Richard Dawkins que pretén donar a presents o passats predicadors professionals no creients un espai on poden parlar de la seua descreença baix un pseudònim. L'èxit del projecte radica en l'aprofitament de la connexió social que permet Internet.MacBain i DeWitt són dos exemples de persones que feren públic la seua transició de creences al voltant de la religió.L'origen del projecte es troba en la Convenció de la Unió Humanista i Ètica Internacional del 2006, celebrada a Reykjavik, Islàndia, en la que Dan Barker, un expredicador, es reunió amb l'activista Richard Dawkins. En aquella convenció, R. Dawkins expressà interès en la història de Barker com a exmembre del clergat per a comprendre millor les dificultats que venen amb deixar un càrrec professional, perdent les estructures de suport.Des dels seus inicis, the Clergy Project ha centrat els seus esforços en la seua comunitat en línia dels fòrums amb un lloc web segur i privat accessible a participants registrats del fòrum. Els qui volen unir-se deuen reunir les condicions de ser o haver sigut professionals religiosos i no creure en les coses sobrenaturals. Els membres poden demanar ajuda, cercar informació i trobar-se en una comunitat on no són jutjats. L'accés al fòrum solament es dona mitjançant invitació.Molts anteriors membres del clergat estan molt preocupats que per deixar la seua feina i educació religiosa no estan segur de si trobaran treballs per a donar suport econòmic a les seues famílies. Per això, Stiefel Freethought Foundation a través de The Clergy Project dona ajudes econòmiques (Transitional Assistance Grant (TAG)).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "A grans trets, es pot considerar que la crítica a l'ateisme està basada primordialment en una varietat d'arguments, entre els quals s'inclouen les apreciacions a l'entorn de la seva validesa, les conseqüències de no tenir creences, el seu impacte en la moralitat, i l'afirmació que alguns ateus són també dogmàtics.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les dades sobre la demografia de l'ateisme són difícils de quantificar. Si bé la definició d'ateu (sense déus) és precisa, el terme sol ser interpretat de forma diferent per diferents cultures i persones, de manera que es torna complicat establir els límits entre ateisme, creences no teistes i diverses creences tradicionals. D'altra banda, molts ateus oculten la seva condició, per evitar ser marginats, discriminats i fins i tot perseguits en certes comunitats amb creences religioses molt arrelades. També es dona la situació inversa en societats amb governs pro-ateisme, on els seguidors d'una religió solen amagar les seves creences per evitar la condemna social. Segons l'últim estudi internacional fet per Gallup en 57 països va llançar com a resultat que, de mitjana, el 13% de la població s'identifica com atea, mentre que el 23% es considera com no religiosa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ateisme feminista o feminisme ateu defensa la igualtat de drets i deures entre homes i dones en una societat sense religió.\nEl feminisme ateu senyala a la religió organitzada com la principal font d'opressió envers la dona, de desigualtat de gènere i de supressió de la llibertat sexual i determinats drets humans bàsics. Per les feministes atees, la participació en una fe és l'acceptació de la submissió al patriarcat i a les accions antifeministes de les religions organitzades.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic ἄθεος ('sense déu'), la seua admissió com a concepte positiu no es troba abans del s. XVIII, quan les idees atees i la seua influència filosòfica i política comencen a expandir-se.\n\nLa proposició espontània que els déus no existeixen és tan antiga com el teisme mateix, i la idea que no hi ha déu és tan antiga com el monoteisme i l'henoteisme. Tant a Europa com a Àsia, el sorgiment de l'ateisme pot situar-se a la fi del s. VI ae. El pensament filosòfic ateu apareix entre els s. V i VI ae.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Lliga d'Ateus Militants (en rus Союз воинствующих безбожников Soyuz voinstvuyushchikh bezbozhnikov) va ser una organització atea i antireligiosa de l'URSS que va existir entre 1921 i 1947. L'entitat va arribar a assolir els 3,5 milions d'afiliats, els quals es dedicaven a intentar convèncer i perseguir les persones del seu entorn que sabessin creients. Primerament s'hi van unir treballadors no qualificats desitjosos de congraciar-se amb el Partit Comunista, però posteriorment la seva influència va estendre's i van participar de les seves activitats persones de diferents condicions i orígens ètnics.\nEl seu màxim òrgan d'expressió era el diari Bezbozhnik, que significa \"Sense Déu\", i que va ser concebut com un instrument de propaganda i formació interna dels afiliats. Es considerava que qualsevol manifestació religiosa era enemiga del socialisme i que per tant calia erradicar el culte i perseguir els religiosos perquè no propaguessin la seva fe. Inicialment es va optar per la reeducació dels creients, però a partir de la dècada de 1930 es va acceptar la violència com a manera legítima de fer-los cessar en les pràctiques religioses, fins i tot si comportava la \"destrucció de vides humanes\", com es va aprovar en un congrés de l'entitat.La Lliga d'Ateus Militants va preparar material propagandístic que difonia per escoles, associacions juvenils, fàbriques i altres entitats afins al règim. En diversos opuscles s'animava a acabar amb la religió amb els mitjans disponibles, lluny de la línia del primer marxisme que considerava que l'educació de la gent en el socialisme faria morir per si sola la religió. Des del govern es va dictaminar que era positiu que els membres del Komsomol ho fossin també de la Lliga, perquè els joves podien delatar les pràctiques secretes religioses dels seus familiars.\n\nEls comitès locals podien demanar a la Lliga que tanqués els temples i llocs de culte de la seva comunitat si una majoria de la població hi donava suport. Això va provocar la destrucció d'esglésies i altres monuments lligats a la religió, si bé d'altres es van conservar per respecte a la història per pressions veïnals. Igualment es va dur a terme una campanya per a la retirada de les icones de les llars particulars, fet que va provocar un fort rebuig social.\nQuan els nazis van envair l'URSS van permetre la reobertura dels temples, als quals acudiren en massa els creients, contradient les estadístiques prèvies de la Lliga sobre el seu èxit en l'erradicació de la fe entre el poble soviètic. Els aliats van pressionar Ióssif Stalin perquè aturés la seva persecució a la religió, amb l'amenaça de no ajudar-lo en la seva lluita contra els alemanys, ja que no volien que els nazis fossin vistos pels russos com els llibertadors que els permetien expressar la seva fe. Per això Stalin va ordenar el desmantellament de la Lliga d'Ateus Militants i després de la guerra, malgrat l'ateisme continuava sent una doctrina oficial, no la va reconstituir.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'argument del no-cognitivisme teològic es basa en el fet que el llenguatge religiós, i concretament paraules com \"Déu\", no tenen significat cognoscible. Alguns pensadors ho proposen com una manera de demostrar la inexistència d'una cosa anomenada \"Déu\". I unes vegades és considerat com a sinònim d'ignosticisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Nou ateisme és el terme que fa referència a un moviment dins d'ateisme al segle xxi.\nEl nou ateisme és un moviment molt crític amb la religió. Estableix que l'ateisme, basat en el fort avanç científic en els últims anys, ha arribat a un punt segons el qual ha de deixar de tenir una actitud tan acomodatícia amb la religió, la superstició i el fanatisme religiós com ha vingut tenint fins ara i que ha estat estesa pels moviments seculars i alguns moviments ateus.Segons la cadena CNN, el que els nous ateus comparteixen és la idea que la religió no hauria simplement ser tolerada, sinó portada a l'anàlisi i crítica mitjançant arguments racionals, allà on la seva influència creix.\nApareix el novembre de 2006 a la revista Wired i s'aplica, algunes vegades de forma pejorativa, a la sèrie de sis supervendes de cinc autors que van aparèixer en el període 2004-2008. Aquests autors són Sam Harris, Daniel C. Dennett, Richard Dawkins, Victor J. Stenger i Christopher Hitchens. La representació de Harris, Dawkins, Dennett i Hitchens ha estat també anomenada \" els quatre genets \", a partir d'un debat en 2007.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Out Campaign, (terme derivat de l'anglès Outing, en el sentit de \"Campanya per donar-se a conèixer\"), és la denominació d'una campanya promocional empresa el 2007 en mitjans de comunicació i suports publicitaris de diversos països en suport del lliure pensament i l'ateisme, organitzada per iniciativa de Richard Dawkins. Inspirada en l'èxit d'iniciatives i tècniques promocionals adoptades per col·lectius a favor de l'homosexualitat, la Out Campaign és un intent per destacar una imatge positiva de l'ateisme, alhora que proveint un mitjà pel qual els ateus poden identificar-se els uns als altres, adoptant com a emblema una lletra A de color vermell, en referència a l'emblema de la \"lletra escarlata\", una manera irònica de denúncia de l'estigma social que en alguns llocs té l'ateisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Theophrastus redivivus és un treball anònim escrit en llatí publicat en una data desconeguda en algun moment entre 1600 i 1700.El llibre ha estat descrit com \"un compendi d'arguments antics contra la religió i la creença en Déu\" i \"una antologia del pensament lliure\". Comprèn tractats materialistes i escèptics de fonts clàssiques com Pietro Pomponazzi, Lucilio Vanini, Michel de Montaigne, Maquiavel, Pierre Charron, i Gabriel Naudé. Theophrastus redivivus és famós per proclamar que tots els grans filòsofs, incloent l'homònim Theophrastus, han estat ateus; les religions són obres ideades per homes; no hi ha cap prova vàlida per a l'existència de déus, i els que afirmen de l'experiència d'un déu són desconcertats o malalts. No obstant això, a diferència del Tractat dels tres impostors, un altre treball antireligiós publicat al voltant del mateix temps, Theophrastus redivivus mai va ser mencionat pels filòsofs i pensadors de l'Edat de la Il·lustració del segle següent, tot i ser una de les primeres obres explícitament anti-religioses publicades a l'Europa moderna.Avui només es coneixen quatre còpies: una a la Biblioteca Nacional francesa a París (donada per Claude Sallier l'any 1741), que suposadament la va comprar a la subhasta de Karl Heinrich von Hoym a l'agost de 1738), dos a la Biblioteca Nacional Austríaca de Viena, i una propietat d'un professor belga.El manuscrit comparteix el seu títol amb un altre llibre imprès també titulat Theophrastus redivivus, que va ser publicat a Frankfurt per Elías Johann Hessling el 1659. El llibre de 1659, escrit en alemany i defensor del científic i ocultista alemany suís Paracels, no té connexió amb el treball anònim. Es desconeix quins treballs precedeixen l'altre i per què els dos llibres comparteixen el mateix títol; cap dels dos treballa menciona l'altre.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Tractat dels tres impostors (De Tribus Impostoribus) és el nom d'una obra que nega les tres religions abrahàmiques. Els tres \"impostors\" del títol serien Moisès, Crist i Mahoma. L'existència del llibre i l'atribució a diversos enemics polítics i heretges va ser un tema molt estès des dels segles xi al xviii quan els rumors a Alemanya i França arribaven a produir llibres físics.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona .", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Col·legi de Filosofia fou un grup de debats i conferències de filosofia actiu a Barcelona en els anys de la Transició democràtica espanyola. S'inspirava en el model del Collège de Philosophie francès (1974) i, sobretot, en el Collège de Sociologie (1937-1939) de Georges Bataille i Michel Leiris. S'inicià a la tardor de 1976 arran d'unes trobades del psicoanalista lacanià Antoni Vicens amb els filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías i el professor de literatura i traductor Jordi Llovet. El primer curs es realitzà a l'Escola Eina (primer trimestre de 1977) i posteriorment passà al Casal de Sarrià, a la Casa Elizalde de la dreta de l'Eixample, fins a acabar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, integrat dins l'Institut d'Humanitats.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Criterion fou la primera revista de filosofia en català, dirigida pel caputxí Miquel d'Esplugues. La seva publicació era trimestral, entre 1925 i 1936. Es tornà a editar després de la Guerra civil, ara com a col·lecció de temes filosòfics i religiosos, en 1959. Basili de Rubí en fou el nou iniciador, i el seu successor, per poc temps, Àlvar Maduell. La col·lecció havia de ser en principi revista, però les lleis de premsa del ministre Manuel Fraga Iribarne no li donaren pas, i la revista tancà en 1969.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Enrahonar. Quaderns de Filosofia és una revista acadèmica editada pel Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Escola de Filosofia de Barcelona és un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona i que escriuen indistintament en català o en castellà. El nom va aparèixer per primer cop a l'exili de Mèxic en una publicació del filòsof d'origen asturià i recriat a València José Gaos a \"Filosofia mexicana de nuestros dias\" (1954). Gaos la contraposava a l'Escola de Madrid, etiqueta encunyada per Julián Marías i caracteritzada per l'adhesió a l'obra de José Ortega y Gasset, que comparteixen Manuel García Morente, Xavier Zubiri, María Zambrano i el mateix Gaos). Tant l'Escola de Madrid com l'Escola de Barcelona comparteixen, però, l'esperit de la Institución Libre de Enseñanza, que en el cas català es concreta en el mestratge de Manuel Bartolomé Cossio.\nL'expressió 'Escola de Barcelona' es feu d'ús corrent a partir de la recepció de l'obra d'Eduard Nicol i Franciscà i especialment del seu article ‘La Escuela de Barcelona' publicada dins \"El problema de la filosofia hispana\" (1961). Nicol presenta l'Escola com «una variedad de doctrinas que prospera en una comunidad de afinidades», en la mesura que per a ell no té data de fundació precisa, ni un cap dominant, però correspon a una sensibilitat molt concreta de caràcter realista i empíric.\nSegons Eduard Nicol, la manera de fer filosofia de l'Escola de Barcelona es caracteritza pels següents trets: sentit de la realitat i igual oposició a la reducció de la filosofia a mera teoria abstacta o a simple norma de vida, oposició al verbalisme; una certa inclinació pel sentit comú (en un sentit molt ampli de l'expressió); desconfiança envers la mera lluentor i sentit de la continuïtat històrica.(1961), pp. 164-205).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Escola tomista de Barcelona és un grup de filòsofs catalans de tendència neoescolàstica aplegats al voltant de la càtedra de metafísica de la Universitat de Barcelona que han ocupat ininterrompudament al llarg d'un segle. Com a grup catòlic té la particularitat d'haver estat dirigit gairebé sempre per laics. Han treballat sobretot en el problema filosòfic de l'analogia i la seva orientació ha consistit a restaurar el pensament de sant Tomàs d'Aquino, segons l'esperit del corrent conservador del neotomisme europeu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Filosofia, ara! és una revista acadèmica sobre filosofia, d'àmbit català, fundada el desembre de 2015 a Catalunya. Coordinada per Xavier Serra Besalú i Anna Sarsanedas Darnés, està inspirada en les publicacions Philosophie Magazine i Philosophy Now. La revista, de periodicitat semestral, s'adreça principalment a estudiants de batxillerat, estudiants universitaris i postuniversitaris, docents, intel·lectuals, creatius i tothom qui valori la filosofia en general. Al primer número van fer un monogràfic sobre els autors que entren a la prova d'història de la filosofia de la selectivitat (Plató, René Descartes, John Locke, John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche).La revista proposa un tema monogràfic, i inclou també seccions amb articles, ressenyes, documentació, traduccions, experiències educatives d'èxit, una àrea destinada a nous valors (El balcó de l'estudiant), i una Contraportada que expressa i evidencia la vitalitat del pensament a la seva àrea d'influència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Societat Catalana de Filosofia és una entitat fundada el 1923 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Conrea la filosofia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme abjecció (del llatí abjectio, -ōnis; literalment l'estat de ser \"empès enfora\", de ser \"repulsat\") fa referència a una reacció psicològica que ha estat desenvolupada de forma crítica en els àmbits de la psicoanàlisi i la filosofia, especialment en l'obra de Julia Kristeva. En essència una forma de rebuig semblant a la repulsió, la paraula té connotacions de degradació, fàstic i baixesa d'esperit. Allò abjecte és definit pel Gran Diccionari de la Llengua Catalana com \"pervingut al darrer grau de l'abaixament, baix, vil, digne del més gran menyspreu.\"\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'absolut és un concepte en metafísica que designa una realitat que engloba tot, l'acte i el potencial i alhora ho transcendeix, identificat sovint amb Déu en el pensament religiós. Es defineix per negació, per l'absència de límits, de contingència i de concreció, com una idea abstracta que no sempre es pot assolir amb el coneixement humà, per definició limitat, L'absolut és inconcebible i inefable, però es pot arribar a entendre que està present en la consciència, i es manifesta en la natura i l'esperit finit.Cada filosofia l'ha reinterpretat a la seva manera. El concepte de l'Absolut s'ha utilitzat per interpretar els primers textos de les religions índies com els atribuïts a Yajnavalkya, Nagarjuna i Adi Shankara. En el jainisme, el Coneixement Absolut o Kewalya Gnan, es diu que l'assoleixen els Arihantas i Tirthankaras, que reflecteixen en el seu coneixement els 360 graus de la veritat i els esdeveniments del passat, present i futur. Els 24 Tirthankaras i molts altres són Kewalya Gnani o Portadors del Coneixement Absolut. Segons Takeshi Umehara, alguns textos antics del budisme afirmen que \"el veritablement Absolut i el veritablement Lliure ha de ser el no-res\", el \"buit\". No obstant això, el primer erudit budista Nagarjuna, afirma Paul Williams, no presenta el \"buit\" com una mena d'Absolut, sinó que és \"la mateixa absència (una pura no-existència) d'existència inherent\" a l'escola Mādhyamaka de la filosofia budista. Segons Glyn Richards, els primers textos de l'hinduisme afirmen que el Brahman o el Brahman-Atman no dual és l'Absolut. El terme també ha estat adoptat per Aldous Huxley en la seva filosofia perenne per interpretar diverses tradicions religioses, incloses les religions índies, i va influir en altres fils del pensament no dualista i de la Nova Era.\nSi bé el concepte general d'un ésser suprem ha estat present des de l'antiguitat, el terme exacte \"Absolut\" va ser introduït per primera vegada per Georg Wilhelm Friedrich Hegel, i ocupa un lloc destacat en el treball de molts dels seus seguidors. Als corrents propers a l'idealisme s'identifica amb l'ésser o substància; per a Kant és el noümen; per al nominalisme és solament una etiqueta lèxica que no té correspondència empírica i per a Plotí és l'U suprem del qual emana tota la resta i que posseeix una intel·ligència universal, entre d'altres.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En filosofia, absolutisme moral és la posició sobre certs estàndards en contra de normes morals que poden ser jutjades, i que algunes accions són correctes o incorrectes, amb independència del context de l'acte.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Acatalèpsia (del grec α̉-καταλαμβάνειν) en filosofia és el que no pot ser comprès, o la impossibilitat de comprendre o concebre una cosa. Els seguidors de Pirró d'Elis i els escèptics, i encara l'Acadèmia de Plató afirmaven una acatalèpsia absoluta; segons ells tota la ciència humana o coneixement eren només meres elucubracions o versemblances.\nÉs l'antítesi de la doctrina estoica de catalèpsia. Segons els estoics, la catalèpsia era una percepció vertadera, però per als escèptics, totes les percepcions eren acatalèptiques, ço és, no tenien conformitat amb els objectes percebuts, o, en el cas que tinguessin alguna conformitat, mai no es podria saber.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'accident és el conjunt de propietats circumstancials d'un ens, oposant-se a l'essència, que és el que el defineix com allò i no pas una altra cosa qualsevol. Per exemple, és part de l'essència d'un jersei tenir un cos i unes mànigues, però és un accident ser de llana o de color blau. La distinció entre els dos tipus de característiques prové d'Aristòtil. L'accident és sempre contingent, mentre que l'essència és necessària perquè quelcom existeixi o s'esdevingui. Durant l'edat mitjana aquesta separació va ser cabdal per a la teologia, en l'intent de definir la divinitat. Willard van Orman Quine va negar que existís una divisió entre els atributs d'un subjecte, per a ell tot són accidents.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Adiàfora (plural d'adiàfor, en grec clàssic ἀδιάφορα, la negació de διάφορα, diferència, en el sentit de \"no diferenciable\", \"indiferent\") és el conjunt de realitats que queden fora del camp de l'ètica, les que no poden ser jutjades en si mateixes com a bones o dolentes, a diferència de la virtut (agathá) o el vici (kaká). El terme va ser encunyat pels estoics i va ser recollit pel cristianisme, en el sentit que un mateix acte pot ser considerat pecat o no segons la intenció que l'acompanya.A l'estoïcisme adiàfora indica accions que la moral ni obliga ni prohibeix fer-les. En el context de l'estoïcisme adiàfora es tradueix sovint com indiferència.\nAl cinisme adiàfora representa la indiferència envers les vicissituds de la vida.\nAl pirronisme, adiàfora indica coses que no poden ser diferenciades lògicament. Al contrari que amb l'estoïcisme, al pirronisme el terme no està lligat a la moral.Al cristianisme, les adiàfora són qüestions que no es consideren essencials per a la fe, però que són acceptables per als cristians o permeses a l'església. Depèn de cada punt de vista teològic el que sigui considerat com adiàfora.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Alétheia (en grec ἀλήθεια, 'veritat') és el concepte filosòfic que es refereix a la sinceritat dels fets i de la realitat. Literalment la paraula significa 'allò que no està amagat, allò que és evident', el que 'és vertader'. També fa referència al 'desocultament de l'ésser'.\nEs tracta d'un concepte significatiu en els estudis filosòfics i epistemològics, perquè en definir la veritat com alétheia se la distingeix d'altres teories com ho són la de la correspondència o la de la coherència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'alienació és un fenomen no innat en les persones, de disposició psicològic-mental. És una forma d'adaptació, acceptació, separació i alineació de l'individu amb la seua realitat.Es distingeix l'individual de la social: l'alienació individual és l'alienació mental; una pertorbació mental en la qual es pot presentar una anul·lació de la personalitat individual, confusió del raciocini, excitació psicomotora, incoherència del pensament, perplexitat, símptomes al·lucinatoris oniroids o bogeria. En canvi, l'alienació social va de la mà amb la manipulació social, l'aniquilació cultural, la dominació política i l'opressió de la persona o col·lectiu alienat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'alteritat és la concepció de les altres persones com a diferents de la pròpia identitat. És un concepte filosòfic encunyat per Emmanuel Lévinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber què vol dir ser \"jo\" per oposició a la resta. És un concepte filosòfic que consisteix a substituir la pròpia perspectiva per la de l'altre. Així l'alteritat consisteix a prendre consciència del punt de vista de l'altre, considerar-lo com a vàlid i tenir-lo present.\nL'alteritat reconeix que les altres persones tenen característiques diferents, per això se sol usar per definir grups culturals. Davant de la diferència, hom estableix una imatge mental dels que l'envolten i interacciona amb aquesta imatge. Així, l'alteritat pot ser una altra raça, país, sexe, classe social o el conjunt de la humanitat, en funció de la imatge que hom tingui d'un mateix, del rol que adopti. Per exemple, en tant que una persona es percep com a metge, l'alteritat és tota la resta de professions. Però quan es percebi com a ciutadà europeu, canviarà el concepte de l'altre. Per això es parla sempre d'imatges d'alteritat.\nL'alteritat tal com la coneixem actualment està molt influenciada pels estudis d'Emmanuel Lévinas, qui va desenvolupar i va donar nom a diverses alteritats. Dins dels diferents tipus d'alteritats que ens va presentar Lévinas destaca l'alteritat radical. Aquesta sembla que és la que aplica de forma més estrica la idea d'alteritat buscant nous sentits als conceptes que aplica. Lévinas diu que el “sentit comú”, en el que tota persona basa la seva existència perquè és la base de l'estructura de la nostra realitat, deixant fora de combat l'alteritat, la capacitat de posar-se en la pell de l'altre.\nL'alteritat radical doncs consisteix a donar un nou sentit al “sentit comú”. Segons Lèvinas el fet que la filosofia occidental estructurés les idees donant-li una racionalitat basada en una societat influenciada per uns objectius era un error i proposa buscar a l'infinit i posar en dubte el “tot” per poder anar més enllà i poder observar un nou “sentit”. Així doncs l'alteritat radical consisteix a buscar un nou sentit al “sentit comú” per poder posar-se en la pell d'un altre sense influències i així poder comprendre millor el “sentir” de l'altre sense influències de cap mena.\nL'alteritat en literatura. S'entén per certs corrents literaris i historiadors que per tal d'estudiar textos literaris d'èpoques passades (com per exemple textos medievals) és important entendre la història i el passat per copsar el significat que els lectors, en un període històric concret, podien donar a les seves lectures. Segons Jauss la literatura transforma la societat alhora que l'experiència del lector condiciona la interpretació literària, el significat literari depèn precisament d'aquesta relació entre el lector i el text. De la mateixa manera, un text que, per una determinada època, no és molt significatiu, ho pot ser en un futur, per uns altres lectors.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'altruisme és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant-ne el seu bé, per tant oposant-se a l'egoisme. L'altruisme no cerca el benefici propi, i es basa en l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. Com a terme, va néixer a les obres d'Auguste Comte i va ser manllevat per les principals llengües modernes. No tothom accepta que existeixi altruisme; de fet, pot ser un vessant de l'egoisme: la persona actua bé per guanyar l'estimació dels altres, la salvació o millorar l'autoconcepte en obrar d'acord amb la seva ètica. Fins i tot pot obeir a una estratègia de càlcul: s'actua pensant en l'altre volent que sigui recíproc, o millorar la societat en la qual es viu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'anaideia (provinent de α- com a partícula privativa i aidós, modèstia o reverència) és un mot grec que significa desvergonya, provocació o irreverència. En la mitologia grega, anaideia és el nom donat a la personificació de la desvergonya i la provocació, filla probablement de Nix o Eris, és companya d'Hibris (la vanitat). El seu oposat és Èleos (la misericòrdia).Constitueix un dels tres trets bàsics de la figura dels filòsofs cínics, juntament amb l'adiàfora o indiferència i la parresia o franquesa i llibertat en la parla.\nÉs l'anaideia la que duu a la comparació d'aquests filòsofs amb els gossos, d'on deriva la paraula cínic; atès que com aquests nobles animals que viuen amb els humans però mantenen llurs costums naturals, els filòsofs cínics es comporten sense vergonya, amb irreverència, seguint la satisfacció de llurs necessitats tant físiques com espirituals.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, de ment o d'un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viu en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes. En algunes cultures són éssers vius no humans, objectes inanimats i, a vegades, es diu de les ànimes una creença coneguda com l'animisme.L'ànima i l'esperit són termes que s'usen indistintament, encara que el primer es pot considerar com un aspecte de la persona més mundà i menys transcendent que l'últim. Les paraules ànima i psique poden ser tractades com a sinònimes, encara que psique té connotacions relativament més físiques, mentre que ànima està connectada més de prop a la metafísica i la religió.L'ànima, segons algunes tradicions religioses i filosòfiques, és el principi espiritual i immaterial que forma part de l'ésser humà, separat del cos, i que el diferencia d'altres éssers, tot i que algunes escoles creuen que l'ànima és un principi vital i per tant pertany també als animals i les plantes. En general, l'ànima es concep com un principi intern, vital i espiritual, font de totes les funcions físiques i, en concret, de les activitats mentals.\nA vegades s'ha usat com a sinònim de consciència o ment i sovint té connotacions religioses, afirmant que l'ànima va ser donada a l'home pels déus i per tant és immortal. Per això, l'ànima va lligada a un sentit de transcendència a totes les cultures conegudes, ja que tenen la creença que pot existir independentment del cos. A moltes cultures contemporànies de tradició oral, es diu que els éssers humans tenen diverses ànimes (de vegades, fins a set) localitzades a diferents parts del cos, cadascuna amb diferents funcions. Així, la malaltia és descrita sovint com la pèrdua de l'ànima, el que pot passar, per exemple, quan les bruixes roben l'ànima o els esperits del mal la segresten.\nTambé hi ha filòsofs que consideren que l'ànima no existeix, i que, per tant, la ment formaria part del cos, i no d'una ànima immaterial.\nEn el transcurs de la història, el concepte \"ànima\" passa per diversos intents d'explicació. Des del dualisme de l'idealisme filosòfic i de la gnosi, a la interpretació existencialista d'un tot amb dos aspectes específics que són: el material i l'immaterial.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'antiteisme és una postura filosòfica que va més enllà de l'ateisme, en no tan sols negar l'existència de Déu, sinó lluitar contra l'existència d'aquesta mateixa idea.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Segons els estoics i els cínics l'apatheia (en grec antic ἀπάθεια) és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions. Segons l'estoïcisme és l'estat mental al qual arriba una persona quan està lliure d'alteracions emocionals. Pot entendre's com equanimitat o indiferència. L'apatheia no és equivalent a l'apatia, car l'apatheia té una connotació positiva mentre que l'apatia no.\nAristòtil afirmava que la virtut es trobava al punt intermedi entre els excessos i les mancances d'emoció. Els estoics, d'altra banda, cercaven l'alliberament de tota passió. Pretenien eliminar les respostes emocionals a aquells esdeveniments externs que estiguessin fora del control de la persona. Per a ells constituïa la resposta racional òptima, atès que per a un individu no és possible controlar esdeveniments originats en la voluntat d'altri o per la natura; únicament controla la seva pròpia voluntat. Això no implica la pèrdua de tot sentiment o tallar les relacions amb el món. Un estoic que dugui a terme judicis i actes virtuosos experimentaria felicitat (eudaimonia) i bons sentiments (eupatheia).\nEls escèptics pirrònics també cercaven l'eliminació de sentiments quan una alteració depengués d'una mancança, però permetien un sentiment moderat basat en sensacions com el dolor. El terme apatheia fou adoptat per Plotí en la seva doctrina neoplatònica com la llibertat d'emoció de l'ànima quan arriba a la purificació.\nEl terme forma part també del Cristianisme primitiu, on l'apatheia significava llibertat de necessitats i d'impulsos indomables. El monasticisme ortodox encara empra aquest terme en aquest sentit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'àpeiron (en grec antic ἀπείρων / apeírôn) és un concepte cosmològic introduït pel filòsof Anaximandre el segle vi aC i que designa el principi original o arkhé que cercaven els membres de l'escola milèsia. Tot i que s'ha perdut la major part de l'obra d'Anaximandre, pel que en conservem sabem que aquesta substància primigènia era el que anomenava àpeiron, que significa il·limitat, indefinit i indeterminat, principi i element constituent de tot allò que existeix.\nL'àpeiron mai no ha rebut una definició precisa i s'ha interpretat generalment (per exemple, per part d'Aristòtil i Agustí d'Hipona) com una mena de caos primigeni. Representava els principis oposats de calor i fred, sec i moll, i governava el moviment de les coses. Les formes i diferències que hi ha al món també hi troben el seu origen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Areté (en grec ἀρετή, 'excel·lència') és un dels conceptes crucials de l'antiga Grècia; tanmateix, és difícil precisar amb exactitud el seu significat estrany i ambigu. En la seva forma més general, per a alguns sofistes l'areté és l'«excel·lència» o prominència en el cultiu de l'eloqüència; l'arrel etimològica del terme és la mateixa que la d'αριστος ('millor'), que designa el compliment acabat del propòsit o funció.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'argument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.Anselm no proposà exactament una metodologia ontològica, és a dir, preocupat per la natura de l'ésser, però la seva argumentació pren com a referència la distinció entre éssers necessaris -coses que no poden no existir- i éssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontològic per a l'existència de Déu en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmació similar a \"Déu existeix, ja que és un ésser necessari\".\nUna versió molt col·loquial de la conclusió d'Anselm és que \"Déu no pot no existir\". Òbviament, això és una afirmació controvertida, i l'argument ontològic té una llarga història de detractors i defensors.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En la filosofia clàssica grega, arkhé (del grec ἀρχή : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'arkhé va ser un dels objectius centrals dels filòsofs presocràtics.\nL'estudi de l'arkhé girava al voltant de dues preguntes: és possible que tots els éssers naturals tinguin un origen (arkhé) comú? i, en cas afirmatiu, quin és aquest component original i font de totes les coses?", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'atribut en filosofia és una forma, propietat o qualitat que manifesta un ens. En català es pot expressar l'atribut a través dels verbs ser, estar i semblar.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Biopoder és un terme originàriament forjat pel filòsof francès Michel Foucault per referir-se a la pràctica dels estats moderns d'«explotar nombroses i diverses tècniques per subjugar els cossos i controlar la població». Foucault introduí aquest concepte a La voluntat de saber, el primer volum de la seva Història de la sexualitat. D'altres pensadors han pres aquest concepte i li han donat la seva interpretació particular.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada. El concepte difereix depenent de la doctrina filosòfica aplicada.Ja a l'antiga Grècia filòsofs com Plató i Aristòtil van analitzar el concepte. Aristòtil ho entenia com allò que és de la comunitat i accessible només per aquesta, compartit individualment pels seus membres. El concepte de bé comú s'ha anat desenvolupant al llarg de la història gràcies a les reflexions de diversos polítics, teòrics, filòsofs i economistes, entre els quals destaquen Tomàs d'Aquino, Nicolau Maquiavel, John Locke, Jean-Jacques Rousseau, James Madison, Adam Smith, Karl Marx, John Stuart Mill, John Rawls.\nEn teoria econòmica contemporània es considera que un bé comú és un recurs compartit no excloent, mentre que el bé comú està més relacionat amb l'economia del benestar. Aquest benestar, pot estar relacionat amb una teoria moral del bé, com l'utilitarisme. La Teoria de l'elecció social intenta entendre els processos pels quals es pot assolir el bé comú en societat, mitjançant l'estudi de sistemes de presa de decisions col·lectives. Per altra banda, la Teoria de l'elecció pública aplica metodologies microeconòmiques per tal d'explicar com els interessos privats afecten l'activitat política i els resultats relacionats d'aquesta.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El canvi és l'alteració d'un ésser o de la realitat, la modificació dels seus atributs. Hi ha dos debats filosòfics que tracten amb el canvi: el primer és si el canvi es produeix en la realitat o és només aparença. I el segon és que, si s'accepta el canvi, com es pot mantenir la identitat?", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La capacitat negativa era una frase utilitzada pel poeta romàntic John Keats el 1817 per caracteritzar la capacitat dels més grans escriptors (particularment Shakespeare) de perseguir una visió de bellesa artística fins i tot quan els dirigeix a la incertesa i a la confusió intel·lectual, en contrast amb una preferència per la certesa filosòfica per sobre la bellesa artística. El terme ha estat utilitzat per poetes i filòsofs per descriure l'habilitat de l'individu de percebre, pensar, i operar més enllà de qualsevol pressupòsit d'una capacitat predeterminada de l'ésser humà.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte. És a dir, és la relació establerta entre els esdeveniments, objectes, variables, o estats de l'assumpte de què es tracti. La causa precedeix cronològicament l'efecte. Sempre que es tornin a repetir les mateixes causes, es tornaran a produir els mateixos efectes; no obstant això, no implica que sempre que es produeixi un efecte B, hagi estat la mateixa causa A la qual l'ha 'causat'.David Hume va negar el concepte de causalitat, ja que segons ell només per associació de dos esdeveniments que acostumen a succeir alhora la ment infereix la idea de causa, que no té cap prova real (no hi ha impressió o captació de la causa, solament dels dos fets). L'ésser humà, però, accepta que existeix aquest concepte abstracte per poder fer inferències i prediccions tant en la seva vida quotidiana com en la ciència, suposant una connexió de motiu, lògica, entre diferents aspectes de la realitat. Tot i que el mateix Hume criticà la causalitat, és un mètode típic dels empiristes. Ja que és l'observació de l'experiència (nombre n de casos d'estudi) que porta a una conclusió per generalització, principi que s'aplica tant en relació causa-efecte com en d'altres.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El compatibilisme és la teoria filosòfica que sosté el lliure albir coexisteix amb un determinisme de les accions. Això es pot explicar des de diversos vessants. El primer argumenta que els actes humans estan predestinats, sigui pel destí com per les lleis de la natura, però que quan no hi ha coacció externa, la persona se sent lliure. Un altre vessant, d'arrel a l'estoïcisme, sosté que les accions no són lliures però que cada persona pot escollir com acceptar i viure aquest fet (línia que cobraria de nou força amb la logoteràpia).\nEl compatibilisme uneix els conceptes de llibertat i necessitat en un pla teòric i sosté que els factors que limiten les possibilitats d'acció i que la fan necessària són alhora els que la caracteritzen i possibiliten.\nAquest concepte és una exigència per mantenir el concepte de l'omnisciència de Déu: la divinitat creadora ja sap com actuarà l'home en cada cas, i això vol dir que les seves accions estan en certa manera escrita (si depenguessin de l'atzar o de l'elecció del moment, Déu no podria conèixer el seu resultat, que seria incert) però l'acte mateix de dur-les a terme depèn de la persona, que té més marge que els altres éssers vius, marcats per l'instint.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La componibilitat (del llatí componere «posar junts») és un concepte filosòfic forjat per Leibniz per designar que quelcom és possible en relació amb alguns estats de coses, fets o circumstàncies. Leibniz establí que un element individual complet (per exemple una persona) es caracteritza per totes les seves propietats, i aquestes determinen les seves relacions amb altres elements individuals. L'existència d'un element individual pot contradir l'existència d'un altre. Un món possible comprèn elements individuals que són componibles; ço és, elements individuals que poden existir junts.\nLeibniz indica que un món és un conjunt d'elements componibles, tanmateix, un món és una mena de col·lecció d'elements que Déu podria portar a l'existència. Però ni tan sols Déu pot portar a l'existència un món en què hi hagués una certa contradicció entre els seus membres o propietats.Quan Leibniz parla d'un món possible, vol dir un conjunt de componibles, coses finites que Déu podria haver portat a l'existència si no estigués limitat per la bondat que és part de la seva natura. El món real, altrament, no és més que el conjunt de les coses finites exemplificades per Déu, perquè és el més gran en bondat, realitat i perfecció. Naturalment, el fet que es pugui experimentar aquest món (el món real) significa que hi ha almenys un món possible. Per a Leibniz hi ha un nombre infinit de mons possibles.Alain Badiou pren aquest concepte definint la filosofia com la creació d'un «espai de componibilitat» de veritats heterogènies i Gilles Deleuze el fa servir a Cinéma II, basant-se en l'explicació de Leibniz del problema dels futurs contingents, tot creant la noció d'en-componible, i basant-se en Jorge Luis Borges explica que hi ha de fet diversos mons mútuament contradictoris.\nTambé David Kellogg Lewis a The Paradoxes of Time Travel (1976) utilitza el concepte de componibilitat per assegurar: «Dir que quelcom pot succeir significa que el seu succés és componible amb determinats fets. Quins fets? Això està determinat, però de vegades no determinat prou bé pel context».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació). Aquest concepte filosòfic va néixer amb els estoics i va centrar part de les especulacions medievals i modernes sobre la vida.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El contextualisme és una teoria filosòfica que analitza el context en què es desenvolupa una acció per jutjar-la. Aplicada de forma estricta porta al relativisme, ja que el significat d'una expressió o conducta varia tant segons el context que acaba per no tenir un sentit propi en ella mateixa. Les crítiques cap a aquest corrent subratllen aquest relativisme o bé argumenten que tota teoria és en certa manera contextualista, ja que sempre s'han de tenir en compte les circumstàncies en què va sorgir una idea o un acte. En l'estètica, el contextualisme vol que una obra només es pot comprendre i fruir plenament si es coneix bé el context històric, social i geogràfic on va ser creada, i el concepte oposat és l'aïllacionisme que preconitza que es pot gaudir plenament en absolut, sense saber res del context.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El cos fa referència a un concepte filosifoco-teològic, de prevalença platònica com a contraposició de l'ànima.\nSant Joan Pau II desenvolupà la Teologia de Cos per evitar dos extrems: una visió negativa i una altra d'hedonista. Tanmateix, la distinció entre cos i ànima només pot pensar-se, atès que aquesta concepció antagonista on cos i ànima van separats faria impossible que l'home arribés a la seva plenitud. No s'estima només amb el cos ni només amb l'ànima. Estima la persona sencera, cos i ànima. És en el cos on l'home s'obre a l'encontre amb el món i hi descobreix una promesa de felicitat. El cos ha estat fet per Déu per ser un pont que uneixi les persones.\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida. Constitueix una creença bàsica de les principals religions i mitologies. En l'època moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions científiques (creacionisme). Suposa una cosmogonia basada en una força sobrenatural o intel·ligent, que exclou l'atzar.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una crítica és un judici de valor personal i subjectiu que es fa sobre les qualitats i els defectes d'una producció humana que pot ser literària, plàstica, musical o periodística, entre d'altres.\nEls crítics solen ser especialistes que regularment opinen, jutgen o interpreten obres o accions de diversos àmbits professionals, sigui artístic, filosòfic, polític o social i, típicament, publiquen les seves observacions, sovint en revistes i periòdics. Així existeixen els crítics d'arts plàstiques, la crítica literària, de música, de televisió, de cinema i de teatre, les persones que fan crítica gastronòmica o les responsables de la crítica científica, per citar alguns dels més representatius.\nEl terme també pot ser usat en el llenguatge informal en el sentit de desacord o d'oposició a l'objecte de crítica, però en un sentit ampli la crítica esdevé de la confrontació de les idees prèvies respecte a aquesta nova construcció cultural.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En metalògica, la decidibilitat és una propietat dels sistemes formals quan, per a qualsevulla fórmula en el llenguatge del sistema, existeix un mètode efectiu per determinar si aquesta fórmula pertany o no al conjunt de les veritats del sistema. Per exemple, la lògica proposicional és decidible, perquè existeix un algoritme (taula de veritat) que en un nombre finit de passos pot decidir si la fórmula és vàlida o no.\nQuan una fórmula no pot ser provada vertadera ni falsa, es diu que la fórmula és independent, i que per tant el sistema és no decidible. L'única manera d'incorporar una fórmula independent a les veritats del sistema és postulant-la com a axioma. Dos exemples molt importants de fórmules independents són l'axioma de l'elecció en la teoria de conjunts, i el cinquè postulat d'Euclides.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Es diu defecte en filosofia a la manca de les qualitats pròpies i naturals d'una cosa o de qualsevulla imperfecció natural o moral.\nNo és la sola manca d'una qualitat o perfecció o el grau limitat de posseir-la, sinó aquestes mateixes negacions quan afecten un subjecte, la naturalesa concreta del qual requeria aquesta qualitat o perfecció o un grau superior. Aquesta idea és la que etimològicament expressa la paraula, atès que es deriva del verb llatí deficere 'faltar' o del verb fallere 'enganyar'; en tots dos casos indica privació d'una qualitat necessària, l'absència de la qual fa que la cosa sigui deficient, incompleta, irregular o imperfecta.\nTot i que sinònim en el llenguatge ordinari les veus defecte, imperfecció, vici i falta no ho són en fet de veritat; la imperfecció es troba en els objectes de per si complets i tot i excel·lents i en què no apareix defecte per tal concepte; és defecte que manqui un braç al cos humà, però no d'altra banda ben conformat, és imperfecció que no siguin iguals tots dos braços; el defecte, per tant, és més profund que la imperfecció. Altrament, el vici encareix el defecte i tendeix com corrompre i desordenar tot l'ésser, en la falta es connota el defecte d'alguna manera causat per un agent moral. Cf. Tomàs d'Aquino Summa Theologiae I. q. 12, a. 4; q. 49, a. 1; II. II. q. 33, a. 4, Quaest. disp., De malo, q. 16, a. 5; De veritate, 1. 11, a.; Poujol; Dictionn. des facult. intell. et affect. de l'anime (París, 1863).\nEls defectes reben diverses denominacions segons es pot veure a Sant Tomàs a la Summa Theologiae, III, q. 14 i 15: poden ser físics i morals, corporals o espirituals, estàtics i dinàmics, ço és, que afecten els éssers en si o en les seves operacions o funcions.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El deisme és la creença religiosa en un Déu personal, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència. Els deistes arriben a la creença en un Déu a través de la raó i les experiències personals, no a través de la fe o una revelació. El deisme es va diferenciar del teisme en el segle xvii, i al llarg del segle i també durant el segle xviii, el deisme va tenir molta força al Regne Unit, França i els Estats Units. La figura deista s'exemplificà especialment en la figura del Deus ex machina il·lustrat: Déu com a màquina, que apareix tan sols per resoldre el problema aparentment irresoluble de la Creació del Món.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals. En conseqüència, és considerat com la causa ordenadora del món i de la història. Aquesta potència sobrehumana escaparia al control humà, guiaria el curs de la vida de tal manera que la conducta no és de lliure albir, sinó predestinada. Si l'humà està predestinat o no és una de les qüestions més reflexionades i obertes de la història humana. L'adveniment de la il·lustració amb la descripció científica de noves cadenes ineluctables de causa a efecte i sobretot el desenvolupament de la biologia i de la genètica van revifar la qüestió: quin és el grau de llibertat de l'humà, ja no determinat per un destí sobrenatural i abstracte però sí pel seu patrimoni genètic, la neurologia i l'endocrinologia?El destí és una força cega, sense passió o intenció, ans al contrari de la maledicció que rau en la voluntat activa de divinitats o humans de castigar o noure altri. Al català contemporani és preferible diferenciar destí: «curs dels esdeveniments, sort reservada a cadascú» de destinació: «lloc d'arribada, finalitat», encara que diccionaris acceptin l'ús del mot destí al sentit de destinació. Als texts en grec antic es parla de μοῖρα «moira» o ανάγκη «ananke» i en llatí, fatum, fortuna «fat, destí».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo, fer d'acord amb l'imperatiu categòric segons el punt de vista kantià. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la consciència la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquil·litzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La diànoia (en grec διάνοια) és un terme grec que sol traduir-se com \"raó discursiva\" i que remet a la capacitat de la raó per obtenir coneixements mitjançant la progressió de les premisses a una conclusió que en deriva necessàriament; el coneixement obtingut mitjançant causes i principis.\nEn aquest sentit, la diànoia o raonament discursiu s'oposa a la nous, compresa com aquella capacitat de la raó d'intuir de forma immediata el coneixement, dels primers principis del coneixement, si i només si, és de la realitat immediata, en el cas d'Aristòtil, o de les idees tractant-se de Plató. En els desenvolupaments filosòfics posteriors aquesta oposició entre diànoia i nous es reflecteix en l'oposició entre enteniment i raó, respectivament.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres. Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana. Ser digne és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a l'Ètica a Nicòmac, Teoria de la virtut i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.\nPer Immanuel Kant, les persones son fins pròpiament per ells mateixos i són objecte de respecte. El tracte digne a persones i éssers racionals és un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una distopia, contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics. Es tracta, en realitat, d'un subgènere dins de la ciència-ficció.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Doxa (δόξα) és una paraula grega que se sol traduir per 'opinió'. Va ser un concepte utilitzat per Parmènides, en distingir la «via de la veritat» de la «via de l'opinió», i més tard per Plató.\nSegons Plató la doxa 'tracta d'un coneixement fenomènic i, en conseqüència, segons ell, enganyós. La doxa comprendria dos graus: eikasia (εἰκασία) i pistis (πίστις), és a dir, imaginació i fe o creença. Plató contraposa la doxa a l'episteme, de vegades aquesta última es tradueix com a coneixement científic però, segons Plató, l'episteme només té desenvolupament al món de les idees (coneixement intel·lectual) i no al món sensible (coneixement sensible).\nPlató criticava la doxa, però, sobretot, menyspreava els que feien del fals coneixement i de l'aparença de saviesa un mitjà de lucre personal o d'ascendència social. A aquests personatges els anomenava doxóforos, «aquells les paraules dels quals a l'Àgora van més ràpides que el seu pensament». Una definició que bé podria aplicar-se avui a la majoria dels impròpiament anomenats «tertulians» en els mitjans de comunicació actuals, mers «professionals de l'opinió».\nHi ha una relació entre la doxa i l'episteme explicada a través del mite de la caverna.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El dualisme filosòfic és la concepció que divideix l'ésser humà en dues parts, una és el cos i l'altra rep diversos noms segons la tradició: esperit, ànima, psique, raó o ment. El dualisme s'oposa al monisme antropològic, que considera que en l'home tot es pot explicar físicament (materialisme) o bé que tot és producte de la ment.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ecètica és un concepte a cavall entre la filosofia i la geografia que estudia la relació entre l'activitat humana i la geomorfologia. Fou encunyat pel geògraf i naturalista català Emili Huguet del Villar (1871-1951), que el definí com la ciència que estudia les condicions del medi geogràfic per a promoure el desenvolupament de la vida humana. Ja des de 1911 havia formulat les primeres idees que culminà en el seu llibre en castellà El valor geográfico de España, ensayo de ecética (traduïble al català com a 'El valor geogràfic d'Espanya, assaig d'ecètica').El valor ecètic d’un territori no depèn, segons Huguet del Villar, exclusivament del medi, sinó que hi intervé també la capacitat cultural i tècnica de l’home. Aquest valor tampoc no és considerat com una constant per l'autor del concepte, sinó que varia segons les necessitats de la societat i de la seva capacitat per a obtenir el seu màxim valor. D'aquesta manera, la maduresa d'aquesta reflexió teòrica geogràfica esdevé la base del pensament ecològic i del seu raonament posterior en la geobotànica i en l'edafologia. Es pot considerar, doncs, com un concepte filosòfic precursor de l'ecologia contemporània i dels vincles acadèmics entre l'antropologia i el modelatge de l'entorn.És un neologisme format amb la combinació del prefix ec- de l'arrel grec οἶκος (oikos, 'habitatge'), que és troba també present en els mots «economia» i «ecologia».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un efecte és una conseqüència causal d'una acció o un agent, que és causa de l'efecte. L'efecte pot ser alhora causa d'altres efectes, un cas particular n'és l'efecte en cadena. És a dir, que una acció o fenomen és efecte si es mira des del punt de vista de la causalitat respecte a un altre que l'ha produït o ha contribuït a fer que es produeixi. Les relacions entre causes i efectes han estat estudiats a la filosofia (Aristòtil, Hume i molts altres) i també a la ciència i l'enginyeria, des del control estadístic de processos a modelitzacions de tota mena, estudis AMFE, causa-efecte i altres eines d'Ishikawa, cerques de correlacions entre variables o situacions, demostracions o no de causalitats i casualitats, aleatorietats, etc.Una mateixa causa pot tenir diversos efectes, tots alhora o respectius, segons circumstàncies o altres factors. Un mateix efecte pot ser conseqüència de més d'una causa o conjunt de causes. Les relacions entre causa i efecte són la base de les demostracions matemàtiques. A la física és fonamental la distinció entre efectes reversibles i irreversibles. A la filosofia són importants especialment a corrents com el determinisme, el mecanicisme i l'empirisme, i també a la filosofia clàssica del mètode científic newtonià.\nEn medicina i psicologia, un medicament o tractament és efectiu, o sigui, \"té efecte\", quan produeix un canvi en l'individu que el segueix. De vegades, a les proves cal que algunes persones o animals no segueixin el tractament per a comparar-les amb les que sí ho fan. Pot ser que prenguin un fals medicament, o substància neutra, que per exemple contingui només expedient. En aquest cas, de vegades ha passat que el medicament neutre tingui un efecte mesurable, que podria ser d'origen psicològic, i que és conegut amb el nom d'efecte placebo.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Lendopatia és la traducció del concepte estètic i filosòfic provinent de l'alemany einfühlung, fusió de visió i sentiment que té lloc quan es projecta el subjecte els seus sentiments sobre l'objecte intuït. També es pot traduir com empatia o simpatia estètica, o fins i tot projecció sentimental.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'enérgueia (en grec ἐνέργεια) és una expressió creada per Aristòtil que indica que quelcom està actuant en el sentit que està tenint la seva finalitat des de si mateix. És un terme tècnic de gran importància en l'obra aristotèlica, sobretot en relació amb la seva teoria de la causalitat eficient. Tot i que és l'origen etimològic de la paraula moderna \"energia\", el terme ha evolucionat tant durant la història occidental que l'accepció actual ja no és útil per comprendre el sentit original que li dona Aristòtil. No és pas fàcil de trobar una traducció adequada per a aquest concepte. Termes com activitat i actualitat no donen tota la riquesa semàntica de l'energia aristotèlica, que per això alguns tradueixen com \"realitat actuant\". Aristòtil explica aquest concepte a l'Ètica a Nicòmac i a Metafísica VIII-IX. L'autor afirma que el plaer, contra l'opinió popular que el considera un buit que ha de ser omplert, en realitat consisteix en una enérgueia del cos o l'ànima humans (Llibre X). Així doncs, sosté que menjar és agradable perquè permet que el sistema digestiu humà compleixi plenament la seva funció, que el sexe dona plaer per la mateixa raó respecte de la reproducció, i que activitats tals com l'estudi de les matemàtiques o admirar l'art són agradables perquè són una enérgueia respecte de la ment. Aristòtil compara també enérgueia amb dínamis i hexis en diversos llocs (cf. Ètica a Eudem II.i.1218b i Ètica a Nicòmac I.viii.1098b33) i de vegades amb kínesis (moviment o cert canvi) (cf. Metafísica IX.iii.1047a).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'entelèquia és un terme filosòfic definit per Aristòtil. El terme té el seu origen en la paraula grega ἐντελέχεια (entelecheia), combinació de enteles ( 'complet'), telos ( 'fi', 'propòsit') i echein ( 'tenir'). La paraula va ser creada pel mateix Aristòtil, sent possible traduir-la com 'tenir el fi en si mateixa'. Fora de l'àmbit filosòfic, entelèquia s'utilitza amb el sentit de «cosa irreal», persona, cosa, etc., que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'enteniment és la facultat de comprendre d'una manera global que hom relaciona més aviat amb la intuïció que amb la raó. Durant la història de la filosofia, però, se l'ha considerat de diferents maneres: a l'edat mitjana, era la facultat de la funció intel·lectual; amb l'adveniment de l'empirisme era sinònim de percepció, contraposat a la \"veritable\" coneixença procedent de les dades materials; Kant considerava que si la raó estructura els continguts intel·lectuals, l'enteniment estructura els de l'experiència; Per a Hegel es tracta d'un simple moment interior del desenvolupament dialèctic de la raó.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un epifenomen (del grec ἐπί 'sobre' i Φαινόμενoν 'fenomen') en filosofia és un fenomen secundari que acompanya o segueix un fenomen primari sense constituir part essencial d'aquest i sense que aparentment tingui influència.\nEl concepte d'epifenomen és seguit especialment pel materialisme psicofísic i els psicòlegs que sostenen l'origen somàtic de l'emoció per als qui la sensació de plaer o de dolor d'una emoció és l'efecte d'un canvi fisiològic que ho mostra. També consideren l'ànima, pensament o ment com un epifenomen de l'activitat cerebral.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Epokhé, del grec ἐποχή, 'suspensió' o 'abstenció', és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme. En els temps moderns, va ser revitalitzat per la fenomenologia d'Edmund Husserl, si bé no en la seva accepció inicial. Originàriament, segons la definició donada per Sixt Empíric, significa un estat mental de \"suspensió del judici», un estat de la consciència en el qual ni es nega ni s'afirma res. Per a Husserl, l'epokhé consisteix en la posada entre parèntesis no sols de les doctrines sobre la realitat, sinó també de la realitat mateixa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Eros (/ˈɪrɒs/ o /ˈɛrɒs/; en grec antic: ἔρως érōs \"amor\" o \"desig\") és un dels quatre termes grecocristians antics que es poden traduir al català com \"amor\". Els altres tres són l'storge, la philia i l'àgape. Eros es refereix a \"amor apassionat\" o amor romàntic; storge a l'amor familiar; la philia a l'amistat com una espècie d'amor; I l'àgape es refereix a \"amor desinteressat\", o \"caritat\", ja que es tradueix en les escriptures cristianes (des de les Càritas llatines).Al diàleg de Plató, El convit, es destaca el caràcter d'intermediari que té l'amor on seria el vincle que uniria els déus amb els homes i ho mantindria tot unit com un continu. Eros apareix com un dels motors que impulsen els humans cap a la cerca del coneixement i ens permetria superar l'estat d'ignorància que tenen els humans dins la caverna.En l'àmbit de la psicoanàlisi, Freud usà el nom d'Eros per a designar el conjunt d'instints o pulsions que, al seu llibre Més enllà del principi de plaer de 1920 identifica com a pulsió de vida, de conservació d'aquesta. Aquesta funció de conservació coincidiria amb l'eros que emprarien els poetes i filòsofs. A l'Eros, o pulsió de vida, s'oposa la pulsió de mort, a la qual denomina Thanatos, i entre aquesta lluita vida-mort discorre la vida, no només de l'individu, sinó de tota la societat humana.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'esdevenir és un concepte filosòfic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutació o canvi; per això ha de ser entès per esdevenir el fet que, en la realitat res no és estàtic, sinó un flux o un corrent dinàmic.\nEl terme esdevenir apunta al procés de ser, o al fet de ser com un procés. D'aquesta manera és freqüent ubicar com a contraris esdevenir i ser. Amb aquest mot s'apunta a totes les formes d'arribar a ser, o —en gerundi— d'estar sent.\nEls grecs, ja des dels presocràtics, s'enfrontaven amb aquest inquietant problema, donant-hi solucions múltiples. Bàsicament, tals pensaments discorren entre l'acceptació de la mobilitat fins a la seva negació racional, no empírica.\nEl primer dels grups de pensadors a citar és Heràclit, per a qui, segons una interpretació de Plató, «ningú no es banya dues vegades a les mateixes aigües d'un riu». El pensament d'aquest filòsof és arquetípic per al problema de l'esdevenir en tota la filosofia occidental. L'esdevenir és, per a Heràclit, la substància de ser, atès que tota cosa està subjecta al temps i a la transformació. Àdhuc allò que sembla estàtic en la percepció sensorial, està en realitat en situació dinàmica i en continu canvi.\nAquesta idea la simbolitza amb el \"foc\", principi o arkhé de totes les coses, car aquest element és la metàfora per antonomàsia per al moviment perpetu, per a la vida fugitiva i la destrucció final i ineludible.\nL'esdevenir és així la llei immutable, el logos, en virtut del qual tot canvia, tret de la pròpia llei del moviment. La condició estàtica és sinònim de mort.\nÉs comprensible, aleshores, que Heràclit afirmi que tot flueix (panta rei). La imatge del riu ho mostra. I, extremant les coses, el seu deixeble Cràtil objectarà al seu mestre que no sols és impossible banyar-se dues vegades al mateix riu, atès que en realitat ni tan sols és possible banyar-s'hi un sol cop, i això en virtut que l'aigua que mulli en principi els peus, ja no serà la que mulli els turmells...\nEn Parmènides, de l'escola d'Elea, s'hi troba una posició diametralment oposada. Concebut el ser com una totalitat estàtica, el moviment i el canvi hi són impossibles, només aparents o fal·laços. Perquè tant el moviment com el canvi són un passatge del ser, \"que s'és\", en ser \"que no s'és\" ara. I el no ser (o el no-res) no existeix ni pot existir. L'esfera parmenídia del ser és —conseqüentment— inamovible i no fluent, ingendrada, amb límits o perifèria, imperible, sense esquerdes, compacta, intemporal i tot plena de ser... Perquè aquestes característiques poguessin no donar-se, s'hauria d'acceptar l'existència del no ser, i això és racionalment contradictori.\nJa en la filosofia clàssica de Grècia, Plató en dirà que l'estatisme parmenidi convé, de manera específica, al món de les idees, i no al dels éssers sensibles. La propensió general de Plató és fer de l'esdevenir una propietat específica de les coses, com a reflexos o còpies només aparents de les idees. Aristòtil criticà les concepcions de l'esdevenir proposades pels pensadors anteriors i intentà eludir l'aporia parmenídia, apel·lant als conceptes de potència i acte. Una cosa és una substància en acte, i eventualment un ser successiu o possible, en potència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat. L'essència es contrasta amb l'accident, que són les propietats que es tenen de forma contingent, sense els quals es pot mantenir la identitat. El concepte d'essència s'origina amb Aristòtil, que va utilitzar l'expressió grega to ti ên einai, literalment 'el que ha de ser', o a vegades la frase escurçada to ti esti, literalment 'el que és', per expressar la mateixa idea. Aquesta frase va suposar tantes dificultats pels traductors al llatí que van encunyar la paraula essència per a designar l'expressió completa. Per a Aristòtil i els seus seguidors escolàstics la noció d'essència està estretament lligada a la de definició (horismos).En la història del pensament occidental, l'essència ha estat un concepte útil per a les doctrines que tendeixin a individuar les diferents formes d'existència, així com les diferents condicions d'identitat per a objectes i les seves propietats. Des d'aquest punt de vista eminentment lògic, el concepte ha bastit una forta base teòrica a tota la família de teories lògiques basades en l'existència de \"mons possibles\", una analogia feta per Leibniz i desenvolupada cap a una forma lògica per diversos autors, des de Carnap fins a Kripke, que després seria qüestionada per filòsofs com Quine.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'essencialisme estratègic és un terme clau en la teoria postcolonial, introduït per la pensadora i crítica literària índia Gayatri Chakravorty Spivak l'any 1987, i que volgudament subverteix el sentit de l'essencialisme tradicional o \"essencialisme ontològic\". Sorgeix de les lectures deconstruccionistes de l'autora de la producció del Subaltern Studies Group.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Etern retorn és el nom donat per Friedrich Nietzsche a una concepció filosòfica del temps que té els seus orígens en l'antic Egipte, i que forma part de la retòrica de Pitàgores, i de les teories cosmològiques dels primers estoics. La teoria es pot esquematitzar en la idea que el temps no és infinit, sinó que es troba ocupat per un nombre finit d'accions possibles en l'univers, i que totes aquestes accions i fets tenen lloc un nombre indefinit de cops de forma repetida. Un lloc central en aquesta teoria l'ocupa la idea que l'univers no té un estat final, i que en lloc d'això simplement reviu cicles sense cap destí. El temps, doncs, es percep com quelcom cíclic, contràriament a la visió aristotèlica del temps, que és rectilínia, i que s'ha transmès a través de la tradició abrahàmica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'eternalisme és la concepció filosòfica que argumenta que s'han de tractar igual el present, el passat i el futur, ja que totes les divisions dels temps són arbitràries. S'oposa al presentisme, que considera que només es pot verificar l'existència del present, i es relaciona amb el concepte de l'espaitemps.\nQuan hom es refereix a cert esdeveniment com a futur, sempre és respecte a un punt de vista, ja que el mateix esdeveniment serà passat o anterior a un altre si es canvia el punt de referència i per tant les nocions tradicionals són poc fiables, ja que no defineixen moments sinó solament perspectives, depenen de l'observador i no de la realitat exterior del temps. Per tant es poden usar aquests conceptes, però acceptant que són subjectius i que no tenen realitat ontològica.\nLes implicacions ètiques de l'eternalisme es relacionen amb el determinisme, si no es pot modificar el futur perquè aquest no és un estat real, sinó solament quelcom que ja ha passat per a un altre observador o punt de referència, el lliure albir és impossible, una simple il·lusió subjectiva com el pas del temps. En aquest sentit, hi ha una forta connexió amb dilema del canvi dels presocràtics, ja que els eternalistes recullen la idea de Parmènides d'Elea que tot canvi de l'ésser és pura aparença. Una altra influència és la teoria de la relativitat, que introdueix el concepte de punt de referència com a clau per a explicar els fenòmens físics. Seguint aquesta concepció, el viatge en el temps implica únicament modificar aquest punt de referència. Altres influències es poden rastrejar en les religions orientals que neguen la fletxa del temps.\nAlguns corrents de la teologia contemporània han recollit les tesis eternalistes, afegint les concepcions físiques a la noció d'eternitat associada a Déu des de l'edat mitjana. Per a ells, la percepció del temps eternalista, amb tots els estats simultanis, és la visió que té la divinitat, que per definició està fora de l'espaitemps i per tant pot observar-lo com si totes les seves divisions transcorreguessin alhora, és a dir, prescindint del punt de referència que té l'ésser humà en tant que criatura sotmesa al temps.\nLa literatura ha utilitzat aquesta noció en les seves obres, fent aparèixer criatures que tenien aquesta visió divina del temps, on present, passat i futur es fonien en un mateix instant. Alguns exemples destacats serien Escorxador Cinc, de Kurt Vonnegut o el còmic Watchmen, d'Alan Moore. No s'ha de confondre aquesta visió amb la possibilitat d'avançar-se al futur (profecia) o de poder estar en diversos punts de l'espai en un mateix present (ubiqüitat), ambdós temes a bastament tractats també a la ficció.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'eternitat és l'existència al marge del temps, allò que dura per sempre, que no té inici ni final. L'eternitat nega el canvi i l'acció com a conceptes, ja que suposen un abans i un després o una comparació entre dos moments.\nSegons el teisme l'eternitat és un atribut exclusiu de Déu, que viu al marge de l'espai i del temps perquè no té cos, és el creador i no es regeix per les normes de l'univers. Alguns científics veuen en els nombres o en l'energia exemples d'eternitat dins el món físic, perquè els nombres no es van crear sinó que existeixen des de sempre com a idea abstracta, encara que l'ésser humà no els hagi fet servir. Igualment, l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.\nSegons la teoria de la relativitat general diversos moments temporals poden coexistir, com a dimensions paral·leles, anul·lant la concepció lineal del temps usada des de l'època clàssica. Aquesta simultaneïtat o el temps cíclic dels orientals són propers a l'eternitat.\nPer simbolitzar l'eternitat s'usa un cercle, el signe d'infinit o l'Ouroboros, una serp que es menja la cua. En la mitologia grega, alguns càstigs són eterns, com el de Sísif i Prometeu. Aquesta concepció ha estat heretada per l'infern i el paradís de les religions monoteistes, que prometen condemnació eterna o salvació de l'ànima de la persona segons els seus actes (només el Purgatori té un caràcter temporal).\nPlató igualava l'eternitat al món de les idees, en oposició al món sensible, subjecte al canvi. Des d'aquest autor s'associa l'eternitat a l'abstracció i s'oposa a allò material. Aquest dualisme està fortament influït per la doctrina de l'ésser de Parmènides.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Ethos és una paraula grega (ἦθος; plurals: ethe, Ethe) que pot ser traduïda de diferents maneres. Algunes possibilitats són 'punt de partida', 'aparèixer', 'inclinació' i a partir d'aquí, 'personalitat'.De la mateixa arrel grega, és la paraula Ethik (ἠθικός), que significa 'teoria de la vida', i de la qual va derivar la paraula ètica.\nEl Diccionari de la llengua catalana de l'IEC incorpora la paraula ethos, que apareix definida com a \"conjunt de trets morals i estètics que conformen el caràcter o la identitat d'una persona o una cultura.\"Dins l'art, l'ethos és l'estatisme emocional, entès com a contrari del pathos, el dinamisme emocional. L'ethos forma part del cànon grec des de l'època arcaica a la prehel·lenística, i en tingué la seva major expressió en l'època clàssica.\nL'ethos és també un dels les tres modes de persuasió en la retòrica (juntament amb el pathos i el logos), segons la filosofia d'Aristòtil.\nEthos significava inicialment 'estatge o lloc on habiten les persones i els animals'; sembla que va ser el poeta Homer el primer a donar aquesta primera accepció. Posteriorment, Aristòtil s'encarregà d'atorgar-li un segon sentit a aquest ethos, entenent-lo com a 'hàbit, caràcter o manera de ser', que va incorporat a l'ésser humà al llarg de la seva existència.\nEntendre l'ethos com un hàbit, com una manera de ser, constitueix per a la tradició grega una segona naturalesa. Es tracta d'una creació genuïna i necessària de l'ésser humà, ja que aquest, des del moment en què s'organitza en societat, sent la necessitat imperiosa de crear regles per regular el seu comportament i permetre modelar així el seu caràcter. En el sentit de \"costum, hàbit\", ethos és equivalent al concept llatí mores.\nL'ús que s'ha generalitzat en sociologia és el punt de partida de les idees que conformen el caràcter de determinat sistema o escola de pensament. És el lloc o àmbit intel·lectual des d'on es conforma una unitat teòrica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'eudaimonia (en grec εὐδαιμονία) és un mot grec per designar prosperitat, bona fortuna, riquesa o felicitat. En els contexts filosòfics, aquest mot s'ha traduït tradicionalment per felicitat. Aristòtil escrigué que tots estan d'acord que l'eudaimonia és el principal bé per als éssers humans, però hi ha una considerable diferència d'opinió quant al que consisteix eudaimonia. Aristòtil estigué d'acord en què la virtut és una condició necessària per a l'eudaimonia, però sostingué que no era prou. Per la seva part, l'eudaimonia s'aplica més apropiadament no a cap moment particular de la vida d'una persona, sinó a una vida plena que ha estat ben viscuda. Mentre que la virtut és necessària per a una vida així, també argumentà que certs béns no morals poden contribuir a l'eudaimonia o restar-li per la seva absència. Aristòtil defensava un estàndard objectiu de felicitat humana basat en el seu realisme metafísic. A Ètica a Nicòmac argumentà que l'excel·lència humana ha d'interpretar-se en termes del que ordinàriament caracteritza la vida humana. Aquest argument es basa clarament en la seva doctrina de la causalitat, segons la qual qualsevol membre d'una espècie natural es caracteritza per quatre causes: una causa formal, una causa material, una causa eficient i una causa final. La funció humana es troba en l'activitat de les nostres facultats racionals, particularment la saviesa pràctica i l'aprenentatge i això conforma l'excel·lència humana, que està objectivament determinada a l'ús de les facultats racionals d'un mateix per aplicar amb èxit les regles generals de la vida virtuosa a situacions particulars que requereixen una deliberació moral.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'existència és el fet d'ésser, per exemple el fet d'ésser d'una manera absoluta, el fet de ser donat per a la percepció, o fins i tot per a la consciència. Existència s'oposa al mateix temps a l'essència (el que és) i al no-res que és la seva negació.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El faneron (del grec φανερός, 'visible o mostrable') és la totalitat d'allò present per a la ment o per a la consciència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme fatalisme està format a partir de l'arrel fatum, que significa en llatí «destí». Per tant el «fatalista» creu en una necessitat que negant la llibertat s'imposaria irremeiablement a l'ésser humà. En sentit corrent el fatalisme es refereix a la creença en el determinisme dels esdeveniments, dirigits per causes independents de la voluntat humana, procedesca aquest determinisme de Déu, de la necessitat natural o bé de les lleis que dirigeixen la història.\nAquesta noció de fatalisme comporta una connotació negativa, tant en el llenguatge corrent com en el filosòfic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Fatum, mot el qual describeix la necessitat o raó universal (el \"logos spermatikós\"), ha estat introduït pels pensadors estoics.\nSegons Leibniz, hi hauria de tres tipus:\n\nfatum mahometanum: la necessitat nexorable, la qual anula la voluntat de l'home\nfatum stoicum: amb el qual l'ésser humà accepta la inexorabilitat del destí\nfatum cristianum: implica el mateix tipus d'acceptació anterior, alhora que amb confiança en la providència divina.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials. També es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet és veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Està associada a la voluntat de creure i a la confiança.\n\nAlguns partidaris del racionalisme critiquen la fe justament perquè no requereix proves externes i es considera autònoma de la raó. Altres, però, creuen que la fe és inherent a tots els processos del pensament, fins i tot els científics, ja que hi ha un moment on manca la certesa i cal confiar en el resultat per continuar avançant.\nDes d'una perspectiva artística, Stephen Spender remarca a The Making of a Poem que la fe és una de les qualitats bàsiques en la construcció d'un poema. De fet ho és també en la construcció de qualsevol obra artística. Equival a l'autoestima amb què un autor aborda l'obra. Sent que la feina que fa esdevindrà una obra perfecta. No pot dubtar, com no pot fer-ho un trapezista en un salt mortal. De fet, l'autocrítica és cosa de després, quan l'obra s'ha acabat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un fenomen (del grec φαινόμενoν, \"aparença\") és l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem \"experiència\". Des del començament de la reflexió humana mitjançant la filosofia, l'ésser humà s'adon�� que el coneixement que ofereixen els sentits pot ser limitat, ja que mostren i alhora oculten la realitat de les coses.\nSegons Emmanuel Kant, més enllà del fenomen hi ha quelcom no perceptible, que anomenà noümen; el fenomen constitueix el món tal com el percebem, oposant-se al món tal com és independentment de la nostra experiència, que Kant anomena \"la cosa en si mateixa\". Segons Kant, l'ésser humà no pot conèixer les \"coses en si\", sinó únicament les que experimenta o nota.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Formació social (alemany: Gesellschaftsformation) és un concepte marxista (sinònim de «societat») que fa referència a l’articulació històrica concreta entre el mode de producció capitalista, el manteniment dels modes de producció precapitalistes i el context institucional de l’economia. Aquesta teoria del mode de producció capitalista es pot trobar al Capital de Karl Marx.\nMarx va utilitzar el terme en l'anàlisi del desenvolupament econòmic i polític de la societat. Karl Marx no postulava que la qüestió de les formacions socioeconòmiques finalment es pogués resoldre i distingia diferents formacions en diferents treballs. Tot i que Marx no va formular una teoria completa de les formacions socioeconòmiques, la generalització de les seves afirmacions es va convertir en la base perquè els historiadors soviètics concloguessin que distingia cinc formacions d'acord amb les relacions industrials i les formes de propietat imperants: Prehistòria, Esclavitud, Feudalisme, Capitalisme i Comunisme.\nMarx va adoptar un paradigma per entendre les relacions de poder entre capitalistes i treballadors assalariats: \"en els sistemes precapitalistes era obvi que la majoria de la gent no controlava el seu propi destí, per exemple, sota el feudalisme, els serfs havien de treballar per als seus senyors. El capitalisme sembla diferent perquè, en teoria, la gent és lliure de treballar per a ells mateixos o per als altres com ells triïn. Tot i això, la majoria dels treballadors tenen tan poc control sobre les seves vides com els serfs feudals \".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "S'entén per fraternitat o germanor la unió i bona correspondència entre persones germanes o entre aquelles que es tracten com a tals. Proclamada com a «virtut» en l'Antic i el Nou Testament, la fraternitat ha estat ensenyada també com a principi filosòfic per l'estoïcisme grec i romà.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La frònesi (en grec φρόνησις) és, segons l'Ètica a Nicòmac d'Aristòtil, la virtut del pensament moral, normalment traduïda com 'saviesa pràctica', de vegades també com a 'prudència' (en cert sentit es contraposa a l'hibris o 'desmesura'). És més específicament una forma de saviesa rellevant a les coses pràctiques, requerint una habilitat per discernir com o per què actuar virtuosament i fomentar la virtut en la pràctica i l'excel·lència del caràcter. Frònesi era un tòpic comú de discussió en l'antiga filosofia grega.\nA diferència de la sofia, la frònesi és l'habilitat per pensar com i per què hem d'actuar per canviar les coses, especialment per canviar les nostres vides a millor.\nEl mot en català «prudència» prové del llatí prudentia. La seva definició era 'consciència', ço és, la comprensió de la diferència entre el bé i el mal. La paraula frònesi prové de froneo, que significa 'comprendre'.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'haecceitas o ecceïtat (del llatí per designar «essència») és un terme de l'escolàstica medieval forjat pels seguidors de Joan Duns Escot (1266-1308) per descriure un concepte que denota les qualitats discretes, propietats o característiques d'una cosa que la fa ser una cosa particular. L'haecceitas és l'«estitat» d'una persona o d'un objecte, la diferència individualitzadora que existeix entre el concepte d'«un home» i el concepte «home concret». Haecceitas és una traducció literal del terme equivalent en grec τὸ τί ἐστι - «el que és»\"", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Heterotopia és un concepte desenvolupat pel filòsof francès Michel Foucault amb el propòsit de descriure la naturalesa de certs espais culturals, institucionals o discursius que, d'alguna manera, són altres o no hegemònics: pertorbadors, intensos, incompatibles, contradictoris o transformadors. Les heterotopies s'entenen com a mons inserits en un altre, i que fan de mirall a la vegada que d'imatge distorsionada d'allò que es troba fora, de manera que en cert sentit són la materialització de l'utopia, o almenys d'allò imaginari. Foucault fa servir uns quants exemples: vaixells, cementiris, bordells, presons, els jardins de l'antigor, fires o banys turcs, entre d'altres. La noció d'heterotopia rep especial atenció en la seva obra en tres ocasions entre 1966 i 1967. La seva exposició del terme més coneguda té com a context una xerrada que va donar per a un grup d'arquitectes. D'altra banda, la seva primera menció d'aquest concept és al prefaci a L'ordre de les coses, on fa més referència a textos que no pas a espais socioculturals.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'hilemorfisme (del grec ὕλη, 'matèria', μορφή, 'forma', i el sufix -isme) és una teoria filosòfica ideada per Aristòtil i seguida per la majoria dels escolàstics, segons la qual tota substància està constituïda per dos principis essencials, que són la matèria i la forma.La forma és superior a la matèria, ja que és el que determina què acaba sent aquell ésser, mentre que la matèria limita les possibilitats d'existència (no totes les matèries admeten totes les formes, per exemple no es pot fer una taula d'aigua). Per això, la matèria és potència i la forma, acte (realització efectiva).\nAplicat l'hilemorfisme a l'ésser humà, la matèria seria el cos i la forma, l'ànima.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'hilozoisme és un concepte filosòfic, sorgit en la filosofia grega antiga. La paraula procedeix de la composició de les paraules gregues hýlē ('matèria'), i zòon ('vida'). Serveix per a referir-se a la doctrina que concep la matèria com una força dinàmica vivent, que conté en si mateixa moviment i sensibilitat sense cap intervenció de principi animador extern.\n\nEl terme va ser creat pel filòsof anglès d'inclinació platònica Ralph Cudworth (1617-1688) i l'aplicava referint-se al pensament materialista d'Estrató de Làmpsac i de Spinoza.\nEl terme també fou emprat per Kant, en la seva obra Crítica del judici, com la doctrina que \"fonamenta la finalitat de la natura sobre allò que és anàleg a la facultat de poder actuar amb intenció: la vida de la matèria\".Aquesta doctrina filosòfica era present en els filòsofs presocràtics, per als quals la substància primordial i material és una cosa viva; i també en els estoics, els quals teoritzaven sobre l'existència d'un foc diví principi animador del l'univers.\nPodem tornar a trobar l'hilozoisme en la filosofia natural renaixentista, com ara en Bernardino Telesio, Giordano Bruno o Tommaso Campanella, els quals coincidien en la idea que hi ha un substrat material, per si inert, que rep vida i moviment de dues forces materials: la calor i el fred.\nAl segle xix, l'hilozoisme torna a aparèixer en alguns autors materialistes que creien que l'animació estava present en els àtoms i en l'èter, i en l'àmbit de l'anomenada psicosofia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'hipokéimenon (del grec ὑποκείμενον) és un terme emprat en metafísica que significa 'allò subjacent', traduït de vegades en llatí com subiectum, que passa al català en la forma de subjecte.\nQuan es parla d'hipokéimenon es parla de la teoria substancial que persisteix en quelcom a través de qualsevol canvi, n'és l'essència bàsica. D'acord amb la definició d'Aristòtil en categories, l'hipokéimenon és quelcom que es pot predicar per altres coses, però no es pot predicar per altres persones.\nL'existència del substrat material fou teoritzada per John Locke amb semblança conceptual a la substància de Baruch Spinoza i el concepte de noümen.\nLocke teoritzà aquest concepte quan totes les propietats sensibles fossin abstretes de l'objecte, com ho són el color, el pes, la densitat o el gust, i continuaren sent quelcom de més respecte de les propietats adherides, cosa que permetria a l'objecte l'existència independent de les propietats sensibles que es manifesta en l'observador. Locke veié aquest ingredient ontològic com necessari si volíem ser capaços de considerar objectes a tota existència independent de la nostra ment. El substrat material mostra una dificultat idealista en Locke, com ho és la seva naturalesa existencial que pot no ser directament probable en la manera que defensa l'empirisme (prova per exhibició experimental). Tanmateix, ell creia que les raons filosòfiques eren prou fortes perquè l'experiència fos aprovada.\nL'existència del substrat fou negada per George Berkeley, que manté que un objecte consisteix en res més que aquelles propietats sensibles que l'objecte manifesta, i aquestes propietats només existeixen en l'acte de la percepció sobre elles.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts. En determinats contextos, es parla de \"pensament sistèmic\" i en altres d'holisme metodològic\". Se sol presentar com a oposat o bé al reduccionisme o bé a \"l'individualisme metodològic\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un hòlon (del grec ὅλον, \"sencer\") és quelcom que és alhora un tot i una part. El mot apareix amb Arthur Koestler en el seu llibre El fantasma a la màquina. Koestler proposa aquest concepte a partir de dues observacions.\nLa primera és influenciada per la paràbola dels dos rellotgers del premi Nobel d'economia Herbert Simon, en què Simon conclou que l'evolució de sistemes simples vers sistemes complexos serà més ràpida si hi ha estats intermediaris estables en el procés evolutiu que no pas si en són absents. La segona observació prové del mateix Koestler, en la seva anàlisi de les jerarquies i estats intermediaris estables en el si dels organismes vius i de les organitzacions socials. Koestler conclou que, encara que sigui fàcil identificar subconjunts o parts, els conjunts i parts no existeixen enlloc en un sentit absolut.\nProposa aleshores el mot hòlon per a descriure la natura híbrida dels subconjunts i de les parts de sistemes in vivo. Des d'aquest punt de vista, els hòlons existeixen alhora en tant que conjunts autocontinguts en relacions amb llurs parts subordinades, i en tant que parts dependents en l'altre sentit. Koestler diu també que els hòlons són unitats autònomes i autosuficients que posseeixen un cert grau d'independència i gestionen imprevistos sense referir-se a les autoritats superiors.\nAl mateix temps, aquests hòlons estan subjectes al control d'una o diverses d'aquestes autoritats superiors. Mentre que la primera propietat assegura que els hòlons són estats estables, capaços de resistir a les anomalies, l'última indica que són estats intermediaris, que proveeixen al conjunt superior un context de funcionalitat apropiada.\nFinalment, Koestler defineix l'holarquia com una jerarquia d'hòlons autoregulats que funcionen al principi com a conjunts supraordenats de llurs components, després en tant que parts dependents i subordinades al control de nivells superiors, i finalment en coordinació amb llur medi local.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Homo mensura o L'home és la mesura de totes les coses és un pensament atribuït a Protàgores (480-410 aC).\nAquesta expressió planteja un problema d'interpretació, car pot entendre's que cada individu és la mesura de totes les coses o que el gènere humà és la mesura de totes les coses. En el primer cas, obtindríem un relativisme de caràcter individual. Cada persona percep la realitat d'una forma. En el segon, un relativisme respecte de l'espècie humana. La humanitat, la societat, és la que construeix els valors i els costums, res no està donat en la natura.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte. El terme idea tradueix la paraula grega eidos, que també es pot traduir per 'forma', i té relació directa amb el significat d'allò que es veu, allò que es pot veure. Tenint en compte que el terme \"forma\" (relacionat amb idea) s'ha d'entendre en el sentit que té en paraules com informació, i que el terme grec relacionat amb \"veure\" és teorein ('teoria'), es mostra la relació entre aquests significats. Així, una idea seria tot allò que es pot concebre mentalment, l'objecte de les teories o, més acuradament, el significat d'una oració. Els conceptes, en canvi, farien referència més aviat als termes generals.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En filosofia la identitat és la relació que tota entitat manté només amb si mateixa.La identitat pròpiament es refereix a la identitat numèrica, com diferent de la semblança exacta o identitat qualitativa. En canvi, la identitat numèrica es dona quan no hi ha pròpiament dues entitats, sinó una de sola que potser duu dos noms. D'acord amb el principi d'identitat dels indiscernibles, dues entitats no poden compartir totes les seves qualitats i ser tanmateix numèricament diferents.Diferents tipus d'entitats tenen criteris diferents per determinar la identitat numèrica. Per exemple, en matemàtiques, dues entitats són idèntiques si i només si en tots els seus elements es verifiquen el mateix. En canvi, als clubs, els membres poden canviar i el club romandre el mateix. Els criteris d'identitat moltes vegades són difusos i condueixen a paradoxes, com la paradoxa sorites o la paradoxa de Teseu.\nLa relació d'identitat numèrica és una relació d'equivalència, simètrica, reflexiva i transitiva. Tanmateix, de vegades els filòsofs han proposat criteris d'identitat que no respecten totes aquestes propietats.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societats humanes. Per tal motiu, ha de respondre a criteris genuïnament humans, deixant de banda consideracions religioses i similars, que s'englobarien dins la categoria d'ideologies parapolítiques.\nEl tret característic de les ideologies polítiques és, doncs, la recerca del màxim benestar humà, seguint així l'ètica utilitarista i el positivisme. Les diferències son producte de la concepció de l'home i la seva satisfacció (diferències horitzontals), així com de la rigidesa de les relacions i estructures polítiques (diferències verticals).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'imperatiu categòric és un principi ètic formulat per Immanuel Kant en la Fonamentació de la metafísica dels costums i la Crítica de la raó pràctica, que ens mostra, de manera racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta. És un dels principis fonamentals de la filosofia kantiana. La voluntat es dona a si mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Però cal distingir dos tipus d'imperatius: els imperatius hipotètics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un càstig, propis d'una ètica teleològica, (Kant els rebutja), i els imperatius categòrics, propis d'una ètica deontològica (el deure pel deure, acceptats per Kant). Així trobem la màxima kantiana definida com a imperatiu categòric: actua només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal. El que Kant pretén és trobar un referent moral racional que permeti de crear una ètica universal, seguint el principi següent: actua com creus que hauria de fer-ho tothom, que seria una formulació més senzilla de l'imperatiu categòric de Kant. Aquesta afirmació no es refereix a imitar la massa social i tenir-la com a referent dels actes de cada individu, sinó que es refereix a idealitzar-la de manera universal jerarquitzant la idea del bé.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta. En l'ésser humà actua com a sinònim de persona, però s'usa el terme individu per fer èmfasi en la diferència de cadascú i no en el que hi ha de comú a l'espècie o a la comunitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La individualització (o individuació) pot definir-se com un procés pel qual els individus esdevenen unitats reproductives viables en la vida social, de tal manera que passen a acomplir l'antic paper que feien les famílies des de temps immemorials.\nFou Émile Durkheim, un dels fundadors de la sociologia, qui ja observà en la De la divisió del treball social que l'avenç de la divisió del treball implicava un creixement de l'autonomia dels individus. En aquesta obra plantejava la paradoxa de com és possible que, tot i esdevenir més autònom, en els països avançats l'individu arribi a dependre més estretament de la societat. En altres escrits també defensa que l'expansió de les funcions i de l'acció de l'Estat contribueix a la individualització. Així, el reconeixement per part de l'Estat dels drets de l'individu suposa l'erosió de tots aquells grups secundaris com la família, les associacions comercials i professionals, l'església o les corporacions territorials, que tendeixen a absorbir la personalitat dels seus membres.\nLa teoria moderna de la individualització fou formulada per Ulrich Beck el 1986. Segons aquest autor, constitueix un concepte que descriu la transformació estructural i sociològica de les institucions socials així com la relació que mantenen els individus amb la societat. Suposa l'alliberament dels individus dels seus rols i constrenyiments tradicionals en diversos sentits. L'individu es veu separat dels seus lligams i xarxes de suport tradicionals, però els substitueix per les limitacions i controls imposats pel mercat de treball i per altres agències i institucions secundàries. En la mesura en què els individus han estat destradicionalitzats, es veuen deseixits del seu destí de classe. Així mateix les dones es veuen alliberades del seu treball domèstic obligatori i de la supeditació als seus marits com a rols adscrits. Finalment, les velles formes de treball rutinari i disciplinari es troben en declivi amb l'aparició d'horaris de treball flexibles, ocupacions precàries i llocs de treball descentralitzats.\nA partir d'anàlisis desenvolupades per Talcott Parsons, el terme individualització es fa servir també més recentment en el sentit d'individualisme institucionalitzat. En la mesura en què gran part dels beneficis de l'Estat de benestar pressuposen tenir una ocupació remunerada basada en un contracte de treball i que els drets que generen són bàsicament individuals, podem parlar d'institucionalització de l'individualisme. De tota manera, fóra un error confondre d'individualització com a procés amb l'individualisme com a ideologia o com a resultat. Una col·lectivitat individualitzada no és necessàriament una societat de massa atomitzada en què hagin desaparegut els vincles i les solidaritats entre els individus. La teoria de la individualització tan sols destaca els nous condicionants estructurals en què es produeixen i es mantenen les relacions socials.\nL'adveniment de la individualització es produeix en la nova societat del risc, caracteritzada per una modernitat reflexiva en contraposició amb la societat industrial clàssica. Mentre que el principi bàsic d'aquesta era la distribució de béns, en la societat del risc passa a primer pla la distribució de ‘mals' o perills. Una de les dimensions essencials de la societat del risc és la lògica de la distribució dels riscos associats amb la modernització, però a aquests se li afegeixen noves inseguretats socials, biogràfiques i culturals.\nDe fet, la modernització reflexiva implica no tan sols un canvi estructural, sinó la transformació de la relació entre les estructures i els agents socials. Quan s'assoleix un cert nivell en el procés de modernització, els agents tendeixen a esdevenir més individualitzats, és a dir, menys constrets per les estructures. En efecte, el canvi estructural força els actors a alliberar-se de les estructures. Per tal que la modernització avanci amb èxit, els agents s'han de deseixir de les constriccions estructurals i contribuir activament a conformar el procés de modernització.\nLa teoria de la individualització resulta un dels enfocaments més fecunds a l'hora d'explicar els canvis esdevinguts en la família en els darrers temps. Mentre que en la societat preindustrial la família era sobretot una comunitat de necessitat mantinguda unida per una obligació de solidaritat, en el món contemporani el desig d'autorealització ha fet passar a primer pla la lògica d'unes vides projectades individualment. Així la família està esdevenint cada vegada més una relació electiva i una associació de persones individuals més que no pas un col·lectiu permanent amb una forta densitat institucional. Igualment, els vincles dins la família tendeixen a assemblar-se a la relació pura. Tant el mateix procés d'individualització com el caràcter optatiu de la família afebleixen la institució del matrimoni i donen carta de legitimitat a un seguit de tipus de llars amb fills a càrrec que, tot i existir abans, gaudien d'una escassa visibilitat pública i eren considerats com a poc convencionals.\nMalgrat que la individualització implica un augment de l'autonomia personal, l'existència privada individualitzada cau cada vegada més sota la dependència de situacions i condicions que es troben completament fora de l'abast de l'individu. Històricament l'expansió del mercat de treball fou un dels principals motors de la individualització. Amb l'increment de l'activitat econòmica femenina aquest procés s'intensificà. Gràcies a la seva entrada al mercat laboral, les dones treballadores resten alliberades de la seva dependència de les xarxes tradicionals, però passen a estar sotmeses a les limitacions imposades pels mercats i per la seva regulació.\nSota les condicions de l'Estat de benestar, les biografies de classe, que tenien un fort caràcter vinculant, es transformen en biografies reflexives que tendeixen a dependre de les decisions dels actors. El marge per a la presa d'aquestes decisions varia molt en funció del grau de desenvolupament de l'Estat de benestar. A mesura que se expandeix l'àmbit dels drets socials de ciutadania, és a dir, a mesura que augmenta la capacitat de desmercantilització i de desfamiliarització de l'Estat de benestar, aquest marge de decisió tendeix a ampliar-se.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Intuïció sensible a la filosofia d'Immanuel Kant és la forma que té l'ésser humà de conèixer, ineludiblement a través dels sentits. Segons Kant, el coneixement que extraiem del món té certes condicions formals, que són:\n\nL'espai, consistent en un marc a priori on es troben els objectes sensibles. Kant explica que no podem comprendre ni imaginar un buit d'espai. Un exercici que pot ajudar a entendre això seria imaginar un objecte (per exemple una capsa). Tenir la representació de la capsa a la ment, intentar d'eliminar-la. A la ment ara ja no hi ha cap objecte, tanmateix continua existint un espai en què formalment es representen els conceptes sensibles. D'aquesta manera, és lògic pensar que no podem imaginar el buit d'espai.\nEl temps, après en percebre's successió i simultaneïtat d'esdeveniments i la mutabilitat progressiva de les representacions sensibles.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El jo és la construcció d'una persona, l'essència que aglutina els diferents trets de la personalitat i que la distingeix com a individu diferent dels altres; és la consciència de ser un mateix enfront l'alteritat. Cadascú és un \"jo\" per a ell mateix. La paraula també fa referència al pronom personal tònic que s'usa per referir-se a aquesta entitat abstracta.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Kathèkon (en grec καθῆκον; en plural καθήκοντα, kathèkonta) és un concepte grec, forjat pel fundador de l'estoïcisme, Zenó de Cítion, que significa «comportament adequat», «acció convenient a la naturalesa» o també «funció apropiada». Kathèkon va ser traduït al llatí per Ciceró com officium, i per Sèneca com convenentia. D'acord amb la filosofia estoica, l'home ha d'actuar d'acord amb la natura, que és el sentit primari de kathèkon.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar sotmès a un subjecte diferent d'un mateix, autoritat, poder que estableixi una alienació, deure, disciplina o qualsevol condició no establerta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En altres paraules, cosa que permet a la persona humana decidir si vol fer quelcom o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes.\nEl lliure albir és un concepte que ha estat discutit durant centenars d'anys, especialment en contextos filosòfics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposició a conceptes tals com: esclavitud, subjecció i opressió o determinisme entre altres.\nAltres conceptes relacionats amb la llibertat en general són les llibertats cíviques, que són respectades o no per diferents tipus de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Aquests actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'exercir públicament una religió o defensar les pròpies idees.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.\nAfrontar aquesta qüestió ha requerit comprendre la relació entre la llibertat i la causa, així com esbrinar si les lleis de la natura són causalment determinístiques. Les diverses postures filosòfiques sobre el tema difereixen en la seva opinió sobre si tots els esdeveniments estan determinats o no –determinisme contra indeterminisme–, així com en si la llibertat pot coexistir amb el determinisme –compatibilisme contra incompatibilisme. Així doncs, els deterministes convençuts argumenten que l'univers és determinístic, i que això fa que el lliure albir sigui impossible.\nEl principi del lliure albir té connotacions religioses, ètiques i científiques. Per exemple, en l'àmbit religiós, el lliure albir pot implicar que una deïtat omnipotent no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals. En ètica, pot implicar que els individus poden ser responsabilitzats moralment per les seves accions. En l'àmbit científic, pot implicar que les accions del cos, incloent-hi el cervell i la ment, no estan completament determinades per la causalitat física. La qüestió del lliure albir ha estat un tema central des dels començaments del pensament filosòfic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El logocentrisme és la tendència d'un discurs, relat o narrativa a tancar-se dins de la seva pròpia lògica, i de la persona o grup que l'enuncia, i a considerar-se a ell mateix com a model de referència. Aquest concepte postestructuralista va ser introduït pel filòsof alemany Ludwig Klages i représ per Jacques Derrida. Es un tipus de centrisme i de biaix ideològic i cognitiu que ocorre sovint, però no únicament, al llenguatge del discurs. Per exemple, un cas particular del logocentrisme és el fonocentrisme, que parteix de la idea que la paraula parlada i els sons són superiors a la llengua escrita. També és usual a l'estètica, la literatura i la pròpia filosofia.El logocentrisme és fruit del món occidental modern i ja abans del centrisme europeu (eurocentrisme), que comprèn tota forma de racionalitat des d'una racionalitat \"universal\" que en realitat és europea, de l'imperialisme de tot allò europeu com \"El Racional\". Des del logos d'algunes filosofies de l'antiga Grècia va reprendre importància al renaixement i, amb la raó il·lustrada aquesta racionalitat va esdevenir instrumental. El logocentrisme europeu és binària, redueix tot a categories extremes i oposades, com bo i dolent, bonic i lleig, etc. i altament masclista pel fet d'incloure uns patriarcalisme i androcentrisme molt pronunciat, per la qual cosa l'estudi de les seves conseqüències en l'actualitat pertanyen als estudis de gènere i del feminisme.Occident ha elaborat diverses màscares de centrisme, com l'egocentrisme, l'androcentrisme, l'eurocentrisme i el logocentrisme, per a reduir l'altre. Totes són imperialistes i totalitàries, entenent l'estrany, l'aliè, com una variació. La descentralització no és suficient per a empoderar l'altre, és a dir, reconéixer el seu poder i transformar la relació de domini amb ell per una altra d'horitzontal, sinó que cal també socialitat: accedir i relacionar-se amb l'altre per mitjà de la carícia sense que perdi l'alteritat ni reduir-lo.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'. També es pot entendre com a 'intel·ligència', 'pensament', 'ciència', 'estudi', 'sentit'. Logos significa 'intel·ligència' pura de l'ésser humà i també la 'paraula', lligant per primer cop llenguatge i pensament racional.\nHistòricament, ha estat fet equivalent a la raó (a Grècia) i al Déu creador i ordenador (edat mitjana). En el dualisme tradicional, criticat per Nietzsche, equival a la part cerebral de l'ésser humà, en oposició a l'instint i la passió.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El principi de la mà invisible és una forma metafòrica encunyada per l'economista escocès Adam Smith. La trobem en diversos dels seus escrits i de forma especial en La Riquesa de les Nacions. La metàfora intenta descriure el mecanisme pel qual un individu que pretén obtenir un benefici personal i que posa el seu esforç en aconseguir-ho, acaba estimulant l'economia de la seva comunitat i millorant el nivell de benestar d'aquesta, sense que això formés part de les seves pretensions inicials.\n\n\"No és per la benevolència del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sinó perquè aquests miren pels seus propis interessos\".Els seus propis interessos són els d'obtenir uns beneficis derivats de les vendes dels seus productes a uns potencials consumidors. Per la seva banda, aquests consumidors veuran satisfetes unes necessitats gràcies a l'interès egoista del carnisser, del cerveser i del forner. Tanmateix, la idea inicial d'aquests no és la de millorar el nivell de benestar de la comunitat sinó simplement la d'obtenir un benefici.\n\n\"...gestionant aquesta indústria de manera que el seu producte sigui del major valor possible, ell cerca únicament el seu propi benefici, i en això, com en molts altres casos, és dirigit per una mà invisible per assolir una fi que no era part de la seva intenció\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí. D'aquesta forma, el mal és el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada característica, de vegades apartant-se del lícit o honest, perpetrant desgràcia o calamatidat, convertint-se en conseqüència en una amenaça.És un terme ample solia indicar un judici moral o ètic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que són cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal més conegudes i temudes són Satan i Ahriman. En moltes cultures, és utilitzat descriure actes o idees que són al contrari d'alguna religió.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La metafísica de la presència és una consideració important en la filosofia de la desconstrucció. Aquests filòsofs mantenen que es tracta d'un prejudici metafísic implícit en la cultura occidental. Tim Woods la defineix com la creença o la necessitat d'\"una estructura o fonament absolut o que se certifica a si mateix, situat més enllà de l'operació del llenguatge\". La interpretació desconstructivista palesa que la història sencera de la filosofia occidental, el seu llenguatge i tradicions han posat l'èmfasi sobre l'accés immediat al significat, i per tant Occident s'ha construït una metafísica o ontoteologia al voltant de la noció de presència, privilegiada en comparació amb la idea oposada, la d'absència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Misogínia prové del grec μισογυνία, i significa 'odi a la dona'. La misogínia doncs es defineix com l'odi o l'aversió cap a les dones.\nD'acord amb la teoria feminista, la misogínia pot manifestar-se de diverses maneres, que inclouen denigració, discriminació, violència contra la dona, cultura de la violació i l'objectificació sexual de la dona.La misogínia va existir en moltes de les mitologies del món antic, així com en algunes de les religions. A més, molts dels pensadors més influents de la filosofia occidental han estat catalogats com a misògins.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El monisme considera la persona com un ésser unitari, format per una única realitat i substància.\nReben el nom de monisme totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers està constituït per un sol arkhé o substància primària. Així, segons els monismes materialistes, tot es redueix, en última instància, a matèria, mentre que per als espiritualistes o per a l'idealisme (especialment, l'idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit.\nUna de les contribucions monistes més conegudes a la metafísica va ser elaborada per Leibniz i és la seva teoria de les \"mònades\", tal com la va exposar en la Monadologie. Les mònades són en l'àmbit metafísic el que els àtoms són en l'àmbit físic/fenomènic; les mònades són els elements últims conformadors de l'univers. Són \"formes substancials de l'ésser\", amb les propietats següents: són eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pròpies lleis, no interactives, i cada una és un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta.\nA tall d'exemple de la teoria monista, citem també els antics filòsofs hindús; per a ells, l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes són una il·lusió, de manera que només hi ha una realitat: braman. Assimilat a Occident al concepte de \"Déu\", aquest és la causa primera que explica la resta de l'univers. Per als filòsofs monistes materialistes contemporanis, la matèria formada en el big bang va donar lloc a l'univers i només aquesta matèria explica la realitat.\nAlguns pensadors monistes són:\n\nTales de Milet\nAnaximandre de Milet\nAnaxímenes\nPitàgores\nHeràclit d'Efes\nXenòfanes de Colofó\nParmènides\nSpinoza\nLeibniz\nHume\nHegel", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Mònada (del grec μονάς, \"unitat, un, sol, únic\") és un concepte filosòfic que al·ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitagòrics, fou un terme per a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per a la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió».\nPer als pitagòrics, la generació de la sèrie dels números es relaciona amb objectes de la geometria, així com amb la cosmogonia. Diògenes Laerci, de la mònada s'evoluciona a la díada, d'ella als números, dels números als punts, després a les línies, les entitats de dues dimensions, les entitats de tres dimensions, els cossos i, finalment, els quatre elements: terra, aigua, foc i aire, a partir dels quals es construeix la resta del món.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La navalla de Hanlon, un corol·lari de la llei de Finagle, és un aforisme que diu: No atribueixis mai a la malícia allò que pot ser explicat adequadament per l'estupidesa. També es pot enunciar com: No assumeixis mai malícia quan l'estupidesa basta. Segons Joseph Bigler, la primera vegada que s'usà aquest concepte fou el 1980, en què Robert J. Hanlon de Scranton (Pennsilvània), l'envià a un llibre recopilatori d'acudits diversos relacionats amb la llei de Murphy, titulat Murphy's Law Book Two, More Reasons Why Things Go Wrong. El nom va ser inspirat en la navalla d'Occam.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Necropolítica és un concepte filosòfic que fa referència a l'ús del poder social i polític per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, és a dir, en la distribució desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "No-aferrament és un concepte de diverses cultures espirituals que es referix a un estat en el qual l'individu no es troba afectat per les situacions que l'envolten.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La noció (en llatí notio) és un terme lingüístic de contingut conceptual divers. La seva etimologia, notio, deriva com l'acció del verb noscere 'conèixer, notar', amb el sentit «acció de conèixer» o «acte del coneixement».\nSignificats que cal considerar:\n\nIdea sobre un afer, equivalent a mera 'notícia'. Es té coneixement d'un fet o de quelcom però no s'hi entra de ple a conèixer-lo en profunditat.\nIdea general que permet interpretar el coneixement d'una cosa o d'un fet.\nDefinició de quelcom com a conseqüència del significat anterior.\nIdees ja sabudes. A l'ensenyament pedagògic de les ciències s'empra amb freqüència en aquest sentit. Es consideren en la introducció o presentació d'un contingut, com «nocions prèvies» que es donen per «sabudes». Continguts conceptuals que s'han de tenir com requisits per poder comprendre el que ve després. També es publiquen llibres com Nocions d'aritmètica o de qualsevol altra ciència, en el sentit de «coneixement dels elements inicials» que serveixen d'introducció al coneixement més profund de la ciència en qüestió.\nNocions comunes recuperades pel racionalisme com idees innates anteriors a la formació dels conceptes empírics. Aquest significat està pràcticament oblidat en el pensament de la filosofia actual, però fou filosòficament important a l'edat moderna en la polèmica racionalisme-empirisme sobretot en Spinoza i Leibniz.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El concepte de nòesis (en grec νόησις, 'intuïció, penetració') té el seu origen en el pensament filosòfic de Plató. Ell creà una correspondència entre els camps d'estudi de la metafísica i l'epistemologia, basada en la divisió del món en allò sensible i allò intel·ligible; al món sensible correspon el criteri de la doxa (l'opinió) en tant que material, aparencial, finit, mutable, i per tant enganyós; a allò intel·ligible, el món de les idees, correspon l'episteme, en tant que facultat de penetració intel·lectiva.\nLa nòesis té cabuda en el món intel·ligible de Plató, ço és, en el món de les idees. Per a Aristòtil, la nòesis es refereix a aquella capacitat de la raó d'intuir de forma immediata el coneixement, dels primers principis del coneixement, si, i només si, és de la realitat immediata, contrària a la compressió de les idees de Plató.\nConcepte subjacent a bona part de la tradició filosòfica occidental, la nòesis fou particularment important en el pensament fenomenològic d'Edmund Husserl, per a qui representà l'experiència viscuda en conjunt, des d'un punt de vista subjectiu, és a dir, el conjunt d'actes de comprensió enfocats sobre l'objecte de l'experiència, com la percepció, la imaginació o el record.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència. Té com a objectiu descriure o posar les categories i relacions bàsiques de l'ésser o de l'existència per a definir els ens i els tipus d'ens dins d'aquest context. L'ontologia també pot definir-se com l'estudi de les concepcions de la realitat. L'ontologia sovint, però no sempre, té una relació estreta amb la metafísica. Hom podria dir que l'ontologia fou suggerida indirectament per primer cop per Anaximandre, i que fou definida per primer cop per Parmènides. El mot en català \"ontologia\" prové del grec ὄν (en forma genitiva: ὄντος) \"de l'ésser\" (participi de εἶναι, ésser) i -λογία, \"ciència, estudi o teoria\".\nAlguns filòsofs, especialment de l'escola platònica, proposen que tots els noms substantius es refereixen a ens. D'altres proposen que alguns noms substantius no es refereixen a ens, sinó que són una manera de referir-se a un conjunt d'objectes o esdeveniments. Segons aquest últim punt de vista, en comptes de referir-se a un ens, es refereix a un conjunt d'esdeveniments mentals experimentats per la persona; per exemple, la \"societat\" es refereix al conjunt de persones amb interaccions comunes, la \"geometria\" es refereix al conjunt d'un tipus específic d'activitat intel·lectual.\nQualsevol ontologia ha d'explicar quines paraules es refereixen a ens i quines no, perquè, i quines categories en són el resultat. Quan hom aplica aquest procés als substantius com ara electrons, energia, contracte, felicitat, temps, veritat, casualitat i Déu, l'ontologia es converteix en el fonament de moltes de les branques de la filosofia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Palingenèsia és el concepte de regenerar-se o tornar a néixer que es troba en diferents camps com la filosofia, la teologia, la biologia o la política. El mot prové del grec: 'palin' (de nou) i 'genesis' (naixement).\nEn filosofia, es refereix a la doctrina que afirma la regeneració o reaparició periòdica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes ànimes i de la mateixa realitat com a conjunt, i equival a l'etern retorn. En teologia, la paraula pot referir-se a la reencarnació o al renaixement espiritual cristià simbolitzat pel baptisme. En biologia, és un terme equivalent a recapitulació, la hipòtesi avui refutada que afirma que les fases de desenvolupament d'un organisme passen pels mateixos canvis experimentats en la seva forma i estructura que en l'evolució de l'espècie. En teoria política, la palingenèsia és un component central de l'anàlisi del feixisme de Roger Griffin com a ideologia fonamentalment modernista.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Panta rei (del grec Πάντα ῥεῖ) és un concepte atribuït per Plató al filòsof presocràtic Heràclit que esquematitza la seva suposada opinió que tot està en canvi continu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El panteisme (en grec: pan, \"tot\" i theos, \"déu\": literalment \"Déu és tot\" i \"tot és Déu\") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents. La llei natural, l'existència i l'univers (la suma de tot el que va ser, és i serà) es representa per mitjà del concepte teològic de \"Déu\".\nEl panteisme és la creença que el món i Déu són el mateix, és més una creença filosòfica que religiosa. El panenteisme, per la seva banda, és la creença que cada criatura és un aspecte o una manifestació de Déu, que és concebut com l'actor diví que ocupa alhora els innombrables papers d'humans, animals, plantes, estrelles i forces de la naturalesa. Alguns filòsofs que han presentat aquesta visió de Déu serien Spinoza, Nicolau de Cusa o Pierre Charron.\nEl panteisme és incompatible amb la creença en un Déu personal, és per això que per a alguns sigui una expressió de l'ateisme.\nNo obstant això també aporta un nexe d'unió entre diferents religions, per exemple hi ha poca diferència entre aquesta visió o el Déu cristià omnipresent, o el qual per als budistes \"l'un és el tot\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment. Racionalment, una persona no pot recórrer un estadi de longitud, perquè primer ha d'arribar a la meitat d'aquest, abans a la meitat de la meitat, però abans encara hauria de recórrer la meitat de la meitat de la meitat i així eternament fins a l'infinit. D'aquesta manera, teòricament, una persona no pot recórrer un estadi de longitud, encara que els sentits mostrin que sí que és possible.\nPertanyen a la categoria de paradoxes anomenades sofismes, açò és, que no sols aconsegueixen un resultat que sembla fals, sinó que a més ho és. Això és degut a una fal·làcia en el raonament, produït per la falta de coneixements sobre el concepte d'infinit en l'època en què van ser formulades.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En la retòrica clàssica la parresia era una manera de «parlar amb franquesa o d'excusar-se per parlar així». El terme prové del grec παρρησία parrhēsía (παν = tot + ρησις/ρημα = locució, discurs) que significa literalment «dir-ho tot» i, per extensió, «parlar lliurement». Implica no només la llibertat d'expressió sinó l'obligació de parlar amb la veritat per al bé comú, àdhuc davant d'un perill individual.\nSegons explica el filòsof francès Michel Foucault, aquesta paraula del grec antic té tres formes diferents: Parrhesia és un substantiu, que significa \"lliure d'expressió\"; Parrhesiazomai és un verb, que significa \"fer servir la parrhesia\"; i Parrhesiastes és un substantiu, que vol dir aquell que utilitza parrhesia, o \"aquell que diu la veritat\".El terme apareix per primer cop a la literatura grega emprat per Eurípides, i es pot trobar en textos grecs antics de finals del segle V a.C. fins al segle V d.C. Implica no només llibertat d'expressió, sinó l'obligació de dir la veritat pel bé comú, fins i tot a risc de posar la vida o la reputació personal en perill.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Pathos és un vocable grec (πάθος) que pot prendre diverses accepcions. És un dels tres modes de persuasió en la retòrica (juntament amb l'ethos i el logos), segons la filosofia d'Aristòtil. En la Retòrica d'Aristòtil (llibre 1, 1356), el pathos és l'ús dels sentiments humans per afectar el judici d'un jurat. Un ús típic seria intentar transmetre a l'audiència un sentiment de rebuig cap al subjecte d'un judici per intentar amb això influir en la seva sentència. En aquest sentit, es pot dir que crear en l'audiència un sentiment de rebuig cap al subjecte jutjat, al marge del fet que s'està jutjant, és en el sentit etimològic de la paraula crear un argument patètic.\nEs pot utilitzar aquest terme per a referir-se al sofriment humà normal d'una persona, el sofriment existencial, propi de l'ésser humà en el món i contrari al patiment patològic o mòrbid. Significa també passió, disbauxa passional no patològica però induïda.\nEn la crítica artística, la paraula pathos s'utilitza per a referir-se a l'íntima emoció present en una obra d'art que desperta una altra emoció similar en qui la contempla.\nEs pot definir com: «tot el que se sent o experimenta: estat de l'ànim, tristesa, passió, patiment, malaltia».\nConcepte ètic referit a tot el rebut per la persona, biològicament i cultural.Dins del binomi eros-pathos, s'entén com la bipolaritat permanent d'amor-mort, del cicle genèsic que enllaça amb el patiment de l'amor, o amb l'amor sofrent.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El pensament feble és un concepte encunyat per Gianni Vattimo propi de la postmodernitat que defensa un relativisme enfront de la caiguda de la ideologia anterior (\"forta\") i el perpetu canvi, que provoca manca de certesa, agreujada pel xoc cultural constant. El pensament feble no creu en la metafísica, permet la interpretació divergent d'un mateix fenomen i eleva la consideració del sentit comú, el sentir popular i els moviments socials davant els partits polítics. Rebutja l'existència d'un únic paradigma explicatiu de la realitat i es mou en l'eclecticisme entre els pensadors contemporanis. Situa l'individu en el centre, però l'entén com un ésser en permanent construcció.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La perfecció és el grau màxim d'assoliment o completesa d'un ésser o esdeveniment, com indica la seva etimologia (del llatí perficiō, acabar). El terme s'aplica sobretot a l'ètica i l'estètica, essent la persona perfecta aquella que reuneix una conducta admirable (realització del bé) i bellesa física. Una obra mestra és un treball perfecte segons uns cànons ètics i estètics. En un altre sentit pot referir-se a una relació amb una altra persona, adient o escaient, com per exemple el mite de la parella perfecta o ideal, o per dur a terme una tasca.\nPitàgores associà la perfecció a l'esfericitat i al nombre deu. Així mateix 10 és la nota màxima en molts sistemes escolars, com el català (el concepte matemàtic de nombre perfecte, però, no inclou únicament el 10). Posteriorment es va associar amb Déu, definit com una criatura perfecta en oposició a l'home (argument desenvolupat per l'escolàstica i després per Descartes). Aquesta associació va reforçar el sentit de perfecció com a insuperable.\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Pessimisme (del llatí pessimum, 'el pitjor') és una doctrina filosòfica que afirma (invertint la tesi leibniziana) que vivim en el pitjor dels mons possibles.\nDintre del context del pensament occidental, aquesta idea sorgeix amb l'anomenat \"pessimisme grec\" o amb la doctrina del filòsof Hegesias. Ja Plutarc refereix, prenent-la d'Aristòtil, la famosa llegenda de Silè, que declara: \n\"Una vida viscuda en el desconeixement dels propis mals és la menys penosa. És impossible per als humans que els succeeixi la millor de les coses, ni que puguin compartir la naturalesa del que és millor. Per això, és el millor, per a tots els homes i dones, no néixer; i el segon després d'això —la primera cosa que poden aconseguir els humans— és, una vegada nascuts, morir tan ràpid com es pugui.\" (Consolatio ad Apollonium, 27, 115B-C)\nAmb tot, la fonamentació més o menys sistemàtica del pessimisme té lloc amb els filòsofs de l'irracionalisme del segle xix, com Schopenhauer, Mainländer, Eduard von Hartmann i Søren Kierkegaard. Ja en el segle xx, s'enrolen també en aquest corrent de pensament Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre i Emil Cioran.\nSigmund Freud podria també ser descrit com un pessimista i va compartir moltes de les idees de Schopenhauer. Va veure l'existència humana com estant sota atac constant de dues forces dintre d'un mateix, les forces de la natura i de relacions amb els altres. La cita següent, de Civilització i els seus descontents, és potser el millor exemple del seu pessimisme: \n\"Podem citar molts avantatges que devem a la molt menyspreada era d'avanços científics i tècnics. En aquest punt, no obstant això, la veu de la crítica pessimista es fa sentir, recordant-nos que la majoria d'aquests plaers segueixen el patró del \"plaer barat\" recomanat en certa broma, un plaer que un pot gaudir parant una cama nua fora dels llençols una nit freda d'hivern, i tornar-la a ficar dins... Quin bé és per a nosaltres una llarga vida si és dura, sense gaudiment i tan plena de sofriment que no podem més que donar la benvinguda a la mort com un repartidor?\".\nÉs possible referir-se també a un cert rerefons pessimista inherent a les religions (particularment el budisme), encara que totes tendeixen, en major o menor mesura, a garantir algun tipus de redempció. Per al cristianisme, per exemple, l'esperança és una de les anomenades virtuts teologals. El pessimisme s'adhereix, d'acord amb l'esperit bíblic, a la noció que aquest món és l'estatge del mal. Per aquest motiu, aquest concepte es relaciona, bastant freqüentment, amb doctrines tals com l'escepticisme, el nihilisme, l'ascetisme i fins i tot el misticisme, entre altres.\nLa noció de pessimisme s'oposa al concepte filosòfic d'optimisme.\n\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El pla d'immanència és un concepte important en la filosofia de Gilles Deleuze. En termes generals, la noció d'immanència (o residència dins del subjecte agent) és contrària a la de transcendència. Deleuze desenvolupa la idea que la totalitat d'allò que existeix es troba a un mateix nivell d'igualtat ontològica. Contra els pressupòsits de la transcendència, és a dir, que hi ha objectes, éssers o substàncies superiors o més enllà a l'existència terrenal o al nostre coneixement, Deleuze desenvolupa la idea d'un espai únic d'immanència compartida. En tant que subjectes, no ens trobem entre dos plans com en el dualisme de Plató o el dualisme cartesià sinó que som part del món. No existiria cap mena de diferència metafísica entre la nostra ment (res cogitans) i el món (res extensa).La inspiració principal per aquesta idea prové de l'estudi que Deleuze realitzà sobre Spinoza, que proposava un tipus de monisme segons el qual el món és una única substància. L'altra gran influència per a la filosofia vitalista de Deleuze és Henri Bergson, si bé adaptada a un materialisme d'esquerres. En el seu darrer assaig, titulat Immanència, Deleuze escriu “Només quan la immanència no és més immanència per a res que no sigui si mateixa podem parlar d'un pla d'immanència.” A Què és la Filosofia? (1991) Deleuze i Félix Guattari desenvolupen els fonaments que constitueixen la filosofia a partir d'aquest concepte. En paraules de Bruno Cicero Poo, resumint l'esquema conceptual, \"la filosofia s'oposa al caos creant conceptes, mitjançant personatges conceptuals sobre un plànol d'immanència.\"", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Pneuma (en grec πνεῦμα) és un mot del grec antic que significa 'respiració', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (spiritus en llatí); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' 'ànima' (ψυχή en grec, anima en llatí) i en qualsevol cas diferenciat o àdhuc oposat al de 'cos' (σὠμα en grec, corpus en llatí).\nS'empra amb diferents significats en els escrits mèdics i filosòfics de l'Antiguitat clàssica, particularment en el seu concepte fisiològic, i en les traduccions bíbliques de paraules hebrees com nefesh, ruaj i neshamà.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un postulat és una proposició fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que és necessària per a servir com a base per a deduccions ulteriors. En la metodologia antiga era contraposat a l'axioma, pel fet de no ésser evident ni universalment acceptat, i al teorema, pel fet de no ésser demostrable. En la metodologia postulat i axioma s'utilitzen com a sinònims sense criteris d'evidència o de certesa, però es recolza entre d'altres en la comptabilitat amb altres posulats i el nombre de conseqüències que se'n poden deduir.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "S'entén per predicable o categorama les diferents maneres de relació que es donen entre el subjecte i el predicat d'una proposició lògica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El principi d'individuació (en llatí \"principium individuationis\") és el principi filosòfic que condiciona i fa possible la individualitat i el caràcter concret dels éssers i explica la multiplicitat i la diversitat dels individus.\nEl terme individuació fa referència a\n\nla particularització del general i unitari en éssers individuals (per exemple, de la humanitat en diferents pobles i persones).\nl'esdevenir-un-mateix de l'ésser humà, pel qual pren consciència de la seva individualitat i de la diferència que el separa dels altres éssers humans.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El principi de no-agressió és una posició moral que afirma que l'agressió és intrínsecament il·legítima. Aquest principi està vinculat amb el dret a la propietat privada, ja que per analitzar una determinada agressió a vegades convé saber quins drets té sobre una determinada propietat. Una agressió, tenint en compte el principi de propietat privada, és la iniciació o amenaça de violència contra una persona o propietat legítimament d'un altre. En concret, les accions preses que no han estat sol·licitades per altres i que afecten físicament la propietat d'un individu, independentment de si el seu resultat és perjudicial o no per al propietari, són considerades violentes o agressives quan van en contra de la lliure voluntat del propietari i poden interferir amb el seu dret a l'autodeterminació i al principi de no-agressió. Els partidaris del principi de no-agressió hi apel·len com un argument a favor de la immoralitat d'un robatori, un acte vandàlic, un assalt i un frau. A diferència del principi de la no-violència, el principi de la no-agressió no s'oposa a la violència utilitzada en la defensa pròpia o en defensa d'altres. Molts partidaris argumenten que el principi de no-agressió s'oposa a polítiques com les lleis que afecten els crims sense víctimes, impostos coercitius i el servei militar. El principi de no-agressió és el fonament de la filosofia llibertària.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència. Se sol usar el terme en un sentit no material, és a dir, una descàrrega informàtica pot progressar per exemple, en el sentit que avança, però usualment es reserva la paraula per parlar de canvis socials o ideològics.\nAquesta idea que la vida o la humanitat avancen suposa una determinada concepció del temps, per això és impossible en cultures que creuen que el temps és cíclic i a més a més implica optimisme i una visió teleològica (creure que tots els éssers es van perfeccionant i igualment les comunitats a què pertanyen). Per això va sorgir amb la Il·lustració i va consolidar-se al segle xix, amb els grans canvis tècnics associats a la Revolució Industrial.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és. Una propietat concreta es pot considerar com una forma de ple dret de l'objecte, que a més en general tindrà també altres propietats. Comprendre com diferents ens determinades poden d'alguna manera compartir algunes mateixes propietats és al fonament del problema dels universals.\nAixí, una propietat es diferencia dels objectes individuals en que pot ser instanciada, i sovint a més d'una cosa. Es diferencia de la classe lògica i matemàtica en que no inclou cap concepte d'extensionalibilitat que la propietat es considera distinta dels objectes que la posseeixen. Les propietats poden o no ser quantificables, i per tant ser o no mesurades en quantitats. El terme atribut té el mateix significat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El providencialisme és la creença segons la qual la voluntat de Déu és evident en cada esdeveniment. Pot, a més a més, ser descrit com la convicció que el poder de Déu (o Divina providència), és tan completa que l'home no pot igualar la potència divina, ni comprendre la integritat del seu projecte. Un altre aspecte del providencialisme és la convicció que el pla de Déu sobrepassa tot control humà, i que, de vegades, allò es pot expressar per esdeveniments aparentment nefastos sobrevenint a bones persones. Pot igualment ser comprès com la convicció que, tot el que sobrevé, ho és per al més gran bé.\nEl providencialisme va ser objecte de nombroses discussions en els cercles europeus que intentaven justificar l'imperialisme, al segle xix, atès que els sofriments causats per la conquesta europea era justificat pels motius de la persecució del pla de Déu i de la difusió del cristianisme als països llunyans.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Els quàlia són el nom genèric que adopten tots aquells continguts subjectius de la ment en filosofia. Corresponen a les sensacions i idees qualitatives, com per exemple la percepció exacta d'un color concret o un sentiment.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La quidditat, traducció al català del llatí quidditas (provinent del pronom interrogatiu quid 'què'), és en filosofia emprat en l'escolàstica medieval per Sant Tomàs d'Aquino al segle XIII com a sinònim d'essència o naturalesa.\n\nPer això, que la quidditat sigui l'essència derivada de la definició pròpia de les coses, ço és, la resposta al quid, al què, dels éssers, el que constitueix el seu ésser amb independència de la seva existència:\n\nEn aquest sentit, el filòsof dominic l'empra en substitució de l'expressió d'Aristòtil «el que cada cosa és» (τό τί ήν είναι), i per adequar el terme àrab mahiya (ماهية) emprat pel seu comentador Avicenna. Diferenciant així l'existència de l'essència, donant al seu terme quidditat la segona accepció.\nAl pensament tomista, l'essència i l'existència es diferencien en tots els éssers contingents, és a dir, el que poden ser o no ser, en termes teològics: tot ésser creat. Així doncs, segons el pensador dominic, només en Déu la seva essència és el mateix que l'existència:\n\nEn la llista d'errors que es trobarien a les obres d'Antonio Rosmini, la Congregació de la doctrina de la Fe menciona que el filòsof sostenia que la quidditat de l'ens finit seria el seu límit (a diferència de l'infinit la quidditat del qual és la seva mateixa entitat). Així introduiria una definició negativa per a la quidditat dels ens, la qua cosa aniria contra la doctrina catòlica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Raciovitalisme o filosofia de la raó vital (raciovitalismo o filosofía de la razón vital, en castellà), iniciat amb Ni vitalismo ni racionalismo (1924), van ser les expressions que va utilitzar Ortega y Gasset per la seva doctrina filosòfica.\nEn el pensament del filòsof madrileny s'accepten elements del vitalisme i del racionalisme, encara s'oposa al racionalisme grec i a qualsevol intenció d'absorbir l'un amb l'altre. En aquest sentit, tot i que rebutjava el racionalisme clàssic, no arribava fins a posicions irracionalistes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització. Es parteix d'una sèrie d'exemples significatius on es dona una característica concreta i s'infereix que es donarà en els individus semblants o situacions anàlogues. La inducció permet establir hipòtesis i avançar en el coneixement. El seu grau de veritat o certesa, però, resta sempre en qüestió, perquè es poden trobar contraexemples o excepcions que contradiguin la hipòtesi inicial.\nEl raonament inductiu és una modalitat del raonament no deductiu que consisteix a obtenir conclusions generals a partir de premisses que contenen dades particulars. Per exemple, de l'observació repetida d'objectes o esdeveniments de la mateixa índole s'estableix una conclusió per a tots els objectes o esdeveniments d'aquesta naturalesa.\nPremisses: És igual:\n\nHe observat el corb número 1 i era de color negre.\nEl corb número 2 també era negre.\nEl corb número 3 també.Conclusió:\n\nAleshores, tots els corbs són negres.En aquest raonament, es generalitza per a tots els elements d'un conjunt la propietat observada en un nombre finit de casos. Ara bé, la veritat de les premisses (10.000 observacions favorables a aquesta conclusió, per exemple) no converteix en veritable la conclusió, ja que hi podria haver una excepció. D'aquí que la conclusió d'un raonament inductiu només pugui considerar-se probable i, de fet, la informació que obtenim per mitjà d'aquesta modalitat de raonament és sempre una informació incerta i discutible. El raonament només és una síntesi incompleta de totes les premisses.\nEn un raonament inductiu vàlid, per tant, és possible afirmar les premisses i, simultàniament, negar la conclusió sense contradir. Encertar en la conclusió serà una qüestió de probabilitats.Dins del raonament inductiu es distingeixen dos tipus:\n\n Complet: s'acosta a un raonament deductiu perquè la conclusió no aporta més informació que la ja donada per les premisses. En aquest, s'estudien tots els individus abastats per l'extensió del concepte tractat, per exemple:La Jessica i l'Alan tenen tres fills: Sofia, Andrea i Kevin\n La Sofia és rossa,\n L'Andrea és rossa,\n En Kevin és ros,\n Per tant, tots els fills de l'Alan i la Jessica són rossos. Incomplet: la conclusió va més enllà de les dades que donen les premisses. A major quantitat de dades, major probabilitat. La veracitat de les premisses no garanteix la veracitat de la conclusió. Per exemple: La Maria és rossa,\nEn Joan és ros,\nEn Pere és ros,\nEn Jordi és ros;\nPer tant, totes les persones són rosses.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El reduccionisme és la concepció que qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components. Despectivament, pot usar-se per indicar que no es tenen en compte tots els vessants d'una qüestió a debat. El seu contrari és l'holisme.\nEl reduccionisme pot ser ontològic (creure que realment es pot dividir un sistema o que tot depèn d'un sol principi, com l'arkhé) o teòric (implica actuar com si es pogués fer, independentment que es pugui dur a terme o no, per qüestions d'anàlisi). Cert reduccionisme és necessari per a la ciència, ja que no es pot operar amb la totalitat del coneixement alhora.\nMolts filòsofs contemporanis argumenten que qualsevol problema filosòfic és en el fons un problema de llenguatge, participant aleshores del reduccionisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta. Es pot distingir, entre d'altres, el relativisme cultural, el cognoscitiu, el moral, el lingüístic i l'epistemològic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent. La saviesa i la moral s'interrelacionen donant com a resultat un individu que actua amb bon judici. Algunes vegades es pren a la saviesa com una forma especialment ben desenvolupada de sentit comú. L'ideal del savi és posterior al de l'heroi, primerament es destaca aquelles persones fortes o enginyoses i més endavant es reivindica la potència intel·lectual, que troben en els cavallers de l'edat moderna la combinació d'ambdós vessants.Dins el món de les ciències de la informació, la saviesa constitueix el vèrtex de la piràmide constituïda, de menor a major complexitat, per dada, informació, coneixement i saviesa.\nEn la sapiència es destaca el judici sa basat en el coneixement i l'enteniment; l'aptitud de valer-se del coneixement amb èxit, i l'enteniment per a resoldre problemes, evitar o impedir perills, aconseguir certes metes, o aconsellar a uns altres. És l'oposat a l'estupidesa, la ximpleria i la bogeria, i sovint es contrasta amb aquestes. Tomàs d'Aquino defineix la saviesa com \"el coneixement cert de les causes més profundes de tot\" (In Metaphysica, I, 2). Per això, per a ell, la saviesa té com a funció pròpia ordenar i jutjar tots els coneixements. íntimament \nLa saviesa pren les seves referències del que es denomina memòria a llarg termini. En altres termes, el viscut ha d'haver-se experimentat amb suficient freqüència o intensitat com perquè no s'esborri del nostre record, s'insereixi en els esquemes del que considerem bo o dolent i es tingui en compte com a part dels processos de supervivència de l'individu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El sentit comú és \"la consciència del sentir\", segons el Diccionari de Filosofia de Josep Ferrater Mora. No respon a cap òrgan sensible específic, sinó que es tracta d'una funció intel·lectual que unifica tots els altres sentits; com a tal, permet discriminar i comparar les dades sensibles, percebre i ordenar sensacions constituint així l'eina que fa possible fonamentar la consciència sobre la realitat sensible i donar una estructura a la imaginació. Aquest concepte, que en català és sovint associat al seny, té una llarga tradició en filosofia, que ja fou emprat per Aristòtil al De Anima (III, I, 425 a 14 i ss).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Sittlichkeit és el concepte de «vida ètica» o «ordre ètic» proposat pel filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel a la seva obra de 1807 Fenomenologia de l'esperit i a l'obra del 1821 Elements de la filosofia del dret.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme de situació límit fa referència a un concepte filosòfic de Karl Jaspers.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La societat oberta és un concepte originalment suggerit a l'any 1932 pel filòsof francès Henri Bergson i va desenvolupar-se durant la Segona Guerra Mundial pel filòsof britànic, nascut austríac, Karl Popper.En Bergson descriu una societat tancada com un sistema tancat de llei o religió. Com a tal, és estàtica, com ara una ment tancada. En Bergson suggereix que si tots els rastres de civilització desapareguessin, els instints de la societat ara tancada romandrien per l'inclusió o exclusió d'altres. En canvi, una societat oberta és dinàmica i tendeix a l'ideal de l'universalisme moral.\nEn Popper va veure la societat oberta com erigida des d'un contínuum històric i arribant des de la societat orgànica, tribal, o Autoritarisme tancada, a través de la societat oberta marcada per una actitud de crítica a la tradició, fins a la societat abstracta o despersonalitzada mancant tota interacció cara-a-cara en les seves transaccions.En societats obertes, del govern s'espera esser sensible i tolerant, i dels mecanismes polítics esser transparents i flexibles. Els defensors afirmen que s'oposa a l'autoritarisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua.\nÉs un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevolència. Es distingeix de la caritat perquè el que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situació.\nS'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injustícies socials afavorint els més pobres. Es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat, les ONG i similars.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El solipsisme, del llatí \"[ego] solus ipse\" (aproximadament \"solament existeixo jo\"), consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, són emanacions mentals d'aquest jo. És un cas extrem de l'idealisme i afirma que, com que no pot estar segura de la realitat del que l'envolta, la persona solament es pot refiar del propi pensament (com el cogito ergo sum de Descartes). Pel principi de la navalla d'Occam, l'explicació més simple i la que evita multiplicar conceptes sense necessitat és la més vàlida i, per tant, si únicament és fiable la pròpia existència, no cal pensar que hi hagi res extern, tot és una pura projecció de la ment, igual que un miratge o un somni (continuant així el tòpic barroc). Els altres, el cos, tot el que es relaciona amb l'espai i el temps són purs pensaments que el subjecte considera, quan li escau, com a reals.\nNo hi ha cap filosofia que es fonamenti sobre el solipsisme estricte; tots els pensadors admeten un mínim de realitat exterior, que suposa l'objecte de la reflexió.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat. Tot allò extern al subjecte, inclosos altres subjectes, cauen sota la\nViccionari\nCategoria d'objecte.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La superveniència implica l'ocurrència de quelcom nou, addicional o inesperat. En filosofia la superveniència és una relació de dependència entre propietats d'\"alt nivell\" i de \"baix nivell\". Un grup de propietats X supervé d'un grup de propietats Y quan les propietats del grup X estan determinades per les del grup Y. (En aquest sentit hi ha una certa relació amb el concepte d'emergentisme).\nFormalment, un grup de propietats X supervé d'un grup de propietats Y si i solament si, per a tots els objectes a i b es compleix qualsevol de les següents condicions (lògicament equivalents):\n\na i b no poden diferir en les propietats del seu grup X sense diferir també de les propietats del grup Y.\nSi a i b tenen propietats idèntiques a les del grup Y, llavors també tenen propietats idèntiques a les del grup X.\nSi a i b no tenen propietats idèntiques al grup X, llavors tampoc no tenen propietats idèntiques a les del grup Y.Si les propietats d'A supervenen les propietats de B, les propietats de B són les propietats base i les d'A són les anomenades propietats supervenients. Si dues coses difereixen en les seves propietats supervenients, això vol dir que han de diferir de les seves propietats de base.\nLa superveniència ha estat emprada tradicionalment per descriure relacions entre conjunts de propietats de manera que no impliqui una simple relació reduccionista.Exemple 1: si les propietats psicològiques supervenen a allò físic, dues persones que siguin físicament indistingibles haurien de ser psicològicament iguals. Igualment, si són psicològicament diferents haurien de ser físicament diferents. El que és interessant és que allò supervenient no és simètric. Dues persones poden ser psicològicament iguals i no ser físicament iguals, ja que les propietats psicològiques tenen moltes maneres de ser possibles en el que és físic.\nExemple 2: si les propietats econòmiques supervenen a les propietats físiques, llavors, si dos mons fossin iguals físicament haurien de ser iguals econòmicament, no obstant això no significa que l'economia pugui ser simplement \"reduïda\" d'una manera directa i simple a allò físic. La superveniència permet assumir que els \"nivells alts\" (com l'economia o la psicologia) depenen finalment del que és físic, però no poden estudiar els fenòmens d'\"alt nivell\" emprant mitjans que, si bé són útils per estudiar el món físic, no ho són per estudiar els nivells alts. Per això el terme superveniència implica l'ocurrència de quelcom nou, addicional o inesperat.\nEl concepte de superveniència és generalment emprat en l'àmbit de la filosofia de la ment on la tesi segons la qual allò mental supervé allò físic ha estat especialment desenvolupada pel filòsof Donald Davidson que als anys 1970 va ser el primer a utilitzar aquest terme per estudiar de manera fisicalista, però no reduccionista, la relació entre ment i cos. Posteriorment, altres filòsofs com Terry Horgan, David Lewis i, especialment, Jaegwon Kim, han formalitzat aquest concepte.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La tekne, teknè, tekhne o tekhnè (en grec τέχνη) designa la «producció» o «fabricació material», l'acció eficaç, a l'antiga Grècia. S'oposa a la praxis d'Aristòtil, que és l'esfera de l'acció pròpiament dita. Els antics grecs diferenciaven la ciència de la tekne: la ciència pertany a l'àmbit de la raó, la tekne al de l'enteniment, en el sentit de coneixement. Mitjançant la tekne és possible transformar allò natural en artificial. El seu concepte d'artificial incloïa allò artístic.\nA l'edat mitjana la noció de tekne fou represa, però no considerada com un coneixement superior. S'interessava pel «com» i s'ensenyava a les escoles. L'altra part del coneixement, l'episteme, s'ocupava del «per què»; era el coneixement superior, i s'ensenyava als studia humanitatis.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La teleonomia és un terme forjat per Jacques Monod que es refereix a la qualitat d'aparent propòsit i d'orientació a objectius de les estructures i funcions dels organismes vius, la qual deriva de la seva història i de la seva adaptació evolutiva per l'èxit reproductiu.\nEl terme fou pensat per Monod en contraposició al de teleologia (aplicable a finalitats que són plantejades per un agent que pugui internament modelar o imaginar diversos futurs alternatius, procés en què té cabuda la intenció, el propòsit i la previsió) al voltant de 1970 i exposat al seu llibre L'atzar i la necessitat. Un procés teleonòmic, tanmateix, com podria entendre's per exemple la pròpia evolució, dona lloc a productes complexos sense comptar amb aquesta guia o previsió. L'evolució comprèn en gran part la retrospecció, car les variacions que la componen efectuen involuntàriament «prediccions» sobre les estructures i funcions que millor poden fer front a circumstàncies futures, participant en una competició que elimini els perdedors i seleccioni els guanyadors per a la generació següent.\nA mesura que s'acumula informació sobre les funcions i les estructures més beneficioses, es produeix la regeneració de l'entorn mitjançant la selecció de les coalicions més aptes d'estructures i funcions. La teleonomia, en aquest sentit, estaria més relacionada amb efectes passats que amb propòsits immediats.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un telos (en grec τέλος, \"finalitat, objectiu o propòsit\") és una finalitat o propòsit en un sentit força restringit emprat per filòsofs com Aristòtil. És allò en virtut del qual es fa quelcom.\nÉs l'arrel del mot teleologia, un terme que significa l'estudi o doctrina de la finalitat o intencionalitat o l'estudi dels objectes pels seus objectius, propòsits o intencions. La teleologia és un concepte central en la biologia per a Aristòtil.\nPer a Aristòtil, tot té un propòsit o finalitat última. Si es vol comprendre el que és quelcom, cal ser entès en termes d'aquesta finalitat última. El telos seria l'objectiu perseguit per totes les persones, animals o plantes. El telos d'un gla seria ser roure. Així totes les coses, incloses les fetes pels éssers humans tenen un telos.\nAristòtil pensa que el telos de l'ésser humà és trobar la felicitat i que pot atènyer-se de formes diferents, tot i que per viure feliç es requereix viure una vida de virtut, car si no fos així, no viuria realment una vida de felicitat, no importa el que pogués pensar. Seria com un roure malalt que no pogués créixer i donar fruits. Només es pot ser virtuós si es donen les condicions adequades. Si un gla per acomplir el seu telos ha de tenir prou llum i caure en un sòl adequat per poder fructificar, l'ésser humà només podrà acomplir el seu telos quan es trobi en una comunitat política ben construïda, amb una educació i unes lleis adequades.\nEn contrast amb telos, la tekne és el mètode racional implicat en la producció d'un objecte o acompanyant una meta o objectiu. Tanmateix, en principi, els dos mètodes no són mútuament excloents.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La tríada tesi, antítesi, síntesi se sol utilitzar per descriure el pensament del filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Hegel, tanmateix, mai emprà aquests termes. La tríada se sol descriure de la següent manera:\n\nLa tesi és una proposició intel·lectual.\nL'antítesi és simplement la negació de la tesi, una reacció a la proposició.\nLa síntesi resol el conflicte entre la tesi i l'antítesi reconcoliant les seves veritats comunes i formant una nova tesi, recomençant així el procés.Segons Walter Kaufmann, encara que la tríada es creu sovint que forma part d'una anàlisi de progrés històric i filosòfic anomenada la dialèctica hegeliana, l'assumpció és errònia. Hegel utilitzà aquesta classificació tan sols una vegada i atribuí la terminologia a Immanuel Kant. La terminologia fou desenvolupada a bastament anteriorment per part de Johann Gottlieb Fichte, també un advocat de la filosofia enquadrat en l'idealisme alemany.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Tot és un concepte que s'oposa al no-res i que inclou la globalitat dels ens. Per això a vegades s'usa com a sinònim d'existència, o de conjunt d'éssers existents. També pot referir-se al món o a l'univers, com a marcs coneguts que englobarien aquests éssers. Si s'empra en sentit metafísic, pot ser alhora sinònim d'absolut o de la divinitat (els atributs de la qual sovint passen per saber-ho i poder-ho tot). Si s'accepta la realitat dels pensaments i idees abstractes, el tot també inclou conceptes imaginaris, invencions i projeccions de futur.\nUna de les aspiracions històriques del coneixement humà és arribar a entendre-ho tot, tant el concepte en si com les coses que inclogui, és a dir, arribar al saber total. Per això s'intenten establir teories comprensives que uneixin les diferents aportacions de la ciència i altres formes de saber, entre les quals destaca la teoria del tot de la física, un postulat que va més enllà de la teoria de camp unificat.\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Transcendència al context filosòfic o religiós és la qualitat d'allò que es troba enllà del limit de l'univers físic o del món. Per a filòsofs com Kant el transcendent és el que és fora del domini del coneixement, el que transcendeix el temps i l'espai. Situa conceptes espirituals com déu, ànima o immortalitat en aquesta categoria, que considera com tenir una naturalesa diferent. És l'antònim d'immanent.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de «societat perfecta», el mot s'ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Així, en el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d'una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l'entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera.Com a concepte filosòfic, la utopia es pot entendre com un pensament idealitzat amb la funció de criticar l'statu quo, això és, la situació social en què hom viu. La diferència entre «allò que és» i «allò que hauria de ser» marca el terreny de la utopia. En aquest cas, la utopia que proposa un final feliç, una evolució de la societat cap a un futur millor, s'anomena també «eutopia», i la que preveu una deriva vers el pitjor, \"distopia\".Aquesta idea s'ha expressat principalment a través de la literatura utòpica, un gènere en si que narra en general una aventura vers un país desconegut (sovint una illa) on es descobreix la societat ideal.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El verificacionisme és el terme que s'empra per oposició al falsacionisme. Si en aquest darrer el que se cerca és el fet observacional que pugui anul·lar la hipòtesi inicial (i si no es troba, la hipòtesi es reforça d'alguna manera), en el verificacionisme es considera que han d'afegir-s'hi fets observacionals que corroborin la hipòtesi, amb la qual cosa aquesta queda inductivament consolidada.\nAmbdós conceptes (falsacionisme i verificacionisme) s'inscriuen en el problema de l'inductivisme, posat de manifest per primera vegada per David Hume. La crítica al verificacionisme s'inscriu dins de les crítiques que realitza Karl Popper al neopositivisme.\nEl problema de la inducció neix del fet que no es pot afirmar quelcom universal a partir de les dades particulars que ofereix l'experiència. Per molts milions de corbs negres que es vegin, no serà possible afirmar que «tots els corbs són negres». En canvi, si es troba un sol corb que no sigui negre, es podrà afirmar que «no tots els corbs són negres». Per aquesta raó Popper introdueix el falsacionisme com un criteri de demarcació científica.Popper sentia una certa aversió per les teories de Marx i de Freud. En canvi, deia que la teoria de la relativitat d'Einstein tenia quelcom que la feia més creïble: era que el seu autor havia indicat les circumstàncies en què la teoria seria falsa. Popper conclogué que aquesta hauria de ser la vertadera actitud científica, que contrastaria amb les actituds dogmàtiques de Marx i de Freud, que constantment cercaven verificar llurs pròpies teories. La vertadera actitud científica és l'actitud crítica, a causa que aquesta no apunta a la verificació (no cerca proves per demostrar la seva veracitat), sinó que busca les revisions crítiques que puguin rebatre la teoria.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una veritat a mitges és una declaració enganyosa, que inclou algun element de veritat. La declaració pot ser parcialment veritat, pot ser totalment certa, però només d'una part de la veritat global, o usar un element enganyós, com una puntuació inadequada, o un doble sentit, sobretot si la intenció és enganyar, evadir, o tergiversar la veritatLes veritats a mitges , Juntament amb la veritat fora de context (que és un altre tipus de mitja veritat), són pitjors que les mentides, ja que poden convèncer molt més fàcilment al receptor del missatge amb la part de veritat aportada. Els nazis van emprar en la seva propaganda (Goebbels en va ser l'ànima) des de la mentida directa, la mitja veritat i/o la veritat fora de context.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps. A un primer nivell es podria dir que és la capacitat de dur a terme accions contràries a les nostres tendències immediates en un moment donat. Així, la voluntat és quelcom fonamental, ja que sense ella no s'és capaç de saber el que realment es desitja, ni tampoc es poden aconseguir els objectius fixats. Tot i així, no deixa de ser un dels conceptes més difícils i debatuts al llarg de tota la història de la filosofia, sobretot quan és qüestió del lliure albir.\nFriedrich Nietzsche va definir la voluntat com \"allò que interiorment motiva una acció\". En aquest sentit, la voluntat és quelcom dotat de certa independència. Per exemple, una persona que escull no robar perquè els Deu Manaments ho recomanen, està escollint exercir la seva pròpia voluntat en la mesura en què la seva elecció és seguir les recomanacions dels Deu Manaments.\nAlgú que independentment forma el seu propi sistema moral o algú que compon un tema musical per plaure's a si mateix, està exercint un acte de pròpia voluntat.\nD'altra banda, existeix la qüestió de saber si es pot observar el que es desitja fer i, alhora, conèixer les raons per les quals s'ha escollit fer això i no una altra cosa. Els qüestionaments més profunds de l'existència humana giren sovint entorn de la voluntat, que seria el poder d'elecció de la consciència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Zòon politikon (en grec ζῷον πoλιτικόν, \"animal polític\") és un concepte creat per Aristòtil, el significat literal del qual és «animal polític» o «animal cívic» i fa referència a l'ésser humà, el qual a diferència dels animals posseeix la capacitat de relacionar-se políticament, és a dir, de crear societats i organitzar la vida en ciutats (polis).Quan Aristòtil definia l'home com a zòon politikon, feia referència a les seves dimensions social i política. L'home i l'animal per natura són socials, però només l'home és polític, sempre que visqui en comunitat. Per tant, la dimensió social ajuda a constituir la base de l'educació i la dimensió política contribueix a l'extensió d'aquesta educació.\nAristòtil es preocupà tant per la natura de l'ésser humà com per les seves relacions sociopolítiques, creia que l'individu només es pot realitzar plenament en societat, que posseeix la necessitat de viure amb altres persones. També va expressar que aquells que són incapaços de viure en societat o que no la necessiten per la seva pròpia natura, és perquè són bèsties o déus.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'antropologia filosòfica és la disciplina que reflexiona sobre què constitueix la humanitat de la persona, els seus trets distintius com a individu i les idees que estan al rerefons de l'antropologia general. Intenta unir les aportacions de les diferents ciències per definir i caracteritzar l'ésser humà (d'on ve, que el fa únic, el sentit de la vida, com es relaciona amb l'entorn....). Com a disciplina de la filosofia independent sorgeix a principis del segle XX a Alemanya.\nEls principals autors d'aquesta branca del saber són Max Scheler, Ernst Cassirer, Martin Heidegger, Paul Ricoeur i Martin Buber.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'atomisme lògic és una creença filosòfica que es va originar a començaments del segle XX amb el desenvolupament de la filosofia analítica. Els seus principals exponents van ser el filòsof britànic Bertrand Russell, els primers treballs del seu col·lega d'origen austríac Ludwig Wittgenstein i el seu homòleg alemán Rudolf Carnap.La teoria sosté que el món consisteix en «fets» lògics finals (o «àtoms») que no poden desglossar-se més. Wittgenstein va proposar aquesta actitud originàriament e] la seva obra Tractatus logico-philosophicus, que més tard la va rebutjar en els seus posteriors Investigacions filosòfiques (seccions 46-49, 91 i secció 81).El nom d'aquest tipus de teoria va ser donat el 1918 per Russell en resposta al que ell va nomenar «holisme lògic», és a dir, la creença que el món opera de tal manera que cap part pot conèixer-se sense que primer es conegui el tot. Aquesta creença és comunament nomenada monisme i en particular, Russell i George Edward Moore, estaven reaccionant a l'idealisme absolut dominant aleshores a Gran Bretanya i exemplificat als treballs de Francis Herbert Bradley i J. M. E. McTaggart.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Falun Gong, també conegut com a Falun Dafa, és una disciplina espiritual xinesa que inclou la meditació, exercicis simples de qigong i un ensenyament basat en els principis de la veritat (真), la compassió (善) i la tolerància (忍). La pràctica emfasitza la moralitat i el cultiu de la virtut i es presenta com una pràctica del qigong de l'escola budista. A través de la pràctica dels exercicis i tractant d'adequar-se als principis de Falun Dafa en la seva vida quotidiana, els practicants aspiren a ser millors persones, a mantenir-se en bona salut i, en última instància, a la il·luminació espiritual.\nEl Falun Gong va ser ensenyat públicament per primera vegada en el nord-est de la Xina el 1992 per Li Hongzhi. Durant els anys noranta es va difondre àmpliament a la Xina gràces al boca-orella, a causa dels excel·lents resultats obtinguts en la millora de la salut física i a la ressonància espiritual del seu ensenyament. Al principi, va rebre un suport considerable de les autoritats xineses, ja que la pràctica de qigong és beneficiosa per a la salut i la moralitat dels ciutadans.Encara que la pràctica va gaudir inicialment de suport considerable per part del govern xinès, a mitjan anys noranta, el Partit Comunista Xinès i organitzacions de seguretat pública van començar a veure a Falun Gong com una amenaça potencial a causa de la seva grandària, independència de l'Estat, i ensenyaments espirituals. L'any 1999, el govern estimava que hi havia 70 milions de practicants de Falun Gong. Les tensions van culminar l'abril de 1999, quan més de 10.000 practicants de Falun Gong es van reunir pacíficament a prop de l'edifici central del govern a Pequín per a demanar reconeixement legal i llibertat d'interferència de l'estat. Aquesta manifestació és vista àmpliament com un catalitzador per a la persecució subsegüent.El 20 de juliol de 1999, els líders del Partit Comunista van iniciar una campanya en contra de la pràctica la qual incloïa propaganda dedicada a erradicar-la. El govern va bloquejar l'accés a Internet a pàgines web que esmenten a Falun Gong, i l'octubre de 1999 la va declarar una \"organització herètica\" que amenaçava l'estabilitat social. Les organitzacions de drets humans reporten que els practicants de Falun Gong a la Xina sofreixen una varietat d'abusos dels seus drets humans: s'estima que centenars de milers han estat empresonats de manera extrajudicial, i altres practicants detinguts són obligats a fer treball forçat, sofreixen abusos psiquiàtrics, tortura, i altres mètodes de coerció per a reformar els seus pensaments a mà de les autoritats xineses. L'any 2009, almenys 2.000 practicants de Falun Gong van morir a causa d'abusos mentre es trobaven sota custòdia. Alguns observadors calculen que la xifra és molt més elevada, i reporten que desenes de milers poden haver estat assassinats per a nodrir la indústria de trasplantament d'òrgans a la Xina. En els anys des que es va iniciar la persecució, els practicants de Falun Gong han participat activament a advocar pel respecte als drets humans a la Xina.El fundador de Falun Gong, Li Hongzhi ha viscut als Estats Units des de l'any 1996 i Falun Gong té un gran nombre de seguidors a nivell mundial. Dins de la Xina, algunes fonts estimen que desenes de milions de persones continuen practicant malgrat la persecució. S'estima que centenars de milers de persones practiquen Falun Gong fora de la Xina en més de 70 països a nivell mundial.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el segle xx, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.\nEspecíficament, el terme filosofia analítica es pot referir a:\na) Un mètode de fer filosofia que es caracteritza per l'èmfasi en l'argumentació clara, sovint mitjançant l'ús de la lògica, l'estudi filosòfic del llenguatge, i el respecte per les ciències naturals.b) Alguns desenvolupaments específics de la filosofia de principis del segle xx, com són les aportacions de Bertrand Russell, Gottlob Frege, i el positivisme lògic. En aquest sentit, la filosofia analítica té uns compromisos filòsofics específics, no tots compartits per la filosofia analítica contemporània, en particular:\nLa visió positivista que no hi ha veritats específicament filosòfiques, i que l'objecte de la filosofia és la clarificació lògica del pensament; això es pot contrastar amb el fonamentisme tradicional, derivació de l'aristotelisme, que veu la filosofia com un tipus especial de ciència, la més alta, que investiga les raons fonamentals i els principis de tot. Com a resultat, molts filòsofs analítics han considerat les seves investigacions com a part de les ciències naturals.La creença que la clarificació del pensament només es pot aconseguir mitjançant l'anàlisi de la forma lògica de les proposicions filosòfiques. La forma lògica d'una proposició és una manera de representar-la, normalment utilitzant un mètode formal de gramàtica i el simbolisme d'un sistema lògic, per a ressaltar la seva semblança amb altres proposicions del mateix tipus. No obstant això, els filòsofs analítics no es posen d'acord sobre la forma lògica correcta per a estudiar el llenguatge ordinari.El refús a escombrar els sistemes filosòfics que donen més importància al detall, el sentit comú, i el llenguatge ordinari.La filosofia analítica s'entén sovint en contrast amb altres tradicions filosòfiques, sobretot les filosofies continentals com l'existencialisme, la fenomenologia i el hegelianisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la cultura és la branca de la filosofia que estudia com afecta la cultura a l'individu, les condicions generals perquè es doni una determinada transmissió cultural i el marc teòric que permet el treball amb la cultura com a concepte. Està relacionada amb la filosofia de la història, la història de la cultura i les idees, l'antropologia i la psicologia social.\nPensadors com Nietzsche, Montaigne o Giambattista Vico s'han ocupat de la filosofia de la cultura, analitzant-ne els trets definitoris, la relació amb la persona i el canvi al llarg del temps. Els estudis culturals contemporanis són hereus d'aquest camp d'estudi, i han ajudat a introduir termes com el d'interculturalitat, que es fixa ja no en la relació entre un únic subjecte i la seva cultura sinó entre diversos patrons culturals, entenent que en un món globalitzat ja no s'acostuma a tenir una sola cultura.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la història és una disciplina que intenta entendre com funciona la història. Així es qüestiona l'objectivitat en l'estudi del passat i les millors maneres d'accedir-hi i es planteja si la història és un conjunt d'avenços (progrés), si funciona per cicles o no té cap forma global i és només un conjunt de períodes. També analitza quin ha de ser l'objecte d'estudi, si la persona, l'època, la regió o el tema, i com canvia el panorama descrit segons la unitat adoptada. Per últim, s'interroga sobre si la història té un sentit en si mateixa o en relació al present i si pot usar-se per a predir el futur o propiciar determinats canvis.\nEn qualsevol cas, les diverses filosofies de la història han de retre compte de dues dificultats conceptuals importants: \n\nDificultat teòrica: com explicar la història universal des d'un punt de vista cosmopolita, per usar l'expressió de Kant, evitant el racisme o la minusvaloració imperialista i l'estigma envers determinats grups humans?\nDificultat pràctica: quin paper cal assignar a l'acció humana individual quan s'insereix en la història col·lectiva?", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la intel·ligència artificial és la branca de la filosofia de la ciència que s'ocupa dels problemes filosòfics relacionats amb la intel·ligència artificial (IA) com ara els següents:\nPot actuar de forma intel·ligent una màquina? Podria resoldre els problemes que els humans saben resoldre pensant?\nUna màquina, pot tenir ment, estats mentals i consciència de la mateixa manera que un humà? Pot tenir sentiments?\nLa intel·ligència humana i la intel·ligència de les màquines són equiparables? El cervell humà és essencialment una computadora?Aquestes tres qüestions exemplifiquen els interessos, en part divergents, de tres tipus d'investigadors interessats en la filosofia de la intel·ligència artificial: els desenvolupadors de la IA, els filòsofs i els científics cognitius, respectivament. D'altra banda, les respostes depenen en gran manera de com es defineixi les nocions d'\"intel·ligència\", \"consciència\", \"ment\" i \"sentiments\", i de quin tipus de \"màquines\" es prenguin en consideració.\nLes possibles respostes a aquestes qüestions inclouen tesis rellevants de la filosofia de la IA com ara:\n\nTest de Turing: Una màquina és intel·ligent si, pel que fa a una activitat que típicament requereix la intel·ligència humana, té un comportament indistingible del d'un ésser humà\nProposta de Dartmouth: \"Tot aspecte de l'aprenentatge i de qualsevol altra activitat intel·ligent, pot ser descrit amb la precisió necessària perquè una màquina ho emuli.\"\nHipòtesi del sistema de símbols físics de Newell i Simon: \"La condició suficient i necessària per generar comportament intel·ligent és un sistema de símbols físics.\"\nHipòtesi de la intel·ligència artificial forta (o de la cambra xinesa) de Searle: \"Un computador adequadament programat per donar les respostes apropiades a les entrades que rep tindria ment exactament en el mateix sentit que els humans tenen ment.\"\nMecanicisme de Hobbes: \"Raonar no és altra cosa que calcular.\"", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la tecnologia és la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'ètica. Es relaciona estretament amb la filosofia de la ciència i amb les disciplines sociològiques d'estudi de la tecnologia i com a àrea d'estudi independent va sorgir a finals del segle xix, si bé les reflexions sobre tecnologia i ésser humà es remunten a l'Antiga Grècia.\nAlgunes qüestions d'estudi de la filosofia de la tecnologia són si la tecnonologia és objectiva, quins avenços s'han de promoure èticament i quins no, com afecta la tècnica a la relació entre humans (per exemple l'aparició de la realitat virtual), els sabers tècnics necessaris per al progrés i l'educació d'un país, quins lligams estableix la tecnologia amb la ciència i com afecta l'estructura social a la recerca tecnològica, entre d'altres.\nEntre els autors destacats d'aquesta disciplina cal destacar Jean Baudrillard, Bruno Latour, Ernst Kapp, Hannah Arendt i Joseph Agassi.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de les ciències socials és una disciplina que investiga el caràcter de ciència dels estudis socials, posat en qüestió enfront de les denominades ciències experimentals, així com els postulats teòrics que impulsen la recerca i descripció de fenòmens. Es divideix en diferents camps, segons les disciplines socials clàssiques: filosofia de la història, filosofia del dret...\nLa polèmica sobre l'estatus de les ciències socials rau a les següents característiques:\n\nl'observador no pot situar-se fora d'allò observat\nl'objectivitat o generalització és dubtosa quan es parla de trets culturals\nno usa lleis predictives o un llenguatge formal per descriure el seu camp d'estudiAquest debat incideix en la crítica sobre els mètodes d'anàlisi usats: si el positivisme sembla reduccionista per a parlar de fenòmens humans, que compten amb la llibertat i per tant no estan determinats d'antuvi, l'hermenèutica o la crítica cultural són titllades d'acientífiques, perquè depenen en part de la posició personal de l'estudiós enfront allò descrit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia experimental , abreujadament anomenada x-phi, és un camp emergent en la recerca filosòfica que fa ús de dades empíriques, obtingudes sondejant les intuïcions de la gent sobre determinades qüestions filosòfiques per mitjà dels mètodes de la ciència cognitiva. En general, aquest ús de l'experimentació es contraposa a una metodologia filosòfica basada principalment en les pròpies intuïcions de cada filòsof (filosofia de silló). La filosofia experimental va començar centrant-se en qüestions filosòfiques relacionades amb l'acció voluntària, el conflicte entre lliure albir i determinisme, i en la discussió a l'entorn de les teories causals i descriptives de la referència. Amb el temps la filosofia experimental ha continuat la seva expansió vers noves àrees de recerca.\nHi ha varietat de punts de vista sobre el que pot aportar aquest enfocament experimental de la filosofia. Una d'aquestes posicions afirma que les dades empíriques recollides pels filòsofs experimentals poden tenir un efecte indirecte sobre les qüestions filosòfiques, ja que permeten una millor comprensió dels processos psicològics subjacents que condueixen a les intuïcions filosòfiques. Altres afirmen que els filòsofs experimentals es dediquen a l'anàlisi conceptual, aprofitant, però, el rigor de la investigació quantitativa per assolir aquest propòsit. La filosofia experimental també pot ser vista com una càrrega de profunditat contra els pressupostos i mètodes tradicionals de la filosofia analítica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia social és una branca de la filosofia que s'encarrega d'estudiar el comportament humà en grup. Inclou les bases filosòfiques de la psicologia, la legitimitat de les lleis, el funcionament general de la cultura, l'ètica política, la identitat social, les diferents ideologies o la recepció del coneixement i les normes per part d'una comunitat. Analitza com es configura el jo respecte als altres, com afecten aquests altres a la llibertat personal i com es construeixen les societats en sentit ampli.\nMolts dels seus focus d'atenció coincideixen amb altres disciplines, com la sociologia o la psicologia social. Tot i que la majoria de pensadors s'han dedicat a les qüestions relacionades amb les relacions entre persones, la disciplina neix a finals del segle xviii com a branca autònoma.\nEls filòsofs socials fan èmfasi en la comprensió dels contextos socials per a les qüestions polítiques, jurídiques, morals i culturals, i al desenvolupament de marcs teòrics, des de l'ontologia social fins a les teories cosmopolites de la democràcia, els drets humans i la justícia global.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del romanticisme alemany.\nEl concepte pot ser entès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la filosofia de la història per descriure la tesi de la radical dependència del present respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic havia de ser alhora historiador i profeta. (Troeltsch), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com Edmund Husserl, Ernst Troeltsch i Martin Heidegger.\nPerò l'historicisme fou, a més, un moviment d'historiadors, liderats per Niebuhr i l'antihegelià i herderià Ranke, molt important en el segle xix, que afirmà la historicitat radical de les formes de vida i es dedicà a l'estudi de la història nacional que per a ell és la forma en què la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a més, influències significatives en el pensament feixista del segle xx. Per a l'historicisme, l'Historik (la teoria de la història) condensa el moviment de refundació i de codificació de les regles del mètode històric. En aquest sentit l'historicisme és estàtic i això l'oposa a la historicitat concreta que sempre és dinàmica.\nConceptualment, l'historicisme és adversari de la Il·lustració. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a Voltaire, la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l'esperit del poble d'essència eterna.\nEn definitiva, l'historicisme es concep com un tipus de determinisme (del present respecte del passat) i del col·lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de veritat històrica. Per això ha estat condemnat reiteradament pel pensament cristià. Segons l'encíclica Fides et ratio, per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context històric i cultural, però la contextualització tot i ser necessària no és cap condició suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme historicitat s'empra en filosofia de la història per designar la característica de tot allò que és històric. El concepte s'usa en ciències socials en dos sentits ben diferents: d'una banda allò que és històric s'oposa al que és mític o llegendari. La historicitat es caracteritza pel fet que pot ser testimoniada per documents. Epistemològicament, només hi ha història si ha document. En aquest sentit un historiador pot qüestionar la historicitat de la Guerra de Troia, un teòleg pot posar en dubte la historicitat de Jesús o un folklorista pot ironitzar sobre la llegenda d'Eulàlia de Barcelona, per posar uns exemples, en la mesura que són fets poc o mal documentats.\nEn un segon sentit, ontològic, més propi de la filosofia de la historia, la historicitat és una característica pròpia de tots els humans i una condició a priori necessària de la vida humana, en tant que inscrita en el temps. La historicitat constitueix la manera en què els humans es despleguen en el temps i determina la consciència que en tenen. En aquest sentit el debat sobre la historicitat és un element central en l'historicisme.\nPerò mentre l'historicisme habitualment propugna la dependència absoluta del passat respecte al present, la historicitat és dinàmica: la forma com un col·lectiu entén la seva realitat històrica condiciona la seva identitat i es reinterpreta periòdicament. Segons Dilthey (a la Teoria de les concepcions del món): En la historicitat aquest tipus immutable que era l'home desapareix com fos en el procés que és la història. (G.S. VIII, p. 6).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'idealisme subjectiu afirma que no existeix res natural, sinó que tota realitat es constitueix d'éssers immaterials. Nega, per tant, l'existència de la matèria. N'és un exemple George Berkeley (1658-1753), per qui la realitat, les coses que coneixem mitjançant la percepció, són immaterials, atès que no són més que el desplaçament del pensament diví.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La interdependència és la dinàmica de ser mútuament responsable i de compartir un conjunt comú de principis amb altres. Aquest concepte difereix substancialment de la \"dependència\", ja que la relació interdependent implica que tots els participants siguin emocional, econòmica i/o moralment \"independents\". Alguns advoquen per la llibertat o la independència com una mena de bé desitjable superior; altres creuen el mateix pel que fa a la família, la comunitat o la societat sencera. La interdependència reconeix la veritat (o la validesa) en cadascuna de les posicions, i les desenvolupen junts.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El sonnō jōi (尊王攘夷 reverenciar l'Emperador, expulsar als bàrbars) és una filosofia política així com un moviment polític del Japó derivat del Neo-confucianisme, es va convertir en l'eslògan polític en els anys 1850 i 1860 en el moviment per enderrocar el shogunat Tokugawa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut. Aquesta diferència entre \"divinitat\" i \"deïtat\" es pot il·lustrar per la visió cosmològica d'alguna religió no teista com el budisme, on la divinitat és entesa principalment com la llei que governa el món, de manera infinita i eterna, i les deïtats (devas) són mortals — encara que la seva longevitat es mesuri en milions d'anys — i no poden contrariar aquesta llei suprema.\nL'arrel de les paraules significa literalment, \"com Déu\" (del llatí deus, cf. Dyaus, estretament relacionat amb el zeus grec, el div en persa i el deva en sànscrit), però l'ús varia significativament en funció de quin déu es parla.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat. En ambients cristians, s'acostuma a escriure en minúscula els déus de les religions politeistes (estudiats per la mitologia) i en majúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si la religió corresponent inspira la llei secular, la societat o el règim polític s'anomena teocràcia (és a dir, 'el govern de Déu').\nPer als que hi creuen i especialment en les religions monoteistes, déu és la paraula per designar la substància comuna de tots els éssers i totes les coses, de la qual tot s'ha originat de forma temporal i a la qual tot retorna per gaudir novament de la seva qualitat d'unicitat i plenitud original. Creuen que més enllà de tot déu transcendeix el temps, l'espai i qualsevol altra dimensió, per tant Déu és previ, i posterior més enllà de qualsevol forma, nom, dogma i paraula, i a la vegada creuen que Déu és la substància present en qualsevol forma, nom, dogma i paraula.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Atira és la dea de la Terra en la cultura pawnee.És l'esposa de Tirawa, el déu creador. La seva manifestació terrenal és el blat de moro, que simbolitza la vida que dona la Mare Terra.Atira és venerada en una cerimònia anomenada Hako. En aquesta cerimònia s'utilitza una panotxa de blat de moro pintada de blau (per representar el cel) amb plomes blanques unides (per representar un núvol) com a símbol d'Atira.És la mare d'Uti Hiata, que va ensenyar al poble pawnee l'agricultura (com fer eines i produir aliments).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una deessa és un deïtat femenina en les religions politeistes. Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes. Tanmateix, algunes deesses encarnen característiques masculines i femenines (com Sofia), o fins i tot poden tenir elements que tradicionalment s'associen al gènere masculí (per exemple, Artemis). Les deesses han estat especialment vinculades amb les virtuts de la bellesa, l'amor, la maternitat i la fertilitat (El culte a la mare-deessa en la prehistòria), però a causa de la seva flexibilitat dins gènere del retrat, també han estat associades amb idees com la guerra, la creació, i la mort.\nDins algunes fes, una figura femenina sagrada té un lloc central en l'adoració i l'oració religiosa. Per exemple, en el Xactisme, una de les tres sectes més importants de l'Hinduisme, s'adora una força femenina que anima el món. En el budisme tibetà, el més elevat que qualsevol persona pot aconseguir és esdevenir com la femella gran femella Buddhas (p. ex. Arya Tara), que es representa com una protectora suprema, agosarada i plena de compassió amb tothom.\nLa primacia d'una monoteista o gairebé monoteista \"Gran deessa\" és defensada per algun matriarcat modern com una versió femenina, que precedeix o es pot comparar al Déu abrahàmic associat amb el relat històric del monoteisme al Mediterrani en l'Edat Axial.\nLes religions politeistes, incloent els reconstruccionalismes politeistes, honoren a diverses deesses i déus, i normalment els entenen com a déus separats. Aquestes deïtats poden formar part d'un panteó, o diferents religions poden tenir deïtats tutelars. Els reconstruccionistes, com els seus antics predecessors, honoren les deïtats particulars dels seus territoris o país d'origen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Déu amagat (llatí: Deus absconditus) es refereix a la idea cristiana de la impossibilitat fonamental de conèixer l'essència de Déu. El nom ve de la Bíblia, concretament del llibre d'Isaïes a l'Antic Testament: \"Realment ets un Déu que s'amaga, Déu d'Israel, salvador.\" (45:15). Aquest concepte fou particularment important en el pensament de Nicolau de Cusa, Blaise Pascal, Jean Cauvin i Martí Luter.\nLuter desenvolupà els seus punts de vista sobre el Deus absconditus a la seva obra en llatí De servo arbitrio el 1525. Però ja havia apuntat aquesta idea a les seves exposicions sobre els Salms i la seva exposició sobre la Carta als Romans deu anys abans. El contrari de Deus absconditus en la teologia luterana és el Deus revelatus (el Déu revelat).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.\nLa personificació de la mort en tant que entitat viva, conscient i sensible, és lligada a la idea de la mort i al seu pes històric i filosòfic considerable. Segons les llengües, és un personatge o bé femení, o bé masculí. És sovint representada sota forma d'un esquelet (o d'un cos esquelètic presentant alguns escassos esquinçalls de pell sobre certs ossos), de vegades vestida d'un gran abric negre a caputxa i d'una capa.\nEn moltes llengües, principalment les eslaves i romàniques, inclòs el català, la mort és tractada com una figura femenina, mentre que en altres, com l'anglès i l'alemany, com a masculina.\nEn el folklore occidental modern, la Mort sol representar-se com un esquelet que porta una túnica, un vestit negre amb caputxa i possiblement amb una dalla gran. La mort es coneix llavors com \" la fosca segadora \"O simplement \"parca\".\nAquest símbol d'origen italià és molt present al llarg de l'Edat mitjana i el Renaixement, en quadres apocalíptics i macabres com el de Pieter Brueghel el Vell (El triomf de la mort). En un moment en què la Pesta Negra feia furor, la Parca va representar un ésser terrorífic que havia vingut a agafar els vius amb un cop de fulla. Les al·legories de la mort s'han repetit moltes vegades en treballs més recents, sobretot relacionats amb la fantasia, amb el mateix simbolisme que al seu origen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Un semideu és una criatura nascuda de la unió d'una divinitat amb un ésser humà o un ésser mortal que adquireix determinades característiques divines, com els herois mitològics. Els semideus estan presents a les religions politeistes on protagonitzen gestes meravelloses i ajuden les persones a relacionar-se amb els déus. Aquests tenen sovint moltes relacions sexuals, de les quals neixen nous semideus. Quan aquests tenen fills, també hereten alguns dels atributs sobrenaturals, que queden lligats al llinatge. Alguns exemples de semideus cèlebres són Enees, Hèracles o Gilgamesh. Els semideus no eren immortals tot i que posseïen algunes de les característiques de la seva part divina (eren capaços de realitzar prodigis i activitats fora de l'abast de qualsevol ésser humà comú.\nViccionari", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Accidentalisme és definit dins la Filosofia com a qualsevol sistema de pensament filosòfic que nega el nexe causal i sosté que els esdeveniments es succeeixen d'un a l'altre a l'atzar. A la metafísica, l'accidentalisme nega la doctrina que tot el que succeeix derivi d'una causa definida. No existeixen les causes, i per això tot succeeix de forma accidental. Aquesta concepció l'empra Charles Sanders Peirce en el seu pensament.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El mot actualisme té diversos significats segons s'apliqui al camp de la geologia, la filosofia o la psicologia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Aristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval. Els islàmics havien conservat les obres d'Aristòtil, mentre que els cristians les desconeixien. El període de pau entre Islàmics i Cristians als segles XI -XII a la península Ibèrica, permetrà el desenvolupament de l'Escola de Traductors de Toledo, des d'on, entre d'altres, es traduiran les obres d'Aristòtil des de l'àrab al llatí. Això farà que el pensament d'Aristòtil vagi convertint-se de mica en mica en el centre filosòfic, i gràcies a St. Albert el Gran, i St. Tomàs d'Aquino, la nova visió d'Aristòtil acabarà convertint-se en la doctrina oficial de l'Església Catòlica com ho és encara avui en dia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Àstika (en sànscrit: आस्तिक) és un adjectiu que significa \"creient en la tradició vèdica\" i en sentit figurat \"ortodox\". És un concepte que descriu les escoles tradicionals de pensament hindú que accepten els vedes com a Text sagrat. Per contraposició nàstika (नास्तिक) significa \"no creient especialment de l'autoritat dels vedes\" i en sentit figurat \"heterodox\" si no reconeixen els vedes . Per aquesta definició, nyāyá, vaiśeṣika, sāṃkhya, ioga, mīmāṃsā i vedānta es classifiquen com a escoles àstika, mentre que cārvāka, ājīvika, el jainisme i el budisme es consideren nàstika.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'atomisme és un sistema filosòfic que va sorgir a Grècia durant el segle v aC, segons el qual l'univers està constituït per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).\nL'àtom és definit com l'element més petit, alhora extens i indivisible, del qual estan fetes totes les coses. Segons l'atomisme mecanicista de Leucip i Demòcrit (segles V i IV aC), els àtoms són unes partícules materials indestructibles, desproveïdes de qualitats, que no es distingeixen entre si més que per la forma i dimensió, i que per les seves diverses combinacions en el buit constituïxen els diferents cossos. La concepció de la natura és absolutament materialista, i explica tots els fenòmens naturals en termes de nombre, forma i grandària dels àtoms. Fins i tot, redueix les propietats sensorials de les coses a les diferències quantitatives dels àtoms. Aquest moviment filosòfic tindrà continuïtat amb la filosofia d'Epicur i Lucreci.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Aufklärung és un corrent de pensament que s'estén aproximadament des dels anys 1720-1730 als anys 1775-1785, durant els quals es desenvoluparà l'Sturm und Drang. Aquest corrent intel·lectual és identificat sovint amb la Il·lustració. El terme Aufklärung només s'utilitza a Alemanya a partir de 1770 i comprèn nocions difícils de definir.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'averroisme és el terme aplicat a dues tendències filosòfiques de l'escolàstica des de finals del segle xiii, la primera de les quals estava basada en les interpretacions de l'aristotelisme pel filòsof Averrois i el seu intent de conciliar-ho amb l'islam. Els filòsofs cristians alhora aplicaven aquestes idees als escrits d'Aristòtil per fer allò propi amb el cristianisme. A més d'Averrois, els principals autors involucrats en el moviment averroista foren Siger de Brabant i Boeci de Dàcia. Les principals idees del primitiu concepte filosòfic averroista eren:\n\nEl món és etern\nL'ànima es divideix en dues parts: una d'individual i una altra de divina\nL'ànima individual no és eterna\nTots els homes comparteixen en un nivell bàsic la mateixa ànima divina (idea denominada monopsiquisme)\nLa resurrecció dels morts no és possible (proposició de Boeci)En tal punt es produïren les dues condemnes a París del 1270 i 1277 pel bisbe Étienne Tempier. Tempier especificà 219 tesis averroistes inacceptables.\nPer resoldre el problema, Siger intentà argumentar l'existència d'una doble veritat: una veritat factual o \"dura\" que s'hi arriba amb la ciència i la filosofia i una veritat religiosa que s'hi arriba a través de la religió. Aquesta idea no era original d'Averrois; el seu plantejament era que hi havia una única veritat a la qual s'arribava per diferents vies, però no dues veritats.\nEl concepte posterior de l'averroisme fou la idea que els mons filosòfic i religiós són entitats separades. No obstant això, després de fer l'escrutini de les 219 tesis condemnades per Tempier, era obvi que no gaires d'elles estaven originades per Averrois. Aristotelisme radical i aristotelisme heterodox foren els termes comunament emprats per un temps per referir-se al moviment filosòfic suscitat per Siger i Boeci i diferenciat de l'averroisme; tanmateix, en l'actualitat la majoria dels autors anomenen tot el conjunt \"averroisme\".\nTomàs d'Aquino atacà específicament la doctrina del monopsiquisme en el seu llibre De unitate intellectus contra els averroistes. En aquest context, el terme averroisme era utilitzat amb propietat.\nTot i que condemnades des del 1277, des d'aquella data l'averroisme fou a Occident gairebé un sinònim d'impietat, moltes tesis averroistes sobrevisqueren fins al segle xvi i poden trobar-se en filòsofs de l'humanisme renaixentista, com Giordano Bruno, Pico della Mirandola i Cesare Cremonini. Llurs tesis parlen de la superioritat dels filòsofs sobre la gent comuna i la relació entre l'intel·lecte i la dignitat humana.\nLa idea de separació entre filosofia i religió influencià en el desenvolupament del secularisme modern. Com a resultat d'això, alguns consideren Averrois el pare fundador del pensament seglar àdhuc a Europa Occidental.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme bright designa un individu què té una visió naturalista sobre el món, és a dir, lliure d'elements sobrenaturals o místics; els brights estableixen llur ètica i llur comportament sobre una comprensió naturalista de l'univers.\nLa paraula bright com a substantiu ha estat emprada per Paul Geisert i Mynga Futrell, de Sacramento, Califòrnia. Aquest neologisme ha estat presentat per primera vegada en públic l'1 de març de 2003 davant de la Coalition for the Community of Reason, a Kansas City (Missouri). El diccionari MacMillan de la llengua anglesa li atorga una pàgina.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El dualisme cartesià va ser un moviment intel·lectual suscitat pel pensament de René Descartis (Cartesius) especialment en els s. XVII i XVIII, encara que té diverses prolongacions en aquests segles i en els posteriors. En vida de Descartes ja va ser gran la repercussió de la seva obra en l'ambient intel·lectual i fins i tot cultural i social de França i també d'Holanda, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra, discutint-se i polemitzant-se sobre les seves idees i de la seva forma de concebre els problemes filosòfics. Segons Descartes, l'ésser humà és un compost de substància pensant i substància extensa.\nInfluències del racionalisme cartesià es troben en diversos pensadors que van elaborar algun sistema propi, com Spinoza, Leibniz, Kant, en gran part en l'idealisme posterior que culmina en Hegel, en l'empirisme de Locke, etc.\nEls considerats com a cartesians pròpiament dits són aquells pensadors que es van centrar més en alguns dels temes plantejats per Descartes, sobretot en la seva divisió dualista de les substàncies en «extenses» i «pensants», i que van ser difusores i continuadors de la seva obra i de les seves conclusions, convertint-la en sistema que Descartes no havia arribat a elaborar del tot. Leibniz els va acusar d'estèrils, perquè en general no dirigien la seva recerca cap a ciències experimentals com la Física, la Medicina, les Matemàtiques, sinó cap a problemes metafísics com el dualisme entre \"res cogitans\" i \"res extensa\" i la interacció entre ambdues substàncies, el valor del coneixement, la naturalesa de les idees, el mecanicisme del res extens i la metodologia cartesiana. La polèmica va estar barrejada amb les qüestions religioses i teològiques implicades i amb els aferrissats debats entre jesuïtes, jansenistas i oratorianos sobre tot això.\nEl dualisme cartesià és la separació de substàncies que va fer René Descartes les quals denominà: cos i ànima.\nÀnima.- Per a Descartes és la que té la capacitat de destriar entre el bé i el mal, juga el paper del que ara anomenem “ment”.\nCos.- Està determinat per l'ambient i es redueix a lleis mecàniques.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El cientisme, conegut també com a cientificisme o cientifisme, és la pretensió que totes les ciències, naturals i socials, haurien de basar-se en el mètode científic, tal com s'aplica en les ciències experimentals. Coincideix en part amb els postulats del positivisme.En un sentit pejoratiu, es refereix a una imitació servil de l'estil i els mètodes propis de les ciències de la natura, feta en l'àmbit de les ciències humanes; com si a aquestes se'ls exigís aquest servilisme, sota pena de no ser científiques. L'aspecte de científica, o el sotmetiment a la temàtica científica, se li exigeix en especial, en aquest context, a la filosofia.\nParteix del supòsit que no hi ha un autèntic coneixement fora de la ciència i que aquesta és l'única via per acostar-se a la veritat. Sol sorgir d'un racionalisme excessiu que intenta explicar tota la realitat des dels supòsits de la ciència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El cognitivisme és un corrent filosòfic i psicològic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món, al mateix temps que nega l'escepticisme. La denominació deriva del llatí cognoscere, que significa conèixer, saber. Sorgí com a reacció davant la teoria de moda en aquell moment, el conductisme, la qual consideraven insuficient ja que mancava en explicar la cognició. De fet la psicologia cognitiva se centra en el processament de la informació i segueix en part tradicions d'investigació anteriors sobre el pensament i la solució de problemes.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El comunitarisme és una concepció de la ciutadania que basa la seva força en el fet que els seus components han de compartir uns referents morals, religiosos, lingüístics i culturals per tal de pertànyer a la societat civil i rebre els avantatges que proporcionen els drets de ciutadania.El comunitarisme com a filosofia apareix a la fi del segle XX en oposició a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme, no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dona la suficient importància en les teories liberals de la justícia. La qüestió sobre què és prioritari (l'individu o la comunitat) és essencial per a analitzar la major part dels problemes ètics del nostre temps: sistema sanitari, avortament, multiculturalisme, llibertat d'expressió, etcètera. Fonamentalment s'utilitza el terme en dos sentits:\nEl comunitarisme filosòfic considera que el liberalisme clàssic és incoherent ontològicament i epistemològicament i s'hi oposa per aquests motius. A diferència del liberalisme clàssic, que interpreta les comunitats com a origen dels actes voluntaris dels individus precomunitaris, destaca el paper de la comunitat en la definició i la conformació dels individus.\nEls comunitaristes creuen que el valor de la comunitat no està prou reconegut en les teories liberals de la justícia. El comunitarisme ideològic es caracteritza per ser una ideologia centrista radical que a vegades està marcada per l'esquerranisme en qüestions econòmiques i el conservadorisme o el centrisme en qüestions socials. Aquest ús ha estat creat recentment. Quan el terme es converteix en majúscula, sol referir-se al moviment comunitari sensible d'Amitai Etzioni i d'altres filòsofs.Una tercera possibilitat és el comunitarisme sensible (Responsive Communitarianism) que practica Amitai Etzioni del moviment israelià dels quibuts, que afirma simultàniament els drets comunals i els deures individuals.\nAlguns representants del corrent comunitarista són Robert Bellah,Charles Taylor, Michael Walzer, Alasdair MacIntyre.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El conceptualisme en filosofia és una teoria que es troba a mig camí entre el nominalisme i l'anomenat realisme medieval o lògic. El conceptualisme manté que, tot i que els universals (abstraccions o idees abstractes) no tenen existència en el món exterior, sí que existeixen com a idees o conceptes en la ment i que hi impliquen alguna cosa més que paraules. Aquesta teoria està en oberta oposició al nominalisme, que defensa que les abstraccions (universals) són simples sorolls guturals sense cap materialitat i que només els objectes individuals i concrets tenen existència real.\nEl conceptualisme va ser adoptat, entre d'altres, pel filòsof escolàstic francès Pere Abelard. Posteriorment, va ser àmpliament difós pels filòsofs jesuïtes com Hurtado de Mendoza o Francisco Oviedo.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el segle v aC. No és una doctrina política única o uniforme, sinó un conjunt d'idees amb un nexe comú, si bé extremadament adaptable a diferents contextos, el que explica la seua vitalitat i la seva capacitat per anar evolucionant i redefinint-se fins a l'actualitat. Com a teoria política és possiblement una de les més influents dels darrers tres-cents anys, configurant, en major o menor grau, l'estructura actual dels diferents estats i nacions. No s'ha de confondre amb la democràcia, ja que no totes les teories contractualistes defineixen models polítics democràtics. Tampoc s'ha de confondre amb el nacionalisme, perquè encara que tots dos moviments es poden considerar models polítics nuclears i ben bé simultanis dels estats moderns, expressen condicions diferents.Fa referència a una família de teories polítiques en la tradició del contracte social. Entre els seus teòrics més representatius es troben Hugo Grotius (1625), Thomas Hobbes (1651), Samuel Pufendorf (1673), John Locke (1689), Jean-Jacques Rousseau (1762) i Immanuel Kant (1797); Més recentment, John Rawls (1971), David Gauthier (1986) i Philip Pettit (1997).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El convencionalisme és l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords implícits o explícits de la societat més que en la realitat externa. Com a concepte s'aplica a molt diferents camps de coneixement, des de les regles de la gramàtica fins a la lògica, l'ètica, el dret, la ciència, etc. El convencionalisme és un corrent de filosofia del llenguatge que defensa l'arbitrarietat de les paraules. En termes lingüístics, defensa la independència del significant del significat i la seva arbitrarietat. La lingüística moderna és, des de Ferdinand de Saussure, convencionalista. En propietat, es parla de convencionals per a referir-se als gramàtics grecs que defensaven que les llengües s'han originat com una simple convenció entre els homes, oposant-se als naturalistes. Sostenen que no hi ha vincle necessari entre la paraula, el pensament i el món.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El criticisme és una posició filosòfica presentada per Immanuel Kant, amb l'objectiu d'eliminar la polèmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Així, mentre que el dogmatisme afirma la plena capacitat humana d'arribar al coneixement de la realitat, l'escepticisme afirma la impossibilitat d'arribar-ne a un coneixement segur. El criticisme afirma que el coneixement és possible (contra l'escepticisme), però que aquest coneixement no és un coneixement definitiu (contra el dogmatisme), ja que el coneixement ha de ser considerat com a provisional. Ha de ser objecte de contínues crítiques i revisions, ja que sempre hem de deixar la porta oberta a la possibilitat que el que fins ara hem considerat com a cert, pugui ser fals.\nAquesta postura ha estat defensada per altres autors, entre els quals podem destacar a Karl Popper.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El descriptivisme dels noms és una teoria de la naturalesa del significat i la referència dels noms propis atribueix generalment a Gottlob Frege i Bertrand Russell. La teoria consisteix essencialment en la idea que el significat (contingut semàntic) de noms són idèntiques a les descripcions associades amb ells pels parlants, mentre que els seus referents estan decidits a ser els objectes que satisfan aquestes descripcions.\nA la dècada del 1970, aquesta teoria va ser objecte d'atacs per part dels teòrics causals com Saul Kripke, Hilary Putnam i d'altres. No obstant això, s'ha vist una mica d'un renaixement en els últims anys, especialment sota la forma del que s'anomenen teories semàntiques de dues dimensions. Aquesta última tendència s'exemplifica amb les teories de David Chalmers, entre d'altres.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment. Una formulació alternativa del determinisme és la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur. Sota aquest sentit general, també s'ha aplicat la noció de determinisme a la història, concebent-la com un procés universal.\nPrenent aquesta definició laxa de determinisme, totes les doctrines que defensen que existeix un destí ineluctable o la predestinació en l'ésser humà estan englobades en el determinisme. En un sentit més estricte, però, es considera que el determinisme no concerneix l'àmbit humà (tot i que hi pot influir), sinó que és universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer. Aquest fet ha propiciat que, a vegades, s'hagi identificat el determinisme amb el mecanicisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'emergentisme és una teoria que afirma que una propietat pot emergir o sorgir de la suma d'altres i pertànyer a una natura diferent; especialment s'aplica a la ment, de la qual es diu que emergeix del cervell però el transcendeix i té propietats no físiques, diferents de les materials de l'òrgan que la precedeix. El resultat és sempre més que la suma de les parts i no es pot descompondre en elles. Aplicat a la ment, l'emergentisme s'oposa al materialisme estricte (ja que sosté que la ment no és quelcom simplement físic) i al dualisme (ja que hi ha una relació estricta entre la ment i el cos). Les propietats emergents no es poden predir a partir de les característiques d'allà on provenen.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'emotivisme moral és un moviment filosòfic que considera que l'autèntic fonament bàsic del judici moral no són informatius (no tenen contingut objectivable), sinó que exerceixen només la funció d'expressar o suscitar sentiments o emocions. Són els sentiments els que poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Això té com a conseqüència més important la no existència d'una moral general basada en la raó, sinó que la moral està basada en els sentiments, en un gust similar al gust estètic, i, per tant la pretensió de crear normes morals racionals no té sentit. No se sap, racionalment, que una acció és moralment reprovable, sinó que se sent.\nDavid Hume, un dels màxims exponents de l'emotivisme moral, no nega que la raó intervingui al crear el judici moral. El que nega és que sigui l'única que intervé, fins i tot nega que sigui l'element més important, però sense arribar a afirmar que la raó estigui totalment fora de l'elaboració del judici moral. La postura de Hume no és l'única versió de l'Emotivisme Moral. Existeixen altres autors com Shaftesbury, Hutcheson al segle xviii o Alfred Jules Ayer al segle xx, entre d'altres.\nLa versió contemporània de l'emotivisme va ser proposada inicialment per I A Richards i C K Ogden, en El significat del significat (1923), i la van acceptar autors com Bertrand Russell, A.J. Ayer i sobretot C L Stevenson (Ètica i llenguatge, 1945) i, en general, aquells que s'oposaven a l'intuïcionisme ètic. Segons Ayer, l'enunciat «vas fer malament al mentir» té el mateix valor de fet o de coneixement que l'enunciat «has mentit», encara que hi afegeix un cert to de reprovació. El contingut dels enunciats ètics, llavors, no és un altre que l'expressió dels propis sentiments cap aquest fet, així com el desig d'incitar als altres a aquests mateixos sentiments. Els conceptes morals revelen els estats d'ànim de qui les profereix i no són verificables. Per això, els judicis morals, al no ser descriptius, no són ni vertaders ni falsos i, en conseqüència, l'ètica no admet cap tractament racional i, per tant, acaba en una forma d'irracionalisme. Per tal de superar aquest aspecte irracionalista s'han desenvolupat altres teories ètiques com el descriptivisme i el prescriptivisme. Tècnicament, l'emotivisme constitueix la teoria contrària al racionalisme moral.\nDes del punt de vista de l'epistemologia sovint es defensa que l'emotivisme ètic es fonamenta en la teoria ètica de David Hume, pel qual «la moralitat es determina mitjançant el sentiment». Però per a Hume, això vol dir que en tot home hi ha una mateixa natura emotiva, igual a la de qualsevol altre home, que li permet sentir la moralitat de la mateixa manera. Això permet poder parlar d'una moralitat universal; l'emotivisme, en canvi, que es remet a les emocions particulars de cadascú, no. Per altra part, l'emotivisme moral de Hume, en estar basat en la natura emotiva, que té evidentment una base biològica des de la perspectiva evolucionista, permet estendre la consideració ètica als animals i no solament als humans.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'empiriocriticisme és una doctrina filosòfica i epistemològica fundada pel filòsof Richard Avenarius, i comunament assignada al físic Ernst Mach, que fou represa en la vigília de la revolució bolxevic per una sèrie de pensadors russos, especialment marxistes.Parteix d'una crítica a l'experiència (d'aquí l'expressió composta « empirio-criticisme ») destinada a eliminar representacions imaginàries i supòsits arbitraris, ara relegades al costat de la metafísica de la religió o la ideologia. Es presenta com una alternativa filosòfica al conflicte secular que oposa idealisme i materialisme.\nL'empirocriticisme intenta abolir qualsevol separació entre la dimensió psicològica de l'existència i la seva dimensió física, en establir la seva unitat sobre principis comuns. Implica la possibilitat de reduir tots els enunciats científics a enunciats referits a sensacions i tots els objectes físics a «complexos de sensacions», de manera que ja no hem de distingir entre el «subjectiu» i l' «objectiu», entre l' « interior » i l' « exterior », ni plantejar el problema metafísic considerat superflu de la font externa de sensacions.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'empiriomonisme és una teoria filosòfica desenvolupada per Aleksandr Bogdànov a partir de 1904 en una obra epònima (\"L'empiriomonisme\", rus: Эмпириомонизм Empiriomonizm). Es basa en una interpretació monista de la realitat com a « experiència ».\nAmb l'empiriomonisme, Bogdànov cerca reintegrar la filosofia marxista en l'evolució general de la cultura científica i filosòfica occidental i intenta fer una síntesi entre el marxisme i el positivisme. Va ser durament criticada pels col·laboradors de l'autor (Lenin i Plekhanov) pel seu revisionisme i idealisme subjectiu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers escèptics, a part d'escèptics o pirrònics, també rebien el nom menys habitual de zètics; aquest darrer terme significa \"buscadors que busquen sense trobar res\".\nEncara que hi ha postures escèptiques en molts períodes de la història (des de la primera sofística fins a la postura radicalment crítica de Nietzsche, i encara més endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme està format principalment pel seu fundador Pirró, pel seu deixeble Timó, pels platònics Arcesilau i Carnèades i, segles després, per Enesidem i per Sext Empíric (i altres membres secundaris de l'escola).\nEls escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per a descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses.\nLes idees centrals de l'escepticisme són:\n\nNo es poden saber com són les coses en si mateixes (com a màxim, se'n poden conèixer \"les aparences\" que se'n veuen), i el més prudent és abstenir-se de formular-hi cap judici, ja que res és fals ni vertader.\nHom no pot fiar-se de la raó, ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.\nVoler arribar a coneixements absoluts és una font d'intranquil·litat. L'epokhé (abstenció de judici, és a dir, d'opinió i de crítica) és el pas previ a la felicitat i a l'ataràxia.\nL'única cosa que interessa en la vida, com hem dit, és aconseguir la tranquil·litat d'esperit o ataràxia. En aquest punt, l'escepticisme té punts de contacte amb l'epicureisme i, encara que en menor mesura, amb l'estoïcisme.\nTot l'extern a l'ésser humà és indiferent.\nAtès que s'ha de viure en un món d'aparences, sempre caldrà inclinar-se pel més probable. (En aquest punt, l'escèptic Carnèades va fer una taula de coneixements probables, en què volia donar la seva opinió sobre quins fets tenen una major probabilitat, i quins una probabilitat menor.)Cal dir, però, que l'escepticisme dels primers escèptics té poc o molt poc a veure amb l'anomenat escepticisme modern, o amb l'escepticisme que prediquen alguns pensadors individuals (com ara David Hume). També hi ha pensadors que practiquen un escepticisme moderat, o fins a un escepticisme que serveix de portal a altres coneixements dogmàtics, per exemple, Descartes o Kant.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En la filosofia clàssica l'escepticisme és un corrent filosòfic basat en el dubte, representat en l'escola de Pirró d'Elis, qui deia que «no afirmava res, només opinava». L'escepticisme es diferencia del negacionisme per exigir evidència objectiva a les afirmacions, i en cas d'haver-hi tal evidència, acceptar-la, en tant que el negacionisme qüestiona o rebutja les evidències.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'escola de Budapest va ser un corrent del marxisme hongarès que es va desenvolupar al voltant de Georg Lukács a la dècada de 1960. L'escola estava fortament influenciada per Lukács, però no es pot reduir a la seva influència. Es va crear en el context històric dels processos de desestalinització de la URSS i els països de l'Europa de l'Est. Els seus principals representants són Ágnes Heller, Ferenc Fehér, György Márkus, István Mészáros, Mihály Vajda i Maria Márkus. A grans trets, també s'hi poden incloure Miklós Almási i István Hermann.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'escola franciscana de París fou un grup de teòlegs i filòsofs franciscans que, des de llur càrrec com a mestres en la Universitat de París durant el segle xiii, exerciren una influència notable en el pensament cristià, sobretot des de llur oposició al tomisme i llur acceptació de les opinions de Sant Bonaventura, que parteix dels escrits d'Agustí d'Hipona.\nEntre els membres d'aquesta escola destaquen Guillem de la Mare, Mateu d'Acquasparta, que després fou escollit cardenal, Guillem de Melton i el propi Bonaventura de Bagnoregio.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'essencialisme és un terme bastant vague que engloba les doctrines que s'ocupen de l'estudi de l'essència (el que fa que un ésser sigui el que és), en oposició a les contingències (el que és accidental, l'absència del qual no qüestiona la natura d'aquest ésser).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'esteticisme va ser un moviment artístic anglès de finals del segle xix, basat en la doctrina que l'art existeix per a benefici de la seva exclusiva bellesa i que aquesta ha de ser elevada per sobre de la moral i dels temes socials. Representa les mateixes tendències que el simbolisme, i en particular el decadentisme, nascuts a França, de manera que podria ser considerat com la branca anglesa d'aquests moviments.\nEs va originar com a oposició a la filosofia utilitarista imperant, i contra la lletjor i materialisme aparents de l'època industrial. Els seus fonaments filosòfics van ser assentats per Immanuel Kant, que va proposar que les normes estètiques podien ser separades de la moralitat, la utilitat o el plaer.\nEls escriptors britànics decadents van ser influenciats per Walter Pater i els seus escrits, en els quals va establir que la vida ha de ser viscuda intensament, seguint com a ideal la bellesa. Els seus estudis en la història del Renaixement es van convertir en la bíblia dels joves cercadors de l'art. James McNeill Whistler, Oscar Wilde i Stéphane Mallarmé van avivar el patró de refinament del corrent amb delicada sensibilitat, potser, fins al seu punt més alt. És la concepció de l'art per l'art.\nD'altra banda, els principis amb què s'associa l'esteticisme no es limiten al segle xix, sinó que s'estenen també en el segle XX amb exponents en la crítica literària com el nord-americà Harold Bloom. En la seva obra, s'ha oposat a la projecció d'ideologia política i social en l'anàlisi d'obres literàries, que ha identificat com un dels problemes principals dels departaments d'humanitats.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. S’atorga prioritat als significants, davant dels significats. La relació, i per tant, la comparació és el que origina el significat. Per analitzar-lo científicament, cal, doncs, estudiar aquestes relacions i com n'afecten la globalitat, que adquireix un significat més enllà de la suma de les parts. Per exemple, la diferència entre el fred i la calor dota de significat a ambdues paraules. No podem entendre el fred si no concebem la calor.\nL'estructuralisme, a més, deixa de banda la idea humanista de que l’ésser humà és al centre, i es posen les estructures al centre. Per tant, els éssers humans hem estat creats per les estructures on naixem i ens socialitzem.\nL'estructuralisme disposa, a més, d'un corrent important en art i arquitectura, desenvolupat bàsicament entre els anys 1950 i 1970 (estructuralisme (art)), així com una posició teòrica científica (estructuralisme científic) dins de la filosofia analítica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El feminisme filosòfic naix al s. XVII amb les innovacions conceptuals i terminològiques de la filosofia barroca. S'interroga sobre la peculiar situació de les dones, no sols dins del conjunt social, sinó i sobretot en com han estat pensades i com es conceptualitza el seu sexe. És un corrent important de la modernitat que utilitza els mètodes contemporanis del pensament filosòfic per elaborar explicacions causals i funcionals de la subordinació femenina. Són molts els temes i causes vinculades amb el pensament feminista: se n'investiguen les religioses, socials, polítiques, psicològiques, culturals, etològiques, biològiques, etc. Cal distingir entre feminisme filosòfic i altres dos discursos: la filosofia canònica i les seues apreciacions sobre el sexe femení i la filosofia, de qualsevol mena, realitzada per dones.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència. El mot ja l'usen alguns autors dels segles xviii i xix, com Hegel (Fenomenologia de l'Esperit). Pròpiament l'èxit en l'ús del mot es deu a l'escola fenomenològica, el fundador de la qual és Edmund Husserl.Tots els fenomenòlegs defensen que hi ha un àmbit propi de reflexió filosòfica irreductible al de les altres ciències, suposen que la seva anàlisi esdevé bastant complexa, i abandonen el dels filòsofs tradicionals per considerar que no varen saber delimitar-lo. Més que una fenomenologia hi ha més aviat, doncs, fenomenologies:", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El ficcionalisme, en filosofia, és una teoria metodològica que suggereix que un tipus de declaracions no han de ser preses literalment com una certesa, sinó només com una ficció útil. És una doctrina de Hans Vaihinger que reconeix a la ficció una funció positiva pel que fa a l'expressió de judicis correctes sobre la realitat. L'ús de les ficcions permet que hom s'adapti al medi.Dos aspectes importants de ficcionalisme són el ficcionalisme modal –que estableix que els mons possibles, independentment de si existeixen o no, poden ser una part d'un discurs útil– i ficcionalisme matemàtic –que diu que parlar de números i altres objectes matemàtics no és més que una conveniència per fer ciència–. Tamb�� a la metaètica, hi ha una posició equivalent anomenada ficcionalisme moral.\nEl ficcionalisme consisteix en, almenys, les següents concepcions:\n\nLes reclamacions fetes en el domini del discurs es prenen com a \"veritat-apt\", és a dir, vertader o fals.\nEl domini del discurs, s'ha d'interpretar en sentit literal; no es redueix al significat una altra cosa.\nL'objectiu del discurs en un domini donat, no és veritat, però alguna virtut; per exemple, la senzillesa, l'abast de motius.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de l'absurd proclama que qualsevol esforç humà per trobar un sentit a l'univers acabarà fracassant de manera irremeiable. L'esforç esdevindrà absurd perquè aquest sentit, almenys pel que fa a l'ésser humà, no existeix.\nLa filosofia de l'absurd es caracteritza així pel seu escepticisme vers tot el que envolta els principis de l'existència. És una filosofia que va lligada a l'existencialisme, tot i que no se l'hauria de confondre amb aquest. Les seves arrels es troben en el filòsof danès del segle XIX Søren Kierkegaard, si bé com a concepte va néixer del moviment existencialista, quan el filòsof i escriptor francès Albert Camus va trencar amb aquesta línia de pensament i va publicar el manuscrit El mite de Sísif.\nLa destrucció provocada per la Segona Guerra mundial va generar un ambient social que va estimular els punts de vista de l'absurd i en va permetre el seu desenvolupament, de forma especial a la devastada França.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes. El terme és recent i es va encunyar per referir-se al pensament filosòfic de la civilització occidental a partir de les seves arrels gregues, a l'antiga Grècia, i abasta una gran part del món, incloses Amèrica del Nord i Austràlia. La paraula \"filosofia\" es correspon a la paraula de l'antiga Grècia φιλοσοφία, literalment, \"amor a la saviesa\" (Φιλεῖν - philein \"Apreci\" i σοφία - sophia \"saviesa\", en el sentit del coneixement). En el seu sentit contemporani, la filosofia occidental fa referència a les dues tradicions contemporànies de la filosofia: filosofia analítica i filosofia continental.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Henosi (grec antic, ἕνωσις) és la paraula grega clàssica per «unitat mística», «unió» o «unitat». En el platonisme, i especialment el neoplatonisme, l'objectiu de l'henosi és unió amb el que és fonamental en la realitat: l'Un (Τó Ἕν), la Font o la Mònada (μονάς). El concepte neoplatònic té precedents en les religions del misteri grec, així com paral·lels en la filosofia oriental. Es desenvolupa a més en el Corpus Hermeticum, en teologia cristiana, alevisme, soteriologia i misticisme, i és un factor important en el desenvolupament històric del monoteisme durant l'Antiguitat tardana.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'humanisme cristià considera els principis humanistes la dignitat humana universal, la llibertat individual i la importància de la felicitat com a components essencials i principals dels ensenyaments de Jesús. Va sorgir durant el Renaixement amb fortes arrels en el període patrístic.\nHistòricament, les forces majors que van donar forma al desenvolupament de l'humanisme cristià van ser la doctrina cristiana que Déu, en la persona de Jesús, es va convertir en humana amb l'objectiu de bescanviar la humanitat i la injunció perquè el col·lectiu humà participant (l'església) representés la vida de Crist. Moltes d'aquestes idees havien sorgit entre els patrístics i es convertirien en l'humanisme cristià a finals del segle xv, a través dels quals es podrien extreure els ideals de “raó universal, humanitat comuna, llibertat, personalitat, drets humans, emancipació humana i progrés, i de fet, la noció mateixa de secularitat (que descriu el saeculum actual conservat per Déu fins al retorn de Crist) és literalment impensable sense les seves arrels humanistes cristianes.\" Tot i que hi ha una associació comuna de l'humanisme amb l'agnosticisme i l'ateisme a la cultura popular, aquesta associació es va desenvolupar al segle XX i existeixen formes no humanistes d'agnosticisme i ateisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'humanisme secular (o també anomenat en alguns països humanisme laic) és un sistema que ha estat usat en els últims trenta anys per a descriure la realitat humana que consta d'una ètica pròpia juntament amb la interpretació racional dels fenòmens naturals.\nBasat en el mètode científic, l'ètica, i el naturalisme filosòfic, descarta el dogma religiós, el sobrenaturalisme, la pseudociència, i la superstició com a base per a la moralitat i la presa de decisions. La cosmovisió moderna de l'humanisme secular pretén aplicar la ciència i la tecnologia per a millorar la condició humana. Segons Mario Bunge, la marca distintiva de l'humanisme secular és la seva preocupació per la totalitat de la humanitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'innatisme és un corrent filosòfic que afirma que l'ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres, a diferència de l'empirisme radical, que sosté que tot coneixement ha de derivar de l'experiència. L'innatisme extrem afirma que la ment conté certes idees des de la seva formació (com en les tesis de Plató), mentre que l'innatisme relatiu se centra en les estructures o facultats que permeten l'aprenentatge (com el llenguatge universal de Noam Chomsky). L'innatisme acostuma a estar lligat amb el racionalisme.\nL'origen d'aquestes idees innates pot ser un ésser superior, déu o similar, o provenir de l'evolució de l'espècie, com un instint lligat al saber. Plató, fins i tot, afirmava que aquestes idees eren les úniques que es podien tenir, que en realitat conèixer és recordar-les (doctrina de l'anàmnesi) i, per tant, és fals que es pugui aprendre res del món exterior. Aquesta postura no és la més compartida entre els innatistes, que s'inclinen per un model intermedi: certs conceptes són innats i d'altres adquirits, en una via similar a la més acceptada a la polèmica entre genètica i educació pel que fa a la conducta. Per això, les idees innates acostumen a tenir un alt grau d'abstracció, que permet adaptar-les als contextos particulars de cada individu i les experiències que li proporciona la seva comunitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Marxisme analític és un enfocament de la teoria marxista que va ser prominent entre els filòsofs i científics socials de parla anglesa durant els anys vuitanta. Es va associar principalment amb el Grup d'acadèmics de setembre, nomenataixí a causa de les seves reunions biennals durant setembre per discutir interessos comuns. Autodenominat com «marxisme sense ximpleses»,[1] el grup es va caracteritzar, en paraules de David Miller, per «un pensament clar i rigorós sobre qüestions que en general estan cobertes per la boira ideològica».[2]Els membres d'aquesta escola cerquen aplicar les tècniques de la filosofia analítica, juntament amb les eines de la ciència social moderna, com la teoria de l'elecció racional, a l'elucidació de les teories de Karl Marx i els seus successors. El membre més conegut d'aquesta escola és el filòsof de la Universitat d'Oxford Gerald A. Cohen, la teoria del qual de Karl Marx Theory of History: A defence (1978) va ajudar a començar aquesta escola. En aquest llibre, Cohen va intentar aplicar les eines de l'anàlisi lògica i lingüística per elucidar i defensar la concepció materialista de la història de Marx. Altres marxistes analítics prominents inclouen l'economista John Roemer, el científic social Jon Elster, i el sociòleg Erik Olin Wright. Tots ells han intentat basar-se en el treball de Cohen aplicant mètodes moderns de les ciències socials, com la teoria de l'elecció racional, per complementar l'ús que fa Cohen de les tècniques filosòfiques analítiques en la interpretació de la teoria marxista.\nEl propi Cohen més tard, es relacionaria directament amb la filosofia política rawlsiana en un intent per promoure una teoria de la justícia socialista que contrasta tant amb el marxisme tradicional com amb les teories formulades per filòsofs polítics com el liberal d'esquerra John Rawls i el dretà llibertari Robert Nozick. En particular, remarca la màxima de Marx de «cadascun segons la seva capacitat, a cadascú segons la seva necessitat», popularitzat a la Crítica del programa de Gotha del 1875.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o \"matèria\" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.\nSegons aquesta concepció, el món -i per extensió, l'univers- és constituït de matèria, la qual existeix objectivament fora de la consciència i independentment d'aquesta. La matèria és primària i la consciència i el pensament són propietats d'aquesta a partir d'un estat altament organitzat. El pensament és un nivell superior del coneixement humà, un procés en el qual es reflecteix la realitat objectiva. Des de la concepció materialista, es creu que, a més, la matèria no ha estat creada del no-res, que existeix l'eternitat i que el món i les seves regularitats són cognoscibles.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Materialisme dialèctic és el corrent del materialisme filosòfic d'acord amb els plantejaments originals de Friedrich Engels i Karl Marx que posteriorment van ser enriquits per Vladímir Ilitx Ulànov Lenin i després sistematitzats per membres de l'Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica principalment. Aquest corrent filosòfic defineix la matèria com el substrat de tota realitat sigui concreta o abstracta (pensaments), s'emancipa la primacia i independència de la matèria davant la consciència i l'espiritual, declara la cognoscibilitat del món en virtut de la seva naturalesa material, i aplica la dialèctica -basada en les lleis dialèctiques proposades per Georg Wilhelm Friedrich Hegel - per interpretar el món, amb la qual cosa supera el materialisme mecanicista. El materialisme dialèctic és un dels tres components -la base filosòfica- del comunisme marxista-leninista. Denominat diamat, el materialisme dialèctic va ser la filosofia oficial de l'antiga Unió Soviètica.El materialisme dialèctic, com a sistema filosòfic, és oposat a l'idealisme filosòfic que concep l'esperit com a principi de la realitat. Per al materialisme dialèctic les idees tenen un origen físic, és a dir, el primer és la matèria i la consciència el derivat. Com a tal, el materialisme dialèctic es basa en les dades, resultats i avenços de les ciències, i la seva essència es manté en correspondència i vigència amb la tradicional orientació progressista del pensament racional científic. Així mateix, està oposat al corrent filosòfic de l'agnosticisme, ja que declara la cognoscibilitat del món en virtut de la seva materialitat i de la seva existència objectiva en el temps i en l'espai. Engels ho va manifestar d'aquesta manera: «Les formes fonamentals de tot ser són l'espai i el temps, i un ésser concebut fora del temps és tan absurd com ho seria un ésser concebut fora de l'espai».\n\nEngels i Marx van sintetitzar el seu materialisme dialèctic a partir de la seva demolidora crítica del materialisme mecànic de Ludwig Feuerbach i a la dialèctica idealista de Hegel. Al materialisme de Feuerbach el van considerar com un materialisme influït pels corrents del pensament filosòfic metafísic i idealista. Famoses són les 11 tesis sobre Feuerbach de Marx i Engels, en particular l'onzena que diu així: «Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo». De la dialèctica hegeliana, Engels diu que aquesta es trobava cap per avall i que va ser Marx qui la va col·locar sobre els seus peus. Posteriorment, Engels va descriure les lleis de la dialèctica en el seu Anti-Dühring (obra polèmica contra les teories propugnades pel filòsof i economista alemany Karl Eugen Dühring).\nDesprés, en el segle XX a Rússia, Lenin va contribuir a les idees materialistes dialèctiques en desenvolupar polèmiques amb els seus adversaris, particularment amb filòsofs (idealistes) positivistes com l'austríac Ernst Mach i els russos Aleksandr Bogdànov i Vladímir Bazàrov (nom real: Vladimir A. Rudnev), i, sobretot, el seu empiromonisme. La principal raó de la disputa entre Lenin i aquests filòsofs era llur afirmació que el positivisme idealista estava per damunt del debat filosòfic entre idealisme i materialisme. Lenin va fer la següent consideració: \"Materialisme és reconèixer els «objectes a si mateixos» o fora de la ment; les idees i les sensacions són còpies o imatges d'aquests objectes. La doctrina oposada (idealisme) afirma que els objectes no existeixen «sense la ment»; els objectes són «combinacions de sensacions»\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme naturalisme, del llatí naturalis, el que està d'acord i es deriva de la naturalesa (natura). En filosofia, el naturalisme és la idea que només les lleis i les forces naturals (a diferència de les sobrenaturals o espirituals) operen a l'univers. Els adherents al naturalisme afirmen que les lleis naturals són les úniques regles que regeixen l'estructura i el comportament del món natural i que l'univers canviant és en totes les etapes producte d'aquestes lleis.\nS'usa sovint per designar realitats diverses, dues de les quals, especialment, han quallat al llarg de la història en dos moviments que s'han designat a si mateixos amb la paraula naturalisme: en primer lloc, totes aquelles concepcions filosòfiques, de molt divers contingut, que tenen com a característica unificadora considerar la natura, quant a totalitat de realitats físiques existents, com el principi únic i absolut de la realitat; és aquest un naturalisme filosòfic, en segon lloc, un moviment estètic, representat sobretot en literatura, que s'ocupa, com a objecte de representació artística, exclusivament de les produccions de la naturalesa, és aquest un naturalisme literarioartístic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Naturphilosophie o Filosofia de la Naturalesa va ser un corrent de la tradició filosòfica de l'idealisme alemany del segle XIX lligada al Romanticisme. Inspirada en la Crítica del Judici de Kant i en l'obra de Fichte, Friedrich Schelling va ser el seu principal promotor. Enfront del mecanicisme de la física clàssica, la Naturphilosophie va defensar una concepció orgànica de la ciència en la qual el subjecte té un paper essencial, concebent-se el món com una projecció de l'observador.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del segle i aC. El que pretén aquest moviment és reinstaurar el misticisme propi del pensament de Pitàgores.\nEl primer d'aquests neopitagòrics va ser el filòsof romà Publi Nigidi Fígul, que va viure a Alexandria a mitjans d'aquest segle i va ser amic de Ciceró. Hi va haver d'altres filòsofs neopitagòrics pel territori de l'Imperi, però va ser a Alexandria on es van concentrar els filòsofs neopitagòrics més actius, perllongant aquest corrent durant el segon i tercer segle de l'era cristiana, i expandint-se des d'allà a tot l'Imperi. A Alexandria, a més, va aparèixer un conjunt d'escrits que es va atribuir als antics pitagòrics, els Versos auris, així com unes Cartes que es creien escrites pel mateix Pitàgores, encara que pel que sembla, aquest mai va deixar res escrit.\nEl neopitagorisme es va configurar al voltant d'aquestes característiques pròpies: \n\nExaltació de Pitàgores, fins a fer d'ell un ésser semidiví.\nSincretisme filosòfic, que admetia al costat de doctrines estrictament pitagòriques teories de tall platònic, aristotèlic i estoic.\nSincretisme religiós: s'admeten en la filosofia neopitagòrica principis extrets de diverses religions (l'egípcia i d'altres).Els neoplatònics i els neopitagòrics van fer causa comuna per oposar el seu propi sistema de regeneració espiritual al cristianisme i a conseqüència d'això van arribar a una certa mixtura eclèctica, de manera que ambdues doctrines s'interpenetren, assimilant a més altres elements platònics, aristotèlics, estoics i orientals. Potser per això les doctrines pitagòriques van acabar amb freqüència en astrologia, superstició o màgia, i van acabar per atribuir-se a les figures de Pitàgores i Apol·loni de Tiana tot tipus d'històries fabuloses i llegendes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El nihilisme (del llatí nihil, 'no-res') és una doctrina filosòfica que nega radicalment la possibilitat del coneixement. Nietzsche ho definia com la «desvalorització dels valors suprems». Per altra part, es consideren nihilistes aquelles persones que no donen crèdit a cap valor absolut i que, a la vegada, donen un sentit pràctic al nihilisme per tal de destruir els antics valors i així construir-ne de nous. Els nihilistes poden creure aquestes tres coses: \n\nQue no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el no-res.\nQue la realitat que experimentem els humans no existeix tal com la veiem.\nQue la realitat no es pot conèixer; per tant, intentar entendre-la seria inútil en la pràctica i sense cap sentit teòric.Tot i això, aquestes definicions de nihilisme són de la primera fase d'aquest, en la qual res no té valor. Seguidament a l'actuació tant a nivell individual com en l'àmbit social del nihilisme, el podem trobar com un mètode per arribar a un fi, és a dir, podem trobar persones que no creuen en l'existència real dels valors, però sí que creuen en la seva utilitat.\nPer altra part, podem dividir els nihilistes en dos grups: els nihilistes socials, que fan servir el nihilisme com un mètode pràctic per a destruir la societat i crear-ne així una de nova (comunistes i sobretot anarquistes, encara que podem trobar pinzellades de nihilisme fins i tot en el nacionalsocialisme), i els nihilistes individualistes, el màxim representant dels quals és Nietzsche, amb tendència a creure que s'ha d'aniquilar del tot l'antiga moral (són amoralistes en el sentit de la moral establerta) per, així, aconseguir una nova ètica que no refuti l'essència de la vida.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Nihilisme terapèutic és una afirmació segons la qual la cura dels mals de la gent o les societats mitjançant el tractament és impossible.\nEn medicina, es connecta a la idea que moltes \"cures\" fan més mal que bé, i que hom ha d'animar al cos a curar-se a si mateix. Michel de Montaigne abraçà aquesta visió en la seva obra Essais. Aquesta posició fou molt popular, entre altres llocs, a França en els anys 1820 i 1830, però s'ha esvaït bastant, en l'era moderna, a causa del desenvolupament de medicaments demostrablement efectius com ara antibiòtics, començant per la fabricació de sulfamides el 1936. Encara se sosté una variant d'aquesta creença per part de moltes persones que practiquen l'homeopatia i altres formes de medicina alternativa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Nova escola atenenca es refereix al període escèptic de l'antic Platonisme, que s'estén des del 266 aC, quan Arcesilau esdevingué cap de l'Acadèmia de Plató, fins al 90 aC, quan Antíoc d'Ascaló va rebutjar l'escepticisme, tot i que filòsofs individuals, com Favorí i el seu mestre Plutarc van seguir defensant l'escepticisme acadèmic després d'aquesta data. A diferència de l'escola escèptica existent, els pirronistes, creien que el coneixement del món és impossible tot i no dubtar de l'existència de la veritat en si. Pensaven que les idees mai no són veritat; tanmateix, hi ha graus de probabilitat, i per tant graus de creença, que permeten que hom actuï. L'escola es caracteritzava pels seus atacs als estoics i per la seva creença en impressions convincents que porten al coneixement verdader. Els escèptics acadèmics més importants foren Arcesilau, Carnèades i Filó de Larissa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'objectivisme és el sistema filosòfic desenvolupat per la filòsofa russoestadounidenca Ayn Rand (Alisa Zinovievna Rosenbaum, Sant Petersburg, 1905—Nova York, 1982). Presenta posicions pròpies en metafísica, epistemologia, ètica, política i estètica.\nBreument, l'objectivisme sosté que existeix una realitat independent de la ment humana, que els individus tenen contacte amb aquesta realitat per mitjà de la percepció dels sentits i adquireixen coneixement processant les dades perceptives, utilitzant la raó (o la «identificació no contradictòria»). El propòsit moral de la vida és la cerca de la pròpia felicitat o «interès propi racional», i que l'únic sistema social d'acord amb aquesta moralitat és el del capitalisme pur (anomenat també capitalisme laissez-faire).\nRand presenta la seva filosofia «per viure a la Terra», arrelada a la realitat i orientada a la recerca del coneixement del món natural, refusant la religió, i aconseguint interaccions harmonioses entre els éssers humans i mútuament profitoses. Tot i ser relativament conegut, l'objectivisme és una influència filosòfica important del pensament modern, i a la vegada controvertit.\nRand, considerada mentor ideològica dels economistes més liberals, defensava que l'egoisme era el \"bé\" i l'altruisme \"el mal\", que les persones pobres en el sistema capitalista eren \"paràsits\", i qualificava de superiors o \"superhomes\" els més rics, ja que sostenia la teoria que tots s'havien enfrontat lliurement als mateixos reptes, perills i circumstàncies. Considerava per tant que havia de beneficiar els més \"valuosos\". S'oposava a tota mena de programes socials i a la mateixa existència de l'\"interès públic\". El seu pensament s'ha popularitzat entre la dreta nord-americana.\nPer als crítics amb l'objectivisme, aquesta filosofia \"No té cap altre propòsit pràctic que promoure els interessos econòmics de les persones riques que el financen, l'única funció del seu pensament és justificar la riquesa, excusar la pobresa i normalitzar el tipus de guerra hobbesiana de tots contra tots que Rand considerava la societat ideal\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El pótxvennitxestvo, rus: Почвенничество, AFI [ˈpot͡ɕvʲɪnnʲɪt͡ɕɪstvə], (més o menys \"retorn a la terra\", de почва, potxva, 'sòl' o 'terra') va ser un moviment literari, polític i cultural rus del segle xix, sorgit en la dècada del 1860. Rebutjava els ideals europeus com a universals i advocava per una defensa de les tradicions russes.En especial, aquesta ideologia marca un rebuig del nihilisme, del liberalisme i del marxisme.\nEra considerat de vegades un terme intermedi entre l'eslavofilisme i l'occidentalisme, dues tendències oposades que florien en aquells anys, i d'altres vegades es veia com una variant més d'aquesta «eslavofília». Es van oposar a la influència del materialisme i utilitarisme europeus en la societat russa. Algunes de les figures que han estat adscrites al moviment foren Fiódor Dostoievski, Nikolai Stràkhov i Apol·lon Grigóriev.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "A la filosofia de la ment, el realisme ingenu, també conegut com a realisme directe o realisme del seny, és la idea que els sentits ens proporcionen una consciència directa dels objectes tal com realment són. Els objectes obeeixen les lleis de la física i conserven totes les seves propietats si hi ha algú que les observi. Consten de la matèria, ocupen l'espai i tenen característiques, com ara mida, forma, textura, olor, gust i color, que es perceben en general correctament.\nPer contrast, algunes formes d'idealisme afirmen que cap món existeix a part de les idees dependents de la ment i algunes formes d'escepticisme diuen que no es pot confiar en els nostres sentits. El realisme naïf es coneix com directament contra el realisme indirecte o representatiu quan els seus arguments es desenvolupen per contrarestar aquesta última posició, també coneguda com a dualisme epistemològic; que la nostra experiència conscient no és del món real sinó d'una representació interna del món.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "usos d'aquest terme, vegeu Terminologia tècnica\nEl tecnicisme és un sistema filosòfic que fa referència a una confiança predominant a la tecnologia i al coneixement tècnic (vegeu Tècnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt.\nAquest s'associa de forma directa amb el mètode científic i les ciències aplicades, ja que tots dos en el seu conjunt són eines essencials pel desenvolupament de la tecnologia actual i a la inversa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, \"déu\") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.De manera específica, és la creença en un ésser suprem que ha creat i que sosté l'univers, tot restant diferenciat d'aquest univers; altrament dit, és la creença en un déu personal, creador i provident.El teisme és un pensament eminentment teològic, però pot ser també una opció filosòfica o espiritual personal, sense el suport de cap doctrina religiosa en particular, que admet l'existència d'un déu que ha creat l'univers i el transcendeix.\nAquesta doctrina s'oposa a l'ateisme, que nega l'existència de la divinitat, i a l'agnosticisme, segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.\nA diferència dels deistes, que també afirmen l'existència d'un déu però només en tant que ésser creador, negant-ne la transcendència, els teistes sostenen que déu intervé activament en els afers humans i que, a més, hom pot reconèixer la seva natura i atributs (com ara l'omnipotència, l'omnisciència, la immutabilitat i la impassibilitat).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa, 'ciència sagrada', 'saviesa divina') és el nom donat a una sèrie de corrents filosòfico-religiosos, històricament desvinculats entre si, que tenen en comú la voluntat de convertir la religió en una ciència, és a dir, que mesclen l'estudi paracientífic de la religió amb l'assumpció de la mentalitat religiosa, sovint amb concomitàncies mistèrico-místiques i/o ocultistes.\nLa primera tendència anomenada teosofia fou la doctrina esotèrica creada pels filòsofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle iii de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosòfic eclèctic.\nTambé hom coneix com a teosofia certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i mística de Jakob Böhme) i del Romanticisme (Franz Xaver von Baader i el darrer Schelling), segons les quals el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món seria accessible independentment de la revelació, la qual cosa comporta un cert panteisme místico-naturalista o místico-racionalista.En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797–1855, capellà catòlic i filòsof), 'teosofia' és la denominació equivalent de la teoria general de l'ésser, emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859.Modernament, però, el terme s'associa sobretot amb la doctrina elaborada per Helena Blavatsky. El 1875, amb Henry Steel Olcott i William Quan Judge, Blavatsky va crear la Societat Teosòfica, una organització espiritualista propera a altres moviments iniciàtics de la mateixa mena, com la francmaçoneria, els Rosa-Creu o el martinisme, amb els quals ha mantingut una estreta relació fins avui. La moderna teosofia recupera el principi teosòfic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de l'hinduisme i del budisme, els teòsofs afirmen que el seu fonament és un \"cos de veritat\" comú a totes les religions: la Tradició Primordial. La teosofia, diuen, és una recreació moderna del Sanatana Dharma, \"la Veritat Eterna\", com a religió en si mateixa. En aquest sentit concret, la teosofia forma part destacada de l'anomenat esoterisme occidental. En el canvi de segle la teosofia de Blavatsky fou molt influent en certs medis intel·lectuals i artístics.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a «el màxim benestar per al màxim nombre de persones».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'esoterisme (del grec εσω, \"dins\", \"ocult\"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats. Així, el que és esotèric (ocult) s'oposa a l'exotèric (mostrat). L'esoterisme es va practicar dins les comunitats filosòfiques de l'antiga Grècia i a la majoria de religions primitives. El filòsof Aristòtil, per exemple, va escriure uns texts anomenats \"esotèrics\" en contraposició als \"exotèrics\" (aquests últims perduts, tot i que queden restes dels apunts dels seus deixebles).\nSegons l'estudiós René Guénon, totes les doctrines tradicionals tenen un nucli esotèric, que per la seua complexitat simbòlica roman ocult per a la majoria dels creients. La idea de l'esotèric va unida a les d'iniciació i ocultisme, perquè el sentit dels rituals iniciàtics és, precisament, penetrar en eixe cercle intern i accedir al coneixement ocult.\nS'ha de diferenciar entre l'esoterisme i les ciències ocultes, ja que en el primer cas es busca el coneixement i, en el segon, són les anomenades màncies, que per a molts tenen caràcter de pseudociència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'antroposofia és una pseudociència que forma part del corrent teosòfic desenvolupat pel filòsof i esoterista austríac Rudolf Steiner a principis del segle xx com a escissió de la Societat Teosòfica. Es tracta d'una temptativa d'estudiar, d'experimentar i de descriure els fenòmens espirituals amb la mateixa precisió i claredat amb què la ciència estudia i descriu el món físic.L'antroposofia es funda en l'afirmació que és possible anar més enllà de la visió materialista de la naturalesa i del món limitat a l'aspecte físic, afegint-hi els nivells suprasensibles de l'existència: els processos vitals, l'ànima i l'esperit.Segons Steiner, el món espiritual és un món real i objectiu i és accessible gràcies a certes facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans. Aquestes, independents dels sentits però dependents d'altres òrgans, poden ésser desenvolupades fins a obtenir allò que ell anomena el pensar pur. Gràcies a aquest, l'home podrà deduir amb completa autonomia el motiu de les seves accions, el que li permetrà llavors d'actuar lliurement.Les idees antroposòfiques s'han aplicat pràcticament a tots els àmbits, com per exemple a l'educació amb les escoles Steiner-Waldorf i el moviment Camphill d'ensenyament especial, a l'agricultura ecològica amb la noció biodinàmica (que ha donat lloc a l'etiquetatge Demeter), a la medicina (laboratoris Weleda), a les finances amb la banca ètica (Triodos Bank, GLS_Gemeinschaftsbank o LaNef) i a les diverses arts (amb l'eurítmia, aplicada a la dansa i a l'arquitectura).Per tal de promoure el seu ensenyament, Steiner va crear l'any 1912 la Societat Antroposòfica, la qual té la seu internacional al Goetheanum de Dornach, a Suïssa.\nSegons la comunitat científica, les teories antroposófiques no tenen cap base científica i es fonamenten en la pseudociència obscura formulada per Rudolf Steiner a partir de les percepcions de l'esperit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Els Arcans menors són un conjunt de 56 cartes que forment part del joc del Tarot, juntament amb els Arcans majors. Es troben dividides en quatre colls de 14 cartes: espases, copes, bastos i oros, com la Baralla espanyola, però del model més antic: cartes numerades de l'1 al 10, més els personatges de la cort: sota (o valet), cavall, reina i rei. Cada un dels colls representaria un dels nivells socials medievals: la noblesa, simbolitzada per les espases, els camperols, pels bastos, el clero, per les copes i els comerciants, pels oros.\nEl disseny dels naips és divers, tot i que existeixen dissenys clàssics, com el del Tarot de Marsella (finals del segle xvii), que ha servit com a guia en l'elaboració de les figures i la seva simbologia. Una baralla molt popular és la Rider-White-Smith (o Rider-Waite o simplement Rider, ideada en 1910 per Arthur Edward Waite, elaborat per la seva deixeble Pamela Colman Smith i impresa per la Rider Company. Una altra baralla comú és el Tarot de Thoth, ideat entre 1938 i 1942 pel mag anglès Aleister Crowley i realitzat per la seva deixeble Frieda Harris; aquesta baralla es publicà en 1944, en blanc i negre, juntament amb el Llibre de Thoth, que explica la simbologia i l'ús, però fou editat amb els seus colors originals fins 1977, a Nova York, per U. S. Games Systems i Samuel Weiser.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme. El nom càbala prové de l'arrel hebrea q-b-l i significa 'rebre'. Les arrels primeres de la càbala es troben a la Torà, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradició oral centenària, la càbala va incorporar influències diverses, com ara gnòstiques, neoplatòniques i cristianes.\nCom tots els misticismes, la càbala escapa als intents de classificació científica unívoca. Es pot considerar un coneixement esotèric, que pot aprendre's mitjançant l'estudi i també mitjançant l'experiència. Aquesta experiència iniciàtica es transmet primer per tradició oral i, posteriorment, per escrit; és per això que la relació entre el mestre i l'alumne esdevé essencial, ja que el mestre mostra a l'alumne els principis bàsics de la tradició i aquest últim aprèn el més important sobre l'ésser humà, Déu i el món. La càbala sempre tracta de la relació directa entre l'individu i Déu i la formació del seu esperit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les ciències ocultes és el conjunt de creences i pràctiques mistèriques que des de l'antiguitat pretenen penetrar i dominar els secrets de la natura i desenvolupar els poders ocults de l'ésser humà, però científicament no comprovables.Es caracteritzen generalment pel seu hermetisme i per l'ambigüitat del seu llenguatge. Sovint tenen explicacions simples d'entendre per a fenòmens complexos o sense resposta científica. Són catalogades com a pseudociències per la comunitat científica, que les identifica amb els processos del pensament màgic i la superstició o desformats per un biaix cognitiu. Abans del desenvolupament sistemàtic del mètode científic la frontera entre coneixement i saber «ocult» i ciència científica era més fluixa. La florida de les ciències ocultes desassossega el món científic: les ciències ocultes semblen respondre a una necessitat de tenir respostes senzilles, completes i certituds dogmàtiques als neguits de l'home, als quals la ciència només pot donar respostes incompletes i provisionals.Pensen respondre a la incertesa i curiositat que l'ésser humà per comprendre tot allò desconegut per la ciència o pel seu desig de transcendència espiritual. En aquest sentit, és important recalcar que part d'aquestes creences al·ludeixen al paganisme, raó per la qual l'Església catòlica ha estat una de les seves principals detractores. Va combatre amb igual vigor al llarg de la història, tant la ciència que arribava a conclusions no conformes amb la bíblia, com les ciències ocultes, que considerava com a productes del diable, sorgides amb el propòsit d'apartar els humans de la fe. Amb, per exemple a Barcelona fogueres de llibres al segle xix i afusellaments sota el franquisme i el nacionalcatolicisme.Aquests assumptes han suscitat la curiositat del públic des de fa molt de temps i s'ha creat un mercat de fires, literatura i botigues especialitzades en les ciències ocultes, caracteritzada pel gust pel misteri, la transcendència espiritual o les explicacions alternatives.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les Cròniques de l'Akaixà o Registres akàixics (del sànscrit ākāśa, 'cel', 'espai' o 'èter') serien una mena de memòria de tot el que ha esdevingut des de l'inici dels temps que romandria enregistrada a l'èter. Allà s'emmagatzemaria tot el que ha succeït des de l'inici dels temps i tots els coneixements de l'univers. Les persones que les descriuen afirmen que s'hi pot accedir a través d'estats modificats de la consciència.Aquesta idea va ser popularitzada a finals del del segle xix per la britànica Annie Besant (1847-1933), fundadora de la teosofia, basant-se en el concepte indi de l'akaixà (un fluid impalpable, immaterial, subtil i intangible, que els antics hindús suposaven que penetrava tot l'univers sent el vehicle del so i de la vida).Actualment molts adeptes de la New Age creuen en aquestes Cròniques.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El codi secret de la Bíblia (The Bible Code) és un llibre publicat el 1997, escrit per Michael Drosnin que parla d'un suposat codi ocult dins de la Torà.\nEl llibre està basat en una tècnica descrita a l'estudi \"Equidistant Letter Sequences in the Book of Genesis\" (\"Lletres equidistants en el llibre del Gènesi\"), d'Eliyahu Rips de la Universitat Hebrea d'Israel, conjuntament amb Doron Witztum i Yoav Rosenberg.\nDrosnin, que es declara ateu, parla en el llibre de com es descobrí el codi, en què consisteix, la informació amagada en la Torà referent a la història de la humanitat posterior a l'escriptura i que ajudaria a verificar que efectivament existeix informació codificada i aventura alguna predicció catastròfica sobre el futur. A més parla de les múltiples entrevistes que té ell amb importants persones de diversos governs en la seva recerca per evitar que aquestes prediccions catastròfiques esdevinguin reals.\nEl llibre va estar durant molt de temps en les llistes dels més venuts i va tenir una seqüela amb el títol El nou codi secret de la Bíblia (The Bible Code II) que es publicà el 2002. La seqüela no aportava res de nou. Simplement reflexionava sobre els possibles encerts i les errades de les preteses prediccions que havia realitzat des de la publicació del primer llibre fins a l'aparició del segon i relatava més entrevistes amb dignataris dels països implicats en les prediccions.\nDesprés de la publicació del llibre, aparegueren a disposició del públic diversos programes d'ordinador, entre ells l'original que havia emprat Rips per desxifrar el codi i altres que l'imitaven amb millor o pitjor fortuna.\nAquest codi ha estat desacreditat a bastament. Amb el mateix sistema s'han trobat multitud de missatges i \"prediccions\" en els llibres més variats.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'enneagrama és una figura que agrupa la personalitat en nou estils bàsics. Els seus principals defensors són Óscar Ichazo i Claudio Naranjo. Diuen que, a més de saber com som, l'ennegrama permet conrear determinats trets del caràcter per assolir la il·luminació o el ple desenvolupament. Els seus detractors diuen que és pseudociència, que els estils són arbitraris, i que les característiques són prou àmplies perquè qualsevol pugui sentir-se identificat amb molts estils, i que varien segons la connotació que es doni a cada mot. Han sorgit unes quantes escoles a partir de l'enneagrama original, moltes d'elles enfrontades. Algunes d'elles han intentat trobar una correlació física al cervell que expliqui la predominança d'un estil o un altre, però els resultats no són concloents.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "l'enneagrama del quart camí és una figura publicada en 1949 en el llibre de Peter Demianovich Ouspensky Fragments d'un ensenyament desconegut. Es tracta d'una part integral de l'anomenat quart camí, un sistema esotèric associat al pensament de George Gurdjieff.\nEl terme enneagrama prové del grec \"ennea\" (nou) i \"grammos\" (grafia). És aquest cas és un graf incomplet de 9 nodes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'hermetisme és l'estudi i la pràctica de la filosofia oculta i màgica, relacionada amb els escrits atribuïts a Hermes Trismegist (Hermes Tres vegades Gran), una divinitat sincrètica que combina aspectes de la mitologia del déu grec Hermes i el déu egipci Thoth. Aquestes creences van influir en la saviesa oculta a Europa en el Renaixement, quan van ser reviscudes per figures com Giordano Bruno i Marsilio Ficino. Per la dificultat d'interpretació i incomprensibilitat de molts texts d'aquest corrent filosòfic, hermetisme i hermètic va esdevenir sinónim d'incomprensible.L'hermetisme filosòfic s'erigeix sobre la base d'un conjunt d'escrits suposadament apareguts a Egipte sota el període de dominació romana (entre els segles I i IV dC), i posats sota l'advocació d'Hermes Trismegist. Probablement, l'hermetisme sigui l'«ntent hel·lènic» de sistematitzar filosòficament part de les doctrines religioses i místiques de la cultura egípcia (encara que no s'ha de descartar altres influències orientals, com la israeliana, per exemple). Així mateix, és molt probable que aquesta sistematització filosòfica es dugués a terme sobre la base d'altres escrits anteriors de ciències ocultes (l'anomenat hermetisme tècnic o popular).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La doctrina secreta, síntesi de ciència, religió i filosofia (títol original: The Secret Doctrine, The Synthesis of Science, Religion, and Philosophy) és una de les principals obres d'Helena Blavatsky. El llibre tracta sobre la síntesi del pensament científic, filosòfic i religiós.\nL'obra original es va publicar el 1888 i es compon de dos volums. El primer es dedica a la cosmogènesi i tracta sobre estudis de l'evolució de l'univers, mentre que el segon es dedica a l'antropogènesi. Els dos volums presenten un resum de les idees de la teosofia, moviment que va ajudar a fundar Blavatsky. Un tercer volum fou publicat per la Societat Teosòfica després de la mort de Blavatsky. És una col·lecció de diversos articles seus.\nEls títols dels sis volums són:\n\nCosmogènesi\nSimbolisme arcaic universal\nAntropogènesi\nEl simbolisme arcaic de les religions, del món i de la ciència\nCiència, religió i filosofia\nObjecte dels misteris i pràctica de la filosofia ocultaEls volums I i II es corresponen amb el primer volum de l'edició original en anglés i els volums III i IV es corresponen amb el segon volum de l'edició original. El volum V i VI es corresponen amb el volum publicat pòstumament per la Societat Teosòfica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Mudrā és un terme procedent del sànscrit (मुद्रा, IAST: mudrā; en tibetà: ཕྱག་རྒྱ་, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell. En xinès s'anomena yin (en xinès tradicional i simplificat: 印; en pinyin: yìn) o bé yinxiang (en xinès: 印相; en pinyin: yìnxiàng). En japonès es fan servir els mateixos caràcters que en xinès, si bé la pronunciació varia, essent in, inzō o bé insō, respectivament. En context coreà es coneix com insang.\nAquests gestos simbòlics els trobem en context budista, hinduista i jain. Els mudres no són invencions budistes, sinó que venen del substrat cultural indi, i per aquesta raó el seu ús no és exclusiu de les arts plàstiques religioses. Altres disciplines que els fan servir són les arts marcials, el ioga i les danses tradicionals índies (Natyam, Kathakali, Odissi, Bharatanatyam i Mohiniyattam).Generalment, trobem un ampli repertori de mudres, ja que n'hi ha més de cent. A les cerimònies i la dansa els mudres emprats són nombrosos i complicats, normalment amb una forta càrrega esotèrica, mentre que a les arts plàstiques hi apareixen en menor quantitat, sent Japó el punt final del desenvolupament de la tradició budista amb un art il·lustratiu de mutacions iconogràfiques. A les cerimònies, especialment a les budistes, acostumen a anar acompanyats de mantras, amb l'objectiu de ser segells visuals i auditius que protegeixen dels esperits malignes.D'altra banda, també cal mencionar el hasta (literalment \"mà, avantbraç\" en sànscrit), que és considerat el gest menor, per tant menys important i que no veurem en figures principals com la de Buda, però que també és molt utilitzat en la dansa i en l'art budista, hinduista i jain.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El neotantra, desenvolupat des del segle xx i impulsat pel moviment de la New Age, es pot definir com la interpretació literal d'algunes metàfores amb al·lusió sexual d'algunes de les escoles de tantra. És un fenomen fonamentalment caucàsic orientat a una nova espiritualitat desrepresora, basat fonamentalment en els aspectes genital és i sexual és l'home.A Occident, sovint s'ha entès el terme 'tantra' com si es referís exclusivament a pràctiques sexuals que busquen despertar l'energia kundalini mitjançant el que en l'hinduisme es coneix com a maithuná (terme sànscrit que significa acte sexual) Aquesta interpretació del 'tantra' com referint-se exclusivament a una via basada en la unió sexual es coneix com a neotantra.\nUna concepció freqüent sobre el neotantra és veure'l com el «tantra occidental», desenvolupat a partir del segle xx i relacionat en part amb la Nova Era i el que es va donar a anomenar «el ioga del sexe» o «ioga sexual».Aquesta perspectiva és tendenciosa; sota la premissa del relativisme ètic quant a les pràctiques religioses, va aconseguir nombrosos adeptes hostils al conservadorisme sexual a Occident i el món islàmic.\nAquesta important majoria consumista ha donat dinàmica al mercat eròtic i va ser legitimada per aquesta raó; no obstant això, els estudis objectius sobre religions comparades confirma que l'ascetisme budista no dista del cristià, i que l'exercici tàntric sexual no és hedonista ni persegueix el plaer perquè sí. (Norbu, 1996)\nPel que sembla, la finalitat d'aquesta pràctica era dominar la gana sexual de tal manera, que l'erecció immòbil del penis duri hores sense arribar a ejacular.No pot definir-se com a religió ni com a filosofia i tampoc arriba a ser un moviment. Es tracta d'una sèrie de preceptes que posa a l'home més sentit de llibertat i al mateix temps de responsabilitat personal. No està sustentat en els pilars d'entrenament de la mà d'un guia, mestre o iniciat ni en els conceptes bàsics subjacents en el tantra.\nEn gran manera és un conjunt de pràctiques sexuals que sol estar relacionat amb la metafísica i el pensament màgic en alguns dels seus representants.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ocultisme és l'estudi del saber ocult, per als seus iniciats l'autèntic coneixement i per als crítics una pseudociència o conjunt de pràctiques esotèriques sense base científica. Pot incloure màgia, experiències paranormals, astrologia, endevinació i lectures al·legòriques de textos considerats sagrats. Sovint es barreja amb cultes com el gnosticisme o l'adoració al dimoni. Les grans religions tenen en el seu si corrents ocultistes, com la càbala jueva o la teosofia hinduista.\nEls seus orígens es troben a la costa oriental del Mediterrani, als corrents del neoplatonisme. Durant l'edat mitjana va associar-se al mal o al coneixement prohibit. Va resorgir l'interès per l'ocultisme durant el renaixement, amb la troballa de nous manuscrits de l'alquímia, però l'avanç de la ciència empírica dels segles posteriors el va relegar a un segon pla. El romanticisme, amb el seu gust per l'exotisme i la irracionalitat va veure el sorgiment de cercles ocultistes, sovint barrejats amb l'espiritisme. El segle xx, això no obstant, va lluitar contra aquests corrents, considerats una simple superstició.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Onmyōdō (en japonès: 陰陽道 Camí del yin i el yang o Teoria japonesa del yin i el yang) és una pràctica religiosa basada en la teoria del yin i el yang i la teoria dels cinc elements del daoisme xinès. Els practicants de l'onmyōdō s'anomenen onmyōji (en japonès: 陰陽師).L'arribada al Japó al segle IX del budisme tàntric tingué influència sobre l'onmyōdō. Les conseqüències foren l'adhesió dels rituals de culte a les Set Estrelles del Carro Gran (hokuto shichisei) i a la divinitat de l'Estrella Polar, Myoken Bosatsu.La seua cosmologia és una fusió de la budista i la xinesa. Practicaven la topomància.Un dels textos de l'onmyōdō és el Hoki naiden, atribuït popularment a Abe no Seimei. Els investigadors el daten a una època llunyana al suposat autor: el segle xiv. Consisteix en un compendi de tècniques i creences no sistematitzades.A la ficció la sèrie d'anime i novel·les lleugeres Tokyo Ravens l'onmyōdō té presència a la família del protagonista, els quals en són practicants.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Orde Hermètic de l'Alba Daurada (en anglès Hermetic Order of the Golden Dawn) va ser una fraternitat ocultista fundada a Londres el 1888 per William Robert Woodman, William Wynn Westcott i Samuel Liddell MacGregor, tots tres francmaçons. Es tractava d'una societat de caràcter secret que pretenia perpetuar \"la Saviesa de la tradició esotèrica occidental\". S'hi retroben nocions del saber hermètic, cabalístic, alquímic i teúrgic, així com del gnosticime cristià i de la tradició Rosacreu.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El símbol del pentalfa (o pentacle o pentagrama) és un polígon estrellat de cinc puntes. Ha estat utilitzat en diferents cultures amb diversos significats. El seu significat varia segons si apunta cap amunt o cap avall, o si apareix sol o acompanyat d'altres signes. Sovint apareix en manuscrits o amulets amb poders màgics.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "A la cosmologia esotèrica, un plan, diferent de la pla físic es concep com un estat subtil de consciència que transcendeix, la física coneguda de l'univers.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les runes armanen o futharkh armanen són un conjunt de 18 runes ideades com a oracles el 1902 per l'ocultista i místic regeneracionista del paganisme germànic Guido von List; foren publicades juntament amb les seves teories endevinatòries a la seva obra de 1908 El secret de les runes.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Santeria, és un conjunt de creences religioses que fusionen la religió catòlica amb la religió tradicional ioruba.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Schola Philosophicae Initiationis va ser una organització teosòfica-iniciàtica de caràcter teosòfic creada a Madrid l'any 1928 pels espanyols Eduardo Alfonso y Hernán i Mario Roso de Luna, en resposta a les desviacions doctrinals de la Societat Teosòfica, especialment en el que es refereix a la proclamació de Jiddu Krishnamurti com l'Instructor del món.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Societat Teosòfica és una organització, creada a Nova York el 17 de novembre de 1875, que volia una \"fraternitat mundial per a despertar la saviesa i coneixement dels misteris de l'univers i de l’ésser humà\". Els seus fundadors van ser Helena Petrovna Blavatsky, el coronel Henry Steel Olcott, William Quan Judge, Charles Sotheran, el doctor Seth Pancoast, George H. Felt i encara d'altres. Van establir-ne la seu a l'Índia, primer a Varanasi i després a Adyar (prop de Chennai).\nSegons la cofundadora i figura de referència d'aquest moviment, H.P. Blavatsky, la Societat havia de difondre públicament la teosofia, un ensenyament que fins aleshores havia restat ocult (esoterisme) i que ara calia fer públic (exoterisme); un ensenyament primordial del qual totes les religions conserven residus parcials, conegut fins aleshores només per uns pocs iniciats els quals en divulgaven certs aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada època i lloc.Fonamentalment sincrètica, a la teosofia predominen els elements hindús i budistes barrejats amb conceptes europeus com l'evolucionisme, l'humanitarisme, el monisme filosòfic, etc. Malgrat les tendències de tipus gnòstic i supraracional, la manca de culte no permet de considerar aquest moviment com una religió.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El tantra (en sànscrit: तन्त्र; literalment 'teler, teixit') o tantrisme és qualsevol de les variades tradicions esotèriques basades en les religions de l'Índia que, en comptes d'ensenyar que, a fi d'assolir la realització espiritual, és necessari apartar-se dels estímuls que activen el desig, ensenyen a utilitzar el desig -transformant-lo- com a sender cap a la realització. En escriptura devanagari s'escriu तन्त्र, i en sànscrit significa 'teixit' (així com 'teler, ordit, la part essencial, el tret característic, carcassa, doctrina, regla', etc.). L'equivalent tibetà, rgyud, té un sentit de 'continuïtat', i ja que en el budisme s'associen els termes tantra i prabhanda, el terme tibetà es pot entendre en el sentit de 'continuïtat de la lluminositat'. Existeix en variants hindús, budistes, jainistes i bön.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Taula de Maragda és un text, atribuït al mític Hermes Trismegist, de caràcter curt i críptic, amb el propòsit de revelar el secret de la substància primordial i les seves transmutacions. Fins al segle xx les fonts més antigues conegudes eren manuscrits medievals, però investigacions posteriors han trobat predecessors aràbics En Kitab Sirr al-Khaliqa wa Sanat al-Tabia (c. 650 dC), Kitab Sirr al-Rostir (c. 800 dC), Kitab Ustuqus al-USS al-Thani (segle xii), i Secretum secretorum (c. 1140).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El budisme vajrayana (devanagari वज्रयान, \"Vehicle del Diamant\") també anomenat budisme tàntric, tantrayana, mantrayana, mantra secret i budisme esotèric, és un sistema complex i multifacètic del pensament i la pràctica budistes que es va desenvolupar durant diversos segles. Va aparèixer a la mateixa època en què es desenvolupava el tantrisme hindú, i un dels seus trets distintius és la importància donada al ritual, que es fa servir com a substitut o alternativa a les anteriors meditacions abstractes.\nSegons les escriptures sagrades d'aquesta branca, els Tantras, el budisme vajrayana és \"una de les tres rutes cap a la il·luminació, les altres dos essent els corrents hinayana i mahayana\".\nEncara que els primers textos budistes tàntrics van aparèixer a l'Índia vers el segle iii i que van continuar apareixent-ne fins al segle xii, es considera que el corrent vajrayana va començar a existir a partir dels segles vi o VII, mentre que el terme \"vajrayana\" va utilitzar-se per primer cop al segle viii.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El xaykhisme (àrab: الشيخية, ax-xayẖiyya) és un corrent religiós islàmic fundat pel teòleg àrab Àhmad al-Ahsaí a principis del segle xix, i que es va desenvolupar principalment a l'Iran. Es tracta d'una variant fortament esotèrica del xiisme que incorpora nombroses visions del sufisme. Avui dia encara té uns pocs seguidors, concentrats a l'Iran i a l'Iraq, tot i que la majoria dels seus adeptes es van convertir al babisme i a la fe Bahá'í a mitjans del mateix segle xix.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El paper de les dones en la filosofia ha estat important al llarg de tota la història de la filosofia, però el seu pensament ha estat a voltes silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentària com a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte als homes. A aquesta falta de reconeixement han contribuït també les actituds clarament misògines d'alguns filòsofs, que atribuïen a l'home un caràcter racional i a la dona un potencial més emotiu i intuïtiu. D'aquesta opinió van ser Plató, Aristòtil, Pau de Tars, Tomàs d'Aquino, Rousseau, Hegel, Schopenhauer o Nietzsche, com ho mostren els seus escrits.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Carmen Ávalos del Pino és Doctora en Filosofia (PhD) per la Universitat de Cambridge, Llicenciada en antropologia per la Universitat de Barcelona, i ha fet estudis de cinema a París (Ateliers Varan i École Pratique des Hautes Études-Sorbonne).\nHa treballat com a directora de documentals en diferents mitjans com TVE (programa Gran Angular), betebé (Nits Temàtiques) o La Cinquème França (Programa Génération 2000). Actualment té un llargmetratge en fase de preproducció: “Cuando se giran las sombras”, produït per ORREAGA PRODUCCIONES, S.L. i FISHCORB FILMS.Des de fa més de 10 anys, és analista de guions i directora de projectes de ficció i documentals, alguns títols: “48 grados” (2012); “Robin Bank”, estrena prevista en 2021, “The man who wanted to see It all” (2019), “Serás hombre” (2018) o \"Els Nens del Nepal\" (Goya al millor curtmetratge 2004).\nÉs professora de cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona en els graus de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Humanitats i Periodisme. En els últims anys ha estat professora de diversos màsters de l'àmbit audiovisual: màster de Documental Creatiu, màster de Periodisme Literari, màster de Comunicació i Gènere, i del màster en estratègia i creativitat digital. És professora en escoles de cinema com Bande à Part de Barcelona i al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'escola pluralista va ser una escola de filòsofs presocràtics que van intentar conciliar el rebuig de Parmènides al canvi amb el món aparentment canviant de l'experiència dels sentits. L'escola estava formada per Anaxàgores, Arquelau i Empèdocles. També es pot dir que va incloure els atomistes, Leucip i Demòcrit. Els pluralistes van rebutjar la idea que la diversitat de la natura es pugui reduir a un sol principi (monisme). Anaxàgores va plantejar que la natura contenia un nombre innombrable de principis, mentre que Empèdocles la reduïa a quatre elements (foc, aire, terra i aigua) que no es podrien reduir els uns als altres i que serien suficients per explicar el canvi i la diversitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Melissa va ser una filòsofa pitagòrica i matemàtica del segle III a. C.Només se la coneix per una carta escrita a una altra dona anomenada Clareta (o Clearete). En la carta en dialecte grec dòric, se li exposa a Clareta que el luxe no és el que defineix la bellesa d'una dona, sinó l'honestedat, i és innecessari agradar al seu marit amb robes elegants. La carta discuteix la necessitat que una esposa sigui modesta i virtuosa, i subratlla que ha d'obeir el seu marit. S'afirma també que el rostre de les dones honestes ha de ser embellit només pel color vermell, ja que és el que representa al vergonya, i que la bellesa pot ser esborrada per la malaltia. El contingut ha fet suggerir que va ser escrit per un home amb un pseudònim. D'altra banda, l'autor de la carta en cap moment no suggereix que la dona siga naturalment inferior o feble, o que necessite d'un home per ser virtuosa.Plutarc, en el seu llibre Vides paral·leles, dins dels capítols pertanyents al tom II en dedica un a Pèricles i en aquest apartat, Plutarc recorda Melissos, filòsof de l'Antiga Grècia, de qui diu que pertany a la família de Melissa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Janna Thompson, nascuda com a Janna Lea Thompson (1942) és una filòsofa i professora universitària australiana.\nExperta en filosofia política, va estudiar filosofia a la Universitat d'Oxford i anys més tard va ser professora visitant a la càtedra Humphrey en Feminisme Modern a la Universitat de Waterloo, al Canadà. Ha exercit com a professora a la Universitat La Trobe de Melbourne.Thompson és especialista en ètica del medi ambient, feminisme, justícia global i comunitarisme. Va guanyar el premi Eureka Prize for Research in Ethics el 2006 pel seu llibre Taking Responsability for the Past: Reparation and Historical Injustice (2002). També ha escrit altres llibres com Discourse and Knowledge: Defense of a Collectivist Ethics (1998) i Intergenerational Justice: Rights and Responsabilities in an Intergenerational Polity (2009).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors. És difícil parlar d'una sola història de la filosofia, però, ja que al marge de la divisió entre filosofia oriental i filosofia occidental, cada disciplina de la filosofia té la seva pròpia evolució i sovint els avenços es deuen a altres ciències afins.\nNo obstant això, es poden establir grans períodes, marcats per una manera de fer i un conjunt de temes com a preocupacions centrals:\n\nFilosofia antiga: nascuda a Grècia per l'intent de racionalitzar la mitologia. Senta les bases de totes les disciplines, el centre de recerca és l'home i la seva relació amb el cosmos (de manera que sorgeixen les preguntes claus de què vol dir ésser i com ha d'actuar l'home civilitzat). Hi ha un transvasament total entre filosofia i la ciència incipient.Filosofia medieval: preocupada bàsicament per la relació entre pensament racional i religió, està dividida en diverses branques segons les creences dels pensadors i mostra una gran dependència de la filosofia antiga.Filosofia moderna: impulsada per l'auge de la ciència, el centre d'interès es desplaça cap al coneixement i els seus límits, incloent l'ètica com a camp de coneixement moral. Comencen les divisions en escoles segons nacionalitats.Filosofia contemporània: neix amb l'anomenat gir lingüístic, que qüestiona l'ús de la llengua ordinària. La majoria de problemes filosòfics tradicionals es redueixen a una qüestió semàntica. S'impulsa per aquest motiu la lògica (en relació amb l'avenç de les matemàtiques i la computació). Sorgeixen noves subdisciplines, el pensament s'especialitza i rep influències ben diverses.No hi ha un acord unànime sobre una divisió temporal estricta en la filosofia occidental, tot i que és més o menys acceptada una divisió segons els períodes tradicionals de la història occidental: edat antiga, edat mitjana, Renaixement, edat moderna i edat contemporània. No obstant això, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contemporània formen un únic bloc, o bé que la filosofia medieval és només la visió religiosa de les qüestions de la filosofia antiga. D'altres pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evolució de les etapes filosòfiques a les edats de la història.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Calculus ratiocinator és un marc teòric de càlcul lògic universal, un concepte descrit en l'obra de Gottfried Leibniz, generalment emparellat amb la seva característica universalis, un llenguatge conceptual universal.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia als Estats Units és l'activitat i les obres realitzades en l'àmbit de la filosofia pels ciutadans nord-americans, tant als Estats Units com a l'estranger. La Internet Encyclopedia of Philosophy esmenta que la filosofia als Estats Units, tot i que no té \"un nucli de característiques definides, pot ser considerada com a reflex i alhora component de la identitat col·lectiva dels Estats Units en la història de la nació.\"", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "filosofia jueva és la producció filosòfica la qual ha estat desenvolupada per pensadors jueus, sovint íntimament relacionada amb la seva pertiència nacional i religiosa. En aquest sentit, molts del comentaris del Talmud i de la Càbala hi formen part, encara que també hi forma part la producció exclusivament laica, com ara la desenvolupada durant la Haskalà (la Il·lustració jueva).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna. Es considera el precursor de les ciències naturals, com ara la física.Les disciplines científiques històricament es van desenvolupar a partir de la filosofia o, més específicament, la filosofia natural. En les antigues universitats, les càtedres de filosofia natural amb molts anys d'història estan actualment ocupades per físics principalment. Les nocions modernes de «ciència» i de «científics» daten tot just del segle xix (El diccionari anglès de Webster remunta l'origen de la paraula «científic» a l'any 1834). Abans, el mot «ciència» simplement significava coneixement i l'etiqueta de «científic» no existia. El tractat científic que Isaac Newton va escriure el 1687 s'anomena Els principis matemàtics de la filosofia natural.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Haskalà o il·lustració jueva (en hebreu: השכלה, \"il·lustració, \"educació\", de sekhel, \"intel·lecte\", \"ment\") va ser un moviment filosòfic i reivindicatiu del jueus europeus els segles XVIII i xix. Defensava l'adopció de les valors de la Il·lustració, advocant per una millor integració dels jueus dins la societat europea i una major educació en estudis seculars, l'idioma hebreu i la història dels jueus. En aquest sentit, va marcar l'inici d'un major compromís dels jueus europeus amb el món secular, donant peu als primers moviments polítics jueus de la modernitat i la lluita per l'emancipació jueva. La divisió moderna de la comunitat asquenazita en diferents moviments religiosos o denominacions, especialment als EUA i Europa, va començar històricament com a reacció a l'Haskalà.\nL'\"Haskalà primerenca\" va néixer en diferents llocs d'Europa, com Galítsia, prop de Lviv (Ucraïna), a la regió històrica de Podíl·lia (Ucraïna) o al voltant de Xklow (Bielorússia), principalment a la segona meitat del segle xvii. L'anomenada \"Haskalà de Berlín\", que es nodrí de les bases assentades per la primerenca, va néixer més tard (a partir del 1780) a Alemanya, on es desenvolupà fonamentalment al voltant de la figura de Moisès Mendelssohn (1729–1786), màxim exponent de la filosofia jueva a l'edat moderna, però també a les figures d'Aaron Halle-Wolfssohn (1754–1835) i Josef Perl (1773–1839). Els defensors d'aquest corrent s'anomenaven els maskilim (משכילים, els \"il·lustrats\").", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Història social de la filosofia (en anglès A History of Western Philosophy) és un llibre de 1945 del filòsof Bertrand Russell. És un estudi de la filosofia occidental que va dels filòsofs presocràtics fins a principis del segle XX que va ser criticat per la seva generalització i omissió, en particular en el paríode post-cartesià, però que tanmateix va esdevenir un èxit comercial molt popular, i s'ha seguit imprimint des de la seva primera publicació. Quan es va concedir a Russell el Premi Nobel de Literatura, l'any 1950, el llibre es va citar com un dels que el van fer guanyar el premi. El llibre va proveir Russell d'estabilitat econòmica en l'últim tram de la seva vida.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al segle III dC. La lògica del terme revifada a l'època medieval, primer en la lògica islàmica per Alrabrab al segle X, i més tard a l'Europa cristiana del segle XII amb l'arribada de la nova lògica, i va romandre dominant fins a l'aparició de la lògica moderna de predicats a finals del segle XIX. Aquesta entrada és una introducció al terme lògica necessària per entendre els textos de filosofia escrits abans que fos substituït com a sistema lògic formal per lògica de predicat. Els lectors que no coneixen la terminologia i les idees bàsiques de la lògica de termes poden tenir dificultats per comprendre aquests textos, perquè els seus autors solien conèixer el terme lògica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Vaixells dels filòsofs (rus: Филосо́фский парохо́д Filossófski parokhod) és el nom col·lectiu per als vaixells que transportaren intel·lectuals expulsats de la Rússia soviètica el 1922.\nLa tasca principal del transport estigué a càrrec de dos vaixells alemanys, l'Oberbürgermeister Haken i el Preußen, que transportaren més de 160 intel·lectuals russos expulsats al setembre i novembre de 1922, des de Petrograd a Stettin a Alemanya (ara a Polònia). Les tres llistes de detenció van incloure 228 persones, 32 d'elles estudiants.\nEl 1923 altres intel·lectuals van ser transportats per tren a Riga (Letònia) o en vaixell des d'Odessa a Constantinoble.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'androcentrisme és el punt de vista segons el qual l'home és el centre i la mesura del món. Està relacionat amb l'universalisme masculí. Emmarca les capacitats de l'ésser masculí com motor individual i universal de l'esdevenir humà. Considera, doncs, el moment o configuració de la ment masculina clàssica, com referent universal en oposició a l'immòbil, a l'immutable, a l'estàtic. L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experiència i les representacions que no han estat escrites des de la ment de l'home sinó per dones. La dona, si existeix, ho fa únicament en relació amb algun home o com a objecte per a aquests.\nLa paraula androcentrisme prové del grec antic ανδρο, andro--> home, mascle i χεντρον, kentron, centre. La pròpia visió androcèntrica del món confon androcentrisme amb antropocentrisme i home amb ésser humà.\nEl terme va començar a ser utilitzat en el debat científic iniciat per Charlotte Perkins Gilman a començaments del segle xx al seu assaig The Man-Made World; or, Our Androcentric Culture (1911) on va fer una profunda descripció de les pràctiques androcèntriques, així com de les conseqüències que tot aquest sistema de dominació ocasionava a les dones. Aquesta obra ha sigut traduïda al català com El Món de l'home o La nostra cultura androcèntrica al 2017.Així, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxi societària on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades complementàries.\nLes persones deixen de ser totes iguals i una part de la població (els homes) s'apropia de la governança sobre la resta de persones (dones i nenes) i expropia la seva autoritat i la seva independència com a individus lliures, passant a ser una classe de segona supeditada als arbitris i decisions del grup dominant, com un grup colonitzat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Assassinat de Bianca Devins es produí el 14 de juliol de 2019, Brandon Andrew Clark va assassinar Bianca Michelle Devins després de veure-la fent un petó a un altre home, tot i que els informes policials digueren que l'assassinat fou premeditat. Tot seguit s'intentà suïcidar, però no ho aconseguí i fou acusat d'assassinat en segon grau. En el judici se'l declarà culpable d'assassinat i fou sentenciat a 25 anys de presó.\nClark i Devins eren amics abans del seu assassinat; però no està clar el grau íntim a què varen arribar. Clark declarà que era el seu xicot i que ell \"volia anar més enllà\" encara. La policia va confirmar que entre els dos si que hi havia una relació íntima. La germana de Devins afirmà que Clark era un amic familiar proper, mentre que altres temien que era una persona explosiva. Un amic d'infantesa va declarar que el veia com una persona \"obsessiva\" i diversos usuaris en mitjans de comunicació i xarxes socials el van descriure com a assetjador i un incel.\nL'assassinat de Devins va rebre molta atenció mediàtica i fou notícia a molts mitjans de comunicació i xarxes socials. I els informes inicials acabaren plens de confusions i desinformacions fruit del rebombori. Les fotos del seu cadàver van ser preses per Clark i compartides àmpliament en línia, despertant tota mena de burles i també. La resposta de les empreses propietàries de mitjans de comunicació i xarxes socials fou subjecte a crítica dirigida al fet que s'hauria d'haver introduït legislació inspirant-se en el cas de Devins. Els comentaristes parlaren de la naturalesa única del delicte i la seva relació amb l'estructura dels mitjans de comunicació i xarxes socials.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La cacera de bruixes als Països Catalans fou un conjunt de mesures empreses majoritàriament per tribunals civils (i no inquisitorials com resa el tòpic) contra persones sospitoses de bruixeria, a les terres de parla catalana. Fou un procés en certa manera paral·lel al d'altres països del món cristià d'Europa Occidental, Oriental o fins i tot les colònies al nou món, fossin catòlics o protestants. Dones acusades de ser bruixes en benefici del dimoni van ser perseguides en una \"cacera de bruixes\" i condemnades, centenars d'elles executades, des finals de l'edat mitjana fins al segon terç del segle xviii. Se les acusava d'invocar qualsevol catàstrofe natural, com inundacions, maltempsades, terratrèmols, o calamarsa, i també de provocar infertilitat, avortaments naturals o morts infantils.\nD'ençà que, a l'edat mitjana, les dones van començar a tenir oficis i ocupar espai a la religió, l'art i la ciència, es van convertir en un problema per a l'elit feudal i patriarcal formada per homes. El cristianisme i el poder patriarcal en general, especialment al Renaixement amb l'home com a centre del món, va desenvolupar un corrent misogin que cercava el control masculí del coneixement i una regressió per a les dones en tots els àmbits. Així, èren considerades bruixes totes les dones que quedessin fora del control masculí.\nAls Països Catalans van ser executades multitud de dones acusades de ser bruixes, cada vegada hi ha més estudis en profunditat que permeten donar llum a un munt de processos irregulars -sense documentació conservada o bé destruïda-. La majoria d'aquests processos no els van realitzar els tribunals de la Inquisició, sinó la justícia local.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Chikan (痴漢, チカン, o ちかん) és un terme japonès que es refereix a l'assetjament sexual o qualsevol altre acte obscè dut a terme contra la voluntat de la víctima, o bé a la persona que comet aquest acte. El terme és utilitzat de manera freqüent per descriure homes s'aprofiten de la massificació que es dona al transport públic per grapejar a la gent amb certa impunitat. Si bé el terme no es troba definit en el sistema legal japonès, l'ús vernacle de la paraula descriu actes que violen diverses lleis. El neologisme que refereix al femení de chikan és chijo.\nEn psicologia clínica, aquest desig és anomenat frotteurism. Tot i que les dones que van en els massificats vagons del metro japonès son els principals objectius dels chikan, ambdós sexes pateixen abusos d'aquest tipus. Una altra situació és la que es dona als aparcaments de bicicletes, on l'assetjador esperarà fins que una dona (o un home) s'ajupi per treure el pany de la bicicleta i la grapejarà des de darrere.\nEl chikan és, sovint, un element característic de la pornografia japonesa, juntament amb altres situacions sexuals no consentides. Com a mesura per combatre'l, algunes empreses de tren i metro han reservat vagons només per dones.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La cosificació de la dona és l'ús que es fa d'una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que no la dignifiquen com a ésser humà, com per exemple qualificant-la en funció de la seva bellesa o de la seva correspondència amb el desig sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana. Sovint el cos de la dona es mostra i tracta com un mer objecte que ha de ser explotat i exposat, de vegades juntament amb altres objectes i productes.La cosificació (de \"cosa\") o objectització (d'\"objecte\") de la dona és un concepte sorgit de les teories feministes, que consideren que és una conseqüència de la desigualtat social entre sexes. Exemples típics de cosificació de la dona són l'ús que se'n fa a la majoria de la pornografia, els implants de mames i en general la cirurgia plàstica per a embellir-se i, en els mitjans de comunicació, l'ús del seu cos com a objecte publicitari i el concepte de sex symbol. De fet, la forma més freqüent n'és la cosificació sexual, en la que la dona és tractada com un objecte sexual a disposició de l'home. Els homes que no veuen les dones com a iguals, per a no compartir el seu poder, les idealitzen i així les converteixen en objecte, com és el cas de les models i les muses.La cosificació de la dona es considera una forma de violència de gènere, tot i que a la societat actual roman acceptada en general, com passa per exemple també amb els micromasclismes i al contrari d'altres formes que sí que solen generar rebuig, com una bufetada o una violació. La teoria de la cosificació postula que les dones, des de nenes, acumulen experiències en les quals són valorades pel seu cos i aspecte físic i que, en canviar-ne l'aparença, sembla que augmenta el risc de patir problemes de salut mental associats a la vergonya, l'ansietat, la depressió o trastorns alimentaris.En una societat androcèntrica i, per tant, amb biaix de gènere masculí, les pràctiques i polítiques sobre dones, si n'hi ha, tracten aquestes com una \"cosa social\". Una \"cosa\" més a incloure en polítiques assistencials, per exemple, per haver una carència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Una cultura de la violació és tota cultura, en una societat i època determinades, a la qual la violació és acceptada i normalitzada a la pràctica social i culturalment a causa d'actituds sobre el gènere i la sexualitat. Aquesta expressió és d'ús generalitzat des del 2012 per designar a qualsevol cultura que permet desacreditar, responsabilitzar o culpabilitzar les persones agredides, que representen el cos femení com a disponible (\"violable\", mentre que el d'un home no ho és) i la glamurització i la banalització de la violència. Aquesta cultura es perpetua i normalitza a través del llenguatge misogin. Països sencers a Europa i Amèrica del nord han estat acusats de ser cultures de violació.Aquesta cultura provoca que, tot i gaudir d'unes lleis escrites suposadament igualitàries, a la pràctica es promogui el masclisme i la violència envers les dones. Està tan arrelada a la societat catalana, entre d'altres, que es fa invisible i es legitima. Així, la violació i les agressions contra les dones en general, es permeten, consenteixen i normalitzen socialment i inclòs a l'àmbit judicial. Un altre tret distintiu d'aquesta cultura és el no reconeixement de que el violador pot ser qualsevol persona, que de fet solen ser pares de família, coneguts i estimats per les seves víctimes i veïnat, i no que es tracten de casos aïllats perpetrats per malalts mentals. A Catalunya, segons les estadístiques dels mossos d'esquadra, el 100% de violadors són homes.La cultura de la violació implica tot un sistema i totes aquelles persones que normalitzen el delicte. Ho és també tot sistema judicial patriarcal que negui el valor de la paraula a la dona, la qüestioni o la interpel·li des de la culpabilitat. Així, permet convertir en culpable la dona que ha patit l'abús i en canvi confraternitza amb els violadors: qüestiona la dona abans, durant i després de l'agressió amb l'única finalitat de justificar el violador.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La diferència salarial de gènere és la diferència percentual que existeix entre la remuneració que reben els homes i les dones a la feina. Les dones al món, generalment, reben un salari inferior al dels homes. No és el mateix que la diferència de remuneració pel mateix treball fet per un home i una dona. Les mesures estadístiques d'aquest fenomen implica una gran complexitat que pot permetre fer anàlisis contradictoris i interessats del fenomen.Hi ha dues maneres diferents per valorar aquesta diferència salarial; d'una banda, la \"no ajustada\" i, de l'altra, la \"ajustada\". La darrera té en consideració la diferència entre les hores treballades, les ocupacions escollides, l'educació i l'experiència prèvia en una feina. Per exemple, una persona que s'agafa un temps personal fora del lloc de treball (com, per exemple, la baixa per maternitat) segurament no rebrà tant com una persona que no s'agafa aquest temps personal al treball. Factors com aquest contribueixen a què les dones aconsegueixin, anualment, salaris inferiors; tot i que la diferència salarial s'ha escurçat al llarg del temps, encara hi ha una diferència substancial segons el gènere, fins i tot quan es tenen en consideració aquests factors externs. Les diferències salarials \"no ajustades\" encara són més grans. Als Estats Units, per exemple, el percenttge de salari no ajustat de les dones, anualment, ha estat citat com essent el 78% del salari dels homes, comparat amb el 88-93% del percentatge ajustat dels graduats universitaris.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La discriminació retributiva és el trencament del principi d'igualtat social entre les persones pel fet de rebre una remuneració diferent per la realització d'un treball igual o d'igual valor; fent referència també a la igualtat de tracte, d'oportunitats d'accés al treball i les possibilitats de promoció. La discriminació retributiva per raons de gènere és una de les facetes de discriminació laboral a la dona, i en particular la discriminació retributiva corresponent al salari, o discriminació salarial, que pot incloure el salari base, els complements, dietes, pagues extres o altres conceptes.Les causes principals de la discriminació salarial envers les dones són la menor valoració dels llocs de treball que ocupen, una classificació professional discriminatòria en relació amb el gènere i la configuració dels salaris i dels complements. Per exemple, l'any 2007, a Catalunya, les dones tenien un salari brut mitjà anual de 18.137 euros mentre que el dels homes era un 38% més alt, de 25.110 euros. A la Unió Europea, Espanya és un dels països on les diferències retributives entre homes i dones és més acusada.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El dret sexual, dret sexual patriarcal, dret sexual masculí o dret sexual masculí damunt la dona és la idea masclista de que els homes, en tant que mascles, tenen dret a satisfer el seu desig sexual independentment del desig i consentiment de l'altra persona. Té validesa moral, efecte jurídic i component religiós. Tot i que la idea i la pràctica és antiga, formant part dels tradicionals \"drets i obligacions\" matrimonials, l'expressió per a esmentar-la no es va generalitzar fins a l'any 2012. La idea de dret sexual forma part de la cultura de la violació.El dret sexual preten legitimitzar la violació domèstica o a desconegudes, implicant en el primer cas que una dona ha d'oferir sexe a la seva parella encara que no li vingui de gust o que no li agradi el que li proposa, i en el segon cas que van ser elles les que van dir o fer alguna cosa que va provocar el desig del violador i que per tant tenen l'obligació de satisfer-lo. Així, defensa l'esclavatge sexual dins de la família, basant-se en la \"intimitat familiar i la singularitat cultural\", i justifica la prostitució, considerant-la necessària pel fet de, segons aquesta ideologia, que existeix a \"totes les cultures\" (vegeu Androcentrisme i Universalisme masculí).És un dels factors socials que fan augmentar el risc de violacions. Contempla que l'home necessita satisfer immediatament el seu desig, que no és capaç de controlar-se i que qualsevol impediment atempta contra la seva persona. Pel dret sexual de l'home, el cos de la dona i dels infants és \"violable\" mentre que el dels homes mai no ho és. Això té l'efecte que un home violat és automàticament considerat \"menys home\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'educació diferenciada, educació segregada o educació separada per sexes és un mètode educatiu que separa els alumnes en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes. Està contraposada per tant a la coeducació i a l'educació mixta, els models majoritaris als països occidentals.\n\nAquest mètode va ser usual abans del segle xix, especialment en l'educació secundària i superior. L'escolarització de les dones havia sigut força rudimentària sinó inexistent. Quan es van difondre les idees d'ensenyament general i obligatori per a tots des de mitjan segle xvii es va posar la qüestió com organitzar-lo.\nLes cultures basades en la revelació (judaïsme, catolicisme i islam) sovint van propugnar e propugnen l'educació segregada basant-se en la tradició i la religió. A Occident, fins a ben entrat al segle xx l'entrada de les dones a les universitats era prohibida, de facto eren institucions unisexuals. Els partidaris contemporanis d'un ensenyament segregat hi veuen una adaptació a les diferències de desenvolupament psicològic de nens i nenes. Tanmateix, les recerques científiques que suposadament recolzen aquestes afirmacions han estat caracteritzades de pseudociència, argumentant que «no existeixen estudis ben dissenyats que demostrin que l'educació separada per sexes millori el rendiment acadèmic dels estudiants, però en canvi sí que hi ha proves científiques que la segregació per sexes augmenta els estereotips de gènere i legitima el sexisme institucional». La segregació com resposta pedagògica a una diferència (sigui de sexe, de discapacitat, de llengua materna…) és contrària a la idea de l'educació inclusiva que respon a les necessitats particulars, no per edificis o classes segregats, però en adaptar l'escola per a tots (infraestructura, eines i cos ensenyant) de manera que pot accollir tothom.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Feminazisme o feminazi són termes despectius de misàndria o femellisme.\nLa paraula és un mot creuat entre «feminista» i «nazi», com a analogia de la violènciai foment de l'odi per part del femellisme en contra d'un grup (en aquest cas els homes blancs cis-heteronormatius), tal com promovia el nazisme durant la Segona Guerra Mundial contra els jueus i altres ètnies.\nEl mot es forma a partir de \"feminista\", ja que el concepte \"femellista\" no es declara com a tal (perquè no té cap estructura de poder vàlida al darrere). Cal remarcar que els valors d'un i altre moviment son clarament diferents.Els mots foren popularitzats pel locutor de ràdio conservador Rush Limbaugh, als Estats Units i el Canadà. Limbaugh atribueix la invenció del mot al seu amic Tom Hazlett, professor d'economia a la Universitat de Califòrnia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Incel, abreviatura de l'expressió anglesa involuntary celibacy ('celibat involuntari'), és una subcultura que consisteix en comunitats virtuals de persones que diuen ser incapaces de tenir relacions sexuals amb una parella, tot i tenir-ne ganes. Els que s'identifiquen com a incels son gairebé exclusivament homes heterosexuals. Aquesta subcultura forma part d'una subcultura més gran anomenada en anglès manosphere, al qual pertanyen altres moviments com el moviment pels drets dels homes i el moviment del Men Going Their Own Way.Les discussions que es desenvolupen als fòrums incel solen caracteritzar-se pel ressentiment, la misantropia, la misogínia, el supremacisme blanc i l'apologia de la violència contra les dones i contra els homes que se suposen sexualment actius. El Southern Poverty Law Center ha descrit aquesta subcultura com a \"part de l'ecosistema del supremacisme masclista a internet\" i l'analista d'aquest centre també va cridar l'atenció que aquest moviment tenia relacions amb l'extrema dreta servint als membres d'aquesta subcultura i la dels drets dels homes per a traslladar-los a altres àrees de l'extrema dreta. Alguns individus que s'anomenen ells mateixos incels han comès diversos assassinats massius als Estats Units i al Canadà.\nExisteix també el terme femcel, el qual defineix la comunitat de dones en línia que es descriuen com a incapaces de tenir relacions sexuals o romàntiques com a resultat d'una barreja tòxica de misogínia i estàndards de bellesa impossibles. Amb comunitats com Involuntary Celibate Project creada el 1997, la qual va crear aquest espai per sentir-se confortada, rebre suport en la soledat i protegir-se de les persones que l'havien fet mal. També existeixen altres comunitats com ThePinkPill que giren al voltant del rebuig del poder del sexe amb penetració dels homes contra les dones i del tracte com a objectes sexuals per part d'aquests. A diferència del moviment incel, les femcels no han demostrat un comportament violent contra la societat, i s'han expressat decididament com a pacifiques, i amb cap vincle amb la violència ni el terrorisme.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "En el camp dels estudis de gènere, la masculinitat hegemònica és una part de la teoria d'R.W. Connell sobre l'ordre del gènere, la qual reconeix múltiples masculinitats que són canviants. Depenent del temps, la cultura i l'individu. És una forma d'expressar el gènere masculí, la més acceptada a la societat. La masculinitat hegemònica es defineix com la pràctica que legitima la posició dominant dels homes poderosos en la societat i justifica la subordinació de la dona i d'aquells homes no estereotipats o transgressors.\n\nHi ha algun consens en relació a les característiques i definició que donem sobre masculinitat hegemònica. Els ideals són els d'home vist com a heroi de pel·lícules, llibres o esdeveniments esportius. En aquesta societat i en el moment històric que vivim, la masculinitat dominant o hegemònica implica ser home blanc i heterosexual. Tot i això hi ha molts homes que no viuen ni entren dins aquests tòpics però sí que se'n beneficien de la seva existència i en són còmplices.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se'n del \"treball de cura\" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. És a dir, que els micromasclismes són la base de la violència de gènere o violència masclista.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Gabrielle Venora Petito (19 de març de 1999 – c. 30 d'agost de 2021) fou una dona americana que va desaparèixer entre el 27 i el 30 d'agost de 2021, mentre feia vida en una furgoneta i viatjava a través dels Estats Units amb el seu promès Brian Christopher Laundrie. El cas agafà notorietat quan Laundrie va retornar de Wyoming a Florida sol cap a l’1 de setembre amb la seva furgoneta Ford Transit Connecta del 2012, rebutjant parlar sobre els rumors al voltant de Petito. Les restes de Gabrielle van ser trobades al bosc de Bridger–Teton National Forest a Wyoming el 19 de setembre de 2021, on els resultats preliminars de l'autòpsia van determinar que la seva mort era per homicidi.Els assumptes de la parella reben un gran focus d'atenció pública a causa de la quantitat d'àudio i documentació de vídeo i informació logística sobre els seus viatges, incloent-hi el seu propi intercanvi de correus, una gravacuó de vídeo de càmera dels cossos policials en que es veia una disputa domèstica de la parella, enregistraments de trucades al telèfon d'emergències 911 i tot d'observacions als seus comptes en plataformes de mitjans de comunicació socials.Després que Laundrie va ser posat sota sospita i subjecte d'interès en el cas, els seus pares van dir que va anar senderisme en una reserva forestal el 14 de setembre, i que no se l'havia vist de llavors ençà. El 22 de setembre de 2021, l'Agència Federal d'Investigació (FBI) va emetre una ordre d'arrest per Laundrie amb els càrrecs de frau en una targeta de dèbit després que fes retirades de diners del banc utilitzant la targeta d'algú altre.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home. La seva ideologia inclou una valoració desigual entre homes i dones, establint que ells són superiors i elles inferiors. La teoria del patriarcat va ser una de les primeres teories feministes.El patriarcat és el poder, públic o privat, de l'home sobre la dona. Es tracta d'una repartició de poder, que defineix valor diferent a diferents persones (vegeu jerarquia) i a la que uns estan per sobre de tota la resta. En un sistema patriarcal, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la piràmide del poder. La paraula \"masclisme\" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opinió, disposició o pràctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet únicament sobre les dones sinó també als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments suposadament adscrits als \"homes\" o a la \"masculinitat\" estàndard (rol masculí) d'una comunitat o societat.El terme patriarcat també s'utilitza en els sistemes jeràrquics d'algunes esglésies dirigides únicament per homes, com ara l'Església Ortodoxa Grega i l'Església Ortodoxa Russa, i en sistemes socials familiars en què els pares tenen autoritat suprema de llurs famílies, en què els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ostentada per un mascle. El cas contrari s'anomena matriarcat. Finalment, el terme patriarcat en l'actualitat sovint s'utilitza de manera pejorativa per descriure un ordre polític escleròtic i immòbil.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Sostre de ciment és un concepte que fa referència a les barreres internes autoimposades de manera inconscient per les mateixes dones a l'hora d'ascendir en la seva carrera professional fins a càrrecs de més responsabilitat.Aquestes limitacions auto-imposades estan relacionades amb els rols i estereotips de gènere i tenen a veure amb la por al fracàs, a no poder fer una bona conciliació vida familiar i laboral, el perfeccionisme o la por a negociar en un món majoritàriament masculí, entre d'altres. Per trencar el sostre de ciment és necessari l'apoderament de les dones.L'expressió sostre de ciment està relacionada amb sostre de vidre i terra enganxós. Tots tres conceptes representen les grans barreres que es troben les dones per accedir i ascendir laboralment.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Sostre de diamant és un concepte que fa referència a les limitacions invisibles que impedeixen valorar les dones a la feina per qüestions merament professionals i ascendir en les seves carreres. El terme va ser creat per Amelia Valcárcel l’any 1997 al llibre La política de les dones. Fa referència al fet que els homes són valorats com a “objectes d’afecte” i les dones com a “objectes de desig”, la qual cosa perpetua una relació de poder del homes per sobre de les dones. Altres barreres invisibles relacionades amb aquest concepte serien el sostre de vidre, el sostre de ciment.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Sostre de vidre és un concepte amb el qual es fa referència a la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Es tracta d'un terme creat per metàfora, un procés de creació força productiu especialment en àmbits com les ciències socials, que juga amb el fet que sovint aquestes limitacions no són expresses, clares o evidents, sinó que costa d'identificar-les perquè es presenten de manera subtil, amagada.En els estudis de gènere, es denomina sostre de vidre a la limitació soterrada de l'ascens laboral de les dones a l'interior de les organitzacions. Es tracta d'un sostre que limita les seves carreres professionals, difícil de traspassar i que els impedeix seguir avançant. És invisible perquè no existeixen lleis o dispositius socials establerts i oficials que imposin una limitació explícita en la carrera laboral a les dones.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Taxa rosa o taxa a la dona és com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d'igual, però que no porta aquesta etiqueta. A alguns països europeus, el fet que un producte sigui dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l'única diferència és que el producte passi a ser de color rosa, com típicament les fulles d'afaitar, encara que només per a un 3% de dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col·lectius socials, els quals el consideren un \"impost ocult\" discriminatori per a les dones, ja que les fa pagar de més pel mateix producte.A França, el col·lectiu Georgette Sand va presentar al Ministeri d'Economia prop de 50.000 signatures per a exigir l'aprovació de mesures per a posar fi a aquesta discriminació, basant-se en l'estudi sobre les diferències de preu de certs productes i serveis segons el gènere del públic a qui va dirigit, realitzat per la secretaria d'Estat dels drets de les dones i per la direcció general de la competència, del consum i de la repressió del frau. Aquest estudi no contempla alguns productes i serveis, com per exemple, la perruqueria, on també les dones solen pagar preus més alts que els homes. Una dona pot arribar a pagar prop de 1.400 euros més a l'any que els homes per productes similars. A França el salari mitjà de les dones és un 27% inferior al dels homes i a Catalunya, un 28%. La lluita contra la taxa rosa reivindica que les dones tenen dret al mateix poder econòmic que els homes, i no a cobrar menys i pagar més. A Catalunya la lluita contra la taxa rosa \"comença a prendre volada\".", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El terme terra enganxós fa referència a la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s'associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes.\nÉs un terme creat recentment, amb equivalents formats paral·lelament en castellà (suelo pegajoso) o en anglès (sticky floor), molt relacionat conceptualment amb un altre terme creat també per metàfora: sostre de vidre i amb l'efecte Curie.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El tractament talibà de la dona està basat en el sexisme (masclisme) i la misogínia amb les dones per part dels talibans durant l'Emirat Islàmic de l'Afganistan. El seu objectiu era crear \"un entorn segur on la castedat i la dignitat de la dona pugui tornar a ser sagrada\", aplicant una interpretació extrema de les creences del paixtuwali sobre la vida a la purdah.Les dones afganeses eren forçades a portar el burca en públic en tot moment perquè, segons un portaveu talibà, \"la cara d'una dona és una font de corrupció\" pels homes no relacionats amb ella. Era una segregació sistemàtica que es pot anomenar apartheid de gènere, on no es permetia treballar a les dones, ni rebre educació a partir dels vint anys, i fins llavors només podien estudiar l'Alcorà.Les dones que volien rebre educació havien d'assistir a escoles clandestines, on s'exposaven a morir executades si les descobrien. No podien rebre atenció mèdica per part de facultatius masculins, excepte si les acompanyava un home. Algunes van rebre assots públics i fins i tot se'ls hi va aplicar la pena de mort per haver violat les lleis dels talibans. Els talibans permetien en alguns casos el matrimoni de nenes menors de 16 anys. Amnistia Internacional va informar que el 80% dels matrimonis afganesos van ser forçats.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'universalisme masculí és una concepció del món asexualitzada i homogènia des del punt de vista de l'home (humà mascle). Altrament dit, és un tipus de fals universalisme que inclou \"tots els homes\" i invisibilitza i discrimina la resta de gèneres. És un tipus de discriminació i de violència envers les dones que manifesta el masclisme d'una cultura o societat, especialment de tipus estructural (vegeu micromasclisme). Va ser un concepte clau dels primers feminismes: \"el món és un, els sexes són dos\". Posteriorment, amb el desenvolupament de la teoria feminista i dels estudis de gènere, es va considerar que no calia dividir entre \"home\" i un altre sexe o gènere, ja que això promovia la visió binària dels rols sexuals.Tanmateix, de vegades s'usa per donar èmfasi a visions suposadament \"universalistes\" que inclouen un biaix cognitiu sexista o masclista. Sovint, a la societat occidental s'ha considerat \"universalista\" quelcom que només ho és per a un home heterosexual, ric, blanc i occidental; és a dir, que l'estament és \"universalista masculí, heretosexual, ric, blanc i occidental\" i, en considerar això el punt de vista \"universal\", està sent masclista, homòfob, classista i racista.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Violacions de guerra fa referència a les violacions comeses pels soldats, altres combatents o civils durant els conflictes armats o les guerres, o durant una ocupació militar, que es distingeixen de les agressions sexuals i violacions comeses entre les pròpies tropes durant el servei militar. També cobreix les situacions en les quals les dones es veuen obligades a exercir la prostitució o esclavitud sexual per una potencia ocupant, com en el cas de les dones de consol japoneses durant la Segona Guerra Mundial.\nDurant la guerra i els conflictes armats, la violació s'utilitza sovint com a mitjà d'una guerra psicològica amb la finalitat d'humiliar l'enemic i minar la seva moral. Les violacions de guerra són, sovint, sistemàtiques i exhaustives, i els líders militars en realitat poden fins i tot incentivar als seus soldats cap a la violació de civils. Les violacions de guerra poden ocórrer en una varietat de situacions, incloses l'esclavitud sexual institucionalitzada, les violacions de guerra associades a batalles específiques o massacres i els actes individuals o aïllats de violència sexual. Les violacions de guerra també poden incloure la violació en grup i la violació amb objectes.\nPartint d'una pràctica generalitzada i sistemàtica, la violació i l'esclavitud sexual, són ara reconeguts per la Convenció de Ginebra com crims de lesa humanitat I crims de guerra.\nLa violació també està ara reconeguda com un element del delicte de genocidi, comès amb la intenció de destruir, en tot o en part, a un grup específic. No obstant això, la violació segueix sent generalitzada a les zones de conflicte.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La violència masclista és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada. Violència masclista també és el terme que ha usat el Parlament de Catalunya per regular el marc normatiu en relació amb la violència contra les dones. La Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, utilitza l'expressió violència masclista perquè considera que el masclisme és el concepte que de manera més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per la societat com a superior. La llei defineix, en la línia del que marca l'ONU, que la violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que —produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics— pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 72 (Filosofia) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Així parlà Zaratustra: Un llibre per a tothom i per a ningú (en l'original alemany: Also sprach Zarathustra: Ein Buch für Alle und Keinen) és una obra del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, redactada en quatre parts entre 1883 i 1885. Moltes de les idees presentades tenen a veure amb l'etern retorn, la paràbola de la mort de Déu, i la profecia del superhome, temes que van ser introduïts per primer cop a La Gaia Ciència.El llibre narra les explicacions i la doctrina d'un filòsof, Zaratustra -en referència a Zaratustra, fundador del Zoroastrisme-. El llibre utilitza un estil similar al de la Bíblia luterana com a sàtira, per presentar d'aquesta manera idees oposades a la tradició i la moral cristiana i jueva.\n\n", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Animal Liberation (en català: Alliberació Animal) és un llibre del filòsof australià Peter Singer, publicat el 1975. Si bé Singer no és la primera persona que aplica el concepte de posicionament moral davant els animals no humans (el mateix Singer diu que va escoltar el concepte per part d'un company d'estudis seu en comptes de ser originari en ell) el llibre és àmpliament considerat dins el moviment dels drets dels animals com un la fundació d'un establiment filosòfic de les seves idees. El mateix Singer ha rebutjat d'utilització del marc teòric dels drets quan es tracta d'animals humans i no humans: ell argumenta que els interessos dels animals han d'ésser considerats per la seva habilitat de sofrir i que la idea de drets no és necessària per a poder tenir-los en consideració. Introdueix i popularitza el terme especisme al llibre, que va ser originalment encunyat per Richard Ryder.L'argument central del llibre és l'expansió de la idea utilitarista que \"el major bé pel major nombre\" és l'única mesura del bé o el comportament ètic. Singer argumenta que no hi ha raó per no aplicar això a altres animals.\nAl llarg dels anys s'han fet moltes edicions del llibre, cadascuna més crònica del progrés del moviment d'alliberació animal. La majoria de les edicions contenen un prefaci. L'organització pels drets dels animals PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) ha donat molt de suport a aquest llibre d'ençà a la seva fundació el 1980.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Herrn Eugen Dühring's Umwälzung der Wissenschaft (La subversió de la ciència del Senyor Eugen Dühring) és un assaig escrit per Friedrich Engels l'any 1878, es coneix més comunament com l'Anti-Dühring El títol abreujat fa referència a l'obra polèmica de Julius Caesar Anti-Cato.\nAquesta obra és una de les majors contribucions d'Engels per a la diffusió de la teoria de socialisme científic.\nÉs una confrontació amb les teories del professor berlinès Karl Eugen Dühring, que estaven suscintant molt d'interès en la socialdemocràcia alemanya, l'assaig es va ampliar fins a esdevenir una exposició completa dels fonaments científics i filosòfics del comunisme.\nEugen Dühring havia produït la seva pròpia versió del socialisme. Com que Karl Marx estava molt ocupat escrivint la seva obra principal Das Kapital, va deixar que Engels escrivís una defensa general del marxisme. Les seccions de l'assaig eren Filosofia, Economia política i Socialisme", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia és una publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.\nEn un primer moment, només aparegué un volum de la publicació l'any 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Georges Dwelshauvers, Bartomeu Xiberta i Roqueta, Tomàs Carreras i Artau, Adam Gottron i d'altres, a més d'una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i d'una bibliografia. Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació. Des d'aleshores s'ha publicat ininterrompudament. N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales i Coderch i Josep Montserrat i Torrents. L'Anuari està dividit en una part d'articles, una de notes, una de recensions i una de crònica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Apologia de Sòcrates (títol complet: Apologia de Sòcrates davant del jurat) és una obra escrita per l'historiador grec Xenofont. S'hi tracta d'esclarir alguns aspectes sobre el judici i mort de Sòcrates, mestre de Plató i considerat un dels més grans filòsofs de la història de la filosofia universal. El propi Xenofont hi explica quin contingut es proposà abordar a l'hora d'escriure-la de forma molt exacta i precisa:\n\n«Però jo no m'he esforçat a narrar tot el que es digué en el procés, sinó que m'ha estat prou amb mostrar que Sòcrates estimava per damunt de tot deixar clar que, amb relació als déus no havia estat impiu ni, amb relació als homes, injust. No creia, a més a més, que havia de suplicar el no morir, sinó que àdhuc considerava que era el moment oportú per concloure la seva vida».Els especialistes creuen que la interpretació del judici efectuada per Xenofont fou escrita com a resposta a la reacció literària en general que seguí a l'esdeveniment, quan les figures públiques i els artistes empraren el tema del judici de Sòcrates per exposar llurs punts de vista respecte de la seva culpabilitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Areopagita, o amb el seu títol complet Areopagitica: A speech of Mr John Milton for the liberty of unlicensed printing to the Parliament of England (Areopagita: Un discurs del Sr John Milton al Parlament d'Anglaterra sobre la llibertat d'impressió sense censura) és un tractat de 1644 polèmic, escrit en prosa per l'autor anglès John Milton i que anava dirigit contra la censura. Areopagitica es troba entre les defenses filosòfiques més influents i apassionades del principi del dret a la llibertat d'expressió, que va ser escrit per oposar-se a la censura i al requeriment d'una llicència d'impressió; és considerat com una de les defenses més eloqüents de la llibertat de premsa que s'hagin escrit mai.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Ars (mot llatí que significa \"art\"), Ars combinatoria o Art lul·liana consisteix en un sistema filosòfic, impulsat i creat per Ramon Llull, amb l'objectiu de permetre demostrar, a través de l'argumentació filosòfica racional, la veritat del cristianisme als infidels mitjançant tècniques racionals de notació simbòlica i diagrames combinatoris. Llull escrigué diverses variants i simplificacions d'aquest sistema filosòfic com són l'Ars magna (1276), l'Art demostrativa (1283), l'Ars inventiva (1289) i l'Art breu (1308), entre d'altres. Intentant plasmar les 16 figures de la seva Art.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Ars Rhetorica d'Aristòtil ( grec antic: Ῥητορική, Rhētorikḗ ; llatí: Ars Rhetorica ) és un tractat grec antic sobre l'art de la persuasió, que data del segle IV aC. El títol varia en les diferents traduccions i segons la llengua, per exemple: en anglès Retoric, en castellà Retórica, en català Retòrica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Assaig sobre l'enteniment humà és el títol de l'obra més important del filòsof John Locke i un dels textos claus de l'empirisme. Publicat el 1689 i dividit en quatre llibres, es considera un dels assajos més influents del pensament occidental modern i de gran influència sobre David Hume.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Assaigs sobre empirisme radical, de William James, és una col·lecció editada i publicada pòstumament pel seu company i biògraf Ralph Barton Perry el 1912. La formen deu articles d'una col·lecció de dotze reimpresos publicats de 1904 a 1905 que James havia deixat l'agost de 1906 a la biblioteca de la Universitat Havard, en el Departament de Filosofia per a ús dels seus alumnes. Perry reemplaçà dos assaigs de la llista amb altres, dels quals un no existia abans.\nÉs una col·lecció d'assaigs que s'escrigueren durant un cert període, sense haver estat seleccionats ni reunits per l'autor: per això no és una exposició sistemàtica dels seus pensaments, malgrat que Perry en suggereix el contrari en el prefaci. Aquesta circumstància, sumada a l'evolució de la postura filosòfica de James, ha causat una àmplia variació en la comprensió i l'opinió crítica de l'empirisme radical.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Aurora. Reflexions sobre els prejudicis morals (títol original en alemany: Morgenröthe. Gedanken über die moralischen Vorurtheile) és un llibre escrit entre 1879 i 1881 pel filòsof alemany Friedrich Nietzsche.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Beyond Freedom and Dignity és l'obra més coneguda de Burrhus Frederic Skinner, en què s'exposen els principis bàsics del conductisme. Publicada el 1971, ataca el concepte de lliure albir per no estar científicament provat i proposa estudiar les motivacions del comportament humà per tal d'establir una societat millor (utopia).\nSkinner afirma que els humans, des que neixen, reben premis o càstigs per la seva conducta, que la reforcen o la inhibeixen, i així es forma una concepció del que és correcte fer. Però els càstigs tenen massa efectes negatius sobre el subjecte; cal guiar-lo d'una manera racional i no punitiva (alternativa que va desenvolupar en una novel·la, Walden 2).\nUna societat més ben educada mitjançant una enginyeria de la conducta podria acabar amb les xacres de la fam, la contaminació i l'amenaça constant de la guerra. Aquesta enginyeria ha de basar-se en l'aplicació i sistematització de reforçaments dels aspectes considerats positius.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Publicat al 2004 per la filòsofa Judith Butler, aquest llibre s'emmarca en l'anomenat gir ètic que travessa bona part de la filosofia occidental contemporània. Si bé és cert que la producció del subjecte per mitjà de processos discursius no s'abandona, ara es tracta de posar en relleu els punts cecs del discurs així com els seus límits. Aleshores, mentre la primera referència a la despossessió és indici d'una experiència restringida en la constitució de la identitat («la conciencia surge con la prohibición internalitzada»); la segona, la mort de l'altre, evidencia els lligams que ens uneixen i alhora manifesta la vulnerabilitat inherent de la condició humana. Així les coses, el text s'inicia amb una situació de partida que presenta, per a la teòrica del feminisme, una disjuntiva. La situació de partida és el context posterior als atemptats de l'11 de setembre.Aquesta situació, aleshores, presenta un enforcall. Per un costat, la primera contestació es fonamenta en una superació ràpida d'aquest atemptat. L'establiment d'un fort binarisme on tota crítica als Estats Units és interpretada com una traïció; l'augment de les mesures de seguretat; la reducció dels drets civils i polítics o la reactivació de la dinàmica de la violència per amagar el dolor provocat pels atacs formen part d'aquesta. Per l'altre, Judith Butler oposa una resposta ètica que no tracte de superar aquest sentit de la vulnerabilitat ans el mantinga com un element important en el procés de formació de la comunitat. Amb aquest eix de discussió, la filòsofa desenvolupa una crítica a la primera opció per tal d'aprofundir amb la segona. Per tal de realitzar tal tasca, el llibre es troba distribuït en cinc assajos.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Cahiers pour une morale és un assaig filosòfic de Jean-Paul Sartre publicat a títol pòstum el 1983 dins la col·lecció Bibliothèque de philosophie per l'editorial Gallimard. El llibre reuneix en quaderns una sèrie de citacions i judicis que va escriure entre 1947 i 1948; el filosof planteja la qüestió de la «Gran Moral» i reuneix una juxtaposició de judicis sobre la història, el misticisme i la filosofia.En els quaderns, tres en total i inacabats, Sartre reflecteix com s'estableix i desenvolupa una visió de la moral que troba respostes en la 'autenticitat', individual, més enllà de la simple sinceritat: «Être authentique, c’est accepter consciemment, prendre sur soi et supporter le paradoxe de l'existence humaine et de notre échec» —Ser autèntic, acceptar conscientment, prendre [consciencia] per si mateix i suportar la paradoxa de l'existència humana i del nostre fracàs—; defensa proposicions que semblem contradictòries, tractant l'humanisme universal o l'ètica kantiana, però també afirmant que l'imperatiu categòric és insuficient per prendre una decisió concreta. Escriu que la llibertat no és mai abstracte, és necessària una situació concreta per exercir-la i, d'aquí la tesi que l'imperatiu categòric no és suficient: la moral ha de ser «reinventada» i materialitzada en funció de cada situació particular. Per altra banda, també defineix la moral com «l'ensemble d'actes par lesquels l'homme décide pour soi et pour autrui dans et par l'Histoire de l'essence de l'homme» —el conjunt d'actes pels quals l'home decideix per si mateix i pels altres dins i per la Història de l'essència de l'home—.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Camí de servitud (en anglès, The road to serfdom) és un llibre escrit per l'economista i filòsof austríac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a través de la planificació central. Argumenta que l'abandó de l'individualisme i el liberalisme clàssic inevitablement condueix a una pèrdua de llibertat, la creació d'un societat opressiva, la tirania d'un dictador, i la servitud de l'individu. Hayek va desafiar la visió general entre els acadèmics britànic sobre que el feixisme (i el nacionalsocialisme) era una reacció capitalista en contra del socialisme. Va argumentar que feixisme, socialisme i nacionalsocialisme tenien arrels comunes en la planificació econòmica central i donant la preponderància a l'estat per sobre l'individu.\nDes de la seva publicació el 1944, Camí de servitud ha estat una influent i popular exposició de llibertarisme de mercat. Se n'han venut més de dos milions de còpies.Camí de Servitud havia de ser l'edició popular del segon volum del tractat de Hayek titulat L'abús i la decadència de la raó i el títol estava inspirat en els escrits del pensador liberal clàssic francès del segle xix Alexis de Tocqueville en la \"carretera cap a la servitud\". El llibre fou inicialment publicat a la Gran Bretanya per Routledge el març de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, i es feu força popular, tot i que Hayek l'anomenà \"el llibre que no es podia obtenir\", a causa del racionament de paper que hi havia durant la guerra. Va ser publicat als Estats Units per la University of Chicago Press el setembre de 1944 i aconseguí gran popularitat. Per iniciativa de l'editor Max Eastman, la revista americana Reader's Digest en publicà una versió resumida l'abril de 1945, portant Camí de servitud a assolir una àmplia audiència més enllà dels cercles acadèmics.\nCamí de servitud ha tingut un impacte significatiu en el moviment conservador i llibertari econòmic del segle XX i encara avui és citat amb freqüència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Càndid o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la filosòfica de fantasia, escrita per Voltaire i un dels escrits més populars de l'autor.\nEn un gènere tan pròxim a la forma d'escriure tècnica, molt seriosa i suposadament objectiva com són els escrits de filosofia (els textos d'Aristòtil i de Hegel en són alguns dels exemples més evidents), la novel·la brilla per la seva fina ironia. Cal destacar que aquest tret sol abundar més en gèneres com les obres de teatre i els contes literaris. Quant al conreu de contes d'estil filosòfic, es pot dir que aquests són més aviat rars. En trobem en comptades ocasions. Però Càndid i alguns escrits de Plató i de Sartre, entre altres exemples, s'adscriuen a aquest gènere.\nVoltaire va prendre la idea per desenvolupar Càndid de l'idealisme alemany, d'autors com Hegel o Leibniz.\nEl conte Càndid es pot considerar, com assenyala el mateix Voltaire en alguns fragments, com una crítica frontal de l'optimisme metafísic de Leibniz, i, en general, com una espècie de \"demostració del pessimisme\". Leibniz va parlar que Déu ens ha concedit el millor dels mons possibles. També va justificar en certa manera que aquestes representacions del mal que aconseguim detectar en certes coses, malgrat que no són creades per Déu, són necessàries en la mesura que justifiquen un bé més gran. Voltaire, per la seva banda, va fer a la seva obra una gran crítica a aquest pensament i va atacar, amb ironia i sarcasme, alguns valors com la intolerància, el fanatisme o l'engany. El propòsit de l'autor, doncs, no era desenvolupar la trama sinó la crítica a les injustícies del món ia la interpretació consoladora que vivim en «el millor món possible».\nTambé és una crítica dels mals de la societat de Voltaire, molts dels quals, en major o menor mesura, es repeteixen en la societat d'avui, i per això la crítica de Voltaire no ha perdut vigència.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les Epístoles o Cartes de Plató són una sèrie de tretze cartes tradicionalment incloses en el corpus platònic. La seva autenticitat ha estat objecte de certa controvèrsia, i el consens dels experts s'ha desplaçat cap enrere i endavant en el temps. A finals del segle xix, hi va haver acord general que cap de les cartes va ser escrita per Plató. Ara, gairebé cada lletra té alguns defensors de la seva autenticitat. Les excepcions en són la primera, cinquena, novena i dotzena, que és gairebé segur que són una falsificació literària.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Clitofont és un diàleg que normalment s'atribueix a Plató, encara que hi ha cert desacord quant a la seva autenticitat. És el més curt dels diàlegs, i és significatiu per centrar-se en el paper de Sòcrates exhortant la gent perquè s'involucrin en la investigació filosòfica. Hi ha dos participants, Clitofont i Sòcrates, i la característica central de la discussió és llarga: Clitofont es queixa sobre Sòcrates. El quid d'aquesta denúncia és que, encara que ningú sobresurt a Sòcrates com a exhortador de les virtuts i la vida de la filosofia, ningú és més inútil que un altre ja convençut de la seva importància. Sòcrates no respon, o el diàleg no conté la seva resposta.\nAlguns estudiosos dubten de l'autenticitat del Clitofont perquè (tal com ens ha arribat) Sòcrates no surt victoriós en la batalla verbal. Una escola de pensament a favor de la seva autenticitat pensa que Plató el va escriure, però després va decidir que l'argument l'escriuria a la República. El diàleg també ha estat interpretat com una peça acabada del corpus platònic, concebut per a ser llegit en la versió que actualment tenim.\nDe fet, mai l'antiga tradició dubta de l'autenticitat del diàleg, i és coneguda com a obra de Plató per Olimpiòdor, Apuleu, Hipòlit i Alcínou. Les sospites sobre Clitofont semblen haver sorgit en el Renaixement, quan Marsilio Ficino va escriure: \"hic est Platonis llibertat no\" al capdavant de la seva traducció del diàleg. El Clitofont es va publicar (per error) entre els spuria platònics, en les edicions Aldine de Plató, un error de què es van retractar i en van demanar disculpes els editors, però no es va corregir.\nEstudis recents han considerat com a autèntic el diàleg, incloent-hi articles de Mark Kremer, Roochnik David, Orwin Clifford i Jan Blits. L'estudi més ampli del Clitofont és el de S. R. Slings, (Plató: Clitophon (Cambridge, 1999)): sosté que el Clitofont és autèntic; Slings va canviar d'opinió respecte a l'autenticitat del diàleg vint anys després de la seva tesi doctoral, en què parlava en contra de la seva autenticitat. L'estudi més recent del Clitofont (G. S. Bowe, \"En defensa de Clitofont\", Filologia Clásica, 102: 3, 2007 p. 245-264) també advoca per la seva autenticitat i conté una revisió de la literatura rellevant, així com observacions sobre el significat de la República de Plató.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les Confessions és el títol de l'autobiografia filosòfica d'Agustí d'Hipona escrita en llatí entre els anys 397 i 398. El nom ve per la voluntat de l'autor de confessar i fer penitència de la seva joventut en pecat, abans de convertir-se al cristianisme i seguir els seus ensenyaments. L'obra barreja l'estil bíblic amb els preceptes clàssics sobre l'art d'escriure.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524. Ha estat una de les obres més importants i influents a Occident durant l'edat mitjana i el Renaixement i l'última gran obra de l'Antiguitat clàssica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Constitució d'Atenes és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil. Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions que el filòsof grec tindria en projecte escriure amb el fi de reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps.A la Constitució d'Atenes, Aristòtil reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa pel que es refereix a diferents innovacions de tipus politicoadministratives. L'obra mostra, a més a més, el pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes.\nEl mètode que s'utilitza en l'obra és el descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives.\nBàsicament, són dos els assumptes que centren l'atenció del text: un recorregut por la història política d'Atenes i una descripció del sistema i organització de l'Estat atenenc.\nEl papir que conté el text fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Corpus Hermeticum és un conjunt de 24 textos sagrats escrits en llengua grega que contenen els principals axiomes i creences de les tendències hermètiques. En ells es tracta de temes com la naturalesa del diví, el sorgiment del Cosmos, la caiguda de l'Home del paradís, així com les nocions de Veritat, de Bé i de Bellesa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Crisi de la consciència europea (La crise de la conscience européenne) és un llibre de Paul Hazard.\nPaul Hazard va encunyar el terme crisi de la consciència europea per definir la crisi ideològica que detecta en l'ambient intel·lectual de la secularitzada Europa posterior a les guerres de religió. Pensadors com Descartes, Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz, John Locke o Isaac Newton comparteixen una època, que fins i tot es pot datar astronòmicament amb el Cometa Halley de 1680, que va permetre a Pierre Bayle redactar la seva carta, per burlar-se de les supersticions i afirmar que el coneixement ha de ser constantment comprovat.\nLa crisi ideològica s'afegeix a la crisi general o crisi del segle XVII, encara que en aquest aspecte es precipita a finals de segle i queda a cavall dels segles XVII i xviii. El racionalisme i l'empirisme serien parells filosòfics oposats. Es superen definitivament dels lligams escolàstics, obrint el camí al mètode científic i a la il·lustració.\nA Espanya, hi ha un moviment relacionat conegut com els novatores.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Crítica de la Raó pràctica és el segon dels textos fonamentals d'Immanuel Kant, publicat l'any 1788 a Riga, on exposa les seves idees en el terreny de l'ètica. Juntament amb la Crítica de la raó pura, és una de les obres clau del pensament kantià.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement. Juntament amb la Crítica de la raó pràctica és una de les obres clau del pensament kantià.\nSobre el mètode de coneixement, segons Kant, hi ha hagut tres respostes al llarg de la història del pensament:\n\nEl racionalisme. Afirmen que la raó sola, al marge de l'experiència pot arribar a assolir el coneixement.\nL'empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experiència, afirmant que no és possible sense ella.\nL'irracionalisme. Admeten com a única font possible de coneixement els sentiments.Tots aquests moviments filosòfics afirmen que el centre del procés de coneixement és l'objecte, al voltant del qual gira el subjecte. Així en el procés de coneixement la clau és: com és l'objecte, i no la forma que té el subjecte de conèixer l'objecte. Kant invertirà els termes de l'anàlisi del coneixement, centrant l'atenció no en l'objecte sinó en el subjecte. El subjecte és l'element actiu del procés de coneixement. L'objecte només és conegut quan aquest és integrat dins del sistema cognitiu del subjecte. A aquest procés d'invertir el centre d'atenció del procés cognitiu Kant l'anomena 'revolució copernicana en el terreny del coneixement'.\nEl que pretén Kant és sotmetre la raó a judici crític. Això és absolutament necessari, ja que hi ha molta gent que no viu de forma il·lustrada, és a dir, sense fer cas de l'autèntica raó. Per això considera que cal fer aquesta visió crítica, per arribar a assolir la majoria d'edat. La Humanitat, segons Kant, viurà en una minoria d'edat fins que no sigui capaç de treballar amb la raó. Cal fer fora els prejudicis i supersticions, i l'única forma de fer-ho és a través d'analitzar la raó per reconèixer els seus límits i les seves possibilitats. Això permetrà que els éssers humans arribin a l'autèntica llibertat. Per això la Il·lustració és tan important, ja que ella representa l'arribada a la majoria d'edat que permetrà que l'ésser humà sigui autènticament lliure a través de la crítica.\nKant afirmarà així que cal considerar les dues fonts de les quals parlaven empiristes i racionalistes: La sensibilitat i l'enteniment. La sensibilitat és passiva, ja que només rep les impressions de l'exterior, mentre que l'enteniment produeix espontàniament conceptes que no provenen de l'experiència. Per això afirmarà que hi ha conceptes que no neixen de l'experiència (contra el que afirmen els empiristes), però al mateix temps, aquests conceptes només tenen aplicació dins l'àmbit de l'experiència (contra el que afirmen els racionalistes).\nAquí neix un greu problema que serà plantejat a l'inici de la qüestió del coneixement i que no tindrà una resposta clara fins al final de l'anàlisi sobre el coneixement: és la metafísica una ciència? La pregunta té molt de sentit, ja que existeixen una sèrie de problemes relacionats amb la metafísica que són símptomes que alguna cosa està succeint:\n\nLa ciència progressa mentre que en el terreny de la metafísica ens estem plantejant exactament els mateixos problemes una vegada i una altra.\nEls científics arriben a acords mentre que els filòsofs, en el terreny de la metafísica, no arriben mai a cap acord definitiu.Aquest problema s'ha de solucionar ràpidament i si la metafísica és una ciència, caldrà analitzar quin seria el millor mètode per fer-la funcionar, mentre que si no ho és, caldrà oblidar-la de forma definitiva. Per fer-ho caldrà analitzar en primer lloc si és possible la ciència i com es produeix el coneixement i finalment analitzar el tema de la possibilitat de la Metafísica com a ciència.\nKant afirma que hi ha una sèrie de condicions que fan possible el coneixement científic:\n\nCondicions empíriques. Són condicions que permeten l'experiència i que són perfectament modificables, com per exemple: la llum, la temperatura...\nCondicions transcendentals. Són condicions que no poden ser modificades de cap manera, ja que són condicions necessàries per al nostre coneixement. Són el temps i l'espai. Mai no es pot tenir una experiència sense temps i sense espai: Tota experiència té un quan i un on; per tant, temps i espai no són experimentats, sinó que són les condicions de l'experiència. Són universals, necessaris i a priori. Fan possible l'experiència i són transcendentals, ja que són anteriors a tota experiència.Un cop analitzades quines són les condicions que permeten el coneixement, intentarem analitzar quines són les propietats de la ciència, i així, ens trobem que la ciència està formada per judicis: (La Terra és esfèrica, Júpiter gira en òrbita el·líptica...). Caldrà analitzar quins tipus de judicis hi ha, per posteriorment analitzar quins fan possible la ciència.\nKant considera que existeixen dos tipus de judicis:\n\nJudicis analítics. En els judicis analítics el predicat és dins del subjecte: Els abrics verds són verds. Aquests judicis són universals i necessaris, però no proporcionen un coneixement que no teníem.\nJudicis sintètics. En els judicis sintètics el predicat no és inclòs dins del subjecte: Els abrics són verds. Aquests judicis no són universals, però sí que proporcionen coneixement nou (són extensius) tot i que poden ser falsos.Judicis a priori. La seva veritat no depèn de l'experiència. El tot és més gran que la part.\nJudicis a posteriori. La seva veritat sí que depèn de l'experiència. El llapis és blau.Els judicis analítics són a priori, i els judicis sintètics solen ser a posteriori. Però si aquests fossin els únics judicis possibles la ciència, seria impossible, perquè els judicis analítics a priori no són científics, ja que, malgrat ser sempre veritat, el seu coneixement no és extensiu, i els judicis sintètics a posteriori tampoc són científics, ja que, malgrat ser extensius poden ser falsos. L'única possibilitat de l'existència de la ciència és l'existència de judicis sintètics a priori els quals serien necessaris i extensius al mateix temps. Per tant, gràcies a l'existència dels judicis sintètics a priori, la ciència existeix; ara caldrà analitzar com es produeix el coneixement i quins són els elements que hi intervenen. Kant afirmarà l'existència de tres facultats del coneixement: sensibilitat, enteniment i raó, dedicant un capítol de La Crítica de la Raó Pura a cadascuna: Estètica Transcendental, que estudiarà la sensibilitat. Analítica Transcendental, que estudiarà l'enteniment. Dialèctica Transcendental, que estudiarà la raó.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Crítica del judici (1790) és una obra de Kant que complementa a les anteriors Crítica de la raó pura i Crítica de la raó pràctica per establir els límits i condicions del coneixement humà. El llibre aborda dos tipus de judicis: els referits a l'estètica i els teleològics. Ambdós tenen un component intrínsecament valoratiu, a diferència de les operacions mentals de les altres crítiques.\nKant afirma que els judicis poden ser determinatius o reflexius, que són dels que tracta l'obra. Un judici reflexiu sosté que quelcom és agradable, bell, sublim, bo o bé els seus contraris. Quelcom és agradable quan proporciona plaer als sentits. La bellesa sorgeix quan un objecte assoleix la forma més perfecta segons la seva finalitat i tot i ser quelcom subjectiu, cada persona creu que el seu criteri estètic hauria d'imposar-se a la resta, ja que té la força del convenciment. Prové dels sentits però introdueix la raó, que compara la forma oferta amb l'ideal. El sublim és tot el que s'escapa a la comprensió i aporta emocions extremes, d'admiració o terror. El bé, com a qualitat moral, és absolut: hi ha coses i accions bones i d'altres que no ho són, i depenen dels criteris de l'ètica deontològica (és bo el que s'adequa al deure individual, sense tenir cap relació amb una possible recompensa o sensació positiva en acomplir-ho).\nPosteriorment afirma que cada ésser i cos a la natura tendeix a una finalitat, seguint les teories d'Aristòtil. Hi ha persones, els genis, que tenen com a fi elaborar obres belles i sublims que condensin la perfecció artística gràcies a la suma del seu enteniment i la imaginació. Aquesta teoria, juntament amb la idea del sublim, serà uns dels eixos de la teoria estètica del romanticisme posterior i s'allunyen de l'ideal racionalista propi de la il·lustració de la resta del pensament kantià.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Curs de filosofia positiva (francès: Cours de Philosophie Positive) és un conjunt de textos escrits entre 1830 i 1832 pel filòsof de la ciència i fundador de la sociologia Auguste Comte. El filòsof francès hi descriu la perspectiva epistemològica del positivisme. Les seves obres van ser traduïdes a l'anglès per Harriet Martineau i condensades en el llibre introductori The Positive Philosophy of Auguste Comte, el 1853.\nEls primers tres volums del Curs tracten sobretot les ciències físiques existents (matemàtiques, astronomia, física, química, biologia), mentre que els darrers dos volums emfatitzen la inevitable arribada de les ciències socials. Per la seva observació de la dependència mútua entre teoria i observació en ciència i classificant les ciències pel seu ús d'aquest mètode, Comte pot ser considerat el primer filòsof de la ciència en el sentit modern del terme. Segons la seva filosofia, les ciències físiques, necessàriament, havien d'arribar abans per tal que la humanitat, progressivament, aprengués a canalitzar els seus esforços envers una complexa \"ciència reina\" que tractaria la societat humana en si mateixa. Textos posteriors de Comte passarien a tractar amb més detall i definir els objectius empírics de la sociologia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "De Cive (Sobre el ciutadà) és una de les principals obres de Thomas Hobbes. «El llibre va ser publicat originàriament en llatí a París el 1642, seguit d'altres dues edicions llatines a Amsterdam el 1647. La traducció anglesa de l'obra va aparèixer per primera vegada quatre anys després (Londres 1651) sota el títol de Philosophicall rudiments concerning government and society».Anticipa temes del Leviatan més conegut. La famosa frase bellum omnium contra omnes (guerra de tots contra tots) va aparèixer primer a De Cive.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "De doctrina Christiana és una obra escrita per Agustí d'Hipona sobre les Escriptures, la seva exègesi i com es relaciona la teologia cristiana amb la ciència o el saber comú.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "De la certesa (alemany: Über Gewissheit, fent servir l'ortografia de l'època, Über Gewißheit, publicat en anglès com On Certainty) és un llibre filosòfic inacabat on s'apleguen apunts escrits pel pensador d'origen austríac Ludwig Wittgenstein, separats en quatre períodes diferenciats en els divuit mesos que van precedir la seva mort el 29 d'abril de 1951.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "De la gramatologia (francès: De la grammatologie) és una obra del filòsof francès Jacques Derrida publicada inicialment el 1967 per Les Éditions de Minuit, i una de les obres més importants referents a la desconstrucció. La traducció a la llengua anglesa (1976) és força coneguda per haver estat obra de la filòsofa Gayatri Spivak.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el segle i aC, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries. És, de fet, l'única obra coneguda i conservada d'aquest autor. Està dedicat a Gai Memmi i està estructurat en sis llibres, compostos en hexàmetres. L'objectiu principal del poema és el d'alliberar els homes de la por i del patiment, provinents de prejudicis i creences, explicant clarament les causes i el funcionament del cosmos, per a, així, assolir l'ataràxia.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La desobediència civil (títol original: Civil Disobedience) és un assaig de Henry David Thoreau publicat el 1849. H. D. Thoreau escriu sobre el tema de la desobediència civil, basant-se en la seva experiència personal.\nEl juliol del 1846, Thoreau va ser empresonat per no haver pagat voluntàriament un impost a l'estat nord-americà, ja que li retreia que sostingués l'esclavatge que regnava aleshores al sud i dugués a terme una guerra contra Mèxic. Va estar content de ser empresonat per aquest acte voluntari. No va passar més d'una nit a la presó, ja que el seu cercle va pagar la fiança, cosa que el va posar furiós.\nJuntament amb el Discurs de la servitud voluntària d'Étienne de La Boétie, La desobediència civil és una obra fundadora del concepte de la desobediència civil.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Dialèctica de la Il·lustració (alemany: Dialektik der Aufklärung) és un treball de filosofia i crítica social escrit pels intel·lectuals de l'Escola de Frankfurt Max Horkheimer i Theodor W. Adorno. Va ser publicat en 1944, amb una edició revisada en 1947.\nÉs un dels textos centrals de la Teoria crítica, i un punt d'inflexió en l'evolució de l'Escola de Frankfurt. Dialèctica de la Il·lustració explora l'statu-quo psicològic que, per a l'Escola de Frankfurt, va portar al fracàs de la Il·lustració. Juntament amb La Personalitat Autoritària (1950; també co-escrit per Adorno) i L'Home Unidimensional (1964) del també membre de l'Escola de Frankfurt Herbert Marcuse, ha tingut un efecte important en la filosofia del segle xx, així com en la sociologia, la cultura, i la política, inspirant especialment la Nova Esquerra de les dècades de 1960 i 1970.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Diccionario de filosofía és un obra escrita per Josep Ferrater i Mora, publicada l'any 1941 a Mèxic.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Discurs de la servitud voluntària és un breu requisitori en honor de la llibertat i contra l'absolutisme escrit el 1549 per Étienne de La Boétie, quan tenia menys de divuit anys, i que es va publicar per primera vegada el 1574. Aquest text qüestiona la legitimitat de qualsevol tipus d'autoritat sobre una població i intenta analitzar les raons per la qual s'hi sotmet. Fa referència a l'època en què està redactat, en un context de govern monàrquic que està augmentant el seu poder, tot i que per a evitar la censura els exemples que dona són de l'antiguitat.\nPlanteja la mateixa qüestió que Maquiavel a El príncep, de quina manera una sola persona pot tiranitzar una multitud, però no des del punt de vista del príncep sinó del poble. El tirà no tindria res a fer si el poble no tingués la voluntat de ser esclau. L'obra de La Boétie suggereix un idealisme jurídic i el sentiment de dret natural dels pobles que l'oposen a Maquiavel.L'originalitat de La Boétie va ser relacionar els conceptes \"servitud\" i \"voluntària\", descrivint un model de servitud i les causes de la seva aparició i manteniment. Encara que sigui anacrònic qualificar-la de text anarquista, avui ressona a la reflexió llibertària contra el principi d'autoritat. Juntament amb La desobediència civil de Henry David Thoreau, el Discurs de la servitud voluntària és una obra fundadora del concepte de la desobediència civil.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El Discurs del Mètode és la principal obra del filòsof René Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència.\nEs va publicar de forma anònima a Leiden (República de les Set Províncies Unides), l'any 1637. Consistia, en realitat, en el pròleg de tres assajos: Diòptrica, Meteoros i Geometria; agrupats sota el títol conjunt d'Assaigs filosòfics.\nDescartes va titular aquesta obra Discurs del mètode amb una finalitat molt precisa. En una carta que dirigí a Marin Mersenne li va explicar que l'havia titulat Discurs en lloc de Tractat per mostrar que no tenia intenció d'ensenyar, sinó de parlar. Amb això Descartes intenta allunyar-se de qualsevol problema que pugui sorgir amb els seus coetanis per les idees que conté aquesta obra i a més a més escapa d'una possible condemna eclesiàstica com li havia passat poc abans a Galileu amb les seves idees, les quals Descartes no considerava del tot encertades.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Els Dos tractats sobre el govern civil és una obra de filosofia política publicada anònimament el 1690 per John Locke. El primer tractat és un atac al patriarcalisme, i el segon presenta una teoria de la societat política o civil basada en els drets naturals i en el contracte social. Locke considera que els homes són lliures i iguals per naturalesa, i que per a mantenir aquests principis cal un dret polític basat en un pacte social. Va criticar l'absolutisme i va defensar el dret de rebel·lió davant de la tirania.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El filòsof autodidacte (en àrab Hayy ibn Yaqzan, en llatí Philosophus autodidactus) és la primera novel·la àrab i la primera novel·la filosòfica, escrita per Ibn Tufayl, filòsof i metge del segle xii de l'Al-Àndalus. La novel·la es titulà així pel conte al·legòric i filosòfic homònim escrit per Avicenna al segle xi a Pèrsia.\nEl filòsof autodidacte tingué una gran influència en la literatura àrab, persa i europea després que fos traduït al llatí el 1671 i a l'anglès el 1686, traduït també al neerlandès i a l'alemany el 1672. L'obra tingué gran influència no només en la literatura islàmic clàssica, sinó també moderna, i arribà a tenir renom fins a la Il·lustració.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El món de Sofia (en noruec, Sofies verden, títol original de l'obra), de Jostein Gaarder, és una novel·la que parla del desenvolupament històric de la filosofia en el món occidental. Fou publicada per primer cop l'any 1991.\nÉs la novel·la més coneguda escrita per Jostein Gaarder. Es va convertir en un autèntic best-seller, no només a Europa sinó també a tot el món: fou traduïda a 54 idiomes. Usant com a pretext una trama novel·lesca, l'autor fa una guia bàsica sobre la filosofia occidental. Aquesta novel·la, després, va ser feta pel·lícula (també titulada El món de Sofia) el 1999, dirigida per Erik Gustavson, també noruec.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas. Pere Coromines va començar a traduir El príncep durant la segona dècada del segle xx,\nperò el va abandonar ràpidament. Va deixar alguns experiments de traducció per part del Tractat de Maquiavel: la dedicatòria i els tres primers capítols.\nL'obra, redactada el 1513, va fer que Maquiavel no pogués acabar el llibre Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi fins el primer semestre de 1514; fou dedicada a Llorenç de Mèdici, a qui va adreçat també el darrer capítol (cap. xxvi), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per exhortar-lo a alliberar i unificar políticament Itàlia. El príncep fou publicat pòstumament el 1532 i representa una fita en el desenvolupament d'una concepció realista de la política. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la ciència política moderna, ja que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentista, trenca la dependència de la política amb la moral, amb la religió o amb la idealització. I realitza una anàlisi i una descripció de la societat que es basa en la realitat efectiva, segons principis realistes i immanents i mostra com esdevenir i mantenir-se príncep, analitzant exemples de la història antiga i la història italiana de l'època. Com que l'obra no donava consells morals al príncep com els tractats clàssics dirigits als reis i, al contrari, aconsellava en determinats casos accions contràries a la bona moral, sovint se l'acusava d'immoralisme, i això donà lloc a l'epítet maquiavèl·lic. No obstant això, l'obra ha gaudit d'una gran posteritat i ha estat elogiada i analitzada per molts pensadors.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Elogi de la follia (en grec: Morias Enkomion, en llatí: Stultitiae Laus, en neerlandès: Lof der Zotheid) és un escrit del 1509 d'Erasme de Rotterdam de gran influència posterior. Va ser ideat en una estada de l'autor amb el seu amic Thomas More, a qui lloa en el text com a defensor crític del catolicisme enfront de Luter. Segueix el gènere de la sàtira de Llucià, a qui Erasme havia traduït.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Els drets de l'home (anglès: Rights of Man; publicat el 1791) és una obra de Thomas Paine que defensa la legitimitat de la revolució política popular en el cas que un govern no protegeixi el seu poble, els seus naturals i els seus interessos nacionals. Basant-se en aquestes premisses iusnaturalistes, Paine elabora una defensa de Revolució Francesa i es posiciona contra les tesis d'Edmund Burke en Reflexions sobre la Revolució Francesa (1790).", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Principia philosophiae (Principis de filosofia) és una obra de René Descartes. Va ser escrita en llatí el 1644, i dedicada a la Princesa Elisabet de Bohemia, amiga i corresponent de Descartes. Es va publicar la traducció al Francés, feta per l'abat Claude Picot, l'any 1647 (Les Principes de la Philosophie). En el pròleg de l'edició en francès, escrit per Descartes, fa un resum del contingut de l'obra. El llibre consta de dos parts, la primera tracta sobre la metafísica, i per comprendre-la millor és recomanable llegir primer Meditacions Metafísiques. La segona conté les nocions generals de física, principalment la composició de l'univers i les seves lleis, particularment de la terra i els seus components, l'aire, l'aigua, el foc, i el magnetisme, i les propietats que trobem en aquests cossos, com la calor, el pes, la llum, etc. Per completar tot el coneixement caldria tractar dels minerals, les plantes, els animals i l'home, i finalment de la medicina la mecànica i la moral. Si bé creu que tindria la capacitat per fer-ho, diu que es requereixen uns mitjans per fer experimentacions dels quals no disposa, no obstant no dubte que en etapes posteriors altres homes ho faran.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Publicat el 1762, com el seu títol ho indica, l'Emili, o De l'educació (Émile, ou De l'éducation) de Jean-Jacques Rousseau, és un tractat d'educació o, també, un tractat sobre «l'art de formar les persones». És una obra de denúncia social, fins i tot va ser censurada per l'església el 1772. Rousseau la va escriure per contraposar-se a la mentalitat educativa de la seva època; l'Emili és la utopia de l'educació i el que volia era reconstruir la societat a través del nou ordre natural: sense classes i en contra del règim estamental de l'època.\nRoman, avui encara, una de les obres més llegides i més populars sobre l'assumpte, fins al punt que, al Japó, l'autoritat per al desenvolupament del nen imposa a tots els educadors d'escoles maternals la lectura de l'Émile.\nEls quatre primers llibres descriuen l'educació ideal d'un jove noi fictici, Émile, i són ordenats cronològicament, abordant, etapa per etapa, les preguntes educatives que emergeixen a mesura que creix. El darrer llibre tracta de l'educació de les noies a partir d'un altre exemple fictici: Sophie, criada i educada per ser la muller d'Émile. Està basat a partir del pensament de que tot per naturalesa és bo i que tot es degenera en mans de les persones. A més, considera que l'educació sorgeix a partir de tres fonts: la naturalesa, les persones i les coses en aquest ordre de rellevància.\n\nParal·lelament a les teories pròpiament pedagògiques, l'Émile comprèn la cèlebre Professió de fe del vicari savoià (llibre IV), ple sobre les idees religioses de Rousseau, amb precioses indicacions. Es definia com un model pel que fa a la manera d'introduir la gent jove a les qüestions religioses. El personatge del vicari savoià barrejaria els caràcters de dos religiosos que Rousseau havia conegut de petit: l'abat Gaime, de Torí, i l'abat Gâtier, d'Annecy.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Emunoth ve-Deoth (en hebreu ספר האמונות והדעות, Sefer ha-Emunot ve-Deot) és el nom d'un text de la filosofia del judaisme escrit l'any 933 per Saadia Gaon, considerat un dels primers intents de racionalitzar la fe jueva. Influït per l'escola del mutazilisme, el seu autor va intentar posar per escrit les tradicions orals del judaisme rabínic fent èmfasi en la seva compatibilitat amb la raó. Considera que el coneixement pot provenir dels sentits, de la reflexió o de la revelació i que els fruits de les diferents fonts porten a una única veritat. Refuta autors grecollatins, tradicions religioses diferents i creences populars de la zona egípcia que han propagat idees contràries a la fe jueva.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Les Sis Ennèades, o les Ennèades (en grec: Ἐννεάδες) és el nom que rep el recull dels escrits del filòsof neoplatònic alexandrí Plotí, editades i compilades pel seu deixeble Porfiri vers l'any 270. L'obra va tenir gran influència sobre Agustí d'Hipona i a través d'ell, al pensament Occidental i del Pròxim Orient posterior.\nEls textos de Plotí versen sobre temes molt diferents, des de l'astronomia o la matemàtica fins a l'ètica o l'ontologia. El seu tema central, però, és l'U, entès com l'ésser suprem del qual tot emana i al qual tot torna, en un seguit etern de cicles.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Epistulae morales ad Lucilium és una col·lecció de cent vint-i-quatre cartes morals coneguda com a Cartes a Lucili, és una de les obres cabdals de Sèneca. Sèneca és un dels representants del corrent de l'estoïcisme tardà de l'època imperial romana, va traduir del grec i va escriure diversos tipus de texts fent que el llatí es convertís en la llengua dels filòsofs durant segles. La seva filosofia que s'inspira en la naturalesa, i que representa l'univers sencer en la seva perfecció, és concebuda com un consol i com un mitjà per aconseguir la plenitud del ben viure, és a dir, com a aspiració a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecució de la virtut i la tranquil·litat de l'esperit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'ésser i el no-res és una obra de Jean-Paul Sartre publicada el 1943. A partir de la influència de Martin Heidegger, ja evident al títol, Sartre intenta definir què vol dir existir i ésser en un dels tractats d'ontologia més importants de la història de la filosofia, segons Martin Seymour-Smith.Sartre defineix el no-res bàsicament per les expectatives no complertes, el buit existencial que deixen constitueix en cada persona tant com el que és, ja que la decepció és una característica essencial ja des del moment del naixement: no es poden tenir sempre els propis desitjos satisfets (aquest pessimisme és un dels trets identitaris de l'existencialisme). En la persona, això s'accentua pels rols socials, que defineixen tant el que hom és com el que hom no és (definició per negació). Cadascú ha de procurar un equilibri entre el que voldria ser, la possibilitat i els rols socials per arribar a la plenitud.\nAquest equilibri sovint atempta contra la moral burgesa, que reprimeix una part molt important de la personalitat. La repressió sorgeix en adonar-se de la presència de l'altre, que esdevé objecte; al mateix temps que hom esdevé objecte per a un altre subjecte. Aquesta percepció doble fa que s'intenti arribar a l'entesa, sent l'objecte que l'altri vol per tal de guanyar-se el seu afecte i a la inversa. La moral no corrompuda no tracta els altres com a objectes, sinó com a subjectes, i per tant permet que cadascú sigui sempre subjecte per als altres. Però la moral a l'ús redueix la persona a un aspecte concret, jutjant-la i encasellant-la dins d'un rol, omplint-la de no-res perquè limita les seves possibilitats d'ésser. Per aquest motiu, Sartre afirma que els altres són l'infern.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Ètica a Nicòmac, sovint anomenada simplement l'Ètica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica. Els deu llibres que comprèn estan basats en apunts de les seves lectures al Liceu, i van ser o bé editats pel seu fill Nicòmac o bé dedicats a ell.\nL'Ètica se centra en la importància d'obrar virtuosament de manera habitual i la necessitat de desenvolupar una personalitat virtuosa. Aristòtil va emfasitzar la importància del context en el comportament ètic, i la capacitat d'un virtuós per a reconèixer la millor opció a escollir. Aristòtil defensa que si una persona persegueix la felicitat (eudaimonia) ben entesa, la millor línia d'acció és una conducta virtuosa.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'Ètica és considerada generalment l'obra més important del filòsof Spinoza, publicada pòstumament el 1677. El seu títol complet és Ètica demostrada segons l'ordre geomètric (sense l'article \"la\"). Adopta alguns dels aspectes de l'ètica cartesiana; accepta l'existència d'un Déu totpoderós i omnipresent (tota realitat és, o Déu mateix, o algun atribut o mode d'aquest), elimina la idea de casualitat i de lliure voluntat (res no pot no ser necessari; la llibertat és una confusió dels sentits, i no té existència real; tot està absolutament i inevitablement predestinat per avançat per la voluntat del déu espinozista, segons l'Ètica; la necessitat és absoluta), i tota l'obra està escrita seguint el mode geomètric (amb axiomes, postulats, comentaris, etc.). En l'opinió de Spinoza, tot està predestinat i decidit per Déu per avançat, la seva postura és semblant a la dels importants pastors protestants Luter i Calví.\nL'Ètica no fou publicada en vida de Spinoza, sinó pocs mesos després de la seva mort; això no obstant, aquest curiosíssim llibre tingué força èxit en la filosofia posterior (Leibniz, Hegel, etc.) i també molts detractors (especialment Hume, i altres autors), sense comptar que, de fet, gent de moltes condicions i classes socials han tingut actituds, a favor i en contra, de l'Ètica espinozista, per exemple els sectors religiosos.\nLa fascinació per l'Ètica de Spinoza no ha desaparegut encara. És llegida amb un cert interès per força públic, especialment els més amants de la filosofia. Actualment, en un temps en què potser la religió oficial i conservadora ja ha perdut un cert pes, l'Ètica i la seva particular visió dels mites, de la religió i de l'ontologia, manté alguna importància.\nEn català, ha estat publicada per Marbot, amb traducció de Josep Olesti, el 2013.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Fenomenologia de l'esperit és el títol de l'obra més important de Hegel, compendi de bona part de la seva filosofia. Publicada en 1807, analitza la relació entre subjecte i objecte.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Fonamentació de la metafísica dels costums (en alemany: Grundlegung zur Metaphysik der Sitten), és el primer dels treballs de maduresa d'Immanuel Kant en filosofia moral publicat el 1785 essent un dels més influents en el seu àmbit d'estudi.\nKant concep la seva investigació com un treball d'ètiques fonamentals que obre el camí per a futures investigacions a l'explicar els conceptes centrals i els principis d'una teoria moral, mostrant que aquests són normatius per a agents racionals. Kant aspira a revelar els principis fonamentals de la moralitat i mostrar que són aplicables per nosaltres. En el text, Kant argumenta que una acció moral està determinada pel caràcter del principi pel qual una persona decideix actuar, és a dir, un principi estrictament pur o a priori (sense continguts empírics o a posteriori). Per aquesta raó, l'ètica kantiana pren una postura contrària a les teories teleològiques morals que dominaven la filosofia moral en l'època que escrivia.\nEn aquesta obra Kant busca desenvolupar el sistema de tota la moralitat, podent-se considerar com l'«edifici de la moralitat». La base de l'obra és aconseguir l'estudi de la moralitat pura, deixant de banda qualsevol principi empíric i assentant la moralitat en la bona voluntat, que seria l'únic principi autònom i sense restriccions, ja que remet a la llei moral que dicta la raó pura pràctica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La font, traducció de l'anglès The Fountainhead, és una novel·la de l'escriptora russa nacionalitzada estatunidenca Ayn Rand editada el 1943. El títol es basa en una manifestació de l'autora, una individualista radical i nietzscheana: ”man's ego is the fountainhead of human progress” (“l'ego de l'home és la font del progrés humà”). Un jove editor (de Bobbs-Merrill) va valorar positivament el manuscrit i el llibre va sortir publicat el 15 d'abril de 1943 als Estats Units.\nD'aquesta obra es va fer una adaptació cinematogràfica el 1949, dirigida per King Vidor i protagonitzada per Gary Cooper i Patricia Neal.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Guia de perplexos (en hebreu מורה נבוכים, Moré Nevukhim) és l'obra més important de Maimònides i resumeix en forma de carta els postulats bàsics de la seva teologia. Escrita al segle xii, la guia va aixecar des de l'inici una forta polèmica i va difondre's entre els jueus però també entre pensadors d'altres religions. L'objectiu explícit és reconciliar la filosofia amb la fe i els ensenyaments bíblics.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Histoire de la sexualité (literalment en català: \"Història de la sexualitat\") és un estudi en tres toms sobre la sexualitat en el món occidental, escrit pel filòsof i historiador francès Michel Foucault. El primer tom, La volonté de savoir [La voluntat de saber], es va publicar per primera vegada el 1976 per edicions Gallimard. El va seguir L'usage des plaisirs [L'ús dels plaers] i Le souci de soi [La cura d'un mateix].\nEl tom I analitza les idees de Foucault quant a la \"hipòtesi repressiva\", la idea que la societat occidental hauria suprimit la sexualitat des del segle xvii fins a mitjan segle xx. Argumenta que aquesta hipòtesi és una il·lusió i que, en realitat, els debats sobre la sexualitat van proliferar durant aquest període. Continua argumentant que, en aquest moment, els especialistes comencen a estudiar la sexualitat de manera científica, tot classificant els diferents tipus de sexualitat i animant la gent a confessar els seus sentiments i conductes sexuals, tot plegat amb el desig de conèixer la \"veritat\" sobre el sexe.\nFoucault estava interessat en la creació del subjecte i la manera com es constitueix l'individu. En Histoire de la sexualité, argumenta que en el món occidental, durant els segles xviii i xix, la identitat de les persones comença a estar cada vegada més lligada a la seva sexualitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Isagogè (en grec Εἰσαγωγή), títol complet Introducció a les Categories d'Aristòtil (en grec Εἰσαγωγὴ εἰς τὰς Ἀριστοτέλους κατηγορίας), és un text escrit pel filòsof neoplatònic Porfiri i traduït del grec al llatí per Boeci, esdevingué el manual estàndard sobre lògica durant almenys un mil·lenni després de la mort de l'Estagirita. L'obra fou escrita entre els anys 268 i 270 dC, i inclou una detallada classificació dels conceptes aristotèlics de gènere i espècie. És a partir d'aquesta revisió que s'ha construït l'anomenat Arbre de Porfiri, que consisteix en una classificació dicotòmica que pren com a punt de partida el gènere de substància (el més general), descendent així a la resta dels individus, passant per les espècies.\nBoeci traduí al llatí aquesta obra, la qual arribà a convertir-se ràpidament en un manual estàndard de lògica aristotèlica a les universitats europees, bo i establint una de les etapes més importants en el desenvolupament de l'escolàstica medieval: el tema dels universals. Molts escriptors, com Boeci, Averrois, Pere Abelard i el propi Joan Duns Escot, entre d'altres, escrigueren comentaris contra el llibre. D'altres escriptors, com Guillem d'Occam, els incorporaren en llurs manuals de lògica.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "Jikji és el títol abreviat d'un llibre budista coreà imprès l'any 1377 durant la Dinastia Goryeo. El seu títol complet es pot traduir com a «Antologia del monjo Baegun sobre les ensenyances del Gran Mestre sobre la identificació de l'esperit de Buda a través de la pràctica del zen». És el llibre més antic existent al món imprès amb tipus mòbils metàl·lics per cada caràcter. La UNESCO el setembre de 2001, el va incloure al Programa Memòria del món.El Jikji es va publicar l'any 1377 al Temple Heungdeok, 78 anys abans la Bíblia de Johannes Gutenberg impresa durant els anys 1452-1455, amb el mateix procediment. La major part de l'obra s'ha perdut. Actualment només se'n conserva el darrer volum, que és a la divisió de Manuscrits Orientals de la Biblioteca Nacional de França. Va ser escrit pel monjo budista Baegun (1298-1374, amb el nom budista de Gyeonghan), que va ser monjo superior als temples d'Anguk i Shingwang a Haeju, i va ser publicat en dos volums al temple de Songbulsa (Seongbulsa) l'any 1372. Baegun va morir al Temple de Chwiam a Yeoju l'any 1374.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'art de la felicitat (Riverhead, 1998, ISBN 1-57322-111-2 en la seva versió original) és un llibre escrit pel Dalai Lama i Howard Cutler, un psiquiatre, que planteja preguntes profundament al Dalai Lama. Cutler cita del Dalai Lama en profunditat, aportant el context i la descripció d'alguns detalls de la situació en la qual es va dur a terme les entrevistes, així com afegint les seves pròpies reflexions sobre les qüestions plantejades. El llibre explora la formació de la visió humana que altera la percepció.\nEls preceptes bàsics que el Dalai Lama exposa són:\n\nEl propòsit de la vida és la felicitat.\nLa felicitat està més determinada per l'estat mental propi que per les condicions externes, les circumstàncies o els esdeveniments - quan les necessitats bàsiques per a sobreviure s'han aconseguit.\nLa felicitat pot ser aconseguida a través d'un sistema sistemàtic d'entrenament dels nostres cors i les nostres ments, a través de la remodelació de les nostres actituds i perspectives.\nLa clau de la felicitat està en les nostres pròpies mans.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'esperit de les lleis (títol original en francès: De l'esprit des lois) és una obra del filòsof i assagista francès Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu.\nÉs un tractat de teoria política publicat per Montesquieu a Ginebra el 1748, gràcies a l'ajuda financera de Mme. de Tencin. En aquesta obra va esmerçar 14 anys de treball; va ser publicada primer sense el nom de l'autor a causa de la censura, i afegida a l'Index Librorum Prohibitorum el 1751.\nQuan es va publicar aquesta obra, Montesquieu va ser objecte de grans crítiques dels políticament conservadors i dels eclesiàstics. Els elogis els va rebre dels enciclopedistes com D'Alembert, fill natural de Mme. de Tencin. Certs enciclopedistes li retreuen una certa forma de conservadorisme (Montesquieu era partidari de l'aristocràcia), o un cert determinisme en la seva teoria dels climes. Montesquieu va respondre a totes les crítiques en el seu Défense de l'esprit des lois, publicat el 1750.\nMontesquieu es basa en el model polític anglès –pres, al seu torn, dels pobles germànics–, partidari del sistema de separació de poders i de la monarquia constitucional, que Montesquieu considera el tipus que ofereix més garantia contra el despotisme.\nS'oposa a l'enfocament polític que fa John Locke en el seu Tractat del govern civil, i al de Jean-Jacques Rousseau en Del contracte social. Defensa una teoria original de la llei i en fa una relació a observar i a ajustar entre les variables. Entre aquestes variables, ell distingeix entre les causes culturals (tradicions, religió, etc.) i les causes naturals (clima, geografia, etc.). Aquí el llibre és un estudi sociològic del comportament polític.\nSegons l'autor, els poders executiu, legislatiu i judicial no s'han de concentrar en les mateixes mans. Es tracta d'una teoria de contrapesos, en què cada poder equilibra els altres.\nSegons Montesquieu, en la monarquia, els poders intermedis –noblesa, clergat, parlaments– actuen com a equilibradors nats que impedeixen els excessos del poder, siguin per part del monarca o per part del poble. Al seu torn, aquests poders intermedis s'equilibren entre si. És notable la manera en què aquesta idea de combinació equilibrada es relaciona amb la imatge de l'univers de Newton, on els elements s'atrauen sense perdre la seva identitat.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'existencialisme i la saviesa dels pobles és un llibre que conté cinc escrits publicats per la filòsofa francesa Simone de Beauvoir entre els anys 1945 i 1946 per a la revista Les temps modernes, creada per ella mateixa i Jean Paul Sartre.\nEl llibre aparegué al 1948, amb un prefaci escrit per la mateixa Simone, i constitueix una fèrria defensa de l'existencialisme, més que no una definició.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'infaust demiürg és un llibre d'Émile Michel Cioran publicat a França per l'Editorial Gallimard (Le mauvais demiurge) el 1969.És un breu llibre (la versió castellana té 140 pàgines), al que l'autor divideix en cinc parts:\nL'infaust demiürg: referència al gnosticisme: en el cim dels éssers existeix un Déu, un ésser perfecte i immanent la mateixa perfecció del qual fa que no tinga cap relació amb la resta d'éssers imperfectes. És immutable i inaccessible. Descendint en una escala d'éssers emanats d'aquell arribem finalment al Demiürg, antítesi i el cim de la degeneració progressiva dels éssers espirituals, i origen del mal. En la seua maldat, el Demiürg crea el món, la matèria, encadenant l'essència espiritual dels homes a la presó de la carn.\nEls nous déus: reflexió sobre el conflicte monoteisme/politeisme.\nPaleontologia: La casualitat d'una visita al museu li duu a meditar sobre l'existència: es veu un tal com serà: una lliçó, no; un accés de modèstia, un bon ús de l'esquelet.\nTrobades amb el suïcidi.\nEl no alliberat.\nPensaments escanyats. Concebre un pensament, un només i únic pensament, però que fera trossos l'univers.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'únic i la seva propietat (en alemany, Der Einzige und sein Eigentum) és un llibre de l'autor alemany Max Stirner (Johann Caspar Schmidt).\nÉs una crítica radical de la societat prussiana de la seva època, feta d'un punt de vista antiautoritari i individualista. Segons el llibre, totes les religions, ideologies i institucions que pretenen tenir autoritat sobre els individus estan basades en conceptes buits.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "L'utilitarisme és una obra de John Stuart Mill on realitza una exposició i defensa clàssica de l'utilitarisme en ètica. L'assaig va aparèixer per primera vegada com una sèrie de tres articles publicats a Fraser's Magazine el 1861 i es van aplegar com un llibre únic el 1863. L'objectiu de Mill és explicar què és l'utilitarisme, mostrar per què és la millor teoria ètica i defensar-la contra una àmplia gamma d'objeccions i malentesos. L'utilitarisme fa un gran esforç per a popularitzar l'ètica utilitarista i ha estat considerat «l'articulació filosòfica més influent d'una moral humanista liberal que es va produir al segle XIX».", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La filosofia perenne (en anglès: The Perennial Philosophy) és un assaig de l'escriptor anglès Aldous Huxley, elaborat el 1945. Tracta sobre el terme filosòfic homònim amb la intenció de recopilar totes aquelles obres que el defineixen i representen al llarg de la història i de la diversitat de cultures i tradicions.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La genealogia de la moral és una obra filosòfica de Friedrich Nietzsche publicada el 1887. Consta d'un prefaci i tres tractats i és un dels seus escrits més influents. No pren la forma d'aforismes, com la majoria de les seves obres, sinó que es bada en textos sistemàtics més extensos i amb una vindicació de caràcter acadèmic on s'hi exposen tesis sociològiques, històriques i psicològiques.A diferència dels filòsofs morals clàssics, Nietzsche no volia derivar ni justificar la moral, sinó comprendre el desenvolupament històric i els requisits psicològics de certs valors morals. Per tant, no es pregunta com han d'actuar les persones, sinó per què les persones (individus o grups) creuen que han d'actuar d'una manera determinada o volen que altres actuïn d'una manera o altra.\nEl contrast entre una «moral d'esclaus» i una «moral noble» del primer tractat és força conegut. El tercer tractat, en què Nietzsche sotmet els ideals ascètics a una crítica detallada, és fonamental per a la comprensió dels seus darrers treballs.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La Incoherència de la Incoherència (en àrab Tahafut al-Tahafut, en llatí Destructio destructionis) és l'obra més coneguda del filòsof Averrois.\nEl llibre se centra en la relació entre filosofia i fe, en oposició a La destrucció dels filòsofs del seu contemporani Al-Ghazalí. Averrois considerava que totes dues vies no són oposades ni separades sinó que hi ha una única veritat, accessible des d'ambdós camins que, tot i que autònoms, hi arriben. Defensor de la doctrina aristotèlica, reclama que és compatible amb l'islam.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La incoherència dels filòsofs o Tahàfut al-falàssifa (àrab: تهافت الفلاسفة, Tahāfut al-falāsifa) és una famosa obra del teòleg musulmà Abu-Hàmid al-Ghazalí, escrita al voltant de 1093.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La rebel·lió d'Atles (títol original: Atlas Shrugged, literalment 'Atlas s'encongí d'espatlles') és una novel·la de la filòsofa/escriptora russoestatunidenca Ayn Rand, publicada als Estats Units l'any 1957. Aquesta novel·la fou la darrera obra de ficció d'Ayn Rand, abans de dedicar-se únicament a la filosofia. La novel·la té 645.000 paraules i de 1.000 a 1.368 pàgines, segons edicions; és també una de les novel·les més llargues que mai s'han escrit.", + "label": "Filosofia" + }, + { + "sentence": "La política (del grec πολιτική \"política\", i aquest de πόλις \"ciutat\") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat. Aquesta noció precedeix la societat humana. Es tracta de \"les relacions socials que involucren l'autoritat o el poder, i fa referència a la regulació d'una unitat política, i als mètodes i les tàctiques utilitzades per a formular i aplicar polítiques. També pot ser entesa com l'activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir o la intimidació a un fi que es vincula al bé o amb l'interès general o del poble.Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.\nLes ciències polítiques són la disciplina de les ciències socials que estudien el comportament polític i que examinen l'adquisició i l'aplicació del poder, així com l'habilitat per imposar la voluntat d'una persona o un grup sobre una altra. Els acadèmics d'aquesta disciplina són els politòlegs. Els politòlegs analitzen les eleccions, l'opinió pública, les activitats institucionals (com operen els cossos legislatius i la importància relativa de les diverses fonts del poder polític), les ideologies dels grups polítics, i la forma en què els polítics exerceixen la seva influència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Agenda 21 de la cultura és el document de referència dels governs locals per elaborar polítiques culturals. Es basa en els principis de la diversitat cultural, els drets humans, el diàleg intercultural, la democràcia participativa, la sostenibilitat i la pau.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una annexió (del llatí ad, \"a\", i nexus, \"unió\") és l'adquisició forçosa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat. Generalment, se sol considerar que el territori annexat és el més petit, perifèric i feble de les dues entitats que s'agrupen. També sòl implicar alguna mesura coercitiva per part de l'entitat més forta sobre la més feble. Per aquest motiu, solen emprar-se diversos eufemismes en els discursos que defensen l'annexió, de l'estil d'\"unió política\", \"unificació\" o \"reunificació\", segons els casos, mentre se sol disfressar d'\"irredemptisme\" el que molt sovint només és expansionisme o imperialisme. L'annexió difereix d'una cessió mitjançant venda, intercanvi o donació de territoris, perquè aquesta es produeix en el marc d'un tractat de pau, i de l'agregació, més pròpia de les unitats administratives internes de l'estat i, generalment, amb l'acord de les autoritats locals d'ambdues entitats. L'annexió és un acte unilateral d'un estat que després obté el reconeixement internacional que el legitima.Durant la Segona Guerra Mundial, la pràctica generalitzada de l'annexió va sotmetre poblacions senceres al control de les autoritats militars, privant-les de les garanties que hauria de proporcionar el dret internacional vulnerat. La quarta Convenció de Ginebra va reforçar enormement aquestes garanties, fent molt més difícil que un estat es pugui saltar el dret internacional quan practica una annexió.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aquest article pretén donar informació sobre una sèrie de grups clandestins que van ser actius a Catalunya des del 1954 fins a 1972, i que es van succeir en un procés que va anar, segons el títol d'una Jornada a la UAB que va tenir lloc el 6 d'octubre de 2013, “de la dissidència al comunisme revolucionari\":\n\nCC, Cristians Catalans / Comunitat Catalana\nFSF, Força Socialista Federal\nUP, Universitat Popular, branca universitària de la FSF\nCES, Comisiones de Estudiantes Socialistas\nCHE-CHO, Comités de Huelga Estudiantiles-Comités de Huelga Obreros\nPCR, Partido Comunista Revolucionario\nPCP, Partido Comunista ProletarioSota la relació de les anteriors sigles se situa un col·lectiu que registra una història política relativament curta –però vertiginosa–: la d'un grup català que evoluciona des del catalanisme i d'un cristianisme socialment militant fins a un comunisme revolucionari –i fins i tot revolucionarista–; paradigma del procés que segueix durant el mateix període la societat catalana, l'espanyola i la d'altres països del primer món.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'antiimperialisme és una posició política sorgida al final del segle xix que es caracteritza per una categòrica oposició a l'imperialisme. El pensament antiimperialista està estretament vinculat al qüestionament dels mecanismes de dependència neocolonial caracteritzats per mecanismes de subjecció econòmics i financers, així com als anomenats processos d'alliberament nacional.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'antiliberalisme és l'oposició a la filosofia política del liberalisme. Pot ser conservadorisme, autoritarisme, totalitarisme i en general qualsevol filosofia que s'oposa a les llibertats de l'individu. Hi ha grosso modo dues grans tendències: l'antiliberalisme filosòfic i l'antiliberalisme econòmic.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'apoliticisme és l'apatia o antipatia vers totes les afiliacions polítiques. El fet de ser apolític també pot referir-se a situacions en què les persones prenen una posició imparcial en matèria política. El Diccionari Collins defineix apolític com a «políticament neutre; sense actituds polítiques, contingut ni parcialitat». Per la GEC un apolític és aquell qui no intervé en política o no està polititzat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un bellwether és una paraula anglesa per a indicar qualsevol entitat en un àmbit donat que serveix per crear o influir en les tendències o presagiar esdeveniments futurs. Deriva de la paraula bellewether que significa «esqueller», el cap de bestiar que porta l'esquella i serveix de guia al ramat. Els moviments del ramat es podien intuir en escoltar la campana, fins i tot abans que el ramat estigués a la vista. En sociologia, el terme s'aplica en el sentit actiu a una persona o grup de persones que tendeixen a crear, influència o establir tendències.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Big Society (en català, gran societat) va ser el reclam del manifest electoral del Partit Conservador (Regne Unit) l'any 2010. Formà part del programa legislatiu acord de coalició Partit Conservador–Liberal Democrat Coalition. El propòsit és \"crear un clima que porti al poder població local i comunitats, construint una gran societat que \"prendrà el poder arreu des de la política i ho lliurarà al poble\". L'opinió està dividida com si es tractés d'una política d'entesa.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política. El significat ve a ser exercir el poder no només sobre els territoris sinó mitjançant els individus que hi habiten. Té un significat que va en paral·lel amb el de biopoder. La biopolítica seria llavors el tipus de política i de gestió que cerca aquest biopoder.\nEl terme va ser ideat per Rudolf Kjellén, un politòleg que també va plantejar el terme geopolítica en la seva obra Les grans potències (The Great Powers), del 1905. Kjellén va intentar estudiar \"la guerra civil entre grups socials\" (que comprenia l'estat) des d'una perspectiva biològica i així va anomenar a aquesta disciplina\"biopolítica\". En la visió organicista de Kjellén, l'estat era un organisme quasi biològic, una \"criatura superindividual\".\nLes formes més moderades serien posteriorment teoritzades per en Foucault, i, amb agressivitat creixent trobaríem els pogroms, el genocidi cultural, la neteja ètnica, i, dins d'aquesta, la situació extrema del genocidi.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Breitbart News Network (més conegut com a Breitbart News, Breitbart o Breitbart.com) és un lloc web de notícies, opinions i comentaris polítics, d'ideologia conservadora, fundat el 2007 pel comentarista i empresari Andrew Breitbart (1969-2012). També té un programa diari de ràdio a Sirius XM Patriot anomenat Breitbart News Daily. \nBreitbart té la seu a Los Angeles, Califòrnia, amb oficines a Texas, Londres i Jerusalem. El seu cofundador Larry Solov és també el seu propietari i director executiu. Stephen Bannon treballa com a president executiu de la publicació, amb Alexander Marlow, que actua com a editor cap.Concebut per Andrew Breitbart durant una visita a Israel l'estiu de 2007, amb l'objectiu de fundar un web «que fos obertament pro-llibertat i pro-Israel», Breitbart News està alineat amb la dreta alternativa, i Bannon va declarar el web com «la plataforma per a la dreta alternativa» el 2016. The New York Times va descriure a Breitbart News com una «curiositat de la franja dreta», amb «periodistes guiats ideològicament», que és una font de controvèrsia «sobre material que ha estat anomenat misogin, xenòfob i racista», i que s'ha convertit en una «potent veu» de la campanya presidencial de Donald Trump.Els fets més destacats en la història de Breitbart inclouen la controvèrsia dels vídeos d'ACORN 2009, l'acomiadament de Shirley Sherrod, els escàndols de sexting d'Anthony Weiner, la història dels «Amics de Hamas», la campanya publicitària de Nancy Pelosi /Miley Cyrus, la identificació errònia de Loretta Lynch, i les acusacions de Michelle Campos en contra de Corey Lewandowski.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En política, un polític independent és una persona no afiliada a cap partit polític. Els independents poden tenir un punt de vista de centre entre els dels principals partits polítics, o poden tenir un punt de vista sobre la base de qüestions que no sembla que cap direcció dels grans partits. Altres candidats independents s'associen amb un partit polític i potser exmembres d'aquesta, però optar per no posar-se sota de l'etiqueta. Una tercera categoria dels independents són els que poden pertànyer o donar suport a un partit polític, però creuen que no hauria de representar formalment i per tant estar subjectes a les seves polítiques. Finalment, alguns candidats independents poden formar un partit polític a efectes de candidats a càrrecs públics.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un càrrec de confiança és una plaça laboral que cobreix un polític; aquest supleix els dèficits del càrrec electe, no figura a cap llista electoral i ha estat elegit per elecció directa segons es dictamini dins la disciplina de partit. Per tant, no ha passat cap prova que avali l'aptitud de l'individu per desenvolupar la seva tasca. El seu contracte és temporal subjecte als canvis polítics.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una cerimònia d'inauguració és una cerimònia formal per marcar el començament del mandat d'un líder. Durant la cerimònia és preceptiu un \"discurs d'inaugural\", que informa la gent de les seves intencions com a líder. Les inauguracions polítiques es mostren de vegades com a cerimònies fastuoses, en què el polític públicament pren jurament davant d'una gran multitud d'espectadors. La cerimònia equivalent en una monarquia seria una coronació o entronització. A part de les inauguracions personals, el terme també es pot referir a l'obertura oficial o començament d'una institució o estructura, per exemple la inauguració d'un pas fronterer. L'origen històric de la paraula \"inauguració\" prové del llatí àugur, que es refereix als rituals dels sacerdots de l'antiga roma per interpretar si era la voluntat dels déus que un funcionari públic es considerés digne per assumir el càrrec.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Cinc races sota una unió (en xinès tradicional: 五族共和, pinyin: Ywǔzú gōnghé, «cinc races o cinc grups ètnics junts en harmonia») va ser un dels grans principis en el qual es va fundar originalment la República de la Xina. Aquest principi emfatitzava l'harmonia dels cinc principals grups ètnics en la Xina representats per les franges de colors en la Bandera de la República de Cinc Colors: els han (roig), els manxús (groc), els mongols (blau), els hui (blanc) i els tibetans (negre). Als hui en aquest context es referia principalment al grup dels uigurs, ja que el \"Territori Hui\" abastava el Turquestan xinès durant la Dinastia Qing. El significat del terme \"ètnia hui\" gradualment va passar al seu context actual, durant el període entre 1911 i 1949 de la República de la Xina. La bandera de les \"cinc races sota una unió\" va deixar d'usar-se en 1928 quan el govern nacionalista del Kuomintang situat a Nanquín va desmantellar al govern de Beiyang situat a Pequín, posterior a l'Expedició del Nord. Variacions de la bandera van ser adoptades a l'Imperi de Yuan Shikai i en l'estat titella japonés de Mengkukuo. A Mengkukuo, es va usar un eslògan similar, però les cinc races van ser canviades a japonesos (roig), han (blau), mongols (blanc), coreans (negre) i manxús (groc).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El cinema polític és aquell que tracta temes polítics, unes vegades per a suscitar la reflexió o per denunciar injustícies sobre problemes polítics o socials i altres vegades per adoctrinar, i en tot cas estem parlant més de propaganda o de cinema revolucionari que de cinema polític.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Coalició electoral és una agrupació de partits polítics diferents amb l'objectiu de presentar una candidatura única en un procés electoral, bé sigui en tot el territori de la regió, nació o àrea política, bé en zones determinades. Les coalicions electorals pretenen, amb la unió de diverses formacions, obtenir un millor resultat per una doble via: en primer lloc, mostrant a l'electorat la capacitat d'agrupar entorn d'un candidat o programa comú, els diferents parers; segon, adquirint avantatges dels sistemes electorals (majoritaris o proporcionals) al temps de l'adjudicació d'escons o altres llocs a escollir. Es pretén aconseguir així que els vots dirigits a grups minoritaris que, per separat, no podrien obtenir representació política, se sumen a uns altres.\nEl règim jurídic de les coalicions electorals varia segons els països. En la majoria, en el període anterior al procés electoral, se'ls exigeix, per poder concórrer a la convocatòria amb candidatura pròpia, el lliurament, per part de les diferents direccions dels partits polítics, dels acords pels quals formalitzen la unió i s'inscriuen en un registre creat a aquest efecte davant l'òrgan de l'administració pública designat o l'òrgan electoral judicial. En aquest document ha de constar a més el nom de la coalició, el símbol i les sigles, els grups polítics que la integren i les eleccions a les quals pretenen concórrer.\nSegons les diferents legislacions, les limitacions per a la creació de coalicions electorals varien. En uns països s'exigeix que el partit polític que s'integri en la coalició no pugui concórrer a la mateixa convocatòria amb les seves pròpies sigles, encara en circumscripcions o districtes electorals on la coalició no es presenti.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme. Alguns psicòlegs defineixen col·lectivisme com una síndrome d'actituds i comportaments basats en la creença que la unitat bàsica de supervivència recau en un grup, no en l'individu. El col·lectivisme abasta una àmplia categoria de filosofies no individualistes. El col·lectivisme és considerat per molts diametralment oposat a l'individualisme. Tanmateix, col·lectivisme i individualisme poden interpretar-se de diferent manera per diferents persones.\nAlguns tipus de col·lectivisme assenyalen que el bé del grup és més important que el bé individual, altres al·leguen mentre que qualsevol grup està finalment fet d'individus, l'individu incidentalment serveix el seu propi interès en servir els interessos del grup (en altres paraules, en tant el grup prospera, tots els membres del grup prosperen). Els detractors d'aquesta última posició al·leguen que és difícil, si no impossible, imaginar que el beneficis per un grup, és sempre beneficiós per cada individu que l'integra. El col·lectivisme pot també estar associat amb altruisme, car el que és bo pel grup pot concebiblement requerir el sacrifici d'almenys algun interès individual.\nEn el mite de la construcció de la torre de Babel ja es relaciona el poder i el col·lectivisme. Génesi 11:5-26:", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises. No obstant això, a vegades l'ús d'alguns colors coincideix en ideologies polítiques molt oposades. També s'associen els colors polítics a altres moviments molt lligats a la política, com els diversos moviments socials o la propugnació de diversos sistemes econòmics.\nEls colors com el blau i el vermell són d'entre els més usats per la seva associació a la dreta i esquerra política respectivament. Tenen una tradició fins i tot més antiga que el mateix origen del concepte d'espectre polític (esquerra-dreta) originat en la Revolució Francesa, ja que incloïen en una expressió molt estesa per designar les diferències socials: l'oposició entre sang blava i sang vermella. D'altra banda, l'oposició de vermell i negre, originada en la distinció entre uniformes (simbolitzant la Revolució) i (sotanes simbolitzant l'Antic Règim), ha estat molt utilitzada pel mateix motiu.\nEls colors també s'utilitzen simbòlicament en gran nombre de situacions, caràcters, moviments, associacions, equips esportius, etc. encara que aquests aspectes no tenen res a veure amb la política, a vegades es barregen.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les comissions parlamentàries són grups de treball permanents o constituïts amb una finalitat particular, encarregades de la discussió i informe especialitzat d'un projecte de llei o un tema sotmès al seu coneixement.\nAquests grups de treball es divideixen en especialitats d'acord amb el que assenyalen les respectives Constitucions, lleis reguladores del funcionament del Congrés o Parlament, o en els reglaments interns de les cambres legislatives.\n\nPermanents: aquelles establertes per llei i/o reglament encarregades de l'estudi i posterior informe especialitzat de les matèries i projectes de llei sotmeses al seu coneixement.Especials o Investigadores\nMixtes: composta per membres de les dues cambres del Congrés.\nUnides: composta per membres d'una o més comissions diferents del Congrés.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les Comissions d'Estudiants Socialistes, CES [original en castellà: Comisiones de Estudiantes Socialistas], van ser una plataforma creada conjuntament per Universitat Popular (UP) i la branca universitària del FOC (Front Obrer Català, partit de les organitzacions Frente), a l'octubre de 1967, tot i que el FOC es va desentendre de les CES poc temps després.\nEl propòsit fundacional era ampliar la base estudiantil de l'acció a la Universitat amb militants que podien acceptar els objectius de la lluita universitària contemporànies (enfortiment de l'SDEUB, democratització i reforma de la Universitat, posicions antifranquistes, complicitat amb el moviment obrer, etc.) sense vincular-se necessàriament amb la ideologia i l'aparell partidista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Conferència Bilderberg és una reunió anual a la qual només es pot accedir mitjançant una invitació, té prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics. A causa de la informalitat de les seves discussions, aquestes són motiu de moltes teories de la conspiració. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que alguns cops queden als EUA o Canadà. El grup té una oficina a Leiden, Holanda Meridional.\nEl títol de \"Bilderberg\" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l'Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem als Països Baixos. Malgrat que la conferència no és oficialment observada com un club, molts dels membres són assistents regulars, i els convidats són sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bilderberg.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La conscripció o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar. La conscripció es remunta a l'antiguitat i continua vigent en alguns països sota diferents denominacions. El modern sistema de reclutament estatal obligatori d'homes joves per al servei militar, estès per una part molt significativa de països, es remunta a la Revolució Francesa a la dècada de 1790, on es va convertir en la base que va fer possible l'existència d'un exèrcit molt gran i poderós. Més tard la majoria de les nacions europees van copiar per a temps de pau el sistema segons el qual els homes de certa edat servirien d'1 a 3 anys en servei actiu i després serien traslladats a la força de reserva, cridats a files només en cas de conflicte.\nCom un dels antecedents més antics a la Xina, l'Estat de Qin va instituir el servei militar obligatori després fer un registre de totes les llars. Això va permetre formar grans exèrcits que no havien de ser remunerats, i va ser un factor clau en la creació de l'Imperi Qin que va conquistar tota la Xina el 221 dC.\nHi ha formes de conscripció que forcen a fer serveis no militars o serveis militaritzats però sense ús de les armes. És el cas del Servei Social obligatori per les dones instituït pel règim fanquista que va ser dirigit per la Secció Femenina de la Falange i també el reclutament majoritàriament forçós de joves per treballar a la mineria al Regne Unit durant la 2a Guerra Mundial o de les tasques sense armes encomanades per l'exèrcit nord-americà als objectors de consciència. També és el cas de la Prestació Social Substitutòria (PSS) que la llei espanyola va instituir per als objectors de consciència al servei militar i que va estar vigent des de 1988 fins a la seva abolició l'any 2001.La conscripció és polèmica perquè suposa una conculcació de la llibertat i els drets individuals. És contestada a través de l'objecció a la prestació del servei per raons de consciència o per l'objecció política al servei d'un govern amb què no s'està d'acord o a una guerra que és impopular i amb actes d'insubmissió i desobediència a la llei que és considerada injusta. En alguns casos els conscriptors poden evadir legalment el servei sortint del país, però la major part de legislacions ho impedeixen. Alguns sistemes de reclutament militar recullen un servei civil substitutori sense armes, com el vigent a Àustria i Suïssa.\n\nA partir de principis del segle xxi, molts estats han passat a formar les seves tropes amb soldats voluntaris o professionals i han deixat d'exercir el reclutament obligatori. Però en la majoria d'aquests la conscripció no s'ha abolit legalment i es reserva la possibilitat de ser utilitzada en cas de guerra o crisi. En els Estats Units, el servei militar va acabar el 1973, però els homes entre 18 i 25 anys estan obligats registrar-se al Sistema de Servei Selectiu per permetre la reintroducció del servei militar obligatori si calgués. A Espanya el servei militar va desaparèixer el 2001 però l'obligatorietat no s'ha tret de la Constitució i és recollida a la llei.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Consell Àulic (llatí: Consilium Aulicum; alemany: Reichshofrat, literalment ‘Consell de Tribunal de l'Imperi’) era un dels dos tribunals suprems del Sacre Imperi Romanogermànic; l'altre era el Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht). El Consell Àulic no solament tenia jurisdiccions concurrents amb el Reichskammergericht, sinó en molts casos també tenia jurisdicció exclusiva en tots els processos feudals i en afers penals, sobre feudataris directes de l'Emperador i en afers que van concernir el Govern Imperial. La seu del Consell Àulic era a la residència al Hofburg dels emperadors Habsburg a Viena.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Conservadorisme nacionalista és un terme que s'usa per a descriure a aquells conservadors que tenen forts ideals nacionalistes i planegen promoure la cultura i la identitat ètnica com a forma de promoure el creixement de la societat. Aquests conservadors afavoreixen especialment la tradició familiar i els drets d'aquesta, ja que veuen en la família l'única forma de promoure la pàtria i els processos per la qual aquesta passa.\nEl conservadorisme nacionalista està relacionat amb el conservadorisme social. La família vista pels conservadors nacionalistes és la forma en la qual es lliguen tots els fets del passat per a promoure un millor futur. En paraules de l'austríac \"El conservadorisme nacionalista la família com casa de la identitat, de la solidaritat i l'emoció. Comunament aquest conservadorisme ompli el buit polític entre els ideals conservadors i abasta en els seus pensaments la ultradreta i un fort sentit anticomunista. Comunament hi ha hagut conservadors que promouen el nacionalisme arreu del món, però tenen implantació a Europa, ja que en aquests països tenen líders i mandataris que segueixen aquest conservadorisme. En el context europeu, també aplega els euroescèptics.\nA més d'aquests elements comuns, els conservadors nacionalistes poden tenir opinions diferents als diferents països, depenent de factors locals. Això és especialment cert en el cas dels plantejaments econòmics, on les opinions dels conservadors nacionals poden fluctuar entre el suport a una economia planificada a advocar per una economia mixta de centre a la defensa d'una economia de laissez-faire.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La cooperació internacional és un concepte ampli, que en general fa referència a la desigual relació entre el desenvolupament econòmic de diferents àrees del món, i als fluxos d'ajuda, oficial o no governamental, entre aquestes mateixes regions per pal·liar la pobresa i la desigualtat existents. Es relaciona a conceptes com països desenvolupats i països en vies de desenvolupament, entroncant amb la divisió postcolonial del món pròpia dels anys 50.\nEn l'àmbit acadèmic, el terme sovint s'ha relacionat al desenvolupament econòmic com a tal, encara que en els darrers anys s'ha inserit en una perspectiva més ampla de desenvolupament humà i el creixement sostenible. En aquest sentit, la cooperació procura el desenvolupament no només sobre la base de l'Ajuda Exterior, sinó a diferents aspectes de la governança democràtica, l'atenció sanitària, l'educació, la reducció de la pobresa, la igualtat de gènere i els drets humans.\nEls projectes de desenvolupament internacional poden basar-se en un cas concret, desenvolupat per una ONG amb l'objectiu de combatre una situació concreta de subdesenvolupament, en intentar pal·liar els efectes d'una situació d'emergència, com pot ser una epidèmia, una situació de fam o l'efecte d'un desastre natural, o en dur a terme una acció transformadora de fons, que intenti revertir aspectes socials i polítics d'una societat. En els últims anys, aquests projectes s'han basat en l'empoderament de les dones, en la construcció d'economies locals i en l'atenció del medi ambient.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La cort itinerant pot definir-se com «l'alternativa de tenir una capital», un centre polític permanent des del qual es governa un regne.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes. Els candidats cuners eren imposats des del Govern i normalment es tractava de figures del partit o compromisos personals i polítics que eren col·locats a territoris controlats pel caciquisme per a la seva elecció sense dificultats. La paraula cunero, per tant, s'aplicava al diputat electe per un districte amb el qual no el lligaven més vincles que els de la recomanació oficial. El cunerisme anava junt amb la pràctica de l'encasellat (\"encasillado\"), o nominació des del Govern Civil de la província dels candidats que havien de sortir elegits.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política. L'obra es divideix en quatre parts: la primera inclou consells sobre la situació de conflicte amb els escites, l'amenaça més important per a l'Imperi Romà d'Orient en el seu temps; la segona conté sentències generals sobre la diplomàcia; la tercera destaca el caràcter plurinacional de l'imperi amb descripcions de cada poble i l'última resumeix fets històrics de la regió amb una precisió notable.La redacció del llibre es va dur a terme en diferents èpoques entre el 948 i el 952 en grec medieval. Se'n conserven diferents manuscrits amb força coherència interna i un alt grau de completesa.\nDestaca l'aproximació etnogràfica a diferents pobles, com ara els sarraïns, els llombards, els vènets, els serbis, els croats, els magiars, els turcs, els armenis, els georgians, els pobladors de la Rus de Kíev i els petxenegs.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un desplaçat intern (en anglès Internally displaced person o IDP) és una persona que ha de deixar la seva llar o va ser evacuada per a evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà i que no ha creuat cap frontera reconeguda internacionalment.És diferent del refugiat, que ell sí ha passat les fronteres del seu país d'origen.\nA la fi de 2006 s'estimava que el seu nombre total ascendia a 24,5 milions repartits en 52 països: al voltant de la meitat dels quals eren africans. El nombre ha anat augmentant al llarg dels anys, així el 2015 el nombre de desplaçats era de més de 37 milions, el doble del nombre de refugiats, i 45,7 en 2019, quan els països amb les majors poblacions de desplaçats van ser Síria (6,6 milions), Veneçuela (3,7 milions), Afganistan (2,7 milions), Sudan del Sud (2,2 milions) i Myanmar (1,1 milions).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un discurs és allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió. Prové de la paraula llatina discursus que significa ‘carrera d'un lloc a un altre’ que al seu torn deriva de 'conversa' en el sentit de ‘expressió oral d'un raonament’. En el discurs es distingeixen diverses estructures que van des del sintagma, les frases, les oracions fins als segments o paràgrafs. Aquestes estructures tenen un ordre i es combinen amb determinades regles. La coherència és la seva categoria fonamental, i l'èmfasi que se li doni al discurs contribueix a la coherència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica. Per a Max Weber és l'oportunitat de trobar persones determinades que estiguin disposades a obeir una ordre de determinat contingut. Formes de dominació són, per exemple, el sotmetiment d'una nació sobre una altra, que la domina, i el d'un poble per part d'un sobirà dominador. Està relacionada amb la lluita de classes, l'exclusió i la discriminació social.En política econòmica, l'abús de posició dominant és la influència a l'estructura d'un mercat per part d'una empresa o organització. Per a François Perroux, la dominació caracteritza la situació a la qual una entitat econòmica determinada mobilitza al seu profit elements per mitjà dels quals, asimètricament, pot influenciar de manera intensa i sostinguda al llarg del temps als altres actors que participen en el mateix mercat, incloent els ciutadans. Relaciona les diferents formes de domini i desarticulació de les entitats financeres amb la desatenció ciutadana per part de l'Estat i amb la manca d'autonomia ciutadana per a poder-se desenvolupar amb llibertat. D'altra banda, la mateixa societat de classes es basa en el domini d'unes classes socials sobre unes altres per mitjà de la producció, que implica la propietat o explotació d'elles, l'administració i la comunicació, entre d'altres.El paradigma de la dominació, que dona importància a l'individu que sobresurt per sobre dels altres, ha estat històricament el model tradicional majoritari a Europa. Es basa en una visió del món on cadascú té un valor i cal ser el millor, el més ràpid, el més fort, el més bell o el més ric per a ser valuós. Socialment es basa en la jerarquia: els més valuosos dominen els inferiors i la manera d'aconseguir llibertat i autonomia és estar al damunt de la piràmide de poder, dominant els altres. L'ordre social resultant es caracteritza així per l'explotació i dominació d'uns grups sobre altres, que veuen com a \"natural\" la situació a la que viuen i no com a processos històrics de creació de relacions dominants. (Vegeu també Dominació del món) En moltes cultures, el model de dominació competeix amb el de cooperació, al qual tothom és diferent i té el mateix valor.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La doctrina de les dues espases (en llatí utrumque gladium) al·ludeix a la relació política que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germànic o bizantí a l'Europa medieval, i el poder religiós, encarnat pel Papa. Aquesta doctrina, amb diverses interpretacions, és predominant en el pensament polític europeu medieval i deriva en la concepció moderna de la separació entre l'Església i l'Estat. Durant tota l'etapa medieval, la relació entre tots dos poders (regnum i sacerdotium) va oscil·lar entre la col·laboració i la tensió. Ja des de Carlemany, primer emperador germànic d'Occident, la disputa entre una i altra instància per l'exercici suprem de la sobirania o dominium mundi va originar conflictes com la Querella de les investidures o el cisma d'Occident, centrats en la delimitació de les esferes jurisdiccionals respectives i el dret de nomenament dels càrrecs eclesiàstics.\nL'arrel de la doctrina és romà (als sacerdots els correspon l'auctoritas i als governants la potestas), si bé també té una base bíblica en l'expressió \"Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu\" (Mateu XXII, 15-21 i Marc XII, 13-17) o \"Senyor, vet aquí les dues espases (Lluc, XXII, 38). La primera traducció de la teoria és el cesaropapisme o primacia del poder temporal sobre el religiós amb l'emperador com a cap de l'Església, inaugurat per Constantí I el Gran. El cesaropapisme es prolongarà en l'Imperi Romà d'Orient, hereu de l'Imperi Romà d'Orient i influirà en els emperadors d'occident a partir de Carlemany i els seus successors otònides, que reivindiquen l'ascendència divina de la reialesa. Al seu torn, els papes exerceixen el dret de coronar i deposar els emperadors en tant que jutges delegats del tribunal diví així com la sobirania temporal en els seus dominis territorials des de la falsa donació de Constantí (Patrimoni de Sant Pere o Estats pontificis), el que a la pràctica els acabarà equiparant a la resta de monarques cristians.\nEntre els tractadistes polítics de l'Occident medieval, la teoria de les dues espases tindrà dues grans interpretacions: la tesi hierocràtica, desenvolupada per Gregori VII, segons la qual el pontífex ostenta els dos poders i els distribueix, quedant en mans de l'emperador el poder temporal de manera secundària i subordinada, i la tesi dualista, que planteja una distribució equilibrada, segons la qual el papa ostenta l'auctoritas i usus dels dos poders, espiritual i material, però delega l'usus del segon a la potestas de l'emperador.Una de les primeres referències conegudes de l'ús polític del concepte és la carta del papa Gelasi I (492-496) a l'emperador d'Orient Anastasi I en la qual el commina a obeir l'autoritat eclesiàstica en comptes de voler dominar-la. En canvi, pensadors com Marsili de Pàdua argumentaran que la sobirania és una i tots dos poders s'han de diferenciar radicalment, corresponent al poder temporal el govern de totes les coses humanes, inclosa l'organització eclesiàstica. No obstant això, la visió predominant entre els tractadistes és la de l'equilibri dins de la tesi dualista, amb diferents gradacions: en Tomàs d'Aquino, el poder temporal queda subordinat de manera indirecta a l'espiritual; en Joan de París gaudeix d'una autonomia relativa, que Dante, màxim defensor de l'autonomia de l'imperi fa absoluta, mentre que Egidi Romà difumina les dues esferes.Malgrat la tensió entre els dos poders, diversos autors han posat de manifest la relació d'interdependència entre papat i l'Imperi que sintetitza l'al·legoria de les dues espases, en tant que l'Església era l'única entitat capaç de conferir a l'Imperi l'aura de sacralitat que necessitava per afirmar-se com a únic imperi veritable entre tots els altres i l'Imperi era l'única instància que podia facilitar al papat la protecció militar que necessitava.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un duumvirat és una aliança entre dues forces polítiques o líders militars.Andorra és tècnicament un duumvirat en el qual els coprínceps d'Andorra són el president de la República Francesa i el bisbe de la diòcesi d'Urgell.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un escó (també se'n pot dir escon) és el seient dels parlamentaris en les diferents cambres de representació legislativa de cada país. Avui en dia aquest nom es fa extensiu a la seva acta de diputat.\nOriginalment un escó era un banc llarg amb respatller ample.En funció de cada país i tipus de cambra (cambra alta o cambra baixa) el número varia, sent el seu nombre proporcional a la seva població o fix per territoris.\nActualment el Parlament de Catalunya compta amb 135 escons, el Parlament de les Illes Balears amb 59 escons i les Corts Valencianes compten amb 99 escons.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'espectre polític és el conjunt de totes les ideologies polítiques coexistents en un grup social en un instant determinat de la seva història. En un parlament d'un sistema democràtic, per exemple, es solen trobar les opcions polítiques resultat d'una elecció, que és un subconjunt de totes les existents.\nEs pot descriure en forma de llistat, de descripció redactada, d'esquema o també es pot representar d'altres maneres més visuals, com mitjançant grafs, gràfiques i altres medis.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'espectre polític esquerra-dreta és un sistema per classificar posicions polítiques, ideologies i partits, fonamentat en assumptes d'igualtat social i jerarquia social. A més de posicions a l'esquerra i a la dreta, hi ha centristes o moderats que no són totalment alineats amb qualsevol dels extrems. Hi ha qui veu l'espectre polític esquerra-dreta correcte, mentre que altres el veuen massa simplista i refusen aquest mètode de classificar posicions polítiques, suggerint en comptes d'això algun altre sistema, com un bidimensional més que una descripció unidimensional.\nEn aquest tipus d'espectre polític, la política d'ala esquerra i la política d'ala dreta són sovint presentades com oposades, tot i que un individu particular o el grup poden posicionar-se des de la dreta sobre un assumpte i posicionar-se des de l'esquerra en un altre; i algunes postures poden superposar-se i ser considerades d’esquerres o de dretes segons la ideologia. A França, on els termes es van originar, l'esquerra ha estat anomenada \"el partit de moviment\" i el correcte \"el partit d'ordre\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un estat és una unitat política sota un sistema de governança. No hi ha una definició indiscutible sobre què és un estat. Una definició àmpliament utilitzada és la del sociòleg alemany Max Weber segons el qual un \"estat\" és una unitat política que manté el monopoli de l'ús legítim de la violència tot i que hi ha altres definicions menys freqüents.Alguns estats són sobirans, són estats sobirans, mentre que altres estan sotmesos a sobirania externa o hegemonia, on l'autoritat suprema depèn d'un altre estat. El terme \"estat\" també s'aplica als estats federats que són membres d'una federació, en què la sobirania es comparteix entre els estats membres a través d'un organisme federal.\nLa major part de la població humana existeix en un sistema estatal des de fa mil·lennis tot i que durant la major part de la prehistòria es vivia en societats apàtrides. Els primers estats van sorgir fa uns 5.500 anys en combinació amb el ràpid creixement de les ciutats, la invenció de l'escriptura i la codificació de noves formes de religió. Amb el pas del temps, es van desenvolupar diverses formes, emprant diverses justificacions per a la seva existència (com ara el dret diví, la teoria del contracte social, etc.). L'estat nació modern és la forma d'estat predominant al segle XXI.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat...) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat...). L'estat garanteix l'accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa.L'estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenció de l'estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixts i la repartició de les tasques entre l'estat i el privat és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa. i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.En un sentit estricte la condició d'Estat laic suposa la nul·la ingerència de qualsevol organització o confessió religiosa en el seu govern, ja sigui, en el poder legislatiu, l'executiu o el judicial. En un sentit lax un Estat laic és aquell que és neutral en matèria de religió pel que no exerceix suport ni oposició explícita o implícita a cap organització o confessió religiosa. Val a dir que no tots els Estats que es declaren laics ho són en la pràctica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Exili interior. Situació ideològica, política o laboral, en la qual la persona no pot expressar lliurement les seves opinions. Per exemple, s'acostuma a parlar de la \"memòria històrica\" tan sols aplicada a l'àmbit republicà d'esquerres durant la guerra civil de 1936-1939 i a la postguerra, però no es parla de la població que restà sense exiliar-se, dels assassinats de persones religioses i conservadores en persecucions i confinaments com al mòdul 8 de la presó Model, la txeca del carrer d'Avinyó de Barcelona o d'exterminis a cop de fusell al Camp de la Bota de Barcelona o del vaixell que era presó republicana al port de Barcelona.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'expansionisme és una política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles. Es un concepte parent amb colonialisme i imperialisme. A Europa durant l'antic règim a més de la força militar, s'utilitzaven els casaments estratègics per reunir territoris, un fet que, quan no hi havia hereu, va provocar guerres successòries. Després de la revolució francesa, només quedava la força militar com a eina de política expansionista. Com altres parts d'Europa, la història de la península ibèrica és caracteritzada pels conflictes entre les polítiques expansionistes dels àrabs, castellans, portuguesos, francesos, catalans, aragonesos…", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El terme extrema esquerra es fa servir per a descriure els moviments polítics situats més a l'esquerra dels partits socialistes i partits comunistes tradicionals, és a dir, els moviments revolucionaris que advoquen per l'abolició del capitalisme, situats a l'esquerra dels moviments reformistes d'esquerra i de l'esquerra antiliberal.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un faedor de reis és un individu o un grup que exerceix una gran influència sobre la successió en una monarquia o altre sistema polític sense ser un candidat al càrrec en qüestió. Els faedors de reis poden mobilitzar recursos polítics, financers, religiosos i militars per influir en la successió. Per exemple, la guàrdia pretoriana influí de manera decisiva en la successió en alguns períodes de l'Imperi Romà. En l'època moderna, també es fa servir l'expressió per referir-se a un partit polític que, si bé no ha guanyat prou escons per governar per si mateix, sí que n'ha obtingut prou per decidir quin dels partits més grans acabarà governant.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus. S'acostuma a considerar part integrant de l'ètica aplicada.\nA l'antiguitat clàssica incloïa tot allò que no era ontologia o filosofia sobre la natura i el món físic, i es basava a definir el paper de l'individu a la societat, així com la forma idònia de govern. A l'Edat Mitjana les qüestions tractades es van ampliar per incloure la relació entre política i religió, mentre que a partir de l'Edat Moderna les tesis del contracte social van centrar el debat polític. Modernes són també les principals escoles polítiques, amb un rerefons filosòfic evident, que van desembocar en la ideologia política contemporània, unida a l'anàlisi econòmica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Força Socialista Federal (FSF) va néixer el 1962-1963 fruit de l'evolució de CC i va desaparèixer el 1968 donant lloc a una nova organització, el Partido Comunista Revolucionario (PCR), en allò que alguns van denominar la primera i la segona ruptura dins del procés des d'un extrem a l'altre de l'espectre polític.En aquest període va desplegar la seva acció en l'intent de promoure la consciència de classe dels treballadors; en l'assaig d'una democratització antifranquista en el si de la universitat i en la difusió –per mitjans paralegals– de la ideologia socialista-comunista independent de les postures del PSUC.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'expressió geopolítica de l'esport designa l'ús de l'esport com a forma de política propagandística per part d'estats imperials amb què procuren diversos beneficis, com ara una reputació a l'exterior, un apropament a altres països, la cohesió i exaltació de la població, així com l'accés a recursos naturals aliens.\nLa geopolítica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopolítiques que hi ha rere les polítiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressió apareix de forma més o menys volguda a partir de la dècada dels 1970 del segle XX als països francòfons i anglosaxons. L'esport hi és comentat com un marcador jeràrquic social i polític, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats.\nL'ús de l'esport com a forma de propaganda no és gens nou. Forma part de l'anomenada política tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat clàssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats polítiques. És el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Olímpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la població a mode de propaganda. Atenes i el món grec estenia el seu prestigi a fora.\nLa represa a Europa dels Jocs Olímpics al final del segle XIX tornà l'esport en una nova manera de fer política per altres mitjans. La intenció era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les potències europees. S'havia de fer dels Jocs Olímpics la nova exposició universal del segle XX. En efecte, les exposicions universals del segle XIX van servir amb intencionalitats polítiques, com ara l'alçament d'una imatge positiva a l'exterior dels països que rebien l'exposició, així com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Mercedes Gloria Salguero Gross (Santa Ana, El Salvador, 24 de setembre de 1941 - ibídem, 1 de novembre de 2015) va ser una empresària i política salvadorenca, i un dels fundadors del partit Aliança Republicana Nacionalista (ARENA).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Govern obert és un concepte al qual es vinculen els tres grans principis de transparència, participació i col·laboració que sovint es concreten en projectes al voltant de l'obertura de les dades de què disposa l'administració (dades obertes), i la democràcia electrònica (e-democràcia).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un home fort és un líder polític que governa per la força un règim autoritari. El terme s'utilitza sovint de manera intercanviable amb \"dictador\", però es diferencia d'un \"senyor de la guerra\".\nUn home fort no és necessàriament sempre un cap d'Estat oficial o cap de govern; de vegades els periodistes usen el terme per descriure una figura militar o política que exerceix més influència sobre el govern de la que permet una Constitució. El general Manuel Noriega, per exemple, va ser sovint anomenat l'\"home fort de Panamà\" per l'enorme quantitat de poder polític que exercia sobre Panamà, tot i que ell no era el president formal de l'Estat.\nDe la mateixa manera, no totes les anàlisis sobre un \"lideratge fort\" (o tota promesa de proporcionar tal lideratge) albiren el govern per un home fort.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Impost revolucionari és la denominació que solen donar determinades organitzacions armades a la recaptació de fons econòmics per a finançar la seva lluita mitjançant mètodes d'extorsió. Algunes d'aquestes organitzacions, que l'han exercit o encara l'exerceixen, són l'IRA a Irlanda, ETA a Euskal Herria o les FARC a Colòmbia.\nDurant la Revolució Cubana, el Moviment 26 de juliol va obtenir recursos per aquest mitjà, cobrant principalment als ingenis sucrers, els ramaders i la banca.Habitualment, encara avui en el cas d'ETA, l'anomenat impost revolucionari té l'origen en el xantatge, basat en diferents exigències, depenent de la situació política, incloent-hi des de peticions cordials per a la construcció del fi polític de l'organització fins a amenaces de mort contra els subjectes elegits o les seves famílies (empresaris, professionals, etc.) en el cas que no paguessin la quantitat exigida. Tot el procés de selecció, informació, pressions i cobrament efectiu, està marcat per característiques conegudes en les organitzacions de crim organitzat (mafioses), en alguns casos, realitzat en gran manera per persones que pertanyen a les diferents organitzacions \"legals\" de l'entorn de les organitzacions armades. En el cas d'ETA el 2005 hom calcula que recaptava aproximadament 1,5 milions d'euros cada any per aquesta via. [1]. El 28 d'abril del 2011, ETA anuncia que elimina l'impost revolucionari als empresaris de Navarra.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La iniciativa legislativa popular (ILP) o iniciativa popular (IP) és la potestat per la qual una petició de la ciutadania, firmada per un nombre mínim de ciutadans o votants registrats, pot obligar a realitzar una votació pública (plebiscit) sobre una proposta d'una llei, esmena constitucional, reforma d'una llei o ordenança, en alguns casos pot obligar a la votació d'una proposta de llei a l'assemblea legislativa, o, en la seva forma més reduïda, simplement obligar el poder legislatiu o executiu a considerar el tema en qüestió incloent-lo en l'ordre del dia. Depèn de com s'articuli es pot considerar una forma de democràcia directa o de democràcia participativa.\nLa iniciativa pot prendre la forma d'iniciativa directa o iniciativa indirecta. En la iniciativa directa, la proposta es posa directament a votació després d'haver-se presentat una petició que compleixi els requisits corresponents. En la iniciativa indirecta, la proposta primer ha de passar el filtre del legislatiu, i si és aprovada per aquest cos, a vegades amb esmenes, pot sortir a votació popular o ser aprovada directament pel poder legislatiu. Una consulta popular sobre una mesura específica només s'anomena referèndum quan s'ha originat en el poder legislatiu.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les institucions polítiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret romà. Aquí es presenta una llista incompleta d'institucions polítiques que recull, però, les més representatives:", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'interculturalisme es pot entendre, sempre a partir del fet de l'existència en un mateix territori de dues o més cultures (on totes menys una solen ser fruit de la immigració), com una ideologia política l'objectiu principal de la qual és desenvolupar una cultura cívica comuna basada en els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans, que cal respectar, tal com pressuposa la \"civilització occidental\", mentre que fomenta la interacció entre les diverses comunitats que viuen en un mateix país.\nL'interculturalisme promou els drets individuals per a tothom, sense discriminació. Això significa, en particular, que les persones tenen dret a mantenir la seva filiació amb un grup ètnic concret i el dret a les diferències culturals i religioses, que es poden mostrar lliurement en públic. No obstant això, la societat sencera ha d'adherir-se a una mateixa constitució de drets i deures fonamentals, sense excepció. L'interculturalisme no accepta que les diferències culturals s'utilitzin com a excusa per reduir els drets de certs grups. Aquest enfocament condueix a una ètica de la tolerància màxima per a les opcions de l'individu i de la tolerància mínima per als sistemes totalitaris i teocràtics, que imposen idees que podrien soscavar els fonaments mateixos d'una societat democràtica.\nL'interculturalisme s'oposa, per tant, al racisme i a la xenofòbia, i a les seves manifestacions; però també a l'assimilacionisme o al segregacionisme. Tot això, en l'àmbit polític, comporta actuacions per evitar la discriminació o l'exclusió social d'un dels grups: el més feble.\nEs distingeix, així del multiculturalisme, en què aquest promou la persistència de la diversitat cultural.\nEs parla d'interculturalitat per designar la realitat sociològica de la interacció entre cultures en aquesta realitat multicultural.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Política interna (o domèstica) és un terme que s'utilitza en el llenguatge periodístic i en la literatura política per parlar de les decisions internes d'un govern, aquelles que es manegen només internament. Són decisions relatives a l'administració dels assumptes del propi país, diferenciades de la política externa, que és la que es refereix a les relacions del país envers els seus interessos nacionals i les seves relacions amb altres països i amb organismes internacionals.\nTambé s'empra per designar els assumptes particulars d'un partit, organització social o corporació, o les orientacions que els seus integrants tenen envers els altres i pel que fa a la conducció general de la pròpia empresa o agrupació dins d'un país o nació.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La invenció de la tradició és un concepte popularitzat per Eric Hobsbawm i Terence Ranger que proposa que moltes de les tradicions que poden semblar o que pretesament són antigues, en realitat s'han forjat recentment, sovint com a resposta a una nova situació o un temps de crisi. Tenen un bagatge simbòlic i miren d'obtenir una certa legitimitat pel fet de venir des del passat. Es pot utilitzar per comprendre les utilitzacions ideològiques del passat i els usos polítics de la memòria i la commemoració.Alguns exemples en són les arts marcials japoneses, l'escoltisme, els tartans representant clans o les tradicions de la majoria de grans religions. Un altre tipus d'exemple n'és el tradicional vestit de núvia de color blanc, que es va posar de moda des que la reina Victòria es va casar d'aquest color.La diferència entre una nova tradició i una d'inventada és que aquesta darrera reivindica orígens antics. No sempre es fa de manera evident, poden ser invencions a petita escala, adaptacions de velles tradicions a nous propòsits o reactivacions d'antigues tradicions. Per a alguns autors, aquest fenomen és particularment clar en el cas dels nacionalismes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Kompromat és un terme rus per referir-se a documents i informació comprometedors políticament o en altres vessants de la vida privada d'una figura pública, recollits per la policia política o pels serveis secrets. És un mot creuat d'origen rus, компромат, compost de Компромети́рующий материа́л, komprometíruiusxi material, que vol dir «material comprometedor».Aquests tipus de documents, fotos, àudios, vídeos… reals o fabricats, es fan servir per a campanyes de publicitat negatives, xantatge, o per assegurar lleialtat. El kompromat és una eina molt habitual en la política interna i internacional que va ser desenvolupada a la perfecció pels serveis secrets de la Rússia soviètica que continuen fent servir alegrement a Rússia, els estats postsoviètics i altres estats, com ara Espanya, on José Manuel Villarejo n'hauria desenvolupat una versió ibèrica.El «kompromat» feia part del manual bàsic dels agents de la policia secreta russa, el KGB, on, entre molts altres, el jove Vladímir Putin va rebre la seva educació. Ja el 2012, el periodista Enric Juliana i Ricart escrivia: «El kompromat s'ha convertit en una tàctica de combat habitual a la Rússia postsoviètica.» Els temps de les fotos obscures en cases de barrets dels films d'espionatge s'han acomplert. Els mètodes s'han modernitzat: ara furoners pengen, per exemple, pornografia infantil a l'ordenador personal d'adversaris. Kompromat emés a la televisió de l'estat rus, ha contribuït, entre molts altres, a la caiguda del fiscal general Iuri Skuratov el 1999 quan aquest començava investigar la corrupció al Kremlin i que Borís Ieltsin (1931-2007) va demanar ajuda a Putin. Poc després, Putin va ser promogut primer ministre.Sobretot en relació amb Rússia, quan un comportament o l'actitud prorús d'un polític occidental sembla incomprensible, aviat surten sospites que els serveis russos tenen «kompromat», com va ser el cas el 2017 amb Donald Trump. En aquest cas, el cap del servei de premsa de Putin va negar rotundament: «El Kremlin no recull material comprometedor», tot i que hi ha proves que ho continuen fent. En la crisi d'Ucraïna de 2022, hi ha fonts que atribueixen l'actitud vacil·lant de polítics alemanys, com ara l'excanceller Gerhard Schroeder, a l'existència de kompromat.A més, des del començament del segle xxi l'empresari Sergeï Gòrxkov ha desenvolupat una web especialitzada en la publicació de kompromat. Per un grapat de dòlars, s'hi publica qualsevol document sobre qualsevol persona. Com també van publicar material sobre polítics russos que encara eren en «estat de gràcia» van tenir problemes, algunes webs van ser bloquejades per Rússia i els seus propietaris van ser assetjats per agències del govern.\nVegeu també: difamació i injúria", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'esperit de les lleis (títol original en francès: De l'esprit des lois) és una obra del filòsof i assagista francès Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu.\nÉs un tractat de teoria política publicat per Montesquieu a Ginebra el 1748, gràcies a l'ajuda financera de Mme. de Tencin. En aquesta obra va esmerçar 14 anys de treball; va ser publicada primer sense el nom de l'autor a causa de la censura, i afegida a l'Index Librorum Prohibitorum el 1751.\nQuan es va publicar aquesta obra, Montesquieu va ser objecte de grans crítiques dels políticament conservadors i dels eclesiàstics. Els elogis els va rebre dels enciclopedistes com D'Alembert, fill natural de Mme. de Tencin. Certs enciclopedistes li retreuen una certa forma de conservadorisme (Montesquieu era partidari de l'aristocràcia), o un cert determinisme en la seva teoria dels climes. Montesquieu va respondre a totes les crítiques en el seu Défense de l'esprit des lois, publicat el 1750.\nMontesquieu es basa en el model polític anglès –pres, al seu torn, dels pobles germànics–, partidari del sistema de separació de poders i de la monarquia constitucional, que Montesquieu considera el tipus que ofereix més garantia contra el despotisme.\nS'oposa a l'enfocament polític que fa John Locke en el seu Tractat del govern civil, i al de Jean-Jacques Rousseau en Del contracte social. Defensa una teoria original de la llei i en fa una relació a observar i a ajustar entre les variables. Entre aquestes variables, ell distingeix entre les causes culturals (tradicions, religió, etc.) i les causes naturals (clima, geografia, etc.). Aquí el llibre és un estudi sociològic del comportament polític.\nSegons l'autor, els poders executiu, legislatiu i judicial no s'han de concentrar en les mateixes mans. Es tracta d'una teoria de contrapesos, en què cada poder equilibra els altres.\nSegons Montesquieu, en la monarquia, els poders intermedis –noblesa, clergat, parlaments– actuen com a equilibradors nats que impedeixen els excessos del poder, siguin per part del monarca o per part del poble. Al seu torn, aquests poders intermedis s'equilibren entre si. És notable la manera en què aquesta idea de combinació equilibrada es relaciona amb la imatge de l'univers de Newton, on els elements s'atrauen sense perdre la seva identitat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El legitimisme és una doctrina política sorgida en l'onada revolucionària de finals del segle xviii, principis del xix, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional. Fa referència especialment als partidaris -després de la revolució del 1830- de la branca dels Borbons francesos representants de Chambord, net de Carles X.Va ser teoritzada pels contra-revolucionaris o emigrats francesos, que varen abandonar el país durant la Revolució per oposició a la qual. Defensava el dret dinàstic i diví enfront dels nous principis il·lustrats que qüestionaven la legitimitat heretada.\nEn el Congrés de Viena de 1815 i en la Santa Aliança hi és molt present la ideologia legitimista i servia per enquadrar en ella a qualsevol defensa del tradicionalisme enfront de les demandes oberturistes de la burgesia.\nUn gran exponent en són els monarques de l'est d'Europa com Àustria o Prússia i alguns polítics com Metthernich.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Liberum veto (del llatí: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la República de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polonès) forçar la suspensió de la sessió en curs i anul·lar-ne tot el contingut ja aprovat. El diputat que en volia l'anul·lació i suspensió només havia de cridar «Nie pozwalam!» (del polonès: no ho autoritzo!). El dispositiu en qüestió parteix del principi que tots els nobles polonesos són iguals entre ells i, per tant, les mesures preses al Sejm havien de ser acceptades per unanimitat. El Liberum Veto és l'un dels punts clau del sistema polític de l'anomenada República de les Dues Nacions atès que permetia el control del poder reial i en reforçava els elements democràtics, tot i haver d'estimar-se aquesta valoració en el seu context.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució. En filosofia política, la llibertat individual és equiparable a la llibertat negativa. En dret polític, la seva màxima expressió en l'edat moderna han estat els drets individuals o drets de primera generació en el marc del principi de legalitat, plantejats originalment pel liberalisme clàssic. Per a algunes ideologies i filosofies, especialment llibertàries liberals, la llibertat individual tindria el seu origen natural i el seu fonament ètic en la sobirania individual o propietat d'un individu sobre si mateix.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una llista cremallera és una llista electoral en què homes i dones ocupen llocs alterns (els homes ocupen els llocs imparells i les dones els parells, o a l'inrevés). Així, s'assegura que homes i dones de la llista tindran una representació del 50% o en cas que el nombre de candidats escollits sigui imparell serà el més semblant possible al 50%.\nLa paritat, entesa com un repartiment en què cap gènere tindrà una representació superior al 60% ni inferior al 40% en trams de 5 persones, és obligatòria a les llistes electorals espanyoles des de 2007, quan la va instaurar la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.Al Regne d'Espanya, l'any 2019 el PSOE i Unides Podem van proposar l'obligatorietat de fer llistes cremallera per concórrer a eleccions.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La moció de censura constructiva (en alemany, konstruktives Misstrauensvotum, «vot de censura constructiu») és una variant de la clàssica moció de censura dels sistemes de govern parlamentaris en la qual el parlament només pot retirar la confiança al primer ministre (forçant per tant la caiguda del seu govern) si i només si ja ha estat prèviament triat un successor per una majoria de vots, enfortint d'aquesta manera l'estabilitat del govern.\nAquest concepte va ser originalment inventat a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial per la Llei fonamental d'Alemanya (Grundgesetz), que impedeix qualsevol coalició circumstancial (o «coalició d'extrems») entre parts que, un cop aprovada la moció de censura, no es poden posar d'acord sobre el nom del nou cap de govern (aquesta va ser una conseqüència directa de la inestabilitat governamental de la República de Weimar, on els comunistes i els nazis formaven aliances circumstancials per enderrocar els successius governs a un ritme frenètic).\nEn l'actualitat també és usat a Albània, Armènia, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Hongria, Israel (amb algunes modificacions específiques), Lesotho, Nepal i Polònia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El moviment nihilista va ser un moviment rus en la dècada del 1860 que va rebutjar totes les autoritats. Es deriva del llatí nihil, que significa «res». Després de l'assassinat del tsar Alexandre II el 1881, els nihilistes foren coneguts a tot Europa com a defensors de l'ús de la violència per tal d'aconseguir un canvi polític.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El multiculturalisme o la multiculturalitat és l'existència plàcida vista com a enriquidora en un mateix territori de dues o més cultures (on totes menys una solen ser fruit de la immigració), com la ideologia política que es basa en la tolerància envers els costums de l'altre grup social. La diversitat cultural es veu com una riquesa que cal preservar; així, es duen a terme polítiques que tendeixin a afavorir l'expressió de les particularitats de les diverses cultures. També es permet l'existència d'estatuts (legals, administratius) específics per als membres d'una o altra comunitat cultural.\nEl multiculturalisme s'oposa, per tant, al racisme i a la xenofòbia, i a les seves manifestacions; però també a l'assimilacionisme o al segregacionisme. Tot això, en l'àmbit polític, comporta actuacions per evitar la discriminació o l'exclusió social d'un dels grups: el més feble. El multiculturalisme es distingeix, així, de l'interculturalisme, que el que promou és la interculturalitat i l'establiment, inexcusables, d'unes regles de convivència mínimes comunes (drets i deures ciutadans).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El terme narcoestat (de narco: droga i estat: conjunt d'institucions) és un neologisme que s'aplica a aquells països les institucions polítiques dels quals es troben influenciades de manera important pel narcotràfic, i els dirigents dels quals exerceixen simultàniament càrrecs com a funcionaris governamentals i membres de les xarxes del tràfic de drogues narcòtiques il·legals, emparats per les seves potestats legals.\nL'ús del terme va començar a implantar-se en els anys 1980 amb l'aparició de poderoses organitzacions mafioses a Colòmbia En l'actualitat, Colòmbia ha millorat en el tema del narcotràfic, disminuint àmpliament la producció en els últims anys. Són habitualment considerats dos exemples de narcoestat Kosovo a Europa i Guinea Bissau a Àfrica, encara que diferents institucions han advertit del risc d'altres països a caure sota aquest tipus de govern.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges, sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal. Prové de l'ambit de l'administració papal de l'Església catòlica, però el mot es va generalitzar per a qualsevol abús de poder a favor de familiars o amics. Quan el favoritisme toca amics, es parla també d'amiguisme.El judici de valor o la condemna moral d'aquesta pràctica difereix d'una societat a l'altre. Als governs de França i Espanya, per exemple, ministres i diputats, que solen atorgar llocs de treball, ficticis o reals, a la parella i altres familiars. En canvi, a Dinamarca és impensable que el fill o germà d'un alt càrrec treballi al govern.El nepotisme sembla de tots els temps, però és emblemàtic de la ideologia de classe de la noblesa tradicional del segle xx, que l'enmarca, junt amb el proteccionisme familiar, l'idealhonestedat, l'amor a la pàtria i a la terra i una religiositat tradicional.És una pràctica habitual en negocis familiars i en monarquies. En canvi, en sistemes definits com a meritocràtics, és a dir, que diiuen que valoren la competència professional per damunt d'amics de confiança, matrimonis i vincles de sang, el nepotisme oficialment és vilipendiat com corrupció, que pot anar junts amb suborn i clientelisme.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El nou ordre mundial és una teoria de la conspiració que afirma l'existència d'un pla dissenyat per tal d'imposar un govern únic - col·lectivista, burocràtic i controlat per sectors elitistes i plutocràtics, etcètera - a nivell mundial.L'expressió Nou Ordre Mundial s'ha usat per referir-se a un nou període de la història i es pretén, d'aquesta manera, que hi ha proves de canvis dramàtics en les ideologies polítiques i en l'equilibri de poders. El primer ús d'aquesta expressió apareix en el document dels Catorze Punts del president Woodrow Wilson, que fa una crida, després de la Primera Guerra Mundial, per a la creació de la Lliga de Nacions, avantpassada de l'Organització de les Nacions Unides.\nLa frase es va usar amb certa reserva al final de la Segona Guerra Mundial, quan es descrivien els plans per a la creació de les Nacions Unides i els acords de Bretton Woods causa de l'associació negativa resultant del fracàs de la Lliga de Nacions. L'ús més ampli i recent d'aquesta expressió s'origina sobretot amb el final de la Guerra Freda.\nEls presidents Mikhaïl Gorbatxov i George H. W. Bush van usar el terme per tractar de definir la naturalesa de la postguerra freda i l'esperit de cooperació que es buscava materialitzar entre les grans potències. En una referència a les hostilitats a l'Iraq i Kuwait, la revista Time del 28 gener 1991 va expressar: \"Mentre queien les bombes i es disparaven els míssils, les esperances d'un nou ordre mundial van cedir lloc al desordre comú\". Va afegir: \"Ningú ha de forjar il·lusions pensant que el nou ordre mundial, del qual tant ostentació es fa, s'ha establert o és a prop.\"Mai s'ha aconseguit la cooperació entre les nacions, i això perjudica els esforços per establir un nou ordre mundial. En un informe a la revista The World and I de gener de 1991, un grup de perits van examinar \"les polítiques exteriors que van sorgint entre les superpotències i l'efecte que probablement tinguin en el nou ordre mundial\". L'editor va arribar a aquesta conclusió: \"La història ens porta a pensar que en el millor dels temps es pot passar molt fàcilment de la pau a la guerra. La cooperació internacional, particularment entre les potències principals, és crucial per a una transició d'èxit de la Guerra Freda a un nou ordre mundial. \"", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La novaparla és el llenguatge buit, imprecís i capciós utilitzat a la comunicació política occidental especialment generalitzat al segle xxi, en un context de postveritat i modernitat líquida, lligat a la demagògia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquest argot: «Aquesta llengua no està feta per a comunicar sinó per a alimentar la il·lusió que passen coses eficaces».Es fa servir pels poders polítics i sobretot pels mitjans de comunicació que els donen suport. Va començar a detectar-se a França a partir de maig del 68 i dels anys 70, primer convivint amb el nom de langue de chêne (llengua d'alzina surera), amb el mateix ús, i l'any 1981 l'expressió en francès langue de bois (literalment, llengua de fusta) va entrar a l'enciclopèdia Larousse, associada aleshores al llenguatge emprat per la propaganda comunista. En català s'ha adoptat com a traducció a la llengua del mateix nom que apareix a la novel·la 1984 de George Orwell.\nLa novaparla abusa de lítotes, metonímies i perífrasis, fent servir llargues frases sofisticades que no volen dir res per elles mateixes i utilitza algunes paraules i expressions de manera sistemàtica per substituir-ne d'altres. Usa la sofisticació per construir frases voluntàriament poc clares i la veu passiva que permet no mencionar al responsable. Les màximes són parlar molt sense dir res i evitar a tot preu una llarga llista de conceptes tabú.\nSovint, l'eufemisme usat per a cada concepte és sempre el mateix, com per exemple el verb «maquillar» en comptes de «manipular» dades. D'aquí que hagin començat a aparèixer, a publicacions no mediàtiques (fanzines, llibres de petites editorials antisistema, seccions o capítols d'assajos independents), petits lèxics o manuals de traducció de la novaparla al castellà o al català. En francès existeix un generador automàtic de discurs de novaparla.En ambients acadèmics, un investigador ha equiparat el llenguatge utilitzat als mitjans de comunicació amb la novaparla.\nVegeu també: Finestra d'Overton i Postveritat", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'oposició al sentit polític es diu del conjunt de persones, partits, moviments o organitzacions que s'oposen a la política d'un govern i que intenten d'obtenir canvis de política o de govern per a mitjans pacífics o violents.En una democràcia es distingeixen d'un costat l'oposició parlamentària, que està formada pel conjunt dels polítics elegits al parlament que no fan part dels partits de la majoria al govern i d'un altre costat l'oposició extraparlamentària, constituïda per grups de pressió (sindicats, lobbys, moviments civils, organitzacions no governamentals…). En un règim dictatorial, ans al contrari només existeix una oposició extraparlamentària.\nEl terme s'utilitza mutatis mutandis també als nivells polítics inferiors (províncies, municipis...).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'ostracisme (del grec oστρακισμoς ostrakismós) fou una institució jurídica de la democràcia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat. En l'ús corrent l'ostracisme significa excloure algú de la societat o de la comunitat impedint-ne la comunicació. Actualment, s'anomena ostracisme, per extensió de significat, a la sanció social consistent en l'aïllament d'una persona, i que és considerada un mecanisme de control social.Segons Aristòtil l'ostracisme va ser ideat per Clístenes el 510 aC, però segons alguns s'ha de datar la seva institució vint anys després, quan es va aplicar a Hiparc de Colarges, de la família dels Pisistràtides.\nL'ostracisme consistia en una votació, durant la vuitena pritània, quan el nom de l'individu penat havia de ser escrit en un tros de terracota o ostrakon. Es feia servir l'ostrakon perquè el papir era molt car i importat d'Egipte. Perquè la votació fos vàlida hi havien de participar almenys 6.000 ciutadans. Molts notables polítics democràtics van patir ostracisme. En alguns casos es van aprovar lleis especials per recuperar a ciutadans exiliats, per exemple, en les guerres contra els perses es va recuperar Aristides.\nEl caràcter polític del judici d'ostracisme emergeix clarament del fet que la condemna no requereix i no comporta una acusació penal: Plutarc, per exemple explica que Aristides va patir ostracisme perquè la seva bona fama i reputació el feien, independentment de les seves intencions, un tirà potencial.\nSegons Aristòtil també a Argos es practicava l'ostracisme. A l'obra d'Aristòfanes es diu que a Mègara i a Milet també hi havia ostracisme.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En teoria de la decisió, la paradoxa d'Arrow o teorema d'impossibilitat d'Arrow estableix que quan els votants tenen tres o més alternatives, no és possible dissenyar un sistema de votació que permeta reflectir les preferències dels individus en una de global comunitària de manera que alhora es complisquen certs criteris \"racionals\":\n\nAbsència d'un \"dictador\", és a dir, d'una persona que tinga el poder per canviar les preferències del grup.\nÒptim de Pareto.\nIndependència d'alternatives irrellevants.Aquest teorema el donà a conéixer i el demostrà per primera vegada el Premi Nobel d'Economia Kenneth Arrow en la seua tesi doctoral Social choice and individual values, i es popularitzà pel seu llibre del mateix nom editat al 1951. L'article original, A Difficulty in the Concept of Social Welfare, el publicà The Journal of Political Economy, l'agost del 1950.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El particularisme és una tendència política dins d'un país que tendeix a salvaguardar i promoure les característiques del govern local, fora d'una perspectiva de tipus nacional. També és una actitud religiosa, vinculada sovint a interessos nacionalistes i contraposada a l'universalisme, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb la conseqüent exclusió d'altres grups o pobles d'una religió diferent.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La partitocràcia és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat.És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a democràtic, el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa a la partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels ciutadans importa. La partitocràcia porta el risc que es defensen més els interessos particulars d'un partit que l'interès general.\nUnes opinions sobre la partitocràciaSegons el filòsof Gustavo Bueno «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre». Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora. El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els sistemes parlamentaris. L'excès de partitocràcia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transició democràtica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Però des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador Borja de Riquer i Permanyer «Les institucions s'han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar». O segons Jaume Barberà, «a Espanya hi ha una oligarquia que es renova poc al llarg dels segles. Els que manen tenen moltes franquícies i ja els va bé la partitocràcia: un sistema de partits que no qüestiona la classe dirigent».\nNo confondre amb democràcia.\n\nVegeu també: Sistema bipartidista i Democràcia parlamentària", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La passaportització es defineix com una política de concessió massiva de la nacionalitat, o ciutadania, d'un estat a la població d'un determinat territori estranger mitjançant la distribució de passaports, generalment en un període relativament curt. Aquest procès ha estat utilitzat principalment per les autoritats russes que han facilitat l'accés a persones, normalment titulars d'antics passaports soviètics, per a sol·licitar documents d'identitat russos. La base d'aquestes naturalitzacions és l'article 14 de la Llei de ciutadania russa, modificada el 2002, que permet la naturalització en un procediment simplificat. En particular, el requisit de residència de cinc anys al territori rus està suspès per als antics ciutadans de la Unió Soviètica, al paràgraf 4 de l'esmentat article 14 de la llei. Així, a mesura que creix el nombre de titulars de passaports russos a les regions de les nacions contigües, Rússia invoca aleshores el seu interès nacional en la defensa dels seus ciutadans promovent la independència i/o l'annexió d'aquestes regions. Aquest procés ha estat més comú a Geòrgia (a partir del 2002) i Ucraïna (a partir del desembre de 2018).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una persona desplaçada (en anglès, displaced person, abreujat DP) és una persona que s'ha vist obligat a abandonar el seu lloc natal, un fenomen conegut com a migració forçada.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La teoria pluralista de l'estat (o pluralisme polític) estipula que en la participació representativa existeixen diverses elits competint per obtenir el poder polític. El seu principal ideòleg és Robert Dahl.A diferència de la teoria elitista, el pluralisme reconeix la participació de diversos grups que no necessàriament formen part de l'aristocràcia. Les parts que competeixen en el pluralisme es caracteritzen per l'heterogeneïtat ideològica i social, independentment dels recursos econòmics que tinguin.Segons la definició aportada per Philippe C. Schmitter, el pluralisme es pot definir com un «sistema de representació d'interessos en què les unitats constitutives estan organitzades en un nombre no especificat de categories múltiples, voluntàries, competitives, no jeràrquicament ordenades i autodeterminades, que no estan especialment autoritzades, reconegudes, subsidiades, creades o d'alguna manera controlades per l'Estat en la selecció de dirigents o l'articulació dels seus interessos, i que no exerceixen un monopoli de l'activitat representativa dins de les seves respectives categories».", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un poble és una pluralitat de persones considerades en conjunt, per exemple com a grup ètnic o com a nació. Col·lectivament, per exemple, els jueus solen anomenar-se \"el poble jueu\", els gitanos europeus constitueixen la major part del \"poble romaní\", i els àrabs de Palestina s'han guanyat l'apel·latiu de \"poble palestí\". Però, d'altra banda, també parlem del \"poble estatunidenc\" o del \"poble franc��s\" com els respectius cossos de ciutadania, que són l'origen i la raó de ser d'una república, sense cap connotació de tipus ètnic.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El poder federatiu és el tercer poder que John Locke esmenta en la seva obra Dos Tractats sobre el Govern Civil, juntament amb el legislatiu i l'executiu. Aquest poder s'encarrega de les relacions de la comunitat amb l'exterior.Actualment, aquest poder no existeix de forma independent, sinó que forma part de l'executiu. Concretament, és ostentat pels ministeris d'afers exteriors.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país. El poder polític s'identifica en sistemes democràtics amb el poder Executiu i legislatiu d'un país, mentre que el tercer poder de l'Estat, el poder judicial està dins d'un esquema distint, ja que la seua legitimitat no està sostinguda pel vot del poble com els altres dos poders, si no pel fidel compliment de l'exercici de les seues funcions.\nEl poder polític és legítim quan és triat d'acord amb les lleis del país (Constitució). En països democràtics té com sustente la legitimitat atorgada pel poble per mitjà del vot popular (Eleccions). El poder polític és abusiu quan s'excedeix en l'exercici de les seues funcions, avançat en matèries que està dins de l'àmbit dels altres poders. (Intromissió de poders). El poder polític és il·legítim quan utilitza mecanismes no autoritzats per la lleis i s'ensenyoreix del poder governamental (Executiu-legislatiu) sense tenir la legitimitat del poble, atorgada pel vot popular.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "A l'Occident cristià, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals :\n\na l'Església es reconeix un poder espiritual exercit sobre les ànimes, pel que fa a la salvació mitjançant la definició i el manteniment del dogma (tradició, concilis, etc.) en el marc de la religió;\nals sobirans i als poders civils es reconeix el poder temporal, restringit als afers humans i a l'ordre social, i exercit sobre els cossos i els béns.S'han establert dues jurisdiccions separades i han definit les seves respectives jurisdiccions . L'Església ha gaudit però, a l'edat mitjana (doctrina de les dues espases) i a l'època moderna (doctrina dels dos regnes, ultramontanisme), d'una extensió del seu poder en el domini temporal.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En política, polarització és el procés pel qual l'opinió pública es divideix en extrems oposats. També es refereix a les faccions extremes d'un partit polític que guanyen espai o suport dins d'aquest. En qualsevol dels casos, a conseqüència de la polarització, les veus moderades perden poder i influència.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La política agrària descriu un conjunt de lleis relacionades amb l'agricultura nacional i les importacions de productes agrícoles estrangers. Els governs solen implementar polítiques agrícoles amb l'objectiu d'aconseguir un resultat específic en els mercats nacionals de productes agrícoles.\nLes polítiques agrícoles utilitzen metes, objectius i itineraris predeterminats establerts per un individu o un govern amb el propòsit d'aconseguir un resultat determinat, en benefici de l'individu, la societat i l'economia de les nacions en general. Les polítiques agràries tenen en compte els processos primaris, secundaris i terciaris en la producció agrícola. Els resultats poden incloure, per exemple, un nivell de subministrament garantit, estabilitat de preus, qualitat del producte, selecció de productes, ús del sòl o ocupació.\nL'agricultura té grans impactes sobre el canvi climàtic, que s'estima que contribueix entre el 20 i el 25% de les emissions anuals mundials a partir del 2010. A més, l'agricultura és molt vulnerable als impactes negatius del canvi climàtic, com ara la disminució de l'accés a l'aigua, els processos geofísics com l'augment del nivell dels oceans i el canvi climàtic, i els processos socioeconòmics que afecten els agricultors, molts dels quals es troben en condicions econòmiques de subsistència. Perquè la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic siguin efectives, cal implementar una àmplia gamma de polítiques per reduir el risc d'impactes negatius del canvi climàtic en l'agricultura i les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector agrícola.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les polítiques d'identitat també anomenades de reconeixement són posicions polítiques basades en els interessos i perspectives dels grups socials amb els quals la gent identifica. Dit d'una altra manera, les polítiques d'identitat són el desig de buscar reconeixement a través d'algun fet diferencial que provoca discriminació social.\nLes característiques dels grups d'identitat així com les diferencies i límits amb altres grups són fets culturals, per tant depenen de com cada societat interpreti, accepti, i construeixi la realitat.\nExemples de polítiques d'identitat inclouen organitzacions socials basades en l'edat, religió, classe social o casta, cultura, dialecte, discapacitat, educació, ètnia, llengua, nacionalitat, sexe, identitat de gènere, generació, ocupació, professió, raça, afiliació a partit polític, orientació sexual, assentament, habitatge urbà i rural o estatus veterà.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Amb política post-fàctica es fa referència al pensament polític i a l'acció amb forma d'eslògans en què els fets no són al centre de l'atenció. La veritat d'una declaració es basa en l'efecte emocional de la declaració, especialment en interès del propi grup.\nSegons el filòsof i sociòleg Habermas, l'ideal comunicatiu de la Il·lustració requereix arguments de discurs que satisfacin pretensions objectives i ètiques, incloent-hi sobretot fets verificables: validabilitat com a part de la discursivitat. En canvi, en l'anomenada disputa post-fàctica, els fets són negats, desviats d'ells mateixos o la seva objectivitat és diluïda, sense que això tingui cap importància decisiva per al públic objectiu. Decisiu pel grup destinatari de la política post-fàctica és si els models explicatius oferts tenen una proximitat al seu món emocional.Els crítics assenyalen que fins i tot aquest eslògan polític es pot utilitzar malament i fins i tot es pot utilitzar \"post-fàcticament\" per a induir a emocions. El fenomen designat no és nou ni típic del present. Les opinions polítiques basades en punts de vista del món i interessos diferents mai no estan orientades a fets purs, sinó sempre i inevitablement a una perspectiva de percepcions de fets classificats i avaluats segons el seu propi sistema de valors. L'eslògan polèmic post-fàctic es fonamentaria en un realisme ingenu.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La joventut és l'etapa del cicle vital que es troba entre l'adolescència i l'etapa adulta. Dit d'una altra manera la joventut és l'inici o els primers anys de l'edat adulta. La joventut igual que l'adolescència es produeixen una serie de canvis importants i per això també es considera una etapa difícil.\nAl tractar-se difícil i de vulnerabilitat els governs dels diferents països del món apliquen una sèrie de polítiques per tal d'ajudar i/o protegir les persones joves. Aquestes mesures es coneixen com a polítiques de joventut.Les polítiques de joventut són el conjunt de mesures legals i de govern que duen a terme les administracions públiques, en el sentit més ampli del terme, concebudes i adreçades de manera específica al conjunt de població que, en la seva societat, és considerada com a jove.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Porta giratòria, en política, fa referència al fet que una persona que treballa a l'esfera pública passi a treballar per una empresa privada. Aquest moviment de personal produeix un conflicte d'interessos entre les esferes pública i privada. Analistes polítics sostenen que aquest moviment de personal pot provocar en una relació poc sana entre els sectors públic i privat. \nEls governs contracten professionals de la indústria per a la seva experiència en el sector privat, la seva influència professional (amb empreses que el govern intenta regular o bé fer-hi negocis), i/o per obtenir el suport polític de certes corporacions. Per la seva banda, la indústria, contracta gent del govern per obtenir accés a persones clau de l'Estat, per influenciar una legislació favorable a la seva tasca empresarial, o bé per assabentar-se d'allò que succeix al govern. Ex polítics cobren grans retribucions per haver acceptat en el passat que una determinada empresa hagi estat afavorida per un determinat govern.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aquesta és la llista dels Presidents de la República de Libèria, formada per 24 caps d'estat en la història de Libèria. La llista inclou només presidents que juraren el càrrec després de la independència de Libèria el 26 de juliol de 1847. De 1980 a 2006, la presidència fou ocupada tres cops a través d'un cop d'estat, la Primera Guerra Civil Liberiana, i la Segona Guerra Civil Liberiana. Els caps d'estat de Libèria Durant aquests períodes són mostrats en una llista separada. Samuel Doe fou alhora Cap del Consell de Redempció del Poble i President de Libèria, raó per la qual apareix en les dues llistes. D'altra banda Joseph Jenkins Roberts i James Spriggs-Payne ocuparen el càrrec en períodes no consecutius i per això hi apareixen dos cops. Per això hi apareixen 24 presidències, però només 22 presidents. Els colors indiquen el partit polític d'afiliació de cada president.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Primer Ministre de Iugoslàvia o el President del Consell Federal Executiu de Iugoslàvia fou el cap de govern dels diferents estats que han conformat Iugoslàvia al llarg de la història del segle xx, des de la creació del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens l'any 1918 fins a la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia l'any 1992.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El progressisme és una tendència política -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribució de la riquesa. Aquesta corrent política aglutina una sèrie de doctrines filosòfiques, ètiques i econòmiques que persegueixen el progrés integral de l'individu en un ambient d'igualtat, llibertat i justicia, i es considera que reuneix les forces oposades al conservadorisme. En el progressisme com subespectre polític conflueixen diverses doctrines que provenen del liberalisme i el socialisme democràtic .\nEls progressistes persegueixen la llibertat personal i la privilegien sobre la llibertat econòmica, per això fomenten reformes progressives socials, econòmiques, polítiques i institucionals amb les quals pretenen aprofundir en la llibertat de l'individu. Així mateix rebutgen la dicotomia esquerra - dreta per considerar-la desfasada. Els progressistes sostenen que la lluita entre les doctrines capitalistes i les socialistes no tenen sentit en el segle XXI després de la caiguda del mur de Berlín. De la mateixa manera certs progressistes argumenten que malgrat el fracàs del sistema socialista i mentre hi hagi desigualtat, les banderes de l'esquerra tindran vigència. El progressisme com a tendència política és pragmàtic i per tant no es troba en l'espectre tradicional esquerra-dreta, és per això que prefereixen l'ús del gràfic de Nolan com a nou espectre polític. No obstant això, al progressisme de vegades se'l sol emmarcar dins de l'espectre de les esquerres, tot i que alguns sectors de la mateixa esquerra busquen desmarcar-se del progressisme.\nEncara que el terme té precedents de la Revolució francesa, el progressisme contemporani va néixer de les lluites pels drets civils i individuals que donaren vida a moviments socials com el feminisme, l'ecologisme, el laïcisme o la diversitat sexual, entre altres; i és fortament influenciat pel pragmatisme.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant, característic del segle xix. També existeix aquest concepte al món lusòfon amb la forma pronunciamento.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La proscripció (del llatí: proscriptio ) és una identificació pública i oficial de persones o organitzacions catalogades com a enemic públic, enemic del poble o enemic de l'Estat. Sol incloure la pena de mort o de desterrament, i és una paraula de pes polític molt fort. Freqüentment s'utilitza per referir-se a assassinats o persecucions realitzats per l'Estat, però obertament, a diferència d'altres crims d'estat, que se solen realitzar amb discreció o en complet secret, justificats o no per la denominada raó d'estat. La proscripció implica la reclusió o l'eliminació en massa de rivals polítics o enemics personals, i se sol utilitzar en el context de revolucions violentes.\nAquesta condemna va ser molt freqüent a Grècia i Roma.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Realpolitik («política dels fets reals» en alemany) és la política basada en el racionalisme pràctic més que en principis absoluts ètics o ideològics. És una forma de pragmatisme. Hom ha defensat que la realpolitik és imprescindible per a poder realitzar una part dels objectius i ideals, i protegeix contra l'aplicació totalitària de principis per majories absolutes. Queda un dilema ètic entre el realisme del possible, el pragmatisme polític i el cinisme de la realpolitik econòmica que només veu els valors financers sense tenir compte de valors ecològics, culturals o socials.Otto von Bismarck va encunyar el terme complint la petició del príncep Klemens von Metternich de trobar un mètode per a balancejar el poder entre els imperis europeus. El balanç de poders significava la pau, i els practicants de la realpolitik intentaven evitar la carrera armamentista.No obstant això, durant els primers anys del segle xx, la realpolitik va ser abandonada i en el seu lloc es va implementar la doctrina \"Weltpolitik\" i la carrera armamentista va recobrar el seu ritme, donant lloc a la Primera Guerra Mundial. Un dels seus precursors més famosos va ser Nicolau Maquiavel, conegut per la seva obra El príncep. Maquiavel sostenia que l'única preocupació d'un príncep deuria ser la de buscar i retenir el poder, sense importar consideracions ètiques o religioses. Les seves idees van ser més tard expandides i implementades pel Cardenal Richelieu en el seu Raison d'etat durant la Guerra dels Trenta Anys. Ja en uns texts del segle VII-VI aC de l'antiga Grècia s'han trobat traces d'una veritable realpolitik per a resoldre problemes de la realitat quotdiana. L'historiador grec Tucídides, qui va escriure la Història de la Guerra del Peloponès, també és citat com un precursor ideològic de la realpolitik.\nEn alemany, el terme Realpolitik és més freqüentment utilitzat per a distingir a les polítiques moderades o «realistes» de les polítiques de canvi radical. En la política de pactes, quan ningú té majoria, fer realpolitik sembla l'única possibilitat per avançar. Dins d'un mateix partit aquesta situació pot crear tensions entre l'ala pragmàtica (en alemany realos) i l'ala que vol la coherència total amb els principis sense concessions (en alemany fundis).En català, s'ha d'escriure la paraula entre cometes o amb cursiva.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una reserva de domini en un sistema democràtic sorgit d'un sistema dictatorial o d'un procés bèl·lic són aquells àmbit legals, normatius o organitzatius a través dels quals els grups de poder del règim anterior mantenen formes d'intervenció, control o tutela que escapen a la sobirania popular. Les reserves de domini poden ser imposades per la judicatura, els poders econòmics o, majoritàriament, pel poder militar.\nLa reserva de domini pot prendre diverses formes. Una d'elles és que el poder militar es mantingui autònom (pressupostària i/o organitzativament) escapant al control del govern o altres institucions democràtiques; aquesta autonomia pot estar reconeguda en les lleis i/o formar part dels procediments pràctics d'actuació acceptats. Els nivells de reducció de l'autonomia militar i de subordinació de les forces armades al poder civil són un indicador del grau d'irreversibilitat, avenç o estancament dels processos de democratització. Una altra és que el poder militar tingui un paper de tutela efectiva que pot ser amb opcions de dret a veto, participació directa al parlament, govern o institucions reconeguda en les lleis o d'una forma més ambigua a través del reconeixement del seu paper com a garant de les essències nacionals, de la integritat territorial, de l'ordenament legal o dels valors del règim.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La resistència civil és un terme utilitzat per alguns - al costat del terme de resistència no-violenta - per descriure l'acció política que es basa en l'ús de mètodes no-violents per part de grups civils per desafiar a un particular poder, força, política o règim. La resistència civil opera a través d'una crida, pressió i coacció a l'adversari: pot implicar un esforç sistemàtic per soscavar les fonts del poder de l'adversari. Formes d'acció han inclòs manifestacions, vigílies i peticions, vagues, anar de braços caiguts, el boicot i moviments d'emigració, i assegudes, ocupacions i la creació d'institucions paral·leles de govern. Les motivacions dels moviments de resistència civil per evitar la violència estan generalment relacionades amb el context, inclosos els valors d'una societat i la seva experiència de la guerra i la violència, més que a qualsevol principi ètic absolut. Casos de resistència civil es poden trobar al llarg de la història i en moltes lluites modernes, en contra dels governants tirànics i, fins i tot, governs elegits democràticament. El fenomen de la resistència civil s'associa sovint amb l'avanç de la democràcia.Segons un estudi que analitzà la història humana entre els anys 1900 i 2006, les campanyes no-violentes han tingut més èxit que les violentes. Es considera que amb un 5% de la població oposant-hi resistència és suficient perquè un govern deixe de funcionar. Un anàlisi històric realitzat per M.I. Lichback trobà que un 3,5% de la població podria suficient.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La retroversió de la sobirania dels pobles, que problematitzava la legimitat de les autoritats colonials de l'Imperi Espanyol, va ser el principi més destacat tant en les guerres d'independència de les colònies americanes i emprat pels anomenats \"patriotes\" per desmarcar-se de la metròpoli durant la Guerra del Francès. Així doncs, tant a Espanya com a Hispanoamèrica, es pot considerar un principi predecessor al concepte de la sobirania popular, que expressen avui en dia la majoria de sistemes constitucionals al llarg del món, i mitjançant el qual el poble delega les funcions de govern a uns líders tot mantenint la sobirania.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El satyagraha (en sànscrit: सत्याग्रह satyāgraha), traduït lliurement com la \"força de l'ànima\" o la \"força de la veritat\" és una particular filosofia i una pràctica dins de la categoria més àmplia generalment coneguda com a resistència no-violenta o resistència civil. El terme \"satyagraha\" va ser concebut i desenvolupat per Mohandas Gandhi. Ell va desplegar el satyagraha en el moviment d'independència de l'Índia, i també durant les seves lluites anteriors a Sud-àfrica. La teoria de la satyagraha influencià en la lluita de Nelson Mandela en Sud-àfrica sota l'apartheid, en les campanyes de Martin Luther King durant el moviment afroamericà pels drets civils en els Estats Units, i molts altres moviments similars per la justícia social. Una persona que pràctiques satyagraha és un satyagrahi.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència. En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que propugna la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models francès, turc i anglosaxó, però també hi ha models a l'Índia,[4] on l'èmfasi està més en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separació de poders en general. Els propòsits i arguments en suport del secularisme varien àmpliament, des d'asseveracions que és un element crucial de la modernització, fins que la religió i els valors tradicionals són endarrerits i divisius, o fins a l'afirmació que és l'únic garant de l'exercici religiós lliure.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència. És una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, així com parteix del procés de secularització d'una societat. La separació Església-Estat està relacionada amb l'extensió de la llibertat de culte a tots els ciutadans; i, es condiciona a partir d'aquest dret la relació entre l'Estat i l'Església. Ocorre sobretot aquells estats amb religió d'Estat o oficial que afavoreixen legal i/o informalment una religió en detriment de les altres per mitjà del patronat reial o altres accions similars.\nLa idea de la separació entre Església (sigui aquesta anglicana, catòlica, luterana, presbiteriana) i Estat és un fenomen que sorgeix a partir de l'humanisme, durant el Renaixement. Es consolida amb la Il·lustració, per mitjà del corrent filosòfic racionalista, arribant a ser una política oficial durant la Revolució francesa, la Independència nord-americana i les revolucions burgeses que desfan la \"aliança entre el tron i l'altar\".\nActualment, la separació entre l'església i l'Estat es troba plasmada en la major part de les constitucions nacionals, mitjançant l'establiment d'un estat laic. De fet la tendència al món des de l'edat moderna és cap a una secularització de l'Estat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una sessió conjunta, convenció conjunta o reunió conjunta és la reunió de dos grups que sovint exerceixen llurs funcions per separat, en una sessió única o extraordinària amb un propòsit específic. En la majoria dels casos, es refereix a la reunió de les dues cambres d'un parlament o congrés bicameral, com per exemple un Senat i la Cambra dels Diputats.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La política sincrètica fa referència a la política fora del convencional espectre polític dreta-esquerra. La idea principal del sincretisme polític és que agafant posicions polítiques de neutralitat gràcies a la combinació d'elements associats amb l'esquerra i la dreta aconseguir reconciliació.. Aquest hiperònim es defineix per la negació dels dos pols estàndards d'un espectre polític unidimensional donat, es refereix a aproximacions bastant heterogènies.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Sistema Integrat d'Interceptació de Telecomunicacions (SITEL) és un programa informàtic d'interceptació de telecomunicacions gestionat pel Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol. És utilitzat per la Policia espanyola, la Guàrdia Civil i el Centre Nacional d'Intel·ligència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania. Aquesta deixa constància en la constitució que li cedeix el poder a l'estat. Ara el rei esdevé un representant ideològic sorgit de la teoria política liberal, que pot remuntar-se a Locke i Montesquieu (finals del segle xvii a Anglaterra, segle xviii a França).\nFa pertànyer la sobirania a la nació, una entitat abstracta i única, vinculada normalment a un espai físic (la \"terra pàtria\"), a la qual pertanyen els ciutadans presents tant com els passats i futurs, i es defineix com a superior als individus que la componen. El mateix concepte de ciutadà (subjecte de drets, en igualtat de drets amb els altres membres de la nació, i no súbdit o objecte passiu de pertinença a una entitat política que se li imposa) està associat al principi de sobirania nacional. En la teoria clàssica, la sobirania nacional es tradueix en un règim representatiu, perquè la nació no pot governar-se a si mateixa directament (ni tan sols en els sistemes de democràcia directa, donada la impossibilitat de reunir, de fet, la \"nació sencera\"). La simple majoria del poble (concepte també difús, però més equivalent al conjunt dels habitants d'una nació) no és necessàriament la voluntat de la nació, si aquesta és superior als ciutadans individuals.\nEn prendre el cos civil com un cos polític organitzat, amb vida pròpia i necessitats comunes, s'encunya el terme sobirania nacional en la Revolució Francesa (1789), esqueixant l'individu de la capacitat individual de decisió i portant-la al cos nacional. En els debats previs, va ser notable l'aportació de l'abat Sieyès amb el seu pamflet Què és el tercer estat, en què identificava els interessos d'aquest (el tercer estat, o sigui, els no privilegiats; en la pràctica, la burgesia), amb els de la nació francesa. La formulació que es va encunyar en l'article 3 de la Declaració dels Drets Humans i del Ciutadà va determinar que \"tota sobirania resideix essencialment en la nació\". Així, la sobirania nacional es concebrà com una, indivisible i inalienable, que no es pot confondre amb els individus que la conformen.\nEn perfilar així el concepte, l'individu és part de la nació, però aquesta és un tot que no el representa directament. No serà, doncs, automàtica l'aplicació del sufragi universal igual per a tots i amb poder de decisió, tal com es pretendrà amb el concepte de sobirania popular. En la concepció restringida de sobirania nacional, el vot no és un dret de l'individu, sinó que aquesta funció serà reservada per als que reuneixin la dignitat suficient, generalment unida a la riquesa personal (per entendre que estaran més identificats amb els interessos de la nació) i, per tant, es justifica el sufragi censatari.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats. Aquesta forma d'actuació està caracteritzada per la dependència cap a les directrius emanades del centre polític i per la subordinació a aquest primer criteri de la defensa dels interessos del país o del territori.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Swaraj (hindi स्वराज swa- Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. \"auto\", raj \"govern\") pot significar generalment autonomia jurídica i es va usar com un sinònim d'autonomia per part de Maharishi Dayanand Saraswati i més tard per part de Mahatama Gandhi. però aquest terme normalment es refereix al concepte de Gandhi per al Moviment d'Independència de l'Índia de la dominació estrangera. El terme de Swaraj reposa en el govern no jeràrquic sinó en l'autogovern per construcció de la comunitat (community building). Es focalitza en la descentralització política. S. Satyamurti, Chittaranjan Das i Motilal Nehru van estar entre els grups de Swarajistes de la democràcia parlamentària a l'Índia. No es van implementar totalment els conceptes del Swaraj a l'Índia però va servir de model polític.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El síndrome d'Ottinger és un terme utilitzat per la comunicació política per fer referència a un candidat a unes eleccions aparenta el que no és realment per tenir el suport dels electors.El terme és utilitzat per primer cop per l'acadèmic francès Philippe J. Maarek en 1992 a Communication et marketing de l’homme politique. Maarek explica el cas d'un congressista estatunidenc anomenat Richard Ottinger que era candidat en les eleccions al Senat de 1976 per l'estat de Nova York. Va ser assessorat perquè construís una imatge d'acord amb les expectatives dels electors, però sense cap programa polític amb contingut real. Tot i que la campanya fou existosa pel candidat, no va saber defensar-se de les preguntes i crítiques dels seus dos rivals en un debat, la imatge de firmesa que s'havia construït durant la campanya va esvair completament i va perdre les eleccions.\nTot i que el nom de síndrome és en referència de Richard Ottinger, en la realitat, no figurava pas com a candidat a les eleccions al Senat per l'estat de Nova York de 1976 i es creu que fou una equivocació d'en Philippe.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La teoria del Heartland pren el seu nom de la paraula anglesa Heartland, que és usada en geografia per denotar la part central d'un territori. La teoria va ser desenvolupada pel geògraf i polític anglès Halford John Mackinder (1861-1947), i posteriorment per James Fairgrieve, i postulava que el domini d'una àrea concreta d'Euràsia permetria dominar-lo.\nAquesta àrea es troba entre l'Àsia Central i l'Europa Oriental, i està rodejada d'una franja intermèdia on es troben terra i mar. La teoria estableix que en aquesta zona el poder terrestre tindria un avantatge major enfront del domini marítim per la seva inaccessibilitat per mar, l'aprofitament dels ràpids mitjans de transport terrestre i per l'explotació dels recursos de l'àrea. La nació que aconseguís conquerir-la es transformaria en una potència mundial.\nAquesta teoria es va desenvolupar influïda per la fascinació que tenia Mackinder pel creixement del poder rus.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Tercera posició, és el nom que s'aplica als corrents polítics que busquen emfatitzar la seva posició contrària tant al comunisme com al capitalisme, essent antimarxistes i antiliberals, es presenten a si mateixos com més enllà de l'espectre polític que situa als partits polítics a esquerra i la dreta. No obstant això, tots els moviments que han reclamat aquesta qualificació han estat identificats amb el feixisme, promouen polítiques de tall nacionalista i populista, i promulguen una revolució que reivindiqui els valors tradicionals o valors populars que veuen sota amenaça.\nHistòricament va ser la postura que van plantejar tant el feixisme italià, com altres moviments anàlegs (nacionalsocialisme alemany, Falange Espanyola, les JONS de Ramiro Ledesma, la Guàrdia de Ferro romanesa, Rexisme belga ...) sorgits en el període d'entreguerres (1918-1939 ), després de la revolució bolxevic i coincidint amb la crisi del model liberal, tant en política (era habitual titllar a la democràcia liberal com decadent) com en economia (crisi de 1929). S'ha relacionat també amb la doctrina social de l'Església i l'encíclica Quadragesimo anno de Pius XI. També va utilitzar aquesta ubicació el peronisme a Argentina. L'expresident argentí Juan Perón (president de 1946 a 1955, 1973-74) va definir la seva doctrina, com una tercera posició entre capitalisme i el socialisme. En particular, el seu primer govern es va caracteritzar per un híbrid entre el corporativisme i les iniciatives de benestar social. El peronisme no tenia prejudicis racials, però tenia una afinitat cap al nazisme alemany, feixisme italià i una antipatia cap als jueus. Perón se sap que admirar Benito Mussolini i va rebre l'ajuda del dictador feixista d'Espanya, Francisco Franco, durant el seu exili en aquest país.\nEn canvi, no se sol relacionar amb altres moviments posteriors a la Segona Guerra Mundial, com el tercermundisme. De finals del segle XX fins als nostres dies el terme és reivindicat per diferents moviments que etiquetats com a alternatius o nacional-revolucionaris, solen utilitzar com a símbols la Creu celta i el Wolfsangel (a Itàlia). La similitud en el nom amb el moviment intel·lectual i polític denominat Tercera via (d'orientació socialdemòcrata, preconitzat per Anthony Giddens i Tony Blair al Regne Unit), ha estat utilitzat de forma despectiva per Ignacio Ramonet (periodista antiglobalització de França) per observar-hi un paral·lelisme conceptual.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Trànsfuga és una denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les llistes d'un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat. Apartant-se individualment, o en grup, del criteri fixat pels òrgans competents de les formacions polítiques que els han presentat, o havent estat expulsats d'aquestes, pacten amb altres forces polítiques per a canviar o mantenir la majoria governant, o bé dificulten o fan impossible a dita majoria el govern de l'entitat.\nLa moral occidental castiga amb severitat el transfuguisme, encara que des del punt de vista legal és molt difícil d'impedir. Un dels casos més coneguts de transfuguisme a Espanya, els darrers anys, va ser el cas d'Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sáez, antics militants del PSOE, que va provocar el 2003 la dissolució anticipada de l'Assemblea Legislativa de la Comunitat de Madrid.També a l'àmbit valencià va tenir ressò el cas que va envoltar l'ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-portaveu del govern espanyol Eduardo Zaplana, del PP, qui va arribar a l'alcaldia de Benidorm l'any 1991 gràcies al vot d'una trànsfuga del PSPV.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El transversalisme és un corrent ideològic que defensa la no vinculació amb cap tipus d'idea política preconcebuda. Defensa la superació de l'espectre polític clàssic dividit entre esquerra-dreta, bé situant-se més enllà d'ell, bé fagocitant-lo en acollir-lo en el seu si. Els partits transversals defensen que així prenen les propostes més beneficioses per a la societat i per als ciutadans d'un i d'altre costat de l'espectre clàssic.\nA Catalunya, l'exemple més conegut i rellevant d'aquest corrent ideològic és el de la candidatura unitària Junts pel Sí, que es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015, promovent el vot per la independència. Aquesta fou una candidatura transversal perquè integrà partits de centre-dreta (Convergència Democràtica de Catalunya, Demòcrates de Catalunya) i d'esquerres (Esquerra Republicana de Catalunya, Moviment d'Esquerres), a part d'independents provinents d'entitats de la societat civil (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de municipis per la independència, Súmate).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix. El treball pot ser manual o intel·lectual i el seu resultat es contraposa al que es rep com a regal no merescut. Forma part de l'Economia en satisfer necessitats de l'ésser humà i de la societat on habita, directament o indirectament. Habitualment, el treball comporta molèstia, fatiga i tal vegada penalitats i és objecte d’estudi en les ciències econòmiques, en les polítiques, en les socials i jurídiques, principalment.\n\nEtimològicament, el mot treball prové del llatí trǐpalǐare, de trǐpalǐum, instrument de tortura de tres pals que s'utilitzava per a infligir dolor i sofriment. Hi ha altres mots amb significats semblants, però amb algunes càrregues significatives diferents com per exemple: labor, obra, tasca, ocupació, quefer, feina, taleia, producció, entre altres. Les fonts etimològiques són diferents en l'origen de cada mot; el mot treball es pot referir a una obra, un producte, mentre que labor no s'hi refereix. Per Hanna Arendt, la labor és l'activitat que els humans fan per alimentar-se i subsistir, com fan els altres éssers vius, mentre que el treball proporciona riquesa, poder i progrés però comportant danys a la natura.\nEl resultat del treball inclou el producte que es vol vendre a un mercat a canvi de diners i la disponibilitat de fer-lo, que Marx va anomenar-ho força de treball. El treball es concreta en diverses formes, a més de quan comporta retribució: el manteniment i millora de la seguretat i la salut individual, el voluntariat i també tot el que hom fa per sentir-se útil i necessari. L'esclavatge era una mostra de poder en la societat; posseir molts esclaus demostrava ser molt poderós.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'universalisme és una actitud en virtut de la qual es considera una certa visió del món com a radicalment oberta a tots els humans, pobles i ètnies. A nivell religiós, aquest ha estat un dels components característics del cristianisme, de l'islam i del budisme, que són tres religions universalistes. Es contraposa, per exemple, amb el particularisme del judaisme o de l'hinduisme. Referint-se a l'àmbit de la política, l'universalisme tendeix a la unificació de tots els pobles i Estats del món, i amb conseqüència, a l'eliminació dels obstacles que impedeixen les seves relacions mútues.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'universalisme masculí és una concepció del món asexualitzada i homogènia des del punt de vista de l'home (humà mascle). Altrament dit, és un tipus de fals universalisme que inclou \"tots els homes\" i invisibilitza i discrimina la resta de gèneres. És un tipus de discriminació i de violència envers les dones que manifesta el masclisme d'una cultura o societat, especialment de tipus estructural (vegeu micromasclisme). Va ser un concepte clau dels primers feminismes: \"el món és un, els sexes són dos\". Posteriorment, amb el desenvolupament de la teoria feminista i dels estudis de gènere, es va considerar que no calia dividir entre \"home\" i un altre sexe o gènere, ja que això promovia la visió binària dels rols sexuals.Tanmateix, de vegades s'usa per donar èmfasi a visions suposadament \"universalistes\" que inclouen un biaix cognitiu sexista o masclista. Sovint, a la societat occidental s'ha considerat \"universalista\" quelcom que només ho és per a un home heterosexual, ric, blanc i occidental; és a dir, que l'estament és \"universalista masculí, heretosexual, ric, blanc i occidental\" i, en considerar això el punt de vista \"universal\", està sent masclista, homòfob, classista i racista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Universitat Popular (UP) va ser la branca universitària de la Força Socialista Federal, activa a Catalunya des de 1963 a 1968. Comptava amb una organització pròpia i autònoma, amb vinculacions entre les direccions respectives però sense que hi hagués dirigisme d'una per l'altre. Tanmateix, a partir de 1966-1967, va tenir un paper decisiu en la autocrítica de la FSF i va portar a la desaparició d'ambdues a la primavera de 1968.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de «societat perfecta», el mot s'ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Així, en el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d'una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l'entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera.Com a concepte filosòfic, la utopia es pot entendre com un pensament idealitzat amb la funció de criticar l'statu quo, això és, la situació social en què hom viu. La diferència entre «allò que és» i «allò que hauria de ser» marca el terreny de la utopia. En aquest cas, la utopia que proposa un final feliç, una evolució de la societat cap a un futur millor, s'anomena també «eutopia», i la que preveu una deriva vers el pitjor, \"distopia\".Aquesta idea s'ha expressat principalment a través de la literatura utòpica, un gènere en si que narra en general una aventura vers un país desconegut (sovint una illa) on es descobreix la societat ideal.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Visir de la Cúpula (turc otomà: Kubbe Veziri) fou el nom donat pels otomans als membres del diwan imperial que es reunien diversos matins a la setmana a la sala de la Cúpula (així anomenada per ser una sala coberta amb cúpula) del palau de Topkapı a Istanbul. Aquestos visirs eren els kadiaskers de Rumèlia i Anatòlia, el cadi d'Istanbul, el deferdar, el nishandji, els agha dels geníssers, el comandant de la cavalleria i el Kapudan Paixà.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El vot amb els peus és la capacitat de les persones de votar amb els peus, és a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o bé anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com \"una eina per a exercir la llibertat política: l'habilitat de les persones d'escollir el règim polític sota el qual desitgen viure\". Es pot aplicar a persones individuals, col·lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria política positiva (una part de la teoria de l'elecció pública) que pretén que com a mínim hi ha una solució no política, en una governança local, al problema del polissó.\nLa teoria de Tibaut respecte als negocis és semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pràctica és igualment una idealització poc realista. A les seves premisses no té en compte per exemple els costos de desplaçament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producció si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administració fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin òptimament les preferències de tots els ciutadans.Quant a ciutadans individuals, la idea és moure's on hi hagi un govern que agradi més en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui més agradable. A la pràctica podria ser \"tècnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perquè els estats actuals okupen el territori\", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al règim polític volgut. Per això alguns autors proposen fer-ho, com a mínim, a nivell municipal.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Woke és un terme d'origen estatunidenc que fa referència a un estat de consciència sobre les diferents desigualtats i opressions socials i lligat a les polítiques progressistes i de la identitat. Amb la seva extensió ha adquirit un matís irònic o pejoratiu entre determinats sectors, tant entre els conservadors com entre els crítics que hi veuen una forma de pensament únic i de censura. La paraula nasqué lligada al moviment afroamericà pels drets civils com un eslògan que instava a romandre desperts i alerta davant la injustícia i es va popularitzar amb el moviment Black Lives Matter.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Wolf warriors és el nom que a principis de la dècada del 2020 van rebre els diplomàtics de la República Popular de la Xina que seguiren un nou estil més agressiu que allò que havia estat tradicional. El nom ve de la pel·lícula Wolf Warrior, inici d'una nissaga cinematogràfica d'acció comparable amb el que fou Rambo als Estats Units d'Amèrica.L'aparició del terme es produeix a mitjans occidentals arran que la diplomàcia xinesa es mostrara ferma amb països com els Estats Units i Austràlia. Tot i la suposada major agressivitat diplomàtica, la influència exterior xinesa no es produeix ni militar ni diplomàticament, sinó mitjançant el comerç. A més, des de la dècada del 1980, la Xina s'ha caracteritzat per no exportar el seu sistema polític.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets. Quan un monarca abdica, el seu successor hereta el càrrec; si no n'hi ha cap de designat, es passa a un període de regència en el qual una persona assumeix la corona de manera temporal. En certes dinasties, com la japonesa, l'abdicació és més freqüent que en d'altres, en les quals sol ser deguda a circumstàncies extremes com malaltia greu del rei, actes contraris a la llei o situació política de revolta.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Abdul Majid Kubar —en àrab عبد المجيد كعبار, ʿAbd al-Majīd Kuʿbār— (1909-1986) fou un polític libi. Fou primer ministre de Líbia entre maig de 1957 i octubre de 1960.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Abdul Qadir al-Badri (1921-2003) fou un polític libi, primer ministre del país entre juliol i octubre de 1967.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Isaias Afwerki (tigrinya: ኢሳይያስ ኣፈወርቂ) (Asmara, Eritrea, 2 de febrer de 1946) és el primer i actual president d'Eritrea, càrrec al qual accedí amb la independència del país, el 1993.\nEl 1966 es va incorporar al Front per a l'Alliberament d'Eritrea (FLE) i va viatjar a la Xina on va ingressar en l'Exèrcit per a la seva formació. Més tard va ser cofundador del Front Popular per a l'alliberament d'Eritrea, i va ser nomenat secretari general l'any 1987. Després de la independència del seu país, es va convertir en el primer president i va dirigir els enfrontaments armats que es van succeir després amb Etiòpia. Va convertir el FPLE en Front Popular per a la Democràcia i la Justícia (PFDJ) que funciona com a partit únic.\nConsiderat per molts analistes internacionals com un dictador, no ha convocat eleccions lliures des del seu accés a la Presidència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Agència Catalana de l'Aire (ACAIR) és un organisme de la Generalitat de Catalunya previst pel Servei Meteorològic de Catalunya que integra tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un organisme autònom o agència governamental és un organisme públic amb un determinat grau d'autonomia de gestió. Les autoritats reguladores són l'exemple més corrent d'aquest tipus d'organisme. No obstant això la determinació de quines característiques ha de tenir un organisme autònom no és homogènia internacionalment.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Agrupación Herreña Independiente (AHI) és un partit polític nacionalista canari de l'illa canària del Hierro que des de la seva fundació l'any 1979 ha estat sempre el partit més votat de l'illa. Va ser fundat per Tomás Padrón Hernández.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Francesc Aguiló i Pons (Campanet, 1955) fou batle pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa (PSM) de la població mallorquina de Campanet durant cinc legislatures, de 1987 a 2007. El 2009 fou elegit president de la Mancomunitat des Raiguer amb l'oposició del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Encapçalà per primera vegada la candidatura del Partit Socialista de Mallorca el 1987, en les quals aconseguí tres dels onze regidors del consistori. Mitjançant diversos pactes va mantenir la batllia fins al 1999, any en què aconseguí una àmplia majoria absoluta, reeditada el 2003. L'any 2007 decidí no tornar-se a presentar a la batllia. La candidatura del PSM fou encapçalada per Francesc Morell Bibiloni.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Iñaki Aguirre Barañano (Bilbao, 1936) és un economista i polític basc. Llicenciat en la Facultat de la Universitat del País Basc en 1960, fou membre de ROAC, president del Col·legi Basc d'Economistes (1980-1983) i vicepresident del Consell General dels Col·legis d'Economistes de l'Estat (1983-1984). Ha estat president de la Caixa d'Estalvis de Biscaia i assessor d'empreses.\nCom a polític ha militat en el Partit Nacionalista Basc, i fou escollit senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Danial Kenjetàievitx Akhmétov (en kazakh, Дaниал Кенжетaйұлы Ахметов, nascut a Pavlodar el 15 de juny de 1954).\nÉs llicenciat en economia i enginyer de construcció. Fou Primer Ministre del Kazakhstan entre el 13 de juny de 2003 i el 9 de gener de 2007. Fou succeït per Karim Massímov. El seu predecessor havia estat Imangali Tasmagambetov.\nFou Ministre d'indústria, energia, transport i comunicacions entre 2001 i 2003. És ministre de defensa i és general de l'exèrcit del país des del 10 de gener de 2007.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aleksander Józef Skrzyński (1882-1931) jurista i polític, va ser el primer ministre de Polònia entre el 1925 i el 1926. També va ser Ministre de Relacions Exteriors del seu país dues vegades: 1922-1923, i 1924-1926.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Heydər Əlirza oğlu Əliyev (Naxçıvan, 10 de maig de 1923 – Cleveland, 12 de desembre de 2003) fou secretari general del Partit Comunista de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Kommunist Partiyası) i president de l'Azerbaidjan soviètic entre 1969 i 1982, i després de l'Azerbaidjan independent pel Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Azərbaycan Partiyası) des d'octubre del 1993 fins a octubre del 2003, quan el va succeir el seu fill Ilham Alíev, en el que constitueix el primer cas de dinastia política als països sorgits de l'antiga URSS.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ilham Alíev (nom complet en àzeri: İlham Heydər oğlu Əliyev) (Bakú, 24 de desembre de 1961) és el president de l'Azerbaidjan des del 2003. Va succeir el seu pare, Heidar Alíev, que havia presidit el país entre 1993 i 2003. És el líder del Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Azərbaycan Partiyası). Parla àzeri, turc, anglès, francès i rus, i és musulmà xiïta.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Muhammad Allal al-Fassi —en àrab, علال الفاسي, ʿAllāl al-Fāsī— (Fes, 10 de gener de 1910 - Bucarest, 13 de maig de 1974) va ser un polític, escriptor, poeta i estudiós islàmic marroquí. Va fundar el partit nacionalista Istiqlal que era una força política que propugnava la independència del Marroc del colonialisme francès. Va ser professor universitari a la Universitat de Fes el 1932, encara que a l'any següent es va haver d'exiliar del país a causa del seu activisme polític nacionalista.\nVa ser president del Consell Constitucional l'any 1961 i ministre d'afers islàmics el 1962, després de la independència del Marroc. Tanmateix, dos anys després, el 1963, passà a l'oposició.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Fèlix Amat i Parcerisa (Barcelona, 1940 - Premià de Dalt, 2005) fou un polític català. Va cursar la carrera d'enginyeria tècnica i un postgrau a ESADE, però aviat va dirigir els seus passos cap a la política. El 1975 començà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la que formà part del Consell Nacional i del Comitè Executiu, alhora que fou president de la Federació de Barcelona del partit. De 1983 a 1995 va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i va presidir durant dotze anys el Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on va treballar a favor de la descentralització de la gestió municipal.\nDes del districte va promoure la recuperació i l'aprofitament del patrimoni a Can Castelló, Can Ponsic, vil·la Amèlia, Can Sentmenat, els Jardins de la Tamarita, el Parc de l'Oreneta, la carretera de les Aigües o vil·la Joana, i va donar suport a iniciatives culturals i populars com les Jornades de Cant Coral, les Jornades Esportives o les festes majors.\nDurant aquests anys també va ser membre de la Corporació Metropolitana de Barcelona i del Consell de la Mancomunitat de Municipis i de l'Entitat Metropolitana del Transport. Després de la seva etapa al districte de Sarrià-Sant Gervasi, fou director de la Societat Municipal d'Aparcaments de Badalona i executiu d'ACESA i va formar part del comitè executiu de l'Associació Consell de Cent, una entitat que agrupa electes municipals del període democràtic. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona a títol pòstum.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'ambaixador extraordinari i plenipotenciari és el cap d'una missió diplomàtica o ambaixada. Funcionari diplomàtic de primera classe, amb Missió permanent a prop d'un altre Govern, representant de l'Estat sobirà que li envia i, a més, de la persona del seu Cap d'Estat. Antigament, es designava així aquells ambaixadors no residents en missions temporals per diferenciar-los dels ambaixadors normals permanents. Aquesta apel·lació va provocar discòrdies amb aquests últims per les connotacions negatives del terme, que suggerien un rang inferior, per la qual cosa es va estendre aquesta denominació a tots els ambaixadors. L'expressió «plenipotenciari» també està caient en desús, ja que significa la possessió de plens poders per exercir les funcions normals d'un ambaixador.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Narcís d'Ametller i Cabrera (Banyoles, 16 d'abril de 1810 - 2 de novembre de 1877) fou un militar, escriptor, guitarrista i compositor català del s. XIX.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'antimilitarisme és una ideologia contrària a la via armada com a eina de resolució de conflictes. Com a alternatives propugna, per exemple, la no-violència.\nA Espanya, el moviment antimilitarista lluità a favor del reconeixement al dret a l'objecció de consciència al servei militar i, després, a la insubmissió. Amb la professionalització de l'exèrcit, motivada en part pel nombre cada cop més gran d'objectors i insubmisos, el moviment antimilitarista va adaptar la seva estratègia de denúncia amb la campanya d'insubmissió a les casernes.\nActualment els grups antimilitaristes continuen difonent el seu missatge i realitzant campanyes com la contrària a la base militar de l'OTAN a Bétera.\nAlguns dels grups antimilitaristes del país són Milikk, MOC, GANVA, GAMBA i Assemblea d'Insubmisos de Barcelona.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El contraterrorisme o antiterrorisme es refereix a les pràctiques, tàctiques i estratègies de governs, exèrcits i altres grups especialitzats a adoptar mesures contra el terrorisme. El contraterrorisme no és específic a cap àrea o organització i sí que implica a entitats de tots els nivells de la societat. La policia, els bombers i l'assistència mèdica d'emergència tenen projectes especials per a atacs terroristes. Els exèrcits realitzen operacions de combat contra el terrorisme, utilitzant sovint a les forces especials. La creació d'equips especials de contraterrorisme implica a tots els segments de la societat i de variades organitzacions estatals. La falsa propaganda i l'adoctrinament és la base del terrorisme. És així que, comprenent-ne el perfil i funcionament, augmenta la capacitat de contrarestar el terrorisme amb major eficàcia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les Àrees de Govern Local (AGL) de Nigèria, cada àrea del govern local és administrada per un Consell Local de Govern compost per un president que és el Director Administratiu de l'AGL, i altres membres electes que es coneixen com a Consellers.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Asociación Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales (ANEPA) fou una associació del Movimiento Nacional, creada el 1969 per a organitzar conferències i altres actes culturals en el tardofranquisme. El seu president fou Enrique Thomas de Carranza i d'altres membres destacats foren José Ramón Alonso i Pedro Perez Alhama. El 1975 va promoure una associació política, Nueva Política Española, que no va fructificar, i fins i tot van pensar a canviar-li el nom per Asociación Popular Democrática. Tot i el seu fort anticomunisme, es mostraren partidaris d'una democràcia liberal. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 18.113 vots. El 1977 es va integrar en Aliança Popular.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) és un sindicat d'estudiants d'àmbit català.\nNascut l'any 1983, promociona la participació dels estudiants en tots els òrgans de decisió i la defensa dels seus drets davant les administracions, així com la millora de l'educació pública. Va ser la primera associació d'estudiants legalitzada després de la dictadura franquista. Tal com fan molts altres sindicats, utilitza l'adhesió o convocatòria de vaga estudiantil com a mitjà de pràctica política.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Manon Aubry (nascuda el 22 de desembre del 1989 a Frejús) és una política francesa i activista pels drets humans qui representa el partit França Insubmisa. Fins al desembre del 2018 també va ser portaveu de l'ONG Oxfam en qüestions relacionades amb la lluita contra el frau fiscal i les il·legalitats socials. A les eleccions europees del 2019, Manon és la cap de llista de La França Insumisa (LFI) i llavors és escollida copresidenta del grup Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica. Manon és diplomada en afers internacionals i drets de l'home a l'Institut d'Estudis Polítics de París, on l'any 2009 presideix la Unió Nacionals dels Estudiants de França.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'autonomia jurídica (del grec auto i nomos, \"un mateix\" i \"llei\") és la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pròpies.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Eusebio Ayala (Barrero Grande, 14 d'agost de 1875 — Buenos Aires, 4 de juny de 1942) fou un advocat, periodista i polític paraguaià, president del país en dues oportunitats, del 7 de novembre de 1921 fins al 12 d'abril de 1923 i del 15 d'agost de 1932 fins al 17 de febrer de 1936.Durant el seu segon mandat, va tenir lloc la Guerra del Chaco, contra Bolívia. Va ser derrocat per un cop d'estat donat pel coronel Rafael Franco i enviat cap a Buenos Aires, al costat del seu comandant, el general José Félix Estigarribia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En Robert Badinter (París, 1928) és un advocat i polític francès. Es va manifestar i va prendre accions contra la pena de mort a França. De 1986 a 1995 va ser president del Consell Constitucional francès. Des de 1995 és senador pel Partit Socialista, va ser reescollit el 2004, mandat que finalitzarà l'u d'octubre de 2010.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Joyce Hilda Banda (n. 12 d'abril de 1950) és advocada i política de Malawi. Va exercir les funcions de Presidència de la República des del 7 d'abril de 2012, després de la defunció del president Bingu wa Mutharika., fins al dia 31 de maig de 2014", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Marek Marian Belka (Łódź, 1 de gener de 1952) va ser el primer ministre de Polònia des de 2 de maig de 2004 fins al 31 d'octubre de 2005. Durant el seu mandat es va dur a terme la retirada de tropes en l'Iraq.\nMarek Belka és Membre de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Zine El Abidine Ben Ali (àrab: زين العابدين بن علي, Zīn al-ʿĀbidīn ibn ʿAlī) (Hammam Sousse, 3 de setembre de 1936 – Jiddah, 19 de setembre de 2019) va ser un polític tunisià, president de Tunísia entre el 7 de novembre de 1987 i el 14 de gener de 2011, quan va ser deposat per la Primavera Àrab.\nDesprés d'estudiar enginyeria electrònica, va dedicar els seus esforços a la carrera militar, rebent formació a l'acadèmia militar francesa de Saint-Cyr i més tard, la Senior Intelligence School de Fort Holabird dels Estats Units, i acabà sent nomenat Director General de Seguretat el 1958. Durant els conflictes dels anys 70 amb els sindicats, va ser qui va dirigir les actuacions militars del govern en la repressió. Va ser ambaixador a Polònia, ministre i primer ministre amb Habib Burguiba, el qual va deposar en un cop d'estat el 1987, assumint la presidència del país el 7 de novembre i governant de forma dictatorial durant 24 anys.\nVa ser reelegit per última vegada el 25 d'octubre del 2009 obtenint el 89,62% dels sufragis, en unes eleccions amb tots els partits d'esquerra i islàmics prohibits.\nDesprés d'unes setmanes de revolta popular contra el règim, la corrupció i el nepotisme, iniciada després de l'autoimmolació del jove Mohamed Bouazizi, com a protesta, i que es visqué en els mesos de desembre i gener amb un balanç d'almenys 117 morts, Ben Ali abandonà el càrrec el 14 de gener de 2011, fugint a l'Aràbia Saudita, on va viure els darrers anys de la seva vida.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Carl Bildt (Halmstad, Suècia, 15 de juliol de 1949) és un polític suec, primer ministre de Suècia des de 1991 fins a 1994. Fou cap del partit conservador (Moderaterna, els moderats) des de 1986 fins a 1999. Després va ser ministre d'Exteriors entre 2006 i 2014.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Es parla de blanquisme per fer referència a una concepció de revolució socialista, generalment atribuïda al francès Louis Auguste Blanqui, que manté que aquesta hauria de fer-se efectiva per un grup de persones relativament petit però molt organitzat, en forma de conspiració secreta. Un cop assolit el poder de l'estat, aquesta elit podria introduir el socialisme o comunisme. Es considera, doncs, una forma de putschisme (putsch és una paraula alemanya que significa \"cop d'estat\"), és a dir, des del punt de vista que considera que la revolució hauria de prendre forma de cop d'estat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Hans Blix (Uppsala, Suècia, 28 de juny de 1928) és un diplomàtic, alt funcionari internacional i polític del Partit Popular Liberal de Suècia. Va ser Ministre d'Afers Exteriors suec de 1978 a 1979. Blix es feu famós en el període 2002-2003 arran de la seva responsabilitat com a Director de la Comissió de Monitoratge, Verificació i Inspecció de les Nacions Unides a Iraq, els inspectors internacionals que havien de revisar els estocs d'armes de destrucció massives d'Iraq.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Bloc Nacional Jueu (en letó: Ebreju nacionālais bloks) fou una coalició electoral letona a la dècada de 1920, conformada pel Histadruth Hacionith, el Partit Nacional Demòcrata Jueu i el Mizrahí.L'aliança va concórrer a les eleccions de l'Assemblea Constituent de 1920 com a «Bloc Jueu», guanyant cinc escons. Per a les eleccions de 1922 canvià el nom a «Bloc Nacional Jueu», però només obtingué dos escons. Després, el bloc es va dissoldre, amb el tres partits concorrent per separat a les eleccions de 1925. Mizrahí guanyà un sol escó, mentre que la resta no van superar la barrera electoral necessària.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Kjell Magne Bondevik (Molde, 3 de setembre de 1947) és un religiós i polític noruec.\nDes de 1979 és pastor evangèlic luterano, encara que mai ha exercit a temps complet.\nVa ser primer ministre de Noruega de 1997 a 2000 i de 2001 a 2005. Pertany al partit Kristelig Folkeparti (\"Partit Popular Cristiano\"). Actualment no té cap càrrec polític sinó que és el president del Centre d'Oslo per a la Pau i Drets Humans.\nKjell Magne Bondevik és membre del Club de Madrid i Membre Honorari de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Thomas Yayi Boni (n. en Tchaourou, Benín el 1952) és l'actual president de la República de Benín. Després de guanyar la segona volta de les eleccions presidencials celebrada el 19 de març de 2006, Boni va jurar el seu càrrec el 6 d'abril, succeint com a president al veterà polític Mathieu Kérékou. El setembre de 2021, Patrice Talon i Thomas Boni Yayi, aliats polítics que s'han convertit en enemics íntims, es van reunir al Marina Palace de Cotonou. Durant aquest enfrontament, Thomas Boni Yayi va presentar a Patrice Talon una sèrie de propostes i sol·licituds, relacionades en particular amb l'alliberament de \"detinguts polítics\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Houari Boumédiène (àrab: هواري بومدين, Hwārī Bū-Madyan) (Guelma, 23 d'agost de 1932 - Alger, 27 de desembre de 1978) fou un polític algerià, president del seu país entre 1965 i 1978.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Venceslau Brás Pereira Gomes (Brasópolis (llavors São Caetano da Vargem Grande), 26 de febrer de 1868 — Itajubá, 15 de maig de 1966) va ser un advocat i polític brasiler; president de Brasil entre 1914 i 1918, amb un petit allunyament d'un mes el 1917 per una malaltia. El seu vicepresident va ser Urbano Santos da Costa Araújo.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "John Cabell Breckinridge (Lexington, (Kentucky), 1821-1875) fou un polític sudista nord-americà. Fou representant per Kentucky al Congrés el 1851 pels demòcrates, fou vicepresident dels Estats Units amb James Buchanan (1856-1860). Derrotat a les eleccions presidencials del 1860 per Abraham Lincoln, fou senador per Kentucky, però en fou expulsat per forçar el seu estat a unir-se a la Confederació. General de l'exèrcit confederat, lluità a Shiloh, Vicksburg, Wilderness i Shenandoah, i fou el darrer secretari (ministre) de guerra. S'exilà a la Gran Bretanya, però tornà el 1868, i es dedicà a fer d'advocat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Prescott Sheldon Bush (Columbus, 15 de maig de 1895 – Nova York, 8 d'octubre de 1972) va ser un polític estatunidenc, senador republicà per Connecticut i un executiu bancari de Wall Street amb Brown Brothers Harriman. El seu fill, George H. W. Bush, i el seu net George W. Bush serien més tard Presidents dels Estats Units.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Jerzy Karol Buzek (Smilowitz, 3 de juliol de 1940) és un enginyer i polític polonès, que va ser Primer Ministre de Polònia entre 1997 i 2001. Del 14 de juliol de 2009 al 17 de gener de 2012 fou President del Parlament Europeu en substitució de Hans-Gert Pöttering.\nEstà casat amb Ludgarda Buzek i és pare de l'actriu Agata Buzek.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La calúmnia consisteix a imputar un delicte a una persona tot i tenir coneixement que és una falsedat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Assemblea del Poble (en llengua àrab مجلس الشعب: Majlis aix-Xab) és la cambra baixa el parlament bicameral d'Egipte. És la cambra més important en les funcions legislatives en comparació amb la cambra alta, el Consell de la Xura. D'acord amb la constitució d'Egipte, una llei separada ha de determinar el nombre total dels membres electes de l'Assemblea, tot i que no poden ser menys de 350. En l'actualitat, n'hi ha 444, de membres electes, a més de 10 membres designats pel president de la República. El país està dividit en 222 circumscripcions electorals; cada circumscripció elegeix dos membres, sempre que almenys un sigui un camperol o un treballador; per llei, almenys la meitat de l'Assemblea ha de ser integrada per treballadors i camperols. Els membres de l'Assemblea hi són elegits per períodes de cinc anys, tot i que pot dissoldre's per ordre presidencial. Tots els seients de l'Assemblea s'han de renovar en cada elecció segons el mètode d'escrutini uninominal majoritari.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Héctor José Cámpora (Mercedes, Buenos Aires, Argentina, 26 de març de 1909 - Cuernavaca, Mèxic, 19 de desembre de 1980), anomenat afectuosament El Tío (\"L'Oncle\"), va ser un polític i odontòleg argentí. Va ser president de la Nació durant 49 dies l'any 1973.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una candidatura és el conjunt de candidats que, constituint una llista, es presenta en una circumscripció electoral per un partit polític, coalició de partits o agrupació d'electors, d'acord amb els criteris i requisits fixats per la llei.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Luís Carbonell Fuster (Massalfassar, L'Horta, 16 de febrer de 1900, Massalfassar, L'Horta, 6 de març de 1981), conegut com a Luís el de la mestra, fou alcalde de Massalfassar i diputat a les Corts Espanyoles del 16 de març de 1943 al 24 d'abril de 1946 a la legislatura 1943-1946 en l'apartat d'organització Sindical subsecció Obrer del Sindicat Nacional de Fruits i Productes Hortícoles, elegit a les eleccions del 16 de març de 1943, de professió era llaurador.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Andrés Héctor Carvallo Acosta (Asunción, 8 de novembre de 1862 - Asunción, 16 d'agost de 1934) va ser un polític paraguaià, President del Paraguai a principi del segle XX (1902), així com un dels fundadors del Partit Colorado.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català. Assumí internament la presidència del FC Barcelona durant els darrers mesos de la guerra civil.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Democratic Centre (croat: Demokratski centar, DC) és un partit polític de Croàcia.\nEl partit fou fundat l'any 2000 per Mate Granić, que abandonà la Unió Democràtica Croata (HDZ) després de perdre les eleccions legislatives i la derrota a les eleccions presidencials. DC es proclamà com la versió moderada de HDZ. El 2003 obtingué 1 ministeri al Govern Croat.\nEl líder del partit és Vesna Škare Ožbolt i té un representant al Parlament Croat.\nA les últimes eleccions legislatives croates, el 23 de novembre del 2003, una aliança del Partit Social Liberal Croat i el Centre Democràtic aconseguí el 4% del vot popular i 3 de 151 diputats. Un d'aquests diputats pertany al DC. A les eleccions de 2009, però, van perdre l'escó.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El centreesquerra és l'espectre polític on s'ubica a les formacions polítiques d'esquerra moderada, allunyades de les denominacions d'esquerra revolucionària o del comunisme. Les ideologies típiques de centreesquerra a Occident, i especialment a Europa, són la socialdemocràcia, la tercera via i el socioliberalisme. L'ecologisme o la democràcia cristiana podrien estar inclosos en el centreesquerra depenent del país, però no ocorre sempre. En el cas dels Estats Units, a diferència d'altres països, el liberalisme sol ser posicionat al centreesquerra, degut a la preponderància del conservadorisme i l'ultra-conservadorisme en aquell país. En el cas de les coalicions electorals o parlamentàries, el centreesquerra identificaria al conjunt de formacions de centre i d'esquerra. Als Països Catalans les formacions més destacades d'aquesta ideologia són PSC-PSOE, PSPV-PSOE i PSIB-PSOE.\nEl terme centreesquerra va néixer a principis del segle xx per descriure les ideologies polítiques relativament properes al socialisme però amb influència capitalista, encara que a partir de l'època de la caiguda del Mur de Berlín ha estat usada més pels promotors del \"capitalisme amb rostre humà\" o el \"capitalisme popular\", i ha reemplaçat així al terme \"esquerra moderada\".\nLa majoria de les forces polítiques de centreesquerra són socialdemòcrates; molts d'aquests partits (com el Partit Laborista del Regne Unit) en els seus orígens defensaven l'anomenat \"Socialisme democràtic\", que era la transició pacífica i gradual a una economia socialista dins del sistema democràtic dels països occidentals capitalistes (en oposició al canvi violent i revolucionari acompanyat de dictadura que suposava el comunisme).\nNo obstant això, amb el pas del temps aquestes forces van començar a renunciar a l'objectiu de socialitzar l'economia quan es va fer evident el fracàs de l'economia centralitzada als països comunistes, i la caiguda del Mur de Berlín va accelerar el procés pel qual els partits socialistes democràtics renunciaven al marxisme i acceptaven l'economia de lliure mercat.\nLes principals característiques de centreesquerra en els països occidentals (principalment a Europa) són les següents:\n\nDefensa de l'economia mixta com a model econòmic viable, coincidint ideològicament amb el centredreta.\nReducció dels impostos i rebuig a retallades fiscals molt grans.\nMajor despesa pública de la que està disposat a permetre el centredreta, especialment en programes socials, tot i que molts economistes de centreesquerra s'oposen a caure en excessos en la matèria. Menor que la defensada per l'esquerra.\nProcurar no caure en dèficit fiscal.\nExtensió dels programes socials amb visió paternalista.\nRegulació estricta dels mercats, per evitar abusos de l'empresa privada i defensar el consumidor.\nLegislació laboral més rígida i proteccionista.\nLliure comerç internacional, encara que alguns sectors de centreesquerra posen moltes restriccions als acords de lliure comerç i s'inclinen per un cert proteccionisme moderat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Centristas de Ourense va ser un partit polític gallec l'àmbit del qual d'actuació era la província d'Ourense. Va sorgir el 1983 de la desintegració de la Unió de Centre Democràtic, agrupant a alcaldes i regidors de la província. Fundat per Eulogio Gómez Franqueira, entre els seus dirigents va estar Victorino Núñez. Va formar part de Coalició Gallega i en aquesta formació acabaria integrant-se.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Chen Shui-bian (Tân Chúi-píⁿ n. 1950) advocat i polític, va ser el president de la República de la Xina a Taiwan des del 20 de maig de 2000 fins al 20 de maig de 2008. Reelegit en les eleccions de 2004, va abandonar el càrrec al final del seu segon mandat, en l'any 2008, a causa de la limitació constitucional de dos mandats. També fou l'alcalde de Taipei del 25 de desembre de 1994 al 25 de desembre de 1998.\nConegut popularment com A-bian (阿扁, Ābiǎn), la seva pujada al poder, com a candidat del Partit Democràtic Progressista (PPD), va posar fi a més de cinquanta anys de govern del partit nacionalista xinès Kuomintang a Taiwan.\nEl dia 11 de setembre de 2009 fou condemnat a cadena perpètua per corrupció.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Richard Bruce \"Dick\" Cheney (Lincoln, 30 de gener de 1941) és un polític i empresari estatunidenc. Va ser el 46è Vicepresident dels Estats Units durant el mandat de George W. Bush (2001-2009). Prèviament va ocupar el càrrec de Secretari de Defensa durant la major part de la presidència de George H. W. Bush (entre 1989 i 1993).Cheney va representar Wyoming a la Cambra de Representants de 1979 a 1989. Va abandonar momentàniament la política per presidir la corporació petroliera Halliburton (1995-2000).Actualment, Dick Cheney es troba retirat tant de la vida política com del món dels negocis.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Chaudhary Charan Singh (1902-1987) va ser el cinquè primer ministre d'Índia. Va governar entre el 1979 i el 1980.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Es coneix com a cinturó roig aquells municipis al voltant de Barcelona, per això cinturó, on s'havia votat majoritàriament el PSC, o altres partits d'esquerra (i per això roig), des de la restauració de la democràcia espanyola. Tot i així, durant els darrers anys el suport a aquests partits ha anat minvant en aquests municipis per altres partits d'una adscripció més dretana i alhora més clarament espanyolista.A les eleccions municipals del 2019 es reverteix aquesta tendència amb majoria absoluta del Partit dels Socialistes de Catalunya a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Cornellà de Llobregat, entre d'altres.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una circumscripció o districte electoral en unes eleccions o un sistema electoral és el conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d'escons.\nLes circumscripcions no són sempre homogènies:\n\nEn les eleccions al Parlament Europeu les circumscripcions són d'àmbit estatal i regional.\nEn les generals espanyoles i les presidencials franceses, d'àmbit provincial i departamental, respectivament.\nEn les eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Valencianes, d'àmbit provincial.\nEn les eleccions al Parlament de les Illes Balears d'àmbit insular.\nEn les eleccions locals, d'àmbit municipal.\nEn les eleccions al Consell General d'Aran la circumscripció és el terçó.\nEn les eleccions al Consell General d'Andorra el sistema de vot paral·lel fa que, al mateix temps, hi hagi una circumscripció nacional i 7 circumscripcions parroquials", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Rafael Closas i Cendra (Barcelona 1895 - 1956) fou un advocat i polític català\nFill de Rafael Closas i Vives i de Josefa Cendra i Rexach. Casat amb Teresa Lluró i Gutierrez, pares de l'actor Albert Closas i Lluró. Milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga i fou membre de la comissió executiva que organitzà la Conferència Nacional Catalana de 1922, d'on sorgí Acció Catalana, partit al que es va afiliar. Col·laborà a La Publicitat i a Revista de Catalunya.\nVa ser un dels advocats defensors dels acusats pel Complot del Garraf, l'any 1925.\nEl 26 de setembre de 1936 fou nomenat conseller sense cartera del govern de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França, però tornà a Barcelona el 1945.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Coalició per Aragó (CA) és una coalició política que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979. Estava formada pel Partit Socialista d'Aragó (PSA) i el Partit Social Demòcrata Aragonès (PSDA). Va obtenir un total de 19.220 vots, el 3,97% de la província de Saragossa, l'1,12% de la província d'Osca i el 0,74% de la província de Terol, i cap diputat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La comandància (郡 en pinyin: jùn) fou un històric nivell administratiu de la Xina. Durant la Dinastia Zhou (c. 1046-256 aC), és un nivell per sota d'un districte (縣/县). Qin Shi Huang (221-210 aC r.), qui unificà els diversos regnes combatents en un gran imperi súper-centralitzat, va invertir la jerarquia i les comandàncies passaren a superiors que els districtes. Durant la Dinastia Han (CE 202 - 220 aC), la comandància va esdevenir la unitat bàsica de l'administració governamental local, cada comandància es dividia en comtats. Quan un subordinat i semiautònom regne s'abolia, se substituïa per un o diverses comandàncies directament sota el control del govern central. Les Dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907) dinasties aboliren les comandàncies i les reemplaçaren amb zhou (州) o prefectures.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una comissió del Congrés és una suborganització legislativa del Congrés dels Estats Units que s'ocupa d'una tasca en qüestió (en lloc d'encarregar-se de les tasques genèriques del Congrés). Els membres d'una comissió adquireixen coneixements especialitzats dels temes sota la seva jurisdicció. Com a «petites assemblees» que són, les comissions supervisen les operacions del govern, identifiquen àmbits que podrien necessitar revisió legislativa, reuneixen i avaluen informacions i emeten recomanacions al Congrés.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En els EUA, un comitè d'acció política (en anglès: Political Action Committee o PAC) és el nom comunament utilitzat per a designar, amb independència de la seva grandària, una organització privada amb el propòsit d'ajudar o interferir en les eleccions i encoratjar o desanimar l'adopció de certes lleis.\nLes condicions que determinen si una organització està classificada com PAC, són establertes per les lleis estatals i federals. Així, sota la llei en les campanyes electorals federals (Llei Federal de Campanyes Electorals), una organització rep la condició de \"comitè polític\" si rep subvencions o fa que les seves despeses passen dels 1000 dòlars, això amb la finalitat d'influir en una elecció federal.\nQuan un grup d'interès vol involucrar-se directament amb l'electorat, es crea un comitè d'acció política. Aquesta PAC recull i rep diners dels membres del grup de pressió, cosa que li permet, en els interessos d'aquest grup, contribuir financerament a les campanyes polítiques.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Comitè d'Estat Major (Military Staff Committee) és un òrgan del Consell de Seguretat de l'ONU conformat per representants militars de les cinc potències amb dret de veto. D'acord amb l'article 47 de la Carta de les Nacions Unides, la seva tasca consisteix a «assessorar i assistir el Consell de Seguretat en totes les qüestions relatives a les [seves] necessitats militars».\nLa seva presidència va rotant mensualment entre els cinc membres que el componen.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Congrés de la República del Perú o Congrés Nacional del Perú, és l'òrgan que assumeix el Poder Legislatiu en la República del Perú, ocupant una posició principal dins de l'Estat Peruà. És, des de 1995, un congrés unicameral puix que està conformat per una sola cambra legislativa de triats per districte múltiple (per cada departament d'acord amb la població electoral) per a un període de cinc anys, coincidint amb el període presidencial. L'actual congrés es va instal·lar el 26 de juliol del 2016 i exercirà funcions fins al 26 de juliol del 2021.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Consell Nacional Català, Catalan National Council, és una organització d'àmbit internacional fundada com a resultat de la Conferència Nacional Catalana de Mèxic de 1953, on participaren representants procedents de tot Catalunya i en certa manera va ésser la represa del Consell Nacional de Catalunya, creat el 1940, a Londres. Fou constituït per un consell general, amb representants de diverses tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic.\nHa incidit diverses vegades a l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a la UNESCO, al Consell d'Europa, etc. Compta amb delegacions a EUA (Nova York, Los Angeles i San Francisco), Anglaterra (Londres), Israel (Caesarea), Bèlgica (Brussel·les), Mèxic (Mèxic DF), l'Argentina (Buenos Aires), França (París), Alemanya (Berlín) i Suïssa (Zuric), entre altres. També ha mantingut negociacions directes amb diferents governs i ambaixades occidentals.\nTingué com a primer president Salvador Armendares i Torrent i com a secretari general Miquel Ferrer Sanxis, però a la mort d'Armentares el 1964 la presidència restà vacant. El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es feu càrrec de la secretaria general. Mantingué a l'exili una presència important a través de les Conferències Nacionals de Mèxic (1963) i Avinyó (1969), treballà per la difusió internacional de les reivindicacions catalanes en moments no gens fàcils, promogué els Aplecs de Toluges de 1965 i edità els butlletins del Servei d'Informació Nacional Català (SINC). Després de la mort d'en Batista i Roca, n'assumí la presidència Joan Lucas i Masjoan i, després de la seva mort i fins a l'actualitat, Carles Camins i Giménez n'és el president.\nEn l'actualitat el Consell Nacional Català està duent a terme, entre altres activitats, campanyes d'afirmació nacional i gestions internacionals per tal d'aconseguir un referèndum d'autodeterminació que doti d'Estat propi la Nació Catalana.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Consell Nòrdic de Ministres, fundat el 1971, és l'òrgan de col·laboració oficial dels governs nòrdics en el marc de la cooperació nòrdica. La seva seu es troba a Copenhaguen. No s'ha de confondre amb el Consell Nòrdic malgrat els importants vincles entre les dues organitzacions: el Consell de Ministres fa de pont entre els respectius governs dels estats nòrdics, mentre que el Consell Nòrdic en reuneix els parlaments.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Consell Suprem de la República de Geòrgia, també conegut com a Soviet Suprem de la República de Geòrgia (en georgià: საქართველოს რესპუბლიკის უზენაესი საბჭოს) va ser el primer parlament nacional de la república de Geòrgia a l'era post-soviètica (entre 1990 i 1992). Les eleccions parlamentàries del 28 d'octubre de 1990 foren les primeres democràtiques i multipartidàries al Caucas. Els presidents del Consell Suprem entre 1991 i 1992 foren Zviad Gamsakhurdia, (primer president democràticament electe) i Akaki Asatiani. El primer vicepresident del Consell Suprem va ser Nemo Burchuladze. Després del cop d'estat del 22 de desembre de 1991 al 6 de gener de 1992, el Consell Suprem, el govern i el president Gamsakhurdia van ser obligats a abandonar Geòrgia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El consociativisme (adaptació de l'anglès consociationalism) és una forma de govern que es dona en els sistemes polítics democràtics en què les societats estan dividides en diferents nacions sota un mateix estat, com per exemple Bèlgica. Consisteix a repartir el poder polític de manera que la majoria lògica operi tenint en compte la majoria però alhora també les minories ètniques, lingüístiques o religioses de diferents grups socioculturals o nacionals. Així, les institucions polítiques del país estan compostes per percentatges equitatius a partir de les sensibilitats existents.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "John Calvin Coolidge (4 de juliol de 1872 a Plymouth, Vermont, Estats Units- 5 de gener de 1933) va ser president dels Estats Units entre el 3 d'agost de 1923 i el 3 de març de 1929. Anteriorment al càrrec va ser advocat, funcionari, governador de l'estat de Massachusetts i Vicepresident durant la presidència de Harding. En morir el President Harding, va assumir la presidència, i després va complir un altre període com a President electe.\nEl seu mandat destaca pel creixement econòmic, lligat a la innovació en les comunicacions i la rebaixa general dels impostos sobre la majoria de la població. Per contra, va protagonitzar un període de relatiu aïllacionisme exterior.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Jeremy Bernard Corbin (Chippenham, Anglaterra, 26 de maig de 1949) és un polític britànic. Fou el líder del Partit Laborista del Regne Unit i el líder de l'oposició entre el 12 de setembre de 2015, en substitució d'Ed Miliband i el 4 d'abril de 2020, quan fou substituït per Keir Starmer. És membre del Parlament del Regne Unit per Islington (Londres) des del 1983. La seva gestió de diversos afers interns, com ara al·legacions d'antisemitisme i la gestió del Brexit, va generar un corrent crític important que, al febrer del 2019, es va escindir creant una nova entitat de tendència centrista, el Grup Independent.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre laboral, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.\nA diferència del corporativisme gremial clàssic, l'actual corporativisme és una doctrina que defensa un sistema econòmic basat en la unificació, mitjançant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, laborals, professionals, etc. És una forma d'organització socioeconòmica per part de règims nacionalsocialistes, i que feu èmfasi en el sindicat i l'economia planificada.\nEl terme ha de distingir-se del que s'usa amb sentit pejoratiu per a designar qualsevol política intervencionista d'un govern dissenyada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per «corporació» la seua altra accepció terminològica que refereix a les societats anònimes característiques dels sistemes capitalistes moderns.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Thomas Bryant \"Tom \"Cotton (13 de maig de 1977, Dardanelle, Arkansas, Estats Units) és un polític estatunidenc, membre del Partit Republicà, senador d'Arkansas al Senat dels Estats Units des de 2015. Recentment ha estat involucrat en un escàndol relacionat amb la seva campanya del 2020 quan va fer una campanya per la seva \"experiència com a guàrdia de l'exèrcit\", però no en tenia cap.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Maurice Couve de Murville (Reims, 24 de gener de 1907 – París, 24 de desembre de 1999) fou un polític francès, partidari de Charles de Gaulle, sota la presidència del qual ocupà els càrrecs de Ministre d'Afers Exteriors (1958-1968), Ministre d'Hisenda (1968), i Primer Ministre (1968-1969).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i polític català, era casat amb la filla del polític Amadeu Hurtado. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou militant d'Acció Catalana i un dels caps de la Societat d'Estudis Militars. El 1931 fou el primer director general d'indústries de la Segona República Espanyola. Després fou president del Consell Superior d'Indústria el 1932-1933, del Patronat de Turisme de la Generalitat de Catalunya (1933-34) i del Consorci de la Zona Franca (1936). En esclatar la guerra civil espanyola fou enviat a França pel president Lluís Companys per tal d'informar a l'aleshores ministres de finances francès, Vincent Auriol, de l'abast de la revolta militar.\nDurant la guerra fou enviat a Txecoslovàquia per tal de comprar armament bèl·lic amb el general Sanjuan, però fou detingut per la Gestapo a Colònia. Alliberat al cap d'un mes gràcies a les gestions d'Amadeu Hurtado, es va exiliar a Perpinyà, on va mantenir una dilatada correspondència amb Lluís Nicolau d'Olwer, i va participar en nombroses iniciatives culturals, com la fundació de la revista Quaderns de Perpinyà i participà en la Setmana d'Estudis Catalans (1947) de Prada de Conflent, i en el Patronat de Cultura Popular Catalana.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ousseynou Darboe (8 d'agost de 1948) és un advocat i polític gambià, ex vicepresident del Col·legi d'advocats de Gàmbia, defensor dels drets humans, que el 1995 fou detingut pel règim militar de Yahya Jammeh i després alliberat, i el 1996, al front del Partit de la Unitat Democràtica, es va enfrontar a les eleccions presidencials a Jammeh, obtenint més del 35% dels vots. El seu partit va obtenir l'any següent vers el 34% dels vots, però només 7 escons. El 2001 quasi es va repetir el resultat a les presidencials (vers el 33%) però el 2002 el seu partit no va participar en les legislatives. Aquest mateix any fou detingut, acusat d'instigar la mort d'un membre del partit del president, però el judici s'ha anat ajornant. El novembre de 2021, la Comissió Electoral Independent (CEI) valida la candidatura d'Ousanou Darboe per a les eleccions presidencials del 2021-22. El 14 de desembre de 2021, Ousainou Darboe va demanar al Tribunal Suprem que anul·lés la proclamada reelecció del president sortint Adama Barrow a les eleccions presidencials de 2021.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En Victor Dejeante (París, 28 de desembre del 1850 - París, 7 de desembre del 1927) fou un sindicalista i polític francès que va fundar la Société générale des ouvriers-chapeliers de France, un dels sindicats que s'integrarien en el Secretariat Nacional del Treball, que més endavant es convertiria en la Confederació General del Treball (CGT). La CGT és actualment un dels sindicats més grans de França.\nEn Victor Dejeante va inscriure's inicialment com a membre del POSR i va viure les successives fusions del partit, passant amb ell a formar part del ACR, del PSR, del PSdF i finalment de la SFIO. Va ser un dels diputats més actius del departament del Sena en els dos mandats en què va obtenir escó (1893-1919 i 1924-1927).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La democràcia orgànica va ser l'autodenominació del règim polític dictatorial imposat pel general Franco des de l'any 1942 fins a l'època de la transició democràtica. No acceptava el sufragi universal, ni els partits polítics. Imposà un sindicat vertical únic, que incloïa els obrers, els patrons i totes les branques de la producció. El poder polític residia en el cap d'Estat, mentre que les Corts, on eren representats els municipis, els caps de família i l'anomenat sindicat vertical (en realitat, l'esmentat sindicat horitzontal), col·laboraven en l'elaboració de les lleis.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Dennis de Jong (Delft, 22 de maig del 1955) és un polític neerlandès que des del 2009 és parlamentari europeu pel Partit Socialista, que forma part del partit europeu Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Departament d'Estat dels Estats Units (United States Department of State en anglès) és el ministeri d'afers exteriors dels Estats Units d'Amèrica, dirigit pel Secretari d'Estat. Té la seu a la ciutat de Washington DC. Té la missió de promoure i mostra valors democràtics i actuar per a un món on regna pau i prosperitat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les Províncies del Camerun es divideixen en 58 divisions o departaments (départements). Les divisions se subdivideixen en sot-divisions de districtes (arrondissements) i districtes. Les divisions s'enumeren a continuació, per província.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El despotisme és una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut. En la seva forma clàssica, un despotisme és un estat on una sola persona, anomenada dèspota, té tot el poder i autoritat, i tots els altres es consideren el seu servents. Aquesta forma de despotisme fou la primera forma coneguda d'estat i civilització; el faraó d'Egipte és un exemple del Dèspota clàssic.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.\nEl mateix nom va ser utilitzat dins de la Confederació Alemanya del Nord i l'Imperi d'Alemanya fins a 1945.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Durant la vigència de la Constitució de Cadis, el període anterior a la divisió territorial en províncies, Catalunya era representada per una sola diputació provincial: la Diputació Provincial de Catalunya.Sota l'autoritat del capità general Lacy, es va substituir la Junta Superior per la Diputació Provincial de Catalunya, que es va constituir el 30 de novembre de 1812 i que l'any següent va reclamar a les Corts espanyoles la simbòlica Casa de la Diputació.\nAmb el retorn de Ferran VII i la restauració de l'absolutisme l'any 1814, van desapareixent les institucions sorgides de la Constitució de Cadis, entre les quals la Diputació Provincial de Catalunya, que va ser recuperada l'any 1820 a l'inici del Trienni Constitucional.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Distensió és un terme usat en la diplomàcia. Ens indica un període de treva en un enfrontament entre estats, quan el conflicte encara no ha estat resolt i entra en un període de relaxament.La treva obtinguda, per tant, és de caràcter temporal. Cap dels dos estats ha arribat a un acord, ni tampoc assegura que les relacions no tornaran a empitjorar. Aquest terme va adquirir gran importància en conflictes com La Guerra Freda en les fases menys tibants.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Dragan Đokanović (en serbi:Драган Ђокановић), (Sarajevo, 1958), és un polític serbi de Bòsnia, doctor de medicina. És el president del Partit Democratic dels Federalistes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un doble mandat és el pràctica en què una mateixa persona ocupa més d'un càrrec electe o públic alhora.\nPer exemple, si un candidat és elegit alcalde d'un poble o guanya un escó en una col·lectivitat en una elecció, i després la mateixa persona guanya un escó en l'assemblea legislativa estatal o provincial en una altra elecció general, es tracta d'un doble mandat.\nA vegades, la llei prohibeix el doble mandat. Per exemple, als estats federals, les persones que ocupen càrrecs federals no poden ocupar-ne d'estatals. Als estats amb separació de poders, els membres dels braços executiu, legislatiu i judicial són diferents, ja siguin càrrecs electes o no. Als estats amb assemblees bicamerals, no es pot ser membre d'ambdues cambres alhora. El titular d'un càrrec que sigui elegit a un altre en què el doble mandat estigui prohibit ha de deixar el càrrec que té o rebutjar el nou.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La dreta alternativa (abreujat i conegut en anglès com alt-right) és una ideologia de dretes que es presenta com a alternativa al conservadorisme tradicional estatunidenc. Es diu que el terme va ser encunyat pel professor Paul Gottfried en una carta al Club H. L. Mencken, popularitzant després el seu ús el president del National Policy Institute i fundador de la revista Alternative Right, Richard Spencer.Encara que no hi hagi posicions oficials definides, és un moviment al qual diferents autors li assignen trets com ara el suprematisme blanc i el nativisme polític. Arran de les eleccions presidencials del 2016 la majoria dels seguidors han donat suport al candidat del Partit Republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump. Hi ha a més un tret associat als membres de l'alt-right que és el gust fetitxista per les dones ètnicament asiàtiques.Abans de començar a fer-se'n ressò pels mitjans de masses, les idees eren compartides sovint mitjançant mems en fòrums en línia com 4chan. Un dels considerats difusors més destacats és Milo Yiannopoulos.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'efecte cobra, en política econòmica, es produeix quan un intent de solució a un problema en realitat empitjora la situació. Aquest terme s'utilitza per il·lustrar les causes de les iniciatives polítiques i econòmiques desencertades. El terme efecte cobra s'origina d'una anècdota datada en l'època del mandat britànic a l'Índia. El govern britànic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ideà una manera d'exterminar la població de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la població va començar a criar cobres per després matar-les i rebre la compensació econòmica. El govern cancel·là aquest programa quan s'adonà del frau; com a conseqüència, les serps criades restants foren alliberades, perquè deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblació de cobres.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les Eleccions a l'Assemblea de Còrsega se celebren per a escollir per sufragi universal els 61 consellers membres de l'Assemblea de Còrsega. Inicialment estava previst que se celebressin cada cinc anys, com la resta d'eleccions regionals franceses, però l'estatut particular rebut en constituir-se com a Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC) ha alterat la celebració d'aquesta convocatòria.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En les eleccions al Parlament Europeu de 1996 en Finlàndia, celebrades al juny, es va escollir als 16 representants d'aquest país per a la quarta legislatura del Parlament Europeu. Després de la seua recent incorporació a la Unió Europea, és la primera participació de Finlàndia en uns comicis europeus, celebrats de forma intercalada enmig d'una legislatura.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1938 es van celebrar el 27 de març del 1938, en una primera i única volta, amb la intenció d'escollir un nou president de la República Oriental de l'Uruguai, càrrec que, fins a la data, ocupava el militar Gabriel Terra Leivas. També, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nD'acord amb la Constitució del 1934, es van votar els càrrecs de president i de vicepresident. Va triomfar novament el Partit Colorado amb la fórmula d'Alfredo Baldomir Ferrari - César Charlone, que va assumir el 18 de juny de 1938. Juntament amb l'elecció del cap d'Estat, també es van votar els càrrecs de senador i de diputat. Cal destacar que en aquestes eleccions es va habilitar, per primera vegada en la història de l'Uruguai, el sufragi femení a nivell nacional (amb un antecedent l'any 1927).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1942 es van celebrar el diumenge 29 de novembre del 1942, en una primera i única volta, amb la intenció d'escollir un nou president de la República Oriental de l'Uruguai, càrrec que, fins a la data, ocupava el militar Alfredo Baldomir Ferrari, en guanyar les eleccions del 1938 al costat del francouruguaià César Charlone. També, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nD'acord amb la Constitució del 1942, es van votar els càrrecs de president i de vicepresident. Va triomfar novament el Partit Colorado amb la fórmula de Juan José de Amézaga - Alberto Guani, que va assumir l'1 de març de 1943. Juntament amb l'elecció del cap d'Estat, també es van votar els càrrecs de senador i de diputat. Cal destacar que van ser les primeres eleccions amb dones elegides per ocupar un càrrec al parlament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1946 es van celebrar el diumenge 24 de novembre del 1946, en una primera i única volta, amb la intenció d'escollir un nou president de la República Oriental de l'Uruguai, càrrec que, fins a la data, ocupava el centredretà Juan José de Amézaga, en guanyar les eleccions del 1942 al costat d'Alberto Guani. També, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nD'acord amb la Constitució del 1942, es van votar els càrrecs de president i de vicepresident. Va triomfar novament el Partit Colorado amb la fórmula de Tomás Berreta Gandolfo - Luis Batlle Berres, que va assumir l'1 de març de 1947. Juntament amb l'elecció del cap d'Estat, també es van votar els càrrecs de senador i de diputat.\nSimultàniament es van celebrar les eleccions dels dinou governs departamentals. Va estar vigent el sistema pel qual es podien presentar lemes departamentals per escollir candidats segons conveniència local (a diferència d'altres eleccions, en les quals només es podien postular candidats per lemes nacionals).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1984 es van celebrar el diumenge 25 de novembre del 1984, en una primera i única volta, amb la intenció d'escollir un nou president de la República Oriental de l'Uruguai, càrrec que, fins a la data, ocupava el militar Rafael Addiego Bruno. També, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nEl candidat presidencial del Partit Colorado, el centredretà Julio María Sanguinetti Coirolo, va sortir elegit amb el 31,39% dels vots escrutats. Aquestes eleccions van marcar un moment històric de transició cap a la democràcia, ja que suposaven el final d'un període de dictadura militar que va començar amb el cop d'Estat de 1973.Simultàniament es van celebrar les eleccions dels 19 intendents municipals i les corresponents Juntes Departamentals. En van resultar electes 12 intendents del Partit Colorado i 7 del Partit Nacional.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1989 es van celebrar el diumenge 26 de novembre del 1989, en una primera i única volta, amb la intenció d'escollir un nou president de la República Oriental de l'Uruguai, càrrec que, fins a la data, ocupava el centredretà Julio María Sanguinetti Coirolo des de l'1 de març de 1985. També, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.El candidat presidencial del Partit Nacional, el conservador Luis Alberto Lacalle, va sortir elegit amb el 58,07% dels vots del seu partit.Simultàniament es van celebrar les eleccions dels 19 intendents municipals i les corresponents Juntes Departamentals. Per primera vegada en la història, un partit no tradicional va assolir la Intendència de Montevideo, resultant electe l'esquerrà Tabaré Vázquez del Front Ampli. A la resta del país, van ser elegits 16 intendents del Partit Nacional i 2 del Partit Colorado.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Juan Antonio Escurra (Caraguatay, 6 de maig de 1859 — Villa Hayes, 24 d'agost de 1919) va ser un dels presidents del Paraguai que va governar al país entre els anys 1902 i 1904.\nNascut en Caraguatay, en el departament de Cordillera. Va estar casat amb Josefa M. Rojas, dona d'una tradicional família, qui més tard passaria a convertir-se en la primera dama de la nació. La seva família es va dedicar a la collita de cotó, blat de moro i fruites. Després de Uriarte i Egusquiza va ser el tercer president amb cognom basc.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Antimo Esono Ndongo Maye (1954 - 1996), filòleg, escriptor i polític de Guinea Equatorial.\nVa néixer a Ebebiyín, a la part continental del país. La seva llengua materna era el fang i després va aprendre el castellà. Va cursar estudis universitaris de filologia als centres de la UNED de Guinea. Va participar activament en política, al partit Aliança Democràtica Progressista de Guinea Equatorial.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerre de l'hemicicle legislatiu. Els termes dreta i esquerra, utilitzats en la pràctica parlamentària, passarien a considerar-se categories primordials de la identitat política a inicis del segle xx.En Occident i en particular en aquells països on el sistema polític pot considerar-se una democràcia liberal, normalment tant l'esquerra com la dreta són versions liberals i democràtiques, i no propugnen cap sistema polític alternatiu.\nDins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme són considerats com formes radicals d'esquerra política, encara que tècnicament els segons no s'inclourien en l'espectre polític, ja que no es regeix per un sistema polític representatiu per a dur a terme els seus projectes. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, l'ecologisme, el feminisme, els ocupes, el pacifisme o els punks.\nEls conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, són relatius al país i a la situació política del propi país i del món.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Esquerra Catalana va ser un partit polític fundat per Joan Hortalà el 1989 com a resultat d'una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tenia com a objectiu bàsic l'assoliment de la plena sobirania de Catalunya a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació.L'escissió es produí poques setmanes després del 16è Congrés Nacional d'ERC, celebrat a Lleida el novembre de 1989, en què Àngel Colom va aconseguir dos terços dels representants del Consell Nacional, tot i que en la primera ronda de votacions Hortalà havia assolit el 46,6% dels vots per a la Secretaria General. El mateix desembre de 1989 els diputats Hortalà, Casanovas i Sabanza varen abandonar del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana per adscriure's als Grup Mixt.\nFormalment es constituí com a partit mitjançant un congrés celebrat el 10 de març de 1990 en el qual s'elegí Joan Hortalà com a secretari general, Marçal Casanovas com a president i Josep Sabanza com a secretari general adjunt.Es presentà en solitari a les eleccions municipals de 1991 en què obtingué 4.919 vots (0,18%), 46 regidors i set alcaldies: Móra la Nova, Conudella de Montsant, Rasquera, Ginestar, Miravet, la Tallada i Garrigoles.Durant el congrés celebrat el 28 de març de 1993 a Barcelona va aprovar la seva integració a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Tanmateix, alguns dels seus regidors van passar al Partit dels Socialistes o es van reintegrar a Esquerra Republicana.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "José Félix Estigarribia (1888 - 1940) fou un militar i polític paraguaià, president constitucional del país entre el 15 d'agost de 1939 i el 7 de setembre de 1940. Va ser el principal cap militar paraguaià a la Guerra del Chaco, durant la presidència d'Eusebio Ayala. Va ser ambaixador del Paraguai als Estats Units.\nD'origen humil, va realitzar estudis a la Facultat d'Agronomia. Tanmateix, després d'obtenir el seu diploma, va canviar de carrera i el 1910 es va allistar en l'exèrcit amb el càrrec de tinent d'Infanteria. De 1911 a 1913, va assistir a l'Escola Militar Bernardo O'Higgins Riquelme a Santiago, Xile. En aquell moment, l'Exèrcit de Xile era considerat com un dels millors a Amèrica del Sud. A causa de les seves aptituds, el 1917, va ser ascendit a capità. Va exercir un paper important en la revolució de 1922 al Paraguai i va ser promogut a major. Va ser seleccionat per assistir al curs d'Estat Major en l'École Supérieure de Guerre (França). El 1927 va culminar el curs de tres anys de durada i el 1928 va ser nomenat Cap d'Estat Major. Pocs mesos després va ser acomiadat del càrrec a causa de desacords amb l'estratègia que s'havia de seguir per defensar el Chaco. Tanmateix, a mesura que la Guerra del Chaco s'acostava, el govern va decidir que Estigarribia era l'home més capacitat i, el 1931, va ser nomenat comandant en el Chaco amb la missió d'organitzar una Divisió de campanya per defensar la regió. Estigarribia gaudia d'una reputació sòlida en l'exèrcit. Era considerat un verdader estudiós de la guerra de moviment, una estratègia superadora de les utilitzades en la Primera Guerra Mundial. Era conegut com un home tranquil però intens, profund coneixedor de les característiques particulars de cada oficial sota el seu comandament directe i molt popular entre la tropa. Dirigia les operacions des de molt a prop per agilitar la presa de decisions. Donava llibertat als seus oficials per realitzar les operacions tàctiques que fossin necessàries, segons el moment i el lloc.\nVa morir en un accident aeri a Los Altos, districte de San Bernardino.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Federació Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO) va ser un partit polític comunista creat l'any 1969 per en Guy Malouvier i desaparegut cap a l'any 1975. En Guy Malouvier havia estat militant de l'Organització Revolucionària Anarquista (ORA) i va crear la FACO en principi com una branca d'aquesta. Al llarg de l'any 1970 la FACO es va anant independitzant fins a esdevenir una organització específica al final de l'any. Ha publicat durant almenys cinc anys un irrégulomadaire (diari no periòdic) anomenat Occitania libertaria, en francès i en occità, que comptava amb uns cent abonats.\nA fi dels anys 60 apareix a Europa una nova generació de militants anarquistes decebuda per les federacions sintetistes europees la raó de ser de les quals és reagrupar totes les tendències de l'anarquisme, que ells veuen com un treball purament ideològic. Aquests militants comencen a agrupar-se en tendències dintre d'aquests vells grups. En 1967 els comunistes libertaris, que s'havien fusionat prèviament amb altres grups per a formar la Federació Anarquista (FA), es reagrupen per a formar una tendència organitzada dins d'aquesta, l'ORA, que edita una publicació, L'Insurgé (L'Insurrecte). Aquestes organitzacions, que en un inici mantenien una certa organització internacional (una prova és que a diferents països, com el Regne Unit, Itàlia o França, totes aquestes escissions van prendre el mateix nom: organització revolucionària anarquista), a partir dels 70 comencen a separar-se en organitzacions per països.En 1969 neix la FACO, que adhereix l'ORA, encara tendència dins de la FA. L'any 1970 l'ORA s'independitza de la FA. Els francesos comencen a impulsar la creació d'una organització central que reagrupi de nou els diferents països. En 1971 Daniel Guérin intenta unir l'ORA amb el Moviment de Lluita pel Canvi (MLC), en francès, Mouvement de Lutte pour le Changement. Els dos partits no arriben a fusionar-se però, per una banda, un grup de militants del MLC passaran a l'ORA mentre que altres grups de l'ORA sí que s'uniran al MLC per a constituir la primera Organització Comunista LLibertària (OCL-1). La FACO, per la seva banda, es retira de l'ORA a causa de desacords ideològics, entre els quals es troba el tema de la nacionalitat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El fenicisme és un corrent nacionalista libanès basat en la reivindicació d'un presumpte origen fenici de la població del Líban. És, per tant, una ideologia oposada al nacionalisme àrab, i la sostenen sobretot sectors cristians, entre els quals destaquen les Falanges Libaneses. La qüestió del fenicisme és objecte de debat al Líban.\nEls defensors d'aquest nacionalisme antiàrab no solen, tanmateix, anomenar-se a si mateixos fenicistes, ja que el terme ha adquirit un caràcter pejoratiu a causa del prolífic ús despectiu que els enemics d'aquesta idea n'han fet.\nMolts crítics del fenicisme argumenten que si existís un grup humà que pogués considerar-se descendent directe dels antics fenicis serien les persones oriündes de la costa (i no únicament la libanesa, sinó des del Líban fins a Gaza), i no els habitants de la muntanya. Paradoxalment, la majoria dels fenicistes són cristians maronites, originaris de les muntanyes libaneses, mentre que la costa ha estat habitada tradicionalment per musulmans i cristians ortodoxos.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Johan Henri Eliza Ferrier (Paramaribo, 12 de maig de 1910 - Oegstgeest, 4 de gener de 2010) fou un polític de Surinam que va servir com la primera president de Surinam del 25 de novembre de 1975, fins al 13 d'agost de 1980. Ell va ser l'últim governador d'aquest país abans de la independència, de 1968 a 1975, i el primer president després que va obtenir la seva independència dels Països Baixos. Va ser deposat en un cop militar el 13 d'agost de 1980.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El filibusterisme és una tècnica específica d'obstruccionisme parlamentari mitjançant la qual s'abusa del reglament amb l'única finalitat d'ajornar al màxim una decisió.Tot i que aquesta tècnica s'ha utilitzat de manera recurrent des del temps de l'Antiga Roma, el terme es va generar al Senat dels Estats Units, quan el 1854 els oponents van intentar retardar la Llei de Kansas-Nebraska aprofitant que el reglament de la cambra establia que un senador podia continuar parlant sense límit mentre no s'aturés o s'assegués. Per extensió, s'aplica a qualsevol forma d'obstruccionisme o d'interpretació interessada dels reglaments i els usos parlamentaris.El mot filibuster té un origen recargolat: en el seu significat actual és una evolució del mot original neerlandès vrijbuiter, que significava aventurer o pirata. És la paraula amb la qual es designaven els corsaris que terroritzaven el Carib entre Cuba i Nicaragua de 1680 a 1800. Durant el segle xix, era també el nom donat al qui treballava per l'emancipació de les colònies castellanes d'Amèrica, sobretot de Cuba.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les Forces d'Alliberament Africanes de Mauritània (FLAM) són una organització política i militar de Mauritània. Foren creades el 1983 per un grup de caps negres mauritans que volien unificar les diferents faccions oposades a la dominació dels àrabs i a les pràctiques d'esclavatge sovint aplicats a les poblacions negres. Es considera una organització nacional oberta a totes les comunitats. La seva activitat militar és molt reduïda.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Força Itàlia (en italià: Forza Italia, FI) és un partit polític italià de dreta dirigit per Silvio Berlusconi, quatre vegades President del Consell de Ministres d'Itàlia. El partit, format per l'antic Poble de la Llibertat (PDL), és un renaixement del difunt Força Itàlia, actiu entre 1994 i 2009, quan es va fusionar amb l'Aliança Nacional (AN) i diversos partits minoritaris per crear el PdL.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Gerald Rudolph Ford, Jr. (Omaha, Nebraska, Estats Units 1913 - Rancho Mirage, Califòrnia, Estats Units 2006), va ser el 38è president dels Estats Units (1974-1977). També va ser el 40è vicepresident dels Estats Units (1973-1974) quan Richard Nixon era president. Va ser la primera persona que accedia a la vicepresidència sota els termes de la Vint-i-cinquena esmena, i quan va succeir Nixon en la presidència va ser el primer (i fins a la data, l'únic) president de la història dels EUA que arriba a aquest càrrec sense haver estat elegit ni president ni vicepresident. També va ser el primer president estatunidenc en perdre una guerra (la guerra del Vietnam es va perdre sota el seu mandat).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Foro Babel va néixer el 13 de desembre de 1996, creat al CCCB per un grup d'intel·lectuals amb la intenció d'esdevenir un grup de pressió a favor de l'ús del castellà a Catalunya. L'objectiu és, segons ells, \"...crear un espai cívic per a la connexió, comunicació, debat, elaboració, expressió i difusió de totes aquelles idees vinculades i relacionades amb la problemàtica de les societats multiculturals i del desenvolupament dels valors democràtics en el seu si.\"", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Franquisme sociològic és una expressió utilitzada per a evidenciar la pervivència de trets socials propis del Franquisme en la societat espanyola posterior a la mort de Francisco Franco (1975), especialment durant la Transició, però fins i tot més enllà.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Front per a la Victòria (FPV) és una aliança electoral d'orientació centreesquerrista de l'Argentina fundada en 2003 per a sostenir la candidatura presidencial de Néstor Kirchner, qui finalment resultà electe president de la Nació per al període 2003-2007. En les eleccions presidencials de 2007 el FPV sostení la candidatura de Cristina Fernández de Kirchner, electa per al període 2007-2011. El Front per a la Victòria s'identifica amb el que s'ha denominat kirchnerisme, provinent de les files més progressistes del Partit Justicialista. Legalment, no ha de confondre's el Front amb el Partit de la Victòria, que és només un dels partits polítics que ho integren.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).\nA Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicalistes de la CNT. Els membres del Front Popular tenien ideologies diferents dintre de l'esquerra política, però els unia una sensibilitat democràtica que abastava des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).\n\nEls fronts populars no es van crear a Espanya únicament, sinó que va ser una tendència molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran aliança d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme a Europa. També concordava amb la política de la Internacional Comunista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Front Unit d'Alliberament Kuki (United Kuki Liberation Front, UKLF) és una organització kuki de Manipur que lluita per un estat separat kuki (Kukiland). Es va fundar el 29 de març de 2000. La branca armada és l'Exèrcit Unit d'Alliberament Kuki.\nEl comandant en cap és S.S. Haokip. Actua principalment al districte de Churachandpur a Manipur, i ocasionalment als districtes de Chandel i Senapati. Es finança amb contribucions de particulars i taxes de protecció.\nA diferència d'altres grups està aliat al Consell Nacional Socialista de Nagalim el que li ha costat una escissió (Front/Exèrcit Unit d'Alliberament de les Minories).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Gabriel Company Bauzá (Sant Joan, 1963), polític i empresari agrícola. Membre del Partit Popular de les Illes Balears. L'any 2011 és nomenat Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Sylvain Gaudreault (Chicoutimi, Quebec, 8 de juliol de 1970) és un polític i professor quebequès que és membre de l'Assemblea Nacional del Quebec a la ciutat de Saguenay del districte Jonquière, tot representant el Parti Québécois. Escollit líder del partit el 6 de maig del 2016 substituint el seu predecessor Pierre Karl Péladeau. Gaudreault va estudiar a la Universitat del Quebec a Chicoutimi on va aconseguir el graduat en història i el de dret a la Universitat Laval. Treballa dènçà el 2001 de professor a la CEGEP de Jonquière i al diari Le Quotidien. Quan es va formar govern el 2012, Gaudreault va entrar com a ministre d'afers municipals.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una gerontocràcia és una forma de govern oligàrquica en què el poder recau sobre els ancians de la població. Sovint l'estructura política permet que el poder de la classe governant augmenti amb l'edat, de manera que el més vell és el que té més poder. Així els sistemes que posen una edat mínima (diferent a la majoria d'edat) per assolir un càrrec són gerontacràtics, encara que el càrrec sigui elegit democràticament o hereditari. L'Antiga Grècia va justificar teòricament aquesta preferència: els vells no estan tan subjectes a la passió i per tant poden ser més justos i racionals en les decisions que afectin al conjunt dels ciutadans i a més a més acumulen experiència a la vida. Els orígens es poden situar en èpoques remotes; ja al final del Neolític a les comunitats sedentàries a la vall del Nil els ancians controlaven els joves que sortien de la seva comunitat per establir-se en una de nova aprofitant nous recursos naturals.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ruba Ghazal (nascuda el 6 de desembre del 1977 a Beirut, Líban) és una política quebeco-palestina qui va ser escollida a l'Assemblea Nacional del Quebec l'any 2018. Ghazal representa el districte electoral de Mercier coma a membre del partit Québec solidaire. Nascuda a Beirut en una família de refugiats palestins, viu als Emirats Àrabs Units fins als 10 anys i aleshores la família emigra al Quebec. Quan anuncia la seva candidatura al partit al disricte de Mercier, Ghazal treballa de comptable i gestora en temes de salut, seguretat i medi ambient a l'empresa privada.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Julia Eileen Gillard (Y Barri, Gal·les, 29 de setembre de 1961) fou Primera Ministra d'Austràlia i la líder del Partit Laborista. Des de 1998 és membre de la Cambra de Representants d'Austràlia per la circumscripció de Lalor.El 24 de juny de 2010 es va convertir en la primera dona de la història d'Austràlia al capdavant del govern del país, després que renunciés al càrrec el seu predecessor, el també laborista Kevin Rudd, per a evitar una moció de censura després de perdre el suport del seu partit. Gillard fou presidenta fins al juny de 2013.Després que Rudd dimitís en perdre el suport del partit arran de la revocació de la llei de retallades en les emissions de gasos que ell mateix havia impulsat, fou elegida per substituir-lo i, un cop en el càrrec, convocà eleccions anticipades, que se celebraren el mes d'agost de 2010. Al setembre Julia Gillard esdevenia la primera ministra d'Austràlia. Confirmà el lideratge en el congrés extraordinari que convocà al febrer del 2012 i durant el seu mandat dedicà els esforços a les polítiques del medi ambient i les mesures destinades a afrontar el creixent nombre de sol·licitants d'asil. Al juny del 2013, Rudd la derrotà en unes noves eleccions com a líder del Partit Laborista i Gillard dimití com a primera ministra.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Antoine Gizenga (Mushiko, 5 d'octubre de 1925 – Kinshasa, 24 de febrer de 2019) fou un polític de la República Democràtica del Congo, Primer Ministre de la República Democràtica del Congo entre el 30 de desembre de 2006 i el 10 d'octubre de 2008. Fou secretari-general del Partit Lumumbista Unificat (PALU) i President de la República Democràtica del Congo l'any 1961 en rebel·lió. El seu govern, amb seu a Stanleyville fou reconegut per 21 estats africans, asiàtics i europeus el febrer del mateix any.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Giuseppe Saragat (Torí, 19 de setembre de 1898 - Roma, 11 de juny de 1988) fou un polític italià. Va ser ministre d'afers exteriors d'Itàlia (de 1963 a 1964) i cinquè president de la República italiana, des de 1964 fins a 1971.Giuseppe Saragat va ser un polític socialista moderat. Va abandonar el Partit Socialista Italià el 1947 en no estar conforme amb l'estreta aliança que mantenia en aquell moment el seu partit amb el Partit Comunista Italià i va fundar un nou partit polític que aviat es va convertir en Partit Socialista Democràtic Italià, del que va ser capdavanter la resta de la seva vida.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Gabriel González Videla (La Serena, 22 de novembre de 1898 — Santiago de Xile, 22 d'agost de 1980), fill de Gabriel González Castillo i de Teresa Videla Zepeda, va ser President de Xile entre 1946 i 1952. Advocat format per la Universitat de Xile el 1922. Líder del Partit Radical, del qual va ser elegit president el 1937. Diputat pel seu districte natal en els períodes 1933-37 i 1937-41. Nomenat ambaixador en França el 1939. Senador el 1945. Candidat a President de la República per l'Aliança Democràtica (radicals, comunistes i demòcrates), va ser triat el 1946.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Govern de Sa Majestat de Gibraltar és el govern democràticament elegit del territori britànic d'ultramar de Gibraltar. El govern té la reina Isabel II (representada per un governador - en l'actualitat, Sir Edward Davis) com la seva cap d'Estat. Les eleccions se celebren cada quatre anys, amb un Parlament unicameral de 18 membres (17 membres elegits per vot popular i un membre, el «Speaker», nomenat pel Parlament). Els mandats també són de quatre anys.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Govern del Regne Unit (en anglès Government of the United Kingdom), anomenat oficialment Her Majesty's Government, és el govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb seu al número 10 de Downing Street. A part del Regne Unit, la frase ha estat (i, de vegades, actualment és) utilitzada per altres països que reconeixen el cap d'Estat del Regne Unit com també la seva pròpia.En el dret constitucional del Regne Unit, l'autoritat executiva teòricament recau en el monarca i l'exerceix a través dels ministres. En efecte, el govern és una autoritat executiva que consisteix en els ministres del monarca. En ús de la Commonwealth, el terme \"govern\" no està relacionada amb el parlament o els tribunals, però només en la branca executiva.\nEls termes \"Her Majesty's Government in the United Kingdom\" (el govern de sa majestat al Regne Unit) o \"Her Britannic Majesty's Government\" (govern de sa majestat britànica) es pot utilitzar per evitar l'ambigüitat, quan sigui necessari.El Govern està actualment format pel Partit Conservador, i sota el mandat del primer ministre Boris Johnson.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En la política del Perú, el govern a nivell regional (sic) és la conducció de la gestió pública que es fa en cadascuna de les regions i departaments del país. Aquesta funció es porta a terme en cadascuna d'aquestes circumscripcions pel seu respectiu Govern Regional, persona jurídica de dret públic amb autonomia política, econòmica i administrativa en els assumptes de la seua competència.\nAquest nivell de govern va ser introduït a la legislació peruana amb l'entrada en vigor de la Constitució del 79, però va iniciar la seua activació en la forma que en l'actualitat té a partir dels anys 2000, en modificar-se la constitució per a afegir-la. En el procés que es contempla en ella i en l'ordre jurídic peruà, tots els departaments del país han d'integrar-se per a conformar regions mitjançant referèndum] fins que la totalitat del territori es trobe regionalitzat, excepte la Província Constitucional del Callao i la Província de Lima, territori últim el qual compte amb autonomia regional per ser la seu de la cabdal, Lima, puix que la Municipalitat té tant funcions de Govern Regional com de Municialitat Provincial.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La idea d'una possible governança mundial és una tesi que està essent discutida en alguns cercles intel·lectuals, i es basa en l'observació que la creixent complexitat d'un mon com més va més globalitzat, i davant l'acceleració de les interdependències –a escala mundial– entre les societats humanes i també entre la humanitat i la biosfera, podria necessitar en un futur proper alguna forma de regulació aplicable a nivell global.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Władysław Dominik Grabski (1874-1938) va ser un polític polonès, primer ministre del seu país en 2 ocasions: 1920, i entre el 1923 i el 1925. Ell va proposar la reforma monetària de la Segona República Polonesa. El seu germà Stanisław Grabski era també economista i polític.\nGrabski va néixer en Borovo (part de Gmina Bielawy), llavors parteix de l'Imperi Rus. Va estudiar Ciències Polítiques en París i història en la Universitat de Sorbonne.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Grup Anticolonialista Balear fou una organització política independentista de les Illes Balears fundada el gener de 1978. El GAB denunciava que les Illes Balears són una colònia espanyola i reclamava la seva independència, tant d'Espanya com de Catalunya. Aquest programa va deixar aïllat el GAB respecte del corrent majoritari del nacionalisme d'esquerres, que defensava la integració de les Illes en uns Països Catalans que s'haurien d'independitzar en el futur de l'Estat Espanyol i Francès. Reivindicava el passat islàmic de Mallorca.\nEl GAB va girar políticament en l'òrbita del Partido Comunista de España (international) (PCE(i)).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'expressió guerra bruta fa referència a un tipus d'accionar repressiu contra opositors polítics armats o no, i fins i tot contra la població en general, en la qual s'utilitza tota mena d'accions pròpies del terrorisme d'Estat (violacions sistemàtiques als Drets Humans, guerra psicològica, contrainsurgència, etc.). Ha estat utilitzada sovint per a descriure accions de les distintes dictadures llatinoamericanes de la dècada de 1970,\nencara que també amb la Guerra de Vietnam,\nl'accionar de l'exèrcit francès durant la guerra d'independència d'Algèria, la repressió il·legal contra integrants d'ETA, i fins i tot per a descriure accions de governs triats democràticament com el de l'enginyer Alberto Fujimori a Perú.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Heidi Anneli Hautala (Oulu, Finlàndia, 14 de novembre de 1955) és una dirigent política ecologista finlandesa, Vicepresidenta del Parlament Europeu.Va ser presidenta de la Lliga Verda (en finès: Vihreä liitto) de 1987 a 1991, i candidata presidencial en 2000 i 2006. En aquest últim any va arribar al 3,5% dels vots (sent la quarta força més votada amb 105.248 vots). Va ser membre del Parlament Nacional de 1991 a 1995.\nDesprés de la incorporació de Finlàndia a la Unió Europea el 1995, va ser escollida per al Parlament Europeu en 1996. Va tornar al parlament nacional en les eleccions de 2003, tornant a ser escollida eurodiputada en el 2009. Des de l'octubre de 2017 és Vicepresidenta del Parlament Europeu.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Hemicicle és una sala, graderia o altra construcció de forma semicircular (deriva d'hemi, mig, i cicle, cèrcol). L'hemicicle a l'època clàssica fou un lloc semicircular per l'acomodació de les persones per a conversar, bé en cases de caràcter privat o en places o llocs públics; també va rebre aquest nom la seu semicircular del tribunal a una basílica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Rudolf Hilferding (Viena, 10 d'agost de 1877 - París, 11 de febrer de 1941) fou un economista marxista austríac que encapçalà les teories i polítiques socials del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) durant l'època de la República de Weimar. Està reconegut universalment com el major teòric de l'SPD del segle xx.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Harri Hermanni Holkeri KBE (Oripää, 6 de gener de 1937 - Oripää, 7 d'agost de 2011) fou un polític finlandès, provinent del Partit de la Coalició Nacional. Fou Primer ministre de Finlàndia des del 1987 fins al 1991. Fou candidat a les eleccions presidencials de Finlàndia de 1982 i de 1988. El 1998 se li va concedir el títol de conseller d'Estat i també fou president del seu partit entre 1971 i 1979.De 2000 a 2001 fou president de l'Assemblea General de les Nacions Unides.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Félix Houphouët-Boigny (N’Gokro, 18 d'octubre de 1905 – Yamoussoukro, 7 de desembre de 1993) va ser el primer president de Costa d'Ivori, des de 1960 fins a la seva mort el 1993. Durant el seu govern es va traslladar la capital del seu país d'Abidjan a Yamoussoukro i s'hi van construir diverses obres d'infraestructura, entre les quals es destaca la Basílica de Nostra Senyora de la Pau de Yamoussoukro.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Hussein Maziq (1918- 12 de maig de 2006) fou un polític libi. Exercí de governador de Cirenaica (maig de 1952-octubre 1961), de Ministre d'Afers Exteriors de Líbia (gener de 1964-març de 1965) i posteriorment de Primer ministre (març de 1965-juny de 1967).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Carlos Ibáñez del Campo (1877-1960) va ser un militar, polític i dictador xilè. Va ser President de la República en dues ocasions: de 1927 a 1931 i de 1952 a 1958.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Identitat, Tradició, Sobirania va ser un partit polític europeu d'extrema dreta amb vint diputats al Parlament Europeu, fundat el gener de 2007 i dissolt el 15 de novembre de 2007 del mateix any.\nEl president d'aquest grup fou Bruno Gollnisch, i alguns dels eurodiputats del grup eren Jean-Marie Le Pen, Alessandra Mussolini i Marine Le Pen.\nEl grup parlamentari va ser dissolt al perdre la quota mínima de 20 diputats que exigeix el Parlament Europeu. Això es va deure a la sortida dels 5 eurodiputatts romanesos del Partit de la Gran Romania, a causa d'un impasse amb l'eurodiputada Alessandra Mussolini que en unes declaracions després de l'assassinat d'una dona italiana per uns romanesos va afirmar que els romanesos eren criminals.A continuació, diversos dels restants partits membres del grup van formar l'aliança Euronat, que, no obstant això, no compleix els requisits mínims per a ser reconegut com un partit polític europeu o per a formar un grup parlamentari al Parlament Europeu.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'indigenisme és un corrent cultural, polític i antropològic centrat en l'estudi i la valoració de les cultures indígenes d'Amèrica. Aquest corrent qüestiona els mecanismes de discriminació i l'etnocentrisme imperants als diversos estats americans.\nAquest corrent té diversos vessants, des de l'indigenisme literari de Ciro Alegría o José María Arguedas fins a l'indigenisme combatiu d'agrupacions com el Frente Revolucionario Indoamericano Popular i fins i tot guerrilleres com Quintín Lame.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Iniciativa Feminista (Feministiskt initiativ en suec, abreujat com Fi o F!) és un partit polític feminista a Suècia. El partit va ser format (des d'un grup de pressió anterior, del mateix nom) el 2005, i el 9 de setembre de 2005 va anunciar que disputaria les eleccions legislatives sueques de 2006. En aquest plet, van obtenir entorn de 0,68% dels vots, sent el 4% el mínim per obtenir un escó al Riksdag.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Internacional Liberal és la federació mundial de partits polítics liberals. Des del 26 d'abril de 2014 el president és Juli Minoves.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'internacionalisme proletari és un concepte marxista basat en la idea que el capitalisme és un sistema global, i que per tant la classe obrera ha d'actuar també com a classe social mundial. Segons l'internacionalisme proletari, els treballadors han de ser solidaris amb les classes treballadores d'altres països amb problemes per a lluitar pels interessos comuns de la seva classe al món. Per als marxistes clàssics el nacionalisme era un tret identitari secundari front al fet de ser proletaris, i les confrontacions entre diferents ètnies eren manipulacions imperialistes per afeblir al conjunt o unió de la classe obrera.\n\nAmb la consigna «Proletaris de tots els països, uniu-vos!», l'escriptora socialista Flora Tristán posà les bases de l'internacionalisme com a element imprescindible per a l'emancipació de la classe obrera i la derrota del capitalisme. En ocasions atribuïda a Karl Marx, aquesta proclama resumeix l'esperit amb què naixia el 1864 l'Associació Internacional de Treballadors (altrament coneguda com la Primera Internacional), com un organisme de fraternitat de les treballadores de tot el planeta.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ismaïl Omar Guelleh (n. 1947) és el president de Djibouti des del 8 de maig de 1999. Ell va succeir el seu oncle, Hassan Gouled Aptidon.\nEl 4 de febrer de 1999, Hassan Gouled Aptidon va anunciar que no anava disputar a un altre mandat, i un congrés extraordinari del partit va escollir Guelleh com a candidat. Ell va ser elegit amb 74,02% dels vots a l'abril i va assumir el càrrec el 9 de maig de 1999.L'octubre de 2004 novament va ser escollit com a candidat. Sense opositors, va ser triat amb 100% dels vots el 8 d'abril de 2005.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats. S'al·ludeix també a l'estructura vertical d'un sistema, organització o estat de coses. La paraula prové de dos mots en llengua grega antiga: ἱερός hieros \"sagrat\", i ἀρχή archē \"principi\".\n\nEn política i societat els elements són persones. Així doncs, l'organització jeràrquica n'és la que estableix que n'hi ha de superiors i d'inferiors, sotmeses unes a les altres en un o més nivells, com típicament a l'exèrcit, o en una monarquia, oligarquia, feudalisme, dictadura, democràcia no directa, etc.\nInformalment algunes persones al·ludeixen a la jerarquia hom es refereix a les castes privilegiades o persones que manen, com per exemple quan alguns parlen de la jerarquia de l'església o de l'Estat. En aquestes ocasions el terme pot tenir un matís despectiu i autoritari.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Espen Granberg Johnsen (17 d'octubre de 1976, Lillehammer) és un polític noruec del Partit Laborista, actual alcalde de Lillehammer des del 2011.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Laurent-Désiré Kabila (Baudouinville, 27 de novembre de 1939 – Kinshasa, 18 de gener de 2001) fou president de la República Democràtica del Congo (1997-2001). D'ètnia luba (tot i que la seva mare era lunda, durant la Crisi del Congo (1960-1965), va prosperar a les ordres de Mobutu Sese Seko. El 1965, la seva guerrilla va rebre el suport d'un centenar de cubans dirigits pel Che Guevara, que pretenia generar al Congo una revolució a l'estil de la Revolució cubana. Segons el Che, Kabila, que aleshores tenia 26 anys, estava massa dispers i no era «l'home del moment» de qui ell havia parlat. La poca col·laboració entre ambdós líders va precipitar el fracàs de la guerrilla aquell mateix any i Kabila va haver d'exiliar-se a Tanzània. El 1967 va tornar al país i va crear un petit estat comunista a la província de Sud-Kivu, que li va servir per fer-se una gran fortuna personal, fins que el 1988 va haver de desaparèixer literalment i passar per mort. El 1996 Kabila va tornar al Zaire amb una revolta contra el president Mobutu i el va obligar a dimitir el 1997, proclamant-se ell mateix nou president i recuperant el nom de Congo per al país. El seu règim era formalment marxista, però hi dominaven l'autoritarisme, la corrupció, l'abús dels drets humans i el culte a la personalitat. Kabila va ser assassinat per un dels seus guardaespatlles el 2001. El va succeir el seu fill Joseph Kabila, que encara ocupa el càrrec.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Hastings Kamuzu Banda o Hastings Banda (1896 – 1997) va ser el líder del Congrés Africà de Nyasalàndia el 1958, durant la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia. El 6 de juliol de 1964 es va proclamar la independència de Nyasalàndia per esdevenir república al cap de dos anys en la mateixa data. Banda va ser el primer president del país rebatejat com a Malawi i el seu partit va ser rebatejat com a Partit del Congrés de Malawi. Després d'exercir uns anys com a president, Banda va esdevenir un dictador de caràcter paternalista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Panagiotis Kanel·lópulos (en grec: Παναγιώτης Κανελλόπουλος) (Patres, 13 de desembre de 1902 - Atenes, 11 de setembre de 1986) va ser un polític grec, elegit democràticament com a Primer Ministre de Grècia el 1967 abans de ser destituït per la Junta Militar Grega (1967-1974).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ibrahim Boubacar Keïta (Koutiala, 29 de gener de 1945 – Bamako, 16 de gener de 2022) va ser un polític i president de Mali. Va ser ambaixador de Mali entre 1992 i 1993, Primer Ministre de Mali entre 1994 a 2000 i President de l'Assemblea Nacional de Mali des de 2002 a 2007. Va fundar un partit polític, \"Assemblea per Mali\" en 2001, i va dirigit el partit des de llavors. El 12 d'agost de 2013, Keïta va ser escollit com a president del país.\nEl 18 d'agost de 2020 va ser arrestat per militars que estaven duent a terme un cop d'estat. Com a conseqüència Ibrahim Boubacar Keïta es va veure obligat a dimitir i a dissoldre el govern i el parlament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Urho Kekkonen (finès: Urho Kaleva Kekkonen) (Lepikon torppa, 3 de setembre de 1900 – Tamminiemi, 31 d'agost de 1986) va ser un polític, advocat, policia i escriptor finlandès. Ministre en diverses ocasions a partir de 1936, i primer ministre de 1950 a 1956, va ser president de la república finlandesa de 1956 a 1982.\nEl 1979 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Mathieu Kérékou (2 de setembre de 1933 - 14 d'octubre de 2015) fou president de Benin des de 1972 fins a 1991, i després també des de 1996 fins al 2006. Després d'aconseguir el poder amb un cop d'estat militar, va governar el seu país durant 17 anys, la major part del temps sota la ideologia oficial marxista-leninista, fins que fou desposseït dels seus poders per la Conferència Nacional de 1990. Va ser derrotat a les eleccions presidencials de 1991, però va recuperar la Presidència a les noves eleccions de 1996 i reelegit enmig d'una gran polèmica el 2001.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El xeic Khalifa bin Zayed bin Sultan Al Nahyan (àrab: خليفة بن زايد بن سلطان آل نهيان, Ḫalīfa ibn Zāyid ibn Sulṭān Āl Nahyān) (Al-Ain, EAU, 7 de setembre de 1948- 13 de maig de 2022) fou emir d'Abu Dhabi i president dels Emirats Àrabs Units (EAU). Va accedir al càrrec el 3 de novembre de 2004, reemplaçant el seu pare Zayed II bin Sultan Al Nahayan, que havia mort el dia anterior. Anteriorment ja havia exercit com a president interinament mentre el seu pare estava malalt.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Seretse Khama Ian Khama (Surrey, Regne Unit, 27 de febrer de 1953) és el President de Botswana i el cap de la tribu africana Bamangwato. És el fill major de Sir Seretse Khama -home que li va donar la independència a Botswana- i qui va ser President de 1966 a 1980. Actualment ostenta el càrrec de Comandant General. L'abril de 2022, Ian Khama va ser citat per la justícia del seu país. L'excap d'Estat està acusat, entre altres coses, de tinença il·legal d'arma de foc. El cas es remunta al 2016.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En aquest nom coreà, el cognom és Kim.\nKim Young-sam (en hangul: 김영삼, en hanja: 金泳三) (Koje Do, 20 de desembre de 1927 - Seül, 22 de novembre de 2015) fou un polític sud-coreà que va ser el 7è president de Corea del Sud (1993 - 1998). Des de 1961, va ser un dels líders de l'oposició democràtica als règims autoritaris de Park Chung-hee i Chun Doo-hwan durant tres dècades.\nKim fou elegit el 1992 per un únic mandat de cinc anys, esdevenint el primer president no militar en 30 anys. La seva política es va centrar en una campanya massiva contra la corrupció, la detenció dels seus dos predecessors en el càrrec i una àmplia obertura a l'exterior. Era cristià presbiterià.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Néstor Carlos Kirchner Ostoic (Río Gallegos, 25 de febrer de 1950 - El Calafate, 27 d'octubre de 2010) va ser un polític i advocat argentí, pertanyent al Partit Justicialista i al Front per a la Victòria, 54è President de la Nació Argentina, càrrec que va exercir des del 25 de maig de 2003 fins al 10 de desembre de 2007. Va succeir Eduardo Duhalde, que havia de completar el mandat inconclús de Fernando de la Rúa però va renunciar abans de temps, pel que va exercir el seu mandat en els quatre anys corresponents a més dels pocs mesos restants del mandat inconclús de l'expresident radical. Kirchner va ser succeït el 2007 per la seva dona Cristina Fernández. En conseqüència, es va convertir en el primer primer cavaller de la història argentina.\nAbans, havia estat intendent de Río Gallegos (1987-1991) i governador de la província de Santa Cruz (1991-2003). El 2009 va ser elegit diputat de la Nació Argentina per la Província de Buenos Aires, amb mandat des del 10 de desembre de 2009 fins al 10 de desembre de 2013. Des del 4 de maig de 2010 exercia com a secretari general de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur).\nDurant el seu govern, van ser anul·lades les lleis de Punt Final i d'Obediència Deguda. Fou succeït en el càrrec de president per la seva esposa, Cristina Fernández.\nMorí el 27 d'octubre de 2010 en una clínica de la població argentina d'El Calafate, als 60 anys, a causa d'un atac de cor.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Czesław Jan Kiszczak, (Roczyny, 19 d'octubre de 1925 - 5 de novembre de 2015) fou un militar i polític comunista polonès que fou primer ministre de Polònia entre el 2 i el 19 d'agost de 1989.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Kabiné Komara, sovint amb el nom escrit Kabinet, Kabineh o Kabinè (?, 1950) és un polític guineà, actual Primer Ministre de Guinea, des del 30 de desembre del 2008. Fou nomenat pel cap de la junta militar (CNDD) i actual president de la República, Moussa Dadis Camara, després del Cop d'estat a Guinea el 2008.Abans de ser Primer Ministre, fou director de departament al Banc Africà d'Import-Export al Caire.\nL'octubre de 2021, Kabiné Komara dóna el seu suport a la junta que va dur a terme un cop d'estat a Guinea.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Hannu Erkki Johannes Koskinen (Janakkala, 1954) és un polític finlandès, diputat del Parlament finlandès i militant del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia. Exercí el càrrec de Ministre de Justícia (1999-2005) i membre de consell municipal de Hämeenlinna (1989-2004). Va néixer a la ciutat finlandesa de Janakkala el 19 de desembre de 1954.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La República en Marxa o En Marxa (en francés: La République En Marche!, LaREM), també conegut pel seu nom oficial Association pour le renouvellement de la vie politique (Associació per la renovació de la vida política), és un partit polític francès socioliberal creat el 6 d'abril del 2016 per Emmanuel Macron, exministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals, i candidat a les eleccions presidencials franceses de 2017. Macron considera que En marche! és un moviment progressista. El nom del partit té les seves mateixes inicials.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Émile Jamil Lahoud (àrab: اميل جميل لحود, Amīl Jamīl Laḥūd, pronunciat Imil Jamil Lahud) (Baabdat, Líban, 12 de gener de 1936) és un militar i polític libanès. Va ser president del Líban de 24 de novembre de 1998 a 23 de novembre de 2007. De fe cristiana maronita, és fill del general Jamil Lahoud, un dels líders de la independència libanesa.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Philippe Lamberts (Brussel·les, 16 d'abril del 1963) és un polític belga i membre del parlament europeu des del 2009. Lamberts es va graduar d'enginyeria a la Universitat de Lovaina el 1986. Des del 1987 fins a 2009 va treballar a l'empresa IBM. Va ser regidor a Anderlecht entre 1994 i 2006. També conseller de la sots-presidenta Isabelle Durant en temes d'afers estrangers i defensa. Lamberts va ser co-portaveu del partit verd europeu del 2006 al 2012. És membre del parlament europeu pel partit ecologísta de Valònia Ecolo d'ençà el 2009.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Guillermo León Valencia Muñoz (1909-1971), advocat, periodista e polític, que es va exercir com a President de Colòmbia entre els anys 1962 i 1966.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Letònia Jove (en letó: Jaunā Latvija) fou un gran partit polític d'extrema dreta letó. Va existir des del 15 d'agost de 1933 al 17 d'agost de 1943.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Sven Otto Julius Littorin (1966) és un polític suec del Partit Moderat. Va ser ministre de Treball en el cabinet de Fredrik Reinfeldt, i antic Secretari General del Partit Moderat. El 7 de juliol de 2010 va anunciar la seva dimissió immediata, argumentant circumstàncies personals.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Lluís Llerinós i Gómez (1947 - 8 de maig de 2013) fou un sindicalista i polític català. A les eleccions municipals de 1979 fou escollit regidor a Malgrat de Mar pel PSAN, però després fou candidat del BEAN a les eleccions generals espanyoles de 1979 i a la de Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Dedicat al món sindical, del 1983 al 1986 fou secretari general de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC), i del 1986 al 1990 de la Confederació Sindical Catalana (CSC). Entre 1998 i 2004 va ser president de la Intersindical-CSC.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Llibertari (Libertarian Party en anglès) és un partit polític dels Estats Units fundat l'11 de desembre de 1971. En els 30 estats on els votants poden inscriure's pel partit hi ha més de 225.000 votants registrats amb el Partit Llibertari, fent-lo el tercer més gran dels partits dels Estats Units. Centenars de candidats llibertaris han estat elegits o nomenats per a càrrecs públics, i milers s'han postulat per un càrrec sota la bandera llibertària.La plataforma política del Partit Llibertari reflecteix la marca particular d'aquell grup liberal, afavorint mercats laissez faire mínimament regulats, llibertats civils fortes, migració mínimament regulada a través de les fronteres, i no intervencionisme en política exterior, respectant la llibertat de comerç i els viatges a tots els països estrangers.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La llista oberta és una de les variants del sistema electoral de representació proporcional on els votants exerceixen una influència en l'elecció dels candidats d'una llista electoral. Això contrasta amb les llistes tancades, on l'ordre dels candidats i, per tant, l'elecció per part dels electors, està predeterminada per la mateixa llista.\nExisteixen diferents tipus de llistes obertes en les quals, el votant pot tenir una major o menor capacitat d'elecció.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Macedònia Unida (en macedònic:Обединета Македонија, Obedineta Makedonija) és un concepte polític irredemptista del nacionalisme ètnic macedoni, per referir-se al desig d'unificació de la regió transnacional de Macedònia al sud-est d'Europa (reclamada pels nacionalistes macedonis com la seva pàtria nacional, i que consideren malauradament dividida en el Tractat de Bucarest (1913) en un sol estat sota domini eslau que hauria de tenir Tessalònica (anomenada Солун, Solun en eslau macedònic) com la seva capital.\nEl terme ha estat utilitzat des de principis de 1900, en connexió amb la Federació Comunista Balcànica i l'Organització Revolucionària Macedònia Interna.\nPosteriorment la idea va tenir el suport de la Iugoslàvia de Tito. La idea d'una Macedònia unida sota un govern comunista va ser abandonada quan els comunistes grecs van perdre la Guerra Civil Grega el 1948.\nActualment, a la república de Macedònia del Nord el concepte de la Macedònia unida és present a la propaganda del govern i ensenyada a les escoles.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Per a la sèrie vegeu Majoria absoluta (sèrie)La majoria absoluta és, en una votació, la majoria que excedeix la meitat del total dels vots emesos, o la meitat dels membres d'una assemblea. En referència a un procés electoral la majoria absoluta és aquell tant per cent de vots superior al 50% que fa que un partit polític tingui el dret a prendre decisions sense haver de consultar amb altres formacions polítiques.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Es denomina majoria simple, majoria ordinària, o simplement majoria el sistema de votació mitjançant el qual es requereix, per aprovar una decisió, més vots a favor dels que estan en contra. És a dir, es tria l'opció que obtingui més vots que les altres. Si hagués abstencions, vots nuls o vots en blanc, aquests no es tenen en compte per al recompte.\nLa votació pot ser de diferents tipus:\n\nBipolar\nLes úniques possibilitats són votar a favor, en contra o abstenir-se. En aquest cas amb majoria ordinària venceria l'opció \"a favor\" o \"en contra\" que més vots obtingui.\nMúltiple\nEn aquest cas, la decisió cal fer-la entre més de dues opcions. Venceria l'opció que rebi més vots que tota la resta.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Màlik (àrab: ملك, malik), en femení màlika (ملكة, malika), en plural muluk (مُلُوك, mulūk) és un mot que vol dir ‘rei’. Ha estat adoptat també, en alguns idiomes asiàtics islamitzats, per designar els prínceps que manen o reis d'arreu. Ve de l'arrel mlk semita (equivalent hebreu melek, arameu malka, accadià malku, assiri malku o maliku) que implica la idea de possessió.\nAl-Màlik, precedit per l'article al-, és un dels 99 noms de Déu, ‘el Rei’, ‘el Sobirà’.\nLa paraula relacionada mülük (maluk) té en turc el significat ‘governant’ (padişahlar, ‘padixà’, krallar ‘cèsar’).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Adli Mahmoud Mansour —àrab: عدلي محمود منصور, ʿAdlī Maḥmūd Manṣūr— (el Caire, Egipte, 23 de desembre del 1945) és un polític i advocat egipci, president de facto del país del 3 de juliol de 2013 al 8 de juny de 2014.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Maria Renske (Marietje) Schaake (Leiden, 28 d'octubre de 1978) és una política neerlandesa militant dels Demòcrates 66 que és diputada del Parlament Europeu, amb el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) des de juliol de 2009.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Spirídon \"Spiros\" Markezinis (Atenes, 22 d'abril de 1909 - Atenes, 3 de gener de 2000) va ser un advocat i polític grec, membre del Vouli ton Ellinon (Parlament Grec) i per curt període Primer Ministre de Grècia durant l'intent de la Junta Militar Grega (1967-1974) de Georgios Papadópulos.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Lluís Marsans i Solà (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un polític català.El 1895 fou nomenat secretari de l'Associació Popular Regionalista. A l'Assemblea d'Olot de 1895, i posteriorment a la de Terrassa del 1901 fou escollit secretari de la Unió Catalanista, i com a tal va convocar una manifestació de protesta davant el Monument a Rafael Casanova l'onze de setembre d'aquell any, que provocà enfrontaments amb la policia i uns 30 detinguts. El 1922 fou membre fundador del primer Consell d'Estat Català.\nVa publicar molts articles sobre diversos pseudònims: A. Mallsol i Filatèlich a La Nació Catalana i Joan de les Històries al setmanari barceloní Metralla.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Valeri Mas i Casas (Sant Martí de Provençals, 22 de maig de 1894 - Lissac, 19 de juliol de 1973). Anarcosindicalista. Representant de la CNT al Comitè de Proveïments els primers mesos de la guerra civil espanyola. El novembre de 1936 substituí Marià Rodriguez Vázquez, en la secretaria del comitè de la CRTC, càrrec que ocupà fins al maig de 1937. Passà a formar part del Govern de la Generalitat (5 de maig - 21 de juny de 1937), com a Conseller d'Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social. Participà en la creació del Consell del MLE (Perpinyà, març de 1939). L'any 1956 residia a Tolosa de Llenguadoc.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Quett Ketumile Joni Masire (Kanye, Botswana, 23 de juliol de 1925 - Gaborone, 22 de juny de 2017) fou un professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998, any en què va renunciar i va ser substituït pel seu vicepresident, Festus Mogae.\nVa néixer a la petita ciutat de Kanye. Va ser professor i director de l'escola secundària de Seepapitso. El 1965 va ser un dels fundadors del Partit Democràtic de Bostwana - BDP. Quan Bostwana vaig obtenir la seva independència, Masire es va tornar vicepresident del país.\nAmb la mort del president Seretse Khama el 13 de juliol 1980, Masire va ser elegit president del país. Ell va governar fins a l'any 1998, en què va renunciar.\nDesprés de la seva sortida de la presidència, ell es va convertir en un actiu diplomàtic, actuant com a mediador en la guerra civil de la República Democràtica del Congo. El 2007 ell va ser indicat per la Comunitat de Desenvolupament d'Àfrica Austral com a mediador de la disputa política en Lesotho", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Marianne Mikko (Võru, 26 de setembre de 1961) és una política estoniana membre del Parlament Europeu pel Partit Social Demòcrata, que forma part del Partit Socialista Europeu.\nMikko és la líder de la comissió del Parlament Europeu encarregada de la Cooperació amb la República de Moldàvia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Millard Fillmore (pronunciat /ˈmɪlɚd ˈfɪlmɔər/; 7 de gener del 1800 – 8 de març del 1874) va ser el tretzè president dels Estats Units. Va governar des del 1850 fins al 1853, i l'últim membre del Partit Whig en ostentar aquest càrrec. En succeir Zachary Taylor, que havia mort del que es creu que fou una gastroenteritis aguda o una hipertèrmia, va ser el segon vicepresident en assumir el càrrec després de la mort d'un president vigent. Fillmore no va ser mai elegit president; després d'acabar el mandat de Taylor, no va aconseguir la nominació per la presidència dels Whigs a l'elecció del 1852 i, quatre anys més tard, a les eleccions del 1856, va tornar a perdre la nominació com a candidat dels Whigs i el Partit Know Nothing.\nMalgrat que no era esclavista, va vetar les lleis abolicionistes per mirar de portar la pau entre els diferents estats. La seva política exterior va estar marcada per la diplomàcia comercial amb el Japó, entrada dels mercats asiàtics i clau en l'expansió pacífica dels americans.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Alessandro Minuto-Rizzo és un diplomàtic italià que va exercir com a adjunt al secretari general de l'OTAN de 2001 a 2007, i com a Secretari General Interí de l'OTAN entre el 17 de desembre de 2003 i l'1 de gener de 2004, entre les mandats de George Robertson i Jaap de Hoop Scheffer. Abans de ser nomenat secretari general adjunt, va exercir com a ambaixador d'Itàlia davant la Unió Europea Occidental i el Comitè de Política i Seguretat de la Unió Europea.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Festus Gontebanye Mogae (n. en Serowe, Botswana, 21 d'agost de 1939) és un polític de Botswana, membre del Partit Democràtic de Botswana i President de la República entre l'1 d'abril de 1998 i l'1 d'abril de 2008.\nDesprés de realitzar els seus estudis d'economia a la Universitat d'Oxford, Mogae va exercir diversos càrrecs com a funcionari en institucions financeres com ara el FMI i el Banc de Botswana. Va ser nomenat vicepresident de Botswana el 1992 i per tant en mà dreta del president de l'època, Quett Joni Masire, a qui va succeir en la magistratura suprema l'1 d'abril de 1998.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Mohieddin Fikini —en àrab محيي الدين فكيني, Muḥyī ad-Dīn Fikīnī— (1925-1994) fou un polític libi. Fou primer ministre de Líbia entre març de 1963 i gener de 1964.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Daniel arap Moi (Sacho, Kenya, 1924 - 4 de febrer de 2020) va ser president de Kenya durant 24 anys, entre 1978 i 2002, després d'haver exercit com a vicepresident tercer des del 1967 al 1978.\nMoi era popularment conegut pels Keniates com a \"Nyayo\", una paraula Suahili que significa \"passes\", perquè es diu que va \"seguir les passes\" del primer president Jomo Kenyatta.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Carles Móra i Tuxans (Arenys de Mar, 21 de maig de 1955) va ser l'alcalde d'Arenys de Munt per AM2000 (Arenys de Munt 2000) des de les eleccions municipals del 2007 fins al 2011. Ha estat membre de la Plataforma Cívicoambiental d'Arenys de Munt i del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació.\nEl 15 de gener de 2010, s'oficialitza la seva adhesió a l'associació Reagrupament Independentista, en un acte al Col·legi de Periodistes de Barcelona.També es dedica a la docència a l'Escola Pia Santa Anna-Mataró, sent professor de Llengua i Literatura Catalanes.Està casat i té quatre fills.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Moviment al Socialisme (Movimiento al Socialismo en castellà), més conegut pel seu acrònim MAS, és un partit polític de Veneçuela.\nLa seva bandera és taronja, amb les lletres blanques de vora negra o blava. Fou fundat per dissidents comunistes (de tendència socialdemòcrata radical) el 1971.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Moviment d'Alliberament del Congo, MAC (Mouvement de Libération Congolais (MLC) és un partit polític de la República Democràtica del Congo (Kinshasa), considerat prougandès, liderat per l'empresari congolès Jean-Pierre Bemba, que controla la província fronterera amb la República Centreafricana.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Moviment Electoral del Poble (en papiament: Movimiento Electoral di Pueblo, MEP) és un partit polític social-demòcrata d'Aruba.\nA les eleccions d'Aruba del 28 de setembre de 2001, va aconseguir el 52,4% de vots, obtenint 12 dels 21 escons. A les del 23 de setembre de 2005 disminuí el seu suport fins al 43% dels sufragis, comportant la pèrdua d'un escó, tot i mantenir la majoria necessària de govern liderada per Nelson Oduber. A les següents eleccions del 25 de setembre de 2009 perderen la majoria parlamentària aconseguint 8 dels 21 escons.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Moviment pel Futur de Curaçao (en papiament: Movementu Futuro Kòrsou) és un partit polític de Curaçao, fundat per Gerrit Schotte l'any 2010. El partit esdevingué la segona força al Consell Insular de Curaçao (que es convertí en el Parlament de Curaçao el 10 d'octubre de 2010) després de les eleccions del 27 d'agost de 2010, obtenint 5 dels 21 escons possibles.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Muhammad Osman Said —en àrab محمد عثمان الصيد, Muḥammad ʿUṯmān aṣ-Ṣayyid, també محمد بن عثمان, Muḥammad ibn ʿUṯmān— (1922-2007) fou un polític libi. Fou primer ministre de Líbia entre octubre de 1960 i març de 1963.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Muhammad Sakizli —en àrab محمد الساقزلى, Muḥammad as-Sāqizlī— (1892-1976) fou un polític libi. Fou primer ministre de Cirenaica (març de 1950-desembre de 1951), governador de Cirenaica (desembre de 1951-maig de 1952) i primer ministre de Líbia (febrer-abril de 1954).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Mustafa Ben Halim (àrab: مصطفى بن حليم, Muṣṭafà ibn Ḥalīm) (Alexandria, Egipte, 29 de gener de 1921 – 7 de desembre de 2021) fou un polític libi. Fou primer ministre de Líbia entre abril de 1954 i de maig 1957.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aiaz Niazi oglu Mutalibov (Bakú, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, 12 de maig de 1938 – 27 de març de 2022) va ser un home polític àzeri, que va ser l'últim president de l'Azerbaidjan soviètic i el primer president de l'Azerbaidjan independent, elegit el 8 de setembre de 1991.\nEll és l'últim líder del Partit Comunista de l'Azerbaidjan durant l'era soviètica.\nEl 6 de març de 1992, sota la pressió del Front Popular de l'Azerbaidjan, és forçat de dimitir.\nEl 14 de maig, el Tribunal suprem el restaura dins les seves funcions presidencials.\nEl 15, l'exèrcit pren el control de l'assemblea nacional i deposa Mutalibov, que s'exilia a Rússia fins al 2012.\nActualment és el cap del Partit Socialdemòcrata de l'Azerbaidjan.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Arthur Peter Mutharika (n. 1940 a Chisoka, Niassalàndia) és un polític de Malawi, educador i advocat que ha estat President de Malawi des del 31 de maig de 2014.\nMutharika ha treballat a l'àrea de la justícia internacional a nivell internacional. Ell és un expert en dret econòmic internacional, dret internacional i dret constitucional comparat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Bingu wa Mutharika (pseudònim de Brightson Webster Ryson Thom) (Thyolo, 24 de febrer de 1934 – Lilongwe, 5 d'abril de 2012) fou un economista i polític de Malawi, que en fou President des del maig del 2004 fins a la seva mort. Durant el seu mandat, va presidir la Unió Africana del 2010 al 2011, i també se li coneixen diversos conflictes interns. Va morir d'un atac de cor.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "\"Emilio Stanley\" Mwai Kibaki (Gatuyaini, 15 de novembre de 1931 – Nairobi, 21 d'abril de 2022), economista i polític, fou el tercer president de Kenya. Polític de llarga experiència, va ser diputat des de la independència del seu país, i ministre als governs dels dos primers presidents de Kenya, Jomo Kenyatta i Daniel arap Moi. Després de l'establiment d'un sistema multipartidista a Kenya l'any 1991, Kibaki va abandonar el partit governant, KANU, per formar un nou partit, el Partit Democràtic, que va liderar des de llavors. L'any 2002, va guanyar les terceres eleccions presidencials democràtiques, succeint a Daniel arap Moi com a tercer president de Kenya.\nEl 13 d'abril de 2013 va cedir la presidència del seu país a Uhuru Kenyatta degut al desgast que havia patit. Així, va posar fi a la seva vida de 50 anys de servei públic.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Més Esquerra (Més-Esquerra) és una coalició electoral sobiranista, formada per Més per Mallorca, Més per Menorca i Esquerra Republicana de les Illes Balears. La candidatura es va fer pública el 23 de setembre de 2019 per tal de presentar-se a les eleccions espanyoles de 2019 i és continuadora de Veus Progressistes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El nacionalisme romàntic, també anomenat «nacionalisme orgànic» o «nacionalisme de la identitat», és una forma de nacionalisme en la qual l'estat deriva la seva legitimitat política com a conseqüència orgànica de la unitat dels individus que aquest governa. Això inclou, depenent de la manera particular de la pràctica, la llengua, l'ètnia, la cultura, la religió i els costums de la «nació» en el seu sentit primari de conjunt de persones «nascudes» dins de la cultura. Aquesta forma de nacionalisme va néixer com a reacció a l'hegemonia dinàstica o imperial, que proclamava la legitimitat de l'estat «de dalt cap a baix» que el monarca rebia de Déu.\nEntre els temes clau del romanticisme i el seu llegat més durador, les pretensions culturals del nacionalisme romàntic van ser també centrals en l'art postil·lustració i en la filosofia política. Des dels seus inicis, amb la concentració en el desenvolupament de les llengües, el folklore nacional i el valor espiritual dels costums i tradicions locals, fins als moviments que haurien de reorganitzar el mapa d'Europa, amb les al·lusions a l'«autodeterminació» de les nacions, el nacionalisme va ser una qüestió clau del romanticisme, determinant el seu paper, les seves formes d'expressió i els seus significats.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Joan Manuel Nadal i Gaya (Barcelona, 1920 - Lleida, 26 d'abril de 2013) va ser un enginyer, tractadista d'art i polític català, germà de Santiago Nadal i Gaya, Carles Nadal i Gaya i Eugeni Nadal i Gaya.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Yasuhiro Nakasone (japonès: 中曽根康弘) (Takasaki, 27 de maig de 1918 – Tòquio, 29 de novembre de 2019) va ser un polític japonès que va arribar a ser primer ministre des del 27 de novembre de 1982 fins al 6 de novembre de 1987. Contemporani de Ronald Reagan, Helmut Kohl, François Mitterrand, Felipe Gonzalez, Margaret Thatcher i Mikhaïl Gorbatxov, és més conegut per emprendre la privatització de companyies de propietat estatal i per ajudar a revitalitzar el nacionalisme japonès durant el temps del seu mandat com primer ministre.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Sebastian Matthias Nerz (Reutlingen, Baden-Württemberg, 13 de juliol de 1983) és un polític alemany líder del Partit Pirata d'Alemanya (PIRATEN) des de maig del 2011. Estudia bioinformàtica a la Universitat de Tubinga.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ngô Đình Diệm (Huế, 3 de gener de 1901 - Ciutat Ho Chi Minh, 2 de novembre de 1963) fou un polític vietnamita. Amb ajuda nord-americana aconseguí, mitjançant d'un referèndum manipulat, expulsar del tron a l'emperador Bao-Dai, del qual n'era el primer ministre, i va instaurar la República del Vietnam del Sud (1955). El seu despotisme i intolerància amb els budistes, encapçalats per Thích Quảng Đức, li van donar impopularitat que va culminar amb el seu enderrocament el 1963.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Yoshihiko Noda (野田 佳彦, , Noda Yoshihiko?, 20 de maig de 1957) és un polític japonès del Partit Demòcrata del Japó (PDJ), membre de la Cambra dels Representants (cambra baixa) en la Dieta del Japó (el parlament nacional). El 2 de setembre del 2011 fou nomenat primer ministre del Japó.Noda és nascut a Funabashi, Prefectura de Chiba, fill d'un militar de la Força Terrestre d'Autodefensa del Japó (Exèrcit de Terra del Japó després de la Segona Guerra Mundial). Es va graduar a la Universitat de Waseda el 1980. Fou escollit membre de l'Assemblea de la Prefectura de Chiba el 1987.El 1993 va ser elegit diputat pel Partit Nou Japó de la Cambra de Representants de la Dieta per l'antic districte electoral parlamentari número 1 de Chiba. El 1996 perdé l'escó, però el 2000 va tornar a guanyar-lo, aquest cop en el districte electoral parlamentari número 4 de Chiba (districte creat l'any 1994). Fou reescollit el 2003, 2005 i 2009. Noda es va inscriure al Partit Demòcrata del Japó (PDJ) el 1998, on assumí diferents tasques, i prengué el càrrec de ministre principal financer quan el PDJ va assolir el control de la Dieta, el setembre del 2009. El 8 de juny del 2010 va ser nomenat ministre d'Hisenda pel primer ministre Naoto Kan.El 29 d'agost del 2010, en una votació interna, es va imposar per 215 vots a 177 al candidat Banri Kaieda com a líder del partit, cosa que el va convertir en virtual primer ministre. El 30 d'agost del 2011 la Cambra de Representants del Japó va escollir formalment Noda com a primer ministre del país (308 vots a favor i 157 en contra).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La novena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el dijous 16 de desembre de 2010. Núria de Gispert, d'UDC, va ser escollida presidenta de la Cambra, essent la primera dona que ocupava aquest càrrec.\nVa finalitzar prematurament al cap de dos anys de començar, després de les eleccions anticipades convocades el 25 de novembre del 2012.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La nunciatura apostòlica és una missió diplomàtica de màxim rang de la Santa Seu davant els estats amb els quals manté relacions diplomàtiques. Al capdavant de la nunciatura de la Santa Seu hi ha un nunci (ambaixador papal). La nunciatura és l'equivalent a una ambaixada, és a dir, és una missió diplomàtica de primera classe.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Viktor Orbán (Székesfehérvár, 31 de maig de 1963) és l'actual primer ministre d'Hongria, des del 2010.\nAnteriorment, també fou primer ministre d'Hongria entre 1998 i 2002. Orbán lidera el partit Fidesz – Unió Cívica Hongaresa, membre del Partit Popular Europeu, que a les eleccions del 2010 va obtenir, en coalició amb la Democràcia Cristiana, la majoria absoluta amb el 52,73% dels vots i dos terços dels escons del Parlament que va utilitzar per introduir importants reformes constitucionals i legislatives. Fidesz va conservar la seva majoria en les eleccions del 2014, del 2018 i 2022, quan tota la oposició va formar una iniciativa conjunta, liderada per Péter Márki-Zay.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Emily O'Reilly (Tullamore, Irlanda, 1952) és una escriptora i periodista irlandesa qui va esdevenir primera síndic de greuges dona a Irlanda l'any 2003, tot succeint Kevin Murphy. El 3 de juliol del 2013 va ser votada síndic de greuges europea pel Parlament Europeu. El 16 de desembre del 2014 va ser reelegida per un mandat de 5 anys. O'Reilly va estudiar a la University College Dublin, Trinity College (Dublín) i a la Universitat Harvard, on va guanyar una beca d'investigació en periodisme.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Rita Irene Ottervik (11 de setembre de 1966, Hitra) és una política noruega del Partit Laborista, actual alcaldessa de Trondheim des del 2003.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Manuel Pagès i Mercader (Barcelona, 20 d'abril de 1883 - Barcelona, 24 de febrer de 1968) fou un polític nacionalista català.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Pangermanisme (del grec pān-, tot, i Germania) és un moviment ideològic i polític partidari de la unificació de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya). Els seus orígens es troben en el concepte de predestinació d'Alemanya com rectora del món. Amb el suport per la política econòmica proteccionista de Friedrich List, es va impregnar amb Joseph-Arthur Gobineau d'un matís racista, que va ser heretat pel nazisme d'Adolf Hitler.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Annise Danette Parker (Houston, Texas, 17 de maig de 1956) és una política estatunidenca que fou alcaldessa de Houston. Aquesta és la ciutat més gran del país en escollir una alcaldessa obertament lesbiana. És membre del Partit Demòcrata i va ser membre del Consell de la Ciutat de Houston.\nEl 16 de gener de 2014 es va casar a Califòrnia (un dels estats on està legalitzat el matrimoni entre persones del mateix sexe) amb Kathy Hubber, després de 23 anys de relació.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Parlament de Geòrgia (georgià საქართველოს პარლამენტი, Sakartvelos Parlamenti) és el poder legislatiu de Geòrgia. És unicambral i consta de 150 diputats escollits cada quatre anys per sufragi universal.\nLa constitució de Geòrgia garanteix al Parlament de Geòrgia el poder legislatiu central, que és limitat en el Parlament de les Repúbliques Autònomes d'Adjària i Abkhàzia. Des de les eleccions legislatives georgianes de 2008 el president del parlament és David Bakradze", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partido Renovador Institucional de Acción Nacional (PRIAN) és un partit polític de l'Equador d'ideologia conservadora i de marcat caràcter populista. El partit es basa en la fortuna personal d'Álvaro Noboa, empresari considerat la persona més rica del país i propietari de la major productora de plàtan del país.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Andalús de Catalunya va sorgir a mitjan dècada del 1980, per arreplegar el vot de l'emigració andalusa a Catalunya. Va tenir una existència efímera i a les primeres eleccions autonòmiques catalanes va incorporar a les llistes Federico Jiménez Losantos.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit de Centre Democràtic (en letó: Demokrātiskā centra partija) fou un petit partit polític de Letònia, fundat el setembre de 1992. Participà en les eleccions legislatives letones de 1993, obtenint 5 dels 100 escons al parlament, i a les eleccions municipals de 1994 obtingué representació a places importants com Riga, Jelgava o Jurmala. Alguns dels seus líders foren: Ints Cālītis, Aivars Kreituss, Juris Celmiņš o Māris Pūķis. L'agost de 1993 es refundà amb el nom de Partit Democràtic Letó (Latvijas Demokrātiskā partija). L'abril de 1995 es refundà en el Partit Democràtic «Saimnieks» després de fusionar-se amb el Saimnieks.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit de la Unitat Letona (en letó: Latvijas Vienības partija, LVP) fou un partit polític d'extrema dreta letó de la dècada de 1990. Establert el desembre de 1992, el partit representà inicialment a antics comunistes.El partit configurà una llista a les eleccions legislatives letones de 1993, però només aconseguí un 0,1% dels vots: lluny de la barrera electoral del 4%. Posteriorment, guanyà una nova esperança amb la incorporació d'Alberts Kauls, el líder famós d'un antic col·lectiu. Ens els següents sufragis a la Saeima obtingué vuit escons a les eleccions de 1995. Del 21 de desembre de 1995 al 13 de febrer de 1997 s'uní a una gran coalició governamental sota la presidència d'Andris Šķēle. Inicialment, Alberts Kauls actuà com Primer Ministre-diputat i ministre d'Agricultura, però Šķēle el va fer dimitir el 6 de maig de 1996, i el càrrec fou traspassat al company de partit del PUL, Roberts Dilba, fins a la caiguda de la coalició el febrer de 1997. La majoria dels seus diputats abandonaren el partit el març de 1997, adherint-se al grup parlamentari de la Unió d'Agricultors Letons-Unió Demòcrata Cristiana. A les eleccions de 1998, el partit no aconseguí cap escó.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit dels Treballadors de Burundi o UBU (Francès: Parti des travailleurs du Burundi; Kirundi: Umugambwe wa'Bakozi Uburundi) va ser un partit polític marxista clandestí de Burundi. El seu electorat primari era la gran població de refugiats Burundesos situada al límit de Ruanda. Fundat l'agost del 1979, un dels seus líders prominents va ser l'intel·lectual d'ètnia Hutu Melchior Ndadaye, qui va esdevenir el primer president escollit democràticament de Burundi el 1993.Quan l'UBU es va dissoldre, seguidors de Ndadaye es van reagrupar en el Front per la Democràcia a Burundi (FRODÉBU).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Democràtic de Sèrbia —Демократска странка Србије, Demokratska Stranka Srbije, DSS en serbi— és un partit conservador de Sèrbia, fundat el 1992 com una escissió del Partit Democràtic (DS), i dirigit per Vojislav Koštunica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Humanista de Catalunya és la secció catalana del moviment humanista, fundat a Espanya el 1984.\nEl seu origen cal cercar-lo en la Comunidad para el Desarrollo Humano, creada pel gurú llatinoamericà Silo. Va participar en les eleccions catalanes del 2006 obtenint 2.608 vots (0,09%). Presentà candidatura a les eleccions del 2010.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Liberal del Canadà (en anglès: \"Liberal Party of Canada\"; en francès: \"Parti libéral du Canada\") és un partit federal a Canadà. Ha estat en el poder gran part del temps en el passat segle.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Partit Nacional de les Panteres de Jammu i Caixmir (Jammu & Kashmir National Panthers Party) és un partit polític de Jammu i Caixmir, de nivell regional dirigit per Bhim Singh que defensa els interessos dels pandit. Des del 2002 el partit va donar suport al govern regional, però un dels ministres del govern, Harsh Dev Singh, nebot de Bhim Singh, es va enfrontar al seu oncle en l'estratègia. El 2005 Bhim Singh va decidir no donar suport al nou govern i Harsh Dev Singh va trencar amb el partit. Bhim va ocupar el lloc del seu nebot al govern.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Vegeu també: Partit per Catalunya (1996-2001)El Partit per la Independència (PI), va ser un partit polític independentista català fundat per Àngel Colom i Pilar Rahola el 8 d'octubre de 1996 com a resultat d'una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), també independentista. Després dels pobres resultats electorals obtinguts en les eleccions municipals del 1999, especialment a Barcelona on s'havia presentat Rahola com a alcaldable, el PI es va dissoldre. Posteriorment, Colom i una gran part de la direcció del partit es va integrar a Convergència Democràtica de Catalunya.\nEntre els seus membres hi van figurar Benet Tugues (nomenat secretari general en el Congrés Fundacional del partit), Salvador Morera, Xavier Bosch i Joan Laporta, entre altres. El Partit per Catalunya va ser el seu partit germà a la Catalunya Nord.Entre el 1998 i 1999 va editar-ne un carnet de nacionalitat catalana, que es deixà d'emetre després de la seva dissolució.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Pirata (Piratpartiet en suec) és un partit polític a Suècia. La seva sobtada popularitat va contribuir per al sorgiment de partits amb el mateix nom i objectius similars en l'Europa i a tot el món, encara que no amb idèntic èxit. El partit lluita per la reforma de les lleis concernents a drets d'autor i patents. La seva agenda també inclou el suport a l'enfortiment del dret a la privadesa, tant a internet com en la vida quotidiana, i la transparència en l'administració governamental. El partit intencionadament ha escollit ser un bloc independent de la tradicional divisió esquerra-dreta, per poder perseguir els seus objectius polítics al costat de tots els altres partits dominants.\n\nEl partit va participar de les eleccions al Riksdag del 2006 i va obtenir 0,63% dels vots, i va esdevenir el tercer major partit fora del parlament, on un mínim del 4% és exigit. Quant a membres, va ultrapassar el Partit Verd al desembre de 2008, el Partit d'Esquerra al febrer de 2009, el Partit Liberal i els Demòcrates Cristians a l'abril de 2009 i el Partit de Centre al maig de 2009, fent-ho en el tercer major partit polític de Suècia. El moviment jove associat al Partit Pirata, el Pirata Jove (Ung Pirat en suec), és avui la tercera major organització política de la joventut a Suècia, en nombre de membres afiliats.Després de les eleccions per al Parlament Europeu de 2009 i l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Partit Pirata suec va aconseguir dos eurodiputats, Christian Engström i Amelia Andersdotter.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Samajwadi Party és un partit polític de l'Índia que propugna un sol estat per l'Índia, Pakistan i Bangladesh (Mahasangh) i no accepta diferències religioses o ètniques; es considera un partit progressista i de classe, oposat a les multinacionals. El Samajwadi fou fundat a Lucknow el 4 d'octubre de 1992. El primer president fou Shri Mulayam Singh Yadav. Mulayam Singh Yadav és el president del partit. Propugna un sol estat unificat per Índia, Pakistan i Bangladesh, ja que no accepta diferències religioses o ètniques i es considera un partit progressista i de classe, oposat a les multinacionals. La bandera és vermella i verda horitzontal amb dos terços de vermell a la part superior i un terç de verd a la inferior, i l'emblema del partit, una bicicleta, al centre de la franja vermella. Se'n coneixen nombroses variants.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Per l'actual Partit Socialista de França (PS), consulteu Partit Socialista (França).El Partit Socialista de França (PSdF) o en francès, Parti Socialiste de France, va ser un partit polític francès creat oficialment el 1902 i que constitueix una etapa a la reunificació dels socialistes francesos a la Segona Internacional de 1905. El 1901 ja s'havia unificat amb el nom d'Unitat Socialista Revolucionària (USR).\nEl Partit Socialista de França es va crear oficialment al congrés de Commentry, l'any 1902, per fusió de dos partits, el marxista Partit Obrer Francès (POF), de Jules Guesde, i el blanquista Partit Socialista Revolucionari de França, dirigit per Édouard Vaillant. Els antics militants del POF formaven les 5/6 parts d'aquest nou partit, és per això que, de vegades, es parla d'aquest partit com al \"partit socialista de França guesdista\", per diferenciar-lo per exemple del PS actual.\nL'any 1905 es fusiona amb el Partit Socialista Francès (PSF) per donar el SFIO, un partit que reagrupa els socialistes francesos fins a la Segona Guerra Mundial i que, després d'un període d'escisions i de decadència, François Mitterrand reagrupa entre 1965 i 1969 amb altres forces d'esquerres per donar l'actual Partit Socialista Francès (PS), la primera secretària del qual, actualment, és Martine Aubry.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Per l'actual Partit Socialista de França (PS), consulteu Partit Socialista (França).El Partit Socialista Francès (PSF) era un antic partit polític francès (1902-1905) d'esquerres que defensava el reformisme social, dirigit per Jean Jaurès i que va constituir una etapa a la reunificació dels socialistes francesos a la Segona Internacional de 1905.\nEl PSF es va crear l'any 1902 a Tours per fusió de la Federació dels Treballadors Socialistes de França (FTSF), dirigida per Paul Brousse; del Partit Obrer Socialista Revolucionari (POSR), de Jean Allemane; i alguns socialistes independents entre els quals es trobava Jean Jaurès.\nJean Jaurès es va encarregar de dirigir el partit, que defendia un socialisme més aviat reformista. De vegades, per distingir aquest partit del de Guesde o del partit socialista actual, es parla de \"partit socialista de França de Jaurès\".\nL'any 1905 es fusiona amb el Partit Socialista de França (guesdista) per donar el SFIO, un partit que reagrupa els socialistes francesos fins a la Segona Guerra Mundial i que, després d'un període d'escissions i de decadència, François Mitterrand reagrupa entre 1965 i 1969 amb altres forces d'esquerres per donar l'actual Partit Socialista Francès (PS), la primera secretària del qual, actualment, és Martine Aubry.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Socialista Revolucionari, en francès Parti socialiste révolutionnaire, (PSR) en França va ser un partit polític (1898-1901) de tendència blanquista. És un dels partits d'esquerres francesos que es varen fusionar per fases entre 1901 i 1905 per donar lloc finalment al SFIO el 1905, precursor de l'actual Partit Socialista (PS) francès.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Pàtria per Tots (Patria para Todos, PPT en castellà) és un partit polític veneçolà d'esquerres, format principalment per sindicalistes.\nVa ser fundat el 1997 com una escissió de La Causa Radical, ja que aquest segon partit es va dividir entre els partidaris i els detractors de donar suport a Hugo Chávez com a candidat a la presidència, sent els partidaris de Chávez els que acabarien formant el PTT.\nEls seus dirigents més destacats són Aristóbulo Istúriz i Alí Rodríguez Araque que ostenten actualment (2006) importants responsabilitats en el govern de Chávez.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El patriotisme és la devoció que es pot sentir pel país propi, sentiment que és aplicable a tots els grups humans en relació a la terra on se situa cada un, tot i que la paraula pot tenir diferents sentits segons el context, l'època, el lloc i les idees polítiques o filosòfiques. És un sentiment molt proper al nacionalisme, que és més aviat una ideologia política.El mot patriota ve del grec πατριώτης (patriōtēs), que seria l'\"habitant de la contrada\", i que ve de πατρίς, \"pàtria\", és a dir: \"terra dels pares\". El concepte de patriotisme apareix per primer cop a principis del segle xviii.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Enno Penno (Tallinn, 22 d'abril de 1930 - Estocolm, 16 de novembre de 2016) fou un polític estonià, que va ocupar interinament el càrrec de Primer Ministre d'Estònia de l'1 de març de 1990 al 15 de setembre de 1992.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Per la Democràcia Social (Por la Democracia Social en castellà) o PODEMOS és un partit polític veneçolà de tendència socialdemòcrata.\nEs fa formar l'any 2003 com a escissió del MAS perquè aquest últim havia deixat de donar suport al president de la república Hugo Chávez.\nActualment PODEMOS és el segon partit més important d'entre els que donen suport a Chávez i forma part del seu govern.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona, 4 de març de 1848 - 12 d'abril de 1919) fou un polític i jurista català, fill del també jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyets (que fou ministre d'Ultramar en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856) i germà del també advocat Ricard Permanyer i Ayats.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Movimiento Nacional Justicialista o peronisme (peronismo originalment en castellà) és un moviment de masses argentí creat al voltant de la figura de Juan Domingo Perón que va protagonitzar els últims 60 anys de la història de l'Argentina. El nom formal del partit és Partido Justicialista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Marte Mjøs Persen (Bergen, 24 d'abril de 1975) és un política noruega del Partit Laborista, que des del 2015 és l'alcaldessa del municipi de Bergen.Des del 31 d'octubre de 2011, dirigeix el comitè social i de salut a l'ajuntament de la ciutat. Mjøs Persen va ser també líder del Partit Laborista a Bergen fins al febrer de 2015.\nMjøs Persen ha estudiat literatura i sociologia a la Universitat de Bergen, i té una llicenciatura en Estudis Culturals i Ciències Socials. Ha treballat com a secretària a l'ASN i ha estat secretària del Comtat a l'organització Nei til EU. Des del 2011 que és política a temps complet per al Partit Laborista a l'Ajuntament de Bergen.\nMjøs Persen va ser cap adjunt de l'Aliança Electoral Roja del 2003 al 2007 i va representar el partit a l'Ajuntament de Bergen durant el mateix període. A partir de 2007 va ser suplent del partit i va renunciar a l'Aliança Electoral Roja pocs mesos després.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Pla Pleven de 1950 implicava la creació de la Comunitat Europea de Defensa, d'un exèrcit europeu i el rearmament d'Alemanya 5 anys més tard. Porta el nom de René Pleven, l'autor que el va liderar i sorgeix com a resposta a l'afany d'integració europea que tenia aleshores Estats Units.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Jordi Planasdemunt i Gubert (Breda, la Selva 1928 - 1998), economista i polític català. Fou secretari general de la Borsa de Barcelona fins a 1980, després fou director general del Tresor i Patrimoni i més tard ho fou de Política Financera de la Generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec de conseller d'Economia i Finances durant 1982 i 1983, substituint l'històric Ramon Trias Fargas. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins a 1989, any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'Institut Català de Finances (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas BFP. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de pessetes. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de presó pel jutge Lluís Pascual Estevill. D'aquests només en complí tres, perquè el 1997 l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt morí l'any següent a Barcelona, als 70 anys.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Kenya és una república unitària multipartidista dins l'àmbit del Commonwealth.\nSegons la Constitució del 1963 (esmenada nou vegades fins al 2001), el cap d'estat i de govern és el president, el qual, dotat d'amplis poders, és elegit cada cinc anys per sufragi universal directe i nomena el govern. El poder legislatiu consta d'un parlament unicameral (Assemblea Nacional o Bunge) de 224 membres, elegits per sufragi universal per un període de cinc anys, llevat de 12 membres directament designats pel president. Kenya és membre de l'ONU, de l'OUA (des del 2002, Unió Africana) i del Commonwealth, a més d'altres organitzacions. Del 1982 al 1992 la Kenya African National Union (KANU) fou l'únic partit autoritzat fins al 2002, en les que una àmplia coalició de forces de l'oposició, sota la direcció de Mwai Kibaki, va derrotar a la KANU. El govern del president Kibaki va prometre la redacció d'una nova constitució que limitaria els poders del president. El debat sobre la nova constitució va desencadenar tensions entre els membres de la coalició, i disturbis violents en el país entre els anys 2004 i 2005. El projecte final de nova constitució va ser rebutjat en referèndum el 21 de novembre de 2005. Aquest resultat ha dut a l'oposició política a demanar la dimissió del president Kibaki i a exigir la convocatòria d'eleccions anticipades.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La política internacional és la relació sociocultural portada a terme pels diferents actors del panorama internacional, basada generalment en les polítiques exteriors dels estats. No obstant, tot i ser els principals, hi ha molts altres actors –a més dels estats– que contribueixen a enriquir la política internacional amb llurs respectives intervencions. És el cas, en primer lloc, de les múltiples organitzacions internacionals. Però també de les entitats subestatals, empreses privades, fòrums informals, centres de recerca, etc.\nPel que fa a cada Estat, les seves prioritats en política exterior seran generalment, per lògica, el mantenir relacions amb els estats geogràficament veïns o propers, així com amb aquells països que tenen veto (i per tant, poder) a les Nacions Unides, en els organismes internacionals amb seu principalment a Nova York i Ginebra i amb aquells països amb els quals manté relacions econòmiques privilegiades.\nLa política exterior moderna obeeix a criteris d'Estat, a una percepció de la síntesi històrica de la ubicació d'un país al món, a una lectura adequada dels reptes de la globalització i del seu impacte en la vida de cadascun dels individus d'una nació.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Xavier Pomés i Abella (Barcelona, 1948), és un polític català militant de Convergència Democràtica de Catalunya.\nDurant la primera època de CiU a la Generalitat de Catalunya fou present en diversos governs del president Jordi Pujol i va ocupar diverses responsabilitats polítiques. Va començar com a director general de seguretat ciutadana el 1992, fins que tres anys després Pujol el va posar al capdavant de tot el departament nomenant-lo conseller de Governació el 1995. El 1999 aquest ample departament es va dividir en dos: Pomés va seguir al capdavant de la seguretat catalana des de la nova conselleria d'Interior, mentre que les funcions de Governació van passar a Josep Antoni Duran i Lleida. Finalment, durant l'últim any del govern de Jordi Pujol va canviar aquesta cartera per la de Sanitat i Seguretat Social.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Victor-Viorel Ponta (n. 20 de setembre de 1972) és un polític romanès, Primer Ministre de Romania entre 2012 i 2015. També va ser president del Partit Socialdemocrata i diputat de Romania per Gorj des del 2004.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Cătălin Marian Predoiu (Buzău, 1968) és un polític romanès, membre del Partit Nacional Liberal. Ha sigut ministre de justícia en dues etapes i fou primer ministre interí durant tres dies, el febrer de 2012.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El President de República Centreafricana és el Cap d'Estat de República Centreafricana. El càrrec fou creat en 1960.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El President de la República de Zimbàbue (en anglès: President of the Republic of Zimbabwe) és el cap d'Estat de Zimbàbue. Des de 2017 ostenta el càrrec Emmerson Mnangagwa.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La primavera de Damasc va ser un període d'intens debat polític i social a Síria, que va començar després de la mort del president Hafez al-Àssad, el juliol del 2000 —en esdevenir Baixar al-Àssad president—, fins a la tardor del 2001.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Primer Justícia (Movimiento Primero Justicia en castellà) és un partit polític veneçolà fundat l'any 2000 i liderat per Julio Borges.\nSuccessor de l'associació civil del mateix nom, Primer Justícia va participar activament en el fracassat cop d'estat de l'11 d'abril de 2002 durant el qual alguns dels seus dirigents van liderar el setge i l'intent d'assalt de l'ambaixada cubana a Caracas.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Primer Ministre de Zimbàbue (en anglès: Prime Minister of Zimbabwe) és la denominació del cap de govern de Zimbàbue. Robert Mugabe ha estat durant 21 anys l'únic primer ministre en la història de Zimbàbue. Va agafar el càrrec quan Rhodèsia del Sud es convertí en la República de Zimbabue el 17 d'abril de 1980. Aquest càrrec s'abolí quan la constitució s'esmenà el 1987 i Mugabe es va convertir en President de Zimbabue, assumint tant les responsabilitat de cap d'Estat com de cap de govern. L'11 de febrer de 2009, el líder oposicional, Morgan Tsvangirai es convertí en primer ministre després de les negociacions per a constituir un govern d'unitat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Progrés Municipal, oficialment Progrés Municipal de Catalunya, és una plataforma política que agrupa totes les candidatures d'àmbit municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya i les independents afins. És present sota les sigles PSC-PM en molts municipis de Catalunya.\nA les eleccions municipals de 2007, el PSC es presentà amb aquesta denominació (Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal) i va aconseguir 2.569 regidors en les 775 llistes que presentà.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El psiquisme històric és una teoria social, política i econòmica postulada pel neuròleg Raphael Friedeberg segons la qual l'alliberament humà pot realitzar-se a través d'una educació no constrictiva, lliure del dogmatisme socio-religiós de la burgesia. Així, per a un bon desenvolupament i èxit social pesa més la psicologia individual pròpia d'una persona que les seves condicions econòmiques i possessions materials. Es tractaria doncs d'una visió de la lluita de classes que no és materialista i que no inclou la consciència col·lectiva de classe social sinó el desenvolupament personal i la rebel·lió individual com a motor d'aquesta lluita. Friedeberg el contraposava al materialisme històric del marxisme indicant que les \"relacions espirituals [...] tenen el poder sobre les relacions materials\". Friedeberg va obrir a Ascona (als Alps) el sanatori Monte Verità en 1904, que va dirigir fins a 1939 i al qual aplicava la \"medicina natura\", basada en la seva idea de psiquisme històric. Es tractava d'una mena de comuna revolucionària anarquista fonamentada en el vegetarianisme, el naturisme, la teosofia, l'espiritualitat, l'amor lliure, la música, la dansa i altres disciplines.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Andry Rajoelina (n. 1974) és un empresari i polític malgache que fou President de Madagascar, va estar en el càrrec des del 17 de març de 2009 fins al 25 de gener de 2014, quan deixà el càrrec al guanyador de les eleccions presidencials celebrades durant la tardor de 2013.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Maiorga Ramirez Erro (Tafalla, 1976) és un polític navarrès. Llicenciat en filosofia per la Universitat del País Basc i feu estudis de doctorat a la UNED. La seva trajectòria política començà el 1995 quan s'afilià a Eusko Alkartasuna (EA) i Gazte Abertzaleak, les joventuts del partit. Des de 2004 presideix el partit a Navarra. Des de les eleccions municipals de 2003 és regidor d'EA, després de Nafarroa Bai i posteriorment de Bildu. En l'actualitat és diputat de Euskal Herria Bildu al Parlament de Navarra.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Anders Fogh Rasmussen (Ginnerup, municipi de Norddjurs, 1953) polític danès, fou primer ministre de Dinamarca des del 27 de novembre de 2001 fins al 5 d'abril de 2009. Cap del partit Venstre, després de les eleccions legislatives daneses de 2007 va mantenir el càrrec. Fou substituït per ocupar el càrrec de Secretari General de l'OTAN a partir de l'1 d'agost del 2009. Al seu torn, fou rellevat pel noruec Jens Stoltenberg l'1 d'octubre del 2014.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Poul Nyrup Rasmussen (Esbjerg, 1943) és un polític danès que, en l'actualitat, és el president del Partit Socialista Europeu. També fou primer ministre de Dinamarca entre 1993 i 2001.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Referèndum estatutari a Catalunya de 1979 es va celebrar el dijous, 25 d'octubre d'aquell any i va servir per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. La participació va ser d'un 59,7% amb un 88,6% de vots afirmatius i un 7,8% de negatius. Posteriorment el text fou ratificat pels plens del Congrés dels Diputats (29 de novembre) i del Senat d'Espanya (12 de desembre) i sancionat i promulgat uns dies més tard pel rei Joan Carles I. La jornada va estar marcada per una forta pluja i va concidir amb el referèndum per aprovar l'Estatut d'autonomia del País Basc de 1979.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme. Els regidors elegeixen i/o destitueixen el batlle del municipi i dirigeixen o controlen l'activitat de l'ajuntament i prenen les decisions relatives a la governació del municipi.\nDurant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local s'anomenava conseller, cònsol, paer, jurat o procurador. És per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer a Lleida i Cervera i conseller a Andorra i Tarragona.\nA Barcelona també s'anomena regidor el polític que presideix la Comissió de Govern de cadascun dels deu districtes de Barcelona. Aquests regidors de districte són elegits directament pel batlle de Barcelona i de vegades són d'un color polític diferent de la majoria del Consell Municipal del Districte, que té una composició proporcional als resultats de les eleccions municipals en aquell districte.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats). Les reclamacions polítiques del moviment es limiten a l'assoliment de certs graus d'autonomia jurídica, encara que mantenint sempre la dependència política, motiu per la qual hom el considera una forma d'unionisme.En el cas concret de Catalunya i el País Valencià va sorgir durant els primers anys de la Restauració borbònica (darrer terç del segle xix). Políticament, els regionalistes eren partidaris de la descentralització administrativa i, en algun casos, de l'autonomia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La representació proporcional amb llista de partit és una família de sistemes electorals basats en la representació proporcional en eleccions en les quals s'han d'elegir diversos candidats (per exemple, eleccions parlamentàries), cosa que es fa mitjançant una llista de partit. També es poden fer servir sistemes proporcionals amb llista de partit dins de sistemes mixtos de membres addicionals.\nEn aquest sistema, els electors voten per un partit i, al final, cada partit guanya un nombre d'escons X proporcional a la quantitat de vots que hagi rebut. Els primers X candidats de la llista de partit són els que surten elegits.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Repressió política és l'acció de contenir, detenir o castigar actuacions polítiques o socials des del poder per part de les autoritats públiques, negant o impedint l'exercici dels drets i llibertats (expressió, reunió, manifestació, associació, sindicació) que solen considerar-se pròpies dels sistemes democràtics. Habitualment es veu acompanyada per violència, tant legal com informal. La força de l'exemple de qui sofreix aquesta violència fa que, per temor, la resta de la societat es reprimeixi a si mateixa en l'exercici de la llibertat, que queda així anul·lada per a tots, excepte per al poder i per a aquells en el benefici dels quals es realitza la repressió.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La República de Texas va ser un Estat independent i sobirà de l'Amèrica del Nord, localitzat entre els Estats Units i Mèxic que va existir entre 1836 i 1846.\nOriginalment part d'un estat de la federació mexicana, se'n va independitzar, separant-se de l'estat de Coahuila i Texas, del qual formava part. Tot i que la frontera natural del territori era el riu Nueces, la nova nació va disputar el territori al sud i a l'oest del riu Nueces i al nord i l'est del Riu Grande (o Riu Bravo), la qual cosa incloïa seccions dels estats actuals de Nou Mèxic, Oklahoma, Kansas, Colorado i Wyoming, segons els Tractats de Velasco.\nL'annexió de la República als Estats Units i la disputa pel territori al sud del riu Nueces, reclamat per Estats Units, com a part integrant de Texas, van dur a la Guerra entre Estats Units i Mèxic.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia. Va ser la més pròspera de les sis repúbliques socialistes iugoslaves.\nLjubljana n'era la capital, i ho continuà sent després de la independència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia. És el predecessor de la moderna Bòsnia i Hercegovina.\nAquest estat es va formar durant una sessió de la resistència antifeixista a Mrkonjić Grad el 25 de novembre de 1943. La República Socialista es dissolgué el 1990, quan abandonaren les institucions comunistes i s'aprovà un sistema democràtic. La República de Bòsnia i Hercegovina va declarar-se independent de Iugoslàvia el 1992, fet que desembocà en la Guerra de Bòsnia.Sarajevo n'era la capital, i ho continuà sent després de la independència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La República Socialista de Macedònia (en macedònic: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. És el predecessor de la moderna República de Macedònia del Nord.\nSkopje n'era la capital i ho continuà sent després de la independència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La República Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. És un predecessor de la moderna Montenegro. Inicialment s'anomenava República Popular de Montenegro (en serbocroat: Narodna Republika Crna Gora), però el 7 de juliol de 1963 va adoptar el nou nom.\nTitograd n'era la capital.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La República Socialista de Sèrbia (en serbocroat: Socijalistička Republika Srbija, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Република Србија) fou un Estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. És un predecessor de la moderna Sèrbia, i fou la república més gran en la federació iugoslava, tenint també la major població de totes les seues repúbliques, i albergava la major concentració de desenvolupament econòmic i polític en la República Federal Socialista de Iugoslàvia.\nBelgrad era la seua capital, alhora que també fou la capital federal de Iugoslàvia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Condoleezza Rice (Birmingham, Alabama, 14 de novembre de 1954) és una política i diplomàtica estatunidenca. Rice va exercir com a assessora de seguretat nacional durant el primer període de govern del president George W. Bush (2001-2005), i fou Secretària d'Estat dels EUA des de 2005 fins a 2009, càrrec en què succeí Colin Powell.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Francesc Riera i Claramunt (Martorell, Baix Llobregat 31 de desembre de 1889 - Mèxic 14 de desembre de 1955) fou un sindicalista i polític català. Era propietari i agricultor, fou directiu de la Federació de Rabassers de Catalunya, fundada el 1908, i cofundador de la Unió de Rabassaires el 1922, que presidirà des del 1930 i de la que en serà el principal propagandista juntament amb l'aleshores advocat sindicalista Lluís Companys.\nEscollit alcalde de Martorell a les eleccions municipals de 1930 pel republicanisme radical, el 1931 representà UR en la Conferència d'Esquerres. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser vocal del Consell d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires. El 1932, però, deixà la presidència d'Unió de Rabassaires, desplaçat per dirigents més propers al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió Socialista de Catalunya.\nFou un dels impulsors de la Llei de Contractes de Conreu, i fou empresonat arran els fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola va col·laborar en la indústria bèl·lica republicana. En acabar la guerra el 1939 es va exiliar a França i el 1942 a Mèxic, on va treballar com a comerciant. Fou un dels diputats presents en la reunió del Parlament de Catalunya de 1954 en la que fou elegit president de la Generalitat Josep Tarradellas.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Honorable Ministre Dr. John Robert Ouko (31 de març de 1931 – ~13 de febrer de 1990), conegut com a Robert Ouko, va ser un kenyà que va exercir com a Ministre de Relacions Exteriors de Kenya de 1979 a 1983 i de 1988 a 1990. Robert Ouko va servir al govern de Kenya de l'època colonial a través de les presidències de Jomo Kenyatta i Daniel arap Moi. Ell era un membre de l'Assemblea Nacional de Kisumu i un ministre del gabinet, arribant al càrrec de Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació Internacional el 1990. Va ser assassinat a Kenya el 13 de febrer de 1990. El cas d'assassinat, potser el més intrigant de la història de Kenya, segueix sense resoldre's.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Rússia Unida (en rus: Единая Россия, Iedínaia Rossia) és un partit polític rus. Va ser fundat l'1 de desembre de 2001 mitjançant la unió de diversos grups parlamentaris: Unitat (Единство), Pàtria (Отечество) i Tota Rússia (Вся Россия). És un partit que es denomina centrista, amb un ampli ventall electoral. Des de maig de 2012 està presidit per Dmitri Medvédev, i dona suport a l'actual President de Rússia, Vladímir Putin.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Modest Sabaté i Puig (Cassà de la Selva, Gironès, 1909 - el Voló, Rosselló, 1986) fou un polític i industrial català. Es llicencià en lletres per la Universitat de Barcelona i fou redactor polític i comentarista de teatre de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936. En esclatar la guerra civil espanyola s'exilià al Rosselló, on regentà negocis, i va intentar reconstituir a l'exili la Lliga Catalana el 1945-46.\nEl 1976 fou un dels fundadors amb Octavi Saltor i Salvador Millet i Bel de la Lliga Liberal Catalana. La seva tasca com a promotor del català a la Catalunya del Nord fa que doni nom a un premi literari de Perpinyà.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Gilbert Saboya Sunyé (Sant Julià de Lòria, 28 de juliol de 1966) és un polític andorrà. Va ser ministre d'Afers Exteriors del Principat del 2011 al 2017, i ministre d'Economia, Competitivitat i Innovació entre el 2017 i el 2019. Va començar la seva trajectòria política el 1994 com a conseller general pel partit Agrupament Nacional Democràtic. Durant la legislatura del 1994 fins al 1996 també va ser President de la Comissió Legislativa d'Economia. Amb el temps va liderar diverses formacions polítiques locals, fins que el 2011 es va unir a Demòcrates per Andorra.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Emili Saguer i Olivet (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà 1865 - Girona 1939) fou un jurista i escriptor català, especialista en dret civil i canònic. Exercí com a notari de Girona i fou membre de la Unió Catalanista i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. A l'Assemblea de Reus del 1893 va proposar la creació d'un estat català dins la monarquia espanyola. Va escriure nombrosos llibres i articles sobre el dret de la terra, el pairalisme i la parceria.\nEn 1930-31 fou president de la diputació provincial de Girona. S'oposà a la llei de Contractes de Conreu i atacà la política de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren amb l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El 1935 va renegar del catalanisme i fundà a Girona la revista Cataluña Española, que exigia que la provincia de Gerona quede vinculada directamente al Poder central español.Era oncle per línia materna del periodista, i també fill de la mateixa localitat Rafael Delclós Saguer (1897-1967).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Mohamed Salem Ould Salek (en àrab: محمد سالم ولد سالك, Muḥammad Sālim walad Sālik) és un polític saharaui, que exerceix de ministre d'Afers exteriors de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) des del 21 de gener de 1998. A nivell acadèmic, es va llicenciar en Ciències polítiques a la Universitat Mohammed V de Rabat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Celestino Sánchez González (Becedillas, Castella i Lleó, 1935 - Cerdanyola del Vallès, Catalunya, 21 de maig de 2011) va ser el primer alcalde de Cerdanyola del Vallès després de la recuperació de la democràcia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Juan Manuel Santos Calderón (Bogotá, 10 d'agost de 1951) és un polític, periodista i economista colombià, President de Colòmbia entre 2010 i 2018.\nDesprés de treballar com a periodista, va entrar a la política, i es va fer membre del Partido Liberal Colombiano. Fou ministre de Comerç Exterior durant el mandat de César Gaviria Trujillo. Més tard, formà part del govern del conservador Andrés Pastrana Arango, on desenvolupà el càrrec de Ministre d'Hisenda. Després de consolidar-se el govern d'Álvaro Uribe Vélez en la presidència, Santos va deixar el Partido Liberal i fou un dels creadors del Partido de la U. El 2006, sota la presidència d'Uribe, fou nomenat ministre de Defensa, càrrec que desenvolupà des de juliol del 2006 fins al maig del 2009.\nEl 15 de juny del 2014 va ser reeligit per a la legislatura 2014-2018.El 2016 va rebre el Premi Nobel de la Pau, en reconeixement als seus esforços per portar la pau al seu país, només 5 dies després de perdre el referèndum per ratificar l'acord de pau en el Conflicte armat colombià, però continuà les negociacions i el 27 de juny van lliurar les armes a l'ONU, donant per acabat el conflicte armat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Javier Rodrigo de Santos López és un polític mallorquí del PP que fou tinent de batle d'urbanisme de Palma entre els anys 2003 i 2007. Entre 1997 i 2001, fou el màxim responsable de la sanitat a les Illes Balears com a Director Provincial de les Illes Balears de l'INSALUD, abans que les competències en sanitat fossin transferides al Govern de les Illes Balears. Es feu famós per gastar 50804 € de diners públics municipals en el que s'anomenà Cas De Santos.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Benjamin Eric \"Ben\" Sasse (22 de febrer de 1972, Plainview, Nebraska, Estats Units) és un polític estatunidenc, senador republicà per Nebraska al des de 2015.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Jakob Gijsbert «Jaap» de Hoop Scheffer (Amsterdam, 3 d'abril de 1948), és un polític neerlandès.\nVa ser ministre de Relacions Exteriors dels Països Baixos des del 22 de juliol de 2002 fins al 3 de desembre de 2003 durant el primer mandat de Jan Peter Balkenende i secretari general de l'OTAN des del 5 de gener de 2004 fins a l'1 d'agost de 2009.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Walther Adrian Schücking (Münster, 6 de gener de 1875 - La Haia, 25 d'agost de 1935) va ser un polític liberal, professor de dret i primer jutge alemany permanent al Tribunal Internacional de Justícia de La Haia de 1930 a 1935.\nWalther Schücking nasqué el 1875 al si d'una família de juristes i de científics implantada durant segles a la regió de Münster; era el net de Levin Schücking (1814–1883), un amic de l'escriptora Annette von Droste-Hülshoff. El seu germà gran, Lothar Engelbert era advocat i pacifista i ocupà el càrrec de batlle de Husum, i el seu germà petit, Levin Ludwig, va ser professor d'anglais i un estudiós de l'obra de Shakespeare.\nWalther es va casar el 1902 amb una cosina distant Adelheid Irmgard Auguste Charlotte Marte von Laer (1881–1952).\nVa estudiar ciències polítiques i jurídiques a partir de 1894, i fins a 1897, a la Universitat de Munic i a Göttingen. Després presentà una tesi doctoral amb Ludwig von Bar, sobre dret internacional. Obtingué la seva agregació a l'octubre del 1899 a la Universitat de Göttingen amb un estudi que tractada de l'accessió al poder. El 1900, fou nomenat professor no titular, i va ser així el docent més jove de Prússia en contra de la voluntat de la facultat a la Universitat de Wrocław. Dos anys més tard, va ensenyar a la Universitat de Marburg i esdevingué catedràtic el 190.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El terme secretari general o primer secretari és la designació utilitzada per identificar el principal cap o líder de certes organitzacions sindicals, partits, associacions nacionals i internacionals o empreses. És comunament utilitzat per designar el càrrec més important dins d'una organització internacional multilateral. Tanmateix, pot ser utilitzat per denominar al càrrec immediatament inferior al president d'una organització.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La seguretat energètica és el terme que comporta l'associació entre la seguretat nacional i la disponibilitat dels recursos energètics de consum. L'accés a energia barata s'ha convertit en essencial per al funcionament de les economies modernes. No obstant això, la desigual distribució dels subministraments d'energia entre els països ha donat lloc a importants vulnerabilitats.\nAmenaces a la seguretat energètica són la inestabilitat política dels diversos països productors d'energia, la manipulació dels subministraments d'energia, la competència per les fonts d'energia, els atacs a les infraestructures de subministrament, així com els accidents, els desastres naturals, el terrorisme creixent, i la dependència dels països dominants per al subministrament del petroli estranger.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Fatmir Sejdiu (Pakaštica (Podujevo), 23 d'octubre de 1951) és un polític kosovar, que va ser el líder de la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK) i el primer president de la República de Kosovo.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Senegàmbia (oficialment la Confederació de la Senegàmbia) fou una confederació formada pels estats africans del Senegal i Gàmbia.Va existir des de l'1 de febrer de 1982 fins al 30 de setembre de 1989. L'acord per constituir la confederació es va signar el 12 de desembre de 1981. La federació estava destinada a fomentar la cooperació entre els dos països, però fou dissolta pel Senegal quan Gàmbia va rebutjar avançar cap a la unió dels dos estats.\nEl nom de la confederació fa referència als noms dels dos estats que la integraven, noms que a la vegada deriven dels rius Senegal i Gàmbia.\nSenegàmbia va ser també el nom de la colònia britànica que incloïa les dues colònies (el Senegal i Gàmbia) entre el 25 de maig de 1765 i el 30 de gener de 1779, quan el Senegal va tornar a mans franceses.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El servei públic o servici públic es pot definir com a la reconducció d'un sector d'activitats socioeconòmiques en l'òrbita del poder públic o sector públic. El concepte varia entre formes de govern i entre estats. En alguns casos es pot tractar d'un monopoli artificial del govern o poden estar lligats a monopolis i empreses privades.\nSón oferts per determinades entitats (generalment l'estat), i satisfan primordialment les necessitats de la comunitat o societat a on aquests es duen a terme. Els serveis públics sovint comporten una finalitat de benefici social. Poden incloure sistemes de transport, de sanitat, educació, aigua potable, electricitat, neteja d'espais públics, atenció ciutadana, cura de la gent gran, cura del medi ambient, habitatge, etc.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "François Simon (Steinfort, 10 de setembre de 1887 - Ciutat de Luxemburg, 9 d'octubre de 1965) fou un enginyer i polític luxemburguès.\nLlicenciat en enginyeria de ponts i calçades, realitzà les tasques de director des de 1933. Com a militant del Partit Popular Social Cristià (CSV), fou elegit diputat i, durant el gabinet Dupong-Schaus-Bodson, exercí de Ministre d'Economia i Agricultura de Luxemburg. El mandat del càrrec comprengué des del 2 de setembre de 1950 fins al 3 de juliol de 1951, data en què dimití per qüestions de salut i fou rellevat pel socialista Michel Rasquin. El setembre de 1960 fou president de Protecció civil.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Pel Sistema Internacional d'Unitats, consulteu Sistema Internacional d'Unitats.Sistema Internacional e, per relacions internacionales, del medi ambient pels diferents estats i les institucions internacionals com l'ONU o l'OCDE, la interacció en el món. El termini es basa en estudis Relacións Internacionales, en general. Porta en si, la idea de jerarquia entre els Estats membres, sobre la base de la capacitat dels polítics, militars i econòmics. A vegades és referit simplement com a \"sistema\" o \"govern mundial\".\nEs tracta d'una categoria de Relacions Internacionals, i la seva formulació pel reconeixement que les relacions entre els Estats es guien pels elements estructurals en el seu context d'interacció: les lleis internacionals, les institucions, aliances, associacions, etc. A diferència de la simple idea de camp la \"llei de la força\" o la suposada absència d'un ordre jurídic internacional.\nAquesta formulació teòrica pot predir o almenys donar un marc concret de l'evolució de les relacions internacionals a assenyalar en aquest context, la jerarquia entre els estats, d'acord amb la seva força, ja sigui econòmic o polític-militar, en contraposició amb el marc d'un caòtic \" l'anarquia internacional. \"\nEntre els exemples pot ser citat com el sistema europeu existia en el segle xix, que és un sistema multipolar dels estats es caracteritza entre 1815 i 1914, o bipolar / tripolar després de la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Sobirania Popular Directa va ésser el nom del partit polític constituït al gener del 1934 a Barcelona. Tenia per objectiu \"que l'home arribi a aconseguir la plena categoria de lliure ciutadà\". En foren dirigents Tomàs Madurell Marcet (president), Antoni Trias Freixas i Carles Riera Trullàs (vicepresidents).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Partit Socialista dels EUA (en anglès, Socialist Party of USA) és un partit polític nord-americà, descendent del Partit Socialista d'Amèrica d'Eugene V. Debs i Norman Thomas.\nAquest partit advoca pel socialisme democràtic i per una revolució democràtica des de baix. La seva organització juvenil és la Lliga Socialista dels Joves (Young People's Socialist League).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Erna Solberg ([ˈæːɳɑ ˈel seuːlbærɡ]) (Bergen, Noruega, 24 de febrer de 1961) és una política, sociòloga, politòloga, estadista i economista noruega.\nVa començar en política pertanyent a l'Høyre (Partit Conservador Noruec), on l'any 1979 va entrar al govern local de la seva ciutat natal, en 1989 va ser triada com a parlamentària en el Storting on roman actualment i posteriorment l'any 2001 va passar a formar part del govern del Primer Ministre Kjell Magne Bondevik sent nomenada Ministra de Govern Local i Desenvolupament Regional, fins a l'any 2005. Des del 2004, és la Presidenta del Partit Conservador.\nActualment és la Primera Ministra de Noruega (electa), després d'haver obtingut la victòria en les eleccions parlamentàries de 2013, on va succeir en el càrrec al polític Jens Stoltenberg.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís, i avi d'Oriol Solé Sugranyes i Josep Maria Solé i Sabaté.Va ser professor a Gavà fins que va guanyar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions. Quan el gener de 1934 en fou nomenat director en substitució de la directora Josefa Úriz Pi, que en fou destituïda, els alumnes fan una vaga de 48 hores, promoguda entre d'altres per Dolors Piera i Llobera i Josefa Reimundi, en protesta per aquest canvi.Va ser autor, entre altres, d'“Ortografia Catalana” (1922), destinada a l'ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia. Milità a la Lliga Regionalista, on arribà ser president de la demarcació de Lleida dues vegades. Com a activista cultural, va lluitar per la modernització cultural de la Lleida del seu temps, i va elaborar, des de les pàgines de Vida Lleidatana, un programa per a la modernització de la cultura catalana a Lleida i per difondre els valors lligats a la tradició literària de Ponent.Va ser ponent per les comarques de Lleida durant els treballs de la Divisió territorial de Catalunya de 1936 on defensà la creació de la comarca del Mig Segre, que no prosperà.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Montserrat Soler i Carnicer (Barcelona, 22 d'octubre de 1924) és una pedagoga catalana. Va estudiar Magisteri i va triar l'escola pública com a camp per al seu exercici professional. La seva primera destinació va ser un poble pròxim a la ciutat de València, d'on es va traslladar a Moià i posteriorment a l'escola Joan Maragall de Barcelona, actualment desapareguda. Com a mestra va participar activament en el Moviment de Renovació Pedagògica i va col·laborar amb Marta Mata en els primers cursos de l'Escola de Mestres Rosa Sensat.\nDona compromesa amb el seu moment històric, va participar en moviments pacifistes europeus i en el moviment veïnal a través de l'Associació de Veïns Joan Maragall i de les entitats culturals del Guinardó, on residia. Va tenir un paper destacat en la lluita antifranquista i en activitats de defensa i recuperació de la llengua i la cultura catalanes, i juntament amb el seu marit, Pere Domènech, i amb Jordi Llimona, es va implicar en la UGT i en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya.\nArribada l'etapa de la democràcia, va ser elegida vicepresidenta del Districte d'Horta-Guinardó i consellera de la Dona i de Cultura al districte en els mandats 1983-1987 i 1987-1991. Entre els anys 1999 i 2003 va tornar a ser consellera de Cultura. Sempre preocupada per promoure el diàleg i la participació ciutadana, la seva activitat al districte es va caracteritzar pel seu suport al treball de les entitats i pel bon nivell de col·laboració que va establir-hi. D'aquesta etapa de treball municipal cal destacar la creació dels Premis Horta-Guinardó, la Mostra de Teatre, la Trobada de Corals i l'impuls que va donar a les aules de cultura per a la gent gran, en col·laboració amb la Universitat Autònoma. Totes aquestes iniciatives i d'altres que va promoure continuen vigents actualment. El 1994 li va ser concedit el Premi Horta-Guinardó a l'animació sociocultural. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Josep Lluís Sorribes i Mur (Benijòfar) és un professor d'educació primària i polític valencià.\nVa estudiar a la Universitat de València on va obtenir el doctorat el 1979.Fou conseller del Consell predemocràtic i candidat a la llista d'UCD a les eleccions generals de 1977. Al Consell ocupà els càrrecs de Conseller d'Obres Públiques i Urbanisme, Transports i Benestar Social i Turisme entre el mes de setembre de 1980 i setembre de 1981. Conseller adjunt a la Presidència entre setembre de 1981 i novembre de 1982 en el Consell presidit per Enric Monsonís. Fou Conseller sense cartera entre novembre de 1982 i juny de 1983. El 1978 era president provincial d'UCD.\n\nObraDesarrollo capitalista y proceso de urbanización en el País Valenciano (1985)", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El sosisme (en castellà, sosismo) fou un corrent polític del Partit Colorado de l'Uruguai. Aquest va ser el nom donat a una escissió del batllisme sorgida el 1926 i dirigida per Julio María Sosa. La seva denominació oficial va ser Partido Colorado por la Tradición.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ibrahim Souss (Jerusalem, 1945) és un escriptor i polític palestí.Va cursar els seus estudis a França i és doctor d'estat en ciències polítiques de la Universitat de París. Cunyat de Yasser Arafat, ha estat el representant de la OLP (Organització per a l'Alliberament de Palestina) a la Unesco des de 1975 fins al 1980 i des de 1983 al 1985 ha estat l'ambaixador de Palestina al Senegal, entre altres càrrecs polítics. L'any 1998 va ser Sotsdirector General i Director Regional de l'Oficina Internacional de Treball (OIT).\nA banda de la seva carrera política, és conegut per la seva carrera musical, com a pianista i compositor, i per la seva carrera literària, com a poeta, novel·lista i assagista polític.\nAlgunes de les seves obres literàries són: Les Fleurs de l'olivier (1985), De la Paix en général et des Palestiniens en particulier (1991), Letter to a Jewish Friend (2007).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Supremacia Constitucional és un principi teòric del Dret constitucional que postula, originalment, situar a la Constitució d'un país jeràrquicament per sobre de totes les altres normes jurídiques, internes i externes, que puguen arribar a regir sobre eixe país. Això inclouria als tractats internacionals ratificats pel país i l'àmbit del qual l'aplicació puga ser també sobre les relacions jurídiques internes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα \"mar\" i κράτος \"domini, poder, govern\"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis del qual són principalment marítims. És la força o govern que es basa en el domini del mar i el conjunt de factors del poder marítim. S'empra generalment per designar els governs aristocràtics d'algunes potències antigues com Venècia, Gènova, Ragusa o la Corona d'Aragó.\nEl terme va ser emprat originàriament per referir-se al poder de la civilització minoica sobre les costes del mar Egeu, gràcies a la potència del seu estol comercial i de guerra.Un altre exemple històric en l'edat antiga va ser la xarxa de colònies dels fenicis, no un genuí imperi, sinó un conjunt de ciutats unides per rutes marítimes que amb prou feines penetrava a l'interior, fins i tot en el cas de les metròpolis (les ciutats de Tir, Sidó i Biblos i la colònia nord-africana Cartago, establerta com a metròpolis púnica dominant després de la pèrdua d'independència d'aquelles ). També pot denominar talassocràcia al denominat imperi atenès del segle V abans de Crist. La importància del control del mar Mediterrani per a l'Imperi Romà era decisiva (com testimonia la seva denominació de Mare Nostrum ), però essencialment era un imperi de base territorial.\nA l'edat mitjana van sorgir els exemples de les ciutats estat marineres, com la República de Venècia, la República de Ragusa o la República de Gènova, també a la Mediterrània, i les ciutats de la Hansa al mar Bàltic i el mar del Nord.\nA l'edat moderna es poden qualificar de talassocràcia l'Imperi Portuguès i l'Imperi Holandès (menys pròpiament l'Imperi Espanyol, amb gran base territorial).\nA l'edat contemporània l'Imperi Britànic va exercir el domini dels mars fins a la Segona Guerra Mundial. Tant aquest com els altres imperis colonials propis de l'època de l'imperialisme (segona meitat del segle xix i primera meitat del XX), que van començar com emporis comercials, van anar adquirint vasts territoris a l'interior (Imperi francès, Imperi belga, etc.)", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Tanzeem-e-Islami és una organització religiosa musulmana, de caràcter islamista, amb seu a Lahore, Pakistan. Va ser fundada el 1975 per l'erudit religiós Israr Ahmed, que advocava per l'establiment d'un califat islàmic al Pakistan i arreu del món. El Tanzeem es va crear després que Israr Ahmed se separés de la Jamaat-e-Islami el 1957, quan aquest últim partit va acceptar de participar en la política electoral del Pakistan.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Pál Janos Ede, comte Teleki de Szék (en hongarès: Teleki Pál, 1 de novembre de 1879 – 3 d'abril de 1941) va ser un polític hongarès, dues vegades primer ministre (19 de juliol de 1920 fins a 14 d'abril de 1921 i de 16 de febrer de 1939 fins a 3 d'abril de 1941.). Expert en geografia, va ser membre de l'Acadèmia Hongaresa de Ciències i president de l'associació d'Escoltes hongaresa.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La teoria del dòmino és el nom que rep la política exterior dels Estats Units dels anys 50 als 80 i estava basada en la suposició que si un país queia sota la influència del comunisme, els seus veïns el seguirien, amb la qual cosa els americans perdrien influència en la Guerra Freda.\n\nLa teoria justificava la intervenció en estats allunyats aparentment dels interessos estatunidencs per tal de mantenir l'hegemonia mundial. Noam Chomsky afirma que aquestes intervencions eren en indrets on es duien a terme millores al benestar dels ciutadans que podien servir de \"mal exemple\" per a altres països sotmesos als interessos capitalistes. El concepte va ser recuperat per George Walker Bush per justificar Invasió de l'Iraq de 2003.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Geórgios Theotokis (en grec: Γεώργιος Θεοτόκης) (Corfú, 1844 - Atenes, 12 de gener de 1916) fou un polític grec. Va ser primer ministre quatre vegades durant el regnat de Jordi I, en representació del Neoteristikon Komma (NK).\nEra l'avi matern de Geórgios Ral·lis.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític. El terme deriva de les paraules gregues τιμη, timé, «honor»; i κρατια, krátia, «govern».", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El tinent o la tinenta d'alcalde és un dels regidors d'un ajuntament que ha estat designat pel batlle com a membre amb veu i vot a la Junta de Govern Municipal. També es coneix com tinent/a d'alcaldia, tinent/a batlle, paer segon/a a Lleida i Cervera, i cònsol menor a Andorra, batlle adjunt, adjunt del batlle o adjunt al batlle.\nEl tinent d'alcalde té assignades les funcions que lliurement li delegui l'alcalde i, per llei, ha de substituir-lo en cas d'absència, malaltia, dimissió o defunció. El nombre màxim de tinents d'alcalde és un terç del nombre de regidors del Ple. Segons la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, el nombre de regidors és donat pels habitants del municipi. Llevat en els municipis que funcionin en règim de consell obert.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Jaan Tõnisson (Parròquia de Viiratsi, Viljandi, 22 de desembre de 1868 - 1941?) va ser un polític estonià, que va ocupar el càrrec de Primer Ministre d'Estònia en dues ocasions entre 1919 i 1920 i com a ministre de Relacions Exteriors d'Estònia des del 1931 fins a 1932.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Amadou Toumani Touré (ful: Aamadu Tumaani Tuuree) (Mopti, 4 de novembre de 1948 – Istanbul, 9 de novembre de 2020) fou un militar i polític fulbe malià.\nEl març de 1991, després de manifestacions populars reprimides amb violència, va participar en el cop d'estat contra Moussa Traoré, assumint la presidència del govern de transició democràtica, i el 1992 Alpha Oumar Konaré es va convertir en el primer president elegit democràticament des de la independència el 1960. Va ser president de nou des del 8 de juny de 2002 fins ser destituït arran del cop d'estat del 22 de març de 2012 liderat pel capità Amadou Haya Sanogo. El 1998 el govern francès el feu gran oficial de la Legió d'Honor.\nAcusat d'alta traïció en no haver dotat els recursos suficients a l'exèrcit en la seva lluita contra la insurrecció al nord de Mali, només va tornar al país en 2017 cridat pel president Ibrahim Boubacar Keïta. Va morir el 9 de novembre a Istanbul, després de sotmetre's a una operació cardíaca a l'hospital Le Luxembourg de Bamako.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Dioncounda Traoré (Kati, 23 de febrer de 1942) és un matemàtic i polític malià. Després d'ocupar el càrrec de president de l'Assemblea nacional de Mali, és l'actual president interí del país d'ençà el 12 d'abril de 2012, arran del cop d'estat liderat pel capità Amadou Haya Sanogo que va foragitar Amadou Toumani Touré de la presidència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Tribunal Suprem (també conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància) és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "John Tyler, Jr (29 de març del 1790 - 18 de gener del 1862), fou el desè president dels Estats Units entre el 1841 i el 1845. Ja havia estat Vicepresident durant el brevíssim mandat del seu predecessor, William Henry Harrison. Va tenir problemes per governar a causa de l'oposició dels que anteriorment li havien donat suport. El fet principal de la seva presidència fou l'annexió de Texas.\nVa proposar reformes fiscals per aconseguir més diners i eixugar el deute creixent del país, però els seus opositors van vetar gran part de les seves iniciatives (amb una fracassada moció de censura inclosa, la primera dels Estats Units). Sota el seu mandat va iniciar-se l'expansió cap al Pacífic, amb el reforçament de l'exèrcit naval.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Amb el nom d'ultratge a la bandera es coneixen diferents actes d'ofensa a una bandera, habitualment la d'un estat o un país. L'acció acostuma a circumscriure's com a crítica a un país o a les seues polítiques. Alguns estats disposen de lleis que prohibeixen diferents mètodes d'ultratge (com ara la crema) o en prohibeix certs usos (com ara els comercials). Aquestes lleis poden distingir l'ultratge de la bandera pròpia de l'estat com també la d'altres estats. Alhora també n'hi ha d'altres que tenen lleis que en protegeixen la crema com a garantia de llibertat d'expressió.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un Nou Temps (Un Nuevo Tiempo) és un partit polític regional veneçolà fundat el 1999. Té la seva base a l'Estat de Zulia on ostenta la governació de la mà de Manuel Rosales.\nIntegrant de l'aliança opositora contra el president de la república Hugo Chávez, Un Nou Temps s'ha implantat arreu del país a partir del fet que Manuel Rosales va ser escollit per l'aliança opositora com a candidat de consens per enfrontar-se a Chávez en les eleccions presidencial del 3 de desembre de 2006, eleccions en les quals va ser derrotat per un ampli marge.\nA diferència d'altres líders opositors que s'havien enfrontat a Chávez a les urnes, Rosales va reconèixer sense embuts la seva derrota electoral.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Mihai-Răzvan Ungureanu (miˈhaj rəzˈvan unɡuˈre̯anu en romanès; nascut el 22 de setembre de 1968) és un historiador i polític romanès.\nVa ser ministre d'exteriors de Romania del 28 de desembre de 2004 al 12 de març de 2007, nomenat pel Primer Ministre Călin Popescu-Tăriceanu. A finals de 2007 va ser nomenat Director del Servei Secret Romanès, carrec que va abandonar el 2012, per exercir com a Primer Ministre de Romania durant tres mesos, del 9 de febrer al 7 de maig, fins el nomenament de Victor Ponta.Entre el 19 de desembre de 2012 i el primer de juliol de 2015, va ocupar el càrrec de Senador.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Unidad Aragonesa (UA) fou un partit polític aragonès format a partir d'una escissió del Partido Aragonés el 1994 amb seu a Saragossa, i dissolt en 2014 per integrar-se en la plataforma soluciona.El seu president fou José Guerrero Cebolla La ideologia del partit polític éra conservadora amb vocació regionalista. En les comarques orientals aragoneses defensava les tesis lingüístiques de la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO). No va obtenir mai representació al Parlament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Unió Agrària dels Senseterra (UAS) (en letó: Bezzemnieku agrārā savienība, BAS) fou un partit polític letó, fundat a inicis de la dècada de 1920.\nEl partit va guanyar tres escons a les eleccions legislatives letones de 1920. Després de les eleccions, fou àmpliament absorbit per la Unió d'Agricultors Letons, però continuà existint com a secció diferenciada dins de la unió. L'any 1925, una escissió de la Unió d'Agricultors es constituí en Nous Agricultors-Partit dels Petits Terratinents, el quan tenia les seves arrels en la UAS. Els membres més radicals de la UAS es mantingueren a la Unió d'Agricultors fins al 1928, any en què també abandonaren el partit per ajuntar-se a NA-PPT. L'any 1931, els membres encara més radicals van abandonar la UAS per fundar un nou partit: l'Associació de Nous Agricultors, que va obtenir dos escons a les eleccions legislatives letones de 1931.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Unió de Pobles del Camerun o Unió dels Pobles del Camerun (francès Union des populations du Cameroun UPC) és un partit polític del Camerun de posicions d'esquerra, que després de la independència va dirigir una revolució nacional armada, que fou aplanada pels francesos.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Unió Nacional del Camerun (francès: Union nationale camerounaise) és un partit polític del Camerun, fundat pel president Ahmadou Ahidjo.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les unitats geogràfiques censals del Canadà (en anglès: census geographic units of Canada) són divisions territorials definides i utilitzades per Statistics Canada per a portar a terme censos que prenen lloc cada cinc anys. Existeixen quatre nivells d'aquestes unitats: el més alt es correspon amb les províncies i territoris del Canadà; aquests es divideixen en un segon nivell, les divisions censals (census divisions), les quals se subdivideixen en un tercer nivell conegut com a subdivisions censals (census subdivisions; es corresponen aproximadament amb les Llista de les 100 municipalitats més grans del Canadà en població municipalitats) i un quart nivell, àrees de disseminació (dissemination areas).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un vicepresident és un funcionari (de carrera o de facto) de Govern, o un empresari, que està sota el president en la jerarquia organitzacional. El nom deriva del llatí «vice» (en lloc de).El vicepresident del país és el designat a substituir el president en cas d'absència, temporal o definitiva. És la persona que, bé el poble, bé el mateix president del Govern de manera directa, es nomena per a substituir en cas necessari el president sense requerir noves eleccions o discussions parlamentàries.\nEl vicepresident sempre serà vicepresident mentre el president visqui i sigui legalment el cap del Govern. Els viatges del president no l'inhabiliten del seu càrrec, ja que no hi ha raons perquè abandoni la presidència pel sol fet d'estar fora de la seva seu.\nEn determinats països un vicepresident actua en funcions de president al vacar el titular i en no tornar a sostenir el poder. En països on hi ha designats a la presidència, no existeix el concepte de vicepresident sinó que els designats són potencials vicepresidents que s'hauran de subjectar a l'assemblea o al mandat presidencial per ocupar la presidència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Victor Carton Vidal (1902 – 11 d'abril de 1970) va ésser un polític irlandés. Va ésser membre del Seanad Éireann des 1954 fins a 1969. Va ser elegit per primera vegada com a 8th Seanad l'any 1954 pel Labour Panel, i reelegit a les eleccions de 1957, 1961 i 1965. No va presentar-se a les eleccions de 1969. Va presentar-se a les eleccions de Dáil Éireann en quatre ocasions però mai va sortir elegit.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Carles Vidal i Pasanau (Sarrià, 6 de novembre de 1917 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català. Morí afusellat al Camp de la Bota de Barcelona, juntament amb el company de militància José López Penedo, després de ser acusats de l'atemptat fallit contra el cap de la Brigada Político-Social Eduardo Quintela Bóveda, que va matar a dos falangistes, així com de la mort de dos policies.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 14 de gener de 1993) fou un polític socialista català. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou militant la Federació Catalana del PSOE, i alhora el principal dirigent de la UGT a Catalunya i secretari de redacció del seu setmanari, La Internacional (1931) i secretari general de la Federación de Obreros Textiles de España.\nEn formar-se el govern de la República Catalana presidit per Francesc Macià, fou, en representació d'UGT, conseller de treballs públics del govern i d'abril a novembre del 1931 ocupà el departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya, del qual va dimitir per discrepances amb la resta de consellers en aspectes sobre l´Estatut i l´aplicació de l´ús de la llengua catalana, ja que ell no estava d´acord en imposar-la. Durant la guerra civil espanyola presidí el Consejo de Trabajo del govern de la Segona República Espanyola. En acabar la guerra, el 1939 s'exilià a França i el 1941 se n'anà a Mèxic. Sempre donà suport tots els actes de caràcter obrer i catalanistes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Germinal Vidal (Barcelona, 1915 - 1936) fou un dirigent comunista català. De formació autodidacta, era membre del Bloc Obrer i Camperol, i dirigí les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), conegudes com a Joventut Comunista Ibèrica (JCI) des del 1934. Participà en els fets del sis d'octubre com a membre de l'Aliança Obrera i després passà a la clandestinitat.Va morir lluitant el 19 de juliol de 1936 a la plaça de la Universitat, en intentar resistir l'avanç de les tropes militars revoltades del general Manuel Goded Llopis. Durant els primers mesos de la guerra fou destacat per la propaganda comunista i republicana com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Wanis al-Qaddafi (àrab: ونيس القذافي, Wanīs al-Qaḏḏāfī) (Bengasi, 4 de setembre de 1924 - Líbia, 21 de desembre de 1986) fou un polític libi.\nFou primer ministre de Líbia entre setembre de 1968 i el 31 d'agost de 1969.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "William \"Bill\" Howard White (San Antonio, Texas, 16 de juny de 1954) fou el 60è alcalde de la ciutat de Houston, des del 2 de gener de 2004 al 2 de gener de 2010. És membre del Partit Demòcrata.Després d'acabar els estudis secundaris en l'Institut Churchill, va assistir a la Universitat Harvard, gràcies a una beca de la Legió Nord-americana, i va obtenir el cum laude amb la llicenciatura d'Economia. Després va assistir a la facultat de Dret de la universitat de Texas, on es va graduar amb alts honors. Va treballar en un bufet d'advocats capdavanter d'Houston, des de 1979 fins a 1993.Des de 1995 fins a 1998, va ser president del Partit Demòcrata, i de 1993 a 1995 i secretari d'estat d'Energia sota la presidència de Bill Clinton.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Jules Albert Wijdenbosch és un polític de la República de Surinam. Va néixer el 2 de maig de 1941 a Paramaribo. Fou president de Surinam entre 1996 i 2000.\nLa pont que uneix Paramaribo, la capital de Surinam, a Meerzorg, en el districte Commewijne, va rebre el nom Jules Wijdenbosch.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Girma Wolde-Giorgis (amhàric: ግርማ ወልደ ጊዮርጊስ) (Addis Abeba, 28 de desembre de 1924 – Addis Abeba, 15 de desembre de 2018) va ser un polític etíop, president d'Etiòpia del 2001 al 2013. Va ser militar i polític durant el règim del negus Haile Selassie, que va ser president del Parlament. Després de l'enderrocament de l'emperador, el 1974, va treballar en representació del govern provisional de Mengistu Haile Mariam a Eritrea. Quan aquest va ser enderrocat, es va convertir en un home de negocis fins a la seva elecció com a President en 2001, sent reelegit per un segon mandat en 2007 fins al 2013.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els Woodrow Wilson Awards (o Premis Woodrow Wilson) són una sèrie de premis distribuïts pel Woodrow Wilson International Center for Scholars (o Centre Internacional per a Acadèmics Woodrow Wilson) del Smithsonian Institution. Es donen als individus en l'àmbit públic i privat els quals han demostrat un compromís excepcional amb el somni del president Woodrow Wilson, en la política, en la docència i en la política d'integració pel ben comú.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Klaus Wowereit (11 d'octubre de 1953 a Berlín) és un polític d'Alemanya, membre del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). Va ser alcalde de Berlín des de juny de 2001 fins a desembre de 2014. És un dels polítics més coneguts d'Alemanya des que es va declarar homosexual amb la frase \"Ich bin schwul, und das ist auch gut so.\" (literalment: \"Sóc marieta, i està bé que sigui així\"). A més, va ser el primer polític del SPD a pactar amb el Partit del Socialisme Democràtic a nivell d'Estat federat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Yuan Executiu (xinès tradicional:行政院, pinyin: Xíngzhèng Yuan, literalment \"Cort executiva\") és la branca executiva del govern de la República de la Xina.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Zayed Bin-Sultan Al Nahyan —àrab: زايد بن سلطان أل نهيان, Zāyid b. Sulṭān Āl Nahyān— (Al Ain, 1918 - Abu Dhabi, 2 de novembre 2004) fou el primer president dels Emirats Àrabs Units.\nEl 6 d'agost de 1966 succeí el seu germà, el xeic Shakhbut Bin-Sultan Al Nahyan, com a emir d'Abu Dhabi. L'any 1971 fou escollit pel Consell Suprem de Xeics president dels Emirats Àrabs Units, càrrec en el qual fou reelegit els anys 1976, 1981, 1986 i 1991. Després de la seva mort, l'any 2004, fou succeït pels seu fill gran Khalifa bin Zayed Al Nahayan.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "José Manuel Zelaya Rosales, també conegut com a \"Mel\" Zelaya, (Catacamas (Hondures), 20 de setembre de 1952) fou President Constitucional de la República d'Hondures del 2006 al 2009. Després d'haver guanyat les eleccions el 27 de novembre del 2005, davant del seu contrincant del Partit Nacional, Porfirio \"Pepe\" Lobo. El 28 de juny de 2009 va ser arrestat per membres de l'exèrcit hondurenc en el marc d'un cop d'estat i expulsat del país.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista dels estats sobirans i dels territoris dependents d'Àfrica amb informació sobre les seves respectives capitals, llengües, monedes, població, superfície i renda per capita.\nMalta i parts de França, Itàlia, Portugal i Espanya són geològicament en la placa continental africana, alguns més a prop d'Àfrica que d'Europa, però políticament són considerats habitualment europeus per convenció. De la mateixa manera, l'illa de Socotra també és a la placa continental africana i molt a prop d'Àfrica, però en l'àmbit polític és una part del Iemen, un estat asiàtic. Egipte, és considerat un estat africà tot i que té una part a Àsia, la Península del Sinaí.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En l'actualitat, diferents estats responen a la forma socialista, amb un grau d'adhesió variat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista mostra la presència de l'islam als diversos països del món. Comptar una població segons la seva afiliació religiosa es fa a través de mètodes estadístics, que contenen intrínsecament un marge d'error pel que es consideren tècnicament com a \"estimacions\". En aquest cas, el percentatge de població musulmana per país s'ha extret de l'estudi del Departament d'Estat dels Estats Units titulat International Religious Freedom Report 2004. Altres fonts usades han estat The World Factbook i Adherents.com Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine.. En els casos d'estimacions conflictives s'ha calculat la mitjana entre les estimacions més altes i les més baixes. La població total de cada país va ser presa de census.gov (estimacions del 2005). Cal tenir en compte, a més, que les dates d'aquests estudis permeten imaginar que des d'aleshores poden haver-se produït certes modificacions significatives.\n\nVegeu també: Món islàmic i panislamisme", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els Estats Units d'Amèrica celebren les seves eleccions el primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista dels diputats en representació de Letònia durant la VI Legislatura del Parlament Europeu (2004–09).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista dels diputats en representació de Letònia durant la VII Legislatura del Parlament Europeu (2009–14). Una persona d'Unió Cívica va entrar al Parlament el desembre de 2011, amb el que el nombre de diputats és de nou.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista dels diputats en representació de Letònia durant la VIII Legislatura del Parlament Europeu (2014–19).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La llista de partits polítics dels Països Catalans recull els partits polítics amb seu als Països Catalans classificats per ideologia i filiació a un partit polític europeu. Només s'hi inclouen els partits independents, això és constituïts com a tals, i no federacions polítiques que formen part de partits. El partits amb un asterisc són partits observadors d'un partit europeu.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els acords de Lomé van ser uns acords signats a la ciutat de Lomé, al Togo, el 7 de juliol del 1999, amb l'objectiu era el de posar fi a la guerra civil de Sierra Leone entre el Front d'Unió Revolucionària (en anglès, Revolutionary United Front, RUF) i el govern de Sierra Leone. La reunió a Lomé fou una iniciativa del president del Togo, Gnassingbé Eyadéma, que també presidia en aquell moment la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO). La reunió va començar el 25 de maig del 1999 a Lomé, en presència de cinc presidents dels països de l'Àfrica Occidental:\n\nBlaise Compaoré (Burkina Faso)\nCharles Taylor (Libèria)\nOlusegun Obasanjo (Nigèria)\nAhmad Tejan Kabbah (Sierra Leone)\nGnassngbé Eyadéma (Togo)a més dels representants de l'Organització per a la Unitat Africana (OUA), de l'ONU, dels Estats Units d'Amèrica i del Regne Unit.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Oficina de les Nacions Unides pel Suport a la Consolidació de la Pau a Guinea Bissau (UNOGBIS) va ser establerta pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides en la seva Resolució 1233 a l'abril de 1999 per facilitar les eleccions generals i l'aplicació de l'Acord d'Abuja.A això va seguir a un acord d'alto el foc signat a Praia el 26 d'agost de 1998 reafirmat l'1 de novembre (conegut com l'Acord d'Abuja) amb la promesa d'eleccions amb un protocol addicional per a l'organització d'un govern d'unitat nacional signat el 15 de desembre i reforçat per resolució 1216 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. L'acord va ser supervisat per ECOMOG i la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO).\nEl mandat de la UNOGBIS es va ampliar després de les eleccions de 1999 en el període postelectoral. Hi ha hagut nombrosos informes presentats i les reunions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en els últims anys.\nEl mandat de la UNOGBIS va ser ampliada i revisada el 2004.S'hi van plantejar preocupacions relacionades amb el tràfic de drogues des d'Amèrica Llatina així com l'estabilitat financera.Va ser substituïda pel Oficina Integrada de les Nacions Unides per la Consolidació de la Pau a Guinea Bissau (UNIOGBIS) el 2009.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Protocol Facultatiu de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (o, per les seves sigles en anglès, OP-CEDAW) és un tractat internacional que estableix els mecanismes de denúncia i investigació de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, per les sigles en anglès). El Protocol va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 6 d'octubre de 1999 i va entrar en vigor el 22 de desembre de 2000. L'agost de 2014, el Protocol tenia 80 Estats signants i 105 Estats part.Els Estats part en el Protocol atorguen competència al Comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona per a conèixer denúncies d'individus o investigar «violacions greus o sistemàtiques» de la Convenció, la qual cosa ha donat lloc a una sèrie de decisions en contra dels Estats membres, en qüestions com ara la violència domèstica, el permís parental i l'esterilització forçosa, així com una investigació sobre l'assassinat sistemàtic de dones a la localitat mexicana de Ciudad Juárez, Chihuahua.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Referèndum sobre la Llei d'Assegurances de Letònia de 1934 va tenir lloc a Letònia el 24 i 25 de febrer de 1931.Un projecte de llei que va modificar la llei de pensions de l'estat havia estat aprovada pel Saeima el 5 d'agost. Es proposava, entre altres esmenes, l'edat de jubilació, que en aquest moment era de 60 anys per als homes i 57,5 per a les dones, en una transacció gradual per a tots dos sexes a 62 anys a partir de l'any 2006.Als votants se'ls va fer la següent pregunta : «són a favor o en contra de la derogació de les esmenes a la Llei de pensions de l'Estat de 08/05/1999?» Una gran majoria (94,6%) va votar a favor de la derogació de la llei, encara que la participació electoral va ser només el 25,1%.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Tractat de fronteres marítimes entre Guinea Equatorial i São Tomé i Príncipe és un tractat internacional signat en 1999 entre Guinea Equatorial i São Tomé i Príncipe que delimita la frontera marítima entre ambdós estats.El tractat va ser signat a Malabo el 26 de juny de 1999. El límit que figura en el text del tractat es compon de dues parts separades. La primera part de la frontera separa Annobón de Guinea Equatorial i l'illa de São Tomé. Aquesta porció de la frontera consta de quatre segments marítims en línia recta definits per cinc punts de coordenades individuals. El límit és una línia equidistant aproximada entre les dues illes.\nLa segona part de la frontera definida separa Mbini (Guinea Equatorial continental) de l'illa de Príncipe. Aquesta porció de la frontera és més complexa, ja que consisteix en 14 segments de línia recta definida per 15 punts de coordenades individuals. Igual que la primera part, aquesta part de la frontera és una línia equidistant aproximada entre els dos estats.\nEl tractat va entrar en vigor provisionalment immediatament després de la seva signatura. Encara no ha estat ratificar pels països, en aquest cas entraria \"definitivament\" en vigor. El nom complet del tractat és tractat pel que fa a la delimitació de la frontera marítima entre la República de Guinea Equatorial i la República Democràtica de São Tomé i Príncipe.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Udalbiltza (acrònim d'Euskal Herriko Udal eta Udal Hautetsien Biltzarra, Assemblea de Municipis i Electes Municipals d'Euskal Herria) és una associació de càrrecs electes municipals que va ser creada pels partits nacionalistes bascos signants del pacte d'Estella el 1999, agrupant a alcaldes i regidors de les set províncies d'Euskal Herria: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra, a Hegoalde, i Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, a Iparralde.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional (UNTOC), més coneguda com la Convenció de Palerm, és un tractat multilateral patrocinat per Nacions Unides en contra del crim organitzat transnacional, va ser adoptat en 2000. Els seus tres protocols (els Protocols de Palerm) són:\nProtocol de les Nacions Unides per Prevenir, Reprimir i Sancionar el Tràfic de Persones, Especialment Dones i Nens; i\nProtocol de les Nacions Unides contra el Contraban de Migrants per Terra, Mar i Aire.\nProtocol de les Nacions Unides contra la fabricació i el tràfic il·lícit d'armes de focTots aquests tres instruments contenen elements de les actuals lleis internacionals sobre el tràfic de persones i el tràfic il·legal d'armes. La convenció i el protocol estan sota la jurisdicció de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).\nLa convenció va entrar en vigor el 29 de setembre de 2003. Per 6 d'octubre de 2008, la convenció de Palerm comptava amb 147 estats membres. El 19 de setembre de 2017 hi havia 189 signataris, que inclou 184 Estats membres, les illes Cook, la Santa Seu, Niue, Estat de Palestina, i Unió Europea. Els nou Estats membres de les Nacions Unides que \"no\" són part en la Convenció (*indica que l'estat ha signat però no ha ratificat la Convenció):", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'elecció presidencial dels Estats Units del 2000 va ser la contesa entre el candidat demòcrata Al Gore, llavors vicepresident, i el candidat republicà George W. Bush, llavors governador de Texas i fill de l'expresident George H. W. Bush (1989-1993).\nBill Clinton, el president sortint, desocupava la posició de president després d'haver servit un màxim de dos períodes permesos per la Vint-i-dosena Esmena.\nBush va guanyar la renyida elecció el dimarts 7 de novembre, amb 271 vots electorals contra els 266 de Gore (amb un vot trànsfuga abstingut en el recompte oficial).\nDurant les eleccions es va generar la controvèrsia sobre qui havia guanyat els 25 vots electorals de Florida (i, per tant, la Presidència).\nEn el sistema estatunidenc de les eleccions presidencials, el vot electoral determina el guanyador, i Bush va guanyar aquest compte, encara que Gore va rebre el major nombre de vots (l'anomenada \"votació popular\").", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Informe Fowler, publicat el 14 de març de 2000, és un informe de les Nacions Unides que detalla com diverses empreses, governs d'Àfrica i Europa, inclosos el d'Angola i l'ala política d'UNITA, van violar el protocol de Lusaka, així com les sancions imposades per l'ONU. Robert Fowler, ambaixador del Canadà a les Nacions Unides, va encapçalar la comissió que va compilar l'informe, que va generar una gran preocupació internacional destacant el fort vincle entre el comerç il·lícit de diamants i els conflictes del tercer món.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Procés de Vinaròs va ser un procés polític de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans, encetat a Vinaròs el 2 d'abril de 2000 amb l'objectiu de dotar-se de «les eines i les estructures imprescindibles per a l'assoliment de la independència política, la unitat nacional i la justícia social del poble català (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó)». Entre les organitzacions participants hi hagué Endavant, Moviment de Defensa de la Terra, Maulets, i diversos col·lectius i casals independentistes.\nLa iniciativa sorgeix primordialment per a organitzar la gran diversitat de grups d'ideologia afí, a vegades fins i tot enfrontats, en una mateixa estratègia comuna. Aquesta es plasmà el novembre de 2002 amb la creació de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista. així com, l'Assemblea Popular Comarcal del Tarragonès, el desembre del mateix any. Com a conseqüència també d'aquest procés, van aparèixer Alerta Solidària i la Candidatura d'Unitat Popular, com a front antirepressiu i institucional de l'Esquerra Independentista, respectivament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Adelaida Abarca Izquierdo (Madrid,1923) Coneguda amb el sobrenom de La Deli, fou una activista política republicana. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades i companya del grup de Les Tretze Roses, fou represaliada pel Franquisme i condemnada a 20 anys de presó. Reclosa a les presons de Las Ventas de Madrid, Les Oblates de Tarragona, La Presó de Girona, i la Presó de les Corts de Barcelona, el 1946 va organitzar la fuga de Victòria Pujolar Amat, Angela Ramis i la seva pròpia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'activisme és l'activitat sostinguda amb la intenció d'efectuar un canvi d'índole social o polític, usualment dirigida a favor d'una postura particular. Fins als anys 80 del segle xx, l'activisme \"tradicional\" es basava especialment en el moviment obrer i la lluita sindical, mentre que els nous moviments van incorporar grans temes com el feminisme, l'ecologisme, els drets humans, la pau, la sostenibilitat i l'antiglobalització. També inclou l'\"activitat social\" que es fa a nivell de barris, per exemple, o a petita escala i molt concreta.\nLa paraula \"activisme\" pot sorgir de qualsevol tipus d'orientació política i expressar-se de maneres ben diverses: editant o col·laborant als mitjans de comunicació, fent formació formal, informal o no formal, fent campanyes i promocionant boicots que pretenen incidir a nivell econòmic, organitzant manifestacions de carrer, vagues, casserolades, instal·lacions o accions artístiques, hacktivisme, ciberactivisme, etc. sota una tàctica no-violenta o de qualsevol altre tipus, incloent les guerrilles, segons el tipus d'activisme.\nA alguns activismes religiosos, feministes o vegetarians es mira de persuadir la gent de canviar la seva conducta directament, mentre d'altres a més cerquen pressionar als governs per canviar les lleis. Un cas particular, el cooperativisme o moviment cooperatiu, sovint procura construir institucions noves, i extitucions, que s'ajustin a principis cooperatius.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'activisme per a la conservació dels oceans són els esforços d'organitzacions no governamentals i persones per promoure canvis socials i polítics en l'àmbit de la conservació dels oceans. La conservació dels mars i els oceans consisteix en un conjunt d'estratègies de gestió que serveixin per protegir i preservar els ecosistemes marins i oceànics. Els activistes duen a terme campanyes de conscienciació entre el públic i empenyen els governs i les empreses a gestionar els oceans de manera sostenible, adoptar polítiques ecologistes i aplicar les lleis i polítiques en vigor a través de reglaments eficaços. Hi ha molts tipus d'organitzacions i agències que persegueixen aquests objectius comuns i lluiten contra la contaminació, la sobrepesca, la caça de balenes i la captura accessòria, alhora que donen suport a les àrees marines protegides.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Allibera el mugró (en anglès, Free the Nipple) és un moviment creat al 2012 per l'activista i cineasta Lina Esco, qui qüestiona la convenció de considerar indecent l'exposició dels pits de la dona, al contrari que l'exposició del tors de l'home. La campanya no defensa exclusivament que les dones puguin despullar-se el tors en qualsevol moment, sinó que busca l'eliminació de les tendències de la societat de sexualitzar la part superior del cos de les dones, cridant l'atenció a hipocresies i inconsistències a la cultura nord-americana i els seu sistema legal que reforça els tabús. Últimament, la campanya tracta de descriminalitzar el despullat del tors femení als Estats Units i l'empoderament de dones al voltant dels països occidentals, en una major lluita en contra de la desigualtat de gènere d'arreu del món.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Avaaz.org és una organització sense ànim de lucre, d'àmbit mundial, creada el gener de 2007 que promou l'activisme en temes com el canvi climàtic, els drets humans, la corrupció, la pobresa i els conflictes. La seva missió declarada és \"tancar la separació entre el món que tenim i el món que la majoria de persones d'arreu del món voldria\". L'organització opera en 15 idiomes, té més de tretze milions de membres a 193 països.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Biotic Baking Brigade (BBB) és un grup d'activistes coneguts per haver llançat pastissos a les cares de coneguts personatges de pes internacional. L'art de llançar una exquisidesa recent feta a la cara d'una pomposa personalitat té una llarga i tradició, i funciona com una manera de posar en relleu una causa particular, sovint afegint-hi així una incrementada atenció dels mitjans de comunicació. Al llarg de la seva trajectòria, la Biotic Baking Brigade ha llançat pastissos a les cares de personatges com Bill Gates, el premi Nobel d'Economia Milton Friedman, l'exalcalde de San Francisco Willie Brown, Sylvester Stallone, el rei Carles Gustau de Suècia o l'exdirector de l'Organització Mundial del Comerç Renato Ruggiero.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Khajidsuren Bolormaa o Khajidsurengiin Bolormaa (mongol: Хажидсүрэн Болормаа) (Ulan Bator, 18 de gener de 1965) és una enginyera mineralogista mongola, així com un defensora de la salut i els drets dels infants, que va exercir de primera dama de Mongòlia del 2009 al 2017. Bolormaa és l'esposa de l'expresident Tsakhiagiin Elbegdorj. El 2006, Bolormaa va fundar la Fundació Bolor, que té cura dels orfes a Mongòlia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un buycott és l'oposat a boicot; és una campanya que promou la compra de productes o serveis d'una companyia o d'un país que estan afectats per boicots. S'han dut a terme diverses campanyes internacionals de buycott a favor d'Israel, amb l'objectiu de fer front a les nombroses campanyes econòmiques i polítiques en contra d'aquest país.\nQuan la companyia Whole Foods Market va ser objecte de boicot, degut a la seva oposició a la reforma del sistema de salut als Estats Units, promoguda pel seu president Barack Obama, els oponents a la reforma van iniciar un buycott a nivell nacional. Per altra banda, l'organització no governamental Carrotmob es dedica a promoure campanyes de buycott amb finalitats ètiques, on es premien les bones pràctiques en les empreses\nUna de les primeres referències del terme buycott va ser el 1991, al diari Los Angeles Times, en una columna de Robert Foxworth.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Càritas (del llatí Caritas: amor, caritat) és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària. En el seu vessant internacional (Caritas International) agrupa 162 organitzacions catòliques d'assistència, desenvolupament i servei social. Els treballs humanitaris de Càritas són realitzats sense tenir en compte la confessió, raça, gènere o ètnia de les persones beneficiàries, i és una de les xarxes humanitàries més àmplies de tot el món.\nLa missió de Càritas és resultat de la doctrina social de l'Església, i centra les seves activitats en la dignitat de la persona humana. Càritas és una organització dedicada al combat de la pobresa, de l'exclusió social, de la intolerància i de la discriminació, habilita a les persones en la pobresa a participar els afers que afecten directament les seves vides, i a més intercedeix per elles als fòrums nacionals i internacionals. És membre de l'ONG europea Finance Watch. Càritas declara que \"el que fa única a Càritas és la seva presència constant en les comunitats abans, durant i després de les crisis\". Mentre que alguns altres grups humanitaris ajuden només després d'una crisi i per un període determinat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Cato Institute és un think tank liberal amb seu a Washington DC dedicat al lobby a favor de polítiques públiques liberals, no afiliat a partits polítics i amb personalitat jurídica com a organització sense ànim de lucre. S'autodenomina «defensor de la llibertat individual, govern mínim, mercats lliures i la pau». Cerca la discussió de polítiques públiques per promoure alternatives que siguin consistents amb els principis de llibertat individual des de la perspectiva liberal: govern mínim, mercats lliures i pau social.Actualment serveix de suport ideològic per a organitzacions i partits polítics al voltant del món que s'ubiquen en el que és classificat com a liberalisme clàssic i Llibertarisme moderat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El ciberactivisme es refereix a l'activisme associat al conjunt de tècniques i tecnologies de la comunicació, basades fonamentalment en internet (i telefonia mòbil). La utilització d'aquests mitjans de comunicació alternatius als tradicionals, permet eludir el monopoli, sobretot en països poc democràtics, de l'opinió majoritària vessada en els mitjans oficials o majoritaris, tenint més llibertat i major impacte, tot facilitant l'expressió d'opinions diverses.\nHan utilitzat tècniques de ciberactivisme organitzacions com Intermón Oxfam, Amnistia Internacional, Greenpeace, la Electronic Frontier Foundation nord-americana o l'EZLN mexicà. A l'espai exsoviètic, cert grau de ciberactivisme ha tingut un paper determinant en els processos coneguts com les Revolucions de colors.\nEn concret Intermón Oxfam, Amnistia Internacional i Greenpeace proposen a les seves pàgines formes de voluntariat electrònic o ciberactivisme participant en les seves cadenes d'enviaments de correus electrònics, i cartes, com a protesta davant les accions lesives contra els drets humans, o el medi ambient, per part de multinacionals i governs.\nEl ciberactivisme pot també prendre una forma espontània, en la qual la tecnologia i les relacions en xarxa eliminen la divisió entre mobilitzadors i mobilitzats. Aquest és del cas de les mobilitzacions espontànies de protesta després dels atemptats de l'11M a Espanya en 2004, el moviment EDSA II a les Filipines l'any 2001, en les revoltes estudiantils contra la CPE (llei de primer contracte) a França de 2005, les manifestacions per un habitatge digne a Espanya en 2006 o la Primavera Àrab del 2010-2011.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El ciberfeminisme és el terme que s'empra per definir la fusió entre el ciberespai i el feminisme, i s'utilitza per enmarcar el treball, les reflexions i les anàlisis sobre les tecnologies de la informació i la comunicació des d'una perspectiva feminista.\n\nAquest corrent va sorgir als anys 90 i s'identifica tant amb activisme social i polític com amb representacions artístiques. Les precursores van ser el grup d'artistes australianes VNS Matrix, inspirades en el net-art i la filòsofa britànica Sadie Plant.\nEn 1997 se celebrà la Primera Internacional Ciberfeminista, en Alemanya; es va acordar no definir el terme \"ciberfeminisme\", a canvi d'això es van redactar les 100-Antítesis per deixar constància del que no era el Ciberfeminisme.\nAvui dia, el Ciberfeminisme és un via de difusió d'art, teoria i política. Un espai que facilita vincles a nivell global, difon reivindicacions i denúncies i pot esdevenir una eina per coordinar estratègies i accions per enderrocar els pilars del patriarcat modern.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "María del Carmen Cuesta Rodríguez, coneguda amb el sobrenom de La Peque (Madrid, 23 de desembre de 1922 - València,16 d'octubre de 2010), fou una activista republicana represaliada pel franquisme. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), estava inclosa en l'expedient de Les Tretze Roses. Separada del cas per raons d'edat, fou condemnada a dotze anys de presó i al desterrament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La desaparició de Santiago Maldonado es refereix al cas de la desaparició de Santiago Andrés Maldonado l'1 d'agost de 2017, investigat en les causes 8232/2017 i 8233/2017 de la justícia federal argentina, víctima d'una presumpta desaparició forçada en el marc de la repressió d'una protesta que va incloure talls de ruta, realitzada per la comunitat maputxe Pu Lof en Resistència de Cushamen, situat a la província argentina del Chubut. La repressió va ser duta a terme per la Gendarmería Nacional, una força de seguretat que opera en l'àmbit del Ministeri de Seguretat del Poder Executiu.El president de l'Argentina Mauricio Macri, el Cap de Gabinet de Ministres Marcos Peña, la ministra de Seguretat Patricia Bullrich i altres alts funcionaris del govern nacional van ser denunciats per la Lliga Argentina pels Drets de l'Home «per la figura penal típica de desaparició forçada de persones en concurs amb encobriment i violació dels deures de funcionari públic i abús d'autoritat», segons diu textualment l'objecte de la denúncia. El 18 d'octubre de 2017 la fiscal de la causa va informar que des de diversos dies enrere, un dels gendarmes que va actuar en l'operatiu repressiu havia quedat en situació d'imputat.La desaparició de Santiago Maldonado va motivar una resolució del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides perquè l'Estat argentí adopti «una estratègia integral i exhaustiva per a la cerca i localització» i una mesura cautelar de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) amb la finalitat de protegir els seus drets a la vida i integritat personal.El 18 d'octubre de 2017 va ser trobat el seu cadàver prop del punt en el qual es va denunciar la seva desaparició. Santiago Maldonado havia nascut el 25 de juliol de 1989 en la localitat de 25 de Mayo, a la província de Buenos Aires, i va romandre desaparegut durant 78 dies.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Donnons des elle au tour (posteriorment Donnons des elles au vélo J-1) és un projecte associatiu portat a terme per la secció de ciclisme femení del Club Omnisport de Courcouronnes (COCCF) creat el juliol de 2015 per fer campanya de cara al retorn d'un Tour de França femení, i promoure el desenvolupament del ciclisme femení a França.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Electronic Frontier Foundation (EFF) és una organització internacional sense ànim de lucre de promoció i organització legal dels drets digitals, amb seu als Estats Units. La seva principal missió és:\n«Participar en activitats educatives i de suport que augmentin la comprensió popular de les oportunitats i reptes plantejats per l'evolució en computació i telecomunicacions.\nDesenvolupar entre els responsables per políticas una millor comprensió de les qüestions subjacents de les telecomunicacions lliures i oberts, i el suport a la creació d'enfocaments jurídics i estructurals que faciliten l'assimilació de les noves tecnologies en la societat.\nAugmentar la consciència pública sobre qüestions de les llibertats civils derivades del ràpid avanç en l'àrea de nous mitjans de comunicació basades en ordinadors.\nSuport en litigis d'interès públic per a preservar, protegir i ampliar drets de la Primera Esmena en l'àmbit de la informàtica i la tecnologia de les telecomunicacions.\nFomentar i donar suport al desenvolupament de noves eines que doten als usuaris no tècnics amb accés complet i fàcil d'equips de telecomunicació basats en els ordinadors.»EFF és recolzada per donacions i té la seu a San Francisco, Califòrnia, amb els funcionaris a Washington DC. Ells són observadors acreditats al World Intellectual Property Organization i un dels participants de la Global Network Initiative.EFF ha pres mesures en diverses formes. Proporciona fons de defensa legal en tribunals, defensa a individus i noves tecnologies dels efectes esgarrifoses del que considera amenaces legals sense fonament o incorrectes, treballa per exposar mala conducta del govern, proporciona orientacions per al govern i els tribunals, organitza l'acció política i enviaments massius de correu, dona suport a algunes tecnologies noves que creu preservar les llibertats personals, manté una base de dades i llocs web de notícies i informacions relacionats, monitora i desafia legislació potencial que considera que atempta contra les llibertats personals i fair use, i demana una llista del que considera abusos de patents amb intencions de derrotar a aquells que considera que no té fonament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una empaperada també anomenada encartellada és un mètode de protesta lúdica i no violent desenvolupat a la primera meitat del segle xxi als Països Catalans.\nS'ha creat com a alternativa a la impremta tradicional quan aquestes empreses privades no eren accessibles o eren intervingudes pels cossos d'ordre públic. Consisteix en la fabricació domèstica de cartells mitjançant impressores o fotocopiadores, generalment en format A4 per pal·liar la indisponibilitat de formats més grans a la majoria de les impressores i per la inaccessibilitat d'impremtes industrials. L'art aviat va trencar el quadre limitat del full A4 per la creació de cartells grans, composts de petits fulls. Si les impremtes són accessibles, també s'utilitzen impressions normals, com que per tiratges grans, són més econòmiques que la fabricació artesana. Nogensmenys per la popularitat d'impressores i fotocopiadores la producció artesana queda una eina pacífica per protegir la llibertat d'expressió en circumstàncies adverses.\n\nCom es tracta d'un acte simbòlic, en llocs privats o vitrines, per a evitar despeses permanents generalment s'utilitza cinta adhesiva fàcilment destacable. En suports menys delicats, s'utilitza engrut dissoluble a l'aigua que permet la dissolució amb el temps sense deixar traces d'aquest art efímer.\nLa paraula prové del verb empaperar, que significa «revestir de paper les parets d'una cambra, el dins d'un bagul, etc.» Per extensió s'utilitza igualment per cobrir panells, parets, cotxes de cartells artesans en guisa de protesta.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'empastissada és l'acte de llançar un pastís contra algú. Quan és general i involucra a múltiples persones es parla de guerra de pastissos.\nL'empastissada es pot portar a terme com una simple broma amistosa, però sovint adquireix dimensió política quan la víctima és un polític, un famós o una autoritat pública. L'empastissada esdevé aleshores un acte de protesta contra les conviccions polítiques de la víctima o contra la seva atribuïda arrogància o vanitat. En general, els autors de l'empastissada persegueixen la ridiculització i/o la humiliació de l'afectat mitjançant el llançament del pastís.\nL'empastissada s'inscriu en la desobediència civil no violenta i pretén evitar tot dany físic la víctima. Per aquest motiu, tradicionalment el pastís sol ser de crema o massa esponjosa, sense contenir crosta i sense ser recent cuit per evitar cremades. A vegades, el pastís també pot ésser substituït per una plata de nata muntada o de crema d'afaitar, no afectant al resultat de l'acció.\nEls orígens de l'empastissada o guerra de pastissos es remunten als primers anys de la comèdia slapstick americana de la dècada de 1910. També, als Estats Units és bastant freqüent en actes de recaptació de fons.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'emprenedoria social és un enfocament de persones, grups, empreses de nova creació o emprenedors, en el qual desenvolupen, financen i implementen solucions a problemes socials, culturals o mediambientals. Aquest concepte es pot aplicar a una àmplia gamma d'organitzacions, que varien en mida, objectius i creences. Els emprenedors amb ànim de lucre solen mesurar el rendiment mitjançant mètriques empresarials com el benefici, la xifra de negoci i l'augment dels preus de les accions. Tanmateix, els emprenedors socials no tenen ànim de lucre o combinen objectius amb finalitats de lucre amb generar un \"retorn a la societat\" positiu. Per tant, utilitzen mètriques diferents. L'emprenedoria social acostuma intentar ampliar els objectius socials, culturals i mediambientals sovint associats al tercer sector en àrees com la reducció de la pobresa, l'atenció sanitària i el desenvolupament comunitari.\nDe vegades, es poden constituir empreses socials amb ànim de lucre per donar suport als objectius socials o culturals de l'organització, però no com a finalitat en si mateixes. Per exemple, una organització que té com a objectiu proporcionar habitatge i ocupació a les persones sense llar pot gestionar un restaurant, tant per recaptar diners com per proporcionar ocupació a les persones sense llar.\nA la dècada de 2010, l'emprenedoria social va ser facilitada per l'ús d'Internet, en particular les xarxes socials. Aquests llocs web permeten als emprenedors socials arribar a nombroses persones que no estan geogràficament properes i que comparteixen els mateixos objectius i animar-les a col·laborar en línia, a conèixer els problemes, a difondre informació sobre els esdeveniments i activitats del grup i recaptar fons mitjançant el micromecenatge.\nEn els darrers anys, els investigadors demanen una millor comprensió de l'ecosistema en què es desenvolupa l'emprenedoria social i de les empreses socials. Això els ajudarà a formular una millor estratègia i a ajudar a assolir el seu objecte de doble bottom line.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'escarni o escratx (en castellà, escrache) és un tipus de manifestació en la qual un grup d'activistes es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú que es vol denunciar. Té com a fi fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra persones acusades de violacions als drets humans o de corrupció, que s'implementa amb actes com ara assegudes, cantades, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'Argentina o Xile. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentesEl TERMCAT va prioritzar l'alternativa al català al manlleu escrache com a «escarni» arran de l'actualitat política d'aquest terme durant el 2013. També va proposar com a sinònims complementaris assetjament públic, escarn o pressió pública.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ghost Security, també conegut com a GhostSec, és un grup de \"vigilants\" com es va descriure a si mateix que es va formar per atacar llocs web d'ISIS que promouen l'extremisme islàmic. Es considera una branca del col·lectiu de pirates informàtics Anonymous. Segons els experts de l'activisme de la gihad en línia, el grup va guanyar impuls després del tiroteig de Charlie Hebdo a París el gener de 2015. El grup afirma haver retirat centenars de llocs web afiliats a ISIS o comptes de xarxes socials i frustrar possibles atacs terroristes cooperant amb les forces de l'ordre i les agències d'intel·ligència. Per a tals missions utilitza hashtags de xarxes socials com #GhostSec - #GhostSecurity o #OpISIS per promocionar les seves activitats.El 14 de novembre de 2015, Anonymous va publicar un vídeo anunciant la seva \"operació més gran mai\" contra el grup terrorista en resposta als atacs de París, eliminant 3.824 comptes de Twitter pro-ISIS i difonent perfils personals dels reclutadors del grup terrorista. Un missatge publicat per un compte afiliat a ISIS al servei de xat xifrat Telegram va respondre desafiant a Anonymous proporcionant instruccions sobre com respondre a un possible ciberatac. El 25 de novembre, un lloc web fosc de WordPress d'ISIS va ser piratejat per GhostSec, que va substituir el lloc per un anunci de Prozac.GhostSec va trobar informació relacionada amb els atacs terroristes prevists a Nova York i Tunísia i va transmetre aquesta informació a les autoritats policials. Arran de la cooperació amb les forces de l'ordre, GhostSec va decidir \"esdevenir legítim\" per combatre de manera més eficient ISIS. El grup es va rebatejar com \"Ghost Security Group\" i el novembre de 2015 va acabar la seva associació amb Anonymous. Els membres que es van oposar a aquest desenvolupament es van tornar a formar sota l'antic nom de \"GhostSec\" i van mantenir llaços anònims. Tots dos grups continuen operant contra ISIS.Lara Abdallat és un dels únics membres de Ghost Security Group la identitat del qual és pública.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Global Network Initiative (GNI) és una organització no governamental amb el doble objectiu d'evitar censura d'Internet per governs autoritaris i protegir els drets d'intimitat d'Internet d'individus. És patrocinat per una coalició de corporacions multinacionals, organitzacions sense ànim de lucre i universitats.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "GlobaLeaks és un programari lliure de codi obert destinat a permetre iniciatives de denúncies segures i anònimes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Grassroots és una forma d'associació, constituït pels membres d'una comunitat. Implica que la creació del moviment i el suport del grup és natural i espontània, destacant les diferències amb comunitats promogudes per les estructures de poder.\nAls Estats Units, on hi tenen el seu origen, els moviments Grassroots existeixen a nivell local, amb voluntaris en la comunitat que donen el seu temps per recolzar un partit polític local que més tard donarà suport a un partit a nivell nacional. Per exemple, un moviment d'aquest tipus anima a registrar votants per a un partit polític determinat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'hacktivisme (un acrònim de hacker i activisme) és la utilització no violenta d'eines digitals il·legals o legalment ambigües perseguint finalitats socials o polítiques. El terme hacker s'utilitza en referència al seu significat original, és a dir, una persona que gaudeix explorant els detalls de sistemes programables i com ampliar les seves funcionalitats, mentre que activisme es defineix com la pràctica de l'acció directa i militant per aconseguir una meta social o política. Tots dos termes estan carregats de múltiples interpretacions, de manera que definir hacktivisme es fa complex i cal entendre el moviment hacktivista com en continu canvi, evolucionant com un procés obert. El hacktivisme inclou modificacions de webs, redireccions, atacs de denegació de servei, publicació d'informació, paròdies de llocs web, substitucions virtuals, sabotatges virtuals i desenvolupament de programari.En general, es busca potenciar estratègies o polítiques tals com a llibertat d'expressió, drets humans, i l'ètica de la informació. Els actes de hacktivisme són duts a terme sota la creença que la utilització d'aquestes estratègies informàtiques tindran efectes de palanca similars per exemple a l'activisme regular o la desobediència civil. Es basa en la idea que poca gent coneix prou de computació i Internet com per intervenir en pro d'una determinada fi, però aquesta forma d'acció pot afectar a molta gent.\nLes activitats hacktivistes s'estenen a diverses idees i causes polítiques. Freenet és un exemple clar de traducció d'un pensament polític (tots haurien de tenir dret de parlar) en codi. El hacktivisme és una ramificació de Cult of the dead cow, les seves opinions inclouen l'accés a la informació com un dret humà bàsic. La xarxa lliure de programadors, artistes i militants radicals 1984 network liberty alliance de Gregoire Seither està més conscienciada amb qüestions de llibertat d'expressió, vigilància i privadesa en una era de creixent vigilància tecnològica, d'utilització de propaganda a gran escala, i de control de la mentalitat per part de governs i corporacions.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Human Rights Watch (HRW, Observatori dels Drets Humans) és una organització no governamental internacional amb seu a Nova York que realitza recerca i defensa els drets humans. Té oficines a Amsterdam, Beirut, Berlín, Brussel·les, Chicago, Ginebra, Johannesburg, Londres, Los Angeles, Moscou, Nairobi, París, San Francisco, Sydney, Tòquio, Toronto, Washington DC i Zuric.Les despeses anuals de l'organització assoliren el 2011 els 50,6 milions de dòlars, i 69,2 el 2014.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els incidents amb sabates, ja sigui mitjançant el seu llançament contra algú o el fet de mostrar-ne la sola amb la finalitat d'humiliació, són una forma de protesta a molts indrets del món. No obstant, la majoria d'aquests incidents han tingut sobretot lloc al món àrab, on històricament les sabates són un símbol d'impuresa. Tot i això, també a la Bíblia hi ha exemples que fan referència al calçat o als peus com a símbol d'impuresa.\nL'origen del llançament de sabates com a forma d'insult, menyspreu o humiliació té el seu origen en temps molt remots però el fenomen rebé una renovada atenció als països occidentals a partir del 2008, quan el periodista irquià Muntazer al-Zaidi va llançar les seves sabates al president dels Estats Units George W. Bush per protestar contra la guerra d'Iraq. L'incident va tenir una gran repercussió mediàtica internacional i va generar rèpliques a molt països del món.\nAlguns dels incidents amb sabata més famosos de la història són el protagonitzat per Khrusxov el 1960, el ja mencionat incident amb Bush el 2008 o l'incident amb el primer ministre de la Xina Wen Jiabao el 2009. A Catalunya, l'incident més famós fou el protagonitzat el 2013 entre el diputat de la CUP David Fernàndez i l'ex-ministre d'economia Rodrigo Rato, sent amenaçat aquest darrer amb una sandàlia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Institut Hoover (la seva denominació oficial és, en anglès: Hoover Institution on War, Revolution and Peace), és una biblioteca i un think tank fundat el 1919 pel futur president dels Estats Units, Herbert Hoover, que fou alumne de la Universitat de Stanford.\nL'Institut Hoover és una unitat de la Universitat de Stanford, i està situat al campus universitari. Disposa d'un gran arxiu relacionat amb el president Hoover, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Els seus principis bàsics són: el govern representatiu, l'empresa privada, la pau, la llibertat personal i les garanties del sistema americà.L'Institut Hoover té gran influència en els sectors conservador i liberal dels Estats Units, i ha estat durant molt temps un centre de formació per als conservadors d'alt perfil polític; un gran nombre de becaris de la Institució Hoover han tingut connexions amb el govern, han ocupat càrrecs a l'administració del govern de George W. Bush o del Partit Republicà dels Estats Units. Per exemple, estan vinculats a l'Institut Hoover les influents personalitats de perfil conservador Edwin Meese, Condoleezza Rice, George Shultz, Thomas Sowell, Shelby Steele i Amy Zegart.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La interseccionalitat és l'estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació. La teoria suggereix i examina com diverses categories biològiques, socials i culturals com l'edat, el gènere, l'ètnia, la classe, la discapacitat, l'orientació sexual, la religió, la casta, l'edat, la nacionalitat i altres eixos d'identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells. La teoria proposa que cal pensar cada element o tret d'una persona com inextricablement unit amb tots els altres elements per poder comprendre de forma completa la pròpia identitat. Aquest marc pot usar-se per comprendre com ocorre la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d'una base multidimensional.La interseccionalitat és un terme encunyat el 1989 per l'activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw. Tot i que hi ha primeres mostres d'aquesta perspectiva provenen de l'activisme feminista, concretament des del col·lectiu feminista The Combahee River Collective Statement, col·lectiu de dones negres lesbianes de Boston. Amb un primer manifest en què es parla dels diferents sistemes d'opressió que es relacionen entre ells i que creen una sèrie de desigualtats.\nLa interseccionalitat manté que les conceptualitzacions clàssiques d'opressió en la societat –com el racisme, el sexisme, el capacitisme, la lesbofòbia, l'homofòbia, la transfòbia, la xenofòbia i tots els prejudicis basats en la intolerància– no actuen de manera independent, sinó que aquestes formes d'exclusió estan interrelacionades, i en certs contextos socials creen un sistema d'opressió que reflecteix la intersecció de múltiples formes de discriminació.La interseccionalitat és un paradigma important en l'àmbit acadèmic, ampliant els contextos de justícia social o demografia, encara que, al seu torn, dificulta l'anàlisi en incloure múltiples conceptualitzacions que expliquen la manera amb què es construeixen categories socials i la seva interacció per formar una jerarquia social. Per exemple, la interseccionalitat sosté que no hi ha cap experiència singular pròpia d'una identitat. En lloc d'entendre la salut de les dones només a través del gènere, és necessari considerar altres categories socials, com la classe, la discapacitat, la nacionalitat o l'ètnia per entendre per complet la gamma de problemes de salut de les dones.\nLa teoria de la interseccionalitat també suggereix que el que semblen ser formes discretes d'expressió i opressió estan modelades per una altra mútuament coconstitutiva (com a negre/blanc, dona/home o homosexual/heterosexual). De manera que per comprendre la racialització dels grups oprimits, s'ha d'investigar les maneres en les quals les estructures racialitzadores, els processos socials i les representacions socials (o les idees implicades a representar grups i els membres dels grups en la societat) estan conformades pel gènere, la classe, la sexualitat, etc. Tot i que la teoria va començar com una exploració de l'opressió de les dones de color en la societat estatunidenca, avui l'anàlisi té el potencial de ser aplicada a totes les categories, inclosos aquells estatus que solen ser vists com a dominants o autònoms.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Lara Abdallat (c. 1982) és una activista, pirata informàtica i antiga reina de bellesa jordana.\nVa ser coronada Miss Jordània el 2010 i va ser la primera finalista del concurs de bellesa Miss Àrab el 2011.El seu activisme en línia va començar després de la publicació del vídeo de l'execució del pilot jordà Muath al-Kasaesbeh i l'atac del 2015 a la revista satírica francesa Charlie Hebdo, encara que en altres llocs ha afirmat que va contactar per primera vegada amb els hacktivistes el novembre de 2014.Forma part dels grups hacktivistes CtrlSec i \"Ghost Security\" (GSG), que treballen per bloquejar o suspendre comptes de Twitter, piratejar llocs web i eliminar vídeos de propaganda dels llocs quan aquestes publicacions, tuits o vídeos promocionen el fonamentalisme islàmic de grups com ISIS, Boko Haram, Al-Qaeda, Al-Nusra i Al-Shabaab. El novembre de 2015, alguns membres de Ghost Security van decidir cooperar amb les forces de seguretat del govern, mentre que altres volien continuar la posició antigovernamental de la seva organització matriu Anonymous. Abdallat va optar per fer costat al primer, i aquesta branca del grup va passar a anomenar-se \"Ghost Security Group\". El grup afirma que alertar a les organitzacions antiterroristes governamentals va aturar un possible atac el 2015 a Times Square i un altre a Tunísia. Sobre el paper de GSG en la prevenció d'aquests incidents, Abdallat va dir: \"Vull dir-vos que aquell dia se'm va posar la pell de gallina. Va ser com si la meva alegria fos més que donar a llum un nadó a aquest món. Ho vaig sentir amb més intensitat.\"També ha dit que només desitja utilitzar el seu hacktivisme contra les organitzacions terroristes: \"Només pirategem de manera humanitària. Mai l'utilitzaríem d'una manera per molestar individus o governs normals\".Abdallat és l'únic membre de Ghost Security Group la identitat del qual és pública i, segons articles publicats el 2015, n'és l'únic membre musulmà.Els seus objectius semblen ser tant salvar vides com proporcionar al món una altra visió de l'Islam. Ella va declarar en una entrevista a Mic : \"L'islam és una religió pacífica. No hi ha res que diu que hauríem de prendre ànimes. Una ànima és una cosa molt preuada\". En altres llocs, ha declarat: \"Estan cometent crims contra l'islam; estan destruint la imatge de la nostra religió i jo volia fer la meva part per aturar-los\".També s'ha implicat en desacords públics o protestes contra ISIS a través de Twitter.El seu pare és jordà i la seva mare és turco-siriana.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les noies del radi (en anglès: Radium Girls) van ser unes dones treballadores que van patir una síndrome d'irradiació per pintar esferes de rellotges amb pintura luminescent a la fàbrica de la United States Radium Corporation d'Orange, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica, al voltant de 1917. Les dones, que se les havia dit que la pintura era inofensiva, ingeriren quantitats mortals de radi en llepar els seus pinzells per a fer-los una punta més fina; algunes també es pintaven les ungles i les dents amb aquesta substància brillant.Cinc d'aquestes dones van desafiar l'empresa en un cas que va servir per a establir (als EUA) el dret individual dels treballadors que contrauen malalties professionals a demandar els empresaris.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Manifest de les 343, en francès le manifeste des 343, va ser una declaració signada per 343 dones admetent haver tingut un avortament, exposant-se llavors a ser processades criminalment. El manifest va aparèixer a la revista francesa Le Nouvel Observateur el 5 d'abril de 1971. També seria conegut com el \"Manifest de les 343 putes\" (en francès, le manifeste des 343 salopes) o el \"Manifest de les 343 prostitutes\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Marxa Mundial de les Dones és una iniciativa feminista originada l'any 1996 que engloba agrupacions i moviments de dones de tot el món.La marxa mundial té el seu origen en una altra marxa, Du pain et des roses, que tingué lloc al Quebec entre el 26 de maig i el 4 de juny de 1995: huit-centes cinquanta dones caminaren dos-cents kilòmetres fins a la Ciutat de Quebec, on foren rebudes per quinze mil persones davant l'Assemblea Nacional del Quebec.El Dia Internacional de la Dona Treballadora de l'any 2000, la Marxa Mundial mogué simultàniament de ciutats de tot el món, entre les quals Barcelona: unes dos-centes dones caminaren del monument a Cristòfor Colom fins a la Font de Canaletes després de la lectura del manifest a càrrec de l'escriptora Rosa Regàs; la Marxa acabà el 17 d'octubre a Nova York.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els monarcòmacs (del grec antic μόναρχος monarchos monarc i μάχομαι machomai lluitar) van ser un grup d'escriptors i filòsofs adversaris de la monarquia absoluta des de finals del segle xvi.La paraula, originalment considerada com un insult, va ser inventada pel jurista escocès i monarquista convençut William Barclay (1546–1608), en un seu pamflet contra els autors calvinistes que refusaven el principi de l'absolutisme. El llibre Vindiciae contra tyrannos (Reivindacions contra els tirans), atribuït als hugonots Hubert Languet (1518-1581) o Philippe du Plessis-Mornay (1549-1623) en va ser una de les obres clau. En aquesta època, la crítica de l'absolutisme no es limitava al món protestant. A la seva obra De Rege et institutione regis del 1598, el jesuïta Juan de Mariana (1536-1624) va desenvolupar idees sobre el tiranicidi justificat quan el príncep s'apodera de l'estat amb força i armes.La idea de la legítima resistència contra lleis i la desobediència contra tirans és anterior. Els monarcòmacs van modernitzar-la en introduir idees de lleis constitucionals, considerades com un contracte entre el monarca i el poble. Si el monarca no respectava el contracte, el poble no només tenia el dret de no obeir, però també l'obligació de resistir o destituir el monarca. Les teories monarcòmaques van inspirar el jurista i primer escrivà dels Estats Generals dels Països Baixos, Jan Van Asseliers (±1520-±1584) en el seu Plakkaat van Verlatinghe (1581) on donava els arguments per desposseir la Corona de Castella als Països Baixos espanyols.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El moviment Mosque Me Too (#MosqueMeToo) és predominantment un moviment de dones musulmanes on les dones peregrines parlen sobre l'abús sexual experimentat en el Hajj, la peregrinació islàmica a un dels llocs més sagrats de l'islam, la Meca (Aràbia Saudita). El moviment es va estendre entre les dones musulmanes, que van compartir experiències d'abús sexual en altres centres religiosos musulmans i llocs sagrats de tot el món com ara Jama Masjid, Nova Delhi (Índia).L'etiqueta «Me Too» (de l'anglès, jo també) en el moviment prové del moviment Me Too que va guanyar protagonisme mundial a l'octubre de 2017.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Moviment de Resistència Global (MRG) es va iniciar com a xarxa i espai de comunicació entre col·lectius i iniciatives per a coordinar accions i intercanviar informacions de cara a les protestes antiglobalització a Praga convocades amb motiu de la Cimera del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial que es va realitzar al setembre 2000 en la capital de la República Txeca.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Moviment de Vida Independent (MVI) és un moviment social sorgit als anys seixanta del segle XX als Estats Units i que s'ha estès arreu del món. Aquest moviment té per objectiu superar les barreres físiques, socials i psicològiques que impedeixen que les persones amb discapacitat participin en tots els aspectes de la vida personal, econòmica, política, cultural i social en condicions d'igualtat i llibertat, un dret civil previst per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006.A nivell individual, l'objectiu del moviment és que les persones amb discapacitat adoptin “la responsabilitat i l'orgull de desenvolupar una vida independent i autodeterminada en el mateix grau que (...) els seus conciutadans” (Maraña, 2004, p. 15).Les persones que integren el Moviment de Vida Independent segueixen l'anomenada Filosofia de Vida Independent, un paradigma alternatiu al paradigma dominant de la rehabilitació. Els principis de la Filosofia de Vida Independent són difosos i promoguts a través de les Oficines de Vida Independent (OVI) o Centres de Vida Independent (CVI).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Moviment Me Too (escrit en forma d'etiqueta com a #MeToo, Jo també en català) és un moviment viral iniciat a les xarxes socials durant l'octubre del 2017 per tal de denunciar situacions d'agressió sexual o abús sexual arran de l'escàndol d'abusos per part del productor Harvey Weinstein.L'expressió, utilitzada durant molt de temps per alguns activistes, va ser popularitzada per l'actriu Alyssa Milano, que va animar a les dones a piular les seves experiències per demostrar la prevalença de comportaments misògins i masclistes en la societat. Des de llavors, l'etiqueta ha estat utilitzada per centenars de milers de persones, particularment gran quantitat de celebritats del món de l'espectacle i la cultura.\nEl moviment va ser particularment rellevant a Hollywood, on es va donar un important debat sobre l'abús sexual en la indústria del cinema i la música. Els participants en la protesta van ser nomenats Persona de l'Any de la Revista Time l'any 2017.\nEl fenomen va tenir moltes variants per país com el #Jotambé als Països Catalans amb participants del món de la política i la cultura i s'hi va dedicar un reportatge del programa 30 minuts. Diverses actrius i directores catalanes van denunciar situacions similars en la seva vida professional. També va haver-hi una resposta significativa des del món de l'esport masculí i femení.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un moviment per la pau o moviment pacifista és un moviment social que pretén assolir els ideals del pacifisme, com ara la fi d'una guerra (o guerres) en particular o minimitzar la violència interhumana en un lloc o situació particulars. Sovint estan vinculats a l'objectiu d'aconseguir la pau mundial. Alguns dels mètodes utilitzats per assolir aquests objectius inclouen la defensa del pacifisme, la resistència noviolenta, la diplomàcia, els boicots, els camps de la pau, el suport a candidats polítics contra la guerra, el suport a la legislació per eliminar els beneficis dels contractes del govern al complex militar-industrial, la prohibició d'armes, creant eines per al govern obert i transparent, la democràcia directa, donant suport als denunciants que denuncien crims de guerra o conspiracions per crear guerres, manifestacions i pressió política. La cooperació política, per exemple i en aquest camp, és un exemple d'organització que busca fusionar el moviment per la pau i les organitzacions verdes; poden tenir objectius diversos, però tenen l'ideal comú de pau i sostenibilitat humana. Una preocupació dels activistes per la pau és el repte d'aconseguir la pau quan els contraris a la pau sovint utilitzen la violència com a mitjà de comunicació i empoderament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Moviment per la Temprança és un moviment social contra el consum de begudes alcohòliques. En critica el consum excessiu i promou la temprança o l'abstinència total. Va formar grups de pressió a favor de lleis contra l'alcohol. El moviment va tenir difusió especialment en països de cultura anglosaxona, com ara Anglaterra, Estats Units, Austràlia, Canadà, Irlanda i Nova Zelanda.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Objectiu 0,7 fou una campanya impulsada per l'associació Justícia i Pau, va encapçalar l'any 1981, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat i els polítics de la necessitat de destinar aquest percentatge del PIB d'ajuda pública als països més necessitats. Després de la presentació al senat d'una proposició no de llei que fa una declaració sobre la fam al món i on es convida al govern espanyol a donar el 0,7%.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) és un col·lectiu d'investigadors socials fundat el 7 de novembre de 2012 a Barcelona (Espanya).Actualment l'OACU es dedica a la investigació i a la formació, amb especial èmfasi a l'estudi de la ciutat i un dels seus elements constitutius: el conflicte. Integrat per investigadors i professionals independents o pertanyents a diversos centres d'investigació internacionals, l'OACU té com a principal repte activar i promoure l'estudi de la ciutat fent dialogar les diferents perspectives de l'antropologia urbana: la sociologia, l'arquitectura, l'urbanisme, la geografia humana, la criminologia, etc.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Orgull Boig (en anglès: Mad Pride) és un moviment format per usuaris, exusuaris i supervivents dels serveis de salut mental i aliats, que prenent com a exemple, entre altres, al col·lectiu LGBT i el seu treball contra l'estigma i els prejudicis, reivindiquen la inclusió social i la igualtat de drets per a les persones amb algun trastorn o problema de salut mental a través d'una identitat nova, diferent i positiva: «boja».", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Pepita Patiño Páez (Posadas, Còrdova, 25 de maig del 1925 - Còrdova, 31 d'agost del 2015), inscrita al registre civil com a Josefa i anomenada familiarment Pepita, va ser una dona republicana, enllaç de la guerrilla cordovesa i militant del PCE que va patir la repressió franquista. L'escriptora Dulce Chacón es va inspirar en la seva vida per construir el personatge central de la novel·la La voz dormida, que posteriorment va ser portada al cinema pel director Benito Zambrano.\n\nLa Guerra Civil espanyola havia marcat profundament la família de Pepita Patiño, la seva mare havia mort i tenia diversos familiars empresonats per haver ajudat el maquis. Durant les visites que Pepita Patiño feia a la presó, un jove company del seu oncle, el guerriller Jaime Cuello, de vint-i-set anys, condemnat a vint anys de presó, dels quals n'havia complert sis, es va fixar en ella en veure-la de lluny al locutori. Quan li va arribar l'indult, li va demanar relacions i ella va acceptar.\nCuello era militant del PCE i de seguida es va tornar a implicar amb la resistència. Aviat fou descobert i capturat per la Guàrdia Civil. Considerat reincident, després de trenta-sis dies d'interrogatoris i tortures, va ser processat i condemnat a vint anys de presó, essent traslladat al cap de poc temps al penal de Burgos.\nLa curta història d'amor de Jaime Cuello i Pepita Patiño semblava definitivament trencada, però ella va decidir esperar i mantenir viu el seu amor, tenint com a única comunicació una postal cada quinze dies i una visita a l'any, durant la qual encara aprofitaven per passar missatges i consignes per al maquis.\nLa mort del Papa Joan XXIII als inicis de la dècada de 1960 va propiciar un indult general, del qual es va beneficiar Jaime Cuello, i va sortir en llibertat, després de passar disset anys a la presó. Finalment es van poder casar, però ell, amb la salut molt malmesa, va sobreviure només deu anys i va morir sense veure l'adveniment de la democràcia.L'any 1998 l'escriptora Dulce Chacón va iniciar un periple per diverses províncies espanyoles a la recerca de documentació i testimonis reals per a la seva novel·la La voz dormida, que havia de ser un homenatge a les dones doblement perdedores de la Guerra Civil. El testimoni de Pepita Patiño la va colpir profundament i li va servir per donar vida al personatge conductor de l'extensa trama de la novel·la, que va ser publicada el 2002.Dulce Chacón va morir el 2003 i el 2011 el director Benito Zambrano va rodar la pel·lícula homònima de la novel·la, essent María León l'actriu encarregada de donar vida al personatge de Pepita Patiño. Per la seva interpretació va rebre la Concha de plata com a millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià del mateix any.Amb gran èxit de públic i crítica, el 2012 La voz dormida va obtenir nou nominacions als premis Goya i va rebre tres guardons, un dels quals fou per a María León com a millor actriu revelació, premi que l'actriu va dedicar a Pepita Patiño i a totes les dones silenciades per la dictadura.\nEl 31 d'agost de 2015 va morir Pepita Patiño. Els principals diaris espanyols i els col·lectius de memòria històrica se'n van fer ressò i li van retre homenatge.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Perquè no ens fotin el tren és un col·lectiu ciutadà que treballa i es mobilitza per aconseguir millores i evitar retrocessos en el servei de tren de la línia R3 de Rodalies de Catalunya (Hospitalet de Llobregat - La Tour de Carol). El col·lectiu va néixer el gener de l'any 2013, com a resultat de les protestes pel tancament de l'estació de tren de Torelló. Entre les fites aconseguides, destaquen evitar el tancament de l'estació de Torelló (2013) (que a maig de 2019 encara roman oberta i amb personal de Renfe), la inclusió de diverses estacions del nord d'Osona i el Ripollès al sistema tarifari integrat de Rodalies (2014) o l'ampliació dels horaris de la R3 en els trams nord de la línia (2018). Actualment (2019), treballa per la racionalització dels horaris i la millora de l'accessibilitat als trens i les estacions, qüestions per les quals fa anys que lluita.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Pro-vida (en anglès pro-life) és la posició ètica i política que afirma la defensa del dret humà a la vida, siguin quines siguin les circumstàncies, defensada per diverses associacions i corrents de pensament. Des de la perspectiva d'aquestes associacions, la vida humana comença des del moment de la concepció, de manera que les diferents fases per les que es passen com el zigot, l'embrió i el fetus es consideren com a persones humanes. Per aquesta raó, se solen oposar a pràctiques com l'eutanàsia, la clonació humana, les investigacions amb cèl·lules mare embrionàries (no amb les adultes) i, particularment, amb l'avortament induït.\nEn la qüestió de la interrupció de l'embaràs, la perspectiva pro-vida es troba enfrontada amb els moviments pro-avortament. La major controvèrsia entre aquestes dues postures rau en quin és el punt d'inici de la vida humana.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La protesta de Miss Amèrica va ser una manifestació al passeig marítim d'Atlantic City, celebrada durant el concurs de Miss Amèrica del 1969 (7 de setembre de 1968), a la qual van assistir al voltant de 400 feministes, a més de grups defensors dels drets civils. La protesta va ser organitzada pel grup New York Radical Women i va tenir com a acte simbòlic la instal·lació del Cubell d'Escombraries de la Llibertat (Freedom trash can) on es van llençar productes d'higiene femenins, a més d'olles, pestanyes postisses, pals de fregar, sostenidors i altres articles. Paral·lalemente dins de la sala del concurs, es va desplegar una gran pancarta amb la frase \"Alliberament de les Dones\", aconseguint així, l'atenció dels mitjans de comunicació de tot el món i especialment als Estats Units cap al Moviment d'Alliberament de la Dona.La reportera Lindsy Van Gelder va fer una analogia en el seu reportatge entre les manifestants feministes que van llançar sostenidors en el cubell d'escombraries i els manifestants de la Guerra del Vietnam que van cremar les seves targetes de reclutament. Es va publicar sota el titular La crema de sostenidors i Miss América (Bra-Burners and Miss Amèrica). Així la frase 'la crema de sostenidors' es va associar erròniament i permanentment a l'esdeveniment i es va convertir en una consigna feminista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia. Es considera que és el delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un govern constituït. En dret penal, el delicte de rebel·lió queda limitat a la conducta d'alçar-se violentament i públicament per aconseguir alguna de les finalitats indicades a la legislació penal vigent.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Sedició és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d'una llei, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat. És un terme que pel fet de considerar-se com un acte subversiu, la possibilitat que pugui considerar-se un delicte, varia d'acord amb el codi penal de cada país. La diferència entre sedició i traïció consisteix principalment en un acte final i subjectiu de violació de la pau pública. La sedició no consisteix enterament en actes que suporten la guerra en contra del govern ni per adhesió a l'oposició política, brindant ajuda als enemics. Tampoc consisteix en el cas de les democràcies en protestes pacífiques en contra del govern.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En el moviment d'alliberament animal, la no-experimentació animal designa els productes o activitats que no danyen ni maten animals. Es considera no provat amb animals tot aquell producte que no està testat en animals, ja que les proves són, generalment, doloroses i causen sofriment a milions d'animals cada any.\n“Tots els productes, totes les accions i totes les decisions del dia a dia poden ser una oportunitat per a causar menys dolor”—Zoe Weil, de la revista The Animals’ Agenda (Els interessos dels animals)", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "SlutWalk (de l'anglès, marxa de les putes) és un moviment mundial de marxes de protesta que demana el cessament de la cultura de la violació, incloent-hi el culpabilitzar i titllar de prostituta les víctimes d'una agressió sexual. Concretament, les participants protesten per l'explicació o l'excusa que «es pot violar una dona només per la seva aparença o forma de vestir». Les marxes es van iniciar el 3 d'abril de 2011 a Toronto a l'estat d'Ontàrio al Canadà, després que un oficial de la policia de Toronto va suggerir que «les dones haurien d'evitar vestir-se com a putes» com a precaució contra la violència sexual. Les marxes posteriors s'han produït arreu del món.La protesta té la forma d'una marxa, principalment formada per dones joves, on algunes es vesteixen com a «putes», amb un vestit provocatiu com faldilles curtes, mitges de xarxa i tops. Habitualment, en diverses Slutwalks d'arreu del món hi ha trobades i tallers d'oradors, música en directe, sessions d'inscripció, prospectes, micròfons oberts, cant, dansa, arts marcials i recepcions o festes amb refrescs. En moltes de les manifestacions i en línia, les dones parlen públicament per primera vegada sobre la seva identitat com a dones violades.S'ha qüestionat la ideologia del moviment i es critica la seva metodologia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els Guerrers de la justícia social (en anglès: Social Justice Warriors) són unes persones que expressen i promouen unes visions socialment progressistes. És un terme que és considerat actualment com a pejoratiu, en referència una persona que es veu a si mateixa com \"políticament correcta\", pel fet de seguir unes postures socialment considerades com a progressistes o d'esquerres, incloent el feminisme, els drets civils, el multiculturalisme, i la identitat política o cultural.L'acusació de ser un SJW (un guerrer de la justícia social), implica que la persona cerca la validació personal sobre qualsevol convicció profundament arrelada, i que fa servir uns arguments de justícia social o d'activisme, per a elevar la seva pròpia reputació personal, el seu propi egocentrisme, o per justificar el seu propi odi i racisme contra algun grup ètnic determinat, quelcom que també és conegut com la \"senyalització de la virtut\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Societat Neerlandesa per la Reforma Sexual, coneguda també per l'acrònim NVSH (en neerlandès: Nederlandse Vereniging voor Seksuele Hervorming), és una organització neerlandesa, fundada el 1946, que defensa un canvi de l'actitud vers la sexualitat en la societat. La NVSH defensa l'acceptació de la sexualitat humana en totes les seves formes com ara el sexe prematrimonial, l'adulteri, l'homosexualitat, la masturbació, l'exhibicionisme, el sexe oral, el sexe anal, la zoofília o la pedofília.Durant la dècada de 1960, l'NVSH va ser l'única font de distribució de preservatius als Països Baixos.El 22 de juny del 1979, l'NVSH, la Lliga Coornhert per a la Reforma de la Legislació Penal, la Confederació Humanitària i el sacerdot A. Klamer van enviar una petició, juntament amb una carta de contingut similar, al ministre de justícia neerlandès i simultàniament al parlament neerlandès. Ambdues exigien la legalització de les relacions sexuals consentides entre nens i adults. Aquesta petició estava signada també per diverses organitzacions com l'Associació General de Llibertat Provisional, l'Associació Neerlandesa per a la Integració de l'Homosexualitat (COC), l'Associació Feminista Neerlandesa oficial, el comitè executiu del Partit del Treball i els comitès executius de quatre partits polítics més petits que en aquell moment tenien representació a la cambra baixa neerlandesa (Partit Democràtic Socialista, Partit Socialista Pacifista, Partit Democràtic i Partit Radical).El mes de març 2009 l'associació va aparèixer a les notícies en relació amb el seu Praatgroep Jon [Grup de Suport Jon], arran una investigació del periodista Alberto Stegeman. Segons aquesta investigació, alguns membres del grup haurien deixat entreveure que l'utilitzaven com una plataforma per a pedòfils i per compartir astúcies sobre com amagar la pornografia infantil.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "StopPujadesTransport és una plataforma ciutadana creada a Barcelona a finals de l'any 2013. La plataforma va començar tenint dos objectius principals: el primer, anul·lar la pujada de preu del transport públic a Catalunya de l'any 2014. El segon objectiu, un cop anul·lada la pujada de tarifes, fer una taula social per decidir quin ha de ser el preu del transport públic. També reivindica una gestió pública i transparent del transport públic, i ha investigat i criticat el procés d'implantació de la T-mobilitat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "The Illuminator Art Collective és un projecte artístic concebut pel moviment Occupy Wall Street a la Ciutat de Nova York l'any 2011, tot i que la seva presentació oficial fou el 3 de març de 2012. Iniciat gràcies a una beca monetària inicial de Ben Cohen de la companyia Ben & Jerry, el grup adquirí i reaprofità una furgoneta Ford per transportar un projector de 12.000 lúmens. El col·lectiu fa ús de la furgoneta amb el projector per donar suport a moviments polítics i ha treballat amb grans organitzacions polítiques com Greenpeace, però acostuma a assistir també a moviments grassroots de la zona de Ciutat de Nova York. La seva feina ha estat coberta pels mitjans de comunicació de la costa est dels EUA i també per mitjans de comunicació britànics.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els Yes Men són un duo d'activistes format per Andy Bichlbaum i Mike Bonanno. En les seves actuacions, imiten organitzacions que volen criticar, un mètode que diuen «correcció d'identitat», que tracta bàsicament de desemmascarar les corporacions multinacionals i tot l'entramat d'interessos polítics i econòmics que tendeixen a la seva protecció en perjudici dels ciutadans del planeta.\nEs fan passar per persones poderoses i portaveus d'organitzacions prominents, accepten les invitacions rebudes a les seves pàgines web per aparèixer en conferències i programes de televisió. Després usen la seva autoritat recentment adquirida per expressar la idea que les corporacions i organitzacions governamentals sovint actuen en maneres deshumanizants cap al públic en general.\nEl seu metode usual és la sàtira: es fan passar per portaveus corporatius o del govern, solen fer comentaris xocants i denigrants sobre els treballadors i consumidors.\nEls Yes Men s'han fet passar per portaveus d'organitzacions tals com l'OMC, McDonald's, Dow Chemical, entre altres.\nObra cinematogràficaThe Yes Men (2003)\nThe Yes Men Fix the World (2009)\nThe Yes Men Are Revolting (2014)", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Tute Bianche (literalment \"bates blanques\") va ser un moviment antiglobalització actiu entre 1994 i 2001, inspirat en les idees anarcozapatistes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Vacances en Pau és un programa anual d'acollida temporal de nens sahrauís cada estiu (els mesos de juliol i agost) fet a diversos països destinataris, destacant Espanya com a principal des de la fi dels anys 1970. L'organitzen les distintes Associacions d'Amics amb el Poble Saharui i hi col·laboren ajuntaments i altres institucions locals. A Espanya, el programa està coordinat per la Coordinadora Estatal d'Associacions de Solidaritat amb el Sàhara.Els països destinataris són diversos, sent Espanya el principal i l'iniciador.\nL'objectiu de l'acolliment és evitar que els nens estiguen sotmesos als més de 40 graus que fa al desert, rebre revisions mèdiques i l'intercanvi cultural.Els nens són seleccionats a les escoles entre els qui no tenen cap problema físic o mental que impedisca les activitats del dia a dia. Cada associació involucrada en el programa selecciona les famílies receptores mitjançant un qüestionari. Les seleccionades per a ser receptores reben una xerrada informativa i un llibre explicatiu.Alguna vegada ocorre que una malaltia que pateixen els impedeix tornar de manera que els nens aprofiten per estudiar.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Witches of Scotland (en català Bruixes d'Escòcia) és una campanya per tal que es faci públic un perdó actual i una justícia històrica pels milers de persones que van ser processades per bruixeria i executades a Escòcia entre 1563 i 1736.\nA Escòcia, la Llei de Bruixeria va romandre vigent fins al 1736. La bruixeria era un delicte capital i castigada amb l'estrangulació i la crema a la foguera. El 84% dels acusats, torturats i assassinats eren dones. El grup de campanya actual en contra d'aquesta llei es basà llavors en dades històriques de l'Enquesta sobre la bruixeria escocesa i pressionà al Parlament escocès un indult, disculpes i un monument nacional. Liderada per Claire Mitchell QC la campanya va obtenir cobertura mediàtica el 2021 i el suport d'escriptors d'alt perfil que han investigat o escrit novel·les basades en relats històrics. Els podcasts publicats per la campanya inclogueren contribucions de Carolyn Jess Cooke, Sara Sheridan, Julia Campanelli, Julian Goodare i Alice Tarbuck.El lloc web de la campanya descriu com el rei Jaume VI d'Escòcia es considerava un expert en bruixeria i va escriure Daemonologie. I com es calcula que 3837 persones van ser acusades de bruixeria.Claire Mitchell QC proporciona proves que Escòcia va executar cinc vegades més persones per càpita que a qualsevol altre lloc d'Europa. \"Vam excel·lir absolutament en trobar dones per cremar a Escòcia. Les dones executades no eren culpables, així que haurien de ser absoltes”.En el fons de la seva petició, els proposants argumenten que les condemnes van ser terribles errors judicials i que ara és l'opinió popular que les condemnes no haurien d'haver-se produït. Es poden concedir indults pòstums i disculpes a persones condemnades i acusades. Suggereixen que un memorial nacional facilitaria millor una reflexió adequada sobre les històries d'aquestes dones i homes a Escòcia.El desembre de 2021, un projecte de llei per netejar els noms dels acusats va ser recolzat al Parlament escocès.La campanya va pressionar perquè la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, fes una declaració en el Dia Internacional de la Dona del 8 de març de 2021.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "ZAD és l'acrònim de Zone à Défendre [Zona a Defensar], un neologisme activista usat a l'Estat francès per a designar una forma d'okupació política autogestionada i ecologista, la majoria de les vegades a l'aire lliure i destinada a oposar-se a un projecte desenvolupista. Les ZAD es creen sobretot en àrees amb un gran valor mediambiental o agrícola, però la denominació també s'ha utilitzat per a ocupacions en zones urbanes, per exemple a Rouen o a Décines-Charpieu.A principis de 2016 hi havia entre 10 i 15 ZAD. Els habitants de les ZAD s'anomenen «zadistes». La majoria són okupes vinculats al moviment autònom, tot i que en alguns casos, per exemple a Notre-Dame-des-Landes, la població és més heterogènia, formada per famílies, neorurals, activistes anticapitalistes i antisistema en general. Les activistes limiten les seves necessitats, prioritzen la feina col·lectiva i aprenen a ser autònomes, bastint solidaritats entre persones diferents fora del neoliberalisme.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics. Abasta l'estudi de l'estructura (i els canvis d'aquesta estructura) i dels processos de govern - o qualsevol mena de sistema equivalent d'organització humana que mira d'assegurar seguretat, justícia i drets civils. L'expressió de ciències polítiques fou encunyada l'any 1880 per Herbert Baxter Adams (1850-1901), professor d'Història a la Universitat Johns Hopkins. La ciència política és, segons escrivia, la teoria i la pràctica de la política i la descripció i anàlisi dels sistemes polítics i del comportament polític.\nEls científics, homes i dones, de les ciències polítiques poden estudiar institucions com és ara empreses, sindicats, esglésies o altres organitzacions l'estructura de les quals i processos tinguen influència sobre un govern, en complexitat i interconnexió.\nExistix dins la ciència política tota una discussió sobre l'objecte d'estudi d'aquesta disciplina que, per als uns, és l'estat i, per alguns altres més, el poder. La primera posició restringix l'objecte d'estudi a la ciència política en quant a una definició més escurçada. La posició majoritària entre els politòlegs, homes i dones, segons en Maurice Duverger (1917-2014), és la visió més àmplia de la definició i que té com a objecte d'estudi la ciència política i el poder.\nEn tant que disciplina de les ciències socials, abraça diversos camps, com ara la teoria, la filosofia política, els sistemes polítics, alhora que mira de definir conceptes com ara ideologia, teoria dels jocs, etc. En aquest sentit també recorre a disciplines auxiliars com ara l'economia, la geopolítica, la geografia política, el dret, la religió, la lingüística, etc. Es diversifica i tot amb les relacions internacionals, la política comparada, etc.\nLes ciències polítiques empren classes variades de metodologia. Els abordatges de la disciplina inclouen la filosofia política clàssica, l'estructuralisme, el racionalisme, el pluralisme, etc. En tant que ciència social, les ciències polítiques fan ús de mètodes i tècniques que poden aplegar una recerca qualitativa i quantitativa a partir de fonts primàries (ex.: documents històrics, registres oficials, etc) o secundàries (ex.: articles acadèmics o de premsa, estadístiques, estudis de casos, construcció de models, etc).\nNo contrastant que l'estudi de la política haja estat practicat des de bell antuvi a Occident com a mínim des de la Grècia antiga, així com a la Xina antiga, de la qual en tenim tractats sobre política, les ciències polítiques enteses en un sentit contemporani, neixen immensament més avant, fet que la diferencia de la filosofia política, la política econòmica i històrica, entre altres més camps del coneixement, l'objecte d'estudi dels quals seria determinar normatives d'allò que és concep com a estat.\nL'historiador i catedràtic estatunidenc Herbert Baxter Adams és considerat el pare d'aquest nou camp de recerca científica. L'any 1870 va publicar Johns Hopkins Studies in Historical and Political Science, la primera obra d'estudi a fer ús del concepte. Els experts, dones i homes, en ciències polítiques reben el nom de politòlegs.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La trampa de Tucídides és, en matèria de relacions internacionals, una situació històrica que veu una potència dominant entrar en guerra amb una potència emergent empesa per la por que desperta en la primera l'aparició de la segona.\nAquest concepte polemològic va ser creat per Graham T. Allison en referència a un passatge de la Guerra del Peloponès en el qual Tucídides considera com un casus belli important, encara que no reconegut, de l'esmentada guerra del Peloponès la preocupació que van desenvolupar els Lacedemonis tot assenyalant el ràpid desenvolupament d'Atenes.\nPer a l'especialista nord-americà, la història del món des d'aquest antic conflicte està plena de xocs armats desencadenats per la paranoia d'un actor consolidat davant l'hibridisme d'un nou rival i considera que els Estats Units i la Xina, a causa del desenvolupament d'aquest darrer, ja es troben, a principis del segle XXI, compromesos amb un pendent quasi inevitable que els portarà a mesurar-se militarment. El professor Alison desenvolupa la seva teoria al llibre Destined for war: can America and China escape Thucydides's trap? i també exposa el seu pensament i el concepte durant una xerrada de TEDx titulada \"La guerra entre la Xina i els Estats Units és inevitable?\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una acció positiva és una mesura concreta, compensatòria, correctiva, dissenyada amb una finalitat específica, de caràcter quantificable i temporal que pretén rescabalar un dany històric mitjançant polítiques d'integració social adreçades a persones socialment discriminades.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una camarilla o coteria és una associació entre individus o grups d'individus, units per un interès comú, i que s'orienten a afavorir els interessos dels qui formen part del grup, a l'una d'amb freqüència obstaculitzar o dificultar els interessos relacionats dels qui no formen part d'aquest grup. L'interès comú o objectiu d'una coteria, amb freqüència s'orienta a promoure els seus punts de vista privats o els seus particulars interessos en una Església, en un Estat, o en una altra comunitat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una camarilla designa, amb una denotació negativa, a un grup de consellers del príncep o monarca. Habitualment, ells no tenen un càrrec ministerial, i tampoc són titulars d'una autoritat o institució oficial, ja que simplement estan propers al sobirà i li aconsellen de manera informal, en l'ànim de servir o com a manifestació d'interès o bé adulació.El terme deriva del castellà, camarilla, que assenyala una petita cambra o gabinet privat del monarca. Però tot i que el terme té l'origen en castellà, fou en alemany i més tard en altres idiomes que hi va adquirir rellevància, i particularment per assenyalar dos grups específics de consellers que en alguna mesura van canviar la història :\n\nD'una banda el consell de Guillem II d'Alemanya on van destacar dos germans ultra-conservadors, Ludwig Friedrich Leopold von Gerlach i Ernst Ludwig von Gerlach, qui van tenir un deixeble després famós, Otto von Bismarck, que més tard va trencar vincles amb ells, en impulsar idees progressistes tals com el nacionalisme alemany del segle xix i el liberalisme, ideari que òbviament era molt contrari al pensament dels germans Gerlach.D'altra banda el consell de Paul von Hindenburg (segon president de la República de Weimar), del que en van formar part:\nOskar von Hindenburg ;\nOtto Meissner ;\nKurt von Schleicher ;\nFranz von Papen.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El canvi social o transformació social és un conjunt de transformacions o modificacions a l'estructura social, el funcionament o la cultura, sociològicament parlant, de l'organització d'una societat, de manera que modifica el curs de la seva història. Per alguns autors, canvi social és també sinònim de canvi històric, ja que representa tot procés o desenvolupament que fa canviar històricament una estructura al món per mitjà de la praxi o activitat humana.A la resta d'animals, els canvis sociològics més significatius acostumen a ser fruit de modificacions a l'ADN. Als homo sàpiens, però, s'han produït reformes dràstiques a les estructures socials -en períodes relativament curts- sense canvis biològics. L'explicació a aquesta singularitat és que les persones formen jerarquies basades en les seves creences. Quan sorgeix una nova que convenç, el sistema social es transforma. Un exemple seria la Revolució Francesa, que va escampar les idees de llibertat i igualtat gràcies a les quals molts països es van aixecar per a unificar-se, independitzar-se o democratitzar-se, canviant el seu funcionament sense cap alteració al genoma.Actualment, nombrosos col·lectius aspiren a un canvi social, incloent la docència, la comunicació de masses, l'enginyeria, el disseny i molts altres. S'enten sempre que el canvi és a millor i que és fet per les mateixes persones que conformen la societat. És a dir, avui es tracta de processos voluntaris, participatius i democràtics. No falten autors que posen més èmfasi al fet que sigui promogut i dirigit per les persones implicades, afectades o simplement formant part del grup social que volen transformar, més que al canvi en ell mateix.Per exemple, es pot parlar de la comunicació pel canvi social com d'un diàleg en el que elles decideixen qui són, què volen i què han de fer i com per a millorar la seva vida. En altres paraules, un canvi social és un canvi en la vida d'un grup social segons els paràmetres decidits pel mateix grup, sense oblidar, sino, al contrari, millorar especialment, a les persones més marginades. També és avui cada vegada més habitual que el canvi social inclogui les relacions entre persones i les d'aquestes amb l'entorn, cercant un canvi sostenible amb la societat i el medi ambient.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En les ciències polítiques, es considera que una crisi de legitimació té lloc quan una estructura de govern continua mantenint l'autoritat legal de governar, però no és capaç de demostrar que el seu funcionament en la pràctica compleixi les funcions per a les quals va ser creada. Aquesta conceptualització emana principalment del filòsof polític alemany Jürgen Habermas i, en particular, de la seva obra del 1973 Legitimationsprobleme im Spätkapitalismus. Segons Habermas, hi ha tres característiques bàsiques vinculades a una crisi de legitimació:\n\nIncoherència en l'aplicació de polítiques per part d'un govern: els membres o treballadors del govern es troben desbordats i en la situació de no saber amb certesa què tenen al seu davant.\nPèrdua de la voluntat institucional: el govern no es preocupa prou de no empitjorar la imatge o funcionament d'una institució amb decisions que poden ser percebudes com a errors o que no tenen popularitat entre la població.\nPèrdua de confiança popular: la societat comença a desconfiar la capacitat del govern d'actuar de manera eficient i efectiva.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "És diu que el dret a existir és un atribut de les nacions. D'acord amb un assaig del filòsof francès del segle XIX Ernest Renan, un Estat té dret a existir quan els seus individus estan disposats a sacrificar els seus propis interessos pels de la comunitat que representen. A diferència de l'autodeterminació, el dret a existir és un atribut dels estats i no dels pobles. No és un dret reconegut per les lleis internacionals. La frase ha ocupat un lloc destacat en el conflicte araboisraelià des de la dècada de 1950.\nEl dret a existir d'un Estat de facto pot estar en contraposició amb el dret d'un altre estat a la integritat territorial. Els defensors del dret a existir ho han rastrejat fins al propi \"dret a l'existència\", un dret fonamental dels estats, reconegut per escriptors de dret internacional durant centenars d'anys.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El dret polític és una branca jurídica que aglutina tots els àmbits d'estudi del dret que estan relacionats amb el fenomen polític. Per a alguns és considerada una disciplina de límits difusos, incloent no només l'estudi del sistema polític sinó també de la teoria de l'Estat i formes de govern, la filosofia política i la sociologia electoral, entre d'altres.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'economia participativa -freqüentment abreujada com a parecon- és un sistema econòmic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econòmic en una societat donada. Proposat com a alternativa llibertària a les economies de mercat capitalistes vigents, i també al socialisme de planificació central, i davant de la necessitat d'aplicació present dels principis i aspectes constructius de l'anarquisme: autogestió i federalisme en les empreses. Va sorgir del treball de l'activista i teòric polític Michael Albert, i de l'economista radical Robin Hahnel, en les dècades de 1980 i 1990.\n\nLa idea de l'economia participativa o parecon, va ser construïda barrejant part dels conceptes anarquistes col·lectivistes, del cooperativisme, part dels conceptes d'altres corrents socialistes d'encuny llibertari, com és el cas dels comunistes de consells, i desenvolupa característiques pròpies, aprofundint o modificant algunes de les tradicions clàssiques.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una elecció parcial és una possibilitat que pot tenir lloc en determinats estats democràtics la funció de la qual és que tingui lloc una convocatòria d'eleccions en un districte electoral per a cobrir un lloc polític —com ara diputat— que hagi quedat vacant en un determinat moment entre el període entre unes eleccions generals.En els casos en què la legislació ho contempla, l'elecció parcial sol tenir lloc per la defunció o dimissió del càrrec electe, tot i que també pot tenir lloc si l'ocupant result ser inhabilitat per aquest càrrec. També pot tenir lloc en casos d'una anul·lació parcial de les eleccions generals degut a irregularitats en la votació.La possibilitat d'elecció parcial està íntimament relacionada amb els sistemes democràtics en els que l'elecció es dirigeix a un candidat determinat i no a una llista. En les de llista existeixen normalment vies polítiques per a suplir les baixes sense necessitat de convocar unes noves eleccions. En països com Espanya, per exemple, no es donen les eleccions parcials perquè tot el sistema electoral es basa en llistes tancades; en cas de baixa d'un càrrec el lloc és ocupat pel pròxim candidat de la llista.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria social és la pràctica d'un govern o d'un grup privat que intenta de canviar el comportament i punts de vista dels ciutadans mitjançant la propaganda, influència en la cultura, o a través del sistema legal. Tot i que, en el sentit més ampli, es pot considerar que tots els govern fa enginyeria social sovint un terme utilitzat, normalment amb connotacions pejoratives, sobretot per sectors conservadors dels Estats Units i del Regne Unit, referint-se a sistemes de govern autoritari.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ennatu Domingo Soler (Wereta, 1996) és una investigadora i escriptora nascuda a Etiòpia, analista de la política i centrada en prevenció de conflictes i resolució d'aquests en geopolítica. El seu àmbit és l'entorn europeu i africà, les relacions internacionals, la diplomàcia, les dinàmiques polítiques, les regions del corn d'Àfrica i el Mar Roja, sobretot en l'àmbit d'Etiòpia. És llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Kent a Canterbury (Anglaterra) i màster en Conflicte Internacional i Seguretat per la Universitat de Kent a Brussel·les (Bèlgica). Ha treballat com a becària a International Crisis Group (ICG), a la seu de Nairobi (Kenya), on va obtenir una Beca Schuman per treballar al Departament d'Afers Exteriors del Parlament Europeu a Brussel·les, en l'àmbit de les relacions entre la Unió Europea amb els països de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic. A actualment és assistent de recerca del think tank European Center for Development Policy Management (ECDPM), a la seu de Maastricht (Holanda).A la seva autobiografia \"Fusta d'eucaliptus cremada\" explicà la història de la seva mare Yamrot, maltractada, prostituïda i que morí de sida l'any 2003 amb 25 anys. Ennatu fou adoptada quan ja tenia 7 anys per una família de Barcelona, Anna Soler-Pont i Ricard Domingo, i anà a viure al barri de Gràcia. De petita a Etiòpia no fou matriculada a l'escola, però ella hi accedí cosa que li comportà una esbroncada del professor, ja que no estava matriculada.És afiliada a Junts per Catalunya, i es presentà en el lloc 28 a la llista per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Ella mateixa es defineix com a feminista, ecologista, i independentista catalana.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'estagflació és una situació on l'índex d'inflació és alt, l'índex de creixement econòmic s'alenteix, i l'atur es manté alt. La seva correcció suposa un dilema per la política econòmica, ja que les accions que permeten abaixar la inflació poden incrementar l'atur i viceversa.\nEl terme prové de l'anglès stagflation i s'atribueix al polític britànic Iain Macleod, qui la va encunyar en el seu discurs al Parlament britànic el 1965. McLeod, que més tard seria ministre de finances britànic, va fer un mot creuat de stagnation (estancament) i inflation (inflació) per descriure una situació econòmica que aglutinava el pitjor de dos mons –alça de preus i estancament econòmic– i que va turmentar molts països durant més d'una dècada.En la versió de la teoria macroeconòmica de Keynes, dominant entre el final de la Segona Guerra Mundial i finals dels anys 1970, la inflació i la recessió van ser considerades mutualment excloents, la relació entre el dos conceptes descrits per la corba de Phillips. Un cop comença, l'estagflació és molt costosa i difícil d'erradicar tant en termes humans com de dèficit pressupostari.\nEn el terreny polític, una indicador d'estagflació anomenat l'índex de misèria i format per la simple addició de l'índex d'inflació amb l'índex d'atur, va ser utilitzat per forçar eleccions presidencials als Estats Units el 1976 i 1980.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Estat modern va sorgir entre els segles xiv i xv, quan els reis van aprofitar la fi de l'edat mitjana i la crisi del feudalisme per reprendre el seu poder. Aquest procés va estar recolzat per la burgesia, una nova classe social nascuda amb aquest tipus d'Estat. L'Estat modern posseeix identitat, està organitzat, estructurat i és formal; és reconegut políticament per altres estats i el poder està centralitzat. La seva formació va tenir variades conseqüències en l'àmbit polític, econòmic i social. Va ser el mode de govern utilitzat durant tota l'edat moderna i l'inici de l'edat contemporània, quan fou substituït per l'Estat-nació.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació. Es considera un concepte més precís que \"país\", atès que un país no necessita tenir un grup ètnic predominant.\nLa identitat nacional es construeix a partir de trets compartits com ara una llengua, una religió, una història de convivència o una tradició cultural. Sovint es basteix també sobre mites —un passat gloriós, unes qualitats incomparables, una suposada raça originària— o en contraposició a altres identitats nacionals. Si bé l'estat com a organització política comença a originar-se al voltant de les monarquies en els segles XIII-XVIII, la idea de nació parteix del romanticisme alemany de finals del segle XVIII. En els moderns estats nació, l'autoritat política i la població es retroalimenten: la primera reforça la identitat nacional a través de les lleis, els mitjans de comunicació o els sistemes educatius i de salut; i la població nacional accepta millor així l'autoritat de l'estat i la defensa, si cal, del territori nacional. Els estats nació han perdurat en el temps, a diferència de les antigues ciutats estat, pel seu pes poblacional, però també perquè els seus ciutadans es mobilitzen per defensar-la quan és atacada. Els dos elements, territori i població, configuren la nació i aquesta, en la majoria dels casos, expressa la voluntat nacional en un parlament.Altrament dit, un estat nació és un estat que s'identifica amb un poble i amb una llengua; és l'estat del poble X i funciona en la llengua X. En la immensa majoria de casos, els estats del món tendeixen a presentar-se com a estats nació, tot i que gairebé sempre són de composició plurinacional o multinacional i, en un grau o altre, apliquen polítiques d'absorció lingüístico-cultural envers els al·lòfons.L'estat nació es considera que es va erigir com un mecanisme polític per a delimitar el poder i influències de les potències europees en els diferents territoris on es discutia l'hegemonia sobre els pobles. L'estat nació veu la llum, històricament, mitjançant el tractat de Westfàlia firmat el 1648, al final de la guerra dels 30 anys i que buscava una sortida a les lluites de religions iniciades per les reformes protestant. El principi bàsic d'aquest tractat és l'equilibri de poders dels diferents estats d'Europa, i per fer-ho es va recórrer a la fórmula de l'estat nació i el reconeixement internacional de certa tolerància política i religiosa en el desenvolupament intern de cada estat. Mitjançant aquest tractat s'acaba amb l'antic ordre dels estats feudals, controlats i privatitzats per un títol nobiliari, que no mantenia cap correlació amb fronteres, nacions, pobles, correlacions i es limitaven a una explotació medieval dels dominis. A partir d'aquí, es dona pas a organitzacions territorials i poblacionals definides al voltant d'un govern que reconeix els seus límits espacials, i per tant, de poder.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "European Journal of Political Research (literalment, en català, \"Revista europea d'investigació política\") és una revista europea d'avaluació d'experts editada en anglès sobre política comparada. És patrocinada per l'European Consortium for Political Research (ECPR) i és una de les revistes més respectades sobre la disciplina, el 2018 tenia un factor d'impacte de 3.066 i ocupava el 21è lloc (sobre 176) del rànquing de revistes sobre ciències polítiques del Journal Citation Reports. Actualment, editen la revista Isabelle Engeli (Universitat d'Exeter), Emiliano Grossman (Sciences Po / CEE) i Sofia Vasilopoulou (Universitat de York).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La finestra d'Overton, o també finestra de discurs, és el rang, dins d'una gamma d'idees, que directors, polemistes i tertulians als mitjans de comunicació consideren aptes o acceptables per al seu públic. Aquesta teoria es considera descrita per primera vegada per Joseph Overton, un antic vicepresident del Mackinac Center for Public Policy, per a qui la viabilitat política d'una proposta o idea depèn en gran part del fet que aquesta estigui dins d'aquesta finestra o rang, més que de les preferències individuals dels polítics.Per a Overton, els graus d'acceptació per part de l'anomenada \"opinió pública\" d'una població donada són impensable, radical, acceptable, assenyada, popular i política. Així, per a fer viable una idea, sempre segons ell, l'estratègia hauria de ser primer de tot situar-la dins de la finestra, si no hi era, per a després anar-la desplaçant des de l'inacceptable a popular i política. La finestra es pot desplaçar, escurçar i allargar.Després d'ell, altres autors han desenvolupat més aquesta teoria, especialment buscant estratègies per a incloure dins de la finestra idees que majoritàriament n'estan excloses, dites \"en la franja externa\", és a dir, considerades inacceptables i marginals. Una de les tècniques més aplicades és la de promoure expressament idees molt inacceptables, de manera que per \"equidistància\" o comparació la finestra s'hi acosta, esdevenint acceptables o fins i tot populars idees que mai abans s'haurien plantejat com a acceptables.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Gerrymandering és una manera controvertida de redistribuir les circumscripcions electorals d'un territori per a obtenir avantatges electorals, especialment en els llocs on s'utilitza el sistema electoral majoritari. El gerrymandering pot també servir per a afavorir o perjudicar un determinat grup ètnic, lingüístic, religiós o social.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El terme governança s'usa des de la dècada de 1990 per designar l'eficàcia, qualitat i bona orientació de la intervenció de l'Estat, que proporciona bona part de la seua legitimitat en el que de vegades es defineix com una \"nova forma de governar\" en la globalització del món posterior a la caiguda del mur de Berlín (1989). També s'utilitza el terme govern relacional i en moltes ocasions, la paraula gobernància.\nSobretot s'emplea en termes econòmics (el que també es coneix com una de les accepcions del terme cinquè poder), però també socials o de funcionament institucional, essencialment la interacció entre els seus diferents nivells, sobretot quan es produeixen grans cessions competencials cap amunt (per exemple la integració en la Unió Europea) i cap avall (la descentralització territorial, la qual cosa s'ha pogut designar amb el terme sisè poder). També, i molt especialment, la forma d'interacció de les administracions públiques amb el mercat i les organitzacions privades o de la denominada societat civil (empreses, patronals, sindicats i unes altres), que no obeeixen a una subordinació jeràrquica, sinó a una integració en xarxa, en el que s'ha denominat \"xarxes d'interacció públic-privat-civil al llarg de l'eix local/global\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una gran coalició (de l'alemany Große Koalition) és un govern de coalició que es desenvolupa en un sistema parlamentari multipartidista en el qual els dos grans partits polítics s'uneixen per constituir un coalició de govern.\nEl terme s'utilitza habitualment als països on hi ha dos partits predominants amb orientacions ideològiques diferents, a més d'altres partits menors que són capaços d'assegurar-se una representació al parlament. Els dos grans partits intenten obtenir suficients escons per poder formar un govern majoritari, i si això no passa, cadascun dels dos grans partits intenta entrar en coalició amb partits menors que tinguin una orientació ideològica similar.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un grup d'interès és un conjunt de persones, organitzades per un interès en comú, amb la finalitat d'actuar conjuntament en defensa d'aquest interès, Volent fer conèixer les seves pretensions.\nEs denomina grup de pressió als que utilitzen els mitjans al seu abast buscant la manera de dominar l'opinió pública.\nLa seva activitat política és distintiva d'altres categories perquè procuren intervenir en la temàtica política des de fora d'aquesta, és a dir indirectament. Sovint els grups d'interès són de coneixement públic, com els sindicats, les organitzacions patronals, les grans empreses, les associacions de professionals, les ONG, etc.\nLa majoria de la societats modernes reconeixen legitimitat als grups d'interès i regula les modalitats de la seva accionar, de manera que no afectin la forma en què es troba regulada a cada país la presa de decisions polítiques. Una modalitat característica de la canalització institucional dels grups d'interès, amb els consells econòmics i socials que existeixen a diversos països. És habitual que els grups d'interès realitzin sobre els poders públics una activitat particular denominada lobby, amb la finalitat de tractar d'incidir al seu favor en el procés de presa de decisions públiques.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'imperialisme cultural comprèn els aspectes culturals de l'imperialisme. Amb el terme imperialisme es refereix a la creació i manteniment de relacions desiguals entre civilitzacions, afavorint una civilització més poderosa. D'aquesta manera, l'imperialisme cultural és la pràctica de promoure i imposar una cultura, generalment la d'una nació poderosa políticament, sobre una societat menys poderosa; és a dir, l'hegemonia cultural dels països industrialitzats o econòmicament influents que determinen els valors culturals generals i estandarditzen civilitzacions arreu del món. El terme s'utilitza especialment en els camps de la història, estudis culturals i teoria postcolonial. Normalment s'utilitza en sentit pejoratiu, sovint juntament amb mesures per rebutjar aquesta influència. L'imperialisme cultural pot adoptar diverses formes, com ara una actitud, una política formal o una acció militar, en la mesura que reforça l'hegemonia cultural.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En economia, l'índex de misèria és un indicador creat per Arthur Okun i que es calcula com la suma dels índexs d'atur i la d'inflació.\nA vegades se li atribueix incorrectament l'economista Robert Barro.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) va ésser creat el 8 de novembre de 1988 per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona sota la forma jurídica de consorci. El seu objectiu és fomentar la recerca en ciència política i en les ciències socials a Catalunya, dedicant atenció especial a la formació de joves investigadors i a la promoció de les relacions entre els politòlegs catalans i els d'arreu del món, facilitant l'estada de professors i investigadors catalans en centres i universitats estrangers i la de docents i estudiosos a Catalunya.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La intenció directa de vot és la voluntat de vot expressada en les enquestes sense cap correcció per part d'un centre d'estudis sociològic. En les enquestes d'intenció directa de vot no es tenen en compte aspectes clau de la demoscòpia, com el vot ocult o l'abstenció, cosa que fa que algunes opcions quedin infrarepresentades, o viceversa. Un exemple d'enquesta d'intenció directa de vot en són algunes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La International Authority Database (IAD) és una base de dades que mesura el grau d'autoritat de les organitzacions internacionals sobre els estats a partir de com aquestes exerceixen set funcions polítiques: l'establiment d'agenda, l'elaboració de normes, la seva interpretació, seguiment, aplicació i avaluació, així com la generació de coneixement. La base de dades compta amb una mostra de trenta-quatre organitzacions internacionals i més de dues-centes institucions analitzades durant el període de 1920–2013.La IAD mostra com les organitzacions internacionals han anat augmentant el seu poder polític al llarg del temps. Destaquen dos períodes de fort augment, al final de la Segona Guerra Mundial i al final de la Guerra Freda. En el primer període, el creixement va ser impulsat per la fundació de noves organitzacions, com les Nacions Unides, les institucions de Bretton Woods o les Comunitates Europees, mentre que en el segon període, el creixement es va caracteritzar per un aprofundiment de les autoritats existents.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Leviatan (en anglès, Leviathan) és un llibre sobre política del filòsof Thomas Hobbes. Fou publicat el 1651 i es divideix en quatre parts: \"L'home\", \"La comunitat\", \"La comunitat cristiana\" i \"El regne de la foscor\".\nCom l'estat és creat per éssers humans, es proposa descriure la naturalesa humana. Remarca que tots els humans són mentalment i físicament iguals i, per això, propensos a lluitar els uns contra els altres. Arriba a la conclusió que la condició natural de la humanitat és un estat de guerra perpètua i manca de moral. La moral, segons Hobbes, consisteix en lleis de la natura que l'autor dedueix usant un model de raonament derivat de la geometria.\nEn el llibre, dona arguments perquè les persones, abandonant la seva llibertat individual tan problemàtica, estableixin un contracte social i que aquest contracte estigui regit per un monarca. Explícitament, rebutja la idea de la separació de poders, tal com actualment es posa en pràctica en les democràcies. També s'oposa a la tesi que el poder del rei sigui d'origen diví i considera que un règim parlamentari no és convenient. Subordina el poder religiós al civil i defensa una separació completa entre l'estat i l'Església, que vol buidar de qualsevol poder temporal.\nEl títol del llibre està agafat d'un monstre marí citat per l'Antic Testament (vegeu Leviatan), que simbolitza el poder del sobirà a què la humanitat ha hagut de recórrer. Actualment, es fa referència al Leviatan quan els poders dels estats s'excedeixen.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius. També s'entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administració d'empreses el lideratge és l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma eficaç i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del procés administratiu de l'organització).\nEl Diccionari de Ciències de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les \"qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus\". Altres definicions són: - \"El lideratge és un intent d'influència interpersonal, dirigit a través del procés de comunicació, a l'assoliment d'una o diverses metes\"\nEl filòsof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: \"L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un ésser humà, denominat líder, que per la seva acció es col·loca al servei de l'assoliment, a través d'una missió, d'un o diversos objectius proposats per una visió. L'esmentada visió ha d'alinear-se i subordinar-se necessàriament al Bé Últim de l'home. Els objectius proposats per la visió han d'incloure i considerar a aquells objectius que són individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que són organitzacionals\".Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigació del lideratge, assenyala que \"existeixen gairebé tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aquí, s'entendrà el lideratge gerencial com el procés de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definició té quatre implicacions importants.\nImplica que hi hagi una persona (líder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per això en els estudis sobre lideratge es fa èmfasi en la capacitat de persuasió i influència. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han conclòs que el carisma no té la importància que històricament se li havia atorgat i que també hi ha altres factors que són més determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 59 (Ciències polítiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un lobby o grup de pressió és un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen. Els lobbies no solen participar directament en política (i per això no solen formar el seu propi partit polític), però sí que procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup polític que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del grup de pressió. L'acció es denomina «fer lobby» o, de manera més abstracta, «lobbisme» o «lobisme».Avui dia es parla cada vegada més del poder en certs grups d'influència en el govern. Fins i tot s'utilitza el terme «lobbycràcia» per a referir-se a l'extensa influència que exerceixen els conglomerats i grups d'interès en els centres de decisió, com a Washington o a Brussel·les. Els Estats Units és, potser, on aquest fenomen ha cridat més l'atenció, particularment arran de l'escàndol de corrupció política relacionat amb les activitats del lobbista Jack Abramoff en el Congrés nord-americà. Abramoff va ser condemnat a presó per haver participat en el suborn de diversos legisladors. Un altre dels escàndols més famosos va ser el de Randy Cunningham, més conegut com a \"The Duke\", congressista que va rebre forts suborns per part de contractistes militars.\nLa paraula prové del mot anglès lobby que significa sala d'espera o entrada, aplicat a hotels i llocs semblants. Va agafar el seu significat actual pel fet que particulars i empreses solien estar-se per les entrades dels hotels de Washington on s'allotjaven els parlamentaris nord-americans, per tal de fer-los arribar les seves demandes o idees.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La metanarrativa, més coneguda com a consciència popular o realitat col·lectiva, és una narrativa o història que és simultàniament possible i desitjable construir. Es tracta del discurs oficialista que fa el poder per tal de crear un sentit de benestar i felicitat entre els individus. Una imatge de com s'ha de construir, mantenir i organitzar la societat.\nLa metanarrativa consta d'imatges (símbols), visions, percepcions i històries que formen aquesta realitat col·lectiva que aporta als seus membres benestar i felicitat. S'utilitza normalment com a reproducció fidedigna de la realitat per tal de justificar i legitimar el model social i polític establert. Diu què és bo i perquè és bo.\nPerd l'efectivitat quan la distància entre la realitat i la metanarrativa, o la percepció de com funciona el món i la forma en què s'ha explicat és tan gran que ja no és creïble. En canvi, té efectivitat quan la realitat i la història narrada són similars.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La paràbola del vidre trencat va ser creada per Frédéric Bastiat en el seu assaig de 1850 Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas (El que veiem i el que no veiem) per il·lustrar la idea dels costos amagats (avui més coneguts com a costos d'oportunitat).\nLa paràbola explica com un nen trenca el vidre d'un comerç. Al principi tothom simpatitza amb el comerciant però aviat comencen a suggerir que el vidre trencat beneficia el vitraller, que comprarà pa amb aquest benefici, i beneficiarà el forner, qui comprarà sabates, qui beneficiarà el sabater, etc. Finalment la gent arriba a la conclusió que el nen no és culpable de vandalisme, sinó que ha fet un favor a la societat i ha creat benefici per a tota la indústria.\nLa fal·làcia d'aquest raonament segons Bastiat consisteix que es consideren els beneficis del vidre trencat, però s'ignoren els costos amagats; el comerciant està obligat a comprar una finestra nova, quan potser aniria a comprar pa i beneficiaria el forner. Al final, mirant el conjunt de la indústria, s'ha perdut el valor d'un vidre, i Bastiat arriba a la conclusió que \"la societat perd el valor dels objectes inútilment destruïts\" i que \"la destrucció no és benefici\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La política comparada és un subcamp de la Ciència Política, caracteritzada per una aproximació empírica basada en el «mètode comparatiu». De fet, la política comparada no té un focus substantiu en si mateixa, sinó més aviat un de metodològic: s'enfoca en el com, però no especifica el què de l'anàlisi. La política comparada no està definida per l'objecte que estudia, sinó més aviat pel mètode que aplica a l'estudi de fenòmens polítics. Quan s'aplica a camps específics d'estudi, la política comparada pot prendre altres noms, com ara Govern comparatiu (l'estudi comparatiu de formes de govern) o Política exterior comparada (que compara la política exterior de diferents estats per establir connexions empíriques generals entre les característiques de l'Estat i les característiques de la seva política exterior).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Political Communication (literalment, en català, \"Comunicació Política\") és una revista d'avaluació d'experts editada en anglès sobre comunicació política, trimestral, interdisciplinària i internacional, que ofereix investigació d'actualitat en la intersecció entre la ciència política i la comunicació. És publicada per Routledge per compte de l'American Political Science Association i la Internaitonal Communication Association. L'editor en cap és Claes H. de Vreese, professor de comunicació política de l'Amsterdam School of Communication Research (ASCoR) de la Universitat d'Àmsterdam. El 2018 tenia un factor d'impacte de 4.339 i ocupava el tercer lloc (sobre 176) del rànquing de revistes sobre ciències polítiques i el tercer lloc (sobre 88) del rànquing en comunicació del Journal Citation Reports.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La política pública és una proposta institucionalitzada per resoldre problemes rellevants i del món real, guiada per una concepció i implementada per programes com un curs d'acció creat o promulgat, normalment per un govern, en resposta a qüestions socials. Més enllà d'aquesta definició àmplia, les polítiques públiques s'han conceptualitzat de diferents maneres.\nUna manera popular d'entendre i participar en les polítiques públiques és a través d'una sèrie d'etapes conegudes com \"el cicle polític\". La caracterització d'etapes particulars pot variar, però una seqüència bàsica és: establiment de l'agenda – formulació – legitimació – implementació – avaluació.\nEls funcionaris considerats com a responsables polítics tenen la responsabilitat de reflectir els interessos d'una sèrie de diferents parts interessades. El disseny de polítiques implica un esforç conscient i deliberat per definir els objectius de la política i mapejar-los instrumentalment. Els acadèmics i altres experts en estudis polítics han desenvolupat una sèrie d'eines i enfocaments per ajudar en aquesta tasca.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El postmaterialisme és una tendència de canvi cultural identificada pel politòleg i sociòleg Ronald Inglehart com a resultat de l'augment general de la seguretat econòmica i el creixement econòmic.\nEl treball de Inglehart en els últims temps s'ha basat en un ambiciós estudi comparatiu internacional anomenat Enquesta Mundial de Valors (World Values Survey). Inicialment Ronald Inglehart, va idear l'escala de postmaterialisme el 1970, exposada en el seu llibre \"The Silent Revolution\" (1977), i amb ella pretenia mesurar objectivament el canvi de valors en les societats contemporànies. El treball de Inglehart aporta nombroses evidències que les societats actuals tendeixen a una societat basada més en idees d'autorrealizació i participació (\"postmaterialisme\") que estadis anteriors en què l'ampliació de la seguretat econòmica i la seguretat ciutadana (\"materialisme\") ocupaven un espai més prominent als programes electorals a la fi dels anys 1970 i principis dels anys 1980. Inglehart argumenta convincentment que les \"societats postmaterialistes\" emergeixen després d'una \"societat materialista\" d'escassetat, mitjançant l'anàlisi de la \"orientació dels valors individuals\".\nEl concepte va ser aplicat a Espanya des de 1988 en els treballs de Juan Díez Nicolás, qui va publicar \"L'escala de Postmaterialisme com a mesura del canvi de valors en les societats contemporànies\" en el 2000.\nL'origen de l'escala va ocórrer en sis països de la Comunitat Europea, que després de la prosperitat que va seguir a la II Guerra Mundial, i en l'absència de guerres totals, van sofrir canvis estructurals d'orientació des de la seguretat física i econòmica a una altra més expressiva.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. És un eufemisme de novaparla per a mentida.\nOxford Dictionaries va triar post-truth, traduïda al català com «postveritat», com a expressió de l'any 2016. Segons l'entrada en el mateix diccionari, post-truth va ser usat per primera vegada en aquest sentit el 1992 pel dramaturg Steve Tesich, que, en referència a l'escàndol Iran-Contra i la guerra del Golf, va escriure: «nosaltres, com a poble lliure, hem decidit lliurement que volem viure en un món de postveritat».És una variació moderna al vell refrany cinic «mundus vult decipi» o al poble li agrada ser enganyat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Quart poder és una expressió per a designar a la premsa, en al·lusió als tres poders proposats per Montesquieu. El seu origen es remuta a l'extraordinària influència que la premsa exercia als anys previs a la Revolució Francesa, fins a l'arribada dels encara més poderosos mitjans de comunicació: televisió, ràdio, internet, etc.\nLa seva creació és atribuïda a l'escriptor, orador i polític anglo-irlandès, molt famós i influent en la seva època, Edmund Burke (1729-1797), donant-hi una prova gairebé profètica de perspicàcia política, ja que en aquell moment la premsa no havia aconseguit, ni tan sols a Anglaterra, l'extraordinari poder que arribaria més tard a tots els països lliures. En temps moderns molts crítics consideren que la premsa no es limita a reflectir l'opinió pública, sinó que pot crear aquesta mateixa opinió pública, proporcionant la quasi totalitat de la informació amb la que aquesta compta en qualsevol moment donat, sent un dels generadors de l'anomenat mainstream (en català, \"corrent generalitzada\" o \"interessos comuns\").", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un recurs d'ús comú (RUC) és un tipus de recurs, natural o produït pels humans, que forma part d'un sistema que, a causa de les seves dimensions o característiques, és gairebé impossible excloure algunes persones del seu ús o apropiació. A la vegada, quan una persona usa o s'apropia d'un d'aquests recursos, redueix la capacitat de fer-ho d'una altra persona.Els recursos d'ús comú són sovint sobreexplotats i sobreutilitzats, la qual cosa redueix l'eficiència del sistema i pot provocar-ne el col·lapse. Aquest fenomen s'ha anomenat la tragèdia dels comuns.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La responsabilitat política és la imputabilitat d'una valoració per l'ús que un òrgan o individu fa del poder. Així, per exemple, afirmar que el President X va anar políticament responsable en el cas I, significa que s'atribueix al President X un grau de culpa i/o se li atribueix una sanció per la manera d'usar la seua autoritat en el cas I.\nAmb el sorgiment dels estats organitzats amb base en constitucions polítiques, la responsabilitat dels governants davant els Parlaments o els tribunals pel seu ús del poder és un tipus de responsabilitat jurídica. Aquesta forma de responsabilitat polític-jurídica sol ser avaluada i adjudicada segons regles específiques (com el impeachement anglosaxó) i davant autoritats específiques (com el Senat constituït en càmera jutjadora o un tribunal administratiu ad hoc).\nNo obstant això, la responsabilitat política és també avaluada pels ciutadans quan, assumint el paper d'electors en un sistema democràtic, valoren l'ús que els governants han fet del poder, aplicant qualsevol tipus de criteri per a avaluar el seu acompliment i no una norma jurídica. Per tant, la responsabilitat política no se subsumeix sota la responsabilitat jurídica, com la legitimitat política no se subsumeix sota la legalitat jurídica.\nUn criteri que sol emprar-se per a distingir la responsabilitat política afirma que concerneix relacions verticals d'autoritat (la conducta de l'autoritat ordenadora enfront del governat subordinat). El judici de valor que un governat atribueix als actes de poder d'un governant constitueix, en efecte, una manera d'avaluar la responsabilitat política que és fonamental per a la vida democràtica.\nD'acord amb Max Weber, el principi del \"menut número\", açò és, la superior capacitat de maniobra dels menuts grups dirigents, garanteix la responsabilitat política enfront del públic. Aquesta responsabilitat es volatilitzaria per complet en una assemblea policèfala governant.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una secessió és l'acte de retirar-se d'una organització, unió o entitat política. Típicament, hi ha un fort factor diferencial que motiva la retirada. La paraula deriva del llatí secessio. que significa «apart, col·loqui reservat» i més tard «secessió i retirada».La secessió pot ser un fet o un dret. Com a dret el fenomen polític de la secessió requereix la prèvia existència d'un Estat Federal o Confederal, del qual forma part l'Estat que manifesta la seva voluntat de separar-se'n. La secessió en els fet es semblant a la independència o el cisma: separar-se d'una entitat política amb la qual hom ha estat unit per formar una entitat o estat nou.\nQuan afecta a un territori o divisió administrativa, la secessió es pot produir de diverses maneres. D'una banda cal observar si l'antiga unitat es dissol en fragments o bé una porció se'n separa però la resta roman idèntica. D'altra banda cal analitzar si la nova entitat esdevé un nou agent com un tot independent o bé s'agrega a altres entitats veïnes (relació amb l'irredemptisme) o fins i tot es divideix en territoris més petits diferents. Per últim, cal distingir entre el poder dels territori afectats i si aquesta secessió inclou minories contràries a la separació.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La seguretat ciutadana és l'acció integrada que desenvolupa l'Estat amb la col·laboració de la ciutadania i d'altres organitzacions de bé públic, destinada a assegurar la convivència pacífica, l'erradicació de la violència, l'ús pacífic i ordenat de vies i d'espais públics i, en general, evitar la comissió de delictes i faltes contra les persones i contra llurs béns.En termes generals, per seguretat ciutadana s'entén el conjunt d'accions democràtiques a favor de la seguretat dels habitants i dels seus béns, i ajustades al dret de cada país. De fet, el repte actual és harmonitzar l'exercici dels Drets Humans de cada un amb les diferents polítiques en matèria de seguretat ciutadana dels estats. Per exemple, l'Organització dels Estats Americans planteja que de vegades s'apliquen polítiques que s'han demostrat ineficaces com augmentar les penes, la reducció de garanties processals o mesures per aplicar el dret penal a menors d'edat; que poden derivar en moviments paramilitars o parapolicials quan l'Estat no és capaç de reaccionar d'una forma eficaç contra la violència i el delicte, i per tant la situació s'agreuja.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.\nLa Constitució francesa de 1793 va ser el primer text legal que va establir que \"la sobirania resideix en el poble ...\" . Jean Jacques Rousseau, en El contracte social, atribueix a cada membre de l'Estat una part igual de la que anomena l' \"autoritat sobirana\" . Aquesta és probablement la primera referència teòrica sobre la sobirania popular.\nD'acord amb les diverses tesis mantingudes fins ara, es pot definir com \"que la residència legal i efectiva del poder de comandament d'un conjunt social es troba i s'exerceix en i per la universalitat dels ciutadans \", i particularment en els Estats democràtics. Així el sufragi universal es converteix en un dret fonamental i la condició ciutadana és igual per a tots amb independència de qualsevol altra consideració, llevat de les limitacions d'edat o judici.\nLa constitució de l'Argentina inclou des de 1853 el \"principi de la Sobirania del Poble\" en el seu article 33, considerant, al costat de la forma republicana de govern, com a fonament dels drets i garanties constitucionals.\n\nLa Constitució Espanyola de 1978, en l'article 1.2, afirma: \"La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una societat acèfala és una societat que no té líders o jerarquies polítiques. Tals grups es coneixen també com societats igualitàries, no estratificades o bandes. Prenen decisions mitjançant consens en comptes de nomenar caps o reis permanents. Típicament són societats menudes. És possible considerar com acèfales les societats anarquistes i soci-llibertàries modernes que han abolit la desigualtat social.\nEn relació a l'aportació de Hobbes a les disputes filosòfiques sobre la necessitat d'una autoritat per a la supervivència d'una societat qualsevol s'ha demostrat empíricament amb les investigacions antropològiques que la tesi de Hobbes estava equivocada. De fet durant un llarg temps (uns 30.000 anys) en la Prehistòria s'ha viscut sense caps suprems ni estat. La majoria de societats de caçadors/recol·lectors són acèfales.Són considerades dins l'escala de complexitat política com les més senzilles.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La teoria de l'elecció o opció pública és una teoria econòmica i política que tracta de lligar l'economia amb la política a través de l'estat, entès com la suma de voluntats individuals, per saber quins són els factors que determinen quines són les polítiques que tria l'estat d'entre les diferents opcions que a aquest se li presenten. Es divideix en «elecció pública positiva», que estudia les decisions col·lectives o públiques dels agents polítics, i en «economia política constitucional», que pretén desenvolupar un marc institucional que disminueixi el poder polític davant la societat civil.\nPartint de l'individualisme metodològic, sosté la premissa que el comportament dels buròcrates i polítics és maximitzador del pressupost públic, atès que principalment tracten de satisfer els seus propis interessos, i després cerquen el benestar social. A més, estudia les eleccions fora del mercat, és a dir, eleccions com a procés social que involucra els individus, independentment de la seva voluntat per prendre decisions col·lectives i públiques.\nEn general, estudia les \"errades del govern\" com una resposta davant d'aquells que sostenen que el govern ha d'intervenir davant de les denominades fallades de mercat; així, postula que l'evidència assenyalaria el govern -i no al mercat- com l'ens que ha de ser limitat o reduït pel benestar de la societat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En política, un partit-càrtel o un partit polític-càrtel és un partit que utilitza els recursos de l'Estat per mantenir la seva posició dins del sistema polític. Richard Katz i Peter Mair sostenen que: \"Els partits d'Europa Occidental s'han adaptat a la disminució dels nivells de participació i implicació en les activitats del partit, no només recorren als recursos proporcionats per l'Estat, però en fer-ho de manera col·lusòria\".El concepte fou proposat per primera vegada l'any 1992 com un mitjà per cridar l'atenció als patrons de col·lusió o de cooperació i no la competència entre partits, i com una manera d'emfatitzar la influència de l'Estat en el desenvolupament del partit. En termes de definició, el partit-càrtel és un tipus de partit que sorgeix en les societats democràtiques avançades i que es caracteritza per la interpenetració del partit i l'Estat, i per un model de col·lusió entre els partits. Amb el desenvolupament del partit-càrtel, l'objectiu de la política es torna autoreferencial, professional i tecnocràtica, i el poc que la competència entre partits continua sent converteix centrat en la gestió eficient i eficaç de la política. Les campanyes electorals que es duen a terme per part dels càrtels són intensius en capital, professionalitzada i centralitzada, i s'organitzen sobre la base d'una forta dependència de l'Estat per les subvencions financeres i per altres beneficis i privilegis. Dins del partit, la distinció entre els membres del partit i els no membres es desdibuixa, en què a través d'eleccions primàries, la votació electrònica, i així successivament, les parts conviden a tots els seus simpatitzants, membres o no, per a participar en les activitats del partit i presa de decisions. Per sobre de tot, amb el sorgiment dels partits-càrtel, la política es converteix cada vegada més en menys polititzada.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La tragèdia dels comuns (originalment i en anglès Tragedy of the commons) és una teoria econòmica on s'explica que en un escenari d'ús de recursos compartits, els usuaris individuals actuen de forma independent en funció del seu propi interès i acaben comportant-se de forma contrària a l'interès comú, arribant a fer malbé el recurs o fins i tot produint-ne l'esgotament. El concepte i el nom es van introduir per primera vegada en un assaig de 1833 publicat per l'economista victorià William Forster Lloyd, qui utilitza un exemple hipotètic dels efectes del pasturatge no regulat en terres comunes o emprius, anomenades commons a les illes Britàniques.El terme es va popularitzar més d'un segle més tard, el 1968, arran d'un article publicat per l'ecologista Garrett Hardin a la revista Science, en relació als perills potencials de la superpoblació humana. En aquest context, els comuns s'entenen qualsevol recurs compartit i no reglamentat, com ara l'atmosfera, els rius i oceans, les poblacions de peixos, o fins i tot la nevera d'una oficina.S'ha argumentat que el terme 'tragèdia dels comuns \" és un terme poc adequat per se, ja que comuns es referia originalment a la gestió d'un recurs privat propietat d'una comunitat de pastors, al qual cap individu fora de la comunitat hi tenia accés. No obstant això, el terme s'utilitza actualment per descriure un problema on tots els individus tenen accés igual i obert a un recurs. Per tant, alguns proposen tragèdia dels règims d'accés obert o simplement el problema de l'accés obert com a termes més adients.Aquest concepte es fa servir sovint en connexió amb teories de desenvolupament sostenible, protecció mediambiental i en el debat sobre l'escalfament global. També s'ha fet servir en diversos camps de l'economia, la psicologia evolutiva, l'antropologia, la teoria de jocs i la sociologia.\nEn canvi, altres sociòlegs han considerat que el dilema és un parany social en el qual s'emfatitza el conflicte social per sobre d'un ús raonat dels recursos comuns, en implicar una contradicció entre els interessos o beneficis dels individus i els béns comuns o públics. Economistes com Elinor Ostrom, posen el focus en la viabilitat d'una gestió responsable i eficient de recursos comuns.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En política, xiulet per a gossos o política de xiulet de gos —de l'anglès dog-whistle politics— es refereix al llenguatge en codi de doble sentit que usen els polítics per aconseguir el suport d'un públic més ampli en la seva candidatura atraient audiència política desitjada sense provocar la ira d'audiències oposades. El terme fa una al·lusió analògica a la forma similar a com funcionen els xiulets ultrasònics per gossos que s'utilitzen en el pasturatge d'ovelles, el qual emet freqüències que no són dins l'espectre d'audició humana però que sí que són audibles per gossos pastors. Funcionen usant un llenguatge que té significats normals per la majoria de la població, però que pot tenir un significat implícit molt específic per al subgrup al qual es dirigeixen. S'utilitzen per evitar l'atenció dels opositors o que als polítics se'ls etiqueti com políticament incorrectes, al mateix temps que es transmeten missatges relacionats amb assumptes sensibles que poden ser objecte d'oposició.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Bonus Sports Marketing (BSM) és una empresa de consultoria i màrqueting esportiu fundada l'any 2002 a Barcelona.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Cas Banca Catalana fou un cas de presumptes irregularitats en la gestió de l'empresa Banca Catalana a principis dels anys 80. Ocorregut en el marc d'una crisi bancària que va afectar diverses institucions financeres de l'estat espanyol, el cas va assolir connotacions polítiques arran la querella dels fiscals José María Mena i Jiménez Villarejo contra Jordi Pujol i Soley, llavors president de la Generalitat de Catalunya, acusant-lo d'apropiació indeguda, falsedat en document públic i mercantil i maquinació per alterar el preu de les coses. Fins a 25 alts càrrecs de la institució serien investigats per aquests fets.\nEl presumpte desfalc en prejudici dels accionistes hauria ascendit a uns 20.000 milions de pessetes.En 1986 l'Audiència de Barcelona va desestimar la querella contra Pujol amb 8 vots a favor i 33 en contra. Finalment el 1990 el jutge va declarar el \"sobreseiment\" del cas.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La corrupció material o corrupció de materials és l'alteració de la puresa o integritat d'una substància, tant sigui per la seva desmembrament, per la barreja amb altres substàncies, o per la desviació del seu curs esperat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La corrupció policial és una forma de mala praxi policial en què els agents de l'ordre trenquen el seu contracte social i abusen del seu poder per a benefici personal o del departament. L'abast de la definició varia entre diferents autors. Generalment s'accepta que la corrupció policial implica un cert abús d'autoritat, ja sigui perquè la policia comet actes criminals protegint-se amb aquesta autoritat o perquè la seva posició de poder és utilitzada per donar serveis a canvi de diners. La corrupció policial inclou també actes que no són necessàriament criminals, com ara acceptar propines o favors; que no impliquen una oferta de serveis, com ara l'absència d'actuar quan s'hauria de fer; o que no impliquen l'intercanvi de diners. Segons una definició inclusiva, la corrupció policial és l'exercici o la manca d'exercici de l'autoriat fet amb la intenció principal d'aconseguir un avantatge personal o corporatiu.Una forma comuna de corrupció policial consisteix a demanar o acceptar suborns a canvi de no informar de casos de tràfic de drogues o relacionats amb la prostitució i altres activitats il·legals. Un altre exemple és el de policies que desobeeixen el codi de conducta de la policia amb la finalitat d'assegurar la condemna de sospitosos, per exemple a través de l'ús de proves falsificades. Més rarament, els agents de policia poden participar deliberadament i sistemàtica en el crim organitzat ells mateixos.\nLa corrupció dins dels òrgans policials es pot separar entre la corrupció administrativa, si té a veure només amb la gestió de recursos humans i materials, i per tant és similar a la que pot tenir lloc en altres institucions públiques, i la corrupció operativa, és a dir, aquella relacionada amb el medi extern a la institució i que pot incloure, per exemple, acceptar o demanar diners per evitar una multa o detenció, extraviar proves o produir-ne de falses o protegir delinqüents.Tot acte de corrupció policial constitueix un acte d'abús d'autoritat, ja que qui la comet s'aprofita de la seva posició i el poder associat que té.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir que es proclami el 9 de desembre, el Dia Internacional contra la Corrupció.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El dret d'accés a la informació pública és el dret ciutadà a accedir a la informació pública en poder del Govern i les institucions públiques. Es tracta d'un dret públic subjectiu que articula i protegeix el dret fonamental a saber, a més de ser un instrument de control democràtic de les institucions públiques que fa efectiu el principi de transparència política.\nA l'Estat espanyol aquest dret està regulat a nivell estatal per la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la qual reconeix que totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, en els termes prevists a l'article 105.b) de la Constitució Espanyola, així com en la corresponent normativa autonòmica segons l'àmbit de les respectives competències.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un estat profund, també conegut com un estat dins d'un estat (sovint mencionat amb la forma anglesa Deep State) és una forma de govern clandestina, formada per xarxes de poder ocultes que operen al marge del lideratge polític d'un país, per tal de satisfer els seus propis objectius.\nCom a exemples d'aquesta estructura se citen generalment òrgans d'estat com les forces armades o organismes públics (serveis d'intel·ligència, policia, policia secreta, agències administratives o buròcrates). Un estat profund pot estar també format per alts funcionaris que actuïn sense conspirar però de manera coordinada a favor dels seus propis interessos. Els objectius d'un estat profund poden incloure la continuïtat del propi estat, la seguretat laboral dels seus membres, incrementar el seu propi poder i l'autoritat o la consecució d'objectius ideològics. L'estat profund sol operar en oposició a l'agenda dels funcionaris i càrrecs electes (i per tant del propi sistema democràtic), tot obstruint, resistint i subvertint les seves polítiques, condicions i directives.El concepte s'associa tradicionalment a la xarxa de poder establerta a Turquia el 1923 per Kemal Atatürk tot i que l'expressió ja s'utilitzava en l'antiga Grècia i l'antiga Roma. Una de les referències històriques més cèlebres d'aquest concepte va exposar-la el 1961, en el seu discurs de comiat com a president dels Estats Units, Dwight Eisenhower, quan va alertar sobre la influència del \"complex militar-industrial\" com a poder ocult al seu país en el context de la Guerra Freda.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Fundació anti-corrupció (rus: Фонд борьбы с коррупциейsa: - Fons Borby s Korruptsieï o FBK) és una ONG d'origen rus que té com a principal objectiu la lluita contra la corrupció del Govern de Rússia. Va ser fundada per Aleksei Navalni l'any 2011. El seu finançament prové de donatius privats. Es va dissoldre el juliol de 2020.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Des de 1995, Transparència Internacional (TI) anualment publica l'índex de percepció de la corrupció (CPI) la classificació de països \"pels seus nivells de percepció de corrupció, segons el que determina les avaluacions d'experts i enquestes d'opinió\". el CPI defineix generalment la corrupció com \"l'abús del poder públic per al benefici privat\".A 2012, el CPI classifica a 176 països \"en una escala de 100 (molt net) a 0 (altament corrupte)\". En anys anteriors, l'escala anava des de 10 a 0.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La informació privilegiada (en anglès: insider trading) és la cotització d'accions d'una empresa de capital obert o altres valors (com bons o opcions financeres) per persones amb accés a informació no pública sobre aquesta. A diversos països, les transaccions basades en la informació privilegiada d'empreses són il·legals. Això és perquè és vist com una cosa injusta per a altres inversors que no tenen accés a la informació que l'inversor amb informació privilegiada podria potencialment convertir en beneficis molt més grans que un inversor típic.\nEls autors d'un estudi afirmen que la informació privilegiada il·legal eleva el cost del capital per als emissors de valors, cosa que disminueix el creixement econòmic general. Tot i això, alguns economistes han argumentat que la informació privilegiada s'ha de permetre i podria beneficiar els mercats.La cotització en borsa per persones específiques com els empleats de les empreses és comunament permesa, sempre que la informació no es basi en material que no és de domini públic. Tot i això, la majoria de les jurisdiccions requereixen que aquesta activitat sigui reportada de manera que es pugui monitorar a futur. Als Estats Units, les activitats financeres dutes a terme per funcionaris de l'empresa, empleats clau, directors o accionistes significatius s'han de notificar al regulador o ser públicament divulgades, generalment al cap de pocs dies que s'hagi realitzat la cotització al mercat.\nLes regles al voltant de la informació privilegiada són complexes i varien significativament d'un país a un altre. La definició d'informació privilegiada pot ser àmplia i no només cobrir les persones que obtenen la informació, sinó també qualsevol persona que s'hi pugui associar, com a corredors de borsa i fins i tot membres familiars. Qualsevol persona que és conscient de tenir informació no pública i comercia a la borsa pot ser culpable davant dels ulls d'algunes jurisdiccions.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Informe Garcia és el nom donat a un informe fet per Michael J. Garcia sobre les acusacions de corrupció en el món del futbol. Va ser encarregat per la FIFA, l'organisme rector del futbol associat, el juliol de 2012. Garcia va entregar la seva investigació a la FIFA el 5 de setembre de 2014.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "International Sport and Leisure (ISL) era una empresa suïssa de patrocini esportiu que estava estretament vinculada a la FIFA.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La llista Lagarde és un full de càlcul que conté els noms d'uns 2.000 potencials evasors fiscals amb comptes no declarats al banc suís HSBC a Ginebra. Rep el nom de Lagarde per la ministra d'Economia francesa Christine Lagarde, que l'octubre de 2010 la va enviar a oficials grecs per ajudar-los a prendre mesures amb l'evasió fiscal. No obstant això, van passar dos anys més fins que la llista va ser coneguda públicament, quan el periodista grec Kostas Vaxevanis la va publicar en la seva revista Hot Doc, protestant així contra el fracàs del govern grec per començar una investigació.\nLa llista Lagarde és només un subconjunt d'un conjunt de dades molt més gran, amb uns 130.000 noms de clients del HSBC obtingudes per la policia francesa. No s'ha de confondre amb una altra llista del Banc de Grècia d'unes 54.000 persones que van treure del país un total de 2.200 milions d'euros, i que no ha estat investigat encara.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Corrupció a Luxemburg és el nivell de corrupció a Luxemburg, en general molt baix. Al país hi ha un fort marc legal per a la lluita contra la corrupció.\nLes lleis anticorrupció s'apliquen de manera eficaç, malgrat això, la corrupció política apareix. Segons el Baròmetre Global de Transparència Internacional de la Corrupció de l'any 2013, el 53% de les llars sotmeses a enquesta donen als partits polítics «corruptes» o «extremament corruptes», i el 33% tenen la mateixa opinió sobre el Parlament. D'altra banda, un nombre significatiu de les llars sotmeses a enquesta consideren que la lluita del govern contra la corrupció és «ineficaç» i la corrupció ha augmentat en els últims dos anys.Pel que fa als negocis i la corrupció, les empreses no consideren la corrupció un obstacle per fer negocis a Luxemburg, segons l'Informe de Competitivitat Global 2013-2014 del Fòrum Econòmic Mundial. Tanmateix, d'altres fonts indiquen que la coincidència entre els negocis i la política a Luxemburg dona oportunitats per a la corrupció, i no existeix un codi de comportament centrat en la corrupció, de conflicte d'interessos i el favoritisme de contractació dels funcionaris.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Transparència Internacional (en anglès: Transparency International) o TI és una organització no governamental que supervisa i difon la corrupció empresarial i política en el desenvolupament internacional. Originalment fundada a Alemanya al maig 1993 com una organització sense ànim de lucre, Transparència Internacional és ara una organització internacional no governamental. Publica un Índex de percepció de corrupció anual, que és un llistat comparatiu de la corrupció a tot el món. La seu es troba a Berlín, Alemanya .L'organització defineix la corrupció com l'abús del poder per a benefici privat.Transparència Internacional es compon de capítols - establerts a nivell local, com organitzacions independents - que avaluen directament la corrupció en els seus respectius països. Des de petits suborns als saquejos a gran escala, la corrupció difereix de país a país. Ja que els capítols compten amb personal amb experts locals, estan en una posició ideal per determinar les prioritats i els enfocaments més adequats per combatre la corrupció en els seus països. Aquest treball abasta des de la visita a les comunitats rurals per proporcionar assistència legal gratuïta a assessorar al seu govern sobre la reforma política. La corrupció no s'atura en les fronteres nacionals. Els capítols tenen un paper crucial en la formació del seu treball col·lectiu i la realització dels seus objectius regionals i globals, com l'Estratègia 2015.\nEl 2013 Transparència Internacional va publicar Government Defence Anti-corruption Index amb el qual es va mesurar la corrupció en el sector de la defensa de 82 països. Alguns governs van expressar crítiques a la metodologia de l'informe. Marc Pyman va defensar l'informe en una entrevista i va destacar la importància de la transparència en el sector militar. Es preveu publicar l'índex de cada dos anys.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'alcalde de Badalona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Badalona i del Govern de la ciutat de Badalona.\nD'acord amb la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, l'alcalde o alcaldessa és elegit per la corporació municipal, formada pels regidors, que a la vegada són escollits per sufragi universal pels ciutadans de Badalona amb dret a vot, mitjançant eleccions municipals celebrades cada quatre anys. En la mateixa sessió plenària de constitució de la corporació es procedeix a l'elecció de l'alcalde o alcaldessa, on poden ser candidats a alcalde tots els regidors que encapçalin les corresponents llistes electorals de cada candidatura. És proclamat electe el candidat que obté majoria absoluta de vots, si cap obté dita majora és proclamat alcalde el regidor que encapçala la llista més votada.\nAlguns alcaldes han quedat en la memòria o algun carrer o plaça de Badalona ha rebut el seu nom: és el cas de Francesc d'Assís Guixeras (1888), Martí Pujol (1930), que dona nom a la riera de Canyet, una de les vies més importants de la ciutat. Posteriorment, ha estat significatiu el bateig de diversos espais amb el nom dels alcaldes de la Segona República, Joan Manent (1986), Josep Martínez (1991), l'afusellat al Camp de la Bota en acabar la Guerra Civil Frederic Xifré (1979) o Joan Deulofeu (1979), més recordat al nomenclàtor per la seva faceta d'enginyer. Finalment, esmentar l'espai del Parc Serentill, on s'ubiquen diversos equipaments, que va rebre el nom de Salvador Serentill (1975), un dels primers alcaldes del franquisme, que va fer donació d'aquests extensos terrenys a la ciutat el 1958.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.\nEn general, un batlle és escollit democràticament. A l'Estat espanyol, mitjançant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Batlle o Batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna. La jurisdicció territorial sobre la qual actuava s'anomenava batllia. El seu senyor tant podia ser el sobirà o un noble qualsevol (laic o eclesiàstic). Bàsicament tenia dues funcions: administrar el patrimoni del senyor feudal en aquell lloc, i instruir la justícia en el seu nom.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma. Amb el temps, els cancellers han tingut funcions diverses i variades, i el títol l'han utilitzat funcionaris amb rangs diversos. Els cancellers originals romans (cancellarii) eren els porters o uixers dels tribunals, que s'encarregaven dels cancelli o cancells, on hi havia un reixat que separava el jutge del consell de l'audiència. En l'actualitat, el títol és utilitzat sovint pels alts funcionaris d'un estat, ministres o primers ministres. A Sud-amèrica, el títol sovint es fa servir només per referir-se als ministres d'Afers Estrangers.\nEl càrrec de canceller és d'una alta importància, i, segons la regió o el país, pren significats diferents.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El comanador militar era el càrrec que tenia la missió de brindar seguretat militar als servents que se li havien encomanat.\nEl règim de comanadoria hispana té uns orígens que es remunten a la Reconquesta (722 - 1492). Cada vegada que un territori era conquerit als sarraïns quedava encomanat de per vida al seu alliberador, el príncep o cavaller que el recuperava amb la seva tropa, qui a partir de la comanda passava a dir-se comanador.\nLa tropa estava formada per soldats que, generalment, eren membres del servei personal del rei o senyor feudal, d'una lleva o bé mercenaris, i adquirien el dret a una porció de la terra recuperada (per ocupar-la en caràcter d'usdefruit vitalici) dins de la jurisdicció que el rei havia donat a la comanda. El rei conservava la propietat de la terra i, al mateix temps, tots eren vassalls del pontificat de Roma. En l'esquema tributari, tots li pagaven tribut al comanador, a l'església i al rei. Així mateix, van existir comandes on els habitants musulmans es van haver de convertir obligatòriament al cristianisme.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un conseller és el membre d'un consell.\nHi ha diferents tipus de consellers:\n\nEl conseller municipal o conseller comunal, membre d'un comú. Gestionen les agrupacions administratives de poblacions. Segons la tradició també local pot anomenar-se regidor o paer. A Andorra, Perpinyà i Tarragona s'anomena conseller, denominació que antigament era emprada a gran part de les corporacions locals catalanes, com per exemple, per a designar els membres del Consell de Cent de Barcelona.El conseller comarcal, membre d'un Consell Comarcal. S'elegeixen indirectament en eleccions.El conseller general, membre d'un Consell General. A Andorra és escollit a les eleccions generals per representar al poble al parlament que a Andorra s'anomena Consell General. Al Consell General hi ha 28 consellers generals, dos per parròquia i catorze elegits en llistes generals.El conseller d'un Consell Executiu d'un Govern. Per exemple, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu de la Generalitat Valenciana i el Consell del Govern de les Illes Balears. Comparable a un ministre.El conseller d'un Consell Escolar d'una escola o entitat de participació de la comunitat educativa. Per exemple, el Consell Escolar d'un Centre Educatiu, el Consell Escolar Municipal de Horta - Guinardó i el Consell Escolar Municipal de Barcelona.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El cònsol, al Principat d'Andorra, és un càrrec electe escollit a les eleccions comunals que tenen lloc cada quatre anys. Hi ha dos tipus de cònsols, el cònsol major i el cònsol menor. El cònsol major és qui presideix el comú, l'ens administratiu que governa les parròquies d'Andorra.\nHi ha un cònsol major i un cònsol menor a cadascun dels set comuns. A més, aquests estan compostos pels consellers comunals, equivalent als regidors dels ajuntaments a Catalunya.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula. A causa del temor constant a les conspiracions i intrigues, aquesta persona havia de ser considerada totalment digna de confiança per poder mantenir la seva posició. Havia de protegir la copa del rei davant el risc d'enverinaments, per la qual cosa es requeria, de vegades, tastar una mica de vi abans de servir-lo.\nLes seves relacions de confiança amb el rei, sovint els donava una posició de gran influència, per la qual cosa van ser pocs els triats al llarg de la història. Es troben copers en la mitologia i la religió, on els déus de vegades en tenien algun.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Defensor del Poble espanyol és el càrrec públic fet per a defendre els drets de la ciutadania davant l'administració pública.El càrrec el pot desenvolupar tot ciutadà espanyol major d'edat amb ple gaudi dels seus drets civils i polítics. És elegit per coincidència de les dues cambres parlamentàries, a proposta dels partits polítics, per una majoria de les tres cinquenes parts de la cambra.La institució s'articula en l'Oficina del Defensor del Poble. Hi ha la Junta de Coordinació i Règim interior, que està formada pel Defensor del poble, els Adjunts i el Secretari General, i es dedica a coordinar els col·laboradors, assisteix al Defensor en les reformes reglamentàries, interposar recursos (recurs d'empara i d'inconstitucionalitat), elaborar els informes i tot aquell assumpte que el Defensor considere important. El Secretari General és nomenat pel defensor i organitza i dirigeix els serveis de l'oficina. La plantilla d'assessors i personal administratiu i subaltern s'estableix segons el límit dels pressupostos i és designada pel Defensor.El mandat dura cinc anys i és un comissionat del parlament que no està vinculat amb la composició política de les cambres que l'elegiren. Pot cessar el mandat per finalització del termini del mandat, mort, incapacitat, renúncia, negligència o ineficàcia. Per al cas de negligència o ineficàcia d'aquest, el mecanisme és similar a l'empleat per a elegir-lo.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un diputat és l'integrant d'un Parlament. Al sistemes polítics de base anglosaxona se'ls anomena Representants del Parlament. Als sistemes bicamerals, els diputats són membres de la cambra baixa del Parlament.\nSón els representants de la sobirania popular. Poden ser triats pel vot directe, lliure i secret dels ciutadans, o de manera indirecta per altres representants de la sobirania popular.\nLes funcions principals d'un diputat són les de:\n\nLegislar (conjunt d'actes tendents a crear, reformar, derogar, addicionar o modificar una llei)\nFiscalitzar (vigilar l'ús i aplicació dels recursos públics)\nGestionar (ajudar els ciutadans en el tràmit dels seus assumptes ens les altres instàncies de l'administració pública).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Direcció General de l'Organització Mundial del Comerç té la responsabilitat de supervisar i dirigir les funcions administratives de la OMC. Atès que les decisions de l'organització són preses pels estats membres (a través de la Conferència Ministerial o del Consell General), qui assumeix la Direcció General té un poder reduït en matèries de política, per la qual cosa el seu rol és fonamentalment de consergeria i gerencial. El director o directora general és elegit pels membres de l'OMC, i té un mandat de quatre anys renovable.L'actual directora general és la nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala, elegida el 15 de febrer de 2021. Ella succeeix al brasiler Roberto Carvalho d'Azevedo. És la primera dona i la primera persona africana que assumeix aquest lloc.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Director Suprem de les Províncies Unides del Riu de la Plata va ser el poder executiu unipersonal creat el 31 de gener del 1814 per l'Assemblea de l'Any XIII per a les Províncies Unides del Riu de la Plata, d'acord amb el qual, un director suprem exercia el govern per un mandat de dos anys.\nA diferència dels governs que van tenir lloc després de la Revolució de Maig l'autoritat era exercida per una sola persona enlloc d'un grup de persones, procurant així fer front a l'amenaça de l'Exèrcit Reialista, agreujada pels enfrontaments interns patriotes. El títol no tenia les característiques pròpies d'un sistema presidencial.\nComunament conegut amb el nom institucional de Directori, i amb la finalitat d'evitar els abusos de poder, havia d'estar integrat a més per un Consell d'Estat format per set persones, i havien de respondre davant d'un Congrés destinat a exercir les funcions legislatives.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès) equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Jurat en Cap fou un càrrec polític del regne de València i el regne de Mallorca. El càrrec és semblant al de Conseller en Cap que existia al principat de Catalunya. Al regne d'Aragó, tot i ser emprada aquesta denominació, variava segons el municipi, dient-se Jurat en Cap a Saragossa o Prior de Jurados (Prior de Jurats) a les ciutats d'Osca, Jaca i Barbastre.Fent potser referència al càrrec de cònsol romà, hi havien dos Jurats en Cap; un representava l'estament nobiliàri i l'altre al popular o reial. El Jurat en Cap era elegit mitjançant un sorteig per la resta dels Jurats electes.\nAmb l'imposició dels Decrets de Nova Planta, que derogaven els Furs, els càrrec polítics i institucions compresos en aquests també van desaparèixer. Al règim posterior, els Jurats van ser substituïts pels regidors i el Jurat en Cap per l'alcalde.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'alcalde d'Atenes és el cap del municipi d'Atenes, el districte més gran de la ciutat d'Atenes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El lloctinent general va ser del segle xv al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.Té l'origen en l'absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent. El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l'infant Enric d'Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d'Aragó. Al Regne de València, el càrrec no s'institucionalitzà de manera permanent fins al 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya. Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei, denominació que, des del s. XVI, tendí a substituir arreu la de lloctinent general. Era el magistrat més important del regne. Tingué, en un principi, caràcter permanent, però cessava automàticament si el rei entrava al regne, i tendí a ésser renovat, després, cada trienni. Era assessorat per l'audiència, tenia jurisdicció civil i criminal —per a aquesta darrera necessitava un breu del papa— i mer i mixt imperi. El càrrec recaigué en una alta personalitat civil o eclesiàstica, inicialment del país, però que, des de la segona meitat del s. XVI, fou primordialment castellana. Des del 1512, al Principat de Catalunya, li fou adherit també el càrrec de capità general. A Mallorca, a causa de les atribucions especials de què gaudia el governador general, aquest prengué també, des del s. XVI, el nom de lloctinent general o virrei. Al s. XVII, la institució fou respectada durant l'ocupació francesa del Principat de Catalunya (1641-52 i 1697-98) i coexistiren, així, dos lloctinents generals, nomenats, respectivament, pel rei de França i pel de Castella. El càrrec fou suprimit pels decrets de Nova Planta. Només subsistí a Sardenya sota el govern dels Àustries (fins al 1720) i dels Savoia (fins al 1847).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Dolors Martí Domènech (Tivissa, 1901 - Bordeus, 1970) Fou l'única dona a Tarragona amb càrrec públic i responsabilitat político-executiva a la Generalitat Republicana des de finals de 1937 a inicis del 1939. Morí a l'exili.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un ministre d'Espanya és un càrrec polític en l'administració pública central espanyola i membre del govern d'Espanya junt al President del Govern d'Espanya. Són els òrgans individuals més importants d'aquesta administració i estan especialitzats en les branques d'aquesta, anomenades ministeris o departaments ministerials. Diversifiquen l'activitat administrativa estatal i recondueixen els diversos òrgans que formen els ministeris.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Muixir al-Dawla (Conseller d'Estat) fou un títol de Pèrsia sota la Dinastia Qajar que es va concedir a sis persones que van servir d'ambaixadors o diplomàtics en diverses missions, i cinc d'ells (tots menys el primer) foren ministres d'afers exteriors. El primer fou Mirza Sayyid Djafar Khan Trabrizi conegut com a Muhandis Baixi (?-1862), al qual li fou concedit el 1860. El darrer fou Muixir al-Dawla Mirza Hasan Khan Pirniya (1874-1935), que el va rebre el 1920 en la sisena vegada que exercia com a primer ministre (agost de 1918 a 21 de febrer de 1921).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "President (en femení: presidenta) és un títol que prenen líders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats.Originalment, el terme es referia a qui presidia una cerimònia o assemblea. Avui en dia es refereix habitualment a una persona amb poders executius.\nEtimològicament, un president és qui seu com a líder (del llatí prae, \"abans\", i sedere, \"seure\").", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El President de la República Hel·lènica (Πρόεδρος της Ελληνικής Δημοκρατίας), sovint anomenat com el President de Grècia, és el cap d'estat de Grècia. El càrrec de President de la República es va establir amb el Referèndum de la república grega de 1974 i es va formalitzar amb la Constitució de Grècia de 1975. L'actual cap d'estat grec és Katerina Sakellaropoulou.\nA continuació hi ha la llista de caps d'estat de Grècia, des del reconeixement internacional de l'autonomia de l'estat modern (el 1828), a les acaballes de la Guerra d'independència de Grècia, fins avui.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El president de la República Àrab Sahrauí Democràtica és el cap d'estat de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), un govern en l'exili assentat en els campaments de refugiats sahrauís de Tinduf, Algèria. Des de la declaració d'independència el 27 de febrer de 1976 fins a agost de 1982, el cap d'estat de la RASD va ser conegut com a President de Consell Revolucionari. El nom actual de l'President de la RASD va ser establert l'agost de 1982, després d'un canvi en la constitució feta pel cinquè congrés general de l' Front Polisario, on el lloc seria encarregat pel secretari general de l'Polisario. El primer president va ser El Uali Mustafa Sayed, des el 29 de febrer de 1976 fins a la seva mort el 9 de juny de 1976. El president que més ha durat en el càrrec ha estat Mohamed Abdelaziz, amb 39 anys i 275 dies.\nEls poders de la presidència són amplis i han estat subjectes a modificacions en diverses esmenes constitucionals, l'última ocorreguda l'any 1995.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991. Prèviament, entre 1923 i 1946, la denominació era President del Consell de Comissaris del Poble de l'URSS. Durant l'últim any d'existència de la Unió Soviètica el càrrec va deixar d'existir com a tal —juntament amb el Consell de Ministres mateix— i fou reemplaçat pel de Primer Ministre de l'URSS. El President del Consell de Ministres era elegit dintre d'aquest òrgan col·legiat i podia ser rellevat pel Presídium del Soviet Suprem, cap d'Estat col·lectiu.\nA càrrec del President del Consell de Ministres estava el poder executiu de l'Estat a nivell federal, ja que cada una de les repúbliques de l'URSS tenia el propi. Tot i això, el poder polític estava a mans del Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS); les decisions més importants es prenien de comú acord amb el seu politburó. De fet, era comú que el Secretari General del PCUS ocupés algun dels dos càrrecs més importants del govern, la presidència del Consell de Ministres o bé la presidència del Presídium. Fins a Nikita Khrusxov fou comú que el Secretariat General del PCUS fóra el President del Consell de Ministres, però a partir de Leonid Bréjnev s'establí el costum que ocupés la presidència de l'Estat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El President dels Estats Confederats d'Amèrica va ser el Cap d'Estat i Cap de Govern dels Estats Confederats d'Amèrica, que es van formar a partir dels estats que van declarar la seva secessió dels Estats Units. L'única persona per ocupar el càrrec va ser Jefferson Davis. Va ser President del 18 de febrer de 1861, al 5 de maig de 1865, i el seu vicepresident va ser Alexander Hamilton Stephens. Howell Cobb, com a president provisional del Congrés de la Confederació, va ser el més alt oficial de la Confederació abans de l'elecció de Davis, però no va ostentar mai el càrrec en si de President dels Estats Confederats.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El President electe d'un estat és el terme emprat principalment en els sistemes de govern presidencialistes per referir-se al candidat que ha guanyat les eleccions, però que encara no ha pres possessió del càrrec, càrrec que encara és ostentat pel \"president sortint\". Si hi existeix la posició de vicepresident, i si aquest és elegit per sufragi universal també, el candidat electe és anomenat vicepresident electe de l'Estat.\nEn altres sistemes de govern, sovint existeixen termes similars, com ara \"primer ministre electe\"; de la mateixa manera, el terme s'aplica a altres nivells d'administració, com ara \"governador electe\", \"alcalde electe\", etc.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un president interí és una persona que temporalment ocupa el rol de president d'una organització o país, ja sigui perquè l'anomenat president no està disponible (per exemple, per malaltia o vacances) o quan el càrrec es troba vacant (per exemple, per causa de mort, lesió, renúncia o condemna penal en sentència ferma).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un prohom era, en l'àmbit dels països de llengua catalana, una persona digna d'especial consideració, que era elegible o exercia un càrrec representatiu, tant per les seves condicions personals com per la seva situació econòmica. Originàriament home de prou, antigament de profit.\nAl segle xii, a Catalunya, era una persona notable o principal d'una localitat, generalment cap de casa, dit abans home bo, que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc., i que adquirí aviat una funció de representant de la població en el període incipient del seu règim municipal.Des del segle xii, continuant amb la tendència a una institucionalització de la prohomenia, els prohoms foren membres d'alguns consells municipals catalans com Perpinyà, Tortosa, etc., anomenats també jurats o consellers. En el regne de Mallorca els prohoms aparegueren tot d'una després de la conquesta. La figura ja és citada a la Carta de franquesa de 1230.\nUn prohom també era un caporal o sobreposat d'un ofici o confraria gremial. La prohomenia estava formada pels mestres més reputats de l'ofici i assessorava els sobreposats. Les seves funcions eren de defensar la comunitat de treballadors i de fer de testimoni entre les parts en casos de discussions o plets. Així mateix hi havia la figura del prohom dels obrers que acompanyava els sobreposats a l'hora d'inspeccionar les feines realitzades per aquella categoria.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Protector de l'Inversor de la Borsa de Madrid és un càrrec públic creat el 19991 que té la finalitat d'assistir i protegir els inversors bursàtils. És designat pel Consell d'Administració de la Borsa de Madrid i dura tres anys.Les funcions d'aquest càrrec són: informar i atendre les queixes i reclamacions dels inversors i remitir al Consell d'Administració els informes, recomanacions , propostes, iniciatves i suggeriments pensats en benefici dels inversors. Els informes del Protector són de tres tipus: informació a l'inversor; mercat bursàtil; i ordres.El 1997 va atendre més de 26.000 consultes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Sachem és el cap suprem entre la tribu indígena algonquina i altres tribus del Nord-est Americà.\nSegons el Capità John Smith, un conqueridor del segle xvii, que va explorar Anglaterra (1614) les tribus de Massachusetts van dir als seus reis “Sachems\", mentre que els Penobscots (de Maine) van utilitzar “Sagamos”, que significa lord subordinat. I com que aquests dos mots són variants del mateix dialecte, es diu que signifiquen el mateix: lord o senyor subordinat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (rus: Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.\nDurant els primers anys l'URSS, entre 1919 i 1922, el càrrec de Secretari Responsable (en rus: Ответственный Секретарь) fou exercit per Iakov Sverdlov, Nikolái Krestinski, Ielena (Yelena) Stàssova i Viatxeslav Mólotov. Tot i el seu nom, aquesta posició no representava un poder important dintre del PCUS on el líder de facto i indiscutible era Lenin. Tot i això, en aquella època els dirigents regionals o locals del partit i els seus comitès que ostentaven el càrrec de Secretari General eren els líders regionals més importants dintre del partit, inclús abans l'arribada al poder de Stalin.\nEl càrrec de secretari general del partit constituïa, originalment, en un càrrec administratiu quan aquest fou creat el 1922, essent Stalin el primer titular. Amb la consolidació de Stalin com a líder indiscutit del Politburó del Comitè Central, el càrrec de secretari general es va transformar en sinònim del líder del partit i governant de facto de la Unió Soviètica.\nDurant la reestructuració del Comitè Central i del Politburó després de la mort de Stalin el lloc de secretari general es va mantenir breument vacant, tot i que tan Georgi Malenkov (el nou Primer Ministre) i Nikita Khrusxov foren inclosos al secretariat del partit. La defenestració de Malenkov per les seves aproximacions amb Lavrenti Béria el 14 de març de 1953, va permetre a Khrusxov assumir el càrrec de Primer Ministre i poder consolidar així la seva posició com a nou líder del partit. Durant el Ple del Comitè Central del 7 de setembre de 1953, Khrusxov fou designat com a Primer secretari del Comitè Central. Aquest títol va durar fins al XXIIIè Congrés del PCUS, quan després de la destitució del primer secretari del Comité Central, en congrés va modificar la Constitució de 1936 per tal d'establir aquest càrrec. En el plenari del 8 d'abril de 1966, després del Congrés, el Comitè Central va designar a Leonid Bréjnev com a secretari general.\nMikhaïl Gorbatxov va renunciar al seu càrrec com a secretari general després del cop d'estat d'agost de 1991, essent reemplaçat per Vladimir Ivashko per cinc dies, fins que el PCUS fou proscrit pel Soviet Suprem el 29 d'agost d'aquell any.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Segon Triumvirat va ser l'òrgan executiu i col·legiat, integrat per tres membres, que va substituir al Primer Triumvirat i que va governar les Províncies Unides del Riu de la Plata entre el 8 d'octubre del 1812 i el 31 de gener del 1814.\nEls seus membres van ser:\n\nDes del 8 d'octubre del 1812: Nicolás Rodríguez Peña, Antonio Álvarez Jonte i Juan José Paso.\nDes del 20 de febrer del 1813: Nicolás Rodríguez Peña, Antonio Álvarez Jonte i José Julián Pérez.\nDes del 19 d'agost de 1813: Nicolás Rodríguez Peña, José Julián Pérez i Gervasio Posadas.\nDes del 5 de novembre de 1813: Nicolás Rodríguez Peña, Gervasio Posades i Juan Larrea.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.A Catalunya, la figura del Síndic de greuges té precedents històrics en les assemblees de pau i treva del s. XI així com en els provisors de greuges de l'edat mitjana. El càrrec de síndic de greuges modern va aparèixer per primer cop a la constitució sueca que el va establir el 1809 per solucionar els problemes dels abusos per la via burocràtica o judicial. Per això, sovint es coneix amb el seu nom suec d'Ombudsman. La seva eficàcia és limitada, atès que no pot sancionar les actuacions de l'administració o les autoritats, i per tant té un caràcter més polític que no pas judicial. En alguns països, entre ells Espanya, tal com consta en l'article 162.1.b de la Constitució Espanyola actual, el defensor del poble té la potestat de presentar accions davant un Tribunal Constitucional. En alguns estats el defensor del poble pot començar processos judicials a la Cort Constitucional.\nL'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 va preveure el nomenament d'un Síndic de Greuges. Aquesta figura va ser regulada en una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 20 de març de 1984. A Espanya, el defensor del poble està regulat en l'article 54 de la Constitució espanyola de 1978", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els síndics forans constituïen la representació permanent de La Universitat Forana, que era la comunitat de les viles de la Part Forana de Mallorca.La Universitat Forana o Sindicat de Fora va ser creada el 1315 per una sentència arbitral del rei Sanç de Mallorca. La nova institució havia d'actuar mitjançant tres òrgans: el Consell del Sindicat, la comissió dels deu síndics i els síndics clavaris. Aquesta comissió dels deu síndics, que era la representació permanent del sindicat, tenia un mandat anual. Entre els deu síndics s'elegien els dos síndics clavaris, que eren els administradors de la hisenda de la Universitat Forana, però que també exercien la presidència del Consell del Sindicat, convocaven l'assemblea, presidien les seves sessions i exercien la iniciativa. La comissió dels deu síndics havia de ser elegida amb criteris de representativitat.Amb el Decret de Nova Planta de 1715 se suprimiren les institucions representatives del Regne de Mallorca i el Sindicat de Fora va perdre les seves funcions, tot i que els síndics forans, per determinació de la Reial Audiència, es mantingueren en unes funcions molt limitades. A partir de 1721 els síndics forans foren nomenats anualment per la Reial Audiència, essent per una part oficials de designació reial i, per l'altra, representants legals de la Universitat Forana. En haver desaparegut el Consell del Sindicat, els síndics clavaris mantingueren algunes funcions per a facilitar la gestió econòmica i fiscal. Els síndics forans no varen ser suprimits de manera definitiva fins al 3 d'abril de 1834.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un Tinent Governador és un oficial de govern que és usualment el subordinat o el diputat d'un Governador o Governador General. En l'Amèrica espanyola el Tinent de Governador era el funcionari que es feia càrrec del comandament polític i militar de les províncies per absència del Governador titular.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Ustandar era el títol del governador d'una província a la persa sassànida. Després de l'enfonsament de l'imperi el nom va persistir en alguns sobirans locals a les províncies no islamitzades a la zona de la mar Càspia. Un ustandar s'esmenta per primer cop a la meitat del segle X a Ruyan; apareix també en algunes monedes. El títol el duguéren algunes dinasties de la mar Càspia probablement no totes relacionades amb la de Ruyan, fins almenys el temps dels seljúcides.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Saad Zaghloul (àrab: سعد زغلول, Saʿd Zaḡlūl) (Ibyana, juliol de 1859 - el Caire, 23 d'agost de 1927) fou un polític i home d'estat egipci. Després de dirigir el partit Wafd, es va convertir en primer ministre el 26 de gener de 1924, càrrec que va ocupar fins al 24 de novembre de 1924. Era germà d'Ahmed Fathi Zaghloul, i com el seu germ�� va lluitar per la independència d'Egipte.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La política educativa és el conjunt de lleis i mitjans amb què l'Estat regula i impulsa l'educació formal en una direcció determinada. Hi intervenen factors ideològics, socials i econòmics que determinen les prioritats en cada moment.\nAlguns dels camps que depenen de la política educativa són:\n\nreclutament dels professors\nsous del personal docent\nmida, instal·lacions i ubicació dels centres educatius\ncurrículum comú al territori\nestructura de l'ensenyament en cursos i matèries\nassignació de professors i alumnes a un centre o programa\nrecursos personals, materials i/o ajuts tècnics d'educació compensatòria (com ara una aula d'acollida)\navaluació externa\nacreditació dels coneixements dels alumnes\nduració dels estudis obligatoris\nViccionari", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Luis Bardají López (Tarragona, 14 de maig de 1880 - Badajoz, 16 de març de 1942), fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una beca és una aportació monetaria que es concedeix a aquells estudiants o investigadors que no compten amb suficients recursos econòmics per poder dur a terme els seus estudis o investigacions.Es tracta d'una quantitat de diners que es concedeix a una persona que cursi, acabi o completi uns estudis per tal que pugui adquirir o ampliar coneixements sense les dificultats econòmiques. El seu destinatari és un individu concret dedicat a l'estudi en general.\nLes aportacions econòmiques poden provenir d'organismes oficials (Ministeris, administracions autonòmiques, entitats locals, etc.) O d'institucions privades (empreses, entitats financeres, fundacions, associacions, etc.).\nLes beques es poden classificar en dos tipus fonamentals: generals, per fer els estudis ordinaris; o poden pertànyer a programes específics, com intercanvis educatius (les beques Erasmus, per exemple), pràctiques laborals en empreses, etc.\nEn els darrers anys ha augmentat la demanda d'estudiants universitaris per a la realització de pràctiques professionals en empreses. És interessant per tal d'enriquir el currículum mitjançant una beca de pràctiques o Ocupacional, on es publiquen nombroses ofertes de pràctiques i primera feina.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un becari és, per extensió qualsevol persona que gaudeix d'una beca ja sigui estatal o per part d'una entitat privada.La concepció moderna ens apropa més al concepte d'un estudiant que dins d'un organisme públic o privat pot realitzar pràctiques en empreses, ja sigui amb retribució econòmica o sense, i amb l'objectiu d'anar endinsant-se al món laboral o prestant el coneixement adquirit en els seus estudis per desenvolupar projecte sobre investigacions\nEs podrien citar molts exemples, com pot ser el Programa Leonardo que formant part del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea permet l'estudiant que ja ha finalitzat els seus estudis realitzar pràctiques a l'estranger, rebent a canvi una quantitat econòmica.\nDe vegades s'empra com a sinònim del terme \"passant\", encara que en la realitat són dues coses diferents, ja que en aquest cas seria qui, havent culminat els estudis corresponents, sigui contractat amb l'única finalitat que desenvolupi una primera experiència laboral relacionada amb els objectius educatius de la formació rebuda.\nMés recentment els becaris són els que sent estudiants, són contractats per una entitat (estatal o no), amb la finalitat de brindar un ajut econòmic per contribuir al cost dels seus estudis (tot millorant els seus coneixements amb la pràctica), a canvi de la prestació de tasques.\nEn l'actualitat, la concessió de beques a titulats és objecte de controvèrsia a Espanya, ja que es consideren com a treball encobert (per tant, serien un frau a la Seguretat Social i a l'Estatut dels treballadors).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un districte escolar és una forma concreta que adopta l'administració educativa en països com els Estats Units i Canadà. Els districtes escolars són responsables de l'administració de totes les escoles públiques en un lloc concret, que pot ser un municipi sencer o part. És un cos polític únic, equivalent al d'una ciutat o al d'un comtat, ja que tenen diversos poders, com el de cobrar impostos, per exemple.\nEls districtes escolars tenen un cos legislatiu, anomenat consell escolar, consell de trustees o comitè escolar, els membres són elegits directament per la població mitjançant la celebració d'unes eleccions. Aquests membres, per la seva banda, tenen la responsabilitat de triar a un superintendent (supervisor), generalment un professor altament qualificat, per actuar com a cap executiu del consell, responsable també de prendre decisions i posar en marxa les polítiques. De vegades, el districte pot actuar com judicatura, aplicant sancions als empleats o estudiants.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El dret a l'educació és un dels drets humans essencials, que en la societat contemporània es concreta amb una educació primària obligatòria i gratuïta i la possibilitat d'accedir a altres graus d'estudis sense cap discriminació, usualment dins un sistema d'educació formal que complementa l'ensenyament en valors i costums de cada família.\nKatarina Tomasevski, de les Nacions Unides, resumeix el dret a l'educació en quatre principis, coneguts com les 4 A per les seves sigles en anglès: l'educació ha de ser possible (available), fet que vol dir que l'Estat assumeix el pagament dels professors i infraestructures per tal que tots els infants puguin accedir a una educació bàsica; accessible a tots els sectors, sense diferències de classe o gènere; acceptable o amb un contingut rellevant, no discriminatori, de qualitat i impartit per professionals preparats; i adaptable, perquè evolucioni segons les necessitats de la societat en cada moment.\nEl dret a l'educació és una de les conquestes de la Il·lustració i dels moviments d'alfabetització del segle xix, però malgrat el seu reconeixement als documents fundacionals de la majoria d'Estats i entitats internacionals, no està plenament assolit. Un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni és precisament aconseguir que tots els menors d'edat tinguin el nivell d'educació primària, per poder-se inserir sense problemes a la vida adulta.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El National Center for Women & Information Technology (NCWIT) és una organització sense ànim de lucre estatunidenca que es dedica a potenciar la participació significativa de noies i dones a la programació informàtica. Va ser fundada el 2004 per Lucinda Sanders, que actualment també n'és la directora, Telle Whitney i Robert Schnabel. El centre està ubicat a Boulder, a l'ATLAS Institute de la Universitat de Colorado a Boulder.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Pisa (Programme for International Student Assessment o Programa Internacional per a l'avaluació d'estudiants) és un projecte de la OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) basat en l'avaluació de formació d'alumnes de diferent països, que arriben al final de l'ensenyança obligatòria, amb l'objectiu de comprovar l'eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.\nAquest anàlisis sorgeix del rendiment dels estudiants de 15 anys, mitjançant unes proves avaluaries que es realitzen cada tres anys en diversos països. El disseny d'aquest projecte se situa l'any 1997, tot i que la seva implantació fou l'any 2000. Al començament participaven 43 països i en el 2018 ja en són 80. Destacar que Catalunya participa amb mostra pròpia des de l'any 2003 (Generalitat de Catalunya, 2019).\nPISA està encarat a obtenir informació educativa tant en l'àmbit de les matemàtiques, la ciència i la lectura com en les diverses necessitats de caràcter social com són el benestar de l'alumne, la motivació i les diverses estratègies d'estudi, proporcionat un anàlisis complet del sistema en que és educat l'alumne. Aquest anàlisis permet observar la situació educativa dels països involucrats i així adoptar decisions polítiques per potenciar, millorar i desenvolupar els nivells educatius, contribuint així a un creixement econòmic, social i cultural. Remarcar que l'estudi PISA no avalua als centres ni als alumnes, avalua els sistemes educatius.\nPer tant l'objectiu principal d'aquest projecte és la competició, valoració i interpretació d'aquesta informació per millorar els mètodes educatius i donar resposta a les situacions actuals. Si més no l'engranatge principal de la societat es focalitza en l'educació, per tant es d'autèntica rellevància la valoració dels sistemes educatius i la aposta de millora, perpetrant així a una millora de caràcter social.\nPISA estableix un marc comú, internacional, de l'avaluació del rendiment del estudiants de 15 anys mitjançant proves estandarditzades i s'hauria de potenciar una aproximació més holística e interdisciplinari a les competències com es planteja en el projecte DeSeCo (Definición y Selección de Competencias) de la OCDE (Gallarfo et al, 2010).\nLes avaluacions externes com PISA permeten una visió de l'estat de l'art del sistema educatiu de diferents països i també poden ser un motor per la millora de l'ensenyament científic (Luna et al. 2011).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Vulcanus in Japan programme (en valencià programa Vulcanus), establert en 1997, consisteix en un programa d'intercanvi per a estudiants de la Unió Europea dirigit cap a l'àmbit laboral. Va ser establit pel centre per a la Cooperació Industrial EU-Japó, una joint venture entre la Comissió Europea i el Ministeri d'Economia, Comerç i Indústria del Japó. El seu objectiu principal és promocionar la cooperació industrial entre les empreses europees i japoneses.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Agència Internacional de l'Energia (AIE; en anglès: International Energy Agency o IEA, en francès: Agence internationale de l'énergie) és una organització intergovernamental autònoma establerta a París en el marc de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el 1974 arran de la crisi del petroli de 1973. L'AIE es va dedicar inicialment a respondre a les interrupcions físiques en el subministrament de petroli, a més de servir com a font d'informació amb estadístiques sobre el mercat internacional del petroli i altres sectors energètics.\nL'AIE actua com un assessor polític als seus estats membres, però també treballa amb països tercers, especialment amb la Xina, Índia i Rússia. El mandat de l'Organisme s'ha ampliat per centrar-se en tres camps d'una política energètica sòlida: seguretat energètica, desenvolupament econòmic i protecció del medi ambient. Aquest últim s'ha centrat a mitigar el canvi climàtic. L'AIE té un ampli paper en la promoció de fonts d'energia alternatives (incloses les energies renovables), les polítiques energètiques racionals, i la tecnologia de l'energia la cooperació multinacional.\nEls països membres de l'AIE estan obligats a mantenir uns nivells totals de reserves de petroli equivalents a almenys 90 dies d'importacions netes de l'any anterior. El juliol de 2009, els països membres de l'AIE tenien unes reserves combinades de gairebé 4.300.000.000 barrils (680 milions de m3) de petroli, i produeixen 14 milions de tones equivalents de petroli, de les quals 3,77 son de carbó, 4,47 de petroli, i 3,16 de gas natural.L'11 de març de 2011, l'exministra neerlandesa d'Afers Econòmics, Maria van der Hoeven, va ser elegida directora executiva funció que exercir fins al 31 d'agost de 2015, quan Fatih Birol la va succeir. Així l'1 de setembre de 2011, va substituir l'anterior, Nobuo Tanaka. El director executiu adjunt és Paul E. Simons.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'auditoria energètica és l'anàlisi d'un edifici, sistema o procés productiu per a la minimització de la despesa d'energia. És un procés sistemàtic i una eina mitjançant la qual s'obté un coneixement suficientment fiable del consum energètic. A conseqüència de la crisi del petroli, es posà en relleu la necessitat de racionalitzar el consum energètic i fer un ús adequat d'aquest. Actualment, l'eficiència energètica i la reducció de la demanda d'energia és un aspecte cabdal en la lluita contra el canvi climàtic, essent important actuar en l'edificació, la industria i les infraestructures. Per aconseguir-ho, es realitzen estudis tècnics i econòmics que persegueixen analitzar la situació actual i proposar mesures per reduir el consum d'energia. Entre d'altres, els mètodes per aconseguir optimitzar el consum d'energia es plantegen actuacions que permeten reduir la demanda d'energia i la introducció de nous equipaments amb millors rendiments que en redueixen el consum.\nLa norma UNE-EN 16247 defineix el concepte com una inspecció i anàlisi sistemàtica de l'ús i consum d'energia en un emplaçament, edifici, sistema o organització amb l'objectiu d'identificar i informar sobre els fluxos d'energia i del potencial de millora de l'eficiència energètica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una compensació de carboni és una reducció de les emissions de diòxid de carboni o d'altres gasos d'efecte hivernacle produïts per tal de compensar les emissions produïdes en un altre lloc. Les compensacions es mesuren en tones d'equivalents de diòxid de carboni (CO₂e). Una tona de compensació de carboni representa la reducció d'una tona de diòxid de carboni o el seu equivalent en altres gasos d'efecte hivernacle.\nHi ha dos mercats de compensacions de carboni: \n\nEn el mercat més gran, de conformitat, les empreses, els governs o altres entitats compren compensacions de carboni per complir els límits de quantitat total de diòxid de carboni que se'ls permet emetre. Per exemple, una entitat podria complir amb les obligacions de les parts de l'annex 1 del Protocol de Kyoto o d'entitats responsables del Règim de comerç de drets d'emissió de la Unió Europea, entre d'altres. El 2006, es van comprar al mercat de compliment uns 5.500 milions de dòlars de compensació de carboni, que representen uns 1.600 milions de tones mètriques de reducció de CO₂e.\nAl mercat molt més petit i voluntari, individus, empreses o governs compren compensacions de carboni per mitigar les seves pròpies emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del transport, l'ús d'electricitat i altres fonts. Per exemple, una persona pot adquirir compensacions de carboni per compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades pels desplaçaments aeris personals. Els proveïdors de compensació de carboni ofereixen la compra directa de compensacions de carboni, sovint també ofereixen altres serveis, com ara designar un projecte de compensació de carboni per donar suport o mesurar la petjada de carboni d'un comprador. El 2016, es van comprar al mercat voluntari uns 191,3 milions de dòlars de compensació de carboni, que representen uns 63,4 milions de tones mètriques de reducció de CO₂e.Les compensacions normalment donen suport a projectes que redueixen l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a curt o llarg termini. Un tipus comú són els projectes d'energia renovable, com ara parcs eòlics, energia de biomassa, digestors de biogàs o centrals hidroelèctriques. Altres inclouen projectes d'eficiència energètica de cuines eficients, la destrucció de contaminants industrials o subproductes agrícoles, ús del metà d'abocadors i projectes forestals. Alguns dels projectes més famosos de compensació de carboni des de la perspectiva corporativa són la millora de l'eficiència energètica i els aerogeneradors.El Protocol de Kyoto ha sancionat les compensacions com a manera perquè els governs i les empreses privades obtinguin crèdits de carboni que es puguin negociar en un mercat. El protocol va establir el Clean Development Mechanism (CDM), que valida i mesura els projectes per assegurar-se que produeixen beneficis autèntics i que són activitats realment \"addicionals\" que no haurien estat realitzades. Les organitzacions que no puguin complir la seva quota d'emissions poden compensar les seves emissions mitjançant la compra de reduccions d'emissions certificades aprovades pel CDM.\nLes compensacions poden ser alternatives més barates o més convenients per reduir el propi consum de combustibles fòssils. Tot i això, alguns crítics s'oposen a les compensacions de carboni i posen en dubte els avantatges de certs tipus de compensacions. Es recomana una diligència deguda per ajudar les empreses a avaluar i identificar compensacions de \"bona qualitat\" per assegurar que la compensació proporcioni els beneficis ambientals addicionals desitjats i per evitar el risc reputacional associat a compensacions de mala qualitat.Les compensacions es consideren una eina de política important per mantenir economies estables i millorar la sostenibilitat. Un dels perills ocults de la política de canvi climàtic són els preus desiguals del carboni en l'economia, que poden causar danys econòmics col·laterals si la producció flueix cap a regions o indústries que tenen un preu més baix de compensació, tret que es pugui comprar la compensació de carboni des d'aqueslla zona.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La crisi del gas entre Ucraïna i Rússia, Conflicte del gas o Guerra del gas es refereixen a tota una sèrie de crisis que s'originaren arran de divergències polítiques pel que fa al preu i a la distribució del gas natural de Rússia que transita per Ucraïna. Aquests conflictes han tingut repercussions importants a diversos països de la Unió europea que depenen del gas rus. El 2009, la crisi entre tots dos països tingué un abast geopolític considerable i generà problemes greus, com ara de calefacció en ple hivern.\nHistòricament, es produïren tres crisis importants entre les dues societats que s'han especialitzat en el sector energètic, Gazprom que controla el govern rus, i Naftogaz que depèn del govern ucraïnès:\n\nEl primer conflicte va començar el març del 2005 i arribà al seu punt àlgid l'1 de gener de 2006. Aleshores Gazprom es va negar a alimentar els gasoductes ucraïnesos arran d'una desavinença respecte al preu de trànsit pels gasoductes ucraïnesos. El conflicte s'apaivagà el 4 de gener de 2006 després d'un acord preliminari entre Rússia i Ucraïna.\nUna segon crisi esclatà a l'octubre del 2007 pertocant a uns deutes relatius al gas i s'agreujà considerablement al març del 2008.\nA les darreries del 2008, les relacions entre Gazprom i Naftogaz tornaren a enterbolir-se després d'una dissensió sobre l'import del deute que havia de pagar Naftogaz.El gener del 2009, Gazprom i Naftogaz mantenen un litigi per diverses raons: el preu del gas natural, el volum de gas que ha de transitar per Ucraïna i el pagament del deute de Naftogaz. El 16 de gener de 2009, a conseqüència d'aquesta batalla, 18 estats europeus declararen que havien patit une davallada important, o fins i tot un tall, en el proveïment del gas natural que prové de Rússia i transita per Ucraïna.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El debat entre aliments i biocombustibles és el dilema pel que fa al risc de desviar terres de conreu o conreus per a la producció de biocombustibles en detriment del subministrament d'aliments. El debat sobre el preu dels biocombustibles i dels aliments implica una visió àmplia i és un tema polèmic de llarga durada en la literatura. Hi ha desacord sobre la importància de la qüestió, el que la causa i què es pot fer o s'ha de fer per solucionar la situació. Aquesta complexitat i incertesa es deu al gran nombre d'impactes i bucles de retroalimentació que poden afectar positivament o negativament el sistema de preus. A més, els punts forts relatius d'aquests impactes positius i negatius varien a curt i llarg termini, i comporten efectes retardats. La part acadèmica del debat també es difumina en l'ús de diferents models econòmics i en formes competitives d'anàlisi estadística.La producció de biocombustibles ha augmentat en els darrers anys. Algunes mercaderies com el blat de moro, la canya de sucre o l'oli vegetal es poden utilitzar com a aliment, pinso o per fabricar biocombustibles. Per exemple, des del 2006, una part de terra que antigament s'utilitzava per conrear altres conreus als Estats Units ara s'utilitza per cultivar blat de moro per a biocombustibles, i una part més gran de blat de moro està destinada a la producció d'etanol, arribant al 25% el 2007. Els biocombustibles de segona generació podrien combinar l'agricultura d'aliments i els biocombustibles i, a més, es podria generar electricitat simultàniament, cosa que podria ser beneficiosa per als països en desenvolupament i les zones rurals dels països desenvolupats. Amb la demanda global de biocombustibles a l'augment a causa de l'augment del preu del petroli que s'està produint des del 2003 i la voluntat de reduir la dependència del petroli i de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, també hi ha por de la potencial destrucció d'hàbitats per convertir-los en terres de conreu. Els grups ecologistes han plantejat la preocupació per aquesta paralització durant diversos anys, però el debat va assolir una escala global a causa de la crisi mundial dels preus dels aliments de 2007-2008.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El decalatge de la càrrega consisteix a emmagatzemar energia en un moment determinat per alliberar-la en un altre moment. N'és un exemple la utilització de bateries per emmagatzemar energia eòlica o solar fotovoltaica per tal d'utilitzar-la quan el vent no bufi o en dies ennuvolats o de nit, quan no fa sol. Subtipus de decalatge de la càrrega són la gestió dels pics de demanda i l'anivellament de les corbes de càrrega.\nLa gestió dels pics de demanda és una variant de decalatge de la càrrega que consisteix a emmagatzemar una petita quantitat d'energia durant hores de baixa demanda i baix preu per després alliberar-la en hores punta, quan la demanda i el preu són més elevats. La gestió dels pics de demanda la porten a terme els consumidors per tal de rebaixar la despesa energètica.\nL'anivellament de les corbes de càrrega és una variant de decalatge de la càrrega on s'emmagatzema quantitats elevades d'energia quan el seu cost de producció és baix (en temps de baixa demanda, de nit, per exemple) per alliberar-la en temps d'alta demanda. El solen portar a terme grans empreses, habitualment les empreses generadores d'energia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'economia del sector energètic tracta de l'energia des d'un punt de vista centrat a l'economia i la societat. Més enllà de les propietats i coneixements científics abstractes i objectius que tenim de l'energia, la manera de com s'usi a la tecnologia i sobretot el seu comerç té importants implicacions socials i polítiques, que van des de guerres a interessos legals (per exemple, l'impost sobre el carboni per part de la indústria nuclear) passant per latifundis agrícoles al tercer món.\nLa utilització de l'energia ha estat un element fonamental per al desenvolupament de les societats humanes, l'aprofitament de diferents formes d'energia ha ajudat l'home a controlar i modificar el medi ambient. La gestió de l'energia és un aspecte inevitable i cabdal per a qualsevol societat que vulgui funcionar. Al món industrialitzat el desenvolupament de l'aprofitament dels recursos energètics ha esdevingut essencial per al funcionament de l'agricultura, el transport, la gestió dels residus, les tecnologies de la informació o les telecomunicacions. L'increment de la utilització d'energia des de la Revolució Industrial ha comportat l'aparició de problemes seriosos com la contaminació i l'escalfament global que avui dia són un perill que amenaça el futur del nostre món.\nFora del context de la ciència el mot energia s'utilitza com a sinònim de recurs energètic i sovint per a referir-se a substàncies com els combustibles, els productes derivats del petroli o l'electricitat. Les citades són fonts d'energia fàcilment utilitzables i poden ser transformades de manera senzilla en altres formes d'energia que poden ser utilitzades per a propòsits específics. El principi fonamental de la física que postula la conservació de l'energia (l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma) és vàlid per als recursos energètics que aprofita l'home, però malauradament un cop l'energia es transforma en certes formes, com pot ser la calor, la possibilitat de reutilitzar-la esdevé molt limitada, fins al punt que hom considera que l'energia ha estat gastada o consumida.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La política energètica a la Xina és el conjunt de les decisions adoptades per la República Popular de la Xina pel que fa a l'energia i els recursos energètics. El país és actualment el major emissor mundial de gasos amb efecte d'hivernacle d'acord amb una agència d'investigacions dels Països Baixos. No obstant això, a la Xina les emissions per capita segueixen molt per darrere de països desenvolupats. A més, Xina també és el productor mundial líder en energies renovables.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Energy Star és un programa conjunt de l'Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units (US EPA) i el Departament d'Energia dels Estats Units (US DOE) per a fomentar els productes de consum energèticament eficients. És molt conegut per l'aparició del seu logotip en molts productes i perifèrics informàtics, encara que a molts productes destinats a Europa es fa servir en el seu lloc la certificació TCO, una classificació combinada d'ús d'energia i ergonomia de la Confederació Sueca d'Empleats Professionals (TCO).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una fiscalitat energètica sostenible és un sistema d'imposts relacionats amb l'energia i que incorporen a la seva configuració l'argument de la sostenibilitat, d'una manera que pot ser econòmica, social o ambiental. Presenta avantatges en forma d'estímuls sobre les decisions de les empreses i de les persones perquè siguin favorables al desenvolupament sostenible des del punt de vista energètic. En canvi, no tenen com a objectiu la recaptació de diners per part del govern, cosa per la qual no suposen necessàriament una major pressió fiscal. Ha d'estar englobada en el marc d'una fiscalitat sostenible general (no només energètica).\nEls incentius fiscals relacionats amb l'estalvi i l'eficiència energètics, per exemple, estarien dins d'aquest sistema fiscal, ja que promouen un tipus d'economia i consum més baixos en intensitat energètica (menor consum de combustibles fòssils) i per tant amb una menor emissió de carboni a l'aire (menor contaminació atmosfèrica i menor efecte Callendar).\nLa fiscalitat energètica existent actualment a Espanya no inclou cap element pensat per assolir un desenvolupament energètic sostenible. D'altra banda, els governs autonòmics a Espanya tenen una reduïda capacitat normativa en matèria de fiscalitat energètica sostenible. Per això, des de la Generalitat de Catalunya \"s'haurà de defensar davant l'Estat aquelles figures impositives més adequades per al desenvolupament de la sostenibilitat energètica a la societat\".", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Gestore dei Mercati Energetici (GME), fins al novembre de 2009 el Gestore del Mercato Elettrico, és la societat responsable a Itàlia de l'organització i la gestió del mercat de l'elèctricitat, així com per garantir la gestió econòmica d'una adequada disponibilitat de reserva de potència elèctrica.\nOriginàriament creada pel Gestore della Rete di Trasmissione Nazionale, és 100% participativa del Gestore dei Servizi Energetici (anteriorment el Gestore dei Servizi Elettrici).\nS'anomena borsa elettrica italiana, el mercat elèctric que permet als productors, consumidors i a l'engròs estipular contractes de compra i venda d'energia elèctrica. Les transaccions es realitzen en una plataforma telemàtica en línia, accessible als operadors a través d'internet.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Gestore dei Servizi Energetici GSE S.p.A. és una societat italiana controlada pel Ministeri d'Economia i Finances, que ofereix incentius econòmics per a la producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables i portar a terme la informació per promoure la cultura de l'ús de l'energia compatible i sostenible amb el medi ambient. GSE té un paper central al foment i desenvolupament dels recursos renovables a Itàlia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Institut Català d'Energia és una entitat de dret públic, creada pel Parlament de Catalunya mitjançant la Llei 9/1991 de 3 de maig (DOGC núm. 1.440). Des de juny de 2021, la seva directora és Marta Morera. Anteriorment, ho havia sigut Manel Torrent i Aixa, des de 2018.L'Institut s'adscriu al Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, té personalitat jurídica pròpia i l'activitat que du a terme s'ajusta a l'ordenament jurídic privat.\nL'Institut Català d'Energia és l'entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d'elaborar i dur a terme la política energètica catalana, especialment en el camp de la millora de l'estalvi i l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables.\nL'Institut Català d'Energia té dos òrgans de govern: el Consell d'Administració i la Direcció.\nEl Consell d'Administració és l'òrgan de direcció i control de l'Institut, i en formen part el president, que és el conseller del Departament d'Empresa i Ocupació, el vicepresident, que és el Director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, la Directora de l'Institut i sis vocals representants de l'Administració. Compta, a més a més, amb l'orientació i l'assistència d'un Consell Assessor, de caràcter consultiu, en el qual hi ha representades personalitats de l'àmbit energètic.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La liberalització de l'energia es refereix a la liberalització dels mercats energètics, amb referència específica als mercats de generació d'electricitat, fent arribar una major competència en els mercats d'electricitat i gas en interès de crear més mercats competitius i reduccions en el preu de la privatització. Com que el subministrament d'electricitat és un monopoli natural, això implica sistemes complexos i costosos de regulació per fer complir un sistema de competició.Un fort impuls per a la liberalització es va produir en els mercats energètics de la Unió Europea en el canvi de mil·lenni, dirigit per les directives de la Comissió Europea afavorint la liberalització del mercat promulgada el 1996, 2003 i 2009. Aquests programes van ser recolzats amb l'interès d'incrementar la interconnexió dels mercats energètics europeus i construir un mercat comú. Iniciatives similars, en diferents graus, s'han perseguit a nacions de tot el món, com Argentina, Xile i els Estats Units.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'energia ha estat un aspecte clau en la cohesió europea com a necessitat comuna de les economies europees. Una de les actuals prioritats de les polítiques europees en matèria energètica és disminuir l'ús dels combustibles fòssils atenent a 3 fets principals:\n\nSón els principals responsables de les emissions antropogèniques de gasos efecte hivernacle.\nSón causants de preocupants efectes sobre el medi ambient i la salut humana.\nDegut als escassos jaciments de cru de petroli que hi ha a Europa, fan que depenem fortament de les exportacions d'altres països, concretament d'un reduït nombre de països exportadors (OPEP).En els darrers anys el pes de les energies renovables ha agafat una major importància en el discurs i també la legislació provinent de Brussel·les, i en aquesta s'emmarca el suport a l'aposta dels agrocombustibles.\nEls principals objectius de les estratègies energètiques europees (recollides en els Llibres Verds que elabora la Comissió Europea) són bàsicament els següents:\n\nEnfortir les polítiques comunitàries per tal d'assolir l'objectiu de duplicar en 15 anys la contribució de les fonts d'energies renovables al consum energètic interior brut.\nTreballar en el camí cap a la sostenibilitat.Les principals aportacions normatives en el camp dels agrocombustibles es resumeixen en la taula següent:", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La normativa energètica internacional és el marc normatiu que s'ha acordat entre la majoria de països del món per regular l'ús de l'energia a escala internacional. El règim més estretament relacionat amb la potenciació de l'ús dels agrocombustibles és el Protocol de Kyoto. En un context de gran preocupació pel canvi climàtic i per l'efecte dels gasos amb efecte d'hivernacle sobre els patrons de temperatura del planeta, l'aparició dels agrocombustibles es veu com una via d'aconseguir millores pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i arribar als objectius adquirits en el marc de Kyoto.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La pobresa energètica és la situació de persones que tenen un accés difícil a l'energia necessària per conduir una vida digna i sana: per cuinar, escalfar, refredar, il·luminar, comunicar….\nEs distingeixen dues menes de pobresa energètica: d'un costat hi ha la pobresa doguda a l'absència de xarxes de distribució ben desenvolupades accessibles a tothom, tal com és la situació entre d'altres a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia sudoriental i d'un altre costat hi la situació d'una franja creixent de persones que no poden pagar les factures d'energia, una situació més comuna a Occident. Generalment, s'hi incorpora l'insuficient accés a l'aigua potable, sigui per manca de xarxa o per manca de renda.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Potència standby (o en estat de repòs) és el consum de potència elèctrica de molts productes elèctrics quan estan en estat apagat. Aquest consum residual és necessari per a alimentar circuits de control com per exemple comandaments a distància. En el passat no representava cap problema, però actualment hi ha una gran sensibilitat perquè sigui el més baix possible. A partir del 2010, la majoria de països van regular aquest consum a un màxim de 1W, i a 0,5W a partir de 2013.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El 2 de gener de 2022 van esclatar protestes al Kazakhstan després d'un brusc augment del preu del gas liquat del petroli (GLP) que, segons el govern kazakh, es va deure a l'elevada demanda i a la fixació de preus.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La tarifa elèctrica nocturna és una tarifa reduïda per fomentar l'ús d'electricitat durant la nit, quan la demanda disminueix.\nAquesta tarifa s'ha de demanar a la companyia elèctrica. A Espanya es fa un descompte del 55% en horari nocturn, en canvi s'afegeix una petita penalització del 3% al consum durant el dia.\nPel que comença compensar quan el consum nocturn mitjà és un 5,5% del que es produeix durant el dia.\n\"L'horari bonificat, horari vall, és de març a octubre de 23.00 a 7.00, i d'octubre a març de 24.00 a 8.00, coincidint, en ambdós casos, amb els canvis horaris que es realitzen l'últim diumenge de març i octubre.\"Encara que la tarifa nocturna no sembli un estalvi energètic real, sinó només econòmic, la millora del repartiment del consum al llarg del dia evita sobredimensionar el parc de centrals i construir noves. Es disminueix l'ús de centrals específiques per consums en horari punta i es fan servir les centrals de base prop de punt òptim durant més temps.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Triangle d'Energia és un pla d'extracció de gas natural entre el tres països aliats; Xipre, Israel i Grècia. Els tres països van acordar utilitzar els camps de gas Tamar, Leviathan i Afrodita; que es van trobar en 2009, 2010 i 2011, respectivament. Aproximadament 40 bilions de peus cúbics (tcf) de gas natural es van trobar entre Xipre i Israel, donant a ambdós països un avantatge al comerç dins de la regió. Europa requereix 19 tcf de gas natural l'any i el govern xipriota considera que la seva Zona Econòmica Exclusiva (EEZ) te 60 tcf. Xipre va perseguir aquesta opció econòmicament beneficiosa per al Triangle de l'Energia per proporcionar energia a la Unió Europea.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN és el procés d´incorporació de Suècia i Finlàndia a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord.L'OTAN és una aliança militar de 28 països d'Europa i 2 d'Amèrica que constitueixen un sistema de defensa col·lectiva. Amb l'adhesió de tots dos països, serien 32 els països membres de l'aliança.La sol·licitud es va presentar a causa de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, després que aquest darrer, Ucraïna intentés unir-se a l'OTAN sense èxit.Amb aquesta adhesió, Suècia i Finlàndia trenquen la neutralitat de més de 200 anys.L'adhesió és històrica no sols per trencar amb la neutralitat dels països, sinó per ser ràpida i recolzada.Diversos mandataris internacionals s'oposen a l'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN.La primera a sol·licitar l'adhesió va ser Finlàndia, encara que més tard es va unir Suècia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Cimera d'Àsia Oriental (EAS) és una trobada que, després de la cimera de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ENDRECEN), pretén arribar a acords que facilitin la pau i l'estabilzació de les regions d'Àsia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Cimera del G7 de 2019 (45a edició) es va celebrar entre els dies 24 i 26 d'agost de 2019 a Biàrritz (Lapurdi, Nova Aquitània). El març de 2014, el G7 va declarar que actualment no era possible una discussió amb sentit ple amb Rússia en el context del G8. Des de llavors, les reunions han continuat dins del procés del G7. Tanmateix, segons un portaveu oficial, Donald Trump i Emmanuel Macron havien acordat que Rússia hauria de ser convidada a la Cimera del G7 de 2020.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El Congrés Obrer de 1870 fou el primer congrés obrer d'àmbit estatal i celebrat a Barcelona entre el 18 i el 25 de juny de 1870.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Conservative Political Action Conference, coneguda també amb l'acrònim (CPAC) és una gran cimera política organitzada per la Unió Conservadora Americana, una organització conservadora dels Estats Units d'Amèrica, aquesta cimera té lloc cada any a la ciutat de Washington DC. Es reuneixen fins a 10,000 participants, i s'hi troben les personalitats més importants dels diferents corrents del moviment conservador nord-americà, tant carrecs electes, com militants de base, o dirigents d'organitzacions, així com diverses personalitats dels mitjans de comunicació. CPAC organitza igualment una votació no formal del personatge més representatiu del moviment, que es sol considerar com un baròmetre per escollir al candidat republicà a les eleccions presidencials nord-americanes. Diversos premis son entregats, un d'ells és el premi Ronald Reagan Award, un altre és el Jeane Kirkpatrick Academic Freedom Award, el Defender of the Constitution Award, el Charlton Heston Courage Under Fire Award, o fins i tot el Blogger of the Year Award.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La crisi kenyana de 2007-2008 va ser una crisi política, econòmica i humanitària que va esclatar en Kenya després que l'expresident Mwai Kibaki fos declarat guanyador de les eleccions presidencials celebrades el 27 de desembre de 2007. Els partidaris del principal opositor de Kibaki, Raila Odinga, del Moviment Democràtic Taronja, van al·legar frau electoral. Els observadors internacionals van confirmar àmpliament que totes dues parts havien perpetrat aquesta manipulació en les eleccions.En part a causa de la diversitat ètnica i geogràfica de la política keniana, cap narració singular pot explicar la reacció dels partidaris de l'oposició a l'anunci de la presa de jurament de Kibaki, que es va fer el 30 de desembre de 2007 a la tarda. A més d'organitzar diverses protestes no violentes, els partidaris de l'oposició es van llançar a una violenta matança de Kikuyus. Raila Odinga va encoratjar als partidaris a participar en protestes massives que va anunciar en les estacions locals de televisió i ràdio, sobretot en Mombasa, Eldoret, Kericho, Kisumu, Nakuru i parts de Nairobi. La policia va disparar contra centenars de manifestants violents, inclosos alguns enfront de les càmeres de notícies de la televisió, la qual cosa va fer que esclatés més violència.La violència ètnica selectiva (en contraposició a les protestes violentes) es va intensificar i al principi es va dirigir principalment contra el poble kikuyu -la comunitat de la qual forma part Kibaki- que vivia fora de les seves zones d'assentament tradicionals, especialment a la província de la Vall del Rift. La violència va començar amb l'assassinat de més de 50 dones i nens Kikuyu desarmats, alguns de tan sols un mes d'edat, en tancar-los en una església i cremar-los vius en el poble de Kiambaa, als afores de la ciutat de Eldoret, el dia d'Any Nou. Les tensions a la Vall del Rift han causat violència en diverses eleccions kenianes anteriors, sobretot en les eleccions de 1992. Això va fer que els Kikuyu comencessin a defensar-se, la qual cosa va obligar els Luo i Kalenjins a detenir la matança dels Kikuyu.\nEn Mombasa, els residents de la costa de Kenya van sortir als carrers per a protestar per les manipulacions electorals i fer costat al seu candidat preferit, Odinga. Les tensions van augmentar quan les comunitats costaneres indígenes sense terra van sentir que era el moment de venjar l'apropiació de les seves terres per part dels kikuyu, principalment de l'interior del país. Els saquejadors també van atacar diverses botigues en Mombasa. En els barris marginals de Nairobi es van produir alguns dels pitjors actes de violència, alguns d'ells per motius ètnics, algunes expressions d'indignació per l'extrema pobresa i altres per les accions de bandes de delinqüents. La violència va continuar esporàdicament durant diversos mesos, en particular a la Vall del Rift.\nL'exsecretari General de l'ONU, Kofi Annan, va arribar al país un mes després de les eleccions i va portar amb èxit a les dues parts a la taula de negociacions. El 28 de febrer de 2008, Kibaki i Odinga van signar un acord de repartiment de poder denominat National Accord and Reconciliation Act 2008, pel qual es va establir l'oficina del Primer Ministre i es va crear un govern de coalició. El Gabinet de distribució del poder, encapçalat per Odinga com Primer Ministre, va ser nomenat finalment el 13 d'abril, després de llargues negociacions sobre la seva composició; va prestar jurament el 17 d'abril.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una division bell (en català, campana de divisió) és un toc de campanes dins o al voltant d'un parlament per indicar una divisió i per així cridar tots els membres de la cambra afectats per la votació.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La Marxa de la Llibertat fou una acció duta a terme l'estiu de 1976 per reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'autonomia, tot donant a conèixer aquestes reivindicacions en l'àmbit dels Països Catalans. Sis columnes de marxaires recorreren els territoris de parla catalana per divulgar la gènesi de la Marxa.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La xiulada a l'himne d'Espanya és un acte de protesta sonor i col·lectiu que consisteix en xiular i esbroncar la Marxa Reial, himne d'Espanya. Es sol produir de manera espontània en esdeveniments esportius i sol coincidir amb la presència del Cap d'Estat, per la qual cosa es pot interpretar com una reivindicació antimonàrquica o de rebuig general a Espanya. La més popular és la tradicional xiulada a la final de la copa del rei de futbol, que és especialment sonora quan hi coincideixen el FC Barcelona i l'Athletic Club.La primera xiulada històrica consta de 1925 al camp de les Corts (Barcelona), en un partit amistós disputat entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Júpiter. Altres xiulades destacades són la de 1989 durant la inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc de Barcelona o la de 2009 a la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic Club.La xiulada més sonora de la qual hi ha constància fou la que es produí el 2015 al Camp Nou durant la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic Club. En contra del que sol ser habitual, aquesta xiulada no fou espontània sinó que diverses organitzacions havien repartit abans 10.000 xiulets entre les afeccions culés i de San Mamés. L'esbroncada va arribar a 119 decibels durant els 48 segons que va durar la versió abreviada de l'himne d'Espanya.Entre 2014 i 2018 tingueren lloc 5 xiulades consecutives a la final de la copa del rei de futbol, propiciades pel fet que el FC Barcelona havia aconseguit sempre ser finalista. Les esbroncades al monarca i a la Marxa Reial es produïren en un context polític marcat pel procés independentista català. Així mateix, en qüestió d'una dècada (de 2009 a 2018) es produïren un total de vuit xiulades a la final, fet pel qual aquesta reivindicació sonora es va convertir en un fet previsible i habitual, i els mitjans de comunicació ja parlaven amb naturalitat de \"xiulada clàssica\".En altres competicions esportives com el bàsquet també s'han produït xiulades a l'himne. Una de les més notòries fou la de 2010 a la final de la copa del rei, disputada a Bilbao entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Aquesta xiulada fou seguida per la de 2013 a la final disputada a Vitòria entre el FC Barcelona i el València. Al juny del mateix any, la natació també vivia una xiulada, en ocasió de la inauguració a Barcelona del Campionat del Món de natació.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Bellum omnium contra omnes és una locució llatina que significa \"la guerra de tots contra tots\", és la descripció que Thomas Hobbes dóna a l'existència humana en les seves obres De Cive (1642) i Leviatan (1651). Hobbes sosté que l'estat natural dels humans és un \"tots contra tots\". Però la humanitat, per a evitar tal condició, opta per un contracte social, abdicant de certes llibertats a canvi d'una convivència pacífica en societat.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Biopoder és un terme originàriament forjat pel filòsof francès Michel Foucault per referir-se a la pràctica dels estats moderns d'«explotar nombroses i diverses tècniques per subjugar els cossos i controlar la població». Foucault introduí aquest concepte a La voluntat de saber, el primer volum de la seva Història de la sexualitat. D'altres pensadors han pres aquest concepte i li han donat la seva interpretació particular.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El cosmopolitisme és la ideologia que postula que tots els éssers humans pertanyen a una sola comunitat, basada en una moral compartida. Una persona que s'adhereix a la idea del cosmopolitisme en qualsevol de les seves formes es diu cosmopolita.\nUna comunitat cosmopolita podria basar-se en una moral inclusiva, una relació econòmica compartida o una estructura política que abasti a diferents nacions. En una comunitat cosmopolita, individus de diferents llocs (per exemple, nacions-Estats) formen relacions de respecte mutu. Com a exemple, Kwame Anthony Appiah suggereix la possibilitat d'una comunitat cosmopolita en la qual individus de diferents ubicacions (físiques, econòmiques, etc.) entren en relacions de respecte mutu malgrat les seves diferents creences (religioses, polítiques, etc).Diverses ciutats i llocs, passats o presents, han estat o són identificats com a \"cosmopolites\"; això no significa necessàriament que tots o la majoria dels seus habitants abracin conscientment la filosofia anterior. Per contra, els llocs es poden anomenar \"cosmopolites\" simplement perquè persones de diversos orígens ètnics, culturals i/o religiosos viuen en proximitat i interactuen entre si.\nEn origen, el cosmopolitisme suggereix l'establiment d'una cosmo polis o \"estat mundial\" que abastaria a tota la humanitat. El cosmopolitisme ha vingut a representar la pau i l'harmonia entre les nacions, fundada en la comprensió, la tolerància i la interdependència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.\nLa paraula prové del grec antic δημαγωγία amb la mateixa significació, un mot compost de δῆμος, dēmos, poble i und ἄγειν, agein, conduir, seduir. Polibi la va definir com oclocràcia.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El dret a la ciutat és una idea apareguda durant la segona meitat del segle XX que defensa la realització i producció social de la ciutat des dels principis de la justícia social, la igualtat, la democràcia i la sostenibilitat. Més concretament, l'espai urbà emergeix com un escenari on localitzar de forma efectiva els drets humans reconeguts en tractats internacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans, així com agendes internacionals del desenvolupament com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, al mateix temps que es fa front a una dimensió de problemes urbans que aquests plantejaments no han tractat amb tanta freqüència, com ara les causes i les conseqüències de l'exclusió socio-espacial, la privatizació dels espais públics o la mercantilització de la vida urbana. D'altra banda, aquest concepte es indestriable de la noció de la democràcia participativa, on els habitants de l'espai urbà són protagonistes de la governança sense cap tipus d'exclusió, no només mitjançant la participació en institucions de govern, sinó generant de forma efectiva dinàmiques de producció social de l'espai en alternativa al mercat.\nL'origen teòric del terme es troba en l'escola estructuralista francesa, i més concretament en l'aportació del filòsof marxista Henri Lefebvre, qui el va desenvolupar als anys 60 com “la demanda d'un accés transformat i renovat a la vida urbana”. Sorgit com una reacció col·lectiva a l'impacte negatiu patit per les ciutats en el marc econòmic del capitalisme, la idea del dret a la ciutat ha estat entesa des de ben aviat com un concepte militant i fortament orientat a la pràctica, el que també ha portat a una certa divisió en la seva conceptualització i desenvolupament efectiu.\nEn qualsevol cas, i des dels anys noranta, un bon nombre de moviments populars han reivindicat el dret a la ciutat en el marc de les seves lluites, com els habitants de cabanes Abahlali baseMjondolo a Sud-àfrica, el Right to the City Alliance als Estats Units, o el moviment Recht auf Stadt, una xarxa d'okupes, llogaters i artistes d'Hamburg. Altrament, nombrosos governs locals i nacionals han incorporat el dret a la ciutat com a punt de referència per la seva acció en matèria de drets, com ara l'Estatut Urbà de 2001 del Brasil, que va introduir el dret a la ciutat dins de la llei federal del país, el Pla Barcelona Ciutat de Drets promogut al 2016 per l'Ajuntament de Barcelona o la Constitució Política de la Ciutat de Mèxic del 2017. Val a dir, a més a més, que en els darrers anys el dret a la ciutat també ha avançat en el seu reconeixement internacional, amb la primera menció per part de les Nacions Unides en el document final de la Nova Agenda Urbana d'Habitat (Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans). Al setembre del mateix 2016, Ciutats i Governs Locals Units, organització que agrupa la majoria dels governs locals i regionals del món, també va reconèixer el Dret a la Ciutat com a part de la seva agenda política.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En filosofia política, el dret de rebel·lió o dret a la revolució és el dret o el deure del conjunt d'una nació d'enderrocar un govern que actuï en contra dels seus interessos comuns i/o posi en perill la seguretat de les persones sense causa probable. Emprat al llarg de la història d'una manera o altra, la creença en aquest dret s'ha utilitzat per justificar diverses revolucions, incloent la Guerra Civil Anglesa, la Revolució Americana i la Revolució Francesa.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític. Se sol associar amb el període medieval i amb l'Antic Règim. Es pot resumir en la idea que el monarca deu només el seu dret a governar a Déu, no pas a la voluntat dels seus súbdits, a l'aristocràcia o a cap altra forma d'autoritat existent, i que per tant qualsevol intent de restringir el poder reial o d'obligar a abdicar el monarca va en contra de la voluntat de Déu.\nEl 753, el papa Esteve II va atorgar l'epítet per a la primera vegada al rei carolingí Pipí el Breu, en agraïment per al seu suport en la guerra contra els llombards, que assetjaven Roma. Tot i ser una filosofia amb una llarga tradició al continent europeu, a l'edat mitjana ja es van alçar veus importants contràries a aquesta idea. Tomàs d'Aquino acceptava la revolta contra el rei o fins i tot el regicidi en casos de mal govern. El Vaticà encara manté aquesta doctrina en el nomenament i justificació del poder del Papa. De manera similar, al Japó l'emperador es considera descendent de la deessa Amaterasu, relació amb la divinitat que legitimitza la seva dinastia.\nLa monarquia britànica encara conserva el simbolisme inherent a aquesta doctrina, com es pot veure en la seva cerimònia de coronació, en la qual l'Arquebisbe de Canterbury els ordena reis per la gràcia de Déu, l'abreviació D.G. posada rere el nom en les monedes. El seu lema reial és Dieu et mon droit, Déu i el meu dret. La majoria de monarquies europees tracen una geneaologia mítica que els enllaça amb el rei David.\nA Espanya, el dictador Francisco Franco ostentava el seu títol «per la gràcia de Déu», afirmació amb la qual volia legitimar el seu poder com si li hagués estat conferit per la divinitat i no pas per l'abús de la força. Es pot veure aquesta idea «Caudillo por la G. de Dios» encunyada a les monedes espanyoles del 1939 al 1975 any en què va morir.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt similar a un estat d'emergència, però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic. Aquest concepte es desenvolupa en una obra de Giorgio Agamben, \"Estat d'excepció\". L'Estat que es trobi en aquesta situació declara un règim d'excepció, durant el qual se suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern passa a ser controlat per les Forces Armades.\nDavant situacions d'extrema gravetat dins d'un estat, s'estableixen mesures. Aquests estats són l'estat d'alarma, estat d'excepció i estat de setge.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En ciències socials, la marginació o exclusió és un procés multidimensional, multifactorial i dinàmic que, mitjançant la coacció exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situació de precarizació i exclusió econòmic, jurídica, cultural, professional, polític o d'estatus social en un ciutadà / a o segment de la ciutadania,. La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de discriminació-que deixen efectivament la classe social o grup social segregat al marge del funcionament social en algun aspecte- o, més indirectament, ser provocada per la deficiència dels procediments que asseguren la integració dels factors socials, garantint-los l'oportunitat de desenvolupar-se plenament. Per tant, l'exclusió social deriva en una marginació o allunyament respecte als drets ciutadans, generant tant una devaluació és estatus social com una estigmatització social.\nLa marginació pot definir-se com segregació social, fins i tot en termes espacials o geogràfics,[1] encara que el terme segregació s'aplica més comunament per a plantejaments polítics de discriminació o intolerància de tipus racial (apartheid), sexual (sexisme), religiós (intolerància religiosa) o ideològic (repressió política). La marginació que comporta l'exclusió social respon a un patró de comportament generat des de la desigualtat social i que es manifesta en l'accés diferencial a béns i serveis, tangibles i intangibles, que la societat valora. Per això, encara que la pauperització econòmica i les disfuncionalitats dels Estats de Benestar solen situar-se com les principals causes d'exclusió social, aquest fenomen pot ser degut a molts altres fenòmens de desprestigi que escapen del marc institucional de la política, per situar-se a nivell de xarxes comunitàries i parentiu.\nUn altre concepte vinculat amb l'exclusió social és la discriminació marginal. Aquest és un fenomen vinculat amb l'estructura social, i està associat amb retard que s'originen en patrons històrics i desenvolupament d'un territori determinat. Els seus efectes impliquen unes repercussions de tipus cultural, social, educacional, econòmic, entre d'altres. La pobresa pot ser un estat de la marginació i viceversa, encara que el fet que hi hagi una, no necessàriament implica que existeixi l'altra.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la història és una disciplina que intenta entendre com funciona la història. Així es qüestiona l'objectivitat en l'estudi del passat i les millors maneres d'accedir-hi i es planteja si la història és un conjunt d'avenços (progrés), si funciona per cicles o no té cap forma global i és només un conjunt de períodes. També analitza quin ha de ser l'objecte d'estudi, si la persona, l'època, la regió o el tema, i com canvia el panorama descrit segons la unitat adoptada. Per últim, s'interroga sobre si la història té un sentit en si mateixa o en relació al present i si pot usar-se per a predir el futur o propiciar determinats canvis.\nEn qualsevol cas, les diverses filosofies de la història han de retre compte de dues dificultats conceptuals importants: \n\nDificultat teòrica: com explicar la història universal des d'un punt de vista cosmopolita, per usar l'expressió de Kant, evitant el racisme o la minusvaloració imperialista i l'estigma envers determinats grups humans?\nDificultat pràctica: quin paper cal assignar a l'acció humana individual quan s'insereix en la història col·lectiva?", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La filosofia del dret és una branca de la Filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creació i aplicació del Dret, la teoria de la justícia i la teoria de la ciència jurídica. Estudia problemes com la natura de la llei positiva, les relacions entre el dret i les altres branques de la filosofia, en particular la lògica, l'epistemologia, l'ontologia i l'ètica.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El gerencialisme, a un nivell, implica la creença en el valor dels gestors professionals i en els conceptes i mètodes que utilitzen. Els escriptors contemporanis en gestió com Thomas Diefenbach associen el gerencialisme amb la jerarquia. Però els estudiosos també han vinculat el gerencialisme amb el control, amb la rendició de comptes, i amb una creença ideològica decidida en la importància d'organitzacions gestionades estretament, en contraposició a individus o a grups que no s'assemblen a una organització.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Homo sacer (expressió llatina que significa «home sagrat») és un estatus que prové del dret romà arcaic: es tracta d'una persona que és exclosa, a qui qualsevol pot matar sense que es consideri homicidi (qui occidit parricidi no damnatur), però que no pot ésser l'objecte d'un sacrifici humà en el marc d'una cerimònia religiosa (neque fas est eum immolari). Aquesta persona no disposa ja de cap dret cívic.\nEn el seu tractat De Verborum Significatione (Sobre el significat de les paraules), Sext Pompeu Fest, sota la rúbrica Sacer mons, després de la referència al Mont sagrat que els plebeus varen consagrar a Júpiter en el moment de la seva secessió, indica:\n\n\"Però hom anomena home sagrat (homo sacer) a l'home a qui el poble ha jutjat per raó d'un crim; no està permès sacrificar-lo, però qui el mati no serà condemnat per homicidi, ja que en la primera llei tribunícia es preveu: «Si algú mata un individu que sigui sagrat d'acord amb aquest plebiscit, no serà considerat homicida». D'aquí que s'acostumi a anomenar sagrat a l'home dolent o impur.\"Es tracta, amb el ritual primari del sacrifici, d'un dels elements fundadors del pensament màgic-ritualista que sorgeix en la història de Roma.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L' homonoia és un concepte que fa referència a la unió cultural i espiritual de tots els que viuen sota la influència grega després de les conquestes d'Alexandre Magne. El terme, que significa literalment \"igualtat de cors\", s'havia emprat en el passat per referir-se als trets comuns dels grecs enfront dels bàrbars estrangers, però el general macedoni va expandir el seu ús per integrar els membres del seu imperi en la cultura mare. Va intentar exportar la filosofia, les lleis i costums de les polis hel·lèniques al mateix temps que importava alguns dels hàbits i troballes de les cultures conquerides, especialment de la persa. Sota l'homonoia, tots els habitants de les seves terres tenien el deure de compartir uns trets culturals i sentir-se part d'un projecte comú, liderat per ell mateix. Era, aleshores, un concepte filosòfic (igualtat humana, reconeixement que tots els ésser criats d'una determinada manera podien accedir a uns coneixements i compartir una cosmovisió) i polític (fidelitat al sobirà a partir de la concepció d'unitat territorial i espiritual).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'il·liberalisme és el moviment que nega els principis del liberalisme però que accedeix al govern mitjançant procediments formalment democràtics. Un cop assolit el poder, els il·liberals neguen la participació ciutadana i retallen drets civils, mentre intenten eliminar la possibilitat de l'alternança política o l'oposició al seu règim. El terme prové d'un article de Fareed Rafiq Zakaria de 1997 i ha estat aplicat tant a estats sencers (com l'Hongria de Viktor Orbán) com a determinades pràctiques de partits, com les proposades per Donald Trump. Sovint els líders il·liberals apliquen un forta repressió acompanyada de discursos i mesures populistes.\nMatthijs Bogaards afirma que poden considerar-se democràcies il·liberals tant les democràcies tancades (on s'impedeix o dificulta la participació de la ciutadania i l'oposició o bé s'alteren els comicis electorals) com les democràcies delegatives, on la manca d'informació sobre la gestió del govern i els mecanismes repressius impossibiliten per part de ciutadans i institucions el control o limitació del poder del govern, que aleshores esdevé dictatorial encara que hi hagi accedit vencent en unes eleccions.El terme no és unívoc i s'ha defensat que només es pot aplicar en grau, és a dir, hi ha països menys i més liberals, segons les condicions d'apertura política o vulneració de drets, que és contextual.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors. Els dominis geogràfics inclouen l'imperi Mongol, l'Imperi Romà, l'Imperi Otomà, el Sacre Imperi Romanogermànic, l'imperi Portuguès, l'imperi Espanyol, l'imperi Neerlandès, l'imperi Persa, l'imperi Francès, l'imperi Rus, l'imperi Estatunidenc, l'imperi Xinès o l'Imperi Britànic, però el terme també es pot aplicar als camps del coneixement, les creences, els valors i el saber, com és el cas en els imperis cristians (vegeu cristianisme) o musulmans (vegeu califat).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Infrahome és un concepte, emprat de forma especial en política i psiquiatria al primer terç del segle XX, creat per oposició al de Superhome. Provè de l'Alemanya, on Untermensch és emprat pels nacionalsocialistes i els eugenistes. En la ideologia nacionalsocialista , els \"aris\", és a dir, especialment els pobles germànics, eren considerats superiors a la resta. Els representants d'altres creences també van utilitzar aquest terme, encara que no necessàriament en contexts racistes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La justícia lingüística és un camp de recerca interdisciplinar, amb contribucions des de la filosofia política i des de la sociolingüística, entre d'altres.\nPel que fa a la filosofia política (o teoria política normativa), les dues principals escoles són el multiculturalisme, amb autors com Will Kymlicka i el liberalisme igualitari, amb autors com Philippe Van Parijs. Cadascuna d'elles entén el concepte de justícia lingüística d'una manera diferent. En general, els multiculturalistes són partidaris de defensar els drets lingüístics de les minories, mentre els segons, seguidors de John Rawls, defensen una llengua comuna que garanteixi la igualtat d'oportunitats socio-econòmiques de tots els membres d'una mateixa comunitat política. Per la seva banda, els sociolingüístes retreuen als filòsofs polítics que aquests tendeixen a pensar que el món està dividit en comunitats homogènies formades per individus monolingües quan en realitat els casos on això succeeix són molt excepcionals. Aquests autors introdueixen conceptes com genocidi lingüístic o imperalisme lingüístic i són normalment partidaris de defensar la supervivència de totes les llengües del planeta. Robert Phillipson i Tove Skutnabb-Kangas en serien els exponents més destacats. En el debat interdisciplinar sobre la justícia lingüística també hi participen economistes, ecolingüistes, interlingüistes, estudiosos de les ciències de l'educació o dels drets humans lingüístics, així com investigadors de pau i resolució de conflictes.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'Home Nou és un concepte utòpic que implica la creació d'un ésser humà ideal nou, un ciutadà regenerat de les impureses acumulades pel pas del temps. En certa manera tot i que s'anomeni home nou, es un retorn als orígens. Tot i això, el significat d'un Home Nou és divers segons l'emprin les diferents ideologies i religions, pel que la creació de l'home nou implica una neteja ideològica, espiritual, i àdhuc racial.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El llibertarisme (de l'anglès libertarianism) o liberalisme llibertari és una filosofia política antiautoritària o llibertària que, partint de les mateixes bases del liberalisme, afirma la vigència suprema de la llibertat individual (o de primera generació o llibertat negativa), és a dir, el dret natural de l'individu sobre si mateix, el límit del qual no és altre que el dret aliè.\nHi ha algunes interpretacions del liberalisme llibertari, totes les quals comparteixen com a principi el respatler de l'associació voluntària i la propietat privada, l'afirmació de la intrínseca llibertat i eficiència del lliure mercat i la mínima intervenció estatal --o fins i tot nul·la-- en qualsevol aspecte de la vida. Pels llibertaris, tota relació humana ha de ser producte de pactes voluntaris i la força només pot emprar-se legítimament contra uns altres de manera defensiva o davant l'incompliment d'un acord (principi de no-agressió).", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La llibertat daurada és el nom que va rebre el sistema polític de la Confederació de Polònia i Lituània des de 1569. Estava articulat entorn al poder dels szlachta o nobles locals. Aquests tenien dret a escollir el rei que liderés el país i a establir els límits del seu domini. Concretament, el monarca havia de retre comptes a un parlament oligàrquic de nobles que podien vetar mesures que els afectessin directament com canvis en el règim fiscal o fins i tot deposar el rei si aquest persistia a aplicar-les. El sistema també garantia la llibertat religiosa i una àmplia autonomia regional (tot i que amb una clara hegemonia dels territoris polonesos). El lema que resumia la llibertat daurada era \"l'estat és una república sota la presidència del Rei\", articulat per Jan Zamoyski. Aquest règim s'oposava al centralisme dels països europeus de l'època i va ser àmpliament contestat, tant pels veïns com per les classes populars, sense gairebé drets, però va servir de model per a iniciatives democràtiques i confederals posteriors.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La llibertat econòmica és la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol bé o servei adquirit sense l'ús de la força, frau o robatori. La llibertat econòmica encarnada a l'estat de dret, els drets de propietat i la llibertat contractual, i caracteritzada per l'obertura interna i externa dels mercats, la protecció dels drets de propietat i la llibertat d'iniciativa econòmica. Actualment, el concepte s'utilitza i s'associa amb el sistema de mercat lliure.\nEls índexs de llibertat econòmica assagen de mesurar la llibertat econòmic, i els estudis empírics basats en alguns d'aquests rànquings han demostrat que estan correlacionats amb el creixement econòmic i la reducció de la pobresa.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social. La paraula \"meritocràcia\" també es pot utilitzar per descriure una societat en què la riquesa i la posició social s'assignen per mitjà de la competència i la demostració del talent i en què les posicions de confiança, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitràriament. La meritocràcia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense mèrit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; és a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la població en funció del talent, el mèrit, la competència, la motivació i l'esforç personal, però, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots.\nMalgrat que algunes societats es consideren meritocràcies, el cert és que les influències, el nepotisme i altres mecanismes moltes vegades malbaraten els objectius que es pretenien cercar. A vegades, també, es pretenen premiar els mèrits, però les recompenses es donen segons el caprici dels dirigents.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Necropolítica és un concepte filosòfic que fa referència a l'ús del poder social i polític per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, és a dir, en la distribució desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política). La paraula catalana oligarquia prové de les paraules gregues ὀλίγον óligon, \"poc\" i ἄρχω arkhō, \"governar\".\nHistòricament, moltes oligarquies donaven el poder polític de manera legal i oberta a un grup minoritari anomenat l'aristocràcia (el govern dels \"millors\"). Aquests estats eren controlats per famílies poderoses els fills de les quals eren educats per a ser hereus del poder de l'oligarquia. No obstant això, en altres societats, aquest poder no s'exercia de manera oberta sinó que els oligarques romanien \"darrere del tron\". Encara que Aristòtil va ser el primer a utilitzar el terme com a sinònim de \"govern dels rics\" (el terme exacte per aquest tipus de govern és plutocràcia), l'oligarquia no necessàriament és un govern exercit per mitjà de la riquesa sinó per un grup privilegiat de la societat. I és que aquesta societat grega antiga ja hi evidencià governs oligàrquics com els dels Trenta tirans, clarament descrits i criticats analíticament pel filòsof clàssic Plató als seus escrits com el llibre de La República.\nAlguns politòlegs argumenten que tots els sistemes de govern són, invariablement, oligarquies, atès que el poder recau només sobre un grup social sense importar el sistema polític que es vulgui reivindicar. El nombre dels membres de l'oligarquia (absolut o relatiu) no és un criteri fix. Cal analitzar més detalladament els criteris de la pertinença a l'oligarquia: com hi entrar, com romandre i com en sortir. Tota classe de criteris, més o menys oficials i més o menys estables en el temps, poden tenir un paper important.\nLes oligarquies són sistemes polítics complexos, amb molts cercles de poder cada vegada més concentrats, amb especialitzacions segons el domini de poder (comercial, jurídic, religiós, militar, tecnològic, etc.) i amb un exercici del poder sovint discret i col·legial. Són, sovint, famílies dominants per les quals la posició política és un element de patrimoni que es transmet als fills, i en què l'educació s'organitza d'acord amb aquesta perspectiva. Si l'oligarquia es troba en el centre mitològic, religiós o racial, poden sorgir sistemes de castes.\nUna societat oligàrquica és inestable; el poder es perd o es concentra amb el temps. El fenomen es complica, encara més, per les influències estrangeres:\n\nLes situacions de guerra permeten a un individu en específic concentrar poders de manera que l'oligarquia corre el risc de desaparèixer després d'una derrota (com va ser el cas de Cartago que va desaparèixer en assajar de sostenir la família dels Barca (Amílcar i després Anníbal), o després d'una victòria (com va ser el cas de la República oligàrquica de Roma que es va transformar en l'Imperi Romà). Moltes de les monarquies europees es van establir d'aquesta manera durant l'edat mitjana.\nEl comerç internacional i l'enriquiment molt concentrat fa sorgir una oligarquia (com va ser el cas de la família Mèdici de Florència). O en definitiva l'expansió de poder (com el cas de la família Borja).\nLes oligarquies es poden imposar sobre el monarca o el dictador perquè comparteixin la distribució dels poders sobre la societat. Un exemple d'aquest procés va ser la unió dels nobles d'Anglaterra que van forçar el rei Joan d'Anglaterra a signar la Carta Magna el 1215, un reconeixement tàcit de l'existència d'un contrapoder i de l'afebliment del poder reial. La Carta Magna va ser revisada contínuament, garantint més drets al poble i posant les bases de la futura monarquia constitucional.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa. Sol ser un tipus d'oligarquia, ja que el capital s'acumula en poques mans influents. El primer ús conegut del terme en anglès data de 1631. A diferència de la majoria de sistemes polítics, la plutocràcia no parteix de cap filosofia política establerta.\nHi ha diversos mecanismes per assegurar que només els més rics puguin accedir al govern: un és determinar un capital mínim per entrar als càrrecs, com passava a la República Romana; un altre és restringir el dret a vot (sufragi censatari) i l'altre és que de facto, per la corrupció del sistema (caciquisme, suborns, lobbies de pressió), només els més rics puguin optar a càrrecs. El finançament de partits polítics ha estat vist com una forma de plutocràcia, en la qual les grans companyies formen grups de pressió pagant les campanyes dels candidats afins.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El postcolonialisme i els estudis postcolonials són una disciplina acadèmica específicament postmoderna en discurs que s'ocupa de la reacció al colonialisme i la seva anàlisi, particularment en l'àmbit dels països descolonitzats, tractant les relacions de poder, imperialisme, neocolonialisme i la tensió cultural entre colonitzadors i colonitzats. Les teories que conformen aquests estudis abasten una enorme multiplicitat d'àmbits: història, antropologia, filosofia, lingüística, cinema, ciències polítiques, arquitectura, geografia humana, sociologia, teoria marxista, feminisme, estudis sobre la religió i la teologia o la literatura i crítica literària.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme. Es dona a la majoria dels països occidentals. La secularització és el resultat d'un llarg procés històric ple de tensions i d'incomprensions entre l'Estat i l'Església, alguns dels quals són els següents:", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La segregació racial és la separació sistèmica de les persones en grups ètnics o racials en la vida diària. La segregació pot implicar una separació espacial de les races i l'ús obligatori de diferents institucions, com ara escoles i hospitals per part de persones de diferents races. Concretament, pot aplicar-se a activitats com menjar en un restaurant, beure d'una font d'aigua, utilitzar un bany públic, assistir a l'escola, anar al cinema, anar en autobús o en el lloguer o la compra d'una casa o en les habitacions d'un hotel. A més, la segregació sovint permetia un contacte estret en situacions jeràrquiques, com ara permetre a una persona d'una raça treballar com a servent per a un membre d'una altra raça.\nLa segregació està definida per la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància com \"l'acte pel qual una persona (física o jurídica) separa a altres persones sobre la base d'un dels motius enumerats sense una justificació objectiva i raonable, d'acord amb la definició proposada de discriminació. Com a resultat, l'acte voluntari de separar-se de les altres persones sobre la base d'un dels motius enumerats no constitueix una segregació\". Segons el Fòrum de les Nacions Unides sobre les qüestions de minories, \"La creació i desenvolupament de classes i escoles que imparteixen educació en idiomes minoritaris no hauria de ser considerada una segregació no permesa, si l'assignació a aquestes classes i escoles és de caràcter voluntari\".La segregació racial ha estat prohibida generalment a tot el món.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Socialisme imperial és un terme utilitzat per membres l'esquerra política per dos usos distints: un ús polític i un acadèmic.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El socialisme llibertari, o anarcosocialisme, és un concepte polític també anomenat amb l'imprecís terme de esquerra llibertària. Les seves adherents no es consideren realment entre en el tradicional espectre polític de l'esquerra o la dreta: correspon a qualsevol grup polític dedicat a l'oposició de formes coercitives de l'autoritat i de jerarquia social; en particular, a les institucions del capitalisme i de l'Estat.\nÉs una gamma de corrents anarquistes i afins que busca que les persones decideixin sobre les seves vides directament, i que propugna l'abolició de l'Estat i de tota autoritat jeràrquica involuntària. És un corrent amb un rerefons de respecte i valoració del subjecte o individu, i que considera la llibertat com el camí i l'objectiu del socialisme. Advoca per l'autogestió, la democràcia directa, l'autonomia dels moviments socials, la descentralització o distribució del poder, la revolució en tots els aspectes de la vida humana, les relacions socials, etc.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Súbdit és una paraula que deriva del llatí subdĭtus que és el participi passiu de subdĕre \"sotmetre\") s'identifica durant l'edat mitjana i l'Antic Règim amb la condició social del tercer estat (plebeus, el poble o el comú), com en los terme anglesos commoner (\"comú\" o \"comuner\" -l'expressió castellana) i commons (representada a la House of Commons -\"cambra del comuns\"-), l'alemany untertan (que implica subordinació -unter-), o el francès roturier ( del lletí ruptarius, \"el que romp (conrea) la terra\").A Jean Bodin la condició de ciutadà equival a la de súbdit de l'Estat, atorgant a la lleialtat deguda pel ciutadà un rang de tret nacional.La condició de súbdit s'empra, a partir de la Revolució francesa, en oposició amb la de ciutadà (citoyen); la condició de \"ciutadà\" implicava la participació en la sobirania nacional.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.\nLa propietat oposada és l'objectivitat, que els basa en un punt de vista suposadament distant i separat, de manera que els conceptes en qüestió siguin tractats com a objectes.\nLes postures envers la subjectivitat es poden tipificar de diferents maneres. Es diu, per exemple, que \"tot és subjectiu\", ja que és impossible jutjar o aplicar la percepció fora dels propis sentits, emocions i pensaments. Altrament, s'afirma que la subjectivitat és evitable i s'ha de limitar al màxim, fins i tot en ètica, per a garantir normes universals i consens científic (cristianisme, modernisme, cientifisme, absolutisme, etc.). També es defensa que hi ha àmbits estrictament subjectius (els qualia, els valors) i d'altres que poden tendir a l'objectivitat. Dins aquest corrent hi ha polèmica sobre què és necessàriament subjectiu.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El superhome o sobrehumà (en alemany: der Übermensch) és una noció polisèmica sobretot present en literatura i en filosofia, que representa de manera general la idea de superioritat que un tipus d'home (idealitzat) hauria adquirit vers la resta del gènere humà. En filosofia, el Superhome és principalment associat al filòsof alemany Friedrich Nietzsche. Richard Roos l'ha definit així :El Superhome de Nietzsche té una naturalesa similar a la divina. És superior als homes i més per sobre d'aquests que aquests sobre del mico. No ha de preocupar-se dels homes, ni governar-los: la seva única tasca és la transfiguració de l'existència.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En política, la tercera via és una posició política que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una síntesi variable de dreta econòmica i les polítiques socials d'esquerra. La tercera via va aparèixer com una reavaluació política des de diferents moviments polítics de centre-esquerra com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'Intervencionisme econòmic que anteriorment havien estat popularitzades pel keynesianisme i que havien perdut popularitat arran de l'estagflació a les crisis dels anys 1970 i l'auge del liberalisme econòmic i la Nova Dreta. La Tercera Via és promoguda per alguns moviments social democràtics i social liberals.El destacat polític laborista Tony Blair, defensor d'aquesta teoria, va reclamar que el socialisme que ell defensava era diferent al de les concepcions tradicionals del socialisme. Blair va dir \"La meua classe de socialisme és un conjunt dels valors basats al voltant de nocions de justícia social… El socialisme com a concepció rígida del determinisme econòmic ha acabat, i correctament\". Blair va definir-ho com un \"socialisme\" que implica polítiques que reconeguen els individus com socialment interdependents, i advocava per la justícia social, la cohesió social, valorar equitativament cada ciutadà, i oferir igualtat d'oportunitats. El teòric socialdemòcrata de la tercera via Anthony Giddens considera que la tercera via refusa la concepció tradicional de socialisme, i en comptes d'això accepta la concepció de socialisme concebuda per Anthony Crosland com una doctrina ètica (socialisme ètic) que concep que els governs socialdemòcrates han aconseguit un socialisme ètic viable eliminant els elements injustos del capitalisme i combinant-los amb una cobertura social per proporcionar benestar social i altres polítiques, i que el socialisme contemporani ha superat la reclamació marxista de la necessitat de l'abolició de Capitalisme. En 2009, Blair es va mostrar partidari d'un nou capitalisme.La tercera via dona suport a l'obtenció d'un major igualitarisme a la societat a través d'accions que facen augmentar la distribució d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, tot rebutjant la redistribució d'ingressos com el mitjà per aconseguir aquest objectiu. A més, emfasitza un compromís en equilibrar pressupostos, proporcionant la igualtat d'oportunitats combinada amb un èmfasi en el concepte de responsabilitat personal, descentralització de poder de govern al nivell més baix possible, encoratjament de la col·laboració publicoprivada, millorar les condicions laborals, la inversió en desenvolupament humà, protecció de capital social i protecció de l'entorn.La tercera via ha rebut crítiques de sectors conservadors i llibertarians que defensen el capitalisme de Laissez faire. També ha estat fortament criticat per molts demòcrates socials, comunistes i socialistes democràtics en considerar estes propostes com una traïció als valors de l'esquerra.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Els Tres Principis del Poble o la Doctrina San-min (xinès tradicional: 三民主義; xinès simplificat: 三民主义; pinyin: Sān Mín Zhǔyì) és una filosofia política desenvolupada per Sun Yat-sen com a part d'una filosofia que convertiria a la Xina en una nació pròspera, poderosa i lliure. El llegat d'aquesta filosofia s'implementa en l'organització governamental de la República de la Xina, que administra actualment les illes de Taiwan, Penghu, Kinmen i Matsu. Aquesta filosofia és també considerada com la punta de llança de la política de la República de la Xina pel Kuomintang. Els principis també apareixen en la primera línia de l'Himne Nacional de la República de la Xina.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El concepte de violència simbòlica (també traduït com a poder simbòlic) va fer aparició per primer cop en l'obra sociològica de Pierre Bourdieu per tal de definir els modes tàcits i gairebé inconscients en els quals s'exerceix dominació social i cultural, i més exactament des dels mateixos hàbits socials del dia a dia que s'exerceixen sobre subjectes conscients. Aquesta violència és simbòlica en tant que té el rol de disciplina emprada contra un altre per recordar i confirmar el lloc que li pertoca en la jerarquia de la societat. Un terme proper a algunes de les seves connotacions és del \"poder tou\". La violència simbòlica implica accions explícites o implícites que tenen un sentit discriminatori o insultant, sempre retornant a la qüestió de qui manté l'hegemonia en una societat. Per exemple, la dominació de gènere i el racisme. Aquesta violència manté el seu efecte malgrat una percepció errònia de les relacions del poder que tenen lloc en un indret donat. Mentre que la violència simbòlica requereix un dominant, també requereix que un dominat reconegui la posició que se li ha assignat en l'intercanvi de valor social que té lloc entre tots dos.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Voluntarisme és un terme que descriu les doctrines filosòfiques que situen la voluntat com la primera de les potències espirituals de l'home enfront de la raó. Tals són els casos de Duns Scot en l'Edat Mitjana i d'Arthur Schopenhauer i Ferdinand Tönnies, introductor del terme, al segle xix.Duns Scoto afirmava que la voluntat és superior a l'enteniment i l'essència de la voluntat és la llibertat; aplicat a Déu apareix el voluntarisme teològic, el qual, tal com ho sosté Guillem d'Ockham, afirma que cap dels preceptes del decàleg és de llei natural i en conseqüència Déu hauria pogut crear un món en el qual l'odi a Déu no fos pecat sinó virtut; les lleis del decàleg són convencionals perquè deriven de la voluntat de Déu; d'aquesta manera Ockham subratlla l'omnipotència i la llibertat divines.En política hi ha diverses tendències que posen la voluntat com una cosa important o fonamental tant per a l'ésser humà com per als seus projectes de societat lliure (vegeu anarquisme), així també les tendències filosòfiques de l'anomenat irracionalisme o vitalisme. També es consideren voluntaristes corrents marxistes que, com el maoisme o el juche, concedeixen gran importància a la voluntat de les masses com a motor de canvi revolucionari, restant en conseqüència importància a les condicions objectives. Aquesta atribució de voluntarisme és generalment assenyalada per comunistes oposats a aquests corrents, emprant el terme de manera despectiva.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La geografia política és la disciplina dins la geografia humana que descriu la divisió de la Terra segons qüestions polítiques, així com els processos que porten a aquesta divisió, estudiant els resultats desiguals en els processos polítics i les formes en què es veuen afectats per les estructures espacials. Convencionalment la geografia política adopta una estructura d'escala de tres amb el propòsit d'anàlisi amb l'estudi de l'Estat al centre, per sobre d'això és l'estudi de relacions internacionals (o geopolítica), i sota d'ells l'estudi de les localitats. Les principals preocupacions de la subdisciplina es poden resumir en les interrelacions entre les persones, l'estat i territori.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua. Les ciutats agermanades tenen alguna característica en comú i es comprometen a millorar la coneixença mútua i l'ajuda bilateral.\nLa carta fundacional del que avui és la Federació Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com\n\nLa idea va sorgir després de la Segona Guerra Mundial dintre del procés d'integració europea, i avui compta amb el suport de la Unió Europea. La primera població a posar en marxa la iniciativa va ser l'anglesa Coventry, que es va agermanar amb Stalingrad, a la Unió Soviètica. A fi de la Guerra Freda van ser les ciutats de l'OTAN que es van agermanar amb les ciutats del Pacte de Varsòvia. A partir de la dècada del 1970, sorgeixen els agermanaments de cooperació pel desenvolupament del Tercer Món en el marc de relacions de solidaritat Nord-Sud.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Balcanització és un terme geopolític per descriure el procés de fragmentació o divisió d'un marc territorial que ha tingut un passat polític comú administrativament. El resultat obtingut són unitats nacionals o plurinacionals, sovint enfrontades entre si. Queden sovint disputes sobre la delimitació del territori de cadascú o entre grups lingüístics o religiosos.La paraula prové de la divisió i reorganització que va començar a partir de les Guerres Balcàniques (1912-1913) i de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) als Balcans, després de l'esfondrament de l'Imperi Austrohongarés i de l'imperi Otomà. Les fronteres imperials no tenien gaire compte de les sensibilitats diferents, i sovint n'aprofitaven segons l'antiga estratègia del divide et impera. Va ser caracteritzada per picabaralles constants entre d'altres entre romanesos i hongaresos principalment, i entre els diversos pobles de la zona que es va independentitzar de l'Imperi Otomà. Una part es va reunificar durant i després de le segona guerra mundial pels partisans condüits per Josip Broz Tito (1982-1980) i formar Iugoslàvia («Slàvia meridional») que al seu torn es va desintegrar després de les Guerres del Balcan entre 1991 i 2001.També s'utilitza per descriure altres formes de desintegració; per exemple, la «balcanització d'Espanya», anhelada pels uns, temuda per d'altres. Fora de la geopolítca, és parla entre d'altres de la balanització d'Internet va començar com una xarxa mundial. A poc a poc uns estats hi han creat fronteres per controlar els continguts als quals els ciutadans poden accedir.\n\n", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "L'expressió cordó sanitari, en els seus orígens, feia referència a una barrera implementada per aturar la propagació d'una malaltia, com ara la pesta negra. El terme ha estat utilitzat sovint també en diversos idiomes, i en sentit metafòric per referir-se als intents d'impedir la propagació d'una ideologia considerada com a no desitjada o perillosa, com ara la política de contenció adoptada per George F. Kennan contra la Unió Soviètica.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "El corredor de Lachin (en armeni, Լաչինի միջանցք, en àzeri, Laçın koridoru) és un pas de muntanya i corredor geopolític de facto que connecta Armènia amb la República d'Artsakh. Atès que l'Artsakh no té reconeixement internacional, el corredor es troba, de iure, al districte de Laçın de l'Azerbaidjan. El corredor forma la ruta més curta entre Armènia i l'Alt Karabakh. Durant la primera guerra de l'Alt Karabakh, de 1988 a 1994, el corredor va estar sota el control de l'Exèrcit de Defensa d'Artsakh.La ciutat de Lachin està situada en el vessant d'una muntanya en la riba esquerra del riu Hakari.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "La geografia electoral és una branca de la geografia, i més precisament de la geografia política, que estudia els resultats electorals d'una regió, comunitat o país; d'una distribució espacial concreta. Així es poden discernir les dinàmiques electorals de cada país. El seu estudi dataria ja del segle xix i involucra alhora geografia, política i sociologia. Per exemple, segons el geògraf francès André Siegfried, a França la declinació del vot cap a la dreta o esquerra té molt a veure amb si la zona analitzada presenta una població més o menys allunyada entre ella, si el sòl és més o menys ric. Així, aquelles zones en què la població es reparteix de manera més llunyana, amb un sòl poc fructífer i sota un model de família tradicional tindria tendència a votar la dreta, mentre que l'escenari contrari fa que la gent entri més aviat en una dinàmica coperativista, fent doncs que es tendeixi a votar a l'esquerra. Al llarg dels segles diferents geògrafs han anat ampliant els coneixements en aquest camp.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una esfera d'influència és una àrea o regió en la qual una organització o estat exerceix certa classe d'indirecta dominació cultural, econòmica, militar o política. També, en alguns llocs habitats, es parla d'àrea d'influència per designar l'espai en què, per exemple, un comerç o servei té influència sobre localitats o altres zones diferents d'aquella on s'ubiquen.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes. En general, quan un estat coixí és realment independent, la seva política exterior té una orientació neutralista.\nEl concepte d'estat coixí es va formar en els mitjans diplomàtics de l'Europa del segle xvii, si bé en retrospectiva es poden trobar exemples d'aquests estats en totes les èpoques.\nAlguns exemples d'estat coixí són:\n\nEl Armènia Sofene, entre l'Imperi Romà i l'Imperi Part.\nAfganistan, entre l'Imperi Rus i l'Índia britànica.\nMongòlia, entre la República Popular de la Xina i Rússia.\nPolònia després de la Primera Guerra Mundial, entre Alemanya i l'URSS.\nTailàndia, entre l'Imperi Britànic (Burma) i la Indoxina francesa.\nUruguai, com a zona desmilitaritzada entre Argentina i l'Imperi del Brasil.\nParaguai, després de la Guerra de la Triple Aliança de 1870.\nNepal i Bhutan, entre l'Índia i la República Popular de la Xina.\nÀustria, Suècia i Finlàndia durant la Guerra Freda.\nTranssilvània, entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Austríac.\nBèlgica fins a la Primera Guerra Mundial, entre França i Alemanya.\nMarca Hispànica, entre l'Àndalus i l'Imperi carolingi.\nCorea del Nord, entre la Xina i les forces americanes a Corea del Sud i Japó.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Estat de les autonomies o regional és una forma d'Estat intermèdia entre l'Estat federal i l'Estat unitari que busca compatibilitzar la idea d'unitat i descentralització o autonomia. Aquest tipus d'estat, habitualment, posseeix divisions territorials denominades regions. Existeixen diferents denominacions similars, com a Estat unitari amb autogovern o, per al cas d'Espanya, Estat de les autonomies o Estat autonòmic (per organitzar-se en comunitats autònomes).\nPer a alguns no hi hauria una diferència fonamental entre un Estat federal i un de regional. L'única diferència seria l'origen de les atribucions: mentre que en l'Estat federal són els estats federats els que decideixen cedir part de les seves atribucions a la federació, en el regional és l'Estat central el que les cedeix a les entitats subnacionales que ho componen.\nNo obstant això, en general, es considera que un Estat regional és més centralitzat que un de federal i menys centralitzat que un Estat unitari. Per a alguns autors, l'Estat regional no és més que un subtipo d'Estat unitari en què existeix un important grau de descentralització.", + "label": "Política" + }, + { + "sentence": "Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme \"religió\" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.\nLa religió sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creença en un pensament, un ésser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els codis morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escriptures s'associen de manera tradicional amb la creença bàsica i sovint coincideix amb alguns conceptes seculars de la filosofia.\nEl desenvolupament de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La \"religió organitzada\" es refereix a l'organització de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula \"religió\" es fa servir de manera intercanviable amb \"fe\" o \"sistema de creences\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un abisme és una profunditat sense fons i, per extensió, qualsevol lloc profund. La paraula sol usar-se per a al·ludir a un pou, ja siga el fons més profund de l'oceà o l'Infern. Procedeix del grec αβυσσος, \"sense fons\", forma que pot provenir del sumeri Abzu (en acadi Apsu), \"aigües profundes\".Com a regió cosmològica està present a la mitologia babilònica, egípcia, grega, jueva (la Càbala, l'Oració de Manasés i altres llibres fonamentals) i cristiana.Segons l'obra Greek and English Lexicon to the New Testament (Londres, 1845, pàg. 2), el terme grec αβυσσος (á·bys·sos) significa \"molt o summament fondo\". Per al Greek-English Lexicon (de Liddell i Scott, Oxford, 1968, pàg. 4), el significat és \"insondable, il·limitat\". La Septuaginta grega ho utilitza en general per a traduir la paraula hebrea tehóhm (profunditat aquosa), com al Gènesi 1:2; 7:11.\nDe la idea general de profunditat, el terme va adquirir el significat de \"lloc dels morts\", si bé aparentment mai va arribar a ser el mateix que el She'ol. Segons la Bíblia hebrea, és la presó dels esperits malvats d'on ocasionalment ixen per causar maldat, i on Satanàs està condemnat a habitar.\nSota l'altar del temple de Jerusalem es creia que hi havia un passatge que portava a l'abisme del món, on descansava una pedra fundacional de la terra. En la cosmografia rabínica l'abisme és una regió de Gehena situada sota el llit de l'oceà i dividida en tres o set parts superposades una sobre una altra. En la Càbala l'abisme, com un obertura cap a l'inframón, és l'estatge d'esperits malvats i es correspon amb l'obertura de l'abisme cap al món superior. En general l'abisme es considera vagament com un lloc d'extensió indefinida, habitada de misteri i dolor.Al Gènesi (1,2) significa l'abisme primigeni de les aigües anterior a la creació del món. Aquest significat equival molt probablement al babiloni Tiamat i a l'egipci num.En la mitologia grega és la presó dels enemics de Zeus.Al Nou Testament té significat de lloc habitat per dimonis (Lc 8, 31) i presó on està internat el Diable (Rm 10,7; Ap 20,2).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Acerra (en grec antic λιβανωτρίς) era una caixa que s'usava en els sacrificis religiosos dels romans, segons diuen Virgili i Horaci.L'encens que contenia es treia de la caixa i era llençat damunt de l'altar, on cremava. Era diferent del turíbul o encenser, on l'encens cremava a dins.\nTambé portava aquest nom, segons Sext Pompeu Fest, un petit altar que es posava davant dels difunts i on es cremaven perfums. A la llei de les Dotze Taules una norma sumptuària restringia l'ús de l'acerra als funerals, segons diu Ciceró.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Adoració religiosa és l'acte de tributar culte a una divinitat. En general es refereix als actes de pregària, honoració, o devoció, típicament dirigits a entitats sobrenaturals, com els déus o deesses. És l'acte que inspira habitualment la vida dels creients religiosos i que sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc., juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l'acatament i la prostració.\nPer a l'Església Catòlica Adorar Déu \"és reconèixer, amb el respecte més gran i la màxima submissió, el no-res de la criatura, que només existeix per Déu. Adorar Déu és, com fa Maria en el Magnificat, lloar-lo, enaltir-lo i humiliar-se un mateix, bo i confessant amb agraïment que ha fet meravelles i que el seu nom és sant. L'adoració del Déu únic allibera l'home de repelegar-se en ell mateix de l'esclavitud del pecat i de la idolatria del món\".L'adoració eucarística és especialment rellevant a l'església catòlica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses. També hi ha un nombre de deïtats de la Gàl·lia Cèltica i la Gran Bretanya associades amb l'os. Els dacis, tracis i getes també han estat pobles que han tingut mostres de culte als ossos i anualment celebren el festival de ball de l'os que ha estat àmpliament difós a diferents cultures des de l'antigor. L'os es presenta en nombrosos tòtems a les cultures de l'hemisferi nord que el tallen en diversos materials.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'adulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat. En molts països es considera un delicte (a l'estat espanyol ho era fins al 1978) i per a la majoria de religions monoteistes és alhora un pecat. A causa del masclisme, sovint s'ha jutjat més durament l'adulteri comès per la dona que el de l'home, tolerat socialment. És un dels motius freqüents que inciten al divorci o separació d'una parella. Usar la prostitució no sempre es considera adulteri, ja que la legislació pot canviar força segons l'Estat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'agnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant. A vegades aquesta falta de certesa o coneixements és un posicionament personal, relacionat amb l'escepticisme, en altres casos s'afirma que el coneixement sobre l'existència o no d'éssers superiors no només és desconeguda sinó que tampoc es pot conèixer. En el primer cas parlem d'agnosticisme dèbil, mentre que en el segon d'agnosticisme fort. Finalment hi ha versions en les quals s'afirma que l'existència o no d'éssers superiors no només és desconeguda sinó que també és irrellevant o supèrflua.\nEn general els agnòstics consideren que les religions si bé no són una part essencial de la condició humana, sí que ho són de la cultura i la història de la humanitat. Els agnòstics no són necessàriament antireligiosos, sinó que són respectuosos amb totes les creences que provenen d'una reflexió individual i honesta, i no d'un interès egoista, de la desesperació o de la pressió de l'entorn. L'agnòstic entén la fe només com una opció personal de cada individu que ell no comparteix.\nLa paraula agnosticisme prové del grec agnostos (\"desconegut, que no es pot conèixer\"). Els termes agnosticisme i agnòstics foren utilitzats per primera vegada per Thomas Henry Huxley el 1869, tot i que el concepte d'agnosticisme és molt més antic.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'agnosticisme apàtic (també anomenat agnosticisme pragmàtic) és un corrent fil·losòfico-religiós que es basa en la següent premissa: \"Milers d'anys de debat no han demostrat, ni rebatut, la idea de l'existència d'una o més divinitats\" (déus). Aquest punt de vista conclou que fins i tot si un o diversos déus existeixen, no semblen estar preocupats pel destí dels éssers humans. Per tant, la seva existència tindria poc impacte en els assumptes humans i, en reciprocitat, això fa que les persones haurien de tenir un interès teològic pobre.\nApateisme és un acrònim de les paraules apatia i teisme. També és conegut com a pragmàtica o crítica de com l'ateisme pràctic actua sobre l'apatia, el menyspreu o la manca d'interès cap a les creences, o la falta de creença en una deïtat.\nAquesta apatia descriu la manera d'actuar davant d'una creença o la manca d'una creença en una divinitat, de manera que s'aplica tant amb el teisme i amb l'ateisme. Un apateista també és algú que no està interessat a acceptar o denegar les reclamacions de si els déus existeixen o no existeixen. En altres paraules, un apateista és algú que considera que la qüestió de l'existència dels déus, ja que no és significativa ni rellevant per la seva vida.\nL'apateisme pot tenir diverses conseqüències :\n\nManca de motivació religiosa, en cas que hi hagi una creença en els déus aquesta no vindrà motivada per l'acció moral,\nManca d'acció religiosa, o qualsevol altra forma d'acció;\nL'exclusió activa de la qüestió dels déus i la religió de la recerca intel·lectual i l'acció pràctica, o\nLa indiferència, que portarà a la manca d'interès en els problemes dels déus i la religió;\nAfirmar que \"La creença no està en el meu poder, si Déu vol que la gent cregui en ell, només ha de demostrar la seva existència. No hi ha res que els éssers humans puguin fer per provar l'existència d'un déu, i els déus són l'única força que pot provar la seva existència, per tant l'elecció de la fe humana no cau sobre les espatlles dels éssers humans, sinó a Déu\"\n\n", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'agnosticisme feble és la postura que tenen els agnòstics que consideren que el coneixement sobre l'existència de déus, és possible.\nNo hi ha consens sobre si les persones que diuen desconèixer si és possible el coneixement sobre déus són agnòstics febles. En tot cas es tracta d'un problema semàntic, i sembla que cal un millor terme per aquestes persones.\nLes persones que afirmen la possibilitat del coneixement sobre déus, sovint observen l'alta sofisticació i penetració de la natura que té la ciència física. Al mateix temps solen convalidar el coneixement filosòfic, com evidència a favor o en contra de l'existència de déus.\n\n", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La paraula al·leluia (de l'hebreu הַלְּלוּיָה, hallelu yah, 'lloeu Déu') és una de les paraules més antigues de la fe monoteista i és utilitzada en la tradició judeocristiana en demostració de goig o per a donar gràcies a Déu per alguna cosa. La seua traducció literal és 'Lloeu el senyor!' Per a la majoria dels cristians, esta és la paraula més alegre per a lloar el Senyor.\nAltres transliteracions, preses d'altres llengües, són Halleluyah, Hallelujah o Alleluia.\nEn el catolicisme cantar al·leluia és celebrar la resurrecció de Crist i lloar Déu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'almoina, captiri o acapte és aquell ajut o beneficència que es dona sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres i tradicionalment per motius religiosos i morals. Religions com el budisme, l'hinduisme, el judaisme, el cristianisme i l'islam en fan una pràctica recomanable i sovint de preceptiu compliment.\nEl terme almoina pot connotar, per una banda, pobresa o desvaliment manifest d'aquell qui la rep, com poden ser pidolaires, captaires i indigents, i per altra banda pot connotar dominació, poder, paternalisme, riquesa o una mostra pública d'afinitat religiosa o moral d'aquell qui l'ofereix.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'analogia del rellotger, en anglès: watchmaker analogy o watchmaker argument, és un argument teleològic. que mitjançant una analogia, aquest argument manifesta que un disseny implica un dissenyador. Aquesta analogia ha tingut un paper prominent en la teologia natural i l'\"argument del disseny,\" s'ha fet servir per donar suport als arguments sobre l'existència de Déu i per al Disseny intel·ligent de l'univers. William Paley en el seu llibre publicat el 1802, Natural Theology or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity va ser un dels que el va utilitzar.L'any 1859 es va fer pública la teoria de la selecció natural de Charles Darwin la qual explicava el mecanisme de la diversitat biològica i proposava un argument contrari al de l'analogia del rellotger.\nAls Estats Units, des de la dècada de 1960, els creacionistes han presentat versions revisades de l'analogia del rellotger per combatre els conceptes d'evolució i selecció natural.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Anatema (del llatí anathema, i aquest del grec ἀνάθεμα, anathema) és una sentència mitjançant la qual s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa; una pena encara més greu que l'excomunió. Es tracta de la màxima sanció imposada als pecadors; no sols queden exclosos dels sagraments, sinó que des d'aquest moment se'ls considera destinats a la condemnació eterna. En l'Antic Testament, en canvi, anatema es va fer servir per condemnar a l'extermini les persones o coses afectades per la maledicció atribuïda a Déu. L'adaptació del terme greco-hebreu ha portat controvèrsia entre els teòlegs per la seva dificultat i múltiples connotacions.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els animals sagrats són aquells animals que, en algunes cultures, són considerats manifestacions, encarnacions o favorits d'alguna divinitat. El culte a aquests és freqüent a cultures literàries i no literàries.La religió de les cultures no literàries que consisteix en el culte als animals rep el nom de totemisme.En l'antic Egipte eren animals sagrats el bou, l'ovella, el gat i el xacal. A l'Índia actual són animals sagrats les vaques i alguns micos.\nMoltes altres bèsties també són estimades a causa de llegendes o similars, i en el cas d'alguns, matar-los és tabú. Alguns exemples d'animals no sagrats però considerats culturalment importants són l'aranya que ajudà Mahoma durant la seva fuga, o el pigarg americà del segell dels Estats Units.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'antiprotestantisme fa referència a la desconfiança, crítica, oposició, discriminació, repressió o a la persecució del protestantisme impulsada, en la seva majoria, per intel·lectuals públics i religiosos catòlics en contra dels pensaments il·lustrats, posicionant al protestantisme com una conspiració en contra de l'ordre establert en els termes del moral, cultural, religiós i intel·lectual. Aquesta posició és sustentada per intolerància, superstició i fanatisme religiós. Els actes antiprotestants abans del segle xvii es denominen contrareforma.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'astrolatria és l'adoració de les estrelles i altres entitats de l'univers o l'equiparació d'aquests astres amb d��us. Com a forma de religió politeista va sorgir a l'edat del ferro a Mesopotàmia. Posteriorment es va expandir per Egipte, Llevant i d'aquí va passar al món grecollatí. Va ser condemnada pel judaisme com una forma comuna d'idolatria i les altres religions monoteistes van perpetuar la seva prohibició entre els fidels. Els principals objectes de culte eren el sol, la lluna, els planetes coneguts aleshores i algunes estrelles fixes, que posteriorment van constituir les constel·lacions. No s'ha de confondre amb la divinització del cel, és a dir, amb l'assumpció que una divinitat suprema, única o progenitora de la resta, resideix i s'identifica amb el cel.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una benedicció és l'expressió d'un desig benigne dirigit cap a una persona o grup d'elles que, en virtut del poder màgic del llenguatge, s'espera que ajudi a aconseguir que aquest desig es compleixi. Gramaticalment, es tracta d'oracions amb modalitat desiderativa (el mateix que el seu contrari, les malediccions). Així, són benediccions típiques Que Déu et beneeixi o Que et vagi bé.Les benediccions tenen un paper destacat en les creences populars de molts pobles, així com en els seus mites i llegendes. Especialment, té gran importància la benedicció que un pare o una mare dirigeixen als seus fills. En la Bíblia, s'explica com Jacob enganya al seu pare cec, Isaac, per obtenir d'ell la benedicció paterna, que Isaac desitjava donar al primogènit, Esaú. La benedicció diu així: Déu et doni de la rosada del cel i d'allò més preat de la terra: blat i vi en abundància. Que els pobles et serveixin, i les nacions es prostrin davant teu. Sé senyor dels teus germans, i prostrant-se davant teu els fills de la teva mare. Siguin maleïts els que et maleeixin, i beneïts els que et beneeixin (Gènesi 27:28-29).\nTrobem també benediccions en la lírica tradicional (com la cançó sefardita Bona setmana ens doni Va donar / alegres i sans) i fins i tot en la música pop, amb exemples com Forever Young de Bob Dylan, benedicció dirigida als seus fills (May you stay forever young), o el cant que tanca A Very Cellular Song, de la Incredible String Band:\n\nMay the long time sun shine upon you,\nall love surround you\nand the pure light within you\nguide you all the way on.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós. La paraula ve del grec antic ἡ βλασφημία, τῆς βλασφημίας, blasphêmía, derivat de βλάπτειν, bláptein, «insultar», i de φήμη/φάμα, phếmê o pháma (dialecte dòric), «reputació», que va donar blasphemia en llatí, i que vol dir literalment difamació.\nAl segle xvi, el teòleg espanyol Francisco Suárez va definir la blasfèmia com «tota mena de maledicció, retret o falta de respecte a Déu», tot i que va més enllà del límit estricte de la religió: «La blasfèmia pot implicar una manca de respecte a una criatura o a Déu, tot i que en sentit estricte només es fa servir en el darrer sentit». Així doncs, la paraula blasfèmia també pot designar una actitud irreverent cap a una persona o cosa considerada sagrada o inviolable.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El calumet és la pipa cerimonial o sagrada que fumaven els pobles indígenes d'Amèrica del Nord, especialment els pobles algonquins de les Grans Planes i els del sud-est dels Estats Units. El terme calumet significa 'canya', la qual cosa atén un origen etimològic clarament descriptiu; és d'origen francès, i va ser donat pels europeus per definir aquesta mena de pipa.\n\nEl seu ús era costum en les reunions del consell tribal i en les cerimònies d'agermanament, símbol d'un llaç d'amistat entre diferents persones, basat en una adopció figurativa, una confraternitat en pau entre pobles i individus. La cerimònia s'iniciava, en la major part dels casos, amb l'actuació de l'amfitrió, que llançava glopades de fum cap al cel, als quatre vents i, finalment, a la terra, invocant així tant el món diví com l'humà, per deixar que després la pipa circulés entre els seus congèneres.\nL'acte de fumar, doncs, com a nexe d'unió entre allò humà i allò diví, era una forma superior de diàleg. En altres ocasions, la càrrega simbòlica del fet de fumar el calumet s'enfocava, de manera més exclusiva, cap a la divinitat, com a mitjà de relació directa entre el xaman i els esperits que governen el món supraterrenal, demanant als déus, per exemple, pluges i temps propici que assegurés les collites i, amb aquestes, el bon futur de la tribu.\nLa pipa era, per tant, objecte de culte i de màxima consideració i cura. I no sols això: la seva elegant i acurada ornamentació les convertia en peces de gran bellesa com l'os o les cornamentes de cèrvids utilitzats en la seva elaboració. Es donen, fins i tot, interessants combinacions rituals i, en cert sentit, paradoxes simbòliques, de destral de guerra i pipa de pau, realitzades en metall, amb mànec o canya cilíndrica de fusta profusament decorada.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les cartes de professió són el document on les noves monges escrivien el ritu que seguirien en la seva cerimònia de Professió. Són importants en la mesura que donen informació diversa, tant de les comunitats religioses com del nivell d'alfabetització de les dones. A través d'elles se sap que els ritus de la professió es conserven encara tal com van ser establerts els primers temps. A Catalunya, els primers monestirs de monges van ser el de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, ja existent al 945, i el de Sant Daniel de Girona del 1017. Es mantenen els vots solemnes, la vida comunitària i l'obediència, a més de la petició escrita i firmada per la monja mateix.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El terme \"casta sacerdotal\" sol referir-se a un grup social estrictament dedicat al servei religiós i la pràctica espiritual, que en molts casos posseïen gran influència i poder, sent grups relativament tancats. Casos molt famosos d'aquestes castes religioses són els brahmans de l'Índia, la tribu de Leví en el judaisme, els druides celtes i els mags zoroastrians a Pèrsia.\nSi bé gairebé totes les cultures i societats tenien sacerdots o xamans animistes, els grups sacerdotals tenien funcions estructurades i en molts casos (com el de la Roma pagana i els pobles germànics) estaven supeditats als poders polítics i les monarquies sense representar necessàriament un poder polític per se.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El cel és un concepte que es pot referir a cels físics, el firmament de l'atmosfera o a l'expansió de l'univers.\nEn el sentit que té en algunes religions, filosofies i tendències espirituals, el cel és un concepte del més enllà i especialment en la religió queda definit com el lloc on viuen els déus, els àngels i les ànimes humanes.\nEls qui creuen en el cel afirmen que aquest o l'infern és el destí final en el més enllà per a molts o tots els humans.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos. En el budisme i en el cristianisme el celibat és un mode de vida per algunes persones.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El cenobitisme es refereix al moviment paleocristià dels monjos cenobites que van triar viure en comunitat monestirs o abadies, en contrast amb els anacoretes, també dits eremites, que viuen en ermites, en plena solitud. Aquest moviment s'assegurava de posar un ordre a la vida en comú dels monjos, quant a l'administració dels béns i dels productes, així com la formació en la fe, la disciplina i els interessos filosòfics del cristianisme naixent. Es realitzaven activitats de meditació i recolliment, pròpies de les comunitats religioses.Les paraules cenobita i cenobític deriven del llatí coenobium, i aquest del grec κοινός (koinós, 'comú') i βίος (bíos, vida), que significa vida comunitària. L'adjectiu grec és κοινοβιακόν (koinobiakón). Un grup de monjos vivint en comunitat s'anomena cenobi, en llatí cenobium (monestir).\nS'accepta generalment que la versió organitzada del monacat cenobític cristià començà a Egipte durant el segle iv. Els monjos cristians als segles anteriors eren usualment eremites, sobretot a l'Orient Mitjà. Això fou el més comú fins al declivi de la cristiandat a Síria a la darreria de l'Edat Mitjana. Tanmateix, aquesta forma de vida en solitari no satisfeia tots i la soledat i les dificultats, si no s'estava espiritualment preparat, podia portar a problemes mentals.Per aquesta raó començaren a crear-se comunitats monàstiques organitzades perquè els monjos poguessin tenir suport en llur lluita espiritual. mentre que els monjos eremites tenien un element de socialització en trobar-se un cop a la setmana per orar conjuntament, els cenobites s'agrupaven per resar conjuntament de forma més regular. Fins que Benet de Núrsia entre 534 i 550 va organitzar hi havia una trentena de regles escrites entre els segles iv i vi de les quals la Regula Magistri (segle vi) és la més extensa i que s'assembla molt a la de Benet. Els cenobites també socialitzaven més perquè els monestirs on vivien estaven localitzats sovint en un poble habitat o a prop. Per exemple, la versió de la vida de Sant Pacomi en dialecte bohaíric de la llengua copta assenyala que els monjos del monestir de Tabennisi construïren una església per als habitants de la vila propera, àdhuc «abans que en construïssin una per a ells mateixos». Això significa que els cenobites estaven en contacte amb altra gent mentre que els eremites no eren gaire sociables.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l'estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions. No s'ha de confondre amb l'adoctrinament religiós, formació religiosa, educació religiosa o ensenyament de la religió (estesa al conjunt de la població, especialment durant la infància - catequesi, escola dominical, madrassa -), ni amb la formació dels religiosos o carrera eclesiàstica (restringida al clergat - seminari -).Tot i que no existeix una definició general sobre el concepte de «religió», s'ha dut a terme l'explicació i la descripció de fenòmens considerats com a religiosos (el «fet religiós»); especialment des d'una perspectiva comparativa, emfatitzant sobretot en el caràcter sistemàtic del seu estudi i la seva fonamentació en fets històrics i altres dades verificables analitzats de forma neutral per arribar a conclusions objectives.En aquesta òptica, la ciència de la religió és un camp d'estudi marcadament multidisciplinari. Engloba i sistematitza les conclusions de diverses ciències, incloent-hi entre altres la filosofia, la filologia, la història, l'arqueologia, l'antropologia, la sociologia, la psicologia i, molt més recentment, la neurobiologia i altres ciències cognitives.\nL'estudi de les ciències de la religió comença a desenvolupar-se de manera sistemàtica al segle xix a Europa, juntament amb el naixement de l'anàlisi filològica-històriques de la Bíblia (alta crítica), així com del de textos hindús i budistes que eren per primera vegada traduïts a llengües europees. Entre els primers investigadors representants d'aquest moviment hi trobem Friedrich Max Müller a Anglaterra i Cornelis Petrus Tiele als Països Baixos.\nDe les disciplines precursores de les ciències de la religió tal com s'han acabat definint, va destacar l'estudi comparatiu de les religions, de vegades anomenat religió comparada, mitologia comparada o fins i tot teologia comparada (Comparative Religion, 'religió comparativa', expressió poc usada en castellà, és la més usada en l'àmbit anglosaxó). Als Estats Units es va utilitzar també History of Religions, 'història de les religions', en sentit ampli, no limitat als aspectes historiogràfics; tal com es van desenvolupar les tradicions metodològiques de la Universitat de Chicago, en particular per Mircea Eliade, des del final de la dècada dels cinquanta fins als anys vuitanta del segle xx. Actualment, en l'àmbit acadèmic anglosaxó preval l'apel·latiu Religious Studies ('estudis religiosos') mentre que en el francès i l'alemany es emplean les denominacions Science des religions i Religionswissenschaft («ciència de les religions»). Altres expressions similars, com a «ciències de les religions», també tenen ús.\n\nLes ciències de la religió i la teologia es diferencien entre si respecte l'objecte del seu estudi i respecte de l'enfocament de base d'ambdues.\nMentre que disciplines de caràcter científic, les ciències de la religió estudien el fenomen religiós \"des de fora\", amb la perspectiva que dona la consideració d'un objecte d'estudi des del punt de vista de l'observador, no de l'observat; encara que també considerin necessàriament, per raons metodològiques, la imatge que l'observat té de si mateix \"des d'endins\" (alternança entre les perspectives emic i etic)\nLes ciències de la religió no s'identifiquen amb l'objecte del seu estudi, ni ho justifiquen, ni s'ocupen de ponderar el seu valor intrínsec ni assumeixen com a pròpies les veritats transcendentals d'una o una altra religió. Per contra, s'ocupen de la recerca i sistematització dels aspectes observables de totes les religions per igual, amb referència al seu context històric.\nL'investigador científic no té per què ser ateu, i és indiferent que sigui o no creient de les religions que estudia, davant les quals deu desprendre's de tot prejudici, buscant l'objectivitat; i entén que, en bona pràctica científica, qualsevol dada, procés o conclusió obtinguts del seu treball són provisionals i estan sotmesos a falsació. Per a la teologia, per contra, no pot haver-hi contradicció entre la realitat o la lògica i el text sagrat (que per la seva pròpia naturalesa és veritat revelada, i no pot ser fals ni contradictori), la qual cosa es presenta com una evidència a priori. El teòleg és fonamentalment un creient.\nLes \"teologies\" es defineixen respecte una religió en particular, i respecte les divisions internes de cadascuna, fins i tot encara que puguin influir-se mútuament o estar emparentades històricament (teologia judaica, teologia cristiana -teologia catòlica, teologia ortodoxa, teologia protestant, teologia luterana, teologia calvinista-, teologia islàmica -teologia sunnita, teologia xiïta-, teologia budista, teologia hinduista, teologia sintoísta). Dins d'un determinat marc teològic es formen especialistes (sacerdots, pastors, teòrics laics, professors d'una religió en particular, predicadores, etc.) Per a les ciències de la religió, aquests són al seu torn objectes d'estudi mentre que actors o difusores d'una creença particular.\nLa diferència no radica tan sols en el gran objecte d'estudi, respecte del com existeixen superposicions, sinó també quant a una actitud inicial diferent: per al científic de la religió, cada religió no és més que una religió entre tantes altres. Però, per a un teòleg d'aquesta religió, l'anàlisi d'una qüestió religiosa problemàtica ha de fer-se des de la perspectiva pròpia enfront de l'aliena (el \"nosaltres\" enfront de \"els altres\" -identitat i alteridad-), partint d'un pressupost irrenunciable: que els fonaments i conclusions de la seva pròpia religió són els veritables, i que fins i tot, en alguns casos, quan es fixen com a dogmes, estan fora de tota discussió, controvèrsia o reexamen, sent únicament objecte d'una possible defensa o apologètica. Que un teòleg tingui una crisi de fe, que li porti fins i tot a canviar de religió, o a fundar una nova, no depèn d'un procés racional, sinó vivencial; és un esdeveniment espiritual, no científic; i suposa un cisma, no un canvi de paradigma. El lloc propi de la teologia és l'Església com a comunitat de fe (cristiandat, umma), i d'això es deriva que l'Església ha de poder establir de forma autoritzada criteris per a la reflexió teològica, tant si són rígids com si són oberts (magisteri de l'Església, sacerdoci universal i lliure interpretació de la Bíblia, etc.) Tals postures comporten necessàriament implicacions metodològiques diferents, però qualsevol d'elles, fins i tot la del ecumenismo, és també radicalment divergent al de les ciències de la religió, que no només considera totes les religions en un peu d'igualtat, sinó que no es vincula a elles. Fins i tot encara que els estudis teològics no excloguin els mètodes científics, el fet que la seva ocupació es vinculi indissociablement al cos doctrinario d'una professió de fe en particular, fa que la cientificidad de la teologia sigui, per a ella mateixa, un tret merament instrumental, no essencial (philosophia ancilla theologiae -\"la filosofia és esclava de la teologia\"-).\n\nVegeu també: Fe y racionalidad", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Clericalisme és una posició ideològica que propaga la intromissió del clericat, principalment catòlic en els afers polítics, l'ensenyament, la recerca científica i en l'esfera privada (matrimoni, sexualitat…) de tots els ciutadans, també per qui no pertany a la fe. La paraula té una certa connotació pejorativa.\nA l'Europa occidental fins a la revolució francesa l'absència de separació entre l'Església i l'Estat era de costum, i els sobirans s'ingerien amb tant d'entusiasme en les afers de l'església com l'església imposava les seves opcions polítiques i morals. La crítica contra aquesta connexió estreta va començar durant la renaixença i la il·lustració i amplificar-se amb el protestantisme que preconitzava el lliure examen, sense autoritat jerarquíca entre el creient i déu.\nEl moviment clericalista troba el seu origen al segle xix quan els Estats Pontificis van ser unificats a Itàlia i quan Pius IX va reactuar amb el Syllabus Errorum el 1861, al qual condemna totes les idees filosòfiques i polítiques que refusen la preeminència del Vaticà i de la cúria romana. A Espanya, sota Isabel II i a Itàlia la reacció clericalista va ser forta. El Concordat del 1953 de Francisco Franco va restaurar el monopoli moral i pedagògic de l'església nacionalcatòlica. En altres estats com Bèlgica i França, la influència de Roma va ser més informal, per la mediació de partits més o menys catòlics. Als països protestants va ser quasi inexistent, tot i que les autoritats religioses van assajar de pesar sobre les decisions, però amb menys d'èxit.\nAvui, hom veu un retorn del clericalisme, com per exemple a Polònia, Rússia (la col·laboració intensa entre Vladímir Putin i l'Església Ortodoxa Russa) o a França, on les tres religions monoteistes van congregar per a oposar-se junts contra l'obertura del matrimoni a tothom. Fins i tot a Catalunya, com diu Jaume Reixach: «Davant la crisi […], les directrius de Roma postulen un retorn a la vella cristiandat. Més pregària, més celibat, més clericalisme, més centralisme romà i més intransigència. o «Seria pecar d'ingenuïtat pensar que el jerarquisme, el clericalisme i el masclisme eclesiàstics quedaren superats. Malauradament no és així.»", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La compassió, concepte procedent del terme cristià en llatí compassiō, format per com- ('amb') i passiō ('patiment'), és un sentiment mitjançant el qual hom comparteix el sofriment d'altri. A diferència de la pietat o de l'empatia, la compassió implica sovint la voluntat d'implicar-se per tal d'alleugerir la pena de l'altre.És considerada per la majoria de tradicions religioses i per altres corrents de pensament com una de les més grans virtuts.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El complementarisme és una doctrina teològica de determinats corrents de les religions del llibre que considera que homes i dones són complementaris, amb rols diferenciats a l'esfera pública, privada i espiritual. Per tant separen les tasques religioses i de la vida quotidiana per gènere basant-se en interpretacions de les Escriptures i critiquen els corrents del feminisme que busquen l'equiparació de funcions d'ambdós sexes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El comunisme cristià és una forma de comunisme religiós basat en el cristianisme. És una teoria teològica i política basada en els ensenyaments de Jesucrist que portaria als cristians a donar suport al comunisme com a sistema social ideal. Encara que sobre la data exacta què va ser fundat el comunisme cristià no existeix un acord universal, molts comunistes cristians afirmen que l'evidència de la Bíblia suggereix que els primers cristians, inclosos els Apòstols, van crear la seva pròpia societat comunista en els anys posteriors a la mort i resurrecció de Jesús. Com a tal, molts defensors del comunisme cristià sostenen que va ser ensenyat per Jesús i practicat pels mateixos Apòstols. Fins i tot en pobles \"comunes\" com les gnósticas (pre-cristianes) especialment coneguda com el poble dels Essenis.\nEl comunisme cristià pot ser vist com una branca radical del Socialisme cristià. Si bé els comunistes cristians poden o no estar d'acord amb les diverses parts del marxisme, en general no estan d'acord amb les opinions antireligioses en mans dels marxistes seculars, però concorden amb molts dels aspectes econòmics i existencials de la teoria marxista, com la idea que el capitalisme explota a la classe obrera mitjançant l'extracció de plusvàlua dels treballadors en la forma de beneficis i que el treball assalariat és una eina de l'alienació humana que promou l'autoritat arbitrària i injusta. El comunisme cristià, com el marxisme, també sosté que el capitalisme encoratja els aspectes negatius de la naturalesa humana, suplantant a valors com la bondat, la justícia i la compassió en favor de la cobdícia, l'egoisme i l'ambició cega.\nEls comunistes cristians també comparteixen alguns dels objectius polítics dels marxistes, per exemple reemplaçar el capitalisme pel socialisme, que al seu torn deu ser seguit pel comunisme en un moment posterior en el futur. No obstant això, els comunistes cristians de vegades no estan d'acord amb els marxistes (i en particular amb els leninistes) en l'àmbit de l'organització una societat socialista o comunista. En general, el comunisme cristià va evolucionar independent del marxisme, i els comunistes cristians comparteixen les conclusions, però no les premisses subjacents dels comunistes marxistes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit sociològic, una comunitat religiosa fa referència a un grup de persones dins d'un espai determinat que s'identifica per les seves creences religioses comunes, tot constituint un grup diferenciable amb una forma de veure el món, uns costums i una ètica ben determinades.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una congregació és un grup de persones que es reuneixen amb un fi compartit. El terme sovint es fa servir en un context religiós.A l'Església catòlica una congregació és:\n\nUn institut religiós, congregació religiosa, fundat en època moderna i organitzat normalment en diverses comunitats, els membres del qual fan només vots simples i es dediquen a tasques d'apostolat, assistència i ensenyament. Per exemple, una congregació de missioners.\nQualsevol de les juntes disposades de cardenals, prelats i altres persones que hi ha al Vaticà. Per exemple, la Congregació per a les Causes dels Sants.\nEl cos o comunitat de sacerdots seculars, dedicats a l'exercici dels ministeris eclesiàstics.\nEl conjunt dels creients o fidels de l'església universal.En el protestantisme així s'anomena a:\n\nUna agrupació de creients units, no per un credo, sinó per un conveni o acord establert entre els seus membres.\nLes esglésies amb una política congregacionalista; són esglésies autònomes que s'uneixen lliurement a altres de semblants per formar una denominació religiosa o associació de congregacions, que permet la seva coordinació i ajuda mútua a nivell regional, nacional o internacional.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Congrés Internacional de Gestió del Pluralisme Religiós és un congrés organitzat per l'Observatorio del Pluralismo Religioso en España amb l'objectiu de contribuir a la millora de la gestió pública de la diversitat religiosa a través del coneixement d'experiències que s'han dut a terme a escala internacional. La primera edició del congrés, celebrat a Madrid els dies 30 i 31 de gener de 2014, va incloure taules rodones relatives a experiències de gestió de la diversitat religiosa en l'àmbit municipal, a polítiques establertes a escala estatal per garantir la llibertat religiosa, a investigacions i recerques dutes a terme dins l'àmbit universitari sobre aquestes qüestions, i sobre el paper de les confessions religioses dins la societat. Durant el congrés, van destacar les presentacions d'experiències i models de gestió de la diversitat religiosa al Canadà, començant per la conferència inaugural a càrrec del professor Gérard Bouchard (Universitat de Quebec a Chicoutimi), que va presentar les conclusions d'un informe orientatiu sobre la gestió de la diversitat religiosa en aquest país. La subdirectora general d'Afers Religiosos, Carme Bañeres, va assistir a aquest congrés, amb l'objectiu de conèixer de prop algunes experiències models de gestió de la diversitat religiosa, que s'han dut a terme tant en l'àmbit internacional com en l'estatal i català. La participació en iniciatives com aquesta permeten posar en comú, repensar i millorar les línies d'actuació d'aquesta Direcció General i de la resta d'institucions que treballen per garantir la llibertat religiosa i gestionar el fet religiós.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones. És una cerimònia diferent a la coronació. Al llarg de la història han estat consagrats Pipí el Breu, durant l'edat mitjana, Wamba, rei visigot de Toledo, i Saül i David, reis hebreus durant l'edat antiga. Precisament, l'acte de consagració reial és una cerimònia que prové del judaisme i que s'inicià amb aquests dos reis hebreus.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Consummatum est és una locució llatina d'ús actual que significa literalment \"s'ha acabat tot\", \"tot està complert\". Segons la traducció de la Vulgata llatina (Evangeli de Joan, 19, 30), últimes paraules de Crist a la creu.\nS'empra a propòsit d'un desastre o d'un gran dolor.\nGramaticalment, és el pretèrit perfecte passat de consummo (consumar, acabar).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La conversió religiosa és l'adopció d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessió religiosa amb l'exclusió d'unes altres, és a dir, l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra. Això pot ser entre variants d'una mateixa religió, com per exemple, sense abandonar el cristianisme, entre l'Església Baptista i el metodisme o fins i tot amb el catolicisme, o entre el xiisme i el sunnisme dins de l'islam. En alguns casos, la conversió religiosa \"marca una transformació de la identitat religiosa i se simbolitza amb uns rituals especials\".La gent es pot convertir per diverses raons, com per exemple: una conversió activa de lliure elecció perquè han canviat les creences, o per acomodació a la fe d'altres persones amb les que hom es relaciona, o com l'expressió de les darreres voluntats amb l'afany d'afrontar la mort en millors condicions, o per conveniència, com per exemple per matrimoni amb una persona de diferent religió, i finalment la conversió forçosa mitjançant l'ús de la violència o bé del suborn de la caritat.\nLes conversions de conveniència també poden ser fraudulentes, i de vegades per raons relativament trivials, com quan uns pares decideixen convertir-se perquè el fill pugui ser admès en una escola prestigiosa que, a més, té una determinada adscripció religiosa, o quan algú s'apropa a la religió que practica una classe social en la que es voldria integrar.En els casos de conversió forçada, el convers pot conservar secretament la seva fe anterior i continuar practicant d'amagat la religió que considera veritable, mentre de portes enfora es mostra fidel seguidor de la religió nova. Tanmateix, al cap de diverses generacions, una família que hagi estat forçada a convertir-se acabarà acceptant de tot cor la nova religió, com s'esdevingué en el cas dels xuetes de Mallorca.\nEl proselitisme és la intenció de difondre la religió pròpia amb la intenció de convertir persones que practiquen una religió diferent. Els prosèlits, però, són les persones en principi no jueves que s'apropen al judaisme.\nL'apostasia és l'acusació que els membres d'una determinada confessió religiosa formulen contra aquells que l'abandonen per atançar-se a una altra confessió o religió diferent.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El culte és l'adoració d'una divinitat, els actes que manifesten exteriorment i en societat la fe dels individus. Conté els rituals (com la missa), invocacions, pelegrinatges i representacions gràfiques de la relació entre els homes i els déus o éssers superiors. Acostuma a desenvolupar-se en llocs específics, com altars o temples, i pot comptar amb l'ajuda d'intermediaris com els sacerdots. És un element indispensable de la religió, en tant que aglutina creences personals i els dona una dimensió pública, que en permet la institucionalització. Pressuposa que es pot mantenir una relació amb els éssers suprems o forces de la natura i la creació, encara que sigui de subordinació, ja que els qui defensen un déu absent, massa allunyat dels éssers humans, no li reten cap culte.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Cura te ipsum o medice, cura te ipsum és una locució llatina que significa «Metge, guareix-te tu mateix». Instiga els metges (i altres professionals de l'àmbit de la salut) a tenir cura primer de la seva salut abans de tractar amb els pacients. Contràriament a la creença popular, no va ser inventada per escarnir el personal mèdic, sinó per induir a la introspecció i a la cura d'un mateix.\n\nLa frase cura te ipsum té els seus orígens en la traducció de la Vulgata llatina de Jeroni d'Estridó, en un passatge de l'Evangeli segons Lluc capítol 4, versicle 23. La història del passatge bíblic on es troba aquesta frase és la següent: Jesús viatjà a Natzaret, l'indret on s'havia criat, i va entrar a la sinagoga, segons el costum jueu, el dissabte. Va llegir un pergamí d'Isaïes, on declarava que havia estat enviat per Déu per sanar, llibertar i donar vista a les persones i que aquest mateix dia es complien aquestes paraules en ell. És llavors que ell diu:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam). Des del punt de vista mèdic es considera que el dejuni comença 16 hores després del darrer àpat. Cal destacar-ne el caràcter voluntari i per això s'exclouen de la noció de dejuni els casos contraris a la pròpia voluntat o la subalimentació, ja sigui per motius polítics, militars o socioeconòmics.\nA la natura, els animals malalts ferits redueixen de manera instintiva els seus aports en nutrició. Les morses fan dejuni en el període de reproducció. Els pingüins mascles fan dejuni mentre coven l'ou entre les seves potes. Els animals que practiquen la hibernació dejunen de facto durant aquest període de feble activitat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La dessacralització és l'acte d'eliminar una benedicció religiosa d'algun objecte que prèviament havia estat consagrat per un ministre o capellà d'aquesta religió. La pràctica es realitza generalment sobre esglésies per a ser destinades a un ús no religiós secular o enderrocar-la.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Diàleg interreligiós és el procés d'apropament, coneixement mutu i col·laboració entre dos o més grups religiosos. El procés de diàleg entre les religions implica al mateix temps un diàleg intrareligiós dintre de les comunitats religioses que dialoguen.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses. Diferents sistemes religiosos mantenen la llei sagrada en un grau major o menor d'importància per als seus sistemes de creences, alguns essent explícitament antinòmics mentre que d'altres són de naturalesa nomista o “legalista”. En particular, religions com el judaisme, l'islam i la fe bahá'í ensenyen la necessitat d'una llei positiva revelada tant per a l'estat com per a la societat, mentre que altres religions com el cristianisme generalment rebutgen la idea que això sigui necessari o desitjable i, en canvi, emfatitzen preceptes morals eterns de la llei divina sobre els aspectes civils, cerimonials o judicials, que poden haver estat anul·lats com en les teologies de la gràcia sobre la llei.\nAlguns exemples de codis legals derivats de la religió inclouen l' Halacà jueva, la xaria islàmica, el dret canònic cristià (aplicable dins d'una concepció teològica més àmplia a l'església, però en l'època moderna diferent del dret estatal secular) i el dret hindú.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El dret sexual, dret sexual patriarcal, dret sexual masculí o dret sexual masculí damunt la dona és la idea masclista de que els homes, en tant que mascles, tenen dret a satisfer el seu desig sexual independentment del desig i consentiment de l'altra persona. Té validesa moral, efecte jurídic i component religiós. Tot i que la idea i la pràctica és antiga, formant part dels tradicionals \"drets i obligacions\" matrimonials, l'expressió per a esmentar-la no es va generalitzar fins a l'any 2012. La idea de dret sexual forma part de la cultura de la violació.El dret sexual preten legitimitzar la violació domèstica o a desconegudes, implicant en el primer cas que una dona ha d'oferir sexe a la seva parella encara que no li vingui de gust o que no li agradi el que li proposa, i en el segon cas que van ser elles les que van dir o fer alguna cosa que va provocar el desig del violador i que per tant tenen l'obligació de satisfer-lo. Així, defensa l'esclavatge sexual dins de la família, basant-se en la \"intimitat familiar i la singularitat cultural\", i justifica la prostitució, considerant-la necessària pel fet de, segons aquesta ideologia, que existeix a \"totes les cultures\" (vegeu Androcentrisme i Universalisme masculí).És un dels factors socials que fan augmentar el risc de violacions. Contempla que l'home necessita satisfer immediatament el seu desig, que no és capaç de controlar-se i que qualsevol impediment atempta contra la seva persona. Pel dret sexual de l'home, el cos de la dona i dels infants és \"violable\" mentre que el dels homes mai no ho és. Això té l'efecte que un home violat és automàticament considerat \"menys home\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'encarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.\nPer tant, els encarnats serien tots els éssers que per un temps determinant, en possessió d'aquest cos físic es mostren a la dimensió en què són els éssers humans.\nLes religions tenen diverses creencies respecte a l'encarnació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una entitat religiosa és una entitat sense ànim de lucre, els objectius principals de la qual són, entre d'altres, el foment i la pràctica col·lectiva d'unes determinades creences religioses. Les entitats religioses tenen una naturalesa especial i adquireixen personalitat jurídica quan s'inscriuen en el Registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia. Només les entitats religioses que han adquirit personalitat jurídica mitjançant la inscripció en el Registre d'entitats religioses poden obrir un centre de culte.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.Amb aquest sentit, l'epifania al cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'adoració a Jesús dels tres Reis o Savis d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener, que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.\nEn un sentit més general és una sobtada sensació de realització o comprensió de l'essència o del significat d'alguna cosa. En general es tracta d'una experiència subjectiva quan un pensament inspirat i il·luminant esdevé que sembla de naturalesa divina.\nEntre els personatges que afirmen haver tingut una experiència d'epifania hi ha: Buda, Moisès, Mahoma, Jakob Böhme o James Joyce.\nEpifania, en recerca qualitativa, concretament en l'autobiografia, és un moment que l'informador o persona investigada troba especialment rellevant i significatiu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església Evangèlica de Castelldefels és un edifici inaugurat el 26 d'abril de 2014, tot i que la comunitat hi és establerta des de l'any 1945. L'acte va comptar amb l'alcalde de la ciutat, Manuel Reyes, i el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell. L'edifici és obra de l'arquitecte Jon Tugores. L'actual pastor és Daniel Requena, fill de l'ex pastor de l'església, Juan Requena. També hi han participat el president de la Federació d'Esglésies Evangèliques Independents d'Espanya (FIEIDE), Manel Rodríguez, i l'expresident de la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (FEREDE), Daniel Rodríguez.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia). El govern sosté econòmicament determinats aspectes del culte religiós, promou la seva difusió o ensenyament i aprova lleis destinades a la seva conservació. En determinats casos pot arribar a prohibir la pràctica d'altres creences o a perseguir-la tàcitament. La pràctica de lligar religió i poder polític data de l'antiguitat, amb els faraons egipcis i els seus déus predilectes i continua present en alguns països. El procés de separar la religió de l'Estat es denomina secularització, i pot esdevenir en un estat no confessional (pot haver-hi una religió dominant malgrat no estar reconeguda) o un estat laic (amb la màxima separació).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Estela d Ankefenkonsu (Ankhefenkhonsu) és una estela descoberta al 1858 durant unes excavacions arqueològiques al temple mortuori de sacerdots de Menthu a Deir el-Bahari, per Auguste Mariette. Estava dedicada al sacerdot Ankefenkonsu. Va aparéixer a prop de dos sarcòfags i es calcula que fou realitzada entre 680 aC i 670 aC, en el període final de la XXV dinastia egípcia o a la primeria de la XXVI dinastia: és un exemple típic de la fi del Tercer Període Intermedi de Tebes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La qüestió d'una ètica mundial o ètica global (en alemany Weltethos) es deriva del llibre del professor i teòleg Hans Küng \"Responsabilitat Global\" (1990), que va ser publicat per primera vegada en anglès en 1991. A partir d'aquí en cooperació amb el Parlament de les Religions del Món, en sorgí la Declaració del II Parlament de les Religions del Món, celebrat a Chicago el 1993, el document Cap a una ètica mundial: una declaració inicial, que pretén establir un marc ètic mundial.\nDesprés aquest marc també ha estat impulsat per la Fundació per a una Ètica Global.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un fals profeta és un individu que fingeix tenir determinats dons divins, com el de profecia, sense realment posseir-los. S'esmenta de manera especial en les religions del Llibre per a referir-se a impostors religiosos contaminats per la falsedat, la malícia de l'apostasia i la hipocresia. També es referix a un farsant o simulador que es fa passar per una bona persona quan en realitat amaga motius maliciosos i il·legítims, a algú que utilitza una falsa aparença amb finalitats ocultes que poden ser demagògiques, demoníaques, polítiques o per a interessos lucratius personals, etc.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials. També es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet és veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Està associada a la voluntat de creure i a la confiança.\n\nAlguns partidaris del racionalisme critiquen la fe justament perquè no requereix proves externes i es considera autònoma de la raó. Altres, però, creuen que la fe és inherent a tots els processos del pensament, fins i tot els científics, ja que hi ha un moment on manca la certesa i cal confiar en el resultat per continuar avançant.\nDes d'una perspectiva artística, Stephen Spender remarca a The Making of a Poem que la fe és una de les qualitats bàsiques en la construcció d'un poema. De fet ho és també en la construcció de qualsevol obra artística. Equival a l'autoestima amb què un autor aborda l'obra. Sent que la feina que fa esdevindrà una obra perfecta. No pot dubtar, com no pot fer-ho un trapezista en un salt mortal. De fet, l'autocrítica és cosa de després, quan l'obra s'ha acabat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La fenomenologia de la religió és la descripció d'allò religiós. Aquesta disciplina es proposa d'estudiar la consciència del creient, la seva concepció del món, i eventualment, la seva percepció dels fets religiosos. El terme prové de dues paraules, fainomai (mostrar-se, tornar-se visible) i logos (doctrina, estudi). Apareix per primer cop en l'obra de Kant, Els Principis Metafísics de la Natura, l'any 1786. Hegel va ser qui li va dotar d'una tonalitat més vasta i visible. Durant el segle xx Edmund Husserl, disciple de Franz Brentano, fa néixer realment la fenomenologia com a doctrina filosòfica pròpiament dita. L'alemany Chantepie de la Saussaye (1848–1920) ha estat també un dels primers a teoritzar sobre la fenomenologia de la religió. Tanmateix, la visió que dona de la religió és racista vist que parteix del principi que existeixen \"6 races a l'Àfrica\" que practiquen \"religions de la raça inferior\". Una visió que s'ha de contextualitzar amb l'època en què va néixer.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les festes de la Beata és una típica processó de Mallorca que se celebren la primera setmana de setembre a Santa Margalida. El motiu de la festa és la beatificació de sor Caterina Tomàs i Gallard, personatge venerat a Mallorca.L'inici de la festa consisteix amb l'ofrena floral al monument de la santa, situat a la plaça del poble, després hi ha la revetlla (que dura fins a la matinada del diumenge). El diumenge, dia de La Beata, el poble es desperta amb el renou dels picarols que porten els dimonis que corren pels carrers i després hi ha una missa. Cap a la tarda, les colles amb la vestimenta tradicional mallorquina van a recollir les gerres; les carrosses (cada una amb la seva respectiva beata) i els dimonis, emprenen la processó. Aquesta, té el seu inici al voltant de les vuit de la tarda i surt de l'església. Cada carrossa representa una escena de la vida de Sor Caterina Tomàs i van acompanyades de colles de xeremiers i bandes de música.\nEntre carrosses, colles i la música, hi van parelles de pagesos portant gerres ansa per ansa, els dimonis van prenent-les-hi i les duen als dos o tres dimonis encarregats de trencar-les als peus de La Beata Major (representada per una al·lota del poble). La trencadissa consisteix que el dimoni fa voltes davant ella aguantant-se només damunt un peu, llavors la Beata alça la creu i el dimoni pega un bot en sec, i li trenca la gerra just davant els peus. Durant la processó la gent entona aquesta cançó", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Fetitxisme (del llatí, facticius, «artificial», i portuguès feitiço, «magia», «mania»; i del francès fétiche) és la devoció cap als objectes materials, anomenats fetitxes. El fetitxisme és una forma de creença o pràctica religiosa en la qual es considera que certs objectes tenen poders màgics o sobrenaturals i que protegeixen el portador o les persones de les forces naturals. Els amulets també són considerats fetitxes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els Fills del Sol és la idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar. La ideologia està més present en la forma de referir-se com a descendents del Sol a la classe més alta d'una societat. Aquesta ideologia està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques.Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals. Aleshores confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres. També dona l'explicació de l'atribució de ser descendents del Sol a la classe dominant considerant que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una filosofia religiosa és un pensament filosòfic que influït i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d’una religió particular. Es pot fer objectivament, però també es pot fer com a eina de persuasió pels creients en aquesta fe. La filosofia religiosa es preocupa principalment de les concepcions de déu, déus o el que és diví.A causa del desenvolupament històric de les religions, moltes religions comparteixen punts en comú respecte a les seves filosofies. Sovint es considera que aquestes filosofies són universals i inclouen creences relacionades amb conceptes com la vida del més enllà, les ànimes i els miracles.Cada religió també té filosofies úniques que les distingeixen d'altres religions, i aquestes filosofies es guien a través dels conceptes i valors que hi ha darrere de l'ensenyament pertanyent a aquest sistema de creences. Diferents filosofies religioses inclouen:\n\nFilosofia asteca\nFilosofia budista: elaboració i explicació dels ensenyaments lliurats de Buda\nFilosofia cristiana: desenvolupament de la filosofia que es caracteritza una tradició cristiana\nFilosofia hindú: diversos sistemes de pensament en l’hinduisme\nFilosofia islàmica: filosofia que es caracteritza per provenir d’una tradició islàmica\nFilosofia Jain - filosofia índia\nFilosofia jueva: tota la filosofia feta pels jueus o en relació amb la religió del judaisme\nFilosofia sikh\nFilosofia taoista\nFilosofia del zoroastrisme", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma. Es caracteritza per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador amb qui no comparteix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.\nAquest terme s'aplica en el cas de la religió especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llur recerca de la puresa, del retorn als orígens de les pròpies creences, realitzen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escriptures o textos fonamentals en la seva pròpia doctrina. S'oposen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, així com a la liberalització dels costums.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La fornicació és tota mena de relació sexual extramatrimonial o considerada il·lícita. És un concepte rellevant essencialment en el context de la condemna religiosa de tota relació sexual que no vaja dirigida a la procreació dins del matrimoni convenientment sacramentat. No està limitada únicament a la penetració, sinó que també inclou el sexe oral, el sexe anal, i altres formes que l'home o la dona mamprén per a la satisfacció dels seus desitjos sexuals, fantasies sexuals, comerç o un altre fi diferent del considerat legítim.\nPer a explicar-ho, alguns prenen en compte les consideracions següents:\n\nUn casat que té relacions fora del matrimoni, fornica i adultera.\nUn casat que té relacions dins del matrimoni amb fins no procreatius, fornica, però no adultera.\nUn fadrí que té relacions sense ser casat, fornica, però no adultera.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La glossolàlia (en grec, glossa, \"llengua\"; i lalein, \"parlar\") és, en medicina, una malaltia que afecta el llenguatge, i que consisteix en la invenció de paraules adjudicant-los un significat.\nL'origen del terme és religiós i es refereix al fenomen de parlar una llengua desconeguda pel parlant, fet que es considera induït per una divinitat. La glossolàlia és molt freqüent entre membres de certs corrents religiosos cristians com el pentecostalisme protestant i el moviment carismàtic catòlic.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una hierofania és una manifestació de les forces sagrades en la qual allò que es mostra no és Déu en un sentit personal, sinó més aviat el sentit sagrat del cosmos, el valor profund de l'esperit de la divinitat que tot ho omple. El terme prové del grec hieros (ἱερός), sagrat i pháneia (φαίνειν), manifestació. És un neologisme creat pel filòsof i historiador de les religions Mircea Eliade.\nTot i que l'autor va utilitzar aquesta paraula a diverses obres, la definició de hierofania es troba a la seva obra El sagrat i el profà. A Eliade li va semblar aquesta (hierofania) la millor opció pel fet que no expressa res més enllà de la seva definició etimològica. Aquesta hierofania pot manifestar-se de diverses maneres: des de la més senzilla, a través d'un objecte (objecte sagrat) fins al que el filòsof anomenà hierofania suprema, que pels cristians és l'encarnació de Déu. Per a Mircea Eliade tota hierofania, des de la més senzilla, constitueix una paradoxa perquè quan succeeix aquesta manifestació a través d'un objecte sagrat aquest no perd la seva naturalesa profana. Les hierofanies són experiències de l'home religiós (homo religiosus), acompanyades d'admiració, estupor o terror que voreja l'inefable.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols. A totes les religions abrahàmiques la idolatria està severament prohibida, encara que les interpretacions del que constitueix idolatria varia entre elles. En altres religions l'ús d'imatges de culte és acceptat. Quines imatges, idees o objectes constitueixen idolatria sovint és objecte de considerables disputes.\nLa conducta considerada idòlatra o potencialment idòlatra pot incloure la creació de qualsevol tipus d'imatge d'una deïtat o d'altres figures d'importància religiosa com ara profetes, sants i clergues, la creació d'imatges de persones o animals qualssevol, i l'ús de símbols religiosos o seculars. A més a més, els teòlegs han estès el concepte per incloure la importància indeguda de qualsevol altre aspecte religiós, o secular de la vida en general, que no inclouen necessàriament l'ús d'imatges. Per exemple, el Catecisme de l'Església Catòlica sosté: «La idolatria no solament es refereix a l'adoració falsa del paganisme. L'home comet idolatria cada vegada que venera i reverència una criatura en lloc de Déu, ja sigui déus, dimonis –per exemple satanisme–, poder, plaer, raça, avantpassats, Estat, diners, etc.»El fet d'evitar l'ús d'imatges per raons religioses és anomenat aniconisme. La destrucció d'imatges religioses dintre d'una societat és anomenat iconoclàstia, de la qual hi ha hagut molts grans episodis a la història.\nL'ús del terme es dona principalment en la literatura religiosa jueva i cristiana, i la interpretació del concepte ha estat part de grans divisions entre diferents denominacions cristianes, de forma especial entre el protestantisme i el catolicisme romà. A la història del cristianisme es troba diferents posicions de les autoritats civils i religioses enfront del tema de l'adoració d'imatges. L'expansió del cristianisme als primers segles després de Crist, es va acompanyar d'imatges de màrtirs i sants, als quals es van sumar les imatges de Maria després del concili d'Efes.En el context actual, tanmateix, la idolatria no està limitada a conceptes religiosos. També pot referir-se a fenòmens socials on són creades i adorades falses percepcions, i inclusivament usada com a terme a la indústria de l'entreteniment per a qui gaudeix d'una alta popularitat i admiració.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Impietat és clàssicament la falta del concerniment de les obligacions que incumbeixen l'observació pública religiosa o de culte.\nLa impietat va ser una objecció pagana al cristianisme; a diferència dels iniciats en religions mistèriques, els primers cristians es van negar a cremar encens davant les imatges dels déus, entre els quals hi havia emperadors deïficats. La impietat en les civilitzacions antigues era una preocupació cívica, més que religiosa. Hom creia que podria provocar la caiguda en la res publica tota la ira dels déus tutelars que protegien la polis.\nSòcrates i Anaxàgores van ser condemnats per impietat contra els antics déus grecs. El primer va ser sentenciat a mort, mentre que el segon va haver d'exiliar-se. Aristòtil va ser condemnat per impietat després de la mort d'Alexandre Magne. D'acord amb la Vita Aristotelis Marciana, un manuscrit únic parcialment conservat a la Biblioteca Nacional de San Marco a Venècia i escrit al voltant de l'any 1300, Aristòtil va deixar la ciutat dient: \"No deixaré que els atenesos pequin dues vegades contra la filosofia\" (Vita Aristotelis, 41).\nEl compilador cristià medieval va fer servir el crim dels atenesos com un pecat, quan pecat era un concepte desconegut per a grecs i romans. En traduir de l'arameu al grec en l'edició del Nou Testament, es comença a utilitzar la paraula grega hamartia (\"perdre la marca\") com una traducció poc aproximada de pecat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La imposició de mans és un ritual religiós propi de diverses religions. En termes generals és un gest mitjançant el qual es consagren o beneixen coses o persones.A les esglésies cristianes, aquesta pràctica es fa servir ja sigui com un mètode simbòlic i formal d'invocar l'Esperit Sant, sobretot durant els baptismes i confirmacions, serveis de sanitat, benediccions i ordenació de sacerdots, ministres, ancians, diaques i altres oficials de l'església, juntament amb una varietat d'altres sagraments de l'església i les cerimònies sagrades.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Islam a Letònia es va documentar la seva presència per primera vegada al segle xix (1838). Els musulmans eren principalment tàrtars i turcs, i la majoria havien estat portats a Letònia en contra de la seva voluntat. Aquests incloïen turcs presoners de la guerra de Crimea i la Guerra russoturca (1877-1878). Després de la guerra russoturca prop d'un centenar de presos turcs van ser portats a la localitat de Cēsis, on al voltant de trenta van morir a causa de les dures condicions climàtiques en les quals van estar allotjats, sense cap font de calor ni protecció contra el fred.\nLa població musulmana total de Letònia es creu que és al voltant de 12.000 persones. Pràcticament tots els musulmans a Letònia són sunnites. També hi ha una presència activa de la comunitat ahmadia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'església ortodoxa, i que commemora un any sabàtic amb significats particulars. Té els seus orígens en el judaisme, mentre que en el cristianisme troba la seva primera expressió a l'inici del ministeri públic de Jesús de Natzaret, amb l'anunci del compliment de l'any de gràcia del Senyor, tal com ho expressava el Llibre de Isaías (Isaías 61:1-2 61:1-2).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte. Des del punt de vista religiós, és un acte que posa a Déu per testimoni de la veritat d'un fet o de la sinceritat de la promesa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les dones a les religions és una descripció del paper que han exercit i actualment exerceixen les dones a les religions, la visió que cada religió té d'elles, com són tractades, els seus drets i deures i, si hi ha alguna diferència de rol, pel que fa a la religió, amb homes o altres gèneres i quina.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanisme renaixentista i en els canvis de la Il·lustració.Laic (del grec antic λαϊκός, laikós - algú del poble de l'arrel λαός, laós - poble ) és una paraula que apareix primerament en un context cristià. Sobretot el Concili Vaticà II va impulsar el redescobriment d'aquesta paraula per a indicar als fidels que no són membres del clergat. Per extensió la paraula indica també l'actitud d'una persona o organització que s'oposa a l'extensió de normes religioses cap a la societat. Els laicistes busquen garantir la llibertat de consciència, a més de la no imposició de les normes i valors morals de cap religió o creença.\nAquest concepte modern de laïcisme és distint i durament rebutjat per algunes religions com la catòlica. S'argumenta per exemple que se separa la societat del sentiment religiós. No obstant això, altres confessions com els protestants o grups humanistes defensen un estat i una societat laica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El llenguatge religiós és el tipus de llenguatge usat per referir-se a Déu, la fe o altres fenòmens religiosos. Forma part de la teologia i de la filosofia de la religió i constitueix una varietat específica de la llengua comuna, ja que aquesta sovint no és suficient per donar compte d'afers que per definició queden fora de l'abast de l'experiència de l'ésser humà. Per això el llenguatge religiós sovint usa recursos específics per intentar apropar el significat de conceptes abstractes. D'una banda usa la via negativa: explica el que no és per tractar d'aproximar-se a allò inefable. D'altra banda pot emprar l'analogia, la metàfora o la paràbola per simplificar aquests conceptes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Lliure examen és una noció que eix originalment del protestantisme i que atorga a l'home el dret d'interpretar la Bíblia segons el seu judici personal, sense cap autoritat dogmàtica. Al segle xix la noció va desenvolupar-se també fora dels països protestants com a principi epistemològic dins els cercles cièntífics laics belgues i francesos, (libre examen, en francès) i (Vrij onderzoek, en neerlandès) com a afirmació de la llibertat de l'investigador de tractar qualsevol subjecte i de posar en dubte sense prejudici qualsevol veritat científica anterior o religiosa, en utilitzar amb diligència els millors mètodes de recerca disponibles amb conseqüència que la veritat sempre queda provisional. El concepte implica les nocions de lliure albir i de llibertat de consciència, i sobretot de lucidesa.\nEl 1864 l'església catòlica va reagir amb vehemència contra aquesta tendència i publicar el Syllabus Errorum o Catàleg dels errors. Quant més al nord, tant menys va tenir un impacte, però a Espanya l'absència d'una política de lliure examen i la devoció d'Isabel II per Pius IX va «esverar tots els ciutadans que maldaven per modernitzar la societat.», frenar el progrés científic i obstruir la llibertat acadèmica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un lloc o centre de culte és un edifici o un indret obert al públic destinat al culte religiós i pot incloure des d'un temple, un lloc sagrat, una sala, una assemblea comunitària, o fins i tot un habitatge usat per un grup religiós. Així, una església, mesquita, sinagoga, santuari o monestir, són diversos exemples de llocs de culte actius usats per les religions monoteistes més esteses en l'actualitat.\nHistòricament han existit centres de culte oficials, per a una comunitat d'iniciats (com els ritus celebrats en les reunions de l'orfisme i els rituals clandestins (com les sales de missa dels primers cristians a les catacumbes). També s'han celebrar sacrificis i pregàries a llocs naturals considerats sagrats, com a prop dels arbres, pedres grans o fonts d'aigua. Altres centres de culte han estat els cementiris en totes les seves versions i les fogueres dels poblats.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El lluciferisme és una doctrina esotèrica i gnòstica, filosòfica en el cas de les ordres secretes i en alguns casos, religiosa com en algunes religions minoritàries de l'actualitat, que gira entorn de la figura del déu pagà Llucifer, que al seu torn és considerat com l'ésser portador de la llum de l'intel·lecte. El lluciferisme, en general renega del satanisme i assegura que Llucifer i Satán no són la mateixa entitat, no obstant això algunes organitzacions satàniques es consideren a si mateixes lluciferines.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí. D'aquesta forma, el mal és el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada característica, de vegades apartant-se del lícit o honest, perpetrant desgràcia o calamatidat, convertint-se en conseqüència en una amenaça.És un terme ample solia indicar un judici moral o ètic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que són cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal més conegudes i temudes són Satan i Ahriman. En moltes cultures, és utilitzat descriure actes o idees que són al contrari d'alguna religió.\n\n", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El messianisme és una cosmovisió o ideologia, que té una particular interpretació del món, on el canvi de la dinàmica d'una societat o del grup de creients, serà originat per l'arribada d'un heroi, al que correspon l'establiment d'un nou ordre que donarà origen al món utòpic. Encara que el més conegut dels messianismes és el de tradició judeocristiana, és freqüent el seu desenvolupament en altres contextos, especialment en aquells on l'opressió social és forta. Com a exemples de messianisme, es troben —a més del messianisme jueu— el cristianisme, l'adventisme, els cultes cargo de Melanèsia, i diverses esglésies nadiues de base cristiana o islàmica que es van desenvolupar en l'Àfrica subsahariana després del procés de descolonització espanyola durant el segle xx. En el món modern, el messianisme sol aparèixer en l'agenda de certes postures polítiques.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un mestre espiritual designa, en filosofia i religió, aquell qui pertanyent a una certa tradició i havent estat iniciat, és considerat capaç de transmetre una doctrina o una pràctica espirituals, ja sigui públicament o a un grup restret d'estudiants. És doncs \"aquell qui pot, amb un desinteressament total, guiar el altres pel camí que ell mateix ha recorregut, ajudant-los a passar els obstacles i perills que hi poden trobar i a comprendre les revelacions que apareixeran\".El mot 'Mestre', utilitzat en aquest sentit, es troba en hebreu on es diu rabí (Jesús de Natzaret era anomenat 'rabí' o 'mestre' pels seus deixebles); al Japó s'utilitza el mot sensei, que té la connotació de 'germà gran' (aquell qui té més experiència que el deixeble); en hindi hi ha el mot guru que significa 'el qui dissol les tenebres'; en l'islam, i especialment en el sufisme, hi ha el xeic; en el budisme tibetà, el lama.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Migració de Puritans a Nova Anglaterra va ser marcada, pels seus efectes, en les dues dècades de 1620 a 1640, després de la qual cosa va disminuir bruscament per un temps. El terme \"Gran Migració\" generalment es refereix a la migració en aquest període de colons anglesos, principalment puritans, a Massachusetts i de les Índies Occidentals, especialment Barbados, 1630-1640. Van arribar en grups familiars (més que com a individus aïllats) i van ser motivats principalment per una cerca de la llibertat per practicar la seva religió puritana.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries. Es diferencia de la màgia en què el miracle és una acció que es produeix en un context religiós on el taumaturg utilitza la intercessió de déu perquè es produeixin. És un concepte religiós present als cultes monoteistes. Els miracles s'accepten per la fe, ja que escapen a la racionalitat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió. La paraula \"missió\" sorgí el 1598 quan els jesuïtes enviaren alguns dels seus membres a l'estranger, i deriva del terme llatí missionem, que significa fer l'acte d'enviar. La paraula fou utilitzada tenint en compte el seu ús bíblic en la traducció llatina de la Bíblia, ja que Jesús de Natzaret utilitzà el terme quan va enviar els deixebles a predicar en el seu nom. El terme es fa servir sovint en les missions religioses cristianes, però també es pot utilitzar per altres creences o ideologies.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural. Per alguns autors, els mites personals acaben convergint en algun punt amb els culturals. En art, la mitologia personal mostra la relació entre l'univers interior de l'artista i la seva forma de mostrar-lo. També s'estudia la mitologia personal a moltes branques de la psicologia, com per exemple la psicologia de la Gestalt. En el passat però, alguns autors, d'ideologies racionalistes o cientifistes per exemple, l'havien reduït al conjunt de relats (ficcions) i personatges que es mantenen en la religió, cultura popular o l'origen d'un estat, ciutat, poble o qualsevol altre espai.La ciència social que estudia els mites també es diu \"mitologia\". Un mite té com a característica principal ser una narració en què no es pot destriar fàcilment el contingut i la història. Els temes poden anar des d'explicar l'origen de l'univers o de la societat humana, a costums o fets nacionals específics. No cal interpretar literalment tota la mitologia, la seva funció en principi és de representació simbòlica, poètica o figurativa. Popularment, per mitologia sovint s'entén al grup de llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana.\nA la cultura popular sobreviuen, de vegades de manera fragmentària, mites, rondalles o llegendes que poden ser d'origen molt antic o més recents. Algunes poden o no estar lligades a religions majoritàries en aquella cultura en temps moderns o anteriors. En moltes societats modernes es consideren un llegat cultural d'altres temps o una tradició. D'altra banda, hi ha obres contemporànies, com Star Trek, que comparteixen moltes de les característiques dels relats mitològics clàssics. Moltes llegendes urbanes també tenen trets en comú amb els relats mitològics.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El monoteisme ètic és un sistema de creença que es va desenvolupar a Eretz Israel, on l'adoració i culte exclusius al seu Déu Elohim van portar al seu reconeixement com l'únic i veritable. El monoteisme ètic sol definir-se en contraposició al monoteisme filosòfic. Es preocupa menys amb la unitat numèrica de Déu, que amb un compromís conscient amb el culte a un sol Déu.\nLa fe trobada en el Tanakh (la Bíblia Jueva, de l'acrònim en hebreu: תַּנַךְ) és més pràctica que teòrica; Les dimensions ètiques per a la naturalesa de Déu es recalquen en la Torà i els Nevi'im (profetes jueus), tant en la seva justícia inherent, com en les exigències morals i ètiques del poble jueu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de categories, com bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a través dels judicis morals.\nEl judici moral sempre es troba, parcialment o radicalment, unit a les creences ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individu. La creació del judici de valor és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenvolupament (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funció dels sentiments (com considera l'emotivisme moral) o en funció de creences o conviccions.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La moralitat victoriana va ser la característica més notòria, dels costums socials de l'època, el puritanisme moral fou el símbol màxim del qual es va encarnar en la reina Victòria I del Regne Unit -segons Lytton Strachey, aquest tret solament es va accentuar després de la defunció del seu espòs, el príncep Albert de Saxònia-Coburg, el 1861, caracteritzat per una exacerbació dels principis morals, i a la repressió sistemàtica de les passions, en particular les d'ordre sexual.\nEs considera l'època victoriana com una època de moltes contradiccions, com el cultiu extensiu d'una aparença externa de la dignitat i moderació junt amb la prevalença dels fenòmens socials com la prostitució i el treball infantil. Una plètora de moviments socials va sorgir dels intents de millorar les condicions de vida imperant per a molts sota una rígida societat de classes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La mortificació és la privació o el patiment voluntari que hom s'imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos. Amb aquesta pràctica mortificar, és a dir donar la mort als seus pecats per tal d'atènyer la santedat. Tot i que la paraula prové de la Carta als Romans de Pau de Tars, pràctiques semblants es van trobar en altres religions.\n\nA les diferents variants de la religió cristiana, avui dia es troben diferents formes de mortificació: l'abstinència, dejuni, autoflagel·lació, portar el cilici, agenollar-se durant molt de temps en un suport inconfortable. El concepte rau en el principi que res no pot superar el sofriment del Crist a la creu i que com més pateix l'home durant la seva vida a la terra, tant més feliç serà al cel. Una idea que volia consolar la gent en preconitzar que les injustícies o el dolor encorregudes durant la vida serien compensades a la vida eterna, va ser pervertida al sentit que en afegint sofriment al capdamunt del dolor natural, s'augmentaria la felicitat eterna al cel. Segons la teologia cristiana l'Esperit sant ajuda els creients en la «mortificació dels pecats de la carn», una idea absent als quatre evangelis, llençada posteriorment per Pau de Tars. La política de l'austeritat pot ser vista com una interpretació moderna d'aquest concepte. Igualment és un concepte central en la filosofia de l'Opus Dei.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes. Per a molts, l'aspecte més simbòlic d'una muntanya és el pic perquè es creu que està més a prop del cel o d'altres mons religiosos. Moltes religions tenen tradicions centrades en muntanyes sagrades, que o bé són o es consideraven sagrades (com el Mont Olimp en la mitologia grega) o estan relacionades amb esdeveniments famosos (com el Mont Sinaí en el judaisme i les religions descendents). En alguns casos, la muntanya sagrada és purament mítica, com la Hara Berezaiti en el zoroastrisme. Es creu que el Mont Kailash és la residència de la divinitat hindú Shiva. Els volcans, com el Mont Etna a Itàlia, també es consideraven sagrats, i es creu que l'Etna era la llar de Vulcà, el déu romà del foc i la forja.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En la tradicio de l'Església Catòlica Romana, el nom religiós és el nom que pren un religiós o una religiosa. Es tracta, generalment, de nom d'un sant o santa considerat com un model a seguir. Les persones que ingressen en un monestir poden triar un nom monàstic.\nEn la majoria d'escoles del budisme, els monjos o monges que són ordenats reben un nom budista escollit pel seu mestre que expressa una qualitat o una característica personal. També passa el mateix amb els budistes laics, els quals reben un «nom dàrmic» durant la cerimònia de presa de refugi.\nAl Vedanta, els ascetes rebien igualment un nom monàstic (swâmi) donat pel guru.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Numen (\"presència\", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.\nDe forma més general, el terme podria referir-se a cadascun dels déus de la mitologia romana. Abasta el sentit sagrat i d'immanència que hi havia en tots els llocs i objectes per a la religió romana. La multiplicació de noms per als déus itàlics no ha d'ocultar el numen que el romà sentia que existia en totes les manifestacions del món natural.\nLa paraula numen és utilitzada també pels sociòlegs per expressar la idea del poder màgic que hi ha en un objecte, especialment quan es refereixen a idees dins de la tradició occidental. Usada en aquest sentit la paraula numen és sinònima de mana, encara que aquesta paraula és usada en el context de les cultures de la Polinèsia i el Sud-est Asiàtic.\nEl teòleg protestant alemany Rudolf Otto va utilitzar la paraula numen per descriure en ser sagrat suprem a qui totes les religions tendeixen a intentar conèixer i el que va generar el primer sentiment religiós per mitjà d'experiències religioses o hierofanies.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laïcisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defensen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament als valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrés social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.\nEs parla així de l'obscurantisme dels reis de Castella durant la contrareforma, del qual Felip II de Castella hauria estat l'exponent per excel·lència, de l'obscurantisme de l'església catòlica en la seva oposició contra les descobertes de Nicolau Copèrnic, de Galileo Galilei i molts altres científics. La política obscurantista i repressiva de l'estat espanyol explica que les teories de Copèrnic, publicades entre 1507 i 1532, només poden divulgar-se obertament dos segles més tard per primera vegada a Espanya l'any 1774, amb la publicació de l'Estado de la Astronomía en Europa de Jordi Joan i Santacília.Avui, el terme es fa servir també per a descriure l'actitud dels evangèlics americans en la lluita contra la teoria de l'evolució, dels adeptes de la teoria del disseny intel·ligent i del creacionisme així com de certs moviments conservadors de l'islamisme que volen defendre la seva autenticitat contra la influència del modernisme occidental que consideren com a dolent. També s'utilitza per moviments que posen en dubte el mètode científic i prefereixen saber intuitiu o esotèric inaccessible per la ciència.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura és un espai interdisciplinar d'investigació i divulgació del fenomen religiós que es va presentar el febrer del 2012 a la Facultat de Comunicación Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des del seu inici dirigeix l'observatori la professora Miriam Díez Bosch.L'entitat es va crear per a ser un punt de referència de l'estudi de les religions en relació amb la comunicació i la cultura. Entre els projectes endegats hi ha el de fer una gran base de dades per trobar informació de totes les religions, impulsar l'anàlisi del tractament que fan els mitjans de comunicació de les religions i oferir formació en aquest àmbit a través, per exemple, d'un postgrau sobre aquesta matèria. Entre altres iniciatives, lidera el projecte europeu Religion in the Shaping of Europaan Cultural Identity (la religió en la construcció de la identitat cultural europea) en col·laboració amb la Universitat d'Edimburg, la Fundació Sigtuna de Suècia i el Museu del Cristianisme de Sticna, a Eslovènia; i treballa en un mapa interactiu dels missioners catalans.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la. Aquests objectes són una característica de societats modernes i antigues, i solien fer-se per guanyar-se el favor de forces sobrenaturals, com testifiquen les fonts històriques grega i romana, si bé actes semblants es continuen fent en l'actualitat, com per exemple als pous dels desitjos. En les religions d'inspiració cristiana, el pa i el vi per a l'eucaristia formen l'ofrena.A Europa, les primeres ofrenes votives daten del neolític, amb tresors de destrals polides, i arriben al seu cim a l'acabament de l'edat de bronze. Estris valuosos com ara espases i puntes de llança eren aparentment enterrats o més comunament llançats en masses d'aigua o torberes, de manera que no poguessin ser recuperats. Sovint, tots els objectes trobats en un tresor apareixen trencats.\n\nVegeu també: Exvot, Pinax, i Ofrena de Flors", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'ortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.\nL'ortodòxia és assumida per l'ortodòxia del poder i se sustenta o sol sustentar-se a través d'aquest i dels mitjans de comunicació, mentre que l'heterodòxia troba més dificultat en poder manifestar-se o senzillament és ignorada o eliminada, segons el grau de democràcia, representació i heterogeneïtat que admet una societat. Un nivell suficient d'ortodòxia permet el consens, l'estabilitat política i social i la governabilitat d'un poble en assegurar la cohesió social i un cert grau d'assimilació dels individus anòmics o heterodoxos d'aquesta.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El particularisme és una tendència política dins d'un país que tendeix a salvaguardar i promoure les característiques del govern local, fora d'una perspectiva de tipus nacional. També és una actitud religiosa, vinculada sovint a interessos nacionalistes i contraposada a l'universalisme, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb la conseqüent exclusió d'altres grups o pobles d'una religió diferent.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa \"pas\"). En el context cultural occidental, la Pasqua representa tant una important festivitat religiosa com la celebració de l'arribada de la primavera.La Pasqua és un període de joia i alegria pels cristians que celebren que Jesucrist ha ressuscitat i alhora també se celebra l'arribada del bon temps i la fi de l'hivern. Efectivament, durant la Pasqua, els arbres, les flors i els brancatges són protagonistes de moltes diades. Diumenge de Rams, Pasqua Florida i Pasqua Granada són les tres parts d'aquest període que va així des de l'entrada de la primavera fins al solstici d'estiu: Rams representa la verdor, la Pasqua Florida la floració i Pasqua Granada, la fructificació.A Catalunya, el pas del temps ha canviat força les tradicions que se celebraven durant aquesta època de l'any, però encara es fan caramelles, enramades, romeries i aplecs que anuncien el retorn del bon temps. La tradició més arrelada és la de l'ou de Pasqua, el principal element decoratiu de la mona i símbol de la vida i la fertilitat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina. També es pot referir al que viola la relació ideal entre l'individu i Déu, o qualsevol desviació de l'ordre ideal de la vida humana. Pecar ha estat definit com \"errar el blanc\".El terme pecat inclou gran varietat d'accions, des de la petita mostra de vanitat fins a l'assassinat. El catolicisme es refereix als pecats menors com a pecats venials, que són part de la vida humana i comporten conseqüències a la terra, i sense penediment, allarguen el purgatori després de la mort, en cas que la persona pugui arribar al cel. Tal com s'explica a la carta \"Purgatori\", \"la major part dels primers Pares de l'Església parlen d'un foc purificador, encara que no podem dir si això significa foc real o espiritual\". En canvi, els pitjors pecats s'anomenen pecats mortals i comporten anar a l'infern si no hi ha una contrició perfecta o es confessen convenientment. Els pecats d'una vida descuidada es consideren destructius i que porten a pecats majors. Amb el concepte pecat original els cristians es refereixen a la tendència inevitable dels humans de pecar, que passa de generació en generació perquè Adam i Eva van pecar. Al Cristianisme es neteja parcialment amb el baptisme. A l'hinduisme un pecat és qualsevol falta que crea un mal estat de karma. El judaisme distingeix tres tipus de pecats: una culpa no intencionada, una falta per emoció incontrolable però sense intenció d'ofendre a Déu i un pecat amb intenció expressa d'allunyar-se de la llei divina. Els musulmans veuen el pecat com qualsevol cosa que vagi en contra dels manaments de Déu.\nL'origen de la paraula catalana és llatí (peccātum) encara que el darrer concepte reconegut és grec (hamartia) atès que la Biblia es va traduir del grec al llatí i del llatí al català. En grec vol dir literalment ‘fallar en disparar’ o senzillament error.\n\n", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.Les rutes dels pelegrins sovint creen molta riquesa, pel comerç i el trafic de persones i s'han convertit en una atracció per al turisme modern. Un pelegrí és un viatger que visita algun lloc sagrat, gairebé sempre per motius religiosos. Etimològicament pelegrí significa expatriat o estranger i la connotació religiosa la va adquirir per la naturalesa dels llocs on es duia a terme el pelegrinatge. Posteriorment el terme es va estendre a qualsevol indret destacat, com per exemple les cases dels artistes per als fans. Un exemple destacat d'aquest pelegrinatge laic seria Graceland la casa d'Elvis Presley.\nA l'Europa de l'edat mitjana es distingien tres classes de pelegrins: \n\nRomers, aquells que anaven a Roma\nPalmers, aquells que anaven a Jerusalem\nPelegrins pròpiament dits, aquells que anaven a Santiago de Compostel·la.\n\n", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos. Pel que fa al cristianisme, és el pensament dels teòlegs cristians que, com a tals, parlen de Déu en el context de la comunitat acadèmica. En aquest sentit, cal deixar de banda els pensadors laics, com Joan Maragall.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment. El perdó pot venir motivat o no per les disculpes de l'altre.\nEl perdó ocupa un lloc central en la majoria de religions, ja que és vist com un do diví que s'atorga al proïsme a imatge del perdó de Déu davant els propis actes o pecats.\nEl cristianisme és potser la religió que més ha tematitzat el perdó, com es pot veure als passatges de:\n\nJesús quan demana el perdó per als que l'estaven crucificant\nquan diu de parar l'altra galta quan ens donen una bufetada\nJesús va dir que s'havia de perdonar \"setanta set vegades\" una ofensa\nEl fragment sobre la dona adúltera i la lapidació\nL'exaltació de la misericòrdia i la pietat\nEl fort lligam amb la confessió al catolicisme, en què obtenir el perdó és rebre la gràcia divina mitjançant un sagramentDe fet el cristianisme s'ha presentat sovint com la religió del perdó, oposant-se al judaisme i la llei del talió (ull per ull i dent per dent). Aquesta visió s'argumenta en el \"manament nou\" que diu Jesucrist que ha vingut a donar al món. Aquesta tesi no és objectiva, puix que la major part de les religions tenen com a missatge central l'amor envers el proïsme. Els romans, per exemple, tenien una deessa de la Clemència.\nEn psicologia s'exhorta al perdó perquè s'accelera l'oblit i la superació d'un episodi negatiu. No perdonar pot degenerar en obsessions i traumes, focalitzant la vida al voltant d'una futura reparació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats. És una forma de religió que reconeix diverses divinitats, més o menys independents. El terme va ser inventat per Filó d'Alexandria al segle i, si bé designa una realitat molt més antiga. L'origen del mot «politeisme» prové dels ètims grecs poly -«molts»- i theoi -«déus»-. El terme va ser encunyat per l'autor jueu Filó d'Alexandria, que el volia fer servir en les seves discussions amb els grecs. Durant l'època en la qual el cristianisme s'estava estenent per Europa i el Mediterrani, els no cristians eren anomenats gentils (un terme que al seu origen era utilitzat pels jueus per referir-se als no jueus), pagans o idòlatres, aquest últim, més pejoratiu. L'ús de la paraula en el seu sentit actual s'origina en el francès, per l'autor Jean Bodin el 1580, seguit per l'ús que en fa Samuel Purchas en anglès el 1614.El politeisme, doncs, és una construcció religiosa i un tipus de teisme que contrasta amb el monoteisme, la creença en un Déu singular. Els politeistes no sempre rendeixen culte a tots els déus per igual, però poden ser henoteistes, que s'especialitzen en l'adoració d'una deïtat en particular. Altres poden ser politeistes kathenoteistes, que poden adorar deïtats diferents en moments diferents. Alguns cultes henoteistes van acabar essent monoteistes amb el pas del temps. Els déus principals de cada panteó acostumen a estar emparentats amb relacions de parentiu.\nLa gran majoria de les religions són politeistes, per bé que el total d'adherents de les tres grans religions monoteistes -anomenades “abrahàmiques’��: Islam, cristianisme i judaisme-, les que afirmen que només hi ha un sol Déu, actualment supera el d'aquelles degut a la forta expansió de les religions monoteistes, mitjançant el proselitisme i en forces ocasions la violència, especialment durant l'edat mitjana. Les divinitats politeistes solen tenir una vinculació molt directa amb la natura, les activitats de la vida quotidiana o els cicles vitals (generalment les divinitats relacionades amb la mort, el més enllà o els difunts tenen una gran rellevància), que contrasten amb la dimensió eminentment transcendent del monoteisme.El politeisme era la forma típica de religió durant l'edat del bronze i l'Edat del Ferro fins a l'Era axial i en alguns casos van patir un desenvolupament gradual cap al monoteisme o panteisme i, en èpoques més recents, l'ateisme racionalista. Està ben documentat en les religions històriques de l'antiguitat clàssica, especialment el politeisme grec i el politeisme romà, i després de la decadència del politeisme grecoromà, en les religions tribals com el \npaganisme germànic o la mitologia eslava. La propagació del concepte apareix davant l'existència de les religions monoteistes. De fet, les religions antigues van tenir un component molt polític, i existien grans panteons de deïtats associades amb les tradicions de cada lloc. La majoria de religions antigues eren politeistes i tenien panteons de déus tradicionals, sovint acumulats durant els segles d'intercanvis culturals i d'experiències locals.\nLes religions politeistes actuals inclouen l'hinduisme, el xintoisme, algunes formes de la wicca (una religió neopagana fundada per Gerald Gardner el 1930), el vodú,la religió popular xinesa, el druïdisme, el taoisme, el candomblé, Thelema i l'asatrú. El budisme, l'hinduisme, i algunes religions neopaganes són politeistes en la mesura que es tracta d'un filosofia teològica que manté l'adoració de diversos aspectes de la Divinitat. Alguns estudiosos jueus i islàmics veuen la doctrina cristiana de la trinitat relacionada amb el politeisme, un concepte que els cristians, en general, rebutgen enèrgicament.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC. i 500 dC., va abastar la època de La Tène i l'Imperi Romà, i en el cas dels celtes insulars, l'Edat de Ferro britànica i irlandesa.\nEl politeisme cèltic era un dels grups més grans de religions politeistes de l'Edat de Ferro de la família indoeuropea. Va comprendre un alt grau de variació tant geogràfica com cronològicament, encara que «darrere aquesta varietat, es poden detectar similituds estructurals àmplies», el que permet que n'hi hagi «una homogeneïtat religiosa bàsica» entre els pobles cèltics.El panteó cèltic consta de nombrosas deïtats registrats, tant de l'etnografia grecoromana com de l'epigrafia. Entre els més destacats es troben Teutatès, Taranis i Lug. Les figures de la mitologia medieval irlandesa també han estat adduïdes per la mitologia comparada, interpretada com a versions posteriors de deïtats precristianes insulars. Segons relats grecs i romans, en la Gàl·lia, Gran Bretanya i Irlanda, hi havia una casta sacerdotal «especialistes màgic-religiosos» coneguts com els druides, encara que se sap molt poc sobre ells.Després de la conquesta de la Gàl·lia per l'Imperi Romà (58-51 aC) i el sud de Britània (43 dC), les pràctiques religioses cèltiques van començar a mostrar elements de romanització, donant com a resultat una cultura gal·loromana sincrètica amb les seves pròpies tradicions religioses i amb el seu gran conjunt de deïtats, com Cernunnos, Artio, etc.\nAls últims segles v i vi, la regió cèltica va ser cristianitzada i les tradicions religioses anteriors van ser suplantades. Tanmateix, les tradicions del politeisme van deixar un llegat en moltes de les nacions cèltiques, que van influir en la mitologia posterior i van servir com a base per a un nou moviment religiós, el neopaganisme cèltic, al segle XX.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Predicador és una paraula que es fa servir per referir-se a un ministre religiós que pronuncia sermons i homilies, generalment de contingut religiós. Es distingeix principalment d'un teòleg, en què el predicador se centra més en la comunicació amb el públic que no pas en el desenvolupament de la doctrina religiosa. Alguns autors consideren que la predicació i la teologia estan entrellaçades. La predicació no solament es limita a oferir un punt de vista religiós, sinó que en un sentit més ampli, ofereix respostes a les qüestions morals i socials. Els predicadors són comuns en la majoria de les cultures. En predicador pot ser un ministre cristià en un matí de diumenge, o un imam islàmic un divendres a la tarda, o un rabí jueu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions. Adopta diferents formes segons la religió de què es tracti. Acostuma a basar-se en la recitació de determinades paraules o fórmules, acompanyades o no de rituals específics. Moltes religions permeten també la pregària lliure, el diàleg espontani. També es pot manifestar per mitjà d'un càntic o himne. Un exemple de pregària fixada del cristianisme seria el parenostre. La pregària per a moltes confessions té un caràcter sagrat, que transforma la persona per la seva sola pràctica.\nL'oració, anglicisme d'Amèrica precatio, és una forma de pràctica religiosa que tracta d'activar una volitiva relació amb una divinitat a través de la comunicació intencional. L'oració pot ser individual o comunal i durà a terme en públic o en privat. Pot implicar l'ús de paraules o cançons. Quan el llenguatge s'utilitza, l'oració pot prendre la forma d'un himne, encantament, formal, credo, o d'una expressió espontània de la persona que resa. Hi ha diverses formes d'oració com la pregària de petició, la pregària de súplica, acció de gràcies i adoració o lloança. L'oració pot ser dirigida cap a una deïtat, esperit, persona morta, o gran idea, amb el propòsit d'adorar, sol·licitant orientació, sol·licitant ajuda, confessant els pecats o per expressar els propis pensaments i emocions. Per tant, la gent prega per moltes raons, com un benefici personal o per al bé dels altres.\nLa major part de les principals religions impliquen la pregària d'una manera o altra. Alguns ritualitzar l'acte de l'oració, el que requereix una seqüència estricta de les accions o la col·locació d'una restricció a la qual es permet a pregar, mentre que altres ensenyen que l'oració pot ser practicat per qualsevol persona de manera espontània en qualsevol moment.\nEls estudis científics sobre l'ús de l'oració s'han concentrat principalment en el seu efecte sobre la curació de malalts o ferits. L'eficàcia de la petició en l'oració per la sanitat física a una deïtat ha estat avaluat en nombrosos estudis, amb resultats contradictoris.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les pregàries de Mesopotàmia són les pregàries que es feien a l'indret i l'era coneguda amb el nom de Mesopotàmia. Hi ha nou tipus de poemes utilitzats a Mesopotàmia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una profanació és un ús irrespetuós o de maltracte a objectes, llocs, institucions o éssers, vius o morts, considerats sagrats o dignes de respecte. Es pot fer com a abús i mostra de poder, típicament com a càstigs en civilitzacions jerarquitzades i en guerres, per guanyar diners, com als robatoris, o altres motius.\nA algunes religions, suposa un cas particular d'un sacrilegi: aquell en el que deliberadament es comet un crim contra quelcom sagrat, tenint en compte que les consideracions de sagrat i profà són culturals i varien molt en el temps i l'espai de cada societat. El seu significat en origen era tractar quelcom sagrat de manera profana, o barrejar el sagrat amb quelcom profà. A alguns països és un terme judíric específic per a un tipus de crim que pot variar lleugerament depenent de cada codi penal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una profecia és una predicció d'un esdeveniment futur, pronunciada per un profeta clarivident considerat com mediador d'un déu. El mot prové del grec antic ‘προφήτης (prophètes)’ que significa intèrpret d'un oracle, vident.\nHi ha una diferència entre profecia i predicció científica, que és una afirmació que es fa servir per reforçar una teoria d'acord amb un procés lògic, en canvi una profecia o una predicció política, econòmica, religiosa o horoscòpica no està lligada a cap raonament basat en fets. Tot i això, també s'utilitza l'expressió «profecies científiques». El mot, tal com la cosa manté la seva ambigüitat que sempre ha tingut històricament.A les tragèdies gregues i romanes, les profecies d'oracles tenen un paper important. Moltes tragèdies tenen com a tema els esforços —que a la fi s'adveren vans— dels protagonistes per escapar al determinisme d'una profecia, com per exemple entre molts d'altres, l'Èdip Rei de Sòfocles. Les religions monoteistes (islam, cristianisme, judaisme) donen gran importància a les profecies com a indicador del designi de Déu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El proselitisme és l'intent o esforç actiu d'atraure una o diverses persones a una causa política, ideològica o religiosa.El terme prové del llatí eclesiàstic prosélytus, que alhora ve del grec προσήλυτος /prosêlütos/, prosèlit, ‘nouvingut (a un país estranger)’, i per extensió ‘nouvingut (a una religió, a una ideologia, a un partit)’.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La psicologia de la religió consisteix en l'aplicació de mètodes psicològics i marcs interpretatius als diversos continguts de les tradicions religioses, així com a les persones religioses i irreligioses. El psicòleg i filòsof estatunidenc William James (1842–1910) és considerat per la majoria dels psicòlegs de la religió com el fundador d'aquest camp de coneixement.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La psicòstasi (del grec psicostasia: pesar les ànimes) és un terme que es refereix al judici dels morts.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Hom anomena purificació, en un context religiós, a l'acció i efecte de tornar al cos la seva puresa. Hom hi recorre com a mesura de neteja, normalment com a símbol de la puresa de l'ànima en certes cerimònies religioses.\nLa purificació estava molt estesa entre els hebreus, grecs i romans. En casos extraordinaris, s'immolava a un home entenent que la mort purificava tot un poble. Els reus d'assassinat, adulteri, incest, etc. eren sotmesos a purificacions especials.\nAmb la mateixa finalitat de purificació es pren aigua beneïda en entrar a una església i en fa aspersions el sacerdot, pràctiques que entre els musulmans tenen equivalent en les ablucions.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un reclinatori és un tipus de moble per agenollar-se i pregar pensat, sobretot, per a l'ús privat, tot i que es troba sovint a moltes esglésies del continent europeu. És una espècie de seient petit i baix de fusta ornamental equipat amb un passamà per a recolzar-se i una peça embuatada sobre la qual agenollar-se. Els reclinatoris més modestos tenen una base de boga coberta per un coixí i el recolzabraços de fusta. Els més rics tenen tant la part inferior com la superior encoixinada i entapissada de vellut. Alguns tenen la funció de cadires que es transformen en reclinatoris plegant el selló.\nSembla haver rebut el seu actual nom a partir del segle xvi.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Registre d'entitats religioses és el registre on s'inscriuen les entitats religioses que són presents a l'Estat espanyol i que volen obtenir personalitat jurídica pròpia. Està ubicat a la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions, dins del Ministeri de Justícia, i depèn de la Subdirecció General de Relacions amb les Confessions. El Registre atorga personalitat jurídica a les entitats registrades, de manera que l'entitat pot comprar, vendre, llogar, presentar-se davant dels tribunals, etc. Les entitats registrades s'acullen al règim especial que confereix la Llei de llibertat religiosa, de manera que se’ls reconeix plena autonomia, i poden establir les seves pròpies normes d'organització, règim intern i del personal, així com nomenar els dirigents religiosos que desitgin i mantenir relacions amb altres organitzacions religioses.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Grècia és un dels pocs països europeus que tenen una religió d'estat. La vinculació tan forta entre la religió ortodoxa i la identitat ètnica grega —tant dins de Grècia com en la diàspora— ha dut alguns experts a concloure que els grecs representarien un grup etnoreligiós similar als jueus, sikhs i tibetans, on ètnia i religió estan fortament relacionats. Encara que a Grècia també hi ha minories de jueus i musulmans, així com una important minoria religiosa de neopagans, que cerquen reviure la religió de l'Antiga Grècia. A més a més, hi ha minories de catòlics, protestants, testimonis de Jehovà, budistes i cienciòlegs.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Unió Soviètica va ser el primer estat a tenir com a objectiu ideològic l'eliminació de la religió i la seva substitució per l'ateisme com a objectiu fonamental ideològic de l'Estat. Amb aquesta finalitat, el règim comunista confiscà les propietats eclesiàstiques, ridiculitzà la religió, perseguí els creients i propagà l'ateisme a les escoles.L'ateisme estatal a la Unió Soviètica va ser conegut com a \"gosateizm, i es basava en el Marxisme-Leninisme.\nMalgrat això, des de 1945 i fins a la seva dissolució el 1991, la Unió Soviètica es declarà com un estat laic. D'acord amb diverses fonts soviètiques i occidentals, més d'un terç del país professava alguna creença religiosa, sent la major part de creients cristians o islàmics. Els cristians pertanyien a diverses esglésies: òbviament, l'Església Ortodoxa tenia el major nombre de fidels, seguida pels catòlics, els baptistes i per diverses branques protestants més. La majoria de fidels islàmics eren sunnites. El judaisme també tenia molts seguidors. Entre les altres religions practicades, encara que per un nombre petit de fidels, incloïen el budisme i el xamanisme.\nEl paper de la religió a la vida quotidiana dels ciutadans soviètics varià enormement. Dos terços de la població soviètica, però, eren irreligiosos. Aproximadament la meitat de la població, inclosos membres d'alt nivell del govern, professaven l'ateisme.\nAbans del seu col·lapse a finals de 1991, no es podia disposar de les xifres oficials sobre la religió a la Unió Soviètica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar. Les raons per a aquesta negativa a explicar els detalls de la religió poden ser variats. Des de raons de defensa de la pròpia comunitat davant represàlies de col·lectius majoritaris, protecció d'interessos personals, la vivència de pertànyer a una societat exclusiva, o simplement la impossibilitat d'explicar racionalment eixes dades relacionades amb la religió.\nPer tant, més que una religió, és una manera de viure una religió, existint al llarg de la història de les religions moltes que poden encaixar en aquest tipus. El secretisme i exclusivisme d'algunes d'aquestes religions mistèriques comporta una sèrie de ritus iniciàtics, i sovint un període de preparació i de proves, abans d'acceptar a un nou adepte en la comunitat. Aquestes cerimònies rebien el nom de misteris.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una religió paròdica pot ser una caricatura d'una religió, secta, qualsevol altres tipus de culte o bé d'algun dels seus aspectes.\nTambé pot ser una ficció que adopta les formes de les religions tradicionals, i a la qual uns suposats fidels declaren adherir-s'hi.\nEn trobem exemples la pel·lícula La vida de Brian dels Monty Python, com també a les diferents versions irreverents dels Pastorets. Com a crítica en el segon sentit exposat, l'exemple actual més conegut és el pastafarisme.\nUna paròdia de religió pot ser-ho per a moltes religions, sectes, gurus o cultes alhora. L'apariació d'Internet ha facilitat molt la difusió d'aquesta mena de paròdies de religió, que en molt pocs casos arriben a tenir una expressió presencial en la forma de cerimònies religioses, però que en canvi tenen una gran activitat virtual.\nLa intenció de la creació de les paròdies de religió pot ser senzillament humorística, però sovint apareixen com a crítica a certs aspectes de les religions establertes o bé com a conseqüència d'altres problemes socials. Així, el pastafarisme sorgeix amb la intenció de posar de manifest les contradiccions de l'autoanomenat creacionisme científic.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les religions índies, de vegades anomenades com les religions dharmiques, són les religions que es van originar al subcontinent indi; religions tals com l'hinduisme, el jainisme, el budisme i el sikhisme. Aquestes religions també són etiquetades com a religions orientals. Tot i que les religions índies estan connectades a través de la història de l'Índia, i constitueixen una àmplia gamma de comunitats religioses que no es limiten al subcontinent indi.Les evidències demostrant religions prehistòriques al subcontinent indi deriven de pintures rupestres mesolítiques espargides pel territori. El poble harappa de la Civilització de la Vall d'Indus, que va durar del 3300 al 1300 aC (període madur entre 2600 i 1900 aC), tenia una cultura urbanitzada primerenca, anterior a la religió vèdica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Religiositat popular és un concepte de les ciències socials en l'àmbit religiós, especialment de l'antropologia de la religió, de la sociologia de la religió, la història de les religions i unes altres ciències de l'àmbit religiós. A voltes s'utilitza de manera intercanviable amb altres expressions, com la de la pietat popular, tot i que de manera estricta no són del tot equivalents.\nS'identifica amb la manera en què viu la religió el poble entès com el poble pla; en oposició terminològica amb la religiositat oficial, que és la de les elits, els intel·lectuals i la jerarquia eclesiàstica. Algunes de les manifestacions de la religiositat popular poden ser considerades com a supersticions per la religiositat oficial.\nLes diferències entre ambdues religiositats són essencialment dues: que l'oficial considera de la màxima importància la hierofania fundacional (la manifestació d'allò sagrat) mentre que la popular se centra en les pràctiques rituals i en la manera de mantenir una relació propiciatòria amb les entitats sobrenaturals; i que l'oficial es transmet mitjançant mecanismes de socialització interns de les institucions religioses (com el reclutament del clergat, els seminaris i d'altres institucions d'ensenyament religiós reglat, que arriben a tots els nivells -catequesis, escoles dominicals-) mentre que la popular ho fa en l'àmbit familiar i local mitjançant vivències col·lectives de tot tipus (tradicions populars, festivitats, peregrinacions, romeries, processons, ritus de pas -entre la vida i la mort i els diferents estats o edats-, elements de la vida quotidiana -gastronomia, indumentària, etc...). També podem considerar que la religiositat popular és una manifestació de la fe viscuda per cada persona i que no podem considerar que siga negativa en tant que només cadascú pot respondre de si mateix i de la seua creença.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La religió a Letònia inclou el conjunt de creences i ritus que històricament s'han dut a terme a Letònia. El país tenia una versió local de la mitologia bàltica que va perdurar parcialment fins al segle xvii, quan la regió va ser acabada de cristianitzar. El cristianisme esdevingué aviat la religió predominant, tret que continua avui dia, però àmplies capes de la població van rebutjar-lo perquè el veien com una amenaça a la seva identitat tradicional. Aquest fet, juntament amb l'ateisme de l'era soviètica, poden explicar l'alt percentatge de letons que es declara no creient.\nDins dels cristians letons existeixen tres esglésies principals, amb un pes similar. La primera és el cristianisme luterà, igual que els seus veïns nòrdics, dins d'una àrea europea considerada majoritàriament com a protestant. La segona és el catolicisme, arrelat en gran part per la influència de Polònia en la cultura letona. Finalment, cal esmentar l'església ortodoxa, per la proximitat de Rússia. Gran part dels practicants d'aquesta religió són descendents dels russòfons que van emigrar durant el poder soviètic a Letònia i s'hi van instal·lar. Els altres credos tenen un paper testimonial en petites comunitats de fidels, com ara els jueus o els musulmans.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La religió civil és un terme originalment concebut pel filòsof francès Jean Jacques Rousseau i posteriorment desenvolupat pel sociòleg nord-americà Robert Bellah, en referència a la religió transcendent i universal d'una nació, que es fa palesa en les creences comunes d'un poble i que es concreta en símbols i rituals que van més enllà d'un grup religiós específic.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La religió comparada és la branca de l'estudi de les religions que s'ocupa de la comparació sistemàtica de les doctrines i pràctiques de les religions del món. En general, l'estudi comparatiu de la religió dona una comprensió més profunda de les preocupacions filosòfiques fonamentals de la religió com l'ètica, la metafísica i la naturalesa i forma de la salvació. L'estudi d'aquest material té la intenció de donar una comprensió més rica i sofisticada de les creences i les pràctiques humanes en relació amb el sagrat, el diví i l'espiritual.En el camp de la religió comparada, una classificació geogràfica comuna de les principals religions del món inclou les religions de l'Orient Mitjà (incloent zoroastrisme i religions iranianes), de l'Índia, les de l'Àsia Oriental, africanes, americanes, oceàniques i l'hel·lenística clàssica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'estudi de la religió i els ritus de la cultura Cucuteni-Trypillia ha proporcionat importants coneixements sobre el començament de la història d'Europa. Aquesta cultura existí en els actuals estats del sud-est europeu de Moldàvia, Romania i Ucraïna durant el neolític i l'edat del coure, d'aproximadament 5500 ae a 2750 ae; milers de ruïnes d'assentaments contenen una gran quantitat d'artefactes arqueològics que testifiquen les seues característiques culturals i tecnològiques.\nS'han trobat algunes comunitats de la cultura de Cucuteni-Trypillia que contenen un edifici especial situat al centre del llogaret, que els arqueòlegs han identificat com a «santuaris sagrats». S'han descobert artefactes dins d'aquests santuaris, alguns dels quals han estat intencionadament soterrats dins de l'estructura i són clarament de naturalesa religiosa, i han proporcionat una visió d'algunes de les creences, i potser d'alguns ritus i de l'estructura que tenien els membres d'aquesta societat. A més, també s'han trobat artefactes d'aparent naturalesa religiosa en moltes llars de Cucuteni-Trypillia.Molts d'aquests objectes són figuretes o escultures d'argila. Els arqueòlegs n'han identificat molts com fetitxes o tòtems que devien creure amb poders per ajudar i protegir les persones que els cuiden. Les figuretes de Cucuteni-Trypillia s'han conegut popularment com a \"dees\"; científicament, però, no ho són. (...) Alguns historiadors com ara Marija Gimbutas n'afirmen que:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El sacerdoci de tots els creients és una doctrina cristiana que proclama el sacerdoci general de tots els creients, fent exclusió del sacerdoci ministerial o presbiteral. Els qui la professen es basen en la seva interpretació de diversos passatges del Nou Testament. És emfatitzat sobretot en el Protestantisme, que l'utilitza per a rebutjar qualsevol concepte de sacerdoci ministerial o presbiteral, tal com ho proclamen altres esglésies cristianes com l'ortodoxa i catòlica.\nAlguns passatges de l'Escriptura fets servir en la doctrina són: Primera carta de Pere, 2:9:\nPerò vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu la lloança d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable (Versió BCI)\nAltres passatges de les Escriptures rellevants són 1ª Pere 2:4-8, Apocalipsi 1:4-6, 5:6-10, i molts en l'Epístola als Hebreus.\nLa major part dels credos protestants rebutgen la idea del sacerdoci presbiteral, interpretant-lo com si fos un monopoli. En moltes esglésies protestants existeixen persones que treballen a temps complet, fent tasques com administrar i organitzar l'Església, ensenyar doctrina, dirigir cultes, administrar els sagraments, etc\nEn el llibre dels Fets dels Apòstols, que dona indicis de la forma d'organització de l'església cristiana primigènia, s'observa com la doctrina cristiana era ensenyada pels apòstols a tots els creients.\nMartí Luter i Calvino van convertir aquesta doctrina en un dels principis bàsics de la seva doctrina.\nLa majoria dels protestants estableixen algun tipus de distinció entre els seus propis ministres ordenats i els laics, però ho consideren assumpte d'ordre i disciplina eclesiàstics i no són una jerarquia espiritual ni molt menys \"graus de santedat\", però en les altres doctrines tenen a veure amb administració, ministeri, i facultats.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El sacrifici (del llatí sacrum facere, \"fer sagrat\") és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat. Per extensió, s'anomena sacrifici una pèrdua voluntària (com al joc dels escacs) per obtenir un benefici posterior. Al cristianisme es considera que Jesús es va sacrificar per rentar els pecats de la humanitat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sacrilegi és un acte o discurs que representa una falta de respecte per aquells objectes, persones o símbols que altres consideren sagrats. S'anomena sacríleg a qui el comet, i si el seu acte constitueix un crim deliberat contra un objecte sagrat, se sol parlar de profanació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sagrat és un terme religiós i antropològic que indica una categoria de la realitat i els atributs que enriqueixen el sentit més enllà del real percebut i normalment, què es coneix com a profà.L'experiència de lo \"sagrat\" és al cor de totes les religions.\n\nMircea Eliade subratlla que la religió no ha d'interpretar només com \"creença en deïtats\", sinó com \"l'experiència del sagrat\". S'analitza la dialèctica del sagrat. El sagrat es presenta en relació als profans. La relació entre el sagrat i el profà no és d'oposició, sinó de complementarietat, ja que el profà és vist com a hierofania.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La salvació (del llatí salus, \"ajuda\" o \"salut\" i del grec Σοτεριος soterios, \"redempció\", \"rescat\") és l'alliberament de la condemnació de l'ànima humana gràcies a la intervenció de Déu. Les religions del llibre l'assimilen a una vida eterna al Paradís o apartar-se del pecat, mentre que a Orient s'interpreta com la sortida del cicle de reencarnacions o la fusió amb el cosmos. Em ambdós casos, hi té un paper cabdal l'acció de bones obres durant la vida.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència. En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que propugna la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models francès, turc i anglosaxó, però també hi ha models a l'Índia,[4] on l'èmfasi està més en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separació de poders en general. Els propòsits i arguments en suport del secularisme varien àmpliament, des d'asseveracions que és un element crucial de la modernització, fins que la religió i els valors tradicionals són endarrerits i divisius, o fins a l'afirmació que és l'únic garant de l'exercici religiós lliure.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme. Es dona a la majoria dels països occidentals. La secularització és el resultat d'un llarg procés històric ple de tensions i d'incomprensions entre l'Estat i l'Església, alguns dels quals són els següents:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Segregació religiosa és la separació de persones per raons de religió. El terme s'ha aplicat en casos que la segregació religiosa ocorre com un fenomen social, així com la segregació derivada de disposicions legals, ja siguin explícites o implícites.El terme similar apartheid religiós també s'ha utilitzat en situacions on les persones són segregades per motius de religió, com els fenòmens sociològics.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció. Constitueix la pregunta bàsica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment només a la vida de l'home, ja que és l'única espècie que sembla tenir consciència i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pròpia presència al món, lligat a una teleologia.Les respostes han estat molt variades històricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'absència de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la transcendència o altres intents de trobar un significat a la vida.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència. És una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, així com parteix del procés de secularització d'una societat. La separació Església-Estat està relacionada amb l'extensió de la llibertat de culte a tots els ciutadans; i, es condiciona a partir d'aquest dret la relació entre l'Estat i l'Església. Ocorre sobretot aquells estats amb religió d'Estat o oficial que afavoreixen legal i/o informalment una religió en detriment de les altres per mitjà del patronat reial o altres accions similars.\nLa idea de la separació entre Església (sigui aquesta anglicana, catòlica, luterana, presbiteriana) i Estat és un fenomen que sorgeix a partir de l'humanisme, durant el Renaixement. Es consolida amb la Il·lustració, per mitjà del corrent filosòfic racionalista, arribant a ser una política oficial durant la Revolució francesa, la Independència nord-americana i les revolucions burgeses que desfan la \"aliança entre el tron i l'altar\".\nActualment, la separació entre l'església i l'Estat es troba plasmada en la major part de les constitucions nacionals, mitjançant l'establiment d'un estat laic. De fet la tendència al món des de l'edat moderna és cap a una secularització de l'Estat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Shugendo (en japonès: 修験道) és una pràctica amb una tradició mística - espiritual originada al Japó prefeudal, on la il·luminació era equiparable amb l'assoliment de la unitat dels kami (神). No ha de ser confós amb una religió o una secta Budista sincrètica.\nAquesta percepció de «despertar» per l'experiència es va obtenir a través de la comprensió de les relacions entre l'home i la natura, centrat en l'ascetisme -la pràctica de viure en les muntanyes-. L'enfocament o la meta del Shugendo és el desenvolupament de l'experiència, el poder espiritual, la pau i el contacte amb la felicitat immanent. Amb els rerefons dels cultes de les muntanyes, el Shugendo incorpora creences o filosofies de l'antic xintoisme i de l'animisme popular, i també del taoisme i el budisme esotèric arribats al Japó des de la Xina. L'asceta i místic del segle VII, En no Gyōja, és considerat usualment com el primer organitzador del Shugendo com una doctrina. Shugendo literalment significa «la via dels poders» o «el camí de l'entrenament i la prova» o «el camí al poder espiritual mitjançant la disciplina» entre d'altres.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica. Així, es parla d'ideologies o religions sincrètiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. Fou un terme utilitzat per Plutarc.La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincrètics perquè cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o està influït per la filosofia grega. Però normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusió, tals com les religions caribenyes o aquells pensadors que volen conscientment fer una síntesi de dos autors precedents enfrontats.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La sociologia de la religió és l'estudi dels comportaments, estructures socials, evolució i dels rols de les religions en les societats humanes. Intenta explicar la influència que la religió té en el comportament col·lectiu de l'home i viceversa, és a dir, les interaccions recíproques entre religió i societat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El tatuatge cristià a Bòsnia i Hercegovina (o sicanje en serbocroata) va ser un costum generalitzat entre els catòlics romans durant el domini otomà sobre Bòsnia i Hercegovina (1463–1878) i fins al segle xx. Els catòlics es tatuaven els seus fills per salvar-los del devsirme, mentre que les dones eren tatuades amb l'esperança d’evitar l'esclavitud.\nEs creu que el costum és anterior a la migració eslava als Balcans i fins i tot al cristianisme. Al segle i aC, l'historiador grec Estrabó va esmentar el tatuatge entre els habitants d'aquesta zona, juntament amb un altre costum il·liri. Les femelles vlaques de Grècia, Macedònia i Hercegovina també van utilitzar tatuatges. L’arqueòleg Ćiro Truhelka va investigar aquest tipus de tatuatges a finals del segle xix, convertint-se en un dels primers a escriure sobre ells i a il·lustrar-los.Les dones bosnianes en algunes parts del país es tatuen les mans i altres parts visibles del cos (com el front, les galtes, el canell o per sota del coll) amb símbols cristians i ornaments stećak. Això es pot veure avui, no només a Bòsnia i Hercegovina, sinó entre les dones bosnianes que viuen a l'estranger.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Al món grecoromà, una tauleta de maledicció (en llatí: defixio o defixionum tabella, i en grec: κατάδεσμος katádesmos) era un mitjà freqüent per maleir, pel qual algú demanava a un o més déus que en danyessin d'altres, sovint com a venjança. S'escrivien aquests textos en fines fulles de plom que posteriorment s'enrotllaven, doblegaven o clavaven. Aquestes tauletes es col·locaven normalment sota terra, ja fos enterrant-les en tombes, llençant-les en deus, pous o piscines, amagant-les en santuaris subterranis, o incrustant-les a les parets dels temples. També s'usaven per a fer conjurs d'amor, i l'enamorat les col·locava dins la casa de la persona estimada.A vegades, s'han trobat al costat de ninotets o figuretes (dites erròniament ninots de vudú). Les figuretes s'assemblaven al subjecte al qual es volia fer la maledicció i sovint tenien lligats els peus i les mans. No totes les tauletes eren de plom, però sí la gran majoria de les que s'han trobat; també s'escrivien malediccions sobre papir, cera, fusta o altres materials mal·leables amb menor probabilitat de conservació i, per tant, de ser trobats en una excavació arqueològica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La teodicea agustiniana és un tipus de teodicea cristiana designada per respondre al problema del mal. Com a tal, intenta explicar la possibilitat d'un déu omnipotent i omnibenevolent enmig d'evidència de mal al món. Diferents variacions d'aquestes teodicea han estat proposades al llarg de la història, però normalment afirmen que Déu és perfectament bo, que va crear el món del no-res i que el mal és el resultat del pecat original dels humans. L'entrada del mal al món és generalment explicada com el càstig pel pecat i la seva contínua existència es nodreix del mal ús del lliure albir per part dels éssers humans. La teodicea agustiniana sosté que Déu és perfectament bo i que no és responsable del mal o del patiment.Sant Agustí d'Hipona va ser el primer a desenvolupar la teodicea. Va rebutjar la idea que el mal existeix en si; en canvi, el va considerar com una corrupció de la bondat, causada per l'abús del lliure albir per part de la humanitat. Sant Agustí creia en l'existència d'un infern físic com a càstig pel pecat, però va afirmar que aquells que triaven acceptar la salvació de Jesucrist anirien al cel. Sant Tomàs d'Aquino, influït per Sant Agustí, va proposar una teodicea similar basades en la idea que Déu és bondat i que no pot haver mal en ell. Creia que l'existència de la bondat permet que el mal existeixi per culpa dels humans. Agustí també va influir en Joan Calví, que va donar suport a l'opinió d'Agustí que el mal és el resultat del lliure albir i va argumentar que el pecat corromp els humans, que requereixen la gràcia divina per a una guia moral. La teodicea va ser criticada per Fortunat, un maniqueu contemporani de sant Agustí que debatia que Déu havia d'estar implicat en el mal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una teofania (del grec antic θεοφάνεια, theofània, 'aparició de déu') és una manifestació local (com ara una aparició visible) d'una deïtat als éssers humans.El terme s'ha usat per referir-se a aparicions dels déus a les antigues religions de Grècia i del Pròxim Orient. Mentre que la Ilíada és la font més primerenca pel que fa a descripcions de teofanies en la tradició clàssica (que s'esdevenen arreu de la mitologia grega), segurament la descripció més antiga d'una teofania la trobaríem en l'Epopeia de Guilgameix.Aquest terme, però, ha adquirit un ús específic per part dels cristians respecte a la Bíblia, i en aquest sentit s'anomenen així les aparicions de Déu o d'éssers angèlics que es narren amb freqüència tant a l'Antic com al Nou Testament. Alguns veuen en l'«àngel del Senyor», que apareix en diversos llocs de l'Antic Testament, una preencarnació del Crist, o el que seria el mateix, el Crist abans de la seva manifestació en forma humana en el Nou Testament. Sovint els relats teofànics presenten l'escena amb riquesa de detalls descriptius i la col·loquen preferentment dalt d'una muntanya o l'emmarquen en un núvol. Amb tot, però, d'una de les teofanies més famoses, la de l'Anunciació (Lluc 1: 26-38), no en consta cap tret descriptiu, sinó que se'n subratlla únicament el missatge que va transmetre l'àngel a la Verge Maria.\nLa teofania està lligada, etimològicament i pel seu significat, amb l'epifania.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un teònim (del grec θεος (theos, déu) i ὄνομα (onòma, nom), és el nom propi d'una deïtat. L'estudi dels teònims és una rama de l'onomàstica.\nEl nom d'un déu d'una societat pot ser útil per a entendre l'origen del seu llenguatge segons el punt de vista d'una deïtat particular. Els teònims han estat útils per entendre les connexions de les llengües indoeuropees.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La tolerància religiosa significa respectar i acceptar l'existència d'altres formes de vida, creences i idees, així com la no creença en cap religió. El concepte oposat, la intolerància religiosa, pot consistir a considerar certes creences com a anòmales, fora de lloc o herètiques pel simple fet de ser diferents.\nPerquè es doni la tolerància religiosa és necessari que els individus i les institucions reconeguin la pluralitat i la diversitat del món en què vivim, així com l'existència de conceptes que per a uns altres són importants encara que pertanyin a una minoria.\nEls dogmes d'un culte en particular s'han d'interpretar com per a ús dins de la comunitat que els professa i sense involucrar a tercers al món exterior que no desitgin participar d'ells.\n\nFora de l'entorn religiós deu privar el que s'estableix a la Declaració Universal dels Drets Humans; article 18:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Transcendència al context filosòfic o religiós és la qualitat d'allò que es troba enllà del limit de l'univers físic o del món. Per a filòsofs com Kant el transcendent és el que és fora del domini del coneixement, el que transcendeix el temps i l'espai. Situa conceptes espirituals com déu, ànima o immortalitat en aquesta categoria, que considera com tenir una naturalesa diferent. És l'antònim d'immanent.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La transfiguració és l'assumpció d'un estat de gràcia divina momentània per part de mestres espirituals, o de la seua percepció per part dels seus seguidors. En el món cristià són habituals les referències a la transfiguració de Jesús que volen denotar la naturalesa divina de Jesús de Natzaret.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Trencar l'enfit, conegut també com a passar la cinta, medir la cinta o passar la llista, és un ritual de medicina popular màgico-religiosa practicat ancestralment al País Valencià per a curar o alleugerir l'enfit, empatx o indigestió. Es pot enquadrar en l'àmbit del curanderisme menor o domèstic, atés que les persones iniciades en el ritual, generalment dones, pertanyen a l'entorn familiar o veïnal sense tindre caràcter professional.\nEl ritual de trencar l'enfit el du a terme una persona experta que mesura el nivell de l'enfit amb l'ajuda d'un mocador o cinta. Per a fer el mesurament, el pacient aguanta un extrem del mocador o cinta a l'altura de l'estómac i la medidora, situada a l'extrem oposat, mesura tres voltes la distància a colzes, al mateix temps que se senya i resa una oració secreta en veu baixa. Esta oració només es pot transmetre en dia sagrat, normalment Dijous o Divendres Sant. Si en el primer mesurament la mà de la medidora arriba a una altura superior a l'estómac, queda establit el diagnòstic. En este cas, es continua mesurant tres voltes durant tres dies consecutius fins a resoldre la malaltia, la qual cosa ocorre quan el mesurament assoleix de nou el punt on el pacient sosté el mocador.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Tübinger Stift o seminari de Tubinga és una residència d'estudiants i institució d'ensenyament de l'Església Protestant a Württemberg. Va ser fundada el 1536 pel duc Ulrich per als estudiants nadius de Württemberg que volguessin ser ministres religiosos o mestres. Reben una beca que cobreix suport, hostalatge i altres despeses. Al Stift, des dels seus començaments, s'ha donat sempre una gran importància a la filosofia i la filologia. Entre els seus estudiants i docents hi ha hagut famosos teòlegs, filòsofs, poetes i savis d'altres arts i ciències.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'universalisme és una actitud en virtut de la qual es considera una certa visió del món com a radicalment oberta a tots els humans, pobles i ètnies. A nivell religiós, aquest ha estat un dels components característics del cristianisme, de l'islam i del budisme, que són tres religions universalistes. Es contraposa, per exemple, amb el particularisme del judaisme o de l'hinduisme. Referint-se a l'àmbit de la política, l'universalisme tendeix a la unificació de tots els pobles i Estats del món, i amb conseqüència, a l'eliminació dels obstacles que impedeixen les seves relacions mútues.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'universalisme masculí és una concepció del món asexualitzada i homogènia des del punt de vista de l'home (humà mascle). Altrament dit, és un tipus de fals universalisme que inclou \"tots els homes\" i invisibilitza i discrimina la resta de gèneres. És un tipus de discriminació i de violència envers les dones que manifesta el masclisme d'una cultura o societat, especialment de tipus estructural (vegeu micromasclisme). Va ser un concepte clau dels primers feminismes: \"el món és un, els sexes són dos\". Posteriorment, amb el desenvolupament de la teoria feminista i dels estudis de gènere, es va considerar que no calia dividir entre \"home\" i un altre sexe o gènere, ja que això promovia la visió binària dels rols sexuals.Tanmateix, de vegades s'usa per donar èmfasi a visions suposadament \"universalistes\" que inclouen un biaix cognitiu sexista o masclista. Sovint, a la societat occidental s'ha considerat \"universalista\" quelcom que només ho és per a un home heterosexual, ric, blanc i occidental; és a dir, que l'estament és \"universalista masculí, heretosexual, ric, blanc i occidental\" i, en considerar això el punt de vista \"universal\", està sent masclista, homòfob, classista i racista.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La veneració és un acte de culte que els creients de la majoria de religions fan cap als sants o persones que estan en procés de canonització. Els àngels reben una veneració similar en moltes religions. El terme venerar, filològicament deriva del terme llatí venerare, que vol dir tractar amb reverència i respecte. Generalment la veneració dels sants es practica, de manera formal o informal, per part dels creients de totes les religions, com els cristians, els jueus, els hinduistes, els musulmans. i els budistes.Dins del cristianisme, la veneració té característiques particulars en cada branca cristiana, però totes tenen algun procediment per a dur a terme la canonització i glorificació dels seus membres. En diverses branques cristianes la veneració es manifesta exteriorment amb una inclinació del cap en senyal de respecte o bé fent el senyal de la creu al davant d'unes determinades relíquies, una escultura o una icona d'un sant. També es pot manifestar la veneració fent un pelegrinatge a indrets associats amb sants. Els iconoclastes consideren que la veneració és una heretgia.\nEls jueus no fan cap reconeixement formal als sants, però mostren un gran respecte pels seus herois i màrtirs. En algunes regions, com per exemple al Marroc, hi ha una llarga tradició de veneració als sants.L'Hinduisme també manifesta una veneració als sants als gurús i mestres de santedat, tant vius com morts. Inclouen el culte litúrgic oficial dels sants amb una classificació dels graus de santedat.A l'Islam, la veneració dels sants és practicat per la secta xiïta i l'anomenat sufisme, i en moltes parts del sud-est d'Àsia, juntament amb tradicions locals. En canvi hi ha altres sectes com el sunnisme, que no en volen sentir a parlar.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un vici és una qualitat moral negativa, oposada a la virtut. Cada cultura considera uns vicis rellevants importants. Popularment, en algunes cultures, s'aplica a drogodependències, com per exemple l'alcoholisme o el tabaquisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica. Els vots monàstics són tres: pobresa, obediència i castedat, i pretenen imitar, en la vida del religiós, la vida de Jesucrist.\nL'expressió concreta dels vots difereix segons els ordes religiosos. Entre els benedictins i cartoixans els vots es consideren compresos en la conversio morum o conversatione morum (\"conversió de costums\" o \"vida monàstica\": promittat de stabilitate sua et conversatione morum suorum et oboedientia, \"la seva estabilitat, vida monàstica i obediència\", capítol 58 de la Regla de sant Benet De disciplina suscipiendorum fratrum). Els dominics els consideren compresos en el vot d'obediència, que és l'únic que pronuncien explícitament en professar. Alguns ordes hi afegiren un quart vot: els hospitalaris el d'atenció als malalts, els mercedaris el de redempció de captius; els jesuïtes el d'obediència especial al Papa; els salesians el d'apostolat als joves, les missioneres de la caritat el de servei als pobres, etc. D'altres pràctiques pietoses o penitencials, com el denominat vot de silenci, no són en realitat vots monàstics exigits a cap regla. En aquesta forma (de forma privada), com tota mena de promeses fetes amb qualsevol propòsit (habitualment propiciatòries amb l'esperança de rebre de Déu una gràcia particular), poden ser oferides àdhuc pels seglars (peregrinacions, dejunis, mortificacions o ofrenes). Els vots emesos de forma pública estan restringits per les regulacions del Dret Canònic, per la qual cosa s'anomenen \"vots canònics\".\nHistòricament els vots monàstics tingueren una funció marcada: implicar extraordinàriament el monjo en la societat feudal i de l'Antic Règim, i proporcionar uns valors clars a aquesta societat. La identificació entre clergat i noblesa amb privilegis, i el paper clau dels vots, era evident en el moment de llur supressió durant la Revolució Francesa, i s'explicità en els debats de l'Assemblea (decret del 13 de febrer de 1790). El mateix ocorregué en els casos espanyol i hispanoamericà. La reforma protestant proclamà la inutilitat dels vots per a la salvació (de fet, de qualsevol mèrit de les obres més enllà de la justificació per la fe) i als països on s'imposà, se suprimiren, amb els ordes religiosos, des del segle xvi. L'efecte d'aquest canvi religiós sobre el canvi social i econòmic envers el capitalisme i la societat industrial ha estat objecte de debat intel·lectual.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Wild Wild Country és una sèrie documental de Netflix sobre el controvertit guru indi Bhagwan Shree Rajneesh, conegut més tard com Osho. Els episodis són narrats per la seva assistent personal Ma Anand Sheela i alguns dels membres de la seva comunitat de seguidors a l'asram anomenat Rajneeshpuram, situat a Wasco, Oregon, als Estats Units. El títol provè de Drover, una cançó de Bill Callahan, cantautor estatunidenc, tema que apareix en l'últim dels episodis. Així mateix, una de les seguidores d'en Bhagwan, Jane Stork, als vuitanta anomenada Ma Shanti B, declara que quan veié per primera vegada Rajneeshpuram que «era tan salvatge, tan accidentat, però vast: un país realment salvatge» (al segon episodi). Estrenat al gener de 2018 Festival de Cinema de Sundance, després passà a Netflix, el 16 de març d'aquell mateix any.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La xerofàgia (del grec xêrophagia, ξηρός xêros séc i φαγεῖν phagoma menjar) és l'alimentació composta principal o exclusivament d'aliments secs i sense oli.A algunes religions primitives s'anomenava així també als dies de dejuni (normalment en temps de Quaresma) en el qual només es podien menjar aliments secs o sense coure.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'aiguamans és un objecte usat en la missa perquè el sacerdot es rente les mans. En realitat es compon de dos objectes: un pitxer amb aigua i una safa on l'aigua és arreplegada. També pot utilitzar-se una safa de major profunditat amb aigua. En ambdós casos, el Lavabo va acompanyat d'un drap per a eixugar-se les mans que es denomina usualment manutergi.\nEl sacerdot ho usa en dos moments: després de l'ofertori, després d'haver ofert a Déu el pa i el vi a consagrar; i després de la comunió, per a eliminar dels seus dits qualsevol residu d'hòsties. Aquesta darrera aigua, juntament amb la usada per a rentar el calze i el corporal, l'hi llença en terra natural.\nEn el camp no-eclesiàstic un aiguamans és una bacina, ço és una safata de metall, per a rentar-se les mans.\n\nViccionari", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Alexander Altmann (Kassa, 16 d'abril de 1906 – 6 de juny de 1987) va ser un estudiós i rabí jueu ortodox nascut en Kassa, Àustria-Hongria, avui Košice, Eslovàquia. Va emigrar a Anglaterra en 1938 i més tard se va assentar en els Estats Units, treballar de forma productiva durant una dècada i mitja com a professor al Departament de filosofia a la Universitat Brandeis.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'amabilitat o gentilesa és una pràctica, una actitud i, en moltes cultures i religions, una virtut consistent a acollir i tractar amb atenció i bondat, sense emetre judicis. Existeix l'amabilitat envers les altres persones i també envers una mateixa. Permet la confiança i ajuda a millorar la convivència a la societat. Per a exercitar-la cal coratge, compassió i prendre's a una mateixa i als altres seriosament. Alguns autors sostenen que és una de les principals qualitats humanes. Alguns, com Ramon Llull, per exemple, consideren que és l'essència de l'amor i el que fa estimable a una persona..", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'àngel de la guarda, o àngel custodi, en cristianisme, és un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida.En diverses ocasions el papa Francesc ha dedicat algunes reflexions a la importància dels Àngels de la Guarda; durant l'homilia de la Missa a la Casa de Santa Marta va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix, no és una fantasia sinó un company que Déu ha posat a cada un en el camí de la vida. 'Àngel de la Guarda \"està sempre amb nosaltres\" i que \"el Senyor ens diu: 'Tinguis respecte per la seva presència! Escolta la seva veu, perquè ell ens aconsella\". També va dir que el nostre àngel és \"un amic que no veiem, però que escoltem\". Un amic que un dia \"estarà amb nosaltres al Cel, en l'alegria eterna\".Demanar ajuda a aquesta presència celestial amb confiança implica rebre consells a través d'intuïcions i inspiracions també per a les nostres decisions a la vida quotidiana.\nL'àngel guardià és debatut específicament a l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica.La presència de l'àngel guardià ha estat un testimoniatge de diferents Sants.\nLa festa dels Àngels de la Guarda se celebra el 2 d'octubre.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Rev. Henry Gerhard Appenzeller (6 de febrer de 1858-11 de juny de 1902) fou un missioner metodista i un dels dos missioners americans (l'altre és Horace Newton Allen) que introduïren el Protestantisme Cristià into Corea en 1885.\nVa nàixer en Souderton (Pennsylvania), en 1858. Es graduà al Franklin and Marshall College en 1882, i després va atendre al Seminari Teològic de Drew. Fou manat al ministeri, i se li anomenà com a missioner en Corea en San Francisco el 1885.\nAppenzeller arribà a Corea el 5 d'abril 1885. El nadiu de Pennsylvania native establí l'església metodista en Corea i viatjà pel país parlant del Gospel de Jesus. Fundà el Pai Chai Hak Dang, la primera escola moderna d'estil occidental a Corea i la predecessora de l'actual Universitat Pai Chai. També participà amb altres missioners en la traducció de la Bíblia al coreà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Artha (en devanagari: अर्थ) és un terme en sànscrit que significa causa, motiu, significat i noció. Fa referència principalment a la idea de la prosperitat material. En l'hinduisme, artha és un dels quatre objectius de la vida, coneguts com a puruixarthes. Es considera un objectiu noble en seguir la moralitat vèdica. El concepte inclou aconseguir fama, recopilar riquesa i tenir un elevat estatus social. És el segon esglaó en l'escala dels puruixarthes, per damunt de kama (plaer físic) i per sota de dharma (actuar correctament) i mokxa (salvació).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Atar (en avèstic ātar) és el concepte zoroàstric del foc sagrat, de vegades descrit en termes abstractes com a «el foc que crema i no crema» o «el foc visible i invisible» (Mirza, 1987:389).\nEn el zoroastrisme tardà, atar (en persa mitjà: ādar o ādur) iconogràficament s'ha associat al foc mateix, que en persa mitjà és ataksh, un dels objectes principals de simbolisme Zoroastre.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La benedicció sacerdotal (en hebreu, ברכת כהנים birkat cohanim) és la benedicció que els cohanim fan a la resta dels jueus presents a l'assemblea després de la pregària de mussaf o bé d'altres pregàries durant els dies especials com el sàbat, el Yom Kippur i en altres dies festius, així que llur benedicció és recitada, mot a mot, després de la repetició de l'amidah per part del jazan i després pels cohanim que són sobre l'estrada en la qual està depositada l'arca santa, llavors ells són coberts per un tal·lit, un mantell de pregària, i s'aixequen de les seves cadires.\nDesprés de 1970, aquesta benedicció és recitada de manera solemne a l'esplanada del Kotel, el Mur de les Lamentacions, en presència d'un públic nombrós dos cops a l'any el segon dia de Kol Hamoed, les festes de la Pasqua jueva (la pasqua jueva), i el sukkot és ajornat si aquest dia s'escau en sàbat.\nAquesta benedicció és una de les particularitats que distingeixen els cohanim de la resta del poble jueu des de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem. El rescat del primogènit, el privilegi d'esser cridat per fer la lectura pública de la Torah, algunes prohibicions relatives a les dones amb les quals es poden casar els cohanim, o fins i tot la prohibició d'entrar a un cementiri.\nEls cohanim encara duen el cognom \"Cohen\" o bé alguna de les seves variants.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Braman o bràman (o brahman o bràhman) (en sànscrit, brāhmaṇ, \"expansió\") és un concepte filosoficoespiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers. En els Upanixad (comentaris dels Veda escrits a partir del segle VII aC), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'essència immanent i la causa eficient de tot allò que existeix. \"Absolut de totes les coses conegudes\", és impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; és suposat ser el subjecte més aviat que l'objecte del pensament.\nL'objectiu de l'hinduisme és d'atènyer, pel coneixement personal i gràcies a una revelació directa, la comprensió de l'essència del braman, és a dir, experimentar el fet que l'atman (l'ànima individual) no és més que un fragment del braman, que els dos són la mateixa cosa. La doctrina específica dedicada al braman és l'advaita vedanta (o l'estudi de la no-dualitat).\nEn la mitologia hindú, s'assimila el braman amb el déu creador Brama.\nEl Chândogya Upanixad, del segle vii aC, el descriu així:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Chu-sho-fu fou el nom xinès d'un indi que va arribar a la Xina vers l'any 170 i va predicar-hi el budisme. Va fundar una comunitat religiosa a Luoyang, aleshores capital xinesa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una Congregació religiosa és una companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples (a diferència dels ordes religiosos, que els fan complets), que poden ésser perpetus o temporals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La cosmologia mormona és la descripció de la història, l'evolució, i el destí de l'univers físic i metafísic d'acord amb el mormonisme, que inclou doctrines ensenyades pels líders i teòlegs de L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Església DDS), el fonamentalisme mormó, i l'Església de la Restauració de Jesucrist i altres denominacions Brighamite dins del moviment dels Sants dels Darrers Dies. Aquests punts de vista no són generalment compartits per partidaris d'altres denominacions dels Darrers Dies Sants tals com la Comunitat de Crist.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El judaisme, el cristianisme, l'islam i la fe bahá'í es coneixen com a religions abrahàmiques perquè accepten la tradició del Déu (anomenat Jehovà en hebreu i Al·là en àrab) que es revelà a Abraham. Comparteixen diversos trets característics:\nes desenvoluparen a partir de religions semítiques de l'Orient Pròxim\nles seves tradicions teològiques beuen en major o en menor mesura de la descripció del Déu d'Israel a la Bíblia hebrea\ntenen el seu origen en el patriarca AbrahamEn aquest sentit, el Déu abrahàmic és el concepte de Déu comú de totes les religions abrahàmiques. És concebut com un ésser etern, omnipotent i omniscient i com a creador de l'Univers. Així mateix, se li atribueixen les qualitats de santedat, justícia, omnibenevolència i omnipresència. Els creients de les religions abrahàmiques creuen que Déu també és transcendent, és a dir, que està més enllà de l'espai i el temps i, per tant, radicalment per sobre de la seva creació, però que alhora és un déu personal i compromès que escolta les pregàries i reacciona a les accions de les seves criatures.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Devi (en devanagari देवी, dēvī) és un mot sànscrit que significa deessa, utilitzat sobretot en l'àmbit de l'hinduisme. El mot designa la forma principal de cada deessa hindú, però segons la tradició xacta, devi és sinònim de Xacti, l'Ésser Suprem. Escrit en majúscula, Devi, es refereix a la deessa mare de l'hinduisme. Etimològicament provè del sànscrit i la trobem en la literatura vèdica al voltant del III mil·leni aC. L'indòleg Monier-Williams traduí el mot per «Éssers celestials, divins, terrestres d'alta excel·lència, exaltats, brillants». Pel xactisme, les devi són l'aspecte femení de la divinitat o contrapès dels deva sense el qual l'aspecte masculí, que representa la consciència o el discerniment, resta impotent i sense efecte. En la tradició smartha, Devi és una de les cinc formes primàries de Déu. En altres tradicions hindús, com el xivaisme i el vixnuisme, les devi encarnen l'energia activa i el poder de les deïtats masculines, com ara Vixnu o Xiva. L'adoració de les deesses forma part integral de l'hinduisme. El culte a devi el trobem molt aviat en la cultura índia; està documentat en la cultura de la vall de l'Indus. Deesses com Lakshmi, Pàrvati, Durga, Saraswati, Sita, Radha i Kali són algunes de les formes que adopta Devi i que han continuat sent venerades fins els nostres dies.\n\n", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Dhammapada és un dels textos més apreciats per totes les branques del budisme. Recull en 423 versets diverses sentències i provervis de Buda. És un text de caràcter sapiencial, és a dir, que convida a la reflexió personal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La divina providència o simplement la providència (del llatí providentia, pro- \"davant\" i videre \"veure\", \"preveure\") és un terme teològic que indica la intervenció o el conjunt d'accions actives de Déu per prendre cura del món i, particularment, de l'existència dels homes, inclosa llur llibertat. Per metonímia també designa el mateix Déu (la Providència). És un concepte present en les tres grans religions monoteistes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut. Aquesta diferència entre \"divinitat\" i \"deïtat\" es pot il·lustrar per la visió cosmològica d'alguna religió no teista com el budisme, on la divinitat és entesa principalment com la llei que governa el món, de manera infinita i eterna, i les deïtats (devas) són mortals — encara que la seva longevitat es mesuri en milions d'anys — i no poden contrariar aquesta llei suprema.\nL'arrel de les paraules significa literalment, \"com Déu\" (del llatí deus, cf. Dyaus, estretament relacionat amb el zeus grec, el div en persa i el deva en sànscrit), però l'ús varia significativament en funció de quin déu es parla.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Segons la Bíblia, Elà (en hebreu, אלה בן-בעשא Elah ben Basha) va ser el quart rei del Regne d'Israel després de la seva divisió. La seva capital va ser Tirsà, que sembla que s'ubicava a prop de Siquem. Va governar dos anys, entre 886-885 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 952-951 a.n.e. segons la cronologia bíblica.\nElà va pujar al tron a la mort del seu pare Baixà i va governar prop de dos anys. Mentre Elà estava borratxo, Zimrí, el cap de la meitat dels carros, el va matar a fi d'apoderar-se del regne i després va procedir a exterminar tota la casa de Baixà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els encensers o turíbuls són recipients per a cremar encens que es fa servir en determinades celebracions religioses. Són coneguts en l'antiguitat judaica i encara en l'egípcia i grecoromana, es van adoptar per l'església des dels primers segles, segons consta per documents històrics i per les representacions figurades en frescos i miniatures de còdexs de l'alta edat mitjana. Però d'ells no sembla que es conserven exemplars anteriors al segle xii. Els primers encensers hagueren de tenir la forma d'urna amb tapa perforada i de les al·ludides pintures s'infereix que ja des del segle x van prendre forma de globus i hagueren de manejar-se amb tres o quatre cadenetes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església Baptista de Westboro (en anglès i originalment: Westboro Baptist Church) és una organització religiosa menor liderada per Fred Phelps coneguda pel seu extrem odi contra el col·lectiu homosexual i les seves peculiars participacions fent piquets en funerals i en altres llocs.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "S'anomena església congregacional a qualsevol església cristiana protestant d'origen calvinista que practica el govern \"congregacionalista\" (de la mateixa església). En aquest sistema cada congregació administra els seus propis assumptes de manera independent i autònoma.\nMoltes esglésies congregacionals proclamen la seva descendència de l'\"Església congregacional original\", una família de les esglésies protestants basades en una teoria de la unió publicada pel teòleg Robert Browne el 1592 i que es va originar en el moviment religiós \"dissident\" d'Anglaterra durant la reforma puritana. A la Gran Bretanya, els primers congregacionalistes van ser anomenats \"els separatistes\" o \"els independents\", per distingir-los dels presbiterians, que són igualment calvinistes. En aquest país algunes congregacions encara s'anomenen \"independents\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra. Es tracta de l'església establerta per la llei, de la qual el cap formal és el monarca anglès (actualment, Elisabet II). És l'església mare de la Comunió Anglicana.L'«Església d'Anglaterra» es creu ser tant catòlica com reformada:\n\nCatòlica, ja que es veu com una part de l'Església universal de Jesucrist en ininterrompuda continuïtat amb l'Església apostòlica primitiva. Això s'expressa en el seu èmfasi en els ensenyaments dels Pares de l'Església, formalitzat en els credos dels Apòstols, Nicea i d'Atanasi.\nReformada, ja que ha estat modelada pels principis doctrinals de la Reforma protestant del segle xvi, en particular en els «Trenta-nou articles» i el Llibre d'oració comú.Hi ha altres esglésies protestants a l'Anglaterra, que no formen part de la Comunió Anglicana.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església de Hakeem (en anglès: Church of Hakeem) és una religió de Califòrnia fundada pel predicador Hakeem Abdul Rasheed. La seva doctrina afirma que els diners ingressats provenen de Déu com a resultat d'un despertar espiritual religiós. La seva pràctica era tornar les donacions augmentades fins a un 400%.\nEn la seva congregació, el pastor Hakeem exhortava als seus fidels per que no tinguessin dubtes ni pensaments negatius.Els líders van cometre el crim de desviar els fons de l'Església, i van ser jutjats per la justícia estatunidenca. Els membres contribuïdors van recuperar els fons. Al fundador se li va imputar el càrrec de frau postal per tractar d'aconseguir més diners. Es va condemnar al pastor, a estar cinc dies a la presó, per no complir amb l'ordre de donar les dades que se li havien demanat. Aquesta decisió fou paralitzada, emparant-se en el dret a la privacitat i en la llibertat d'associació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (Strangita) és una denominació del Moviment dels Sants dels Últims Dies, amb al voltant de tres centenars de membres a partir del 1998. És una organització totalment separada de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, que és considerablement més gran i més coneguda, encara que ambdues esglésies diuen que són de l'organització original establerta per Joseph Smith (fill), el 6 d'abril de 1830. L'església Strangita té la seu a Vore Nova York, als afores de Burlington, Wisconsin, i accepta les demandes de James Strang com a successor de José Smith, a diferència de les de Brigham Young, Sidney Rigdon, José Smith III, o qualsevol altre mormó líder.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les Esglésies Reformades són un conjunt de denominacions protestants històricament relacionades amb les doctrines de Zwingli o de Joan Calví, però organitzacionalment independents. En cada nació on el moviment s'ha establert, l'església té la seva pròpia forma de govern eclesiàstic. Algunes d'aquestes esglésies s'han convertit en denominacions mundials com el presbiterianisme, i altres s'han organitzat com a esglésies reformades nacionals o regionals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'espiritualisme és un moviment religiós, originat entre la dècada de 1840 a la del 1920, principalment en els països angloparlants. La característica distintiva del moviment és la creença que els experts poden fer contactar amb els esperits dels morts. Es creu que aquests esperits habiten en un pla espiritual superior que els humans, i poden aconsellar sobre problemes tant mundans com espirituals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els estigmes (del llatí stigma, i del grec στίγμα) són senyals o marques que apareixen en el cos d'algunes persones, quasi sempre devotes cristianes. Les diverses confessions cristianes consideren que poden ser d'origen sobrenatural, un do de Déu o una intervenció diabòlica, o causades pel mateix subjecte que les porta, ja sigui intencionalment o per raons d'origen psicosomàtic, on la persona en qüestió és tan religiosa que el seu cos, espontàniament, desenvolupa ferides semblants als estigmes, com reacció als seus processos mentals.\n\nViccionari", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Extra omnes! és una locució llatina que significa \"Fora tots!\" que pronuncia el mestre de les celebracions litúrgiques al tancament de les portes de la Capella Sixtina al principi d'un conclave per a l'elecció del nou pontífex sobirà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Gehenna (de l'hebreu גי-הנם Gue-Hinnom o גי בן הנם gue ben Hinnom, literalment «Vall d'Hinnom» o «del fill d'Hinnom»); en grec γεένα; en llatí Gehenna) és un terme que es fa servir com a sinònim de l'infern, tant en el cristianisme com en l'islam. Es troba per primera vegada en les seves dues versions, tant de Gue-Hinnom com de Gue ben Hinnom, al Llibre de Josuè, 18:16, com a part de la frontera entre les tribus de Judea i de Benjamí. La traducció del nom a la Septuaginta és Γαίεννα (pronunciat Guéenna).\nLa ciutat antiga de Jerusalem limita a la part occidental i sud amb la Vall d'Hinnom i a l'est per la de Josafat. Sembla que, en temps del rei Josies, la Vall d'Hinnom era el lloc on es practicaven els sacrificis humans de Moloc, que havien introduït els ritus pagans dels fenicis i cananeus. El profeta Jeremies (7:31; 19:5) condemna aquesta pràctica que es feia a la Vall d'Hinnom.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una geniza (en plural, genizot; hebreu: גניזה‎, ‘emmagatzematge’) és una àrea d'emmagatzematge en una sinagoga jueva o en un cementiri destinant a l'emmagatzematge temporal de llibres i articles sobre temes religiosos en llengua hebrea en desús, per tal d'evitar que qualsevol escrit que contingui el nom diví sigui tractat de manera indigna, abans del seu soterrament al cementiri apropiat.Les genizot també poden servir per a custodiar les cartes personals i els contractes legals que comencin amb una invocació de Déu; és a dir, els continguts de les genizot no està limitat a materials estrictament religiosos. A la pràctica, també contenen escrits de naturalesa secular, amb la invocació d'obertura consuetudinària o sense, així com escriptures en altres llengües jueves que utilitzen l'alfabet hebreu, com ara el judeoàrab, el judeopersa, el judeocastellà o l'ídix).\nSe situen tradicionalment a l'àtic o al soterrani d'una sinagoga, però també poden estar en una paret o enterrats. També poden estar als cementiris.El seu contingut és periòdicament recollit solemnement i enterrat en el cementiri o bet ḥayyim. Les sinagogues de Jerusalem enterren el contingut de les seves genizot cada set anys, així com els anys de sequera, ja que es creu que això portarà pluja. Aquest costum s'associa amb una vella pràctica d'enterrar un home gran o bo amb un sefer (qualsevol llibre, ja sigui un Tanakh, el Mixnà, el Talmud, o qualsevol obra de literatura rabínica) que hagués esdevingut pasul (poc útil per vell o il·legible). Aquesta tradició se sap que havia estat practicada al Marroc, Algèria, Turquia i Egipte.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El títol de Governador(a) Suprem(a) de l'Església d'Anglaterra (en anglès: Supreme Governor of the Church of England) és emprat pels reis i reines del Regne Unit, actualment Elisabet II, i distingeix l'autoritat teòrica que exerceixen sobre l'Església d'Anglaterra. De fet, la principal prerrogativa del «Governador suprem», és a dir, designar els membres més importants de la jerarquia de l'Església, és exercida pel Primer Ministre del Regne Unit assessorat pels dirigents de l'Església. El monarca no fa més que ratificar formalment el nomenament. El títol és ostentat pels sobirans britànics des del regnat d'Elisabet I.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La gràcia divina o gràcia de Déu és la misericòrdia que Déu Nostre Senyor atorga als homes per a la salvació, segons el catolicisme a través de la mediació dels sagraments i els sacerdots i segons altres denominacions cristianes directament. La principal divisió entre els teòlegs és si la gràcia té a veure amb els actes o és un do diví totalment immerescut (predestinació calvinista).\nEl principal teòric de la gràcia és Pau de Tars amb les seves epístoles, on empra aquesta expressió amb el sentit de do diví, virtut cristiana o salvació. La gràcia neteja el pecat, inclòs el pecat original.\nViccionari", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un guru o potser millor gurú (en sànscrit गुरु, \"mestre\", \"professor\", \"el qui dissol les tenebres\") és el nom que rep un mestre espiritual dins de l'àmbit de l'hinduisme: el mot es compon de gu (\"obscuritat\" o, per extensió, \"ignorància\") i ru (\"llum\", per extensió \"coneixença\"), designant així aquell qui ajuda a passar de la ignorància al coneixement.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'henoteisme és creença en diversos déus entre els quals en destaca un, o bé la creença en un únic Déu admetent l'existència o possible existència d'altres divinitats. Històricament s'ha vist com un pas intermedi: del politeisme es passa a un henoteisme perquè una de les divinitats del panteó pren més importància, d'aquí es passa a la monolatria (només s'adora i es prega a aquella divinitat), de tal manera que les altres acaben desapareixent o són vistes com a part de la mitologia antiga, llavors neix el monoteisme o creença en un sol Déu veritable.\nSi es considera l'henoteisme com una fase de la religió, diversos cultes, tant politeistes com monoteistes, han tingut etapes henoteistes o bé han destacat un Déu per sobre dels altres. Entre els grecs, Zeus era el Déu suprem, per exemple. Molts filòsofs ha postulat l'existència de l'U suprem enmig d'un conjunt de divinitats, com Pitàgores o Plotí. El culte solar d'Amenophis IV es pot llegir com henoteisme, ja que no va aconseguir anul·lar el culte a altres Déus, que van retornar amb força entre els egipcis després de la seva mort.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un himnari és un recull o col·lecció d'himnes o cançons religioses, normalment en forma de llibre. Els primers himnaris escrits a mà coneguts provenen de l'edat mitjana, en el context de la cristiandat europea. La reforma en el segle xvi juntament amb el descobriment dels nous himnaris ràpidament impresos a una característica estàndard en el culte cristià de totes les principals denominacions de l'Europa occidental i central.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Hinayana és una branca del budisme que significa literalment \"el Petit Vehicle\" per oposició al mahayana \"el Gran Vehicle\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En la litúrgia catòlica, l'hisop, salpasser o aspersori d'aigua beneita és una vareta de fusta o metall dotada en el seu extrem d'una esfera metàl·lica buida, emplenada d'un material capaç de retenir l'aigua. En certs moments del ritual, especialment durant les benediccions, i en la litúrgia de la Vigília Pasqual, un sacerdot submergeix l'extrem de l'hisop en un calderet d'aigua beneïda, denominat acetre, i espargeix amb ell aigua sobre les persones o objectes als quals es desitja beneir.\nTant l'hisop com l'acetre solen ser de materials preciosos, normalment de plata, de vegades ricament repujats. Ambdós formen part de la iconografia tradicional de Santa Marta de Betània, la germana de Llàtzer.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En el Gènesi capítol quart, Irad (en hebreu\nתנ\"ך בן-חֲנוֹךְ Erad ben Hănōk i en àrab عبارت بن إدريس Erad ibn Akhanukh) és el fill d'Hanoc i net de Caín que fou pare de Mehuiael. En el Llibre de Moisès, de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Irad és assassinat pel seu besnet Lèmec per haver divulgat un pacte que Lèmec havia conclòs amb Satanàs.Segons una tradició apòcrifa jueva, el seu rebesnet Tubal va assassinar per error Caín, l'avi d'Irad i fill malvat d'Adam, el primer home. Quan Tubal va dir-li-ho al seu pare Lèmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir Irad, el seu fill Mehuiael i el seu net Metuixael.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Issa ibn Dínar ibn Wàfid al-Ghafiqí o, més senzillament, Issa ibn Dínar (en àrab ʿĪsā b. Dīnār b. Wāfid al-Ḡāfiqī) (Tulàytula, c. 772-?, 827) fou un dels tres grans fundadors del dret teològic musulmà a l'Àndalus junt amb Yahya ibn Yahya (848) i Abd-al-Màlik ibn Habib (852). Era nascut a Tulàytula vers el 772. Va intentar reformar el dret basat en la Muwata però va morir abans d'establir una nova font de dret.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Jack Mormon és un terme de l'argot del segle XIX procedent d'Amèrica. Originalment va ser utilitzat per descriure una persona que no era un membre batejat de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (o SDD), però que simpatitzava amb els membres de l'Església i el mormonisme, simpatitzaven amb ells, i/o prendre un interès actiu en el seu sistema de creences. En algun moment a mitjans del segle xx, però, el terme va començar a referir-se a un individu considerat pels mormons com un membre inactiu de l'església mormona, que, malgrat el seu punt de vista personal religiosa, manté bones relacions i sentiments positius cap a l'Església SDD.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els karamanlis (turc: Karamanlılar) foren una comunitat grega de religió ortodoxa, probablement descendents del antis licaonis, que van esdevenir turcofons al segle xiv (o abans) i vivien al beylik turc de Karaman (vegeu beylik de Karaman-oğhlu). Després de la conquesta de Karaman pels otomans foren transferits a Istanbul on van fundar un barri prop de Yedikule. A l'inici del segle xx la comunitat publicava un diari, Nea Anatoli. la seva llengua dialectal i literatura (en caràcters grecs) era el karamandlidja.\nEmigrants de la mateixa regió, molts karamanlis, van donar nom a 19 ciutats d'Anatòlia al segle XVI", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Lama - en tibetà བླ་མ - és un títol honorífic per als mestres religiosos en el budisme tibetà, atorgat a un monjo, monja o, a les escoles nyingma, kagyu i sakya, a un practicant de tantra per designar un grau de desenvolupament espiritual avançat, i l'autoritat per ensenyar. També pot ser part d'un títol com els de Dalai-lama o Panchen-lama, aplicat al llinatge de lames reencarnats (tulkus). El mot té un significat similar al del sànscrit 'guru'.\nA causa d'alguns malentesos provocats pels primers estudiosos occidentals del budisme tibetà, el terme 'lama' ha estat aplicat històricament de manera equivocada als monjos tibetans en general. De la mateixa manera, els primers estudiosos i viatgers occidentals van denominar el budisme tibetà 'lamaisme', sense adonar-se que es tractava d'una forma de budisme; també van ignorar la diferència entre aquest budisme tibetà i el Bön. així, el terme 'lamaisme' avui és considerat com a pejoratiu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "llengua sacra és una llengua que se utilitza en els ritus o litúrgies de moltes comunitats religioses, gairebé sempre per prestigi o per conservació de les tradicions originàries. La majoria d'elles són apreses, després de la infància, de manera que de ningú és llengua materna, i poden ser considerades llengües mortes. Aquestes són les llengües litúrgiques d'algunes religions:\n\nCristianisme:\nEl llatí constitueix la llengua litúrgica de l'Església Catòlica, per estar ubicada la seva seu a Roma, capçalera de la regió del Laci, d'on procedeix aquesta llengua indoeuropea. No obstant això, a partir del Concili Vaticà II, les llengües vernacles es van constituir en oficials de cada país per a la celebració litúrgica.\nL'Església Ortodoxa Copta, en canvi, té com a llengua litúrgica l'idioma copte, un descendent directe de l'idioma egipci dels faraons, a causa del gran prestigi que va arribar a la civilització del Nil.\nLes esglésies de ritu oriental tenen com a llengua litúrgica l'arameu o sirià, ja que era la llengua comuna d'aquesta zona del món en els orígens del Cristianisme.\nA l'església etíop el geezer és usat com a llengua litúrgica.\nAltres:\nLa llengua litúrgica de l'islam és l'àrab, ja que va ser aquesta la llengua en què Mahoma va rebre la revelació de l'Alcorà.\nA l'Índia s'utilitza encara avui com a llengua litúrgica al sànscrit, del qual descendeixen gairebé tots els idiomes del nord i centre de l'Índia.\nL'hebreu clàssic és una llengua diferent de l'hebreu modern utilitzada en la litúrgia jueva.\nEn Mesopotàmia es va utilitzar l'idioma sumeri per a la religió asiriobabilónica fins a principis de la nostra era, en ser reemplaçada pel cristianisme.\nL'idioma judeocastellà per a un sefardita és idioma litúrgic.\nL'avèstic ho és per al zoroastrisme.\nEl pali per als budistes, especialment a l'escola theravada.\nMoltes paraules i frases de l'idioma ioruba són utilitzades en la santeria i el candomblé.\nLlengua tibetana, usada en cerimònies de budisme tibetà.Plantilla:Sagraments, ritus i litúrgies de l'Església catòlica", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una lletania, en el culte cristià i algunes formes de culte judaic, és una forma d'oració utilitzat en els serveis i les processons, i que consisteix en una sèrie de peticions. La paraula ve del llatí i litania el grec antic: λιτανεία (litaneía), que al seu torn prové del grec antic: λιτή (litê), que significa \"súplica\". En llenguatge popular, una lletania al·ludeix a una explicació o enumeració tediosa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Llibre de Jacob és el tercer llibre del Llibre del Mormó. El seu títol és El Llibre de Jacob: germà de Nefi. D'acord amb el text, va ser escrit per l'antic profeta Jacob, germà del profeta Nefi qui va viure entorn del 600 aC\nTot i que aquest llibre conté una mica de la història dels nefites, incloent la mort del Nefi, a la sava del seu poble. Conté una al·legoria llarga (capítol 5) al voltant de l'expansió i retrocés d'Israel, comparant israelites i gentils amb oliveres domèstiques i silvestres, respectivament.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Liji o Llibre dels Ritus (xinès tradicional: 禮記, xinès simplificat: 礼记, pinyin: Lǐjì), també conegut com el Llibre dels Còstums, Clàssic dels Ritus, el Registres dels Ritus, Liki, Li Ji, Li Gi o Li Ch'i, va ser un dels Cinc Clàssics xinesos del cànon confucià.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mappō (まっぽう, Mappō? pinyin: 末法, Mòfǎ) o el declivi de l'Edat de Dharma, és la \"degenerada\" Tercera Edat del budisme. Durant aquesta edat degenerada, les persones seran incapaces d'arribar a la il·luminació a través de la paraula de Buda Sakyamuni, i es convertirà en una societat moralment corrupta. En el pensament budista, fins i tot durant l'Edat del Dharma, els ensenyaments de Buda són encara correctes, però la gent ja no és capaç de seguir les normes.\nLes referències a la disminució del Dharma al llarg del temps es poden trobar en textos budistes Mahayana com el Sutra del Diamant i el Sutra del Lotus, però també en menor grau en alguns textos del Canon Pali, com el Cullavagga del vinaya Pitaka. La terra pura escoles del Budisme en Xina i Japó creuen que estem ara en aquesta última edat de \"degenerar Dharma\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La maqsura, de l'àrab مقصورة, maqṣūra, és, en l'arquitectura islàmica, un recinte reservat en les mesquites on se situa el califa o l'imam durant les oracions públiques i que serveix també per a contenir el sepulcre d'un personatge considerat com a sant.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En el Gènesi capítol quart Mehuiael ('colpit per Déu') és el fill d'Irad i, per tant, besnet de Caín. Va ser el pare de Metuixael.\nSegons una tradició apòcrifa jueva, un besnet seu anomenat Tubal-Caín va assassinar per error Caín, el fill malvat d'Adam. Quan va dir-li-ho al seu pare Lèmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir la família de Mehuiael; el mateix Mehuiael, el seu fill Metuixael i el seu pare Irad.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En el Gènesi, capítol quart, Metuixael és un descendent de Caín. El seu pare es deia Mehuiael i el seu fill fou Lèmec.Segons una tradició apòcrifa jueva, un net seu anomenat Tubal-Caín va assassinar per error Caín, el fill malvat d'Adam. Quan va dir-li-ho al seu pare Lèmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir Metuixael, el seu pare Mehuiael i el seu avi Irad.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una missió és l'establiment d'un grup religiós per propagar la seva fe en territoris nous, sovint acompanyat d'una tasca social i d'expansió de la cultura d'origen dels missioners. El terme prové de l'evangelització portada a terme per religiosos cristians, tot i que es poden trobar paral·lelismes en altres religions, perquè el proselitisme figura entre les tasques de molts tipus de creients.\nLa història de les missions cristianes es pot dividir en quatre períodes fonamentals:\n\ndel segle v al segle XV\ndels segles xvi i xvii\nfins al xviii\ndel segle xix en endavantLa polèmica ha acompanyat les missions des de l'inici, per acusacions de colonialisme i explotació dels indígenes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El mont Meru (en sànscrit: मेरु), també anomenat Sumeru (en sànscrit), Sineru (Pāli) o Mahameru (xinès: 須彌山, japonès: 須弥山) és una muntanya sagrada de la cosmologia hindú, jaina i budista, i és considerat com el centre de tots els universos físics, metafístics i espirituals.\nMoltes temples hindús famosos, així com jaines i budistes, han estat construïts com a representacions simbòliques d'aquesta muntanya (com, per exemple, Angkor Vat).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "An-Nàssir al-Kabir al-Utruix fou un imam alida del Tabaristan, besnet de Hàssan al-Utruix.\nEs va crear un petit principat centrat a Hawsam. La seva administració fou principalment religiosa, destinant els recursos de l'estat als que coneixien l'Alcorà. Va destacar com a poeta. Va morir el 1083 i fou enterrat a Hawsam. La tomba fou objecte de pelegrinatge.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El neopaganisme és un terme sota el qual es designa un conjunt heterogeni de religions que intenten recuperar les tradicions politeistes i de culte a la natura de l'Europa precristiana, com ara la celta, la germànica o la grega. S'ha estès des de mitjans del segle XX, principalment a Europa, tot i que posteriorment s'ha difós pels Estats Units i altres països d'Amèrica Llatina. Es fa servir aquest mot amb el prefix \"neo\" per diferenciar-ho del paganisme antic.\nAlgunes de les corrents neopaganes són la wicca, l'odinisme, el druïdisme, el romanisme, el neo-hel·lenisme, el rodisme o el damanhur. Alguns seguidors més o menys estrictes de religions precristianes com les cèltiques, nòrdiques, neoromanes o neohel·lèniques rebutgen que se'ls apliqui la paraula neopaganisme. Aquestes religions són molt diferents entre elles, però tenen com a característiques comunes el respecte de la natura, la veneració de molts déus, l'ús de la mitologia antiga i la creença en la màgia. Les religions paganes sempre han estat riques en símbols de molts significats i d'orígens del passat. En la modernitat és predominant un símbol d'orígens grecoromans, el pentacle, que pot ser utilitzat, per tant, com a emblema de totes les religions del neopaganisme. Els símbols dels cinc elements associats als vèrtexs del pentagrama sagrat. Cada tradició neopagana tendeix a tenir els seus propis símbols, que, en el cas de les religions reconstruïdes, són directament heretats del patrimoni cultural de les antigues religions paganes en les quals estan basades.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En el Gènesi (11:27,31) Haran o Aran és el lloc on van descansar Tèrah, Abram, Sarai i Lot de camí cap a Canaan des d'Ur dels caldeus.\nSegons una tradició jueva, el cabdill Nimrod va intentar matar Abram mentre estaven acampats cremant tot l'oasi, però no se'n va sortir. És on hi va morir Tèrah.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Obon (お盆, Obon?) o, simplement, Bon (盆, Bon?) és una tradició budista japonesa establerta per honorar els esperits dels ancestres difunts d'aquells que hi participen.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'ofertori és el moment de la Missa en la qual es presenten a Déu les espècies -el pa i el vi- que es van a oferir a manera de sacrifici en l'Eucaristia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Officiorum ac Munerum va ser una Constitució Apostòlica emesa pel Papa Lleó XIII el 25 de gener de 1897.La constitució acaba les normes relatives a la pena d'excomunió per a la lectura o la possessió de les obres herètiques o prohibides, i els substitueix pels nous decrets generals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa. Les regles d'alguns ordes decretaven la clausura, i per això els membres que en formaven part vivien sempre en la comunitat religiosa i no podien sortir a l'exterior ni ser vistos per ningú. D'altres establien l'obligació de mendicar, i per això els seus membres havien de passar la major part del temps recorrent els camins demanant almoines per als pobres. La regla també podia imposar la pobresa absoluta, i en aquest cas els membres de l'orde no podien tenir béns materials.\nSant Antoni, al final del segle III, revitalitzaria la vida eremítica i aconseguiria una gran popularitat que atrauria nombrosos deixebles. Sant Pacomi (286-346) va ser el primer a proposar i dur a la pràctica la vida eremítica en comú (cenobites), però qui li donarien la forma definitiva van ser, a l'Orient, Sant Basili (329-379), i a Occident, Sant Benet de Núrsia (480-547), la regla del qual seria la guia espiritual de tots els monjos europeus posteriors.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Alfredo Ottaviani (nascut en Roma, el 29 d'octubre de 1890 i mort a la Ciutat del Vaticà, el 3 d'agost de 1979) fou un cardenal italià i un Prefecte emèrit de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Va servir com a secretari del Sant Ofici en la Cúria Romana des de 1959 a 1966 que eixe dicasteri va ser reorganitzat com la Congregació per a la Doctrina de la Fe, de la qual ell era Pro-Prefecte fins a 1968.\nOttaviani fou una figura prominent en l'església del seu temps i va ser la principal veu conservadora en el Concili Vaticà II.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans.\nEl cristianisme es va introduir primer en el món urbà, però entre la gent del camp van persistir encara molt més temps les creences religioses llatines i hel·lèniques antigues, de manera que pagà va esdevenir sinònim de no haver abraçat el cristianisme. Aquest sentit és anàleg al terme gentil entre els jueus o infidel entre els musulmans, ja que el paganisme sol ser un culte politeista, comparat amb el monoteisme religiós d'aquestes tres cultures.\nEl paganisme és, també en l'edat moderna, la tendència d'adoptar, sense modificacions, les religions europees antigues, especialment la celta, germànica, grega o llatina. En total, gairebé un 7% de la població mundial pot ser definida com a practicant d'alguna forma de paganisme. El paganisme també es pot relacionar amb les olimpíades, ja que abans no sols ho feien per competir, sinó per beneir els déus i per formar el seu físic.\nEl paganisme es pot dividir en tres tipus històrics:\npaleopaganisme: cultes pagans originaris\nmesopaganisme: cultes que han mantingut trets pagans però que estan influïts pel monoteisme o altres creences de la seva zona d'influència\nneopaganisme: cultes que busquen reviure el paganisme entre comunitats on ja no es practica", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Panchen-lama (en tibetà པན་ཆེན་བླ་མ, \"gran erudit\" —contracció de pandita o \"erudit\" en sànscrit i chenpo, \"gran\" en tibetà— ) és el títol de lama més elevat després del de dalai-lama en la branca gelugpa del budisme tibetà (branca que va dominar l'oest del Tibet des del segle xvi fins a la imposició de la sobirania xinesa el 1951). La successió de panchen-lames forma un llinatge de reencarnacions (tulku) que es diu que són les encarnacions del buda Amitabha. Els panchen-lames viuen tradicionalment al monestir de Tashilhunpo, a Xigaze.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Patriarca (del grec antic πατριά, \"descendència [del pare]\" i ἄρχων, \"cap\", \"dirigent\") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els sants Pau, Ciril, Eugeni i companys van ser un grup de set cristians, morts en data indeterminada, entre els segles III-IV, com a màrtirs a Antioquia de Síria, actualment a Turquia. La seva memòria es commemora el 20 de març.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La predestinació o predeterminisme és un tipus de determinisme religiós, que proclama que tot el destí de l'univers està previst des del principi per Déu, qui posseeix omnisciència i per tant sap què passarà en un futur. La llibertat llavors existeix només en el present, ja que Déu coneix la decisió que prendrà cada individu abans que sigui presa. A occident, un dels principals defensors d'aquesta teoria va ser Joan Calví. A l'islam, la creença en la predestinació (qàdar) constitueix un dels sis articles de fe.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El principi de Lund és un important principi en les relacions ecumèniques entre esglésies cristianes. Afirma que les esglésies han d'actuar juntes en tots els assumptes, excepte aquells en els quals profundes diferències de convicció les obliguen a actuar separadament.Va ser acordat el 1952 per la Conferència Fe i Ordre del Consell Mundial d'Esglésies ocorregut a Lund, Suècia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme. Cada província agrupa diverses diòcesis i sol estar regida per un arquebisbe. Moltes de les províncies van sorgir per analogia amb divisions polítiques anàlogues, per exemple la Tarraconensis prové del temps de la romanització, i això ha provocat de vegades conflictes quan les fronteres nacionals han variat. Només el Papa pot decidir canviar les províncies eclesiàstiques.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La quipà (de l'hebreu כִּפָּה qippà: volta, cúpula) és una petita gorra ritual emprada per cobrir parcialment el cap, usada tradicionalment pels homes jueus, i darrerament acceptada també pels corrents no ortodoxos per a ús femení. Els homes la porten des de petits, com a símbol del judaisme. Antigament només podia posar-se quipà qui tenia una gran saviesa, per exemple els homes més vells del poble. La portaven fins que es va imposar la llei d'igualtat per als homes.\nNo està prescrit per la llei bíblica, però s'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana.\nLa quipà –o qualsevol altre barret, gorra o peça que cobreixi totalment o parcialment el cap– és d'ús obligatori (fins i tot per a no jueus o gentils) en entrar i romandre en determinats llocs de culte jueu, com sinagogues, cementiris o llocs sagrats, o en situacions de pregària, celebració o estudi canònic. Els homes jueus observants, però, porten quipà durant tot el dia i en tota ocasió.\nLa quipà és de tela o llana ben teixida, i es confecciona avui dia dels més diversos colors, mides i dissenys, per a tots els gustos, situacions i modes. Així i tot, encara s'estila usar quipà blanca per a celebracions de gaubança, com al sàbat, festes o noces, i negra en senyal de dol. És possible situar un jueu practicant dins una determinada branca o corrent del judaisme, partint del color, a la mida o al material de què està feta la quipà que porta posada.\nEl costum de portar quipà no prové d'un precepte o manament pròpiament dit, a diferència del tal·lit o xal ritual, o de les filactèries, encara que s'ha arrelat amb el córrer dels segles, al punt de convertir-se en un dels atributs més emblemàtics del judaisme. Tot i així, els seus orígens són igualment mil·lenaris, i es remunten al Talmud (Massékhet qidduixín, \"Tractat de casaments\", 31:1), simbolitzant la necessitat de tenir present en tot moment que Déu està per sobre dels homes i les coses; i només pretén que el cap no quedi descobert davant Déu.\nEn el servei del Temple de Jerusalem els sacerdots Cohanim tenien prohibit treballar amb el cap descobert. Aquest és un dels orígens d'aquest costum.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera Jah, tal com s'anomena Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que es reconeix com a encarnació de Déu. El nom prové de la fusió de la paraula Ras (príncep) i Tafari Makonnen, nom que tenia Haile Selassie I abans de ser coronat. Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i són coneguts especialment a través de la forta repercussió que va tenir aquesta religió a l'illa de Jamaica durant la dècada del 1970.\nEls orígens remunten a la dècada del 1930, quan sorgí en el col·lectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta Haile Selassie I com a personatge bíblic i des dels seus orígens el moviment incloïa l'ús del cànnabis com a instrument sagrat, així com diverses aspiracions afrocèntriques. Cal destacar al publicista Marcus Garvey, que militava en el moviment 'Back to Africa' que defensava la idea que els descendents dels esclaus només serien lliures si tornaven al continent negre i construïen una nació, i Inspirant-se en el nom preimperial, Ras Tafari, amb la seva visió cultural i política va ajudar a crear aquesta nova visió del món. L’any 1916, va pronosticar: “Mireu a l’Àfrica, un rei negre serà coronat, perquè el dia de l’alliberament és a prop”. Com que Etiòpia ja gaudia de prestigi pel fet de no haver estat mai colonitzada, quan el 1930 els jamaicans seguidors de Garvey van tenir notícia de la coronació de l'emperador Haile Selassie, publicada en portada a la revista Time, envoltat de dignataris i membres de la reialesa d’arreu del món, van pensar que la profecia s’havia fet realitat. Haile era el Messies. Etiòpia, la Terra Promesa. Agraït pel suport dels moviments panafricanistes i els rastafarians jamaicans, en 1948 Selassie va cedir 500 hectàrees al poble de Sashemene a Etiòpia perquè s’hi instal·lessin, cosa que es va produir amb més celeritat a partir de l’any 1966, quan va visitar Jamaica. A poc a poc, molts rastes jamaicans van anar instal·lant-se.El moviment rastafari s'ha escampat i fet conèixer per tot el món especialment gràcies a la popularització de la música reggae. A la dècada del 2000 es comptaven més d'un milió de seguidors d'aquesta religió, incloent-hi un deu per cent de la població de Jamaica, que se'n proclama seguidora.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les rebel·lions hugonots, igualment anomenades Guerres del Senyor de Rohan, nom del duc Enric II de Rohan, són una successió de sollevaments populars de les poblacions protestants de França, els hugonots, que van organitzar-se contra l'autoritat reial catòlica sota la regència de Lluís XIII de França i Borbó. Regència ocupada per la seva mare, Maria de Mèdicis, italiana i catòlica. Les rebel·lions van esclatar entre el 1621 i el 1629 a causa de l'assassinat del rei Enric IV. El duc Enric II de Rohan va finint sent malgrat ell el cap de la resistència protestant en una reacció contra la seua expulsió de la Cort per part de la regenta.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Reforma de Níkon va ser, a Rússia, la nova redacció de llibres de cànons i llibres litúrgics ordenada el 1654 pel patriarca Níkon per tal d'apropar a l'Església ortodoxa russa a l'Església Ortodoxa Grega, prevalent el paper intervencionista de l'estat en els afers eclesiàstics. L'ordre de cremar llibres vells va provocar una forta resistència entre els creients i part del clergat, iniciant-se així el cisma dels Vells creients, acabdillat pel protopope Petrov Avvakum.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'expressió Reforma escocesa fa referència a la ruptura oficial del regne d'Escòcia amb l'Església catòlica romana de l'any 1560. Reforma que cal contextualitzar amb la Reforma protestant de Luter i les diferents guerres de religió que se'n van derivar a la resta d'Europa. Va ser la més àmplia reforma protestant d'Europa. L'any 1560 el parlament escocès aprova l'Acta de Reforma mitjançant la qual repudia l'autoritat del Papa. Una acta que responia en realitat a un desig de rebuig a l'hegemonia francesa. Així va acabar per triomfar políticament parlant la influència anglesa sobre la francesa. I és que abans d'això, Escòcia estava sota l'autoritat de la regent Maria de Guisa, de confessó catòlica, que governava en nom de la seva filla abscent Maria I d'Estudard. Els Guisa van ser precisament l'un dels responsables d'iniciar les guerres de religió a França.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La relació entre ciència i religió ha estat sovint conflictiva, ja que ambdues s'enfronten amb problemes cabdals per a l'ésser humà. Hi ha quatre escenaris bàsics per il·lustrar aquesta relació:\nConflicte: cadascuna es considera la via més apropiada per arribar al coneixement i critiquen les troballes de l'altre camp (la ciència no accepta la fe sense proves i la religió afirma que el cientifisme nega el més fonamental)\nIndependència: els dos camps són independents perquè usen diferent metodologia i manera de plantejar les qüestions d'estudi, les possibles pugnes venen d'un error de demarcació\nDiàleg: les dues disciplines han de col·laborar, ja que comparteixen part dels objectius i poden aportar-se idees\nIntegració: s'ha d'intentar integrar totes dues en un discurs més ampli i explicatiuEn un altre àmbit es poden situar els estudis científics sobre el fenomen religiós, que seria una forma de relació particular en què una disciplina esdevé part del focus de la segona.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una religió abrahàmica és aquella que té Abraham (hebreu: Avraham אַבְרָהָם; àrab: Ibrahim ابراهيم ) com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada, i que s'originà a l'Orient Pròxim. Les tres grans religions monoteistes –el judaisme, el cristianisme i l'islam– són abrahàmiques, així com ho són els samaritans, els caraïtes o els drusos, entre altres. De vegades, encara que no sempre, s'hi inclouen altres religions que s'identifiquen amb aquesta tradició com ara el bahaisme. Els adherents de les religions abrahàmiques agrupen més de la meitat de la població mundial; és a dir, al voltant de 3.800 milions de seguidors.Les religions abrahàmiques comparteixen les següents característiques:\n\nel monoteisme: totes creuen en un sol Déu, encara que el cristianisme creu en el concepte de la Trinitat, que, segons algunes interpretacions de les altres dues religions abrahàmiques, és equivalent al politeisme.\nuna tradició profètica: totes reconeixen personatges anomenats profetes, i comparteixen alguns profetes tot i que les interpretacions i el seu paper profètic difereixen\norígens semítics: totes són originàries dels pobles semites\nun fonament en la revelació divina que contrasta amb l'especulació filosòfica com és el cas de les religions asiàtiques\nuna orientació ètica: totes defineixen l'elecció entre el bé i el mal i demanen l'obediència als preceptes establerts per Déu.\nun concepte lineal de la història, començant amb la creació i amb la participació activa de Déu, en contraste amb el concepte circular de les religions asiàtiques (un exemple del qual és el concepte de la reencarnació)\ndevoció a les tradicions de la Bíblia i l'Alcorà, texts sagrats que comparteixen les històries d'Adam, Noè, Abraham i Moisès.Dels personatges i figures que comparteixen les tres religions, Abraham té un paper important per a les tres grans religions abrahàmiques:\n\nper al judaisme, Abraham es considera l'avantpassat dels israelites o jueus, a partir de la línia del seu fill Isaac; és conegut com «Nostre Pare Abraham».\nper al cristianisme, Abraham és l'avantpassat dels jueus, poble del qual va sorgir el Messies, Jesucrist, i a més, en la teologia paulina, es considera el «pare de la fe», ja que el seu exemple de fe en Déu es considera la imatge de la salvació en fe per mitjà de Jesucrist; l'obediència d'Abraham en voler oferir Isaac, es considera també la imatge de l'oferiment del fill de Déu per la humanitat.\nper a l'islam, Abraham és l'avantpassat dels àrabs a partir de la línia del seu fill Ismael (Ismaïl), de la qual descendeix Mahoma; és considerat també «Nostre Pare Abraham» o «Abraham el Monoteista».Altres religions poden compartir algunes característiques amb les religions abrahàmiques però no són classificades com a tals per diferents raons. El zoroastrisme, tot i que és monoteista, profètic, ètic, fonamentat en la revelació amb un concepte linear de la història, és d'origen indoirànic i no pas semític i no s'identifica amb els personatges i els esdeveniments de la Bíblia o l'Alcorà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Saoshyant és, en la religió del zoroastrisme, \"el qui porta un benefici\". Aquest terme d'ús comú es refereix a la figura d'un futur messies o salvador durant la batalla final contra les forces del mal.\nLa tradició zoroàstrica preveu tres salvadors pel futur escatològic, un per al final de cada període de 1000 anys dins dels últims 3000 anys del món. Els tres herois naixeran de donzelles verges i seran concebuts mentre les seves mares es banyin en un llac que miraculosament preserva les llavors del mateix profeta Zaratustra. El primer s'anomenarà Hushedar, el segon Hushedarmah i el tercer serà Saoshyant, que portarà la humanitat a la batalla final contra la falsedat.\nLa història de la concepció de Saoshyant i les primeres etapes de la seva vida es descriuen en el llibre de Denkard (7.10.15ff) de la següent manera: Trenta anys abans de la decisiva batalla final, una donzella anomenada Eredat-fedhri entrarà en un llac. Asseguda en l'aigua, la nena, que no s'ha associat amb els homes, rebrà la victòria del coneixement. El seu fill, quan neixi, no tastarà l'aliment de la seva mare, el seu cos serà com el sol, i la glòria real de Khwarenah serà amb ell. Durant els següents 57 anys subsistirà amb només hortalisses, 17 anys només d'aigua i per últim 10 anys només d'aliment espiritual.\nEls esdeveniments de l'última renovació es descriuen en el Bundahisn: A la batalla final amb el mal, el yazatas Airyaman i Atar fondrà el metall dels turons i muntanyes, i passarà per la terra com un riu (Bundahishn 34,18), però els justos (ashavan) no es veuran perjudicats. Al final, triomfarà Ahura Mazda, i l'agent Saoshyant ressuscitarà els morts, els cossos seran restaurats a la perfecció eterna, i les ànimes pures es reuniran amb Déu. Al final, la veritat, la justícia (Asha) i la immortalitat seran eternes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Satya és una paraula en sànscrit que significa \"veritat\". També es refereix a una virtut en religions índies, referint-se a ser sincer en el pensament, discurs i acció d'un mateix. En Ioga, satya és un dels cinc yamas, la virtuosa restricció de la falsedat i la distorsió de la realitat en les expressions i accions d'algú.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Segon Gran Despertar va ser un moviment religiós transconfessional que, a cavall dels segles XVIII i xix, va impregnar la societat dels Estats Units. La seva principal conseqüència fou una espiritualitat més forta i imbricada en la vida diària dels seus adeptes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots. Depenen dels bisbes, i en molts ordes i congregacions religioses, és la institució que forma els seus membres que es preparen per al sacerdoci. L'Església Catòlica els va crear l'any 1545 per un decret del Concili de Trento.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sil·là (en hebreu צִלָּה Tselah) era, segons el Gènesi, la segona muller de Lèmec amb qui engendrà Tubal-Caín i Naamà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sobrenatural és el terme que s'oposa a natural, és a dir, allò que es percep pels nostres sentits i per les nostres construccions abstractes; per la qual cosa, popularment, el terme descriu allò que hom considera que està més enllà de la naturalesa. Allò que és sobrenatural defineix fenòmens que semblen i hom creu reals, però que no es poden explicar científicament, per la seva pròpia naturalesa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Soledat (sinònim de solitud) és una advocació mariana, és a dir, una al·lusió mística relativa a dons o atributs de la Verge Maria. Concretament aquesta recorda el dolor i la solitud de Maria després de la desaparició del seu fill Jesús. Fou una advocació que s'estengué molt el segle xvi i ha quedat reflectida en multitud de noms d'esglésies i topònims de tot el món.Als Països Catalans, es poden trobar esglésies amb aquest nom a Igualada (Anoia), Selvanera (Segarra), Monistrol de Montserrat (Bages) i Palma (Mallorca). A Palma, l'església ha donat nom al barri de la Soledat.\nA la resta del món, podem destacar:\n\nEl barri de la Soledad a Oaxaca, a Mèxic\nPuerto Soledad, una ciutat de les Malvines\nSoledad, una ciutat del comtat de Monterey a Califòrnia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Adelfa Soro Bo (Castelló de la Ribera, 1887 - Barcelona, 1936), fou una monja dominica de l'Anunciata i màrtir de la Fe. Va ser beatificada el 28 d'octubre del 2007, la seua festa se celebra el 27 de juliol, dia en el qual va ser assassinada.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La soteriologia (del grec σωτηρία sōtēria \"salvació\" i λογος logos, \"tractat\" o \"discussió\") és una branca de la teologia cristiana que estudia la doctrina de salvació, centrada en la persona i obra de Jesucrist i de com es fa possible la salvació espiritual en ell. En algunes esglésies i sectes, es tenen diferents conceptes derivats de la doctrina original com el purgatori en el catolicisme o la predestinació i la salvació per la fe en el protestantisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els subbotniks (rus: Субботники, literalment, sabaté) són un dels organismes religiosos coneguts amb el nom de \"sectes cristianes judaïtzants\". Els subbotniks inicialment diferien molt poc d'altres societats jueves. Va aparèixer per primera vegada durant el regnat de Caterina II de Rússia, cap al 1780. Segons informes oficials del govern imperial, la majoria dels seguidors de la secta mantenia el brit milah, creia en el monoteisme absolut en comptes de la Santíssima Trinitat cristiana, va acceptar només la Bíblia hebrea, i va observar el dissabte en comptes de diumenge. Segons la mateixa font, alguns d'ells, com, per exemple, els subbotniks de Moscou, no es circumcidaven i creien en Jesús, en relació amb ell només com un sant profeta i no com el fill Déu. Altres grups haurien esperat l'arribada del Messies com a rei de la terra. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, molts Subbotniks van fer alià, de Rússia cap Israel, com a part de l'èxode de més d'un milió de jueus russos.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El sutra del diamant és un sutra budista Mahayana breu del gènere del Prajñāpāramitā o “perfecció de la saviesa”, en el qual s'ensenya la pràctica del no-aferrar-se budista o l'abstenció de l'afecció o mental i de la no-permanència. El nom complet en sànscrit és Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra. Aquest llibre fou trobat a principis del segle xx per Aurel Stein a la Xina i és el llibre imprès datat més antic conegut, datat de l'11 de maig del 868 dC.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El tabernacle és un terme d'origen llatí que significa \"tenda de campanya\". Fa referència a la tenda que servia de santuari als israelites en el desert durant l'èxode. S'hi guardava l'arca de l'Aliança amb les tauletes de la Llei. També és anomenada tenda de l'aplec sagrat (Dt 31,14) i tenda de l'Aliança (Nm 9,15). Era el lloc de la manifestació de Déu, el signe de la seva presència enmig del poble; Moisès hi entrava per trobar-se amb Déu i fer-li consultes. El llibre de l'Èxode en descriu les característiques principals (Ex 26,1-27,19;33,7-11). Els nòmades viuen en tendes. Al desert, després de la sortida d'Egipte, els israelites viuen en tendes. Al mig del campament s'hi aixeca una tenda especial: és el tabernacle, un santuari mòbil on el poble es troba amb el senyor. El tabernacle també s'anomena tenda del trobament.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Taixlikh (en hebreu תשליך) és una celebració jueva que es duu a terme durant la tarda del primer dia del Roix ha-Xanà, l'Any Nou del calendari hebreu. Durant el taixlikh es llencen a l'aigua simbòlicament els pecats. Quan el primer dia de Roix ha-Xanà cau en Sàbat, aleshores el taixlikh es fa el segon dia de Roix ha-Xanà. L'origen del costum i el seu nom es deriven d'un passatge bíblic del llibre de Miquees:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La taumatúrgia és l'art de simular (o fer) prodigis. Prové del grec θαῦμα thaûma, tema thaumat-, \"miracle\" e ἔργον érgon \"treball\". Durant el temps de l'Imperi Romà es creia en l'existència d'homes divins amb poders meravellosos, que podien profetitzar, fer miracles i curar malalties. A aquests homes se'ls anomenà taumaturgs. El taumaturg més famós de l'època imperial fou Apol·loni de Tíana. Era contemporani de Pau de Tars. Segons la tradició posseïa un coneixement i un saber semblant al dels déus. Predicava l'abstinència sexual, era profeta, curava tots els malalts i ressuscitava els morts. Finalment ascendí al cel.\nEls reis de França sovint necessitaven guerrers a les croades per combatre. Per obtenir homes més fidels i motivats, els imposaven les mans per donar-los el poder i la gràcia divina. A tot el món hi ha exemples semblants que es repeteixen al llarg de la història amb diferents ritus i formes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Temple del Poble (en anglès: Peoples Temple) fou una organització religiosa fundada l'any 1955 pel reverend James Warren Jones (Jim Jones). El Temple inicialment estava afiliat amb la denominació protestant: \"Església Cristiana Deixebles de Crist\" (en anglès: Christian Church Disciples of Christ ). El Temple del Poble es una secta destructiva i és conegut pel suïcidi en massa (hi moriren 918 persones) que va tenir lloc a Jonestown (Guyana), el 18 de novembre de 1978, fets coneguts com la tragèdia de Jonestown. Aquesta tragèdia es va tractar en un documental que realitzà l'any 2006 l'estatunidenc Stanley Nelson Jr: \"Jonestown : The Life and Death of Peoples Temple\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Tenrikyo (en japonès: 天理教 Tenrikyō) és una religió monoteista originada a partir de les revelacions que va experimentar una dona japonesa, Miki Nakayama, coneguda com a Oyasama pels seus seguidors. Els practicants de la Tenrikyo creuen que Déu, conegut amb diversos noms inclòs el de Tenri-o-no-mikoto, va expressar la seva voluntat divina a través de Nakayama, que afirmava ser el temple vivent de Déu, I en menor mesura, a través d'Izo Iburi i altres líders. L'objectiu de Tenrikyo a nivell mundial és ensenyar i promoure la “Vida Joiosa”, que és cultivada a través dels actes de caritat i de la plenitud mental anomenada hinokishin.\nEls dominis de la Tenrikyo avui en dia inclouen la gestió de 16.833 esglésies al Japó, el Jiba a la ciutat de Tenri, l'oyasato-yakata i moltes altres organitzacions adreçades a la comunitat. Aquesta religió té, aproximadament, 1,75 milions de seguidors al Japó, i s'estima que en té més de dos milions arreu del món. La Tenrikyo és classificada com a shinshukyo o, cosa que és el mateix, com una Nova Religió Japonesa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Tiantai (en japonès Tendai) és una branca budista fundada per Zhiyi en el segle vi.\nLa seua principal escriptura és el Sutra del Lotus i l'escola és d'aquesta manera coneguda com l'escola del Lotus. La seua doctrina filosòfica bàsica és resumida com la Triple Veritat (圓融三諦, Yuánróng sāì):\nTots els dharmes manquen de realitat ontològica; no obstant això, tenen una existència temporal; i són simultàniament irreals existint transitòriament en una absoluta veritat que sobrepassa a les altres.\nEn el Tiantai tot l'aprenentatge budista és ordenat en un gran esquema jeràrquic. Al Japó, Saicho intentà incorporar la meditació Zen, la disciplina monàstica i els cultes esotèrics. La fusió del shinto i el budisme fou també promoguda.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En el Gènesi, capítol desè, Togarmà és fill de Gómer, fill de Jàfet i per tant, besnet de Noè.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La tutela dels juristes islàmics (en àrab: ولاية الفقيه, en persa: ولایت فقیه, Velayat-e Faqih) és una teoria xiita que manté que l'islam atorga a l'alfaquí (en àrab: faqih, plural: fuqaha, \"jurista islàmic\") la custòdia, tutela o vigilància sobre aquells que ho necessitin.\nEls ulemes que defensen aquesta teoria dissenteixen sobre les maneres com s'ha d'aplicar aquesta tutela. Una interpretació, la \"tutela limitada dels juristes islàmics\", sosté que la tutela s'ha de limitar a matèries no litigioses (al-omour al-hesbiah) incloent les fundacions religioses (waqf), qüestions judicials i la propietat, quan no correspon a cap persona concreta.\nUna altra interpretació, en canvi, la \"tutela absoluta (en àrab: مطلقة) dels juristes islàmics\", sosté que la tutela ha d'incloure qualsevol tema que hagi estat tractat pel Profeta o pels Imams xiïtes, incloent-hi el govern del país.\nLa idea de la tutela com a governança fou avançada per l'Aiatol·là Ruhollah Khomeini en una sèrie de sermons pronunciats el 1970 des del seu exili a França, que foren passats clandestinament a l'interior del país per estudiants iranians i recollits en el llibre Hokumat-e Islami: Velayat-e Faqih (\"El govern islàmic: la tutela dels juristes\"), i que ara constitueix el fonament de la Constitució de la República Islàmica de l'Iran, des de la Revolució islàmica.\nLa Constitució de l'Iran disposa que un faqih o vali-ye faqih (jurista vigilant) serveixi com a Líder Suprem de l'Iran per damunt del govern. El primer a ocupar aquest càrrec fou el mateix Aiatol·là Khomeini. En el context de l'Iran, la tutela dels juristes islàmics és anomenada sovint \"govern dels juristes\" o \"govern dels juristes islàmics\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El budisme vajrayana (devanagari वज्रयान, \"Vehicle del Diamant\") també anomenat budisme tàntric, tantrayana, mantrayana, mantra secret i budisme esotèric, és un sistema complex i multifacètic del pensament i la pràctica budistes que es va desenvolupar durant diversos segles. Va aparèixer a la mateixa època en què es desenvolupava el tantrisme hindú, i un dels seus trets distintius és la importància donada al ritual, que es fa servir com a substitut o alternativa a les anteriors meditacions abstractes.\nSegons les escriptures sagrades d'aquesta branca, els Tantras, el budisme vajrayana és \"una de les tres rutes cap a la il·luminació, les altres dos essent els corrents hinayana i mahayana\".\nEncara que els primers textos budistes tàntrics van aparèixer a l'Índia vers el segle iii i que van continuar apareixent-ne fins al segle xii, es considera que el corrent vajrayana va començar a existir a partir dels segles vi o VII, mentre que el terme \"vajrayana\" va utilitzar-se per primer cop al segle viii.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els Veda (en devanagari: वेद, que en sànscrit vol dir \"coneixement\", \"que ha estat vist\") són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (\"revelació\") que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme. La tradició els considera el \"coneixement revelat\" i existents des de sempre i per sempre.\nEls vedes són creats per poetes vidents (kavi) fruit de les seves experiències espirituals. Tradicionalment s'han considerat com a revelacions de saviesa.La part més antiga, el Rig-Veda, sembla datar de 1800 a 1500 aC (però la transmissió oral seria més antiga) i les parts més recents datarien del 500 aC. Són el corpus de coneixences més antic de què es té constància i constitueixen la base de la literatura índia. Tracten d'astrologia-astronomia, de ritual i de com aquests es connecten amb la vida espiritual de la humanitat.\nEstan compostos de quatre grans seccions: el Rigveda (\"Saber de les estrofes\"), el Yajurveda (\"Saber de les fórmules sacrificials\"), el Samaveda (\"Saber de les melodies\") i l'Atharvaveda (\"Saber d'Atharva\", nom d'una família de sacerdots).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En teologia cristiana, la visió beatífica (en llatí visio beatifica) és la percepció visual directa i eterna de Déu. Està relacionada amb la creença catòlica i ortodoxa en la teosi.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Zhiyi (xinès: 智顗; pinyin: Zhìyǐ; Wade–Giles: Chih-i) (538, Hunan - 597, Zhejiang) fou un monjo budista xinès que fundà la secta eclèctica Tiantai. Orfe a l'edat de 17 anys, estudià amb el mestre budista Huisi durant set anys. Estigué relacionat amb els governs imperials de la dinastia Chen del sud de la Xina i la dinastia Sui, la qual reunificà el país. Va reconciliar a les diverses tendències del budisme en considerar totes les doctrines com a veritables i presents en la ment de l'il·luminat de Buda. Zhiyi considerava el sutra del Lotus com el principal ensenyament i aidà a establir-la com l'escriptura sagrada més popular a l'Àsia oriental.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista d'apòstates de l'islam identifica persones famoses que, durant un període de la seva vida, han estat musulmans però que després han abandonat l'islam sia per convertir-se a una altra religió o bé per adoptar actituds irreligioses. Segons certes interpretacions d'aquesta religió, l'apostasia és un acte que pot ser castigat amb la pena de mort.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La llista dels bisbats i arquebisbats francesos és la següent:\n\nBisbat d'Agde\nBisbat d'Agen\nBisbat d'Aire\nArquebisbat d'Ais de Provença\nBisbat d'Aiacciu\nBisbat d'AlbiVegeu també: Llista de bisbes i arquebisbes d'AlbiArquebisbat d'Albi\nBisbat d'Alet\nBisbat d'Alais (Bisbat d'Ales)\nBisbat d'Amiens\nBisbat d'Angers\nBisbat d'Angulema\nBisbat d'Annecy\nBisbat d'Apt\nArquebisbat d'Arles\nBisbat d'Arràs.\nArquebisbat d'Auch (Arquebisbat d'Aush)\nBisbat d'Aurenja\nBisbat d'Autun\nBisbat d'Auxerre\nBisbat d'Avinyó\nArquebisbat d'Avinyó.\nBisbat d'Avranches\nBisbat de Bayeux\nBisbat de Bayeux i Lisieux.\nBisbat de Baiona\nBisbat de Bazas\nBisbat de Beauvais\nBisbat de Belley\nArquebisbat de Besançon\nBisbat de Bethléem.\nBisbat de Béziers\nBisbat de Blois\nBisbat de Bordeus\nBisbat de Boulogne.\nBisbat de Bourges\nBisbat de Cahors\nBisbat de Cambrai\nBisbat de Carcassona.\nBisbat de Carpentras\nBisbat de Castres\nBisbat de Cavaillon\nBisbat de Chalon (Chalon-sur-Saône)\nBisbat de Châlons-en-Champagne\nBisbat de Chambéry\nBisbat de Chartres\nBisbat de Clarmont d'Alvèrnia\nArquebisbat de Clarmont d'Alvèrnia.\nBisbat de Commenge\nBisbat de Condom.\nBisbat Cornouaille\nBisbat de Coserans\nBisbat de Coutances\nBisbat de Coutances i Avranches.\nBisbat de Dax\nBisbat de Die\nBisbat de Digne\nBisbat de Dijon\nArquebisbat de Dijon.\nBisbat de Dol\nArquebisbat de Dol.\nBisbat d'Elna\nBisbat d'Embrun\nArquebisbat d'Embrun.\nBisbat d'Estrasburg\nArquebisbat d'Estrasburg.\nBisbat d'Évreux\nBisbat de Fréjus\nBisbat de Frejús i Toló.\nBisbat de Gap\nBisbat de Ginebra\nBisbat de Glandèves\nBisbat d'Antibes després de Grasse.\nBisbat de Grenoble\nBisbat de La Rochelle.\nBisbat de Langres\nBisbat de Laon\nBisbat de Laval.\nBisbat de Lavaur\nBisbat de Lectoure\nBisbat de Léon\nBisbat de Lescar\nBisbat de Llemotges\nBisbat de Lisieux\nBisbat de Lodeva\nBisbat de Lombez.\nBisbat de Luçon.\nBisbat de Lió\nBisbat de Mâcon\nBisbat de Magalona.\nBisbat de Maillezais.\nBisbat del Mans\nBisbat de Marsella\nBisbat de Meaux\nBisbat de Mende (Bisbat del Gavaldà)\nBisbat de Metz\nBisbat de Mirepoix.\nBisbat de Montauban.\nBisbat de Montpeller.\nArquebisbat de Montpeller.\nBisbat de Moulins.\nBisbat de Moûtiers-Tarentaise\nArquebisbat de Moûtiers-Tarentaise.\nBisbat de Nancy.\nBisbat de Nantes\nArquebisbat de Narbona.\nBisbat de Nevers\nBisbat de Niça\nBisbat de Nimes\nBisbat de Noyon\nBisbat de Noyon-Tournai.\nBisbat d'Oloron\nBisbat d'Orléans\nBisbat de Pamiers.\nBisbat de París\nArquebisbat de París.\nBisbat de Périgueux\nBisbat de Perpinyà\nBisbat de Poitiers\nBisbat de lo Puèi de Velai\nArquebisbat de Reims.\nBisbat de Rennes\nBisbat de Rieux.\nBisbat de Riez\nBisbat de Rodès\nArquebisbat de Rouen.\nBisbat de Saint-Brieuc.\nBisbat de Saint-Claude.\nBisbat de Saint-Dié.\nBisbat de Saint-Flour.\nBisbat de Saint-Jean-de-Maurienne (Bisbat de Sant Joan de la Mauriena)\nBisbat de Saint-Malo\nBisbat de Saint-Omer.\nBisbat de Saint-Papoul.\nBisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux\nBisbat de Saint-Pons-de-Thomières.\nBisbat de Saintes.\nBisbat de Sarlat.\nBisbat de Séez (moderna Sées)\nBisbat de Senez\nBisbat de Senlis\nBisbat de Sens\nBisbat de Sisteron\nBisbat de Soissons\nBisbat de Tarbes\nBisbat de Thérouanne\nBisbat de Toul\nBisbat de Toulon\nBisbat de Tolosa\nArquebisbat de Tolosa\nArquebisbat de Tours.\nBisbat de Tréguier.\nBisbat de Troyes.\nBisbat de Tulle.\nBisbat d'Usès\nBisbat de Vabres.\nBisbat de Vaison\nBisbat de Valence\nBisbat de Vannes\nBisbat de Vence\nBisbat de Verdun\nArquebisbat de Vienne.\nBisbat de Viviers", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de campanyes de Mahoma comprèn de manera exhaustiva totes les batalles, ràtzies i altres expedicions militars ordenades per Mahoma (Muhàmmad), el fundador de l'islam; inclou informació sobre les víctimes, els objectius i el tipus de campanya, així com les fonts primàries que les esmenten.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una diòcesi és un districte o territori en què té i exerceix jurisdicció espiritual un prelat, com un arquebisbe, un bisbe, etc.\nTerritorialment, el sistema diocesà de l'Església catòlica d'Espanya divideix al país en 70 diòcesis (14 d'elles arxidiòcesis), cadascuna a càrrec d'un bisbe (o arquebisbe). Alhora, aquestes es reuneixen en catorze províncies eclesiàstiques, cadascú a càrrec del seu respectiu arquebisbe.\nEn la següent llista es presentaran tots els bisbes o arquebisbes d'Espanya, tant els que pertanyen a la Conferència Episcopal Espanyola com les que exerceixen funcions fora de l'Estat espanyol.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les diòcesis que tenen seu als Països Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la història. Les actuals són les següents:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La diòcesi és una part del poble de Déu confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere. Diverses diòcesis unides jeràrquicament a un arquebisbe poden formar una província eclesiàstica. El territori d'una diòcesi és del tot independent a la geografia política; algunes seus episcopals són capitals de província, d'altres són municipis i algunes són fraccions privades d'autonomia municipal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista mostra la presència de l'islam als diversos països del món. Comptar una població segons la seva afiliació religiosa es fa a través de mètodes estadístics, que contenen intrínsecament un marge d'error pel que es consideren tècnicament com a \"estimacions\". En aquest cas, el percentatge de població musulmana per país s'ha extret de l'estudi del Departament d'Estat dels Estats Units titulat International Religious Freedom Report 2004. Altres fonts usades han estat The World Factbook i Adherents.com Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine.. En els casos d'estimacions conflictives s'ha calculat la mitjana entre les estimacions més altes i les més baixes. La població total de cada país va ser presa de census.gov (estimacions del 2005). Cal tenir en compte, a més, que les dates d'aquests estudis permeten imaginar que des d'aleshores poden haver-se produït certes modificacions significatives.\n\nVegeu també: Món islàmic i panislamisme", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Llista de sahaba o companys del profeta Muhàmmad, persones que el van trobar o el van veure en estat d’iman o fe i que després van morir en aquest estat. Per tal d’identificar les companyes del Profeta, aquestes s’han indicat amb el signe ♀ a l'esquerra del nom.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un institut de perfecció de l'Església Catòlica Romana, és a dir un institut de vida consagrada o una societat de vida apostòlica, sol tenir unes sigles (habitualment un acrònim del nom en llatí) que l'identifica i que es posposa al nom de cada un dels seus membres. A la taula es donen les sigles en orde alfabètic, amb el nom oficial de l'institut, el nom popular, si n'hi ha, i el nom llatí, quan n'hi ha.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les parròquies del Bisbat de Solsona són:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de sures de l'Alcorà enumera i caracteritza cadascuna de les 114 sures o capítols que componen l'Alcorà, llibre sagrat dels musulmans.\nTotes les sures estan precedides per la bàsmala, una fórmula ritual que diu: «En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós» (bi-smi L·lahi r-Rahmani r-Rahimi), excepte la novena (At-Tawba, El penediment). Altrament, vint-i-nou sures van precedides per unes lletres anomenades al-muqàttaat (literalment ‘les tallades’, ‘les fragmentades’, ‘les trossejades’), el significat de les quals roman incert.En la llista s'indica on va tenir lloc la revelació de cada sura, a la Meca o a Medina. Pel que fa a l'explicació sobre el seu ordre, vegeu l'article principal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La religió a Àfrica té un caràcter molt divers. Gran part del continent professa religions tradicionals africanes, incloses en l'imprecís grup anomenat animista.\nL'Islam en té una presència dominant al nord, i remarcable al Sàhara, al Sahel, a l'Àfrica Occidental i a l'Oriental. El cristianisme monofisita, tot i que més antic que l'islam, restà confinat a Etiòpia. Del segle XX ençà hi adquiriran una importància creixent el catolicisme i el protestantisme.\nTant l'islam, però, com el cristianisme es troben a Àfrica amb sincretismes més o menys sectaritzats com el kimbaguisme o l'Església cristiana celestial, que es reprodueixen gràcies a la fortalesa implícita dels conceptes de les religions tradicionals. Aquestes religions tradicionals africanes tenen una presència notable a Amèrica, sobretot el vodú a Haití, la religió ioruba i les religions de l'antic Regne del Congo al Carib i al Brasil principalment. També hi ha minories hinduistes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La religió a Angola consisteix en unes 1.000 comunitats religioses al país, la majoria dels quals són cristianes. Aproximadament la meitat de la població és catòlica romana. Altres denominacions cristianes com baptistes, metodistes, congregacionalistes, luterans, reformats i adventistes, així com grups no protestants com els testimonis de Jehovà sumen al voltant de la quarta part de la població. Des de la independència han sorgit altres comunitats com pentecostalistes, evangèlics i l'Església Universal del Regne de Déu, d'origen brasiler. Hi ha dues esglésies sincrètiques \"cristianes africanes\", els kimbanguistes que tenen el seu origen en el que és l'actual República Democràtica del Congo, i la fe indígena tokoista. També hi ha una petita minoria musulmana, formada per immigrants sunnites d'una diversitat de països africans i altres països, que no formen una comunitat. Alguns angolesos, principalment en societats rurals remotes, encara professen religions tradicionals africanes, però les creences tradicionals subsisteixen entre una part substancial d'aquells que s'han convertit en cristians.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les estadístiques més recents sobre la religió a Ruanda van ser publicades pel govern dels Estats Units el 2013, però la informació d'origen es remunta al Cens nacional de 2002, que informa que: el 56,9% de la població de Ruanda és catòlica, el 26% és protestant, l'11,1% és Adventista del Setè Dia, el 4,6% és musulmana (principalment sunnita, 1,7% no declara cap o en declara una altra afiliació religiosa, i el 0,1% practica creences indígenes tradicionals.Els Testimonis de Jehovà en són uns 29.000 individus. També hi ha una petita població de Baha'is. Hi ha hagut una proliferació de petits grups religiosos cismàtics lligats al cristianisme des del genocidi de Ruanda (1994).Hi ha comunitats petites i secretes d'hindus i budistes, compost principalment per fidels estrangers, principalment empresaris de la Xina i l'Índia, així com professors i estudiants universitaris. Cap d'aquestes religions intenta seriosament la conversió a Ruanda o té llocs de culte.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aquest és un article sobre la religió a Guinea Bissau. Al llarg del segle xx, la major part dels habitants de Guinea Bissau practica algun tipus d'animisme. Recentment, molts han adoptat l'islam, que en l'actualitat el practica un 50% de la població del país; la majoria dels musulmans de Guinea Bissau segueixen la denominació malikita sunnita, amb minories xiïta i ahmadiyya.Aproximadament el 10% de la població del país pertany a la comunitat cristiana, i el 40% continuen mantenint creences indígenes. Aquestes estadístiques poden ser enganyoses, però, ja que les dues pràctiques islàmiques i cristianes poden estar influenciats en gran manera pel sincretisme amb les creences tradicionals africanes. L'islam es practica més àmpliament pels grups ètnics fulbe i malinkes grups ètnics, i els musulmans són majoritaris al nord i nord-est.Els practicants de les creences religioses tradicionals indígenes generalment viuen a tot el país menys a les zones del nord del país. Els cristians pertanyen a diversos grups, incloent l'Església Catòlica Romana (incloent els afroportuguesos) i diverses denominacions protestants. Els cristians es concentren a Bissau i altres grans ciutats.Els missioners] estrangers actuen al país sense restriccions. La Constitució estableix la llibertat religiosa, i el govern generalment respecta aquest dret en la pràctica. En 2007, el govern dels Estats Units no ha rebut informes d'abusos socials o discriminació basada en la creença o pràctica religiosa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La situació de la religió a Israel és bastant diferent a la de la resta dels seus països veïns. Israel es tracta de l'únic país del món on la majoria de la població és de religió jueva. El cristianisme i l'islam compten també amb una gran presència de fidels. A més a més, hi ha altres minories religioses com els drusos i els bahaistes. Israel concentra molts llocs sagrats de les tres grans religions monoteistes i reconeix la llibertat religiosa, permetent els peregrins de tot el món el lliure accés als llocs sants.\nD'acord amb l'Oficina Central d'Estadístiques d'Israel (2005), el 76,1% de la població és jueva, el 16,2% musulmana, el 2,1% cristiana i l'1,9% drusa. Un 3,9% de la població no es classifica amb cap religió.Els àrabs israelites, segons l'Oficina Central d'Estadística (2005), són un 82,7% de musulmans, un 8,4% de drusos i un 8,3% de cristians.Israel té una de les poblacions budistes més grans de l'Orient Mitjà (32.000 persones seguidors del lamaisme).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aquest és un article sobre la religió a Moçambic. D'acord amb el cens més recent realitzat per l'Institut Nacional d'Estadística el 2007, el 56,1% de la població de Moçambic eren cristiana, el 17,9% eren musulmans (principalment sunnites), el 18,7% no tenien cap religió, i el 7,3% pertanyia a altres creences. Aquestes xifres s'han d'usar amb molta cura, ja que són bastant problemàtiques.Les comunitats religioses estan disperses per tot el país. Les províncies del nord són majoritàriament musulmanes, particularment al llarg la franja costanera, però algunes zones de l'interior nord tenen una concentració més forta de comunitats protestants o catòliques. Els protestants i els catòlics són generalment més nombrosos en les regions meridional i central, però també hi són presents a aquestes àrees poblacions minoritàries de musulmans.La Direcció Nacional d'Afers Religiosos del Ministeri de Justícia va afirmar que els cristians evangèlics representen el grup religiós de més ràpid creixement al país. Generalment les comunitats religioses tendeixen a dibuixar els seus membres a través de línies ètniques, polítiques, econòmiques i racials.Hi ha 732 denominacions religioses i 144 organitzacions religioses registrades al Departament d'Afers Religiosos del Ministeri de Justícia. Durant el període que s'examina es van registrar 10 denominacions i 20 organitzacions religioses. Els principals grups religiosos cristians inclouen anglicans, baptiste, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies , Congregacional, Metodista , natzarens, presbiterians, testimonis de Jehovà, catòlics, adventistes i de l'Església universal del Regne de Déu, així com evangèlics, ortodoxos, i esglésies pentecostalistes. Moltes esglésies petites i independents, protestants i catòliques se separades del corrent principal de llurs denominacions fusionen creences i pràctiques tradicionals africanes en un marc cristià.La immensa majoria dels musulmans són sunnites que pertanyen a l'escola de jurisprudència xafiïta influenciada pel sufisme, amb una petita minoria xiïta (unes poques famílies) principalment d'origen del sud d'Àsia. La creixent població d'immigrants del sud d'Àsia és predominantment musulmana sunnita i segueix l'escola de jurisprudència hanafita. Les tres principals organitzacions islàmiques són el Congrés Islàmic, el Consell Islàmic i la Comunitat Musulmana [Asiàtica]. L'organització no governamental Agència dels Musulmans Africans, finançada per Kuwait i gestionada per Sudan, van dur a terme treball humanitari, igual que l'agència de desenvolupament musulmana Aga Khan.Hi ha registrats grups de jueus, hindus i Fe bahà'í que constitueixen un percentatge molt petit de la població.Les principals mesquites del país i l'Església Catòlica han tractat d'eliminar algunes pràctiques tradicionals indígenes dels seus llocs de culte, i instituir pràctiques que reflecteixin una interpretació més estricta dels textos sagrats. No obstant això, alguns cristians i musulmans practicants segueixen incorporant pràctiques tradicionals i rituals, i les autoritats religioses han estat generalment permissives amb aquest tipus de pràctiques.Els grups estrangers missioners operen lliurement al país. Alguns grups ofereixen centres d'ensenyament religiós a les seves comunitats locals, mentre que altres ofereixen beques als estudiants perquè estudiïn als seus respectius països.La Constitució estableix la llibertat de religió, i el govern generalment respecta aquest dret en la pràctica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Constitució i la llei estableixen la llibertat de religió al Kirguizistan, i el Govern, generalment, respecta aquest dret en la pràctica. No obstant això, el poder central va restringir les activitats dels grups islàmics radicals que considerava amenaçador a l'estabilitat i la seguretat i obstaculitzat i també va rebutjar la inscripció d'algunes esglésies cristianes. La Constitució estableix la separació entre la religió i l'Estat, i prohibeix la discriminació basada en la religió o les creences religioses. El Govern no dona suport oficialment a cap religió, no obstant això, des del 6 de maig de 2006 un decret reconeix l'islam i l'ortodòxia russa com a grups religiosos tradicionals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans. Segons de quina religió es tracti, els àngels són esperits, déus o encarnacions del creador. Per les tradicions transmeses per l'Antic Testament i el Nou Testament els àngels són missatgers de Déu, les funcions dels quals inclouen la protecció i el guiatge dels éssers humans, així com dur a terme certes tasques de Déu per a ajudar-lo. En l'art, els àngels són sovint representats amb ales, reflectint les descripcions de la Bíblia hebrea. L'estudi teològic dels àngels s'anomena angelologia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Àngel de Monteverde o Àngel de la Resurrecció és una escultura que representa un àngel i que es troba al Cementiri monumental de Staglieno de Gènova. És una de les obres més populars de l'escultor italià Giulio Monteverde i decora la tomba de la familia Oneto, realitzada l'any 1882. Aquesta tomba es troba a la porxada superior del cementiri, prop del Panteó, i es deu a la iniciativa del banquer Francesco Oneto,Es tracta d'una escultura realitzada en marbre blanc. L'àngel és representat dempeus, però lleugerament recolzat en la tomba. A un costat hi té, apartada, la trompeta que hauria de sonar per anunciar el Judici Final. La gran força expressiva d'aquesta figura resideix en el seu aspecte misteriós i en la seva ambigüitat, en tots els sentits. Tan pel seu acusat aspecte andrògin, com per la seva expressió freda combinada amb una mirada fixa i penetrant, les pupil·les dilatades, i fins i tot pel seu gest, que no és el propi d'un àngel protector si no que més aviat suggereix temor o esglai davant la mort. Totes aquestes característiques permeten considerar aquesta obra com una peça molt representativa del simbolisme.La popularitat d'aquesta obra es fa patent en les nombroses rèpliques i imitacions que ha generat.\nAltres obres de Giulio Monteverde al cementiri de Staglieno son la tomba Pratolongo (1868) i la tomba de la familia Celle (1893)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La dominació és un tipus d'àngel que pertany a la segona esfera o graó de la jerarquia segons l'angeologia. Les dominacions, de nombre i noms desconeguts, ja que no es manifesten als humans, s'encarreguen de l'ordre, tant del cosmos com entre els altres àngels, repartint feina entre els pertanyents a les jerarquies inferiors. Es representen com humans alats però amb ceptres i a vegades rajos que els envolten.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els grigori (del grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants), també coneguts com a fills d'Elohim (en hebreu בני האלהים, bnei ha elohim); són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana esmentats en alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi. En aquests textos s'esmenta que els grigori van ser éssers que es van aparellar amb les \"filles dels homes\"; naixent d'aquesta unió una raça de gegants coneguda com els nefilim. Segons el Llibre d'Henoc, els grigori sumen un nombre de 200 però només els seus líders són esmentats:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els àngels o malàïka —en singular malak; àrab: الملاك, al-malāk, en plural الملائكة, al-malāʾika— són criatures divines, éssers espirituals creats per Déu, en els quals tot musulmà ha de creure. Són mencionats manta vegades a l'Alcorà i en els hadits.\nAl contrari que els humans o els jinns o genis, els àngels no tenen voluntat lliure i per tant només poden seguir les ordres de Déu. Estan implicats en guarir la salut dels humans. Creure en els àngels és un dels sis articles de Fe en l'islam. Així com els humans estan fets d'argila i els jinns estan fets de foc sense fum, els àngels estan fets de llum.A l'Alcorà, els àngels glorifiquen el Creador i duen el seu tro. Executen les seves ordres sense qüestionar-les, llevat d'Iblís, que va rebutjar obeir-lo, i transmeten la Revelació. Acudeixen en ajut dels creients. Tanmateix, el seu paper principal és enregistrar els actes dels homes en unes llibretes. Els àngels de la mort interroguen el difunt a la tomba sobre si coneix la religió. El Dia del Judici els àngels intercediran pels creients però assenyalaran els que hagin reprovat la fe. Al llarg de la història, Déu hauria enviat àngels a Abraham, a Maria i a Zacaries.La tradició en fa éssers de llum dotats de vida, de paraula i de raó. I els distingeix clarament dels jinns i dels dimonis.En l'islam no hi ha una jerarquia dels àngels paral·lela a la jerarquia dels àngels que hi ha en el cristianisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El querubí és un àngel d'alta jerarquia, usualment representat en art com un cap alat infantil sense cos, per indicar la poca vinculació amb el món terrenal, només la ment s'eleva cap al cel (el seu nom ve d'una arrel hebrea que vol dir 'saviesa'). Apareixen a la Bíblia com a guardians del Paradís. Una altra tradició els representa com a éssers alats que barregen els trets d'un lleó, home, bou i àliga (els mateixos símbols que el tetramorf dels evangelistes), basant-se en l'Apocalipsi. A l'Edat Mitjana tenien tres parells d'ales. Alguns noms que la tradició atribueix als querubins són: Joziel, Ariel, Aladaià, Lauvià i Mebahel.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Serafí, segons la teologia catòlica, és un tipus d'\"esperit benaventurat\" o àngel, el primer dels nou cors. Es caracteritzen per l'ardor amb el qual estimen les coses divines i per elevar a Déu els esperits de menor jerarquia. Són la vibració primordial de l'amor. Pertanyen a l'orde més alt de la jerarquia més elevada. Són els que canten sense parar la música de les esferes i regulen el moviment dels cels. La captació d'energia que posseeixen és molt elevada. Se'ls coneix com \"Les flamejants serps voladores del raig\",\"Serp de foc de l'amor\" o simplement \"Serp ardent\". Segons algunes versions, el nom deriva de les paraula \"ser\" que significa \"jo sóc\" i l'hebreu \"rapha\" que significa \"sanador\". Són els àngels de l'amor, de la llum i del foc, que envolten el tron de Déu i estan en constant alabança. Segons la bíblia, el profeta Isaïes va veure serafins durant una visió. Se'ls associa amb l'ardor i la puresa i dins de la jerarquia celestial ocupen la suprema posició, ja que ells no estan fets a imatge i semblança de Déu, sinó que són part o essència d'ell, com a fills o germans menors de Déu (\"Jo Sóc, el que Sóc\"). Poden prendre la figura humana però, així i tot, se'ls identifica amb la serp o el drac daurat que és un ésser fill de la llum. Els gnòstics refereixen que van ser els serafins en la seua forma de dracs daurats els que van destruir Sodoma i Gomorra, bombardejant la ciutat amb boles de foc.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En el cristianisme, un àngel caigut és un àngel que ha estat expulsat del cel per desobeir o rebel·lar-se contra els mandats de Déu. Aquests van ser expulsats del cel arrencant-los les ales.\nSegons aquesta traïció són àngels caiguts:\n\nBelial\nGrigori\nLlucifer\nMefistòfil\nSemyazza", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides. És l'antípoda del clericalisme.\nAls Països Catalans l'anticlericalisme fou un fenomen social de primera magnitud fins a l'arribada de la dictadura franquista el 1939. Des de llavors ha anat perdent agressivitat i avui dia fins i tot ha desaparegut a conseqüència de la indiferència religiosa i també gràcies a l'evolució dels sectors més joves i oberts del cristianisme que comprenen les raons de les problemàtiques socials que es viuen actualment.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La història de l'anticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes. D'una banda, l'anomenat “anticlericalisme cristià” —o \"anticlericalisme creient\", com el va anomenar Julio Caro Baroja, pioner en el seu estudi—, tan antic com l'Església mateixa, que es caracteritza per les seves crítiques a vicis i abusos concrets del clergat o al seu excessiu nombre i poder, però que no qüestiona el paper dominant de l'Església en la societat ni la seva influència en l'Estat. Per l'altre, l'“anticlericalisme contemporani” —o \"anticlericalisme no creient\" com l'anomenà Caro Baroja— que sorgeix en el segle XVIII amb la Il·lustració i que qüestiona des d'una òptica racionalista la societat sacralitzada de l'Antic Règim i el poder de l'Església catòlica, en considerar-los obstacles per al progrés en Espanya i al món.Segons Julio Caro Baroja,\n\nEn l'anticlericalisme contemporani —o \"no creient\"— els camps clerical i anticlerical, encara barrejats durant la Il·lustració, es delimiten clarament a partir de les revolucions liberals, quan l'Església es converteix en un dels defensors de l'“antic règim”. A Espanya aquest moment es produeix durant el Trienni Liberal i sobretot en els anys 30 amb motiu de la primera guerra carlina i les desamortitzacions. No és per tant casual que sigui llavors quan tenen lloc la primeres manifestacions de violència anticlerical —en 1822-1823, 1834 i 1835— que responen a la violència clerical. Després, la ràpida disminució del nombre de frares com a resultat de la desamortització de Mendizábal hauria apaivagat l'anticlericalisme, que no ressorgirà fins a la restauració borbònica (1875-1931) a conseqüència de la reaparició dels ordes religiosos, especialment en el camp de l'ensenyament, gràcies al suport que els va proporcionar el govern de Cánovas del Castillo, precisament en un moment en què a l'altre costat dels Pirineus, la Tercera República Francesa procedeix a la completa separació de l'Església i l'Estat i a la instauració de l'Estat laic. Així, “els liberals espanyols veuen el país en situació d'ignominiós ‘retard’ respecte de França i tendeixen a obsessionar-se amb el factor clerical com a causa dels nostres mals”, una visió que s'accentua després del desastre del 98. És llavors quan reneix l'anticlericalisme que té el seu esclat violent en la Setmana Tràgica de Barcelona.\n“S'arriba, així, a la Segona República, amb consciència que la reducció del pes polític de l'Església és un dels més greus problemes que el país, en el seu esforç renovador, ha de plantejar-se prioritàriament. Això significa separació de l'Església i l'Estat, creació d'un àmbit legislatiu secularizado per a la vida social i realització d'una ambiciosa política educativa que permeti acabar amb el monopoli eclesiàstic de l'ensenyament inferior”.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil, a què s'afegí la crisi econòmica del comerç i la indústria i les conseqüències de l'epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya. Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals esclataren a finals del Trienni Liberal quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el retorn de l'absolutisme el 1823 l'episcopat feu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'Església catalana cap a les posicions més conservadores.El detonant de la bullanga ocorregué a Reus la nit del 22 de juliol del 1835. El 19 de juliol, membres liberals de la Milícia Urbana havien estat derrotats en el que es va conèixer com la \"desfeta d'Arnes\" per una partida carlina. Set reusencs van ser detinguts, torturats, i assassinats pels carlins. Segons Fontana el grup carlí era dirigit per un frare que va fer mutilar bàrbarament els presoners: els van tallar el nas, les orelles, \"i altres membres\", i a un d'ells (pare de vuit fills) el frare carlí va manar que el crucifiquessin i li traguessin els ulls. Sembla que això va ser el detonant pel qual el dia 22 es van cremar a Reus el convent de Sant Francesc i el dels carmelites, i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en total 21 morts; tot i que Eduard Toda diu que les idees liberals feia temps que anaven contra els convents de Sant Francesc i el de Sant Joan.El 25 de juliol, dia de Sant Jaume patró d'Espanya, a Barcelona corregué la brama dels fets de Reus durant una concorreguda cursa de braus a la plaça del Torín a la Barceloneta. La xurma enfurismada decidí atacar alguns establiments religiosos entre ells el convent de la Mercè, el convent de Sant Francesc, i el convent de Santa Mònica; mentre les tropes estacionades a la caserna de les Drassanes van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als Trinitaris Descalços, el convent de Sant Josep, els Agustins Calçats, el Convent del Carme i el convent de Santa Caterina.El 27 de juliol, el general Manuel de Llauder entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a Mataró i envià el general Bassa a Barcelona com a emissari per a de nou, intentar altre cop restablir l'ordre. Aquest seria assassinat el 5 d'agost mentre es cremava el Vapor Bonaplata (atac de to obrerista) i s'enderrocà l'estàtua de Ferran VII.\nPer tot plegat el govern de José María Queipo de Llano va acabar dimitint després d'aquests fets, i la crema dels convents va catalitzar el posterior procés d'exclaustració de moltes comunitats monàstiques i la desamortització dels seus béns, aprovada per les Corts el 1836 i el 1837; suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193). En aquell moment a Mallorca s'enderrocaren diverses esglésies i convents entre el 1835 i el 1837. Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegués una historiografia clerical preocupada per reconstruir la seva memòria històrica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Es coneix com a crema de convents de 1931 l'onada de violència, contra institucions de l'Església catòlica principalment, ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a l'estat espanyol. Els avalots van començar a Madrid durant la inauguració del Cercle Monàrquic, destinat a organitzar els lleials a Alfons XIII contra la recentment declarada Segona República Espanyola i ràpidament es van estendre per altres ciutats del sud i l'est peninsular.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934. A diferència de l'anterior crema de convents de 1931 va haver-hi desenes de religiosos assassinats. És el començament de l'anomenada persecució religiosa a Espanya del 1934 al 1937.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La matança de frares a Madrid de 1834 va ser un motí anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Regència de Maria Cristina de Borbó i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epidèmia de còlera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produït perquè «l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares». “Era la primera vegada que l'església es veia sotmesa a les actituds incontrolades dels seus propis fidels. Com van percebre els contemporanis, aquests fets demostraven, sobretot, la pèrdua de prestigi dels religiosos en la catòlica Espanya, tal com succeïa en els altres països”.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental. Entre aquestes persones es van trobar nombrosos religiosos membres del clergat secular, ordes, congregacions i diferents organitzacions dependents de l'Església Catòlica espanyola que van sofrir actes de violència que van culminar en milers d'assassinats, aconseguint les dimensions d'un fenomen de persecució a les àrees de control nominal republicà majoritàriament, encara que no únicament, durant els primers mesos del conflicte armat i de la revolució social que va tenir lloc en aquesta zona. A la zona sota control de les forces revoltades van existir també episodis, en un nombre moltíssim menor i en moments puntuals, cap a religiosos (catòlics o d'altres confessions).\nAquesta violència no només es va manifestar en contra dels drets fonamentals de milers de persones, moltes de les quals van ser assassinades —algunes, fins i tot, després de sofrir tortura—, sinó que també es va exercir de manera sistemàtica contra aquells béns i objectes considerats símbols de la religiositat, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitectònic, artístic i documental.\nLa interpretació de l'origen i motivacions generals d'aquests fets, així com de les circumstàncies d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seva consideració des de la dimensió política i religiosa, però també sobre la seva terminologia, l'actitud de l'Església i les seves conseqüències en el desenvolupament de la guerra i la posterior repressió del règim franquista, són encara objecte de forta controvèrsia entre els especialistes.\nCitat com a referència en nombroses altres obres, un detallat estudi publicat el 1961 per Antonio Montero Moreno, va identificar a un total de 6.832 víctimes religioses assassinades al territori republicà, de les quals 13 eren bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos i 283 religioses.\nL'Església Catòlica, considerant que moltes d'aquestes víctimes ho foren com a \"conseqüència de la seva fe\", les va definir com màrtirs. Aquesta denominació de caràcter religiós va ser també adoptada per la propaganda del bàndol revoltat i posteriorment, per la dictadura franquista, fent-la extensiva a totes les víctimes afins a la seva causa, els qui van ser cridades màrtirs de la Croada o màrtirs de la Guerra Civil.\nEncara que reclamat pel règim franquista i malgrat la seva estreta relació amb l'Església Catòlica, no va ser fins al cap de la Transició Espanyola, quan el Vaticà, durant el papat de Joan Pau II i després de la modificació el 1983 del Normae servandae in inquisitionibus ab episcopis faciendis in causis sanctorum el Codi de Dret canònic aplicable i vigent fins llavors, que establia un termini mínim de cinquanta anys abans de presentar els processos a Roma, va impulsar nombroses causes de beatificació i canonització, generant un polèmic debat entre diferents sectors de la societat espanyola, que van desembocar a partir de 1987 en les primeres cerimònies.\nEn el context de la controvertida iniciativa legislativa del Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero sobre la \"Llei de Memòria Històrica\" i malgrat les crítiques rebudes, el Vaticà, prosseguint amb les causes de beatificació que van començar a obrir-se més de vint anys abans, va dur a terme una massiva cerimònia de declaració de beats \"màrtirs\" a la tardor de 2007.\nL'anomenada persecució religiosa i el martirologi posterior foren un dels principals elements propagandístics del bàndol feixista en la guerra civil, i posteriorment durant tota la dictadura franquista, com a element legitimador. Com ho explicà el religiós i historiador Hilari Raguer en referència al discurs del Papa Pius XI:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Paolo Schicchi (Collesano, 31 d'agost de 1895 - Palerm, 12 de desembre de 1950) va ser un anarcocomunista informalista sicilià. Mentre vivia, va fer d'escriptor i periodista. És el besoncle del difunt fotògraf eròtic i pornògraf Riccardo Schicchi.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona rebé el malnom de «la Rosa de Foc».", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Aniconisme és la pràctica o creença d'evitar o defugir les imatges d'éssers divins, profetes i d'altres personatges religiosos respectats, o en diferents manifestacions, d'éssers humans o éssers vius. El terme no icònic es pot utilitzar per descriure l'absència de representacions gràfiques en un sistema particular de creences, sense importar si existeix un reglament en contra seu. La mateixa paraula deriva del grec εικων ('imatge') amb el prefix privatiu α- i el sufix -ισμος.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Arqueta de sant Esteve és una arqueta feta a Llemotges, cap a 1210-1220, que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.\nL'arqueta és un dels objectes que servien per a guardar relíquies a les esglésies; aquesta, concretament, dedicada a sant Esteve, és un dels nombrosos exemplars d'aquesta tipologia que sorgiren de les manufactures de Llemotges. Per diversos motius, aquest centre es va constituir en un dels grans focus de producció d'objectes per al culte i la litúrgia, treballats en metall i esmaltats.\nEl culte a les relíquies es va desenvolupar des dels inicis del cristianisme i va assolir una gran força durant l'alta edat mitjana. Les relíquies no sols podien ser restes de cossos atribuïts a personatges sants, sinó també suposats fragments de la seva indumentària o d'instruments dels seus martiris. També podien ser records relacionats amb el pelegrinatge, especialment a Terra Santa, i, evidentment, fragments de la creu on Crist hauria estat crucificat.\nL'arqueta de sant Esteve és una peça que, com en nombrosos casos de la seva tipologia, és d'estructura arquitectònica, constituïda per una caixa paral·lelepipèdica i una coberta a dos vessants. En aquest cas, però, les dimensions són modestes i la composició general força sintètica. El costat principal conté escenes de la vida de sant Esteve: la detenció i conducció al martiri, a la zona de la coberta, i la seva lapidació, al pla vertical. El to daurat de les figures contrasta hàbilment amb els camps de color, en què destaquen els blaus, especialment el del fons. L'església d'on procedeix aquesta arqueta no es coneix, si bé és versemblant pensar que estava destinada a un altar o a un temple dedicat a aquest sant, que a Llemotges va ser objecte d'un culte important.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Art asiàtic fa referència a les manifestacions artístiques desenvolupades en tot el territori asiàtic.\nEl desenvolupament de l'art asiàtic, històricament paral·lel al de l'art occidental, en general és alguns segles més primerenc. Tant l'art africà, art islàmic, art jueu, art de l'Índia, art coreà, art xinès, i art japonès tenen una influència significativa sobre l'art occidental i viceversa. Els dos grans nuclis culturals són el xinès i l'índic, actuant ambdós de fars culturals a les seves zones d'influència respectiva.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'atri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus). Es tractava de la part de l'edifici oberta als hostes, convidats i visitants. Segons una teoria reconeguda per la majoria d'historiadors, l'atri era un pati de Roma primitiva envoltat d'edificis.\nD'aquells temps va passar a l'art paleocristià i al cristià medieval. A les esglésies cristianes es tracta d'un pati porticat situat als seus peus i que servia per accedir-hi. Solia tenir una font i porxes, i l'accés era lliure a qualsevol. Actualment moltes esglésies conserven un atri a la seva entrada, encara que la seva forma és molt diversa, però, en general, sol estar senyalitzat amb columnes i cadenes, ja que es tracta de lloc sagrat.\nModernament l'atri ha esdevingut una característica clau de molts edificis. L'atri s'ha popularitzat en el disseny d'edificis perquè donen als seus interiors una \"sensació d'espai i de llum\" i ofereixen l'oportunitat de crear nous tipus d'espais dinàmics i estimulants.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Bàcul de Mondoñedo és una peça de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Procedeix de Llemotges, d'un sarcòfag atribuït al bisbe de Ribadeo, Pelayo de Cebeyra (Siveira) (1199-1218), Va ser dipositat cap a 1855 a la catedral de Mondoñedo (Lugo). Va entrar al museu provinent de l'adquisició de la col·lecció Plandiura, el 1932", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Baptisteri de Bovalar és un baptisteri d'època visigoda recuperat de les cendres del jaciment de Bovalar. És un dels monuments d'època visigoda més importants per la seva singularitat i riquesa escultòrica i actualment forma part de la col·lecció del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Copó de la Cerdanya és un objecte d'orfebreria, de coure embotit, repussat, cisellat, daurat, amb aplicació d'esmalt camp llevat, de 13,1 x 15,2 x 14 cm, fet a Llemotges cap a 1195-1200 i provinent d'una església indeterminada de la Cerdanya, el qual es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Cronografia del 354 és un manuscrit il·lustrat també conegut amb el nom de Calendari del 354 o com el Calendari Filocalus. És el còdex il·lustrat més antic dels que es conserven en l'actualitat. També és el calendari més antic on surt senyalada la festivitat del Nadal. Es pot consultar per internet.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Dovella de Ripoll és una escultura (talla en pedra) de 52,5 x 34,5 x 26 cm procedent de l'antic monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll (el Ripollès), la qual es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Encenser exhibit al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb el número del catàleg 004581-000 és un petit braser de 12,8 x 14 x 14 cm, d'autoria anònima i realitzat suposadament a Catalunya al segon quart del segle xii.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Fornícula de Sant Antoni de Pàdua és una obra del municipi del Carrer Ciutadans de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una fornícula de caràcter clàssic situada al damunt de la llinda del portal d'accés a l'escola d'una casa de renda. Conté a l'interior la imatge d'un Sant. Presenta la següent inscripció: \"Resarit un pare nostre se guanyen 250 dies d'indulgencia\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "A la religió jueva el sancta sanctorum, de vegades citat com a sanctasantorum, amb el significat de \"El Sant dels Sants\" o \"Santíssim\" (en hebreu kodesh ha-kodashim) era el lloc sagrat més important del tabernacle i Temple de Salomó, en el qual s'hi custodiava l'Arca de l'Aliança. A l'antic Egipte, el sancta santorum era el lloc més sagrat i recòndit del temple, situat al seu eix principal, i on només els sacerdots i el faraó hi tenien accés. Allà hi havia el naos i la imatge de la divinitat. Per extensió, el sancta sanctorum ha quedat com un terme per designar el santuari més reservat i fins i tot secret dels temples de diferents religions.\nLa frase llatina sanctum sanctorum és una traducció del terme hebreu קֹדֶשׁ הַקֳּדָשִׁים (Qṓḏeš HaQŏḏāšîm, el més sagrat de totes les coses sagrades) que als textos llatins generalment es refereix al lloc més sagrat del Tabernacle dels israelites i després del Temple de Jerusalem, però també té algun ús derivat a l’aplicació-se a les imitacions del Tabernacle en l'arquitectura religiosa.\nLa forma plural sancta sanctorum també s'utilitza, probablement com a sinècdoque, referint-se a les sagrades relíquies contingudes al santuari. La traducció Vulgata de la Bíblia utilitza \"sancta sanctorum\" per al el més sagrat de totes les coses sagrades. D’aquí l’ús derivat per designar la capella Sancta Sanctorum del complex de la Basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma.\nA l'hinduisme, la part més íntima d'un temple on es guarda la imatge de culte (Murti) de la deïtat, forma el Garbha griha, també referit com a sanctum sanctorum.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església de Sant Miquel de Pavia, en italià: Chiesa di san Michele e dei santi Arcangeli (de Padova). Actualment només en resta l'oratori (anomenat en italià: Oratorio di San Michele). L'església va ser construïda a finals del segle xiv prop del castell, residència de la família Da Carrara; l'edifici constituïa la cappella dedicata a Maria. Aquesta capella va ser erigida després d'un incendi, esdevingut durant el setge del veí Castelvecchio en el decurs de la reconquesta de Pavia als Visconti per part del darrer Senyor, Francesco Novello da Carrara. Hi va haver reformes en aquest edifici al llarg dels segles i actualment el que es veu és fruit d'una ampliació feta al segle xix.\nA l'interior de l'oratori es conserven frescos fets el 1397 per Jacopo da Verona.\nAquest frescos se centren en la vida de Maria: representen l’Annunciazione (Anunciació), la Natività (Naixement)i la Adorazione dei magi (Adoració dels Reis Mags), la Ascensione(Ascensió), la Pentecoste(Pentecosta), la Dormitio Verginis(Dormició de la Verge) i San Michele (Sant Miquel). Alguns dels frescos van ser trets i posats al museu Musei civici agli Eremitani.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sepulcre és l'obra que es construeix per donar sepultura a una persona, generalment en pedra i elevada respecte del terra.\nDes de la pau de Constantí I el Gran es van fer comuns els cementiris a l'aire lliure, tancats amb murs als afores de les poblacions i al costat d'una església o basílica. Consistien els sepulcres en caixes d'una o diverses peces o en nínxols formats amb material de maçoneria i coberts amb una llosa, que se situaven al mur del cementiri o sota terra. Els més sumptuosos es col·locaven exempts sobre un pedestal, o adherits al mur exterior de l'església i es disposaven en forma de caixa o pila rectangular de marbre, ricament esculpida a la seva cara frontal exterior, i algunes vegades també en els laterals, amb símbols cristians i temes bíblics, costum que ja s'havia introduït a les catacumbes pels volts del segle iii, i que va ser més comú amb la pau constantiniana.Amb freqüència, figuren entre els relleus alguns motius arquitectònics en els quals s'adverteix l'estil romà de l'època de decadència. Quan s'esculpien poques figures, era freqüent omplir els espais intermedis amb l'ornament dels estrígiles o estries corbes en S (inversa o recta), copiat dels sarcòfags pagans. Des de finals del segle v va cessar a Roma el costum d'esculpir figures als sepulcres, limitant-se l'ornamentació a símbols cristians i dibuixos diferents. Al Regne Visigòtic de Toledo seguia encara al segle vii. També es disposaven els sepulcres amb obra de fàbrica sobre el terra en forma semblant als loculi de les catacumbes, semblant lleixes de biblioteques.\nEls sepulcres tenien sempre plana la seva coberta als primers segles, però des del segle v va començar a usar-se arquejada i a partir del segle viii, es va disposar com una teulada a dues aigües o vessants. Alguns dels esmentats sepulcres estaven interiorment dividits en compartiments per contenir-ne dos o més difunts, anomenant-se bisomos o trisomos, etc., com consta per inscripcions i, de vegades, el revelen les figures o retrats dels personatges allà dipositats, esculpides en relleu sobre una cara del sepulcre. Igual pràctica van seguir els gentils abans dels cristians.\nSón cèlebres pels seus bonics relleus els que s'exhibeixen al Vaticà i en altres llocs de Roma, així com els d'Arle (França) i les antigues esglésies de Ravenna (Itàlia), entre d'altres. Al cementiri de Pisa (Piazza dei Miracoli) van ser recopilats al llarg dels segles gairebé un centenar.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un tetramorf (del grec τετρα, tetra, «quatre»\", i μορφη, morfe, «forma») és una representació iconogràfica composta per quatre elements.\nLa més estesa d'aquestes representacions és la cristiana, que identifica els quatre elements amb els Quatre Evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.Les fonts d'aquesta iconografia cristiana es remunten a l'Antic Testament, al llibre del profeta Ezequiel el qual descriu en una de les seves visions quatre criatures alades d'aparença humana, una amb la cara d'home, l'altra amb la cara semblant a un lleó, la següent amb aspecte de toro i l'última amb aspecte d'àguila (Ezequiel, 1:5-14).\nAl Nou Testament un passatge del llibre de l'Apocalipsi (Apocalipsi, 4:6-9) i al Llibre d'Ezequiel (Ezequiel, 1:4-12) descriuen quatre éssers que envolten el tron del Pantocràtor: \"quatre vivents plens d'ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d'home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron\".\nA partir de les interpretacions de Sant Ireneu (segle ii) i de Sant Jeroni (segles IV-V) en el seu comentari al llibre d'Ezequiel, aquests quatre éssers vivents han estat identificats amb els autors dels quatre evangelis canònics:\n\nL'àngel, o l'home alat s'associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comença fent un repàs a la genealogia de Crist, el Fill de l'Home. Representa també l'amor diví, enviat als humans amb els seus àngels (missatgers)\nEl lleó s'identifica amb Marc (evangelista), perquè el seu Evangeli comença parlant de Joan Baptista, Veu que clama al desert, l'esmentada veu seria com la del lleó, un animal que s'associa també la força i la noblesa, atributs de Jesús\nEl bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comença parlant del sacrifici que va fer Zacaries a Déu i, en el bestiari popular, el bou és el signe del sacrifici.\nL'àliga ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre i per tant el que s'eleva sobre els altres en saviesa.El tetramorf és un tema molt habitual en l'art cristià, especialment en el d'època medieval, romànic i gòtic. Rarament es representa de forma autònoma, si no que habitualment es troba envoltant la representació de la Maiestas Domini en llocs preeminents de les portades de les esglésies, absis, cúpules, altars, llibres manuscrits, etc. També és habitual trobar-lo als quatre extrems dels braços de les creus monumentals o d'argenteria, complementant simbòlicament la representació de Crist crucificat.\n\nEl Tetramorf en el Llibre de Durrow (Trinity College)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una urna funerària o cinerària (del llatí cinis, -eris, cendra) és un vas tancat de pedra, bronze, marbre, alabastre, ceràmica o vidre, en el qual els parents d'un difunt recullen les seves cendres després de la incineració. Està destinada a rebre les cendres resultants d'una incineració, a diferència d'un reliquiari, que només en conté una part.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ancrene Wisse o Ancrene Riwle, conegut en anglès modern Guide of Anchoresses (guia per a anacoretes) és un tractat medieval per a religioses emparedades, escrit a inicis del segle XIII.\nL’Ancrene Wisse fou compost originàriament per a tres germanes que escolliren adoptar la vida contemplativa. El tractat consta de vuit parts: la primera i l’octava versen sobre la «Regla externa», relativa a la vida pública de les emparedades. La segona i la setena part versen sobre la «Regla interna», és a dir, sobre la vida privada de les emparedades. La resta conté consells espirituals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals. Etimològicament ascètic deriva del grec antic ἄσκησις (askēsis) que significa entrenament o exercici esportiu.\n\nLa noció ascètica és una opció ètica o religiosa que es troba en moltes cultures, com una acció permanent de certs grups sacrals, o com un període de quaresma durant la qual tothom ha de «purificar-se» una vegada l'any o en preparació d'un ritu de transició. L'ascetisme previ al sacrifici ha acabat essent sovint el sacrifici sencer.Al cas d'un ascetisme exagerat, que sobreestima el valor de la renúncia i de la mortificació, es fa servir el terme d’asceticisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ahimsa (en sànscrit अहिंसा ahiṁsā) és un concepte espiritual que advoca per la no-violència i el respecte a la vida, constituint una doctrina important de l'hinduisme, el jainisme i el budisme.\nLiteralment, ahimsa significa \"no-violència cap a la vida\", però té un significat molt més ampli. Significa també que un no pot ofendre a altra persona, havent de compadir-se de l'altre, fins i tot si es tracta d'un enemic. Per a aquells que segueixen aquesta doctrina, no hi ha enemics. Qui creu en l'eficàcia d'aquesta doctrina troba l'últim estat, quan s'arriba a l'objectiu, veient el món als seus peus. Si expressem el nostre amor —ahimsa— de tal manera que marqui per a sempre al nostre enemic, aquest ens tornarà aquest amor. Ahimsa, o el no-dany, per descomptat, implica no matar. Però el no-dany no es refereix únicament a no matar, sinó que implica una abstinència absoluta de causar qualsevol dolor físic o emocional a qualsevol ésser viu, bé sigui per pensament, paraula o obra. El no-dany requereix una ment, una boca, i unes mans pacífiques.\nEspiritualment, ahimsa també significa la desaparició del dolor que ha causat una persona, que en moltes ocasions comporta la soledat del mateix individu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Akaixà (आकाश, ākāśa, 'cel', 'espai') és un mot sànscrit que se sol traduir per èter. Segons diverses escoles hindús es tracta d'un dels bajamahabhuta, o \"cinc grans elements\" que constitueixen la base del món material, i la seva principal característica és Xabda (el so). D'aquests cinc elements en seria la quinta essència i els altres quatre (Aire, Foc, Aigua i Terra) en serien la conseqüència.Pel jainisme, l'akaixà és l'espai infinit que dona naixença a totes les coses.En el budisme, akaixà també se sol interpretar com a 'espai infinit' i se subdivideix en tres parts: skandha, desa i pradesa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'atman (en sànscrit: आत्मन् ātman o ātma) és un concepte de l'àmbit hindú que fa referència a l'ànima o al principi de vida dels éssers vius. La teologia hindú empra el terme per a expressar l'ànima individual com a individuació de l'únic absolut o braman, de què en resta separada mentre no obté el mokxa (alliberament del cicle de reencarnacions). Tot i així, al llarg del temps i segons les escoles de pensament, aquest concepte ha estat matisat de diverses maneres.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Bhakti (devanagari: भक्ति, 'devoció', de l'arrel en sànscrit bhaj, 'compartir', 'pertànyer', 'adorar') és un dels components essencials de l'hinduisme, que consisteix en la relació personal, concreta i existencial, del bhakta ('devot') envers Déu. El terme implica una relació de ple compromís amb la divinitat, posant l'accent en la devoció i la pràctica per sobre de ritual.\nCom a camí espiritual, s'anomena bhakti marga o via del bhakti. N'existeixen diverses tradicions, com la xivaïta (culte de Xiva), la vixnuïta (culte de Vixnu i els seus avatars) o el xactisme (adoració de les dees). La pertinença a una determinada tradició, però, no és exclusiva i hom pot adorar divinitats d'altres corrents.\nEl Bhagavad Gita és el primer text en què es fa servir explícitament la paraula bhakti per a designar un camí religiós, i el concepte es desenvolupa de manera més elaborada en el Bhagavata Purana.\nEl moviment bhakti va viure un ràpid creixement al sud de l'Índia durant els segles V i ix, influint en l'art i la literatura, amb l'aparició d'obres que va difondre la poesia bhakti. Poetes com Mirabai van concebre la relació entre l'adorador i la divinitat en termes humans comuns, mentre que poetes més abstractes com Kabir i el seu deixeble Nanak (el primer guru sikh), van representar la divinitat com a única i inefable. Un dels exponents contemporanis d'aquesta literatura és el Gītānjali de Tagore.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En el pensament indi, guna (en devanagari गुण, transcripció IAST guṇa) és cadascuna de les tres qualitats que componen l'univers:\n\nsattvà (equilibri)\nrajas (activat)\ntamas (passivitat)Cadascuna no pot existir sense les altres i estan presents en diferents proporcions en tot el que existeix, des de la matèria (prakriti o 'natura') fins al més subtil, i tant a nivell físic com emocional o mental.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ixvarà (en sànscrit ईश्वर īśvara, \"controlador suprem\") és un concepte del pensament indi que fa referència a Déu en tant que ésser suprem. A vegades s'utilitza el terme femení ixvarí (īśvarī), en particular en xactisme, per a referir-se a la divinitat suprema femenina.\nAquest concepte implica una visió monoteista i sovint monista a la qual adhereixen, d'entre les sis doctrines hinduistes, les escoles del samkhya tardà, ioga, vaïixeixika, vedanta i nyaya. En canvi, el samkhya primerenc i mimamsa no associaven el concepte d'ixvarà a cap ésser suprem.\nEn les tradicions xivaïtes, el terme s'usa com un dels noms de Xiva en el mot compost Maheixvarà (\"gran senyor\"). En el budisme mahayana apareix com a part del mot \"Avalokiteixvarà\" (\"Senyor que escolta els plors del món\"), nom d'un bodhisattva venerat per la seva compassió.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El karma (mot sànscrit, escrit en devanagari \" कर्म \", i dit en pali kamma: fer, acte) és un terme de la filosofia índia que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acció. Es tracta d'una noció essencial del funcionament del samsara (o \"cicle de les reencarnacions\"), un dels fonaments del pensament indi; dins d'aquest context, el karma és el conjunt d'actes –positius, negatius o neutres– que efectua cada individu i que marquen la seva consciència, condicionant les seves futures encarnacions.La llei del karma és el centre de les religions originades a l'Índia: hinduisme, sikhisme, budisme i jainisme. Tot i que en el budisme es limita als pensaments, paraules i accions voluntàries i no a totes com en l'hinduisme: els efectes de tots aquests actes creen les experiències presents i futures i fan la persona responsable de la seva pròpia vida.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Maya (devanagari माया, māyā, en general traduït com 'il·lusió', 'engany', 'somni') és una noció del pensament indi que presenta molts matisos diferents segons les diverses tradicions. Bàsicament fa referència al fet que l'aparent realitat que ens envolta no existiria, sinó que seria la manifestació d'un principi únic i diví. Aquesta il·lusió faria que es perpetuï una existència humana basada en el dualisme, quan els homes i l'U creador només formarien en realitat una mateixa cosa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Nirguna Brahman (devanagari निर्गुण ब्रह्म nirguṇa brahman) segons la filosofia hindú és la suprema realitat sense forma, ni qualitat, ni atribut, ni sense qualitats dolentes (guna), el que impregna l'Univers. En la filosofia índia, nirguṇha brahman designa el Diví transcendent no manifestat: l'Absolut. S'oposa a saguṇha brahman (l'Absolut amb atributs). \nNirguna Brahmanés un terme compost de Nirguṇa (sànscrit) o (hindi) traduït al català com \"desproveït de qualitats\",\" sense qualitat\" o \"sense les tres qualitats\" (les gunas: sattva, \nrajas, tamas)» i Brahman (sànscrit) o (hindi) traduït al català com \"Déu absolut\" o \nbé «més enllà de tot atribut». També pot significar «viciós, dolent», tot i que aquesta accepció és només pel sànscrit, i, en aquest cas, no designa Nirguna Brahman, és-a-dir «Déu (atemporal)».En determinades tradicions hindus (sorgides de diferents corrents de pensament al llarg dels segles), les divinitats com Vixnu s'han considerat com nirguna brahman i d'altres com Krixna com pertanyent a la fe sagurna.A l'Índia avui nirguna significa sempre en el sentit ordinari, brahman nirguna, és a dir, \"Déu (sense forma)\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Nirvana és una paraula del sànscrit (निर्वाण) procedent del pali (निब्बान, Nibbāna) que literalment significa \"extinció\", 'nir' = sense, 'vana' = fusta. A les religions i filosofies orientals, sobretot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxúria, la por o l'ànsia. Depenent de cada context religiós, el nirvana té diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana és com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa (i és causada per) el desig, la necessitat, la consciència, el naixement, la mort, la cobdícia, l'odi, la confusió, la ignorància.Sidharta Gautama va redefinir la consecució del nirvana present en l'hinduisme mitjançant un procés de meditació en el qual s'analitza el cos i la ment com a mancats d'una individualitat intrínseca.\nEls jaines celebren el Divali com el dia en què Mahavira va aconseguir el seu nirvana. El Kalpasutra narra detalladament el nirvana de Mahavira.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El prana (en sànscrit प्राण, prāṇa, de l'arrel pra 'per omplir') és un concepte del pensament indi que fa referència al principi de vida i que se sol traduir per alè vital. És esmentat per primera vegada als Upanixads, on se'l descriu com formant part del regne terrenal, físic, en tant que mantenidor del cos i origen del pensament. El prana impregnaria totes les formes de vida, però sense tractar-se de l'atman o ànima individual.\nPer la filosofia vedanta, el prana és una mena d'energia que manté la vida dels éssers vius, comparable a la idea xinesa de txi. Aquest concepte és central per l'ayurveda i el ioga, que creuen que el prana circula per l'organisme com un flux a través d'una xarxa de fins canals subtils anomenats nadis. La seva manifestació material més subtil seria la respiració, però també es trobaria a la sang i la seva forma més concentrada seria l'esperma dels homes i el fluid vaginal de les dones. El Sol i la llum solar són considerats com una font de prana.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Puruixa (en sànscrit: पुरुष, puruṣa) és un concepte hinduista complex, el significat del qual va evolucionar entre els temps vèdics i els Upanixads. Segons de la font, significa 'l'humà còsmic' o 'l'ésser', o bé 'consciència' o 'principi universal'.Als primers Vedes, puruixa significava un humà còsmic amb el sacrifici del qual els déus van crear la vida. Als Upanixads, el concepte ja no significava un ésser o un humà còsmic, sinó que el significat va evolucionar vers una essència abstracta del jo, l'esperit i el principi universal, que és eterna, indestructible, sense forma i omnipresent. El concepte de puruixa s'explica amb el concepte de \"prakriti\" als Upanixads. L'univers es veu, en aquests antics textos sànscrits, com una combinació de la realitat material perceptible i les lleis i principis de la natura no perceptibles, no materials. La realitat material, o prakriti, és tot el que canvia, pot canviar i està subjecte a la causa i efecte. Per contra, puruixa és el principi universal que és immutable, sense causa, però que està present a tot arreu i que ho connecta tot.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La reencarnació és la creença en el procés pel que una ànima, en morir el cos al que està lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral. És una creença especialment vivent a Orient, tot i que no solament.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Samkhya ('enumeració' en sànscrit) és considerada la més antiga de les sis dàrxanes o doctrines clàssiques (segles II-VI dC) de l'hinduisme que comprèn moltes altres escoles. Principalment s'ocupa d'enumerar i descriure les característiques principals de l'existència. És una doctrina fortament dualista (esperit-matèria). Afirma que tant el puruixa (‘home’, esperit, essència) com la prakriti (matèria, substància) són dues realitats eternes. Es pot considerar un marc pràctic pels que es troben diferents nivells o categories en la seva practica de la meditació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Samnyasin, samnyasi, sannyāsin o saṃnyāsin (devanāgarī: संन्यासिन्) és un terme sànscrit que significa renunciant, practicant de samnyasa (renunciació de la vida ordinària portant l'atenció cap a la divinitat). El terme apareix per primera vegada al Mundaka-upanishad.En la tradició de sanātana Dharma (hinduisme), una persona que ha rebut la iniciació diksha del seu mestre espiritual (guru) que presideix la cerimònia d'iniciació monàstica del seu llinatge, oficialitzada per un braman (sacerdot). Durant la cerimònia davant el foc sagrat d'Agni, el guru li atorga el nom monàstic al principiant (normalment el títol de Swami, seguit del nom del llinatge) així com els atributs que són: el danda (el bastó del pelegrí), el kamandalu (l'olla d'aigua), el kaupīnam (la tira de tela que fa de calçotets) i el kavi (el vestit taronja). La cerimònia acaba amb el cant del mantra gayatri.El samnyāsin, en principi, manté a una vida errant, visitant llocs sagrats i ashram tot renunciant als fruits de l'acció i dedicant la vida a la realització de Brahman (la realització del Jo superior). És «l'home que, des de la profunditat del seu ésser, no desitja res, no projecta res, no posseeix res que, com els déus, viu en un estat de meditació contínua a partir del qual sorgeix una força de resplendor i acció inimaginable en un estat humà habitual».", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Samsara (en sànscrit: संसार, saṃsāra) és un concepte del pensament indi que defineix el cicle de reencarnació o renaixement. Segons diverses doctrines índies, durant el decurs de la vida manifestada dels individus, les accions comeses (el karma) determinen el destí futur de cadascú en el procés d'esdevenir (evoluciona o involuciona); el karma és heretat quan l'ésser torna a néixer tal com es trobava en el moment de la mort. En el budisme, en el moment de la mort, els impulsos volitius (samskara) són transmesos a una estructura conscient, l'ànima, que després d'un període intermedi -en tibetà, anomenat bardo-, forma la base d'una nova estructura biològica que resultarà en el renaixement i una nova vida. Aquest procés es considera que es repeteix fins que la persona assoleix el mokxa (alliberament).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Suhl-i kull fou el principi central d'un moviment religiós creat per Akbar el Gran a l'Índia anomenat Tauhid-i Ilahi. L'estació més alta era la mahabbat-i kull ('amor absolut') i al centre hi havia la suhl-i kull o pau absoluta. El moviment proclamava la tolerància universal de totes les creences. Fins al 1579 Akbar fou considerat intèrpret ortodox de la xaria però després del mahdar dels teòlegs d'aquell any, la nova religió es va allunyar de l'ortodòxia. El 1591 la religió va considerar la pregària i el dejuni dels musulmans com exercicis rituals i Akbar va prohibir al seu fill Mirza Murad d'oposar-se a aquestes pràctiques, posant la tolerància absoluta per damunt de tot. Aquest principi fou massa avançat pel seu temps i la religió d'Akbar no va arrelar.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Swami o svami (en sànscrit: स्वामी svāmī [sʋaːmiː]) és un títol de l'hinduisme que s'atorga s'atorga a persones de vida austera, ascetes, que es dediquen a l'ensenyament o a la predicació. És especialment per ascetes o ioguis que s'han iniciat en un orde religiós monàstic fundat per algun mestre religiós. Hom creu que va ser utilitzat originalment per als que van ser iniciats pel moviment Advaita Vedanta, iniciat per Adi Xankara. La majoria dels estudiosos de Vedanta utilitzen el terme Swami. També és un títol donat a persones reconegudes com a docents o instructors espirituals.El significat de l'arrel sànscrita de la paraula és \"un que és un amb el seu jo\" (\"Swa\" significa a si mateix). L'ús d'aquesta paraula no és només per a un iogui sinó també per a un religiós guru, amb deixebles o sense.En bengalí, la paraula (pronunciada [ʃami]), tot i portar el seu significat original, té un doble significat de \"marit\". La paraula també significa \"marit\" en malai, on s'escriu \"Suami\". \"Swami\" també significa \"marit\" a Khmer i Odiya. La paraula tailandesa per al marit, sami (สามี), també és un derivat de la paraula swami.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'antiteisme és una postura filosòfica que va més enllà de l'ateisme, en no tan sols negar l'existència de Déu, sinó lluitar contra l'existència d'aquesta mateixa idea.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'apostasia (del grec αποστασία, \"desertar\" o \"revoltar-se\", de απο, apo, \"fora, a part\", στασις, stasis, \"posició\") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut). Qui comet apostasia és un apòstata; així per exemple, l'emperador romà Julià, educat en el cristianisme, va decidir tornar al paganisme i restablir els antics cultes; per això, se'l coneix com a Julià l'Apòstata (361-363).\nL'apostasia és doncs la renúncia o abjuració d'una determinada fe, així com la sortida o abandó d'una orde religiós. També pot fer referència al clergue que prescindeix usualment de la seva condició, incomplint així les seves obligacions clericals.\nEn aquest sentit observem una línia general de significat en totes les accepcions. Enfront de l'heretgia, sembla que l'apostasia suposa un abandó o negació total de la doctrina original. És a dir, en comptes de negar un dogma de la doctrina es nega la doctrina completa. Mentre que l'apòstata o l'heretge neguen en tot o en part (respectivament) la doctrina, el pagà és un que no coneix —o que encara no ha estat iniciat en ella— la doctrina.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La crítica del budisme, igual que la crítica a la religió en general, es pot trobar en els qui estan en desacord amb les afirmacions de preguntes, creences o altres factors de diverses escoles budistes. Algunes denominacions budistes, molts països predominantment budistes i els líders budistes han estat criticats d'una manera o altra. Les fonts d'aquesta crítica pot provenir de grups com els agnòstics, els escèptics, la filosofia antireligiosa, els partidaris d'altres religions o pels budistes que pretenen una reforma o simplement, expressar el seu disgust.\nLes crítiques inclouen la creença que entre les diverses cultures budistes i en les institucions budistes, no tots són fidels als principis budistes originals. Sam Harris, un defensor destacat de l'anomenat nou ateisme i practicant de la meditació budista afirma que molts practicants del budisme el maltracten i les seves creences són sovint \"ingènues i dins la superstició\", i que això impedeix l'adopció dels veritables principis budistes.Alguns crítics afirmen que els seguidors budistes i alguns dels seus líders han caigut en el materialisme i són corruptes, amb un interès indegut per la riquesa i el poder en lloc de la recerca dels principis budistes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El discordianisme és una religió satírica que rendeix culte a Eris Discòrdia, deessa grecoromana de la discòrdia, també representada com la divinitat primigènia grecoromana Caos (mitologia). Va ser fundada en 1957 per Greg Hill, també conegut com a Melaclypse el Jove i Kerry Wendell Thornley, o Omar Khayyam Ravenhurst.\nEl discordianisme té certes similituds amb interpretacions de l'escola Zen Rinzai. La idea principal del discordianisme és que tot el que existeix és el caos, i que tant l'ordre com el desordre són il·lusions que emmascaren el caos subjacent. El discordianisme considera el caos com alguna cosa positiu, a diferència de la majoria de religions, que prefereixen l'harmonia i l'ordre.Segons Laurel Narizny, a diferència del pastafarisme, que seria una religió paròdia, ja que és insincera i essencialment atea, el discordianisme seria una religió satírica, doncs pot \"proporcionar experiències religioses genuïnes\". Per a John Michael Greer, es troba a l'espai entre un moviment religiós i una broma, encara que destaca la seva influència sobre el moviment de la Màgia del caos. Per a Kerry Thornley es tracta d'una forma nord-americana de Zen, i altres discordians prefereixen la denominació \"desorganització religiosa\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església dels SubGenis és una \"organització religiosa\", que satiritza la religió, les teories de la conspiració, OVNIs i la cultura popular. Originàriament, començà a Dallas, Texas, L'Església dels Subgenis va guanyar fama durant els 1980 i 1990, amb uns 10.000 membres. El 1996, l'entitat legal SubGenius Foundation Inc, es va crear a Cleveland (Ohio), Estats Units d'Amèrica. El president de la Fundació és Dough Smith, conegut com a reverend Ivan Stang.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església Baptista de Landover (en anglès: Landover Baptist Church) és una pàgina web que parodia les esglésies locals fonamentalistes baptistes. Aquesta església, que se'n riu principalment de les Esglésies Baptistes Independents fonamentalistes i del literalisme bíblic, es va originar com una sàtira a la Liberty University.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església Maradoniana és una religió creada per admiradors, seguidors i aficionats de l'exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, els quals el consideren el millor jugador de la història. D'altres fonts l'han descrit com una religió paròdica o postmoderna.L'Església va ser fundada el 30 d'octubre de 1998 (28 des de Maradona) a la ciutat argentina de Rosario. Podria ser considerada com una tipologia de sincretisme o com una religió, dependent de la definició de religió que s'utilitzi. Alejandro Verón, un dels seus fundadors, va expressar: «Tinc una religió racional, que és l'Església Catòlica, i una religió al meu cor, que és Diego Maradona». Els partidaris de l'església Maradoniana, suposadament a totes les parts del món, han de comptar els anys des del naixement de Maradona, el 1960.\nL'Església s'ha estès en altres parts del món, com ara Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Japó, Afganistan, Perú, Brasil, Xile, Mèxic, Uruguai i els Estats Units, entre d'altres, congregant-se en espais oficials. A l'estat espanyol, per exemple, es creu que hi ha més de 9.000 fidels. En 2015 la iglesia contaba con 500 000 seguidores de todo el mundo. Adicionalment, la religió compta amb la seva pròpia Bíblia, anomenada «Yo soy el Diego de la gente» (Jo soc el Déu de la gent, en català). Els fidels també resen el «Diego nuestro».", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Intolerància conversacional és la pràctica de rebutjar la idea socialment acceptada de la tolerància religiosa. El terme va ser encunyat per l'escriptor nord-americà Sam Harris. Harris assenyala que en altres esferes de la vida les creences no s'accepten simplement perquè es creu. \"Nosaltres no respectem les creences de la gent\", diu Harris. \"Nosaltres avaluem les seves raons.\" No obstant això, afirma que hi ha un tabú en contra del fet de qüestionar les creences religioses.\nHarris creu que els dogmes de tota classe han de ser impugnats, però veu un problema específic amb els de la religió. Això es deu al fet que moltes de les creences regeixen la manera com la gent ha de viure, i la naturalesa dels \"temps finals\".En el seu llibre de 2004, La fi de la fe, Harris escriu:", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Kulturkampf, mot que, literalment significa «combat o lluita per la cultura», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial Otto von Bismarck a l'Església catòlica romana i al Zentrum, el partit dels catòlics alemanys, entre 1871 i 1880.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'. També hom fa servir l'expressió furor theologicus. ('furor teològic'). És el nom donat originàriament al furor, la ira i l'odi generat per les disputes sobre teologia, especialment entre els correligionaris i, no tant, entre els membres de les diferents religions, per designar els quals es fan servir més pròpiament els conceptes d'intolerància religiosa o d'altres expressions d'odi religiós. La violència de l'odium theologicum no es restringeix al terreny verbal o intel·lectual, sinó que en moltes ocasions ha arribar a l'agressió física amb totes les seves conseqüències, incloses l'extermini o la persecució judicial. També es fa servir el concepte per descriure disputes o debats intel·lectuals no teològics, especialment per destacar el seu caràcter rancuniós i l'ús dels recursos de «baixa política acadèmica» (nepotisme en la disputa pels càrrecs, desprestigi professional, arguments ad hominem, etc.). Implica l'existència de diferents escoles de pensament o bàndols intel·lectuals. S'intensifica especialment quan es produeix una conversió o «canvi de bàndol», amb el que qui canvia s'esforça per demostrar el seu zel de convers o furor de convers, i els seus antics companys el denigren.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El pastafarisme és una religió paròdica creada com a resposta a la decisió del Consell Educatiu de l'Estat de Kansas (en anglès: Kansas State Board of Education) de finals de 2005 que va permetre que s'ensenyés el disseny intel·ligent com una alternativa a la teoria científica de l'evolució. Aquesta decisió va ser revocada a l'agost de 2006.El pastafarisme és fonamentalment una invenció de Bobby Henderson, llicenciat en física per la Universitat Estatal d'Oregon, a fi de demostrar irònicament que no correspon i és equivocat ensenyar el disseny intel·ligent com a teoria científica.\nAquesta religió s'ha convertit, des de llavors, en un fenomen d'Internet que reuneix molts «seguidors» del Monstre Volador d'Espagueti (MONESVOL o MEV, abreujat en català; en anglès: FSM o Flying Spaghetti Monster) que s'anomenen a si mateixos «pastafaris» (paròdia del terme rastafaris), i humorísticament proclamen haver estat «tocats pel Seu apèndix tallarinesc» i prediquen la paraula del seu «Senyor Tallarinesc» com la religió veritable. Monstruós Espagueti Volador és la forma ben traduïda, que ja es fa servir habitualment.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Paul Henri Thiry, Baró d'Holbach, (Heidesheim, Renània, 8 de desembre de 1723 – París, 21 de gener de 1789) va ser un químic i filòsof materialista francès d'origen alemany. Es va educar a Leiden i la major part de la seva vida la va viure a París. Segons el seu pensament, la matèria és eterna i base determinant de qualsevol fenomen; la llibertat és una il·lusió, la religió una conseqüència de la ignorància explotada pel despotisme. Aquestes cites seves exposaven clarament que considerava totes les doctrines religioses com a instruments de l'absolutisme i per tant era enemic de totes. Va ser un dels col·laboradors de l'Encyclopédie, una de les màximes expressions de la Il·lustració, en la qual va col·laborar amb conceptes com química, metal·lúrgia o geologia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Boualem Sansal (àrab: بوعلام صنصال), nascut el 15 d'octubre de 1949 a Theniet El Had, petit poble de les muntanyes d'Ouarsenis, és un escriptor algerià d'expressió francesa, sobretot assagista i censurat al seu país d'origen a causa de la seva postura crítica cap al govern en el poder. No obstant això, encara viu a Algèria, preocupat que el seu país necessita artistes per aplanar el camí a la pau i la democràcia. No obstant això, és molt reconegut a França i Alemanya, països en els quals les seves novel·les es venen especialment bé, i on va rebre nombrosos premis.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La tetera de Russell és el nom que rep una analogia ideada per Bertrand Russell per explicar que la prova sobre l'existència de Déu ha de recaure en els creients, i no pas en els agnòstics. Planteja la possibilitat que, si ell afirmés que una tetera de mida minúscula, indetectable per mitjans convencionals, orbita entre la Terra i Mart, és a ell a qui pertocaria demostrar-ne l'existència, i no pas als qui en dubtessin, provar que no existeix. Aplica el mateix raonament a la religió: per molt que la tradició afirmi que existeix una divinitat no visible pels sentits, no n'hi ha prou per assegurar que és real, i els escèptics tenen dret a plantejar els seus dubtes i a exigir als creients que aportin més arguments.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Unicorn Rosa Invisible és la deessa d'una paròdia de religió. La tesi principal d'aquesta creença es relaciona amb el fet que és, paradoxalment, rosa i invisible alhora, essent per tant una sàtira de diverses tesis teistes.\nEs considera que realment no hi ha gent que cregui realment en l'existència de la Unicorn, però va ser un fenomen molt popular fer veure que es creia en ella, sobretot en fòrums d'Internet de tendència atea, sobretot com una crítica de les creences religioses i els seus arguments. Aquesta professió de fe subratlla la idea que és força difícil refutar declaracions de creença amb fenòmens que es troben fora de l'abast de la percepció humana.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec δαίμων, daimon, que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'accepció que t�� en la majoria de cultures per influència religiosa. Més tard a Grècia s'utilitzà per a esperits malèfics com benèfics, com per exemple per a referir-se a l'esfinx, les harpies i Eurínome. Es troba present en quasi totes les religions del món.Els estudis antropològics sobre les creences en dimonis conclouen que l'origen d'aquestes creences és la por instintiva cap a l'estrany i el desconegut. Aquests estudis destaquen que la majoria de religions no tenen una figura demoníaca única que personifique el mal, sinó que es troba a les religions monoteistes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La paraula abraxas (o abrasax o abracax, del grec ἄβραξας) era un terme que es gravava en certes pedres antigues, anomenades pedres abraxas, i que les sectes gnòstiques solien utilitzar com a talismà. Es creia que 'Abraxas' era el nom d'un déu que representava el Bé i el Mal, un déu i deïtat adorada i un dimoni i daimon temut en una única existència. Abraxas va ser també considerat un déu egipci i un dimoni; també se sap que era adorat pels caïnites. És probable que la mística paraula abracadabra fos derivada de tal nom, encara que existeixen algunes altres explicacions. En altres cultures se'l coneix com a abraxis, rasaxe, baechen, avichehem, avichaem i anusix.\nAquest terme va ser usat pels basilidians, una secta gnòstica fundada per Basilides al segle ii, per nomenar un ser suprem o déu que ells adoraven. Aquesta secta creia que la Terra havia estat creada per ell. Pensaven, d'igual manera, que el seu nom tancava grans misteris, en part pel fet que les set lletres gregues que el componen (ἄβραξας) sumen un total de 365, la xifra dels dies de l'any. Es creia, a més, que comandava a tres déus, cadascun d'ells posseïdor d'una virtut. Els seus adeptes asseguren que en les seves manifestacions sol ser amable i pietós amb aquelles persones a qui considera bones i despietat amb aquelles a qui considera dolentes.\nD'altra banda, els mitologistes antics col·locaven Abraxas entre els déus egipcis, i alguns demonòlegs el solen citar com un dimoni amb el cap d'un rei o d'un gall i amb serps en comptes de cames (l'Anguíped). Ha estat representat en amulets (que els basilides solien portar) portant un garrot a les seves mans i incloent-hi, al seu torn, el número 365.\nSegons els demonòlegs es manifesta de diferents formes, inscripcions a terra, parets, portes, i fins i tot al cos de qui l'invoca per ajuda. Generalment amb símbols i dibuixos; rares vegades entaula conversió amb la seva víctima a qui no deixa fins a complir-li seva petició o desig si no l'hi demana, però només obeeix a aquelles persones a qui considera bones. Si qui li ordena és una persona dolenta només aconsegueix enfurismar-lo.\nEl símbol d'Abraxas és un cercle partit a la meitat en forma diagonal Ø, també se'l representa amb una balança anivellada amb dos caps d'àliga.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Adramelec, Adrameleck, Adrammelech o Adramelech (etimològicament «Adar el rei») fou originàriament un deu solar dels assiris venerat pels habitants de Sefarvaim al qual, segons la Bíblia, immolaven els seus fills al seu altar. Segons Collin de Plancy és un dimoni de primer ordre en la jerarquia infernal és gran canceller de l'infern, majordom del vestuari del sobirà dels dimonis, president de l'Alt Consell dels diables. També relata que els rabins deien que es mostrava sota la figura d'un mul i, de vegades en el d'un paó.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Agatodaimon, Agatodemon o Agathos daimon (en grec: ἀγαθὸς δαίμων, Agatodaimon, en llatí: Agathodæmon) representa, en la mitologia grega, un daimon benèfic (o eudaimon) que acompanya durant tota la vida les persones i es manifesta quan cal. Com a esperit acompanyant personal, és similar a la del genius romà, i garanteix bona sort, salut i saviesa.\nAgatodaimon era el cònjuge o company de Tique (en grec: Τύχη Ἀγαθή, bona fortuna).Posteriorment, Agatodaimon va ser adaptat com un dimoni de fortuna en general, sobretot de l'abundància continuada del bon menjar i de la beguda d'una família. El cristianisme el va assimilar com una mena d'àngel de la guarda.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ahhazu (Achchazu, Akhkhazu) és un dimoni femení present en la mitologia accàdia. En la mitologia sumèria s'anomenava Dimme-Kur. Rep l'epítet de la que captura.\nJunt amb Labasu i Labartu forma una tríade de dimonis femenins, responsables de les pestes i les febres. Encara que el nom sigui de gènere masculí en accadi, Ahhazu sol ser considerat un dimoni de natura femenina.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Akerbeltz o Aker (de la llengua basca: Aker: boc i Beltz: negre) és un esperit en la mitologia popular del poble basc. Viu a l'interior de la terra i té molts esperits menors com a serfs. Al cristianisme, Akerbeltz va ser identificat amb el dimoni que presidia els aquelarres o reunions de les bruixes.Avui dia, en canvi, es pensa que Akerbeltz era una antiga deïtat que era el protector dels animals. El boc també va ser adorat en altres països europeus i no només en el País Basc. Algunes creences sobre aquesta criatura mitològica han durat fins als nostres dies.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error. El seu nom significa \"pensament estroncat\" o \"pensament angoixat\".En el zoroastrisme original, Ahura Mazda (o Ormazd) era considerat el Déu suprem, i com a tal va crear dos esperits oposats: Spenta Mainyu (l'esperit de la Veritat o del Bé) i Angra Mainyu (l'esperit de la Mentida o del Mal). Ulteriorment, Spenta Mainyu va ser reemplaçat per Ahura Mazda, que va esdevenir així l'adversari directe d'Ahriman.\nEl nom no apareix en les velles inscripcions perses; a l'Avesta, el recull de textos zoroàstrics, és anomenat el \"germà bessó\" de l'Esperit Sant, l'oposat de Spenta Mainyu. És considerat com el dimoni destructor, la font de tots els mals del món i, com Ahura Mazda, existeix des de la Creació. Ahriman va escollir el Mal conscientment, essent el responsable de la creació material, de la il·lusió, de l'error i de la mentida. La seva major maldat fou corrompre el foc pur creat per Ahura Mazda, al que li va donar color i li afegí el fum. El dia del Judici Final serà destruït per Spenta Mainyu i desapareixerà del món per sempre.\nEs pot observar una analogia amb les creences de les religions monoteistes abrahàmiques a través del concepte de Satanàs com el principal agent de la maldat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ars Goetia (en llatí, probablement: «L'art de la Bruixeria»), sovint dit simplement Goecia, és la primera secció del grimori del segle XVII Lemegeton Clavicula Salomonis, o La clau menor de Salomó.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Asmodeu, altrament Asmodai, és segons la Bíblia, un dels noms del dimoni.\nEl nom Asmodai es creu que deriva de l'Avèstic: aeshma-daeva (aeshma significa còlera, i daeva dimoni). Mentre Aeshma per tant el dimoni de la fúria del Zoroastrisme i declarat com a tal, el compost aeshma-daeva no es pot trobar als escrits. És malgrat tot com si aquest mot existís, i 'Asmodeus' (en grec, Ασμοδαος Asmodaios) del Llibre de Tobies i el 'Ashmedai' (en hebreu, אשמדאי Ašmday) del Talmud ho reflecteixen.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Astarot, Aixtarot o Astaroth és un dels dimonis cristians (proclamat al concili de Braga), que té la jerarquia de duc de l'Infern. L'ajuden tres dimonis menors, Aamon, Pruslas i Barbatos. Sembla que el seu nom és una corrupció de la deessa Astarte", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En l'hinduisme, els asures (असुर, en l'escriptura devánagari, asura, en el sistema IAST de transliteració) són un grup de deïtats assedegades de poder, que de vegades se les considera demoníaques o pecaminoses.\nEstaven oposats als devas. Ambdós grups eren fills del patriarca Kashiapa. La percepció dels asures en l'hinduisme va variar a causa del fet que diverses deïtats que originalment eren asures després van ser reconeguts com a devas.\nEl nom és cognat del persa Ahura -fins i tot, l'Oxford English Dictionary reconeix l'ús d'aquest terme amb referència al zoroastrisme- i de æsir, el qual implica un origen comú protoindoeuropeu.\nA l'entrada 48 del seu Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, Julius Pokorny reconstrueix aquest origen comú com *ansu- (L'asterisc indica que és una paraula hipotètica).\nEl caràcter negatiu dels asures en l'hinduisme sembla haver evolucionat a través del temps. En general, els textos més antics indiquen que els asures presidien sobre fenòmens morals i socials (per exemple Varuna era guardià del ritá, i Bhaga era el patró dels matrimonis) i els deves presidien els fenòmens naturals (per exemple, Ushas és l'alba, i Indra era un déu del clima). En textos posteriors -com els Puranes i els Itijasas (com el Mahabharata i el rāmāyaṇa )- s'hi troba que els deves són els éssers divins i els asuras són demoníacs.\nSegons el Bhagavad Gita (16.6), tots els éssers de l'univers tenen qualitats divines (daivi sampad) dels deves, o qualitats demoníaques (asuri sampad) dels asures. El capítol 16 del Bhagavad guitá descriu breument les qualitats divines i extensament les demoníaques. En resum, el Guitá (16.4) diu que les qualitats dels asures són l'orgull, l'arrogància, l'engany, l'enuig, la grolleria i la ignorància.\nEl Padma puraá diu que els devots del déu Vixnu estan dotats de les qualitats divines (viú-bhaktá smito daivá) mentre que els asures són justament l'oposat (suras tad-vipariaiá).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Azazel (en hebreu עֲזָאזֵל, Azazel; en àrab عَزازِيل, Azāzīl) és una entitat espiritual citada en el llibre de Levític 16,8-10 i 16,26. En hebreu fa referència a la noció de \"boc expiatori\" o \"boc emissari\", tot i que en les tradicions judaica, cristiana i islàmica ha esdevingut el nom d'un àngel caigut o dimoni.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Baal és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis. En la mitologia ugarítica, era una paraula que s'afegia al nom de la divinitat: Baal Hadad, per exemple, era 'el senyor Hadad', un dels déus suprems. Sovint, el poble emprava només la paraula Baal per a no pronunciar directament el nom de la divinitat, fet que es considerava sacríleg o perillós en moltes cultures. D'aquí sorgí la confusió, ja que llavors apareixen diversos déus Baal.\nEl més important és el de Cartago. Baal equivaldria al Cronos grec o a l'El semític: un déu primordial i creador, però condemnat a la foscor per una segona generació divina, llavors, ostenta efectivament el poder. Els seus sacerdots tenien molt de poder. Els jueus, que havien usat primerament el títol Baal com a herència semítica, l'abandonaren, quan es referia a aquest significat, amb aquelles deïtats considerades paganes. En la Bíblia, apareix com a nom de falsos ídols i déus estrangers que cal combatre, especialment, durant l'etapa de l'exili a Babilònia.\nAquesta imatge negativa acabà transformant Baal en un dimoni, tret que heretà el cristianisme. Per als cristians, és el rei de l'est de l'infern, un dels principals esperits malignes o àngels caiguts (també anomenat Bael en alguns textos). Sembla que, a partir de l'ús primigeni de Baal com a ‘senyor’, anaren sorgint altres noms de dimonis, com Belial o Beelzebub.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Bafomet és un ídol pagà venerat dins els cercles propers a l'ocultisme, fruit d'una figura medieval del folklore associat al dimoni. Com el diable, hom el sol representar amb un cap de cabra i banyes. Cosa que canvia segons l'època o indret és la marca que porta al seu ventre: pot ésser una creu (associada als templers), símbols de fertilitat com els antics déus prehistòrics o bé l'aparença d'un monstre, amb pèl abundós.\nAlguns estudiosos fan derivar el seu nom d'una corrupció de Mahoma. L'acusació d'infidelitat d'aquells que honoraven el seu nom pot ésser l'origen d'aquesta divinitat demoníaca. Segons Hugh Schonfield és un codi que amaga el mot sophia (saviesa), cas en el qual caldria cercar-ne l'origen als cercles gnòstics perseguits.\nApareix també en confessions d'acusats d'heretgia, probablement fruit de l'expansió de les llegendes sobre el seu poder. Des de llavors ha esdevingut una icona de la cultura popular i apareix com a personatge de videojocs (Ragnarok Online)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Barbatos és un dimoni menor ajudant d'Astarot que té sota el seu comandament trenta legions de diables. Entre els seus poders destaca la capacitat de trobar tresors o fer entendre les veus dels animals. La descripció d'aquest dimoni apareix de forma detallada al llibre Clavicula Salomonis Regis.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Belfegor és el dimoni cristià de la desídia, del mes d'abril i dels invents temptadors que l'home usa per fer-se ric en contra dels manaments de la fe. Se'l representa com un home vell, amb barba, malcarat, amb urpes i llarga cua.\nEn diverses històries exemplars protestants, Satan l'envia a esbrinar si existeix a la terra algun matrimoni perfecte, amb resultat negatiu.\nEl seu origen és una citació bíblica, on apareix com a divinitat babilònica (Baal Fegor o Baal Fogor)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Belial és un dimoni, el nom del qual significa en hebreu \"sense vàlua\". Viu al nord de l'infern i té més força al mes de gener. Sol governar els elementals de terra, que llença en hordes destructores sobre la Terra. Segons les versions, és el pare de Llucifer o el seu subordinat. S'associa a la luxúria i a tot el que impliqui bruixeria.En l'obra de John Milton, el Paradís Perdut, aconsella abandonar la guerra directa contra el Cel. Té una aparença agradable i convenç els sacerdots que abandonin la seva fe.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Belzebú o Beelzebub (més adequadament Ba‘al Zevûv o Ba‘al Zəvûv, en hebreu בעל זבוב, amb moltes variants) era el nom que els monoteistes hebreus donaven a la deïtat filistea Baal adorada en èpoques bíbliques a la ciutat d'Ekron, la qual posteriorment seria assimilada a la tradició cristiana.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Berit o Berith és un dimoni capaç de predir el futur, que s'invoca amb un anell màgic de plata. Se'l representa com un poderós soldat amb corona, ja que ocupa un rang elevat a la jerarquia de l'Infern i els alquimistes creien que tenia un paper important en la transmutació d'elements en or. Probablement el seu nom ve d'una variant local del déu Baal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els dimonis boiets (dits també simplement boiets a Menorca) són uns éssers fantàstics de la mitologia catalana presents a Mallorca i Menorca. A Mallorca fan part de la gran família diabòlica, per davall del Dimoni Gros, el Dimoni Cucarell i en Banyeta Verda. Els dimonis boiets són dimonis de la mida d'un escarabat molt inquiets i feiners que, segons la creença, no saben estar aturats i són molt entremaliats. En determinades regions és anàleg al follet, per bé que a la tradició mallorquina conviuen tots dos personatges, però guarden sobretot una gran semblança amb els minairons, uns petits éssers del Pirineu.Els dimonis boiets no són esperits de gran maldat, però sí que són força entremaliats i, amb la seva inquietud i hiperactivitat, són capaços de fer perdre els nervis a qualsevol humà. Segons Baltasar Porcel, «són una autèntica guerra civil. S'introdueixen per les cases i rompen plats, amollen la corda de la cisterna, punyen els gossos, amaguen la sal, plomen les gallines de viu en viu i canvien els rellotges d'hora». En canvi, si estan a les ordes de qualcú i resten obedients, són de gran utilitat i permeten aconseguir qualsevol cosa. Són molt insistents i els cal sempre una ocupació, que reclamen tot cridant «Feina, feina!» i, si no en reben, es disposen a fer entremaliadures i destrossa. En aquest aspecte tenen la mateixa funció i comportament que els minairons.La creença diu que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, tot plegat en un període molt breu de temps; cada gra d'aquesta llavor, doncs, esdevé un dimoni boiet si en el moment de caure el fiquen dins un canó de plata. Aquesta creença és força semblant que explica l'origen dels minairons.Modernament hom no creu en la seva existència, però encara són presents en l'imaginari popular, les festes i tradicions i els contes infantils. Els dimonis boiets apareixen sovint a les rondalles populars; així, l'Arxiduc recollí la rondalla d'Els dimonis boiets de Son Martí al terme de Calvià; Mossèn Alcover recollí la d'Els dimonis de Mainou al terme de Consell i la d'uns dimonis boiets de la zona de Son Cervera; i una versió consemblant es localitza a Santanyí, Els dimonis boiets del Pont d'en Bandera. Un dimoni boiet ja apareix documentat als cossiers de Manacor l'any 1705. També apareixen vinculats a la llegenda del Comte Mal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Cap d'un dimoni és una escultura que es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Demogorgon és el nom d'un dimoni associat a una deïtat primitiva que habitaria l'inframón. El seu nom sembla venir de la fusió de l'arrel grega \"daimon\" i el nom de les gorgones i malgrat les adscripcions a la mitologia grega i a fonts pseudobíbliques, la figura neix als primers segles del cristianisme.\nLa primera menció documental es troba en un manuscrit de comentari a la Tebaida de Publi Estaci elaborat per Lactantius Placidus, on apareix com una divinitat o diable lligat a la tradició jueva. A partir d'aquí es va popularitzar i la figura apareix en nombroses referències medievals i posteriors, incloent-hi la recopilatòria Genealogia Deorum Gentilium de Giovanni Boccaccio o El Paradís perdut de Milton. El dimoni adquireix amb el pas dels segles unes proporcions majors, fins al punt que el seu nom esdevé un tabú i cal referir-s'hi amb eufemismes. És un diable del terror i de la terra i també regeix el destí d'altres dimonis. En algunes descripcions comparteix trets amb l'Abadon.\nAlguns estudiosos lliguen el nom i la genealogia al demiürg platònic, que s'hauria corromput fins a esdevenir una figura malèfica en contraposició al déu veritable cristià. Voltaire recull aquesta tradició. En aquesta variant, es lliga a la màgia negra i es considera un pare d'altres déus de diferents mitologies, d'aquí el seu gran poder. Se'l representa com un home vell que viu en una cova i té la mirada plena d'ira i en altres ocasions és un habitant del caos. Aquesta imatge gràfica ha aparegut en diversos quadres i en descripcions poètiques, com per exemple a Orland Furiós, on l'autor situa la cova a les muntanyes de l'Himalaia.\nPer últim, una tercera possible via d'anàlisi lliga el dimoni a un diable oriental que s'hauria transmès al món grecollatí i des d'allà a l'Europa cristiana a partir dels textos bizantins. En aquesta via es ressalta el seu caràcter creador, com a engendrador de la Terra, que inclou els mals i els vicis. La visió teocèntrica medieval hauria disminuït aquest vessant creador, que entrava en contradicció amb el caràcter monoteista del déu artífex de la Creació però hauria mantingut els trets lligats al mal, i d'aquí hauria pres com a propis diverses característiques de Satan.\nLa cultura popular ha heretat el nom de Demogorgon que s'aplica a diferents dimonis i monstres que apareixen a jocs de rol i tot el món que se'n deriva.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb διαβάλλω « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.\nAl maniqueisme, el \"mal\" està vinculat amb el principi del \"bé\", l'un i altre corresponen a Déu. En la tradició judeocristiana, el \"mal\" i el \"bé\" no són iguals: els àngels caiguts eren criatures de Déu que no foren creades dolentes, però que van caure en voler ser iguals a Déu i en rebutjar-lo; ells i llur cap anomenat \"el Diable\" tractant de difondre el mal actuant amb les homes per la temptació. En fer-ho, el Diable ha rebutjat el bé i és la font del mal:\n\nEn l'origen del mal, l'esperit del mal al món, es representa com un aspecte que varia entre l'home i l'animal real o imaginari (os),boc, drac, rapinyaire, etc.), tot sovint amb trets horribles i repulsius.\nL'existència d'una entitat que representa la personificació del mal en tots els seus aspectes i que combina les funcions d'un mestre de l'inframón, destructor del cosmos i responsables dels pitjors aspectes de la humanitat sembla haver aparegut amb el monoteisme. El desenvolupament de la figura original manlleva, nogensmenys, aspectes de les religions politeistes practicades a l'Orient Mitjà i les influències a què els autors de la Bíblia van ser sotmesos.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Iblís (en àrab إبليس, Iblīs), a l'islam, és el nom de l'àngel caigut i aquest nom significa «privat de tota bondat». Es va negar a inclinar-se davant Adam i es va apartar d'Al·là.\nEl personatge és més conegut, però, com a Xaitan (شيْطان),semblant al nom Satan o Satanàs, paraula aramea que significa adversari. Amb aquest últim nom apareix citat 87 vegades a l'Alcorà, mentre que el nom d'Iblís se cita únicament nou vegades. Se l'anomena també al-Waswàs (en àrab الوَسْوَاس), és a dir, «el Murmurador», perquè inocula amb les seves murmuracions la temptació al cor de la gent, al-Jannàs (en àrab الخَنَّاس), «l'Esquerp» i ar-Rajim, «el Lapidat» (en àrab الرجيم).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un íncube o íncub (del llatí \"Incubus\", que significa \"jeure a sobre\") és un dimoni de sexe masculí que, segons la mitologia o tradicions llegendàries, pren forma humana masculina per a tenir comerç carnal amb dones. Pelut i sovint representat amb peus de cabra, l'íncube també pot prendre els homes. El dimoni íncube es posa sobre el pit de la seva víctima adormida i l'opressió que li genera pot fins i tot arribar a asfixiar-la. El seu equivalent femení és el súcube.\nHi ha teories que pretenen explicar el fenomen de la creença en íncubes: hi ha la teoria de l'origen cultural i la teoria de l'origen experiencial.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ipos és un dimoni, príncep dels inferns, que té l'aparença d'un àngel amb cap de lleó. De vegades pot contenir parts d'altres animals en les seves representacions artístiques, com el voltor, la llebre o un ànec, però la força del lleó és la que més el caracteritza. Aquest coratge el porta ser un dur combatent i com a tal és invocat per l'ocultisme, com s'instrueix a la Clavicula Salomonis Regis o al Pseudomonarchia Daemonum. Es relaciona amb la corrupció d'una imatge del déu egipci Anubis.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Dins la mitologia hinduista, Kirtimukha és el nom d'un feroç dimoni amb banyes, amb la boca oberta i grans ullals.\nÉs conegut perquè se n'utilitza el rostre sovint com a motiu decoratiu en l'arquitectura dels temples de l'Índia i del sud-est asiàtic.\nEn molts temples hindús, la cara monstruosa d'ulls botits es troba sobre la llinda de la porta dins del santuari.\nSe sol col·locar damunt les obertures, com portes, finestres i arcs.\nkīrtimukha, en el sistema IAST (alfabet internacional per a la transliteració del sànscrit).\nकीर्तिमुख, en escriptura devanagari del sànscrit.\nPronunciació: /kirtimúka/.\nEtimologia: ‘rostre gloriós'; kiirtí: 'fama, glòria', i mukha: ‘boca, rostre, bec, boca de gerra’.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Krampus és una criatura del folklore de països alpins. Segons la llegenda, aquesta criatura (demoníaca en aparença) castiga als nens dolents durant la temporada de Nadal, en contrast amb Sant Nicolás, qui premia als nens bons amb regals. Es diu que Krampus captura als nens particularment entremaliats en el seu sac i els hi porta amb ell.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Labartu o Lamashtu (Lamaštu) (noms accadis), anomenada també Dimme (en la mitologia sumèria) era un dimoni femení en la mitologia dels pobles mesopotàmics. Era un dimoni especialment maligne, i per tant molt temut.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Segons el judaisme de l'edat mitjana, Lilit (en hebreu לילית Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva. Déu va crear Lilit i Adam de manera igual. A l'Edèn van tenir una disputa quan, a l'hora de mantenir relacions sexuals, Lilit va oposar-se a estar sota d'Adam, ja que trobava que aquesta postura representa estar-li sotmesa. Així doncs, Lilit s'hi va rebel·lar, va abandonar Adam i se'n va anar del Paradís per no veure's sotmesa als desitjos de ningú. Va ser aleshores que Déu creà Eva perquè ocupés el lloc de Lilit. I la creà a partir d'una costella d'Adam.\nSovint se la representa com una dona molt bonica, amb el cabell llarg i rinxolat, i de vegades alada. En alguns relats mitològics se l'assimila a un dimoni que raptava els nens dels bressols durant la nit i que mantenia relacions sexuals amb els homes mentre aquests dormien, com un súcube. Sembla que la Lilit jueva seria una apropiació del judaisme de Lilitu, un dimoni nocturn mesopotàmic amb tendència a assassinar nens. També es considera que existeix una connexió entre Lilit i Inanna, la deessa sumèria de la guerra i el plaer sexual.\nExisteix també un mite grec sobre una dona anomenada Làmia, una reina líbia amistançada amb Zeus; després que Zeus l'abandonés, Hera li va furtar els fills, i ella se'n venjà furtant els fills d'altres dones.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Llucifer ('portador de llum', del llatí lux-lūcis llum, i del verb fĕro, tŭli, lātum portar) és un dimoni, segons els hebreus diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme ha lligat els dos noms. Se l'associa a un àngel caigut que va intentar posar-se al nivell de Déu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Lurdane, també conegut com a Lob, lubberkin, Lob Lie-By-The-Fire («Lob jeu al costat del foc») o lubber fiend (literalment, «dimoni taujà o poca cosa») és una criatura llegendària del folclore anglès amb arrels celtes, molt semblant en els seus atributs al brownie (o urisk) d'Escòcia i del nord d'Anglaterra, al hob d'Anglaterra septentrional i de la línia fronterera escocesa, al domovoi eslau i al nisse escandinau. Està relacionat amb Robin Goodfellow i amb els hobgoblins. Lurdane apareix també en alguns escrits de l'escriptor John Milton. La seva simbologia està més arrelada al nord d'Anglaterra.La seva descripció és diferent depenent de les històries. En algunes, Lurdane és un home pelut i gran amb una cua llarga i que realitza tasques domèstiques a canvi d'un plat amb llet o d'un lloc de descans al costat del foc. D'acord amb una llegenda, Lurdane és el fill gegant d'una bruixa i del diable. Lurdane s'asembla força al puck de Robin Goodfellow.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En la mitologia hindú, Mahishàsura (महिषासुर, mahiṣāsura) és un asura (dimoni, ésser amb qualitats no divines).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mefistòfil és un dimoni que apareix sovint per obres germàniques, essent la més famosa «Faust» de Johann Wolfgang von Goethe, on encarna el diable a qui el protagonista ven la seva ànima, i totes les històries derivades d'aquesta llegenda. En la jerarquia demoníaca tradicional del cristianisme és un dels dimonis que acompanyen Satan, ocupant un lloc privilegiat juntament a Astarot i Azazel. El seu nom alterna amb el de Mefisto o Mefistofeles. Es presenta sovint com un servent o un mag que pot complir els desitjos a canvi de la salvació o el servei de la persona, per tant és una personificació de la temptació i el pecat (al qual els individus sucumbeixen voluntàriament, a diferència de les acciones negatives d'altres dimonis). El seu nom pot venir d'una corrupció grega de Mefotofiles (seria \"l'enemic de la llum\") o bé de les arrels Mefiz-Tofel (el destructor enganyador, en aquest cas entroncant amb les divinitats i genis enganyadores o tramposes pròpies de totes les mitologies). La seva popularitat creixent des del Romanticisme l'ha fet aparèixer en nombroses obres d'art i referències gòtiques.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Melek Taus, 'Àngel Paó' (en àrab: ملك طاووس), és el nom yazidita per a la deïtat central de la seva fe.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Moloc és, dins la tradició bíblica, el nom d'un dels déus que adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui lliuraven els seus primogènits en sacrifici, cremant-los en un braser. Se'l considerava símbol del foc que purifica i que alhora simbolitza l'esperit. També és associat a altres déus de l'antiguitat, com Baal (a vegades, fins i tot Baal Moloc) o Cronos.\nDesprés dels descobriments recents a la ciutat de Cartago, el mot designaria més aviat el sacrifi en si mateix o molk, i no pas una divinitat que hauria estat creada per fer més comprensible l'expressió.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Museu Žmuidzinavičius, popularment conegut com a Museu del dimoni, és un museu ubicat a Kaunas (Lituània), dedicat a col·leccionar i exhibir escultures i talles de dimonis procedents de tot el món. El 2009, la seva col·lecció abastava prop de 3000 peces exhibides.La col·lecció va ser iniciada pel pintor Antanas Žmuidzinavičius (1876-1966). Després de la seva mort es va crear un museu memorial a casa sobre la seva obra alhora que s'exhibia la seva col·lecció personal d'art folklòric lituà i altres peces diverses, entre elles la col·lecció de talles demoníaques. En aquest moment, constava únicament de 260 escultures. Com la col·lecció anava creixent, a causa de nombrosos regals i donacions de visitants, el 1982 es va construir una ampliació especial.\nAl museus s'exposen treballs de diverses cultures que comprenen des d'obres artístiques a útils com pipes, obrecartes o bastons, entre molts altres. Alguns d'aquests objectes representen mites folklòrics mentre altres expressen idees polítiques diverses. És el cas de les escultures de Hitler i Stalin com dimonis ballant la dansa de la mort sobre un sòl d'ossos humans.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Pazuzu és el rei dels dimonis del vent, fill del déu Hanbi, en la mitologia sumèria, assíria i accàdia. Per als sumeris, també representava el vent del sud-oest, que portava les tempestes, i també el portador de la pesta i les plagues, del deliri i de la febre.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un ràkxasa és, en el marc de l'hinduisme i el budisme, un ésser demoníac.\n\nA l'epopeia del Ramayana (segle III aC) apareixen com els enemics de l'heroi Rama i els seus companys. Aquests lluiten en l'epopeia contra els rakshasa i el seu líder Ravana, que hi apareix com a rei de Sri Lanka. El Ramayana els descriu com a éssers creats dels peus del déu Brahma. No obstant això són indistintament coneguts com a descendents de Pulastia, de Khasa, o de la deessa Níriti i Nirita.\nEls rakshasa són coneguts per pertorbar els sacrificis, profanar tombes, fustigar sacerdots, per possessió humana, i actes similars. Les seves ungles són verinoses i s'alimenten de carn humana i menjar podrit. Canvien de forma i realitzen encanteris, i sovint apareixen en forma d'humans i grans ocells.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis. Se l'assimila amb Belial, Beelzebub o Llucifer.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un súcube (del llatí sub \"a sota\" i cubo \"jeure\") és un dimoni que adopta la forma d'una dona per seduir els homes i aconseguir dominar la seva voluntat. És la contrapart femenina de l'íncube, molt més present a la història de la cultura. Els íncubes es col·locaven damunt les víctimes i els súcubes a sota, fent referència a una postura sexual on l'home se situa sobre la dona per al coit.\nLa seva genealogia pot traçar-se fins a Lilit i encarna els estereotips que lliguen les dones i el sexe amb elles amb el perill o el pecat (arquetip modernitzat després com la femme fatale). Els súcubes es representen com a dones i joves molt boniques però que tenen algun tret que delata el seu origen demoníac, com ara una part del cos que recorda algun animal o banyes. De fet, en algunes històries els súcubes apareixen prèviament en la forma d'animals -com els gats- per amagar-se i esperar a la nit, mentre l'home dorm sense preveure el perill que l'espera.\nEls súcubes apareixen amb diferents variants a les mitologies de cultures d'arreu del planeta i posteriorment es van relacionar amb altres criatures com les sirenes, les làmies o els vampirs femenins.\nA la literatura destaca el personatge ambigu de Sofía com a possible súcube al conte \"Compañeros de celda\" de Roberto Bolaño.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El tengu (天狗, Tengu) és una criatura mítica, considerada un dimoni, dins dels elements del folklore i la mitologia japonesa que solen tenir forma animaloide amb cos humà, ales i un nas molt llarg o bec . Habiten en els arbres, generalment pins i cedres, de les zones muntanyoses. Algunes fonts opinen que els tengu són descendents de Susanoo-no-Mikoto, el kami de la tempesta i germà d'Amaterasu, la deessa Sol, seves característiques són la seva cara color vermell, i el seu nas prolongat. En alguns apartats populars, es relaciona a aquesta entitat amb el concepte d'estrangers al Japó. Se'ls considera fundadors d'escoles d'esgrima i de jujitsu, i reivindiquen l'origen diví de les arts marcials.\nEl temple de Takao a l'oest de Tòquio és un dels temples amb més tengus del Japó.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Titivillus o Tutivillus va ser un dimoni que durant l'edat mitjana es creia que treballava en nom de Belfegor, Llucifer o Satanàs per introduir errors en la feina dels copistes.\nSegons alguns historiadors, Cessari d'Heisterbach va ser el que va descriure per primera vegada la figura de Titivillus, però la primera referència escrita de va ser en el Tractatus de Penitentia, c. 1285, de John Galensis (Joan de Gal·les).També ha estat descrit com el dimoni que recorda i que produeix, principalment durant el servei religiós i el temps d'oració, la xerrada ociosa, la mala pronunciació i la murmuració o omissió de paraules, perquè pugui imputar a l'Infern als pecadors i als quals ofenen.\nIgualment se l'ha anomenat el «dimoni patró dels escribes», ja que proporciona una fàcil excusa per als errors que s'arrosseguen en els manuscrits, ja que van copiant els uns als altres. Marc Drogin assenyala en el seu manual de Medieval Calligraphy: It's history and technique que «durant l'últim mig segle, totes les edicions de l'Oxford English Dictionary han inclòs alguna referència de pàgina incorrecta amb un primer esment de Titivillus a peu de pàgina».\nAl Monestir de Santa María de Las Huelgas de Burgos hi ha un retaule de c. 1485, atribuïda a Diego de la Cruz, on sobre el mantell protector de la Verge de la Misericòrdia apareixen dos diables, un dels quals porta un farcell de llibres a l'esquena, que segons el professor Joaquín Yarza Luaces representaria a Titivillus.Titivillus va adquirir un ampli paper com a figura subversiva en la comèdia, mitjançant comentaris satírics sobre les vanitats humanes, en teatres de misteri de finals de l'edat mitjana anglès, com el Iudicium que finalitza el Cicle de Towneley.En un tractat devocional anglès anònim del segle xv, Myroure of Oure Ladye, Titivillus es presenta a si mateix com (I.xx.54): «El meu nom és Tytyvyllus ...» i parla amb errors, menjant-se síl·labes i paraules senceres.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "A la mitologia etrusca, Tuchulcha era un daimon ctónic amb orelles punxegudes (potser de ruc), i el cabell fet de serps i un bec (com el d'un voltor). Tulchulcha vivia al inframón conegut com a Aita.\nMolts estudiosos es refereixen a aquesta deïtat com masculina a causa d'algunes característiques com el pèl facial animalístic similar a una barba. Tanmateix, segons Nancy de Grummond, \"Sovint es fa referència a aquest monstre com un mascle però de fet és molt probablement femella (o sense gènere), ja que porta un vestit de dona, té pell rosada pàl·lid (comparada amb el vermell-maó estàndard de la pell amb la que representaven els mascles), i fins i tot sembla tenir pits.\" També identifica les marques en forma de diamant de les serps de Tuchulcha com a escurçons (Vipera berus berus). Emeline Turó Richardson, Graeme Barker i Tom Rasmussen també constaten que Tuchulcha és femella. Tanmateix, és conegut pels historiadors clàssics que el vestit de Tuchulcha, conegut com a Quitó, el portàven tant homes com dones.\nL'única imatge de Tuchulcha està identificada a una pintura de paret a la Tomba d'Orcus II, a Tarquinia, Itàlia. Allà la deïtat apareix en un representació de la història de Tese (el grec Teseu) visitant l'inframón. Tese i el seu amic Peirithous (de qui només es veu el cap a la porció de la imatge conservada) estan jugant a un joc de taula, amb Tuchulcha observant-los.A la pel·lícula, L'etrusco uccide ancora (1972, dirigida per Armando Crispino), un fresc que mostra Tuchulcha és la inspiració per un assassí en sèrie que es cometen a algun lloc entre Spoleto i Cerveteri.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Vritra (sànscrit वृत्र , vṛtra, lit. \"embolcall\") és una serp, drac o dimoni vèdic de l'hinduisme, la personificació de la sequera i adversari d'Indra. Vritra s’identifica com un Asura. Vritra també era conegut als Veda com a Ahi (sànscrit अहि ahi, lit. \"serp\"). Apareix com un drac que bloqueja el curs dels rius i és mort heroicament per Indra.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Xaitan o Xaytan és un mal esperit o un dimoni entre els musulmans. La figura del xaytan ja existia abans de l'època musulmana; el xaytan habitava al foc i no se'l podia veure. La seva figura presenta grans similituds amb el cristià Satanàs i deriva de l'hebreu Satan. L'Alcorà anomena al xaytan 70 vegades (6 de manera indefinida) i 18 en plural (xayatín).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'anticatolicisme és el sentiment de rebuig cap al catolicisme i els seus seguidors, que es tradueix en paraules de menyspreu, discriminació o en algunes ocasions, violència. És un tipus concret del sentiment anti-cristià, experimentat per creients d'altres religions o per ateus. Sovint es confon amb l'anticlericalisme o amb la crítica a la doctina catòlica, que no són el mateix perquè el primer és l'oposició al clergat catòlic i no a la creença i el segon no implica odi ni subvaloració, sinó qüestionament (i per tant pot venir de part dels propis catòlics).\nL'anticatolicisme sorgeix dels grups considerats com a heretges per l'Església. Aquests van començar a titllar d'Anticrist al Papa, epítet que va ser adoptat pel luteranisme i les subsegüents esglésies protestants, que consideraven que el dogma oficial catòlic i la conducta dels clergues d'alta jerarquia s'havien allunyat del missatge de Jesús. Posteriorment va ser abanderat per moviments propers al comunisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El \"privilegi cristià\" és un suposat avantatge social que es concedeix a cristians a la societat. Això sorgeix de la presumpció que la creença cristiana és una norma social, que condueix a la marginació dels no religiosos i dels membres d'altres religions mitjançant institucions o persecució religiosa. El privilegi cristià també pot conduir a la negligència del patrimoni cultural i de les pràctiques religioses dels forasters.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal. Aquest procés va tenir lloc a principis del segle xvi a cadascun dels tres Estats que hi havia: el Regne de Portugal el 1497-1500, la Corona de Castella el 1500-1502, seguida de Navarra el 1515-1516, i finalment la Corona d'Aragó el 1523-1526.Després que els regnes cristians acabessin la Reconquesta el 1492, la població musulmana se situava entre 500.000 i 600.000 persones. En aquest moment, als musulmans que vivien sota el domini cristià se'ls va atorgar l'estatus de mudèjar, permetent legalment la pràctica oberta de l'islam. El 1499, l'arquebisbe de Toledo, el cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, va iniciar una campanya a la ciutat de Granada per forçar el compliment religiós del cristianisme mitjançant la tortura i l'empresonament, la qual cosa va desencadenar en una rebel·lió musulmana. La rebel·lió va ser finalment sufocada i després utilitzada per justificar la revocació de les proteccions legals i convencionals dels musulmans. Els esforços per fomentar les conversions es van redoblar i el 1501 oficialment cap musulmà romania a Granada. Animada per l'èxit de Granada, la reina Isabel I de Castella va emetre un edicte el 1502 que prohibia l'Islam a tota la Corona de Castella. Amb l'annexió de la Navarra Ibèrica el 1515, més musulmans es van veure obligats a observar les creences cristianes sota l'edicte castellà. L'últim regne a imposar la conversió va ser la Corona d'Aragó, els reis de la qual havien estat prèviament obligats a garantir la llibertat religiosa dels seus súbdits musulmans sota un jurament inclòs en les seves coronacions. A principis de la dècada de 1520, va tenir lloc un aixecament contra l'Islam conegut com les Germanies i els musulmans en territoris rebels es van veure obligats a convertir-se. Quan les forces reials aragoneses, amb l'ajuda dels musulmans, van reprimir la rebel·lió, el rei Carles I d'Espanya va dictaminar que aquestes conversions forçades eren vàlides; per tant, els \"conversos\" eren ara oficialment cristians. Això va posar als conversos sota la jurisdicció de la Inquisició espanyola. Finalment, el 1524, Carles va demanar al papa Climent VII que alliberés el rei del seu jurament de protegir la llibertat de religió dels musulmans. Això li va atorgar l'autoritat per actuar oficialment contra la resta de la població musulmana; a la fi de 1525, va emetre un edicte oficial de conversió: l'Islam ja no existia oficialment a tota Espanya.\nMentre que l'adhesió al cristianisme en públic era requerida pels edictes reals i imposada per la Inquisició espanyola, les proves indiquen que la majoria dels convertits forçats (coneguts com a \"moriscos\") s'aferraven a l'Islam en secret. En la vida pública quotidiana, la llei islàmica tradicional ja no podia seguir-se sense la persecució de la Inquisició; com a resultat, es va promulgar la fàtua d'Orà per reconèixer la necessitat de relaxar la xaria, així com per detallar les formes en què els musulmans havien de fer-ho. Aquesta fàtua es va convertir a la base del criptoislam practicat pels moriscos fins a la seva expulsió en 1609-1614. Alguns musulmans, molts d'ells prop de la costa, van emigrar en resposta a la conversió. No obstant això, les restriccions imposades per les autoritats a l'emigració significaven que la sortida d'Espanya no era una opció per a molts. També van esclatar rebel·lions en algunes zones, especialment en aquelles zones muntanyoses de fàcil defensa, però no totes van tenir èxit. Finalment, els edictes van crear una societat en la qual els musulmans devots que secretament van refusar la conversió van coexistir amb els antics musulmans que es van convertir en cristians practicants genuïns, fins a l'expulsió.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El cristià vell era aquell habitant d'Espanya i Portugal que podia adduir avantpassats cristians pels quatre costats, en contraposició als cristians nous, que tenien un origen convers. El terme, fruit del racisme de l'Antic Règim, era força subjectiu, ja que imaginava una ascendència sense barreja de sang o mestissatge, sovint basant-se en els cognoms o en impressions i no en proves. Els cristians vells tenien prestigi social i podien accedir a qualsevol professió, perquè algunes estaven prohibides als sospitosos de practicar una altra religió segons les lleis locals. El terme de cristià nou s'usava com a insult freqüent, fins i tot dirigit a la noblesa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Dia internacional de la lluita contra la islamofòbia és una celebració internacional proclamada per l'Organització de les Nacions Unides l'any 2022, que té lloc el 15 de març de cada any en uns 140 països d'arreu del món. El propòsit de celebrar aquest dia és mostrar el veritable rostre de l'Islam a aquells que expressen i manifesten la islamofòbia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un fúmie (踏み絵 fumi, trepitjar i imatge) era una figura de Jesús o de Maria sobre la qual les autoritats religioses del Shogunat Tokugawa del Japó exigien als sospitosos de ser cristians trepitjar amb els peus com a signe de menyspreu, i així provar que no eren membres d'aquesta religió aleshores proscrita. L'ús dels fúmies començà amb la persecució de cristians a Nagasaki el 1629. El seu ús s'abandonà oficialment quan els ports foren oberts als estrangers, el 13 d'abril del 1856, tot i que alguns van continuar emprant-se fins que l'ensenyament cristià rebé protecció formal durant l'era Meiji. Aquests objectes eren també coneguts com a e-ita o ita-e, mentre que la prova forçosa era anomenada e-fumi. La cerimònia de l'e-fumi, trepitjar imatges, era ja prou coneguda a Europa a començaments del segle XVIII com per deixar la seva impremta en obres de literatura de ficció com Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, El ciutadà del món d'Oliver Goldsmith i Càndid o l'optimisme de Voltaire. En la literatura moderna aquest objecte és l'element argumental de la novel·la Silenci de Shūsaku Endō. Les execucions pel delicte de professar el Cristianisme foren oficialment suprimides pel Shogunat Tokugawa el 1805.\nEls fúmies solien ser de pedra llaurada, però d'altres eren pintures o gravats xilogràfics. Molts d'aquests objectes, si bé no tots, foren fets amb cura, reflectint l'elevat nivell artístic del període Edo. Avui dia n'hi ha molt pocs, atès que molts foren simplement destruïts o reciclats per a altres usos.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana. És una forma d'intolerància religiosa que va des d'una senzilla actitud mental o emocional fins a l'aplicació d'estereotips i la discriminació, que a vegades arriba a expressar‐se amb l'assetjament i la violència verbal i física. La islamofòbia és alimentada pel prejudici que l'islam és monolític, refractari als canvis, inferior a la cultura occidental, sexista, violent i propens al xoc de civilitzacions, condemnant l'islam en el seu conjunt com a extremista i negant l'existència d'una majoria moderada i considera l'islam com un problema global que amenaça la seguretat i la convivència en pau. A Europa acostuma a ser instrumentalitzat políticament per l'extrema dreta.\nPer una altra banda, els crítics amb el concepte d'islamofòbia argumenten que es fa servir de manera impròpia per a desprestigiar o silenciar la crítica legítima a l'islam principalment en relació amb les llibertats civils i els drets humans, i que es confon aquesta crítica a l'islam amb la discriminació als musulmans, amb la qual cosa se silencia tota crítica adreçada a la seva religió.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Després de la Revolució d'Octubre, el 7 de novembre de 1917 (segons el calendari julià, el 25 d'octubre) va haver-hi un moviment dins de la Unió Soviètica per unir tots els pobles del món sota el règim comunista (vegeu Internacional Comunista). Això incloïa els països del Bloc de l'Est d'Europa, així com els països balcànics. El comunisme, així com va ser interpretat per Lenin i els seus successors al govern soviètic, requeria l'abolició de la religió i, en aquest sentit, el govern soviètic va llançar una profunda campanya. Atès que alguns d'aquests estats eslaus tenien la seva herència ètnica arrelada a esglésies nacionals, tant els pobles com l'església van ser blanc de la Unió Soviètica.Richard Wurmbrand, escriptor cristià evangèlic i ministre romanès, va descriure la persecució sistemàtica dels cristians en un país del bloc de l'Est. No obstant això, la persecució als cristians, sobretot protestants, pentecostals i les confessions minoritàries no registrades, van continuar després de la caiguda de la Unió Soviètica, a molts països d'Europa de l'Est i Àsia Central, en particular Tadjikistan, Uzbekistan i Bielorússia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una religió oficial o religió estatal és una religió o un credo aprovat oficialment per un estat sobirà. Un estat amb una religió oficial (també conegut com a estat confessional), tot i que no és laic, no és necessàriament una teocràcia. Les religions estatals estan establertes de manera oficial pel govern d'una religió, però l'estat no ha d'estar sota el control de la religió (com en una teocràcia) ni la religió està necessàriament sota el control de l'estat.\nHi ha hagut religions oficials en gairebé tots els tipus de cultures, des de l'Antic Pròxim Orient i la prehistòria. La relació entre el culte religiós i l'estat va ser discutida per l'antic erudit llatí Marc Terenci Varró, sota el terme de theologia civilis ( lit. 'civic theology'). La primera església cristiana patrocinada per l'estat va ser l'Església Apostòlica Armènia, establerta l'any 301 dC. L'Imperi Romà va adoptar el cristianisme com a religió oficial el 380.\nA l' Orient Mitjà, la majoria dels estats amb una població predominantment musulmana tenen l'islam com a religió oficial, tot i que el grau de restriccions religioses a la vida quotidiana dels ciutadans varia segons el país. Els governants de l'Aràbia Saudita utilitzen tant el poder secular com el religiós, mentre que se suposa que els presidents seculars de l'Iran han de seguir les decisions de les autoritats religioses des de la Revolució Islàmica de 1979. Turquia, que també té població de majoria musulmana, es va convertir en un país laic després de les reformes d'Atatürk.\nEl grau en què l'estat imposa als ciutadans una religió nacional oficial en la societat contemporània varia considerablement; des d'alt com a l'Aràbia Saudita fins a mínims o gens com Dinamarca, Anglaterra, Islàndia i Grècia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El sectarisme és la intolerància, discriminació o odi que sorgeixen de donar importància a les diferències percebudes entre diferents grups socials, polítics o religiosos, o entre les subdivisions dins d'un grup, com les diferents manifestacions d'una mateixa religió o les faccions d'un moviment polític.\nLes bases ideològiques de les actituds i comportaments sectaris són extraordinàriament variats. Els membres d'un grup religiós o polític poden creure que la seva pròpia salvació, o l'èxit dels seus objectius particulars, requereix la recerca agressiva de la conversió d'altres grups, o perquè els partidaris d'una facció determinada puguen assolir els seus projectes polítics o religiosos els opositors han de ser purgats.\nA vegades un grup que està sota pressió econòmica o política ataca als membres d'altre grup que considera responsable de la seva pròpia decadència. Podria definir també l'\"ortodòxia\" més rígida, la creença d'un grup o organització que expulsa o excomunica a aquells que no són compatibles amb les seves definicions polítiques o religioses \"ortodoxes\". En altres ocasions, el sectarisme pot ser l'expressió d'ambicions nacionalistes o culturals d'un grup.\nL'expressió \"conflicte sectari\" generalment es refereix als conflictes violents entre diferents religions o faccions polítiques, tals com els conflictes entre catòlics i protestants a Irlanda del Nord les divisions de classe poden ocupar també un paper important). També pot referir-se en general a la disparitat filosòfica o política entre diferents escoles de pensament com l'existent entre xiïtes i sunnites.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La religió cananea són les creences religioses del territori semita Canaan, on hi vivien diversos pobles (cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres). És una religió politeista centrada en la fecunditat i l'agricultura.El culte principal consistia en sacrificar animals, com ovelles o bous, amb un acte posterior de comunió en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats.Aquesta religió va ser influenciada fortament pels seus veïns més poderosos i populosos i mostra una clara influència de les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques. Com altra gent de l'Orient Mitjà Antic, les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb famílies típicament centrant-se en la veneració dels morts en la forma de déus i deesses familiars, l'Elohim, Baal i El, Asherah i Astarte. Els reis també tenien un papaer important en assumptes religiosos i en certes cerimònies, com el hieros gamos de l'Any Nou, els quals potser hagen sigut venerats com a déus. \"Al centre de la religió cananea hi ha la preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un hierofanta en les religions gregues i romanes és un sacerdot, especialment el que inicia en les misteris sagrats. La paraula prové del grec antic hierophantēs, ἱεροφάντης, «el que presenta les coses sagrades». Inicialment era el sacerdot que presidia les Misteris d'Eleusis, una religió mística. Generalment es triava un home gran, no casat, amb veu potent, triat entre els Eumòlpides. Més tard el mot es va estendre a altres sacerdots, com per exemple Mini Cerrí i el seu germà Herenni que van presidir les Bacanàlia del 186 aC.No s'apostrofa: el hierofanta, perquè el «i» forma un so consonàntic.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Associació Call de Barcelona és una institució jueva que funciona en el call de Barcelona. És tant una associació com la sinagoga Salomó ben Adret, i es troba en terrenys que va ocupar des d'almenys el segle xi i fins al segle xiv l'antiga Sinagoga Major de Barcelona, la més antiga d'Europa i que va ser passada a domini reial després dels pogroms que van assolar el call el 1391.Prenent en compte les restes arqueològiques, és possible que l'edifici comptés amb presència jueva des del segle iii, amb la qual cosa es convertiria en el testimoni de presència jueva a Europa més antic trobat en l'actualitat.La ubicació de la Sinagoga Major de Barcelona fou calculada tant per l'historiador Jaume Riera i Sants com per qui finalment va ser el mentor de l'associació, Miguel Iaffa. El primer basant-se en documents de l'any 1400 (el recorregut d'un recaptador d'impostos) i el segon basant-se en les indicacions del Talmud sobre la construcció de sinagogues i comparant-les amb les edificacions actuals.Amb motiu de l'Operació Plom Fos, el 2008, l'associació va sufrir l'atac antisemita d'un militant de l'agrupació d'ultradreta Moviment Social Republicà, qui va copejar un treballador de la sinagoga amb un bat de beisbol, a més a més de trencar els cartells exteriors.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Capella Blanca de Senusret I, també coneguda com la Capella del Heb Sed de Senusret I, és una edificació egípcia construïda durant l'Imperi Mitjà. Durant l'Imperi Nou va ser demolida i utilitzada com a pedrera per al Tercer Piló del Recinte d'Amon Ra del Temple de Karnak.El 1927 Henri Chevrier i Pierre Lacau van trobar nombrosos elements de la capella entre els blocs del Tercer Piló del temple principal, construït en temps d'Amenofis III, i entre 1927 i 1930 es van obtenir un total de 77 peces, extretes acuradament i recol·locades per reconstruir l'edifici que s'observa en l'actualitat al Museu a l'aire lliure de Karnak.La Capella Blanca està realitzada en pedra calcària de Tura, una roca blanca i dura de gran bellesa i qualitat. Les seves columnes mostren relleus d'un gran mestratge amb un excepcional nivell de detall, superior a la resta de relleus de Karnak, i mostren al faraó Sesostris sent coronat i acollit per Amon, Horus, Min i Ptah. Els relleus es trobaven policromats, si bé el pas del temps ha eliminat la coloració, excepte en alguns sectors, on s'aprecien traços vermells, blancs o grocs.Al llarg de tota la base del mur exterior discorre una sèrie de relleus descrivint els emblemes i les divinitats dels nomos d'Egipte. En el costat occidental apareixen els de l'Alt Egipte, i en la part oriental els del Baix Egipte.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Centre Mundial Bahá'í és el nom del centre administratiu i espiritual de la Fe bahà'í. Amb seu a Haifa, Israel, el Centre Mundial Bahà'í és recognoscible pels jardins que dominen l'àrea del Mont Carmel, just a dalt del port.\nEl Centre Mundial Bahá'í és també destinació del pelegrinatge bahà'í.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'església Yurrita o capella de la Mare de Déu de les Angoixes és un temple catòlic situat a Ciutat de Guatemala. Va ser construït entre 1927 i 1941 per Felipe Yurrita Castañeda, originari d'Arévalo, Àvila, Espanya.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Mesquita Huasi (en xinès, 华寺清真寺; en pinyin, Huá Sì Qīng Zhēn Sì) és una mesquita construida a la Xina durant la dinastia Ming sota el regne de l'Emperador Chenghua (1465-1487). La seva construcció es va basar en l'arquitectura dels temples budistes i els palaus imperials d'aquest país. Va ser construïda per musulmans que vivien a la ciutat de Linxia, a la regió de Gansu. Durant la revolta de Ma Zhongying l'any 1928, corresponent al conflicte musulmà a Gansu, un incendi va destruir l'edifici. Abans de la seva reconstrucció l'any 1941 tenia capacitat per congregar 2.000 persones en el seu interior.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La pagoda (mot d'origen indi transmès mitjançant el portuguès) és un lloc de culte per als creients de la religió budista. És la forma que ha pres l'stupa al món xinès.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sala del Regne dels Testimonis de Jehovà és el nom del lloc de reunió dels Testimonis de Jehovà. Segons Domenico Finelli, la primera Sala del Regne es va construir a Roseto, Pennsylvania, a 1927, i diu que fou inaugurat amb un discurs públic per Giovanni DeCecca. No obstant això, l'ús general del nom \"Sala del Regne\" es va fer popular l'any 1935 per mandat de Joseph Rutherford aleshores president de la \"Watch Tower\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un vihara (en devanagari विहार vihāra) designa, en sànscrit i en pali, un monestir o un temple (mandir) del budisme theravada.\nLa paraula vihara originalment va significar refugi, aquell utilitzat com a residència fixa durant la vassa o estació de les grans pluges monsoniques per part dels primers bhikkhu (monjos budistes) que, com la majoria d'ascetes de l'antiguitat, eren errants. El vihara modern típic compren una sala de meditació envoltada de cel·les o claustres i posseeix alguna representació del Buda. Un arbre bodhi (d'il·luminació) es troba en les proximitats.\nCom que els monjos budistes usualment no són de clausura sinó lliures de desplaçar-se per diversos llocs fora del període de vassa, un vihara només pot servir de refugi a alguns pensionats durant períodes limitats. Ni tan sols en l'actualitat la gran majoria dels monjos theravada resideix permanentment en un monestir. Les regles que estipulen la vida en el vihara es troben en els texts anomenats vinaya (codi monàstic).\nA Tailàndia el vihara anomenat viharn ha esdevingut en un temple pròpiament dit, on els monjos resideixen dins d'estructures anomenades wat entorn de l'edifici de sala del temple anomenat ubosoth (abreujat bot), paraules d'origen khmer (-wat de ' ubosoth de wat poh- on es pot trobar l'estàtua del Buda).\nLa paraula vihara sembla l'origen del nom de l'estat indi del Bihar i pot haver estat fins i tot el de la ciutat de Bukharà, que fins a aproximadament els segles V i VIII eren predominantment budistes. La paraula xinesa per vihara, jīngshè 精舍, no es fa servir per designar els temples o monestirs tradicionals encara que sí des del segle xx per designar els grups d'estudis budistes o la pràctica búdica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) és una fundació catalana creada l'any 2004, vinculada a l'Església catòlica, que agrupa a 434 escoles confessionals de les diferents ordes religioses cristianes establertes a Catalunya i dona cobertura pedagògica a 264.000 alumnes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Agnès d'Harcourt (†1291) va ser una autora i abadessa de l'abadia de Longchamp.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Charlotte Alington Barnard, coneguda amb el pseudònim de \"Claribel\", (Londres, 23 de desembre de 1830 - idm. 30 de gener de 1869), fou una compositora anglesa.Va compondre més de cent balades i cants populars que signà amb el pseudònim de Claribel, algunes de les quals com Come Bach to Erin i What you tell me why Robin? tenen l'encant i inspiració de les cançons populars. Va escriure la lletra de la majoria de les seves composicions i publicà un volum de Thougts Verses and Songs.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat.La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme…), amalgama que contribuí a la propaganda anticomunista durant la Guerra Freda; i Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser polèmica, ja que hi ha qui considerava que banalitzava el nazisme i sobredimensionava la col·laboració dels consells jueus amb els nazis durant l'Holocaust.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Karen Armstrong (Wildmoor, Worcestershire, Anglaterra, 14 de novembre de 1944) és un autora britànica i comentarista coneguda pels seus llibres sobre religió comparada. Pertany a l'Orde de l'Imperi Britànic i a la Royal Society of Literature. És exmonja catòlica, que va passar d'una fe cristiana conservadora a una de més liberal i mística. Va assistir al St Anne's College, Oxford, es va especialitzar en anglès. Es va desil·lusionar i va abandonar el convent el 1969. Va saltar primer a la fama el 1993 amb el seu llibre A History of God (Una història de Déu, obra traduïda al castellà), que parla sobre 4.000 anys de recerca del judaisme, el cristianisme i l'islam. El seu treball se centra en els aspectes comuns de les grans religions, com la importància de la compassió i la Regla d'Or.\nArmstrong va rebre del premi TED 100.000 $ al febrer de 2008. Ella va utilitzar aquesta ocasió per demanar la creació d'una Charter for Compassion (Carta per la Compassió), que va ser presentada l'any següent.El maig de 2017 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mary Baker Eddy (*Bow, Nou Hampshire, 16 de juliol del 1821- †Chesnut Hill, Massachusetts, 3 de desembre del 1910), escriptora i fundadora religiosa, notòria per les seves idees sobre l'espiritualitat i la salut, i el seu treball com a fundadora de la Ciència Cristiana.\nEl 1866 va afirmar haver descobert el mateix principi diví que utilitzà Jesucrist i haver-se curat ella a si mateixa miraculosament de danys crítics a la columna vertebral després d'haver patit una caiguda al gel l'1 de febrer d'aquell mateix any a Lynn, Massachusetts. A la seva obra Retrospecció i Introspecció, s'hi troben \"les experiències que la van guiar, l'any 1866, al descobriment del sistema que denominà Ciència Cristiana\".El 1875 publica la primera edició del llibre Ciència i salut amb Clau de les Escriptures, el pilar de la religió que va fundar. En ell manifesta que \"el Principi diví de la curació es comprova en l'experiència personal de qualsevol investigador sincer de la Veritat\" i que tal fóra el seu cas.El 1879, després d'haver comprovat que en contra de les seves expectatives, altres denominacions cristianes no donaven creien en els seus descobriments, decideix fundar l'Església de Crist, Científic (també coneguda com a Església de la Ciència Cristiana), la qual va dirigir, aconseguint en poc temps seixanta mil adeptes.\nAl llarg de la seva carrera, Baker Eddy va fundar nombroses publicacions, culminant tota aquesta activitat a la fundació, el 1898, de la Societat Editora de la Ciència Cristiana, encarregada fins als nostres dies de la publicació dels seus escrits.\nTota aquesta activitat amb els medis li va permetre fundar el 1908 el diari The Christian Science Monitor, guanyador de set premis Pulitzer, parcialment com a resposta al periodisme sensacionalista de la seva època, que seguia el desenvolupament de les activitats de Baker Eddy amb entusiasme i diferents graus d'exactitud.\nBaker Eddy propugnava la restitució, mitjançant la seva església i el sistema de curació que ella va descobrir, d'un cristianisme més primitiu i restaurador del seu element de curació perdut.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Laura Battiferri o Laura Ammanati (1523–1589) va ser una poeta italiana del Renaixement. Va néixer a Urbino, Itàlia, i era filla il·legítima de Giovanni Antonio Battiferri i Maddalena Coccapani de Carpi. Va publicar dos llibres de poesia: El primer llibre d'obres de Toscana (Florència, 1560) i Els set salms penitencials… amb alguns sonets espirituals (Florència, 1564). Va morir el 1589 mentre estava compilant la seva tercera obra, Rimes, la qual mai es va arribar a publicar. L'any 1550 es va casar amb l'escultor Bartolomeo Ammannati, amb qui va compartir la seva vida fins a la mort.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Dhammananda Bhikkhuni (tailandès ธัมมนันทา ; RTGS : Thammanantha), nascuda el 6 d'octubre de 1944 amb el nom de Chatsumarn Kabilsingh (tailandès ฉัตรสุมาลย์ กบิลสิงห์ ; RTGS : Chatsuman Kabinsing) o Chatsumarn Kabilsingh Shatsena (tailandès ฉัตรสุมาลย์ กบิลสิงห์ ษัฏเสน) és una bhikkhuni (\"monja budista\"). El 28 de febrer de 2003, Kabilsingh va rebre l'ordenació monàstica com a monja budista de la tradició Theravada a Sri Lanka. Ella és l'abadessa del monestir Songdhammakalyani, l'únic temple a Tailàndia on hi ha monges budistes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Santa Hildegarda von Bingen (Bermersheim, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179) fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vigència del seu pensament, doctora de l'Església pel papa Ratzinger.Predicava en públic per les places utilitzant música i text. Per a ella \"igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit\". El seu repertori musical és un dels més extensos de tots els autors medievals. Va escriure representacions sacres, misses, himnes i responsos, a més de nombrosos textos explicatius dels evangelis. Va tenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica.Avui és considerada protofeminista per la seva visió i actitud pràctica del paper de la dona en la societat. També, per haver inventat la lingua ignota, una de les primeres llengües artificials, és la patrona dels que promouen l'esperanto. L'any 2009 es va estrenar la pel·lícula Vision - Aus dem Leben der Hildegard von Bingen, dirigida per Margarethe von Trotta, que narra part de la seva vida.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347–Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec. És venerada com a santa i fou proclamada doctora de l'Església catòlica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mary Daly (16 d'octubre de 1928 – 3 de gener de 2010) va ser una filòsofa feminista radical, acadèmica i teòloga nord-americana que va fer classe en el Boston College, una institució jesuítica, durant 33 anys. Daly va accedir a abandonar el Boston College el 1999, després de violar les normes universitàries perquè no acceptava la presència d'estudiants masculins a les seves classes d'Estudis de la Dona, exceptuant la seva classe introductòria i tutories individuals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Marie Gouze (Montalban, 7 de maig del 1748 - París, 3 de novembre del 1793), més coneguda com a Olympe de Gouges, fou una escriptora, activista política protofeminista i abolicionista occitana. Va escriure l'any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana per denunciar la falta de llibertats i de possibilitats per a les dones i reivindicar-ne els drets. Els seus escrits la convertiren molt ràpidament en objectiu dels jacobins que, assolit el govern de la República, l'executaren per «antirevolucionària».", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Dorothe Engelbretsdotter (16 de gener de 1634 - 19 de febrer de 1716) fou una escriptora de la literatura noruega. Va escriure principalment himnes i poemes. Ha estat caracteritzada com la primera autora de Noruega i la primera feminista abans que el feminisme esdevingués un concepte.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Enheduanna o Enkheduanna (2285–2250 aC) va ser una poeta accàdia. És la primera persona dedicada a la literatura de la qual es coneix el nom. Va ocupar l'important càrrec de sacerdotessa de la dea Inanna i del déu lunar Nanna.El seu nom s'ha transliterat com Enheduanna, En-hedu-ana o EnHeduAnna; en idioma sumeri, \"En\" vol dir 'gran o summa sacerdotessa', \"Hedu\" vol dir 'adorn', i \"An\" vol dir 'cel', el títol \"Heduana\" ('adorn del cel') és un epítet poètic que assenyalava la bellesa de la Lluna en el cel, de manera que el seu nom es pot traduir literalment com 'summa sacerdotessa de l'adorn del cel' o, en directa referència a la Lluna, 'summa sacerdotessa de la Lluna'.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana de l'Orde de Sant Benet, al Monestir de Sant Benet de Montserrat. Ha destacat per ser crítica en el camp de la teologia feminista i de la salut pública davant de la indústria farmacèutica, i alhora per ser durament criticada pel seu suport a la MMS (una substància no provada clínicament). També és una de les fundadores del Procés Constituent a Catalunya, on hi participa amb uns principis explícitament independentistes i anticapitalistes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ann Griffiths (Llanfihangel-yng-Ngwynfa, Gal·les, primavera del 1776 – agost del 1805) va ser una escriptora d'himnes religiosos metodistes, i hom l'ha considerada una de les grans figures de la literatura gal·lesa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Esther \"Etty\" Hillesum (Middelburg, 15 de gener de 1914 - Auschwitz, 30 de novembre de 1943) va ser una dona jueva que en les cartes i els diaris, que va mantenir entre 1941 i 1943, va descriure la vida a Amsterdam i al camp de concentració de Westerbork durant l'ocupació alemanya. Van ser publicades pòstumament el 1981.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Isabel de Josa o Isabel d'Orrit, Lleida, vers l'octubre de 1490 - Vercelli (Itàlia), 5 de març de 1564 fou una humanista i predicadora catalana, protectora d'Ignasi de Loiola.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sant Joan de la Creu —en castellà Juan de la Cruz— és el nom religiós de Juan de Yepes Álvarez (Fontiveros, Àvila, 1542 - Úbeda, Jaén, 1591), que va ser un frare carmelita, prevere i místic que l'any 1568, pels consells de santa Teresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l'orde, fundant la branca dels carmelites descalços.La seva obra escrita, especialment la poètica, és considerada un dels cims de la literatura en llengua castellana i el cim de la literatura mística de la Contrareforma; els seus escrits van tenir un pes decisiu en l'espiritualitat moderna. Canonitzat en 1726, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Juliana de Norwich (Norwich, Norfolk, Anglaterra, c. 8 de novembre de 1342 – c. 1416) fou una religiosa anglesa, mística i autora de les Revelacions de l'amor de Déu, una de les grans obres de la prosa medieval anglesa. És venerada com a santa a l'anglicanisme i a les esglésies luteranes, i com a beata per l'Església catòlica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Fra Luis de León (Belmonte, Regne de Castella, 1927 o 1528 – Madrigal de las Altas Torres, 1591) va ser un religiós i escriptor del Renaixement espanyol. En la seva obra literària excel·leix principalment la poesia religiosa i la prosa mística.\nCap a 1541 o 1542 Luis ingressa en l'Orde de Sant Agustí, i es doctorarà més tard en teologia. Entre els seus professors va haver-hi Melchor Cano i Domingo de Soto. El 1561 competeix per una càtedra vacant de teologia a Salamanca, i finalment va guanyar la plaça amb el seu talent.\nVa ensenyar filologia a la universitat de Salamanca, on va ser acusat per haver traduït parts de la Bíblia i comentar-la, de manera que es va jutjar poc ortodoxa, el Llibre de Job i el Càntic dels càntics. El març de 1572 va ser detingut per la Inquisició i empresonat a Valladolid. Els principals càrrecs que es tenien contra seu eren haver fet ús dels textos originals hebreus de la Bíblia i no de la Vulgata, que n'era el text oficial de l'Església; i la seva traducció i al castellà i comentari del Càntic dels càntics.\n\n\t\t\n\t\t\nDurant cinc anys, fray Luis roman empresonat sense conèixer a penes les causes del seu tancament. Allí escriurà alguns poemes famosos, com el que comença així:\n\nEn 1576 surt lliure del procés i pronunciarà al seu retorn a la càtedra de Salamanca la famosa frase \"Decíamos ayer...\", que indica el seu triomf sobre els enemics.\nA la seva obra literària predominen els temes ascètics, en una lloança cap a la solitud i el recés fora del món que permet elevar l'ànima. Molts poemes es dediquen als tòpics del beatus ille o el locus amoenus, on la natura apareix com la salvació per a la persona que viu a ciutat. Apareixen elements de la mitologia grecollatina cristianitzats i personatges bíblics tractats com a déus pagans. Usa la mètrica clàssica d'inspiració italiana, especialment l'estrofa de la lira (inspirant-se en les Odes d'Horaci).\nTambé va escriure, entre d'altres, La perfecta casada, un manual en prosa sobre el paper de la dona al matrimoni, de gran èxit a la seva època i Los nombres de Cristo, obra de gran altura teològica i que és un model de prosa castellana.\nVa ser un dels principals impulsors de la reforma dels ordes religiosos, d'acord amb les directrius del Concili de Trent. Concretament, va promoure la reforma de l'Orde de Sant Agustí, acordada en el capítol general de l'orde de 1588. Per encàrrec del capítol, va redactar les constitucions i estatuts de la nova congregació reformada, que donaria lloc als agustins recol·lectes, avui orde religiós diferenciat. Aquestes constitucions, titulades Forma de vivir van ser aprovades el 1589 i van servir com a norma de conducta per a l'orde i com a model per a altres reformes similars.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Maria de Llúria i de Magarola (Barcelona, Barcelonès, segle XVII — Vallbona de les Monges, Urgell, 1701) fou una escriptora religiosa. Ingressà al monestir de Santa Maria de Vallbona, hi va exercir diversos càrrecs de responsabilitat fins a arribar a abadessa l'any 1701. Va escriure el Directori espiritual, inèdit, del qual només se'n conserva el segon volum. Escrit en un llenguatge formal i afectiu, s'inscriu en la línia de l'ascètica i la mística cistercenques.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Rosa Luxemburg (polonès: Róża Luksemburg) (Zamość, 5 de març de 1871 – Berlín, 15 de gener de 1919) fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya. Nascuda en el si d'una família jueva de Zamość, a la Polònia sota l'ocupació de l'Imperi Rus, era la petita de cinc germanes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mechthild de Magdeburg (regió de Hefta, 1207- ca. 1282) fou una monja beguina alemanya, mística, escriptora i filòsofa medieval. Monja beguina de gran cultura, des que era petita va tenir visions, que el seu confessor li va instar a escriure, atribuint-les a un missatge diví. Aquest és l'origen de la seva obra magna, Das fließende Licht der Gottheit, dividida en set llibres de gèneres diferents, on explica poèticament la seva visió de Déu.Influïda per l'amor cortès en la llengua viva i les descripcions passionals, narra com cerca la unió amb Déu fins i tot en els moments de màxima llunyania, i com aquesta divinitat li respon, ja que la seva presència és arreu. Anticipa amb aquesta idea el pensament místic barroc, influint en les seves imatges, especialment en l'anomenada \"nit fosca de l'ànima\", moment on el creient se sent sol i abandonat en no percebre signes de Déu. L'anhel d'unió amorosa prové del Càntic dels Càntics.\nInclou referències cultes i una descripció de l'infern, el purgatori i el cel com a mons graduals que alguns estudiosos han vist com una de les possibles influències de l'estructura de La Divina Comèdia, si bé la concepció de Dante difereix de la de Mechthild. Condemna especialment els cristians que s'allunyen dels bons costums, per sobre dels infidels, amb menys responsabilitat per no conèixer tant el missatge de Jesús, una visió moderna que no era freqüent a una època marcada per un fort antisemitisme.\nÉs venerada com a santa per l'Església d'Anglaterra (commemorada el 19 de novembre) i l'Església Evangèlica d'Alemanya (el 26 de febrer), i com a venerable per l'Església Catòlica (amb festivitat el 15 d'agost)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 2 de novembre de 1918 – Tavertet, 26 d'agost de 2010) fou un filòsof i teòleg català. Era germà de Salvador Paniker. Desenvolupà una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Edith Stein, en religió Teresa Beneta de la Creu (Wrocław, 12 d'octubre de 1891 - Camp d'extermini d'Auschwitz, 9 d'agost de 1942) va ser una filòsofa alemanya; convertida del judaisme ortodox a l'ateisme i després al catolicisme; i religiosa de l'Orde dels Carmelites Descalços. Va ser detinguda pels nazis i enviada al camp d'extermini d'Auschwitz, on va ser assassinada. El 1998 Joan Pau II va proclamar-la santa i l'any següent va ser declarada copatrona d'Europa.\n\n", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Sarah Trimmer (6 de gener de 1741-15 de desembre del 1810) va ser una escriptora i crítica de literatura infantil anglesa. El seu periòdic, The Guardian of Education, va ajudar a definir el gènere emergent, criticant la literatura infantil de forma oficial per primera vegada; també va crear la primera ressenya històrica de la literatura per a nens, establint un punt de referència del gènere que els historiadors continuen utilitzant en l'actualitat. El seu llibre més popular, Fabulous Historiïs, va inspirar diverses històries infantils i va romandre en les impremtes per més d'un segle.Trimmer va ser una filantropa activa a més d'escriptora; va fundar diverses escoles dominicals i entitats benèfiques en la seva parròquia. Per ampliar els seus projectes educatius no solament va escriure llibres de text, sinó que també va crear manuals per a altres dones interessades a començar les seves pròpies escoles. Els esforços de Trimmer van inspirar a altres dones, com ara Hannah More, a crear programes per a escoles dominicals i a escriure contes per a nens i per a persones de baixos recursos.Trimmer es va dedicar de moltes formes a mantenir l'estatus social i polític amb les seves obres. Com a devota cristiana, intentava promoure els preceptes de l'Església d'Anglaterra, ensenyant als nens les doctrines del cristianisme. Les seves obres resumien els beneficis de la jerarquia social, argumentant que cada classe havia de romandre en la posició social que Déu els havia atorgat. No obstant això, alhora que donava suport a diverses de les ideologies socials i polítiques de la seva època, Trimmer va qüestionar unes altres, principalment les relacionades amb el gènere i amb la família.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Bahriye Üçok (Trebisonda, Imperi Otomà, 1919 - Ankara, Turquia, 6 d'octubre de 1990) va ser una acadèmica turca, teòloga, que va morir a causa d'un atemptat amb un paquet bomba. També va escriure en diaris i va ser política (diputada d'Ordu) del Partit Republicà del Poble (CHP).Segons la seva filla, l'advocada Kumru Üçok, és l'única dona turca que ha patit un atemptat d'aquest estil. També va exercir de professora associada a la Facultat de Divinitat (İlahiyat Fakültesi en turc) de la Universitat d'Ankara i va ser considerada una acadèmica amb idees secularistes. També fou una defensora dels drets de les dones.Gülay Calap, la jove de la companyia que va acceptar el paquet que provocà la mort d'Üçok, va desaparèixer durant més de tres anys i fou arrestada a Esmirna el 16 de gener de 1994, com a responsable en aquesta ciutat de Türkiye Devrimci Halk Partisi (Partit popular revolucionari de Turquia), una organització extremista afiliada amb el PKK. Després de complir 12 anys d'una sentència de 22 anys i 6 mesos per aquest atemptat, fou alliberada i el 2007 va ser vicepresidenta del Partit de la Societat Democràtica.Üçok es autora del llibre İslâm Devletlerinde Türk Naibeler ve Kadın Hükümdarlar (en català, traduïble com a «Dones regentes i sobiranes turques als Estats Islàmics») (Kırmızı Kedi Yayınevi, 2020; ISBN 978-6052986264).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Lidia Zamenhof (en esperanto Lidja; Varsòvia, 29 de gener de 1904 - Treblinka, tardor de 1942) va ser una esperantista polonesa, defensora de la fe bahá'í.\nEra la filla més jove de Ludwik Lejzer Zamenhof, iniciador de la llengua auxiliar internacional esperanto. Va ser una activa promotora d'aquesta llengua com a eina de comunicació mundial, així com una destacada pacifista i feminista. També va ser defensora de l'homaranisme, una forma d'humanisme religiós que va definir per primera vegada el seu pare. Com a traductora, és coneguda per la seva traducció a l'esperanto de Quo vadis? de Henryk Sienkiewicz. Va ensenyar l'esperanto arreu del món mitjançant el conegut mètode creat pel pastor catòlic romanès Andreo Cseh.\nEl 1925 va esdevenir membre de la fe bahá'í. El 1937 va anar als Estats Units per ensenyar aquesta religió, així com l'esperanto. El desembre de 1938 va tornar a Polònia, on va continuar ensenyant i traduint molts escrits bahà'ís a l'esperanto. La tardor de 1942 va ser assassinada al camp d'extermini de Treblinka durant l'Holocaust.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'esoterisme (del grec εσω, \"dins\", \"ocult\"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats. Així, el que és esotèric (ocult) s'oposa a l'exotèric (mostrat). L'esoterisme es va practicar dins les comunitats filosòfiques de l'antiga Grècia i a la majoria de religions primitives. El filòsof Aristòtil, per exemple, va escriure uns texts anomenats \"esotèrics\" en contraposició als \"exotèrics\" (aquests últims perduts, tot i que queden restes dels apunts dels seus deixebles).\nSegons l'estudiós René Guénon, totes les doctrines tradicionals tenen un nucli esotèric, que per la seua complexitat simbòlica roman ocult per a la majoria dels creients. La idea de l'esotèric va unida a les d'iniciació i ocultisme, perquè el sentit dels rituals iniciàtics és, precisament, penetrar en eixe cercle intern i accedir al coneixement ocult.\nS'ha de diferenciar entre l'esoterisme i les ciències ocultes, ja que en el primer cas es busca el coneixement i, en el segon, són les anomenades màncies, que per a molts tenen caràcter de pseudociència.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'antroposofia és una pseudociència que forma part del corrent teosòfic desenvolupat pel filòsof i esoterista austríac Rudolf Steiner a principis del segle xx com a escissió de la Societat Teosòfica. Es tracta d'una temptativa d'estudiar, d'experimentar i de descriure els fenòmens espirituals amb la mateixa precisió i claredat amb què la ciència estudia i descriu el món físic.L'antroposofia es funda en l'afirmació que és possible anar més enllà de la visió materialista de la naturalesa i del món limitat a l'aspecte físic, afegint-hi els nivells suprasensibles de l'existència: els processos vitals, l'ànima i l'esperit.Segons Steiner, el món espiritual és un món real i objectiu i és accessible gràcies a certes facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans. Aquestes, independents dels sentits però dependents d'altres òrgans, poden ésser desenvolupades fins a obtenir allò que ell anomena el pensar pur. Gràcies a aquest, l'home podrà deduir amb completa autonomia el motiu de les seves accions, el que li permetrà llavors d'actuar lliurement.Les idees antroposòfiques s'han aplicat pràcticament a tots els àmbits, com per exemple a l'educació amb les escoles Steiner-Waldorf i el moviment Camphill d'ensenyament especial, a l'agricultura ecològica amb la noció biodinàmica (que ha donat lloc a l'etiquetatge Demeter), a la medicina (laboratoris Weleda), a les finances amb la banca ètica (Triodos Bank, GLS_Gemeinschaftsbank o LaNef) i a les diverses arts (amb l'eurítmia, aplicada a la dansa i a l'arquitectura).Per tal de promoure el seu ensenyament, Steiner va crear l'any 1912 la Societat Antroposòfica, la qual té la seu internacional al Goetheanum de Dornach, a Suïssa.\nSegons la comunitat científica, les teories antroposófiques no tenen cap base científica i es fonamenten en la pseudociència obscura formulada per Rudolf Steiner a partir de les percepcions de l'esperit.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els Arcans menors són un conjunt de 56 cartes que forment part del joc del Tarot, juntament amb els Arcans majors. Es troben dividides en quatre colls de 14 cartes: espases, copes, bastos i oros, com la Baralla espanyola, però del model més antic: cartes numerades de l'1 al 10, més els personatges de la cort: sota (o valet), cavall, reina i rei. Cada un dels colls representaria un dels nivells socials medievals: la noblesa, simbolitzada per les espases, els camperols, pels bastos, el clero, per les copes i els comerciants, pels oros.\nEl disseny dels naips és divers, tot i que existeixen dissenys clàssics, com el del Tarot de Marsella (finals del segle xvii), que ha servit com a guia en l'elaboració de les figures i la seva simbologia. Una baralla molt popular és la Rider-White-Smith (o Rider-Waite o simplement Rider, ideada en 1910 per Arthur Edward Waite, elaborat per la seva deixeble Pamela Colman Smith i impresa per la Rider Company. Una altra baralla comú és el Tarot de Thoth, ideat entre 1938 i 1942 pel mag anglès Aleister Crowley i realitzat per la seva deixeble Frieda Harris; aquesta baralla es publicà en 1944, en blanc i negre, juntament amb el Llibre de Thoth, que explica la simbologia i l'ús, però fou editat amb els seus colors originals fins 1977, a Nova York, per U. S. Games Systems i Samuel Weiser.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme. El nom càbala prové de l'arrel hebrea q-b-l i significa 'rebre'. Les arrels primeres de la càbala es troben a la Torà, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradició oral centenària, la càbala va incorporar influències diverses, com ara gnòstiques, neoplatòniques i cristianes.\nCom tots els misticismes, la càbala escapa als intents de classificació científica unívoca. Es pot considerar un coneixement esotèric, que pot aprendre's mitjançant l'estudi i també mitjançant l'experiència. Aquesta experiència iniciàtica es transmet primer per tradició oral i, posteriorment, per escrit; és per això que la relació entre el mestre i l'alumne esdevé essencial, ja que el mestre mostra a l'alumne els principis bàsics de la tradició i aquest últim aprèn el més important sobre l'ésser humà, Déu i el món. La càbala sempre tracta de la relació directa entre l'individu i Déu i la formació del seu esperit.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les ciències ocultes és el conjunt de creences i pràctiques mistèriques que des de l'antiguitat pretenen penetrar i dominar els secrets de la natura i desenvolupar els poders ocults de l'ésser humà, però científicament no comprovables.Es caracteritzen generalment pel seu hermetisme i per l'ambigüitat del seu llenguatge. Sovint tenen explicacions simples d'entendre per a fenòmens complexos o sense resposta científica. Són catalogades com a pseudociències per la comunitat científica, que les identifica amb els processos del pensament màgic i la superstició o desformats per un biaix cognitiu. Abans del desenvolupament sistemàtic del mètode científic la frontera entre coneixement i saber «ocult» i ciència científica era més fluixa. La florida de les ciències ocultes desassossega el món científic: les ciències ocultes semblen respondre a una necessitat de tenir respostes senzilles, completes i certituds dogmàtiques als neguits de l'home, als quals la ciència només pot donar respostes incompletes i provisionals.Pensen respondre a la incertesa i curiositat que l'ésser humà per comprendre tot allò desconegut per la ciència o pel seu desig de transcendència espiritual. En aquest sentit, és important recalcar que part d'aquestes creences al·ludeixen al paganisme, raó per la qual l'Església catòlica ha estat una de les seves principals detractores. Va combatre amb igual vigor al llarg de la història, tant la ciència que arribava a conclusions no conformes amb la bíblia, com les ciències ocultes, que considerava com a productes del diable, sorgides amb el propòsit d'apartar els humans de la fe. Amb, per exemple a Barcelona fogueres de llibres al segle xix i afusellaments sota el franquisme i el nacionalcatolicisme.Aquests assumptes han suscitat la curiositat del públic des de fa molt de temps i s'ha creat un mercat de fires, literatura i botigues especialitzades en les ciències ocultes, caracteritzada pel gust pel misteri, la transcendència espiritual o les explicacions alternatives.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les Cròniques de l'Akaixà o Registres akàixics (del sànscrit ākāśa, 'cel', 'espai' o 'èter') serien una mena de memòria de tot el que ha esdevingut des de l'inici dels temps que romandria enregistrada a l'èter. Allà s'emmagatzemaria tot el que ha succeït des de l'inici dels temps i tots els coneixements de l'univers. Les persones que les descriuen afirmen que s'hi pot accedir a través d'estats modificats de la consciència.Aquesta idea va ser popularitzada a finals del del segle xix per la britànica Annie Besant (1847-1933), fundadora de la teosofia, basant-se en el concepte indi de l'akaixà (un fluid impalpable, immaterial, subtil i intangible, que els antics hindús suposaven que penetrava tot l'univers sent el vehicle del so i de la vida).Actualment molts adeptes de la New Age creuen en aquestes Cròniques.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El codi secret de la Bíblia (The Bible Code) és un llibre publicat el 1997, escrit per Michael Drosnin que parla d'un suposat codi ocult dins de la Torà.\nEl llibre està basat en una tècnica descrita a l'estudi \"Equidistant Letter Sequences in the Book of Genesis\" (\"Lletres equidistants en el llibre del Gènesi\"), d'Eliyahu Rips de la Universitat Hebrea d'Israel, conjuntament amb Doron Witztum i Yoav Rosenberg.\nDrosnin, que es declara ateu, parla en el llibre de com es descobrí el codi, en què consisteix, la informació amagada en la Torà referent a la història de la humanitat posterior a l'escriptura i que ajudaria a verificar que efectivament existeix informació codificada i aventura alguna predicció catastròfica sobre el futur. A més parla de les múltiples entrevistes que té ell amb importants persones de diversos governs en la seva recerca per evitar que aquestes prediccions catastròfiques esdevinguin reals.\nEl llibre va estar durant molt de temps en les llistes dels més venuts i va tenir una seqüela amb el títol El nou codi secret de la Bíblia (The Bible Code II) que es publicà el 2002. La seqüela no aportava res de nou. Simplement reflexionava sobre els possibles encerts i les errades de les preteses prediccions que havia realitzat des de la publicació del primer llibre fins a l'aparició del segon i relatava més entrevistes amb dignataris dels països implicats en les prediccions.\nDesprés de la publicació del llibre, aparegueren a disposició del públic diversos programes d'ordinador, entre ells l'original que havia emprat Rips per desxifrar el codi i altres que l'imitaven amb millor o pitjor fortuna.\nAquest codi ha estat desacreditat a bastament. Amb el mateix sistema s'han trobat multitud de missatges i \"prediccions\" en els llibres més variats.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'enneagrama és una figura que agrupa la personalitat en nou estils bàsics. Els seus principals defensors són Óscar Ichazo i Claudio Naranjo. Diuen que, a més de saber com som, l'ennegrama permet conrear determinats trets del caràcter per assolir la il·luminació o el ple desenvolupament. Els seus detractors diuen que és pseudociència, que els estils són arbitraris, i que les característiques són prou àmplies perquè qualsevol pugui sentir-se identificat amb molts estils, i que varien segons la connotació que es doni a cada mot. Han sorgit unes quantes escoles a partir de l'enneagrama original, moltes d'elles enfrontades. Algunes d'elles han intentat trobar una correlació física al cervell que expliqui la predominança d'un estil o un altre, però els resultats no són concloents.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "l'enneagrama del quart camí és una figura publicada en 1949 en el llibre de Peter Demianovich Ouspensky Fragments d'un ensenyament desconegut. Es tracta d'una part integral de l'anomenat quart camí, un sistema esotèric associat al pensament de George Gurdjieff.\nEl terme enneagrama prové del grec \"ennea\" (nou) i \"grammos\" (grafia). És aquest cas és un graf incomplet de 9 nodes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'hermetisme és l'estudi i la pràctica de la filosofia oculta i màgica, relacionada amb els escrits atribuïts a Hermes Trismegist (Hermes Tres vegades Gran), una divinitat sincrètica que combina aspectes de la mitologia del déu grec Hermes i el déu egipci Thoth. Aquestes creences van influir en la saviesa oculta a Europa en el Renaixement, quan van ser reviscudes per figures com Giordano Bruno i Marsilio Ficino. Per la dificultat d'interpretació i incomprensibilitat de molts texts d'aquest corrent filosòfic, hermetisme i hermètic va esdevenir sinónim d'incomprensible.L'hermetisme filosòfic s'erigeix sobre la base d'un conjunt d'escrits suposadament apareguts a Egipte sota el període de dominació romana (entre els segles I i IV dC), i posats sota l'advocació d'Hermes Trismegist. Probablement, l'hermetisme sigui l'«ntent hel·lènic» de sistematitzar filosòficament part de les doctrines religioses i místiques de la cultura egípcia (encara que no s'ha de descartar altres influències orientals, com la israeliana, per exemple). Així mateix, és molt probable que aquesta sistematització filosòfica es dugués a terme sobre la base d'altres escrits anteriors de ciències ocultes (l'anomenat hermetisme tècnic o popular).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La doctrina secreta, síntesi de ciència, religió i filosofia (títol original: The Secret Doctrine, The Synthesis of Science, Religion, and Philosophy) és una de les principals obres d'Helena Blavatsky. El llibre tracta sobre la síntesi del pensament científic, filosòfic i religiós.\nL'obra original es va publicar el 1888 i es compon de dos volums. El primer es dedica a la cosmogènesi i tracta sobre estudis de l'evolució de l'univers, mentre que el segon es dedica a l'antropogènesi. Els dos volums presenten un resum de les idees de la teosofia, moviment que va ajudar a fundar Blavatsky. Un tercer volum fou publicat per la Societat Teosòfica després de la mort de Blavatsky. És una col·lecció de diversos articles seus.\nEls títols dels sis volums són:\n\nCosmogènesi\nSimbolisme arcaic universal\nAntropogènesi\nEl simbolisme arcaic de les religions, del món i de la ciència\nCiència, religió i filosofia\nObjecte dels misteris i pràctica de la filosofia ocultaEls volums I i II es corresponen amb el primer volum de l'edició original en anglés i els volums III i IV es corresponen amb el segon volum de l'edició original. El volum V i VI es corresponen amb el volum publicat pòstumament per la Societat Teosòfica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mudrā és un terme procedent del sànscrit (मुद्रा, IAST: mudrā; en tibetà: ཕྱག་རྒྱ་, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell. En xinès s'anomena yin (en xinès tradicional i simplificat: 印; en pinyin: yìn) o bé yinxiang (en xinès: 印相; en pinyin: yìnxiàng). En japonès es fan servir els mateixos caràcters que en xinès, si bé la pronunciació varia, essent in, inzō o bé insō, respectivament. En context coreà es coneix com insang.\nAquests gestos simbòlics els trobem en context budista, hinduista i jain. Els mudres no són invencions budistes, sinó que venen del substrat cultural indi, i per aquesta raó el seu ús no és exclusiu de les arts plàstiques religioses. Altres disciplines que els fan servir són les arts marcials, el ioga i les danses tradicionals índies (Natyam, Kathakali, Odissi, Bharatanatyam i Mohiniyattam).Generalment, trobem un ampli repertori de mudres, ja que n'hi ha més de cent. A les cerimònies i la dansa els mudres emprats són nombrosos i complicats, normalment amb una forta càrrega esotèrica, mentre que a les arts plàstiques hi apareixen en menor quantitat, sent Japó el punt final del desenvolupament de la tradició budista amb un art il·lustratiu de mutacions iconogràfiques. A les cerimònies, especialment a les budistes, acostumen a anar acompanyats de mantras, amb l'objectiu de ser segells visuals i auditius que protegeixen dels esperits malignes.D'altra banda, també cal mencionar el hasta (literalment \"mà, avantbraç\" en sànscrit), que és considerat el gest menor, per tant menys important i que no veurem en figures principals com la de Buda, però que també és molt utilitzat en la dansa i en l'art budista, hinduista i jain.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El neotantra, desenvolupat des del segle xx i impulsat pel moviment de la New Age, es pot definir com la interpretació literal d'algunes metàfores amb al·lusió sexual d'algunes de les escoles de tantra. És un fenomen fonamentalment caucàsic orientat a una nova espiritualitat desrepresora, basat fonamentalment en els aspectes genital és i sexual és l'home.A Occident, sovint s'ha entès el terme 'tantra' com si es referís exclusivament a pràctiques sexuals que busquen despertar l'energia kundalini mitjançant el que en l'hinduisme es coneix com a maithuná (terme sànscrit que significa acte sexual) Aquesta interpretació del 'tantra' com referint-se exclusivament a una via basada en la unió sexual es coneix com a neotantra.\nUna concepció freqüent sobre el neotantra és veure'l com el «tantra occidental», desenvolupat a partir del segle xx i relacionat en part amb la Nova Era i el que es va donar a anomenar «el ioga del sexe» o «ioga sexual».Aquesta perspectiva és tendenciosa; sota la premissa del relativisme ètic quant a les pràctiques religioses, va aconseguir nombrosos adeptes hostils al conservadorisme sexual a Occident i el món islàmic.\nAquesta important majoria consumista ha donat dinàmica al mercat eròtic i va ser legitimada per aquesta raó; no obstant això, els estudis objectius sobre religions comparades confirma que l'ascetisme budista no dista del cristià, i que l'exercici tàntric sexual no és hedonista ni persegueix el plaer perquè sí. (Norbu, 1996)\nPel que sembla, la finalitat d'aquesta pràctica era dominar la gana sexual de tal manera, que l'erecció immòbil del penis duri hores sense arribar a ejacular.No pot definir-se com a religió ni com a filosofia i tampoc arriba a ser un moviment. Es tracta d'una sèrie de preceptes que posa a l'home més sentit de llibertat i al mateix temps de responsabilitat personal. No està sustentat en els pilars d'entrenament de la mà d'un guia, mestre o iniciat ni en els conceptes bàsics subjacents en el tantra.\nEn gran manera és un conjunt de pràctiques sexuals que sol estar relacionat amb la metafísica i el pensament màgic en alguns dels seus representants.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'ocultisme és l'estudi del saber ocult, per als seus iniciats l'autèntic coneixement i per als crítics una pseudociència o conjunt de pràctiques esotèriques sense base científica. Pot incloure màgia, experiències paranormals, astrologia, endevinació i lectures al·legòriques de textos considerats sagrats. Sovint es barreja amb cultes com el gnosticisme o l'adoració al dimoni. Les grans religions tenen en el seu si corrents ocultistes, com la càbala jueva o la teosofia hinduista.\nEls seus orígens es troben a la costa oriental del Mediterrani, als corrents del neoplatonisme. Durant l'edat mitjana va associar-se al mal o al coneixement prohibit. Va resorgir l'interès per l'ocultisme durant el renaixement, amb la troballa de nous manuscrits de l'alquímia, però l'avanç de la ciència empírica dels segles posteriors el va relegar a un segon pla. El romanticisme, amb el seu gust per l'exotisme i la irracionalitat va veure el sorgiment de cercles ocultistes, sovint barrejats amb l'espiritisme. El segle xx, això no obstant, va lluitar contra aquests corrents, considerats una simple superstició.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Onmyōdō (en japonès: 陰陽道 Camí del yin i el yang o Teoria japonesa del yin i el yang) és una pràctica religiosa basada en la teoria del yin i el yang i la teoria dels cinc elements del daoisme xinès. Els practicants de l'onmyōdō s'anomenen onmyōji (en japonès: 陰陽師).L'arribada al Japó al segle IX del budisme tàntric tingué influència sobre l'onmyōdō. Les conseqüències foren l'adhesió dels rituals de culte a les Set Estrelles del Carro Gran (hokuto shichisei) i a la divinitat de l'Estrella Polar, Myoken Bosatsu.La seua cosmologia és una fusió de la budista i la xinesa. Practicaven la topomància.Un dels textos de l'onmyōdō és el Hoki naiden, atribuït popularment a Abe no Seimei. Els investigadors el daten a una època llunyana al suposat autor: el segle xiv. Consisteix en un compendi de tècniques i creences no sistematitzades.A la ficció la sèrie d'anime i novel·les lleugeres Tokyo Ravens l'onmyōdō té presència a la família del protagonista, els quals en són practicants.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Orde Hermètic de l'Alba Daurada (en anglès Hermetic Order of the Golden Dawn) va ser una fraternitat ocultista fundada a Londres el 1888 per William Robert Woodman, William Wynn Westcott i Samuel Liddell MacGregor, tots tres francmaçons. Es tractava d'una societat de caràcter secret que pretenia perpetuar \"la Saviesa de la tradició esotèrica occidental\". S'hi retroben nocions del saber hermètic, cabalístic, alquímic i teúrgic, així com del gnosticime cristià i de la tradició Rosacreu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El símbol del pentalfa (o pentacle o pentagrama) és un polígon estrellat de cinc puntes. Ha estat utilitzat en diferents cultures amb diversos significats. El seu significat varia segons si apunta cap amunt o cap avall, o si apareix sol o acompanyat d'altres signes. Sovint apareix en manuscrits o amulets amb poders màgics.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres. El grup va mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals. El pensament pitagòric estava dominat per les matemàtiques, alhora que era profundament místic. En l'àrea de la cosmologia, no hi ha acord sobre si el mateix Pitàgores impartia ensenyaments, però molts erudits creuen que la idea pitagòrica de la transmigració de l'ànima és massa important per a haver estat afegida per un seguidor posterior a Pitàgores.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "A la cosmologia esotèrica, un plan, diferent de la pla físic es concep com un estat subtil de consciència que transcendeix, la física coneguda de l'univers.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les runes armanen o futharkh armanen són un conjunt de 18 runes ideades com a oracles el 1902 per l'ocultista i místic regeneracionista del paganisme germànic Guido von List; foren publicades juntament amb les seves teories endevinatòries a la seva obra de 1908 El secret de les runes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Santeria, és un conjunt de creences religioses que fusionen la religió catòlica amb la religió tradicional ioruba.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Schola Philosophicae Initiationis va ser una organització teosòfica-iniciàtica de caràcter teosòfic creada a Madrid l'any 1928 pels espanyols Eduardo Alfonso y Hernán i Mario Roso de Luna, en resposta a les desviacions doctrinals de la Societat Teosòfica, especialment en el que es refereix a la proclamació de Jiddu Krishnamurti com l'Instructor del món.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Societat Teosòfica és una organització, creada a Nova York el 17 de novembre de 1875, que volia una \"fraternitat mundial per a despertar la saviesa i coneixement dels misteris de l'univers i de l’ésser humà\". Els seus fundadors van ser Helena Petrovna Blavatsky, el coronel Henry Steel Olcott, William Quan Judge, Charles Sotheran, el doctor Seth Pancoast, George H. Felt i encara d'altres. Van establir-ne la seu a l'Índia, primer a Varanasi i després a Adyar (prop de Chennai).\nSegons la cofundadora i figura de referència d'aquest moviment, H.P. Blavatsky, la Societat havia de difondre públicament la teosofia, un ensenyament que fins aleshores havia restat ocult (esoterisme) i que ara calia fer públic (exoterisme); un ensenyament primordial del qual totes les religions conserven residus parcials, conegut fins aleshores només per uns pocs iniciats els quals en divulgaven certs aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada època i lloc.Fonamentalment sincrètica, a la teosofia predominen els elements hindús i budistes barrejats amb conceptes europeus com l'evolucionisme, l'humanitarisme, el monisme filosòfic, etc. Malgrat les tendències de tipus gnòstic i supraracional, la manca de culte no permet de considerar aquest moviment com una religió.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El tantra (en sànscrit: तन्त्र; literalment 'teler, teixit') o tantrisme és qualsevol de les variades tradicions esotèriques basades en les religions de l'Índia que, en comptes d'ensenyar que, a fi d'assolir la realització espiritual, és necessari apartar-se dels estímuls que activen el desig, ensenyen a utilitzar el desig -transformant-lo- com a sender cap a la realització. En escriptura devanagari s'escriu तन्त्र, i en sànscrit significa 'teixit' (així com 'teler, ordit, la part essencial, el tret característic, carcassa, doctrina, regla', etc.). L'equivalent tibetà, rgyud, té un sentit de 'continuïtat', i ja que en el budisme s'associen els termes tantra i prabhanda, el terme tibetà es pot entendre en el sentit de 'continuïtat de la lluminositat'. Existeix en variants hindús, budistes, jainistes i bön.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Taula de Maragda és un text, atribuït al mític Hermes Trismegist, de caràcter curt i críptic, amb el propòsit de revelar el secret de la substància primordial i les seves transmutacions. Fins al segle xx les fonts més antigues conegudes eren manuscrits medievals, però investigacions posteriors han trobat predecessors aràbics En Kitab Sirr al-Khaliqa wa Sanat al-Tabia (c. 650 dC), Kitab Sirr al-Rostir (c. 800 dC), Kitab Ustuqus al-USS al-Thani (segle xii), i Secretum secretorum (c. 1140).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa, 'ciència sagrada', 'saviesa divina') és el nom donat a una sèrie de corrents filosòfico-religiosos, històricament desvinculats entre si, que tenen en comú la voluntat de convertir la religió en una ciència, és a dir, que mesclen l'estudi paracientífic de la religió amb l'assumpció de la mentalitat religiosa, sovint amb concomitàncies mistèrico-místiques i/o ocultistes.\nLa primera tendència anomenada teosofia fou la doctrina esotèrica creada pels filòsofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle iii de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosòfic eclèctic.\nTambé hom coneix com a teosofia certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i mística de Jakob Böhme) i del Romanticisme (Franz Xaver von Baader i el darrer Schelling), segons les quals el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món seria accessible independentment de la revelació, la qual cosa comporta un cert panteisme místico-naturalista o místico-racionalista.En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797–1855, capellà catòlic i filòsof), 'teosofia' és la denominació equivalent de la teoria general de l'ésser, emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859.Modernament, però, el terme s'associa sobretot amb la doctrina elaborada per Helena Blavatsky. El 1875, amb Henry Steel Olcott i William Quan Judge, Blavatsky va crear la Societat Teosòfica, una organització espiritualista propera a altres moviments iniciàtics de la mateixa mena, com la francmaçoneria, els Rosa-Creu o el martinisme, amb els quals ha mantingut una estreta relació fins avui. La moderna teosofia recupera el principi teosòfic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de l'hinduisme i del budisme, els teòsofs afirmen que el seu fonament és un \"cos de veritat\" comú a totes les religions: la Tradició Primordial. La teosofia, diuen, és una recreació moderna del Sanatana Dharma, \"la Veritat Eterna\", com a religió en si mateixa. En aquest sentit concret, la teosofia forma part destacada de l'anomenat esoterisme occidental. En el canvi de segle la teosofia de Blavatsky fou molt influent en certs medis intel·lectuals i artístics.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El xaykhisme (àrab: الشيخية, ax-xayẖiyya) és un corrent religiós islàmic fundat pel teòleg àrab Àhmad al-Ahsaí a principis del segle xix, i que es va desenvolupar principalment a l'Iran. Es tracta d'una variant fortament esotèrica del xiisme que incorpora nombroses visions del sufisme. Avui dia encara té uns pocs seguidors, concentrats a l'Iran i a l'Iraq, tot i que la majoria dels seus adeptes es van convertir al babisme i a la fe Bahá'í a mitjans del mateix segle xix.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Juliana i Semproniana (Iluro, actual Mataró, últim quart del segle III - Castrum Octavianum, actual Sant Cugat del Vallès, 304) van ser dues joves cristianes que van morir màrtirs. Venerades com a santes per l'Església catòlica, des del segle xvii són les santes patrones de Mataró.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els Evangelistes o també Els Quatre Evangelistes, són els autors respectius dels evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert. Es diferencia de l'apostasia, que és la renúncia formal o abandó d'una religió, i la blasfèmia, que és la injúria o irreverència cap a la religió.\nS'utilitza sobretot en referència al cristianisme, el judaisme i l'islam.\nPer als catòlics, si una doctrina era herètica, calia condemnar-la i perseguir-ne els seus adeptes. La Inquisició era l'encarregada d'aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir la interdicció bíblica de matar. La mala reputació de la institució i la persecució violenta (amb tortures i penes de mort) van fer que el Concili del Vaticà II transformés la institució el 1965 en Congregació de la Doctrina de la Fe.\nAvui dia, fora de l'estat de la Ciutat del Vaticà, l'església catòlica només pot castigar els herètics dins de l'institut amb penes morals, en imposar prohibicions d'exercir un ofici o en excomunicar portadors d'opinions considerades com herètiques. Els historiadors conserven l'ús de la paraula heretgia per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Església establerta. Fora de l'església catòlica, als estats que accepten el principi de la llibertat d'expressió, les opinions cohabiten i el delicte d'opinió està abolit per les Constitucions.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els acèfals (Akefaloi Ἀκέφαλοι o Dutoképhaloi) foren un corrent religiós cristià considerat herètic, format com a branca extremista dels monofisites, un altre grup que va dirigir Eutiques (d'on van ser anomenats eutiquians) i que va tenir molts adeptes a l'Orient.\nL'emperador Zenó va intentar conciliar els monofisites o eutiquians amb els catòlics i va publicar l'Henoticó, que no va ser acceptat per tots, originant així una divisió entre els que van seguir a Pere Mongo, Patriarca d'Alexandria, i els seguidors de Sever, que va ocupar després el patriarcat d'Antioquia. Es van anomenar acèfals perquè no reconeixien cap dels cinc patriarques de l'Imperi. Els acèfals d'Hispània s'assimilaven als patripasians, que creien que la divinitat era capaç de patir. El bisbe a Hispània, Gregori el Siri, afirmava que la divinitat era sensible al patiment i va negar l'existència de dues naturaleses en Crist.\nLa secta, pel que sembla, dejunava (similarment als priscil·lianistes i maniqueus) quan el Nadal era en divendres, seguien les normes de l'heretge Mingecià sobre la inconveniència de menjar amb pagans, i les indicacions de Vigilanci sobre la negativa a adorar les relíquies de sants; l'Eucaristia es lliurava en mà a homes i dones; es consideraven santificats i no es comunicaven amb els altres cristians, no podent rebre els sagraments de capellans d'altres grups ni fins i tot l'extremunció. El seu centre era Cabra, a la Bètica, i es creu que col·laboraven amb dues altres sectes: els simoniacs i els jovinians, que permetien l'incest, la bigàmia i els matrimonis entre cristians i no cristians, mentre que els seus capellans podien realitzar pràctiques quirúrgiques i dedicar-se al comerç.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ad abolendam (del llatí, Sobre l'abolició o Cap a l'abolició; extret de la primera línia Ad abolendam diversam haeresium pravitatem (Sobre l'abolició de diverses heretgies malignes)) va ser un decretal i butlla del Papa Luci III, escrit a Verona i emès el 4 de novembre de 1184. Va ser emès després que el Concili de Verona va establir algunes diferències jurisdiccionals entre el Papat i l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Frederic Barbarroja. El document prescriu mesures per desarticular l'heretgia i va desencadenar els esforços que van culminar amb la Croada albigesa i les Inquisicions. El seu principal objectiu era la completa abolició de l'heretgia cristiana.\nVa establir el principi (desconegut pel dret romà) segons el qual, fins i tot en absència de testimonis, qualsevol persona podia ser acusada d'heretgia i, per tant, ser sotmesa a un judici. La norma va ser reiterada l'any 1215 pel Quart Concilil del Laterà, que va instituir «procediments d'ofici» per combatre l'heretgia. Una simple sospita o delació era suficient per iniciar el procés; a més, aquells que sabien d'una heretgia o presumpta heretgia i no denunciaven el fet, també eren considerats responsables i, per tant, eren sotmesos al mateix judici.\nEn el decret, es va afegir:\n\nEl text mostra clarament, i, a diferència del que havia fet fins llavors l'Església, que correspon al bisbe o al seu delegat «buscar» heretges per jutjar-los. D'aquí el terme «inquisire», és a dir, buscar els culpables.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Alí al-Xalmaghaní (en àrab Abū Jaʿfar Muḥammad b. ʿAlī al-Xalmaḡānī), també conegut com a Ibn Abi-l-Azàqir (en àrab Ibn Abī l-ʿAzāqir) (?-934) fou un musulmà herètic de l'època abbàssida. Va elaborar la doctrina azaqiriyya, una barreja de maniqueisme, antinomianisme, partidaris del hulul, i mazdequeisme i als primers anys del segle x tenia un nombrós grup de seguidors entre els quals Ibn al-Furat i el seu fill Muhassin. Sota el visir al-Khaqaní (924 a 925) va haver de fugir a Mossul però va tornar després a Bagdad i va fer més seguidors fins i tot entre els alts càrrecs, fins que foren perseguits pel visir Ibn Muqla. Fou detingut i empresonat i executat a la tardor del 934. Va deixar escrites algunes obres.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La història de les religions es refereix a l'estudi del registre de les experiències i idees religioses humanes. Com a disciplina sorgeix al segle XIX dins les ciències socials, o com la part històrica de les ciències religioses (el terme va ser usat per primer cop per Max Müller). La prehistòria de les religions es relaciona a l'estudi de les creences religioses que van existir prèviament a l'adveniment del registre escrit. El fris cronològic és una cronologia comparativa de la religió.\nLa paraula \"religió\" tal com es fa servir avui en dia no té cap traducció pre-colonial òbvia en les llengües no-europees. Daniel Dubuisson escriu que \"el que l'Occident i la història de les religions en el seu naixement han objectivitzat sota el nom de 'religió' és ... quelcom força únic, que podria ser apropiat només per a ell mateix i la seva pròpia història.\" La història de la interacció de les altres cultures amb la categoria religiosa és doncs la seva interacció amb una idea que es va desenvolupar primerament a Europa sota la influència de la Cristiandat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Antropologia de la religió és una branca de l'antropologia que estudia l'origen, desenvolupament i evolució, dels fenòmens religiosos en les diferents societats i grups humans.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El comportament religiós al paleolític designa les primeres manifestacions humanes d'interès pel sobrenatural, aparegudes a tot tardar al Paleolític superior, fa com a mínim 30.000 anys. Tanmateix, els patrons de comportament com els rituals d'enterrament que es poden caracteritzar com a religiosos, o com els seus precedents, s'inicien en al paleolític mitjà, tan aviat com als 300.000 anys a.c, coincidint amb l'aparició d'Homo neanderthalensis i Homo sapiens. El comportament religiós combina aspectes com el ritual, l'espiritualitat, la mitologia i la màgia o animisme, fenòmens que poden haver seguit un desenvolupament per separat durant el paleolític mitjà abans de combinar-se en “religió pròpiament dita”.\nS'ha defensat que hi ha indicis de manifestacions d'experiència religiosa o espiritual al paleolític inferior (significativament abans de 300.000 anys enrere i doncs anteriors a l'Homo sapiens), però són controvertits i tenen un suport limitat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme és una disputa política sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers. Aquesta controvèrsia és entre els que defineixen la validesa d'una creença religiosa particular (és a dir, creacionista) i els que donen suport a les teories científiques, particularment en el camp de la biologia evolutiva, però també en geologia, paleontologia, termodinàmica, física nuclear i cosmologia.\nAquest debat és principalment prevalent en algunes regions dels Estats Units d'Amèrica i ha assolit la màxima rellevància quant al currículum educatiu: mentre que uns defensen que s'ha d'ensenyar la biologia més acceptada, amb suport de l'acadèmia i exempta de creences religioses (que pertanyen a l'àmbit privat), d'altres afirmen que cal permetre la llibertat de càtedra dels docents, fomentar que diversos punts de vista convisquin a les aules i ensenyar que l'evolució és una teoria, depenent d'un paradigma, i per tant refutable o susceptible de crítica i alternatives com el creacionisme. El debat s'ha portat en diverses ocasions als tribunals, amb sentències favorables a les dues bandes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Deuki és un costum antic practicat a les regions de l'oest de Nepal, on s'ofereix una noia al temple local. Actualment aquesta pràctica està en declivi.Les nenes es converteixen en deuki bé perquè els seus pares les ofereixen amb l'esperança de guanyar la protecció i el favor dels déus o bé perquè els seus pares les venen a parelles benestants que busquen guanyar una aprovació sagrada. Les famílies pobres que ofereixen les seves filles guanyen estatus social i l'aprovació de les seves comunitats a causa del sacrifici que es considera que les mateixes han hagut de realitzar. A més es veuen alliberades de la càrrega d'haver de buscar marits per les seves filles.Després que les nenes són ofertes al temple, ni els seus pares ni les parelles que les van comprar les proveeixen de cap tipus d'ajuda monetària o tenen algun contacte posterior amb les deuki. Ja que no són considerades per al matrimoni i no reben diners d'aquells que les van dedicar als seus temples, les deuki han de dependre de les ofrenes monetàries al temple que realitzen els fidels. Sense ingressos, ni habilitats o educació, i la pressió de les tradicions folklòriques que diuen que tenir sexe amb una deuki pot netejar els pecats i portar bona sort, moltes deuki són així impulsades a practicar sexe per sobreviure, una forma de prostitució en la qual el sexe és intercanviat per elements associats a necessitats bàsiques com aliments o refugi.Una causa de la llei de Nepal que estableix que la ciutadania és conferida per la línia paterna, sovint les filles de les deuki, anomenades devi, no poden ser ciutadanes de Nepal. Sense accés a l'educació i altres serveis socials, moltes devi es converteixen en deuki. Encara que un canvi legislatiu el 2006 fa que sigui més fàcil per les deuki obtenir la ciutadania per als seus fills si poden demostrar que el pare és nepalès, les descendents per línia materna no tenen aquest dret.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'era axial és, segons Karl Jaspers, el període comprès entre el 800 aC i el 200 aC, una època marcada pel sorgiment de grans sistemes filosòfics i religiosos a diferents punts del planeta. Així, a Grècia es desenvolupa el pensament de Parmènides d'Elea, Heràclit d'Efes, Sòcrates, Plató, i d'altres importants filòsofs i sofistes; a la Xina el confucianisme i el taoisme; a l'Orient proper el zoroastrisme i el judaisme ambdós de tradició profètica; i a l'Índia el bramanisme i el budisme sense que es pugui provar una connexió entre ells, fet que explicaria un desenvolupament tan ràpid. L'ésser humà usa aquests sistemes per qüestionar-se la seva conducta i buscar la salvació de la seva ànima, canviant patrons adquirits al llarg dels segles i augmentant així en llibertat i racionalitat.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La hierogàmia o hieros gamos (del grec antic ιερογαμία, «matrimoni sagrat»), que és sinònim de teogàmia (del grec antic θεογαμία, «matrimoni diví»), és un ritu sexual on dos o més participants humans representen la sagrada unió o sizígia (conjunció) entre un déu i una deessa.\n\nLa hierogàmia se situa en un marc simbòlic, sovint ritual, i relaciona l'activitat sexual amb un significat simbòlic o místic. Es pot descriure com la unió sexual de principis divins, però també com pràctiques rituals destinades a escenificar aquests fenòmens divins o simplement ritualitzar les relacions sexuals, on l'acte sexual té el valor d'un símbol místic.\nLa noció d'hierogàmia no pressuposa necessàriament una prestació efectiva en els rituals, sinó que també s'utilitza en un context purament simbòlic o mitològic, particularment en alquímia i en la psicologia analítica junguiana.\nEl psicoanalista Carl Gustav Jung la situa entre altres símbols fonamentals universals de la humanitat, en el seu llibre Símbols de transformació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Església Adventista del Setè Dia va néixer a partir del moviment millerita de la dècada de 1840, que va resultar ser una de les últimes onades de revivament del Segon Gran Despertar religiós.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La història del budisme a l'India sorgeix al voltant de l'antic Regne de Magadha (ara a Bihar, Índia ), i es basa en els ensenyaments del Buda Gautama que va ser considerat com a \" Budeïtat \" (\"El despertat\". \"). Tot i que la doctrina budista sosté que hi havia altres Budes abans que ell, el budisme es va estendre més enllà de Magadha durant la vida de Buda.\nAmb el regnat de l'emperador Aixoka, durant l'Imperi Màuria, la comunitat budista es va dividir en dues branques: la Mahāsāṃghika i la Sthaviravāda, cadascuna de les quals es va estendre per l'Índia i alhora es va separar en nombroses subsectes. En els temps moderns, existeixen dues branques principals del budisme: el Theravāda a Sri Lanka i el sud-est asiàtic, i el Mahāyāna a tot l' Himàlaia i l'Àsia oriental. La tradició budista de Vajrayana a vegades es classifica com a part del budisme Mahāyāna, però alguns estudiosos consideren que és una branca completament diferent.La pràctica del budisme com a religió diferenciada i organitzada va perdre influència després del regnat de Gupta (vers el segle VII dC), i l'últim estat que el va donar suport, l' Imperi Pala, va caure al segle XII. Va ser desafiat per l'augment de la popularitat de l' hinduisme i l'augment de la influència sociopolítica dels brahmans. A finals del segle XII, havia desaparegut en gran part amb l'excepció de la regió de l'Himàlaia i les restes aïllades a parts del sud de l'Índia. No obstant això, des del segle XIX, els renaixements moderns del budisme a l'Índia comprenen la Societat Maha Bodhi, el moviment budista Dalit i el moviment Vipassana. També hi ha hagut un creixement del budisme tibetà amb l'arribada de la diàspora tibetana després de l' annexió xinesa del Tibet el 1950/1951. Segons el cens de 2011, a l'Índia hi ha 8,4 milions de budistes (el 0,70% de la població total)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Kebra Nagast, Llibre de la glòria dels reis d'Etiòpia, és una crònica pretesament històrica dels reis d'Etiòpia, que remunta la seua genealogia fins a Menelik I, fill del rei Salomó i de la reina de Sabà, i conté tradicions sobre la monarquia etíop.\nEscrit en gueez, és considerat pels cristians etíops i el moviment rastafari com la veritable història de l'origen de la dinastia salomònica, així com de la conversió d'Etiòpia al cristianisme. La majoria dels estudiosos opina que és una compilació de l'any 1300 de tradicions molt anteriors.\nNo sols conté la història de com la reina de Sabà coneix Salomó, i sobre com l'Arca de l'Aliança arriba a Etiòpia amb Menelik I, sinó també un relat de la conversió dels etíops, de l'adoració del sol, la lluna, i els estels fins a la veneració del déu hebreu.\nA partir de les primeres expedicions portugueses a Etiòpia (s. XV i XVI), el llibre es conegué a Europa, i se'n feren traduccions en les principals llengües europees.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Mahawansa o mahāvaṃśa (en idioma pāli: ‘el gran llinatge’) és un registre històric escrit en llenguatge pāli, sobre monarques budistes, així com reis dravidas de Sri Lanka.\nAbasta des del període del rei Vijaya (543 a. C.) fins al regnat del rei Majasena (277-304).\nEl Mahavamsa va ser elaborat al segle vi pel monjo budista Maha-Nama, germà del rei singalès Dhatu Sena i fortament influenciat pel Dipavamsa, escrit cinc segles abans.\nUn volum renovat, el Chulavamsa (‘crònica menor’), compilada per monjos budistes singalesos, engloba des del segle IV fins a la conquesta britànica de Sri Lanka en 1815. Tots dos treballs, algunes vegades són al·ludits conjuntament com el Mahavamsa.\nEncara que no és considerat un text religiós, el Mahavansa és un important document budista de la història inicial de la religió a Sri Lanka. Com fa referència a les dinasties reals de l'Índia, el Mahavansa ha estat apreciat per aquells historiadors que necessiten datar i descriure a les dinasties contemporànies del subcontinent indi.\nUna traducció alemanya del Mahavansha va ser realitzada per Wilhelm Geiger en 1912. Aquesta va ser després traduïda a l'anglès per Mabel Haynes Bode. La nova versió en anglès està actualment disponible a internet.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).\nAlguns estudiosos prefereixen utilitzar el terme «sexe sagrat» (en referència a algun tipus de màgia sexual) en lloc de «prostitució sagrada» en els casos en què no hi ha pagament pels serveis; però sovint els rituals sagrats solien celebrar-se amb el pagament d'una petita suma de diners que s'acumulaven a la tresoreria del temple.\nEls estudiosos han considerat aquestes pràctiques comunes en el món antic, especialment en les civilitzacions orientals de l'Orient Pròxim (dins de la civilització babilònica, entre els fenicis i els habitants d'Assíria), però també està certificat a Corint (vegeu Estrabó, Geografia, VIII, 378) i a Erice (vegeu Ciceró, Divinatio in Caecilium, 55), a més, el verb grec-antic κορινθιάζομαι / korinthiàzomai, que significava «freqüentar prostitutes». No obstant això, algunes de les últimes investigacions han qüestionat aquesta imatge, qüestionant en part la veritable fiabilitat de fonts antigues.La raó principal per la qual va donar a llum i impuls a la pràctica d'una forma sagrada de la prostitució va ser un intent d'emmagatzemar l'energia vital; el sacerdot (de vegades el mateix fidel) s'unia sexualment amb la sacerdotessa, i realitzaven la seva unió amb un ritual de lloança a la deessa de l'amor per tal de propiciar la fertilitat de les dones que pertanyien a la comunitat i, de manera indirecta juntament amb ella, també la prosperitat econòmica general de l'Estat. La simbòlica recreació d'un matrimoni sagrat, i la unió de la humanitat amb la divinitat, era un ritu de fertilitat que es practicava en connexió amb un ritual sexual al temple. Les protagonistes eren sovint joves verges de bona família, o fins i tot les esclaves o les sacerdotesses del temple, que en la majoria dels casos es van unir sexualment amb estranys.\nSobre els orígens i característiques que assumien els diferents llocs en què es practicava, ha suscitat molts punts foscs; alguns d'aquests llocs eren Fenícia, Corint, Erice (Sicília) i Locri a la Magna Grècia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits. El practicant del xamanisme és conegut com a xaman. Hi ha moltes variants de xamanisme en el món; aquestes són les creences compartides per totes les formes de xamanisme:\nPer als creients del xamanisme, els esperits existeixen i tenen un important paper tant en les vides individuals com en la societat humana.\nEl xaman pot comunicar-se amb el món dels esperits.\nEls esperits poden ser bons o roïns.\nEl xaman pot tractar malalties causades per esperits malignes.\nEl xaman pot emprar tècniques per a induir trànsit per a atènyer un èxtasi visionari.\nL'esperit del xaman pot deixar el cos per a entrar en el món sobrenatural per a cercar-hi respostes.\nEl xaman evoca imatges d'animals com guies d'esperits, presagis, i portadors de missatges.El xamanisme es basa en la premisa que el món visible està dominat per forces o esperits invisibles que afecten les vides dels vivents. A diferència de les religions organitzades com l'animisme, el xamanisme requereix coneixements individualitzats i capacitats especials. Els xamans treballen externament a les religions institucionalitzades i arrelades i, tradicionalment, operen sols. Els xamans poden agrupar-se en associacions, com fan els practicants tàntrics indis.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'ínterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda. L'ínterim, aprovat pels estats el 1548 com a Reichsgesetz (llei de l'imperi), havia de regular els afers confessionals durant un període de transició, fins que el concili general hauria decidit les modalitats definitives de reintegració dels protestants a l'església catòlica.Hi havia unes menudes concessions als protestants, però generalment era una restauració dels dogmes catòlics, com ara els set sacraments (el protestants només en reconeixien dos, el baptisme i l'eucaristia), la transsubstanciació, el poder dei gratia del papa amb l'esmena prudent que aquest poder «s'ha d'utilitzar, no pas per destruir sinó per edificar», es van restaurar totes les festes catòliques, incloent Corpus Christi i Tots Sants, no reconegudes pels protestants. Als protestants es va atorgar la supressió del celibat obligatori dels sacerdots i el dret de combregar amb pa i vi. El bisbe Julius von Pflug (1499-1564) va redigir l'esborrany, però en la versió definitiva van participar els teòlegs catòlics Michael Helding, Eberhard Billick, Pedro Domenico Soto i Pedro de Malvenda i del costat protestant Joan Agricola.L'ínterim va ser rebutjat amb vehemència tant pels protestants com pels catòlics, fins i tot no va agradar a ningú. A les zones protestants del sud de l'imperi l'Estat nogensmenys es va imposar el decret amb força, al nord ans al contrari només se'l va seguir molt superficialment. Ja l'agost de 1552, després d'un aixecament dels prínceps protestants conduïts per Maurici de Saxònia, Carles V es va veure obligat a revocar el decret i acceptar la divisió confessional del seu imperi en acceptar el pacte de la Pau de Passau. Va ser el reconeixement de facto del protestantisme que es va confirmar definitivament amb la Pau d'Augsburg l'any 1555.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les Cantigas de Santa Maria és un dels més importants reculls de cançons monofòniques de l'edat mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).Es tracta d'un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. La majoria són cantigas que expliquen miracles succeïts amb la intervenció de Maria.\nÉs una obra col·lectiva, només un petit nombre de les més de quatre-centes peces de la col·lecció són atribuïbles directament al rei Alfons el savi. La seva tasca fonamental seria la d'organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica. Alguns dels noms citats pels diferents estudiosos són Airas Nunes, poeta i trobador gallec; Pero da Ponte o Joan Soares Coelho.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquests, es canten a dintre de les basíliques o esglèsies.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. La paraula deriva del grec ὕμνος (hymnos) que significa «cant, cant de lloança, cant nupcial, melodia». A la cultura grega antiga va ser una composició coral, per després perpetuar com a gènere de poesia llatina a l'edat mitjana.\nUn himne sol ser una cançó un xic solemne, dedicat a un déu, a un sant, a un heroi o a un personatge cèlebre, per a celebrar un esdeveniment memorable o expressar alegria o entusiasme. També pot ser una composició musical que identifica una col·lectivitat, una regió, un poble o una nació i que uneix els que la interpreten; entre aquests es troben els himnes nacionals. Aquests darrers himnes solen ser, o bé marxes, o bé poemes lírics.\nUn himne particular és l'«Himne de la pau», himne de les Nacions Unides», una composició de Pau Casals (1876-1973) amb lletra de W.H. Auden (1907-1973). Va ser estrenat a Nova York el 24 d'octubre de 1971 i després censurat per l'Estat espanyol tardofranquista, com que va ser a la mateixa ocasió que Pau Casals va dir les seves paraules famoses «I am a Catalan» abans de tocar en violoncel «El cant dels ocells».", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Kitáb-i-Aqdas (o Aqdas), que en persa significa El llibre més sagrat, va ser escrit per Bahà'u'llàh a Palestina el 1872, mentre es trobava com a presoner de l'Imperi otomà.És considerat pels bahà'ís com el principal llibre de les ensenyances de la seva religió, no estant, per tant, un simple llibre de lleis, sinó que posseeix també conceptes ètics. El Kitáb-i-Aqdas també discuteix l'establiment de les institucions administratives de la Fe bahà'í, així com les seves pràctiques religioses, recomanacions personals i socials, exhortacions ètiques, principis socials, diverses lleis, obligacions i profecies.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Nit fosca de l'ànima és una metàfora utilitzada per descriure una fase en la vida espiritual d'una persona, marcada per un sentit de solitud i desolació. S'hi fa referència en tradicions espirituals de tot el món, però en particular en el cristianisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Studia Monastica és una revista d'investigació sobre el monaquisme, d'àmbit internacional, publicada per l'abadia de Montserrat amb una periodicitat semestral.\nStudia Monastica fou fundada el 1959 per l'historiador i monjo del monestir de Montserrat Benet Colombàs i Llull, que la dirigí fins a l'any 1969. La revista, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes. Actualment, el director de la revista és el monjo montserratí Carles Xavier Noriega.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Tripitaka Coreana (el seu nom complet és Tripitaka de la dinastia governant de Goryeo (transcrit del coreà a Goryeo daejanggyeong)) és una biblioteca coreana situada al temple d'Haeinsa, a Corea del Sud. Consisteix en una col·lecció completada el 1251 de blocs d'impressió xilogràfica que són escriptures budistes, considerats la col·lecció més completa del corpus budista i els blocs de fusta xilogràfics més antics del món. També han sigut anomenats Palmandaejangyeong (80.000 models).Situat a la muntanya Kaya, el temple d'Haeinsa conserva la Tripitaka Coreana, la versió més completa de textos del cànon budista, que van ser gravats en 80.000 tauletes de fusta entre els anys 1237 i 1249. Els edificis de Janggyeong Panjeon van ser construïts al segle xv per servir de dipòsit d'aquestes venerades tauletes, que són també reverenciades com a obres d'art excepcionals. En aquests dipòsits ha quedat palès el sorprenent mestratge amb què s'han concebut i aplicat tècniques encaminades a la conservació d'aquestes tauletes de fusta.És la segona Tripitaka Coreana que fou encarregada: la primera fou encarregada el 1011; el 1097 acabà de reunir-se i el 1232 fou cremada durant les invasions mongoles. El rei Gojong ordenà la revisió i creació de la Tripitaka Coreana el 1236 i en menys anys que la primera fou feta. El 9 de desembre de 1995 fou declarada Patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO.\n\nLa seva conservació, excel·lent, és tal que encara ara, gairebé vuit segles després, podrien fer-se servir per imprimir còpies nítides i completes del Tripitaka o cànon de llibres sagrats del budisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els versets o versicles són cadascuna de les breus divisions dels capítols de certs llibres, com la Bíblia i l'Alcorà. També es dona aquest nom a una composició breu per a orgue i a un tipus de text litúrgic breu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós. Com a fenomen religiós, la litúrgia representa una resposta i una participació comunitàries al sagrat mitjançant activitats que reflecteixen pregària, accions de gràcies, record, súplica o penediment. Forma una base per establir una relació amb una agència divina, així com amb altres participants a la litúrgia.\nTècnicament parlant, la litúrgia forma un subconjunt del ritual. La paraula litúrgia fa referència a un ritual formal, que pot ser elaborat o no, promulgat per aquells que entenen que participen en una acció amb el diví.\nLes societats practiquen rituals, o conjunt de ritus, amb connotacions de tipus religiós o cerimonial, als casaments, enterraments i altres moments importants de la vida individual o col·lectiva. Les religions tendeixen a reglamentar la manera com cal efectuar el culte en els llocs públics, especialment als temples.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'aigua beneita o aigua beneïda, és, en diverses confessions cristianes, l'aigua on un sacerdot ha invocat la presència de Déu amb un gest i una pregària que la consagra.\nL'aigua beneita es fa servir sobretot al baptisme, com a símbol que neteja el pecat original. Als enterraments l'aspersió d'aigua beneita damunt del taüt del difunt recorda simbòlicament amb el baptisme.\nL'aigua beneita es fa servir en altres rituals, com inauguracions d'esglésies o llars i exorcismes, sempre amb aquest sentit de purificació.\nPer aspergir l'aigua beneita es fa servir un objecte anomenat salpasser o hisop, el qual es suca en una caldereta o perolet que conté el líquid.\nTeresa de Jesús i altres sants usaven aigua beneita com a protecció. Es creu que va ser el Papa Alexandre I qui va instaurar el costum de l'aspersió als temples i el culte a l'aigua beneita\nA l'entrada de les esglésies s'hi troba la pica d'aigua beneita (també anomenada pica beneitera o beneitera), que conté l'aigua beneita amb la qual els fidels se senyen (és a dir, fan el senyal de la creu) en entrar o sortir del temple. Molt sovint aquestes piques d'aigua beneita tenen forma de petxina o fins i tot poden estar fetes amb grans petxines naturals. A les cases particulars també podia haver-hi petites beneiteres (normalment ubicades al dormitori principal) que podien ser fetes de ceràmica o de vidre.\nEl concepte d'aigua santa prové de la mitologia europea que lligava forces espirituals a rius i llacs, com també passa a l'Índia amb el Ganges.\nA l'aigua se li pot afegir oli per als batejos o, per a la benedicció d'indrets, sal (principi de fecunditat) o gotetes de vi (per la sang de Jesús).\nL'ús d'aigua beneita en els primers dies de la cristiandat només està testimoniat en alguns documents més posteriors. Les constitucions apostòliques que es remunten al voltant de l'any 400, atribueixen el precepte de la utilització d'aigua beneita a l'Apòstol Mateu. Per tant el primer testimoni històric es remunta al segle v. Això no obstant, és possible que, en els primers temps cristians, l'aigua s'utilitzara per a fins expiatoris i purificadors, d'una forma anàloga al seu ús en virtut de la llei jueva. No obstant això, en molts casos, l'aigua utilitzada per al sagrament del baptisme va ser l'aigua que fluïa, del mar o de l'aigua del riu, i no es podia rebre la mateixa benedicció que amb l'aigua continguda en els baptisteris.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà. Formava part dels ritus i costums de la religió romana, fortament influïda pels costums hel·lenístics, d'on molt probablement va sorgir la idea de divinització, ja que a les monarquies hel·lenístiques era usual (per influència de la cultura d'orient mitjà) la deïficació del monarca.\nFer que alguns emperadors ja morts es convertissin en déus va passar a ser un element fonamental de la religió romana durant la primera etapa política de l'imperi, el Principat. Fins i tot s'arribà a la deïficació de familiars de l'emperador, normalment l'esposa. L'apoteosi d'un emperador era un acte essencialment polític, que normalment realitzava el successor de l'emperador mort per reforçar la majestat del càrrec imperial i també per associar al nou emperador amb un predecessor divinitzat. El culte es va estendre a tot l'imperi ràpidament, i es va acabar amb l'arribada de Constantí I el Gran al tron imperial quan va declarar el cristianisme religió tolerada (i a la pràctica oficial). En realitat va considerar el déu cristià l'únic existent (monoteisme).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una deixuplina és un petit flagell fet de cuir, de cànem o de metall que serveix per a infligir un càstig físic (auto-flagel·lació) (habitualment a l'esquena), seguint un ritu religiós. Es tracta d'una forma de mortificació.La deixuplina típica posseeix diverses tires que s'ajunten en una empunyadura de forma similar al gat a nou cues. La deixuplina, i la maça amb cadenes són dos símbols de poder i de domini representades a les mans d'Osiris durant l'era egípcia. Aquest tipus d'instruments no s'han modificat en els últims anys. Amb una forma similar però dedicat exclusivament a l'agricultura (per batre el blat) és la batolla.\nL'autoflagel·lació ha estat una pràctica habitual al llarg del temps i en diverses religions. La utilització regular de la deixuplina forma part de les pràctiques dels membres numeraris de l'Opus Dei en l'actualitat, que segueixen l'exemple del seu fundador,Josemaría Escrivá de Balaguer.\nVegeu també: Flagel·lació, penitència, i mortificació", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'encens (del llatí incensum, participi d'incendere, encendre), és una goma resina fragrant que desprèn una olor característica quan es crema.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език [tsarkovnoslavianski ezik]; en bielorús: царкоўнаславянская мова [tsarkounaslaviànskaia mova]; en rus: церковнославянский язык [tsierkovnoslaviánskii iazík]; en ucraïnès: церковнослов'янська мова [txerkovnoslovianska mova]) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves. Històricament, aquesta llengua prové de l'antic eslau, adaptant la seva pronunciació i ortografia i reemplaçant algunes paraules i expressions difícils per llurs corresponents vernacles.\nAmb anterioritat, al segle xviii, l'eslau eclesiàstic s'emprava àmpliament com a llenguatge literari a Rússia. Tot i que mai no se'n parlà fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesiàstic en la seva parla quotidiana. Durant els segles xvii i xviii, fou gradualment reemplaçat pel rus modern en la literatura seglar, mantenint-se només el seu ús religiós. Tot i que el 1760 Mikhaïl Lomonóssov defensava que l'eslau eclesiàstic era l'estil més elevat del rus, dins de Rússia la mateixa idea va esfondrar-se al llarg del segle xix. Alguns dels elements del seu estil poden haver sobreviscut en la parla dels antics creients, després del cisma que patí l'Església Ortodoxa Russa el segle xvii.\nL'eslau eclesiàstic s'emprà (amb modificacions) com a llengua litúrgica i literària als altres països ortodoxos -Bielorússia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Bulgària i Macedònia del Nord- fins que fou substituït per llurs llengües nacionals (tot i que l'ús litúrgic pot continuar avui dia).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'exorcisme és un ritual o litúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir un ens sobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l'objecte físic o ésser viu.\nAquests ens, depenent de les creences dels implicats, poden ser dimonis, esperits malignes, bruixots, etc. L'objecte de la possessió pot ser una persona o animal, objectes i fins i tot llocs com pobles o cases (poltergeist). La possessió pot ser total o parcial.L'exorcisme és present en la major part de les grans religions, incloent-hi el cristianisme, el judaisme i l'islam.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un frontal d'altar és l'element moble que decora la part davantera de l'altar en les esglésies cristianes. Els frontals d'altar també es poden anomenar antependis (del llatí, antependium), pal·lis (del llatí, pallium) o frontaleres. Poden complementar-se amb sengles taules laterals, o laterals d'altar, que servien per decorar els costats de l'altar, com es comprova a l'Altar de Santa Maria de Lluçà conservat al Museu Episcopal de Vic, o a l'església de Sant Andreu de Sagàs, de la qual també es conserven el frontal i les dues taules laterals, repartits entre el mateix Museu Episcopal de Vic i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.\nPer la seva funció i situació privilegiada dins de les esglésies cristianes, es preferien els frontals fets amb materials nobles o preuats: or, argent, esmalts, teixits sumptuaris, marbres polícroms, etc. Tanmateix les esglésies modestes els feien imitant labors d'orfebreria o bé tenien frontals pintats o de fusta tallada i policromada. En època moderna el ventall de materials utilitzats s'amplià amb l'ús de la ceràmica, el cuiro (guadamassil), etc.\nDurant els períodes preromànic i romànic la composició dels frontals d'altar acostuma a estar centrada per la Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf. Més excepcionalment els pot presidir la Mare de Déu en maestà o algun sant assegut en un tron. Als costats de la imatge principal és habitual trobar-hi diversos compartiments (normalment quatre, dos a cada banda) amb escenes del Nou Testament o episodis de la vida del sant titular de l'església a la qual pertanyia el frontal.\nA partir de l'època gòtica, quan els frontals d'altar perden protagonisme en benefici dels retaules, la seva composició esdevé més lliure i poden contenir tan sols un motiu central envoltat d'ornaments decoratius o bé una sola escena de composició apaïsada. La divisió en compartiments que caracteritzava els frontals romànics esdevé molt menys freqüent.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un funeral és la cerimònia funerària que acompanya i honora la mort d'una persona. Es van encetar a la prehistòria i cada cultura té els seus propis ritus associats, normalment segons la religió de la família del qui s'ha mort. Hi ha diversos elements que caracteritzen un funeral:\n\nl'enterrament o cremació del cadàver\nels cants i himnes als déus o a la vida (modernament es poden substituir per cançons considerades belles o amb un sentit especial per al mort)\nel dol de les persones propenques, que es manifesta en signes externs\nel record de la vida del mort (antigament es materialitzava en l'enterrament dels objectes que més usava durant la seva existència)\nla invocació del més enllà (si hi ha creença religiosa) o la pregària perquè l'ànima descansi en pauEls funerals tenen lloc a esglésies, cementiris, parcs o centres del lloc de població, segons la cultura. Es tracta de llocs públics i sagrats, per a socialitzar l'experiència de la mort i desenvolupar els ritus mortuoris.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El concepte de pedra angular, pedra de base , pedra principal o pedra cantonera (del grec: Άκρογωνιεîς i llatí: Primarii Lapidis) designa la primera pedra en la construcció de la base d'una fonamentació de construcció i és important, atès que totes les altres pedres seran col·locades en referència a aquesta, cosa que determina la posició de tota l'estructura.\nTambé es refereix, en una edificació, a la pedra, usualment de grandària, que es col·locava en una cantonada per a donar-li rigidesa, sostenint o unint dos grans panys de paret. Pot estar embellida, i serveix en aquest cas no solament com a reforçament, sinó com a decoració.\nAmb el temps la pedra angular es va convertir en pedra cerimonial de la construcció, o rèplica, situada en un lloc destacat a l'exterior d'un edifici, amb una inscripció que indica la data de construcció de l'edifici i el nom de l'arquitecte, constructor o altres persones assenyalades. El ritu de posar una pedra angular és un component cultural important de l'arquitectura occidental i metafòricament en l'arquitectura sacra en general.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un portapau és una placa amb una representació religiosa figurada, emmarcada a manera de petit retaule i amb una nansa a la part posterior per poder-lo agafar.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El senyal de la creu és un gest ritual sacramental utilitzat per catòlics i altres cristians amb diversos propòsits: Com a inici i tancament de les seves oracions i actes religiosos, fórmula d'invocació de la divinitat, salutació a imatges i llocs considerats sants, senyal de benedicció sobre persones o coses i per conjurar de la hipotètica presència del mal en una situació, idea o lloc. El senyal de la creu és també emprat com a gest màgic en diverses expressions de sincretisme religiós influenciades pel catolicisme.\nPersignar seria un costum cristià que es remunta al segle iii o almenys el VI. El sentit original del senyal seria, per als prosèlits, manifestar la seva fe en què Crist els va redimir en ser executat pels romans a la creu. Des del punt de vista de la cinèsica es pot considerar un \"gest emblemàtic\" pel seu contingut simbòlic convencional.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (SCEL) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica, i té per finalitat l'estudi i la publicació de la documentació relativa a la història dels usos litúrgics a Catalunya i els territoris de les antigues províncies eclesiàstiques de Narbona i Tarragona.Fou fundada a Barcelona el 30 de juny de 1969 pels estudiosos de la litúrgia Alexandre Olivar i Daydí, Miquel dels Sants Gros i Pujol i José Janini Cuesta, arran de la constatació de l'interès de nombrosos estudiosos nacionals i estrangers per la litúrgia i el seu estudi en el domini català; Catalunya i els països emparentats amb la cultura catalana disposen de fonts abundants i importants per al coneixement de la història del culte, i la litúrgia s'hi ha manifestat en formes particulars i autòctones.La Societat agrupa estudiosos de diferents especialitats (edició de textos, musicologia, codicologia, arqueologia, història de l'art, estudis del pròxim orient, patrologia, arxivística), que reflexionen sobre diferents aspectes relacionats amb la litúrgia i la seva història. Els estatuts de la Societat van ser aprovats per l'Assemblea General del 23 d'abril de 1991 i van ser ratificats pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans el 21 de maig de 1991.\nEl primer president fou el liturgista Josep Vives i Gatell, director de la Biblioteca Balmes (1969-1978); el succeí a la seva mort Alexandre Olivar, que el 2003 cedí la presidència efectiva a Miquel dels Sants Gros.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El concepte de capella ardent, prové d'aquell lloc que es manté en enllumenat permanent per raó de sacrament, o a causa de conservar-se o trobar-se exposat a la veneració o a l'atenció religiosa dels fidels, el cos o relíquies d'algun sant o el sarcòfag d'un príncep o altre personatge.En l'actualitat, les capelles ardents es munten després de la mort d'un personatge popular del món de la cultura, la política o altres per a la veneració dels seus admiradors o fidels. S'organitza abans del funeral i hi descansa el difunt de cos present. S'organitzen tant en edificis religiosos com en altres recintes amplis com poliesportius, centres culturals i, fins i tot, en cinemes o teatres de manera que el públic disposi d'espai suficient per a la visita.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ciutat santa o ciutat sagrada és un terme aplicat a moltes ciutats, totes elles fonamentals per a la història o la fe de religions específiques. Dins d'aquestes ciutats, generalment, hi ha almenys un complex religiós (moltes vegades contenint un edifici religiós, seminari, santuari, residència del líder clergue de la religió i /o edificis del lideratge religiós), que constitueix una important destinació de pelegrinació cap a la ciutat, especialment per a grans cerimònies i esdeveniments. La ciutat santa és una ciutat simbòlica, representant atributs que són a part de les seves característiques naturals. Els especialistes en publicitat han suggerit que les ciutats sagrades poden ser les marques més antigues de la història de la humanitat, perquè tenen un alt valor per a la captació d'adeptes religiosos.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Externsteine, és un complex megalític situat a Alemanya, a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, al bosc Teutònic, prop de la ciutat de Detmold. El lloc conté algunes columnes de roca, altes i estretes, que s'alcen dins del bosc. Es creu que l'etimologia del nom està vinculada a la propera cadena muntanyenca anomenada Eggegebirge (el nom significaria, doncs, 'roques de l'Egge').\nDes del punt de vista geològic, les roques estan constituïdes de gres, i són originàries del Cretaci (fa uns 120 milions d'anys).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mispà era una ciutat del territori de Benjamí que apareix diverses vegades a la Bíblia. Tot i que s'ha apuntat Nebi Samwil (a uns 8 km al nord-oest de Jerusalem) com a possible identificació, en general es prefereix situar-la en Tell en-Nasbeh (a uns 12 km al nord de Jerusalem). Una interpretació de certes troballes arqueològiques sembla afavorir Tell en-Nasbeh. Per exemple, alguns dels atuells trobats en aquest indret tenen gravades a la nansa el que alguns investigadors creuen que són les lletres m-s-p, possiblement una forma abreujada de Mispà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La muntanya Garizim (en hebreu הַר גְּרִזִים) coneguda en l'actualitat com Jebel et Tur (Har Garizim), i la muntanya Ebal es troben al cor del districte de Samaria.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La muntanya Wutai (en xinès: 五台山, xinès: 五台山, pinyin: Wǔtái Shān:, \"Muntanya dels cinc altiplans\"), també coneguda com a mont Wutai o Qingliang Shan, és un lloc sagrat del budisme xinès situat la capçalera del riu Qingshui, a la província de Shanxi, envoltat per un grup de cinc cims de cim aplanat (nord, sud, est, oest i central). El cim nord, anomenada Beitai Ding o Yedou Feng, és la més alta de les cinc (3.061 m), i és també el punt més alt de la Xina septentrional.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Santuari de San Pedro Regalado o Monestir Domus Dei és un cenobi situat en la localitat de l'Aguilera (Burgos) dedicat a Pere Regalado. Té el seu origen en una ermita erigida prop del poble al segle xiv, on es van establir el franciscà fra Pedro de Villacreces i altres companys seus el 1404. És és la casa principal de la congregació femenina Iesu Communio. El 21 de febrer de 2017 es va incoar procediment per a la declaració de la col·lecció de gergues sobre la vida de Sant Pere Regalado de l'església del convent de l'Aguilera com Bé d'Interès Cultural (BIC).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Santuari (The Sanctuary en anglès) és un lloc prehistòric a Overton Hill, situat a unes 5 milles (8.0 km) a l'oest de Marlborough al comtat anglès de Wiltshire. El Santuari forma part del conjunt megalític de Stonehenge, Avebury i llocs relacionats que va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1986.És part d'un ampli paisatge neolític que inclou els llocs propers del pujol Silbury, el gran túmul de West Kennet i el cercle de Avebury, que estava unit al Santuari per l'avinguda Kennet, de 2,5 quilòmetres de llarg i 25 m d'ample. També es troba proper a la ruta prehistòrica Ridgeway i prop de diversos túmuls de l'edat del bronze.\n\nLa primera etapa d'activitat en el lloc va consistir en sis anells concèntrics de fusta erigits al voltant del 3000 aC. Quan el lloc va ser excavat per primera vegada per Maud i Ben Cunnington l'any 1930, van ser interpretades com l'equivalent de fusta de Stonehenge. 162 clots van ser excavats, alguns amb pals dobles i restes de pals encara visibles. Interpretacions posteriors han postulat per la unió del Santuari amb Avebury a través de l'avinguda i han suggerit que els dos llocs poden haver servit per a propòsits diferents però complementaris. Les fustes podrien haver sostingut un sostre d'herba o palla i ésser un habitatge d'alt rang al servei dels rituals d'Avebury, encara que això només pot ser una conjectura. Una altra interpretació és que va servir de mortuori on els cadàvers es mantenien, ja sigui abans o després del tractament ritual a Avebury. Ceràmica del Neolític i ossos d'animals van ser recuperats pels arqueòlegs, el que pot indicar que el lloc va tenir un cert grau d'activitat per l'ocupació. Recents excavacions de Mike Pitts ha donat major credibilitat a la interpretació original dels Cunningtons de pals independents.\n\nFou probablement una sèrie de tres estructures de fusta cada vegada més grans, desplaçades, al voltant de 2100 aC., per dos cercles de pedra concèntrics de diferents diàmetres i nombre d'elements que els cercles de fusta anteriors. Stuart Piggott ha suggerit que les pedres es trobaven dins del tercer edifici contemporani major de fusta. Els Cunningtons van excavar elements de la Cultura del got campaniforme, d'aquesta fase són fins i tot les restes d'un adolescent enterrat al costat d'una olla.\nEl lloc va ser destruït en gran part en 1723, encara que no abans que William Stukeley pogués visitar-ho i dibuixar-lo. Stukeley va considerar que les pedres en el Santuari representaven el cap d'una serp geganta pagana marcat per les avingudes Kennet i Beckhampton.\nEl Santuari està obert al públic, amb pals de ciment per marcar les posicions de les pedres i fustes originals.\nMichael Dames (vegeu Referències), va formular una teoria composta de rituals de temporada, en un intent d'explicar el Santuari i els seus llocs associats (West Kennet Long Barrow, el cercle de Avebury, Silbury Hill i Windmill Hill).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La meditació descriu la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentració. L'objectiu principal de la meditació pot ser viure-la com a experiència, més típic en la meditació oriental, o més aviat posant l'accent en el contingut d'aquesta, més propi en general de la meditació occidental.D'aquesta manera, en l'àmbit religiós occidental, s'ha distingit entre oració (oral) i meditació (mental), entre meditació i contemplació, reservant-ne a la segona un significat religiós o espiritual. Aquest nou ús es refereix a la meditació pròpia del ioga, originada a Índia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Ānāpānasati (pali; sànscrit: ānāpānasmṛti; xinès: 安 那般 那; pinyin: ānnàbānnà; singalès: ආනා පානා සති), que significa \"atenció a la respiració\" (\"sati\" significa l'atenció plena, \"Anapana\" es refereix a la inspiració i expiració), és una forma de meditació budista ara comú en les escoles budistes tibetanes, zen, tiantai, i theravada, així com programes occidentals de basats en la mindfulness. Anapanasati significa sentir les sensacions causades pels moviments de la respiració en el cos, com es practica en el context de l'atenció. Segons la tradició, l'anapanasati el va ensenyar originalment Buda en diversos sutres incloent el Ānāpānasati Sutta. (MN 118)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els bols tibetans són instruments de metall en forma de bol. Sonen en copejar-los o fregar-los amb diferents tipus de palets.S'usen en musicoteràpia i també en algunes pràctiques budistes per acompanyar la meditació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La contemplació és l'estat espiritual que apareix en l'ésser humà quan practica el silenci mental. El silenci mental s'aconsegueix amb l'allunyament de pensaments i sensacions. Es pot treballar perquè aparegui mitjançant la meditació o l'oració en silenci. El despreniment de manera material sorgirà com a resultat de la pràctica.\nLa pràctica es pot acompanyar de lectures que inspirin la persona a continuar en el silenci intern i l'il·lustrin sobre com altres van aconseguir que aquest estat espiritual succeís. Apareix, ja que no la podem provocar voluntàriament, sinó només meditant en silenci sense buscar-ho. La contemplació ha estat practicada des de temps immemorials per la humanitat.\nLa paraula contemplació deriva del contemplatio llatí, que al seu torn deriva de templum (temple), un lloc reservat per a activitats religioses o espirituals.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El hatha ioga és l'estil de ioga conegut per les seves asanas o postures corporals, que donen fermesa i elasticitat als músculs. Va ser creat el segle xv o XVI pel yogui Svatmarama, basat en els ágamas tàntrics, a diferència del ragui-ioga (que es basa en les Upanishad).\nEl hatha ioga és un dels mètodes de ioga més difosos a tot el món. Es tracta d'un ioga \"suau\" si el comparem amb les altres classes de ioga. El hatha ioga fa una transició suau entre una asana i la següent. Durant la pràctica no hem d'oblidar mai el control de la respiració ni deixar l'estat meditatiu", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Jon Kabat-Zinn (nascut Jon Kabat, a Nova York, el 5 de juny de 1944) és professor emèrit de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts i creador de la Stress Reduction Clinic (Clínica de Reducció de l'Estrès) que posteriorment es va convertir en el Center for Mindfulness in Medicine, Health Care, and Society (Centre per a Mindfulness en Medicina, la Salut i la Societat).\nDoctorat en biologia molecular (1964-1971) a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) on el seu director de tesi va ser el premi Nobel Salvador Luria, en Jon Kabat-Zinn és internacionalment reconegut per haver desenvolupat, a finals dels anys 70, el programa de Reducció de l'Estrès Basat en l'Atenció Plena o Mindfulness (Mindfulness Based Stress Reduction o MBSR).L'any 1979, Kabat-Zinn va començar a investigar els efectes del seu programa en pacients amb dolor crònic, als quals el sistema sanitari ja no podia oferir més oportunitats de tractament, i va demostrar científicament que el programa MBSR era capaç de reduir el patiment d'aquells pacients de forma significativa, allà on els tractaments tradicionals havien quedat estancats. Posteriorment s'ha anat demostrant els seus beneficis en moltes altres patologies, moltes d'elles relacionades amb el patiment i l'estrès. Al llarg dels anys el nombre de publicacions científiques relacionades amb Mindfulness i MBSR ha anat creixent de forma exponencial sobretot gràcies a l'impuls que han donat a les investigacions les noves tècniques de neuroimatge i a les col·laboracions nascudes a l'empara del Mind and Life Institute.Kabat-Zinn es va iniciar en la meditació mentre estudiava al MIT. Posteriorment va treballar dos anys al departament de biologia de la Universitat de Brandeis, ensenyant genètica molecular i posteriorment una temporada com a director del Cambridge Zen Center (Centre Zen de Cambridge) amb el mestre zen koreà Seung Sahn. La seva pràctica de la meditació i el ioga i els seus estudis amb mestres budistes el van portar a integrar els seus ensenyaments amb els de la ciència, per tal d'ajudar a alleujar el patiment de l'ésser humà en aquest món. El Mindfulness-based stress reduction, és ofert per centres mèdics, hospitals i organitzacions de manteniment de la salut a tot el món.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En budisme zen, un keisaku (警策, keisaku ?) o kyosaku ('vara d'alarma' o 'estimulant') és una vara plana de fusta utilitzada pel mestre del soto durant els períodes de meditació per evitar l'endormiscament o lapsus de concentració.S'utilitza una sèrie de cops suaus a l'esquena i espatlles de qui medita, a la zona muscular entre els ossos i la columna vertebral. El keisaku és bastant fi i una mica flexible i els cops que dona no fan mal. L'impacte, juntament amb el seu so agut, es considera estimulant.En el soto zen, el kyosaku es fa servir a petició de qui medita, que arqueja el cap i fa el senyal de gassho amb les mans exposant després cada espatlla per rebre els cops.\nEn el zen rinzai, la vara es demana de la mateixa manera, però pot ser també utilitzada a discreció per l'ino, la persona encarregada d'aquesta tasca a la sala. Fins i tot en aquests casos no es considera un càstig sinó un revigoritzant per a qui medita que pot estar cansat de tantes sessions de zazen.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La meditació cristiana és el procés d'enfocar-se deliberadament en pensaments sobre Déu, la seva paraula i la seva obra. La meditació és una expressió de la pregària. Es fa amb l'ajuda d'algun llibre o escrit com la Bíblia, els texts litúrgics del dia, escrits dels Pares de l'Església o dels sants, etc.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Mindfulness, que vindria a traduir-se per atenció plena, és \"l'enfocament sense prejudicis de l'atenció d'un mateix en les pròpies emocions, pensaments i sensacions que es produeixen en el moment present\", que pot ser entrenada per les pràctiques de meditació derivades de l'anapanasati budista. Jon Kabat-Zinn les ha popularitzat a Occident amb el seu programa de Mindfulness-Based Stress Reduction (MBSR, o Reducció de l'estrès basat en l'atenció plena).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Mindfulness-based stress reduction (MBSR) que es podria traduir per Reducció de l'estrès basat en l'atenció plena és un programa basat en l'atenció plena o Mindfulness dissenyat inicialment per a ajudar les persones amb dolor i una sèrie de condicions i problemes de la vida que eren difícils de tractar en un hospital. El programa fou desenvolupat per Jon Kabat-Zinn al centre mèdic de la Universitat de Massachusetts, que utilitza una combinació de meditació conscient, consciència corporal i ioga per ajudar a la gent a ser més conscient. En els últims anys, la meditació ha estat objecte d'investigació clínica controlada. Aquesta investigació suggereix que pot tenir efectes beneficiosos, incloent-hi la reducció de l'estrès, la relaxació, i millores en la qualitat de vida, però això no ajuda a prevenir o curar la malaltia. Mentre que la MBSR té les seves arrels en ensenyaments espirituals (budisme), el programa en si és secular.El MBSR ha estat descrit com \"un programa de grup que se centra en l'adquisició progressiva de la consciència conscient, de l'atenció plena\". El programa MBSR és un taller de vuit setmanes impartit per instructors certificats que implica reunions setmanals de grup, tasques (a fer a casa), i la instrucció en tres tècniques formals: la meditació conscient, l'exploració del cos i postures de ioga senzilles. L'atenció en el mateix cos és la primera tècnica mindfulness que s'ensenya durant les primeres quatre setmanes del taller, i implica mantenir-se tranquil·lament assegut amb l'esquena dreta i se centra l'atenció en diverses regions del cos, començant pels dits dels peus i pujant lentament cap a la part superior de la cap.Andrés Martin Asuero és considerat com un dels introductors d'aquest programa a Espanya el 2004.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un nadi és un concepte del ioga i l'ayurveda que fa referència a un \"riu\" o tub pel qual circula l'energia o prana del cos subtil, impulsada per turbines o \"rodes\" anomenades txakres. Els tres principals són el sushumma, l'ida i el pingala. Existeixen uns 72.000 nadis segons els textos de ioga, encara que alguns parlen de fins a 300.000. A la medicina tradicional xinesa el seu equivalent són els meridians.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Pablo d'Ors (Madrid, 1963) sacerdot cristià i escriptor espanyol, net de l'escriptor Eugeni d'Ors. L'any 2000 publica els seus primers llibres, el recull de relats curts El estreno i la novel·la Las ideas puras. El seu assaig Biografia del silenci ha estat un èxit editorial amb quinze edicions.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Radhasoami Satsang és un moviment espiritual iniciat a Índia al segle xix per Seth Shiv Dayal Singh Ji Maharaj i que actualment té diverses ramificacions i més de 3 milions d'adeptes, distribuïts a Índia, Europa i Amèrica, principalment. La fe de Radhasoami també és coneguda amb el nom genèric de Sant Mat o “camí dels sants”. Usualment es diu que Radhasoami és una secta d'origen sikh. La filosofia d'aquest moviment pren elements del sikhisme i de l'hinduisme, principalment de la secta vaisnava. Aquesta filosofia fa èmfasi en la meditació i la necessitat d'un Gurú o mestre vivent que iniciï al deixeble en el Shabd Ioga i així, ho porti a la realització de Déu. Aquesta filosofia també critica l'obligació dels devots de fer donacions o contribucions econòmiques, critica la irrelevancia dels rituals i nega que sigui necessari un clergat o classe sacerdotal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Samu (作務 samu) fa referència a una feina física feta en plena consciència, com a pràctica espiritual. Podria incloure activitats com netejar, cuinar, tenir cura del jardí, o tallar fusta. És una manera de portar el mindfulness a la vida diària i també d'aconseguir que les tasques quedin fetes. És popular als monestirs zen, com una manera de mantenir el monestir i de practicar l'atenció plena.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La seclusió és la condició d'un individu quan aquest passa per un període d'aïllament i allunyament de la comunitat. Una persona, una parella o un grup més gran, pot anar a un lloc seclòs per privacitat o per la recerca de tranquil·litat. Així com la seclusió pot ser física, també pot ser espiritual: això es pot exemplificar amb la vida en els monestir i l'ascetisme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Tension and Trauma Releasing Exercises (TRE) és un mètode desenvolupat per David Berceli (* 19 de desembre de 1953) que consisteix en exercicis d'alliberament de tensió i trauma amb l'esperança de poder curar experiències traumàtiques, trastorn d'estrès posttraumàtic (PTSD) i estrès sever. Berceli és un bioenergètic, psicoterapeuta, massatgista, teòleg i treballador social nord-americà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un txakra (o cakra, del sànscrit चक्रं cakraṃ, en pali chakka, en tibetà khorlo, en malai cakera, \"roda\", \"cercle\", \"vòrtex\") és, segons l'hinduisme i els seus sistemes espirituals del ioga, un \"nus d'energia\" situat al cos humà que constitueix un centre de contacte i interacció entre el cos físic i el cos subtil. S'associen a uns plexes nerviosos i a glàndules endocrines.Hi ha set txakres principals i incomptables de menors. Els canals o camins per on flueix l'energia vital, kudalini o prana, cap als txakres o dels mateixos s'anomenen nadis.La menció més antiga dels txakres es troba als Upanixads tardans (que inclouen, específicament, l'Upanishad Brama i l'Upanishad Yogatattva). Aquests models vèdics van ser adaptats pel budisme tibetà com la teoria vajrayana i la teoria dels txakres en el xactisme tàntric.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Vijñāna Bhairava Tantra -विज्ञान भैरव तन्त्र, en sànscrit- és un text clau de l'escola Trika del Caixmir emmarcada dins del corrent espiritual del xivaisme. Presentat com un diàleg entre el deu Xiva i la seva consort Devi o Xacti. Exposa breument 112 mètodes de meditació o tècniques de concentració (Dhāraṇās). Aquests inclouen diverses variants, com ara prendre consciència de la respiració (vipassana), la concentració en diversos centres del cos, la consciència no-dual, la yapa, la imaginació i la visualització o bé la contemplació mitjançant cadascun dels sentits. Un requisit previ per a practicar amb èxit qualsevol de les 112 pràctiques és conèixer bé quin és el mètode més adequat per a cada practicant.El text és un capítol del Rudrayamala Tantra, un agama bhairava. Devi, la deessa, demana a en Xiva que li reveli l'essència del camí cap a la realització més elevada de la realitat. Xiva respon mitjançant la descripció de 112 maneres d'arribar a l'universal i transcendent estat de consciència. Apareixen referències d'aquests mètodes en la literatura del xivaisme de Caixmir, fet que demostra la seva importància dins l'escola monista de la filosofia xivaista de Caixmir.\nEl text reapareix el 1918 inclòs dins el Kashmir Series of Text and Studies (‘’KSTS'’). El Kashmir Series es publicà en dos volums, el primer amb comentaris de Kshemaraja i Shivopadhyaya i el segon anomenat Kaumadi, amb comentaris d'Ananda Bhatta.\nVa ser introduït a Occident pel Swami Lakshman Joo. Entre els seus col·laboradors occidentals, hi trobem en Miguel Serrano i en Paul Reps. Aquest últim va ampliar la difusió del Vijñāna Bhairava Tantra mitjançant una traducció a l'anglès dins el seu popular llibre Zen Flesh, Zen Bones, que serví de tema d'un voluminós comentari d'Osho. Des de llavors, se n'han realitzat regularment altres traduccions i comentaris.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El vot de silenci és una pràctica piadosa o de penitència, però que no constitueix un dels vots monàstics (els tres vots de pobresa, obediència i castedat). No obstant això, està molt estesa, fins i tot en la bibliografia, la seva atribució a algun orde religiós catòlic (com els cartoixans o els trapencs), encara que cap d'ells la professa de forma generalitzada.Sí que existeix un \"vot\", entès com a promesa temporal, que segueixen els seglars durant certes processons, pel qual prometen guardar silenci mentre dura la processó. Una de les més importants del cicle de la Setmana Santa és precisament l'anomenada Processó del Silenci.Individualment hi ha hagut religiosos que voluntàriament decideixen fer aquest tipus de vot, però pel que fa a les constitucions i regles dels ordes contemplatius, no apareix en cap d'elles.\nSant Benet parla dins la seva Regla (Regula Monachorum o Regula Monasteriorum) d'evitar la conversa innecessària, però mai prohibeix parlar (ja que impediria la comunicació entre persones que viuen en una comunitat, i cerquen precisament certes característiques pròpies de la vida en comú, al contrari que els ermitans ). La pràctica del silenci estaria emmarcada dins del que Sant Benet anomenava conversio morum suorum (\"conversió de costums\"), és a dir, comportar-se pròpiament com un monjo, però sense fer vot de cap tipus, simplement assumint el silenci per respecte envers un lloc i una comunitat d'oració.Entre els cistercencs d'estricta observança des del segle xvii fins als anys 1960, després del Concili Vaticà II, es practicava un codi de signes gestuals, però això s'emprava únicament en zones on no s'havia de parlar, com ara el claustre o l'oratori.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Yantra és un suport gràfic de meditació de la tradició hindú, utilitzat més tard pel budisme (que l'anomena mandala) i pel taoisme. Al jaïnisme, el terme de yantra s'utilitza per parlar de diagrames místics anomenats siddhachakra, navapada on navadevata.\nSón diagrames que dels diferents nivells i energies de l'univers personificats en una deïtat. I alhora representen el cos humà entès com una replica microscòpica del macrocosmos. Normalment tenen un perímetre quadrat que con conté rodones, triangles, pètals de lotus i un centre o llavor (bindu).\nPer utilitzar el yantra com a suport de meditació es visualitzen tot intentant-lo reconstruir mentalment. Si s'aconsegueixi reconstruir totalment es comença a desconstruir. Sempre intentant concentrar-se únicament amb el suport i a les possibles reaccions que se'n derivin.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El zafu(座蒲 en japonès o 蒲团 en xinès) és un coixí dur, ple de miraguà, sobre el qual hom seu per practicar el zazen. De forma rodona d'uns 35 cm de diàmetre i normalment d'uns 20 cm d'altura. Za (座) significa seient, i fu (蒲) significa boga.\n\nCom a paraula, zafu significa seient fet de boga. L'origen de la paraula japonesa zafu (座蒲) ve de la Xina on aquests seients de meditació eren fabricats originàriament de boga. Actualment ja no es fa servir aquest material ni al Japó ni a la Xina. A occident, és possible trobar zafus farcits de miraguà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El zazen (en japonès 坐禅, za 'seure' - zen 'meditació') és la pràctica la meditació en posició asseguda característica del budisme zen (el budisme theravada utilitza la meditació vipassana). La paraula 'zen' prové del sànscrit dhyana ('atenció plena al moment present') convertint-se en chan na en arribar el budisme a la Xina que després a Corea es transliterà fonèticament com a son, passant finalment al Japó on la seva transliteració és l'actual paraula zen. Avui en dia moltes escoles a occident fan servir aquest terme.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La missió (títol original en anglès The Mission) és una pel·lícula britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1986 i doblada al català. Va rebre la Palma d'or al Festival Internacional de Cinema de Cannes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'operació Auca va ser una temptativa de contacte de cinc missioners evangèlics nord-americans amb els indígenes huaorani de la selva de l'Equador. Els huaorani o waorani -a els qui els quechuas nomenaban pejorativament awqa o auka: «salvatges» o «enemics»- eren una tribu aïllada coneguda per la seva violència contra la seva pròpia gent i contra els estrangers que ingressaven al seu territori. Amb la intenció de ser els primers protestants a evangelitzar als huaorani, els missioners van començar a fer vols regulars sobre els seus assentaments al setembre de 1955, deixant anar petits regals, com cassoles i botons, des de l'aire. Després de diversos mesos durant els quals van intercanviar regals, el 2 de gener de 1956 els missioners van construir un campament a «Palm Beach», una barra al costat del riu Curaray, a unes poques milles dels assentaments huaorani. No obstant això, la seva obra evangelitzadora va acabar bruscament el 8 de gener de 1956, quan els cinc missioners —Jim Elliot, Nate Saint, Ed McCully, Peter Fleming i Roger Youderian— van ser atacats i assassinats per un grup de guerrers huaorani. La notícia de les seves morts va ser transmesa a tothom, i la revista Life va cobrir l'esdeveniment amb un assaig fotogràfic.\nLa mort dels evangelitzadors va reactivar l'esforç missioner als Estats Units, donant lloc a una forta inversió de diners per a les missions de tot el món. La seva obra és sovint recordada en les publicacions evangèliques, i el 2006 va ser portada al cinema en la pel·lícula End of the Spear. Diversos anys després de la mort dels missioners, la vídua de Jim Elliot, Elisabeth, i la germana de Nate Saint, Rachel, van tornar a l'Equador com a missioneres amb el Summer Institute of Linguistics per viure entre els huaorani; finalment van acabar convertint a molts, incloent als assassins dels seus sers estimats. Van eliminar en gran manera la violència tribal, i la influència estrangera ha estat determinant per a aquesta nacionalitat indígena.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Missió de Ruli fou fundada el 7 d'octubre de 1969 per les germanes dominiques de l'anunciata. La situaren al capdamunt d'un pujol on hi ha el poble que dona nom a la missió. Al principi es dedicaren a les tasques pastorals i sanitàries (que per llavors eren inexistents), però amb el pas del temps i la consolidació de la missió han arribat a generar el principal focus d'activitat de la regió.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els alumbrados o \"enllumenats\" van ser una secta herètica present a Espanya entre 1510 i 1530 i va profetitzar la unió entre l'home i Déu, basades en l'axioma \"l'amor de Déu en l'home i Déu\". Deixar anar completament a l'amor diví, l'home és impecabilitat, és a dir, la impossibilitat de pecar. És enllumenats derivats l'eliminació de qualsevol mediació (de Crist, l'església, els sagraments), i la desaparició de qualsevol norma relativa a la conducta.\nViccionari", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Segons els estoics i els cínics l'apatheia (en grec antic ἀπάθεια) és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions. Segons l'estoïcisme és l'estat mental al qual arriba una persona quan està lliure d'alteracions emocionals. Pot entendre's com equanimitat o indiferència. L'apatheia no és equivalent a l'apatia, car l'apatheia té una connotació positiva mentre que l'apatia no.\nAristòtil afirmava que la virtut es trobava al punt intermedi entre els excessos i les mancances d'emoció. Els estoics, d'altra banda, cercaven l'alliberament de tota passió. Pretenien eliminar les respostes emocionals a aquells esdeveniments externs que estiguessin fora del control de la persona. Per a ells constituïa la resposta racional òptima, atès que per a un individu no és possible controlar esdeveniments originats en la voluntat d'altri o per la natura; únicament controla la seva pròpia voluntat. Això no implica la pèrdua de tot sentiment o tallar les relacions amb el món. Un estoic que dugui a terme judicis i actes virtuosos experimentaria felicitat (eudaimonia) i bons sentiments (eupatheia).\nEls escèptics pirrònics també cercaven l'eliminació de sentiments quan una alteració depengués d'una mancança, però permetien un sentiment moderat basat en sensacions com el dolor. El terme apatheia fou adoptat per Plotí en la seva doctrina neoplatònica com la llibertat d'emoció de l'ànima quan arriba a la purificació.\nEl terme forma part també del Cristianisme primitiu, on l'apatheia significava llibertat de necessitats i d'impulsos indomables. El monasticisme ortodox encara empra aquest terme en aquest sentit.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós. S'origina a partir del terme grec κόσμος; (kosmos), significant \"ordre\" o \"ornament\" i és oposat al concepte de caos. Avui, la paraula es fa servir generalment com a sinònim de la paraula univers (considerat en el seu aspecte ordenat). La paraula cosmos origina de la mateixa arrel. En moltes llengües eslaves com el rus i el búlgar, la paraula Космос significa també l'\"espai exterior\", significat que també es dona en el castellà. En xinès mandarí, el cosmos es tradueix com yuzhou, que literalment traduït significa espaitemps (宇 yu = espai + 宙 zhou = temps).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La lingua ignota és una llengua artificial inventada per la científica i escriptora Hildegarda de Bingen al segle xii. De Bingen és l'única persona de la qual perduren avui escrits usant aquesta llengua. Ella la va descriure, empra un alfabet també inventat, de vint-i-tres lletres, i conté unes mil paraules, de les quals en va fer un glossari en llatí. La utilitzava com a llengua mística, la que tindrien els àngels, i podia intercalar paraules de lingua ignota en els seus escrits, aconseguint un efecte global enigmàtic.És una de les primeres llengües artificials de la història; és per això que Santa Hildegarda de Bingen és considerada patrona dels esperantistes.La llengua apareix descrita en un manuscrit de De Bingen en llatí, com a Lingua Ignota per simplicem hominem Hildegardem prolata. Ella n'explica la gramàtica, la sintaxi i el vocabulari, donant sinònims en llatí o en alemany per a afavorir-ne la comprensió. Cercava la bellesa semàntica, l'eufonia i estava dissenyada per a sonar bé a càntics. Gràcies a la correspondència d'amics seus es pot intuir que aquesta llengua era coneguda per més persones. Algunes teories havien indicat que potser es tractava d'alguna mena de llengua secreta. Altres la descriuen com a llengua utòpica i amb un objectiu primari musical. Al segle xix la teoria més estesa suponia que volia ser ideollengua universal. De Bingen escriu que pretén ser una llengua \"menys àrida\" i \"verda\".L'expressió \"lingua ignota\" és la que de Bingen va usar per a anomenar la llengua que va crear i utilitzar en els seus escrits. És llatí i significa, literalment, \"llengua desconeguda\".", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística. Les unions possibles amb la divinitat en religions politeistes adquireixen tons místics més lligats amb la natura i els seus cicles naturals. En el cristianisme els camins de la mística poden ser diversos tal com diu l'Evangeli «Aquí i ara, tal com mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2). La divinitat es mostra, generalment molt a poc a poc, enmig de sofriment i goig administrats amb saviesa. Però també es pot presentar de forma sobtada essent l'èxtasi l'expressió concedida.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Séfer Yetsirà, ( en hebreu: ספר יצירה ) (en català: \"el llibre de la Creació\" ) és, juntament amb el Zohar, la principal obra del misticisme jueu, la Càbala. En aquest llibre del segle ix s'hi especifiquen les relacions astrològiques, es defineixen les qualitats de les lletres i s'hi donen diferents procediments màgics i místics. És també emprat per la Càbala pràctica com un manual de meditació i d'aquest llibre s'obtenen els passos a seguir per a la creació d'un Gòlem.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Yab-yum (literalment del tibetà, «pare-mare») és un símbol comú en l'art budista de l'Índia, Bhutan, Nepal i el Tibet.\nRepresenta la unió primordial de la saviesa i la compassió, representat com una deïtat masculina en unió sexual amb la seva paredra femenina. La figura masculina representa la compassió (karuṇā) i els mitjans (upāya), mentre que la parella femenina representa la saviesa (prajñā).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món. Comú als diferents mites cosmogònics grecs, era concebut com una barreja desordenada de tots els elements, que segons els grecs eren quatre: terra, aire, aigua i foc.\nLes tres característiques més importants del Caos:\n\nÉs un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Això radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable.\nÉs un lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions.\nÉs un espai que divideix: després que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos.Hesíode, poeta grec del segle viii aC, citava a la seva obra Teogonia el mite de creació que explica que abans de totes les coses existia el Caos; i després Gea la fertilitat, pilar sòlid de tots els Immortals que habiten els cims del nevat Olimp i el Tàrtar fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i després Eros, el més bell dels déus immortals, que trenca les forces, i que de tots els déus i de tots els homes posseeix la intel·ligència i sapiència. I del Caos van néixer Èreb i la negra Nix, (...) Així narra com els primers déus, protògens, van sorgir directament del Caos.Pierre Grimal diu que va engendrar l'Èreb i la Nit (Nix), després el Dia (Hèmera) i l'Èter. De vegades se'l presenta com a fill del Temps (Cronos) i germà d'Èter.El poeta romà del segle I, Ovidi, definia el Caos primigeni de la següent forma: (...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat Caos.Ramon Llull identificava el caos com la primera matèria creada per Déu, adoptant les característiques de la informitat grecollatina.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic. Així, una cosmogonia és una història de com es va formar l'Univers.\nLa cosmogonia també designa una branca precisa de l'astrofísica que estudia la creació dels cossos celestes.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La cosmologia escandinava, o germànica o nòrdica, tal com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'existència de nou mons, els quals acaben amb el mot de l'antic nòrdic -heimr (llar, reialme o món) i, en alguns casos, amb el mot -garðr (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcció amb el mateix nom al centre del món en qüestió. A part del Miðgarð (la \"Terra Mitjana\"), la resta de mons es poden classificar en parelles oposades: \n\nTots el mons estan interconnectats per l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos. No obstant això, hi ha algunes inconseqüències en les fonts, com la que ens mostra que l'arbre es nodreix de tres fonts que es troben en tres mons diferents, suggerint que els tres mons es troben en el mateix nivell, la qual cosa significa que el Niflheim es troba al nord, el Muspelheim al sud i el Jotunheim a l'est.\nTambé tenim que l'Edda prosada situa l'Asgard i l'Alfheim a la copa de l'arbre i també, un fet que mereix especial atenció, i és que ens situa l'Helheim dins el Niflheim, donant-nos una cosmologia classificada en capes, tal com es veu en el gràfic de sota. (No obstant això, la traducció de l'Edda prosada que feu Rasmus B. Anderson l'any 1897 ens dona una classificació per capes lleugerament diferent Arxivat 2007-03-19 a Wayback Machine..)\n\nYggdrasil (Sota les seves arrels es troben els nou mons del cosmos i tres fonts màgiques)\nHvergelmir\nMímisbrunnr\nUrdarbrunnr\nNivell superior\nAlfheim (Món dels elfs britllants)\nAsgard (Món dels Aesir, conegut en un principi com Godheim)\nValhalla\nVanaheimr (Món dels Vanir)\nNivell mitjà\nJotunheim (Món dels Jotnir, és a dir, els gegants)Griotunagard\nGastropnir\nThrymheim\nUtgard\nMidgard (La \"Terra Mitjana\", el món dels homes, conegut en un principi com Mannheim)\nNidavellir i Svartalfheim (Mons dels nans i els elfs foscos respectivament. Probablement, són la mateixa cosa.)\nNivell inferior\nHelheim (El món de Hel, deessa de l'inframón)\nNastrond, edifici on viu Hel.\nMuspelheim (Món del foc, llar dels gegants del foc)\nGinnungagap (Abisme primigeni situat entre el Muspelheim i el Niflheim i del qual sorgí la vida)\nNiflheim (Món de la boira, el gel i el fred. Llar dels Hrimthursar)Llocs no localitzats:\nEl llac Amsvartnir, que conté l'illa Lyngve.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida. Constitueix una creença bàsica de les principals religions i mitologies. En l'època moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions científiques (creacionisme). Suposa una cosmogonia basada en una força sobrenatural o intel·ligent, que exclou l'atzar.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La deïtat creadora és un déu que efectua la creació de l'univers i del món a partir de combinar diversos elements preexistents o fent-los sorgir del no-res. Tant les religions politeistes com les monoteistes presenten exemples d'aquesta figura. En el cas del politeisme, el déu creador pot ser una entitat independent (sovint més abstracta que la resta o pertanyent a una generació anterior de déus) o bé compartir atributs amb el déu del cel o el déu suprem del panteó. Dins del monoteisme, sol atribuir-se el poder creador a la divinitat venerada, que és alhora origen de la vida i justificació de la moral. Com que els monoteistes només adoren un sol déu, atribueixen a aquest tots els poders sobrenaturals possibles (de fer l'omnipotència és un tret propi de Déu en la concepció occidental), incloent-hi la creació.Alguns exemples de déu creador són Ptah, El, Déu Pare o Viracocha.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'Enuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia. La data de composició és molt discutida, encara que hi ha un cert acord en què devia ser cap a finals del segon mil·lenni, potser durant el regnat de Nabucodonosor I (1125 aC - 1103 aC), quan aquest rei va recuperar l'estàtua de Marduk que s'havien emportat els elamites. Alguns autors creuen que va ser escrit quan a Babilònia hi governava la dinastia cassita, cap a l'any 1500 aC. Se suposa que es va escriure entre aquests anys encara que de fet no hi ha cap document que ho acrediti.\nActualment, es conserven una bona quantitat de fragments d'aquest text. Els més antics provenen d'Assur i es poden datar cap a l'any 900 aC. A la ciutat de Nínive, es van recuperar al voltant de 30.000 tauletes d'argila, que es poden reduir a uns 10.000 documents. D'aquests, uns 5.000 corresponen a l'anomenada Biblioteca d'Assurbanipal (668 aC-627 aC) i contenen l'Enuma Elix, l'Epopeia de Guilgameix i altres obres, Atrahasis, El descens d'Ixtar als inferns i diversos mites menors de la creació. Actualment la major part d'aquestes tauletes es troba al Museu Britànic.\nLa temàtica de l'Enuma Elix és la creació de l'univers, i la seva ordenació per part de Marduk, el déu tutelar de la ciutat de Babilònia i cap del panteó. També s'anomena Poema babilònic de la creació, encara que el poema no és altra cosa que una gran tramoia mítica per a justificar l'entronització de Marduk com a déu principal de Mesopotàmia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Ex nihilo és un terme en llatí que significa «del no-res». Generalment es fa servir en conjunt amb el terme «creació», com en creatio ex nihilo («creació del no-res»). A causa de la naturalesa d'aquest terme, se sol utilitzar en arguments filosòfics o creacionistes, ja que molts cristians, musulmans i jueus creuen que Déu va crear l'Univers del no-res. Açò contrasta amb creatio ex materia, el qual és creació de matèria eternament preexistent, i amb creatio ex deo, el qual és creació per Déu.\nUn nombre d'antics filòsofs van fomentar un alt concepte de Déu com l'ésser suprem del món, però no van fomentar el concepte de Déu com la causa absoluta de tota existència finita. Abans de la idea bíblica de la creació, mites envisionaren el món tals com que va haver-hi matèria preexistent influïda per un déu o déus que retreballaren aquest material fins al món present.\nSolament a causa del pensament religiós i la interpretació de la bíblia es va desenvolupar la visió formularia ex nihilo. Un exemple d'açò es troba en el llibre bíblic-apòcrif de Macabeos: \nJo et suplique, fill meu, que mires al cel i a la terra, i en veure tot el que hi ha en ells, reconegues que Déu ho feu tot del no-res, i que també el gènere humà fou fet de la mateixa manera.\n(2 Macabeus 7:28, 100BC)", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En la mitologia persa Gayomart va ser el primer home de l'existència creat a partir de la llum per Ahura Mazda.\nEstà descrit en El Llibre dels Reis de Firdawsí.\nVa existir durant tres mil anys com una ànima estàtica que no es movia i escoltava les ensenyances del seu creador extasiat amb el seu coneixement. Finalment Ahura Mazda li va donar cos i es va poder convertir en el primer sacerdot del foc símbol del Déu bo. Llavors Ahriman només va trigar trenta anys a matar-lo per enverinament. Abans la llavor del seu ésser havia engendrat la primera parella humana (Mashyoi i Mashya de qui descendeix la humanitat) amb la pluja que el seu creador va enviar per evitar la sequera d'Ahriman.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "En la mitologia persa Mashya i Mashyoi són el primer humà i la primera humana respectivament nascuts de la llavor de Gayomart quan va ser tocat per la pluja que Ahura Mazda va enviar per apaivagar la sequera que Ahriman havia provocat.\nPrimer veneraven la figura d'Ahura Mazda extasiats per la seva creació, però després s'enfosquiren i veneraren Ahriman com si fos el seu creador. Llavors Ahura Mazda, en la seva bondat, va permetre que els homes tinguessin llibertat per triar si triaven la via del bé o del mal. Tot i així, sempre són més ben aventurats els que han triat el bé.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original. Usualment està lligat a un déu, heroi o rei mític que dona origen a la comunitat (s'anomena protoplast si és el primer ésser humà global i no solament local) i que és venerat o posat com a exemple de conducta. Aquesta figura actua com a vincle entre tots els membres d'aquella cultura.\nL'època dels orígens acostuma a ser vista com una edat d'or, el triomf sobre el caos o la barbàrie que caracteritza els altres pobles o l'estat de la prehumanitat. Es lliga a un indret particular (ciutat, santuari...), que actua com a nucli mític o símbol localitzat de la figura fundadora. Sovint, aquest lloc té característiques especials, com barreja d'elements, ser el lloc d'encontre amb la divinitat o de record d'una gesta o bé estar en una situació concreta (el centre del món, per exemple).\nUn exemple de mite fundacional és la història de Ròmul i Rem.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els mites de la creació de l'antic Egipte representen la visió egípcia de la creació del món. Els textos de les Piràmides, unes decoracions i inscripcions que es troben a les parets d'algunes tombes, de l'època de l'Imperi antic (aprox. 2780 – 2250 aC), són la principal font d'informació sobre els mites de la creació egipcis més antics dels quals tenim notícia. Aquestes inscripcions són també els reculls religiosos més antics del món. Els antics egipcis tenien molts déus creadors i llegendes relacionades amb aquests déus. Per aquest motiu, el món, o més concretament Egipte, va ser creat de maneres diferents segons les creences predominants en una determinada zona del país o en una altra.Tots aquests mites coincideixen a explicar que el món va sorgir d'un mar infinit i sense vida quan el sol va sortir per primera vegada, en una època remota anomenada zp tpj (a vegades transcrit per Zep Tepi), 'la primera vegada'. Segons el mite, la creació del món s'atribueix a un déu o a un altre: el grup de les vuit deïtats primordials anomenat Ogdòade, el déu Atum que s'havia engendrat a si mateix i la seva descendència, la deïtat contemplativa Ptah i Amon, el déu misteriós i transcendent. Tot i que aquestes cosmogonies entraven en conflicte fins a un cert punt, també es complementaven, ja que representaven els diferents aspectes del concepte egipci de la creació.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La mitologia creek és la mitologia pròpia del poble indígena creek que originalment habitava el sud-est dels Estats Units; també s'anomenen muskogee (en muskogi: mvskoke [məskoke]), que és el nom pel qual s'identifiquen en l'actualitat. Els muscogees moderns viuen principalment en els estats d'Oklahoma, Alabama, Geòrgia, i Florida; el seu idioma és el muskogi. Els seminola són parents dels muscogee i també parlen el mateix idioma. Els creeks són considerats una de les cinc tribus civilitzades. Després de la guerra creek molts d'ells van escapar a Florida per crear la tribu seminola.\nEls creek eren probablement descendents dels pobles de la cultura del Mississipí, que vivien al llarg del riu Tennessee.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un oceà còsmic o riu celestial és un tema mitològic present en moltes cultures i civilitzacions, i representa el món o el cosmos embolcallat per les aigües primordials.\n\nEn els mites de la creació, les aigües primordials sovint es representen omplint tot l'univers, i és la primera font del cosmos dels déus amb l'acte de creació corresponent a l'establiment d'un espai habitable separat de les aigües embolcallants. Apareix una de les primeres voltes en la mitologia mesopotàmica antiga com a Nammu en sumeri, més tard com a Apsu i Tiamat babilònics; i com a Nun en la mitologia egípcia. L'Enuma Elish el descriu com:Quan el cel de dalt encara no havia estat anomenat/\nni la terra de baix es pronunciava amb cap nom,\nApsu, el primer, el seu generador/\ni la creadora Tiamat, que els recolzà a tots,\nhavien barrejat les seues aigües, però no havien format pastures ni canyes descobertes.\nQuan els déus encara no s'han manifestat/\nels noms no s'han pronunciat, ni s'han declarat els destins,\n\nllavors els déus van nàixer dins d'ells.El contacte dels pobles semítics al Pròxim Orient amb els mesopotàmics i egipcis influí en la concepció hebrea de les aigües primitives. En la història de la creació bíblica, inicialment només hi ha terra i aigua en un estat caòtic: «I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme, i l'Esperit de Déu es movia sobre la faç de les aigües» (Gènesi, 1:2). El món també es crea com un espai dins de l'aigua, i per tant n'està envoltat: «Després va dir Déu: que s'estenguen aigües, i separà les aigües de les aigües» (Gènesi, 1:6). Aquest abisme d'aigües es designa amb el mot Tehom en hebreu.\n1 En el principi creà Déu els cels i la terra.\n\n2 I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme, i l'Esperit de Déu es movia sobre la faç de les aigües.La mitologia grega també en fou influenciada: en algunes versions de teogonies els déus que personifiquen les aigües són els primers a existir, com es refereix Homer en la Ilíada 14.201: «Oceà, origen dels déus, i la mare Tetis». Aristòtil i Plató es referiren a aquest corrent. Plató, però, afirma en Timeu que l'estat precòsmic no està format per elements naturals:Com hem dit al principi, totes aquestes coses estaven en un estat de desordre, quan déu hi implantà proporcions tant en relació amb elles mateixes com en les seues relacions entre si, en la mesura en què els fou possible estar en harmonia i proporció. En aquell moment, res no participava en això, excepte per accident, ni hi havia res que meresqués ser designat pels noms que ara usem, com foc i aigua.Plutarc assenyala que els egipcis s'atribueixen l'origen de la doctrina de l'aigua com a element inicial (que es troba en Tales i Homer):Ells [els egipcis] pensen que Homer també, com Tales, posà l'aigua com el principi i origen de totes les coses, després d'aprendre dels egipcis; Oceà és Osiris i Tetis és Isis, perquè ella té cura de totes les coses, i les nodreix.Més tard, Berós confronta les narratives grega i babilònica; compara Omoroca (una forma del títol de Tiamat com a «Ummu–Hubur», que significa 'Mare-Riu de l'Inframon', o derivat d'«emaruukka», 'inundació') amb Thalassa (mar):\nEll [Berós] diu que hi hagué un temps en què tot era foscor i aigua, i hi nasqueren estranyes criatures de forma peculiar [...]; sobre totes aquestes regia una dona anomenada Omorka (Όμόρκα), la qual en caldeu s'anomena Thalath (Θαλάτθ), que en grec significa 'la mar' (Θάλασσα), però en valor numèric és igual a «lluna».\n\nOannes va dir que hi hagué un moment en què tot era foscor i aigua, i que en aquesta aigua cobraren vida éssers estranys amb formes peculiars [...] Però això, diu [Berós], és parlar al·legòricament sobre la natura, en què tot consistia en humitat i les criatures hi van arribar a existir.En la mitologia d'Iran, Frāxkard (persa mitjà: pl'hwklt, Avesta: Vourukaša; anomenat Warkaš en persa mitjà també) és el nom de l'oceà còsmic, com apareix en Bundahixn. En la mitologia hindú, hi apareix com la dea Danu i els seus fills (Dànava), o com Apas (aigües). L'estudiós Alain Daniélou remarca que es troba en les tradicions de l'hinduisme:El món és un pensament diví, una vibració en el substrat causal; per tant, la lluna, la ment còsmica, s'assimila a les aigües causals (ap), de les ones a partir de les quals es desenvolupen totes les formes tangibles.En la mitologia nòrdica, segons l'Edda poètica, la fusió del gel primordial genera totes les criatures del cosmos, i origina Ymir (de la suor del qual naixen els gegants) i Audhumbla (que llepa un caramell i així dona forma a l'ésser humà):Quan la part nord estava congelada, el sud era fos i brillant, però el centre de Ginnungagap era tan suau com l'aire en una nit d'estiu. Allí, el càlid alé que provenia del nord de Muspell trobà el gebre de Niflheim; i parlaren i jugaren, i el gel començà a fondre's i degotar. La vida s'accelerà en aquestes gotes, que afaiçonaren un gegant, anomenat Ymir.La narrativa de Popol Vuh, atribuïda al poble maia quiché, recull un mite de la creació amb referències a les aigües primordials:La faç de la terra encara no ha aparegut. Només queda l'extensió de la mar, junt amb la matriu de tot el cel [...] Tz'aqol i B'itol, Tepeu i Serpent Quetzal (Gucumatz), Xmucane i Xpiyacoc. Brillants són en l'aigua, embolcallat en plomatge de quetzal i plomes de cotinga. Per això es diuen Serp de Quetzal [...] Deixa que l'aigua es retire, es buide, perquè s'hi cree la placa de terra.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'ou còsmic és una al·legoria per a explicar l'origen de l'univers i de la Terra.Les primeres cultures que recullen aquest mite són l'egípcia, l'hindú (el Brahmanda Purana) i xinesa, i posteriorment apareixerà en les històries sobre cosmogonia dels finlandesos. Aquest ou pot provenir d'un animal o no, i ser incubat o no, depenent de la cultura, però en trencar-se'n la closca emergeix el món. Aquesta idea va ser recollida pels científics dels anys 30 com a metàfora per explicar que tot el cosmos provenia d'un sol àtom, com per exemple en les obres de Georges Lemaitre. La idea va ser abandonada en favor del big bang, que crea alhora l'espai, el temps i la matèria, tot i que manté la noció de màxima concreció en un punt. L'ou còsmic ha estat recuperat per la ciència-ficció, sovint sota la forma de paròdia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Popol Vuh és una recopilació de diverses llegendes dels quitxé, un poble de la civilització maia que ocupà parts de Guatemala i d'Hondures. Més que un sentit històric, el llibre té valor i importància en l'àmbit fundacional. És una narració que tracta d'explicar l'origen del món, la civilització i els diversos fenòmens que ocorren en la natura.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Teogonia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus») és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega. És discutit si ha de ser datada en el segle VII aC o en el segle VIII aC. L'obra narra l'origen del Cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per mitjans orals. Escrita en primera persona, reflecteix l'afany d'Hesíode per «pensar» en el món segons categories essencials. És una de les obres clau de l'èpica grecollatina. La Teogonia va servir per a fonamentar el treball posterior d'Hesíode, més moralista i pensat com una guia practica per la vida diària, on explica la justificació divina del treball, dins un àmbit conceptual, on el diví és entès com el fonament de la realitat, però sols en la mesura que la seva presència i realitat es verifiquen cada dia en l'avenir del món. A diferència dels textos homèrics, la Teogonia és escrita per a ser llegida com una revelació feta a l'autor per les Muses del Mont Helicó, història que forma la primera part del text. Els relats de la Teogonia apareixen escrits en resposta a l'excessiva humanització dels déus de la tradició homèrica.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La profecia de l'endevina (islandès modern: Völuspá; norrè occidental antic: Vǫlospá) és el primer i més conegut poema de l'Edda poètica. Parla de la creació del món i de la seva fi, està escrita per una vǫlva (bruixa-endevina-xaman) que s'adreça a Odin. És una de les fonts més importants per a estudiar la mitologia escandinava.\nLa profecia comença amb una conversa adreçada a Odin. L'endevina comença a explicar resumidament la creació del món. Explica com coneix això i com comprèn les omniscients fonts d'Odin, i altres secrets dels déus d'Asgard. Ella tracta les coses amb un futur proper, tocant molts dels mites norrens, com ara la mort de Baldr i els lligams de Loki. Al final de la profecia, l'endevina parla del final del món, anomenat ragna rǫk ('el fat dels déus') o ragna røkkr, 'l'ocàs dels déus' per a la mitologia norrena, i del començament del segon món. Amb l'obra de Richard Wagner, el Ragna Røkkr, l'Ocàs dels Déus, va passar a formar part, durant el segle xix, del llegat cultural europeu.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Carreró dels Màrtirs (en àzeri: Şəhidlər Xiyaban��; anteriorment el «Parc Kírov») és un cementiri i monument commemoratiu a la ciutat de Bakú, capital de l'Azerbaidjan dedicat als caiguts per l'Exèrcit Soviètic durant el Gener Negre i més tard als caiguts en la Guerra de Nagorno-Karabakh. En els últims dies de la Primera Guerra Mundial va començar un conflicte a conseqüència de la Guerra Civil Russa. Quatre grups van lluitar pel control de la zona quan l'Imperi Rus es va ensorrar. Lluitant entre si havia els bolxevics, menxevics, armenis i àzeris. Moltes persones van morir en els combats com a homes d'una petita força britànica enviada a Bakú per evitar que caigués en les mans dels otomans o els alemanys.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Cenotafi (del llatí Cenotaphium) fou una tomba honorària buida, erigida en memòria de persones que estaven enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'havia trobat el cos. El mot llatí prové del grec antic κενοτάφιον kenotáphion \"tomba buida\" (a partir de κενός kenós \"buit\" i τάφος táphos \"tomba\"). Els cenotafis eren considerats sagrats fins que un prescripte imperial d'Antoní Pius i Luci Ver va declarar que no ho eren.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La Cova de Nicanor és una antiga cova funerària situada a la muntanya Scopus de Jerusalem, Israel. Les excavacions a la cova van descobrir una ossera amb una inscripció que feia referència a \"Nicanor, el fabricant de la porta\". La cova es troba al Jardí Botànic Nacional d'Israel, en els terrenys del campus de la muntanya Scopus de la Universitat Hebrea de Jerusalem.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les cupae (en llatí, singular cupa, plural cupae) són un tipus senzill de monument funerari de planta allargada amb coberta cilíndrica, imitant una bóta tombada (de fet, cupa vol dir bóta en llatí), que es van utilitzar en algunes regions de l'imperi romà entre els segles I i III.\nSe'n distingeixen dos tipus:\nCupae structiles, fetes d'obra de maçoneria i cobertes amb un estucat.\nCupae solidae, monolítiques (o sigui, esculpides d'una sola peça), que van aparèixer amb posterioritat a les de maçoneria.Alguns autors només anomenen cupae a les monolítiques, assimilant les fetes d'obra amb túmuls.\n\nTot i ser sovint buides, les cupae no són el contenidor de les restes del difunt sinó un element senyalitzador de la sepultura, que es disposa enterrada més avall. La cambra de l'interior de la cupa, si n'hi ha, serveix per posar-hi ofrenes, que poden ser atuells de ceràmica amb aliments; a més, hi sol haver un conducte per a efectuar libacions que acaba en aquesta cambra. En un costat de la cupa sovint se situa una placa de marbre amb la inscripció funerària.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Greby és un jaciment funerari que data del 400-500 de, i es troba al nord de Grebbestad, a la costa occidental de Suècia. Format per 180 tombes, 38 de les quals estan assenyalades amb menhirs, i túmuls baixos, és el cementiri antic més important de la província històrica de Bohuslän.Fou excavat en part per l'arqueòleg suec Oscar Montelius el 1873, i s'hi descobriren alguns bols d'argila amb ossos humans incinerats i altres pertinences personals bàsiques, algunes de les quals estaven associades a Noruega, Anglaterra i Alemanya, però cap arma. Aquesta absència d'armes difícilment s'explica, donada la importància del cementeri i les llegendes que diuen el contrari, en el sentit que va ser l'escenari d'una gran batalla.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Lleó d'Amfípolis és una escultura monumental de marbre, que representa un lleó assegut sobre les seves potes posteriors, situada a les ruïnes de l'antiga ciutat de Amfípolis, a l'actual unitat perifèrica de Serres (Macedònia Central, Grècia).\nAquest monument, al qual habitualment s'assigna un caràcter funerari, va ser refet a finals de la dècada de 1930 pels integrants de les escoles francesa i nord-americana d'Atenes; fins aleshores fins a aquesta data les seves restes es trobaven disperses. El lleó és datat habitualment com una obra de finals del segle IV aC A l'època hel·lenística lleons com aquest van ser utilitzats com a símbols sagrats macedonis i memorials de guerra, sent aquest en particular, comunament identificat com a fita de la tomba d'algun alt dignatari de l'Antiga Macedònia. És considerat el major monument arqueològic d'Amfípolis, figura icònica de Serres i símbol de la Macedònia Central grega.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una mastaba és una estructura rectangular de murs inclinats i sostre pla que s'utilitzava a l'antic Egipte (Imperi Antic) per enterrar alts dignataris. La paraula «mastaba» prové de l'àrab (maṣṭabaʰ o maṣṭabat), denominació d'un «banc de pedra». L'egiptòleg Auguste Mariette que va sentir la paraula dels obrers egipcis la va adoptar.Les tombes anteriors recobertes amb un túmul de sorra no conservaven els cossos durant gaire temps. Des de les primeres dinasties els faraons i els nobles les feren recobrir amb túmuls de tàpia. L'edifici resultant mesurava entre 3 i 50 metres de llarg i fins a sis d'alt i s'orientava en sentit nord-sud.\nA les tombes menys importants s'utilitzaven teules i la pedra. Les mastabes continuaren erigint-se quan els faraons optaren per l'enterrament en piràmides. Les mastabes consisteixen d'un pou que desemboca en una cambra funerària i en les estructures de superfície.\nA la capella s'hi celebraven els ritus funeraris. Compta amb altres sales adossades. L'entrada mira cap a l'est i és l'evolució d'una porta falsa en forma de nínxol. Aquest nínxol amb el temps es va convertir en una sala independent en forma de L o T invertides o en un conjunt de sales. Les parets es decoraven amb escenes de sacrifici o de la vida quotidiana del difunt.\nEl serdab és una cambra oberta en el mur de la mastaba en què es col·locava una estàtua de pedra o fusta del difunt. No tenia més obertures que un forat que donava a la capella.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La mastaba de Ti és un dels més importants jaciments arqueològics de Saqqara. Fou descoberta l'any 1860 per Auguste Mariette.\nTi (també transcrit «Ty») va ser un alt funcionari de la cort sota diversos faraons de la V dinastia d'Egipte, dels quals l'últim va ser Niuserre, a la fi del segle XXV a.C. i començament del segle XXIV a.C. La seva funció era de «director dels perruquers de la Gran Casa», cosa que feia que fos una persona pròxima al sobirà.\nDe la seva importància és testimoniatge la construcció d'una mastaba per a la seva tomba.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Medghassen o Imedghassen és un curiós monument de pedra a la província de Batna, a 9 quilòmetres d'Aïn Yagout i 35 de Batna, i prop de la carretera d'aquesta última a Constantina. Impròpiament també se la coneix per la denominació de tomba de Sifax. Els indígenes l'anomenen Kobr Madrus o tomba de Madrus. Té 18 m d'alçada per 176 de circumferència en la base i 40 en la plataforma superior, i el constitueixen una sèrie de 24 grades circulars, que van disminuint de la base al cim i que de lluny s'assembla a un turó. Segurament fou construït en els primers temps de la dominació romana a l'Àfrica, i ofereix molta analogia amb la tomba de Cristiana, prop de Sersell, que serví de monument funerari a la família de Juba II rei de Mauretània. El Medghassen se suposa que el manà construir Micipsa, en el qual reberen sepultura la família dels reis de Numídia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Monument de les Harpies és una pilastra funerària del 480-470 ae que es conserva a la ciutat lícia de Xanthos, a l'actual Turquia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les mámoas, o medoñas, són petits túmuls funeraris característics del període Neolític del nord-oest de la península Ibèrica. Trobem mámoas a Galícia, la franja occidental d'Astúries i al nord de Portugal.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El sarcòfag de Sant Andreu és un monument picte que data de la segona meitat del segle viii. El sarcòfag es va descobrir a principis de l'any 1833, durant les excavacions de la Catedral de Saint Andrews, però no va ser fins al 1922 que els components supervivents van ser recollits. El sarcòfag està exposat al museu de la Catedral, a Saint Andrews, prop del lloc de la troballa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un tolos (del grec, θόλος τάφοι, θόλοι τάφοι, «tomba de volta») és una estructura d'enterrament caracteritzada per una falsa volta creada per la sobreposició de successius petits anells de rajoles o, més habitualment, pedres. El resultat sembla un gran rusc d'abelles. Els tolos foren utilitzats per diverses cultures a la Mediterrània i a l'Àsia occidental, encara que de vegades es fa servir per referir-se a un tipus de cases, com a Xipre, a llocs rituals, com a Síria, i fins i tot a fortificacions, com en alguns llocs de la península Ibèrica i Sardenya. Max Mallowan utilitza aquest nom per les cases de base circular de la cultura neolítica de Tell Halaf (Iraq, Síria i Turquia), però aquestes construccions no tenen relació amb les tholos d'altres cultures.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La tomba reial d'Oss és un dels túmuls més grans dels Països Baixos. Feia 3 metres d'alt i tenia un diàmetre de 54 metres. El 1933, va ser descobert durant la construcció d'un parc de cases mòbils a la landa. S'hi va trobar una galleda de bronze que contenia una espasa de ferro corbada d'aproximadament el 700 aC, que va ser traslladada al Museu de l'Antiguitat de Leiden. Més tard, el lloc es va convertir en un desballestador, però avui en dia el monticle està parcialment restaurat i part de la circumferència del turó està marcada amb pals. El 2009, una segona tomba reial va ser descoberta a uns 100 metres de la primera. Les troballes d'aquesta tomba estan exposades al Museu Jan Cunen d'Oss. El 2011, es va anunciar que s'havia trobat tercera tomba reial a Uden.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les tombes de Mazu, també conegudes com grup de kofun de Mozu (百舌鳥古墳群 Mozu kofun-gun), és una agrupació de kofun o túmuls a l'àrea de Mozu, Sakai, prefectura d'Osaka, Japó. Originalment constava de més de 100 tombes, de les quals menys del 50%, rodones, ulls de pany i rectangulars es conserven.El 22 de novembre de 2010, la delegació permanent del Japó davant d'UNESCO va proposar al grup de kofungun de Mozu juntament amb els kofungun de Furuichi, la seva inscripció a la llista temptativa del Patrimoni de la Humanitat com un bé cultural segons els criteris: (II), (III) i (IV). La seva aprovació està pendent.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Tresor d'Atreu, també anomenat Tomba d'Atreu i Tomba d'Agamèmnon, és la tomba abovedada, o tolos, més monumental que es coneix a Grècia. Està als afores de Micenes, i al principi se li va atribuir a Atreu, el pare del gran rei Agamèmnon, cap visible de la guerra dels aqueus contra Troia, ja que sol datar-se al segle XIII al segle xiii aC.Aquesta tomba pertany a l'art creto-micènic. Segueix el model difós per tot el Mediterrani de tomba precedida per un corredor. En aquest cas, té dues càmeres, destacant la \"falsa volta\" de la més gran d'elles obtinguda mitjançant la superposició de filades concèntriques de carreus que van reduint l'espai, per la qual cosa les seves pressions són verticals i no obliqües, com en una veritable volta.\nUna part de la llinda d'entrada al monument va ser sostreta per Thomas Bruce Elgin, llavors ambaixador britànic davant l'Imperi Otomà, i traslladada a Londres juntament amb escultures del temple atenès del Partenó (Marbres d'Elgin) i actualment formen part de la col·lecció permanent exposada en el Museu Britànic.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un túmul és un monument funeral fet d'una mota de terra i de pedres amassades damunt una tomba o al lloc on s'havia incinerat un mort. En certes èpoques, s'apila la mota damunt un dolmen per a donar-hi un aspecte monumental.Hi ha túmuls arreu del món i aquesta manera de sebollir i de venerar els morts va utilitzar-se en moltes cultures i èpoques, i prenen moltes formes diferents: rectangulars, circulars amb una cavitat al mig, còniques…", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Museu de la Catedral de Ferrara es troba a la via San Romano, a poques passes de la Catedral de San Giorgio (Ferrara). Recull algunes obres mestres de la mateixa catedral.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El museu de Cuadonga és una institució museística de Belles Arts situada a Cuadonga, al municipi de Cangues d'Onís (Astúries). Va ser creat el 1918 i és de titularitat privada, pertany al capítol del Santuari de Cuadonga, que depèn de l'Arquebisbat d'Oviedo.El museu conserva objectes artístics com pintures, gravats, fotografies, talles, peces d'orfebreria, ceràmica, joies i altres objectes de caràcter religiós, que mostren la història i transformació del santuari des del segle VIII, amb l'inici de la monarquia asturiana, fins a l'actualitat. Algunes peces destacades són la corona de la Verge de Cuadonga i el Nen (1918), de Félix Granda Buylla o un Crist de marfil d'estil manierista del segle XVI que pertànyer a sant Francesc de Paula. També conserva una de les quatre còpies existents del llibre sobre la història de Cuadonga, anomenat Spelunca B. Mariae de Covadonga in Asturiis Hispaniarum Montibus, editada a Brussel·les el 1635.Després d'estar un temps tancat, el 2018 va reobrir, amb motiu del programa de centenaris del Govern d'Astúries. Durant l'acte es van presentar les 17 pintures dels reis asturians pertanyents a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, restaurades per a l'ocasió i dipositades a Cuadonga per part del Museu del Prado, que n'és el propietari.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Museu Diocesà de Mallorca o Museu d'Art Sacre de Mallorca és un equipament museístic situat a l'oratori de sant Pau i en una ala del Palau del Bisbe de Mallorca a Palma, d'estil gòtic català i barroc. El seu origen es troba en la col·lecció formada, a partir de 1878, pel bisbe Mateu Jaume i Garau que agrupà materials d'interès artístic procedents de diverses esglésies i monestirs illencs, finalment el bisbe Pere Joan Campins i Barceló n'impulsà la seva estructuració com a museu i el 1916 s'obrí al públic.\nEl seu fons està format per peces que conjuguen l'interès històric, artístic i religiós oferint un recorregut per la història del cristianisme a l'illa. Està dividit en seccions temàtiques com arqueologia, ceràmica moderna, escultura religiosa, el llegat Séguier, art religiós, numismàtica i rareses bibliogràfiques. Les peces més conegudes de la seva col·lecció són el Retaule de Sant Jordi de Pere Niçard i algunes obres del pintor renaixentista valencià Joan de Joanes, així com el Drac de na Coca, cocodril embalsamat del s. XVII que donà lloc a una popular llegenda local.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Museu Bizantí i Cristià (grec: Βυζαντινό και Χριστιανικό Μουσείο; Vizantinó ke Khristianikó Mussio) és un museu d'Atenes (Grècia) que conserva més de 25.000 imatges, textos, frescos, utensilis de ceràmica, teixits, manuscrits i còpies d'objectes que daten des del segle iv fins al segle xix. Els objectes exposats provenen tant de l'Imperi Romà d'Orient com d'altres estats en els quals persistí la cultura romana d'Orient després de la caiguda de Constantinoble el 1453. Es tracta d'un dels museus d'art romà d'Orient més importants del món.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El museu d'art bizantí del monestir de la Trinitat està situat al nucli de població de Tangel, pertanyent al municipi de Mutxamel (l'Alacantí), País Valencià.El museu conté diverses col·leccions:\nCol·lecció d'icones coptes sobre papir: icones sobre diversos passatges de la vida de Jesús, sobre la Mare de Déu i els Sants.\nIcones de les Dotze Grans Festes: reprodueixen els passatges evangèlics del Misteri de Crist així com les Dotze Grans Festes del ritu Oriental.\nIcones de la Mare de Déu.\nIcones de Jesús i les escenes evangèliques: icones de Crist Pantocràtor, l'Akeropita i escenes evangèliques.\nIcones reproduint diverses creus d'esmalt Georgià.\nIcones del Taller del Monestir de la Trinitat.\nIcones dels Sants.\nOrfebreria i objectes litúrgics bizantins.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El Museu Diocesà de Jaca, fundat el 1970, està situat en les sales que envolten el claustre de la Catedral de Jaca (Aragó). Des de la dècada de 1960 es van descobrint en diverses parròquies de la diòcesi pintures murals medievals; aquestes obres romàniques i gòtiques es van convertir, pel seu interès i singularitat, en el nucli expositiu. Després del seu tancament el 2003 i d'una profunda reforma per aplicar el Pla Director de la Catedral de Jaca, va ser reinaugurat el 2010. El seu programa expositiu comprèn art religiós de la Diòcesi de Jaca, des del romànic fins a l'edat moderna. El nucli del mateix és la pintura mural romànica i gòtica de les esglésies de la diòcesi.La planta inferior ofereix un programa expositiu basat principalment en la pintura romànica i gòtica, que es mostra en el refetor i la sala dedicada a les pintures romàniques de l'església dels sants Julià i Basilisa de Bagües (Saragossa). La planta superior està dedicada al gòtic i a l'edat moderna, destacant entre tota la col·lecció el frontal gòtic de l'altar de l'església del Monestir de Santa Maria de Iguácel.\nEn la planta baixa es troben les sales corresponents al claustre, torreta, refetor, sala de Bagües, capelles claustrals i sala capitular, mentre que en la planta primera es localitzen la sala del Secretum i, a l'antiga biblioteca, la sala dedicada al gòtic i a l'Edat Moderna.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'athame és el nom del ganivet màgic usat en els cultes de la wicca, bruixeria i altres rituals neopagans. Pel seu caràcter ritual de vegades s'assembla més a una espasa curta. Té un mànec de color negre, sovint amb símbols propiciatoris gravats en ell que poden basar-se en runes germàniques, signes astrològics, un pentacle o fins i tot símbols creats expressament per a aquell athame pel propietari. El material del mànec pot ser fusta o banya, però mai un element artificial com el plàstic.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una bandera de pregària és un tros de tela rectangular de colors, sovint enarborat en passos muntanyencs i pics als Himalayas. Encara que en altres branques del budisme no s'utilitzen, es creu que les banderes de pregària es remunten al credo Bön, que va prevaler en el Tibet abans del budisme. Tradicionalment són impreses utilitzant tipus de fusta que posseeixen textos i imatges.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Segons els antics egipcis, Benben era el monticle que va sorgir de les aigües primordials i on es va instal·lar el déu Atum.\nLa pedra Benben és la pedra superior de la piràmide egípcia (piramidó) i que també està relacionada amb l'obelisc.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La cadireta és un objecte religiós de fusta que servia per transportar normalment una imatge durant la seva processó, diferent a un Misteri o Pas de Setmana Santa (on sí que es representa una posada en escena). La seva identificació lèxica és complexa, ja que se la coneix sota diversos noms en català, element que no ha facilitar la seva correcta identificació i conservació. En l'àmbit territorial de Catalunya, s'ha documentat fins al moment un total de 18 cadiretes conservades del s.XVII-XVIII i diverses més únicament per fotografia.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un caixonet d'almoines és una petita caixa que serveix per recollir les almoines a les esglésies. Sol ser un cofre o caixa de fusta (o altres materials) amb una obertura per introduir les almoines amb destí piadós o benèfic.\nEn el seu format més comú s'assembla a les urnes de vots que s'utilitzen en les eleccions però de menor grandària. Sol anar tancat amb clau i sovint té un sistema per subjectar-lo a la paret de les esglésies o dels altres llocs on se solen dipositar les almoines per als pobres.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un cordó d'oració (grec: κομποσκοίνι, komboskini; rus: чётки, chotki (terme més comú) o вервица, vervitsa (traducció literal); àrab: مسبحة, misbaḥa; romanès: metanii o metanier; serbi: бројаница / brojanica, broyanitsa; búlgar: броеница, broyenitsa; copte: ⲙⲉⲕⲩⲧⲁⲣⲓⲁ, mequetaria o mequtaria) és un llaç, generalment de llana o seda, format per nusos complexos entrellaçats. Els cordons d'oració formen part de les pràctiques religioses principalment dels monjos i monges cristians orientals i ortodoxos, però no exclusivament, que els fan servir per comptar el nombre de cops que hom ha resat la Pregària de Jesús o, ocasionalment, altres pregàries. Un cordó d'oració típic té trenta-tres nusos, que representen els trenta tres anys de vida de Jesucrist. Les Esglésies ortodoxes orientals també fan servir el cordó d'oració, on es coneix pel seu nom en copte.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "El corporal de Bolsena és una peça de roba que data d'un miracle eucarístic del 1263 a la ciutat italiana de Bolsena quan una hòstia consagrada hauria començat a sagnar sobre el corporal. L'aparició de sang va ser vista com un miracle per afirmar la doctrina catòlica romana de la transubstanciació. El corporal és una petita tela sobre la qual es posa l'hòstia i el calze durant el cànon de la missa.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "L'escarabeu va ser un amulet de vida i poder, amb forma d'escarabat piloter (Scarabaeus sacer egipci), que representava al sol ixent, i era símbol de la resurrecció a la mitologia egípcia. En vida proporcionava protecció contra el mal, visible o invisible, donant diàriament força i poder. En la mort, qui el portava adquiria la possibilitat de ressuscitar i assolir la vida eterna. L'escarabat estava vinculat amb el déu Khepri, forma de Ra com Sol naixent, i era el símbol de la constant transformació de l'existència.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Els escuts sagrats o ancils (en llatí ancilia, singular ancile) són objectes sagrats, dedicats per Numa Pompili al culte de Mart dins la romana de la religió tradicional.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un ídol és una representació d'una divinitat que és objecte de culte. La paraula deriva del llatí idolum i aquest del grec eidolon amb el significat d'\"imatge\". La paraula grega eidolon conté l'arrel eido que reapareix en paraules com \"idea\" o icona. Icona també deriva del grec (eikón) que també significa \"imatge\" i s'ha fet servir històricament per designar imatges religioses cristianes sense les connotacions negatives que té pel cristianisme i altres religions la paraula «ídol».\nEn la pràctica de la religió una imatge de culte o imatges religioses adquireix un significat més ampli, ja que no necessàriament ha de representar una divinitat (per exemple (les imatges de Buda o dels sants cristians).\nLes imatges de culte i els ídols han estat objecte de les obres d'art de la majoria de les civilitzacions i amb els materials més diversos des de fang, fusta (p. ex.: tòtems) a metalls preciosos. Per la cura amb què es guardaven aquests objectes, o pels edificis preeminents on es trobaven, moltes han arribat fins a nosaltres proporcionant una informació de gran interès sobre la forma de pensar de les civilitzacions antigues.\nLes tres religions monoteistes abrahàmiques judaisme, cristianisme i islam refusen expressament en els seus textos sagrats l'adoració d'ídols o idolatria, ja que segons el seu punt de vista releguen la visió divina a l'estadi d'un objecte. Això ha fet que sovint la paraula ídol adquireixi un sentit d'imatge de déu però d'un déu fals. Per exemple l'ídol que representa el vedell d'or, déu cananeu, en contraposició al Déu d'Israel del que està prohibit fer-ne imatges.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Un japa mala o mala (en sànscrit: माला; mālā, que significa garlanda) és un collaret de comptes, similar al rosari cristià, que es fa servir en la pregària i la meditació hinduista, budista i sikh.\nEl mala s'utilitza per a repetir mentalment o verbalment un mantra, per tal d'aconseguir focalitzar o fixar la ment i per a allunyar-se de les distraccions. Habitualment, tenen 108 grans, com és habitual en l'hinduisme i en el budisme tibetà. Però aquest nombre pot variar en altres escoles budistes i en la tradició sikh, on hi ha males de 21 o 28 grans. En el budisme, el número 108 és el resultat de la fórmula 6x3x2x3, que vol dir els sis sentits de l'ésser humà (s'hi inclou la ment), els tres temps (passat, present i futur), les dues condicions del cor, ment o intenció (puresa i impuresa) i els tres estats emocionals o klesha (atracció, rebuig i ignorància). En el sikhisme el mala es pot fer servir també per a la repetició del nom de Déu, de manera similar al misbaha musulmà.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Les magatama (勾玉 o 曲玉) són vidrets que sorgiren al Japó durant l'era Jōmon. Aquests objectes es poden trobar generalment soterrats en túmuls mortuoris com a ofrenes a les deïtats. Continuen la seva popularitat amb l'adveniment de les elits governamentals de l'Era Kofun en Japó i usualment les hi relaciona com indicatius del període Yamato. Estan compostes majoritàriament de jade (翡翠), àgata (瑪瑙), quars (石英), talc (滑石) i jaspi (碧玉).", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "Una mísbaha (àrab: مِسْبَحَة, misbaḥa) o subha (en àrab, kurd i urdú سُبْحَة, subḥa) o un tasbih (en àrab, persa, tadjik o paixtu تَسْبِيح, tasbīḥ) o tespih (en turc, bosnià i albanès) és un collaret de perles o boles que sovint utilitzen els musulmans per a la pràctica del tasbih.El terme mísbaha també és utilitzat pels àrabs cristians per referir-se al rosari i al cordó d'oració cristians.La mísbaha també es coneix, en llengües no arabs, particularment en persa, amb el nom de tasbih —que no s'ha de confondre amb la pràctica del tasbih en el dhikr. A Turquia es coneix com a tespih.", + "label": "Religió" + }, + { + "sentence": "La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament. No obstant això, tot sovint, i en gran manera d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements (\"fer ciència\"). D'altra banda, a partir del segle xix, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals.\nCiència és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximació a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa.\nEl conjunt de la ciència es pot dividir en dos grans eixos:\n\nCiències pures (el desenvolupament de teories) versus ciències aplicades (l'aplicació de les teories a les necessitats humanes); o\nCiències naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus ciències socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Acadèmia de València fou una institució cultural i erudita que va sorgir a València l'any 1685, sota la presidència i el mecenatge del II comte de l'Alcúdia, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, el seu fundador.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Aquesta acadèmia va sorgir a la ciutat de València l'any 1690. La primera sessió de l'Acadèmia del Marquès de Villatorques, també coneguda com de La Nostra Senyora dels Desemparats-Sant Francesc Xavier, va tenir lloc a casa d'en Josep de Castellví i Alagó, marquès de Villatorques, però després ho va fer a casa del III comte de l'Alcúdia, en Baltasar Escrivà d'Íxar Monsoriu, fill de l'erudit valencià Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau. Aquesta Acadèmia s'inscriu en l'ambient preil·lustrat de finals del segle XVII, en el context dels anomenats \"novatores\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'autoexperimentació és l'experimentació científica on l'investigador realitza un experiment sobre si mateix. L'autoexperimentació té una llarga i ben documentada trajectòria dins la història de la ciència que continua fins avui en dia, i és especialment freqüent en medicina. Alguns d'aquests experiments han estat molt valuosos i han generat nous coneixements sobre diferents àrees de la ciència. Tot i això, l'autoexperimentació científica també planteja diversos problemes metodològics, estadístics i ètics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'avaluació d'experts o revisió d'experts (en anglès: peer review) és el procés de revisió que passen els articles científics quan són enviats a una revista per a la seva publicació. Aquest sistema de correcció consisteix a enviar l'article a dos o més experts (revisors) en el camp que tracta per tal que validin que el contingut és correcte, el treball està ben fet i no hi ha frau. Habitualment, els revisors no es limiten a acceptar o rebutjar l'article, sinó que fan suggeriments per millorar el treball abans de ser publicat.\nLa majoria de revistes permeten suggerir alguns revisors per avaluar el treball, tot i que no es comprometen a fer cas dels suggeriments. A més, normalment també es permet demanar que una o més persones no en siguin els revisors.\nTot i aquest procés, però, en alguns casos s'han publicat articles que han passat el procés de peer review i posteriorment s'ha demostrat que eren falsos, com la publicació d'un article sobre la memòria de l'aigua a Nature o, més recentment, els articles de Hwang Woo-Suk a Science sobre cèl·lules mare. L'organització Retraction Watch afirmà el 2015 que el 15 % de les revistes acadèmiques que afirmen aplicar l'avaluació d'experts és fraudulenta.Un estudi publicat el 2017 trobà que a l'avaluació d'experts, els editors tendeixen a elegir avaluadors que compartisquen el seu mateix sexe. Una altra investigació ho corroborà i afegí un factor més que provoca la poca presència de dones en els grups d'avaluadors: les dones solen rebutjar més que els hòmens les invitacions per a avaluar.S'han proposat millores per al sistema d'avaluació d'experts:\nMantindre un depòsit temporal on es publica el treball a revisar i es publiquen els comentaris en obert fets pels investigadors del camp apropiat.\nTindre un rastre de quines són les revistes presentades i rebutjades anteriorment i saber quins foren els comentaris pels quals fou rebutjat l'article presentat.\nPublicar junt a l'article publicat l'historial de revisions.\n\n", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Bosc Experimental de Hubbard Brook és una àrea a les White Mountains (Nou Hampshire) que funciona com a laboratori a l'aire lliure per estudis ecològics. Inicialment va ser establert pel Servei Forestal dels Estats Units l'any 1955 com un important centre d'investigació hidrològica a Nova Anglaterra.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les ciències bàsiques, ciències fonamentals o ciències pures en la ciència, descriuen les forces dels objectes, les relacions entre si i les lleis que les regeixen, de tal manera que tots els altres fenòmens poden estar en principi derivats d'aquestes seguint la lògica del reduccionisme científic. La biologia, la química i la física són ciències bàsiques; l'enginyeria no ho és.\nHi ha una diferència entre ciència fonamental i la ciència aplicada (o ciència pràctica). La ciència bàsica, en contrast amb la ciència aplicada, es defineix com un coneixement fonamental que es desenvolupa. El progrés de la ciència bàsica es basa en experiments ben controlats i observacions curoses. La ciència bàsica depèn de les deduccions de veritats demostrades, o s'estudia sense pensar en aplicacions pràctiques. Les ciències bàsiques han estat associades tradicionalment amb les ciències naturals; tanmateix, la recerca en les ciències socials i ciències del comportament es pot considerar fonamental.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ciència en acció (publicat l'any 1987) és considerat un clàssic dins la Sociologia del Coneixement Científic. El seu autor és l'antropòleg, filòsof i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, un dels pares de la teoria de l'actor-xarxa.\nLatour segueix els principis d'imparcialitat i simetria -característics del Programa Fort i de la Sociologia del Coneixement respectivament- en l'anàlisi de la tecnociència. Fent ús d'una sèrie de principis i regles estableix una separació significativa de la ciència en dos moments: ciència acabada i ciència en procés de controvèrsies (quan no s'han tancat les caixes negres). Aquesta segona versió de la ciència és la que considera interessant per l'estudi del procés col·lectiu de producció de la tecnociència.\nEstructurat en tres parts de dos capítols cada una i un darrer «Post scriptum», la primera part tracta sobre la retòrica de la ciència, quan els actors que participen en la ciència es convencen i persuadeixen dels resultats. En el capítol «Literatura» analitza la literatura científica com a exemple de retòrica sofisticada destinada a combregar adhesions i refusar opositors, afirmant que com més complex és un article, és més social, perquè precisa més associacions que el facin creïble. En «Laboratorios» incorpora diverses conceptualitzacions importants en la teoria de l'actor-xarxa: inscripcions, portaveus, proves de resistència, creació de contralaboratoris. En els laboratoris es construeixen les caixes negres de la ciència. També s'afirma que el destí de fets i artefactes científics depèn de l'ús posterior, dels usuaris, del que es dedueix que les característiques d'un artefacte són la conseqüència de l'acció col·lectiva. En la tercera regla del mètode Latour afirma que la clausura d'una contro vèrsia és la causa de la representació de la naturalesa, i no la seva conseqüència, aleshores no es pot recórrer a la naturalesa per explicar la clausura de les controvèrsies.\nEn la segona part «Máquinas» vol mostrar que la fabricació de la tecnociència implica recursos humans i no-humans, sense establir privilegis entre actors, una afirmació polèmica però que ja té antecedents en Durkheim. Latour introdueix el concepte de traducció (tàctiques per sumar esforços, guanyar col·laboradors, en un procés que sempre significa una alteració dels pressupostos inicials), i quins processos intervenen fins a la clausura de la caixa negra. Així oposa al model de difusió existent el model de traducció a través del principi de simetria, que incorpora la col·lectivitat en el procés de clausura de la ciència. Però afirmar que la tecnociència és el resultat de l'esforç col·lectiu és dir que aquesta té una condició invariablement política. En el següent capítol «Los que están dentro salen al exterior» es vol mostrar l'estreta relació entre científics i societat a través de les diverses associacions que intervenen en l'estabilització dels fets de la ciència, i com aquests esdevenen representacions sobre la Societat (la quarta regla del mètode coincideix amb la tercera, només s'ha de substituir la paraula naturalesa per societat).\nLa tercera part «Tribunales de la razón» i «Centros de cálculo» és una crítica a la racionalitat. Segons Latour la tecnociència presenta les propietats d'una xarxa d'associacions que acumula fets en funció d'una divisió artificial entre racionalitat/irracionalitat contribuint a la ‘mobilització del món'. La xarxa, amb la creació de centres de càlcul que integren eines, inscripcions, fórmules, taxonomies i teories, contribueix a la consolidació d'un poderós mecanisme relacional d'assimilació i expansió que condemna la resta del món a la marginalitat, atresorant la prerrogativa sobre la veritat i el coneixement significatiu.\nEn el darrer capítol «Post scriptum» Latour proposa un gir contracopèrnica (més enllà del gir social) que permeti orientar els estudis socials de la ciència amb el retrobament d'una metafísica experimental que inclogui els quasiobjectes, mitjançant la fusió de la realitat natural i social de l'individu en un període a-modern. Es tractaria de l'acceptació d'una ontologia variable entre actors no privilegiats per superar el dualisme kantià.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una ciència experimental o ciència empírica és el nom que reben les ciències que comproven les Hipòtesi mitjançant un experiment.\nAltres ciències no poden comprovar les seves hipòtesis amb un experiment sinó només amb l'observació, un paradigma, com és el cas de l'astronomia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals. Són ciències formals la lògica, la matemàtica, i les branques teòriques de la Informàtica, la Teoria de la informació i l'Estadística. S'oposa a la ciència experimental i a vegades se l'anomena ciència pura o ciència exacta (tot i que aquest terme se sol reservar per a les matemàtiques).\nEstudien conceptes abstractes i no realitats físiques, per això empren un llenguatge formal numèric i es basen en raonaments i demostracions per a dur a terme la seva recerca.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència marginal és aquella branca de recerca d'una disciplina que s'oposa o s'aparta de la denominada ciència normal (mainstream en anglès). Segons Thomas Kuhn, perquè hi hagi un canvi de paradigma o model explicatiu, cal que la ciència marginal esdevingui normal o que la normal caigui en descrèdit, usualment perquè es comprova que les seves hipòtesis eren errònies, perquè ha sorgit una nova evidència o disciplina o bé perquè l'interès de la comunitat científica s'ha desplaçat. Quan una teoria es considera obsoleta, com per exemple l'heliocentrisme, però continua tenint seguidors, passa a constituir ciència marginal.\nLa ciència marginal es diferencia de la pseudociència en l'aplicació del mètode científic i pel suport de l'acadèmia. Sovint sorgeix de disputes o interpretacions de diferents escoles dins una disciplina o dels límits entre diverses ciències. La filosofia de la ciència forneix dels criteris per diferenciar segons el període històric el que és ciència marginal, ciència normal del que no es considera ciència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les ciències exactes, de vegades anomenades ciències matemàtiques exactes són aquelles ciències \"que admeten una precisió absoluta en els seus resultats\"; sobretot les ciències matemàtiques. Uns exemples de ciències exactes són la matemàtica, l'òptica, l'astronomia i la física, que molts filòsofs de Descartes, Leibniz i Kant als positivistes lògics van prendre com a paradigmes del coneixement racional i objectiu. Aquestes ciències s'han practicat en moltes cultures des de l'Antiguitat als temps moderns. Tenint en compte la seva vinculació amb les matemàtiques, les ciències exactes es caracteritzen per una expressió quantitativa precisa, prediccions precises i / o mètodes rigorosos de prova d'hipòtesis que impliquin prediccions i mesures quantificables.\nLa distinció entre les ciències exactes quantitatives i aquelles ciències que tracten les causes de les coses es deu a Aristòtil, que distingia les matemàtiques de la filosofia natural i considerava que les ciències exactes eren les \"més naturals de les branques de les matemàtiques\". Thomas Aquino va utilitzar aquesta distinció quan va assenyalar que l'astronomia explica la forma esfèrica de la Terra mitjançant un raonament matemàtic mentre que la física ho explica per causes materials. Aquesta distinció va ser acceptada àmpliament, però no universalment, fins a la revolució científica del segle xvii. Edward Grant va proposar que un canvi fonamental que conduís a les noves ciències era la unificació de les ciències i la física exactes per part de Kepler, Newton i altres, que va derivar en una investigació quantitativa de les causes físiques dels fenòmens naturals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El cientisme, conegut també com a cientificisme o cientifisme, és la pretensió que totes les ciències, naturals i socials, haurien de basar-se en el mètode científic, tal com s'aplica en les ciències experimentals. Coincideix en part amb els postulats del positivisme.En un sentit pejoratiu, es refereix a una imitació servil de l'estil i els mètodes propis de les ciències de la natura, feta en l'àmbit de les ciències humanes; com si a aquestes se'ls exigís aquest servilisme, sota pena de no ser científiques. L'aspecte de científica, o el sotmetiment a la temàtica científica, se li exigeix en especial, en aquest context, a la filosofia.\nParteix del supòsit que no hi ha un autèntic coneixement fora de la ciència i que aquesta és l'única via per acostar-se a la veritat. Sol sorgir d'un racionalisme excessiu que intenta explicar tota la realitat des dels supòsits de la ciència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència ciutadana és la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics aficionats o no professionals. La ciència ciutadana s'orienta a la generació de nou coneixement amb la participació activa i imprescindible de la ciutadania en totes les etapes del procés de recerca, sia en la captació o processament de dades (proveïment participatiu), la seva interpretació (intel·ligència distribuïda), la definició de problemes, reptes, objectius i captació de dades (ciència participativa) o en el disseny amb persones científiques de la recerca que s'ha de dur a terme (ciència col·laborativa).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les ciències de la vida comprenen tots els camps de la ciència que s'ocupen de l'estudi dels éssers vius, com les plantes, animals i éssers humans. A més de la biologia abasta també altres camps relacionats com la medicina, biomedicina, bioquímica i biodiversitat. L'espectre metodològic pot abastar tots els dispositius i aparells relacionats, fins a incloure també ciències humanes i socials. Ha portat a una proliferació d'especialitzacions i camps interdisciplinaris.Les ciències de la vida són útils per millorar la qualitat i el nivell de vida. Tenen aplicacions en la salut, l'agricultura, la medicina i les Indústries farmacèutica i de la Ciència i tecnologia dels aliments.\nUna llista no exhaustiva dels camps del coneixement compresos inclou: antropologia física, biocomputació, biofísica, bioinformàtica, biologia, biologia cel·lular, biologia del desenvolupament, biologia de sistemes, biologia estructural, biologia evolutiva, biologia molecular, biomaterials, biomecànica, biomedicina, Biopolímers, bioquímica, biotecnologia, botànica, ciències ambientals, ciències de l'alimentació, ciències de la salut, control biològic, ecologia, farmacogenòmica, farmacologia, fisiologia, genètica, genòmica, imagenologia, inmunogenètica, immunologia, immunoteràpia, microbiologia, neurociència, neurociència computacional, neurociència cognitiva, oncologia, optometria, proteòmica, paleontologia, sociobiologia, tecnologies sanitàries, zoologia.\nAl món anglosaxó s'utilitza sovint el concepte de Life Sciences. No sempre s'utilitza en tots els països amb les mateixes connotacions o amb el mateix grau.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La comunitat científica consta del cos total de científics, les seves relacions i interaccions. Es divideixen normalment en \"subcomunitats\", cada un treballant en un camp particular de la ciència (per exemple existeix una comunitat de robòtica dins del camps de les ciències de la computació).\nMembres de la mateixa comunitat no necessiten treballar en conjunt. La comunicació entre membres s'estableix per la disseminació de treball d'investigació i hipòtesi a través d'articles en revistes científiques o assistint a conferències on noves investigacions són presentades i idees intercanviades i decatides. Existeixen també molt mètodes informals de comunicació de treballs científics així com resultats.\nLa \"membresi\" a la comunitat és generalment una funció de l'educació, l'estat laboral i afiliació institucional. Sociolegs que han estudiat comunitat científiques han descobert que el gènere, raça i classe social poden ser factors influents per l'ingrés a la comunitat. Històrica i actualment els científics han usat una varietat de mètodes per determinar qui pertany o no a la comunitat científica, la qual cosa és generalment requerit per determinar quins camps de la investigació poder ser marcat com a ciència. Camps del coneixement que semblen científics, però són jutjats com força de les normes de la comunitat científica, són marcats com a \"pseudociència\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre. El saber és el conjunt de coneixements que produeixen, un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps.\nBen sovint es comprèn el coneixement com a:\n\nFets o informació adquirida per una persona mitjançant l'experiència o l'educació, la comprensió teòrica o pràctica d'un assumpte referent a la realitat.\nAllò que adquirim com a contingut intel·lectual relatiu a un camp determinat o a la totalitat de l'univers\nConsciència o familiaritat adquirida per l'experiència d'un fet o d'una situació.\nRepresenta tota certesa cognitiva mesurable segons la resposta a preguntes com ara per què, com, quan i on.No existeix cap definició única de coneixement. No debades, existeixen múltiples perspectives per a considerar el coneixement. Fa l'objecte d'un estudi força desenvolupat dins les ciències cognitives i en les filosofies contemporànies. La branca de la filosofia que l'estudia és l'epistemologia o la teoria del coneixement. Dins la ciència, el coneixement és el resultat de l'aplicació de la raó i el mètode experimental a l'estudi de la realitat. Per a la psicologia, és el contingut de la ment, és fruit d'un procés d'aprenentatge i, per tant, inclou també l'experiència vital i les creences, no sols les dades empíriques i més o menys objectives.\nEl coneixement és un terme que pot tenir significats diversos tot depenent del context, però que de qualsevol manera té una relació amb els conceptes de significat, informació, educació, comunicació, representació, aprenentatge i estímul mental. És diferent de la informació simple. Ambdós es nodreixen d'afirmacions certes, però el coneixement és una forma particular del saber, dotada d'una utilitat. D'altra banda, la informació pot existir independentment de qui la fa servir, i quan pot ser, d'alguna manera, preservar-se sobre qualsevol classe de suport (paper, informàtic, etc.). El coneixement existeix només en el moment en què existeix una ment en grau de contenir-lo. En efecte, quan s'afirma haver explicitat un coneixement, en realitat s'estan preservant les informacions que el componen, juntament amb totes les correlacions que existeixen entre si, però el coneixement vertader i propi només fa presència en un usuari que recull aquestes informacions en la pròpia experiència personal. Fonamentalment, el coneixement existeix només quan hi ha una intel·ligència en condicions per a fer-lo servir.\nEn filosofia, es descriu sovint el coneixement com la informació associada a la intencionalitat. L'estudi del coneixement en filosofia es troba vinculat al de l'epistemologia (que es troba en les tradicions filosòfiques clàssiques i observa el problema a priori del coneixement en sentit universal).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El coneixement científic és el conjunt de fets verificables i sustentats en evidència recollits per les teories científiques, així com l'estudi i elaboració de nous coneixements mitjançant el mètode científic. Una teoria científica és un conjunt consistent i deductivament complet de proposicions científiques que descriuen fets relatius al camp de recerca de la teoria. En aquest sentit el coneixement científic seria el contingut proposicional complet de totes les teories científiques empíricament adequades.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història. El consens científic no és, en si mateix, un argument científic, i no forma part del mètode científic, però, existeix pel fet que està basat en una matèria objecte d'estudi que sí que presenta arguments científics o fa servir el mètode científic. Segons Thomas Kuhn, per a una nova idea científica reconeguda, la seva capacitat de generar consens és directament proporcional a la seva adequació al paradigma dominant o al seu grau d'innovació (que pot arribar fins a la ruptura del paradigma, denominada revolució científica).\nEl consens sol aconseguir-se a través del debat científic. L'ètica científica exigeix que les noves idees, els fets observats, les hipòtesis, els experiments i els descobriments es publiquin, justament per garantir la comunicació a través de conferències, publicacions (llibres, revistes) i la seva revisió per experts i, donat el cas, la controvèrsia amb els punts de vista discrepants. La reproductibilitat dels experiments i la falsació de les teories científiques són un requisit indispensable per a la bona pràctica científica.\nAixí s'arriba a una situació on aquells especialistes d'una determinada disciplina sovint poden reconèixer en quins temes hi ha tal consens, encara que comunicar a l'exterior pot arribar a ser difícil. De vegades, les institucions científiques emeten declaracions amb les que tracten de comunicar a l'exterior una síntesi de l'estat de la ciència des de l'interior. En aquells casos en què s'assenyala que existiria una controvèrsia o un nou paradigma creat per un grup molt minoritari de científics al voltant de la matèria objecte d'estudi, definir quin és el consens que existeix sobre ella pot resultar bastant simple, ja que en aquests casos s'assenyala que, dins d'una comunitat científica, el consens científic sobre el tema és la hipòtesi o teoria que és acceptada per la gran majoria.\nLa fórmula que consisteix a invocar el consens científic o rebutjar la seva existència és habitual en debats polítics i mediàtics que es formen al voltant de temes controvertits dins de l'esfera pública, i que d'altra banda poden no ser gens controvertits dins de la comunitat científica, com per exemple el tema del canvi climàtic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "CORDIS (Community Research and Development Information Service, en català Servei d'informació per a la comunitat de recerca i desenvolupament), és un espai d'informació dedicat a les activitats europees de recerca i desenvolupament (R + D).\nEls principals objectius de CORDIS són els següents:\n\nFacilitar la participació en les activitats comunitàries en l'àmbit de la recerca;\nMillorar la utilització dels resultats en matèria d'investigació prestant especial atenció als principals sectors que permeten la competitivitat d'Europa;\nPromoure la difusió del coneixement per tal d'estimular el rendiment de les empreses en matèria d'innovació, sobretot a través de la publicació de resultats d'investigació obtinguts en els successius programes marc finançats per la Unió Europea, així com l'acceptació social de les noves tecnologies.CORDIS constitueix la font d'informació oficial de la publicació de totes les convocatòries de propostes del Setè Programa Marc d'Investigació i Desenvolupament Tecnològic (7PM)CORDIS és un servei gestionat per l'Oficina de Publicacions de la Unió Europea.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Crossref és una agència que publica un registre d'objectes digitals (DOI) de la fundació Internacional DOI Foundation. L'agència Crossref està dirigida per l'associació d'editorials Publishers International Linking Association (PILA). És una iniciativa cooperativa sense ànim de llucre, llançada a principi de l'any 2000. Ha de permettre als editors de crear un enllaç permanent de les citacions entre les revistes científiques en línia.\nEl 2017, uns 4.000 editorials i institucions s'havien afiliat al sistema. El sistema és compatible amb la wikipedia: gràcies a l'identificador DOI, la funció «cita» permet integrar referències estandarditzades i completes, només amb l'identificador.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment. Una formulació alternativa del determinisme és la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur. Sota aquest sentit general, també s'ha aplicat la noció de determinisme a la història, concebent-la com un procés universal.\nPrenent aquesta definició laxa de determinisme, totes les doctrines que defensen que existeix un destí ineluctable o la predestinació en l'ésser humà estan englobades en el determinisme. En un sentit més estricte, però, es considera que el determinisme no concerneix l'àmbit humà (tot i que hi pot influir), sinó que és universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer. Aquest fet ha propiciat que, a vegades, s'hagi identificat el determinisme amb el mecanicisme.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El 2 de novembre de 2001 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 10 de novembre com a Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament. Ho va fer en la resolució 31C/20.Aquesta jornada ofereix una oportunitat per demostrar al públic en general per què la ciència és rellevant per a la seva vida quotidiana i participar en el debat sobre temes relacionats.Cada any, la Unesco encoratja les organitzacions intergovernamentals i no governamentals, institucions científiques d'investigació, associacions professionals, universitats, municipis, els mitjans, els professors de ciències, escoles i altres per organitzar la seva pròpia celebració del Dia Mundial de la Ciència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'efecte Curie, en referència a Marie Curie, en el marc del feminisme, és el fet d'aclaparar les dones pel pes d'una genialitat extraordinària en els noms donats com a exemples a seguir. Així, resulta que, en lloc de motivar i constituir models per a dones actuals, són considerades casos excepcionals impossibles d'imitar i que porten l'efecte contrari.Aquest efecte fou definit per primera vegada per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter durant la dècada dels vuitanta del s. XX. Més endavant, també n'ha parlat Julie des Jardins, escrivint un llibre que porta per nom aquesta tendència: The Madame Curie Complex: The Hidden History of Women in Science, publicat el 2010.Si les dones rarament apareixen en la ciència, la tecnologia i la resta de facetes de la humanitat és en part pels biaixos dels historiadors que subjectivament, en un entorn androcentrista i de dominació masculina, han anat menyspreant i ocultant informació. Un paradigma n'és l'ocultament sistemàtic de les dones promogut per la legislació de patents, en el cas de les tecnòlogues, perquè les dones no tenien dret a la propietat. Per a evitar l'efecte Curie, una proposta és no limitar-se a col·leccionar noms de dones històriques sinó també les circumstàncies familiars, socials i econòmiques que van fer possible que aquestes dones \"normals\" destaquessin en un àmbit hostil.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'efecte Jennifer i John fa referència a un experiment realitzat per la Universitat Yale al 2012, on es demanava a docents qualificats dels departaments de ciències (física, química i biologia) de sis universitats d'investigació nord-americanes, que valoressin la sol·licitud presentada per un estudiant (John) o una estudiant (Jennifer) ficticis, per ocupar, en els seus departaments, el càrrec de cap de laboratori. Una de les peculiaritats de l'experiment era que la documentació que avaluaven era la mateixa i només es diferenciava el nom i sexe de la persona sol·licitant.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Efecte Matilda és un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig Woman as Inventor (1870) i el terme fou proposat per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter el 1993.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els 125 misteris no resolts de la ciència és un recull de qüestions científiques que es van fer per celebrar el 125 aniversari de la revista Science fundada per Thomas Alva Edison el 1880. Amb el títol Què és el que no sabem? (What Don't We Know?) un número especial de la revista, de juliol de 2005, va presentar les \"grans preguntes\" de la ciència.\nA tall d'exemple:\n\nDe què està fet l'univers? (sobre la matèria fosca)\nPer què necessitem dormir?Entre els deu misteris referits a la salut humana hi ha:\n\nQuina és la base biològica de la consciència?\nPer què els humans tenim tan pocs gens?\nFins a quin punt estan lligats la variació genètica i la salut personal?\nFins quan es pot estendre la vida humana?\nQuè controla la regeneració dels òrgans?\nCom pot una cèl·lula de la pell esdevenir una cèl·lula nerviosa?\nQuins canvis genètics ens fan únicament humans?\nCom s'emmagatzemen i es recuperen les dades de la memòria?\nPodem selectivament suprimir les respostes immunes?\nÉs factible una vacuna contra la sida?", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al segle xviii que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.\nS'inscriu dins de la filosofia moderna (segles xvii-xviii), que té com a principal problema l'estudi dels orígens i límits del coneixement (epistemologia). Segons els empiristes, aquest coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta.\nAlguns dels seus precedents més importants foren Aristòtil i Sant Tomàs d'Aquino, amb John Locke i David Hume com a principals representants de l'empirisme modern. Va ser especialment desenvolupat a les Illes Britàniques, on esdevingué la tradició dominant. Posteriorment va influir en el positivisme.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Errare humanum est és una locució llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: és humà de fer errors. El refrany català «Qui té boca, s'equivoca» expressa la mateixa idea. Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error és diabòlic.\nLa frase és un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa elegància. N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors clàssics Titus Livi, Ciceró i d'autors catòlics primerencs. Generalment, la locució és atribuïda a l'Agustí d'Hipona. Però és difícil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perquè és molt antiga i es remunta al sentit comú de tots els temps.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Escala llarga, expressió catalana, traduïda del franès échelle longue, designa un sistema de noms numèrics en el qual un bilió significa un milió de milions.\nEscala curta, expressió catalana, traduïda del francés échelle courte. En aquest cas, un bilió significa mil milions.\nAmb l'escala curta, la terminació és sempre -ió (excepte mil). Per contra, amb l'escala llarga, hi ha una alternança entre -ió i -iard.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'estructura d'un article científic és com s'estableix la divisió per seccions dels continguts exposats als articles científics. El format d'IMRaD (Introducció, Metodologia, Resultats i Discussió, de l'anglès \"Introduction, Methodology, Results and Discussion\") ha estat adoptat per un nombre fermament creixent de revistes acadèmiques des de la primera meitat del segle xx. L'estructura d'IMRaD ha arribat a ser l'estil dominant d'escriptura acadèmica a les ciències, més notablement a la biomedicina empírica.L'estructura IMRaD s'utilitza principalment a articles d'investigació científica experimental mentre que els que no són d'aquest tipus solen utilitzar altres esquemes d'estructura.En les ciències mèdiques s'ha establert la guia CONSORT per a informar de proves aleatoritzades.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una explicació científica es una explicació d'un fenomen per mitjà d'una teoria científica. Una explicació satisfactòria d'un fenomen ha de poder explicar perquè es podia esperar aquest fenomen, i no un altre. Segons aquesta perspectiva, una explicació científica d'un fenomen F és una resposta a la pregunta «perquè s'ha esdevingut F?», o bé, segons alguns autors, «com s'ha esdevingut F?».En general es pensa que les explicacions científiques estan molt lligades a les prediccions científiques. Així com les explicacions ens parlen de fenòmens que ja s'han esdevingut, les prediccions ho fan de fenòmens que encara no s'han esdevingut.\nHi ha diverses propostes sobre com cal entendre l'explicació científica. Per exemple: l'explicació com a argument, l'explicació causal, l'explicació teleològica o l'explicació inductivo-estadística.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En ciència, fet és una observació verificable i objectiva. Se sol contraposar a teoria, que és una explicació o interpretació dels fets. En Filosofia de la ciència, s'ha qüestionat (notablement per Thomas Kuhn, però també per altres) si els fets científics són sempre dependents de la teoria en algun grau (ja que saber quins fets mesurar i com mesurar-los requerix alguna pressuposició sobre els mateixos fets). En el terreny dels estudis científics s'entenen generalment com a entitats que existixen dins de complexes estructures socials de confiança, acreditació, institucions i pràctiques individuals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga és una subdivisió temporal de la història de la ciència i de la tècnica centrada en la prehistòria i l'edat antiga. Comença en el sorgiment de comunitats nòmades d'Homo sapiens sapiens en diversos sectors geogràfics i conclou amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.\nEl fet que la ciència estiga subjecta a evolució o siga susceptible de progrés és una idea aliena a les èpoques històriques anteriors a l'edat moderna (polèmica dels antics i els moderns, 1688-1704) i la nostra percepció de l'«endarreriment» científic relatiu a una època, un lloc o una branca del saber pel que fa a una altra prové específicament del positivisme d'Auguste Comte, per a qui hi ha «tres estadis teorètics diferents: el teològic o estadi fictici; el metafísic o estadi abstracte; i finalment, el científic o positiu» (Curs de filosofia positiva, 1830-1842). No hi hauria ciència, des d'aquesta definició, abans de la revolució científica del s. XVII. No hi ha termes universalment acceptats per a qualificar la forma de coneixement de l'humà prehistòric (que representava artísticament la seua visió del món —art paleolític— i fins i tot ha deixat algunes mostres de còmputs numèrics, com l'os d'Ishango); les produccions intel·lectuals, molt sofisticades, de les primeres civilitzacions (per a les quals s'han proposat les expressions «pensament prefilosòfic» o «mitopoeic»); la ciència grega (cultura grega), que fou essencialment un exercici teòric que no se sotmetia al mètode experimental, i que no s'implicava en l'esfera de la producció (la manera de producció esclavista no demanava innovacions tecnològiques); o la ciència romana (cultura romana), continuadora intel·lectual de la cultura hel·lenística en una civilització d'inclinació marcadament pragmàtica, en què sobresortí una notable enginyeria.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La il·lustració científica és l'ús de la il·lustració gràfica per a descriure analíticament els aspectes científics de la natura. És un treball conjunt entre científics i il·lustradors i té com a finalitat explicar l'aspecte, l'estructura o bé el comportament d'allò que es representa, sense necessàriament crear una obra de gran valor estètic. No obstant, molts treballs són considerats veritables obres d'art.\nSovint l'il·lustrador té preparació científica i artística o tècnica alhora.\nLa il·lustració científica era bàsica abans del desenvolupament de la fotografia per descriure, per exemple, les espècies d'animals i plantes que s'anaven descobrint a les expedicions científiques dels segles xv al xix.\nActualment segueix tenint importància per a complementar allò que no es veu en una fotografia, o bé que se li vol donar més èmfasi. També és molt útil per a mostrar imatges microscòpiques, de medicina, i d'astronomia, entre d'altres. La il·lustració tècnica, sovint fa servir criteris científics per descriure principis de l'enginyeria i de les diferents tecnologies.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La incommensurabilitat en la filosofia de la ciència és la impossibilitat de comparació de dues teories quan no hi ha un llenguatge teòric comú. Si dues teories són incommensurables, llavors no hi ha manera de comparar-les i dir quina és millor i correcta. El 1962, Thomas Kuhn i Paul Feyerabend, de manera independent, van introduir la noció d'incommensurabilitat en la filosofia de la ciència. En ambdós casos, el concepte provenia de les matemàtiques, i en el seu sentit original es definia com la manca d'una unitat comuna de mesura que permeti una mesura directa i exacta entre dues variables; es predica, per exemple, de la diagonal d'un quadrat amb relació al seu costat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La interdisciplinarietat és l'intent de superar les divisions dels diferents camps de la ciència per tenir un apropament global a un problema o camp d'estudi. Es diferencia de la multidisciplinarietat, on experts de diversos camps treballen plegats però mantenint els seus mètodes i particularitats.\nA l'Antiguitat no hi havia divisió entre les ciències, es considerava que una persona culta havia de dominar diferents disciplines, per això els filòsofs s'ocupaven de diferents disciplines. L'homo universalis renaixentista, l'ideal erudit, continuava mantenint aquest referent de totalitat. Amb l'especialització creixent del coneixement, accentuat pels estudis reglats a les universitats i el positivisme, la ciència va perdre l'enfocament interdisciplinar.\nLes anomenades dues cultures (en termes de Charles Percy Snow), humanitats i ciències socials per una banda i ciències experimentals i ciències pures per l'altra, són les dues divisions majors però a cadascuna conviuen diferents acostaments al coneixement. La interdisciplinarietat busca justament superar aquestes divisions i per això els estudis busquen experts de diferents àrees per dotar d'una visió més complexa els temes analitzats.\nAlguns dels exemples més recents d'estudis interdisciplinars són la ciència cognitiva, la lluita contra el canvi climàtic o els estudis culturals.\n\nViccionari", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La investigació animal és l'ús d'animals no humans en experiments científics. Es calcula que cada any s'utilitzen entre 50 i 100 milions d'animals vertebrats (des de peixos zebra fins a primats no humans). Tot i que s'utilitzen nombres molt més grans d'invertebrats i que l'ús de mosques i cucs com a organismes model és molt important, els experiments sobre invertebrats pràcticament no estan regulats i no se'ls inclou en les estadístiques. La majoria d'animals són sacrificats després de fer-los servir en un experiment. L'origen dels animals de laboratori varia entre països i espècies; mentre que la majoria d'animals són criats expressament, d'altres poden ser capturats de la natura o subministrats per venedors que els obtenen de subhastes en refugis.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència i la Bíblia és l'estudi comparatiu entre la Bíblia i els coneixements actuals de la ciència.\nEls diferents llibres de la Bíblia contenen descripcions del món físic en el moment en què foren escrits. Aquestes descripcions són importants per determinar quines influències varen tenir els seus autors, i si es poden considerar inspirats per una força divina tal com interpreten autors posteriors i en gran part la majoria de creients jueus, cristians i musulmans. També és important l'estudi per establir el desenvolupament d'una història de la ciència a l'Edat del Ferro.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un quadern de laboratori o llibreta de laboratori és un registre primari de recerca. El personal investigador utilitza un quadern de laboratori per documentar les seves hipòtesis, experiments i l'anàlisi inicial o la interpretació d'aquests experiments. La llibreta serveix com una eina d'organització, ajuda a fer memòria, i també pot tenir un paper en la protecció de la propietat intel·lectual que prové de la investigació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Llista dels codis de quatre dígits per a les disciplines dels camps de la ciència i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La metodologia experimental és un model d'investigació científica que conté una sèrie de normes que ens indiquen un procediment establert i pautat a seguir, que té com a objectiu obtenir informació científica mitjançant experiments. L'estructura bàsica és la següent: plantejar un problema, formular unes hipòtesis, fer un o diversos experiments, analitzar els resultats, validar o rebutjar les hipòtesis, generalitzar els resultats i plantejar nous problemes.\nEntén l'experiment com a principal i necessari instrument per poder obtenir coneixement científic. S'utilitza una situació artificial i controlada, es procedeix a fer l'experiment i s'obtenen uns resultats que s'interpreten i s'analitzen de manera precisa i seguint uns criteris científics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En sentit material, una mostra és una petita part o quantitat d'una matèria o substància que és emprada per a analitzar-la i determinar diverses propietats físiques, químiques o altres. Les propietats de la mostra indiquen les propietats del conjunt de partida amb un cert grau de precisió.\nLa magnitud de la mostra és molt petita referida a la magnitud del conjunt. En conjunts de gran magnitud, la magnitud absoluta de la mostra pot ser important.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del segle xviii que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme. En actiu des del darrer terç del segle xvii, els novatores van ser l'avantguarda científica de la intel·lectualitat espanyola del moment.Els novatores eren molt conscients de l'endarreriment científic de l'Espanya de la primeria del segle xviii i en culpaven la rèmora de l'escolasticisme universitari i la marginalitat respecte als grans corrents de pensament europeus. Els novatores van difondre les idees renovadores fora de les aules universitàries, i van ser proscrits i defensats a parts iguals. Igualment, prefereixen fer servir les llengües modernes abans que les clàssiques per publicar la seua obra.\nLes seues contribucions van fer que Espanya s'incorporara a la ciència moderna i es generalitzara la difusió del coneixement, tot incorporant-se a la revolució científica. Tanmateix, les diferències de ritme respecte a la il·lustració europea va fer que algunes branques de la ciència avançaren més lentament en el cas espanyol. Va ser el cas de les ciències estrictes, ja que la introducció d'Espanya a la revolució científica es va fer mitjançant un procés lent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ciència oberta és el paraigües del moviment per fer la recerca científica, les seves dades i la seva disseminació accessibles a tots els nivells d'una societat del coneixement, a un nivell aficionat o professional. És una manera de concebre la investigació científica basada en el treball col·laboratiu, en l'obertura i transparència de totes les fases de la investigació (recollida de dades, revisió per experts, difusió, avaluació, etc.) i també en l'aproximació de la ciència a la societat. La ciència oberta suposa una transformació radical sobre com dur a terme la investigació científica i sobre com transformar el seu sistema d'avaluació, en síntesi, un complet canvi de paradigma respecte el sistema actual.La ciència oberta va començar al segle xvii amb l'aparició de les revistes acadèmiques quan la demanda social per a l'accés al coneixement científic va arribar a un punt en què va caler que grups de científics compartissin els seus recursos entre si, perquè poguessin fer col·lectivament la seva feina. En temps moderns, es debat sobre fins a quin punt cal compartir la informació científica. El conflicte es troba entre el desig dels científics de tenir accés a recursos compartits, i el desig de les entitats individuals d'obtenir un profit quan una altra entitat vol fer servir els seus recursos.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Science Commons va ser un projecte de Creative Commons que va iniciar-se a començaments del 2005 i va finalitzar el 2009. El seu objectiu principal va ser traslladar la filosofia del projecte mare al camp de la recerca científica.\nEs va partir de la crítica feta per molts científics que han assenyalat que avui en dia, malgrat els grans avenços tecnològics que podrien permetre un accés i un processament distribuït de les dades a escala mundial, les restriccions legals vigents posen traves a l'avanç de la ciència.\nEl projecte se centra actualment en tres camps d'actuació:\n\nPublicació: Es promociona la publicació d'accés obert\nLlicenciament: Es treballa per l'estandardització i llicenciament de materials de tal forma que es pugui ajudar a la transferència del coneixement científic a la societat\nDades: Se cerca facilitar l'accés i intercanvi de dades en la mateixa comunitat científica", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, «pereant» inquit «qui ante nos nostra dixerunt.» Traduït: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.\nVa esdevenir un proverbi per a indicar, amb cert humor, que algú manlleva idees dels seus predecessors. S'utilitza quan algú que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que algú altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al·legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La politització de la ciència per obtenir beneficis polítics es produeix quan el govern, les empreses o els grups d'interès utilitzen la pressió legal o econòmica per influir en els resultats de la investigació científica o en la manera com es difon, informa o interpreta. Amb aquesta definició, potser s'hauria d'anomenar aquest concepte com manipulació informativa de les troballes científiques (però resulta massa llarg). La politització de la ciència també pot afectar negativament la llibertat acadèmica i científica i, per tant, es considera un tabú barrejar política amb ciència. Històricament, els grups han dut a terme diverses campanyes per promoure els seus interessos desafiant el consens científic i en un esforç per manipular les polítiques públiques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En astronomia, un predescobriment (en anglès, precovery) és un terme que descriu el procés pel qual s'identifica un objecte conegut en imatges d'arxiu o plaques fotogràfiques per calcular una òrbita en forma més precisa. El nom prové de fer noves observacions d'objectes observats prèviament després d'un període sense observacions. Això ocorre amb freqüència amb els planetes menors, però a vegades també es troben cometes, planetes nans o un satèl·lit natural en imatges d'arxiu; fins i tot es van obtenir observacions precovery d'exoplanetes.Per calcular l'òrbita d'un objecte astronòmic s'ha de mesurar la seva posició en múltiples ocasions. Com més separades en el temps siguin les mesures, major precisió tindrà l'òrbita calculada. No obstant això, per a un objecte recentment descobert, solament es pot disposar dels valors de la posició d'uns pocs dies o setmanes, la qual cosa és suficient per a un càlcul preliminar (imprecís) de l'òrbita.\nQuan un objecte és d'interès particular (com asteroides que podrien impactar la Terra), els investigadors comencen una cerca d'imatges precovery. Usant el càlcul de l'òrbita preliminar per predir on l'objecte pot aparèixer en antigues imatges d'arxiu (de vegades de dècades enrere), es busquen les imatges per veure si en realitat ja havia estat fotografiades. Si és així, es pot realitzar un càlcul orbital molt més precís.\nFins que van estar disponibles els ordinadors ràpids, era poc pràctic analitzar i mesurar les imatges per descobrir possibles planetes menors perquè això implicava una considerable quantitat de mà d'obra. En general, aquest tipus d'imatges es van fer anys o dècades abans per a altres finalitats (estudis de galàxies, etc.), i no valia la pena invertir temps a buscar imatges precovery d'asteroides ordinaris. Avui dia, els ordinadors poden analitzar fàcilment les imatges digitals astronòmiques i comparar-les amb els catàlegs d'estels que contenen mil milions o més posicions d'estels per veure si alguna d'elles és en realitat una imatge precovery de l'objecte recentment descobert. Aquesta tècnica s'ha utilitzat des de la dècada de 1990 per determinar les òrbites d'un enorme nombre de planetes menors.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un primer principi és un principi bàsic, una proposició fonamental que per això no admet demostració a partir de principis més bàsics, o no necessita demostració pel fet de ser autoevident. Els primers principis són abstractes i generals, aplicant-se a un gran nombre de casos.En matemàtica i altres contexts, el primer principi rep el nom d'axioma o postulat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "- Propietats emergents dels sistemes\nA banda de les propietats d'organització, funcionalitat i estructura els sistemes presenten una sèrie de propietats emergents d'alt nivell que no es troben associades específicament a cap part determinada del sistema sinó que resulten del funcionament del conjunt. Algunes d'aquestes propietats són l'entropia del sistema, el contingut d'informació del sistema, l'evolució del sistema en el temps i la seva complexitat. A continuació veurem algunes d'aquestes propietats, en concret el concepte d'entropia, el d'evolució del sistema en el temps i el d'informació. Aquests dos darrers conceptes es vincularan a un sistema natural, l'ecosistema.\na) Entropia\nEn un sistema físic simple l'entrada d'energia en el sistema produeix més desordre o entropia. Així, si s'escalfa un globus ple de gas la resposta es manifesta amb un major més actiu de les molècules del gas, produint-se així un major desordre intern.\nEl concepte d'entropia té el seu origen a la Termodinàmica. Els físics preocupats pel funcionament de les màquines tèrmiques, com ara la màquina de vapor, van observar que en cap cas aquesta màquina podia oferir un rendiment del 100%. En aquests sistemes mecànics si bé tot el combustible es pot transformar en calor (segons el primer principi de la Termodinàmica), no és possible convertir tota la calor generada en treball.\nL'energia disponible o energia lliure (delta G, l'energia que realment utilitza una màquina tèrmica per produir treball, resulta de la variació de l'energia inicial disponible (o entalpia delta H) menys una energia que es perd en el sistema. L'energia que es perd és proporcional a la temperatura absoluta a la qual es troba el sistema (T) i a un valor d'energia conegut com a entropia (delta S). L'entropia és una energia que es perd, que s'inverteix a produir desordre molecular en els elements materials del sistema. Això és el que explica que no es pugui obtenir un rendiment del 100% amb una màquina tèrmica. El segon principi de la termodinàmica es formula doncs amb l'expressió \ndelta G = delta H – T•delta S.\nEl concepte d'entropia es pot ampliar a altres tipus de sistemes no termodinàmics com ara als sistemes vius o els sistemes socials i en general a qualsevol sistema complex autoadaptatiu. En aquests casos l'entrada d'energia en els sistemes sovint no produeix més desordre intern sinó al contrari, més ordre o organització. D'alguna manera sembla que aquest comportament contradigui el segon principi de la Termodinàmica. En aquests sistemes les estructures o formes preexistents (determinades per la seva història) representa una informació acumulada que permet la canalització de l'energia entrant en determinades direccions. Això fa que l'entropia del sistema no augmenti sinó que disminueixi com a resultat de l'entrada d'energia.\nLa contradicció del segon principi de la Termodinàmica és només aparent. L'organització preexistent en aquests sistemes permet l'exportació de l'entropia a l'exterior del sistema. Si es considera conjuntament el sistema i el seu entorn com un supersistema aleshores no es viola el segon principi, ja que l'entropia del supersistema, format pel sistema i el seu entorn, en conjunt augmenta. De fet res a l'Univers pot violar el segon principi de la Termodinàmica.\nEl que s'està dient es podrà entendre si es considera com es distribueix l'energia en els ecosistemes. Una part de la radiació solar entrant és canalitzada pels sistemes fotosintètics dels vegetals per transformar aquesta energia en energia d'enllaç químic que es troba a les molècules orgàniques reduïdes com ara els sucres. Aquesta energia emmagatzemada pot ser utilitzada per sintetitzar noves molècules que donen lloc a una millora de l'estructura de la cèl·lula (en més ordre o organització interna).\nAixò és possible perquè hi ha una informació acumulada que permet aquesta canalització de l'energia. Aquesta informació es troba al material genètic, informació que li diu a la cèl·lula com ha de ser i funcionar el sistema fotosintètic. L'energia acumulada a l'ecosistema passa d'uns organismes a uns altres fins als descomponedors. La respiració dels organismes de l'ecosistema dona lloc a l'alliberament de l'energia entrada cap a l'entorn del sistema. Així els ecosistemes es comporten com si es tractessin d'acumuladors d'energia que van cedint a poc a poc a l'entorn. Considerant l'ecosistema i el seu entorn (el supersistema), l'entropia ha augmentat i per tant no es contradiu el segon principi de la Termodinàmica.\nUn fenomen observat en els sistemes naturals com ara els ecosistemes és que, a més d'exportar entropia a l'entorn, aquests sistemes tendeixen a retardar l'exportació d'entropia al llarg de la successió ecològica de forma que en els estadis inicials l'exportació d'entropia és intensa per reduir-se progressivament als estadis més madurs. Així per exemple en un bosc madur, l'energia incident i canalitzada pels vegetals no es dissipa a l'entorn en forma d'entropia sinó que s'acumula en el si del sistema amb estructures inerts com ara la fusta.\nb) Dinàmica interna i evolució dels sistemes\nUna propietat que presenten els sistemes és la capacitat d'evolució o de canvi dinàmic en el transcurs del temps. No tots els sistemes presenten aquesta capacitat, ja que els sistemes simples de tipus determinista (p.e. màquines) no evolucionen o en tot cas presenten un comportament de tipus cíclic (p.e. el sistema mecànic utilitzat per omplir un dipòsit del vàter). Als sistemes més complicats, entre els elements del sistema s'estableixen relacions que condicionen una dinàmica determinada en el temps tant dels elements que conté com del sistema en conjunt. L'evolució del sistema no es dirigeix a qualsevol estat possible sinó cap a un estat que ve determinat per les interaccions establertes entre els elements del sistema, ja que aquestes relacions produeixen restriccions que possibiliten uns determinats estats entre tots els estats possibles. Un exemple clar del que es ve dient és com evoluciona un ecosistema, la seva successió ecològica.\nc)Informació\nEn un sistema qualsevol les relacions entre els elements presenten un contingut d'informació. Com més relacions hi hagi establertes entre els elements del sistema més gran és el contingut d'informació del sistema.\nPer entendre el concepte d'informació d'un sistema posarem l'exemple d'un objecte material creat per l'home com pot ser un diccionari. Cada paraula del diccionari ve definida per la interconnexió d'elements (idees o altres paraules) que li donen un sentit. Un bon diccionari, que sigui complet en l'exposició dels usos diferents de cada paraula, presenta un contingut d'informació elevat. Per contra un diccionari escolar presenta un contingut d'informació més reduït.\nEn Ecologia el terme informació s'utilitza com un exponent del grau d'organització de l'ecosistema (de la seva complexitat). Un alt nivell d'organització es manifesta amb més informació que es fa palesa per exemple amb una millor estructuració de l'espai (en estrats diferenciats en el cas de l'ecosistema bosc), amb una major diversitat d'espècies (considerant el contingut d'informació del material genètic), amb l'abundància de missatges o senyals (visuals, sonors, olfactius), per la presència de rutes o pistes, de caus ben organitzats, per l'abundància de relacions estables entre les diferents poblacions, etc., \nEn els sistemes complexos, la informació es pot associar a l'energia. L'establiment de noves relacions entre elements d'un sistema requereix energia. En el cas d'un sistema social com és una empresa, una millor organització (un major contingut d'informació) serà possible a partir de la incorporació de treball (energia) del personal encarregat. Al llarg de l'evolució del sistema, la incorporació d'energia al sistema fa que el contingut total d'informació del sistema augmenti. També les importacions d'energia i matèria degudes a l'explotació d'altres sistemes amb els que es relaciona dona lloc a un augment de la informació. Al llarg de la successió ecològica, per exemple, la incorporació constant d'energia a través dels autotrofs fa que el contingut total d'informació del sistema augmenti. També les importacions d'energia i matèria degudes a l'explotació d'ecosistemes veïns permet aquest augment d'informació (o d'organització).\nEn els ecosistemes, la informació s'acumula tant per via genètica com per la via cultural. L'existència prèvia d'informació a l'ecosistema dona lloc, com ja s'ha dit més amunt, que l'energia incident doni lloc a més ordre en comptes de desordre o entropia (contradient aparentment el segon principi de la Termodinàmica segons el qual la incidència d'energia a un sistema produeix més desordre o entropia). Aquesta contradicció ja s'ha dit que és més aparent que real, ja que el que fa el sistema és canalitzar l'energia adequadament per produir ordre (ja que hi ha informació genètica prèvia que ho permet) i exporta l'entropia a l'entorn del sistema.\nQualsevol entrada d'energia en un sistema produeix canvis en el mateix. En els sistemes físics simples (com ara en un globus ple de gas) la introducció d'energia es tradueix en desordre o entropia, ja que les molècules de gas tendeixen a moure's més activament i a l'atzar. En canvi en els sistemes naturals i socials autoorganitzats, on hi ha informació prèvia acumulada, l'entrada d'energia es tradueix en més organització. Això és possible pel fet que la informació preexistent (genètica i cultural) canalitza l'energia cap a rutes i destins adequats.\nQualsevol població de l'ecosistema és portadora d'informació. Un excés de matèria i energia que incideixi en l'efectiu de població fa augmentar la probabilitat que augmenti la informació tant genètica com cultural. La informació genètica es perd si la població s'extingeix o bé si es fa més uniforme si disminueix l'efectiu de població, ja que aleshores es redueix la variabilitat genètica. Pot augmentar si la població incrementa el seu efectiu, ja que la probabilitat que es presentin noves adquisicions genètiques favorables augmenta i aquest caràcter es pot transmetre.\nLa informació cultural fa referència a aquella informació que es transmet de generació en generació a través de l'aprenentatge, si és que l'estructura d'edats ho permet. Si es transmet, la informació a més pot presentar nous significats que en circumstàncies noves pot arribar a ser important per a la supervivència de la població, és a dir pot diversificar-se.\nEl nombre d'esdeveniments ocorreguts a un individu fa augmentar la quantitat d'informació de què disposa. Així per exemple una au insectívora presenta un nombre de contactes elevat amb la seva presa, fet que contribueix a l'aprenentatge de les millors tàctiques per a la depredació, el que facilita una millor depredació (cal dir que en molts casos el reconeixement de la presa per part del depredador no és genètica doncs això limitaria l'extensió del depredador a territoris on només es presentés aquesta presa). El depredador acumula informació sovint per via cultural (però no exclusivament). La presa tendeix a acumular la informació per via genètica, per selecció natural. Si ha pogut escapar a la depredació, l'avantatge que ha fet possible la seva supervivència és tramesa de generació en generació per via genètica (gràcies a una nova característica morfològica, fisiològica o de comportament instintiu que ha facilitat la supervivència). Cal dir que les preses també poden acumular informació per via cultural.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La prova del iode o prova del lugol serveix per esbrinar si un cert aliment conté o no midó. El lugol és una substància formada per Iode i aigua destil·lada i aquest Iode reacciona amb el midó, concretament amb l'amilosa, ja que aquesta adapta la forma helicoïdal i per tant el iode queda atrapat en aquesta espiral i reacciona.\n\nVisualment es pot observar fàcilment l'efecte que produeix aquesta reacció, ja que l'aliment es torna d'un color blavós-negre. Les substàncies que no contenen amilosa no reaccionen i no canvia el seu color.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El racionalisme crític és una concepció epistemològica que diu la ciència és racional i per tant les nostres creences es sotmeten a la crítica i poden ser reemplaçades. Tot i tenir antecedents, entre d'altres, en les teories de Baruch Spinoza (1632-1677), es considera Karl Popper (1902-1994) com el pare de la teoria.Un concepte central en aquesta teoria és la falsabilitat. Totes les ciències –tant les de la natura com les de la societat– han d'atenir-se al mateix mètode: proposició d'hipòtesis i contrastació pels fets. Les hipòtesis que no superen la prova dels fets han de ser rebutjades com a no científiques. Per principi, qualsevol teoria es considera com provisional i pot ser corroborat o falsificat mitjançant informació i descobertes noves.\nVegeu també: Filosofia de la ciència", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per a establir inferències. La raó és estudiada per la psicologia i la filosofia, sobretot la branca de l'epistemologia.\nEl Renaixement i, sobretot la Il·lustració, són les èpoques en què s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la ciència i un qüestionament de la religió. Els segueixen èpoques marcades per la passió.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La relació entre ciència i religió ha estat sovint conflictiva, ja que ambdues s'enfronten amb problemes cabdals per a l'ésser humà. Hi ha quatre escenaris bàsics per il·lustrar aquesta relació:\nConflicte: cadascuna es considera la via més apropiada per arribar al coneixement i critiquen les troballes de l'altre camp (la ciència no accepta la fe sense proves i la religió afirma que el cientifisme nega el més fonamental)\nIndependència: els dos camps són independents perquè usen diferent metodologia i manera de plantejar les qüestions d'estudi, les possibles pugnes venen d'un error de demarcació\nDiàleg: les dues disciplines han de col·laborar, ja que comparteixen part dels objectius i poden aportar-se idees\nIntegració: s'ha d'intentar integrar totes dues en un discurs més ampli i explicatiuEn un altre àmbit es poden situar els estudis científics sobre el fenomen religiós, que seria una forma de relació particular en què una disciplina esdevé part del focus de la segona.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els repositoris cientìfics són dipòsits electrònics de publicacions científiques. Les revistes científiques més valorades actualment estan incloses en portals científics que són d'obligada consulta per a qualsevol investigador: [Web of Knowledge (WOK) Sciverse-Scopus, ScienceDirect, IEEE més conegut com ( IE3 ), Wiley Interscience, EBSCOhost, i bases de dades del CSIC.\nTotes aquestes són de caràcter interdisciplinari i són les que més es consulten a Espanya. Hi ha moltes més bases de dades i algunes molt especialitzades, que són essencials per a professionals d'aquestes matèries com PubMed, per a la comunitat de recerca de Biomedicina i Ciències de la Salut, o CAS_ACS (Chemical Abstracts de l'American Chemical Association), per a la centrada en la química.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una retractació en l'àmbit científic fa referència a la retirada d'un article. Amb això s'afirma que l'article no s'hauria d'haver publicat d'un bon començament. Si l'article només té defectes menors, el que s'espera, per contra, seria una correcció d'aquests defectes. Si un article és retirat normalment cal esperar un avís de retractació en la revista o mitjà on era publicat. Abans de la popularització d'Internet aquest tipus d'avisos eren difícils de trobar. Algunes revistes també mencionen el motiu pel qual ha estat retirat.D'entre els motius que poden portar a la retirada es pot enumerar: dades falsificades, errors, plagi o altres tipus de frau científic, disputes dels autors o si no es poden replicar amb èxit els estudis que s'hi recullen.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una serendipitat és un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents. Les serendipitats es produeixen sense planificació i es donen de manera inesperada. Al llarg de la història de la ciència, les serendipitats i els descobriments vinculats a l'atzar han constituït una constant permanent.Segons alguns autors, aquests fenòmens no obeeixen només la casualitat, sinó també una actitud que les propicia i que es tradueix en el fet de ser curiosos, flexibles i sagaços. Es parla, doncs, de casualitat buscada com a part important en els processos d'innovació i creativitat. En aquest sentit, Nicholas George Carr afirma que Internet és “el major motor de serendipitat de la història de la cultura”, per la capacitat que té de descobrir camins inesperats i fer-nos anar per senders d'informació que no havíem previst\". Marcel Proust ja apuntava que la serendipitat neix de la curiositat: “La vertadera màgia del descobriment no consisteix a buscar paisatges nous, sinó a canviar la mirada\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Signal to Noise Ratio, ràtio entre senyal i soroll, (sovint SNR abreujat o S/N) és una mesura utilitzada en la ciència i que mira de quantificar quan un senyal ha estat alterat pel soroll. Es defineix com la ràtio de potència de senyal comparant-la amb la potència de soroll que altera el senyal. Una ràtio més alta que 1:1 indica més senyal que el soroll. Mentre que SNR se cita comunament per a senyals elèctrics, es pot aplicar a qualsevol forma de senyal (com nivells d'isòtops en una senyalització bàsica o bioquímica de gel entre cèl·lules).\nEn menys tecnicismes, la signal to noise ratio compara el nivell d'un senyal desitjat (com música) amb el nivell de soroll de fons. El més alt és la ràtio, i el més baix és el soroll de fons.\nLa \"Signal to noise ratio\" s'utilitza a vegades informalment per referir-se a la ràtio d'informació útil a dades falses o irrellevants en una conversa o en un bescanvi d'informació. Per exemple, en fòrums de discussió en línia i unes altres comunitats en línia, els correus i els spam es consideren com a \"soroll\" que interfereix amb el \"senyal\" de discussió apropiada.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Sine ira et studio o en català sense rancúnia i sense parcialitat, és una locució llatina que prové de la introducció dels Annals de l'historiador romà Tàcit. N'hi ha moltes altres variants.\nTàcit preconitza que els historiadors solen mancar al seu deure i al seu desig d'objectivitat i d'imparcialitat. Segons escriu, molts cometen dos errors importants: quan descriuen un sobirà viu, sovint per por de represàlies i altres interessos personals (studio), l'adulen i n'embelleixen la història; però, després la seva mort, per ira, l'enlletgeixen tant com poden. En la introducció a la primera edició bilingüe de l'obra de Tàcit, el filòleg Ferran Soldevila veu el valor de l'historiador en la seva preocupació d'imparcialitat, de documentació i de veracitat.Tàcit promet no fer ni l'una cosa ni l'altra. Sèneca ja va introduir la seva paròdia «estrafent les declaracions d'imparcialitat consuetudinàries»: l'afirmació nihil nec offensae ne gratiae dabitur recorda molt de prop el celebèrrim sine ira et studio. Tot i que el mateix Tàcit no mantingué el seu compromís, com va demostrar-se en estudis crítics des del segle xix, la seva frase encara s'utilitza per a indicar la necessària objectivitat de la historiografia i, per extensió, de tota activitat científica o periodística. És un dels primers esments escrits del principi de la necessitat de fonts fiables i independents del subjecte, que també ha de preponderar en el treball enciclopèdic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "S'anomena Sociologia del Coneixement Científic (SCC) a la tendència que dona explicacions sociològiques de les creences científiques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Soft systems methodology (SSM) és una metodologia de modelització de processos organitzatius i es pot utilitzar tant per a la resolució de conflictes com per a la gestió del canvi. Va ser desenvolupat a Anglaterra per acadèmics del Departament de Sistemes de la Universitat de Lancaster a través d'un programa de recerca al llarg de deu anys. La Soft Systems Methodology és el resultat de la recerca que Peter Checkland, Brian Wilson i molts d'altres han dut a terme durant més de 30 anys per proporcionar un marc conceptual per a persones que s'han d'enfrontar amb situacions problemàtiques i no tenen una definició formal del problema.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una suposició o un supòsit és la realització, basada en indicis o analogies en casos similars, d'un conjunt de conjectures sobre un fet, les causes que l'han originat o altres coses. Una suposició prèvia a un raonament és una premissa i, si és tal en la qual es basa tota una ciència aleshores és un axioma.\nUna suposició es caracteritza pel fet que no cal cap mena d'investigació per arribar a ella sino que està basada en opinions i especulacions, aporta dades reals que es consideren sempre segures i d'aquestes dades deriven conseqüències que només tenen validesa si no hi ha impediments.\nMalgrat que pot ser confosa amb una hipòtesi, tècnicament, en epistemologia, són diferents, sent la hipòtesi una conclusió provisional obtinguda a conseqüència de l'observació i precedent a l'experimentació, al mètode científic, i per tant un pas posterior a la suposició.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Tecnociència és un concepte usat en la comunitat interdisciplinària d'estudis per a designar el context social i tecnològic de la ciència.\nLa idea mostra un reconeixement comú que el coneixement científic no sol és un codi situat en la societat i la història, sinó que se sustenta i es fa durable per xarxes materials no humanes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa. Aquesta etiqueta no inclou les teories que encara no han guanyat l'ampli suport de la comunitat científica —protociència o ciència marginal—, ni tampoc les teories que mai foren àmpliament acceptades o només van ser recolzades en països molt específics, com per exemple el lissenkoïsme.\nEn alguns casos, la teoria ha estat completament descartada. En altres, la teoria segueix sent útil perquè proporciona una descripció que és \"suficientment bona\" per a una situació particular, i que és més fàcil d'usar que la teoria completa —amb freqüència perquè aquesta és massa complexa matemàticament per ser utilitzable—. Karl Popper va suggerir que totes les teories científiques haurien de ser verificables o d'una altra forma no podrien ser provades experimentalment. Qualsevol cosa que no pugui provar-se falsa experimentalment seria per tant un axioma i tindrà un estatus absolut, més enllà de qualsevol refutació.\nUn exemple d'això és l'ús de física newtoniana, que difereix de l'actualment acceptada física relativista per un factor que és insignificantment petit en velocitats molt més petites que la de la llum. Tot en la física newtoniana és tan satisfactori per a la majoria dels propòsits que s'utilitza més àmpliament, excepte en velocitats no petites en comparació amb la de la llum, però a les escoles s'ensenya normalment la més simple Newtoniana i no mecànica relativista. Un altre cas és la teoria que la terra és aproximadament plana; mentre que durant segles ha estat equivocada per a les llargues distàncies, considerar que una part de la superfície de la terra com a plana sol ser suficient per a molts mapes topogràfics que cobreixen àrees que no són gaire grans.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Tercera cultura és un concepte creat per l'editor John Brockman al seu llibre The Third Culture publicat l'any 1995. El concepte fa referència al suposat divorci entre la cultura humanística i la científica que Charles Percy Snow havia diagnosticat a la seva obra Les dues cultures i la revolució científica, entenent la necessitat d'una tercera cultura que combinés les dues sobre la base d'una filosofia natural.Fred L. Casmir va teoritzar sobre el concepte de construcció de la tercera cultura (Third-Culture Building) basant-se en l'interaccionisme simbòlic, que pretén explicar la creació d'una tercera cultura centrant-se sobretot en els resultats de la comunicació, plantejant la possibilitat de la construcció cooperativa d'una tercera cultura que faciliti una comunicació intercultural més efectiva. Per aconseguir-ho proposa el desenvolupament de tres models per al procés de construcció de la tercera cultura: el cicle d'actuació a la construcció individual de la tercera cultura, la construcció pròpiament dita de la tercera cultura i el tercer model basat en la interacció dels dos anteriors.Des d'aquesta perspectiva es plantegen cinc fases que es presenten cíclicament:\nComunicació intracultural intrapersonal basada en les etapes de consciència i presentació unilaterals, caracteritzades per la curiositat i motivacions inicials per a la comunicació intercultural.\nComunicació intercultural interpersonal basada en els estadis de cerca d'informació, de reciprocitat i d'ajustament mutu. Qualsevol intent de superioritat d'una de les parts pot desfavorir la construcció de la tercera cultura.\nComunicació intercultural retòrica, on les dues parts comencen a considerar no només la seva pròpia perspectiva cultural i s'estableixen les funcions de convergència i integració dels elements que constituiran la tercera cultura.\nComunicació metacultural basada en l'intercanvi simbòlic i reinterpretació, i els primers intents d'acció mútua.\nComunicació intracultural, que correspon a l'estadi d'abandonament de la cultura primària per a la formació d'una metaidentitat resultant.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable. Per extensió s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea. La paraula és derivada del verb τίθημι, tithemi que significa posar, col·locar.Designa la proposició que algú manté amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusió vàlida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussió o prova dialèctica que el candidat o doctor havia de sostenir en públic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hipòtesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evidència inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposició demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer vàlid, en un sentit eficaçment pragmàtic, l'essencial del complex de les proposicions.\nEn la ciència, els passos encaminats a validar o invalidar una hipòtesi, per a establir-la provisionalment com acceptada són reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dialèctica hegeliana s'explica l'evolució de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, antítesi i síntesi, al qual cada síntesi és una tesi per al cicle següent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible sexisme dels articles que parlen sobre biografies de dones, especialment dels camps de l'enginyeria, la tècnica i la ciència, ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic com a característica principal en parlar de la seva feina, però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona com a característica principal en parlar del seu treball (vegeu principi de la barrufeta). Aschwander va donar-li el nom d'Ann Finkbeiner, que es va negar a escriure en la revista Nature un article sobre una astrònoma «com a dona».En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin homes, com típicament la seva bellesa o manca d'ella (vegeu cosificació de la dona), els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu marit, la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera ha influït la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la necrològica de l'enginyera aeroespacial Yvonne Brill al New York Times, que, escrita l'any 2013, començava dient \"Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir el seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre aquesta durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew.\" El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra en la qual la \"carn Strogonoff\" era substituïda per \"brillant científica de coets\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La transferència de tecnologia és el procés de transferència de competències, coneixements, tecnologies, mètodes de fabricació, mostres de fabricació i instal·lacions entre governs o universitats i altres institucions per tal d'assegurar que els avenços científics i tecnològics siguin accessibles a un major nombre d'usuaris, que poden llavors desenvolupar i explotar la tecnologia en nous productes, processos, aplicacions, materials o serveis. Està estretament relacionada (i possiblement se'n pot considerar com un subconjunt) amb la transferència de coneixement.\nAlguns també consideren la transferència de tecnologia com un procés de trasllat dels temes d'investigació prometedors a un nivell de maduresa preparada per a fabricació o producció a granel.\nEls agents tecnològics són persones que van descobrir la forma de vincular els diferents mons i aplicar conceptes científics o processos a noves situacions o circumstàncies. Un terme relacionat, utilitzat gairebé com a sinònim, és «valorització de la tecnologia». Encara que aquesta pràctica s'ha utilitzat durant molts anys (en l'antiguitat, Arquimedes era notable per aplicar la ciència als problemes pràctics), el volum actual de recerca ha conduït a un enfocament en el procés en si.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una tècnica científica és qualsevol procés sistemàtic d'obtenir informació sobre una naturalesa científica o obtenir un material desitjat o un producte.\nLes tècniques científiques es poden dividir en molts grups diferents, per exemple:\n\nTècniques preparatives\nTècniques de síntesi, p. Ex. l'ús de reactius Grignard en química orgànica\nTècniques de creixement, p. Ex. creixement d'un cristal o cultiu cel·lular en biologia\nTècniques de purificació, en química\nTècniques de mesura\nTècniques d'anàlisi, p. Ex. aquelles que revelen la composició atòmica o molecular.\nTècniques de caracterització, p. Ex. aquelles que mesuren una certa propietat d'un material.\nTècniques d'imatges, p. Ex. microscòpiaEn alguns casos, aquests mètodes s'han convertit en tècniques instrumentals que requereixen equips cars. Això és particularment cert en ciències com física, química i astronomia. És acostumat a abreujar els noms de les tècniques en sigles, encara que això no es mantingui per a totes. Particularment, l'arribada de l'ordinador ha donat lloc a una veritable proliferació en la quantitat de tècniques fins al punt que pocs científics encara tenen una bona visió sobre tot el que hi ha disponible.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La biologia ambiental és la branca de la biologia que estudia la relació dels sistemes biològics (organismes, espècies, ecosistemes) amb el seu entorn. És a dir, el coneixement de la biodiversitat i del paper que juga en el funcionament de la biosfera.\nLa biologia ambiental està arrelada en disciplines amb una llarga tradició de reconeixement dels diferents éssers vius —com la botànica o la zoologia, en altres que tracten del funcionament dels organismes i la seva resposta al medi —la fisiologia— i en altres amb una vocació integradora del conjunt d'éssers vius i del medi —l'ecologia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El borofè és un al·lòtrop bidimensional del bor format per capes d'un o dos àtoms de gruix. La seva existència es va predir teòricament a mitjans de la dècada de 1990, i diferents estructures es van confirmar experimentalment el 2015.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència a l'Imperi Romà d'Orient tingué un paper important en la transmissió del coneixement clàssic al mon musulmà i al renaixement italià, així com en la difusió de la ciència islàmica a Itàlia. La seva rica tradició historiogràfica preservà coneixements antics que serviren de base per a grans fites en els àmbits de l'art, l'arquitectura, la literatura i la tecnologia. Els romans d'Orient feren tota una sèrie de descobriments, així com nombrosos avenços en el camp de la medicina.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les ciències forenses són un conjunt de disciplines que tenen per objectiu comú la materialització de la prova a efectes judicials mitjançant una metodologia científica. Qualsevol titulat en ciències pot esdevenir forense en el moment en què serveix per al procediment judicial. Si bé les principals són:\n\nAntropologia\nBiologia\nGrafologia\nMedicina legal i forense\nOdontologia forense\nPsicologia forense\nLingüística forense\nQuímica\nToxicologia", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Clorinitat es defineix com la quantitat total de grams de clor continguda en un quilogram d'aigua del mar, admetent que el iode i el brom han estat substituïts pel clor. Aquesta clorinitat així definida és més senzilla de determinar per anàlisi química i permet calcular la salinitat fins amb una precisió de dues centèsimes de gram. La relació entre la clorinitat i la salinitat s'ha establert per als diferents mars i s'han elaborat les taules corresponents basades en les Taules hidrogràfiques de Knudsen que permeten passar ràpidament de la clorinitat a la salinitat, calculant únicament la clorinitat i sumant-li una quantitat que ha estat determinada per la Comissió Internacional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La cristal·loquímica és una branca de la cristal·lografia que estudia la composició de la matèria cristal·lina i la seva relació amb la fórmula cristalográfica. Inclou l'estudi dels enllaços químics, la morfologia i la formació d'estructures cristal·lines, d'acord amb les característiques de cada àtom, ió o molècula que les componen, així com el seu tipus d'enllaç.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "S'anomena convecció granular o efecte de les nous del Brasil a la tendència que tenen les partícules de major grandària d'una substància granular a ascendir a la superfície de la barreja quan aquesta és agitada. Deu el seu nom al fet que, típicament, en una caixa de fruites seques assortides les nous del Brasil són les més grans.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'univers que s'està estudiant, mentre que l'entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema. Segons el tipus de sistema, pot interaccionar amb l'ambient intercanviant massa, energia (incloent-hi calor i treball, quantitat de moviment, càrrega elèctrica i altres propietats conservatives. En algunes disciplines, tals com la teoria de la informació, també es pot intercanviar informació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'escudella és una eina emprada per a elaborar escudelles i altres recipients. Té forma de quart d'esfera i serveix per a donar forma a la peça. És utilitzada pels artesans escudellers i terrissaires.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En enginyeria, la fletxa és la màxima distància entre la fibra neutra d'un element estructural en l'estat de repòs i sota càrrega.\nViccionari", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En el model climàtic, el model de biosfera simple és un model de la biosfera per usar amb els Models de Circulació General atmosfèrics (GCMs) que tracten d'incorporar un realisme biofísic en la formulació del balanç de la radiació i de l'energia a un nivell de sofisticació adequat per existir en els models GCMs\nS'usava un mètode interactiu d'optimització per definir un nou grup de paràmetres morfològics i fisiològics a la vegetació. Mesures micrometeorològiques que inclouen fluxos d'energia aconseguits per sobre d'uns dossers canopis de la selva amazònica que van ser utilitzats per validar i calibrar els paràmetres de la SIB.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El model de cobertura legal, també conegut com el model de Popper-Hempel, o la teoria de la subsumpció., és molt proper a la idea pre-teòrica que moltes persones no expertes poden tenir sobre l'explicació científica.\nL'enfocament deductiu de l'explicació es remunta almenys fins Aristòtil, qui va enunciar clarament la tesi que les explicacions són arguments deductius. John Stuart Mill va desenvolupar la idea que «explicar» equival a «subsumir» allò que es desitja explicar a una generalització o llei científica. L'any 1948, Karl Hempel i Paul Oppenheim, van publicar les idees bàsiques del model de cobertura legal, tot i que Karl Popper ja n'havia esbossat abans algunes idees.\nSegons aquest model, una explicació científica és un argument en el qual les premisses (lleis i dades) expliquen un fet (o una regularitat) descrit per la conclusió d'aquest argument. Una de les varietats del model de cobertura legal és el model nomològic-deductiu d'explicació, que es distingeix perquè la forma de l'argument és deductiva.\nExisteixen tres models d'explicació segons el model de cobertura legal. Aquests tres models tenen en comú que presenten les explicacions científiques com a arguments en què l'enunciat que descriu allò que es desitja explicar resulta d'un raonament on les premisses estan compostes per lleis i dades. El conjunt de les premisses constitueix el explanans, i aquest explanans ha d'incloure almenys una \"llei de la natura\". La conclusió del raonament, que es tracta de l'explanandum, és un enunciat que descriu el fet (o la llei, segons el cas) que es vol explicar.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Platicèfal (del grec platys, ample, i kephalé, cap) vol dir que el crani és de poca alçada, mirant-lo frontalment, entre la mandíbula superior i la part superior del front. Els cranis platicèfals presenten un eixamplament lateral.\nQuan el crani presenta una platicefàlia (o crani baix) per enfonsament de la base de l'occipital es parla de Platibàsia (del grec platys, ample, i basia, de base i del basi), distingint-se de la platicefàlia per no presentar l'eixamplament lateral característic dels platicèfals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un problema significa una qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir.\nTé una significació específica en diverses ciències:\n\nPsicologia: una situació, una idea o un comportament que és causa de dolor psíquic.\nMatemàtiques: una pregunta sobre objectius i estructures matemàtiques que requereixen una explicació i demostració.\nCiències de la computació: un problema és la relació que existeix entre un conjunt d'instàncies i un conjunt de solucions.\nSociologia: un assumpte social particular que si es solucionés, donaria lloc a beneficis socials com una major productivitat o una menor confrontació entre les parts afectades.\nReligió: una aparent contradicció entre dos dogmes.\nFilosofia: el que pertany o es jutja des del punt de vista de la contingència; és a dir la possibilitat i impossibilitat de les situacions i coses. El que pot generar inquietuds o desequilibrar la pau o l'existència del que el té a la seva consciència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La següent llista d'antibiòtics es mostra segons la classe d'antibiòtic:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Paleontologia (del grec: paleo, \"vella\"; ontos, \"ésser\"; i logos, \"coneixement\") és l'estudi de les formes de vida prehistòriques de la Terra a través de l'examen dels fòssils de plantes i animals. Això inclou, entre altres, l'estudi de fòssils del cos, empremtes (icnites), forats i femtes (copròlits). La paleontologia té una llarga història ja des d'abans de quedar formalitzada com una ciència. En aquest article es citen els descobriments significatius i esdeveniments relacionats amb la paleontologia ocorreguts durant el 2008.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Aquesta llista de fàrmacs conté un total de 3.470 denominacions dels fàrmacs d'ús més generalitzat a casa nostra amb la seva acció terapèutica o mecanisme d'acció més habitual. El llistat s'ha obtingut a partir del fitxer XML del TermCat que el té disponible sota una llicència oberta compatible amb la Viquipèdia. Originalment n'és autor el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona a través del patrocini de l'Obra Social Caixa Sabadell.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El 28 de febrer de 2019, el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social presentaren un informe sobre les pseudociències elaborat per la Xarxa d'Avaluació de Tecnologies i Prestacions del Sistema Nacional de Salut. L'informe analitzava 139 tècniques, les mateixes que van ser identificades en l'informe Análisis de situación de las terapias naturales, elaborat pel Grupo de Terapias Naturales i publicat pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat el 2011. Les conclusions foren les següents:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.\nAquests llibres suposen una font important de referències primàries en els diversos camps de la recerca científica i proporcionen informació bàsica per a l'estudi dels seus desenvolupaments històrics (Història de la ciència, Història de les matemàtiques, etc.), a més de ser útils amb finalitat divulgativa.\n\nEl següent llistat es restringeix a obres les edicions originals de les quals es troben disponibles i que, donada la seva rellevància, són habitualment considerades objectes d'antiquari (que poden arribar a preus de centenars o milers d'euros, en funció també de l'estat de conservació). No obstant això, és habitual trobar reedicions d'aquestes obres en col·leccions com: Clàssics de la Ciència i Tecnologia d'Editorial Planeta, Great Books of the Western World (que va suposar un intent notable de recopilar el cànon occidental literari, incloent obres científiques), Dover Publications; o edicions electròniques a través d'Internet Archive o Google Books.\nEl període històric que abasta se situa entre el començament de la revolució científica (dècada de 1540) i la Segona Guerra Mundial o mitjans del segle xx. Els llibres impresos anteriors a aquesta època, com els incunables, són extremadament rars i igualment de gran valor econòmic, no obstant això encara que alguns s'acceptessin en la concepció «científica» de l'època (com els que tracten d'alquímia o màgia renaixentista) no estan inclosos dins de la noció de literatura científica. Tampoc no formen part d'aquest llistat els escrits anteriors a la invenció de la impremta perquè les edicions originals no solen estar disponibles, no obstant això s'hi poden trobar grans clàssics de la ciència.El començament de la revolució científica sol situar-se amb la publicació l'any 1543 de l'obra de Nicolás Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium, de la qual, alguna de les primeres edicions conservades, s'ha arribat a vendre per més de 2 milions US$ en subhastes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La llista d'inventors que han mort amb els seus propis invents inclou aquells inventors que han finat d'alguna manera provocada o relacionada amb el producte, el procés, el procediment o qualsevol innovació que havien inventat o dissenyat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La següent llista de mòduls elàstics conté els valors de diversos mòduls elàstics de diversos materials.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.\nAuguste Comte (1798-1857) feu una distinció entre les ciències teòriques (matemàtiques, astronomia, física, química, biologia i sociologia) i les ciències aplicades.\nL'epistemòleg alemany Rudolf Carnap (1891-1970) proposà una altra organització la qual es presenta ací amb modificacions. Una altra divisió rellevant és la que indica la llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO.\nEn els últims decennis, el filòsof de la ciència Mario Bunge ha fet aportacions importants sobre aquests assumptes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Aquesta és una llista de fustes dedicada a les espècies usades comercialment pel seu valor com a materials resistents aptes per a fabricar mobles i elements estructurals. La llista indica el nom de l'arbre que coincideix amb la seva denominació en aquesta obra. Pot indicar el nom popular o denominació comercial de la fusta. Hi ha moltes obres que tracten de fustes i presenten llistes més o menys completes. En alguns casos hi ha divergències en els noms. Fins i tot en els noms sistemàtics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 31 (Ciències Agronòmiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Amazonas 3 és un satèl·lit de comunicacions basat la plataforma per a satèl·lits LS-1300 i propietat de l'empresa espanyola \"Grup Hispasat\" (Madrid). Va ser enviat a l'espai a bord d'una llançadora Ariane 5 el 7 de febrer de 2013, amb una massa de llançament de 6265 kg. Proporcionarà serveis de banda C i Ku a Brasil per a una empresa conjunta d'Hispasat i la companyia brasilera de telecomunicacions Oi.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "C/2012 K1 (PANSTARRS) és un cometa descobert amb magnitud 19,7, a 8,7 AU del Sol el 17 de maig de 2012 emprant el telescopi Pan-STARRS localitzat prop del cim de l'Haleakalā, a l'illa de Maui en Hawaii (U.S.A.).El cometa comença l'any 2014 a objecte de l'hemisferi nord. A finals d'abril de 2014 lluïa amb una magnitud aparent aproximada de ~8,8 fent-lo objectiu de xicotets telescopis i binoculars dels observadors més experimentats. Acabant el mes de maig la magnitud havia pujat fins a 8,3El PanStarrs K1 arribarà al seu periheli (punt més proper al Sol) el 27 d'agost de 2014, a una distància de 1,05ua (157.000.000 km) del Sol. Travessara l'equador celeste el 15 de setembre de 2014 convertint-se en objecte de l'hemisferi sud.\nEl cometa hauria d'arribar la seva magnitud màxima de ~6 a mitjans d'octubre de 2014, quan tindrà una elongació d'uns 75º des del Sol. Potser és visible per a l'observador experimentat a ull nu, però serà molt més fàcil de detectar amb els prismàtics o un telescopi.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Electronic Entertainment Expo 2013, comunament coneguda com a E3 2013, va ser de 19ª celebració de la Electronic Entertainment Expo. Aquest esdeveniment va tenir lloc a Los Angeles Convention Center a Los Angeles, Califòrnia. Aquest va començar l'11 de juny de 2013 i va finalitzar el 13 de juny de 2013, amb 48.200 assistents totals.Els principals punts destacats van incloure detalls de dues grans consoles de nova generació, la Microsoft Xbox One i la Sony PlayStation 4, així com els jocs de Nintendo Super Mario 3D World, Mario Kart 8, i Super Smash Bros per a Nintendo 3DS i Wii U.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'eclipsi solar del 10 de maig de 2013 va tenir lloc a l'Oceà Pacífic amb una magnitud de 0,9544 i la seva faceta anular es va mostrar al nord d'Austràlia i al sud del Pacífic, amb una màxima visibilitat de 6 minuts i 3 segons a l'est de la Polinèsia Francesa. En contrast amb l'eclipsi anterior, que també va passar a Austràlia, aquesta vegada el diàmetre angular de la Lluna no va bloquejar completament el Sol, i el cobrí només fins a un 97%.\nUn eclipsi solar s'esdevé quan la Lluna transita entre la Terra i el Sol, i enfosqueix totalment o parcialment al Sol Un eclipsi solar anul·lar ocorre quan el diàmetre angular és menor que el Sol, i bloqueja la major part de la seva llum i causa que el Sol sembli una corona circular. Els eclipsis anulars es veuen com eclipsis parcials en una regió de milers de quilòmetres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "GRB 130427A va ser un esclat de raigs gamma rècord, descobert iniciant-se el 27 d'abril de 2013. L'observatori espacial Fermi va detectar un raig gamma amb una energia d'almenys 94000 milions d'electró-volts. Va ser detectat simultàniament pel Burst Alert Telescope a bord del telescopi Swift i va ser un dels esclats més brillants detectats pel Swift. Va ser un dels cinc GRBs més propers, a una distància de 3600 milions d'anys llum, i va ser comparativament de llarga durada.\n\nL'observatori espacial Swift també va observar l'esclat, determinant ràpidament la seva ubicació.L'emissió també va ser detectada utilitzant la radiació de ràdio, infraroig i visible des dels telescopis terrestres utilitzant la ubicació en el cel proporcionada pel Swift. L'esclat va ser observat amb un telescopi òptic de 350mm i es va mesurar la seva brillantor. La magnitud aparent visible va disminuir de 13 a 15,5 en un període de tres hores començant a les 08:05:12 UTC el 27 d'abril de 2013. El Catalina Real-time Transient Survey també va detectar l'esclat òpticament, independentment de l'alerta. Va rebre la designació CSS130502:113233+274156. Es va trobar en ascensió recta 11:32:32.90, i declinació +27:41:56.5 (J2000).\nEl catàleg SDSS mostra una galàxia (SDSS J113232.84+274155.4) gairebé coincident amb aquesta posició a una magnitud r=21,26 però sense obtindre espectre SDSS.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El satèl·lit artificial OPTOS és un picosatèl·lit el disseny del qual així com desenvolupament i operació es realitzen a l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, INTA. En les instal·lacions de l'INTA també està situada l'estació de terra. OPTOS segueix l'estàndard CubeSat amb una configuració triple de 10 x 10 x 34,5 cm i 3,5 Kg de pes.\nL'objectiu principal d'OPTOS és el de ser un demostrador tecnològic, per demostrar, fonamentalment, que un picosatèl·lit d'aquestes dimensions és capaç de presentar capacitats i característiques al mateix nivell que els satèl·lits de major grandària, mantenint els avantatges de temps de desenvolupament i pressupost que els satèl·lits de petita grandària proporcionen. En aquest sentit, en OPTOS es presenten i desenvolupen tecnologies capdavanteres en el camp de la miniaturització espacial, incloent, entre unes altres, un nou control d'actitud miniaturitzat, un computador d'arquitectura distribuïda i un sistema de comunicació interna basat en tecnologia wireless.OPTOS va ser llançat amb èxit el 21 de novembre de 2013 per mitjà d'un coet Dnepr-1 i es manté actiu en òrbita de forma satisfactòria des de llavors.\nUna vegada provat l'èxit d'OPTOS es preveu mantenir de forma estable una línia de satèl·lits amb les mateixes característiques, de tal forma que faciliti l'accés a l'Espai a empreses i universitats, basant-se en un curt temps de desenvolupament i en un baix cost, a més de proporcionar al mateix temps una alta fiabilitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El 2006 QV89 és un asteroide del grup Apol·lo d'entre 24 i 30 metres de diàmetre i una massa de 3,7·10+7 kg. Va ser descobert el 29 d'agost de 2006 pel Catalina Sky Survey. Durant el setembre de 2019 és previst que l'asteroide passi a prop de la Terra (a 0,04 AU, 6.000.000 km), amb unes probabilitats d'impacte de 1 entre 16.500.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "C/2019 Y4 (ATLAS) o cometa Atlas és un cometa quasi-parabòlic que va ser descobert pel sondeig astronòmic ATLAS el 28 de desembre de 2019 a Hawaii, que el va fer l'últim cometa descobert aquell any.Actualment C/2019 Y4 (ATLAS) és el segon cometa més brillant del cel després del cometa C/2017 K2 (Pan-STARRS) i es pot trobar a la constel·lació de l'Ossa Major amb uns binoculars o un telescopi. Se suposa que continuarà augmentant la seva brillantor, i és possible que sigui visible a ull nu entre l'abril i el maig de 2020.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En Esur (hebreu: עין אסור‎, 'font prohibida') o Ein Asawir (àrab: عين الأساور, ʿAyn al-Asāwir) és un jaciment arqueològic cananeu de l'edat del bronze que es troba al districte de Haifa, al nord de l'estat d'Israel. Es tracta d'un assentament de grans dimensions que va tenir el seu apogeu fa aproximadament 5.000 anys. Els arqueòlegs Itai Elad i Yitzhak Paz van anunciar el descobriment de la ciutat l'octubre del 2019, al costat de les restes d'un temple de 7.000 anys que formava part del lloc. S'ha estimat que tenia una població d'uns 6.000 habitants. En Esur hauria estat una de les ciutats més grans del seu temps a la regió.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "GW190521 (inicialment S190521g) era un senyal ondulatori gravitacional que resultà de la fusió de dos forats negres. Possiblement associat amb un flaix de llum; si aquesta associació és correcta, la fusió hauria ocorregut prop d'un tercer forat negre supermassiu. L'esdeveniment va ser observat pels detectors LIGO i Virgo el 21 de maig de 2019 a 03:02:29 UTC, i publicat el 2 de setembre de 2020. L'esdeveniment era 17 bilions d'anys llum lluny de Terra, dins d'una àrea de localització de 765 deg² cap a la constel·lació de la Cabellera de Berenice, la constel·lació dels Llebrers, o la constel·lació de Fènix.Amb unes masses solars (M☉) de 85 i 86 respectivament, els dos forats negres que comprenen aquesta fusió són les masses progenitores més grans observades fins al moment. El forat negre resultant va tenir una massa equivalent a 142 vegades la del Sol, fent que aquesta sigui la primera detecció clara d'un forat negre de massa intermèdia. Les 9 masses solars restants van ser irradiades com a energia en la forma d'ones gravitacionals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En la següent taula estan en ordre alfabètic les bases antàrtiques permanents, és a dir les que estan operatives tot l'any. S'indica la població màxima a l'estiu i la mitjana de població durant l'hivern, segons dades del Consell de Directors de Programes Antàrtics, conegut com a COMNAP i de la World Gazetteer.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Base Científica Antàrtica Artigas (BCAA) és la designació oficial de la base permanent que l'Uruguai té a l'Antàrtida, fundada el 22 de desembre de 1984 a l'Illa Rei Jordi, Shetland del Sud. És més coneguda com a \"Base Artigas\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La base antàrtica Gabriel de Castilla és una de les dues bases que té Espanya a la regió de l'Antàrtida. Està situada en l'illa Decepció, a l'arxipèlag de les illes Shetland del Sud. Les coordenades són 62° 58′ 38″ S, 60° 40′ 33″ O. Es troba a 1 km de la base argentina Decepción.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I (BAE Juan Carlos I) és una base científica espanyola a l'Antàrtida depenent del CSIC, a través de la seva Unitat de Tecnologia Marina. Està situada en la península Hurd a l'illa Livingston, a l'arxipèlag de les Shetland del Sud, a 40 metres de la costa i a 12 metres d'altura, en l'ala de la Muntanya Reina Sofia (62° 39′ 46″ S, 60° 23′ 20″ O). Té una superfície de 346 m² i pot albergar com a màxim 50 persones. La base més propera és la búlgara Sant Climent d'Ohrid, distant 2,7 km en direcció NE. Està situada en la costa SE de Badia Sud, a la Península Hurd d'Illa Livingston (arxipèlag de les Shetland del Sud), a unes 20 milles de navegació de la base espanyola Gabriel de Castilla, situada a Illa Decepció.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La base antàrtica Belgrano II o base Belgrano II és una estació científica permanent de la República Argentina a l'Antàrtida. És la segona de les tres estacions antàrtiques nomenades en honor del general Manuel Belgrano. Es va anomenar base d'exèrcit General Belgrano II fins que A la dècada de 1990 com a part del procés de desmilitarització de les bases antàrtiques argentines, el seu nom va ser modificat a l'actual.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Troll és una base antàrtica noruega localitzada al nunatak Jutulsessen a 235 km de la costa del mar de Lázarev, en el sector oriental de la Costa de la Princesa Marta a la Terra de la Reina Maud, Antàrtida, que Noruega reclama com un territori depenent. És l'única estació antàrtica noruega oberta de forma permanent. Troll és operada per l'Institut Polar Noruec, però també compta amb instal·lacions pertanyents a l' Institut Meteorològic Noruec i a l' Institut Noruec de Recerca de l'Aire.\nAl contrari que la majoria de les altres estacions de recerca del continent, Troll està construïda sobre una superfície de roca sòlida lliure de gel al nunatak de Jutulsessen, a 1275 msnm, envoltada completament pel gel. Aquesta estació va ser oberta com una base estival l'any 1990, però el 2005 va ser habilitada per operar tot l'any. Durant l'hivern antàrtic la base té capacitat per allotjar fins a o persones, augmentant la seva capacitat a 40 en temporada estival. L'aeròdrom de Troll és una pista de 3300 m de llarg per 100 m d'ample situada sobre gel blau en la indlandsis de l'Antàrtida, a 1232 msnm i a 6,8 km de la base Troll. Aquest aeròdrom va ser obert en 2005 i serveix al Dronning Maud Land Air Network, un projecte de cooperació internacional que l'usa per proveir tràfic aeri intercontinental a aquest sector de l'Antàrtida.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Base Bellingshausen (en rus: Беллинсгаузен) és una base antàrtica permanent. Rep el seu nom en honor del mariner rus, Faddey Faddeevich Bellingshausen. Es troba a la badia Fildes (Maxwell), península Fildes, a la part oest de l'illa Rei Jordi, Illes Shetland del Sud.\nLes seves coordenades geográficques són: 62° 11′ 47″ S, 58° 57′ 39″ O i es troba a 15,8 msnm, a 100 metres del mar i només a 100 metres a l'est de la base xilena President Eduardo Frei, en un terreny que està lliure de gel permanent.\nLa base va ser inaugurada, en època de la Unió Soviètica, el 22 de febrer de 1968, i des d'aleshores opera de manera continuada.\nLa seva població màxima, a l'estiu, és d'unes 38 personas i a l'hivern d'unes 25. Prop de la base es troba l'església ortodoxa russa de la Santa Trinitat, l'església ortodoxa més gran de l'Antàrtida. La base ocupa una àrea total de 800 x 600 m, compta amb 14 edificacions o mòduls, amb una zona total construïda de 25.236 m², 324 m² dels quals són habitacionals.\nEls estudis científics que s'hi fan són de monotoritzar dades ambientalsl, geodèsia i cartografia (des de 1970), observacions geomagnètiques (des de 1969), glaciologia continental (des de 1969), glaciologia del gel marí (des de 1968), biologia humana (des de 1968), observacions ionosfèriques i d'aurores polars (des de 1978), observacions meteorològiques (des de 1968), geologia i geofísica en terreny i biologia terrestre.\nLa base es troba en una zona relativament càlida d el'Antàrtida: la temperatura mitjana d'agost (el mes més fred) és de -6,8°С, i la del mes més càlid (febrer) és de +1,1°С. Per això els residents russos, humorísticament, han donat a la base Bellingshausen el sobrenom de kurort (en rus: курорт): que significa base termal.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Brasil ha demostrat un important interès en l'Antàrtida en les últimes dècades, efectuant investigacions científiques per la qual cosa ha instal·lat una base permanent, Comandant Ferraz , i 4 refugis, a les Illes Shetland del Sud.\nLes activitats científiques són desenvolupades per diverses universitats i instituts, recolzades pel CNPq, s'agrupen en ciències de l'atmosfera, de la vida, de la Terra i geofísica de la Terra sòlida, incloent les següents àrees del coneixement:\nMeteorologia, geologia continental i marina, oceanografia, biologia, astrofísica, geomagnetisme i geofísica nuclear.\nLa marina del Brasil, per mitjà de la Direcció d'Hidrografia i Navegació, realitza activitats de cartografia, editant dues cartes nàutiques, una de la Badia Almirallat i altra de la Badia Fildes (Maxwell), zones de major afluència de vaixells a les Illes Shetland del Sud. Prèviament, el Navío Oceanogràfic Almirall Câmara, de la Direcció d'Hidrografia i Navegació, juntament amb Petrobras, va executar tasques geofísiques en l'Estret de Bransfield, el Pas Drake i el Mar de Bellingshausen.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Base d'Exèrcit General Belgrano va ser una estació antàrtica de la República Argentina que es trobava en les coordenades 77° 47′ S, 38° 15′ O 77° 47′ S, 38° 15′ O / -77.783, -38.250 sobre la barrera de gel Filchner en la badia Comandant Piedrabuena. Des del seu abandó i reemplaçament va passar a ser coneguda com a Base Belgrano I.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Camp Acadèmia (en búlgar Лагер Академия, Làger Akadémiya) (62°38′41,9″ latitud sud, 60°10′18,3″ longitud oest) és una localitat geogràfica a l'illa Livingston, de les illes Shetland del Sud, a l'Antàrtida, anomenat en honor de l'Acadèmia Búlgara de Ciències i la seva contribució a l'exploració antàrtica.\n\nEl lloc està situat estratègicament a la part alta de la glacera Huron, prop del pic de Zograf, a la Muntanya de Tangra central, a una elevació de 541 m. El Camp Acadèmia es connecta amb la base búlgara de Sant Climent d'Ohrid per mitjà d'una ruta terrestre d'11 km, i amb la base antàrtica espanyola de Joan Carles I per mitjà d'una ruta de 12,5 km.\nEl Camp Acadèmia ofereix accés convenient, pel sud, a la Muntanya de Tangra; pel nord, a les àrees de la serralada Bowles, les alçades Vidin, la glacera Kaliakra i el camp de neu de Saedinénie; per l'est, a la glacera Huron, i per l'oest a les serralades Pliska i Burdick i les glaceres Perunika i Huntress.\nEl lloc va ser ocupat per primera vegada per l'expedició topogràfica búlgara Tangra 2004/05, des del 3 de desembre del 2004 fins al 2 de gener del 2005. La informació geogràfica s'obtenia de les àrees remotes de l'illa Livingston i l'illa Greenwich, 150 llocs geogràfics es van mapar per primera vegada, i un mapa topogràfic nou de les dues illes va publicar el 2005. El Camp Acadèmia va ser designat com l'oficina de correus Tangra 1091 d'estiu des de 2004, la divisió més meridional del Correu Búlgar.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Campament Byers és un campament i base estacional de caràcter internacional, però mantingut per la Base Antàrtica Joan Carles I d'Espanya. Està situat a la península Byers, illa Livingston, a les illes Shetland del Sud, Antàrtida. La zona va ser visitada pels primers caçadors de foques del segle xix.\n\nEl campament està situat a les platges South i que es troba a 1,2 km al nord-nord-oest del punt Nikopol, 1,04 km al nord-est del turó Sealer, 3,13 km al sud per l'oest de con Chester i 4,38 km a l'oest del punt Dometa (mapatge detallat en castellà de la zona en 1992, cartografia de Bulgària en 2005 i 2009).\nEstà format per 2 refugis tipus \"igloo\" de 6 m x 2 m que fan les funcions de cuina/menjador i laboratori.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Estació Antàrtica Comandant Ferraz (Estação Antàrtica Comandant Ferraz) és una base permanent (operativa tot l'any) de Brasil. S'ubica en les coordenades geogràfiques62° 05′ 0″ S, 58° 23′ 28″ O, a la Badia Almirallat, Illa Rei Jordi, de les Illes Shetland del Sud. Va ser inaugurada el 6 de febrer de 1984.\n\nLa base va ser batejada en honor del Comandant de la marina brasilera Luís Antônio de Carvalho Ferraz, hidrogràfic i oceanògraf que va visitar l'Antàrtida en dues oportunitats a bord de vaixells britànics. Va tenir un paper decisiu en persuadir al govern del seu país per desenvolupar un programa antàrtic, i va morir sobtadament el 1982 mentre representava Brasil en una conferència oceanogràfica a Halifax.\nA partir d'1986, la base va passar a ser dotada tot l'any per 2 grups de 8 militars de la Marina del Brasil, 24 investigadors a l'estiu i 5 a l'hivern. Els grups de militars es rellevaven en períodes de desembre a març. El març de 1996, es va realitzar la primera permanència contínua per 12 mesos.\nLa base comptava inicialment amb 8 mòduls, avui arriba a 62, constituïda per allotjaments, oficines, sala d'estar, infermeria, magatzems, cuina, bugaderia, biblioteca i un petit gimnàs. En 1994, es va construir un heliport amb capacitat d'operar helicòpters de port mitjà.\nLa base Comandant Ferraz està construïda al mateix lloc que l'antiga britànica \"Base G\", i les danyades estructures de fusta de la vella base contrasten amb les brillants estructures metàl·liques verd i ataronjat de la base brasilera, que va ser aixecada el 1984. Més amunt de la base hi ha un petit cementiri amb cinc creus. Tres són les tombes de personal de British Antarctic Survey (BAS), la quarta commemora un líder de base del BAS perdut al mar. La cinquena creu és la tomba d'un sergent ràdio-operador brasiler que va morir d'un atac cardíac En Ferraz a 1990.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Hi ha dues bases antàrtiques explotades per l'estat espanyol a les Illes Shetland del Sud que només són utilitzades l'estiu, a diferència d'altres bases que són permanents tot l'any.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Estació Amundsen-Scott és una estació de recerca científica i tecnològica dels Estats Units que es troba a l'altiplà de l'Antàrtida en el lloc més al sud del planeta terra, al pol sud geogràfic a 2.835 metres d'altitud sobre el nivell del mar.\nL'estació original Amundsen-Scott va ser construïda durant novembre de 1956 com un dels objectius marcats per l'any geofísic internacional per tal d'estudiar, entre altres coses, la geofísica de les regions polars. Aquesta estació ha estat reedificada, demolida i expandida diverses vegades des de 1956.\nL'estació, com que està al pol sud, experimenta durant l'any la nit polar amb foscor contínua durant 6 mesos i el dia polar amb llum contínua durant els altres sis mesos. El sol surt a l'equinocci de setembre i arriba al seu angle màxim cap al 20 de desembre i es pon a l'equinocci de març. Durant els sis mesos de \"nit\", hi fa un fred extrem i de vegades la temperatura pot baixar per sota de -73 °C. Aquest període continu de foscor fa que aquesta estació sigui ideal per a fer observacions astronòmiques.\nEl nombre de persones que hi viuen és variable, amb un màxim a l'estiu, en anys recents la població a l'hivern és d'unes 50 persones.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'estació Vanda era una base de recerca científica situada a l'Antàrtida. Aquest lloc ha registrat la temperatura més alta de l'Antàrtida: 14,6 °C el 5 de gener de 1974. Estava situada als altiplans occidentals de la Terra Victòria a la Dependència Ross, específicament a la riba del Llac Vanda, a la desembocadura del riu Onyx, a la Vall Wright. Es va començar a construir durant els estius australs de 1967–68 i de 1968–69 i cinc homes hi van passar l'hivern de 1969 (Harrowfield, 2006). Els programes científics portats a terme incloïen la meteorologia, hidrologia, sismologia, corrents de la Terra i magnetisme.\nL'any 1995, es va clausurar per causa de problemes mediambientals, especialment de contaminació.\nActualment hi ha en aquest lloc una estació meteorològica automàtica i un petit refugi ocupat temporalment (només a l'estiu)per un equip científic de Nova Zelanda.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Estació Vostok (Станция Восток, en rus) és una estació de recerca russa (anteriorment soviètica) localitzada prop de l'anomenat Pol Sud d'inaccessibilitat, al centre de la plataforma de gel antàrtica oriental.\nL'estació Vostok es troba en el territori antàrtic australià, tot i que, com a signant del Tractat Antàrtic, Austràlia no exerceix la sobirania en aquest territori.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Base Presidente Eduardo Frei Montalva és la base antàrica més important de Xile. Es troba a la península Fildes, una zona lliure de gel enfront de la Badia Maxwell, a l'oest de l'illa Rei Jordi que pertany a l'arxipèlag de les illes Shetland del Sud. Està al costat de la Base Escudero i només a 200 metres de la Base Bellingshausen que pertany a Rússia. Les seves coordenades són 62° 12′ 0″ S, 58° 57′ 51″ O,i està a 10 metres sobre el nivell del mar. La base es troba en una zona de l'Antàrtida reivindicada per Xile.També a prop hi ha la Base Gran Muralla (de la República Popular Xina), Base General Artigas (Urugüai), Base Rei Sejong (Corea), Base Jubany (Argentina), Base Comandante Ferraz (Brasil), Base Henryk Arctowski (Polònia) i la Base Machu Picchu (Perú). Més lluny es troba la Base Capità Arturo Prat, també de Xile, a uns 50 km a l'oest.\n\n \nTé un aeroport amb una pista de 1.300 metres que es diu Aeròdrom Teniente Rodolfo Marsh Martin, ICAO Codi SCRM), amb 50 vols intercontinentals i 150 d'intracontinentals cada temporada, dona serveis de transport a moltes bases dels voltants.\nLa base també inclou la zona residencial de Villa Las Estrellas residential que compta amb un hospital, una escola, un banc, un petit supermercat, etc. La població màxima durant l'estiu és d'unes 150 persones, i a l'hivern, de mitjana, unes 80e.Començà a ser operativa el 1969 com a Centre Meteorològic Eduardo Frei. Després, en expandir-se les instal·lacions, va ser anomenada Base Teniente Rodolfo Marsh. Durant la dècada de 1990 totes les instal·lacions van passar a dir-se Base Presidente Eduardo Frei Montalva, però l'aeròdrom continuà sota el nom de Teniente Rodolfo Marsh.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Base Antártica Carlini és una estació científica permanent argentina situada a l'’ illa Rei Jordi (o 25 de Maig) de les illes Shetland del Sud.\nRep el nom del tinent José Jubany que morí en acte de servei l'any 1948.\nEstà habitada per unes 29 persones a l'hivern (2010) i per 33 a l'estiu.Està operada i administrada per la Direccion Nacional del Antartico de l'Argentina, organisme depenent del Ministerio de Relaciones Exteriores, Comercio Internacional y Culto argentí. Els plans cientifics són implementats i supervisats pel Instituto Antartico Argentino. El Comando Antártico de Ejército de l'Argentina subministra el personal que hi passa l'hivern.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'estació de McMurdo (en anglès: McMurdo Station) és un centre de recerca científica dels Estats Units situat a l'Antàrtida a la punta sud de l'Illa Ross a la costa de l'Estret de McMurdo. Aquesta estació és la comunitat més gran de l'Antàrtida, capaç d'hostatjar 1.258 residents. Tot el personal i les càrregues que es dirigeixen a l'Estació Amundsen–Scott primer passen per McMurdo.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Refugi Astrònom Cruls (en portuguès, Refúgio Astrônomo Cruls) és un refugi d'estiu del Brasil a l'Antàrtida.\nEstà situat a la caleta Harmonia de l'illa Nelson, situada al sud-oest de l'Illa Rei Jordi a les Shetland del Sud. Va ser inaugurat el 25 de gener de 1985. Depèn logística i administrativament de l'Estació Antàrtica Comandant Ferraz. Juntament amb el Refugi Emilio Goeldi, localitzat a l'illa Elefant, constitueix l'estructura de suport bàsic del Programa Antàrtic Brasiler a l'Antàrtida.\nVa rebre el seu nom en homenatge a l'astrònom Luis Cruls, que va participar d'una expedició l'any 1882 a Punta Arenas (Xile) per observar el pas de Venus a través del disc solar.El refugi pot acollir a 6 científics durant 40 dies. Està construït amb panells tipus sandwich recoberts amb fibra de vidre en la seva part interna, i amb resina de base polièster en la seva part externa. La seva àrea útil és de 14,7 m² i té dos petits annexos, un per servir de sanitari i dipòsit de materials, i un altre per a avantsala. L'aigua s'obté d'una llacuna propera. Les comunicacions són realitzades per un transmissor de radio alimentat per un petit generador.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Refugi Emilio Goeldi (en portuguès, Refúgio Emílio Goeldi) és un refugi d'estiu de Brasil a l'Antàrtida. Està situat a l'illa Elefant, situada en el grup denominat illes Piloto Pardo de les Shetland del Sud.\nFou inaugurat l'any 1988. Depèn logística i administrativament de l'Estació Antàrtica Comandante Ferraz. Juntament amb el Refugi Astrònom Cruls, localitzat a l'illa Nelson, constitueix l'estructura de suport bàsic del Programa Antàrtic Brasiler a l'Antàrtida.\nVa rebre el seu nom en homenatge al naturalista i zoòleg suís-brasiler Emílio Augusto Goeldi.\nEl refugi pot acomodar a 6 científics durant 40 dies. Està construït amb panells tipus sandwich recoberts amb fibra de vidre en la seva part interna, i amb resina a base polièster en la seva part externa. La seva àrea útil és de 14,7 m² i té dos petits annexos, un per servir de sanitari i dipòsit de materials, i un altre per a avantsala. L'aigua s'obté d'una llacuna propera. Les comunicacions són realitzades per un transmissor de radio alimentat per un petit generador.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Refugi Tor -de vegades esmentat com a Base Tor - (en noruec: Forskningsstasjon Tor) és una base de recerca de camp per a observacions ornitològiques de Noruega a l'Antàrtida. Està situat a 1625 msnm en el nunatak Svarthamaren, a 200 km de la costa de la Princesa Marta a la Terra de la Reina Maud.\nEl refugi va ser establert en la temporada 1992-1993, i consta d'un contenidor aïllat de 3x8 m que serveix com a espai de vida i de treball. El refugi s'utilitza només durant l'estiu i l'allotjament es realitza en tendes de campanya. Noruega té una base permanent a l'Antàrtida, la Base Troll, situada a 100 km a l'oest de Tor, i de la qual depèn. Ambdues estacions són operades per l'Institut Polar Noruec.\nLa recerca a l'estació està centrada en la vida de les aus a les muntanyes Svarthamaren, que alberga una colònia interior d'aus marines, i la major població del món de Petrell antàrtic, amb prop de 250 000 parelles reproductores.El refugi Tor està envoltat per una zona d'amortiment de 10 metres de diàmetre exclosa de la Zona Antàrtica Especialment Protegida ZAEP-142 - Svarthamaren, sota administració de Noruega.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Sant Climent d'Ocrida (en búlgar Свети Климент Охридски, Sveti Kliment Ohridski) (62°38′29″ latitud sud, 60°21′53″ longitud oest) és la base búlgara de l'illa Livingston, a les illes Shetland del Sud (Antàrtida). La base es va anomenar en honor de sant Climent d'Ocrida (840-916), un científic prominent i el primer bisbe búlgar, que va treballar per al rei Borís I de Bulgària.\nLa base és situada a 130 m de la platja de l'Ancoratge d'Emona a la Badia Sud, la qual s'utilitza per al trasllat de gent i càrrega de les llanxes zòdiac. A l'estiu la base és creuada pel corrent d'aigua fosa que prové de Rezovo, el qual proporciona el subministrament d'aigua.\nEls primers dos edificis de la base es van construir l'abril de 1988 per la primera expedició antàrtica búlgara, i més tard es van reobrir el 1993. Un edifici nou s'hi va afegir, la construcció del qual es realitzaria entre 1996-98. La primera capella de l'Església Ortodoxa a l'Antàrtida, Sant Joan de Rila, es va construir el 2003. Una oficina del Correu Búlgar ha estat operant a Sant Climent d'Ocrida des del 1995.\n\nLa base és visitada regularment per representants de les institucions nacionals els quals són responsables de les activitats búlgars a l'Antàrtida, entre ells, el President Georgi Parvanov de Bulgària, que visitaria la base el gener de 2005.\nLa localització de la base és molt convenient, amb bones rutes cap a l'altiplà Balkan, les serralades Burdick i Pliska, la muntanya Tangra, la serralada de Bowles i cap a altres àrees a l'interior de l'illa Livingston. També té una localització central pel que fa al Camp Acadèmia, que és situat 11 km a l'est de Sant Climent d'Ocrida. La base antàrtica espanyola Joan Carles I se situa 2,7 km al sud-sud-oest, i està connectada o per llanxes zòdiac o per una ruta terrestre de 5,5 km.\nSant Climent d'Ocrida és utilitzada pels científics de Bulgària i molts altres estats per a la recerca en les àrees de geologia, biologia, glaciologia, topografia i informació geogràfica. La base és visitada també per vaixells turístics de la punta Hannah, un dels llocs turístics més populars de l'Antàrtida, que se situa només 12 km a l'oest.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Base Scott pot també fer referència a l'Estació Amundsen-Scott. \nLa Base Scott (en anglès:Scott Base) són unes instal·lacions de recerca científica situades a l'Antàrtida i que operen sota el govern de Nova Zelanda. Reben aquest nom per Robert Falcon Scott. Està situada a l'Illa Ross, Dependència Ross, prop del Mont Erebus.Al principi es dedicava a les ciències de la Terra però ara abasta molts camps. La base Scott originàriament va ser construïda per donar suport al projecte del Regne Unit anomenat Commonwealth Trans-Antarctic Expedition (TAE). El govern de Nova Zelanda també va donar suport al projecte de l'Any Geofísic Internacional de 1957.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "BioOne és un editor de recerca científica sense ànim de lucre.BioOne es va establir el 1999 a Washington, DC, com a organització sense ànim de lucre 501 (c) (3) per cinc col·laboradors acadèmics: l'American Institute of Biological Sciences, l'Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC), La Universitat de Kansas, Greater Western Library Alliance i Allen Press.\nEl principal impuls per a la creació de BioOne va ser el desig comú entre les parts interessades acadèmiques clau d’una alternativa a la publicació acadèmica comercial.La meitat dels ingressos de la quota de subscripció de BioOne Complete es reparteixen entre els editors participants.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "EudraCT (acrònim de European Union Drug Regulating Authorities Clinical Trials) és una base de dades europea d'assajos clínics amb medicaments en recerca en els quals participi, com a mínim, un hospital, centre sanitari, entitat docent, etc., de la Unió Europea.\nEn aquesta base de dades s'han d'incloure, d'acord amb la Directiva 2001/20/CE del Parlament Europeu, tots els assajos clínics en els quals el procés de sol·licitud d'autorització s'iniciï a partir de l'1 de maig de 2004. A Espanya, d'acord amb el Reial Decret 1090/2015, de 4 de desembre de 2015, aquesta autorització va condicionada a l'obtenció d'un dictamen favorable emès per un Comitè d'Ètica d'Investigació clínica amb medicaments (CEIm), i a l'autorització per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).\nLa inclusió en EudraCT d'un assaig clínic comporta l'assignació d'un codi identificatiu únic per a tots els països de la Unió Europea (denominat número EudraCT), amb el format AAAA-NNNNNN-CC, on:\n\nAAAA és l'any en què s'emet el codi,\nNNNNNN és un número seqüencial de sis dígits,\nCC és un dígit de control per comprovar que la resta del codi és correcte.Aquest número és independent del codi intern que cada promotor li assigni als seus assajos, i sempre ha de constar en totes les sol·licituds o notificacions que es presentin a les autoritats competents d'algun estat membre de la Unió, així com en alguns documents relacionats amb l'assaig, com poden ser els informes d'esdeveniments adversos als medicaments en estudi.\nA Espanya, el nombre EudraCT no s'ha de confondre en amb el codi que se'ls assigna als assajos clínics fase IV, o estudis de farmacovigilància, ja que és diferent i ve regulat per l'Ordre SAS/3470/2009.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Registre Espanyol d'estudis clínics (REec) és una base de dades pública que conté informació de tots els assajos clínics amb medicaments autoritzats a Espanya a partir de l'1 de gener de 2013.El contingut del REec es regeix pels estàndards fixats en la matèria per l'Organització Mundial de la Salut. I, encara que és similar altres registres d'assajos clínics, el REec inclou un resum de la justificació de l'assaig en llenguatge no tècnic, per facilitar la comprensió de qualsevol ciutadà, i informació permanentment actualitzada sobre els centres participants i els pacients reclutats en cadascun d'ells.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements. Pot estar especialitzada en una o més àrees de la ciència, participant-hi o realitzant-hi alguna activitat d'investigació científica. Tot i la reducció en les darreres dècades, persisteix una bretxa de gènere entre els estudiants de la disciplina.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents. El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, science fiction, la traducció correcta seria ficció científica.\n\nLa ciència-ficció pot incorporar tota mena de característiques d'altres disciplines però principalment es caracteritza per l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper; a diferència de la fantasia que juga amb mons paral·lels o ambientats en un passat remot i amb més presència d'elements sobrenaturals. A la fantasia es pot canviar qualsevol element de la realitat, tants com es vulguin, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un sol i fer-ne una hipòtesi de com seria la realitat amb aquest factor diferent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'abducció (del llatí abdelius), fa referència humans segrestats per extraterrestres i sotmesos a estranyes proves mèdiques o experiments.\n\n", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Amazing Stories va ser una revista de ciència-ficció i space opera que va llançar el seu primer número a l'abril de 1926, editada per Experimenter Publishing, propietat d'Hugo Gernsback, des d'aleshores i gairebé ininterrumpidament durant vuitanta anys. Va ajudar a definir el subgènere de ficció pulp. Alguns dels escriptors i escriptores habituals als primers números van ser John W. Campbell, Isaac Asimov, Howard Fast, Ursula K. Le Guin, Roger Zelazny i Thomas M. Disch.\nDesprés dels anys vint del segle XX ja rarament va ser infuent en el seu gènere. Va començar com a revista de format Bedsheet. El 1933 va canviar a format pulp. L'edició final, en 2005, es va distribuir només en format PDF.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Analog Science Fiction and Fact és una revista de ciència-ficció nord-americana, publicada sota diversos noms des del 1930. Titulada originalment Astounding Stories of Super-Science, el primer volum data del gener de 1930, publicat per William Clayton i editat per Harry Bates. Clayton entrà en bancarrota el 1933, i es va vendre la revista a Street & Smith. El nou editor fou F. Orlin Tremaine, que va convertir Astounding en la revista líder del gènere pulp de ciència-ficció, que acabava de néixer. Va publicar històries de renom com Legion of Space, de Jack Williamson, i Twilight, de John W. Campbell. A finals de 1937, Campbell va assumir la tasca d'editor sota la supervisió de Tremaine, que va deixar la revista l'any següent, fet que va donar més independència a Campbell. Els següents anys Campbell va publicar moltes històries que es van convertir en clàssics del gènere, entre les quals la saga de La Fundació d'Isaac Asimov, Slan (d'Alfred Elton van Vogt), i diverses novel·les i històries de Robert A. Heinlein. El període que comença quan Campbell esdevé editor sovint és conegut com l'edat d'or de la ciència-ficció.\nEl 1950 havien aparegut ja diverses revistes competidores, entre les quals Galaxy Science Fiction i The Magazine of Fantasy & Science Fiction. L'interès de Campbell en alguns temes pseudocientífics, com ara la dianètica, va alienar alguns dels seus escriptors habituals, i ja no es considerava Astounding com la revista capdavantera del ram, malgrat la publicació de diverses històries populars i influents: la novel·la Mission of Gravity de Hal Clement i The Cold Equations de Tom Godwin. El 1960, Campbell va canviar el títol de la revista a Analog Science Fiction & Fact; feia temps que volia treure el mot \"Astounding\" del títol, que considerava massa sensacionalista. Per aquelles dates, Street & Smith va vendre la revista a Condé Nast. Campbell en va seguir sent l'editor fins a la seva mort l'any 1971.\nBen Bova en va prendre el relleu entre el 1972 i el 1978, i el caràcter de la revista va canviar de forma notable, ja que Bova estava disposat a publicar ficció que incloïa contingut sexual i paraulotes. Bova va publicar històries com The Gold at the Starbow's End, de Frederik Pohl, que va ser nominada a un premi Hugo i a un premi Nebula, i Hero, de Joe Haldeman, la primera història de la saga The Forever War, també guanyadora de premis Hugo i Nebula. Pohl no havia pogut vendre a Campbell, i Hero havia estat rebutjada per Campbell en no considerar-la apropiada per la revista. Bova va guanyar cinc premis Hugo consecutius per la seva tasca com a editor d'Analog.\nStanley Schmidt va succeir Bova, i va continuar publicant bona part dels mateixos autors que havien contribuït durant anys. Malgrat l'èxit inicial a l'hora de mantenir la revista en circulació, es va criticar l'estancament i monotonia de la revista. Analog es va vendre aDavis Publications el 1980, i posteriorment a Dell Magazines el 1992. Crosstown Publications va comprar Dell el 1996 i en segueix sent l'editorial. Schmidt va romandre com a editor fins al 2012, quan fou reemplaçat per Trevor Quachri.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ciberiada (títol original en polonès Cyberiada) és una col·lecció de contes satírics de ciència-ficció de l'autor polonès Stanisław Lem, publicada el 1965 per primera vegada, amb dibuixos originals de Daniel Mróz.\nAl nostre país es va publicar per primera vegada traduït al castellà en dos volums \nde l'Editorial Bruguera anomenats respectivament \"Ciberiada\" (1979, ISBN 84-02-06959-2) i \"Fábulas de Robots\" (1981, ISBN 84-02-08255-6). Actualment no existeix una versió publicada traduïda al català.\nEls protagonistes de la majoria dels contes són els constructors Trurl i Clapauci, de natura robòtica. La majoria dels altres personatges també són robots, o màquines intel·ligents, i en alguns casos són \"viscosos\" o criatures orgàniques que són horribles i verinoses als ulls dels robots.\nEls contes tenen un to mig humorístic mig metafòric que els fa formalment similars a les fàbules.\nPlantegen diferents temes com la difícil relació entre l'individu i la societat, els problemes que porta la cerca de la felicitat per mitjans tecnològics, què és la consciència, i si és possible el coneixement de la realitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El ciberpunk (una combinació de cibernètica i punk) és un subgènere de ciència-ficció i ficció distòpica, que se centra en la tecnologia avançada com els ordinadors o la tecnologia de la informació, associada amb algun grau de desordre social. La trama de la literatura ciberpunk sovint gira entorn del conflicte entre furoners, intel·ligència artificial i mega corporacions, que tendeix a estar situat en una Terra del futur pròxim, més que a l'espai exterior predominant en la ciència-ficció en el moment del naixement del ciberpunk. Les ciutats d'aquest futur tenen característiques distòpiques, però també són marcades per una energia i una diversitat extraordinàries. Molta de l'atmosfera del gènere es fa eco del cinema negre, i les obres escrites en el gènere sovint utilitzen tècniques de les novel·les de detectius.\nMentre aquest estil atrevit i colpidor s'anomenava revolucionari durant els seus primers dies, alguns observadors posteriors concloïen que en termes de literatura, la majoria de les tècniques narratives de ciberpunk eren menys innovadores que les de l'Ona Nova, vint anys abans. Els principals exponents del ciberpunk inclouen a William Gibson, Rudy Rucker, John Shirley i Bruce Sterling. El terme es va estendre durant els anys 80 i encara s'utilitza.\nA principis i mitjans dels 80, el ciberpunk es convertia en un tema de moda en cercles acadèmics, on començava a ser tema d'investigació postmodernista. Durant el mateix període, el gènere s'introduïa a Hollywood i es convertia en un dels principals estils de ciència-ficció del cinema. Moltes pel·lícules populars, com Blade Runner (adaptació de la novela Els androides somien amb xais elèctrics? de Philip K. Dick) i la trilogia Matrix es poden veure com desenvolupaments prominents dels estils visuals i temes del gènere. Els videojocs, els jocs de taula i els jocs de rol sovint presenten trames fortament influïdes pels escrits i les pel·lícules ciberpunk. A principis dels anys 90, hi hagué algunes tendències de moda i música que s'etiquetaren com ciberpunk.\nA mesura que més escriptors començaven a treballar amb conceptes ciberpunk, emergiren nous subgèneres, cadascun dels quals se centra en la tecnologia i els seus efectes socials d'una manera diferent. Els exemples inclouen el steampunk, iniciat per Tim Powers, K. W. Jeter i James Blaylock, i el biopunk, on destaca Paul Di Filippo. A més a més, hi ha gent que pensa que els obres com Snow Crash de Neal Stephenson defineixen una categoria de postciberpunk, encara que la diferència d'aquesta categoria potser és només una qüestió de definició.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència-ficció dura és un subgènere dins de la literatura de ciència-ficció que es caracteritza pel realisme i l'alt nivell de detall en els aparells i invents tecnològics, les teories científiques i les possibilitats de l'acció.\nMalgrat tractar esdeveniments impossibles o encara no factibles, la versemblança és un factor fonamental del gènere.\nEl terme prové del crític Peter Schuyler Miller, qui el 1957 va referir-se a aquesta modalitat en oposició a la ciència-ficció especulativa o \"soft\", que no té tant rigor científic.Tots dos conceptes actuen com a extrems d'un continu, la Ciència-ficció, però usualment és l'etiqueta de \"hard\" la que es realça mentre que es deixa sense adjectivar qualsevol altre subgènere.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El científic boig és un arquetip de la cultura popular contemporània. Es tracta d'un geni que vol passar els límits permesos a la ciència, amb conseqüències sovint catastròfiques, tot i que la seva intenció pot ser maligna o simplement ànsia de coneixement. És la variant moderna del mite de Prometeu i totes les històries que ensenyen l'error de voler tenir més coneixement del permès.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica. En aquesta línia hiperbòlica, el gènere conjectura sobre els temps venidors, encara que també suggereix la presència activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats científiques inexplorades en el temps contemporani.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Convenció anual nacional japonesa de ciència-ficció (Nihon SF Taikai o 日本SF大会, en japonès) és una convenció de ciència-ficció anual que se celebra al Japó. Cada una d'aquestes convencions és oficialment l'enèsima Nihon SF Taikai (第N回日本SF大会), però són més popularment conegudes pels sobrenoms oficials que se'ls dona en funció de la seva ubicació, per exemple, TOKON (quan es va celebrar a Tòquio) o DAICON (quan se celebra a Osaka).\nCada any, el Nihon SF Taikai atrau entre 1.000 i 1.500 fans de ciència-ficció. Esdeveniments en la convenció inclouen taules rodones, conferències, lectures, projeccions, festes, jocs, concerts i un espai per a la venda de llibres rars, revistes i altres articles relacionats amb la ciència-ficció.\nUn cert nombre de premis es concedeixen en la convenció, en particular el Premi Seiun per a la millor ciència-ficció de l'any, votat pels assistents a la convenció.Fora del Japó, el Nihon SF Taikai és més famós per l'animació per a la cerimònia d'obertura de Daicon IV, que va ser produïda pels animadors que més tard es van constituir Gainax. El vídeo d'obertura de Daicon IV presenta una noia vestida de «conilleta de Playboy» amb cameos de moltes pel·lícules i històries de ciència-ficció. El vídeo d'obertura de Daicon IV és una marca distintiva de la cultura otaku i ha aparegut en moltes obres d'art i programes de televisió relacionades amb l'otaku, en particular FLCL i Densha Otoko.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Crimson és una sèrie de còmic de fantasia i terror il·lustrada pel dibuixant Humberto Ramos i guionitzada per Brian Augustyn, amb elements addicionals al guió de F. G. Haghenbeck i Óscar Pinto. La sèrie va començar l'any 1998 i va durar 24 números. Els primers 7 números van ser publicats com a part d'Image Comics a la línia Cliffhanger i els 17 darrers van ser publicats per Wildstorm, entre març de 1999 i febrer de 2001. També es va publicar un número especial protagonitzat per la caçadora de vampirs Scarlet X i l'origen del vampir Joe, dos dels principals personatges de la sèrie.La història de Crimson està protagonitzada per un jove adolescent anomenat Alex Elder que una nit és atacat amb els seus amics per una banda de vampirs. Ekimus, l'últim vampir d'una antiga raça antecessora de la humanitat salva a Alex i afirma que és l'escollit. El protagonista es converteix en un vampir amb poders molt superiors al que és normal. La sèrie segueix les aventures de Alex mentre s'adapta a la seva nova vida i carrega amb les seves responsabilitats. Al seu camí aviat apareix Joe, un altre vampir, i Scarlet X, una caçadora de vampirs. També hi apareixen altres criatures sobrenaturals com ara homes llop, àngels, dracs i temes bíblics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Cyberpunk, més conegut sobretot pel títol de la seva segona edició, Cyberpunk 2020, és un joc de rol creat pel nord-americà Mike Pondsmith i publicat per primera vegada per l'editorial R. Talsorian Games en 1988. Com el seu títol indica, el joc està ambientat en un món de ficció del subgènere de ciència-ficció, conegut com a cyberpunk. 2020 és l'any en el qual la segona edició del joc està ambientada, pel que en veure la llum aquesta edició en 1990, es va passar a assignar com Cyberpunk 2013 a l'edició original de 1988, ambientada aquesta en l'any 2013. Efectivament en els anys 1980 i l'any 2013 semblava encara distant i podia servir com a rerefons d'un futur hipotètic. L'edició actual del joc, la tercera, titulada Cyberpunk v3.0, està basada en els anys 2030.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una distopia, contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics. Es tracta, en realitat, d'un subgènere dins de la ciència-ficció.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Associació Cultural El Biblionauta és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la divulgació de la literatura de ciència-ficció i fantasia en llengua catalana. La constitució de l'associació data de l'any 2020, però la seva activitat s'allarga fins al 2012.La seva activitat principal és la publicació de ressenyes i comentaris crítics sobre relats de literatura fantàstica en català, amb voluntat prescriptiva, al seu web. També promou un seguit de projectes, relacionats amb el fantàstic en català, com ara la Cifipèdia, l'enciclopèdia lliure de la ciència-ficció en català; els Premis Imperdibles als millors llibres fant��stics en català i els Premis Alba als millors llibres fantàstics per a joves en català; el ConcurTs i el ConcurTs JOVE, concursos de relat curt, i diverses publicacions, entre les quals destaca el recull Freakcions, de periodicitat anual.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Sistema Solar és un tema recurrent a la ciència-ficció com a marc per a les històries de la literatura i cinema d'aquest gènere. En aquest article se citen les connotacions i aparicions més remarcables de cada astre. Entre aquests, els viatges imaginaris i exploracions a la Lluna de la Terra es troben a la literatura del segle xvii. A principis del segle xx, després de l'augment del desenvolupament científic i tecnològic impulsat per la revolució industrial, els viatges ficticis a (o des de) altres planetes del sistema solar havien arribat a ser comuns en la ficció.\nLa literatura primerenca sobre el sistema solar, després d'especulacions científiques que daten del segle xvii, suposa que cada planeta va acollir les seves pròpies formes de vida natives—sovint suposant en forma d'humans, sinó en les actituds. La literatura posterior va començar a acceptar que havia límits establerts per la temperatura, la gravetat, la pressió i la composició de l'atmosfera, o la presència de líquids que establirien límits a la possibilitat de la vida com la coneixem, existent en altres planetes. Al segle xix, la Lluna es veu com un desert sense aire, incapaç de sostenir la vida en la seva superfície (l'esperança de vida sota la superfície va continuar fins més tard). Júpiter i els planetes més enllà eren massa grans, massa freds, i contenen atmosferes compostes de substàncies químiques tòxiques. Mercuri està massa prop del Sol i la seva superfície s'exposa a temperatures extremes. Els asteroides són massa petits i sense aire. A principis del segle xx, les perspectives de vida en el sistema solar es van centrar en Venus, les llunes més grans de Júpiter i Saturn, i especialment Mart.Amb l'inici de l'era espacial, les sondes planetàries va fer créixer el dubte sobre la probabilitat de vida extraterrestre en el sistema solar, almenys la vida de qualsevol magnitud major que organismes com els bacteris. A mitjans de la dècada de 1960, va ser establert fermament que la vida no podia tenir punt de suport en les superfícies hostils de Mercuri o Venus, i que Mart amb prou feines podia donar suport cap forma de vida macroscòpica en la seva superfície, i molt menys una civilització avançada. En la dècada de 1980 es va demostrar que les superfícies de les llunes de Júpiter també eren hostils per a la vida.\nLa ficció més recent es va centrar en el sistema solar abordant la seva exploració amb fins com ara terraformació, l'enginyeria dels planetes per l'habitabilitat humana, amb la possibilitat de qualsevol tipus de vida existent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Frank Poole contra HAL 9000 és una partida fictícia d'escacs que es juga a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai. A la pel·lícula, s'hi veu l'astronauta Frank Poole jugant contra la supercomputadora HAL 9000. Com que se suposa que HAL és infalible, ningú se sorprèn que l'ordinador derroti en Poole (tot i que la novel·la menciona que HAL està programat per guanyar només el 50% de les vegades, per tal de donar alguna emoció a les partides contra els astronautes).\nEl director Stanley Kubrick fou un apassionat jugador d'escacs, i per això, al contrari que moltes escenes d'escacs en altres pel·lícules, l'anàlisi de la posició mostrada en aquest film, té sentit. La partida sembla que és una partida real, extreta d'una partida de torneig entre A. Roesch i W. Schlage, jugada a Hamburg el 1910.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Gigamesh és una llibreria de Barcelona especialitzada en literatura fantàstica, de ciència-ficció, terror, còmics i tota classe de jocs de taula com de guerra, d'estratègia, de rol, d'estil europeu, i de cartes col·leccionables, etc.\nFou inaugurada el 1985 pel llibreter, traductor i crític literari de ciència-ficció Alejo Cuervo. L'obertura de les seves portes va contribuir a instaurar el triangle friqui de Barcelona, del qual Gigamesh n'esdevindria el segon vèrtex.El nom de la llibreria prové d'un fanzine, anomenat Gigamesh, que Cuervo mateix havia publicat el 1984. El mateix any, Cuervo va instaurar també els premis Gigamesh, dedicats a la literatura de ciència-ficció i fantasia. Més tard, també publicaria una revista homònima (1991) i fundaria l'editorial Gigamesh (1999).El 2014 la llibreria Gigamesh es va mudar a un nou establiment al carrer Bailèn 8, esdevenint la llibreria de ciència-ficció i de gènere fantàstic més gran d'Europa.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.La diversitat del gènere de la ciència-ficció fa que es qüestioni l'abast dels seus continguts. Aquesta manca de consens es reflecteix en els debats sobre la seva història, sobretot per determinar-ne els orígens exactes. Hi ha dos enfocaments possibles per abordar l'origen del gènere de ciència-ficció. En primer lloc, podem identificar els seus orígens en els relats fantàstics com el que ens ofereix l'Epopeia de Gilgamesh,que ens endinsa en l'ideari de la civilització sumèria que ens exposa les vivències del rei mític Guilgameix d'Uruk. Les primeres versions de text en sumeri ens durien a una època del fins al 2150-2000 aC. Un segon punt de vista argumentaria que la ciència-ficció només seria possible a partir dels segles XVII i principis del XIX, un cop endegada la revolució científica i els principals descobriments en astronomia, física i matemàtiques.En qualsevol cas, hi ha un consens en adjudicar els inicis de la ciència-ficció, tal com l'entenem avui dia, amb el desenvolupament del segle XX, amb una profunda integració de la ciència i dels invents a la vida quotidiana, que va fomentar un major interès per la literatura que explorava la relació entre tecnologia, societat i individu. L'erudit Robert Scholes anomena la història de la ciència-ficció com \"la història de les actituds canviants de la humanitat envers l'espai i el temps ... la història de la nostra creixent comprensió de l'univers i la posició de la nostra espècie en aquest univers\". En les darreres dècades, aquest gènere s’ha diversificat i s’ha consolidat fermament amb una influència important en la cultura i el pensament globals.A partir d'aquest enfocament contemporani amb el qual es constitueix el concepte de ciència-ficció cal destacar a Willliam Wilson com el primer al que se li atribueix aquesta denominació cap el 1851. Però encara era un terme utilitzat de forma molt aïllada. Caldria esperar a Hugo Gernsback quan va incorporar el terme el 1926 a una portada d'una de les revistes de narrativa especulativa mes difoses a la dècada del 1920 als Estats Units: Amazing Stories. Hi ha altres enfocaments que presenten a Forrest J Ackerman,l al que se l atribueix en utilitzar-lo per primer cop el 1954. Fins a aquestes dates les narracions que, en l'actualitat, no dubtem a qualificar de ciència-ficció, rebien diversos noms, com ara «viatges fantàstics», «relats de mons perduts», «utopies», o «novel·les científiques».\nA mesura que la ciència-ficció va entrar a la cultura popular, els escriptors i seguidors d'aquest camp van associar el terme amb pel·lícules de Sèrie B de baix pressupost i de pocs continguts tecnològics i científics, així com amb literatura pulp de baixa qualitat. Cap a la dècada de 1970, crítics del camp, com Damon Knight i Terry Carr, feien servir la \"ciència ficció\" per distingir el treball piratejat de la ciència ficció seriosa. Peter Nicholls escriura que SF (CF) és l'abreviatura preferida dins de la comunitat d'escriptors i lectors. Robert Heinlein va trobar fins i tot que la ciència ficció era insuficient per a certs tipus d'obres d'aquest gènere, i va suggerir que s'utilitzés el terme ficció especulativa per a aquelles obres més \"serioses\" o \"reflexives\".El canadenc John Clute denomina a aquesta època anterior a l'eclosió del gènere com a proto ciència-ficció.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El terme humanoide es refereix a qualsevol ésser l'estructura corporal del qual s'assembla a la d'un ésser humà.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Imperi Galàctic és un hipotètic règim polític totalitari que abraça diversos planetes o sistemes solars. És un tema comú en la ciència-ficció.\nMolts autors de novel·les, còmics, videojocs o pel·lícules de ciència-ficció han usat un imperi galàctic com a rerefons o bé han escrit sobre el creixement o el declivi d'algun d'aquests imperis. La idea dels imperis galàctics està basada generalment en l'Imperi Romà, el model que va prendre Isaac Asimov, en la sèrie de La Fundació i que va inspirar els posteriors imperis d'escriptors i directors de cinema. Cal tenir present que Isaac Asimov havia escrit dos llibres sobre la història de l'imperi Romà (una primera part sobre els orígens i l'època republicana i una segona part sobre l'època imperial). Asimov va descriure detalladament com una república va passar a ser un imperi, o com va gestionar-se l'imperi amb dificultats militars i econòmiques durant el seu declivi.\nEl més conegut pel públic en general és probablement l'Imperi de la saga de La Guerra de les Galàxies, al seu torn derivat de la República Galàctica. Precisament el seu creador, George Lucas, va explicar que per a narrar el pas de la república a l'imperi galàctic va inspirar-se en tres casos històrics: l'imperi Romà, el Primer Imperi Francès (segle xix) i el Tercer Reich d'Alemanya (segle XX). En còmics, especialment mangues, hi ha també molts casos d'imperis galàctics. Generalment l'imperi sol ser un enemic a batre per part dels personatges que lluiten per la llibertat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La intel·ligència artificial forta és aquella intel·ligència artificial que iguala o supera la intel·ligència humana — la intel·ligència d'una màquina que pot realitzar reeixidadment qualsevol tasca que un ésser humà pot. És un objectiu principal de la recerca en intel·ligència artificial i un tema important per a escriptors de ciència-ficció i futuristes. La intel·ligència artificial forta també s'anomena intel·ligència artificial general o com l'habilitat de realitzar \"accions intel·ligents generals\". La ciència-ficció associa la IA forta amb trets humans com la consciència, sensibilitat, sapiència i autoconsciència.\nAquesta expressió, juntament amb el terme \"IA dèbil\" o \"IA aplicada\", fou originàriament emprada pel filòsof John Searle, qui en el seu article “Chinese Room Argument” va explicar que “segons la intel·ligència artificial forta, la simulació correcta [d'una consciència humana] realment és una ment. Segons la intel·ligència artificial dèbil, la simulació correcta és un model de la ment.” Dit d'una altra manera, la intel·ligència artificial dèbil aspira a crear un sistema que actuï com una persona sense pretendre desenvolupar una consciència artificial; en el cas de la intel·ligència artificial forta, en canvi, el projecte essencial a posar en marxa és la reproducció de la ment humana en un programa computacional, la qual, segons els partidaris d'aquesta idea, constituiria una entitat conscient en si mateixa i no pas una mera simulació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat (en anglès The Answer to The Ultimate Question Of Life, the Universe and Everything) és un concepte extret de la sèrie de ciència-ficció de Douglas Adams Guia Galàctica per a Autoestopistes (The Hitchhiker's Guide to The Galaxy). En la història la resposta se cerca mitjançant el superordinador Pensament Profund i la resposta du els protagonistes a buscar quina era la pregunta a aquesta resposta.\nEn el llibre Guia Galàctica per a Autoestopistes, el primer de la sèrie, investigadors d'una raça d'éssers hiperintel·ligents i pan-dimensionals construeixen Pensament Profund, el segon ordinador més potent de tot el temps i l'espai, per calcular la «Resposta Definitiva a la Pregunta sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat». Després de set milions i mig d'anys, l'ordinador proporciona la resposta: 42.\n\nPensament Profund informa els investigadors que dissenyarà un segon ordinador més potent, que incorporarà éssers vius com a part de la seva matriu de computació, per a calcular quina és la Pregunta. L'ordinador s'anomena Terra i és tan gran que sovint es confon amb un planeta. Els investigadors adoptaren la forma de ratolins de laboratori per a fer funcionar el programa. Després d'un càlcul de deu milions d'anys la pregunta es perdé cinc minuts abans d'obtenir-la perquè els Vogons van destruir la Terra per a construir una autopista hiperespacial.\nAl final del llibre The Restaurant at the End of the Universe («El restaurant al final de l'univers»), el segon de la sèrie, el protagonista Arthur Dent, el darrer humà en abandonar la Terra abans de la seva destrucció i, per tant, la part de l'ordinador que més probablement tingui la Pregunta, intenta descobrir aquesta Pregunta traient aleatòriament fitxes de Scrabble d'una bossa. El resultat és la frase WHAT DO YOU GET IF YOU MULTIPLY SIX BY NINE («Què s'obté en multiplicar sis per nou?»). Cal notar que sis per nou fan 54, no 42. Tanmateix 42 significa 54 en base 13. Douglas Adams va negar conèixer aquest resultat quan escrivia el llibre.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les tres lleis de la robòtica van ser escrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat \"Runaround\", del 1942, recollit dins del llibre \"Jo, robot\".\nLes lleis diuen així:\n\nUn robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.\nUn robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.\nUn robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l'estructura del seu \"cervell positrònic\" està construïda al voltant d'elles; de fet, construir robots que no s'hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica.\nAquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepció d'aquestes lleis volia contrarestar el temor que els robots es poguessin rebel·lar i atacar els seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s'ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Açò és una llista d'obres de ficció especulativa, l'argument de les quals està situat en un futur hipotètic, generalment de ciència-ficció i classificable com a utòpic, distòpic o postapocalíptic, entre més subgèneres; a més, sovint tracten temes comuns com l'exploració espacial, la intel·ligència artificial (IA), la parapsicologia, els superpoders o el viatge en el temps; l'estètica cyberpunk també és un leitmotiv d'estes obres.\nLes obres que mostren un futur ja passat en l'actualitat —com, verbigràcia, 1984— apareixen en gris; les que encara són vigents (del 2022 en avant), en blanc. No s'inclouen obres d'ucronia o del subgènere steampunk que narren un passat o un present divergent del real, com tampoc obres de fantasia sense un temps definit (Star Wars).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Aquesta pàgina és un intent de ser una llista d'ordinadors a la ficció i la ciència-ficció.\nEls ordinadors sovint han estat utilitzats com a objectes ficticis en la literatura, les pel·lícules, etc.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Lorna és una sèrie de còmic de ciència-ficció i erotisme creades el 1979 per Cidoncha, al guió, i Alfonso Azpiri, al dibuix, i desenvolupada posteriorment per l'últim d'ells com a únic autor.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un meca (abreviació del japonès \"Meka\" (メカ), per la paraula anglesa \"mechanical\") és un robot (humanoide, animal, mitjà de transport, o armes mòbils, etc.; de proporcions variables i dissenyat tant per a protecció d'una ciutat com per a ús militar o altres usos). Els mecanitzats són un subgènere en la branca de la ciència-ficció tant en l'àmbit de l'animació japonesa (anime) com en els seus còmics (manga).\nAlgunes sèries de meques són: Mazinger Z, Mobil Suit Gundam, Transformers, Tengen Toppa Gurren-Lagann, Macross/Robotech, Neo Ranga i Neon Genesis Evangelion. En moltes sèries de meques existeixen escenaris tan variats i històries tan diferents que van des de salvar una ciutat fins on arribi la imaginació.\nAltres varietats de meques presenten robots amb formes d'animals (incloent-hi alguns d'extingits, com els dinosaures), robots amb dues o més transformacions (generalment alternant entre una forma humanoide i la d'una màquina o vehicle), els meca \"fusió\", on un grup de meques relativament petits s'uneixen per crear-ne un de més gran. Aquests els podem trobar de forma gairebé exclusiva a les dècades dels 70 i 80, i solen ser considerats com el precursor de la majoria d'anime actual, ja que en molt poques sèries d'avui dia es veu aquesta classe de combinacions.\nEl pilot d'un meca acostuma a ser un/a jove valent/a i talentós/a (en alguns casos dotat/da de gran bellesa). En la majoria de les sèries d'animació japonesa on es presenten meques són considerats tecnologia armamentística d'última generació i solen ser comandats per petites elits de pilots altament entrenats, o per entitats de científics especialitzats en la creació d'aquesta classe d'armes, i fins i tot; en diverses sèries s'utilitzen entitats reconegudes; amb un evident canvi de nom, que existeixen en el món real. A vegades el protagonista d'una sèrie d'aquestes característiques pateix una trobada accidental amb el seu meca, però aconsegueix dominar en curt temps, superant fins i tot a personal militar capacitat, en altres circumstàncies aquest és elegit per un gran poder, o per una persona, en alguns casos propera; que influeix en la seva vida personal de manera decisiva.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Melange és el nom fictici d'una droga-espècia central a la Saga de Dune, una sèrie de novel·les de ciència-ficció creada per Frank Herbert. El gust de l'espècia melange és molt similar al de la canyella, però, cada vegada que es prova, aquesta revela una multitud de variacions de gust.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El metavers o metaunivers (del prefix «meta», que significa «més enllà» i l'arrel «vers», derivat del mot «univers») és un concepte utilitzat generalment per a descriure una experiència immersiva i multisensorial en l'ús aplicat de diversos desenvolupaments tecnològics immersius d'internet. S'ha expandit àmpliament la creença que el mot prové de la novel·la Snow Crash publicada l'any 1992 per Neal Stephenson, ja que no es troben referències del terme anteriors a aquesta publicació.El metavers, generalment està compost per múltiples espais virtuals tridimensionals, compartits i persistents, vinculats a un univers virtual percebut. En un sentit més ampli, el metavers no té per què referir-se sempre a mons virtuals, ja que també abasta les experiències multidimensionals d'ús i aplicació d'Internet en el seu conjunt, especialment l'espectre, combinant de la web 2.0, la realitat augmentada, la tecnologia de tercera dimensió i la realitat virtual.En els metaversos, els humans interactuen social i econòmicament com a icones o avatars, per mitjà d'un suport lògic en un ciberespai que actua com a una metàfora del món real, però sense les limitacions físiques o econòmiques que aquest comporta.\nS'han treballat aplicacions dels metaversos en el terreny de l'entreteniment, la teleeducació, la telesalut i, especialment, en el camp de l’economia digital.Fins a principis dels 2000, l'experiència més exitosa i reconeguda de metaversos, ha estat Second Life. Actualment, s'espera que la corporació Meta (Facebook), propietat del magnat nord-americà Mark Zuckenberg, sigui l'encarregada de liderar la implementació i dels nous desenvolupaments en el camp dels metaversos en els pròxims anys, ja que és la companyia global que més recursos humans i tecnològics està invertint en aquest camp.El 10 de gener del 2022, el Govern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, va anunciar el llançament del primer metavers català, el CatVers, «un espai digital immersiu obert» desenvolupat pel Centre Blockchain (CBCat).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència-ficció militar és un subgènere de la ciència-ficció en literatura, còmics, pel·lícules i videojocs on es fa servir tecnologia pròpia de la ciència-ficció, principalment armament, per motius militars. Els personatges principals acostumen a ser membres d'una organització militar implicada en alguna activitat militar, que, de vegades, pot ocórrer a l'espai exterior o en altres planetes.\nUna descripció detallada del conflicte, les tàctiques i armament que s'hi empren, i el paper d'un servei militar i dels membres individuals són trets típics d'una obra de ciència-ficció militar. Les històries acostumen a fer servir conflictes de la Terra del passat o actuals, amb els països sent reemplaçats per planetes o galàxies de característiques similars, els cuirassats passant a ser naus espacials i amb certs esdeveniments canviat per tal que l'autor pugui extrapolar el que ha ocorregut.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Multivac és el nom d'una computadora fictícia que apareix en moltes de les històries o contes d'Isaac Asimov, entre 1955 i 1975. D'acord amb la seva autobiografia In Memory Yet Green, Asimov va escollir el nom de Multivac com a referència a UNIVAC, la primera computadora mainframe fabricada als Estats Units. Mentre que inicialment, Asimov va pensar el nom per referir-se a \"Multiple vacuum tubes (tubs de buit múltiples)”, en una de les seves últimes històries, \"L'última pregunta\", es llegeix que el sufix -ac vindria de \"analog computer (computadora analògica)”.\nCom la majoria de la tecnologia que Asimov descriu en la seva ficció, les especificacions de Multivac varien entre les seves diferents aparicions. En tots els casos, és una computadora operada pel govern, amb la finalitat de prendre decisions pel desenvopament del país. Se situa en instal·lacions subterrànies a gran profunditat com a mesura de seguretat; té un quilòmetre i mig de longitud. A diferència de les intel·ligències artificials representades en les seves sèries sobre Robots, la interfície de Multivac està mecanitzada i és impersonal -excepte en el relat \"Tots els mals del món\"-, consistint en complexes consoles d'instruccions que només uns pocs humans poden operar.\nTot i que la tecnologia depenia de voluminosos tubs de buit, el concepte -que tota la informació es podia contenir en un ordinador i accedir des d'un terminal domèstic- constitueix una primera referència a la possibilitat d'Internet (com a \"Aniversari\"). A \"L'última pregunta\", es mostra a Multivac una vida de molts milers d'anys, creixent cada vegada més enorme amb cada secció de la història, cosa que pot explicar les seves diferents mides reportades com que es produeixen més avall en la línia interna de la història general.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Orion's Arm (també anomenat The Orion's Arm Universe Project, OAUP o, simplement, OA) és un projecte de ciència-ficció en línia fundat per M. Alan Kazlev i Donna Malcolm Hirsekorn, i on qualsevol persona hi pot col·laborar amb articles, històries o música.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un portal espaciotemporal, porta estel·lar o portal multidimensional (en anglès: space-time portal) és un concepte que té el seu origen en la literatura fictícia tot i que també s'ha estès en el cinema i en la ciència. Aquest concepte és sovint usat en les novel·les i pel·lícules de ciència-ficció, també en teories de l'Univers o en àmbits d'astronomia, astrobiologia o física quàntica. Un portal espaciotemporal consisteix en un portal —no sempre amb una estructura visible— que consta d'una obertura en l'espai-temps i que sovint permet viatjar a espais i temps diferents a l'instant i el lloc en els quals s'ha accedit al portal. En el cinema i la literatura també, les anomenades màquines del temps obririen un portal d'aquests per tal de poder realitzar un viatge en el temps, malgrat viatjar en el temps, aquestes màquines normalment només obririen portals temporals, ja que se suposa que viatgen al mateix lloc. També hi ha portals unidimensionals en l'espai, aquests portals el que farien seria tan sols un trasllat espacial (anar del punt X a un punt Y; on X i Y no són iguals) mantenint el mateix temps que l'inicial abans d'entrar al portal.\nEls avenços de la ciència en l'actualitat permeteren que la NASA descobrís l'existència d'uns tipus de portals com aquests que s'usen en la ciència-ficció, als quals anomenà punts-X (X-points) o regions de difusió d'electrons (electron diffusion regions), i que són —segons el físic de la Universitat d'Iowa Jack Scudder— «llocs on el camp magnètic de la Terra es connecta al camp magnètic del Sol, creant un camí ininterromput que va des del nostre propi planeta a l'atmosfera del sol a 93 milions de milles de distància».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els pulp magazines (literalment \"revistes de polpa\") van ser unes revistes de ficció molt barates, populars entre els anys 20 i els anys 50, i que contenien literatura sovint de caràcter sensacionalista, a vegades de poca qualitat. El terme pulp fiction també es pot referir a llibres en rústica de mercat popular dels anys 1950, que tindria el seu equivalent català en el terme \"literatura de cordill\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La píndola vermella i la píndola blava són símbols de cultura popular provinents de la pel·lícula de ciència-ficció Matrix. Es tracta d'una metàfora que representa l'elecció entre el coneixement, la llibertat i la dolorosa i cruel veritat de la realitat (píndola vermella) o la seguretat, felicitat i plaent ignorància de la il·lusió (píndola blava).\nEls termes, popularitzats en la cultura de ciència-ficció, provenen de la pel·lícula Matrix del 1999. A la pel·lícula, el capità rebel Morfeu ofereix al personatge principal Neo l'elecció entre una píndola vermella i una píndola blava. La pastilla vermella l'alliberaria del control del món dels somnis generat per una màquina, i es podria escapar al món real però alhora viure la dura i difícil «veritat de la realitat». D'altra banda, la pastilla blava el mantindria en la còmoda realitat virtual simulada de la «Matriu».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The Sealed Room és una pel·lícula muda dirigida per D.W. Griffith. Entre els actors de la pel·lícula hi ha Marion Leonard, Arthur V. Johnson, Henry B. Walthall, Mack Sennett i Mary Pickford. Igual que en moltes altres pel·lícules de Griffith (com Lliris trencats, The Lonely Villa o An Unseen Enemy), un dels elements claus de la pel·lícula és una cambra en la qual algun dels personatges està tancat o s'hi refugia. La pel·lícula es va estrenar el 2 de setembre de l'any 1909.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Small Soldiers (literalment, Petits guerrers) és una pel·lícula de ciència-ficció del 1998 dirigida per Joe Dante. La pel·lícula comença amb el projecte d'una companyia fabricant de joguines que vol crear ninots que \"realment surtin de la caixa i lluitin\"; el Comandament Elit (una patrulla de ninots militars agressius semblants als G.I. Joe) i els Gorgonites (ninots d'aspecte estrany però absolutament pacífics que eren part d'un projecte de jocs educatius d'un dissenyador de joguines i que el president de la companyia va ajuntar amb el comandament perquè \"els soldats necessiten enemics\") són els ninots que adquiriran vida gràcies a uns microprocessadors d'última generació desenvolupats per l'exèrcit.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF) és una associació d'escriptors i lectors aficionats als gèneres de la ciència-ficció i la fantasia. La SCCFF es va constituir el 1997 gràcies a l'impuls de membres de la Secció de ciència-ficció de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, finalment el juliol de 2005 es va legalitzar com a entitat independent. La societat va editar des de 1997 al 2015 un butlletí amb el nom de SC2F2 que s'enviava als membres de franc.\nLa idea inicial de crear l'Associació Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (després integrada com a secció a l'AELC i finalment convertida en la SCCFF actual) va sorgir de la col·laboració a mitjan anys 90 entre La Penya del Coet (amb Antoni Munné-Jordà i Jordi Solé i Camardons) i el Col·lectiu Freaks (on militaven, entre altres, Sebastià Roig, Salvador Macip, Amadeu Ros i Emili Gil). Altres membres destacats de la SCCFF han sigut Montserrat Galícia, Rosa Fabregat i Armengol, Jordi de Manuel i Barrabín i Jordi Font-Agustí.\nEl novembre de 2017 va organitzar la CatCon 2017 a Vilanova i la Geltrú per commemorar els 20 anys del \"I encontre de ciència-ficció en llengua catalana\", l'acte fundacional de la SCCFF.L'associació publica periòdicament una revista titulada Catarsi per promocionar la ciència-ficció, el terror i la fantasia en llengua catalana on es publiquen escrits originals i traduccions al català de temàtica de ciència-ficció o fantasia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El solarpunk és un moviment que fomenta les visions optimistes del futur a través de la resolució dels problemes mediambientals actuals, com puguen ser el canvi climàtic i la contaminació, o d'altres com ara la desigualtat social. El solarpunk abasta un ampli espectre d'arts i gèneres com són la literatura, l'art, l'arquitectura, la moda, la música, i els jocs. El solarpunk pren com a pilar central les energies renovables i la tecnologia en general per tractar de generar una visió de futur positiva per a la humanitat; d'altra banda, també aborda l'ús de mitjans menys tecnològics per tal de reduir emissions de carboni, com seria el cas de la jardineria i la permacultura. El solarpunk és a més un subgènere dins del gènere de ficció especulativa; alguns dels seus exemples més coneguts són, Solarpunk: Ecological and Fantastical Stories in a Sustainable World i Sunvault: Stories of Solarpunk and Eco-Speculation.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La space opera, òpera espacial o opereta espacial és un subgènere de ficció on es relaten històries sobre aventures tractades de forma romàntica i que en la major part dels casos tenen lloc a l'espai. Es pot considerar la space opera com la continuació natural de les novel·les d'aventures sobre escenaris exòtics i llunyans de l'espai però privat de l'element especulatiu propi de la ciència-ficció. Els personatges solen pertànyer als arquetips d'heroi i malvat, i els arguments típics tracten sobre viatges estel·lars, batalles o imperis galàctics, exhibint vistosos assoliments tecnològics.\nA vegades, l'òpera espacial s'utilitza com un terme en sentit pejoratiu per referir-se a la ciència-ficció de mala qualitat, però en general només descriu un gènere en particular dins de la ciència-ficció, sense cap judici de valor.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Steampunk és un subgènere de fantasia i ciència-ficció ambientat en una època o món on l'energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant —usualment al segle xix i, amb freqüència a l'Anglaterra victoriana—, però amb elements que provenen de la ciència-ficció o de la fantasia, invents tecnològics ficticis com els que es troben a les obres de H. G. Wells o tecnologia posterior, com els ordinadors. Amb freqüència se l'associa amb el cyberpunk.\nA l'anime hi ha exemples de sèries i pel·lícules ambientades a un món steampunk.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Syfy, antigament conegut com a Sci Fi, és un canal de televisió de pagament, propietat d'NBC Universal Global Networks, que va iniciar les seves emissions als EUA el 24 de setembre de 1994. S'especialitza en sèriès i pel·lícules de ciència-ficció, fantàstiques i de temàtica sobrenatural. Emet en diferents països i en diverses llengües i es pot veure exclusivament a través de plataformes de televisió de pagament.\nL'any 2009 es realitzà el canvi de nom del canal als EUA, passant-se a anomenar Syfy. En altres països el canvi es realitzà l'any següent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La teleportació o el teletransport és el trasllat de matèria d'un punt a un altre sense travessar l'espai físic entre ells.\nEl concepte apareix en relats de ciència-ficció així com en alguns fenòmens paranormals. Segons els coneixements actuals de física, la teleportació no és realitzable; tot i així, recentment ha aparegut el concepte de teleportació quàntica, en què es transmet un estat quàntic a distància.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The Backrooms es tracta d'una llegenda urbana i creepypasta que conta la història d'un laberint interminable d'oficines generades aleatòriament. Encara que els usuaris de Google han ampliat aquest concepte creant diferents «nivells» i «entitats» de The Backrooms, la versió original va provenir d'un comentari de 4chan de dos paràgrafs en una publicació que demanava «imatges inquietants», on un usuari anònim va inventar una història basada en una de les fotos. The Backrooms portaria comparacions amb altres tendències i obres de terror, inclosa la fotografia d'espais liminals, les col·laboracions de la Fundació SCP i la sèrie d'àlbums de sis hores de durada Everywhere at the End of Time.\nDes de la seva creació original, The Backrooms s'ha expandit a varies altres formes de mig i cultura d'Internet, inclosos els videojocs i vídeos de YouTube.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The Martian way and other stories (1955) és un recull de contes de ciència-ficció d'Isaac Asimov. El recull inclou dos relats llargs i dos relats curts, publicats originalment a principis dels anys cinquanta, dècada que es recorda com la més fructífera i memorable de tota la seva trajectòria com a escriptor de ciència-ficció. El llibre va ser traduït al català per Josep Sampere el 1995 amb el títol de A l'estil marcià.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos o realitats més o menys independents. El desenvolupament de la física quàntica, i la recerca d'una teoria unificada (teoria quàntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'existència de múltiples dimensions i universos paral·lels.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit de la literatura, l'unobtainium és un terme usat sovint per descriure qualsevol material que tingui propietats extraordinàries que són úniques o impossibles d'obtenir en el món real i és per tant «inobtenible» (en anglès, unobtainable).Semblants materials són comunament citats en el context de les novel·les de ciència-ficció.\nPer exemple l’scrith, el material que es faria servir per a la construcció d'una hipotètica anella, Ringworld, al voltant d'una estrella, el qual requeriria suportar forces de tensió i compressió que van més enllà de les tensions que les lleis físiques permeten a qualsevol material real.\nUn altre exemple és el metall del qual està fet el buc de la nau espacial Enterprise (Star Trek), ja que en diversos capítols de la sèrie la nau fa maniobres en les quals el buc ha de suportar temperatures que poden arribar a milions de graus, cosa que és insuportable per a materials reals com el titani o l'acer.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El viatge en el temps és un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai. A més, algunes interpretacions del viatge en el temps suggereixen la possibilitat de viatjar entre realitats o universos paral·lels.\nAquest article analitza la possibilitat teòrica i tècnica de viatjar en el temps, i la possibilitat que existeixin paradoxes associades a aquest moviment en el temps (per exemple, evitar el naixement dels propis avantpassats).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En la cultura popular, els \"extraterrestres\" són formes de vida — especialment formes de vida intel·ligent— que tenen un origen extraterrestre (no provinent de la Terra) i són referits col·lectivament com vida extraterrestre. Aquest ús és antropocèntric, el terme s'utilitza per fer referència a hipotètiques civilitzacions no humanes existents o no en altres planetes, fins i tot en el context del seu hàbitat natiu. Això pot ser vist com un retorn al sentit clàssic d'estranger que es refereix a un altre.\n\nL'aparició de la vida extraterrestre en la ficció es va produir força abans del segle xxi. La protagonista de la literatura japonesa del segle x, “el conte del tallador de bambú”, era una hime (princesa) de la Lluna que és enviada a la Terra per seguretat durant una guerra celestial, i és trobada i criada per un tallador de bambú al Japó. Més tard és retornada a la Lluna per la seva família extraterrestre real. Una il·lustració del manuscrit mostra una màquina voladora similar a un plat volador.Per la mateixa època, a la rondalla medieval àrab \"Les Aventures de Bulukiya\", pertanyent a Les mil i una nits, es representa un cosmos consistent de mons diferents, uns més grans que la Terra i cada un amb els seus propis habitants.El poeta didàctic Henry More examinà el tema clàssic del Pluralisme còsmic del grec Demòcrit en \"Democritus Platonissans, o un assaig sobre la infinitat dels mons\" (1647). Amb el nou punt de vista relatiu que entén \"Sol del nostre món / es converteix en una estrela en altre lloc\", més fent un salt especulatiu a planetes extrasolars, \n\nles esferes glacials que sobre elles orbita;\nles quals són ben mortes i estèrils,\nPerò pel càlid despertar d'amables dies,\nI en les nits dolça rosades, en tal circumstància creixen\nLlargues formes ocultes i vida, per lloar al seu gran Creador.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "WisCon o Wiscon, és una convenció especialitzada en ciència-ficció feminista que te lloc a Wisconsin, pionera a nivell mundial en convencions i conferencies d'aquest subgènere literari. Es va celebrar per primera vegada el febrer de 1977 a Madison, després que un grup d'aficionades assistís un any abans a la 34a Convenció Mundial de Ciència-Ficció (WorldCon) a Kansas City, i decidissin organitzar un convenció molt semblant però amb el feminisme com a tema central i no merament com una xerrada testimonial aïllada. La WisCon reuneix en cada edició una multitud d'especialistes i persones del sector editorial per debatre sobre ciència-ficció i fantasia així com qüestions relacionades amb feminisme,gènere, ètnia i classe. Actualment aquesta convenció anual se celebra al maig, durant el cap de setmana que coincideix amb el Dia dels Caiguts i és patrocinada per la Society for the Furtherance and Study of Fantasy and Science Fiction (SF3).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "S'anomenen ciències aplicades el conjunt de ciències que es caracteritzen per la seva aplicació pràctica. Està íntimament relacionat amb l'enginyeria i amb la tecnologia. Les ciències aplicades són possibles gràcies a l'aplicació dels coneixements adquirits per les ciències pures (els estudis que no impliquen cap benefici pràctic immediat).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La biònica és l'aplicació de mètodes i sistemes trobats a la natura per a l'estudi i el disseny de sistemes d'enginyeria i tecnologia moderna.\nLa paraula està formada pels termes grecs βίο (vida)i el sufix -ic (relatiu a); així doncs obtenim biònica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Chindōgu (珍道具, , Chindōgū?) és l'art japonès de concebre un invent que aparentment és la solució ideal a un problema particular però que a la pràctica resulta tan inapropiat o absurd que realment no té cap utilitat pràctica. A nivell internacional la International Chindogu Society (ICS) s'encarrega d'establir les condicions i requeriments necessaris perquè un invent sigui considerat un chindogu.El terme prové del japonès i significa eina estranya (estranya (珍, , chin?) eina (道具, , dōgu?)). Des d'un punt de vista educatiu, els chindogus són excel·lents per traçar objectius creatius en estudiants de les disciplines més diverses, ja que no es tracta de crear sinó de crear amb un objectiu que porta al límit la imaginació als estudiants.\nEl seu prestigi i atenció a nivell internacional és tal que prestigioses institucions com la Universitat de Pittsburg proporcionen recursos a l'ICS i organitzen els seus propis concursos de chindogus.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Fraunhofer-Gesellschaft és un organisme de recerca alemany. El seu nom ve del físic Joseph von Fraunhofer. Agrupa 58 instituts arreu d'Alemanya, cadascun d'ells, especialitzat en diferents camps de la ciència aplicada. Es finança parcialment per l'Estat (govern federal i els landers propietaris de l'organisme) i les dues terceres parts són autofinançades, ja sigui a partir de contractes de projectes esponsoritzats pel govern com per la indústria. Té un pressupost anual d'uns mil dos-cents milions d'euros.\nEl nom oficial és Fraunhofer-Gesellschaft zur Förderung der angewandten Forschung e.V. (de l'alemany : «Societat Fraunhofer pel desenvolupament en la recerca aplicada»).\nAquest organisme és conegut principalment per haver coinventat, juntament amb Thomson el codec de compressió MP3. Actualment està desenvolupant un projecte per IKEA on els seus clients porten una foto de la seva casa a la botiga, on veuen una adaptació completa de la seva habitació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El terme ciència espacial pot significar:\n\nL'estudi de les qüestions específicament relacionades amb el viatge a l'espai i la seva exploració, incloent-hi la medicina espacial.\nCiència realitzada en l'espai exterior (vegeu investigació espacial).\nL'estudi de tot en l'espai ultraterrestre; això es diu de vegades astronomia, però més recentment l'astronomia també es pot considerar com una divisió de la ciència espacial més àmplia, que ha crescut per incloure a altres camps relacionats.En aquest article es descriu el significat en tercer lloc, la ciència espacial que descriu tots els diversos camps de les ciències que s'ocupen de l'estudi de l'Univers, en general, que també significa \"amb exclusió de la Terra\" i \"fora de la seva atmosfera\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa. Estudien els aspectes físics, no humans del món. Intenten explicar el perquè del món i l'univers, dels processos orgànics i inorgànics, per via de processos naturals, per contraposició als processos divins. Busquen el coneixement del tot material i físic basant-se en el mètode científic.\nLes ciències naturals formen la base de les ciències aplicades. Juntes, les ciències naturals i aplicades es distingeixen de les ciències socials, que estudien els aspecte humans del món, i també de la teologia, les humanitats i les arts. Les matemàtiques no formen part de les ciències naturals però les proveeixen de moltes eines.\n\n", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Anales de Ciencias Naturales (abreujat Anales Ci. Nat.) va ser la primera publicació periòdica dedicada en exclusiva a les ciències naturals que apareix a Espanya. Es va publicar per primera vegada a l'octubre de 1799 amb el títol d'Anales de Historia Natural, encara que en el seu setè número es va canviar al d'Anales de Ciencias Naturales el gener de 1801, justificant-ho per l'ampliació dels objectius inicials de la revista. Els científics responsables de l'edició inicial dels Anales van ser el mineralogista alemany Christian Herrgen, el químic francès Joseph Louis Proust, el químic burgalès Domingo García Fernández i el botànic valencià Antonio José de Cavanilles.Es van arribar a publicar 21 números d'entre 100 i 150 pàgines cadascuna, d'elaboració molt acurada, i que apareixien irregularment cada pocs mesos. Els treballs eren majoritàriament originals, i van ser les contribucions botàniques, amb Cavanilles al capdavant amb 48 articles, les que van ocupar el major nombre de pàgines. També abunden els articles de mineralogia de Herrgen i els seus deixebles, així com els de zoologia, física, medicina, astronomia, hidrografia i història de la ciència. Altres autors rellevants que van contribuir a la revista van ser el naturalista alemany Alexander von Humboldt, Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río, Andrés Manuel del Río i Luis Née. L'últim número va aparèixer a l'abril de 1804.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ciències físiques és un terme que aglutina les branques de les ciències naturals, i de la ciència (en general), que estudien els sistemes no vius, en contrast amb les ciències biològiques. No obstant això, hi ha branques de les ciències físiques que també estudien fenòmens biològics. Les ciències físiques bàsiques inclouen:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En biologia i geologia el gradualisme, per contraposició al saltacionisme, és la teoria que implica que els canvis evolutius es produeixen lentament en forma de passos graduals.\n\nEn geologia, el graudalisme va ser proposat per James Hutton en la seva Teoria de la Terra (1785) i desenvolupada per la teoria uniformista de Charles Lyell, en la seva obra Principis de geologia (1830-1833).\nEn biologia, el gradualisme és un component essencial de la teoria evolutiva. Tant Lamarck com Darwin es van oposar al saltacionisme. Charles Darwin va ser influït per la lectura de Principis de Geologia de Lyell. Aquesta hipòtesi és defensada majoritàriament pels biòlegs en l'actualitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'obra Historia natural y moral de las Indias, del jesuïta José de Acosta, va ser publicada primer en llatí, l'any 1589 a Salamanca per Guillermo Foquel, amb el títol De natvra nobi orbis libri dvo, et de promvlgatione evangelii apud barbaros sive de procvranda indorvm salvte, libri sex, fou una edició en octau amb deu pàgines preliminars.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Nederlands Centrum voor Biodiversiteit Naturalis és el Museu Nacional d'Història Natural dels Països Baixos, amb seu a Leiden. Es va originar de la fusió del Rijksmuseum van Natuurlijke Historie (abreujat RMNH) i del Rijksmuseum van Geologie en Mineralogie (abreujat RGM) el 1984. L'any 1986 es va decidir que el museu havia de convertir-se en un museu públic i se'n va construir un nou edifici. El nou edifici va costar uns 60 milions d'euros, convertint-se en el segon edifici de museu més car dels Països Baixos.\nEl museu obre tots els dies de la setmana de 10 del matí a 5 de la tarda. El preu de l'entrada és de 7.00 euros entre 4 i 12 anys, 9.00 euros entre 13 i 17, 11.00 euros entre 18 i 65, i 10.00 euros pels més grans de 65 anys.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales (SACN) va ser una societat científica fundada a Saragossa el 1902, que a partir del 1919 passà a denominar-se Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales (SICN). Els seus impulsors van ser un nombrós grup de naturalistes aragonesos, però també de residents d'altres províncies espanyoles amb interès investigador a Aragó.La Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturalesva va estar influïda per personalitats religioses, dins de les quals destaquen els jesuïtes. Els científics que més presència van tenir en la mateixa van ser l'entomòleg Longí Navàs i Ferré i el botànic, seglar, Carles Pau i Espanyol. La Societat Aragonesa, que va dedicar bona part de la seva activitat als estudis zoològics i botànics i, en menor mesura, als geològics, va desaparèixer en 1918, però es va transformar, sense interrupció, en la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales.Entre els fins d'aquesta societat científica estaven l'estudi dels éssers naturals de qualsevol territori, però principalment d'Aragó, la concessió de premis, la publicació d'articles, memòries, comunicacions i cròniques científiques, així com l'organització d'excursions col·lectives, sessions i congressos científics. El seu lema era \"Scientia, Pàtria, Fides\" i en els seus estatuts figurava la prohibició d'atacar la doctrina catòlica. Malgrat no caracteritzar-se per difondre les teories evolucionistes, va aportar notables estudis sobre zoologia, botànica, geologia i antropologia, especialment en morfologia i taxonomia. En 1907 va organitzar el congrés \"Linneo en España: Homenaje a Linneo\" i el 1908 el Primer Congrés de Naturalistes Espanyols, tots dos a Saragossa. El 1919 va canviar la seva denominació per la de \"Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales\" en nom d'ampliar l'àmbit geogràfic d'acció i va entrar finalment en crisi amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-39). Inspirada en aquesta institució, el 1985 es va fundar la «Sociedad Aragonesa de Ciencias de la Naturaleza».Durant la seva història es va publicar el Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales entre el 1902 i el 1918, i el Boletín de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales entre el 1919 i el 1936. També s'arribà a publicar un tom de la Revista de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales el 1938, i diversos números de Memorias de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales, i algunes altres publicacions, com les actes dels congressos.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Societat d'Història Natural de les Balears és una entitat creada el 1948 amb la intenció de fomentar els estudis de ciències naturals. Entre les seves activitats destaca l'organització de cursos, excursions, exposicions, cicles de conferències i la publicació des de 1955, del Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares. En els seus inicis funcionà com a secció de la Real Sociedad Española de Historia Natural, però arran de les desavinènces per la publicació d'un fulletó de difusió interna, s'independitzà el 1954. Actualment té 300 socis. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.\nUn dels objectius més importants és promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb diferents seus, una a Mallorca, una altra a Menorca i una tercera a Eivissa.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Vida y Color fou un àlbum de cromos creat per l'editorial barcelonina Álbumes Españoles, SA el 1965 i publicat a Vitòria (País Basc) per Heraclio Fournier. Adreçat a un públic infantil i dedicat a la divulgació de nocions de ciències naturals i etnografia, l'àlbum va tenir una gran difusió a tot l'estat espanyol en uns moments en què les col·leccions de cromos hi gaudien de gran seguiment entre nens i joves. L'obra s'ocupava de diverses branques de la biologia (botànica, zoologia i anatomia humana) a més d'acostar als nens la realitat sociocultural de diversos grups ètnics del món, una iniciativa que altres col·leccions aprofundiren pocs anys després -com ara Hombres, razas y costumbres el 1972- i que fins aleshores era poc usual.S'ha dit que, juntament amb altres col·leccions també populars durant la dècada de 1970 (com ara El porqué de las cosas de Bimbo), Vida y Color va incentivar l'interès pel coneixement científic de tota una generació. El seu èxit editorial en va propiciar dues seqüeles: Vida y Color 2 (1968) i Vida y Color 3 (1970). El 2005, 35 anys després de l'aparició del darrer de la trilogia, s'estrenà una pel·lícula de Santiago Tabernero amb el mateix títol, Vida y color, que fou nominada al Goya al millor director novell de cara als XX Premis Goya.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Vida y Color 3 fou un àlbum de cromos creat per l'editorial barcelonina Álbumes Españoles, SA el 1970 i publicat a Vitòria (País Basc) per Heraclio Fournier. Adreçat a un públic infantil i dedicat a la divulgació de nocions de ciències naturals i etnografia, l'àlbum fou el darrer d'una trilogia iniciada pel primer Vida y Color (1965) i seguida per Vida y Color 2 (1968). Tal com va passar amb els dos anteriors, aquest tercer va tenir una gran difusió a tot l'estat espanyol.L'obra, amb textos de José Miranda i Emili Balagué i il·lustracions de Joaquim Vehí -autor també dels dibuixos de l'àlbum precedent-, versava sobre mineralogia, diverses branques de la biologia (botànica, zoologia i anatomia humana) i etnografia (estudiava diversos grups ètnics del món, anomenats «races» a l'àlbum).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada. Es diferencien de les humanitats, malgrat que poden coincidir en metodologies d'investigació en algunes disciplines com l'antropologia, en el paper que atorguen a les dades i al mètode científic, mentre que es distancien de les ciències experimentals perquè inclouen les representacions mentals i els supòsits dels individus estudiats (aspecte intern de l'observació).Algunes ciències socials són:\nCiències Polítiques\nAntropologia\nSociologia\nHistòria\nEconomia\nCiències de la Comunicació\nPedagogia\nPsicologia", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials (o CASS, pel seu acrònim en anglès), amb orígens històrics en l'Acadèmia Sínica durant l'era de la República de la Xina, és la principal organització nacional de recerca acadèmica integral de la República Popular de la Xina per a l'estudi en els camps de la filosofia i les ciències socials. Té com a objectiu avançar i innovar en la recerca científica de la filosofia, les ciències socials i la política. Va ser descrit per la revista Foreign Policy com el principal think tank d'Àsia. Està afiliada al Consell d'Estat de la República Popular Xina.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ram Roy Bhaskar (1944–2014) fou un filòsof anglès més conegut com a iniciador del moviment filosòfic del realisme crític (CR). Va ser acadèmic mundial de l'Institut d'Educació de la University College de Londres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El canvi social o transformació social és un conjunt de transformacions o modificacions a l'estructura social, el funcionament o la cultura, sociològicament parlant, de l'organització d'una societat, de manera que modifica el curs de la seva història. Per alguns autors, canvi social és també sinònim de canvi històric, ja que representa tot procés o desenvolupament que fa canviar històricament una estructura al món per mitjà de la praxi o activitat humana.A la resta d'animals, els canvis sociològics més significatius acostumen a ser fruit de modificacions a l'ADN. Als homo sàpiens, però, s'han produït reformes dràstiques a les estructures socials -en períodes relativament curts- sense canvis biològics. L'explicació a aquesta singularitat és que les persones formen jerarquies basades en les seves creences. Quan sorgeix una nova que convenç, el sistema social es transforma. Un exemple seria la Revolució Francesa, que va escampar les idees de llibertat i igualtat gràcies a les quals molts països es van aixecar per a unificar-se, independitzar-se o democratitzar-se, canviant el seu funcionament sense cap alteració al genoma.Actualment, nombrosos col·lectius aspiren a un canvi social, incloent la docència, la comunicació de masses, l'enginyeria, el disseny i molts altres. S'enten sempre que el canvi és a millor i que és fet per les mateixes persones que conformen la societat. És a dir, avui es tracta de processos voluntaris, participatius i democràtics. No falten autors que posen més èmfasi al fet que sigui promogut i dirigit per les persones implicades, afectades o simplement formant part del grup social que volen transformar, més que al canvi en ell mateix.Per exemple, es pot parlar de la comunicació pel canvi social com d'un diàleg en el que elles decideixen qui són, què volen i què han de fer i com per a millorar la seva vida. En altres paraules, un canvi social és un canvi en la vida d'un grup social segons els paràmetres decidits pel mateix grup, sense oblidar, sino, al contrari, millorar especialment, a les persones més marginades. També és avui cada vegada més habitual que el canvi social inclogui les relacions entre persones i les d'aquestes amb l'entorn, cercant un canvi sostenible amb la societat i el medi ambient.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La cocreació és un procés actiu, creatiu i social, basat en la col·laboració entre productors i usuaris, que és iniciat per l'empresa per generar valor per als clients. Els estudiosos CK Prahalad i Venkat Ramaswamy van desenvolupar els seus arguments sobre el concepte en el seu llibre El futur de la Competència, publicat per Harvard Business School Press, on ofereixen exemples com Napster i Netflix i mostren que els clients deixarien d'estar satisfets si no prenen decisions sobre el que ofereix la companyia.\nAquesta teoria exposa que el valor serà cada vegada més co-creat per l'empresa i el client, en comptes de ser creat totalment dins de l'empresa. La cocreació, en la seva opinió no només descriu una tendència de manera conjunta la creació de productes, sinó que implica experiències de flux que es realitzen com a part d'una experiència. Els autors consideren que els consumidors busquen la llibertat d'elecció per interaccionar amb l'empresa. Els clients volen definir les eleccions d'una manera que reflecteixi el seu punt de vista del valor, personalitzant la seva relació amb l'empresa, fent-la més seva.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La conflictologia és el compendi de coneixements i habilitats per comprendre i intervenir en la resolució pacífica i no-violenta dels conflictes.És una disciplina que en conté moltes, des de les matemàtiques i la física teòrica a la biologia, tot i que són en especial les ciències socials les que més aportacions fan a la comprensió dels conflictes. Una de les dimensions que estudia la conflictologia és la dels conflictes lingüístics.\nLa facilitació és l'acció d'intervenir en la solució de conflictes, així com els conceptes de mediació, conciliació o pacificació.\nConflictòleg és la denominació del qui coneix i es dedica professionalment a la conflictologia. Es poden usar com a sinònims les paraules facilitador o pacificador. Requereix una formació pluridisciplinària.Convé definir el concepte de violència emprat aquí com a \"tot allò que pot produir un mal o perjudicar a un mateix, a un altre o a l'entorn social o natural\". D'aquesta manera, violència també pot ser, a més del mal físic, l'engany, la injustícia social i la violència psicològica o estructural.\nSinònims de conflictologia són resolució de conflictes i transformació de conflictes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, en italià Discorsi sopra la prima deca di Tito Livio són una obra de filosofia i història política de Nicolau Maquiavel, escrit a principis del segle XVI (concretament cap al 1512-1520) i publicat per primera vegada el 1531 a Roma i Florència, quatre anys després de la mort del seu autor i un any abans de la publicació del seu altre text important, El príncep.Constituint una escriptura fonamental en filosofia política, aquests discursos proposen una reflexió sobre la noció de república.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En català, dom és el tractament que hom dona als monjos benedictins, o d'altres comunitats que en segueixen la regla (o com també els cartoixans), abreviació de Domnus forma sincopada del llatí dominus (\"senyor\"). Cal no confondre'l amb el don castellà, d'ús més genèric.\nEl senyor o senyora és un vocable d'origen llatí (sĕniōre, per \"vell\" o \"persona d'autoritat\") molt usat protocol·làriament que antecedeix el nom de la persona que té fills i que s'usa com una expressió de respecte, cortesia, distinció social, o quan la persona és molt intel·ligent.\nA Espanya i els seus regnes de les Índies, s'usà per a diferenciar el plebeu del noble o el crioll de la majoria de les persones. Les persones que no tenien executòria de noblesa eren gravades en sobre béns i se les coneixia com a pecheros.\nL’anteposició del don (abreujat D.) al nom dels homes i de doña (abreujat Dª.) al de les dones, no indica un títol sinó un tractament deferencial en castellà. L'ús tingué grans variacions al llarg del temps. Encara que el seu és estès, es considera don o doña aquella persona que hagi acabat alguna diplomatura o el batxillerat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'economia evolucionista és un corrent econòmic que estudia l'evolució, canvi o desenvolupament dels sistemes econòmics fent ús de principis de la biologia tant de manera explícita (fent ús d'idees bàsiques de la teoria darwiniana, per exemple), com de forma implícita (a través de l'ús d'analogies i metàfores relacionades amb les ciències naturals). Els principals teòrics del pensament evolucionista són Thorstein Veblen, John Rogers Commons, Joseph Alois Schumpeter, Carl Menger, Friedrich Hayek, Richard R. Nelson o Sidney Graham Winter.\nD'acord amb els econòmics evolucionistes, la base de les seves teories correspon a \"una interpretació dels fenòmens econòmics basada en la interacció de múltiples agents heterogenis - entre ells, empreses i individus - els qui mitjançant la repetició d'un sistema de prova i error intenten contínuament explorar noves tecnologies, noves estratègies de comportament, noves formes organitzatives\".Els evolucionistes sostenen \"que els models evolucionistes són millors que la teoria neoclàssica-ortodoxa; perquè incorporen les innovacions i l'avanç tecnològic com els determinants del creixement a llarg termini. En aquest sentit, la teoria evolucionista reprèn les idees de Schumpeter, definint-se així mateixos com neoschumpeterians\". D'acord amb l'anterior, l'economia evolucionista li lliura un enfocament, en gran manera, reduccionista a les explicacions de les variables macroeconòmiques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El terme economia neoclàssica o escola neoclàssica és un concepte imprecís utilitzat en economia; ciència política, etc., per a referir-se en general a un enfocament econòmic basat en l'anàlisi marginalista que inclou la percepció de l'Homo œconomicus.\nGeneralment s'empra en dues accepcions: per a referir-se als desenvolupaments en el pensament econòmic entre 1870 i 1920, que concep el valor com a resultat de la interacció entre una demanda basada en la utilitat del consumidor en termes marginals, i una oferta basada en els costos de producció, però aquesta vegada no mesurats des dels seus preus sinó des de la productivitat marginal dels factors de producció, tornant així a la concepció clàssica del capital, però sobre més sòlids fonaments marginalistes. L'economista neoclàssic de referència és Alfred Marshall.\nEl terme serveix per a designar més o menys críticament el que es considera el pensament econòmic ortodox o dominant (mainstream) en l'actualitat. Entre els neoclàssics moderns pot distingir-se, entre altres, als nous clàssics (molts dels quals són partidaris del monetarisme) i els adherents de la síntesi neoclàssica", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'estudi de cas o anàlisi de cas és un instrument o mètode de recerca amb origen en la recerca mèdica i psicològica i que ha estat utilitzat en la sociologia per autors com Herbert Spencer, Max Weber, Robert Merton i Immanuel Wallerstein. Es segueix utilitzant en àrees de ciències socials com a mètode d'avaluació qualitativa. El psicòleg educatiu Robert I. Stake és pioner en la seva aplicació a l'avaluació educativa.\nEls estudis de casos inclouen una varietat de grups de pressió com a moviments de pau, moviments socials, drets de les dones, exiliats, tractats internacionals i grups extremistes de dreta. Els assumptes que s'aborden inclouen la relació dels espais públics i privats en el context de l'activitat política, la interrelació entre canvi social i canvi dins de la família, així com la relació entre generacions en termes de polítiques i de processos que ofereixen la motivació perquè un individu participi en moviments socials. Aquesta tècnica intenta contribuir al canvi de paradigma en la recerca dels moviments socials.\nSegons Daniel Diaz (1978), és un “examen complet o intens d'una faceta, una qüestió o potser els esdeveniments que tenen lloc en un marc geogràfic al llarg del temps”. Uns altres com Mcdonald i Walker (1977) parlen d'un examen d'un cas en acció. Molts altres ho defineixen també, però tots coincideixen que és una recerca processal, sistemàtica i profunda d'un cas en concret.\nUn cas pot ser una persona, organització, programa d'ensenyament, un esdeveniment, etc. En educació, pot ser un alumne, professor, aula, claustre, programació, col·legi…\nDestaquem a Merrian (1988), qui defineix l'estudi de cas com a particularista, descriptiu, heurístic i inductiu. És molt útil per estudiar problemes pràctics o situacions determinades. Al final de l'estudi de cas trobarem el registre del cas, on s'exposa aquest de forma descriptiva, amb quadres, imatges, recursos narratius, etc.\nAlguns consideren l'estudi de cas com un mètode, i uns altres com un disseny de la recerca qualitativa. Com diu Yin (1993), l'estudi de cas no té especificitat, podent ser utilitzat en qualsevol disciplina per donar resposta a preguntes de la recerca per la qual s'utilitzi.\nL'estudi de cas compta amb diferents categories: crònic, descriptiu, pedagògic, i per contrastar una teoria segons l'objectiu de la recerca i els tipus de l'estudi de cas: factual, interpretatiu i avaluatiu. També descara la classificació de Stake (1994), en estudis de cas intrínsecs (per comprendre millor el cas), instrumentals (per aprofundir un tema o afirmar una teoria) i col·lectius (l'interès radica en la indagació d'un fenomen, població… s'estudien diversos casos).\nSón moltes les classificacions d'estudi de cas. Destaca també la de Yin (1993). Segons aquest, trobem l'estudi de cas únic, que se centra en un sol cas, justificant les causes de l'estudi, de caràcter crític i únic, donada la peculiaritat del subjecte i objecte d'estudi, que fa que l'estudi sigui irrepetible, i el seu caràcter revelador, doncs permet mostrar a la comunitat científica un estudi que no hagués estat possible conèixer d'una altra forma. També trobem l'estudi de cas múltiple, on s'usen diversos casos alhora per estudiar i descriure una realitat. Ara, ja sigui l'estudi de cas únic o múltiple, a més pot tenir una o més unitats d'anàlisi, considerant la realitat que s'estudia de forma global o en subunitats d'estudi, independentment de si es tracta d'un o més casos.\nQuant als objectius de l'estudi de cas, tracta:\n\nProduir un raonament inductiu. A partir de l'estudi, l'observació i recol·lecció de dades estableix hipòtesis o teories.\nPot produir nous coneixements al lector, o confirmar teories que ja se sabien.\nFer una crònica, un registre del que va succeint al llarg de l'estudi.\nDescriure situacions o fets concrets\nProporcionar ajuda, coneixement o instrucció al cas estudiat\nComprovar o contrastar fenòmens, situacions o fets.\nPretén elaborar hipòtesi\nÉs a dir, l'estudi de cas pretén explorar, descriure, explicar, avaluar i/o transformar.Per a la selecció d'un cas, pot atendre's al caràcter representatiu d'un cas concret, encara que la intenció de l'estudi de cas no sigui precisament la de generalitzar dades (pot ser que la intenció sigui transformar aquesta realitat, i no generalitzar a altres casos).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els estudis per a la pau i resolució de conflictes és un camp de les ciències socials que identifica i analitza els comportaments violents i no-violents, així com els mecanismes estructurals que influeixen en els conflictes (incloent-hi els conflictes socials), amb la intenció de comprendre dels processos que condueixen a una condició humana més desitjable. Una part d'aquests estudis, els estudis per la pau (irenologia), són un esforç interdisciplinari destinat a la prevenció, la reducció, i la solució dels conflictes per mitjans pacífics, buscant amb això la \"victòria\" per a totes les parts involucrades en el conflicte. Això contrasta amb els estudis de la guerra (polemologia), que tenen com a objectiu l'assoliment eficient de la victòria en els conflictes, principalment per mitjans violents, amb la satisfacció d'una o més (però no de totes) les parts implicades. Les disciplines implicades poden incloure ciències polítiques, geografia, economia, psicologia, sociologia, relacions internacionals, història, antropologia, ciències religioses, i els estudis de gènere, així com una varietat d'altres. Les subdisciplines més rellevants d'aquests camps, com l'economia de la pau, poden ser considerades també com a pertanyents als estudis per a la pau i resolució de conflictes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El framing (emmarcament o enquadrament) és una teoria de les ciències socials que en els darrers anys ha tingut una forta repercussió en les ciències de la comunicació i les ciències polítiques i que, en resum, postula que la forma en com s'expliquen els conflictes i les temàtiques als mitjans de comunicació i discursos públics té una gran influència en com són entesos per l'opinió pública.\nTot i que alguns autors han explicat el framing com una mena de segon ordre de la teoria de l'agenda setting, altres defenen que són teories complementàries. Una de les aplicacions més fructíferes del framing ha estat l'estudi del periodisme i dels mitjans de comunicació. Per a Gamson i Modigliani, els frames són una idea central que organitza la història que s'explica i la dota de sentit. Per altra banda, Entman ha indicat que els frames (o marcs interpretatius) són promotors d'una determinada explicació dels problemes, a més de proposar també solucions i valoracions morals. Una forma il·lustrativa d'explicar el framing és a partir d'un cas pràctic (suposem el tema de la immigració) publicat als mitjans de comunicació. Aquest tema pot ser emmarcat com un problema (posem per cas, una amenaça per la cultura pròpia) o com un avantatge (per exemple, una oportunitat econòmica o un enriquiment cultural).\nUn dels autors que més ha popularitzat aquest terme és George Lakoff, qui des de la lingüística, ha estudiat intensament els discursos polítics del Partit Demòcrata i el Partit Republicà dels Estats Units. A l'Estat Espanyol, el framing -com a teoria i mètode d'anàlisi- creix de manera important en l'àmbit de la recerca en comunicació social, mentre que a Catalunya diversos autors l'han començat a usar per analitzar des de les notícies al voltant dels productes modificats genèticament, fins a l'impacte de la indústria petroquímica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Gir lingüístic de les ciències socials és un fenomen cultural que trenca amb la tradició filosòfica, la qual defensa que el llenguatge és l'exteriorització del pensament.\nApareix una creixent fonamentació en el llenguatge, això fa que es deixi enrere el funcionalisme (és a dir, un corrent teòric en les ciències socials on la seva perspectiva d’anàlisi de la societat és aquesta com a sistema de subsistemes) i es passi a l’estructuralisme, el qual té com a objecte d'estudi un sistema dividit en elements que es relacionen entre si; per tant, per analitzar-ho científicament, cal, doncs, estudiar aquestes relacions i com n'afecten la globalitat, que adquireix un significat més enllà de la suma de les parts.L’impacte del gir lingüístic s’ha anat forjant de forma progressiva, donant-se al llarg de diferents períodes. Per tant, aquest impacte no ha estat en igualtat d’intensitat, ja que depèn del període i la ciència humana, ha estat més o menys notori.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'imperialisme cultural comprèn els aspectes culturals de l'imperialisme. Amb el terme imperialisme es refereix a la creació i manteniment de relacions desiguals entre civilitzacions, afavorint una civilització més poderosa. D'aquesta manera, l'imperialisme cultural és la pràctica de promoure i imposar una cultura, generalment la d'una nació poderosa políticament, sobre una societat menys poderosa; és a dir, l'hegemonia cultural dels països industrialitzats o econòmicament influents que determinen els valors culturals generals i estandarditzen civilitzacions arreu del món. El terme s'utilitza especialment en els camps de la història, estudis culturals i teoria postcolonial. Normalment s'utilitza en sentit pejoratiu, sovint juntament amb mesures per rebutjar aquesta influència. L'imperialisme cultural pot adoptar diverses formes, com ara una actitud, una política formal o una acció militar, en la mesura que reforça l'hegemonia cultural.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) va ésser creat el 8 de novembre de 1988 per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona sota la forma jurídica de consorci. El seu objectiu és fomentar la recerca en ciència política i en les ciències socials a Catalunya, dedicant atenció especial a la formació de joves investigadors i a la promoció de les relacions entre els politòlegs catalans i els d'arreu del món, facilitant l'estada de professors i investigadors catalans en centres i universitats estrangers i la de docents i estudiosos a Catalunya.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al segle xv) el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític. En el camp de les ciències socials fa referència a les circumstàncies mitjançant les quals un acte, procés o una ideologia esdevenen legítims a causa del lligam que s'estableix amb les normes, valors o lleis d'una societat donada. És el procés que condueix quelcom a ser acceptable i normatiu per a un grup o comunitat. El terme poder legítim defineix el dret a exercir control sobre altres gràcies a l'autoritat atorgada per una organització o rang superior.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La llei de Campbell és un adagi desenvolupat pel científic social Donald T. Campbell el 1976 durant la seva recerca en el camp de la metodologia de la recerca.\nAquesta llei suggereix que com més utilitzat sigui un determinat indicador social quantitatiu per a la presa de decisions, major serà la pressió a la qual estarà subjecte i més probable serà que corrompi i distorsioni els processos socials que, se suposa, hauria de monitorar. Es pot interpretar com el principi d'incertesa de les ciències socials, doncs podem optar per prendre un indicador per mesurar o per assignar recursos, però no per complir ambdues tasques amb ell.\nEl principi en ciències socials de la llei de Campbell ha sigut utilitzat per assenyalar les conseqüències negatives del sistema d'avaluació nord-americana promogut per la Llei que cap nen es quedi enrere. Un altre exemple és el \"problema dels falsos positius\" a Colòmbia. El govern premiava econòmicament als militars per guerrillers assassinats, la qual cosa els va portar a assassinar civils i fer-los passar per guerrillers. O la crisi de les hipoteques sub-prime a EUA. Els agents hipotecaris cobraven en funció del nombre d'hipoteques que realitzaven, la qual cosa els va portar a camuflar les males condicions creditícies d'els qui rebien els préstecs. En la Unió Soviètica van ser nombrosos els casos en els quals es verifica aquesta llei, doncs el compliment dels plans quinquennals es realitzava segons indicadors objectius, que eren manipulats. Per exemple, si es definia la quota de producció per nombre de cargols, es feien molt petits, però si es feia per pes, es feien molt grans.\nVariants d'aquesta llei són la crítica de Lucas o la llei de Goodhart.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La llei de Goodhart enuncia, tot i que pot expressar-se amb diverses formulacions, que quan un indicador socioeconòmic o una altra mesurada substituta es converteix en l'objectiu de polítiques socioeconòmiques, perd el contingut informatiu que podia qualificar-la per jugar aquest paper. El seu promotor, Charles Goodhart, que va ser assessor del Banc d'Anglaterra i professor emèrit de la London School of Economics, va donar nom a la llei.\nGoodhart va enunciar en un article la llei per primera vegada en 1975, guanyant popularitat amb l'intent per part del govern del Regne Unit de Margaret Thatcher de dirigir la política monetària sobre la base dels objectius de la massa monetària en sentit ampli i estret, encara que tal idea fos molt més antiga. Idees molt similars es coneixen amb altres noms, i.g., la llei de Campbell (1976) i la crítica de Lucas (1976). La llei està implícita en la idea econòmica de les expectatives racionals.\nA pesar que es va originar en el context de les respostes del mercat, la llei té implicacions profundes per a la selecció dels objectius d'alt nivell en les organitzacions.S'ha enunciat que l'estabilitat de la recuperació econòmica que va tenir lloc en el Regne Unit sota el govern de John Major a la fi de 1992 i d'ara endavant va ser el resultat de la llei de Goodhart inversa: si la credibilitat econòmica d'un govern està suficientment danyada, llavors els seus objectius es veuen com a irrellevants i els indicadors econòmics recuperen la seva fiabilitat com a guia per a les polítiques econòmiques.[cita", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Miscel·lània Cerverina (MC), de nom complet amb títol i subtítol \"Miscel·lània Cerverina: Història, economia i cultura de la Segarra\", és una revista científica editada pel Centre Comarcal de Cultura de Cervera, creada el 1983 amb una periodicitat anual.La revista, de caràcter científic i de l'àmbit de les ciències socials i humanes, és editada pel Centre Comarcal de Cultura, entre 1984 i 1988, i pel Centre Municipal de Cultura de Cervera, des de 1991. Des de l'any 1999, amb el número 13, porta el subtítol Història, economia i cultura de la Segarra. La revista té fonamentalment una periodicitat anual, malgrat que ha estat ausent en algunes ocasions, especialment en l'espai temporal entre els anys 2013 i 2018. El seu objectiu és promoure i difondre la investigació sobre història, economia i cultura de l'àmbit territorial de la Segarra. Es tracta d'una revista pluricientífica que busca divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, relacionats en l'àmbit de la història, la geografia, els costums i les tradicions, a més d'altres. Hi col·laboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de la província de Lleida en general, entre els quals destaquen, entre altres, Josep Maria Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Miró i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat. El primer director de la revista fou Albert Llona i Porreda i el director actual n'és Max Turull i Rubinat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La mitografia és la recopilació i estudi dels mites, és a dir l'anàlisi posterior d'una mitologia. Comprèn una part d'establiment dels relats mítics (a través de la crítica textual de manuscrits que els conserven o bé de reculls de la tradició oral) i una d'estudi, incloent datació, expansió de la història, comparació amb altres mites, anàlisi simbòlica i històrica i repercussió. La mitografia esdevé aleshores una branca auxiliar de la història, l'antropologia i els estudis culturals o religiosos.\nViccionari", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Pluja d'idees (anglès brainstorming) és una tècnica de producció d'idees, molt emprada en els processos creatius vinculats, sobretot, al món de la publicitat, el màrqueting i la indústria. Va ser inventat per Alex Faickney Osborn, durant un procés interactiu en què va descobrir que la majoria d'idees creatives sorgeixen amb més facilitat en un grup no estructurat que no pas entre individus organitzats independentment. El concepte consisteix en l'acumulació i posterior elaboració i síntesi de les idees suscitades en associació lliure i espontània, entorn d'un nucli temàtic, sorgides d'un equip de persones reunides.L'any 1939, Osborn, un agent de publicitat, frustrat per la incapacitat dels treballadors de trobar idees creatives per als anuncis, va organitzar una sessió en comú entre tots els treballadors. Va descobrir una millora important en la quantitat i qualitat d'idees dels treballadors pel simple fet de treballar en grup. Després d'analitzar i sistematitzar el que havia après de l'experiment el 1954 va publicar el llibre Applied Imagination on explicava el seu sistema per resoldre problemes. El llibre va popularitzar el terme de brainstorming i va obtenir una bona acceptació a la indústria i a altres sectors, on més tard s'utilitzaria de forma comuna. La tècnica es va popularitzar ràpidament i ja el 1957 Osborn va publicar una edició revisada i eixamplada amb noves experiències. El mètode continua utilitzant-se en l'actualitat i s'ha estès a múltiples camps.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Postmodernitat és el nom donat sovint al període històric actual, en referència a l'estat econòmic, cultural i ideològic de la societat, en la mesura en què es consideri com a període realment existent, posterior al de la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, però no idèntic, al d'edat contemporània). Segons certes escoles de pensament, el període de la modernitat hauria conclòs en el darrer quart del segle xx, substituït per la postmodernitat; d'altres consideren que el període definit com a postmodern no és sinó una etapa de la modernitat.\nEn un altre sentit, hom denomina també postmodernitat una sèrie de corrents o moviments ideològics, filosòfics, artístics, etc., que s'autoidentifiquen amb aquest període i el celebren; vegeu l'article postmodernitat.\nSegons un dels pioners de l'ús del terme, el francès Jean-François Lyotard, la \"condició postmoderna\" es caracteritza per la fi dels metarelats [compte amb l'anglicisme \"metanarratives\", retraduït de la traducció anglesa de l'original francès!]: els grans esquemes explicatius haurien caigut en descrèdit i ja no hi hauria \"garanties\", ja que la ciència mateixa ja no podria ser considerada com a font de veritat (La condition postmoderne, 1979).\nPer al crític marxista estatunidenc Fredric Jameson, la postmodernitat és la \"lògica cultural del tardocapitalisme\" (La postmodernitat o la lògica cultural del tardocapitalisme, 1982, 1984), corresponent a la tercera fase del capitalisme, d'acord amb l'esquema proposat per Ernest Mandel.\nAltres autors prefereixen evitar el terme. El sociòleg polonès Zygmunt Bauman, un dels popularitzadors principals del terme postmodernitat en el sentit de 'forma posterior a la modernitat', actualment prefereix emprar l'expressió modernitat líquida: una realitat ambigua, multiforme, en la qual, com en la clàssica expressió marxiana, \"tot el que és sòlid s'esvaeix a l'aire\" (la qual cosa suggereix que, per a Bauman, abans la realitat era unívoca i uniforme).\nEl filòsof francès Gilles Lipovetsky prefereix el terme hipermodernitat, perquè considera que, de fet, no hi ha hagut ruptura amb la modernitat, contra el que dona entenent el prefix post. Segons Lipovetsky, els temps actuals són \"moderns\", però amb una exacerbació de certes característiques de les societats modernes, tals com l'individualisme, el consumisme, l'ètica, l'hedonisme i la fragmentació del temps i de l'espai.\nJa el 1980-1981, el filòsof alemany Jürgen Habermas relacionava el concepte de postmodernitat amb tendències polítiques i culturals neoconservadores i neoirracionalistes, decidides a combatre els ideals il·lustrats.\nQuant al terme mateix de postmodernitat, n'hi hagué usos esporàdics des de mitjan segle xx, generalment amb valor pejoratiu. En sentit similar a l'actual, comença a tenir una certa presència als anys seixanta i setanta en el món cultural anglosaxó, sobretot entre crítics literaris i artístics. L'èxit internacional del terme, però, es produí el 1979 amb l'obra ja esmentada de Lyotard, la qual comportà també la cristal·lització del concepte, omnipresent des de llavors.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials és concedit, des de l'any 1981, a la persona, grup de persones o institució la tasca de la qual creadora o d'investigació en els camps de l'antropologia, dret, economia, geografia, història, psicologia, sociologia i altres ciències socials representi una contribució rellevant al desenvolupament de les mateixes en benefici de la Humanitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La presa de decisions és el procés mitjançant el qual es realitza una elecció entre les alternatives o formes per resoldre diferents situacions de la vida, aquestes es poden presentar en diferents contextos: a nivell laboral, familiar, sentimental, empresarial (utilitzant metodologies quantitatives que brinda l'administració), etc., és a dir, en tot moment es prenen decisions, la diferència entre cada una d'aquestes és el procés o la forma en la qual s'arriba a elles. La presa de decisions consisteix, bàsicament, a triar una alternativa entre les disponibles, als efectes de resoldre un problema actual o potencial, (encara que no s'evidenciï un conflicte latent).\nLa presa de decisions a nivell individual es caracteritza pel fet que una persona fa ús del seu raonament i pensament per a triar una decisió a un problema que se li presenti a la vida, és a dir, si una persona té un problema, aquesta haurà de ser capaç de resoldre'l individualment a través de prendre decisions amb aquest específic motiu.\n En la presa de decisions importa l'elecció d'un camí a seguir, pel que en un estadi anterior s'han d'avaluar alternatives d'acció. Si aquestes últimes no estan presents, no hi haurà decisió. \nPer prendre una decisió, no importa la seva naturalesa, cal conèixer, comprendre, analitzar un problema, per així poder donar-li solució, en alguns casos per ser tan simples i quotidians, aquest procés es realitza de forma implícita i es soluciona molt ràpidament, però hi ha altres casos en els quals les conseqüències d'una mala o bon compromís pot tenir repercussions en la vida i si és en un context laboral en l'èxit o fracàs de l'organització, per als quals és necessari realitzar un procés més estructurat que pot donar més seguretat i informació per resoldre el problema. Les decisions ens afecten a tots i que gràcies a elles podem tenir una opinió crítica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un problema normatiu o jurídic consisteix en la pregunta sobre l'estatus deòntic d'una conducta determinada, és a dir, si aquesta és obligatòria, permesa o prohibida.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indisociable a ella. També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760.\nDes de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista \"neutral\" (o neutralitat), el punt de vista natural i el punt de vista múltiple. D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones s'esmeren a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici. Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, devant de les situacions que es van presentant.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Social Science Computer Review és una revista acadèmica avaluada per experts que tracta l'ús dels ordinadors en l'àmbit de les ciències socials, incloent-hi la intel·ligència artificial, les simulacions d'ordinador i el modelatge electrònic. Els seus primers editors en cap foren G. Garson (Universitat Estatal de Carolina del Nord) i Ronald Anderson (Universitat de Minnesota). Stephen M. Lyon (Universitat Aga Khan) en fou nomenat editor en cap el 2020. Fou creat el 1983 i és publicat per SAGE Publishing en col·laboració amb la Social Science Computing Association.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Urtx, amb el subtítol Urtx: revista cultural de l'Urgell és una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.És una publicació de caràcter referencial en el camp de la historiografia i les ciències socials a les terres de Lleida. El nom de la revista revela el topònim d'origen basc de l'Urgell. Es tracta d'una publicació impulsada conjuntament per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l'objectiu d'omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l'àmbit de les publicacions d'estudis i investigacions. En aquest sentit, la revista s'entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes. La seva evolució està vinculada a la participació d'altres institucions: la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del 1990, amb el número 2, i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des del 1994, amb el número 6. Durant la seva història, la revista ha publicat articles relacionats amb matèries com la història, la geografia, l'art, l'arqueologia, l'antropologia, l'urbanisme, l'economia, la sociologia, la lingüística, la museologia, l'arxivística, l'arquitectura o biografies, entre altres, centrats especialment en Tàrrega, l'Urgell i les comarques de la plana de Lleida.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Utopisme tecnològic (també conegut com a tecno-utopisme o tecnoutopisme) es refereix a qualsevol ideologia basada en la creença que els avanços en ciència i tecnologia conduiran a una utopia, o almenys ajudaran a complir d'algun ideal utòpic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En ètica i ciències socials, el valor denota el grau d'importància d'alguna cosa o acció, amb l'objectiu de determinar quines són les millors accions o quina és la millor manera de viure (ètica normativa en ètica), o bé descriure la importància de les diferents accions. Els sistemes de valors són creences prospectives i prescriptives; afecten el comportament ètic d'una persona o són la base de les seves activitats intencionals. Sovint, els valors primaris són forts i els secundaris són adequats per als canvis. El que fa que una acció sigui valuosa pot dependre, al seu torn, dels valors ètics dels objectes que augmenta, disminueix o altera. Un objecte amb \"valor ètic\" es pot anomenar un \"bé ètic o filosòfic\".\nEls valors es poden definir com a preferències àmplies pel que fa als cursos d'acció. Com a tal, els valors reflecteixen el sentit d'una persona del bé i del mal o el que \"hauria\" de ser o fer. Són exemples de valors la \"igualtat de drets per a tothom\", \"l'excel·lència mereix admiració\" i \"les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat\". Els valors tendeixen a influir en les actituds i el comportament i aquests tipus inclouen valors ètics/morals, valors doctrinals/ideològics (religiosos, polítics), valors socials i valors estètics. Es debat si alguns valors que no estan clarament determinats fisiològicament, com l'altruisme, són intrínsecs, i si alguns, com els que s'adquireixen, s'han de classificar com a vicis o virtuts.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La zhuangologia (llengua zhuang: cang’yoz; xinès simplificat: 壮学; xinès tradicional: 壯學; pinyin: Zhuàngxué) o els estudis zhuangesos són l'estudi dels zhuang, estudi que abasta l'idioma, la cultura, història, literatura, art, música, ciència, etc. La zhuangologia és l'estudi dels zhuang i la seva cultura, però, sobretot en el context acadèmic d'Amèrica, més estrictament es refereix a l'estudi dels clàssics de llengua i literatura, història, cultura, i l'enfocament filològic. En el context de l'àrea d'estudis, la comunitat europea i l'americana tenen usos diferents. A Europa, generalment és conegut com a zhuangologia, mentre que als Estats Units, generalment és conegut com els estudis zhuangesos.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Congrés d'Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya és un esdeveniment científic organitzat biannualment per l'Associació d'Arxivers de Catalunya des de 1987. Fins a la desena edició van ser anomenades jornades. És a partir de l'onzena edició, a La Seu d'Urgell, que la trobada científica és anomenada congrés.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Congrés Internacional de Matemàtics 2022 (abreujat ICM 2022) serà el vint-i-novè Congrés Internacional de Matemàtics. Se celebrarà a Sant Petersburg del 7 al 14 de juliol de 2022. Aquesta serà la segona vegada que el congrés tindrà lloc en territori rus. La primera va ser el 1966 quan l'ICM va celebrar-se a Moscou.\nFrança va presentar una candidatura per tal que París fos la seu del congrés i, fins i tot, el president francès Emmanuel Macron va realitzar un vídeo de suport. Quan es va saber que, finalment, seria Sant Petersburg la ciutat amfitriona de l'esdeveniment, des de determinats mitjans francesos es va publicar una pàgina web anomenada «ICM 2022 Boycott», amb la qual es pretenia boicotejar l'organització de la ICM a Rússia, al·legant, entre d'altres motius, la violació dels drets humans i la persecució de la comunitat LGBT a Rússia. Personalitats del mon de les matemàtiques, com ara, el guanyador de la Medalla Fields de 1998, Timothy Gowers, hi van donar suport a la campanya i van signar a favor de la cancel·lació de l'esdeveniment. La Unió Matemàtica Internacional, però, no va fer cap declaració. El 29 d'abril de 2019, Daya Reddy, president del Consell Científic Internacional, va respondre a aquesta iniciativa, encara que en aquell moment no es va prendre cap mesura. Al gener de 2021, un tribunal de Moscou va condemnar al matemàtic rus, Azat Miftakhov, a sis anys de presó per «gamberrisme» durant una manifestació contra el règim de Vladímir Putin, la qual cosa va donar lloc a una nova campanya de boicot al ICM 2022.Malgrat tot, el congrés està previst que se celebri al centre de convencions Expoforum de Sant Petersburg. Es preveu que una vintena de persones convidades pronunciïn conferències plenàries, entre d'altres: Alice Guionnet, directora d'investigació de l'École Normale Supérieure de Lyon; Laure Saint-Raymond, professora de la mateixa ENS de Lió; Svetlana Jitomirskaya, matemàtica estatunidenca que ensenya a la Universitat de Califòrnia a Irvine; Neena Gupta, professora de l'Institut d'Estadística de l'Índia a Calcuta; Michael Jeffrey Larsen, professor de la Universitat d'Indiana a Bloomington; Camillo de Lellis, matemàtic italià que ensenya a la Universitat de Zuric; Mladen Bestvina, matemàtic croata i professor de la Universitat de Utah, o la historiadora britànica de les matemàtiques June Barrow-Green.Com a novetat, l'ICM 2022 premiarà a personalitats destacades en el camp de la física i de les matemàtiques amb la «medalla Ladyzhenskaya», premi que porta el nom de la matemàtica russa Olga Ladyzhenskaya.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Congrés Internacional d’Arxius és una trobada dels professionals de l'arxivística i la gestió documental de tot el món, convocada pel Consell Internacional d'Arxius (CIA / ICA) a través del seu Comitè Executiu. Es considera una de les fites organitzatives més importants per a un país, en matèria d'arxius i gestió documental. Se celebra cada quatre anys i reuneix els professionals del sector i organitza debats sobre les inquietuds i els projectes dels arxius a escala mundial.El 18 de juny de 2021, el Consell Internacional d’Arxius (CIA / ICA) va anunciar l'elecció de Barcelona com a seu del Congrés Internacional d’Arxius de l’any 2025. Un congrés que estava previst pel 2024, però que per motius de la pandèmia de Covid-19, es va posposar un any. El títol del congrés serà \"Coneixent passats, creant futurs\" (en anglès Knowing pasts. Creating futures.), i posarà a debat la problemàtica que poden tenir els arxius i els reptes als quals s'enfrontarà la professió. La proposta de la candidatura fou impulsada l'any 2020 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb una aliança estratègica amb l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. El Consell Internacional d'Arxius valorà positivament la projecció internacional de Barcelona i Catalunya a més de la voluntat de promoure una administració eficaç i una preservació que garantís l'accés al patrimoni documental universal. L'edició del 2025 seria la primera vegada que Barcelona acollirà el Congrés Internacional d’Arxius.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860. És el primer congrés científic internacional de la història.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana aplega els metges i biòlegs de parla catalana. És una de les iniciatives de l'Acadèmia, una entitat fundada l'any 1872, per tal de constituir una tribuna i un lloc de reunió dels professionals de la salut de Catalunya i de Balears en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Congrés Ornitològic Internacional (en anglès International Ornithological Congress, sovint abreujat amb l'acrònim IOC és el més antic i el que més encontres internacionals ha celebrat entre els ornitòlegs. Actualment els organitza la Unió Internacional d'Ornitòlegs (IUO)(International Ornithologists' Union, IOU, en anglès) que, des del 21 d'agost del 2010, és l'organització hereva del Comitè Ornitològic Internacional. El primer congrés va tenir lloc el 1884. Fins al 1926, es feia a dates irregulars, però d'aleshores ençà es va decidir organitzar-ne un cada quatre anys. S'ha produït un parèntesi durant les dues guerres mundials. El congrés és organitzat per un grup de treball dins de l'IUO, compost dels comitès locals i nacional del país on té lloc el congrés. Aquest grup organitza el congrés i n'elabora les actes.Publica la IOC World Bird List (Llista dels ocells del món), un document d'accés obert que serveix per facilitar la comunicació mundial en ornitologia i en conservació dels ocells. Aquesta llista s'actualitza dues vegades per any. El 2022 conté 10.928 éspècies viues i 160 d'extints, la classificiació de 44 ordes, 253 famílies i 2376 gèneres així com les espècies noves i altres canvis en la taxonomia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Simposi Sanibel és una conferència científica internacional en química quàntica, física de l'estat sòlid i biologia quàntica. És organitzat pel Projecte de Química Teòrica de la Universitat de Florida a Gainesville (Florida), cada hivern des del 1960. Va ser fundat per Per-Olov Löwdin, que va estar involucrat a la seva organització cada any fins a la seva mort ocorreguda l'any 2000. Del 1960 fins al 1978, el simposi es feia a l'illa de Sanibel, però més tard es va realitzar a Palm Coast i a Saint Augustine, també a Florida. El 2005, el simposi es va traslladar a St. Simons (Geòrgia).El simposi destaca per la seva llarga història i pel nombre de participants i les seves presentacions. La trobada del 2007 es va dedicar a \"Teoria i computació en química quàntica, matèria condensada i física química, nanociència, bioquímica quàntica i biofísica\". El simposi Sanibel és descrit com a \"conferència regular altament respectada\" a una història de les conferències de recerca Gordon.Els coeficients Sanibel, utilitzats per exemple en densitats d'espín, van ser nomenats així després del Simposi on van ser discutits el 1960.\nPresentacions i pòsters presentats a la trobada poden ser publicats a la revista International Journal of Quantum Chemistry com un dels articles de la revista. Abans del 1996, els articles eren publicats en suplements especials de la revista.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911. N'hi ha de dos tipus: de física i de química. A principis del segle xx, aquestes conferències, especialment les de física, reunien els més grans científics del moment per a discutir les noves teories i experiments que van revolucionar la física de l'època com ara la mecànica quàntica, la teoria de la relativitat i la radioactivitat. Van ser ideades i organitzades pel químic i industrial belga Ernest Solvay.\nDesprés de l'èxit de la primera conferència, el 1912 es van fundar els Instituts Internacionals Solvay per a la Física i la Química, situats a Brussel·les, que s'encarregaven de coordinar les conferències, tallers, seminaris i col·loquis.\nDe les 23 conferències de física que s'han organitzat fins ara, 7 es van produir abans de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, les conferències tenen lloc cada tres anys.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La divulgació científica consisteix en la interpretació i popularització del coneixement científic entre el públic general sense circumscriure's a àmbits acadèmics específics. La divulgació pot referir-se als descobriments científics del moment com la determinació de la massa del neutrí, de teories ben establertes com la teoria de l'evolució o de camps sencers del coneixement científic.\nLa major part de les agències o instituts científics als Estats Units i altres països compten amb un departament de divulgació científica (Education and Outreach) que pretén tornar a la societat en forma de coneixement les importants inversions realitzades en grans projectes, com per exemple la investigació espacial si bé esta no és una situació comuna a tots els països.\nLa divulgació científica actual es realitza en diferents formats incloent els diferents mitjans de comunicació com a documentals de televisió, revistes de divulgació científica, articles en periòdics generalistes o pàgines d'internet dedicades a aquesta labor. Existeixen inclús canals de televisió dedicats a la divulgació científica o en els que estos forma una part destacada de la seva programació.\nLa UNESCO atorga el premi Kalinga a la divulgació científica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Fou una empresa dedicada a l'animació de caràcter científic i divulgatiu creada l'any 1947 per Jaume Baguñà.A partir de l'any 1945 la producció cinematogràfica en el món de l'animació comença a devallar per culpa, entre d'altres, de l'obligatorietat de projectar el NO-DO abans de la sessió cinematogràfica. En aquesta veta de mercat s'havia especialitzat la productora Dibujos Animados Chamartín. El seu fundador, Jaume Baguñà, va decidir llavors orientar l'empresa envers la publicitat i l'animació cientificodidàctica. Amb aquesta finalitat va crear l'Editorial Científica Cinematogràfica l'any 1945. Des del 1945 fins al 1961 aquesta productora va crear més d'una vintena de curtmetratges animats i filmines, amb temes tan diversos com ara: Fisiología de la audición (1947) o Historia de España (1950). A partir del 1962 l'Editorial Científica Cinematogràfica es troba endeutada degut a les demores en els pagaments per part del Ministerio, que van comportar desavinences entre els germans Baguñà, Jaume i Josep Maria, fins al cessament de tota activitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Editorial Mir (en rus: Издательство Мир) (transliterat: Izdatelstvo Mir) (en català: \"Editorial Pau\") és una editorial que va publicar llibres soviètics traduïts a diversos idiomes i que actualment existeix com a empresa estatal de la Federació Russa.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Histoire és una revista mensual de divulgació científica especialitzada en Història, creada el 1978 per Michel Chodkiewicz i Michel Winock. Va ser editada als seus començaments per la Société d'éditions scientifiques i després per Sophia Publications.\nLa revista té com a objectiu publicar síntesis històriques, anàlisis sobre el món actual des de la perspectiva de la història, i treballs i debats en el si de la comunitat dels historiadors. El comitè de redacció està format per Pierre Assouline, Jacques Berlioz, Patrick Boucheron, Bruno Cabanes, Pierre Chuvin, Joël Cornette, Jean-Noël Jeanneney, Maurice Sartre, Annette Wieviorka i Michel Winock, entre d'altres. Dins el marc d'una gran expansió del coneixement històric cap al públic, L'Histoire edita cada estiu un atles històric, Atlas des Amériques (2012), Atlas de France (2013), Atlas des mondes Asiatiques (2014).\nLa revista ha rebut diverses crítiques. Per a l'historiador Gérard Noiriel, L'Histoire ha perdut el seu estatus de «revista d'elevat nivell» i remarca que «la majoria dels números són un informe directe de l'actualitat, i la postura normativa del periodisme intel·lectual s'ha imposat en detriment de la comprensió científica». L'associació Acrimed (Action critique Médias) considera que, igual que altres publicacions del grup al qual pertany, la revista manté un discurs liberal; segons un article, L'Histoire té una clara preferència per historiadors com François Furet i Stéphane Courtois, coneguts per les seves posicions antimarxistes i les tesis dels historiadors afins a aquesta ideologia, com Michel Vovelle o Albert Soboul, estan molt poc representades. Aquesta discriminació va comportar nul diàleg o debat a la revista, durant la presentació del llibre Le Livre noir du communisme : Crimes, terreur, répression el 1997, on el mateix editor va ser jutge i part, factor problemàtic des del punt de vista de la recerca científica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El periodisme científic és una disciplina periodística especialitzada en la transmissió d'informació sobre ciència i tecnologia en mitjans de comunicació de masses, de manera entenedora per al comú de la gent. Contribueix a la divulgació científica, com ara ho fan altres mitjans: enciclopèdies, llibres de vulgarització, conferències, programes televisius…\nEl periodisme científic ha d'obeir els mateixos objectius, mètodes, valors, interessos i ètica del periodisme en general. És una eina fonamental per acostar el coneixement científic a la ciutadania.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El premi Kalinga és un premi anual que atorga la UNESCO a persones científiques, educadores, periodistes, escriptores o d'altres professions per haver contribuït excepcionalment a la comunicació de la investigació, la ciència i la tecnologia a la societat i a promoure la divulgació científica. Va ser creat en 1952, arran d'un donatiu del president-fundador de la Kalinga Foundation Trust, que és originari de l'Estat d'Orissa, ex-Kalinga, a l'Índia. El 1955 el va guanyar August Pi i Sunyer.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Science Daily és un lloc web estatunidenc que agrega comunicats de premsa i publica comunicats de premsa lleugerament editats (una pràctica anomenada churnalism) sobre la ciència, similar a Phys.org i EurekAlert!.El lloc va ser fundat pel matrimoni Dan i Michele Hogan el 1995; Dan Hogan anteriorment va treballar al departament d'afers públics del Jackson Laboratory per redactar comunicats de premsa. El seu model de negoci és vendre publicitat. A partir del 2010, el lloc va dir que havia crescut \"d'una operació de dues persones a un negoci de notícies de ple dret amb els contribuents mundials\", però, aleshores, es va quedar sense casa de Hogans, no tenia reporters i només publicacions de premsa reimpreses. El 2012, Quantcast la va classificar en 614 amb 2,6 milions de visitants dels EUA.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Setmana de l'accés obert és un esdeveniment anual de difusió del contingut acadèmic centrat en l'accés obert i temes relacionats. Es realitza a escala mundial durant la darrera setmana completa d'octubre en multitud d'ubicacions tant en línia com presencialment. Les activitats típiques inclouen conferències, seminaris, simposis o l'anunci d'alliberament de continguts o altres fites en accés obert. Per exemple, la Royal Society va triar Open Access Week 2011 per anunciar que alliberarien els fitxers d'arxius digitals dels seus arxius, que daten des de 1665 a 1941.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El terme paradigma significa «exemple» o «model». En tot l'àmbit científic, religiós o un altre context epistemològic, el terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organització, i ser utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories. Aquest concepte va ser originalment específic de la gramàtica, el 1992 el diccionari Merriam-Webster definia el seu ús només en aquest context, o en retòrica per referir-se a una paràbola o una faula. En lingüística, Ferdinand de Saussure va fer servir paradigma per referir-se a una classe d'elements amb similituds. El terme té també un significat en el terreny de la psicologia referint-se a acceptacions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El missatge d'error 404, que pot donar-se en navegar per Internet, és una de les manifestacions de la llista de codis de protocol de l'HTTP. Significa Pàgina no trobada. També pot significar que la pàgina ha estat quasi esborrada per successos de la pàgina.\nUn error de pàgina 404 indica que el navegador web és capaç de comunicar-se amb el servidor però que aquest o no pot trobar el document sol·licitat o no pot accedir a aquesta petició i no vol donar més informació. Quan un servidor es comunica mitjançant HTTP respon a una petició d'un document HTML (una pàgina web) donada pel navegador amb un codi numèric. Cada codi de resposta conté a més una línia de text relacionada a la numeració.\nLa línia de text relacionada al codi 404 és \"Pàgina no trobada\". Quan un servidor envia una resposta 404 generalment inclou en la seva resposta un missatge curt en HTML que esmenta tant el codi numèric com la línia de text relacionada.\nEls codis de protocol HTTP tenen una interpretació específica, en el cas del 404 el primer 4 indica un error de l'usuari, com pot ser una direcció mal escrita o cercar una pàgina que ja no existeix, el 0 significa un error general de sintaxi, com pot ser l'equivocació en una lletra en la direcció, l'últim 4 indica quin codi específic és, entre el grup dels 40X, doncs també existeixen 400 Error del Client, 401 Error Autorització requerida, entre d'altres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En enginyeria i estadística, un error aleatori, també anomenat error indeterminat, és un error que no es pot predir en cap mesura. És causat per factors que no (o no podem) controlar. S'evidencia quant al realitzar anàlisis repetitius d'una mateixa mostra s'obtenen resultats que oscil·len al voltant d'un valor central. Té la mateixa probabilitat de ser positiu o negatiu, sempre hi és present i no es pot corregir.A mesura que augmenta el nombre de repeticions, l'efecte d'aquests errors tendeix a disminuir, ja que la seva naturalesa aleatòria fa que es compensin els uns als altres.Els errors aleatoris sovint apareixen quant els instruments són portats al seu límit. Per exemple, és comú que les balançes digitals mostrin un error aleatori en el seu últim dígit significatiu. Tres mesuraments del mateix objecte podrien acabar sent recollides com 0,9110 g, 0,99111 o 0,99112.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'error d'aproximació en alguna dada és la discrepància entre un valor exacte i una aproximació a aquest. L'error es pot donar a causa de dos factors:\n\nLa mesura de les dades no és precisa, a causa dels instruments emprats.\nS'usen aproximacions en comptes de dades reals (per exemple, 3,14 en comptes de π).En el camp matemàtic de l'anàlisi numèrica, l'estabilitat numèrica d'un algorisme indica de quina manera l'algorisme propaga l'error.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, l'error d'arrodoniment és aquell que indica si l'arrodoniment realitzat és correcte o no.\nL'arrodoniment consisteix a eliminar les xifres decimals d'un ordre d'unitats determinat, tenint en compte que si la primera xifra decimal eliminada és igual o superior a 5, sumem 1 a la darrera xifra decimal que mantenim, i si la primera xifra decimal eliminada és inferior a 5, mantenim la darrera xifra.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El mètode d'assaig i error, també conegut com a prova i error, és un mètode per a l'obtenció de coneixement, tant proposicional com procedimental. En l'assaig i error es prova una opció i s'observa si funciona. Si funciona, llavors es té una solució. Si no - això és un error - s'intenta una altra opció. En algunes versions de l'assaig i error, l'opció que es veu a priori com la més probable és la que sol posar-se a prova primer, seguit de la següent més probable, i així successivament, fins que es troba una solució o fins que s'esgoten totes les opcions.\nL'assaig i error ha estat tradicionalment el mètode principal d'obtenció de nous medicaments (fàrmacs com els antibiòtics, per exemple). Els químics només proven substàncies químiques a l'atzar fins que troben una que ofereix l'efecte desitjat. El mètode científic conté elements de l'assaig i error en les seves hipòtesis de formulació i prova que el mètode és important en l'assaig i error. Molts altres mètodes de recerca d'informació també apliquen la idea bàsica d'assaig i error. Un exemple de mètode informàtic que empra la tècnica de l'assaig i error és el mètode Bogosort, usat en l'ordenació de matrius.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els dígits de control consisteixen en un o més caràcters alfa-numèrics afegits a les dades originals i calculades a partir d'un algorisme específic. Se solen utilitzar per a la detecció de errors o verificar la correcció de les dades en documents d'identitat, codis de pagament, factures, identificacions atributaries, comptes bancaris, targetes de crèdit, etc.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En psicologia social, l' error d'atribució fonamental (EAF ), també conegut com a biaix de correspondència o efecte d'atribució, és la tendència de les persones a subratllar les explicacions situacionals del comportament observat d'un individu mentre es subratlla les explicacions disposicionals i basades en la personalitat del seu comportament. Aquest efecte s'ha descrit com \"la tendència a creure que el que fan les persones reflecteix qui són\", és a dir, atribuir excessivament els seus comportaments (el que fan o diuen) a la seva personalitat i subatribuir-los a la situació o context.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els errors sistemàtics són errors que no són determinats per casualitat, sinó que s'introdueixen per una inexactitud (a partir de l'observació o mesurament) inherent al sistema i que és constant al llarg de tot el procés de mesura i, per tant, afecta totes les mesures d'una manera definida i és el mateix per a totes.\nCal diferenciar-lo de l'error experimental (o de mesurament), que és la diferència entre un valor mesurat de la quantitat i el seu veritable valor. En estadística, un error (parlant en termes generals) és la variabilitat en una part inherent de les coses que es mesura i del procés de mesurament.\nEls errors de mesurament es poden dividir en dos components: l'error aleatori i l'error sistemàtic. A diferència de l'error sistemàtic, els errors aleatoris són errors en la mesura que porten a valors mesurables diferents quan es repeteixen les mesures d'un atribut o quantitat que es pren constant.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un error experimental és una desviació del valor mesurat d'una magnitud física respecte al valor real d'aquesta magnitud. En general els errors experimentals són ineludibles i depenen bàsicament del procediment escollit i la tecnologia disponible per realitzar la mesura.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En les proves mèdiques i, més generalment, en la classificació binària (del sí o no), on un fals positiu és un error en què el resultat de la prova indica indegudament la presència d'una condició, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi és present; mentre que un fals negatiu és un error en què un resultat de prova no indica, indegudament, la presència d'una condició (el resultat és negatiu), quan en realitat hi és present.\nEs tracta dels dos tipus d'errors d'una prova binària (i es contrasten amb el resultat correcte, ja sigui un vertader positiu o un vertader negatiu). Un fals positiu es distingeix del sobrediagnòstic (quan augmenten els criteris per a incloure més pacients sota un diagnòstic), i també és diferent de la d'un excés de proves diagnòstiques.A les proves d'hipòtesis estadístiques, els conceptes anàlegs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hipòtesi nul·la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, però hi ha diferències en el detall i la interpretació a causa de les diferències entre proves mèdiques i proves d'hipòtesis estadístiques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'error humà és una expressió que indica que un succés desfavorable està fortament condicionat per l'activitat de les persones que participen directament o indirectament en la realització i control d'un procés, a vegades es pot atribuir a una mala praxi de les persones implicades. Ha estat citat com una causa o factor influent en catàstrofes i accidents en indústries tan diverses com: centrals nuclears (accident de Txernòbil, aviació (error del pilot), exploració espacial (accident del transbordador espacial Challenger), medicina (error mèdic), construcció (Pont del Mil·lenni). En determinades ocasions un error pot generar que s'executin d'una cadena d'actes inevitables i de vegades imprevistes d'accions o d'esdeveniments que afecten el sistema d'on l'acció és originària; és l'efecte cascada.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un error de programari (software bug en anglès) és un error o defecte que causa un resultat incorrecte o inesperat en un programa o sistema, o que es comporti de forma no prevista. Aquesta fallada pot presentar-se en qualsevol de les etapes del cicle de vida del programari encara que els més evidents es donen en l'etapa de desenvolupament i programació. Alguns errors poden ser de disseny (per exemple pressuposar que tots els usuaris tenen les mateixes habilitats motrius, visuals i auditives) comportant que el programa de còmput en qüestió no sigui utilitzable.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En els estudis d'investigació en intentar acceptar o rebutjar la hipòtesi nul·la (Ho) es poden cometre dos tipus d'errors:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Word Error Rate (WER) és una mesura utilitzada habitualment en l'avaluació de sistemes de reconeixement de la parla o de traducció automàtica.\nCalcula el nombre mínim d'insercions, esborrats i substitucions d'una paraula per una altra, necessaris per transformar una frase en una altra. Aquesta mesura es basa en la distància d'edició o de Levensthein, amb l'excepció que aquesta última es calcula a nivell de lletra i WER ho fa a nivell de paraula.\nEn tasques tant de traducció automàtica com de reconeixement de la parla, es calcula WER entre la frase generada pel sistema i una frase de referència correcta.\n\n \n \n \n W\n E\n R\n =\n \n \n \n S\n +\n B\n +\n I\n \n N\n \n \n \n \n {\\displaystyle WER={\\frac {S+B+I}{N}}}\n \non\n\nS és el nombre de substitucions,\nB és el nombre d'esborrats,\nI és el nombre d'insercions,\nN és el nombre de paraules que té la frase de referència.Per trobar el valor mínim de WER entre dos frases s'utilitza un algorisme de programació dinàmica.\nSi considerem que \n \n \n \n \n t\n \n 1\n \n \n ,\n \n t\n \n 2\n \n \n .\n .\n .\n ,\n \n t\n \n n\n \n \n \n \n {\\displaystyle t_{1},t_{2}...,t_{n}}\n són les primeres \n \n \n \n i\n \n \n {\\displaystyle i}\n paraules de la frase generada i \n \n \n \n \n r\n \n 1\n \n \n ,\n \n r\n \n 2\n \n \n .\n .\n .\n \n r\n \n n\n \n \n \n \n {\\displaystyle r_{1},r_{2}...r_{n}}\n les \n \n \n \n r\n \n \n {\\displaystyle r}\n primeres de la frase de referència: \n\n \n \n \n W\n E\n R\n (\n i\n ,\n j\n )\n =\n min\n \n \n {\n \n \n \n W\n E\n R\n (\n i\n −\n 1\n ,\n j\n )\n +\n 1\n \n \n \n \n W\n E\n R\n (\n i\n ,\n j\n −\n 1\n )\n +\n 1\n \n \n \n \n W\n E\n R\n (\n i\n −\n 1\n ,\n j\n −\n 1\n )\n +\n Δ\n (\n i\n ,\n j\n )\n \n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle WER(i,j)=\\min {\\begin{cases}WER(i-1,j)+1\\\\WER(i,j-1)+1\\\\WER(i-1,j-1)+\\Delta (i,j)\\end{cases}}}\n \non \n \n \n \n Δ\n (\n i\n ,\n j\n )\n \n \n {\\displaystyle \\Delta (i,j)}\n és 1 si les paraules \n \n \n \n \n t\n \n i\n \n \n \n \n {\\displaystyle t_{i}}\n i \n \n \n \n \n r\n \n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle r_{j}}\n són diferents i 0 si són iguals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'escepticisme científic, també anomenat escepticisme racional o, a vegades, investigació escèptica, és una postura epistemològica en què hom qüestiona la veracitat d'afirmacions mancades d'una prova empírica. Generalment, un científic escèptic es dedica a examinar críticament afirmacions i teories que considera alienes a la ciència convencional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "After School Satan és un projecte de programa extraescolar del Temple satànic, una organització religiosa activista política nord-americana amb seu a Salem, Massachusetts i patrocinada per Reason Alliance LTD, una organització sense ànim de lucre 501 (c) 3. Es va crear com una alternativa als grups postescolars basats en cristianisme, com el Good News Club.El Temple Satànic no adora ni creu en un Satanàs literal, ni en res sobrenatural, sinó que utilitza Satanàs com a símbol de la llibertat en les regles religoses del \"camí de la mà dreta\".\nHi ha clubs After School Satan a diverses ciutats dels Estats Units, incloses Atlanta, Los Angeles, Salt Lake City, Pensacola, Washington, DC, Tucson, Springfield, Seattle i Portland.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El terme bright designa un individu què té una visió naturalista sobre el món, és a dir, lliure d'elements sobrenaturals o místics; els brights estableixen llur ètica i llur comportament sobre una comprensió naturalista de l'univers.\nLa paraula bright com a substantiu ha estat emprada per Paul Geisert i Mynga Futrell, de Sacramento, Califòrnia. Aquest neologisme ha estat presentat per primera vegada en públic l'1 de març de 2003 davant de la Coalition for the Community of Reason, a Kansas City (Missouri). El diccionari MacMillan de la llengua anglesa li atorga una pàgina.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Campanya 10:23 (anglès: The 10:23 Campaign) és una campanya contínua destinada a conscienciar la població sobre la realitat de l'homeopatia. L'organitza la Merseyside Skeptics Society, una organització britànica sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'escepticisme científic. Segons els seus organitzadors,\n\nEl nom de la campanya fa al·lusió a la magnitud del nombre d'Avogadro, que representa la quantitat de molècules d'una substància qualsevol contingudes en un mol de la mateixa substància i que és aproximadament 6,02 × 1023. Si una substància es dilueix més enllà d'aquesta proporció, és virtualment impossible que quedi en la solució ni una sola molècula de la substància original. Una dilució de 30C, comú en els preparats homeopàtics i equivalent a una part de substància activa per cada 1060 parts d'aigua, és de fet només aigua.\nLa Campanya 10:23 ha organitzat un esdeveniment consistent en una \"sobredosi\" pública i massiva amb preparats homeopàtics, que es realitza a nivell internacional a les 10 hores i 23 minuts del matí (hora local). La \"sobredosi\" consisteix a ingerir una quantitat desproporcionada d'un preparat homeopàtic. Les \"sobredosi\" o \"suïcidis homeopàtics\" no van causar efectes en els participants de la Campanya ni el 2010 ni el 2011, tal com s'esperava, ja que els preparats no contenen substància actives.Partidaris de l'homeopatia han criticat la \"sobredosi\" per ser científicament invàlida com a demostració de la inefectivitat de l'homeopatia i perquè seria impossible, segons la seva concepció del funcionament dels preparats homeopàtics, experimentar una veritable sobredosi. Els escèptics han respost que esdeveniments com els de la Campanya 10:23 no pretenen ser demostracions científiques sinó performances per atreure l'atenció del públic cap a fets ja comprovats amb rigor científic prèviament.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El CICAP (inicialment acrònim de Comitè Italià per l'Auditoria de les Afirmacions sobre el Paranormal, canviat el 24 setembre 2013 en Comitè Italià per l'Auditoria de les Afirmacions sobre les Pseudoscièce) és una organització educativa sense ànim de lucre, fundada el 1989 per promoure la recerca científica i crítica sobre els anomenats fenòmens paranormals i més concretament sobre les pseudociències.\nForma part de la European Council of Skeptical Organisations (ECSO), un organisme internacional que reuneix nombroses associacions escèptics.\nEls objectius del CICAP són els d'indagar sobre l'autenticitat dels presumptes misteris i fenòmens paranormals anunciats als mitjans de comunicació (mass media), i difondre els resultats d'aquestes recerques a través de trobades, conferències i publicacions. A través d'aquesta obra d'informació el CICAP es proposa d'afavorir la difusió de l'actitud científica i de l'esperit crític, i de dur a terme una obra d'educació en la racionalitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El CSICOP (Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal, posteriorment batejat com CSI, Committee for Skeptical Inquiry) és una entitat fundada per lluitar contra la pseudociència i té com a objectiu aplicar el mètode científics als fenòmens paranormals en totes les seves manifestacions, per demostrar-ne la seva falsedat. Practiquen l'escepticisme, ja que adiuen que cap dels presumptes fenòmens ha resistit un experiment controlat. Va ser fundat en 1976 per Paul Kurtz i altres escèptics.A altres països s'han fundat entitats similars, com l'ARP espanyola (Alternativa Racional a las Pseudociencias). L'associació ha estat criticada per considerar que l'únic coneixement vàlid és l'empíricament demostrable. Alguns membres destacats han estat Isaac Asimov, Carl Sagan o Martin Gardner.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En deontologia periodística, la Llei dels titulars de Betteridge (o Llei de Betteridge) és un adagi que afirma que «qualsevol titular en forma de pregunta pot ser respost amb un no». Fou sentenciada per Ian Betteridge, un periodista britànic especialitzat en noves tecnologies, tot i que la mateixa idea ja havia sigut formulada per altres autors. Se l'ha anomenat també a aquest aforisme \"Llei de Davis\" o simplement \"principi periodístic\".\nAquesta llei s'ha relacionat amb l'anomenat \"periodisme del condicional\".\nBetteridge ho explicava en un article del febrer de 2009, en relació a una notícia publicada a TechCrunch intitulada \"¿Entregà Last.fm dades dels usuaris a la RIAA?\":\n\nEl 2004, uns cinc anys abans de la ressenya de Betteridge, el periodista Andrew Marr feia una anàlisi similar en el seu llibre My Trade. D'entre les pautes que oferia Marr al lector sobre com apropar-se a un diari per provar d'indagar la veritat, es podia llegir:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Pseudoescepticisme es un terme creat per Marcello Truzzi en una crítica de l'escepticisme científic, que segons ell, és un fals esceptisime. Meynel utilitza el terme com crític a l'ús d'etiquetes de pseudociència, per científics que en les seves crítiques reemplacçarien el llenguatge acadèmic per desqualificacions, per que pretenen que qualsevol fenomen paranormal resulta d'errors o de mentida.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Skeptic's Dictionary és un recull d'assaigs escrits per Robert Todd Carroll, antic professor de filosofia al Sacramento City College de Sacramento, a Califòrnia, publicats en un llibre imprès que aparegué el 2003 amb el títol The Skeptic's Dictionary: A Collection of Strange Beliefs, Amusing Deceptions, and Dangerous Delusions, John Wiley & Sons, ISBN 0-471-27242-6 i al web The Skeptic's Dictionary que Caroll va engegar el 1994.El llibre té unes quatre-centes entrades i és una de les guies més exhaustives d'informació escèptica sobre pseudociència, fenòmens paranormals i ocultisme; a més, s'hi cita una bibliografia amb unes set-centes referències que permeten ampliar informació. Segons la coberta del llibre, la versió en línia del diccionari rep unes cinc-centes mil visites al mes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico, abans Alternativa Racional a las Pseudociencias, és una entitat espanyola sorgida en 1986 (a imitació de la CSICOP americana),. que proposa a les persones que afirmen que han patit experiències paranormals, o que defensen alguna pseudociència, que se sotmetin a un experiment per demostrar-ne la validesa, mitjançant el mètode científic. Els seus membres es declaren escèptics amb aquests fenòmens, que veuen com il·lusions falses o intents de guanyar diners. Alguns dels col·laboradors més coneguts són Fernando Savater, Gustavo Bueno o Victòria Camps i Cervera. L'ARP publica un butlletí periòdic, llibres divulgatius i materials per a treballar a les escoles.\nEl nom original de l'associació era Alternativa Racional a las Pseudociencias. Les seves sigles mantenen encara una referència a aquest nom (ARP-SAPC).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The Great Tantra Challenge (El Gran Repte Tàntric) va ser el desafiament que es plantejà entre Surinder Sharma, mestre tàntric, i Sanal Edamaruku, president de la Rationalist International, en el qual el representant \"tàntric\" havia d'aconseguir matar el representant \"racionalista\" utilitzant només poders màgics que el primer afirmava posseir. El repte va acabar després de diverses hores, i Edamaruku va sobreviure il·lès. L'esdeveniment es va emetre en directe per la India TV el març del 2008.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la intel·ligència artificial és la branca de la filosofia de la ciència que s'ocupa dels problemes filosòfics relacionats amb la intel·ligència artificial (IA) com ara els següents:\nPot actuar de forma intel·ligent una màquina? Podria resoldre els problemes que els humans saben resoldre pensant?\nUna màquina, pot tenir ment, estats mentals i consciència de la mateixa manera que un humà? Pot tenir sentiments?\nLa intel·ligència humana i la intel·ligència de les màquines són equiparables? El cervell humà és essencialment una computadora?Aquestes tres qüestions exemplifiquen els interessos, en part divergents, de tres tipus d'investigadors interessats en la filosofia de la intel·ligència artificial: els desenvolupadors de la IA, els filòsofs i els científics cognitius, respectivament. D'altra banda, les respostes depenen en gran manera de com es defineixi les nocions d'\"intel·ligència\", \"consciència\", \"ment\" i \"sentiments\", i de quin tipus de \"màquines\" es prenguin en consideració.\nLes possibles respostes a aquestes qüestions inclouen tesis rellevants de la filosofia de la IA com ara:\n\nTest de Turing: Una màquina és intel·ligent si, pel que fa a una activitat que típicament requereix la intel·ligència humana, té un comportament indistingible del d'un ésser humà\nProposta de Dartmouth: \"Tot aspecte de l'aprenentatge i de qualsevol altra activitat intel·ligent, pot ser descrit amb la precisió necessària perquè una màquina ho emuli.\"\nHipòtesi del sistema de símbols físics de Newell i Simon: \"La condició suficient i necessària per generar comportament intel·ligent és un sistema de símbols físics.\"\nHipòtesi de la intel·ligència artificial forta (o de la cambra xinesa) de Searle: \"Un computador adequadament programat per donar les respostes apropiades a les entrades que rep tindria ment exactament en el mateix sentit que els humans tenen ment.\"\nMecanicisme de Hobbes: \"Raonar no és altra cosa que calcular.\"", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la tecnologia és la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'ètica. Es relaciona estretament amb la filosofia de la ciència i amb les disciplines sociològiques d'estudi de la tecnologia i com a àrea d'estudi independent va sorgir a finals del segle xix, si bé les reflexions sobre tecnologia i ésser humà es remunten a l'Antiga Grècia.\nAlgunes qüestions d'estudi de la filosofia de la tecnologia són si la tecnonologia és objectiva, quins avenços s'han de promoure èticament i quins no, com afecta la tècnica a la relació entre humans (per exemple l'aparició de la realitat virtual), els sabers tècnics necessaris per al progrés i l'educació d'un país, quins lligams estableix la tecnologia amb la ciència i com afecta l'estructura social a la recerca tecnològica, entre d'altres.\nEntre els autors destacats d'aquesta disciplina cal destacar Jean Baudrillard, Bruno Latour, Ernst Kapp, Hannah Arendt i Joseph Agassi.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La filosofia de les ciències socials és una disciplina que investiga el caràcter de ciència dels estudis socials, posat en qüestió enfront de les denominades ciències experimentals, així com els postulats teòrics que impulsen la recerca i descripció de fenòmens. Es divideix en diferents camps, segons les disciplines socials clàssiques: filosofia de la història, filosofia del dret...\nLa polèmica sobre l'estatus de les ciències socials rau a les següents característiques:\n\nl'observador no pot situar-se fora d'allò observat\nl'objectivitat o generalització és dubtosa quan es parla de trets culturals\nno usa lleis predictives o un llenguatge formal per descriure el seu camp d'estudiAquest debat incideix en la crítica sobre els mètodes d'anàlisi usats: si el positivisme sembla reduccionista per a parlar de fenòmens humans, que compten amb la llibertat i per tant no estan determinats d'antuvi, l'hermenèutica o la crítica cultural són titllades d'acientífiques, perquè depenen en part de la posició personal de l'estudiós enfront allò descrit.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia. Segons Michael Dummett es pot considerar que hi ha quatre preguntes fonamentals sobre el contingut de la filosofia de les matemàtiques:\n\nCom sabem que les nostres teories matemàtiques són vertaderes?\nSobre què són les matemàtiques? En altres paraules, si un enunciat matemàtic és vertader, què ho fa vertader? En virtut de què és vertader?\nLes veritats matemàtiques són vertaderes per necessitat? I, si ho són, quina és la font d'aquesta necessitat?\nCom és possible aplicar les veritats matemàtiques a la realitat externa? I en què consisteix aquesta aplicació? També es plantegen altres qüestions com: Quin significat té referir-se a un objecte matemàtic? Quina és la naturalesa d'una proposició en matemàtiques? Quina relació hi ha entre lògica i matemàtica? Com s'explica la bellesa de les matemàtiques?", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Tradicionalment la sociologia de la ciència estudia la ciència com a institució social, on els seus membres (els científics) actuen sota unes pautes determinades. Per una banda, centra el seu estudi en els valors, regles i pautes de comportament que organitzen l'acció individuals i col·lectiva de la comunitat científica. Per altra banda, s'interessa per les relacions que pot establir la ciència amb altres institucions socials, com l'estat, l'exèrcit o la indústria.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic. És una disciplina d'estudi que juntament amb la filosofia de la ciència i la sociologia intenten explicar el canvi científic lligant-los al context social on es produeixen. Com a tal, neix al segle xx, si bé sempre hi ha hagut referències al passat per explicar el present de la ciència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès. Va ser ordenat cavaller el 1603, nomenat Baron Verulam el 1618, i nomenat 1r Vescomte de Sant Albans el 1621, títols nobiliaris que es van extingir en morir a l'edat de 65 anys, ja que no va tenir descendents.\nVa establir i popularitzà una metodologia inductiva per a la investigació científica.\nFrancis Bacon és considerat per alguns analistes com l'iniciador del moviment filosòfic de l'empirisme. Va defensar la possibilitat de coneixement científic basat només en el raonament inductiu i l'observació acurada dels esdeveniments a la natura. El més important, va argumentar que la ciència es podria aconseguir mitjançant l’ús d’un enfocament escèptic i metòdic mitjançant el qual els científics pretenen evitar enganyar-se. Tot i que les seves propostes més específiques sobre aquest mètode, el mètode baconià, no van tenir una influència duradora, la idea general de la importància i possibilitat d’una metodologia escèptica fa de Bacon el pare del mètode científic. Aquest mètode era un nou marc retòric i teòric per a la ciència, els detalls pràctics dels quals segueixen sent fonamentals en els debats sobre ciència i metodologia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa. Europa Occidental va entrar a l'edat mitjana havent perdut l'accés als tractats científics de l'antiguitat clàssica (en grec), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els romans havien fet al llatí. Amb l'inici del renaixement del segle xii, es va revifar l'interès per la investigació de la naturalesa i la ciència que es va desenvolupar en aquest període daurat de la filosofia escolàstica donava èmfasi a la lògica i advocava per l'empirisme, entenent la naturalesa com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la raó. Amb aquesta visió els savis medievals es van llançar a la recerca d'explicacions per als fenòmens de l'univers i van aconseguir importants avenços en àrees com la metodologia científica i la física, que van ser sobtadament interromputs per la Pesta negra.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Còdex Leicester és una col·lecció d'escrits essencialment científics de Leonardo da Vinci. Pren el seu nom del primer comte de Leicester, Thomas Coke, que el va comprar el 1717. Es presenta sota la forma de 18 fulls dobles, o sigui, 72 pàgines de format 21,8 x 29,5 cm.\nEl còdex dona una visió de l'esperit d'aquest pensador, artístic i científic del Renaixement. És una excepcional representació de la relació entre art i ciència, així com de la creativitat en el procés científic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Dones en la ciència es refereix als estudis resultats d'intersecar els estudis de la història de la ciència i la història de les dones, i pretenen mostrar-los per ser inserits en una història de la ciència que així podrà resultar menys esbiaixada. Es consideren part dels estudis de gènere o feministes. Dones en la ciència és una part dels estudis de ciència, tecnologia i gènere, que pertanyen als estudis socials sobre ciència i tecnologia que es fan en sociologia.\nAltrament, sovint revisa des d'un punt de vista de perspectiva de gènere l'antiga història de la ciència (masculina, tradicional i patriarcal), que tenia únicament una visió androcèntrica, per poder-hi afegir les contribucions fetes per dones, abans menyspreades i invisibilitzades.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Dynamis és una revista semestral sotmesa a revisió per experts dedicada a la història de la medicina i de la ciència. Publica articles, notes, documents i ressenyes en castellà i en anglès (i també alguns articles en francès, italià o portuguès). Sis mesos després de la seva publicació, es pot accedir gratuïtament als seus continguts a Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) i SciELO", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'escàndol Bogdànov (en francès, affaire Bogdanoff i en anglès, Bogdanov affair) és, segons el terme emprat pel matemàtic John Baez que va descobrir el tema, un conjunt de discussions nascudes, d'una part dels comentaris fets sobre la tesi doctoral (doctorat a França) dels bessons de nacionalitat francesa Igor i Grichka Bogdànov, i de l'altra sobre la vulgarització de la ciència que aquests exercien en molts treballs i en la televisió. El terme francès d'\"affaire Bogdanoff\" recorda el d'una falsa alarma com la de l'escàndol Sokal, feta expressament pel físic Alan Sokal l'any 1996 en el domini de les ciències socials, per demostrar que es podien publicar vaguetats, informacions contradictòries sense sentit, etc., sense passar pels habituals filtres amb què funcionen les revistes científiques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles xii i xiii, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica. El terme Escola no cal entendre'l en sentit estricte: Segurament no va existir la suficient unitat conceptual, ni metodològica, ni temàtica entre els traductors toledans com per donar-li aquest nom; però des que el va introduir l'historiador francès Amable Jourdain a començaments del segle xix, aquesta denominació s'ha imposat, malgrat els esforços d'algun estudiós perquè s'oblidi de forma definitiva.L'escola va passar per dos períodes diferents, separats per una fase de transició. La primera, al segle xii, en la que probablement va intervenir l'arquebisbe Raimon de Toledo (el benedictí gascó Raymond de Sauvetat), en la que es va promoure la traducció d'obres filosòfiques i religioses, sobretot de l'àrab clàssic al llatí. La segona, al segle xiii, sota el rei Alfons X el Savi, en la que els traductors ja no traduïen al llatí com a llenguatge final, sinó que es traduïa a una versió romanç de la llengua castellana. Això va donar lloc a l'establiment de les bases del castellà científic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La història tecnològica i industrial dels Estats Units descriu el sorgiment dels Estats Units com la nació tecnològicament més poderosa i avançada del món. La disponibilitat de terres i mà d'obra, la diversitat de clima, la presència abundant de canals navegables, rius i vies fluvials costaneres, i l'abundància de recursos naturals que faciliten l'extracció d'energia barata, el transport ràpid i la disponibilitat de capital van contribuir als Estats Units la ràpida industrialització.\nEls investigadors moderns de productivitat han demostrat que el període en el qual el major progrés econòmic i tecnològic que va ocórrer va ser entre la fi del segle xviii i la primera meitat del segle xx. Durant aquest període, el país va passar de ser una simple economia agrícola a la primera potència industrial de la terra, amb més d'un terç de la producció industrial mundial. Això pot ser il·lustrat per l'índex de la producció industrial total, que va passar de 4,29 en 1790 a 1,975.00 en 1913, un augment de 460 vegades.\nEl creixement de la infraestructura, transport del país amb millores internes i una confluència d'innovacions tecnològiques abans de la Guerra Civil va facilitar l'expansió de l'organització, la coordinació i l'escala de la producció industrial. Al voltant del segle 20, la indústria americana havia superat els seus homòlegs europeus i econòmicament la nació va començar a fer valer el seu poder militar. Encara que la Gran Depressió va desafiar el seu impuls tecnològic, Estats Units va sortir d'ella i de la Segona Guerra Mundial com una de les dues mundials superpotències. En la segona meitat del segle 20, quan els Estats Units es va veure embolicada en competència amb la Unió Soviètica per la primacia política, econòmica i militar, el govern va invertir fortament en investigació científica i desenvolupament tecnològic que va donar lloc a avanços en els vols espacials, la informàtica i la biotecnologia que gràcies a això avui és el líder en tots els camps esmentats.\nLa ciència, la tecnologia i la indústria no només han modelat profundament l'èxit econòmic dels Estats Units, sinó que també han contribuït a les seves pròpies institucions polítiques, l'estructura social, sistema educatiu i la identitat cultural del país. Valors nord-americans de la meritocràcia, l'esperit empresarial i l'auto-suficiència s'han extret del seu llegat de ser pioner en els avanços tècnics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna. Es considera el precursor de les ciències naturals, com ara la física.Les disciplines científiques històricament es van desenvolupar a partir de la filosofia o, més específicament, la filosofia natural. En les antigues universitats, les càtedres de filosofia natural amb molts anys d'història estan actualment ocupades per físics principalment. Les nocions modernes de «ciència» i de «científics» daten tot just del segle xix (El diccionari anglès de Webster remunta l'origen de la paraula «científic» a l'any 1834). Abans, el mot «ciència» simplement significava coneixement i l'etiqueta de «científic» no existia. El tractat científic que Isaac Newton va escriure el 1687 s'anomena Els principis matemàtics de la filosofia natural.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Galvanisme és una teoria de Luigi Galvani segons la qual el cervell dels animals produeix electricitat que és transferida pels nervis, acumulada en els músculs i disparada per a produir el moviment dels membres. Aquesta singular teoria va recórrer els claustres universitaris europeus entre finals del segle XVIII i primeres dècades del xix. Els experiments amb animals, i fins amb cadàvers humans, encoratjaven la secreta esperança que, mitjançant l'electricitat, pogueren sanar-se malalties que provocaven paràlisis, i encara reanimar un cos mort. Eixes experiències poden considerar-se un remot antecedent del desfibril·lador cardíac modern.\nEl 1818, en la Universitat de Glasgow, el metge Andrew Ure va meravellar un auditori popular aplicant corrent al nervi frènic esquerre i al diafragma del cadàver d'un ajusticiat en la forca, amb la qual cosa va assolir la reanimació del cos. Tot va acabar en un frenètic festival d'horror quan es va aplicar corrent al nervi supraorbital i al taló. A mesura que pujava el voltatge, \"es van exhibir les ganyotes més horribles. Ràbia, horror, desesperació, angoixa i somriures espantosos s'uniren en l'horrible faç de l'assassí\", va narrar el mateix Ure.\nDos anys abans, en un castell suís, Mary Shelley havia concebut la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu, en la qual és molt clara la referència als experiments que llavors es feien amb l'electricitat, que apassionaven el marit de Mary, el poeta Percy Bysshe Shelley, i el grup d'intel·lectuals que l'envoltava, entre ells Lord Byron, a qui va tenir com a veí a Suïssa, i al \"pobre\" Polidori, que es va suïcidar tres anys després. La teoria d'un fluid elèctric nerviós, produït pel cervell, conduït pels nervis i emmagatzemat en els músculs, ha estat abandonada pels científics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La història de la ciència a Catalunya és la història de l'evolució de la ciència a Catalunya.La ciència i la tècnica han estat sempre presents en la història de tots els pobles. Pel que fa a la cultura catalana, comença a l'època comtal, cap al final del segle IX. Reflexions que comprenen tot allò que hom pensa sobre el món físic i la pràctica de tot el que s'hi considera relacionat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).\nEl mateix problema resideix en què s'ha d'anomenar ciència, quina tècnica i quina tecnologia és un assumpte delicat, del que s'ocupen els estudis de ciència, tecnologia i societat, de recent definició. Mentre que les activitats científiques i tècniques són tan antigues com l'ésser humà, l'establiment d'una veritable tecnologia (entesa com la integració de coneixements sistemàtics, recursos materials, habilitats i procediments tècnics aplicats a la transformació d'un procés productiu amb una metodologia conscient -que superi el nivell de l'artesanal-), ha d'esperar a l'Edat Contemporània, moment que per al cas d'Espanya va arribar tràgicament endarrerit, en comparació a la precocitat i embranzida amb què va entrar a la modernitat. Molt pocs científics espanyols (excepte Servet o Cajal) van ser protagonistes d'algun dels canvis de paradigma que van caracteritzar les successives revolucions científiques; és per això que bona part dels estudis d'història de la ciència consisteixen en el rastreig de la seva recepció a Espanya, i el mateix succeeix amb les transferències tecnològiques. Fins a tal punt que la ciència i la tecnologia han estat a Espanya una «realitat marginal en la seva organització i context social», que tal marginalitat s'ha arribat a convertir en una espècie d'estereotip nacional espanyol, unes vegades rebutjat per impropi i altres vegades assumit amb orgull i desdeny, com a l'expressió de Miguel de Unamuno el repetit ús i abús de la qual ha produït un tòpic o clixé que s'utilitza amb sentits oposats:\n\n\"Que inventin ells!\". L'ús del masculí ells, tampoc és casual -hi ha qui planteja el seu contrari: «Que inventin elles»-. El predomini d'homes en ciència i tecnologia ha estat gairebé absolut històricament, i únicament ha estat desafiat en termes quantitatius des de les últimes dècades del segle xx. No obstant això, els denominats gender studies -traduïts habitualment com estudis de gènere- i la història de les dones aplicada a la història de la ciència i la tecnologia, s'han ocupat de visibilitzar a les personalitats femenines significatives en aquests camps.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència. El desenvolupament i l'elaboració de les regles del raonament i la investigació científics no ha consistit en un procés directe i clar, i ha estat objecte de debats intensos i recurrents al llarg de la història de la ciència. Molts filòsofs i científics eminents han mantingut discussions que donaven suport a la primacia de determinades formes de conduir-lo. Malgrat les discrepàncies, és també cert que poden identificar-se clares tendències d'una metodologia comuna al llarg del desenvolupament dels últims mil·lennis, fins a arribar a les formes del moment present.\nBàsicament hi ha hagut dos pilars per al desenvolupament del coneixement científic: el racionalista i l'empirista, que han donat primacia a les deduccions fetes amb el raonament, o a les observacions dels fenòmens naturals, per arribar finalment a una síntesi que es basa en els dos mètodes. Com a eina important utilitzada pel raonament, cal esmentar especialment les matemàtiques, que van ser introduïdes en el raonament científic sobretot gràcies a Descartes, Galileu, Kepler, Newton i Leibniz.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Operació Paperclip (originalment Operació Overcast) era el nom en clau de l'operació realitzada pel Servei d'Intel·ligència i Militar dels Estats Units, per extreure d'Alemanya científics especialitzats en les anomenades Armes Meravelloses del Tercer Reich, com coets, armes químiques i experimentació mèdica després de l'esfondrament del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El premi Pfizer és atorgat anualment per la History of Science Society «en reconeixement per un destacat llibre sobre la història de la ciència».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna. D'acord amb la majoria dels estudiosos, la revolució científica va començar amb la publicació de dues obres que van canviar el curs de la ciència l'any 1543 i va continuar durant el segle xvii: L'obra de Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium i la d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica. Aquesta revolució es troba dins de les 3 més importants de la història de la humanitat, que van ser les que van determinar el curs de la història com explicita l'obra de Yuval Noah Harari, Sapiens una breu història de la humanitat.\nL'historiador i filòsof Alexandre Koyré va proposar el terme revolució científica l'any 1939 per descriure aquesta època.\nTambé es considera que la revolució científica és el període que s'inicia quan Galileu i Kepler, entre altres pensadors del segle xvii, inicien les seves descobertes. A partir d'aleshores, la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneixement més estructurat i pràctic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.L'obra De Revolutionibus fa referència al sentit literal del mot revolució: «moviment d'un cos –en aquest cas els cossos celestes– al voltant d'un eix» i no al concepte de revolució al sentit de capgirament total dels conceptes habituals que l'obra sene cap mena de dubte va ser també. Aquest canvi conceptual va culminar al segle xvii amb l'obra d'Isaac Newton. En gran part com a conseqüència d'aquesta revolució científica, al tombant del segle xvii al segle xviii una veritable crisi de la consciència europea toca els cercles intel·lectuals. El segle xviii s'obrira com a segle de les llums o de la Il·lustració. L'expressió «revolució copernicana» o «gir copernicà» ha passat a ser popularment sinònim de canvi radical en qualsevol àmbit.La transformació de la societat occidental de medieval a moderna, en el seu aspecte de canvi de mentalitat cap a la modernitat, va significar una nova consideració de la natura des d'un nou pensament científic, permès per l'ús de la raó humana sense subjecció al principi d'autoritat. Des del Renaixement, l'antropocentrisme humanista substitueix el teocentrisme de l'escolàstica. El barroc revalorà els sentits i l'experiència com a font de coneixement. Racionalisme i empirisme seran dues orientacions filosòfiques oposades, però complementàries.\nAl temps de Galileu, la física va adquirir l'estatus de model de ciència, model que hauria de seguir tot saber que voldria arribar a la categoria de coneixement científic. La tasca de la ciència del segle xvii va ser trobar tècniques precises per a tenir el control racional de l'experiència i mostrar com conceptes matemàtics es poden utilitzar per a explicar els fenòmens naturals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Margaret W. Rossiter (1944) és una escriptora, editora i historiadora de la ciència estatunidenca. De 1994 a 2003 va ser l'editora de la revista Isis, publicació oficial de la History of Science Society. Actualment ensenya història de la ciència a la Universitat Cornell. Seva és la denominació de l'efecte Matilda, en referència a la feminista Matilda Joslyn Gage, per a designar la manca de reconeixement sistemàtic de les contribucions de les dones a la ciència, que són considerats anònims o atribuïts als seus col·legues homes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) es va fundar el mes de maig de 1991 com a societat científica filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). És una societat filial de la Secció de Ciències Biològiques i de la Secció de Ciències i Tecnologia.La SCHCT publica la revista Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, participa en ARBAN. Agenda CVB d'història de la ciència, tècnica i medicina i és membre nacional de la Division of History of Science and Technology de la International Union of History and Philosophy of Science. Entre altres activitats, la SCHCT organitza cada curs el cicle Col·loquis.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut' ) són la causa d'una àmplia gamma de malalties. El coneixement actual sobre aquestes malalties és que els microbis provoquen una reacció en el cos de l'ésser que infecten, i aquesta reacció és el que s'anomena \"malaltia\". Aquests petits organismes, gairebé tots massa petits per veure'ls a ull nu, envaeixen els humans, animals i altres hostes vius. El seu creixement i reproducció dins del portador pot produir una malaltia. El mot \"germen\" o microbi pot referir-se a un virus, bacteri, protist, fong o prió. Els microorganismes causants de malalties són anomenats patògens i les malalties que causen són anomenades malalties infeccioses.\nTot i que el patogen és la principal causa d'una malaltia infecciosa, factors personals com l'herència genètica, nutrició, fortalesa o debilitat del sistema immunitari, ambient i hàbits higiènics sovint influencien la severitat de la malaltia i la probabilitat que un individu en particular s'infecti després de ser exposat al patogen.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En la ciència, un valor o resultat nul és un resultat sense el contingut previst, és a dir, el resultat proposat està absent. És un resultat experimental que no mostren un efecte contrari esperat. Això no implica un resultat de zero o res, simplement un resultat que no és compatible amb la hipòtesi. El terme és una traducció del llatí científic nullus resultarum, significant \"sense conseqüència\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Hugh B. Cott (Ashby Magna, Leicestershire, Anglaterra, 6 de juliol de 1900 – Stoke Abbott, Dorset, Anglaterra, 18 d'abril de 1987), nascut Hugh Bamford Cott, fou un zoòleg britànic que esdevingué una autoritat en camuflatge natural i militar, i també fou un il·lustrador científic i fotògraf. Molts dels seus estudis de camp tingueren lloc a l'Àfrica, on s'interessà especialment pel cocodril del Nil.\nDurant la Segona Guerra Mundial, Cott treballà com un expert sobre camuflatge per l'Exèrcit Britànic. El seu llibre Adaptive Coloration in Animals (1940), popular entre els soldats de servei, fou l'obra de referència més important sobre el camuflatge en zoologia durant el segle xx. Després de la guerra, Cott esdevingué membre del Selwyn College de Cambridge.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Margaret Elizabeth Fountaine (Norfolk, 16 de maig de 1862-Trinidad, 21 d'abril de 1940) fou una col·leccionista de papallones de l'època victoriana i esdevingué una veritable entomòloga.Va donar-se a conèixer com a il·lustradora d'història natural i va tenir un gran amor per les papallones, les quals coneixia molt bé. Amb aquest interès, viatjà extensament per Europa, Sud-àfrica, l'Índia, el Tibet, Amèrica, Austràlia i les Índies de l'Oest, buscant i recollint-ne espècies rares fins a aplegar-ne una vasta i rica col·lecció.\nTambé va obtenir espècimens de gran qualitat criant papallones a partir d'ous i erugues. 22.000 exemplars dels que recollí es troben actualment al Museu del Castell de Norwich; constitueixen la Col·lecció Fountaine-Neimy. També publicà nombrosos articles relacionats amb la seva feina. El Museu d'Història Natural de Londres exposa els seus quatre llibres de croquis sobre la vida de les papallones.\nAl 1971 el gènere de papallona Fountainea s'anomenà així en honor seu. També en homenatge a Margaret Fountaine, Kenneth J. Morton va anomenar l'espècie Odonata Ischnura fountainei.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "John Latham FRS (27 de juny del 1740, Eltham, Kent, Gran Bretanya - 4 de febrer del 1837) fou un metge, naturalista i escriptor anglès.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Marie Victoire Lebour (20 d'agost de 1876 - 2 d'octubre de 1971) va ser una biòloga marina anglesa coneguda pel seu estudi dels cicles de vida de diversos animals marins. Va publicar més de 175 treballs durant la seva llarga carrera.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Mary Edith Durham (8 desembre del 1863 – 15 novembre del 1944) era una viatgera britànica, artista i escriptora que esdevingué famosa pels seus contes antropològics de vida a Albània a les primeries del segle XX.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "William Henry Harvey (Summerville, Irlanda, 5 de febrer de 1811 - Torquay, Anglaterra, 15 de maig de 1866) va ser un botànic i fitòleg irlandès especialitzat en algues.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un laboratori (del llatí medieval laboratorium) és un espai que permet efectuar mesures i experiments en unes condicions controlades per a la recerca científica. Normalment estan especialitzats en una disciplina en concret (física, química, bioquímica, ...). Però el nom de laboratori també s'usa per a altres disciplines on també s'usa material especialitzat, i inclou la indústria farmacèutica:\n\nLaboratori de fotografia\nLaboratori d'anàlisis clíniques\nLaboratori farmacèutic\nLaboratori clandestí (per a la fabricació de drogues il·legals)\netc.Podem trobar laboratoris científics en escoles, universitats, indústries, organismes oficials i militars, fins i tot a bord d'avions, vaixells i naus espacials.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic (ACCLC) és una associació científica i professional multidisciplinària fundada el 1995 que vol agrupar el conjunt de professionals del laboratori clínic de les terres de llengua i cultura catalanes amb la finalitat d'establir un espai d'interrelació, debat i reflexió sobre un seguit d'interessos comuns que abasten la formació professional, la promoció i la difusió de les ciències de laboratori clínic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La biocontenció, un terme força relacionat amb la bioseguretat, està, fortament relacionada als factors físics i constructius associats amb el disseny d'una instal·lació, i implica una participació activa de arquitectes, enginyers i equips constructius sota unes directius estrictes per part dels usuaris finals. La biocontenció és un assumpte altament tècnic i tecnològic (sistemes electrònics accés personal, calefacció, ventilació, estanquitat instal·lacions, filtració absoluta d'aire, tractament efluents i residus sòlids eficientment inactivadors, sistemes de descontaminació, etc.) en el que hi ha pocs estàndards reconeguts. És un element crucial, ja que el cost d'una instal·lació de biocontenció (nivell 3 bioseguretat) és de l'ordre de 2 a 4 vegades més alt que una instal·lació de nivell bioseguretat 2 (un laboratori microbiològic estàndard), i els seus costos operacionals seran de l'ordre de 4 a 8 vegades més alts (Abad et al., 2010). S'estima que les despeses de manteniment per instal·lacions de màxima contenció és entre el 10 i el 15% anual de les despeses de construcció, ja de per si molt elevades (Heckert et al., 2011). Qualsevol mesura estructural no ben presa en el seu moment tindrà un impacte creixent al llarg del temps.\nSegons l'Organització Mundial de la Salut es distingeixen quatre nivells de bioseguretat, de NBS1 a NBS4 relacionats, si bé no exactament i directament, amb els grups de risc microbiològic. Els laboratoris, segons aquesta classificació, s'ordenen tal com segueix: laboratoris bàsics, nivells de bioseguretat 1 i 2; laboratoris de biocontenció, nivell de bioseguretat 3; i nivell de bioseguretat 4 assignat als laboratoris de màxima biocontenció.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una cabina de seguretat biològica (CSB), o cabina de bioseguretat, és un recinte tancat, un espai de treball de laboratori amb ventilació forçada per treballar de manera segura amb els materials o mostres contaminats, o potencialment contaminats, amb patògens de grup de risc microbiològic 2 o superior. Existeixen diferents tipus de CSB, que es diferencien en funció del grau de contenció, biocontenció, que ofereixen.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La campana de flux laminar és un aparell o instal·lació de laboratori que permet la manipulació d'agents bio-perillosos de manera segura i en condicions d'esterilitat. Està formada per cambra elevada i recolzada sobre potes, que allotja una lleixa de treball dins d'una cabina metàl·lica amb parets transparents on a través d'una obertura horitzontal frontal permet introduir-hi les mans i treballar-hi dins. El seu disseny i funcionament consistent en la circulació condicionada d'aire i l'ús de filtres de partícules permet treballar-hi en condicions d'esterilitat i impedir la contaminació creuada.La campana o cabina de flux laminar proporciona un entorn de treball aïllat de la sala on està situada. És un element de biocontenció importantíssim als laboratoris d'àmbit biotecnològic i biomèdic tot i que el seu ús s'ha estès a altres sectors.\nLa funció pot ser la simple protecció de les mostres o productes d'interès de contaminacions externes, la protecció de l'operador i d'entorn dels agents biològics potencialment perillosos amb els que està treballant (parlem de microorganismes patògens com fongs, bacteris i virus), o la protecció de mostres, operador i medi ambient. L'esterilització de l'aire a l'interior del recinte s'aconsegueix forçant el seu pas a través de filtres HEPA (de l'anglès: High-Efficiency Particulate Air). Són filtres d'aire d'elevada eficiència de retenció de partícules de l'ordre d'1 µm segons el tipus, que garanteixen una eliminació de partícules propera al 100%.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les ciències de laboratori clínic constitueixen la branca de les ciències de la salut que, mitjançant les tècniques de la química i la biologia, mesura o examina in vitro les propietats biològiques el valor de les quals és útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, control del tractament i coneixement de les malalties humanes. Les disciplines individuals incloses en aquesta disciplina múltiple són:\n\nBioquímica clínica\nCitohematologia clínica\nGenètica clínica\nHemostasiologia clínica\nImmunologia clínica\nMicrobiologia clínica\nParasitologia clínicaPer raons històriques, les disciplines citologia (general) clínica i histologia clínica no solen estar incloses en les ciències de laboratori clínic.\n\nLa recerca en aquestes matèries forma part de la investigació biomèdica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, normalment anomenada Berkeley Lab, és un laboratori nacional dels EUA amb seu a Berkeley Hills a prop de Berkeley, Califòrnia que realitza recerca i desenvolupament en nom del departament d'energia dels EUA (DOE).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Centre per al Control i Prevenció de malalties (CDC) dels Estats Units de Nord-amèrica, específica quatre nivells de bioseguretat per al maneig d'agents biològics, els quals són coneguts com a Nivells de bioseguretat de l'1 al 4. La classificació de cada laboratori identifica el risc biològic que representen per a la salut els agents que aquí es manipulen.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El ratolí de laboratori és un rosegador, usualment de l'espècie Mus musculus, que s'utilitza en la investigació científica. El seu cariotip està compost per 40 cromosomes i solen ser albins.\nPer a cada experiment s'escullen ratolins de laboratori que pertanyin a un mateixa soca pura o endogàmica. Els individus d'un mateixa soca porten els mateixos gens, per la qual cosa es facilita la comparació dels efectes dels diferents tractaments experimentals (fàrmacs, entorn físic, etc.), sense que es produeixi confusió a causa de les diferències genètiques. La soca més utilitzat ha estat la BALB/c (ratolí albí), encara que existeixen altres disponibles(C57 BL/6), especialment des del desenvolupament de tècniques de manipulació de gens que han proveït una gran quantitat de soques amb modificacions genètiques particulars.Algunes investigacions particulars poden requerir una espècie de ratolí diferent de Mus musculus. Per exemple, el 2004, investigadors de la Universitat de Emory van utilitzar ratolins de les prades (Microtus ochrogaster) i ratolins dels pantàns (Microtus pennsylvanicus) per estudiar un gen relacionat amb el comportament monògam.\nLes característiques que han fet del ratolí de laboratori el model biològic i biomèdic més utilitzat en les investigacions científiques són:\n\nEl seu fàcil maneig.\nLa seva grandària apropiada per a la criança i manipulació.\nNo requereixen massa cures.\nTenen un sistema immunològic similar al dels éssers humans.\nTenen un alt nombre de cries.\nPosseeixen un breu període de gestació (19-21 dies), i el seu deslleti és ràpid.\nLes femelles produeixen un gran nombre d'òvuls, els quals en ser fecundats són molt resistents.\nEn ser mamífers euteris, posseeixen un genoma molt similar al dels éssers humans.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "A New Kind of Science (lit. en català: Un nou tipus de ciència) és un llibre de Stephen Wolfram que va ser publicat l’any 2002 per la seva companyia Wolfram Research sota el segell Wolfram Media. Conté un estudi empíric i sistemàtic de sistemes computacionals com ara els autòmats cel·lulars. Wolfram denomina programes simples aquests sistemes i argumenta que la filosofia científica i els mètodes apropiats per a l’estudi dels programes simples són rellevants per a altres camps de la ciència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Almagest (àrab: الكتاب المجسطي, al-kitāb al-majisṭī, ‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle ii per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Província romana d'Egipte. Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus fins a l'alta edat mitjana i en el que es descriu un sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes.\nPtolemeu va establir una inscripció pública a Canop, Egipte, el 147 o 148. N. T. Hamilton va descobrir que la versió dels models de Ptolemeu establerta a la Inscripció canòpica era anterior a la versió de l'Almagest. D'aquí que l'Almagest no es podria haver completat abans del 150 aproximadament, un quart de segle després que Ptolemeu comencés a observar.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "An Essay on the Principle of Population (Assaig sobre els principis de la població) és una obra de Thomas Malthus, publicada anònimament el 1798. La seva tesi principal és que cal controlar el creixement demogràfic, ja que un increment excessiu de la població porta a la baixada general dels sous, a tenir insuficients recursos per a tothom i per tant a la pobresa i riscos globals per a l'espècie. Aquesta idea, força polèmica, ha estat en el centre de les polítiques sobre el control de natalitat i desenvolupament econòmic i per això aquest llibre va ser catalogat entre The 100 Most Influential Books Ever Written. Les seves anàlisis es basen en un creixement demogràfic exponencial, que mai no pot ser el ritme d'augment dels recursos. Els seus detractors creuen que no ha tingut en compte que els avenços tecnològics permeten noves fonts de recursos que se sumen a les ja existents.\nMalthus criticava els intents per millorar les condicions de vida del proletariat, ja que segons ell la selecció natural que opera entre altres animals havia de frenar l'augment de la població, que es doblava cada 25 anys a la seva època. Moltes de les seves prediccions no van complir-se, ja que entre les classes benestants dels països rics es va produir una disminució del nombre de fills per dona.\nLes seves tesis estan influïdes per Charles Darwin, Alfred Russel Wallace, Adam Smith i Benjamin Franklin, entre d'altres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Architectura Navalis Mercatoria, és un tractat d'arquitectura naval fet per Fredrik Henrik af Chapman i publicat en 1768, que LXII làmines plasma els tipus de vaixells contemporanis que ell va considerar que eren els millors i més interessants.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Aritmètica (en grec: Ἀριθμητικά, Arithmetikà) és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al segle iii. És una col·lecció de 130 problemes d'àlgebra que dona solucions numèriques a equacions determinades (aquelles equacions amb una solució única) i a equacions indeterminades.\nLes equacions d'aquest llibre reben el nom d'equacions diofàntiques. El mètode per a resoldre aquestes equacions es coneix com a anàlisi diofàntica. La majoria dels problemes d'Aritmètica porten a equació quadràtica. Van ser aquestes equacions les que van inspirar Pierre de Fermat a proposar el seu Darrer Teorema de Fermat, escrits en la còpia del llibre Aritmètica que tenia Fermat, on s'estableix que l'equació \n \n \n \n \n x\n \n n\n \n \n +\n \n y\n \n n\n \n \n =\n \n z\n \n n\n \n \n \n \n {\\displaystyle x^{n}+y^{n}=z^{n}}\n , on \n \n \n \n x\n \n \n {\\displaystyle x}\n , \n \n \n \n y\n \n \n {\\displaystyle y}\n , \n \n \n \n z\n \n \n {\\displaystyle z}\n i \n \n \n \n n\n \n \n {\\displaystyle n}\n són enters diferents de zero, no tenen solució amb \n \n \n \n n\n \n \n {\\displaystyle n}\n més gran que 2.\nEn el Llibre 3, Diofant resol problemes de trobar valors que fan dos expressions linears simultànies dins quadrats o cubs. En el Llibre 4, ell troba potències racionals entre nombres donats. També va advertir que els nombres en la forma \n \n \n \n 4\n n\n +\n 3\n \n \n {\\displaystyle 4n+3}\n no poden ser la suma de dos quadrats. Diofant també sembla que sabia que qualsevol nombre es pot escriure com la suma de quatre quadrats. Però fins i tot Fermat va fallar en proporcionar una prova sobre això i no va ser provat fins Joseph Louis Lagrange qui va usar els resultats de Leonhard Euler.\nAritmètica originàriament estava escrit en 13 llibres, però els manuscrits grecs que s'han conservat només tenen 6 llibres. El 1968, Fuat Sezgin va descobrir 4 llibres desconeguts d'Aritmètica al santuari de l'Imam Rezā a la ciutat de Mashhad, Iran. Es creu que aquests quatre llibres van ser traduïts del grec a l'àrab per Qusta ibn Luqa (820–912). Norbert Schappacher va escriure:\n\n[Els quatre llibres perduts] van tornar a sortir a la llum l'any 1971 a la Biblioteca Astan en una còpia de l'any 1198. No es van catalogar com de Diofant (sinó com de Qust¸a ibn Luqa) perquè el bibliotecari no va ser capaç de llegir el nom de Diofant que en la portada apareixia en cal·ligrafia cúfica.\n\nAritmètica va ser coneguda en el món islàmic a partir del segle x quan Abu'l-Wefa la traduí a l'àrab.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Llibre de Sant Albans (o Boke de Seynt Albans) és el títol comú d'un llibre redactat sobre el 1486, una recopilació dels temes relacionats amb els interessos dels cavallers d'aquell temps senyor. Va ser el darrer dels vuit llibres que es van imprimir a la St Albans Premsa d'Anglaterra. És també conegut per títols que són més cuidats, com \"El Llibre d'Hawking, Caça, i Blasing d'Armes\". L'impressor és a vegades conegut com a Schoolmaster Printer. Aquesta edició acredita el llibre, o com a mínim una part de sobre la caça, a Juliana Berners mentre que hi ha una atribució al final de l'edició de 1486: \"Explícit Dam Julyans Barnes in her boke of huntyng.\"\nConté tres assajos, en facolneria, caça, i l'heràldica. Es va fer popular, i va ser molt reeditat, adquirint ràpidament un addicional assaig sobre la pesca. La secció d'heràldica conté molts escuts d'armes impresos en sis colors (incloent-hi tinta negra i el blanc de la pàgina), per la qual cosa es considera la primera impressió en color d'Anglaterra. Durant el segle xvi, l'obra esdevé molt popular, i va ser moltes vegades reimpresa. Gervase Markham la va publicar el 1595 com a Gentleman's Academic.Les recerques en les fonts del Tractat indiquen que hi ha pocs continguts originals. Es troba expressament indicat al final del Blasynge of Armys que la secció era \"translatyd and compylyt,\" i probablement altres parts fossin traduccions d'altres obres, probablement del francès.[7] Una versió mes antiga del tractat sobre pesca va ser editada el 1883 per T. Satchell a partir d'un manuscrit en possessió d'Alfred Denison. Aquest tractat probablement va aparèixer el 1450, i va constituir l'estructura final del de la secció del 1496. Només es troben tres còpies perfectes de la primera edició. Un facsímil, titulat The Boke of St Albans, amb una introducció de William Fulles, va aparèixer dins 1881.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La cartografia mallorquina és un llibre d'assaig sobre els portolans mallorquins escrit pel catedràtic Julio Rey Pastor amb la col·laboració d'Ernesto García Camarero. Es tracta d'un assaig erudit, peça clau en l'estudi dels portolans, sobretot dels mallorquins, la mitat del llibre el dedica a l'estudi de 400 portolans mallorquins existents arreu del món.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Clavis Mathematicae (la clau per a la matemàtica) que és el nom abreujat d'Arithmeticae en numeris et Speciebus institut ... quasi clavis mathematicae est, conegut comunament com a Clavis mathematicae, és un llibre de matemàtica publicat l'any 1631 per William Oughtred.\nEs tracta d'un manual de menys de 100 pàgines que l'autor havia utilitzat per l'ensenyament per a un dels seus alumnes (Lord William Howard, fill del comte d'Arundel). No és un text fàcil d'entendre i comprèn gran part del coneixement sobre aritmètica i àlgebra del seu temps.\nMalgrat la seva format condensada, el llibre ràpidament va atreure l'interès dels col·legues matemàtics de Oughtred. En el moment en la segona edició de l'obra,1658,la reputació del seu autor s'havia fonamentat dins la comunitat dels científics europeus.\nEn el seu Clavis mathematicae, Oughtred descriu el sistema hindú-àrab de notació matemàtica, exposa la teoria de les fraccions decimals, i inclou una discussió detallada d'àlgebra. Al llarg de l'obra, que incorpora una sèrie d'anotacions taquigràfiques matemàtiques que havia concebut com una forma de denotar potències, relacions, proporcions, i similars.\nSi bé gran part de taquigrafia matemàtica de Oughtred va ser rebutjada pels lectors per ser massa complicada, dos dels seus símbols- \"X\" per a la multiplicació i \"::\" per la proporció, han passat a convertir-se en part de la taquigrafia matemàtica universal juntament amb els de matemàtic contemporani i científic Thomas Harriot (1530-1621). Encara que Oughtred utilitza la notació π com un dels seus símbols, el seu ús només significava el perímetre d'un cercle, no la relació entre el perímetre i el diàmetre.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Comunicacions Informàtiques i de Dades és un llibre (traducció de l'anglès “Computer and\nData Communications”) de William Stallings. El llibre recull, el ventall de conceptes i tecnologies actualment existents en xarxes de comunicacions, des de les capes físiques de baix nivell fins a les d'aplicació de més alt nivell.\nDes de 1985, any de la seva primera edició, aquest llibre ha estat un \"best-seller\" tècnic.\nEl llibre ha sofert, 9 revisions per part del seu autor, l'última l'any 2010. L'any 2000 s'havien venut més de 150.000 exemplars del llibre.\nLa 8a edició del llibre ha estat traduïda al català dins del marc del projecte UBERTAS de la Fundació Torrens-Ibern i es pot descarregar de franc en format digital al web de la Fundació.La 5a edició també es va traduir al castellà sota el nom \"Comunicaciones y Redes de Ordenadores\".Aquest llibre ha guanyat dues vegades el premi \"Textbook Excellence Award in a Computer Science\" per la Text and Academic Authors Association, Inc. dels EUA. L'any 1974 per la 5a edició i l'any 2007 per la seva 8a edició.El llibre té l'estructura de manual on es desglossa aquest camp en parts.\nEl manual emfatitza els temes i els principis bàsics d'importància fonamental en relació\namb la tecnologia i l'arquitectura d'aquest camp i proporciona un tractament detallat dels\ntemes de més actualitat.\nTres aspectes bàsics i principals serveixen per unificar aquest tractament:\n\nEls Principis: Tot i que l'àmbit que es tracta en aquest estudi és extens, hi ha diversos principis bàsics que apareixen de forma constant com a temes i que unifiquen aquest camp. En són exemples la multiplexació, el control de fluxos i el control d'errors. El llibre remarca aquests principis i contrasta la seva aplicació en àrees específiques de tecnologia.\nEls Enfocaments de disseny: El llibre examina enfocaments alternatius per cobrir necessitats de comunicació específiques.\nEls Estàndards: Fa un tractament a fons dels estàndards relacionats per facilitar la comprensió de l'estat actual i de les orientacions futures de la tecnologia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "De homine (De homine figuris : et latinitate donatus a Florentio Schuyl) és una obra científica de Descartes publicada a Leiden (Holanda) el 1633, que descriu el mecanisme de la reacció automàtica en resposta als estímuls externs. La primera publicació no es va fer fins al 1642 en forma de traducció al llatí i la versió original en francès no seria publicada fins al 1644. La condemna de Galileo Galilei per la inquisició el 1633 va aconsellar Descartes posposar la publicació.\n\nD'acord amb la proposta de Descartes, els moviments externs afecten les terminacions perifèriques de les fibres nervioses, que al seu torn, desplacen les terminacions centrals. Quan les terminacions centrals són desplaçades, el model d'espai interfibril·lar és disposat d'una altra manera i el flux dels esperits animals és així dirigit cap als nervis apropiats. Fou l'explicació de Descartes d'aquest mecanisme per mitjà d'una reacció automàtica i diferenciada que el va conduir a ser genereralment considerat com el fundador de la teoria dels reflexos.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "De la Pirotechnia es considera el primer llibre imprès sobre metal·lúrgia que va ser publicat a Europa. Va ser escrit en italià i publicat a Venècia en 1540. L'autor va ser Vannoccio Biringuccio, ciutadà de Siena, Itàlia.\nEl segon llibre sobre metal·lúrgia, De re metallica, va ser escrit en llatí per Georgius Agricola, i publicat en 1556.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "De re metallica (del llatí que significa Sobre la natura dels metalls) és un llibre sobre minera, refinació metal·lúrgica i fosa dels metalls, de Georg Bauer, més conegut pel seu nom llatinitzat de Georgius Agricola. Va ser publicat pòstumement el 1556. Aquest llibre va romandre com una autoritat durant molts anys següents a la seva publicació. També va ser un text important sobre química.Agricola va passar nou anys a la vila de Joachimsthal, a Bohèmia, actualment a la República Txeca. Joachimsthal és famosa per les seves mines d'argent i és l'origen de la paraula taler' que va esdevenir el dòlar. Després de Joachimsthal, passà la resta de la seva vida a Chemnitz, una important ciutat minera de Saxònia, les dues poblacions es troben a les Muntanyes Metal·líferes. Agricola va inventar uns quants centenars d'expressions llatines per a descriure la mineria medieval.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Descripció de l'Égypte fou una sèrie de publicacions publicades des del 1809 fins al 1829 que van donar una descripció científica completa de l'antic Egipte i el contemporani a la seva publicació així com la seva història natural. És fruit del treball col·laboravoratiu d'aproximadament 160 becaris civils i científics, coneguts popularment com a savis, que van acompanyar Napoleó Bonaparte a la campanya d'Egipte i Síria de 1798 a 1801 com a part de les anomenades Guerres de la Revolució Francesa, així com uns 2000 artistes i tècnics, incloent-hi 400 gravadors; posteriorment tots ells compilarien tot el seu treball en aquesta obra.\nEl títol complet de l'obra és Description de l'Égypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont été faites en Égypte pendant l'expédition de l'armée française (literalment, Descripció d'Egipte o el recull d'observacions i recerca que van ser fetes a Egipte durant l'expedició de l'Exèrcit Francès).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543). El llibre el dedicà a Ferran II de Mèdici, Gran Duc de Toscana, que era el seu protector. La Santa Inquisició el prohibí el 1633, però Matthias Bernegger el traduí al llatí i fou publicat a Estrasburg el 1635 amb el nom de Systema cosmicum, difonent-se pels països protestants.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida. Es considera el llibre fundacional de la física moderna, i més en concret de la cinemàtica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El viatge del Beagle, The Voyage of the Beagle, és el títol que de forma més comuna es dona al llibre escrit per Charles Darwin i publicat el 1839 com el seu Journal and Remarks. Aquest llibre li va donar fama i respecte considerables. Aquest va ser el tercer volum de The Narrative of the Voyages of H.M. Ships Adventure and Beagle, i cobreix la part de Darwin en el Segon viatge del vaixell HMS Beagle, el qual salpà de Plymouth Sound el 27 de desembre capitanejat per Robert FitzRoy, R.N. A causa de la popularitat assolida pel relat de Darwin, es va reeditar a finals de l'any 1839 amb el títol de Journal of Researches de Darwin, i una segona edició revisada es va publicar l'any 1845 amb aquest títol. L'any 1905 es va tornar a publicar, ja amb el títol de The Voyage of the Beagle.Malgrat que aquesta expedició estava planificada per durar dos anys, en va durar gairebé cinc. Darwin va explorar tres anys i tres mesos sobre terra ferma i 18 mesos sobre la mar.\nAquest llibre és una memòria del viatge i tracta de biologia, geologia i antropologia. Està ordenat pels llocs de l'exploració en comptes de per les dates de les exploracions. Les notes de Darwin inclouen els seus canvis de vista sobre l'evolució i la selecció natural.\nEl relat de Darwin, encarregat per FritzRoy, va ser completat i publicat el maig de 1838 com la Narrative of the Surveying Voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle en quatre volums. El volum 1 cobreix el primer viatge sota el comandant Phillip Parker King, el volum 2 és el relat de Fitz Roy respecte el segon viatge. El Journal and Remarks, 1832-1835 de Darwin forma el tercer volum i el quart volum és un extens apèndix. Darwin es va casar a la seva tornada.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Enciclopedia Salvat de la Fauna va ser una gran obra de 12 volums amb 3.300 pàgines, 4.000 fotografies i dibuixos sobre la fauna realitzada de 1970 a 1973, coordinada i dirigida per Félix Rodríguez de la Fuente. En l'equip de redactors es trobaven Miguel Delibes de Castro, Javier Castroviejo, Cosme Morillo i Carlos Vallecillo, entre altres. L'enciclopèdia va suposar un veritable repte, ja que durant tres anys es va publicar un fascicle setmanal de 24 pàgines. Es va traduir a catorze idiomes, i esdevingué un gran esdeveniment a nivell mundial. Es van vendre a Espanya i a l'estranger quaranta milions de volums. Delibes recordaria anys després haver vist l'enciclopèdia entre els llibres tècnics de la majoria dels museus de ciències naturals d'Europa.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Estructures sintàctiques és el títol de l'obra de Noam Chomsky en què explica els fonaments del generativisme, un dels corrents cabdals en lingüística contemporània. Publicat el 1957, va revolucionar l'estructuralisme dominant amb la relació entre ment i llenguatge, explicant com sorgien les frases a partir de bases universals al cervell humà. És considerat un dels 100 llibres més influents de la història.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus (del llatí \"Un exercici anatòmic sobre el moviment del cor i la sang en els éssers vius\"), comunament anomenat De Motu Cordis, és l'obra més coneguda del metge anglès William Harvey. El llibre es va publicar per primera vegada l'any 1628 i descriu amb detall la circulació de la sang. És una fita en la història de la fisiologia, ja que tan important com el contingut era el seu mètode. Harvey va combinar observacions, experiments, mesures i hipòtesis de manera extraordinària que van influir de manera immediata sobre els altes metges contemporanis.\nA l'obra De motu cordis, Harvey va descriure les investigacions sobre l'efecte de la sutura en el flux sanguini. El llibre també argumenta que la sang bombeja al voltant del cos en una \"doble circulació\", i després de tornar al cor, circula en un sistema tancat cap als pulmons i de nou al cor, on retorna a la circulació principal.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Exoticorum libri decem (\"Deu llibres de les formes de vida exòtica\") és un compendi zoològic i botànic il·lustrat en llatí, que es va publicar a Leiden el 1605 per Carolus Clusius.En la pàgina principal del títol apareix el nom de l'autor en la seva forma llatina coneguda com a Carolus Clusius. El títol complet és: Exoticorum libri decem, quibus animalium, plantarum, aromatum, aliorumque peregrinorum fructuum historiae describuntur (\"Deu llibres de exòtics: la història i usos d'animals, plantes, perfums i altres productes naturals de terres llunyanes\").\nClusius no va ser només un biòleg destacat sinó també un lingüista notable. Esdevingué un reconegut traductor i editor de les obres d'altres científics naturalistes. Exoticorum libri decem consisteix per una part sobre les seves pròpies descobertes, i per l'altra, la traducció i edició de versions de publicacions prèvies, sempre correctament citades i amb reconeixement, i incorporant noves il·lustracions. Podem identificar com a obra diferenciada dins d'aquest compendi, les traduccions llatines de Clusius traduccions llatines, amb les seves pròpies notes pròpies, de:\n\nGarcia de Orta, Colóquios dos simples e drogas ell cousas medicinais da Índia (1563)\nNicolás Monardes, Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales (1565–1574)\nCristóbal Acosta, Tractado de las drogas y medicinas de las Indias orientales ([[1578]])Hi ha també material de Prosper Alpini (Prosper Alpinus) amb notes fetes per Clusius. Com a apèndix, apareix amb paginació separada la traducció llatina de Clusius (publicada el 1589 de:\n\nPierre Belon, Observacions (1553)", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Female Serial Killers: How and Why Women Become Monsters (Les assassines en sèrie femenines: com i per què les dones es converteixen en monstres) és un llibre que relata la història delictiva real de no ficció de Peter Vronsky, historiador de la justícia criminal. Estudia la història de les assassines en sèrie femenines i els homicidis en sèrie perpetrats per dones i la seva cultura, psicopatologia i investigació des de l’Imperi Romà fins a mitjan 2000.El llibre descriu casos històrics d'assassinat en sèrie perpetrats per dones des de primers casos registrats a l'antiga Roma fins a l'Europa medieval i renaixentista i la Gran Bretanya victoriana i el seu ascens i escalada als Estats Units i al món en l'era postmoderna. La principal afirmació de Vronsky és que les dones assassines en sèrie, tot i que presenten diferents \"signatures\" forenses dels seus homòlegs, inevitablement maten per les mateixes raons que ho fan els assassins masculins: per poder i control. Segons Vronsky, la principal diferència entre homes i dones assassins en sèrie és que les dones (tret que es relacionin amb un assassí masculí) tendeixen a no agredir sexualment ni mutilar físicament les seves víctimes.Vronsky cita estadístiques que indiquen que gairebé un de cada sis (16 per cent) dels assassins en sèrie detinguts als Estats Units des del 1820 era una dona, que actuava sola o com a parella d'un delinqüent masculí o femení. Vronsky argumenta que, contràriament al que es creu, les dones assassines en sèrie prefereixen assassinar els seus íntims o membres de la família, i dades recents indiquen que actualment les dones assassines en sèrie prefereixen marginalment els desconeguts com a víctimes. Històricament als Estats Units, el 53 per cent de les dones assassines en sèrie havien estat assassinades per una dona adulta i un 32% per una dona jove.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Feynman Lectures on Computation és un llibre de Richard Feynman (1918 - 1988), producte dels deu darrers anys de la seva vida dedicats als fonaments de la computació.El mateix Feynman escriu al pròleg que el llibre no està destinat només a estudiants i això li permet de tractar alguns temes pel sol fet que són interessants. El llibre és el resultat de les notes preses durant les classes que Feynman va donar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, conegut com a Caltech. Tot i que Feynman és l'autor principal, conté també contribucions de Marvin Minsky, Charles Bennett, i John Hopfield. L'obra va ser publicada pòstumament pels seus fills Michelle i Carl l'any 1996, vuit anys després de la seva mort i redactat pel catedràtic Toni Hey. Una reedició en va aparèixer l'any 2018.El llibre aborda els fonaments de la computació, els límits imposats per les lleis físiques i les possibilitats de la computació quàntica. Segons el crític Daniel Gutierrez en una ressenya del 2014, el llibre que aleshores ja tenia més de 25 anys, no va perdre en actualitat «la major part del material és atemporal i presenta una visió general ‘feynmanesca’ de molts temes clàssics i alguns no tan clàssics en el camp de la informàtica».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Descartes va escriure La Géométrie l'any 1637, com un dels tres assaigs del Discurs del Mètode. El títol complet de l'obra és Discours de la Méthode pour bien conduire sa raison et chercer la verité dans les sciences plus la Dioptrique, les Météores et la Géométrie qui sont des essais de cette méthode. La va decidir escriure en llengua francesa, tot defensant:\n\"I si escric en francès, que és la llengua del meu país, en comptes de fer-ho en llatí, que és la dels meus preceptors, és perquè espero que els que se serveixen només de la raó natural tota pura jutjaran millor de les meves opinions que els qui no creuen sinó en els llibres antics. I, quant als qui uneixen el bon sentit amb l'estudi, que són els únics que desitjo tenir per jutges, estic segur que no seran pas tan parcials en favor del llatí que es neguin a entendre les meves raons perquè les explico en llengua vulgar.\"Va ser publicada a Leiden, Holanda, anònimament, tot i que aquest fet no va aconseguir amagar la identitat de l'autor.Una de les idees clau del mètode, i de tot el pensament cartesià, és que “el saber és u i universal\". Per tant, només s'hi pot arribar per un camí. Naturalment, per a Descartes aquest camí és el mètode, que sorgeix del mètode matemàtic grec i que “al no haver-lo aplicat a cap ciència en particular, era possible aplicar-lo a qualsevol ciència.\" Amb aquesta idea, doncs, Descartes discrepa dels seus mestres i predecessors, que consideraven les ciències per separat, i que cada una tenia un “mètode\" diferent al marge de totes les altres. Segons Descartes, s'enganyen completament, ja que “totes les ciències no són més que saviesa humana que roman sempre una i la mateixa encara que s'apliqui a matèries diferents\". És per això comprensible que Descartes afegeixi tres assaigs aparentment tan disconnexos (que ell probablement ja havia madurat abans) en una mateixa obra.\nA La Dioptrique estudia la llum i les seves propietats, i ho fa d'acord amb al seu punt de vista global de la ciència. Hi trobem el mecanismes de la visió humana i l'anatomia de l'ull, les lleis de la reflexió i refracció i una part dedicada a la talla de cristalls i lents i a la fabricació de telescopis i ulleres de llarga-vista, un problema important en aquell moment. En aquest text tenim, doncs, lleis físiques que cal expressar matemàticament -geomètricament-, al costat de qüestions de biologia animal i d'òptica aplicada. Pel que fa a les lleis físiques de l'òptica, el més destacat és la demostració de Descartes de la llei de Snell. Per a fer-ho enuncia tres hipòtesis:\nLa transmissió de la llum és instantània. (tanmateix aquesta hipòtesi s'omet en la demostració).\nLa visió es produeix pels rais lluminosos que van de l'objecte a l'ull.\nEl buit no és possible i, per això, la llum es transmet des del Sol a través d'una substància subtil. Aquesta substància, com tota la resta de la res extensa, està lligada a les lleis de la mecànica.A partir d'aquestes hipòtesis pot aplicar i justificar la seva demostració mecànica de les lleis de reflexió i refracció. La Dioptrique es troba amb La Géométrie en la part destinada a la fabricació de lents (concretament, a la part del Llibre segon en que tracta la construcció i propietats dels ovals).\nA Les Météores, Descartes vol explicar mecànicament els fenòmens atmosfèrics més corrents: la formació de núvols, la pluja i la neu. Pren una posició que podríem anomenar atomista i tot lligant aquest assaig amb els altres i el mètode, amb les lleis de reflexió i refracció dona una explicació de la formació de l'arc del cel.L'assaig de La Géométrie, que no formava part del seu projecte inicial, va ser elaborat amb independència dels altres dos. Es divideix en tres llibres. El primer es titula Dels problemes que es poden construir fent ús exclusiu de les circumferències i de les línies rectes; el segon, De la naturals de les línies corbes, i el tercer, De la construcció dels problemes sòlids, o més que sòlids. Són tres llibres diferents, però que estan fortament relacionats.\nEn el Llibre primer se centra a establir bé la metodologia de la geometria i estudiar com es replantegen els problemes grecs clàssics.\nEn el Llibre segon planteja la necessitat d'una classificació més bona de les corbes que la tradicional de la matemàtica grega i introdueix els seus compassos trobant les equacions d'algunes corbes.\nEl Llibre tercer, el més algebraic dels tres, torna als problemes del primer i deixa clara la potència de les idees introduïdes al Llibre segon, resolent problemes que amb les tècniques heretades dels grecs no s'havien aconseguit resoldre. Ara, amb la seva metodologia -el mètode- pot resoldre aquestes qüestions, que abans semblaven de naturalesa diferent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) és un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer, publicat el 1979 per l'editorial Basic Books. El subtítol anglès es podria traduir per un etern trenat d'or.El llibre tracta de com es relacionen les idees i obres del lògic Kurt Gödel, l'artista Maurits Cornelis Escher i el compositor Johann Sebastian Bach. Com l'autor indica: \n\n«... vaig comprendre que les idees i obres de Gödel, Escher i Bach eren només ombres dirigides en diverses direccions d'una mateixa essència central. Vaig intentar reconstruir l'objecte que generava l'ombra i així vaig arribar a aquest llibre.»El tema central del llibre ha dut a confusió al llarg del temps; en resposta, Hofstadter ha subratllat que el GEB no es tracta de matemàtiques, art ni música, sinó més aviat sobre com la cognició i el pensament sorgeixen des dels ocults mecanismes neurològics. En el llibre, presenta una analogia sobre com les neurones individuals del cervell es coordinen per crear un sentit unificat d'una ment coherent, en comparar-la amb l'organització social d'una colònia de formigues. En paraules del seu autor, la pregunta que es vol respondre en el llibre és:\n\n«segueixen, o no, les paraules i pensaments regles formals?. És un «intent personal de decidir com és que els éssers animats poden sortir de la matèria inanimada. Què és el jo, i com pot sorgir un jo d'alguna cosa tan mancada de jo com una pedra o un toll?».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Haworthia Revisited: A Revision of the Genus és un llibre amb il·lustracions, descripcions botàniques i mapes de distribució del gènere Haworthia, abans de la divisió d'aquest gènere en Haworthiopsis, Tulista i Astroloba. Aquest llibre omplia un gran buit en la literatura disponible sobre el gènere. El llibre reconeix 61 espècies, 4 subespècies, 137 varietats i 5 formes, incloses 6 espècies noves, tres de les quals es descriuen per primera vegada, 27 noves varietats i 37 noves combinacions. Va ser editada el desembre de 1999.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Icones Plantarum (abreujat Icon. Pl.) és una extensa sèrie de volums publicats d'il·lustració botànica, iniciat per Sir William Jackson Hooker. El nom en llatí de l'obra significa \"Les il·lustracions de les plantes\". Les il·lustracions s'han extret d'espècimens d'herbari de l'herbari de Hooker, i, posteriorment, de l'herbari de Kew Gardens. Hooker va ser l'autor dels primers deu volums, produïts entre 1837 i 1854. El seu fill, Sir Joseph Dalton Hooker, va ser el responsable dels volums X-XIX (la major part de la sèrie III). Daniel Oliver va ser l'editor dels volums XX-XXIV. El seu successor va ser William Turner Thiselton-Dyer. La sèrie compta ara amb quaranta volums.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Kakteen, (abreujat Kakteen), és un llibre amb il·lustracions i descripcions botàniques que va ser escrit pel botànic alemany conegut per la seva contribució a la nomenclatura de les plantes suculentes, Alwin Berger. Va ser publicat l'any 1929 amb el nom d'Illustrierte Handbücher sukkulenter Pflanzen: Kakteen (Berger). En la seva classificació de la família de les cactàcies, on Alwin Berger va acceptar 41 gèneres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'estructura de les revolucions científiques (1962) és l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ciència. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ciència, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sinó com un paradigma dominant en cada època, de manera que es lliga la ciència al seu context històric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il·lustrar la seva teoria i divideix el procés general de canvi científic en tres fases: la creació de la ciència normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La vida al laboratori: la construcció de fets científics va ser la primera obra rellevant en què un jove Bruno Latour de 32 anys s'obria camí en la disciplina emergent dels estudis de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) el 1979.\nAquest primer treball de Latour, en col·laboració amb el sociòleg anglès Steve Woolgar, va esdevenir una nova i interessant perspectiva que aportava una mirada diferent als estudis sobre la ciència d'aquell moment. La proposta que ens ofereix aquesta obra és un treball de tipus etnogràfic en què el filòsof francès ens ofereix allò que va compartir, com a observador durant dos anys, en el dia a dia d'un laboratori californià del Salk Institute for Biological Studies. Aquest treball antropològic és una resposta innovadora a l'ambient acadèmic de l'època, molt influenciat per les teories postmodernes i el relativisme cultural que esdevindria epistemològic. En aquesta línia, a finals dels seixanta i principis dels setanta, la tesi Duhem-Quine i la tesi de la càrrega teòrica de l'observació (Thomas Kuhn i Paul Karl Feyerabend) van promoure un canvi en la imatge heretada de la ciència com a coneixement objectiu i indubtable. Aquest ambient acadèmic propicià l'auge dels estudis de CTS que intentaven integrar la filosofia de la ciència i la sociologia institucional de la ciència a través del que va ser anomenat Programa Fort. És en aquest context que el pensador francès aposta per analitzar la producció del coneixement científic, no com un fet en si sinó com un procés social, i decideix realitzar un treball propi de la disciplina antropològica en un entorn concret: el laboratori.\nEl resultat de la investigació ressaltava que el mètode científic presentava poca relació amb les pràctiques reals que es duien a terme a un laboratori:\n\nEl llibre comença el primer capítol fent una presentació metodològica i dels objectius de la investigació.\nEl segon capítol gira al voltant de les primeres observacions de l'antropòleg al laboratori, la cultura pròpia a la que defineixen com una necessitat de produir papers. Aquest segon capítol ofereix una imatge del laboratori com a entitat que intenta convertir tots els inputs en inscripcions literàries, així doncs, els enunciats, les publicacions i els documents són la raó de ser dels laboratoris.\nEn el tercer capítol els autors se centren en un cas concret: la investigació científica del pèptid TRF. En aquest cas pràctic, els autors presenten com el procés científic consisteix a determinar i escollir estratègies aïllant l'objecte i eliminant i descartant tot allò irrellevant. En aquest procés, es constituïa un nou objecte amb una nova naturalesa que reduïa les múltiples possibilitats i solucions inicials, convertint-se en un objecte nou i descrit de manera més simple que ja és apte per recórrer nous camins en altres xarxes de coneixement.\nEn els següents capítols, el 4 i el 5, el llibre fa un relat de caràcter més sociològic centrant-se en el procés com es construeixen els fets en les converses dels científics essent el crèdit de cadascun d'ells la propietat que regeix la jerarquia del laboratori i establint un conjunt de canals per a millorar aquesta credibilitat entre els col·legues.\nFinalment, en el capítol 6 els autors estableixen les conclusions finals que es pot resumir en crear ordre a partir del desordre, no tant a partir del mètode científic sinó a partir de descartar i seleccionar la informació i els resultats a partir de les dinàmiques pròpies del laboratori i els seus científics.Tot i això, la rellevància d'aquest treball inicial de Latour i Woolgar no resideix tant en el resultat sinó en ser un treball que provocà una controvèrsia important i que facilità l'elaboració de la teoria de l'actor-xarxa (ANT), és a dir, aquesta obra és l'inici d'una perspectiva que entén que la producció científica és el resultat d'un continu complex a través de xarxes interconnectades que donen sentit a les representacions. Més endavant Latour desenvoluparia a partir d'aquest experiment la sociologia de la traducció.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les dues cultures és el nom d'un estereotip cultural contemporani que deriva del títol d'una influent conferència de C. P. Snow, pronunciada en 1959. La seva tesi radicava que la ruptura de comunicació entre les ciències i les humanitats i la falta d'interdisciplinarietat és un dels principals inconvenients per a la resolució dels problemes mundials.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci. El seu títol té dues traduccions comunes: El llibre de l'àbac o El llibre del càlcul. En aquest treball, Fibonacci introdueix a Europa els nombres aràbics, els quals havia après quan va estudiar amb els àrabs mentre vivia al nord d'Àfrica amb el seu pare, Guglielmo Bonaccio, qui volia que ell es convertís en mercant.\nEl Liber abaci va ser dels primers llibres occidentals que descrigué els nombres aràbics; el primer va ser la Chronicon Albeldense, acabada el 976. Com que estava dirigit a comerciants i acadèmics, va començar a convèncer el públic de la superioritat del nou sistema numèric.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Libro del saber de astronomía és una de les principals obres científiques de la literatura medieval espanyola. De caràcter divulgador, fou elaborada entre 1276 i 1277 per l'Escola de Traductors de Toledo, sota la direcció d'Alfons X el Savi.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Opera Mathematica és el títol abreujat d'un llibre sobre matemàtica del qual és autor Francisci Vietae (François Viète).\nTambé hi ha una altra Opera Mathematica de Christopher Clavius (1538-1612).\nEl títol sencer és Opera mathematica in unum volumen congesta ac recognita.\nEl 1646, el corpus d'aquesta obra va ser impresa per Frans van Schooten, professor a la Universitat de Leiden. Va ser ajudat per Jacques Golius i Mersenne.\nEn aquesta obra Vieta dona a l'àlgebra uns fonaments tan sòlids com els de la geometria. Ell va crear la primera àlgebra simbòlica en fer això no va dubtar a dir que amb aquesta nova àlgebra tots els problemes es podien resoldre (non nullum problema solvere).\nVieta va ser el primer matemàtic a introduir notacions pel problema i com a resultat l'àlgebra ja no estaria més limitada a establir regles. Vieta marcà el final de l'àlgebra medieval (des d'Al-Khwarizmi a Stevin)", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Oversigt over det kongelige danske videnskabernes selskabs forhandlinger og dets medlemmers arbeider, (abreujat Oversigt Danske Vid. Selsk. Förh.), va ser una sèrie de revistes que es van editar entre els anys 1814 i 1931.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913. El seu objectiu és derivar totes les veritats matemàtiques a partir d'un conjunt ben definit d'axiomes i regles d'inferència de la lògica simbòlica. Els Principia es consideren una de les obres més importants de la lògica matemàtica.\nUna de les principals motivacions de l'obra foren els treballs de Frege sobre teoria de conjunts, en els quals Russell descobrí certes contradiccions. Aquestes contradiccions foren superades en els Principia amb un complex sistema de tipus: un conjunt té un tipus superior als seus elements i no és acceptable parlar de «conjunt de tots» els conjunts i construccions semblants que duen a paradoxes (vegeu paradoxa de Russell).\nEls Principia només tracten de teoria de conjunts, nombres cardinals, nombres ordinals i nombres reals. Malgrat que el camp de l'anàlisi real no hi és inclòs, al final del tercer volum ja és evident que una gran part de tota la matemàtica coneguda es pot desenvolupar en principi a partir del formalisme establert per Russell i Whitehead. El projecte inicial incloïa un quart volum sobre els fonaments de la geometria, però els autors l'abandonaren per «esgotament intel·lectual».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Principis de geologia - Principles of Geology (anglès) - és un llibre de geòleg anglès Charles Lyell que fou publicat originàriament en anglès. Aquest llibre defèn que les transformacions a la terra es produïren lentament en períodes molt llargs i que no s'ha mantingut inalterable com es pensava fins aquell moment. Fou publicat entre 1830 i 1833 en diversos volums.\nSegons la tesi uniformista, ja formulada per James Hutton, la Terra s'hauria format lentament al llarg d'extensos períodes a partir de les mateixes forces físiques que avui regeixen els fenòmens geològics: erosió, terratrèmols, volcans, inundacions, etc. Aquesta idea s'oposa al catastrofisme, tesi que afirma que la Terra hauria estat modelada per una sèrie de grans catàstrofes en un temps relativament curt.\nPrincipis de geologia influí a Charles Darwin i ha estat utilitzat a la geologia per a determinar que la terra té més de 6.000 anys. El llibre descriu els processos, presents i passats, que han succeït a la terra.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Proofs from THE BOOK (en català: Demostracions del LLIBRE) és un llibre de demostracions matemàtiques escrit per Martin Aigner i Günter M. Ziegler. El llibre està dedicat al seu mestre, el matemàtic Paul Erdős, que sovint mencionava aquest llibre com \"el Llibre en què Déu anota les demostracions més elegants de cada teorema matemàtic\". En una classe magistral que va fer l'any 1985, Erdős va dir \"No cal que creguis en Déu, però has de creure en el Llibre\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Psychopathia Sexualis és una obra escrita pel psiquiatra Richard von Krafft-Ebing. És considerat un dels primers textos sobre patologies sexuals.\nPublicat per primera vegada el 1886 en alemany amb el subtítol «Amb atenció especial a l'instint sexual antipàtic: un estudi medicoforense», el llibre detalla una àmplia gamma de parafílies mitjançant estudis de casos, amb un èmfasi especial en l'homosexualitat masculina (l'«instint antipàtic» del subtítol), i les va classificar en termes nous. Krafft-Ebing també va encunyar en el llibre els termes sadisme i masoquisme. Com a precaució, va escriure parts del text en llatí que es podien percebre com particularment ofensives en el seu dia. Després de diverses revisions i millores addicionals per part de l'autor, l'obra va arribar a la seva 12a edició un any després de la seva mort el 1902.\nEl Psychopathia Sexualis destaca per ser un dels primers treballs sobre l'homosexualitat. Krafft-Ebing va combinar la teoria de Karl Heinrich Ulrichs amb la teoria de la malaltia de Bénédict Morel, i va concloure que la majoria dels homosexuals tenien una malaltia mental causada per una herència degenerada. El llibre va ser polèmic en el seu moment, despertant la ira de la jerarquia eclesiàstica en particular.\nEl llibre va tenir una influència considerable en la psiquiatria forense europea de la primera part del segle xx, i durant anys fou considerat el vademècum de la psicopatologia.El 2006, se'n va fer una pel·lícula independent basada en el llibre rodada a Atlanta.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Refugium botanicum: or figures and descriptions from living specimens, of little known or new plants of botanical interest (abreujat Refug. Bot.) va ser una col·lecció de llibres amb il·lustracions i descripcions botàniques que constaven de cinc volums publicats entre 1869 i 1882.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Atlas do Visconde de Santarém conegut també com a Atlas del món del Viscomte de Santarém, és un compendi de litografies reproduccions de mapes i cartes de navegació, importantíssim del món medieval Europeu", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Sobre el cel (gr.: Περὶ οὐρανοῦ, lat.: De Caelo), és un tractat escrit per Aristòtil, que conté idees centrals de la seva cosmologia.\nL'obra està composta per quatre llibres, de longitud decreixent, en el qual l'autor va desenvolupant de manera paral·lela, més que successiva, investigacions de temes físics, referits a l'univers en general, els cossos simples que el formen, la naturalesa del cel, dels astres i de la terra.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Synopsis der Mitteleuropäischen Flora, (abreujat Syn. Mitteleur. Fl..), és un llibre amb il·lustracions i descripcions botàniques que va ser escrit conjuntament per Paul Friedrich August Ascherson & Karl Otto Robert Peter Paul Graebner. Va ser publicat en 12 volums en els anys 1896-1939.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Teoria dels colors (títol original en alemany: Zur Farbenlehre) és un llibre escrit per Johann Wolfgang von Goethe (1749 - 1832) entre el 1790 i el 1810 i publicat el 1810. Conté algunes de les primeres i més precises descripcions de les ombres acolorides, la refracció, l'acromatisme o l'hipercromatisme.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The Art of Computer Programming és una sèrie de llibres escrita per Donald Knuth que és referència bàsica en programació i tracta la construcció d'algorismes. Els primers tres volums dels set previstos es van publicar a 1968, 1969 i 1973. El quart volum compta amb quatre fascicles ja publicats.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The World Without Us és un llibre científic que tracta de l'impacte que tindria sobre la Terra la desaparició dels éssers humans. El seu autor és el periodista nord-americà Alan Weisman i va ser publicat per St. Martin's Thomas Dunne Books el 2007.L'obra és una versió expandida de l'article «Earth Without People» del mateix autor, publicat en la revista Discover al febrer de 2005. Redactat primordialment a manera d'experiment mental, El món sense nosaltres resumeix, per exemple, la forma en què les ciutats i llars s'haurien de deteriorar, quants artefactes artificials prevaldrien i com evolucionarien les formes de vida restants. Weisman conclou que els barris residencials passarien a convertir-se en boscos dins d'un període no major a 500 anys i que les deixalles radioactives, les estàtues de bronze, els plàstics, així com la muntanya Rushmore, quedarien entre les proves més perdurables de la presència humana al planeta.\nDesprés d'escriure prèviament quatre llibres i nombrosos articles per a revistes, Weisman va viatjar a diversos llocs per entrevistar a acadèmics, científics i altres autoritats. Una vegada fet això, va usar les cites d'aquests diàlegs per explicar els efectes resultants en la naturalesa i, alhora, fonamentar les prediccions realitzades fins a aquest moment entorn del tema. L'obra ha estat traduïda i publicada a diversos països. Als Estats Units va aconseguir el lloc número sis en la llista de «Els llibres més venuts» de The New York Times i el primer lloc del Sant Francisco Chronicle al setembre de 2007. Igualment, va ocupar el primer lloc entre els llibres més comercialitzats dels llistats elaborats per Time i Entertainment Weekly. Quant a crítiques, l'estil de redacció i la manera d'abordar els temes científics van ser dos aspectes elogiats, encara que alguns periodistes, entre ells un de The Washington Post, van manifestar el seu desacord respecte a l'absència d'una anàlisi antropomòrfica del contingut.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una Introducció als Minerals Formadors de Roques (en anglès An Introduction to the Rock-Forming Minerals) és un llibre sobre mineralogia escrit per William Alexander Deer, Robert Andrew Howie i Jack Zussman, sovint considerat la \"bíblia\" de la mineralogia. Cobreix centenars de minerals, amb detalls de la seva estructura, química i propietats òptiques i físiques, distingint les seves característiques i paragènesi. El rang d'entrades va d'entre una o dues pàgines per minerals poc comuns, fins a dotzenes de pàgines per minerals important uns com els feldespats.\nLa primera edició va ser publicada l'any 1966, i se'n va publicar el 1992 una altra substancialment expandida. Una tercera edició va ser publicada el 2013. És un llibre de referència per als universitaris i estudiants de postgrau.\nUna Introducció als Minerals Formadors de Roques és una versió condensada de la publicació amb molts volums anomenada Rock-forming Minerals , dels mateixos autors, la qual va ser publicada entre els anys 1962 i 1963. Una segona edició d'aquesta obra va ser publicada el 1978. La versió condensada omet algunes referències, etimologia i anàlisis químiques presents en l'obra principal.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Verhandelingen over de Naturlijke Geschiedenis der Nederlandsche Overzeesche Bezittingen, (abreujat Verh. Natuurl. Gesch. Ned. Overz. Bezitt. o Verh. Nat. Gesch. Ned. Bezitt., Bot.), és un llibre il·lustrat i amb descripcions botàniques que va ser escrit per Pieter Willem Korthals i publicat en 7 parts entre 1840 i 1844.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Vestiges of the Natural History of Creation és una obra especulativa sobre la història natural i la filosofia que va ser publicada per primera vegada a Anglaterra l'any 1844 El seu autor va ser Robert Chambers malgrat que en l'edició feta no apareix cap nom d'autor (és a dir és anònima). Aporta de manera accessible per al gran públic diverses teories científiques d'aquella època com són l'evolució estel·lar (stellar evolution) i la progressiva transmutació de les espècies\nVestiges inicialment va ser ben rebuda per la societat victoriana d'aquella època i va esdevenir un bestseller internacional, tanmateix els seus temes n o ortodoxes entraven en contradicció amb la teologia natural que estava de moda en aquella època i no van agradar al clergat i després tampoc pels científics que van trobar-hi les deficiències pròpies del fet d'haver estat escrites per un afeccionat. Les idees dins d'aquest llibre van ser afavorides Radicals, però van romandre populars entre el gran públic. El Prince Albert la va llegir per a la Reina Victoria l'any 1845. Vestiges causà un abans i un després en l'opinió popular i segons va dir Charles Darwin, van preparar la mentalitat de la gent per a les teories de l'evolució mitjançant la selecció natural que ell va presentar posteriorment amb la publicació d'On the Origin of Species el 1859.\nVa ser a la dotzena edició de 1884 quan finalment es va conèixer que l'autor era el periodista escocès Robert Chambers, qui l'havia escrit a St Andrews entre 1841 i 1844 mentre es recuperava d'una malaltia psiquiàtrica. Originàriament, Chambers havia proposat com a títol, The Natural History of Creation, però uns amics seus el van persuadir que revisés aquest títol en deferència al geòleg escocès James Hutton, qui havia remarcat el temps profund amb, literalment: \"no vestige of a beginning, no prospect of an end\". Part de la inspiració per a fer aquest llibre deriva de l'Edinburgh Phrenological Society la influència materialista de la qual arriba al climax entre 1825 i 1840. George Combe, líder del pensament frenològic que havia publicat el seu The Constitution of Man l'any 1828. Chambers estava estretament involucrat amb els associats de Combe, William A.F. Browne i Hewett Cottrell Watson. Chambers morí l'any 1871 i va ser enterrat als soterranis de la St Andrews Cathedral, dins l'antiga capella de St Regulus.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "What Is This Thing Called Science? és un best-seller, publicat el 1976, i escrit pel físic i filosof de la ciència Alan Chalmers. És una guia de la filosofia de la ciència que descriu i avalua els punts de vista moderns de les branques de la Ciència, escrita amb un mínim ús de termes tècnics.Qüestiona la descripció de la ciència com un coneixement derivat de l'experiència i les limitacions i deficiències de l'inductivisme; la idea que deriva directament de l'observació dels fets i de la dependència de la teoria per interpretar resultats resulta insuficient. També tracta d'explicar possibles camins per solucionar el problema del relativisme, critica el falsacionisme simplista, la metodologia de la investigació i discuteix el punt de vista de les teories bayesianes, l'experimentalisme de Deborah Mayo i les teories positivistes de la filosofia de la ciència de Karl Popper, Imre Lakatos, Paul Karl Feyerabend o Thomas Kuhn, entre altres temes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "World Checklist and Bibliography of Fagales, (abreujat World Checkl. Bibliogr. Fagales), va ser un llibre editat per la Royal Botanic Gardens of Kew i publicat el 27 de maig 1998, amb el nom de World Checklist and Bibliography of Fagales: Betulaceae, Corylaceae, Fagaceae and Ticodendraceae.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Casos reunits d'injustícia rectificada (títol original en xinès 洗冤錄, Xi yuan lu) és un llibre escrit per Song Ci el 1247. Recopila els avanços de la ciència forense d'abans i durant la Dinastia Song i és el primer llibre de ciència forense. A més, va influir el desenvolupament d'aquesta ciència en diversos països.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "AlphaGalileo és un servei de notícies científiques empresa a empresa llançat el 1998. AlphaGalileo es va crear arran dels esforços del govern del Regne Unit per promoure el compromís públic amb la ciència.El servei de notícies, que està moderat, està dirigit per l'organització independent AlphaGalileo Ltd. Recull comunicacions de premsa sobre l'evolució de la recerca de més de 2.000 col·laboradors i les distribueix a més de 7.000 periodistes en uns 85 països.\nEl servei va ser fundat el 1998 per Peter Green amb el suport de l'Associació d'Escriptors de Ciències Britànics, així com el suport dels ministeris francès i alemany.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Animal Diversity Web (abreviació ADW) és la pàgina web del museu de zoologia de la universitat de Michigan.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "arΧiv (on la Χ és la lletra grega khi) és un repositori de prepublicacions d'articles científics en format digital en els camps de les matemàtiques, física, informàtica i biologia que poden ser obtinguts lliurement a través d'Internet. En molts de camps de les matemàtiques i la física, gairebé tots els articles científics es poden trobar a arXiv. L'octubre del 2008, arXiv.org ultrapassà el mig milió de publicacions electròniques, amb uns 5.000 articles nous afegits cada mes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "ChemRxiv és un repositori científic d'accés obert on es desen publicacions preliminars d'articles científics sobre la ciència de la química. És gestionat per tres societats de l'àmbit de la química: American Chemical Society, Royal Society of Chemistry i la Gesellschaft Deutscher Chemiker. Va sorgir imitant la iniciativa en altres àrees del coneixement.Utilitza el programari Figshare, permet la recol·lecció mitjançant el protocol OAI-PMH i mitjançant una API, assigna identificadors DOI automàticament i posa automàticament les relacions entre la publicació preliminar i l'article finalment publicat.Abans del seu llançament es publicà una web de nom similar, ChemArxiv, que pretenia enganyar als usuaris de ChemRxiv. El responsable darrere aquesta falsificació era Open Academic Press, una editorial depredadora.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "getCITED és una base de dades amb informació bibliogràfica de treballs de recerca científica. Són els mateixos membres de getCITED qui subministren la informació a través del web. L'objectiu final és obtenir un nombre de referències suficients per convertir-se en un punt internacional d'intercanvi i difusió de recerques de disciplines diverses. S'hi inclou no tan sols treballs publicats sinó també d'inèdits, informació sobre investigadors, institucions, editorials, col·leccions, revistes, repertoris, grups de discussió, etc.La seva última modificació de drets d'autor va ser en 2013 i que en gran manera ha estat suplantada per altres eines incloent Google Scholar i academia. La pàgina web va deixar de funcionar a mitjan 2014.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "INSPIRE-HEP és una biblioteca digital en accés obert en el camp de la física de partícules (high-energy particle physics, HEP sigles en anglès), física nuclear, física d'acceleradors i astrofísica. És successora del portal SPIRES (Stanford Physics Information Retrieval System), la base de dades principal en literatura de física de partícules des del 1970s.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Live Science és un lloc web especialitzat en notícies sobre ciència gestionada per Purch, la qual fou comprada per Imaginova el 2009. Les històries i els comentaris editorials estan típicament sindicats a altres grans publicadors de notícies com a Yahoo!, MSNBC, AOL, i Fox News.\nLive Science fou llençat inicialment el 2004, subseqüentment sent tancat i re-llançat el 2007. Live Science es dedica a cobrir sobre els descobriments científics, projectes de recerca i fets curiosos del voltant del món en un format de revista de notícies en línia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Phys.org és un agregador de notícies de ciència, recerca i tecnologia amb seu al Regne Unit que ofereix resums de comunicats de premsa i agències de notícies. També resumeix els informes de revistes i produeix el seu propi periodisme científic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Public Library of Science (PLoS), la Biblioteca Pública de la Ciència, és un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu crear tota una biblioteca de revistes científiques, com altre tipus de literatura científica, sota llicències que permetin l'accés obert.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Sci-Hub és un lloc web i motor de cerca amb uns 80 milions d'articles acadèmics i documents científics de lliure accés per via il·legal. Opera des de servidors situats a Rússia, cosa que evita que arribe el sistema legal dels Estats Units.\nPermet cercar pel títol o pel DOI. Quan aconsegueix un article que no havia trobat i piratejat abans, guarda una còpia per a cerques posteriors. Va ser creat el 2011 per la kazakh Alexandra Elbakyan com a reacció a l'elevat cost dels documents de recerca darrere els paywalls.\nL'obtenció de l'accés als documents acadèmics es fa mitjançant credencials (identificació de l'usuari i la contrasenya), alguns dels quals han sigut facilitats per acadèmics voluntàriament. Les editorials afectades han acusat d'utilització del phishing mitjançant correus electrònics per a enganyar acadèmics, cosa que negà Alexandra Elbakyan.L'editorial acadèmica Elsevier ha presentat una querella a Nova York al·legant infraccions de drets d'autor per part de Sci-Hub. A Elbakyan se l'ha comparada amb Aaron Swartz i Edward Snowden.Quan a la plataforma amb la mateixa naturalesa LibGen no es troben els documents que se cerquen, el lloc web suggereix automàticament cercar a Sci-Hub.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Zooniverse és un portal d'internet de ciència ciutadana en propietat i controlat per Citizen Science Alliance. L'organització va créixer del projecte original de Galaxy Zoo i ara compta amb més d'una dotzena de projectes que permeten als voluntaris participar en investigacions científiques. A diferència dels primers projectes de ciència ciutadana a través d'Internet (com el cas de SETI@home) que utilitzen la capacitat de processament restant del maquinari informàtic per analitzar les dades, conegut com a computació voluntària, els projectes de Zooniverse requereixen la participació activa de voluntaris humans per completar les tasques d'investigació. Els projectes s'estenen per diverses disciplines incloent astronomia, ecologia, biologia cel·lular, humanitat, i ciència climàtica.En data de 21 d'agost de 2013, la comunitat de Zooniverse consistia en més de 860.000 voluntaris. Els voluntaris són sovint anomenats col·lectivament com a \"Zooites\". Les dades recollides de diversos projectes ha permès la publicació de dotzenes d'articles científics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).\nMalgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment, en la física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (vegeu axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són una ciència experimental, sinó una ciència formal. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una eina útil per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen, molt sovint, el seu origen en observacions de la natura).\n\nLa matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia de les matemàtiques.\nÉs freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap a una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com el català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures de naturalesa bàsicament diferent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La ciència de les dades (també coneguda com a ciència de dades o data science en anglès) és un camp interdisciplinari de mètodes científics, processos i sistemes per extreure informació i coneixement a partir de dades. Fent servir dades estructurades o desesctructurades (veure Mineria de dades), la ciència de les dades és un camp de la ciència que uneix l'estadística, la informàtica i altres camps del coneixement amb l'objectiu final d'entendre i modelar un fenomen. Dins d'aquesta àrea podem trobar altres subcamps com l'aprenentatge automàtic, l'aprenentatge profund, la classificació, l'anàlisi per clústers, la mineria de dades, les bases de dades o la visualització de dades.La ciència de les dades és una nova metodologia focalitzada en convertir dades en accions. Així, enlloc de basar la presa de decisions en la intuïció, aquest camp ofereix eines per optimitzar la presa de decisions mitjançant el coneixement i l'anàlisi dels resultats. La ciència de dades és una eina per informar, no per explicar.\nGeneralment els passos a seguir en aquests processos és: fer-se una pregunta, obtindre les dades, processar-les (netejar-les, agrupar-les, seleccionar-les...), analitzar-les, i finalment, prendre una decisió i actuar.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El criteri M de Weierstrass, de vegades anomenat prova M de Weierstrass és, en matemàtiques, una condició suficient per a assegurar que una sèrie \n \n \n \n \n ∑\n \n n\n =\n 1\n \n \n ∞\n \n \n \n f\n \n n\n \n \n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle \\sum _{n=1}^{\\infty }f_{n}(x)}\n de funcions definides en un conjunt \n \n \n \n A\n \n \n {\\displaystyle A}\n és uniformement convergent. No cal que \n \n \n \n A\n \n \n {\\displaystyle A}\n sigui un espai topològic ni que les funcions siguin contínues, encara que aquest es el cas d'utilització més freqüent.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats. Com a procés matemàtic per a determinar un valor numèric, els càlculs matemàtics s'apliquen directament a les altres branques matemàtiques i altres ciències. Al començament, les quantitats es corresponien a nombres però el desenvolupament de les eines matemàtiques i de l'abstracció permet avui efectuar càlculs més complexos i sobre objectes que també ho són, com vectors, matrius, funcions o proposicions. Conseqüentment, la ciència computacional ha permès fer càlculs sobre dades formals variades i el càlcul ha esdevingut un objecte d'estudi dins de la teoria de la calculabilitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El càlcul mental consisteix a efectuar càlculs o operacions numèriques sense cap altre suport que la reflexió o la memòria, usant \"la ment\". S'utilitza per a avaluar ràpidament ordres de magnitud en converses i negociacions, per exemple, comprovar a cada pas que unes tasques no són incorrectes, i també quan no es disposa de cap altre medi d'ajuda, com àbacs, calculadores o programes de càlcul en computadores. En molts sistemes d'educació es considera una de les competències bàsiques de nivell de primària.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Divina proportione (terme italià del segle xv per Divina proporció ), més tard també anomenat De divina proportione (convertint el títol italià en llatí) és un llibre sobre matemàtiques escrit per Luca Pacioli i il·lustrat per Leonardo da Vinci, compost cap al 1498 a Milà i primer imprès el 1509. El seu tema eren les proporcions matemàtiques (el títol fa referència a la proporció àuria ) i les seves aplicacions a la geometria, a l'art visual a través de la perspectiva i a l'arquitectura. La claredat del material escrit i els excel·lents diagrames de Leonardo van ajudar el llibre a aconseguir un impacte més enllà dels cercles matemàtics, popularitzant conceptes i imatges geomètriques contemporànies.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La discalcúlia o dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (DAM) és una dificultat d'aprenentatge específica de les matemàtiques que és l'equivalent a la dislèxia, amb la diferència que no concerneix les dificultats que pot tenir un nen a l'hora d'expressar-se amb el llenguatge, però concerneix a la dificultat d'aprendre i realitzar càlculs matemàtics. De fet, es considera una variació de la dislèxia. De forma general una persona amb discalcúlia té un coeficient intel·lectual normal o superior, però manifesta problemes amb les matemàtiques, senyals, direccions, etc., i, per tant, un baix rendiment escolar en continguts puntuals.Afecta un percentatge de la població infantil d'entre el 3% al 6%. És relativament poc coneguda i s'acostuma a diagnosticar molt tard, afectant el seu tractament adequat. Pot donar-se per culpa d'un dèficit de percepció visual o per problemes quant a l'orientació. El terme es refereix específicament a la incapacitat de realitzar operacions matemàtiques o aritmètiques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles. Les contribucions realitzades per aquestes dones han tingut un gran impacte en el desenvolupament de les matemàtiques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L’economia matemàtica és l’aplicació de mètodes matemàtics per representar teories i analitzar problemes en l’economia els quals van més enllà de la geometria simple, per exemple, el càlcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l’àlgebra de matrius, la programació matemàtica i altres mètodes computacionals.Aquests mètodes proporcionen maneres de formular relacions teòriques amb rigor, generalitat i simplicitat. Un exemple d’això és com les matemàtiques donen la possibilitat de formar proposicions significatives i comprovables sobre fenòmens econòmics complexos i de gran abast, els quals serien difícil d’explicar d’una manera menys formal; o la facilitat del llenguatge matemàtic de generar arguments específics i positius sobre tòpics irresolubles sense les matemàtiques.\nEls models matemàtics ajuden a representar gran part de la teoria econòmica. Algunes aplicacions de les matemàtiques en l'economia inclouen:\n\nProblemes d’optimització amb l’equilibri com a objectiu.\nAnàlisi estàtica (o d’equilibri).\nComparació estàtica.\nAnàlisi dinàmica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una equació no algebraica és una funció analítica que no satisfà una equació polinòmica, per contrast a una funció algebraica.\nEn altres paraules, una equació no algebraica \"transcendeix\" l'àlgebra en què no pot ser expressada en termes d'una seqüència finita de les operacions algebraiques d'addició, multiplicació i extracció d'arrel.\nAlguns exemples de funcions transcendentals inclouen la funció exponencial, el logaritme i les funcions trigonomètriques, entre d'altres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'error estàndard d'una estadística (normalment una estimació d'un paràmetre) és la desviació estàndard de la seva distribució de mostreig o una estimació d'aquesta desviació estàndard. Si l'estadística és la mitjana mostral, s’anomena error estàndard de la mitjana.La distribució de mostreig d’una mitjana es genera mitjançant un mostreig repetit de la mateixa població i el registre de les mitjanes de mostra obtingudes. Això forma una distribució de diferents mitjanes, i aquesta distribució té la seva pròpia mitjana i variància. Matemàticament, la variància de la distribució de mostreig obtinguda és igual a la variància de la població dividida per la mida de la mostra. Això es deu al fet que a mesura que augmenta la mida de la mostra, la mostra s'agrupa més a prop de la mitjana de la població.\nPer tant, la relació entre l'error estàndard de la mitjana i la desviació estàndard és tal que, per a una mida de mostra determinada, l'error estàndard de la mitjana és igual a la desviació estàndard dividida per l’arrel quadrada de la mida de la mostra. En altres paraules, l'error estàndard de la mitjana és una mesura de la dispersió de les mostres al voltant de la mitjana de la població.\nEn l'anàlisi de regressió, el terme \"error estàndard\" fa referència a l'arrel quadrada de l' estadística reduïda de chi quadrat o bé a l'error estàndard d'un coeficient de regressió concret (tal com s'utilitza en, per exemple, intervals de confiança).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un espai és un conjunt amb alguna estructura afegida.\nEls espais matemàtics sovint formen una jerarquia, és a dir, un espai pot heretar totes les característiques d'un espai. Per exemple, tots els espais prehilbertians (és a dir espais vectorials amb producte escalar) també són espais vectorials normats, perquè el producte escalar provoca una norma en l'espai prehilbertià tal que:\n\n \n \n \n ‖\n x\n ‖\n =\n \n \n ⟨\n x\n ,\n x\n ⟩\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle \\|x\\|={\\sqrt {\\langle x,x\\rangle }}.}", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un factor d'escala és un nombre que redueix o multiplica, alguna quantitat. En l'equació y = Cx, C és el factor d'escala per x. C És també el coeficient de x, i pot ser anomenat la constant de proporcionalitat de y a x. Per exemple, doblant les distàncies correspon a un factor d'escala de dos per distància, mentre tallant un pastís en mitjos trossos amb un factor d'escala d'un mig.\nEn el camp dels mesuraments, el factor d'escala d'un instrument es denomina sovint sensibilitat. La relació entre dues longituds corresponents en dues figures geomètriques similars també s'anomena factor d'escala.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, i particularment en anàlisi funcional i càlcul de variacions, un funcional és una funció des d'un espai vectorial al seu camp escalar subjacent, o un conjunt de funcions dels nombres reals. En altres paraules, és una funció que agafa un vector com a argument d'entrada i retorna un escalar. Generalment l'espai vectorial és un espai de funcions i per això el funcional pren una funció pel seu argument d'entrada; llavors és de vegades considerat una funció d'una funció. El seu ús té l'origen en el càlcul de variacions on hom busca una funció que minimitzi un cert funcional. Una aplicació particularment important en física és la cerca d'un estat d'un sistema que minimitzi l'energia funcional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la hipòtesi de Lindelöf és una conjectura formulada pel matemàtic finlandès Ernst Leonard Lindelöf (vegeu Lindelöf (1908)) sobre la taxa de creixement de la funció zeta de Riemann en la línia crítica i que està implicada per la hipòtesi de Riemann.\nAquesta postula que, per a qualsevol ε > 0,\n\n \n \n \n ζ\n \n (\n \n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n i\n t\n \n )\n \n \n \n és \n \n \n \n \n O\n \n \n (\n \n t\n \n ε\n \n \n )\n ,\n \n \n {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ és }}{\\mathcal {O}}(t^{\\varepsilon }),}\n quan t tendeix a infinit (vegeu notació de Landau). Ja que ε pot ser reemplaçat per un valor menor, aquesta conjectura també pot postular-se com:\nPer a qualsevol nombre real positiu ε,\n\n \n \n \n ζ\n \n (\n \n \n \n 1\n 2\n \n \n +\n i\n t\n \n )\n \n \n \n és \n \n \n o\n (\n \n t\n \n ε\n \n \n )\n .\n \n \n {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ és }}o(t^{\\varepsilon }).}", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, un invariant és una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matemàtics que no canvien davant de transformacions. Més formalment una entitat es considera invariant sota un conjunt de transformacions si la imatge transformada de l'entitat és indistingible de l'entitat original.\nLa propietat de ser invariant es coneix com a invariància. El descobriment d'invariància és un pas important en el procés de classificació dels objectes matemàtics.\nLa invariància s'utilitza en diverses àrees de les matemàtiques, com per exemple la geometria, la topologia i l'àlgebra. Algunes transformacions es defineixen amb una invariant, com per exemple els mapes de conformació que es defineixen com les transformacions del pla que conserven els angles. El descobriment de l'invariant és un pas important en el procés de la classificació dels objectes matemàtics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La matemàtica de la història és el nom amb què es coneix la teoria que formulà el polític i filòsof de la història català Alexandre Deulofeu, la qual és una teoria cíclica i determinista sobre l'evolució de les diferents civilitzacions dins la història. En paraules del filòsof i pantòleg Francesc Pujols —un pròleg del qual a la matemàtica de la història ha estat reconstruït i publicat recentment a partir de documents inèdits— pronunciades els anys 50: “L'obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i està destinada a canviar el concepte de la història”.\nSegons aquesta teoria, les diferents civilitzacions i els imperis tenen uns cicles que serien equivalents —o més o menys equivalents, si més no— als cicles naturals en la vida dels éssers vius; s'ha arribat a formular com que les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biològics perfectes i que l'esquema d'aquesta tesi de Deulofeu parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5100 anys repartits en tres cicles de 1700 anys cadascun. I el coneixement d'aquests cicles, tan predictibles —amb una precisió gens menystenible i marges d'error de pocs anys— permet, i ha de possibilitar com a repte, evitar les guerres al món i entre països. En aquest sentit, es tracta que el coneixement d'aquests cicles —que ara especificarem— permeti que tots els esdeveniments històrics siguin pacífics i no violents, ja que —almenys segons les prediccions de la teoria— han de succeir indefectiblement de tota manera, sota la presuposició de la mateixa teoria que preveu que hi hauria com un determinisme històric inamovible i inesmenable fins a cert punt: podem saber què passarà i quan amb un marge d'error prou reduït, per exemple de menys de 10 anys —tal com podem veure en l'exemple que Alexandre Deulofeu va preveure la desintegració de l'URSS l'any 2000 quan va esdevenir-se l'any 1989– però no la manera com s'esdevindrà: si serà d'una manera més o menys pacífica o violenta, etc.\nConcretament, pel que fa als cicles a què ens referíem en el paràgraf anterior, segons la matemàtica de la història, cada civilització comprèn diferents imperis cadascun dels quals té una durada mitjana de 550 anys. I cada civilització pot arribar a viure tres cicles de 1700 anys cadascun. Les civilitzacions que va —poder— analitzar, però, són només —tot i que són admirablement nombroses—, entre altres: Mesopotàmia, Egipte, l'Índia, la Xina, la civilització maia, la civilització inca, Grècia, Roma, Alemanya, l'Aràbia, Castella, Mongòlia, Rússia, França i Otomània.\nTambé afirmà que la humanitat podrà ser capaç de conèixer els esmentats cicles de la història, així com també alterar-los, per poder organitzar-se sota la forma d'una confederació universal de pobles lliures. Proposa que s'hi adopti una llengua auxiliar internacional de comunicació, com l'esperanto, amb què es farien les deliberacions el parlament mundial que ell mateix imaginava.\nL'enunciat de la llei matemàtica que, segons ell, determina l'evolució dels pobles es resumeix en els punts següents (capítol III de La matemàtica de la història en català, edició de 1967):\n1. Tots els pobles passen per èpoques de gran fraccionament demogràfic, alternades amb unes altres èpoques de gran unificació o èpoques imperialistes.\n2. Les èpoques de gran fraccionament tenen una durada de sis segles i mig. Les èpoques de gran unificació tenen una durada de deu segles i mig. El cicle evolutiu comprèn, doncs, disset segles.\n3. Durant aquest procés evolutiu els pobles passen per fases perfectament establertes per a arribar, al final del cicle, a ocupar la mateixa posició que al seu començament.\n4. El cicle evolutiu comprèn tots els ordres de l'activitat humana, és a dir, que hem de considerar, a més d'un cicle polític, un cicle social, artístic, filosòfic, científic...\n5. Tots els pobles segueixen la mateixa evolució, però aquesta queda avançada o endarrerida segons la posició geogràfica de cada país.\n6. La força creadora no és la mateixa per a tots els pobles. Per a cada cicle existeix una zona de màxima intensitat creadora, i aquesta zona es va desplaçant d'un cicle al següent en el mateix sentit del procés general. Aquest avança a Europa, de l'Orient cap a l'Occident mediterrani i passa després de la península Ibèrica a la Gàl·lia, segueix a les Illes Britàniques, continua a través dels pobles germànics i arriba finalment als pobles nòrdics i eslaus.\n7. Els nuclis imperialistes que donen lloc a les èpoques de gran unificació política segueixen processos biològics perfectes, idèntics entre si i amb una longevitat que dura de cinc a sis segles.\n8. La transformació dels règims politicosocials no segueix cap línia constant ascendent o descendent, sinó que fa avenços i retrocessos alternativament, els uns més intensos que els altres, cosa que dona com a resultat una línia trencada. La resultant d'aquesta línia equival a un avenç en un sentit determinat. Se'n diu \"llei de les dues passes endavant i una enrere\".\nEl pensament de Deulofeu té relació amb les idees d'Oswald Spengler i d'Arnold Joseph Toynbee, que també van enunciar teories sobre el caràcter cíclic de les civilitzacions, però sense arribar a la mesura matemàtica més precisa que exposa Deulofeu.\nDurant el seu exili i també després, Deulofeu va recórrer temples i monuments d'uns quants països on, entre altres conclusions, va deduir haver trobat l'origen de l'art romànic durant el segle IX entre l'Empordà i el Rosselló, que era l'origen del segon cicle de la civilització europea occidental, després del primer cicle.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el terme llevat de indica que l'objecte gramatical és una classe d'equivalència, que hom ha de considerar com una entitat simple. Si aquest objecte és una classe de transformacions (com per exemple \"isomorfisme\" o \"permutació\"), això implica l'equivalència d'objectes, un dels quals és la imatge de l'altre per aquesta transformació.Si X és una propietat o un procés, el terme \"llevat de X\" vol dir \"descartant una possible diferència en X\". Per exemple, podem tenir l'afirmació \"la factorització en nombres primers d'un enter és única llevat d'ordenacions\", la qual cosa vol dir que la factorització en nombres primers és única si no tenim en compte l'ordre dels factors; o també podem dir que \"la solució a una integral indefinida és f(x), llevat de sumar una constant\", la qual cosa vol dir que la constant sumada no és l'objecte d'estudi, sinó la solució f(x), i que l'addició de la constant és un objectiu secundari d'estudi. En tenim altres exemples a les expressions llevat d'isomorfisme, llevat de permutacions o llevat de rotacions, que veurem més endavant.\nEn contextos informals, els matemàtics acostumen a emprar el terme mòdul (o simplement \"mod\") per propòsits similars, com per exemple \"mòdul un isomorfisme\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 12 (Matemàtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Magnitud és una propietat que posseïxen tots els cossos, fenomens i relacions entre ells, que permeti que puguin ser mesurats i aquesta mesura, representada en la quantitat, pot ser expressada mitjançant nombres sobre la base d'una comparació amb un altre cos o fenomen que es pren com patró. La massa, el temps, la longitud, el volum, la rapidesa, la temperatura, entre moltes altres, són magnituds. No s'ha de confondre magnitud amb quantitat. La magnitud és la propietat, la quantitat és quantificació de la magnitud, en algun sistema d'unitats. Por exemple, el temps és una magnitud, però 12 hores és una quantitat.\nEls grecs distingien entre diversos tipus de magnituds, com ara:\n\nfraccions (positives)\nSegments lineals (ordenats per longitud)\nfigures planes (ordenat per superfície)\nSòlids (ordenats per volum)\nAngles (ordenats per magnitud angular)El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una referència. La referència esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de referència o una de les seves combinacions.\nEls comentaris i classificacions descrites a l'article sobre propietat (ontologia), són aplicables al concepte i terme magnitud.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La matemàtica inca —o matemàtica de Tawantinsuyu— fa referència al conjunt de coneixements numèrics i geomètrics i als instruments desenvolupats i usats en la nació dels inques abans de l'arribada dels espanyols.\nEs pot caracteritzar, principalment, per la seva capacitat de càlcul en l'àmbit econòmic. Els quipus i yupanes són mostra de la importància que va aconseguir l'aritmètica en l'administració estatal incaica. Això es va plasmar en una aritmètica senzilla però efectiva, per a finalitats comptables, basada en el sistema decimal; van conèixer el zero, i van dominar l'addició, la resta, la multiplicació i la divisió. Va tenir un caràcter eminentment aplicable a tasques de gestió, d'estadística i de mesurament. Lluny de l'esbós euclidià de la matemàtica com un corpus deductiu. Apta i útil per a les necessitats d'una administració centralitzada.D'altra banda, la construcció de camins, canals i monuments, així com el traçat de ciutats i fortaleses, va exigir el desenvolupament d'una geometria pràctica, que va ser indispensable per a la mesura de longituds i superfícies, a més del disseny arquitectònic. Tots plegats van desenvolupar importants sistemes de mesura de longitud i capacitat, els quals van prendre parts del cos humà com a referència. A més a més, utilitzaren objectes adequats o accions que permetien apreciar el resultat d'una altra manera, però pertinent i efectiva.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La matemàtica xinesa és la matemàtica desenvolupada al llarg de la història de la Xina. La matemàtica xinesa va ser independent de la matemàtica desenvolupada per grecs, asiàtics, egipcis i babilonis. Només a partir de la expansió de l'Islam els contactes entre Occident i la Xina es van fer prou intensos perquè s'establís una influència de la matemàtica desenvolupada a la Xina sobre la matemàtica coneguda a Occident. Per aquesta raó s'ha d'admetre que fins ben entrat el segle XVII, existia una cultura matemàtica pròpiament xinesa, el coneixement es basa en antics inscripcions, manuscrits i fins i tot llibres.Les primeres matemàtiques a la Xina daten de la Dinastia Shang ( [[Segle xvii aC|1600]] - 1046 a. C.) i consisteixen en nombres marcats en una closca de tortuga. Aquests nombres van ser representats mitjançant una notació decimal. Per exemple, el nombre 123 s'escrivia, de dalt a baix, com el símbol per a l'1 seguit de l'símbol per 100, després el símbol pel 2 seguit del símbol per a 10 i, finalment, el símbol per al 3. Aquest era el sistema de numeració més avançat en el seu temps i permetia fer càlculs per utilitzar amb el suanpan o l'àbac xinès. La data d'invenció del suanpan no es coneix amb certesa, però la menció escrita més antiga data del 190 d. C., en Notes suplementàries sobre l'Art de les Xifres, de Xu Yue.Des del segle III a. C. els xinesos van donar una original demostració del teorema de Pitàgores, van calcular el nombre π per aproximació i van resoldre sobre el tauler de dames les equacions de primer grau. No obstant això, l'ús del zero no va aparèixer fins al segle VII de la nostra era. Durant els segles XII i XIII el àlgebra xinesa va aconseguir un brillant esplendor.\nFins i tot després que les matemàtiques europees comencessin a florir durant el Renaixement, les matemàtiques xineses i europees van mantenir tradicions separades, amb un significatiu declivi de les xineses, fins que missioners jesuïtes com Matteo Ricci van intercanviar les idees matemàtiques entre les dues cultures entre els segles xvi i xviii.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques la matriu de Cartan és un terme amb tres significats. El nom fa referència al matemàtic francès Élie Cartan. Les matrius de Cartan en el context de l'àlgebra van ser inicialment investigades per Wilhelm Killing, mentre Cartan ho va fer amb la forma Killing. La matriu de Cartan d'un punt de referència arrel dóna els valors de l'emparellament bilineal en les co-arrels simples.\n \n \n \n <\n o\n ,\n o\n >\n \n :\n ″\n \n X\n x\n Y\n −\n >\n R\n \n \n {\\displaystyle :''XxY->R}", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El mesolabi és un instrument o aparell, creat per Eratòstenes. Es tracta d'una espècie d'àbac que serveix per establir mitjanes i proporcions; permetia inserir dos mitjans proporcionals entre dos valors donats. Es pot considerar com una de les primeres calculadores de la història.El mateix Eratòstenes va considerar molt important aquesta invenció, fins al punt de regalar un exemplar d'ell, amb un text adjunt en què s'explicava el seu ús, a un temple com a ofrena votiva.6 A més, va informar personalment, mitjançant una carta, d'aquest descobriment al rei Ptolemeu III.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Microsoft Math Solver és una aplicació mòbil enfocada a les matemàtiques. Ha sigut creada per la companyia Microsoft amb l'objectiu d'ajudar els estudiants a resoldre els seus problemes matemàtics mitjançant l'ús d'intel·ligència artificial (IA).\nMicrosoft Math Solver està disponible a iOS (novembre 2019) i a Android (desembre 2019).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que:\n\n \n \n \n m\n =\n 2\n ∗\n n\n \n \n {\\displaystyle m=2*n}\n A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els nombres (o numerals) aràbics, també anomenats nombres indoaràbics, són els símbols més utilitzats per representar nombres. Se'ls diu «aràbics» perquè els andalusins els introduïren a Europa per la seua acció cultural, tot i que, en realitat, sorgiren a l'Índia. El món li deu a la cultura índia l'invent transcendental del sistema de numeració posicional, així com el descobriment del zero, anomenat śūnya (shuunia) o bindu en sànscrit, tot i que els maies també coneixien tant el zero com la numeració posicional. Els matemàtics perses de l'Índia n'adoptaren el sistema, dels quals el prengueren els àrabs. Quan es comencen a usar al nord d'Àfrica, ja tenien la forma actual, d'allí foren adoptats a Europa en l'edat mitjana. El seu ús augmentà arreu del món per la colonització europea.El sistema «aràbic» es representa utilitzant conjunts de glifs diferents, que es poden dividir en dues grans famílies: els numerals aràbics occidentals i els orientals. Els orientals, que es desenvoluparen en el qual ara és l'Iraq, es representen en la taula que ve tot seguit com a «arabigoíndics». Els arabigoíndics orientals són una varietat dels glifs arabigoíndics. Els numerals aràbics occidentals, desenvolupats a l'Àndalus i al Magrib, es mostren en la taula com a «nombres aràbics moderns»:\n\nAl Japó, els nombres «aràbics» i l'alfabet llatí formen part del sistema d'escriptura rōmaji. Així, si un nombre està escrit amb glifs «aràbics», al Japó diran que «està escrit en rōmaji» en contraposició a la numeració japonesa.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Olimpíada Internacional de Matemàtiques (OIM) és una competició matemàtica anual, que consta de 6 problemes i 42 punts, dirigida a estudiants de secundària, i és la més antiga de les Olimpíades Internacionals de Ciències. La primera OIM se celebrà a Romania l'any 1959, i s'ha celebrat cada any excepte en 1980. Al voltant de 100 països hi envien delegacions de fins a 6 estudiants, més un capità, un vicecapità i observadors.El contingut de les proves va des de problemes d'addició extremadament difícils fins a àrees de les matemàtiques que no es tracten en l'ensenyament secundari i fins i tot tampoc en nivells universitaris, com per exemple geometria projectiva i complexa, equacions funcionals i teoria de nombres, que requereixen amplis coneixements de teoremes relacionats. El càlcul, encara que està permès en les solucions, no és necessari, ja que és un requisit que qualsevol persona que tingui una comprensió bàsica de matemàtiques ha de poder entendre els problemes, fins i tot si el desenvolupament de la solució requereix un coneixement més ampli. Aquells qui estan a favor d'aquest principi asseguren que això permet una major universalitat, i que crea un incentiu per tal de trobar solucions elegants als problemes.\nEl procés de selecció varia segons el país, però sovint consisteix en un conjunt de proves que admeten cada cop menys estudiants a cada fase del procés. S'atorguen guardons al menor percentatge dels participants individuals. Oficialment no es reconeixen els equips: totes les puntuacions s'atorguen als participants individuals, però sovint es comparen, encara que de forma oficiosa, les puntuacions dels equips. Els participants han de tenir menys de vint anys, i no poden estar inscrits en cap institució d'ensenyament terciari (universitats, instituts de formació tècnica, escoles d'infermeria, laboratoris de recerca, centres d'excel·lència o centres d'educació a dist��ncia). Amb aquestes condicions, un estudiant pot participar qualsevol nombre de vegades en les OIM.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En aprenentatge automàtic, l'optimització bayesiana és una estratègia de disseny seqüencial per a l'optimització global de funcions matemàtiques, les quals compleixen una sèrie de criteris com:\n\nEl cost computacional de la seva avaluació és molt elevat.\nFuncions objectiu tractades com a caixes negres, i per tant, no es disposa de cap informació sobre les seves derivades.\nL'avaluació de la funció objectiu pot èsser sorollosa.Aquest tipus de problemes apareixen sovint en camps com la simulació de fenòmens de molt variada tipologia o en el camp de la intel·ligència artificial.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un ordre de magnitud és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior. La relació de proporció més utilitzada és 10. Per exemple, es diu que dos nombres difereixen en 3 ordres de magnitud si un és 1000 vegades més gran que l'altre. L'ús més estès per descriure els ordres de magnitud és mitjançant la notació científica i les potències de deu.\nUna forma de classificar els objectes del món físic és per la seva mida.\nA la taula següent les diferents quantitats s'han posat de manera que quedin a la mateixa línia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Teorema de Pick és un teorema que ens permet calcular l'àrea de polígons simples reticulars. El Teorema va ser formulat pel matemàtic Georg Pick l'any 1899, però no va ser del tot conegut fins a l'any 1969, quan va ser publicat en el llibre matemàtic Mathematical Snapshots.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, la pinta de Dirac (també anomenada tren d'impulsos o funció de mostratge en electrotècnia) és una distribució temperada periòdica construïda a partir de deltes de Dirac\n\n \n \n \n \n III\n \n T\n \n \n ⁡\n (\n t\n )\n \n \n \n \n \n =\n \n \n \n d\n e\n f\n \n \n \n \n \n \n \n ∑\n \n k\n =\n −\n ∞\n \n \n ∞\n \n \n δ\n (\n t\n −\n k\n T\n )\n =\n \n \n 1\n T\n \n \n III\n ⁡\n \n (\n \n \n t\n T\n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle \\operatorname {III} _{T}(t)\\ {\\stackrel {\\mathrm {def} }{=}}\\ \\sum _{k=-\\infty }^{\\infty }\\delta (t-kT)={\\frac {1}{T}}\\operatorname {III} \\left({\\frac {t}{T}}\\right)}\n per un període donat T. El símbol \n \n \n \n III\n ⁡\n (\n t\n )\n \n \n {\\textstyle \\operatorname {III} (t)}\n representa la pinta de Dirac de període unitat. Alguns autors, en particular Bracewell, així com autors de llibres d'enginyeria elèctrica i teoria de circuits també s'hi refereixen com a funció Shah (possiblement per la seva grafia, molt similar a la lletra ciríl·lica xa majúscula Ш). Pel fet de ser periòdica es pot expressar com a sèrie de Fourier:\n\n \n \n \n \n III\n \n T\n \n \n ⁡\n (\n t\n )\n =\n \n \n 1\n T\n \n \n \n ∑\n \n k\n =\n −\n ∞\n \n \n ∞\n \n \n \n e\n \n i\n 2\n π\n k\n \n \n t\n T\n \n \n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle \\operatorname {III} _{T}(t)={\\frac {1}{T}}\\sum _{k=-\\infty }^{\\infty }e^{i2\\pi k{\\frac {t}{T}}}.}", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El problema de quadratura del cercle de Tarski és el repte, plantejat per Alfred Tarski el 1925, d’agafar un cercle, tallar-lo en un nombre finit de peces i tornar-lo a muntar per obtenir un quadrat de la mateixa àrea. Miklós Laczkovich va demostrar que això era possible el 1990; la seva descomposició fa un ús intens de l'axioma d'elecció i, per tant, no és constructiva. Laczkovich va estimar el nombre de peces de la seva descomposició en aproximadament \n \n \n \n \n 10\n \n 50\n \n \n \n \n {\\displaystyle 10^{50}}\n . Més recentment, Andrew Marks i Spencer Unger (2017) han donat una solució completament constructiva mitjançant conjunts de Borel.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El rotlle de pell de matemàtica egípcia (RPME) és un rotlle de cuir de 10 × 17 polzades (25 × 43 cm) adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858. Va ser enviat al Museu Britànic el 1864, juntament amb el Papir de Rhind, però no va ser químicament suavitzat i desenrotllat fins a l'any 1927. L'escriptura emprada és de caràcters hieràtics de l'Imperi Mitjà escrits de dreta a esquerra. Els erudits daten el RPME al segle XVII aC.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una seqüència Somos és una seqüència de nombres definits per una certa relació de recurrència. Van ser descobertes pel matemàtic Michael Somos. Com que la seva recurrència definitòria inclou divisions, es podria esperar que els termes de la seqüència fossin fraccions, però moltes seqüències Somos tenen la propietat de que tots els seus valors són enters.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La teoria de la representació és una branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d’espais vectorials i estudia mòduls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes. En essència, una representació fa més concret un objecte algebraic abstracte descrivint els seus elements per matrius i les seves operacions algebraiques (per exemple, suma de matrius, multiplicació de matriu). La teoria de les matrius i dels operadors lineals es comprenen millor i, de vegades, simplifiquen els càlculs de teories més abstractes. \nEls objectes algebraics susceptibles d'aquesta descripció inclouen grups, àlgebres associatius i àlgebres de Lie. La més destacada (i històricament la primera) és la teoria de la representació de grups, en què els elements d’un grup es representen mitjançant matrius invertibles de manera que l’operació de grup sigui la multiplicació de matrius.La teoria de la representació és un mètode útil perquè redueix els problemes de l'àlgebra abstracta a problemes en l'àlgebra lineal, un tema ben entès. A més, l'espai vectorial sobre el qual es representa un grup (per exemple) pot ser infinit-dimensional i, permetent que sigui, per exemple, un espai de Hilbert, es poden aplicar mètodes d'anàlisi a la teoria de grups. La teoria de la representació també és important en física perquè, per exemple, descriu com el grup de simetria d’un sistema físic afecta les solucions d’equacions que descriuen aquest sistema.La teoria de la representació és generalitzada en els camps de les matemàtiques per dos motius. En primer lloc, les aplicacions de la teoria de la representació són diverses: a més del seu impacte en l'àlgebra, la teoria de la representació:\n\nil·lumina i generalitza l'anàlisi de Fourier mitjançant l'anàlisi harmònica,\nestà connectat a la geometria mitjançant la teoria invariant i el programa Erlangen,\nté un impacte en la teoria de nombres a través de formes automòrfiques i el programa Langlands.En segon lloc, hi ha diversos enfocaments de la teoria de la representació. Els mateixos objectes es poden estudiar mitjançant mètodes de geometria algebraica, teoria de mòduls, teoria de nombres analítics, geometria diferencial, teoria d'operadors, combinatòria algebraica i topologia.L’èxit de la teoria de la representació ha provocat nombroses generalitzacions. Una de les més generals és la teoria de categories. Els objectes algebraics als quals s'aplica la teoria de la representació es poden veure com a tipus particulars de categories, i les representacions com a functors des de la categoria d'objectes fins a la categoria d'espais vectorials. Aquesta descripció apunta a dues generalitzacions òbvies: primer, els objectes algebraics es poden substituir per categories més generals; en segon lloc, la categoria objectiu dels espais vectorials es pot substituir per altres categories ben enteses.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els operadors booleans són paraules o símbols que permeten connectar de forma lògica conceptes o grups de termes per així ampliar, limitar o definir les teves cerques ràpidament. Són molt senzills d'usar i poden incrementar considerablement l'eficàcia de les cerques temàtiques i bibliogràfiques de qualsevol tipus de documentació.Estant destinada a representar els valors de veritat de la lògica i l'àlgebra booleana, porta el nom de George Boole, fundador a mitjan segle xix portant de referència epònima el seu propi nom. El tipus de dades booleana s'associa principalment a estats condicionals. Aquest és un cas especial del tipus de dades lògiques, ja que la lògica no sempre és de tipus booleà. Els motors de cerca d'Internet permeten l'ús d'operadors booleans; l'ús adequat d'aquests operadors permet millors resultats en la recuperació d'informació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, una transformació ortogonal és una transformació lineal \n \n \n \n T\n :\n V\n →\n V\n \n \n {\\displaystyle T:V\\rightarrow V}\n (on \n \n \n \n V\n \n \n {\\displaystyle V}\n és un espai prehilbertià) tal que conserva el producte escalar d'aquest espai. És a dir, que per tot parell d'elements \n \n \n \n u\n ,\n v\n ∈\n V\n \n \n {\\displaystyle u,v\\in V}\n es compleix \n \n \n \n ⟨\n u\n ,\n v\n ⟩\n =\n ⟨\n T\n u\n ,\n T\n v\n ⟩\n \n \n {\\displaystyle \\langle u,v\\rangle =\\langle Tu,Tv\\rangle }\n . En particular, com que els mòduls dels vectors i l'angle entre aquests en un espai prehilbertià es defineixen a partir del producte escalar, les transformacions ortogonals preserven els mòduls i els angles i, per tant, envien les bases ortonormals a bases ortonormals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, el terme univariable es refereix a una expressió, equació, funció o polinomi que té només una variable. En cas que tinguin més d'una variable s'anomenen multivariables. En alguns casos la distinció entre els casos univariable i multivariable és fonamental: per exemple, el teorema fonamental de l'àlgebra i l'algorisme d'Euclides per polinomis són propietats bàsiques dels polinomis univariables que no es poden generalitzar a polinomis multivariables.\nEl terme s'utilitza en estadística per distingir una distribució d'una variable respecte d'una distribució de diverses variables.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram. Mesurament és el procés per a arribar a obtenir el valor d'una determinada mesura.\nLa metrologia és la branca de la ciència que s'ocupa de l'estudi de les mesures i a l'establiment dels patrons de mesura, sovint fonamentats en determinats fenòmens físics. El procés de mesurament implica sovint la utilització d'instruments de mesura, com un regle o cinta mètrica, una balança, un baròmetre, un amperímetre o un velocímetre. Aquests aparells han estat calibrats per comparació amb un patró o unitat de mesura. A més de característiques físiques com la distància, l'energia, el temps o la quantitat de matèria també es poden mesurar altres aspectes com les aptituds de les persones o les seves percepcions, així les enquestes o els psicotècnics també poden ser considerats formes de mesurament.\nEl mesurament d'una determinada magnitud és una estimació i comporta sempre la presència d'un error experimental, sempre hi ha un cert grau d'incertesa. Per tant, la reducció de la incertesa serà un dels principis fonamentals amb el que treballarà la metrologia. Es considera que els errors de mesura presenten una distribució normal al voltant del valor real de la magnitud mesurada, sota aquest pressupòsit cada mesurament tindrà tres components: \n\nel valor estimat\nel marge d'error o d'incertesa\nel nivell o interval de confiança, la probabilitat que el valor estimat siguin dins del marge d'errorExemples:\n\n2,5 m (± 0,01 m), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa d'1 centímetre.\n2,5 m (± 0,01%), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa de 0,2 mil·límetres.\n2,5 m (± 1-2), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa de 2 centímetres.La mesura és un concepte fonamental de la ciència, és un dels principis que la caracteritzen i la diferencien de la pseudociència. És relativament fàcil construir una teoria sobre aspectes de la natura, però és molt difícil fer-ho seguint el mètode científic que implica la necessitat de predir mesures amb gran precisió. El mesurament també és fonamental en els camps com el de la indústria, el comerç, l'enginyeria, la construcció o l'electrònica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'abast efectiu d'un instrument de mesura ve determinat pels límits, tant inferior com superior segons el cas, a partir dels quals les mesures resultants són subjectes a un error superior al tolerat.El terme és força emprat en referència a l'abast de les armes de foc tot referint-se a la distància fins a la qual l'arma mostra una efectivitat acceptable. En economia (màrqueting) el terme sol fer referència al percentatge de l'audiència-objectiu (targeted-audience) que és exposada a un anunci en concret durant un temps determinat, per a efectuar la compra d'un producte o servei.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'areometria és una tècnica de la metrologia utilitzada per a la determinació de densitats de líquids, basant-se en el principi d'Arquimedes, obtingudes en funció de la flotabilitat que presenta un cos de pes constant situat en ells. Els aparells que s'empren s'anomenen areòmetres. Areometria és un mot compost per areo-, forma prefixada del mot grec araiós, \"lleuger\" i de la forma sufixada del grec -metria, derivada del mot grec métron, \"mesura\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'arqueig (també anomenat tonatge) és la mesura convencional de la capacitat o volum intern dels vaixells. Es mesura en tones d'arqueig brut (GT), tones d'arqueig net (NT) o tones Moorson (GRT) i (NRT). A l'època medieval i moderna es mesurava principalment en bótes, i en altres casos en quintars, salmes o cafisos. L'Organització Marítima Internacional, OMI (en anglès, IMO) recomana la seva utilització com a paràmetre en convenis, lleis i reglaments, i també com a base per a dades estadístiques relacionades amb el volum total o capacitat utilitzable dels vaixells mercants. Entre d'altres, depenen de l'arqueig la taxació de drets i serveis de port, dic i pas per canals, així com les atribucions dels títols professionals de la marina mercant.l'Organització Marítima Internacional va adoptar les resolucions preses a la «Conferència internacional sobre arqueig de vaixells» del 23 de juny de 1969. Els nous reglaments d'arqueig van entrar en vigor per a tots els vaixells nous el 18 de juliol de 1982 però als vaixells existents se'ls va donar un període de migració de 12 anys per garantir-los unes condicions econòmiques raonables, ja que el port i altres quotes es cobren segons l'arqueig del vaixell. Aquesta Conferència defineix dues mides: «arqueig net» que substitueix a «arqueig de registre net» i «arqueig brut» substituint «arqueig de registre brut».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'expressió anglesa Builder's Old Measurement (resumida en BOM, tones BOM o tones OM) indica un sistema antic de càlcul emprat al Regne Unit per a estimar la capacitat de càrrega (arqueig) d'un vaixell. La fórmula usada estava pensada per a estimar el volum disponible de la nau, mesurat en bótes. La seva vigència abarca el període 1773-1854. Aquest darrer any, el sistema BOM fou substituït pel sistema Moorsom, que tenia en compte les diferències dels vaixells de vapor (amb un volum important ocupat per la caldera, la màquina i el carbó) en relació amb els velers mercants.\nMalgrat la seva obsolescència, el sistema BOM és interessant quan es tracta d'estudiar vaixells antics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El calibratge és el procés de calibrar o ajustar un aparell de mesura fins que el mesurament que se n'obtingui es correspongui amb un patró de referència (o estàndard) amb valor conegut.D'aquesta definició es pot deduir que per tal de calibrar un instrument o un estàndard és necessari disposar d'un de major precisió que proporcioni el valor convencionalment veritable que és el que es farà servir per comparar-lo amb la indicació de l'instrument que està sotmès al calibratge. Això es realitza mitjançant una cadena ininterrompuda i completament documentada de comparacions fins a arribar al patró primari, que constitueix el que es coneix com a traçabilitat. L'objectiu del calibratge és mantenir i verificar el bon funcionament dels equips, respondre als requisits establerts en les normes de qualitat i garantir la fiabilitat i la traçabilitat de les mesures.\nEls instruments de mesura requeriran ser calibrats amb més freqüència com més exactes siguin les seves mesures o bé més petites siguin les seves toleràncies d'error.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La colorimetria és la disiciplina que descriu els colors en nombres, o proveeix un color físic utilitzant diversos instruments de mesura. La colorimetria s'utilitza en entre altres en la indústria farmacèutica, a indústries com impressió de color, manufactures tèxtils, manufactures de pintura i a la indústria de l'alimentació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Comitè Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, acrònim del francès Comité International des Poids et Mesures) és un dels tres organismes encarregats del manteniment del Sistema Internacional d'Unitats (SI). És format per 18 membres de diferents estats membres de la Convenció del Metre, la seva seu és a Sèvres, Hauts-de-Seine, prop de París. La tasca principal del CIPM és la d'assegurar la uniformitat mundial de les unitats de mesura per mitjà de la seva acció directa o sotmetent propostes a la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).\nEl 1927 seguint les indicacions del BIPM es van crear una sèrie de comitès consultius, alguns de permanents i d'altres de temporals. Els comitès són els responsables de la coordinació internacional del treball de diferents grups d'estudi en diferents camps o matèries i de proposar recomanacions als CIPM respecte de les unitats de mesura. Hi ha 10 comitès permanents:\n\nComitè Consultiu per l'Electricitat i el Magnetisme (CCEM). Nom donat el 1997 a l'antic Comitè Consultiu per l'Electricitat que havia estat creat el 1927.\nComitè Consultiu per la Fotometria i la Radiometria (CCPR). Nom donat el 1971 a l'antic comitè dedicat a la fotometria creat el 1933.\nComitè Consultiu per la Termometria (CCT). Creat el 1937.\nComitè Consultiu per la Longitud (CCL). Nom donat el 1997 a l'antic Comitè Consultiu per a la Definició del Metre (CCDM) creat el 1952.\nComitè Consultiu per al Temps i la Freqüència (CCTF). Nom donat el 1997 a l'antic Comitè Consultiu per a la Definició del Segon (CCDS) creat el 1956.\nComitè Consultiu per la Radiació Ionitzant (CCRI). Nom donat el 1997 a l'antic Comitè Consultiu per als Estàndards de Mesura de la Radiació Ionitzant (CCEMRI) creat el 1958.\nComitè Consultiu per les Unitats (CCU). Creat el 1964 va reemplaçar la Comissió per al Sistema d'Unitats creada el 1954.\nComitè Consultiu per la Massa (CCM). Creat el 1980.\nComitè Consultiu per la Quantitat de Matèria (CCQM). Creat el 1993.\nComitè Consultiu per l'Acústica, els Ultrasons i les Vibracions (CCAUV). Creat el 1999.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI). Igualment com la Convention du Mètre, a ser creada el 1875.\nLa conferència reuneix els delegats dels estats membres de la Convention du Mètre i dels estats associats. Actualment la conferència es reuneix cada quatre anys a la seu de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM, Bureau international des poids et mesures) a Sèvres, una població de la rodalia de París. La primera conferència es va fer el 1889.\nA cada conferència, els membres treballen sobre els informes del Comitè Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, Comité international des poids et mesures) que relaten els treballs que han portat a terme. En funció d'aquests treballs prenen decisions sobre l'extensió i la millora del Sistema Internacional d'Unitats (SI), també poden prendre decisions i recomanacions generals sobre la metrologia. D'altra banda, també poden discutir decisions administratives sobre el funcionament del BIPM.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Convenció del Metre (Convention du Mètre) és un tractat internacional signat el 20 de maig del 1875 a París per 17 estats amb el propòsit d'establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia. Aquest tractat va substituir la Comissió internacional del metre que havia funcionat des del 1870.\nPer portar a terme els propòsits fundacionals es van crear tres organismes, la Conferència General de Pesos i Mesures, el Comitè Internacional de Pesos i Mesures i l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. La Convenció delega en aquests organismes l'autoritat per actuar en el domini de la metrologia assegurant una harmonització de la definició de les diferents unitats de mesura. Els treballs d'aquests organismes va portar a la creació del Sistema Internacional d'Unitats (SI).\nLa Conferència General de Pesos i Mesures és formada pels delegats dels estats membres de la Convenció del Metre. Es reuneix cada quatre anys a París, la 22a CGPM es va fer en novembre del 2018.\nEl Comitè Internacional de Pesos i Mesures està compost per 18 persones, corresponents a diferents estats membres de la Convenció del Metre. La seva funció és la de promoure la utilització d'unitats de mesura uniformes i, en aquest sentit, sotmetre projectes de resolució a la Conferència General de Pesos i Mesures. Es recolza sobre els treballs de diferents comitès consultius.\nL'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, amb seu a Sèvres, és sota la vigilància del Comitè Internacional de Pesos i Mesures i la seva tasca consisteix a conservar els prototips internacionals dels patrons de mesura i la comparació i el calibratge dels prototips dels diferents països amb els internacionals.La Convenció del Metre va ser modificada el 1921. A 1 de gener del 2007 era formada per 51 estats membres i 22 estats associats a la conferència general.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La conversió d'unitats és la transformació d'una unitat en una altra.\nUn mètode per a realitzar aquest procés és amb l'ús dels factors de conversió i les molt útils taules de conversió.\nBastaria multiplicar una fracció (factor de conversió) i el resultat és altra mesura equivalent en la qual han canviat les unitats.\nQuan el canvi d'unitats implica la transformació de diverses unitats es poden utilitzar diversos factors de conversió un rere l'altre, de manera que el resultat final serà la mesura equivalent en les unitats que cerquem, per exemple si volem passar 8 metres a iardes, l'única cosa que hem de fer és multiplicar 8(0.914)=7.312 iardes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La cronostasis (Del grec χρόνος, cronos, \"temps\" i στάσις, stásis, \"estant\") és un tipus d'il·lusió temporal en el qual la primera impressió seguida de la introducció d'un esdeveniment nou o tasca al cervell fa semblar que el temps transcorre més lentament Aquest efecte es pot estendre durades aparents per fins a 500 ms i és consistent amb la idea que el sistema visual modela els esdeveniments abans de la percepció d'aquests.Una ocurrència comuna d'aquesta il·lusió és la coneguda com la il·lusió de rellotge detingut, on la segona maneta d'un rellotge analògic sembla quedar-se quieta per més temps del normal en mirar-la per primera vegadaAquesta il·lusió també pot ocórrer en l'àmbit auditiu i tàctil. Per exemple, un estudi suggereix que quan algú escolta un to de trucada a través d'un telèfon, mentre repetidament canvia l'auricular d'una orella a l'altre, causa que qui fa la crida sobreestimi la durada temporal entre els tons.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En ciència, el diàmetre esfèric equivalent (o ESD) d'un objecte de forma irregular és el diàmetre d'una esfera de volum equivalent.D'acord amb la definició de la IUPAC, el diàmetre equivalent d'una partícula no esfèrica és igual a un diàmetre d'una partícula esfèrica que té propietats idèntiques (per exemple, aerodinàmiques, hidrodinàmiques, òptiques, elèctriques...) a les investigades en la partícula no esfèrica. Per partícules en un moviment no turbulent, el diàmetre equivalent és idèntic al diàmetre trobat en la llei de Stokes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En estadística, l'error d'etimació o error mostral és l'error que s'estableix quan s'estudia la mostra d'una població completa.L'estimació d'un valor d'interès, com la mitjana o el percentatge, generalment dependrà de la variació entre una mostra i una altra. Aquestes variacions en les possibles mostres d'una estadística es poden expressar, teòricament, com a errors mostrals. No obstant això, normalment, en la pràctica l'error exacte no es coneix. L'error mostral es refereix en termes més generals al fenomen de la variació entre mostres. Quan aquest error no s'esmenta es considera que el marge d'error bàsic és de 0,02 % (0,2 per a mostratge paral·lel i 2 per a mostratge directe).\nL'error mostral desitjat, generalment pot ser controlat prenent una mostra aleatòria de la població, prou gran; tanmateix, el cost de fer-ho pot ser limitant. Si les observacions es fan d'una mostra aleatòria, la teoria estadística brinda càlculs probabilístics de la grandària desitjada de l'error mostral per a una estadística en particular o estimació. Aquests càlculs s'expressen generalment en termes de l'error estàndard.\nL'error mostral es pot contrastar amb l'error no mostral, que es refereix al conjunt de les desviacions del valor real que no van en funció de la mostra triada, entre els quals hi ha diversos errors sistemàtics i alguns errors aleatoris. Resulten molt més difícils de quantificar que l'error mostral.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La paraula escaig es refereix a una fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó, és a dir, és un retall, escapoló o sobrant d'una quantitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El factor de conversió o factor unitat (mètode de Walshaw de la unitat sense dimensions, en anglès \"unity bracket method\") és un mètode de conversió que es basa a multiplicar una dada per una o diverses fraccions en les quals el numerador i el denominador són quantitats iguals expressades en unitats de mesura diferents, de tal manera, que cada fracció equival a una unitat adimensional. És un mètode molt efectiu per a canviar d'unitats i per a la resolució d'exercicis senzills deixant d'utilitzar la regla de tres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Instrumentació electrònica és la part de l'electrònica, principalment analògica, que s'encarrega del disseny i maneig dels aparells electrònics i elèctrics, sobretot per al seu ús a mesuraments. La instrumentació electrònica s'aplica en el sensat i processament de la informació provinent de variables físiques i químiques, a partir de les quals realitza el monitoratge i control de processos, emprant dispositius i tecnologies electròniques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La instrumentació és la branca de l'enginyeria que s'ocupa de la mesura i el control. Un instrument és un dispositiu que mesura o manipula variables com flux, temperatura, nivell, o pressió. Els instruments inclouen moltes formes d'actuar sobre els sistemes mecànics que poden ser tan simples com a vàlvules i transmissors, i tan complexes com als analitzadors. Els instruments sovint inclouen els sistemes de control de diversos processos. El control de processos és una de les principals branques de la instrumentació aplicada.\nLa instrumentació de control inclou dispositius tals com a solenoides, vàlvules, disjuntors i relés. Aquests dispositius són capaços de canviar un paràmetre sobre el terreny, i proporcionar control remot o la capacitat de control automatitzat.\nEls transmissors són dispositius que produeixen un senyal analògic, generalment en forma de corrent elèctric de 4-20 mA, encara que hi ha moltes altres opcions utilitzant voltatge, freqüència, o pressió. Aquest senyal pot ser utilitzat per altres instruments de control directe, o pot ser enviat a un controlador lògic programable, DCS, sistema SCADA, o un altre tipus de controlador computacional, on es pot interpretar com a valors de lectura i s'utilitza per al control d'altres dispositius i processos del sistema.\nLa instrumentació té un paper important en la recopilació d'informació tant des del camp com en el canvi de paràmetres del camp i, com a tals, són una part clau del control de les màquines.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En estadística matemàtica, un interval de confiança d'un paràmetre poblacional (per exemple, la mitjana poblacional) és un interval numèric construït a partir d'una mostra, el qual conté aquest paràmetre amb determinada probabilitat (per exemple, el 95 %) que s'anomena el nivell de confiança.\nEl nivell de confiança desitjat és establert per l'investigador (no és determinat per les dades). És molt habitual utilitzar el nivell de confiança del 95%, no obstant això, es poden utilitzar altres nivells de confiança, per exemple, el 90% o el 99%.\nEn contrast amb un estimador puntual d'un paràmetre, on es dona un únic nombre, en un interval de confiança, tal com hem dit, es proporciona tot un rang de nombres entre dos valors, i a més, es quantifica en termes probabilístics la confiança que es té en què aquest interval contindrà l'autèntic valor del paràmetre.\nQuan es proporciona un interval de confiança es suposa que les dades poblacionals tenen determinades característiques, més o menys exigents; en els casos més habituals es suposa que ho fan mitjançant la distribució normal. La construcció d'intervals de confiança també es pot realitzar usant el teorema central del límit, la desigualtat de Txebixev, o altres tècniques.\nEls intervals de confiança intervenen en pràcticament totes les àrees de l'estadística; en aquest article ens limitarem a considerar alguns dels casos més habituals, concretament, els intervals de confiança per a la mitjana d'una població normal amb desviació típica coneguda o no, i l'interval de confiança per a una proporció en una població de mida gran.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "ISO 80000 o IEC 80000 és un estàndard internacional promulgat conjuntament per l'Organització Internacional per a l'Estandardització i la Comissió Electrotècnica Internacional (ISO i IEC, per les seves respectives sigles en anglès).\nL'estàndard introdueix el Sistema Internacional de Quantitats (ISQ). Això és una guia d'estil per a l'ús de magnituds físiques i unitats de mesura, les fórmules implicades i les unitats corresponents en documents científics i educatius d'utilització mundial. A la majoria dels països, les notacions utilitzades als llibres de text de matemàtiques i ciències per a instituts i universitats segueixen aquest estàndard.\nLa família d'estàndards d'ISO/IEC 80000 es completà amb la publicació de la part 1 el novembre del 2009.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El mesurament del desgast en eines de tall es pot ocasionar per diferents factors. Tots els processos de fabricació són inherentment variables. La variabilitat d'un procés es deu a dos tipus de causes:\n\nCauses assignables. Es coneix la causa i es pot corregir.\nCauses comunes. De naturalesa aleatòria, inherents al procés i pràcticament impossibles d'eliminar.Les variacions d'un procés poden comprovar-se a través dels resultats obtinguts amb el mateix en una situació controlada on no trobem causes assignables no esperades. Sovint, la variació d'un procés pot ajustar-se a alguna llei probabilística. Una de les més utilitzades i senzilles és la distribució normal, que es caracteritza per la seva mitjana i la seva desviació típica.\nEn tots els processos de mecanització hi ha un desgast de les eines de tall que s'utilitzen en cada cas.\nTotes les eines de tall es desgasten durant la mecanització, i tal desgast segueix fins que sobrevé el final del tall. Avui dia, els paràmetres que es manegen per determinar quan un tall de cort està en condicions òptimes per tallar són principalment l'acabat superficial, la precisió dimensional que queden en les peces elaborades, el patró de desgast de l'eina, que tipus d'encenall es forma, la vida del tall prevista i fins i tot hi ha diferents sistemes de monitoratge del desgast.\nEn operacions d'acabat, es considera inservible el tall de tall quan l'acabat superficial de la peça deixa de complir les exigències previstes. No és necessari un gran desgast, prou simplement amb una petita part desgastada en la punta de l'eina per tenir la necessitat de canviar la mateixa. Per contra, en una operació de desbast, el desgast produït en el tall es manifesta en una longitud d'aresta major i pot tolerar-se un desgast considerablement superior, ja que no hi ha unes exigències de precisió dimensional ni d'acabat superficial.\nEl desgast de l'eina és inevitable i com tal no resulta un procés negatiu. No ho és dependent de quan i com es produeix. Quan el tall ha tallat una considerable quantitat de material de la peça, durant un temps acceptable normalment indicat pels mateixos fabricants d'eines, el desgast és per descomptat un procés lògic. Solament quan es produeix prematurament la destrucció del tall o fractura de l'eina, dona lloc a una consideració de tipus negativa o irracional.\nEl desgast de l'eina és producte d'una combinació de gran quantitat de factors que actuen sobre el tall de cort. La vida o durada de tall està en funció de diverses forces o càrregues, les quals contribueixen a deformar la geometria de tall, provocant mals acabats i toleràncies no desitjades. El desgast és el resultat de la interacció entre l'eina, el material a tallar i les condicions de mecanització. Els principals factors que actuen sobre l'eina són del tipus mecànic, químic i tèrmic, com s'ha comentat amb anterioritat. Com a resultat de l'actuació conjunta d'aquests factors sobre el tall de tall durant la mecanització, el material de l'eina és afectat per alguns mecanismes o factors a través dels quals es produeix el desgast. Els mecanismes, que esmentem a continuació, actuen de forma simultània, la qual cosa fa extremadament difícil distingir les seves causes i efectes per separat. Però cal assenyalar que la influència específica de cadascun d'ells depèn de les propietats del material de la peça, de l'eina i de les condicions de mecanització.Si la rapidesa del desgast es coneix o pot estimar-se a partir de les dades, és possible construir un conjunt de límits de control esbiaixats entorn de la línia de la tendència de desgast de l'eina. Si els valors mostrals de ỹ es localitzen dins d'aquests límits, el desgast de l'eina està baix control. Quan la línia de la tendència excedeix el màxim permissible per a la mitjana del procés, el procés haurà de reinicialitzar-se o l'eina haurà de reemplaçar-se.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional de normalització. És un dels tres organismes creats per al manteniment del Sistema Internacional d'Unitats (SI) sota les normes establertes per la Convenció del Metre (Convention du Mètre). Habitualment s'utilitza l'acrònim BIPM, del seu nom en francès, per a referir-se a aquesta organització.\nLes altres dues organitzacions encarregades del manteniment del Sistema Internacional d'Unitats són la Conferència General de Pesos i Mesures, coneguda internacionalment per l'acrònim CGPM del seu nom en francès Conférence générale des poids et mesures i el Comitè Internacional de Pesos i Mesures conegut per l'acrònim CIPM del nom francès Comité international des poids et mesures.\n\nEl BIPM va ser creat el 20 de maig del 1875 com a part del tractat de la Convenció del Metre signat a París per disset estats. Des del 1884 la seva seu es troba al Pavillon de Breteuil del Parc de Saint-Cloud a Sèvres, prop de París i té un estatus d'extraterritorialitat. El 1889 la primera Conferència General de Pesos i Mesures va aprovar els primers prototips internacionals del metre i del quilogram i va establir que fossin oficialment dipositats al Pavillon de Breteuil.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La porosimetria és una tècnica analítica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa d'un material, com el diàmetre del porus, el volum total de porus, l'àrea superficial, i el volum i densitats absolutes.\nLa tècnica implica la intrusió d'un líquid no humectant (sovint mercuri) a alta pressió en un material mitjançant l'ús d'un porosímetre. La mida de porus pot determinar segons la pressió externa necessària per forçar el líquid a entrar en un porus en contra de la força d'oposició de la tensió superficial del líquid.\nUna equació de balanç de força coneguda com l'equació de Washburn per al material anteriorment que té porus cilíndrics es dona com:\n\n \n \n \n \n P\n \n L\n \n \n −\n \n P\n \n G\n \n \n =\n \n \n \n 4\n σ\n cos\n ⁡\n θ\n \n \n D\n \n P\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle P_{L}-P_{G}={\\frac {4\\sigma \\cos \\theta }{D_{P}}}}\n \n \n \n \n \n P\n \n L\n \n \n \n \n {\\displaystyle P_{L}}\n = pressió del líquid\n\n \n \n \n \n P\n \n G\n \n \n \n \n {\\displaystyle P_{G}}\n = pressió del gas\n\n \n \n \n σ\n \n \n {\\displaystyle \\sigma }\n = tensió superficial del líquid\n\n \n \n \n θ\n \n \n {\\displaystyle \\theta }\n = Angle de contacte del líquid d'intrusió\n\n \n \n \n \n D\n \n P\n \n \n \n \n {\\displaystyle D_{P}}\n = diàmetre del porusJa que la tècnica normalment es fa sota el buit, la pressió de gas comença en zero. L'angle de contacte del mercuri amb la majoria dels sòlids és d'entre 135° i 142°, de manera que es pot prendre sense gaire error una mitjana de 140°. La tensió superficial del mercuri a 20 °C en el buit és de 480 mN/m. Amb les diverses substitucions, l'equació es converteix en:\n\n \n \n \n \n D\n \n P\n \n \n =\n \n \n \n 1470\n \n \n kPa\n \n ⋅\n μ\n \n m\n \n \n \n P\n \n L\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle D_{P}={\\frac {1470\\ {\\text{kPa}}\\cdot \\mu {\\text{m}}}{P_{L}}}}\n A mesura que augmenta la pressió, també ho fa el volum de porus acumulatiu. Des del volum de porus acumulatiu, hom pot trobar la pressió i el diàmetre del porus on el 50% del volum total s'ha afegit per donar el diàmetre de porus mitjà.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres. 20 kg, 100 cm, 4 h, 20 °C, 40 km/h, són exemples de quantitats que, al seu torn, són resultat de mesurar les magnituds massa, longitud, temps, temperatura i velocitat respectivament.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El quocient de força de mossegada (QFM) és la regressió del quocient de la força de mossegada d'un animal en newtons dividida per la seva massa corporal en quilograms. No té en compte com d'afilades són les dents ni altres diferències en la forma de les dents, atès que la força total és la mateixa independentment de la superfície sobre la qual s'exerceixi.\nHite et al., que obtingueren dades del quocient de força de mossegada de més mamífers vivents que cap altre equip d'investigadors, fan servir aquesta equació:\n\n \n \n \n Q\n F\n M\n =\n 100\n \n (\n \n \n \n F\n M\n \n \n 10\n \n 0.5703\n (\n \n log\n \n 10\n \n \n ⁡\n M\n C\n )\n +\n 0.1096\n \n \n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle QFM=100\\left({\\frac {FM}{10^{0.5703(\\log _{10}MC)+0.1096}}}\\right)}\n \non FM = força de mossegada (N) i MC = massa corporal (g)", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Es denomina refractometria, al mètode o principi òptic emprat per a determinar l'índex de refracció de les substàncies (una propietat física fonamental de tot: mitjà/compost/substància/cos), és a dir la velocitat de propagació de la llum a través de dites substàncies (utilitzant l'escala de mesurament de l'índex de refracció), per tal de -per exemple-, poder avaluar la seva composició o puresa.Els refractòmetres són els instruments que empren aquest principi de refracció de la llum, ja sigui directament, (emprant diversos prismes), o amb el mètode d'angle crític, (emprant solament un prisma), i la seva escala primària de mesurament és l'índex de refracció, a partir de la qual es construeixen les diferents escales específiques, Brix (sucre), Densitat Específica, % sal, etc. Els refractòmetres s'utilitzen per a prendre mesures en líquids, sòlids i gasos, (com en el cas de vidres o gemmes).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La relació senyal-soroll (en anglès Signal to noise ratio, SNR o S/N) es defineix com el marge que hi ha entre la potència del senyal que es transmet i la potència del soroll que el corromp. Aquest marge és mesurat en decibels. Rang dinàmic i relació senyal-soroll per referir-se a aquest marge que hi ha entre el soroll de fons i nivell de referència, es poden utilitzar com a sinònims. No passa el mateix, quan el rang dinàmic indica la distància entre el nivell de pic i el soroll de fons. Que en les especificacions tècniques d'un equip, aparegui la relació senyal-soroll indicada en dB, no vol dir res si no va acompanyat pels punts de referència utilitzats i les ponderacions.Per tal d'indicar correctament el marge dinàmic, la mesura en dB ha d'anar acompanyada per:\n\nLa corba de ponderació.\nEl nivell de referència.Per exemple, en el cas d'un magnetòfon en unes especificacions tècniques trobaríem:\n\n60 dB, CIR 468-3 (ref. 1 kHz, 320 nWb/m-1) .On:\n\nCIR 468-3 és la corba de ponderació\n1 kHz és el nivell de referència\n320 nWb/m-1 és el nivell magnètic en què s'ha gravat el nivell de referència.Per poder comparar equips pel que fa a la seva resposta en freqüència, els equips han d'haver mesurat aquesta relació senyal/soroll utilitzant la mateixa corba de ponderació i nivell de referència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La termografia és una tècnica que permet mesurar temperatures exactes a distància i sense necessitat d'estar en contacte amb l'objecte a estudiar. Mitjançant la captació de la radiació infraroja de l'espectre electromagnètic, utilitzant càmeres termogràfiques o de termovisió, es pot convertir l'energia radiada en informació sobre temperarura.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Dia Mundial de la Metrologia és un esdeveniment que té lloc el 20 de maig per celebrar el Sistema Internacional d’Unitats. La data és l’aniversari de la signatura de la Convenció del Metre que es va fer el 1875 a París a càrrec de representants de disset països. S'organitza mundialment de forma conjunta pel BIPM i l'OIML. La metrologia és la ciència dels mesuraments i les seves aplicacions.Les edicions de 2018 i 2019, dedicades al canvi del Sistema Internacional van ser commemorades per la Secció Catalana de Metrologia a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la Universitat Politècnica de Catalunya (2018) i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2019). La del 2020, ajornada, va celebrar-se a l'IEC.\nA partir del 2017, la Secció Catalana de Metrologia realitza l'adaptació al català dels pòsters del Dia Mundial emesos pel BIPM.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat. Generalment, es divideix en la geodèsia fonamental, que estudia la forma tridimensional i la geodèsia aplicada o la mesura de superfícies en dues dimensions segons la definició tradicional del geodesista alemany Friedrich Robert Helmert (1843-1917) als seus dos llibres sobre les teories físiques i matemàtiques de la geodèsia fonamental. El mot prové del grec antic γῆ (gè, Terra) i δαίω (daio, dividir).Pel desenvolupament tecnològic de mitjan segle xx s'adoptà la següent definició va eixamplar-se i incloure-hi la mesura i la descripció del camp de gravetat, en tres dimensions canviants al llarg del temps, variables en el temps espai.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En metrologia, la incertesa de mesura és un paràmetre no negatiu que caracteritza la dispersió dels valors atribuïts a una magnitud mesurada. La incertesa té una base probabilística i reflecteix el coneixement incomplet de la magnitud. Tots els mesuraments estan subjectes a incertesa i un valor mesurat només és complet si està acompanyat per una declaració de la incertesa associada. La incertesa relativa és la incertesa del mesurament dividida pel valor mesurat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La metrologia és la branca de la ciència i de la tecnologia dedicada, fonamentalment, a l'estudi del mesurament de les magnituds escalars i ordinals, la definició de les unitats de mesura i dels patrons de mesura.\nEn el Sistema Internacional d'Unitats (SI) es consideren fonamentals les unitats de: longitud, massa, temps, intensitat de corrent, temperatura, intensitat lluminosa i quantitat de substància. La resta d'unitats es poden considerar derivades de les fonamentals, amb l'excepció de la unitat de mesura 1 (nombre ú) aplicable a les magnituds \"adimensionals\", en les que tots els exponents de les seves dimensions són zero.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En metrologia, un patró, patró de mesura, estàndard o prototip és el primer objecte que es pren com a estàndard d'alguna quantitat física per a mesurar aquesta quantitat. Ans al contrari del prototip industrial que canvia en cada fase de desenvolupament d'un producte, se cerca un màxim de garanties per que el prototip metrològic no canvia mai. Qualsevol patró té una incertesa estàndard, una valor d'error de mesura dins del qual el patró s'aplica.Abans dels patrons universals, o del sistema mètric decimal, introduït per la revolució francesa, cada ciutat o entitat política tenia el seu patró local, el que dificultava evidentment la comunicació. Així la ciutat de Barcelona a l'antic règim tenia la «canya de pedra» com a patró i la ciutat de Lieja tenia el «peu de Sant Llambert» i el «peu carolingí». El problema de la definició univoca d'un patró eren i són les variacions dogudes a l'expansió sota influència, per exemple, de la temperatura i l'error de mesura. Per a la mesura del temps, es va evolucionar de l'hora romana relativa (un dotzena part del temps entre l'alba i la posta del sol) que podia variar –a Roma– entre 44 minuts a l'hivern i 75 minuts a l'estiu a l'hora estandarditzada. El problema bàsic del patró és que cal poder comparar una variable (longitud, temps, pes, volum, temperatura, valor…) amb un criteri él més invariable possible. En economia, durant de molt de temps es va utilitzar el valor de l'or (considerat com invariable) per a comparar el valor de la moneda de diferents països com a variable per mesurar.\nAl Sistema Internacional d'Unitats (SI), l'únic prototip que encara s'utilitza poc o gaire, és el patró o prototip del kilogram, un cilindre sòlid de platí i iridi guardat a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures a Sèvres, a França que per definició és la massa d'un kilogram. Moltes nacions fan còpies d'aquest prototip per representar l'estàndard nacional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En diferents camps de la ciència, el valor nominal indica el valor teòric o ideal de qualsevol cosa que pugui ser quantificable, en oposició al valor real, que és el que s'obté en un mesurament donat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Metodologia és l'anàlisi sistemàtica i teòrica dels mètodes aplicats a un àmbit d'estudi. Inclou conceptes com paradigma, model teòric, fases i tècniques quantitatives i qualitatives. És un element clau de les ciències formals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les metodologies àgils o processos àgils de desenvolupament de programari (com, per exemple, XP, Scrum, DSDM, Cristal, etc.) són aquelles metodologies de desenvolupament que es basen en l'adaptabilitat de qualsevol canvi com a mitjà per augmentar les possibilitats d'èxit d'un projecte.\nLa majoria dels mètodes àgils intenten minimitzar el risc desenvolupant el programari en iteracions, que típicament duren d'una a quatre setmanes. Cada iteració és com un projecte en miniatura del projecte final, i inclou totes les tasques necessàries per després implementar les funcionalitats noves: planificació, anàlisi de requisits, disseny, codificació, testatge, i documentació. Mentre que una iteració pot no afegir prou funcionalitats per garantir alliberar el producte, un projecte de programari àgil pretén ser capaç d'alliberar programari nou al final de totes les iteracions. En molts casos, el programari s'allibera al final de cada iteració, especialment quan el programari és basat en la web i es pot llançar fàcilment. Malgrat tot, al final de cada iteració, l'equip reavalua les prioritats de projecte.\nEls principis bàsics de la metodologia àgil són:\n\nEls individus i les seves interaccions per sobre dels processos i les eines\nEl programari que funciona per sobre de la documentació exhaustiva\nLa col·laboració amb el client per sobre de la negociació de contractes\nLa resposta davant del canvi per sobre de seguir un pla tancatEs pot dir que aquest moviment va començar a existir a partir del febrer del 2001, quan es van reunir els representants de cada una d'aquestes metodologies i van posar en comú les seves idees en una declaració conjunta, el manifest àgil.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La metodologia de coneixement identifica tres tipus d'informació perquè l'utilitzi el sistema de recomanació:\n\n1. Informació demogràfica dels usuaris: edat, gènere, lloc de residència...\n2. Preferències dels usuaris de les característiques del producte: tipus de pel·lícula, director, actor principal...\n3. Experiències prèvies: avaluacions de productes de compra...Sobre la base de dades d'aquesta informació, l'afinitat que l'usuari té es calcula per a alguns productes i els productes amb major afinitat es recomanen per a l'usuari. Les fonts que proporcionen informació oportuna, exacta i pertinent s'espera que siguin utilitzats amb més freqüència que les fonts que proporcionen informació irrellevant.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El terme psiconàutiques (Del grec ψυχή psychē [\"ànima\", \"esperit\" o \"ment\"] i ψυχή naútēs [\"mariner\" o \"explorador\"] — \"un mariner de l'ànima\") es refereix a una metodologia per descriure i explicar els efectes subjectius dels estats alterats de la consciència, incloent aquells induïts per meditació o substàncies que alteren la ment, i a un paradigma de recerca on l'investigador per voluntat pròpia s'immergeix en un estat mental alterat per tal d'explorar les experiències acompanyants.El terme psiconàutica deriva del terme anterior psiconàuta, normalment atribuïda a l'autor Ernst Jünger per haver-lo utilitzat descrivint Arthur Heffter al seu assaig del 1970 a les seues experiències amb droga Annäherungen: Drogen und Rausch (literalment: \"Aproximacions: Drogues i Inebriació\").El psiquiàtra clínic Jan Dirk Blom descriu la psiconàutica com \"l'exploració del psique mitjançant tècniques com els somnis lúcids, entrenament de les ones cerebrals, privació sensorial, i l'ús d'al·lucinògens o enteogens\", i un psiconàuta com a qui \"cerca fer una recerda de la seua ment utilitzant intencionadament estats alterats de consciència induïts\" per a propòsits espirituals, científics o d'investigació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un observatori és un lloc apropiat per a fer-hi observacions, siguin terrestres o celestes. Els observatoris són utilitzats per diferents disciplines, com per exemple, l'astronomia, la meteorologia, la geologia, l'oceanografia o la zoologia. Els més coneguts i antics són els observatoris astronòmics, dedicats a l'observació del firmament, i els meteorològics. Avui dia, a més dels observatoris terrestres, també n'hi ha d'aeris (a bord d'avions) i espacials.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les fosses circulars són unes obres de terra en forma de tanca, neolítiques, que apareixen a l'Europa Central (se'n coneixen unes 150).\nS'anomenen Kreisgrabenanlagen ('recintes excavats circulars') en alemany o, en anglés, roundels, a vegades també rondeloid, doncs molts no són circulars. Se solen trobar a les conques dels rius Elba i Danubi, en el que ara és Alemanya, Àustria, República Txeca, Eslovàquia, i en parts properes d'Hongria i Polònia, en una franja de terra centreeuropea d'uns 800 km de llarg.Daten de la primera meitat del mil·lenni V ae; estan relacionats amb la cultura de la ceràmica de bandes i els successors locals: les cultures de ceràmica ornamentada amb punxó (Danubi mitjà) i lengyel (ceràmica pintada Moràvia). L'exemple més conegut i antic n'és el cercle de Goseck, erigit cap al 4900 ae.\nSols uns pocs exemples s'acosten a la forma circular. La majoria són si fa no fa circulars o el·líptics. Un exemple de Meisternthal és una el·lipse exacta amb punts focals.\nLa distribució d'aquestes estructures suggereix una difusió des del Danubi mitjà (Eslovàquia meridional i Hongria occidental) cap a l'oest (Baixa Àustria, Baixa Baviera) al llarg del Danubi i cap al nord-oest (Moràvia, Bohèmia, Saxònia-Anhalt), resseguint l'Elba.\nPrecedeixen els recintes semblants, en terra o fusta, de forma circular, coneguts a l'illa de Gran Bretanya i Irlanda, construïts molt de temps després, del 3000 al 1000 ae (del neolític tardà a l'edat del bronze). Però, contrastant amb la llarga vida de la cultura \"megalítica\", el període durant el qual es feren servir aquests cercles és sorprenentment breu, durant només uns 200–300 anys (si fa no fa dels segles XLIX a XLVII ae).El cercle més antic descrit és el de Krpy (Kropácova Vrutice), a Bohèmia, per Woldřich al 1886, però només una recerca aèria sistemàtica realitzada en els anys 1980 i 1990 feu aparéixer la seua ubiqüitat a l'àrea.\nSe'n diferencien tres tipus de recintes o fosses:\n\nDues fosses semicirculars formant un cercle i dividides per entrades oposades.\nMolts circuits de fosses interrompudes amb entrades en punts cardinals o orientats astronòmicament, i amb una palissada de fusta interna, simple o doble.\nUna simple fossa en forma d'anell.S'interpreten com a estructures amb un objectiu cultural. La major part n'estan alineades i semblen haver-se emprat com un calendari (Kalenderbau), en el context arqueoastronòmic a vegades anomenades \"observatori\", amb obertures alineades amb l'eixida del sol i l'ocàs en els solsticis. Això és el que ocorre amb les \"portes\" o obertures dels cercles de Quenstedt, Goseck i Quedlinburg.\nLa determinació observacional del temps del solstici no tindria aparentment cap propòsit agrícola, però podria mantenir un calendari lunisolar (per exemple, el coneixement de la data del solstici permet controlar els mesos intercalars).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Observatori Oceanològic de Banyuls de la Marenda, antigament anomenat Laboratori Aragó, és un component de la Universitat Pierre-et-Marie-Curie (UPMC), de l'Institut Nacional de Ciències de l'Univers (INSU) i del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), que acull nombrosos investigadors i estudiants d'ecologia marina.\nÉs situat à Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord), a la zona est del Port Nàutic, al peu de l'istme que uneix l'antiga Illa Grossa amb terra ferma.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Observatori ornitològic de Rossitten (Vogelwarte Rossitten en alemany) va ser el primer observatori ornitològic de tot el món. Estava situat a Rossitten, Est de Prussia (ara Rybachy, Kaliningrad Oblast, Rússia), en el Istme de Curlàdia a la costa sud-oriental de la Mar Baltica. Es va construir gràcies a la iniciativa de l'ornitòleg alemany Johannes Thienemann i va estar operatiu fins al 1944. En acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 la Prússia Oriental es va dividir entre Polònia, Rússia i Lituània, i molts habitants d'ètnia alemanya van ser expulsats.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Observatori Vesuvià (originalment en italià Osservatorio Vesuviano) és una institució pública italiana, d'investigació vulcanològica i sísmica. La seva labor principal és el seguiment dels volcans actius a la regió italiana de Campània.L'observatori és el més antic del món en la seva categoria. Fundat el 1841, al principi la seva seu estava en la pròpia falda del Vesuvi. En l'actualitat, al seu antic emplaçament hi ha el museu o la biblioteca històrica, mentre que el laboratori i el centre de vigilància són a Nàpols.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La torre Rundetårn, nom que en danès significa \"Torre Rodona\", és un dels edificis més emblemàtics de Copenhaguen i fou construïda per ordre del rei Christian IV de Dinamarca. Una de les seves característiques és que per arribar al capdamunt, en lloc de pujar per una escala cal fer-ho per un passadís en forma helicoidal. La llegenda diu que el rei ho va exigir així per tal de poder-hi pujar a cavall. Des de dalt es pot observar una bonica panoràmica del centre de la ciutat. El jeroglífic de la façana que es pot veure a la fotografia explica que el rei Christian IV en va encarregar la construcció l'any 1637.La torre va ser construïda per a funcionar com a observatori astronòmic, com a substitució de l'observatori d'Uraniborg, va entrar en servei el 1642, essent uns dels observatoris més antics d'Europa. Entre els científics que hi van treballar destaca Ole Rømer.Actualment té una utilitat turística, ja que ofereix molt bona vista sobre el centre de la ciutat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Toronto Magnetic and Meteorological Observatory és un observatori històric situat a la Universitat de Toronto, a Toronto, Ontàrio, Canadà. L'edifici original va ser construït en el 1840 com a part d'un projecte d'investigació mundial per determinar les causes de les fluctuacions en la declinació magnètica. Les mesures des de Toronto van demostrar que les taques solars són responsables d'aquest efecte en el camp magnètic de la Terra. Quan va finalitzar el projecte en 1853, es va ampliar l'observatori gràcies al govern canadenc i va servir com la principal estació meteorològica del país i com a cronometrador oficial durant cinquanta anys. L'observatori és considerat com el centre de naixement de l'astronomia canadenca.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "AIEE (acrònim d'American Institute of Electrical Engineers) va ser una organització d'enginyers elèctrics dels EUA que va existir del 1884 fins al 1962. L'1 de gener del 1963 es va fusionar amb l'IRE (Institute of Radio Engineers) per a formar l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers). El propòsit de l'AIEE era el de promoure les arts i les ciències connectades amb la producció i utilització de l'electricitat i el benestar dels empleats d'aquestes indústries, mitjançant el debat social, la lectura i discussió de textos professionals publicats.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Associació Americana de Físics en Medicina (American Association of Physicists in Medicine - (AAPM)) és una organització científica, educativa i professional dels metges físics.\nLa seva seu està ubicada al 1631 Prince Street, Alexandria, Virgínia.\nLes publicacions inclouen dues revistes científiques Medical Physics i el Journal of Applied Clinical Medical Physics (JACMP), així com els informes tècnics i actes del simposi.\nEls propòsits de l'Associació Americana de Físics en Medicina són promoure l'aplicació de la física a la medicina i la biologia i encoratjar l'interès i la formació en Física Mèdica i camps afins. L'AAPM ha establert la física mèdica com la seva principal revista científica i informativa.\nL'AAPM és un membre de l'American Institute of Physics i té més de 8000 membres de ple dret.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Associació Numismàtica Espanyola (ANE) és una associació d'àmbit internacional, de col·leccionistes, estudiosos i afeccionats a la numismàtica, fundada a Barcelona el 1955. El seu objectiu, el foment del col·leccionisme en les diferents branques de la ciència numismàtica.Va ser fundada a Barcelona el 27 de març del 1955, encara que el seu funcionament comença el 1954, gràcies a la col·laboració d'un grup de numismàtics. L'ANE té com a objectiu el de fomentar el col·leccionisme i les diferents branques de la ciència numismàtica, en el seu sentit més ampli (monedes, medalles, paper moneda, etc.). El primer secretari general és Francesc Xavier Calicó i Rebull, promotor de la revista Gaceta Numismática, creada l'any 1966, la qual es publica en sis idiomes (anglès, francès, italià, portuguès, castellà, català i gallec). Anualment atorga el \"Premi Javier Conde Garriga\", al millor llibre sobre numismàtica, i el \"Premi Excel·lent al Mèrit Numismàtic\", a la institució o persona destacada en l'àmbit de la numismàtica. També celebra cada any la Setmana Nacional de Numismàtica, dins la qual organitza conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona les “Trobades d'Estudis sobre la Moneda\" i el Saló Nacional i Internacional de Numismàtica. L'ANE també s'ocupa de la publicació de llibres, medalles i premis, el més important dels quals és el \"Premi Javier Conde Garriga\". La primera presidència la va ostentar Carlos Ruiz de Larramendi i Català, seguit pel Comte de Lacambra, per Ramon Martí Cot i més endavant Josep Pellicer i Bru. Des del 2019 el seu president és Simeón García-Nieto Conde.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Association for Computing Machinery (ACM) és una societat científica internacional dedicada a la informàtica. Es va fundar el 1947 i és la més gran del món del seu tipus. És una associació sense ànim de lucre. El 2011, tenia més de 100.000 socis. La seu central és a la ciutat de Nova York.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La British Science Association (fins al 2009 British Association for the Advancement of Science) és una societat per al foment de la ciència, la divulgació de la recerca avançada i l'ensenyament. Fundada en 1831 per William Vernon Harcourt, un dels seus objectius principals és involucrar la societat civil en el progrés científic, tant col·laborant i coneixent les investigacions que es duen a terme al Regne Unit com opinant sobre les seves implicacions al camp de l'ètica. Una de les polèmiques més famoses va girar al voltant del debat sobre la teoria de l'evolució.\nL'associació organitza setmanes i festivals de la ciència, conferències i jornades i publica una revista periòdica, la Advancement of Science.Compta amb uns 5000 socis i està oberta a qualsevol persona interessada en la ciència, a diferència d'altres societats del mateix camp com la Royal Society. El seu president actual és Robert May.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Bureau des Longitudes és una institució francesa que es va crear el 25 de juny de 1795, i dedicada a millorar la navegació aquàtica, la geodèsia i l'observació astronòmica. Durant el segle xix, va ser responsable des sincronitzar els rellotges a tot el món. Va ser encapçalada durant aquest temps per Francesc Joan Domènec Aragó i Henri Poincaré. L'Oficina funciona ara com una acadèmia i encara es reuneix mensualment per discutir temes relacionats amb l'astronomia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Canadian Astronomical Society (CASCA) (Societat Astrològica Canadenca) és una societat canadenca d'astrònoms professionals, fundada el 1971 i incorporada el 1983. La societat es dedica a la promoció i l'avanç del coneixement de l'univers a través de la investigació i l'educació, i els seus membres estan oberts a persones amb una participació professional en l'astronomia i relacionats amb les ciències.\nLes principals activitats de la Societat són les reunions científiques anuals, la planificació i realització de projectes científics, amb el suport de les activitats científiques dels seus membres, i la difusió d'informació relacionada entre els membres i altres persones interessades.\nEl butlletí trimestral de la Societat, anomenat Cassiopeia es publica en els equinoccis i solsticis.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Comissió Internacional per a les Especificacions Microbiològiques dels Aliments (en anglès International Commission on Microbiological Specifications for Food (ICMSF)) és un organisme creat el 1962 dedicat a definir criteris microbiològics per assegurar la seguretat microbiològica dels aliments. És un dels tres comités que componen actualment la divisió de bacteriologia i microbiologia aplicada de la Unió Internacional de Societats Microbiològiques (International Union of Microbilogical Societies (IUMS) per les seves sigles en anglès), dedicada a promoure la bacteriologia i les ciències relacionades en investigació, educació i serveis a tot el món. Està vinculada a l'Associació Internacional de Societats Biològiques (IUBS) i a l'Organització Mundial de la Salut (WHO) a través de la Unió Internacional de Societats Microbiològiques (IUMS).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida (en anglès: Scientific Committee on Antarctic Research o SCAR) és un comitè del Consell Internacional per la Ciència. El Comitè s'encarrega d'iniciar, desenvolupar i coordinar la investigació científica a l'Antàrtida. Així mateix també proporciona consell científic a les reunions consultives del Tractat Antàrtic i a altres organitzacions, en aplicació de la ciència i la conservació que afecta a la gerència de l'Antàrtida i de l'Oceà Antàrtic. Nombroses recomanacions que ha realitzat aquest comitè s'ha incorporat en els instruments del tractat.\nUn comitè executiu escollit pels delegats és responsable de l'administració quotidiana de l'SCAR no obstant això la seva secretaria està situada a l'Institut d'Investigació Polar Scott, situat a la població britànica de Cambridge. El comitè executiu abasta al president i quatre vicepresidents. La secretaria del Comitè està formada per un Director executiu, un Oficial executiu i un ajudant administratiu.\nL'any 2002 el Comitè fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional pels treballs desenvolupats pel Comitè en la protecció de l'Antàrtida.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Comitè Internacional de Taxonomia dels Virus (en anglès International Committee on Taxonomy of viruses (ICTV) - és un comitè que autoritza i organitza la classificació taxonòmica dels virus. Han desenvolupat un esquema universal de classificació taxonòmica amb l'objectiu de descriure tots els virus d'un organisme viu. Els membres del comitè són considerats experts mundials en virus. El comitè és dirigit per la divisió de virologia d'International Union of Microbiological Societies.\nEl ICTV intenta aconseguir una classificació universal que pugui funcionar com el necessari estàndard de classificació dels virus, regulant la descripció formal de les noves soques i ordenant la seva ubicació dins de l'esquema classificatori. Intenta que les regles de nomenclatura i classificació s'assemblin el més possible a l'estàndard tradicional de la classificació dels organismes utilitzant algunes de les seves categories, sufixos que indiquen la categoria taxonòmica i aplicant cursiva als noms dels tàxons.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Comunitat de Ciutats Ariane (també CVA, per les seves sigles en francès, de communauté des villes Ariane) és una associació sense ànim de lucre creada el 17 de juliol de 1998 i inscrita a França, amb seu a Évry, a la rodalia de París. És una associació de ciutats europees (i empreses presents en elles) que compta amb trenta-cinc membres actius amb interessos comuns sobre la matèria espacial i que participen en el programa europeu de llançadores Ariane, de l'Agència Espacial Europea (ESA).Les ciutats pertanyents al grup fomenten a més la iniciació i promoció de projectes, l'impuls de la cooperació econòmica entre els membres, el coneixement pels ciutadans dels beneficis del progrés tecnològic en el camp aeroespacial, la motivació dels joves per augmentar el seu interès per l'espai i la creació de les condicions òptimes i necessàries per als intercanvis culturals, en resum, promoure el sector i la cultura científica i tecnològica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Consell Europeu d'Investigació, més conegut com a ERC o European Research Council en anglès, és una institució paneuropea de finançament, creada el 2007 amb l'objectiu de sufragar la investigació i la innovació en la Unió Europea, donant suport als investigadors i potenciant la recerca a Europa.Del 2014 al 2021, el seu president fou el matemàtic francès Jean-Pierre Bourguignon. La presidenta per al període 2021-2015 és la biòloga Maria Leptin.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Deutsche Chemische Gesellschaft zu Berlin (DChG), en català Societat Química Alemanya de Berlín, fou una societat professional de químics durant la Confederació d'Alemanya del Nord, l'Imperi Alemany, la República de Weimar i el Tercer Reich. Fou fundada a Berlín l'11 de novembre del 1867 i es dissolgué amb la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial.El DChG fou fundada a Berlín el 1867 a la Confederació d'Alemanya del Nord per iniciativa del químic August Wilhelm von Hofmann. La societat es considerava una organització professional i un vincle entre la investigació universitària i la investigació industrial durant l'Imperi Alemany. La seva seu a partir de 1900 es trobava situada a la casa Hofmann. Publicava des del 1868 la revista Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft. El 1928 se separà en dues revistes Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, A: Vereins-Nachrichten i Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, B: Abhandlungen.\n\nEntre els químics fundadors destaquen a més de Hofmann, elegit president de la reunió constituent, Adolf von Baeyer, que obrí la sessió, i Heinrich Gustav Magnus, Carl Alexander Martius, Alexander Mitscherlich, Alphons Oppenheim, Carl Rammelsberg, Isidore Rosenthal, Carl Scheibler, Ernst Christian Friedrich Schering, Hermann Wilhelm Vogel i Hermann Wichelhaus.La seva successora és la Gesellschaft Deutscher Chemiker (GDCh), fundada el 1949 a la zona occidental. també ho és del Verein Deutscher Chemiker (VDCh).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Deutsche Forschungsgemeinschaft (abreviada DFG, Fundació Alemanya d'Investigació en català) és una important organització alemanya de patrocini d'investigació, la més gran d'Europa. La DFG dona suport a la investigació científica i humanística per mitjà d'una gran varietat de beques, premis i una infraestructura de patrocini. Aquesta organització autònoma està basada a Bonn i és financiada pels estats i govern alemanys. Només les universitats capdavanteres en investigació són membres de la DFG.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La European Petroleum Survey Group o EPSG (1986 – 2005) era una organització científica amb lligams amb la indústria del petroli europea. Estava formada per especialistes que treballaven en geodèsia, agrimensura i cartografia aplicada, relacionada amb la recerca de petroli. La EPSG recopilà i difongué el conjunt de paràmetres geodètics EPSG, una base de dades àmpliament usada d'el·lipsoides terrestres, dàtums, sistemes de coordenades, projeccions, unitats de mesura, etc. L'any 2005 la EPSG traspassà les seues tasques a la recent formada OGP (International Association of Oil and Gas Producers Surveying and Positioning committee).\nEl conjunt de paràmetres geodètics segueix coneixent-se amb el nom d'EPSG, és accessible mitjançant la web i publicat per l'OGP en el format de base de dades Microsoft Access. L'estructura de la base de dades és compatible amb l'estàndard ISO 19111. La base de dades s'actualitza amb versions intermèdies tres o quatre vegades a l'any.\nLes taules de l'EPSG defineixen identificadors numèrics (codi EPSG) per a moltes projeccions d'ús comú, i n'associen projeccions o metadades de coordinades (com les unitats de mesura, o el meridià central) per a cada identificador. També defineix transformacions i conversions que permeten canviar les coordenades d'un Sistema de Coordenades de Referència (SCR) a un altre SCR. Les transformacions i conversions es coneixen com a \"operacions de coordenades\".\nEls codis EPSG es poden usar per a identificar el Sistema de Coordenades de Referència (CRS) de les coordenades emprades en un conjunt de dades en format GML (Geography Markup Language). També es poden usar per a demanar una projecció a un servei web de mapes (WMS).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Estació de Biodiversitat Tiputini és una estació biològica de recerca científica de camp establerta a l'Amazones equatoriana. Està situada a la província d'Orellana, a uns 280 quilòmetres del SEE de Quito. Es troba al riba nord del riu Tiputini, un afluent sud del riu Napo, forma part del Parc Nacional Yasuní Reserva de la Biosfera. L'estació és gestionada conjuntament per la Universitat Sant Francisco de Quito i la Universitat de Boston com un centre d'educació, recerca i conservació.\nConserva un tram de 6,5 km², que inclou la majoria de selva primària de bosc no inundat, a més d'una estreta franja de vegetació inundada cap al riu, rierols i petits bassals entorn d'un llac. Durant l'estació seca apareixen platges de 100 m d'extensió com a màxim, al llarg del riu Tiputini.\nL'estació està orientada a la recerca i l'educació sobre la conservació de l'ecosistema amazònic. Els investigadors realitzen una àmplia gamma de temes que van des de la catalogació de la megadiversitat regional al comportament animal amb la finalitat d'avançar en la ciència en general.El descobriment de nous jaciments de petroli ha posat en risc l'estació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Fundació Europea de la Ciència (En (anglès) European Science Foundation, les sigles del qual són ESF) és una associació composta per 72 organitzacions dedicades a la investigació científica en 30 països d'Europa. És una organització independent, no governamental, sense ànim de lucre que facilita la cooperació i la col·laboració en la investigació i desenvolupament a Europa, la política de la ciència europea i l'estratègia de la ciència. Va ser establerta el 1974. Les oficines del FSE són a Estrasburg, França (seu), i a Brussel·les i Oostende, Bèlgica.\nLes organitzacions membres del FSE realitzen tasques d'investigació i finançament de recerca acadèmica, organitzacions i societats científiques de tot Europa. En conjunt, representen un finançament anual de prop de 25 € mil milions.\nLa Fundació Europea de la Ciència concedeix cada any el Premi Europeu Latsis", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El grup de teoria de la matèria condensada (en anglès theory of condensed matter group, TCM) és el principal grup teòric del Cavendish Laboratory (departament de física) de la Universitat de Cambridge. El grup està a la segona planta de l'edifici Mott del nou Cavendish Laboratory (1973), al costat de la JJ Thomson Avenue a l'àrea de West Cambridge.Se centra en tres categories àmplies de recerca: matèria tova, estructura electrònica, i fenòmens quàntics col·lectius. Està format per uns 50 investigadors, dels quals sis són catedràtics de la universitat, un dels quals és el guanyador del premi Nobel Brian David Josephson. Altres guanyadors del premi Nobel que han estat membres del grup són Nevill Francis Mott i Philip Warren Anderson. Membres del grup han dirigit el desenvolupament de tres paquets de software anomenats CASTEP (un codi que implementa la teoria del funcional de la densitat usant ones planes), ONETEP (un codi que implementa la teoria del funcional de la densitat i que escala de forma lineal), i CASINO (un codi que implementa Monte Carlo quàntic).El TCM grup va ser creat com al grup de Solid State Theory (SST) o Teoria de l'Estat Sòlid l'any 1955, amb Nevill Francis Mott com a membre fundador. El grup va ser encapçalat per Volker Heine, després per Peter Littlewood, i després per Michael Payne, que n'és l'actual líder. En 2011 uns 29 investigadors seus havien guanyat el Premi Nobel.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Organització del Genoma Humà (The Human Genome Organistation -HUGO-) és una organització dins del Projecte del Genoma Humà, el qual té com a objectiu descobrir el genoma humà. Es va fundar el 1989 amb una organització internacional. El seu Comitè de Nomenclatura (HGNC Arxivat 2005-09-01 a Wayback Machine.) assigna un únic nom i símbol per cadascun dels gens humans.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "IESG (acrònim d'Internet Engineering Steering Group) és un departament que està dintre de l'organització d'internet IETF (Internet Engineering Task Force) i que s'encarrega dels estàndards d'internet quant a la gestió del dia a dia dels grups de treball i els documents generats anomenats recomanacions RFC.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Institut des hautes études scientifiques (IHÉS, en català, Institut d'Estudis Científics Avançats) és un institut francès que promou investigacions avançades en matemàtiques i física teòrica. Està situat en Bures-sud-Yvette al sud de París.\nL'IHÉS, fundat en 1958 per l'empresari i matemàtic Léon Motchane amb l'ajuda de Robert Oppenheimer i Jean Dieudonné, intenta atreure a científics punters dels seus camps d'interès. Té uns pocs professors permanents, amb plaça de per vida, i convida a uns 200 visitants cada any, per treballar durant 3 mesos cada cop, aproximadament. També disposa d'uns quants visitants a més llarg termini. Les investigacions no es fan per contracte, ni estan dirigides d'alguna manera: cada investigador té llibertat de perseguir les seves pròpies metes. A més, els professors permanents només han de romandre en l'institut durant 6 mesos a l'any.\nEs diu que el disseny de l'IHÉS va ser influït en part per Robert Oppenheimer, que era llavors el director de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. La forta personalitat d'Alexander Grothendieck i l'ampli impacte de les seves revolucionàries teories van marcar els primers deu anys del centre. René Thom va ser una altra figura prominent en la seva història primerenca. Dennis Sullivan és recordat pel seu especial talent per produir fructuosos intercanvis d'idees entre visitants i professors permanents.\nL'IHÉS edita una prestigiosa revista matemàtica, Publications Mathématiques de l'IHÉS.\nEls directors de l'IHÉS, en ordre cronològic, han estat: Léon Motchane (1958–71), Nicolaas Kuiper (1971–85), Marcel Berger (1985–94), Jean-Pierre Bourguignon (1994–2013), Emmanuel Ullmo (actualment en el càrrec).La llista dels matemàtics més reconeguts que són o van ser professors permanents en l'IHÉS inclou a Alexandre Grothendieck, Jean Bourgain, Alain Connes, Pierre Deligne, René Thom, Pierre Cartier, Mikhail Gromov, Maxim Kontsevich, i Laurent Lafforgue. Alguns d'ells són guanyadors de la Medalla Fields.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Institut Huygens d'Història dels Països Baixos (en neerlandès: Huygens Instituut voor Nederlandse Geschiedenis) (abreujat: Huygens ING) és un institut de la Reial Acadèmia Neerlandesa de Ciències (KNAW) dels Països Baixos. Estudia la història dels Països Baixos i desenvolupa eines computeritzades per a facilitar les recerques científiques. Té encara la seu a l'edifici de la Biblioteca Reial dels Països Baixos a La Haia però el 2015 es traslladarà a l'edifici antic institut d'estudis tropicals a Amsterdam, junts amb unes altres institucions científiques. El 2015 té un centenar de col·laboradors i és un dels instituts científics més grans en les ciències humanes del regne neerlandès.Ja el 1902 el govern dels Països Baixos va organitzar una comissió encarregada de la publicació de fonts històriques, que des del 1989 va integrar la Reial Acadèmia Neerlandesa de Ciències sota el nom d'Institut d'Història dels Països Baixos. El 2005 va absorbir del departament de filologia neerlandesa del suprimit Institut Neerlandès de Serveis d'Informàtica Científica. El 2011 van fusionar l'Institut Huygens i Huygens Instituut i l'Institut d'Història dels Païso Baixos i va prendre el seu nom actual. L'institut desenvolupa múltiples llocs web al servei dels cercadors del món sencer. És un dels membres del consorci d'instituts i organitzacions científiques que publiquen junts el registre d'autoritat Portal Biogràfic dels Països Baixos, del qual coordina les activitats i hostatja la base de dades.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Institut Pierre-Simon Laplace (IPSL), creat a principis dels anys noranta del segle xx, és un institut francès de recerca en ciències ambientals format per la federació de nou laboratoris de recerca de la regió de París implicats en les ciències ambientals terrestres i planetàries.\nEls laboratoris que en formen part són els següents:\nel Centre d'Enseignement et de Recherche en Environnement Atmosphérique (CEREA)\nel Laboratoire Géosciences Paris-Sud (GEOPS)\nel Laboratoire Atmosphères, Milieux, Observations spatiales (LATMOS)\nun equip del Laboratoire d'Études du Rayonnement et de la Matière en Astrophysique et Atmosphères (LERMA)\nel Laboratoire inter-universitaire des systèmes atmosphériques (LISA)\nel Laboratoire de météorologie dynamique (LMD)\nel Laboratoire d'océanographie et du climat: expérimentation et approches numériques (LOCEAN)\nel Laboratoire des sciences du climat et de l'environnement (LSCE)\nel Laboratoire Milieux environnementaux, transferts et interactions dans les hydrosystèmes et les sols (METIS)A l'any 1995 es va crear el centre de modelització climàtica de l'IPSL, el qual va desenvolupar un model climàtic propi (IPSL-CM). Les simulacions realitzades per aquest model formen part del conjunt de models globals del clima que s'analitzen a l'hora de redactar els informes d'avaluació del Canvi Climàtic de l'IPCC, sobretot el dos últims informes, el quart del 2007 i el cinquè del 2014.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La International Society for Computational Biology, en català Societat Internacional per la Biologia Computacional , coneguda per les seves sigles en anglès ISCB, és una societat científica formada per investigadors en biologia computacional i bioinformàtica. La societat va ser fundada el 1997 per proporcionar una estabilitat financera a la conferència Intelligent Systems for Molecular Biology i posteriorment ha crescut fins esdevenir una societat més gran que treballa per avançar cap a la comprensió de sistemes de vida a través de la computació i per comunicar avenços científics a tot el món.\nA més de l'ISMB, la societat també organitza un número creixent de conferències menors, i atorga diversos premis científics anuals, incloent el Premi Overton (Overton Prize). La seva presidenta és Christine Orengo.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Internet Engineering Task Force (IETF en català, Grup de treball d'enginyeria d'Internet) és una organització que desenvolupa i promou estàndards, cooperant estretament amb el W3C, així com l'ISO/IEC. De la mateixa manera tracta, en particular, amb els estàndards del protocol TCP/IP i la suite de protocols d'Internet. Els estàndards de l'organització són oberts; no té membres formals ni cap requeriment per a ser-ne. Aquests són coneguts com a Request For Comments (RFC). De fet, tots els seus participants i líders són voluntaris, tot i que el seu treball normalment està sufragat per les seves empreses o esponsors.Els Internet Drafts (o I-Ds) són una sèrie de documents publicats per la IETF durant el desenvolupament d'un estàndard o especificació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "IRE (acrònom d'Institute of Radio Engineers) va ser una organització frofessional en el sector radioelèctric que va exixtir entre el 31 de desembre del 1912 i el 31 de desembre del 1962. L'1 de gener del 1963 es va fusionar amb l'AIEE (American Institute of Electrical Engineers) per a crear l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El National Center for Atmospheric Research (NCAR, Centre Nacional per a la Investigació Atmosfèrica) és un institut no governamental dels EUA la missió del qual és explorar i entendre l'atmosfera i les seves interaccions amb el Sol, els oceans, la biosfera i la societat humana. Està situat a la ciutat de Boulder a l'estat de Colorado, Estats Units.L'NCAR és administrat per la Corporació Universitària per a la Investigació Atmosfèrica (UCAR), la qual és una organització sense ànim de lucre, i patrocinat per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Els seus estudis se centren en els camps de la meteorologia, climatologia, química atmosfèrica, les interaccions Terra-Sol, el medi ambient i els impactes socials.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Reial Societat de Ciències i Humanitats d'Holanda (oficialment, en neerlandès: Koninklijke Hollandsche Maatschappij der Wetenschappen) és la societat artística i científica més vella del país; va ser establerta el 1752, i és ubicada al costat est d l'Spaarne, al centre de Haarlem, als Països Baixos. La societat ha estat ubicada al mateix lloc, anomenat Hodshon Huis (Casa Hodshon), des de 1841. Prop de la societat s'hi troba el Museu Teylers, un museu molt relacionat també amb la història natural, fundat el 1784. El 2002 la societat va ser guardonada amb el sobrenom de \"Reial\", quan es va celebrar el 250è any estudiant les ciències.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Répertoire International des Sources Musicals (RISM) (en català Repertori Internacional de Fonts Musicals, en anglès International Inventory of Musical Sources, en alemany Internationales Quellenlexikon der Musik) és una organització internacional sense ànim de lucre, fundada a París el 1952, que té com a objectiu documentar exhaustivament les fonts musicals que es conserven a tot el món. És la major organització de la seva espècie i l'única entitat que opera de manera global per documentar les fonts musicals escrites.\nLes fonts musicals que es registren són música manuscrita o impresa, escrits sobre música i llibrets, que es custodien en biblioteques, arxius, monestirs, escoles i col·leccions privades. RISM estableix el que existeix, i on es conserva. RISM és reconegut entre els experts com el lloc clau per documentar les fonts musicals a tot el món.\nEl treball de RISM de recopilar un índex exhaustiu compleix un doble propòsit: d'una banda, protegir el patrimoni musical de la seva pèrdua, i per un altre, fer-ho disponible per als estudiosos i músics i intèrprets.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Andorrana de Ciències (SAC) és una organització sense ànim de lucre andorrana que agrupa a persones físiques amb la intenció de fomentar l'enfocament científic de la vida social i cultural per tal de donar rigorositat, claredat i accessibilitat al coneixement universal. Nascuda el 19 d'agost de 1983, l'entitat desenvolupa nombroses activitats de divulgació i col·laboració amb entitats privades i institucions públiques per a projectes concrets. El 2021 tenia al voltant de tres-cents membres, la majoria d'Andorra, però també de fora, de l'entorn pirinenc.La SAC té un conveni de col·laboració amb el Ministeri d'Educació i Ensenyament Superior d'Andorra per «fomentar la recerca i el coneixement i impulsar accions per a la divulgació de la ciència entre la societat andorrana», que va ser revisat i ampliat el maig de 2021. Coordina Agora Cultural, que és una agrupació d'entitats culturals andorranes que organitza algunes activitats conjuntes al llarg de l'any i publica la revista cultural Àgora.Des de 1988, la SAC participa a la Universitat Catalana d'Estiu amb una «Diada Andorrana» i té representació en el seu patronat. També està representada en el patronat de la Fundació Alsina i Bofill, entitat que organitza els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i promou la publicació en català de llibres de text universitaris.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Botànica de França, en francès i originalment Société Botanique de France (SBF) és una societat científica fundada el 24 de maig de 1854. Des de la seva inauguració es va fixar de concórrer al progrés de la Botànica i de les Ciències que l'acompanyen i de facilitar, per tots els mitjans disponibles, els estudis i els treballs dels seus membres (article 2 dels estatuts originals).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat científica de Lituània (en lituà Lietuvių mokslo draugija) fou una organització científica, cultural, i educativa que estigué activa entre 1907 i 1940 a Vílnius, Lituània. Va ser fundada el 1907 a iniciativa de Jonas Basanavičius.\nL'assemblea fundacional va venir lloc el 7 d'abril del 1907. Aquesta assemblea elegí Jonas Basanavičius com a president, Stasys Matulaitis i Povilas Matulionis com a vice-presidents, Jonas Vileišis com a secretari, Antanas Vileišis com a tresorer i Antanas Smetona com a bibliotecari. Altres membres de l'organització foren Juozas Tumas-Vaižgantas, Juozas Bagdonas, i Petras Vileišis. Jonas Basanavičius en fou el president fins a la seva mort el 1927.\nLa Societat dirigí la recerca sobre la llengua lituana i els seus dialectes, junt amb un recerca històrica antropològica, arqueològica, i d'altre tipus. Gestionava una biblioteca, un arxiu, una sala de lectura, i un museu, i estava implicada en la publicació de llibres de text lituans. La Societat també publicava el diari erudit Lietuvi Tauta (La Nació Lituana). El 1911 el magistrat de la ciutat de Vílnius començà el procés per demolir el Castell Superior de la ciutat, i utilitzar el turó com a dipòsit de subministrament d'aigua. La Societat Científica lituana, sota la direcció de Jonas Basanavičius, inicià una protesta i aconseguí l'èxit en evitar la demolició planejada. Les restes del castell se salvaren. La Societat també treballà per preservar els castells de Lida i Trakai.La Societat es trobava al Palau de Vileišis. El gener de 1938 la societat fou prohibida pel govern polonès, quan Vílnius formava part de Polònia. La Societat continuà les seves activitats el gener de 1939 sota el seu nou nom nou, la Societat Lituana d'Amics de la Ciència (Lietuvių mokslo mylėtoju draugija). Després que Lituània rebés la ciutat a finals del 1939, per part de la Unió Soviètica com a resultat del Pacte Mólotov-Ribbentrop, la propietat de la Societat fou transferida a l'Institut de Lituanística el 1940, i més tard a l'Acadèmia lituana de les ciències. La majoria de les exposicions foren posteriorment transferides al Museu Lituà d'Història i Etnografia; la col·lecció numismàtica se n'anà al Museu d'art lituà.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societa Científica Xevtxenko (ucraïnès: Науко́ве товари́ство імені Шевче́нка Naukóve tovarýstvo imeni Xevtxénka) és una societat ucraïnesa consagrada a la promoció de la recerca intel·lectual i a la publicació. Fou fundada el 1873 a Lviv (Lemberg), en altre temps capital de la província austríaca de Galítsia, amb el nom de Societat Xevtxenko, pel nom del famós poeta, escriptor i pintor ucraïnès Taràs Xevtxenko. Va prendre el seu nom complet (Societat Científica Xevtxenko) en 1893. Fou llavors transformada en una institució intel·lectual i el seu periòdic començà a ser publicat.\nLa societat promogué una literatura consagrada a la llengua ucraïnesa, amb la qual cosa es permetia la publicació d'obres en una llengua en altre temps prohibida a Ucraïna, llavors sota dominació russa. Des del principi, la Societat Científica Xevtxenko comptà amb el suport financer d'homes de negocis i intel·lectuals ucraïnesos.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una societat científica és una associació de professionals, investigadors, especialistes o erudits d'una branca del coneixement o de les ciències en general, que els permet reunir-se, exposar els resultats de les seves investigacions, confrontar-los amb els dels seus col·legues o especialistes dels mateixos dominis del coneixement, i difondre'n els treballs a través de publicacions especialitzades.La majoria de societats erudites són organitzacions sense ànim de lucre, i moltes són associacions professionals. Les seves activitats solen incloure la celebració de conferències acadèmiques periòdiques per a la presentació i discussió de nous resultats de recerca i la publicació o el patrocini de revistes acadèmiques de la seva disciplina. Alguns també actuen com a organismes professionals, regulant les activitats dels seus membres en l'interès públic o en l'interès col·lectiu dels membres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una societat genealògica o societat d'història familiar és una associació, sovint benèfica o sense ànim de lucre, que permet als genealogistes membres i als historiadors familiars treure profit d'un coneixement compartit. Les grans societats sovint són propietàries de biblioteques, patrocinen seminaris de recerca i viatges a l'estranger i publiquen revistes. Algunes societats es concentren en un nínxol específic, com ara la història familiar d'una determinada zona geogràfica, ètnia, nacionalitat o religió. Les societats de llinatge són societats que limiten la seva pertinença a descendents d'una determinada persona o grup de persones d'importància històrica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Geogràfica Russa (en rus: Ру́сское географи́ческое о́бщество «РГО») (RGO) és una societat d'ensenyament amb la seu a Sant Petersburg, Rússia. Promou l'exploració i la geografia amb programes de recerca científica que inclou l'oceanografia i l'etnografia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Max Planck per l'Avenç de la Ciència (en alemany Max-Planck-Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften eV) (MPG) és una xarxa d'instituts d'investigació científica a Alemanya. El nom honra la memòria de Max Planck, el físic alemany que va iniciar la mecànica quàntica. Aquesta institució va substituir la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft i és una organització independent i sense ànim de lucre fundada pels governs federal i estatal d'Alemanya.\nLa Societat Max Planck té reputació mundial com organització d'investigació de ciència i tecnologia. El 2006, les classificacions del Times Higher Education Supplement d'institucions d'investigació no universitàries (basats en la revisió dels seus parells internacionals) van col·locar a la Societat Max Planck com la número 1 en investigació científica i la número 3 en investigació tecnològica a nivell mundial.\nLa xarxa MPG distribuïda per tota Alemanya i abasta diferents camps de la ciència. Amb 16 Premis Nobel guanyats pels seus científics des de 1948, generalment la hi recorda com la més destacada organització d'investigació de ciències bàsiques a Alemanya.\nL'any 2013 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Russa de Mineralogia és una organització científica pública de Rússia que uneix especialistes i grups científics que treballen en el camp de la mineralogia i les ciències adjacents.\nFou fundada a Sant Petersburg, Imperi Rus, el 19 de gener de 1817 sota el nom de Societat Imperial de Mineralogia, i és la societat mineralògica més antiga del món de les existents. Des del 1869 fins a l'actualitat la seva seu és l'Institut Miner de Sant Petersburg. Durant el segle xix, dugué a terme investigacions sobre l'estructura geològica i els recursos minerals de Rússia amb la finalitat de crear un mapa geològic general de Rússia. La societat organitzà el gabinet mineral, la col·lecció de minerals, que passà posteriorment al museu de l'Institut Miner de Sant Petersburg. També es creà una biblioteca especialitzada.Des del 1830 publica una revista, titulada originalment The Mineralogical Society Works (Obres de la societat mineralògica) (1830-1864), que es reanomenà més tard com Proceedings of the Russian Mineralogical Society (1866 - actualitat). Ha publicat una sèrie d'obres titulades «Materials sobre geologia de Rússia» (1869-1928). També ha organitzat expedicions geològiques, instituït medalles honorífiques i premis per als treballs científics més destacats.\nDe 1948 a 1991, rebé nom de \"Societat mineralògica de tota la Unió\" i pertany a l'Acadèmia de Ciències de la URSS. Des del 1991 fins al 2004 el nom de la Societat fou \"Societat Mineralògica de l'Acadèmia de Ciències de Rússia\". El 1958 fou una de les societats fundacionals de la Associació Mineralògica Internacional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Russa de Física i Química és una de les més antigues societats científiques de Rússia, que fou activa entre 1868 i 1932.\n\nLa societat es constituí el 1878 amb la unió de la Societat Russa de Química, fundada a Sant Petersburg el 1868, i la Societat Russa de Física, fundada el 1872, també a Sant Petersburg. En els seus inicis, la societat estava formada per dos departaments separats, el Departament de Física i el Departament de Química. El Departament de Física i Química Docent s'establí el 1917 i el Departament de Química Aplicada el 1927. Entre els membres més actius de la societat figuraven Nikolai N. Zinin, Nikolai N. Bekétov, Dmitri I. Mendeléiev i Aleksandr M. Butlerov. La societat publicà la revista Jurnal Rússkogo Fíziko-Khimitxéskogo Obsxestva des del 1876, combinant les seccions de física i química, les quals es publicaren per separat a partir de 1907. L'activitat de la societat finalitzà el 1932 i fou succeïda per la Unió de Totes les Societats Químiques Russes (1933) i després per la Societat Química Mendeléiev (1992) amb seu a Moscou i sucursal a Sant Petersburg. L'antiga biblioteca de la Societat Russa de Física i Química acull actualment la biblioteca de la Societat Russa de Química, i compta amb més de 170.000 volums.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Southwest Research Institute (SwRI), amb seu a San Antonio (Texas), és una organització de recerca i desenvolupament aplicat (R+D). És una institució independent i sense ànim de lucre fundada el 1947 per l'empresari del petroli Thomas Slick, Jr.Proporciona contractes de serveis serveis d'investigació i desenvolupament per a clients governamentals i industrials.\nLa SwRI inicia els contractes amb els clients sobre la base de consultes i prepara una proposta formal sobre el treball. Amb subjecció als desitjos dels clients, els programes es mantenen confidencials. Com a part d'una llarga tradició, els drets de les patents que sorgeixen de la investigació patrocinada sovint s'assignen al client. La SwRI en general conserva els drets dels avenços de l'institut finançat.\nLa seu de l'Institut ocupa 18,58 ha d'espai d'oficines i laboratori en més de 485,62 ha a San Antonio, al costat Oest de la ciutat. La SwRI compta amb oficines tècniques i laboratoris a Boulder, Colorado, Ann Arbor, Michigan, Warner Robins, Geòrgia, Ogden, Utah, Oklahoma City, Oklahoma, Rockville, Maryland, Minneapolis, Minnesota, Pequín, Xina, i altres llocs. L'institut també ofereix la seva experiència de monitoratge ambiental en l'eliminació de municions al dipòsit d'armament de l'exèrcit de Hermiston, Oregon i al dipòsit de residus químics de Pine Bluff, Arkansas.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'Acadèmia CHI (CHI Academy) és un grup d'investigadors premiats pel SIGCHI. Cada any, de 5 a 8 nous membres són elegits per a les seves contribucions importants en el desenvolupament del domini de les interaccions persona-ordinador i la seva influència sobre altres investigacions.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Albert Lasker d'Investigació Mèdica Bàsica (en anglès: Albert Lasker Award for Basic Medical Research) és un dels premis atorgats per la Lasker Foundation per a la comprensió, diagnosi, prevenció, tractament i cures de les malalties. Aquest premi freqüentment precedeix el Premi Nobel en fisiologia i medicina: gairebé el 50% dels guanyadors han obtingut un i l'altre.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi ASIS&T al Mèrit Acadèmic, en anglès ASIS&T Award of Merit, és un guardó lliurat per l'Association for Information Science and Technology (ASIS&T) a un investigador en el camp de la Informació i Documentació científica. És considerat com un dels més prestigiosos en aquest camp.\nEl nom anterior de l'entitat era American Society of Information Science and Technology, d'aquí les sigles ASIS&T.Va ser lliurat per primera vegada el 1964 a Hans Peter Luhn, i té una periodicitat anual. Es lliura juntament amb altres premis, entre ells, el Premi ASIS&T al millor llibre publicat en Ciències de la Informació, i un altre a la recerca més significativa en aquests camps del saber. Encara que el premi pot ser atorgat a qualsevol investigador sense importar la seva nacionalitat, la veritat és que la majoria dels premiats són anglosaxons.\nEl 1984 va ser l'única ocasió en què el premi va ser concedit ex aequo: els guardonats van ser els nord-americans Joseph Becker i Martha Williams.El guanyador es fa públic al Bulletin of the Association for Information Science and Technology i el premi es lliura a l'ocasió de l'assemblea anual de l'associació. El discursos d'acceptació del premi es poden llegir al butlletí mencionatː 2015, 2014, 2013", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Cactus d'Or és un premi que es concedia cada dos anys, des de 1978 fins a 2014, per l'Organització Internacional per a les Suculentes (IOS) i està patrocinat pel Principat de Mònaco que reconeix les contribucions destacades al coneixement de les plantes suculentes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Premis Ciutat de Barcelona són convocats anualment des de 1949 per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen. Les obres guardonades han de contribuir al desenvolupament del fet cultural i han d'estar integrades en el teixit ciutadà en el qual participen els creadors, les associacions, les institucions públiques i les indústries culturals.\nEls guardonats reben una quantitat en metàl·lic, acompanyada d'un diploma on es recull el veredicte del jurat i un objecte recordatori del premi. La forma d'elecció de les obres guardonades es fa a través d'un jurat integrat per cinc persones per a cadascun dels àmbits. L'Alcalde, a proposta del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, designa els membres de cadascun dels jurats.\nEn categoria de literatura, els Premis Ciutat de Barcelona atorgats per l'ajuntament són posteriors al Premi Nadal, degà des de 1945.\nEl lliurament es feia el 26 de gener, en commemoració de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona el 1939, però a partir del 1978 passaren a atorgar-se el mes de setembre.A l'any 2014, l'Ajuntament de Girona va adquirir la col·lecció d'art Rafael i María Teresa Santos Torroella i va ingressar com a donació l'Arxiu i la Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella. Part de la documentació i referències sobre el Premi Ciutat de Barcelona forma part del llegat documental de l'Arxiu Santos Torroella.\nL'edició de l'any 2020 no va convocar els premis per la crisi sanitària de la Covid-19, que va impedir que la vida cultural, científica i educativa de la ciutat no es pogués desenvolupar amb normalitat. En el seu lloc, es van convocar un conjunt de beques per reactivar projectes en el àmbits de la cultura, l'educació i la ciència.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La medalla Clarke és atorgada per la Royal Society of New South Wales (Austràlia) per distingir treballs en les Ciències Naturals. Rep el seu nom en honor del Reverend William Branwhite Clarke, un dels fundadors de la Societat. La medalla \"recompensa les meritòries contribucions a la geologia, mineralogia i història natural de Australàsia, i està oberta a subjectes de la ciència, tant residents a Australàsia o no\". S'atorga anualment per a cadascuna de les disciplines: geologia, botànica i zoologia) feta en la comunitat australiana i els seus territoris. Cada disciplina és considerada cada tres anys.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society. A més a més és el guardó més antic, ja que la primera medalla es va concedir el 1731.\nEl premi es va crear després d'una donació a la Real Society de 100 lliures per part de Sir Godfrey Copley un pròsper terratinent de Sprotbrough, prop de Doncaster, que va ser elegit membre de la Societat el 1691.\nEls premiats, que en anys consecutius alternaven entre ciències físiques i biològiques, són elegits pels membres de la Society.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Darwin-Wallace és un guardó que la Societat Linneana de Londres atorga cada cinquanta anys, començant en el 1908. En aquest any se celebrà el mig segle de la presentació conjunta a la Societat Linneana de Londres de dos articles de Charles Darwin i Alfred Russel Wallace: On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection (que aplegava Extract from an unpublished Work on Species de Darwin i On The Tendency of Varieties to Depart Indefinitely from the Original Type de Wallace) l'1 de juliol del 1858. La medalla es concedeix per \"avenços importants en biologia evolutiva\". El 2008, la Societat Linneana anuncià que es proposava atorgar anualment la distinció a partir del 2010.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Fellowship of the American Association for the Advancement of Science (FAAAS) és un honor concedit per l'American Association for the Advancement of Science (AAAS) a persones distingides que són membres de l'Associació. Els becaris són elegits anualment pel Consell AAAS per \"esforços en favor de l'avenç de la ciència o les seves aplicacions [que] es distingeixen científicament o socialment\".\nAlguns exemples d'àrees en què els nominats han pogut contribuir significativament són la investigació; l'ensenyament; la tecnologia; els serveis a les societats professionals; l'administració en acadèmies, la indústria, i el govern; i comunicar i interpretar la ciència al públic. L'associació ha concedit beques des de 1874. L'AAAS publica una actualització anual de la llista de becaris actius, que també proporciona una adreça de correu electrònic per verificar l'estat dels membres no actius.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els premis de l'Institut Franklin (o Medalla Benjamin Franklin ) són premis de ciència i enginyeria concedits des de 1824 per l'Institut Franklin, de Filadèlfia, Pennsilvània, EUA. Els Premis d'Institut del Franklin comprenen les Medalles Benjamin Franklin en set àrees de ciència i enginyeria, el Bower Award and Prize for Achievement in Science (Consecució en Ciència), i el Bower Award for Business Leadership (Lideratge Empresarial ).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Google Lunar X PRIZE, abreujat GLXP, de vegades denominat Moon 2.0, és una competició espacial organitzada per la Fundació X Prize, i patrocinada per Google. Es va anunciar a la Wired Nextfest el 13 de setembre de 2007. El desafiament requereix que equips de vol espacial privat, finançats per empreses privades tinguin èxit a llançar, allunar i viatjar a través de la superfície lunar amb un robot, enviant imatges especificades i altres dades a la Terra.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències (alemany: Deutscher Nationalpreis für Kunst und Wissenschaft) és un guardó creat per Adolf Hitler el 30 de gener de 1937 i atorgat anualment als alemanys que destaquessin als camps de l'art i les ciències.\nVa ser instituït com un «Premi Nobel» alemany, quan Adolf Hitler es va enfadar amb la Fundació del Premi Nòbel l'any 1935 que va atorgar el premi a l'escriptor pacifista i antinazi alemany Carl von Ossietzky. Des d'aquell moment, va prohibir-se als ciutadans alemanys d'acceptar el guardó suec. El premi alemany era dotat de 100.000 Reichmarks (lliures d'impostos)", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Gödel és un premi que es lliura a autors d'articles relacionats amb la teoria de la computació. El nom del premi es deu al matemàtic Kurt Gödel, i és atorgat per l'Associació Europea per a la Informàtica Teòrica (EATCS) i el Grup d'Interès Especial d'Algorismes i Teoria de la Computació de l'Association for Computing Machinery (ACM).\nEl Premi Gödel es lliura anualment des de 1993, ja sigui en l'STOC (ACM Symposium on Theory of Computing), una de les principals conferències dels Estats Units en l'àrea d'informàtica teòrica, o bé en l'ICALP (International Colloquium on Automata, Languages, and Programming), una de les principals conferències europees a la mateixa àrea. A part de la distinció, inclou un bo de 5000 dòlars. Com a requisit per rebre el premi, l'article guanyador ha d'haver estat publicat en una revista científica un màxim de 14 anys enrere (anteriorment n'eren només 7 anys).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Premis Heineken d'Arts i Ciències consisteixen en sis premis concedits bianualment per la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, abreujadament: KNAW). Els premis són concedits en honor del Dr. Alfred H. Heineken, anterior President de la companyia Heineken N.V. i del seu pare, Dr. Henry P. Heineken (que tenia un doctorat en bioquímica). Des del 2014 el premi de Ciències cognitives porta el nom de Charlene de Carvalho-Heineken. Tretze dels guanyadors del Premi Dr H.P. Heineken de Bioquímica o del Premi Dr A.H. Heineken de Medicina han guanyat posteriorment un Premi Nobel.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Europeu de Ciència Hipàtia és un guardó que atorga l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l'Academia Europaea (Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub, AE-BKH) a persones vinculades a l'àmbit de la ciència com a recompensa a la millor trajectòria d'una persona en el terreny de la ciència i la recerca. La seva primera edició es va celebrar el 2018.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d'octubre. Estan organitzats per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research (AIR), i co-patrocinats per diverses societats que ostenten la paraula Harvard en la seva denominació, com The Harvard Computer Society o The Harvard-Radcliffe Society of Physics Students. La gal·la de lliurament es realitza en el Sanders Theatre, de la Universitat Harvard.\nLa seva acceptació i popularitat des de la seva institució en 1991 és creixent amb el pas del temps. Aquests premis guardonen els assoliments d'investigacions que \"primer poden provocar el riure, però després fan que les persones pensin\".\nEls premis pretenen celebrar l'inusual, honrar l'imaginatiu i estimular l'interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa \"innoble\", d'aquí el nom.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica serà concedit a la persona, persones, equip de treball o institució els descobriments o la tasca d'investigació del qual sigui considerada una contribució rellevant per al progrés de la Humanitat en els camps de les matemàtiques, física, química, biologia, medicina, ciències de la Terra i ciències de l'espai, així com tècniques i tecnologies relacionades amb elles.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Jean Nicod, en honor del filòsof i lògic homònim, és un guardó atorgat a París als especialistes en cognició i filosofia de la ment més destacats.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Donald Ervin Knuth és un premi que s'atorga a tots aquells que realitzen contribucions destacades sobre els fonaments de ciències de la computació. El seu nom es deu al matemàtic Donald Knuth.\nEl Premi Knuth s'atorga cada un any i mig des 1996, i inclou, a més del distintiu, una aportació de 5 mil dòlars. El premi és donat per l'ACM SIGACT ( Association for Computing Machinery s Special Interest Group on Algorithms and Computing Theory) i l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE). Les condecoracions es realitzen alternativament al Simpòsium en Teoria de Computació de l'ACM i la Conferència en Fonaments de Ciències de Computació de la IEEE, dues de les conferències més prestigioses en l'àrea de teoria de la computació.\nAixí com el Premi Gödel reconeix als autors d'articles destacats, el Premi Knuth es dona als investigadors per la seva important aportació general a l'àrea.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Albert Lasker d'Investigació Mèdica ha estat lliurat anualment des de 1946 a persones vives que hagin fet contribucions a la ciència mèdica. Està administrada per la Fundació Lasker, fundada pel pioner de la publicitat Albert Lasker i la seva esposa Mary Woodward Lasker (després convertits en activistes de la medicina). Els premis de vegades són anomenats els \"Nobel d'Amèrica.\" Els quatre principals premis són: \n\nPremi Albert Lasker per Investigació Mèdica Bàsica\nPremi Albert Lasker per Investigació Mèdica Clínica\nPremi Mary Woodard Lasker per Servei Públic (rebatejat en el 2000 com a Premi Albert Lasker per Servei Públic)\nPremi Especial Albert Lasker (1994-)", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Lomonósov, anomenada així en honor del científic i polimàtic rus Mikhaïl Lomonóssov és un guardó concedit anualment des de 1959 pels avenços en les Ciències naturals i les Humanitats, primer per l'Acadèmia Soviètica de Ciències i després per l'Acadèmia Russa de les Ciències. Anualment es concedeixen dues medalles, una a un rus i l'altra a un científic estranger. Es tracta del guardó més alt de l'Acadèmia Russa.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La medalla Lyell és una prestigiosa medalla científica atorgada anualment per la Societat Geològica de Londres (Geological Society of London), comparable a la medalla Murchison, adjudicada en reconeixement a investigacions de qualitat excepcional en el camp de ciències de la Terra. Porta el seu nom en reconeixement a Charles Lyell (1797-1875).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Acharius es concedeix per la trajectòria en liquenologia i rep aquest nom en honor d'Erik Acharius.La primera medalla Acharius Medal fou feta per la Seca Reial Sueca per a la Reial Acadèmia Sueca de Ciències en 1846, encara que el propòsit original de la medalla no ha estat registrat. En la seva trobada de 1990 a Regensburg, l'Associació Internacional per la Liquenologia (IAL) va resoldre que respectaria al mateix temps els èxits professionals i commemoraria Erik Acharius (reconegut com el \"Pare de Liquenologia\"), mitjançant la presentació de la medalla amb el seu nom.Des que la Casa de la moneda sueca encara tenia l'encuny per la medalla de 1846, la LIA va disposar que es dissenyessin noves medalles. La primera de les noves medalles va ser lliurada aquell mateix any (1992) al congrés de l'associació a Båstad, Suècia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Boltzmann és el premi més important concernent a la mecànica estadística; el nom del premi és en honor del celebrat físic Ludwig Boltzmann. La Medalla Boltzmann és lliurada cada tres anys per la Comissió de Física Estadística de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada, durant la conferència plenària concernent a Física estadística.\nEl premi consisteix en una medalla daurada; en el front porta la següent inscripció Ludwig Boltzmann, 1844--1906.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La medalla commemorativa Veitch és un premi internacional publicat anualment per la Reial Societat d'Horticultura.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La medalla d'or Gerhard-Herzberg en ciències i enginyeria del Canadà o medalla Herzberg és atorgat pel Consell de Recerca de Ciències Naturals i Enginyeria (CRSNG) del Canadà amb motiu de les \"contribucions a la investigació que es caracteritzen tant per l'excel·lència i per la influència ».Abans de l'any 2000, el CRSNG va condecorar la medalla d'or en ciències i enginyeria del Canadà, abans de canviar el nom del premi en honor de Gerhard Herzberg (1904-1999), guanyador del Premi Nobel de química de 1971.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La medalla de Baker de la Royal Society és una de les medalles de la Royal Society que reconeix la ciència excepcional i extraordinària. Consisteix en medalla i una conferència com a premis per al candidat guanyador. El medallista està obligat a donar una conferència sobre qualsevol tema relacionat amb les ciències físiques. S'atorga anualment a individus en el camp de les ciències físiques, incloent-hi la informàtica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La distinció Elliott Cresson Medal, també coneguda com a Medalla d'Or Elliott Cresson, és el més alt guardó atorgat per l'Institut Franklin. El premi va ser establert per Elliott Cresson, membre vitalici de l'Institut Franklin, el 1848, amb una quantitat de 1.000 dòlars (força important per aquella època). La medalla es concedia com a premi \"per algun tipus de descobriment en les Arts i les Ciències, per una invenció, per la millora d'una màquina, per algun nou procés de fabricació, per l'habilitat, l'enginy o la perfecció en l'aplicació de la mà d'obra.\" La medalla va ser atorgada per primera vegada el 1875, 21 anys després de la mort de Cresson.L'Institut Franklin va continuar concedint de la medalla de forma ocasional fins al 1998 quan es van reorganitzar tots els seus premis atorgant-los sota un sol guardó: El \"Franklin Institute Awards\". Durant la vida de la concessió, es van atorgar un total de 268 medalles Elliott Cresson.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les Medalles Guy són uns guardons atorgats cada tres anys per la Royal Statistical Society en tres categories: or, argent i bronze. El seu nom honora a William Guy, metge i estadístic britànic del segle xix.\n\nLa medalla d'or s'atorga com a premi a contribucions innovadores en l'àmbit de l'Estadística pura o aplicada.\nLa d'argent solament la poden obtenir un (excepcionalment dos) membre de la Royal Statistical Society i premia articles o sèries d'articles d'especial rellevància presentats a actes ordinaris de la Societat o publicats en una qualsevol de les revistes de la Societat.\nLa de bronze premia treballs presentats a una reunió o conferència organitzada per la Societat. Es concedeixen preferentment a investigadors joves per sota del 35 anys. Excepcionalment es poden atorgar a dos o més autors.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Henry Marshall Tory és un premi de la Royal Society of Canada \"per la recerca excepcional en una branca d'astronomia, química, matemàtiques, física, o una ciència aliada\". Es diu així en honor de Henry Marshall Tory (1864-1947) i es concedeix cada dos anys. El premi consisteix en una medalla de plata xapada en or.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Janssen és una recompensa atorgada per l'l'Acadèmia de Ciències de França a la persona que hagi contribuït pels seus treballs o els seus descobriments al progrés de l'Astrofísica.El premi va ser fundat el 1886, encara que la primera medalla no es concedí fins a un any més tard. La comissió formada per decidir sobre el primer receptor de la medalla seleccionà el físic alemany Gustav Kirchhoff pels seus treballs en Espectroscòpia. No obstant això, Kirchhoff de 63 anys va morir el 17 d'octubre de 1887, uns mesos abans que el premi li fos lliurat.En lloc de triar un nou receptor per a l'adjudicació, la Comissió va anunciar en la sessió de l'Acadèmia de 26 desembre 1887 que la medalla inaugural seria col·locada sobre la seva tomba, un \"suprem honor en memòria d'aquest gran erudit de Heidelberg\".El premi estava destinat a ser biennal, però va ser concedit en 1888 i novament en 1889. Una declaració en els Resums de l'Acadèmia de les ciències de l'any 1989, va aclarir que el premi s'atorgaria anualment durant els primers set anys, i després cada dos anys a partir de 1894 en endavant.Aquest premi és diferent del Premi Jules Janssen (creat l'any 1897), un premi anual atorgat per la Societat Astronòmica de França (SAF). Tots dos premis s'anomenen així per l'astrònom francès Pierre Janssen (1824–1907)(més conegut com a Jules Janssen). Janssen va fundar el premi de l'Acadèmia, i va ser membre de la comissió inaugural.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Nacional de Ciència dels Estats Units (en anglès \"National Medal of Science\") és un premi atorgat pel president nord-americà a persones que han fet importants contribucions en l'avanç de la ciència o l'enginyeria. Els premis es lliuren en sis camps, ciències socials i de la conducta, biologia, química, enginyeria, matemàtiques i ciències físiques. El Comitè de la Medalla Nacional de Ciència, està sota la Fundació Nacional de Ciència (en anglès National Science Foundation, NSF) que és responsable de recomanar els candidats al president.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Rumford és un premi científic atorgat per la Royal Society a científics europeus que hagin destacat en la recerca de les propietats tèrmiques o òptiques de la matèria.\nEl 1796, Benjamin Thompson, comte Rumford, donà 5000 dòlars tant a la Royal Society com a l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències per donar premis cada dos anys per investigacions científiques excel·lents en el camp de les propietats tèrmiques o òptiques de la matèria, fent notar que volia que es reconeguessin descobriments que tendissin a promoure el bé per a la Humanitat. La Royal Society premia amb la medalla Rumford mentre que l'Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units ho fa amb el premi Rumford. La medalla és d'argent daurat i porta associada un premi de 1000 lliures esterlines.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Sylvester és una medalla de bronze que la Royal Society lliura amb periodicitat biennal els anys parells -des del 2010, ja que fins al 2009 es concedia cada tres anys-, premiant l'esforç d'una recerca matemàtica. Va ser batejada en honor de James Joseph Sylvester, professor de geometria a la Universitat d'Oxford els anys 1880. El primer guardonat en fou Henri Poincaré el 1901. La medalla s'acompanya d'una dotació econòmica de 2.000 lliures esterlines.El premi està obert a ciutadans de qualsevol país de la Commonwealth o de la República d'Irlanda i també a aquells que n'hagin estat residents habituals i hi hagin treballat, com a mínim, en els 3 anys immediatament anteriors a ser-ne proposats.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix l'Institut Karolinska, i el premi s'entrega a Estocolm (Suècia).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Mobile Learning Awards reconeixen els projectes més innovadors de docents i centres educatius de Catalunya a través de l'ús de la tecnologia mòbil a l'educació dins del Mobile World Congress celebrat a la ciutat de Barcelona des de l'any 2006 i amb previsió de continuar-ho fent fins a l'any 2023.Aquests premis estan inserits dins d'aquest congrés amb influència mundial.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La medalla Murchison és una prestigiosa medalla científica atorgada anualment per la Societat Geològica de Londres (Geological Society of London), comparable a la medalla Lyell, adjudicada en reconeixement a investigacions de qualitat excepcional en el camp de ciències de la Terra.\nEl premi fou creat per Roderick Murchison (1792-1871). Un dels actes públics del final de la vida de Murchison va ser la fundació d'una càtedra de Geologia i Mineralogia a la Universitat d'Edimburg. Va establir la medalla Murchison i un fons geològic (The Murchison Fund) que es concedeix anualment pel Consell de la Societat Geològica de Londres. La primera medalla es va concedir en 1873.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica formà part dels Premis Nacionals de Cultura i era concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotació de 18.000 euros.\nEl premi fou designat per un jurat encapçalat pel Conseller de Cultura i és atorgat en una cerimònia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura. A principis d'abril de 2013 es va fer públic que el Govern de la Generalitat de Catalunya reduïa els premis Nacionals de Cultura de 16 a 10 guardonats, i n'abolia les categories, creant un sol guardó de Premi Nacional de Cultura, amb la intenció de \"tallar el creixement il·limitat de categories\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Atos-Joseph Fourier és una competició anual per a científics de tot el món, que es postulen, individualment o en equip, a les competicions locals (actualment a França, Txèquia, Regne Unit i Irlanda). És un guardó internacional a l'excel·lència científica que té com a objectiu premiar el treball d'investigadors, acadèmics i científics industrials en les àrees estratègiques de la informàtica avançada (HPC, Quantum, Edge), la intel·ligència artificial i la descarbonització.\nPer mantenir-se a l'avantguarda de la innovació i seguir sent competitives, les organitzacions públiques i les empreses hauran d'entendre com aprofitar eficaçment aquestes tecnologies emergents. Mitjançant aquest concurs es dona suport a la innovació en quàntica, simulació i anàlisi per ordinador que originen aplicacions industrials reals i tangiibles.\nEl Premi Atos-Joseph Fourier va ser convocat per primera vegada a França l'any 2009 per l'empresa Bull, que ara forma part d'Atos, i per GENCI (Grand Equipement National de Calcul Intensif). El premi ret homenatge al llegat del matemàtic i al seu treball al segle XVIII que va contribuir, en gran manera, a la modelització matemàtica dels fenòmens físics.\nJean-Baptiste Joseph Fourier (21 de març de 1768 - 16 de maig de 1830) va ser un matemàtic i físic francès que va iniciar la recerca matemàtica de les conegudes sèries de Fourier i la seva aplicació als problemes de transferència de calor i vibracions. La transformada de Fourier i la llei de Fourier també s'anomenen en el seu honor. A Fourier també se li atribueix, àmpliament, el descobriment de l'efecte hivernacle.\nFourier va acompanyar Napoleó Bonaparte a la seva expedició egípcia el 1798, com a assessor científic. El 1801, Napoleó, el va nomenar governador de l'Isère a Grenoble. Va ser a Grenoble quan va començar a experimentar sobre la propagació de la calor. El 21 de desembre de 1807 va presentar el seu article sobre la propagació de la calor en cossos sòlids a l'Institut de París. El 1822, Fourier va ser escollit secretari permanent de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. El 1830, va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi de Tecnologia del Mil·lenni (finès: Millennium-teknologiapalkinto) és un dels premis de tecnologia més importants del món . És un premi bianual atorgat per la Fundació Finlandesa dels Premis en Tecnologia. Aquesta fundació va estar creada per vuit organitzacions finlandeses, que promuen el desenvolupament tecnològic, i el propi estat finlandès per això el premi és presentat pel president de Finlàndia. Té com a objectiu destacar les contribucions tecnològiques amb una repercussió en el benestar, la millora de les condicions de vida i la humanització. El premi va ser inaugurat en 2004.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El premi Erwin Schrödinger s'atorga a científics que treballen a Àustria i reconeix l'excel·lència en els grans assoliments en les àrees de recerca representades per la Divisió de Matemàtiques i Ciències Naturals de l'Acadèmia de Ciències d'Àustria.L'Acadèmia ret homenatge a assoliments científics de tota la vida o a un accions excepcionals que va donar lloc a resultats notables en l'àrea de recerca corresponent o més enllà de l'àmbit disciplinari. Les nominacions poden ser presentades pels membres titulars de l'Acadèmia de Ciències d'Àustria o membres a l'estranger. El premi en metàl·lic són 15.000 € anuals, pagats en mensualitats.El premi es va establir el 1958 i el primer guardonat va ser l'investigador que porta el nom al premi, Erwin Schrödinger,", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El premi GlaxoSmithKline és atorgat per la Royal Society of London \"per contribucions originals a ciències mèdiques i veterinàries publicades en un termini de deu anys a partir de la data del premi\". Patrocinat per GlaxoSmithKline, la medalla s’atorga amb un regal de 2500 lliures esterlines. La medalla es va concedir per primera vegada el 1980 a César Milstein \"en reconeixement al seu pioner en la producció d'anticossos monoclonals a partir de línies cel·lulars híbrides i que va iniciar la seva aplicació a tot el món en molts camps de la biologia i la medicina\", i des de llavors ha estat atorgada 13 vegades.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Microsoft de la Royal Society i les Acadèmies Franceses de les Ciències era un premi anual atorgat per la Royal Society i l'Acadèmia Francesa de les Ciències als científics que treballaven a Europa, que havien contribuït de manera important al progrés de la ciència a través de mètodes computacionals. Va ser patrocinat per Microsoft Research.\nEl premi va ser obert a qualsevol investigador científic que hagués contribuït significativament a la intersecció de la informàtica i les ciències que cobreixen les ciències biològiques, les ciències físiques, les matemàtiques i l'enginyeria. El premi reconeix la importància de la recerca interdisciplinària en la interfície de la ciència i la informàtica per avançar en les fronteres científiques, així com la importància d'invertir en científics europeus per donar a Europa una base científica competitiva. El receptor va ser seleccionat per un comitè compost per membres de l'Acadèmia de les Ciències i membres de la Royal Society. El premi consistia en un trofeu i una quantitat monetària de 250.000 €, dels quals 7.500 € són premis en metàl·lic i la resta es destinava a futures investigacions.\nEl primer premi es va fer el 2006 i l'últim el 2009. Ara ha estat substituït pel Premi Milner de la Royal Society.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El 1796, Benjamin Thompson, conegut com a Conde Rumford, va donar 5000$ tant a la Royal Society com a l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències per atorgar premis cada dos anys per recerques científiques excel·lents en el camp de les propietats tèrmiques o òptiques de la matèria, fent notar que el Conde Rumford volia que es reconeguessin descobriments que tendissin a promoure el bé per a la Humanitat.L'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències premia amb el Premi Rumford mentre que la Reial Societat de Londres, ho fa amb la Medalla Rumford.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Premis Nacionals de Recerca són uns premis atorgats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que tenen com a finalitat fomentar el reconeixement social de la ciència i l'activitat dels investigadors, mecenes, empresaris i comunicadors.Els Premis Nacionals de Recerca són les màximes distincions que s'atorguen en l'àmbit de la recerca a Catalunya, amb les quals el Govern i reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l'activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d'R+I a Catalunya.Els guardons es presenten en cinc categories:\n\nPremi Nacional de Recerca\n2011: Jordi Galí i Garreta\n2012: Carles Simó i Torres\n2013: Elías Campo\n2014: Lourdes Ibáñez\n2015: Manel Esteller Badosa\n2016: Lluís Torner Sabata\n2017: Roderic Guigó i Serra\n2018: Licia Verde\n2019: Josep Tabernero Caturla\n2020: Carme Torras i Bonaventura Clotet\nPremi Nacional de Recerca al Talent Jove\n2011: Núria López-Bigas\n2012: Ben Lehner\n2013: Isabelle Anguelovski\n2014: Romain Quidant\n2015: Frank Koppens\n2016: Samuel Sánchez Ordóñez\n2017: Nanda Rea\n2018: Marc Güell\n2019: Sílvia Osuna\n2020: Núria Montserrat\nPremi Nacional de Comunicació Científica\n2011: Televisió de Catalunya pel programa \"Valor afegit\"\n2012: Diari La Vanguardia\n2013: Diari ARA\n2014: Consorci Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya\n2015: Programa Quèquicom de Televisió de Catalunya\n2016: Programa Dinàmiks, del canal Super3\n2017: Publicació digital \"UABDivulga\", de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)\n2018: Programa NanoEduca\n2019: Associació Catalana de Comunicació Científica\n2020: Revista Mètode\nPremi Nacional de Mecenatge Científic\n2011: Pere Mir\n2012: Pere Balsells\n2013: Fundació Josep Carreras contra la leucèmia\n2014: Fundació Botín\n2015: Fundació Catalunya-La Pedrera\n2016: Fundació bancària La Caixa\n2017: Fundació La Marató de TV3\n2018: Fundació Pasqual Maragall\n2019: Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer\n2020: Fundació Víctor Grífols i Lucas\nPremi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I\n2011: IBM i Barcelona Supercomputing Center\n2012: Henkel, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)\n2013: KIC InnoEnergy Iberia\n2014: L'empresa \"Matgas 2000 AEI\"\n2015: Fundació Alícia\n2016: Centre Tecnològic de l'Aigua (Cetaqua)\n2017: Plataforma de recerca col·laborativa en l'àmbit de la mobilitat \"Cooperative Automotive Research Network\" (CARNET), impulsada per SEAT, Volkswagen Group Research i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)\n2018: Repsol-BSC Research Center (RBRC)\n2019: Ricoh Additive Manufacturing Centre (Ricoh-CIM UPC)\n2020: B. Braun Surgical SAU", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla de la Royal Society (en anglès Royal Medal), també dita la Medalla de la Reina, és un guardó atorgat anualment per la Royal Society per dues contribucions importants a l'avenç del coneixement de la natura i per una contribució distingida a les ciències aplicades, fetes dins l'àmbit de la Commonwealth.\nLa medalla fou establerta pel rei Jordi IV. Van comptar amb el suport, amb alguns canvis en les seves condicions, pel rei Guillem IV i Victòria I", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Es tracta d'una distinció sense dotació econòmica, però que ha assolit un gran prestigi i renom en l'àmbit cultural català, i que premia obres de recerca publicades l'any anterior. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sinó que el jurat distingeix les obres que, dins l'àmbit cultural català, considera que en són mereixedores.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Turing és considerat per molts com el Premi Nobel de la Informàtica. És atorgat anualment per l'Associació per a la Maquinària Computacional (ACM) a qui hagi contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals. El guardó rendeix tribut a Alan Mathison Turing. Després de 40 anys d'existència, el 2006 es va atorgar el guardó a la primera dona, Frances Allen.\nEntre 2007 i 2013, el guanyador era recompensat amb 250.000 dòlars, co-patrocinat per Intel i Google. A partir de 2014, amb el patrocini de Google, el premi ha arribat al milió de dòlars.\n\n", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Wolf ha estat lliurat anualment des de 1978 a científics i artistes vius \"pels seus assoliments en interès de la humanitat i de les relacions fraternals entre els pobles (...) sense distingir nacionalitat, ètnia, color, religió, sexe o tendències polítiques\". El premi es lliura a Israel per la Fundació Wolf, fundada pel Dr. Ricardo Wolf, un inventor alemany i antic ambaixador plenipoteciari de Cuba a Israel.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Premi Wolf en Agricultura és atorgada una vegada a l'any per la Wolf Foundation a Israel. És un dels sis Premis Wolf establerts per la Fundació i concedits des de 1978; els altres són els de Química, Matemàtiques, Medicina, Física i de les Arts. El Premi a vegades es considera l'equivalent d'un \"Premi Nobel d'Agricultura\", encara que també es dona la mateixa descripció amb el Premi mundial d'alimentació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Medalla Wollaston és un premi científic en la geologia, el premi més alt concedit per la Societat Geològica de Londres (Societat Geològica de Londres).\nLa medalla porta el de William Hyde Wollaston (famós químic anglès del segle xviii), inicialment estava feta de pal·ladi, un metall descobert per Wollaston.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El projecte Biopython és una col·lecció de codi obert d'eines Python no comercials per a la biologia computacional i la bioinformàtica, creada per una associació internacional de desenvolupadors. Conté classes per representar seqüències biològiques i anotacions de seqüències, i és capaç de llegir i escriure en una varietat de formats de fitxer. També permet un mitjà programàtic d'accés a bases de dades en línia d'informació biològica, com les de NCBI. Els mòduls separats amplien les capacitats de Biopython a l'alineació de seqüències, estructura de proteïnes, genètica de poblacions, filogenètica, motius de seqüències i aprenentatge automàtic. Biopython és un dels nombrosos projectes Bio* dissenyats per reduir la duplicació de codi en biologia computacional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Code_Aster és un programari per a l'anàlisi d'elements finits i simulació numèrica en mecànica estructural i multifísica. Segons la classificació típica dels programes d'aquesta classe, Code_Aster és el motor de processament, sense incloure el preprocessament o el postprocessament (mallat de l'objecte i presentació de la solució).\nCode_Aster ofereix una àmplia gamma de mètodes d'anàlisi i modelatge multifísics que van molt més enllà de les funcions estàndard d'un codi de càlcul termomecànic: de l'anàlisi sísmica als medis porosos a través de l'acústica, la fatiga, la dinàmica estocàstica, etc. La combinació d'aquestes característiques amb diversos programes de preprocessament i postprocessament li permeten abastar àrees com l'acústica, la sismologia, l'energia atòmica, entre altres.Va ser desenvolupat per l'empresa francesa Électricité de France (EDF), per a l'estudi i manteniment de plantes i xarxes elèctriques. Va ser alliberat sota la GNU General Public License a l'octubre de 2001.\nExisteixen diversos entorns de preprocessament i postprocessament que són capaços de treballar amb Code_Aster, creant entorns complets:\n\nGmsh: eina de mallat i visualització 3D (llicència GNU GPL)\nSALOME: eina de mallat i visualització 3D (open source, amb llicència GNU LGPL)\nSalome-Meca: plataforma que ofereix totes les fases de l'estudi (CAD, mallat, càlcul, visualització de resultats)[1]Altres eines que també fan ús de Code_Aster són: Eficas, Homard, Metis, MFront, etc.Code_Aster està oficialment disponible per a Linux i FreeBSD. També s'ha portat amb èxit a Microsoft Windows, però no oficialment.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "CRADLE (Computer Assisted Detector of LEukocoria) és una aplicació mòbil de salut. Va ser dissenyada per detectar leucocòria o també coneguda com el símptoma de ulls blancs. L'aplicació va ser creada el 2014 pels investigadors Bryan F. Shaw, professor associat de química i bioquímica de la Universitat Baylor i Gregory Hamerly, professor associat de ciències de la computació de la Universitat Baylor.Està disponible per a dispositius Android i IOS.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "EAGLE (Easily Applicable Graphical Layout Editor) és un programa per a la creació i edició d'esquemàtics i per al disseny de plaques de circuit imprès creat per aficionats i entusiastes del moviment Do It Yourself. Autodesk Inc. va adquirir CadSoft Computer GmbH en 2016.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Germplasm Resources Information Network, GRIN (Xarxa d'Informació de Recursos de Germoplasma) és un projecte de programari en línia: Programa Nacional de Recursos Genètics del Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) per gestionar integralment la base de dades informatitzada del germoplasma vegetal recollit pel National Plant Germplasm System\nGRIN ha ampliat el seu paper per gestionar la informació sobre els repositoris de germoplasma d'espècies d'insectes (invertebrats), de microbis i d'espècies d'animals. El lloc és un recurs valuós per a la identificació d'informació taxonòmica (noms científics), i també de noms comuns. Té més de 500.000 entrades (de varietats diferents, de cultivars, etc.) que abasten 10.000 espècies. Conté plantes tant d'importància econòmica com salvatges. Inclou plantes com ara males herbes invasores o nocives, amenaçades o en perill, i també dades de la distribució del seu hàbitat a tot el món. GRIN també incorpora la base de dades Economic Plants Database.La xarxa és mantinguda per la Unitat de Gestió de Bases de Dades de GRIN (GRIN / DBMU). GRIN està sota la supervisió de National Germplasm Resources Laboratory (NGRL) a Beltsville, Maryland,", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "HEC-RAS (de l'anglès River Analisys System) és un programa de càlcul de flux hidràulic unidimensional en làmina lliure, dissenyat especialment per a calcular avingudes hidrològiques en rius.\nLa versió més recent del programa és la 4.0 beta, i es pot descarregar de franc Arxivat 2005-10-30 a Wayback Machine.. És un programa gratuït, de lliure distribució però de codi tancat.\nEl programa el desenvolupa l'Hydrologic Engineering Center (HEC, Centre d'enginyeria hidrològica) dels Army Corps of Engineers (Cos d'enginyers de l'exèrcit) dels Estats Units.\nPot treballar tant en canals prismàtics com no prismàtics i permet treballar amb règims permanents o gradualment variables en el temps. El model pot calcular tant règims ràpids com lents i pot considerar efectes de ponts, embassaments, sobreeixidors, etc. El programa aporta forces resultats hidràulics i ofereix també una bona sortida gràfica.\nEl model de càlcul efectua tres hipòtesis hidràuliques bàsiques:\n\nEl flux és gradualment variat en l'espai, ja que el model donat suposa una distribució hidroestàtica de pressions.\nEl flux és unidimensional.\nEl pendent és petit.L'aplicació del model a un riu real en lloc d'un canal comporta també l'acceptació de les següents hipòtesis: \n\nLa llera és fixa.\nNo hi ha transport sòlid.\nLa resistència al flux és independent del flux (en realitat, el número de Manning disminueix amb el cabal (i el calat) de manera sensible.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "LTspice és un programari gratuït per a la simulació de circuits electrònics, desenvolupat pel fabricant de semiconductors Linear Technology (LTC). LTspice et dona l'habilitat d'establir un circuits amb una interfície gràfica d'usuari i la possibilitat de simular el comportament en petit, mig i gran senyal (corrent continu, corrent altern).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "NEODyS (acrònim de l'anglès: Near Earth Objects Dynamic Site) és un servei italià i espanyol que proporciona informació sobre objectes propers a la Terra amb una interfície basada en web. Es basa en una base de dades mantinguda de forma contínua i (gairebé) automàtica d'òrbites d'asteroides propers a la Terra. Aquest lloc proporciona una sèrie de serveis a la comunitat NEO. El servei principal és un sistema de control d'impacte (CLOMON2) de tots els asteroides propers a la Terra que cobreixen un període fins a l'any 2100.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "NGSPICE és un simulador de circuits electrònics de codi obert i senyal mixt (analògic i digital). És un successor de l'última versió estable de Berkeley SPICE, versió 3f.5, que es va publicar el 1993. Un petit grup de mantenidors i la comunitat d'usuaris contribueixen al projecte ngspice proporcionant noves funcions, millores i correccions d'errors. \nNgspice es basa en tres paquets de programari lliure de codi obert: Spice3f5, Xspice i Cider1b1:\n\nSPICE és l'origen de tots els simuladors de circuits electrònics, els seus successors s'utilitzen àmpliament a la comunitat electrònica.\nXspice és una extensió de Spice3 que proporciona models de codi de llenguatge C addicionals per donar suport al modelatge de comportament analògic i la co-simulació de components digitals mitjançant un algorisme ràpid basat en events.\nCider afegeix un simulador de dispositiu numèric a ngspice. Acobla el simulador a nivell de circuit amb el simulador del dispositiu per proporcionar una precisió de simulació millorada (a costa d'augmentar el temps de simulació). Els dispositius crítics es poden descriure amb els seus paràmetres tecnològics (models numèrics), tots els altres poden utilitzar els models compactes originals de ngspice.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "PixInSight és un programari desenvolupat per a astrofotografia que s'ha estès lentament a altres àrees, si bé segueix sent la astrofotografia la seva àrea de desenvolupament principal.\nEs troba disponible en forma nativa com una aplicació de 64 bits, per FreeBSD, Linux, Apple Mac US X i Microsoft Windows. Està pensat per a aprofitar les possibilitats de les màquines amb múltiples processadors. Està basat en C++ i brinda en forma oberta una biblioteca de classes en C++ que es pot utilitzar per a desenvolupar mòduls per a PixInsight, també compta amb una interfície de scripting basada en Javascript i la possibilitat de treballar mitjançant una línia d'ordres.\nA ser d'arquitectura oberta i permetre la inclusió de mòduls desenvolupats per tercers, el seu ús s'ha estès als camps de la fotometria, astrometria i més enllà de la astrofotografia.Un antecedent va ser PixInsight LE sota llicència freeware, el qual va ser alliberat el 2004 i discontinuat el 5 d'octubre de 2009. Si bé alguns manuals elaborats per PixInsight LE encara poden ser útils per PixInsight, el qual si bé és considerat obsolet per l'empresa, segueix en ús en alguns àmbits.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Per la realització de construccions tesades es poden utilitzar programes informàtics que faciliten el càlcul, el disseny i la realització d'aquest tipus d'estructures lleugeres.\nHi ha diferents tipus de programari segons la funció que realitzen. Una de les funcions és la recerca de la forma, és a dir amb unes determinades condicions de contorn imposades es realitza un càlcul per trobar la forma òptima (doble curvatura i tensions baixes/uniformes). Altres funcions que poden realitzar alguns codis informàtics són la de calcular esforços i deformacions de la membrana dissenyada, ja sigui per la tensió aplicada al tesar l'estructura o bé per altres tipus d'accions (vent, diferencials tèrmics, deformacions imposades, etc.). També resulta molt útil que disposin de la funció de patronatge: permet obtenir la geometria de cada segment de tela per l'elaboració del nostre disseny d'estructura tesada. Finalment, alguns programes incorporen la possibilitat d'obtenir els detalls de l'estructura tesada (vores de la membrana, punts d'unió entre tensors i tela, etc.). Com es pot observar a la taula següent, hi ha programes especialitzats a realitzar una única funció i d'altres que són més generals i disposen de diverses funcions. Per tant el calculista o dissenyador té un ampli ventall d'opcions segons la tasca que vulgui realitzar.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "RealFlow és una eina de simulació de fluids en 3D, desenvolupat per Next Limit Technologies a Madrid, Espanya. Aquest software pot ser utilitzat sol o en conjunt amb altres aplicacions 3D, superfícies d'aigua, interacció de fluids amb sòlids, cossos rígids, malles i cossos tous. En 2008, Next Limit Technologies va ser guardonat amb el Premi a l'Assoliment Tècnic per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències pel desenvolupament del software RealFlow i la seva contribució a la producció de pel·lícules. En 2015, Next Limit Technologies van anunciar el llançament de RealFlow Core per Cinema 4D.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "SPICE (acrònim anglès de \"Simulation Program with Integrated Circuit Emphasis\", Programa de simulació amb èmfasi en circuit integrat \") és un simulador de circuits electrònics analògics de codi obert de propòsit general. És un programa utilitzat en circuits integrats i disseny a nivell de placa per comprovar la integritat dels dissenys de circuits i predir el comportament dels circuits.SPICE va ser desenvolupat al Laboratori d'Investigació Electrònica de la Universitat de Califòrnia, Berkeley per Laurence Nagel amb la direcció del seu assessor d'investigació, el Prof. Donald Pederson . SPICE1 és en gran part un derivat del programa CÀNCER, en el qual Nagel havia treballat sota la direcció del Prof. Ronald Rohrer. CANCER és l'acrònim de \"Computer Analysis of Nonlinear Circuits, Excluding Radiation\", una pista del liberalisme de Berkeley als anys seixanta: en aquests moments molts simuladors de circuits es van desenvolupar sota contractes amb el Departament de Defensa dels Estats Units que requerien la capacitat d'avaluar la duresa de la radiació d'un circuit. Quan l'assessor original de Nagel, el Prof. Rohrer, va deixar Berkeley, el Prof. Pederson es va convertir en el seu assessor. Pederson va insistir que CANCER, un programa propietari, es reescrigués prou com perquè es poguessin eliminar les restriccions i el programa es pogués posar al domini públic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Weather Research and Forecasting Model (WRF) és un model numèric de pronòstic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. Un dels seus objectius és, precisament, accelerar la introducció dels avenços en recerca als processos operatius. Actualment, el WRF pot utilitzar-se un ampli rang d'escales, de manera que pot actuar com a model global o d'àrea limitada, permetent simulacions a molt alta resolució.Al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s'ha implementat la versió coneguda com a WRF-ARW (Advanced Research WRF), desenvolupada sota el lideratge del NCAR (National Center for Atmospheric Research, EUA) i funciona com a model d'àrea limitada, amb l'objectiu de simular circulacions atmosfèriques de mesoscala. Aquestes, inclouen aquells fenòmens que tenen lloc a escales espacials que van des d'uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d'altres. A les computadores del SMC, dos cops al dia, a les 00 i 12 UTC, s'integra el model WRF-ARW en 3 dominis diferents (veure operativa SMC) de 27, 9 i 3 km de pas de malla, que són les que es difonen a través del web del SMC.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una revista científica és una publicació periòdica de temàtica científica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgació per al gran públic (sovint combinen les dues funcions en una única revista). Compta amb un comitè d'experts que assessora a l'editor sobre la qualitat i el rigor científic dels articles presentats avaluada per experts. La majoria d'articles científics de les revistes, com a mínim aquells que presenten resultats inèdits, comencen amb una introducció sobre el context per situar la rellevància de l'estudi, després inclouen la metodologia de recerca (materials i mètodes) o els termes bàsics que es volen explicar, els resultats obtinguts i les conclusions o discussió, entre les quals s'inclouen les preguntes no resoltes o direccions de possibles investigacions futures. La majoria d'articles contenen un breu resum inicial o abstract, sovint multilingüe, que ajuda al lector a triar els temes del seu interès. La revista científica més antiga del món és el Journal des savants francès, publicat per primer cop en 1665. Entre les revistes de més factor d'impacte hi sol haver Nature i Science, de caràcter «generalista», o The New England Journal of Medicine o The Lancet, especialitzades en medicina.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En l'àmbit acadèmic, les actes són col·leccions de treballs acadèmics que es publiquen en el context d'una reunió acadèmica (congrés, conferència, jornades). En general són distribuïdes en forma de llibres impresos (i/o, de vegades en format de CD-ROM), ja sigui abans de l'inici de la reunió o després d'aquesta. Les actes contenen les aportacions realitzades pels investigadors en la conferència. Són, per tant, el registre escrit de l'obra que s'ha presentat als assistents a la reunió i la resta de la comunitat científica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "American Behavioral Scientist és una revista acadèmica que publica articles relacionats amb les ciències socials i conductistes. L'editora és Laura Lawrie. Va ser fundada el 1957 i és actualment publicada per SAGE Publicacions.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Annals of Philosophy fou una revista científica publicada a la Gran Bretanya a principis del segle xix. Fou fundada el 1813 pel químic escocès Thomas Thomson (1773-1852), que en fou el seu editor fins al 1821. El succeí el químic Richard Phillips. El 1827 Richard Taylor la fusionà amb el Philosophical Magazine.\nEls Annals of Philosophy duien per subtítol Magazine of Chemistry, Mineralogy, Mechanics, Natural History, Agriculture, and the Arts, que relaciona els temes que tractava, essent els articles de química els predominants. El primer exemplar sortí el juny de 1813 i es van publicar mensualment seguint un patró estàndard. Sovint, el primer article era un article biogràfic d'unes deu pàgines sobre un científic viu o recentment mort, el primer fou dedicat a Henry Cavendish (1731-1810) i escrit per Thomas Thomson. A continuació, hi anaven una sèrie d'articles d'entre cinc i deu pàgines sobre temes particulars, de vegades escrits per eminents autors. Al primer exemplar hi havia articles de John Dalton (1766-1844), de Thomas Thomson i de William Henry (1775-1836). Després hi solia haver notícies i correspondència. Seguien resums, primer els procedents de societats científiques (Royal Society, Linnean Society, Institut de França, etc.), després de patents i, finalment, de llibres nous (el primer fou del químic Humprhy Davy (1778-1829), Elements of Agricultural Chemistry). L'últim apartat era un diari meteorològic. Cada sis mesos es publicava una pàgina de títol, un índex i un prefaci que, amb els sis números mensuals, constituïen el volum semestral d'unes 500 pàgines. El darrer volum, el dotzè, aparegué el 1826, amb articles de Michael Faraday (1791-1867), William Prout (1785-1850) i de Thomson, entre d'altres.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Arbor és una revista científica publicada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que recull articles originals sobre temes variats relacionats amb la ciència, el pensament i la cultura fundada el 1943.La revista començà a preparar-se el març de 1943 per Rafael Calvo Serer, Raimon Panikkar i Ramon Roquer, i amb data de gener i febrer de 1944 va aparèixer el primer número, amb una tirada de mil exemplars, sota la direcció de José López Ortiz. Posteriorment fou director José María Sánchez de Muniaín Gil (des de l'estiu de 1944) i Rafael Calvo Serer (des de 1951) en plena dictadura franquista i, encara més endavant, Miguel Ángel Puig-Samper, entre altres.Es tracta d'una de les revistes científiques publicades pel Consell Superior d'Investigacions Científiques de més antiguitat i dilatada trajectòria, una trajectòria que, sovint, ha anat en paral·lel a la de la vida cultural espanyola d'una època. Durant la seva història ha tingut diverses periodicitats i actualment té un caràcter bimestral. La revista recull articles, fonamentalment, encara que no exclusivament, en castellà sobre estats de la qüestió i diversos estudis de casos sobre temes d'interès científic, sociològic i cultural. La revista es troba indexada en Web of Science (Thomson-ISI) A&HCI, SCOPUS, REDIB y DOAJ.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society (Memòries biogràfiques dels Membres de la Reial Societat) és una revista acadèmica sobre la història de la ciència publicat anualment per la Royal Society. També publica necrològiques de Membres de la Royal Society. Va ser establerta en el 1932 com a Obituary Notices of Fellows de la Royal Society i porta el títol actual des de 1955, amb numeració de volums reiniciat des de l'1. Abans de 1932, els obituaris es publicaven en el Proceedings of the Royal Society.\nLes memòries són un registre històric significatiu, i cadascuna inclou una completa bibliografia d'obres separats en temes. Les memòries s'escriuen sovint per un científic de la propera generació, generalment un dels propis antics alumnes del subjecte, o un col·lega proper. En molts casos, l'autor és també un company.Biografies notables publicades en aquesta revista inclouen a Albert Einstein, Alan Turing, Bertrand Russell, Claude Shannon, Clement Attlee, Ernst Mayr, and Erwin Schrödinger.Cada any, es reuneixen al voltant de 20 a 25 memòries de membres difunts de la Royal Society, pel redactor en cap, en l'actualitat Malcolm Longair, que va succeir a Trevor Stuart en el 2016. Tot el contingut de més d'un any d'edat és de lliure disposició per a llegir.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "BioMed Central (BMC) és una publicació científica britànica especialitzada en publicacions d'accés obert. Tots els articles són sotmesos a revisió per experts, l'autor manté els drets de copyright, en l'actualitat tots els articles estan disponibles en format pdf. És un canvi en la forma de finançament, en què es cobra a l'autor, en comptes del lector.\nActualment BMC publica al voltant de 150 revistes científiques, incloent\n\nArthritis Research & Therapy Arxivat 2012-01-26 a Wayback Machine.)Factor d'impacte (2005):5.03\nBreast Cancer Research (Factor d'impacte:2,93)\nCritical Care Arxivat 2016-01-23 a Wayback Machine. (Factor d'impacte: 1,91)\nGenome Biology Arxivat 2016-02-04 a Wayback Machine.\nJournal of Biology Arxivat 2005-07-09 a Wayback Machine.,\nJournal of Negative Results in BioMedicine\nMalaria Journal,\n BMC journal series", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Biometrics és una revista que publica articles sobre l'aplicació de l'estadística i les matemàtiques a les ciències biològiques. És publicada per l'International Biometrics Society. Amb el nom de Biometrics Bulletin va començar a publicar-se l'any 1945 i l'any 1947 va canviar el seu nom per Biometrics.Un dels més importants col·laboradors de la revista va ser Ronald Fisher per a qui es va publicar una edició commemorativa l'any 1964. En una recent enquesta de l'opinió dels investigadors en Estadística, Biometrics va ser classificada en cinquè lloc d'un conjunt de quaranta revistes d'Estadística i dins dels especialistes en Biometria només va ser superada pel Journal of the American Statistical Association.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Biometrika és una revista científica publicada per Oxford University Press per al Biometrika Trust. L'editor en cap és A. C. Davison. El focus principal d'aquesta revista és l'Estadística Teòrica. Es va fundar l'octubre de 1901 i va aparèixer originalment amb periodicitat trimestral. Va canviar a tres números a l'any en 1977, però va tornar a la publicació trimestral el 1992.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "CA: A Cancer Journal for Clinicians és una revista mèdica avaluada per experts cada dos anys publicada per la Societat Americana del Càncer per Wiley-Blackwell. La revista cobreix aspectes de la investigació del càncer en el diagnòstic, tractament, i prevenció.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Cahiers de biologie marine, CBM, és una revista internacional científica francesa trimestral apareguda l'any 1960 i publicada per l'Estació biològica de Roscoff - Universitat de París.Els articles editats són sotmesos prèviament a un comitè de lectura format per un mínim de dos membres dels qui no es dona a conèixer el nom, abans de ser publicats.Els articles estan escrits en anglès, amb un resum en francès, i cobreixen tots els aspectes relacionats amb l'oceanografia, l'ecologia marina i la biologia dels organismes marins, de recerques efectuades per pròpia estació biològica al Canal de la Mànega i oceà Atlàntic, al mar del Japó o bé a Santa Creu a Califòrnia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Cassinia és la revista científica del Delaware Valley Ornithological Club. Publicada periòdicament des del 1901, la revista està formada per documents relacionats amb l'ornitologia de l'est de Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware. El nom de la publicació és en honor de John Cassin.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La revista Ciència va ser la primera revista de divulgació científica escrita en llengua catalana. Va tenir dues etapes de publicació: una del 1926 al 1933 (53 números publicats) i una altra del 1980 al 1991 (73 números publicats).En la seva primera etapa es va començar a editar el maig de 1926 i va esdevenir un símbol de la resistència cultural a la dictadura de Primo de Rivera. La revista Ciència tenia com a objectius comunicar la ciència a un públic cada cop més creixent en aquells moments i fixar un lèxic científic en llengua catalana. A les seves pàgines es podien trobar articles sobre ciència, extractes, traduccions, i una varietat extensa al voltant de congressos i reculls periòdics sobre ciència produïda arreu d'Europa. Es va deixar de publicar el febrer del 1933, després que l'editor de la revista, el químic Ramon Peypoch, la deixés per fer-se càrrec del diari La Publicitat.En la segona etapa de la revista Ciència, quaranta-set anys després, un equip encapçalat per Joan Senent-Josa va agafar el testimoni. En aquesta represa, la revista va ser una plataforma que permetia als científics catalans difondre en la llengua pròpia la recerca que feien, a més de continuar sent una eina poderosa per a la normalització cultural i lingüística.Els anys 80 i 90 van ser prolífics i molt rellevants en aportacions de divulgació científica i tecnològica en llengua catalana. A la revista Ciència s'hi van afegir les revistes Quaderns Tècnics (del 1985 al 1990) i Mètode (del 1992 fins a l'actualitat). Aquesta darrera, editada per la Universitat de València, ha anat obrint-se més cap a altres universitats nacionals i internacionals, i ara com ara es publica en color, amb una enquadernació en rústica i formant un cos d'unes 150 pàgines.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Der Gesellsschaft Naturforschender Freunde zu Berlin (abreujat Ges. Naturf. Freunde Berlin Neue Schriften) és un llibre amb descripcions de botànica, escrit per Henry Ernest Muhlenberg que va ser editat en quatre volums en els anys (1795-1803), 1795-1805, amb el nom de Der Gesellsschaft Naturforschender Freunde zu Berlin, neue Schriften.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La revista Dialektikê. Cahiers de typologie analytique va ser una revista científica d'arqueologia prehistòrica publicada de 1973 a 1987. Editada pel Centre de palethnographie stratigraphique d'Arudy i dirigida per Georges Laplace, va ser precedida per la publicació, l'any 1972, del fascicle únic del periòdic titulat Cahiers de typologie analytique (ISSN 1147-114X).\nEls articles es van publicar com a resultat dels « Seminaris internacionals de tipologia » organitzats cada any a Arudy, concernien principalment l'arqueologia prehistòrica, els seus mètodes (en particular l'ús de mètodes estadístics) i la seva teoria, amb una atenció particular a l'anàlisi tipològica de les indústries lítiques. Altres articles tractaven temes relatius a la geologia, la climatologia, la informàtica, la lingüística (semàntica o lingüística històrica).La revista, amb una tirada de pocs exemplars, s'ha digitalitzat l'any 2019 i d'ara endavant està disponible en línia a les plataformes Zenodo i Archive.org.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Directory of Open Access Journals (DOAJ) és una base de dades internacional, que va néixer el maig de 2003 impulsada per la Universitat de Lund, a Suècia, que conté una llista de revistes científiques i acadèmiques d'accés obert, que compleixen amb estàndards d'alta qualitat, en utilitzar la revisió d'experts, i que són gratuïtes per a tothom des del moment de la publicació, sobre la base de la definició d'accés lliure adoptada a la Budapest Open Access Initiative (BOAI).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Enumeratio Diagnostica Cactearum (abreujat Enum. Diagn. Cact.) és un llibre amb il·lustracions i descripcions botàniques que va ser escrit pel metge, botànic, briòleg i malacòleg alemany Ludwig Georg Karl Pfeiffer. Va ser publicat a l'any 1837 amb el nom de Enumeratio Diagnostica Cactearum hucusque Cognitarum. Berolini.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis (abreujat Enum. Pl.) és un llibre amb il·lustracions i descripcions botàniques que va ser escrit per Karl Ludwig Willdenow i publicat en dues parts entre els anys 1809 i 1813, amb el nom de Enumeratio Plantarum Horti Regii Botanici Berolinensis: continens descriptiones omnium vegetabilium in horto dicto cultorum / D. Car. Lud. Willdenow. Berolini.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Flowering Plants of Africa, (abreujat Fl. Pl. Africa), va ser una revista il·lustrada amb descripcions botàniques que va ser editada a Sud-àfrica. Es publica des de l'any 1945 amb el nom de Flowering Plants of Africa. A Magazine Containing Coloured Figures with Descriptions of the Flowering Plants Indigenous in Africa. Pretoria and Ashford. Va ser precedida per Flowering Plants of South Africa.\nÉs una sèrie de revistes il·lustrades botàniques similars a la revista Botanical Magazine, que es va iniciar amb plantes amb flors de Sud-àfrica per Illtyd Buller Pole-Evans el 1920 i actualment és publicat per l'Institut de Biodiversitat Nacional de Sud-àfrica (SANBI) a Pretòria. La revista mostra i descriu les plantes amb flors dÀfrica i les illes veïnes.\nEls artistes botànics més notables que han contribuït a les seves pàgines inclouen: Gillian Condy, Fay Anderson, Auriol Batten, Rosemary Holcroft, Betty Connell, Cythna Letty (que va ser responsable de més de 700 plaques), Barbara Pike i Ellaphie Ward-Hilhorst. Els números estan impresos a la coberta i fan 250 x 190 mm.\nLa sèrie va ser editada per Robert Allen Dyer qui va ser succeït per Leslie Edward Wostall Codd.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Flowering Plants of South Africa, (abreujat Fl. Pl. South Africa), va ser una revista il·lustrada amb descripcions botàniques que va ser editada a Sud-àfrica. Es van publicar 24 números entre els anys 1921 i 1944. Va ser reemplaçada per Flowering Plants of Africa l'any 1945.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Genèses, subtitulada «Sciences socials et histoire», és una revista científica francesa internacional trimestral, d'història i ciències socials, fundada l'any 1990 per l'historiador Gérard Noiriel, el politòleg Michel Offerlé, l'economista Robert Salais, el sociòleg Christian Topalov i el jurista Olivier Beaud, amb el suport del Centre Nacional de la Recerca Científica i el Centre national du livre. Va ser editada al principi per la Calmann-Lévy i posteriorment per l'editorial Belin.Segueix una línia editorial lineal on el concepte és que la «història és essencial per al coneixement i la comprensió dels fenòmens socials i polítics; a canvi, la història ha d'escriure's també utilitzant les eines forjades per les altres ciències socials». Edita recerques originals de diferents àrees geogràfiques i disciplines, sempre dins els dos grans àmbits de ciències socials i història.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Geology Today és una publicació de la Societat Geològica de Londres i l'Associació de Geòlegs. Surt cada dos mesos i cada número conté vuit articles o més, per un total de 240 pàgines a l'any.\nUn dels seus objectius és oferir una combinació de notícies i articles sobre temes d'actualitat en l'àmbit de les ciències de la Terra, escrits en un llenguatge assequible per experts de renom en la disciplina.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Global Change Biology, sovint abreviat Glob. Change Biol. o gcb és una revista científica mensual britànica no oberta amb procés de revisió avaluada per experts i del grup editorial Wiley-Blackwell. Publica articles de recerca, tècnics, revisions i cartes al director. Les publicacions de la revista abarquen tots aquells aspectes relacionats amb el canvi global, en especial la interacció dels sistemes biològics i els propis canvis ambientals com ara el canvi climàtic, l'escalfament global, els canvis d'usos del sòl, les espècies invasores, incendis i desastres naturals, i els gasos amb efecte d'hivernacle. Els estudis poden ser teòrics, de modelització, d'anàlisi i observació o experimentals i tendeixen a ser més exploratoris que no pas confirmatoris. El primer exemplar va aparèixer l'any 1995 i actualment és una revista de cert prestigi (factor d'impacte de 8,88 el 2018) i se situa en el primer quartil en nombre de cites en els camps de l'ecologia, la química ambiental, les ciències ambientals i el canvi global. L'editor en cap n'és Stephen P. Long.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Haworthia Study és la revista bianual de la Haworthia Society japonesa. Es publica al juny i desembre, cadascun amb aproximadament 16 pàgines en format A4. El text és en japonès amb resums en anglès o articles complets en anglès. És una revista ben il·lustrada amb fotos en color. Els híbrids i cultivars japonesos es presenten regularment, a més d'una varietat d'articles sobre espècies i la seva classificació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Hooker's Icones Plantarum, (abreujat Hooker's Icon. Pl.), va ser una sèrie de llibres il·lustrats amb descripcions botàniques que va ser fundada el 1867 i editada amb el nom de Hooker's Icones Plantarum; or Figures, with brief Descriptive Characters and Remarks of New or Rare Plants. Va ser precedida per Icon. Pl.\nPer a més informació vegeu Icones Plantarum.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ibérica, amb el subtítol El progreso de las ciencias y sus aplicaciones, va ser una revista que es va començar a publicar el 1914, inicialment a Roquetes, fundada pels jesuïtes de l'Observatori de l'Ebre, un centre de recerca científica localitzat prop de Tortosa (Tarragona). Ibéria es pot considerar la primera revista de divulgació científica i tecnològica de l'Estat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "InfoWorld és un mitjà de comunicació en línia i una empresa d'organització d'esdeveniments estatunidenca, dedicada a les Tecnologies de la Informació que forma part del InfoWorld Media Group, una divisió de IDG (International Data Group). El lloc web de InfoWorld proporciona fonts d'informació sobre solucions de TI en el mercat empresarial de tecnologies d'informació, així com oportunitats per a la comunitat empresarial de les TI unir-se i interaccionar per resoldre problemes de negocis, intercanviar informació i establir contactes amb altres professionals de les TI.\nEntre els recursos disponibles al lloc web InfoWorld.com hi ha la comunitat de xarxa de professionals InfoWorld IT Exec-Connect, reportatges especials i articles de notícies escrits per l'equip de periodistes professionals, revisions de productes i anàlisis del InfoWorld Test Center, un llistat de blocs especialitzats, butlletins electrònics d'actualitat i canals RSS, extensa cobertura en àudio i vídeo, i informació de proveïdors en la forma de white papers, guies d'estratègia, webcasts i altres recursos.\nInfoWorld Media Group té la seu a San Francisco i té vincles estrets amb Silicon Valley, però utilitza fonts de notícies de tot el món per mantenir-se a l'avantguarda de la tecnologia dels mitjans de comunicació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Journal Citation Reports (JCR) és una publicació anual que realitza l'Institut per a la Informació Científica, que actualment és part de l'empresa Thomson Scientific. Aquesta publicació avalua l'impacte i rellevància de les principals revistes científiques del camp de les ciències aplicades i socials. Originalment era part del Science Citation Index, i actualment està realitzat a partir de les dades que aquest conté.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Le Journal des sçavans, més tard dita Journal des savants, és la revista científica i literària més antiga d'Europa. El primer número aparegué a París el 5 de gener de 1665 sota la forma d'un bulletí de 12 pàgines que anunciava el seu objectiu de fer conèixer les novetats de la República de les lletres « ce qui se passe de nouveau dans la République des lettres ».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Journal of Coastal Research és una revista científica bimensual que tracta de la recerca els processos costaners. Va ser fundat el 1984 amb el nom de Litoralia i l'any següent es va canviar al nom actual. Està publicat per la Coastal Education and Research Foundation, el president i director executiu de la qual, Charles W. Finkl, també és el redactor en cap de la revista. La revista és membre de BioOne des del 2005. Segons Journal Citation Reports, el Journal of Coastal Research tenia un factor d'impacte de 0,915 el 2016, col·locant-lo al lloc 193 de les 229 revistes a la categoria de «Ciències del Medi Ambient».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Journal of Morphology (J. Morphol.) és una revista científica publicada per Wiley-Blackwell. Fou fundat el 1887 i surt amb una periodicitat mensual. S'hi presenten obres de diversos àmbits de la morfologia.El 2014 tenia un índex d'impacte d'1,735. Segons l'ISI Web of Knowledge, això el situava en vuitè lloc entre vint revistes de la categoria «Anatomia i Morfologia».", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Journal of Zoology és una revista científica sobre zoologia de periodicitat mensual. És publicat per la Societat Zoològica de Londres. Sortí originalment el 1830 amb el títol Proceedings of the Zoological Society of London i entre el 1985 i el 1984 fou publicat com a Journal of Zoology: Proceedings of the Zoological Society of London, abans de prendre el seu nom actual. L'equip editorial també publica un podcast que versa sobre els articles més importants de cada número.\nEl 2009, la Divisió Biomèdica i de Ciències de la Vida de la Special Libraries Association inclogué el Journal of Zoology en la llista de les 100 revistes més influents dels àmbits de la biologia i la medicina. Així mateix, fou reconeguda com una de les 10 revistes científiques més influents.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Abeja Médica Española fou una revista de caràcter mensual de medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals, que es va publicar a la ciutat de Barcelona en llengua castellana entre el 1846 i el 1853.\nFou dirigida pels metges Francesc Arró i Triay i Josep Alberich i Cases i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges. Els seus exemplars permeten tenir una idea de la situació de la medicina a Catalunya vers la meitat del segle xix.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Mètode és una revista en català especialitzada en la difusió de la recerca científica. Fou fundada l'any 1992 amb l'objectiu de ser un pont entre la ciència i la societat. Editada per la Universitat de València difon tant els treballs de recerca realitzats en aquest centre com en altres centres de recerca. Dirigida des de l'any 1999 per Martí Domínguez, actualment té un tiratge d'uns 4.000 exemplars i la seua vocació de difusió de la ciència és tan àmplia que comprèn des de les ciències bàsiques i naturals fins a alguns vessants de les humanitats i ciències socials.Els continguts de la revista abasten un ampli ventall de disciplines. Des de les ciències pures com la matemàtica, la física, la química, la biologia… o les ciències mixtes o de caràcter més social, com l'economia, la sociologia i la lingüística.Actualment, el tiratge de Mètode és de 4.000 exemplars que es distribueixen entre departaments universitaris, centres de recerca, instituts i particulars. En total, al voltant de 3.500 subscriptors exemplifiquen l'èxit de la revista dins d'un mercat gens fàcil.Des de l'any 2000 fins al 2010, la revista Mètode publicà en espanyol els Anuaris corresponents a cada any. En aquests s'hi trobava un recull dels textos més interessants publicats al llarg d'un any. Des del número 65 (any 2010), la revista es publica simultàniament en català i espanyol. Des de l'any 2011 Mètode també publica un anuari en anglès, com a manera de potenciar internacionalment els continguts de la revista en aquesta llengua majoritària dins el món científic i acadèmic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Mind és una revista britànica que publica articles de filosofia a la tradició analítica. La revista actualment és publicada per l'Oxford University Press en nom de la Mind Association. Va ser fundada per Alexander Bain a 1876, amb George Croom Robertson com a editor, a la University College de Londres. Després de la mort de Robertson en 1891, George Stout va passar a ser l'editor i va començar una «Nova Sèrie». L'editor actual és el professor Thomas Baldwin, de la universitat de York.\nEncara que la revista avui se centra en filosofia analítica, va començar com una revista dedicada a la qüestió de si la psicologia pot ser una ciència natural legítima. En el primer número, Robertson va escriure:\n\nMolts assajos importants s'han publicat a Mind. Dos dels més famosos, potser, són Sobre la denotació (On Denoting) de Bertrand Russell (1905), i Maquinària computacional i intel·ligència (Computing Machinery and Intelligence) d'Alan Turing (1915), on es va proposar per primera vegada el test de Turing.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Nassarre, amb el subtítol Nassarre. Revista aragonesa de musicología, és una revista científica aragonesa de musicologia creada el 1985.De periodicitat semestral, fins al 2002, i posteriorment, anual, dona cabuda a tota mena de temes relacionats amb la musicologia, de caràcter històric, analític o sociològic, entre altres. S'ocupa preferentment, però no exclusivament, de temes aragonesos. Durant els primers deu anys va ser dirigida per Pedro Calahorra Martínez, que pot considerar-se com un dels seus fundadors. A partir de 1995 la direcció passà a mans d'Álvaro Zaldívar, recolzats tots dos en un important Consell Assessor on figuren molts dels principals musicòlegs i experts en art i cultura del nostre país. El nom de Nassarre li fou atorgat per la Secció de Música Antiga de la Institución Fernando el Católico per tal d'homenatjar al teòric i compositor saragossà Fra Pablo Nassarre (1664-1730).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Nat va ser una revista en llengua catalana de divulgació de la natura i periodicitat mensual que és publicà entre el febrer del 2005 i el febrer del 2008. Es distribuïa als quioscos i llibreries d'Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, amb un preu de portada de 4 euros (2007). La seva redacció estava situada al carrer Corders de la ciutat de Badalona. Tenia per objectiu divulgar la natura dels Països Catalans i del món. Els seus articles abraçaven una àmplia varietat temàtica sobre ciència i medi ambient.\nVa publicar el seu primer número el febrer del 2005. El projecte va ser empès per l'èxit de la revista Sàpiens, de la mateixa empresa editora (en aquells moments, Enciclopèdia Catalana i Critèria), i per l'èxit anterior de Descobrir Catalunya i Descobrir Cuina, en un context on la manca de revistes en català als quioscos dels Països Catalans era la norma. Tanmateix, el febrer del 2008 va publicar el seu darrer número. L'editor fou Enciclopèdia Catalana entre el febrer del 2005 i el 2006. Des del 2006 fins al 2008, fou editada per Sàpiens Publicacions.De to eminentment periodístic, es tractava d'una publicació mensual versada en la temàtica ambiental i en la qual van col·laborar professionals de l'àmbit de la comunicació i de la ciència. Ambdós treballaven sempre junts en l'elaboració dels reportatges centrals i, de fet, mantenien una estreta col·laboració a la resta dels articles. Una de les seves fites era garantir el rigor i la qualitat de la informació. Es va distribuir a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. Contenia informació en profunditat sobre temes de l'àrea mediterrània, sense deixar de banda esdeveniments i fets d'importància internacional. En aquest sentit, destacaven els temes sobre flora i fauna, investigacions realitzades des dels diferents centres de recerca o problemes ambientals. Nat es distingia també per una forta empremta visual, basada en fotografies de gran format a tot color i una bona infografia. I va ser així com la revista es va convertir en una iniciativa sense precedents, a casa nostra, de la divulgació i del foment del respecte al medi ambient. Una publicació especialitzada i en català que va aconseguir captar la seva parcel·la de públic. Tanmateix, l'empresa editora, Sàpiens Publicacions, va adduir raons econòmiques per posar-hi fi.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "National Cactus and Succulent Journal, (abreujat Natl. Cact. Succ. J.), va ser una revista il·lustrada amb descripcions botàniques que va ser editada a Anglaterra. Es van publicar 37 números els anys 1946 - 1982. Va ser precedida per Yorkshire Cactus Journal i substituïda per British Cactus and¹Succulent Journal.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La National Geographic Society (en català: Societat Geogràfica Nacional) és una organització que té com a objectiu avançar cap al coneixement general de la geografia i el món entre el públic general. Per a aquest fi, realitza beques d'exploració i publica mensualment una revista, National Geographic. Va ser fundada als Estats Units el 27 de gener de 1888 per 33 homes interessats en \"organitzar una societat per a l'increment i la difusió del coneixement geogràfic\". Van començar a discutir la formació de la societat dues setmanes abans del 13 de gener de 1888. Gardnier Greene Hubbard va esdevenir el seu primer president, i el seu gendre, Alexander Graham Bell va ser el seu successor. La societat és també l'atorgadora de la Medalla Hubbard, que deu el seu nom al seu primer president.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses. El seu primer número va sortir el 4 de novembre de 1869. A diferència d'altres revistes, no està especialitzada en cap camp en concret, i publica articles de temes molt diversos, encara que la seva principal àrea és la biologia. El seu principal competidor és la revista Science.\nAmb una periodicitat setmanal, Nature és una publicació de la companyia Nature Publishing Group subsidiària de Macmillan Publishers, al Regne Unit. Nature té oficines a Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, Tòquio, París, Munic i Basingstoke, i disposa de corresponsals propis en la majoria dels països industrialitzats. L'editorial publica també diverses revistes especialitzades sota el nom de Nature com Nature Neuroscience, Nature Methods, Nature Structural i Molecular Biology entre altres.\nLa revista és llegida per científics i investigadors de tot el món. La major part dels articles són exposicions de treballs d'investigació molt tècnics. No obstant això també inclou editorials i notícies científiques de caràcter general així com articles sobre política científica en diferents països, crítiques de llibres tècnics i de divulgació i articles sobre la història i el futur d'algunes disciplines científiques.\nPer a la majoria dels científics publicar a Nature constituïx una marca de prestigi. Els articles publicats apareixen de vegades ressenyats per la premsa general i es considera que es troben en primera línia de la investigació científica. Alguns articles famosos publicats a Nature han estat:\n\nEl descobriment de l'estructura de doble hèlix de l'ADN per James Watson i Francis Crick el 1953.\nEl descobriment del primer planeta extrasolar 51 Pegasi per Major i Queloz el 1995.Els articles originals que arriben a Nature se sotmeten a un rigorós sistema de revisió per experts internacionals en l'àrea de què es tracti, als quals la revista demana la seva opinió sobre els articles enviats a experts (avaluació d'experts) i fa que entorn del 95 % d'originals siguin rebutjats. En casos dubtosos alguns dels experiments són repetits per altres científics confidencialment abans de la publicació. Els editors de la revista realitzen també una important filtració determinant si l'article és o no d'interès general i si està o no entre els temes d'interès científics superior. Tot i tots aquests filtres alguns articles publicats per la revista van constituir famosos escàndols en demostrar-se la falsedat dels resultats presentats. Alguns exemples són els casos de la memòria de l'aigua o la fusió freda.\nL'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats juntament amb la revista Science.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Nature Climate Change és una revista científica revisada per parells publicada pel grup Nature Publishing Group, cobreix tots els aspectes de la recerca sobre el canvi climàtic, especielment els seus efectes. Es va establir al 2011 i el seu primer redactor en cap va ser Olive Heffernan. D'acord amb Journal Citation Reports, l'any 2016 la revista va tenir un factor d'impacte de 19.304.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Nature Communications (abreujat com Nat. Commun.) és una revista científica britànica en anglès amb comitè de lectura. Publica dues setmanes al mes articles de recerca originals sota la forma de comunicacions en tots els camps científics.Es publica des de 2010 per Nature Publishing Group. Actualment (2015) l'editor en cap és Joerg Heber.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Nature Geoscience és una revista científica mensual publicada pel Nature Publishing Group. L'editor en cap és Heike Langenberg. Va ser fundada el gener de 2008.\nLa revista abasta tots els aspectes de les ciències de la Terra, incloent la investigació teòrica, el modelatge i el treball de camp. També s'hi publiquen articles relacionats amb treballs significatius en altres camps com són les ciències atmosfèriques, la geologia, la geofísica, la climatologia, l'oceanografia, la paleontologia i la ciència espacial.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.\nFundada el 1956, és publicada per Reed Business Information Ltd, una subsidiària de Reed Elsevier. New Scientist ha mantingut una pàgina web des de 1996, publicant notícies diàries. També publica successos ordinaris i notícies de la comunitat científica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "OpenEdition és un portal de publicació en ciències humanes i socials creat i desenvolupat pel Centre pour l'édition électronique ouverte (Cléo). El Cléo és un centre especialitzat en l'edició electrònica, que està recolzat pel CNRS, l'EHESS, la Universitat de Aix-Marsella i la Universitat de Avignon. És una iniciativa pública en favor de l'accés obert als resultats de la investigació científica.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ornithology, antigament The Auk, és una revista científica trimestral i la publicació oficial de la American Ornithologists' Union, que l'ha publicat sense interrupció des del 1884. La revista conté articles relacionats amb estudis científics de l'anatomia, el comportament, i la distribució de les aus. La publicació deu el seu antic nom al Gran gavot (en anglès, Great Auk), el símbol de la AOU. Hi ha hagut 16 editors. L'actual publicació està encapçalada per Michael Murphy des del 2010.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Philosophical Magazine és una de les revistes científiques més antigues publicades en anglès. Iniciada el 1798 per Alexander Tilloch, el 1822 Richard Taylor es va convertir en redactor comú i s'ha publicat contínuament per Taylor & Francis des de llavors, era la revista d'elecció per a intel·lectuals com Faraday, Joule, Maxwell, J.J. Thomson, Rutherford i John Strutt, tercer baró de Rayleigh. En efecte, el desenvolupament de la ciència des de fa més de 200 anys es pot rastrejar exhaustivament en les seves pàgines.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Philosophical Transactions of the Royal Society (Phil. Trans.) és una revista científica publicada per la Royal Society de Londres. Es va iniciar l'any 1665, sent la primera revista del món exclusivament dedicada a la ciència, i ha continuat publicant-se des d'aleshores sent la revista científica de més llarga vida del món. La revista francesa Journal des sçavans és una mica anterior però a més de ciència contenia també molt material no científic. L'ús del terme \"philosophical\" en el seu títol deriva de la frase filosofia natural \"natural philosophy\", la qual és l'equivalent al que actualment se'n diu genèricament \"ciència\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "PlanetTechNews.com és una revista en línia que proporciona les últimes novetats i les notícies diàries en les àrees relacionades amb la tecnologia, la ciència i la innovació. El contingut està destinat a ser accessibles a un públic ampli; inclosos estudiants, científics i altres professionals, així com entusiastes sense coneixements tècnics.Llançat al novembre 2011, PlanetTechNews.com és un lloc web que té el suport de la University College de Londres (UCL). També és notable per la seva combinació d'agregació de notícies amb l'atractiu visual d'una revista en línia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "PLOS ONE (inicialment es va dir PLoS ONE, PLOS ONE a partir de 2012) és una revista científica avaluada per experts de Public Library of Science (PLOS). PLOS ONE és d'accés lliure a través d'internet. Cobreix principalment recerca científica bàsica en qualsevol matèria relacionada amb la ciència i la medicina. Tots els seus articles passen per un procés de revisió i els articles no són valorats per la seva presumpta importància sinó per la seva qualitat tècnica. La plataforma en línia de PLOS ONE inclou fòrums de discussió sobre els articles i eines per posar-hi nota. PLOS ONE és, pel seu volum, la revista científica més gran del món.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Political Communication (literalment, en català, \"Comunicació Política\") és una revista d'avaluació d'experts editada en anglès sobre comunicació política, trimestral, interdisciplinària i internacional, que ofereix investigació d'actualitat en la intersecció entre la ciència política i la comunicació. És publicada per Routledge per compte de l'American Political Science Association i la Internaitonal Communication Association. L'editor en cap és Claes H. de Vreese, professor de comunicació política de l'Amsterdam School of Communication Research (ASCoR) de la Universitat d'Àmsterdam. El 2018 tenia un factor d'impacte de 4.339 i ocupava el tercer lloc (sobre 176) del rànquing de revistes sobre ciències polítiques i el tercer lloc (sobre 88) del rànquing en comunicació del Journal Citation Reports.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Popular Electronics és una revista iniciada per Ziff-Davis Publishing, l'octubre de 1954 dirigida als aficionats i experimentadors a l'electrònica. Aviat es va convertir en la \"revista electrònica de major venda en el món\". La circulació va ser de 240.151 exemplars l'abril de 1957 i de 400.000 el 1963. Ziff-Davis publicà Popular Electronics fins a l'abril de 1985. Gernsback Publicacions va adquirir el títol el 1988 i la va rebatejar com Hands-On Electronics. Aquesta versió de Popular Electronics es va publicar fins al desembre de 1999.Un article de portada de Popular Electronics podria llançar un nou producte o empresa. El cas més famós, el gener de 1975, va ser el de l'ordinador personal Altair 8800 a la portada, això va iniciar la revolució informàtica. Paul Allen va exposar el projecte a Bill Gates, i ambdós van escriure un intèrpret BASIC per als ordinadors Altair, l'Altair BASIC. Aquest va ser el primer producte de Microsoft.L'Altair 8800, un microordinador dissenyat el 1975, es va vendre com un kit a través de la revista. Els fabricants van planejar vendre només alguns centenars d'equips als aficionats, i es van sorprendre quan es van vendre deu vegades aquesta quantitat només en el primer mes.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (Proc. Natl. Acad. Sci. USA o PNAS) és una revista científica publicada per l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. Fundada el 1915, és publicada setmanalment en forma impresa i abasta tots els camps de la ciència, tot i que se centra en la biologia i disciplines relacionades, com ara la medicina i la biotecnologia. May Berenbaum n'és la redactora en cap des del 2019.\nEs tracta d'una revista avaluada per experts. Els membres de l'Acadèmia tenen dret a presentar fins a quatre articles propis a l'any per al procés d'avaluació d'experts.\nÉs una de les revistes científiques amb més articles publicats al llarg de la seva història. El 2019 tenia un factor d'impacte de 9,412, cosa que la situava en el vuitè lloc d'entre 71 revistes multidisciplinàries. L'any el seu factor d'impacte era de 11.205. PNAS és la segona revista científica més citada, amb un total de més d'1.9 milions de cites del 2008 al 2018. En els mitjans, PNAS ha estat descrita com una revista \"presitigiosa\", \"assossegada\", \"reconeguda\", i de \"gran impacte\".Segueix un model d'accés obert diferit pel qual els articles passen a ser consultables gratuïtament en línia sis mesos després de la seva publicació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Proceedings of the Royal Irish Academy (PRIA) és la revista de la Royal Irish Academy, fundada el 1785 per promoure l'estudi de la ciència, la literatura educada i les antiguitats. Se la coneix com a diversos títols al llarg dels anys:\n\n1836-1866: Proceedings of the Royal Irish Academy\n1870-1884: Proceedings of the Royal Irish Academy. Science\n1879: Proceedings of the Royal Irish Academy. Polite Literature and Antiquities\n1889-1901: Proceedings of the Royal Irish AcademyEl 1902, la revista es va dividir en tres seccions Secció A: Mathematical and Physical Sciences, Secció B: Biological, Geological, and Chemical Science i Secció C: Archaeology, Culture, History, Literature. La secció A ara es publica com a Mathematical Proceedings of the Royal Irish Academy des de 1998, i la secció B es publica ara com a Biology and Environment: Proceedings of the Royal Irish Academy. La secció C ara és Proceedings of the Royal Irish Academy: Archaeology, Culture, History, Literature", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Proceedings of the Royal Society és el títol parental de dues revistes científiques publicades per la Royal Society, mentre que la seva revista inicial, Philosophical Transactions, actualment es dedica a assumptes de temàtica especial. Originàriament una sola revista, es va separar en dues de separades l'any 1905:\n\nProceedings of the Royal Society, Series A, la qual publica recerca científica sobre matemàtica, física i enginyeria\nProceedings of the Royal Society, Series B, que publica recerca sobre biologiaLes dues revistes són actualment les principals sobre recerca científica de la Royal Society. Entre d'altres hi han publicat Paul Dirac, Werner Heisenberg, James Clerk Maxwell, Ernest Rutherford, i Erwin Schrödinger.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Psychological Bulletin és una revista acadèmica bimestral internacional fundada el 1904 per James Mark Baldwin, psicòleg de la Johns Hopkins University i publicada per l'Associació Americana de Psicologia (APA). Publica principalment articles d'avaluació integradora i articles de revisió (revisions i metaanàlisi). L'actual editor en cap és Stephen P. Hinshaw (Universitat de Califòrnia, Berkeley).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "PubMed Central (PMC) és el repositori digital obert que arxiva els articles de la base de dades PubMed, hereva de MEDLINE, que són accessibles a text complet de manera lliure; articles, per tant, de biomedicina i ciències de la vida. És ofert per la United States National Library of Medicine (Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units) i els National Institutes of Health (NIH o Instituts Nacionals de Salut), com a part d'Entrez i es va iniciar l'any 2000. Actualment és desenvolupat pel National Center for Biotechnology Information (NCBI).\nA desembre de 2015 conté 3,7 milions d'articles", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "«Quaderns Tècnics, la tecnologia a l'abast», normalment anomenada a través del seu acrònim: «QT», és una revista que es va començar a editar el novembre de 1985, va tenir periodicitat bimestral, i després de 27 exemplars i 841 pàgines, l'abril de 1990 es va deixar de publicar. Va ser editada per Produccions Tècniques, SCCL. El primer número es va presentar públicament pels seus responsables a la llibreria Les Voltes de Vic a l'octubre de 1985 i va ser oficiada pel llavors Rector de la UPC Gabriel Ferraté Pascual.Va ser la primera revista de divulgació tecnològica en llengua catalana i feia difusió dels darrers avenços en ciència i tecnologia, a més d'oferir articles divulgatius i de formació pràctica sobre els diferents aspectes de la tecnologia: àudio, vídeo, comunicacions, informàtica, lexicografia, a banda d'entrevistes i reportatges. Quaderns Tècnics també va intervenir en el debat sobre la tecnologia i la societat present en aquell moment.Va impulsar i ser-ne sòcia fundadora de l'Associació Catalana de Premsa Tècnica i Científica, agrupant les escasses publicacions relacionades amb la ciència i la tècnica que s'editaven en llengua catalana en aquell moment. També va impulsar la campanya per a una Ràdio Exterior de Catalunya. Durant l'existència de la publicació va col·laborar en la presència del català en diferents emissores internacionals d'Ona Curta a través de col·laboracions periòdiques sota el nom de \"La tecnologia a l'abast\"", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Recerques, subtitulada «història, economia, cultura», és una revista d'investigació científica semestral d'història, publicada en català i anglès, i fundada el 1970 per Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Josep Termes, Joaquim Molas i Josep Fontana.Publicada inicialment durant l'etapa del franquisme, hi van confluir per a la seva creació historiadors tradicionalment marxistes, els anomenats «historiadors del PSUC» com Termes, Fontana o Garrabou, el socialdemòcrata Lluch, i Molas. La ideologia actuà com a matriu metodològica, no com a «escola»; així, no s'exclogué col·laboracions no marxianes i, com a eina per la renovació dels historiadors de l'època, s'obrí a participacions estrangeres. Dins la línia de reivindicar aquesta ideologia oberta i crítica, historiograficament es va aprofundir especialment en diversos temes tals com la burgesia catalana i la seva projecció política, la crisi de l'Antic Règim i reconstrucció de l'estat liberal, el nacionalisme i signes d'identitat, el carlisme o les qüestions hisendístiques. A partir de la liquidació institucional del franquisme i, sobretot, a partir de l'Estatut d'Autonomia de 1979, s'hi produí dins l'editorial els darrers anys del segle XX una renovació en metodologies, cruïlles interdisciplinàries i nous focus d'atenció a les diverses corrents que sorgien, com el món islàmic o les mentalitats en el medievalisme entre d'altres, o temes de debat com la història del moviment obrer i camperol.Així, des de finals del segle XX i en el segle xxi, l'editorial fa un rigorós seguiment i selecció de la qualitat i el rigor científic dels articles presentats; la informació no pot haver estat enviada alhora a cap altra institució o revista i ha de tractar treballs inèdits. Tracta temes d'investigació en ciències socials, humanitats i història, d'àmbit general i qualsevol època.És una revista de l'associació interuniversitària «Associació Recerques, Història, Economia, Cultura», i s'edita tant en format electrònic, per la Universitat Pompeu Fabra, com en paper per les Publicacions de la Universitat de València, que també fan la distribució.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Revista de Medicina Veterinària i Recerca (abreujada com Rev. med. vet. investig.) és un butlletí científic digital, publicat per Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat Sant Sebastià. Va ser fundada al desembre de 2017, en el marc de la celebració pels 15 anys de la Facultat. Compta amb una periodicitat semestral.\nPublica contribucions científiques originals del tipus article científic, article de revisió, comunicació breu i reporti de casos, en idioma espanyol, anglès i portuguès, en totes les àrees de les ciències veterinàries.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Revista del Aficionado a la Meteorología (RAM) és la primera revista virtual i gratuïta de meteorologia amb periodicitat mensual (no s'edita els mesos d'estiu) de l'estat espanyol. Va sortir a la llum per primera vegada al maig del 2002 sota l'auspici del portal de meteorologia Meteored.com ocupant actualment un lloc significatiu en la divulgació en castellà de les ciències de l'atmosfera a Internet.Aquesta publicació està enfocada a la difusió i divulgació de la meteorologia, climatologia i ciències afins. A més, la RAM tracta de compartir experiències meteorològiques viscudes per les persones entusiastes d'aquestes ciències. Les contribucions i visites a la revista virtual provenen des de llocs tan dispars com són des d'universitats fins a la del simple aficionat a aquestes ciències sense coneixements professionals.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB) és el portal que recull les revistes científiques especialitzades en diversos àmbits temàtics editades per la Universitat de Barcelona.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Revue d'économie politique és una revista científica bimestral originària de França que publica articles relacionats amb l'anàlisi econòmica tant en francès com en anglès. És descrita per la seva editorial actual com \"eina de reflexió dels investigadors i dels responsables públics i privats de l'economia\".La revista va ser fundada l'any 1887 per Charles Gide, Alfred Jourdan, Edmond Villey i Léon Duguit, publicada per l'editorial Larose & Forcel. Més endavant, Sirey en va assumir la publicació, mentre que és dirigida actualment per éditions Dalloz. Aquesta publicació està classificada pel Comité national de la recherche scientifique (CNRS) dins del subgrup 37, \"economia i gestió\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació d'accés obert, interdisciplinar i revisada científicament per parells sobre l'aprenentatge virtual, la universitat i la societat del coneixement. Els àmbits temàtics de RUSC són els següents:\n\nModels d'universitat en la societat del coneixement.\nModels formatius i ús de la tecnologia en l'ensenyament superior.\nSistemes d'accés obert en l'ús de materials d'aprenentatge. Sistemes per al desenvolupament i ús de recursos educatius en obert.\nModels tecnològics i pedagògics i innovacions.\nTransformacions en els processos administratius o d'aprenentatge en l'ensenyament superior a partir de l'ús de les TIC.\nLa perspectiva organitzativa i de gestió en l'ús de les TIC en les institucions d'ensenyament superior.\nLideratge i govern de la universitat en la societat del coneixement.\nModels de presència i de servei de la universitat utilitzant Internet.Editada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i, per la University of New England (UNE) a partir de l'any 2013 per part d'un consell de redacció internacional. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal adopta un enfocament global sobre l'aprenentatge virtual, la universitat i la societat del coneixement i el seu objectiu és publicar col·laboraciones que puguin ser llegides tant per no especialistes com per experts acadèmics i professionals. Recentment, s'ha incorporat a les revistes científiques de l'International Congress on Education, Innovation and Learning Technologies (ICEILT 2014).La revista RUSC. Universities and Knowledge Society Journal disposa d'un procés de revisió per parells i tots els articles són revisats per un expert. El sistema d'arbitratge recorre a avaluadors externs a l'entitat o institució editora de la revista.\nAquesta revista proporciona accés lliure immediat als seus continguts basant-se en el principi que el fet de posar la recerca a disposició del públic de manera gratuïta afavoreix l'intercanvi global de coneixement.\nRUSC. Universities and Knowledge Society Journal ha estat acceptada i indexada en els següents directoris, catàlegs, biblioteques i bases de dades >> Entre les fonts d'informació vinculades amb la qualitat de les revistes acadèmiques se'n destaca DICE, DOAJ, LATINDEX, OAISTER, Educational Research Premier(EBSCO), Fuente Academica(EBSCO), DIALNET, MIAR, DULCINEA, SHERPA/RoMEO, ULRICH's Periodicals, Contemporary Science Asociation o SCOPUS.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.\nAquesta revista va ser fundada a Nova York per John Michaels el 1880 amb suport financer de Thomas Edison i posteriorment d'Alexander Graham Bell. El seu primer número, amb data del 3 de juliol de 1880, tenia dotze pàgines d'articles sobre la possibilitat de ferrocarrils elèctrics, les últimes observacions de les Plèiades i el consell donat als professors de ciència sobre la importància d'estudiar el cervell dels animals.\nEl 1990 passa a ser la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència. El major objectiu de la revista és la publicació de troballes d'investigació recent. Science és també coneguda per les seves science-related news, que és una publicació sobre política científica i altres assumptes sobre les ciències i la tecnologia. Cobreix un ampli rang de disciplines científiques, però té especial interès en les ciències de la vida.\nS'hi han publicat articles d'Albert Einstein, d'Edwin Hubble i de Louis Leakey. És la revista general sobre ciència més venuda del món, amb un públic potencial estimat en un milió de persones. L'any 2005, per celebrar el seu 125è aniversari, va editar un número especial amb els 125 misteris no resolts de la ciència.\nL'any 2007 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb la revista Nature.\n\n", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Scientia Marina (en català, ‘ciència marina’), antigament Investigación Pesquera, és una revista científica internacional, en llengua anglesa, dedicada a l'oceanografia. Publica treballs de recerca, ressenyes i comentaris en diversos camps relacionats amb l'estudi dels mars com ara la biologia marina i l'ecologia, pesca i recursos renovables, fauna, espècies, oceanografia física i química, geologia marina, enginyeria marina i gestió de la zona costanera.Scientia Marina és publicada per l'Editorial CSIC del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, i editada a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. La revista està indexada en el Science Citation Index (SCI).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Scientific American és una revista de divulgació científica fundada per Rufus Porter. Scientific American va ser publicada, primer setmanalment i després mensualment, a partir del 28 d'agost de 1845, sent la revista de publicació contínua més antiga dels EUA. Van publicar una enciclopèdia a començaments dels anys 90 titulada The Americana.\nA Espanya s'edita una versió en castellà anomenada Investigación y Ciencia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "SHERPA/RoMEO és un servei gratuït, actualment subministrat pel Centre for Research Communications (CRC) de la Universitat de Nottingham, que proporciona una base de dades amb les polítiques editorials respecte a l'auto-arxiu d'articles de revistes revisats per experts (peer-reviewed) a la web i en repositoris d'accés obert.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La Societat Espanyola de Musicologia, en castellà i originalment Sociedad Española de Musicología (SEdeM), és una societat científica, cultural i docent, fundada a Madrid el 1977 per un grup d'investigadors, encapçalats per Samuel Rubio i José López Calo.La Societat té per objectiu l'estudi i l'ensenyament de la Musicologia i de la música en tots els seus àmbits, atorgant especial importància a la investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic, atenent als seus valors artístics, històrics i antropològics, i a les seves ramificacions històriques i geogràfiques. S'ocupa de promoure tota mena de tasques musicològiques relacionades amb el mateix, com ara organitzar congressos, simposis o jornades d'estudi, fomentar la investigació musicològica i ajudar a la publicació de treballs especialitzats.Promou totes aquelles iniciatives i activitats musicològiques relacionades amb els seus objectius institucionals, com la recerca musicològica, la publicació i difusió de treballs científics i l'organització de simposis, conferències, activitats pedagògiques i concerts. Ha organitzat diversos congressos (Saragossa, El Escorial, Granada, Madrid i Barcelona), i el 1992 s'ocupà de l'organització a Madrid del gran congrés mundial de la Sociedad Internacional de Musicología, assumint la publicació de les actes en set volums.La primera reunió promotora de la Societat Espanyola de Musicologia (SEdeM) va tenir lloc el 1977, durant unes jornades hispano-lusitanes de música antiga celebrades a la Diputació de Saragossa, en què es va convidar a Lothar Siemens per pronunciar la lliçó magistral. Va reunir interessats en musicologia de tota Espanya i Portugal. Dos deixebles d'Higini Anglès, el P. Samuel Rubio Calzón i el P. José López Calo, s'ocuparen de materialitzar aquest projecte, i López Calo, assumint la iniciativa, es va encarregar de la redacció dels primers estatuts i de la legalització de l'associació. La data del seu naixement fouel 14 de juliol de 1977.Des del 1978, aquesta entitat edita anualment un volum de la \"Revista de Musicología\", el seu òrgan oficial, i també publica amb una certa regularitat una col·lecció de discos de música espanyola, una sèrie de catàlegs d'arxius musicals i diversos estudis i edicions de música antiga.El primer president de la revista fou Samuel Rubio (1978-1984). Posteriorment, ha estat dirigida per Ismael Fernández de la Costa (1985-1994), Dionisio Preciado (1995-1998), Rosario Álvarez (1999-2006) i Lothar Siemens (2007-2017). En l'actualitat, presideix aquesta institució José Antonio Gómez.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Terminalia és una revista catalana especialitzada en terminologia, publicada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que va néixer el 2009.La revista, dirigida per Maria Teresa Cabré i Castellví, té com a objectiu principal mostrar l'activitat científica i professional relacionada amb la terminologia catalana, donant a conèixer el treball fet en els territoris de llengua catalana i, al mateix temps, fent-se ressò de les experiències d'interès general de l'exterior. La revista es publica en català i en anglès i admet contribucions en castellà i en francès. Terminàlia té una periodicitat semestral i es publica tant en paper com en suport electrònic. El 50% dels continguts de la revista són contribucions originals, sotmeses a avaluació per parells d'experts externs. La resta de la revista està estructurada en seccions fixes, que reflecteixen l'actualitat de les diverses activitats de la terminologia i d'àmbits afins, i serveix d'òrgan d'intercanvi i d'expressió dels diversos perfils professionals vinculats a la terminologia.El Consell de Redacció de la revista està format per socis i sòcies de la SCATERM, els quals programen i coordinen cada número i en gestionen el contingut. El Consell de Redacció rep assessorament del Consell Científic de la publicació, constituït per personalitats de diversos camps del coneixement i interessats per la llengua i la terminologia.Terminàlia es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CARHUS Plus + 2014; CIRC; Citefactor; Dialnet; DICE; DOAJ; Dulcinea; EBSCO; Google Acadèmic; Hispana; ISOC; JournalTOCs; Latindex; MIAR; MLA; RACO; RESH; SHERPA/RoMEO; TIB.eu; Traces; Ulrich’s; i WorldCat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The American Naturalist, (abreujat Amer. Naturalist), és una revista científica publicada mensualment, revisada per parells, que es va fundar el 1867. És publicada per la University of Chicago Press en nom de la Societat Americana de Naturalistes. La revista inclou recerca en ecologia, biologia evolutiva, població i integració de la biologia. Des de 2009, l'editor en cap és Mark McPeek. Segons el Journal Citation Reports, el 2010 la revista tenia un factor d'impacte de 4,736, ocupant el número 17 entre les 130 revistes en la categoria \"Ecologia\" i el 10 d'un total de 45 revistes en la categoria de \"Biologia Evolutiva\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "The Journal of Sex Research és una revista científica interdisciplinària dedicada a l'estudi de la sexualitat, publicada des del 1965 per la Societat per a l'Estudi Científic de la Sexualitat de Nova York. Té una periodicitat bimensual. La revista promou la comprensió interdisciplinar dels diferents temes de la sexologia contemporània, per tal de millorar l'estudi de la conducta sexual humana i fomentar la salut sexual. Publica articles sobre medicina, dret, psicologia, sociologia, biologia i història. Inclou informes empírics, assaigs teòrics, revisions bibliogràfiques, articles metodològics, articles històrics, informes clínics, articles didàctics, ressenyes de llibres i cartes al director.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Transactions of the Linnean Society of London, (abreujat Trans. Linn. Soc. London), va ser una revista il·lustrada amb descripcions botàniques que va ser editada per la Societat Linneana de Londres. Va ser publicada des de l'any 1791 al 1875. Des de l'any 1970 té el nom de Biological Journal of the Linnean Society.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Unicum és una revista acadèmica d'accés obert, editada alhora en format digital i en suport paper per l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya. Està especialitzada en temes de conservació-restauració del patrimoni cultural, el patrimoni i les disciplines afins. És considerada la principal publicació en llengua catalana sobre aquesta temàtica. També inclou els textos dels articles en castellà. Hi col·laboren professors de l'ESCRBCC, alumnes i exalumnes ja professionalitzats com també altres professionals del món de la conservació-restauració. A les seves pàgines es donen a conèixer les activitats de l'ESCRBCC i s'hi aporta coneixement sobre experiències, tècniques i materials, història i teoria de la conservació-restauració, amb una perspectiva àmplia i cobrint les diverses especialitats que s'imparteixen a l'Escola. Se’n publica un número a l'any. Un número zero es va publicar l'any 2001 i el número 1 porta data de 2002. L'any 2017 se’n va publicar el número 16. El títol Unicum fa referència a la singularitat irrepetible de cada obra d'art, concepte utilitzat per l'estudiós de la conservació-restauració, Cesare Brandi. Unicum està indexada com a revista científica de qualitat i és d'accés obert mitjançant el repositori Racó (Revistes Catalanes amb Accés Obert).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Urgellia, amb el subtítol Urgellia: Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran és una revista d'història editada des de l'any 1978 pel Bisbat d'Urgell i la Societat Cultural Urgellitana.Urgellia es publica en llengua catalana. Té com a finalitat donar a conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d'Urgell i d'aquelles altres que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a altres diòcesis. Els volums publicats són d'una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d'art. La història d'Urgellia va començar el 1977, un any abans de sortir el primer volum publicat. L'aleshores bisbe Joan Martí i Alanis va creure convenient contribuir al coneixement de la història del Bisbat d'Urgell, atresorada als seus arxius, i posar-la a l'abast del poble. Naixia, amb aquest propòsit, la Societat Cultural Urgel·litana, sota la direcció d'un insigne historiador, monjo de Montserrat, de seixanta anys, el pare Cebrià Baraut i Obiols, fill de cal Roca del Vilar de Cabó. Cebrià Baraut i Obiols va dirigir els primers catorze volums, fins al 2001, el director d'Urgellia, i entre els seus redactors i col·laboradors més destacats cal esmentar Carme Batlle i Gallart, Prim Bertran i Roigé, Manuel Riu i Riu, Enric Moliné i Coll i Benigne Marquès i Sala. Precisament, Carme Batlle també ha exercit com a directora al costat de mossèn Benigne Marquès, arxiver del Bisbat d'Urgell, que ho feu com a secretari.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La via bronze, en accés obert, és la via d'accés a publicacions en què el text dels articles es pot consultar lliurement, però l'editorial conserva tots els drets d’explotació dels documents. La revista, en aquest cas, és d'accés gratuït, però no d'accés obert perquè no disposa d'una llicència que permeti la reutilització ni redistribució del contingut.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Wired és una revista mensual dels Estats Units d'Amèrica sobre noves tecnologies, amb una edició en paper i una versió en línia, així com una web amb el mateix nom.La paraula anglesa wired es tradueix com cablejat, la qual cosa tenia gran sentit en l'any de fundació de la revista (1993), ja que les computadores depenien exclusivament de cables per a connectar-se entre els seus components com el monitor, el ratolí, el teclat, la impressora, etc. Irònicament ja va publicar un número especial, al que va titular Unwired (sense cables) que fa al·lusio a l'evolució en aquest sentit.\nPer altra banda, des dels seus primers números la revista ha tingut especial cura a valorar el desenvolupament d'internet i ha realitzat un mapa mundial on explícitament valora els països connectats (wired) a la internet o desconnectats (unwired). Wired pretén reflectir la manera que la tecnologia afecta la cultura, l'educació, l'economia i la política del món.\nActualment hi ha versions de Wired al Regne Unit, a Alemanya, a Itàlia i al Japó. La revista és publicada per l'editorial americana Condé Nast Publications.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La World Academy of Science, Engineering and Technology WASET — literalment en català acadèmia mundial de ciència, l'enginyeria i la tecnologia— és un editor predador de revistes d'accés obert en una varietat ampla de temes científics i tècnics. També organitza diverses conferències científiques anuals, utilitzant noms que són igual de similar a les conferències reals organitzades per grups científics establerts. Les seves conferències són de qualitat dubtosa i qualsevol poden presentar un paper per senzillament pagant el cost d'inscripció. L'acadèmia ha estat catalogada com a \"potencial, possible, o probable\" editor predades. WASET té el seu domini en Azerbaidjan. És dirigida per Cemal Ardil, un antic mestre de ciència, amb assistència de la seva filla Ebru i el seu fill Bora. Cemal Ardil És també la persona que ha publicat més articles a la pàgina web de WASET.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Zoological Journal of the Linnean Society és una revista científica amb revisió per experts publicada per Oxford University Press en nom de la Linnean Society. Surt amb una periodicitat mensual. El redactor en cap és Maarten Christenhusz, de la Linnean Society. Fou fundat el 1856 com a Journal of the Proceedings of the Linnean Society of London. Zoology i reanomenat Journal of the Linnean Society of London, Zoology el 1866. Porta el seu títol actual des del 1969.\nLes següents bases de dades reprenen els resums de la revista i l'inclouen en els seus índexs:\n\nSegons Journal Citation Reports, el 2020 tenia un factor d'impacte de 3,286.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Anales del Jardín Botánico de Madrid, (abreujat Anales Jard. Bot. Madrid), (Annals del Jardí Botànic de Madrid), és una revista científica il·lustrada amb descripcions botàniques que és editada pel Reial Jardí Botànic de Madrid. El seu primer número va aparèixer l'any 1941 i es continua publicant en l'actualitat. Els volums 10 al 35, dels anys 1951 a 1980, es van publicar amb el nom d'Anales Inst. Bot. Cavanilles.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Collectanea Botanica és una revista de recerca botànica que des de l'any 1946 publica l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de titularitat mixta entre l'Ajuntament de Barcelona i el CSIC. El seu ISSN és el 0010-0730.\nCollectanea Botanica segueix la metodologia peer review (revisió per parells), és a dir, abans de publicar-se els articles, aquests són revisats per un mínim de dos investigadors externs anònims. Després d'això, les correccions o suggeriments es comunicaran a l'autor. La revista no té taxes de publicació, límit de pàgines o recàrrec per il·lustracions.\nEls articles i les notes breus són avaluades per experts. Accepta treballs en català, castellà, anglès i francès; han de ser originals i inèdits, i han de tractar", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Graellsia és una revista científica, fundada el 1943, i publicada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, dedicada a temes d'entomologia i zoologia.La revista Graellsia rep el seu nom en homenatge a Marià de la Pau Graells. Des de la seva creació el 1943 i fins a 1987 fou una revista dedicada a l'entomologia Ibèrica. A partir d'aquell any, amb el subtítol de Revista de zoología, va passar a ser una revista de zoologia en general. Posteriorment, va restringir el seu àmbit científic i actualment publica treballs científics originals i inèdits sobre Diversitat Zoològica incloent estudis taxonòmics, faunístics, biogeogràfics, corològics, evolutius i de conservació. Així mateix publica, en les seves corresponents seccions, notes, notícies i recensions.Graellsia és una publicació que sorgeix en el si de l'Instituto Español de Entomología, centre creat el 1941 i integrat per la biblioteca, col·leccions i personal de l'anterior Secció d'Entomologia del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN). Els fundadors de Graellsia, Gonzalo Ceballos Fernández de Córdoba, Eduardo Zarco i Ramon Agenjo expressen la necessitat de tenir una revista que dirigida a les persones interessades en el món dels insectes.Els articles publicats a Graellsia se sotmeten a un procés de d'avaluació d'experts externs a la institució. Graellsia apareix indexada en Web of Science, SCOPUS, CWTS Leiden Rànquing (Journal indicators), AGRIS - International Information System for the Agricultural Sciences and Technology, LIFE - Life Sciences Collection Plus Marina Biology & Bioengineering Data Base, REDIB i DOAJ. Des de l'any 2013 passa a publicar-se exclusivament en format electrònic.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Pirineos. Revista de Ecología de Montaña, anomenada fins al 1986 com a Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos, és una revista cientifica, fundada el 1945, i editada per\nl'Instituto Pirenaico de Ecología del Consell Superior d'Investigacions Científiques que s'ocupa de temes de medi ambient i geografia ambiental.Pirineos inclou publicacions de treballs relacionats amb la dinàmica dels ecosistemes de muntanya, és a dir, amb els processos i les relacions que s'estableixen entre els éssers vius i entre aquests últims i el medi ambient, en un espai tan peculiar com el de les regions més elevades de la planeta. Tracta de contribuir a explicar el funcionament global de les regions de muntanya i l'organització espacial de recursos i processos, amb una perspectiva integradora en la qual l'home exerceix també un paper destacat.Pirineus recull treballs científics originals importants per al conjunt de l'Ecologia de Muntanya, especialment aquells que aporten informació sobre els fluxos existents entre subsistemes, la influència de l'home en la transformació de l'entorn montà, les relacions tròfiques entre els éssers vius i el funcionament dels diferents aspectes que constitueixen la base dels ecosistemes de muntanya.Pirineos, els articles de la qual són revisats per l'avaluació d'experts, externs, es troba indexada a la Web of Science, a SCOPUS, CWTS Leiden Ranking, REDIB i a DOAJ. Es tracta d'una revista en accés obert que facilita l'accés sense restriccions a tot el seu contingut immediatament després de la seva publicació.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un Site of Special Scientific Interest (Indret d'Especial Interès Científic) o SSSI, per les seves sigles en anglès, és una designació de conservació que indica una àrea protegida al Regne Unit. Els SSSI són el pilar bàsic en què se centra la legislació de conservació de la naturalesa a la Gran Bretanya, essent la major part de les altres lleis de conservació natural o geològica basades en els mateixos SSSI, com ara les National Nature Reserve, la Ramsar Convention, les Special Protection Area o les Special Area of Conservation. L'acrònim \"SSSI\" sovint es pronuncia \"triple-S I\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Beinn Dearg (en gaèlic escocès significa \"Muntanya vermella\" pronunciat [peiɲ tʲɛɾɛk]). És a la zona d'Iverlael de les Terres Altes d'Escòcia (Regne Unit). Té una alçada de 1.084 msnm. S'escala normalment seguint el riu Lael fins a Gleann na Sguaib. Començant des de gairebé el cap del Loch Broom una sendera segueix el glen fins a un bealach al voltant d'un quilòmetre al nord del cim. Des d'aquest serral, es pot pujar també als cims veïns d'Amb a' Mheall i Meall na Ceapraichean. Eididh nan Clach Geala, que queda al voltant de 3 km al nord del Beinn Dearg es pot afegir també per completar 4 munros d'una sola tacada.\nA principis de l'any 2005, forts vents van causar gran dany als arbres del Bosc d'Inverlael, bloquejant de manera gairebé total la ruta descrita.\nBeinn Dearg és considerada una ZEPA. La zona abasta una diversitat d'hàbitats, incloent bosc, pantans, aigües obertes, bruguerars nans i precipicis. De manera molt significativa, les zones del cim serveixen de suport a ocells de muntanya com el Corriol pit-roig.\nAquest Beinn Dearg de Ullapool és la més alta de les elevacions escoceses que tenen aquest nom. Les altres són:\n\nBeinn Dearg – 1008 m, munro al nord de Blair Atholl\nBeinn Dearg – 914 m, a la zona de Torridon\nBeinn Dearg – 830 m, al nord de Glen Lyon\nBeinn Dearg – 706 m, a la zona de Glenartney\nBeinn Dearg– 427 m, en els turons Menteith", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Beinn Eighe (pronunciat peɲˈe.ə ˈrˠuəs̪t̪axk moːɾ) és una de les muntanyes de la regió de Torridon de les Terres Altes d'Escòcia (Regne Unit). Forma una llarga cresta amb molts espolons i cims, dos dels quals estan classificats com munros. El nom Beinn Eighe ve del gaèlic escocès i significa 'muntanya de llima'.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ben Hope (en gaèlic escocès Beinn Hòb pronunciat [peɲ hɔːp]}) és una muntanya situada al nord d'Escòcia. Té una alçada de 927 msnm i una prominència de 727 m. És el Munro que està més al nord, alçant-se sobre un terreny pla (erm desigual, cobert de torba) al sud-est del Loch Hope a Sutherland. La muntanya té forma aproximada de tascó triangular, amb una gran penya en l'oest, i dues carenes inferiors al sud i nord-est. Les flors alpines són abundants durant la temporada, encara que la terra sigui molt rocosa.\nLa principal ruta cap al cim comença a Strathmore, a l'oest de la muntanya, seguint el burn (rierol) Allt-na-caillich que flueix a través d'un buit en la penya que dona a l'oest. La ruta és escarpada i no exposada, però ben marcada. Apropar-se des de l'est és rar, ja que hi ha una àmplia extensió de l'erm cobert de bruc sense camins en aquella direcció. L'acostament des del Nord no és possible per senderistes, ja que no hi ha sendera oberta entre les penyes.\nEn un dia clar la vista des del cim inclou el Pentland Firth, Loch Eriboll i les muntanyes properes d'Arkle i Foinaven.\nJust al sud d'Allt-na-caillich, en la carretera de Strathmore road, està el broch de Dùn Dornaigil.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ben Lawers (en gaèlic escocès Beinn Labhair significa \"Pujol del corrent alt\"; es pronuncia [peɲˈlˠ̪avəɾʲ]) és una muntanya i munro en la part meridional de les Terres Altes d'Escòcia (Regne Unit). Queda al costat nord del Loch Tay, i és el punt més alt d'una llarga serra que inclou set munros. És també la muntanya més alta de les Illes Britàniques a part del grup del Ben Nevis i els Cairngorms.\nEs va pensar durant molt temps que el Ben Lawers mesurava més de 4.000 peus, però els mesuraments més exactes dels anys 1870 van demostrar que li faltaven 17 peus per aconseguir aquesta xifra. L'any 1878, un grup de 20 homes van passar un dia construint un gran cairn (un munt de pedres) amb l'esperança de fer que el cim arribés a la xifra \"màgica\". El cairn ja no existeix; de tota manera, la Ordnance Survey ho va ignorar per ser una estructura artificial que no era veritablement part del pujol.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Cyfoeth Naturiol Cymru (en anglès Natural Resources Wales) és un ens finançat pel govern gal·lès, que va començar a operar l'1 d'abril del 2013, quan es va fer càrrec de la gestió dels recursos naturals de Gal·les. Es va crear a partir d'una fusió del Countryside Council for Wales, l'Environment Agency Wales, i la Forestry Commission Wales, a més a més d'assumir altres funcions anteriorment controlades pel mateix govern gal·lès.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Dwrhyd Pit és un Indret d'Especial Interès Científic (o SSSI, les seves sigles en anglès) del comtat de Sir Benfro, Gal·les. Ha estat designat com a Indret d'Especial Interès Científic des del gener del 1957 amb l'objectiu de protegir els seus fràgils elements geològics. L'indret inclou una àrea de 0,18 hectàrees, i és gestionat pel Cyfoeth Naturiol Cymru.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Gallt Llanerch - Coed Gelli-deg és un Indret d'Especial Interès Científic (o SSSI, per les seves sigles en anglès) situat a Cwm Gwaun, Sir Benfro, Gal·les. Va ser designat SSSI el gener del 1954 en un intent de protegir els seus fràgils elements biològics. La zona té una àrea de 30.47 hectàrees i és gestionada pel Cyfoeth Naturiol Cymru.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les Illes Monach (Monach Islands), també conegudes com a Heisker (en gaèlic escocès: Eilean Heisgeir), formen un arxipèlag a l'oest de North Uist, a les Hèbrides Exteriors d'Escòcia.\nLes illes porten despoblades des de l'any 1948, però van arribar a estar habitades per més de 100 persones durant segles fins a l'any 1810. Mpltes de les illes Monach, van ser abandonades originalment a causa del sobrepasturatge i repoblades després de les Highland Clearances.Les illes principals són Ceann Ear (que antigament va albergar una abadia), Ceann Iar i Hearnish estan totes connectades en baixamar. Es diu també que va haver-hi un temps en què era possible caminar fins a Baleshare, i fins a North Uist en marea baixa.\nLes illes són una Reserva Nacional natural d'Escòcia i són conegudes per la seva població de foca grisa, albergant també nombroses aus marines i una rica flora.Les illes alberguen un petit far automatitzat, construït per substituir un de més antic l'any 1943.\nLes illes més petites del grup inclouen Deasker, Shillay i Stockay.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Inverpolly és el nom que es dona a una àmplia regió del Sutherland occidental en l'extrem nord-oest de les Terres Altes escoceses, al nord de Ullapool. L'àrea conté diversos pujols destacats, que s'alcen des d'un paisatge irregular de pantans i llacunes. Durant molts anys la regió va ser una reserva natural nacional però des de 2004, la part protegida s'ha limitat a l'àrea de Knockan Crag.\nLa major part de Inverpolly forma part de la finca d'Assynt (Assynt Estate), de 400 km². Entre els principals cims de la zona estan el Suilven, Stac Pollaidh i Cul Mòr. En el cor de Inverpolly està el Loch Sionascaig.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El llac Bala (gal·lès, Llyn Tegid) és un gran llac a Gwynedd, Gal·les. Abans que Thomas Telford n'alcés el nivell per ajudar el flux del canal d'Ellesmere, era el cos hídric natural més gran de Gal·les. Té 6,5 km de llarg per 1,6 km d'ample, i està sotmès a un règim de sobtades i perilloses crescudes. El riu Dee el creua i les seves aigües són famoses per la seva profunditat i claredat. La ciutat de Bala queda en el seu extrem septentrional i el ferrocarril de via estreta del llac Bala recorre alguns quilòmetres al llarg de la seva riba meridional.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Mousa (en nòrdic antic: Mosey \"illa molsosa\") és una petita illa que forma part de l'arxipèlag de les Shetland (Escòcia). Està deshabitada des del segle xix.\nAquesta illa és coneguda pel broch de Mousa, torre rodona de l'Edat del Ferro, i és considerada una zona d'especial protecció per les colònies de cria de hidrobàtids.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'illa de Noss (en nòrdic antic: Nos) és una petita illa en les Shetland (Escòcia, Regne Unit). Està separada de l'illa de Bressay per l'estret de Noss (Noss Sound). L'illa ha estat una reserva natural nacional des de 1955 i és una granja d'ovelles. Està unida a Bressay a través d'un servei de ferri estacional, gestionat pels guardians de la fauna usant una llanxa tipus Zodiac.\nL'illa ocupa una superfície de 343 hectàrees i la seva altitud màxima sobre el nivell del mar és de 181 metres.Noss tenia una població de 20 persones l'any 1851 però no té habitants permanents des de l'any 1939. Entre les poques famílies que vivien a Noss hi havia la família Booth, encapçalada per Joseph Booth (1765-1847). Els documents genealògics indiquen que era granger. Els arxius mostren que residia a Noss ja l'any 1834.El principal centre d'assentament a Noss estava al voltant de la baixa costa occidental de l'illa a Gungstie (en nòrdic antic: un lloc on amarar). Gungstie va ser construït en els anys 1670 i actualment és usat pels guardians de la flora estacionalment. Un altre assentament estava a Setter, a la part sud-est de l'illa, habitat fins als anys 1870 i actualment abandonat.\nEntre les atraccions de Noss hi ha un centre de visitants, el Pony Pund construït per criar ponies de les Shetland, la roca Holm of Noss i el penya-segat Noup. Els penya-segats d'arenisca de Noss han estat afectats pel clima fent d'ells una sèrie de vores horitzontals, la qual cosa fa d'ells terreny ideal pels nius d'aus com mascarells, fraret, somorgollaires, corb marí emplomallat, Gavines de tres dits, gavots, fulmares i paràsits grans.\nFreqüentment es veuen llúdries al voltant de l'illa.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Roundton Hill (El turó Roundton) és una muntanya arrodonida, amb el vessant costerut, de 370 metres, d'origen volcànic, situada a la part més oriental de l'antic comtat de Montgomeryshire, Gal·les, al costat de la frontera amb Anglaterra i de Yr Ystog. Actualment, es troba al comtat de Powys. Està protegit com a reserva natural pel Montgomeryshire Wildlife Trust, que el va adquirir el 1985.Durant l'edat del ferro hi havia una fortalesa al cim. Des d'allà es pot veure la terra del voltant, essent un important enclavament defensiu a l'època. També hi ha mines de plom i barita a través de la muntanya, que actualment serveixen com a cau per les espècies de rat-penats Rhinolophus i d'aigua. Com que no s'hi ha conreat, a la vessant, el turó manté la vegetació pròpia d'aquests indrets a la zona, que no s'ha conservat, com la Viola lutea, que gairebé ha desaparegut del centre de Gal·les. La reserva va ser catalogada com a Indret d'Especial Interès Científic (SSSI) el 1986.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Rutland Water és un llac artificial en el comtat de Rutland, prop de Oakham. Construït l'any 1976. Té grans àrees d'aiguamolls. És l'un dels llacs artificials més grans d'Europa, el més gran del Regne Unit per la seva superfície (10,86 km²) i el segon després de Kielder Water per la seva capacitat (124 000 000 m3). El lloc va ser designat lloc Ramsar des de 1991.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Rùm és una illa de les Small Isles de les Hèbrides Interiors que formen part de l'administració de Lochaber, a les Highlands d'Escòcia.\n\nL'illa ocupa una superfície de 10.463 hectàrees i la seva altitud màxima sobre el nivell del mar és de 812 metres, al cim d'Askivall.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Switha és una petita illa localitzada en el grup de les Òrcades, a Escòcia. L'illa està situada al sud de l'illa de Flotta, i s'empra per a la pastura d'ovelles. Cap registre escrit informa que Switha hagi estat alguna vegada poblada; no obstant això, algunes construccions megalítiques i un cairn mostren que l'illa va ser almenys visitada durant el Neolític.\nL'illa ocupa una superfície de 41 hectàrees i la seva altitud màxima sobre el nivell del mar és de 28 metres.L'illa és predominantment prada marítima amb àrees petites de bruc i pantanoses. També compta amb nombrosos caus de barnacla cariblanca (Branta leucopsis), i alberga una important colònia d'hidrobàtids.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les funcions de la tecnologia són els usos útils de la tecnologia, i es relacionen amb com elles transformen l'entorn humà per adaptar-ho millor a les necessitats i desigs humans. A més, en aquest procés s'usen recursos naturals (per exemple, aire, aigua, materials o fonts d'energia), persones que proveeixen la informació, mà d'obra i mercat per a les activitats tecnològiques. I en el procés de transformació del món que ens envolta construeixen un món artificial, provocant grans conseqüències socials i ambientals.\nEl principal exemple és la utilització de la tecnologia en la seva funció per a la construcció d'un món artificial, i en la funció d'eina de transformació del mitjà són les ciutats, construccions completament artificials per on circulen productes naturals, com l'aire i aigua, que són alterats durant el seu ús. La tendència, aparentment irreversible, és a l'augment sostingut de la urbanització del planeta. S'estima que en el transcurs de l'any 2008 la població mundial urbana superarà a la rural per primera vegada en la història, el que ja ha succeït al segle XX pels països més industrialitzats. La raó és que les ciutats proveeixen major accés a formes de satisfer les nostres necessitats, perquè en elles existeix una major varietat i quantitat de serveis essencials destinats a les persones, llocs de treball, comerços, seguretat personal, formes d'entreteniment i accés a serveis de salut i educació.\nEn la prehistòria, les tecnologies han estat usades per satisfer necessitats essencials (alimentació, vestimenta, habitatge, protecció personal, relació social, comprensió del món natural i social), i en la història també per obtenir plaers corporals i estètics (esports, música, hedonisme en totes les seves formes) i com a mitjans per satisfer desitjos (simbolització d'estatus, fabricació d'armes i tota la gamma de mitjans artificials usats per persuadir i dominar a les persones).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "En el context de la tecnologia, de la seva història i de la difusió de les diverses tècniques associades, és possible recollir una llista de llibres i documents escrits sobre les nombroses tecnologies existents\nLes tecnologies associades als oficis tradicionals es transmetien de pares a fills o de mestres a aprenents. En aquest sentit, qualsevol obra escrita especialitzada sobre una tecnologia tradicional és excepcional i digna d'estudi.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques. Professionalment és l'àmbit de les persones que es dediquen a l'enginyeria o a les arts i oficis.\nL'activitat tecnològica està molt fortament lligada a la cultura, depenent de cada societat, de cada poble i en cada moment històric, i al mateix temps influint sobre ella. Per exemple, la tecnologia pot ser usada per protegir el medi ambient, atenent de forma sostenible els requeriments d'una societat, gestionant recursos materials (aigua, terra, agricultura, minerals) i energètics, o ampliant o disminuint desigualtats socials. De la tecnologia depèn la capacitat de càrrega humana en un hàbitat i, en particular, al planeta.\nLa tecnologia és inherent a l'ésser humà i a altres espècies animals, des de la seva aparició fins que deixi d'existir.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'acoblament de remolc és un suport mecànic estàtic, que va muntat integralment amb el bastidor d'un vehicle de manera que permet unir-lo a un remolc per actuar com vehicle tractor. En els vehicles de carrosseria auto-portant cal collar-lo amb una superfície prou gran per a poder repartir l'esforç entre uns quants punts de tracció.En aquest suport s'hi pot inserir el mecanisme d'acoblament del remolc (l'argolla, la cavitat per a la bola, etc..), quedant assegurats els dos elements en la seva posició de treball mitjançant un sistema de retenció adequat. Aquest sistema de bloqueig ha de permetre girar un cert angle, cap ambdós costats i amunt i avall, per tal d'adaptar-se als canvis de direcció del conjunt vehicle-remolc.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Agent de missatges (en anglès message Broker), en ciències de la computació, és un mòdul de programari intermedi que tradueix els missatges del protocol de l'emissor a missatges del protocol del receptor. Els brokers apareixen quan hi ha xarxes de comunicació amb intercanvi de missatges.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'avaluació o anàlisi del cicle de vida (ACV), conegut també com a equilibri ecològic i anàlisi del bressol a la tomba, és una tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d'un producte des del bressol fins a la tomba, és a dir, des de l'extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment, i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge). L'anàlisi del cicle de vida és útil per: avaluar els impactes potencials associats amb les entrades identificats i comunicats de premsa, interpretar els resultats per ajudar a prendre una decisió més informada i elaborar un inventari de l'energia rellevant i recursos materials i emissions al medi ambient.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Es considera com animació experimental a tota expressió d'un concepte o idea a través de tècniques d'animació no convencionals o de metodologies no establertes, implicant algun tipus d'innovacó tant narrativa com tècnica. Aquest tipus d'animació comprèn un conjunt de mètodes minuciosos d'animació frame-by-frame amb la finalitat de manipular les imatges resultants. No hi ha regles i l'artista pot prendre's llibertats amb els mitjans que utilitzi, deixar volar la seva imaginació i crear art mitjançant el dibuix directe en la pel·lícula o utilitzant qualsevol altre element.Les tècniques poden ser molt variades, de la mateixa manera que la història narrada. Pot o no haver un personatge, pot o no haver un conflicte, etc. El límit, d'aquesta forma, és la capacitat de l'artista per a explorar i explotar al màxim aquest art. Tanmateix, la música és sovint utilitzada com acompanyament. Diferentes cançons poden ser utilitzades durant una sola actuació, i cada canço és escollida per un artista per a millorar el contingut emocional d'un moment en particular.Aquestes tècniques en l'animació experimental generalment són la combinació de les ja existents com el stop motion, la rotoscòpia, el dibuix sobre cel·luloide, etc. Moltes de les formes d'animació experimental es basen també en un ús innovador d'eines ja presents en altres ámbits de l'art visual: pintura sobre diversos materials, dibuix amb diferentes eines, manipulació digital de materials, ús de programes de disseny i fotografia de manera creativa, etc. Així doncs, amb els avenços en la manipulació digital d'imatges, l'animació experimental esdevé un camp molt bast que encara es troba en procés d'exploració.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Una antena de plasma és un tipus d'antena de ràdio que està actualment en estat de desenvolupament i que està formada per plasma en comptes dels elements de materilas metàl·lics de les antenes tradicionals. Les antenes de plasma es poden emprar tant en recepció com en transmissió. Encara que no han trobat utilització pràctica fins darrerament, la idea no és nova i el concepte ja es va patentar el 1919 per J. Hettinger.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o crítica de la tecnologia són moviments de crítica contra el progrés tecnològic. Veuen aquest progrés tecnològic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revolució Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consciències, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatització i de les xarxes electròniques.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "No confondre amb \"Domesticació Tecnològica\"\nApropiació tecnològica és el concepte utilitzat per explorar la relació entre 'tecnologia' i 'individu' i descriure el procés mitjançant el qual una tecnologia passa de ser desconeguda a ser part de la vida diària d'un agent (o la tecnologia mateixa s'involucra amb l'individu). Es distingeix de les teories tecnològiques, com el constructivisme i el determinisme tecnològic, ja que aquestes intenten explicar la relació existent entre 'societat' i 'tecnologia'.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Ars Technica ([ˌɑːrz_ˈtɛknᵻkə]; expressió llatina que vol dir \"l'art de la tecnologia\") és un lloc web de notícies sobre tecnologia, ciència, política i societat, creat per Ken Fisher i Jon Stokes el 1998. Publica notícies, ressenyes i guies sobre maquinari i programari, ciència, polítiques tecnològiques i videojocs. Molts dels seus redactors són postgraduats i alguns treballen per instituts d'investigació. Els articles estan escrits en un to menys formal que el de les revistes científiques tradicionals.\nEl maig del 2008, Condé Nast Digital (el departament en línia de Condé Nast Publications) va comprar Ars Technica, junt amb dues altres empreses, per 25 milions de dòlars, i la va afegir al seu grup digital Wired, on també hi ha Wired i, abans, Reddit. La plantilla treballa sobretot des de casa i té oficines a Boston, Chicago, Londres, Nova York i San Francisco.\nArs Technica es finança principalment amb publicitat d'Internet, i ha ofert una subscripció de pagament des del 2001. Va generar controvèrsia el 2010, quan com a experiment va bloquejar l'accés al lloc web als lectors que utilitzaven programes bloquejadors de publicitat.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els acrònims ELSI (als Estats Units) i ELSA (a Europa) fan referència a activitats de recerca que anticipen i aborden les implicacions ètiques, legals i socials (ELSI (ethical, legal and social implications)) o aspectes (ELSA (ethical, legal and social aspects)) de les ciències emergents, en particular la genòmica i la nanotecnologia. Les ELSI es van concebre el 1988 quan James Watson, a la conferència de premsa que anunciava el seu nomenament com a director del Projecte de Genoma Humà (HGP (Human Genome Project )), va declarar de manera sobtada i inesperada que les implicacions ètiques i socials de la genòmica, requerien un esforç especial i que haurien de ser finançades directament pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Així doncs, s'inicià un impuls per integrar la investigació social en la tecnologia, que s'anomenà en anglès \"Elsification\".A Europa, en el context del programa Horitzó 2020, la recerca a l'estil d'ELSA s'emmarca ara sota el nom de Recerca i Innovació Responsable.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Aurasma és una plataforma de realitat augmentada d'HP Autonomy. Es tracta d'una programari o d'una aplicació lliure per a iOS i Android per als dispositius mòbils. La tecnologia de reconeixement de la imatge que utilitza Aurasma requereix la càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil. D'aquesta manera, reconeix les imatges del món real i, llavors, sobreposa sobre aquesta animacions, vídeos, formes en 3D i pàgines web.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Banda ampla sobre línies elèctriques (BPL) és una tècnica de comunicació per línia elèctrica, que permet la transmissió de dades digitals d'alta velocitat sobre el cablejat públic de distribució d'energia elèctrica.\nLa tècnica BPL utilitza les freqüències més altes, un rang de freqüències més ampli i diferents tecnologies d'altres formes de comunicació per línia elèctrica, per proporcionar comunicacions d'alta velocitat a través de distàncies més llargues. La BPL utilitza freqüències que són part de l'espectre radioelèctric atribuït als serveis de comunicacions sobre-el-aire, per la qual cosa la prevenció d'interferències, de i des d'aquests serveis és un factor molt important en el disseny dels sistemes BPL.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els Big Data són el resultat de l'aglutinació de dades de forma no estructurada i que generalment es generen des dels dispositius electrònics de consum. Parlem de volums de dades que superen les desenes de terabytes i que requereixen software específic per ser processats a una velocitat adequada. El fet de poder aconseguir tantíssimes dades tan diverses ha fet que els Big Data prenguin moltíssim valor per les empreses, que els utilitzen per optimitzar les seves estratègies.\nTípicament el concepte de Smart Factory es troba lligat a la utilització de Big Data per a portar a l'extrem la optimització de la producció. Lluny de les anteriors evolucions en la indústria, aquest nou avenç és un canvi de paradigma. Amb l'ús de paquets de dades de mides que van des de les desenes de terabytes fins a diversos petabytes, la nova indústria o indústria 4.0 busca la previsió i resposta més ràpida a cada problema detectat, que fins i tot pot no haver tingut lloc.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Els biofiltres són uns dispositius emprats per controlar la contaminació, eliminant compostos contaminants des d'un corrent fluid (ja sigui aire o aigua) degradant-los biològicament. Habitualment s'utilitza per al tractament d'aigües residuals, per oxidar mitjançant els microorganismes els contaminants de l'aire i per atrapar productes químics nocius.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El bràqueting és una tècnica fotogràfica que consisteix a realitzar diverses fotografies del mateix subjecte, variant en cada imatge les diverses opcions de la configuració de càmera. Alguns d'aquests elements són la velocitat d'obturació, l'exposició o l'obertura del diafragma. És una tècnica molt útil per situacions on és difícil obtenir un bon resultat en una sola fotografia, especialment si una petita variació en alguna de les opcions de configuració pot afectar en gran manera. Serveix per definir els paràmetres més adequats per la imatge. També pot ser útil per tenir un major control del contrast de llums i ombres.Un cop tenim totes les imatges resultants podem triar la que més s'adeqüi als resultats esperats o podem fusionar diverses imatges seleccionades mitjançant un software d'ordinador, de manera que tenim una imatge més completa. \nQuan el bràqueting es realitza directament amb la càmera digital s'anomena Autobràqueting . Es programa la càmera perquè realitzi diverses fotografies, i en cada imatge paràmetres determinats varien, llavors una de les imatges s'assegura que serà correcta. És una opció molt més senzilla que el mètode manual, en què el fotògraf o fotògrafa ha de variar la configuració a cada imatge.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La cabota o el cap és la part superior d'un clau, rebló, cargol o d'una eina: la part més gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem més gros i voluminós d'una cosa. La paraula prové del llatí caput que significa cap. De la persona que s'entossudeix en un procediment ineficaç o contraproduent, es diu que «vol clavar el clau per la cabota».També és un augmentatiu de cap o un sinònim de cap gros, de capgròs o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El canvi tecnològic fa referència a la incorporació de nous objectes tecnològics, formes d'ús, noves reglamentacions i nous productes derivats de la tecnologia. És un procés temporal i acumulatiu, que incrementa l'habilitat dels grups per resoldre els seus problemes socials, econòmics i quotidians. En un altre sentit, el canvi tecnològic també pot ser caracteritzat en termes generals com l'efecte combinat de diverses activitats tecnològicament relacionades, tals com invenció, innovació, desenvolupament, transferència i difusió. Igualment pot ser entès com un conjunt d'activitats enfocades en la solució d'un problema.El canvi tecnològic pot ser analitzat a partir de tres angles complementaris: Des de la seva trajectòria determinada per interessos polítics, econòmics i socials; *des de la seva naturalesa, que està dictada pels atributs culturals i cognitius dels membres del grup social involucrat; i des de la seva dinàmica interna, que està determinada pels atributs funcionals de la tecnologia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El capitalisme digital, sovint relacionat amb el capitalisme de dades o el capitalisme de vigilància, s'entén com la transformació del model capitalista a través de les noves tecnologies, així com dels processos que el conformen. Aquest terme fou encunyat per Dan Schiller, autor i historiador de la informació i les comunicacions al transcurs del desenvolupament de l'economia capitalista, al llibre de 1999 Digital Capitalism.\nAlguns dels termes que defineixen aquest sistema inclouen la globalització i el neoliberalisme.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Captura de moviment facial és el procés de convertir electrònicament els moviments de la cara d'una persona en una base de dades digital que utilitza càmeres o escàners de làser. Aquesta base de dades pot ser utilitzada per a elaborar gràfics d'ordinador (CG), sistemes de producció d'animació a ordinador per pel·lícules i jocs, o avatars en temps real. Com que el moviment dels personatges de CG deriven dels moviments de persones reals, l'animació resultant és molt més realista i concreta que si hagués estat creada de manera manual.\nUna base de dades de captura de moviment facial descriu les coordenades o posicions relatives de referència en la cara de l'actor. La captura pot ser en dues dimensions; en aquest cas el procés de captura és anomenat \"seguiment o rastreig d'expressió\", o bé pot estar en tres dimensions. La captura bidimensional pot ser aconseguida utilitzant una càmera sola i un software o porgrama de captura. Això produeix un seguiment menys sofisticat i és incapaç de capturar completament moviments tridimensionals com la rotació de cap, per exemple. La captura tridimensional és acomplerta utilitzant equipaments multi-càmera o sistemes làser marker. Els anomenats sistemes són molt més cars, complexos i requereixen destinar-hi més temps. Hi ha dues tecnologies que predominen; sistemes de seguiment marker i sistemes de seguiment markerless.\nLa captura de moviment facial està relacionada amb la captura de moviment del cos, però és més desafiant i complicada a causa dels requisits de resolució més alts per detectar i rastrejar les expressions subtils possibles de moviments petits dels ulls i els llavis. Aquests moviments són sovint de menys d'uns quants mil·límetres, requerint encara més matisos, una resolució major i diferents tècniques filtrants de les que s'utilitzen normalment en una captura completa de cos. Les limitacions addicionals de la cara també permet més oportunitats per utilitzar models i regles.\nLa captura d'expressió facial és similar a la captura de moviment facial. És un procés en el qual s'utilitzen mitjans visuals o mecànics per manipular personatges generats per ordinador amb inputs i aportacions de cares humanes, o per reconèixer emocions d'un usuari.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La carrera (també conegut com a temps) és cadascun dels moviments que es produeixen en els motors alternatius. Aquests cicles consisteixen en dos moviments oposats: en una direcció i un altre en la direcció oposada. Aquest terme també es fa servir per indicar el recorregut de la carrera del cilindre en el motor, és a dir, la distància entre la posició més elevada i la més baixa d'un pistó al llarg del seu recorregut (vegeu relació diàmetre/carrera).En una locomotora de vapor o un motor de pistons, de vapor, Otto, o de dièsel, una carrera és el recorregut del pistó al llarg de tota la cavitat del cilindre locomotor o el cilindre motor en una adreça.\nLa longitud de la carrera ve determinada pel moviment del cigonyal. La carrera pot ser també la distància que recorre el pistó. La cilindrada depèn del diàmetre del cilindre, és a dir, del seu boló i de la carrera del pistó.\nEn un motor rotatiu sense pistons, el terme s'aplica al moviment corresponent al rotor; vegeu \"Punt mort (mecànica)\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El cicle de vida de la tecnologia és el procés d'evolució que qualsevol tecnologia té en el temps. En la primera etapa, només es troba a la disposició de pocs consumidors, per després arribar a ser coneguda per tot el mercat, en l'última etapa la tecnologia està saturada i esgotada com a producte comercial. És per l'anterior que es pot afirmar que cada tecnologia té un cicle de vida, que es diferencia en la durada de cada etapa i això va depenent de les característiques i el sector on es distribueixi.\nPer analitzar els cicles de les tecnologies es crea una corba anomenada \"S\" per la seva forma en la gràfica i amb això s'aconsegueix identificar la durada de cada període, depenent de la tecnologia analitzada. També es coneix una classificació segons la maduresa de l'objecte o tecnologia en qüestió, per així realitzar estratègies en el procés de comercialització pel que fa a l'etapa en què es troben.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La tecnologia dels aliments, és una branca de la trofologia que tracta dels processos de producció per fer els aliments.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La clau dinamomètrica o clau de torsió és un estri per mesurar el moment de gir o parell de torsió de cargols per ajustar el parell de serratge d'elements roscats, a una valor en newton per metre.Una clau dinamomètrica consisteix en una clau fixa de got que pot ser intercanviable amb claus de got d'altres dimensions, a la qual s'acobla un braç que incorpora un mecanisme en el qual es regula el parell de serratge, de manera que si s'intenta estrènyer més, salta el mecanisme que ho impedeix. Mai s'ha de forçar a mà un cargol que abans hagi estat collat amb el parell adequat ni utilitzar una clau dinamomètrica per afluixar cargols.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM, o Clean Development Mechanism) és un mecanisme flexible definit a l'article 12 del Protocol de Kioto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, amb l'objectiu que els països en vies de desenvolupament (els no inclosos en l'annex I) puguin avançar cap a un desenvolupament sostenible, permetent alhora que els països industrialitzats inclosos a l'annex I compleixin els seus compromisos de limitació i reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle.\nEl mecanisme consisteix en la implantació o finançament de projectes per part dels països industrialitzats en països en vies de desenvolupament per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El país desenvolupat obté així drets d'emissió, dit d'altra manera, crèdits certificats per la reducció de les emissions (CER). En conseqüència, el país inclòs en l'annex I pot augmentar les seves emissions, sempre que respecti els requisits establerts pel Protocol de Kyoto per tal de salvaguardar la posició del país en vies de desenvolupament. En contrapartida, el país en vies de desenvolupament rep el capital invertit i la tecnologia neta, promovent així el desenvolupament sostenible en aquest.\nEls CDM poden ser duts a terme per organismes públics o privats. Són una eina que, juntament amb els mecanismes d'aplicació conjunta (AC) i el comerç internacional de drets d'emissió, constitueixen els mecanismes establerts al Protocol de Kyoto per facilitar l'assoliment dels objectius de reducció i limitació d'emissions dels països de l'annex I.\nPer tal que el mecanisme sigui vàlid, cal que les reduccions de CO₂ assignades a un projecte en concret siguin verificades i certificades per un comitè supervisor de les Nacions Unides. Per obtenir la certificació de les emissions, les parts interessades (l'entitat que du a terme el projecte i el país en desenvolupament receptor del projecte) hauran de demostrar una reducció real, mesurable i prolongada en el temps.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El mecanisme de compensació d'unió de metalls homogenis és una tècnica utilitzada en circuits de mesurament de temperatura, principalment basats en termoparells, per compensar la dependència amb la temperatura ambiental inherent en la realització de la mesura. Aquesta compensació permet la realització d'una mesura absoluta de la temperatura d'un cos o fluid.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Les comunicacions de Smart Machine corresponen a les comunicacions que es realitzen dins de la Indústria 4.0. Consisteixen en el traspàs de dades entre dues màquines, directament o indirectament, mitjançant un ordinador central que processa tota la informació per extreure'n una conclusió.\nLes transmissions de dades són principalment cap a altres màquines o cap a persones. Realitzen principalment dues funcions: observar una tasca i extreure Big Data, la qual arriba a un ordinador central per ser analitzada i tractada, i per donar instruccions a altres màquines.Aquestes comunicacions encara presenten alguns inconvenients. Amb el seu desenvolupament seran més rellevants en les empreses.\nEl desenvolupament està essent ràpid i cada cop existeixen més formes i protocols per a les comunicacions entre Smart Machines, alguns sent l'OPC UA (Open Platform Comunications Unified Architecture) i l'Ethernet TSN.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Comunicació asíncrona, en telecomunicacions, és una transmissió de dades en la qual no s'envia cap senyal rellotge de referència, i la informació de sincronisme està implícita en les mateixes dades.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La conserva alimentària és el resultat del procés de manipulació dels aliments de manera que sigui possible preservar-los l'objectiu final de la conserva és mantindre els aliments preservats de l'acció de microorganismes capaços de modificar les condicions sanitàries i de gust dels aliments. El període que es mantindrien els aliments en conserva és molt superior al que tindrien si la conserva no els continguera.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El control automàtic d'un sistema determinat (un motor, una planta industrial, una funció biològica, com ara els batecs del cor), busca canviar el comportament del sistema a controlar (és a dir, la seva sortida) mitjançant la manipulació de les magnituds d'entrada. L'objectiu bàsic del fet de l'expressió 'controlar' ��s tenir el domini d'una situació determinada. Quan els dispositius que regulen el control detecten una sortida diferent a l'entrada, es calcula l'error que hi ha en el procés. A partir d'aquest error, els dispositius regulen l'acció a realitzar de manera que es disminueixi l'error fins a arribar a zero. Així per exemple, en el control de creuer d'un vehicle, l'usuari dona un valor de velocitat al qual s'ha de circular. Si el cotxe circula a menys velocitat, el dispositiu de control automàtic detecta la diferència de velocitat marcada amb la que realment té el vehicle, de manera que actua obrint l'accelerador fins a arribar a la velocitat marcada. Aquest és el funcionament bàsic dels controladors automàtics.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un control d'òptica sense fils és un dispositiu que té l'objectiu principal de controlar remotament el zoom, focus i iris de l'òptica d'una càmera. Es tracta d'un equip ergonòmicament optimitzat, que facilita el treball del foquista.\nEls sistemes de control de lents ofereixen una capacitat de resposta, precisió i es compon d'un controlador, d'un o més d'un motor i d'un receptor per a un control precís de l'iris d'enfocament i el zoom. Per a configuracions tradicionals, la majoria d'aquests controladors sense fils es comuniquen amb un receptor connectat a la seva cambra en un rang determinat.\nL'empresa Teradek va treure al mercat alguns dels sistemes de control d'objectius més utilitzats. Aquesta empresa s'encarrega de dissenyar i fabricar solucions de vídeo d'alt rendiment per a aplicacions d'imatges en general, cinema i transmissió, des de monitoratge sense fil, correcció de color i control de lents fins a transmissió en viu, solucions SaaS i distribució de vídeo IP.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La convergència tecnològica és la tendència de diferents sistemes tecnològics en l'evolució cap a la realització de tasques similars. Convergència pot fer referència a tecnologies prèviament separades com la veu (telefonia), dades (i aplicacions de productivitat) i vídeo que ara comparteixen recursos i interactuen entre si sinèrgicament, creant noves possibilitats. La convergència es defineix com la interconnexió de tecnologies de la computació i informació, contingut multimèdia i xarxes de comunicacions que han arribat com a resultat de l'evolució i popularització d'internet, tant com d'activitats, productes i serveis que han emergit des de l'espai digital.\nAvui dia estem envoltats per un món multimèdia convergent en molts nivells, amb nodes de comunicació i informació contínuament adaptant-se per satisfer a demandes creades per la mateixa tecnologia i canviant la forma de crear, consumir, aprendre i interactuar unes amb unes altres.Molts experts veuen tot això com la punta de l'iceberg, ja que totes les facetes de la vida social o institucional com a negocis, govern, art, periodisme, salut o educació porten amb si un increment dels espais digitals a través de xarxes creixents de dispositius TICs.\nLa base de la convergència tecnològica tal com es planteja, xoca amb una societat en la qual preval el consumisme com a expressió de l'ésser humà. Per això, i malgrat que es pugui apreciar la conversió de dispositius tecnològics (cel·lulars, telèfons intel·ligents, readers, tauletes…), la seva producció no s'ha vist reduïda, sinó tot el contrari, ja que respon a la premissa consumista imperant.\nPer al teòric Henry Jenkins, la convergència tecnològica és un fenomen que es configura mitjançant la interacció de tres elements indissolubles: les tecnologies, les plataformes mediàtiques i el comportament de les audiències. Per Jenkins, convergència es refereix: \"Al flux de continguts a través de múltiples plataformes mediàtiques, la cooperació entre múltiples indústries mediàtiques i el comportament migratori de les audiències mediàtiques, disposades a anar gairebé a qualsevol part a la recerca del tipus desitjat d'experiències d'entreteniment\".", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un corrent erràtic és un corrent elèctric generalment de baix valor que circula de manera incontrolada en ambients i materials conductors (terra, canonades metàl·liques, acer de formigó armat en edificis , etc.) diferents de les instal·lacions previstes a aquest efecte (filferro, cable, etc.). La definició exclou els corrents transitoris (curtcircuits), que es poden generar per un mal funcionament sobtat d'un dispositiu, així com el corrent tel·lúric.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La creació audiovisual en l'àmbit educatiu ha esdevingut una activitat i una eina essencial del procés d'ensenyament i aprenentatge. Després que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) van arribar a tots els àmbits laborals i de la vida quotidiana, l'aprenentatge va requerir una nova alfabetització. A més, la forma com s'aprèn va evolucionar i es va transformar radicalment en poques dècades, la qual cosa va portar a repensar els processos d'ensenyament així com els elements que els componen. L'ensenyament i l'aprenentatge s'enfronta contínuament a noves formes de pensament, de processament de la informació, didàctiques d'aprenentatge, etc. i és aquí on cobra importància la realització de continguts multimèdia com a suport als processos educatius.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "CTRL és un programa de Televisió de Catalunya que es va emetre per primera vegada el 6 de desembre de 2021. Es tracta de set capítols enfocats únicament a les noves tecnologies.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'acoblament de cua d'oreneta o cudornella és un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma de falca que recorda la cua d'una oreneta comuna i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma en l'altra peça que es vol acoblar.\nEls costats inclinats de la cua d'oreneta reforcen la resistència a la tracció amb el mateix principi d'una falca clavada en el mànec d'un martell o d'una destral. Així a diferència d'un acoblament de caixa i metxa, l'acoblament de cua d'oreneta és capaç d'aguantar no solament la força lateral, sinó també la força transversal i de tracció.\nEls acoblaments de cua d'oreneta s'utilitzen en moltes àrees de la tecnologia: \n\nEncaixos de peces de fusta, sobretot perquè no cal emprar fixacions metàl·liques addicionals (claus o cargols), en particular, per als calaixos, caixes o també instruments musicals.\nFixació de les paletes al volant d'una turbina.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La cultura de la convergència és un concepte ideat per Henry Jenkins, acadèmic estatunidenc i figura icònica de la reflexió sobre els mitjans de comunicació, el periodisme i les arts cinemàtiques, i exposat al seu llibre “Convergence culture” (“cultura convergent”, traduït al català), on explica en profunditat què és la cultura de la convergència: es tracta d'una teoria relacionada amb la tecnologia i els mitjans de comunicació en què reconeix les relacions i les experiències canviants dels nous mitjans. Essencialment, Jenkins planteja quelcom una confrontació entre els antics i els nous mitjans, que es transformen mútuament. Més en detall, es refereix als canvis, adaptacions i desaparicions a què fan front els mitjans de comunicació quan apareix un mitjà de comunicació nou, sovint a conseqüència de l'aparició d'una nova tecnologia.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "La xarxa d'ordinadors CYCLADES (pronunciació en francès: /*siklad/: [*siklad]) era una xarxa de recerca francesa creada a principis dels anys 70. Va ser una de les xarxes pioneres que va experimentar amb el concepte de commutació de paquets i va ser desenvolupada per a explorar alternatives al disseny ARPANET. Sostenia la xarxa local de recerca general.\nLa xarxa CYCLADES va ser la primera a fer als amfitrions responsables per al lliurament fiable de dades, en lloc que aquest fos un servei centralitzat de la xarxa mateixa. Els datagrames s'intercanviaven a la xarxa utilitzant protocols de transport que no garantien un lliurament fiable, només intentava oferir el millor resultat. La xarxa utilitzava el Principi end-to-end, un protocol de transparència que es va popularitzar més tard. Això va simplificar el disseny de la xarxa, va reduir la seva latència i les oportunitats d'error d'un sol punt. La experiència amb aquests conceptes va desencadenar el disseny de peces clau del protocol d'internet al projecte ARPANET.La xarxa va ser patrocinada pel Govern Francès, a través del Institut de Recherche en lnformatique et en Automatique (IRIA), el laboratori de recerca nacional de les ciències de la computació a França, conegut com a INRIA, que va servir com a agència coordinadora. Moltes manufactures de computació franceses, instituts de recerca i universitats van col·laborar amb la causa. CYCLADES va ser dissenyat i dirigit pel Louis Pouzin.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "El deadband (a vegades anomenada zona neutral o zona morta) és una freqüència en una franja de senyals en la que no hi ha accions i el sistema és inoperant. La banda morta s'utilitza en reguladors de voltatge i altres controladors. L'objectiu és comú, per evitar l'oscil·lació o cicles repetits d'activació-desactivació (anomenada 'caça' en els sistemes de control proporcional).", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "L'anomenada democràcia electrònica (en anglès, electronic democracy), també democràcia digital o democràcia per internet, coneguda en anglès com e-democracy (e-DC), és l'ús de les TIC (informàtica, internet, computació mòbil i telecomunicacions) per crear espais de diàleg i reflexió social, accés a la informació de subjectes polítics (plans de treball, ideologia), exercici dels drets de participació política, i en la millora dels processos electorals en la relació entre ciutadans, subjectes polítics i institucions electorals.És la democràcia que fa servir les noves tecnologies de la informació i els mitjans alternatius de comunicació per satisfer les seves necessitats en benefici de tots i per a millorar processos dins d'una república democràtica o democràcia representativa. És un desenvolupament polític que encara està en els seus inicis, i és un tema que genera molts debats i activitats en governs, grups cívics i societats d'arreu del món.", + "label": "Ciència" + }, + { + "sentence": "Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.\n\n", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'activitat física és qualsevol moviment corporal produït per la musculatura esquelètica que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.\nEn anglès no es fa distinció lingüística entre activitat física i exercici físic.\nL'activitat física és tota mena de moviment corporal que realitza l'ésser humà durant un determinat període, ja siga a la seva feina i activitat laboral o en els seus moments d'oci, que augmenta el consum d'energia considerablement i el metabolisme de repòs, és a dir, l'activitat física consumeix calories.\nEl contrari de l'activitat física és la inactivitat o sedentarisme.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un ajut ergogènic és una actuació de tipus mecànic, psicològic o una substància que incrementa la capacitat del cos o de la ment per a un treball. El terme ergogènia deriva de les paraules del grec que signifiquen generar treball. S'aplica molt sovint al rendiment físic esportiu. Aquesta àmplia definició pot incloure els sistemes legals o il·legals. Per exemple entre les legals pot estar utilitzar un monitor de les pulsacions del cor per un millor entrenament i entre els il·legals les ajudes amb esteroides anabòlics o l'hormona del creixement humà.Amb les ajudes ergogèniques es vol especialment eliminar els símptomes de la fatiga. Els productes nutritius ergogènics poden ser o bé nutrients, subproductes metabòlics de nutrients, extractes de plantes o substàncies que es troben normalment en aliments (per exemple la cafeïna i la creatina) que és proporcionan en quantitats més concentrades que les que normalment es troben en els aliments naturals.Les ajudes ergogèniques no nutritives inclouen els esteroides anabolitzants i els seus anàlegs molt utilitzats per alguns esportistes però prohibits per les organitzacions esportives de tot el món. Entre la funció d'aquestes drogues il·legals hi ha:\n\nDirigir i amplificar el creixement del múscul i de vegades reduir el greix del cos utilitzant esteroides anabòlics, antagonistes de beta-2, moduladors selectius d'andrògens (SARMs), i diverses hormones humanes, especialment l'hormona de creixement i els seus precursors.\nEstimulants per incrementar l'alerta, disminuir la fatiga i incrementar l'agressivitat, per exemple amfetamines.\nAugmentar el llindar de dolor utilitzant des del medicament (ibuprofè) als narcòtics\nSedants com el valium i la marihuana.\nDiurètics per controlar el pes corporal.\nDrogues emmascaradores de les substàncies il·legals preses. Per exemple usar l'epitestosterona (una droga sense efecte ergogènic) per restaurar la relació testosterona/epitestosterona (un criteri comú per testar els esteroides) als nivells normals després d'haver pres esteroides anabòlics de més.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "En els esports un amortidor és l'equip de protecció utilitzat pels atletes i que té la finalitat d'ajudar a resistir un impacte, ja que aquest podria arribar a ser mortal en alguns casos, ja sigui un cop per un cop de puny o per una puntada, o un impacte resultant d'una caiguda, o potser un xoc ocasionat per un objecte que ha estat llançat.\n Amortiment pràcticament significa rebre, absorbir i mitigar una força tal, ja sigui perquè s'ha dispersat o perquè l'energia s'ha transformat de manera que la força inicial s'hagi minoritzat. Entre millor sigui l'amortiment de la força inicial, menor serà la força rebuda sobre el punt final.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bones Brigade fou un dels equips de monopatí més importants i exitosos de Powell Peralta, la companyia de l'skater Stacy Peralta. Bones Brigades fou creat el 1979 pel mateix Stacy i a mitjans i finals de la dècada de 1980 va aparèixer una productiva generació de skaters, la més important de l'equip, incloent patinadors de la importància de Steve Caballero, Tony Hawk, Rodney Mullen, Mike Vallely o Bucky Lasek.\nEl primer vídeo de l'equip es realitzà l'any 1982, titulat Bones Brigade Video Show. Després de l'èxit, es convertí en una cita habitual de Powell Peralta i Bones Brigades, llençant un vídeo cada any fins a l'actualitat.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El caiac polo (de caiac, tipus de piragua i polo, sufix per definir jocs de punts amb porteries) és un esport col·lectiu i de contacte que és pràctica sobre piragua. L'objectiu és aconseguir introduir la pilota a la porteria de l'equip contrari i evitar que l'altre equip la introdueixi en la teva.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una canellera és una peça de vestir que es posa al voltant del canell per protegir-lo durant un ús fort o per permetre que es curi. Les canelleres són accessoris habituals en processos de rehabilitació de lesions que afecten el canell. Immobilitzen l'articulació i proporcionen escalfor i compressió als ossos. Estan dissenyades en teixits rígids com el niló o el neoprè que permeten una mobilitat limitada a la mà i s'ajusten al canell mitjançant una tira de velcro. Per garantir la seva fixació poden abastar part de la mà cenyint-se al voltant del polze. En els casos més greus, incorporen platines metàl·liques per tal d'immobilitzar l'articulació.\n\nLes canelleres estan indicades per a traumatismes de canell sense fractura, immobilització de l'articulació, postoperatori de sinovitis, osteoartritis degeneratives, esquinços o inflamacions de l'articulació, entre d'altres .\nLes canelleres exerceixen una funció protectora en activitats en què s'exigeix al canell un esforç extraordinari, com en halterofília o en el culturisme. En aquests casos, mitjançant calor i pressió es poden prevenir possibles torçades i esquinços.Finalment, s'utilitzen en esports en què es força el joc del canell, com passa amb els de raqueta (tennis, pàdel, bàdminton) o en el hoquei.Tenen una triple finalitat: protegir el canell de possibles lesions, eixugar-se la suor del front i evitar que la suor del braç arribi a la mà impedint que rellisqui la raqueta/estic. Amb aquesta finalitat es confeccionen en materials absorbents com cotó o pelfa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Centre Esportiu Municipal Parc de la Ciutadella, es un edifici de propietat municipal de l'Ajuntament de Barcelona d'uns 4.000 metres cuadrats dedicat a l'esport. Te una pista de basquet, gimnàs, una piscina descoberta, una piscina coberta, un hidromassatge, saunes i sales d'activitats dirigides. Al exterior de la instal·lació hi ha una pista de futbol i una pista de Skate que son d'ús gratuït.\nOcupa un lloc dintre del recinte del Parc de la Ciutadella, justament en una de les entrades principals del parc, entre l'entrada principal del zoològic i al costat de l'estació de França.\nEs un edifici dissenyat per l'estudi d'arquitectes Batlle i Roig. La constructora Copisa va finalitzar l'obra a finals de 2009 i la empresa UTE Club Natació va començar a explotar en març de 2010 l'edifici.\n\nEs el camp on entrena actualment el Club de Basquet Ciutat Vella.\nEs on el club de karate Ciutat Vella te la seva seu.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La classe d'esgrima (títol original en finès: Miekkailija i en estonià: Vehkleja; títol internacional en anglès: The fencer) és una pel·lícula finlandesa de 2015 dirigida pel cineasta Klaus Härö. Està basada en la vida d'Endel Nelis, un tirador i entrenador d'esgrima estonià. Fou la seleccionada per Finlàndia per competir pels Oscars en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa, arribant a la llista curta de 9 pel·lícules però sense qualificar-se per a la selecció final. Sí que fou present als Globus d'Or del 2016, també nominada a la categoria millor pel·lícula de parla no anglesa. La pel·lícula es va doblar al català.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La Confederació Esportiva Internacional Laborista (en francès Confédération Sportive Internationale du Travail; CSIT) és una organització internacional multiesportiva creada sobre la base dels ideals del moviment obrer internacional. És una organització associada a la Internacional Socialista.\nL'any 2011 el Congrés celebrat a Rio de Janeiro va decidir obrir el CSIT a tots els esportistes aficionats i el seu nom va passar a ser \"International Workers and Amateurs in Sports Confederation / Confédération Sportive Internationale Travailliste et Amateur\".\nPromou principalment les següents disciplines esportives: atletisme, bàsquetbol, escacs, futbol, gimnàstica, judo, karate, lluita, natació, petanca, tennis de taula, voleibol i vòlei platja.\nFundada el maig de 1946 els seus antecedents són les organitzacions de les quals és hereva: \n\nLa Internationale Sportive Ouvrière, fundada el 1913 a Gant (Bèlgica) a partir de las organitzacions nacionals obreres d'esports.\nDesprés de la Primera Guerra Mundial és refundada l'any 1920 a Lucerna (Suïssa) com a Federació Internacional Obrera per a l'Esport i Condicionament Físic. El 1928 va passar a ser la Internationale Sportive Ouvriere Socialiste que va organitzar les Olimpíades Obreres i va participar en la Olimpíada Popular de 1936.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La conquilla és un protector de la zona pelviana, que protegeix els testicles. Generalment s'usen en esports de contacte com el kick boxing, la boxa, el karate o l'esgrima, esports en els quals han de protegir aquestes parts. Es posa mitjançant una espècie de slip que es diu suspensori. També existeixen equivalents femenins per protegir els ovaris.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Els efectes neurobiològics de l'exercici físic son nombrosos i impliquen una àmplia gamma d'efectes interrelacionats sobre l'estructura del cervell, la funció cerebral i la cognició. Un gran nombre d'investigacions en humans demostren que l'exercici aeròbic habitual (per exemple, 30 minuts cada dia) indueix millores persistents en determinades funcions cognitives, alteracions saludables en l'expressió gènica al cervell i formes beneficioses de neuroplasticitat i plasticitat conductual. Alguns d'aquests efectes a llarg termini son: augment del creixement de les neurones, augment de l'activitat neurològica –per exemple, senyalització de c-Fos i factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF)–, millor afrontament de l'estrès, millor control cognitiu del comportament, millora de la memòria declarativa, espacial i de treball, i millores estructurals i funcionals en les estructures i vies cerebrals associades amb el control cognitiu i la memòria. Els efectes de l'exercici sobre la cognició tenen implicacions importants en millorar el rendiment acadèmic en nens i estudiants universitaris, millorar la productivitat dels adults, preservar la funció cognitiva durant la vellesa, prevenir o tractar determinats trastorns neurològics i millorar la qualitat de vida en general. En adults sans, s'ha demostrat que l'exercici aeròbic indueix efectes transitoris sobre la cognició després d'una sola sessió d'exercici i efectes persistents sobre la cognició després de fer exercici regularment durant diversos mesos. Les persones que realitzen regularment exercici aeròbic (p. ex., córrer, trotar, caminar ràpid, nedar i anar en bicicleta) tenen puntuacions més elevades en les proves de funció neuropsicològica i de rendiment que mesuren determinades funcions cognitives, com ara el control de l'atenció, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva i l'actualització i la capacitat de memòria de treball, memòria declarativa, memòria espacial i velocitat de processament de la informació. Els efectes transitoris de l'exercici sobre la cognició inclouen millores en la majoria de les funcions executives (per exemple, atenció, memòria de treball, flexibilitat cognitiva, control inhibitori, resolució de problemes i presa de decisions) i en la velocitat de processament de la informació durant un període de fins a 2 hores després de fer exercici.L'exercici aeròbic indueix efectes a curt i llarg termini sobre l'estat d'ànim i els estats emocionals en promoure l'afecte positiu, inhibir l'afecte negatiu i disminuir la resposta biològica a l'estrès psicològic agut. A curt termini, l'exercici aeròbic funciona com antidepressiu i euforitzant, mentre que l'exercici constant produeix millores generals en l'estat d'ànim i l'autoestima.L'exercici aeròbic regular millora els símptomes associats a una sèrie de patologies del sistema nerviós central i es pot utilitzar com a teràpia complementària per a aquests trastorns. Hi ha proves clares de l'eficàcia del tractament a través de l'exercici per al trastorn depressiu major i el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat . La guia de pràctica clínica de l'Acadèmia Americana de Neurologia estableix respecte a un deteriorament cognitiu lleu que els metges han de recomanar exercici regular (dues vegades per setmana) a les persones que han estat diagnosticades. Les revisions de l'evidència clínica també donen suport a l'ús de l'exercici com a teràpia complementària per a determinats trastorns neurodegeneratius, especialment la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson. L'exercici regular també s'associa amb un menor risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius. Un gran conjunt d'evidències preclíniques i evidències clíniques emergents donen suport a l'ús de l'exercici com a teràpia complementària per al tractament i la prevenció de les drogodependències. També s'ha proposat l'exercici regular com a teràpia complementària per als càncers cerebrals.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'enregistrament audiovisual de l'esport, com bé diu el nom, tracta de gravar, fotografiar o retransmetre tant esdeveniments com la pràctica esportiva. La indústria audiovisual, des dels seus inicis, sempre ha tingut la necessitat i l'interès d'avançar i buscar nous mètodes per a poder reproduir de la manera millor possible totes les activitats que fem els humans, i l'esport n'és una d'aquestes - des de fotografiar una marató, fins a gravar un salt en paracaigudes o retransmetre un partit de futbol, passant per l'esport dins la cinematografia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Entrenament es refereix d'un costat a l'adquisició de coneixement, habilitats, i capacitats com a resultat de l'ensenyament d'habilitats vocacionals o pràctiques i coneixement relacionat amb aptituds que tanquen certa utilitat i de l'altre costat el conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l'atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau (IDSDP) és una dia internacional que se celebra anualment el 6 d'abril per tal de destacar el poder de l'esport per impulsar el canvi social, el desenvolupament comunitari i per fomentar la pau i la comprensió.\nAquesta celebració anual es impulsada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 23 d'agost de 2013, amb el suport del Comitè Olímpic Internacional des del 6 d'abril de 2014. Aquesta data commemora la inauguració, l'any 1896, dels primers Jocs Olímpics de l'època moderna, a Atenes, (Grècia).El 23 d'agost de 2013, l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 67/296 decideix proclamar el 6 d'abril com el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\". Les Nacions Unides, amb aquesta commemoració, \"conviden els Estats, el sistema de les Nacions Unides i en particular l'Oficina de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau de les Nacions Unides, les organitzacions internacionals pertinents i les organitzacions esportives internacionals, regionals i nacionals, la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals, i el sector privat, i totes les altres parts interessades pertinents per tal de cooperar, observar i donar a conèixer el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\".", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'esportivitat, deportivitat o joc net és una aspiració o caràcter distintiu que creu que un esport o activitat pot ser més gaudit tenint en compte l'equitat, l'ètica, el respecte i el sentit de companyonia. Un perdedor es refereix a una persona que no es pren bé la derrota, mentre que un bon esportista ha de ser un \"bon guanyador\" i a més de ser un \"bon perdedor\".L'esportivitat es pot conceptualitzar com una característica duradora i relativament estable o la disposició com els individus difereixen en la manera com s'espera que en general es comportin en situacions esportives. En general, l'esportivitat es refereix a virtuts com la justícia, el domini propi, la valentia i persistència, i s'ha associat amb els conceptes interpersonals de tractar els altres i ser tractats amb justícia, mantenir l'autocontrol quan tractes amb els altres i el respecte a l'autoritat i opositors.\nUn competidor que exhibeix un comportament antiesportiu després de perdre un joc o concurs sovint s'anomena \"mal perdedor\" i aquells que mostren poca esportivitat després de guanyar són típicament anomenats \"guanyadors dolents\". El comportament mal perdedor inclou culpar altres per la pèrdua, no assumir la responsabilitat de les seves accions personals que van contribuir a la derrota, la reacció davant la pèrdua d'una manera immadura o inadequada, posant excuses per la derrota, i citant condicions desfavorables o altres assumptes d'estar per casa com raons per la derrota. Un guanyador mal actua d'una manera superficial després de la seva victòria, com delectant-se sobre la seva victòria, fregant el triomf a la cara dels opositors, i la reducció de l'autoestima de l'adversari recordant com de malament van jugar en comparació (encara que amb una bona actuació).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'estirament és una forma d’exercici físic en què un múscul, tendó específic (o grup muscular) es flexiona o s’estira deliberadament per tal de millorar l’elasticitat del la superfície muscular i aconseguir un millor to muscular. El resultat és una sensació de major control muscular, flexibilitat i rang de moviment. L'estirament també s'utilitza terapèuticament per alleujar els rampes.En la seva forma més bàsica, l'estirar és una activitat natural i instintiva. La realitzen humans i molts altres animals. Es pot acompanyar de badall. L'estirament sovint es produeix instintivament després de despertar-se del son, després de llargs períodes d’inactivitat, o després d’haver sortit d’espais i zones confinades.\nL’augment de la flexibilitat mitjançant l'estirament és un dels aspectes bàsics de la forma física. És freqüent que els esportistes s’estirin abans, per escalfar-se, i després de fer exercici, per intentar reduir el risc de lesions i augmentar el rendiment.L'estirament pot ser perillós quan es realitza de forma incorrecta. Hi ha moltes tècniques d’estiraments en general, però segons quin grup d’estiraments s’utilitzi, algunes tècniques poden ser ineficaçes o perjudicials. Aquests errors poden provocar hiperlaxitud, inestabilitat o dany permanent als tendons, lligaments i fibres muscular. Per tant, la naturalesa fisiològica de l'estirament i les teories sobre l'efecte de diverses tècniques estan sotmeses a una intensa investigació.\nTot i que l'estirament estàtic forma part d’algunes rutines d’escalfament, un estudi del 2013 va indicar que debilita la musculatura. Per aquesta raó, es recomana un escalfament dinàmic actiu abans de fer exercici en lloc d’estiraments estàtics.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Fit Kid és un esport que combina la dansa amb la gimnàstica esportiva, i on l'acrobàcia és molt important. Existeix una Federació Internacional de Dansa esportiva que organitza diferents campionats i opens arreu d'Europa. El principal és el Campionat del Món, que cada any es realitza en un lloc diferent. Últimament s'ha organitzat a Rímini (Itàlia), Pula (Croàcia) i l'any 2009 a Badalona (Espanya). En el Campionat del Món existeixen diferents modalitats entre les quals les més importants són el Fit Kit, el Dance Show i la Fantasia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El fitness és l'exercici físic fet per mantenir un correcte estat de salut. Recull l'ideal grec de la 'kalokagatia', o síntesi del bo i el bell.\nEn l'actualitat el fitnes implica múltiples factors que es poden resumir en l'ideal grec perfectament: una millora de la condició física en general amb la seva consegüent resposta en l'apartat de l'aspecte físic, i tot això a través d'un sistema d'entrenament individualitzat, d'una adequada nutrició i un descans apropiat.L'objectiu del fitnes és la salut, perquè la mateixa condició física implica salut de forma directament proporcional. L'entrenament en fitnes té com a objectiu el desenvolupament integral de totes les qualitats físiques del subjecte: un entrenament cardiovascular per a desenvolupar el sistema cardiorespiratori, un entrenament amb càrregues i de flexibilitat i elasticitat per a potenciar el sistema neuromuscular, tot això acompanyat d'una alimentació correcta i equilibrada i, en cas necessari, de la suplementació apropiada per a cada cas en particular.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El flic-flac és un element gimnàstic bàsic que es pot realitzar endavant i enrere. Es tracta de saltar enrere i posar les mans a terra. S'utilitza per obtenir més acceleració horitzontal cap enrere en les sèries acrobàtiques.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El fons és un exercici d'entrenament de força que s'utilitza per enfortir els músculs del quàdriceps, els glutis i els músculs que componen el \"isquiotibials\", el semitendinós, semimembranós, i el bíceps femoral. Una estocada de llarg posa l'accent en els glutis, mentre que una estocada curta posa l'accent en el quàdriceps.Per dur a terme l'estocada, l'individu està dret amb els peus a l'ample d'espatlles, i després passos cap endavant, caient primer amb el taló. El genoll ha d'estar a 90 graus i directament sobre els dits dels peus, només (fent un pas més curt pot posar pressió sobre el genoll). El moviment continua fins que el genoll posterior està gairebé tocant a terra. L'individu després torna a la seva posició de partida per conducció cap amunt amb la cama davantera.L'estocada es pot realitzar sense pesos (és a dir, el pes corporal). No obstant això, els entrenadors de pes en general tracten d'augmentar la dificultat utilitzant pesos (a cada mà) o una barra amb pesos sobre el mateix (que va tenir lloc sobre del clatell i les espatlles). Entrenadors avançats poden trobar que la força d'agafada és un problema amb l'estocada manuelles, de manera que prefereixen l'estocada barra.\nCom una variació, estocades pliomètrics (també conegut com dividides agachadillas) pot ser realitzada per saltant explosivament entre les posicions estocada, amb els peus intercanviant posicions en cada salt. A més, l'estocada explosiva és important quan un atleta ha de fer un pas ràpid, llarg. Per exemple, quan s'intenta robar una pilota, arribant a una pilota o per invertir les adreces en el beisbol, respectivament. És important per augmentar la capacitat d'un atleta per executar un impuls explosiu desactivat, és necessari no només per arribar a una persona o un objecte, sinó també per millorar la velocitat de marxa i acceleració.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una foto finish és una fotografia que es fa al final d'una cursa per tal de saber l'ordre d'arribada dels participants. És la reproducció de l'arribada dels competidors a la línia de meta, amb tal precisió que, en cas de ser necessari, pugui dilucidar el vencedor en un final tan disputat que l'ull humà no pogués diferenciar. Encara que el terme foto finish s'ha mantingut per raons històriques, en realitat no sempre és una fotografia el que s'empra, sinó que pot ser una, diverses o un vídeo pres en la línia d'arribada. En el segle xxi, solen emprar-se mitjans digitals i equipament especial, disparats per sensors fotovoltaics o làser.\n\nHistòricament, un fotògraf realitzava una sèrie de fotografies a mà en la meta. Encara que en alguns esports s'utilitza equipament electrònic per posicionar als participants durant la carrera, la foto es considera com l'evidència més important a l'hora de determinar el vencedor. No obstant això, només es recorre a la seva ocupació quan el final d'una carrera és disputat o quan s'ha batut un rècord. Una alternativa, usada en les competicions de natació, és situar pulsadors manuals, els quals registren el temps quan els propis atletes els toquen.\nA vegades, el terme també s'utilitza de forma dramàtica en periodisme per explicar successos d'última hora, com per exemple al final del Campionat del Món de Fórmula 1 de 2008, quan Hamilton passà Glock en l'últim revolt del circuit.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'expressió geopolítica de l'esport designa l'ús de l'esport com a forma de política propagandística per part d'estats imperials amb què procuren diversos beneficis, com ara una reputació a l'exterior, un apropament a altres països, la cohesió i exaltació de la població, així com l'accés a recursos naturals aliens.\nLa geopolítica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopolítiques que hi ha rere les polítiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressió apareix de forma més o menys volguda a partir de la dècada dels 1970 del segle XX als països francòfons i anglosaxons. L'esport hi és comentat com un marcador jeràrquic social i polític, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats.\nL'ús de l'esport com a forma de propaganda no és gens nou. Forma part de l'anomenada política tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat clàssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats polítiques. És el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Olímpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la població a mode de propaganda. Atenes i el món grec estenia el seu prestigi a fora.\nLa represa a Europa dels Jocs Olímpics al final del segle XIX tornà l'esport en una nova manera de fer política per altres mitjans. La intenció era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les potències europees. S'havia de fer dels Jocs Olímpics la nova exposició universal del segle XX. En efecte, les exposicions universals del segle XIX van servir amb intencionalitats polítiques, com ara l'alçament d'una imatge positiva a l'exterior dels països que rebien l'exposició, així com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un gol (de l'anglès goal; meta, objectiu) és el fet d'aconseguir un punt, que acostuma a ser l'objectiu del joc en diversos esports.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Iván Hompanera Álvarez (Barcelona, 26 de gener de 1969) i resident a l'Hospitalet de Llobregat. És un esportista espanyol que va competir en atletisme adaptat, en concret a causa de la seva paràlisis cerebral.Va guanyar dues medalles d'or en els Jocs Paralímpics de Sídney 2000 en les proves de 800 m (T36) i 5000 m (T38). A banda d'aquestes dues victòries també va obtenir tres medalles d'or al Campionat d'Europa a Assen de 2003 (800 m, 5000 m i 4 x 400 m. També va obtenir la medalla de bronze al Campionat d'Europa de Espoo de 2005 (800 m).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aquest article és sobre el sistema de puntuació. Per a uns altres significats, vegeu joc (desambiguació).Joc (set en anglès) s'utilitza en el sistema de puntuacio de molts esports (per exemple, tennis o voleibol). Un joc es guanya amb un determinat nombre de punts, i el guanyador del partit és el que aconsegueix un cert nombre de jocs (típicament dos o tres).\nAltres jocs, com els de cartes, anomenen joc a un torn o moment parcial del joc complet que serveix per a comptabilitzar els punts per a cada jugador.\nViccionari", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un Kite-buggy és un kart amb tres rodes propulsat per un estel, que permet arribar a agafar altes velocitats. Es pot - com en la navegació a vela - anar contra el vent i tornar al punt de partida fent brodades.\nVan sorgir a principis dels anys 80 del segle 20 - sovint en combinació amb l'estel acrobàtic lliure en forma de kite buggies, el pare espiritual és en Peter Lynn.\nVelocitats de 90 km per hora o més no són impossibles. Igual que en altres formes d'esport amb estel, aquest arriba a donar un gran impuls, fet que atrau a la gent de tots els esports del mateix tipus. Hi ha un factor \"risc\" que és, almenys així ho sembla, l'element que el fa atractiu.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una lesió esportiva és un tipus de malaltia lligada a la pràctica d'un esport. Normalment manifestades en alteracions dels ossos, articulacions, músculs i tendons que es produeixen durant la pràctica d'activitats físiques i es troben relacionades amb l'esport.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El mallakhamb (malla = home de força, gimnasta i khamb = pal) és un esport i dansa tradicional de l'Índia en què un gimnasta realitza moviments i postures mentre penja d'un pal vertical de fusta o d'una corda. Mallakhamb també es refereix al pal utilitzat en l'esport.\nEls tornejos de mallakhamb a nivell nacional es van organitzar per primera vegada fa més de 25 anys. Actualment hi participen 29 estats de l'Índia que s'organitzen en quatre grups diferents.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La marxa és la manera com la gent o els animals es mouen fent servir les cames. Si una persona va a caminar, es diu que ell o ella se'n va anar a \"fer una passejada\". Caminar, durant una bona estona, és conegut com un exercici sa. La marxa és una forma de caminar a ritme sostingut com a pràctica d'exercici físic.Es pot alternar amb altres exercicis recorrent circuits pel carrer o la muntanya. La diferència entre córrer i fer marxa és molt clara, però se sol entendre que la marxa és a ritme constant i a una velocitat gens ràpida. Es recomana fer-ho a la gent jubilada per a cremar el sucre en excés i mantenir-se en forma.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La medicina esportiva és l'especialitat mèdica que estudia els efectes de l'exercici en l'esport i, en general, de l'activitat física, en l'organisme humà, des del punt de vista de la prevenció i el tractament de les malalties i lesions. També la hi denomina medicinade l'esport, medicina l'activitat física, medicina de l'educació física, medicina de l'exercici, medicina especialitzada en deportologia. Alguns opinen que el terme \"Medicina de l'Esport\" encara que utilitzat per alguns mitjans de comunicació, no és d'ús correcte, igual que no és correcte el terme \"Medicina Treballadora\" sinó \"Medicina del Treball\", en forma anàloga el terme correcte és \"Medicina de l'Esport\".\nEstà reconeguda com una branca de la medicina pel que existeixen cursos en diverses universitats, sigui dins d'un mestratge, especialització, subespecialització, curs tutelar o curs bàsic.\nAquesta diversitat dona com a resultat que l'orientació primària de l'especialista en Medicina esportiva pot variar segons el país de què es tracti. Així, en alguns països el metge esportiu és preferentment un metge clínic, en altres és un metge traumatòleg que es dedica a atendre lesions de l'esport o també es tracta d'un especialista o subespecialista en ergometria o proves d'esforç, en rehabilitació de pacients diabètics, o en prevenció de malalties cardiovasculars\nBranques i disciplines de la medicina esportiva poden incloure a bàsiques (anatomia, fisiologia, biomecànica de l'exercici, etc.), clíniques (prevenció, tractament i rehabilitació de lesions i malalties) així com ciències aplicades (psicologia, nutrició, entrenament en l'esport, metrologia, cineantropometria, etc.).\nEls principals comeses de la medicina esportiva són:\n\nMissió preventiva.\nMissió orientadora.\nMissió curativa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un país esportiu és qualsevol territori delimitat geogràficament i històricament per homogeneïtats culturals i socials, les quals conformen un poble que té les seves pròpies institucions polítiques, més enllà del seu reconeixement polític internacional, i que disposa del seu propi sistema esportiu, constituït per diferents organitzacions que promouen, gestionen, dirigeixen i regulen l'esport, tot agrupant voluntàriament i de manera representativa en el seu si la majoria de federacions, clubs, associacions i esportistes d'aquest territori.\nPierre de Coubertin l'any 1916 va pronunciar la frase \"La geografia esportiva no coincideix amb la geografia política\". I, efectivament, avui en dia, països amb territori delimitat, tot i no ser reconeguts internacionalment com a Estats, tenen institucions polítiques pròpies que promouen l'esport sobre la base d'una xarxa civil d'entitats socials que organitzen la pràctica esportiva. Són els que anomenem, d'acord amb la tradició esportiva internacional, països esportius.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un partit amistós (també conegut com un partit d'exhibició) és un esdeveniment esportiu en el qual el resultat final no influeix majorment (en general el premi és diners o un regal donat per algun auspiciador). Els jocs poden ser celebrats entre dues persones, equips diferents o entre parts d'un mateix.\nEn els esports de grups s'usen molt aquests tipus de partits per a la preparació de grans competències que tenen per objecte familiaritzar als companys entre si i preparar-se per als pròxims partits. a més en els esports professionals són molt freqüents les pretemporada, les quals ajuden als equips decidir quins jugadors mantenir per a la temporada regular, i en el cas dels esports individuals com el billar o escacs són molt freqüents com entreteniment o per a recaptar diners per a organitzacions benèfiques.\nPer a la FIFA a més existeixen els partits amistós de caràcter oficial, coneguts com a data FIFA en els quals el resultat influeix directament en l'acompliment de l'equip en la classificació mundial de la FIFA, també conegut com a rànquing FIFA.\nDonada la naturalesa altament competitiva dels esports professionals, els partits \"amistosos\" no sempre són exemples de bona voluntat i el joc net que el terme podria suggerir.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Mètode Pilates (conegut popularment com a Pilates), és un sistema d'entrenament físic inventat durant la Primera Guerra Mundial per l'alemany Joseph Pilates basant als seus coneixements de diverses especialitats com la gimnàstica, la traumatologia, el ballet o el ioga.\nAl seu inici el mateix Pilates el va anomenar \"Contrologia\" (en anglès Contrology), ja que creia que el seu mètode utilitzava la ment per a controlar els músculs. El mètode Pilates se centra en la postura dels músculs centrals que ajuden a mantenir l'equilibri del cos i que són essencials per a mantenir la columna vertebral. En particular, els exercicis de Pilates ensenyen a qui ho practica a ser conscients de la respiració i l'alineació de la columna i enforteixen els músculs interns del tors que són importants per evitar dolors d'esquena.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El pilot, o gran grup, és un terme esportiu que designa un grup de corredors que es mantenen junts durant una cursa. S'empra principalment en atletisme i ciclisme. Pot haver-hi un \"grup capdavanter\".\nEn el ciclisme, el pilot representa el grup majoritari i els que aconsegueixen avançar-se a aquest grup s'anomenen els \"escapats\" o \"escamot\". De vegades es refereix a tots els ciclistes professionals.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La pliometria és un sistema d'entrenament que es basa en l'execució de salts que produeixen un cicle d'estirament-escurçament en el múscul, la qual cosa és deguda a l'activació del reflex miotàtic i també de la reutilització de l'energia elàstica, producte de l'estirament realitzat.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un porter és el jugador d'un equip esportiu que defensa la porteria davant dels xuts dels jugadors de l'equip contrari, impedint que facin o marquin un gol. N'hi ha en esports com l'handbol, les diverses modalitats d'hoquei, el waterpolo o el futbol, entre d'altres.En la majoria d’esports que impliquen marcar en una xarxa, els porters solen ser objecte d'una reglamentació especial, que no sol aplicar a la resta de jugadors (anomenats jugadors de camp). Aquesta normativa se sol instituir per a protegir el porter i evitar que sigui objecte d’accions perilloses o, fins i tot, violentes. Aquestes circumstàncies són més evidents en esports com els de la família de l’hoquei i el lacrosse, on han de dur una equipació especial (coixinets pesats i una màscara facial) per a protegir-se de potencials impactes de l’objecte de joc (una pilota o un disc).\nEn alguns esports, els porters poden compaginar la seva reglamentació especial amb la de la resta de jugadors de camp. És el cas, per exemple del futbol on el porter pot xutar la pilota com qualsevol altre jugador, a la vegada que també pot agafar-la i juaga-la amb les mans dins de la seva àrea. En canvi, en altres esports, els porters poden veure limitada la seva àrea d'actuació i les accions que poden dur a terme, tal com passa a la NHL nord-americana, on els porters no poden jugar el disc en les zones restringides darrere de la porteria ni portar-lo més enllà de la línia vermella del centre de la pista.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una Power Ball és un dispositiu giroscòpic dissenyat per a exercitar, especialment, el canell com fisioteràpia, o per a enfortir, en general, els diversos músculs de l'extremitat superior.\nEstà basat en el giroscopi creat l'any 1852 per Léon Foucault per demostrar la rotació de la Terra. Funciona gràcies al principi de la força centrífuga. La força del rotor que es troba en el seu interior va en funció de la velocitat amb la qual se li fa girar. En girar la Power Ball amb més intensitat, el rotor augmenta el nombre de revolucions, generant un soroll o xiulada cada vegada més agut en proporció a les revolucions. No necessita alimentació elèctrica ni bateries, i els díodes LED que s'inclouen en la majoria dels seus models s'il·luminen amb l'energia que el giroscopi genera.\nActualment es comercialitza, usant-se per a exercitar els músculs de la mà, avantbraç, bíceps, tríceps i muscle. És molt recomanable per a enfortir braços en diferents esports com el golf, tennis, o, també per a músics com guitarristes, baixistes, pianistes, etc\nExisteixen diverses versions de NSD Power Ball amb l'opció d'incloure un velocímetre que mesura entre altres funcions les rpm. Les versions de la marca NSD Power Ball (existeixen d'altres empreses) són:\n\nPower Ball Gold\nSuper Power Ball\nPower Ball Regular\nPower Ball Sound\nPower Ball Green Light\nPower Ball Amber Light\nPower Ball Blue Light\nPower Ball Techno\nPower Ball SignatureAltres empreses que comercialitzen aquest producte, a part de NSD Powerball, són:\n\nPowerball\nIronPower\nDynaBee\nIronPower\nDynaflex Powerball\nDFX Powerball\nTanGOball", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Primer toc és un programa radiofònic d'esports que s'ha emès a l'emissora RAC 1 històricament de 19:00 a 21:00, de dilluns a divendres, on es fa anàlisi i tertúlia sobre l'esport català. Actualment, s'emet de 14:30 a 15:00 cada dia i el dirigeix i condueix Aleix Parisé, de dilluns a dijous, i els divendres, dissabtes i diumenges ho fa Albert Ferran. Entre els seus col·laboradors es troben o s'hi han trobat Joan Maria Pou, Julio Salinas, Marc Guillén, Toni Padilla, Gemma Herrero, Oriol Domènech, Josep Maria Minguella, Rafa Cabeleira, Gerard Autet, Gemma Montero, Marc Mundet, Albert Ferrer, Quim Salvador, Miguel Rico. Segons l'Estudi General de Mitjans de la temporada 2011 – 2012, Primer toc tenia 127.000 oients.El 2000 va agafar-ne la direcció Xavier Bosch i estava presentat per Joan Maria Pou, posteriorment per Raül Llimós i per últim Aleix Parisé. A partir de la temporada 2016-2017, amb el nou format, Raül Llimós va tornar a agafar-ne la direcció fins que va deixar l'emisora i el va tornar a dirigir Aleix Parisé.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 26 de juliol de 1921 - Madrid, 24 de juny de 2017) va ser una republicana, militant del PSUC i activista de la resistència. Represaliada pel franquisme, va patir tortures, presó i exili. Va viure a França, Txecoslovàquia i Romania. Mai va abandonar la lluita política i va ser la primera veu en català de la clandestina Radio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica, amb seu a Bucarest. També va ser esportista i pintora.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un pulsímetre, pulsòmetre o monitor de ritme cardíac és un dispositiu que permet a un usuari mesurar la seva freqüència cardíaca en temps real, per un estudi més detallat posterior (vegeu Electrocardiograma). Els models primitius tenien una cinta al pit amb uns elèctrodes en contacte amb la pell per controlar electrònicament les pulsacions del cor. Si bé aquests models encara existeixen, les versions modernes solen constar de dos elements: un transmissor de cinta al pit i un receptor de canell o telèfon mòbil, que normalment és a la vegada rellotge i telèfon.Al principi amb les tires de plàstic era necessari l'ús d'aigua o algun líquid per obtenir un bon rendiment. Més tard, s'utilitzà un teixit intel·ligent conductor (Polar, Textronics, Zephyr, Equivital) amb uns microprocessadors que analitzen el senyal per determinar la freqüència cardíaca (Polar, Zephyr, Equivital, Sanitas).\nTambé, hi ha disponibles versions sense cinta, però no tenen algunes de les funcions del disseny original. Els models més avançats, mesuren a més a més la variabilitat del ritme cardíac, l'activitat i la freqüència respiratòria per avaluar paràmetres relatius a l'aptitud del subjecte.\nAlguns dels nous monitors han substituït les cintes de plàstic per sensors de tela, per comoditat o per a integrar-los amb la roba. La nova tecnologia de \"roba intel·ligent\" permet eliminar la necessitat de les corretges elàstiques que subjecten el transmissor amb elèctrodes integrats en contacte amb el pit.\nEn els models més antics, quan es detecta un batec del cor es transmet un senyal de ràdio, que el receptor utilitza per determinar la freqüència cardíaca. Aquest senyal pot ser un simple pols de ràdio o un únic senyal codificat des de la corretja del pit, (com ara Bluetooth, ANT, o d'un altre enllaç de ràdio de baixa potència); la codificació impedeix que un altre usuari proper amb un transmissor semblant rebi el senyal (efecte conegut com a diafonia, un tipus d'interferència).\nLes versions més recents inclouen un microprocessador que supervisa contínuament l'electrocardiograma i calcula la freqüència cardíaca, i altres paràmetres. que poden incloure acceleròmetres que detectin la velocitat i la distància, eliminant la necessitat de portar dispositius en els peus.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La retransmissió d'esdeveniments esportius és la cobertura d'esports a través de la televisió, la ràdio o altres mitjans de comunicació. En general, consisteix en un o diversos comentaristes esportius que descriuen els esdeveniments que succeeixen.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una semifinal és una situació en la qual s'enfronten dos o més contrincants, tot buscant un lloc per a la final. Normalment s'enfronten els participants que han guanyat els enfrontaments de quarts de final. S'acostuma a utilitzar el format de quatre participants, realitzant-se dos enfrontaments (participant A contra participant B i participant C contra participant D).\nEls guanyadors de cadascuna de les disputes seran els que jugaran la final, mentre que els dos perdedors poden arribar a jugar la final de consolació per decidir el tercer i quart lloc.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una societat anònima esportiva és un tipus especial de societat anònima a Espanya, creada amb la Llei 10/1990 del 15 d'octubre i desenvolupada amb el Reial Decret 1251/1999 del 16 de juliol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Strongman (strength athlete, atleta de força o forçut) és un terme que va començar a ser utilitzat en el segle xix per a referir-se als exhibidors de força (el terme era usat encara abans de l'halterofília i del powerlifting). Molts demostraven la seua força en el circ o alçant pes en el bent press (no confondre amb press de banca, el qual encara no existia).\n\nJa en els últims trenta anys del segle xx, strongman va ser usat per a designar als esportistes que demostraven la seua habilitat en demostracions de força, com alçar roques i altres objectes pesats. La competició més important d'aquest tipus és l'home més fort del món, creada en 1977. Des dels anys 90, l'interès al voltant del món per aquest esport ha començat a pujar, i els gimnasos són avui més populars que fa uns anys.\nDes de 1995 existeix l'IFSA, l'organització principal del strongman que des de llavors apunta a una política més sanitària i a un esport que aquest a l'abast de tots els països del món.\nEn 2005 la IFSA es va dividir de l'home més fort del món patrocinat per Met-Rx i va crear la competició de l'home més fort del món IFSA. La WSMCF (World's strongest Man Cup Federation) va crear o World Strongman Cup en 2004.\nAvui dia s'han incorporat molts moviments de strongman als exercicis amb peses, encara que en la majoria dels casos amb pesos molt més lleugers.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una targeta de penalització, normalment coneguda simplement com a targeta o cartó, s'utilitza en molts esports com a mitjà d'advertència, repressió o càstig d'un jugador, entrenador o membre d'un equip. Les targetes són comunament utilitzades pels àrbitres per a indicar que un jugador ha comès una falta. L'àrbitre tindrà la targeta per sobre del seu cap mirant o apuntant cap al jugador que ha comès la infracció. La color o la forma, o totes dues coses alhora, de la targeta utilitzada per l'àrbitre indica el tipus o la gravetat de la infracció i el grau de càstig que s'ha d'aplicar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una tira nasal o adhesiu horitzontal és un tipus de tira adhesiva formada per dues bandes o petits tubs de plàstic flexibles i resistents, que permeten l'obertura de les fosses nasals, de manera que s'augmenta el flux d'oxigen que entra fins als pulmons. S'aplica a través del pont del nas i els costats de les fosses nasals per ajudar a mantenir la via aèria oberta. Es coneixen dos tipus de tires nasals: internes i externes. Es creu que facilita la respiració i per això s'utilitzen durant l'esforç atlètic i com una ajuda per reduir la congestió o per prevenir els roncs. Hi ha diversos estudis que no han indicat que tinguin un efecte que millori el rendiment. També són usades pels entrenadors de cavalls de carreres per motius similars. Es creu que redueixen la resistència de les vies respiratòries i redueixen el risc d'hemorràgia pulmonar induïda per l'exercici (EIPH), a més de reduir la fatiga i ajudar a la recuperació post-cursa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un trampolí en esport és una post flexible utilitzada per al salt que fa una funció de ressort per a augmentar la impusió de qui salta.\nEls trampolins estan fixats normalment per una frontissa en un extrem (de manera que poden ser elevats quan no estan en ús) i l'altre extrem penja generalment sobre una piscina, amb un punt situat a mig camí entre la frontissa i l'extrem que es recolza sobre un fulcre ajustable.En raó del menester de ser lleugers i flexibles, els trampolins es fan generalment d'alumini. En les piscines, la major part dels trampolins, es pinten de blau i sovint la textura és agregada a la superfície barrejant vidre o sorra picada amb la pintura per a donar-los una adherència addicional.\nLa constant de la molla d'un trampolí és ajustada generalment per mitjà d'un fulcre que es col·loca aproximadament a mitjan trampolí. Generalment, els trampolins funcionen en un règim lineal on obeeixen aproximadament la llei de Hooke. Quan està carregat amb un banyista, la combinació de la massa aproximadament constant del banyista i la rigiditat constant del trampolí donen una freqüència ressonant que és ajustable per mitjà de la constant de la molla (fixada per la posició del fulcre). Com que el sistema que en resulta és en un règim aproximadament lineal, pot ser modelat prou exactament per una equació diferencial de segon grau. La freqüència ressonant es pot ajustar en general en una gamma que varia d'un quocient de 2:1 a 3:1.\nEs localitzen a 1 m o 3 metres sobre l'aigua. En competició olímpica, només s'utilitzen els trampolins d'altura de 3 metres.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "#Vamos por Movistar Plus+ (llegiu \"Vamos\") és un canal de televisió per subscripció espanyol, propietat de Telefónica. De temàtica exclusivament esportiva, està orientat a ser el canal central multiesport, de la plataforma Movistar Plus+.A Espanya el canal està disponible en exclusiva en Movistar Plus+ en els dials 8 i 45, en alta definició per a clients de fibra i satèl·lit, i en definició estàndard per a clients de ADSL. També està disponible com a canal d'emissió lineal en el servei de vídeo sota demanda, tant per a clients de Fusió com de Movistar+ Lite.A Andorra està disponible a SomTV en el dial 201 en alta definició. També està disponible com a canal d'emissió lineal en el servei de vídeo sota demanda.Va iniciar les seves emissions en proves el 10 de setembre de 2018, després de la fusió de dues dels canals esportius propis de la plataforma, Movistar Deportes 1 i 2, en un sol canal denominat Movistar Deportes. L'inici de la seva programació va tenir lloc principi el 16 de setembre de 2018 a les 21.30 hores EEl 7 d'agost de 2019 va iniciar les seves transmissions el senyal per a horecas amb el nom de «#Vamos Bar» en substitució de Movistar Fútbol, a més dels seus senyals auxiliars (#Vamos Bar 1-2).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ventafocs és un terme esportiu informal emprat en esport per a designar a un equip o a un jugador que disputa una competició (o una fase d'aquesta) amb altres equips o jugadors que, a priori, són clarament superiors. L‘expressió prové del conte de fades La Ventafocs, la protagonista del qual és maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa treballs de la casa mentre elles poden assistir al ball del fill del rei.\nAl Regne Unit, el terme ventafocs s'empra per a designar a un equip que amb freqüència té una actuació més pobra que l'esperada (com ara la selecció espanyola de futbol), o que és eclipsat per veïns amb més èxit (com ara, el Tranmere Rovers F.C. per Liverpool F.C. i Everton F.C.).\nAls Estats Units, una ventafocs és un equip o jugador que té una actuació en un torneig molt més reeixida d'allò que s'esperava. Un terme en català semblant seria equip revelació.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El vestidor o guarda-roba és el lloc destinat a vestir-se. Als domicilis privats sol ésser una cambra, generalment annexa al dormitori, destinada exclusivament a vestir-se o a canviar-se de roba amb intimitat i sense molestar les persones de les estances contigües. És habitual tenir agrupada la roba al vestidor, organitzada per tipologies en armaris, sabaters, calaixeres, etc. També convé tenir-hi un mirall. Pel seu caràcter íntim, generalment el vestidor no té finestres.\nEn instal·lacions esportives tals com gimnasos, camps d'esports, piscines, banys, etc., el vestidor és el lloc destinat a canviar-se de roba. A les botigues de roba el vestidor acostuma d'anomenar-se emprovador (tot i que també s'empra el castellanisme \"provador\", impropi, perquè la roba no es \"prova\", sinó que s'emprova). Als teatres i sales d'espectacles, els intèrprets muden de roba als camerinos.\nMalgrat la similitud dels mots, no s'ha de confondre el vestidor amb el vestuari.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un vestit de busseig és un vestit que bussos i bussejadors utilitzen per protegir-se del fred quan estan submergits en l'aigua. El formen un conjunt de peces dissenyades per protegir al bussejador del fred (en l'aigua es perd temperatura ràpidament) i en menor mesura de talls i esquinçaments pel reblaniment de la pell. Així com permetre surar o enfonsar-se a voluntat i respirar sota l'aigua (quan es busseja amb escafandre).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Victòria (del llatí victoria) és un terme, originalment aplicat a la guerra, que es refereix a l'èxit assolit en el combat personal després de les operacions militars en general o, per extensió, en qualsevol competició. L'èxit d'una campanya militar es considera una victòria estratègica, mentre que l'èxit d'una intervenció militar és una victòria tàctica. En la mitologia, la victòria està identificada amb la deessa grega Nice i amb la romana homònima. Victòries arquetípiques del bé sobre el mal són sovint representades en la mitologia i els contes de fades.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Wherigo és una activitat basada en la tecnologia GPS que pot ser jugada a l'aire lliure. Els seus autors són els mateixos que van popularitzar el Geocaching.\nHom pot desenvolupar aventures i emmagatzemar-se en els anomenats \"Cartridges\", que caldrà instal·lar-les en una unitat GPS conjuntament amb un programa específic per executar-les.\nEl jugador i l'aventura es basen en la informació de localització proporcionada per la unitat GPS per tal d'anar provocant els esdeveniments del joc, trobant objectes virtuals o interaccionar amb ells, entre altres coses. Completar una aventura pot requerir visitar diferents lloc i resoldre trencaclosques.\nEl site de l'activitat ofereix un constructor d'aplicacions i una base de dades d'aventures ja desenvolupades, que poden ser descarregades gratuïtament.\nEl programa necessari per executar aquestes aventures només està disponible per a un nombre limitat de plataformes, específicament per a Windows CE i Garmin Colorado i Oregon.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tadashi Abe (1926 - 23 de novembre de 1984) va ser un dels pioners de l'aikido a Europa.\nVa començar a practicar aikido el 1942 a Osaka.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jesús Abrego Narbarte (Arroniz, Navarra, 7 de març de 1910) va ser un pilotari professional en la modalitat de erremonte (remonte), fent el seu debut l'any 1924, anomenat com \"el Mag d'Arroniz\". Es va iniciar al món de la pilota de la mà del seu pare, que era corredor d'apostes en l'Euskal Jai de Pamplona. Va arribar molt ràpid al professionalisme, l'any 1924, amb prou feines 14 anys, gràcies a les seves condicions innates pel remonte. El seu major èxit va ser el campionat assolit l'any 1944 en el Campionat individual, sent est l'únic títol oficial que va obtenir, atès que per aquella època no es disputaven, si no que eren més habituals els desafiaments i festivals de pilota. Durant la dècada dels trenta i quaranta va ser el millor remontista, sent habitual que se'l esmenti així mateix com el millor de la història. Fins i tot era habitual que formés parella amb un altre pilotari i s'enfrontessin a trios per igualar els partits. La majoria de la seva carrera va transcórrer en els frontons de Recoletos a Madrid, l'Urumea a Sant Sebastià i l'Euskal Jai a Pamplona.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bradley Fred Adamonis (Providence, 16 de gener de 1973) és un golfista professional estatunidenc que actualment juga en el PGA Tour.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yasemin Adar (Niğde, 6 de desembre de 1991) és una lluitadora turca. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat Europeu de Lluita 2016, a la categoria de 75 kg. i en els Jocs mediterranis 2013, a 72 kg. Participarà en els Jocs Olímpics de Río també.Adar és integrant del club esportiu Trakya Birlik.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Afyonkarahisar Spor Kulübü (Club esportiu d'Afyonkarahisar, en turc) o simplement Afyonkarahisarspor és la resusitació de tres antics clubs esportius, Afyonspor, Afyon Şekerspor i Yeni Afyonspor, de la ciutat i província d'Afyonkarahisar. El club es va fundar el 2005, l'última vegada, i la seva seu estava a la ciutat d'Afyonkarahisar. Era més conegut pel seu equip de futbol, que jugava els seus partits de casa a l'Afyon Arena. Després de baixar a una lliga amateur i regional en la temporada 2012-13, el club s'ha tancat.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Les aigües tranquil·les és una disciplina del piragüisme que consisteix a recórrer en aigües planes les competicions, les quals es disputen en dos tipus d'embarcacions, caiacs i canoes. Les aigües planes són llocs d'aigua on no hi ha cap mena de corrent. Les podem trobar en pantans, llacs o canals artificials construïts expressament.\nEls homes poden competir en caiac ( K-1, K-2, K-4) i en canoa (C-1, C-2, C-4). Encara que fa uns anys les dones només competien en caiac ( K-1, K-2, K-4), ara competeixen també en canoa (C-1, C-2, C-4). Les competicions poden ser de Velocitat i de Fons. En Velocitat es competeix sobre les distàncies de 200, 500, i 1000 metres, aquestes competicions es duen a terme en camps de regates, cada embarcació recorre la distància determinada en un carrer perfectament delimitat per boies. Es realitzen sèries classificatòries, semifinals i finals. En Fons no es realitzen sèries classificatòries, tots els competidors ho fan alhora en un circuit de forma ovalada i en algunes ocasions es poden realitzar traginades, en què el piragüista ha de sortir de l'aigua cada cop que acaba una volta en el circuit, agafar la seva piragua i recórrer una distància corrent portant la piragua.\n\n", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aiyim Abdildina—Айым Абдильдинаen kazakh— (Província d'Akmolà, 23 de desembre de 1989) és una lluitadora kazakh de lluita lliure que competí en quatre campionats mundials, i es classificà en cinquena posició el 2010. Va guanyar la medalla de bronze als Jocs Asiàtics de 2010; setena posició en 2014. Va aconseguir sis medalles en Campionats Asiàtics, de plata en 2016 i de bronze en 2009, 2011, 2012, 2014 i 2015. Va representar el seu país dues vegades a la Copa del Món, en 2011 classificant-se en la novena posició, i aconseguint l'onzè lloc en 2012.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gülbahar Akgül (nascuda a Svichtov, Bulgària el 23 de setembre de 1987) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per clubs turcs com a Yeşilyurtspor, Beşiktaş i Sarıyer Belediyespor d'Istanbul, Nilüfer Belediyespor de Bursa, Balıkesir Büyükşehirspor de Balıkesir, Karşıyaka d'Esmirna i Manisa Büyükşehir Belediyespor de Manisa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Didem Akın (Ankara, 1 de maig de 1971) és una ex jugadora de basquetbol i directora esportiva. Va jugar moltes anys a Fenerbahçe on és directora de l'equip femení des del 2005. Va participar, com a jugadora, set vegades a l'Eurolliga de bàsquet femenina. També va ser jugadora de la selecció nacional turca. El seu marit, Raşit Akın, és el responsable de basquetbol femení de la Federació Turca de Bàsquet.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kübra Akman (İznik, Bursa, 13 d'octubre de 1994) és una jugadora de voleibol turca, integrant de la selecció turca juvenil de voleibol femení i campiona del món 2011. Akman juga al VakıfBank SK des del 2012. Ha rebut medalla d'or com a integrant d'aquest equip en la FIVB Copa del Món 2013. Kübra Akman va ser triada Most Valuable Player de les finals del 2014 CEV Volleyball European League on Turquia fou campiona. El 2015 també ha estat membre del \"Dream Team\" mondial. En una entrevista, Akman diu que se sent com una font d'orgull per a la seva família.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Simge Şebnem Aköz, més coneguda com a Simge Aköz (Samsun, 23 d'abril de 1991) és una jugadora de voleibol turca. Es va iniciar al voleibol als 7 anys de vida. En la seva carrera professional ha jugat per clubs com ara Halkbank SK d'Ankara, Eczacıbaşı i Yeşilyurt d'Istanbul, i Çanakkale Belediyespor de Çanakkale. També juga per la selecció nacional turca. És jugadora de posició lliure i va ser escollida, varies vegades, millor lliure d'Europa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ayla Aksu (15 de juliol de 1996) és una jugadora de tennis turca. Juga per l'Enkaspor d'Adana. Aksu també juga a la selecció turca.Aksu, juntament amb Melis Sezer ha guanyat, en dobles femenís, el campionat d'Antalya 2015, jugant en la final contra M. Gutiérrez i M. Martínez. Ha guanyat su primera copa individual l'any 2015 en la Copa Sinan Südaş, guanyant en la final a la françesa Carla Touly, i la seconda a Bursa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Şükran Albayrak (Kartal, Istanbul, 12 de maig de 1982) és una jugadora de basquetbol turca. Després de deixar el esport va ser presentadora i comentadora d'esports (bàsicament basquetbol). Va ser escollida 93 vegades a la selecció de basquetbol de Turquia. També va guanyar varies copes amb Fenerbahçe d'Istanbul.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aslıhan Çakır Alptekin, més coneguda com a Aslı Çakır Alptekin (Antalya, 20 d'agost de 1985) és una atleta turca. Va guanyar la medalla d'or en 1500 m. als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres, però la medalla li fou retirada per dopatge.El setembre de 2017 fou suspesa de per vida, en donar positiu per tercera vegada en una prova de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Joseph Alzin (París, 18 de desembre de 1893 – Marsella, 2 de setembre de 1930) fou un aixecador luxemburguès d'origen francès, que va competir als Jocs Olímpics d'Anvers 1920 i als de París 1924. Al Jocs de 1920 va aconseguir la medalla d'argent en la categoria +82.5 kg.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Amik va ser la mascota dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 celebrats a Mont-real (Canadà). Representa un animal emblemàtic del Canadà: el castor.\nEl nom de la mascota, Amik, significa justament castor en el llenguatge indi algonquí, una regió del nord del Canadà.\nAmik representava l'amistat, la paciència i el treball dur que van ajudar el Canadà. Utilitzava una banda vermella, tal com les cintes en què es van penjar les medalles dels jocs.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Àlex Antor (nascut el 1979) és un esquiador alpí andorrà que representà el seu país als Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2006. També fou el portador de la bandera durant la cerimònia d'inauguració.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bernard Joseph Apesteguy o Joseph Apeztegi, més conegut com a Txikito de Cambo (Kanbo, 20 de maig de 1881 - Getaria, 21 de desembre de 1950) va ser un jugador professional de pilota basca. Es donà el seu nom al frontó de París on se celebraren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'aquatló és un esport combinat i de resistència en el qual l'atleta realitza dues disciplines en tres segments: cursa a peu, natació i cursa a peu. L'ordre és l'assenyalat i el cronòmetre no s'atura durant tota la competició. A nivell competitiu, l'aquatló és competència de les diferents Federacions de Triatló; en el cas de Catalunya, la Federació Catalana de Triatló.\n\n", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aramón Javalambre és una estació d'esquí del grup Aramón (Ibercaja i el govern de l'Aragó) situada a la serralada de Javalambre, a la comarca de Gúdar-Javalambre de la província de Terol, Aragó.\nL'estació compta amb 13 pistes d'esquí alpí i 15 quilòmetres de pistes. Totes les pistes disposen de neu artificial gràcies a 166 canons de neu.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Joan Arbil (nascuda el 1937) és una escaquista turca, d'origen estatunidenc. Nascuda als Estats Units, Joan Arbil es va casar amb un diplomàtic turc, Erdinç Arbil, i s'inicià en els escacs l'any 1967. Van viure a Esmirna, on Joan Arbil fou una de les fundadores de l'Associació d'Escacs d'Esmirna (İzmir Satranç Derneği) el 1974, des d'on participà en els campionats nacionals d'escacs, durant molts anys, fins a la mort del seu marit el 1993. Joan Arbil viu actualment als Estats Units.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un àrbitre és la persona que realitza l'acció d'arbitrar, és a dir, que decideix el resultat d'un conflicte. Des del punt de vista legal, un àrbitre pot ser lletrat o no segons els casos en què la llei remeti al tipus d'arbitratge.\nEn qualsevol esport, l'àrbitre és el jutge encarregat de fer que es compleixin les regles del joc.\n\n", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Els Arizona Coyotes són un equip professional d'hoquei sobre gel de Glendale (Arizona), dins l'àrea metropolitana de Phoenix (Arizona), Estats Units. Juguen a la National Hockey League a la Divisió Pacífic de la Conferència Oest. L'equip fou fundat el 1996 després del trasllat de l'anterior franquícia, els Winnipeg Jets del Canadà. L'equip té la seu al Gila River Arena de 17.000 espectadors, inaugurat el 2003 com a Glendale Arena, i és especialment construït per la pràctica de l'hoquei. Els colors dels Coyotes són el vermell, el marró sorra i el blanc. L'equip juga amb jersei i pantalons vermells a casa, i amb jersei blanc i pantalons vermells a fora, i sempre amb franges de marró sorra.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tuğçe Atıcı (Ankara, 27 de març de 1989) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per clubs turcs com a İller Bankası d'Ankara, Sarıyer Belediyespor i Beylikdüzü SK d'Istanbul, Çanakkale Belediyespor de Çanakkale, Manisa Büyükşehir Belediyespor de Manisa, Trabzon İdmanocağı de Trabzon, Anakentspor de Samsun, i estrangers com a Lokomotiv VK de Bakú, Azerbaidjan.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mizgin Ay (Batman, 22 de juny de 2000) és una atleta (velocista) turca, campiona del món juvenil de 2017 de 100 metres llisos. Mizgin Ay es un dels set fills d'una família d'agricultors que pertany a la comunitat kurda de Turquia. Viu a Beypazarı, i és esportista del Fenerbahçe Spor Kulübü.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bilgesu Aydın, (Denizli, 8 de juny de 1994) és una jugadora de futbol turca. Aydın, portera de la selecció nacional sub-19 l'any 2012, actualment juga per Konak Belediyespor d'Esmirna. També ha jugat per al Bucaspor, on va iniciar la carrera futbolística, i després a Gazi Üniversitesi, i l'Ataşehir Belediyespor.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aydın Spor Kulübü (turc per Club Esportiu d'Aydın), més conegut com a Aydınspor, és un club esportiu turc de la ciutat d'Aydın. Establerta a 1966, amb la unió de quatre clubs amateurs, després del boom del futbol profesional a Turquia, iniciat l'any anterior per Hasan Polatkan, President de la Federació de Futbol de Turquia llavors, Aydınspor va fer una destacada presència en varies lligues de futbol turc durant dècades. Entre 1991-93 va jugar dues temporades a la Lliga Nacional turca, avui anomenada Süper Lig, on en l'any de la seva primera aparició, 1991-92 termina al 5è lloc. En el seu primer partit de la Lliga, i contra Fenerbahçe S.K., vàries vegades campions de Turquia, li guanya 6-1 en Kadıköy, a casa de l'equip d'Istanbul. El 1993 inicia el seu descens, primerament a la Segona Lliga i el 2005-2006 a la Tercera, fins al 2017 quan va caure de la Lliga Tercera a lligues regionals de amateurs. En el mes de juliol de 2020 la directiva d'Aydınspor va fer una crida al poble de la ciutat per a donar tot el seu suport al club, amb el fi de retornar a les lligues professionals de futbol.Aydınspor utilitza els colors blanc i negre i l'Estadi Adnan Menderes. El seu nome entre els partidaris del club es Zeybekler (Els Zeybeks), pseudonim que es fa servir també l'Aydınspor 1923, altre equip de futbol de la mateixa ciutat de l'Egeu, que es va fundar l'any 2010 com una alternativa professional a Aydınspor ante el seu descens.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'Azerbaidjan (AZE) ha participat en els Jocs Paralímpics des de la seva edició d'Atlanta 1996. En els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 ho va fer com a membre de l'Equip Unificat. En el seu historial, Azerbaidjan ha conquistat un total de 38 medalles paralímpiques: 9 medalles d'or, 18 medalles de plata i 11 medalles de bronze. La millor participació d'una delegació azerbaiyana va ser als Jocs Paralímpics de Londres 2012 amb una collita de 4 medalles d'or, 5 de plata i 3 de bronze per sumar un total de 12 medalles paralímpiques. Azerbaidjan no ha participat en els Jocs Paralímpics d'Hivern. El país està representat pel Comitè Paralímpic Nacional de l'Azerbaidjan.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nazmi Bari (İstanbul, 13 de novembre de 1929 - 20 de setembre de 2008) fou un tennista turc, membre primerament del club esportiu TED (Tenis Eskrim Dağcılık - Tennis, Esgrima, Alpinisme en llengua turca) d'Istanbul i després a Ankara Tenis Kulübü d'Ankara. Entre els anys 1951 i 1965 va ser campió de Turquia dotze vegades en singles. Ha participat en el Torneig de Wimbledon (1959) i US Open (1963). També ha jugat per la selecció turca de tennis.\nHi ha un torneig internacional anual a Istanbul que duu el seu nom, Copa Nazmi Bari, des de l'any de la seva mort, 2008.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un bat de criquet és un bloc de fusta generalment plana a la cara del cop i amb una cresta al revers (part posterior), que concentra la fusta en el centre, on en general pica la pilota. El bat es fa tradicionalment de fusta de salze blanc caerulea (Salix alba var. caerulea), tractada amb oli de llinosa que té una funció protectora. S'utilitza aquesta varietat de salze doncs és molt dura i resistent als cops, no s'abonyega ni s'estella amb l'impacte d'una pilota de cricket a alta velcitat, a més de ser lleuger de pes. La cara del pal es pot cobrir amb una pel·lícula protectora.\nEl batador agafa el bat per un mànec llarg i cilíndric similar a la d'una raqueta de tennis, que per mitjà d'un enllaç està connectat a la fulla . El mànec està cobert generalment amb goma. Els bats incorporen un disseny de ressort de fusta on s'uneix el mànec amb la fulla. El disseny actual d'un mànec de canya empalmat en un full de salze és de 1880 de Charles Richardson, un alumne de Marc Isambard Brunel i l'enginyer en cap del primer Túnel de Severn.Les vores del full més properes al mànec són coneguts com l'espatlla del mànec, i la part inferior del full que es coneix com el dit del peu del bat.\n\nLa sisena de lleis de Cricket diu que la longitud del bat no pot ser més de 38 polzades (965 mm) i l'amplada no més de 4,25 polzades (108 mm). Els bats pesen entre 1,1 i 1,4 kg, encara que no existeix un estàndard. L'apèndix I de les lleis del Cricket estableix especificacions més precises. Els bats moderns són generalment fets a mà a l'Índia o Pakistan a causa del molt baix cost de mà d'obra. No obstant això, alguns especialistes a Anglaterra, Austràlia i Nova Zelanda encara fabriquen bats, principalment amb l'ús d'un torn CNC.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Daniel Besson (Besson, 1948 o 1949) és un empresari francès de l'Alier que des del mes de novembre de 2012 és el president de la USAP de Perpinyà.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gérard Blaize (Tolosa de Llenguadoc el 17 d'agost de 1946) és un professor d'Aikido, Jodo, i Bojutsu.\n\nEl seu primer contacte amb les arts marcials va ser amb en Pierre Brousse, el seu primer professor de judo i aikido. Visqué durant cinc anys i mig al Japó, practicant principalment a l'aikikai de Tòquio, on els seus professors foren el 2n doshu Kishomaru Ueshiba i Seigo Yamaguchi. El 1975 va conèixer n'Hikitsuchi Michio, seguint des d'aleshores el seu ensenyament, tant en Aikido com en bojutsu. Durant aquests anys també va estudiar jodo amb Shigenobu Matsumura.El 26 d'abril de 1995, a petició del seu mestre Hikitsuchi Michio, el Doshu Kishomaru Ueshiba li va atorgar el 7è Dan d'Aikido, essent el primer no japones que el va obtindre. Va anar per primera vegada a Balears el 1989.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Eppie Bleeker (Bolsward, Súdwest-Fryslân, 5 de maig de 1949) és un ex-patinador de velocitat sobre gel neerlandès, que guanyà dues medalles de bronze al Campionat del Món de patinatge de velocitat de 1973 i 1974. També guanyà el campionat nacional neerlandès de 1974 i 1975.Millors resultats:\n500 m. – 38.70 (1977)\n1000 m. – 1:19.34 (1974)\n1500 m. – 2:04.59 (1974)\n3000 m. – 4:34.30 (1975)\n5000 m. – 8:01.90 (1974)", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Beril Böcekler (Ankara, 7 de febrer de 2004) és una nedadora turca. Als 15 anys tenia tres records de Turquia (de dones adultes). El 2020 va guanyar la medalla d'or en 400 m lliures al Camille Muffat Golden Tour de França, fent un nou record de Turquia amb 4.09.60, i deixant enrere la tres-vegades-campiona olìmpica Katinka Hosszú d'Hongria. Böcekler és alumna d'educació secundaria a Ankara i esportista pertanyent al club esportiu ENKA d'Istanbul.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Carline Bouw (Epe, 14 de desembre de 1984) és una remadora neerlandesa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "En francès, es diuen boxe pieds-poings (\"boxa peus-punys\"), des de la dècada del 1980, als esports de combat de percussió amb guants de boxa que es desenvolupen en un ring (o un tatami) i que pertany a la categoria dels boxes esportives. Utilitzen, segons el reglament, les tècniques de cama (puntades i genollades), les tècniques de braç (cops de puny i colzades) i les tècniques de projeccions.\nEntre els més coneguts tenim: \n\nLes disciplines americanes (boxa americana) sota tres formes principals:\nEl full contact karate sense puntades per sota del cinturó,\nEl kick-boxing amb puntades circulars en les cuixes o kick-boxing americà,\nEl semicontacte o combat en els punts (point fighting), una classe de kárate amb guants i sabatilles en escuma,La boxa francesa (savate), avui anomenat \"Savate-BF\", \n\nel kick-boxing japonès: kick-boxing amb genollades directes, puntades circulars a les cuixes (puntada baixa o low kick) i agarrats del tronc.\ni finalment, dos superlatius de la boxa, on tot està permès gairebé o, la boxa birmana (lethwei) i la boxa tailandesa (muay thai).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El braç de ferro esportiu és un esport. Aquesta pràctica ha estat estructurada com a disciplina esportiva en els anys 1960, als Estats Units, per Bob o'Leary. Aquest tipus de joc tradicional i prova de força centrat en el braó ja existia, essent anomenat (fer un) torcebraç, tirar a un punyet (o fer un punyet), tirar una maneta o rodar clau. S'utilitza el terme de ferrista per a designar una persona practicant d'aquest esport.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hafsa Şeyda Burucu (Serdivan, Sakarya, 24 de desembre de 1991) més coneguda com a Şeyda Burucu és una karateka turca, triple campiona d'Europa el 2012, en el campionat organitzat a Adeje, Tenerife, el 2013 a Budapest, i la Copa Europea Sub-21 a İzmir.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Olcay Çakır (Konak, İzmir, 13 de juliol de 1993) és una jugadora de bàsquet turca. El 2017 era una de les dues úniques jugadores turques de bàsquet que han estat escollides (drafted) per a jugar a la WNBA dels Estats Units, juntament amb Nevriye Yılmaz. Jugadora del Fenerbahçe durant molts anys, Çakır juga per a l'equip Yakın Doğu Üniversitesi des de l'agost 2016. També forma part de la selecció nacional turca.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Melisa Çakmaklı (Bursa, 15 de desembre de 1997) és una judoka turca, amb medalla d'or als Jocs Olímpics de la Joventut de 2014 a Nanquín.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Els Calgary Flames són un equip professional d'hoquei sobre gel canadenc de la ciutat de Calgary (Alberta). L'equip juga a la National Hockey League a la Divisió Nord-oest de la Conferència Oest.\nL'equip té la seu al pavelló Scotiabank Saddledome de 17.000 espectadors i juga amb jersei vermell i pantalons negres a casa, i amb jersei blanc i pantalons negres a fora, també utilitza franges negres i daurades. Mantenen una forta rivalitat amb els Edmonton Oilers, l'altre equip d'Alberta que juga en aquesta lliga.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Öznur Çalışkan (1990) és una esportista turca que competeix en bàdminton. Va ser campiona, juntament amb Özge Bayrak, a la categoria dobles femení al torneig Africa International en Sud-àfrica el 2010.El 2011 va ocupar el lloc 97 al rànquing mundial de bàdminton.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Campionat del Món de Futsal de la FIFA és la competició de seleccions nacionals mundials de futbol sala organitzada per la FIFA.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "John Cassidy (Mont-real, 7 de juny de 1952) és un patinador de velocitat sobre gel quebequès. Va competir amb la selecció del Canadà a la prova dels 500 metres masculins dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1972.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Derya Çayırgan (Istanbul, 9 d'octubre de 1987) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional ha jugat per clubs turcs com a Halkbank SK d'Ankara, Galatasaray, Fenerbahçe i Yeşilyurt d'Istanbul, Karşıyaka d'Esmirna i Çanakkale Belediyespor de Çanakkale.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Centre Natació Mataró és un club poliesportiu de la ciutat de Mataró, dedicat a la pràctica de la natació, waterpolo, tennis taula, triatló, natació adaptada i natació artística", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kazuo Chiba (Tòquio, 5 de febrer de 1940-5 de juny de 2015) és un professor d'Aikido 8è dan Aikikai. Va fundar l'Aikikai de San Diego on es va instal·lar el 1981, i és també responsable del Birankai, organització dedicada a la difusió de l'Aikido.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ecem Çırpan (Bursa, 10 de juliol de 1996) és una jugadora de voleibol turca i Miss Turquia 2015. Actualment juga pel Nilüfer Belediyespor de Bursa, un equip de voleibol femení en la Primera Lliga turca, i també en la selecció turca juvenil. Estudiant per a entrar a la universitat l'any 2016, Ecem Çırpan també treballa com a model. Ecem Çırpan fa 1,85 m i pesa 64 kg, va representar a Turquia a Miss World 2015, esdeveniment en el qual guanyà el títol la catalana Mireia Lalaguna.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La finalitat d'un club o associació esportiva és la pràctica de l'esport, ja sigui a nivell amateur o professional. Poden estar especialitzats en algun esport en particular.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Club Hoquei Castellet és un club d'hoquei sobre patins de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, fundat l'any 1982.\nCreat el 22 de juny del 1982 amb la constitució de la seva primera Junta Directiva esdevingué el primer club d'hoquei del Bages. El club començà la temporada 1982/1983 amb un equip juvenil i un d'infantil i a la temporada 2012/2013 ja tenia 11 equips federats i una escola de patinatge. L'abril de 2015, l'equip sènior masculí assolí matemàticament l'ascens a Primera Catalana després d'un empat a Vilanova i la Geltrú, La fita s'aconseguí després de mantenir un bon nivell durant tota la temporada, encadenant victòries tant a domicili com a pista contrària. No obstant això, l'equip tornà a descendir i no fou fins a la temporada 2018/19 que no assolí de nou l'ascens a Primera Catalana.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Club Hoquei Vila-seca és una entitat esportiva, fundada el 1975 a Vila-seca, Tarragonès, dedicada a l'hoquei sobre patins. La temporada 2017/18 competí a la màxima categoria d'hoquei sobre patins a Catalunya, la Divisió Nacional Catalana, després d'aconseguir l'ascens, tot i que jugà la Lliga espanyola, la màxima categoria a l'Estat espanyol, en tres ocasions. El club juga els seus partits com a local al Pavelló Municipal d'Esports de Vila-seca. La temporada 2012/13 cedí de mutu acord, juntament amb el CP Monjos, la seva plaça a Primera Divisió Nacional en benefici del CP Taradell i el PHC Sant Cugat, de manera que disputaren la Primera Divisió Catalana.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Club Natació Badalona és un club esportiu de la ciutat de Badalona; es troba a la vora del mar, a la platja, en el que es practica natació, waterpolo, patí de vela, windsurf, activitats subaquàtiques, triatló, bàsquet i rem.\nTot i que la fundació data del 1929, els primers estatuts daten del 28 de maig de 1930. El primer president fou Joan Vilà i Guell i la seu social era als Banys \"El Pescador\". L'any 1960 finalitzà la construcció de la piscina coberta. L'any 1966 fou inaugurat el nou edifici, seu social del club, essent president Santiago March Blanch. Amb prop de 2000 socis, és la segona entitat més gran de la ciutat de Badalona.\nUna de les seves esportistes de més renom és la nedadora Mireia Belmonte.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Clube Internacional de Regatas és un club de la ciutat de Santos (Brasil), el qual té diferents seccions com rem, hoquei patins, atletisme, futbol, natació, esgrima i bàsquet, entre d'altres. Fou fundat l'any 1898, els seus colors són el vermell, blau i blanc. Ha guanyat dues lligues brasileres d'hoquei patins masculí (1983 i 1984).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El colpbol és un esport de recent invenció (1996-1997), creat pel professor d'educació física de Foios Juanjo Bendicho Ros, amb l'objectiu de fer un esport on tot els participants tingueren la mateixa importància (sense que la força física fóra determinant) i que pogueren jugar xiquets i xiquetes alhora.\nA hores d'ara, l'esport s'ha escampat per tota la Comunitat Valenciana, i es fan jornades (les últimes en l'Horta Nord) que han fet aplegat a 2000 xiquets.El joc té semblances amb la pilota valenciana (es juga pegant \"colps\" amb la mà, d'ací el nom de l'esport, i no es pot agafar la pilota) i el futbol (la grandària de la pilota, el terreny de joc, els porters, etc.) i té com a regla d'or que sempre cal tindre almenys un xic i una xica en cada equip (o siga, els equips han de ser mixts).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Comitè Paralímpic d'Oceania és una organització a la ciutat de Sydney, Austràlia. És una organització internacional formada pels set comitès paralímpics nacionals d'Oceania. El Comitè Paralímpic d'Oceania es va formar en 2006, quan la federació FESPIC va ser dividida en dues institucions separades, donant origen al Comitè Paralímpic d'Oceania i el Comitè Paralímpic Asiàtic.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nilüfer İpek Çınar, amb el cognom de casada Nilüfer İpek Çınar Çorlulu, més coneguda com a Nilüfer Çınar Çorlulu (İskenderun, Hatay, 1962) és una escaquista turca, Mestre Internacional Femení, des de 1993. És la primera escaquista turca en rebre aquest títol, Nilüfer Çınar també ha guanyat el campionat femení de Turquia nou vegades. És graduada del departament de matemàtiques de la Universitat Tècnica d'Istanbul.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Buse Coşkun (Istanbul, 26 de maig de 1989) és una patinadora artística sobre gel turca que ha representat a Turquia en diverses competicions internacionals, p. ex. al Campionat Mundial Juvenil del 2006.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aliye Demirbağ (Elazığ, 19 de febrer de 1998) és una esportista turca que competeix en bàdminton. Va guanyar medalla de bronze a Yonex Dutch Open el 2018.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Damla Demirdön, (Ankara, 6 de setembre de 1990) és una jugadora de futbol turca. En la seva carrera professional va jugar per a Gazi Üniversitesi SK d'Ankara i Ataşehir Belediyespor d'Istanbul. També juga a la selecció nacional turca. És seguidora de BJK.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Soner Demirtaş (Tokat, 25 de juny de 1991) és un lluitador turc amb Medalla olímpica. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Europeus 2015 i altra de bronze als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016. Pertany al club İstanbul Büyükşehir Belediyespor d'Istanbul.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Quintin Landom Demps (29 de juny de 1985 a San Antonio, Texas) és un jugador de futbol americà estatunidenc, jugador dels Philadelphia Eagles de la NFL. El 2008 va fer el Draft de la NFL. Abans havia jugat a la universitat a Texas - El Paso.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Lucas di Grassi és un pilot de curses automobilístiques brasiler que ha arribat a disputar curses de Fórmula 1.\nVa néixer l'11 d'agost del 1984 a Sao Paulo, Brasil.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El duatló és una prova multiesportiva, variant del triatló, en què la primera prova d'aquest, natació, se substitueix per una cursa a peu. Així, el duatló es compon d'una cursa a peu de 10 km, una de ciclisme de 40 km, i una altra cursa a peu de 5 km.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yhojan Gary Díaz Sequeira, coneguda com a Yhojan Díaz (San Carlos, 10 de febrer de 1998), és una futbolista professional uruguaiana. La seva posició de joc és d'extrem dret o davantera en l'equip Club Social y Deportivo Villa Española de Primera Divisió de futbol de l'Uruguai. Va jugar en el Club Atlético Atenas del 2016 fins al 2017. El 2018 va jugar en el FK Teplice i del 2019 fins al 2020 en el Club Atlético Atenas. El 2021 jugaba en el Club Social y Deportivo Villa Española.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Earl William Eby (Aurora Valley, 18 de novembre de 1894 - Valley Forge, 14 de desembre de 1970) va ser un atleta estatunidenc especialitzat en la categoria dels 800 metres.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Seiji Ebihara 海老原 清治 (Ebihara Seiji, 海老原 清治?) (Okawa, Japó, 2 d'abril de 1949) és un golfista professional japonès. Ebihara guanyà un torneig al Japan Golf Tour.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Edmonton Oilers és un equip canadenc d'hoquei sobre gel d'Edmonton (Alberta) de la National Hockey League (NHL), juga a la Divisió Nord-oest de la Conferència Oest.\nEl seu pavelló és el Rexall Place i juga amb jersei i pantalons blaus amb franges taronges i blanques. Mantenen una forta rivalitat amb els Calgary Flames, l'altre equip d'Alberta que juga en aquesta lliga.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Martin Davis Eichelberger, Jr. (Waco, Texas, 3 de setembre de 1943) és un golfista professional estatunidenc que ha guanyat diversos tornejos tant a nivell PGA Tour com a nivell Champions Tour.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hüseyin Şekip Engineri (Istanbul, 1902 - 12 de gener de 1979) va ser un atleta, professor d'anglès, i polìtic turc. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 en 100 metres llisos. Va ser diputat de la província de Burdur a la Gran Assemblea Nacional de Turquia pel partit CHP.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Birgül Erken (Çanakkale, 9 de febrer de 1972 és una nedadora i submergidora turca. Amb 149.80 m. Erken té l'actual record d'apnea de Turquia, des del 2015. Birgül Erken, membre de la selecció turca d'esportes subaquàtics, té una medalla de bronze en apnea. En la vida diària és professora de Lengua i Literatura turca, és casada i té un fill.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Cemre Erol (Ankara, 18 de maig de 1992) és una jugadora de voleibol turca que juga al Türk Hava Yolları Spor Kulübü, un equip turc de voleibol femení a Istanbul. Anteriorment va jugar pels clubs Fenerbahçe de Kadıköy (Istanbul), Nilüfer Belediyespor de Bursa, Çanakkale Belediyespor de Çanakkale i l'İdmanocağı de Trebisonda.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'esquat és, en l'entrenament de la força i el fitnes, un exercici compost de cos complet que treballa principalment els músculs de les cuixes, el maluc i els glutis, el quàdriceps (vast lateral, vast medial, vast intermedi i recte femoral) i els isquiotibials, a més de reforçar els ossos, lligaments i insercions dels tendons de tot el tren inferior.\nEs consideren un exercici fonamental en què s'arronsen les cames fins gairebé als talons a fi d'augmentar la força i la mida del tren inferior, així com la força del tronc. Sovint es fan esquats per millorar l'estabilitat de l'esquena, les cuixes i el maluc. Des d'un punt de vista isomètric, l'esquena, els abdominals, els músculs del tronc, els músculs costals, les espatlles i els braços tenen un paper fonamental en l'exercici i, per tant, també es treballen quan hom executa un esquat adequadament.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'Estadi Nea Smyrni és un estadi de futbol de la ciutat d'Atenes, al suburbi de Nea Smirni. Propietat del Panionios FC, l'estadi Nea Smyrni va ser inaugurat el 1940 i reformat el 1998. L'estadi té una capacitat d'11.700 espectadors i unes dimensions de 105x72.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Irineu Esteve i Altimiras (nascut el 21 de juny de 1996) és un esquiador de fons andorrà que competeix a nivell internacional.Competí per Andorra al Campionat del Món d'esquí nòrdic de 2017 a Lahti, Finlàndia, i a la Copa d'Europa d'esquí nòrdic de 2018, a Campra, Suïssa. També participà per Andorra als Jocs Olímpics d'Hivern de 2018 disputats a Pyeongchang, Corea del Sud, sent el banderer de la delegació a la cerimònia d'obertura.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Estil lliure o també anomenat rodeo és una disciplina del piragüisme d'estil acrobàtic. Consisteix a realitzar maniobres tècniques i acrobàtiques espectaculars, en un tram d'aigües braves delimitat, que són puntuades per un jurat. La piragua que es fa servir sol ser molt maniobrable però poc o gens ràpida.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fernando Rufino de Paulo (Mato Grosso do Sul, 22 de maig de 1985) és un paracanoista brasiler. Va representar al seu país en els Jocs Paralímpics d'Estiu 2020, en la prova masculina VL2 i va guanyar una medalla d'or.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La Federació Internacional de Gimnàstica (FIG) és una federació esportiva fundada el 1881. Aquest és l'organisme mundial que es dedica a regular les normes de la gimnàstica artística a nivell competitiu. També s'encarrega de celebrar periòdicament competicions i esdeveniments, el més important dels quals és el Campionat del Món de gimnàstica artística. L'estructura jeràrquica de la Federació està conformada pel President i els Vicepresidents, el Congrés (efectuat cada dos anys), el Comitè Executiu, el Consell i set Comitès Tècnics - un per a cada disciplina (per a qüestions tècniques es considera la gimnàstica artística masculina per separat de la femenina).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Burak Fırat (n. 1993) és un jugador d'escacs turc, que té el títol de Gran Mestre des de 2017, quan esdevingué l'onzè jugador en arribar a GM de la història dels escacs turcs. És membre de la selecció nacional turca.A la llista d'Elo de la FIDE de desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2480 punts, cosa que en feia el jugador número 7 (en actiu) de Turquia. El seu màxim Elo va ser de 2503 punts, a la llista de l'abril de 2017.Fırat va guanyar la Copa de Turquia del 2016. Fırat va rebre la copa de les mans de la presidenta de la Federació d'Escacs de Turquia, Gülkız Tulay.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nurhan Fırat (Erzincan, 4 de setembre de 1972) és una karateka turca que ha estat campiona d'Europa dues vegades en la categoria de kumite.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Simon Fourcade (Perpinyà, 25 de setembre del 1984) és un biatleta nord-català, sotsoficial de l'Exèrcit francès. Simon és el germà de Martin Fourcade.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Shoichi Funaki (24 d'agost de 1968 -), més conegut com a Kung Fu Naki o Fu Naki simplement, és un lluitador professional japonès, que treballa a la marca de SmackDown! de l'empresa World Wrestling Entertainment (WWE).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El fúting és un exercici que consisteix en una successió de marxes, curses i exercicis gimnàstics, fets a ritme sostingut, com a pràctica d'exercici físic. Pot alternar amb altres exercicis gimnàstics preparats en uns circuits. La diferència entre córrer i fer fúting no és completament clara, però se sol entendre que el fúting és a ritme constant i a una velocitat no extremadament ràpida. Alguns atletes d'alt nivell el fan com a part del seu escalfament.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La Fórmula E, denominada comercialment com a ABB Fórmula E, és una categoria de competició de vehicles elèctrics organitzada per la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA), creada amb la intenció de ser un laboratori d'investigació i desenvolupament de vehicles elèctrics per promoure i accelerar la seva popularitat. Serveix també com a aparador d'innovacions i desenvolupament en un marc que combina tecnologia i esport.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Terry R. Gale (Yelbeni, 7 de juny de 1946) és un golfista professional australià.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Maria Geoffroy (en francès: Marie Geoffroy; Queixàs, 8 de juny del 1998) és una remadora nord-catalana que forma part de l'equip Perpignan Aviron 66. Va guanyar la medalla d'or del campionat de França de rem de la seva categoria a Mâcon, l'1 de juliol de 2012.\nLa victòria de Geoffroy, que celebrà amb una estelada, tingué una notable repercussió en diversos mitjans de comunicació catalans.\nAquesta alumna de la Bressola ja va ser campiona de França el 2011 en 4XMF. També fou campiona de la regió Llenguadoc-Rosselló el 2009 i el 2010 en 1XBF, el 2011 en 2XMF i en 4XMF.\nEl seu germà, Francesc, va ser campió de França de rem el 2009.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La gimnàstica de trampolí és una disciplina de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies amb l'ajuda d'un trampolí, llit elàstic o en un passadís amb un sistema de ressorts.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gizem Giraygil (Ankara, 28 de maig de 1986) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera profesional, va jugar pel Beşiktaş, Fenerbahçe SK, MKE Ankaragücü, İller Bankası, i Lokomotiv Bakü de l'Azerbaidjan abans de anar al Nilüfer Belediyespor, un equip turc de voleibol femení a Bursa. També juga per la selecció nacional de Turquia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ricardo González “Gonzalito” (1 de març de 1930) és un boxejador retirat argentí de pes gall i pes ploma que va lluitar entre els anys 1940 i 1950. Es va retirar amb un palmarès de 107 victòries (56 K.O.), 10 derrotes i 11 empats. El 1946 va combatre com a amateur. El 1951 va obtenir la medalla d'or als Jocs Panamericans. Un any després, el 1952, va debutar professionalment contra l'argentí Ángel Leyes davant 16.000 espectadors. El 1956 va guanyar el campionat de pes ploma de l'Argentina. Des de 1977 és professor a la Federació Argentina de Boxa. El 2006 va ser elegit Personalitat Destacada de l'Esport per la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ece Gören (Ankara, 17 de juliol de 1991) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per equips turcs com a TED Kolejliler (dues vegades) i Emlak TOKİ, ambdós clubs d'Ankara. També va jugar a la selecció turca sub-18, finalista mundial de l'any 2007.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "En les arts marcials, el grau que té un cert practicant és el nivell que ha assolit. Segons l'origen, l'època i l'escola s'han classificat de diferents formes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "The Great Khali és el sobrenom professional de Dalip Singh Rana (Dhirana, Himachal Pradesh (Índia), 27 d'agost de 1972) és un lluitador professional indi. Abans de començar la seva carrera com a lluitador va ser policia del Panjab (Índia) i campió en aixecament de peses. Va debutar el 7 d'octubre de 2000. El 28 de maig de 2001, Brian Ong va morir després de rebre un flapjack a mans de Giant Sigh (un dels seus sobrenoms). Ong havia patit una petita commoció cerebral abans de la sessió, però els metges de l'All Pro Wrestling el van deixar continuar, essent una segona commoció provocada pel flapjack la que el va matar. Com que la mort va ser involuntària, la família d'Ong va portar als tribunals a l'APW per negligència, ja que no li havien proporcionat cap protecció ni supervisió durant el moviment. El tribunal es va pronunciar a favor de la família d'Ong, als quals l'APW va haver de pagar 1,7 milions de dòlars. The Great Khali treballa actualment per a l'empresa WWE, on lluita a la cadena SmackDown!.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Merve Gülaç (Eskişehir, 29 d'agost de 1987) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va jugar per clubs com ara DSİ Bentspor de la seva ciutat natal, Eskişehir, İller Bankası, MKE Ankaragücü i TED Kolejliler d'Ankara, Bursa Büyükşehirspor de Bursa, Beşiktaş d'Istanbul, i Anakent Belediyespor de Samsun. També va jugar a la selecció nacional universitària de Turquia, 9è lloc al Mundial de 2009.El 2019 deixa el esport actiu i des de llavors treballa com a entrenadora de voleibol a l'acadèmia de la seva companya Meryem Boz.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gülsüm Güleçyüz (Çorum, 16 de novembre de 1993) és una jugadora d'handbol turca. Actualment juga al Muratpaşa Belediyespor d'Antalya i també a la selecció nacional femenina de Turquia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ramil Guliyev (Bakú, 29 de maig de 1990) és un atleta turc. És velocista. Nascut a l'Azerbaidjan i naturalitzat el 2011, Guliyev es converteix en el primer atleta turc a rebre una medalla d'or, en un campionat del món en 200 m. amb 20.9 en la versió XVI del Campionat mundial.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Esra Gümüş (Ankara, 2 d'octubre de 1982) és una jugadora de voleibol turca. Després de ser capitana d'Eczacıbaşı SK per 10 anys, des de 2015 juga per Nilüfer Belediyespor de Bursa. També juga per la selecció turca.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Darcy Clarence Hadfield (Awaroa Inlet, Badia de Tasmània, 1 de desembre de 1889 - 15 de setembre de 1964) va ser un remador neozelandès que guanyà una medalla de bronze en la prova de scull individual dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 a Anvers. Esdevingué després el tercer neozelandès a ostentar el títol de campió mundial de rem professional. Clarence Hadfield va nàixer el 1889 a Awaroa Inlet, a la, fill d'un masover, William Welby Hadfield, i de Martha Adele Ann Snow. Abandonà l'escola quan tenia 13 anys per a ajudar els seus pares. Treballà aleshores al camp i aprengué rudiments de fusteria i construcció de vaixells amb el seu pare.\nEl 1990 fou incorporat al New Zealand Sports Hall of Fame.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Deniz Hakyemez Çetinsaraç (Istanbul, 3 de febrer de 1983) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va jugar per clubs com ara Vakifbank, Galatasaray SK, BJK i Eczacıbaşı d'Istanbul, Arkas SK d'Esmirna, Bolu Belediyespor de Bolu, İdmanocağı de Trabzon i Anakentspor de Samsun. També juga a la selecció nacional turca. Filla de Doğan Hakyemez, exjugador de bàsquet turc, Deniz Hakyemez és casada amb Erkay Çetinsaraç des del 2010.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Matthew (\"Matt\") Moore Hardy (Cameron, Carolina del Nord, 23 de setembre de 1974) és un lluitador professional nord-americà, que treballa per a la World Wrestling Entertainment (WWE) en la marca ECW.\nMatt ha estat sis vegades Campió Mundial en parelles i una vegada campió en parelles de la WCW amb el seu germà petit Jeff Hardy amb el grup \"The Hardy Boyz\", juntament amb un regnat com a campió en parelles de la WWE amb Montel Vontavious Porter (MVP). El seu entrenador és Dory Funk, Jr. i va debutar al 15 d'octubre de 1992.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jak Ali Harvey (nascut com Jacques Montgomery Harvey a Hanover Parish, Jamaica, el 4 de maig de 1989) és un atleta turc. És velocista. Harvey es converteix en el primer atleta turc a rebre una medalla de plata al Campionat Europeu d'Atletisme 2016 en 100 m llisos, amb un temps de 10.07.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Anthony Frank \"Tony\" Hawk (San Diego, 12 de maig de 1968) és un patinador estatunidenc.El 1985, aterrà el primer 720 graus (dues voltes completes), i el 1999, es va convertir en el primer patinador a completar un 900 graus (dues voltes i mitja). Açò va ocórrer en la competició de Millor Truc dels X Games d'aquell any. També ha inventat gran varietat de trucs com el Madonna, Benihana, variacions d'Airwalk i Stalefish, entre d'altres.L'última competició en què participà va ser el torneig de ProSkater Mega Edition 2009 realitzat a Suïssa, en el qual va ser derrotat per Felipe Rivera Tavonatti.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jozef Herda (Trnava, 21 d'abril de 1910 - Bratislava, 4 d'octubre de 1985) fou un lluitador txecoslovac. Va guanyar la medalla d'argent en la categoria de menys de 66 kg de lluita grecoromana als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, disputats a Berlín.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Toni Herreros Angrill (Ponts, 24 d'agost del 1972) és un esportista noguerenc que ha competit com a canoer d'eslàlom que competí en el C-1 esdeveniment a les olimpíades d'estiu d'Atlanta i Sydney.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hikitsuchi Michio (1923 - 2 de febrer de 2004) fou un professor d'arts marcials japonès.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tetsuji Hiratsuka (Kyoto, Japó, 6 de novembre de 1971) és un golfista professional japonès. Guanyà cinc vegades el Japan Golf Tour i representà al Japó en el 2007 Omega Mission Hills World Cup junt amb Hideto Tanihara.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tuğçe Hocaoğlu o Tuğçe Hocaoğlu Coşkun (Bursa, 11 de març de 1988) és una jugadora de voleibol turca. És membre de la selecció turca de voleibol femenina. La temporada 2014-15 jugava pel Trabzon İdmanocağı.Tuğçe Hocaoğlu és germana de Ece Hocaoğlu i casada amb Serhat Coşkun, també jugador de voleibol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'hoquei sala o hoquei pista és una modalitat d'hoquei que es juga en sala, amb un estic de fusta, de fibra de vidre o plàstic, que s'utilitza en la pràctica dels diferents tipus d'hoquei.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Diğdem Hoşgör (Antalya, 2 d'octubre de 1991) és una jugadora d'handbol turca. Juga al Muratpaşa Belediyespor d'Antalya i amb aquest club ha estat part del primer equip turc per a jugar una semifinal europea d'handbol el 2015. Des de 2009 és integrant de la selecció nacional turca d'handbol platja i des de 2014 de la selecció nacional turca d'handbol femení.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Raquel Huertas Soler (Almeria, 18 de juliol de 1982, és una jugadora d'hoquei herba i d'hoquei sala andalusa, que ha jugat de davantera al Club Deportiu Terrassa. Ha estat moltes vegades internacional amb la selecció espanyola d'hoquei herba i sala. Ha representat la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Pequín de 2008.Després de jugar uns quants anys amb el CD Terrassa i assolir diversos títols, l'any 2012 fitxà pel Grupo Sierra Sur Hockey Alcalá. A partir de la temporada 2013-2014 va passar a jugar fora de la lliga espanyola, a Itàlia, amb el club HCF Villafranca; el club Sant Petersburg, de la lliga russa; el club Douai HC, de la lliga francesa, i l'HCU Catania, el curs 2015-2016. Abans de tornar de nou al club sicilià, va jugar tres temporades a l'HF Lorenzoni, a la localitat piemontesa de Bra.Raquel Huertas és també àrbitra d'hoquei.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fiódor Iemeliànenko (Rubijne, 28 de setembre de 1976), nom complet amb patronímic Fiódor Vladímirovitx Iemeliànenko, rus: Фёдор Влади́мирович Емелья́ненко, és un lluitador del pes pesant de sambo, judo i arts marcials mixtes.\nFou campió de l'Aliança Mundial d'Arts Marcials Mixtes Heavyweight Championship i titular del Campionat de Pes Pesant de Pride fins a ser derrotat per Fabricio Werdum el juny de 2010 després de 32 victòries consecutives.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Cenk İldem (Şişli, Istanbul, 5 de gener de 1986) és un lluitador turc guanyador d'una medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Rio, el 2016. També va representar Turquia als Jocs Europeus de 2015, a Bakú, on va guanyar una altra medalla de bronze. El seu pare, Hüseyin İldem, és també el seu entrenador.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nazlıcan İnci (Erzincan, 6 de març de 2000) és una esportista turca que competeix en bàdminton. Va ser campiona europea, juntament amb Bengisu Erçetin, a la categoria dobles femení al Campionat d'Europa juvenil disputat a Tallinn, Estonia, 11-16 de setembre de 2018. El 2019 la mateixa parella rep medalla de plata al torneig \"28th Iran Fajr International Challenge Badminton\", realizzat a Teheran, 4-7 de febrer. Va rebre medalla de bronze al torneig Badminton International Junior de Suecia, el 31 d'ener de 2018.İnci va fer la seva educació secundaria a Erzincan.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'Ippon (一 本) és un terme japonès utilitzat en arts marcials d'aquest país com: judo, karate i altres. És una expressió, emprada en campionats, (equivalent a un punt, amb matisos d'estils; bé en Karate Shobu Ippon, o Sambon Ippon, o Judo) es concedeix quan el cop o la tècnica és aplicat/da de forma correcta, o com a resultat de projectar l'oponent de manera que al caure doni amb l'esquena per complet al tatami. Si és a un sol punt, amb \"Ippon\" la lluita es tanca, podent així, definir la lluita en només un cop, però no si es decideix a tres \"Ippon\" (Sambon). Aquest també pot ser concedit en cas d'immobilitzacions (Osae-Waza) dins del temps reglamentat (generalment 25 segons), o quan l'adversari es rendeix en aplicar-li una clau o estrangulament (Shim-Waza). Una altra manera d'obtenir un punt complet és amb la desqualificació de l'oponent Hansoku-make. En el judo es pot marcar un ippon amb la suma de dos waza-ari, és a dir de dues tècniques no decisives.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Isao Aoki (青木功, , Aoki Isao?) (31 d'agost de 1942) és un dels golfistes japonesos més reeixits. Va ser elegit membre del World Golf Hall of Fame el 2004.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Iwama ryu (en japonès « escola d'Iwama », és el nom generalment emprat per designar l'estil d'aikido ensenyat per Morihiro Saito.\nMorihiro Saito va ser un dels més pròxims deixebles del fundador de l'aikido, Morihei Ueshiba. Va practicar quotidianament sota la direcció d'aquest darrer durant més de 24 anys, com alumne intern (uchi deshi).\nDesprés de la mort de Saito Sensei, els seus alumnes es dividiren en diversos grups, alguns dels quals segueixen lligats a l'Aikikai Hombu Dojo i a la família Ueshiba, i d'altres, entre els quals es troba el seu fill Hitoiro Saito, es desvincularen per complet de l'Aikikai fundant un nou dojo a Iwama.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Glenn Thomas Jacobs (Torrejón de Ardoz, Espanya, 26 d'abril de 1967), més conegut com a Kane, nom artístic i que utilitza al ring, és un lluitador professional que treballa a la World Wrestling Entertainment. Va aprendre a l'escola; \"Malenko Wrestling\", estava dirigida per Dean Malenko i pel seu pare, Boris.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Constance Mabel Jeans (Nottingham, 23 d'agost de 1899 - Falmouth, abril de 1984) va ser una nadadora anglesa que va participar en les Olimpíades de 1920 i de 1924 durant les quals va guanyar la medalla d'argent.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Robert Jebb (Bingley, Ciutat de Bradford, Yorkshire, Anglaterra, 28 de febrer de 1975) és un corredor de muntanya i pilot de cyclo-cross anglès.\nGuanyà la cursa anual de cyclo-cross Three Peaks, als Yorkshire Dales, durant set anys consecutius des de l'any 2000 i trencà el domini català a la Copa del Món de curses de muntanya (Skyrunner World Series) quan es proclamà campió l'any 2005.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Johannes Thingnes Bø (Stryn, Noruega, 16 maig del 1993) és un biatleta noruec. Entre els seus resultats destaquen la medalla d'or a la prova individual als Jocs Olímpics d'Hivern de 2018 així com múltiples victòries a les diferents proves de la copa del món de Biatló des de 2013. És germà menor del també biatleta noruec Tarjei Bø.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Joseph Alkire (conegut com a Joe Alkire) fou un nedador americà del segle XX especialista en crawl. El 1959 va formar part de l'equip de relleus estatunidenc juntament a Elton Follett, Lance Larson i Jeff Farrell que va establir un nou record del món en 4x100m relleus el 21 de juliol de 1959 a Tòquio (Farrel encara va guanyar al cap d'un mes l'or en 100 metres lliures als Jocs Panamericans de Chicago) en 3 minuts, 44 segons i 4 dècimes. El record no fou superat fins al 10 d'agost de 1962 (3' 42,5\"). El 1960 Akire va fer els 100 metres lliures en 55 segons i 1 dècima que fou aleshores la quarta millor marca mundial.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Carles Juanmartí i Santiago (La Seu d'Urgell, 20 de desembre de 1978) és un esportista català. Ha competit com canoer d'eslàlom des de mitjans de la dècada del 90 i ha guanyat dues medalles de bronze als campionats celebrats a casa, el Campionat Mundial de Piragüisme en Eslàlom de 2009. Juanmartí també ha competit en dues Olimpíades d'estiu, amb el seu millor resultat l'11è en el K-1 a Atenes el 2004.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Milan Kalina (Belgrad, 13 d'agost de 1956), és un exjugador d'handbol iugoslau, que va representar el seu país als Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, on va guanyar-hi la medalla d'or, jugant cinc partits i marcant 21 gols.\nA nivell de clubs, va formar part de la plantilla del FC Barcelona fins al 1990, club amb del qual exerceix de relacions públiques.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kansui-ryū (japonès: 寛水流, hiroshi suiryū) és un estil de full contact karate fundat per Yukio Mizutani i Kanji Inoki el 1979 a la prefectura de Mie, al Japó.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Elif Merve Kapıkıran (9 de febrer de 1993) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional, que inicia a Mersin, en Torosspor, ha jugat també amb Eczacıbaşı Vitra, Maltepe Yalıspor i Fevziye Mektepleri d'Istanbul, Nilüfer Belediyespor de Bursa, i Manisa Büyükşehir Belediyespor de Manisa. Com a estudiant de la Universitat Aydın d'Istanbul, va participar en el equip universitari subcampió d'Europa el 2019 en el campionat organitzada per la EUSA.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nimet Karakuş (Korkuteli, Antalya, 23 de gener de 1993), és una atleta turca. Fa cursa de velocitat. Es va convertir en la primera atleta de Turquia en competir com finalista en 100 m en uns Jocs Olimpics el 2012. Va guanyar una medalla de plata en 100 m plans, amb 11.36, al Campionat Mundial Juvenil de Barcelona el 2012.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "İrem Karamete (Istanbul, 20 de juny de 1993) és una esgrimista turca que competeix en floret. Karamete s'ha guanyat el dret de participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 i es va convertir en la primera esgrimista turca en competir als Jocs Olímpics des de 1984.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mohammad Yousef Karger (persa: محمد یوسف کارگر) (11 de maig de 1962) va ser un dels esportistes més reeixits a l'Afganistan. La seva família es va establir en la primera estació d'esquí de l'Afganistan i es va convertir en campió nacional el 1978 a l'edat de 16 anys, va deixar d'esquiar a causa de la invasió soviètica de l'Afganistan. Durant els anys 1970 i 1980 va ser membre de l'equip nacional de futbol de l'Afganistan. Va entrenar a equips de joves afganesos després de convertir-se en l'entrenador de l'equip nacional de l'Afganistan el 2001 després del final del règim talibà.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Katarzyna Maria Kulczak (Bydgoszcz, 25 de setembre de 1954) és una esportista polonesa que va competir en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. Va guanyar una medalla de bronze al Campionat Mundial de Piragüisme de 1975 celebrats a Belgrad a la prova de K2 500 m. i participà en els Jocs Olímpics de Mont-real (1976), on va finalitzar sisena a la competició de K2 500 m.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Shingo Katayama (片山 晋呉, Chikusei, Prefectura d'Ibaraki, 31 de gener de 1973) és un golfista japonès. Katayama es convertí en professional en 1995 i ha jugat a temps complet al Japan Golf Tour des de 1997. Abastà les llistes de guanys al Japan Golf Tour en cinc vegades: 2000, 2004, 2005, 2006, i 2008. Ha guanyat 26 tornejos en el Japan Golf Tour.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ryoken Kawagishi (en japonès: 川岸良兼) (Komatsu, Prefectura d'Ishikawa, Japó 6 de desembre de 1966) és un golfista professional japonès.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rıza Kayaalp (Yozgat, 10 d'octubre de 1989) és un lluitador turc, campió del món 2011 i europeu des del 2005 en diverses categories d'edat. Kayaalp va guanyar la medalla d'or en els Jocs del Mediterrani de 2009 en la categoria de 120 kg de l'estil grecoromà.\nKayaalp va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres on va guanyar medalla de bronze en l'estil grecoromà a 120 kg. Ell era el portador de la bandera de Turquia a la cerimònia d'obertura dels Jocs del Mediterrani de 2013, celebrada el 20 de juny a Mersin.\nParticipa en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on també és encarregat de portar la bandera turca, en 130 kg.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kübra Kegan (Ankara, 18 de juliol de 1985) és una jugadora de voleibol turca. Va iniciar al voleibol durant la seva educació secundària al Liceu d'Esport de la Federació de Voleibol de Turquia a Ankara, on van rebre 3r lloc en un campionat mundial de liceus, en un equip amb jugadores com a Damla Çakıroğlu, Ecem Alıcı i Ceyda Aktaş, totes estudiants d'aquest liceu promoguda per la màxima autoritat del voleibol en Turquia, i que va criar futures jugadores professionals de voleibol del país. (Vegeu la entrevista amb Kegan i TVF Spor Lisesi en Viquipèdia en francés.) En la seva carrera professional va jugar per clubs com ara Eczacıbaşı SK d'Istanbul, Ankaragücü, Karayolları SK, Halkbank SK d'Ankara, İdmanocağı de Trabzon i Anakentspor de Samsun.El 2011 va participar en les seleccions nacionals de Turquia, campions d'Europa (CEV) sub-18 el 2011 i el 2012 del mon FIVB en la categoria sub-20.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El keikogi és el vestit que s'utilitza en moltes arts marcials japoneses (aikido, judo, karate, jujutsu…).\nEstà compost per uns calçons, que s'ajusten a la cintura amb una veta, i una jaqueta sense botons, que s'ajusta a la cintura amb un cinturó anomenat obi.\nNormalment sol ser de cotó i de color crema (si no ha estat blanquejat artificialment), o blanc (si ha estat blanquejat). En les arts marcials que utilitzen armes (kendo, iaido, jodo, ect) sol ser de color blau fosc, i en el judo, els competidors en fan servir un de blanc i un de blau perquè l'àrbitre els pugui identificar. En karate, és blanc i se'l coneix amb el nom de karategi.\nAlgunes arts marcials (aikido, kendo, iaido, kyudo, jodo, bojutsu ) també fan servir la hakama.\nA occident és també anomenat erròniament com a kimono.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ezekiel Kemboi Cheboi (Matira, 25 de maig de 1982) és un atleta kenyà que corre a la categoria dels 3.000 metres obstacles. Va guanyar dues vegades la medalla d'or, el 2004 als Jocs Olímpics d'Atenes i el 2012 a Londres.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Deniz Kılıçlı (Samsun, 23 d'octubre de 1990) és un jugador de bàsquet turc. Va iniciar el basquetbol a Anadolu Efes de Kadıköy, Istanbul i va ser el primer esportista turc que va arribar a jugar en la final del Campionat de bàsquet de l'NCAA dels Estats Units, en la final del 2010 entre Butler Bulldogs i Duke Blue Devils. Va ser integrant de la selecció turca que va guanyar la medalla d'or als Jocs del Mediterrani de 2013 a Mersin.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jain Kim (Ilsan, Corea del Sud, 11 de setembre de 1988) és una escaladora coreana, vencedora de set campionats d'escalada d'Àsia (sis en la modalitat de dificultat i una en la modalitat d'escalada en bloc), així com de la copa del món d'escalada de dificultat de 2010 i el campionat del món d'escalada de 2014.\nKim es va iniciar en l'escalada als 12 anys, de la mà de la seva família, sobretot dels seus dos germans, també escaladors. Als 14 anys ja va participar en competicions, on es revelà com una escaladora hàbil malgrat ésser força menuda. L'any 2002 va proclamar-se campiona júnior d'Àsia d'escalada de dificultat, títol que va revalidar el 2004, 2005 i 2006, any en què també es proclamà subcampiona d'escalada en bloc. L'any 2014 es tornà a proclamar campiona del món d'escalada.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Masahiko Kimura (Kumamoto, Prefectura de Kumamoto, 10 de setembre de 1917 - 18 d'abril de 1993) era un judoka japonès que és àmpliament considerat com un dels millors judokes de tots els temps.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ümmü Kiraz (Acıpayam, Denizli, 27 de setembre de 1982) és una atleta turca de cursa de fons. Ha participat en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 on termina 89a el marató.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Özge Kırdar o Özge Kırdar Çemberci, amb el cognom matrimonial (Kütahya, 26 de juny de 1986) és una jugadora de voleibol turca. És la germana bessona de Gözde Kırdar (Sonsırma), també jugadora de voleibol i la millor jugadora en equip 2016 d'Europa. Özge Kırdar va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres, com membre de la selecció nacional turca. Kırdar va jugar tant per equips turcs com al Touron MKS Dabrowa Gornizca de Polònia i Lokomotiv Baku de l'Azerbaidjan. El 2017 jugà al Büyükşehir Belediyespor de Bursa.És casada amb Demir Çemberci, entrenador de voleibol, des del 2009.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rui Kitada (北田 瑠衣, , Kitada Rui?) (Fukuoka, 25 de desembre de 1981) és una golfista professional japonesa de la Japan LPGA Tour. El febrer del 2005, va fer equip amb Ai Miyazato per guanyar la Copa del Món de Golf femení en Sud-àfrica.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aly Knepper (Echternach, 11 de març de 1940) és un ex-tirador olímpic luxemburguès, que va competir a la prova de fossa olímpica dels Jocs Olímpics de 1960 a Roma.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Olga Kniàzeva rus: Ольга Николаевна Князева— (Kazan, 9 d'agost de 1954 – Kazan, 3 de gener de 2015) va ser una tiradora que va guanyar una medalla d'or d'esgrima als Jocs Olímpics de Mont-real 1976.\nVa començar la seva carrera de tiradora a Kazan, amb el Dynamo Kazan. Va obtenir el seu millor resultat personal en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on va obtenir la medalla d'or en la modalitat de floret per equips. A més, va guanyar diverses medalles en els campionats mundials d'esgrima, cinc d'elles en la modalitat d'equips —quatre d'or i una de plata— i una individual de plata el 1975.\nVa morir a Kazan el 2015 als 60 anys de després d'una llarga malaltia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hiromi Kobayashi (小林 浩美, , Kobayashi Hiromi?, nascuda el 8 de gener del 1963 en Iwaki, Fukushima) és una golfista professional japonesa. Ha guanyat 15 tornejos internacionalment, incloent-hi quatre en el LPGA Tour estatunidenc.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El kobudo (古武道) és un terme japonès que es pot traduir com a \"Art marcial ancestral\". Anteriorment es coneixia com a Kobujutsu (\"Tècnica marcial ancestral\").\nAl Japó, aquest terme és utilitzat per referir-se a qualsevol art marcial tradicional (per exemple, Tenshin Shōden Katori Shintō-ryū), però fora del Japó generalment es refereix a l'ús de diferents armes tradicionals de la regió d'Okinawa (al sur del Japó).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "İrem Korkmaz (Balıkesir, 31 d'agost de 1998) és una judoka turca, campiona d'Europa en jóvens a Maribor el 2017, subcampiona d'Europa junior el 2016 a Màlaga i campiona de Turquia en 2017 i 2018 en 52 kg. Esportista del club Galatasaray SK, Korkmaz va ser portaveu, juntament amb la judoka Gülkader Şentürk, també de la selecció turca d'una campanya de \"restar a casa\" durant la lluita contra la Pandèmia de COVID-19a Turquia el 2020. İrem Korkmaz és una de les esportistes turques que van guanyar el dret de participar el els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Marko Krivokapić (Senta, Sèrbia, 13 de maig de 1976) és un jugador d'handbol professional serbi que juga a la posició de lateral esquerre, i milita des del 2008 al Club Balonmano Valladolid de la Lliga ASOBAL. Mesura 1,94 metres i pesa 97 kilos. Ha guanyat una Recopa d'Europa (2008/09) i una Copa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kenichi Kuboya, 久保谷 健一 (11 de mar�� de 1972) és un golfista japonès. Kuboya guanyà quatre esdeveniments en el Japan Golf Tour entre 1997 i 2002, rebent dues victòries en cadascuna d'aquestes temporades.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hwang Kyung-Seon, també transcrit com a Hwang Kyung-Sun o Hwang Gyeong-Seon (en hangul 황경선; en hanja: 黃敬善) (Corea del Sud 1986) és una taekwondista sud-coreana, guanyadora de dos medalles olímpiques i dos títols mundials.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Elisha Nelson, conegut amb el nom d’Eli Manning (3 de gener de 1981) és un quarterback de futbol americà dels New York Giants de la National Football League. És fill d'Archie Manning i Olivia Manning i germà petit de Peyton Manning que va jugar al futbol a la Universitat de Tennessee i Cooper Manning. Va jugar futbol americà universitari a la Universitat de Mississipí després d'assistir a l'escola preparatòria a Isidore Newman School a Nova Orleans. Va ser escollit com a primera selecció global al Draft 2004 de la NFL dels San Diego Chargers, però immediatament fou contractat pels Giants, amb els quals va guanyar el premi al jugador més valuós en la Super Bowl XLII el 3 de febrer de 2008.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Pere Martínez i Clotet (Barcelona, 1935 – 1968) fou un pilot de motonàutica català. Competí en diverses proves automobilístiques fent de copilot del seu germà Jaume. Formà part de l'escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona (RCMB) i establí el rècord d'Espanya del quilòmetre llançat en DU de 600 cc (1960). En la mateixa categoria, guanyà la Copa Internacional de Primavera el 1961, el premi internacional del Pantano El Burguillo (Àvila), el Gran Premi Internacional de Barcelona el 1962), la Regata de Nadal del RCMB de 1962 a 1963 i el Trofeu Costa Brava el 1963.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Wijda Mazereeuw (Enkhuizen, 11 d'agost de 1953) és una exnedadora neerlandesa, especialitatzada en braça i estils.\nMazereeuw representà el seu país en dos Jocs Olímpics d'Estiu, començant l'any 1972 a Munic (Alemanya Occidental), però aconseguí els resultats més destacats de la seva carrera al Campionat del Món de natació de 1975, celebrat a Cali (Colòmbia), on guanyà dues medalles d'argent als 100 metres (1:14.29) i 200 metres (2:37.50) braça. També formà part de l'equip de relleus de 4 x 100 metres que guanyà la medalla de bronze amb un temps de 4:21.45. La seva millor actuació olímpica fou el cinquè lloc amb l'equip de relleus de 4 × 100 metres als Jocs Olímpics d'Estiu de 1976, celebrats a Mont-real (Quebec), amb un temps de 4:19.93.\nMazereeuw competí al Campionat d'Europa de 1974 i el de 1977, assolint com a millor resultat un quart lloc als relleus de 4 x 100 metres estils. Entre 1972 i 1977 aconseguí establir 15 rècords nacionals en diverses proves.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Chris McCormack (4 d'abril de 1973, Sydney, Austràlia) és un triatleta professional guanyador del campionat del món de triatló en format curta distància l'any 1997, de la Copa del Món de Triatló l'any 1998, del Campionat del món d'Ironman celebrat anualment a Hawaii l'any 2007 i 2010, essent subcampió el 2006. És conegut, amb el sobrenom de Macca. Forma part del selecte grup de triatletes, que han guanyat cinc vegades en el mateix Ironman. En el seu cas, Austràlia (2002, 2003, 2004, 2005 i 2006).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Una medalla d'or és la medalla més valuosa que es concedeix com a recompensa per grans assoliments en camps no militars, com per exemple en els esports (en els Jocs Olímpics).\nDes del segle XVIII, les medalles d'or s'han concedit en camps com l'art (per exemple, la medalla de l'Acadèmia Real Danesa), normalment com una manera simbòlica de premiar econòmicament els estudiants destacats. Altres vegades, però, s'ofereix únicament pel prestigi de rebre el premi. Diverses organitzacions (com la UNESCO) reben sovint medalles d'or provinents de societats acadèmiques.\nTot i que la majoria de medalles d'or són de xapat d'or, en alguns casos són fetes d'or sòlid, com la Medalla Lorentz i la medalla dels Premis Nobel.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ricardo Mejía Hernández (Santiago Ihuitlán Plumas, estat de Oaxaca, 24 d'abril de 1963) és un corredor de muntanya mexicà. Va proclamar-se campió del món de curses de muntanya (Skyrunner World Series) l'any 2006, després de vèncer quatre de les cinc proves en les quals hi va participar. Pertany a l'equip Valetudo Skyrunning Italia. L'any 2009 acabà primer de la cursa Irazú SkyRace a Costa Rica.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Thomas Wilson Moore, més conegut com a Memphis Pal Moore (Kenton, 28 de juliol de 1894 - 18 de maig de 1953) va ser un boxador estatunidenc de la categoria pes mosca. Durant la seva carrera professional, que durà de 1913 a 1930, va triumfar d'adversaris famosos com ara Young Zulu Kid, Joe Lynch, Jack Wolfe, Pete Herman, Kid Williams, Johnny Buff, Sammy Mandell, Eugène Criqui, Bud Taylor, Harry Forbes i Johnny Ertle.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Metz Handball és un equip d'handbol femení de la localitat francesa de Metz. El club es fundà l'any 1967 i actualment disputa la Divisió 1 de la Lliga francesa d'handbol femení. Ha guanyat 18 Lligues franceses: 1989, 1990, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2000, 2002, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2011 i 2013) i set Copa de França (1985, 1990, 1994, 1998, 1999, 2010 i 2013).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Karin Melis Mey (Pretòria, 31 de maig de 1983) és una atleta turca de salt de llargada. Nascuda Karin Mey com a sud-africana, des de 2008 és ciutadana de Turquia i va representar el país en competicions internacionals, començant amb els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008. Va ser la primera atleta turca en rebre una medalla de bronze en un mundial, amb el seu salt de 6m80 al Campionat Mundial d'Atletisme de 2009 a Berlín. També estara als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016.Mey és esportista de Fenerbahçe SK i és casada amb el seu entrenador, Charley Stohmenger.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Michael Shawn Hickenbottom (22 de juliol del 1965) més conegut al ring com a Shawn Michaels és un lluitador professional estatunidenc que treballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El migtub (en anglès, half-pipe o halfpipe) és una estructura llisa en forma de mitja U que s'usa a la modalitat, anomenada també de migtub, d'alguns esports de lliscament o sobre rodes, com el patinatge, el surf de neu, el BMX o el monopatí.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gülcan Mıngır (Afyonkarahisar, 21 de maig de 1989) és una atleta turca de curses de mitjana distància. Mıngır és especialista de les curses 3000 metres obstacles, campiona d'Europa 2012, amb una marca de 9:32.36 a Hèlsinki.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Miyazato Ai (宮里 藍, , Miyazato Ai?) (19 de juny de 1985) és una exgolfista professional japonesa que competia en els LPGA Tour estatunidencs i la Japan LPGA Tour (JLPGA). El maig del 2017 anuncià que es retiraria al final de la temporada.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Morihiro Saito (31 de març de 1928 - 13 de maig de 2002) fou un professor japonès d'aikido, alumne directe d'O Sensei juntament amb Tadashi Abe, Hikitsuchi Michio i Nobuyoshi Tamura.Va començar a practicar aikido amb el fundador Morihei Ueshiba (també anomenat O-Sensei), a Iwama el 1946 després d'haver practicat kendo, judo i karate, i va viure de forma permanent al costat del dojo fins a la mort d'O Sensei (1969), passant després a ser-ne el responsable fins a la seva pròpia mort.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El muntanyisme (fer muntanya) o excursionisme és la reiterada acció de fer excursions, molt vinculada amb el món de la muntanya i l'ascensió de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.El muntanyisme pren importància a Catalunya a partir de finals del segle xix, amb la creació del Centre Excursionista de Catalunya. El muntanyisme o excursionisme es veia no solament com un esport, sinó també com una activitat cultural, i la manera de conèixer a fons la regió.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nazmiye Muslu o Nazmiye Muratlı (des del 2014, per casament; Meram, Konya, 13 de juny de 1979) és una esportista paralímpica turca. És una aixecadora que és integrant de Konya Meramspor. Ella és la posseïdora del rècord mundial actual en la categoria de 40 kg, aconseguit en els Jocs Paralímpics de 2012, en els quals es va endur la medalla d'or, aixecant 103 kg. En els Jocs Paralímpics de 2016 també va guanyar medalla d'or, sient la primera turca paralimpic en guanyar or en dos Jocs Paralímpics i desenvolupant el seu proper record mundial a 104 kg.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Chuhei Nambu (Sapporo, 24 de maig de 1904 - Sapporo, 23 de juliol de 1997) fou un atleta japonès, especialista en salt de llargada i en triple salt. Va guanyar la medalla d'or en triple salt en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1932, i aconseguí la plusmarca mundial en salt de llargada amb 7,98 metres en 1931.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Natació amb aletes és un esport poc conegut la seva característica fonamental és la utilització d'unes aletes o bé la \"Monoaleta\", i fa servir un tub o \"snorkel\", a més poden fer servir ampolles d'escafandre autònom. És un esport que es pot dur a terme en piscines i en aigües obertes (mar obert, llacs i rius). Dins del calendari de proves d'aquesta disciplina esportiva es poden diferenciar:\n\nProves de superfície amb les següents distàncies:\n50 metres superfície.\n100 metres superfície.\n200 metres superfície.\n400 metres superfície.\n800 metres superfície.\n1500 metres superfície.\nProves d'Immersió en apnea:\n50 metres apnea.\nProves d'Immersió en escafandre:\n100 metres escafandre.\n400 metres escafandre.\n800 metres escafandre.Aquestes proves són per homes i dones.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Neslihan Kavas (Eskişehir, 29 d'agost de 1987) és una esportista paralímpica turca. Juga al tennis de taula. Ha guanyat el dret de representar a Turquia als Jocs Paralímpics d'estiu de 2016.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nevin Kristen Vatansever, més coneguda com a Nevin Nevlin, i nascuda amb el nom de Kristen Michelle Newlin (Kailua, Hawaii, Estats Units, 8 de maig de 1985) és una jugadora de bàsquet turca. D'origen estatunidenc, Nevlin ha jugat als equips BOTAŞ SK, Fenerbahçe i des del 2014 al club esportiu İstanbul Üniversitesi, i també participa en la selecció nacional turca. Va ser l'estrella, segons la Federació de Basquetbol turca, del partit contra França (68-62) que va portar Turquia a jugar la final del Campionat Europeu de 2011 contra Rússia. Nevin Nevlin va casar-se amb Emre Vatansever, entrenador turc de basquetbol femeni, l'any 2014.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "José Kelvin de la Nieve Linares (22 d'agost de 1986, Los Alcarrizos, República Dominicana) és un boxador dominicà que lluità en representació d'Espanya als Jocs Olímpics d'Estiu 2008 en la categoria pes minimosca.\nL'any 2000 va esdevenir ciutadà espanyol. Després de no classificar-se per als Jocs Olímpics d'Estiu 2004, l'any següent va obtenir bronze als Jocs Mediterranis, i als següents Jocs Olímpics, a Pequín, va ser l'únic classificat espanyol. Va perdre a la primera ronda per 9 a 12 contra l'americà Luis Yanez.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Níger va competir per primera vegada als Jocs Olímpics en els de l'estiu de 1964 de Tòquio (Japó).\nNo va obtenir cap medalla.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Níger va competir per segona vegada als Jocs Olímpics en els de l'estiu del 1968.\nNo va aconseguir cap medalla.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Níger va competir per tercera vegada als Jocs Olímpics en els de l'estiu del 1972 a Munic (Alemanya Occidental). Va ser la seva primera medalla en aquesta competició i l'única fins al moment.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Níger va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 a Los Angeles. Va tornar a competir després de boicotejar els Jocs del 1976 i el 1980.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Angela Nikodinov (9 de maig 1980) és una ex-patinadora estatunidenca. Va ser campiona dels quatre continents en 2000.\nEl gener de 2005, pocs dies abans dels campionats dels Estats Units d'Amèrica, Angela va estar involucrada en un accident de cotxe en què va morir la seva mare i ella i el seu entrenador foren ferits. El resultat fou que Angela hagué de retirar-se de la carrera esportiva.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Shoji Nishio (prefectura d'Aomori (Japó), 5 de desembre de 1927 - 15 de març de 2005), va ser un professor japonès innovador d'Aikido i altres arts marcials.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tommy Noble (Bermondsey, Londres, 4 de març de 1897 - 1 d'abril de 1966) va ser un boxador anglès de la categoria pes gall. Va ser el campió de la seva categoria a Gran Bretanya del 25 de novembre de 1918 al 30 de juny de 1919.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Chad Javon Johnson (Miami, 9 de gener de 1978) és un jugador de futbol americà abans conegut com a Chad Ochocinco, que juga en la posició de wide receiver per als Cincinnati Bengals de la NFL.} Va ser seleccionat en el Draft 2001, en la segona ronda amb la selecció número 36 per Cincinnati. Prèviament havia jugat com col a Oregon State.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Naomichi \"Joe\" Ozaki (尾崎直道, , Ozaki Naomichi?, ジョー Jō), (nascut el 18 de maig de 1956) és un golfista japonès.\nOzaki va néixer a la Prefectura de Tokushima. Es va convertir en professional en el 1977 i va guanyar 32 tornejos del Japan Golf Tour entre el 1984 i el 2005. Està classificat el quart en la llista més victòries al Japan Golf Tour. Va arribar a la llista de guanys el 1991 i el 1999. Ell és el quart en la llista de guanys en la carrera (des del 2009).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tateo \"Jet\" Ozaki 尾崎 健夫 (Ozaki Tateo, 尾崎 健夫?) (Kaiyō, Districte de Kaifu, Prefectura de Tokushima, 9 de gener de 1954) és un golfista professional japonès. Ozaki esdevingué golfista professional en 1977. Guanyà 15 tornejos en el Japan Golf Tour i va arribar al lloc 13 en la llista de victòries de carrera.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Başak İçin Özbebek (Mersin, 13 de febrer de 1994) és una jugadora de futbol turca. Actualment juga a Karadeniz Ereğlispor d'Ereğli i també ha participat en la selecció turca U-19. És migcampista.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sümeyye Özcan (Malatya, Turquia, 15 de gener de 1992) és una esportista paralímpica turca. Özcan, no vident, practica l'atletisme i també és integrant de la selecció turca de golbol per esportistes amb limitacions físiques.El 2012 va participar com atleta en els Jocs Paralímpics. Va declarar que vol guanyar la medalla d'or als Jocs Paralímpics de Rio 2016 amb la selecció de golbol i de fet va ser així. El 2015 va guanyar amb la seva selecció el campionat europeu i va ser la \"pitxitxi\" de la competició amb 23 gols.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Pemra Özgen (İstanbul, 8 de maig de 1986) és una jugadora de tennis turca. Özgen va començar al tennis als vuit anys. Pemra també juga a la selecció turca.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sibel Özkan o Sibel Özkan Konak (Afyonkarahisar, 3 de març de 1988) és una aixecadora turca, guanyadora d'una medalla d'argent als Jocs Olímpics d'estiu de 2008. El 2016 va ser campiona, obtenint dues medallas d'or i una d'argent en el Campionat d'Europa realitzat a la ciutat de Forde a Noruega.El 2016 el Comitè Olímpic Internacional va sol·licitar-li el retorn de la medalla de plata que havia guanyat als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín, Xina, perquè no va repetir el test antidopatge per utilitzar stanozolol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Neriman Özsoy (Ràzgrad, 13 de juliol de 1988) és una jugadora de voleibol turca. Des de l'estiu de 2016 juga pel club Liu Jo Nordmeccanica de Mòdena, Italia. Va ser integrant de la selecció turca femenina que va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres i també va guanyar una medalla d'or en voleibol indoor amb la mateixa selecció als Jocs Europeus de 2015 a Bakú.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Buket Öztürk (Bursa, 30 de desembre de 2001) és una jugadora de botxes turca. El 2018, va ser campiona del món a Jiaxing, Xina, en la disciplina \"punt d'or\", guanyant a l'esportista sèrbia per 20-9 en la final. El 2019, va rebre la medalla d'or, representant a Turquia en parelles, juntament amb la seva germana gran, İnci Ece Öztürk, en la Copa del Món de Bocce Volo realitzada a Mersin. Öztürk va guanyar un altre medalla d'or en els Jocs Mediterranis de 2018 a Tarragona.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "José María Palacios Moraza (Vitòria, 2 de setembre de 1935 - 21 d'abril de 2002), més conegut en el món de la pilota basca com a Ogeta, va ser un pilotari a mà.\nCom a homenatge a la seua trajectòria, el 1979 es va inaugurar el Frontó Ogueta a la capital alabesa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "En entrenament de la força i fitness, el pes mort o estirada de terra és un exercici en el qual s'aixeca una barra fins a l'altura del maluc, tot mantenint el tors perpendicular a terra, i seguidament es torna a baixar. Juntament amb l'esquat i la pressió sobre banc, és un dels tres exercicis d'aixecament amb potència. Activa molts músculs del cos, incloent-hi els de l'abdomen, l'esquena, les cames, els braços i el maluc. En homes, es considera que una repetició màxima igual a 1,75 vegades el pes corporal representa un nivell intermedi.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "The PGA Tour és una organització on operem els principals circuits professionals de golf per a homes dels Estats Units i Nord-amèrica, incloent la majoria dels esdeveniments en el torneig també conegut com el PGA Tour. Té la seu a Ponte Vedra Beach, Florida, un suburbi de Jacksonville. El seu nom oficialment és amb totes les lletres en majúscules \"PGA TOUR\".", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Francisco Picasso Risso (19 de juny de 1982) és un nedador uruguaià. Va nedar en representació del seu país als Jocs Olímpics d'estiu de 2000 a Sydney, Austràlia. També va competir als Jocs Olímpics de 2008 a Pequín, però no va arribar a qualificar per a la segona volta.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ivan Maxímovitx Piddubni, també anomenat Ivan Paddubny/Paddoubny - en ucraïnès: Іва́н Максимович Підду́бний - (Bohodúkhivka, 8 d'octubre de 1871 - Ieisk, Rússia, 8 d'agost de 1949) va ser un lluitador ucraïnès d'origen cosac. Començà la seva carrera esportiva al voltant de 1900, i aquesta va durar més de 40 anys. Va ser campió del món de lluita de manera contínua de 1905 a 1909. Rebé diversos títols honorífics de la Unió Soviètica.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sylvia Poll Ahrens (Managua, Nicaragua, 24 de setembre de 1970) és una nedadora costa-riquenya, ja retirada, guanyadora d'una medalla olímpica.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Enrico Porro (Lodi Vecchio, Lodi, 16 de gener de 1885 – Milà, 14 de març de 1967) fou un lluitador italià que va competir durant el primer quart del segle xx.\nDurant la seva llarga carrera esportiva disputà tres Jocs Olímpics: els de Londres de 1908, els d'Anvers de 1920 i els de París de 1924. Als Jocs de Londres, el 1908, guanyà la medalla d'or en la categoria del pes lleuger de lluita grecoromana, en superar a Nikolai Orlov en la final.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'Estació d'esquí Port Ainé, sovint denominada simplement Port Ainé, és una estació d'esquí alpí situada en el terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà.\nEls darrers anys es fusionà amb Espot Esquí i Tavascan Pleta del Prat i crearen el domini esquiable Skipallars (Gran Pallars), que aglutina les tres estacions obertes de la comarca.\nDes de l'any 2011, forma part del grup FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), juntament amb Espot, La Molina (estació d'esquí), Vall de Núria (estació d'esquí) i Vallter 2000. Comparteixen un forfet de temporada conjunt.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ian James Poulter (Hitchin,, 10 de gener de 1976) és un golfista professional anglès que és membre de dos circuits professionals de nivell mundial, l'estatunidenc PGA Tour i l'European Tour.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La pressió rere clatell o pressió d'espatlles és un exercici d'entrenament de la força de la part superior del cos que consisteix a aixecar un pes per sobre del cap. Es pot fer en posició dreta o asseguda.\nComençant amb l'halter, les manuelles o els pesos russos a l'altura dels deltoides, hom aixeca el pes per damunt del cap. L'execució de l'exercici en posició dreta recluta més fibres musculars que en posició asseguda, puix que cal fer un major esforç d'equilibri per dur a terme la pressió.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La pròrroga és un mètode de desempat que s'utilitza en partits de diferents esports quan hi ha igualtat un cop acabat el temps reglamentari del partit original. És habitual en el bàsquet, on no es permet l'empat. En altres esports s'acostuma a utilitzar en partits eliminatoris, on ha d'haver, necessàriament, un equip guanyador.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Iztok Puc (14 de setembre de 1966 – 20 d'octubre de 2011), fou un jugador d'handbol eslovè, considerat un dels millors jugadors del món durant els 1980 i 1990.Durant la seva carrera ha jugat professionalment pels equips RK Borac, RK Zagreb, RK Celje i RD Prule 67 i va guanyar un total de 18 trofeus locals. Fou també membre del RK Zagreb, equip amb el qual va guanyar la Copa d'Europa d'handbol el 1992 i 1993. És l'únic jugador d'handball que va representar tres països diferents als Jocs Olímpics d'Estiu (Iugoslàvia, Croàcia i Eslovènia), i va guanyar el bronze amb Iugoslàvia el 1988 i l'or amb Croàcia el 1996. El 2009, fou nomenat el millor jugador de la història de l'handbol eslovè. Després de la seva mort, s'atorga anualment un premi amb el seu nom a la millor promesa de l'handbol eslovè i croata, i que es dona alternativament un any al millor eslovè i un any al millor croata.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Barna Putics (Pécs, Hongria, 18 d'agost del 1984) és un jugador d'handbol hongarès del KC Veszprém. Va jugar dos partits amb el Futbol Club Barcelona.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ona Ràfols i Perramon (Barcelona, 1988) és considerada una de les millors esportistes de curses d'orientació espanyoles. Posseeix 8 títols de campiona d'Espanya d'orientació.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Meliz Redif (Lefkoşa, 26 de març 1989) és una atleta turcoxipriota d'ascendencia negra que va representar Turquia als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012. Es velocista i migfondista i compiteix pel club esportiu Fenerbahçe SK d'Istanbul.\nLa Federació turca d'Atletisme (TAF) li va prohibir el 2015 la competència durant tres anys per sospita de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El rerequart o quarterback (QB) és una de les posicions del futbol americà el jugador es posiciona just darrere de la línia. Generalment, és el líder ofensiu de l'equip quan és al camp, i és el responsable d'iniciar la jugada, rebre l'snap del center i d'aplicar l'estratègia. Després del snap, el quarterback intenta fer una passada aèria o donar la pilota en mà a un corredor en joc terrestre. El quaterback també pot intentar corre pel seu compte. Si el quaterback és placat darrere la linea de scrimmage es produeix un sack. La paraula quaterback prové del rugbi escocès on els jugadors en posicions endarrerides acostumaven a estar just una distància aproximada d'un ¼ dels davanters. Alguns quaterbacks destacats han sigut Brett Favre o Eli Manning", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jorge Ricardo (Rio de Janeiro, 30 de setembre de 1961) és un genet brasiler. Al juny del 2006 marxa a l'Argentina amb l'objectiu de batre el rècord del món de victòries. És líder a les estadístiques dels tres principals hipòdroms de l'Argentina (hipòdrom San Isidro, hipòdrom Palermo, hipòdrom La Plata), va batre el rècord mundial i té més d'11.973 victòries.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El rugbi a l'Afganistan és un esport relativament nou, més es creix en popularitat. El primer equip local es va formar el 2011, i va jugar el seu primer partit, descalç, contra soldats de les forces especials neozelandès (Special Air Service) a la Zona Verda de Kabul. El Primer torneig oficial de rugbi a l'Afganistan va ser patrocinat per l'Ambaixada Britànica al desembre de 2011. El primer partit estranger de l'equip afganès s'ha fet perquè juagar una exposició de rugbi a 7 contra els Emirats Àrabs Units el 27 d'abril de 2012. També està programat per jugar al Bournemouth Sevens in Glastonbury al juny 2012.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Esin Sağdıç (İzmir, 1 de gener de 1988) és una jugadora d'handbol turca. Juga al Muratpaşa Belediyespor d'Antalya i amb aquest club va formar part del primer equip turc que va jugar una semifinal europea d'handbol el 2015. Des de 2014, quan jugava al İzmir Büyükşehir Belediyespor, també és jugadora de la selecció nacional turca d'handbol femení.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Salomon Santiveri Outdoor Team és un equip de raids i curses de muntanya dirigit per la sucursal espanyola de la marca esportiva Salomon i, patrocinat des de 2008, per l'empresa catalana d'alimentació natural i dietètica Santiveri. És considerat com un dels millors equips del món, malgrat no haver aconseguit en cap ocasió la Copa del Món de curses de muntanya en categoria d'equips. D'altra banda, disposa d'atletes d'alt nivell com són: l'actual capità Agustí Roc, campió del món 2003 i 2004; i Kílian Jornet, campió del món 2007, 2008 i 2009, considerat per molts com el millor corredor de muntanya de tots els temps.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El salt de pont o pònting (Bungee jumping en anglès, puenting en castellà, saut à l'élastique en francès) és un esport d'aventura o esport extrem que consisteix a saltar amb les cames lligades a un elàstic des d'un pont o alguna estructura alta i fixa semblant.\nEl salt consisteix en un gran balanceig o pèndol, subjectes al pont mitjançant un arnès i una corda. Des d'un extrem del pont es salta, la corda, que es troba ancorada en l'altre, ens aguanta permetent aquest gran gronxador.\nLa sensació és molt intensa, malgrat breu.\nNo l'han de realitzar persones amb problemes en la columna vertebral, amb trastorns cardíacs, que pateixin possibles luxacions articulars i les dones embarassades.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Samia Yusuf Omar (somali: Saamiiyaa Yuusuf Omar) (Mogadiscio, 25 de març de 1991 - abril de 2012) fou una atleta olímpica somali. Samia va competir en els 200 metres en els Jocs Olímpics de Beijing 2008, malgrat no haver disposat de cap entrenament formal. El seu esforç en la competició va ser digne d'admiració, tot i que va arribar en l'últim lloc. S'havia criat i entrenat a la capital somali, Mogadiscio, enmig de la guerra, la pobresa, la manca completa d'instal·lacions d'atletisme i els prejudicis d'alguns sectors en contra de les dones que participen en els esports. A l'abril de 2012, Samia Yusuf Omar intentava travessar des de Líbia fins a Itàlia, quan la pastera en què viatjava es va enfonsar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Quentin Scott (31 de maig del 1988, Little Rock, Arkansas) és un linebacker de futbol americà que des del 30 de juliol de 2011 signà contracte amb els Oakland Raiders. El mateix any havia jugat com a agent lliure als Chicago Bears. Abans havia jugat, en la lliga estudiantil, amb l'equip de University of Northern Iowa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Esra Şencebe (Malatya, 21 de desembre de 1981) és una jugadora de bàsquet turca. Şencebe era jugadora del Galatasaray quan aquest club va guanyar la copa de la temporada 2008-2009 de la FIBA EuroCup femenina.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Melis Sezer (İzmir, 2 de juny de 1993) és una jugadora de tennis turca. Sezer juga a l'Enkaspor i a la selecció nacional de Turquia.Sezer, juntament amb Ayla Aksu ha guanyat, en dobles femenís, el campionat d'Antalya 2015, jugant en la final contra M. Gutiérrez i M. Martínez.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sibel Duman (Kartal, Istanbul, 23 de febrer de 1990) és una futbolista turca. Actualment juga a Trabzon İdmanocağı S. K. de Trebisonda. Duman també juga a la selecció turca femenina i va fer un gol contra la selecció de Montenegro a Petrovac, el 19 de juny de 2014, en el partit eliminatori de la Copa Mundial que va guanyar Turquia per 3 gols a 2.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sibel Şimşek (Osmancık, Çorum, 10 d'octubre de 1984) és una esportista turca, tres vegades campiona d'Europa en halterofília, en la categoria 63 kg, els anys 2009, 2010 i 2012.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sıla Saygı (Ankara, 2 de gener de 1996) és una patinadora artístic turca. Saygı s'inicià a l'esport als cinc anys a Ankara i als 10 anys és convocada a la selecció turca per primera vegada. El 2014 va ser campiona i el 2015 segona (després de Birce Atabey) en el Campionat de Turquia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Adrien Sébastien Perruchet Silva (Angulema, el 15 de març de 1989) conegut com a Adrien Silva és un jugador de futbol portuguès que juga com a centrecampista, i que és conegut per les seves habilitats de regateig i passada.Actualment milita a l'Al-Wahda de la Lliga dels Emirats Àrabs Units de futbol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El skimboard o skim és un esport aquàtic que es practica damunt d'un planxa que consisteix a surfejar les onades més properes a la sorra, quan acaben de trencar. El skimboarding és un boardsport en què s'utilitza un skimboard (un homòleg menor a una taula de surf sense aletes) i cau per la superfície de l'aigua. A diferència del surf, el skim comença a la platja deixant caure la taula en la lleugera rentada de les ones anteriors. Els skimboarders utilitzen el seu impuls a les onades trencants, que després agafen de nou a la vora d'una manera similar a la pràctica del surf. Un altre aspecte de skim és \"street\", que consisteix a realitzar trucs derivats de skate com ollies i empènyer-la en el rentat de les ones sense agafar descansos en terra. el skim es va originar al sud de Califòrnia, quan socorristes volien una manera fàcil d'obtenir a través de les platges de la Laguna.\nEs practica amb una planxa d'una longitud que quan es posa en vertical arriba aproximadament a la meitat del pit del practicant. Hi ha tres tipus de rockers: amb eix de balancí en què la planxa té una corba constant del nas fins a la cua per a un millor control sobre les ones més grans; l'híbrid que té una corba a la part inferior a través d'un 3/4 de la longitud de la junta, la resta (és a dir, la part plana) sol ser la cua, per a la velocitat i el control sobre les ones de grandària mitjana i també per als trucs de flatland; finalment, el tradicional en què la planxa és gairebé plana a excepció del nas. A diferència del surf, el skim comença a la platja deixant caure la planxa damunt de les onades quan trenquen i aprofiten l'hidroplanatge per desplaçar-se amb rapidesa i portar a terme moviments. Una de les modalitats del skim és l'\"street\", que consisteix a executar trucs derivats del skate com els ollies.\nAquest esport va sorgir als anys setanta en una platja de Califòrnia anomenada Laguna Beach, i al llarg dels anys ha patit una gran evolució. Va sorgir com una variant del surf per tal de poder aprofitar les onades que trenquen a la vora de la platja, que els surfistes no poden agafar i els skimboarders sí.\nEls skimmers en general, usen una taula d'una longitud que arriba aproximadament a la meitat del pit de la seva alçada quan es posa de punta. La majoria dels skimboards tenen una certa elevació nas, o un balancí. Hi ha tres tipus de rockers generalment utilitzats per skimboards. Hi ha un eix de balancí constant, el que significa que la placa té una corba de constant del nas fins a la cua. Rockers constants són coneguts per un millor control sobre les ones més grans. Un altre tipus de balancí i el més comunament utilitzat és un rocker híbrid. Això significa que el tauler té una corba a la part inferior a través d'aproximadament 3/4 de la longitud de la junta, la resta (és a dir, la part plana) sol ser la cua. Aquest tipus de rocker que és bo per la velocitat i el control sobre les ones de grandària decent, i també el millor tipus de consell per als trucs de flatland. Finalment, un rocker tradicional significa que la targeta és gairebé totalment pla a excepció del nas.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Sokol és un moviment gimnàstic nacionalista txec fundat el 1862. Influït per la Grècia clàssica i pel Turnverein alemany, aquest moviment uneix les activitats esportives i culturals amb el patriotisme, i és inseparable del Renaixement nacional txec de finals del segle xix i, més generalment, de l'ascens del sentiment nacional eslau. Es troba estretament lligat a la fundació de l'Estat txecoslovac i al seu destí. Sokol és una paraula txeca que significa «falcó», ocell que simbolitzava la llibertat i el coratge als països eslaus de l'època. El moviment Sokol es va estendre també a altres països i, per exemple, és a l'origen dels falcons catalans. El primer president txecoslovac, Tomáš Garrigue Masaryk va ser també un membre actiu del \"Sokol\".", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Carlos Spencer (Levin, Nova Zelanda, 14 d'octubre de 1975) és un jugador de rugbi de Nova Zelanda que actualment juga de mig volant al Gloucester Rugby, a Anglaterra.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "John Lawrence Sullivan (Boston, 15 d'octubre de 1858 - 2 de febrer de 1918), fou un boxador estatunidenc, el darrer dels campions dels pesos pesants amb el puny descobert i el primer dels campions amb guants.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El surf de vela (també conegut per l'anglès windsurf) és un esport de vela que consisteix a fer anar una taula amb una botavara per l'aigua. Se n'organitzen competicions mundials en què prima la velocitat i la tècnica. Es pot practicar tot l'any amb vestits de neoprè. És un esport força modern i forma part del programa olímpic.\nEl surf de vela és una modalitat de l'esport de la vela que consisteix a desplaçar-se en l'aigua sobre una taula similar a una de surf, proveïda d'una vela. A diferència d'un veler, la vela o aparell d'una taula de surf de vela és articulat permetent la seva rotació lliure al voltant d'un únic punt d'unió amb la taula: el peu del pal. Això permet manipular l'aparell lliurement en funció de la direcció del vent i de la posició de la taula pel que fa a aquest últim. L'aparell és manipulat pel windsurfista mitjançant la botavara o com es coneix en anglès boom o wishbone.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El surfesquí és una modalitat d'esquí nàutic que consisteix a desplaçar-se amb un surfesquí tot mantenint l'equilibri sobre la superfície d'un cos d'aigua. Va ser desenvolupat a partir d'una combinació d'esquí aquàtic, el surf de neu i les tècniques de navegació.\nEl pilot sol remolcat per una llanxa de motor, en general a una velocitat de 17-24 milles per hora, depenent de les condicions de l'aigua, la mida de placa, el pes del ciclista, el tipus de trucs, i la velocitat del ciclista comoditat. Aquesta velocitat també podria dependre de l'any, marca i model de l'embarcació pel fet que alguns vaixells que no estan dissenyats per wakeboard, creen un deixant de diferent grandària que el pilot no se senti còmode. Però un surfesquí també pot ser remolcat per altres mitjans, incloent els sistemes de cable tancat de cursos, torns, motos aquàtiques, camions i cotxes i vehicles tot terreny.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Taeke Wiebe Doekes Taekema (Leiderdorp, 14 de gener de 1980) és un jugador d'hoquei sobre herba neerlandès. Va guanyar la medalla de plata amb la selecció absoluta als Jocs Olímpics d'Atenes 2004. Va debutar amb la selecció el 28 de gener del 2000 en un partit amistós contra la selecció d'Egipte. Ha estat més de 150 vegades internacional amb la selecció neerlandesa com a defensa.Durant l'Europeu de Nacions de 2007 va assolir el rècord de 16 gols incloent el doble \"hat trick\" contra Bèlgica en semifinals. Per celebrar el seu rècord, Adidas va introduir l'edició limitada del stick TT10 en el qual van posar les seves inicials i el número de la samarreta.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La Talking Stick Resort Arena és un pavelló poliesportiu a Phoenix (Arizona). Es va inaugurar l'1 de juny del 1992 i els equips que l'han utilitzat com a la seva seu són els Phoenix Coyotes de l'NHL (1996-2003) i actualment els Phoenix Roadrunners de l'ECHL, els Phoenix Mercury de la WNBA i els Arizona Rattlers de l'Australian Football League. Principalment és conegut per ser la seu de l'equip de l'NBA, Phoenix Suns. Té una capacitat per 18.422 espectadors quan es practica bàsquet i de 16.210 quan es prepara per a l'hoquei.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El tanca és una posició en el futbol sala. En situació posicional d'inici serà el jugador de pista més endarrerit. Hi ha diverses concepcions del tanca en el futbol sala. El tanca clàssic i el tanca modern són les dues més reconegudes. El primer se'l reconeix com un jugador amb poca mobilitat fort i corpulent, amb potència i poc recorregut. El segon està més adaptat a l'evolució del futbol sala, amb més moviment i recorregut i tècnicament molt dotat. Jordi Torras o Kike Boned són tanques.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ayşe Tekdal (28 d'octubre de 1999) és una atleta turca, especialitzada en marxa atlètica. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat d'Europa sub-23 de 2019, en la disciplina marxa 20 km. Va guanyar medalla de plata en marxa 5 km. en el Campionat europeu de -17 a Tbilissi l'any 2016, darrere de la campiona Meryem Bekmez, també turca i companyera seva de l'equip de Kayapınar Belediyespor de Diyarbakır.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ferran Terra i Navarro (Mataró, 10 de març de 1987) és un esquiador alpí català, membre del Club d'Esquí Puigcerdà. Ha disputat dues edicions dels Jocs Olímpics d'Hivern (2010 i 2014) i quatre Mundials.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tianna Bartoletta (de soltera Madison; nascuda el 30 d'agost de 1985) és una atleta nord-americana de pista i camp especialitzada en esdeveniments de salt de llargada i esprint de curta durada. Va participar dues vegades als Jocs Olímpics, guanyant tres medalles d'or. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 va quedar quarta a la cursa dels 100 metres i després va guanyar el seu primer or al liderar el rècord mundial 4 × 100 m de relleus, amb un temps de 40,82 segons. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 va guanyar dos ors més, primer amb un millor marca personal per guanyar el salt de llargada i després de nou liderant el victoriós equip de relleus 4 × 100 m.\nTambé va guanyar el Campionat del Món de salt de llargada el 2005 i el 2015, i el Campionat Mundial Indoor de salt de longitud el 2006. També va ser impulsora de l'equip bobsled dels Estats Units el 2012.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Christian Tissier (París, 1951), és un dels més coneguts professors europeus d'aikido. Va rebre el setè dan el 1998, i és un dels pocs occidentals a qui ha estat atorgat el títol de shihan per l'Aikikai.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Toyota Center és el nom amb què es coneix el pavelló de Houston, Texas. Els Houston Rockets de l'NBA, els Houston Comets de la WNBA i els Houston Aeros de l'AHL hi juguen de local. Construït el 2002, té una capacitat de 18.300 seients per al bàsquet, 17.800 per a l'hoquei i 19.000 per a concerts.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Triple Corona: tres importants clàssics disputats en hipòdroms diferents.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Trofeu Portus Amanus és una regata de rem en banc fix que es va celebrar anualment a Castro Urdiales, Cantàbria des del 1971 fins al 1984.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Troy Alves (26 de setembre de 1966) és culturista professional. Des dels seus inicis a l'institut com a estrella de beisbol a en Troy sempre li havien agradat els entrenaments amb peses.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gülkız Tulay (Sivas, 1962) és la presidenta de la Federació d'Escacs de Turquia des del 2012. És la primera dona a qui es confia aquesta responsabilitat. També és una de les dues dones turques presidentes de federacions actualment. L'altra és Nur Ala Aliş, presidenta de la Federació de Caça i Tir olímpic. El seu interès pels escacs començà quan el seu fill Berkay Tulay va ser campió de Turquia en la categoria dels nens de 8 a 10 anys el 1998. Gülkız Tulay ha estat membre del consell d'administració de la Federació entre 2004 i 2008 i sotspresidenta entre 2008 i 2012. Tulay afirma que durant la seva presidència el nombre de jugadors d'escacs a Turquia ha superat el nombre de jugadors de futbol, de 30.000 el 2005 a 640.000 el 2015. Tulay també explica que es fa discriminació positiva a les jugadores. La seva filla Seray Tulay també és una jugadora d'escacs. Les dues germans són integrants de les seleccions turques d'escacs.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ho-Pin Tung —董荷斌; pinyin: Dǒng Hébīn— (Velp, Rheden, Països Baixos, 4 de desembre de 1982) és un pilot d'automobilisme xino-neerlandès. Debuta en el kàrting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any després ingressa a la Fórmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.\nEl 2003 va guanyar la Fórmula BMW Asiàtica amb l'equip Meritus i va pilotar en GP2 Asia Series, GP2 Series i Superleague Formula. Al desembre de 2009, Tung va provar per a l'equip Renault F1 i al gener es va anunciar com a tercer pilot de l'equip amb Jérôme d'Ambrosio, tornant a la GP2 Series amb l'equip DAMS per a la temporada 2010.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Michael Gerard \"Mike\" Tyson (Nova York, 30 de juny de 1966) és un boxejador estatunidenc retirat. Va guanyar dos cops el títol mundial dels pesos pesants en la dècada dels 80 i és el boxejador més jove de la història en aconseguir un títol mundial dels pesos pesants quan el 22 novembre de 1986 va guanyar el títol de la WBC davant Trevor Berbick, amb tan sols 20 anys. Més tard aconseguiria unificar totes les corones davant els campions James Smith (WBA) i Tony Tucker (IBF) fins que va ser derrotat, després de diverses defenses, per James \"Buster\" Douglas el 1990.\nEl 1991 Tyson va ser empresonat durant quatre anys, i no tornà al ring fins al 1995. Va tornar a guanyar el títol mundial però el va perdre davant Evander Holyfield. El 1997, en la revenja davant Holyfield va ser desqualificat per mossegar l'orella dreta d'Evander després que l'àrbitre li hagués advertit que el desqualificaria, instants després que arrenqués un tros de l'orella dreta del seu oponent. Als 35 anys va tornar a lluitar pel títol mundial davant Lennox Lewis però va tornar a caure derrotat, i acabà retirant-se tres anys després. L'any 2003 Tyson es va declarar en fallida després d'haver cobrat 30 milions de dòlars en algunes de les seves baralles i al voltant de 300 milions de dòlars en el conjunt de la seva carrera.\nEn el seu moment, fou el campió del món indiscutible dels pesos pesants, i continua sent l'home més jove en guanyar els tres títols mundials de pes pesant, en les versions CMB, AMB i FIB.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Göksu Üçtaş o Göksu Üçtaş Şanlı després de casar-se, (Şahinbey, Gaziantep, 30 d'agost de 1990) és la primera gimnasta turca a participar en uns Jocs Olímpics. Va representar Turquia als Jocs Olímpics de Londres 2012. Göksu Üçtaş va guanyar tres medalles, una d'or i altres dues de plata, a la Copa Mundial de Gimnàstica 2010 a Ostrava, i medalla de plata en salt sobre cavall als Jocs del Mediterrani de 2009 a Pescara. Va patir una lesió just abans del Jocs Olímpics de 2012 però igualment va competir a Londres.Göksu Üçtaş és mare d'una filla, Lina.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kisshomaru Ueshiba (植芝 吉祥丸 Ueshiba Kisshōmaru, 27 de juny de 1921 - 4 de gener de 1999) fou el tercer fill i successor de Morihei Ueshiba al front de l'Aikikai Foundation i del Hombu Dojo. Va ser per tant el segon en rebre el títol de doshu.Nasqué a Ayabe, prefectura de Kyoto (Japó) i va estudiar ciències econòmiques a la Universitat de Waseda, graduant-se el 1946.Com a doshu va fundar l'International Aikido Federation, fent moltes sortides arreu del món per difondre l'aikido i crear la seva estructura administrativa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Moriteru Ueshiba (Tòquio, 2 d'abril de 1951) és un mestre japonès d'Aikido. És net de Morihei Ueshiba, fundador de l'Aikido i segon fill de Kishomaru Ueshiba.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Buse Ünal (Ankara, 29 de juliol de 1997) és una jugadora de volleyball turca que juga per Manisa Büyükşehir Belediyespor de Manisa i la selecció nacional turca. Nascuda a Ankara com filla d'una parella d'esportistes, va fer els estudis bàsic i secundaria a Esmirna. En la seva carrera profissional, va jugar per Arkasspor d'Esmirna i İller Bankası d'Ankara també.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Polen Uslupehlivan (Yüreğir, 27 d'agost de 1990) és una jugadora de voleibol turca. Actualment juga al Fenerbahçe d'Istanbul i també a la selecció nacional de Turquia. També estudia a la Universitat Haliç (Corn d'Or) d'Istanbul. Amb el seu equip anterior, el Vakıfbank SK, va guanyar els campionats femenins d'Europa i del món el 2013. També va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nanna Vainio (29 de maig de 1991 a Ekenäs) és una esportista finesa que competeix en bàdminton en la categoria individual.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Miha Valič (4 de novembre de 1978 – 5 d'octubre de 2008) fou un alpinista eslovè. Fou la primera persona a coronar tots els cims de més de 4000 metres dels Alps en una sola temporada hivernal, gesta que acomplí en 102 dies. També era un escalador notable, i havia realitzat vies de fins a grau 8b+.\n\nValič va participar en 10 expedicions d'exploració, principalment a Yosemite Valley, la Patagònia i l'Himàlaia. L'any 2003 invertí dos mesos a la Vall de Yosemite junt amb Matjaž Jeran, amb qui va escalar en lliure El Capitán (1200 m, 5.12/13a, equivalent aproximat a un grau 8a), i l'any següent fou el primer —junt amb Tomaž Jakofčič i Klemen Mali— en realitzar en estil alpí la via Eternal Flame, a les Torres del Trango. Valič va morir el 5 d'octubre de 2008 mentre descendia el Cho Oyu, després d'haver-lo coronat amb èxit.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jolijn van Valkengoed (Lelystad, 26 d'agost de 1981) és una nedadora neerlandesa, especialitzada en estil braça. Actualment, s'entrena al seu poble natal amb el seu germà petit Thijs. Als 24 anys va debutar internacionalment al Campionat d'Europa de natació de 2006 a Budapest. Al Campionat d'Europa de natació de 2008 a Eindhoven va guanyar la medalla de bronze als relleus 4x100 estils. També es va qualificar pels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín en la mateixa modalitat. Per un petit període va ostentar el rècord nacional dels 50 metres braça.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Lisa Marie Varon (nom de soltera Lisa Marie Sole) més coneguda com a \"Victoria\" (San Bernardino, Califòrnia, 10 de febrer de 1971) és una lluitadora professional estatunidenca.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gottlob Friedrich Walz (Stuttgart, Baden-Württemberg, 29 de juny de 1881 – 1943) va ser un saltador alemany que va competir a començaments del segle xx. El 1906 va prendre part als Jocs Intercalats d'Atenes, on guanyà la medalla d'or en el salt de palanca de 10 metres. Dos anys més tard, als Jocs Olímpics de Londres, guanyà la medalla de bronze en la competició de salt de trampolí de 3 metres.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yasuhiro Yamashita és un dels competidors de judo de més èxit de tots els temps. Actualment treballa com a instructor o assessor de nombroses organitzacions, incloent-hi la Universitat de Tokai, la Federació Internacional de Judo, i la Federació de Judo del Japó. Es va retirar de la competició de judo el 17 juny de 1985, després d'una notable carrera, durant la qual va guanyar cinc medalles d'or en concursos internacionals i va marcar 203 victòries consecutives (amb 7 empats en el medi) fins a la seva jubilació. Va rebre el Premi Nacional Japonès d'Honor el 9 d'octubre de 1984.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Semra Yetiş (1 d'octubre de 1987) és una ciclista turca. Va ser la campiona de la Maraton Türkiye el 2016.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Neslihan Yiğit (Bursa, 26 de febrer de 1994) és una jugadora de bàdminton turca. Va guanyar dues medalles d'or als Jocs del Mediterrani de 2013, a Mersin, Turquia, en les modalitats femenines individual i dobles. També va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, a Londres, com a la primera esportista turca en aquest esport.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fatma Yıldırım (Mersin, 3 de gener de 1990) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per clubs turcs com ara Fenerbahçe i Eczacıbaşı d'Istanbul, Halkbank d'Ankara, Bursa Büyükşehir Belediyespor de Bursa, en Turquia, i Florida State University en Estats Units. També juga per a la selecció nacional turca.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sinem Yıldız o Sinem Yıldız Barut (İzmir, 12 d'abril de 1986) és una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va jugar pel Galatasaray SK i BJK d'Istanbul, Göztepe de la seva ciutat natal, Türk Telekom i Ankaragücü de la capital de Turquia, Ankara, İdmanocağı de Trebisonda, Çanakkale Belediyespor i Seramiksan.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Amber Sikosang Yobech (nascuda el 27 de gener de 1991) és una nedadora de Palau, especialitzada en esdeveniments de curses d'estil lliure. Als disset anys es va convertir en una de les nedadores més joves que va marcar el seu debut olímpic als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín. Yobech va assolir el seu millor temps personal en 30.00 segons en els 50 m d'estil lliure femení en el carrer 3. Yobech no va passar a les semifinals, ja que es va quedar en la 71a posició d'un total de 92 participants en les preliminars.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Yoseikan és un estil d'aikido.\nVa ser creat pel mestre Minoru Mochizuki (1907-2003), alumne dels mestres Jigoro Kano i Morihei Ueshiba abans de la Segona Guerra Mundial.\nDesprés de la seva mort, el seu fill Hiroo Mochizuki va evolucionar cap al Yoseikan Budo.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yoshinkan (養神館, Casa pel Cultiu de l'Esperit) és una escola d'aikido fundada després de la Segona Guerra Mundial per Gozo Shioda (1915-1994), alumne de Morihei Ueshiba.\nEs caracteritza per la seva pràctica contundent, emfatitzant l'eficàcia en el combat sense armes. És practicat habitualment per la policia de Tòquio.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Müjde Yüksel (Kadıköy, Istanbul, 9 de març de 1981) és una exjugadora de bàsquet turca. Va acabar la seva carrera com a jugadora l'any 2009.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "James Eas Yun (13 de maig de 1981) és un lluitador estatunidenc. Yun és més conegut per la seva feina a la WCW com un dels tres Jung Dragons, Yang, mentre que en la TNA és conegut com a Jimmy Yang. Després d'una breu desaparició, va tornar com Akio. Ell va tornar a la WWE el 2006 a SmackDown! com Jimmy Wang Yang.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Özge Nur Yurtdagülen o Özgenur Yurtdagülen, segons les fonts (Istanbul, 6 d'agost de 1993) és una jugadora de voleibol turca. Va formar part de la selecció nacional que el 2014 guanyà la Women's European Volleyball League i subcampiona del FIVB Volleyball Women's U23 World Championship de 2015. Va jugar al Yeşilyurt SK, on va iniciar la seva carrera esportiva, al Galatasaray, i al Sarıyer Belediyespor, tres clubs d'Istanbul. Des del juliol de 2016 juga al VakıfBank SK, també d'Istanbul.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fumio Asaki fou un jutge o àrbitre japonès especialitat en les proves del salt amb esquís. Destaca per ser el primer jutge a realitzar el Jurament Olímpic durant la realització de la Cerimònia d'Obertura dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1972 celebrats a Sapporo (Japó).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Maria Àngela Escudero Álvarez (Ourense, Galícia, 1 de setembre de 1944) és una àrbitra de petanca catalana d'origen gallec.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hortènsia Graupera Monar (Barcelona, 1950) és una nedadora de salvament i socorrisme, entrenadora i dirigent esportiva.S'inicià en la natació de competició, però l'any 1966 debutà en salvament i socorrisme. Membre del Club Natació Catalunya, competí en aquest esport entre el 1967 i el 1971. Participà en diversos campionats del món de salvament i socorrisme. El 1968 guanyà la medalla d'or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips. L'any 1969 aconseguí el podi en diverses proves del Campionat del Món i s'adjudicà el títol de campiona del món individual i per equips. El 1970 aconseguí la medalla de plata per equips. El 1971 abandonà la competició per fer d'entrenadora. El 1974, ja retirada, va formar part del Comitè Organitzador del Mundial de Salvament i Socorrisme que es va celebrar a Barcelona, i el 1983 es va incorporar al Comitè Tècnic de la Federació Espanyola d'aquest esport, del qual va ser presidenta entre 1987 i 1991. Va preseidir la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme entre el 1992 i el 2008. També va ser pionera en convertir-se en una de les primeres dones a obtenir la categoria d'àrbitre internacional de la Federació Internacional de Salvament i a formar part del seu comitè arbitral. En els anys noranta va pertànyer als Comitès Tècnics de natació sincronitzada de diverses federacions, i va destacar el seu càrrec com a secretària del Comitè Tècnic de la Lliga Europea de Natació (LEN) a partir de 1994. També va formar part del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 i el Mundial de Barcelona 2003 en la competició de sincronitzada, i com a jutgessa d'aquest esport va estar en tres Jocs Olímpics (Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008) i dos Mundials (Fukuoka 2001 i Melbourne 2007). Des de l'any 2000 és membre de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport, del 2011 al 2013 fou la responsable en matèria de gènere del Consell Català de l'Esport i en l'àmbit professional també va ser directora de la Residència Joaquim Blume i cap de secció de Residències del Consell Català de l'Esport. Rebé la medalla d'argent de les federacions espanyoles de natació i de salvament i socorrisme, la insígnia d'argent de la FC de Natació, el pin d'or de la LEN i la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu. El 2011 rebé el Premi a la Dona Dirigent Esportiva de la UFEC.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Arvo Haavisto (Ilmajoki, 7 de març de 1900 – Ilmajoki, 22 d'abril de 1977) va ser un lluitador finlandès, especialista en lluita lliure, que va competir durant la dècada de 1920.\nEl 1924 va prendre part als Jocs Olímpics de París, on guanyà la medalla de bronze en la competició del pes lleuger del programa de lluita. Quatre anys més tard, als Jocs d'Amsterdam, guanyà la medalla d'or en la competició del pes wèlter del programa de lluita.En el seu palmarès també destaquen quatre títols nacionals: en pes wèlter, estil lliure, el 1925 i 1927; en pes lleuger, d'estil grecoromà, el 1925; i en pes mitjà, d'estil lliure, el 1926. En retirar-se passà a exercir d'entrenador i àrbitre. El 1936 fou àrbitre als Jocs de Berlín. Des de 1992 s'ha celebrat a Ilmajoki un torneig de lluita grecorromana que duu el seu nom.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Willy Köstinger (Innsbruck, 14 de desembre de 1940 – 7 de gener de 2014) va ser un esquiador nòrdic austríac.\n\n", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Lee Hak-Rae (en hangul: 이학래) (Corea del Sud, 1936) és un judoka sud-corèa, ja retirat, que posteriorment fou àrbitre.\nVa néixer el 26 de desembre de 1936 en una ciutat desconeguda de Corea del Sud.\nInicià la pràctica del judo de ben petit, esdevenint entrenador de l'equip nacional del seu país l'any 1967. El 1975 va esdevenir àrbrite internacional i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 realitzats a Seül (Corea del Sud) fou l'encarregat de realitzar el jurament olímpic en la cerimònia inaugural dels Jocs per part dels jutges.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Dezső Lemhényi (Budapest, 9 de desembre de 1917 – Budapest, 4 de desembre de 2003) va ser un waterpolista, àrbitre i entrenador de waterpolo hongarès que va competir durant les dècades de 1940 i 1950. Va estar casat amb la gimnasta Olga Tass i l'actriu Lenke Lorán.\nEl 1948 va prendre part als Jocs Olímpics de Londres, on va guanyar la medalla de plata en la competició de waterpolo. Quatre anys més tard, als Jocs de Hèlsinki, va guanyar la medalla d'or en la mateixa competició.En el seu palmarès també destaquen sis lligues hongareses. El 1998 fou inclòs a l'International Swimming Hall of Fame.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Richard McDermott, conegut amb el nom de Terry McDermott (Essexville, Estats Units 1940) és un patinador de velocitat sobre gel nord-americà, ja retirat.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Michel Verrault (Lac-Beauport, Quebec) és un àrbitre quebequès especialitzat en proves de patinatge de velocitat en pista curta.\nEn la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 realitzats a Vancouver (Canadà) fou l'encarregat de realitzar el jurament olímpic per part dels jutges, juntament amb Hayley Wickenheiser que ho realitzà per part dels competidors. Verrault realitzà el jurament en francès mentre que Wickenheiser ho feu en anglès.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Andre Kirk Agassi (Las Vegas, Estats Units, 29 d'abril de 1970) és un jugador retirat de tennis professional estatunidenc. Fou número 1 del rànquing individual i destacat com un dels millors tennistes de la història, de fet, molts crítics el consideren el millor restador que hi ha hagut mai. També es recorda com un dels esportistes més carismàtics, per la seva actitud, aparença poc ortodoxa i grans actuacions en el circuit, i que va ajudar a reviure la popularitat del tennis durant la dècada del 1990.\nEn el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slams de les quinze finals que va disputar i una medalla d'or olímpica a Atlanta (1996). Especialista en totes les superfícies, fou el primer tennista masculí en aconseguir el \"Career Golden Slam\", és a dir, guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or olímpica durant la seva carrera.\nDesprés de patir diverses lesions importants a l'esquena, es va retirar l'any 2006. Posteriorment va crear la fundació Andre Agassi Charitable Foundation per aconseguir ajuda infantil. Actualment està casat amb l'extennista alemanya Steffi Graf, considerada una de les millors tennistes de la història i, curiosament, l'única que ha aconseguit guanyar \"Golden Slam\" en un mateix any.\nEl 9 de juliol de 2011 fou admès en el International Tennis Hall of Fame en una cerimònia celebrada a Newport.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rolf Aldag (Beckum, Rin del Nord-Westfàlia, 25 d'agost de 1968) és un ciclista alemany, que fou professional entre 1991 i 2005, majoritàriament a les files del Team Telekom. En el seu palmarès destaquen el Campionat d'Alemanya en ruta del 2000 i la Volta a Baviera del 1999.\nEn retirar-se passà a exercir de director esportiu del T-Mobile Team.\nEl maig de 2007 va admetre haver-se dopat amb EPO entre 1994 i 1996.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rudi Altig (Mannheim, 18 de març de 1937 - Remagen, 11 de juny de 2016) va ser un ciclista alemany, professional entre els anys 1960 i 1971, durant els quals va assolir 124 victòries. Era un corredor molt ràpid, com demostren els seus dos campionats del món de persecució (a més dels nacionals). El seu gran punt feble era la muntanya, encara que això no va impedir que guanyés la Volta a Espanya de l'any 1962.\nVa obtenir triomfs d'etapa tant al Tour de França, on també va portar el mallot de líder durant 17 dies, com al Giro d'Itàlia i a la Volta a Espanya. També fou subcampió del món en ruta el 1965 per darrere de Tom Simpson i campió el 1966. També va ser vencedor en múltiples proves de sis dies, moltes d'elles disputades en el seu país (Berlín, Dortmund, Frankfurt, Colònia, etc.). Va donar positiu per dopatge en quatre ocasions durant la seva carrera.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Peter Angerer (Siegsdorf, Alemanya Occidental, 1959) és un biatleta alemany, ja retirat, que destacà a la dècada del 1980.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ángel Arroyo Lanchas (El Barraco, 2 d'agost de 1956) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1979 i 1989. Durant la seva carrera professional destaquen dues victòries d'etapa a la Volta a Espanya i dues més al Tour de França.\nEl 1983 finalitzà segon al Tour de França, per darrere Laurent Fignon. L'any anterior va veure com perdia el triomf de la Volta a Espanya per haver donat positiu durant la 17a etapa. Aquest positiu li comportà una penalització de 10' i el triomf passà a mans de Marino Lejarreta.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Luca Ascani (Loreto, Ancona, Marques, 29 de juny de 1983) és un ciclista italià, professional des del 2005. Entre juny de 2007 i agost de 2009 fou sancionat per dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gabriele Balducci (Pontedera, Pisa, Toscana, 3 de novembre 1975) és un ciclista italià que fou professional entre el 1997 i el 2008. En el seu palmarès destaca una victòria al Giro d'Itàlia de 2007, després que aquesta li fos retirada a Alessandro Petacchi per haver donat positiu en un control antidopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Alessandro Ballan (Castelfranco Veneto, 6 de novembre del 1979) és un exciclista italià professional del 2004 al 2014.\nVa quedar segon a la dotzena etapa del Tour de França 2006, darrere l'ucraïnès de l'equip Discovery Channel Iaroslav Popòvitx. Els seus majors èxits són la victòria al Tour de Flandes l'any 2006, la tercera posició a la París-Roubaix l'any 2007 i una victòria d'etapa i líder de la Volta a Espanya de 2008 amb final a Naturlandia, Andorra.\nVa aconseguir el títol de campió del món de ciclisme en ruta el 28 de setembre de 2008 al mundial de Varese (Itàlia) superant Damiano Cunego (plata) i Matti Breschel (bronze).\nAlessandro Ballan mai ha donat positiu en cap control antidopatge, però l'abril de 2010 es va veure involucrat en un cas de dopatge a Itàlia, pel qual fou suspès provisionalment pel seu equip. Readmés de nou el mes següent, és novament suspès pel seu equip just abans del Giro d'Itàlia 2011, per culpa de l'aparició de noves informacions.El gener del 2014 va sortir la sentencia del CONI contra Ballan, amb motiu de la investigació que es realitzava contra ell quan militava al Lampre. La sanció va ser de dos anys i una multa de 2000 €. Com a conseqüència, el BMC Racing el va acomiadar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Vicente Ballester Martínez (Castelló de la Plana, Plana Alta, 20 de juny de 1980) és un ciclista valencià, professional des del 2004 fins al 2007.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Ballester. Vicente Ballester no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sergio Barbero (Sala Biellese, Piemont, 17 de gener de 1969) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1993 i 2007. Especialitzat en semiclàssiques italianes, destaquen les seves victòries al Giro de Lazio i els Tre Valli Varesine de 1999. Junt amb Claudio Chiappucci té el rècord de victòries a la Japan Cup, amb tres.\nEl 2001 donà positiu per EPO en un control antidopatge i fou suspès per sis mesos.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ivan Basso (Gallarate, 26 de novembre del 1977) és un ciclista professional italià que fou professional de 1999 a 2015. Basso, amb el sobrenom d'Ivan el Terrible, era considerat un dels millors escaladors del pilot professional de la dècada del 2000, i també un dels millors corredors de voltes per etapes.\nHa guanyat el Giro d'Itàlia, havent-se endut l'edició del 2006 de la gran volta italiana mentre corria pel Team CSC. Tanmateix, el 2007 Basso admeté que planejava utilitzar dopatge i rebé una sanció de dos anys sense córrer. La sanció s'acabà el 24 d'octubre del 2008, i tornà a córrer dos dies més tard a la Japan Cup, on aconseguí un tercer lloc darrere Damiano Cunego i Giovanni Visconti.El 2009 va córrer la Volta a Espanya i el Giro d'Itàlia, finalitzant ambdues carreres entre els cinc primers de la general.\nL'any 2010 va tornar a guanyar el Giro d'Itàlia.\nEl 13 de juliol de 2015 anuncià que patia un petit càncer al testicle esquerre que l'obligava a retirar-se del Tour de França. L'octubre del mateix any, un cop superada la malaltia, va comunicar la seva retirada definitiva.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Manuel Beltrán Martínez (Jaén, 28 de maig de 1971) és un ciclista espanyol, professional des del 1995. Anomenat Triqui, és conegut per ser un bon escalador que ha treballat com a gregari de Lance Armstrong o Abraham Olano. En el seu palmarès destaca la victòria a la Volta a Catalunya de 1999.\nVa donar positiu per EPO al Tour de França de 2008, per la qual cosa l'UCI el va sancionar amb dos anys de suspensió a comptar a partir del moment en què li fou comunicat el positiu, l'estiu de 2008. Com a conseqüència d'aquesta sanció també fou sancionat a indemnitzar el seu darrer equip, el Liquigas, amb 100.000 euros.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "David Bernabeu Armengol (la Pobla Llarga, 9 de gener de 1975) és un ciclista valencià, professional des del 1999 fins al 2011.\nBernabeu va debutar com a professional en diferents equips portuguesos on va obtenir bons resultats com dos victòries al Trofeu Joaquim Agostinho, la Volta a Portugal o una etapa de la París-Niça. El 2005 fitxa pel Comunidad Valenciana.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Bernabéu. García Quesada no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2007 fitxa pel Fuerteventura-Canarias i el 2008 va al Barbot-Siper. Va acabar la seva carrera professional a l'Andalucía-Caja Granada el 2011.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "José Luis Blanco Quevedo (Lloret de Mar, 3 de juny de 1975) és un atleta català especialitzat en proves de fons.La seva especialitat són els 3000 metres obstacles, el 2006 fou subcampió d'Europa als campionats de Göteborg i, el 2008, va participar en els Jocs Olímpics d'estiu de Pequín. El 2010, aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme celebrat a Barcelona en els 3.000 m obstacles, però va ser desqualificat per donar positiu en un control antidopatge per consum d'EPO.Entre d'altres reconeixements, va ser designat millor atleta català de l'any el 2003 i 2006.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "David Blanco Rodríguez (Berna, 3 de març de 1975) és un ciclista gallec, nascut a Suïssa però crescut a Galícia. Fou professional des del 2000 i fins al 2012.\nVa debutar com a professional en diferents equips portuguesos fins que l'any 2004 va fitxar pel Comunidad Valenciana. El 2007 va tornar a Portugal que era el lloc on va aconseguir els seus principals èxits esportius: cinc Voltes a Portugal i una Volta a l'Alentejo entre altres.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Blanco. David Blanco no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Franco Bodrero (Torí, 7 de febrer de 1943 – Collegno, 31 de juliol de 1970) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1965 i 1969. En el seu palmarès sols té una victòria d'etapa a la Volta a Luxemburg de 1968, en què acabà tercer en la classificació final. Aquell mateix any fou el vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia, amb final al Blockhaus, però la victòria li fou retirada en veure's implicat en un cas de dopatge que afectà a nou corredors més d'aquella edició.Va morir prematurament el 1970, als 27 anys, fruit d'una malaltia incurable que l'afectava des de setembre de 1969.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "José Adrián Bonilla Bonilla (Província de Cartago, 24 de juny de 1990) és un ciclista Costa-riqueny. Del seu palmarès destaca un campionat nacional en ruta i quatre en contrarellotge, i dues victòries finals a la Volta a Costa Rica.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Bonilla Alfredo. García Quesada no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gianluca Bortolami (Locate di Triulzi, província de Milà, 28 d'agost de 1968) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1990 i 2005. Els seus majors èxits esportius foren la victòria al Tour de Flandes de 2001 i la Copa del món de ciclisme de 1994.\nEl 2003, durant els Tres dies de De Panne, va donar portiu per cortisona en un control antidopatge i fou suspès per sis mesos per la Federació Italiana de Ciclisme.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gabriele Bosisio (Lecco, Llombardia, 6 d'agost de 1980) és un ciclista italià, professional des del 2004. Va estar sancionat des del setembre del 2009 fins al 5 d'octubre de 2011 per haver donat positiu per EPO en un control antidopatge.En el seu palmarès destaca una victòria d'etapa al Giro d'Itàlia de 2008. En aquesta mateixa edició vestí la maglia rosa durant una etapa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Santiago Botero Echeverry (Medellín, 27 d'octubre de 1972) és un ciclista colombià, professional des del 1996. Bon escalador, també destaca en la contrarellotge, especialitat de la qual guanyà el Campionat del Món de 2002. En el seu palmarès també destaquen 3 etapes del Tour de França i 3 més de la Volta a Espanya.\nEl 2006 el seu nom va aparèixer anomenat en l'Operació Port, contra el dopatge en el ciclisme. Tot i que no se li aplicà cap sanció fou vetat per prendre part en la major part de proves europees.\nEl 2008, tot i les recomanacions en contra per part de la Unió Ciclista Internacional, va prendre part als Jocs Olímpics de Pequín, finalitzant en 7a posició de la prova en ruta i 25è a la contrarellotge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Laurent Brochard (Le Mans, 16 de març de 1968) va ser un ciclista francès, professional entre 1992 i 2007. Durant la seva carrera professional aconseguí una cinquantena de victòries, destacant per damunt de totes el Campionat del món de ciclisme en ruta de 1997. Aquell mateix any havia guanyat una etapa del Tour de França i dos anys després en guanyà una a la Volta a Espanya.\nEl 1998 fou implicat en l'afer Festina de dopatge, protagonitzat durant el Tour de França.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Dave Bruylandts (Lier, província d'Anvers, 7 de desembre de 1976) és un ciclista belga, que fou professional entre 1999 i 2007.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hernán Buenahora Gutiérrez (Barichara, 18 de març de 1967) és un ciclista colombià, entre 1990 i 2011. Les seves principals victòries les va aconseguir al seu propi país, però també va destacar a Europa, on guanyà la Volta a Catalunya de 1998. Va prendre part en diferents edicions de les grans voltes, sent les millors classificacions la 6a posició final del Giro d'Itàlia de 2000.\nL'octubre de 2008 va ser suspès per dos anys per haver donat possitiu per efedrina en un control antidopatge que se li va practicar a la Volta a Colòmbia d'aquest mateix any, en la qual havia acabat segon.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Katharina Bullin (Eisenhüttenstadt, 2 de març de 1959) és una jugadora de voleibol alemanya, ja retirada, que va competir sota bandera de la República Democràtica Alemanya durant la dècada de 1970.\nEl 1980 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Moscou, on guanyà la medalla de plata en la competició de voleibol. En el seu palmarès també destaquen dues medalles de plata al Campionat d'Europa de voleibol, el 1977 i 1979.Pel que fa a clubs, jugà amb el SC Dynamo Berlin, amb qui guanyà la lliga de la RDA de 1975, 1978 i 1979 i la Recopa d'Europa de 1978.Durant la seva carrera esportiva i sense el coneixement fou obligada a dopar-se. Després dels Jocs Olímpics de 1980 va ser expulsada de la selecció nacional i va caure en una espiral de destrucció de la qual va poder-ne sortir. El dopatge li provocà dolor crònic i una masculinització del seu aspecte. El 2005 es va presentar un documental sobre la seva vida al Festival Internacional de Cinema de Berlín, titulat Katharina Bullin - Und ich dachte, ich wär 'die Größte.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Francisco Cabello Luque (La Zubia, Granada, 20 de maig de 1969), també conegut com a Francis Cabello, fou un ciclista espanyol, professional entre 1990 i 2006. El seu major èxit esportiu fou una victòria d'etapa al Tour de França de 1994.\nEl 2006, en el marc de l'Operació Port, fou identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes, sota el nom en clau Cabello. Cabello no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció esportiva en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Oscar Camenzind (Schwyz, 12 de setembre de 1971) va ser un ciclista suís, que fou professional entre 1996 i 2004. Durant aquests anys aconseguí 21 victòries, destacant, per damunt de totes, el Campionat del món de ciclisme en ruta de 1998. Altres curses guanyades per ell foren la Volta a Suïssa (2000), la Volta a Llombardia (1998) i la Lieja-Bastogne-Lieja (2001).\nA les grans voltes destaca la 4a posició final aconseguida al Giro d'Itàlia de 1998.\nEs retirà l'agost de 2004 després de donar positiu en un control antidopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Guillermo Ignacio Cañas, també conegut com a Willy Cañas, (Tapiales, Buenos Aires, Argentina, 25 de novembre de 1977) és un tennista professional argentí.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Francesco Casagrande (Florència, 14 de setembre del 1970) és un ciclista italià que fou professional entre 1993 i 2005. En el seu palmarès destaca una etapa al Giro d'Itàlia, dues edicions de la Clàssica de Sant Sebastià, una Fletxa Valona i diverses curses d'una setmana.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ángel Casero (Albalat dels Tarongers, 27 de setembre del 1972) va ser un ciclista valencià, que fou professional entre 1994 i 2005. Durant la seva carrera esportiva aconseguí 13 victòries, sent la més destacada la Volta a Espanya de 2001. També va guanyar dues edicions del Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta (1998, 1999).\nSota l'ombra del dopatge durant bona part de la seva carrera esportiva, ha estat vinculat a l'Operació Port.El seu germà petit Rafael també fou ciclista professional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Juan Ignacio Chela és un jugador professional de tennis nascut el 30 d'agost de 1979 a Ciudad Evita, Buenos Aires, Argentina. Porta conquistats 4 títols d'ATP en la seua carrera i en 2004 abastà la seua millor posició en el rànquing a l'arribar al 15º lloc de l'escalafó mundial.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Chen Xiexia (xinès: 陈燮霞; Pinyin: Chén Xièxiá) (1 d'agost, de 1983) és una haltera xinesa.Va guanyar tres medalles d'or al Campionat del món d'halterofília de 2007 i la primera medalla d'or per a la Xina durant els Jocs Olímpics d'Estiu 2008 en la classe de 48 kg, posant un Rècord Olímpic alçant un total de 212 kg. També guanyà tres medalles d'or als Campionats Asiàtics d'halterofília de 2007, amb un rècord mundial de 120 kg en dos temps.El 12 de gener de 2017 es va anunciar que, a causa d'una violació del dopatge, havia estat desqualificada dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 i se li havia tret la medalla d'or. Chen Wei-Ling, inicialment medalla de bronze guanyà aquesta medalla d'or.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Marin Čilić (Međugorje, Iugoslàvia, 28 de setembre de 1988) és un jugador professional de tennis croat. Ha guanyat divuit títols individuals entre els quals destaca el US Open 2014. Ha disputat dues finals de Copa Davis amb victòria l'edició de l'any 2018 com a principal artífex i ha arribat al número 3 del rànquing individual.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Agafia Constantin (Mila 23, 19 d'abril de 1955) és una piragüista romanesa, especialista en aigües tranquil·les, que va competir entre mitjans de la dècada de 1970 i mitjans de la de 1980.\nDurant la seva carrera esportiva va prendre part en tres edicions dels Jocs Olímpics d'Estiu, el 1976, 1980 i 1984. En les tres edicions fou quarta en la prova del K-2, 500 metres del programa de piragüisme. El 1984, a Los Angeles, també guanyà la medalla d'or en la prova del K-4, 500 metres formant equip amb Nastasia Ionescu, Tecla Marinescu i Maria Ştefan.En el seu palmarès també destaquen una medalla de plata i set de bronze al Campionat del Món de piragüisme en aigües tranquil·les entre 1974 i 1983. Un cop retirada exercí d'entrenadora, però el 2018 fou suspesa de per vida en veure's implicada en un cas de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Alberto Contador Velasco (Madrid, 6 de desembre de 1982) és un exciclista espanyol, professional del 2007 al 2017 i actualment comentarista de la cadena esportiva Eurosport. Durant la seva carrera professional ha corregut en els equips ONCE / Liberty Seguros, Discovery Channel, Astana, Saxo Bank Sungard / Tinkoff i Trek-Segafredo.Catalogat de llegenda, Contador és considerat com un dels grans corredors de generals de la història del ciclisme. Destacava com a escalador, terreny on era un especialista, i com contrarellogista, modalitat en la qual, sense ser un especialista, va demostrar defensar-se força bé, obtenint 9 victories d'etapa, entre elles un quart lloc a la contrarellotge individual del Jocs Olimpics de Pekín 2008 i les victories de la Contrarrelloge del Campionat d'Espanya de Ciclisme en ruta i la vintena etapa del Tour de França 2009.\nEn el seu palmarès, Contador té un total de 69 victòries com a professional, a més de ser guanyador del UCI World Tour 2009. Entre les seves victòries més importants es troben 7 Grans Voltes", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Guillermo Sebastián Coria, també conegut amb el sobrenom de El Mago, (Rufino (Argentina), 13 de gener de 1982) és un ex-tennista argentí. Li van posar Guillermo de nom en honor del seu compatriota Guillermo Vilas. Els seus màxims ídols del tennis són el xilè Marcelo Ríos i el nord-americà Andre Agassi, en qui s'inspira per jugar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fernando Correa (Montevideo, 6 de gener de 1974) és un exfutbolista uruguaià que ocupava la posició de davanter. Té la nacionalitat italiana.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Thomas Dekker (Dirkshorn, Schagen, 6 de setembre de 1984) és un ciclista neerlandès, professional des del 2004 al 2014. En el seu palmarès destaca la victòria a la Tirrena-Adriàtica de 2006 i el Tour de Romandia de 2007.\nEs veié implicat en un cas de dopatge, que li suposà una sanció fins al juliol del 2011, després que l'UCI fes públic l'1 de juliol de 2009, que havia donat positiu per EPO en una reanàlisi d'una mostra de desembre de 2007.L'agost de 2011 tornà a la competició a la Volta a Portugal de la mà de l'equip continental Chipotle Development, segon equip del Garmin-Cervélo.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Laurent Desbiens (Mons-en-Baroeul, Nord, 16 de setembre de 1969) va ser un ciclista francès, professional entre 1992 i 2001.\nDurant la seva carrera professional aconseguí una desena de victòries, destacant una etapa del Tour de França de 1997. En l'edició del 1998 d'aquesta mateixa cursa portà el mallot groc de líder durant dues etapes.\nEl 1996 es veié implicat en un cas de dopatge que li suposà la retirada de la victòria al Tour de Vendée.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rémy di Grégorio (Marsella, 31 de juliol de 1985) és un ciclista francès, professional des del 2005. Actualment corre a l'equip Delko-Marseille Provence-KTM.\nBon escalador, el 2007 guanyà la classificació de la muntanya del Critèrium del Dauphiné Libéré i el 2008 passà en primera posició pel cim del Tourmalet en la 10a etapa del Tour de França.\nEl 2011 fitxà per l'Astana i aconseguí el que fins ara és la seva victòria més important una etapa de la París-Niça.\nEl 2012 es veié implicat en un cas de dopatge, pel qual fou detingut el 10 de juliol, durant el dia de descans del Tour de França, a l'hotel de l'equip Cofidis, a Bourg-en-Bresse. L'equip el va suspendre de forma provisional i seria expulsat si es confirmessin els fets, segons va confirmar l'equip. El 12 de juliol es comunicà que la fiscalia de Marsella l'acusava de possessió d'una substància prohibida sense justificant mèdic, tot i que el ciclista es defensà dient que mai s'havia dopat. Amb tot, nou mesos desoré fou absolt pel Tribunal d'apel·lació d'Aix, ja que l'anàlisi de les substàncies trobades determinaren que eren vitamines.El 2014 tornà al camp professional en fitxar pel Delko-Marseille Provence-KTM, equip en què va militar fins que al 2018, quan després de donar positiu per EPO en un control antidopatge, fou expulsat de l'equip.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Danilo Di Luca, nascut el 2 de gener de 1976 a Spoltore, és un ciclista professional italià.\nVa començar la seva carrera professional el 1998 amb l'equip italià Riso Scotti-MG Boys Maglificio. Tanmateix, la seva primera victòria professional no va arribar fins al 1999 quan, després de fitxar per l'equip Cantina Tollo-Alexia, va guanyar la primera etapa del Giro d'Abruzzo. Encara va romandre a l'equip després de la seva fusió amb l'estructura d'Acqua & Sapone-Cantina Tollo, aconseguint victòries importants l'any 2001 tals com la quarta etapa del Giro d'Itàlia i la clàssica de tardor Giro di Lombardia. Aleshores, va ser traspassat a l'equip Saeco-Longoni Sport.\nDurant la seva estada a Saeco-Longoni va tenir una llarga ratxa de mala sort, que va començar quan va perdre la Volta al País Basc en l'última etapa, una cronoescalada en què Andreas Klöden va prendre el lideratge i la victòria final. Això, junt amb una successió de lesions i una falta de confiança per part dels directors, va fer que el seu rendiment es ressentís durant bastants anys.\nAleshores va fitxar pel nou equip Liquigas-Bianchi a la temporada 2005, amb companys d'equip tals com en Mario Cipollini, campió del món a Zolder el 2002, en Dario Cioni (quart a l'edició anterior del Giro), en Stefano Garzelli, guanyador del Giro del 2002, i en Magnus Bäckstedt, guanyador de la Paris-Roubaix el 2004. Va ser el líder de l'equip per la campanya de clàssiques de primavera.\nSa primera victòria d'aquesta temporada va arribar a la primera etapa de la cursa UCI ProTour Volta al País Basc, on també es va emportar la victòria final després de derrotar n'Aitor Osa a l'última contrarellotge. Després va continuar demostrant una gran forma en les clàssiques de primavera, i va guanyar l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona, agafant el mallot blanc de líder de l'UCI ProTour del belga Tom Boonen. Només una exhibició per part d'en Jens Voigt i el guanyador Aleksandr Vinokúrov va evitar que en Danilo repetís la gesta d'en Davide Rebellin un any abans, quan l'italo-argentí va guanyar en una sola setmana les tres clàssiques de les Ardennes seguides.\nDesprés de la seva ratxa de victòries va començar el Giro d'Itàlia de 2005, on va aconseguir dues etapes i va acabar quart a la classificació general. Després va descansar unes quantes setmanes i va prendre part en el Deutschland-Tour i el Volta a Polònia. En aquesta última cursa, va acabar en un sòlid cinquè lloc.\nEs va assegurar matemàticament ser el primer campió de la història de l'UCI ProTour amb un quart lloc a la Züri-Metzgete.\nL'any 2006, en què ell va centrar tota la temporada al voltant del Giro d'Itàlia, que volia guanyar, va començar amb unes bones actuacions a la Tirrena-Adriàtica, però quan va arribar la corsa rosa es va enfonsar i ni tan sols fou el millor del seu equip.\nEs retirà del Tour de França després de la primera etapa a causa d'una infecció de pròstata, però es recuperà a temps per a guanyar la cinquena etapa de la Volta a Espanya, posant-se el mallot de líder.\nLa seva temporada 2007 va començar amb bon peu amb una victòria a la semiclàssica italiana Milà-Torí, però uns dies després va haver de renunciar a córrer la Tirrena-Adriàtica a causa d'un procés gripal. Una victòria d'etapa a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali va ser el preludi a una existosa campanya primaveral, amb dos tercers llocs a l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona i un sensacional triomf a la Lieja-Bastonya-Lieja.\nEl seu principal èxit arriba al Giro d'Itàlia de 2007 on va guanyar dues etapes i va endur-se la maglia rosa final.\nEl 16 d'octubre de 2007 és condemnat a tres mesos de suspensió per la seva implicació en el cas Oil for Drugs.\nAl Giro d'Itàlia de 2009 va acabar 2n, aconseguint també la victòria en una etapa. Però dies més tard, en una anàlisi dona positiu per CERA i després de confirmar-se els resultats és desclassificat del Giro i sancionat amb 2 anys.L'any 2011 torna a competir, primer amb l'equip Katusha, el 2012 amb l'Acqua & Sapone i actualment amb el Vini Fantini-Selle Italia. El 24 de maig de 2013, durant la disputa del Giro d'Itàlia es va fer públic que Danilo Di Luca (Vini Fantini-Selle Italia) havia donat positiu per EPO en un control antidopatge fet pocs dies abans de començar el Giro, per la qual cosa fou expulsat de la cursa i acomiadat per l'equip. Al Desembre del 2013, el Tribunal antidopatge italià el va sancionar de per vida, ja que era reincident, i també amb una multa de 35.000 euros.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mari Cruz Díaz García (Viladecans, 24 d'octubre de 1969) és una atleta catalana retirada especialitzada en la prova de marxa atlètica, en què aconseguí ser campiona d'Europa el 1986.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Evert Dolman (Rotterdam, 22 de febrer de 1946 - Dordrecht, 12 de maig de 1993) va ser un ciclista neerlandès que fou professional entre 1967 i 1973.\nEls seus èxits esportius més importants els aconseguí com a ciclista amateur, en guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics de Tòquio 1964 en la contrarellotge per equips, formant equip amb Gerben Karstens, Jan Pieterse, i Bart Zoet; i el Campionat del món en ruta amateur, el 1966.\nJa com a professional es proclamà campió dels Països Baixos en ruta el 1967 i 1968, però en la primera ocasió fou desposseït del títol per dopatge. També guanyà el Tour de Flandes de 1971", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Manfred Donike (Erftstadt, Rin del Nord-Westfàlia, 28 de març de 1933 - Johannesburg, 21 d'agost de 1995) va ser un ciclista i químic alemany.\nCom a ciclista, competí professionalment entre 1954 i 1962, participant dos cops al Tour de França.\nUn cop retirat, es va graduar en química a Colònia el 1965. Es va especialitzar en la investigació sobre el dopatge, principalment en la detecció de productes dopants en l'esport. El 1972, Donike va desenvolupar un procediment capaç de la detecció precisa de substàncies prohibides i els seus metabòlits a través de l'anàlisi, utilitzant la cromatografia de gasos i l'espectrometria de masses, de l'orina. Aquest mètode es va fer servir als Jocs Olímpics, i va ser el que va detectar el positiu per estanozolol de Ben Johnson.\nEl 1977 va ser nomenat director de l'Institut de Bioquímica de la Universitat Alemanya de l'Esport a Colònia.\nEls seus fills Manfred, Alexander i Andreas també van ser ciclistes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Maarten Ducrot (Vlissingen, 8 d'abril de 1958) va ser un ciclista neerlandès, que fou professional entre 1985 i 1991. El seu major èxit esportiu fou l'aconseguit al Tour de França de 1985, en què guanyà una etapa i el premi de la combativitat.\nA finals de 1999, al programa de televisió neerlandès Reporter, va admetre, junt a Steven Rooks i Peter Winnen haver-se dopat durant la seva carrera.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Reyes Estévez López (Cornellà de Llobregat, 2 d'agost de 1976) és un atleta català, especialitzat en proves de mig fons, sobretot en la prova de 1.500 m, on ha aconseguit els seus majors èxits.Format al Cornellà Atlètic, fou plusmarquista europeu de categories inferiors en diverses distàncies entre 800 i 3.000 m, així com va guanyar el Campionat d'Espanya júnior de 1.500 m (1994, 1995) i de camp a través (1994, 1995), el Campionat d'Europa júnior en 1.500 m (1993, 1995) i sub-23 (1997). Entrenat al CAR de Sant Cugat, en categoria absoluta aconseguí sis títols de campió d'Espanya de 1.500 m, quatre a l'aire lliure (1997, 1998, 2004, 2009) i dos en pista coberta (1997, 2001), i un dels 3.000 m (2005) en pista coberta. En l'àmbit internacional, disputà sis Campionats del Món a l'aire lliure (1997, 1999, 2001, 2003, 2005, 2009), aconseguint dues medalles de bronze el 1997 i 1999 en 1.500 m, i també aconseguí la medalla de plata en la mateixa prova en el Campionat del Món de 2001 en pista coberta. Va guanyar la medalla d'or al Campionat d'Europa de 1998, la medalla de plata al 2002 i quart al Campionat d'Europa 2010 celebrat a Barcelona, així mateix, guanyà les medalles de bronze en 1.500 i 3.000 m en el Campionat d'Europa 2005 de pista coberta. Per altra banda, va participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, Atenes 2004, finalitzant en setena posició, i Beijing 2008. En el tram final de la seva carrera esportiva, va veure's involucrat per un cas de dopatge, ja que el seu entrenador, Manuel Pascua, fou imputat en l'Operació Galgo.El 1997 fou distingit com millor esportista català de l'any, el 1998 com millor esportista espanyol de l'any, la medalla de plata de la Reial Orde del Mèrit Esportiu el 2000. A la televisió, va participar en la sexta edició del programa Supervivientes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rui Alberto Faria de Costa, més conegut com a Rui Costa, (Aguçadoura, Póvoa de Varzim, 5 d'octubre de 1986) és un ciclista portuguès, professional des del 2007. Actualment corre a l'equip UAE Abu Dhabi.\nÉs una de les més serioses esperances del ciclisme portuguès per les seves bones actuacions en proves sots23 els anys 2007 i 2008, on hi destaquen la victòria a la general del Giro de les Regions (2007), el segon lloc al Tour de l'Avenir (2008), o els bons resultats al còmput global dels Mundials de Varese (5è en ruta i 8è en contrarellotge).\nVist això, va ser fitxat pel potent Caisse d'Epargne d'Eusebio Unzué l'any 2009, temporada en què aconseguí una molt bona victòria als Quatre dies de Dunkerque, a més d'una etapa a la Vuelta a Chihuahua, on seria tercer final, i un segon lloc al Campionat de Portugal en ruta.\nEll i son germà Mario es van veure implicats en un cas de dopatge per metilhexanamina durant el campionat nacional de 2010. De nou autoritzat a córrer a començaments del 2011, es trobà sense equip, fins que a l'abril fitxà pel Movistar Team. Va prendre part al Tour de França, en què guanyà la 8a etapa entre Aigurande i Super-Besse. Aquest mateix any guanyà el Gran Premi Ciclista de Mont-real.\nEl 2012 aconseguí una etapa i la general de la Volta a Suïssa, en superar Fränk Schleck per tan sols 14\". Amb aquesta victòria es convertia en el primer portuguès a guanyar una cursa per etapes del World Tour.El 2013 repetia triomf a la Volta a Suïssa, alhora que aconseguia dues victòries d'etapa, i en el Tour de França, disputat poques setmanes després, guanyà dues etapes, arribant en ambdós casos escapat a meta. El 29 d'octubre fou el primer portuguès a aconseguir el Campionat del món de ciclisme en ruta en imposar-se a l'esprint al català Joaquim Rodríguez en l'arribada a Florència.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Dmitri Fofónov (en kazakh: Дмитрий Фофонов; Almati, 15 d'agost de 1976) és un ciclista kazakh, professional des del 1999 fins al 2012.\nDurant el Tour de França de 2008 va donar positiu per heptaminol en un control antidopatge efectuat durant la 18a etapa, sent-li imposada una sanció de tres mesos, i podent tornar a córrer a partir d'abril de 2009. Tot i que no va trobar equip, aquell mateix any es proclamà campió nacional en ruta. El 2010 fitxà per l'Astana.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fabiano Fontanelli (Faenza, Ravenna, Emília-Romanya, 24 d'abril de 1965) és un ciclista italià, que fou professional entre 1989 i 2003.\nEn el seu palmarès destaca la victòria en quatre victòries d'etapa del Giro d'Itàlia. La seva millor temporada fou el 1996, quan aconseguí 8 victòries i acabà cinquè en tres curses de la Copa del món. Aquell mateix any un control positiu per testosterona a l'Amstel Gold Race li suposà una sanció de sis mesos.\nMembre de l'equip Mercatone Uno a partir de 1998, acompanyà Marco Pantani en el seu doblet Giro d'Itàlia-Tour de França.\nEl 2001 li fou detectar un hematòcrit superior al 50%, cosa que el va dur a no poder competir durant 15 dies i ser el primer ciclista a ser sotmès a la prova de detecció d'orina de l'EPO.El 2005 passa a ser director esportiu de l'equip Navigare.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Dario Frigo (Saronno, 18 de setembre de 1973) va ser un ciclista itàlia, que fou professional entre el 1996 i el 2005. Bon rodador, es defensava bé en curses d'una setmana. Destaquen dues edicions del Tour de Romandia i una París-Niça. A les Grans Voltes aconseguí dues victòries d'etapa, una al Tour de França i una altra al Giro d'Itàlia, cursa en la qual també vestí la maglia rosa diverses etapes.\nLa seva carrera va estar marcada pels casos de dopatge. El 2001 fou acusat d'estar en possessió de substàncies dopants durant la disputa del Giro d'Itàlia. En aquells moments Frigo era segon de la classificació general, a sols 15 segons de Gilberto Simoni. El seu equip, el Fassa Bortolo el va expulsar seguint el reglament intern. Frigo es declarà culpable i fou desqualificat. Els posteriors anàlisis van demostrar que cap de les substàncies que tenia en el seu poder era dopant, però que probablement sí que les havia pres.\nEl 2005, en finalitzar la 10a etapa del Tour de França, amb final a Courchevel, fou arrestat per la gendarmeria francesa després de trobar substàncies dopants al cotxe de la seva dona a Albertville.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Volker Frischke (1944) és un nedador alemany, ja retirat, especialista en estil lliure, que va competir sota bandera de la República Democràtica Alemanya durant la dècada de 1960.\nEn el seu palmarès destaca una medalla de bronze en els 4x200 metres lliures del Campionat d'Europa de natació de 1962 i dos campionats nacionals de la República Democràtica Alemanya dels 200 metres papallona, el 1962 i 1963.Una vegada retirat va treballar com a entrenador de natació, i finalment es va convertir en entrenador de la selecció nacional i màxim entrenador de l'SC Dynamo Berlin, el club on es va formar. Va estar involucrat en el programa de dopatge a l'Alemanya de l'Est. L'octubre de 1997 va ser acusat de donar esteroides anabòlics a nedadors adolescents sense el seu coneixement. Com a resultat va ser rellevat de les funcions d'entrenador i multat amb 5.000 marcs alemanys. Alguns dels seus deixebles foren Kerstin Kielgass, Daniela Hunger i Manuela Stellmach.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Giorgio Furlan (Treviso, Vèneto, 9 de març de 1966) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1989 i 1998. Durant la seva carrera professional aconseguí més de vint victòries, sent les més importants una Volta a Suïssa (1992), una Tirrena-Adriàtica (1994), una Milà-Sanremo (1994) i dues etapes del Giro d'Itàlia, a banda d'un Campionat d'Itàlia (1990).\nLa seva carrera esportiva va quedar tacada per la xacra del dopatge, en ser acusat pel CONI el 7 de gener de 2000, un cop ja retirat, de dopatge sanguini.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Al-Saadi al-Gaddafi (àrab: الساعدي معمر القذافي, as-Sāʿdī Muʿammar al-Qaḏḏāfī) (Trípoli, 28 de maig de 1973) és un empresari i antic futbolista libi. És fill de l'antic líder del país Muammar al-Gaddafi.\nDesprés de jugar al seu país natal signà pel Perugia de la lliga italiana el 2003, i més tard signà per Udinese Calcio i UC Sampdoria, però només jugà dos partits entre els tres clubs. Mentre jugà al Perugia donà positiu per dopatge.\nFou capità de la selecció de Líbia i president de la Federació Líbia de Futbol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Adolfo García Quesada (La Zubia, Granada, 27 de setembre de 1979) és un ciclista espanyol, professional des del 2001 fins al 2006. Va aconseguir algunes victòries d'etapa en curses com la Volta a Catalunya, la Volta a Portugal o la Volta a Astúries.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Fito. García Quesada no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nEl seu germà Carlos també fou ciclista professional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Carlos García Quesada (La Zubia, Granada, 18 d'abril de 1978) és un ciclista espanyol, professional des del 2001 fins al 2006. Va aconseguir algunes victòries en curses com la Volta a Andalusia o la Volta a Castella i Lleó, i una etapa a la Volta a Espanya.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Carlos. García Quesada no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nEl seu germà Adolfo també fou ciclista professional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Stefano Garzelli (Varese, 16 de juliol de 1973) és un exciclista italià, professional entre 1997 i 2013. Les seves victòries més destacades les aconseguí al Giro d'Itàlia, on guanyà la general del 2000, nou etapes i la Muntanya en dues ocasions.\nVa iniciar la seva carrera esportiva com a gregari de Marco Pantani. L'any 2000, quan Pantani va perdre totes les opcions a guanyar el Giro, Garzelli va poder demostrar la seva vàlua, lluitant pel lideratge i guanyant la cursa rosa.\nEl 2002 es va veure implicat en un afer de dopatge quan donà positiu en un control per probenecida, un producte emmascarant, que li va valer una suspensió de nou mesos.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Richard Gasquet (Besiers, 18 de juny de 1986) és un jugador de tennis professional francès tot i que actualment resideix a Neuchâtel (Suïssa). El seu millor resultat en el rànquing individual és la setena posició aconseguida l'any 2007.\nEn el seu palmarès destaca el títol de dobles mixts Roland Garros 2004 amb la italiana Tatiana Golovin com a parella, i també la medalla de bronze de dobles masculins en els Jocs Olímpics de Londres (2012) amb Julien Benneteau.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Philippe Gaumont (Amiens, 22 de febrer de 1973 – Arràs, 17 de maig de 2013) va ser un ciclista francès que fou professional entre 1994 i 2004.\nCom a ciclista amateur va prendre part als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, en què guanyà una medalla de bronze en la prova de contrarellotge per equips, junt a Jean-Louis Harel, Hervé Boussard i Didier Faivre-Pierret.\nEl 1994 passà a professional. En el seu palmarès destaca la Gant-Wevelgem de 1997, els Quatre dies de Dunkerque de 1996 i el Tour de l'Oise de 1996.\nDurant la seva carrera tingué nombrosos problemes amb el dopatge, sent controlat positiu en nombroses ocasions: 1996, 1998, 1999 i veient-se implicat en l'afer Cofidis el 2004. De resultes d'aquest darrer positiu deixà el ciclisme professional i el 2005 publicà el llibre \"Prisonnier du dopage\" (Presoner del dopatge) on explicava la seva experiència amb el dopatge i on afirmava que el 95% dels ciclistes es dopaven.\nEn deixar el ciclisme muntà un bar a la seva Amiens natal i passà a col·laborar amb la justícia per tal d'erradicar el dopatge. El 24 d'abril de 2013 fou ingressat a l'hospital en patir un atac de cor, del qual no es recuperà i acabà morint el 17 de maig següent.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sylvain Georges (Belmont, Puèi Domat, 1 de maig de 1984) és un ciclista francès, professional des del 2008 al 2013.\nEl 2008 passà a professionals de la mà de l'equip A Style-Somn, però en acabar la temporada decidí tornar a categoria amateur, fins que el 2011 ho tornà a intentar, aquesta vegada de la mà de l'equip BigMat-Auber 93.\nEn el seu palmarès destaca la victòria al Roine-Alps Isèra Tour i al Gran Premi de Plumelec de 2011. El 10 de març de 2013, durant la disputa del Giro d'Itàlia es va fer públic que havia donat positiu en un control antidopatge, per la qual cosa fou expulsat de la carrera.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Walter Godefroot (Gant, 2 de juliol de 1943) és un exciclista belga que fou professional entre 1965 i 1979. Especialista en carreres d'un dia va guanyar a tres de les cinc clàssiques qualificades com a monuments del ciclisme: la Lieja-Bastogne-Lieja el 1967, la París-Roubaix el 1969, i el Tour de Flandes el 1968 i 1978.\nA les grans voltes va aconseguir 10 victòries d'etapa al Tour de França, on també guanyà una vegada la classificació per punts, 2 etapes a la Volta a Espanya i una al Giro d'Itàlia.\nAbans, com a ciclista amateur, havia pres part als Jocs Olímpics de Tòquio, on guanyà la medalla de bronze en la prova de ciclisme en ruta.\nDurant la seva carrera professional tingué diversos incidents amb el dopatge, en ser desqualificat fins a tres vegades per aquest motiu.\nEn finalitzar la seva carrera professional no es desvinculà del món del ciclisme, ja que ha es convertí en director esportiu dels equips T-Mobile (1991-2005) i posteriorment de l'Astana (2006-2007).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Álvaro González de Galdeano Aranzábal (Vitòria, 3 de gener de 1970) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1992 i 2004. És el germà del també ciclista Igor González de Galdeano.\nAbans de passar al professionalisme va prendre part als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 en la prova de 100 km contrarellotge per equips, en què finalitzà cinquè.\nAquell mateix any va passar al camp professional. Va prendre part en 8 edicions de la Volta a Espanya, sent la 7a posició final de 1998 el seu millor resultat. El 2000 aconseguí els seus millors resultats: una etapa al Giro d'Itàlia i a la Volta a Espanya i el Campionat d'Espanya en ruta. Amb tot, aquell mateix any va donar positiu per dopatge a final de temporada, cosa que li va suposar una sanció de sis mesos. Un cop complerta la sanció no aconseguí cap altra victòria destacada.\nEs retirà el 2004, passant a fer de director esportiu a l'equip Orbea, de categoria continental i filial de l'Euskaltel-Euskadi. El 2010 passarà a ser el director esportiu de l'Euskaltel-Euskadi fins a la seva desaparició al 2013.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "José Enrique Gutiérrez Cataluña, també conegut com a Quique Gutiérrez (València, 18 de juny de 1974), va ser un ciclista espanyol que fou professional entre el 1998 i el 2011.\nEls seus millors resultats els obtingué mentre estava a l'equip Phonak, en guanyar una etapa de la Volta a Espanya i quedar segon de la classificació final del Giro d'Itàlia de 2006, sols superat per Ivan Basso.\nEl 2006, en el marc de l'Operació Port, fou identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes.\nEl 5 de maig de 2010 va anunciar que posava punt final a la seva carrera professional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "José Javier Gómez Gozalo (Cuéllar, Segòvia, 18 de març de 1974) va ser un ciclista espanyol, professional des del 1996 i fins al 2003.\nUn cop retirat fou nomenat Director General de la Fundació \"Deporte Joven\" depenent del Consejo Superior de Deportes, però el 2013 hagué de dimitir quan el seu nom va aparèixer com un client de la xarxa de dopatge descoberta amb l'Operació Port.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bo Hamburger (Frederiksberg, 24 de maig de 1970) va ser un ciclista danès, que fou peofessional entre 1991 i 2006.\nEl 2001 fou acomiadat del Team CSC després de donar positiu en un control antidopatge per EPO. La mostra B va dictaminar que el positiu no era tal per estar per sota dels mínims legals, però amb tot el valor era anormal. Des d'aquell moment la Federació Danesa no deixà que Hamburguer els representés.\nEn el seu llibre Den største pris - en cykelrytters bekendelser (El cost més gran - Confessions d'un ciclista) publicat a Dinamarca el 7 de novembre de 2007 admetia haver pres EPO i l'hormona del creixement regularment entre el 1995 i el 1997.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tyler Hamilton (Marblehead, Massachusetts, 1 de març de 1971) és un ciclista estatunidenc que fou professional entre 1995 i 2009. La seva carrera esportiva es veié marcada per nombrosos escàndols de dopatge que acabarien forçant-lo a retirar-se.\nEls seus inicis com a ciclista professional foren com a gregari de Lance Armstrong, al qual ajudà a guanyar els Tours de 1999, 2000 i 2001. En aquests primers anys ja va destacar en curses d'una setmana, adjudicant-se el Critèrium del Dauphiné Libéré del 2000.\nEl 2002 va fitxar com a cap de files del Team CSC. D'aquesta primera temporada destaca una segona posició final al Giro d'Itàlia i una victòria d'etapa, tot i disputar la major part de la cursa amb una clavícula fracturada. El 2003 acabà quart al Tour de França, malgrat tornar a córrer la cursa amb la clavícula fracturada.\nEl 2004 el Phonak el fitxa per guanyar el Tour, però Hamilton haurà d'abandonar la prova. Un parell de mesos més tard guanyarà la medalla d'or en la contrarellotge individual dels Jocs Olímpics d'Atenes. Les sospistes de dopatge seran presents en aquesta victòria, ja que un primer moment donà positiu, però en estar mal emmagatzemades les mostres per la contraanàlisi, aquest no es pogué fer i conservà la medalla. Poc després tornà a donar positiu per transfusió sanguínia, aquest cop després de la victòria en una contrarellotge de la Volta a Espanya, per la qual cosa fou apartat de l'equip i sancionat per dos anys.El juliol de 2006 fou implicat a l'Operació Port de dopatge esportiu.Una vegada complerta la sanció, el 2007 torna a competir amb el Tinkoff Credit Systems. El 2008 ho farà a l'equip Rock Racing, on coincidí amb altres ciclistes implicats en l'Operació Port.\nEl 17 d'abril de 2009 es va saber que havia tornat a donar positiu, aquesta vegada per DHEA (un precursor de la testosterona). Aquesta vegada el ciclista va reconèixer haver-se dopat i anuncià la seva retirada del ciclisme. El 17 de juny l'Agència Antidopat dels Estats Units el va sancionar per vuit anys en ser reincident.L'any 2012, el COI li va treure la medalla d'or aconseguida el 2004 per la confirmació del dopatge", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Roberto Heras (nascut l'1 de febrer del 1974 a Béjar) és un ciclista espanyol que fou professional entre el 1995 i el 2005. Ciclista de grans voltes, les seves victòries més destacades són la Volta a Espanya de 2000, 2003, 2004 i 2005 i la Volta a Catalunya de 2002.\nL'any 2005, va perdre el títol de guanyador de la Volta a Espanya per culpa d'un cas de dopatge amb un positiu d'EPO on va rebre també dos anys de sanció. El desembre de 2012, el Tribunal Suprem va anul·lar la sanció, i Heras va recuperar la Volta.Un cop retirat, ha participat en la Titan Desert, que ha guanyat 4 cops.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Pascal Hervé (Tours, 13 de juliol de 1964) és un ciclista que fou professional entre 1994 i 2001. En el seu palmarès destaquen una etapa al Giro d'Itàlia de 1996 i al GP Ouest France-Plouay de 1998.\nEs va veure implicat en diversos casos de dopatge, com ara l'afer Festina, el 1998, i un positiu per EPO en un control antidopatge al Giro d'Itàlia de 2001, que posà punt final a la seva carrera.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yves Hézard (Donzy, 20 d'octubre de 1948) va ser un ciclista francès, que fou professional entre 1971 i 1981. Durant aquest temps aconseguí 27 victòries, sent la més destacada una etapa al Tour de França de 1972. El 1971 havia guanyat el Campionat de França en ruta, però en fou desposseït per haver donat possitiu en un control antidopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sándor Holczreiter (Füzesabony, 18 de juliol de 1946 – Tatabánya, 14 de desembre de 1999) fou un aixecador hongarès que va competir durant les dècades de 1960 i 1970.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Munic, on va guanyar la medalla de bronze en la prova del pes mosca del programa d'halterofília. En el seu palmarès també destaquen una medalla de plata i una de bronze al Campionat del món d'halterofília i dues de plata al Campionat d'Europa d'halterofília. Als Campionats del món de 1970 guanyà la medalla d'or en el pes mosca, però pocs dies després de la competició va donar positiu per dopatge i va perdre la medalla. Durant la seva carrera va establir dos rècords mundials.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Danilo Hondo (Guben, 4 de gener de 1974 és un ciclista alemany, professional des del 1997 al 2014.\nEn el seu palmarès hi ha una seixantena de victòries, destacant dues etapes del Giro d'Itàlia i el campionat nacional en ruta de 2002.\nEl 2005 fou implicat en un cas de dopatge en donar positiu per carfedon a la Volta a Múrcia. Això li va suposar ser acomiadat de l'equip i ser sancionat per un any.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Leo Honkala (Oulu, 8 de gener de 1933 – Oxelösund, 17 de maig de 2015) fou un lluitador finlandès, especialista en lluita grecoromana, que va competir durant la dècada de 1950.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Hèlsinki, on guanyà la medalla de bronze en la categoria del pes mosca del programa de lluita grecoromana.Els anys següents va patir diverses lesions a l'espatlla que l'obligaren a retirar-se el 1956, després d’aconseguir el seu únic títol nacional aquell mateix any. Quan es va retirar, va treballar primer com a policia a Finlàndia, però a finals dels anys seixanta va emigrar a Suècia.\nEntre 1974 i 1985 va entrenar l'equip de lluita lliure suec. També va competir en powerlifting, però el 2006 donà positiu en un control antidopatge i va ser sancionat de per vida.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jan Hruška (Uničov, 4 de febrer de 1975) és un ciclista txec, professional entre 1996 i 2007. En el seu palmarès destaquen dues etapes del Giro d'Itàlia del 2000.\nEl 2006, en el marc de l'Operació Port, fou identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes, al figurar el seu nom real en la documentació intervinguda. Hruška no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció esportiva en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Daiana Oleksandrivna Iastremska (en ucraïnès: Даяна Олександрівна Ястремська, Odessa, 15 de maig de 2000) és una jugadora de tennis ucraïnesa.El mes d'octubre de 2018, Daiana va estrenar el seu palmarès a la WTA, en la primera final que disputava, en imposar-se a la xinesa Wang Qiang en la final del torneig de Hong Kong. Iastremska és considerada una de les jugadores més agressives del Tour WTA i ha liderat la gira en el percentatge més alt de tirs que acaben en un guanyador, un error no forçat o un error forçat del rival.\nIastremska va ser suspesa de la competició professional a principis de 2021 després de donar positiu per mesterolona. El 22 de juny de 2021, la Federació Internacional de Tennis va dictaminar que Iastremska no era responsable del resultat positiu i que podia tornar a competir professionalment de forma immediata.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Liubov Iegórova (en rus: Любо́вь Ива́новна Его́рова) (Sèversk, Unió Soviètica, 1966) és una esquiadora de fons russa, ja retirada, que competí a la dècada del 1990. És la dona que més títols olímpics ha aconseguit en esquí de fons fins al moment.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Eladio Jiménez Sánchez (Ciudad Rodrigo, Salamanca, 10 de març de 1976) és un ciclista espanyol, professional des del 1998 i fins al 2009, quan fou sancionat per dos anys per haver donat positiu en un control antidopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nina Aleksàndrovna Jivanèvskaia (en rus: Нина Александровна Живаневская) (Moscou, Unió Soviètica, 1977) és una nedadora russa, ja retirada, nacionalitzada espanyola amb el nom de Nina Zhivanevskaya, guanyadora de dues medalles olímpiques.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Benjamin Sinclair \"Ben\" Johnson (Falmouth, Jamaica, 30 de desembre de 1961) és un exatleta canadenc, conegut per la seva desqualificació per dopatge després de guanyar la final dels 100 metres als Jocs Olímpics de Seül 1988. A part d'aquesta desqualificació, va guanyar dos bronzes als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 a la prova dels 100 metres llisos i als relleus 4 x 100 metres.Johnson va batre en dues ocasions el rècord del món dels 100 metres, al Campionat del Món d'atletisme de 1987 i a la final olímpica de 1988, però juntament amb la seva desqualificació per dopatge, va perdre l'or i els dos rècords. A més va batre el rècord mundial dels 50 metres el 1987 (5.55) i el rècord mundial dels 60 metres en tres ocasions, 6.50 el 1986, 6.44 i 6.41 el 1987 i va guanyar l'or al Campionat Mundial de pista coberta del 1985 a París.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Marion Jones (anglès: Marion Jones-Thompson) (Los Angeles, 12 d'octubre de 1975) és una ex-atleta i ex-jugadora de bàsquet estatunidenca. Va iniciar la seva carrera esportiva durant els anys 90 com a jugadora de bàsquet i posteriorment va passar-se a l'atletisme en pista. Va guanyar la medalla d'or en els 100 metres llisos en el Campionat del Món d'atletisme de 1997 i de 1999.Va participar els Jocs Olímpics de Sydney de 2000, on va guanyar tres medalles d'or (100, 200 i 4 × 400 metres llisos) i dues de bronze (salt de llargada i 4 × 100 metres llisos), però va ser desposseïda dels títols quan més tard va admetre haver consumit esteroides. Va ser una de les atletes processades com a part de l'escàndol BALCO, que involucrà més d'una vintena d'esportistes d'alt nivell.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Matthias Kessler (Nuremberg, Baviera, 16 de maig de 1979) és un ciclista alemany, que fou professional entre el 2000 i el 2006. Al seu palmarès destaca, per damunt de totes, la victòria a una etapa del Tour de França de 2006. També va obtenir places d'honor a diferents clàssiques ardeneses i fou gregari d'Andreas Kloden.\nL'abril de 2007, donà positiu per testosterona abans de la Fletxa Valona, en la qual quedà quart. L'anunci d'aquest resultat el 27 de juny portà l'equip Astana a suspendre'l temporalment, i finalment el 13 de juliol a acomiadar-lo en confirmar-se el positiu. El gener de 2008 fou sancionat amb dos anys a comptar a partir del 27 de juliol de 2007\ni se'l desqualificà de la Fletxa Valona. En acabar la suspensió no va trobar equip. El 14 de gener de 2010 va patir una greu caiguda mentre s'entrenava que li provocà una lesió al cap.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bernhard Kohl (Viena, 4 de gener del 1982) és un ciclista austríac que fou professional entre el 2005 i el 2008. Bon escalador, el 2005 passà a professional amb l'equip de l'UCI ProTour T-Mobile Team, equip amb qui guanyà el campionat austríac de ciclisme en ruta i quedà tercer al Critèrium del Dauphiné Libéré 2006.\nEl 2008 guanyà el mallot de la muntanya al Tour de França i pujà al podi com a tercer classificat, a 1' 13\" del guanyador final, Carlos Sastre. Mesos més tard es va demostrar que s'havia dopat, per la qual cosa va perdre aquelles classificacions. A conseqüència d'aquells fets Kohl es va retirar i passà a col·laborar amb les autoritats per tal d'esclarir diverses trames de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aleksandr Vassilievitx Kólobnev (rus: Алекса́ндр Васи́льевич Колобнев) (Vyska, 4 de maig de 1981) és un ciclista rus, professional des del 2002.\nEn el seu palmarès destaquen dues segones posicions al Campionat del Món de ciclisme en ruta, el 2007 i 2009 i la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Pequín. En un primer moment finalitzà la cursa en quarta posició, però mesos després, el 28 d'abril de 2009 la premsa italiana anuncià que Davide Rebellin, segon de la cursa, havia estat un dels sis esportistes que havien donat positiu per EPO-CERA en un control antidopatge durant els Jocs Olímpics de Pequín. Això li comportarà la pèrdua de la medalla de plata que havia guanyat, la qual anà a parar a mans del suís Fabian Cancellara i que la de bronze anés a mans seves.\nEn el Tour de França de 2011 donà positiu en un control antidopatge realitzat el 6 de juliol de 2011 per hidroclorotiazida, un producte amb propietats diurètiques i que serveix per emmascarar altres productes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "David Kopp (Bonn, 5 de gener de 1979) és un ciclista alemany, professional entre el 2002 i el 2011. En el seu palmarès destaquen una victòria d'etapa a l'Eneco Tour de 2006 i una altra a la Volta a Polònia de 2007.\nL'11 de setembre de 2008, quan corria amb l'equip Cycle Collstrop va donar positiu en un control antidopatge per cocaïna, per la qual cosa fou sancionat amb dos. A finals del 2010 tornà a córrer, formant part de l'equip Kuota-Indeland.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Petr Korda (Praga, Txecoslovàquia, 23 de gener de 1968) és un extennista professional que va competir per a Txecoslovàquia i, després de la desintegració de l'estat, per a la República Txeca.\nEs va convertir en professional l'any 1987. Va guanyar el primer títol de dobles adults el 1988, i el primer títol individual el 1991.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Galina Kulakova (en rus: Гали́на Алексе́евна Кулако́ва) (Logachi, Unió Soviètica 1942) és una esquiadora de fons russa, ja retirada, que destacà entre les dècades del 1960 i dècada del 1970.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Floyd Landis (nascut el 14 d'octubre de 1975 a Farmersville, Pennsilvània) és un ciclista estatunidenc, professional des de 1999. La seva especialitat són les contrarellotges, però és també un bon escalador.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "David Latasa (Pamplona, Navarra, 14 de febrer de 1974) és un ciclista navarrès que fou professional entre 1998 i el 2006. Destacà com a gregari, la qual cosa el va fer participar en les diferents grans grans voltes\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Latasa. El corredor no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Robert Lechner (Bruckmühl, Baviera, 22 de gener de 1967) fou un ciclista alemany. Del seu palamarès destaca sobretot la medalla medalla de bronze als Jocs Olímpics de Seül a la prova de Quilòmetre Contrarellotge.\nUn cop retirat va reconèixer que s'havia dopat al llarg de la seva carrera.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Levi Leipheimer (Butte, Montana, 24 d'octubre del 1973) és un ciclista estatunidenc professional entre el 1998 i el 2013.\nÉs un contrarellotgista i un corredor complet en les voltes per etapes. En el seu palmarès destaquen les victòries en tres edicions de la Volta a Califòrnia, una Volta a Suïssa, dues etapes a la Volta a Espanya i un campionat nacional en ruta.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Massimiliano Lelli (Manciano, Toscana, 2 de desembre de 1967) és un ciclista italià, que fou professional entre 1989 i 2004.\nEn el seu palmarès hi ha una vintena de victòries, entre elles dues etapes al Giro d'Itàlia. En aquesta mateixa cursa finalitzà tercer en l'edició de 1991 i quart en la de 1993. El 1994 es proclamà Campió d'Itàlia en contrarellotge individual.\nEl 2004 es va veure implicat en l'afer Cofidis de dopatge, posant punt final a la seva carrera professional en aquell moment.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Endrio Leoni (Dolo, Venècia, Veneto, 22 d'agost de 1968) és un ciclista italià, que fou professional entre 1990 i 2002. Bon esprintador, en el seu palmarès destaquen, per damunt de tot, quatre victòries d'etapa al Giro d'Itàlia i una a la Volta a Espanya. La seva carrera esportiva va finalitzar amb una suspensió de mig any per dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Désiré Letort (Bourseul, 29 de gener de 1943) va ser un ciclista francès, que fou professional entre 1965 i 1973. El principal èxit esportiu és haver vestit el mallot groc del Tour de França en l'edició de 1969. El 1967 havia guanyat el Campionat de França en ruta, però en fou desposseït per haver donat possitiu en un control antidopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Björn Leukemans (Deurne, 1 de juliol de 1977) és un ciclista belga, professional des de l'any 2000 fins al 2015.\nEspecialista en curses d'un sol dia, en el seu palmarès destaca la victòria a la Druivenkoers Overijse del 2011. Al mateix temps ha aconseguit quedar entre els deu primers en algunes de les clàssiques més importants del calendari ciclista, com ara l'Amstel Gold Race, la París-Roubaix o el Tour de Flandes.\nA finals del 2007 es va veure implicat en un cas de dopatge per consum de testosterona, que li comportà una sanció inicial de dos anys, que posteriorment li fou reduïda a sis mesos.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Clément Lhotellerie (Charleville-Mézières, Xampanya-Ardenes, 9 de març de 1986) és un ciclista francès, professional des del 2007 al 2013.\nEspecialista en ciclocròs en categories inferiors, Clément Lhotellerie passà al professionalisme el 2007 de la mà de l'equip Skil-Shimano, després que l'any anterior hagués obtingut uns bons resultats. El 2008 finalitzà segon a la Volta a Andalusia i guanyà el Gran Premi de la Muntanya de la París-Niça. El 2009 fitxà per l'equip Vacansoleil, però en donar positiu a un control antidopatge fou acomiadat a l'abril. En reconèixer l'error la sanció fou de cinc mesos i va ser fitxat el 2010 per l'equip Roubaix-Lille Métropole.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Núria Llagostera i Vives (Palma, 16 de maig de 1980) és una tennista professional mallorquina, però actualment resideix a Barcelona.\nLa seva màxima posició WTA fou la 35a (6 de juny del 2005). Individualment ha guanyat dos torneigs: Rabat (2005) i Bogotà (2008). La seva trajectòria de dobles ha estat més reeixida amb un total de 16 títols. La majoria d'èxits els ha aconseguit fent parella amb María José Martínez Sánchez i, especialment durant la temporada 2009, amb set títols entre els quals la Copa Masters femenina.\nGràcies als seus bons resultats esportius, el 2009 el conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, Mateu Cañellas, signà un contracte de patrocini entre la Fundació Illesport i Núria Llagostera, corresponent a la temporada 2009.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Manel Lloret Zaragozi (Muro d'Alcoi, Comtat, 4 d'agost de 1981) és un ciclista valencià, professional des del 2005 fins al 2009. De la seva carrera esportiva destaquen les victòries a la Volta a la Comunitat de Madrid i d'una etapa a la Volta a Andalusia.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port pel simple fet de pertànyer a l'equip Comunitat Valenciana. L'única implicació era per figurar al calendari de competicions de l'equip, i així sent identificat per la Guàrdia Civil com a possible client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Lloret. Manel Lloret no fou sancionat per la Justícia espanyola en no tenir cap prova per demostrar un dopatge d'equip ni individual, tot i no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a possible client de la xarxa de dopatge.\nCap dels esportistes implicats en aquesta operació van poder justificar-se davant de cap jutge ni organisme i van veure injustament acabada la seva trajectòria esportiva.\nUn cop retirat, s'ha dedicat a la docència al IES Joan Ramon Benaprès de Sitges i segueix en actiu al món de l'esport al Club Natació Sitges, com a triatleta. Ha aconseguit diverses victòries en triatlons i diverses classificacions d'honor.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Francisco «Paco» Mancebo Pérez (Madrid, 9 de març de 1976) és un ciclista espanyol, professional des del 1998. Actualment corre a l'equip Hangar 15 Bicycles.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Eero Mäntyranta (Pello, 20 de novembre de 1937 – Oulu, 30 de desembre de 2013) fou un esquiador de fons finlandès que va destacar al llarg de la dècada del 1960.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jesús María Manzano Ruano (San Lorenzo de El Escorial, 12 de maig de 1978) va ser un ciclista espanyol, professional des del 2000 fins al 2003, conegut per les acusacions que va fer del dopatge que hi havia al ciclisme.\nEn el seu palmarès destaca la victòria que va aconseguir a la Volta a Catalunya de 2003.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mario Cipollini (Lucca, 22 de març de 1967) és un exciclista italià que fou professional entre 1989 i el 2005 i el 2008. Especialista en els esprints, va guanyar etapes a les tres grans voltes, destacant el rècord de victòries d'etapa que ostenta al Giro d'Itàlia, amb 42. També va guanyar reconegudes curses d'un dia, com la Milà-Sanremo, tres edicions de la Gant-Wevelgem i el tres vegades, i el Campionat del món en ruta del 2002. El seu germà Cesare també va ser ciclista professional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rodolfo Massi (Corinaldo, Marques, 17 de setembre de 1965) és un ciclista italià, que fou professional entre el 1987 i el 2003. En el seu palmarès destaca una victòria al Tour de França i una altra al Giro d'Itàlia.\nEl 29 de juliol de 1998 fou detingut a Chambery per possessió de substàncies dopants. La Federació Ciclista Italiana el sancionà amb una suspensió de sis mesos, fins al maig de 1999.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Roland Meier (Dänikon, cantó de Zuric, 22 de novembre de 1967) és un ciclista suís, que fou professional entre el 1994 i el 2001. Debutà a l'equip TVM el 1994, després que el 1993 guanyés el campionat nacional en ruta sub-23. Com a professional destaca el campionat nacional en contrarellotge de 1995. El 1998 finalitzà en la setena posició final del Tour de França. L'abril de 2001 va donar positiu per EPO en un control antidopatge posterior a la Fletxa Valona i fou suspès per vuit mesos per la federació suïssa. Un cop superada la sanció no trobà equip i es retirà.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Oussama Mellouli (en àrab: أسامة الملولي) (Tunis, Tunísia, 16 de febrer de 1984) és un nedador especialista en les proves de fons del crol i darrerament en les aigües obertes, tot i que anteriorment també va competir en les de mig-fons i els estils i, a menor nivell, en tots els estils. Mellouli és doble campió olímpic i mundial, per la qual cosa és una de les màximes figures esportives del seu país. Va ser, juntament amb Mohammed Gammoudi, l'únic esportista tunisià en guanyar una medalla d'or olímpica i, posteriorment, l'únic en aconseguirn-ne dos.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Denís Nikolàievitx Ménxov (en rus Денис Николаевич Мень��ов; transcrit habitualment Denis Menchov; nascut el 25 de gener del 1978 a Oriol) és un ciclista professional rus. Se'l considera un escalador i corredor de voltes per etapes. En el seu palmarès destaca una edició de la Volta a Espanya (2007) i una del Giro d'Itàlia (2009), a banda d'etapes a les tres grans voltes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Édouard Louis Joseph, baró Merckx, més conegut com a Eddy Merckx (Meensel-Kiezegem, 17 de juny de 1945) és un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i és conegut per ser el ciclista que ha aconseguit més èxits al llarg de la història. En el seu palmarès destaquen onze Grans Voltes (cinc Tours de França, cinc Giros d’Itàlia i una Volta a Espanya), els cinc Monuments, tres Campionat del món en ruta, el rècord de l'hora, totes les curses importants d’un dia, excepte la París-Tours, així com nombroses victòries a la pista.\nNascut a Meensel-Kiezegem, Brabant Flamenc, Bèlgica, va créixer a Woluwe-Saint-Pierre, on els seus pares tenien una botiga de queviures. Va practicar diversos esports, però va trobar la seva veritable passió en el ciclisme. Merckx va aconseguir la seva primera bicicleta als tres o quatre anys i va competir en la seva primera carrera el 1961. La primera victòria va arribar a Petit-Enghien l'octubre de 1961.\nDesprés de guanyar vuitanta carreres com a corredor aficionat, va passar al professionalisme el 29 d'abril de 1965, quan va signar amb Solo-Superia. La primera gran victòria va arribar a la Milà-San Remo un any després, després de fitxar pel Peugeot -BP-Michelin. En finalitzar la temporada de 1967 va fitxar pel Faema i va guanyar el Giro d'Itàlia, la primera victòria en una Gran Volta. Entre el 1970 i el 1974 va guanyar dues grans voltes cada temporada. El darrer doblet va coincidir amb la victòria al Campionat del món en ruta organitzat per la UCI, cosa que va convertir-lo en el primer ciclista en guanyar la Triple Corona de ciclisme. Merckx va batre el rècord de l'hora l'octubre de 1972, ampliant el rècord en gairebé 800 metres.Era conegut amb el sobrenom d'El Caníbal, motiu suggerit per la filla d'un company d'equip quan el seu pare li va dir que Merckx no deixaria guanyar ningú. Merckx va aconseguir 525 victòries durant els seus divuit anys de carrera. És un dels tres ciclistes que ha guanyat els cinc 'Monuments' (Milà-San Remo, Tour de Flandes, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia) i l'únic que els ha guanyat tots, dues vegades o més. Els altres dos són els també belgues Roger De Vlaeminck i Rik Van Looy. Merckx va tenir èxit a la carretera i també a la pista, així com en les grans curses per etapes i les curses d’un dia. Tot i el seu gran palmarès i ser considerat el ciclista més gran de la història, Merckx es va veure involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera.\nQuan Merckx es va retirar del ciclisme, el 18 de maig de 1978, va continuar vinculat al món del ciclisme. Inicià la seva pròpia cadena de bicicletes, Eddy Merckx Cycles, el 1980 i les seves bicicletes van ser utilitzades per diversos equips professionals durant les dècades de 1980 i 1990. Fou entrenador de la selecció nacional belga durant onze anys, retirant-se el 1996. Va ajudar a iniciar i organitzar la Volta a Qatar des del seu inici, el 2002, fins a la seva última edició, el 2016, així com també va ajudar el Tour d'Oman.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "David Millar (Mtarfa, Malta, 4 de gener del 1977) és un ciclista professional escocès que fou professional entre el 1997 i el 2014. Especialista en contrarellotge, en el seu palmarès destaquen tres etapes del Tour de França, cinc a la Volta a Espanya i una al Giro d'Itàlia, entre moltes altres victòries. Uns mesos abans del Tour de França de 2004, Millar va ser sancionat durant dos anys per un cas de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Christophe Moreau (Vervins, Picardia, 12 d'abril de 1971) és un ciclista francès, que fou professional entre 1995 i 2010.\nEn el seu palmarès destaquen les dues victòries al Critèrium del Dauphiné Libéré, el 2001 i el 2007, el Campionnat de França de ciclisme en ruta de 2007, i sobretot, el pròleg del Tour de França de 2001 que li va servir per portar el mallot groc de líder durant dues etapes.\nEn el seu historial també hi ha algun punt fosc, com el cas de dopatge que va protagonitzar el 1998 per EPO i l'haver estat implicat en el cas Festina aquell mateix any i que li va suposar una sanció de sis mesos.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gianni Motta (Cassano d'Adda, Llombardia, 13 de març de 1943) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1964 i 1974, durant els quals va obtenir més de 80 victòries.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mika Myllylä (Oulu, Finlàndia 1969 – 2011) fou un esquiador de fons finlandès, que destacà a la dècada del 1990.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kaltouma Nadjina (Bol, 16 de novembre de 1976) és un atleta txadiana. Les seves especialitats són els 200 i 400 metres, (i té rècords txadians en aquests esdeveniments), els 100 m i els 800 m. Va guanyar els 200 m als Jocs de la Francofonia del 2001 celebrat a Ottawa (Canadà), i els 200 i 400 m al Campionat africà d'atletisme del 2002 celebrats a Tunis.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Salwa Eid Naser, nom de naixement Ebelechukwu Agbapuonwu (Onitsha, 23 de maig de 1998), és una atleta bahrainiana d'origen nigerià especialista en els 400 metres llisos. És la campiona del món de 2019, amb una marca personal de 48,14 segons, convertint-se així en la primera dona asiàtica en guanyar en aquesta disciplina en un Campionat del Món. La seva millor marca personal és la tercera en la llista de 400 metres llisos de la història, només darrere de Marita Koch (47,60 segons) i Jarmila Kratochvílova (47,99 segons). Va guanyar la medalla d'or al Campionat del Món Juvenil d'Atletisme de 2015 i als Jocs Mundials Militars de 2015 i la de plata al Campionat del Món d'atletisme de 2017. És igualment medallista d'or dels Jocs Asiàtics de 2018 que es van fer a Jakarta, on va establir un rècord de 50,09 segons.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Isidro Nozal Vega (Barakaldo, 18 de novembre de 1977) és un ciclista espanyol nascut a Biscaia però crescut a Guriezo (Cantàbria). Fou professional entre el 1999 i el 2009, any que fou suspès. Del seu palmarès destaca el segon lloc a la Volta a Espanya de 2003, en la qual també va guanyar dues etapes.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes. El corredor no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2009 va donar positiu amb CERA a la Volta a Portugal. L'UCI, un cop confirmada la contraanàlisi, va suspendre el ciclista amb dos anys, que com a conseqüència va comportar la seva retirada.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Stuart O'Grady OAM (Adelaida, 6 d'agost de 1973) és un ciclista australià, professional des del 1995. Excel·lent esprínter durant la seva carrera ha aconseguit 4 medalles olímpiques, dues etapes al Tour de França i la París-Roubaix de 2007 com a principals èxits.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Nathan O'Neill (Sydney, 23 de novembre de 1974) és un ciclista australià, professional des de 2000 al 2010.\nGran contrarellotgista, els seus majors èxits els ha aconseguit en aquesta especialitat, guanyant fins a set vegades el Campionat d'Austràlia en contrarellotge i la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 2006, a Melbourne.\nEl novembre de 2007 fou suspès pel seu equip, el Health Net, per haver donat positiu en un control antidopatge per fentermina.El 2010 va tornar a competir a l'equip Bahati Foundation.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Abraham Olano Manzano (Anoeta, 22 de gener de 1970) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1992 i 2002.\nVa començar a destacar l'any 1994. Dies després de la Volta a Catalunya es va informar que havia donat positiu per cafeïna durant la disputa de la primera etapa que havia guanyat. Un cop confirmada la contraanàlisi, se'l va sancionar amb la pèrdua de la seva victòria, que va anar a parar a mans d'Alex Zülle, i amb 10 minuts a la classificació general. També va ser sancionat amb 3 mesos de suspensió.\nVa ser campió del món en ruta (1995) i de contrarellotge (1998), sent el primer ciclista de la història a aconseguir el doblet.\nTambé destacà a les grans voltes: va guanyar la Volta a Espanya (1998) i fou segon en una altra (1995), va pujar dues vegades al podi del Giro d'Itàlia (1996 i 2001) i quedà tres vegades entre els deu primers al Tour de França (amb la quarta posició de 1997 com a millor posició). En total va guanyar sis etapes a la Volta a Espanya i una al Tour de França, totes elles en contrarellotge.\nOlano també va guanyar tres edicions del Campionat d'Espanya, una en ruta (1994) i dues en contrarellotge (1994 i 1998), la medalla de plata en contrarellotge dels Jocs Olímpics d'Atlanta i diverses voltes per etapes d'una setmana, com el Tour de Romandia (1996) i la Tirrena-Adriàtica (2000).\nÉs un antic director tècnic de la Volta a Espanya.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aitor Osa Eizaguirre (Zestoa, 9 de setembre de 1973) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1995 i 2006. El seu germà Unai també fou ciclista professional.\nEl 1995 va fer el pas al professionalisme de la mà de l'equip Euskadi, amb qui va competir dues temporades. Dos anys més tard, va fitxar pel Banesto on aconseguí els èxits més grans de la seva carrera, com la Volta al País Basc del 2002.\nEl 2007, va fitxar per l'equip Liberty Seguros de Manolo Saiz amb el seu germà Unai. Aquell mateix any, fou identificat per la Guàrdia Civil en el marc de l'Operació Port com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes, sota els noms en clau número 8 i ATR US. Unai Osa no fou sancionat per la Justícia espanyola perquè, en aquell moment, el dopatge no era un delicte a Espanya. Tampoc no va rebre cap sanció esportiva perquè el jutge instructor del cas es va negar a facilitar les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge als organismes esportius internacionals (AMA, UCI).\nCom a conseqüència de l'Operació Port el màxim patrocinador del seu equip, Liberty Seguros, abandonà el ciclisme a mitjan temporada. Amb aquesta decisió deixava en una situació incerta tots els ciclistes de l'equip, que va canviar de propietaris i es reanomenà Astana. Els germans Osa es trobaren amb greus problemes per trobar un equip ProTour.\nA finals de desembre de 2006, quan s'estava entrenant per Zarautz, el seu germà, va partir una caiguda, fruit d'un cop de vent, que li provocà una fractura de clavícula de la qual hagué de ser operat. Els dos germans van decidir la seva retirada.\nDes de la retirada col·labora ocasionalment amb EiTB en la narració de competicions ciclistes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Unai Osa Eizaguirre (Zestoa, 12 de juny de 1975) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1997 i 2006. El seu germà Aitor també fou ciclista professional.\nCom a ciclista amateur aconseguí importants victòries, com ara el Campionat d'Espanya en ruta júnior el 1995 o el Memorial Valenciaga, el 1996.\nEl 1997 va fer el pas al professionalisme de la mà de l'equip Banesto, coincidint a l'equip amb cilistes de la talla d'Abraham Olano, Alex Zulle o José María Jiménez.\nEl 1999 aconseguí les úniques victòries com a professional de la seva carrera, la Clàssica dels Alps i el Tour de l'Avenir. El 2001 aconseguí el millor resultat de la seva carrera en una gran volta, en acabar tercer al Giro d'Itàlia, per darrere Gilberto Simoni i Abraham Olano.\nEl 2006, junt a son germà Aitor, va fitxar per l'equip Liberty Seguros de Manolo Saiz. Aquell mateix any, en el marc de l'Operació Port, fou identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge dilerada per Eufemiano Fuentes, sota els noms en clau número 7, UNO, UNA i 1ai. Unai Osa no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció esportiva en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nCom a conseqüència de l'Operació Port el màxim patrocinador del seu equip, Liberty Seguros, abandonà el ciclisme a mitjan temporada. Amb aquesta decisió deixava en una situació incerta tots els ciclistes de l'equip. L'equip canvià de propietaris i es reanomenà Astana. Els germans Osa es trobaren amb greus problemes per trobar un equip ProTour.\nA finals de desembre de 2006, quan s'estava entrenant per Zarautz junt al seu germà, va patir una caiguda, fruit d'un cop de vent, que li provocà una fractura de clavícula de la qual hagué de ser operat. Aquesta situació el portà a la retirada.\nDes de la retirada col·labora ocasionalment amb EiTB en l'emissió de carreres ciclistes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Guntis Osis (Talsi, 30 d'octubre de 1962) és un pilot de bob letó, ja retirat, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant la dècada de 1980.\nEl 1988 va prendre part als Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary, on guanyà la medalla de bronze en la prova de bobs a quatre del programa de bob. Formà equip amb Jānis Ķipurs, Juris Tone i Vladimir Koslov.Una sanció per dopatge el 1989 posà punt-i-final a la seva carrera esportiva.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Régis Ovion (Vigneux-sur-Seine, 3 de març de 1949) va ser un ciclista francès, que fou professional entre 1972 i 1982.\nCom a amateur obtingué notables èxits, entre els quals destaquen el campionat de França de persecució militar de 1969, el campionat de França de persecució per equips de 1971 i el Campionat del món en ruta amateur del mateix any. Aquell mateix 1971 guanyà el Tour de l'Avenir. Abans de passar a professional va prendre part en la prova en ruta dels Jocs Olímpics de Munic de 1972, finalitzant en 15a posició.\nCom a professional el seu palmarès és més discret. Destaca el Campionat de França de 1975. El 1976 guanyà una etapa al Tour de França, però en fou desqualificat per haver donat positiu en un control antidopatge i la victòria fou finalment atribuïda a Willy Teirlinck.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Marco Pantani (Cesenatico, Itàlia, 13 de gener de 1970 - Rimini, Itàlia, 14 de febrer de 2004) va ser un destacat ciclista italià.\nAmb una alçada d'1,72 metres i 57 quilos de pes, Pantani tenia la planta clàssica d'un escalador. Es va donar a conèixer internacionalment en el Giro de 1994 en què, en una mítica etapa al cim del Mortirolo, va aconseguir deixar despenjat primer a Miguel Induráin i, posteriorment, a Ievgueni Berzin, qui tanmateix acabaria sent el vencedor final de la prova.Aquell mateix any va debutar al Tour, aconseguint la tercera posició a la classificació final i obtenint la victòria d'etapa al mític cim de l'Aup d'Uès. Just quan començava a consolidar-se, Pantani va patir un terrible xoc amb un vehicle durant la cursa Milà - Torí que li va provocar una doble fractura a la cama.\nEl 1997, recuperat de la greu lesió, va tornar a la competició, però durant el Giro va patir novament una caiguda en topar amb un gat negre que creuava la carretera, havent d'abandonar la cursa. Al Tour d'aquest any va protagonitzar una intensa lluita pel mallot groc; però tot i mostrar-se molt fort a la muntanya, Jan Ullrich, molt superior a les etapes contrarellotge, va saber limitar les pèrdues de temps als Alps i als Pirineus aconseguint la victòria final i relegant Pantani a la tercera posició.\nTanmateix, l'any següent (1998) Pantani va aconseguir derrotar a Ullrich a l'aconseguir sobre ell un avantatge de 7 minuts en una mítica etapa de muntanya al Galibier. Tot i que Ullrich va intentar de totes totes recuperar el temps perdut en les etapes posteriors, la remuntada no va ser possible i Pantani es va convertir en el primer italià, des de Felice Gimondi, en vestir el mallot groc a París. La seva gesta va ser molt notable, ja que durant anys el Tour havia estat dominat per especialistes de la contrarellotge com Miguel Induráin, Jan Ullrich i Bjarne Riis, des dels temps de Lucien van Impe cap escalador havia obtingut la victòria, i el seu èxit, en certa manera, va fer resorgir la llegenda de l'especialista de la muntanya.\nEl mateix any es va imposar en un Giro amb multitud d'etapes de muntanya. L'avantatge que va obtenir als cims italians, on va guanyar dues etapes, li va permetre superar finalment a especialistes de la contrarellotge com Alex Zülle i Pàvel Tonkov.\nL'excel·lent 1998 li és reconegut amb l'obtenció de la Bicicleta d'or, premi que reconeix el millor ciclista de l'any i que entrega la revista Velo Magazine.\nAl Giro de 1999, després d'imposar-se a quatre etapes, i sent el líder de la carrera, va ser desqualificat en observar-se alts nivells d'hematòcrit a la seva sang, el que suggeria un cas de dopatge amb EPO, tot i que aquest extrem no va poder ser provat de forma concloent. Al Tour del 2000 va córrer sense possibilitats de victòria tot i que va mostrar la seva qualitat a la muntanya, imposant-se en l'ascens al Ventor, per davant de Lance Armstrong, que no li va disputar la victòria, fet que va fer enfadar a Pantani. Aquesta va ser la seva darrera victòria, i en endavant, només va pujar a la bicicleta en comptades ocasions.\nTot i l'acusació de dopatge (que ell sempre va negar), la popularitat de Pantani no es va veure gaire ressentida, ja que els seus atacs explosius animaven les carreres, després d'anys de domini per part dels especialistes en la contrarellotge.\nConsiderat per molts com el millor escalador de la seva generació, sobretot gràcies a les seves victòries de l'any 1998. La cinta que acostumava a portar al seu cap calb, i el seu estil atacant, li varen valdre el sobrenom de 'Il Pirata'.\nEl 14 de febrer de 2004, afectat per una forta depressió, Pantani va morir a un hotel de Rimini, Itàlia; existeixen diverses versions sobre la causa de la seva mort, des d'un suïcidi a base de medicaments, fins a una sobredosi de droga.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Iván Ramiro Parra Pinto (Sogamoso, Boyacá, 15 d'octubre de 1975) és un ciclista colombià, professional des del 1998. Els seus germans Fabio i Humberto també foren ciclistes professionals.\nDel seu palmarès destaquen dues victòries d'etapa del Giro d'Itàlia de 2005.\nEl 5 de febrer de 2016 es va fer públic que havia donat positiu en un control antidopatge per GHRP-2 i substàncies metabòliques en un control sorpresa realitzat durant la disputa del Clásico RCN de 2015.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Javier Pascual Llorente (Alfaro, 30 de març de 1971) és un ciclista espanyol, professional des del 1995 i fins al 2005. Del seu palmarès destaquen el primer lloc a la Volta a Andalusia i a la Volta a Múrcia.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Llorente. Pascual Llorente no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Javier Pascual Rodríguez (Valverde de la Virgen, Lleó, 14 de novembre de 1971) és un ciclista espanyol, professional des del 1995 i fins al 2006.\nVa debutar com a professional el 1995 a l'equip Santa Clara. Els seus principals èxits esportius són una etapa a la Volta a Espanya de 2004, i un primer lloc a la Volta a Andalusia i Volta a La Rioja.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau P. Rodríguez o Pascual Rodríguez. Pascual Rodríguez no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Santiago Pérez Fernández, conegut com a Santi Pérez (Vega Peridiello, Grado, 5 d'agost de 1977), va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 2001 i el 2011. Destacà com a escalador, aconseguint tres victòries d'etapa a la Volta a Espanya de 2004 on acabà segon darrere de Roberto Heras.\nA finals de 2004 es va fer públic un positiu que havia donat el 5 d'octubre durant uns entranaments. El contranàlisi també va donar positiu i va ser suspès per dos anys.El 2006 el seu nom també es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Santi-P o Santi PZ. El corredor no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2007 va tornar a la competició amb l'equip Relax-Gam, però la desaparició d'aquest equip la temporada següent, el va portar a fitxar per diferents equips portuguesos d'inferior categoria. Es va retirar el 2011, amb l'equip Barbot-Torrie, justament el que li havia donat l'oportunitat de ser professional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Rudy Pevenage (Moerbeke, 15 de juny de 1954) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1976 i 1988. Els seus majors èxits esportius els aconseguí al Tour de França, en guanyar una etapa i la classificació per punts de l'edició de 1980. En aquesta mateixa edició va dur el mallot groc durant 9 etapes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Christian Pfannberger (Judenburg, Estíria, 9 de desembre de 1979) és un ciclista austríac, professional del 2002 al 2009. En el seu palmarès destaquen els dos campionats nacional en ruta de 2007 i 2008.\nLa seva carrera també va estar marcada pel dòping. El 2004 va ser suspès dos anys per un dopatge per testosterona. El 2009, va tornar a donar positiu aquest cop per EPO. Va ser sancionat de per vida.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Leonardo Piepoli (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 29 de setembre de 1971) és un ciclista italià, professional des del 1995 fins al 2008.\nDestacava per ser un bon escalador. Va aconseguir importants triomfs, com ara tres victòries d'etapa al Giro d'Itàlia i dues més a la Vuelta a Espanya.\nAl Tour de França de 2008, l'equip Saunier Duval-Scott va tenir un inici espectacular, guanyant tres etapes. Tanmateix, poc després, el seu líder Riccardo Riccò, va donar positiu en un control antidopatge efectuat en la 4a etapa per la qual cosa fou expulsat de la cursa i detingut De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, abandonà la cursa. Piepoli, juntament amb el seu company d'habitació Riccò, van ser expulsats de l'equip per una pèrdua de confiança i per saltar-se el codi ètic de l'equip. Encara que en un principi ho va negar, dies més tard es va confirmar que Leonardo Piepoli també s'havia dopat amb EPO de 3a generació De resultes de tot això, se li va retirar l'etapa guanyada al Tour de França i després de ser suspès per 2 anys, el ciclista va decidir retirar-se.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Michel Pollentier (Diksmuide, 13 de febrer de 1951) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1973 i 1984, durant els quals aconseguí 89 victòries.\nPollentier va ser un bon escalador, destacant sobretot en les curses d'un sol dia. El seu principal èxit esportiu fou la victòria al Giro d'Itàlia de 1977.\nEl 1978 va protagonitzar un escàndol al Tour de França. En finalitzar la 16a etapa, amb final a l'Aup d'Uès, que havia guanyat i que li suposava vestir-se amb el mallot groc, fou agafat fent trampes en el control antidopatge. Se'l va agafar infraganti amb una pera plena d'orina neta sota el seu braç que havia de servir per substituir l'orina bruta. El resultat fou la seva expulsió immediata de la cursa.\nAquest afer li va fer perdre gran part de la credibilitat que tenia dins el ciclisme internacional. Amb tot, encara seria capaç de vèncer al Tour de Flandes de 1980 i ser segon en la darrera temporada com a professional a la Volta a Espanya.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mirsamad Pourseyedigolakhour, també escrit Samad Poor Seiedi (15 d'octubre de 1985) és un ciclista iranià, professional des del 2008. Actualment corre al Tabriz Shahrdari Team. En el seu palmarès destaca la victòria al Tour de Langkawi de 2014. El maig de 2011 es va veure implicat en un cas de dopatge que li suposà una sanció de dos anys sense competir.S'ha proclamat dos cops campió de l'UCI Àsia Tour.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mariano Porta és un jugador de tennis argentí, nascut el 19 de setembre de 1978 a San Francisco, província de Córdoba, Argentina.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Matteo Rabottini (Pescara, Abruços, 14 d'agost de 1987) és un ciclista italià, professional des del 2011. Actualment a l'equip Meridiana Kamen.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Alex Rasmussen (Odense, 9 de juny de 1984) és un ciclista danès, professional des del 2007.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Davide Rebellin (San Bonifacio, 9 d'agost de 1971) és un ciclista italià, professional des de 1992 i actualment a l'equip Kuwait-Cartucho.es. En el seu palmarès hi ha una quarantena de victòries.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Francesco Reda (Cosenza, Calàbria, 19 de novembre de 1982) és un ciclista italià, professional entre 2007 i 2015. Un control antidopatge posterior a la segona posició del campionat nacional en ruta de 2015 li suposà una sanció per 8 anys.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Riccardo Riccò (Formigine, Emília-Romanya, 1 de setembre de 1983) és un ciclista italià, professional des del 2006 al 2011. És anomenat \"Il Bisontino\" i \"La Cobra\".\nDestaca per ser un escalador explosiu, amb un canvi de ritme molt fort i per tenir una bona punta de velocitat que li serveix per guanyar en arribades en un grup reduït. Va debutar com a professional el 2006, aconseguint des de bon començament importants triomfs, com ara una victòria d'etapa al Giro d'Itàlia de 2007. El 2008 fou segon a la general del Giro d'Itàlia, en què guanyà dues etapes. Al Tour de França d'aquell mateix any va tenir un inici espectacular, guanyant dues etapes, la sisena i la novena, sent comparat amb Marco Pantani. Amb tot, poc després se sabé que havia donat positiu en un control antidopatge efectuat en la 4a etapa per la qual cosa fou expulsat de la cursa i detingut De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, abandonà la cursa. Tot i negar-ho en un primer moment acabà confessant i renuncià a la contraanàlisi.Després de la seva suspensió fins al 18 de març de 2010 Riccò firmà per l'equip Ceramica Flaminia i posteriorment pel Vacansoleil.\nEl 7 de febrer de 2011 fou ingressat a l'hospital de Mòdena en estat crític per culpa d'una insuficiència renal i una embòlia pulmonar. El metge que el va atendre va explicar que la causa hauria estat \"una autotransfusió de sang que conservava a la nevera de casa des de feia 25 dies\". Posteriorment el corredor italià negà aquestes acusacions excusant-se en què el seu estat li impedia parlar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Steven Rooks (Oterleek, Alkmaar, 7 d'agost de 1960) va ser un ciclista neerlandès, que fou professional entre 1982 i 1995, durant els quals aconseguí 37 victòries.\nBon escalador i corredor de carreres d'un dia, va guanyar, entre d'altres, dues etapes al Tour de França, la Lieja-Bastogne-Lieja (1983), l'Amstel Gold Race (1986), el Campionat de Zuric (1988) i dos campionats nacionals en ruta (1991, 1994).\nCap a la fi de 1999, al programa de televisió neerlandès Reporter, va admetre, junt amb Maarten Ducrot i Peter Winnen haver-se dopat durant la seva carrera. Rooks va dir que havia emprat testosterona i amfetamines durant els 13 anys que va ser professional. El 2009 també va admetre haver emprat EPO des del 1989.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Didier Rous (Montalban, 18 de setembre de 1970) va ser un ciclista francès, que fou professional entre 1993 i 2007.\nDurant la seva carrera professional aconseguí més de 30 victòries, destacant per damunt de totes una victòria d'etapa al Tour de França de 1997 i dos campionats nacionals. El 1998 es va veure implicat en l'afer Festina i va admetre haver-se dopat. L'11 de juny de 2007 posava punt final a la seva carrera esportiva per problemes de salut, tot i que es mantingué lligat a l'equip Bouygues Telecom, en el qual militava en aquells moments.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Miguel Ángel Rubiano Chávez (Bogotà, 3 d'octubre de 1984) és un ciclista colombià, professional des del 2006. Actualment corre a l'equip Gansu Bank.\nL'agost de 2008 va donar positiu en un control antidopatge, per la qual cosa l'UCI el va sancionar amb sis mesos de suspensió, fins al gener del 2009. És per això que la victòria d'etapa a la Volta a Eslovàquia li fou retirada.En el seu palmarès destaca una victòria d'etapa al Giro d'Itàlia de 2012.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Raimondas Rumšas (Šilutė, 14 de gener de 1974) va ser un ciclista lituà, que fou professional entre 1996 i 2004. Les seves principals victòries foren la Volta a Llombardia de 2000 i la Volta a Euskadi de 2001. Fou el sorprenent tercer classificat del Tour de França de 2002, sent aquest el seu millor resultat en una gran volta.\nS'ha vist implicat en diversos casos de dopatge durant la seva carrera, sent el més sonat el que es produí durant la disputa del Tour de França de 2002, quan al cotxe de la seva dona, Edita Rumšas, se li van trobar substàncies dopants. Ella alegà que eren medicines per a la seva mare, però el 2006 ambdós foren sancionats per la justícia francesa a quatre mesos de presó condicional per a la importació de substàncies dopants.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jochen Sachse (Frankenberg, 2 d'octubre de 1948) és un atleta alemany, ja retirat, especialista en el llançament de martell, que va competir sota bandera de la República Democràtica Alemanya durant les dècades de 1960 i 1970.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Munic, on va guanyar la medalla de plata en la prova del llançament de martell del programa d'atletisme. Quatre anys més tard, als Jocs de Mont-real, fou sisè en la mateixa prova.En el seu palmarès també destaca una medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme de 1974 i una d'or a les Universíades de 1970. A nivell nacional guanyà els campionats de la República Democràtica Alemanya de 1971, 1972, 1975 i 1976.El seu nom apareix en nombrosos documents vinculats al dopatge que foren fets públics després de la reunificació alemanya.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Samuel Sánchez (Oviedo, 5 de febrer de 1978) és un ciclista espanyol professional des del 2000.\nEl 1997, amb 19 anys, al passar a la categoria de sub-23, va fitxar per l'equip biscaí Olarra, on va estar tres temporades, fins al 2000 quan va passar a professional amb l'equip Euskaltel-Euskadi.\nDestaca a les clàssiques i en curses d'una setmana. L'any 2006 va realitzar una gran temporada, obtenint cinc triomfs, que li van permetre acabar la temporada com a segon classificat a la General del Circuit de l'UCI ProTour. També va destacar la seva actuació al Mundial en ruta, on va aconseguir la quarta posició al fer de llançador d'Alejandro Valverde.\nEl 2007 va ser l'any de la seva consagració en les voltes de tres setmanes quan va arribar al podi a la Volta a Espanya, on va aconseguir tres victòries d'etapa.\nEl 2008 va modificar el seu calendari de competició per participar en el Tour de França on va ser setè. Posteriorment als Jocs Olímpics de Pequín 2008, va aconseguir la medalla d'or a la prova de ciclisme en ruta.\nAl final de 2013, després de tota la carrera esportiva corrent a les files de l'equip Euskaltel-Euskadi, la desaparició de l'equip basc suposà que es quedés sense equip. Després de sonar el seu fitxatge per diferents equips, el 2 de febrer de 2014 va fer públic el seu fitxatge per l'equip estatunidenc BMC Racing Team, en el qual va poder córrer al costat de Cadel Evans i Tejay van Garderen.Pocs dies abans de començar la Volta a Espanya de 2017 es va fer públic que havia donat positiu en un control antidopatge, efectuat el 9 d'agost, per l'hormona de creixement GHRPs-2. A principis d'octubre del mateix any, es va confirmar el positiu i el seu equip, el BMC Racing Team, el va acomidiar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Mauro Santambrogio (Erba, Llombardia, 7 d'octubre de 1984) és un ciclista italià, professional des del 2004.\nEn el seu palmarès destaca la victòria als Tres Valls Varesines de 2009. El 2013 guanyà una etapa al Giro d'Itàlia amb final a Bardonecchia. Amb tot, pocs dies després, el 3 de juny, es va fer públic que havia donat positiu per EPO en un control antidopatge efectuat durant la primera etapa del Giro, la mateixa substància per la qual el seu company d'equip Danilo Di Luca havia estat exclòs durant la disputa del del Giro. Per aquest motiu la victòria li va ser retirada. La notícia del positiu no va sorprendre, ja que era un ciclista que estava sota sospita des de feia temps degut a l'alt rendiment tingut els darrers mesos. De la mateixa manera que Di Luca, Santambrogio fou acomiadat immediatament pel Vini Fantini-Selle Italia.A finals del 2014, quan encara no havia complert l'any i mig de suspensió, Santambrogio va tornar a donar positiu. A l'octubre de 2015 va ser sancionat amb tres anys a partir de la data del positiu, finalitzant el 21 d'octubre de 2017.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Paolo Savoldelli, nascut el 7 de maig del 1973 a Clusone, és un exciclista professional italià que va guanyar dues vegades el Giro d'Itàlia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fränk Schleck (Mondorf-les-Bains, 15 d'abril del 1980) és un ciclista luxemburguès que fou professional del 2000 al 2016.\nLa temporada 2005, Fränk i el seu germà petit Andy (guanyador del Tour de França de 2010) es reuniren al Team CSC, i es repartiren els campionats de Luxemburg: Fränk guanyà la cursa en ruta i Andy guanyà la contrarellotge. El seu pare Johnny Schleck també fou un ciclista en ruta professional entre el 1965 i el 1974. En el seu palmarès destaquen dues etapes del Tour de França l'Amstel Gold Race de 2006 o la Volta a Suïssa de 2010.\nEl juliol de 2012 donà positiu en un control antidopatge efectuat durant la disputa del Tour de França. L'UCI convidà el ciclista a abandonar i així ho feu. Schleck denuncià que possiblement havia estat enverinat. La contraanàlisi confirmà el positiu.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Emanuele Sella (Vicenza, Vèneto, 9 de gener de 1981) és un ciclista italià, professional des del 2004 fins al 2015.\nExcel·lent escalador, en el seu palmarès destaquen 4 etapes del Giro d'Itàlia, tres d'elles el 2008, així com la classificació de la muntanya d'aquesta mateixa edició.\nEl 5 d'agost de 2008 es va saber que havia donat positiu per CERA (EPO de tercera generació. El dia 7 el CONI el va suspendre temporalment. Un dia després va admetre els fets, renunciant a la contraanàlisi. Durant el judici davant el CONI, a més de confessar el seu dopatge, assenyalà al seu company d'equip Matteo Priamo com la persona que li facilità les substàncies dopants. El CONI sancionà Sella amb un any de suspensió, en ser-li rebaixada la sanció habitual de dos anys per la seva col·laboració, mentre que Priamo, per a qui la fiscalia demanava quatre anys de suspensió, fou absolt en no lligar les dates de les acusacions contra ell.El 2009 tornà a la competició, destacant, a partir d'aquell moment, una victòria d'etapa al Cinturó de l'Empordà de 2009 i la Setmana Internacional de Coppi i Bartali del 2011.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ricardo Serrano González (Valladolid, 4 d'agost de 1978) és un ciclista espanyol que fou professional entre el 2003 i setembre del 2009, quan fou inhabilitat per la Unió Ciclista Internacional per haver donat positiu en un control antidopatge.La seva principal victòria fou una etapa del Tour de Romandia de 2009.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Marcos Antonio Serrano Rodríguez (Redondela, Pontevedra, 8 de setembre de 1972) és un ciclista espanyol, professional des del 1993 i fins al 2007.\nMarcos Serrano va debutar com a professional el 1993 a l'equip Kelme. La seva principal victòria l'aconseguí amb una etapa del Tour de França del 2005.\nAl Giro d'Itàlia de 2006, va abandonar la cursa la nit del 19 de maig (12a etapa), després de trobar-se malalt a l'hotel després del sopar. En el comunicat de l'equip es va especificar que tenia febre alta i episodis de vòmits, i va ser enviat d'urgència a l'hospital de Tortona, on va estar dos dies. Això no obstant, al seu retorn a Espanya va estar ingressat 10 dies en un hospital de Vigo, a causa d'una intoxicació medicamentosa, segons es va informar a la Guàrdia Civil. A les primeres hores de la malaltia, la dona de Serrano va enviar un SMS al doctor Eufemiano Fuentes demanant-li explicacions sobre el mal del seu marit.Poc després es va veure implicat en l'Operació Port, sent identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb els noms en clau Alcalde, MS i SRR. Quan els investigadors li van preguntar al corredor per la malaltia que havia sofert, el ciclista es va negar a col·laborar, argumentant que havia sigut víctima d'un virus. Serrano no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanció en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2007, va fitxar pel Karpin Galicia on va passar la seva darrera temporada com a professional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Óscar Sevilla Rivera (Ossa de Montiel, Albacete, 29 de setembre de 1976) és un ciclista espanyol professional des de 1998 i actualment a l'equip Medellín-Inder. Destaca pels seus dots com a escalador.\nLa seva millor temporada fou la de 2001, a les files de l'equip Kelme, on guanyà el mallot blanc (millor jove) al Tour de França i fou 2n classificat a la Volta ciclista a Espanya. L'any 2003 tingué un fort accident Campionat del món de ciclisme en ruta masculí que el tingué diversos mesos allunyat de les carreteres. L'any 2005, després d'un breu pas per l'equip Phonak, Sevilla fitxà per l'equip T-Mobile on esdevingué el gregari de Jan Ullrich per l'assalt d'aquest a la conquesta del Tour de França.\nEl 2006, en el marc de l'Operació Port, fou identificat per la Guàrdia Civil com a client de la xarxa de dopatge, i per això fou acomiadat del seu equip, si bé no fou sancionat esportivament, atès que les autoritats judicials espanyoles no facilitaren les proves als diferents organismes esportius internacionals. Això no obstant, el fet d'estar implicat amb l'afer provocà que hagués de córrer amb equips de la categoria Continental, fora del ProTour.\nDes d'aleshores ha corregut amb els equips Relax-GAM i Rock Racing, efectuant molt esporàdiques aparicions en curses professionals, guanyant la Ruta del Sud de 2007, la Reading Classic de 2008 i la Volta a Chihuahua de 2009, així com una etapa a la Volta a Catalunya de 2007.\nDes del 2012 està nacionalitzat colombià.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gilberto Simoni (Palù di Giovo, província de Trento, 25 d'agost de 1971) és un exciclista italià, professional entre el 1994 i el 2010, que va guanyar dues edicions del Giro d'Itàlia i etapes en les tres grans voltes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Patrik Sinkewitz (Fulda, Hessen, 20 d'octubre de 1980) és un ciclista alemany, professional des del 2001, a l'equip Mapei. De jove fou un ciclista prometedor, destacant la victòria a la Volta a Alemanya de 2004. El 2006 firmà per l'equip T-Mobile per tal d'ajudar el seu líder, Jan Ullrich, en les etapes de muntanya del Tour de França, però amb la seva expulsió per la implicació en l'Operació Port passà a ajudar Andreas Klöden.\nEl 8 de juny de 2007 va donar positiu en un control antidopatge. La seva col·laboració amb les autoritats esportives li van comportar una reducció de la sanció a sols un any. El novembre de 2008, signa amb el PSK Whirpool-Author, formació continental.\nEl 2009 aconseguí les primeres victòries després de la seva suspensió i posterior retorn a la competició. El 2010 fitxà pel ISD-Neri. El 27 de febrer de 2011 tornà a ser controlat positiu en un control antidopatge durant la disputa del Gran Premi de Lugano. En aquesta ocasió de li detectà hormona del creixement en una mostra de sang. En ser reincident s'exposà a una suspensió de per vida, però el 2012 va ser absolt.\nL'any 2012 fitxa pel Méridiana Kamen i l'any següent tornaren els triomfs, però el febrer de 2014, el TAS va confirmar la sanció, estimant el recurs que havia interposat l'Agència alemanya antidopatge contra la seva absolució. Va ser suspès amb vuit anys.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jesper Skibby (Silkeborg, 21 de març de 1964) va ser un ciclista danès, que fou professional entre 1986 i 2000, durant els quals aconseguí una 24 victòries. Destaquen les etapes aconseguides a les tres grans voltes: tres a la Volta a Espanya, una al Tour de França i una al Giro d'Itàlia; i la general de la Volta als Països Baixos.\nEl novembre de 2006 publicà la seva autobiografia, Skibby- forstaa mig ret (Skibby, entén-me bé), en què confessava haver-se dopat durant més de 10 anys, emprant esteroides, hormones de creixement, testosterona, i EPO.És fill del també ciclista Willy Skibby.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gorazd Štangelj (Novo Mesto, 27 de gener de 1973) és un ciclista eslovè, professional des del 1997 fins al 2011.\nEn el seu palmarès destaca el Campionat d'Eslovènia en ruta del 2010. Aquest mateix campionat el guanyà el 2000, però en fou desposseït per haver donat positiu en un control antidopatge per efedrina.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Park Tae-hwan (Seül, 27 de setembre de 1989) (coreà: 박태환; hanja: 朴泰桓) és un nedador sud-coreà, ja retirat, especialista en estil lliure. És conegut amb el sobrenom de Marine Boy. En el seu palmarès destaquen quatre medalles olímpiques, cinc títols mundials i 20 medalles als Jocs Asiàtics. Va guanyar una medalla d'or en els 400 metres lliures i una plata en els 200 metres lliures als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008. També va guanyar dues medalles de plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 en els 200 i 400 metres lliures. Fou el primer nedador asiàtic que guanyà una medalla d'or en els 400 metres lliures masculí, i el primer nedador sud-coreà que guanyà una medalla olímpica en natació. També posseeix 3 rècords asiàtics, tots en estil lliure.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gottlieb Taschler (Rasen-Antholz, 21 d'agost de 1961) és un biatleta italià, ja retirat, que va competir durant les dècades de 1980 i 1990.\nDurant la seva carrera esportiva va prendre part en tres edicions dels Jocs Olímpics d'Hivern, el 1984, 1988 i 1992, sempre disputant proves del programa de biatló. Dels resultats obtinguts destaquen la cinquena posició aconseguida als Jocs de Sarajevo de 1984 en la prova del relleu 4x7,5 quilòmetres, i sobretot, la medalla de bronze en la mateixa prova als Jocs de Calgary de 1988, formant equip amb Werner Kiem, Johann Passler i Andreas Zingerle.En el seu palmarès també destaca una medalla d'or i una de bronze en els set Campionats del món de biatló que disputà. El 2014, sent membre de la Unió internacional de biatló, es va veure involucrat en una cas de dopatge en què també hi havia implacat son fill Daniel.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Gert-Jan Theunisse (Oss, 14 de gener de 1963) va ser un ciclista neerlandès, que fou professional entre 1984 i 1995, durant els quals aconseguí una vintena de victòries.\nEspecialista en etapes de muntanya, el 1989 finalitzà en 4a posició al Tour de França, guanyant una etapa, amb final a l'Aup d'Uès, i la classificació de la muntanya. Altres victòries importants foren la Clàssica de Sant Sebastià de 1988 i la Volta a Astúries de 1989.\nVa estar involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera professional. Al Tour de França de 1988 donà positiu per testosterona, sent sancionat amb 10 minuts i un mes de sanció a complir en acabar la cursa. A la Fletxa Valona i a la Pujada a Arrate de 1990 tornà a donar positiu, cosa que li suposa una sanció de sis mesos.\nEl 8 de setembre de 1997 va patir un accident de trànsit, mentre s'entrenava a Annecy, que li provocà una lesió medul·lar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bernard Thévenet (Saint-Julien-de-Civry, Saona i Loira, Borgonya, 10 de gener de 1948) va ser un ciclista francès que fou professional entre 1970 i 1981. Era anomenat Nanar. Excel·lent escalador, va aconseguir més de 100 victòries durant la seva carrera professional, destacant per sobre de totes les dues victòries a la classificació final del Tour de França, el 1975 i 1977. Aquestes victòries van posar el punt final al regnat d'Eddy Merckx.\nVa començar a córrer en les categories inferiors el 1963, sent campió de França junior el 1968. Aquest mateix any va córrer en l'equip amateur de Jean de Gribaldy, Cafés Ravis-Wolhauser-de Gribaldy, amb el qual guanyà la cursa amateur Ruta de França.\nEn la seva primera participació en el Tour, el 1970 va aconseguir una victòria d'etapa, amb final a La Mongie. L'any següent n'aconseguiria una altra. El 1972 va patir una aparatosa caiguda en un descens d'un port de muntanya, perdent la memòria temporalment. Amb tot, va aconseguir recuperar-se, continuar en cursa i quatre dies més tard guanyava l'etapa amb final al mític Ventor. Després d'una excel·lent segona posició en el Tour de França 1973, per darrere Luis Ocaña, no pogué rendir com ell esperava en l'edició de 1974 per culpa d'una malaltia que l'obligà a abandonar.\nEl 1975 arribaria el seu primer gran èxit. Thévenet va atacar Eddy Merckx en l'ascens al Col d'Izoard. Merckx, que patia forts dolors d'esquena, a més dels efectes d'un cop de puny donat per un fan irat, va lluitar per defensar el seu lideratge, però no ho aconseguí, perdent un mallot que mai més tornà a vestir. Aquell any era el primer en què la cursa gal·la finalitzava als Camps Elisis.\nDos anys més tard, el 1977, guanyaria el seu segon Tour de França. Aquell mateix any va donar positiu en un control antidopatge a la París-Niça. Aquell hivern, Thévenet seria ingressat en un hospital per culpa del continuat consum d'esteroides. Uns mesos més tard prenia part a la sortida del Tour de França, però es va veure obligat a abandonar la cursa en ambulància durant la disputa de la segona etapa de muntanya.Quan es retirà del ciclisme va confessar públicament que havia consumit esteroides durant la seva carrera esportiva i demanava que es prenguessin les mesures adients per acabar amb aquesta xacra a l'esport.\nEl 1984 tornà al món del ciclisme com a director esportiu de l'equip La Redoute, de Stephen Roche. El 1986 i 1987 va dirigir l'equip R.M.O.\nActualment és comentarista esportiu a la televisió francesa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jonathan (John) Tiernan-Locke (Plymouth, Devon, 26 de desembre de 1984) és un ciclista anglès, professional entre el 2009 i el 2017.\nEn el seu palmarès destaca la victòria al Tour del Mediterrani, el Tour de l'Alt Var i la Volta a la Gran Bretanya de 2012. Després d'aquesta bona temporada, en què finalitzà tercer a l'UCI Europa Tour, confirmà el fitxatge pel Team Sky, equip amb el qual va córrer durant una temporada.El 2013 fou suspès per irregularitats en el seu passaport biològic, ja que segons els experts que analitzaren les dades dels resultats hauria recorregut al dopatge per millorar el seu rendiment. Aquestes irregularitats van tenir lloc el 2012, quan corria amb l'Endura Racing i fins al setembre de la següent temporada no sortiren els resultats anòmals. El Team Sky l'apartà de la competició fins a aclarir el cas. Al juliol de 2014 la Unió Ciclista Internacional va anunciar una sanció de dos anys sense poder competir, finalitzant aquesta el 31 de desembre de 2015. Simultàniament fou desposseït de la victòria a la Volta a la Gran Bretanya del 2012. Després d'un breu retorn a la competició el 2016, posà punt-i-final a la seva carrera esportiva el febrer del 2017.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Henryk Trębicki (Janowszczyzna, 22 d'octubre de 1940 – Varsòvia, 8 de juny de 1996) fou un aixecador polonès que va competir durant les dècades de 1960 i 1970.\nEl 1964 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Tòquio, on fou quart en la prova del pes gall del programa d'halterofília. Quatre anys més tard, als Jocs de Ciutat de Mèxic, guanyà la medalla de bronze en la mateixa categoria del programa d'halterofília. La tercera, i darrera, participació en uns Jocs fou el 1972, a Munic, on novament fou quarta en la prova del pes gall.En el seu palmarès també destaquen una medalla de plata i una de bronze al Campionat del Món d'halterofília de 1968 i 1971 respectivament i una de bronze al Campionat d'Europa d'halterofília de 1965. També fou tercer al Campionat del Món de 1970, però va ser desqualificat després d'haver donat positiu en un control antidopatge. Fou dues vegades campió polonès, del pes gall el 1964, i del pes ploma el 1963. També aconseguí 21 rècords nacionals.Una vegada retirat passà a exercir d'entrenador. Els darrers anys de la seva vida patí problemes de cor i morí mentre n'era operat a Varsòvia el 8 de juny de 1996.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Viktor Troicki /ˈtrɔɪtski/ (Belgrad, Iugoslàvia, 10 de febrer de 1986) és un jugador de tennis serbi. Va guanyar tres títols individuals del circuit ATP, arribant a ser el número 12 del rànquing.\nÉs un membre freqüent de l'equip serbi de Copa Davis, competició en la qual va guanyar el darrer partit de la final de 2010 que va permetre a Sèrbia guanyar el seu únic títol de Copa Davis. Amb l'equips serbi també va guanyar l'edició inaugural de l'ATP Cup (2020), i va esdevenir el primer tennista de la història en guanyar les tres competicions per equips més importants juntament amb la Copa del món de tennis (2009).\nVa ser sancionat a un any d'inhabilitació entre les temporades 2013 i 2014 a causa d'un positiu en un control antidopatge.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Iúlia Txepàlova (en rus: Ю́лия Чепа́лова) (Komsomolsk-na-Amure, Unió Soviètica 1976) és una esquiadora de fons russa, ja retirada, que destacà a la dècada del 2000.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Diego Ulissi (Cecina, Livorno, Toscana, 15 de juliol de 1989) és un ciclista italià, professional des del 2010. Actualment corre a l'equip UAE Team Emirates.\nCom a ciclista amateur destaquen dos campionats del món en ruta en categoria júnior, el 2006 i 2007. Com a professional les seves victòries més destacades són al Giro d'Itàlia, on ha guanyat tres etapes: una el 2011, després de la desqualificació de Giovanni Visconti, amb qui disputava l'esprint, i dues el 2014.El juny de 2014 es va anunciar que Ulissi havia donat positiu en un control antidopatge que se li havia practicat durant la disputa del Giro d'Itàlia de 2014, en què havia guanyat dues etapes. El positiu fou per salbutamol, un medicament emprat per combatre l'asma i que es troba al Ventolin. Ulissi tenia permís per emprar el Ventolin, però en el control es va detectar gairebé el doble de la concentració permesa de salbutamol en l'orina. El gener de 2015 se li comunicà una sanció de nou mesos, que finalitza el 28 de març de 2015. Poc després de finalitzar la seva suspensió va prendre part al Giro d'Itàlia, en què aconseguí guanyar la 7a etapa, amb final a Fiuggi.El 15 d'octubre 2017 va guanyar la Volta a Turquia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tadej Valjavec (Kranj, 13 d'abril de 1977) és un ciclista eslovè, professional des del 2000 fins al 2013. Era conegut per ser un bon escalador i haver fet unes bones etapes de muntanya al Giro d'Itàlia. Amb tot, el seu palmarès va ser més aviat escàs. Destaquen dos campionat nacionals en ruta i algun top ten a les grans voltes.\nEl 22 d'abril de 2011 es feu pública una sanció de dos anys per dopatge, a comptar des del 20 de gener de 2011, per haver manipulat la seva sang. La sanció també anul·là els resultats obtinguts entre el 19 d'abril i el 30 de setembre de 2009.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Denisse Astrid van Lamoen Gómez (Arica, 12 de setembre de 1979) és una ex-esportista xilena que va competir en tir amb arc. Va ser campiona mundial de la seva especialitat el 2011.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Marco Velo (Brescia, 9 de març del 1974) és un ciclista italià, professional des del 1996 al 2010.\nBon rodador, va tenir un inici de carrera amb diverses victòries de renom, com ara tres campionats nacionals de contrarellotge, a banda d'un de retirat per dopatge. A partir del 2002 passa a desenvolupar tasques de llançador d'Alessandro Petacchi als esprints, amb la qual cosa no tenia tantes oportunitats per aconseguir victòries.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Francisco José Ventoso Alberdi (Reinosa, 6 de maig de 1982) és un ciclista espanyol, professional des del 2004.\nBon esprínter, la seva victòria més important fins al moment és una etapa de la Volta a Espanya de 2006 amb final a Almendralejo.\nEn un control antidopatge realitzat el 28 de maig de 2008 va donar possitiu per furosemida, un diurètic prohibit als esportistes perquè pot amagar la utilització de substàncies dopants, per la qual cosa fou sancionat amb 9 mesos de suspensió per la RFEC.El 24 de juny del 2012 va guanyar el Campionat d'Espanya en ruta masculí a Salamanca.\nDurant la disputa de la París-Roubaix de 2016 va patir una caiguda que li provocà un important tall a l'alçada de la tíbia per culpa d'un fre de disc. Com a conseqüència de les ferides hagué de ser operat l'endemà per cosir-li el teixit muscular. Dos dies més tard l'UCI prohibia aquesta modalitat de frens.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aleksandr Nikolàievitx Vinokúrov (en rus Алексaндр Николаевич Винокуров) és un ciclista professional kazakh nascut el 16 de setembre de 1973 a Petropàvlovsk (Unió Soviètica), avui Petropavl (Kazakhstan). Sovint se l'anomena «Vino» i és conegut pels seus valents atacs i per la seva gran qualitat en tots els terrenys.\nMolt aviat va destacar des del seu debut com a professional el 1998 a l'equip Casino. El 2000 fitxà pel Deutsche Telekom, aconseguint la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney en la prova en ruta, la Volta a Alemanya del 2001, la París-Niça de 2002 o la Lieja-Bastogne-Lieja del 2005. La seva millor temporada fou la del 2003, quan guanyà la seva segona París-Niça, la Volta a Suïssa, l'Amstel Gold Race i la tercera posició al Tour de França.\nEl 2006 fitxà per l'equip espanyol Liberty Seguros per tal de guanyar el Tour de França. La implicació de diversos dirigents de l'equip i companys d'equip en l'Operació Port l'impediren de participar-hi. Vinokúrov va centrar tots els seus esforços en la Volta a Espanya, la qual guanyà gràcies a l'ajuda del seu company d'equip Andrei Kàixetxkin. Favorit al Tour de França de 2007, va donar positiu en un control antidopatge per una transfusió de sang, fruit d'un control realitzar després de la seva victòria d'etapa a la crono individual amb final a Albi. Això va provocar l'abandonament del Tour per part de tot l'Astana en saber-se els resultats del test. De resultes fou sancionat amb dos anys de suspensió.\nL'agost de 2009 es reintegrà a l'equip Astana. L'abril del 2010 guanyà la seva segona 2010. Víctima d'una greu caiguda al Tour de França de 2011 es veié obligat a abandonar i quasi a abandonar la pràctica esportiva, però la bona evolució de les lesions van permetre que cap a la fi de la temporada ja prengués part al Giro de Llombardia.\nEl 28 de juliol 2012 es proclamà campió olímpic en la cursa en línia. Aprofitant-se de la condició de favorit de l'equip britànic, i sobretot de Mark Cavendish en un possible esprint final, es va introduir en una escapada de 40 ciclistes en la qual va atacar a manca de cinc quilòmetres junt al colombià Rigoberto Urán. En l'esprint final fou el més ràpid, aconseguint d'aquesta manera la seva segona medalla en uns Jocs Olímpics. En acabar la cursa Vinokúrov va anunciar que deixaria el ciclisme en finalitzar la contrarellotge masculina.\nEl 12 d'octubre de 2019, participa al Campionat del Món de triatló Ironman a Kona - Hawaii, aconseguint un temps de 8h48'24\".", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Eduard Alekséievitx Vorgànov (en rus Эдуард Алексеевич Ворганов, Vorónej, Vorónej, 7 de desembre de 1982) és un ciclista rus, professional des del 2005. Actualment corre al Minsk CC.\nEn el seu palmarès destaca la Clàssica d'Almeria de 2007 que guanyà gràcies a la desqualificació del vencedor, Giuseppe Muraglia, per dopatge i, sobretot, el campionat nacional en ruta del 2012.El febrer de 2016 fou suspès provisionalment per l'UCI per haver donat positiu en un control antidopatge realitzat a primers d'aquell mateix any.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Robert Vrečer (Celje, 8 d'octubre de 1980) és un ciclista eslovè, professional entre el 2006 i el 2014. Després de set temporades corrent en equips de segona fila, com el Radenska-Powerbar, Adria Mobil, Perutnina Ptuj, Obrazi Delo Revije i Team Vorarlberg, Vrečer fitxà per l'Euskaltel-Euskadi, de la categoria UCI ProTeam, per a la temporada 2013. L'any següent tornà al Team Vorarlberg, després que l'Euskaltel es dissolgués. Després de donar positiu en un control antidopatge fou suspès per vint mesos el 30 de juliol de 2014.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Lutz Wanja (Brandenburg an der Havel, 6 de juny de 1956) és un nedador alemany, ja retirat, especialista en esquena, que va competir sota bandera de la República Democràtica Alemanya durant la dècada de 1970. La seva dona, Barbara Krause, també fou una destacada nedadora.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Munic, on va disputar dues proves del programa de natació. Fou sisè en els 100 metres esquena, mentre en els 200 metres esquena quedà eliminat en sèries. Quatre anys més tard, als Jocs de Mont-real va tornar a disputar les mateixes proves del programa de natació. Fou cinquè en els 100 metres esquena, mentre en els 200 metres esquena tornà a quedar eliminat en sèries.En el seu palmarès destaquen una medalla de bronze en els 100 metres esquena al Campionat del Món de natació de 1973 i dues medalles de plata i una de bronze al Campionat d'Europa de natació de 1974 i 1977.Un cop retirat va exercir d'entrenador de natació i va participar en el programa de dopatge de l'Alemanya de l'Est. En particular, Jörg Hoffmann va admetre el 1988 que Wanja li proporcionà l'esteroide anabòlic Oral-Turinabol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jakub Wawrzyniak ([ˈjakub vavˈʐɨɲak]; Kutno, Łódź, 7 de juliol de 1983) és un jugador de futbol polonès que juga en la posició de defensa, normalment com a lateral esquerre o central. A principis de la seva carrera també va jugar com a migcampista. Actualment milita a l'Amkar Perm de la lliga russa de futbol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Peter Winnen (Ysselsteyn, Venray, 5 de setembre de 1957) va ser un ciclista neerlandès, que fou professional entre 1980 i 1991.\nWinnen era un bon escalador, com demostren els seus triomfs més importants. Al Tour de França guanyà tres etapes, totes d'alta muntanya, entre elles dues etapes amb final a l'Aup d'Uès, el 1981 i el 1983. En aquesta mateixa cursa finalitzà tres vegades entre els cinc primers: 3r el 1983, 4t el 1982 i 5è el 1981.\nUna vegada retirat del ciclisme professional estudià història de l'art i es convertí en periodista esportiu, a més de publicar diversos llibres, entre ells una autobiografia titulada Van Santander naar Santander, traduïda al castellà com Oficina de correos de L'Alpe d'Huez, el 2005.\nEl 30 de desembre de 1999 al programa Reporter de l'emissora neerlandesa KRO, va admetre, junt a Steven Rooks i Maarten Ducrot haver-se dopat durant la seva carrera. Winnen va dir que durant el Tour de França de 1986 es trobava malament i va decidir emprar testosterona en lloc d'abandonar. També va emprar amfetamines i corticoides.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Maria Iúrievna Xaràpova (rus: Мари́я Ю́рьевна Шара́пова escolteu (?·pàg.)), és una tennista professional russa, nascuda el 19 d'abril de 1987. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 36 títols individuals de la WTA, incloent-hi cinc Grand Slam, el Wimbledon l'any 2004, l'Open dels Estats Units l'any 2006, l'Open d'Austràlia l'any 2008, i dues vegades el Roland Garros (2012 i 2014). Ha estat la primera tennista russa a guanyar tres torneigs Grand Slam i posteriorment la desena tennista de la història en completar el Grand Slam durant la carrera. Poc després disputaria la final individual dels Jocs Olímpics de Londres 2012 però no aconseguiria superar l'estatunidenca Serena Williams. Casualment, ambdues tennistes optaven a completar el Golden Slam.\nL'Associació de Tennis Femení (WTA) ha classificat a Xaràpova com a número 1 del tennis femení individual en cinc ocasions. La primera vegada que va ser número 1 va ser el 22 d'agost de 2005 amb només 18 anys. Entre la quarta i la cinquena vegada van passar quatre anys exactes.Amb només 17 anys i dos mesos va guanyar el Torneig de Wimbledon i va convertir-se en la segona tennista més jove a guanyar el torneig en l'era Open (després de Martina Hingis) i la primera russa a guanyar-lo. El 2006, va aconseguir la seva segona victòria en un Grand Slam en guanyar l'Open dels Estats Units. Després va participar en dues finals de l'Open d'Austràlia, la primera l'any 2007 que va perdre davant de Serena Williams i la segona l'any 2008, que va guanyar enfrontant-se a Ana Ivanović sense cedir cap set en tot el torneig. L'any 2007, va patir una lesió crònica a l'espatlla dreta i, l'octubre de 2007, va caure en el rànquing de la WTA i va deixar d'estar entre les cinc millors tennistes per primer cop des que hi havia entrat tres anys enrere. El 2008, va recuperar el número del rànquing, però al maig de 2008, la lesió d'espatlla va tornar a aparèixer i finalment va ser operada al mes d'octubre, però això li va obligar a apartar-se de les pistes de tennis durant deu mesos. El seu retorn es va produir al maig de 2009, en la posició 126 del rànquing WTA i en acabar la temporada ja havia aconseguit situar-se en la posició 14. Totalment recuperada de la lesió, el 2012 va disputar la final de l'Open d'Austràlia perdent davant Viktória Azàrenka però es va imposar en la final de Roland Garros a Sara Errani. Aquesta significava el quart títol de Grand Slam i tots quatre diferents, completant així el Grand Slam durant la carrera.\nLa figura de Xaràpova va més enllà del tennis. Ha treballat nombroses vegades de model, inclosa una aparició a la revista Sports Illustrated, i ha estat l'estrella principal del Swimsuit 2006. Ha protagonitzat molts anuncis, ja que és imatge de Nike, Head, Canon, Land Rover i moltes altres marques de primera línia internacional. Xaràpova va ser l'atleta més buscada al portal web Yahoo! l'any 2005 i el 2008. El juliol de 2008, va esdevenir l'esportista femenina més ben pagada amb uns ingressos anuals de 26 milions d'US$.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Constantino Zaballa Gutiérrez (La Hayuela, Udías, 15 de maig de 1978), també conegut com a Tino Zaballa , és un ciclista espanyol, professional des del 2001 al 2014. Les seves principals victòries fins al moment són una etapa de la Volta a Espanya i la Clàssica de Sant Sebastià de 2005.\nEl 2006, en el marc de l'Operació Port fou identificat per la Guàrdia Civil com a client d'una xarxa de dopatge encapçalada per Eufemiano Fuentes. Zaballa no fou sancionat per la Justícia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment i tampoc va rebre cap sanció esportiva al negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarian la seva implicació com a client de la xarxa de dopatge.\nAl març del 2012, l'UCI va confirmar la seva suspensió per 9 mesos per un positiu en efedrina durant un control en la seva victòria a la Volta a Astúries de 2010. Igualment anul·lava els seus resultats a partir d'aquella data. La suspensió anava des del 20 de setembre del 2011 fins al 19 de juny del 2012", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Carlos Zárate Fernández (Puertollano, 19 de juliol del 1980) és un ciclista espanyol que fou professional entre el 2004i el 2007. En el seu palmarès destaca una etapa de la Volta al País Basc del 2004.\nEl 2006 es va veure implicar en l'Operació Port de dopatge esportiu.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Otakar Zaremba, més conegut com a Ota Zaremba (txec: Otakar \"Ota\" Zaremba) (Havířov, 22 d'abril de 1957), és un aixecador txec que va competir sota bandera txecoslovaca entre finals de la dècada de 1970 i començaments de la de 1980.\nEl 1980 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Moscou, on va guanyar la medalla d'or en la categoria del pes tres-quarts pesant del programa d'halterofília.En el seu palmarès també destaca una medalla d'or al Campionat del món d'halterofília de 1980. El 1981 va establir quatre rècords del món en la categoria tres-quarts pesant.Una vegada finalitzada la seva carrera esportiva va admetre haver utilitzat el dopatge durant la seva carrera amb el coneixement d'oficials esportius i entrenadors.El 2010 es va unir al Partit Obrer de Justícia Social, partit ultradretà del qual ha format part de les candidatures en diferents eleccions.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Aleksander Čeferin (Ljubljana, 13 d'octubre de 1967) és un advocat i dirigent esportiu eslovè. És l'actual president de la UEFA, l'organisme internacional rector del futbol europeu. Anteriorment havia estat president de l'Associació de Futbol d'Eslovènia, des de 2011 fins a 2016.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Manuel Allende Riverós (Uruguai, valor desconegut – Lloret de Mar, agost 1944) fou un comerciant i dirigent esportiu uruguaià.\nVa ser president del Reial Club Deportiu Espanyol entre el 6 de juny de 1918 i el mes de juny de 1919. Creà la secció d'atletisme del RCD Espanyol l'any 1918 i formà part del Consell Superior de la Federació Atlètica Catalana.A nivell professional fou un comerciant marítim que s'enriquí durant la Primera Guerra Mundial transportant queviures per l'Oceà Atlàntic, gràcies a una flota de més de 70 vaixells. Va ser fundador del diari El Fígaro (Madrid, 1918-1920) i la revista literària Cosmópolis (1919-1922).For premiat amb la Gran Creu al Mèrit Naval l'any 1919.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yoriyasu Arima (有馬 頼寧, Arima Yoriyasu, Tòquio, 17 de desembre de 1884–9 de gener de 1957) va ser un polític japonès. S'especialitzà en política agrícola, ocupant diversos càrrecs al ministeri d'Agricultura fins que va arribar a ser ministre el 1937, durant el Govern de Fumimaro Konoe. També va col·laborar en iniciatives esportives, com la creació del club de beisbol Tokyo Senators el 1939.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Arnold Jacob \"Red\" Auerbach (Nova York, 20 de setembre 1917 – Washington D.C., 28 d'octubre 2006), va ser un prestigiós entrenador i directiu dels Boston Celtics de l'NBA.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ştefan Barbu (Arad, 2 de març, 1908 - Arad, 30 de juny 1970) fou un futbolista romanès dels anys 1930.\nŞtefan Barbu debutà al club Olimpia Arad. El 1921 fitxà pel Gloria Arad, on debutà al primer equip als 17 anys. El 1927 feu el seu debut amb la selecció de Romania, en un partit que finalitzà amb empat a 3 davant Polònia. Tres anys més tard formà part de la selecció romanesa que participà en la primera Copa del Món a l'Uruguai. El seu darrer partit com a internacional fou aquest mateix any davant Bulgària. L'any 1933 ingressà al Rapid Bucureşti on guanyà tres cops la copa romanesa (1934-1935, 1935-1936, 1937-1938) i fou màxim golejador de la primera divisió el 1935-36 amb 23 gols. El 1938 Barbu retornà a Arad, on es retirà el 1942.\nUn cop es retirà, Ştefan Barbu fou àrbitre durant 15 anys. El 1957 fou elegit president del club CFR, a la ciutat d'Arad.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Tom Benson (Nova Orleans, 12 de juliol de 1927 – Ochsner Medical Center, 15 de març de 2018) va ser un empresari estatunidenc, propietari dels equips esportius New Orleans Saints i New Orleans Hornets. Va adquirir els Saints el 1985 i els Hornets el 2012. També fou propietari de diverses concessionàries d'automòbils a les àrees del Greater New Orleans i San Antonio, Texas, als Estats Units. Benson es va convertir en milionari en invertir els guanys de les seves concessionàries en bancs locals. Finalment va arribar a comprar diversos bancs petits del sud dels Estats Units per formar la companyia Benson Financial, la qual va vendre a Wells Fargo el 1996.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Erik Bergvall (Västerfärnebo, Sala, Västmanland, 7 d'abril de 1880 – Estocolm, 4 de febrer de 1950) va ser un waterpolista i periodista suec. Alhora, fou el promotor del sistema Bergvall, una variant del sistema d'eliminació directa, que fou emprat als Jocs de 1912, 1920 i 1924.\nCom a waterpolista Bergvall representà Suècia als Jocs de Londres de 1908, on guanyà la medalla de bronze en la competició de Waterpolo.El 1904 Bergvall havia estat un dels membres fundadors de la Federació Sueca de Natació i va exercir-ne com a secretari entre 1904 i 1908 i com a president entre 1909 i 1932. També va ser membre de la junta directiva de la Confederació Sueca d'Esports des de la seva fundació el 1903, fins al 1945. També es va exercir com a secretari adjunt del Comitè Olímpic de Suècia el 1906 i novament entre 1913 i 1924. A més va ser un dels fundadors de la Federació Internacional de Natació el 1908, i membre de la junta directiva fins a 1928. Entre 1924 i 1928 en fou el president. Entre 1916 i 1946 fou el Director de l'Estadi Olímpic d'Estocolm.Com a periodista va treballar principalment al diari esportiu Nordiskt Idrottslif, en dues fases. Primer entre 1900 i 1903 i després entre 1905 i 1920. També va ser l'editor en cap i el compilador de l'informe oficial dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 i va escriure i/o editar una trentena de llibres, entre els quals tots els informes dels Jocs Olímpics entre 1920 i 1948 pel Comitè Olímpic Suec.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Robert Braet (11 de febrer de 1912 - 23 de febrer de 1987) fou un futbolista belga.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Erik Breukink (Velp, Rheden (Gelderland), 1 d'abril de 1964) és un ex-ciclista neerlandès, que fou professional entre el 1985 i el 1997.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "György Bródy (Budapest, 21 de juliol de 1908 – Johannesburg, 5 d'agost de 1967) va ser un waterpolista, entrenador i dirigent esportiu hongarès que va competir durant les dècades de 1920 i 1930.\nEl 1932 va prendre part als Jocs Olímpics de Los Angeles, on va guanyar la medalla d'or en la competició de waterpolo, una medalla que revalidà als Jocs de Berlín de 1936. En el seu palmarès també destaquen dos campionats d'Europa (1931 i 1934) i la lliga hongaresa de 1928.El 1945 va ser nomenat vicepresident de l'Associació Hongaresa de Natació. Bródy va entrenar l'equip nacional hongarès als Jocs de Londres de 1948, mentre el 1960, als Jocs de Roma entrenà l'equip de Sud-àfrica. Va morir d'un atac de cor mentre jugava al futbol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Serguei Bubka (en ucraïnès: Сергій Бубка/Serhiy Bubka) (Voroixílovgrad, URSS 4 de desembre del 1963) és un atleta ucraïnès retirat, especialista en salt amb perxa, campió olímpic i campió mundial en sis ocasions.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Chao Lu (xinès simplificat: 朝鲁, xinès tradicional: 朝魯, pinyin: Cháo Lǔ; Chifeng, Mongòlia Interior, 6 de març de 1972) és un exboxador xinès. És considerat el pioner de la boxa a Mongòlia Interior.Començà practicant judo el 1986, però el 1988 passa unes proves per a l'equip de boxa de la regió autònoma. Obtingué el primer or de la història de Mongòlia Interior en els campionats nacionals de boxa de 1991. Va competir en la prova de pes mitjà masculí als Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona del 1992, sent el primer boxejador de la regió en participar als Jocs Olímpics. Es retiraria poc després i esdevendria entrenador assistent el 1994, i entrenador de l'equip de boxa de Mongòlia interior el 1998. Als Jocs Olímpics d'Estiu del 2008, fou l'entrenador de l'equip xinès de boxa, en els quals el mongol Zhang Xiaoping obtingué l'or. El 2009, esdevé dirigent esportiu.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Christian Chukwu (Nigèria, 4 de gener de 1951) és un exfutbolista nigerià de la dècada de 1970.Fou internacional amb la selecció de futbol de Nigèria.Pel que fa a clubs, destacà a Enugu Rangers.Un cop retirat fou entrenador, essent seleccionador de Nigèria.\n1998 Kenya\n2002-2005 Nigèria\n2008-2009 Enugu Rangers FC\n2010-2011 Heartland FC\n2011-2012 Heartland FC (assistent)\n2017-? Enugu Rangers FC (president)", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Carlos Cillóniz (1 de juliol de 1910 - 24 d'octubre de 1972) fou un futbolista peruà.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ivan Ćurković (en serbi: Иван Ћурковић, 15 de març de 1944) és un exfutbolista bosnià de les dècades de 1960 i 1970.\nFou 19 cops internacional amb la selecció iugoslava.Pel que fa a clubs, defensà els colors de Velež Mostar, Partizan i Saint-Étienne.Es nacionalitzà serbi, essent president del FK Partizan i del Comitè Olímpic de Sèrbia, a més d'entrenador de la selecció de Sèrbia i Montenegro. També fou vicepresident de la Federació Sèrbia el 2009.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El baró Raoul Constantin Joseph Ghislain Daufresne de la Chevalerie (Bruges, 17 de març de 1881 - Uccle, 25 de novembre de 1967) va ser un esportista belga, que es dedicà principalment a l'hoquei sobre herba i al futbol, que va competir a començaments del segle xx. També fou comandant en cap de les Forces belgues lliures al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "William Stephens Donne (Wincanton, Somerset, 2 d'abril de 1875 – Castle Cary, 24 de març de 1934) va ser un jugador de criquet anglès, que va competir a cavall del segle xix i el segle xx. El 1900 va prendre part als Jocs Olímpics de París, on guanyà la medalla d'or en la competició de Criquet a XII com a integrant de l'equip britànic.El 1902 passà a ser el representant de Somerset a la Rugby Football Union (RFU), entitat que dirigí entre 1924 i 1925. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar al cos d'infanteria lleugera.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bo Ekelund (Gävle, 26 de juliol de 1894 – Saltsjöbaden, 1 d'abril de 1983) va ser un saltador d'alçada suec que va competir a començaments del segle xx. Ekelund fou el millor saltador escandinau de finals de la dècada de 1910. El 1916 guanyà els Jocs Suecs amb un millor salt de 1,85 m, el 1919 guanyà el triangular escandinau i el 1919 i 1920 els títols nacionals de salt d'alçada. El setembre de 1919 va establir un nou rècord escandinau amb un salt de 1,93 m, millor marca mundial de l'any.El 1920 va prendre part als Jocs Olímpics d'Anvers, on va guanyar la medalla de bronze en la prova del salt d'alçada amb un salt a 1,90 m, que suposava un nou rècord olímpic.Ekelund es retirà de la competició el 1921, moment en què entrà a treballar d'enginyer a Xangai per l'empresa \"Armerad Betong\", de la qual, amb els anys n'arribà a ser director. En tornar a Suècia es va involucrar en la vida política local. Paral·lelament va tenir responsabilitats en diferents organitzacions esportives: fou president de la Federació Sueca d'Atletisme entre 1925 i 1934, secretari general de la IAAF entre 1930 i 1946 i membre del Comitè Olímpics Suec. El 1928 va ser guardonat amb el premi suec \"Stora Grabbars Märke\".", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "André Filippini (Sion, 13 de setembre de 1924 – Sion, 18 de novembre de 2013) fou un pilot de bob suís que va competir a començament de la dècada de 1950. Posteriorment fou un destacat empresari.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Olímpics d'Hivern d'Oslo, on guanyà disputà la medalla de bronze en la prova del bobs a quatre del programa de bob. Va formar equip amb Fritz Feierabend, Stephan Waser i Albert Madörin.Posteriorment, entre 1971 i 1977, fou president del FC Sion. El 1977 es va veure implicat en un cas de corrupció, el cas Savro, pel qual fou detingut, jutjat i condemnat a vuit anys de presó i a pagar una important quantitat de francs suïssos de multa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Friðþjófur Thorsteinsson (Bíldudalur, 28 d'agost de 1895 – 13 d'abril de 1967) és un exfutbolista islandès de les dècades de 1910 i 1920, entrenador i president de club.\nVa jugar amb la selecció islandesa, amb la qual s'enfrontà a l'Akademisk Boldklub, la primera visita d'un equip de futbol estranger a Islàndia a l'estiu de 1919.Fou jugador del Fram Reykjavík durant tota la seva carrera, excepte quatre anys que marxà a viure a Escòcia i jugà pel Hibernian FC. Més tard emigrà al Canadà on també jugà a futbol i fou entrenador. Fou entrenador del FRAM (1934-1937 i 1940) i president del club en dues etapes: 1919-1920 i 1935.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Plácido Galindo (9 de març de 1906 - 22 d'octubre de 1988) fou un futbolista peruà.Va formar part de l'equip peruà a la Copa del Món de 1930. També participarà en el Campionat sud-americà de 1929. Fou jugador, entrenador i president de Universitario de Deportes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Cristian Gaţu (nascut el 20 d'agost de 1945 a Bucarest), és un exjugador d'handbol, romanès, que va competir als Jocs Olímpics de 1972, i als Jocs Olímpics de 1976, i va obtenir medalla en tots ells. Va ser president de la Federació Romanesa d'Handbol entre 1996 i 2014.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Witold Gerutto (Harbin, 1 d'octubre de 1912 – Konstancin-Jeziorna, 13 d'octubre de 1973), a vegades escrit Gierutto, va ser un atleta polonès, especialista en el decatló, que va competir durant les dècades de 1930 i 1940.\nEl 1938 es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat de Varsòvia. Aquell mateix any guanyà la medalla de plata del decatló al Campionat d'Europa d'atletisme. Abans de la Segona Guerra Mundial guanyà nou campionats nacionals en diferents especialitats. Un cop finalitzada la guerra va reprendre l'activitat esportiva i el 1948 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Londres, on va disputar dues proves del programa d'atletisme. Fou desè en la prova del llançament de pes i dinovè en el decatló. En aquesta segona part de la seva carrera esportiva guanyà vuit campionats nacionals més, per fer un total de disset títols nacionals.Un cop retirat ocupà diversos càrrecs de responsabilitat a la Federació Polonesa d'Atletisme, al Comitè Olímpic Polonès, la IAAF i l'Associació Europea d'Atletisme.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Cheryl Gibson (Edmonton, 28 de juliol de 1959), coneguda de casada com a Cheryl Brokop, és una nedadora canadenca, ja retirada, especialista en esquena, papallona i estils, que va competir durant les dècades de 1970 i 1980.\nEl 1976 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Mont-real, on va disputar quatre proves del programa de natació. Guanyà la medalla de plata en els 400 metres estils, rere l'alemanya Ulrike Tauber. En les altres proves disputades destaca una cinquena posició en els 100 metres esquena i una sisena en els 200 metres papallona com a resultats més destacats.En el seu palmarès també destaquen 34 campionats nacionals, dues medalles de bronze al Campionat del Món de natació de 1978 en els 100 i 200 metres esquena; dues medalles d'or, una de plata i tres de bronze als Jocs de la Commonwealth de 1978 i 1982; i cinc de plata i dues de bronze als Jocs Panamericans de 1975 i 1979.El 1976 va rebre el premi Velma Springstead Trophy com a millor esportista femenina del Canadà. Es va retirar de la competició el 1982, el mateix any que es va graduar a l'Arizona State University. El 1989 va llicenciar en dret per la Universitat de Toronto. Entre el 1983 i 1994 i des del 2012 ha format part de la junta directiva de la Swimming Canada. Des del 2015 és la presidenta de la Swimming Canada’s Board of Directors.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Thomas Patrick \"T. P.\" Gorman (Ottawa, Ontàrio, 9 de juny de 1886 – Ottawa, 15 de maig de 1961) va ser un dels fundadors de la National Hockey League (NHL), guanyador de set Copes Stanley com a director general en quatre equips, i medallista olímpic en la competició per equips de Lacrosse, com a membre de l'equip canadenc, als Jocs Olímpics de Londres.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Guðni Bergsson (Reykjavík, 21 de juliol de 1965) és un exfutbolista islandès de la dècada de 1990.\nFou 80 cops internacional amb la selecció islandesa. Fou jugador, entre d'altres, de Tottenham Hotspur FC i Bolton Wanderers FC. Ha estat president de l'Associació de Futbol d'Islàndia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Paul Auguste Haas (Boujean, avui barri de Biel/Bienne, Suïssa, 1873) va ser el tercer president del Futbol Club Barcelona i el primer que no havia participat en la fundació de l'entitat ni havia estat jugador blaugrana. Aquest suís va arribar a la presidència el 5 de setembre de 1902 i va dirigir al club fins al 17 de setembre de 1903, en un període de transició marcat per les dificultats econòmiques ocasionades per les despeses de manteniment de l'entitat i per la forta polèmica amb la Federació Gimnàstica Espanyola, que pretenia organitzar un torneig sense estrangers amb la intenció de controlar el futbol barceloní. Per aquest fet, Haas va ser un dels impulsors de l'Associació Catalana de Clubs de Futbol, a la qual es va adherir la majoria d'equips de l'època.Durant el seu mandat, el Futbol Club Barcelona es va retirar de la Copa Macaya 1902-03, després que s'invalidés injustament la seva victòria contra l'Hispània. Arran d'aquesta nova polèmica es va crear la Copa Barcelona (precedent del Campionat de Catalunya que es començaria a disputar la temporada següent), impulsada pel futbol Club Barcelona que es va proclamar brillant campió després de guanyar dotze dels catorze partits que van configurar el calendari del torneig.\nPaul Haas va ser qui va introduir una nova disciplina, el rugbi, i ho va mantenir encara que aquesta modalitat no va tenir molt èxit.\nEn aquella època van començar les dificultats econòmiques i alguns clubs modests van desaparèixer. El FC Barcelona a més de ser l'impulsor de la Copa Barcelona va ser el col·laborador en la realització de la Copa Mercier. Es van crear els capells de mèrit, els Carnets d'Honor, i es van impulsar altres iniciatives. Paul Haas va ser president del Barcelona 377 dies fins que el 17 de setembre de 1903 va abandonar el càrrec.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Karel Hartmann (Příbram, Bohèmia, Imperi Austrohongarès, 6 de juliol de 1886 - Auschwitz, 16 d'octubre de 1944) va ser un jugador d'hoquei sobre gel txecoslovac que va competir a començaments del segle xx.\nEl 1920, un cop superada la Primera Guerra Mundial, va prendre part als Jocs Olímpics d'Anvers, on guanyà la medalla de bronze en la competició d' hoquei sobre gel. Va disputar diversos Campionat d'Europa d'hoquei sobre gel. El 1921 guanyà la plata, el 1922 l'or i el 1923 el bronze.El 1922 substituí a Paul Loicq com a vicepresident de la Federació Internacional d'Hoquei sobre gel.Fill de pares jueus, s'havia convertit al cristianisme, però això no evita que amb l'ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys fos empresonat juntament amb la seva família i deportat al camp de concentració de Theresienstadt el juliol de 1942. El 16 d'octubre de 1944 fou transferit a Auschwitz, on hauria mort aquell mateix dia juntament amb la seva esposa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Falah Hassan (Maysan, 1 de juliol de 1951) és un exfutbolista iraquià de la dècada de 1970.\nFou internacional amb la selecció de futbol de l'Iraq. Pel que fa a clubs, destacà a Al Tayaran i Al-Zawraa SC.A més de jugador d'Al-Zawraa, en fou entrenador entre 1987 i 1991, i president des de 2010.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hiroshi Hirano (平野浩志, , Hiroshi Hirano?, Japó, 1956) és un dirigent esportiu japonès amb un llarg currículum federatiu dins l'esport del biketrial. D'ençà de 1995 ocupa el càrrec de president de la BIU (després d'haver-ne estat vicepresident des de 1992) i durant tots aquests anys ha promocionat i expandit internacionalment l'esport del biketrial tot propiciant la seva introducció en altres continents, especialment a l'Àsia-Pacífic. Una de les seves fites ha estat promoure i organitzar la prova japonesa puntuable per al Campionat del Món -una de les més reeixides del campionat-, celebrada ininterrompudament a Itadori (Gifu) entre 1992 i 2007.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Lennart Johansson (Estocolm, 5 de novembre de 1929 - \t4 de juny de 2019) va ser un dirigent futbolístic suec.\nVa ser el cinquè president de la UEFA i, fins avui, el que ha estat més temps en el càrrec. Va ser escollit en el Congrés de Malta de la UEFA (el 1990) i va mantenir-s'hi fins al Congrés de Düsseldorf, el gener del 2007. Aleshores, el seu successor al capdavant de la UEFA, Michel Platini, el va nomenar President Honorari de l'associació. Johansson va ser també president de la Federació Sueca de Futbol, entre 1984 i 1991.\nDe la seva gestió en destaca la creació del format de la Lliga de Campions de la UEFA i el fet que va portar l'Eurocopa de 1992 a la seva Suècia natal.\nLa Lennart Johanssons pokal, el trofeu atorgat als campions del futbol suecs cada any des de 2001, porta el seu nom.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Johannes Jan \"Joop\" Atsma (Surhuisterveen, 6 de juliol de 1956) és un polític neerlandès del partit Crida Demòcrata Cristiana (CDA). Des del 9 de juny del 2015 és membre del Senat.\nAtsma va ser el secretari d'Estat d'Infraestructures i Medi Ambient en el primer gabinet Rutte, des del 14 d'octubre de 2010 al 5 de novembre de 2012. Anteriorment va ser membre de la Cambra de Representants del 19 de maig de 1998 fins al 14 d'octubre de 2010.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Svetlana Khorkina (en rus: Светлана Хоркина) (Bélgorod, Unió Soviètica 1979) és una gimnasta artística russa, ja retirada, guanyadora de set medalles olímpiques i una de les més destacades de finals de la dècada del 1990 i principis de la del 2000. Actualment és diputada a la Duma Estatal russa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Arthur Fitzgerald Kinnaird (Londres, 16 de febrer de 1847 - 30 de gener de 1923), onzè Lord Kinnaird, va ser un futbolista, dirigent esportiu i banquer britànic . En la seva etapa de jugador va destacar per ser una de les primeres estrelles del futbol, arribant a guanyar 5 FA Cup, i posteriorment va exercir la presidència de l'Associació Anglesa de Futbol durant 33 anys (1890-1923).\nKinnaird va néixer a Kensington en el si d'una família de classe alta amb títols nobiliaris a Escòcia. El seu pare, Arthur Kinnaird (1814-1887), va ser banquer i membre parlamentari a la Cambra dels Lords pels liberals.\nAcadèmicament es va formar en centres de prestigi: el Cheam School , l'Eton College i el Trinity College de Cambridge, on acabaria llicenciant-se el 1869. Immediatament va començar a treballar en els diferents negocis familiars, entre ells la direcció del banc Ransom, Bouverie & Co. Quan aquesta entitat va quedar integrada al Barclays Bank a partir de 1896, Kinnaird en va formar part del consell d'administració fins a la seva mort.\nAl llarg de la seva vida va desenvolupar una notable tasca filantròpica, principalment a través del finançament de cases d'acollida. Entre altres distincions va ser Alt Comissionat de l'Assemblea General de l'Església d'Escòcia, i General Honorari dels Royal Engineers de Dundee (una unitat de voluntaris escocesos de l'Exèrcit Britànic). També va ser condecorat Cavaller de l'Orde del Card el 1914.\nVa morir el 30 de gener de 1923, als 75 anys. Va estar casat amb Mary Alma Victoria Agnew, i va tenir set fills.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Zebinisso Rustamova (Duixanbe, 29 de gener de 1955) és una ex-tiradora amb arc tadjic que va competir sota bandera soviètica durant les dècades de 1970 i 1980.\nEl 1976 va prendre part als Jocs Olímpics de Mont-real, on va guanyar la medalla de bronze en la prova individual femenina del programa de tir amb arc.En el seu palmarès també destaquen dues medalles d'or i dues de plata al Campionat del món de tir amb arc, tres d'or i una de bronze al Campionat d'Europa de tir amb arc i dos campionats nacionals (1975, 1976).Un cop retirada passà a exercir tasques directives al Comitè Estatal de Cultura Física i Esports del Tadjikistan (1986 a 1995) i com a primer president del Comitè Olímpic del Tadjikistan, entre 1992 i 2000.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fritz Kraatz (Davos, 4 de febrer de 1906 – 15 de gener de 1992) va ser un jugador d'hoquei sobre gel suís que va competir entre la Primera i la Segona Guerra Mundial.\nEl 1928 va prendre part als Jocs Olímpics de Sankt Moritz, on guanyà la medalla de bronze en la competició d'hoquei sobre gel.Amb l'HC Davos, amb qui jugà entre 1921 i 1933, guanyà la lliga suïssa el 1926, 1927, de 1929 a 1933. Amb la selecció suïssa va guanyar la medalla de bronze al Campionat del Món d'hoquei gel de 1930. També guanyà l'or al Campionat d'Europa de 1926 i el bronze al de 1925.Entre 1947 i 1948 i entre 1951 i 1954 fou president de la Federació Internacional d'Hoquei sobre gel.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ernst Edvard Krogius (Hèlsinki, 6 de juny de 1865 - Copenhaguen, Dinamarca, 21 de setembre de 1955) va ser un regatista finlandès que va competir a començaments del segle xx.\nEl 1912 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estocolm, on va guanyar la medalla de bronze en la categoria de 12 metres del programa de vela a bord del Heatherbell.Ernst Krogius va ser un dels fundadors del Comitè Olímpic de Finlàndia, del qual en fou president entre 1919 i 1929. Entre 1906 i 1917 fou president de l'Associació Finlandesa de Vela, alhora que participà en la fundació de la International Yacht Racing Union el 1907. Entre 1920 i agost de 1948 va ser membre del Comitè Olímpic Internacional, i en renunciar-hi en fou nomenat membre d'honor.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kalle Lappalainen (Juankoski, 30 de setembre de 1877 – Finlàndia, 9 de maig de 1965) va ser un tirador finlandès que va competir en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. En retirar-se fou president de la Federació Finlandesa de Tir.El 1920 va prendre part als Jocs Olímpics d'Anvers, on va disputar set proves del programa de tir. Guanyà la medalla de plata en la prova de tir al cérvol, tret simple per equips i la de bronze en la de rifle militar 300 metres, bocaterrosa per equips. Fou quart en rifle lliure 300 metres, 3 posicions per equips, setè en rifle militar 300 metres, drets per equips i vuitè en rifle militar 600 metres per equips com a millors resultats.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Kyösti Lehtonen (Jämsä, 13 de març de 1931 – Hèlsinki, 15 de novembre de 1987) fou un lluitador finlandès, especialista en lluita grecoromana, que va competir durant les dècades de 1950 i 1960.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Olímpics de Melbourne, on guanyà la medalla d'or en la competició del pes lleuger del programa de lluita grecoromana. Quatre anys més tard, als Jocs de Roma, fou cinquè en la mateixa prova, mentre el 1964, a Tòquio, no va tenir cap opció a medalla.En el seu palmarès també destaquen dues medalles de plata al Campionat del món de lluita i nou títols nacionals (1952 a 1957 i de 1960 a 1962). Lehtonen es retirà en finalitzar els Jocs de 1964 i passà a exercir d'entrenador de la selecció noruega (1964), danesa (1964) i finesa (1971–74). Posteriorment exercí càrrecs a la Federació Finlandesa de Lluita.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Bob Lenarduzzi (Vancouver, 1 de maig de 1955) és un exfutbolista canadenc de la dècada de 1970, entrenador i dirigent esportiu.Fou 47 cops internacional amb la selecció del Canadà, amb la qual participà en el Mundial de 1986.\nPel que fa a clubs, destacà a Reading i Vancouver Whitecaps.Posteriorment ha estat entrenador de Vancouver 86ers (1987-1993) i de la selecció del Canadà (1993-1998), i president de Vancouver Whitecaps FC. Ha estat inclòs al National Soccer Hall of Fame.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sven Lindqvist (Estocolm, 26 de març de 1903 – Estocolm, 25 de gener de 1987) fou un futbolista suec, que jugava de migcampista, que va competir durant la dècada de 1920 i 1930.\nEl 1924 va prendre part als Jocs Olímpics de París, on guanyà la medalla de bronze en la competició de futbol. Pel que fa a clubs, defensà els colors de l'AIK Solna (1920-1932), amb qui guanyà la lliga sueca de 1923. Entre 1923 i 1927 jugà 5 partits amb la selecció nacional, en què no marcà cap gol.Posteriorment, entre 1950 i 1961, exercí de mànager general de l'AIK Solna.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Daniel Martinazzo (San Juan de la Frontera, 9 de gener de 1958) és un ex-jugador d'hoquei sobre patins argentí.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Fidel Mendoza Carrasquilla (Turbaco, 7 de juliol de 1925 - Miami, 5 de gener de 2015) va ser un dirigent esportiu colombià. Va ser president del Comitè Olímpic Colombià entre 1979 i 1989.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Max Rufus Mosley (Londres, 13 d'abril de 1940 - Londres, 23 de maig de 2021) fou un pilot de curses i advocat anglès, que exercí de president de la Federació Internacional de l'Automòbil.\nMosley fou el segon fill del líder feixista britànic Oswald Mosley i de Diana Mitford. Es va graduar en física l'any 1961 i durant el seu temps a Oxford també era Secretari del Sindicat d'Oxford. Posteriorment va estudiar dret a Londres i es va graduar com a advocat l'any 1964. Corria en esdeveniments de club a l'UK durant 1966 i 1967 va continuar per la Fórmula Dos en un equip de Londres formant equip amb Frank Williams l'any 1968. Es va retirar l'any 1969 i va entrar a la producció de cotxes de competició de Fórmula 1 ja al mes de març. Va tenir un cert èxit a la categoria, ja que el seu equip va acabar tercer en el Campionat de Constructors del 1970 i 1971, i amb Ronnie Peterson, el seu pilot estrella, segon en el Campionat Mundial de pilots del 1971 a més d'aconseguir un gran èxit en la venda de vehicles de Fórmula Dos i altres vehicles per a consumidors.\nDurant els primers anys 1970 es va implicar amb la FOCA, l'Associació de Constructors de la Formula 1, un sindicat d'equips creats per defensar els drets dels equips i mantenir el control col·lectiu de l'esport. Al final de 1977 Mosley oficialment es retira en la seva tasca de constructor i es converteix en assessor legal a FOCA. Més tard és elegit com a president de la FISA (Fédération Internationale du Sport Automobile, un comitè del FIA. Una reestructuració posterior del FIA conduïa a la defunció de FISA i Mosley s'erigia com a president de la FIA.\nDurant l'època en què Bernie Ecclestone era el president de la FOCA i Jean Marie Balestre era el president de FISA els dos topaven repetidament en aspectes de regulació i assumptes financers lluitant pel control de l'esport. Mosley va ajudar a resoldre aquest debat amb la creació de l'Acord de la Concordia que consisteix bàsicament a cedir a la FISA el control de les regles però conservar per a la FOCA els drets de promoció i televisió.\nDesprés d'aquest esdeveniment, Mosley va desaparèixer totalment de la Fórmula 1 durant tres anys, però va tornar l'any 1986 per a convertir-se en president de la Comissió dels Fabricants de la FISA i va crear un nou equip de Formula 1, Simtek Research. Va vendre la seva porció de Simtek l'any 1991 moment en què es convocaven unes eleccions a la presidencia de la FISA. Va guanyar a Jean Marie Balestre per 43 vots a 29. Tot i així va dimitir un any més tard manifestant que va ser escollit més per les equivocacions del seu predecessor que no pel seu mèrit; la FISA immediatament va convocar de nou eleccions i el reelegia per a quatre anys. El 1993 s'escollia el president de la FIA que reemplaçava Jean Marie Balestre. La FISA es va fusionar llavors amb la seva branca esportiva, la FIA. Mosley va ser reescollit com a president de la FIA l'octubre de 1997, l'any 2001 i l'any 2005.\nEls detractors han criticat Mosley perquè consideren que moltes de les regles que s'han imposat durant els seus mandats han reduït l'espectacle que gira entorn de la Formula 1, per exemple se'l culpava de la situació que es va produir al GP dels Estats Units de l'any 2005. En alguns cercles se l'anomenà \"Mad Max\" degut als canvis de regles constants que s'han realitzat a la categoria.\nEl juny de 2004 Mosley va anunciar que dimitiria l'octubre d'aquell any. Tanmateix, el juliol de 2004 va anul·lar la seva decisió després del Senat de FIA li demanés que es quedés. L'últim any del seu mandat, el 2009, va imposar una normativa de retallada de pressupostos que va acabar amb 5 equips de la FOCA condicionant la seva participació a la retirada del projecte. Mosley, reticent a fer-ho, va acabar anunciant que no es presentaria a la reelecció i va promocionar la candidatura de Jean Todt com a nou president.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Dave Nicoll (Cambridge, 11 de maig de 1944) és un antic pilot de motocròs anglès que arribà a ser Clerk of the Course -càrrec oficial que designa al màxim responsable- del campionat del món de motocròs. És pare de Kurt Nicoll, destacat pilot de motocròs durant les dècades de 1980 i 1990 que va ser quatre vegades subcampió del món de 500cc.\nNicoll va començar a competir a 16 anys i de seguida va aconseguir el patrocini d'un distribuïdor local de Greeves. A 17 anys va rebre patrocini de fàbrica del fabricant de motocicletes James. El 1964 va debutar en el Campionat del món de 500cc com a pilot oficial de Matchless, equip on s'estigué tres temporades fins que canvià al de BSA. Amb aquesta moto, el 1968 fou tercer al Campionat britànic. La seva única victòria en Gran Premi va ser al de Luxemburg de 500cc de 1969. A començaments de 1970, Nicoll va guanyar el prestigiós BBC Grandstand Trophy i a la tardor, als EUA, va derrotar els campions del món Joël Robert i Jeff Smith i va guanyar la Trans-AMA.Després de retirar-se de la competició el 1978, Nicoll va esdevenir director de l'equip britànic per al Motocross des Nations. També va fer de director de l'equip del seu fill, Kurt, quan aquest va començar a competir en el campionat del món. El 1997, el seu fill es retirà de les competicions i uns anys més tard, el 2003, Dave Nicoll entrà a la FIM com a Clerk of the Course (càrrec actualment anomenat Motocross Grand Prix Race Director) i s'hi estigué fins al 2010.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Erki Nool (Võru, 25 de juny, 1970) és un atleta retirat d'Estònia especialista en decatló.\nNool guanyà la medalla d'or en decatló als Jocs Olímpics de Sydney l'any 2000, a més d'altres medalles en campionats del Món i Europa, tant a l'aire lliure com en pista coberta. Nool té el rècord del món de salt de llargada en decatló amb 8,22 metres (a data d'agost de 2009).\nEl setembre de 1997 creà la primera escola d'atletisme privada d'Estònia.\nDes del 2005 és vicepresident de la comissió d'atletes del Comitè Olímpic Europeu i des del 2007 membre del Comitè de Desenvolupament de l'Atletisme Europeu. Des del 2008, és també membre del Comitè Executiu del Comitè Olímpic Estonià.\nNool fou escollit pel Parlament Estonià, Riigikogu, el 4 de març de 2007, representant el partit Unió de Pro Pàtria i Res Pública.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ilona Novák (Budapest, 16 de maig de 1925 – Budapest, 14 de març de 2019) fou una nedadora hongaresa, especialista en estil lliure i esquena, que va competir durant les dècades de 1940 i 1950. Era germana de la també nedadora Éva Novák.\nEl 1948 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Londres, on va disputar dues proves del programa de natació. Fou quarta en els 100 metres esquena i cinquena en els 4x100 metres lliures. Quatre anys més tard, als Jocs de Hèlsinki tornà a disputar dues proves del programa de natació. Va guanyar la medalla d'or en els 4x100 metres lliures, formant equip amb Judit Temes, Éva Novák i Katalin Szőke, mentre en els 100 metres lliures quedà eliminada en semifinals.En el seu palmarès també destaquen quatre campionats universitaris i trenta-cinc campionats nacionals. Entre el 1940 i el 1950 va establir vint rècords nacionals i va ser membre de l'equip que aconseguí el rècord del món dels 4x100 metres lliures el 1952. Un cop retirada exercí diversos càrrecs directius a la Federació Hongaresa de Natació, la Lliga Europea de Natació i el Comitè Olímpic d'Hongria.El 1973 fou inclosa a l'International Swimming Hall of Fame, juntament amb la seva germana Éva Novák-Gerard.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Denis Obua (Uganda, 13 de juny de 1947 – 4 de maig de 2010) és un exfutbolista ugandès de la dècada de 1970.\nÉs pare de David Obua, també futbolista.Fou internacional amb la selecció de futbol d'Uganda.Pel que fa a clubs, destacà a Coffee United FC, Police FC i Maroons FC.Fou entrenador de Police FC i a les categories inferiors d'Uganda. També fou president de la CECAFA.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Antonin Panenka (Praga, 2 de desembre de 1948) fou un futbolista txecoslovac. La major part de la seva carrera va jugar al FC Bohemians Praha. Forma part de la història del futbol gràcies a la seva hàbil i sorprenent forma de convertir el penal que donà la victòria a la selecció de Txecoslovàquia a la final de l'Eurocopa de Futbol de 1976.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Dragan Pantelić (Lešnica, Loznica, Sèrbia, Iugoslàvia, 9 de desembre de 1951 - 20 d’octubre de 2021) fou un futbolista serbi.\nPel que fa a clubs, destacà a dos equips, el Radnički Niš, on jugà 433 cops marcant 24 gols, tot i ser porter, entre 1971-81 i 1988-89, i al Girondins de Bordeaux, on jugà 67 partits entre 1981 i 1983. També jugà 8 partits amb la selecció olímpica iugoslava i 19 amb l'absoluta, on marcà dos gols entre 1979 i 1982. També jugà quatre partits amb les seleccions amistoses del Món i Europa.\nTambé fou entrenador del Radnički Niš, club del que l'any 1997 esdevingué president. L'any 2001 fou diputat a l'Assemblea Nacional de Sèrbia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jan Raas (Heinkenszand, Borsele, 8 de novembre de 1952) va ser un ciclista neerlandès que fou professional entre 1975 i 1985, durant els quals va aconseguir 115 victòries. Era un bon esprinter, però aguanatava força bé la mitja muntanya.\nEl seu major èxit esportiu fou la medalla d'or aconseguida al Campionat del Món de 1979 disputat a Valkenburg. En el seu palmarès també destaquen deu triomfs d'etapa al Tour de França i la victòria a tres dels cinc Monuments del ciclisme. També obstenta el rècord de victòries en la clàssica Amstel Gold Race, amb cinc.\nRaas no va mostrar interès pel ciclisme fins als 16 anys, moment en el qual va començar a competir en proves amateurs. Després de diverses victòries, incloent algun campionat nacional, Raas va donar el salt a la professionalitat el 1975 de la mà de Peter Post.\nLa seva carrera, plena d'èxits, va quedar marcada per una caiguada a la Milà-San Remo de 1984, que li provocà importants lesions. Després d'una recuperació llarga i dura, Raas no va tornar a ser el mateix d'abans, malgrat aconseguir algun triomf rellevant, i finalment es va retirar el 28 de maig de 1985.\nDesprés de la seva retirada, Raas es va convertir en director esportiu de l'equip Kwantum, i posteriorment també de Superconfex, Buckler, WordPerfect, Novell i Rabobank. Després de patir un robatori el març de 1994, Raas va decidir deixar de ser director esportiu per ocupar-se només de les tasques de mànager de l'equip. Cap a la fi de 2003 es va deslligar totalment de l'equip Rabobank. La relació amb l'esponsor era força conflictiua.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Dimitr Rànguelov (búlgar: Димитър Рангелов), nascut el 9 de maig de 1957, és un antic pilot de motocròs búlgar de renom internacional. Durant una breu etapa de la dècada del 1980 fou un dels principals competidors al Campionat del Món de motocròs de 250 cc, especialment la temporada de 1980, en què hi acabà tercer amb una Husqvarna per darrere de Georges Jobé i Kees Van Der Ven tot i haver disputat només vuit dels dotze Grans Premis programats.Actualment, Rànguelov és el representant de la federació búlgara de motociclisme i el seu company de competició durant aquells anys, Bojan Stancev, és el preparador del prometedor pilot búlgar Petar Petrov. El 9 de maig del 2017, coincidint amb el seu seixantè aniversari, Dimitr Rànguelov presentà a la premsa la novel·la biogràfica «Моторист» (\"Motociclista\"), obra de l'escriptor Iavor Veselinov, on explica la seva vida i els seus èxits esportius. L'esdeveniment tingué lloc al Park Hotel Moscow de Sofia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sigmund Ruud (Kongsberg, 30 de desembre de 1907 – Oslo, 7 d'abril de 1994) va ser un saltador amb esquís i esquiador noruec que va competir durant la dècada de 1920 i 1930. Juntament amb els seus germans Asbjørn i Birger Ruud van dominar el salt d'esquís durant els anys vint i trenta.El 1928 va prendre part als Jocs Olímpics de Sankt Moritz, on guanyà la medalla de plata en la prova de salt amb esquís. Quatre anys més tard, als Jocs de Lake Placid, fou setè en la mateixa prova. A Garmisch-Partenkirchen, el 1936, va disputar els seus tercers i darrers Jocs Olímpics. En aquesta ocasió disputà la prova de la combinada del programa d'esquí alpí, però no finalitzà la competició.En els campionats mundials d'esquí nòrdic de 1929 va guanyar la competició de salt d'esquí i el 1930 guanyà la de bronze.Per les seves contribucions en el salt d'esquí va guanyar la medalla Holmenkollen el 1949. Juntament amb saltador noruec Jacob Tullin Thams són considerats co-creadors de la tècnica de Kongsberger després de la Primera Guerra Mundial, una tècnica de salt d'esquí que fou l'habitual fins que va ser reemplaçada per la tècnica de Daescher durant els anys cinquanta. Ruud va ser president del Comitè de salts d'esquí de la FIS entre 1946 i 1955 i entre 1959 i 1967.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Arvydas Romas Sabonis (Kaunas, 19 de desembre de 1964) va ser un jugador professional de bàsquet lituà. Sabonis, que mesura 2,20 m., va ser un dels millors pívots en el món des de la dècada dels 80 fins a l'inici del segle xxi.\nEl primer èxit internacional de Sabonis va ser un bronze amb l'equip nacional de la Unió Soviètica en l'Eurobasket de 1983, seguit per un or el 1985 tant en l'Eurobasket com en els Jocs Universitaris. El 1984, Sabonis va fitxar pel Zalguiris Kaunas i el va liderar per obtenir fins a tres títols de la lliga soviètica consecutius. El 1985 fou guardonat amb el premi Mr. Europa, una distinció que repetiria molt més tard, el 1997, per segon cop.\nAl draft NBA de 1985 va ser l'elecció dels Atlanta Hawks, això sí, en la quarta ronda, però això va quedar en res per la seva curta edat (era menor de 21 anys). En el draft del 86 va ser la primera elecció (24a en total) dels Portland Trail Blazers, però, de nou, no va poder jugar amb ells a causa de les circumstàncies polítiques de l'època.\nVa guanyar l'or olímpic per a l'URSS el 1988 davant l'equip dels Estats Units, i va jugar amb l'equip nacional de Lituània quan van guanyar el bronze en els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, i van ser subcampions en l'Eurobasket del 95.\nEl 1989 li va ser permès sortir de l'URSS, però Sabonis no va anar a l'NBA sinó que va escollir el Fòrum Valladolid i el Reial Madrid el 1992, equip el qual va dur a guanyar l'ACB els anys 1993 i 1994 (temporades en què, a més, va guanyar el premi a l'MVP de la final de l'ACB, i l'Eurobasket l'any 1995. Va ser nomenat jugador europeu de l'any quatre vegades.\nFinalment, el 1995, va signar un contracte amb els Trail Blazers, i va guanyar els premis al Rookie del Mes i al Jugador de la Setmana el 1996. Més tard, va ser subcampeón dels premis al Rookie de l'Any i al Millor Sisè Home. Es va quedar en Portland set anys, jugant en 470 partits de temporada regular i 51 partits de playoff, i sovint liderant a l'equip en l'apartat de rebots. Era un jugador molt efectiu en l'NBA, encara que sempre li va quedar l'espina clavada al públic sobre \"el que podria haver estat\". Si hagués entrat en els Blazers quan estaven en el seu culmen en els primers 1990's, molts afeccionats de l'equip de Portland haguessin cregut que s'hauria fet una dinastia. Durant la seva etapa europea, va sofrir una sèrie de lesions en el genoll i en el tendó d'Aquiles que li van llevar la major part de la seva mobilitat.\nEl 2003, Sabonis va tornar a Lituània i va comprar una part del seu antic equip, el Zalgiris Kaunas, esdevenint-ne president. També va jugar per a ells en la temporada 2003-04, guanyant el premi al MVP tant en la temporada regular com en el Top 16 en l'Eurolliga, i va ser nomenat part de l'equip dels millors de l'Eurolliga. Es va retirar com a jugador després de la temporada 2004-05.\nLa seva dona, Ingrida Mikelionyte Saboniene, va ser la guanyadora del primer concurs de bellesa lituà, \"la bellesa de Vilnius 88\". Tenen quatre fills.\nSabonis parla cinc idiomes: lituà, polonès, rus, castellà i anglès.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hussein Saeed (àrab: حسين سعيد) (Bagdad, 21 de gener de 1958) és un exfutbolista iraquià de la dècada de 1980, entrenador i dirigent esportiu.\nFou escollit en la posició 25 en la llista de millors jugadors asiàtics del segle XX. Fou internacional amb la selecció de futbol de l'Iraq amb la qual participà a la Copa del Món de futbol de 1986. Pel que fa a clubs, durant tota la seva carrera jugà a Al-Talaba.\nFou entrenador a Al-Talaba i l'any 2004 fou escollit president de l'Associació Iraquiana de Futbol.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Roy Sáenz (Puerto Limón, 5 de desembre de 1944) fou un futbolista costa-riqueny de la dècada de 1970.\nFou 27 cops internacional amb la selecció de Costa Rica.Pel que fa a clubs, destacà a Barrio México i Alajuelense.Un cop retirat fou entrenador a El Carmen, Palmares, Uruguay de Coronado, La Unión, Curridabat i Puriscal i president del Barrio México.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Karl Emil Julius Ulrich Salchow (Copenhaguen, Dinamarca, 7 d'agost de 1877 – Estocolm, 19 d'abril de 1949) va ser un patinador artístic sobre gel suec que va dominar aquest esport durant la primera dècada del segle xx.\nSalchow guanyà el Campionat del món de patinatge artístic sobre gel deu vegades, entre 1901 i 1905, i entre 1907 i 1911. Aquest fet continua sent un rècord, sols igualat pels 10 títols de Sonja Henie entre les dècades de 1920 i 1930 i els 10 d'Irina Rodnina entre les dècades de 1960 i 1970. A més fou segon en tres ocasions. Salchow no va disputar el Campionat del món de 1906 disputat a Munic, ja que creia que no seria jutjat de manera imparcial pel jutge alemany Gilbert Fuchs. A més a més guanyà nou edicions del Campionat d'Europa (1898–1900, 1904, 1906–1907, 1909–1910, 1913).El 1908, als Jocs Olímpics de Londres, el Patinatge artístic sobre gel va debutar en uns Jocs. Salchow guanyà amb facilitat la medalla d'or en la prova individual del programa de patinatge artístic per davant dels seus compatriotes Richard Johansson i Per Thorén.El 1920, un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, Salchow disputà els segons i darrers Jocs Olímpics, en aquesta ocasió a Anvers, on fou quart en la prova individual del programa de patinatge artístic.Un cop retirat de l'esport en actiu, continuà vinculat al patinatge com a president de la International Skating Union (ISU) entre 1925 i 1937. Entre 1928 i 1939 fou president de l'AIK.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Stasys Šaparnis (Panevėžys, 2 d'octubre de 1939) és un pentatleta lituà, ja retirat, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant les dècades de 1960 i 1970.\nS'inicià en la natació i el waterpolo, però ben aviat se centrà en el pentatló modern. Guanyà el campionat de Lituània de pentatló modern de 1961 a 1963 i el 1971 i 1972. El 1968 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Ciutat de Mèxic, on disputà dues proves del programa de pentatló modern. Junt a Boris Onishchenko i Pavel Lednyov guanyà la medalla de plata en la competició per equips, mentre en la competició individual fou novè.En el seu palmarès també destaquen una medalla d'or, tres de plata i una de bronze al Campionat del món de pentatló modern i un campionat soviètics per equips. Un cop retirat, va fer d'entrenador durant un breu període perquè ben aviat decidí fer de jutge esportiu. Entre 1988 i 1892 fou president de la Federació lituana de pentatló modern i de 1992 a 1996 fou vicepresident del Comitè Olímpic de Lituània.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Saleh Selim (àrab: صالح سليم) (el Caire, 11 de setembre de 1930 – Londres, 6 de maig de 2002) fou un futbolista egipci de la dècada de 1950.\nFou internacional amb la selecció d'Egipte amb la qual participà en els Jocs Olímpics de 1960.\nPel que fa a clubs, destacà a Al Ahly, on també fou entrenador i president.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yoshinori Shigematsu (japonès: 重松良典) (Hiroshima, 2 d'abril de 1930 – 2018) fou un dirigent esportiu i empresari japonès. Va ser membre de l'Associació de Fútbol de Japón durant els anys 60 i 70, temps en què es va crear la Japan Soccer League. A la segona meitat dels anys 70 va ser president de l'equip de bèisbol Hiroshima Toyo Carpi, posteriorment, de l'equip de futbol Fujita Kogyo SC. Igualment va participar en la creació de la J-League i l'organització de la Copa del Món de futbol de 2002. Anteriorment va ser futbolista japonès i va arribar a disputar un partit amb la selecció japonesa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Niels Holst-Sørensen (Herning, 19 de desembre de 1922) va ser un atleta danès, especialista en curses de mig fons, que va competir durant la dècada de 1940. Posteriorment fou comandant de la Reial Força Aèria de Dinamarca entre el 1970 i 1982 i representant militar de Dinamarca a l'OTAN de 1982 a 1986. Entre el 1977 i el 2002 fou membre del Comitè Olímpic Internacional.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Shigemaru Takenokoshi (Usuki, Districte de Kitaamabe, Prefectura d'Ōita, Imperi Japonès, 15 de febrer de 1906 - Bunkyō, Tòquio, 6 d'octubre de 1980), és un exfutbolista i exentrenador japonès.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Yidnekatchew Tessema (Jimma, 11 de setembre de 1921 – Addis Abeba, 19 d'agost de 1987) (Amharic: ይድነቃቸው ተሠማ) és un exfutbolista etíop de la dècada de 1950.\nFou el pioner del futbol al país, traduint les regles del joc al idioma amharic per l'Oficina d'Esports Nadius. També fou l'impulsor de la creació de la federació. També fou important en la creació de la Confederació Africana de Futbol a finals dels 1950s.Fou internacional amb la selecció de futbol d'Etiòpia. Pel que fa a clubs, destacà a Saint-George SA, on jugà durant més de vint temporades.Fou vicepresident de la CAF entre 1964 i 1972 i president de 1972 i 1987. També fou membre del Congrés de l'Esport Africà, del Comitè Olímpic Internacional, de FIFA i predient del Comitè Olímpic Africà.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ernst-Alfred Thalmann (Basilea, 8 d'abril de 1881 - Basilea, 23 de setembre de 1938) fou un futbolista, jurista, polític suís.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Sven Thofelt (Estocolm, 19 de maig de 1904 – Djursholm, 1 de febrer de 1993) fou un esgrimista i pentatlista modern suec, que va disputar quatre edicions dels Jocs Olímpics, el 1928, 1932, 1936 i 1948.\nEl 1928, als Jocs d'Amsterdam, guanyà la medalla d'or en la competició de pentatló modern. Quatre anys més tard, als Jocs de Los Angeles fou quart en aquesta mateixa competició, a l'hora que finalitzava en novena posició en la prova d'espasa individual del programa d'esgrima. Als Jocs de Berlín de 1936 fou novament quart en la competició de pentatló modern, mentre en la d'espasa per equips, del programa d'esgrima, guanyà la medalla de plata. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial disputà els seus quarts i darrers Jocs Olímpics a Londres, on guanyà la medalla de bronze en la prova d'espasa per equips del programa d'esgrima.En el seu palmarès també destaquen quatre medalles de bronze i dues de plata al Campionat del Món d'esgrima entre 1931 i 1947. A nivell nacional guanyà sis campionats de pentatló modern, tres d'espasa individual i un de natació.Thofelt va fer la carrera militar, graduant-se a l'Acadèmia Militar de Karlberg el 1924 i retirant-se el 1964 com a general de brigada. Va ser assistent del príncep hereu Gustau Adolf (1938-47) i del rei Gustau V (1948-50). Paral·lelament va mantenir la relació amb l'esport, sent dirigent de la Federació Internacional de Pentatló Modern, de la Federació Sueca del mateix esport i membre de la junta directiva del Comitè Olímpic Suec (1969–76). Entre 1970 i 1976 fou membre del Comitè Olímpic Internacional i posteriorment membre honorari.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jacobus Franciscus \"Jim\" Thorpe (fox i sauk: Wa-Tho-Huk Sendera Brillant) (28 de maig de 1887 – 28 de març de 1953) era un atleta indi sauk d'Oklahoma. És el pare de l'activista ameríndia Grace Thorpe i avi de Dagmar Thorpe, intel·lectual i també activista.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Žoržs Tikmers (Iecava, 22 de gener de 1957) és un remer letó, ja retirat, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant les dècades de 1970 i 1980.\nEl 1980 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Moscou, on guanyà la medalla de plata en la prova del quatre amb timoner del programa de rem. Formà equip amb Artūrs Garonskis, Dimants Krišjānis, Dzintars Krišjānis i Yuris Berzynsh.En el seu palmarès també destaquen quatre medalles al Campionat del Món de rem, de plata el 1979 en la prova de quatre amb timoner i el 1983 en el quatre sense timoner, i de bronze el 1981 i 1982, en el quatre i vuit amb timoner respectivament. També fou campió de l'Espartakiada en dues ocasions en de quatre campionats soviètics.De 1992 a 2012 va ser vicepresident del Comitè Olímpic de Letònia. Del 2012 al 2020 en va ser secretari general i des del 2020 n'és el president.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Ferenc Török (Csillaghegy i Budapest, 3 d'agost de 1935) és un pentatleta, entrenador, dirigent esportiu, advocat i polític hongarès. Era germà del també pentatleta Ottó Török.\nCom a pentatleta va competir durant la dècada de 1960. El 1964 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Tòquio, on disputà dues proves del programa de pentatló modern. Guanyà la medalla d'or en la competició individual, mentre en la competició per equips, junt a Imre Nagy i Ottó Török guanyà la medalla d'or. Quatre anys més tard, als Jocs de Ciutat de Mèxic, tornà a disputar dues proves del programa de pentatló modern. Junt a András Balczó i István Móna guanyà la medalla d'or en la competició per equips, mentre en la competició individual fou dotzè.En el seu palmarès també destaquen quatre medalles d'or, tres de plata i tres de bronze al Campionat del món de pentatló modern i nou campionats nacionals, tres individuals i sis per equips. Es va retirar el 1970.Entre 1976 i 1989 exercí d'entrenador de la selecció hongaresa. Entre 1989 i 1996 fou president de l'Associació hongaresa de pentatló, càrrec que compaginà amb la vicepresidència de la Federació Internacional de Pentatló entre 1993 i 1996. Entre el 1989 i el 1997 va exercir la presidència del Comitè Olímpic d'Hongria.Entrà en política el 1990, quan es va incorporar a l'Aliança dels Demòcrates Lliures. A les eleccions legislatives hongareses de 1990 va obtenir un escó per la sisena circumscripció de Budapest. El 1994 i el 1998 fou candidat parlamentari. Del 1994 al 1998 fou membre del consell nacional de l'Aliança dels Demòcrates Lliures, i del 1995 al 1997 de la seva presidència. Va deixar el partit el 1998.\n\n", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "János Varga (Abony, 21 d'octubre de 1939) és un ex-lluitador hongarès que va competir durant les dècades de 1960 i 1970. Combinà la lluita grecoromana i la lluita lliure. És el pare de la tiradora d'esgrima Gabriella Varga.El 1964 va prendre part als Jocs Olímpics de Tòquio, on disputà les dues proves del pes gall del programa de lluita, la de lluita grecoromana i lluita lliure. En ambdues fou eliminat en sèries. Quatre anys més tard, als Jocs de Ciutat de Mèxic, guanyà la medalla d'or en la prova del pes gall del programa de lluita grecoromana i el 1972, a Munic, fou quart en aquesta mateixa competició. En el seu palmarès també destaquen dues medalles d'or, dues de plata i dues de bronze al Campionat del món de lluita, dues d'or i una de plata al Campionat d'Europa de lluita i vint-i-tres títols nacionals.\nEn retirar-se, el 1973, passà a exercir d'entrenador del Budapest Honvéd fins al 1990 i del 1978 al 1993 de la selecció nacional hongaresa. És membre del Comitè Olímpic d'Hongria.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jaime Villegas (la Ceiba, 5 de juliol de 1950) és un exfutbolista hondureny de la dècada de 1970.\nFou 32 cops internacional amb la selecció d'Hondures, amb la qual participà en el Mundial de 1982.Pel que fa a clubs, destacà a Real España.El maig de 2010 fou escollit president de Real España", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Volmar Wikström (Pargas, 27 de desembre de 1889 – Hèlsinki, 10 de juny de 1957) va ser un lluitador finlandès que combinà la lluita grecoromana i la lluita lliure, que va competir durant la dècada de 1910 i 1920.\nEl 1912 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estocolm, on va disputar la competició del pes lleuger del programa de lluita grecoromana. En ella quedà eliminat en sisena ronda. Dotze anys més tard, als Jocs de París, guanyà la medalla de plata en la competició del pes lleuger, en aquesta ocasió del programa de lluita lliure.Wikström guanyà el Campionat Nòrdic de 1919 i dos títols finlandesos, el 1914 en pes lleuger de lluita grecoromana i el 1924 en pes lleuger de lluita lliure. Després de retirar-se fou president de l'Helsingin Atleetiklubi entre 1925 i 1934 i entre 1950 i 1951. El 1934 va ser president de la Federació de Boxa finlandesa. També va treballar com a promotor de boxa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Theódoros Zagorakis (grec modern Θεόδωρος Ζαγοράκης) (Kavala, 27 d'octubre, 1971) és un futbolista grec retirat que jugava de migcampista, i l'actual (a 2008) president del PAOK Salònica FC.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El dopatge (en anglès doping) és la promoció o consum de qualsevol mètode o substància prohibida en l'esport que pot ser potencialment perillosa per la salut dels esportistes i que és susceptible a millorar el seu rendiment de manera il·legal. D'acord amb el Comitè Olímpic Internacional (COI), dopatge és l'administració o ús per part d'un atleta de qualsevol substància externa a o l'organisme o qualsevol substància fisiològica presa en quantitat anormal o per una via anormal amb la sola intenció d'augmentar d'un mode artificial i deshonest el seu rendiment en la competició. Cada associació esportiva té una llista detallada de les substàncies prohibides junt amb les quantitats màximes permeses. D'acord amb la substància usada i altres factors particulars, cada associació sanciona l'atleta en qüestió.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'Agència antidopatge dels Estats Units (USADA o United States Anti-Doping Agency en anglès) és una organització estatunidenca sense ànim de lucre per lluitar contra el dopatge en els Estats Units. L'organització és responsable de gestionar el programa antidopatge dels Estats Units en els Jocs Olímpics, Paralímpics, Panamericans i Parapanamericans. Els seus treballs inclouen proves en competició i fora de competició, la gestió dels resultats i el procés d'arbitratge, el subministrament de fàrmacs de referència, l'ús d'un procés d'exempció terapèutica, diverses iniciatives de recerca científica i l'educació i sensibilització dels atletes. USADA té la seu a Colorado Springs, a l'estat de Colorado.\nUSADA és signatària, i és responsable per l'execució als Estats Units del «Codi antidopatge mundial», àmpliament considerat com la base dels programes antidopatge més forts i més durs de l'esport. El 2001, l'agència va ser reconeguda pel Congrés dels Estats Units com «l'agència antidopatge oficial per als Jocs Olímpics, Panamericans i Paralímpics dels Estats Units».Encara que USADA no sigui una entitat pública, tanmateix, l'agència és finançada en part per una subvenció federal a través de la ONDCP (Oficina de Política Nacional de Control de Drogues); el pressupost restant és generat pels contractes de serveis antidopatge de les organitzacions esportives, incloent el Comitè Olímpic dels Estats Units. Els Estats Units també han ratificat la Convenció internacional de la UNESCO, el primer tractat mundial contra el dopatge en l'esport.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'Agència Mundial Antidopatge (en francès i oficialment Agence Mondiale antidopage, AMA i en anglès World Anti-Doping Agency, WADA) és una fundació independent creada per una iniciativa col·lectiva recolzada pel COI. Va ser inaugurada el 10 de novembre de 1999 a Lausana (Suïssa) per promoure, coordinar i monitorar la lluita contra el dopatge a l'esport.\nEl 2001 l'AMA va decidir traslladar el seu quarter general a Mont-real (Canadà) l'any següent. Inicialment fundada pel COI, l'AMA rep d'ell la meitat de les seves necessitats pressupostàries, mentre que l'altra meitat del seu pressupost prové de les donacions de diversos governs.\nEls òrgans de govern estan formats a parts iguals per representants del moviment de l'esport (incloent-hi esportistes) i governs del món. Les activitats clau de l'agència inclouen la investigació científica, l'educació, el desenvolupament de les capacitats antidopatge i el monitoratge del Codi Mundial Antidopatge (el document que harmonitza les regulacions antidopatge en tots els esports i països). També produeix una llista anual de substàncies i mètodes prohibits que els esportistes no estan autoritzats a prendre o utilitzar.\nCom a organisme de monitoratge, l'AMA ha avançat significativament en la lluita contra el dopatge en els últims anys.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Un anabolitzant és un medicament que activa l'anabolisme, és a dir el creixement dels teixits, per mitjà de la síntesi de les proteïnes i la disminució de la desintegració excessiva. Alguns anabolitzants són un tipus d'esteroides: els esteroides anabòlics. El metandriol (17β-diol 17α-metil-5-androsten-3β) i la nandrolona (17β-hidroxiester-4-en-3-ona) són exemples d'anabolitzants.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'autotransfusió és la donació que el mateix pacient es realitza a si mateix abans d'una operació quirúrgica programada. En l'esport l'autotransfusió està prohibida i és coneguda com a dopatge sanguini. Moments abans d'un gran esforç i a gran altura, es fa una transfusió a l'atleta de la seva pròpia sang (que va ser extreta en diverses sessions anteriorment). D'aquesta manera augmenta el percentatge d'oxigen a la sang, cosa que produeix un millor rendiment dels músculs quan són sotmesos a grans esforços (com per exemple, curses de ciclisme de ruta, maratons, etc.).", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La CERA (sigles en anglès de Continuous erythropoietin receptor activator Activador continu del receptor de l'eritropoietina) és el terme genèric amb què es coneixen els fàrmacs que són ESA (agents estimuladors d'eritropoesi) de tercera generació. Els efectes de la CERA duren més que les ESAs de generacions anteriors, i el seu mecanisme de funcionament també és diferent: la CERA estimula el receptor de l'eritropoetina (EPO), augmentant els efectes de l'EPO, és a dir, estimulant l'hematopoesi.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Les proves antidopatge foren introduïdes pel Comitè Olímpic Internacional (COI) als Jocs Olímpics en l'edició de 1968 realitzada a Ciutat de Mèxic (Mèxic).\nAquests controls s'han convertit en un règim de control sistemàtic de tots els atletes, els quals estan obligats a acceptar. Les proves per tal de detectar qualsevol millora de rendiment no natural inclouen anàlisis de sang i orina.\nDes de 1999 l'organisme amb autoritat sobre l'ús de drogues que augmenten el rendiment és l'Agència Mundial Antidopatge (AMA). Aquesta organització supervisa les proves dels atletes de diverses federacions esportives i dels Jocs Olímpics. Amb la millora dels fàrmacs de millora del rendiment per part dels seus creadors, els quals aconsegueixen augmentar la potència de l'atleta, la seva complexitat i per tant la seva més difícil detecció, l'AMA inverteix un gran nombre de diners per tal d'arribar a detectar totes les noves formes d'aquests fàrmacs.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'estanozolol, comercialitzat habitualment amb la marca Winstrol (oral) i Winstrol Depot (intramuscular), és un esteroide sintètic desenvolupat l'any 1962 per Winthrop Laboratories. És un derivat de la testosterona i ha estat aprovat per l'agència FDA per l'ús humà.\nL'estanozolol promou el desenvolupament muscular. En via oral és emprat per al tractament de l'angioedema hereditari i criofibrinogenemia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Els esteroides anabòlics, oficialment coneguts com a esteroides anabolitzants androgènics (EAA), són fàrmacs que mimetitzen els efectes de les hormones sexuals masculines: la testosterona i la dihidrotestosterona. Aquests productes incrementen la síntesi proteica de les cèl·lules, estimulant així el creixement del teixit cel·lular (anabolisme), especialment important en els músculs. Els esteroides anabolitzants també presenten propietats androgèniques i masculinitzants relacionades amb el desenvolupament i el manteniment de les característiques sexuals masculines, com ara el creixement de les cordes vocals i del pèl corporal.\nLa paraula anabolitzant prové del grec ἀναβολή anabole (que és construït de nou o apilat) i la paraula androgen, que prové del grec ἀνδρός andros (de l'home) i de γενής genes (néixer, sorgir).\nEls esteroides anabolitzants van ésser aïllats, identificats i sintetitzats per primer cop durant els anys 30. Actualment són utilitzats terapèuticament en medicina per estimular el creixement dels ossos i l'apetit, per estimular la pubertat masculina, i en el tractament de la caquèxia produïda per malalties com el càncer o la SIDA. El Col·legi Americà de Medicina Esportiva reconeix que els EAA, juntament amb una dieta adequada, poden contribuir a l'increment del pes corporal, sovint en forma de guany muscular. També ha reconegut que l'augment de la força muscular deguda a una intensa activitat física i a una dieta adequada pot veure's incrementada addicionalment mitjançant l'ús d'EAA.L'ús d'esteroides anabolitzants en llargs períodes o l'administració de dosis excessives pot produir alguns riscos per a la salut. Aquests riscs inclouen canvis perjudicials dels nivells de colesterol (increment de les lipoproteïnes de baixa densitat LDL i disminució de les lipoproteïnes d'alta densitat HDL), acne, una elevada pressió sanguínia, danys al fetge (principalment deguts a la ingesta d'esteroides orals) i canvis perillosos en l'estructura del ventricle esquerre del cor.\nEls usos ergògens (destinats a augmentar el rendiment físic) dels esteroides anabolitzants a l'esport i al culturisme són controvertits tant pels seus efectes adversos en l'organisme com pel potencial d'obtenir un avantatge il·lícit respecte a l'adversari convencionalment anomenat trampa. El seu ús és anomenat \"dòping\" i és motiu de sanció per part dels òrgans esportius superiors. I malgrat això, durant molt de temps, els EAA han estat les substàncies de dopatge més detectades als laboratoris acreditats del Comitè Olímpic Internacional. Els EAA són substàncies d'obtenció controlada en la majoria de països, però sovint existeix un mercat negre en el qual els usuaris poden obtenir-ne en forma de productes de contraban, sempre que s'accepti el risc de comprar un producte fals.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El Cas Festina va ser una operació contra el dopatge en el ciclisme d'elit realitzada en 1998 a França. Aquest procés va permetre desarticular una gran xarxa de dopatge internacional en el ciclisme liderada pel director, metge i massatgista de l'equip Festina Bruno Roussel, Eric Rijkaert i Willy Voet, respectivament. Aquesta xarxa disposava de diversos productes il·lícits per a millorar el rendiment dels esportistes: EPO (llavors indetectable), hormona de creixement i testosterona.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La nandrolona (17β-hidroxiester-4-en-3-ona) és un esteroide anabòlic relacionat estructuralment amb la testosterona. Se subministra en els casos en què hom vol incrementar el pes i el desenvolupament. La nandrolona estimula la síntesi proteica, reduint o fins i tot invertint el balanç negatiu de nitrogen, tot i que requereix l'aportació col·lateral de proteïnes i energia. Presenta també importants efectes androgènics virilitzants. A Europa és emprat, especialment en forma de decanoat, ciclohexanpropionat, fenpropionat, furilpropionat i propionat, en patologies com l'osteoporosi postmenopàusica o senil i retard del desenvolupament de l'estatura. Atès que també té com a efecte l'increment del pes i el desenvolupament dels músculs, alguns esportistes l'utilitzen fraudulentament per augmentar la força muscular. La nandrolona s'administrarà per via intramuscular profunda.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'Operació Port (castellà: Operación Puerto) és una operació contra el dopatge en l'esport d'elit realitzada en Espanya. Aquest procés va permetre desarticular una xarxa de dopatge liderada pel doctor Eufemiano Fuentes. Aquesta xarxa oferia diverses pràctiques il·lícites per millorar el rendiment dels seus clients esportistes: hormones (incloent EPO, testosterona i uns altres anabolitzants), medicaments i transfusions sanguínies.\nLes investigacions de la Guàrdia Civil van començar el febrer de 2006 i van desembocar en detencions i escorcolls el 23 de maig, data en què es va conèixer l'existència d'aquesta operació. Es va anunciar llavors que entre els clients de la xarxa de dopatge desarticulada hi havia futbolistes, tennistes, ciclistes i atletes. No obstant això, en el sumari del cas l'institut armat només va identificar 58 ciclistes com a clients de la xarxa. La investigació es va veure llastrada al no permetre el jutge Serrano als investigadors que s'analitzés tota la documentació confiscada.\nCom que el dopatge no era un delicte en aquell moment a Espanya, el jutge Antonio Serrano només va estudiar un possible delicte contra la salut pública, que només incriminaria els responsables de la xarxa, no els seus clients (els esportistes). El jutge, en no trobar aquest delicte, va arxivar el cas, quedant absolts tots els imputats. L'Audiència Provincial de Madrid va ordenar en dues ocasions la reobertura del cas, trobant-se en aquests moments a l'espera d'un judici oral.\nA més, el jutge Serrano es va negar a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA i UCI) les proves recaptades durant la investigació, la qual cosa va impedir que els esportistes identificats com a clients de la xarxa de dopatge rebessin sancions esportives.\nDavant la negativa de les autoritats espanyoles a continuar amb les investigacions o a facilitar a altres organismes dades perquè els clients poguessin ser sancionats, països com Alemanya i Itàlia van iniciar les seves pròpies investigacions sobre el cas. Les investigacions realitzades per aquests països han permès, de moment, la confirmació (i consegüent sanció) de sis clients esportistes, tots ells (excepte un) ja identificats per la Guàrdia Civil.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La testosterona és una hormona esteroide sexual del grup androgen i es troba en mamífers, rèptils, aus i altres vertebrats. En els mamífers, la testosterona és produïda principalment en els testicles dels mascles i en els ovaris de les femelles, a més, les glàndules suprarenals també en segreguen petites quantitats. És la principal hormona sexual masculina i també un esteroide anabòlic.\nEn els homes, la testosterona té un paper clau en el desenvolupament dels teixits reproductius masculins com els testicles i la pròstata, i també en la promoció dels caràcters sexuals secundaris com, per exemple, l'increment de la massa muscular i òssia i en el creixement del vel corporal. A més, és essencial per a la salut i el benestar, a més de la prevenció de l'osteoporosi.De mitjana, la concentració de testosterona en el plasma sanguini en un home adult és deu vegades més gran que la concentració en el plasma d'una dona adulta, però com el consum metabòlic de la testosterona en els homes és més gran, la producció diària és aproximadament 20 vegades més gran en els homes. A més, les dones són més sensibles a l'hormona.La testosterona és conservada a través de la majoria dels vertebrats, encara que els peixos produeixen una lleugerament diferent anomenada 11-cetotestosterona. El seu homòleg en els insectes és l'ecdisona. Aquests esteroides ubics suggereixen que les hormones sexuals tenen una història evolutiva antiga.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La vigorèxia, complex d'Adonis, addicció a la musculatura o dismòrfia muscular és un trastorn mental caracteritzat per una obsessió per tenir un cos musculós, que després afegeix una percepció alterada de la figura corporal, de manera que la persona que el pateix mai no es veu prou musculosa sinó prima. Aquesta deformació de la percepció pròpia també es dona a l'anorèxia, a la qual l'afectat el que busca és estar prim. De vegades, la vigorèxia pot estar acompanyada d'ortorèxia (obsessió excessiva per menjar un cert tipus d'aliments, que l'afectat jutja \"sans\" o \"correctes\") i malnutrició.\nEl terme vigorèxia va ser encunyat l'any 1993 pel psiquiatre Harrison Pope. La vigorèxia a Espanya encara no s'ha etiquetat com a malaltia, es considera un trastorn mental no estrictament alimentari relacionat amb l'addicció a la musculatura.Podria dir-se que qui pateix de vigorèxia és una persona insatisfeta amb el seu propi cos que es veu massa prima i busca amb l'exercici adquirir el volum desitjat. A més de la pràctica desmesurada d'exercici físic, aquesta alteració dona lloc a una sèrie de reaccions que es donen a l'organisme en què estan involucrades hormones i neurotransmissors, reaccions que provoquen un procés de dependència a aquest exercici físic.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'educació física és el cultiu metòdic d'exercicis adequats que tenen per objectiu desenvolupar i enfortir el cos humà, fent més àgils i eficaços els seus moviments, millorant la funcionalitat del sistema cardiorespiratori, de l'aparell locomotor, equilibrant el sistema nerviós i proporcionant molts beneficis per a la salut.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'acrobàcia és una disciplina del circ i, dins les arts escèniques, l'art de fer salts, verticals, equilibris i altres posicions estàtiques i en moviment amb una finalitat estètica, amb una posada en escena determinada i normalment amb algun tipus de dramatúrgia. Sovint està combinada amb altres disciplines, com la dansa contemporània o el clown, per exemple. Pot ser a terra, una persona sola o diverses, o amb altres elements externs, incloent trapezi, ar, teles, corda fluixa, banda d'equilibris, diversos tipus de barra vertical, o també horitzontal, vehicles, etc.En circ i espectacles semblants, és un número de varietats que fa l'artista, anomenat acròbata, amb aparells de tota mena, com ara anelles, perxes, filferros, o bé damunt d'una catifa col·locada a l'escenari o a la pista. Existeix també la dansa acrobàtica, per exemple en alguns balls de saló, que conté salts fora del comú i posicions d'equilibri normalment entre dos ballarins; la línia entre dansa acrobàtica i no acrobàtica és molt difusa i diferent per a cada disciplina i estil de dansa.\nL'acrobàcia és una disciplina que al llarg de la història han hagut de dominar diferents tipus d'intèrprets, des de la comèdia togata del teatre llatí als actors formats per Grotowski, passant pels joglars, els actors orientals o a occident els dels entremesos i la comèdia de l'art en general, per exemple, entre d'altres.\n\n", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Les Activitats físiques en el medi natural són activitats físiques de caràcter recreatiu que es caracteritzen per desenvolupar-se en la naturalesa, en contacte directe amb el medi. Quan aquestes activitats són considerades com una pràctica esportiva s'anomenen esports d'aventura.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Les capacitats físiques bàsiques o capacitats condicionals bàsiques són les capacitats de rendiment motor bàsic i comuns a múltiples activitats físiques, esports o exercici físic. Aquestes capacitats son innates en l'individu i el predisposen fisiològicament per al moviment motriu actuant, en general, de manera conjunta. A mes, són factibles de mesurar i millorar a través de l'entrenament. Aquestes capacitats són la força, la flexibilitat, la resistència i la velocitat.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Les capacitats motrius condicionants són qualitats que tenen les persones i que poden millorar amb un bon entrenament físic a fi de millorar el seu rendiment. S'anomenen condicionants perquè \"condicionen\" el rendiment esportiu, és a dir que ajuden a millorar-lo.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Des de l'àrea d'educació física a primària les competències bàsiques que es treballen són les següents:\n\nCompetència de desenvolupament personal. El desenvolupament personal esdevé una competència central de l'àrea que s'assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l'activitat física, assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu.Competència social. Aquesta àrea també desenvolupa la competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l'adquisició de valors com el respecte, l'acceptació o la cooperació, que seran transferits a l'activitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura entre altres)Competència d'autonomia i iniciativa personal. El coneixement d'un mateix o mateixa i de les pròpies possibilitats i carències, l'autosuperació, perseverança i actitud positiva, i l'organització individual i col·lectiva contribueixen a la competència aprendre a aprendre i a l'autonomia i iniciativa personal.Així doncs, i com que Primària està repartida en cicles, podrem dividir aquestes competències en diferents graus d'assoliment.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La condició física o forma física és la capacitat d'una persona per realitzar una activitat. També és el nivell d'energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps de lleure actiu, afrontar les emergències imprevistes sense fatiga excessiva, i que també ajuda a evitar malalties hipocinètiques (derivades de la manca d'activitat física) i a desenvolupar el màxim de la capacitat intel·lectual tot experimentant plenament la joia de viure.\nS'entén per condicionament físic el desenvolupament dels diferents components que incideixen en la condició física. Aquests components són les capacitats físiques bàsiques (força, velocitat. resistència i flexibilitat) i les capacitats psicomotrius (coordinació, agilitat i equilibri).\nHi ha també factors relacionats amb hàbits higiènics que incideixen en el nivell de condició física, ja que afecten als sistemes i aparells del cos humà; aquests hàbits són:\n\nPracticar una dieta equilibrada i variada\nEvitar la ingesta de substàncies que afecten negativament a l'organisme (begudes alcohòliques, drogues o tabac)\nDormir entre 7 i 9 hores diàriesPer a millorar la condició física fa falta desenvolupar tant les capacitats físiques com les capacitats psicomotrius i mantenir els hàbits higiènics indicats. Quan s'entrena de manera raonable, es poden millorar les debilitats físiques, duent a l'harmonització de la condició física, i també a una disminució del temps necessari per a la recuperació del desgast físic.\nAixí mateix, la condició física pot ser amidada mitjançant proves que qualifiquen i categoritzen el nivell de les nostres capacitats físiques, la bateria eurofit és un exemple.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La cursa de llançadora, també anomenada test de Léger, course Navette o test de resistència cardiorrespiratòria, és una prova de carrera a peu que permet avaluar l'aptitud física aeròbica d'un subjecte, especialment el seu consum màxim d'oxigen (VO2max) i la seva velocitat màxima aeròbica (vVO2max). Consisteix a efectuar una sèrie d'anades i tornades (realitzant un canvi de sentit al ritme indicat per un senyal sonor) entre dues línies separades per 20 metres a una velocitat creixent en 0,5 km/h cada minut. El moment que l'individu abandona la prova per esgotament és el que indica la seva resistència cardiorrespiratòria. La prova fou ideada pel canadenc Luc Léger.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'escala de Borg o escala de percepció de l'esforç, és una valoració numèrica de la percepció que té una persona sobre la intensitat de l'esforç que realitza durant una activitat física.\nCreada el 1970 pel fisiòleg suec Gunnar Borg, originalment constava d'una escala lineal de 6 a 20, des de molt suau a molt dur, modificada el 1985 a una nova escala progressiva de 0 a 10. Encara que es tracta d'una percepció subjectiva, la definició de l'escala té una relació amb la freqüència cardíaca, la capacitat pulmonar i la fatiga muscular, considerant-se que una persona amb experiència pot calcular raonablement bé l'esforç real. Com que es tracta d'una escala personal, diferents persones poden fer un exercici físic de diferent intensitat per arribar al mateix nivell de l'escala.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'exercici físic és una activitat física amb un moviment estructurat i planificat que té com a objectiu la millora o manteniment d'un o més components de la forma física (capacitats físiques), ja sigui lúdic o competitiu. La pràctica regular d'exercici físic ha esdevingut un dels objectius principals dels plans de salut pública a causa de la seva relació amb la prevenció de nombroses malalties cròniques. La infància i l'adolescència són moments claus per iniciar l'hàbit de l'exercici físic.L'exercici físic presenta beneficis per a la salut en general, incloent el funcionament i la salut del cervell. Una investigació feta amb rates trobà que els beneficis cognitius de la pràctica de l'exercici físic eren transmessos a la progènie.Els seus beneficis poden resumir-se als següents punts:\n\naugmenta la vitalitat, pel que proporciona més energia i capacitat de treball;\nauxilia al combat de l'estrès, ansietat i depressió;\nincrementa autoestima i autoimatge; a més a més els seus factors són:\nmillora el to muscular i resistència a la fatiga;\nfacilita la relaxació i disminueix la tensió;\ncrema calories, ajudant a perdre pes excessiu o a mantenir-se al pes ideal;\najuda a agafar el son;\nfomenta la convivència entre amics i familiars, a més a més de donar l'oportunitat de conèixer gent;\nredueix la violència en persones molt temperamentals;\nafavoreix estils de vida sense addicció al tabac, a l'alcohol i a altres substàncies;\nmillora la resposta sexual;\natenua la sensació d'aïllament i solitud entre ancians;\nenforteix els pulmons i amb això millora la circulació d'oxigen a la sang i redueix la severitat d'infeccions respiratòries agudes\ndisminueix el colesterol i risc d'infart, i regularitza la tensió arterial;\nés eficaç al tractament de la depressió;\nestimula l'alliberació d'endorfines, les nomenades «hormones de la felicitat», i\npermet una distracció momentània de les preocupacions, amb el qual s'obté tranquil·litat i una més gran claredat per enfrontar-les més endavant.La quantitat mínima per prevenir malalties és de 30 minuts diaris d'activitat física moderada. Altres hàbits que han de combinar-se amb la realització d'exercicis són: la bona alimentació, el descans adequat, la higiene i evitar el consum de substàncies perjudicials per a l'organisme, com ara el tabac, l'alcohol i d'altres estimulants.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La força física és definida com a la capacitat dels músculs per oposar-se mitjançant la seva tensió a una resistència externa, neutralitzant-la o contrarestant-la.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La Gimnàstica natural austríaca va ser creada pels pedagogs austríacs Karl Gaulhofer (1885-1941) i Margarette Streicher (1891-1983), naix com a reacció als exercicis físics que es realitzaven en l'escola: estereotipats i excessivament dirigits (de caràcter militar), ja que impedien el desenvolupament natural de l'individu.\nL'objectiu era l'educació integral del xiquet a través d'exercicis més naturals, relacionats amb el joc i la naturalesa. Pretenien acostar les pràctiques a la naturalesa i assolir una integració grupal i una formació del caràcter a través de l'activitat física, no només servia per a millorar les habilitats motrius, sinó per a la formació de la persona tenint en compte les seues possibilitats i potencialitats a través de processos naturals de consecució d'objectius.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Georges Hébert (París, 27 d'abril de 1875 - † Tourgéville, 2 d'agost de 1957) va ser un instructor d'educació física francès promotor d'un nou mètode d'entrenament, el Mètode Natural d'entrenament o Hébertism, contrari a la gimnàstica sueca. Com a oficial de l'Armada Francesa abans de la Primera Guerra Mundial, Hébert va ser assignat al llogaret de St. Pierre en Martinique. El 1902 va haver una catastròfica erupció volcànica i Hébert heroicament va coordinar la fugida i rescat de prop de set-centes persones. Aquesta experiència va tenir un profund efecte en ell, i va reforçar la seua creença que l'habilitat atlètica ha de ser combinada amb coratge i altruisme. Ell va desenvolupar aquest mètode en el seu propi refrany, \"Etre fort pour être utile\" - \"Ser fort per a ser útil.\" Hébert havia viatjat per tot el món i estava impressionat pel desenvolupament físic i les habilitats dels moviments dels indígenes africans i d'altres regions: Els seus cossos eren esplèndids, flexibles, exactes, hàbils, resistents i, no obstant això, no havien tingut entrenament gimnàstics sinó les seues vides en la naturalesa.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La improvisació teatral és la improvisació aplicada al teatre. Un conjunt de tècniques d'improvisació s'utilitzen a la formació i entrenament actoral; a més, les improvisacions són usades per a la creació de les obres de teatre, tinguin o no ja prèviament fixat un text; finalment, la improvisació teatral és en si mateixa un gènere teatral, o més aviat un grup de gèneres dramàtics en els quals els actors improvisen en directe, com ara la comèdia de l'art, el clown, el cabaret, el cafè-teatre, les lligues d'improvisació o sovint el teatre de carrer. Les propostes d'improvisació teatral en escena interpenetren el real i l'imaginari constantment; plantejant-se com a accions frontera entre l'art, en el sentit d'artifici o ficció, i la simple observació de la vida real, com per exemple qui veu la gent passar en un passeig des d'una terrassa.La improvisació dramàtica actualment és clau a tots els gèneres teatrals i a totes les arts escèniques. En dansa-teatre i dansa contemporània, per exemple, es dona molta importància a experimentar amb la improvisació gestual i corporal per a anar trobant el que es vol transmetre al públic. Això es va fent al llarg de tot el procés de composició i creació de la coreografia, escenografia i altres elements escènics, de manera que cada intèrpret creador hi aporta la seva personalitat i estil.S'usa també com a mètode terapèutic i de creixement personal, per millorar la psicomotricitat, l'empatia, la comunicació, la creativitat, la confiança, la negociació, la gestió de conflictes i la cohesió de grups, sigui a través del psicodrama o altres formes de teatre social, o per si mateixa. Usada com a teràpia, la improvisació teatral és una forma de producció complexa que ajuda al desenvolupament general de la persona a partir d'un recorregut simbòlic, enfront de les creacions espontànies -en forma de símptomes o problemes de comportament- que aquesta desitja canviar o li produeixen malestar.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La interpretació és un acte de l'enteniment que intenta explicar algun objecte, ja sigui un text, una obra d'art o teatre, un discurs o un acte de parla. És feta per intèrprets.\nUna interpretació es basa en un objecte (text, obra d'art, etc.) i arriba a una proposta personal de conclusió; potser sobre aquell objecte, potser sobre d'altres; citant-hi el dit objecte. Una interpretació de El Quixot, per exemple, pot sol interpretar dita novel·la de Cervantes, però també podria tenir aplicacions més llunyanes, posem per cas el segle xvii espanyol. Mentrestant, una interpretació de l'obra de Picasso es pot citar per a una interpretació més general del segle xx, de la Guerra Civil, o d'Espanya en general. Tanmateix, una interpretació d'una obra com l'Atheneo de grandesa de Josep Romaguera pot servir com una base per interpretar el moviment més general de la Decadència o el Barroc literari català, àdhuc la literatura catalana en general.\nHi ha formes d'escriptura i de parla que requereixen la interpretació, com són la traducció, l'al·legoria o la metàfora.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Piotr Fràntsevitx Lésgaft rus: Пётр Фра́нцевич Ле́сгафт Sant Petersburg llavors Imperi Rus, 21 de setembre de 1837 - 28 de novembre de 1909 El Caire, Egipte) fou un biòleg, anatomista, antropòleg, metge i professor rus, fundador de l'educació física moderna a Rússia.\nFill d'un joier d'origen alemany, Lésgaft va començar els seus estudis de medicina a l'Acadèmia Mèdica Imperial de Sant Petersburg. Després de graduar-se en 1861, va començar a assistir a la facultat d'anatomia i a ensenyar al cap de poc temps. En 1869, va ser convidat a ensenyar a la Universitat de Kazan, però aviat se li va prohibir ensenyar per la seva oberta crítica dels mètodes no científics utilitzats. Tres anys més tard, es va convertir en consultor de gimnàstica terapèutica en la consulta privada del Dr. Berglindt i es va fer conegut per publicar històries sobre la gimnàstica naturalista. Com a resultat, fou encarregat d'entrenar físicament cadets militars. L'any 1875, promogut pel Ministeri Militar de Rússia, va viatjar a tretze països europeus, i estudià principalment el sistema britànic d'educació física a les escoles i universitats públiques, com ara la d'Oxford.En 1877, després de tornar a Rússia, va publicar dos llibres: Relacions de l'anatomia per a l'educació física i L'objectiu principal de l'educació física a les escoles. També va organitzar cursos d'educació física a les escoles militars, fins aquell moments inexistents. En 1893, va obrir un laboratori biològic que més tard, el 1918, es va transformar en l'Institut Lésgaft de Ciències Naturals. El 1901, per les seves implicacions amb el sistema rus, a Lesgaft li fou prohibit ensenyar o viure en qualsevol ciutat imperial o provincial per un període de dos anys. Al final de la seva condemna, va tornar a la capital per continuar els seus estudis, però, la majoria dels seus estudiants eren membres actius del Diumenge Sagnant i dels rumors revolucionaris de 1905-1907. Per tant, va acabar els seus viatges el 1907. A causa de la seva mala salut, es va traslladar al Caire, Egipte, on va morir el 1909, amb 78 anys, a causa d'una urèmia.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hyeronimus Mercurialis (1530-1606) fou un filòleg italià i metge, la seua obra més famosa fou De Arte Gymnastica", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La musculació és un conjunt d'exercicis gimnàstics destinats al desenvolupament del múscul esquelètic per tal de guanyar força, resistència o augmentar el volum del múscul. Habitualment, es fan exercicis amb pesos.\nÉs una manera habitual d'exercici de resistència i al seu torn un tipus d'entrenament de força, en el qual es fa servir la força de gravetat (a través de discos i manuelles) que s'oposa a la contracció muscular. Realitzat adequadament, l'entrenament amb pesos pot proporcionar beneficis funcionals significatius i una millora en la salut general i en el benestar.\nLa musculació i l'ús de pesos es fa servir en diversos esports, però els esports que deriven directament d'aquest entrenament són el culturisme, l'halterofília, el powerlifting i l'strongman.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Johann Heinrich Pestalozzi (Zuric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ésser un escriptor i pedagog suís.\nJohann Heinrich Pestalozzi, també conegut com a Enric Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educació popular, és a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educació es podia realitzar únicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la natura. Partint d'aquest principi, s'arriba de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educació de l'infant, és a dir, perquè l'infant pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.\nVa ser seguidor de Johann Bernhard Basedow i Jean-Jacques Rousseau i va portar a la pràctica les seves idees en diversos centres educatius. Al seu voltant s'aplegaren Johann Gotlieb Fichte, Johann Friedrich Herbart i Friedrich Wilhelm August Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La prova de Cooper és una prova de condició física. Serveix per mesurar la resistència aeròbica i també el VO2Max (Consum màxim d'oxigen), és a dir la quantitat d'oxigen a la sang. La prova va ser dissenyada pel doctor Kenneth H. Cooper el 1968 per a l'exèrcit dels Estats Units i consisteix a córrer la màxima distància possible durant 12 minuts\nAvui dia, a part de fer-lo servir per les escoles o instituts (ESO) també es fa servir com mitjà de classificació dels aspirants a proves físiques d'accés al cos de policia, bombers, àrbitres de la Lliga de Futbol Professional, etc.\nExisteixen diverses taules que s'utilitzen per avaluar els resultats, a continuació n'hi ha tres, la primera classifica la condició física com a Molt bona, Bona, Mitjana, Dolenta i Molt dolenta per a persones entre 13 i 20 anys, la segona per a persones entre 20 i 50 anys i la tercera per a atletes experimentats, la distància es presenta en metres:", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "La resistència física és la capacitat de l'organisme que permet mantenir un esforç físic d'intensitat moderada o alta durant un temps prolongat i endarrerir el cansament que l'exercici provoca. Aquesta capacitat física està directament relacionada amb el consum de trifosfat d'adenosina, ja que l'energia que necessita la fibra muscular per realitzar les contraccions que permeten el moviment, l'obtenim de la hidròlisi dels enllaços fosfòrics de l'ATP (ATP → ADP + P + energia). La intensitat i el volum de l'exercici físic determinarà la via d'obtenció d'ATP (per la posterior hidròlisi) que l'organisme utilitzarà i conseqüentment el tipus de resistència que s'estarà treballant.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "El teatre físic és una tècnica d'interpretació teatral que es va començar al segle XIX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjançant les accions. Amb aquesta tècnica, els actors poden treballar en monòlegs, diàlegs i en tota mena d'obres teatrals, clàssiques o modernes.\nVa néixer buscant la llibertat expressiva i la \"protecció psicològica\" dels actors, ja que a aquests no els cal \"sentir\" el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuació depèn de l'estat anímic, mental i emocional del dia. Es contraposa al mètode de Lee Strasberg, en què aquest parteix d'emocions per a crear les accions i així crear el personatge. Alguns directors i desenvolupadors del teatre físic són Antonin Artaud, Pina Bausch, Jerzy Grotowski, Vsévolod Meierhold, Peter Brook, Jacques Lecoq, Eugenio Barba, Étienne Decroux, Ariane Mnouchkine i Tadashi Suzuki.Desenvolupat per la commedia dell'arte, actualment també fusiona tècniques de dansa, circ, arts marcials, clown, etc.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "L'entrenador és la persona que prepara físicament els esportistes i organitza i porta la direcció tècnica del joc.\nEn els esports d'equip, també designa els jugadors que participen en el joc i els assigna la funció que han de tenir.\nA les seleccions nacionals, formades per jugadors que juguen habitualment en un club i que s'agrupen per participar en competicions contra d'altres països, l'entrenador (anomenat seleccionador) és el responsable de la tria dels jugadors que hi participaran.\nPer analogia, el terme entrenador es fa extensiu a la pràctica d'exercicis i ensinistrament d'animals.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Jochen Danneberg (Halberstadt, 9 d'abril de 1953) és un saltador d'esquí alemany, ja retirat, que va competir sota bandera de la República Democràtica Alemanya durant la dècada de 1970.\nEl 1976 va prendre part als Jocs Olímpics d'Hivern d'Innsbruck, on disputà dues proves del programa de salt amb esquís. En el salt curt guanyà la medalla de plata, rere Hans-Georg Aschenbach, mentre en el salt llarg fou quart. Quatre anys més tard, als Jocs de Lake Placid, fou vintè en la prova del salt curt del programa de salt amb esquís.En el seu palmarès també destaquen dues victòries a la general del Torneig dels Quatre Trampolins, el 1975-76 i 1976-77, així com el campionat alemany de 1976 i 1979.Una vegada retirat passà a exercir d'entrenador. Entre el 1995 i 2007 ho fou de l'equip nacional de Corea del Sud, i el 2008 de la selecció dels Estats Units.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Reinhold Bachler (Eisenerz, 26 de desembre de 1944) és un saltador d'esquí austríac, ja retirat, que va competir durant les dècades de 1960 i 1970.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Olímpics d'Hivern de Grenoble, on disputà dues proves del programa de salt amb esquís. En el salt curt guanyà la medalla de plata, rere Jiří Raška, mentre en el salt llarg fou sisè. Quatre anys més tard, als Jocs de Sapporo, tornà a disputar dues proves del programa de salt amb esquís. En ambdues finalitzà més enllà de la vintena posició. La tercera i darrera participació en uns Jocs va tenir lloc el 1976, a Innsbruck, on fou cinquè en el salt llarg i sisè en el salt curt.Durant la seva carrera va aconseguir 21 victòries en competicions de la FIS, en l'època anterior a la Copa del Món. Va prendre part en tres edicions del Campionat del Món d'esquí nòrdic. Una vegada retirat va exercir d'entrenador d'esquí entre el 1982 i el 2000.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Julius Beresford (Wiszniewski) (Londres, 29 de juny de 1868 – Henley-on-Thames, Oxfordshire, 29 de setembre de 1959), també conegut pel sobrenom Berry o The Old Berry, va ser un remer anglès que va competir a començaments del segle xx. Fou el pare del també medallista olímpic Jack Beresford.Beresford era fill de Julius Bernard Wiszniewski, un emigrant procedent de Danzig i la seva dona Stella Louisa Davey. El 1871 la família viva a Tottenham. Julius Beresford canvià el cognom del seu pare Wiszniewski per Beresford el 1914. En la vida particular tenia un negoci de la fabricació de mobles, Beresford & Hicks.\nBeresford s'inicià en el rem al Kensington Rowing Club de Hammersmith. Allà aconseguí bons resultats en l'scull individual i guanyà nombrosos trofeus, tot i que maldà en els intents per guanyar el Wingfield Sculls de 1902 i 1903 i la London Cup de la Metropolitan Regatta. El 1904 va decidir posar punt final a la seva carrera en scull individual i passà a remar al Thames Rowing Club, on podia compartir bot amb altres membres. Passà la resta de la seva vida en aquest club. El 1909 i 1911 va formar part de la tripulació que guanyà la Stewards Challenge Cup de la Henley Royal Regatta. El 1911 s'uní a Arthur Cloutte per guanyar la Silver Goblets & Nickalls' Challenge Cup.El 1912 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estocolm, on guanyà la medalla de plata en la competició del quatre amb timoner del programa de rem, formant equip amb Karl Vernon, Charles Rought, Bruce Logan i Geoffrey Carr.Beresford fou capità del Thames Rowing Club el 1914 i novament el 1926. El 1922 fou elegit vicepresident del club. També en fou entrenador, i ho era quan el 1927 i 1928 el club guanyà quatre proves a la Henley Royal Regatta.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Hugo Budinger (Düsseldorf, 10 de juny de 1927 – Colònia, 7 d'octubre de 2017) fou un jugador d'hoquei sobre herba alemany que va competir durant les dècades de 1950 i 1960.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Hèlsinki, on fou cinquè en la competició d'hoquei sobre herba. Quatre anys més tard, als Jocs de Melbourne, guanyà la medalla de bronze en la mateixa competició. La tercera i darrera participació en uns Jocs fou el 1960, a Roma, on fou setè.Durant la seva carrera esportiva va jugar 58 partits internacionals entre 1951 i 1961. El 1954 va formar part de l'equip alemany que guanyà el Campionat d'Europa no oficial. Una vegada retirat, de 1961 a 1969, va ser el director esportiu de la Federació Alemanya Occidental de Hoquei (DHB) i va exercir d'entrenador de l'equip nacional, entre d'altres als Jocs Olímpics de 1968 de Ciutat de Mèxic i de la Copa del Món de 1973.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Werner Delmes (Colònia, 28 de setembre de 1930 – Colònia, 13 de gener de 2022) va ser un jugador d'hoquei sobre herba alemany que va competir durant les dècades de 1950 i 1960.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Melbourne, on guanyà la medalla de bronze en la competició d'hoquei sobre herba. Quatre anys més tard, als Jocs de Roma, fou setè en la mateixa competició.Entre 1954 i 1962 va jugar 40 partits internacionals. A nivell de clubs va jugar al KTHC Stadion Rot-Weiss. Una vegada retirat va exercir d'entrenador de l'equip nacional, amb qui guanyà la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1972 de Munic.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Herbert Buhtz (Coblença, 12 d'abril de 1911 – Berlín, 7 de juny de 2006) va ser un remer alemany que va competir durant la dècada de 1930.\nEl 1932 guanyà la Diamond Challenge Sculls de la Henley Royal Regatta superant a Gerhard Boetzelen en la final. Aquell mateix any, fent parella amb Boetzelen, va prendre part als Jocs Olímpics de Los Angeles, on guanyà la medalla de plata en la competició del doble scull del programa de rem. El 1934 tornà a guanyar la Diamond Challenge Sculls a Henley. El 1938 es proclamà campió d'Europa de vuit amb timoner.Posteriorment exercí d'entrenador de rem.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Wilhelm Paul Bungert (Mannheim, Tercer Reich, 1 d'abril de 1939) és un extennista i entrenador alemany.\nVa disputar una final de Grand Slam individual a Wimbledon (1967), i una de dobles a Roland Garros (1962). Fou el segon tennis alemany de la història en disputar una final de Grand Slam després de Gottfried von Cramm trenta anys abans. També va formar part de l'equip d'Alemanya Occidental de Copa Davis tan com a jugador i com a capità, disputant en ambdós casos la final sense aconseguir la victòria.\nActualment és propietari d'un club de tennis i golf a Düsseldorf. Les marques de roba esportiva Adidas o Puma van utilitzar el seu nom per un model de vambes de tennis.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "František Čapek (Branice, 24 d'octubre de 1914 – Praga, 31 de gener de 2008) fou un piragüista txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant les dècades de 1940 i 1950.\nEl 1948 va prendre part als Jocs Olímpics de Londres, on guanyà la medalla d'or en la competició del C-1 10.000 metres del programa de piragüisme. Finalitzà per davant de Frank Havens i Norman Lane. En el seu palmarès també destaca una medalla de plata al Campionat del Món de piragüisme en aigües tranquil·les de 1954 i set títols nacionals. Una vegada retirat passà a exercir d'entrenador fins a la seva jubilació, el 1978.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Guy Clarkson (Toronto, 1 de gener de 1891 – Buffalo, octubre 1974) va ser un jugador d'hoquei sobre gel i entrenador canadenc de naixement, però britànic d'adopció, que va competir durant la dècada de 1920. Poc abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial es va traslladar al Regne Unit per estudiar química a la Universitat de Leeds.El 1924 va prendre part als Jocs Olímpics de Chamonix, on guanyà la medalla de bronze en la competició d'hoquei sobre gel.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Günther Csar (Zell am Ziller, 7 de març de 1966) és un esquiador austríac, ja retirat, especialista en combinada nòrdica, que va competir a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta.\nEl 1988 va prendre part als Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary, on va disputar dues proves del programa de la combinada nòrdica. En la prova individual fou trenta-quatrè, mentre en la prova per equips guanyà la medalla de bronze, tot formant equip amb Hansjörg Aschenwald i Klaus Sulzenbacher. Quatre anys més tard va disputar, sense sort, la prova individual als Jocs d'Albertville. En el seu palmarès també destaca una medalla d'or en la prova per equips al Campionat del Món d'esquí nòrdic de 1991.Una vegada retirat, el 1996, passà a exercir d'entrenador a la Federació Austríaca d'esquí.", + "label": "Esport" + }, + { + "sentence": "Les funcions de la tecnologia són els usos útils de la tecnologia, i es relacionen amb com elles transformen l'entorn humà per adaptar-ho millor a les necessitats i desigs humans. A més, en aquest procés s'usen recursos naturals (per exemple, aire, aigua, materials o fonts d'energia), persones que proveeixen la informació, mà d'obra i mercat per a les activitats tecnològiques. I en el procés de transformació del món que ens envolta construeixen un món artificial, provocant grans conseqüències socials i ambientals.\nEl principal exemple és la utilització de la tecnologia en la seva funció per a la construcció d'un món artificial, i en la funció d'eina de transformació del mitjà són les ciutats, construccions completament artificials per on circulen productes naturals, com l'aire i aigua, que són alterats durant el seu ús. La tendència, aparentment irreversible, és a l'augment sostingut de la urbanització del planeta. S'estima que en el transcurs de l'any 2008 la població mundial urbana superarà a la rural per primera vegada en la història, el que ja ha succeït al segle XX pels països més industrialitzats. La raó és que les ciutats proveeixen major accés a formes de satisfer les nostres necessitats, perquè en elles existeix una major varietat i quantitat de serveis essencials destinats a les persones, llocs de treball, comerços, seguretat personal, formes d'entreteniment i accés a serveis de salut i educació.\nEn la prehistòria, les tecnologies han estat usades per satisfer necessitats essencials (alimentació, vestimenta, habitatge, protecció personal, relació social, comprensió del món natural i social), i en la història també per obtenir plaers corporals i estètics (esports, música, hedonisme en totes les seves formes) i com a mitjans per satisfer desitjos (simbolització d'estatus, fabricació d'armes i tota la gamma de mitjans artificials usats per persuadir i dominar a les persones).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En el context de la tecnologia, de la seva història i de la difusió de les diverses tècniques associades, és possible recollir una llista de llibres i documents escrits sobre les nombroses tecnologies existents\nLes tecnologies associades als oficis tradicionals es transmetien de pares a fills o de mestres a aprenents. En aquest sentit, qualsevol obra escrita especialitzada sobre una tecnologia tradicional és excepcional i digna d'estudi.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques. Professionalment és l'àmbit de les persones que es dediquen a l'enginyeria o a les arts i oficis.\nL'activitat tecnològica està molt fortament lligada a la cultura, depenent de cada societat, de cada poble i en cada moment històric, i al mateix temps influint sobre ella. Per exemple, la tecnologia pot ser usada per protegir el medi ambient, atenent de forma sostenible els requeriments d'una societat, gestionant recursos materials (aigua, terra, agricultura, minerals) i energètics, o ampliant o disminuint desigualtats socials. De la tecnologia depèn la capacitat de càrrega humana en un hàbitat i, en particular, al planeta.\nLa tecnologia és inherent a l'ésser humà i a altres espècies animals, des de la seva aparició fins que deixi d'existir.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'acoblament de remolc és un suport mecànic estàtic, que va muntat integralment amb el bastidor d'un vehicle de manera que permet unir-lo a un remolc per actuar com vehicle tractor. En els vehicles de carrosseria auto-portant cal collar-lo amb una superfície prou gran per a poder repartir l'esforç entre uns quants punts de tracció.En aquest suport s'hi pot inserir el mecanisme d'acoblament del remolc (l'argolla, la cavitat per a la bola, etc..), quedant assegurats els dos elements en la seva posició de treball mitjançant un sistema de retenció adequat. Aquest sistema de bloqueig ha de permetre girar un cert angle, cap ambdós costats i amunt i avall, per tal d'adaptar-se als canvis de direcció del conjunt vehicle-remolc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Agent de missatges (en anglès message Broker), en ciències de la computació, és un mòdul de programari intermedi que tradueix els missatges del protocol de l'emissor a missatges del protocol del receptor. Els brokers apareixen quan hi ha xarxes de comunicació amb intercanvi de missatges.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'avaluació o anàlisi del cicle de vida (ACV), conegut també com a equilibri ecològic i anàlisi del bressol a la tomba, és una tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d'un producte des del bressol fins a la tomba, és a dir, des de l'extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment, i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge). L'anàlisi del cicle de vida és útil per: avaluar els impactes potencials associats amb les entrades identificats i comunicats de premsa, interpretar els resultats per ajudar a prendre una decisió més informada i elaborar un inventari de l'energia rellevant i recursos materials i emissions al medi ambient.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Es considera com animació experimental a tota expressió d'un concepte o idea a través de tècniques d'animació no convencionals o de metodologies no establertes, implicant algun tipus d'innovacó tant narrativa com tècnica. Aquest tipus d'animació comprèn un conjunt de mètodes minuciosos d'animació frame-by-frame amb la finalitat de manipular les imatges resultants. No hi ha regles i l'artista pot prendre's llibertats amb els mitjans que utilitzi, deixar volar la seva imaginació i crear art mitjançant el dibuix directe en la pel·lícula o utilitzant qualsevol altre element.Les tècniques poden ser molt variades, de la mateixa manera que la història narrada. Pot o no haver un personatge, pot o no haver un conflicte, etc. El límit, d'aquesta forma, és la capacitat de l'artista per a explorar i explotar al màxim aquest art. Tanmateix, la música és sovint utilitzada com acompanyament. Diferentes cançons poden ser utilitzades durant una sola actuació, i cada canço és escollida per un artista per a millorar el contingut emocional d'un moment en particular.Aquestes tècniques en l'animació experimental generalment són la combinació de les ja existents com el stop motion, la rotoscòpia, el dibuix sobre cel·luloide, etc. Moltes de les formes d'animació experimental es basen també en un ús innovador d'eines ja presents en altres ámbits de l'art visual: pintura sobre diversos materials, dibuix amb diferentes eines, manipulació digital de materials, ús de programes de disseny i fotografia de manera creativa, etc. Així doncs, amb els avenços en la manipulació digital d'imatges, l'animació experimental esdevé un camp molt bast que encara es troba en procés d'exploració.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una antena de plasma és un tipus d'antena de ràdio que està actualment en estat de desenvolupament i que està formada per plasma en comptes dels elements de materilas metàl·lics de les antenes tradicionals. Les antenes de plasma es poden emprar tant en recepció com en transmissió. Encara que no han trobat utilització pràctica fins darrerament, la idea no és nova i el concepte ja es va patentar el 1919 per J. Hettinger.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o crítica de la tecnologia són moviments de crítica contra el progrés tecnològic. Veuen aquest progrés tecnològic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revolució Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consciències, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatització i de les xarxes electròniques.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "No confondre amb \"Domesticació Tecnològica\"\nApropiació tecnològica és el concepte utilitzat per explorar la relació entre 'tecnologia' i 'individu' i descriure el procés mitjançant el qual una tecnologia passa de ser desconeguda a ser part de la vida diària d'un agent (o la tecnologia mateixa s'involucra amb l'individu). Es distingeix de les teories tecnològiques, com el constructivisme i el determinisme tecnològic, ja que aquestes intenten explicar la relació existent entre 'societat' i 'tecnologia'.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Ars Technica ([ˌɑːrz_ˈtɛknᵻkə]; expressió llatina que vol dir \"l'art de la tecnologia\") és un lloc web de notícies sobre tecnologia, ciència, política i societat, creat per Ken Fisher i Jon Stokes el 1998. Publica notícies, ressenyes i guies sobre maquinari i programari, ciència, polítiques tecnològiques i videojocs. Molts dels seus redactors són postgraduats i alguns treballen per instituts d'investigació. Els articles estan escrits en un to menys formal que el de les revistes científiques tradicionals.\nEl maig del 2008, Condé Nast Digital (el departament en línia de Condé Nast Publications) va comprar Ars Technica, junt amb dues altres empreses, per 25 milions de dòlars, i la va afegir al seu grup digital Wired, on també hi ha Wired i, abans, Reddit. La plantilla treballa sobretot des de casa i té oficines a Boston, Chicago, Londres, Nova York i San Francisco.\nArs Technica es finança principalment amb publicitat d'Internet, i ha ofert una subscripció de pagament des del 2001. Va generar controvèrsia el 2010, quan com a experiment va bloquejar l'accés al lloc web als lectors que utilitzaven programes bloquejadors de publicitat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els acrònims ELSI (als Estats Units) i ELSA (a Europa) fan referència a activitats de recerca que anticipen i aborden les implicacions ètiques, legals i socials (ELSI (ethical, legal and social implications)) o aspectes (ELSA (ethical, legal and social aspects)) de les ciències emergents, en particular la genòmica i la nanotecnologia. Les ELSI es van concebre el 1988 quan James Watson, a la conferència de premsa que anunciava el seu nomenament com a director del Projecte de Genoma Humà (HGP (Human Genome Project )), va declarar de manera sobtada i inesperada que les implicacions ètiques i socials de la genòmica, requerien un esforç especial i que haurien de ser finançades directament pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Així doncs, s'inicià un impuls per integrar la investigació social en la tecnologia, que s'anomenà en anglès \"Elsification\".A Europa, en el context del programa Horitzó 2020, la recerca a l'estil d'ELSA s'emmarca ara sota el nom de Recerca i Innovació Responsable.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Aurasma és una plataforma de realitat augmentada d'HP Autonomy. Es tracta d'una programari o d'una aplicació lliure per a iOS i Android per als dispositius mòbils. La tecnologia de reconeixement de la imatge que utilitza Aurasma requereix la càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil. D'aquesta manera, reconeix les imatges del món real i, llavors, sobreposa sobre aquesta animacions, vídeos, formes en 3D i pàgines web.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Banda ampla sobre línies elèctriques (BPL) és una tècnica de comunicació per línia elèctrica, que permet la transmissió de dades digitals d'alta velocitat sobre el cablejat públic de distribució d'energia elèctrica.\nLa tècnica BPL utilitza les freqüències més altes, un rang de freqüències més ampli i diferents tecnologies d'altres formes de comunicació per línia elèctrica, per proporcionar comunicacions d'alta velocitat a través de distàncies més llargues. La BPL utilitza freqüències que són part de l'espectre radioelèctric atribuït als serveis de comunicacions sobre-el-aire, per la qual cosa la prevenció d'interferències, de i des d'aquests serveis és un factor molt important en el disseny dels sistemes BPL.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els Big Data són el resultat de l'aglutinació de dades de forma no estructurada i que generalment es generen des dels dispositius electrònics de consum. Parlem de volums de dades que superen les desenes de terabytes i que requereixen software específic per ser processats a una velocitat adequada. El fet de poder aconseguir tantíssimes dades tan diverses ha fet que els Big Data prenguin moltíssim valor per les empreses, que els utilitzen per optimitzar les seves estratègies.\nTípicament el concepte de Smart Factory es troba lligat a la utilització de Big Data per a portar a l'extrem la optimització de la producció. Lluny de les anteriors evolucions en la indústria, aquest nou avenç és un canvi de paradigma. Amb l'ús de paquets de dades de mides que van des de les desenes de terabytes fins a diversos petabytes, la nova indústria o indústria 4.0 busca la previsió i resposta més ràpida a cada problema detectat, que fins i tot pot no haver tingut lloc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els biofiltres són uns dispositius emprats per controlar la contaminació, eliminant compostos contaminants des d'un corrent fluid (ja sigui aire o aigua) degradant-los biològicament. Habitualment s'utilitza per al tractament d'aigües residuals, per oxidar mitjançant els microorganismes els contaminants de l'aire i per atrapar productes químics nocius.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El bràqueting és una tècnica fotogràfica que consisteix a realitzar diverses fotografies del mateix subjecte, variant en cada imatge les diverses opcions de la configuració de càmera. Alguns d'aquests elements són la velocitat d'obturació, l'exposició o l'obertura del diafragma. És una tècnica molt útil per situacions on és difícil obtenir un bon resultat en una sola fotografia, especialment si una petita variació en alguna de les opcions de configuració pot afectar en gran manera. Serveix per definir els paràmetres més adequats per la imatge. També pot ser útil per tenir un major control del contrast de llums i ombres.Un cop tenim totes les imatges resultants podem triar la que més s'adeqüi als resultats esperats o podem fusionar diverses imatges seleccionades mitjançant un software d'ordinador, de manera que tenim una imatge més completa. \nQuan el bràqueting es realitza directament amb la càmera digital s'anomena Autobràqueting . Es programa la càmera perquè realitzi diverses fotografies, i en cada imatge paràmetres determinats varien, llavors una de les imatges s'assegura que serà correcta. És una opció molt més senzilla que el mètode manual, en què el fotògraf o fotògrafa ha de variar la configuració a cada imatge.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La cabota o el cap és la part superior d'un clau, rebló, cargol o d'una eina: la part més gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem més gros i voluminós d'una cosa. La paraula prové del llatí caput que significa cap. De la persona que s'entossudeix en un procediment ineficaç o contraproduent, es diu que «vol clavar el clau per la cabota».També és un augmentatiu de cap o un sinònim de cap gros, de capgròs o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El canvi tecnològic fa referència a la incorporació de nous objectes tecnològics, formes d'ús, noves reglamentacions i nous productes derivats de la tecnologia. És un procés temporal i acumulatiu, que incrementa l'habilitat dels grups per resoldre els seus problemes socials, econòmics i quotidians. En un altre sentit, el canvi tecnològic també pot ser caracteritzat en termes generals com l'efecte combinat de diverses activitats tecnològicament relacionades, tals com invenció, innovació, desenvolupament, transferència i difusió. Igualment pot ser entès com un conjunt d'activitats enfocades en la solució d'un problema.El canvi tecnològic pot ser analitzat a partir de tres angles complementaris: Des de la seva trajectòria determinada per interessos polítics, econòmics i socials; *des de la seva naturalesa, que està dictada pels atributs culturals i cognitius dels membres del grup social involucrat; i des de la seva dinàmica interna, que està determinada pels atributs funcionals de la tecnologia.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El capitalisme digital, sovint relacionat amb el capitalisme de dades o el capitalisme de vigilància, s'entén com la transformació del model capitalista a través de les noves tecnologies, així com dels processos que el conformen. Aquest terme fou encunyat per Dan Schiller, autor i historiador de la informació i les comunicacions al transcurs del desenvolupament de l'economia capitalista, al llibre de 1999 Digital Capitalism.\nAlguns dels termes que defineixen aquest sistema inclouen la globalització i el neoliberalisme.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Captura de moviment facial és el procés de convertir electrònicament els moviments de la cara d'una persona en una base de dades digital que utilitza càmeres o escàners de làser. Aquesta base de dades pot ser utilitzada per a elaborar gràfics d'ordinador (CG), sistemes de producció d'animació a ordinador per pel·lícules i jocs, o avatars en temps real. Com que el moviment dels personatges de CG deriven dels moviments de persones reals, l'animació resultant és molt més realista i concreta que si hagués estat creada de manera manual.\nUna base de dades de captura de moviment facial descriu les coordenades o posicions relatives de referència en la cara de l'actor. La captura pot ser en dues dimensions; en aquest cas el procés de captura és anomenat \"seguiment o rastreig d'expressió\", o bé pot estar en tres dimensions. La captura bidimensional pot ser aconseguida utilitzant una càmera sola i un software o porgrama de captura. Això produeix un seguiment menys sofisticat i és incapaç de capturar completament moviments tridimensionals com la rotació de cap, per exemple. La captura tridimensional és acomplerta utilitzant equipaments multi-càmera o sistemes làser marker. Els anomenats sistemes són molt més cars, complexos i requereixen destinar-hi més temps. Hi ha dues tecnologies que predominen; sistemes de seguiment marker i sistemes de seguiment markerless.\nLa captura de moviment facial està relacionada amb la captura de moviment del cos, però és més desafiant i complicada a causa dels requisits de resolució més alts per detectar i rastrejar les expressions subtils possibles de moviments petits dels ulls i els llavis. Aquests moviments són sovint de menys d'uns quants mil·límetres, requerint encara més matisos, una resolució major i diferents tècniques filtrants de les que s'utilitzen normalment en una captura completa de cos. Les limitacions addicionals de la cara també permet més oportunitats per utilitzar models i regles.\nLa captura d'expressió facial és similar a la captura de moviment facial. És un procés en el qual s'utilitzen mitjans visuals o mecànics per manipular personatges generats per ordinador amb inputs i aportacions de cares humanes, o per reconèixer emocions d'un usuari.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La carrera (també conegut com a temps) és cadascun dels moviments que es produeixen en els motors alternatius. Aquests cicles consisteixen en dos moviments oposats: en una direcció i un altre en la direcció oposada. Aquest terme també es fa servir per indicar el recorregut de la carrera del cilindre en el motor, és a dir, la distància entre la posició més elevada i la més baixa d'un pistó al llarg del seu recorregut (vegeu relació diàmetre/carrera).En una locomotora de vapor o un motor de pistons, de vapor, Otto, o de dièsel, una carrera és el recorregut del pistó al llarg de tota la cavitat del cilindre locomotor o el cilindre motor en una adreça.\nLa longitud de la carrera ve determinada pel moviment del cigonyal. La carrera pot ser també la distància que recorre el pistó. La cilindrada depèn del diàmetre del cilindre, és a dir, del seu boló i de la carrera del pistó.\nEn un motor rotatiu sense pistons, el terme s'aplica al moviment corresponent al rotor; vegeu \"Punt mort (mecànica)\".", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El cicle de vida de la tecnologia és el procés d'evolució que qualsevol tecnologia té en el temps. En la primera etapa, només es troba a la disposició de pocs consumidors, per després arribar a ser coneguda per tot el mercat, en l'última etapa la tecnologia està saturada i esgotada com a producte comercial. És per l'anterior que es pot afirmar que cada tecnologia té un cicle de vida, que es diferencia en la durada de cada etapa i això va depenent de les característiques i el sector on es distribueixi.\nPer analitzar els cicles de les tecnologies es crea una corba anomenada \"S\" per la seva forma en la gràfica i amb això s'aconsegueix identificar la durada de cada període, depenent de la tecnologia analitzada. També es coneix una classificació segons la maduresa de l'objecte o tecnologia en qüestió, per així realitzar estratègies en el procés de comercialització pel que fa a l'etapa en què es troben.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia dels aliments, és una branca de la trofologia que tracta dels processos de producció per fer els aliments.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La clau dinamomètrica o clau de torsió és un estri per mesurar el moment de gir o parell de torsió de cargols per ajustar el parell de serratge d'elements roscats, a una valor en newton per metre.Una clau dinamomètrica consisteix en una clau fixa de got que pot ser intercanviable amb claus de got d'altres dimensions, a la qual s'acobla un braç que incorpora un mecanisme en el qual es regula el parell de serratge, de manera que si s'intenta estrènyer més, salta el mecanisme que ho impedeix. Mai s'ha de forçar a mà un cargol que abans hagi estat collat amb el parell adequat ni utilitzar una clau dinamomètrica per afluixar cargols.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM, o Clean Development Mechanism) és un mecanisme flexible definit a l'article 12 del Protocol de Kioto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, amb l'objectiu que els països en vies de desenvolupament (els no inclosos en l'annex I) puguin avançar cap a un desenvolupament sostenible, permetent alhora que els països industrialitzats inclosos a l'annex I compleixin els seus compromisos de limitació i reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle.\nEl mecanisme consisteix en la implantació o finançament de projectes per part dels països industrialitzats en països en vies de desenvolupament per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El país desenvolupat obté així drets d'emissió, dit d'altra manera, crèdits certificats per la reducció de les emissions (CER). En conseqüència, el país inclòs en l'annex I pot augmentar les seves emissions, sempre que respecti els requisits establerts pel Protocol de Kyoto per tal de salvaguardar la posició del país en vies de desenvolupament. En contrapartida, el país en vies de desenvolupament rep el capital invertit i la tecnologia neta, promovent així el desenvolupament sostenible en aquest.\nEls CDM poden ser duts a terme per organismes públics o privats. Són una eina que, juntament amb els mecanismes d'aplicació conjunta (AC) i el comerç internacional de drets d'emissió, constitueixen els mecanismes establerts al Protocol de Kyoto per facilitar l'assoliment dels objectius de reducció i limitació d'emissions dels països de l'annex I.\nPer tal que el mecanisme sigui vàlid, cal que les reduccions de CO₂ assignades a un projecte en concret siguin verificades i certificades per un comitè supervisor de les Nacions Unides. Per obtenir la certificació de les emissions, les parts interessades (l'entitat que du a terme el projecte i el país en desenvolupament receptor del projecte) hauran de demostrar una reducció real, mesurable i prolongada en el temps.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El mecanisme de compensació d'unió de metalls homogenis és una tècnica utilitzada en circuits de mesurament de temperatura, principalment basats en termoparells, per compensar la dependència amb la temperatura ambiental inherent en la realització de la mesura. Aquesta compensació permet la realització d'una mesura absoluta de la temperatura d'un cos o fluid.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les comunicacions de Smart Machine corresponen a les comunicacions que es realitzen dins de la Indústria 4.0. Consisteixen en el traspàs de dades entre dues màquines, directament o indirectament, mitjançant un ordinador central que processa tota la informació per extreure'n una conclusió.\nLes transmissions de dades són principalment cap a altres màquines o cap a persones. Realitzen principalment dues funcions: observar una tasca i extreure Big Data, la qual arriba a un ordinador central per ser analitzada i tractada, i per donar instruccions a altres màquines.Aquestes comunicacions encara presenten alguns inconvenients. Amb el seu desenvolupament seran més rellevants en les empreses.\nEl desenvolupament està essent ràpid i cada cop existeixen més formes i protocols per a les comunicacions entre Smart Machines, alguns sent l'OPC UA (Open Platform Comunications Unified Architecture) i l'Ethernet TSN.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Comunicació asíncrona, en telecomunicacions, és una transmissió de dades en la qual no s'envia cap senyal rellotge de referència, i la informació de sincronisme està implícita en les mateixes dades.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La conserva alimentària és el resultat del procés de manipulació dels aliments de manera que sigui possible preservar-los l'objectiu final de la conserva és mantindre els aliments preservats de l'acció de microorganismes capaços de modificar les condicions sanitàries i de gust dels aliments. El període que es mantindrien els aliments en conserva és molt superior al que tindrien si la conserva no els continguera.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El control automàtic d'un sistema determinat (un motor, una planta industrial, una funció biològica, com ara els batecs del cor), busca canviar el comportament del sistema a controlar (és a dir, la seva sortida) mitjançant la manipulació de les magnituds d'entrada. L'objectiu bàsic del fet de l'expressió 'controlar' és tenir el domini d'una situació determinada. Quan els dispositius que regulen el control detecten una sortida diferent a l'entrada, es calcula l'error que hi ha en el procés. A partir d'aquest error, els dispositius regulen l'acció a realitzar de manera que es disminueixi l'error fins a arribar a zero. Així per exemple, en el control de creuer d'un vehicle, l'usuari dona un valor de velocitat al qual s'ha de circular. Si el cotxe circula a menys velocitat, el dispositiu de control automàtic detecta la diferència de velocitat marcada amb la que realment té el vehicle, de manera que actua obrint l'accelerador fins a arribar a la velocitat marcada. Aquest és el funcionament bàsic dels controladors automàtics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un control d'òptica sense fils és un dispositiu que té l'objectiu principal de controlar remotament el zoom, focus i iris de l'òptica d'una càmera. Es tracta d'un equip ergonòmicament optimitzat, que facilita el treball del foquista.\nEls sistemes de control de lents ofereixen una capacitat de resposta, precisió i es compon d'un controlador, d'un o més d'un motor i d'un receptor per a un control precís de l'iris d'enfocament i el zoom. Per a configuracions tradicionals, la majoria d'aquests controladors sense fils es comuniquen amb un receptor connectat a la seva cambra en un rang determinat.\nL'empresa Teradek va treure al mercat alguns dels sistemes de control d'objectius més utilitzats. Aquesta empresa s'encarrega de dissenyar i fabricar solucions de vídeo d'alt rendiment per a aplicacions d'imatges en general, cinema i transmissió, des de monitoratge sense fil, correcció de color i control de lents fins a transmissió en viu, solucions SaaS i distribució de vídeo IP.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La convergència tecnològica és la tendència de diferents sistemes tecnològics en l'evolució cap a la realització de tasques similars. Convergència pot fer referència a tecnologies prèviament separades com la veu (telefonia), dades (i aplicacions de productivitat) i vídeo que ara comparteixen recursos i interactuen entre si sinèrgicament, creant noves possibilitats. La convergència es defineix com la interconnexió de tecnologies de la computació i informació, contingut multimèdia i xarxes de comunicacions que han arribat com a resultat de l'evolució i popularització d'internet, tant com d'activitats, productes i serveis que han emergit des de l'espai digital.\nAvui dia estem envoltats per un món multimèdia convergent en molts nivells, amb nodes de comunicació i informació contínuament adaptant-se per satisfer a demandes creades per la mateixa tecnologia i canviant la forma de crear, consumir, aprendre i interactuar unes amb unes altres.Molts experts veuen tot això com la punta de l'iceberg, ja que totes les facetes de la vida social o institucional com a negocis, govern, art, periodisme, salut o educació porten amb si un increment dels espais digitals a través de xarxes creixents de dispositius TICs.\nLa base de la convergència tecnològica tal com es planteja, xoca amb una societat en la qual preval el consumisme com a expressió de l'ésser humà. Per això, i malgrat que es pugui apreciar la conversió de dispositius tecnològics (cel·lulars, telèfons intel·ligents, readers, tauletes…), la seva producció no s'ha vist reduïda, sinó tot el contrari, ja que respon a la premissa consumista imperant.\nPer al teòric Henry Jenkins, la convergència tecnològica és un fenomen que es configura mitjançant la interacció de tres elements indissolubles: les tecnologies, les plataformes mediàtiques i el comportament de les audiències. Per Jenkins, convergència es refereix: \"Al flux de continguts a través de múltiples plataformes mediàtiques, la cooperació entre múltiples indústries mediàtiques i el comportament migratori de les audiències mediàtiques, disposades a anar gairebé a qualsevol part a la recerca del tipus desitjat d'experiències d'entreteniment\".", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un corrent erràtic és un corrent elèctric generalment de baix valor que circula de manera incontrolada en ambients i materials conductors (terra, canonades metàl·liques, acer de formigó armat en edificis , etc.) diferents de les instal·lacions previstes a aquest efecte (filferro, cable, etc.). La definició exclou els corrents transitoris (curtcircuits), que es poden generar per un mal funcionament sobtat d'un dispositiu, així com el corrent tel·lúric.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La creació audiovisual en l'àmbit educatiu ha esdevingut una activitat i una eina essencial del procés d'ensenyament i aprenentatge. Després que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) van arribar a tots els àmbits laborals i de la vida quotidiana, l'aprenentatge va requerir una nova alfabetització. A més, la forma com s'aprèn va evolucionar i es va transformar radicalment en poques dècades, la qual cosa va portar a repensar els processos d'ensenyament així com els elements que els componen. L'ensenyament i l'aprenentatge s'enfronta contínuament a noves formes de pensament, de processament de la informació, didàctiques d'aprenentatge, etc. i és aquí on cobra importància la realització de continguts multimèdia com a suport als processos educatius.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "CTRL és un programa de Televisió de Catalunya que es va emetre per primera vegada el 6 de desembre de 2021. Es tracta de set capítols enfocats únicament a les noves tecnologies.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'acoblament de cua d'oreneta o cudornella és un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma de falca que recorda la cua d'una oreneta comuna i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma en l'altra peça que es vol acoblar.\nEls costats inclinats de la cua d'oreneta reforcen la resistència a la tracció amb el mateix principi d'una falca clavada en el mànec d'un martell o d'una destral. Així a diferència d'un acoblament de caixa i metxa, l'acoblament de cua d'oreneta és capaç d'aguantar no solament la força lateral, sinó també la força transversal i de tracció.\nEls acoblaments de cua d'oreneta s'utilitzen en moltes àrees de la tecnologia: \n\nEncaixos de peces de fusta, sobretot perquè no cal emprar fixacions metàl·liques addicionals (claus o cargols), en particular, per als calaixos, caixes o també instruments musicals.\nFixació de les paletes al volant d'una turbina.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La cultura de la convergència és un concepte ideat per Henry Jenkins, acadèmic estatunidenc i figura icònica de la reflexió sobre els mitjans de comunicació, el periodisme i les arts cinemàtiques, i exposat al seu llibre “Convergence culture” (“cultura convergent”, traduït al català), on explica en profunditat què és la cultura de la convergència: es tracta d'una teoria relacionada amb la tecnologia i els mitjans de comunicació en què reconeix les relacions i les experiències canviants dels nous mitjans. Essencialment, Jenkins planteja quelcom una confrontació entre els antics i els nous mitjans, que es transformen mútuament. Més en detall, es refereix als canvis, adaptacions i desaparicions a què fan front els mitjans de comunicació quan apareix un mitjà de comunicació nou, sovint a conseqüència de l'aparició d'una nova tecnologia.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La xarxa d'ordinadors CYCLADES (pronunciació en francès: /*siklad/: [*siklad]) era una xarxa de recerca francesa creada a principis dels anys 70. Va ser una de les xarxes pioneres que va experimentar amb el concepte de commutació de paquets i va ser desenvolupada per a explorar alternatives al disseny ARPANET. Sostenia la xarxa local de recerca general.\nLa xarxa CYCLADES va ser la primera a fer als amfitrions responsables per al lliurament fiable de dades, en lloc que aquest fos un servei centralitzat de la xarxa mateixa. Els datagrames s'intercanviaven a la xarxa utilitzant protocols de transport que no garantien un lliurament fiable, només intentava oferir el millor resultat. La xarxa utilitzava el Principi end-to-end, un protocol de transparència que es va popularitzar més tard. Això va simplificar el disseny de la xarxa, va reduir la seva latència i les oportunitats d'error d'un sol punt. La experiència amb aquests conceptes va desencadenar el disseny de peces clau del protocol d'internet al projecte ARPANET.La xarxa va ser patrocinada pel Govern Francès, a través del Institut de Recherche en lnformatique et en Automatique (IRIA), el laboratori de recerca nacional de les ciències de la computació a França, conegut com a INRIA, que va servir com a agència coordinadora. Moltes manufactures de computació franceses, instituts de recerca i universitats van col·laborar amb la causa. CYCLADES va ser dissenyat i dirigit pel Louis Pouzin.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El deadband (a vegades anomenada zona neutral o zona morta) és una freqüència en una franja de senyals en la que no hi ha accions i el sistema és inoperant. La banda morta s'utilitza en reguladors de voltatge i altres controladors. L'objectiu és comú, per evitar l'oscil·lació o cicles repetits d'activació-desactivació (anomenada 'caça' en els sistemes de control proporcional).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'anomenada democràcia electrònica (en anglès, electronic democracy), també democràcia digital o democràcia per internet, coneguda en anglès com e-democracy (e-DC), és l'ús de les TIC (informàtica, internet, computació mòbil i telecomunicacions) per crear espais de diàleg i reflexió social, accés a la informació de subjectes polítics (plans de treball, ideologia), exercici dels drets de participació política, i en la millora dels processos electorals en la relació entre ciutadans, subjectes polítics i institucions electorals.És la democràcia que fa servir les noves tecnologies de la informació i els mitjans alternatius de comunicació per satisfer les seves necessitats en benefici de tots i per a millorar processos dins d'una república democràtica o democràcia representativa. És un desenvolupament polític que encara està en els seus inicis, i és un tema que genera molts debats i activitats en governs, grups cívics i societats d'arreu del món.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La democratització de la tecnologia es coneix com el procés pel qual les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) deixen de ser propietat d'una elit privada o grup reduït de persones, per passar a ser-ho de tots els sectors de la societat. Concretament, ja no són els professionals els que fan ús d'internet i les telecomunicacions sinó que qualsevol persona hi té accés, sense importar l'edat, la classe social, el sector o els mitjans disponibles, entre d'altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Departament de Banda Ampla, Comunicacions, i Economia Digital (en anglès Department of Broadband, Communications and the Digital Economy) va ser un departament (de nivell ministerial) del Govern d'Austràlia. El citat departament va ser instituït l'any 2007 i dissolt l'any 2013. Les seves funcions van ser assumides pel llavors creat Department of Communications d'Austràlia.\nAquesta estructura jeràrquica de govern va tenir al seu càrrec la responsabilitat del desenvolupament de la banda ampla (en anglès: broadband) a Austràlia, i en general de tot sector de les comunicacions en aquest país (incloent els serveis a través de senyals de radi i televisió), i de manera que aquest desenvolupament fos sostenible i convenient, promovent l'economia digital i la competitivitat en amplis sectors, en benefici dels australians.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La descolimació és un efecte no desitjat que té lloc quan es produeix un desajustament del backfocus de la càmera. Consisteix en una modificació de la distància focal (i, en conseqüència, del pla focal de la lent). D'aquesta manera, malgrat que hàgim realitzat correctament l'enfocament, les fotografies que obtenim són borroses. Aquest efecte es pot originar a causa d'un defecte de la montura, però generalment té lloc quan emprem càmeres digitals, que tendeixen a escalfar-se especialment. L'excessiva calor pot ocasionar una dilatació de la càmera, que al seu torn modifica lleugerament la distància focal (normalment, de manera gairebé imperceptible per al fotògraf des del visor).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "S'entén com a digital detox (desintoxicació digital) a una tendència recent que busca evitar i escapar de l'addicció a la tecnologia. Es pot entendre com un fenomen social que vol allunyar a la gent dels dispositius digitals com ara els smartphones o els ordinadors per tal de tornar a connectar amb la societat. El eslogan que defineix aquest moviment es Disconnect to reconnect. \nAvui dia cada cop més gent pateix de problemes físics i psicològics derivats d'una obsessió a aquestes tecnologies que ens envolten. Aquesta tendència té com a finalitat evitar l'abús i l'obsessió a les noves tecnologies, entenent que això pot comportar problemes en la nostra salut mental. Reivindica prendre consciència d'això i buscar maneres de portar una dieta digital més controlada. El fenomen Digital Detox pot recordar al que va suposar el ludisme en el seu moment traslladat a la revolució digital dels nostres dies.\nSegons l'organització Digitaldetox.org, el 61% dels internautes globals confessa tenir algun nivell d'addicció a la Xarxa. Així mateix, el nord-americà mitjà admet passar almenys el 30% del seu temps en Internet revisant actualitzacions a les seves xarxes socials, tot i que no ho impliquin i siguin simples avisos.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La desocupació tecnològica és un fenomen del sistema monetari i de mercat en el seu estat actual que es dona quan els avanços en les tecnologies de producció i de serveis s'introdueixen en les empreses, generalment en maquinària automatitzada, i el seu alt rendiment i baix cost a llarg termini en comparació dels treballadors humans.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Dessalinització es refereix a qualsevol dels diferents procediments que treuen l'excés de sals (especialment clorur de sodi) i altres minerals de l'aigua. D'una manera més general la dessalinització pot referir-se a treure les sals i els minerals, com el control de la salinitat dels sòls.L'aigua es dessalinitza per tal de convertir-la en aigua potable o no nociva pels sòls en cas de regadiu. De vegades el procés produeix clorur de sodi com a subproducte. Es fa servir en vaixells i submarins. La major part de l'interès modern en la dessalinització se centra a desenvolupar procediments de baix cost per a consum humà en zones on la disponibilitat d'aigua és limitada.\n\nLa dessalinització a gran escala habitualment utilitza grans quantitats d'energia i infraestructures especialitzades cares, cosa que fa que l'aigua obtinguda sigui molt cara comparada amb la proporcionada per rius o l'aigua subterrània. Al Pròxim Orient, que disposa de grans reserves de petroli i relativament poca aigua, fan servir dessalinitzadores des de fa molts anys i cap al 2007 disposaven del 75% de la capacitat dessalinitzadora mundial.La planta dessalinitzadora més gran del món es troba a Jebel Ali als Emirats Àrabs Units. Amb un sistema de destil·lació multiestadi flash pot produir 300 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. A Espanya la primera planta potabilitzadora d'aigua de mar es va inaugurar a Lanzarote el 1965.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El detector de víctimes d'allaus (DVA), és un aparell electrònic emissor i receptor d'ones electromagnètiques que permet localitzar amb rapidesa una persona colgada per una allau. El detector de víctimes d’allau (DVA) està dotat d’un commutador que, segons la seva posició, permet emetre o rebre senyals electromagnètics. Aquests aparells són d’una gran importància per a tots els practicants del muntanyisme i els esports d’hivern, ja que permeten, en cas que algú hagi estat víctima, la possibilitat de ser rescatat en el mínim temps possible.La cerca amb aparells DVA pot ser exitosa sempre que altres persones, equipades també amb aparells DVA, siguin a prop i hagin presenciat i seguit la trajectòria de l'allau i el desplaçament sofert per la víctima. És imprescindible i cal disposar d'una pala per a retirar la neu. El detector DVA és considerat un aparell indispensable per a la pràctica esportiva de muntanyencs i esquiadors.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El determinisme tecnològic és la tesi segons la qual les innovacions tecnològiques són l'agent causal singular més important dels canvis socials al llarg de la història. Dit d'una altra forma, que el canvi tecnològic determina pel canvi social.\nL'expressió determinisme tecnològic va ser probablement encunyada per l'economista i sociòleg Thorstein Veblen a principis del segle xx. Ha estat en el segle xx, de fet, on la tesi ha gaudit una major popularitat – que de fet continua fins a l'actualitat – i ha estat adoptada i defensada per autors com Jacques Ellul, John Kenneth Galbraith, Martin Heidegger, Marshall McLuhan o Alvin Toffler. Durant les darreres dècades, però, el determinisme tecnològic ha estat fortament criticat des dels estudis de ciència i tecnologia, tot i que continua present en molt àmbits socials.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Dielèctric high-k (en anglès alta k) fa referència a un material d'alt valor de constant dielèctrica o també permitivitat relativa (εr). Els materials dielèctrics amb alta k s'empren en la fabricació de semiconductors on usualment remplacen el diòxid de silici (K=3,7-3,9). Els materials dielèctrics high-k és una de les tecnologies que permeten de continuar la miniaturització dels components electrònics segons la llei de Moore.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Dielèctric low-k (en anglès baixa k) fa referència a un material de constant dielèctrica o també permitivitat relativa (εr) de molt baix valor . Els materials dielèctrics amb baixa k s'empren en la fabricació de semiconductors on usualment remplacen el diòxid de silici (K=3,7-3,9) . Els materials dielèctrics low-k és una de les tecnologies que permeten de continuar la miniaturització dels components electrònics segons la llei de Moore.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un difusor variable és una vàlvula que canvia la seva secció de pas quan es modifiquen les propietats del fluid que la travessa. Els carburadors són les màquines que els utilitzen amb més freqüència encara que serveixen també en altres mescladors.Un difusor variable té una secció convergent, la gola i una secció divergent. El fluid és Velocitat subsònica i la pressió del gas o de la barreja de gasos, s'expandeix a la secció convergent, assolit el major buit relatiu a la gola. Un mecanisme extern que pot ser una campana de buit o un força, utilitza la pressió de buit per a moure la porta del difusor.\nEls difusors variables són autòmats que obeeixen a la velocitat del fluid mesurada amb el nombre de Mach. Com que la forma física del difusor difícilment pot ser un tub venturi perfecte sempre existiran pèrdues per contracció del doll.\nEl més interessant d'aquest mecanisme és que si es coneix la forma com varien els coeficients de pèrdues, ell és un sensor de la velocitat del flux de pes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia digital és un factor que va fer la seva aparició recentment a la història de la humanitat. A l'hora d'entendre el concepte és necessari analitzar les mateixes paraules que el formen: tecnologia és \"la ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que ve a ser com la teoria de la indústria pràctica\" i l'adjectiu digital es refereix a \"dit dels sistemes de transmissió o de tractament de la informació en què les variables són representades per caràcters (sovint dígits o xifres) d'un repertori finit.\" Per tant podem arribar a la conclusió que la tecnologia digital fa referència al conjunt de procediments i estudis que són necessaris per poder realitzar avenços científics que són expressats en dígits.Aquesta disciplina ha estat durant aquestes últimes dècades el protagonista més important dins de tots els descobriments tecnològics moderns que s'han pogut realitzar. La seva funció principal és que millorar la vida de l'ésser humà a la terra a partir de diferents eines i recursos científics que permeten elaborar productes tecnològics. D'aquesta manera això produeix que el nostre món totalment mecànic i analògic passi a regnar-se per tot allò digital, el qual ens permet expressar la nostra realitat a partir de números (0 i 1), considerada una forma molt més fàcil.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un document electrònic és un document que, essent analògic o digital, ha de ser interpretat i mostrat a l'ull humà mitjançant un reproductor (un reproductor de vídeo o de cintes de so però també un ordinador).Hi ha consens a vincular l'existència o la manipulació dels documents electrònics amb ordinadors, computadores, màquines o equipaments informàtics.Ara bé, estrictament, els documents electrònics també poden ser analògics i, llavors, els documents digitals serien un subconjunt (majoritari) dels documents electrònics. Aquesta és, per exemple, la doctrina arxivística, entre d'altres, dels Arxius Nacionals d'Austràlia: \"Electronic record – a record created and/or maintained by means of electronic equipment. Includes analogue formats (see also Digital record)\".La Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) considera que els documents electrònics constitueixen un cas a part, i els defineix com a documents en els que la informació és manipulada, transmesa o processada informàticament i posseeix contingut, context i estructura per testificar l'activitat que l'ha generat. Els documents electrònics presenten una sèrie de característiques i unes tipologies tan diverses (webs, bases de dades, missatgeria de correu electrònic, bústies de veu, etc.) que realment es fa difícil establir una classificació clara o bé emmarcar-los en classificacions ja establertes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Dykstraflex és el nom del sistema de control de moviment dissenyat el 1975 per John Dykstra per a l'empresa Industrial Light & Magic. En la seva creació, també van participar moltes altres persones com Alvah J. Miller i Jerry Jeffress, responsables del sistema electrònic principal.Va estar desenvolupat pensant en els complexos efectes especials de la primera pel·lícula de Star Wars, l'episodi IV titulat Una nova esperança.La creació i desenvolupament del Dykstraflex va fer que els seus responsables guanyessin el premi Oscar als millors efectes visuals del 1977.\n\n", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'economia de baix carboni (acrònim en anglès: LCE) o economia de baix combustible fòssil (LFFE) és un concepte referit a una economia que emet un mínim d'emissions de gas d'hivernacle (GHG) cap a la biosfera, i específicament es refereix al gas d'hivernacle diòxid de carboni.\nMolts científics i l'opinió pública han arribat a la conclusió que l'acumulació de gasos amb efecte d'hivernacle (sobretot CO₂) en l'atmosfera és degut a l'activitat dels humans, i per això el clima està canviant. Les concentracions elevades d'aquests gasos estan produint un escalfament global que afecta el clima a llarg termini, i tindran conseqüències sobre la humanitat en un futur previsible. Globalment s'ha implementat aquesta economia de baix carboni, i per tant, serveix com a mitjà per evitar el catastròfic canvi climàtic, i com a antecessor d'una societat de zero emissions de diòxid de carboni i una economia d'energia renovable.\nPer evitar un canvi climàtic antropogènic en el futur, totes les nacions haurien de considerar que les societats de carboni intensiu i superpoblades hauran d'arribar a societats i economies de zero emissions de diòxid de carboni. Diversos països s'han compromès a reduir els nivells de CO₂, però no de forma nul·la, i afirmen que les emissions es redueixen en un 100% per compensacions d'emissions més que cessament de tota emissió (neutralitat de carboni).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'economia evolucionista és un corrent econòmic que estudia l'evolució, canvi o desenvolupament dels sistemes econòmics fent ús de principis de la biologia tant de manera explícita (fent ús d'idees bàsiques de la teoria darwiniana, per exemple), com de forma implícita (a través de l'ús d'analogies i metàfores relacionades amb les ciències naturals). Els principals teòrics del pensament evolucionista són Thorstein Veblen, John Rogers Commons, Joseph Alois Schumpeter, Carl Menger, Friedrich Hayek, Richard R. Nelson o Sidney Graham Winter.\nD'acord amb els econòmics evolucionistes, la base de les seves teories correspon a \"una interpretació dels fenòmens econòmics basada en la interacció de múltiples agents heterogenis - entre ells, empreses i individus - els qui mitjançant la repetició d'un sistema de prova i error intenten contínuament explorar noves tecnologies, noves estratègies de comportament, noves formes organitzatives\".Els evolucionistes sostenen \"que els models evolucionistes són millors que la teoria neoclàssica-ortodoxa; perquè incorporen les innovacions i l'avanç tecnològic com els determinants del creixement a llarg termini. En aquest sentit, la teoria evolucionista reprèn les idees de Schumpeter, definint-se així mateixos com neoschumpeterians\". D'acord amb l'anterior, l'economia evolucionista li lliura un enfocament, en gran manera, reduccionista a les explicacions de les variables macroeconòmiques.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Cada país ha introduït en el seu sistema educatiu la formació tecnològica de forma diferent. La tradició tecnològica a Anglaterra i Suècia, pioners en aquest camp (ambdós van fer els seus primers plans d'estudi assessorats per Comenius) contrasta molt amb la recent incorporació al currículum espanyol, on les diferents comunitats autònomes han fet el seu desplegament de forma diversa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'efecte Curie, en referència a Marie Curie, en el marc del feminisme, és el fet d'aclaparar les dones pel pes d'una genialitat extraordinària en els noms donats com a exemples a seguir. Així, resulta que, en lloc de motivar i constituir models per a dones actuals, són considerades casos excepcionals impossibles d'imitar i que porten l'efecte contrari.Aquest efecte fou definit per primera vegada per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter durant la dècada dels vuitanta del s. XX. Més endavant, també n'ha parlat Julie des Jardins, escrivint un llibre que porta per nom aquesta tendència: The Madame Curie Complex: The Hidden History of Women in Science, publicat el 2010.Si les dones rarament apareixen en la ciència, la tecnologia i la resta de facetes de la humanitat és en part pels biaixos dels historiadors que subjectivament, en un entorn androcentrista i de dominació masculina, han anat menyspreant i ocultant informació. Un paradigma n'és l'ocultament sistemàtic de les dones promogut per la legislació de patents, en el cas de les tecnòlogues, perquè les dones no tenien dret a la propietat. Per a evitar l'efecte Curie, una proposta és no limitar-se a col·leccionar noms de dones històriques sinó també les circumstàncies familiars, socials i econòmiques que van fer possible que aquestes dones \"normals\" destaquessin en un àmbit hostil.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'ús de la tecnologia en els processos d'ensenyament-aprenentatge és una tendència creixent en els últims anys. Com sembla obvi, podem dir que les TIC han permès una més bona interacció en l'educació a distància, i no se'n pot entendre l'evolució sense aquestes tecnologies.\nUn efecte evident de la tecnologia en l'educació a distància és que ha permès millorar les oportunitats d'interacció en l'ensenyament a distància (o híbrid), que en models precedents, com l'ensenyament per correu o l'atenció telefònica, era més limitada. D'altra banda, en alguns casos, hi ha diferents elements tecnològics aplicats a l'educació que permeten el desenvolupament de noves tècniques d'ensenyament, però en la majoria d'aquests casos són tècniques que ja es podien fer sense tecnologia que hi estigués associada.\nPer exemple, un professor d'Educació física pot utilitzar un videojoc de tenis perquè l'alumnat aprengui el que és necessari en el joc en la realitat. Recolzats en el videojoc, es pot ajudar els estudiants a dissenyar diferents estratègies, que els permetran ser més competents a l'hora d'enfrontar-se al joc. Un benefici obvi d'aquest ús és que permet practicar i aprendre sense haver de tenir el professor al davant o de reservar la pista. Tot i això, l'activitat duta a terme és en aquest cas la mateixa que en el d'una activitat física real equivalent. Per això ens hem de preguntar quin és l'efecte de la tecnologia en aquest cas, més enllà de la conveniència de la recreació virtual. En altres casos, però, els videojocs s'utilitzen de maneres que és difícil que es puguin reproduir en una situació mitjançada per la tecnologia. Quin és l'efecte en cadascun dels casos? \nNo només es tracta d'afegir dispositius electrònics entesos com a “objectes físics”, sinó que pren especial rellevància la usabilitat que en fem d'aquests: per tal que el fet d'introduir les TIC en l'ensenyament comporti una millora en el procés d'aprenentatge de l'alumne, s'han de tenir clares les intencions, els objectius i els elements tecnològics que comportin millores en aquest procés, partint d'una base de fonamentació educativa sobre el disseny de l'activitat.\nAixí doncs, quan s'introdueix una nova tecnologia o s'ha de decidir sobre la manera d'ensenyament per a una experiència educativa, els dissenyadors ens hem de preguntar fins a quin punt la tecnologia és un factor significatiu en la millora dels resultats d'aprenentatge, més enllà de considerar simplement el que permet l'aprenentatge en horaris diferents i emplaçaments distants, o que simplement facilita i fa més ràpides les mateixes tasques que es duien a terme d'una altra manera. D'altra banda, la consideració dels efectes depèn de quines variables s'utilitzen per a calcular els resultats, i també depèn dels factors d'entrada, sobretot els participants i el context. Per això, és important considerar alguns elements clau a l'hora de fer l'anàlisi de l'efecte d'un determinat component de tecnologia educativa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'efecte Jennifer i John fa referència a un experiment realitzat per la Universitat Yale al 2012, on es demanava a docents qualificats dels departaments de ciències (física, química i biologia) de sis universitats d'investigació nord-americanes, que valoressin la sol·licitud presentada per un estudiant (John) o una estudiant (Jennifer) ficticis, per ocupar, en els seus departaments, el càrrec de cap de laboratori. Una de les peculiaritats de l'experiment era que la documentació que avaluaven era la mateixa i només es diferenciava el nom i sexe de la persona sol·licitant.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L ' encesa del motor és un sistema de producció i distribució, en el cas de més d'un cilindre, de l'espurna d'alta tensió necessària en la bugia per a produir l'explosió provocada en els motors de benzina (cicle Otto) ja siguin de 2 o de 4 temps (2T i 4T)", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L' encesa electrònica és un sistema d'encesa per a motors de cicle Otto tant de dos temps (2T) com quatre temps (4T) en el qual la funció d'interrompre el corrent del primari de la bobina per generar per autoinducció l'alta tensió necessària en la bugia no es fa per mitjans mecànics com en el sistema de ruptor o platins, sinó mitjançant un o diversos transistors.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria del Coneixement és la disciplina que estudia les tecnologies del coneixement, va ser definida per Feigenbaum i McCorduck (1983) Les tecnologies del coneixement (TC) són un conjunt de tecnologies amb les quals es construeixen, mantenen i desenvolupen sistemes basats en el coneixement. (Kendal, 2007).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Espintrònica (neologisme a partir de \"espín\" i \"electrònica\") també coneguda com a espinelectrònica és un camp emergent en la física de l'estat sòlid que explota l'orientació del seu espín així com el seu grau d'acoblament espín-òrbita. Aquesta nova disciplina podria suposar una gran evolució en l'electrònica convencional basada en silici en què el l'energia i el nombre d'electrons són els paràmetres a controlar donant lloc a limitacions importants en la velocitat de transmissió de la informació i a fenòmens no desitjats com la dissipació d'energia en forma de calor.Un dispositiu espintrònic convencional, com el proposat pels físics Datta-Das, consisteix en tres components. Un injector d'espín consistent d'un material magnètic, un semiconductor en què es manipula mitjançant un elèctrode metàl·lic l'orientació de l'espín i finalment un segon material ferromagnètic que ens permeti detectar l'orientació de l'espín. Els materials habituals per realitzar la injecció i detecció poden ser: contactes ferromagnètics metàl·lics amb alta temperatura de Curie (\n \n \n \n F\n e\n ,\n C\n o\n \n \n {\\displaystyle Fe,Co}\n ), contactes quasi-metàl·lics (\n \n \n \n F\n \n e\n \n 3\n \n \n \n O\n \n 4\n \n \n \n \n {\\displaystyle Fe_{3}O_{4}}\n ) o semiconductors magnètics diluïts (\n \n \n \n I\n \n n\n \n x\n \n \n M\n \n n\n \n 1\n −\n x\n \n \n A\n s\n ,\n G\n \n a\n \n x\n \n \n M\n \n n\n \n 1\n −\n x\n \n \n A\n s\n \n \n {\\displaystyle In_{x}Mn_{1-x}As,Ga_{x}Mn_{1-x}As}\n ). Recentment es comença a considerar la injecció i detecció del espín de forma òptica, fet que augmenta l'eficiència del dispositiu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un esprai, aerosol, vaporitzador o esquitxador és un dispositiu format per un recipient on s'emmagatzema un líquid o una pols, acoblat a un sistema de propulsió que permet d'expulsar aquest líquid en forma d'aerosol (reduït a gotes molt fines). El mecanisme d'expulsió pot ser activat mecànicament (manxa, bomba) o mitjançant un gas propel·lent contingut a pressió. En qualsevol cas el líquid és expulsat del recipient mitjançant el canvi de pressió. Els esprais acostumen a fer unes partícules de mida relativament grossa que es dipositen ràpidament sobre les superfícies propenques. Per a fabricar aerosols de mida microscòpica es fan servir nebulitzadors, que permeten de produir gotes microscòpiques.\nUn dels usos és en aplicacions via màquines polvoritzadores, on aquest s'utilitza per a aplicacions fitosanitàries. També s'usa per a aplicar pintura o productes de neteja. En general per a perfumeria es parla d'atomitzador.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els esquemes(del llatí schema, i aquest del grec σχῆμα, \"figura\") són representacions gràfiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren símbols que representen elements o components que són presents en el conjunt, instal·lació o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre són dibuixats a escala i els símbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensió visual.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un estallador, estolledor, restallador, trestallador, bagant o almenara és una peça que serveix per a retenir o deixar passar el cabal d'aigua d'un canal o d'una séquia. Hi ha estalladors que poden immobilitzar-se en posicions intermèdies i permeten actuar com a reguladors de cabal.\nUn estallador pot indicar tot el conjunt format per l'estallador pròpiament dit (obturador, comporta, guillotina,...) i els accessoris que permeten el seu funcionament (caixa, suports,...).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Estat de l'art, és un anglicisme derivat de l'expressió state of the art (literalment estat de l'art), utilitzat per a la investigació-acció. L'expressió anglesa es pot traduir al català també com a \"capdavanter\", \"l'últim\" o \"[el més] avançat\"; per exemple, state of the art technology es tradueix dins del context cultural hispà, és a dir, no literal, com a \"tecnologia punta\" o \"tecnologia de punta\", \"l'últim en tecnologia\" o \"tecnologia d'avantguarda\". També es pot dir més fàcilment en el cas d'assajos, \"l'estat d'aquesta temàtica actualment i els seus avanços\".\nDins de l'ambient tecnològic industrial, s'entén com a \"estat de l'art\", \"estat de la tècnica\" o \"estat de la qüestió\", tots aquells desenvolupaments d'última tecnologia realitzats a un producte, que han estat provats en la indústria i han estat acollits i acceptats per diferents fabricadores.\nEn anglès, la frase va unida amb guions quan s'utilitza com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En català no es compleix aquesta convenció, encara que pot aplicar-se igualment.\nEn el camp de la propietat industrial, especialment en el camp de les patents, se sol denominar Estat de la Tècnica o \"prior art\". Es defineix mitjançant tot allò que ha estat publicat, ja sigui al país on es busca la patent o a tot el món, abans de la data de sol·licitud de la patent.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els estudis socials sobre ciència i tecnologia abasten un àmbit d'estudi d'utilitats de la vida diària que té com a objectiu trencar amb les antigues barreres d'investigació cientificotècnica. Tradicionalment, la ciència i la tecnologia eren jutjades com una caixa negra i, per tant, estudiades independentment dels factors socials, polítics, i culturals, que actuarien com a distorsionadors del saber cientificotècnic. Els estudis sobre ciència, tecnologia i societat reconcilien aquests tres camps considerant-los com un teixit sense costures.\nA l'estat espanyol, aquest tipus d'inquietuds i de reflexions han arribat amb el nom comú d'estudis sobre ciència, tecnologia, i societat (abreujat CTS), la qual cosa a les regions de parla anglesa es coneix com a Science and Technology Studies ('estudis de ciència i tecnologia') o Science, Technology and Society ('ciència, tecnologia i societat'), ambdós amb l'acrònim STS. A l'estat espanyol, la multidisciplinarietat en CTS inclou des del principi els àmbits de les ciències socials, i veu els seus orígens en els moviments en defensa dels drets humans, el moviment feminista i pacifista i els primers grups ecologistes sorgits sobretot després de la Guerra del Vietnam. Pels seus orígens i naturalesa, veiem cert paral·lelisme entre els estudis CTS i els estudis feministes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els estudis de ciència, tecnologia i gènere (CTG) són una part dels estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS). Igual que aquests últims, els estudis de ciència, tecnologia i gènere són un camp de treball interdisciplinari des del qual s'aborda l'estudi de la ciència i la tecnologia en el context social, en un esforç per comprendre el seu desenvolupament històric i els seus efectes sobre les nostres formes de vida, encara que, a diferència dels estudis CTS, mitjançant l'imperatiu d'integrar una perspectiva de gènere.\nPer tal d'entendre de manera clara quin és l'objectiu d'aquesta branca de la CTS és necessari conèixer el punt de partida que no és altre que la distinció que s'ha de fer entre “sexe” i “gènere”. El primer fa referència a les diferències existents des del punt de vista biològic entre un home i una dona. El segon, el gènere, és una construcció social que diferencia les responsabilitats, els rols, els condicionants així com les oportunitats i necessitats de homes i dones en un context determinat. Aquesta construcció social sol variar al llarg del temps. En definitiva l'anàlisi de les relacions de gènere incideix especialment en les relacions de poder i l'accés als recursos i les oportunitats.\nL´integració i aplicació necessària de la perspectiva de gènere és imprescindible en els estudis CTS com també és clau copsar el \"gènere\" com una categoria analítica i no com una simple categoria descriptiva.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Eyebeam Art + Technology Center (Eyebeam) és un centre d'art i tecnologia sense finalitats de lucre a la ciutat de Nova York. El propòsit manifest és el promoure l'ús creatiu de noves tecnologies en proveir un ambient de col·laboració per a la investigació i experimentació en la intersecció d'art, tecnologia i cultura. Eyebeam va ser fundat per John S. Jonson Ill amb els seus co-fundadors David S Johnson i Roderic R. Richardon.\nOriginalment es va concebre com un taller d'efectes digitals i codi i centre per a l'educació juvenil. Eyebeam s'ha tornat un centre d'investigació, desenvolupament i curadora de nous mitjans obres d'art i open source technology. Eyebeam és l'amfritrió de 20 artistes residents i fellows d'investigació, co-produeix programes d'educació juvenil i presenta exposicions, performances, simposis, tallers, hackathons i altres esdeveniments. Els projectes desenvolupats per Eyebeam han rebut premis i reconeixements, els quals inclouen, entre altres, Webby Awards, Beques Guggenheim, i el Prix Ars Electronica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Face Hallucination és una tècnica de superresolució que permet obtenir una imatge d'alta resolució a partir d'una imatge d'entrada de baixa resolució. S'aplica en sistemes de reconeixement facial perquè la identificació i l'anàlisi d'un rostre sigui més fàcil i eficaç.\nDegut a la importància de les imatges en els sistemes de reconeixement facial, face hallucination s'ha convertit en un espai d'interès i de recerca per als investigadors", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Facilitat d'accés a la tecnologia té relació amb el desenvolupament d'un país. Ja que les riqueses i el creixement de la societat està molt lligat al nivell d'accés a la tecnologia i la innovació. Creant així a escala global la necessitat que els ciutadans es vegin obligats a estar cada vegada més interconnectats.Per una banda, s'observa que aquesta facilitat envers l'accés a moltes d'aquestes tecnologies pot ajudar a crear un món més equitatiu, pacífic i just. Fent així que aquests avenços digitals donin suport a alguns dels 17 objectius de desenvolupament sostenible establerts per les Nacions Unides. Entre els quals s'aprecien, la reducció de la mortalitat materna i infantil, la reducció de la pobresa extrema, l'alfabetització universal, l'agricultura sostenible, entre d'altres.No obstant això, l'accés a la tecnologia també pot provocar una amenaça envers la privacitat de cada individu, o la seguretat d'aquest. A més també pot alimentar la desigualtat, tenint així implicacions en els principals drets humans.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El fes-ho tu mateix o fes-t'ho tu mateix (en anglès do it yourself, sovint abreujat com a DIY) és un moviment ètic i polític i d'acció pràctica i artística que promou el concepció, fabricació, adaptació, millora, reparació, reutilització i reciclatge fet a casa, amb recursos a l'abast i per mitjà de la cooperació, col·laboració i autoaprenentatge. S'oposa a la producció industrial massiva i aprecia la personalització i la unicitat per sobre de cànons estètics establerts i de perfecció. Inclou tota mena de creacions tècniques, tecnològiques i artístiques de la vida quotidiana, i desenvolupa formes d'organització no jerarquitzades.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la tecnologia és la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'ètica. Es relaciona estretament amb la filosofia de la ciència i amb les disciplines sociològiques d'estudi de la tecnologia i com a àrea d'estudi independent va sorgir a finals del segle xix, si bé les reflexions sobre tecnologia i ésser humà es remunten a l'Antiga Grècia.\nAlgunes qüestions d'estudi de la filosofia de la tecnologia són si la tecnonologia és objectiva, quins avenços s'han de promoure èticament i quins no, com afecta la tècnica a la relació entre humans (per exemple l'aparició de la realitat virtual), els sabers tècnics necessaris per al progrés i l'educació d'un país, quins lligams estableix la tecnologia amb la ciència i com afecta l'estructura social a la recerca tecnològica, entre d'altres.\nEntre els autors destacats d'aquesta disciplina cal destacar Jean Baudrillard, Bruno Latour, Ernst Kapp, Hannah Arendt i Joseph Agassi.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La filosofia de la tècnica és una categoria una mica més àmplia que la usual filosofia de la tecnologia. Aquesta filosofia és' remitent a la gènesi mateixa de la tècnica, noció anterior a la de tecnologia. En aquest sentit caldria entendre \"tecnologia\" com la tècnica resultant de la simbiosi entre ciència i tècnica, el que especialment ocorre a partir de la segona meitat del segle xx, a conseqüència de la incursió de les grans corporacions en la investigació científica, i conseqüentment la creació d'un nou model de científic assalariat.Semblés que \"tecnologia\" remet a la sofisticació de la tècnica, sobretot a partir de la informàtica. Una tècnica amb base científica seria una tecnologia. Sobre la base d'aquesta distinció, pot comprendre's que \"filosofia de la tecnologia\" apunta a treballar els conceptes emergents d'aquesta nova i sofisticada tècnica.\n\"Si no sabem a tot moment on anem, pot resultar útil saber d'on venim\". Això és el que intenta descobrir la ciència de la filosofia i la història de la filosofia, oferint les explicacions i les solucions que van donar els grans pensadors de la història de la humanitat, a qüestions com aquesta.\nNo obstant això hi ha altres interpretacions que permeten reprendre la categoria de \"Filosofia de la tècnica\" com aquella que elabora i reflexiona sobre els conceptes de totes les tècniques sense distinció. Para Gilbert Simondon, filòsof francès que va viure entre 1924 i 1989, és convenient usar el terme \"tecnologia\" seguint la seva etimologia: \"estudi o coneixement de la tècnica\". D'aquesta manera tècnica i tecnologia no són nocions d'una mateixa classe; la tecnologia seria l'estudi de les tècniques. Sosté Simondon: \"La filosofia ha de fundar la tecnologia, que és l'ecumenisme de les tècniques, perquè perquè les ciències i l'ètica poden trobar-se en la reflexió, fa falta una unitat de les tècniques...\", és a dir que la filosofia necessita una unitat de les tècniques, la tecnologia, per reflexionar sobre les ciències i l'ètica. La filosofia de la tècnica inclou també la reflexió sobre la tecnologia en tant estudi de totes les tècniques.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Flexibilitat interpretativa és la noció que descriu l'existència d'interpretacions radicals sobre un artefacte tècnic, és a dir, l'atribució d'objectius, significats i línies de desenvolupament divergent. La flexibilitat interpretativa dels artefactes tècnics no s'ha d'entendre en termes exclusivament hermenèutics; no es limita a assenyalar el fet trivial que a un artefacte se li poden assignar diferents significats o valors en contextos diferents. En cert sentit la presència de flexibilitat interpretativa suggereix l'existència d'artefactes diferents (\"bicicleta viril\" versus \"bicicleta perillosa\") en el que a simple vista sembla un únic artefacte (\"bicicleta ordinària\"). Els artefactes lluny de seguir una simple evolució cap a una eficiència més gran (en un sentit precís i neutre), segueixen diferents línies de desenvolupament impulsades per elements més heterogenis que avalen un model multidireccional del desenvolupament tecnològic.Les diferències a les quals el concepte de flexibilitat interpretiva es refereix son radicals, això és, estan relacionades amb el funcionament dels artefactes (amb el fet que ho facin correctament o incorrectament), amb el disseny material dels seus components; un aspecte molt més difícil de demostrar i que té conseqüències directes per a les innovacions futures, segons una o altra interpretació, l'artefacte seguirà línies molt diferents d'evolució.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "French Tech és un segell francès adjudicat a centres metropolitans reconeguts pel seu ecosistema d'empreses d'inici, així com una marca comuna que pot ser utilitzada per empreses innovadores franceses.\nFrench Tech pretén, en particular, donar una forta identitat visual a les iniciatives franceses, així com encoratjar els intercanvis entre ells.\nAquesta etiqueta va ser creada el 2013 pel govern francès.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Full-HD Voice, també conegut com a \"Full-band\", és un servei de qualitat Full HD per a l'àudio en diferents aplicacions multimèdia. Augmenta el rang de freqüències dels senyals d'àudio fins al màxim perceptible per al Sistema Auditiu Humà (SAH). El seu rang de freqüències va des dels 20 Hz fins als 20KHz.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una funció tècnica és el passatge, mitjançant un dispositiu apropiat, d'un conjunt donat d'estats inicials d'un sistema, al conjunt desitjat d'estats finals. Per exemple, si el sistema és \"una font d'aigua\", el seu estat inicial és \"impura\", la \"funció de purificació de l'aigua\" és la transformació de l'aigua de la font perquè el seu estat final sigui \"aigua pura en el grau desitjat\".\nLa realització de la funció requereix un dispositiu capaç d'efectuar la transició de l'estat inicial al final. Per al concepte de funció tècnica no importa la manera especificada que s'aconsegueix aquesta transició, sinó la transició mateixa. En l'exemple donat, el dispositiu és \"un sistema de purificació d'aigua\" que pot realitzar-se de moltes maneres: sistema de filtres, agregat de substàncies químiques que precipitin les impureses en suspensió, evaporació de l'aigua, etcètera. Qualsevol que sigui el dispositiu triat (que depèn de les característiques de la font, costos admissibles, grau de puresa desitjat) la funció és la mateixa, encara que tal vegada el rang de puresa final (la total és impossible d'aconseguir) variï.\nEl concepte de funció usat en tecnologia és el mateix que l'usat en fisiologia en retransmetre's \"òrgan\". L'única diferència és que en el cas tecnològic la funció tècnica la realitza un artefacte, mentre que en el fisiològic la realitza un òrgan o un sistema d'òrgans com el sistema circulatori.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Fusió per zones és un mètode que permet purificar els lingots d'un semiconductor. Es basa en el fet que les impureses es dissolen en el semiconductor fos. Després, si una zona fosa avança pel lingot, les impureses s'aniran concentrant-hi, quedant al seu pas el semiconductor purificat.\nLa fusió per zones es realitza en un gresol de quars que es mou respecte a una bobina d'inducció, per la qual circula corrent de radiofreqüència que indueix corrents de Foucault en el semiconductor, arribant a fondre, per efecte Joule. En anar avançant la bobina, la zona fosa també ho fa, arrossegant amb si les impureses, mentre el semiconductor es recristal·litza en refredar. Se solen fer diverses passades i, al final, es talla l'extrem que conté les impureses acumulades. Mitjançant aquest mètode s'aconsegueix una concentració d'impureses en el lingot tractat, que pot arribar a ser menor d'una part per milió.\nLa bobina sol estar construïda amb tub de coure, per l'interior circula aigua per refrigerar.\nNo totes les impureses s'eliminen fàcilment. L'oxigen, per exemple, és molt difícil de separar del silici. Per això es procura que la purificació química prèvia no afegeixi oxigen. La major o menor facilitat per separar els àtoms d'un element determinat s'anomena índex de segregació d'aquest element. Com més gran sigui, més fàcil és que la fusió per zones separi aquest element.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Future Shock és un llibre escrit pel futurista Alvin Toffler en 1970.\nEn el llibre, Toffler defineix el terme xoc futur com un estat psicològic concret que afecta tant a individus com a societats senceres. La definició més curta del terme és la percepció personal de \"massa canvi en un període massa curt\".\nEl llibre, que es va convertir en un supervendes a nivell internacional, es va escriure a partir de l'article \"The Future as a Way of Life\" aparegut en la revista Horizon, l'estiu de 1965. Traduït a multitud d'idiomes, ha venut més de sis milions de còpies a tot el món.\nEn 1972 apareix un documental basat en el llibre, amb Orson Welles com a narrador.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "G.9959 és una recomanació de norma que especifica la capa física i la capa d'enllaç de dades del model OSI per a xarxes d'àrea personal sense cables (xarxa sense fil) i baixa velocitat de transmissió. És mantingut per l'organisme ITU sector telecomunicacions (ITU-T) i el va definir l'any 2012. G.9959 és implementat pel protocol de comunicacions Z-Wave.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un gadget és un dispositiu electrònic, una petita eina fixa o portàtil. Normalment es presenta com un objecte tecnològic inusual i amb un disseny que el diferencia de la resta. Així doncs, la majoria de gadgets es relacionen amb la novetat i al cap d'un temps d'estar al mercat deixen de ser gadgets per la seva utilització massiva. A més a més, quan es parla de programari s'utilitza gadget com un sinònim de widget.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un gerotor és una bomba de desplaçament positiu. El nom gerotor deriva de \"Rotor Generat\". Una unitat de gerotor consisteix en un rotor interior i exterior que giren junts. El rotor interior té N dents, i el rotor exterior té N + 1 dents, amb N definit com un nombre natural més gran de 2. L'eix de gir del rotor interior es troba una mica fora de l'eix del rotor exterior i ambdós rotors giren al uníson.\nLa geometria dels dos rotors divideix el volum entre ells en N diferents volums dinàmicament canviants. Durant el cicle de rotació del conjunt, cada un d'aquests volums canvia contínuament, de manera que qualsevol volum donat, primer augmenta, i després disminueix. Un augment de volum crea un Buit. Aquest buit crea una succió , i per tant, en aquesta part del cicle és on es troba l'admissió. Quan el volum disminueix es produeix la compressió. Durant aquest període de compressió, els fluids poden ser bombats, o comprimits (si són fluids gasosos).\nLes bombes de gerotor estan generalment dissenyades emprant un rotor trocoidal interior i un rotor exterior format per un cercle amb segments circulars enllaçats sequencialment.Un gerotor pot també funcionar com a motor rotatiu sense pistons. El gas d'alta pressió entra en l'àrea d'admissió i empeny ambdós rotors (l'interior i l'exterior), causant la rotació del conjunt, mentre l'àrea entre el rotor interior i l'exterior augmenta. Durant el període de compressió, els fluids (o gasos) són bombats cap a fora.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Trobada pedagògica destinada a alumnes, professors, empreses, institucions i públic en general interessats a endinsar-se al món de la tecnologia. La primera edició de l'esdeveniment Girona+tecnològica es va celebrar el 28 de febrer de 2015 al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona. La propera edició es realitzarà el 28 de maig de 2016 al Pavelló Municipal de Vilablareix (Girona). Compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a Girona, l'Ajuntament de Vilablareix, l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Glitch (error) és un artefacte tecnològic sobretot aplicat a l'àmbit de la informàtica (entre altres) que, com que no afecta negativament el funcionament d'un programa o plataforma en qüestió, no és considerat com un bug, sinó més aviat un accident que mostra i revela el funcionament amagat del sistema o estructura que fonamenta aquesta tecnologia. Generalment es pot veure els glitches a les imatges amb ginys propis d'una compressió (sigui per una baixa velocitat de la connexió en una conversa amb vídeo, la corrupció del mitjà físic on és desada aquesta imatge).\nEls glitchs poden revelar una manipulació digital (retoc), una falsificació voluntària de la imatge o del so.\nTambé descobreixen el que hi ha darrere de la cortina dels dispositius i de la informació digital, mostrant de manera crua els píxels i el codi.\nD'altra banda, el glitch fins i tot pot ser adoptat com a manifestació estètica, és a dir com un recurs visual o com a mitjà gràfic (especialment en el terreny de la imatge).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "God View és una eina que permet a Uber rastrejar a temps real la ubicació dels seus milers de conductors i per conseqüència, dels seus clients. Per a fer-ho, sol·licita als clients que aprovin uns certs permisos: la seva ubicació actual (Wi-fi) i exacta (GPS), el dret a accedir als seus contactes i no permet que el mòbil entri en estat d'espera (per a poder controlar la posició contínuament).Uber compila un dossier personal per a cada client i registra els viatges que fa. Tot i això, si la base de dades no és segura, aquesta opció no és recomanable. Coneguda al negoci de la seguretat com a , la base de dades d'Uber atrau a tot tipus de públic, des del Govern dels Estats Units fins als pirates informàtics xinesos.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La guia GEMMA és un esquema gràfic que permet mostrar de forma fàcil i intel·ligible els diferents estats i modes de funcionament d'un sistema, així com les condicions i protocols per a passar d'un estat a un altre.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un rotor de gàbia d'esquirol és un tipus de rotor emprat normalment en un motor d'inducció de corrent altern. Un motor elèctric amb un rotor de gàbia d'esquirol també rep el nom de «motor de gàbia d'esquirol». En la seva forma instal·lada, és un cilindre muntat en un eix. Internament conté barres conductores longitudinals d'alumini o de coure amb solcs i connectats junts en ambdós extrems posant en curtcircuit els anells que formen la gàbia. El nom es deriva de la semblança entre aquesta gàbia d'anells i barres i la roda d'un hàmster (probablement existeixen rodes similars pels esquirols domèstics).\nLa base del rotor es construeix mitjançant làmines de ferro apilades. El dibuix mostra només tres capes d'apilament però se'n poden utilitzar moltes més.\nEls debanats inductors de l'estator d'un motor d'inducció insten el camp magnètic a rotar al voltant del rotor. El moviment relatiu entre aquest camp i la rotació del rotor indueix corrent elèctric, un flux en les barres conductores. Alternament aquests corrents que flueixen longitudinalment als conductors reaccionen amb el camp magnètic del motor produint una força que actua de forma tangencial envers el rotor, donant per resultat un esforç de torsió per fer voltar l'eix. En efecte, el rotor es porta al voltant del camp magnètic però en un índex lleument més lent de la rotació. De la diferència en velocitat se'n diu \"lliscament\" i augmenta amb la càrrega.\nEsquema del rotor de gàbia d'esquirol.\nSovint, els conductors s'inclinen lleument al llarg de la longitud del rotor per reduir el soroll i per reduir les fluctuacions de l'esforç de torsió que poden ser, a algunes velocitats, ia causa de les interaccions amb les barres de l'estator. El nombre de barres en la gàbia de l'esquirol es determina segons els corrents induïts en les bobines de l'estator i per tant segons el corrent a través d'elles. Les construccions que ofereixen menys problemes de regeneració empren nombres primers de barres.\nEl nucli de ferro serveix per portar el camp magnètic a través del motor. En estructura i material es dissenya per reduir al mínim les pèrdues. Les làmines fines, separades per l'aïllament de vernís, redueixen els corrents paràsits que circulen resultants dels corrents de Foucault (en anglès, 'eddy current'). El material, un acer baix en carboni però alt en silici (anomenat per això acer al silici), amb diverses vegades la resistència del ferro pur, en la reductora addicional. El contingut baix de carboni fa un material magnètic suau amb pèrdua baixes per histèresi.\nEl mateix disseny bàsic s'utilitza per als motors monofàsics i trifàsics sobre una àmplia gamma de mides. Els rotors per trifàsica tenen variacions en la profunditat i la forma de barres per satisfer els requeriments del disseny. Aquest motor és de gran utilitat en variadors de velocitat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'hèlix o h��lice és un dispositiu format per un conjunt d'elements denominats pales o àleps, els quals estan muntats de forma concèntrica al voltant d'un eix, girant al voltant d'aquest en un mateix pla.La seva funció és transformar o bé energia mecànica de rotació en energía cinètica (l'hèlix d'un vaixell) o bé al revés, la cinètica en mecànica (molí de vent). Les pales de l'hèlix no són planes, sinó que tenen una forma corba que sobresurt del pla en el que giren.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Honeybee Robotics Spacecraft Mechanisms Corporation és una empresa de tecnologia i robòtica de naus espacials amb seu a Brooklyn, Nova York, amb oficines a Pasadena, Califòrnia i Longmont, Colorado. Va ser fundada el 1983 per Stephen Gorevan i Chris Chapman. El juny de 2017, Honeybee Robotics va ser adquirida per Ensign-Bickford Industries", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "HornetQ és un agent de missatges o broker de codi obert emprat per a implementar un sistema de missatges assíncrons d'altes prestacions. HornetQ és un exemple d'estructura MOM (Message-oriented middleware). HornetQ li aplica la llicència Apache v2.0.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Hyperloop UPV és un equip de dissenyadors de la Universitat Politècnica de València d'hyperloop. El seu disseny és The Atlantic II, el qual és una de les primeres càpsules autònomes.L'equip està format per enginyers aeronàutics i industrials Ángel Benedicto, Daniel Orient, David Pistoni, Germán Torres, Juan Vicén i el professor Vicente Dolz. Estan finançats per les empreses valencianes Nagares, Istobal i Jesiva.EL 2016 van guanyar els premis de al millor disseny i el premi del millor subsistema de propulsió a la Setmana de Disseny de SpaceX.El 2017 quedà dels 10 millors a la POD Competition, a Los Angeles.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'hàptica designa la ciència del tacte, per analogia amb l'acústica (oïda) i l'òptica (vista). La paraula prové del grec háptō (tocar, relatiu al tacte).\nAlguns teòrics com Herbert Read han estès el significat de la paraula hàptica, referint per exclusió a tot el conjunt de sensacions no visuals i no auditives que experimenta un individu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La generació digital d'imatges és, en l'actualitat, un component essencial dins del món de la imatge en moviment. Un altre component essencial és el d'un sistema interactiu total: un sistema on les imatges estàn unides per una resposta activa a les ordres i directrius d'un operador humà. Aquestes imatges interactives van ser possibles gràcies a la tecnologia del disc làser desenvolupat per la companyia elèctrica Philips.El disc làser òptic emmagatzema la informació que conté cada imatge de manera digital. En un disc normal es poden emmagatzemar uns 54.000 fotogrames que, gravats o passats consecutivament, oferirien un temps total de funcionament d'uns trenta minuts per cada cantó del disc. Ara bé, el disc també pot produir imatges fixes, marxa lenta, cerca ràpida, i, el més important, l'accés selectiu a les imatges. L'aparell pels discos pot, tan sols amb un petit retard, localitzar la posició d'un fotograma particular i conduir el làser en aquella direcció.\n\nAquesta facilitat d'accés selectiu fa que els discos làser siguin particularment idonis per a l'ensenyament, la publicitat i les promocions en els punts de venta. Les màquines de vídeo són una altra de les aplicacions. Si aquesta facilitat es combina amb un ordinador, una imatge del disc elabora una pregunta al usuari i llavors l'accés particular a les imatges depèn de les respostes. Aquestes respostes es poden efectuar en un teclat o amb una pantalla sensible al tacte, també es poden emetre a través del comandament o d'una altra manera.\nUna altra aplicació experimental d'aquest potencial és el \"mapa\" visual d'Aspen, produït a la MIT a finals dels anys setanta. Les imatges del disc mostraven la vista a través del parabrises d'un cotxe; a cada encreuament la pantalla demanava a l'usuari que l'hi indiqués l'esquerra, la dreta o recte i llavors es produïa la seqüència correcte. També es va aplicar en els videojocs, que van començar l'any 1972 amb el Pong d'Atari. Tot i que l'animació, generada per un ordinador, no era de molta qualitat i tenia una interactivitat limitada, jocs com aquests i els posteriors Space Invaders (1978) i PacMan (1981) van ser molt populars i per tant, van produir grans guanys.\nDurant els anys vuitanta, tant la generació digital i la tecnologia del disc han continuat millorant els jocs. Cap a l'any 1987 es va produir un nou canvi: A partir del disc làser, Phillips havia desenvolupat la tecnologia del compact disc aplicada a la reproducció del so digital. El vídeo CD va ser el pas següent, i el CD interactiu o CD-I el va seguir. Aquest últim, tan sols requeria afegir-hi a un simple ordinador un aparell de vídeo, així com un programa adient, que ja estaven a l'abast dels usuaris.\nEl CD-I està restringit per la capacitat d'emmagatzematge del disc. Una pantalla i un ordinador personal podrien estar units a un sistema interactiu per una xarxa de cable de fibra òptica, que recolzat per un súper ordinador, podria fer que molts aparells o participants l'utilitzessin simultàniament, Gary Demons deia estar segur que es crearien simulacions domèstiques:", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una incubadora o estufa de cultius és un dispositiu utilitzat per fer créixer i mantenir cultius microbiològics o cultius cel·lulars. La incubadora manté la temperatura, la humitat i altres paràmetres ambientals òptims com el contingut de CO2 i oxigen de l'atmosfera interior. Les incubadores són essencials per a molts treballs experimentals en biologia cel·lular, microbiologia i biologia molecular i s'utilitzen per cultivar cèl·lules tant bacterianes com eucariotes.\nLes incubadores més senzilles són caixes aïllades amb una resistència ajustable, que solen pujar de 60 a 65 °C la temperatura atmosfèrica, encara que algunes poden anar lleugerament més altes (generalment no més de 100 °C). La temperatura més utilitzada tant per a bacteris com l'E. coli d'ús freqüent com per a cèl·lules de mamífers és d'aproximadament 37 °C, ja que aquests organismes creixen bé en aquestes condicions. Per a altres organismes utilitzats en experiments biològics, com ara el llevat germinatiu Saccharomyces cerevisiae, una temperatura de creixement de 30 °C és òptima.\nLes incubadores més elaborades també poden incloure la capacitat de baixar la temperatura (a través de la refrigeració) o la capacitat de controlar la humitat o els nivells de CO2. Això és important en el cultiu de cèl·lules de mamífers, on la humitat relativa sol ser >80% per evitar l'evaporació i s'aconsegueix un pH lleugerament àcid mantenint un nivell de CO2 del 5%.\nLa història de les incubadores és antiga, ja que són una imitació de la incubació d'ous dels ocells ovípars.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia industrial és l'ús de l'enginyeria i la manufactura per fer una producció més ràpida, simple i més eficient. El camp de la tecnologia industrial empra a persones creatives i tècnicament competents que poden ajudar a una empresa aconseguir una productivitat eficient i rendible.Els programes de tecnologia industrial solen incloure instruccions en la teoria d'optimització, factors humans, comportament organitzacional, processos industrials, procediments de planificació industrial, aplicacions informàtiques, i preparació d'informes.Planificar i dissenyar processos de manufactura i equip és un aspecte principal de ser un tecnòleg industrial. Un tecnòleg industrial és sovint responsable de la implementació de certs dissenys i processos. La tecnologia Industrial consisteix en la gestió, operació i manteniment de sistemes operatius complexos.\nEn una orientació més ingenieril, la tecnologia industrial amplia els coneixements científics, tècnics, econòmics i mediambientals; s'incideix en profunditat en els elements de màquines i sistemes, en els sistemes pneumàtics i en els aspectes socials i mediambientals de la tècnica, així com en les diverses normes de seguretat exigibles en tota activitat laboral.Obre camins d'aplicacions concretes i pràctiques d'altres disciplines científiques, alhora que vertebra aquells coneixements necessaris per abordar estudis superiors.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un Insecte volador micromecànic o Micromechanical Flying Insect (MFI ) és un UAV en miniatura ( vehicle aeri no tripulat ) compost per un cos metàl·lic, dues ales i un sistema de control. Llançat el 1998, actualment s'està investigant a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El MFI es troba entre un grup d'UAV que varien en grandària i funció. L'MFI és un enfocament pràctic per a situacions concretes. L' Agència de Projectes d'Investigació Avançada de Recerca i Defensa de l'Oficina de Recerca Naval dels EUA financen el projecte. El Pentàgon espera utilitzar els robots com a \"mosques a la paret\" en operacions militars. Altres usos potencials inclouen l'exploració espacial i la recerca i el rescat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un invent o invenció és un dispositiu o tècnica nova.\nUna qüestió que tot sovint es fa la societat és: \"quines condicions condueixen al desenvolupament d'un invent?\". Existeixen dos punts de vista principals pel que fa a aquest aspecte; una escola de pensament, argumenta que la manca d'un recurs condueix la gent a inventar; contràriament, l'altra escola de pensament argumenta que només un excés de recursos produirà com a resultat els invents.\nEn la música, una invenció és una composició curta generalment per a un instrument de teclat, amb contrapunts de dues o tres parts.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "IoTivity és un protocol de xarxa de la capa aplicació del model OSI de la Fig.1 creat per aplicacions d'internet de les coses. Fou creat per la Linux Foundation i segueix les especificacions de l'OCF.Característiques: \nSistema de codi obert basat en estandards oberts (RFC 7252, RFC 7049, RFC 5988...)\nLa capa d'aplicació es fonamenta en el protocol CoAP (RFC 7252 Constrained Application protocol)Basat en Linux.\nVersions del programari:\nIoTivity 1.2.1 del 2/12/2016.\nIoTivity 1.2.0 del 1/11/2016\nIoTivity 1.1.1 del 31/07/2016\nIoTivity 1.1.0 del 19/04/2016\nIoTivity 1.0.1 del 18/12/2015", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Són unes ulleres de desintoxicació digital desenvolupades recentment per Ivan Cash amb el finançament d'un projecte de Kickstarter. La fase beta es va llençar l'octubre de 2018 i està previst que surtin al mercat l'abril del 2019. El seu objectiu es aconseguir mitjançant un filtre polaritzador que l'ull humà no sigui capaç de veure diverses pantalles digitals LED i LCD com ara ordinadors o televisors, avui dia encara no té un ús molt efectiu amb smartphones que fan ús d'una tecnología OLED. El projecte ha tingut molt bona acceptació i continua treballant en noves versions millorades del innovador dispositiu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un kiln (de l'anglès antic kiln i aquest del llatí culina, 'cuina' ) és una cambra tèrmicament aïllada o un forn en el qual es produeix un règim de control de la temperatura. Sovint es necessita un kiln per arribar a una temperatura controlada, que moltes vegades és molt alta i com que el disseny dels forns normalment es focalitza en l'aïllament i la capacitat d'agregar combustible al cap d'un cert temps, s'ha de tenir cura de no escalfar el kiln massa de pressa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La societat industrial i el seu futur (l'original en anglès és anomenat Industrial Society and Its Future), àmpliament conegut com a Manifest Unabomber, és un assaig de 35.000 paraules de Theodore John Kaczynski que afirma que la Revolució Industrial va iniciar un procés nociu d'avenç tecnològic que destruïa la natura, mentre obligava els humans a adaptar-se a les màquines i creava un ordre sociopolític que suprimeix la llibertat i el potencial humà. El manifest va formar la base ideològica de la campanya de paquets bomba de Kaczynski de 1978 a 1995, dissenyada per protegir les zones naturals salvatges accelerant el col·lapse de la societat industrial.\nVa ser imprès originalment l'any 1995 en suplements de The Washington Post i The New York Times després que Kaczynski s'oferís a posar fi a la seva campanya d'enviament de bombes i optés a exposar-se a nivell nacional. La fiscal general Janet Reno va autoritzar la impressió per ajudar l'FBI a identificar l'autor. Les impressions i la publicitat al seu voltant van eclipsar els bombardeigs en notorietat i van portar a la identificació de Kaczynski pel seu germà, David Kaczynski.\nEl manifest argumenta en contra d'acceptar els avenços tecnològics individuals com a purament positius sense tenir en compte el seu efecte global, que inclou la caiguda de la vida a petita escala i l'augment de ciutats inhabitables. Tot i que originàriament es considerava una crítica reflexiva de la societat moderna, amb arrels en el treball d'autors acadèmics com Jacques Ellul, Desmond Morris i Martin Seligman, el judici de Kaczynski de 1996 va polaritzar l'opinió pública al voltant de l'assaig, i els advocats de Kaczynski designats pel tribunal van intentar justificar la seva defensa de bogeria en caracteritzar el manifest com l'obra d'un boig, i els advocats de la fiscalia van basar el seu cas en què era produït per una ment lúcida.\nSi bé la violència de Kaczynski va ser generalment condemnada, el seu manifest va expressar idees que continuen sent compartides comunament entre el públic nord-americà. Un article de Rolling Stone del 2017 va afirmar que Kaczynski va ser un dels primers adoptants del concepte que:\n\n\"Renunciem a una part de nosaltres mateixos sempre que ens adaptem per adaptar-nos als estàndards de la societat. Això, i estem massa endollats. Estem deixant que la tecnologia es faci càrrec de les nostres vides, de bon grat.\"La Col·lecció Labadie de la Universitat de Michigan acull una còpia d'Industrial Society and its Future, que s'ha traduït al francès, es manté a les llistes de lectura de les universitats i es va actualitzar a Anti-Tech Revolution: Why and How de Kaczynski l'any 2016, que defensa la seva filosofia política amb més profunditat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El límit de Bremermann és la màxima velocitat de calculabilitat computacional dins un sistema, en l'univers material; deriva de l'equivalència massa-energia d'Einstein i del principi d'incertesa de Heisenberg. Aquest valor és important a l'hora de dissenyar algoritmes criptogràfics, ja que es pot utilitzar per determinar la mida mínima de claus de xifrat o valors de hash necessaris per crear un algorisme que mai no es pugui esquerdar per una cerca de força bruta. Fou formulat per primer cop el 1962 pel matemàtic i biofísic germano-estatunidenc Hans Joachim Bremermann, de qui rep el nom.Per exemple, un ordinador amb la massa de tota la Terra que opera al límit de Bremermann podria realitzar aproximadament 1075 càlculs matemàtics per segon. Si se suposa que es pot provar una clau criptogràfica amb una única operació, es podria esquerdar una clau típica de 128 bits en menys de 10 a 36 segons. Tanmateix, una clau de 256 bits (que ja s'està utilitzant en alguns sistemes) trigarà uns dos minuts a esquerdar-se. Utilitzar una clau de 512 bits augmentaria el temps d'esquerdament fins a aproximar-se als 1072 anys, sense augmentar el temps de xifrat en més d'un factor constant (segons els algorismes de xifrat utilitzats).\nEl límit s'ha analitzat més endavant en la literatura posterior com la taxa màxima a la qual un sistema amb distribució d'energia \n \n \n \n Δ\n E\n \n \n {\\displaystyle \\Delta E}\n pot evolucionar cap a un estat ortogonal i, per tant, distingible per un altre, \n \n \n \n Δ\n t\n =\n \n \n \n π\n ℏ\n \n \n 2\n Δ\n E\n \n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle \\Delta t={\\frac {\\pi \\hbar }{2\\Delta E}}.}\n En particular, Margolus i Levitin han demostrat que un sistema quàntic amb energia mitjana E triga almenys un temps \n \n \n \n Δ\n t\n =\n \n \n \n π\n ℏ\n \n \n 2\n E\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\Delta t={\\frac {\\pi \\hbar }{2E}}}\n evolucionar cap a un estat ortogonal. Tanmateix, s'ha demostrat que l'accés a la memòria quàntica permet, en principi, algoritmes computacionals que requereixen una quantitat de energia / temps arbitràriament petita per un pas elemental de càlcul.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El llaç de control és el conjunt de dispositius capaços de realitzar un sistema de control automàtic. Està format per un element sensor, un element de control (on es configura setpoint, velocitat de resposta, integració, derivació, etc., depenent del que es vulgui controlar) i un element de sortida que és el controlat.Els llaços de control generalment estan normalitzats, per exemple 4 mA a 20 mA o 0 V a 10 V, entre d'altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Llapis 3D és un llapis que, com el seu propi nom indica, té la capacitat de dibuixar utilitzant el plàstic com a tinta. Això el converteix en una petita impresora 3D que permet crear objectes dibuixant-los directament amb el material tangible. El primer Llapis 3D que va sortir al mercat s'anomena 3Doodler, va ser creat per Peter Dilworth, Maxwell Bogue i Daniel Cowen, treballador de l'empresa WobblerWorks Inc, l'any 2012.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El llenguatge tecnològic és, a grans trets, el nom que rep el vocabulari que sorgeix arrel de l'aparició de noves tecnologies o tècniques i que, acceptat o no, s’instaura fortament a la societat. El llenguatge com a tal és canviant, no té una estructura inmutable ni definida, sinó que és fecund a constants transformacions i revisions: algunes paraules desapareixen, d'altres n’apareixen, l'ús d'algunes paraules creix, l'ús d'altres decreix. La tecnologia està molt vinculada al canvi del llenguatge, perquè en gran manera és l'agent que marca la manera en què les persones es relacionen i comuniquen entre elles, de tal forma que l'avenç tecnològic i l'aparició de tecnologies noves implica, també, l'aparició de nous termes. Aleshores, precisament a causa de tot l'anterior, el diccionari i el llenguatge han d'ésser objectes de revisió sovint. Un altre factor que afavoreix la incorporació de noves paraules relacionades amb la tecnologia és la globalització que, conjuntament amb l'aparició d'Internet i la creació de les xarxes socials, provoca que els termes que neixen a la red es transportin de manera ràpida a qualsevol país, incorporant-lo immediatament en el diccionari del territori. És aquest el perquè del fet que hi hagi tants anglicismes a l'idioma espanyol, com “email” o “chat”, puix que arriben i s’integren gairebé instantàniament al llenguatge oral, la qual cosa de vegades implica que s’instal·lin de forma definitiva al diccionari. Per exemple, les paraules “clic”, “clicar” o “tui” estan acceptades per la RAE (Real Academia Española). Alguns dels conceptes fonamentals que conformen el llenguatge tecnològic són els següents:", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El lletrejador BCI és un dispositiu (o tecnologia) no invasiu que utilitza la tecnologia aplicada a BCI per identificar el caràcter que l'usuari vol representar, i fent un seguiment seqüencial representar el conjunt de caràcters desitjats.\nBCI o interfície de computació cerebral, en el que està basat aquest dispositiu, interpreta directament l'activitat cerebral d'usuari per detectar-ne característiques que permeten identificar el que l'usuari desitja. Parlem de tecnologia no invasiva, ja que no requereix cap cirurgia cerebral, sinó que per l'ús de la tecnologia BCI en la que es basa el lletrajador BCI (BCI Speller), s'usen dispositius externs que usa l'usuari però que no afecten el seu físic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Llista d'especialitats del camp 33 (Ciències tecnològiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Llista dels codis de quatre dígits per a les disciplines dels camps de la ciència i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO:", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El luddisme fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle xix, fins al 1830. El luddisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres.\nTradicionalment, s'ha considerat el luddisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialització. Aquesta fou la visió que donaren Sidney Webb i Beatrice Webb a la seva obra sobre el sindicalisme britànic.\nMés endavant, Eric Hobsbawm presentà una nova visió sobre el luddisme que George Rudé, Edward Palmer Thompson i John Rule han desenvolupat amb més precisió. Així, doncs, actualment se sap que les destruccions luddites anaren a càrrec d'artesans que veien perillar la seva existència davant la ràpida introducció de mà d'obra que no havia de seguir l'aprenentatge de 7 anys que la llei marcà fins al 1814 i que no requerien ni preparació, ni qualificació, atès que empraven la nova maquinària tèxtil que es desenvolupava. Des dels sindicats d'origen gremial, els artesans actuaren contra la maquinària i contra aquests primers obrers, majoritàriament dones i nens amb salaris molt baixos.\nLa destrucció de les màquines modernes no fou una reacció contra el progrés, ni tampoc contra la industrialització, sinó actes de resistència respecte a la nova dictadura econòmica dels propietaris industrials. No va ser la tecnologia, sinó l'ús de la producció i les mesures antiregulatòries, amb la destrucció dels gremis i la democràcia associativa, la que va motivar molts artesans enviats a la intempèrie del mercat a practicar la destrucció de les màquines. No va ser el progrés el que incomodava els luddites, sinó la subversió dels antics equilibris laborals i l'empobriment sobtat que patien les víctimes dels canvis. La violència contra les màquines havia de servir per establir negociacions sobre com es repartien els guanys que comportaven els nous sistemes industrials i una tecnologia que feia acumular la producció en poques mans. En certa manera, la destrucció de les màquines esdevenia una veritable lluita de classes, tenint en compte que s'atacava una propietat privada i es discutia sobre el repartiment de la riquesa i la regulació de la producció.\n\nA la llarga, davant la inevitable industrialització i proletarització del sector tèxtil, els artesans anaren abandonant les accions violentes i obriren els seus sindicats als obrers, això és, les dones i els pocs homes que aleshores formaven part del primigeni proletariat industrial britànic.\nA final del segle xx, en plena revolució digital, va sorgir un moviment conegut com a neoluddisme, que s'oposa a la intel·ligència artificial i tot avanç científic que es basi en la informàtica. Reconeix que no solament els empresaris són els explotadors sinó que és la forma com funciona la tecnologia que aliena tant l'explotador com l'explotat i que els converteix, segons el seu criteri, en parts funcionals de la maquinària tecnològica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una magic box —caixa màgica en català— és una sala de projecció audiovisual on tots els recursos (visuals i auditius) estan pensants per crear una experiència immersiva. La projecció es fa en tota la superfície dels murs i en algun cas, també en el sostre i el terra. És, per tant, totalment embolcallant per a l'espectador. L'àudio també està pensat per acompanyar les imatges i per tant està situat de forma que els sons estan ubicats en l'espai de forma tridimensional al voltant de l'espectador. Els primers exemples es van desenvolupar al Japó amb un cub amb superfícies de pantalla translúcida, en el qual 6 projectors situats a l'exterior omplien d'imatges les sis cares. L'exemple més conegut és el \"State Grid Pavilion\" de l'Exposició Universal de Xangai (2010).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El MagSpoof és un emulador de banda magnètica wireless (xarxa sense fil), creat per l'investigador de seguretat Samy Kamkar. Permet utilitzar les dades de la banda magnètica d'una tarjeta sense haver de copiar-los a una altre.L'emulador no permet utilitzar targetes de crèdit no autoritzades legalment. No és suficient tenir el número de targeta i la seva data de venciment, ja que la informació del Chip-and-PIN i l'Amex no està implementada i utilitzant el MagSpoof es requereix tenir les magstripes (ratlles magnètiques) que es volen emular.\nEl MagSpoof permet efectuar una recerca en altres àrees de magstripes, microcontroladors i electromagnetisme, així com crear els nostres propis dispositius similars a un altre existent, tecnologies comercials com Samsung MST i Coin.\nEl dispositiu també pot ser utilitzat com a targeta de crèdit tradicional (i amb modificació, tècnicament pot impossibilitar requisists de xip) i en diverses formes de factor. Així mateix, pot ser utilitzat per recerques de seguretat en qualsevol àrea que tradicionalment requeririen una magstripe, com lectors per targetes de crèdit, llicències de conductors, claus d'habitació d'hotel, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El manteniment és el conjunt d'accions que tenen com a objectiu preservar i tenir quelcom en bon estat: la salut de les persones o els animals, els components d'un edifici i les seves instal·lacions, els equips informàtics, els vehicles, la maquinària, etc. Aquestes accions inclouen la combinació d'accions tècniques, administratives i de gestió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els manuals Haynes són una sèrie de manuals pràctics publicats per Edicions Haynes l'objectiu de la reparació d'automòbils per part de professionals o d'afeccionats al Bricolatge competents. Encara que aquesta sèrie (que cobreix una ampla gamma – 300 models de cotxes i 130 models de motocicletes – de marques, de models i d'anys) està dedicada sobretot a la construcció, el manteniment i la reparació dels vehicles d'automoció, comprèn també manuals sobre els homes, els nadons, el sexe i les dones.Els manuals en relació amb els vehicles automocions parteixen del desmuntatge i muntatge del vehicle estudiat i comporten instruccions pas a pas, acompanyades de diagrames i de fotografies d'un muntatge real.\nEls manuals Haynes han estat publicats en quinze llengües.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un marc tecnològic és un tipus d'estructura que es constitueix a través de la interacció continuada entre membres d'un grup social i un artefacte. Durant aquest procés es constitueixen certes pràctiques, discursos, objectius o problemes que poden marcar el futur tant de l'artefacte com del grup social en qüestió.A diferència dels paradigmes kuhnians en l'àmbit de la tecnologia, en el programa SCOT s'utilitza el concepte de marc tecnològic (technological frame) incloent no només tècnics, científics o especialistes ( comunitat científico-tècnica ) sinó qualsevol grup social que interaccioni d'alguna manera amb l'artefacte, incloent-hi individus. Cada individu pot pertànyer simultàniament a diversos marcs tecnològics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les matemàtiques a l'Índia van tenir una importància cabdal en la cultura occidental amb el llegat de les seves xifres, incloent el zero com a valor nul. Alguns testimonis permeten creure que durant l'època vèdica (1500 el 1000 aC) i bramànica (segle v) ja va existir a l'Índia una ciència matemàtica. Malgrat tenir contactes amb cultures exteriors com la grega, amb l'arribada d'Alexandre el Gran al segle IV aC, la xinesa, a causa de l'expansió del budisme cap a aquell país, i amb el món àrab, les matemàtiques hindús es van desenvolupar en un pla original, recolzant-se més en el càlcul numèric que en el rigor deductiu.\nVa ser a l'època clàssica (segles I a viii) que els matemàtics hindús van arribar a la maduresa. El món els hi deu l'invent transcendental de la notació posicional emprant la xifra zero com a valor nul, així com les mateixes xifres, mal batejades posteriorment com 'aràbigues' quan de fet els àrabs van agafar dels indis (entre altres) els tres conceptes bàsics: el dibuix de les xifres, el zero i la notació posicional. Van utilitzar, com a occident, un sistema de numeració de base 10 (amb deu dígits). Els antics maies també van utilitzar el zero (segles IV a VII). Egipcis, grecs i romans, encara que utilitzaven un sistema decimal, no era posicional, ni posseïa el zero. Aquest sistema va ser transmès a occident molt més tard, pels àrabs, a través dels scriptorium medievals de la península Ibèrica. Els múltiples avantatges pràctics i teòrics del sistema de «notació posicional amb zero» van donar l'impuls definitiu a tot el desenvolupament ulterior de les matemàtiques.\nEl sistema de numeració decimal apareix ja en el Süryasiddhanta , petit tractat que data probablement del segle vi. Els treballs matemàtics dels indis es van incorporar en general a les obres astronòmiques. Aquest és el cas d'Aryabhata, nascut cap al 476, i de Brahmagupta, nascut cap al 598. Molt més tard, cap al 1150, Bhaskara II va escriure un tractat d'aritmètica en el qual exposava el procediment de càlcul de les arrels quadrades. Es tracta d'una teoria de les equacions de primer i segon grau, no en forma geomètrica, com ho feien els grecs, sinó en una forma que es pot anomenar \"algebraica\".\nEl caràcter operacional de la matemàtiques hindús anava aparellat amb una concepció general del nombre irracional, però oberta d'una manera natural als negatius, de manera que podien prendre en consideració els dos guions l'arrel quadrada i les dues solucions de l'equació de segon grau, així va quedar obert el camí de l'àlgebra formal, seguit posteriorment pels àrabs.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En tecnologia, una matriu és una eina especialitzada usada a certes indústries especialitzades per tallar o modelar materials, normalment mitjançant una premsa. Igual que els motlles, les matrius es personalitzen generalment per a l'element que es vol crear, es fabrica en un bloc de material, que representa la contra-imatge d'aquest element. Els productes fets amb matrius van des de clips de paper simples fins a peces complexes utilitzades en tecnologia avançada. En la majoria dels casos, a part de la matriu, es necessita una contra-matriu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "MCLOS és l'acrònim per Manual Command to Line of Sight (anglès: Comandament manual a la línia de visió) Es un mètode de guia de míssils de primera generació. En aquest sistema, tant el seguiment de l'objectiu com el seguiment i control del míssil es realitzen manualment. L'operador observa el vol del míssil i utilitza un sistema de senyalització per enviar el míssil a la línia recta entre l'operador i l'objectiu (la \"línia de visió\"). L'operador disposa d'un control de direcció del míssils, generalment en forma d'un petita palanca de control o un commutador de pressió o polsador, i per tant, amb el míssil sota el seu control directe, sobreposa el míssil entre l'ull i l'objectiu fins que es produeixi l'impacte. Això sol ser útil només per a objectius més lents, on no es necessita un \"avantatge\" significatiu. Aquest sistema funcionava bé contra objectius més lents. Tot i això, contra adversaris més ràpids, es va tornar completament ineficaç.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una membrana semipermeable, també anomenada membrana selectivament permeable, membrana parcialment permeable o membrana permeable diferenciable, és una membrana que permetrà que certes molècules o ions passen a través d'ella per difusió, i ocasionalment especialitzada en \"difusió facilitada\". L'índex del pas depèn de la pressió, la concentració i la temperatura de les molècules o dels soluts en qualsevol costat, així com la permeabilitat de la membrana per a cada solut. Depenent de la membrana i del solut, la permeabilitat pot dependre de la grandària del solut, de característiques de la solubilitat, o de la química. Un exemple d'una membrana semipermeable és una bicapa lipídica, en la qual es basa la membrana plàsmica que rodeja totes les cèl·lules biològiques. Molts materials naturals i sintètics més grossos que una membrana també són semipermeables. Un exemple d'açò és la fina pel·lícula en l'interior d'un ou. Un altre exemple d'una membrana semipermeable és el tub de diàlisi.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La memòria hologràfica o emmagatzematge de dades hologràfiques és una nova i potent tecnologia dins de l'àrea de l'emmagatzematge de dades de gran capacitat actualment dominada pels dispositius convencionals d'emmagatzematge de dades òptiques i magnètiques. Aquests dispositius es basen en bits individuals que són emmagatzemats magnèticament o a través de canvis òptics en la superfície del suport d'enregistrament. La memòria hologràfica supera aquestes limitacions gravant la informació al llarg de tot el suport i és capaç d'emmagatzemar múltiples imatges a la mateixa zona usant llums i angles diferents.\nAddicionalment, mentre que els suports que emmagatzemen dades òptiques i magnètiques graven un bit d'informació cada cop de forma lineal, els hologràfics són capaços de gravar i llegir milions de bits en paral·lel, que permeten taxes de transferència de dades superiors a les aconseguides a través dels mitjans òptics d'emmagatzematge.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Mestre/Esclau (en anglès Master/Slave) és un model de comunicacions on un dispositiu o procés realitza un control unidireccional sobre altres dispositius, la qual cosa vol dir que el dispositiu mestre sempre mana sobre els altres dispositius.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La metrotècnia és la tecnologia o el conjunt de tècniques que estudia les mesures. A diferència de la metrologia, que se centra en la part teòrica i definició de mesura, la metrotècnia s'ocupa de la realització de la mesura pròpiament dita, l'ús dels instruments, la seva contracció i conservació, les seves instruccions d'ús, i tot el que té a veure amb els treballs de mesurament.\nLa metrologia com a ciència i la metrotècnia com a tecnologia, solen estudiar-se juntes, metrologia i metrotècnia, atès que les referències mútues són constants, cal tenir en compte que la metrotècnia no defineix magnituds, ni sistemes d'unitats; s'ocupa des del punt de vista pràctic dels mesuraments.\nPartirem d'un sistema d'unitats, el sistema internacional d'unitats, definit i consolidat que aquí no discutirem.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El micròfon visual és un codi o algorisme que, partint de qualsevol gravació de càmera DSLR capaç de gravar a alta velocitat, magnifica certs canvis i oscil·lacions en les imatges i ens mostra informació addicional sobre les imatges que no obtindríem a simple vista. El codi, és capaç d'interpretar aquestes vibracions i transformar-les en un senyal d'àudio obtenint una qualitat similar a les primeres gravacions de fonògraf.\nEl funcionament és l'equivalent al d'un microscopi però en lloc d'augmentar la imatge per veure coses petites, augmenta els petits moviments que generen els objectes en rebre influència d'ones mecàniques (com per exemple sonores) per obtenir informació.\nHi ha altres sistemes de visió per computadora que obtenen informació addicional d'una gravació, imatge o àudio com la llum estructurada (que obté informació 3D gravant patrons de llum), radiografies (que enregistren radiacions no visibles) o l'ecolocalització (que obté informació 3D a partir de reflexions d'ones sonores en superfícies).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La microfusió és el conjunt de tots aquells procediments de fabricació de peces per fosa, en què el model està fet d'un material que es pot fondre o cremar. Es caracteritza pel fet que permet l'ús de qualsevol aliatge (indicada especialment per peces d'acer o d'aliatges durs de geometria complexa) i dona bones toleràncies dimensionals (±5%), fent-lo així més precís que l'emmotllament per sorra. D'aquesta manera, es pot finalitzar la fabricació de la peça sense haver arrancat encenall.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El model d'acceptació de tecnologia (de l'anglès Technology Acceptance Model o TAM) és una teoria de l'àrea de sistemes d'informació que modela com els usuaris accepten i usen una certa tecnologia. El model suggereix que quan els usuaris són introduïts a una nova tecnologia, un nombre de factors influeix en la seva decisió respecte a com i quan l'usaran, destacant:\n\nUtilitat percebuda - Definida per Fred Davis com \"el grau amb el qual una persona creu que usant un sistema en particular millorarà el seu rendiment\".\nFacilitat d'ús percebuda - Davis ho defineix com \"el grau amb el qual una persona creu que usar un sistema en particular és lliure de dificultats\" (Davis 1989).El TAM ha estat contínuament estudiat i desenvolupat, sent les dues majors actualitzacions els models TAM2 (Venkatesh & Davis 2000 & Venkatesh 2000) i la Teoria Unificada d'Acceptació i Ús de Tecnologia (Unified Theory of Acceptance and Use of Technology o UTAUT, Venkatesh et al. 2003). Una extensió anomenada TAM3 també ha estat proposada (Venkatesh & Bala 2008).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El modelatge 3D és el procediment de creació d'objectes tridimensionals i virtuals mitjançant un software determinat, del qual s'obté un model 3D que es pot gestionar algorítmicament amb un ordinador. Per portar a terme aquest model, s'han fer una sèrie de passos, inicialment amb entitats bàsiques, les quals poden ser des de primitives geomètriques, és a dir, obtingudes a partir d'una equació matemàtica, o bé obtingudes per un escàner 3D.El software del modelatge 3D és un tipus de software de gràfics 3D utilitzat per produir models tridimensionals. Els programes individuals d'aquest tipus són anomenats «Aplicacions de modelatge» o «modeladors».", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Mosquitto és un agent de missatges o broker de codi obert (llicència pública Eclipse) que implementa el protocol MQTT (acrònim de Message Queuing Telemetry Transport). El broker Mosquitto proveeix un mètode senzill de manegar missatges emprant el model publicar/subscriure. Mosquitto és adequat per al tipus de missatges d'internet de les coses implementats en sensors i dispositius mòbils com telèfons.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El multiplicador de gir (també conegut com a overdrive) és un dispositiu mecànic que té com finalitat multiplicar la relació de transmissió de la caixa de canvis d'un automòbil, amb la finalitat d'aconseguir major velocitat i un menor consum a costa de perdre parell motor. Fa el contrari de la caixa reductora d'un vehicle tot terreny que desmultiplica dividint (normalment per 2) la relació de transmissió de tot el canvi.Pot referir-se a dos mètodes diferents per aconseguir aquesta finalitat:\nEl primer és un aparell que es feia servir normalment en vehicles de tracció posterior, instal·lat a la sortida de la caixa de canvis cap al diferencial que permetia (mitjançant un interruptor) poder escollir una relació de transmissió sobre-elevada per mantenir altes velocitats de creuer.\nL'altre és una combinació d'engranatges dins de la pròpia caixa de canvis que aconsegueix una velocitat de gir de sortida més elevada que la d'entrada, així, l'overdrive no és un dispositiu a part o diferenciat, sinó que forma part d'un altre.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Naomi Wu (30 d'agost de 1994) també coneguda com Sexy Cyborg, és un maker xinesa de bricolatge i personalitat d'Internet. Com a defensora de les dones en STEM, transhumanisme, maquinari de codi obert i modificació corporal, intenta desafiar els estereotips de gènere i tecnologia amb un personatge públic extravagant, utilitzant l'objectivació de la seva aparença per inspirar les dones.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El National Center for Women & Information Technology (NCWIT) és una organització sense ànim de lucre estatunidenca que es dedica a potenciar la participació significativa de noies i dones a la programació informàtica. Va ser fundada el 2004 per Lucinda Sanders, que actualment també n'és la directora, Telle Whitney i Robert Schnabel. El centre està ubicat a Boulder, a l'ATLAS Institute de la Universitat de Colorado a Boulder.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Network-On-Chip (NoC) és un subsistema de comunicació en un circuit integrat (IC o comunament \"xip\"), entre els nuclis lògics anomenats IP core, dins un sistema en xip (System-On-Chip o SoC). La tecnologia NoC aplica teoria i mètodes de xarxes de computació a la comunicació dins del xip, i aporta notables millores sobre la comunicació amb el bus convencional. NoC millora l'escalabilitat dels SoC i l'eficiència energètica dels SoC complexos en comparació amb altres dissenys.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les neurones artificials són microxips que pretenen imitar les funcions de les neurones biològiques. Aquesta tecnologia s'està investigant i desenvolupant actualment i es pretén que d'aquí a uns anys es pugui començar a utilitzar en els àmbits de salut. Gràcies a les neurones artificials es poden crear xarxes neuronals artificials (XNA).Aquest tipus de neurones artificials responen als senyals elèctrics que emet el nostre sistema nerviós de la mateixa manera que ho faria una neurona real biològica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els neòpates són persones que cometen agressions i delictes per mostrar-los a les xarxes socials, aprofitant l'element d'anonimitat que aquestes permeten, amb l'objectiu de deixar anar les seves frustracions i fantasies, de manera que la societat els reconegui. Són persones que pugen a internet delictes en cerca del reconeixement del públic que els observa.\nEtimològicament, el terme neòpata està format per \"neo-\", terme que en grec significa nou o recent, i també per \"-phatos\", que significa sentiment o sofriment. Per tant, és una nova manera de crear sofriment, un nou tipus de psicopatia que involucra els mitjans audiovisuals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El nivell de maduresa tecnològica (en anglès, Technology Readiness Level o TRL) és una escala propoosada pel Departament de Defensa dels Estats Units que mesura la maduresa de les tecnologies en estat de desenvolupament, ja siguin dispositius, materials, components, programari, processos de treball o d'altres. Aquesta categorització del procés de transferència de tecnologia té lloc durant el perfeccionament de la tecnologia i en alguns casos durant les primeres operacions. Generalment quan s'inventa o es conceptualitza per primer cop una nova tecnologia, aquesta encara no és apta per a la seva immediata aplicació. Més aviat succeeix que ha de passar per una experimentació que li serveix de refinament i posteriorment ha de superar un testeig cada cop més proper a la realitat. Una vegada la tecnologia ha estat prou provada, pot ser incorporada ena un sistema o subsistema.\nL'ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització) està endegant un projecte per a establir les seves pròpies mesures i estandarditzar tant els diferents nivells de maduresa com la seva avaluació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un nòmada del coneixement (de l'anglès knowmad) és aquella persona nòmada del coneixement i la innovació. El que caracteritza a aquestes persones és que són innovadores, imaginatives, creatives i capaces de treballar en col·laboració amb gairebé qualsevol persona, a qualsevol moment i en qualsevol lloc. Un knowmad és valorat pel seu coneixement personal, la qual cosa li proporciona un avantatge competitiu pel que fa als altres treballadors.\nEl terme knowmad és un neologisme que combina les paraules know (conèixer, saber) i nomad (nòmada) per fer referència al perfil del subjecte capaç de ser un nòmada del coneixement. El terme va ser creat per John Moravec.En la societat industrial els treballadors romanien generalment en un lloc físic fix per desenvolupar funcions molt concretes; en canvi, les activitats associades als treballadors de la societat de la informació i del coneixement s'han tornat molt menys específiques en termes d'ubicació i de tasques a exercir, la qual cosa es veu afavorida per les tecnologies que permeten efectuar bona part del treball de manera virtual. Els knowmads tenen la capacitat de tornar a configurar i contextualitzar el seu espai de treball en qualsevol moment, intercanviant informació i idees amb altres professionals, la qual cosa genera idees, productes i serveis molt diferents dels que faria cadascun per la seva banda.\nMoravec assenyala que aquesta nova forma de treball és un referent per a l'educació, ja que els estudiants d'aquesta societat haurien de poder aprendre, treballar, jugar i compartir pràcticament en qualsevol context.\n\nAprendre fent posa èmfasi en com s'aprèn i no en els continguts, tal com succeeix en l'aprenentatge invisible. Per tant, les avaluacions han de donar compte de si el producte és innovador o no. O sigui, si mostra el que ha ocorregut en el procés, si és nou, si ha proporcionat beneficis, si és font d'aprenentatge per a uns altres.\n\nHabilitats d'un Knowmad\nNo està limitat a una edat determinada.\nCreatiu, innovador, col·laboratiu i motivat.\nUtilitza la informació i genera coneixements en diferents contextos.\nAltament inventiu, intuïtiu, capaç de produir idees.\nCapaç de crear sentit socialment construït.\nNo solament busca accedir a la informació, sinó que també procura utilitzar-la obertament i lliurement.\nCreador de xarxes, sempre connectat a persones, idees, organitzacions, etc.\nCapacitat per utilitzar eines per resoldre diferents problemes.\nAlfabetitzat digitalment, comprèn com i per què funcionen les tecnologies digitals.\nCompetència per resoldre problemes desconeguts en contextos diferents.\nAprèn a compartir (sense límits geogràfics).\nÉs adaptable a diferents contextos i entorns.\nConscient del valor d'alliberar l'accés a la informació.\nAtent als contextos i a l'adaptabilitat de la informació.\nCapaç de desaprendre ràpidament, sumant noves idees.\nCompetent per crear xarxes de coneixement horitzontals.\nAprenentatge permanent i per a tota la vida (formal-informal).\nExperimenta constantment TIC (en col·laboració).\nNo tem el fracàs.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura és un espai interdisciplinar d'investigació i divulgació del fenomen religiós que es va presentar el febrer del 2012 a la Facultat de Comunicación Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des del seu inici dirigeix l'observatori la professora Miriam Díez Bosch.L'entitat es va crear per a ser un punt de referència de l'estudi de les religions en relació amb la comunicació i la cultura. Entre els projectes endegats hi ha el de fer una gran base de dades per trobar informació de totes les religions, impulsar l'anàlisi del tractament que fan els mitjans de comunicació de les religions i oferir formació en aquest àmbit a través, per exemple, d'un postgrau sobre aquesta matèria. Entre altres iniciatives, lidera el projecte europeu Religion in the Shaping of Europaan Cultural Identity (la religió en la construcció de la identitat cultural europea) en col·laboració amb la Universitat d'Edimburg, la Fundació Sigtuna de Suècia i el Museu del Cristianisme de Sticna, a Eslovènia; i treballa en un mapa interactiu dels missioners catalans.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'obsolescència és la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies introduïts en el mercat. L'obsolescència pot deure's a diferents causes, encara que totes elles amb un rerefons purament econòmic: \n\nLa impossibilitat de trobar recanvis adequats, com en el cas dels vehicles automòbils. En aquest cas, l'absència de recanvis es deu a l'encariment de la producció al tractar-se de sèries curtes.\nL'obsolescència és, també, conseqüència directa de les activitats d'investigació i desenvolupament que permeten en temps relativament breu fabricar i construir equips millorats amb capacitats superiors a les dels precedents. El paradigma, en aquest cas, ho constituïxen els equips informàtics capaços de multiplicar la seva potència en qüestió de mesos.\nIgualment es produeix en nous mercats o tecnologies substitutives, en les quals l'opció dels consumidors pot fàcilment polaritzar-se a favor d'una d'elles en detriment de les restants, com en el cas del sistema de vídeo VHS enfront del BETA.\nFinalment, pot ser producte de l'estratègia del fabricant, si aquest comercialitza productes incomplets o de menors prestacions a baix preu amb el propòsit d'afermar-se en el mercat oferint amb posterioritat el producte millorat que bé va poder comercialitzar des d'un principi, amb l'avantatge afegit que el consumidor es duu la falsa imatge d'empresa dinàmica i innovadora.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'obsolescència digital és el fenomen de la pèrdua d'informació perquè un recurs digital ja no és llegible, perquè el lector, el suport o el programari necessari per accedir-hi ja no estan disponibles i les noves versions del sistema operatiu no són compatibles amb el maquinari obsolet o per una degradació física del suport d'emmagatzematge i absència de còpies de seguretat.\n\nUn document digital conté la informació codificada per una sèrie de dígits binaris anomenada flux de dades i, per llegir, visualitzar o gravar la informació cal un dispositiu que transmeti o gravi informació codificada en bits. En representar-se digitalment, les dades d'entrada són convertides en dígits (0,1) intel·ligibles per la màquina i no pels sentits humans; i a la sortida, un altre dispositiu els ha de convertir en senyals analògics, intel·ligibles per als sentits humans. Per descobrir el que està codificat en les cadenes binàries, és necessari el programari que les va crear o un altre que pugui interpretar el seu significat.\n«When all data are recorded as 0s and 1s there is essentially no object thats exist outside of the act of retrieval. The demand for a access created the “object” that is the act of retrieval which precipitates the temporary reassembling of 0s and 1s into a meaningful sequence that can be decoded by software and hardware».La complexitat pot augmentar si el sistema operatiu que interpreta els codis perquè el maquinari funciona faltés, ja que el programa d'aplicació necessari per desxifrar aquests bits està basat en un sistema operatiu. Per tant, l'emmagatzematge dels recursos digitals actuals no aporta cap avantatge si es perd la capacitat de llegir-los en el futur. Si algú trobés al seu àtic una caixa amb cartes de la seva besàvia, pot ser que el paper hagi esdevingut fràgil, que els corcs del llibres en van menjar una part, però continuen sent llegibles immediatament, excepte, probablement unes paraules esdevingudes obsoletes. Ans al contrari, si trobés al mateix àtic uns disquets magnètics de no fa gaire més de vint anys, llegir-les serà molt probablement una operació molt més complicada. Controlar l'obsolescència digital és un repte major per a arxivistes, historiadors i arqueòlegs.\nL'arqueologia digital¸ és una nova branca de l'arqueologia especialitzada en la recuperació d’informació antiga, malmesa o perduda arran de males pràctiques, desgast natural, mala conservació, obsolescència dels sistemes o formats i descodificació dels formats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un període calculat per endavant pel fabricant, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolescència planificada s'utilitza en productes molt variats i, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.L'obsolescència programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en què la producció en massa va començar a forjar un nou model de mercat en el qual l'anàlisi detallada de cadascuna de les seves parts va esdevenir un factor fonamental per aconseguir l'èxit.\nSegons alguns observadors, el 1924 el Càrtel Phoebus, lobby dels principals fabricants de bombetes del món occidental, es van posar d'acord per imposar una estandardització a la producció de les làmpades incandescents, amb la finalitat de garantir una esperança de vida de cada unitat de només unes 1.000 hores, obligant així al recanvi de les bombetes i augmentar els guanys de les empreses.\nL'elecció de fabricar productes que es tornin obsolets de manera premeditada pot influir enormement en la decisió de l'empresa sobre la seva arquitectura interna de producció. Així, la companyia ha de sospesar si utilitzar components tecnològics més barats satisfà o no la projecció de vida útil dels seus productes. Aquestes decisions formen part d'una disciplina coneguda com a enginyeria del valor.\nHi ha el risc, però, d'una reacció adversa per part dels consumidors en descobrir que el fabricant es va acarnissar en què tal producte es torni obsolet ràpidament, fent que canviïn a la competència, basant la seva elecció en la durabilitat i qualitat del producte. L'ús de l'obsolescència planificada no sempre és fàcil de determinar, i es complica encara més quan es tenen en compte altres factors relacionats, com la constant competència tecnològica o la sobrecàrrega de funcions, que si bé poden expandir les possibilitats d'ús del producte en qüestió també poden fer-ho fracassar rotundament.\nL'objectiu de l'obsolescència planificada és el lucre econòmic immediat, de manera que la cura i respecte de l'aire, aigua, medi ambient i per tant el ser humà, passa a un segon pla de prioritats.Cada producte que es torna obsolet, suposa contaminació. És un evident problema de l'actual sistema de producció i econòmic: no s'ajusta en absolut a l'harmonia i equilibri de la natura.\nSegons Latouche els fonaments de la societat del creixement són la publicitat, l'obsolescència programada i el crèdit. Pel que fa al segon concepte - obsolescència programada- Latouche ha volgut denunciar que si les persones no cedeixen a la persuasió publicitària i refusen de canviar els objectes que tenen «hauran de convertir-se en consumidors forçats, ja que els objectes avui es fabriquen de tal manera que duren poc; quan s'espatllen surt més car reparar-los que comprar-ne un de nou». Finalment s'ha referit al crèdit com una opció que permet endeutar cada vegada més i ha posat en relleu que molts economistes saben que aquesta situació és insostenible però no diuen res.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El OneTouch Ultra és un dispositiu de control de glucosa en sang per a les persones amb diabetis i és el producte bàsic dels sistemes de control de glucosa en sang de la \"Família OneTouch Ultra\" de l'empresa LifeScan Inc. Aquest mesuradors de glucosa en sang proporcionen resultats del nivell de glucosa fent-se una petita punxada al dit, al cap de pocs segons. Els resultats mostren el nivell de glucosa en plasma amb valors parametrables per menú en: mg/dl o mmol/l.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Open Handset Alliance és un consorci de 84 marques per desenvolupar estandàrds oberts per dispositus mòbils (telèfons, tauletes, etc.). Alguns dels seus membres són Google, HTC, Sony, Dell, Intel, Motorola, Qualcomm, Texas Instruments, Samsung Electronics, LG Electronics, T-Mobile, Nvidia, o Wind River Systems.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un ordinador de bord (sovint anomenat ECU de « Electronic Control Unit ») és un ordinador especialitzat (integrat en un vehicle) instal·lat en el tauler del cotxe segons les especificacions del vehicle per ajudar a la conducció i a respectar de les normes de seguretat. La majoria d'ordinadors de bord moderns, calculen i mostren informacions bàsiques: Duració del viatge, distància recorreguda, velocitat mitjana, consum mitjà i consum instantani de carburant en temps real, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "S'anomena panell d'instruments o quadre d'instruments (en anglès dashboard o instrument panel) al conjunt d'instruments i indicadors en vehicles (automòbil de turisme, camions, motocicletes, etc.) que comprèn l'indicador de velocitat del vehicle, el tacòmetre o comptarevolucions, indicador de temperatura del refrigerant, indicador de combustible restant, en forma de rellotges analògics o digitals o una barreja d'ambdós. A més dels rellotges, estan una sèrie de testimonis lluminosos, de simbologia normalitzada com ara el testimoni de pressió d'oli, de càrrega de la bateria, d'indicadors de direcció, entre altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un panell de control és una superfície normalment plana, sovint vertical, on s'agrupen tota una sèrie d'instruments de control i seguiment imprescindibles per a monitorar un procés o conjunt de processos, així com els interruptors, polsadors, commutadors, palanques, joysticks, etc., necessaris per a aquestes finalitats.\nS'instal·len a les fàbriques per supervisar i controlar les màquines o línies de producció i a altres llocs com centrals elèctriques, centrals nuclears, vaixells, avions, mainframes, etc...\nD'antuvi la majoria de panells de control estaven equipats normalment amb polsadors i instruments analògics, mentre que avui en dia en molts casos han estat substituïts per tecnologies més modernes i s'utilitza algun tipus de pantalla tàctil per als propòsits de monitoratge i control.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un panell detector pla és un dispositiu que permet realitzar una radiografia proporcionant una imatge digital radiològica a l'instant. Es fabriquen en dues topologies: amb forma de \"cassette\" o integrats dins d'un equip. En general, es fa referència a aquest tipus de dispositiu sota les sigles DR per \"Radiologia digital\" a diferència dels altres sistemes que funcionen únicament amb \"cassette\" (una placa de fòsfor fotoestimulable PSP) una tecnologia anomenada \"CR\" o \"Radiografia computada\".D'entre els tipus de panells detectors plans, els que funcionen amb \"cassette\" tenen una forma rectangular amb una superfície activa que va des de 5 x 5cm fins a 60 x100cm amb un gruix d'1 a 10 cm. La mida més comuna utilitzada en la medicina humana és de 36 x 43 cm (14 x 17 polzades).Segons el principi físic utilitzat, aquests detectors es divideixen en dos grups principals:\nDetectors de conversió directa: Els rajos X es converteixen directament en un senyal elèctric (tècnica CMOS)\nDetectors de conversió indirecta: Els rajos X es converteixen en fotons (tecnologia de silici amorf o seleni) que al seu torn són convertits en un senyal elèctric.Els detectors són generalment bidimensionals, però n'hi ha algunes versions en les que un detector lineal d'una sola dimensió es mou a una velocitat constant al llarg de tota la superfície activa del panell (com un escànner típic d'ordinador), generant la segona dimensió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una pantalla és una superfície plana i llisa col·locada amb l'objectiu de recollir llum que projecta imatges o ombres. Certament, es tracta d'un concepte antic, però aquesta paraula, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, es va incorporar a la llengua catalana a través del castellà, sembla que durant el segle xx. Tanmateix, és molt probable que l'origen de la paraula pantalla sigui català, encara que s'hagi format en el si del castellà. Seria una combinació de les paraules pàmpol i ventalla. Una altra hipòtesi la faria derivada del mot grec πάν (pan), que vol dir tot, i el verb tallar. Sembla que és una paraula que comparteixen el català, el castellà i el gallec. Vingui d'on vingui, ha esdevingut inqüestionablement molt emprada per un ampli ventall de conceptes. Alguns d'aquests són aparells nous que recorden la pantalla del cinema. També s'ha utilitzat per a tot allò que s'interposa a una altra cosa, com ara el pàmpol del llum o qualsevol mampara, i fins i tot es pot referir a una persona que encobreix una altra.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una pantalla inflable és un tipus de pantalla que permet projectar imatges de gran format en esdeveniments a l'aire lliure. La seva característica més important és que es pot muntar ràpidament en qualsevol lloc, sobretot en esdeveniments massius a la fresca. Convé per a cinemes d'estiu i espectacles en places de valor històric delicades que no permeten la instal·lació d'estructures pesants. Va ser desenvolupada per l'empresa alemanya The Airscreen Company.La pantalla inflable consta d'un marc inflable fet per una lona extraforta de plàstic i d'una pantalla de cinema feta d'un material PVC resistent a les inclemències meteorològiques. Tot i que generalment són força grans, fins a 40 × 20m, també n'existeixen models més petits per a ús privat o festes familiars.Compta amb un ventilador silenciós que permet mantenir la pressió alta de l'estructura de forma constant i per tant, la seva rigidesa. L'estabilitat del marc s'aconsegueix a través de quatre punts d'ancoratge que el sostenen. Aquests punts d'ancoratge varien des cubs de tones d'aigua a cada cantonada fins a estaques cargol com les utilitzades per ancorar i muntar les carpes dels circs. El só es pot difondre amb un sistema de reforç de so tradicional, o també als autocinemes amb una xarxa local per l'autoràdio.La facilitat de muntatge les van fer popular arreu del món. Quan s'ha trobat l'indret i s'han obtingut les autoritzacións indispensables –al cas de projecció pública–, la pantalla es pot muntar en una bona hora. Serveixen, entre d'altres, al patronat de Turisme de València per organitzar el programa estival «Cine a les platges». Durant la pandèmia del Covid-19 van guanyar en popularitat com a solució per organitzar (auto)cinemes improvisats que permeten organitzar un oci compartit tot i mantenir la distància de seguretat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "IPS (In-plane switching) és una tecnologia de pantalla de cristall líquid (LCDs). Va ser dissenyat per resoldre les limitacions principals de l'efecte de camp nemàtic torçat (Twisted Nematic) matriu LCDs durant els últims anys 1980. Aquestes limitacions incloïen la resposta relativament lenta, depenen de l'angle de visió forta i de la reproducció de color de baixa qualitat. IPS implica arranjar i canviar l'orientació de les molècules del cristall líquid (LC) capa entre els substrats de vidre. Això es fa essencialment paral·lel a aquestes plaques de vidre.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un pantalla tàctil d'ultrasons (de l'anglès Airborne Ultrasound Tactil Display) està dissenyada per proporcionar reacció tàctil a l'espai 3D. La pantalla emet ultrasons, i produeix camps de pressió d'alta fidelitat a les mans de l'usuari, que no necessita l'ús de guants o accessoris mecànics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'efecte rebot, o més comunament la paradoxa de Jevons, denominada així pel seu descobridor William Stanley Jevons, afirma que a mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l'eficiència amb la qual s'utilitza un recurs, és més probable un augment del consum de l'esmentat recurs que una disminució. Concretament la paradoxa de Jevons implica que la introducció de tecnologies amb major eficiència energètica poden, al final, augmentar el consum total d'energia.\nLa paradoxa va ser introduïda pel matemàtic i economista anglès William Stanley Jevons en la seva obra La pregunta sobre el carbó de 1865.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La pell artificial és pell biofabricada al laboratori. La finalitat principal és l'ús en persones que han patit una ferida de trauma a la pell, com grans cremats (cremats crítics) o que pateixen malalties dermatològiques, entre d'altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "PicsArt \"Photo Studio\" és una aplicació d'edició, collage i dibuix d'imatges i una xarxa social. PicsArt permet als usuaris prendre i editar imatges, dibuixar amb capes i compartir les seves imatges amb la comunitat de PicsArt i en altres xarxes com Facebook i Instagram. L'aplicació està disponible en dispositius mòbils amb iOS, Android i Windows. També està disponible per a ordinadors amb Windows 8.1 o superior. La companyia ha rebut més de 45 milions de dòlars en finançament de risc de Sequoia Capital, Insight Venture Partners i altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els pilots continus són un tipus de pilots que s'introdueixen de forma contínua a un senyal amb modulació COFDM i que permeten d'obtenir informació sobre l'estat de la transmissió. Aquests pilots es distribueixen a cada símbol del senyal, excepte pel primer i segon símbol i el símbol de tancament de trama si existeix, mitjançant un patró de portadores. Aquests, amb el valor de la FFT, són els que decidiran els índexs de la portadora on hi haurà pilot continu i el nombre de pilots que hi haurà. Aquests pilots s'envien a una potència superior a la potència de la resta del senyal per a millorar la relació senyal-soroll (SNR), millorant així l'estimació sobre l'efecte del canal sobre el nostre senyal.\nEn un senyal transmès amb l'estàndard DVB-T el total de pilots continus és del 2,6% del total, mentre que l'estàndard DVB-T2 és del 0,35% del total.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els pilots dispersos són un tipus de pilots que s'introdueixen de forma no contínua en un senyal amb modulació COFDM i que permeten obtenir informació sobre l'estat de la transmissió. Aquests pilots es distribueixen al senyal mitjançant un patró de portadores que decidirà en quins punts s'hi introdueixen o no els pilots dispersos. Aquests, s'envien a una potència superior a la potència de la resta del senyal per a millorar la relació senyal-soroll (SNR), millorant així l'estimació de l'efecte del canal sobre el nostre senyal.\nEn un senyal transmès amb l'estàndard DVB-T el total de pilots dispersos és del 8% del total, mentre que a l'estàndard DVB-T2 pot anar de l'1% fins al 8% del total.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una pissarra de paret o pissarra escolar (castellanismes) o taulassa, tauler, tauló, llosa(rda) o quadre blanc o negre és una superfície d'escriptura reutilitzable en la qual el text o figures es realitzen amb guix o un altre tipus de retoladors esborrables. El seu nom prové del fet que a l'origen es fabricaven de fulles llises, fines de pissarra natural negra o fosca.\nUna pissarra pot ser simplement un tros de tauler pintat amb pintura fosca mat (generalment de color verd fosc o negre). Generalment és verd fosc, ja que és un color menys dur als ulls que el negre. Una variació moderna consisteix en un full de plàstic en espiral desplegada a través de dos corrons paral·lels, que es poden enrotllar per a crear un espai addicional d'escriptura mentre que es guarda el que s'ha escrit.\n\nLes pissarres s'utilitzen comunament en ensenyament. Les marques de guix es poden esborrar fàcilment amb un drap humit, o un esborrador especial consistent en un bloc de fusta cobert per un coixí de feltre. Per contra, les marques de guix mullat poden ser difícils de treure.\nLes barres de \"guix tractat\" es fan especialment per a l'ús amb les pissarres, en blanc les més comunes, però també en diversos colors. Aquests no es fan realment de roca de guix, sinó de guix. Les pissarres tenen alguns desavantatges: produeixen una certa quantitat de pols depenent de la qualitat del guix utilitzada. No obstant això, altres mètodes per exhibir informació són més costosos i tenen els seus propis desavantatges. Aquests desavantatges han conduït a l'adopció extensa de la pissarra blanca, que utilitza retoladors de tinta que no produeixen pols.\nEn l'actualitat s'estan instal·lant les pissarres digitals interactives, que permeten fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada d'ordinador, així com guardar les imatges compostes i controlar l'ordinador des de la pròpia pissarra interactiva, amb molt més possibilitats didàctiques que la pissara ttradicional.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un planetari mecànic és un model del sistema solar accionat mitjançant un conjunt d'engranatges que il·lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model heliocèntric.\nTambé pot representar la grandària relativa d'aquests cossos; però ja que l'escala precisa sovint no és pràctica a causa de les grans diferències entre les seves dimensions reals, se sol utilitzar una aproximació atenuada en el seu lloc.\nEn general són accionats per un mecanisme de rellotgeria amb un globus que representa el Sol al centre, i amb un planeta a l'extrem de cada un dels braços.\nEl primer planetari mecànic de l'era moderna es va construir en 1704 a Anglaterra, encara que hi ha evidències arqueològiques d'aquest tipus de mecanismes en la Grècia clàssica.\nDispositius relacionats són els rellotges astronòmics, en els quals les posicions dels cossos celestes estan sincronitzades amb l'hora solar al llarg d'un cicle de diversos anys en els models més complexos, i se solen representar amb manetes sobre diferents esferes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "S'anomena polleguera la part del marc, en els dos extrems d'una porta o finestra, que generalment és vertical i en la qual es fixa per mitjà de perns, frontisses (o un altre sistema) el batent de la porta. La polleguera ha de ser prou resistent per sostenir el pes del batent (exceptuant certs casos: vegeu foto) que tendeix a girar al voltant de la polleguera inferior, treballant en tensió amb la polleguera superior. Per poder resistir aquest últim esforç ha d'estar fix amb la resta del marc i aquest sòlidament encastat en l'obra de la paret. La polleguera està situada en escaire facilitant que la porta al tancar ajusti be en el cèrcol.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) és un guardó instaurat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural el 2001 que distingeix a les empreses agràries i les agroindústries que incorporen innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a l'empresa, orientats a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, mitjançant la innovació. El 2009 va canviar de nom, ja que abans s'anomenava Premi a la Innovació Tecnològica Agrària. A l'edició del 2012 s'unificaren els premis corresponents a les candidatures de 2011 i 2012, ja que fins aquell moment cada any es lliuraven els guardons de l'any anterior.El nombre de premiats i la quantia dels guardons ha variat des dels orígens. El 2014 la dotació és de 6.000 euros i es lliura una nominació de 2.000 euros per a cadascuna de les tres modalitats. El premi a l'empresa agrària valora la implementació d'innovacions dins del procés productiu o de gestió que siguin referents per a altres empreses del sector. El premi a l'agroindústria valora innovacions en els processos, la gestió o en els productes i les estratègies comercials de les agroindústries de primera transformació i conservació, així com de subministrament de factors de producció o serveis que intervinguin en la producció i/o transformació agroalimentària. El premi al jove emprenedor valora la implementació d'innovacions en l'empresa agrària o en l'agroindústria per a persones menors de 40 anys.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El procés tecnològic és el mètode base que valida els resultats d'un procés de creació\nd'un objecte tecnològic. Aquest procés es compon d'un conjunt d'etapes seqüencials amb retroalimentacions que seguides sistemàticament faciliten l'obtenció de resultats i la seva adequació als requeriments inicials. Una primera aproximació al procés tecnològic seria la següent: \n\nNecessitat. En primer lloc cal partir d'una necessitat a la qual cal donar solució, el nostre projecte estarà dirigit a satisfer-la.Anàlisi. Aquesta etapa, consisteix a analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Serà interessant estudiar com s'ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d'informació, tot allò que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l'anàlisi de la situació i dels elements que condicionen el projecte es defineixen els requeriments o plec de condicions. Si bé les condicions inicials poden ser molt variades i de molts tipus, les principals són les següents: condicions funcionals, constructives (data d'acabament, etc.), econòmiques (pressupost), estètiques, ecològiques i de seguretat.Disseny. A partir dels requeriments i de l'experiència acumulada s'estableixen els criteris de disseny. En aquesta fase s'han de definir tots els aspectes que tenen relació amb el producte final. Si aquest és un artefacte caldrà fer un procés de planificació de la construcció definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcció, dibuixar els plànols constructius de les peces de què constarà, les eines de treball, els costos, l'aspecte final, l'ergonomia, l'impacte ambiental, el reciclatge al final de la seua vida útil, entre d'altres.Prototip. Definit l'artefacte o procés cal construir-ne un prototip o model seguint les pautes establertes pel projecte.Avaluació. Una vegada acabada la construcció cal passar a la fase d'avaluació per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat. D'aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d'esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o bé si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.Memòria tècnica. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentació definitiva amb les esmenes pertinents per a la seua fabricació en sèrie. S'inclouran tots els documents de la fase de disseny degudament modificats en funció de l'avaluació.Construcció. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comença la fabricació en sèrie amb els documents elaborats dins la memòria tècnica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La projecció tèrmica és una tècnica utilitzada en la fabricació de components que consisteix a projectar petites partícules foses que s'uneixen mecànicament a una superfície a tractar. L'objectiu és proveir un tractament superficial a les peces que estaran sotmeses a condicions extremes de fregament, desgast, calor i/o esforços mecànics.\nEl seu ús és molt habitual en diferents components de la indústria de l'automòbil (vàlvules), aeronàutica (motors de turbina), turbines de gas (ins), impremta (cilindres) i medicina (implants).\nEn alguns països de Sud-amèrica la projecció tèrmica és coneguda com a Termospray d'aquesta manera terme una adaptació literal del nom de la tecnologia en anglès (thermal spray)", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El projecte tècnic és la sèrie de documents tècnics que inclouen completament la informació indispensable per a construir una òptima obra. També el podem definir com la tercera fase del procés tecnològic.\nPrincipalment, els documents tècnics que componen el projecte tècnic són quatre: La memòria tècnica, els plànols, el pressupost econòmic i el plec de condicions. És important que aquests quatre estiguin redactats en un llenguatge tècnic normalitzat, ja que d'aquesta manera a qualsevol persona li resultaran fàcil de comprendre.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La prospectiva tecnològica és un procés sistemàtic que analitza l'estat actual i les perspectives de progrés científic i tecnològic per tal d'identificar àrees estratègiques de recerca i tecnologies emergents en les que concentrar els esforços d'inversió i així obtenir els majors beneficis econòmics o socials. La prospectiva tecnològica s'utilitza dins de la gestió del R+D+I per tal de donar suport a les decisions d'inversió en tecnologia, conjuntament amb la vigilància tecnològica.\nEl terme “prospectiva” i l'expressió “antropologia prospectiva” foren proposats pel filòsof i funcionari francès Gaston Berger. Al costat de la prospectiva hi ha els conceptes semblants de futurologia i previsió. Algunes definicions no fan cap distinció entre les tres disciplines. En altres casos la diferenciació és prou categòrica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un prototip en la fabricació industrial és un model, generalment en un exemplar d'un producte o d'una instal·lació. En la fase de disseny de producte els prototips es fan servir abans de la produccó en sèrie per a comprovar-ne diverses qualitats tècniques, ergonòmiques o estètiques. Segons les necessitats del test, els prototips es poden fer en mida real o en mides reduïdes, poden tenir tant si totes les característiques i funcions del producte final, com només una part (per exemple la forma). S'en fan tant per a equips complexos (amb components mecànics, elèctrics, electrònics…) com per a productes més senzilles com ara mobles, roba etc. Els prototips tenen un paper important en l'estudi de factibilitat. Es pot fer un prototip d'una part (per exemple un motor) o d'un producte complet (un cotxe).\nLa realització d'un prototip material és generalment una operació costosa. La digitalització i la fabricació assistida per ordenador van contribuir a baixar-ne el preu. Si abans, la realització de moltes peces s'assemblava més aviat al treball de paciència d'un escultor, ara les màquines llegeixen directament els plans numeritzats tot reduint l'intervenció de l'home. A més, la impressió 3D permet realitzar formes en matèrials impossibles amb la mecanització tradicional. Finalment, el desenvolupament de les tècniques de simulació el fan possible realitzar un prototip digital al qual ja es poden comprovar moltes característiques (tant visuals com mecàniques) abans de passar a la fase del prototip material. Tot aquestes tecnologies conflueixen en el prototipatge ràpid (en anglès: rapid prototyping) que permeten fer i eliminar errors en la fase de desenvolupament de manera molt econòmica.\nEntre les fases del prototip i de la fabricació en sèrie, de vegades es realitza una petita presèrie o protosèrie per experimentar el mètode de fabricació en sèrie.\nMutatis mutandis els productes virtuals (programari, videojoc…) passen per unes fases de desenvolupament semblants.\nLa paraula és una composició del prefix «proto-» del mot grec antic πρῶτος, que significa ‘primer’, ‘principal’, ‘anterior’ i el sufix «-tip», de τυπος (týpos), que significa «tipus; empremta; imatge».", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El sistema prémer per parlar (també conegut com a PTT, de l'anglès Push to Talk), és un mètode per parlar en línies half-duplex de comunicació, prement un botó per transmetre i alliberant-lo per rebre. Aquest tipus de communicación permet trucades de tipus un-a-un o bé un-a-diversos (trucades de grups).\nEl PTT és una característica que està disponible en gairebé tots els equips de ràdio, siguin portàtils o mòbils, a més en certs models de telèfon mòbil.\nConversar a l'estil walkie-talkie no és la novetat del PTT, ja ho fan xarxes de trunking tipus RadioRed, Actionet, TETRA. La novetat és poder fer-ho des d'un mòbil convencional i sense límit de distància, amb una cobertura universal.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Publicitat Above The Line, ATL (acrònim de les inicials angleses), també anomenat Publicitat sobre la línia, és una forma de publicitat segons el tipus de suport emprat. Fonamentalment, consisteix en la contractació d’espai en els mitjans de comunicació convencionals, tals com lels cartells gegants al carrer, la televisió, la ràdio…", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En tecnologia industrial, la pultrusió és un procés continu per fabricació de compòsits, termorrígids per obtenir perfils de plàstic reforçat, de forma contínua, sotmetent les matèries primeres a un arrossegament per operacions d'impregnació, curat i tall. Aquest procés es caracteritza per un bon acabat superficial.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El tecnorrealisme o realisme tecnològic és el terme utilitzat per referir-se al pensament crític que es té sobre el paper que prenen les tecnologies en l'evolució humana i la vida quotidiana. Aquest moviment busca entendre i analitzar la tecnologia des d'una perspectiva més congruent i aterrada als valors humans bàsics. És un intent d'expandir el terme mitjà entre l'utopisme tecnològic i el neoludisme després de l'avaluació de les repercussions socials i polítiques de les tecnologias, perquè totes persones tinguin més control sobre la forma de les seves futurs. L'enfocament tecnorealista involucra una examinació crítica contínua de la maneres en què les tecnologies poden ajudar o entorpir la gent en la lluita per millorar la qualitat de les seves vides, les seves comunitats i les seves estructures econòmiques, socials i polítiques.Encara que el realisme tecnològic va començar amb un enfocament en els preocupacions nord-americanes sobre la informàtica, ha evolucionat en un moviment intel·lectual internacional amb una varietat d'interessos, incloent la biotecnologia i la nanotecnologia.La visió general i la Declaració de Principis,presentat el 12 de març de 1998, va ser una col·laboració de dotze escriptors de tecnologia - David Bennahum, Brooke Shelby Biggs, Paulina Borsook, Marisa Bowe, Simson Garfinkel, Steven Johnson, Douglas Rushkoff, Andrew Shapiro, David Shenk, Steve Silberman, Mark Stahlman i Stefanie Syman - basades en un document conceptual de Shapiro, Shenk i Johnson. Dels dotze col·laboradors originals, es van unir més tard Howard Rheingold, Gary Chapman, Jon i Mitch Kapor Lebkowsky.\nEl 12 de març es va realitzar el debut que va incloure una invitació oberta a qualsevol persona interessada a aprovar la declaració del tecnorrealisme. La gent tènia la possibilitat de participar en una sèrie de discussions sobre l'enfocament del tecnorrealisme i com aquest pot contribuir a la comprensió de la tecnologia.\nPels tecnorrealistes, els visionaris ocupen un lloc important en la discussió de la tecnologia, però els seus somnis poden ser perillosos si s'interpreten com a referència per al futur. Les aspiracions del que la tecnologia podria ser han de ser contrarestats per consideracions més realistes del que realment són.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Realitat Augmentada (RA) és una tecnologia que permet observar elements físics de la realitat a través de dispositius i software específics. Aquesta tecnologia aplicada a l'educació permet a l'alumne interaccionar amb el món real i virtual, donant d'aquesta manera més vida als objectes pel seu estudi. La presència de les TIC ofereixen nous escenaris educatius. L'establiment de la Realitat Augmentada dins el camp educatiu encara és escassa, però estudis corroboren que la Realitat Augmentada aporta millors i noves possibilitats en els processos d'ensenyament; i una major motivació i interès per aprendre. \nLa Realitat Augmentada (RA) pot facilitar la comprensió de fenòmens complexos, ja que fa possible una visualització de l'entorn i dels objectes des de diversos angles, de manera més comprensiva, rica, detallada i complementada mitjançant les dades digitals afegides.Pel desenvolupament de la realitat augmentada és necessari comptar amb les dues parts que la conformen:\nEl hardware: dispositiu que permet capturar algun aspecte de la realitat, per exemple una càmera digital.\nEl software: consisteix en aquells programes o aplicacions que fan possible l'anàlisi de la informació capturada, enriquint-la amb dades que faciliten la seva comprensió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La realitat estesa o extended reality en anglès, idioma del qual prové la paraula, consisteix en un terme paraigües que recull una sèrie de tecnologies immersives. És a dir, la realitat estesa és aquella que engloba la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat mixta i conceptes suspesos entre totes elles. Aquest terme és cada cop més popular ja que, les tecnologies que engloba estan convergint les unes cada cop més.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "RECCO és una tecnologia de localització i rescat que facilita que els equips de salvament localitzin persones enterrades per una allau o perdudes a la muntanya o altres llocs de difícil accés.\nLa tecnologia de rescat RECCO consta de dues parts: un reflector, portat per la persona, i un detector portàtil utilitzat pels equips professionals de salvament, que es pot utilitzar en terra o des d’un helicòpter.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El refinament del coure per electròlisi, és un procés que garanteix un nivell de puresa del coure del 99.99%, necessari per poder utilitzar-lo. El coure és un molt bon conductor de l'electricitat i, per aquest motiu, s'utilitza pel cablejat elèctric. No obstant això, petites quantitats d'impureses poden reduir de manera important la seva capacitat per conduir el corrent elèctric. Per evitar aquest problema, el coure es pot purificar utilitzant una mostra impura de coure com a ànode, en una cèl·lula d'electròlisi, amb un càtode de platí inert o de coure pur i una solució de sulfat de coure com electròlit.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La rella és la peça de l'arada que fa la funció de tallant horitzontal del sòl.\nA l'agricultura, la rella és un component d'una arada. Es tracta d'una fulla metàl·lica que trenca el perfil del sòl per causa d'una força exterior. Aquesta peça de forma trapezoïdal va precedida normalment d'altres peces que completen l'acció de tallat amb la de remenar o capgirar la massa edàfica.\nEn les arades modernes, la rella o parts de la rella són desmuntables per a una fàcil substitució quan es desgasten o es trenquen. La unió entre les peces és filetada.\nLa rella, modernament, també és la part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les representacions immersives són aquelles tecnologies que busquen traspassar el marc del quadre, és a dir, els límits del que veiem. El seu objectiu principal és introduir l'audiència dintre d'una imatge o realitat diferent a la seua.\nSi s'hi aplica als antecedents del cinema, les representacions immersives eren pintures o obres de proporcions gegantines que envoltaven l'espectador aconseguint crear un sensació de pertinença al quadre, una suspensió temporal en què es vivia una realitat i emocions alternatives a les pròpies.\nEn l'actualitat, s'hi veuen representacions immersives mitjançant el món digital o simulat gràcies a l'evolució de la tecnologia audiovisual, de manera que durant el dia a dia tothom es veu rodejat d'aquestes i són emprades en diversos àmbits.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un reproductor de DVD és un dispositiu que reprodueix discos dels estàndards tècnics DVD-Vídeo i DVD-Àudio, dos estàndards diferents i incompatibles. Alguns reproductors de DVD també reprodueixen CD d'àudio. Els reproductors de DVD es connecten a una televisió per mirar el contingut del DVD, el qual pot ser una pel·lícula, un espectacle de televisió gravat, o altre contingut.\nEl primer reproductor de DVD va ser creat per l'empresa Sony a Taiwan en col·laboració amb la Pacific Digital Company dels Estats Units dins 1994. Alguns fabricants van anunciar inicialment que els reproductors de DVD estarien disponibles a mitjans de 1996.\nAquestes prediccions eren massa optimistes. El lliurament inicial es va endarrerir per raons polítiques de protecció de còpia reclamada pels estudis de cinema, però es va endarrerir més tard per la manca de pel·lícules disponibles. Els primers reproductors van aparèixer al Japó l'1 de novembre de 1996, seguit per reproductors als EUA el 26 de març de 1997 amb una distribució limitada a només 7 ciutats importants durant els primers 6 mesos.\nEls reproductors es van anar estenent a poc a poc a altres regions al voltant del món. Els preus pels primers jugadors al 1997 era de 1000$ en amunt. Pel final de 2000, els reproductors estaven disponibles per sota dels 100$ a les rebaixes. El 2003, els reproductors esdevenien disponibles per sota dels 50$. Sis anys més tard del llançament inicial, hi havia disponibles prop a mil models de reproductors de DVD de més de cent fabricant de productes electrònics de consum.\nFujitsu va posar a la venda el primer ordinador equipat amb DVD-ROM el 6 de novembre de 1996 a la Gran Bretanya. Toshiba va posar a la venda un ordinador equipat amb DVD-ROM i un dispositiu DVD-ROM al Japó a principis de 1997 (endarrerit del desembre, i endarrerit abans del novembre). Els dispositius DVD-ROM de Toshiba, Pioner, Panasonic, Hitachi i Sony van començar a aparèixer en petites quantitats el gener de 1997, però cap va estar realment disponible abans del maig. Les primeres caixes d'actualització de PC (una combinació de dispositius DVD-ROM i targeta de maquinari descodificadora) esdevenien disponibles per part de Creative Labs, Hi-Val, i Diamond Multimèdia a l'abril i maig de 1997. Al 2014, cada fabricant important de PC tenia models que incloïen dispositius DVD-ROM.\nEls primers reproductors de DVD d'àudio van sortir al Japó de la mà de Pioner a finals de 1999, però no reproduïen discos protegits. Matsushita (sota les etiquetes Panasonic i Technics) van treure per primer cop reproductors de ple dret el juliol de 2000 per 700$ a 1,200$. Llavors, també fan reproductors d'àudio DVD Aiwa, Denon, JVC, Kenwood, Madrigal, Marantz, Nakamichi, Onkyo, Toshiba, Yamaha, i altres. Sony va treure els primers reproductors de SACD el maig de 1999 per 5,000$. Els primers DVD d'àudio de Pioneer que van sortir a finals de 1999 també reproduïen SACD. També fan reproductors de SACD les empreses Accuphase, Aiwa, Denon, Kenwood, Marantz, Philips, Agut i altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Reshma Saujani (Illinois, 18 de novembre de 1975) és una política i advocada, fundadora de l'organització sense ànim de lucre Girls Who Code, dedicada a difondre la ciència informàtica entre les noies, amb la missió de reduir la bretxa de gènere en tecnologia i de canviar la imatge de que és i com treballa una programadora. Prèviament va ser Deputy Public Advocate a Nova York.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La resolució de profunditat estereoscòpica especifica com es codifica la profunditat d'un objecte tridimensional en una reconstrucció estereoscòpica. Necessita atenció per assegurar una representació realista de la tridimensionalitat de les escenes visualitzades i és una instància específica de la tasca més general de la representació 3D d'objectes en pantalles bidimensionals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Reteena, el Festival Audiovisual jove de Barcelona, és un esdeveniment organitzat per primer cop l'any 2018 per Clàudia Mera i Maria Castellví, fundadores de l'associació cultural Reteena. Aquest espai, dirigit a un públic d'entre tretze i dinou anys, s'organitza anualment. Per tal d'incentivar la \"mirada crítica dels joves\", s'organitzen tot d'activitats com projeccions de pel·lícules, tallers pràctics, masterclass, formacions i taules rodones vinculades amb el món de l'audiovisual.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Retromedia és el fenomen que dona lloc a la persistència i retorn d'antigues tecnologies.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Revolució Digital a Andorra apareix si fa no fa amb la mateixa rapidesa que a la resta de països europeus. El país visqué una introducció lenta de les tecnologies primitives com ara els ordinadors industrials fins que finalment la dècada de 2000 accelera i força la introducció de les noves tecnologies. Llavors el país es mostra del tot capdavanter en haver-hi iniciatives públiques que incentivaven una penetració abans d'hora de les TIC. Així, Andorra fou dels primers països d'Europa a fer l'apagada analògica, com també dels primers a implantar ordinadors a les aules escolars, primer i, després, les tauletes inaugurades mercès a la marca Apple.\nEn aquest sentit, el país visqué el canvi cultural propi de la Revolució Digital. La societat esdevé més narcisista, més dependent de les noves tecnologies, sobretot d'internet. Internet envaeix tots els camps. Primerament els ordinadors, després els mòbils, seguits de la televisió, de la música, el cinema, l'entreteniment i, fins i tot, el transport. Així el transport públic passa a tenir el seu propi seguiment a través d'internet. La capital andorrana, en aquest àmbit, s'adaptà lentament estèticament parlant a l'era digital. Els projectes de construcció d'edificis deconstructivistes, regionalistes, neofuturisime i arquitectura blob es veu palpable únicament a la premsa. En aquesta s'hi parla dels esbossos que voldria el govern andorrà. Principalment s'hi parla de la construcció d'un The Cloud, edifici connectat a la ciutat, però l'oposició i la manca de pressupost, endarrereixen, bloquen, cancel·len i tornen a obrir el projecte, per cancel·lar-se i tornar-se a obrir.\nEn tot cas Andorra es troba llavors en consonància amb el món industrialitzat. La Xina comença a fer-hi negocis i obre les seves botigues de tecnologia com ara Xiaomi. Alhora la competència, com és el cas d'Apple, envaeix el mercat per fer-se depassar per Android. El país és tractat com a colònia digital. En efecte, la guerra ideològiques que portaren a terme França, el món anglosaxó i la Xina per situar la nova superpotència, fe que les companyies multinacionals, les quals havien d'exportar el soft-power de cada imperi, simplement no incorporessin Andorra com a país a banda i mercat potencial, de forma que els andorrans hagueren de fer-se passar per espanyol, francesos i britànics per accedir a les compres d'Apple, Fnac, Google, Amazon, AliExpress, etc. Algunes excepcions les presenten Spotify i Netflix que tot i així, seguint la tendència d'imperialisme lingüístic, imposaven el castellà, francès o anglès, en lloc de presentar els seus productes en llengua catalana. Les queixes no es deixaren esperar i des dels Països Catalans com des d'Andorra hi hagué necessitat de voler consumir en llengua pròpia malgrat la imposició jeràrquica d'aquestes empreses.\nEl país introdueix finalment i amb força paral·lelisme amb el seus veïns les tecnologies robòtiques. En relativament poc temps el país veié els primers anuncis d'aspiradores robots, alhora que el mercat andorrà proposava els seus endolls, llums, termòstats, persianes, detectors d'inundació, gestors del control de l'aire o cuines robots. La robòtica no obstant trigà a introduir xips en persones tot i que sí veiem una incorporació força prompte de panys elèctric o automòbils electrònics. Els primers edificis ecològics acompanyen la tendència cap a un capitalisme circular. Aix i tot, contràriament a la primera revolució digital, la Xina seguí encapçalant la segona, és a dir, la robòtica, amb els primers trens de levitació magnètica mentre la robòrica esdevenia gairebé un tarannà de la població japonesa. Andorra depèn aleshores i molt del comerç occidental i, per això, la robòtica hi arriba tard, així com també arribava tard al mercat europeu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "RPMA (acrònim anglès de Random phase multiple access, accés múltiple de fase aleatòria) és una tecnologia de comunicació sense fils que utilitza la codificació DSSS (Direct-Sequence Spread Spectrum) amb accesos múltiples. També incorpora control de potència en el transmissor i alta sensibilitat al receptor (-142dBm) amb un balanç d'enllaç de 172 dB.Aquesta tecnologia és similar a la utilitzada als sistemes de geolocalització GPS. RPMA pot ésser emprada en la Internet de les coses.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una sala blanca , sala neta o clean room és una sala especialment dissenyades per a obtenir baixos nivells de contaminació. Aquestes sales ha de tenir els paràmetre ambientals estrictament controlats: partícules en aire, temperatura, humitat, flux d'aire, pressió interior de l'aire, il·luminació.\nLa tecnologia de les sales blanques és usada: microelectrònica, famarcéutica, hospitals, laboratoris de FIV ...\nLa principal indústria demandant de sales blanques als Estats Units és la indústria dels semiconductors, que representa el 55% d'aquest mercat, seguit de la indústria farmacèutica i biotecnològica (18%). Altres indústries emergents són les de la indústria aeroespacial i d'aliments.\nS'estima que el mercat mundial de les \"sales blanques\" és de 9.000 milions de dòlars EUA i creix a un 6%. Aproximadament US $ 5 bilions corresponen a equips i infraestructura i US $ 4 bilions a subministraments.\nUn dels desavantatges de les sales blanques és l'alt cost d'implementació com d'operació, la qual cosa restringeix l'ús a indústries de gran escala.\nUna sala blanca és desitjable (encara que moltes vegades incosteable) per a la fabricació de material quirúrgic plàstic, però en el cas d'aliatges equiatómics i semiconductors és moltes vegades necessari, ja que del control que es tingui en aquest material depenen totes les propietats desitjades en el seu funcionament.\nEls operaris que treballen dins d'una sala blanca o neta, han d'usar un vestit especial per a protegir-se i protegir els elements que es manipulen.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un servomecanisme és un sistema format de parts mecàniques i electròniques que de vegades són usades en robots, amb part mòbil o fixa. Pot estar format també de parts pneumàtiques, hidràuliques i controlat amb precisió. Exemples: braç de robot, mecanisme de frens automotor, etc.\nJa des de la segona meitat del segle xix les i els enginyers van inventar màquines capaces de regular la seva activitat per elles mateixes; anomenem servomecanismes a aquests sistemes. Es tracta de dispositius capaços de captar informació del medi i de modificar els seus estats en funció de les circumstàncies i regular la seva activitat de cara a la consecució d'una meta.\nA partir de 1948, Wiener, el fundador de la cibernètica, va mostrar que les categories mecanicistes tradicionals, en particular, la causalitat lineal, no servien per a entendre el comportament d'aquests sistemes. Els servomecanismes mostren un comportament teleològic i una estructura causal circular, com en el cas del sistema format per un termòstat i una font de calor.\nUn error típic és confondre un servomecanisme amb un servomotor, encara que les parts que formen un servomotor són mecanismes. En altres paraules, un servomotor és un motor especial al que s'hi ha afegit un sistema de control (targeta electrònica), un potenciòmetre i un conjunt d'engranatges que no permeten que el motor giri 360 graus sinó només aproximadament 180. Els servomotors són comunament usats en modelisme com avions, vaixells, helicòpters i trens per a controlar de manera eficaç els sistemes motors i els de direcció.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia shaders és qualsevol unitat escrita en un llenguatge d'acolorit que es pot compilar independentment. És una tecnologia recent i que ha experimentat una gran evolució destinada a proporcionar al programador una interacció amb la unitat de processament gràfic (GPU) fins ara impossible. Els shaders són utilitzats per realitzar transformacions i crear efectes especials, com per exemple il·luminació, foc o boira. Per a la seva programació els shaders utilitzen llenguatges específics d'alt nivell que permetin la independència del maquinari.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Short Range Devices (SRD acrònim anglès que vol dir dispositius de curt abast) descriu els dispositius transmissors d'energia de radiofreqüència a través d'una antena, que tenen un nivell de potència radiada prou petit perquè l'abast detectable és molt reduït (fins a poques desenes de metres). D'aquesta manera poden produir poca interferència RF a d'altres equips.Els dispositius SRD tenen una potència radiada aparent limitada a 25-100 mW depenent de la banda de freqüència de treball.\nA Europa, la normativa elèctrica que aplica a aquests dispositius és la EN 301 489-3 Les aplicacions són de control via ràdio de dispositius diversos, lectura de comptadors, automatismes per a l'obertura de portes de garatge, sistemes d'alarma, i actualment en la internet de les coses.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Silici sobre aïllant (SOI en anglès) és una tecnologia de fabricació de circuits integrats que utilitza una capa d'aïllant sobre silici com a substrat. El procés convencional és una capa de silici com a substrat. Amb la tecnologia SOI s'aconsegueix reduir les capacitat paràsites. La capa aïllant està formada per diòxid de silici o safir depenent de les prestacions requerides, safir s'utilitza en aplicacions de ràdiofreqüència.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Gilbert Simondon (2 d'octubre de 1924, Saint-Étienne, França - 7 de febrer de 1989, Palaiseau, França) va ser un filòsof francès, un dels més influents en l'estudi de les tècniques i tecnologies i conegut per la seva teoria de la individuació, font principal d'inspiració per Gilles Deleuze i avui dia, per a Bernard Stiegler.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "SimpliciTI és un protocol de comunicacions sense cables via ràdio-freqüència (xarxa sense fil). Està dirigit al sector domèstic (domòtica), edificis terciaris (immòtica) i a ciutats (urbòtica: xarxa d'àrea metropolitana). SimpliciTI està basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'àrea personal de baixa potència i baixa velocitat de transmissió de dades. SimpliciTI és dissenyat i propietat de l'empresa Texas Instruments. Aquest protocol pot ésser emprat en la Internet de les coses.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En prospectiva, la singularitat tecnològica (algunes vegades anomenada simplement la Singularitat) és un esdeveniment futur del qual es prediu que el progrés tecnològic i el canvi social s'acceleraran a causa del desenvolupament d'intel·ligència sobrehumana, fins al punt singular en què el context humà es canvia de tal manera que cap ésser humà anterior a la Singularitat seria capaç de comprendre'l.\nAquest esdeveniment s'ha nomenat així per analogia amb la singularitat espaitemps observada en els forats negres, on hi ha un punt en el qual les regles de la física deixen de ser vàlides, i on la convergència cap a valors infinits fa impossible definir-ne una funció. El temps que resta abans que s'arribi a aquest fenomen s'accelera amb la utilització de màquines per donar suport a tasques de disseny o millores de disseny de nous invents.\nSi la Singularitat succeirà o no, és un fet molt debatut. L'aproximació més comuna entre els prospectivistes la situa a la tercera dècada del segle XXI.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un sintetitzador analògic és un sintetitzador que utilitza circuits analògics i tècniques d'ordinadors analògics per a generar so electrònicament.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un sistema ciberfísic (en anglès cyberphysical system o CPS) és un sistema informàtic en el qual un mecanisme està controlat o monitoritzat per un ordinador mitjançant l'ús d'algorismes. En aquests, els components físics i de programari estan profundament entrellaçats, de manera que són capaços d'operar en diferents escales espacials i temporals ja que presenten múltiples modalitats de comportament que interectuen entre si de manera que canvien segons el context. Alguns exemples de CPS inclouen xarxes intel·ligents, automòbils autònoms, seguiment o monitoratge en medicina, sistemes de control industrial, sistemes de robòtica i aviònica amb pilot automàtic, etc.Els sistemes ciberfísics impliquen enfocaments transdisciplinaris que fusionen la teoria de la cibernètica, la mecatrònica, el disseny, la visió artificial i la ciència dels processos. El control de processos es denomina, sovint, sistemes incrustats. En aquests, l'èmfasi tendeix a trobar-se més en els elements computacionals i menys en un intens vincle entre els elements computacionals i físics. Els sistemes ciberfísics són similars a l'Internet de les coses (IoT), compartint la mateixa arquitectura bàsica però presenten una combinació i coordinació més alta entre elements físics i computacionals.Els precursors dels sistemes ciberfísics es poden trobar en àrees tan diverses com l'aeroespacial, l'automoció, els processos químics, les infraestructures civils, l'energia, la salut, la fabricació, el transport, l'entreteniment i els electrodomèstics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La instal·lació de càmeres intel·ligents i sensors, podria convertir-se algun dia en un element de seguretat, d'obligatorietat a tots els vehicles, com es va imposar en el seu moment, el cinturó de seguretat, l'airbag, el casc a les motocicletes, i d'altres elements de seguretat. Per arribar a un funcionament òptim i aplicar-lo als vehicles, s'han de realitzar prèviament moltes proves i valoracions, i aplicar-les a un entorn real.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un sistema de navegació inercial , o INS per les seves sigles en anglès (Inertial Navigation System ), és un sistema d'ajuda a la navegació que utilitza un ordinador, sensors de moviment (acceleròmetre s) i sensors de rotació giròscops per calcular contínuament mitjançant estima la posició, orientació, i velocitat (direcció i rapidesa de moviment) d'un objecte en moviment sense necessitat de referències externes. És usat en vehicles com vaixells, aeronaus, submarins, míssils, i naus espacials. Entre altres termes usats per referir-se a sistemes de navegació inercial o dispositius estretament relacionats s'inclou sistema de guiat inercial , plataforma de referència inercial , i moltes més variacions.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "S'enten per sistema hidràulic al conjunt articulat de les diverses unitats hidràuliques que el formen, les quals poden ésser deus (o fonts), séquies, qanat(s), terrasses, molins, etc. En els estudis de sistemes hidràulics fets per Miquel Barceló o Helena Kichner, s'estableix una relació estreta entre les característiques d'aquest sistema i la societat que el va crear, en funció de les necessitats de la comunitat. Hom ha establert l'existència de sistemes hidràulics de fons de vall (sense que calgui fer terrases o feixes), de terrasses (amb captació d'aigua a mig vessant) i de vessant (amb captació d'aigua al torrent).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Actualment les ciutats estan donant pas a l'avanç per ser més sostenibles, eficients i millor gestionades, convertint-se en el que es coneix com a Smart city. Casos i estudis recents demostren que un factor clau en aquesta transformació és l'ús de grans dades urbanes i objectes físics a les ciutats. Tanmateix el coneixement i el marc de l'ús de dades per a ciutats intel·ligents continuen sent relativament desconeguts.\nIBM va realitzar més de 100 projectes de smart cities a tot el món de 2010 a 2017, projectes dels quals si incloïen administració, ciutadania, desenvolupament econòmic, medi ambient i planificació de transports públics i urbans.\nEn adició a això, la recent proliferació del Big Data ha contribuït molt en la transformació a Smart city. El nom de big data fa referència a grans i complexes conjunts de dades que representen rastres digitals d'activitat humana que es poden definir en termes d'escala o volum, anàlisi de mètodes o efectes sobre organitzacions. Les ciutats d'arreu del món obtenen gran quantitat de dades complexes relacionades a la vida urbana i gràcies a això podem aconseguir informació útil per a diverses parts interessades, com ara ciutadans, visitants, govern local i empreses.\nPer exemple, el govern de Seül (capital de Corea del Sud) recopila dades relacionades a la salut pública, transport i residència que estan a disposició dels científics per contribuir al coneixement de la ciutat i els seus ciutadans. Com a resultat van identificar que la ciutat necessitava l'ús del bus urbà a mitja nit i posteriorment van millorar els serveis públics de mitja nit. De la mateixa manera, el govern de San Francisco (Estats Units) va analitzar els registres de delictes per millorar els serveis de seguretat pública i el govern de Rio de Janeiro utilitza dades de càmeres i sensors per solucionar diversos problemes de la ciutat, com ara el clima, energia i seguretat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Societat Catalana de Tecnologia és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1986 com a continuació de la Secció d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col·laboració amb la Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya, i l'edició de diverses publicacions com el seu Butlletí i les monografies. A més, cada any convoca un premi per a estudiants.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "SoftAP (acrònim de software enabled access point) és una funcionalitat implementada mitjançant un programari que permet a un ordinador esdevenir un punt d'accés sense fil. També es pot emprar el terme router virtualVirtualització. Molts cops, quan s'utilitza per a compartir l'accés a internet s'anomena tethering o ancoratge a xarxa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Langdon Winner, científic i tecnòleg nascut el 1944, és la persona que introdueix el concepte de somnambulisme tecnològic. Segons Winner, el somnambulisme tecnològic es refereix a la relació que tenim amb la tecnologia actualment, ja que ens envolta i no som conscients de la nostra dependència envers els artefactes tecnològics. L'esser humà sempre ha cregut i ha confiat en la tecnologia que ha anat apareixent al llarg dels segles, creient que aportaria un plus a la seva vida, és a dir, que milloraria el benestar de la societat. Per entendre millor aquest concepte ens podem remuntar al segle xx, on “habitualment ja es dona per sabut que els únics mitjans confiables per tal de millorar la condició humana provenen de màquines, tècniques i productes químics”, tal com esmenta el mateix Winner.\nEl terme somnambulisme tecnològic apareix en el llibre \" La Ballena y el Reactor \" i fa referència, en el seu capítol dedicat a aquest aspecte, als possibles interessos sobre la tecnologia i els divideix alhora en dues categories bàsiques: “fer i utilitzar”. La primera esta relacionada amb els enginyers, tècnics i d'altres que poden estar influenciats de vegades, per elements o pressions externes. Per altra banda, hi ha els que s'interessen pels seus usos i són els que la posen en pràctica com s'esmenta en el text, és a dir, els usuaris. Existeix però una relació entre ambdues, ja que la tecnologies modifiquen l'activitat humana i el seu significat.\nTal com esmenta l'autor a mode d'exemple “la introducció d'un robot en un lloc de treball industrial no només augmenta la productivitat, sinó que sovint modifica de forma radical el procés de producció, redefinint el significat de «treball» en aquest lloc”. Així doncs observarem com això té una gran influència en les condicions de la vida social i moral dels éssers humans i ens adonem del significat funcional que se li atorga a la tecnologia sense pensar en els canvis estructurals que aquestes transformacions tecnològiques produeixen i impliquen.\nActualment se segueix sense prestar atenció a aquests canvis, i se segueix pensant que tota millora serà un benefici per a la societat, sense considerar els “efectes col·laterals” o les “conseqüències secundàries” d'aquests canvis. Una clara mostra d'aquesta ceguesa social del significat d'aquests canvis s'exposa també en el llibre en un exemple sobre l'automòbil. Se sap que l'automòbil ha modificat la nostra manera de desplaçar-nos, però no podem dir que únicament hagi modificat aquest aspecte vital sinó que alhora, la seva aparició, també ha modificat les nostres relacions socials i els nostres hàbits.Però que passa quan la tecnologia falla? És llavors quan ens n'adonem realment d'aquest somnambulisme, d'aquesta dependència que no concebem mentre la tecnologia funciona sense cap mena de problema, quan l'única cosa que percebem són millores cap a la societat.\nWinner conclou l'apartat amb aquesta reflexió: “Segons el meu punt de vista, una noció més reveladora és la de <>, ja que l'interessant enigma dels nostres temps es que caminem somnàmbuls de bon grat a través del procés de reconstrucció de les condicions de l'existència humana”.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'SSID (Service Set IDentifier) és un nom inclòs en tots los paquets d'una xarxa sense fils (Wi-Fi) per identificar-los com a part de la mateixa. El codi consisteix en un màxim de 32 caràcters que la majoria de cops són alfanumèrics (tot i que l'estàndard no ho especifica, així que pot consistir en qualsevol caràcter). Tots els dispositius sense fils que intenten comunicar-se entre si, han de compartir el mateix SSID.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Structure from motion (SfM) és una tècnica fotogramètrica que permet estimar estructures tridimensionals a partir de seqüències d'imatges bidimensionals que poden ser acoblades amb senyals de moviment locals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Sunway Taihulight (Xinès: 神威·太湖之光, Shénwēi·tàihú zhī guāng, Català: Déu del llac) és un supercomputador xinès que va ocupar la primera posició del rànquing TOP500 durant l'any 2016 i 2017. El juny del 2018 va perdre la primera posició davant el Summit i es troba des del novembre de 2018 a la tercera posició de la llista.\nÉs quasi tres vegades més ràpid que l'anterior Tianhe-2, el seu predecessor xinès. Utilitza un total de 40.960 processadors de disseny xinès RISC SW26010. Des de juny del 2017, és classificat com el 16è supercomputador més energia-eficiència en la Green500, amb una eficiència de 6.051 GFlops/watt. Va ser dissenyat pel National Research Center of Parallel Computer Engineering & Technology (NRCPC), i està ubicat al National Supercomputing Center en la ciutat de Wuxi, en la província de Jiangsu, Xina.\nEl sistema executa un sistema operatiu propi, el Shenwei Ruisi (RaiseOs 2.0.5), basat en Linux. El sistema té la seva pròpia implementació personalitzada de l'OpenACC 2.0 per ajudar a la paral·lelització del codi.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Super 35 (originalment, Superscope 235) es un format de negatiu o de pel·lícula fotogràfica evolucionat del format de 35 mm. La seva característica principal es que, utilitzant la mateixa quantitat de negatiu, el fotograma queda més gran, ja que utilitza l'espai normalment reservat per a la pista óptica de so.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "SuperMUC és un superordinador pertanyent al Centre Leibniz de Supercomputació (en alemany: Leibniz-Rechenzentrum, LRZ) situat a la ciutat de Garching, pròxima a Munic. La seva capacitat de processament té pics superiors a 3 Petaflops i la seva principal singularitat és el seu sistema de refrigerat amb aigua calenta.\nDins de SuperMUC, tenim el SuperMUC-NG que es compon de 6.336 nodes de càlcul prim amb cadascun de 48 nuclis i memòria de 96 GB. A més,144 \"fat compute nodes\" per cada 48 nuclis i memòria de 768 GB per node.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els suports del cigonyal són els allotjaments del bloc del motor en un motor de combustió interna alternatiu que subjecten el cigonyal.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La talla de diamants és una operació per a convertir un diamant en brut en un diamant d'ornament. El diamant és el material primitiu més dur conegut a la naturalesa. Avui dia s'utilitzen molts productes abrasius, però manufacturats per l'home que poden arribar a ser més durs que els materials d'origen mineral. La llana d'acer n'és un exemple. Gràcies als avenços tecnològics realitzats durant el segle xx, ara es poden obtenir, a un cost raonable, aquests abrasius artificials més durs que el diamant. Els més importants són el carbur de silici (també conegut sota la marca carborùndum), els diamants sintètics i els diamants sintètics d'alúmina (òxid d'alumini).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Tallador de mosaic hidràulic és un aparell que serveix per tallar el mosaic hidràulic. Va ser inventat pels Germans Boada, fundadors de l'empresa Germans Boada S.A. amb seu a la ciutat de Rubí i planta productiva situada a Santa Oliva, a la comarca del Penedès. El 1951 l'Estat Espanyol li'n concedeix la patent d'invenció. En aquests moments l'eina es conserva a l'Espai Temàtic d'Eines per la Construcció que l'empresa té a Santa Oliva.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una targeta magnètica és una làmina amb una banda magnètica on es poden registrar unes dades i llegir-les posteriorment amb rapidesa (p. ex.: per identificació d'un usuari).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La targeta Octopus és una targeta moneder recarregable, amb processador incorporat, que no necessita posar-se en contacte per ser utilitzada en sistemes de pagaments electrònics a Hong Kong. Originalment llançada el setembre de 1997 com a targeta de pagament per al servei públic de transport de la ciutat, la targeta Octopus s'ha convertit en un sistema de pagament d'ampli ús en botigues, supermercats, restaurants i altres tipus de negocis de venda. Al mateix temps s'ha desenvolupat un segon mercat en sistemes de seguretat, d'accés a immobles i escoles. Per utilitzar-la només cal apropar-la a un lector Octopus i la recàrrega es pot realitzar amb màquines que accepten diners en efectiu o directament per transferència des d'una targeta de crèdit o compte bancari.\n\nOctopus s'ha convertit en un dels més exitosos sistemes de pagament electrònic, amb prop de 12 milions de targetes en circulació (prop del doble de la població de Hong Kong) i prop de 8 milions de transaccions diàries. L'operador, un consorci en el qual participa el sistema de transport de Hong Kong, ha guanyat contractes per instal·lar sistemes similars en els Països Baixos i en la província xinesa de Changsha.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La taula braser o el tendur és una taula circular, rectangular o quadrada, proveïda d'un bastidor. Es tracta d'una taula de fusta normalment rodona, encara que no exclusivament, coberta amb unes faldilles de tela gruixuda que poden arribar gairebé fins a terra, a la part inferior pot portar una tarima de fusta amb un forat circular central per col·locar-hi un braser.\nLa taula braser va ser un sistema de calefacció molt comú, abans de la popularització de la calefacció central i de vegades com a complement. La família s'hi reunia al voltant, posant les cames sota les faldilles per mantenir-les calentes. Encara que a vegades, si no es tenia cura, es podien produir cremades superficials a la pell. Actualment, encara que ha caigut bastant en desús, a Catalunya encara se'n comercialitzen en forma rodona o rectangular, i se solen utilitzar brasers elèctrics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una Taula de dibuix o Tauler de dibuix és una planxa de fusta o contraplacat (també metàl·lica o bé de plàstic) de diferents dimensions, estrictament rectangular, on es pot fixar un full de paper per fer un dibuix tècnic o artístic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tècnic és un expert o algú que es dedica professionalment a qualsevol àmbit de la tècnica o la tecnologia. La tècnica és una aplicació pràctica de la cultura que és pròpia de cada societat i que inclou moltes branques de gran diversitat, abastant tot l'art (la paraula art deriva del grec τέχνη, téchne) i tota l'enginyeria. Hi ha tècnics més generalistes i altres de més especialitzats.\nEn l'àmbit catalanoparlant, en el passat, art i tècnica eren sinònims, com encara ocorre en la llengua italiana, per exemple, i en llatí i grec la mateixa paraula volia dir art, tècnica i ofici. Així, el concepte de la professió de tècnic està molt lligat amb el d'artesà.\nEls tècnics es caracteritzen per tenir alts coneixements teòrics i pràctics i, especialment, per portar-los a la pràctica amb creativitat. En cada cas es troba amb allò que és nou i on cal «inventar» la manera concreta de fer. En general, cadascun té la seva personalitat i experiència. És de manera que, tot i que tinguin com a base les mateixes metodologies, filosofies i coneixements científics, rarament obtindran exactament el mateix resultat de la mateixa manera.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una tècnica (del grec, τέχνη [tékne] 'art, tècnica, ofici') és un procediment o conjunt de regles, normes o protocols que té per objectiu obtenir un resultat determinat, ja sigui al camp de les ciències, de la tecnologia, de l'art, de l'esport, de l'educació o de qualsevol altra activitat.És el conjunt de procediments que s'utilitzen per una art, ciència o activitat determinada, en general s'adquireixen per mitjà de la seva pràctica i requereixen determinades habilitats o destreses.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El tecnocapitalisme (paraula composta que combina \"tecnologia\" i \"capitalisme\") es refereix als canvis del capitalisme associats a l'aparició de nous sectors tecnològics, el poder de les corporacions i noves formes d'organització.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Tecnociència és un concepte usat en la comunitat interdisciplinària d'estudis per a designar el context social i tecnològic de la ciència.\nLa idea mostra un reconeixement comú que el coneixement científic no sol és un codi situat en la societat i la història, sinó que se sustenta i es fa durable per xarxes materials no humanes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica. Es diu tecnòcrata tant a una persona partidària d'aquest sistema com una de les persones que en formen part. L'objectiu és disposar d'un grup de persones competents que sàpiguen dissenyar plans i resoldre problemes de manera eficaç i fer-ho bé. Aquest ideal no té en compte que no hi ha una veritat única, ni tan sols tècnica ni científica, ni que, a la pràctica concreta de casos reals, termes com \"eficaç\" i \"bo\" són subjectius i responen a desitjos, valors, principis, interessos i plantejaments subjectius, diferents per a cada persona, de manera que una proposta pot ser més o menys eficient, eficaç o contra-eficaç, segons les preferències i la ideologia de cada persona.\nLa tecnocràcia pot tenir diverses ideologies i, de fet, sempre actua segons la pròpia, de cada persona o col·lectiu tecnòcrata, i que pot ser tant d'esquerres com de dretes, per exemple, si està per ella mateixa al poder. En cas contrari, no és tampoc mai neutra sinó que defensa els interessos i la ideologia de qui a la pràctica té el poder en una organització o societat. Així, el primer esment escrit occidental de tal forma de govern es troba al llibre La República de Plató que en malfiar-se de la saviesa del poble, somiava un ideal de república governada per un consell de savis. Al confucianisme es troben idees semblants en la seva definició de la responsabilitat i del paper del dirigent. Finalment, el concepte s'apropa també de la filosofia del despotisme il·lustrat del segle xviii. Fora de sistemes despòtics o teocràtics, la dificultat filosòfica i política del concepte rau al problema de la investidura o la definició de l'autoritat que avalua la competència i que atorga o trau el poder al tecnòcrata. A Espanya, l'any 1959, el franquisme va encetar l'anomenat \"Pla d'Estabilització\" (econòmica) que va comptar amb tecnòcrates formats a l'estranger als quals se'ls va demanar una reforma \"modernitzadora\", que en la ideologia franquista constava a desmantellar el moviment obrer, disminuir els beneficis socials i assegurar la futura instauració d'una monarquia autoritària.En certs texts crítics, el mot pot prendre una significació pejorativa quan serveix per a designar tècnics privats o públics que decideixen de l'interès públic sense haver de justificar-se davant un electorat, un retret fet a organismes com l'OCDE, el FMI, les agències de qualificació dels riscos durant la crisi financera 2007-2010 i fins i tot també als euròcrates. Algunes mirades crítiques posen de manifest que alguns mitjans de comunicació, governs i altres entitats escoltin, donin visibilitat i acceptin únicament les propostes d'entitats econòmiques i financeres que defensen un banc o un grup d'accionistes, per exemple, considerant-los \"neutres\", posseïdors de l'única veritat i coneixement absolut i com si el seu interès fos el de tothom, i en canvi no es faci el mateix amb altres experts amb diferents ideologies o que defensen els interessos d'altres persones.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El terme tecnoestrès prové del llibre publicat en 1997 per Larry Rosen i Michelle Weil amb el mateix títol en el qual es posa de manifest l'addicció psicològica que pot produir l'ús continuat de la tecnologia. Es considera que una bona part de la població pot estar afligida d'aquest mal dels nostres temps.Més detalladament, el concepte tecnoestrès, íntimament relacionat amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), es refereix a una malaltia basada, essencialment, en l'estrès produït per una mala introducció de la tecnologia a la vida quotidiana d’una persona. A conseqüència d’aquesta mala adaptació de les TIC a la dimensió vital i laboral, es poden desenvolupar efectes psicosocials (efectes de les tasques organitzatives, principalment de l’àmbit laboral, que causen un impacte negatiu en el benestar de l’ésser humà, tant físicament com emocionalment) que fan prosperar una relació tòxica entre la persona i la tecnologia, de manera que l’ús de la mateixa arriba a resultar malaltís i perjudicial. Per tant, el tecnoestrès acostuma a originar-se principalment en espais replets de dispositius tecnològics múltiples, tals com telèfons mòbils, televisions, tauletes tàctils o ordinadors, esdevenint la persona que l’habita incapaç de comprendre’ls o de fer-los funcionar i, en definitiva, sent incompetent en el camp de les noves eines tecnològiques. Aleshores, aquest tipus d’estrès, com molts altres, neix de la carència per a satisfer una necessitat. En aquest cas, la necessitat a satisfer consisteix a complaure una tasca per mitjà de la tecnologia, i la insatisfacció és causada per no saber com fer-ho, la qual cosa es tradueix en una incapacitat de progrés que genera impotència, tensió i ansietat. Naturalment, aquest sentiment s’intensifica com més tecnologia envolta a una persona, ja tingui aquesta té les habilitats necessàries per a usar-la o no: qui estigui connectat a l’ordinador i alhora estigui pendent de la televisió i del seu mòbil, és a dir, qui miri tres pantalles al mateix temps, pot contraure un perillós sentiment d’ansietat que pot ser el desencadenant del tecnoestrès. Altrament, una forma diferent de patir la malaltia en qüestió consisteix a sentir la necessitat de provar la tecnologia més nova, conseqüència d’una addicció que implica tristesa i estrès.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnoètica o ètica de la tecnologia és és un àmbit de l'ètica aplicada que estudia les qüestions ètiques específiques de l'era de la tecnologia i especialment aborda la prolemàtica que es produeix en la transició a una societat en què els ordinadors personals i els dispositius informàtics permeten la transferència ràpida i senzilla d'informació. En tant que disciplina filosòfica reflexiona sobre la valoració moral dels fins i usos de la tècnica i la ciència. La ciència pura és, o ha de ser neutral; en canvi, la tecnologia, com aplicació que és dels coneixements científics, pot ser utilitzada amb finalitats contràries als interessos de la Humanitat. D'aquí la necessitat de la tecnoètica. La tecnoètica ha estat una preocupació de filòsofs com Hans Jonas, que s'ha preocupat per com l'ús inadequat de la tecnologia por generar conseqüències no desitjades. Aquest camp de l'ètica és molt present en els estudis de Carl Mitcham i Mario Bunge a nivell espanyol, també ha estat molt relacionada amb la bioètica.\nPodem considerar com a tecnoètica un mitjà de protecció per la tecnologia envers la mala utilització d'aquesta, per d'aquesta manera poder garantir un ús que beneficiï a la societat. Degut al creixement exponencial de la interacció entre les tecnologies i la societat en àmbits com la política o l'educació, és necessària una guia que limiti les pràctiques humanes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnofatiga és un tipus de tecnoestrès que afecta negativament a qui la pateix, tot causant-li una sensació de malestar físic i mental gens plaent a conseqüència d'un ús excessiu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Concretament, la persona que desenvolupa la tecnofatiga se sent pròpiament fatigada, això és, molt cansada tant a escala corporal com psíquica i amb una falta d'energia i motivació causada per l'estrès emocional. Entre d'altres, també pot desencadenar un cansament cognitiu que sovint deriva en dolors musculars persistents i irritants, en la pèrdua de la memòria, en la pèrdua de la concentració, en una son poc renovadora, i, per últim, en una migranya aguda en els casos més extrems. En definitiva, la tecnofatiga és un estat d'esgotament total que s’origina per l'exposició, el consum i l'ús immoderat, exagerat i continu de la tecnologia. Sovint s’associa a la síndrome de fatiga informativa, que és un quadre simptomàtic que també produeix fatiga a causa de la sobreinformació: una persona es relaciona amb la informació de forma abusiva, la qual cosa esdevé perjudicial per a l'organisme, fins i tot causant pèrdua de visió. Aleshores, la tecnofatiga impacta en els pensaments, l'actitud i les conductes d'una persona, ocasionant alteracions i disfuncions en els sistemes fisiològics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnofília (del grec τέχνη - technē, \"art, habilitat, ofici\" i φιλία - philia, \"amistat\") consisteix en una afició obsessiva cap a l'ús d'Internet i les noves tecnologies. Les persones que pateixen tecnofília depenen excessivament de la tecnologia, fins al punt de no poder separar-se dels seus dispositius tecnològics. És per això que la tecnofília és considerada una addicció, en la qual, de la mateixa manera que amb les drogues o l'alcohol, es poden generar en la persona addicta trastorns semblants a quadres de dependència per ús d'estupefaents. Un individu amb una marcada tecnofília sent frustració si no pot comprar un nou producte, incrementa el seu nivell d'ansietat si no té connexió a Internet o pot patir una crisi nerviosa si el seu ordinador o mòbil deixen de funcionar.\nEn l'actualitat, la majoria dels éssers humans tenen una gran afecció per la tecnologia i empren aquests dispositius de manera quotidiana. Les comunicacions, l'activitat laboral i, fins i tot, l'entreteniment depenen en bona part d'ella. Hi ha persones, però, que desenvolupen un elevat grau de dependència a la tecnologia. En aquest cas, la tecnofília es converteix en una obsessió i genera importants problemes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia adequada (TA), també coneguda com a tecnologia apropiada o intermèdia, és aquella tecnologia que està dissenyada amb especial atenció als aspectes mediambientals, ètics, culturals, socials i econòmics de la comunitat a què es dirigeixen. Atenent aquestes consideracions, la TA normalment demanda menys recursos, és més fàcil de mantenir, presenta un menor cost i un menor impacte sobre el medi ambient.\nQui proposen el terme l'usen per descriure aquelles tecnologies que consideren més adequades per a seu un a les nacions en desenvolupament o en zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades, en les que senten que les tecnologies puntes no podrien operar i mantenir-se. La tecnologia adequada normalment prefereix les solucions intensives en treball a d'altres intensives en capital, encara que utilitza mecanismes d'estalvi de treball quan això no implica alts costos de manteniment o de capital.\nE. F. Schumacher diu que aquesta tecnologia, descrita al llibre El petit és bonic, tendeix a promoure valors com la salut, la bellesa i la permanència, en aquest ordre.\nEl que constitueix la tecnologia adequada en cada cas particular és matèria de debat, però el terme és usat generalment en teoritzar per qüestionar la tecnologia punta o el que consideren una excessiva mecanització, desplaçaments humans, esgotament de recursos naturals o increments de la pol·lució associada amb la industrialització. El terme ha estat aplicat sovint, encara que no sempre, a les situacions que es donen a les nacions en desenvolupament o a les zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades.\nPodria argumentar-se que per a una societat tecnològicament avançada una tecnologia més cara i complexa, que requereixi manteniment especialitzat i altes entrades d'energia podria ser una \"tecnologia adequada\". En tot cas, aquest no és el sentit habitual del terme.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El desenvolupament del teatre ha estat sempre vinculat al de la tecnologia i a l'inrevés.\nEl teatre, malgrat tractar-se d'una de les manifestacions artístiques més antigues de la humanitat, ha sabut adaptar-se i perviure gràcies a la capacitat que ha tingut d'incorporar innovacions que el fessin adequar-se als interessos i inquietuds de cada època. Tals innovacions han inclòs des de l'època dels Romans nous avenços tecnològics que han fet possible realitzar fins a les més ambicioses posades en escena. D'altra banda ambdues especialitats es retroalimenten, ja que la tecnologia s'ha servit de la creativitat de l'ésser humà per a continuar creixent i evolucionant.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Hi ha invents tecnològics que se situen en primer pla, com la telefonia mòbil, la miniaturització de chips, la intel·ligència artificial, etc. I n'hi ha d'altres que es mantenen en un segon pla, però igualment aprofiten ens avenços tecnològics. La indústria del sexe és una de les que més ha aconseguit obtenir beneficis d'aquests avenços, aplicant la tecnologia al plaer.El vibrador, les joguines sexuals, els robots, les xarxes socials, etc. Són exemples de com la tecnologia ha ajudat a obtenir plaer.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia de l'audiovisual és el conjunt de tecnologies que es relacionin amb els sentits de la vista i l'oïda que formen una part de les tecnologies de la comunicació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia de la informació (sovint també abreujada IT) és l'aplicació d'ordinadors i d'equipaments de telecomunicacions per emmagatzemar, recuperar, transmetre i manipular informació, sovint en un context d'un negoci o qualsevol empresa. El terme s'utilitza sovint com a sinònim per a ordinadors i xarxes de computadores, però també engloba altres distribucions de tecnologia com la televisió i els telèfons. Diverses indústries s'associen amb tecnologia de la informació, com maquinari d'ordinadors, programari, electrònica, semiconductors, Internet, equipament de telecomunicacions, comerç electrònic i serveis d'ordinadors.En un context de negocis, l'Associació de tecnologia de la informació d'Amèrica ha definit la tecnologia de la informació com \"l'estudi, disseny, desenvolupament, aplicació, implementació, suport i administració de sistemes d'informació basats en computadores\". Les responsabilitats d'aquelles persones que treballen en aquest camp inclouen l'administració de xarxes, desenvolupament i instal·lació de programari, i el disseny i l'administració del cicle vital d'una organització a través del qual el maquinari es manté, es millora i es reemplaça.\nEls humans han anat guardant, recuperant, manipulant i comunicant informació des que els sumeris a Mesopotàmia van desenvolupar l'escriptura cap a l'any 3000 aC, però el terme \"tecnologia de la informació\" en el seu sentit modern va aparèixer per primera vegada en un article del 1958 publicat a Harvard Business Review; els autors Leavitt i Whisler van comentar que \"la nova tecnologia encara no té cap nom establert. L'hauríem d'anomenar tecnologia de la informació.\" Basant-se en l'emmagatzematge i la processió de la tecnologia utilitzada, es pot distingir quatre fases diferents en el desenvolupament de la tecnologia de la informació: la fase pre-mecànica (3000 aC – 1450 dC.), la mecànica (1450–1840), l'electromecànica (1840–1940) i l'electrònica (1940-actualment). Aquest article es concentra en el període més recent (l'electrònic), que va començar al voltant de l'any 1940.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El futbol ja no és més que un simple esport, sinó que s'ha convertit en un espectacle que segueixen milions de persones arreu del món. \"L'esport rei\" és un fenomen de masses que ha aconseguit instaurar un imperi econòmic, movent milers de milions d'euros a l'any, ja sigui per drets televisius o d'imatge, traspassos de jugadors, inversions dels clubs... Però és cert, que a mesura que passen els anys, el públic i els mateixos participants més directes del joc han demanat, en nombroses ocasions, modernitzar aquest esport.\nEn ple segle xxi, el desenvolupament de les tecnologies audiovisuals està en auge i sembla impossible pensar no conviure amb elles. Atès que la imatge i la seva transmissió és tan important avui dia, és increïble que es qüestioni tant la incorporació de la tecnologia en el futbol. Històricament el futbol no ha abraçat molt la tecnologia però els últims moviments apunten al fet que hi haurà una revolució sobre aquest tema. A més, es tracta d'un esport no exempt de polèmica, ja que les accions que es desenvolupen al terreny de joc succeeixen a grans velocitats i la tasca dels àrbitres és contínuament qüestionada. Per aquest motiu, han sorgit diverses solucions, de caràcter audiovisual, amb la missió d'acabar amb els errors arbitrals que faciliten el seu treball.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia immersiva és la tecnologia que intenta imitar una experiència real a través d'una rèplica digital o simulada. Aquesta busca, doncs, ser realista i fer difícil la diferenciació d'allò virtual amb allò real. La realitat virtual, per exemple, fa ús de la tecnologia immersiva perquè es basa en la creació d'un entorn generat digitalment que proporciona a l'usuari la sensació de trobar-se immers en ell.Les tecnologies immersives es basen en dos pilars: la interfície gràfica, que ofereix la facilitat de sentir un entorn de simulació presencial, i la interacció amb el contingut, que permet la creació d'experiències a partir dels relats utilitzant les tecnologies.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La influència del cinema dins de la realitat ha estat tan gran que, de fet, la realitat com la coneixem actualment molt probablement no hagués sigut la mateixa sense la creació del cinema.\nAl llarg de la història del cinema s'han creat un gran nombre de pel·lícules futuristes en les quals apareixia una tecnologia que únicament podia imaginar-se en la ficció, una tecnologia creada intentant imaginar un futur que encara quedava molt lluny. En conseqüència, apareix un dilema i aquest és el fet de preguntar-se com és possible que la tecnologia existent a la realitat actual tingui molts punts de contacte amb la tecnologia que en el seu moment es va imaginar i representar a la pantalla gran. Els guionistes, a través de les necessitats i la tecnologia existents ja en el moment, van poder imaginar quins serien els invents tecnològics que existirien en el futur, el fet que realment s'hagin creat representa, un cop més, la gran influència del cinema dins de la realitat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia musical és un camp de la música que utilitza qualsevol dispositiu electrònic o amb un software per crear música. Aquesta eina pot ser utilitzada per crear música, per editar-la, per reproduir diferents sons i afegir-los en la cançó. Per tant, la tecnologia musical és molt important per la sostenibilitat i desenvolupament de la música.La tecnologia musical ha estat present des de fa molt temps al nostre planeta. Fins i tot, a la prehistòria ja es feia servir aquesta tecnologia. Fins avui dia, que podem compondre música més complexa, i la podem escoltar en auditoris grans o fins i tot, la podem crear-la a casa nostra, només cal un aparell electrònic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia social és un moviment social espontani que respon a una nova línia de pensament popular, que uneix a totes les races i cultures del món després d'ideals i projectes socials, que van més enllà de les fronteres polítiques o religioses. El principal eix és la comunicació, que sorgeix per la necessitat vital de crear una situació, o un estat de les coses, diferent del que es viu en l'actualitat. Com a finalitat, pretén fomentar el desenvolupament de fer alguna cosa important de la tecnologia dels seus béns i aplicació de coneixements i tecnologies amb finalitats netament socials, absolutament pacífics i oposats als objectius comercials o militars que determinen l'actual avanç i desenvolupament tecnològic de la humanitat.\nAquest moviment busca establir una nova escala de valors ètics i socials, apuntant a l'estat de benestar universal, administrat per institucions populars apolítiques denominades fòrums, on tots els membres de la societat, són administradors directes del patrimoni social, sense intermediaris ni representacions polítiques de cap índole.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les tecnologies d'assistència o de suport són qualsevol producte ( incloent dispositius, equips, instruments, tecnologia i programari) que és utilitzat per a incrementar, mantenir o millorar les capacitats funcionals de persones amb discapacitat. L'específica per a les persones amb trastorn visual és la Tiflotècnia.\nSi considerem que l'accessibilitat en el context de la HCI es refereix a l'accés de les persones amb discapacitat a les Tecnologies de la Informació ( TIC ). La interacció amb les TIC es pot veure afectada de diferents maneres per les habilitats individuals de l'usuari o limitacions funcionals que poden ser permanents, temporals, situacional o contextual. Per exemple, una persona amb funcions visuals limitades no serà capaç d'utilitzar un sistema interactiu que només proporciona una sortida gràfica, mentre que algú amb funcions de mobilitat o moviment de l'articulació de l'os limitat o que afecta les extremitats superiors, es trobarà amb dificultats per utilitzar un sistema interactiu que només accepta l'entrada a través del teclat i ratolí estàndard.\nAccessibilitat en el context de la HCI té com a objectiu superar aquests obstacles mitjançant la presa de l'experiència d'interacció de les persones amb diverses limitacions funcionals o contextuals tan a prop com sigui possible a la de les persones sense aquestes limitacions.\nConsiderem doncs que les funcions humanes reals involucrades en la interacció són el moviment, la percepció i la cognició. En aquest context, l'accessibilitat implica que donat el grau de diversitat humana pel que fa a les funcions involucrades, l'accessibilitat requereix la utilització de dispositius alternatius i estils d'interacció per adaptar-se a diferents necessitats. A aquest tipus de dispositius se’ls denomia, Tecnologia d'Assistència ( AT ).\nLa Tecnologia Adaptativa més Populars inclou lectors de pantalla i pantalles Braille per a usuaris invidents, magnificadors de pantalla per als usuaris amb problemes de visió, d'entrada alternatius i dispositius de sortida per als usuaris amb problemes de motor ( per exemple, teclats adaptats, emuladors de ratolí, palanca de comandament, interruptors binaris ), navegadors especialitzats, i el text sistemes de predicció ).\nAquest tipus de tecnologia pot ser comuna del mercat, especial o adaptat per al seu ús. L'ús d'aquestes tecnologies és permanent mentre existeixi la discapacitat de l'usuari. El desavantatge d'elles és que es troben disponibles a la venda només a les ciutats i això incrementa els costos per als que viuen allunyats d'aquestes.\nAccés a les TIC a l'escola inclusiva\nL'accés és oferir flexibilitat per a poder adaptar-se a les necessitats i interessos de cada alumne. La utilitat de les tecnologies a les escoles inclusives és oferir les mateixes oportunitats als alumnes amb NEE.\nHi ha dues fases per a l'accés a les TIC; mitjançant l'ús d'internet (navegadors i pàgines web) i d'aplicatius tecnològics.\nLes barreres d'accés per alumnes amb problemes cognitius són cinc. La dificultat de llegir i comprendre, la massa d'informació a la pantalla, el baix contrast de colors de fons, multi nivell d'enllaços i les pàgines mal organitzades.\nPer alumnes amb problemes auditius els dificulta els vídeos no subtitulats, el só no adaptat a l'alumne i tota aquella informació auditiva.\nPer alumnes amb problemes visuals els impedeix la facilitació a les TIC els enllaços indicats amb colors, les imatges sense descripció, llegir informació del monitor i la mobilització del ratolí pel monitor.\nI les barreres d'accés per alumnes amb problemes motors és el temps d'entrada i sortida que l'alumne té dificultat de control, les pantalles de navegació que necessites l'ús del ratolí i dificulten la navegació i l'ús del teclat i ratolí estàndard.\nExisteixen dos solucions bàsiques per superar les barres de les TIC a les escoles inclusives.\nLa primera són els dispositius d'entrada d'informació com pantalles tàctils, emuladors de teclat i emuladors de ratolí (touchpad o trackpoint).\nI la segona solució són els dispositius de sortida d'informació com la impressió ampliada, els sistemes de veu per vibració i la sortida en Braille.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) són les eines d'aprenentatge utilitzades a les escoles i universitats que fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Tot i que sembla indispensable integrar les noves eines de qualsevol manera, les TAC van guanyar protagonisme per la pandèmia de la covid en la qual l'ensenyament a distància per internet ha esdevingut un últim recurs, en substitució de l'ensenyament presencial provisionalment impossible. Molts universitats insereixen aquest grau en llur programa, com ara la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que va ser un dels precursors.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El concepte de les TEP (Tecnologies de l'Empoderament i la Participació) va ser desenvolupat per primera vegada per la psicòloga social Dolors Reig en la revista TELOS l'any 2012. Les TEP suposen un pas més en la integració i ús de les TIC en l'àmbit social. A través d'elles “els usuaris assumeixen l'ús de les xarxes socials com espais de participació ciutadana, mostrant un paper actiu en el que impulsen canvis positius davant temes d'interés comunitari o causes solidàries” (Soler 2016 p 7). El valor de les TEP rau en el fet que sustenten la cohesió social d'aquells grups que comparteixen idees, interessos o objectius en comú.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Tecnologies emergents o tecnologies convergents són termes usats per assenyalar l'emergència i convergència de noves tecnologies, respectivament. Aquestes tecnologies tenen potencial per acabar incorporant-se al mercat tecnològic, aportant noves utilitats. Normalment aquestes fan servir tecnologies més antigues i afegeixen novetats i aplicacions, tenint present la situació actual i futura de possible demanda.\nAquestes tecnologies tenen unes característiques destacables comunes que solen ser: el creixement i incorporació al mercat ràpids, novetat i grans probabilitats de tenir un important impacte socioeconòmic.\nLes tecnologies emergents són creades amb la finalitat d'aconseguir una major comoditat i eficiència de l'ús de les tecnologies. Totes les tecnologies volen tenir una incorporació al mercat ràpida, però el problema es que posteriorment de l'aparició principal, aquestes tecnologies creen moltes expectatives que més tard es veuen reduïdes. Totes les tecnologies emergents tenen un procés comú, el qual es troba representat al cicle de sobreexpectació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Tecnologies trencades (o Broken Technologies) és un concepte que serveix per designar aquelles tecnologies que per diferents motius deixen d'utilitzar-se i són substituïdes per noves eines, invencions i formes aplicades pels usuaris en l'àmbit de les relacions i interaccions dels individus amb les diverses tecnologies.\nAquest terme va ser encunyat per primera vegada pel filòsof i historiador de les ciències humanes de la Universitat de Lund Fernando Flores Morador en la seva obra Enciclopèdia de les tecnologies trencades: l'humanista com a enginyer, on defineix la tecnologia com:\"Aquella activitat dirigida a la satisfacció dels desitjos humans destinats a produir canvis en el món material que: o bé no aconsegueixen satisfer aquests desitjos o bé, no produeixen canvis en el món material, o ambdues coses simultàniament[...]. Quan les màquines i eines produeixen un resultat de nivell inferior a el del cos humà, o quan ho fan d'una manerasuperior, però inferior a el nivell d'altres eines o màquines, diem que són tecnologies trencades. Podem fer servir aquestcriteri per definir operacionalment el que distingeix a una tecnologia plena d'una trencada. \" (Flores: 2011: 16).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El tecnotropisme és la tendència cultural que tenen totes les comunitats humanes cap a la generació de coneixements i el seu aprofitament integral per part de la comunitat en la qual aquests coneixements són generats, tot i que ha estat usat en alguns estudis com a antònim de ruralisme o de tecnofòbia.En aquest sentit pot dir-se que així com totes les plantes mostren determinades reaccions cap a la llum (fototropisme), la gravetat (gravitropisme) o l'aigua (hidrotropisme), totes les cultures mostren algun grau d'activitat creadora, d'avanç en tècniques i desenvolupament de dispositius de major o menor qualitat.\nPerò, a diferència de les plantes i de la resta dels animals, l'home té la capacitat per determinar quines eines són necessàries per a satisfer les necessitats o interessos i quines condicions han de donar-se perquè aquestes eines siguin fabricades. L'home es pot plantejar finalitats, pot determinar mitjans per aconseguir aquestes finalitats i pot, finalment, prendre la decisió d'engegar les accions que porten des d'aquests mitjans cap a aquells finalitats. És per això que s'afirma que aquesta tendència de les comunitats és cultural, perquè l'home realitza aquestes activitats reflexionant, pensant, deliberant i decidint el més convenient en cada cas.\nEl tecnotropisme és, doncs, la força bàsica que ha impulsat a l'home al llarg de la història a crear totes les tecnologies que coneixem, i és la força bàsica que ha portat l'home del segle xx a inventar la tecnologia que va donar la puntada de peu inicial de la revolució digital: la computadora digital.\nNo obstant això, és un fet que no totes les comunitats produeixen la mateixa quantitat i qualitat de tecnologia al llarg del temps i és un fet que la revolució digital s'ha produït als EUA durant la segona meitat del segle xx. Les condicions necessàries perquè el tecnotropisme es desenvolupi en tota la seva força són les condicions del capitalisme: marc institucional, lliure mercat, iniciativa privada, clusterització, massivitat i un sòlid sistema de propietat intel·lectual (copyright, patent, secrets comercials, marques, etcètera) han estat a la base de l'explosió de les tecnologies de la informació a EUA durant el segle xx.\nEl tecnotropisme capitalista és, llavors, el veritable motor de la revolució digital i la pedra angular que accelera els processos d'innovació fent la tecnologia quelcom massiu, a l'abast de qualsevol persona al món.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La teleacció és l'acte pel qual una persona pot realitzar una acció a distància. Aquest concepte és utilitzat per l'autor Lev Manovich a la seva obra El lenguaje de los nuevos medios de comunicación Aplicat a Internet, la teleacció es dona als hipervincles de les pàgines web, on l'usuari pot activar els enllaços que el duen d'un servidor a un altre a través del món per obtenir la informació desitjada. En altres camps, la teleacció es pot aplicar als robots submarins sense tripulants que inspeccionen vaixells enfonsats, les càmeres de seguretat que permeten seguir un objectiu en moviment o els míssils dirigits a distància.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La teledetecció és un mètode basat en l'aparició d'una pertorbació (energia electromagnètica, camps gravitacionals, ones sísmiques, etc.) en el que el procés o objecte estudiat es reprodueix en el medi i que pot ser registrat per un objecte receptor.\nPosteriorment totes aquestes dades seran processades i interpretades. La radiometria seria una disciplina que estudiaria la radiació electromagnètica emesa per aquests objectes i processos.\nEls intervals de l'espectre electromagnètic més utilitzats són el visible, l'infraroig i, en menor mesura, la regió de les microones.\nLes tècniques de teledetecció inclouen l'aerografia (fotos aèries), les tècniques geofísiques de mesures elèctriques, sísmiques o radiomagnètiques, preses dels vaixells, avions o satèl·lits.\nLes imatges obtingudes per la teledetecció poden ser analògiques o digitals. Les càmeres de fotos i televisió tradicionals proporcionen informació gràfica en forma d'imatges analògiques. Tradicionalment es produeixen parells de fotos estereoscòpics que donen sensació de relleu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "S'anomena tendal (coberta de lona) al tros de lona o tela forta que hom posa per a fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai, etc.\nTambé s'usen cobertes de lona en molts carros, anomenats carros de vela o tartanes, per tal d'impedir que la pluja o la intempèrie puguin perjudicar el que porten (o als passatgers en el cas de la tartana ).\nAlguns vaixells en solen portar per a protegir del sol al timoner.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible sexisme dels articles que parlen sobre biografies de dones, especialment dels camps de l'enginyeria, la tècnica i la ciència, ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic com a característica principal en parlar de la seva feina, però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona com a característica principal en parlar del seu treball (vegeu principi de la barrufeta). Aschwander va donar-li el nom d'Ann Finkbeiner, que es va negar a escriure en la revista Nature un article sobre una astrònoma «com a dona».En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin homes, com típicament la seva bellesa o manca d'ella (vegeu cosificació de la dona), els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu marit, la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera ha influït la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la necrològica de l'enginyera aeroespacial Yvonne Brill al New York Times, que, escrita l'any 2013, començava dient \"Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir el seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre aquesta durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew.\" El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra en la qual la \"carn Strogonoff\" era substituïda per \"brillant científica de coets\".", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "There's Plenty of Room at the Bottom (En el fons hi ha espai de sobres) és el títol d'una conferència famosa donada pel físic Richard Feynman en una reunió de la Societat Americana de Física a Caltech el 29 de desembre, de 1959. Feynman planteja la possibilitat de manipulació directa d'àtoms individuals com una forma més potent de química sintètica que les que es feien servir a l'època.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Time-slicing és una tècnica utilitzada per la tecnologia DVB-H, entre d'altres, que permet disminuir el consum de la bateria dels dispositius mòbils. Es basa en la multiplexació en temps de la transmissió dels diferents serveis. El DVB-H transmet les dades per ràfegues, i pemet que el receptor s'apagui en els períodes inactius. D'aquesta manera es pot aconseguir un estalvi d'energia de fins al 90%.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El projecte TOP500 és un rànquing dels 500 supercomputadors més potents del món realitzat per les següents entitats:\nHans Meuer (†), Universitat de Mannheim (Alemanya)\nJack Dongarra, Universitat de Tennessee (Knoxville)\nErich Strohmaier, NERSC/Lawrence Berkeley National Laboratory\nHorst Simon, NERSC/Lawrence Berkeley National Laboratory\nMartin Meuer, ISC (International Supercomputing Conference) High PerformanceEl projecte s'inicia el 1993 i publica una llista actualitzada cada sis mesos. La primera actualització de cada any es realitza al juny, coincidint amb la International Supercomputer Conference, i la segona actualització es realitza al novembre en la IEEE SuperComputing Conference.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tòrcul és una premsa utilitzada per a l'estampació de gravats. L'ús més freqüent és el gravat calcogràfic encara que es pot utilitzar en el linogravat o la xilografia. El procés és manual i és emprat per artistes i filantrops.\nFunciona amb dos corrons de metall, cilindres, un superior i l'altre inferior. Accionant un volant que té aspecte de timó, els corrons giren sobre el seu propi eix i desplacen una platina. En la platina se situa la matriu, el paper de gravat damunt i cobrint en conjunt un parell de feltres. Quan aquest conjunt passa a través dels dos corrons, l'alta pressió comporta que la tinta traspassi de la matriu al paper. Realitzant-se una impressió en el paper anomenada estampa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La traducció tècnica és la traducció d'escrits tècnics (manuals de propietari, guies d'usuaris, etc.) o específicament, textos que contenen una alta quantitat de terminologia, com a paraules o frases que són virtualment utilitzades dins d'una professió específica, o que descriuen aquesta professió amb molts detalls. La traducció tècnica cobreix la traducció de moltes classes de textos especialitzats que requereixen un alt nivell de destresa i coneixement per part de la persona de la terminologia tractada.La importància d'una terminologia consistent en la traducció tècnica, així com la naturalesa repetitiva i altament formulativa d'escrits tècnics fan que la traducció assistida per computadora utilitzant memòries de traducció i base de dades de termes siguin especialment apropiats. En el llibre Traducció Tècnica, Jody Byrnes argumenta que la traducció tècnica està molt relacionada a la comunicació tècnica i que pot beneficiar-se dels estudis en aquesta i altres àrees com la psicologia cognitiva.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Traffic indication map (en anglès, mapa d'indicació de tràfic) és una estructura emprada en les trames de manegament del protocol IEEE 802.11. La trama TIm està definida dins l'apartat 7.3.2.6 del document 802.11-1999", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La transferència de tecnologia és el procés de transferència de competències, coneixements, tecnologies, mètodes de fabricació, mostres de fabricació i instal·lacions entre governs o universitats i altres institucions per tal d'assegurar que els avenços científics i tecnològics siguin accessibles a un major nombre d'usuaris, que poden llavors desenvolupar i explotar la tecnologia en nous productes, processos, aplicacions, materials o serveis. Està estretament relacionada (i possiblement se'n pot considerar com un subconjunt) amb la transferència de coneixement.\nAlguns també consideren la transferència de tecnologia com un procés de trasllat dels temes d'investigació prometedors a un nivell de maduresa preparada per a fabricació o producció a granel.\nEls agents tecnològics són persones que van descobrir la forma de vincular els diferents mons i aplicar conceptes científics o processos a noves situacions o circumstàncies. Un terme relacionat, utilitzat gairebé com a sinònim, ��s «valorització de la tecnologia». Encara que aquesta pràctica s'ha utilitzat durant molts anys (en l'antiguitat, Arquimedes era notable per aplicar la ciència als problemes pràctics), el volum actual de recerca ha conduït a un enfocament en el procés en si.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La transformació digital és la integració de tecnologia digital en totes les àrees d'una empresa, canviant fonamentalment la forma en què opera i brinda valor als seus clients. Això, també suposa un canvi cultural i implica la re-elaboració dels productes, processos i estratègies dins de l'organització mitjançant l'aprofitament de la tecnologia digital.Com a tal, la transformació digital requereix un examen i re-invenció de la majoria, si no de totes les àrees dins d'una organització, de la seva cadena de subministrament i flux de treball, les habilitats dels seus empleats així com processos de discussió a nivell de junta directiva, interaccions amb clients i el seu valor per a les parts interessades.\nLa transformació digital ajuda a una organització a seguir el ritme a les demandes emergents dels clients, mantenint-les en el futur. La transformació digital permet que les organitzacions competeixin millor en un entorn econòmic que canvia constantment a mesura que la tecnologia evoluciona. Amb aquesta finalitat, la transformació digital és necessària per a qualsevol empresa, organització sense ànim de lucre o institució que busqui sobreviure en el futur.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una trompa d'aigua és un compressor de gas que usa la força de l'aigua. En la seva aplicació més típica s'aprofitava un salt d'aigua per a comprimir aire.\nLes trompes d'aigua proporcionaven aire comprimit en les fargues catalanes d'Europa i els Estats Units. La presència d'una trompa hidràulica s'associa a la farga catalana, un sistema de producció de ferro i acer a partir de mineral de ferro i carbó vegetal.\nA la ciutat de Paris s'usaren trompes d'aigua per a comprimir l'aire que accionava els primers generadors elèctrics. Als Alps les trompes d'aigua permeteren ventilar els primers túnels alpins.Les trompes hidràuliques poden ser de dimensions molt grans.A les instal·lacions de Canadian Hydro Developers Ragged Chute a New Liskeard, Ontario, l'aigua cau per un forat de 107 m de profunditat i 2,7 m d'amplària per generar aire comprimit per a equips i ventilació de mines.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El tub de rajos catòdics (CRT, de l'anglès Cathode Ray Tube) és una tecnologia que permet visualitzar imatges mitjançant un feix de raigs catòdics constant dirigit contra una pantalla de vidre recoberta de fòsfor i plom. El fòsfor permet reproduir la imatge provinent del feix de raigs catòdics, mentre que el plom bloqueja els raigs X per protegir a l'usuari de les seves radiacions. Va ser desenvolupat per William Crookes l'any 1875. Es fa servir principalment en monitors, televisors, i osciloscòpis, encara que actualment s'està substituint gradualment per tecnologies com el plasma, LCD, LED, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Element d'una càmera de televisió que modifica la seva resistència en funció de la intensitat que reb i que condueix el corrent elèctric en ser exposat a la llum. El sistema de lents enfoca la escena sobre el mosaic que és, al mateix temps, explorat pel feix d'electrons procedents del canó. El material fotoconductiu presenta una resistència molt alta quan la intensitat lluminosa que incideix sobre ell és petita i una resistència molt baixa quan l'incideix una alta lluminositat.La capa fotoconductora pot considerar-se composta per un gran nombre d'elements resistius a través dels que es produeix una capacitat al prendre, per una banda, el material fotoconductiu i, per l'altra, a la pel·lícula fotoconductiva. El mosaic pot considerar-se com un conjunt de resistències amb un condensador en paral·lel amb cada una d'aquestes resistències. Un extrem de tot aquest conjunt és l'elèctrode comú del mosaic (que té una carga positiva) i l'altre extrem és un circuit obert que es tancarà quan, sobre cada punt, incideixi el feix d'electrons (carga negativa). Un dels avantatges del tub fotoconductor és que pot treballar sota nivells d'il·luminació molt baixos.\nEls primitius tubs han evolucionat i, en la televisió professional actual, s'utilitzen tubs més perfeccionats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tub LED és un llum LED dissenyat amb un format que es pugui utilitzar com a substitut dels tubs fluorescents tradicionals. Els tubs LED s'adapten als sòcols i accessoris dels tubs fluorescents de gas tradicionals, però, gràcies a l'ús de LEDs, duren més i redueixen el consum d'electricitat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Téléthèse és un mitjà tecnològic que permet a les persones amb deficiència motriu intereccionar a distància amb el seu medi. El dispositiu està format per un comandament, una unitat central, un sistema de transmissió i una part operativa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les targetes UICC (Universal Integrated Circuit Card) són unes targetes amb xip usades en telefonia mòbil en xarxes GSM i UMTS. La seva capacitat és d'uns pocs kilobytes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'upconversion o photon upconversion (UC) (en anglès conversió ascendent de fotons) és un procés mitjançant el qual una substancia absorbeix consecutivament dos o més fotons, per després alliberar-ne un d'energia superior, en forma d'emissió de tipus Anti-Stokes. Els materials que poden dur a terme aquest procés poden ser tan orgànics com inorgànics a través de diferents mecanismes. Les molècules orgàniques que poden dur a terme el procés solen ser hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), mentre que els materials inorgànics solen contenir cations d'elements corresponents als metalls de transició o als lantànids com per exemple Ln3+, Ti2+, Ni2+, Mo3+, Re4+, Os4+, entre d'altres. El procés va ser observat per primer cop per François Auzel l'any 1966.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'Usine Nouvelle és un setmanari francès de premsa escrita del Groupe Industrie Services Info (GISI), i orientada a l'economia i la tecnologia al món industrial. La revista conté notícies d'actualitat, i estudis diversos sobre evolució dels mercats, tendències, anticipació tecnològica, anticipació concurrencial, etc, tot molt orientat al món de la producció industrial. Aquesta revista de premsa econòmica i professional va sorgir per primera vegada el 5 de desembre de 1891 en Charleville amb el títol l'Usine, i allí, el subtítol anunciava clarament la intensió dels seus fundadors i ideòlegs.\nPresident director general : Christophe Czajka", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Utopisme tecnològic (també conegut com a tecno-utopisme o tecnoutopisme) es refereix a qualsevol ideologia basada en la creença que els avanços en ciència i tecnologia conduiran a una utopia, o almenys ajudaran a complir d'algun ideal utòpic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Valve Index és un sistema de realitat virtual dissenyat per Valve Corporation, empresa responsable de la plataforma de distribució de videojocs Steam. El sistema va ser anunciat oficialment a finals d'abril de 2019, i va sortir a la venda el juny del mateix any a un preu inicial de 999 dòlars.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un vestit hàptic (també conegut com a vestit tàctil, vestit de joc o armilla hàptica) és un dispositiu portàtil que proporciona retroalimentació hàptica al cos.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La vigilància tecnològica és un procés sistemàtic de cerca, selecció, anàlisi, comunicació i difusió d'informació sobre ciència i tecnologia per tal de donar suport a la presa de decisions en matèria d'estratègia tecnològica. La vigilància tecnològica contribueix a aportar idees utilitzables en projectes d'R+D+I. També és de gran utilitat per a orientar les decisions d'adquisició i abandonament de tecnologies, reduint els riscos inherents en les mateixes i facilitant l'anticipació als canvis.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Visa Cash és una aplicació de moneder electrònic per targetes intel·ligents propietat de VISA.\nProvat en diversos llocs del món (pe. Leeds, Regne Unit a 1997), el sistema funciona a través d'un xip integrat en una targeta bancària.\nLa targeta es carrega amb efectiu a través de caixers automàtics especialitzats, i els diners pot ser més tard gastat inserint la targeta en el lector de targeta d'un minorista i prement un botó per confirmar la quantitat. No es necessita PIN ni signatura, la qual cosa el converteix en una forma ràpida d'operar per a l'usuari.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El visor estereoscòpic Brewster o estereoscopi lenticular és un aparell precinematogràfic inventat l'any 1849 de la mà del físic escocès David Brewster, el cognom del qual inspirà el nom de l'artefacte. Fou produït per la companyia parisenca Duboscq & Soleil. L'esmentat aparell és una joguina òptica, per la qual cosa es tracta d'un objecte mecànic nascut amb l'objectiu científic de comprovar les teories retintinianes, però que, no obstant això, després d'assolir el seu objectiu d'investigació, fou transformat en una joguina d'entreteniment del jovent basada en un engany visual.\nAquest aparell sorgí amb el fi darrer de mostrar fotografies en tres dimensions, per mitjà de la creació d'un efecte de profunditat i perspectiva. Bàsicament, es tracta d'un visor de fusta que, gràcies a la distància entre les seves dues lents i a la placa transversal que separa el camp visual, en introduir una imatge estereoscòpica dins seu, mostra una imatge tridimensional. En tractar-se d'un artefacte que, d'igual manera com succeeix amb els prismàtics, es basa únicament en dos orificis on col·locar ambdós ulls d'una mateixa persona, és d'ús individualitzat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un vol parabòlic és una tècnica de vol en la que un avió preparat per a tal efecte (la cabina del passatge es buida i és encoixinada, almenys en part) descendeix de manera controlada perquè en el seu interior s'aconsegueixi un estat similar al de la caiguda lliure en el buit. Aquesta maniobra permet simular un efecte de microgravetat, és a dir, gravetat propera a zero, durant períodes curts de temps a l'interior de l'aparell. El vol parabòlic s'utilitza habitualment per entrenar els cosmonautes que viatjaran més endavant a l'espai.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "VSN (Video Stream Networks) és una companyia espanyola de tecnologia, fundada a la localitat de Terrassa (Catalunya) l'any 1990. Al setembre de 2021, fou adquirida pel grup canadenc Valsoft Corporation, mitjançant un dels seus grups operatius, Aspire Software. La companyia centra la seva activitat a aportar solucions integrals de software per la indústria broadcast i media que abasten els entorns de gestió, emmagatzematge, producció, planificació i distribució de continguts audiovisuals. L'empresa ha treballat a projectes amb cadenes de TV, IPTV, plataformes OTT, productores, organismes públics, universitats, distribuïdores de continguts i altres companyies. VSN ha enfocat els seus models de contractació de software tant a l'oferta de productes de compra de llicències, com a la modalitat SaaS.\nLa companyia té la seu al Parc Audiovisual de Catalunya, un clúster audiovisual i tecnològic localitzat en Terrassa, a 20 km. de Barcelona. Al seu torn, la companyia compta amb un centre de desenvolupament tecnològic a Sant Joan d'Alacant, Espanya.\nVSN compta amb presència comercial a tots els continents. El 2004, VSN va començar la seva expansió fora de l'estat espanyol amb missions comercials a Europa i Llatinoamèrica. Aquest procés va continuar amb l'ampliació a altres mercats com Orient Mitjà i Àsia-Pacífic durant aquesta mateixa dècada. El 2018, la companyia es va endinsar al mercat Nord-Americà.\nL'empresa ha sigut reconeguda per diferents organitzacions i mitjans de comunicació de la indústria broadcast. L'any 2014, VSN va rebre el Premi Iris a la Tecnologia, atorgat per l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya. El 2016, VSN va ser anomenada l'empresa de l'any per la revista Panorama Audiovisual.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Dins del sector tecnològic i més concretament de l'electrònica de consum un wearable o dispositiu wearable és aquell dispositiu que es porta a sobre, sota o inclòs a la roba i que està sempre encès, no necessita encendre's i apagar-se. Unes altres de les seves característiques és que permet la multitasca pel que no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensió del cos o ment de l'usuari.\nMalgrat que en l'actualitat se li coneix a aquesta categoria de productes com a dispositius wearable també poden anomenar-se dispositius vestibles, portables o posables i fins i tot complements intel·ligents.\nEn l'actualitat els dispositius més importants dins d'aquest sector segons la seva categoria són rellotges intel·ligents, polseres d'activitat, ulleres intel·ligents o roba intel·ligent entre altres. Segons el seu ús es poden dividir en cinc grans grups:\n\nSalut\nEsports i Benestar\nEntreteniment\nIndustrial\nMilitar", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Weave (en anglès teixir) és un protocol de xarxa de la capa aplicació del model OSI de la Fig.1 creat per aplicacions d'internet de les coses.Fou creat per Google.\nPropietats:\n\nProtocol obert.\nSuporta el protocol IPv6.\nCompacte, de baix consum i amplada de banda baixa.\nLa seguretat és important : TLS, Oauth 2.0\nFiable i de baixa latència : xarxa en malla.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "WirelessHART és un protocol de comunicacions sense cables via ràdio-freqüència (xarxa sense fil). Està dirigit al sector industrial però també es pot aplicar domèstic (domòtica), edificis terciaris (immòtica) i a ciutats (urbòtica: xarxa d'àrea metropolitana). WirelessHART està basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'àrea personal de baixa potència i baixa velocitat de transmissió de dades. WirelessHART és dissenyat per l'organització FieldCom Group. Aquest protocol pot ésser emprat en la Internet de les coses.L'any 2010, l'IEC va crear l'estàndard IEC 62591.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La WiTricity (de l'anglès, wireless electricity, electricitat sense fils) és un sistema de transmissió d'energia sense cables desenvolupat per investigadors del MIT. La witricidad utilitza camps de ressonància magnètica propers (near field) per disminuir la pèrdua d'energia.\nL'experiment més conegut va consistir a encendre una bombeta de 60 watts, mitjançant l'oscil·lació simultània per ressonància de dues bobines situades a dos metres de distància, amb una eficiència del 40% per raó de la pèrdua d'energia per dissipació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Women Who Code és una organització internacional sense ànim de lucre. El seu objectiu és donar oportunitats a les dones per sobresortir en carreres de tecnologia i programació mitjançant la creació d'una comunitat i una bossa d'ocupació. L'actual directora és Alaina Percival.Les activitats involucren entrenament, avaluacions professionals, reunions, beques i tallers, a més de mentories. El 2013 l'organizcació es va triplicar i va arribar a ser una de la majors comunitats del món de dones en l'enginyeria. El 2018 l'organització havia realitzat més de 7,000 esdeveniments gratuïts al voltant del món i va reunir 137,000 persones associades en més de 20 països i 60 ciutats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "XpanD és un sistema de projecció 3D basat en ulleres actives que s'encarreguen de separar les imatges.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'abeurada de calç o lletada de calç és una barreja de calç amb molta aigua. Els paletes la fan servir per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment. Aquesta tasca s'anomena \"passar abeurada\" i és el darrer pas en la col·locació de rajoles, taulellets o tessel·les en un paviment o sobre una paret.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'abrasió mecànica és el procés de les raspadures, esgarrapades, desgast, espatllament o del fregament.\nL'abrasió es produeix entre materials sòlids o bé entre un material sòlid i un fluid que transporta partícules sòlides repartides homogèniament.\nEs pot fer intencionadament en un procés controlat usant un abrasiu. L'abrasió pot ser un efecte indesitjable per exposició a un ús normal o de l'exposició als elements.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'abzug és una massa fosa, de consistència pastosa, que sobreneda en la superfície del bany de plom en fusió al principi de la copelació, precedint la formació dels Abstrich en la refinació dels ploms argentífers. El primer abzug és una escòria composta quasi sempre d'arsènic, antimoni, zinc i altres impureses barrejades amb òxid de plom, que es va llevant, fins que sobrenada en la superfície del plom fos en una capa de litargiri pur, que és el segon abzug.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els acceleradors de la vulcanització són additius que s'afegeixen als elastòmers per accelerar la reacció (catalitzadors) de vulcanització. Tot i que la reacció de vulcanització d'un cautxú és una cinètica de primer ordre, la velocitat amb què aquesta ocorre pot ser accelerada o desaccelerada per mitjà d'additius.\nL'addició de sofre a l'elastòmer a vegades produeix una reacció lenta i ineficient. Els processos moderns de vulcanització utilitzen de forma comuna els acceleradors.\nTradicionalment els acceleradors de la vulcanització es classificaven com:\n\nUltrarápids\nMolt ràpids\nRàpids\nMitjanament ràpids\nLentsActualment aquesta classificació ha passat a donar lloc a una classificació més científica, en funció de les diferents famílies de compostos que participen en la reacció.\nEn seleccionar els acceleradors és molt important tenir en compte que l'accelerador equivocat en quantitats excessives pot donar lloc a una explosió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un acceleròmetre mesura els moviments que es duen a terme en més d'un pla. Igual que el podòmetre, és un instrument petit que es col·loca i se subjecta a l'altura de la cintura. Existeix una relació lineal entre l'acceleració del moviment i la despesa calòrica. L'acceleròmetre mesura la freqüència, durada i intensitat de l'activitat física.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La codificació per predicció adaptativa o APC (adaptive predictive coding), és un tipus de conversió analògica-digital de banda estreta àmpliament utilitzada en àudio digital. En sistemes de processament de veu, s'usa partint de la idea que la veu es pot modelar com una combinació lineal de p mostres anteriors més un senyal d'error. Utilitza un sistema de mostreig d'un nivell o de nivells múltiples en el qual es prediu el valor del senyal a cada instant de mostreig d'acord amb una funció lineal dels valors passats del senyal quantitzat. L'APC és similar a l'LPC o codificació per predicció lineal (en anglès, linear predictive coding) en el fet que ambdues codificacions utilitzen predictors adaptatius. No obstant això, l'APC utilitza menys coeficients de predicció, per la qual cosa requereix una major Freqüència de mostratge que l'LPC.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'Aeroport Internacional de Long Thanh (Cảng hàng không quốc tế Long Thành, Sân bay quốc tế Long Thành) és un aeroport que es preveu construir a la República socialista del Vietnam a 40 km al nord-est de Ciutat Ho Chi Minh.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Agilitat freqüencial, en telecomunicacions, és la capacitat d'un sistema de telecomunicacions via ràdio-freqüència (per exemple radars) de canviar la freqüència d'operació amb l'única finalitat d'evitar efectes adversos com poden ser problemes atmosfèrics, interferències radioelèctriques voluntàries o involuntàries. L'agilitat freqüencial s'aplica al transceptor de ràdio per exemple emprant el sistema de multiplexació per divisió de freqüència.Cal diferenciar entre agilitat freqüencial i el salt de freqüència (frequency hopping): els sistemes de salt estan contínuament canviant de freqüència, són per exemple el sistema Bluetooth. En canvi, els sistemes d'agilitat, només canvien de freqüència en cas de necessitat, per exemple els sistemes radar i ZigBee.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una agulla de fer mitja o agulla de punt és una eina usada per a fer punt de mitja i produir teixits de punt. Generalment tenen una barra llarga i són més primes a l'extrem, però no tant com les agulles de cosir.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una agulla de ganxet, o simplement ganxet, és un tipus d'agulla en forma de tija que té la punta doblegada formant un petit ganxo i que serveix per a fer ganxet, és a dir, per a fer a mà treballs de punt i teixit de ganxet. Aquesta agulla pot ser de diversos materials, com ara metall, plàstic, os o fusta. Sembla que la primera agulla de ganxet hauria aparegut entre les darreries del segle XVIII i els començaments del segle xix.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Air-Cobot, acrònim d’Aircraft enhanced Inspection by smaRt & Collaborative rOBOT, és un projecte francès de recerca i desenvolupament d'un robot mòbil de col·laboració poden inspeccionar els avions durant les operacions de manteniment. Coordinat per Akka Technologies, aquest projecte de múltiples associats implica laboratoris de recerca i la indústria. La investigació al voltant d'aquest prototip va ser desenvolupat en tres dominis : la navegació autònoma, assaig no destructiu i la col·laboració humana-robot. El robot i els desenvolupaments investigacions relacionades han estat presentades en exposicions i conferències.\nAir-Cobot es factura com el primer robot d'inspecció visual per a avions. S'han considerat anteriorment els robots d'inspecció amb altres tipus de sensors, com el del Projecte europeu Robair. Des del llançament del projecte, s'estan començant a desenvolupar altres solucions basades en la visió, com ara el drone de l'aerolínia britànica EasyJet o l'eixam de drones de l'startup de Tolosa de Llenguadoc Donecle o el projecte Aircam del fabricant Airbus.\nDes de l'inici del projecte en 2013, el robot Air-Cobot es dedica a inspeccionar les parts inferiors d'un avió. En la continuació del projecte, hi ha la perspectiva d'acoblament amb un drone per inspeccionar les parts superiors d'un avió. A l'octubre de 2016, Airbus Group va llançar el seu projecte d'investigació sobre l'hangar del futur a Singapur. S'hi inclouen els robots dels projectes Air-Cobot i Aircam.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una alarma d'incendi és una protecció contra el foc que s'activa quan un sensor detecta un esdeveniment, sigui aquest fum o un canvi brusc de la temperatura. Aquest dispositiu pot ser electromecànic, electrònic, de campana o de clàxon. Tot aquest equip de dispositius adverteix a la gent d'un edifici, d'unes oficines, d'un local, etc., d'un possible incendi, per realitzar l'evacuació. Les alarmes d'incendi poden produir diverses classes de sons. L'equip adverteix a la gent d'un edifici d'un possible incendi, per a realitzar l'evacuació. Algunes alarma d'incendi poden produir diverses diverses classes de sons, incloent-hi el patró temporal Code-3:\n\npols de 0,5 segons\npausa de 0,5 segons\npols de 0,5 segons\npausa de 0,5 segons\npausa d'1,5)que va ser dissenyat per ser un patró diferent, i es va utilitzar només per als propòsits de l'evacuació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les alforges són una mena de sac doble (simètric), fet de tela forta o de cuir que forma dues bosses grans per tal de poder compensar la càrrega quan s'emplenen. S'utilitzen per a transportar més bé productes i estris diversos. Les alforges eren molt utilitzades pels camperols de la península Ibèrica, perquè quan anaven molt plenes o pesaven molt es podien posar a lloms de les cavalleries. També es coneixen com a alforges les bosses que porten les bicicletes penjades als laterals del darrere per portar càrrega. Com a sinònim d'alforja es pot utilitzar: motxilla, cabàs, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'aliatge de Harper és un aliatge fusible a 80 °C, la qual composició, en percentatge, és: 43,75% de bismut, Bi, 25% de plom, Pb, 25% d'estany, Sn i 6,25% de cadmi, Cd. Deu el seu nom al químic nord-americà H. W. Harper. Fou utilitzada durant la primera meitat del segle XX en odontologia.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'aliatge de Lichtenberg és un aliatge fusible compost per un 50% de bismut, un 30% de plom, i un 20% d'estany. El seu punt de fusió és de 91,6 °C. El seu inventor fou el científic i escriptor alemany Georg Christoph Lichtenberg a finals del segle xviii.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "James Peter Allaire (12 de juliol de 1785 - 20 de maig de 1858) era un enginyer constructor de motors de vapor. Fundador de l’Allaire Iron Works (1815), la primera empresa de motors de vapor per la navegació a la ciutat de Nova York, i més tard de Howell Works (1822) a Wall Township, Nova Jersey. En el seu mèrit també s'inclou construir tant el primer motor de vapor compost per ús marí com la primera estructura de veïnatge de la ciutat de Nova York.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Alnico és un grup d'aliatges de ferro (Fe), amb quantitats variables (8-12%) d'alumini (Al), de níquel (14-28%), i de cobalt (5-24%) desenvolupats a partir de 1932. Alguns contenen, a més, petites quantitats de coure (Cu), i de titani (Ti). Segons la seva composició hom distingeix uns dotze tipus d'alnico. Tots ells són caracteritzats per llurs propietats ferromagnètiques i usats en la fabricació d'imants permanents. El nom és un acrònim dels metalls que acompanyen al ferro: Al, Ni i Co.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un altaveu intel·ligent és un tipus d'altaveu sense fils i un dispositiu intel·ligent que utilitza Wi-Fi, Bluetooth i altres estàndards per estendre l'ús més enllà de la reproducció d'àudio. Això pot incloure, però no limitar-se a, característiques com ara la compatibilitat a través d'una sèrie de serveis i plataformes, connexió d'igual a igual a través de xarxes en malla, assistents personals intel·ligents, i altres. Cada un d'ells pot tenir la seva pròpia interfície i característiques, normalment llançades o controlades a través d'una aplicació o un programari de domòtica.Al mercat existeixen diversos altaveus intel·ligents: Amazon Echo, Google Home, Invoxia Triby, Lenovo Smart Assistant i Sonos Play.A partir de l'hivern 2017, NPR i Edison Research calculen que 39 milions de nord-americans (16% de la població major de 18 anys) posseeixen un altaveu intel·ligent.Un altaveu intel·ligent amb pantalla tàctil es coneix com una pantalla intel·ligent. Tot i que són similars en el factor de forma a les computadores de la tauleta, les pantalles intel·ligents difereixen en la seva èmfasi en una interfície d'usuari sense mans i funcions d'assistent virtual.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un altaveu piezoelèctric és un tipus d'altaveu basat en les propietats dels cristalls piezoelèctrics (polièster o ceràmica), que es deformen quan se'ls aplica una tensió entre les seves cares i que actuant com a transductor electroacústic és utilitzat per a la reproducció de so. Tot i que la seva resposta és òptima a l'hora de reproduir altes freqüències, resulten incapaços de reproduir rangs de baixa freqüència.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'amaratge és el mètode d'aterratge d'una nau amb paracaigudes en un cos d'aigua. Va ser utilitzat per les naus espacials tripulades nord-americans abans del programa espacial Shuttle. També li és possible aterrar en l'aigua a la nau russa Soiuz i a la nau xinesa Shenzhou, encara que açò és només una contingència. L'únic exemple d'un amaratge no desitjat en la història soviètica és l'aterratge de la Soiuz 23.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un amortidor magneto-reològic és un tipus d'amortidor de duresa variable que utilitza un líquid amb una viscositat que es pot modificar a voluntat electrònicament. A diferència d'altres amortidors variables, el control no s'obté mitjançant electrovàlvules, i el rang de variació de duresa és continu en lloc de limitar-se a tres o quatre valors fixos. El líquid conté finíssimes partícules de ferro en suspensió, fet que li permet canviar la seva viscositat en aplicar-li un camp magnètic, encara que també hi ha altres versions que reaccionen directament amb un corrent elèctric. Per regular l'amortidor és suficient un camp magnètic molt petit, el valor és fàcilment controlable mitjançant una centraleta electrònica. A part d'això, el temps de reacció és extremadament breu, molt més ràpid que amb les electrovàlvules d'altres tipus d'amortidors.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un amplificador d'àudio és un o bé tipus d'amplificador electrònic o etapa d'aquest, o bé un equip modular que realitza la mateixa funció i que normalment forma part integrada dels equips HIFI. La seva funció és incrementar la intensitat de corrent, la tensió o la potència del senyal que s'aplica a la seva entrada; obtenint-se el senyal augmentat a la sortida. Per amplificar la potència és necessari obtenir l'energia d'una font d'alimentació externa. En aquest cas, es pot considerar a l'amplificador com un modulador de la sortida de la font d'alimentació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una ampolla de busseig o ampolla de gas comprimit, és un dipòsit (o ampolla), normalment metàl·lic, en forma de cilindre que es fa servir per emmagatzemar aire o una altra barreja de gasos, per poder respirar sota l'aigua mentre es practica el submarinisme. L'ampolla de busseig va ser inventada el 1839 per James Elliot i McAvity Alexander de Saint John a Nova Brunsvic.Es pot construir de diversos aliatges metàl·lics, per exemple: acer al carboni, alumini, ferro, etc. Normalment totes les ampolles tenen una capacitat típica i una pressió màxima de treball.\nTant la construcció com el seu ús han de seguir unes estrictes normes de seguretat, i tanmateix la seva utilització en el busseig s'autoritza només a persones que han passat un examen després d'haver seguit el corresponent curs de busseig.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'analitzador vectorial de senyals (VSA) és un instrument de mesura de senyals electrònics usualment de radiofreqüència, que reemplaça l'analitzador d'espectre (SA) com a instrument de mesura per a dissenyadors que treballen en aquests sistemes. Ideal per a les mesures de senyals ràpids d'ampla banda o espectre estès. El VSA és un instrument poderós que pot realitzar moltes de les tasques de mesura i caracterització que realitza el SA, però a més pot fer moltes més funcions digitals útils de demodulació. El SA i el VSA operen en maneres diferents. Aquestes diferències operacionals poden tenir com a resultat errors en el mesurament si aquestes diferències no es consideren apropiadament en mesurar. Usant un instrument vectorial amb una amplada de banda real igual o més ample que l'amplada de banda del transmissor ens assegura una captura de tots els senyals d'interès del dispositiu sota anàlisi. Instruments vectorials són més cars que els instruments escalars però els vectorials proveeixen mesura més ràpida a més d'anàlisi i generació de senyals més complexos. Un instrument vectorial escombra a través de l'espectre més ràpid que un escalar. Amb l'arquitectura vectorial es poden generar senyals més complexos com ones modulades usades en la majoria dels sistemes de comunicació. Instruments vectorials capturen fase, amplitud i freqüència on instruments tradicionals típicament no poden. Es pot utilitzar aquesta capacitat per capturar i mostrar simultàniament informació de freqüència i temps necessària per a l'anàlisi de freqüència - temps i mostrar espectrogrames en 3D. També amb instruments vectorials es pot utilitzar la informació de la fase amb la informació de la freqüència en anàlisi en modulació I/Q per mostrar una més detallada vista del senyal sota anàlisi. Aquests beneficis fan l'instrument vectorial més poderós i flexible que els instruments tradicionals d'anàlisi d'estreta banda d'espectre.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'antena de quadre deu el seu nom a la seva forma. És una antena direccional és a dir dona més rendiment si està orientada cap a l'emissor/receptor. És especialment apropiada per a la banda d'ona mitjana. Tècnicament és un dipol plegat amb forma quadrada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'antiadherència és la propietat d'alguns materials que impedeix que altres materials s'enganxin a la seva superfície.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Áo dài són els vestits tradicionals femenins del Vietnam. Es van originar al Vietnam del Sud durant la dinastia Nguyen. Les dones vietnamites vesteixen Áo dài en moltes ocasions, les alumnes estan obligats a vestir Áo dài. Les hostesses del Vietnam Airlines vesteixen Áo dài quan estan en servei.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'Aparell de detecció electroestàtica o ESDA (de l'anglès Electrostatic Detection Apparatus) és una peça d'equipament d'ús comú en l'examinació de documents qüestionats, per revelar impressions amb sagnia en el paper que d'una altra manera poden passar desapercebudes. És una tècnica no destructiva (no danyarà les proves en qüestió), cosa que permet realitzar la resta de proves que es portaran a terme amb tranquil·litat. És una tècnica sensitiva, i s'ha sabut usar per detectar la presència empremtes digitals fresques.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'argila expandida és un material argilós, que té la facultat d'incorporar molècules d'aigua a l'interior de les làmines que formen la seva estructura cristal·lina. Aquest procés s'anomena hidratació. El fenomen provoca un augment de volum i planteja importants problemes a l'hora de fer-la servir per a la construcció d'edificis o carreteres, ja que el seu volum varia segons la quantitat d'aigua que conté, i per tant, depèn de les condicions climàtiques.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'Ariel V va ser un observatori espacial fruit del treball conjunt britànic-americà dedicat a observar el cel en la banda de raigs X. Va ser llançat el 15 d'octubre de 1974 per la plataforma de San Marco a l'Oceà Índic i va funcionar fins a 1980.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'arrabassament o rompuda del sòl és l'acció de rompre o llaurar la superfície del terreny amb una profunditat no superior a uns 30 centímetres. Amb aquesta tasca s'aconsegueix oxigenar el terreny i permetre l'entrada d'altres agents introduïts per l'acció humana o natural. En curt, és l'obertura progressiva de noves terres per a ser conreades.La necessitat de conservar les muntanyes i boscos per assegurar l'equilibri dels agents atmosfèrics, mantenir els corrents, fonts i cursos d'aigua i oposar un obstacle a les inundacions torrencials ha conduït a dictar mesures legislatives que restringeixen o limiten els drets dels propietaris.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un artefacte és qualsevol distorsió percebuda o qualsevol altra error de dades\no les dues coses alhora, causada per un instrument de mesura o d'observació, la qual cosa pot provocar una mala interpretació o resultats erronis. El terme es fa servir en camps de la ciència, medicina i processament de dades. Per exemple, en microscòpia, els artefactes es poden produir introduint objectes aliens durant el procés de mostres. Pel que fa a les ciències de la computació, és una error sensible causada per l'Algorisme de compressió amb pèrdua. Quant a la medicina, per exemple, hi ha artefactes que es produeixen per males representacions de les estructures del teixit que es veuen a les imatges mèdiques produïdes per modalitats com ara ultrasonografia, tomografia o projecció d'imatge per ressonància magnètica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'asta ascendent, en tipografia, és la part d'una lletra llatina més alta que l'altura de la x de la font.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'Asta descendent, en tipografia, és la part de la lletra llatina que s'estén per sota de la línia base d'una font tipogràfica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un vas o atuell és un recipient destinat a contenir líquids o sòlids. Pot estar fet de materials molt diversos, com ara de vidre, de metall, de terrissa, de fusta, etc.Un got és un vas de vidre que serveix per beure.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Babcock & Wilcox Company (B&W) és una empresa multinacional estatunidenca dedicada al disseny, enginyeria, manufactura, servei i construcció d'equips de generació d'energia elèctrica i sistemes de control de la contaminació, per a serveis públics i indústries. La seva secció de calderes ha proporcionat més de 300.000 megawatts de capacitat instal·lada en més de 90 països.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Backhaul (xarxa de retorn): Connexió entre ordinadors o altres equips de telecomunicacions encarregats de fer circular la informació. Els backhaul connecten xarxes de dades, xarxes de telefonia cel·lular i constitueixen una estructura fonamental de les xarxes de comunicació. Un backhaul és usat per interconnectar xarxes entre si utilitzant diferents tipus de tecnologies amb fils o sense fil.\nUn exemple de backhaul el tenim en els radioenllaços que s'utilitzen per connectar les estacions base mòbils amb el node principal d'aquesta xarxa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una baga o armella és un caragol que té una anella en lloc de cap en un dels seus extrems. Se sol emprar per a ajuntar cables a objectes, per exemple, per a penjar un quadre en una paret. N'hi ha de dues menes: baga tancada i baga oberta. També és habitual utilitzar-la en un quadre, enroscada a la part superior i del darrere, per introduir-la dins un cargol de ganxo prèviament fixat a la paret.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una balança hidroestàtica és un mecanisme experimental destinat a l'estudi de la força d'impuls exercida per fluids sobre els cossos en ells immersos. Va ser inventada per Galileo Galilei al voltant de l'any 1586. El seu funcionament es basa en el principi d'Arquimedes i està especialment concebuda per a la determinació de densitats de sòlids i líquids. Una variant de balança hidroestàtica és la balança de Mohr-Westphal que la va substituir ràpidament després de la seva invenció en ser més precisa i senzilla d'usar. Avui dia aquestes dues balances gairebé no s'utilitzen en laboratoris. En el seu lloc es fa servir el picnòmetre o mesuradors digitals, que són molt més precisos.\nLa balança hidroestàtica consta comunament de dos braços, dels quals pengen dos platets. D'un d'ells es penja l'objecte del qual volem determinar el seu pes i en l'altre les peses calibrades per determinar la seva massa. Un cop determinada se submergeix en aigua destil·lada i es calcula de nou la massa de l'objecte. Un cop coneguda aquesta diferència de masses s'aplica el principi d'Arquimedes (tot cos submergit en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat). Ja que la densitat del fluid és 1 g/cc (aigua destil·lada) simplement s'aplica la fórmula de la densitat:\n\n \n \n \n ρ\n =\n \n \n m\n V\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\rho ={m \\over V}}\n La precisió d'aquest mètode és qüestionable, ja que tant l'error absolut com el relatiu són grans, però va ser un important avanç per al segle xvii.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un balancí és una cadira amb els peus units a unes làmines inferiors corbades permetent a la persona de balançar-se endavant i enrere. En un moment donat, el balancí està en contacte amb el terra en tan sols dos punts. Moltes persones experimenten una sensació de relaxació produïda per l'acció de balanceig. A més, el balancí és confortable perquè el seient es posa automàticament en una posició en la qual el centre de gravetat de la persona està alineat als punts de contacte, la qual cosa permet de limitar els esforços musculars de moviment del cos. Segons un mite americà, el balancí hauria estat inventat per Benjamin Franklin, malgrat que cap nota de la seva biografia no ho acredita. L'origen prové més aviat d'Anglaterra cap al 1725. A partir del segle xix, el balancí comença a ser fabricat per les empreses de mobiliari, sobretot el taller de Duncan Phyfe, pioner en els mobles d'estil Imperi a Nova York.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El baldric és una corretja o cingla que es duu en bandolera i té per funció sostenir l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al talabard. El català baldric equival a l'espanyol tahalí, fr. baudrier, it. bandoliera, port. bandoleira o boldrié, ang. baldric, al. Bandelier, etc.\nEls baldrics s'havien usat des de l'antiguitat, atès que distribuïen el pes de manera més eficient que els cinturons o talabards, alhora que no restringien el moviment de les mans i donaven accés ràpid a l'arma.\nEn la vida civil el baldric havia estat ornament privatiu de la noblesa. A l'exèrcit formava part de l'equipament individual (sobretot entre la tropa de cavalleria i l'oficialitat) fins que s'hi adoptaren cinturons polivalents de nou tipus de què es podia penjar també la pistola o revòlver, a més de servir com a cenyidors de peces superiors llargues com la guerrera o el capot. El baldric ha restat d'ús exclusivament ornamental, per a uniformes de gala.\nEl baldric forma part de la iconografia popular, si més no com a part integrant de la indumentària dels mosqueters de Dumas, tan visitats pel cinema.\nEl nom de baldric també pot aplicar-se a la mena de bandolera ornamental de què penja un timbal, una corneta, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La balística terminal és una disciplina de la balística que estudia el comportament d'un projectil quan arriba al seu objectiu. Es refereix sovint com potència de frenada quan es tracta d'objectius de la vida humana o d'un altre tipus. De balística terminal és tan rellevant per als projectils de petit calibre, com els projectils de gran calibre (trets d'artilleria). L'estudi dels impactes de velocitat extremadament alta és encara molt nou i està encara en la seva majoria aplicats a disseny de naus espacials].", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Banco Catalano és un banc de mobiliari urbà, dissenyat per Òscar Tusquets i Lluís Clotet el 1974. El banc està inspirat en els que Gaudí va dissenyar per al Park Güell, però Tusquets i Clotet van adaptar les formes gaudinianes a una planxa perforada, de manera que el mobililari s'integra completament amb l'entorn. Un exemplar del moble es conserva al Museu del Disseny de Barcelona. El 2014 es va commemorar el 40è aniversari del moble durant la Barcelona Design Week.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una tanca o barrera és un element superficial vertical que s'utilitza per delimitar terrenys i protegir contra intrusos. Solen ser de fusta o metàl·liques. També es poden realitzar tanques mitjançant la tècnica constructiva de la paret seca. Les tanques es col·loquen al voltant d'un terreny o jardí i tenen la funció d'impedir l'entrada al mateix o de protegir la intimitat dels seus habitants. Les tanques s'instal·len en granges, terrenys agrícoles o en altres espais privats com, per exemple, els jardins dels habitatges unifamiliars. Una tanca típica està formada per una sèrie de taulons o estaques de fusta col·locats en vertical i acabats en punta o de forma arrodonida. Els taulers es claven al terreny i s'uneixen per mitjà d'altres taules horitzontal que es claven a les anteriors. També hi ha tanques metàl·liques que consisteixen en una malla de filferro, anomenada filat. També hi ha tanques confeccionades amb materials naturals com canyes o bruc. En aquest cas, les peces es trenen amb filferro conformant una superfície espessa.\nLes tanques mòbils són estructures metàl·liques que es col·loquen a la via pública per delimitar espais amb motiu d'esdeveniments temporals, com espectacles, desfilades o processons. També serveixen per protegir obres circumstancials en zones públiques. Solen consistir en un marc amb barrots al seu interior que s'assenta sobre dues potes amples que li proporcionen estabilitat. En els laterals, tenen un enganxament que permet unir diferents tanques formant una protecció contínua per utilitzar-la en àmplies extensions.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una barricada és un parapet improvisat que es fa amb contenidors, bótes, vehicles bolcats, pals, pedres, etc. Serveix per destorbar el pas a l'enemic i protegir-se dels tret d'armes de petit calibre (no de l'artilleria). És de més ús en les revoltes populars que en l'art militar.\nEl seu ús es remunta pel que sembla al 1588 a París quan va tenir lloc la cèlebre Jornada de les barricades. Posteriorment, es va recórrer a elles: A la mateixa capital el 1648 per fer caure Mazzarino. El 1830, per fer front a les tropes de Carles X de França. A les bullangues de 1832 i 1834.\nA Espanya, han estat moltes les ocasions en què s'han aixecat barricades especialment a Madrid el 1854 quan la insurrecció de Vicálvaro, el 1856 i el 1866. A Barcelona, les de 1856 i a València, Cadis, Sevilla, etc., que es van aixecar durant el període revolucionari.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una bateria d'automòbil és un tipus de bateria elèctrica recarregable que li proporciona energia elèctrica. Pot ser una bateria AEI (Arrancada - Enllumenat - Ignició) o una bateria de tracció (emprada com a font d'energia principal d'un vehicle elèctric).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El betum és una pasta obtinguda de la fusió de diversos tipus de ceres dures i parafina amb la incorporació de dissolvents. S'utilitza per a enllustrar el calcer fet de cuir animal. Actualment molts dels productes que s'utilitzen per a la neteja del calçat no corresponen a la definició de betum, puix que ni són en forma de pasta ni els seus components són les ceres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un biberó és un envàs que s'utilitza per a la lactància artificial dels nadons. S'omplen amb fórmula infantil (dita adaptada per a nadons) o actualment també es poden omplir de llet materna prèviament extreta (perquè, per exemple, pugui donar-lo el pare quan la mare no és a casa). És format per un recipient de vidre o policarbonat que es pot omplir i al qual es pot aplicar una tetina de cautxú o silicona que imita un pit matern.\nEl biberó ha de limitar-se als 12, o com a molt 18, mesos d'edat. Quan falti poc perquè el nen faci un any, cal intentar que begui els líquids d'una tassa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "BiCMOS (contracció de Bipolar-CMOS) és una tecnologia de fabricació de circuits integrats que combina els avantatges de les tecnologies bipolar i CMOS integrant-les juntes en una mateixa oblia. S'usa en analògica per a la fabricació d'amplificadors i en digital per a alguns components discrets.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El blanc de plom o blanquet és un pigment de color blanc a base de carbonat de plom o cerussa, de fórmula química (PbCO3)2·Pb(OH) o bé per mescles de cerussa i de blanc de zinc.És un pigment homogeni, dur, gens porós i resistent, sobretot amb oli, que es fa des de l'antiguitat a partir de tires de plom atacades per vinagre. Es tracta del pigment més important de la història de la pintura occidental, entre altres coses per ser l'únic pigment de color blanc disponible fins al segle xix.És tòxic, pel fet d'estar fet a base d'un metall pesant (el plom), i pot causar algunes formes de saturnisme. Per això el seu comerç ha estat prohibit i progressivament s'ha anat substituint per altres pigments, com el blanc de titani. Tanmateix, molts gravats i pintures antics en tenen. Avui permet desvelar el que hi ha sota la superfície d'un quadre per mitjà de raigs X, ja que aquest pigment els absorbeix.A l'antiga Grècia s'havia usat com a cosmètic i posteriorment com a fàrmac per a tractar les infeccions, per a emblanquir parets, etc. Un altre ús que encara avui té el blanc de plom polvoritzat és el de palesar empremtes digitals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Bodoni és una sèrie de lletres tipogràfiques dissenyades inicialment per Giambattista Bodoni (1740-1813) l'any 1798. El tipus de lletra està classificat com una Didone moderna. Bodoni va seguir les idees de John Baskerville (tal com es pot veure al tipus d'impremta Baskerville), amb un contrast incrementat de les línies i unes majúscules més verticals, lleugerament condensades.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El bou és la denominació que rep una tècnica de pesca i també la barca que s'hi fa servir. L'art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perquè l'art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d'un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s'escapi per dalt. Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.\nEs calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les set del matí i tornen abans de les sis de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patró) deixen anar l'art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s'obri horitzontalment perquè el peix pugui entrar. Van arrossegant aquesta xarxa pel fons marí, el cóp es va omplint, recollint, tot allò que ocupa la superfície bentònica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d'organismes. Una vegada s'ha acabat el bol, es lleva l'art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, és la morralla. Solen fer dos o tres bols. S'agafa tota mena de peix i altres animals: gambes, escamarlans, calamars, capellans, polps, llúceres o maires, lluços, raps, bruixes, crancs de sopa...", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un braçalet antiestàtic consisteix en una cinta amb un velcro per fixar-la al canell connectada a un cable de presa de terra que permet descarregar qualsevol acumulació d'electricitat estàtica en el cos d'un operari d'equips sensibles.\nEl braçalet porta una resistència d'1 MOhm, connectada en sèrie per limitar el corrent de curtcircuit, protegint a l'usuari si toqués qualsevol aparell o component connectats a la xarxa elèctrica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un brunzidor (anglès: buzzer), és un dispositiu electrònic de tipus vibrador. Produeix un so o brunzit continu o intermitent d'un mateix to (baix). Serveix com a mecanisme de senyalització o avís, i són utilitzats en múltiples sistemes com en automòbils, electrodomèstics o intel·lífons.\nA l'origen aquest dispositiu es basava en un sistema electromecànic que era semblant a una campana elèctrica però sense el batall metàl·lic, el qual imitava el so d'una campana.\nVibrador electromagnètic que produeix un brunzit d'una freqüència molt baixa; és emprat com a avisador acústic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una bugia d'encesa o simplement bugia és un dispositiu que produeix la ignició de la mescla de combustible i aire als cilindres, mitjançant una guspira, d'un motor de combustió interna. Les bugies tenen un elèctrode central aïllat que està connectat, per un cable completament aïllat, a una bobina d'encesa o un circuit magnètic a l'exterior, formant, amb una terminal de terra a la base de l'endoll, una espurna a l'interior del cilindre.\nLes primeres patents de bugies foren la de Nikola Tesla, Richard Simms i Robert Bosch. Alguns historiadors han afirmat que Edmond Berger va inventar una primera bugia el 2 de febrer de 1839, i també s'atribueix la invenció a Karl Benz. Tanmateix, el que va fer possible el desenvolupament del motor de combustió interna va ser la invenció el 1902 per part de Gottlob Honold, enginyer de Robert Bosch, de la primera bugia d'alt voltatge comercialment viable com a part d'un sistema d'ignició magnètic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un buldòzer o esplanadora (d'erugues) (de l'anglès bulldozer, \"anivelladora\") és un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peça a la part davantera per a empènyer materials o residus. El fet de desplaçar-se sobre erugues és un avantatge, puix que implica una menor pressió sobre el terra que en el cas de rodes i per tant té una més gran capacitat per a desplaçar-se per terrenys amb obstacles. L'any 1929 es fabrica el primer buldòzer on el conductor estava assegut a la part superior sense protecció però a mesura que avançava la tecnologia, els diversos fabricants han millorat la màquina en tots els seus aspectes fins a arribar a moure volums de fins a 70 tones en l'actualitat.\nLes principals parts d'un buldòzer són: la placa metàl·lica i el trencador.\n\nEl trencador és un dispositiu situat a la part posterior de la màquina per a poder trencar pedres i estructures presents al terreny. Quasi sempre ésfet d'acer i tungstè. Aquesta acció permet que el posterior trasllat de materials sigui més econòmic.\nLa placa metàl·lica és encarregada d'arrossegar el material.El buldòzer és utilitzat a moltes tasques de construcció, mineria, construcció de camins i carreteres.\nSi la superfície de la pala és oblíqua en relació amb l'eix del vehicle s'anomena angledòzer.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El cabriolé és un carruatge de dues rodes amb capota molt similar a la del tílburi amb porta. És a dir, en té d'una porta en la part davantera que es tanca en dues fulles fins a l'altura dels genolls.\nEs munta per dos molls fixos a la caixa que per davant encaixen per dues bessones en la llimonera. La llimonera per la seva banda va suspesa per corretges de dos molls en forma de C fixos en les vares.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El cagaferro és el material de rebuig que resulta de la reducció dels minerals, especialment l'escòria que es produeix en un forn de ferro quan se separa, a alta temperatura, el metall fos dels minerals. El cagaferro té un aspecte similar a les roques volcàniques, de tonalitat fosca pròxima al negre mat, i acostuma a tenir la superfície plena de vacúols produïts per l'expulsió dels gasos en el moment del refredament cosa que li dona una densitat molt baixa. El cagaferro s'ha usat tradicionalment en aquells països amb una indústria metal·lúrgica important sobretot en zones pròximes a les fargues i a les vies de tren. S'ha utilitzat com a material de construcció o per la preparació de terrenys en carreteres i per drenatges.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El calat és la distància vertical entre un punt de la línia de flotació i la línia base o quilla d'una embarcació, amb el gruix del buc inclosa. En funció del punt de referència per mesurar el calat, s'obtenen diferents definicions:\n\nCalat de traçat: és el calat quan no es té en compte el gruix del buc.\nCalat de popa (Cpp): és el calat mesurat a la perpendicular de popa.\nCalat de proa (Cpa): és el calat mesurat a la perpendicular de proa.\nCalat mitjà (Cm): és el calat mesurat a la vertical del centre de gravetat de la flotació, F, que es consideri. El calat mitjà s'obté pel càlcul a partir de la semisuma dels calats de proa i popa, (Cpp + Cpr)/2, amb una correcció per l'assentament i valor de la posició de F respecte de la perpendicular mitjana.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les calderes de biomassa són calderes destinades a la combustió de biomassa, normalment biomassa forestal o subproductes agrícoles, com el pinyol d'oliva, la closca d'ametlla o altres.\n\nEstufes, normalment de llenya o pèl·lets, que escalfen una única sala i normalment actuen simultàniament com a elements decoratius.\nCalderes de baixa potència per a habitatges unifamiliars o construccions de mida reduïda.\nCalderes dissenyades per a un bloc o edifici d'habitatges, que actuen com a calefacció centralitzada.\nCentrals tèrmiques que escalfen diverses instal·lacions o grup d'habitatges (xarxa de calor o district heating en anglès).Les calderes de biomassa es classifiquen en funció del tipus de combustible que admeten i de la classe de tecnologia que utilitzen: \nEn funció del tipus de combustible \n\nCalderes de llenya: mida petita, molt eficients i baix cost.\nCalderes específiques de pèl·let: mida petita (fins a 40 kW), altament eficients i baix cost.\nCalderes d'estella: mida mitjana o gran, altament eficients i una mica més cares que les de pèl·lets.\nCalderes mixtes o policombustibles: mida mitjana (potències des de 25 kW fins a 150 kW) o gran (potències superiors als 200 kW), i admeten diferents tipus de combustible programant la caldera i a vegades canviant el cremador.En funció del tipus de tecnologia utilitzat \n\nCalderes convencionals adaptades per a biomassa: antigues calderes de carbó adaptades per poder utilitzar biomassa o calderes de gasoil amb un cremador de biomassa. Tot i que són barates, la seva eficiència és reduïda (75% – 85%). Acostumen a ser semiautomàtiques, ja que com que no estan dissenyades específicament per a biomassa no disposen de sistemes específics de manteniment i neteja.\nCalderes estàndard de biomassa: dissenyades específicament per a un combustible determinat (llenya, pèl·lets, estella... ), assoleixen rendiments de fins a un 92%. Generalment es tracta de calderes automàtiques, ja que disposen de sistemes automàtics d'alimentació del combustible, neteja de l'intercanviador de calor i extracció de cendres.\nCalderes mixtes: permeten l'ús alternatiu de dos combustibles en funció de les necessitats econòmiques o de subministrament de cada situació. Necessiten un emmagatzematge i un sistema d'alimentació de la caldera per a cada combustible, per la qual cosa el cost d'inversió és més gran que per a altres tecnologies. El seu rendiment és alt, pròxim al 92%, i són calderes totalment automàtiques.\nCalderes de pèl·lets a condensació: petites, automàtiques i per a ús exclusiu de pèl·lets, aquestes calderes recuperen la calor latent de condensació continguda al combustible abaixant progressivament la temperatura dels gasos fins que es condensa el vapor d'aigua a l'intercanviador. Mitjançant aquesta tecnologia, l'estalvi de pèl·lets és del 15% respecte a una combustió estàndard, de manera que s'aconsegueixen les eficiències més altes del mercat, amb un rendiment de fins al 103% respecte al PCI.Avui en dia, l'avanç tecnològic ha permès que les calderes de biomassa igualin en prestacions de comoditat i rendiment les calderes de combustibles fòssils a què estem acostumats. Tot i que el cost de les calderes de biomassa és de 3 a 5 vegades el cost d'una caldera de gas o gasoil, el preu de la biomassa és molt menor, cosa que fa que l'amortització d'aquestes calderes de biomassa sigui interessant. Tanmateix, l'ús energètic de la biomassa presenta una sèrie de petits inconvenients en comparació amb l'ús dels combustibles fòssils: \n\nLa biomassa té menys densitat energètica, la qual cosa fa que els sistemes d'emmagatzematge siguin més grans.\nEls sistemes d'alimentació del combustible i l'eliminació de les cendres són més complexos i requereixen uns costos d'operació i manteniment més elevats.\nEls canals de distribució de la biomassa no s'han desenvolupat tant com els dels combustibles fòssils.\nLa biomassa té un contingut elevat d'humitat, i això fa que en determinades aplicacions pugui caldre un procés previ d'assecatge. La instal·lació (caldera, cremador, sistemes d'alimentació, sitja, etc.) determina el material que hi pot entrar o no. Per això és necessari plantejar-se des del principi el biocombustible que es vol emprar i les característiques del lloc que s'ha de calefactar, per tal de dissenyar-ne la instal·lació adient.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un canó d'aigua és un dispositiu que dispara un raig d'alta pressió d'aigua. Típicament, un canó d'aigua pot bombar un gran volum d'aigua, sovint a centenars de metres. S'utilitzen en l'extinció d'incendis i per al control d'aldarulls.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els capfoguer és un estri per a la llar de foc. Reben aquest nom cada una de les dues barres de metall, recolzades sobre el terra de la llar de foc, on es posen els troncs i tions, que eleven el foc sobre el sòl de la llar i en permeten l'oxigenació. S'utilitzen també per dipositar les olles sobre el foc per escalfar o coure el menjar. Es va trobar entre 1945 i 1958 un capfoguer ibèric que és únic a Catalunya.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Captació d'energia (energy harvesting en anglès) és el procés mitjançant el qual l'energia d'una font externa (ex: solar, tèrmica, eòlica, cinètica, RF) és captada i emmagatzemada per petits dispositius sense fils. Possibles aplicacions en dispositius portables i xarxes de sensors. Els captadors d'energia proveeixen una petita quantitat d'energia que alimenta circuits electrònics de molt baix consum. Tipus de captació d'energia més importants:\nEnergia cinètica captada per alguns rellotges de polsera.\nElergia fotovoltaica captada per alguns rellotges i calculadores.\nEnergia tèrmica captada en punts amb diferent gradient de temperatura.\nEnergia piezoelèctrica captada en punts amb vibracions mecàniques.\nEnergia radiant captada per petites antenes o rectenes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El carcabà (del grec kákkabos) era una habitació o passadís situat sota l'obrador del molí. Conté el rodet o roda horitzontal que fa moure l'arbre -i la nadilla que encaixa amb la mola volandera- i que és mogut per l'aigua que li cau al damunt amb força, provinent de la canal, del cup o de la bassa. En alguns llocs també rep el nom de cacau.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una carretilla, coet borratxo o carrutxa és un artefacte pirotècnic utilitzat en els correfocs, consistent en un cilindre rígid de cartó ple de pólvora, amb una metxa en un extrem i un tronador en l'altre, que una vegada encés es mou a l'atzar propulsat de manera intermitent. La durada d'una carretilla varia dels 10 als 14 segons, segons la casa que la construïx. El tronador es tracta d'un petit recipient on hi ha pólvora premsada. Al País Valencià també rep el nom de arrossegador i coet fugidor.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "S'anomenen carrils als llocs preparats per al pas de certs vehicles. Per exemple, els carrils a les vies, per possibilitar la circulació de trens, que normalment s'ajunten mitjançant travesses i balats. O els carrils bici, carrils bus, carrils taxi, destinats a la circulació de vehicles específics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un carruatge és un vehicle amb rodes arrossegat per un animal de tir. Entre els diversos tipus de carruatge hi ha:\n\nBerlina, cotxe tancat de quatre rodes, comunament de dos seients\nBirlotxo\nBrec (Break), carruatge de quatre rodes destinat al transport d'un gran nombre de passatgers\nCabriolé, carruatge de dues rodes amb capota, amb una porta en la part davantera que es tanca en dues fulles fins a l'altura dels genolls.\nCalessa, carruatge de dues rodes, obert per davant, per a dues persones\nCarro, vehicle destinat a dur càrrega o persones amb un o més eixos i que pot ser de tracció humana o animal.\nCarrossa, cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell al darrere per anar-hi drets els lacais.\nCarruca, carruatge romà de quatre rodes usat pels viatges. Va ser usat per Neró.\nCarpentum i Pilentum, carruatges romans utilitzats per les dones per anar a les processons públiques, similars al clàssic Harmamaxa.\nCisium, carruatge romà obert, de dues rodes, adaptat per portar persones d'una ciutat a un altra de manera ràpida. Era tirat generalment per una única mula, i podia fer llargs recorreguts en poc temps.\nDiligència, carruatge que feia un servei regular entre dues poblacions.\nEsseda, carruatge utilitzat a la guerra pels britons, gals, belgues i alguns germànics.\nFaetó, carruatge de quatre rodes que es pot cobrir, tal com ho desitgem, amb capota.\nReda, era un carruatge romà de viatge. Era d'origen gal i fou el carruatge normalment utilitzat pels romans en els seus viatges a través de les vies romanes; era prou gran per portar diverses persones i un notable equipatge. Tenia quatre rodes i era portat generalment per dos cavalls. Un conductor es posava al davant i la resta anava al darrere, protegits del sol o la pluja per una tela.\nTartana, carruatge petit cobert i format per dues rodes, present als Països Catalans. És un carro muntat sobre molles de ballesta. Al davant es tanca amb un tauler i per darrere té una porteta amb cristall. Seients laterals.\nVictòria\nXarret, cotxe lleuger de dues rodes i dos o quare seients", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una casamata, en enginyeria militar, és qualsevol construcció de tipus sòlid destinada a albergar algun tipus d'arma defensiva. Així podem parlar de casamates per metralladora, per artilleria, etc. Generalment estan construïdes amb formigó de gran resistència reforçat amb acer, o planxes d'acer, cobrint tota la peça, si bé, de vegades, es fa ús de la forma del terreny per estalviar part de la construcció. Segons el disseny, es deixen una o més obertures des de les de fer foc sobre les zones a cobrir. En èpoques anteriors a la revolució industrial, les casamates es podien construir en maó, terra o, fins i tot, pedra treballada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un cavallet és una eina formada per una peça horitzontal suportada per quatre peus, agrupats en parells prop dels extrems formant cada parell una lletra A. Pot ser fix o plegable. Els cavallets tradicionals eren de fusta. També n'hi ha de metàl·lics i de materials plàstics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tecnologia Cave Automatic Virtual Environment o C.A.V.E., és un entorn de realitat virtual immersiva. Es tracta d'una sala en forma de cub en la qual hi ha projectors orientats cap a les diferents parets, terra i sostre. Depenent del resultat que es vulgui obtenir es projectarà la imatge a totes o només alguna de les parets de la sala.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "CD-ROM XA (CD-ROM Extended Architecture) és una conjunció del format CD-ROM i el CD-i, dissenyat per millorar les capacitats d'àudio i vídeo; pot ser utilitzat també per emmagatzemar només dades.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una cel·la de rosada és un higròmetre que es fan servir per determinar el punt de rosada que consisteixen en un parell de cables elèctrics pelats i espaiats posats en espiral al voltant d'un aïllant i amb una metxa humitejada amb una solució aquosa que conté un excés de clorur de liti, un potencial elèctric aplicat als cables provoca una flux de corrent a través de la solució de clorur de liti, que eleva la temperatura de la solució fins que la seva pressió de vapor està en equilibri amb la de l'aire ambient.\nA mesura que el LiCl absorbeix humitat des de l'aire, la conducció a través dels elements que s'escalfen augmenta, el corrent en ells s'incrementa i la calor fa augmentar la humitat que s'evapora des de la solució salina. A una certa temperatura la quantitat d'humitat absorbida per la solució de sal equival a la quantitat evaporada (equilibri).\nA l'interior del nucli de la cel·la de rosada un termistor (o un altre dispositiu de mesurament de temperatura) canvia la resistència elèctrica amb la temperatura creada per l'escalfament. Un processador frontal proporciona una referència, voltatge, mesura la sortida de la xarxa, i calcula el punt de rosada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una central elèctrica virtual (en anglès, virtual power plant, VPP) és un conjunt de generadors distribuïts que funcionen com una sola entitat. Això permet que petits generadors, puguin accedir a mercats elèctrics, que per la seva dimensió, els són vetats. Alguns exemples són la venda d'energia en moments puntuals (sovint de màxima demanda, ja que el preu és superior) o el balanceig de potència (equilibri entre demanda i generació d'energia elèctrica). Les centrals virtuals, a més de l'augment de la capacitat de generació, permeten la reducció del risc d'interrupció del servei quan s'utilitzen generadors de fonts d'energia estocàstiques com generadors fotovoltaics o eòlics. Per a aquest fi, s'acostumen a distribuir els generadors en diferents punts geogràfics, o s'utilitzen diferents tipus de generadors (fotovoltaics, eòlics, hidroelèctrics, cèl·lules de fuel, de cicle combinat, etc.) en una mateixa central virtual. Sovint les VPP són gestionades per una unitat centralitzada que s'encarrega d'estimar i decidir la producció energètica de cada generador a cada moment, no obstant, alguns documents de recerca científics proposen mètodes descentralitzats per a la gestió d'aquestes centrals virtuals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un centre de planxatge o estació de planxatge al vapor, és un conjunt format per una planxa de roba i un generador-dipòsit de vapor independent. En tenir un dipòsit d'aigua separat de la unitat de planxa són capaços de generar més vapor que una planxa convencional. Tal quantitat de vapor facilita la tasca de planxa. Els centres de planxa triguen més a escalfar-se que una planxa convencional i el seu preu també és més elevat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un cep, costell o carcany és un instrument format per dues peces, habitualment de fusta, amb la finalitat d'immobilitzar totalment o parcial un individu. En èpoques històriques passades, s'emprava el cep com a instrument de tortura, de manera que la víctima estava immobilitzada de peus i mans. Quan es tractava d'un càstig, el cep es trobava generalment a la plaça del vilatge, per a exposar el reu, servir d'escarni i sotmetre'l a tota mena de vexacions.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El cep xinès era un instrument de tortura d'origen xinès, consistent en una caixa, generalment de fusta, on es col·locaven els peus de la víctima, els quals eren, a través d'una maneta i utilitzant els principis bàsics de la premsa i el cargol, premuts pel botxí. El dolor de la víctima era gradual, començant per una lleugera pressió al peu fins a convertir-se en un dolor insuportable acompanyat de la trituració dels ossos del peu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El ciclostil, també anomenat de vegades mimeògraf o polígraf, és un instrument utilitzat per fer còpies de paper escrit en grans quantitats. Utilitza en la reproducció un tipus de paper anomenat estergit. El ciclostil es va utilitzar com a mitjà barat per produir moltes còpies d'un text, sobretot a les escoles. Aquestes màquines, inventades a l'inici del segle xx, eren totalment manuals, després van ser perfeccionades en afegir-hi un motor elèctric. Els textos eren preparats amb l'ajuda d'una màquina d'escriure (un punxó per als dibuixos), sobre una plantilla (o motlle) d'un paper especial, anomenada estergit, s'impregnava amb tinta per una de les cares i llavors era capaç de trametre la tinta a les còpies per capil·laritat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les 5s, és una pràctica de qualitat amb origen al Japó a principis de la dècada de 1970 que fa referència al manteniment integral de l'entorn de treball a l'empresa.Representa el compromís de millora integral de l'entorn i les condicions de treball per part de qualsevol treballador i es basa en cinc punts:\nSeiri : Classificació i destriat (“tingues tan sols allò que sigui necessari i en la quantitat correcta”)\nSeiton : Organització (“un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc”)\nSeiso : Neteja (“els treballadors es mereixen el millor entorn i ambient de treball”)\nSeiketsu : Estandardització i visualització (“estandarditzar assenyalant visualment tot allò que sigui útil”)\nShitsuke : Disciplina i compromís (“crear costums d'eficiència i mantenir-los”)És important que tots i cadascun dels treballadors participin activament en el manteniment adequat dels materials, equipament i llocs de treball.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El cinturó, cinyell, cinta (a la Catalunya del Nord i Balears) o corretja de seguretat és un element de seguretat passiva que s'utilitza, normalment, creuant-se a la cintura i al pit dels viatgers d'automòbils, avions, etc. Es fabrica amb tela forta i té com a objectiu que els passatgers no siguin llançats dels seus seients en produir-se un accident.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La cisterna és, a l'origen, un dipòsit, sovint subterrani, on es recullen i guarden les aigües de pluja (aljub) o que procedeixen d'un riu o font.\nA les torres d'aigua, la cisterna, més sovint d'acer, es troba al cim, per tal de crear una pressió hidroestàtica a la xarxa d'aigua potable. Camions o contenidors cisternes són proveïts d'una caixa condicionada per a transportar líquids.\nModels de cisternes per a torres d'aigua:", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una clau és una eina manual que serveix per collar o afluixar perns i femelles. N'hi ha de fixes, d'ajustables (clau de vis o anglesa), de roseta (amb la cabota treballada en forma d'estel), de tub, clau de got, claus hexagonals, claus de cadena, de lampista (stilson), claus de carraca, etc.\nAlgunes claus són de boca variable, de manera que se'n pot graduar l'obertura i adaptar-la a diverses mides de cabota quan aquesta és de forma quadrada o hexagonal. Són les claus angleses. Però la majoria de les claus són de boca fixa, com les claus planes fixes, les claus d'estrella o les claus de got, que solen ser canviables aprofitant el mateix mànec. També hi ha les claus de tub formades per un cos buit de forma generalment hexagonal perquè s'hi adaptin les claus planes i poder-les fer girar.\n\n\t\t\nViccionari", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Josephine Cochrane (Shelbyville, 8 de març de 1839 - Chicago, 3 d'agost de 1913) fou una inventora estatunidenca. Neta de John Fitch, l'inventor del vaixell de vapor, inventà el rentaplats l'any 1886, ja que pensava que: «Ja que ningú inventa res per rentar els plats, ja ho faré jo», tot i que ella no en rentà perquè tenia criats.Fou l'esposa d'un ric comerciant amb vel·leïtats polítiques i, en quedar vídua, s'abocà en el desenvolupament de la seva idea i començà a treballar al cobert del darrere de casa seva. Atès que va veure que necessitava suport tècnic, contactà George Butters, un jove mecànic del poble, i poc a poc la idea prengué forma. Enllestit el primer model, el mostrà a familiars, amistats i veïnat que l'animaren a comercialitzar l'invent. Obtingué la patent del rentaplats el 28 de desembre de 1886, fundà l'empresa Garis-Cochrane Dish-Washing Machine i s'hi dedicà apassionadament a la seva promoció, tasca en la qual demostrà tot el seu potencial. Presentà el seu rentaplats a la Fira Mundial de Chicago de 1893. Hi obtingué el premi a la millor construcció mecànica, però només aconseguí captar l'interès de propietaris d'hotels i de grans restaurants. Tot i així, la companyia creixé sota l'impuls de Cochrane, activa fins al darrer dia de la seva vida. Morí el 1913 a l'edat de 74 anys.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La cola de contacte és una substància adhesiva adequada per enganxar superfícies planes com ara la fullola o la fòrmica. S'aplica prèviament a les dues superfícies que cal encolar i, quan ha perdut brillantor i ha agafat mordent, s'adhereix fortament per simple contacte. Cal tenir molt en compte que, un cop adherides, les superfícies no es poden moure.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El commutador de creuament és un dispositiu elèctric que té quatre punts de connexió i, tal com el seu nom indica, serveix per crear circuits elèctrics. S'utilitza a les instal·lacions elèctriques per fer circuits commutats que permetin encendre i apagar un llum d'una habitació des de més de 2 punts.\nEls commutadors de creuament s'instal·len en els punts intermedis del circuit de commutació i als extrems es munten commutadors normals de tres punts de connexió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un compost d'estructura en sandvitx és una classe especial de material compost que es fabrica unint dues capes primes però fortes a un nucli lleuger però gruixut. El material del nucli és normalment de baixa resistència, però el seu major gruix proporciona al compost sandvitx una elevada rigidesa de flexió de baixa densitat en general. Les escumes d'estructura de cèl·lula oberta com les escumes de clorur de polivinil, poliuretà, polietilè o poliestirè, fusta de balsa, escumes sintètiques i les bresques s'utilitzen com a materials bàsics. L'escuma de cèl·lula oberta i tancada de metall també pot ser utilitzada com a material essencial. Els laminats de termoplàstics de fibra de vidre o de carboni reforçats o els polímers termoestables principalment (polièster insaturat, resines epoxi, ...) són àmpliament utilitzats com a materials de la pell. Les làmines de metall també s'utilitzen com a material de la pell en alguns casos. El nucli està unit a la pell amb un adhesiu o amb els components de metall de soldadura forta.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un compost reforçat amb fibres (CRF) és un material que s'ha format per la unió de dos materials diferents per aconseguir la combinació de propietats que no son possible d'obtenir als materials originals. A aquest material compost s'afegeixen fibres per trobar altres propietats.\nEl CRF consta de tres components: \n\nles fibres discontínues o com la fase dispersa,\nla matriu com la fase contínua\nla regió de la interfase fina, també coneguda com la interfície.Aquest és un tipus de grup de compostos avançats, que fa ús de closca d'arròs, pellofa d'arròs, i el plàstic com a ingredients. Aquesta tecnologia consisteix en un mètode de refinació, barreja i composició de fibres naturals dels corrents de deixalles de cel·lulosa per formar un material d'alta resistència compost de fibra en una matriu polimèrica. Els materials de rebuig o de base designats per la seva utilitat en aquest cas són les dels termoplàstics de residus i les diferents categories de residus cel·lulòsics, inclosa la closca d'arròs i serradures.\nUn compost reforçat amb fibra (CRF) és d'alt rendiment compost de fibra aconseguida i fa possible per entrecreuament molècules de cel·lulosa de fibra amb resines en la matriu del material de CRF a través d'una propietat molecular re-enginyeria de processos, obtenint un producte d'excel·lents propietats estructurals.A través d'aquesta gesta de l'enginyeria molecular, es pot tornar a seleccionar les propietats físiques i estructurals de la fusta clonades amb èxit i resideixen en el producte CRF, a més d'altres atributs crítics per obtenir les propietats de rendiment superior a la fusta contemporània.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La concertina és un tipus de filferro d'arç que serveix com a sistema de defensa, es fabrica en grans bobines, que es poden desplegar com un acordió. Els primers a fer aquest material van ser els soldats de la Primera Guerra Mundial era fabricat a mà. La tanca comprenia doble obstacle format per dos filferros en diagonal. La concertina eren elements de seguretat molt útil, però la seva construcció demorava molt temps. Aquest sistema de defensa és elaborat amb múltiples línies d'estaques, que són les encarregades de fer la defensa. Les concertines de transporten fàcilment en embalums compactes, aquest es desplega més fàcil que un filferro d'arç convencional\nEls soldats que són els fundadors d'aquest mètode de defensa tenen més facilitat de desplegar una concertina, ho fan a un ritme d'un quilòmetre per hora. Actualment es fabriquen en forma industrial i està disponible en formats que permeten el seu ràpid desplegament.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un congelador és un electrodomèstic que serveix per emmagatzemar productes, normalment menjar, a una temperatura inferior a la del punt de congelació. La seva temperatura sol rondar els -20 °C. Normalment està a la part de sota del frigorífic. S'hi posen els aliments que s'hagin d'emmagatzemar i no prendre en cert temps.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El connector de seguretat Kensington és part d'un sistema antirobatori dissenyat per Kensington Computer Products Group. Està disponible en molts aparells electrònics, particularment els de més valor però de poc pes o grandària. És fet per un forat petit, reforçat metàl·licament, en el qual s'enganxa un cadenat lligat mitjançant un cable que es pot fixar a un objecte fix per així evitar que l'aparell sigui estirat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El connector XLR o el XLR-3 és un tipus de connector elèctric que sol utilitzar-se en línies balancejades. De fet, és el connector balancejat més utilitzat per a aplicacions d'àudio professional, i també és el connector estàndard usat en equips d'il·luminació espectacular, per a transmetre el senyal digital de control \"DMX\". XLR són les sigles en anglès de Xternal Live Return (\"retorn viu extern\"). El 3 indica que disposa de 3 pins, ja que posteriorment a la seua acceptació com a estàndard es van introduir els connectors de 4, 5, 6, 7 i 8 pins.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Control de gestió és un procés mitjançant el qual l'administració s'adona si el que està succeint concorda amb el que suposadament hauria de succeir; altrament, serà necessari que es facin els ajustos o correccions necessàries.\n\nRelació amb allò planejat : El control sempre existeix per verificar que els objectius que s'estableixen en la planificació s'han complert.\nMesurament: pel controlar és imprescindible mesurar i quantificar els resultats.\nDetectar desviacions: una de les funcions inherents del control és descobrir les diferències que es presenten entre l'execució i la planificació.\nEstablir mesures correctives: l'objectiu del control és preveure i corregir els errors.El control és important per a:\n\nEstablir mesures per a corregir les activitats, de tal forma que s'aconsegueixen els plans amb èxit.\nS'aplica a tot: a persones, coses i a actes.\nDetermina i analitza ràpidament les causes que poden originar desviacions, per evitar que es tornin a repetir en un futur.\nLocalitza els sectors responsables de l'administració, des del moment que s'estableixen mesures correctives.\nProporciona informació sobre la situació de l'execució dels plans, servint-se com a fonament al reiniciar-se al procés de la planificació.\nRedueix costos i estalvia temps perquè evita errors.\nLa seva aplicació incideix directament en la racionalització de l'administració i conseqüentment, en l'èxit de la productivitat de l'empresa.Viccionari", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El control de qualitat és el conjunt de programes, tècniques i accions que es realitzen, ja siguin a través d'anàlisis, assaigs o altres eines de Control de gestió disponibles per tal de detectar defectes existents en productes, processos o serveis.\nUn cop recollida tota la informació possible, el control de qualitat es basa en l'anàlisi i interpretació de dades per assegurar que els productes o serveis finals estiguin dissenyats i es produeixin per tal de satisfer els requisits i especificacions demandades per tots els usuaris, i no només l'usuari final. Els assaigs es fan sobre mostres, quan s'usen objectes sencers, o provetes extretes d'una mostra més gran.\nA partir del moment en què l'oferta supera la demanda és quan el terme \"qualitat\" pren protagonisme davant la producció, ja que el client té on escollir. Cal destacar el procés d'autocontrol, el control per part dels operadors de les peces fabricades, que fomenta la sensació de responsabilitat, obté una millora de la qualitat i una disminució dels costos.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El control per senyals elèctrics, sovint conegut pel seu nom en anglès, fly-by-wire, és un sistema de control d'una aeronau que uneix, per una banda, les palanques i controls que maneja el comandant d'un avió, i per l'altra, els actuadors que mouen les superfícies aerodinàmiques de l'aparell, mitjançant sistemes elèctrics i/o electrònics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El corian és un material sintètic comercialitzat per la casa DuPont des de 1967, compost per 1/3 de resina acrílica i 2/3 de càrrega mineral que al principi era de carbonat de calci i des de 1970 és d'hidròxid d'alumini [Al(OH)3]. És un material resistent i termoformable, solid surface, que es fabrica tant en planxes com, des de 1974, en objectes preformats.\nEntre altres avantatges, el corian és dur i resistent a l'abrasió mecànica, a diferència d'altres materials sintètics, no es degrada amb la radiació ultraviolada solar, no és porós i per tant és força impenetrable per les taques i pels gèrmens, cosa que el fa especialment útil per a les sales d'operacions; la seva combustió no genera gasos tòxics. Aquestes propietats fan aquest material especialment apte per a banys, cuines, façanes i hospitals.\nCom inconvenients, la baixa duresa, comparable a la d'una fusta dura, que el fa susceptible a les ratllades; el preu, un xic més alt que el d'altres materials sintètics, i finalment el fet de ser força sensible als atacs químics de substàncies com l'acetona.\nEs troba al mercat en planxes 249x93cm amb un gruix de 4mm; 249x76/93cm amb un gruix de 6mm; 365,8x76/93cm amb un gruix de 13mm; 365,8x76cm amb un gruix de 19mm.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una corona o funda és una pròtesi dental que cobreix l'àrea d'una dent prèviament preparada o desgastada per ser viable de portar una corona que conservi o millori la seva anatomia. Aquest recurs permet la conservació de l'element dentari que per diferents circumstàncies (càries extenses, fractura coronària, estètica, etc.) corre el risc de ser extret. Aquestes corones solen estar fetes d'or, porcellana o porcellana enganxada a metall. Sovint la dent s'omple abans de la col·locació de la corona.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un correlador òptic és una muntatge òptic que serveix per comparar dues imatges emprant les propietats de la transformada de Fourier derivades de la utilització de lents. Normalment s'utilitza per al reconeixement òptic d'imatges i objectes en òptica. Hi ha dos tipus genèrics d'arquitectura de correlador òptic, el correlador de VanderLugt o 4f, anomenat així per la longitud total del muntatge (quatre cops la distància focal de la lent utilitzada), i el correlador de transformades conjuntes o JTC (Joint Transform Correlator), que simplifica el muntatge però requereix realitzar un procés intermedi d'enregistrament de la primera transformada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Corrent de polarització, senyal de bias o, simplement, bias és d'un senyal d'àudio no audible que indueix el magnetisme a la zona lineal de la corba d'histèresi. Sense el senyal de bias, el material sobre el qual s'ha magnetitzat comptaria amb menys romanència magnètica. La romanència magnètica és la capacitat d'un material per retenir el magnetisme que li ha estat induït.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una cortina d'aire és un equip de ventilació que crea una barrera d'aire sobre una porta per separar dos ambients diferents sense limitar l'accés de les persones o vehicles. La pantalla d'aire manté i protegeix entre el 60 i el 80% la climatització interior i el confort de les persones. A més evita el pas d'insectes, pols, pol·lució exterior, olors i para els corrents d'aire fred i calent. El funcionament d'una cortina d'aire es fonamenta en un jet d'aire a alta velocitat que cobreix tota l'obertura. Les cortines d'aire calent fan més confortable el jet quan la gent creua la pantalla i ajuda a mantenir la temperatura en l'entrada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La crema postsolar (de vegades coneguda pel seu nom en anglès, after-sun) és un producte cosmètic en forma de crema, loció, esprai, etc. que s'aplica sobre la pell després de l'exposició solar per a hidratar-la i intentar alleujar-la de l'escalfor, envermelliment i cansament. L'ús d'after-sun no evita les cremades ni que la pell es peli, ni la lliura de la radiació que ja ha rebut, ni per tant pot substituir una crema solar amb fotoprotecció aplicada abans de l'exposició solar.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El cub de Leslie és un aparell inventat pel físic John Leslie en 1804 que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superfícies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una està coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta està envernissada. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector tèrmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt més que les altres tres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El cupro és una fibra sintètica fabricada amb cel·lulosa a partir del procediment per l'òxid de coure amoniacal, també anomenat mètode cuproamoniacal. Aquest procediment fou implementat a Alemanya a finals del segle xix i va començar a fer-se de manera industrial a partir de 1911. En teixir el cupro s'obté una fibra de textura sedosa i bastant econòmica, que s'utilitza sobretot en folres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Deep Space 2 van consistir en dues micro-sondes dissenyades per penetrar en el pol sud de Mart i obtenir informació. Aquestes sondes foren transportades pel Mars Polar Lander el gener de 1999 però van fallar la seva missió i mai es van rebre els seus senyals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La descàrrega de dades mòbils és l'ús de les tecnologies de xarxes complementàries per al lliurament de les dades destinades inicialment per a xarxes cel·lulars. Les regles que activen l'acció de descàrrega mòbil pot ser establertes tant per un usuari conegut, també conegut com un subscriptor final mòbil, com per un operador. El codi operatiu en les normes resideix en un dispositiu de l'usuari final, en un servidor o es divideix entre els dos. Pels usuaris finals, l'objectiu de la descàrrega de dades mòbils es basa en el control de costos del servei de dades i en la disponibilitat de major amplada de banda. Per als operadors, l'objectiu principal de la descàrrega és evitar la congestió de les xarxes cel·lulars. Les principals tecnologies de xarxes complementàries utilitzades per a la descàrrega de dades mòbils són wi-fi, wimax, femtocel·la i la difusió mòbil integrada (aquesta última també coneguda per la seva denominació en anglès Integrated Mobile Broadcast o iMB). Es preveu que la descàrrega de dades mòbils es convertirà en un nou segment de la indústria, a causa de l'augment de les dades mòbils.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un dessoldador (també anomenat bomba d'estany) és un aspirador d'estany, una eina de suport al procés de soldadura o dessoldadura. El nom popular d'aquesta eina és dessoldador d'estany, tot i que l'estany és només un dels components de l'aliatge de metalls utilitzat en la soldadura de components electrònics. Des del punt de vista tècnic, s'hauria d'anomenar aspirador de soldadura. També hi ha un dispositiu que s'acobla al soldador. disposa d'un tub amb una pera a un extrem que aspira aire al pressionar-la. Això et permet dessoldar amb més precisió i rapidesa i recuperar l'estany extret de les dessoldadures anteriors\nEl dessoldador té una forma cilíndrica - amb un pistó al centre del cilindre tensat per una molla helicoidal. A un extrem hi té la punta de succió de tefló (en general reemplaçable). Al costat oposat hi ha un mànec per empènyer la molla amb el seu fiador de disparament. Al mig hi ha un dipòsit on es fa el buit que recull l'estany.\n\nEl seu funcionament es basa en el principi de depressió causada per l'alliberament ràpid de la molla del pistó. Per preparar l'eina per al següent cicle s'ha de tornar a armar.\nPer utilitzar el dessoldador s'acosta la punta de l'eina al lloc d'on es vol aspirar l'estany (prèviament fos amb el soldador), i es pressiona el botó del fiador. Sinó s'aconsegueix retirar tot l'estany, cal repetir-ho diverses vegades.\nLa punta del dessoldador sol ser de tefló. Tot i que aquest material és resistent a les altes temperatures, es va gastant amb l'ús i de tant en tant necessita ser reemplaçat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un desviador, en francès: «dérailleur», és un canvi de marxa de bicicletes extern inventat el 1896 pel francès Paul de Vivie (1853-1930).\nEl desviador permet triar la mida de pinyó entre diversos acoblats a la roda. Així, cada pinyó compleix una funció diferent.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En processament d'imatges i visió artificial el concepte de detecció de característiques o detecció d'àrees d'interès fa referència als mètodes que tenen per objectiu la detecció de trets o àrees en una imatge digital considerades d'interès per a un determinat anàlisi. Aquests elements d'interès poden ser característiques, punts, àrees, corbes o una combinació d'aquests, i són un subgrup del domini de la imatge.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un detector de fase és un circuit mesclador de freqüències o multiplicador analògic que genera un senyal de voltatge que representa la diferència en fase entre dos senyals d'entrada. És un element essencial en el llaç de seguiment de fase (PLL). Detecta la diferència en fase de dos senyals periòdics, un senyal periòdic està caracteritzat per tenir amplitud, factor de forma, freqüència i fase, sent aquesta última la que és detectada per aquest dispositiu. Aquest dispositiu en general és una font de corrent, el corrent surt o entra del dispositiu depenent del resultat de la diferència entre les fases de les entrades, és a dir el corrent pot ser positiu o negatiu, la qual cosa és una indicació de quin senyal està avançat o endarrerit respecte d'una referència de temps donada. Aquest dispositiu forma part d'un sistema anomenat PLL (per les sigles en anglès, Phase Locked Loop) o llaç de seguiment de fase, en aquest sistema és el punt de comparació amb un senyal d'entrada que serveix com a referència la freqüència ha de ser seguida per aquest sistema. Un tipus de detector de fase pot ser la comporta X OR (or exclusiva) pel seu tipus de funci aquesta és una opció molt bona.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Deutsche Bahn (també anomenada DBAG i DB) és la companyia ferroviària alemanya, resultant de la fusió, l'any 1994, de la Deutsche Bundesbahn (ferrocarrils de l'ex-RFA), la Deutsche Reichsbahn (ferrocarrils de l'ex-RDA) i la West Berlin VdeR (ferrocarrils de Berlín Oest).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Diaporama és una tècnica audiovisual consistent en l'observació d'un treball fotogràfic mitjançant la projecció creuada d'imatges diapositives sobre una o diverses pantalles juxtaposades sincronitzades manualment o amb ajuda magnètica, acompanyada d'una banda sonora. Es tracta d'un terme encunyat a França cap als anys 50. Un diaporama és un espectacle d'exhibició de diapositives; per extensió, hom designa amb aquest terme qualsevol successió d'imatges o de documents connectats per efectes, als quals és possible adjuntar-hi so. Des de la disponibilitat de projectors de vídeo, hom també anomena generalment diaporama a la conferència elaborada en un document informàtic utilitzant programari com ara PowerPoint o Beamer de la casa Microsoft, que pot ser o bé una conferència professional o bé un espectacle públic o privat compost únicament per fotografies. Fins i tot sense la projecció, els principals programes de processament d'imatges proposen que el terme diaporama consisteixi simplement en el fet de fer desfilar una selecció d'imatges a pantalla completa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El dilatòmetre és un instrument de mesura el canvi del volum. Són instruments utilitzats per mesurar l'expansió/contracció relativa de sòlids en diferents temperatures. Els dilatòmetres s'usen per al control de qualitat en materials o en producció. Un ús familiar de dilatòmetre és el termòmetre de mercuri, en el que el canvi en el volum de la columna del líquid es llegeix d'una escala graduada. Perquè el mercuri té una expansió termal bastant constant sobre gammes de temperatures normals, els canvis de volum es poden relacionar directament amb la temperatura.\nL'expansió tèrmica és definida per\n\n \n \n \n α\n =\n \n V\n \n −\n 1\n \n \n (\n δ\n V\n \n /\n \n δ\n T\n \n )\n \n P\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\alpha =V_{-1}(\\delta V/\\delta T)_{P}\\;}\n \nés així com la seva definició termodinàmica és també un paràmetre important de l'enginyeria.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867 i va guanyar ràpidament popularitat perquè no explota per accident amb facilitat. La paraula «dinamita» és un neologisme construït a partir de les paraules gregues δυναμις (dinamis, 'potència', 'moviment') i el sufix, també grec, -ιτης (-itēs), que indica 'inflamació', 'irritació'. Alfred Nobel l'anomenà «Pols de Seguretat per a Explotar». Fou inventada per Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotació dels camps petroliers de Bakú (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provocà la seva reeixida invenció.\nLa dinamita és una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat d'amoni i nitrat de sodi, adsorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu líquid significava un ús molt dificultós. Nobel manufacturava i venia aquest líquid, però la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb \"terra de diatomees\" que estabilitzà la seva reactibilitat. Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i sílex.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un díode d'allau, és un díode semiconductor dissenyat especialment per a treballar en inversa. En estos díodes, poc dopats, quan la tensió en polarització inversa abasta el valor de la tensió de ruptura, els electrons que han botat a la banda de conducció per efecte de la temperatura s'acceleren a causa del camp elèctric incrementant la seua energia cinètica, de forma que al col·lidir amb electrons de valència els alliberen; estos al seu torn, s'acceleren i col·lidixen amb altres electrons de valència alliberant-los també, produint-se una allau d'electrons l'efecte del qual és incrementar el corrent conduït pel díode sense a penes increment de la tensió.\nL'aplicació típica d'estos díodes és la protecció de circuits electrònics contra sobretensions. El díode es connecta en inversa a terra, de manera que mentre la tensió es mantinga per davall de la tensió de ruptura només serà travessat pel corrent invers de saturació, molt menut, per la qual cosa la interferència amb la resta del circuit serà mínima; a efectes pràctics, és com si el díode no existira. En incrementar-se la tensió del circuit per damunt del valor de ruptura, el díode comença a conduir desviant l'excés de corrent a terra evitant danys en els components del circuit.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tècnica de dipol levitant o LDX (Levitated Dipole eXperiment), és una proposta tecnològia de reactor de fusió nuclear que empra un tor superconductor sòlid, levitant magnèticament dins la cambra del reactor. El superconductor forma un camp magnètic asimètric d'una naturalesa similar a la magnetosfera de la Terra o de Júpiter.\nSegons es fonamenta, un aparell així pot contenir plasma d'una manera més eficient que altres dissenys de reactors de fusió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un dipòsit d'expansió o vas d'expansió és un element utilitzat en circuits de calefacció d'edificis per absorbir l'augment de volum que es produeix en expandir-se, per escalfament, el fluid portador de calor que conté el circuit. Els vasos d'expansió poden ser de tipus obert o tancat.\n\nVas d'expansió obert\nEl vas d'expansió obert és un recipient que ha d'estar col·locat a la part més alta de la instal·lació per recollir l'aigua sobrant de l'expansió i tornar quan es refreda el portador de calor. És important que l'aigua continguda en aquest dipòsit tingui el menor contacte possible amb l'aire, ja que si s'oxigena produiria oxidació dels components de la instal·lació al reintroduir (és molt important no renovar mai o gairebé mai l'aigua continguda en una instal·lació de calefacció). El vas d'expansió obert ha de tenir, sovint, algun dispositiu que eviti que l'aigua continguda es geli (sistema de recirculació), el que pot passar perquè ha d'estar situat a la part superior per sobre de la zona calefactada (a les instal·lacions que té circulació per bomba, ha d'estar almenys quatre metres per sobre de l'emissor més alt, per evitar la cavitació a la bomba).Vas d'expansió tancat\nEl vas d'expansió tancat està format per dues zones: una en contacte amb el circuit primari de calefacció i per tant plena d'aigua i una segona zona plena d'aire o gas nitrogen és el cas. Aquestes zones estan separades per una membrana impermeable. Quan l'aigua s'expandeix, augmentant de volum, la membrana cedeix comprimint l'aire i aconseguint una pressió de funcionament estable. Aquest tipus de vas produeix una sobrepressió al circuit, qüestió que ha d'estar prevista perquè no faci malbé els seus components. El seu avantatge és que pot estar en el mateix local que les calderes i per tant a l'abric de les gelades. Generalment s'identifica a les instal·lacions de calefacció per estar pintat de color taronja i tenir forma de bombona, aquest està col·locat a la part posterior o davantera de les calderes murals i formant part de la instal·lació en les calderes amb suport de peu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Disc Hologràfic Versàtil (HVD) (en anglès, Holographic Versatile Disc, HVD) és una tecnologia de disc òptic. Pot contenir moltes més vegades de quantitat d'informació que un disc Blu-ray. Es fa servir una tècnica coneguda com a holografia co-lineal, pel qual dos raigs làsers verds col·limen en un sol raig.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Dins la tecnologia de la refrigeració, uns dispositiu d'expansió és un element que disminueix la pressió d'un fluid passant d'un estat de més alta pressió i temperatura a un altre de menor pressió i temperatura. En produir-se l'expansió del líquid en un ambient de menor pressió, s'evapora parcialment reduint la temperatura en absorbir calor latent d'ell mateix. A la seva sortida es pretén tenir un aerosol, és a dir petites gotes de refrigerant en suspensió, que faciliti la posterior evaporació. Són àmpliament utilitzats en sistemes de refrigeració i aire condicionat, sent els més comuns:\n\nEl tub capil·lar : en els frigorífics domèstics i petits sistemes climatitzadors.\nLa vàlvula d'expansió; manual, termostàtica (VET), electromecànica i automàtica.\nEl restrictor.Aquest dispositiu més, i segons el seu tipus, regula el cabal de refrigerant en circulació, adequant-lo a la càrrega tèrmica a la qual es veu sotmès el sistema frigorífic, així com a les temperatures dels mitjans de treball. El fenomen conegut com a \"flash-gas\" altera el seu funcionament. Al dispositiu d'expansió hi ha d'arribar únicament líquid perquè reguli adequadament el cabal de refrigerant.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un aparell o dispositiu electrònic consisteix en una combinació de components electrònics organitzats en circuits, destinats a controlar i aprofitar els senyals elèctrics. Exemple de dispositiu electrònic és un amplificador de so que amplifica el flux d'energia d'un micròfon cap als altaveus.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El disseny industrial és la branca del disseny orientada a la conceptualització d'idees encaminades resolució de les relacions formals i funcionals dels objectes amb els seus possibles usuaris. Activitat vinculada a la indústria i a la fabricació en cada de productes. Entre les principals especialitzacions destaquen el disseny de mobiliari, el disseny d'automoció, el disseny naval, o el disseny d'envasos o packaging, totes elles activitats relacionades amb sectors concrets de la indústria.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El distanciòmetre, també conegut com a mesurador làser, és un instrument de mesura amb raig làser que calcula la distància (el més senzill) des de l'aparell fins al punt opac a què apuntem amb el mateix. El distanciòmetre es va crear per facilitar les mesures on un flexòmetre no podia arribar. Si la distància era molt llarga i no hi havia suport, es doblava o no era prou llarg.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La 'distribució Stephenson és un mecanisme de distribució de disseny simple que va ser àmpliament utilitzat a tot el món en diferents tipus de màquines de vapor. El seu nom prové de Robert Stephenson però va ser inventat pels seus empleats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una docking station és un dispositiu perifèric d'ordinador, dissenyat per poder utilitzar un portàtil de manera similar a un ordinador de sobretaula. Inclou les connexions necessàries per a poder connectar els perifèrics més comuns (ratolí, la impressora, ...) i, normalment, també una pantalla addicional i un anti-robatori.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un data-temps grup (DTG) en missatges de comunicacions, és un conjunt de caràcters, normalment en un format prescrit, utilitzat per expressar l'any, el mes, el dia del mes, l'hora del dia, el minut de l'hora, i la zona horària. El DTG es col·loca normalment a l'encapçalament del missatge. Un exemple és \"09:24 maig 10, 2015 (UTC)\" o també \"100924Z MAI 15\". Els DTG poden ser utilitzats com a identificador de missatge si és únic per cada missatge. El DTG és utilitzat dins trànsit de missatge. Exemple: Ø9163ØZ JUL 11 representa 163Ø GMT el 9 de juliol de 2Ø11.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El AMD Duron és un processador compatible x86 fabricat per AMD. Va ser comercialitzat el 19 de juny de 2000 com a alternativa de baix cost pels processadors Athlon (de la mateixa AMD) o pel Pentium III de Intel. Va deixar-se de fabricar el 2004, rellevada per la familia Sempron.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El protocol EHS (de l'anglès European Home Systems) va ser dissenyat per a controlar electrodomèstics mitjançant la comunicació a través de la línia de potència, i desenvolupat per EHSA (European Home Systems Association).Avui en dia forma part del protocol KNX, que compleix la normativa CENELEC EN 50090 i té opcions de convertir-se en el primer estàndard obert per controls domòtics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Eight-to-Fourteen Modulation (EFM) és un sistema de codificació de canal És utilitzada en DVD, CD i Minidisc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'eix és un element de la mecànica que serveix per guiar el moviment de rotació d'una o d'un conjunt de peces, com una roda o un engranatge. Hi ha dos tipus bàsics d'eixos: els fixos, i els que són acompanyats per algun sistema de rodament que els fan girar.\nEn les locomotores i els automotors, l'eix motor és el que rep directament l'impuls motor o de tracció, és l'eix que porta les rodes motrius. L'eix acoblat és el que està unit mecànicament a l'eix motor mitjançant bieles d'acoblament o engranatges, per la qual unió van sincronitzats ambdós eixos i la força d'adherència augmenta.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'eix pedalier d'una bicicleta gira sobre els rodaments continguts en la caixa del pedalier. L'eix pedalier conté un capçal on les bieles s'uneixen i els plats i els pedals s'adhereixen a les bieles.\n\nLa caixa del pedalier connecta al tub cap al seient, el tub oblic o inferior i les beines com a part del quadre de la bicicleta.Els tipus més comuns de pedalier són tres:\n\nAjustables, que usen coixinets amb sistema cons- caçoletes ficats en la caixa del pedalier.\nCartutx segellat, que l'eix i els rodaments formen una peça completa que s'introdueix dins de la caixa de pedalier.\nD'una peça, una sola peça d'acer forma els braços de maneta i un eix. L'eix es desplaça sobre coixinets a l'interior del pedalier. La majoria de les bicicletes de platja d'una velocitat tenen una unitat d'una sola peça que forma el pedalier.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els elastòmers són aquells polímers que mostren un comportament elàstic. El terme, que prové de polímer elàstic, és a vegades intercanviable amb el terme «goma», que és més adequat per referir-se a vulcanitzats. Cadascun dels monòmers que s'uneixen entre si per formar el polímer està normalment compost de carboni, hidrogen, oxigen i / o silici. Els elastòmers són polímers amorfs que es troben sobre la seva Tg, d'aquí aquesta considerable capacitat de deformació. A temperatura ambient les gomes són relativament toves (E ~ 3MPa) i deformables. Es fan servir principalment per a tancaments hermètics, adhesius i parts flexibles. Van començar a utilitzar a finals del segle xix, donant lloc a aplicacions fins aleshores impossibles (com els pneumàtics d'automòbil).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'embotició és una tècnica de deformació permanent de xapes metàl·liques emmarcada dins l'aplec de processos de fabricació.\nEs fa en premses hidràuliques o mecàniques. Com durant l'operació la circumferència de la placa embotida es deforma, per a peces de sèrie, quasi sempre cal tallar o una operació d'estampació per tal d'obtenir una circumferència regular, igual per a totes les peces.\nS'hi aprofiten les qualitats plàstiques del metall o d'altres materials per a produir una deformació severa de la planxa i d'aquesta manera confeccionar o elaborar peces buides. L'aliatge i certs additius influencien la mal·leabilitat d'un metal. Així el fòsfor augmenta la qualitat de l'embotició de l'acer, però dificulta la soldadura.El procés d'embotició més comú es realitza mitjançant la utilització d'una matriu i un punxó, accionats generalment gràcies a la força d'una premsa hidràulica o pneumàtica. L'ús de lubricants i de matrius amb contorns arrodonits permeten que la xapa no sigui tallada i que, si no n'hi, ha flueixi fins a adquirir la forma final desitjada. Segons la complexitat de la peça final, l'operació s'ha de fer en unes embuticions successives, entremig la peça està sotmesa a procediments tèrmics. Per certes peces només s'utilitza una matriu exterior i el metal és premsat a partir de l'interior per un líquid sota alta pressió.\nPer tal d'obtenir cal tenir compte de diferents factors per tal de determinar el procediment industrial i el material: la forma, la mida, la temperatura, l'elasticitat del material, la profunditat, la precisió desitjada, l'espessor original i final de la xapa.\nLes peces elaborades mitjançant aquesta tècnica es troben tant en l'àmbit industrial com el quotidià: peces per a vehicles, carcasses per a maquinària o utensilis de cuina en són alguns exemples.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'emmotllatge o emmotllament és el procés artificial que experimenta qualsevol material que li implica un canvi de forma. En aquest procés hom pot utilitzar materials com la plastilina, ferro, coure, or, silicona, etc. El motlle és un aparell utilitzat en aquesta tècnica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Enduriment és qualsevol procediment mecànic, físic o químic aplicat en metal·lúrigia per incrementar la duresa d'un metal. Entre les mètodes hi ha:\n\nEnduriment per tremp\nEnduriment per límit de gra.\nEnduriment per treball en fred, prodeciment molt ultilzat per endurir els metalls purs\nEnduriment per solució sólida\nEnduriment per precipitació\nEnduriment superficial, tractament químic en un medi sòlid, gasòs o líquid, que manté la tenacitat del nucli del material. Aquests tractaments no necessiten cap escalfament.Tots els procediments d'enduriment, excepte les transformacions martensítiques, introdueixen dislocacions o defectes en l'estructura cristal·lina que actuen com a barrera pels lliscaments.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'energia eòlica de gran altitud (HAWP, de l'anglès high altitude wind power) ha estat concebuda com una font d'energia útil des que el 1833 John Etzler tingué la idea de capturar l'energia dels vents de gran altitud mitjançant la tecnologia de sogues i cables. S'ha elaborat un atlas dels recursos d'energia eòlica de gran altitud de tots els punts de la Terra.S'han proposat diversos mecanismes per capturar l'energia cinètica del vent, com ara estels, balons captius, aeròstats, planadors, planadors amb turbines per vol regeneratiu, velers amb turbines o altres superfícies de sustentació, incloent-hi múltiples ancoratges basats a terra o en edificis. Una vegada s'ha derivat energia mecànica de l'energia cinètica del vent, existeixen moltes opcions per utilitzar-la: la tracció directa, la conversió en electricitat a l'aire o en una estació a terra, o la conversió a làser o microones per transmetre l'energia a altres aeronaus o receptors a terra. L'energia generada per un sistema de gran altitud es pot fer servir a l'aire o ser enviada a terra mitjançant cables conductors, força mecànica amb una soga, rotació d'un bucle linear infinit, el moviment de productes químics amb càrrega, el flux de gasos a alta o baixa pressió, o rajos làser o de microones.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una central mini hidràulica és un tipus especial de central hidroelèctrica utilitzat per la generació d'energia elèctrica a partir de l'energia potencial o cinètica de l'aigua.\nL'energia mini hidràulica es considera un tipus d'energia renovable i es troba dins de la regulació jurídica associada a aquestes energies. Les mini centrals han sigut molt utilitzades al llarg de temps a causa de la seva petita mida i per tant preu, i facilitat d'instal·lació, per la qual cosa han sigut molt utilitzades a nivell local o fins i tot privat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria enertrònica o la enertrònica és la combinació sinèrgica de l'enginyeria mecànica, l'enginyeria electrònica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari, orientada al desenvolupament i implementació de projectes energètics, amb especial èmfasi a tots els aspectes elèctrics. Possibles aplicacions són les energies renovables, xarxes de distribució energètica intel·ligents, vehicles elèctrics, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria de sistemes és l'aplicació d'esforços d'enginyeria per a transformar una necessitat d'operació en una descripció de paràmetres de rendiment del sistema informàtic i una configuració del sistema a través de l'ús d'un procés iteratiu de definició, síntesi, anàlisi, disseny, prova i avaluació; integrar paràmetres tècnics relacionats per a assegurar la compatibilitat de tots els interfases de programa i funcionals de manera que optimitzi la definició i disseny del sistema total; i integrar factors de fiabilitat, mantenibilitat, seguretat, supervivència, humans i altres en l'esforç d'enginyeria total a fi de complir els objectius de cost, planificació i rendiment tècnic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria logística és l'aplicació dels conceptes de logística, la compra, el transport, l'emmagatzematge i la distribució de les matèries primeres, dels productes semiacabats i dels béns finals. La gestió d'aquestes activitats de manera eficient i efectiva per a una organització és el propòsit principal de l'enginyer en logística. L'enginyeria logística també estudia la satisfacció del consumidor final i la qualitat del servei. Una altra aplicació de l'enginyeria logística és la gestió de la cadena de subministraments.\nL'enginyeria logística és una part fonamental de l'enginyeria industrial en la que l'optimització de les operacions de producció, emmagatzematge, transport i distribució s'estudien, calculen i optimitzen mitjançant models matemàtics i heurístics com ara la teoria de cues per a optimitzar temps, el mètode Simplex de la programació lineal per a optimitzar recursos materials, l'MRP (Material Requirements Planning) per a l'òptima planificació de la producció, i mètodes com l'anomenat problema del taller mecànic, que troben solucions òptimes simplificades (heurístiques) a problemes particulars.\nTotes aquestes matèries s'estudien a les escoles d'enginyeria industrial sota el nom d'investigació operativa (anglès Operations Research).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "A l'enginyeria genètica, l'enginyeria metabòlica és la tecnologia que s'ocupa de la manipulació de l'ADN que doni com a resultat la variació de rutes metabòliques, ja sigui afegint nous intermediaris a les rutes preexistents, modificar la regulació de les mateixes o crear noves rutes.\nUn exemple d'enginyeria metabòlica es produeix amb els flavonoides, que consisteix en la manipulació de l'ADN en certes plantes amb l'objectiu d'augmentar o disminuir la seva concentració de flavonoides a través de la manipulació de les seves vies metabòliques. D'aquesta forma s'ha aconseguit canviar el color de les flors a colors blaus o grocs que no existeixen en estat silvestre, i també augmentar la concentració de flavonoides d'interès farmacèutic en els aliments, entre altres coses.\nUn altre exemple és la producció d'artemisina, una droga anti-palúdica, en llevats. A partir de la ruta del mevalonat, es modifica la regulació de la ruta i s'afegeixen nous enzims, de manera que a partir del mevalonat es forma l'àcid artemisínic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc. i la interacció entre radiació i matèria. Als Països Catalans és una especialitat de l'enginyeria industrial. Aquest camp de l'enginyeria inclou per exemple el disseny, anàlisi, desenvolupament, proves, operació i manteniment dels sistemes i components de fusió o fissió nuclear, específicament reactors nuclears i centrals nuclears, així com de la creació d'armes nuclears. Aquest camp de l'enginyeria pot incloure també la seguretat nuclear, transport de calor, tecnologia de combustibles nuclears, aplicacions mèdiques i hospitalàries, aplicacions a processos industrials, detecció i control de les radiacions (tant la radiació natural com l'artificial) als diferents medis, seguiment i models de la seva evolució, control, monitoratge i tractament de residus i ambients radioactius, o creació i desenvolupament de normes, lleis i pràctiques relacionades amb la seguretat i el respecte al medi ambient.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'enjub és un tipus de paret o contrafort que serveix per protegir les terres de les rierades. Amb aquest sistema de construcció, es poden minimitzar els efectes naturals sobre les construccions urbanes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'enquadernació d'espiral, en espiral o l'anellat és un mètode econòmic d'enquadernació que consisteix a col·locar els fulls formant blocs, fer una fila de traus en el costat del llom i passar-hi una espiral de filferro seguint aquests orificis. S'usa molt en quaderns i manuals d'ús intens però breu.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "A diferència dels senyals analògics, els digitals no presenten una variació contínua, sinó que contenen canvis lleus, en forma escalonada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un equalitzador adaptable és un equalitzador que s'adapta automàticament (en funció del temps) a les propietats del canal de comunicació. S'utilitza sovint amb modulacions coherents, com ara modulació per desplaçament de fase, mitigant els efectes de la propagació multitrajecte i esvaïment. Hi ha diferents estratègies com l'algorisme_LMS o l'algorisme_RLS. Un exemple ben conegut és l'equalitzador de decisió per retroalimentació, un filtre que utilitza la retroalimentació de les modulacions detectades, en addició a l'equalització convencional de modulacions futures. Alguns sistemes utilitzen seqüències predefinides de formació per a proporcionar punts de referència per al procés d'adaptació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'ergonomia és l'aplicació d'informació científica sobre els humans al disseny d'objectes, sistemes i entorns per a ús humà. Popularment es coneix l'ergonomia com la forma en què les empreses dissenyen tasques i àrees de treball per a maximitzar l'eficiència i la qualitat del treball dels seus empleats. Tot i això, l'ergonomia està present a qualsevol cosa que implica a gent. Els sistemes de treball, esports i lleure o salut i seguretat, són àrees en què s'haurien d'aplicar els principis de l'ergonomia si es dissenyen bé.Les investigacions en ergonomia es fan principalment per ergonomistes que estudien les capacitats humanes en relació amb les demandes del seu treball. La informació derivada dels ergonomistes contribueix al disseny i l'avaluació de tasques, treballs, productes, entorns i sistemes per a fer-los compatibles amb les necessitats, capacitats i limitacions de la gent (IEA, 2000). Un exemple de l'ergonomia són les cadires especialitzades.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'escòria és un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a aïllar-ne els metalls. Es poden considerar com una barreja d'òxids metàl·lics; tanmateix, poden contenir sulfurs de metall i àtoms de metall element. Encara que l'escòria sol usar-se com un mecanisme d'eliminació de residus, també pot servir per altres propòsits, com per ajudar en el control de al temperatura del procés i per minimitzar la reoxidació del metall líquid final abans de passar al motlle.\nEn la natura el minerals de metalls com el ferro, el coure, l'alumini i altres metalls es troben en estas impurs, sovint oxidats i mesclats amb silicats d'altres metalls.\nDurant la fosa, quan la mena està exposada a altes temperatures, aquestes impureses se separen del metall fos i es poden retirar. Aquests conjunt de compostos que se'n retira és l'escòria.\nEl processos de foneria ferrosos i no ferrosos produeixen escòries diferents. Per exemple, la del coure i el plom, no ferrosa, està dissenyada per eliminar el ferro i la sílice que solen trobar-s'hi en aquests minerals, i es prepara en forma d'escòria basada en el silicat de ferro. Per altra banda, l'escòria dels processos d'obtenció d'acer es dissenya per minimitzar la pèrdua de ferro i per tant conté principalment calci, magnesi i alumini.\nL'escòria té molts usos comercials encara que també se sol rebutjar. Normalment es torna a processar per separar algun altre metall que contingui. Les restes d'aquesta recuperació es poden utilitzar com a balast pel ferrocarril i com a fertilitzant. S'ha utilitzat com a metall per a pavimentació i com una forma barata i duradora d'enfortir les parets inclinades dels espigons.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un Clau de ganxo, clau de paret o escàrpia (castellanisme) és una peça, normalment de metall, acabada en punta, formant un angle de 90° i que s'utilitza quan hom vol subjectar un objecte (per ex. un quadre) en una paret o material semblant.Si la punta que es clava al material és roscada, aleshores s'anomena cargol de ganxo.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'esfera Bernal és un tipus d'hàbitat espacial destinat com a casa a llarg termini per a residents permanents, proposat el 1929 per John Desmond Bernal, fent-lo així el primer projecte de ciutat espacial. La proposta original de Bernal descrivia una esfera d'1,6 km de diàmetre. La qual podia albergar més de 20.000 persones en el seu interior. D'aquesta idea principal se'n van fer dos adaptacions posteriors:\n\nIlla 1: En una sèrie d'estudis en 1975 i 1976 amb el propòsit d'especular sobre dissenys per a futures colònies espacials, la Stanford University i Gerard Kitchen O'Neill proposaven l'Illa 1, una esfera Bernal modificada amb un diàmetre de només 500 m que girava a 1.9 rpm per produir una gravetat artificial en l'equador de l'esfera com la de la Terra. En l'interior un paisatge que s'assemblaria a una vall gran. L'Illa 1 seria capaç de proporcionar espai de vida i recreació per a una població d'aproximadament 10.000 persones, amb un hàbitat basat en l'agricultura. La llum solar s'havia de redirigir a l'interior de l'esfera amb miralls externs per finestres grans prop dels pols.Illa 2: El Dr. O'Neill imaginava la pròxima generació d'hàbitat espacial com a versió més gran de l'Illa 1. Illa 2 tindria aproximadament 1800 metres de diàmetre, produint una circumferència equatorial de gairebé 6'5km. Amb aquesta mida, l'hàbitat podria acomodar còmodament una població d'unes 140.000 persones.Illa 3: Dos cilindres rotacionals cadascun de cinc 8 km de diàmetre, i de 32 km de llarg. Cada cilindre té sis àrees iguals: tres són finestres, i les altres tres de terra.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una eslinga és una eina d'elevació. És l'element intermedi que permet enganxar una càrrega a un ganxo d'hissat o de tracció. Consisteix en una cinta amb un ample o llarg específic (varien segons la seva resistència, els models i els fabricants) en què els extrems acaben en un llaç. El material de què està feta l'eslinga pot ser material sintètic o acer.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un espantacotxes o distanciador és un dispositiu que es posa al darrere d'una bicicleta per obligar els altres vehicles a mantenir una distància de costat durant l'avançament. Normalment és plegable o extensible, fet d'alguna mena de plàstic flexible, i amb alguna mena de reflector per a tenir més visibilitat. La llei francesa estableix que la distància ha de ser de 40 cms.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.Es van incoroporar a les portes fortificades durant la primera meitat del segle xiii, quan eren necessàries per a protegir els castells o les ciutats.Es diferencia de l'espiell, que solament permetia de fer entrar una mica de llum. Altrament, és gairebé un sinònim d'arquera o sagetera, espitllera d'on es podien disparar sagetes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En una aeronau, els estabilitzadors són unes superfícies estabilitzadores que serveixen per donar a l'aeronau durant el vol estabilitat estàtica longitudinal o estabilitat de capcineig respecte a l'eix transversal, i també estabilitat direccional o estabilitat de guinyada respecte a l'eix vertical. Aquest moviment es produeix amb la rotació de l'avió al voltant del seu eix vertical que passa pel centre de gravetat i és perpendicular un eix ideal traçat en unir les dues puntes de les ales.\nEls estabilitzadors, en la majoria dels casos, es fixen a les superfícies de control a la part final del fuselatge de l'avió coneguda com a cua de l'avió.\nDe vegades, en combinacions especials de muntatge, els estabilitzadors s'uneixen amb altres elements (com ara el timó) convertint-se en una sola superfície mòbil, encara que segueixen tenint la mateixa tasca d'estabilitzar.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un estator és una part fixa d'una màquina rotativa que conté una part mòbil, el rotor. En els motors elèctrics l'estator està format per un imant natural (en petits motors de corrent continu) o per una o diverses bobines muntades sobre un nucli metàl·lic que generen un camp magnètic en motors més potents i de corrent altern.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'Explorer 1, oficialment Satellite 1958 Alpha, va ser el primer satèl·lit artificial posat en òrbita terrestre pels Estats Units. Va ser llançat a les 10:48pm EST del 31 de gener (03:48 de l'1 de febrer en GMT), de 1958 des de Cap Canaveral a bord d'un coet Juno, en resposta al llançament de l'Spútnik per part de la Unió Soviètica quasi quatre mesos abans, començant així la carrera espacial.La instrumentació de l'Explorer 1 havia estat dissenyada per un equip de científics dirigits per James Van Allen, i el satèl·lit va permetre descobrir els cinturons de radiació que envolten la Terra i porten el seu nom: Cinturons de Van Allen.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En cristal·lografia, el factor d'empaquetament atòmic (FEA), en anglès: Atomic packing factor, APF, és la fracció de volum d'una cel·la unitat que està ocupada per àtoms.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament. Fon a temperatura major de 1.500 °C, és poc tenaç i pot soldar-se mitjançant forja.Es caracteritza pel baix contingut de carboni (entre 0,05% i 0,25%), ja que és una de les varietats d'ús comercial amb més puresa (considerant el percentatge en ferro). És menys dur que l'acer, però molt mal·leable i fàcilment aliable amb altres metalls. Té una composició química que li proporciona una resistència relativament baixa, que el fa poc adequat per a peces que cal que siguin resistents. El baix contingut en carboni fa que no es pugui trempar per fer-li adquirir la duresa necessària per a la fabricació d'espases i altres eines de tall.\nEl ferro forjat ha estat emprat durant milers d'anys, i ha estat la composició més habitual del ferro tal com s'ha conegut al llarg de la història. Tradicionalment, el ferro forjat ha estat obtingut a partir del mineral de ferro escalfat a altes temperatures en una forja. Després, es procedia a colpejar-lo, en un procés on es buscava eliminar les impureses i escòries contingudes en el mineral. Un dels sistemes tradicionals d'obtenció del ferro era el de la farga catalana, a partir de mineral i carbó vegetal. Les quantitats produïdes eren petites i el cost bastant elevat.\nEls processos industrials del segle xix van permetre produir ferro forjat (ferro forjat industrial, \"wrought iron\" en anglès) en grans quantitats i a un cost raonable, de manera que es va poder utilitzar aquest material en la construcció de grans estructures d'arquitectura i enginyeria.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La fibra neutra o eix neutre és la superfície material corba, d'una peça allargada o d'una placa, deformada per flexió, que separa la zona comprimida de la zona traccionada. Les fibres neutre tenen aquestes propietats:\n\nGeomètrica\nsi considerem una corba continguda totalment en la fibra neutra, les distàncies al llarg d'aquesta corba no varien abans i després de la deformació per flexió.\nTensional\nEn una biga de material elàstic i isòtrop sotmesa a flexió, la tensió sobre una secció transversal és proporcional a la distància a la fibra neutra.\nRepresentació bidimensional\nEn una secció transversal bidimensional d'una biga o peça prismàtica sotmesa a flexió la fibra neutra queda reduïda a una línia recta.\nLa fletxa\nÉs la màxima distància entre la fibra neutra de l'estat en repòs i sol·licitat (sota càrrega).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El fil metàl·lic és un fil constituït per algun material metàl·lic, ja sigui ferro, coure, estany o d'altres. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut i té diverses utilitats. En electrotècnia, el fil de coure, revestit d'una capa de plàstic, s'empra com a conductor d'aquesta energia en instal·lacions elèctriques. En joieria, s'utilitza el fil d'or o d'argent, per fer soldadures entre peces d'aquests materials. En informàtica i electrònica, s'utilitza el fil d'estany, per soldar components a una placa de circuits integrats.\nEn l'antiguitat, la joieria sovint conté, en forma de cadenes i decoració aplicada, grans quantitats de fils metàl·lics fets amb precisió. En alguns casos, les tires tallades de xapa metàl·lica es convertien en fil estirant-les a través de perforacions en matrius de pedra, i les tires es doblegaven sobre elles mateixes per formar tubs prims. Aquesta tècnica va ser utilitzada a Egipte durant la II Dinastia. Des de mitjans del II mil·lenni aC, la majoria dels fils d'or de la joieria es caracteritzen per línies de costura que segueixen una espiral formant un cable. Aquestes tires retorçades es podien convertir en fils rodons sòlids fent-los rodar entre superfícies planes o el mètode de trefilatge de tires. El mètode de fabricació de fils trenats va ser substituït per l'extrusió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El filferro (o fil de ferro) és un fil constituït per algun material de ferro o d'acer dolç. Té una gran flexibilitat i tenacitat, i es fabrica mitjançant trefilatge. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut . Entre les moltes utilitats que té, en el món de la construcció, s'utilitza per a relligar les barres d'armadures que després són recobertes pel formigó i formen part de l'estructura de les edificacions.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El filferro d'arç, filferro espinós, filferro de punxes és un tipus de filferro utilitzat com a obstacle. Les barreres de filferro d'arç poden arribar a tenir diversos metres de gruix i d'altura, formant una atapeïda malla de filferro amb punxes o amb elements tallants. Originalment, filats com aquests no van ser creats a propòsit, sinó accidentalment, en ajuntar en poc espai les restes de filats tradicionals danyades per atacs d'infanteria.\nAvui, en molts llocs rurals del món, aquest filferro s'usa per a materialitzar fronteres, o voltar certs llocs restringits, la qual cosa evita així certs intrusos. Recentment, un nou estil d'aquests filferros es col·loca sobre els reixats, per exemple, de les presons. Aquest nou estil consisteix més en làmines de filferro que dels antics filferros filosos, ja que fa servir unes làmines afilades de filferro, soldades a un filferro.\nEls filats de punxes, que juntament amb les metralladores, van ser les responsables del gran nombre de baixes en la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial.\nActualment, per a impedir el passatge de persones s'usen també els filats de fulles o ganivetes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una filigrana o marca a l'aigua és un dibuix perceptible a contrallum en un paper, obtingut durant la seva fabricació mitjançant una diferència de gruix de la pasta de cel·lulosa que el compon. S'usa com a sistema de seguretat en documents (com ara els bitllets de banc) i segells i com a marca de fabricant.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un filtre ADSL és un filtre passabaix analògic instal·lat entre dispositius analògics (com ara telèfons i mòdems analògics) i un línia telefònica POTS, usat per evitar interferències entre aquests dispositius i un servei DSL operant en la mateixa línia. Sense els filtres ADSL, els senyals o ecos dels dispositius analògics a la zona d'alta freqüència poden reduir el rendiment i produir problemes de connexió amb el servei DSL, mentre que per als dispositius analògics la zona de baixa freqüència del DSL pot produir soroll en la línia i altres problemes.\nLa instal·lació típica requereix la instal·lació de filtres DSL en cada telèfon, fax, mòdem analògic, i altres dispositius que utilitzin la línia telefònica, deixant el mòdem DSL com l'únic dispositiu sense filtrar.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un filtre d'oli és un component dels motors de combustió interna. Pot ser de diversos tipus, els més comuns són de tipus mecànic (amb funcionament anàleg al del filtre d'aire) o, rarament, de tipus magnètic (atrau els residus metàl·lics magnèticament). L'element filtrant és un tipus especial de paper o un altre material sintètic i la seva funció és recollir els residus metàl·lics que van a l'oli motor durant el funcionament del motor.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El filtre de cafè és un estri de cuina que té la funció de filtrar l'aigua calenta dels grans molts del cafè per a elaboració del cafè begut. Aquests filtres se solen trobar fabricats de paper, que són per a ser usats generalment una sola vegada, però hi ha versions d'acer inoxidable, com les que es fan servir per elaborar el cafè a l'Índia. Hi ha diverses mides i dissenys semblants, però també existeixen els filtres que, en forma de paquet, envolten una porció de cafè ja predeterminada.\nEl primer filtre de cafè va ser inventat el 1908 per l'empresària Melitta Bentz a Dresden (Alemanya). La intenció d'aquesta inventora era treure el gust amarg del cafè causat per l'excés de cocció quan es feia cafè.The Rotarian", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Firestone Tire and Rubber Company fou fundada per Havery Firestone a finals del segle xix per fabricar pneumàtics per vehicles de transport. Firestone va contactar amb Henry Ford, el primer fabricant que usà tècniques de producció en cadena i va arribar a un acord amb ell per proveir de pneumàtics els automòbils de la seva fàbrica, a més de vendre pneumàtics de forma independent.\nFirestone tenia la seu principal a Akron (Ohio) on també hi havia la seu principal del seu rival, Goodyear. Ambdues companyies es convertiren en els principals proveïdors de pneumàtics als Estats Units durant 75 anys. Finalment, la companyia fou comprada per una altra companyia del sector, la japonesa Bridgestone, l'any 1988.\nFirestone fabricà pneumàtics per vehicles de Formula 1 des de 1950 fins a 1975, quan van ser retirats com a conseqüència dels últims accidents mortals que havien sofert alguns pilots que feien servir aquests pneumàtics: François Cevert y Helmuth Koinigg.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En refrigeració, es denomina flash-gas a la formació de bombolles de gas a la línia del líquid, que ve des del condensador cap al dispositiu d'expansió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El flux en canals oberts és una branca de la hidràulica, és un tipus de flux de líquid dins d'un conducte amb una superfície lliure, conegut com un canal hidràulic. L'altre tipus de flux dins d'un conducte és el flux de la canonada. Aquests dos tipus de flux són similars en molts aspectes, però difereixen en un aspecte important: la superfície lliure. El flux en canals oberts té una superfície lliure, mentre que el flux de canonades no en té.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Ford Popular va ser un automòbil fabricat per Ford a Regne Unit entre 1953 i 1962. Quan va ser llançat, era el cotxe britànic més barat de l'època. Popular va ser usat per Ford també per al model Y Type dels anys 30. Posteriorment va ser usat per fer els models bàsics Escort i Fiesta.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un fotocàtode és un dispositiu sensible a la llum format per una capa d'una substància metàl·lica com el cesi, sodi o antimoni sobre una base de quars o vidre i que es baixa electrons quan s'exposa a cert nivell de lluminositat. Els electrons de la capa metàl·lica absorbeixen l'energia dels fotons i la remeten cap a, per exemple, una emulsió fotogràfica. Aquest procés es denomina fotoemissió. El nombre d'electrons emesos pel fotocàtode és directament proporcional a la quantitat de llum que incideix en el. Per tant, el nombre d'electrons és directament proporcional a la quantitat de raigs X incidents. Aquests dispositius s'utilitzen en la construcció d'intensificadors d'imatge i de càmeres de televisió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "FPU (de l'anglès Floating Point Unit) o unitat de coma flotant és un coprocessador especialitzat com a part del microprocessador destinada al càlcul d'operacions matemàtiques amb coma flotant. «Point» (punt) és el signe decimal en texts anglosaxons, que a Europa és la coma.\nAmb la incorporació d'aquesta unitat, els microprocessadors van ser capaços de fer operacions amb nombres molt grans i molt petits, amb una precisió determinada, de forma nativa, sense haver de fer operacions de transformació dels nombres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una fragància o aroma és un producte obtingut en isolar l'essència pura dels compostos químics no interessants des d'un punt de vista olfactiu, cosa que s'anomena purificació. Tanmateix, no vol dir que la fragància sigui una substància pura, sinó més aviat una mescla homogènia que allibera una substància perceptible pel nostre aparell olfactiu i gustatiu.\nUn cop diverses fragàncies obtingudes mitjançant aquest procés són harmònicament barrejades i degudament diluïdes amb alcohol desnaturalitzat, aplicant fórmules i proporcions que només uns pocs privilegiats coneixen, s'obté el perfum.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una frontissa o xarnera és un ferratge que possibilita el gir de portes, finestres o panells de mobles. Compta amb dues peces, una de les quals va unida a la fulla i gira sobre un eix permetent el seu moviment circular. La varietat de models presents en el mercat és enorme i s'adapta en forma i grandària a les seues múltiples utilitats. Els materials de fabricació es poden concentrar en dos grans grups: \n\nPlàstic\nMetall: acer, zinc, llautó, bronze, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una furgoneta o vehicle comercial lleuger és un tipus de vehicle amb caixa tancada utilitzat per transportar mercaderies o les eines i materials d'oficis manuals. Al contrari una camioneta té la part posterior oberta. Pot tenir la mateixa amplada i longitud que un automòbil gros, però sol ser més alta i més elevada a l'alçada de terra. Se l'ha de distingir del microbús, que sovin t té una plataforma i carrosseria semblants, però amb finestres i seients. Un cas particular és la furgoneta de polícia que té un ús mixt que serveix per al transport de material operatiu, de policies o d'altres persones.La porta del darrere és gairebé sempre de dues fulles d'obertura horitzontal. El motor és gairebé sempre davanter, i en alguns casos està situat per sota dels seients davanters per a disminuir la longitud total. Algunes excepcions són certes furgonetes petites, com les Ford Connect, Renault Kangoo, Peugeot Partner, Fiat Fiorino i Opel Combo, els frontals no difereixen molt del d'un automòbil de turisme i els seients davanters van baixos. El condicionament interior és variable segons les necessitats de l'ofici: poden contenir un petit obrador o laboratori mòbil, una caixa refrigerada, una oficina per a confeccionar atestats… Hi ha moltes aplicacions en les quals les furgonetes elèctriques a més de ser més netes, també s'adveren més econòmiques.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "G.hn és el nom comú que rep l'estàndard per a xarxes en interiors de domicilis. Aquest estàndard ha estat desenvolupat per la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) i promogut per diverses organitzacions com el HomeGrid Forum.Aquesta especificació defineix la capa física, essent la recomanació ITU G.9960.\nAmb aquestes especificacions es pretén crear un únic estàndard que valgui per qualsevol tipus de cable existent a l'interior d'una casa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una galera en tipografia, és una superfície de fusta, zinc o ferro limitada per tres costats amb llistons, dos dels quals sobresurten una mica més que la planxa de base. Es fa servir per a posar-hi les ratlles i els quadrats que hom compon per tal de fer el motlle.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una galerada és un motlle de composició tipogràfica, manual o mecànica, la llargària del qual depèn de la mida de la galera. Per extensió, qualsevol prova que hom treu d'aquest motlle a efectes de corregir-lo ortotipogràficament, o qualsevol prova de text sense compaginar.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una galleda (o galleta), un poal, un ferrat o una ferrada és un recipient capaç de retenir líquids o substàncies que flueixen. La forma és habitualment bastant similar a un tronc de con invertit perquè la seva concavitat pugui retenir els líquids (o substàncies fluides) i que sol tenir una nansa semicircular a la part superior per a facilitar-ne el transport.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La galvanització és el zincat de l'acer o el ferro per immersió en un bany de zinc fos. Fou patentat amb aquest nom per Stanislas Sorel en 1837, malgrat no tenir res a veure amb Galvani ni amb l'electricitat.\nEn 1839 apareix l'electrodeposició o galvanostègia, donat una segona accepció a la paraula galvanització, molt més natural. En aquest sentit, la galvanització és l'aplicació d'una capa de metall sobre un altre electrolíticament. L'aplicació més corrent és la formació d'una capa prima de zinc sobre peces d'acer amb l'objectiu de protegir l'acer de la corrosió causada per l'aigua, l'oxigen i altres elements. La pel·lícula que recobreix el metall es manté enganxada gràcies a la zona de transició formada pel material que es vol recobrir i el zinc. La capa formada pel zinc és protegida per carbonat de zinc hidratat, material no soluble en l'aigua. El resultat de la galvanització és l'acer galvanitzat.\nPer analogia, es fa servir el terme galvanització en calent per referir-se al recobriment similar obtingut per bany en zinc fos.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La galvanostègia és el procés basat en el trasllat d'ions metàl·lics des d'un ànode a un càtode en un medi líquid, compost fonamentalment per sals metàl·liques i lleugerament acidulat. Des del punt de vista de la física, és l'electrodeposició d'un metall sobre una superfície per millorar les seves característiques. Amb això s'aconsegueix proporcionar duresa, durada, o ambdues coses. El procés es pot resumir en el trasllat d'ions metàl·lics des d'un ànode (càrrega positiva) a un càtode (càrrega negativa) en un medi líquid (electròlit), compost fonamentalment per sals metàl·liques. Essencialment (entre altres aplicacions) és el procés electroquímic que s'empra per pintar per mitjà del corrent peces metàl·liques que no contenen carboni com ara les de bronze, alumini, coure, entre altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un garbell, crivell o sedàs i cernedor(a) o passador(a) és un estri destinat a separar materials segons la seva grandària. La forma més perfeccionada, que s'utilitza actualment en els laboratoris, és una bateria de garbells metàl·lics cadascun disposat l'un sobre l'altre de manera que l'espai de pas disminueix progressivament des del garbell de dalt fins al de baix. Es posa la mostra al garbell superior i se sacseja tota la bateria manualment o de forma mecànica. Les diverses fraccions de la mostra resten separades a cadascun dels garbells i així les impureses es poden classificar per la seva mida.\nEl cernedor o la cernedora és pròpiament, el bastiment damunt el qual es fa anar i venir el sedàs per a cendre la farina.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un gasodomèstic és un aparell domèstic que funciona directament amb gas natural. La seva eficiència energètica és més alta que la dels electrodomèstics, que funcionen amb electricitat (part d'ella obtinguda també a partir de gas natural i la resta de centrals nuclears, petroli, etc.), perquè el gas natural és una energia primària, al contrari que l'electricitat, i per això abans del seu ús s'ha vist sotmesa a menys transformacions, amb les pèrdues d'energia i el cost econòmic que suposa cada una d'elles.Els més habituals són estufes per a exteriors (terrases de bars, jardins, etc.), fogonets portàtils, cuines, forns i escalfadors d'aigua (dutxa i llar, piscines, etc.), però també hi ha per exemple rentadores, rentavaixelles, secadores, vitroceràmiques, frigorífics, arcons congeladors, luminàries, termos, barbacoes i falsos llenys per a llars de foc.Antigament a Espanya s'havien usat també gasodomèstics de gas propà, aquests aparells poden ser adaptats a gas natural. En canvi, està prohibit adaptar un electrodomèstic a gasodomèstic, tot i que tècnicament és possible, com a mesura de seguretat per al treballador que ho ha de fer, ja que, especialment al cas de les estufes, pot ser perillós.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un gat, grill, manota o cric és una màquina que serveix per aixecar objectes molt pesants o aplicar grans forces lineals. La seva base pot ser hidràulica o mecànica. Els gats mecànics, fonamentats en el caragol (enginyeria) serveixen per a aixecar càrregues petites, com ara cotxes (sovint formen part de l'equipament que aquests porten per tal de canviar els pneumàtics crebats). Els crics hidràulics s'empren en enginyeria i construcció (per exemple, per a tensar cables en el formigó pretesat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El gel de grafè és el material més lleuger del món, és un aerogel amb una densitat de 0,16 mg/cm³, menys que l'heli (la densitat esmentada no inclou el pes de l'aire en l'estructura) És aproximadament 7,5 vegades menys dens que l'aire. Va ser desenvolupat a la Universitat de Zhejiang a la Xina.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un generador de rellotge és un component electrònic que produeix impulsos amb una determinada freqüència. Es pot tractar de components mecànics, elèctrics, electrònics o de conjunts, que són necessaris per a processament de dades i per a sincronitzar. El generador de rellotge sol servir d'un controlador en una unitat funcional. El generador de rellotge produeix els impulsos en una unitat funcional electrònica com pot ser, per exemple, un sumador. La freqüència de rellotge s'especifica en hertzs. En el cas dels processadors el nombre de rellotge és el valor amb el que s'indica la velocitat de càlcul, com ara 2.000 Hz. El generador de rellotge és sovint un multivibrador corrent. El generador en ordinadors i en rellotges sol ser un oscil·lador de quars. En els automòbils el generador de rellotge per a les llums intermitents sol ser un relé amb un temporitzador.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La geometria dels píxels és la disposició dels píxels que componen una imatge (colors primaris vermell, verd i blau) en un sensor d'imatge o pantalla de televisió, que es poden ordenar en diferents tipus de Patró (model)patró, i s'ha definit com a geometria dels píxels. La disposició geomètrica dels colors primaris dins d'un píxel varia depenent de l'ús (vegeu figura 1). A la pantalla d'un ordinador, ja sigui un tub de raigs catòdics o una pantalla de cristall líquid, que normalment solen ser rectangles i mostren les vores, els components estan disposats en franges verticals. Les pantalles per veure una pel·lícula els va millor tenir patrons triangulars o en diagonal perquè segons la distància a que s'observin, l'espectador percep millor la variació d'imatge.\n\n\t\t\n\t\t\nEl coneixement de la geometria dels píxels utilitzada per una pantalla es pot utilitzar per crear imatges de mapa de bits d'una superior resolució aparent de pantalla emprant subpixels renderitzats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador. En geometria, un gnòmon és una figura plana formada llevant un paral·lelogram del cantó d'un paral·lelogram més gran. Aquest és un cas particular del gnòmon pitagòric: una figura geomètrica que ha de ser afegida a una figura donada perquè la figura nova sigui semblant a aquesta última.\n\nAl cenotafi de Seti I (1300 aC), es descriu l'ús d'un rellotge de sol. La gnomònica ha estat sempre unida, per una banda, al concepte de mesura del temps i, d'altra banda, a la idea d'aplicació cartogràfica de representació en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecció va ser el físic grec Tales de Milet per a construir mapes estel·lars.\nL'autor grec que abans va començar a denominar-lo, i tal sigui el més important, va ser Heròdot (484-426 aC), que fa una petita ressenya a la seva Història II.109.3 dels coneixements grecs del temps, dient que van adquirir la divisió del dia en dotze parts dels babilonis. Per tant, el sistema horari dels grecs era temporani: amb això, es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc diürn recorregut pel Sol, però com tal arc varia al llarg de l'any, l'hora també varia. Per aquesta raó, aquest sistema se'l denomina també d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisió del dia dels grecs.\nPlini el Vell (100-59 aC) a la seva Història natural, relata la història del rellotge que l'emperador August va fer construir al Camp de Mart, aprofitant un obelisc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un goniòmetre és un aparell que serveix per a mesurar angles. Entre altres aplicacions, s'utilitza en craneometria i somatometria per a mesurar i identificar diferents angles dels ossos de la cara i del crani.\nÉs format per un regle solidari a una corona circular, anomenat cos principal, que pot girar al voltant d'un disc central on trobem un nònius. El disc porta un braç on es pot fixar una regleta que llisca i al mateix temps es pot fixar.\nL'apreciació del goniòmetre es defineix com la divisió més petita de l'escala fixa dividit pel nombre de divisions del nònius.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El gravímetre és un aparell de mesura per amidar la gravetat o el seu gradient. És un instrument emprat pels geodestes per poder determinar el camp gravífic de la Terra o en treballs de anivellació que exigeixen conèixer les superfícies equipotencials. Els gravímetres poden ser absoluts o relatius. Avui en dia no existeixen un gran nombre d'aparells pel seu elevat preu, que només el fa accessible a institucions públiques o sectors molt especialitzats.\nLes unitats de la gravetat en el sistema internacional són \n \n \n \n m\n \n /\n \n s\n \n g\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle m/sg^{2}}\n . Encara que en terminologia gravimètrica és més freqüent emprar el Gal \n \n \n \n 1\n G\n a\n l\n =\n 0.01\n m\n \n /\n \n s\n \n g\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle 1Gal=0.01m/sg^{2}}\n \nLes precisions actuals dels aparells terrestres estan sota 1 microgal. En sistemes navals o aerotransportat la precisió empitjora substancialment.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "GCR és l'acrònim en anglès de grey component replacement, substitució de la component grisa. En impressió per quadricromia, mètode especial de separacions de color. Redueix la quantitat de tinta a les parts de la imatge que contenen els tres colors primaris CMY, substituint-los totalment o parcialment per negre. D'aquesta manera es redueix el consum de tintes i es millora la qualitat de la imatge en disminuir el grau total de cobertura de tinta. A diferència de la tècnica UCR, que només s'aplica als tons foscos de la imatge, se sostreu un percentatge igual de cada un dels components cian, magenta i groc de la imatge en tots els valors tonals de la mateixa (llums, mitjos tons i ombres). Un excés en l'aplicació d'aquesta tècnica o un mal ús pot portar a ombres poc saturades -efecte que es pot compensar amb la tècnica anomenada under color addition.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una grípia és una eina que serveix per a moure carreus mitjançant una grua, un cop introduïdes les peces que componen la grípia en un forat tallat expressament al carreu (anomenat \"caixa de grípia\"). El nom prové del germànic \"kripia\". Hi ha tres peces en forma de tascons que poden introduir-se en la caixa de grípia per separat i que poden assegurar-se mitjançant un fiador o passador. Quan es tiba la cadena o corda per a aixecar el carreu amb la grua, el conjunt forma un ancoratge molt segur. A més, el centrat perfecte assegura un equilibri de tot el conjunt. Els fissurers emprats en escalada utilitzen un sistema semblant al de les grípies. Els romans de l'època clàssica usaren les grípies en moltes construccions. Molts carreus encara conserven les caixes de grípia originals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Es denomina grua volant, helicòpter grua o helicòpter elevador a un helicòpter utilitzat per a elevar càrregues pesants.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una guantera és un compartiment tancat en l'automòbil (encara que també n'hi pot haver en algunes motos, en altres vehicles i en alguns avions lleugers) per emmagatzemar objectes de primera necessitat, com ara documents, eines, discs compactes, etc. Sol situar-se sota del quadre de comandament, al costat del copilot. El nom deriva de l'ús original del compartiment: guardar-hi els guants.\nEn la majoria dels automòbils, es tanca amb un pestell encara que algunes tenen un petit pany amb clau. En alguns models, la guantera té a la part interior una àrea per col·locar un got quan està obert, així com un llapis o bolígraf. En alguns cotxes moderns, es pot regular la temperatura de l'interior de la guantera pel que es pot utilitzar com nevera de begudes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'harmamaxa, del grec antic ἁρμαμάξα era un cotxe cobert. Herodot en parla com de «tenda amb rodes».Generalment consistia en un carro amb quatre rodes que servien per dur objectes i persones a l'època clàssica. Era similar al carpentum i al pilentum romà, cobert amb teles, i que es podia usar dia i nit; anava generalment tirat per quatre cavalls o altres quadrúpedes, adornats amb guarniments més luxosos que els carpentum. A Pèrsia era l'equivalent del carpentum i s'usava especialment per dones i canalla de la classe alta, pels eunucs reials i pels fills del rei i els seus tutors; fins i tot fou usat pels reis de Pèrsia. El cos d'Alexandre el Gran fou transportat des de Babilònia a Alexandria amb una harmamaxa que s'havia construït durant dos anys, pintada i ornada amb or, plata i vori. A Grècia l'usaven les dones de classe alta; una sacerdotessa de Diana és representada circulant amb una harmamaxa tirada per dos bous blancs; apareix també a monedes d'Efes o aquestos vehicles es feien servir per les processons religioses.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La hidrometal·lúrgia és la branca de la metal·lúrgia que cobreix l'extracció i recuperació de metalls utilitzant solucions líquides, aquoses i orgàniques. Es basa en la concentració de solucions de diversos elements d'interès metalls, presents com a ions, que per a reaccions reversibles i diferències físiques de les solucions són separats i aïllats de forma específica. Com a resultat s'obté una solució rica en l'ió d'interès i amb característiques propícies per a la propera etapa productiva.En general, els metalls extrets per aquesta tècnica provenen dels minerals anteriorment lixiviats en mitjans sulfat, clorur, amoniacal, etc. Metalls com el coure, el níquel, el vanadi, el crom i l'urani són extrets d'aquesta manera. Per aquest últim metall, es va donar començament a la hidrometal·lúrgia durant l'auge de la indústria nuclear recolzada econòmicament per la segona guerra mundial i posteriorment per la guerra freda. Els processos hidrometal·lúrgics normalment operen a temperatures baixes (en el rang de 25 °C a 250 °C). Les pressions d'operació poden variar d'uns pocs kPa (kilopascals) (buit) fins a pressions tan altes com 5000 kPa. El punt fort de la hidrometal·lúrgia rau en la gran varietat de tècniques i combinacions que poden ser usades per a separar metalls una vegada que han estat dissolts en la forma d'ions en solució aquosa.\nEl procés hidrometal·lúrgic més important és el colat, mitjançant el qual el mineral desitjat es va dissolent selectivament, encara que comunament també són freqüents els processos de lixiviació i biolixiviació dins de la metal·lúrgia contemporània.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La història de la robòtica explica el procés des de les primeres màquines automàtiques fins als robots més moderns.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un holocaust nuclear és una situació hipotètica en la qual la civilització humana seria erradicada de manera total o parcial per una guerra nuclear. En aquest escenari, part o la totalitat de la Terra seria destruïda o convertida en una zona inhabitable per la forta radioactivitat o per l'hivern nuclear que seguirien el conflicte nuclear.\nÉs un concepte recorrent en la ciència-ficció postapocalíptica. Una de les primeres obres de ficció que tractaren aquest tema fou Last and First Men, d'Olaf Stapledon (1930). Altres novel·les com ara A Canticle for Leibowitz, de Walter M. Miller, o On the Beach (novel·la)On the Beach, de Nevil Shute, videojocs com ara Fallout o Metro 2033 i pel·lícules com ara Mad Max o Terminator també han presentat escenaris d'holocaust nuclear. En temps més recents, la sèrie The 100 també s'hi ha basat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Hop-by-hop de transport és un principi de controlar el flux de dades en una xarxa. Amb el hip-hop pel transport, trossos de les dades es transmeten de node a node en una manera store and forward. Com hop-by-hop de transport implica no només la font i el node de destinació, sinó més aviat part o la totalitat dels nodes intermedis, així, es permet que les dades es transmetran fins i tot si la ruta entre l'origen i destinació no està connectat permanentment durant la comunicació.\nTanmateix, el principi End-to-end afirma que el control del transport ha de ser aplicat d'extrem a extrem a menys que aplicació hop-by-hop transport aconsegueix un rendiment molt millor. D'altra banda, hop-by-hop requereix el transport per informació sobre l'estat de flux en els nodes intermedis, el que limita el seu escalabilitat. Aquesta és una de les raons per què gairebé totes les comunicacions d'avui en dia està controlada per l'extrem a extrem de protocols de transport com el TCP.\nLa investigació actual en l'àmbit de les xarxes mòbils és escassa considerant hop-by-hop de transport per als escenaris d'aplicació en què d'extrem a extrem de connexió només està disponible de manera intermitent, ja que en aquestes condicions, hop-by-hop de transport poden obtenir guanys substancials en el rendiment.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El sistema horari babilònic, denominat horae ab ortu en alguns rellotges solars, divideix el dia en 24 parts iguals, com fa el sistema d'hores itàliques. Es caracteritza per prendre com a punt de partida el fenomen de l'ortus solar (0h) fins a l'ortus de l'endemà (24h). Els astrònoms babilònics realitzaven la mesura del temps durant la nit emprant hores iguals, definides mitjançant clepsidres. Per a ells l'ortus helíac era una posició de referència natural en la mesura dels esdeveniments astronòmics. Aquesta forma de mesura fou adoptada després pels antics egipcis, quedant la denominació de babilònica a la forma de mesurar el temps en referència als ortus helíacs.\n\nEl sistema horari babilònic és similar a l'itàlic, divideix el dia en 24 hores iguals, però a diferència de l'itàlic el babilònic comença el recompte de les hores a l'alba. El sistema babilònic té com a origen del sistema horari, en qualsevol dia de l'any, el període denominat ortus. En el cas del sol la refracció atmosfèrica i la seva intensa lluentor fa difícil la determinació de l'ortus. En molts dels càlculs inicials no es tenia en compte la mitja hora que pot durar un crepuscle.\nEls sistemes horaris itàlics i babilònics van ser previs al sistema d'hores civils, així es pot veure en diversos tractats de gnòmons de l'època. El sistema d'hores civils es va acomodar en l'època tardana, en la qual es va començar a emprar els rellotges mecànics. D'aquesta manera es poden trobar en les esferes d'alguns rellotges mecànics els lemes \"ad modum campanae\" o \"concordat cum rotali\". És l'època en què les meridianes solars servien d'ajust dels nous enginys precursors del rellotge de butxaca.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una inspecció tècnica de vehicles és un procediment estandarditzat per una administració en el qual determinats vehicles s'avaluen per a conèixer si compleixen la legislació aplicable, en general atenent criteris relatius a la seguretat i la preservació del medi ambient. A Espanya aquesta funció és delegada per les administracions competents a una empreses certificades per les administracions (ECA), algunes de les empreses certificades per a dur a terme la inspecció tècnica de vehicles a Espanya:\n\nApplus+: empresa amb seu a Barcelona que disposa de 26 centres.\nCertio ITV: empresa amb seu a Sant Cugat del Vallès que disposa de 10 centres. Anteriorment coneguda amb el nom de Menta ITV.\nPrevenControl: empresa amb seu a Terrassa que disposa de 8 centres.\nITV Serveis: empresa amb seu a Aixovall que disposa d'1 centre.\nGeneral de Servicios ITV: empresa espanyola que pertany al Grupo FCC i que disposa de 9 centres.\nAtisae: empresa espanyola que disposa de 2 centres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un intercomunicador és un aparell electrònic que s'utilitza per parlar entre diferents punts dins d'un mateix edifici o d'un entorn tancat (privat). En alguns casos es tracta d'un sistema half-duplex, amb un microtelèfon semblant als emprats en telefonia, encara que el més corrents són del tipus mans lliures o més exactament, d'una mà lliure, ja que cal emprar l'altra per prémer el botó push to talk.Els sistemes d'intercomunicació poden ser mòbils, però en general són de sobretaula o estan instal·lats de manera fixa en els edificis o vehicles on es fan servir (sobretot en els seus inicis, atès que l'amplificador emprat era una vàlvula de buit).\nEls intercomunicadors més moderns poden incorporar enllaços a algun sistema walkie-talkie, a una xarxa de telèfons, a una xarxa cel·lular, o a panells de control (amb llums o senyals).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En edició digital d'imatges, la inversió d'un color és la determinació del color oposat en aquest model de color. És una operació que afecta cada píxel, independentment dels seus veïns. La imatge inversa pot ser imaginada com el \"negatiu\" d'una imatge. En el cas del model de color RGB es determina el valor invers d'un color restant el valor del color original del valor màxim.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'iPad Mini (estilitzat i comercialitzat com a iPad mini) és una tauleta tàctil dissenyada, desenvolupada i comercialitzada per Apple Inc. S'anuncià el 23 d'octubre de 2012, com a cinquè major producte dins de la línia iPad i és la primera dins d'aquesta sèrie en incloure una pantalla més reduïda (7,9 polzades, en contrast amb l'estàndard de 9,7 polzades). Inclou especificacions internes similars a les de l'iPad 2, inclosa la seva resolució d'exposició.\nFou llançada el 2 de novembre de 2012 en quasi tots els mercats d'Apple.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "IrDA (Infrared Data Association) defineix un estàndard físic en la forma de transmissió i recepció de dades por raigs infraroigs. IrDA fou creat el 1993 per Hewlett-Packard, IBM, Sharp Corporation i altres fabricants.\nAquesta tecnologia està basada en raigs lluminosos que es mouen en l'espectre infraroig. Els estàndards IrDA són compatibles amb una àmplia gamma de dispositius elèctrics, informàtics i de comunicacions, i permeten la comunicació bidireccional entre dos extrems a velocitats que oscil·len entre els 9,6 i els 4 Mbps.\nIrDA fou popular en els ordinadors portàtils i de sobretaula a finals dels anys 90 del segle XX i començaments del segle xxi, però ha estat desplaçada per altres tecnologies sense fils com ara WiFi i Bluetooth, que permeten la transmissió encara que hi hagi obstacles entre l'emissor i el receptor, permetent així la utilització de maquinari com ara ratolins i teclats. Tanmateix, s'utilitza encara en entorns en què les interferències dificulten la transmissió via ràdio.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Juicy Salif és un espremedor de fruita dissenyat per Philippe Starck el 1990. És considerat com una joia de col·leccionistes i una icona del disseny industrial. Malgrat que moltes persones pensen que el disseny està inspirat en una aranya; Phillipe Starck va fer un primer esbós de l'espremedora en el tovalló de paper del restaurant on estava menjant, just després d'haver d'esprémer una llimona en un plat de calamars. Fou comercialitzada per la companyia italiana Alessi. Fa 14 cm de diàmetre i 29 cm d'alçada i està fabricat en alumini polit. Per al desè aniversari, es va llençar una sèrie de 10.000 espremedores banyades en or, que van ser enumerades individualment. També existeix una versió en blanc i negre. Els dos són productes per a col·leccionistes, particularment la versió en blanc i negre, ja que és molt difícil de trobar. La versió banyada en or és ornamental, ja que l'àcid cítric de la llimona descoloreix i erosiona el bany.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una junta tòrica és una junta d'estanquitat amb forma toroïdal, habitualment feta de cautxú, la funció de la qual és assegurar l'estanquitat de fluids, per exemple en cilindres hidràulics i pneumàtics, així com en equipament de submarinisme. En general, es fa servir en equips per impedir l'intercanvi de líquids i gasos a les unions entre peces desmuntables. Les juntes tòriques se situen a ranures dissenyades per aquesta finalitat als elements de tancament, sovint eixos i tapes. Hi ha diversos tipus de juntes tòriques per diverses aplicacions, com per exemple segons el material del qual es compon. En aquest cas, depèn principalment de la pressió i la temperatura de treball a les quals seran sotmeses.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un kodachi (小太刀 o こだち, kodachi?) (literalment, tachi menut) és un tipus d'espasa japonesa massa curta com per a considerar-la una espasa llarga i massa llarga per a considerar-la una daga. Solen mesurar menys de 60 cm de llargada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La laca és una secreció resinosa i translúcida produïda per l'insecte Laccifer lacca, d'on pren el nom, que habita sobre diverses plantes, sobretot en l'Índia i l'est d'Àsia. Aquesta secreció es troba enganxada a les branques de la planta envaïda, i en ella està tancat l'insecte durant gairebé tota la seva vida. Una vegada recol·lectada, molta i cuita amb altres resines i minerals, es converteix en goma laca, usada en vernissos (transparents o acolorits), tints, lacres, adhesius, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una làmina és un element estructural de dues dimensions, és a dir, que té una dimensió, el gruix, més petita que les altres dues. Pot ser de formigó, de metall, de fusta, etc. En arquitectura una làmina pot ser horitzontal, com una llosa o vertical com una paret vertical. En mecànica una làmina pot ser d'un gruix suficient per mantenir-se per sí sola, o prima, amb un gruix que calgui donar-li forma (corba, ondulada, etc.) perquè s'aguanti.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La levitació magnètica, també coneguda pel seu acrònim anglès Maglev, és un mètode pel qual un objecte és mantingut en levitació per acció únicament d'un camp magnètic. Amb unes altres paraules, la força del camp magnètic es contraposa a la força de la gravetat. Val a dir que qualsevol objecte pot levitar sempre que el camp magnètic sigui prou fort.El teorema d'Earnshaw demostra que utilitzant només el ferromagnetisme estàtic és impossible fer levitar cap objecte establement contra la gravetat, però l'ús de materials diamagnètics i servomecanismes sobre superconductors (matriu Halbach, etc.) fan possible aquesta levitació. Les aplicacions més comunes de la levitació magnètica són els trens Maglev, el rodament magnètic, i la levitació de productes per a la seva exposició, però n'han aparegut més.\nS'estan fent assajos per a poder controlar (contenir dins d'un camp magnètic) la fusió nuclear. Relacionada amb aquesta tecnologia, una altra utilitat de la levitació magnètica pot ser la levitació del plasma. Aquesta seria l'única manera possible, perquè els milions de graus d'aquest fenomen fondria qualsevol altre mena de contenidor.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Li-Fi, de l'anglès Light Fidelity (llum fidelitat, traducció literal de cada terme) és un sistema de comunicació amb llum visible 5G que utilitza llum LED per transferir informació a alta velocitat. És una forma similar al Wi-Fi. El Li-Fi permet, per exemple, d'encendre simplement el llum per connectar-se a Internet. Aquest sistema permet transmetre informació de manera més ràpida en comparació al Wi-Fi, a més de no saturar la connexió per la presència d'un nombre d'aparells Wi-Fi nombrós. Tanmateix, el seu preu, tant de fabricació com de comercialització, segueix sent car.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els limbes són cercles o discs graduats, tant verticals com horitzontals, per mesurar angles. Estan dividits de 0 a 360 graus sexagesimals, o de 0 a 400 graus centesimals. En els limbes verticals es poden veure diverses graduacions (limbes zenitals). Els teodolits mesuren en graduació normal (sentit dextrogir o de les agulles del rellotge) o graduació anormal (sentit levogir o contrari a les agulles del rellotge). Es mesuren angles zenitals (distància zenital), angles de pendent (alçada d'horitzó) i angles nadirals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Codificació Predictiva Lineal és un tipus de codificació àmpliament utilitzada en àudio digital.\nEn sistemes de processament de veu, s'usa partint de la idea que la veu es pot modelar com una combinació lineal de p mostres anteriors més un senyal d'error.\n\n \n \n \n s\n [\n n\n ]\n =\n (\n \n ∑\n \n k\n =\n 1\n \n \n p\n \n \n \n a\n \n k\n \n \n s\n [\n n\n −\n k\n ]\n )\n +\n e\n [\n n\n ]\n \n \n {\\displaystyle s[n]=(\\sum _{k=1}^{p}a_{k}s[n-k])+e[n]}\n \nOn els coeficients \n \n \n \n \n a\n \n k\n \n \n \n \n {\\displaystyle a_{k}}\n es denominen coeficients LPC (linear prediction coding).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una línia de retard analògica és un circuit elèctric de components elèctrics connectats en sèrie, on cada element individual crea una diferència de temps o canvi de fase entre el senyal d'entrada i el senyal de sortida. Un exemple és el dispositiu bucket-brigade. Es tracta d'un tipus de línia de retard i és capaç de manejar senyals amb amplitud variant contínuament. En una línia de transmissió, les línies de retard analògiques (o altres dispositius equivalents) s'utilitzen per retardar el senyals de telecomunicacions.En electrònica i els camps de derivats, com el de les telecomunicacions, una línia de retard és un dispositiu en el qual el senyal d'entrada arriba a la sortida del dispositiu després d'haver transcorregut un període conegut de temps. Està rigorosament definit com d'una sola d'entrada - canal de dispositiu, en el qual l'estat del canal en un instant donat, t, és el mateix que l'estat del canal d'entrada a l'instant t-N (on n és un nombre d'unitats de temps), és a dir, la seqüència d'entrada es sotmet a un retard de N unitats de temps, com N femtosegons, nanosegons, o microsegons. La línia de retard pot tenir passos addicionals amb un rendiment del canal de sortida amb valors inferiors a N.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Liquid Paper és una marca comercial de corrector líquid opac, el qual s'usa per a ocultar els errors en un paper sense escriure de nou la fulla sencera. Era molt important quan el material estava escrit amb màquina d'escriure, però s'ha utilitzat menys des de l'adveniment del processador de text. Va ser inventat per Bette Nesmith Graham el 1951 i originalment dit Mistake Out (fora els errors). Graham era una mecanògrafa que va desenvolupar un tipus de pintura al tremp de color blanc a encobrir els seus errors. El seu primer lot va ser barrejat en una liquadora de cuina comuna. En la dècada de 1970, el producte estava disponible en altres colors, com el blau i verd, per al seu ús en formularis impresos en els colors. L'inventor del producte ofert a IBM, que es va reduir. Ella va vendre el producte, nomene Liquid Paper, de la seua casa durant 17 anys. El 1968, el producte era rendible i el 1979, va ser venut a la Global Gillette per $47,5 milions dòlars en regalies. Liquid Paper també es comercialitza en ploma. En el 2000, Liquid Paper i altres marques afins van ser adquirides per Newell Rubbermaid.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La llanda (o llanta) és l'element de forma circular, normalment metàl·lica, sobre la qual s'assenta un pneumàtic i que el manté unit l'eix de la roda.\nÉs un suport rodó, normalment amb obertures per aconseguir lleugeresa i alhora per permetre un flux d'aire. Hom pot trobar una llanda en vehicles com ara automòbils, motocicletes, camions, avions o bicicletes. També s'usa com a part del tuning.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La llanda és un producte laminat pla, constituït per acer i carboni recobert per una capa d'estany. Es tracta d'un material ideal per a la fabricació d'envasos metàl·lics pel fet que combina la resistència mecànica i la capacitat de conformació de l'acer amb la resistència a la corrosió i no toxicitat de l'estany. Es tracta d'un material ideal per a la fabricació de productes de complement, a disposició dels clients, tota una gamma de taps, tatxes, manetes, fondes, tapadores i pots metàl·lics per a aliments, productes sintètics, olis i derivats.\nLa composició de la llauna és la següent (de l'exterior a l'interior):\n\nPel·lícula d'oli\nPel·lícula de passivació\nEstany lliure\nAliatge Fe SN2\nAcer lliure", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una llevaneu, màquina llevaneu o escombraneu (proposició de Lluís Creixell) és un vehicle dissenyat o adaptat per a eliminar la neu d'una via o zona transitable. Les llevaneus poden ser vehicles concebuts únicament per a aquesta funció o un vehicle com un camió, tractor, un tot terreny, entre d'altres, amb una pala o un altre sistema acoblat per a desplaçar la neu o expulsar-la. Hi ha dos sistemes per a llevar la neu, apartant-la amb una pala o mitjançant una turbina que la llança lluny. Amb nevades de diversos metres d'altura, aquest darrer és el sol sistema que es pot utilitzar. També s'usen, per a netejar les vies de ferrovies, trens llevaneu com la Sèrie 300. En els pols les llevaneus també són necessàries perquè puguin aterrar els avions. Es llancen primer les màquines necessàries a partir de l'avió amb un paracaigudes i un cop preparada la superfície l'avió pot aterrar i enlairar-se.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les llistes de correu o llistes de distribució són un ús especial del correu electrònic que permet la distribució massiva d'informació entre múltiples usuaris d'Internet simultàniament.\nEn una llista de correu s'escriu un missatge a l'adreça de la llista (exemple: llista@correu.org) i arriba massivament a totes les persones inscrites en la llista. Segons com estigui configurada la llista de correu, l'usuari podr�� o no tenir la possibilitat d'enviar correus.\nMoltes organitzacions utilitzen cada vegada més aquesta eina per mantenir serveis d'informació amb notícies, publicitat i altres informacions d'interès sobre una temàtica concreta. Per no caure en pràctiques de spam, els correus s'envien prèvia inscripció del destinatari i donant l'oportunitat de cancel·lar-la sempre que vulgui.\nLes llistes de correu electrònic acostumen a funcionar de forma automàtica mitjançant l'ús d'un gestor de llistes de correu i una adreça de correu electrònic que pot rebre missatges de correu electrònic (l'adreça de correu de la llista).\nLes llistes de correu, anomenades també llistes de discussió, llistes de distribució i fòrums electrònics, es remunten al començament de 1990, és a dir, són molt anteriors al web 2.0 i fins i tot a Internet. Durant la dècada de 1980 van sorgir alguns sistemes propietaris que usaven les xarxes telefòniques de transmissió de dades de les companyies telefòniques, un servei similar a aquest però tècnicament diferent, anomenat news, era usat gairebé exclusivament pels informàtics i persones aficionades a les xarxes de telecomunicacions.Perquè funcioni una llista es necessita un ordinador servidor de llistes que allotgi el programa gestor, tant els aspectes administratius dels subscriptors, com el reenviament dels missatges entre subscriptors.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Luminator Bernocchi és un llum creat el 1926 per l'empresari italià Antonio Bernocchi. Es va encarregar a un jove arquitecte Luciano Baldessari a Milà per fer el primer prototip. Aquest prototip va ser presentat per primera vegada al Fira de Milà. En 1929, es va presentar després al pavelló italià a l'Exposició Internacional a Barcelona.El Luminator Bernocchi es va fer per primera vegada per Antonio Bernocchi. Bernocchi és considerat el pare del disseny italià. D'aquest projecte va sorgir la idea de crear la primera Museu en el món dedicat no només a l'art sinó també al disseny. Així va ser com la família Bernocchi va decidir construir un museu i donar-lo a la ciutat de Milà. Aquest edifici és el Palau Bernocchi Triennale.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una lupa és un instrument òptic compost d'una lent convergent que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els detalls. La seva capacitat d'augment és limitada i per a augments majors es solen fer servir microscopis, telemiroscopis o lupes binoculars. Un microscopi simple o lupa és un instrument que només utilitza una lent convergent. L'objecte a observar es col·loca entre el focus i la superfície de la lent, donant una imatge: virtual, dreta i augmentada. L'holandès Anton van Leeuwenhoek, va construir sistemes microscòpics simples molt eficaços basant-se en una sola lent. Aquests microscopis no patien les aberracions que limitaven tant l'eficàcia del primers microscopis compostos, com els que feia servir Robert Hooke, i produïen una ampliació de 300 vegades; gràcies a això Leeuwenhoek va ser capaç de descriure per primera vegada els bacteris.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El lúrex és una fibra tèxtil sintètica i el teixit que s'obté. Aquesta fibra, recoberta de polièster i d'aspecte metal·litzat, es va crear a la dècada del 1940 i va ser molt popular a la moda dels anys 70 i anys 80. En aquesta època s'anomenava així tot teixit d'aspecte semblant al de la marca comercial lurex©.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "M-Pesa és un sistema de pagament amb telèfons mòbils molt estès a l'Àfrica. Permet fins i tot a les persones amb menys ingressos transferir diners amb rapidesa i seguretat entre A i B per fora d'un sistema bancari. Creat el 2007 per la societat de telefonia kenyana Safaricom, funciona d'una manera extremament simple, a través d'una xarxa d'agents M-Pesa, que també poden vendre gasolina, menjar o diaris a les seves botigues. La quantitat que es vol transferir es lliura en un lloc, i en un altre lloc es pot retirar aquesta quantitat presentant un codi que s'envia per SMS. Al voltant del 25% del producte nacional brut de Kenya es mou amb aquest sistema.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La malaxació és una part del procés d'extracció de l'oli d'oliva que es fa servir en la indústria de producció de l'oli d'oliva. Consisteix a pastar les olives ja prèviament premsades, remenant-les a baixes revolucions (15 a 18 rpm) i al bany maria. El procés optimitza l'extracció dels olis del premsat de l'oliva fent-ne una correcta emulsió. La pasta resultant s'arriba a escórrer durant entre 45 i 90 minuts. La pasta obtinguda d'almàssera de pedra requereix menys «malaxació».", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una malla consisteix en teixit permeable de fils o de bagues connectats entre si, de metall, de fibra tèxtil o d'un altre tipus de material dúctil o flexible. Una malla és similar a una teranyina o xarxa, pel fet que té molts fils lligats o entrellaçats. Des de l'època romana i fins a l'alta edat mitjana la malla de ferro era utilitzada per fabricar ausbergs, per tal de donar flexibilitat a l'arnès. Aplicacions contemporànies són, entre d'altres, els fons de garbells, entre les dues capes del vidre armat, per fer vestits de protecció, per fer tanques o encara la malla metàl·lica electrosoldada utilitzada per a armar capes de formigó.Malla significa també cada punt d'un tricot metàl·lic o tèxtil. Així, en el gènere de punt el teixit es fa per un fill transversal o diversos fills longitudinals connectats per bagues o malles.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una mànega és un tub buit dissenyat per transportar fluids d'un lloc a un altre. A les mànegues també se'ls pot anomenar tubs, encara que els tubs generalment són rígids mentre que les mànegues són flexibles. Les mànegues usualment són cilíndriques. Per a la unió de mànegues s'utilitzen diferents tipus de ràcords. Un ràcord és la peça metàl·lica o d'un altre material que enllaça els diferents trams de mànegues.Alguns usos de les mànegues inclouen els següents:\n\nUna mànega de jardí és usada per regar les plantes en un jardí o pati, o per proporcionar aigua a un ruixador per al mateix propòsit.\nUna mànega d'incendis és usada pels bombers per apagar el foc amb aigua.\nLes mànegues d'aire són usades sota l'aigua per transportar aire de la superfície als bussos.\nEn arquitectura, mànegues de plàstic o metall són usades per moure aigua sota d'un edifici.\nLes mànegues automotrius són usades en els automòbils per moure els fluids per l'aire condicionat o per a la lubricació dels sistemes hidráuilicos.\nA la química i en la medicina, les mànegues (o tubs) són usats per transportar productes químics líquid o gasosos.\nEn electricitat, una mànega és un cable format per diversos fils aïllats separadament i recoberts tots d'una funda de material plàstic flexible.\nEn sistemes d'àudio, una mànega és el cable que està integrat per diversos cables que porten senyals independents, és molt usada en esdeveniments o instal·lacions fixes com controls de televisió o estacions de ràdio.\nMànegues hidràuliques per a baixa, mitjana, alta i extrema pressió. Aquestes poden tenir malles metàl·liques trenades des d'una fins a quatre depenent de la pressió requerida.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una màquina asíncrona és una màquina elèctrica que consumeix electricitat amb corrent altern. El cas més habitual és el dels motors asíncrons, però també ho són els alternadors asíncrons o altres màquines especials, com per exemple les sincromàquines.\nEls motors asíncrons són màquines que transformen l'energia elèctrica en forma de corrent altern en energia mecànica, però també hi ha màquines que transformen altres tipus d'energia (mecànica, potencial, solar, etc.) en energia elèctrica, són els generadors. Si el generador obté corrent altern aleshores és un generador asíncron, un exemple en són els molins de vent actuals.\nLes màquines elèctriques que utilitzen corrent continu en comptes d'altern s'anomenen màquines síncrones.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una màquina expenedora, distribuïdora o dispensadora o un expenedor, distribuïdor o dispensador (automàtic) és una màquina que forneix vermuts, begudes, llaminadures i altres productes als consumidors. Es tracta de vendre sense la presència d'un venedor per a cobrar els articles. Periòdicament un llogat torna a posar els productes i arreplega els diners en forma de monedes, o menys habitualment, bitllets; de vegades també es pot pagar amb targeta moneder, targeta de crèdit o telèfon mòbil.\nLes possibilitats de les màquines expenedores són àmplies. Normalment solen vendre refrescos, cafè, menjar, llaminadures, etc. Però també existeixen models dissenyats per a vendre premsa, llibres, segells de correus, bitllets del transport públic, begudes alcohòliques, cigarrets de tabac, també són freqüents, en les oficines que atenen al públic, les màquines expenedores d'un imprès petit amb el nombre de torn del sol·licitant.\nTambé s'han començat a utilitzar aquesta mena de màquines expenedores per a la venda de preservatius, essent habitual trobar-ne en centres nocturns, clubs i discoteques.\nUna màquina expenedora en anglès es coneix com a «vending machine». Per això, la paraula «vending» s'utilitza sovint per a referir-se al sector de les màquines expenedores.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una màquina universal o combinada és, en fusteria, una màquina eina que combina diverses funcions. Alguns models professionals típics reuneixen en una sola màquina una serra circular de taula, una planejadora, una regruixadora i una traucadora de broca. Les més modernes tenen també una tupí que empra la mateixa taula de la serra.\nAlgunes definicions fan diferència entre màquina universal i màquina combinada.\nLa primera màquina universal fou inventada per Mr. Whines el 1858. L'empresa Samuel Worssam & Company en va presentar una a l'Exposició Internacional de 1862 a Londres.A efectes d'espai és molt important reunir les prestacions de diferents màquines en una de sola. Cal tenir en compte que, a més de l'espai que ocupa una màquina, és imprescindible disposar de zones lliures a l'entrada i la sortida per a peces de fusta de les dimensions màximes necessàries. El cost d'una màquina universal és menor que el de les màquines especialitzades per separat.\nL'inconvenient principal és el ritme de producció. No es poden usar totes les funcions a la vegada. En el cas de la serra i la tupí, es considera perillós, i el sistema d'interruptors de la màquina no ho permet. En altres casos és perquè els operaris es farien nosa. Només es pot treballar alhora amb la traucadora i les altres funcions. En tallers petits i amb un únic operari es tracta d'un desavantatge menor.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La maquinària de construcció inclou un grup de màquines utilitzades en activitats de construcció amb la finalitat de remoure part de la capa del sòl, de manera de modificar el perfil de la terra segons els requeriments del projecte d'enginyeria específic. S'utilitzen màquines d'excavació per a remoure el terreny on s'assentaran les fundacions i bases d'edificis, torres, ponts. També per desplaçar sòls i conformar el terreny en la realització de camins, per excavar túnels, per a armar preses i treballs de mineria. Depenent de les característiques del sòl és el tipus de maquinària que resulta més adequada. Per exemple sòls molt durs com roques o arenes cimentades requereixen martells per a perforar la roca, fulles circulars de tall o retroexcavadores amb martell picador. D'altra banda sòls més tous permeten treballar amb una retroexcavadora o una motoanivelladora. Totes les màquines utilitzades per realitzar processos d'excavació estan construïdes per fer front a les dures condicions a les quals se les sotmet durant la seva operació. En general totes estan proveïdes de sistemes de tracció en totes les seves rodes o sistemes de moviment per poder maniobrar en els terrenys agrests en què desenvolupen les seves tasques. Mentre que algunes tenen pneumàtics similars a les actuacions encara que de bandes de rodament molt més grans, altres tenen erugues metàl·liques similars a les dels tancs de guerra, en altres màquines les cobertes de cautxú estan recobertes de malles metàl·liques de manera de protegir la goma contra el dany que d'una altra manera li produirien les pedres filoses que excaven.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El marbre és un instrument elemental de verificació utilitzat en el control de superfícies planes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La marca d'esquerra a dreta és un caràcter de control o caràcter de format invisibles, que s'utilitza en la tipografia de computat de text que conté guions mixtos d'esquerra-a-dreta (com els guions en anglès i rus) i de dreta a esquerra (com àrab, pèrsic i hebreu). S'utilitza per establir el camí de caràcters adjacents que s'agrupen respecte a la direcció del text.\nLa marca d'esquerra a dreta és útil quan una cadena d'un sistema d'escriptura escrita d'esquerra a dreta i de caràcters no alfabètics és utilitzada en un text escrit de dreta a esquerra.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La marimba és un utensili per descendir per corda utilitzat en espeleologia. El nom es correspon amb la marca comercial que l'Associació Base Draco va donar a la fabricació de la seva \"descensor de fricció variable amb barres mòbils\". L'invent original és de John Cole (EUA, 1966).\nLa marimba és de Guatemala la idea va ser duta pels africans. A diferència d'altres descensors com el \"vuit\", està dissenyada per suportar tirades molt llargues pel que la regulació de la fricció, de la qual depèn el descens, és més fina.\nCompta amb la característica de portar els barrenys de les barres, descentrats, aconseguint major fricció amb menys barres (cinc) i un llarg màxim de 278 mm en la forqueta. La marimba serveix per efectuar descensos normals fins a grans verticals i aconseguir descendir amb grans pesos, com la persona que descendeix i equip (més de 200 kg), amb molta seguretat poden descendir dues persones, com seria en el cas d'un socorrista i un lesionat.\nA Mèxic es van fabricar algunes marimbes l'any 1973 amb les quals es van aconseguir els descensos el 1973 del sótano de las Golondrinas (-333 m), en SLP i en 1974 el sótano del Barro (-410 m) en Querétaro, sota el nom de Kastorack, fabricats per Jorge Ibarra Soto. En l'actualitat, el nom comercial de \"marimba\" de la Base Draco, s'aplica a Mèxic i part de l'estranger, a qualsevol descensor de fricció variable.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Martin XB-48 fou un prototip de bombarder mitjà de reacció desenvolupat per Glenn L. Martin & Co per a la USAAF a mitjans dels anys 40.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El marxandatge, fa referència als mètodes, pràctiques i operacions que es fan en un punt de venda per tal d'augmentar l'atractiu dels productes exposats i afavorir-ne la venda.\nSegons el diccionari normatiu, el marxandatge es refereix a la relació comercial establerta entre un marxant d'art i un artista per a difondre, promocionar i vendre les obres produïdes per l'artista. A causa de la influència del terme anglès merchandising (referent a mercaderia), aquest terme ha adquirit un nou significat.\nEl marxandatge representa l'aplicació del màrqueting al punt de venda i fa referència als estudis i tècniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. En contraposició amb la presentació passiva, es realitza una presentació activa del producte o servei utilitzant una àmplia varietat de mecanismes que el facin més atractiu, com ara la col·locació o la presentació. El marxandatge es recolza generalment en la imatge de marca corporativa del producte o del seu productor, i passa sobretot per l'adopció d'un empaquetatge personalitzat.\nEls objectius principals del marxandatge són: cridar l'atenció, portar al client fins al producte i facilitar l'acció de compra.\n\nEn el món de l'espectacle i dels mass media, el marxandatge fa referència al conjunt d'accions d'explotació d'una marca o d'algun dels seus elements característics, com ara els seus logotips, personatges o altres elements. En aquest context, el marxandatge és una pràctica de màrqueting en la qual la marca o imatge d'un producte o servei s'utilitza per a vendre'n un altre. Això és especialment rellevant en relació amb pel·lícules i amb programes de televisió orientats als infants i adolescentsExemples de Marxandatge relacionats amb Viquipèdia", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una matriu de commutació és un dispositiu electrònic que permet dirigir els senyals entre múltiples entrades i múltiples sortides, mitjançant punts de connexió.La trajectòria de transmissió que hi ha entre la matriu i el dispositiu connectat s'anomena enllaç local. També se les anomena centrals de servei, ja que cada matriu només pot servir a una àrea determinada. Un ús molt comú de les matrius de commutació és a les xarxes telefòniques. Aquestes matrius internament solen estar formades, per portes lògiques o relés. S'acostumen a fer servir quan necessitem enllaçar un sistema amb múltiples entrades i múltiples sortides MIMO. (Multiple Input Multiple Output)Cada matriu ha de complir amb les següents funcions:\n\nIdentificació, a partir del senyal d'entrada del subscriptor.\nEncaminament, cap al subscriptor que s'hi vol connectar.\nEstabliment de trajectòria.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un mecanisme és un conjunt d'elements sòlids units per enllaços tals que els permeten tenir almenys un grau de llibertat i, per tant, un cert moviment. D'un mecanisme sense cap grau de llibertat se'n diu estructura i està immòbil. Els mecanismes poden ser o formar part d'una màquina, tot i que no necessàriament, mentre que les estructures formen l'esquelet o xassís de màquines, edificis o escultures, entre d'altres. La quantitat de mecanismes que es fan servir és immensa. Es troben tant en coses senzilles, com pot ser una cremallera d'un pantaló, com en coses molt més complicades, com ara acoblaments de naus espacials. Són exemples de mecanismes: el reductor de velocitat, el fre, la ratera, el canvi de marxes, el motor de pistons, l'embragatge, la vàlvula, l'aixeta, la cadena del vàter, la porta, la politja, les tisores, la bicicleta, el patinet, la sínia, el penell, la cadira plegable, el molinet de cafè, el molinet de vent, el paraigua, la caixa de canvis o el diferencial.\n\nViccionari", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Megallium és una marca comercial d'un aliatge que conté un 60% de cobalt (Co), un 20% de crom (Cr), i un 5% de molibdè (Mo), i traces d'altres elements químics. L'aliatge s'utilitza en odontologia degut al seu pes lleuger, resistència a la corrosió i per les seves propietats hipoalergèniques (sense níquel). El Megallium fou desenvolupat per John Leonard Attenborough pels Laboratoris Dentals Attenborough el 1951. S'utilitza per a la fabricació de pròtesis dentals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La memòria associativa és l'emmagatzematge i recuperació d'informació per associació amb altres informacions. Un dispositiu d'emmagatzematge d'informació s'anomena memòria associativa si permet recuperar informació a partir del coneixement parcial del seu contingut, sense saber la seva localització d'emmagatzematge. A vegades també se l'anomena memòria d'adreçament per contingut. Els ordinadors tradicionals no fan servir aquest adreçament, es basen en el coneixement exacte de l'adreça de memòria en què es troba la informació.Les memòries associatives són una de les xarxes neuronals artificials més importants amb un ampli rang d'aplicacions en àrees com ara: memòries d'accés per contingut, identificació de patrons i control intel·ligent.Una memòria associativa pot emmagatzemar informació i recuperar-la quan sigui necessari, és a dir, una xarxa retroalimentada; la sortida s'utilitza repetidament com una nova entrada fins que el procés convergeix. Pot recuperar aquesta informació basant-se en el coneixement de part d'aquesta (clau). El patró clau pot ser una versió amb soroll d'un patró memoritzat, és a dir, que difereix d'aquest en pocs components. La memòria humana recorda una persona encara que vagi vestida de manera diferent o porti ulleres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una mènsula ferroviària és la peça que subjecta la catenària. I ho fa en repetides ocasions per tal de subjectar millor el cable; Aquesta és més comuna quan la via fa una corba, ja que el cable ha de seguir paral·lelament la corba. La mènsula està subjecte a un pal, metàl·lic que és el que l'uneix amb el sòl. Hi ha molts tipus de mènsules, i espanya en té un model propi i unificat en les companyies que operen a Espanya entre elles Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, euskotren. Tanmateix les línies d'alta velocitat tenen un model diferent de mènsules i catenària, ja que han d'albergar grans quantitats de volts per fer funcionar els veloços combois.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El merceritzatge és un tractament que s'aplica al fil i als teixits de cotó i lli per modificar l'aspecte superficial i la mà del teixit, que adquireix un acabat brillant, resistent, suau i amb més afinitat a la tintura. Els teixits i fils aconseguits amb aquest procediment es denominen cotó o lli merceritzat. Aquest tipus de fils se solen fer servir per fer diferents tipus de peces de roba amb ganxet.\nEl merceritzatge va ser inventat el 1853 per John Mercer, científic tèxtil i un estampador de calicó. Nascut a Great Harwood, Lancashire, Anglaterra, es va adonar que, després de filtrar la sosa càustica que havia de fer servir per tintar, el filtre de cotó havia encongit i s'havia fet més fort, llustrós i absorbent. El procés es va fer popular quan H. A. Lowe l'any 1897 va aconseguir mantenir el teixit en tensió sense que encongís, de manera que agafava molt de llustre amb un aspecte semblant a la seda.\nEl merceritzatge altera l'estructura física de la fibra. Quan s'infla la fibra, les parets adquireixen una estructura més recta i la secció es torna més arrodonida; això n'incrementa la superfície total i la resistència i així s'aconsegueix més lluentor i un tacte més suau del fil i del teixit obtingut.\nEl mètode de producció modern per al cotó merceritzat consisteix en un bany amb una solució d'hidròxid de sodi en què el teixit encongirà i seguidament d'un estirat durant el procés de rentat. Aquest tractament millora el llustre, l'afinitat al tint i la resistència al florit, però també afavoreix la formació de boles de pelussa. El cotó de fibra llarga respon millor a la mercerització.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un mesclador electrònic és una màquina per mesclar dos o més senyals electrònics. Hi ha dos tipus bàsics de mescladores. Les mescladores d'agregament de dos senyals junts, que s'utilitzen per aplicacions com l'audiofreqüència. Multiplicar les mescladores multiplica els Senyal digitals junts i produeixen una producció que conté els dos senyals originals, i els senyals nous que tenen la suma i la diferència de la freqüència dels senyals originals. Les mescladores d'agregament són generalment xarxes de reòstat, rodejat per emparellar la impedància i etapes d'amplificació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall Allan és un bronze fabricat per l'empresa A. Allan & Son, amb un contingut del 55% de coure (Cu), 40% de plom (Pb), i 5% d'estany (Sn). S'empra en la fabricació de coixinets.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de Britània és un aliatge format per, aproximadament, un 90% d'estany, Sn, i un 10% d'antimoni, Sb. Fou produït per primera vegada el 1769-70. És un metall blanc de laminació, fusió i emmotllament fàcils, i susceptible d'ésser reduït a filament. Una aplicació molt coneguda d'aquest aliatge és l'ús que se'n fa per fabricar les estàtues dels premis Oscar de l'Acadèmia Nord-americana de cinema. L'exterior es recobreix d'una capa d'or.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de campanes és un bronze especial amb un contingut d'estany, Sn, entre el 20 i el 22%. L'aliatge està constituït majoritàriament per coure, Cu, 78-80% i petites quantitats de zinc, Zn, i plom, Pb. És un aliatge dur, relativament fràgil.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de d'Arcet és un aliatge fusible constituït per 50% de bismut, Bi, 31,25% de plom, Pb, i 18,75% d'estany, Sn, el punt de fusió del qual és de 98 °C. Les proporcions exactes de la mescla varien segons els autors i es confonen amb altres aliatges molt semblants (metall de Rose, aliatge de Newton), totes molt properes a les proporcions del punt eutèctic de la mescla Bi/Pb/Sn situat a les proporcions 52,5% Bi, 32% Pb i 15,5% Sn, el qual punt de fusió és 95 °C. És utilitzat en la fabricació d'elements fusibles de seguretat, motlles, etc. Fou preparat pel químic francès Jean d'Arcet el 1775.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de Field o aliatge de Field és un aliatge fusible que es converteix en líquid als 60 °C. Es tracta d'un aliatge eutèctic de bismut, Bi, indi (In) i estany (Sn) amb la següent composició en pes: 32,5% Bi, 51% In, 16,5% Sn. Rep el nom del seu inventor Simon Quellen Field. En no contenir plom (Pb) ni cadmi (Cd) és una alternativa inòcua al metall de Wood. S'utilitza per models i prototips senzills.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de la reina és un aliatge consistent bàsicament d'estany (90%) i la resta antimoni, Sb, zinc, Zn, i plom, Pb, o coure, Cu. Fou desenvolupat en el segle xvi i reservat per a la fabricació de peces per a la família reial anglesa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de Malotte és un aliatge fusible que està compost per un 46% de bismut, un 34% d'estany i un 20% de plom amb un punt de fusió de 95 °C.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de Rose és un aliatge fusible compost d'un 35,33% de bismut (Bi), un 34,97% de plom (Pb), i un 29,90% d'estany (Sn), el punt de fusió del qual és de 90 °C. També existeix el metall de Rose II, un aliatge fusible no eutèctic, compost d'un 50% de bismut, un 28% de plom, i un 22% d'estany, el punt de fusió del qual, no perfectament definit a causa de la seva natura no eutèctica, és a l'entorn dels 96-110 °C. És un aliatge molt semblant al metall de d'Arcet, i té una composició propera a les proporcions del punt eutèctic de la mescla Bi/Pb/Sn situat a les proporcions 52,5% Bi, 32% Pb i 15,5% Sn, el qual punt de fusió és 95 °C. Aquestes aliatges foren descrites pel químic alemany Valentin Rose pare a finals del segle xviii. S'empra en soldadures.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metall de Wood, també conegut com a aliatge de Lipowitz o pel nom comercial Cerrobend, és un aliatge fusible amb un punt de fusió d'aproximadament 70 °C, corresponent a una mescla eutèctica de 50% de bismut (Bi), 26,7% de plom (Pb), 13,3% d'estany (Sn), i 10% de cadmi (Cd).El seu nom prové del dentista estatunidenc Barnabas Wood. Encara que alguns autors el consideren una variant, també fou preparat per A. Lipowitz el 1860.És emprat en segellat de tancs de gas, reparacions d'antiguitats, aliatge fusible, modelatge soldadures i protecció radiològica. És tòxic pel seu contingut de plom i cadmi al moment de fondre, per la qual cosa ha d'evitar inhalar els vapors despresos. Hi ha diverses aliatges no tòxiques utilitzades com a substitut.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La metal·lotèrmia és una composició pirotècnica d'un pols metàl·lic i un òxid de metall que produeix una reacció exotèrmica d'oxidació reducció coneguda com a reacció metal·lotèrmica. Si l'alumini és l'agent reductor, s'anomena una reacció aluminotèrmica. La majoria de les varietats no són explosives, però poden crear explosions curtes de temperatures extremadament altes, centrades en una àrea molt petita per un període curt de temps. La metal·lotèrmia és simplement una barreja de metall, sovint anomenat el \"combustible\" i un oxidant. La seva forma d'acció és molt similar a la d'altres oxidants de combustible com les barreges de pols negra.\nLa metal·lotèrmia pot ser de diverses composicions. Alguns \"combustibles\" que poden ser utilitzats són l'alumini, el magnesi, el calci, el titani, el zinc, el silici, el bor i altres. Un combustible d'ús comú en les mescles de metal·lotèrmia és l'alumini, a causa del seu alt punt d'ebullició. Els oxidants poden ser: l'òxid de bor (III), l'òxid de silici (IV), l'òxid de crom (III), l'òxid de manganès (IV), l'òxid de ferro (II, III), l'òxid de coure (II) i l'òxid de plom (II, III, IV), entre d'altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El metre plegable, metre de fuster o metre de paleta és un instrument de mesura que s'utilitza en la construcció, fusteria i bricolatge.És un estri de fusta o d'altra matèria dura (alumini, plàstic), articulat i plegable. Sol ser d'un metre o dos metres de llargària amb segments plegables de 20cm. Té l'avantatge de la seva rigidesa i que no s'ha de desenrotllar. El doble metre plegable de paleta tradicional era de fusta, groc, compost per deu segments de vint centímetres units per reblons amb un ressort per ajustar els diferents segments en la posició tancada, oberta o en angles intermedis.\nLa directiva europea CE 2004/22 especifica les normes de precisió que s'han de trobar a un de les extremitats del metre. Certs metres tenen el sistema mètric d'un costat i polzades a l'altre costat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La microelectrònica és l'aplicació de la ciència electrònica a components i circuits de dimensions molt petites, microscòpiques i fins a nivell molecular per a produir dispositius i equips electrònics de dimensions reduïdes però altament funcionals.Els sistemes microelectrònics són sistemes digitals construïts a partir d'un o més circuits integrats i contenen una unitat central de processament (CPU) –un microprocessador, microcontrolador o ambdós alhora– que els permet realitzar adequadament les seves funcions. El seu ús està pràcticament estès a la totalitat dels electrodomèstics, la maquinària industrial i les telecomunicacions.En el futur, per causa de la creixent demanda de càlcul per part de la indústria espacial, militar, de la informació i de les comunicacions, es preveu que la microelectrònica pugui ser substituïda per la nanoelectrònica i l'espintrònica, en tant que la mida d'aquest tipus de dispositius pugui arribar a una mida de 10 nanòmetres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una microfilmadora és una màquina transductora que es fa servir per crear fitxes de microfilm. El procediment es podria comparar amb el que es fa avui dia per escanejar un document o un llibre a una biblioteca. Les microfilmadores clàssiques basades en càmeres fotogràfiques presenten dues configuracions bàsiques: planetàries i rotatives.\n\nPlanetàries\nGenera una fitxa de microfilm d'un document disposat sobre una superfície plana. En aquest tipus de configuració tant el document com la pel·lícula filmadora han d'estar immòbils durant el procés de presa de la mostra.\nRotatives\nProveïdes d'un rodet fílmic generen filmines de fulles de documents que passen de forma seqüencial sobre un plat de filmació arrossegades per rodets.\nBasades en escàner\nEls models moderns estan proveïts d'un element de digitalització - escàner - d'imatges i impressores tèrmiques i de làser per a la creació de les fitxes. El control electrònic associat a aquests microfilms permeten integrar tant el concepte de màquines planetàries com rotatives així com tècniques de maneig dels documents a digitalitzar permetent la microfilmació automàtica de documents enquadernats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un micròfon de contacte és un micròfon ceràmic de similar funcionament als de cristall, encara que el diafragma, en lloc d'estar format per dues plaques de cristall de quars, està format per dues peces ceràmiques (titanat de bari). De la mateixa manera, quan l'ona sonora incideix sobre el diafragma, les plaques es dobleguen i generen tensió elèctrica. El diagrama polar del micròfon ceràmic és omnidireccional. Encara que el micro de ceràmica té menys sensibilitat que el micròfon de cristall, suporta millor la humitat i les baixes temperatures. En l'actualitat són molt utilitzats en intercomunicadors, aparells auditius per sords i en molts serveis on cal un micròfon que ocupi poc volum i on no s'exigeixi una reproducció d'elevada qualitat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El micròfon parabòlic és un micròfon té un diàmetre d'entre 0,5 i 1 metre i és en el seu focus on es col·loca un micròfon direccional (generalment, un cardioide de gran sensibilitat). El so arriba a la càpsula microfònica després reflectir en la paràbola. El major inconvenient dels reflectors paraboloides és que, malgrat la seva gran sensibilitat, resulten ineficaços davant freqüències inferiors a 300 Hz Aquests micros generen guanys d'uns 15 dB, però la corba de resposta cau en els greus, perquè, a diferència del micròfon d'interferència, en lloc de rebutjar el so que no està en l'eix principal, el que fa és concentrar les ones sonores, per la qual cosa acoloreixen el so resultant. Els micros parabòlics presenten la major direccionalitat, i el seu angle preferent entre els 10º a 40º. Els micròfons parabòlics no són una elecció molt comuna, però resulten molt útils per captar sons a llarga distància. Grans esdeveniments esportius, documentals, espionatge, etc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La microretícula metàl·lica (en anglès: Metallic Microlattices, UM) és un material metàl·lic, sintètic i porós format per una escuma metàl·lica ultralleugera, composta a base de nano tubs metàl·lics, de l'aliatge níquel-fòsfor, que es troben entrellaçats diagonalment en forma de xarxa amb una mínima separació entre aquests. Es va desenvolupar per part de Tobias Schadlerde, HRL laboratoris i la universitat de Califòrnia a Malibú, Irvine i Caltech. Publicat per primer cop a la revista Science, en la secció del “Journal” el 18 de novembre de 2011.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Microsistema és el nom utilitzat a Europa per descriure la tecnologia que als Estats Units es coneix com a MEMS (Micro Electro Mechanical Systems o Microsistemes Electromecànics) i al Japó com a micromachines o micromàquines. Els microsistemes són dispositius miniaturitzats (en silici, vidre, o polímers) que inclouen operacions no electròniques: les més habituals són detecció i actuació. \nEls microsistemes típics acostumen a tenir parts mecàniques, com microponts en interruptors de RF o microbigues en volada per a microscopis de forces atòmiques (AFMs); components elèctrics com ara resistors piezoelèctrics en sensors d'airbags o capacitors en sensors de pressió; o elements tèrmics, òptics i fluídics com escalfadors (heaters) i toveres (nozzles) en impressores d'injecció de tinta o sensors de flux. En biomicrosistemes (microsistemes biomèdics o BioMEMS) cèl·lules vives o microparticules (microbeads) són manipulades mitjançant fluxos de líquid, camps magnètics i elèctrics, gradients tèrmics, etc. En microsistemes químics, les diverses operacions requerides per fer una anàlisi química (com per exemple, preparació, separació i detecció) són construïdes, integrades dins el microsistema. L'estudi dels microsistemes i les seves aplicacions és també conegut com a microfluídica o laboratori-en-xip (lab-on-a-chip o LoC). Tot i que els microsistemes són majoritàriament fabricats en les mateixes sales blanques que la resta de microxips, avui en dia és possible construir microsistemes sense necessitat de sales blanques, simplement usant tecnologies additives com impressores 3D i RMPD o Rapid Micro Product Development.\nEls microsistemes amb capacitats avançades i processament integrat són normalment anomenats sistemes intel·ligents.\nSócicrosystem' és també un terme per sistemes de punts d'acupuntura que són típicament no localitzat en el sóceridians ' tals punts tendeixen a grup damunt.[citation Necessitat]", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El mimeoscopi, era un aparell patentat als anys 1914-16, per l'A.B. Dick Company com mimeoscope, és bàsicament una taula de llum, que disposava d'una retro-il·luminació elèctrica molt potent, amb un vidre a la part superior sobre el que l'artista podia calcar dibuixos per al ciclostil. La diferència més important respecte a una taula de llum és que el mimeoscopi necessita una llum elèctrica molt potent perquè els clixés de mimeograf eren més gruixuts i menys transparent que el paper de calc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Mitsubishi Pajero (Montero en països hispanoparlants i Shogun en el Regne Unit) és un automòbil tot-terreny produït pel fabricant japonès Mitsubishi. Va ser presentat oficialment en el Saló de Tòquio de 1982. El Pajero abasta quatre generacions, llançades en 1982, 1991, 1999 i 2006 respectivament. El Montero va ser el primer tot-terreny japonès a incorporar suspensió davantera independent i motor dièsel.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els mobles són els objectes mòbils d'un indret. Segons la seva funció es distingeixen:\n\nels mobles per emmagatzemar, com els armaris;\nels mobles per suportar el cos humà, com el llit o la cadira;\nels mobles per suportar objectes, com la taula.El conjunt dels mobles és el mobiliari, el moblatge, el moblam o l'aparament. Solen tenir una funció decorativa o artística, en el sentit que el mobiliari dona un estil propi a l'espai que omple, sigui una casa, l'espai públic o la seu d'una institució.\nLa periodització de la història del mobiliari rep les mateixes denominacions que les empleades a la història de l'art, els mobles comparteixen amb les obres d'art arquitectòniques, pictòriques i escultòriques gran part de les seves característiques formals, amb les limitacions que permeten el seu caràcter artesanal. Mentre la pintura i l'escultura poden tenir un camp de fantasia il·limitat, els mobles estan necessàriament subjectes a certes normes físiques d'estabilitat, adequació a l'ús i proporció al cos humà, que comparteix amb l'arquitectura.\nLa pràctica d'utilitzar objectes naturals com a mobles rudimentaris probablement data de l'inici de la civilització humana, i és probable que els primers humans hagin utilitzat les soques dels arbres com a seients, les roques com a taules rudimentàries i les zones amb molsa per dormir. Al final del paleolític o el període neolític primerenc, des de fa uns 30.000 anys, la gent va començar a construir i tallar els seus propis mobles, utilitzant canyes, fusta, pedra, metalls, palla i ivori. L'evidència més antiga de l'existència de mobles construïts és una Venus trobada al jaciment de Gagarino a Kazakhstan, que representa la deessa en posició asseguda, en un tron. Una estàtua similar d'una dona asseguda es va trobar a Catal Huyuk a Turquia, datada entre els anys 6000 i 5500 aC. La inclusió d'aquest seient a les figuretes implica que ja eren artefactes comuns d'aquella època.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Modulació en anell és un senyal de processament d'efectes a l'electrònica, en relació amb modulació d'amplitud o sovint mixta. És realitzada per la multiplicació de dos senyals, on una és típicament una ona sinusoidal o altra forma d'ona simple. És anomenada de modulació anell perquè el circuit anàleg de díodes inicial emprat per aplicar aquesta tècnica va prendre forma d'anell. Aquest circuit és similar a un pont rectificador, excepte que en lloc que els díodes s'enfrontin esquerra a dreta, van en el sentit de les agulles del rellotge o antihorari.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "APSK o APK (de l'anglès Amplitude/Phase [-Shift] Keying) és una modulació por desplaçament d'amplitud i fase amb els símbols situats sobre circumferències concèntriques en el pla IQ en lloc d'estar disposades en forma rectangular como en QAM. Hi ha combinacions entre diferents mètodes de modulació que donin resultat a noves constel·lacions. En el fons són diferents maneres d'entendre els mateixos conceptes, perquè tot es basa a donar diferents valors als senyals I(t) i Q(t), que al ponderar les ones sinusoidals desfasades que posteriorment se sumen, creen una nova ona sinusoidal amb una fase i una amplitud concretes. Un exemple d'aquestes combinacions és la modulació APSK, on es combina PSK i modulació per desplaçament d'amplitud per obtenir constel·lacions que es representen com a cercles concèntrics de diferents amplituds i nombre de símbols. En aquest cas també s'anomenen M-APSK, denotant així el nombre de símbols total. Una constel·lació 16-APSK mostraria la següent forma:\n\nLes modulacions M-APSK seran les utilitzades en el futur pels nous estàndards de transmissió per satèl·lit, però actualment no són utilitzades de forma massiva en cap sistema de comunicacions.\nConfiguració de constel·lacions per diferents M de la modulació APSK.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La modulació per fase contínua o CPM (de l'anglès Continuous Phase Modulation) és un mètode de modulació de dades que generalment s'utilitza en mòdems sense fils. A diferència d'altres tècniques de modulació de fase digitals, on la fase de l'ona portadora és resetejada ràpidament a zero al principi de cada símbol (ex:M-PSK), en la modulació CPM la fase de l'ona portadora és modulada d'una manera contínua. Per exemple, amb el QPSK la fase de l'ona portadora salta instantàniament d'un sinus a un cosinus (és a dir, un desplaçament de fase de 90 graus) sempre que un dels dos bits del missatge del símbol actual es diferenciï dels bits de missatge del símbol anterior. A més a més, la modulació CPM normalment s'implementa en forma d'ona constant, és a dir, l'ona portadora transmesa és constant. Per tant la modulació CPM és molt interessant per raó de la continuïtat de la seva fase que rendeix una alta eficàcia espectral, i la forma d'ona constant rendeix una excel·lent eficàcia de potència. El principal desavantatge és l'alta complexitat requerida per un receptor òptim.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Motor Abadal fou un motor d'aviació obra de l'enginyer Francesc Serramalera i Abadal. Fabricat entre el 1917 i 1918, la seva arquitectura en Y amb tres blocs de cilindres, un d'ells invertit, el fan curiós. Recorda clarament als motors Hispano-Suiza de l'època (com ara el 8A), però amb una fila més de cilindres, la invertida.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un motor asíncron és un motor elèctric alimentat amb corrent altern. El motor asíncron o motor d'inducció es fonamenta en els corrents induïts en el rotor a partir del camp magnètic giratori de l'estator. Per això s'anomena màquina d'inducció. Com que per poder induir un corrent al rotor cal que aquest estigui sotmès a una variació del flux magnètic generat per l'estator a la freqüència d'alimentació, o de sincronisme, el rotor es desmagnetitza quan arriba a la de sincronisme, ja que no veu variació de flux magnètic, i és per això que girarà a una velocitat diferent a la del camp estatòric i per tant gira de manera asincrònica.\n\nEl motor asíncron és el tipus de motor elèctric més habitual i en concret el motor asíncron trifàsic és el tipus de motor en general més utilitzat a la indústria, sobretot pel seu cost inferior, a igual potència, comparat amb els altres. Un altre avantatge és la seva simplicitat, que a més del baix preu fa que sigui fàcil de mantenir. El motor monofàsic, en canvi, té un rendiment inferior, per la qual cosa se sol emprar per a electrodomèstics i aparells domèstics de poca potència.No es pot variar la velocitat ni, per tant, la potència, d'un motor asíncron de manera gradual. La velocitat de funcionament depèn de la freqüència d'alimentació i del nombre de pols.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un motor bicilíndric en línia, conegut també com a bicilíndric vertical, bicilíndric paral·lel o pel seu nom anglès, straight-twin (literalment, \"bessó recte\"), és un motor de combustió interna de dos cilindres alineats en paral·lel. Pot ser tant de dos com de quatre temps, en cicle d'Otto o dièsel.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un motor bicilíndric en V, conegut també pel seu nom anglès, V-twin (literalment, \"bessó en V\") i abreujat motor V2, és un motor de combustió interna de dos cilindres, disposats en una configuració en forma de V.\nTot i que han estat àmpliament associats a les motocicletes, també es produeixen motors V-twin per a la indústria d'equips elèctrics i se'n troben sovint en tallagespes, tractors petits i generadors elèctrics i, més rarament, en automòbils.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un motor DOHC (de l'anglès Double overhead camshaft, \"doble arbre de lleves al cap\" o \"doble arbre de lleves a la culata\") és aquell que té dos arbres de lleves situats a la part superior del capçal del motor, és a dir, de la culata. Al costat del SOHC, el DOHC és una de les dues possibles configuracions dels motors OHC i es fa servir en motocicletes, automòbils i qualsevol altre motor de combustió interna.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un motor OHC (de l'anglès Overhead camshaft, \"arbre de lleves al cap\" o \"arbre de lleves a la culata\") és aquell que té l'arbre de lleves situat a la part superior del capçal del motor, és a dir, de la culata. La situació, per tant, de l'arbre de lleves per sobre de la cambra de combustió contrasta amb els motors de vàlvules aèries (OHV), un disseny més antic on l'arbre de lleves està situat al bloc del motor, sota la cambra de combustió.\nEl fet de tenir l'arbre de lleves a la culata permet l'activació directa de les vàlvules d'admissió i d'escapament del motor. A la vegada, l'acció directa de les vàlvules permet una major precisió, cosa que es tradueix en una major eficiència energètica. L'eficiència d'aquest sistema s'incrementa quan es combina amb la transmissió variable contínua, la qual, en variar el temps d'activació de les vàlvules, aporta una major economia de combustible, així com una corba de parell motor més lineal.Hi ha dos tipus de motor OHC:\n\nSOHC (de l'anglès Single Overhead camshaft): quan el sistema té només un arbre de lleves i, generalment, dues vàlvules per cilindre.\nDOHC (de l'anglès Double Overhead camshaft): quan el sistema té dos o més arbres de lleves i, generalment, quatre vàlvules per cilindre.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un motor SOHC (de l'anglès Single overhead camshaft, \"arbre de lleves únic al cap\" o \"arbre de lleves únic a la culata\") és aquell que té un sol arbre de lleves situat a la part superior del capçal del motor, és a dir, de la culata. Al costat del DOHC, el SOHC és una de les dues possibles configuracions dels motors OHC.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "MovilDIA, anteriorment anomenat Diamóvil és un operador mòbil virtual espanyol, propietat de la cadena de supermercats DIA, filial de Carrefour. Opera sota cobertura d'Orange des de setembre de 2007. Móvildia tan sols oferix servici de telefonia mòbil en la modalitat de prepagament, i no permet l'accés a Internet a través del mòbil.\nEl 4 de setembre de 2007, el grup Carrefour va augmentar el seu servici de telefonia mòbil en Espanya posant un nou operador mòbil virtual al mercat anomenatDiamóvil, sota la xarxa GSM d'Orange. D'aquesta forma, Carrefour Móvil es va fer la competència a si mateix aprofitant la marca de la seua filial i ara gestiona dos operadors mòbils virtuals en el mercat espanyol.\nActualment, tan sols ofereix serveis de prepagament.\nEl 2008 ja comptava amb 23.800 clients.Va ser el primer operador mòbil virtual d'una cadena de supermercats que oferix descomptes a la compra per telefonar i el primer que regalava saldo gratis per comprar al seu supermercat. També va ser el primer operador mòbil virtual que oferix una targeta amb un codi de barres per a facilitar i reduir el temps dedicat a realitzar les recarregues.A l'estiu de 2010, Diamóvil va canviar de nom i va passar a anomenar-se Móvildia.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un muntacàrregues és una mena d'ascensor, normalment elèctric, de tecnologia mecànica o hidràulica, que serveix per moure càrregues verticalment. Es tracta d'una plataforma o una cabina que corre entre dues guies. És usat sovint en edificis en construcció, magatzems i botigues d'auto-servei. El seu ús requereix un cert coneixement i diferents governs exigeixen un permís o llicència pel seu funcionament.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Natural Color System (NCS) és un model de color perceptual publicat per l'Institut Escandinau del Color (Skandinaviska Färginstitutet AB) d'Estocolm (Suècia). Es basa en l'oposició visual de colors proposada per Ewald Hering. El sistema se sol fer servir per a fer correspondre colors a partir de targetes de referència, més que no pas barrejant colors.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una netejadora a pressió o hidronetejadora és una màquina que bomba aigua a velocitat a través d'una tovera per a la neteja de superfícies amb un raig d'aigua a alta pressió. Una netejadora d'aigua a alta pressió es compon de presa d'aigua o dipòsit, bomba, mànega, llança, tovera i accionament. Els accionaments de les hidronetejadores són molt diversos i poden ser:\n\nMotors elèctrics.\nMotors de combustió interna.\nTransmissions a la presa de força de maquinària agrícola.\nMotors hidràulics.Les bombes de les hidronetejadores són del tipus de desplaçament positiu, i normalment de pistons ceràmics, que realitzen un moviment de vaivé, aspirant i impulsant l'aigua alternativament. Les bombes de les hidronetejadores, tenen, bàsicament dues configuracions:\n\nAxials: en les quals el moviment dels pistons es realitza per mitjà d'un plat oscil·lant.\nDe cigonyal: en les quals el moviment dels pistons es realitza per mitjà d'un cigonyal.Pel que fa al nombre de pistons és variable depenent de les prestacions de l'equip i del fabricant, i la més habitual la configuració triplex (de tres pistons), que és el nombre mínim de pistons perquè la sortida de la bomba no registri pics de pressió igual a zero.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Nokia N900 és un dispositiu d'internet mòbil i telèfon mòbil fabricat per Nokia, basat en la plataforma Maemo, que substituí al N810.\nFou presentat en el Nokia World, el 2 de setembre de 2009 i va ser posat a la venda l'11 de novembre de 2009 als Estats Units i 9 països europeus.Executa Linux Maemo 5v com sistema operatiu i és el primer dels dispositius Nokia basats en el microprocessador OMAP3 TI amb nucli ARM Cortex-A8. A diferència de les Internet Tablets que el precediren, el Nokia N900 fou el primer dispositiu Maemo a incloure la funcionalitat de telèfon (quad-band GSM i 3G UMTS). Duia integrada una càmera de 5 mega-píxels, un reproductor multimèdia portàtil i un dispositiu d'Internet mòbil amb correu electrònic i navegador web.\nEl N900 es va llançar amb Maemo 5, donant-li al dispositiu una interfície tàctil més amigable i una pantalla d'inici personalitzada que barreja icones d'aplicacions amb accessos directes i widgets. Maemo 5 és compatible amb Adobe Flash Player 9.4, i incloïa nombroses aplicacions dissenyades específicament per a la plataforma mòbil, com un nou Media Player tàctil.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El N95 o Nokia N95 és un telèfon intel·ligent de la sèrie N de Nokia presentat en setembre de 2006 i llançat a mitjans de març del 2007, amb un preu sobre els 600 €, 800 $, 500 £ inc. IVA. Es basa en el programari del paquet 1 de la tercera edició S60 sistema operatiu Symbian (v9.2) i és particularment significatiu per ser el primer HSDPA de Nokia i també primer mòbil amb GPS inclòs.\nEl 22 de març, Nokia va anunciar que el N95 es va començar a comercialitzar en els mercats europeus, asiàtics i mig-orientals dominants. En Llatinoamèrica es comercialitza des del 2007.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'obridor o obrellaunes és un utensili per a obrir llaunes de conserva i no va ser inventat fins 44 anys després de l'aparició el 1811 de les conserves enllaunades per a les quals fins a aquell moment s'utilitzaven tota casta d'instruments per a obrir-les. Els soldats britànics obrien les llandes el 1812 amb baionetes, navalles, i fins i tot amb trets de fusell.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'odometria és l'ús d'informació obtinguda mitjançant sensors de moviment per a estimar la variació de la posició d'un element en relació al temps. L'odometria és emprada en robòtica per a l'estimació de la posició relativa d'un robot en relació a la posició inicial. Aquest mètode és sensible a errors degut a la integració de mesuraments de velocitat en el temps.\nLa paraula odometria prové de la composició de les paraules gregues hodos (\"viatjar\" o \"trajecte\") i metron (\"mesura\").", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'ombra d'ulls és un maquillatge que s'usa per a donar color a les parpelles inferior i sobretot superior. En cosmètica se sol anomenar parpella mòbil a la parpella superior i parpella fixa a la zona entre aquesta i la cella, on també es pot aplicar l'ombra d'ulls. Les ombres d'ulls solen ser pólvores, però també poden estar presentades en forma de crema, de barra, o de líquid. El maquillatge dels ulls es pot complementar amb l'ús d'un llapis d'ulls i de rímel. Es tracta d'un cosmètic que ja era utilitzat fa més de deu mil anys a l'antic Egipte, que usaven grecs i romans i que fins i tot és esmentat a l'Antic Testament.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En matemàtiques, l'ondeta de Haar és una seqüència de funcions que, conjuntament, componen una família d'ondetes. És l'ondeta més simple possible. El desavantatge tècnic de l'ondeta de Haar és que no és contínua i, per tant, no és derivable.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "ORCID ( pronunciació en anglès (?·pàg.)), acrònim d'Open Researcher and Contributor Identifier (en català, identificador obert d'investigadors i contribuïdors) és un codi numèric que té l'objectiu d'identificar de manera unívoca els autors acadèmics. Aquest codi vol resoldre el problema de diferenciar els autors de les publicacions científiques, ja que hi ha molts noms que poden correspondre a persones diferents. A més, el nom d'una persona pot patir canvis al llarg de la seva vida (per casament, canvi d'hàbits...), amb la qual cosa una persona pot trobar-se anomenada amb variants, en el conjunt de la documentació on apareix esmentada. Un codi numèric resol aquest problema, com també el generat pels noms dels autors que compten amb més d'un cognom i se citen diferent, segons les cultures. El projecte vol crear una identitat única i permanent per a cada autor, semblantment a la que existeix per identificar llibres (ISBN), publicacions en sèrie (ISSN) o objectes digitals (DOI). ORCID ofereix un registre independent que vol convertir-se de facto en un estàndard per a la citació científica clàssica, des que el 16 d'octubre de 2012 l'organització va llençar els seus serveis de registre i va començar a fer servir aquest identificador.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una pàgina o plana és cadascuna de les cares del paper d'una obra que contingui més d'un full, com ara un dossier o un llibre, més enllà de la coberta. És convenció numerar les pàgines per facilitar la localització de la informació, de manera que les pàgines en un sentit sempre tenen numeració imparella i el seu revers numeració parella.Segons el sentit d'escriptura de les llengües, tenen més visibilitat les pàgines parells o imparells, fet que provoca que els llibres comencin els capítols per la primera pàgina imparell en el cas de les llengües que es llegeixen d'esquerra a dreta i a la inversa si l'idioma es llegeix de dreta a esquerra. Una altra conseqüència és que les pàgines més visibles tenen més valor econòmic a les publicacions com per exemple un diari, que cobra més cars els anuncis inserits a les pàgines amb lectors potencials.\nLa pàgina actua també com a unitat de tipografia, de manera que marca la presentació de l'escrit, sigui imprès o no. Així, es distribueixen els marges als extrems de la pàgina, per centrar el text i que sigui llegible, a banda de marcar amb altres signes de puntuació la distribució dels paràgrafs, especialment amb l'espai tipogràfic.\nAbans d'existir els folis discontinus, quan la lectura es feia en rotlles de pergamí o papir, no tenia sentit el concepte de pàgina, que està per tant fortament lligat a l'aparició del paper, encara que es faci servir el terme per a diferents materials o fins i tot per divisions en altres formats (d'on prové per exemple el terme pàgina web).\n\n", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una pala carregadora és una màquina d'ús freqüent en construcció d'edificis, mineria i altres activitats que impliquen el moviment de terres en grans volums i superfícies. Es fan servir en la construcció de camins i moviments de terra, en l'explotació de jaciments miners, en la càrrega de minerals, en el tractament de materials de rebuig, en la reconstrucció de costes de rierols i rius, en la neteja de les vies de canals, rierols i rius, en la retirada de neu, a la neteja d'una ciutat extraient residus, en la construcció d'obres civils o en demolició. Se'n construeixen de diversos tipus, entre d'altres, de tipus frontal, de tipus retroexcavadora, sobre pneumàtics, sobre erugues, etcètera. Serveixen també per apartar objectes pesants del terreny de construcció i moure grans quantitats de material en poc temps.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Palm Pre és un smartphone amb pantalla tàctil dissenyat i comercialitzat per Palm, Inc.. És un dispositiu amb característiques multimèdia i amb un programari basat fortament en la connectivitat amb la Internet. És el primer telèfon mòbil en disposar del microprocessador Texas Instruments OMAP 3430. Palm Pre va ser presentat per Jon Rubinstein al Consumer Electronics Show de 2009.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La pana (del francès, panne) és un teixit gruixut, de tacte suau. Encara que la tela de pana pot ser llisa, en confecció se sol utilitzar amb estries (bastons) verticals de mida petita, però també poden ser una mica més gruixuts. Pel seu gruix se sol usar per en la confecció de peces de vestir d'hivern de tota classe, incloent pantalons, camises, i jaquetes. La tela també pot ser emprada per cobrir coixins, per a entapissar sofàs, com material per a fer cortines... Es presenta de diferents colors.\n\n", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una pantalla presentadora frontal (HUD, per les seves sigles en anglès) és una pantalla transparent que presenta informació a\nl'usuari, de manera que aquest no ha de canviar el seu punt de vista per a poder veure\naquesta informació. El seu nom prové del fet que l'usuari pot veure la informació amb el cap\nalçat i mirant cap endavant, d'aquí \"Head-up\".\n\nUn bon exemple seria una HUD dissenyat per pilots, aquest els permetrà no haver de\nbaixar el cap per poder veure els instruments de vol, sinó que poden veure els instruments\nsempre davant seu. Tot i que va ser dissenyat per l'aviació militar, avui en dia ja s'utilitza en aviació civil i\nen la indústria automobilística.\nLes pantalles actuals HUD, deriven d'antigues pantalles CRT sobre fòsfor, que, donaren pas a les pantalles LED que s'usen en l'actualitat. Això no obstant, la indústria continua investigant especialment en el camp de les guies d'ona òptica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La pasta de soldar, en soldadura, actua com decapant i ajuda a fer una bona soldadura. Es compon principalment d'un aliatge majoritàriament d'estany micro-granulat, formant esferes que poden anar dels 20 μm als 75 μm de diàmetre. Aquesta pols ve barrejada amb fundent, així conegut habitualment l'agent químic que de fet és el que actua com decapant i ajuda a la formació d'una bona soldadura. Aquest pot ser de base aquosa o al solvent. Junts formen la pasta o crema de soldar que hem de dipositar sobre els pads o illes de soldadura d'un circuit imprès just abans de la col·locació dels components de tecnologia de muntatge superficial. Un cop col·locat el component SMD amb els seus terminals sobre la pasta el conjunt serà sotmès a un cicle de temperatura en un forn continu seguint una corba tal que farà que l'estany es fongui, flueixi i formi en refredar-se la necessària soldadura o unió elèctrica i mecànica del component amb el circuit imprès.Les pastes de soldar requereixen emmagatzematge refrigerat, però previ a la seva utilització han d'agafar la temperatura ambient sense obrir el pot per evitar la condensació d'humitat que seria causa de possibles falles en la soldadura. En tots els casos es recomana observar les indicacions del fabricant, ja que aquests productes són tòxics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un pH-metre és un instrument electrònic de mesura que s'utilitza per determinar el pH (acidesa o basicitat) d'un líquid (tot i que de vegades s'utilitzen sondes especials per tal de determinar el pH de substàncies semisòlides com ara el formatge). Un pH-metre típic consisteix en una sonda especial de mesura (un elèctrode de vidre) connectada a un potenciòmetre i mostra el pH que es detecta.\nEl 1934 el químic nord-americà Arnold Orville Beckman dissenyà el primer pH-metre, aparell que permet mesurar el pH emprant un elèctrode de vidre, i que fou comercialitzat el 1936, el mateix any que en comercialitzà un la companyia Radiometer de Dinamarca.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La pila Daniell va ser inventada el 1836 pel químic i meteoròleg britànic John Frederic Daniell. L'aparició de nous invents, com el telègraf, va fer créixer la necessitat de trobar fonts d'electricitat segures i constants. La pila Daniell està constituïda per un ànode (làmina de zinc) submergit en una solució de sulfat de zinc i per un càtode (làmina de coure) submergit en una solució de sulfat de coure (II). Ambdues solucions estan unides per un pont salí format per una solució de clorur de potassi. La reacció química de reacció d'oxidació reducció que ocorre se simbolitza mitjançant l'equació química:\n\nZn (s) + Cu2+(aq) → Zn2+(aq) + Cu(s)", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La pintura mineral o pintura de silicat està basada en la barreja correcta de pigments inorgànics minerals i de silicat potàssic. Les pintures minerals tenen qualitats superiors de durada, lluminositat i efecte protector. El principi de la tècnica dels silicats es basa en la unió mineral insoluble de la pintura amb el suport. El silicat potàssic reacciona amb el suport i amb els pigments, formant una estructura mineral lligada per silicats insolubles. Aquest procés de petrificació es coneix amb el nom de silicificació.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El pinzell és un instrument format per un feix de filaments que poden ser de materials diversos, usualment pèls, fixats a l'extrem d'un mànec de fusta per una virolla i que té la propietat de retenir líquids de diferents densitats. Es fa servir normalment per estendre pintura o cola amb precisió variable sobre una superfície.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una pipa és un recipient, generalment de forma cilíndrica, format per una petita càmera (el forn o cassoleta) per a la combustió del tabac i un tub foradat (cànula o canyell) que acaba en un broquet. S'utilitza normalment per fumar tabac o també altres substàncies. Les pipes es fabriquen habitualment amb una gran varietat de materials, sent els més comuns (segons la popularitat del seu ús): arrel de bruc, panotxa de blat de moro, escuma de mar, argila cuita, fusta de cirerer, porcellana, canya i altres materials més inusuals. El broquet es fabrica en metacrilat, ebonita, baquelita, ambre o banya.\nHi ha una enorme varietat de formes i qualitats de pipes, que van des de les elaborades en sèrie utilitzant màquines, fins a les fetes a mà per artesans, que poden arribar a preus elevadíssims i constituir veritables peces de col·lecció. Un tipus especial de pipa és l'anomenada pipa llarga o pipa de lectura, de tija llarga.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La pirometal·lúrgia és una branca de la metal·lúrgia extractiva. Consisteix en el tractament tèrmic dels minerals metal·lúrgics i concentrats per aconseguir les transformacions físiques i químiques dels materials per permetre la recuperació de metalls valuosos. El tractament pirometal·lúrgic pot produir productes vendibles, com metalls purs o compostos intermedis o aliatges, com a aliment adequat per al seu posterior processament. Exemples d'elements extrets per processos pirometal·lúrgics són els òxids dels elements menys reactius com el ferro, coure, zinc, crom, estany, manganès.La majoria dels processos pirometal·lúrgics requereixen aportació d'energia per mantenir la temperatura a la qual el procés es porta a terme. L'energia es proporciona generalment en forma de combustibles fòssils, la reacció exotèrmica del material, o de la calor elèctrica. Quan el material és prou present en l'alimentació per mantenir la temperatura del procés únicament per la reacció exotèrmica (és a dir, sense l'addició de combustible o de la calor elèctrica), el procés es diu que és \"autòleg\". Els processos pirometal·lúrgics són generalment agrupats en una o més de les següents categories:\n\nAssecat\nCalcinació\nRostit\nFosa\nRefinació", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un pistó és un element en principi cilíndric, que podria ser de qualsevol material, però sol ser de metall, que consta de dues peces, un èmbol que es mou en un moviment alternatiu rectilini i una camisa o guia a la qual es mou. Aquesta segona peça en realitat és una cavitat que pot estar integrada en una peça diferent. Forma part del sistema pistó-biela-manovella que serveix per a transformar moviments rectilinis en rotatius i al revés.\nEn un motor d'explosió d'automòbil, el pistó s'anomena tradicionalment cilindre, i és una peça cilíndrica d'acer, que es mou perquè a l'extrem de la camisa hom tira periòdicament combustible (gasolina), comburent (aire) i una guspira provocada per una bugia, que provoquen una explosió controlada que empeny l'èmbol del pistó lluny, és a dir, que el mou. Aquest moviment serà transmès al cigonyal. Els pistons estan situats alternats al cigonyal, de manera que els que són empentats cap a fora empenyen els altres cap en dins, i després aquests que han quedat més al fons seran els que empenyin els anteriors un altre cop en dins. Això ocorre en motors que es diuen alternatius o, més formalment, de moviment alternatiu. Al cap de cada pistó, a més de les entrades d'aire i combustible, la sortida d'aire barrejat producte de la combustió, i la bugia, posseeix unes ranures on s'acoblen els segments de compressió i el de lubricació. El lubricant serveix per a disminuir la força de fregament de l'èmbol dins de la camisa. A l'extrem oposat, el pistó té un orifici on s'allotja el buló que enllaça el pistó amb la biela.\nAlguns tipus de vàlvules com les lineals de moviment alternatiu tenen pistons o èmbols com a element mòbil que s'encarrega de modificar els paràmetres comuns, com ara el volum o la pressió d'un fluid.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els plàstics reforçats, també anomenats plàstics reforçats amb fibres o polímers reforçats amb fibres, són compòsits formats per una matriu polimèrica reforçada amb fibres sintètiques. Es tracta de materials força resistència mecànica, lleugers i extremadament resistents a la corrosió. Són usats sovint en les indústries aeronàutica, automobilística i marítima. També s'utilitzen cada vegada més com a material de construcció. Els polímers més utilitzats són l'epoxi, el polièster o el vinilèster. Les fibres més comunes són la fibra de vidre, la de carboni o bé l'aramida. Les combinacions més esteses són el plàstic reforçat amb fibra de vidre i el plàstic reforçat amb fibra de carboni.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El plàstic reforçat amb fibra de vidre (GRP o Glass-reinforced plastic en anglès) és un material compost, concretament, un plàstic reforçat amb fibres. Es tracta d'un producte molt utilitzat en les indústries de l'automòbil, aeronàutica, eòlica i naval, per tal de fabricar carrosseries i carenats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un plat és un recipient ampli i pla amb una concavitat moderada sobre el qual se serveix el menjar.\nEls plats estan fets habitualment de materials ceràmics com ara la porcellana o l'argila, o també amb altres materials com el plàstic o el vidre; de vegades, també s'empra la fusta o la pedra tallada. Els plats d'un sol ús sovint estan fets de paper. Poden presentar-se en una gran quantitat de formats, des de petits plats de cafè, passant per plats per al pa i la mantega i plats per a àpats, fins a grans safates des de les quals el menjar es distribueix a diverses persones assegudes a taula.\nAlguns plats es fabriquen sols amb finalitats decoratives en comptes de fer-los servir per a menjar.\nEl plat va ser inventat a l'edat dels metalls.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Plataforma com a servei (de l'anglès platform-as-a-service) es refereix a una categoria de serveis al núvol que proveeix una plataforma de computació completa com a servei. És un model de serveis de computació al núvol, com també ho són SaaS (Software-as-a-service) i IaaS (Infrastructure-as-a-Service). En aquest model, el proveïdor ofereix la xarxa, els servidors, l'emmagatzematge, aplicacions, repositoris, i en definitiva tot el que calgui per a poder hostetjar les aplicacions i serveis creats per als clients.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "PlayStation Network (PSN) és una plataforma desenvolupada per Sony per a la venda de continguts digitals i com a suport del joc en línia accessible mitjançant PlayStation 3 i PlayStation Portable. Des d'aquests dispositius l'usuari pot xatejar en línia i navegar per la xarxa de franc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Pneumàtic run-flat, pneumàtic de rodament sense pressió o pneumàtic de buidatge limitat, és un pneumàtic dotat de solucions tècniques, que li permeten funcionar fins i tot quan es perd la pressió d'aire en una punxada, permetent al vehicle que el porta muntat seguir avançant a una velocitat limitada (a menys de 80 km/h) sobre una distància no massa gran (fins a 80 km).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Podall, veremall, rostalla o falçó és una eina agrícola tradicional de mida reduïda que s'usa per a podar en verd, per a la verema del raïm, per dallar herba, o per a tallar els bolets per la seva base. La mida més habitual és de 20 a 25 cm de llargada sense comptar el mànec.\nÉs una eina que es basa en la força de cop i no de la força d'estirar que s'empra per a l'ús de la falç. La funció més habitual del podall és tallar branques o tiges encara verdes i de dimensions relativament reduïdes per tal de fer empelts o per l'esporga de la vinya. Actualment en les feines d'esporga es fa servir més les tisores d'esporgar. La làmina està feta d'acer, té la forma corbada i amb la part que talla només a la part interna que és l'oposada al manipulador.\nTé el seu origen en el mesolític i actualment el seu ús s'està generalitzant entre els boletaires. Consta d'una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i proveïda d'un mànec curt del mateix material o de fusta. El seu mecanisme d'acció compren capturar els sarments del raïm abraçant-los amb la curvatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la falç però a escala més petita.\nNo s'ha de confondre amb la falç, puix que aquesta és d'una mida molt més gran i té uns altres usos. Mentre que la falç esta en desús per culpa de la mecanització, el falçó s'està estenent entre els boletaires, ja que la troben una eina molt útil a la hora de tallar la base dels bolets en el bosc, i per les seves reduïdes dimensions és molt manejable i fàcil de transportar.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El polispast és una màquina que s'utilitza per a aixecar o moure una càrrega amb un gran avantatge mecànic, perquè es necessita aplicar una força molt menor al pes que cal moure. Duu dues o més corrioles incorporades per a minimitzar l'esforç.\nEn la seva fórmula intervé la força que ha de realitzar l'objecte o persona per aixecar la resistència i el nombre de corrioles que intervenen en l'aixecament de la resistència.\nLa seva fórmula és: \n \n \n \n F\n =\n \n \n \n Resistència\n \n \n 2\n ⋅\n \n \n Nombre de corrioles\n \n \n \n \n \n ⋅\n \n Gravetat\n \n \n \n {\\displaystyle F={\\frac {\\mbox{Resistència}}{2\\cdot {\\mbox{Nombre de corrioles}}}}\\cdot {\\text{Gravetat}}}\n \nExemple: \n \n \n \n 245\n \n \n N\n \n =\n \n \n \n 100\n \n \n k\n g\n \n \n \n 2\n ⋅\n 2\n \n \n \n ⋅\n 9\n ,\n 807\n \n \n {\\displaystyle 245\\ \\mathrm {N} ={\\frac {100\\ \\mathrm {kg} }{2\\cdot 2}}\\cdot 9,807}\n \nPer tal d'aixecar un pes de 980 N s'ha realitzat una força de 245 N.Aquests mecanismes s'utilitzen molt en els tallers o indústries que manipulen peces molt voluminoses i pesades perquè faciliten la manipulació, elevació i col·locació d'aquestes peces pesades en les diferents màquines-eines que hi ha en els tallers o magatzems, així com carregar-les i descarregar-les dels camions que les transporten.\nSolen estar subjectes a un braç giratori que hi ha acoblat a una màquina, o poden ser mòbils guiats per rails col·locats en els sostres de les naus industrials.\nEls polispasts tenen diverses grandàries o potència d'elevació, els petits es manipulen a mà i els més grans duen incorporat un motor elèctric.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un polvorí és un edifici d'ús militar on s'emmagatzema la pólvora i les municions o explosius fets a base de pólvora. Habitualment també se n'hi produeix. Com que dins aquests magatzems s'hi guarden matèries explosives, la història dels polvorins ha estat plena de nombrosos accidents, entre els quals es poden destacar els següents:\n\nL'explosió del polvorí de Delft, als Països Baixos (llavors les Províncies Unides), que va causar la mort de més d'un centenar d'habitants i va destruir una part de la ciutat. Va tenir lloc el 12 d'octubre de 1654.\nL'explosió del polvorí de Grenelle (avui barri de París), el 31 d'agost de 1794. Hi va haver més d'un miler de víctimes, entre personal del magatzem i la població veïna, i tots els voltants en van resultar afectats.\nL'explosió del polvorí de Sant Ferran, a Palma, el 25 de novembre de 1895, considerat l'accident laboral més luctuós de les illes Balears. Va causar la mort de 97 empleats, la major part dones i infants.\nL'explosió del polvorí dels Divuit Ponts, a Lilla, al nord de França, l'11 de gener de 1916. Va provocar 104 morts i 400 ferits, i s'especula que fos obra d'un sabotatge contra l'exèrcit ocupant alemany durant la Primera Guerra Mundial.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un portapalets, transpalet o toro (manual o amb motor) (ang. pallet truck) és un carretó elevador que permet d'aixecar i transportar palets i la seva càrrega.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "PosteMobile S.p.A. és una companyia italiana de telecomunicacions del grup Poste Italiane S.p.A. llançada el 26 de novembre de 2007, que opera al sector de la telefonia mòbil i fixa com a operador de xarxa mòbil virtual (Full MVNO) a la xarxa Wind.\nDes de desembre de 2016, PosteMobile és el patrocinador principal de la Lega Basket Serie A italiana (LBA).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La projecció tèrmica amb flama o metal·lització és un procediment o tècnica de la projecció tèrmica. Es tracta que una flama d'oxi-combustible funda el metall d'aportació (pols o fil) i per mitjà d'un gas propulsor projecta les partícules líquides sobre el substrat. Aquest procediment se sol emprar per a protecció contra la corrosió (zinc, aliatges d'alumini,...) i contra el desgast. El seu nom prové de l'anglès \"flame spray\" i és la tecnologia de projecció tèrmica més antiga. Va ser inventada per Max Ulrich Schoop el 1914", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El projector de perfils és un instrument de mesura que permet fer mesures quan no és possible utilitzar instruments convencionals, normalment per la diminuta mida de les peces. Mitjançant el projector de perfils s'obté una imatge que amplia en 50, 100 o 200 vegades la mida original. És format essencialment per una pantalla principal amb quadrants (la seva perifèria està dividida en grades, proveïdes també d'un goniòmetre); lents d'augment; i una taula transversal amb un micròmetre, aparell amb una precisió de l'ordre de 5 micres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La protecció col·lectiva és la tècnica que protegeix més d'una persona davant de riscos que no s'han pogut evitar o reduir al màxim, com per exemple, una bastida, una barana o una xarxa (per la protecció contra les caigudes a diferent nivell) o la insonorització del motor d'una màquina (per la protecció contra el soroll). El terme protecció col·lectiva s'oposa al de protecció individual, que protegeix a un sol treballador, i es consideren preferibles les proteccions col·lectives a les individuals, perquè s��n més fàcils de controlar, ja que el seu ús no depèn tant de la voluntat o els descuits de cada treballador.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un prototip digital dona el disseny conceptual que permet a departaments d'enginyeria, fabricació i màrqueting la possibilitat d'explorar virtualment un producte complet abans que sigui construït. Els dissenyadors industrials, els fabricants, i els enginyers utilitzen els prototips digitals per dissenyar, iterar, optimitzar, validar, i visualitzar els seus productes digitalment durant tot el procés del desenvolupament del producte. Els venedors també utilitzen prototips digitals per a crear representacions fotorealistes i animacions dels productes abans de la fabricació. Les empreses solen adoptar els prototips digitals amb l'objectiu de millorar la comunicació entre els interessats o participants en el desenvolupament del producte, com també per aconseguir un llançament del producte al mercat més ràpidament, i facilitar la innovació de nous productes.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un pulsòmetre és una bomba pulsant que es fa servir per a impulsar líquids.\nUna bomba pulsant de vapor sense pistons, anomenada Pulsometer, fou patentada per Charles Henry Hall el 1872. La patent fou comprada per un enginyer britànic el 1875 i diversos models de bombes foren construïts i comercialitzats seguidament. La bomba Pulsometer fou molt popular en mines superficials i pedreres pel seu rendiment i fiabilitat. També en altres aplicacions.La disposició del Pulsometer estava inspirada en la bomba de vapor Savery (inventada per Thomas Savery).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El coixinet o quadradet és un signe que s'escriu (#) i pertany a la puntuació ampliada o informàtica. Té diversos usos:\n\nen els EUA i Canadà pot indicar xifra o nombre (a la viquipèdia també s'usa per fer llistes numerades)\nintrodueix comentaris en alguns llenguatges de programació com el Perl\nés una tecla del telèfon que activa funcions especials o codis abreujats\na vegades s'usa com a substitut del símbol similar que indica que una nota musical està sostinguda\nsepara medicaments a les receptes mèdiques de Noruega\nindica fi de transcripció en periodisme\nindica escac i mat en la notació dels escacs\nmarca grup fonològic en determinades escoles de fonètica\nen informàtica (ang. hashtag), etiqueta que precedeix un o diversos mots units, per tal que tant el sistema com l'usuari l'identifiquin ràpidament. S'utilitza en serveis web com ara Twitter, Instagram, identi.ca… o en missatgeria basada en protocols IRC per a assenyalar un tema sobre el qual gira certa conversa. Un coixinet representa un tema, tanmateix, segons el servei web, els hashtag indiquen coses diferents. En els serveis de microblogging, en què diversos usuaris publiquen missatges mitjançant tècniques de difusió, un hashtag indica un mateix tema sobre el qual qualsevol usuari pot fer lliurar una aportació o opinió personal simplement escrivint aquest coixinet en el missatge. Per ex.: S'ha acabat el cap de setmana i torno a la feina disgustada. #OdioElsDilluns", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El quadre de comandament i de protecció és un equipament que allotja els elements principals de seguretat, protecció i maniobra de la instal·lació elèctrica interior.\nAcostuma a situar-se el més a prop de l'entrada de l'habitatge. Els seus components són:\n\nICPM (interruptor de control de potència màxima): és un interruptor magnetotèrmic, i té la funció d'evitar que la potència subministrada per la companyia superi la potència contractada.\nIGA (interruptor general automàtic): es pot accionar manualment, i disposa de protecció contra sobrecàrrega i curtcircuits.\nID (interruptor diferencial): és el que s'encarrega de protegir a les persones de contactar directes i indirectes. detecta els corrents de fuita (per cada 5 circuits és necessari un ID).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un radom és, en enginyeria de telecomunicacions, el recobriment d'una antena, i s'utilitza per protegir-la de les inclemències meteorològiques (pluja, vent, calamarsa, neu...), sense que les seves propietats electromagnètiques es vegin afectades i l'antena continuï sent transparent a les ones de ràdio. El podem trobar, per exemple, en radars muntats a l'exterior, ja sia en avions o en equip estàtic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les Ray-Ban Aviator són un estil d'ulleres de sol desenvolupades per Bausch & Lomb amb la marca de Ray-Ban. Es caracteritzen tenir unes lents fosques, sovint reflectives que tenen una àrea dues o tres vegades la superfície del globus ocular, i marcs de metall molt prims amb pont doble o triple (l'anomenat \"forat de bala\") i auriculars de baioneta o temples de cables flexibles que arriben fins darrere de les orelles. El disseny original va comptar amb lents de vidre G-15 temperat, és a dir, de color gris neutre, que només permetia la transmissió d'un 15% de la llum entrant. Les lents no són planes sinó lleugerament convexes. El disseny intenta cobrir tot el camp de visió de l'ull humà i prevenir tanta llum com sigui possible.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un reactor d'aigua pressuritzada, VVER o PWR (de l'anglès pressurized water reactor) és un tipus de reactor nuclear d'una central nuclear tal que fa servir aigua a alta pressió com a moderador dels neutrons, per a refrigerar el reactor i per a produir vapor als generadors de vapor. Com a combustible usen òxids d'urani enriquit entre el 2% i el 4%, tot i que algunes poques fan servir MOX. En 1997, al món hi havia 251 centrals nuclears amb aquest tipus de reactor, sumant una potència total de més de 230.000 MWe, que representa prop del 60% de la producció mundial d'energia a les centrals nuclears. És la tecnologia utilitzada a Ascó I i II i Vandellòs II.\n\nUtilitza tres circuits de refrigeració: el primari amb aigua a pressió que mai surt de l'edifici de contenció, portant la calor del reactor a un intercanviador de calor i el secundari d'aigua en ebullició que rep la calor a l'intercanviador a l'edifici de contenció i amb el vapor generat mou les turbines.\nEl seu senzill disseny permet alliberar la part superior del reactor per poder posar-hi les barres de control, de forma que en cas d'emergència es pot tallar (amb un robot o un explosiu) la seva sustentació i aturar de cop la central, fins i tot en absència d'una font d'energia auxiliar.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una rebladora és una màquina en cas dels processos industrials o una eina manual en el cas de les activitats de bricolatge, que serveix per fixar amb reblons elements que no hagin de ser desmuntables més endavant. El funcionament de la rebladora consisteix en una boterola accionada pneumàticament o hidràulicament que colpeja repetidament un dels extrems del rebló fins a deformar-lo i fer-ne una segona cabota a l'altra banda de les peces a unir.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un recipient és un objecte o receptacle fondo, destinat a rebre productes sòlids (pols, grànuls ...), líquids o gasos. Recipient, del llatí recipĭens,-entis «que rep», participi del verb recipĕre, «rebre»; aparegut al vocabulari francès el 1555, com adjectiu, epítet de «vas»:A França va ser utilitzat al segle xvii com substantiu sinònim de vas, terme al que va acabar substituint. Els recipients són utilitzats en nombrosos àmbits de la vida quotidiana, sobretot a la cuina, a la indústria química, en el transport, com envasos), etc. La seva grandària és molt variable, des de les dimensions de les bótes de vi i els destinats a barrils de petroli fins a la copel·la d'un laboratori químic, passant pels innombrables estris de cuina, com ara olles de fang, cassoles, marmites, etc. Un recipient pot ser de gairebé qualsevol material: pèl, cuir, argila, porcellana, pedra, os, metall, tèxtil, vidre, fusta, plàstic o elastòmer, resina, etc. eventualment amb revestiment.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Reducte és una obra, bé permanent bé temporal, destinada a refugi o fortificació per a la defensa. Deriva de la paraula llatina reductus, que significa «apartat, retirat».\nEls reductes adopten diverses formes i mides, tot i que ordinàriament tenen diversos costats i consten de parapets i una o més banquetes. Es construeixen els reductes regularment en les línies de circumval·lació i al seu voltant i també en els retorns de la trinxera i el fossat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La refrigeració és el procés de reducció i manteniment de la temperatura (a un valor menor a la del medi ambient) d'un objecte o espai. La reducció de temperatura es realitza extraient energia del cos, generalment reduint la seua energia tèrmica, el que contribueix a reduir la temperatura d'aquest cos.\n\nLa refrigeració implica transferir l'energia del cos que pretenem refredar a un altre, aprofitant les seues propietats termodinàmiques. La temperatura és el reflex de la quantitat o nivell d'energia que posseeix el cos, ja que el fred pròpiament no existeix, els cossos solament tenen més o menys energia tèrmica. D'aquesta manera refredar correspon a retirar energia (calor) i no ha de pensar-se en termes de «produir fred o afegir fred».\nLa salut i el benestar d'un país pot dependre dels sistemes de refrigeració. Per exemple; l'alimentació i l'emmagatzematge de vacunes, distribució, aplicació mèdica, industrial, comercial i domèstica de tota classe depèn dels sistemes de refrigeració.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La regla de Carson és la regla general coneguda en telecomunicacions referent a l'amplada de banda, i que estableix que aproximadament tota la potència d'un senyal consistent en una portadora sinusoidal modulada en freqüència està compresa dins d'una amplada de banda (al voltant de la freqüència portadora) de\n\n \n \n \n \n B\n \n T\n \n \n =\n 2\n (\n Δ\n f\n +\n \n f\n \n m\n \n \n )\n \n \n {\\displaystyle B_{T}=2(\\Delta f+f_{m})}\n \non Δf és la desviació màxima de la freqüència instantània f(t) (que és un efecte de modular en freqüència, igual que en Amplitud modulada (AM) es defineix l'índex de modulació respecte a l'amplitud) respecte a la portadora fc (assumint que xm(t) està normalitzada en el rang ±1), i on fm és l'amplada de banda del senyal modulador (que es defineix \"en banda base\" i és el mateix per al senyal modulat).\nAquesta regla, que aproxima l'amplada de banda d'una modulació angular, s'utilitza per a simplificar els càlculs, ja que s'hauria de calcular la transformada de Fourier per a obtindre l'espectre. Açò resulta prou laboriós i per tant, en la pràctica, sol utilitzar-se aquesta aproximació.\nMitjançant aquesta expressió observem que quan modulem amb modulacions angulars (FM, PM) es necessiten amplades de banda de transmissió molt més grans que els del senyal modulador.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La reixa de pantalla és un element d'un tub de buit. La reixeta pantalla és la segona reixa en els tubs de reixetes múltiples, i està situada entre el càtode i l'ànode. La seva construcció és el·líptica o circular (depenent del format del càtode), amb la secció perpendicular al càtode, que queda a l'eix central. Com el seu nom implica, la reixeta està construïda amb filferro en forma d'espiral. Està situada entre la reixa de control i l'ànode i transforma així un tríode en un tètrode. La reixa pantalla està normalment connectada a l'alta tensió a través d'una Resistència desacoblada per un condensador connectat a massa. La reixeta pantalla actua com un blindatge entre la reixa de control i l'ànode reduint així la capacitància entre aquests dos elements, fet que permet el funcionament a freqüències més altes. Hi ha tubs de buit amb més d'una reixa pantalla, que estan normalment connectades entre si.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un rentaplats o llavaplats i rentavaixella, llavavaixella, escuradora o màquina de rentar/llavar plats és un electrodomèstic especialitzat en la neteja de la resta de menjar dels plats, gots i altres estris de cuina. És d'ús habitual tant en establiments públics com a domicilis particulars.\n\nEls rentaplats fan servir la circulació de l'aigua a una alta temperatura (entre 55 i 65 graus) i detergents molt forts (amb força contingut de calç, que no és aconsellable per al contacte directe amb la pell humana) per tal d'aconseguir la neteja dels plats i gots que hi ha al seu interior. El rentaplats bàsicament projecta aigua amb força sobre els plats, primer amb detergent i després, durant l'esbandida, amb aigua. Molts models també fan servir corrents d'aire calent per accelerar l'assecatge.\nLa disposició habitual del rentaplats són diverses safates que es poden treure i on es distribueix els elements a rentar.\nVa ser inventat per: Josephine Cochrane el 1886. Es presentà al públic a l'Exposició Universal de Chicago de 1893.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una resclosa és una obra feta transversalment en un curs d'aigua amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit.\nSi la dimensió és molt petita s'anomena assut o peixera i en cas de grans dimensions rep el nom de presa.\nEn els rius i canals navegables la resclosa té comportes que permeten a les embarcacions superar el desnivell.\nEstan fetes amb fusta, maons, pedra natural en la majoria dels assuts i de les rescloses fins a la meitat del segle xx. Després, en esdevenir sempre més llargues, es faran de formigó armat amb comportes d'acer.\nEn els canals transoceànics com el Canal de Panamà les rescloses tenen dimensions gegantines i, tot i això, grans vaixells com els petroliers no poden utilitzar-les. La resclosa més gran del món, el Berendrechtsluis connecta el riu Escalda amb els molls del port d'Anvers a Bèlgica: té 500 metres de llargada i 68 metres d'amplada.\nEn ports de mar la funció de la resclosa és també evitar el descens del nivell d'aigua a la baixamar i protegir el port a la plenamar i en les tempestes, tot i permetre a les embarcacions de passar del port al mar o viceversa a qualsevol moment.\n\n", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La resistència o l'enduriment contra la radiació és el disseny de parts i sistemes electrònics perquè puguin suportar el dany causat per la radiació ionitzant. Aquesta radiació es produeix en l'espai exterior i en grans altituds, als cinturons de radiació de Van Allen. També es produeixen en les explosions nuclears i prop dels reactors nuclears i altres fonts de radiació.Hi ha moltes tècniques que poden aconseguir l'«enduriment». La MRAM, memòria d'accés aleatori magnetorresistiva, es proposa com la solució de llarga durada de memòria electrònica. Aquest és el cor de la resistència a la radiació, ja que si la memòria del sistema no està danyada, el sistema pot ser reiniciat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Resource Reservation Protocol (RSVP) és un protocol per permetre a les aplicacions escollir entre diversos nivells de servei d'entrega dels paquets que generen. Requerint únicament que: \nEls elements durant el seu camí (nodes i subxarxes) han de disposar de mecanismes per controlar la QoS. Tals mecanismes els proporcionen els serveis de control de QoS com Controlled-Load i Guaranteed Services.\nHa d'existir un procediment per sol·licitar des de l'aplicació fins a les subxarxes, els requeriments que es necessitaran durant el camí que han de realitzar els paquets. Aquest procediment RSVP el realitza a través dels missatges RESV i PATH.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El ribot de contrafibra és un petit ribot de fusteria que està dissenyat per a tallar a contrafibra i és prou diminut per ser utilitzat amb una sola mà. La fulla va muntada amb un angle d'atac molt petit. Un ribot de contrafibra és usat per a ribotejar components deixant encenalls prims de fusta, per aconseguir que un element s'ajusti dins d'una tolerància de fabricació acceptable. També s'empra per aparellar petites superfícies en zones delicades. En els ribots a contrafibra, el full té una inclinació de 12 a 20 graus a més disposen de galgues de control de profunditat i de moviment lateral de la fulla. N'hi ha de fusta i de metall, aquests últims són més sofisticats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Rinspeed sQuba, desenvolupat per l'empresa suïssa Rinspeed, és el primer automòbil del món que es pot conduir tant a terra com sota l'aigua.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un riòmetre - en anglès riometer (relative ionospheric opacity meter) - és un instrument utilitzat per quantificar la quantitat de l'ona electromagnètica en l'atmosfera. Es tracta d'un radioreceptor especialment dissenyat per controlar ininterrompudament el soroll còsmic (emissió ràdio de fons que procedeix de l'espai exterior). Com el nom implica, un riòmetre mesura l'opacitat de la ionosfera. A falta de qualsevol absorció ionosfèrica, aquest soroll de ràdio, del qual es feia una mitjana durant un període prou llarg, forma una corba de dia silenciós. La diferència entre la corba de dia silenciós i el senyal de riòmetre és un indicador de la quantitat d'absorció, i es mesura en decibels. Els riòmetres són una antena de ràdio generalment passiva que opera en la gamma de radiofreqüència de VHF.\nEl riòmetre es desenvolupava el 1950 per científics a la Universitat d'Alaska que estava investigant els efectes de propagació de la ràdio d'aurora. De vegades l'aurora ocasionava el fracàs complet de comunicacions per ràdio a un distància llarga amb avions en l'Àrtic, una qüestió d'assumpte considerable per les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units en un temps de tensió amb la Unió Soviètica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El rotor és el component que gira en una turbina o en una màquina elèctrica. En aquest últim cas, juntament amb la seva contrapart fixa, l'estàtor, forma el conjunt fonamental per a la transmissió de potència en motors elèctrics en general i generadors elèctrics.\nEl rotor està format per un eix que suporta un joc de bobines enrotllades sobre un nucli magnètic que gira dins d'un camp magnètic creat bé per un imant o pel pas per un altre joc de bobines, atropellades sobre unes peces polars, que romanen estàtiques i que constitueixen el que s'anomena estàtor d'un corrent continu o d'un altern, depenent del tipus de màquina de què es tracti.\nEn màquines de corrent altern de mitjana i gran potència, és comú la fabricació de rotors amb làmines d'acer elèctric per disminuir les pèrdues associades als camps magnètics variables, com els corrents de Foucault i els produïts pel fenomen anomenat histèresi.\n\nAlguns tipus de rotors\nRotor bobinat amb col·lector.\nRotor de gàbia d'esquirol o rotor de gàbia.\nRotor bobinat amb anells", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "L'USS S-4 (SS-109) va ser un submarí de classe S de la Marina dels Estats Units d'Amèrica. En 1927, va ser enfonsat en xocar accidentalment amb un destructor de Guàrdia Costanera amb la pèrdua de tots els seus tripulants. Tanmateix, va ser recuperat i restaurat per al servei fins que va patir un sinistre en 1936.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta. Està composta per una punta (de tir sobre diana o caça), un eix o tija i un emplomallat que normalment és de tres plomes. Les puntes poden tenir diverses formes. Les puntes de tir sobre diana no sobresurten de la tija de la fletxa, mentre que les puntes de caça sí que ho fan i tenen diferents formes, des de la coneguda forma triangular fins a aquelles que són cilíndriques usades en la caça menor. Els materials de la tija poden ser de fusta, canya, alumini, carboni o alumini - carboni. Les plomes poden ser naturals o de plàstic. Les plomes naturals, que provenen de galls dindis provinents de la indústria alimentària, s'usen sobretot amb els arcs tradicionals i les de plàstic amb els arcs olímpics i compostos. Històricament s'utilitzaven plomes de diverses aus, especialment oques.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La sala de màquines és l'espai destinat a allotjar la planta propulsora, generadors, calderes, compressors, bombes de lubricació, llast i tot dispositiu per al normal funcionament d'un vaixell. Compta amb diversos compartiments, tallers i panyols i una cambra de control climatitzada i aïllada de l'intens soroll i calor presents a la sala màquines.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una sauna és un bany de vapor a altes temperatures, que oscil·len entre els 70 °C centígrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 °C o 90 °C (en saunes seques).Té lloc en recintes petits generalment de fusta, i proporciona als seus usuaris efectes beneficiosos per l'organisme a través de l'eliminació de toxines gràcies a la sudoració. Per aquesta raó és utilitzada per a fins higiènics iterapèutics.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Satellite Control and Operation System 2000 (SCOS-2000) és el sistema de programari genèric de satèl·lits Mission Control System (MCS) desenvolupat i mantingut per l'Agència Espacial Europea (ESA/ESOC) en col·laboració amb la indústria europea i les missions desplegades com és el cas del Radarsat 2, XMM-Newton, INTEGRAL, MSG, Cryosat, Mars Express, Venus Express, GOCE, Herschel Plank, Rosetta, Cryosat-II, Galileo IOV, MetOp-A i MetOp-B. Les properes missions que actuarà el SCOS-2000 s'inclouen l'Aeolus, SWARM, Gaia, Galileo FOP, GMES Sentinel, SOLAR, Bepi-Colombo i LISA Pathfinder.\nÉs un sistema genèric, adaptat a les necessitats específiques de cada missió. El nucli del sistema proporciona processament comprensiu de telemetria, control manual i automàtic, gestió de programari a bord, arxiu de la missió i distribució de dades basades en web.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Edouard-Leon Scott de Martinville (París, 25 d'abril del 1817 - París, 26 d'abril de 1879) és conegut pel fet que és l'inventor del \"fonoautògraf\", un aparell que permetia traslladar la parla humana i el so en general en un gràfic i que es considera antecessor del fonògraf. L'aparell funcionava inicialment amb un raspall unit a una membrana que vibrava en incidir-hi la veu humana, tot traçant una línia ondulada sobre un vidre fumat. Malauradament, aquest aparell no era capaç de reproduir els sons que enregistrava.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En criptografia, un secret compartit és una peça de dades que només és coneguda per les parts involucrades en una comunicació segura. El secret compartit pot ser una contrasenya, una frase d'accés, una xifra gran o una matriu de bytes escollits a l'atzar. El secret compartit es pot acordar prèviament entre les parts de la comunicació. Aleshores, se'l pot anomenar clau precompartida. També es pot crear a l'inici de la sessió de comunicació utilitzant un protocol per acordar la clau, per exemple utilitzant criptografia de clau pública. El secret compartit pot ser utilitzat per a l'autenticació (per exemple en connectar-se a un sistema informàtic remot) fent servir mètodes com ara el repte-resposta o ser convertit en una funció de derivació de clau per produir una o més claus per ser utilitzades en l'encriptació i/o en la codificació de l'autenticació de missatges (MAC).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un seient inclinable és una butaca o sofà que es pot inclinar quan l'ocupant baixa el respatller i aixeca la part frontal. Té un respatller que pot inclinar-se cap enrere i amb freqüència un reposapeus, que pot ser estès per mitjà d'una palanca en el lateral, o pot estendre's automàticament quan es reclini l'esquena.\nLa butaca reclinable també es coneix com a butaca de relax.\nEls reclinables moderns sovint compten amb un reposacaps ajustable, suport lumbar i un reposapeus independent, que s'ajusta amb el pes i l'angle de les cames de l'usuari, per tal de maximitzar el confort. També estan disponibles reclinables que estan adaptats per a persones discapacitades.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La selfactina és un tipus de màquina de filar (spinning mule), o filadora, intermitent que esdevingué molt típica als vapors a Catalunya durant la Revolució Industrial, que fou precedida per la molt coneguda filadora anomenada berguedana. Va ser introduïda a Catalunya el 1844, i fou la primera màquina de filar mecanitzada que, amb la intervenció d'un únic operador, en comptes de bastants, com havia calgut fins aleshores, permetia filar molts fils simultàniament. En el seu moment, tot i la seva complexitat, va ser considerada una de les màquines més perfectes de la indústria tèxtil. Avui encara se'n fan, però són rares, ja que majoritàriament s'han substituït per filadores de cap obert.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un sensor inductiu o detector inductiu és un detector de proximitat, que pot ser de tipus tot o res, o bé proporcional.\nNomés serveix per a objectes metàl·lics, que són detectats perquè provoquen una alteració en el camp magnètic que produeix el sensor. Una etapa d'amplificació sol convertir-los en tipus tot o res. Els detectors de proximitat inductius poden arribar fins a 50 mm d'abast i se solen utilitzar com a simples detectors de presència. Poden detectar moderadament ràpid: 700 objectes per segon, la qual cosa és important per comptatge de moltes peces.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Els senyals de deflexió són els que s'apliquen a les bobines de deflexió del feix del tub de raigs catòdics. L'amplitud d'aquests senyals varia entre uns valors màxims i mínims corresponents als corrents que s'han d'aplicar a les bobines de desviació per posicionar el feix als extrems de la pantalla. Exactament, l'amplitud ha de variar de manera que el senyal d'escombrat horitzontal ha de produir un canvi de nivell des del seu valor mínim al màxim cada cop que hi ha un salt de línia. I el senyal d'escombrat vertical ha de variar linealment del seu valor màxim al mínim durant l'exploració de camp i reinicialitzar-se al seu valor màxim cada cop que comença un nou camp.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un separador balístic és una màquina utilitzada en plantes mecanitzades, que separa els materials més lleugers dels que són més pesants aprofitant la diferent trajectòria que tenen quan són llençats a l'aire i quan llisquen, rodolen o reboten sobre una superfície. Una rampa de classificació formada per plataformes vibrants té un moviment que van impulsant els sòlids cap amunt, i els elements lleugers i plans segueixen aquesta direcció però els però els sòlids pesants i voluminosos tendeixen a rodolar cap avall i així surten per l'extrem oposat de la màquina. A més, les plataformes tenen forats que fan de garbell per deixar caure els materials fins que es dirigeixen cap a una tercera sortida.Es poden trobar en plantes de reciclatge o triatge de residus.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La Sèrie 102 de Renfe (Talgo 530) és un tren d'alta velocitat fabricat per Talgo, que actualment està autoritzat a circular a una velocitat màxima de 300 km/h. Va iniciar el seu servei comercial el 26 de febrer de 2005 en la LAV Madrid -Lleida.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un servei d'allotjament d'imatges permet a les persones pujar imatges a un lloc web d'Internet. La imatge és desada en el servidor d'allotjament i pot ser vista per la resta de persones.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un sgabello és un tipus de tamboret portàtil amb respatller del segle xvi, típic del Renaixement italià, mentre que una cadira (sedia) normalment incloïa braços representant un seient de més importància jeràrquica. Els sgabelli acostumen a estar fets amb fusta de noguer comú i consisteixen d'un respatller prim i un seient octagonal a sobre d'un parell de taules verticals decorades reforçades amb un suport horitzontal entre elles. Aquest seient normalment es col·locava en passadissos i s'hi acostumava a esculpir l'emblema familiar de l'escut d'armes. El seu principal propòsit no era asseure's-hi per comoditat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "S'enten per sistema de comunicacions qualsevol sistema electrònic la funció del qual és generar, captar, transmetre i recuperar una informació determinada intentant que el missatge rebut sigui una estimació el més semblant possible al missatge original.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El sistema tècnic és un sistema d'unitats que comprèn diverses unitats del primitiu sistema mètric decimal, que s'utilitzen encara perquè moltes d'elles són fàcils de comprendre i usar. En definir les diferents unitats es prengueren aplicacions directes sense relació amb les altres unitats, definint-se així el primitiu sistema mètric decimal. Així, per exemple, per a la pressió es crearen dues unitats diferents; per una banda els que estudiaven les bombes per a elevar l'aigua, crearen el metre de columna d'aigua (m.c.a.), mentre que els que estudiaven l'atmosfera crearen el mil·límetre de columna de mercuri (mm Hg), que després seria anomenat Torr. Quan s'arribà a l'acord d'unificar tots els sistemes en un de sol, el Sistema Internacional d'Unitats, es veié la necessitat d'evitar transformacions estranyes d'unes a altres unitats i aquestes van ser anul·lades, però se segueixen utilitzant en aquest sistema tècnic. Bàsicament és el sistema mètric, o més bé el que s'anomenà MKS (metre, quilogram, segon), amb alguna variant com la utilització de l'hora, com a unitat de temps, en alguns casos. En determinades aplicacions tècniques s'utilitzen unitats còmodes per als càlculs; entre elles:\n\nUnitat de força: quilogram-força (kgf) o quilopond (kp)\nUnitat de pressió: metre de columna d'aigua (m.c.a.)\nUnitat d'energia: caloria (cal)\nUnitat de potència: cavall de vapor (CV)", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "SixthSense és un dispositiu portàtil d'interfície gestual desenvolupat per Pranav Mistry, un estudiant de doctorat en el grup d'Interfícies de Fluids del MIT Media Lab. És similar a Telepointer, un projector neckworn o sistema de càmeres desenvolupat per l'estudiant Steve Mann de Media Lab", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Socket LGA 1.366 és una implementació de socket per a processadors Intel Core i7, que es caracteritza per presentar una arquitectura molt diferent a les anteriors línies de processadors per socket 775 i anteriors. Entre les novetats hi ha, el port de comunicació directa entre el processador i la memòria RAM i l'eliminació del FSB.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Socket 479 és el sòcol de CPU pel microprocessador Intel Pentium M, un processador orientat a dispositius mòbils com portàtils i notebooks, descendent del Pentium III Tualatin-M. Els noms oficials d'Intel són mFCPGA i mPGA479M. Malgrat els 479 pins, els Pentium M per aquest sòcol usen només 478 pins.\nAquests utilitzen una distribució elèctrica diferent en els pins de la utilitzada en el socket 478, el que fa impossible utilitzar un Pentium M en una placa mare amb socket 478, tot i que mecànicament encaix en un Socket 478. Per aquesta raó, ASUS fabrica una placa conversora, la CT-479, que permet utilitzar processadors amb socket 479 en una part de les plaques d'Asus amb socket 478. Actualment, els únics chipsets per al Pentium M són l'Intel 855GM/GME, l'Intel 915GM i l'Intel 6300ESB. Mentre que l'Intel 855GME suporta totes les CPU Pentium M, l'Intel 855GM no suporta la memòria cau de nivell 2 (2 MB i 90nm) dels nuclis Dothan. Recentment, Intel ha llançat un nou socket 479 amb un pinout revisat per a la seva Intel Core Duo anomenat Socket M. Aquest sòcol té la localització d'un dels seus pins canviada respecte del Socket 479 perquè no es pugui introduir per error un processador al sòcol incorrecte. Wl Socket M suporta un FSB a 667 MT/s amb el xipset Intel 945GM.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La soldadura per feix d'electrons és un procés de soldadura en el qual l'energia requerida per fondre el material és subministrada per un feix d'electrons. Per evitar la dispersió del feix d'electrons la peça de treball és generalment ubicada en una cambra de buit, tot i que s'ha intentat també realitzar soldadura per feix d'electrons a pressió atmosfèrica. La regió afectada per la calor és molt petita. En aquest tipus de soldadura no hi ha material d'aportació. El feix d'electrons s'obté d'un càtode, que sol ser de wolframi, i s'enfoca mitjançant un camp magnètic produït per bobines. La soldadura per feix d'electrons és una branca assentada de la tecnologia de feix d'electrons.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La soldadura per fricció és un mètode de soldadura que aprofita la calor generada per la fricció mecànica entre dues peces en moviment. És utilitzada per unir dues peces, tot i que una d'elles com a mínim sigui d'igual o diferent naturalesa, per exemple: acer dur i acer suau, alumini i aliatges, acer i coure, etc. El principi de funcionament consisteix que la peça de revolució gira en un moviment de rotació fix o variable al voltant del seu eix longitudinal i s'assenta sobre l'altra peça. Quan la quantitat de calor produïda per fricció és suficient per portar les peces a la temperatura de soldadura, es deté bruscament el moviment, i s'exerceix una empenta el qual produeix la soldadura per interpenetració granular.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La soldadura per fusió és la tècnica de soldadura que consisteix a escalfar dues peces de metall fins que es fonen entre si. Pot ser amb aportació de material o sense. Seria el sistema oposat a la soldadura per difusió. Dins de la soldadura per fusió hi ha els següents tipus:soldadura TIG, soldadura MAG, soldadura MIG, soldadura per arc, soldadura per plasma, soldadura per punts, soldadura per feix d'electrons, soldadura per raig làser, soldadura aluminotèrmica i soldadura GMAW\nSi el procés consisteix a escalfar els metalls fins a una temperatura inferior al seu punt de fusió i unir-los amb un metall d'aportació fos, o escalfar els metalls fins que estan tous per martells o unir-los a pressió entre si es diria soldadura sense fusió.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La soldadura per arc plasma és coneguda tècnicament com a PAW (Plasma Arc Welding), i utilitza els mateixos principis que la soldadura TIG, pel que pot considerar-se com un desenvolupament d'aquest últim procés. Però, tant la densitat energètica com les temperatures són en aquest procés molt més elevades, ja que l'estat plasmàtic s'aconsegueix quan un gas és escalfat a una temperatura suficient per aconseguir la seva ionització, separant així l'element en ions i electrons. El major avantatge del procés PAW és que la seva zona d'impacte és dues o tres vegades inferior en comparació a la soldadura TIG, de manera que es converteix en una tècnica òptima per a soldar metall d'espessors petits. Principalment, s'utilitza en unions d'alta qualitat com ara en construcció aeroespacial, plantes de processos químics i indústries petrolieres.En la soldadura per plasma l'energia necessària per aconseguir la ionització la proporciona l'arc elèctric que s'estableix entre un elèctrode de tungstè i el metall base a soldar. Com a suport de l'arc s'empra un gas, generalment argó pur o en certs casos heli amb petites proporcions d'hidrogen, que passa a estat plasmàtic a través de l'orifici de la boca que escanya l'arc, dirigint-se al metall base un raig concentrat que pot arribar als 28.000 °C. El flux de gas de plasma no sol ser suficient per protegir de l'atmosfera a l'arc, el bany de fusió i al material exposat a l'escalfament. Per això a través de l'embolcall de la pistola s'aporta un segon gas de protecció, que envolta al conjunt.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La soldadura per xoc és una forma particular de la soldadura per punts, utilitzada per unir làmines d'acer inoxidable.S'aconsegueix prement les dues peces entre si i fent passar a través d'elles un corrent elèctric molt fort durant un lapse molt breu. En utilitzar la quantitat exacta de corrent elèctric i el temps exacte per als materials a unir, s'aconsegueix una petita zona en la qual les dues peces metàl·liques es fonen i solidifiquen en una sola. La tècnica va ser inventada a 1932 per Earl J. Ragsdale, un enginyer mecànic que treballava per a l'empresa Budd, amb el propòsit d'unir peces d'acer inoxidable utilitzades per construir el tren Pioneer Zephyr. El 1934 va rebre una patent.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Sony Watchman és una marca registrada de televisió de butxaca produïda per Sony.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La sorra absorbent o l'arena absorbent era una sorra fina que s'empolvorava sobre la tinta humida per tal d'accelerar-ne l'assecat en l'època prèvia a la invenció del paper absorbent. Aquesta sorra fina es preparava a partir de substàncies com sal comuna finament molta, sorra o pols de minerals tous com el talc o la calcita. Una barreja de goma sandàraca i pedra tosca o conquilla triturada serveix com a sorra absorbent. Aquesta barreja també es pot utilitzar com aprest per al paper o certs teixits. La sorra absorbent es conservava normalment dins d'una sorrera, un petit recipient semblant a un saler. Moltes sorreres tenien les tapes còncaves perquè fos més fàcil tornar a posar la sorra dins del recipient.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "SGML (en anglès Standard Generalized Markup Language - ISO 8879:1986 SGML) És un conjunt de normes ISO que evoluciona a partir del GML desenvolupat per IBM. Estableix la sintaxi a utilitzar per a generar documents de marcació que contenen informació estructurada seguint una funcionalitat lògica. El contingut dels documents és textual i s'organitza en etiquetes que representen entitats, atributs d'aquestes etiquetes que representen l'estat particular d'una entitat i el contingut d'aquestes entitats que pot incloure altres etiquetes o dades. L'SGML no defineix les entitats ni atributs a utilitzar en la definició d'un document així com els atributs o les seves característiques, ni tampoc les relacions entre les entitats representades o la manera en què es relacionen, però això pot ser establert mitjançant un document que les defineixi anomenat DTD.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "GSR 750 és un model de moto de tipus naked fabricada per l'empresa japonesa Suzuki que començà a comercialitzar-se a principis de 2011. El motor és el de la GSX-R 750 K5 (és a dir la del 2005). El sistema d'anti-bloqueig dels frens no va ser opcional fins al model de l'any 2012, des d'aquell any, en cada model ha sigut opcional el sistema de frens ABS.\"Lleugera com una 600 i potent com una 1000\", aquest és l'argument que millor l'ha definit fins ara, però actualment la pèrdua de pes i la incrementació de potència de moltes motos \"sport\" agressives que hi ha actualment al mercat, han fet quasi obsolet aquest argument. Però tot i així no deixa de ser veritat que un motor tetracilíndric de 750cc aconsegueix ser una cosa a tenir en compte.\nLa GSR 750 a la ciutat és com un peix a l'aigua. Té un seient estret i baix, un motor suau que no ha d'anar revolucionat, uns retrovisors dissenyats per no xocar contra cap cotxe.\nLa GSR 750 a la carretera segueix sent una moto excel·lent, el puny de gas és exquisit, és suau i instantani, de manera que quan donem gas, la moto no triga gens a accelerar fent així que sigui una moto en la que convida a confiar en ella. La GSR tendeix a aixecar-se al frenar amb la moto tombada (com totes les motos) això provoca una certa desconfiança en entrar a una revolta la qual no sabem si és oberta o molt tancada. La frenada de la moto també és suau, ja que està equipada amb dos discs devanters de 310 mm amb pinces flotants de dos pistons i un disc posterior de 240 mm i pinça també flotant d'un pistó.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Sweno va ser un operador mòbil virtual espanyol, propietat del Grup El Corte Inglés, que tenia previst fer ús de la xarxa GSM de Movistar (Telefónica), per oferir gràcies a ella els seus serveis. El nom prové dels mots \"sueno\" i \"bueno\".\nl'empresa es va fundar l'any 2000 i el seu llançament comercial es va produir al desembre del 2006, però finalment el 2011 va descartar la seva posada en funcionament.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El tallador de ceràmica és una eina inventada l'any 1951 pels germans Boada, originaris de la ciutat de Rubí (Barcelona) a Catalunya.\nEl primer tallador va ser ideat per facilitar el treball i solucionar els problemes que tenien els paletes a l'hora de tallar el mosaic hidràulic (un tipus de rajola decorativa de ciment pigmentat que en els anys 50 era molt utilitzada per la resistència que proporcionava el seu grossor). L'invent consistia a ratllar en línia recta i posteriorment donar-li un cop per partir-ho per la part afeblida a causa del ratllat. Aquest fet es va convertir en un símbol de la precisió mecànica. A partir d'aquest moment, es va conèixer popularment en el sector amb l'àlies del RUBI, nom donat pel lloc de naixement dels seus inventors.\nAmb el temps l'eina va ser evolucionant, incorporant elements que la feien més precisa i productiva. Els primers talladors tenien un punxó de ferro per ratllar i més tard es va substituir per l'actual rodell de carbur de wolframi.\nUn altre element incorporat en els talladors a partir de 1960 va ser el separador. Aquesta peça permetia als usuaris partir el mosaic amb la mateixa eina i no sobre els suports, eixos del tallador o donant un cop amb el genoll. Això va ser una autèntica revolució en el procés del tall de la ceràmica a nivell mundial.\nEn l'actualitat el tallador de ceràmica ha evolucionat amb gran varietat de models i marques, amb capacitat per tallar materials ceràmics actuals de gran duresa com el gres porcellànic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tallafoc és un espai de terreny que no té cap mena de combustible, d'aquesta forma els incendis forestals no es poden escampar. Existeixen tallafocs naturals, artificials o creats. Els naturals són simplement un terreny amb escàs o cap mena de vegetació, com els rius, els artificials poden ser carreteres, i els creats són fets pels bombers durant o abans de l'incendi, desforestant una àrea seleccionada.Al segle xiv a Sardenya ja es construïen tallafocs (doha en sard) al voltant dels pobles. La Carta de Logu, a l'article 49, ja obligava el 1386 a l'existència i manteniment del doha, i imposava multa a qui no ho respectés i se'l feia responsable dels danys que pogués causar el foc.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tamboret o escambell és una cadira sense respatller ni posabraços format per 3 o 4 peus depenent del tamboret; aquest pot tenir alçades molt variades depenent de l'ús que se'n vulgui fer. Els tamborets sovint són utilitzats en bars i discoteques, ja que el poc espai que ocupen i l'alçada que tenen els fa adients per prendre alguna beguda sobra la barra. També és habitual la utilització d'aquests per tocar el piano encara que són molt més baixos que els citats anteriorment.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una tanca o barrera de contenció pot ser present a prop de la trajectòria d'un objecte en moviment, on particularment existeix la probabilitat que hi pugui haver una col·lisió amb un dany relativament significant donat la seva massa i velocitat amb relació al seu contorn.\n\nJa que en la pràctica, hi ha diferents formes d'absorbir un cop, ja sigui mitjançant dissenys intencionals o emprant objectes de la natura, les propietats dels materials involucrats en el xoc són de gran importància en referència a l'esdeveniment, i com a conseqüència, als resultats.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un teixell és una peça de pell, paper o tela que hom enganxa al llom d'un llibre, habitualment al segon entrenervi d'un llibre enquadernat en pell o a la meitat superior si no porta nervis i que conté el nom de l'autor i el títol del llibre. Per extensió, és l'etiqueta que es col·loca a les biblioteques al llom amb la signatura topogràfica d'aquest.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La televisió terrestre o televisió per ones hertzianes és un mètode de lliurament de senyal de televisió, per ones radioelèctriques transmeses a través de l'espai. La radiodifusió televisiva terrestre es remunta als mateixos començaments de la televisió com un medi mateix amb la primera televisió pública de llarga distància que emetia des de Washington DC el 7 d'abril de 1927. A més a més de la transmissió en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per George Westinghouse anomenat Stratovision, no hi havia virtualment cap altre mètode de lliurament de televisió fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisió per cable o antena comunitària de televisió (CATV). El primer mètode no terrestre de transmissió de televisió, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va començar fins a l'ús de satèl·lits de comunicacions als anys 1960 i 1970.\nExisteixen tres sistemes per la codificació en color en la transmissió de televisió analògica: el PAL, el SECAM i el NTSC. Als Estats Units i gran part de la resta d'Amèrica del Nord també, la televisió terrestre sofria una transformació revolucionària amb la final acceptació de la norma NTSC perquè el televisors emetessin en color el 1953. Més tard, l'Europa i la resta del món triaven entre el PAL el SECAM o adoptaven el NTSC.\nA més a més a l'amenaça des de CATV, la televisió terrestre analògica és ara també subjecte a competència des de la televisió per satèl·lit i distribució de vídeo i contingut de pel·lícules per Internet. La tecnologia de televisió digital terrestre s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de la televisió digital terrestre, especialment HDTV, pot marcar el final per la recepció de la televisió analògica. Les antenes receptores tradicionals comencen a rebre senyal codificat digitalment, de millor qualitat, fins i tot de més definició com la HDTV. L'amplada de banda del senyal digital és unes 5 vegades menor que l'analògic, i això significa més canals disponibles.Al Regne Unit, les freqüències d'UHF es van utilitzar per primera vegada el 1964 amb la introducció de la BBC2 (com la 2 de TVE). La radiodifusió televisiva en freqüències de VHF es va deixar d'utilitzar el 6 de gener de 1985.\nLa televisió terrestre està pensada que es deixi d'emetre a tot tardar el 3 d'abril de 2010, l'anomenada apagada analògica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les termoresistències o RTD (de l'anglès Resistance Temperature Detectors) són resistències el valor de les quals varia en funció de la temperatura. Així, són sensors passius, ja que necessiten una alimentació. Es basen en el principi que tots els metalls tenen una resistència que depèn de la temperatura. L'augment de temperatura provoca un augment de la resistència elèctrica dels RTD. Aquest augment ve determinat per la fórmula matemàtica:\n\n \n \n \n R\n =\n \n R\n \n 0\n \n \n \n [\n \n 1\n +\n A\n T\n +\n B\n \n T\n \n 2\n \n \n −\n 100\n C\n \n T\n \n 3\n \n \n +\n C\n \n T\n \n 4\n \n \n \n ]\n \n \n \n {\\displaystyle R=R_{0}\\left[1+AT+BT^{2}-100CT^{3}+CT^{4}\\right]}\n on:\n\nR és la resistència a una temperatura de T °C\nR0 és la resistència a 0 °C\nT és la temperaturaEls sensors RTD (Resistance Temperature Detector), basats en un conductor de platí, or, plata, coure, niquel, tungstè o altres metalls, s'utilitzen per mesurar temperatures per contacte o immersió, i en especial per a un rang de temperatures elevades, linealitat i estabilitat; on no es poden utilitzar semiconductors o altres materials sensibles. perquè tenen un bon rang. El seu funcionament està basats en el fet que en un metall, quan puja la temperatura, augmenta la resistència elèctrica.\nHi ha diversos models matemàtics per al càlcul de les RTD, com ara el model linealitzat Rt=Rº(1+αT), encara que el més precís és l'equació Callendar-Van Dusen.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La paraula tèxtil (que prové del llatí \"textilis\" que, al seu torn, ho fa del mot \"texere\" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit. Per a la seva fabricació es necessita fibres. Fins al segle xx eren quatre les fibres usades: el cotó i el lli, que provenen de sengles plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials.\nPer a Catalunya la indústria tèxtil va significar l'entrada a la revolució industrial, aprofitant l'energia dels rius centrals del Principat, especialment del Llobregat, el Ter i el Cardener, instal·lant-hi colònies industrials tèxtils al llarg de tot el seu curs.\nPer convertir les fibres en fils, primer, amb el batà obridor es netegen les fibres d'impureses. El resultat és la napa, una capa gruixuda i esponjosa que es recull en bobines. Després la carda pentina la napa i acaba de netejar-la, el producte que en resulta rep el nom de cintes de carda. Aquestes cintes es comprimeixen i s'estiren a través d'una màquina que es diu manuar i el resultat vetes, un manyoc molt gruixut, curt i format per moltes fibres paral·leles entre elles. Les vetes es porten a la metxera que les acaba d'estirar i les torça lleugerament. El resultat és la metxa. Ara és quan es fabrica el fil amb les màquines filadores.\n\nEl conjunt d'operacions que s'utilitzen per entrellaçar fils de manera regular, permanent i contínua per fer teixits s’anomena tissatge. Per fer això, es fan servir telers.Tots funcionen segons el mateix principi: un conjunt de fils molt propers i paral·lels, passen per un altre fil perpendicularment, anomenat fils de trama. La combinació d'ordit i trama, la diversitat de fibres i fils i el post processament de teixits han produït una varietat de teixits de punt per a usos domèstics i industrials.\n\nEl primer teler es va inventar al Neolític. Sembla que són verticals, i l'ordit discorre sobre un bastiment recte. L'ordit es va col·locar horitzontalment a l'Europa medieval. Encara que ser telers manuals, permeten fabricar teixits continus.\nParts del teler:\n- Plegador d'ordit: tambor on s'enrotllaven els fils d'ordit, situat a la part del darrere del teler.\n- Plegador de tela: tambor on s'enrotllava el teixit, situat a la part de davant del teler.\n- Lliços: bastiments de fusta per on passava l'ordit i que el feien pujar i baixar alternativament per poder passar millor el fil de trama.\n- Llançadora: peça de fusta acabada en punta pels dos extrems amb una obertura al mig on hi havia la bitlla.\n- Bitlla: una mena de pal de fusta que tenia el fil de trama enrotllat.\n- Calada: obertura que quedava en baixa i pujar els fils d'ordit i per on passava la llançadora.\n\nViccionari", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una textura és una imatge del tipus bitmap utilitzada per cobrir la superfície d'un objecte virtual, ja sigui tridimensional o bidimensional, amb un programa de gràfics especial. Més en profunditat, és un conjunt de primitives o elements denominats \"texels\", aquests s'assimilen a un conjunt contigu d'elements (píxels en 2D) amb alguna propietat tonal o regional.\nS'entén com textura artística, l'estructura de la capa superficial d'un material. La textura, juntament amb el to i la forma, transformen els motius plans en imatges amb forta sensació tridimensional.\nSi es toca una pedra, un tronc o una finestra, s'experimenten sensacions diferents al tacte i això és perquè les partícules que constitueixen els objectes s'acomoden de diferent manera, unes més separades i altres més juntes, per això es pot parlar de textures suaus, rasposes, dures o llises, entre d'altres.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La TI-86 va ser una calculadora gràfica programable produïda per Texas Instruments i introduïda el 1997. La TI-86 usava el microprocessador Zilog Z80. Era parcialment compatible cap enrere (backward compatible) amb la TI-85, un model més antic.\nEs pot pensar que la TI-86 és com la capa intermèdia entre diverses calculadores de Texas Instruments, directament per dalt de la línia de les TI-83 i TI-84. A més de tenir una pantalla més gran que la TI-83, la TI-86 també permetia a l'usuari escriure en lletres minúscules i lletres gregues i oferia cinc tecles de funció programables, que van millorar la navegació del menú i es podien programar per l'usuari per l'accés ràpid a operacions comunes com ara la conversió de decimal a fracció. La calculadora també manejava vectors, matrius i nombres complexos millor que la TI-83. Un desavantatge, fou que el paquet d'estadística de la gamma TI-83 no venia pre-carregat en la TI-86. No obstant això, podia ser descarregat, en comú amb molts altres programes com Drugwars i altres jocs per a la TI-86.\nTot i la limitació d'una pantalla monocromàtica en blanc i negre de la TI-86, era possible emular una escala de grisos en canviar ràpidament l'estat d'un píxel entre encès (negre) i apagat (blanc). Això creava una il·lusió òptica, i el pixel resultant era percebut com a gris per l'observador. Ajustant el balanç entre el negre i blanc, múltiples graus de gris podien ser assolits.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una tija és un element de la mecànica que serveix per trametre empenyiment d'una peça a una altra, com una lleva a una vàlvula. En llenguatge tècnic, és convenient distingir entre tija i vareta encara que en la parla col·loquial s'usen indistintament sense ocasionar confusió. En enginyeria mecànica una tija és una vareta que transmet empenyiment per una punta quan el rep per l'altre punta. Per exemple l'arbre de lleves a les vàlvules d'un motor OHV. Un eix no transmet parell o moment motor. Només serveix de suport a una roda, una roda dentada o element similar. Els esforços i tensions que han de suportar les tiges i les varetes són molt diferents.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços). Si bé hi ha alguns animals que generen tinta, alguns cefalòpodes com el polp o la sèpia, aquesta no sòl ser la utilitzada en l'escriptura o el dibuix. Aquesta altra usualment està feta de pigments obtinguts de metalls i closques. La tinta xinesa és la més antiga en ús des de fa de més de 5.000 anys.\nPer a aplicar la tinta es poden utilitzar diferents estris. El càlam, la ploma o el pinzell, no duen la càrrega de tinta al seu interior i que requereixen un tinter per guardar i preparar la tinta. D'altra banda, i més recents, hi ha la ploma estilogràfica, el bolígraf i també en alguns aparells d'impressora o el fax que duen incorporat un dipòsit propi que conté la tinta i que, per capil·laritat, és \"succionada\" cap a la punta aplicadora.\nL'anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveix per amagar missatges secrets perquè només sigui visible el traç quan s'acosta a una flama o a una altra font de calor.\n\n", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tinta invisible és aquella tinta que no es deixa veure en el paper en què s'ha escrit fins que no s'aplica el reactiu convenient, calor o agents químics. Tots els sucs vegetals que contenen goma, mucílag, albúmina o sucre —com el suc de ceba, de pera, de llimona, de taronja i d'illa, entre altres— poden servir com tintes simpàtiques. La petjada incolora que deixen al principi es revela quan s'escalfa el paper. La solució extensa de clorur de cobalt, invisible en fred, reapareix amb el seu color verd o blau quan s'escalfa el paper. Quan es refreda, torna a desaparèixer. Una tinta simpàtica molt fàcil de preparar és la solució de prussiat groc, però n'hi ha prou tocar el paper escrit amb un segon paper impregnat de vidriol verd per veure reaparèixer el punt en el primer dels caràcters en blau. Aquesta tinta és indeleble. També és molt comuna la del suc de llimona o llet, on, en aplicar una mica de calor amb una espelma, es torna a tenir color.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tirapeu, tirapotes o gaiata és un bastó llarg amb el mànec corb i amb un dels extrems acabat en forma de ganxo utilitzat tradicionalment pels pastors.\nPer extensió, com a pastors d'ànimes, s'anomena també tirapeu al bàcul pastoral del bisbe, que és símbol de la seva funció. El bàcul pastoral és dignitat del bisbe, encara que no exactament del Papa, puix que el seu acaba en un crucifix. La funció simbòlica del tirapeu es manifesta clarament al llibre de l'Èxode (Antic Testament), en el qual és utilitzat per Moisès i Aaron. Destaca als següents passatges:\n\nDéu el transforma en serp davant de l' esbarzer ardento cremant［Ex 4:2-4］\nA Egipte, quan Aaron llança el tirapeu a terra, es transforma en serp devorant les dels ancians［Ex 7:10-3］\nAaron utilitza el tirapeu en la primera plaga, transformant l'aigua en sang［Ex 7:20］\nMoisés utilitza el tirapeu per treure aigua de la roca［Ex 17:5-6］\nTambé l'utilitza per expulsar als amalequites［Ex 17:9］En algunes cultures, el tirapeu de pastor va evolucionar fins a convertir-se en ceptre o bastó de dignitat. És el cas de la civilització egípcia, en la qual el tirapeu heka, símbol del déu Andieti i d'Osiris, va ser emblema de poder des de les primeres dinasties. Els faraons el van portar com a insígnia real juntament amb el flagell nejej. El tirapeu també va funcionar com a amulet (associat a la protecció dels poderosos), per la qual cosa fou trobat en nombrosos enterraments.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les tisores o estisores són una eina de tall utilitzada en molts àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques (cadascuna anomenada tisora), esmolades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems.\nEntre els diferents tipus de tisores es podrien destacar les tisores d'esporgar (també anomenades de podar), les de perruqueria, les de paper, les d'electricista, les de sastre ,les de cuina,les de cosir. etc... En la fabricació del vidre també es fan servir per a tallar aquest en calent, així com en d'altres tecnologies.\nÉs important anar amb compte en la seva manipulació, ja que el seu mal ús pot derivar en ferides (talls) del que l'utilitza o a qui l'envolta (sobretot en els dits o mans).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un testimoni de seguretat, testimoni d'autenticació o testimoni criptogràfic (token, en anglès) és un dispositiu electrònic que es don a un usuari autoritzat d'un servei computat per facilitar el procés d'autenticació. Els testimonis electrònics tenen una grandària petita que permeten ser còmodament portats a la butxaca o la cartera i són normalment dissenyats per lligar-los a un clauer. S’usen per emmagatzemar claus criptogràfiques com signatures digitals o dades biomètriques, com les empremtes digitals. Alguns dissenys es fan a prova d'alteracions; d'altres poden incloure teclats per a l'entrada d'un PIN. Hi ha més d'una classe de testimoni. Hi ha els generadors de contrasenyes dinàmiques \"OTP\" (One Time Password) i els que comunament s’anomenen testimonis USB, els quals no només permeten emmagatzemar contrasenyes i certificats, sinó que permeten portar la identitat digital de la persona.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tornavís elèctric és una màquina que permet cargolar i descargolar cargols automàticament amb l'ajut d'una font que subministra potència elèctrica. Es tracta d'un substitut del tornavís convencional i que comparteix la funció de donar parell a cargols, efectuant l'operació de manera automàtica.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un torniquet és una mena de barrera que després de verificar la seva autorització nega o permet el pas de només una persona cada vegada, per accedir a un lloc determinat. Són utilitzats principalment en instal·lacions esportives (estadis esportius, gimnasos, esdeveniments esportius, ...), transport (mitjans de transport públic) i accés a edificis públics i privats (empreses, discoteques, pubs...), com a eina de control d'accés de persones i com a mitjà de pagament. Els molinets - torniquets mecànics han estat gradualment substituïts per molinets - torniquets electrònics amb lectors de targetes o amb lectors d'empremta dactilar.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una torrassa era una torre grossa o alta, que combinava funcions residencials i militars i que es va popularitzar a l'edat mitjana, principalment al segle XII. El segle xii és l'època dels castells concentrats. És a dir, de vegades, tot el castell era una gran torre o torrassa que solia incloure, fins i tot, una sala i on, per tant, l'aspecte residencial era important. Exemples de torrasses són les dels castells de Riner o de Gardeny. També eren una torrassa alguns castells, o cases fortes, més tardans, com el de La Carrova (comarca del Montsià).El nom \"torrassa\" apareix a nombrosos topònims dels Països Catalans com es pot veure a l'entradaː La Torrassa.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un torrelló és una petita torre adossada a un mur, del qual sobresurt només una part de la secció prismàtica de la torre. També es coneix com a torratxa, torreta i torricó. En els castells i fortificacions, servien per garantir una posició defensiva que permetia cobrir les zones adjacents dels murs. També era habitual utilitzar-los com a element decoratiu; per exemple, en l'art romànic s'utilitzava per ornar les cantonades sota teulada, de vegades sostinguts per mènsules. Pot anar cobert de merlets o bé dur un sostre cònic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una totxana és un tipus de maó foradat, habitualment amb sis forats i de dimensions 29x14x9 cm. Els forats estan fets en el sentit de la seva llargada. El volum de les perforacions és superior al 33% del volum total aparent de la peça.Hi ha algunes variants. La totxana buida doble té doble fila de tres forats longitudinals, i el forat fa 25x12x9 centímetres. La totxana buida senzilla té una fila de tres forats longitudinals i el forat acostuma a ser de 25x12x4 centímetres. Per altra banda, la totxana buida triple té triple fila de tres forats longitudinals i els forats fan 25x12x4 centímetres. I així successivament, la propera seria la totxana buida quàdruple.\nNo és un maó utilitzat en parets que hagin de ser molt resistents i no se sol utilitzar en façanes, però si s'hi utilitza, cal revestir-la, normalment amb un arrebossat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un totxo és una peça massissa d'argila cuita al forn. És més gruixut que el maó ordinari, fa cinc centímetres o més de gruix. És una peça de construcció molt utilitzada per fer cases. Va ser inventat a Mesopotàmia fa aproximadament 4.500 anys.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El Toyota Tundra és un vehicle de tipus full size pick-up fabricat per Toyota des de l'any 2000 com a substitut de l'anterior Toyota T100. Fabricat a les plantes de San Antonio (Texas) i Gibson County, Indiana, té un aspecte similar a la Toyota Sequoia i a la Tacoma.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La traçabilitat és la capacitat de reproduir l'historial d'un producte o d'un lot de productes, i es refereix a l'acumulació d'informació sobre cada pas dels processos de producció, d'emmagatzematge i de distribució per a millorar-ne la qualitat, poder localitzar ràpidament l'origen dels problemes que puguin aparèixer i mirar d'evitar-los en el futur.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una tremuja o gronsa és una màquina formada per un dipòsit en forma de tronc de piràmide o de tronc de con invertits, que funciona com un embut, en el qual hom acumula i emmagatzema diverses matèries que hi són posades per la seva part superior i surten per la part inferior alimentant una màquina, o carregant un camió o vagó. Les tremuges a la indústria del plàstic son utilitzades en els processos d'injecció, extrusió, bufat i premsat. La tremuja es posa a la boca d'entrada de la màquina d'injectar o extrusora per alimentar-la de polímer en forma de grànuls de plàstic barrejat amb pigment o concentrat de color, també anomenat \"Master\". Algunes tremuges disposen d'altres mecanismes opcionals com; assecadors d'aire i dosificadors de pigment. La càrrega de les tremuges pot ser manual o totalment automatitzada per grans instal·lacions de moltes màquines.\n\nViccionari", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un tren d'engranatges és una associació de diverses transmissions per engranatge. L'objectiu és augmentar o disminuir la relació de transmissió fins a valors que amb només dos engranatges no seria possible, ja que la diferència de diàmetres entre l'un i l'altre seria exagerada.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una tronera és una obertura practicada a la paret d'una fortificació o al costat d'un vaixell, que permet de disparar canons o altres armes de foc i realitzar els trets a cobert del foc enemic.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La tumbaga és un aliatge d'or (Au) i coure (Cu) i sovint amb una mica de plata (Ag), molt trencadís, usat pels antics pobles de l'Amèrica precolombina, especialment en les peces (màscares, collarets, corones, etc.) corresponents a les cultures panamericanes (veraguas, coclé i chiriquí), colombianes (txibtxa, quimbayà i calima) i en la cultura mixteca de Mèxic. Tanmateix, fou desconeguda entre els pobles del Perú. Les proporcions dels metalls que intervenen en l'aliatge són molt variables en funció de la procedència de les joies trobades. També rep el mateix nom un altre aliatge de coure, Cu, i zinc, Zn, conegut també com a llautó roig.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un turbogenerador refrigerat amb hidrogen és un turbogenerador que té hidrogen gas com a refrigerant. Els turbogeneradors refrigerats amb hidrogen estan dissenyats per proveir d'una atmosfera amb baixa resistència aerodinàmica i refrigeració per aplicacions de cicles combinats i simples, en combinació amb turbines de vapor. A causa de l'elevada conductivitat tèrmica i d'altres propietats favorables de l'hidrogen gas, aquest tipus de turbogenerador és el més comú en el seu camp en l'actualitat.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una turbomàquina és una màquina que el seu element principal és un rodet (rotor) a través del qual passa un cabal hidràulic de forma contínua, canviant aquest la seva quantitat de moviment per acció de la màquina, significant aquest fet una transferència d'energia entre la màquina i el flux, la qual pot ser en sentit màquina-flux o flux-màquina-. Les turbomàquines es diferencien d'altres màquines tèrmiques en el fet que funcionen de manera contínua i no discreta, com els compressors d'èmbol i les bombes de vapor a pistó, les quals són màquines de desplaçament volumètric o positiu. A semblança d'altres màquines tèrmiques, són transformadores d'energia, entregant-li energia mecànica al flux de treball convertint-la en pressió (energia potencial), energia tèrmica o energia cinètica del flux, podent ser aquest intercanvi en el sentit contrari. Aquestes màquines són utilitzades en l'actualitat per generar energia elèctrica que es fa servir a gairebé totes les tecnologies emprades, com a mecanisme de propulsió per a vehicles.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un turboventilador d'engranatges és un tipus de motor d'aviació turboventilador, amb un reductor de velocitat planetari entre el ventilador i l'eix de baixa pressió que permet que cadascun d'ells giri a la seva velocitat angular òptima. Aquesta configuració augmenta l'índex de derivació i, per tant, millora l'eficiència del turboventilador respecte a altres dissenys.Havent valorat un disseny d'engranatges, General Electric decidí prescindir-ne per al seu motor CFM LEAP, citant qüestions de pes i fiabilitat. Pratt & Whitney, en canvi, desenvolupà el turboventilador d'engranatges PW1000G.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Les ulleres de sol són un tipus d'ulleres protectores dissenyades per a evitar que la llum solar i altres tipus de llum visible d'alta energia danyen o molesten els ulls. De vegades proporcionen correcció com les ulleres convencionals.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "En impressió per quadricromia, Under Color Removal, eliminació del color subjacent en anglès o UCR, és un mètode especial de separacions de color. Redueix la quantitat de tinta als grisos neutres de la imatge que contenen els tres colors primaris cian, magenta i groc, substituint-los per negre. D'aquesta manera es redueix el consum de tintes i es millora la qualitat de la imatge en disminuir el grau total de cobertura de tinta. A diferència de la tècnica GCR, que s'aplica a tot el rang tonal de la imatge, se sostreu un percentatge igual de cada un dels components CMY de la imatge en els valors tonals mitjos de la mateixa).", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "La vàlvula de disc o rotatòria és una mena de vàlvula usada als motors de dos temps. Consta d'un disc que es mou solidàriament amb el cigonyal. En aquest disc hi ha un forat per on passen els gasos de combustió en una posició en concret del cilindre. La funció d'aquesta vàlvula és permetre l'entrada de gasos frescos al motor en el moment desitjat pel dissenyador per tal d'augmentar-ne les prestacions.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Una vàlvula selectiva s'utilitza quan es vol fer coincidir en una canonada de dos corrents d'aire de dos tubs diferents sense causar interferències entre els dos. Si s'introdueix aire comprimit a través d'un dels forats entrant, passa pel forat d'ús, mentre que un altre forat d'entrada es tanca. Les vàlvules selectores funcionen com una porta lògica OR; és a dir, si hi ha pressió en una de les dues entrades, hi haurà pressió a la sortida. S'utilitzen quan es vol realitzar el comandament d'un element pneumàtic indiscriminadament des de dos punts diferents, situat a certa distància uns dels altres. Per exemple, l'operació d'un cilindre únic actuació es pot activar de dos botons separats. Prement qualsevol d'ells s'activarà un cilindre mitjançant la vàlvula selectiva.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Venera 15 i 16 foren dues sondes soviètiques que formaven part del Programa Venera. Llançades el 2 de juny i el 7 de juny de 1983, respectivament, eren naus idèntiques construïdes per a cartografiar amb ones de radar la superfície de Venus.\nLes dues naus espacials van ser posades en òrbita amb un dia de per mig, amb un angle orbital d'aproximadament 4º relatiu l'una de l'altra. Això faria possible tornar a mapar una àrea si era necessari, atès que una sonda passaria primer i seguidament l'altra.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "El senyal de vídeo per components és aquell que s'ha dividit en dues o més components. Popularment, s'utilitza per referir-se a la informació de vídeo analògica que és transmesa o guardada en tres senyals separats. El vídeo per components contrasta amb el vídeo compost (com el PAL o l'NTSC) on la informació de vídeo es troba combinada en un sol senyal de nivell únic. El vídeo per components no porta informació d'àudio i porta els impulsos de sincronisme per separat.\nRGB és l'acrònim que designa l'estàndard del tractament del senyal de vídeo pels seus components, fent referència als cables components de vídeo. L'estàndard existeix en la versió de senyal analògic i en la versió de senyal digital, ambdós són semblants, encara que amb diferents nivells de definició de color. Concretament la CGA i la EGA del PC, en ser digitals, portaven a part dels senyals separats de sincronisme, un altre cable per al senyal d'intensitat de color (per aconseguir una gamma més àmplia de colors)", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un videòfon (també conegut com a videotelèfon) és un telèfon amb una pantalla de vídeo capaç de realitzar comunicacions entre dues o més persones en temps real.\nEls videòfons són particularment d'ajuda per als sords i muts perquè puguin comunicar-se a través de la llengua de signes, i també per a aquells que necessitin assistència mèdica visual o serveis d'educació a distància. Aquests dispositius existeixen fa bastants anys. En els anys 90 utilitzaven línies XDSI i avui dia hi ha molts models de telèfons IP que tenen aquesta possibilitat. El desenvolupament d'algoritmes més avançats de compressió d'imatges (com ara H.264) han permès que aquesta funcionalitat s'estengui arreu. El nom videòfon no està tan estandarditzat com la seva antiga contrapart telèfon, fet que ha creat una varietat de noms i termes al voltant del món, en alguns casos fins i tot dins d'un mateix país o regió. El TERMCAT concretament només el defineix en la seva varietat de telèfon mòbil.", + "label": "Tecnologia" + }, + { + "sentence": "Un videomosaic (del francès «mosaïque vidéo» o «vidéomosaïque» i comunament anomenat «videowall» de l'anglès, literalment «mur de vídeo»), és una multi-pantalla de vídeo que es compon de diversos pantalles, projectors de vídeo, aparells de televisió o de panells de leds junts, per formar una única gran pantalla. Aquestes pantalles estan penjades en parets en general, o suportades per estructures dissenyades per aquest fi, repartint la imatge en parts proporcionals als monitors que les componen, tenen bisells estrets per tal de minimitzar els muntants - la bretxa entre les zones de visualització activa - i es construeixen amb capacitat de servei a llarg termini. Aquestes pantalles contenen sovint el necessari per apilar més pantalles, juntament amb connexions per poder enviar el senyal de vídeo, i els senyals de control entre pantalles. Un senyal de control pot, per exemple, activar totes les pantalles del mur de vídeo o desactivar-les, també es pot calibrar la brillantor d'una sola pantalla després de seleccionar-la prèviament.", + "label": "Tecnologia" + } + ] +} \ No newline at end of file